<doc id="267534" title="Supergegant blava" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="105000">


Les supergegants blaves sn estrelles de gran grandria en les quals els processos de fusi nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, el que les converteix en les estrelles ms actives de totes les conegudes. A conseqncia d'aix aquestes estrelles sn summament calentes, corresponent-los el color de les seves superfcies (blava o blanc blavs) als grups espectrals O i B. Aix mateix la vida mitja d'aquestes estrelles s molt curta en comparaci amb la d'altres de menor grandria, ja que es consumeixen literalment en un breu espai de temps, acabant la seva existncia en forma de supernoves i deixant com residu final una estrella de neutrons o un forat negre. 

Les supergegants blaves no han de ser confoses amb les gegants blaves, com Murzim (  Canis Majoris). 
 

 Principals supergegants blaves.

Probablement la supergegant blava ms coneguda sigui Rigel (  Orionis), que amb magnitud aparent +0,12 s la supergegant blava ms brillant en el cel nocturn. La seva lluminositat real s unes 66.000 vegades major que la del Sol i la seva massa s de l'ordre de 20 masses solars. Tamb en la constellaci de Ori sn supergegants blaves Alnilam (  Orionis), Alnitak (  Orionis) i Saiph (  Orionis). Aix mateix era una supergegant blava la progenitora de la supernova SN 1987A, de nom Sanduleak -69 202a, en el Gran Nvol de Magallanes. 

En la segent taula es recullen algunes de les supergegants blaves ms conegudes. 
*bolomtrica

 Vegeu tamb .
 Evoluci estellar;
 Supergegant;
 Gegant blava;
 Variable lluminosa blava;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267535" title="Economia de Bielorssia" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="105001">


L'economia de Bielorssia es basava tradicionalment en l'agricultura, puix que fins el 1960 el 58 % de la poblaci activa treballava al sector primari, per des d'aleshores s'ha industrialitzat fora.

Bielorssia no s gaire rica en mineria ni en productes energtics, i endems encara pateix els efectes de l'accident nuclear de Chernobyl i la polluci atmosfrica provocada per una industrialitzaci sense mesura i descontrolada. Pel que fa a la indstria, les principals sn les mecniques de Minsk, txtils a Vitebsk, fusteres, construcci i vidre, aix com una refineria de petroli a Polatsk. Encara avui dia el 80-90 % de l'economia bielorussa s controlada per l'estat; els estats d'on ms importa sn encara Rssia (46,2 %), Ucrana (14,3 %), Alemanya (9,3 %), Litunia (4,3 %) i Polnia (3,9 %), mentre que exporta a Rssia (47 %), Ucrana (16,7 %), Polnia (4,8 %) i Alemanya (4,5 %). Encara avui fabrica tots els camions de l'antiga URSS, per amb acer rus i ucrans. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267537" title="Royal Pavilion" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="105002">
 
El Royal Pavilion (Pavell Reial) o Brighton Pavilion s una antiga residncia reial situada a Brighton, Anglaterra. S'edific a primers del segle XIX com a balneari del llavors prncep regent  i futur rei Jordi IV. Concebut en un estil arquitectural extic, l'exterior s inspirat de l'arquitectura ndia.

El pavell va ser dissenyat per l'arquitecte John Nash l'any 1822 i l'exterior gaireb no ha estat modificat. La reina Victria el va vendre a la ciutat de Brighton el 1850.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267539" title="Hans Junkermann" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="105003">


Hans Junkermann (Tnisvorst, 6 de maig de 1934) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1956 i 1973. Fou un molt bon corredor de ciclisme en pista i un excellent rodador, per al mateix temps tamb es defensava b en les etapes de muntanya, com ho demostra el triomf assolit a la Volta a Sussa el 1962. Durant la seva carrera professional aconsegu 54 victries, moltes d'elles en pista.

Va crrer en els millors equips del moment, acompanyat tamb pels millors ciclistes: Rik van Looy, Charly Gaul, Federico Bahamontes o Rudi Altig, entre d'altres.

Tot i tenir prou potencial com per guanyar grans curses no assol xits majors per practicar un ciclisme massa defensiu i per manca d'ajuda dels seus companys d'equip.

En finalitzar la seva vida com a ciclista actiu continu lligat al mn del ciclisme com a director esportiu de diferents equips, dirigint entre d'altres a Erik Zabel i Rolf Aldag. 

Palmars.
1955;
 1r del Gran Premi de Veith;
 1r del Gran Premi de Rabeneick;
1956;
 1r del Gran Premi de Bismarck;
 1r a Bielefeld;
 1r a Hagen;
 1957;
 1r al Campionat de Zuric;
 1r a Renaix;
1958;
 Campi d'Alemanya de persecuci;
 1r del Gran Premi Rei;
 1r a Bielefeld;
 1r a Altdorf;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1959;
 Campi d'Alemanya;
 Campi d'Alemanya d'americana, amb Klaus Bugdahl;
 1r de la Volta a Sussa, vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Regularitat;
 1r a Nederbrakel;
1960;
 Campi d'Alemanya;
 Campi d'Alemanya d'americana, amb Klaus Bugdahl;
 1r dels 6 dies de Colnia, amb Klaus Bugdahl;
 1r dels 6 dies de Dortmund, amb Klaus Bugdahl;
 1r dels 6 dies de Munic, amb Fritz Pfenninger;
1961;
 Campi d'Alemanya;
 Campi d'Alemanya de muntanya;
 1962;
 Campi d'Alemanya de muntanya;
 Campi d'Alemanya d'americana, amb Rudi Altig;
 1r de la Volta a Sussa, vencedor de 2 etapes, del Gran Premi de la Regularitat i del Gran Premi de la Muntanya;
 1r a Hurth;
 1r del Gran Premi d'Schwalbach;
 1r dels 6 dies de Munic, amb Rudi Altig;
 1r dels 6 dies de Berlin, amb Rudi Altig;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1963;
 Campi d'Alemanya d'americana, amb Rudi Altig;
 1r del Gran Premi de Frankfurt;
 1r del Gran Premi d'Schwalbach;
 1r dels 6 dies d'Essen, amb Rudi Altig;
1964;
 Campi d'Alemanya de muntanya;
 Campi d'Alemanya d'americana, amb Rudi Altig;
 1r a Guebwiller;
 1r dels 6 dies d'Essen, amb Rudi Altig;
 1r dels 6 dies de Frankfurt, amb Rudi Altig;
 1r dels 6 dies de Colnia, amb Peter Post;
1965;
 Campi d'Europa d'americana, amb Rudi Altig;
 Campi d'Alemanya d'americana, amb Horst Oldenburg;
1966;
 Campi d'Alemanya de muntanya;
1967;
 Campi d'Alemanya dels Critriums;
 Campi d'Alemanya de muntanya;
1969;
 Campi d'Europa de mig-fons;
1971;
 1r a Siegburg;

Resultats al Tour de Frana.
1960. 4t de la classificaci general;
1961. 5 de la classificaci general;
1962. Abandona (14a etapa);
1963. 9 de la classificaci general;
1964. 9 de la classificaci general;
1965. 25 de la classificaci general;
1967. 11 de la classificaci general;
1972. Abandona (13a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1958. 13 de la classificaci general;
1959. 11 de la classificaci general;
1960. 14 de la classificaci general;
1961. 6 de la classificaci general;

Resultat a la Volta a Espanya. 
1959. 15 de la classificaci general;
1965. 7 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Hans Junkermann ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267546" title="Enginyeria i Arquitectura La Salle" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="105004">

El Campus La Salle de Barcelona, ubicat al barri de la Bonanova, s un centre especialitzat en Enginyeria, Arquitectura i Management. Actualment, el centre acull a 4.000 estudiants universitaris i a ms de 1000 alumnes de msters, postgraus i programes de desenvolupament personal.  A La Salle s hi poden estudiar 12 titulacions, de primer i segon cicle, 2 programes de doctoral i ms de 40 programes de formaci continua. 
Amb una clara vocaci internacional, el Campus de la Salle Barcelona est connectat amb els ms de 70 centres universitaris repartits  per tot el mn.

Origen.
La Salle a Barcelona s un centre centenari que arranca els primers estudis l any 1903 al centre ubicat a la Bonanova. A ms, La Salle va ser la primera escola universitria de Telecomunicacions de Catalunya i la primera tamb, va introduir la carrera d Enginyeria Multimdia a Europa.

El Campus.
El campus, situat als peus del Tibidabo, compta amb ms de 50.000m2, destinats a professors, estudiants, empreses i emprenedors, els quals disposen de:

 7 edificis;
  El Sant Jordi i La Salle, situats al recinte de La Salle Bonanova. ;
  L edifici Lluans, situat al carrer Lluans, 41. ;
  L edifici Sant Josep, limitat pels carrers Quatre Camins i Sant Joan de la Salle. ;
  L edifici Sant Jaume, al carrer Lluans, cantonada amb Quatre Camins. ;
  El Poliesportiu, Centre de Fitness i Esports est situat entre els carrers Lluans i Alcoi.
  L edifici Sant Miquel;
 Ms de 30 laboratoris;
 Espais per a empreses TIC;
 Serveis de restaurant;
 Zona residencial;
 Biblioteca;
 Sales de Congressos i actes;
 Zones verdes;
 Entorn Wireless;
 Prquing privat;



Ttols.
 Imatge i So;
  Enginyeria Tcnica de Telecomunicacions (especialitat en So i Imatge) ;
  Enginyeria Superior de telecomunicacions (especialitat en So i Imatge) ;
  Mster en Enginyeria de xarxes i telecomunicacions;

 Telecomunicaci;
  Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci especialitzada en sistemes de Telecomunicacions;
  Enginyeria Superior en Telecomunicaci;
  Mster en Enginyeria de xarxes i telecomunicacions;

 Multimdia;
  Enginyeria Tcnica en Multimdia;
  Enginyeria Superior en Multimdia;
  Mster en Creaci, Disseny i Enginyeria Multimdia ;
  Grau en Multimdia (*)(**);

 Informtica;
  Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes;
  Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti;
  Enginyeria Superior en Informtica;
  Mster en Enginyeria informtica i la seva gesti;

 Electrnica;
  Enginyeria Tcnica en Telecomunicacions (especialitat en Sistemes Electrnics);
  Enginyeria Superior en Electrnica;
  Mster en Enginyeria electrnica i automtica;

 Telemtica;
  Enginyeria Tcnica en Telemtica;
  Enginyeria Superior en Telecomunicacions;
  Mster en Enginyeria de xarxes i telecomunicacions;

 Arquitectura;
  Arquitectura Tcnica;
  Arquitectura Superior;
  Mster en Gesti integral de la construcci;
  Mster en Projecte Integrat d Arquitectura (*);

 Tecnologies i gesti;
  Grau en Tecnologia i Gesti (*);
  Mster en gesti de les tecnologies de la informaci i la comunicaci;

(*) pendent d aprovaci
(**) L actual Graduat en Tecnologies Multimdia s l nica titulaci catalana d aquest mbit que ha iniciat un procs d areditaci vetllat per l Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU)

Parc d Innovaci La Salle.
La Fundaci Parc d Innovaci La Salle, creada l any 2001, ostenta la presidncia de la XPCAT (Xarxa de Parcs Cientfics i Tecnolgics de Catalunya), s membre de l APTE (Asociacin de Parques Cientficos y Tecnolgicos de Espaa) i de la IASP (International association of Science Parks). 
El Parc d Innovaci La Salle actua com un element catalitzador de coneixement, que neix dins d un entorn d investigaci   recolzat per campus universitari La Salle- i que permet satisfer determinades necessitats empresarials.

BES La Salle (Business Engineering School).
La Business Engineering School s un nou model d escola. Per tal de donar major dimensi internacionals dels seus estudis, La Salle va agrupar tots els conceptes relacionats amb management i tecnologia per incorporar-ho en totes les titulacions tcniques, msters i altres cursos de postgrau del centre.

Amb aquesta iniciativa, La Salle es troba en el referent de la formaci de directius de perfil tecnolgic i en la incorporaci de coneixement de gesti i empresa en els estudis d enginyeria i arquitectura. La innovaci tecnolgica i el suport a l emprenedor queden dins del programa d estudis i tamb es dona l oportunitat de crear la prpia empresa a travs del Parc d innovaci. 

La Business Engineering School pretn ser un referent internacional en la formaci integral (en/de) management i tecnologia i en el suport a l emprenedor.

Histria.
Des que va comenar els primers estudis d enginyeria a Barcelona el 1903, La Salle ha estat sempre conscient del canvi tecnolgic continu i la necessitat d adaptar-se al mercat. 

Moments destacats de la histria de la instituci:
 Curs 1964-1965: es constitueix el primer grup d alumnes que cursa l especialitat d Equips Electrnics. Els 25 alumnes inscrits van examinar-se com a alumnes lliures a l Escola Oficial de Madrid. La Salle, en aquell temps, era la primera i l nica escola universitria de Telecomunicacions de Catalunya. ;
 El 12 de Maig de 1970 el Ministeri d Educaci i Cincia va reconixer oficialment a La Salle la facultat de donar els ttols d Enginyer tcnic de Telecomunicaci i Enginyer Radio elctric. ;
 El 1976 La Salle s inscriu dins de la Universitat Politcnica de Catalunya;
 El 18 de Juny de 1979 el Ministeri autoritza les especialitats en Imatge i So dels estudis de La Salle ;
 Els curs 1984-85 s inicia el Programa de Mster La Salle amb l MBA Internacional La Salle. Aquest arriba com a resultat de la gran experincia de La Salle als EEUU, derivada de la seva llarga presncia en el sector de les escoles de negoci de ms prestigi i de l aportaci d un claustre de professors de contrastada experincia empresarial.
 El 10 de Maig de 1991 el Parlament de Catalunya (DOGC 22/05/91) reconeix la primera universitat privada de tot l Estat, La Universitat Ramon Llull. L Escola Universitria d Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci i l Escola Tcnica Superior d Enginyeria Electrnica i Informtica van se les dues primeres escoles de La Salle que es van integrar a la URL. La Salle s membre fundador de la Universitat Ramon Llull,  juntament amb l Institut Qumic de Sarri, la Fundaci Blanquerna, la Facultat de Filosofia de Catalunya i el Cercle d Economia.
 El curs 1996-97 La Salle va crear la primera carrera, tant a nivell europeu com catal i espanyol, d Enginyeria Multimdia. Aquest estudi pioner es va incorporar amb les dues possibilitats d Enginyeria, la tcnica i la superior. ;
 El 30 de gener de 1997 la junta acadmica de la Universitat Ramon Llull va aprovar la creaci de l Escola Tcnica i Superior d Arquitectura La Salle.
 El curs 1999- 2000 es va posar en marxa els estudis d Enginyeria Superior en Telecomunicaci.
 L any 2000 es posa la primera pedra del que haur de ser l edifici del Parc d innovaci Tecnolgica i empresarial La Salle.
  Enginyeria i Arquitectura La Salle  incorpora una metodologia prpia l any 2001-02: l e-learning. La combinaci de l educaci presencial i la virtual s la base d aquest mtode d aprenentatge que s engloba dins la formaci LaSalleOnLine i la utilitzaci de les noves tecnologies d Internet. ;
 El curs 2002-03 augmenten els intercanvis amb altres universitats de La Salle per la posada en marxa dels estudis internacionals de BBA. Les classes en angls i la llarga experincia en l MBA Internacional i el recent Executive MBA permetr acollir alumnes internacionals.

Enllaos externs.
Campus La Salle.
Campus La Salle Postgraus.
Parc d'Innovaci La Salle.
BES La Salle.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267547" title="Innsbruck" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="105005">

Innsbruck s la capital de l'estat federal del Tirol, a l'oest d'ustria. La ciutat est situada a l'ampla vall del riu Inn, entre les muntanyes Nordkette (Hafelekar, 2.334 m) al nord, Patscherkofel (2.246 m) i Serles (2.718 m) al sud, i s un centre d'esports d'hivern amb renom internacional que va organitzar els Jocs Olmpics d'hivern de 1964 i de 1976. La paraula bruck prov de la paraula alemanya Brcke que significa "pont", i per tant Innsbruck significa "el pont sobre l'Inn".































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267556" title="ISPF" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="105006">
ISPF (Interactive System Productivity Facility) s un conjunt d'eines pel  sistema operatiu de IBM z/OS (MVS, OS/390) per a mainframes o ordinadors centrals. Inclou un editor de pantalla, l'interfcie d'usuari va ser comercialitzada a finals dels anys 80, incloent SPFPC.

Principalment dota al terminal IBM 3270 d'una interfcie mitjanant panells. Cada panell pot incloure mens i dilegs per executar les eines del TSO. Normalment aquests panells tant sols doten d'una interfcie ms amigable per realitzar les diferents tasques -- la major part dels panells executen les eines prpies del sistema. s utilitzat freqentment per manipular fitxers per mitj del seu PDF (Product Development Facility) de manera ms cmode.

El ISPF s ampliable i molt sovint s utilitzat com a interfcie per altres aplicacions. Molts productes venuts pel sistema operatiu MVS utilitzen els mens de ISPF per accedir a les seves eines.

 Vegeu tamb .

 Time Sharing Option;

Enllaos externs.
 IBM: "ISPF for z/OS" (angls);
 Link to ISPF-Aid, a suite of productivity tools for ISPF (angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267557" title="EnGrup" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="105007">
EnGrup s una pgina web que va nixer  com a lloc de trobada entre tots els monitors i monitores en el lleure de parla catalana. s impulsada des del Moviment de Centres d'Esplai Cristians, i va nixer el 21 de novembre de 2004.

Ofereix diferents espais d'opini (frums, llibres de visites...), de classificaci de recursos (tallers, dinmiques, jocs, excursions, pregries...), espais de trobada (xat, frums per zones...), etc.

Al 2006 va nixer, dins el si d'aquesta comunitat virtual, el portal EnRuta en motiu de la campanya d'aquell curs dels esplais del MCEC, tot oferint, de forma classificada, recursos dedicats exclusivament a l'excursionisme: rutes, materials, tcniques, consideracions...

Al 2007 des del mateix Engrup va nixer EnGrupTV, la primera televisi digital dedicada a l'educaci en el lleure.

Pgines relacionades.
 Esplai;
 MCEC;
 Revista Estris;

Enllaos externs.
 EnGrup;
EnRuta
 Moviment de Centres d'Esplai Cristians (MCEC) de la Fundaci Pere Tarrs.
 Comunitat Virtual dels Educadors de parla Catalana ENGRUP;
 Revista ESTRIS;
 50 anys d'esplai;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267559" title="Ferran Daz-Plaja i Contest" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="105008">
Ferran Daz-Plaja i Contest (Barcelona 1918) s un escriptor i historiador catal, germ de Guillem Daz-Plaja i Contest i d'Aurora Daz-Plaja i Contest. Estudi a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Valncia i es doctor en histria a la Universitat de Madrid el 1945. 

Del 1949 al 1967 ha treballat com a lector de literatura castellana a diverses universitats d'Alemanya i d'Itlia. Ha collaborat als diaris ABC i La Vanguardia i ha escrit nombroses obres de divulgaci histrica, algunes de les quals han estat transformades en guions per a televisi.

 Obres .
 Teresa Cabarrs (1943);
 Historia Universal de la Cultura (1946);
 La vida espaola en el siglo XIX (1952);
 La vida norteamericana (1955);
 Guzmn el Malo (1963);
 El amor en las letras espaolas (1963);
 El Espaol y los siete pecados capitales (1966);
 Cuentos crueles (1971) ;
 Francfilos y germanfilos (1973);
 El desfile de la Victoria (1975) ;
 Un corresponsal en la guerra de Troya (1975);
 Viaje por la Europa roja (1981) ;
 Miguel, el espaol de Pars (1985)  ;
 El abate Marchena: su vida, su tiempo, su obra (1986) ;
 Las Espaas de Goya (1989);
 Un ro demasiado ancho... (1991);
 El servicio domstico en Espaa (desde la esclava a la empleada de hogar) (1992);
 Todos perdimos. Recuerdos de la guerra incivil (1999) memries;
 La aventura de Jorge (2003);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267562" title="Intervi" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="105009">
Intervi s una revista setmanal espanyola fundada el 1976 per Antonio Asensio Pizarro, fet que va donar origen al Grup Zeta. La seva intenci era, en el context de la transici espanyola, crear una revista d'investigaci que es converts en referent de la premsa espanyola. Per va ser la primera publicaci espanyola que exhibia dones en topless, iniciativa motivada per la llibertat d'expressi recin instaurada. Aquestes dones eren famoses espanyoles i estrangeres, moltes d'elles dels cercles de la premsa rosa. Si la portada amb la seva famosa nua (Pepa Flores, Marisol) va suposar una ruptura amb el franquisme, els reportatges publicats per Intervi van forjar el seu actual prestigi. 

En 1977 va ser la primera revista a entrevistar a un cap de govern, Adolfo Surez. En 1980 va revolucionar el periodisme a Espanya amb un reportatge sobre l'assassinat als marquesos d'Urquijo. I les successives revelacions sobre els escndols del govern de Felipe Gonzlez (corrupci poltica i terrorisme d'Estat) van demostrar el poder de la premsa. Altres exclusives sn la difusi de vdeos i fotos de la presa de la Illa Perejil o de la Guerra d'Iraq, aix com la localitzaci de Francisco Paesa a Pars al novembre de 2005. Intervi destaca per una lnia que s'inclina cap a l'esquerra. El seu director actual s Manuel Cerdn.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial d'Intervi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267563" title="Santa Maria de Rye" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="105010">

L'esglsia de Santa Maria de Rye ha dominat durant gaireb 900 anys el tur en el qual la ciutat vella de Rye, East Sussex, est ubicada.

El 1377 quan la ciutat fou saquejada i incendiada pels invasors francesos, l'esglsia tamb en pat les conseqncies. El sostre s'esfondr i les campanes, fetes per Lewys Billiard de Winchelsea, se les van emportar. Sembla ser que sn les mateixes perqu els homes de Rye les van anar a buscar. 

Hi ha diversos vitralls interessants a l'esglsia, encara que no sn gaire antics. El ms bonic s obra de Edward Burne-Jones (1891) en memria de Mary Tiltman i es pot veure a la nau lateral del nord.

Per l'element ms destacat de l'esglsia s la torre del rellotge que s el ms vell en funcionament d'Anglaterra. Data del 1561 i t un pndol de ms de 5 m que es pot veure gronxant-se al cos de l'esglsia. La cara exterior del rellotge actual es va afegir el 1760. Els ninots sn coneguts pels quarter boys (nois dels quarts), perqu noms tocaven els quarts.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267564" title="Manuel Cerdn Alenda" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="105011">
Manuel Cerdn (nascut a Asp, Vinalop Mitj) s un periodista valenci. Va treballar en el diari El Mundo. Va ser responsable d'exclusives com l'entrevista a Francisco Paesa mentre estava ocult a Pars. s doctor en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. s autor al costat d'Antonio Rubio dels llibres El Caso Interior, El Origen del GAL i Lobo. Tamb ha escrit Paesa, el espa de las mil caras. Ha obtingut, entre uns altres els premis Len Felipe i Periodista de l'Any 2005, concedit per ARI. s actualment director d'Intervi des de 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267569" title="Ellery Queen" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="105012">

Ellery Queen s el pseudnim de dos cosins estatunidencs, d origen jueu, Frederick Dannay (nascut Daniel Nathan, Nova York, 20 d octubre de 1905   3 de setembre de 1982) i Manfred Bennington Lee (nascut Manford (Emanuel) Lepofsky, Nova York, 11 de gener de 1905   3 d abril de 1971), escriptors de literatura policaca i creadors del personatge que porta el mateix nom que el seu pseudnim.


Ellery Queen, investigador.
El personatge va ser creat a causa del concurs convocat per una revista per tal de premiar la publicaci de la millor  opera prima  policaca. Els autors Dannay i Lee decidiren enviar un treball literari signat amb el mateix nom que el protagonista detectiu i aconseguiren el premi, per abans que la novella arribara a estar publicada, la titularitat de la editorial va ser venuda a altre empresari, que va preferir editar l obra d altre dels concursants. Els  Ellery Queen  no perderen l nim i enviar el seu relat The Roman Hat Mystery a diverses altres editorials, fins que els va ser acceptat per l editor Stokes.

Aparegut per primera vegada al 1929, el personatge d Ellery Queen es converteix en tan fams quan els seus autors es decidiren a crear la revista Ellery Queen s Mystery Magazine (EQMM), considerada amb el pas del temps com una de les ms influents publicacions de literatura de misteri en llengua anglesa a la segona meitat del proppassat segle.

El protagonista de la novella, Ellery Queen, s un jove escriptor de relats de misteri al mateix temps que un investigador aficionat, de ment lcida i analtica, graduat a la Universitat de Harvard i interessat en els delictes solament por curiositat (de fet no cobra mai res per la seua activitat investigadora). Son pare Richard Queen, d origen irlands, s el inspector en cap del Departament d Homicidis de la policia de Nova York, i en moltssims dels casos Ellery actua com a collaborador del seu pare en la resoluci dels  robatoris i homicidis als quals deu fer front el Departament.

La primera srie de relats.
Des de la primera de les novelles es defineix d immediat el model dels treballs successius: Un crim inslit, proves contradictries, la presncia de l inspector Queen i del seu ajudant el sergent Velie, la posada a disposici del lector de tots eles elements suficients per a la revelaci del culpable i el conseqent  desafiament al lector  que precedeix als episodis finals en els quals se revela la soluci del cas, sovint al darrer pargraf o  incls la darrera lnia del captol. 

Tamb amb esta primera novella s inicia la frmula base dels ttols en angls, seguint el segent esquema:  The + adjectiu de nacionalitat + substantiu + Mystery . Els autors imitaren d aquesta manera el model ja emprat per  S.S. Van Dine a la srie de novelles protagonitzades pel seu detectiu Philo Vance, els ttols de les quals seguien l esquema: The + substantiu (de sis lletres) + Murder Case. D aquesta forma, el segon llibre publicat per la parella a l any segent (1930) va ser   The French Powder Mystery. A aquesta seguiran The Dutch Shoe Mystery (1931), The Greek Coffin Mystery  (1932), The Egyptian Cross Mystery ( 1932), The American Gun Mystery (1933),  The Siamese Twin Mystery (1933), The Chinese Orange Mystery  (1934) i The Spanish Cape Mystery (1935). L xit del cicle va ser tan gran que, ms tard, en ser publicat un nou llibre fora d aquesta frmula Halfway House (1936), algunes edicions en castell el titulen com El misterio de las cerillas suecas, tot i que la darrera versi publicada a Espanya torna al seu sentit original, com a La casa a medio camino.

Els cicles de Hollywood, Wrightsville i Nova York.
A partir de la publicaci de The Door Between (1937) comena un breu cicle que trasllada el protagonista des de Nova York fins als estudis de Hollywood, on Ellery s cridat com a autor de guions cinematogrfics. Corresponen a aquest perode els ttols The Devil To Pay (1938), The Four Of Hearts (1938) i The Dragon s Teeth (1939).

A les novelles segents Dannay i Lee alternen l ambientaci dels seus relats entre els mbits de la gran ciutat:   There Was An Old Woman  (1943,  sobre una tonada infantil a l estil de diverses obres d Agatha Christie),  Cat Of Many Tails  (1949) o  The Origin Of Evil  (1951), amb un breu cicle de relats que se situen a l entorn d una ciutat provinciana: Wrightsville. Son  Calamity Town  (1942),  The Murderer Is A Fox  (1945),  Ten Days  Wonder  (1948) i  Double, Double  (1950, tamb estructurada a partir d una melodia infantil) 

Evoluci psicolgica del protagonista.

El personatge Ellery Queen va prendre al seu inici l aspecte d un Philo Vance, el detectiu creat per l'escriptor i crtic d'art S.S. Van Dine, amb la seua actitud certament esnob i cnica, per a poc a poc va anar adoptant trets ms personals. Mantenint una gran intelligncia crtica i la independncia econmica (deguda a la herncia de la seua difunta mare, pertanyent a una rica i distingida famlia novaiorquesa), Ellery pren tamb de la figura del seu pare el sentit realista i prctic de la vida pel seu origen irlands, i l inters per la justcia. De totes maneres, malgrat que a les novelles afloren algunes dades sobre la intimitat dels personatges principals, incls algun flirteig ocasional del protagonista, all fonamental de la seua presncia en els relats s l eficcia en el raonament deductiu i l efectivitat, tot i les complicacions i els errors en la resoluci dels intricats problemes que es plantegen en els casos criminals narrats.  

Les novelles de Queen varen ser molt prompte tradudes a l espanyol, difoses de manera quasi immediata en colleccions populars de Mxic i d Argentina, per arribaren molt ms lentament a la pennsula, a partir dels anys quaranta, i amb major intensitat cap als setanta, en editorials radicades a Catalunya com ara German Plaza o Picazo, per no totes han arribat a ser adaptades al castell, produint-se importants llacunes en la seua difusi malgrat el magisteri dels seus autors en la novella d intriga i la seua acceptaci generalitzada entre els aficionats en el gnere de detecci, que els consideren entre els tres autors fonamentals del  joc net , juntament amb Christie i John Dickson Carr. En llengua catalana, solament alguns dels seus relats curts varen ser publicats als anys trenta a la revista  Llegiu-me , sense que tinguera cap dels ttols principals l honor de ser incls en colleccions tan caracterstiques com  La cua de palla  en cap de les seues aparicions.

El cicle de Drury Lane.
Ellery Queen no s l nic pseudnim emprat per Dannay i Lee. Al 1932 i sota el nom de Barnaby Ross varen crear el personatge de Drury Lane, un veter actor especialitzat en el repertori de William Shakespeare, amb unes grans dots per a la investigaci i que viu la seua poca de daurada jubilaci en una casa palau anomenada  The Hamlet  (de fet, el nom que els autors donaren al protagonista s aix mateix una referncia al fams teatre londinenc ubicat a la zona de Drury Lane).

Per l estil utilitzat, molt prompte la paternitat dels relats de Ross va ser atribuda a la parella d autors Queen que, durant la dcada dels trenta, es divertiren creant confusi amb el tema i participant en debats literaris en els que un d ells es presentava amb el nom d Ellery i l altre amb el de Barnaby Ross. A l actualitat, la reedici de les quatre novelles protagonitzades per Drury Lane es presenten amb l etiqueta nica d Ellery Queen, abandonant l altre pseudnim inicial. Aquests quatre relats constitueixen un cicle unitari i tancat en el qual Dannay i Lee experimentaren diversos subgneres policacs, amb caracterstiques que posteriorment seien represes en successives novelles de Queen.

El primer d aquests, La tragdia de X (1932) s el ms semblant a les narracions clssiques de Queen afrontant, amb certes variacions, la temtica del crim en un  recinte tancat , a partir d una srie d homicidis que van tenint lloc successivament en un autobs urb, en un dels  ferris  del riu Hudson i en un vag de tren de rodalies. En ella queden ja definits els trets fonamentals del propi Lane, aix com els personatges secundaris de l inspector Thumm, el metge forense Schilling i el procurador Bruno, que continuaran apareixen a les dues obres segents.

La segona novella del cicle:  La tragdia de Y , publicada el mateix anys, tracta d homicidis ocorreguts dins de l mbit familiar, preconitzant altres relats de Queen a l anomenat  cicle de Wrightsville  (com ara  La dcada prodigiosa  o  La ciutat desgraciada ) amb reconstruccions analtiques de la psicologia dels diversos personatges i les seues relacions, el mateix que anys desprs faria l anglesa Agatha Christie en novelles del tipus  Five little pigs  (1949), per exemple. Els fets de la narraci tenen lloc amb pocs mesos de diferncia amb el relat anterior.

La tercera de les obres:  La tragdia de Z  (1933), se situa temporalment deu anys desprs dels relats anteriors i en ella s introdueix el nou personatge de Patience Thumm, filla de l antic inspector, i dotada igualment d una notable inquietud investigadora. La noia es converteix en la prctica en coprotagonista activa de la narraci, mentre que Drury Lane, ms anci i amb dificultats d audici, pren un paper cada vegada ms passiu. Tamb la intriga policac se situa en segon termini, mentre que els autors s esforcen per aprofundir en la psicologia dels personatges involucrats en el drama, d arrels carcelries i un desenlla vinculat a aquestes. 

El relat darrer, publicat com  Drury Lane abandona l escenari  (1933) amb evident homenatge a Sherlock Holmes, es desenvolupa de manera successiva a l anterior. Drury Lane, vell i malalt, deixa pas a Patience com a protagonista de la trama, tant en l aspecte psicolgic com en la investigaci que es centra aquesta vegada en un manuscrit del propi William Shakespeare. La conclusi del llibre posa irremeiablement punt final al cicle de les quatre novelles de Lane, deixant sense resoldre alguns dels punts focals dels misteri plantejat. Amb aquesta novella, els autors posaren en crisi la racionalitat que caracteritzava les narracions d Ellery Queen i, en general, les bases del relat clssic d intriga o de  joc net  amb el lector.

La patent  Ellery Queen .
No totes les novelles d Ellery Queen, entenent com a tal a la parella d escriptors, tenen com a protagonista el detectiu homnim; des de finals dels anys cinquanta fina al 1971, any de la mort de Manfred Lee, aparegueren nombrosos llibres amb estils molt diversos (influenciats per l aparici de nous autors com Ed McBain o Raymond Chandler, que introduren un nou estil en les narracions policaques ms orientat cap a l acci que al procediment lgic-inductiu) que permeteren la suposici, desvetllada com a certa prou de temps desprs, que  Ellery Queen  s havia convertit fins a cert punt en una mena de franqucia o, millor encara, la marca d un grup obert de treball, en el que altres escriptors, per motius comercials i grcies a la celebritat del pseudnim, signaven sota la supervisi de Lee i de Dannay les obres que escrivien usant la marca Queen. 

Es el cas per exemple de  Dead Man s Tale  (1961), de  The Madman Theory  (1966) o incls de  The Player on The Other Side  (1966) publicada com   El jugador d enfront", escrita en collaboraci amb Theodore Sturgeon, que marcava el retorn del personatge d Ellery Queen al cap de cinc anys de la que semblava haver estat la seua ltima aventura  The Finishing Stroke  (1958). Al 1961 Queen va ser guardonat amb el premi  Grand Master  de l associaci  Mystery Writers of America .

Altres protagonistes.
Als anys seixanta, amb la firma  Ellery Queen  per amb la participaci dels escriptors que formaven part de l esmentat grup de treball va sorgir un altre personatge protagonista:  l inspector Tim Corrigan , en un total de sis novelles (quatre de les quals varen estar escrites per Richard Deming) entre les que destaca  Kiss and Kill  (1970,  Besa i mata ). El personatge de Tim Corrigan es mou en una zona obscura entre criminals comuns, delictes poltics i trames internacionals, segons les preferncies del pblic lector del moment. Desprs d aquest, un segon cicle amb personatge fix va presentar les aventures de  Mike McCall , assistent personal del governador Sam Holland, i protagonista de tres relats (escrits per Deming, Gil Brewer i Edward D. Hoch. Se suposa que fou iniciativa de Manfred Lee el mantenir actiu el pseudnim com una marca de fbrica per a la publicaci de novelles apcrifes, considerant que quan va morir al 1971,  Ellery Queen  cessa totalment en la seua activitat. Dannay va morir onze anys desprs, en 1982. 

Queen a la rdio i a la pantalla.
Fins a 1938, els cosins Dannay i Lee van escriure guions per al cinema, el que va comportar una lenta per irreversible transformaci del seu personatge i de las histries. Abandonat l esquema lgic formal dels primers  desafiaments al lector , les trames comenaren a incloure aspectes psicolgics decisius per als fins de la resoluci dels casos. No faltaren incls referncies al misticisme, simbolismes religiosos i ocultismes en els darrers relats dels anys seixanta, en els que el personatge d Ellery va ser absolutament distint del que els primers lectors havien conegut. Aquesta mescla de racionalisme i simbolisme va causar moltes crtiques als autor per part dels seus seguidors ms fidels.

Les novelles d Ellery foren tamb adaptades per a les emissores de rdio i de televisi. Entre 1939 i 1948, les tres principals cadenes dels Estats Units transmeteren el programa radiofnic  The adventures Of Ellery Queen ; en als anys cinquanta, primer la  DuMont Television  i desprs la cadena  ABC  transmeteren la versi televisiva d aquests arguments, amb diversos actors en el paper  protagonista: Lee Hart, reemplaat a la seua mort per Lee Bowman, desprs Hugh Marlowe, George Nader i finalment Lee Phillips. En 1971, una pellcula per a la televisi va ser protagonitzada aix mateix per Peter Lawford, i ms tard (1975-76) va ser la srie  Ellery Queen  amb Jim Hutton en el paper protagonista i David Wayne com l inspector Richard Queen, la que va culminar la popularitat audiovisual del personatge, amb arguments originals, excepte en un dels casos. La srie va ser emesa repetidament en diverses temporades per la Televisi Catalana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267570" title="Probe" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="105013">


Onomstica:

Marc Aureli Probe, emperador rom del 276 al 282;
Marc Valeri Probe, militar rom del segle I;
Valeri Probe, escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267571" title="Francisco Paesa" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="105014">
Francisco Paesa Snchez (Madrid, 11 d'abril de 1936) s un clebre agent dels serveis secrets espanyols, actualment en parador desconegut, si b es va tenir constncia de la seva presncia el 2004 al Sud de Frana. 

Va comenar la seva carrera com empresari portant a terme diversos negocis amb el dictador dirigent de Guinea Equatorial, Francisco Macas Nguema. Va ser detingut per la Interpol a Blgica i empresonat a Sussa, el 1976. Es creu que va collaborar amb els GAL. En una de les seves accions ms espectaculars, fent-se passar per un traficant d'armes va vendre dos mssils antiaeris a ETA amb sensors de localitzaci, cosa que va permetre a la Policia espanyola trobar, per primera vegada un important zulo en el qual s'emmagatzemava gran quantitat d'armament i documentaci. Va ser l'anomenada Operaci Sokoa. L'anlisi de tota la documentaci trobada va marcar un punt d'inflexi en la lluita contra ETA, organitzaci terrorista de qui fins a llavors el govern espanyol ho desconeixia prcticament tot. 

Donada la personalitat anrquica de Paesa, el jutge Baltasar Garzn va dictar una ordre de crida i cerca contra ell per collaboraci amb banda armada i s d'identitat falsa, el 1 de desembre de 1988. En 1994 es veu implicat en el cas Roldn. Es creu que Paesa engany Roldn, quedant-se amb els diners que aquest havia robat, i desprs va delatar el seu parador a la justcia espanyola. En l'estiu de 1998 Paesa va fingir la seva mort a Tailndia per aturada cardaca, publicant-se diverses esqueles, falsificant-se un certificat de defunci i fins i tot encarregant les seves familiars diverses misses gregorianes en la seva memria. 

Per en 2004 va ser localitzat per una agncia de detectius a Frana, sota passaport argent fals, sota la identitat de Francisco Pando Snchez. A la fi de 2005 la revista Intervi el va localitzar a Pars, on va ser entrevistat pel seu director Manuel Cerdn. En 2004, s'esmenta el seu nom com organitzador al descobrir-se una operaci en marxa mitjanant la qual un exrcit de mercenaris anava a enderrocar al dictador de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema. Tamb en aquest mateix any se li relaciona amb importants grups del crim organitzat a Rssia 

Referncies. 

 Manuel Cerdn  Paesa, el espa de las mil caras Editorial Plaza & Jans, Barcelona 2005. ISBN 9788401305443 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267572" title="Castell d'Andratx" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="105015">



El Castell d'Andratx, tamb conegut com Son Mas, s un castell-palau al municipi d'Andratx Mallorca, concretament a la carretera d'Estellencs. A l'actualitat s la seu de l'ajuntament. Era un finca i al segle XIX fou convertit en el castell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267574" title="Fugida a Varennes" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="105016">
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revoluci Francesa en qu Llus XVI i la famlia reial intentaren fugir, disfressats d'aristcrates russos. El seu propsit era arribar al poble fortificat de Montmdy al nord-est de Frana, un baluard monrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevoluci; tanmateix, en arribar a Varennes, Llus XVI i la seva famlia foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a Pars. D'en dels fets de Varennes, l'hostilitat popular contra la Monarquia i contra les persones de Llus XVI i de Maria Antonieta va anar creixent cada vegada ms

 L'intent de fugida .

La indecisi de Llus XVI davant dels fets de la Revoluci havia estat una de les causes que el 6 d'octubre de 1789 s'hagus obligat la famlia reial a traslladar-se des del Palau de Versalles al Palau de les Tulleries a Pars, desprs que s'hagus organitzat una marxa sobre Versalles. D'en d'aleshores, Llus XVI havia quedat com emocionalment paralitzat, i comen a permetre a Maria Antonieta la presa de decisions poltiques importants. Aix, el rei va accedir a intentar la fugida seguint el consell de la reina.

El dia 20 de juny de 1791 cap al vespre, sort de Pars un carruatge on hi viatjaven la Marquesa de Tourzel, institutriu del Delf, la qual tenia l'encrrec de fer-se passar per una baronessa russa, acompanyada per Elisabet, germana del rei, Maria Antonieta i Llus XVI mateix, disfressats de criats, i els infants reials, a qui es feia passar per fills de la baronessa russa. La fugida l'havia planejada durant fora temps el comte Axel von Fersen i el Bar de Breteuil. A causa de tota una srie d'errors, la comitiva fou aturada quan Llus XVI fou reconegut a Varennes, un poble controlat pels revolucionaris, no gaire lluny de Montmdy. Sempre s'ha dit que el rei fou identificat perqu el seu retrat apareixia a les monedes, per la veracitat d'aquest fet no s pas segura.

Conseqncies.

Quan la famlia reial va tornar custodiada a Pars, les masses revolucionries van rebre el carruatge amb un silenci hostil. Llus XVI i la seva famlia foren posats sota arrest domiciliari a les Tulleries. A partir d'aleshores, va crixer el sentiment republic a Frana, ja que el rei havia perdut tota credibilitat com a monarca constitucional.

D'en de la tardor de 1791, Llus XVI va confiar la seva salvaci en la intervenci estrangera. Al mateix temps, va encoratjar la facci dels girondins de l'Assemblea Legislativa a arribar a la guerra contra ustria esperant que una desfeta militar francesa dugus a la restauraci de la seva autoritat reial. Influt per Maria Antonieta, el rei va rebutjar el consell dels constitucionalistes moderats, dirigits per Antoine Barnave, d'aplicar la constituci francesa, promulgada el 1791, que el sobir havia jurat mantenir, en comptes d'atiar la contrarevoluci de sotam.


 Bibliografia .

 Varennes: la mort de la royaut de Mona Ozouf, Gallimard, 2005 (collecci "Les journes qui ont fait la France");
 Timothy Tackett: When the King Took Flight, Harvard University Press, 2003;
 Sur la route de Varennes de Paul et Pierrette Girault de Coursac, La Table Ronde, 1984 ; F. X. de Guibert, 2000, 2007;
 La route de Varennes d'Alexandre Dumas, Les Mille et une nuits, 2005.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267576" title="Castell d'Art" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="105017">



El Castell d'Art, s un petit recinte emmurallat que cont el santuari de Sant Salvador. Es troba dalt d'un tur al municipi d'Art, a Mallorca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267577" title="Hans Kahle" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="105018">
Hans Kahle (1899 - Ludwigslust, Alemanya, 1947) fou un antic oficial de l'exrcit imperial alemany que durant la Guerra Civil Espanyola va combatre en les files republicanes, al comandament d'algunes unitats integrades en les Brigades Internacionals, com la XI Brigada Internacional entre el 20 de novembre del 1936 i el 31 de mar del 1937, aix com la 45 Divisi durant la Batalla de l'Ebre.

Acabada la guerra es va exiliar al Canad i, posteriorment, a la Gran Bretanya. Va morir assassinat, possiblement per elements afectes als serveis d'espionatge sovitic.

 Enllaos externs .


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267579" title="FolderShare" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="105019">
Windows Live FolderShare s una aplicaci gratuta de Microsoft que ha estat dissenyada per permetre la compartici i la sincronitzaci de fitxers i carpetes entre dos o ms ordinadors amb el sistema operatiu Windows o Mac OS X.
El sistema s similar a les carpetes compartides de Windows Live Messenger.
L empresa que originalment va desenvolupar l aplicaci era ByteTaxi Inc, per el 3 de novembre del 2005 el servei va ser adquirit per Microsoft per tal d'incrementar les funcionalitats dels serveis oferts per Windows Live.
Actualment, tot i ser 100% operatiu, l empresa mant l'estatus de beta.

 Enllaos externs .
Windows Live FolderShare beta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267580" title="Marc Aureli Probe" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="105020">


Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador rom del 276 al 282. Era nadiu de Sirmium a Pannnia. El seu pare es deia Mxim i fou un centuri destacat que va arribar al rang de trib militar i va morir a Egipte, deixant una fortuna moderada a la seva vdua, al fill i la filla.

Joventut.
El jove Probe va cridar l'atenci de Valeri I, que vulnerant les regles militars el va nomenar trib. Es va destacar en la guerra contra els srmates darrera el Danubi, on va obtenir les mximes condecoracions, i corona cvica per rescatar dels quades a un parent de l'emperador de nom Valeri Flac. Desprs es va destacar a frica, Egipte, Arbia, Esctia, Prsia, Germnia i la Gllia. La seva liberalitat en el repartiment del bot li garantia el suport de les tropes.

Ascens.
Fou nomenat governador d'Orient, i a la mort de l'emperador les tropes de Sria el van proclamar al seu lloc. Flori, el seu rival al tron, fou rpidament eliminat, i Probe fou reconegut pel senat riom i per les altres legions, i ben acceptat pel poble.

El seu regnat fou una continua successi d'xits militars. A la Gllia va recuperar sis ciutats, va matar quatre cents mil germans, als que va expulsar a l'altre costat del riu i va entrar a Germnia i va integrar a les legions, degudament repartits, a setze mil germnics; va establir una srie de fortaleses a l'interior de Germnia que va planejar convertir en provncia.

Desprs va marxar a Rcia i Nrica i a Trcia on els gots causaven conflictes i foren obligats a una submissi o a una aliana; els bandits d'Isuria i els salvatges blmies del sud d'Egipte foren derrotats i dispersats. Amb Prsia es va signar un tractat. Les revoltes de Saturn II a Alexandria i de Procle i Bons a la Gllia foren suprimides rpidament.

Al seu retorn a Roma va celebrar un triomf i va decidir dedicar-se a la reforma de l'administraci civil; va confirmar els privilegis del senat, va promoure l'agricultura eliminant les restriccions pernicioses, molts brbars foren traslladats de les fronteres a l'interior de l'Imperi en regions ms tranquilles on se'ls va donar terra i es va encoratjar i protegir la indstria. 

Caiguda.
Per mantenir la disciplina entre les tropes, les va utilitzar per portar a terme les obres publiques necessries i va expressar que esperava que un dia els soldats ja no serien necessaris perqu hi hauria pau. Aix va alarmar als militars. Un dia un grup nombrs de soldats que estaven assecant una llacuna a la vora de Sirmium, es van amotinar i van atacar a l'emperador; aquest va intentar salvar-se refugiant-se a una torre per finalment fou mort pels amotinats (282).



Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267581" title="Castell de la Punta de n'Amer" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="105021">





El Castell de la Punta de n'Amer es una torre fortificada que es troba al terme de Sant Lloren des Cardassar, Mallorca.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267582" title="Marc Valeri Probe" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="105022">
Marc Valeri Probe (Marcus Valerius Probus) fou un militar rom del segle I, nadiu de Beritos (Beirut). Va intentar pujar graus, per sense gaire xit i finalment es va retirar i es va dedicar a la literatura. A la crnica d'Eusebi se l'esmenta com "Probus Berytius eruditissimus grammaticorumn Romae agnoscitur". Va publicar alguns escrits sobre temes de controvrsia i va deixar un gran nombre d'observacions sobre les antigues formes de llenguatge. El 57 va ser reconegut a Roma com un dels ms experts gramtics (potser el ms ents).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267583" title="Valeri Probe" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="105023">
Valeri Probe (Valerius Probus) fou un escriptor rom, al que Macrobi esmenta com a "Vir perfectissimus" que va florir uns anys abans d'Aule Gelli al comenament del segle II.

Va escriure uns comentaris sobre Virgili. Encara que s'ha suposat que podria ser la mateixa persona que Marc Valeri Probe, sembla difcil per raons cronolgiques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267584" title="Procilli" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="105024">


Onomstica:

Procilli (historiador), historiador rom ;

Procilli (trib), trib de la plebs el 56 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267585" title="Procilli (historiador)" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="105025">

Procilli (Procillius) fou un historiador rom.

Fou contemporani de Cicer i va escriure probablement sobre geografia romana, i tamb sobre l'historia primitiva de Roma; Marc Terenci Varr esmenta el seu relat sobre l'origen del llac Curti; Plini parla tamb de la seva historia sobre el retorn triomfal de Gneu Pompeu de l'frica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267586" title="Procilli (trib)" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="105026">


Procilli (Procillius) fou un magistrat rom. 

Fou trib de la plebs el 56 aC i fou acusat per Publi Clodi Pulcre el 54 aC juntament amb els seus collegues Gai Cat i Noni Sufenes, pels actes violents durant el seu tribunat. Cat i Sufenes foren absolts per Procilli fou condemnat. Molts pensen que fou la mateixa persona que l'historiador.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267588" title="Castell de l'Alcazaiba" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="105027">


El Castell de l'Alcazaiba, o de Sant Josep, s un dels dos castells (l'altra s el Castell del Rei) que trobem dins del recinte enmurallat de Guadalest (Marina Baixa, Pas Valenci). La seua situaci, sobre una roca, domina tota la vall i sobremira l'embassament de Guadalest. Fou construt pels musulmans al segle XI. Era molt important a l'Edat Mitjana. Per els terratrmols del 1644 i el 1748, i la voladura del 1708 durant la Guerra de Successi acabaren amb ell en gran part. Actualment es conserven noms algunes torres. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267589" title="Gai Valeri Prcil" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="105028">
Gai Valeri Prcil (Caius Valeirus Procillus) fou un notable gals, fill de Gai Valeri Caburne (que havia rebut la ciutadania de Gai Valeri Flac).

Fou home de confiana de Juli Csar i fou el seu intrpret en una entrevista amb el cap gal Divitacus i el seu ambaixador davant Ariovist; aquest el va empresonar i carregar de cadenes, per derrotat per Csar, aquest va exigir el seu alliberament. Csar diu que l'alliberament de Prcil li va causar ms plaer que la victria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267591" title="Welcome to The Black Parade" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="105029">


Welcome to The Black Parade (tradut al catal com Benvingut a la Desfilada Negra) s el primer senzill del lbum The Black Parade i el nov de la banda de New Jersey, My Chemical Romance. Aquest senzill va ser llanat el 11 de Setembre del 2006 a iTunes i el 9 d'Octubre del 2006 en CD. La versi de estudi va estar disponible a MySpace el 2 de Setembre del 2006. Aquesta can es va convertir en el seu primer N1 en el "U.K. Singles Charts" el 15 de octubre del 2006 i hi va aguantar durant dos setmanes, aix com el seu primer N1 en el "U.S. Modern Rock" el 26 d'octubre del 2006, on es va manterir durant 7 semanas, ni ms ni menys.

La can va estar en el lloc N17 en la revista Rolling Stone en les "100 Millors Canons de l'any 2006".















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267593" title="Sebasti Gasch i Carreras" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="105030">
Sebasti Gasch i Carreras (Barcelona 1897 - 1980) fou un crtic d'art catal. Abandon l'escola als setze anys i treball en empreses comercials. Va ser bibliotecari del Cercle Artstic de Sant Lluc, on va conixer i es fu amic de Joan Mir. El 1925 comen a publicar crtica d'art a la Gaseta de les Arts, a D'Ac i d'All i a L'Amic de les Arts, on va propagar les idees artstiques de Le Corbusier, Hans Arp i de l'avantguardisme francs. 

El 1928 va signar amb Salvador Dal i Llus Montany i Angelet el Manifest Groc, i el 1929 public, amb Montany i Guillem Daz-Plaja i Contest, l'nic nmero de la revista Fulls Grocs, que desencaden rpliques violentes. Desprs deix un temps la crtica d'art i collabor com a crtic de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crtic de cinema a L'Opini. Va mantenir correspondncia amb Federico Garca Lorca.

Desprs de la guerra civil espanyola va viure a Pars fins el 1942, quan va tornar a Barcelona i collabor a Destino des de 1946. El FAD convoca en honor seu des del 1976 uns Premis Sebasti Gasch d'Arts Parateatrals.

 Obres .
 La pintura catalana (1938);
 La dansa (1946);
 El circo y sus figuras (1946);
 L'expansi de l'art catal al mn (1953);
 Pars 1940 (1956);
 Barcelona de nit (1957) ;
 Les nits de Barcelona (1969);
 El Molino. Memorias de un setentn (1972);

 Enllaos externs .
  Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267597" title="Llus Montany i Angelet" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="105031">
Llus Montany i Angelet (Barcelona 1903 - Ginebra 1985) fou un escriptor i periodista catal. Era promotor de l'avantguardisme a Catalunya des de  la redacci de L'Amic de les Arts i les seves collaboracions a La Publicitat, Mirador i Revista de Catalunya. El 1928 va signar amb Salvador Dal i Sebasti Gasch el Manifest groc. Tamb public els Fulls Grocs amb Sebasti Gasch i Guillem Daz-Plaja i Contest. Tamb va fer amistat amb Federico Garca Lorca quan va visitar Barcelona.

En acabar la guerra civil espanyola s'exili i des del 1939 resid a Ginebra, on hi treball com a traductor de les Nacions Unides. El 1977 public Notes sobre el Superrealisme i altres escrits, un recull dels seus escrits.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267599" title="Palau Reial de Pedralbes" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="105032">


El Palau Reial de Pedralbes s un edifici situat enmig d'una mplia zona de jardins, al Districte de Les Corts, a Barcelona. Durant 1919-1931 fou la residncia de la Famlia Reial Espanyola en les seves visites a la ciutat. Actualment el Palau alberga el Museu de Cermica i el Museu d'Arts Decoratives.

 Histria i descripci .
El Palau t el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Gell, junt amb la vena Can Cuis de la Riera. Juntes formaren la Finca Gell, de gran extensi (30.000 m2). S'encarreg la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que constru un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogtica i rodejat de magnfics jardins. Ms tard, s'encarreg a Antoni Gaud la reforma de la casa i la construcci d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.

Gaud tamb s'encarreg parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una prgola, i plantant diversos tipus de plantes mediterrnies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnlies). Encara subsisteix la Font d'Hrcules, restaurada el 1983; cont un bust de l'heroi mitolgic grec, sobre una pila amb l'escut de Catalunya i un can amb forma de drac xins.


Eusebi Gell ced la casa i part dels jardins a la Corona, en agrament pel seu nomenament nobiliari, el 1918. Llavors s'emprengu una nova remodelaci per a convertir-la en Palau Reial (1919-1924), a crrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot. El palau est format per un cos central de quatre plantes, amb una capella a la part posterior, i dues ales laterals de tres plantes que s'obren en corba a la faana principal. La faana exterior s d'estil noucentista amb porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig punt amb medallons intercalats i gerros coronant la construcci. L'interior cont una diversa barreja d'estils, tant en decoraci com en mobiliari, que van des de l'estil Llus XIV fins als estils ms contemporanis. 

Els jardins van ser dissenyats per Nicolau Maria Rubi i Tudur, a partir d'un projecte que integrava, en un traat geomtric decoratiu, gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius, com una font obra de Gaud, bancs de bamb, tres fonts lluminoses obra de Carles Bugas, diverses esttues, com la de la Reina Maria Cristina mostrant al seu fill Alfons XIII qu hi ha davant de l'entrada principal del palau, obra d'Agapit Vallmitjana.

El 1924 es convert oficialment en Palau Reial per, al proclamar-se la Repblica el 1931, pass a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que decid insta lar el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932. Durant el rgim franquista torn a ser residncia del cap de l'estat. El 1990 s'insta l el Museu de Cermica.



Bibliografia.
AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
AA.VV.: Histria de l'art catal, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.

 Enllaos externs .
Palau Reial;
Museu de Cermica;
Museu d'Arts Decoratives;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267600" title="Llista d'estats sobirans del 1910" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="105033">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bulgria   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Principat de Montenegro (fins al 28 d'agost);
 Montenegro   Regne de Montenegro (des del 28 d'agost);

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal (fins al 5 d'octubre);
   Repblica de Portugal (des del 5 d'octubre);

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica (des del 31 de maig);
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267601" title="K?f" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="105034">
La k f (en rab  ) s la vint-i-dosena lletra de l'alfabet rab (onzena, amb un valor numric de 20, en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la kaph fencia.

 s .

Representa el so consonntic velar .

 Escriptura .



La k f es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar k f.

K f es translitera com a K al SATTS i a l'alfabet de xat rab.

A la representaci Unicode, k f ocupa el punt U+0643 amb el nom ARABIC LETTER KAF.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xe3.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1603;

 Variants .

En l'alfabet persa la k f final  s diferent a la seva homloga rab. La k f persa s'usa amb una lnia a sobre per a representar la gaf, , que transcriu el so . Aquest s tamb el cas de l'alfabet urd, el soran i el shahmukhi

L'alfabet jawi tamb usa una k f modificada com a gaf, en aquest cas el modificador s un punt: . En el paixt s un cercle: .

En l'alfabet xiao'erjing el smbol de la k f es pot escriure tant a la manera rab com persa. Tamb hi ha la gaf. I encara hi ha una variant ms, consistent en la k f persa amb tres punts, , usada per als sons  i .

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267602" title="Societat de Columbicultura Noveldenca" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="105035">
L'afici a la columbicultura en Novelda es remunta a 1919, encara que no va ser fins 1939 quan es constitu la Societat Columbicultura Noveldenca per aficionats a aquest esport que s'agruparen firmant un comproms entre ells per respectar els acords que, des d'aleshores, decidiren les directrius que, al llarg d'eixe any i fins ara, marcara la columbicultura local. Han aconseguit quatre campionats d'Espanya Copa de S.M. el Rei, un campionat de Comunitats d'Espanya, Medalla d'Or de la Reial Federaci Espanyola de Columbicultura, etc. En 2006, Novelda va ser la seu del Campionat d'Espanya Copa de S.M. el Rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267605" title="Manifest groc" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="105036">
Manifest Groc s un manifest signat el mar del 1928 i signat per Salvador Dal, Llus Montany i Sebasti Gasch, i considerat el document literari ms conegut de l'avantguardisme catal dels anys vint i trenta. Va rebre aquest nom perqu fou reprodut sobre paper de color groc.

s escrit en un to agressiu i sarcstic i es caracteritza per denunciar el noucentisme com a corrent mixtificador de l'hellenisme i l'afirmaci dels nous corrents avantguardistes lligats al progrs de la tcnica. Es burla de la Fundaci Bernat Metge, les obres d'ngel Guimer i l'Orfe Catal, tot defensant l'esport, el cinema i les obres de Tristan Tzara, Andr Breton, Giorgio de Chirico, Le Corbusier, Hans Arp o Constantin Brancusi.

Fou editat i distribut pels autors mateixos i assol una gran difusi tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Fou reprodut a diverses revistes avantguardistes i ferotgement criticat als medis culturals catalanistes, especialment per Carles Soldevila a La Publicitat. Aquest fet i les circumstncies poltiques posteriors han  provocat que no hagi estat prou conegut. 

 Enllaos externs .
 Reproducci del Manifest Groc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267608" title="Societat Cultural Casino de Novelda" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="105037">

Inaugurat el 1888, anys desprs es va comprar el parcellar posterior de l'edifici i, el 1903, la resta del recinte. El 1936, l'edifici va ser pres com Quarter General de les Milcies Populars Antifeixistes, s'habilit per Llar-Escola Pro-Infncia Obrera i altres activitats de carcter benfic i cultural. Durant la Guerra, van convertir el Casino en un Hospital, per la qual cosa qued totalment desmantellat. Molts dels quadres que al finalitzar la guerra tornaren al Casino, se destruren en l'incendi que se va produir el 1994. Desprs d'una rehabilitaci immediata, el Casino de Novelda segueix amb les seues activitats culturals fins a l'actualitat. L'actual presidenta (la primera dona de la seua histria) s Atala Crespo Prez-Beneyto.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267609" title="Luis Roldn Ibez" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="105038">
Luis Roldn Ibez (Logronyo, 1943) fou un poltic espanyol fams per un escndol de corrupci poltica.
Biografia. 
Va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 1976. El 29 de desembre de 1982 va ser nomenat delegat general del Govern en la Comunitat Foral de Navarra. En l'exercisi d'aquest crrec va obtenir notables xits, principalment en la lluita contra el terrorisme d'ETA. El 31 d'octubre de 1986 va ser nomenat pel Consell de Ministres director general de la Gurdia Civil, sent la primera vegada en la histria d'aquesta instituci que aquest crrec era en mans d'un civil. En el balan de la seva gesti destaca l'xit obtingut el mar de 1992, quan va ser desarticulada a Bidart (Iparralde) la 'cpula' d'ETA, encapalada pel buscat Francisco Mujika Garmendia, ('Pakito' i 'Artapalo'), a part d'altres comandos. 

Per no noms ETA va determinar el seu treball. Quan el 1988 Jos Luis Corcuera va arribar a Interior es va proposar modernitzar totes les Forces de Seguretat de l'Estat i en aquest programa es va veure embolicada la prpia Gurdia Civil. L'antiga imatge de la parella d'agents amb tricorni, vigilant camins a peu, ha estat substituda per la de joves gurdies que patrullen en moderns tot terreny. Al novembre de 1993, quan Corcuera anunciava la seva dimissi i ell sollicitava el seu cessament, Diario 16 va destapar un suposat escndol pel "desmesurat" increment del seu patrimoni durant el seu mandat. 
 Adquisicions amb sou pblic . 
Segons el peridic, amb el seu sou pblic, que en 1993 era de tan sols 600.000 pessetes, Roldn havia acumulat un patrimoni integrat per un xalet a Cizur Menor (Navarra), un altre a Aravaca (Comunitat de Madrid), un pis de 332 metres quadrats a la Castellana madrilenya, un altre terreny a Cambrils i una excellent finca d'arbres fruiters a Mequinensa, a ms d'altres propietats que, desprs del seu divorci, havien passat a la seva ex dona. 

El 3 de desembre de 1993 va cessar com a cap de la Direcci general de la Gurdia Civil i va ser substitut pel llavors governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal de Alemany. El 17 de febrer, el ple del Congrs va aprovar per unanimitat la creaci de la comissi d'investigaci de la gesti de Roldn durant la seva etapa de director general de la Gurdia Civil. Poc desprs, l'1 de mar, quedava constituda aquesta comissi, la qual va comenar oficialment els seus treballs el 10 de mar per a un perode de tres mesos. El 21 d'abril, el PSOE va suspendre cautelarment de militncia Roldn fins a la resoluci del cas i Jorge Esparza, el seu "testaferro", va comparixer davant la comissi. Les cada vegada ms nombroses dades en contra de Roldn van provocar que, el 27 d'abril, la Fiscalia sollicits a la jutgessa Ana Mara Ferrer, que instrua el sumari, la retirada del passaport de l'exdirector de la Gurdia Civil per a impedir la seva sortida del pas.

 Citat i desaparegut . 
L'endem passat, Roldn no va comparixer davant el jutjat d'instrucci nombre 16 de Madrid que ho havia citat i el seu titular va dictar ordre de detenci contra ell. Per a sorpresa general, les Forces de Seguretat de l'Estat no van donar amb el seu parador i el 30 d'abril, el ministre de l'Interior, Antoni Asuncin, presentava la seva dimissi al president del Govern assumint les seves responsabilitats "poltiques i tcniques" per la seva fugida. El 27 de febrer de 1995, Luis Roldn va ser detingut per la policia espanyola en l'rea de trnsit de l'aeroport de Bangkok, presumiblement lliurat per les autoritats laosianes amb la mediaci de Francisco Paesa. Un dia ms tard, desprs de viatjar a Madrid via Roma, va ser posat a la disposici de la jutge Ana Ferrer qui va decretar el seu ingrs a la pres. 

El 26 de febrer de 1998, quatre anys desprs del comenament de l'escndol, Roldn va ser sentenciat a 28 anys de pres pels delictes de malversaci, estafa, suborn i cinc delictes contra la hisenda pblica. La sentncia va considerar provat que Roldn va robar ms de 400 milions de pessetes (aproximadament 2.4 milions de ) de fons reservats i va rebre 1.800 milions de pessetes en comissions d'obres de l'Institut Armat. Al costat de Roldn es va condemnar a 16 anys al seu testaferro, Jorge Esparza y Martn, i a 4 anys a la seva esposa Blanca Rodrguez-Porto. A ms, l'Audincia Provincial de Madrid li va imposar una multa de 1.600 milions de pessetes i el va condemnar al pagament de dues indemnitzacions a l'Estat per valor de 578 i 957 milions de pessetes. El 21 de desembre 1999, el Tribunal Suprem va augmentar de 28 a 31 anys de pres la pena que l'Audincia de Madrid li va imposar l'any anterior. Roldn va ingressar en la pres de Brieva (vila) el 28 de febrer de 1995. 

 El cas Roldn en el mn de la ficci . 
Ibez es faria eco d'aquests successos en el cmic Mortadelo y Filemn - Corrupcin a mogolln, de 1994.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267610" title="Uni Musical l'Artstica de Novelda" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="105039">
Amb ms de quatre-cents socis, la Banda de Msica l'Artstica s la Societat ms antiga de Novelda. L'any de la seua fundaci va ser el 1840. Actualment t ms de cent trenta alumnes en la seua Escola de Msica, reconeguda el 1992 per la Generalitat Valenciana, la primera en tota la provncia. T els primers premis en els Certmens Provincials i en el de Valncia. Actualment, entre la Banda Juvenil i la Banda sn ms de cent msics, la gran majoria d'ells no professionals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267613" title="Pisutnes" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="105040">
Pisutnes fou strapa persa de Ldia vers 440 aC a 415 aC.

Va governar la satrapia lleialment durant uns vint anys i de sobte, ver el 420 aC es va revoltar per causes que no es coneixen. Just llavors havia acabat a Grcia la part de la guerra del Pelopons coneguda com guerra d'Arquidam (431 aC a 421 aC) i va poder contractar mercenaris grecs. El rei persa va enviar a Tisafernes com a nou strapa i amb la missi de dividir als mercenaris i acabar amb la revolta; Tisafernes va reeixir i Pisutnes va perdre suports (415 aC); llavors Tisafernes li va oferir negociacions, i quan Pisutnes es va presentar al lloc on s'havia de negociar, fou detingut; una mica desprs fou executat per orde directe del rei Darios II de Prsia.

El seu fill Amorges de Cria, va continuar la rebelli a Cria, amb centre a Iasos


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267618" title="27 Divisi de l'Exrcit Popular" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="105041">
La 27 Divisi de l'Exrcit Popular de la Repblica, coneguda com "la Bruixa", fou una unitat militar que lluit durant la Guerra Civil Espanyola als fronts d'Arag, del Segre i de l'Ebre, formada a partir de les columnes de milicians d'ideologia comunista organitzades a Catalunya durant els primers dies de la guerra.

 Els orgens .
A l'esclatar la Guerra Civil Espanyola, es formaren a Barcelona les primeres forces per oposar-se als militars revoltats, formades bsicament per voluntaris, milicians i membres de les associacions sindicals i poltiques. S'agruparen en columnes, destacant en el front de Catalunya i Arag les columnes Ascaso, Carles Marx, Lenin, Uribe, Mera, de Ferro, Durruti, Ortiz, Companys i Maci.

Una d'aquestes columnes, la Carles Marx, era enquadrada en el XI Cos d'Exrcit i estava formada per comunistes del PSUC en la seva gran majoria, provinents de Catalunya i Valncia. Fou creada per Jos del Barrio, Manuel Trueba i Gancedo (per aix inicialment se la conegu per la Columna Trueba-Del Barrio), juntament amb altres militars d'alta graduaci i assessorats pel militar Comandant Secanell. La columna estava composta en els seus inicis per 2.000 homes de l'UGT i el PSUC, denominant-se posteriorment Columna Carles Marx. Va sortir de Barcelona en direcci a l'Arag el 26 de juliol, l'endem passat de la de Durruti.

 La formaci de la Unitat .
Desprs de la proclamaci de l'Exrcit Popular l'abril del 1937, els homes de la Columna Carles Marx passaren a formar la 27 Divisi. Qued constituda per tres Brigades Mixtes, la 122, la 123 i la 124, cadascuna d'elles amb quatre batallons de cinc companyies cadascun. En cada Brigada Mixta s'agregaven a ms a ms, unitats d'artilleria i de cavalleria.

De la Divisi es fu crrec Manuel Trueba, del PSUC, reemplaat l'agost del 1937, desprs de l'ofensiva de Saragossa, pel major de milcies Del Barrio. Els caps de cadascuna de les Brigades mixtes eren el major Marcelino Usatorre (122 Brigada Mixta), el major Enrique Oubia (123 Brigada Mixta) i el tinent coronel Alfredo Semprn (124 Brigada Mixta). El cap d'Estat Major era el major Eligio Mateo Sousa.

Una de les seves ms conegudes unitats fou el 1er Batall de la 122 Brigada Mixta, denominat Batall de xoc "la Bruixa", tot i que aquesta denominaci identific sovint tota la Divisi. Un dels seus llocs d'actuaci fou a Sangarrn, a la comarca dels Monegres, el juny del 1937.

Tamb sn d'esmentar un grup de soldats antifeixistes alemanys, anomenats "Thlmann", integrants de la Columna Carles Marx en els seus orgens.

 Les seves participacions en combat .
La Divisi va lluitar al front d'Arag, a la batalla de Terol (tant en la seva conquesta com en la contraofensiva), a la batalla de Belchite, a Lleida i al Segre.

A partir del desembre del 1937, form part del XXI Cos d'Exrcit i a partir d'abril del 1938 del XVIII Cos d'Exrcit.

 El front d'Arag .
La sortida de la Columna Carles Marx, embri de la Divisi, de Barcelona va ser el 26 de juliol del 1936, restant diversos dies a Lleida. El seu Estat Major es va situar a Sariena.

El front, en la tardor del 1936, era situat en la lnia Terol Belchite Pina Osca Sabinigo. La Columna Carles Marx avan des de Catalunya per Monz i cap a Almudvar, situant-se a la zona de Tardienta, Robres i Alcubierre. Tamb ocuparen Sangarren el juny del 1937, en el marc de l'ofensiva sobre Osca.

La trobem a Almuniente el 28 de juny del 1937 i el juliol del 1937 es despleguen per Ontiena, Fraga, Candasnos i arribant fins a Alcanys. L'agost del 1937 ocupen les poblacions d'Espls, Alcolea de Cinca i Muniesa.

Van participar en l'ofensiva de Saragossa el 24 d'agost del 1937, on la mala actuaci de Trueba fa que sigui substitut per Del Barrio.

El setembre del 1937 eren a Tardienta, lloc on es van quedar al no poder entrar a Zuera i envoltar Osca. Ocupen Lasieso i Valdocirn, deixant allades les forces nacionals de Jarabella. El 23 de setembre del 1937, avancen cap a Orna i ocupen aquesta poblaci.

Van lluitar a Sabinigo el 27 de novembre del 1937, per les seves forces, bastant minvades van haver de ser rellevades per la 43 Divisi. Es van situar tamb a Gavn i Biescas.

En data 29 de desembre del 1937 la trobem a Fraga.

Destaca la recuperaci de "Las Celadas", durant la batalla de Terol i el tall de la carretera entre Calatayud i Singra, el 30 de gener del 1938, ocupant la zona de Villarquemado a Monreal del Campo.

Particip en la batalla de l'Alfambra i ocuparen la poblaci. En l'ofensiva de Terol, la 27 divisi se situ al nord de l'atac, reposant-se de les seves prdues a Singra. Lluit en la zona de Montalbn i recuperaren una zona a Segura de Baos el 18 de febrer del 1938.

El dia 27 de febrer caigu Terol. A partir del febrer del 1938 es desplom el front d'Arag i la Divisi sort del territori per l'abril. Continu la lluita a Corbera. Finalment, fou rellevada, tret de la 124 Brigada. Seguiren per les poblacions de Mezquita, Valdeconejos i Utrillas fins a ser situada en un punt de classificaci de la Divisi a Sistero (Osca).

 El front de l'Ebre .
Durant la batalla de l'Ebre de juliol a novembre del 1938, la Divisi va estar situada en zona de reserva, desplegant les seves forces en la zona de Cervera i Trrega.

L'abril del 1938, prengu part en la batalla del Segre, ocupant la zona d'Os de Balaguer, fins a la confluncia del Segre amb la Noguera Ribagorana.

El 22 de maig del 1938, lluitaren en la defensa del Tossal de Du, a Balaguer, el qual s perdut dies desprs (27 de maig).

La 122 Brigada Mixta desprs dels combats de Balaguer, avan el dia 22 de maig del 1938 per la Vall de Camarasa, pel barranc Salat fins a Torre Figueres. Dos dels seus batallons van realitzar l'assalt a "El Merengue", on van sofrir moltes baixes i foren rebutjats. Desprs de refer-se va ser enviada a la batalla de l'Ebre, rellevant el 6 d'agost la 35 Divisi a Vilalba dels Arcs. Entre agost i el 14 de setembre s traslladada davant Gandesa, on resta molt malmesa i amb tantes baixes que ja no va poder participar en la posterior campanya de Catalunya.

La 123 brigada Mixta actua tamb en els combats de Balaguer i el 22 de maig va estar en l'atac de la Sentiu, tot i que va ser rebutjada. s traslladada a la batalla de l'Ebre, rellevant la 35 Divisi i cobrint la zona de Vilalba dels Arcs, Corbera i el vrtex Gaeta. El 13 d'agost lluita a Gandesa, amb una gran quantitat de baixes. Es retira a la Serra de Lavall, de La Torre i de Cavalls. El 14 de setembre creua el riu el que queda de la Brigada, per no va poder tampoc refer-se per a la campanya de Catalunya.

La 124 brigada Mixta, igual que les altres dues, interv a Balaguer, ataca la Sentiu i s rebutjada. En data 6 d'agost, cobreix el sector de Vilalba dels Arcs i perd posicions en el cam de Comasots. Defensant Camposines el 3 de setembre del 1938, resulta gaireb destruda i el dia 14 abandona la batalla de l'Ebre. Aquesta brigada no va ser dissolta, per no es va utilitzar en la campanya de Catalunya.

Jos del Barrio creua la frontera francesa el febrer del 1939 i s internat en el camp de Saint Ciprien. Desprs s'exilia, formant part del comit del PSUC a Frana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267619" title="Art de l'ndia" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="105042">

L'Art de l'ndia es caracteritza principalment per ser un reflexe de la complexa societat ndia, multitnica i multicultural. Tanmateix, t un carcter principalment religis, l'art serveix com a mitj de transmissi de les distintes religions que han jalonat l'ndia: hinduisme, budisme, islamisme, cristianisme, etc. Tamb hi ha que destacar com a tra distintiu de l'art indi el seu afany d'integraci amb la naturalesa, com a adaptaci a l'ordre universal, tenint en compte que la major part d'elements naturals (muntanyes, rius, arbres) tenen per als indis un carcter sagrat.

Un dels fets determinants en la construcci de la cultura ndia ha sigut la diversitat tnica dels mltiples pobles que han anat arribant a les seves terres: des dels aborgens de raa negra, foren arribant en successives onades pobles ocenics, protomediterranis mesoltics,  armenis, aris (1500 aC), perses i grecs (600-300 aC), parts i protomongols (50 aC-300), huns (segles VI-VIII), rabs (segles IX-XII), turco-afgans (segles XIII-XV), turco-mongols (segles XVI-XVIII) i britnics (segles XIX-XX). Aquesta barreja de pobles i cultures produeix un art de gran diversitat estilstica i formal, convivint diverses tendncies artstiques segons la regi. 

Cronologia.
Cultura de l'Indus.

La primera gran civilitzaci ndia es produ en torn a 2500-1200 aC, coneguda avui dia per les excavacions realitzades el 1920 per John Marshall a l'antiga ciutat de Mohenjo-D ro. En aquest emplaament existiren nou ciutats superposades, de perfecta urbanitzaci, amb un sistema de clavegueram molt avanat, carrers para lels i edificis pblics, tot segons un pla regular i sistemtic; la construcci es realitzava amb terrissa i ma. D'igual importncia sn les excavacions realitzades a Harapp . En aquestes dos ciutats s'han trobat gran quantitat de segells amb representacions d'animals, cermica, escultura i tils de metall (or, plata, coure i llaut).

Art maurya (segle III adC).

La dinastia Maurya va expulsar als successors d'Alexandre el Gran de l'ndia septentrional, ocupant tot el curs mig de l'Indus i la part central de la pennsula del Deccan. Cultura de religi budista, tot el seu art gira en torn a la vida i ensenyances de Buda. Com a material de construcci la pedra substitueix al ma, resultant edificacions ms duraderes que les de perodes anteriors. Els primers vestigis els tenim als santuaris rupestres de Bar bar i al Palau d'A oka a P taliputra, amb columnes allades (l t) de gres polit, amb capitell campaniforme generalment amb un grup animal esculpit en alt relleu. 

El monument caracterstic d'aquest perode s l'st pa, tmul funerari de carcter commemoratiu, generalment recobert de relleus amb escenes de la vida de Buda. Destaquen per la seva qualitat i conservaci els st pes de S nchi, Bh rhut i Bodh-Gay . L'arquitectura est ntimament lligada a la naturalesa, amb dos tipologies d'edificis diferenciades: el santuari (chaitya) i el monestir (vih ra). El chaitya sol tenir planta absidal tripartita i volta de mig can; la vih ra t planta quadrada, al voltant de la qual es co loquen les ce les dels monjos, amb sostre basat sobre pilars. 

L'escultura es desenvolupa principalment als capitells, amb influncia persa en la representaci d'animals, i malgrat un accentuat hieratisme destaca pel seu modelat i equilibri de masses, que seran arquetpics en la posterior escultura ndia. L'alt relleu era ms esttic, mentre que el baix relleu tenia carcter ms narratiu, ornant les balustrades (vdik ) i les portes (torana) dels st pa. 

Art de Gandh ra (segles III adC-I).

L'art de Gandh ra s de tradici grecobudista, amb influncia he lenstica i sassnida, destacant per la representaci directa de la imatge de Buda. Els monestirs estan compostos per santuaris, ce les i sales de reuni, com el de Takht-i-Bahi, prop de Peshawar. Evoluciona la tipologia de l'st pa: la cpula domina un alt tambor cilndric co locat sobre una base quadrada; bon exemple s el de Kanisha, a Peshawar.

Art de Mathur  (segles I-IV).
Es localitza a la ciutat de Mathur , situada a la conca superior del Ganges, desenvolupant una important escola artstica que es difondr per la resta de l'ndia i influenciar a l'art gupta. Ens han arribat poques representacions d'aquest perode degut a la destrucci produda per la invasi islmica. L'estil Mathur  barrejava elements tradicionals indis amb motius grecoromans: cal destacar la srie de marfils de l'aixovar d'una princesa trobats a Begram.

Art d'Amar vati (segles II-III).
La regi d'Amar vati es troba a la vall inferior del riu Kistna. Coetani del Mathur , tamb t influncia grecoromana, com ho demostra les restes trobades a Virapatnam (Pondicherry). A l'igual que els estils anteriors, les seves obres principals sn monestirs i st pes, destacant el gran st pa d'Amar vati, de 50 metres d'altura. L'escultura es caracteritza per una composici centrada i personatges agrupats sense espais buits, amb un peculiar somriure als rostres femenins. Reinterpreten els estils anteriors creant un llenguatge eclctic; Buda s representat a vegades amb aspecte hum i a vegades com a smbol.

Art gupta (segles IV-VIII).

L'poca gupta s la ms arquetpica de l'art indi, l'poca clssica per exce lncia. s l'poca d'expansi total del budisme, de la creaci dels grans sistemes filosfics (Ved nta) i de la literatura dramtica (K lid sa). El seu art s una evoluci dels estils anteriors, caracteritzat pel purisme formal, l'harmonia de proporcions i la idealitzaci de la figura humana. Els seus exemples ms caracterstics sn els grans santuaris rupestres (Ajant , Ellor , Aurangabad, Elephanta) i els temples a l'aire lliure (Ter, Chezarla, Bhitargaon, Bodhagaya, S nchi, Deogarth, Sirpur). Destaca especialment el santuari d'Ajant , amb un conjunt de 30 coves que aglutinen totes les manifestacions artstiques: arquitectura, escultura i pintura; 16 d'aquestes coves estan decorades amb magnfiques pintures murals, com el fams Bodhisattva del lotus blau. Als frescos d'Ajant  s'aglutinen l'antic naturalisme hind amb el misticisme del budisme mah y na. 

L'art gupta es va estendre per quasi tot el Deccan: els Ch lukya l'empraren als temples d'Ahi l  i B d mi (550-750), i els Pallava el posaren de manifest al seu complex arquitectnic-escultric de Mah balipuram, cinc temples monoltics amb gegantines esttues i un gran relleu de 30 metres de llarg per 10 d'alada. A aquests estils se'ls sol denominar "postgupta".

Art hind (segles IX-XII).

Durant aquest perode perviuen els estils anteriors, accentuant les formes brahmniques. El tipus de santuari ms difs s el sikhara, com el d'Udaipur. L'arquitectura es divideix en dues tipologies: l'edifici cobert i la pirmide, caracterstic de l'art drvida (vim na de Tanjore, segle XI), i l'edifici amb sostre curvilini (temples de Gujar t i K thi w r). A les regions muntanyoses es troben temples monoltics, que repeteixen les formes tradicionals. Entre els segles X-XI es produeix l'art de Khajur h , que es pot considerar la culminaci de l'art indo-ari per l'elegncia dels seus temples i l'escultura que els ornamenta. A Oriss , a la part nord-oriental de l'ndia, es desenvolupen noves tipologies arquitectniques, que converteixen els sikhara i els vim na en representacions arquitectniques dels dus hinds, com a Bhubaneshwar i K n rka. A l'ndia septentrional continua l'estil Pallava; l'escultura conserva el carcter monumental dels perodes anteriors. 

Art islmic (segles XII-XVIII).

La invasi musulmana, que t la seva culminaci a l'Imperi Mogol, provoca una gran convulsi a la societat ndia i, per tant, al seu art. A les formes tradicionals s'afegeixen elements caracterstics de l'art islmic, amb noves tipologies com la mesquita. Aquest sincretisme artstic es manifesta a construccions com les mesquites de Lahore i Delhi i a les sepultures d'Agra, sobre tot al fams Taj Mahal (segle XVII). Aquestes construccions es distingeixen de l'art islmic pur pel seu sentit de la massa i de la decoraci plstica. 

L'art tradicional hind t la seva manifestaci a l'escola miniaturista de Rajput, on vivia una comunitat jainista que cre un art que tingu gran difusi a Occident, plasmat en un conjunt de temples i escultures de marbre amb incrustacions de pedres de colors, decorats amb gran preciosisme. 

A partir del segle XII l'escultura es realitza ms en bronze que en pedra, destacant les representacions del du iv en actitud danant; desprs seran caraterstics els retrats de guerrers i cortesans, tradici que arribar fins al segle XVIII. 

L'arquitectura de finals d'aquest perode evoluciona cada cop ms cap a formes ms complexes, amb gran riquesa decorativa, en la que es podria denominar una fase "barroca" de l'art indi  sense fer para lelismes amb el barroc europeu-. 

Art contemporani (segles XIX-XX).

L'ocupaci britnica va suposar la proliferaci d'un estil colonial que va aportar a l'art indi els llenguatges estilstics europeus. Tingu fora repercussi la influncia de l'art francs, sobre tot per la presncia de militars francesos que assessoraven als marajs indis en la seva lluita contra els anglesos als primers anys d'ocupaci, com podem percebre a Nagpur, Baroda i Hyderabad. La conquesta britnica port un estil colonial semblant al realitzat als Estats Units: Catedral de Sant Joan, Calcuta (1787), Ajuntament de Bombai (1855), fort de Sant Jordi (Madrs). 

El segle XIX es caracteritz per l's d'un estil neogtic victori, sobre tot a edificis oficials. Fins a finals d'aquest segle no hi hagu un cert renaixement de l'arquitectura ndia: Victoria Memorial Hall, Calcuta (1912), edifici de Correus de Bombai, planejament urbanstic de la nova capital, Nova Delhi. 

El segle XX supos l'obertura a tipologies ms universals, obrint-se l'art indi a les formes d'avantguarda, com es pot apreciar en la intervenci d'arquitectes estrangers com Le Corbusier a Chandigarh i Bangalore.

Font.
Carmen Garca-Ormaechea: El arte indio, Historia 16, Madrid, 1992.

Vegeu tamb.
Histria de l'ndia;

Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267620" title="Operaci Sokoa" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="105043">
Operaci Sokoa s com es coneix l'operaci ms important duta a terme per la policia espanyola en territori d'Iparralde per a desmantellar l'aparell logstic d'ETA el novembre de 1986.
 L'operaci .
El 5 de novembre de 1986, la Policia va intervenir en una fbrica de mobles de l'empresa Sokoa, a Hendaia (Lapurdi), un important arsenal d'armes del grup terrorista, grcies a una venda de mssils SAM 7 que els havia fet l'agent Francisco Paesa el 3 de gener de 1986. Fou pensada com a una operaci ms contra ETA, per la troballa de diversos documents sobre la comptabilitat de la banda va oferir al Ministeri de l'Interior d'Espanya les primeres pistes sobre el seu esps entramat financer. 

Van trobar molta documentaci en la qual es recollien fitxes de prop d'un miler d'empresaris que eren sotmesos al pagament de l'impost revolucionari, i que havien pagat a l'organitzaci terrorista en sis anys ms de 1.160 milions de pessetes. Tamb es van trobar un mssil terra-aire, armes, documents d'identitat falsificats i informes de seguiment a diversos objectius de la banda. 

 Conseqncies de l'operaci .
La documentaci trobada va permetre establir el funcionament estructural de la banda, al capdavant de la qual es trobava un comit de direcci amb els responsables de quatre aparells: l'internacional, el militar, el logstic i el de tresoreria, al capdavant del com estava Eugenio Etxebeste Antxon. Tamb en fou detingut el dirigent histric i fundador d'ETA, Julen de Madariaga. L'operaci supos un cop durssim amb mplies ramificacions en forma de redades a Frana i Espanya que va deixar trontollant ETA,
 ETA desprs de Sokoa .
La resposta d'ETA a l'operaci fou un canvi d'estratgia: passaren a l's sistemtic del cotxe-bomba en els atemptats, que es concentraran a partir d'ara a Barcelona i, sobretot, a Madrid. Aix el 21 de juny de 1987 es realitzar el major atemptat d'ETA, als magatzems Hipercor de Barcelona, seguits d'anys ms tard a les cases caserna de la gurdia civil de Saragossa i de Vic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267622" title="Farinelli" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="105044">

Carlo Broschi, ms conegut per Farinelli, (1705-1782) fou un reconegut cantant d'pera castrat del segle XVIII.

Va nixer a Andria (Npols) el 24 de gener de 1705 i va ser ell mateix qui es va batejar amb el nom artstic de Farinelli, agafat d'un magistrat itali. Carlo va nixer en una famlia de la baixa noblesa, el seu pare Salvatore era compositor i mestre de capella a la catedral de la ciutat, va ser governador durant 3 anys i mor sobtadament. Farinelli va ser castrat quan noms era un nen per aconseguir tenir veu de soprano, tot i que es creu que va ser castrat per qestions mdiques a causa d'un accident que va patir amb un cavall. La castraci era una prctica penalitzada, tot i aix es continuava duent a terme. Quan una famlia creia que el seu fill tenia dots pel cant, el portaven a l'operaci convenuts que aquest podria convertir-se en un gran cantant. 

Farinelli, seguint la tradici familiar, va ser enviat a un conservatori en el qual exercitava la seva veu i prenia llions de composici i d'improvisaci, d'aqu que Farinelli personalitzs les peces que li donaven composades.

Sota la instrucci de Nicola Porpora, Farinelli va adquirir una gran bellesa a la veu i es va fer fams al sud d'Itlia. El 1722 va realitzar la seva primera aparici a Roma, amb l'pera Eumene, composta pel seu mestre; Farinelli va despertar un gran entusiasme amb aquella obra. A les peres, regularment tenia papers de dones, com per exemple el paper dAdelaida a l'obra Adelaide de Nicola Porpora. 
El 1724 va anar a Viena i a Vencia. El 1726 va cantar a Mil i el 1727 va cantar a Bolonya, on va conixer Antonio Bernacchi, qui el va ajudar molt durant la seva instrucci a recrrer quasi totes les ciutats d'Itlia amb molta fama i xit. 

El 1734 va anar a Londres per donar suport a l'pera Arianna in Nasso, de Nicola Porpora, que competia amb Hndel. Tot i l'ajut de Farinelli, Porpora no va tenir xit. A Anglaterra tamb va triomfar, comenant amb l'obra Artaserse, i s'hi va quedar durant 3 anys. Tot seguit va partir cap a Frana per cantar davant del rei Llus XV. 
 
L'any 1737 va viatjar a Espanya per ajudar el rei Felip V a superar la depressi que patia. Tot i que Farinelli noms tenia pensat quedar-s'hi uns mesos, finalment s'hi va quedar 25 anys. Durant tots aquests anys, el cantant havia de cantar les mateixes canons al rei (es tracta d'una de les primeres notcies de musicoterpia). Durant la seva estada a Espanya va adquirir reputaci d'empresari i fins i tot va prendre part en alguns assumptes pblics.

Poc desprs que el rei Ferran VI fos coronat, Farinelli va ser nomenat director dels teatres de Madrid i d'Aranjuez. El 1750 se li va donar el rang de cavaller i va ser condecorat amb la Creu de Calatrava.


Quan Carles III el va succeir, a causa de les diferncies poltiques, Farinelli es va retirar a Bolonya amb tota la fortuna que havia obtingut, i all va passar els seus ltims dies amb Pietro Metastasio, que va morir pocs mesos desprs que ell, el 15 de juliol de 1782.

Farinelli no noms va cantar, sin que tamb va tocar instruments de teclat i la viola d'amore. A ms a ms, ocasionalment tamb va compondre: va escriure el text i la msica d'un "adu" a Londres, una ria per a Ferran VI i algunes sonates per a orgue. 

El 1994 es va realitzar un pellcula sobre la seva vida, Farinelli il castrato, on era presentat com una gran "estrella del rock" barroca i on apareixien poques veritats sobre la seva vida.

 Enllaos externs .
 "Lascia che io pianga", ria de l'pera Rinaldo, de Hndel, de la pellcula Farinelli il castrato;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267625" title="Masterblaster" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="105045">
Masterblaster s una srie de videojocs d'acci multijugador freeware basada en l'original Dynablaster i  Bomberman. Fou iniciada per Alexander Ivanof el 1994 i encara est en desenvolupament.

Estratgia.
L'objectiu principal del joc s el de ser l'ltim supervivent del propi equip en un laberint.

Per desempallegar-se dels enemits es poden collocar bombes o aplastar l'enemic empenyent parets que, a vegades  al ser destruides ofereixen poders extres o monedes per tal d'equipar-se a la botiga.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267626" title="Economia de Montenegro" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="105046">


Montenegro va adoptar l'euro com a moneda desprs de la independncia l'any 2006. Abans de la divisi de Iugoslvia, la regi va sofrir una forta urbanitzaci i industrialitzaci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267627" title="Santuari de Santa Maria Magdalena" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="105047">



El Santuari de Santa Maria Magdalena s un edifici religis que es troba a Novelda, al Vinalop Mitj i va ser construt a partir d'un projecte traat per l'enginyer novelder Jos Sala Sala, que va realitzar durant els seus estudis en Catalunya. L'estil de l'edificaci s modernista catal, i guarda una enorme semblana amb el Temple Expiatori de la Sagrada Famlia d'Antoni Gaud. T forma de pitxer, simbolitzant el pitxer que la Santa va portar de blsam a Jess. Aquesta forma original s tamb nica en el mn.

La seva construcci, comenada el 1918, va necessitar de tres fases (una d'elles de paralitzaci), per donar per acabada l'obra el 1946. En la faana principal destaquen dues torres laterals de 25 m. d'altura culminades per una creu de pedra natural, que tamb es troba en la cpula i sobre els arcs superiors de la faana. Els motius decoratius tenen antecedents en els estils medievals, barrocs i en la prpia natura. Aquestes influncies van dur a l'autor a combinar cudols del riu Vinalop, manises policromades, rajoles rogenques, maoneria, etc., que es reflecteixen per tot l'exterior de l'edifici.

L'interior del santuari est compost per una nau central rectangular amb dos espais laterals adossats; al fons, en el absis, es troba el cambril de Santa Maria Magdalena, patrona de Novelda, i darrere de l'altar es pot admirar un bell quadre atribut a Gastn Castell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267628" title="George Habash" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="105048">

George Habash (rab:          ) conegut tamb com a "al-Hakim" (el savi o el doctor). Va nixer a Lidda, prop de Al Quds (Jerusalem), Palestina, el 2 d'agost de 1925 i va morir a Amman, Jordnia, el 26 de gener de 2008. Fou una figura clau en la segona meitat del segle XX a Palestina i a tot el mn rab. Fundador del Moviment dels Nacionalistes rabs, que tindria una gran influncia a tota la regi, i del Front Popular per l'Alliberament de Palestina.

Refugiat palest des de la Nakb de l'any 1948, que provoc l'xode de centenars de milers de palestins expulstas per la fundaci de l'estat d'Israel, Habash estudi medicina a la Universitat Americana de Beirut, on ja comen la lluita poltica per alliberar palestina per tots els mitjans possibles, inclosa la guerra de guerrilles.

Influt per la ideologia nacionalista rab, fund amb altres companys l'any 1951 el Moviment dels Nacionalistes rabs, que tindria una gran influncia en el futur del mn rab. I s'alinearia amb els posicionaments Panarabisme de Gamal Abdel Nasser.
Desprs de la derrota de les forces rabs de la Guerra dels sis dies, l'any 1967, fou un dels fundadors del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), d'inspiraci marxista, i esdevindria un dels dirigents ms carismtics de l'OAP. Malgrat mantenir fortes discrepncies amb Issir Aarafat i el seu partit Fatah.

El Front Popular per l'Alliberament de Palestina desenvoluparia una guerra de guerrilles contra israel, i tingu una forta presncia entre els refugiats palestins, l'any 1970 jug un important paper en les lluites del Setembre Negre, en les quals el govern de Jordnia combat i expuls els refugiats palestins, amb el suport d'Israel i els Estats Units. A partir d'aleshores establirien les seves bases a Beirut. 

Habash, al capdavant del FPAP s'oposaria a la resoluci dels dos estats com a soluci del conflicte israeli-palest, ja que suposava legitimar els territoris ocupats per Israel el 1948 i l'expulsi de centenars de milers de palestins de la seva terra. El FPAP, amb altres grups, formaren el Front Rejeccionista 

Al Lban, Habash es mostraria partidari del Moviment Nacional Libans, al costat de l'OAP, per no intervindria en la guerra civil libanesa a finals dels 70.

Des de la Primera Intifada, per, l'ascens de les forces islamistes an arraconant les forces d'esquerra com el FPAP o el FDAP. Desprs dels Acords d'Oslo, l'agost de 1993, que conduren a la creaci de l'Autoritat nacional palestina (ANP), Habash form una altra oposici, reclamant que l'OAP segus representant el poble palest, inclosos els refugiats. Es neg a tornar als territoris ocupats de 1967, malgrat la invitaci de l'ANP. 

L'ay 2000, George Habash renunci al seu lideratge del FPAP, per motius de salut. Mor a Amman, Jordnia, el 26 de gener de 2008, als 82 anys, d'un atac de cor.

Enllaos externs.
PFLP's official site;
La contribuci de George Habash a la lluita palestina. Article biogrfic en motiu de la seva mort.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267629" title="Castell de Santa Florentina" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="105049">



El Castell de Santa Florentina s un antic edifici medieval del segle XI situat a Canet de Mar al (Maresme), Catalunya. Est edificat sobre la planta d'una antiga fortificaci romana. Guadimir de Canet en fou el primer propietari. Al segle XVI, pass a Dimas Muntaner, i la seua famlia hi regn fins al canvi de propietat a favor de la famlia Capmany, propietaris del castell a l'actualitat. Entre 1900-1910, fou ampliat i reformat per l'arquitecte modernista Llus Domnech i Montaner..  L'arquitecte va donar un aire medieval al castell amb la introducci de peces del monestir del Tallat. Tamb va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malat, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900.. 
La sevua faana cont unes figures realitzades per l'esculptor Carles Flotats i Galts.

El castell alberga una interessant col.lecci d'obres d'artistes catalans de prinicpis del segle XX, com tamb les seues dues antigues torres de defensa. La revista Architectural Digest. Las casas ms bellas del mundo el cita al nmero de novembre del 1998. Diu l'article que 
sorprende ver sus muros tan antiguos con un aspecto tan actual. A veces se la quiere visitar por lo antigua y a veces por lo modernista, pero un modernismo que respeta admirablemente los cnones gticos de la vieja construccin, como lo demuestran los muebles, las esculturas, los tapices, los cuadros, la porcelana, el vidrio y las armas que llenan sus estancias. El conjunto resulta armonioso, solemne y, al mismo tiempo, sorprendentemente vivo

Actualment, el castell serveix com a casa privada, encara que ha sigut conservat com a museu (que hom pot visitar el primer i tercer dissabte de cada mes amb reserva), i alberga un Festival de Msica Clssica que s'hi celebra des del 1999 durant els mesos de juliol i agost.

Est catalogat com a BCIN des de 1949. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267631" title="Castell d'Abenrom" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="105050">
El castell d'Abenrom, a les Coves de Vinrom va existir a la part ms alta del tur on se situa la vila. Era d'origen musulm. Avui es troba totalment en runes, per entre d'elles es pot distingir llenos de muralla i algunes torres.

 Histria .
Conquerit per en Jaume I l'any 1233, fou donat pel tractat de Montalb l'any 1235 a Blasco d'Alagn. Posteriorment fou confiscat i cedit el 1293 a l'Orde de Calatrava. Jaume II confisc novament els bns de la Casa d'Alagn i els don a l'Orde del Temple a canvi de Tortosa. Una volta extingida l'Orde, pass a l'Orde de Montesa l'any 1319.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267634" title="Partit Socialista Unificat del Pas Valenci" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="105051">
Partit Socialista Unificat del Pas Valenci (PSUPV) fou un partit poltic valenci, de caire socialista i nacionalista, que segons el seu programa pretenia l'alliberament de les classes oprimides i l'alliberament del Pas Valenc mitjanant el Dret d Autodeterminaci. Va sorgir a comenaments dels anys setanta amb antics membres del Front Marxista Valenci, com Antoni Bargues. Es va legalitzar el 21 de gener de 1977 i va formar front com amb el PSAN, amb qui organitz les primeres manifestacions a Trbena el 25 d'abril. 

El 8 d'octubre de 1978, per, va signar el Comproms autonmic amb altres partits que donaven suport al Consell del Pas Valenci, i el juny de 1982 va participar en la fallida Unitat Valenciana, embri de partit nacionalista unitari a partir del PNPV, el Partit Radical Socialista de Josep Llus Albinyana, i UDPV de Ruiz Monrabal. Finalment, s'integraria primer en Esquerra Unida del Pas Valenci i desprs en Unitat del Poble Valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267637" title="Capacitats motrius condicionants" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="105052">
Les capacitats motrius condicionants sn qualitats que tenen les persones i que poden millorar amb un bon entrenament fsic a fi de millorar el seu rendiment. Es diuen condicionants perqu  condicionen   el rendiment esportiu, es a dir que ajuden a millorar-lo.

Coordinacions.
s la capacitat que permet realitzar moviments ms o menys difcils amb eficcia. Hi ha 4 tipus de coordinacions :
 Coordinaci dinmico general.
 Coordinaci segmentaria.
 Coordinaci oculo manual;
 Coordinaci oculo pedia.

 Agilitat .
s la capacitat de dominar el cos amb rapidesa, precisi i efectivitat. Sn exemples d agilitat: les tombarelles, fer un salt, la roda lateral.

 Precisi .
s la capacitat de realitzar amb exactitud i determinaci un gest a fi d assolir un objectiu concret.

Habilitats.
s la capacitat de realitzar moviments amb una part del cos a fi de manipular un mbil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267638" title="El Sulfat Atmic" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="105053">

El Sulfat Atmic (El sulfato Atmico originalment en castell) s la primera histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem (i de fet, qualsevol altre personatge seu). Va ser publicat el 1969 per Editorial Bruguera. El 1987 es va republicar en catal en la collecci Mestres de l'Humor d'Edicions B.

El cmic es distingeix dels posteriors per tenir un estil de dibuix ms detallista i per qu la histria s lineal i no dividida per captols per aix poder-la presentar millor en els lliurament setmanals de les revistes. A ms, t 46 pgines en comptes de les 44 estndards que tindran la resta. La distribuci de vinyetes segueix un esquema tpic de  l'escola belga del cmic en qu la majoria de pgines es divideixen en quatre tires de vinyetes. Aquest esquema no seguir en els cmics immediatament posteriors en qu hi haur una mitjana de cinc tires per pgina.
 
Argument.
El sulfat atmic s un lquid que, segons el professor Bacteri, elimina les plagues del camp. Tanmateix, produeix just l'efecte contrari: engrandeix els animals, pel que representa un greu perill per a la humanitat.

Un dels pots que contenien aquest compost s robat per agents de la repblica de Tirania. All governa el dictador Bruteztrausen, que pretn dominar el mn. La missi de Mortadello i Filem s anar a Tirania i recuperar el pot. Els dos agents, en la fugida aconsegueixen provocar tal caos que aconsegueixen fins i tot acabar amb el rgim dictatorial, encara que desprs se sap que en Trencasostren ocupa el nou crrec de dictador.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267640" title="Bromme" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="105054">
 Bromme  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Bromme va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 4 temporades, les dels anys 1951, 1952, 1953 i 1954. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267641" title="Castell de Castellnou de Sogorb" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="105055">

El castell de Castellnou de Sogorb (a l'Alt Palncia), dels segles del XIII al XV, ha sigut declarat B d'Inters Cultural. Es troba dalt d'el puig de Sant Cristfol. S'atribueix als romans, desprs pel segle XII foren els musulmans els qui el donaren la forma de les fortificacions islmiques, fins que al 1228 les hosts d'en Jaume I el conqueriren. El 1233 fou donat a Berenguer d'Entena, qui en fou mestre fins al 1291; fou llavors al segle XIV quan fou venut a Guillem d'Esplugues. Aquest el reforma i hi aixeca l'actual edifici. Vora el segle XV pass a Beatriu de Borja, es creu que fou per aquest temps entre el final del segle XV i el principi del XVI quan s'hi torna a fer una altra remodelaci retocant les cpules i matacans de tipus renaixentista.

L'accs s'hi pot fer pels carrers de Sant Miquel, del Castell o de la Costera, ja que el castell es troba al mateix centre urb de Castellnou. 

L'aspecte diferenciat, respecte d'altres aspectes de la regi, prov de les importants edificacions i reestructuracions que pat a mitjans del XV, quan pertangu a Beatriu de Borja, qui li don una impremta renaixentista per les seues voltes i arcs apuntats, aix com per les seues elaborades defenses del recinte exterior. 

Presenta portal central amb una torre avanada a l'esquerra. 

Manca portal d'arqueria per conserva, dalt de tot, part d'un curis matac de pedra sillar. Destaquen les seues cambres d'arcs i voltes nervades que denoten l'impremta inconfundible dels Borja de Roma. Hi figuren un pati ms o menys quadrat i quatre estances al voltant. Est construt de mamposteria i silleria i s'hi conserven els murs a un nivell alt, per hi falta la totalitat de les voltes i els sillars de portes i finestres. S'hi distingeixen trams de muralles, encara que molt d'ells es troben entremixtat als habitatges existents. Un dels trams conserva els merlets.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267642" title="Segona divisi A espanyola 1986/87" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="105056">
 Lliga regular .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Playoff .

 Grup A1 .


 Grup A2 .


 Grup B .


 Classificaci final .


Finalment no van haver descensos per la ampliaci de la competici a vint equips.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Valncia CF.
 Ascensos a Primera divisi: Valncia CF, CD Logros i Celta de Vigo.
 Descensos a Segona divisi: Racing de Santander.
 Ascensos a Segona divisi: CD Tenerife, UE Lleida, Granada CF i Real Burgos CF.
 Descensos a Segona divisi B: Cap.
 Mxim golejador:  Baltazar (Celta de Vigo).
 Porter menys golejat:  Echevarria (Sestao Sport).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267643" title="Alberto Javier Prez Farr" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="105057">
Alberto Javier Prez Farr (Alcoi, 1948) s un poltic socialista valenci. Militant del PSPV-PSOE, en fou secretari d'organitzaci entre el 1978 i el 1994. Fou senador per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977 en substituci de Julin Andgar Ruz (mort el 1978), 1979, 1982, 1986 i 1989, i diputat per la mateixa circumscripci a les eleccions generals espanyoles de 1993, on es va fer fams perqus es va comptabilitzar el seu vota sense que aquell dia hagus anat al Congrs dels Diputats, el 12 de mar de 1994
Tamb fou diputat a Corts Valencianes a les eleccions de 1983 i 1987. Des del 2006 s vocal de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267644" title="V.A.T. 4956" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="105058">
V.A.T. 4956 s una tauleta en escriptura cuneforme que es conserva en el museu de Berln (Alemanya). Aquest document, descriu posicions astronmiques que noms es repeteixen en intervals de milers d'anys. La Vat 4956 aporta la data de l'any 37 de la governaci de Nabucodonosor II en qu es va prendre la posici dels estels en el firmament i un cop fets els clculs, els astrnoms, donen l'any 568 a.C. l'equivalen del nostre calendari.

Aquests clculs foren fets i publicats per primera vegada per Paul V. Neugebauer i Ernest F. Weidner en el any 1915 a Leipzig.

Opini dels Testimonis de Jehov.
Els Testimonis de Jehov desqualifiquen la tauleta, afirmant que es una copia defectuosa, que hi han nombrosos espais en blanc i lletres borroses. Article publicat en la revista Desperteu 8 d'agost de 1972 p.27,28.

Resposta de Pedro de Felipe.
Pedro de Felipe en la seva carta als redactors de la Watchtower, els manifesta que aquest article es tendencis i sols pretn afirmar un error, que la destrucci de Jerusalem pels babilonis fou l'any 607 i no en el 586 que es la correcte. Que intenten desacreditar els documents que serveixen per establir de forma irrefutable la data del 586.

En la mateixa carta explica que: Tenint en compte que en la esmentada tauleta, estan fetes anotacions pertanyents a diferent-es dates distribudes al llarg de tot l'any 37 del regnat de Nabucodonosor, com indica el fet de qu cada una d'aquestes anotacions porta la data del dia i mes corresponent a quan fou feta l'observaci en qesti, podrien vosts escriure en una sola tauleta de fang al llarg de tot un any, una serie d'anotacions? Serien vosts capaos de conservar fresc el fang d'una tauleta durant un any per poder anar escrivint en ella al llarg de tot un any?. Evidentment, els escribes de Babilnia no podien. La costum era diferent, s'escrivia sobre una tauleta que de seguit es posava al forn.  Per tant, cada anotaci d'aquesta tauleta fou feta i datada en una tauleta independent. Quan l'any es va acabar, un escriba, recopil totes les tauletes en una de sola. A les hores no t cap valor el argument donat pels redactors de la Watchtower en la seva afirmaci de qu es una mala cpia. 

Per altre banda, el defecte dels espais en blanc, tampoc t valor perqu sols afectaria a dies concrets de l'any i cada anotaci va datada amb el dia i el mes. Encara que hi haguessin anotacions amb defectes, en quedarien moltes d'altres de correctes.

Referncies.



Enllaos externs. 
Foro ExTJ.com ;
Fernando Cano ;
Fotografia de les tauletes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267645" title="Frank Armi" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="105059">
 Frank Armi   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 12 d'octubre del 1918 a Portland, Oregon. 

Armi va  crrer a la Champ Car a la temporada 1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquest any .

Frank Armi va morir el 28 de novembre del 1992 a Hanford, California.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Frank Armi va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1954. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267646" title="Roque Calpena Gimnez" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="105060">
Roque Calpena Gimnez (Monver, 1921 - Elda 1998) fou un empresari i poltic valenci. Comen a treballar com a pe del calat i arriba a ser director comercial i de la FICIA (Fira Internacional del Calat i Indstries Afins) en 1963. En 1965 crea el centre promotor del calat CEPEC, englobat dintre de FICIA. Participa en l'obertura del mercat espanyol del calat. Durant 1965fou  Delegat Comarcal del Sindicat per va dimitir en 1966. En 1970 crea i promou l'Institut del Calat a nivell europeu. Va organitzar el II Congrs de la Unin Internacional de Tcnics de la Indstria del calat, i en 1976 dirig i organitza el muntatge del 43 Congrs de la uni de fires internacionals. 

A finals dels anys setanta militar en el Partit Demcrata Cristi i desprs a la UCD, amb la que fou escollit senador per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. Tamb fou regidor de l'ajuntament d'Elda i membre del Consell del Pas Valenci. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267647" title="Testudnid" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="105061">

Els testudnids (Testudinidae) sn una famlia de rptils de l'ordre Testudines.

Comprn els segents gneres i espcies.

Gnere Chersina;
 Chersina angulata;

Gnere Geochelone;
 Geochelone carbonaria;
 Geochelone chilensis;
 Geochelone denticulata;
 Geochelone elegans;
 Geochelone gigantea;
 Geochelone nigra;
 Geochelone pardalis;
 Geochelone pardalis pardalis;
 Geochelone pardalis babcocki;
 Geochelone platynota ;
 Geochelone radiata;
 Geochelone sulcata;
 Geochelone yniphora;

Gnere Gopherus;
 Gopherus agassizii;
 Gopherus berlandieri;
 Gopherus flavomarginatus;
 Gopherus polyphemus;

Gnere Homopus:
 Homopus areolatus;
 Homopus bergeri;
 Homopus boulengeri;
 Homopus femoralis;
 Homopus signatus;

Gnere Indotestudo:
 Indotestudo elongata (Blyth, 1853) ;
 Indotestudo forstenii (Schlegel i Mller, 1844);

Gnere Kinixys:
 Kinixys belliana;
 Kinixys belliana noguery;
 Kinixys belliana belliana;
 Kinixys belliana zombensis;
 Kinixys erosa;
 Kinixys homeana;
 Kinixys lobatsiana;
 Kinixys natalensis ;
 Kinixys spekii;

Gnere Malocochersus:
 Malocochersus tornieri;

Gnere Manouria:
 Manouria emys;
 Manouria emys emys;
 Manouria emys phayrei;
 Manouria emys nutapundi;
 Manouria impressa;

Gnere Psammobates:
 Psammobates geometricus;
 Psammobates oculifer;
 Psammobates tentorius;
 Psammobates tentorius tentorius;
 Psammobates tentorius trimeni;
 Psammobates tentorius verroxii;

Gnere Pyxis:
 Pyxis arachnoides;
 Pyxis arachnoides arachnoides;
 Pyxix arachnoides brygooi;
 Pyxix arachnoides oblonga;
 Pyxis planicauda;

Gnere Testudo:
 Testudo graeca (Linnaeus, 1758);
 Testudo hermanni (Gmelin,1789);
 Testudo horsfieldii (Gray, 1844) ;
 Testudo kleinmanni (Lortet, 1883) ;
 Testudo marginata (Schoepff, 1792);
 Testudo werneri (Perl, 2001);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267650" title="Ramiro Prez-Maura de Herrera" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="105062">
Ramiro Prez-Maura de Herrera (Mortera, Cantbria, 1934 - 2001) s un poltic i diplomtic espanyol, quart duc de Maura i nt d'Antoni Maura. Va estudiar batxillerat a La Salle de Santander. Es va llicenciar en Dret en la Universitat de Madrid i va obtenir el doctorat en 1963. s doctor Honoris causa en Cincies Poltiques per la Universitat de Manguk.  Fou professor ajudant de dret internacional pblic el 1963-1965 i de Dret Poltic en la Universitat Complutense de 1970 a 1972.

Va ingressar en la Carrera Diplomtica espanyola l'any 1964. El 1965 prest serveis en l'Ambaixada d'Espanya a Veneuela i el 1967 a la de Trinitat i Tobago. El 1969 fou destinat al Gabinet Tcnic del Subsecretari d'Afers exteriors. Ha estat ambaixador a Luxemburg de 1996 a 2000 i anteriorment ho va estar a Jamaica.  Ha estat representant del Ministeri d'Afers Exteriors en la Comissi Permanent d'Armes i Explosius, i tamb representant en la Junta Reguladora d'Exportaci d'Armes. Ha actuat com vicepresident per a la Negociaci de Cooperaci Militar amb Frana en el camp terrestre naval i aeri. 

En 1973 fou nomenat Sotsdirector de Promoci a l'INI. En 1975 fou nomenat director d'Assumptes Generals de Cooperaci Tcnica i Internacional i delegat d'Espanya en l'Agncia Espacial Europea. En 1976 va ser Governador Civil de Balears en el primer Govern de la Monarquia. Fou president del Partit Liberal de Balears el 1977 i senador per Mallorca per la UCD a les eleccions generals espanyoles de 1977. Desprs fou Conseller de Transports i Comunicacions en el Consell General Interinsular de les Illes Balears de 1978 a 1979.

 Enllaos externs .
 Obituari;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267651" title="Perode Heian" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="105063">
El  s l'ltim perode de l'poca clssica de la histria japonesa, des de l'any 794 fins el 1185. Recuperat el 2007-04-24., en el que la capital era Kyoto.

s el perode de la histria japonesa en qu el Confucianisme i altres influencies va arribar al seu punt mxim. El perode Heian es considera tamb el cim de la cort imperial japonesa i es destacat pel seu art, en especial la poesia i la literatura.   significa "pau" o "tranquillitat" en japons.

 Histria .
El perode Heian va ser precedit pel perode Nara i va comenar el 794 desprs de canviar la capital del Jap a Heian-ky  (   , actualment Kyoto), pel 50 emperador, Emperador Kammu. Se'l considera un punt alt en la cultura japonesa que las generacions posteriors sempre han admirat.  Aquest perode tamb es notable per l'auge de la classe de los samurais, que en el seu moment va prendre el poder i van iniciar el perode feudal del Jap.

Normalment, la sobirania recau a l'emperador, per de fet el poder era exercit per la noblesa Fujiwara. Tot i aix, per protegir les seus interessos en las provncies, els Fujiwara i altres famlies nobles va necessitar de gurdies, policia i soldat. La classe guerrera va obtenir continus beneficis al llarg del perode Heian. Ja el 939, Taira no Masakado va amenaar l'autoritat del govern central, dirigint un aixecament a la provncia oriental de Hitachi, i casi simultniament, Fujiwara no Sumitomo es va rebellar a l'occident. Incls, el domini militar es va prolongar durant segles, quan bona part de la fortalesa del govern va recaure l'interior dels exrcits privats del shogunat. 

La influencia de la incursi de la classe guerrera a la cort va ser el resultat de la  Rebelli H gen.  En aquest moment Taira no Kiyomori va reviure la tradici Fujiwara collocant al seu nt al tro per governar al Jap per regncia. El seu clan (el clan Taira) no seria expulsat fins desprs de la Guerra de Genpei, que va marcar l'inici del shogunat. El perode Kamakura va comenar el 1185 quan Minamoto no Yoritomo va retenir el poder dels emperadors i va establir un bakufu, el shogunat Kamakura.

Notes.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267653" title="Fernando Manzaneque Snchez" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="105064">

Fernando Manzaneque Snchez (Campo de Criptana, 4 de febrer de 1934 - Alczar de San Juan, 5 de juny de 2004) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1958 i 1968. 

Va destacar en les curses per etapes, on podia desplegar les seves habilitats en les llargues fugues en etapes de muntanya. Es caracteritzava per una gran regularitat, finalitzant 11 vegades la Volta a Espanya, 6 d'elles entre els 10 primers; i els 8 Tour de Frana que va crrer. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 40 triomfs, destacant 3 etapes al Tour de Frana, dues a la Volta a Espanya, un Midi Libre i dues Volta a Llevant.

El seu germ Jess tamb fou ciclista professional.

Palmars.
1954;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
1955 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
1957 ;
 1r a Aranjuez;
 1r al Gran Premi de Totana;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta al Marroc;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de Torrelavega;
 Vencedor d'una etapa de la Volta del Sud-est d'Espanya;
1958 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta del Sud-est d'Espanya;
1959 ;
 Campi d'Espanya de Regions;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1960 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia;
 1r de la Volta a Llevant, vencedor d'una etapa i primer del Gran Premi de la Regularitat;
1961 ;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr i del Gran Premi de la Muntanya;
1962 ;
 1r de la Volta a Llevant;
 1r del Circuit Entrego;
 1r del Trofeu Snchez-Huergo a Gijn;
1963 ;
 1r al Gran Premi del Midi Libre i vencedor d'una etapa;
 1r al Trofeu Jaumendreu;
 1r del Gran Premi Fiestas del Puente;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya i del Gran Premi de la Muntanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
1964 ;
 1r a Lubersac;
 1r al Circuit de Getxo;
1965 ;
 Campi d'Espanya de Regions;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya ;
 Vencedor del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a Andalusia;
1967 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1958. 20 de la classificaci general;
1959. 14 de la classificaci general;
1960. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1961. 6 de la classificaci general;
1963. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1964. 12 de la classificaci general;
1965. 28 de la classificaci general;
1967. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 57 de la classificaci general;
1957. Abandona;
1958. 3r de la classificaci general;
1959. 25 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 6 de la classificaci general;
1961. 7 de la classificaci general;
1962. 8 de la classificaci general;
1963. 13 de la classificaci general;
1964. 6 de la classificaci general;
1965. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. 18 de la classificaci general;
1968. 21 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Fernando Manzaneque ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267654" title="Guillem de Olives Pons" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="105065">
Guillermo de Olives Pons (Ma, Menorca, 1927 - ?) fou un poltic menorqu. Va estudiar el batxillerat a Ma en l'Institut Nacional d'Ensenyament Mitj, i la carrera de dret en l'Antiga Facultat de Dret de San Bernardo a Madrid. Des del 1956 ha estat President del Consell d'Administraci de l'Editorial Menorca, editora del Diario de Mallorca. President de la Cooperativa Agropecuria i director de la Revista de Menorca, de temes monogrfics provincials, i tamb president de l'Ateneu de Ma i de la secci local de la Creu Roja.

s acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando i professor de l'Escola de Turisme. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per Menorca per la UCD.

Un premi d'investigaci sobre l'arquitectura i les arts plstiques duu el seu nom.

Un fill seu, Guillem de Olives Olivares s tamb poltic.

Referncies.

 Notcia sobre les primeres eleccions democrtiques al Diari Menorca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267658" title="Central Line" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="105066">






Central Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color vermell. La lnia circula de l'estaci d'Epping a West Ruislip i el traat de la lnia s soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de lnies sn conegudes com el tub (en angls the tube) per la forma que tenen els tnels, tamb t trams en superfcie. El seu recorregut s est-oest travessant Londres, i s la lnia ms llarga. Abans que tanquessin el tram Epping - Ongar, l'estaci Ongar era la ms allunyada de tota la xarxa.

 Histria .
 Inicis .

L'orgen de la lnia est relacionat amb el Central London Railway, que en 1891 pretenia unir Shepherd's Bush i Bank, amb una extensi fins a Liverpool Street (aprovada en 1892). Per, la construcci es va allargar en el temps dos cops (en 1894 y 1899). Finalment, el 27 de juny de 1900 es va inaugurar la lnia fins a Bank, malgrat que els trens no van comenar a circular fins 30 de juliol. Els trens originals estaven arrossegats per locomotores elctriques. Les estacions originals, algunes de les quals encara existeixen, van sser dissenyades per l'arquitecte Harry Bell Measures.

La histria d'aquest ferrocarril ha passat per nombrosos problemes. Encara que el tnels tinguessin un dimetre inusual los (3,56 metres), no estaven correctament anivellats; els trens, ms petits que l'amplada del tnel, no hi caben. Es pensa que el problema va ser degut a un error dels enginyers al lo comptar l'alada dels rails. La soluci va ser retallar una mica l'alada dels rails i la part superior dels tnels.

Els trens de la lnia no poden ser utilitzats a altres lnies de la xarxa, ja que treballen en mode automtic (Automatic Train Operation), no tenen trip-cock (sistema de frenat de emergncia en las vies), aix podria interferir en el sistemes de seguretat de les altres lnies.

Quan la lnia va ser construda, la secci sota el barri financer City es va dissenyar seguint la forma dels carrers, evitant passar sota edificis. Como a resultat, aquesta secci presenta moltes corbes tancades entre Chancery Lane, Bank y Liverpool Street, per aix, aquest tram s propens als descarrilaments. Un dels casos ms extrems s la estaci de Bank, amb una forma tant corbada que no s possible veure el final de l'andana, i per aix posen el fams missatge 'mind the gap', que vol dir 'vigilin el forat que hi ha entre el tren i l'andana'.

Des de la seva inauguraci, la tarifa aplicada als bitllets durant molt de temps ve ser de dos penics, independentement del trajecte a realitzar; per aix, la lnia es coneixia com a "Twopenny Tube". Des de juny de 1907 es van utilitzar bitllets de dos y tres penics; en 1909 es va afegir un altre billete d'un penic.

 Extensions de la lnia .
1908: extensi fins l'oest a travs d'un remol fins l'estaci de Wood Lane, per a la exposici franco-britnica de 1908. ;
1912: extensi cap a l'est fins a Liverpool Street.
1920: construcci cap a l'oest d'un petit ramal per a unir la lnia a l' Ealing and Shepherd's Bush Railway, de la Great Western Railway (GWR), permitint als trens arribar a l'estci d'Ealing.
1935: la London Transport va proposar les segents actuacions per a ampliar la lnia Central:
  "construir y electrificar dos vies de la GWR entre North Acton i West Ruislip, permitint aix que els trens de la lnia Central, partint des de Wood Lane, utilitzaren les vies;";

Tamb es va planejar afegir una extensi entre West Ruislip i Denham (es va arribar a posar als plnols de la xarxa en aquells temps), per es va abandonar per les mateixes raons (relacionades amb les zones verdes, anomenades Green Belt) que el pl de Northern Heights pensat per a la lnia Northern.

 "construir un ferrocarril subterrani que continus la lnia Central London des de Liverpool Street cap a l'est, arribant a punts on connectaria amb les estacions de Loughton i Grange Hill (probablement a prop de Leyton i Newbuty Park), permetent aix que els trens passssin per les estacions del 'West End' Londinenc, estalviant-se la congestionada ruta de Stratford.

 Malgrat que els treballs en aquest tram ja estaven completats abans de la II Guerra Mundial, la seva obertura al pblic es va endarrerir, degut a que el tram estava replet de munici per la guerra. Finalment, al desmbre de 1946 el ramal es va obrir fins a Stratford. Els trens de la British Railways acceden a les vies per la lnia Central mitjanant un enlla que unia Temple Mills East i Leyton. Entre aquests trens estven els que cobren el trajecte entre Epping i Ongar. ;

 1949: extensi fins a Epping, apropiant-se de la lnia controlada per la BR.
 1957: extensi des de Epping fins a Ongar, apropiant-se de la lnia controlada per la BR.

Ramal de Richmond.
Uns plans per a l'extensi de la lnia foren publicats al 1912 que deia d'allargar la lnia des de Shepherd's Bush via Goldhawk Road, Stamford Brook Road i Bath Road fins a Turnham Green i Gunnersbury, incloient-hi estacions a Hammersmith Grove, Paddenswick Road, Rylett Road, Stamford Gardens, Turnham Green and Heathfield Terrace. Aix hauria "inutilitzat" els trens de la Central Railway Line que passaven per l'estaci de Richmond i ms lluny. La ruta va sser autoritzada al 1913 per no va ser posada en marza un any desprs de la I Guerra Mundial. Al 1919 una ruta alternativa va ser publicada, contruint un tunel connectant amb les vies del London and South Western Railway (L&SWR), Shepherd's Bush station via Hammersmith (Grove Road) station i Turnham Green. Encara que la autoritzaci per aquesta ampliaci, la connexi no es va realitzar mai, i aquest tram va ser posteriorment utilitzat per la Piccadilly line quan s'extenia fins a l'estaci de Hammersmith al 1932. La propsta s'ha tornat a tindre en compte i est sent estudiada.



Ampliacions de la lnia al llarg dels anys.



 Combois actuals .
Al igual que passa amb tota la xarxa , la lnia Central utilitza un nic tipus de comboi. Entre abril de 1993 i el 17 de febrer de 1995 es va introduir la srie de 1992 que actualment es utilitza. Aquesta srie va ser la primera en utilitzar un sistema automtic per a anunciar la segent estaci i les connexions existents en aquesta. Tots els trens, que compten amb 8 cotxes, estan pintats amb els clssics colors vermell, blanc i blau del Metro de Londres. 

En 1996 es va introduir a la lnia el "Automatic Train Operation", un sistema de control automtic dels trens, el qual s'anat posant en servei paulatinament al llarg dels diferents trams de la lnia.


 Mapa .



 Estacions .

En ordre d'oest a est. Les estacions en cursiva actualment no son part de la lnia Central.

 Ramal West Ruislip .

 Final de Lnia: West Ruislip, oberta el 21 de novembre de 1948 com a West Ruislip (for Ickenham); la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
 Ruislip Gardens, oberta el 21 de novembre de 1948.
 South Ruislip, oberta el 21 de novembre de 1948.
 Northolt, oberta el 21 de novembre de 1948.
 Greenford, oberta el 30 de juny de 1947.
 Perivale, oberta el 30 de juny de 1947.
 Hanger Lane, oberta el 30 de juny de 1947.

El ramal s'uneix en North Acton al de Ealing Broadway."

 Ramal Ealing Broadway .

Aquesta fou la secci principal fins les ampliacions posteriors a la guerra.

 Final de Lnia: Ealing Broadway, oberta el 3 de agost de 1920.
 West Acton, oberta el 5 de novembre de 1923.

El ramal s'uneix en North Acton al de West Ruislip, utilitzant antiguas vies de la GWR.

 North Acton, oberta el 5 de novembre de 1923; des de aquest punt s'utilitzen les vies de la lnia Central.
 East Acton, oberta el 3 de agost de 1920.
 White City, oberta el 23 de novembre de 1947.
 Wood Lane, oberta el 14 de maig de 1908; tancada el 22 de novembre de 1947.
 Shepherd's Bush, oberta el 30 de juliol de 1900.
 Holland Park, oberta el 30 de juliol de 1900.
 Notting Hill Gate, oberta el 30 de juliol de 1900.
 Queensway, oberta el 30 de juliol de 1900 com a Queens Road; renombrada el 1 de setembre de 1946.
 Lancaster Gate, oberta el 30 de juliol de 1900.
 Marble Arch, oberta el 30 de juliol de 1900.
 Bond Street, oberta el 24 de septembre de 1900.
 Oxford Circus, oberta el 30 de juliol de 1900.
 Tottenham Court Road, oberta el 22 de juny de 1907 com a Oxford Street; renombrada el 9 de mar de 1908.
 British Museum, oberta el 30 de juliol de 1900; tancada el 24 de setembre de 1933.
 Holborn, oberta el 25 de setembre de 1933 com a Holborn (Kingsway); la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
 Chancery Lane, oberta el 30 de juliol de 1900; reanomenada a Chancery Lane (Grays Inn) el 25 de juny de 1934; la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
 St. Paul's, oberta el 30 de juliol de 1900 com a Post Office; renombrada el 1 de febrer de 1937.
 Bank, oberta el 30 de juliol de 1900.
 Liverpool Street, oberta el 28 de juliol de 1912.
 Bethnal Green, oberta el 4 de desembre de 1946.
 Mile End, oberta el 4 de desembre de 1946.
 Stratford , primer servei el 4 de desembre de 1946.
 Leyton, primer servicio el 5 de maig de 1947.
 Leytonstone, primer servei el 5 de maig de 1947.

La lnia es divideix en dos rames.

 Ramal Woodford .

 Wanstead, oberta el 14 de desembre de 1947.
 Redbridge, oberta el 14 de desembre de 1947.
 Gants Hill, oberta el 14 de desembre de 1947.
 Newbury Park, primer servei el 14 de desembre de 1947.
 Barkingside, primer servei el 31 de maig de 1948.
 Fairlop, primer servei el 31 de maig de 1948.
 Hainault, primer servei el 31 de maig de 1948.

El lmit entre el Gran Londres y Essex es troba a Grange Hill.

 Grange Hill, primer servei el 21 de novembre de 1948.
 Chigwell, primer servei el 21 de novembre de 1948.
 Roding Valley, primer servei el 21 de novembre de 1948.

El ramal termina a Woodford (excepte en hores punta).

 Ramal Ongar (actualment ramal Epping) .

 Snaresbrook, primer servei el 14 de desembre de 1947.
 South Woodford, primer servei el 14 de desembre de 1947 com a South Woodford (George Lane); renombrada en 1950.
 Final del ramal Woodford: Woodford , primer servei el 14 de desembre de 1947.

El lmit entre el Gran Londres y Essex es troba entre Woodford y Buckhurst Hill.

 Buckhurst Hill, primer servei el 21 de novembre de 1948.
 Loughton, primer servei el 21 de novembre de 1948.
 Debden, primer servei el 25 de setembre de 1949.
 Theydon Bois, primer servei el 25 de setembre de 1949.
 Final de lnia: Epping, primer servei el 25 de setembre de 1949.

La resta de les estacions fins a Ongar eren servides per un servei de llanadera des de Epping.

 North Weald, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 30 de setembre de 1994.
 Blake Hall, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 31 de octubre de 1981.
 Ongar, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 30 de setembre de 1994, poc desprs de qu un  bnker de seguritat, disponible per al govern y per personal de defensa en cas de emergncia nacional, deixar de ser utilitzat.



Final a Woodford Ongar Branch (excepte hores punta)

Estacions del Ramal d'Ongar.

 Denham (mai connectada);
 Harefield Road (mai oberta);
 Wood Lane (tancada 1947);
 British Museum (tancada 1933);
 North Weald primer oberta al 25 de setembre, 1949; tancada 30 de setembre, 1994.
 Blake Hall primer oberta al 25 de setembre, 1949; tancada: 31 d'octubre, 1981.
 Ongar primer oberta al 25 de setembre, 1949; 30 de setembre, 1994.

 Galeria .


 Enllaos externs .
Central Line - Lloc oficial del Metro de Londres;
Clive's Underground Line Guide (en angls);
Epping Ongar Railway - Lloc web de la companyia propietaria del ramal entre Epping i Ongar, i que ofereix serveis en ella.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267659" title="Art del Jap" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="105067">

L'Art del Jap s una sntesi de les distintes cultures i influncies que han arribat a les seves costes al llarg del temps. A l'antiguitat, Jap fou poblat per pobles altacs arribats del continent asitic i per altres d'origen malai polinsic vinguts del sud. Degut a la seva insularitat, Jap ha estat allat bona part de la seva histria, per a intervals ha anat rebent la influncia de les civilitzacions continentals, sobre tot de Xina i Corea. Gran part de l'art produt al Jap ha sigut de tipus religis: a la religi xintoista, la ms tpicament japonesa, formada al voltant del segle I, s'afeg el budisme en torn al segle V, forjant un sincretisme religis que avui encara perdura. L'art japons ser reflexe d'aquestes distintes cultures i tradicions.

 Cronologia .
Perode J mon (5000 adC-200adC).
Durant el mesoltic i el neoltic es van fabricar instruments d'os i pedres polimentades, cermica i figures antropomorfes.

Perode Yayoi (200 adC-200).
Des del segle I es comen a introduir la civilitzaci del continent, a causa de les relacions amb Xina i Corea. En aquesta poca es va difondre un tipus de sepultures de gran mida amb cambra i tmul ornamentat amb cilindres de terracota amb figures humanes i d'animals. La cermica es produeix amb torn.

Perode de les antigues tombes (200-600).
Destaquen les grans sepultures dels emperadors  jin (200-310) i Nintoku (310-399); junt a les tombes apareixen joies, armes, cermica i unes figures anomenades haniwa, de gran valor esttic. En aquest perode trobem les primeres mostres de pintura japonesa (tombes de Ky sh , segles V-VI; enterrament reial d'Otsuka). En quant a l'arquitectura religiosa, cal destacar el temple d'Isa.

Perode Asuka (552-646).

L'arribada del budisme produeix al Jap un gran impacte a nivell artstic i esttic, amb forta influncia de l'art xins. Com a edifici ms destacable d'aquest perode hi ha que mencionar el temple de H ry -ji (607), representant de l'estil Kudara. Les primeres imatges de Buda foren importades del continent, per ms tard s'insta len al Jap gran nombre d'artistes xinesos i coreans (Bodhisattva Kannon, obra del core Tori). L'obra ms important d'aquest perode s el Kannon de Kudara (segle VI), realitzat per un artista desconegut. La pintura denota un gran sentit del dibuix, amb obres de gran originalitat com el relicari de Tamamushi.

Perode Nara (646-794).

En aquesta poca t el seu apogeu l'art budista, continuant amb gran intensitat la influncia xinesa. Es conserven pocs exemples d'arquitectura, generalment construccions monumentals: Pagoda de l'Est de Yakushi-ji, temple de T dai-ji, temple de K fuku-ji, Sh soin de Nara. Obt gran desenvolupament en escultura la representaci de Buda, amb esttues de gran bellesa: Sho Kannon, Buda de Tachibana, Bodhisattva Gakko de T dai-ji. Es troben tamb representacions d'esperits guardians (Meikira Taisho), reis (Kamokuten), etc. 

La pintura est representada per la decoraci mural de H ry -ji (finals del segle VII), per diversoskakemonos i makimonos, histries pintades en un llarg rotlle de paper o seda, acompanyades pel texte explicatiu de les distintes escenes o sutras. Al Sh soin de Nara es conserven pintures de tema prof, amb representacions de plantes, animals, paisatges i objectes de metall. La cermica experiment un notable desenvolupament degut a tcniques importades de la Xina, com l's de colors brillants aplicats sobre l'argila.

Perode Heian (794-1185).

La iconografia budista t un nou desenvolupament amb la importaci de dos noves sectes del continent, Tendai i Shingon. Encara aix, l'escultura pateix un lleuger descens en comparaci amb les poques anteriors. Destaquen les representacions de Buda (Nyoirin-Kannon, el Yakushi Nyorai de Jingo-ji, a Kyoto), i algunes deesses xintoistes. Els severs cnons imposats per la religi budista limiten la creaci de l'artista i resten espontanetat a l'obra.

L'arquitectura pateix un canvi en la planta dels monestirs, que s'erigeixen a llocs apartats, pensats per a la meditaci. Els temples ms importants sn l'Enryaku-ji, el Kong bu-ji i el santuari-pagoda de Muro-ji. Durant el perode Fujiwara (897-1185), el temple torna a situar-se a la ciutat, esdevenint centre de reuni de les classes dirigents. Es construeixen segons el model dels grans palaus, amb una decoraci molt desenvolupada (monestir de By d -in, tamb denominat del Fnix). 

La pintura a l'inici d'aquest perode est poc desenvolupada, amb poca llibertat creativa i absncia del concepte d'espai. L'aparici de l'escola de Yamato-e suposa la independncia de la pintura japonesa de la influncia xinesa; es caracteritza per la seva harmonia i lluminositat, amb colors vius i brillants. Les obres principals es troben als monestirs budistes (By d -in, Kong bu-ji, monestir del mont K ya). La pintura profana, desenvolupada a l'interior de les cases, t un carcter ms ntim, amb gran bellesa plstica i elegant calligrafia (Cabanya del poeta ermit, Histria de Genji, Origen del temple del Mont Shigi). Junt a aquestes pintures, generalment makimonos, destaquen els chojugiga, pintures caricaturesques d'animals, que serveixen de stira social de l'aristocrcia. 

Perode Kamakura (1185-1333).

En aquesta poca s'introdueix al Jap la secta zen, que influir poderosament en l'art figuratiu. L'escultura adquireix gran realisme, mentre que l'artista troba una major llibertat creativa. Destaca l'Escola de Nara, amb la figura ms remarcada d'Unkei: esttues dels monts Muchaku i Seshin, imatges dels Kongo Rikishi o esperits guardians. 

L'arquitectura s ms senzilla, ms funcional, menys luxosa i recarregada; la influncia zen provoca el denominat estil Kara-yo. Destaquen el conjunt de cinc grans temples de Sanjusangendo (1266). 

La pintura es caracteritza per un major realisme i per la seva introspecci psicolgica. Es desenvolupa principalment el retratisme (El monjo Myoe en contemplaci) i el paisatgisme (La catarata de Nachi). En aquesta poca s'inicia la producci de la que ser la cermica ms tpicament japonesa, destacant la figura de Toshiro.

Perode Muromachi o Ashikaga (1333-1573).

En aquest perode floreja notablement la pintura, emmarcada dins de l'esttica zen. S'imposa la tcnica de l'aiguada, perfecta transcripci de la doctrina zen, que pretn reflectir als paisatges all que signifiquen, ms que all que representen. Destaquen artistes com Muto Shui, Josetsu, Sh bun i, sobre tot, Sessh , autor de retrats i paisatges. Cal mencionar tamb l'Escola Kan , que aplica la tcnica de l'aiguada a temes tradicionals, i lustrant d'aquesta manera temes sagrats, nacionals i paisatges. 

L'arquitectura es distingeix per la seva elegncia; destaquen les mansions senyorials: el Pavell d'Or i el Pavell de Plata, a Kyoto; tamb hi ha que mencionar el monestir de Zuiho-ji. Tamb es desenvolupa notablement l'art de la jardineria. La cermica ms important s la de Seto, i el tipus ms popular el denominat temmoku; tamb sn interessants els objectes de laca i metall.

Perode Momoyama (1573-1615).

L'art d'aquesta poca s'allunya de l'esttica budista, remarcant els valors tradicionals japonesos; la seva caracterstica ms remarcable s la grandiositat de l'estil. Tanmateix, durant aquest perode es reben les primeres influncies d'Occident. Es construeixen grans castells i palaus: palau de Fushimi, castells d'Himeji i Osaka. En pintura, l'escola de Tosa continua la tradici pica japonesa (Mitsuyoshi, Mitsunori). Tamb destaquen els noms d'Eitoku Kano, Sanraku Kano i Yusho Kaiho. 

La cermica assoleix un moment de gran apogeu; Seto continua essent un dels primers centres de producci. A la localitat de Mino neixen dues escoles molt importants: Shino i Oribe. Tamb destaquen l'escola de Karatsu i dos tipus de cermica molt originals: iga i bizen. En la producci de laca destaca el nom d'Honami K etsu.

Perode Edo o Tokugawa (1615-1868).

Aquest perode artstic es correspon amb l'histric de Tokugawa, en el que Jap es va tancar a tot contacte exterior. Els edificis ms importants sn el mausoleu de Toshogu a Nikk  i el palau de Katsura a Kyoto. Tamb sn caracterstiques d'aquesta poca les cases de te (chashitsu).

Es desenvolupa notablement la pintura, que adquireix gran vitalitat. Destaca la figura de Tawaraya S tatsu, pintor de gran fora dinmica (Histries de Genji, La senda de l'heura, Els dus del tro i del vent). Continua el seu estil Ogata K rin, un dels ms grans artistes del Jap. Els pintors de l'escola de Kan  segueixen essent els artistes oficials del govern. A Kyoto neix altra escola fundada per Maruyama  kyo, que combina la tcnica de la pintura xinesa amb el realisme de la pintura occidental, que coneix a travs de gravats holandesos. A mitjans del perode apareix l'escola de Bunjinga, que donar diversosartistes excepcionals: Hakuin, Sengai, Ikeno Taiga i Yosa Buson. 

L'escola ms coneguda i ms notable ser la d'Ukiyo-e, que destaca per la representaci de tipus i escenes populars. El fundador s Moronobu Hishikawa, al que segueixen figures com Harunobu Suzuki, Utamaro Kitagawa i Kiyonaga Torii. Vrios artistes s'especialitzen en la reproducci dels actors del teatre popular japons (kabuki), entre ells Kiyonobu Torii, Kiyomasu Torii, Kiyomitsu Torii i, sobre tot, Sharaku Toshusai. A principis del segle XIX, quan l'art d'Ukiyo-e comena a decaure, apareix la figura de Katsushika Hokusai; l'ltim dels grans mestres de l'escola fou And  Hiroshige.

La cermica t un dels seus majors centres de producci a Kyoto, amb influncia de l'art xins i core; el seu principal artista s Nonomura Ninsei. A Hagi es desenvolupa un centre ceramista d'influncia tamb coreana, caracteritzat per la senzillesa de les seves formes i les seves tonalitats clares, destacant la figura d'Ogata Kenzan. En aquest perode es produeixen les primeres porcellanes, amb un primer centre productor a Arita; destaquen les escoles de Kakiemon, Nabeshima i Ko-Kutami. Tamb assoleixen gran qualitat artstica objectes com els inro (caixes de medicaments), els netsuke (penjolls esculpits) i els tsuba (gurdies de sabre).

poca moderna.

En el perode Meiji (1868-1912) s'inicia una profunda renovaci cultural, social i tecnolgica al Jap, que s'obre ms a l'exterior i comena a incorporar els nous avanos aconseguits a Occident. L'arquitectura presenta una doble direcci, la tradicional (temples d'Heian Jingu i de Meiji, a Tquio) i la d'influncia europea, que incorpora les noves tecnologies (Museu Yamato Bunkakan, d'Isohachi Yoshida, a Nara). Tamb treballen arquitectes estrangers, com Frank Lloyd Wright (Hotel Imperial, Tokyo). Com a representants de l'arquitectura japonesa contempornia cal destacar a Kenz  Tange (Centre de la Pau, Hiroshima) i Arata Isozaki (Museu d'Art de Kitaky sh ), autor tamb del Palau Sant Jordi a Barcelona.

La pintura tamb segueix dos corrents, tradicional (Nihonga) i occidentalista (Y ga), encara que independent d'ambdues sobresurt la figura de Tomioka Tessai. La pintura tradicionalista est representada per Shuns  Hishida, Taikan Yokoyama i Kanzan Shimomura. La pintura d'estil europeu segueix les distintes corrents que es van produint en l'art occidental al llarg del segle XX: el grup Hakubakai recull la influncia impressionista; la pintura abstracta t com a figures principals Takeo Yamaguchi i Masanari Murai; entre els artistes figuratius destaquen Z. Kojima, K. Wakita i S. Tokuoka. Alguns artistes s'establiran fora del seu pas, com Genichiro Inokuma als Estats Units i Tsuguharu Fujita a Frana.

En escultura existeix igualment la dualitat tradici-avantguarda, destacant els noms de Y. Kinuchi, G. Sato i T. Yamamoto, a ms dels abstractes M. Horiuchi, R. Mukai i Y. Mizui, aquest ltim establert a Frana. Tamb cal esmentar la co laboraci d'Etsuro Sotoo en la decoraci escultrica de la Sagrada Famlia, a Barcelona.

Ms recentment, tingu fora renom dins del denominat art d'acci el grup Gutai, que assimila l'experincia de la Segona Guerra Mundial a travs d'accions carregades d'ironia, amb un gran sentiment de crispaci y una agressivitat latent; destaquen Jir  Yoshihara, Sadamasa Motonaga, Shozo Shimamoto, Sabur  Murakami, Katsu  Shiraga, Seichi Sato, Akira Ganayama i Atsuko Tanaka.

Font.
Fernando G. Gutirrez: El arte del Japn, Col. Summa Artis, Espasa Calpe, Madrid, 1999, ISBN 84-239-5221-5.

Enllaos externs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267662" title="Takenoshin Nakai" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="105068">
Takenoshin (o Takenosin) Nakai (Gifu, 9 de novembre del 1882   Tquio, 6 de desembre del 1952) va ser un botnic japons.

El 1910, el Jap s'annex Corea, i Nakai -aleshores ja un cientfic respectat- fou nomenat "botnic governamental de Chosen", el nom japons per la nova provncia. Davant del desconeixement cientfic que hi havia del pas, encet una llarga i difcil expedici a les zones muntanyoses, que don fruit en diverses obres, com Flora Koreana i Flora sylvatica Koreana. La seva estada a Corea abast el perode comprs entre el 1909 i el 1942.

Entre mar del 1943 i l'estiu del 1948 dirig el jardins botnics de Bogor  i el Cibodas a Cianjur  (illa de Java) durant l'ocupaci japonesa d'Indonsia. Acabada la segona Guerra Mundial, fou professor de taxonomia vegetal a la universitat de Tquio, on tingu  alumnes que serien botnics d'anomenada com Hiroshi Hara (1911-1986) i Fumio Maekawa. Tamb dirig el "Museu Nacional de Cincia" de Tquio.

S'especialitz en algues i en els gneres pteridophyta, bryophyta i  espermatfita. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Nakai. Diverses espcies vegetals i animals van ser batejades en honor seu: Agropyrum nakaii, Roegneria nakaii, Podocarpus nakaii , Polygonum nakaii, Elymus nakaii , Forsythia nakaii , Trigonotis nakaii, Oxya nakaii , Attheyella nakaii .

Ultra la seva copiosa producci bibliogrfica de collita prpia, tamb edit obres de grans botnics: La Flora iaponica de Carl Peter Thunberg (Tquio 1933), la Hydrangeae genus de Siebold (1938), la Supplemetum plantarum... Generum plantarum editionis secunda de Linneu (Tquio, 1936).

 Bibliografia .
(selecci)
 Flora Koreana Tokyo: Imperial University of Tokyo, 1909-1911. 2 volums;
 Kong san shokubutsu ch sasho Seoul: Government of Ch sen, 1918 (=Informe sobre la vegetaci de Kumgangsan);
 Utsury t  shokubutsu ch sasho Souru: Ch sen s tokufu, Taish  8 . Edici en angls:
 Report on the vegetation of the island Ooryongto or Dagelet Island, Corea, February, 1818 1918 Seoul: Government of Ch sen, 1919;
 Ch sen shinrin shokubutsu hen = Flora sylvatica Koreana Keijo: Ch sen S tokufu Ringy  Shikenjo = Forestal Experimental Station, Government General of Chosen, 1915-1936 . En 22 volums (Reimpressi Tokyo : Tosho Kank kai, 1976);
 Tentamen systematis Caprifoliacearum Japonicarum Tokyo: Imperial University of Tokyo, 1921;
 Takenoshin Nakai, Gen'ichi Koizumi Dai Nihon jumokushi. Maki no 1 T ky  : Seibid  Shoten, Taish  11  (Arbres i arbustos originaris del Jap);
 Takenoshin Nakai, Gen'ichi Koizumi Dai Nihon jumokushi T ky  : Seibid  Shoten, Sh wa 2  (Arbres i arbustos originaris del Jap);
 Hagirui no kenky  = Lespedeza of Japan & Korea Keijo: Ch sen S tokufu Ringy  Shikenjo = Forestal Experimental Station, Government General of Chosen, Sh wa 2 ;
 Takenoshin Nakai, Harufusa Nakano, T ru Tomita Kamik chi tennen kinenbutsu ch sa h koku  : Naimush , Sh wa 3  (Botnica de la regi de Kamik chi, al Jap);
 Matajir  Tozawa, Takenoshin Nakai Ch sen jumoku chikurui bunpufu. Dai 1-bu, Dai 1-kan, Part 1, Vol. I, Jumoku chikurui kik j  no tekichizu. J y  jumoku hei chikurui = Atlas illustrating geographical distribution of Korean woody plants and bamboos. Climatically favourable regions. Principal woody plants & bamboos Keijo: Ch sen S tokufu Ringy  Shikenjo = Forestal Experimental Station, Government General of Chosen, Sh wa 4 ;
Takenoshin Nakai, Masao Kitagawa Plant nov jeholenses I Tokyo: University Press, 1934. Informe de l'expedici cientfica del 1933 a Manchukuo, la Manxria ocupada pels japonesos;
 Takenoshin Nakai, Masao Kitagawa Mansh  shokubutsu shiry  = Contributio ad cognitionem flor Manshuric 1935;
 T a shokubutsu zusetsu = Iconographia plantarum Asiae orientalis Tokyo: Shunyodo Shoten, 1935-1952. 5 volums;
 Nekka-sh  ni jiseisuru k t  shokubutsu mokuroku = Index florae Jeholensis 1936;
 Takenoshin Nakai, Masazi Honda, dir. Dainihon shokubutsushi = Nova flora Japonica: vel, Descriptiones et systema novum omnium plantarum in Imperio Japonico sponte nascentium Tokyo: Sanseido Co. - National Science Museum, 1938-1943. 10 volums, dels quals el 9 Ardisiaceae s de Nakai;
 Lauraceae smilacaceae Keijo: Ch sen S tokufu Ringy  Shikenjo = Forestal Experimental Station, Government General of Chosen, 1939;
 T a shokubutsu 1939;
 Ordines, familiae, tribi, genera, sectiones ... novis edita. Appendix. Quaestiones characterium naturalium plantarum Tokyo, 1943;
 A synoptical sketch of Korean flora Tokyo: National Science Museum, 1952;

 Enllaos .

 Takenoshin Nakai a la base de dades IPNI ;
 Fitxa a la Harvard University Herbaria ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267663" title="Revista de Menorca" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="105069">
Revista de Menorca s una revista de carcter cientfic i literari en castell fundada a Ma el 1888 per Joan Segu Rodrguez i Pere Riudavets Tudir.  Des del 1906 s rgan de l'Ateneu de Ma i s referncia obligada per a qualsevol mena d'estudi sobre Menorca, entre altres raons, grcies a la direcci de Francesc Hernndez Sanz.  Miquel Barber i Barcel public un ndice de la Revista de Menorca 1961-1980 sobre les sis primeres poques.

 Directors .
 Joan Segu Rodrguez (1888-1891);
 Gabriel Llabrs Quintana (1896-1897) ;
 Francesc Hernndez Sanz (1898-1899 i 1902);

 Enllaos externs .
 Web de la Revista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267664" title="Plastr" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="105070">

El plastr s la part gaireb plana de l'estructura de la closca d'una tortuga o tortuga d'aigua; s la part que cobreix el ventre, similar en composici a la cuirassa; amb una capa externa de material punxegut dividit en plaques anomenades escuts i una capa subjacent d'ossos que s'entrecreuen.

En certes famlies hi ha una frontissa entre els escuts pectoral i abdominal que permeten a la tortuga tancar-se gaireb del tot. En certes espcies, es pot determinar el sexe de la tortuga mirant si el plast s cncau (mascle) o convex (femella). Aix es deu a la posici que adopten per aparellar-se.

Els escuts del plastr s'uneixen al llarg d'una sutura central que recorre el mig del plastr. Les longitudes relatives dels segmens de la sutura poden servir per identificar una espcie de tortuga o tortuga d'aigua. Hi ha sis parells lateralment simtrics d'escuts al plastr: gular, humeral, pectoral, abdominal, femoral i anal (comenant pel cap i progressant envers la cua),

Les sutures dels escuts abdominal i gular sn d'una mida aproximadament equivalent, igual que les dels escuts femoral i pectoral. La comparaci de configuraci del plastr serveix per distingir dues espcies.

Els antics xinesos usaven els plastrons de les tortugues per dur a terme un tipus de vidncia anomenat plastromncia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267665" title="Benny Neyman" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="105071">
Wilhelmus Albertus (Benny) Neyman (Maastricht, 9 de juny de 1951   Soesterberg, 7 de febrer de 2008) fou un cantautor neerlands.
Biografia.
Neyman nasqu a Maastricht a l'any 1951. Era fill de minaire. Desprs de l'ensenyament secondari s'en va anar a Amsterdam i presentar-se  a lAcademie voor Kleinkunst (trad.: escola superior de  arts menors , un mot neerlands per a designar el cant popular, el cabaret  etc.) on volia estudiar de cantant, sota la influncia del cantant Wim Sonneveld, el seu exemple de sempre. Un altre dels seus mentors era la cantant Conny Vandenbos, que considerava com sa mare artstica.

Del seu primer lbum Ik wilde als Orpheus zingen (trad.: Voldria cantar com Orfeu) amb canons introvertits i tranquils noms van vendre 300 cpies. El seu primer xit era el single Lotje i l'LP Samen zijn we rijk (trad.: Junts som rics). Al 1985, va ser un des primers cantants neerlandesos que va organitzar una gira als teatres tot arreu del pas, amb un programma fet noms de canons. Va esdevenir una tradici i des d'aleshores cada any va tornar al teatre amb un espectacle nou.

El compositor grec Nikos Ignatiadis va compondre el seu primer xit que va arribar al nmero  Waarom fluister ik je naam nog. Va descobrir la msica poltica de Mikis Theodorakis durant un viatge cap a Creta, encara a l'poca de la dictadura dels coronels. Aquesta tradici musical va inspirar-lo molt. Si la majoria dels seus canons sn balades potiques o melancliques sovint autobiogrfiques, certs texts sn ms militants quan s'enfadava contra l'adveniment del neofeixisme. Va escriure ell mateix la lletra de gaireb totes les seves canons.

Al 2004 va tornar als seus arrels amb l'lbum Trk naar Blouwdrrep (en limburgus). A l'octubre 2007 va sortir el seu darrera lbum Onverwachts (trad.: Inesperat), una ruptura amb el seu estil melanclico-grec, ans al contrari una mescla d Astor Piazzolla i Pierre Kartner. Al desembre 2007 va donar el seu darrere concert, durant un in memriam per a Conny Vandenbos.

Nogensmenys aquest lbum era la conclusi d'un any embolicat: va rompre amb el seu empresri de vint vuit anys i durant uns mesos va perdre la veu. Molt deprimit, va voler aturar de deb de cantar. El seu esps, Hans van Barneveld, amb qui ja vivia per ms de vint anys i que mai no va ocupar-se de la seva carrera, va esdevenir el seu empresari. Projectaven una gira teatral al 2008, per poc desprs lli van descobrir un cncer molt agressiu i va morir a l'inici del mateix any.

Premi.
El 1995, va rebre el premi Gouden Harp, un premi per a una carrera mereixedor d artistes de can lleugera neerlandesa.  

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267666" title="Funcions elementals" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="105072">
En matemtiques, una funci elemental s una funci construda a partir d'un nombre finit de exponencials, logaritmes, constants, una variable, i arrels d'equacions a traves de la composici de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (+    ).  Les funcions trigonomtriques i les seves inverses es consideren incloses en el conjunt de les funcions elementals a base de emprar variables complexes i les relacions entre les funcions trigonomtriques i les funcions logartmiques i exponencials.

Les funcions elementals es consideren un subconjunt del conjunt de les funcions especials.

Exemples de funcions elementals sn:

 ;

i

 ;

El domini d'aquesta ltima funci no inclou cap nombre real. Un exemple d'una funci que s no elemental s la funci error

  ;

Un fet que no es pot veure directament a partir de la definici de funci elemental per que es pot demostrar emprant l'algorisme de Risch.

Les funcions elementals varen ser introdudes per en Joseph Liouville en una srie d'articles publicats des del 1833 fins al 1841.  En Joseph Fels Ritt en la dcada del 1930 va comenar el tractament algebraic de les funcions elementals.

lgebra diferencial.

La definici matemtica de funci elemental, o d'una funci en forma elemental, es planteja en el context del lgebra diferencial.  Un lgebra diferencial s un lgebra a la que se li afegeix la operaci de derivaci (la versi algebraica de la derivada).  Emprant la operaci de derivaci es poden escriure noves equacions i les seves solucions es poden utilitzar per construir extensions de l'lgebra. Comenant amb el cos de les funcions racionals, es poden afegir dos tipus especials de funcions transcendentals (el logaritme i la exponencial) a aquest cos a base de construir una pila que cont funcions elementals.

Un cos diferencial F s un cos F0 (funcions racionals sobre els racionals Q per exemple) conjuntament amb una aplicaci derivaci u    u.  (Aqu  u s una funci nova. De vegades es fa servir la notaci u  .) A l'aplicaci derivaci se li assignen les propietats de la derivada, aix per a qualsevol parell d'elements del cos base, l'aplicaci derivaci s lineal

 ;

I satisf la regla del producte

 ;

Un element h  s una constant si  h = 0.   Si el cos base ho s sobre els racionals, s'ha d'anar en compte al estendre el cos d'afegir-li les constants transcendentals que calgui.

Una funci u d'una extensi diferencial F d'un cos diferencial F s una funci elemental sobre  F si la funci u
 s algebraica sobre F, o;
 s una exponencial, s a dir,  u = u  a  per a   F, o;
 s un logaritme, es a dir,  u =  a / a per a a   F.
(aquest s el teorema de Liouville).

Referncies.

 ;

 Joseph Fels Ritt, Differential Algebra, AMS, 1950.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267667" title="Manuel Mora Esteva" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="105073">
Manuel Mora Esteva (Barcelona, 1916 -?) fou un metge i poltic catal establit a Mallorca. Va estudiar el batxillerat en l'Institut Nacional de Segon Ensenyament de Palma i es va llicenciar en medicina en la Universitat de Barcelona en 1940, especialitzat en cirurgia ortopdica i traumatologia. Ha estat Director de l'Hospital de Sant Joan de Du a Palma de Mallorca el 1955-1970, traumatleg en la Seguretat Social i en la Mutualitat de futbolistes espanyols. 

Abans de la guerra civil espanyola fou membre de les joventuts d'Esquerra Republicana Balear. Ha estat representant de la Junta Democrtica de Balears i vicepresident nacional del Partido Socialista Popular  i president de la Federaci de Balears, fins a gener de 1977, que va dimitir dels seus crrecs per a integrar-se en el PSOE. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per Mallorca pel PSOE. Membre de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopdica i Traumatologia. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267672" title="Columna de Nelson" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="105074">
 
La columna de Nelson s un monument a la Trafalgar Square, Londres, Anglaterra.

La columna es construa entre 1840 i 1843 commemorar la mort de l'almirall Horatio Nelson a la batalla de Trafalgar el 1805. L'esttua de Nelson fa 5,5 metres i est sustentada per una columna de granit de 46 m. L'esttua mira cap al sud, cap al palau de Westminster a travs del Pall Mall. La part superior de la columna corntia (basada en el Frum d'August de Roma) est decorada amb fulles d'acants de bronze, provinent de fondre canons britnics. El pedestal quadrat est decorat amb quatre plafons que descriuen les quatre grans victries de Nelson, el material tamb s bronze, en aquest cas resultat de fondre les pistoles franceses capturades.

 El monument fou dissenyat per l'arquitecte William Railton el 1838. Els quatre lleons, dissenyats per Edwin Landseer, s'afegiren a la base de la columna el 1867.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267674" title="Menci als Despatxos" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="105075">
Menci als Despatxos (MID) s una distinci militar per valentia o per qualsevol altre servei lloable.

Un Despatx s un informe oficial d'un comandant superior, normalment d'un exrcit als seus superiors, detallant la conducci de les operacions militars.

 Regne Unit i Commonwealth .
A les Forces Armades Britniques, aquest informe s publicat a la Gaseta de Londres. Si un soldat o oficial subordinat realitza una acci destacada i apareix a l'informe, es diu que ha estat mencionat als despatxos.

Als pasos de la Comonwealth, els soldats que sn mencionats en despatxos no reben una medalla, sin que reben un certificat i se'ls autoritza a portar fulles de roure sobre el gal de la medalla de servei atorgada als soldats que hagin servit en un conflicte. Si no s'atorga una medalla de campanya, les fulles de roure es llueixen al costat esquerra de l'uniforme.

Els soldats poden ser mencionats en mltiples ocasions. El John Vereker, mereixedor de la Creu Victria durant la I Guerra Mundial i que va acabar sent Mariscal de Camp Vescomte Gort va ser mencionat 9 vegades als despatxos. El general australi H.G. Bennet va ser mencionat 8 vegades durant la I Guerra Mundial.

 Frana .

A l'exrcit francs, les mencions als Despatxos, o ms precisament, mencions en Ordres (citation dans les ordres), sn fetes pels comandants superiors, des de la posici de comandant de regiment a la de General en Cap, a les ordres que lliuren a cada unitat, reconeixent la valentia d'una acci realitzada temps abans. Les mencions sn atorgades per valentia a qualsevol membre de la militaria francesa o els seus aliats i sn, depenent el seu grau, aproximadament l'equivalent de l'Estrella de Bronze i l'Estrella de Plata americanes o la Creu Militar i la Medalla Militar britniques.

Les mencions fetes durant la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial o en conflictes colonials eren acompanyats de la concessi d'una Creu de Guerra o de la Creu al Valor militar, amb un afegit al gal depenent del grau de la menci: el grau inferior s representat per una estrella de bronze, mentre que el mxim grau s representat per una palma de bronze:
 una estrella de bronze pels mencionats a nivell de regiment o brigada;
 una estrella de plata pels mencionats a nivell de divisi;
 Una estrella daurada per haver estat citat a nivell de Cos;
 Una palma de bronze per haver estat citat a nivell d Exrcit;
 Una palma de plata daurada per haver estat citat a nivell de les Forces de la Frana Lliure (noms durant la II Guerra Mundial);

Actualment, una menci amb concessi de la Creu del Valor Militar (la Creu de Guerra ja no s'atorga) s rara, i la major part de mencions sn concedides amb la Medalla de la Defensa Nacional d'or.

Una unitat pot ser mencionada als Despatxos. El seu pend s decorat amb la creu corresponents. Desprs de dues mencions, els homes de la unitat poden portar el cord (la fourragre)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267675" title="Gouden Harp" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="105076">
El Gouden Harp (en catal Arpa d'or) s un premi artstic que la fundaci Stichting Buma Cultuur atorga als artistes mereixedors de la can lleugera neerlandesa.

El premi anual es considera com un dels premis ms importants dels Pasos Baixos. Ferry van Delden i Hugo de Groot van rebre el primer premi al 1962. En tornar les seves arpes d'or al 1975 Cor Lemaire i Wim Ibo van voler protestar contra la premiada Zangeres zonder Naam de la qual menystenien la qualitat artstica. 

A la mateixa ocasi s'atorga cada any la Zilveren Harp (trad.:Arpa d'argent) a un talent jove prometedor.

Premiats .


Enllaos externs.
Llista de tots els premiats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267676" title="Sangarrn" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="105077">


Sangarrn s un municipi d'Espanya a la provncia d'Osca, a l'Arag. T una superfcie de 32,31 km amb una poblaci de 262 habitants (cens 2007) i una densitat de 8,48 hab/km.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267677" title="Hemisferi occidental" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="105078">
Lhemisferi occidental s un terme geogrfic per referir-se a la meitat de la Terra localitzada a l'oest del Meridi de Greenwich. Tamb se'n fa s per referir-se a Amrica (o el Nou Mn) i les mars adjacents. Tot i aix, sovint se'n fa s per referir-se al Mn Occidental que, tanmateix, s una construcci geopoltica que inclou Europa. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267678" title="Pelpides" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="105079">
Pelpides (Pelopidas, ) fou un general i home d'estat teb, fill d'Hippocle, descendent d'una famlia noble.

Que Febides va ocupar Cadmea el 382 aC va haver de fugir de  Tebes i amb altres exiliats es va refugiar a Atenes, on va organitzar la conspiraci que havia de retornar la democracia a Tebes. Desprs de la revoluci que va portar als demcrates al poder, en el qual personalment va matar a Leontiades, fou nomenat beotarca, amb Mell i Car, i va recuperar Cadmea abans de l'arribada d'auxili espart (379 aC). En endavant, fins a la seva mort, va exercir algun elevat crrec cada any.

El 378 aC ell i Grgides, un antic beotarca, van induir a Esfdries, governador espart de Tspies, a envair tica a fi i efecte d'involucrar a Atenes en una guerra contra els lacedemonis; durant aquell any i els dos segents va estar ocupat en les campanyes contra Esparta, perode en el que va obtenir diverses victries moltes compartides amb altres caps militars, per la principal, i que solsament lo correspongu a ell, fou la batalla de Tegyra o Tegira el 375 aC: Orcomen, hostil a Tebes, s'havia aliat a Esparta i tenia un harmost o governador, per en absncia de les forces espartanes que van anar a una expedici a Lcrida, Pelpides va planejar ocupar la ciutat per sorpresa; amb la banda sagrada i un petit cos de cavalleria es va dirigir a Orcomen per es va trobar que la guarnici absent havia estat substituda per un altra, i es va haver de retirar; quan estava en retirada es va trobar a Tegyra als espartans que tornaven de Lcrida sota la direcci dels polemarcs Gorgole i Teopomp; tot i la seva inferioritat numrica Pelpides va lliurar batalla i va tenir un xit complert; els dos generals espartans van morir.

El 371 aC va combatre a Leuctres amb Epaminondes.

El 369 aC fou un dels generals de la fora tebana que va envair el Pelopons i va donar a Epaminondes que no volia tornar a casa fins portar la guerra fins a la mateixa Esparta, fins i tot si sobrepassaven el terme legal del seu crrec. Efectivament va sobrepassar el termini i a la tornada tant Epaminondes com Pelpides foren encausats pel partit opositor, per foren absolts.

El 368 aC els tessalis oposats a Alexandre de Feres van demanar ajut a Tebes que hi va enviar una expedici sota comandament de Pelpides. Va ocupar Larissa i Alexandre se li va sotmetre, i poc desprs va fugir. Desprs Pelpides va anar al Regne de Macednia per fer de mediador entre Alexandre II de Macednia i Ptolemeu Alorita; per assegurar el respecte de les seves decisions es va emportar trenta nois de les famlies nobles, entre els quals Filip el futur Filip II de Macednia. 

Abans d'acabar l'any va haver de tornar a Tesslia on s'havien aixecat noves queixes contra Alexandre de Feres, per hi va anar com ambaixador i sense tropes. Llavors el partit lleialista de Macednia, partidari del rei Alexandre II, va demanar ajut a Tebes desprs que el rei havia estat mort per Ptolemeu Alorita que havia usurpat el tron. Pelpides va contractar un grup de mercenaris i va tornar a Macednia, per segons Plutarc, Ptolemeu va subornar a aquestos mercenaris, si be, per ms seguretat pel seu govern, se li va presentar i se li va sotmetre, prometent ser lleial a Tebes, regnar com a regent, i conservar el tron per Perdicas i Filip els fills d'Alexandre II; va donar a ms al seu fill Filox com a hostatge junt amb 50 nobles ms.

Desprs Pelpides va reorganitzar als seus mercenaris i va marxar contra Farslia on suposadament els bandits tessalis amagaven el bot i a les seves famlies. Era davant la ciutat quan es va presentar Alexandre de Feres, i Pelpides va suposar que anava a donar compte de la seva conducta, i se'n va anar a trobar-lo amb un redut seguici i sense armes; Alexandre va aprofitar el moment per capturar a Pelpides i tancar-lo prop de Feres on va romandre fins al seu alliberament el 367 aC quan Tebes va enviar una fora sota Epaminondes; durant el seu empresonament va desafiar contnuament a Alexandre i va incitar a la seva dons, Ferea, contra el seu marit i tir.

El mateix 367 aC fou enviat d'ambaixador a Susa, a la cort persa, per contraposar-se a les ambaixades d'Esparta i Atenes. La seva fama havia arribat a Prsia i fou rebut pel rei amb marcada distinci, i va obtenir tot el que va demanar: Messnia seria independent, Atenes retiraria els seus vaixells cap al seu territori, i els tebans serien considerats amics hereditaris de Prsia i del rei; personalment Pelpides va refusar tots els regals que el rei Artaxerxes li oferia.

El 364 aC les ciutat de Tesslia i especialment de la Magnsia i de la Phthiotis, van demanar altra cop ajut a Tebes contra Alexandre de Feres; Pelpides fou nomenat per dirigir l'expedici d'ajuda, per les seves forces es van dispersar per un eclipsi de sol (13 de juny); amb noms 300 cavallers Pelpides va entrar a Tesslia i va arribar a Farslia on va reunir ms forces amb les que va anar contra Alexandre. Aquest ocupava les altures de Cinoscfals i Pelpides es va dirigir all i es va lliurar la batalla, i els tebans van rebutjar a les forces del tir de Feres, per Pelpides va morir en el combat.

La seva mort fou molt lamentada a Tebes i Tesslia, i als dos llocs va rebre grans honors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267679" title="Plops (metge)" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="105080">
Plops (Pelops,) fou un metge d'Esmirna a Ldia que va viure al segle II i fou clebre pel seu coneixement de l'anatomia humana.

Fou deixeble de Numisi i fou tamb un dels primers mestres de Gal, el qual va viatjar a Esmirna i va viure a casa seva per una temporada. Paule Egineta l'esmenta en relaci al tractament del ttanus.

Va escriure , Introductiones Hippocraticae, obra formada per al menys tres llibres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267680" title="Penne" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="105081">
Penne (Pennus, equivalent a taur) fou un nom de famlia romana de les gens Jnia (Junia) i gens Quntia (Quinctia). En aquesta segona gens fou afegit a altres cognoms com Capitol, Quint i Cincinnat. El de la gens Jnia foren:

Marc Juni Penne, pretor urb el 201 aC.
Marc Juni Penne, cnsol el 167 aC ;
Marc Juni Penne, trib de la plebs el 126 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267681" title="President de la Cambra de Representants dels Estats Units" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="105082">

El President de la Cambra de Representants dels Estats Units o Portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units (en angls Speaker of the United States House of Representatives), s el representant o diputat que presideix la Cambra Baixa del Congrs dels Estats Units i n's el portaveu. El president actual s Nancy Pelosi, representant del Partit Demcrata del vuit districte.  

El President de la Cambra de Representants s el segon en lnia en la successi presidencial, desprs del vicepresident i precedeix al president pro tempore del Senat. El President normalment no presideix els debats ans delega aquesta tasca als altres membres del Congrs del mateix partit poltic. A ms de les tasques normals per a tots els representats membres de la Cambra, el President tamb t funcions administratives.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267682" title="Marc Juni Penne (pretor)" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="105083">
Marc Juni Penne (Marcus Junius Pennus) fou un magistrat rom. Va arribar a edil curul el 205 aC i desprs a pretor urb el 201 aC. L'esmenta Tit Livi  (Liv. xxix. 11, xxx. 40, xxxi. 4.).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267683" title="Marc Juni Penne (cnsol)" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="105084">
Marc Juni Penne (Marcus Junius M. F. M. N. Pennus) fou un magistrat rom. Fou pretor el 172 aC i va rebre l'Hispnia Citerior com a provncia. Va demanar urgentment al senat reforos pel seu exrcit, per no van arribar a temps. El 167 aC fou cnsol amb Quint Eli Pet i va obtenir la regi de Pisae com a provncia   

Referncies.


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267684" title="Quint Eli Pet" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="105085">


Onomstica:


Quint Eli Pet (pontfex), Pontfex el 216 aC ;
Quint Eli Pet (cnsol), cnsol el 167 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267685" title="Marc Juni Penne (trib)" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="105086">
Marc Juni Penne (Marcus Junius Pennus) fou trib de la plebs el 126 aC any en qu va proposar una llei per expulsar a tots els estrangers (peregrini) de Roma, llei a la que es va oposar Gai Grac ja que els peregrini li donaven suport en la seva lluita contra l'aristocrcia; tot i aquesta oposici la llei fou aprovada. Desprs fou escollit edil, per va morir sense arribar a cap altre alt crrec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267686" title="Pentadi" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="105087">
Pentadi (Pentadius) fou un poeta rom, autor de al menys deu epigrames titulats:

1. De Fortuna;
2. De Advent Venis;
3, 4, 5, 6. De Narcisso;
7. Tuimulus Acidis;
8. Tumulus Hectoris;
9. De Chrysocome;
10. In Viryilium;

De la vida de l'autor i de l'poca en qu va viure no es coneix res, per pel llenguatge utilitzat sembla ser durant l'imperi, vers al segle IV. Per una expressi se suposa que potser era cristi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267687" title="Pepepiris" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="105088">
Pepepiris (Pepaepiris ) fou una reina del Bsfor Cimmeri, que fou la dona del rei Sauromates I (que va regnar del 93 al 123). 

Noms es coneguda per algunes monedes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267688" title="Pepagom" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="105089">
Demetri Pepagom (Demetrius Pepagomenus, ) fou un metge grec que va viure a l'entorn del segle XIII i va dedicar una de lles seves obres a l'emperador Miquel VIII Paleleg (1259/1261-1282). 

Va escriure: , De Podayra, que alguns atribueixen a Miguel Pselle. Fabricius li atribueix el tractat , De Renusm Affectuum Dignotione et Curatione, que errniament fou atribut a Gal, per que es dubts correspongui a Pepagom. Altres obres  probablement seves sn: , Hieracosophium, sire de Accipitrum Educatione et Curatione, i , Cynosophiulm, sive de Canum Curatione.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267690" title="Pera (famlia)" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="105090">
Pera fou un nom de famlia de la gens Jnia.

Membres destacats de la famlia foren:
 Dcim Juni Pera, cnsol el 266 aC ;
 Marc Juni Pera, cnsol el 230 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267691" title="Bakerloo Line" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="105091">





Bakerloo Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color marr. La lnia circula de l'estaci de Harrow & Wealdstone a Elephant & Castle i el traat de la lnia s en superfcie i soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de lnies sn conegudes com el tub (en angls the tube) per la forma que tenen els tnels. Va del sud-est cap al nord-oest i de les 25 estacions que t, 15 estan soterrades.

Histria. 
Originalment es deia  Baker Street & Waterloo Railway i va ser construda per Underground Electric Railways Company of London Limited i oberta el 10 de mar de 1906.

Al 1913 la lnia s'amplia de Baker Street cap al oest amb correspondncies amb les estacions de Marylebone i Paddington, amb una nova estaci a Edgware Road.

Ramal de Watford.
Al 1915 la lnia es va ampliar fins a Queen's Park on es va unir amb la Corrent Directa de les lnies London and North Western Railway (LNWR) que discorrien per la lnia central dels LNWR. Tamb va arribar fins a Watford Junction.

Els serveis cap a Harrow & Wealdstone foren gradualment millorats. Al 1989 s'ampliaren el serveis cap aquesta estaci tot el dia. Actualment la Bakerloo Line comparteix vies en aquest ramal amb l'Overground des de Euston.

Ramal de Stanmore.
A mitjans de la dcada de 1930, la Metropolitan Line sofria una congesti elevada causada per la limitada capacitat dels seus rails entre Baker Street i Finchley Road. Per a alliberar aquesta pressi el pla New Works Programme, 1935-1940 incloa la construcci de noves seccions en tnel entre les estacions de Baker Street i Finchley Road, i el reemplaament de tres estacions de la Metropolitan Line: Lord's, Marlborough Road i Swiss Cottage. Entre aquestes estacions es van construir les estacions a la Bakerloo Line de St. John's Wood i Swiss Cottage. La Bakerloo Line va substituir els serveis de la Metropolitan Line fins a Stanmore a partir del 20 de novembre de 1939. Aquest ramal de la Bakerloo Line es va traspasar a la Jubilee Line al 1 de maig de 1979 degut a problemes de trfic, ja que dos lnies convergen a Baker Street. Aquests foren els inicis de la Jubilee Line que anava des de Charing Cross fins a Stanmore.

Evoluci de la Lnia.



Alimentaci elctrica.
Una curiositat es que des de l'obertura de la lnia, 1917, operava amb la polaritat del conductor d electricitat al revs! Aix era perqu la Bakerloo compartia l alimentaci elctrica am la District Line, que tamb tenia el mateix problema. La soluci va ser canviar la polaritat , aix el costat negatiu tocaria el rail en les dos lnies. Al 1917 , les dues lnies van ser separades quan la LNWR va comenar un nou servei entre Euston i Watford Junction, aix la Bakerloo compartiria el nord the Queen s Park.

Centenari de la lnia.
La lnia va celebrar el seu centenari al 10 de mar de 2006, i va ser celebrat. 

Futures actuacions.
Extensi a Watford Junction.
Ja fa anys la Bakerloo arribava fins a aquesta estaci, i ara, amb l arribada a aquesta estaci del London Overground es baralla la possibilitat de portar la lnia fins aqu.
Est previst que al 2026 la lnia arribar a Watford Junction, i Aixa completant el servie de 1982. Aix vol dir que la lnia de l Overground ser suprimit en el tram Euston-Watford Junction i noms l operar la Bakerloo Line. .

Combois de la lnia.
Combois d'abans.

Quan la lnia va obrir al 1906, la Bakerloo Line estava operada pel trens de Srie London Underground 1906, construits a Trafford Park, Manchester. Per a adaptar la lnia a l extensi fins a Queen s Park es va encarregar 12 motors de la srie London Underground 1914.

Al 1932, alguns vagons construts per a la Piccadilly Line van ser transferits a la Bakerloo, i desprs van ser reemplaats per  la srie 1938 i 1949 Stock. Abans de la obertura de la Jubilee Line al 1972, la Bakerloo estava operada per els srie 1938 i 1972.

Combois Actuals.

La Bakerloo est ara operada pels 1972 rolling stock trains.

Els combois estan pintats amb el tradicionals colors del Metro de Londres, vermell, blanc i blau. Els interiors els acaben de remodel.lar fent que els seients siguin en horitzontal i en transversal.
Aquests trens seran reemplaats al 2018 com a part del London Underground PFI.

Mapa.

 Topologia de la Bakerloo Line amb les vies i andanes.

Estacions.



Nota: Per el ramal de Stanmore de Bakerloo line, vs a l'article de la Jubilee Line.

Del nord cap al sud

Tram a cel obert.
Des de Harrow & Wealdstone fins a Queen s Park.

 Final de lnia: Harrow & Wealdstone - Primer servei: 16 d'abril 1917. Tancada: 24 de setembre 1982. Servei Restablert: 4 de juny 1984.
 Kenton - Primer servei: 16 d'abril 1917. Tancada: 24 de setembre 1982. Servei restablert: 4 de juny 1984.
 South Kenton - Primer servei: 3 de juliol 1933. Tancada: 24 de setembre 1982. Servei restablert: 4 de juny 1984.
 North Wembley - Primer servei: 16 d'abril 1917. Tancada: 24 de setembre 1982. Servei Restablert: 4 de juny 1984.
 Wembley Central for Sudbury - Primer servei: 16 d'abril 1917. Renombrada: Wembley Central 5 de juliol 1948. Tancada: 24 de setembre 1982. Servei restablert: 4 de juny 1984.
 Stonebridge park - Primer servei: 1 d'agost 1917.
 Harlesden - Primer servei: 16 d'abril 1917.
 Willesden Junction  - Primer servei: 10 de maig 1915;
 Kensal Green - Primer servei: 1 d'octubre 1916;
 Queen's Park - Primer servei: 11 de febrer 1915;

Tram soterrat.
 
 Kilburn Park - Oberta: 31 de gener 1915;
 Maida Vale - Oberta: 6 de juny 1915;
 Warwick Avenue - Oberta: 31 de gener 1915;
 Paddington - Oberta: 1 de desembre 1913;
 Edgware Road - Oberta: 15 de juny 1907;
 Great Central - Oberta: 27 de mar 1907. Re nombrada: Marylebone, 15 d'abril 1917;
 Baker Street - Oberta: 10 de mar 1906;
 Regent's Park - Oberta: 10 de mar 1906;
 Oxford Circus - Oberta: 10 de mar 1906;
 Piccadilly Circus - Oberta: 10 de mar 1906;
 Charing Cross - Oberta: 10 de mar 1906;
 Embankment - Oberta: 10 de mar 1906;
 Waterloo - Oberta: 10 de mar 1906;
 Kennington Road - Oberta: 10 de mar 1906. Renombrada Westminster Bridge Road: 5 d'agost 1906, Renombrada: Lambeth North: 15 d'abril 1917;
 Final de lnia: Elephant & Castle - Oberta: 5 d'agost 1906;

Desprs de Harrow & Wealdstone (superfcie).
Vegeu London Overground.

Entre 1917 i 1982, els trens de la Bakerloo continuaren per la lnia DC passant per Harrow & Wealdstone fins a Watford Junction. Aquestes estacions sn ara servides pel London Overground.

 Watford Junction - Primer servei: 16 d'abril 1917.ltim servei: 24 de setembre 1982. ;
 Watford High Street - Primer servei: 16 d'abril 1917. ltim servei: 24 de setembre 1982.
 Bushey & Oxhey - Primer servei: 16 d'abril 1917. Renombrada Bushey: 6 de maig 1974. ltim servei: 24 de setembre 1982.
 Carpenders Park - Primer servei: 5 d'abril 1919. Tancada: 16 de novembre 1952. Oberta en nou emplaament  17 de novembre 1952. ltim servei: 24 de setembre 1982.
 Pinner & Hatch End - Primer servei: 16 d'abril 1917. Renombrada Hatch End (per Pinner): 1 de febrer 1920. Renombrada Hatch End: 1956. ltim servei: 24 de setembre 1982.
 Headstone Lane - Primer servei: 16 d'abril 1917. ltim servei: 24 de setembre 1982.



 Ramal de Stanmore .
El ramal de Stanmore va ser traspassat a la Jubilee Line el 1 de maig de 1979. 

Stanmore;
Canons Park;
Queensbury;
Kingsbury;
Wembley Park;
Neasden;
Dollis Hill;
Willesden Green;
Kilburn;
West Hampstead;
Finchley Road;
Swiss Cottage ;
St. John's Wood;

Cotxeres.
La Bakerloo t tres cotxeres. La principal s la de Stonebridge Park, construda a finals de la dcada de 1970, s'encarrega del manteniment dels trens. El garatge original se situa a London Road (a prop de Lambeth North) i encara est en s. La Bakerloo Line s l'nica lnia que transporta passatgers i que passa pel mig d'un garatge, concretament a Queen's Park. N'hi havia un altre per va ser tancat al novembre de 1985, anomenat Croxley Green.

Galeria.


Referncies.


Enllaos externs .
 Bakerloo line   Pgina web de l empresa encarregada del metro de Londres.
 Clive's line guides;
 Possible Bakerloo line re-extension mentioned;
 TfL information on Bakerloo line re-extension to Watford Junction;
 A reproduction of the Bakerloo line for the freeware train simulator BVE;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267692" title="Dcim Juni Pera" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="105092">
Dcim Juni Pera (Decimus Junius D. F. D. N. Pera) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 266 aC juntament amb Numeri Fabi Pictor, i va obtenir dos triomfs en aquest any, un sobre els sassinats i el segon sobre els sallentins i messapis. Fou censor el 253 aC amb Luci Postumi Megel.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267693" title="Marc Juni Pera" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="105093">
Marc Juni Pera (Marcus Junius D. F. D. N. Pera) fou un magistrat rom, fill del cnsol Decimus Junius D. F. D. N. Pera. Ell mateix fou cnsol el 230 aC juntament amb Marc Emili Barbula. Desprs fou censor el 225 aC junt amb Gai Claudi Cent; i el 216 aC fou dictador desprs de la batalla de Cannes. Per poder reunir tropes va armar no tant sols als esclaus sin fins i tot als criminals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267694" title="Moviment dels Nacionalistes rabs" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="105094">
El Moviment dels Nacionalistes rabs (Harakat al-Qawmiyyin al-Arab, rab:                    ), tamb conegut com el Moviment Nacionalista rab o Harakiyyin, era una organitzaci pan-rab nacionalista que influ en gran part del mn rab, i ms conegudament en el moviment Palest.

 Orgens i expansi .

El Moviment dels Nacionalistes rabs tingu els seus orgens en un grup d'estudiants dirigit pel palest George Habash a la Universitat Americana de Beirut que confluiren a finals de l'anys 1940s. A mitjans dels 1950s Habash i el seu grup s'uniren al grup de Constantin Zureiq, de qui s'inspiraren en la seva ideologia inicial: revolucionria i panarabista. Donava importncia en la formaci d'una elit intellectual conscienciada nacionalment que hauria de fer d'avantguarda en el despertar de la conscincia rab, portant a l'assoliment de la unitat rab i el progrs social. Ideolgicament, es definia partidari del socialisme i secularisme, si b no era explcitament marxista. El seu enfocament nacionalista rab suposava un enfrontament amb l'imperialisme occidental i sobretot de l'Israeli, de manera que el moviment de seguida prengu part activa en la conformaci de l'Antisionisme.

El grup cre branques o filials en diversos pasos rabs, i adopt el nom de Moviment dels Nacionalistes rabs el 1958. Seguiren camins a vegades diferents. Molts, sobretot a Sria i Iraq, s'aproparen als moviments Nasseristes (seguidors del pensament i la fihura de Gamal Abdel Nasser), aix com tamb a les zones ms orientals. Altres faccions evolucionaren cap al marxisme, incls Habash, que pos moltt mfasi en el socialisme, a ms del nacionalisme pan-rab. Els diferents sistemes poltics i governs dels pasos rabs, igualment, feren difcil l'actuaci comuna, i portaren a les branques locals del MNA a les diferents realitats locals.

 Dissoluci i llegat .

A finals dels 1960s el moviment comen a dissoldre's, i perd la seva preponderncia fins a desaparixer cap a 1970. En part a causa de la derrota d'Egipte en la Guerra dels sis dies, i el desencant amb el Nasserisme. Entre els anys 1967 i 1969, la divisi de l'ANM es consum. Les branques del Llevant rab evolucionaren cap a partits d'esquerres marxistes, especialment al voltant del moviment palest. La tendncia propera a Habash reagrup part d'aquestes forces formant el Partit d'Acci Socialista rab con a nova estructura Pan-rab. Si b no tondria la rellevncia i influncia de l MNA. 

Per del tronc del MNA sorgiren gran part de partits i moviments de l'esquerra poltica rab. alguns dels quals, com els que actuaren en el moviment per l'alliberament de Palestina o al Iemen del Sud, foren molt importants en els seus pasos.

 Sria .
El 1962 la branca a Sria, fins aleshores un petit grup d'intellectuals, molts d'ells d'origen palest, reaccionaren al trencament de la Repblica rab Unida (creada el 1958 entre Egipte i Sria), establint un moviment de masses que reclamava la immediata reunificaci amb Egipte. Molt aviat arribaren a ser diversos milers de militants, i la direcci particip en el primer govern dirigit pel Baas establert desprs del cop del 8 de mar de 1963, per com a independents. El Baas i els militars poc desprs del cop comenaren a purgar els nasseristes del poder, amb dimissions, trasllats i arrestos durant la primavera de 1963; el MNA era vist com una de les amenaces ms perilloses, per la seva fora numrica i pel seu atractiu ideolgic per a la prpia base del Baas. Les teniosn entre el MNA i el Baas acabaren amb l'intent de cop dirigit per Jasim Alwan que fall el mes de juliol de 1963, i desprs del qual el MNA i el nasserisme patiren un fort desgast a Sria.

El MNA s'integr desprs a la Uni Socialista rab, per els partidaris de les diferents faccions ms tard es dividiren i formaren els propis partits sirians durant els anys 60s i 70s.

 Iraq .
Poc desprs de la caiguda del govern d'Abdul Karim Qassim el 1963, la branca Iraquiana del Baas establ un govern que esdevindria aviat un caos i que seria substitut per una coalici panarabista ms mplia, amb Abd al-Salam Arif com a President. El MNA torn a fer un paper important en la poltica iraquiana, al costat dels sectors nasseristes del govern d'Arif, tot i que aquests perderen influncia i abandonaren el govern el 1964, el MNA segu collaborant-hi i prov un alament el setembre. Finalment el MNA iraqui s'integr a la Uni Socialista rab iraquiana.

 Egipte .
A Egipte el MNA tamb s'un a la branca egpcia de la Uni Socialista rab de Nasser, per fou ms tard arraconada i desactivada desprs d'una purga interna.

 Palestina .
FPAP

Els sectors marxistes del MNA van reconstruir la seva branca palestina a mitjans dels 60s com al Front Nacional per l'Alliberament de Palestina. El Desembre de 1967 el FNAP s'un amb dues altres faccions, els Herois del Retorn (abtal al-awda) i el Front d'Alliberament de Palestina (FAP), dirigit per Ahmed Jibril. D'aquesta uni en sorg el Front Popular per l'Alliberament de Palestina, dirigit per Habash.

FDAP

A comenaments de 1968, un sector suposadament maoista, dirigit per Nayef Hawatmeh s'escind del FPAP per formar el Front democrtic per l'Alliberament de Palestina (FDAP). 

Ms tard alguns altres grups sorgiren del FPAP o el FDAP, en el marc de les disssensions i dinmiques prpies del moviment nacional palest, com el FPAP-GC, el FAP o la Uni Democrtica Palestina. Molts d'aquests grups formaren l'oposici d'esquerres a Fatah i Arafat dins l'OAP, sobretot a partir del suport a aquests de les monarquies petroleres i rgims rabs que consideraven corruptes i titelles d'occident. La majoria formaren part del Front rejeccionista que rebutj l'any 1974 al si de l'OAP la resoluci dels dos estats que deixava al marge els territoris ocupats el 1948.

Actualitat

Tot i que tant el FPAP i el FDAP segueixen actius, i han participat en la Intifada d'Al-Aqsa contra l'ocupaci sionista, el seu suport poltic s'ha vist redut davant l'auge de l'islamisme, sobretot als territoris ocupats, i no tant entre els refugiats. En part per causa de la davallada global de l'esquerra rab, per sobretot per la pina entre l'oposici islamista de Hamas per una banda, i el fort suport financer i poltic occidental a Fatah.

 Lban .
Al Lban la facci propera a Hawatmeh es constitu en Organitzaci de Socialistes Libanesos el 1968, i ms tard s'un a Lban Socialista per crear l'organitzaci d'Acci Comunista, que fou activa durant la Guerra Civil Libanesa i particip en la resistncia (comandada per Hesboll) contra l'ocupaci israeliana del sud (1982-2000). La facci propera a Habash form el Partit d'Acci Socialista rab del Lban.

 Oman .
El 1964 la branca a Oman del MNA particip en la formaci del Front d'Alliberament Nacional de Dhofar (Dhofar Liberation Front-DLF). Tot el MNA recolz la lluita de Dhofar. Que enfrontaria Iran, la Gran Bretanya i el rgim local amb els revolucionaris en la Rebelli de Dhofar. Ms tard s'uniren al Front del Poble per l'Alliberament del Golf rab Ocupat (Peoples Front for the Liberation of the Occupied Arab Gulf- PFLOAG), ms tard Front popular per l'Alliberament d'Oman Popular (Front for the Liberation of Oman-PFLO).

 Bahrein .
Els militants del MNA a Bahrain s'uniren tamb al principi al PFLOAG. El 1974 el grup de Bahrain es convert en el Front popular d'Alliberament de Bahrain. Que ms tard donaria lloc al Wa'ad, important partit de l'oposici secular, democrtica i progressista al pas.

 Iemen .
Al Iemen del Sud la branca del MNA fou decisiva en la formaci del Front d'Alliberament Nacional que ms tard es convertiria en el Partit Socialista del Imen (YSP), el partit governant de la Repblica Democrtica del Poble del Iemen. Al Iemen del Nord, els membres del MNA marxaren de l'organitzaci mare el juny de 1968 creant el Partit Revolucionari Democrtic del Iemen que ms tard s'uniria al YSP. 

Desprs de la reunificaci dels dos Imens el 1990, el YSP s avui el principal partit de l'oposici a la Repblica del Iemen.

 Kuwait .
A Kuwait la branca del Moviment dels Nacionalistes rabs es constitu com als Demcrates Progressistes, partit poltic encara existent.

 Arbia Saudita .
La branca saudita don lloc al Partit Comunista d'Arbia Saudita i el Partit d'Acci Socialista rab de la Pennsula Arb, patiren una dura repressi a partir de 1982 per part del rgim saudita, i finalment es dissolgueren els anys 90s a canvi d'una amnistia pels seus membres.

 Personalitats sorgides del moviment .

 George Habash : Un dels fundadors del MNA, i desprs del FPAP;
 Constantin Zureiq : Un dels fundadors del MNA;
 Wadie Haddad : Destacat membre del FPAP;
 Rafiq Hariri : Poltic libans;
 Nayef Hawatmeh : Fundador del FDAP;
 Abou Ali Mustafa : Histric dirigent del FPAP;
 Lela Khaled : Carismtica activista palestina i membre del Consell Nacional Palest;
 Nabih Berri : Dirigent dwl partit libans Amal;
 Ghassan Kanafani : Escriptor, intellectual i militant palest;
 Abdul Fattah Ismail : Home d'estat iemenita;
 Naji al-Ali : Caricaturista palest;
 Yasser Abd Rabbo : Poltic palestinien;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267695" title="Percenni" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="105095">
Percenni (Percennius) fou un soldat roma que anteriorment havia estat empleat d'un teatre.

Fou un dels que va dirigir la gran revolta o mot de les legions romanes a Pannnia, just al comenament del regnat de Tiberi a l'any 14. Fou executat per orde de Drus Csar poc desprs de la seva arribada al camp.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267696" title="Baslica de la Merc" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="105096">



La Baslica de la Mare de Du de la Merc, coneguda simplement com Baslica de la Merc, s una esglsia d'estil barroc situada a la plaa de la Merc, al Barri Gtic de Barcelona. Es va construir entre 1765 i 1775, obra de l'arquitecte catal Josep Mas i Dordal. Est dedicada a la Mare de Du de la Merc com a patrona de Barcelona, i s una de les esglsies ms representatives de la ciutat comtal.

L'actual esglsia s'aixeca sobre una anterior d'poca medieval, construda entre 1249-1267, que va ser la primera esglsia de l'Orde Mercedria i que va tenir una ampliaci en estil gtic als segles XIV-XV. Formava un conjunt d'esglsia i convent de la mateixa orde, per l'edifici del convent fou objecte de desamortitzaci el 1835, convertint-se primer en escola i, actualment, en seu de la Capitania General de la Quarta Regi Militar.

L'esglsia es va construir amb planta contrareformista, de creu llatina, amb una nau central ampla i dues naus laterals davant de les capelles, situades entre els contraforts, hereus de l'estil gtic, i un transsepte amb cpula sobre el creuer. L'interior destaca per la seva monumentalitat, mitigada per la seva delicada decoraci en estil rococ, amb rics revestiments en marbre i estuc i complicades gelosies en les tribunes altes.

La faana presenta dos cossos d'altura i est articulada per pilastres d'ordre corinti. Es caracteritza per la seva paret ondulant, d'nfluncia borrominesca, per aconseguir una major integraci espacial i una millor visibilitat en un espai que en el seu origen era tancat, ja que quan es constru no existia l'actual plaa i la faana donava a un carrer bastant estret. Aix, la utilitzaci de formes cncaves dna espacialitat al conjunt, trencant la monotonia que hauria significat la confrontaci de dues superfcies planes para leles entre s. Un ample front triangular remata la part superior de la faana, reforant aix el carcter clssic de la mateixa. La part escultrica de la faana fou obra de Carles Grau.


El 1870 es va insta lar al lateral de l'esglsia pertanyent al carrer Ample una faana d'estil gtic flamger del segle XV traslladada de l'antiga esglsia de Sant Miquel que s'havia enderrocat per ampliar la casa de la ciutat. La porta va ser esculpida pel francs Ren Ducloux el 1516 i conserva la forma gtica incorporant-hi detalls clssics.

El 1888 es va construir una gran cpula sobre el creuer, obra de Joan Martorell i Montells, aix com la capella del Santssim al costat de l'Evangeli i un cambril per al culte de la Verge. La cpula es va coronar amb una imatge de la Mare de Du de la Merc, obra de Maxim Sala, derruda el 1936 i reconstruda el 1956 per Miquel Osl.

La imatge de la Mare de Du de la Merc que es venera a l'interior de l'esglsia s una talla gtica del 1361 que s'atribueix a Pere Moragues, per el nen s del segle XV.

Referncies.

Bibliografia.
AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
AA.VV.: Histria de l'art catal, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.
Jos Camn Aznar, Jos Luis Morales y Marn y Enrique Valdivieso Gonzlez: Summa Artis. Arte espaol del siglo XVIII, Espasa Calpe, Madrid, 1999, ISBN 84-239-5227-4.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267698" title="Criptodir" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="105097">

Els criptodirs (Cryptodira) sn un subordre de Testudines que inclou la majoria de tortugues i tortugues d'aigua. Els criptodirs es diferencen de les Pleurodira en qu abaixen el coll i amaguen el cap directament dins la closca, en lloc de plegar el nec lateralment al llarg del cos.

Classificaci i evoluci.
Els criptodirs evolucionaren principalment durant el perode Jurssic, a finals del qual ja havien substitut gaireb totalment les Pleurodira en llacs i rius, i havien comenat a desenvolupar espcies terrestres. Cryptodira t quatre famlies principals:

Chelonioidea.

Kinosternoidea.

Testudinoidea.
Els criptodirs amb ms xit pertanyen a la famlia Testudinidae, que comprn totes les tortuges actuals. La tortuga ms gran coneguda s l'espcie extingida Testudo atlas, que es troba en el mateix gnere que la ben coneguda tortuga grega. S'han trobat exemplars de T. atlas amb una llargria de 2,5 metres i un pes de quatre tones.

Trionychoidea.
La famlia Trionychidae comprn la majoria de les tortugues de closca tova actuals, i inclou ms de trenta-dues espcies que viuen als llacs i rius d'aigua dola d'Amrica del Nord, sia i frica.

Bibliografia.
;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267701" title="Circle Line" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="105098">





Circle Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color groc. Com el seu nom indica s una lnia circular i algunes de les estacions per les que passa sn l'estaci de Victoria i King's Cross St. Pancras. El traat de la lnia s soterrat de baixa profunditat.

Les infraestructures de la lnia fa anys que existeixen per no es va inaugurar fins el 1949, quan es va separar de les lnies originals: la Metropolitan Line i la District Line. Es pot considerar una lnia  virtual , ja que comparteix tota l estona el seu recorregut amb les lnies abans esmentades, per hi ha dos trams en qu la lnia discorre sola: des de High Street Kensington i Gloucester Road, i entre Tower Hill i Aldgate.
La lnia t correspondncies directes. Per exemple, hi ha estacions que la National Rail de la Gran Bretanya est junt a l estaci. Per no totes tenen un enlla tan directe com s el cas de:
Charing Cross   A la Bakerloo i a la Northern. Embankment  est dibuixat als plnols que la connexi amb el National Rail est a passes de distncia.
Euston   a la Victoria i Northern. Euston Square est dibuixat als plnols que la connexi amb l estaci de Euston est a passes de distncia.
Fenchurch Street - Fenchurch Street no t una estaci de metro, per Tower Hill est molt a prop.
London Bridge   a la Northern i Jubilee. est dibuixat als plnols que la connexi amb el National Rail est a passes de distncia.
Marylebone   a la Bakerloo. Marylebone est situada entre Edgware Road i Baker Street la Circle Line.

Com el nom indica, la lnia s un cercle, s a dir, que s un circuit continu. Un complet viatge per aquesta lnia es trigaria 45 minuts, per els horaris diuen que s ha de parar 2 minuts a High Street Kensington i Aldgate, ampliant el temps del recorregut en 4 minuts. Aix permet que s operi amb 7 trens en cada direcci amb un interval d espera de 7 minuts. Hi ha rutes ms rpides quan anem de sud al nord o al revs. De les 27 estacions que t, les segents estan parcialment sota terra o a pocs metres del carrer: Edgware Road, Farringdon, Barbican, Aldgate, Sloane Square, South Kensington, High Street Kensington, Notting Hill Gate i Paddington.

Histria.
La ruta que ara es coneix com a Circle Line va ser autoritzada quan  The Act of Parliament  al 1853 i 1854 promovia el Metropolitan Railway (MR) i el Metropolitan District Railway (MDR) per a construir el primer metropolit subterrani al centre de Londres entre les estacions de Farringdon and Paddington per desprs ser ampliades.

Per hi va haver dificultats financeres a la secci que travessava la City de Londres, com tamb per les dues companyies que endarrerien la finalitzaci del cercle viari fins al 6 d Octubre de 1884, encara que es coneixia com a  Inner Circle  des del 1870.  

Els trens a la ruta eren moguts per locomotores de vapor, per l electrificaci va comenar al 1900 com una prova. Un malents entre les dues companyies sobre l electrificaci va endarrerir la prova, per finalment es va introduir al 1905.

Els trens a la ruta eren moguts per locomotores de vapor, per l electrificaci va comenar al 1900 com una prova. Un malents entre les dues companyies sobre l electrificaci va endarrerir la prova, per finalment es va introduir al 1905.

Altres rutes en cercle.
L xit del la Circle Line (en aquells temps eren moltes lnies juntes, no hi havia una que fes tot el cercle) va portar l execuci de tres rues en cercle ms, per ninguna d elles feia un complet cercle:

 Middle Circle: Aldgate a Mansion House via Addison Road (ara Kensington Olympia);
 Outer Circle: Broad Street a Mansion House via Willesden Junction;
 Super Outer Circle: St. Pancras a Earl's Court via Cricklewood i South Acton;

Aquestes rutes fallaren, perqu no hi havia els passatgers esperats. El cercle exterior noms va durar 2 anys, per les altres dues duarren ms per al final tamb van caure. Per avui en dia hi ha parts del cercle exterior que formen part del London Overground a la North London Line. Hi ha plans per fer una nova lnia en cercle ms gran sota el nom d Orbirail. 

http://en.wikipedia.org/wiki/Fitxer:The_Circle_Routes_of_Victorian_London.png

Combois.
Tots els trens de la lnia sn els Circle line trains i tenen els colors tradicional: vermell, blau i blanc. Sn els ms grans de tota la xarxa. Sn els C stock, introduts al 1969-70, i est previst que es reemplacin pel S Stock al 2012.

  Mira Combois del Metro de Londres  

Garatges.
El principal garatge s a Hammersmith, per tamb hi ha a Barking i a Farringdon.

Futur de la Lnia.
La Circle Line podria deixar d existir al 2011 i fusionada amb la Hammersith & City Line  per a formar un ruta en espiral. La nova ruta aniria des de Hammersmith fins a Paddington donant la volta de la Circle line fins a Edgware Road.
Per perqu?
Doncs perqu les rutes orbitals tenen un problema de organitzaci de temps, d horaris. Els trens de la lnia estan constantment en rbita, llavors si hi ha un petit retrs no ho pot recuperar. Un retrs pot tindre un efecte domino en tota la lnia, i aix podria reduir la freqncia de pas. La ruta espiral solucionaria el problema. .

Mapa.


 Estacions .


en ordre, en sentit de les agulles del rellotge des de Paddington
 Paddington, per Great Western Main Line;
 Edgware Road ;
 Baker Street;
 Great Portland Street;
 Euston Square, per Euston station i West Coast Main Line;
 King's Cross St Pancras per St. Pancras International (Eurostar, Midland Main Line, High Speed 1) i King's Cross (East Coast Main Line);
 Farringdon;
 Barbican;
 Moorgate;
 Liverpool Street per Great Eastern Main Line;
 Aldgate;
 Tower Hill;
 Monument;
 Cannon Street;
 Mansion House;
 Blackfriars;
 Temple;
 Embankment;
 Westminster ;
 St. James's Park;
 Victoria per Chatham Main Line and Brighton Main Line;
 Sloane Square;
 South Kensington;
 Gloucester Road;
 High Street Kensington;
 Notting Hill Gate;
 Bayswater;

Galeria.


Referncies.


Enllaos externs.
Circle line - Web London Underground ;
Subsurface network (SSL) upgrade - Informaci dels projectes de la lnia.
;
;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267702" title="ALBA Berln" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="105099">

L'ALBA Berln s un equip alemany de basquetbol de la ciutat de Berln, tamb conegut com Berln Albatrosse.

 Palmars .
Lliga alemanya de bsquet (7): 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003;
Copa alemanya de bsquet (5): 1997, 1999, 2002, 2003, 2006;
Copa Korac (1): 1995;

 Enllaos externs .
Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267705" title="Bayer Giants Leverkusen" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="105100">

El Bayer Giants Leverkusen s un equip alemany de basquetbol de la ciutat de Leverkusen, secci del club esportiu Bayer Leverkusen.

 Palmars .
Lliga alemanya de bsquet (14): 1970, 1971, 1972, 1976, 1979, 1985, 1986, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996;
Copa alemanya de bsquet (10): 1970, 1971, 1974, 1976, 1986, 1987, 1990, 1991, 1993, 1995;

 Jugadors destacats .
 Detlef Schrempf;
 John Best;
 Henning Harnisch;
 Chris Welp ;
 Michael Koch;
 Denis Wucherer;
 Sven Schultze;
 Demond Greene;
 Hansi Gnad;

 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267708" title="Zangeres zonder Naam" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="105101">
Maria (Mary) Servaes-Bey, ms coneguda pel seu nom artstic Zangeres zonder Naam o de forma abreujada De Zangeres (en neerlands, trad.: Cantant sense Nom) (Leiden, 5 d'agost 1919   Horn, 23 d'octubre 1998) era una cantatriu neerlandesa.

Els seus grans xits foren: Ach vaderlief, toe drink niet meer (1959), De blinde soldaat (1962), Mexico (1969, 1986), Het soldaatje (de vier raadsels) (1971), Mandolinen in Nicosia (1972), Keetje Tippel (1975), 't Was aan de Costa del Sol (1975) i Vragende kinderogen (1982). Va realitzar ms de 550 canons.

Biografia.
Mary Servaes nasqu a Leiden amb el nom de Mary (Rietje) Bey. Fou la vuitena d'una famlia de deu fills. No va tenir una joventut gaire fcil i des de l'edat de cinc anys va tenir problemes per caminar que persistiren al llarg de tota la seva vida.

En convertir-se al catolicisme va trencar tota relaci amb els seus pares. Durant la guerra va viure a Kampen i ms tard a casa del seu germ a Maastricht on va conixer el que seria el seu esps Sjo Servaes. Comen a cantar als bars de la ciutat. Mentre ajudava un amic seu com a cantant de fons, l'empresari Johnny Hoes va descobrir la seva veu. La veu de nena de Mary va impressionar-lo i en assabentar-se que tenia 37 anys, li va oferir un primer contracte. Com li resultava difcil classificar la seva veu, invent el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam. 

El seu primer nmero u surt el 1959: Ach vaderlief, toe drink niet meer (trad.: Mon pare, si us plau, que ja no beguis). Va ser el primer d'una llarga srie de nmeros u. Des de l'inici s molt popular, el seu pblic aprecia els temes de tota la vida que reconeixen molt b. Per contra, molts artistes i intellectuals fastiguejats per la seva msica la menysprearan amb fora. Aquesta actitud agressiva va culminar al 1975, quan uns cantants populars i guardonats anteriorment amb el premi Gouden Harp, van tornar la seva Arpa d'Or l'any que el premi va atorgar-se a la Cantant sense Nom.

Les coses canviarien l'any 1975. s l'poca de la revaloritzaci de l'art dit kitsch quan artistes com Jeff Koons van comenar a produir obres considerades de mal gust. Als Pasos Baixos, els autors Gerard Reve i Lucebert van rehabilitar la cantant en un moviment irnic.

En publicar el 1977 una can (Luister Anita trad: Ascolta, Anita) contra Anita Bryant, una cantant militant molt antigai americana, va esdevenir la mare de tots els gais del pas. La lletra inequvoca diu (traducci): Bar, que estimis molt el teu amic/i lluita per als teus drets/si ms no has de combatre't./No mereixes pas les acusacions de l'Anita).

El 1975, la cantant se separa de Johnny Hoes, el que va dur a un plet costs que va perdre. Als anys vuitanta del segle passat, va tornar a gaudir d'uns xits modestos fins el 1986 quan va interpretar la seva can Mxico al temple del rock d'Amsterdam Paradiso. La gravaci de la versi life (premi Edison 1987), esdevindr nmero u ja que va seduir, a ms del seus fidels de sempre, un pblic nou, ms jove. No tem la innovaci: va gravar un duet amb el grup pop Normaal i va cantar a les discoteques ms modernes. Aquest come back va durar fins al seu concert de comiat a Tilburg el 1987.

Decid aprofitar al mxim la jubilaci, per la seva felicitat no duraria gaire perqu l'any 1990 el seu esps mor. En diverses ocasions va expressar que li mancaven Sjo i el seu pblic.

El seu llegat.
S'organitza una festa el 1994, per al seu 75 aniversari. Va morir el 1998, acompanyat pels aplaudiments de collegues Albert West, Trea Dobbs, Pierre Kartner, Eddy Wally i ms de set cents aficionats. La cantant Marianne Weber li cantar en guisa d'adu la seva darrera can Mijn Leven (My way) amb la qual va concloure la seva carrera al 1987.

La Cantant sense nom es considera com una dels exponents ms importants de la can de vida, el levenslied, un gnere molt tpic del territori de parla neerlandesa

El 1999, una gran part de les seves possessions es van subhastar en benefici de bones causes.

El 18 de maig 2007 un carrer sense nom a la seva ciutat natal va batejar-se  oficialment Mary Beystraat. Tot i que un carrer sense nom hauria sigut un bon smbol per a la cantant sense nom 

Enllaos externs.
Web de la Zangeres Zonder Naam;
Arxiu de fotos de l'ANP Zangeres Zonder Naam;
Discografia.

Singles.
xits histrics.

xits al Top 40 de la can neerlandesa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267709" title="Zona palertica" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="105102">

La regi palertica o palertic s una de les vuit ecozones en qu es divideix la superfcie de la Terra. s la de major extensi.

El palertic inclou Europa, la part d'sia que queda al nord de l'Himlaia, el nord d'frica i la zona nord i central de la pennsula arbica.

Aquesta denominaci s'utilitza extensament en ecologia, botnica, zoologia i biogeografia. Els biomes presents en aquesta regi sn: la tundra, els boscs de confers, la selva caduciflia, les rouredes, els prats i els deserts.

Vegeu tamb.
Regions zoogeogrfiques;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267711" title="Frankfurt Skyliners" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="105103">


El Frankfurt Skyliners, oficialment conegut per patrocini com Deutsche Bank Skyliners, s un equip alemany de basquetbol de la ciutat de Frankfurt del Main.

 Palmars .
Lliga alemanya de bsquet (1): 2004;
Copa alemanya de bsquet (1): 2000;

 Jugadors destacats .
Kai Nrnberger, 1999 - 2003;
Walter Palmer, 2000 - 2001;
Robert Maras, 2000 - 2004;
Tyron McCoy, 2000 - 2001;
Marcus Goree, 2001 - 2002;
Mario Kasun, 2002 - 2004;
Robert Garrett, 2002 - 2004;
Chris Williams, 2003 - 2005;
Tyrone Ellis, 2003 - 2005;
Bernd Kruel, 2004 - 2006;

 Enllaos externs .
Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267713" title="Tner" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="105104">
El tner (de l'angls, toner), tamb anomenat tinta seca per analogia funcional amb la tinta, s una pols fina, normalment de color negre, que es diposita al paper en qu es pretn imprimir mitjanant atracci electrosttica.

Un cop adherit el pigment, aquest es fixa al paper mitjanant pressi o calor.

Donat que en el procs no hi intervenen lquids, originalment s'ha denominat Xerografia, del grec Xeros que vol dir sec.

Veure tamb.
Xerografia;
Fotocopiadora;
Impressora lser;
Tinta;
Tinta compatible;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267718" title="Brose Baskets Bamberg" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="105105">

El Brose Baskets s un equip alemany de basquetbol de la ciutat de Bamberg. Va ser fundat amb el nom de 1. FC 01 Bamberg. Ha rebut diverses denominacions, per patrocini, com ara TTL Bamberg, TSK uniVersa o GHP Bamberg.

 Palmars .
Lliga alemanya de bsquet (2): 2005, 2007;
Copa alemanya de bsquet (1): 1992;

 Jugadors destacats .
 Ken Sweet (1978-1992);
 Mike Jackel (1990 1997);
 Kai Nrnberger (1991 1999);
 Derrick Taylor (2000 2004);
 Jason Sasser (2003 2004);
 Uvis Helmanis (2002 2006);
 Demond Mallet (2004 2006);
 Casey Gardner Jacobsen (2007);

 Enllaos externs .
Web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267719" title="Artivisme" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="105106">




Artivisme s una combinaci dels mots "art" i "activisme". L'artivisme s'ha desenvolupat en paral.lel amb l'antiglobalitzaci i les protestes contrries a la guerra. En la major part dels casos els artivistes intenten pressionar l'agenda poltica mitjanant l'acci de l'art. No s art poltic en el sentit tradicional, en qu les obres d'art eren poltiques. L'artivista sovint s'involucra en Streetart o Art urb, Adbusting o Subvertising.

En alguns casos, com per exemple a Pars el 2003, els artivistes sn detinguts per accions d'art poltic que s'acosten a la destrucci de la propietat. Un objectiu a curt pla tpic dels artivistes s reclamar l'espai pblic, especialment destruint anuncis en zones urbanes o en mitjans de transport pblics. No obstant, els artivistes participen en diversos mitjans com internet no noms per a accions destructives -que serien descrites com a hacktivisme.

Sovint ens podem referir als actes dels artivistes com a part del concepte ms ample dinterferncia cultural, Culture jamming.

Artivistes.
Will St Leger;
John Fekner;
Norm Magnusson;
Banksy;
phelgo;

Vegeu tamb.
Avantguarda;
Whirl-Mart;
Treasure Hill;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267721" title="Anita Bryant" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="105107">

Anita Bryant (Barnsdall (Oklahoma), 25 de mar de 1940) s una cantant americana que va ser ms coneguda per a la seva campanya homofbica que per les seves canons.

Biografia.
En 1977 va conduir una campanya Save Our Children contra una ordenana de la ciutat de Miami que volia proscriure la discriminaci segons l'orientaci sexual. Bryant era convenuda que la homosexualitat era un pecat greu: noms calia 'ajudar' els gais per a canviar-se. Deia, entre altres, que:  aquesta gent s'amaga darrere pretexts jurdics, per a obtenir el dret d'ensenyar als nostres nens que el seu mode de vida s una alternativa vlida. [ ] Conduir una croada per a parar aquest moviment com ning mai l'ha vista en aquest pas. Jerry Falwell va viatjar cap a Miami per a ajudar-la.

Va reeixir i l'ordenana va ser rebutjada amb 69% dels vots.

La seva acci va causar moltes protestes als Estats Units i a Europa. Es va organitzar, amb el suport d'artistes com Barbra Streisand, Bette Midler, Paul Williams i Jane Fonda un boicot del suc de taronja Florida per al qual cantava canons publicitaris. Aix li va fer perdre el contracte lucratiu i altres contractes publicitaris. Als Pasos Baixos es va organitzar un gran concert de suport a la causa gai. La cantatriu Zangeres zonder Naam va sortir una cano de protesta molt directa, una de les primeres en llengua neerlandesa que advocava obertament la causa dels gais.

Al 1980, Bryant va divorciar-se del seu primer esps. Amb el segon esps va fer dues fallides.

Canons.
 Paper Roses;
 The Wedding ;
 In My Little Corner Of The World;
 In The Chapel, In The Moonlight;
 Moon River;
 My Heart Cries For You;
 Till there was You;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267722" title="Kln 99ers" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="105108">

El Kln 99ers, conegut com a RheinEnergie Kln entre 2001 i 2007, s un equip alemany de basquetbol de la ciutat de Colnia.

 Palmars .
Lliga alemanya de bsquet (1): 2005/06;
Copa alemanya de bsquet (3): 2003/04, 2004/05, 2006/07;

 Enllaos externs .
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267723" title="Underground" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="105109">
Underground s un terme angls que s'aplica a les manifestacions artstiques o als estils de vida que hom considera alternatius, paral.lels, contraris o aliens a la cultura oficial. La paraula significa literalment "subterrani" o "submn", i t un valor metafric evident: la cultura que trasmeten els mitjans d'informaci de masses (mainstream) s concebut com una superfcie o vel, sota la qual s'hi troba all veritable que roman ignorat en la foscor. 

Frank Zappa explic la diferncia entre els dos camps: La Cultura Oficial surt al teu encontre, per a l'Underground hi has d'anar tu.

Sovint alguns artistes i estils amb xit massiu han comenat sent fenmens underground: s el cas de la psicodlia dels anys 60, el hip-hop de finals dels 70, o el punk i el hardcore punk dels 70's y 80's. El cam tamb es pot recrrer en el sentit contrari: fenmens ahir massius poden quedar dem reduts a grups de culte.

Vegeu tamb.

Comunitat Underground;
Contracultura;
Poseur;
Societat alternativa;
Subcultura;
Tribu urbana;
Avantguarda;
Hacking;
Phreacking;
Rap;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267724" title="Giessen 46ers" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="105110">


El Giessen 46ers (Gieen 46ers) s un equip alemany de basquetbol de la ciutat de Gieen. Va ser fundat amb el nom de MTV 1846 Giessen, club fundat el 1846. La secci de bsquet nasqu el 1937. Entre el 2000 i el 2003 s'anomen Avitos Gieen. s l'nic equip que mai ha baixat de la Bundeslliga alemanya des que aquesta fou creada el 1966 (setembre del 2008).

 Palmars .
 Lliga alemanya de bsquet (5): 1965, 1967, 1968, 1975, 1978;
 Copa alemanya de bsquet (3): 1969, 1973, 1979;

 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267733" title="Assemblage (art)" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="105111">


Assemblage s un procs artstic en el qual la composici tridimensional es fa combinant objectes no artstics. Cal recalcar que aquests objectes dels quals es parteix comparteixen la caracterstica de no haver estat dissenyats amb fins esttics sin que han estat redescoberts pels artistes, que els incorporen a les seves obres de manera conjunta o b individual, per tal d'expressar un missatge o emoci. 

L'assemblage s el cos tridimensional del collage. L'origen del mot (en el seu sentit artstic) es remunta al principi de la dcada del 1950, quan Jean Dubuffet cre una srie de collages d'ales de papallona, que anomen assemblages d'empreintes. No obstant, tant Marcel Duchamp com Pablo Picasso havien treballat amb objectes trobats bastants anys abans que Dubuffet. La primera dona artista en provar l'assemblage fou Elsa von Freytag-Loringhoven, la Baronessa Dada (una de les ms prolfiques); i alguns dels primers exemples ms suggerents els va crear Louise Nevelson, que comenc fent les seves escultures amb peces trobades de fusta a finals de la dcada del 1930.

L'any 1961, l'exposici "The Art of Assemblage" al Museu d'Art Modern de Nova York mostr el treball d'uns quants joves artistes europeus com Braque, Dubuffet, Marcel Duchamp, Picasso, i Kurt Schwitters, aix com dels americans Man Ray, Joseph Cornell i Robert Rauschenberg. Tamb hi participaren altres artistes de l'assemblage menys coneguts provinents de la costa oest americana com Wallace Berman, Bruce Conner i Edward Kienholz. William C Seitz, organitzador de l'exposici, descrigu l'assemablage como l'art de realitzar manufactures a partir de materials naturals, objectes o fragments desprovistos de qualitat artstica. 

Primers artistes coneguts sobretot per l'assemblage .

Louise Nevelson, (1899 - 1988). Artista americana coneguda por les seves caixes agrupades dins de l'expressionisme abstracte. Sovint usava objectes trobats per ensamblar les seves composicions.  ;

Joseph Cornell, (1903 - 1972). Es conegut per les seves delicades caixes -generalment amb una de les seves cares de vidre- on hi barrejava tot tipus d'objectes, imatges de pintures renaixentistes i fotografies antigues. Moltes de les seves caixes, com la famosa Medici Slot Machine, eren interactives i foren concebudes per a ser manipulades. ;


John Chamberlain, (nascut el 1927). Artista nascut a Chicago conegut per les seves escultures on combina per soldadura peces velles d'autombils accidentats. ;

Edward Kienholz, (1927 - 1994). Artista americ que col.labor amb la seva dona, Nancy Reddin Kienholz, creant de manera independent i a gran escala quadres de motius quotidians de la vida moderna como el titulat The Beanery, compost per figures humanes realitzades a partir d'objectes de rebuig. ;

Daniel Spoerri, (nascut el 1930). Artista sus, conegut per les seves "escenes de desdia" on recull objectes de rebuig com restes de menjar, plats, coberts o vasos, que enganxa a la taula o tauler per tal de penjar-los i exposar-los a l'espectador. ;

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Neo-Dad;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267734" title="Neo-Dad" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="105112">
Neo-Dad s una etiqueta aplicada sobretot a les arts visuals que descriu obres d'art amb similituds en el mtode o l'intenci amb les obres de l'antic Dad. El Neo-Dad es caracteritza per l's de materials moderns, iconografia popular, i contrastos absurds. Tamb nega pacientment els conceptes tradicionals de l'esttica. El terme el popularitz Barbara Rose durant la dcada del 1960, i es refereix sobretot a obres creades durant aquella dcada i l'anterior.
Darrerament el terme el terme neo-Dadaistes s'ha aplicat a un grup internacional d'artistes conegut com a fundaci Kroesos, liderat per Mark Divo.

Artistes relacionats amb el terme sn Jasper Johns, Yves Klein, Robert Rauschenberg, Claes Oldenburg, i Jim Dine. El moviment tamb ajud a inspirar el Pop Art i el grup artstic Fluxus.

Llista de neo-Dadastes.
 Joseph Beuys;
 Lee Bontecou;
 John Chamberlain;
 Bruce Conner;
 Mark Divo;
 Richard Hamilton;
 Jasper Johns;
 Allan Kaprow;
 Andy Kaufman;
 Edward Kienholz;
 Yves Klein;
 Robert Morris;
 Nam June Paik;
 Robert Rauschenberg;
 Jim Dine;

Vegeu tamb.

Intervenci (art);
Happening;
Pop art;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267735" title="Repblica de Texas" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="105113">
La Repblica de Texas va ser un Estat independent i sobir de l'Amrica del Nord, localitzat entre els Estats Units i Mxic que va existir entre 1836 i 1845. Originalment part d'un estat de la federaci mexicana, se'n va independitzar, separant-se de l'estat de Coahuila i Texas, del qual formava part. Tot i que la frontera natural del territori era el riu Nueces, la nova naci va disputar el territori al sud i a l'oest del riu Nueces i al nord i l'est del Riu Grande (o Riu Bravo), la qual cosa incloa seccions dels estats actuals de Nou Mxic, Oklahoma, Kansas, Colorado i Wyoming, segons els Tractats de Velasco. L'annexi de la Repblica als Estats Units i la disputa pel territori al sud del riu Nueces, reclamat per Estats Units, com a part integrant de Texas, van dur a la Guerra entre Estats Units i Mxic. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267739" title="Temporada 2001 de Frmula 1" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="105114">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 2001. 




s la temporada nm. 52 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de disset (17) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 2001 .



 Clasificaci del mundial de pilots del 2001 .



()






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267740" title="Les histries de l'osset Faluc" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="105115">
Les histries de l'osset Faluc (Mi  Uszatek, en polons), s una srie polonesa de marionetes animades produida a l'estudi de televisi SE-MA-FOR (a la ciutat polonesa de d ) per al canal nacional de la televisi polonesa "Telewizja Polska" entre 1975 i 1987. La srie consta de 104 episodis d'entre set i nou minuts de duraci cadascun.

El personatge Mi  Uszatek va ser creat a Polnia per l'escriptor Czeslaw Janczarski i el dibuixant Zbigniew Rychlicki i va aparixer per primera vegada a Polnia en el cmic per a nens "Mis" el 6 de mar de 1957. Ms tard, Mi  Uszatek va esdevenir un veritable heroi de llibres per nens, llibres que van ser traduts en nombroses llenges. En els anys seixanta, es van realitzar dues pellcules d'animaci, Mi  Uszatek al 1962 i Zaproszenie al 1968, per s la srie de televisi del mateix ttol (Mi  Uszatek en polons, Les histries de l'osset Faluc en catal) el que li va aportar gran popularitat, a partir de 1975. En la histria dels xits de les sries animades poloneses per a nens, la srie ocupa el segon lloc, desprs de Bolek i Lolek.

El mes de juliol 2007 les autoritats locals de  d  van decidir construir una font-monument dedicada a Mi  Uszatek, que estar emplaada al principal carrer de  d , el carrer Piotrkowska.

Estructura dels episodis.

En cada episodi, l'osset Faluc es disposa a anar al llit, per abans de fer-ho s'adrea als nens telespectadors per explicar-los els esdeveniments que ha viscut durant el dia que s'acaba. Comena aleshores un "flash-back" que constitueix en realitat el contingut mateix de l'episodi. En aquests esdeveniments quotidians sempre participen els altres personatges de la srie, per no sempre tots en el mateix episodi. Tots plegats formen una colla de bons amics i encara que el contingut de cada episodi mostri l'aparici d'un problema o d'un conflicte entre personatges, el problema o el conflicte es resol sempre de manera positiva i instructiva per als personatges. Es tracta doncs d'una srie de carcter educatiu o pedaggic, mostrant a l'infant telespectador un model de conducta basat en una histria dotada de fons moral.

El final de cada episodi s sempre el mateix: acabat el "flash-back" l'osset explica el fons moral de la histria als infants telespectadors, es fica al llit, pronuncia les paraules "bona nit!" i finalment apaga la llum de la seva cambra.

Personatges principals.

 L'osset Faluc (Mi  Uszatek). El protagonista de la srie s el ms prudent dels personatges. Serveix de fil conductor car s ell qui conta la histria.
 El porquet (Prosiaczek). Ell s el golafre i l'egoista de la colla, per no es pot dir que sigui dolent.
 Els conills (Kroliczki). N'hi han tres de diferents, un ms gran que els altres dos, que sn germans. Els conills sn els entremaliats de la srie.
 El gosset (Kruczek).
 La daina (Zajaczek).
 Les bessones. Sn els nics personatges humans de la srie, tots els altres sn animals antropomorfitzats.

TV3.

TV3 va emetre Les histries de l'osset Faluc entre la segona meitat dels anys 80 i la primera dels 90.

Bona nit!.

Les paraules que pronuncia en Faluc en cloure cada episodi de la srie, "bona nit", en polons "dobranoc" (pronunciat "dobranots") resumeixen molt b el gnere al qual pertany la srie. Els polonesos anomenen aquest tipus de srie d'episodis curts els dobranocki, o "dibuixos animats del vespre". Aquests episodis curts eren emesos per televisi en el moment del vespre en el que els pares, desprs de sopar, feien anar els nens a dormir. Aix, acabat l'episodi, els vailets polonesos sabien el que havien de fer! Encara que TV3 va emetre la srie a Catalunya, les hores de difusi no eren ben b les d'anar al llit.

En cada episodi, desprs que en Faluc hagus apagat la llum, l'episodi es cloa amb els ttols de crdit i una curta can que TV3 va deixar en la versi original polonesa:


Pora na dobranoc, bo juz ksiezyc swieci. Dzieci lubia misie, misie lubia dzieci.

s hora d'anar al llit car ja llueix la lluna. Tant pels nens petits com pels ossets, pels ossets com pels nens petits


En el mes de gener 2006, un habitant de la ciutat polonesa de Rzeszw, propietari d'una gran collecci d'objectes relacionats amb els dobranocki, incloses algunes marionetes originals utilitzades per a Les histries de l'osset Faluc, es va adrear a l'alcalde de la ciutat per parlar-li del seu projecte de donaci de la seva collecci a la municipalitat, naturalment amb la condici que un museu local Muzeum Dobranocek fos creat a Rzeszw.

Equip tcnic.

 Direcci: Lucjan Dembi ski, Marian Kie baszczak, Dariusz Zawilski, Eugeniusz Ignaciuk, Jadwiga Kudrzycka, Eugeniusz Strus, Teresa Puchowska-Sturlis, Janusz Galewicz, Krystyna Kulczycka, Janina Hartwig ;
 Guionistes: Czes aw Janczarski, Janusz Galewicz, ukasz Czerwiec, Jadwiga Kudrzycka, Janina Hartwig, Eugeniusz Ignaciuk, Marian Kie baszczak, Eugeniusz Strus ;
 Conseller de textos: S awomir Grabowski;
 Fotografia: Eugeniusz Ignaciuk, Stanis aw Kucner, Leszek Nartowski, Piotr Jaworski, Bogdan Malicki ;
 Msica: Piotr Hertel;
 Narrador polons: Mieczys aw Czechowicz;
 Narrador catal: Carles Sales;
 
Llistat d'episodis.





Altres pasos.

La srie va ser molt apreciada fora de Polnia, s un dels productes ms venuts de la histria de la televisi polonesa. Vint-i-dos pasos la van comprar, incloent-hi Canad, Iran i alguns estats africans. D'altres exemples sn:

Catalunya (Les histries de l'osset Faluc);
Eslovnia (Medvedek Uhec);
Finlndia (Nalle Luppakorva);
Hongria (Fles Mack);
Jap (Oyasumi Kuma-chan);
Macednia (Meceto Ushko);
Polnia (Mi  Uszatek);
Txecoslovquia (en eslovac Macko Uko);

Encara avui dia, s una srie molt popular dintre i fora de Polnia. Tres pasos l'emeten encara, Finlndia, Eslovnia i el seu pas d'origen, on s emesa cada dijous. Els finlandesos se l'estimen tant que marionetes de la srie van ser robades durant una exposici.

Projectes actuals.

La tardor de 2007, SE-MA-FOR va anunciar que es farien ms episodis, per ms tard va canviar de plans i el ms probable s que es faci un llargmetratge, amb la collaboraci de l'empresa japonesa Eden Entertainment.

Enllaos externs.
 pgina oficial polonesa;
 pgina oficial japonesa;
 Museu dels "dobranocki" (en polons, rus, angls, francs i alemany);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267743" title="Mike Nazaruk" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="105116">
 Mike Nazaruk   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 2 d'octubre del 1921 a Newark, New Jersey. 

Nazaruk va guanyar diversos campionats en diferents categories fins arribar a crrer a la Champ Car a les temporades 1951-1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys (menys la de 1952) .

Mike Nazaruk va morir  el 1 de maig del 1955 a un accident disputant una cursa a Langhorne, Pennsylvania.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Mike Nazaruk va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 8;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267744" title="Larry Crockett" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="105117">
 Larry Crockett   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 23 d'octubre del 1926 a Cambridge City, Indiana. 

Crockett va  crrer a la Champ Car a la temporada 1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquest any .

Larry Crockett va morir el 20 de maig del 1955 disputant una cursa a Langhorne, Pennsylvania.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Larry Crockett va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1954. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267746" title="Ernie McCoy" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="105118">
 Ernie McCoy   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 19 de febrer del 1921 a Reading, Pennsylvania. 

McCoy va  crrer a la Champ Car a les temporades 1953-1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Ernie McCoy va morir el 4 de febrer del 2001.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Ernie McCoy va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1953. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267747" title="Jimmy Jackson" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="105119">
 Jimmy Jackson   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 25 de juliol del 1910 a Indianapolis, Indiana. 

Jackson va  crrer a la Champ Car a les temporades 1946-1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de diversos d'aquests anys .

Jimmy Jackson va morir el 24 de novembre del 1984.


 Resultats a la Indy 500 .




(*) Cotxe compartit.


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jimmy Jackson va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267754" title="Medalla Militar (Regne Unit)" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="105120">
La Medalla Militar (angls: Military Medal) s una condecoraci militar britnica atorgada al personal de classe sots-oficial i tropa de l'Exrcit britnic  i de la Commonwealth per valentia en batalla a terra.

Va ser establerta el 25 de mar de 1916 per Jordi V i era l'equivalent de la Creu Militar (atorgada als oficials), i se situava per sota de la Medalla de la Conducta Distingida. Els seus receptors podien fer servir el post-nominal MM. Va quedar derogada al 1993, quan tots els rangs podien optar a la Creu Militar.

 Descripci .
 Una medalla de plata de 36mm de dimetre amb la imatge del monarca regnant. ;
Penja d un gal blau, amb una franja blanca al mig amb dues franges vermelles (les franges vermelles i blanques tenen la mateixa amplada)
 Al revers apareix la inscripci ' FOR BRAVERY IN THE FIELD ' (Per Valentia al Camp) en 4 lnies, amb una corona de llorer, el Monograma Reial i la Corona Imperial.
 El gal s blau fosc, amb una franja blanca al mig amb dues franges vermelles (les franges vermelles i blanques tenen la mateixa amplada).
 En cas de subseqents condecoracions, aquestes s'indiquen mitjanant una barra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267758" title="Admiralty House" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="105121">

L'Admiralty House, a Londres, fou dissenyada per Robert Taylor i el seu protegit Samuel Pepys Cockerell i inaugurada el 1786. Construda a instncies de l'almirall Lord Howe, First Lord of the Admiralty el 1782-83, era la residncia oficial dels primers Lords de l'almirallat fins al 1964, i tamb ha estat la casa de diversos primers ministres britnics mentre el 10 Downing Street s'estava renovat. El president John F. Kennedy hi assist en una reuni amb el primer ministre Harold Macmillan el 1962 per parlar de la reacci dels aliats a l'amenaa comunista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267768" title="Cor de la Fundaci Teatre Principal de Palma" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="105122">


Cor de la Fundaci Teatre Principal de Palma va ser creat el 1983 com a base dels espectacles lrics i concertstics del Teatre Principal. D'aleshores en, han passat pel Cor i els tres cors filials una gran quantitat de cantaires que han fet possible la realitzaci de les vint-i-una Temporades d'pera i de sarsuela.

Des que es fund i durant els primers quatre anys, Rafel Nadal en va ser director; des de 1988 el director n's Francesc Bonnn.

El Cor ha interpretat els principals ttols dels autors ms importants, com Giuseppe Verdi (Il Trovatore, Don Carlos, La Traviata, Nabucco, Rigoletto, Ada, Macbeth, Un ballo in maschera i Falstaff); Giacomo Puccini (La bohme, Tosca, Turandot, La fanciulla del West i Madama Butterfly); Wolfgang Amadeus Mozart (Cos fan tutte, Don Giovanni, Rapte en el Serrall i Die Zauberflte);Rossini (Il barbiere di Siviglia, L'Italiana in Algeri i La Cenerentola); Bellini (Norma); Donizetti(Lucia di Lammermoor, L'elisir d'amore, Il Campanello); Mascagni (Cavalleria Rusticana); Leoncavallo (Pagliacci) Giordano (Andrea Chnier); Bizet (Carmen i Les Pcheurs de Perles); Richard Wagner (Der Fliegende Hllander); Gounod (Faust); Cilea (Adriana Lecouvreur); Offenbach (Les contes d'Hoffman); Camille Saint-Sans (Samson et Dalila); Boito (Mefistofele); Bretn (Los amantes de Teruel); Arrieta (Marina); Gluck (Orfeo ed Euridice)... i les sarsueles Gigantes y Cabezudos, Doa Francisquita, Luisa Fernanda, La Tabernera del Puerto, Los gavilanes, El husped del sevillano, La viuda alegre, etc.

Tamb ha realitzat concerts com la Novena Simfonia i Messa op.86 de Beethoven, la Messa di Requiem de Verdi, Requiem de Mozart, Carmina Burana d'Orff, Alexander Nevski de Prokfiev, les Dances guerreres de Borodn, Liverpool Oratorio de McCartney-Davis, Goyescas de Granados i el Te Deum de Patterson, entre d'altres.

Tota aquesta activitat li ha perms collaborar amb artistes internacionals com E. Obratzova, D. Zajick, A. Milo, C. lvarez, V. Sardinero, C. Chausson, J. Pons, F. Cossotto, K. Rydl, M. Manguerra, I. Vinco, A. M. Snchez, J. Bros, R. Kabaivanska, N. Martinucci, P. Giuliacci, G. Casolla, F. Patan, L. Flanighan, I. Salazar... i amb directors com F. Mnica, L. Remartnez, P. Bender, E. Colomer, G. Simon, N. Santi, E. Khon, R. Gandolfi, G. Carella, F. Haider, M. Amiliato, J. Acs, C. Davis, R. Palumbo, R. Paternostro, F. M. Carminati, etc.

A ms de les actuacions que ha fet en molts indrets de Mallorca, el Cor tamb ha actuat al Festival de Santander, al Festival Gstaad (Sussa), a Logronyo, al Teatre Arriaga de Bilbao i a la Baslica de Sant Pere del Vatic.

Collabora assduament en les temporades de l'Orquestra Simfnica de Balears i amb altres entitats socials i culturals. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

El Cor ha interpretat (en alguns casos com a estrena absoluta) i enregistrat msica d'autors mallorquins com la integral de la msica coral d'Antoni Noguera, Brisas de Borrs de Riquer, El pi de Formentor i Nuredduna de Bernat Juli, L'enamorada de B. Poquet, El castell d'irs i no tornars de B. Porcel, Rua Fosca de J. Santandreu i M. Brunet (en DVD), Angelus i La Balanguera de Joan Valent, La Balanguera de Joan Martorell o Concert de XX Aniversari dels Cors de la FTPP.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267780" title="Post Hardcore" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="105123">
El Post Hardcore, com el nom suggereix, s el successor del moviment musical Hardcore punk. Les primeres aparicions del gnere foren a Washington DC, a mitjans i finals dels anys 80, encara que no va ser completament conegut fins a principis  dels anys 90. 


El post-hardcore, com a gnere musical, est marcat per els seus ritmes precisos i la seva instrumentaci basada en guitarres fortes acompanyades per interpretacions vocals que moltes vegades sn cantades com crits o xiuxiuejos. 
El gnere ha aconseguit un balan nic de dissonncia i melodia, en part canalizant l estil sorolls i rpid del hardcore en ms mesurades i subtils formes de tensi i descrrega. 
Cal destacar, i no oblidar, que comparteix amb les seves arrels Hardcore una intensitat i conscincia social, tamb com una tica punk, encara que s abst bastant de la ira desenfocada i imprecisa, algunes vegades el perfil inexpert del punk rock.

El gnere tamb inclou grups amb tendncies decididament art rock, (o Rock experimental) com sn: Fugazi, Drive Like Jehu, Rites of Spring, Moss Icon, Quicksand, Whisper Campaign i Hoover.

El so original del post-hardcore  va perdre popularitat durant els anys noranta i quasi ha desaparegut de l' ull pblic , encara que el gnere encara prospera en ambients ms   underground   (subterranis), aix com en noves formes ms radicals. Gneres relacionats sn l Emo i el math rock, els quals comparteixen un mateix llegat amb el post-hardcore.

 Grups coneguts de Post Hardcore .
From First To Last;
Funeral For A Friend;
Hot Water Music;
The Used;
My Chemical Romance;
Taking Back Sunday;
Fugazi;
Les Savy Fav;
Escape the fate;
Alesana;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267785" title="Kiten" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="105124">
El Kiten s una eina  d'aprenentatge de japons pel KDE. Tamb funciona com a diccionari japons-angls i angls-japons.
Enllaos externs.
Pgina web del Kiten ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267788" title="Ky?d?" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="105125">

, literalment significa "cam de l'arc" en l'art japons de l'arqueria. s un art marcial japons (gendai bud ); no s'ha de confondre amb el Yabusame, que es el tir amb arc a cavall, ni amb el Kyu jitsu, que s nicament la tcnica del tir.
S'estima que existeixen aproximadament mig mili de practicants del ky d ; s practicat per homes i dones de totes les edats. El ky d  s un deport curis en el sentit en el que una persona pot dominar l'art als 90 o incls los 100 anys.

Propsit del Ky d .

En la seva forma ms pura, el ky d  s practicat com un art i busqueda el desenvolupament moral i espiritual de l'individu. Molts arquers ho veuen com un esport, per l'objectiu dels  ms devots s el d'arribar al "seisha seichu", "el tir correcte s un cop correcte". En el ky d , el desig s l'acci nica de expansi ("nobiai") que resulta en un tiro llibertat naturalment. Quan l'esperit i el balan del tir sn correctes, el resultat s que la fletxa arribi al blanc. Abandonar-se a un mateix completament en el tir s l'objectiu espiritual. En aquest aspecte, molts practicants creuen que la competitivitat, l'examinaci i qualsevol oportunitat que colloqui a l'arquer en aquesta situaci s important; pel contrari, hi ha altres que eviten las competncia i examinacions de qualsevol classe.

Vegeu tamb.
Yumi;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267789" title="Gat (taur)" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="105126">

El gat (Scyliorhinus canicula) -tamb anomenat gat o gat ver- s una espcie de taur d'inters comercial per la seua abundor.

Descripci.

 Cos allargat i fora prim, amb el musell arrodonit i curt.
 Presenta dues aletes dorsals endarrerides, desprs de l'origen de les aletes pelvianes.
 Vlvules nasals ben desenvolupades que arriben a la boca.
 Sense membrana nictitant.
 Amb cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals.
 El color varia de gris rogenc a gris groguenc, amb un gran nombre de petites taques fosques i clares. Algunes taques poden sser ms grans, brunes o blanques.
 La cara ventral s clara i llisa.
 Assoleix una longitud mxima de 60 cm.
 El mascle madura als 39 cm i la femella als 44 cm.

Hbitat.

De dia se'l troba descansant sobre els fons sorrencs o fangosos entre els 15 i 100 m de fondria, no obstant aix pot baixar fins als 400 m. De nit recupera la seua activitat i es dirigeix al fons per caar. Els adults poden trobar-se agrupats per sexes i estar acompanyats de petits i nounats. Els grups de fresa de femelles adultes apareixen de desembre a mar i s quan els mascles s'ajunten amb elles. A finals d'estiu els adults dels dos sexes van a aiges de ms fondria, on succeeix l'aparellament, i retornen a aiges somes per a la posta.

Alimentaci.

Principalment menja crustacis, gasterpodes, petits cefalpodes, poliquets i tot tipus de petits peixos ossis demersals i bentnics.

Reproducci.

s ovpar. La femella diposita dos ous en cada posta, un per oviducte. Pot arribar a pondre entre 18 i 20 ous per temporada. Els ous, protegits per una cpsula crnia, sn dipositats en aiges somes d'rees sorrenques. Les cpsules, que fan 4 cm de llarg per 2 cm d'ample, presenten uns llargs circells que serveixen per a subjectar-se al substrat, preferentment d'algues. Les postes es fan de novembre a juliol i el perode de gestaci dura entre 5 i 11 mesos, de 8 a 9 mesos s ms habitual. Els petits, quan surten de la cpsula, fan de 9 a 10 cm de longitud total.


Aprofitament.

La seua carn s comestible, per el seu aprofitament s limitat. Per tal que es cotitzi ms a la llotja de peix, els pescadors l'espellen, ja que t la pell fora dura i costa molt de treure. Els arts de pesca emprats en la seua captura sn l'arrossegament i el palangre.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 101.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267790" title="Llista d'estats sobirans del 1909" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="105127">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bulgria   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro (des del 28 d'agost);

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai (fins el 3 de juny);

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267793" title="Batalla del Gual de Jacob" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="105129">


La Batalla del Pas de Jacob es va lluitar el 1179 entre el Regne de Jerusalem i les forces de Salad. El lloc tam es coneix pel seu nom en llat, Vadum Iacob, i en hebreu modern com Ateret.

Antecedents.
L'octubre de 1178 Baldu IV de Jerusalem i l'Orde del Temple van comenar la construcci d'un castell al pas de Jacob, l'nic punt per on es podia creuar el Riu Jord i la principal ruta a l'Imperi de Salad des del Regne de Jerusalem. El castell, de mida i importncia similar al Krak dels cavallers, es trobava a un sol dia de Damasc, la capital de Salad, i aix podia. Quan va comenar la construcci, Salad estava acabant amb una rebelli al Lban

Quan fou assaltat, el castell encara no estava acabat, nicament disposava del primer anell de muralla, de deu metres d'alada, i noms s'hi havia acabat una torre.

Referncies.

  Ellenblum, R., 2003, 'Frontier Activities: the Transformation of a Muslim Sacred Site into the Frankish Castle of Vadum Iacob', Crusades, 3, 83-98.
  The Crusaders' Lost Fort - BBC Timewatch;
  The Templar Castle of Vadum Iacob;
  Edward Burman, The Templars: Knights of God, p. 14;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267794" title="Verwaltungsgemeinschaft" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="105130">
Una Verwaltungsgemeinschaft (en plural: Verwaltungsgemeinschaften) s una entitat administrativa de dret pblic, una mena de mancomunitat de serveis, que forma part de l'organitzaci d'alguns dels estats alemanys com Baden-Wrttemberg, Baviera, Turngia, Saxnia o Saxnia-Anhalt.

Les  Verwaltungsgemeinschaften sn formades per municipis d'un mateix districte, disposen d'una seu poltica i d'un president amb un ttol que depn de l'estat. La corporaci assumeix determinades funcions i les exerceix per a tots els municipis membres de la mancomunitat. Els municipis no perden la seva independncia, noms transfereixen certes funcions a la mancomunitat. Els noms de les mancomunitats acostumen a fer referncia a algun element natural del seu entorn.

Entre les atribucions de les Verwaltungsgemeinschaften hi ha el clavegueram, l'administraci financera, la gesti dels cementiris o els bombers. Tamb es poden fer crrec de les escoles d'educaci primria, del manteniment de les carreteres locals, del turisme o d'altres funcions que puguin ser transferides.

A l'estat de Turngia a ms de la formaci de Verwaltungsgemeinschaften s possible que els municipis petits transfereixin la gesti d'algunes funcions a un municipi ve de mida ms gran, de manera que el municipi ms gran actua com una Verwaltungsgemeinschaft respecte del petit. En aquest cas el municipi que gestiona les funcions rep el nom de Erfllende Gemeinde.

Vegeu tamb.
Organitzaci territorial d'Alemanya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267799" title="Serp verda" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="105131">

La serp verda o colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) s la serp que adquireix ms grans proporcions de la herpetofauna dels Pasos Catalans, ja que els exemplars adults poden ultrapassar dos metres del cap a la cua.

Descripci.

Sol presentar el dors grisenc o verd oliva, amb taques negres a manera d'esquitxos; el ventre s verd groguenc. Els exemplars joves solen sser ms pintats, especialment en el cap, on destaquen taques negres a la part superior i clapes blanques amb ratlles ataronjades en les supralabials.

La serp verda s l'nic ofidi de l'herpetofauna ibrica que t l'escut frontal ms estret que els supraoculars, alhora que contacta amb els pre-oculars. 

Pertany al grup dels ofidis anomenats opistglifs, que es caracteritzen per tindre les dents conductores del ver acanalades i situades a la part posterior del maxillar superior, cosa que els permet d'immobilitzar les preses que engoleixen. Per la situaci de les dents verinoses, difcilment pot injectar ver a les persones, i, si ho fa, l'emmetzinament no sol tindre conseqncies greus per a l'sser hum.

Costums.

s dirna i sovint es mostra activa al pic del migdia. Quan intueix qualsevol perill, bufa i xiula sorollosament. No s rar de veure-la travessar les carreteres, on s'atura per aprofitar la calor que li ofereix l'asfalt. Dissortadament aquest costum fa que molts exemplars morin a les carreteres, aixafades pels vehicles que hi circulen.

Dieta.

La seua dieta s molt variada i depn en gran part de l'edat de l'animal. Els joves es nodreixen d'insectes i de sargantanes, mentre que els semiadults i els exemplars adults prefereixen micromamfers, ocells, mamfers de mida mitjana i rptils.

Hbitat.

s una serp fora termfila, que es localitza preferentment a la terra baixa, on ocupa diversos bitops que comprenen els pedregars, zones arbustives, llindars de boscos, conreus, etc. Ocasionalment tamb es pot trobar dins rees urbanes, especialment en els barris perifrics. 

De fet, se la pot trobar des d'indrets secs i calorosos com sn ara els de la zona de Lleida fins a ambients costaners molt ms humits (Delta de l'Ebre, Aiguamolls de l'Empord, etc.)

Reproducci.

La cpula es realitza a la primavera i la femella, en iniciar-se l'estiu, pon de 4 a 18 ous, que mesuren de 40x12 mm fins a 55x20 mm. Al cap d'uns cinquanta dies d'incubaci neixen les cries, que fan entre 20-28 cm de longitud.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 67.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 75-76. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.


 Informaci sobre la serp verda. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267810" title="Josep Mas i Dordal" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="105134">

Josep Mas i Dordal (  Barcelona, 1808) fou un arquitecte catal. Mestre de cases i fonts de la ciutat des de 1758.. Treball en co laboraci amb el seu germ Pau Mas i Dordal. Fou succet al crrec d'arquitecte municipal pel seu fill Josep Mas i Vila.

Fou autor de la Baslica de la Merc (1765-1775), la parrquia d'Arenys de Mar (1774-1784), el Palau Moja (1776-1786), l'esglsia de Sant Vicen de Sarri (1778) i el nou Palau Episcopal de Barcelona (1782-1786). Dirig la demolici de la torre medieval de Portaferrissa (1774), la reforma del port de Palams i el projecte urbanstic d'Almacelles, Segri (1774-1779), amb una esglsia, un palau i 40 cases. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267811" title="Economia d'Eslovquia" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="105135">


Eslovquia va enfrontar grans dificultats en la transici d'una economia socialista per a l'economia de mercat. Durant el govern de Mikul Dzurinda (2000-2004) van ocrrer progressos en aquesta transici: les principals privatitzacions van ser concloses, el sector bancari est actualment gaireb tot en mans estrangeres, i el govern facilita la inversi estrangera.

L'1 de gener de 2009 Eslovquia adopt l'euro en subsitutci de la corona eslovaca. Desprs d'Eslovnia i els lands corresponents a l'antiga Alemanya Oriental, s un dels primers territoris ex-comunistes a accedir a la zona euro.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267814" title="Carles Grau (escultor)" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="105136">
Carles Grau (Barcelona, 1714 - dem, 1798) fou un arquitecte i escultor catal, deixeble de Pere Costa. Treball al Castell de Sant Ferran de Figueres, on fu la font de la plaa. A Barcelona fu les imatges laterals (avui desaparegudes) de la faana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l'escultura aplicada del Palau de la Virreina (1775), la capella de Santa Marta (avui a l'Hospital de la Santa Creu), la Baslica de la Merc, el Co legi de Cirurgia i el Palau del duc de Sessa. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267818" title="Eusebi Bona i Puig" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="105137">

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empord, 1890 - Barcelona, 1972) fou un arquitecte catal. Titulat el 1915, fou catedrtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1922-1960). Autor de la remodelaci del Palau Reial de Pedralbes, junt a Francesc Nebot (1919-1924). Representant del monumentalisme, evolucion des de l'historicisme de La Unin y el Fnix (1930) a l'austeritat del Banco Espaol de Crdito (1942-1947), ambds a Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267821" title="Francesc de Paula Nebot i Torrens" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="105138">

Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - dem, 1965) fou un arquitecte catal. Titulat el 1909, fou catedrtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1912), vocal tcnic del Consell d'Investigacions Pedaggiques de la Diputaci de Barcelona (1913), director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1923-1936 i 1940-1953), tinent d'alcalde d'Obres Pbliques de l'Ajuntament de Barcelona -crrec pel qual realitz el projecte de la Plaa Catalunya (1924-1926)- i president del Gabinet Tcnic de la Junta d'Obres de la Universitat de Barcelona (1952). 

Fou autor de la remodelaci del Palau Reial de Pedralbes, junt a Eusebi Bona (1919-1924). D'estil noucentista, es va destacar en edificis pblics: Cinema Coliseum (1922-1923), faana de la Telefnica (1927); i edificis d'habitatges: Muntaner 393 (1917), Rambla Catalunya 50 (1920), Passeig de Grcia 77 (1923), Balmes 360 (1934-1936), Balmes 368 (1947).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267827" title="Perdicas" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="105139">


Onomstica:

Perdicas d'Orstia, generals d'Alexandre el Gran, descendent de la casa reial d'Orstia, regent dels dominis asitics de Macednia.

Perdicas, general macedoni, un dels lloctinents d'umenes de Crdia el 321 aC ;

Perdicas, poeta bizant ;

Perdicas I, rei de Macednia al comenament del segle VII aC;

Perdicas II, rei de Macednia vers el 454 aC a 413 aC;

Perdicas III, rei de Macednia vers 368 aC a 359 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267832" title="Perdicas d'Orstia" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="105140">
Perdicas (Perdiccas, ) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu de Orstia o Orestis, que fou un dels ms destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orstia.

Pel seu naixement noble vivia a la cort de Filip II de Macednia i fou un dels que va venjar la mort del rei.

Desprs va servir a Alexandre per no apareix esmentat individualment fins ms endavant, quan se li va donar el comandament d'una de les divisions de la falange, amb la que va acompanyar al rei a la campanya d'Illria i al setge de Tebes; en aquest darrer fou ferit.

En l'expedici a Prsia va dirigir una divisi de la falange formada per orestes i lincestes, i va participar a les batalles del Grnic, Issos i Arbela; a la darrera fou altre cop ferit de gravetat. s esmentat als setges d'Halicarns i de Tir. Desprs apareix durant les operacions a Prsia, Sogdiana i ndia; traslladat a la cavalleria i va manar una de les eparquies o divisions de la gurdia del rei, i tamb va rebre comandaments separats d'importncia tant sol com junt a altres generals; es va destacar a la batalla de l'Hidaspes contra el rei Porus i desprs contra els cataians i a l'atac a la ciutat dels malli. 

Quan el rei va tornar a Susa va donar a Perdicas una corona d'or pels seus serveis i la ma de la filla d'Atrpat, el strapa de Mdia. Quan no estava de servei a la guerra exercia com a somatofilax del rei, i va estar al seu costat als darrers temps abans de la mort.

A la mort d'Alexandre (323 aC) Perdicas va proposar que la corona s'havia de reservar pel fill d'Alexandre i Roxana (que estava embarassada) suposant que fos un mascle, i a proposta d'Aristonous la regncia fou confiada a Perdicas, decisi complementada, a proposta de Pit, pel nomenament com a coregent de Lleonat. Part de l'exrcit va reconixer aquest acord per la infanteria dirigida per Meleagre no hi va estar d'acord i defensava la corona per Filip III Arrideu, el germ d'Alexandre; el trencament va fer que la cavalleria i els principals oficials es retiressin de la ciutat de Babilnia i acampessin a l'exterior. Perdicas primer va romandre a la ciutat, pero un intent d'acabar amb la seva vida el va decidir a sortir; la cavalleria va assetjar Babilnia , pero finalment es va arribar a un comproms pel qual Filip III Arrideu fou reconegut rei pero si el fill de Roxana era un mascle seria associat al tron; Perdicas seria el quiliarca (un ttol honorari) i dirigia l'exrcit sota l'autoritat del rei; Meleagre seria el segon en el comandament.

Aquest acord estava destinat a ser efmer. Perdicas amb la seva nova posici va reforar als seus partidaris, va eclipsar al rei, i quan va estar preparat va eliminar a Meleagre i als seus principals partidaris. El naixement d'un fill de Roxana no va fer ms que augmentar la seva autoritat al reduir la d' Arrideu. Els generals que podien ser un perill foren enviats a satrapies llunyanes; el mercenaris grecs revoltats a l'sia Menor foren derrotats per Pit i finalment foren tots massacrats fins i tot els que s'havien rendit, per orde expressa de Perdicas.

Perdicas s'havia assegurat el poder (322 aC) i va iniciar la conquesta de Capadcia que Alexandre havia ignorat i romania un regne de fet independent sota Ariarates I. Aquest fou derrotat en dues batalles i fet presoner i executat; el govern de Capadcia fou donat al seu amic umenes de Crdia.

Desprs va anar a Psdia on va sotmetre les ciutats de Laranda i Isaura.

Perdicas volia deposar a Ptolemeu de la important satrapia d'Egipte; per el regent d'Europa, Antpater, hostil a Perdicas, va entrar en aliana amb Ptolemeu. Per evitar aquesta aliana Perdicas va demanar la ma de Nicea, la filla d'Antpater, que no va poder rebutjar. Nicea fou enviada a sia, per al mateix temps Perdicas va rebre ofertes d'Olmpia d'Epir (la mare d'Alexandre) que li oferia la ma de la seva filla Clepatra a canvi del seu suport contra Antpater; com que Perdicas no es volia enemistar encara amb aquest obertament, es va casar amb Nicea per amb el propsit de divorciar-se aviat i casar-se amb Clepatra; en aquest moment Perdicas probablement ja pensava en esdevenir rei de Macednia. 

Els plans de Cinana, la germana d'Alexandre el Gran, que va decidir casar a Filip III Arrideu amb la seva filla Eurdice, i es va presentar  a sia, van alarmar a Perdicas i Antpater, i el primer va enviar al seu germ Alcetes amb ordre de matar a la princesa. Cinana fou morta per Alcetes poc desprs, tot i que les seves tropes s'hi oposaven. Aquesta mort va excitar gran oposici fins al punt que Perdicas va haver d'acceptar l'enlla d'Eurdice amb Arrideu. 

Poc desprs el intent de jutjar a Antgon el Borni per certs actes que havia fet a la seva satrapia, va fer esclatar la crisi; Antgon va fugir a Macednia on va revelar a Antpater les ambicions de Perdicas, i Antpater i Crter d'Orstia es van unir en una lliga amb Ptolemeu I Ster contra Perdicas al que van declarar la guerra. 

Perdicas va decidir deixar a umenes a l'sia Menor i ell mateix dirigir l'atac a Egipte. A la primavera del 321 aC al front d'un gran exrcit i acompanyat per Filip III Arrideu i Eurdice, i per Roxana i el seu nen, es va dirigir contra Egipte. Va arribar fins a Pelusium per a partir de all va trobar els braos del Nil fortificats  i vigilats per Ptolemeu i fou rebutjat en tots els intents de passar el riu que va fer mentre baixava cap al sud; en el darrer intent, a l'altura de Memfis, va perdre gran quantitat de soldats ofegats i les tropes van comenar a queixar-se fins que va esclatar el mot iniciat per infanteria, per seguit per la cavalleria; una banda d'oficials encapalada per Seleuc i Antgenes, va anar a la tenda de Perdicas i el van matar de diverses ferides.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267835" title="Perdicas (general)" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="105141">
Perdicas (Perdiccas, ) fou un general macedoni, un dels lloctinents d'umenes de Crdia el 321 aC en la guerra contra Antgon el Borni. Havia servit sota Alexandre el Gran durant els darrers anys.

Estava disposat a passar a l'enemic quan umenes se'n va assabentar i va enviar a Fnix de Tnedos contra ell. Fnix va ocupar el seu camp per sorpresa una nit,  el va fer presoner i el va portar davant d'umenes que el va fer executar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267838" title="Perdicas (poeta)" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="105142">
Perdicas (Perdiccas, ) fou un poeta bizant que tenia el crrec de  protonotari a Efes.

Un dels seus poemes est incls en una compilaci de Lle Allaci, on relata els esdeveniments de la historia de Jesucrist especialment les que van passar a Jerusalem. Segons Fabricius va estar present a un snode a Constantinoble el 1347 on consta la signatura de Teodor i Gregori Perdicas (no se sap quin dels dos era el poeta).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267839" title="Perdicas I" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="105143">
Perdicas I (Perdiccas, ) fou rei de Macednia. Segons Herdot fou el fundador de la monarquia macednia per segons Just i Diodor de Siclia el fundador fou Caranos. Tucdides segueix la versi d'Herdot.

Aquest darrer diu que era germ de Gauanes i Aerop i diu que era argiu de la dinastia temnida; els tres germans havien fugit del seu pas cap a Illria i de all a la part nord de Macednia on van servir al rei del pas, per desprs van abandonar aquest servei i es van establir a la muntanya Bermios des de on van sotmetre Macednia; es clar que els seus dominis noms van incloure una part de la futura Macednia.

Segons Eusebi de Cesarea, Perdicas va governar 48 anys, per aquest temps es imaginari; el va succeir el seu fill Argeu I. Diodor diu que fou el fundador d'Eges o Edessa, la capital de la monarquia macednia. El seu regnat caldria situar-lo vers el 700 aC-678 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267841" title="Manuel Trueba Mirones" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="105144">
Manuel Trueba Mirones (Santander, ? - Manta, Equador, 1990) fou un militar comunista espanyol que comand diverses unitats de l'Exrcit Popular de la Repblica durant la Guerra Civil Espanyola.

Va ingressar en el Partit Comunista Espanyol procedent de les Joventuts Comunistes. El 1931 va ser enviat a l'URSS, juntament amb Lina Odena, on va rebre cursos de formaci en l'Escola Leninista de Moscou. AL seu retorn, militant a la Uni General de Treballadors (UGT), va passar a ser dirigent del Sindicat de la Indstria Hotelera a Barcelona, convertit posteriorment en la Federaci Obrera dels Sindicats de la Indstria Gastronmica (FOSIG), organitzaci de la qual va ser escollit Secretari General el gener de 1937.

Constantment enfrontat amb la direcci del Partit Comunista de Catalunya (PCC), del qual era fundador i militant, hi va protagonitzar diverses controvrsies, tals com en l'assumpte de la mort en accident automobilstic de Ramn Casanellas i Francisco del Barrio a l'octubre del 1933, acusant directament la direcci del partit d'haver instigat els seus assassinats, o en "el cas Ardiaca" del 1934 , en el qual va acusar de deserci del seu crrec el secretari poltic del PCC durant els sagnants Fets d'Octubre.

Desprs de l'aixecament militar, l'agost del 1936, tot just iniciada la Guerra Civil Espanyola, comand, juntament amb Jos del Barrio, la columna Carles Marx, adscrita al front d'Arag. Primer com a major de milcies, i desprs com a tinent coronel, manant successivament la 27, la 24 i la 31 Divisions republicanes, aquesta ltima des d'abril de 1938, passant a formar part durant un temps de l'Estat Major del XXI Cos d'Exrcit.

Passat a Frana a l'acabar la guerra, marx a Caracas (Veneuela) on va participar en una trama per a enderrocar el Govern, per fou delatat i empresonat juntament amb la seva esposa embarassada. La seva nica filla, Esperana, nasqu durant l'estada a la pres. Deportat a l'Equador, se'n va anar a viure a Manta, on es dedic al periodisme a travs d'una emissora de rdio i del diari El Mercurio i assol una certa prosperitat econmica.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267844" title="Perdicas II" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="105145">
Perdicas II (Perdiccas, ) fou rei de Macednia, fill i successor d'Alexandre I de Macednia vers el 454 aC encara que les diverses noticies dels autors antics donen marge per establir altres dates. Dexip i Eusebi de Cesarea diuen que va regnar 22 o 23 anys, Teopomp diu que 35 anys, i la crnica de Paros (seguint a Nicomedes d'Acantos, 41 anys. 

El seu nom apareix a la histria durant la guerra del Pelopons, quan ja portava un temps al tron; anteriorment tenia bones relacions amb els atenencs que probablement li van concedir la ciutadania atenenca pels serveis del seu pare Alexandre durant la guerra contra Prsia. 

Com que els atenencs no van combatre al seu germ Filip, ni al cap macedoni Derdes, revoltats,  Perdicas es va girar contra Atenes i va esclatar la guerra oberta; el 432 aC els atenencs van enviar una flota en suport de Filip i Derdes contra Perdicas, i aquest va donar suport a Potidea que s'havia sostret del jou atenenc; Perdicas va enviar ambaixadors a Esparta i Corint per demanar a aquestos estats de fer la guerra a Atenes i encara que durant un temps les negociacions no van portar a cap resultat, els atenencs tampoc van aconseguir gaire cosa: Therma fou ocupada per Pidna, assetjada va resistir; finalment es va signar un tractat que tenia per objecte deixar a Atenes les mans lliures contra Potidea.

Perdicas no va tardar en trencar l'acord i va enviar un cos de cavalleria en ajut de Potidea, encara que aquestes tropes no van aconseguir distreure als atenencs; la guerra va seguir fins el 431 aC quan Nimfdor d'Abdera va obtenir un tractat de pau pel qual Therma era restituda a Macednia. Llavors Perdicas va donar un minse suport al general Foci contra els calcdids, per va enviar secretament ajut als ambraciotes i els seus aliats en l'expedici contra Acarnnia.

El 429 aC el rei dels odrisis de Trcia, Sitalces, va envair Macednia amb un exrcit de cent cinquanta mil homes, amb l'objecte declarat d'establir al tron a Amintes III de MacedniaAmintes, fill de Filip i nebot de Perdicas. Aquest no va poder presentar resistncia efectiva als odrisis i es va haver d'acontentar amb atacs allats amb la cavalleria lleugera i a tallar els seus subministraments. L'exrcit odrisi, massa nombrs, va poder saquejar Macednia sense oposici i ocupar les ciutats menors, per al no tenir la cooperaci de la flota atenenca, i desprs d'estar un temps a Calcdia, va haver de retornar per manca de provisions. Seutes, el nebot de Sitalces, que havia estat subornat per Perdicas, fou l'element principal en aquesta decisi del rei traci. Seutes va rebre la ma de Estratonice, germana de Perdicas, en recompensa.

Durant els anys segents no apareix esmentat encara que les relacions amb Atenes van romandre hostils. Fou Perdicas que va obtenir  l'expedici de Brsides (424 aC) a Macednia i Trcia; noms arribar el general espart a Macednia, Perdicas va reprendre una guerra que lliurava contra Arribeu, rei dels lincestes. Brsides va unir les seves forces amb les del rei macedoni, per aviat va jugar un paper de mediador i finalment va signar un tractat amb Arribeu que va molestar molt a Perdicas, i aquest va retirar els subministraments que havia proms als espartans i no va participar a les operacions de Brsides a la Calcdia i Trcia. 

El 423 aC es va signar una treva d'un any entre Esparta i Atenes i Brsides va suspendre les operacions; llavors Perdicas va aconseguir el seu ajut per reprendre la campanya contra Arribeu de Lincestis; tamb va aconseguir el suport d'un cos d'illiris per aquestos es van passar sobtadament als licenstes, i les forces macedonis, alarmades, van quedar preses del pnic, obligant al rei macedoni a una retirada deixant als espartans en mans de l'enemic; Brsides va salvar el seu exercit amb una genial retirada, per els espartans van considerar llavors a Perdicas com enemic i poc desprs es va produir la ruptura.
Aix que poc abans del 421 aC Perdicas va signar la pau amb Atenes abandonant l'antiga aliana espartana.

El feble suport de Perdicas va contribuir al fracs de l'exrcit atenenc a la Calcdia. El 418 aC Perdicas, en secret, va entrar a la lliga formada per Esparta i Argos el que va portar a la renovaci de la guerra amb Atenes, per sense cap resultat destacat. Ms tard tornava a ser aliat d'Atenes sense cap referncia a les circumstancia que l'havien fet canviar de bndol encara que sembla clar que s'unia a una o altre part belligerant segons els seus propis interessos. 

D'acord a Tucdides vivia encara el 414 aC  i probablement va morir al final d'aquell any o comenament del 413 aC. El va succeir el seu fill bastard Arquelau I. Perdicas va estar casat amb una dona de nom Clepatra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267848" title="Medalla del Servei General 1962" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="105146">
La Medalla del Servei General (1962) (angls:General Service Medal 1962), tamb coneguda com la Medalla del Servei en Campanya, va ser introduida per combinar la GSM de l'Exrcit i de la RAF amb la Medalla del Servei General Naval (NGSM). La GSM ha estat substituda per la (OSM). Es va crear el 6 d'octubre de 1964.

Atorgada per un mnim de 30 dies de servei (no necessriament continuats) servei a zones o accions particulars no marcades per una medalla prpia, per amb una barra sobre aquesta, des de 1962 (tamb s'inclouen els territoris de l'Ulster)

 Descripci .

Una medalla circular. L'anvers mostra l'efgie coronada de la Reina Elisabet II. 
Al revers apareix la inscripci  FOR CAMPAIGN SERVICE' ("Pel Servei en Campanya") sota d'una corona, tot envoltat d'una corona de fulles de roure.

Penja d'una cinta morada, amb les puntes en verd.

 Barres .

 BORNEO   pel servei a Nord Borneo, Sarawak i Brunei entre el 22 de desembre de 1962 i l 11 d agost de 1966.
 RADFAN   per les operacions a la Federaci Sud Arbiga entre el 23 d abril i el 31 de juliol de 1964;
 SOUTH VIETNAM   pel servei a Vietnam entre el 24 de desembre de 1962 i el 29 de maig de 1964. 1 dia sobre terra, un vol operatiu o 30 dies al mar o en visites oficials qualificades.
 NORTHERN IRELAND   per 30 dies de servei a la provncia des del 14 d agost de 1969.
 MINE CLEARANCE   pel servei al Golf de Suez entre el 15 d agost i el 15 d octubre de 1984.
 N. IRAQ & S. TURKEY   pel servei entre el 6 d abril i el 17 de juliol de 1991.
 KUWAIT   pel servei entre el 8 de mar i el 30 de setembre de 1991.
 GULF   pel servei entre el 17 de novembre de 1986 i el 31 d octubre de 1988, i les mesures contra mines al Golf des del 28 de febrer de 1989.
 AIR OPERATIONS IRAQ   pel servei des del 16 de juliol de 1991.
 DHOFAR   pel servei entre l 1 d octubre de 1969 i el 30 de setembre de 1976.
 LEBANON   pel servei entre el 7 de febrer de 1983 i el 9 de mar de 1984.
 MALAY PENINSULA   per 30 dies de servei a la Pennsula de Malaisia i la zona de Singapur entre el 17 d agost de 1964 i l 11 d agost de 1966.
 SOUTH ARABIA   per 30 dies de servei a la Federaci Sud Arbiga entre l 1 d agost de 1962 i el 30 de novembre de 1967.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267849" title="San Ildefonso" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="105147">


 Etnologia:;
 San Ildefonso, poble amerindi.

 Arquitectura:;
 Colegio de San Ildefonso, edifici colonial a la Ciutat de Mxic.
 Colegio de San Ildefonso, collegi de Madrid.
 La Granja de San Ildefonso, palau reial espanyol situat a la provncia de Segvia.

Geografia:;
San Ildefonso (Segvia);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267850" title="Dinastia antiptria" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="105148">
Antiptria fou una missaga que va governar el regne de Macednia, que agafa el seu nom d'Antpater, regent de Macednia a la mort d'Alexandre el Gran.

El seu unic rei destacat fou Cassandre de Macednia, que de fet mai agafar el ttol reial. Va governar del 320 aC a la seva mort el 297 aC. El seu fill Filip IV de Macednia el va succeir per noms el va sobreviure uns mesos; els altres dos fills Antpater i Alexandre V van regnar conjuntament i desprs es van enfrontar pel poder i van cridar als seus aliats. Alexandre fou mort a mans de Demetri Poliorcetes (394 aC) que es va proclamar rei, i Antpater va haver de fugir a Trcia amb el seu sogre Lismac de Trcia. 

Demetri va fundar la dinastia antignida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267852" title="Perdicas III" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="105149">
Perdicas (Perdiccas, ) fou rei de Macednia fill segon d'Amintes II i de la seva dona Eurdice.

Era molt jove quan fou assassinat el seu germ Alexandre II de Macednia per Ptolemeu Alorita (368 aC). Aquest va ser proclamat llavors rei sense oposici, per es va aixecar en armes un nou pretendent, Pausnies de Macednia. Alorita, que tenia el suport de la reina Eurdice, es va salvar per la intervenci del general atenenc Ifcrates que va collocar al tron al germ menor d'Alexandre II, per Alorita va romandre com a regent.

Desprs d'aix els partidaris d'Alexandre II es van revoltar novament i van demanar ajut a Pelpides que va envair Macednia amb una fora de mercenaris. Ptolemeu li va sortir al pas i li va oferir la seva submissi, i va obtenir la confirmaci com a regent, donant alguns hostatges com a garantia de la seva bona disposici amb els tebans, i va quedar obligat a abandonar les seves amistoses relacions amb el atenencs tot l'ajut que havia rebut d'Ifcrates.

Vers el 364 aC Perdicas III va fer matar a Alorita i va agafar el poder a les seves mans. El seu regnat es completament desconegut. Se sap que va tenir hostilitats amb Atenes per Amfpolis i que es va destacar com a patr dels homes de lletres, en especial Eufreu, deixeble de Plat que es diu que el va induir a no relacionar-se ms que amb filsofs i gemetres.

Va morir vers el 360 aC o 359 aC en una batalla contra els illiris. Va deixar un fill, Amintes IV de Macednia, que el va succeir nominalment, per de fet fou excls pel seu oncle (germ de Perdicas) Filip II de Macednia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267853" title="Selim III" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="105150">

Selim III (turc otom:           Sel m-i s lis) (24 de desembre de 1761   28 de juliol de 1808) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1789 fins el 1807. Era fill de Mustaf III (1757 74) i va succeir el seu oncle Abdlhamit I (1774 89).

Va continuar la guerra contra Rssia i ustria, que era cada cop ms desfaborable per l'Imperi. El fracs de la seva aliana amb Sucia i les prdues de Bucarest, Belgrad i Bendery el van obligar a signar el tractat de Ia i (1792).

Just quan s'acab l'enfrontament a Europa va haver de plantar cara a Napole Bonaparte per la seva invasi d'Egipte i Sria. Deixant enrera l'antiga aliana amb els francesos, s'ali amb la Gran Bretanya per combatre'ls.

Selim va procurar millorar les condicions de vida l'Imperi, abolint l'ocupaci militar dels feus, reformant l'administraci i difonent l'educaci. Tamb va contractar oficiales estrangers per entrenar una nova classe de tropes anomenades nizam-i-jedid. Aquestes tropes van ser utilitzades per defensar-se contra els rebels genssers que en moltes provncies europees feien costat a governadors descontents.

Encoratjat pels seus xits inicials va intentar reformar el cos dels genssers. Aquest cop, per, els  genssers es van tornar a revoltar i van aconseguir derrocar-lo, situant al seu nebot Mustaf al tron com a Mustaf IV. 

El comandant i gran visir Mustaf Bayrakdar, un ferm partidari de les reformes, va reunir un exrcit de 40.000 homes i va marxar cap a Constantinoble amb el propsit de reinstaurar Selim III. Per evitar-ho Mustaf IV va fer que els seus eunucs assassinessin a Selim.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267866" title="Star Wars Episodi III: La Venjana dels Sith" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="105151">

Star Wars Episodi III: La Venjana dels Sith (ttol original en angls Star Wars Episode III: Revenge of the Sith) s cronolgicament el tercer episodi de la srie La Guerra de les Galxies, i el sis en ordre de llanament. Va ser llanada el 2005, 28 anys desprs del llanament de la primera pellcula de la srie, Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperana.

Sinopsi.



Deu anys desprs de la Batalla de Naboo, Obi-Wan Kenobi ja s un Mestre Jedi i s enviat amb Anakin Skywalker a rescatar el Canceller Palpatine, segrestat pel General Grievous i posat sota la vigilncia del Comte Dooku a la nau espacial Invisible Hand. Amb l'ajuda d'R2D2, els Jedi arriben a la cambra on es troba el Canceller, i lluiten amb en Dooku, que aconsegueix deixar Obi-Wan inconscient. Anakin s capa de derrotar ell sol el Lord Sith, per comet un acte indigne d'un Jedi quan assassina Dooku seguint ordres de Palpatine. Degut a les accions del General Grievous, els Jedi i el Canceller es queden atrapats a la nau, molt danyada i que est a punt d'estavellar-se. Anakin aconsegueix fer un aterratge d'emergncia a Coruscant.

A partir d'aquest moment, els canvis en la vida d'Anakin s'acceleren. La seva dona, Padm, l'informa que est embarassada. Anakin, que ja havia ignorat les normes de l'orde Jedi casant-se amb Padm (se suposa que els Jedi no poden establir lligams amorosos), tamb ignora la preocupaci de la seva esposa i est molt feli per la notcia. Per aquesta nova es converteix ben aviat en un problema pel jove Skywalker. Com ja havia passat abans de l'assassinat de la seva mare Shmi Skywalker, Anakin comena a tenir malsons que semblen predir la mort de la seva esposa en donar a llum el beb. Nervis, Anakin explica al Mestre Yoda que t somnis premonitoris de la mort d'un sser estimat, per no li diu de qui es tracta. El mateix Yoda diu que intueix que el misteris Darth Sidious s alg prxim al Canceller, i Obi-Wan explica en privat a Anakin que el Consell Jedi desitja que el jove Skywalker espi Palpatine, aprofitant-se de la confiana que li t.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267868" title="Serp de collaret" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="105152">

La serp de collaret (Natrix natrix) s un ofidi totalment inofensiu i que molt rarament intenta de mossegar quan hom el captura.

Descripci.

Ofidi que, amb cua i tot, sol fer entre 90 i 120 cm, si b les femelles, que sn ms grosses que els mascles, poden acostar-se a 160 cm i dhuc, en casos excepcionals, arribar als dos metres.

Els exemplars ibrics presenten el dors de color verd oliva, amb nombroses i petites taques negres disposades irregularment. El ventre, tret de la regi del coll, s gaireb negre. 

Els joves tenen el cap tacat de negre, seguit de dues clapes grogues vorejades tamb de negre que, en conjunt, formen una espcie de collar. A mesura, per, que la serp d'aigua va creixent, el groc de la nuca desapareix i, de vegades, tamb el negre, cosa que l'aparta de la forma tpica i acosta els exemplars adults a la subespcie Natrix natrix astreptophora, que es caracteritza per la manca de collar.

Malgrat sser inofensiva, expelleix un lquid molt pudent, que procedeix d'unes glndules situades a l'anus. A causa d'aquest fet, s anomenada serp pudenta en algunes comarques catalanes. No s rar tampoc que, davant algun perill imminent, faci el mort, cosa que aconsegueix bo i posant-se de panxa enlaire alhora que obre la boca i deixa penjar la llengua.

Hbitat.

Viu preferentment en indrets humits i en qualsevol lloc on hi hagi aigua, malgrat que, de vegades, pugui allunyar-se'n considerablement. Tamb se n'han trobat exemplars al mar, on han arribat empesos pels rius.

Es localitza a la terra baixa i a la muntanya mitjana, on esdev ms abundant. Tot i que es pot trobar fora de l'aigua, mant una total dependncia del medi aqutic.

Alimentaci.

Es nodreix bsicament d'amfibis (granotes, gripaus, salamandras i tritons), per, a l'aigua, tamb engoleix peixos, si b ocasionalment.

Costums.

En arribar els primers freds cau en letargia i no torna a mostrar-se activa fins que arriba el bon temps.

Reproducci.

La reproducci s ovpara. La cpula es realitza a la primavera, o b a l'agost en terres ms fredes. En iniciar-se l'estiu, la femella pon de nou a quaranta ous de color blanc, les mesures dels quals oscillen entre 21-37 x 11-24 mm. En ms d'una ocasi, diverses femelles dipositen els ous en un mateix lloc, on es poden acumular fins a 4.000 ous. La durada de la incubaci depn de les condicions climtiques i sol durar entre 30 i 75 dies, passats els quals t lloc l'eclosi. Els petits, en nixer, ja sn perfectament formats i emprenen una vida totalment independent de llurs progenitors.

Bibliografia.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 68.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.


 Informaci sobre la serp de collaret. ;
 Vdeos i fotografies d'aquesta serp. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267871" title="Conny Vandenbos" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="105153">
Conny Vandenbos (La Haia, 16 de gener de 1937   Amsterdam, 7 d'abril de 2002) era una cantant neerlandesa.
Biografia.
Va nixer Jacoba Adriana Hollestelle. Va prendre el nom d'artista Conny Vandenbos desprs de casar-se amb Wim van den Bos. 

Va comenar la seva carrera interpretant canons franceses a la fi dels anys 50 del segle passat. El 1961 va obtenir el seu primer contracte, desprs del seu xit al festival de la can Knokkefestival a la ciutat balneria de la costa belga Knokke. Al 1964 va realitzar el seu propi espectacle televisiu.

El 1965 va representar els Pasos Baixos al Festival d'Eurovisi i obtenir la onzena posici amb la can 't Is genoeg geweest (trad.: Ja n'hi ha prou). Al 1966 va aconseguir el seu primer nmero u amb Ik ben gelukkig zonder jou (trad.: Sc feli sense tu) una can divertida a la qual una dona divorciada exulta en descobrir els plaers de la vida desprs de divorciar-se d'un home masclista. Un tema encara fora revolucionari a aquesta poca. 

Al 1974 va aconseguir dos nmeros u ms amb Roosje m'n roosje i Sjakie van de hoek. El 1976 van atorgar-li un Edison i el premi de la Gouden Harp per l'lbum Zo wil ik leven (trad.: Aix vull viure). A ms a ms va fer un espectacle de teatre amb Ted de Braak i una revista amb l'actor cmic Andr van Duin. Va amistar-se amb Janis Ian, de la qual va traduir un lbum i amb qui va cantar un duet. Tamb va participar al musicals Boefje i Heimwee. Al 1979, els belgues van elegir-la Dona de l'any. Al 1993, va obtenir un disc d'or amb l'lbum 14 Grootste Hits Van Conny Vandenbos (trad.: Els 14 xits de Conny Vandenbos). El 2000 li van oferir una llosa al Walk of fame de la ciutat de Rotterdam.

T una filla del seu primer casament amb Wim van den Bos, Karin. Amb son segon marit, el baixista Ger Faber, va tenir un fill Jeroen. Va morir el diumenge 7 d'abril 2002, dues setmanes desprs de descobrir-li un cncer de pulm.

Enllaos externs.
Web de Conny Vandenbos;
Biografia de Conny Vandebos (en neerlands) amb moltes fotos;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267872" title="Medalla del Servei Distingit (Regne Unit)" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="105154">

La Medalla del Servei Distingit (angls:Distinguished Service Medal) s una concecoraci britnica, atorgada al personal de la Royal Navy o els Reials Marines per valentia o conducta distingida durant el servei actiu al mar fins el rang de Contramestre Major.

Va ser establerta per Jordi V el 14 d'octubre de 1914. s equivalent a la Creu del Servei Distingit atorgada als oficials, si b aquesta s inferior dins del rang de precedncia (se situa entre la Medalla de Jordi i la Medalla Militar). Els receptors poden fer servir el post-nominal "DSM". Va ser derogada al 1993, i des de llavors la Creu del Servei Distingit pot atorgar-se a tots els rangs.

 Disseny .

Una medalla en plata, de 36mm de dimetre. A l'anvers figura l'efgie coronada del monarca regnant. Al revers apareix la inscripci 'FOR DISTINGUISHED SERVICE' (Pel Servei Distingit) en 3 lnies, amb una branca de llorer i la corona imperial.

El suspensori s pla.

Penja d'una cinta blau mar amb una franja blanca d'un ter de l'amplada total al centre. Al centre de la franja blanca hi ha una franja blau mar.

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant una barra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267873" title="Jerarquia aritmtica" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="105155">
En lgica matemtica, la jerarquia aritmtica o jerarquia de Kleene s una classificaci de conjunts de nombres naturals (i per extensi de qualsevol tipus d'elements que es codifiquin en nombres naturals) segons la complexitat de les frmules que els defineixen.  Els conjunts classificats s'anomenen aritmtics. 

La jerarquia aritmtica s important en la teoria de la recursi, en la teoria descriptiva de conjunts efectiva, i en l'estudi de teories formals  (com per exemple l'aritmtica de Peano).

L'algorisme de Tarski-Kuratowski permet obtenir fcilment una fita superior per a la classificaci dels conjunts aritmtics.

La jerarquia hiperaritmtica i la jerarquia analtica sn extensions de la jerarquia aritmtica que permeten classificar ms conjunts.

 La jerarquia aritmtica per frmules .

La jerarquia aritmtica classifica en primer lloc les frmules (sense parmetres) del llenguatge de l'aritmtica de primer ordre.  Les classes de frmules es denoten  i  per cada natural n.

Si una frmula  s lgicament equivalent a una frmula que noms t quantificadors fitats aleshores  pertany a  i a .  

Les classes  i  es defineixen inductivament per cada nombre natural n de la segent manera:
Si  s lgicament equivalent a una frmula del tipus , on  s , llavors  s .  ;
Si  s lgicament equivalent a una frmula del tipus , on  s , llavors  s .    ;

Com que tota frmula s equivalent a una frmula en forma normal prennexa, tota frmula pertany a alguna classe de la jerarquia.  D'altra banda, com que a tota frmula se li poden afegir quantificadors banals (s a dir, que no lliguin cap variable lliure), si una frmula pertany a  o a , tamb pertany a  o a  per cada m ms gran que n.  Ara b, la classe ms significativa per cada frmula s la que t el mnim ndex n.

 La jerarquia aritmtica per conjunts de nombres naturals .

Diem que un conjunt X de nombres naturals s definible per una frmula  (n) del llenguatge de l'aritmtica de Peano si , s a dir, si els elements de X sn exactament els nombres que verifiquen  . Un conjunt s definible en l'aritmtica de primer ordre si s definible per alguna frmula del llenguatge de l'aritmtica de Peano.

A cada conjunt X de nombres naturals definible en l'aritmtica de primer ordre es classifica en una classe , , o , per algun  natural de la manera segent.  Si X s definible per una frmula , llavors  pertany a .  Si X s definible per una frmula , llavors  pertany a . Si  pertany a la vegada a  i a , llavors pertany a .

Observem que no tindria gaire sentit parlar de frmules  car el primer quantificador d'una frmula prennexa s universal o b existencial. Per tant, no diem que un conjunt de  s definible per una frmula , sin que s definible per una frmula   i per una frmula . Fixem-nos que els conjunts de  sn exactament els conjunts recursius.

De manera anloga es pot fer una classificaci de conjunts de k-tuples de naturals. Simplement en lloc d'usar frmules amb una variable lliure cal usar frmules amb k variables lliures.

 Jerarquies aritmtiques relativitzades .

De la mateixa manera que es pot definir que un conjunt X sigui recursiu relativament a un altre conjunt Y tot permetent que la computaci de X consulti Y com a oracle, podem estendre aquesta noci a tota la jerarquia aritmtica i definir qu significa que un conjunt X sigui ,  o  relativament a Y, i ho denotem respectivament amb   i .  A tal efecte fixem un conjunt de naturals Y i afegim al llenguatge un predicate unari per a la pertinena a Y. Diem que X s a  si s definible per una frmula  d'aquest llenguatge expandit. Per dir-ho ms intutivament, X s  si s definible per una frmula  que pot consultar Y. Tamb podem veure els conjunts de  com aquells que es construeixen a partir de conjunts recursius relativament a Y tot projectant-los i agafant complements fins a n vegades.

Per exemple, sigui Y un conjunt de naturals i sigui X el conjunt dels nombres divisibles per algun element de Y. Llavors X s definible per la frmula  i per tant X s a  (de fet s a  ja que podrem fitar ambds quantificadors per n).

 Reductibilitat aritmtica i graus .

La reductibilitat aritmtica s una noci intermitja entre la reductibilitat de Turing i la reductibilitat hiperarimtica.

Un conjunt s aritmtic (o aritmticament definible) si s definible per alguna frmula del llenguatge de l'aritmtica de Peano, s a dir, si pertany a  o a  per algun natural n. Un conjunt X  s aritmtic relativament a un altre conjunt Y, i es denota , si X s definible alguna frmula del llenguatge de l'aritmtica de Peano expandit amb un predicat unari per a la pertinena a Y, s a dir, si X pertany a  o a  per algun natural n. En aquest cas tamb es diu que X s aritmticament reductible a Y.

La relaci  s reflexiva i transitiva, i per tant la seva simetritzaci  definida aix

;
s una relaci d'equivalncia.  Les classes d'equivalncia d'aquesta relaci sn els graus aritmtics i tenen un ordre parcial indut per .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267877" title="Dnut de xocolata" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="105156">

Un dnut de xocolata s un dnut que porta xocolata. Es pot considerar que n'hi ha diversos tipus segons com portin xocolata, el tipus de dnuts que sn i la quantitat de xocolata que portin.

Els primers dnuts de xocolata no estaven coberts de xocolata, sin que la portaven a l'interior. Per fora duien sucre i no tenien el forat tradicional dels dnuts d'avui en dia. Es pot dir que eren ms aviat un pastisset de sucre amb xocolata. Ms endavant van aparixer els dnuts coberts amb xocolata desfeta, que encara no tenien forat per ja estaven gaireb completament envoltats de xocolata (per no totalment ja que la part inferior quedava ensucrada). Finalment van aparixer els dnuts de xocolata amb forat, els ms coneguts a Espanya grcies a la gran popularitat que els va donar l'empresa Panrico.

Vegeu tamb.
Dnut;
Dnut de sucre;
Panrico;

Enllaos externs.
Web de Donuts;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267884" title="Euophrys omnisuperstes" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="105157">

Euophrys omnisuperstes (estant per sobre de tot) s un petit saltcid que viu a altituds de fins a 6.700 metres a l'Everest. Aix fa que probablement sigui l'animal que habita permanentment a ms altitud de la Terra. Se sap que viu en escletxes entre fragments de roques. S'alimenta de criatures minscules que mengen material vegetal portat pel vent d'altituds ms baixes.

Referncies.


 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267886" title="Manuel Cerd Ferrer" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="105158">
Manuel Cerd Ferrer (Castell de la Plana, 1944) s un advocat i poltic valenci. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la provncia de Castell per UCD. El 1982 deix la UCD i es pass al Partit d'Acci Democrtica, de Francisco Fernndez Ordez, que poc desprs es va unir al PSPV-PSOE.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267887" title="Integraci numrica" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="105159">
En clcul, l'integraci numrica consisteix en una famlia d'algorismes per a calcular el valor numric d'una integral definida, per extensi, el terme de vegades es fa servir tamb per a descriure la soluci numrica d'equacions diferencials ordinries. Aquest article se centra en el clcul d'integrals definides. El terme quadratura numrica (sovint abreviat a quadratura) s ms o menys sinnim dintegraci numrica, especialment si s'aplica a integrals d'una dimensi tot i que pel cas de dues o ms dimensions (integral mltiple) tamb es fa servir. 

El problema bsic al que s'adrea la integraci numrica s del de calcular una soluci aproximada a una integral definida.

;

Si f(x) s una funci contnuament derivable sobre un nombre petit de dimensions i els lmits d'integraci sn afitats, llavors hi ha molts mtodes excellents per a aproximar l'integral amb una precisi arbitrria.


Motius per a la integraci numrica.

Hi ha molts motius per a emprar la integraci numrica.
Pot ser que l'integrand f(x) noms sigui conegut a determinats punts, 
per exemple obtinguts per mostreig. 
Alguns sistemes integrats i altres aplicacions informtiques pot ser que necessitin integraci numrica per aquest motiu.

Pot ser que es conegui la frmula de l'integrand, per pot ser que sigui difcil o impossible de trobar una primitiva que sigui una funci elemental.  Un exemple d'aix s f(x) = exp( x2), la primitiva de la qual no es pot escriure de forma elemental.

De vegades s possible trobar la primitiva simblicament, per pot ser ms fcil de calcular la integral numricament que calcular els valors de la primitiva. Aquest pot ser el cas per exemple si la primitiva ve donada per una srie o un producte infinits, o si la seva avaluaci requereix una funci especial l'algorisme per avaluar la qual no es t disponible.

Mtodes per a integrals d'una dimensi.

Els mtodes d'integraci numrica troben un valor aproximat de la integral definida. Amb un error que s la diferncia entre el valor que donen i el valor exacte.

Les diferncies entre els diferents mtodes es basen principalment en la forma de trobar la aproximaci de la integral i en alguns cassos la forma d'anar afinant el clcul per a redur l'error estimat.

Una part important de l'anlisi de la integraci numrica s l'estudi del comportament de la aproximaci de l'error com a funci del nombre d'avaluacions de la funci integrand.

Val a dir que el problema noms t inters si no s possible conixer amb exactitud el valor de l'error. L'error per definici s la diferncia entre el valor aproximat i el valor exacte. En els cassos on es pot conixer l'error, n'hi ha prou amb afegir-lo al valor aproximat per a obtenir el valor exacte. Per en aquests cassos no cal una integraci numrica. Per tant els mtodes treballen o b amb fites superiors de l'error o b amb valors estimats de l'error.

Entre dos mtodes que tenen el mateix error, es considera superior el que necessita un nombre inferior d'avaluacions de la funci.

El fet de reduir el nombre d'avaluacions de la funci integrand redueix el nombre d'operacions aritmtiques implicades. Aix redueix el temps de clcul. En els cassos en qu els clculs es fan amb operacions de coma flotant (que sn la majoria) el fet de reduir el nombre d'operacions tamb redueix l'error d'arrodoniment total. 

La integraci numrica per la 'fora bruta' es pot fer, si la funci integrand t un comportament raonablement bo (per exemple s contnua), a base d'avaluar l'integrand amb increments molt petits.

 Mtodes basats en funcions d'interpolaci .

Hi ha una extensa famlia de mtodes que es basen en aproximar la funci a integrar  per un altre funci  de la qual es coneix l'integral exacta. La funci que substitueix l'original es troba de forma que, en un cert nombre de punts tingui el mateix valor que l'original. Com que els punts extrems formen part sempre d'aquest conjunt de punts, de la nova funci se'n diu una interpolaci de la funci original. (quant els punts extrems no es fan servir per trobar la funci que substitueix la original llavors se'n diu extrapolaci). Tpicament aquestes funcions sn polinomis. 

El mtode ms senzill d'aquesta classe s el de fer que la funci d'interpolaci sigui una funci constant (un polinomi de grau zero) que passa pel punt ((a+b)/2, f((a+b)/2)). D'aquest mtode se'n diu el mtode del punt mig o el mtode rectangular.



La funci d'interpolaci pot ser tamb una funci af (un polinomi de grau 1)
Que passa pels punts extrems (a, f(a)) and (b, f(b)).

D'aquest mtode se'n diu el mtode trapezial.

;
;


Per a cada un d'aquests mtodes, es pot aconseguir una aproximaci ms exacta a base de trencar l'interval  b en n subintervals, calculant una aproximaci per cada un dels subintervals, i desprs sumant tos els resultats (si l'amplada del interval s constant es pot treure factor com de l'amplada de l'interval i multiplicar al final, d'aquesta forma es redueix el nombre d'operacions). D'aix se'n diu un mtode compost, mtode estes, or mtode iterat. Per exemple, el mtode trapezial compost es pot establir com

;

On els subintervals tenen la forma h, (k+1) h, amb h = (b a)/n i k = 0, 1, 2,  , n 1.

L'interpolaci amb polinomis avaluats a punts equidistants en b porten a les frmules de Newton-Cotes, de les quals les regles rectangular i trapezial en sn exemples. EL mtode de Simpson, que es basa en polinomis de segon grau s tamb una frmula de Newton-Cotes. 

Els mtodes de quadratura que utilitzen punts equidistants tenen la propietat molt convenient de qu al subdividir els intervals el nou conjunt de punts cont l'anterior, d'aquesta forma els valors de la funci integrand es poden reutilitzar (no cal tornar-los a calcular).

Si es permet que els intervals entre punts d'interpolaci varin, es troba una altre grup de frmules de quadratura, com les frmules de quadratura de Gauss. Una quadratura de Gauss s normalment ms exacta que una de Newton-Cotes amb la mateixa quantitat d'avaluacions de la funci, si l'integrand s suau (es a dir s derivable molts cops).  Altres mtodes de quadratura amb intervals variables inclouen la quadratura de Clenshaw-Curtis i els mtodes de quadratura de Fejr.

Els punts de la quadratura de Gauss no sn reutilitzables, per els de la quadratura de Gauss-Kronrod, que hi esta estretament relacionada, s que sn reutilitzables.  Els punts de la quadratura de Clenshaw-Curtis tamb sn reutilitzables.

 Algorismes adaptatius .


Si f(x) no t moltes derivades a tots els punts, o si les derivades esdevenen grans (el grfic de la funci s molt proper a una recta vertical), llavors la quadratura de Gauss sovint s insuficient. En aquest cas un algorisme com el segent pot donar millors resultats:

    // Aquest algorisme calcula l'integral definida d'una funci, des de 0 fins a 1,
    // de forma adaptativa, a base de triar passos ms petits en les zones properes  
    // als punts problemtics.
    // Assignar a inicial_h la mida inicial del pas.
    x:=0
    h:=inicial_h
    acumulador:=0
    FER MENTRE x<1.0
        SI x+h>1.0 LLAVORS
            h=1.0-x
        FI SI
        SI  l'error de quadratura de  f(x) sobre  s massa gran LLAVORS
            Fer h ms petit
        ALTRAMENT
            acumulador:=acumulador + quadratura de f sobre 
            x:=x+h
            SI l'error de quadratura de f(x) sobre  s molt petit LLAVORS
                Fer h ms gran
            FI SI
        FI SI
    FI FER MENTRE
    RETORNA acumulador

Alguns detalls de l'algorisme requereixen un anlisi curs. En molts cassos, estimar l'error de la quadratura sobre un interval per a una funci f(x) no s obi. Una soluci popular s emprar dos mtodes de quadratura diferents i fer servit la diferncia com una estimaci de l'error. L'altre problema s decidir qu signifiquen "massa gran" i "molt petit". Un criteri local per a "massa gran" s que l'error de quadratura no ha de ser ms gran que  on el nombre real t, s la tolerncia que es desitja establir per a l'error global. Llavors altre cop, si h ja s minscul, pot no valer la pena de fer-lo encara ms petit encara que l'error de quadratura sigui aparentment gran. Un criteri global s que la suma dels errors de tots els intervals ha de ser ms petit que t.  D'aquest tipus d'anlisi de l'error se'n anomena habitualment "a posteriori" donat que es calcula l'error desprs d'haver calculat l'aproximaci.

Les heurstiques per a la quadratura adaptativa es discuteixen a Forsythe et al. (Secci 5.4).

 Mtodes d'extrapolaci .

La exactitud d'una quadratura de Newton-Cotes s generalment funci del nombre de punts d'avaluaci.
EL resultat s normalment ms exacte a mesura que el nombre de punts d'avaluaci augmenta,
O, el que s equivalent, a mesura que la distncia entre punts disminueix.
s natural de qestionar quin seria el resultat si es permets que el pas s'aprops a zero.
Aquesta pregunta es pot respondre a base de extrapolar el resultat que s'obt a partir de dos o ms mides de pas petites per diferents de zero (vegeu extrapolaci de Richardson).
La funci d'extrapolaci pot ser un polinomi o una funci racional.
Els mtodes d'extrapolaci es descriuen amb ms detall per Stoer i Bulirsch (Secci 3.4).

 Estimaci conservadora (a priori) de l'error .

Sia f una funci amb una derivada primera afitada en . Llavors el teorema del valor mitj per a f, on , diu

 ;

Per algun  de  depenent de x. Si s'integra en x des de a fins a b als dos cantons i es prenen valors absoluts, s'obt

 

Encara es pot aproximar ms l'integral del cant dret a base de ficar el valor absolut dins del integrand, i substituinr el terme en f'  per una fita superior:

  (**);

(Vegeu suprem.) A partir d'aqu, si s'aproxima l'integral  abf(x)dx pel mtode de quadratura (b a)f(a) l'error no s ms gran que el cant dret de (**). Aix es pot convertir en un anlisi de l'error per al sumatori de Riemann (*), donada una fita superior de

 ;

Per al terme d'error d'aquesta particular aproximaci. (Fixeu-vos que aquest s precisament l'error que s'ha calculat pel cas .) Emprant ms derivades, i a base de anar pessigant la quadratura, es pot fer una anlisi de l'error similar emprant una srie de Taylor (emprant un sumatori parcial amb el terme residual) per f. Aquest anlisi de l'error dona una fita superior estricta del error, si les derivades de f estan disponibles.

Aquest mtode d'integraci es pot combinar amb l'aritmtica d'intervals per a produir demostracions computacionals i clculs verificats.

 Integrals mltiples .

Els mtodes de quadratura que s'han comentat fins aqu s'han dissenyat tots per a calcular integrals d'una dimensi.

Per a calcular integrals de diverses dimensions, un enfocament s expressar la integral mltiple com a repetici d'integrals d'una dimensi fent s del teorema de Fubini.

Aquest enfocament porta a una quantitat d'avaluacions de la funci que creix exponencialment a mesura que creix el nombre de dimensions. Es coneixen dos mtodes per a superar aquesta anomenada maledicci de la dimensi.

 Montecarlo .



Els mtodes de Montecarlo i mtodes de quasi-Montecarlo sn fcils d'aplicar a integrals multidimensionals, i poden produir una millor exactitud pel mateix nombre d'avaluacions de la funci que en integracions repetides emprant mtodes unidimensionals. 
Una classe gran de mtodes tils de Montecarlo sn els anomenats algorismes de Cadena de Morkov de Montecarlo,
Els quals inclouen l'algorisme de Metropolis-Hastings i el mostreig de Gibbs.

 Graelles disperses .
Les graelles disperses varen ser desenvolupades inicialment per Smolyak per a la quadratura de funcions de moltes dimensions. El mtode es basa sempre en una mtode de quadratura unidimensional, per fa una ms sofisticada combinaci de resultats de cada variable.

 Conexi amb les equacions diferencials .

El problema d'avaluar l'integral
;
Es pot reduir a un problema de valor inicial per a una equaci diferencial ordinria. Si l'integral de ms amunt s'escriu com I(b), llavors la funci I satisf
;
Els mtodes desenvolpats per a resoldre equacions diferencials ordinries, com per exemple els mtodes de Runge Kutta, es poden aplicar per a resoldre el problema i per tant es poden emprar per avaluar l'integral.


 Software per a integraci numrica .

L'integraci numrica s un dels problemes ms intensament estudiats en clcul numric. 

De les moltes implementacions en programari que hi ha aqu se'n llisten unes quantes.

 QUADPACK (part de SLATEC): descripci , codi font . QUADPACK s una collecci d'algorismes, en Fortran, per a integraci numrica basats en la quadratura de Gauss.
 GSL: La llibreria cientfica GNU (GSL) s una llibreria cientfica escrita en C que subministra un ample ventall de rutines matemtiques, com la integraci de Montecarlo.
 Tamb es troben algorsimes d'integraci numrica a la Guia de programari matemtic disponible classe H2.
 ALGLIB s una collecci d'algorismes en C# / C++ / Delphi / Visual Basic / etc., per a integraci numrica.

 Referncies .

 Philip J. Davis and Philip Rabinowitz, Methods of Numerical Integration.
 George E. Forsythe, Michael A. Malcolm, and Cleve B. Moler. Computer Methods for Mathematical Computations. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall, 1977. (Vegeu Capto 5.);
 William H. Press, Brian P. Flannery, Saul A. Teukolsky, William T. Vetterling. Numerical Recipes in C. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1988. (Vegeu Captol 4.);
 Josef Stoer and Roland Bulirsch. Introduction to Numerical Analysis. New York: Springer-Verlag, 1980. (Vegeu Captol 3.);
 Jon M. Smith Recent Developments in Numerical Integration, J. Dynam. Sys., Measurement and Control 96, Ser. G-1, No. 1, 61-70, Mar. 1974.

Enllaos externs.
 Integration: Background, Simulations, etc. al Holistic Numerical Methods Institute;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267889" title="Jos Antonio Gonzlez Monterroso" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="105160">
Jos Antonio Gonzlez Monterroso (Madrid, 1940) s un metge madrileny establit al Pas Valenci. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la provncia de Castell per la UCD. El 1982 es va unir amb Manuel Cerd Ferrer al Partit d'Acci Democrtica, de Francisco Fernndez Ordez, que poc desprs es va unir al PSPV-PSOE.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267891" title="Juan Bautista Ros Martnez" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="105161">
Juan Bautista Ros Martnez (Borriana, 1924) s un agricultor i poltic valenci. s llicenciat en Cincies Econmiques i collaborador del diari Mediterrneo, de Castell. Ha estat Vocal de la Junta d'Aiges de La Plana i membre de la Junta de Govern de la Confederaci Hidrogrfica del Xquer. Ha estat director d'empreses d'explotaci i d'exportaci de ctrics i gran impulsor d'associacions agrcoles i de Comunitats de Regants, ocupant la presidncia de la Comunitat de Regants de Borriana i del Sindicat de Regs del Riu Millars. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la UCD per la provncia de Castell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267893" title="Peregr" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="105162">


Onomstica:

Peregr Proteu, filsof cnic grec ;
Luci Armeni Peregr, cnsol el 244;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267894" title="Peregr Proteu" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="105163">
Peregr Proteu (Peregrinus Proteus)  fou un filsof cnic grec nascut a Parion (Parium) a l'Hellespont que va viure al segle II.

La seva vida de jove fou una successi de malifetes i fins i tot fiu acusat de parricidi. Va visitar Palestina i es va fer cristi i va aconseguir certa autoritat dins l'esglsia; per fer-se notar es va fer tancar a la pres, per el governador rom se'n va adonar que noms volia notorietat i el va alliberar.

Va retornar a la seva ciutat natal on va repartir els seus bns entre els pobres per fer oblidar el seu passat; desprs va viatjar buscant suport pels cristians, per quan va profanar una cerimnia religiosa fou excomunicat. 

Va anar a Egipte on es va distingir per els seus actes obscens; desprs va anar a Roma on va cometre diversos abusos i en fou expulsat pel prefecte de la ciutat. Desprs va anar a Elis on va tractar d'incitar al poble contra els romans.

Esgotats tots els mtodes per fer-se fams va decidir cremar-se a si mateix als jocs olmpics, cosa que va fer a la 236 olimpada el 165. A Paros se li va erigir una esttua.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267895" title="Luci Armeni Peregr" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="105164">
Luci Armeni Peregr (Lucius Armenius Peregrinus) fou cnsol de Roma el 244 juntament amb Aule Fulvi Emili, l'any en qu Filip l'rab va pujar al tron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267896" title="Perennis" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="105165">
Perennis fou un prefecte pretori rom que va substituir com nic prefecte a Tarrunt Patern quan aquest va morir el 183.

Degut a les borratxeres de Cmmode, sovint va dirigir l'Imperi. Es va fer odis als soldats i finalment fou entregat a aquestos que el van matar junt amb la seva dona i fills el 186 o 187. Di Cassi diu que la seva mort fou demanada per una diputaci de quinze oficials de l'exrcit de Britnia, per aquest relat t poc crdit. Di diu que va participar a la mort de Patern per dirigir tot sol l'Imperi per diu que va procurar el benestar per al seu pas del que Cmmode no es preocupava; en canvi Lampridi i Herodi diuen que va encoratjar els excessos de l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267897" title="Jos Bguena Candela" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="105166">
Jos Bguena Candela (Valncia, 1924 - 1990) s un metge i poltic valenci. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Valncia el 1947 i tamb doctor. Va ampliar estudis en la Medicinische Universittsklinik, de Zuric (1951 i 1956). El 1967 fou catedrtic de Patologia i Clniques Mdiques i catedrtic extraordinari de Gentica Mdica de la Facultat de Medicina de Valncia, des de 1969. Fou cap del departament de Gentica de l'Institut d'Investigacions Citolgiques de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valncia i Vocal del Consell Superior de Protecci de Menors. Rector de la Universitat de Valncia el 1972-1976. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou senador per la UCD per la provncia de Valncia. El 1982 abandon la seva activitat poltica per a dedicar-se a la medicina fins que va morir d'un atac de cor a Valncia el 1990.

 Enllaos externs .
 Biografia a Las Provincias;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267898" title="Periandre" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="105167">


Onomstica:

Periandre de Corint, tir de Corint vers 625 a 585 aC;
Periandre d'Ambrcia, tir d'Ambrcia al final del segle VII aC i comenament del segle VI aC, contemporani de Periandre de Corint;
Periandre (metge), metge grec del segle IV aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267899" title="Arturo Lizn Giner" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="105168">
Arturo Lizn Giner (Sella, Marina Baixa 1938) s un poltic valenci. Va iniciar es carrera professional com advocat desprs de llicenciar-se en dret per la Universitat de Valncia el 1963. El 1979 va interrompre la seva carrera professional al ser triat senador pel PSPV-PSOE per la  provncia d'Alacant durant quatre legislatures consecutives, des de 1979 fins a 1993.

Al Senat va ocupar els crrecs de Vicepresident Primer, President de la Comissi Constitucional, Membre de la Comissi d'Afers exteriors i Membre de la Comissi de Justcia. Desprs d'abandonar el Senat, fou nomenat el 28 de juliol de 1993, per les Corts Valencianes, primer Sndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. Va ocupar aquest crrec fins a la fi del seu mandat el 28 de juliol de 1998. Des de llavors a tornat a exercir professionalment l'advocacia. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267900" title="Periandre de Corint" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="105169">
Periandre (Periander, ) fill de Cpsel, fou tir de Corint, succeint al seu pare vers el 625 aC. 

El seu govern fou suau i beneficis al comenament, per amb el temps va esdevenir opressiu, encara que aquest punt resulta de les informacions del partit oligrquic que el va enderrocar. Herdot diu que va preguntar a Trasbul de Milet, tir de Milet, la forma de mantenir-se en el poder, i Periandre va interpretar la resposta com que havia de matar a tots els nobles de l'estat cosa que va fer. 

Digenes Laerci diu que tenia mala conscincia per l'incest amb la seva mare (en algunes versions l'incest es presenta com involuntari) i aix va alterar el seu carcter i el va fer tornar cruel. 

Periandre es va dotar d'una gurdia personal de mercenaris per la seva seguretat i va orientar la seva poltica a mantenir el poder; va impedir l'acumulaci de riqueses per individus concrets i va crear una cort per jutjar els cossos; es diu que va estripar els vestits de les dones de Corint potser com a part d'una poltica de repressi del luxe o l'extravagncia. 

Dels seus fets exterior es coneix poca cosa, per se sap que va conquerir Epidaure, que va sotmetre Crcira i que va ajudar a Pitac i a Mitilene en la seva guerra contra Atenes per la possessi de Sigeion (606 aC), i que finalment va fer de mediador en aquest conflicte; va estar aliat als tirans de Milet i Epidaure i a suposats brbars com el rei Aliates II de Ldia. Cap a l'oest va intentar dominar la zona costera al sud d'Illria i connectar amb les nacions barbares de l'interior; a la costa de la mar Jnica va fundar Apollnia d'Illria; va planejar un canal a l'istme de Corint per connectar els dos mars; el comer que les seves possessions aportaven a Corint permetien a Periandre gaudir d'uns bons ingressos que va dedicar a la construcci d'obres dedicades als deus; fou patr de literats, filsofs i artistes i Digenes Laerci diu que va escriure un poema didctic de 2.000 versos.

Fou incls generalment entre els set savis de Grcia, encara que per la seva condici de tir alguns el van excloure. Va morir vers el 585 aC.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267902" title="Periandre d'Ambrcia" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="105170">
Periandre (Periander, )  fou tir d'Ambrcia a la segona meitat del segle VII aC, contemporani de Periandre de Corint amb el que estava emparentat ja que era fill de Gorge, el qual era fill o germ de Cpsel (el pare de Periandre de Corint). L'establiment del seu poder fou deguda amb seguretat a la poltica dels cipslides d'expansi cap a la costa de la mar Jnica. 

Fou enderrocat pel poble a la mort del seu parent de Corint el 585 aC, segons Aristtil en una revolta provocada per un insult a un dels seus favorits.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267903" title="Periandre (metge)" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="105171">
Periandre (Periander, ) fou un metge grec del segle IV aC.

Va gaudir d'una bona reputaci en la seva professi. Va voler escriure tamb alguns versos que no van arribar a gaire bon nivell i fou criticat per aix (Plutarc,  Apophthegm. Lacon. vol. ii. p. 125).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267906" title="Perclit" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="105172">

Perclit (Pericleitus, ) fou un msic lric de Lesbos, de l'escola de Terpander, que va florir poc abans que Hipponax, es a dir vers la meitat del segle VI aC (a l'entorn de l'any 550 aC). 

Els musics de l'escola lsbica de Terpander van obtenir diversos premis als concursos musicals dels festivals de la Crnia (Carneia) des del temps de Terpander fins el de Perclit, desprs del  qual la gloria de l'escola es va acabar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267910" title="Eli Lampridi" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="105173">
Eli Lampridi fou un historiador rom, dels sis escriptors de lHistoriae Augustae. 

El seu nom apareix a les biografies de Cmmode, Anton, Elagbal i Alexandre Sever, per no hi unanimitat sobre els autors de cada biografia i molts atribueixen aquestes biografies (i d'altres) a Deli o Eli Esparti, el que va fer pensar a Salmasi que podia ser la mateixa persona que es diria Eli Lampridi Esparti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267911" title="Richard Kingson" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="105174">
Richard Kingson (nascut a Accra el 13 de juny del 1978) s un futbolista professional ghans que juga com a porter al Birmingham City F.C..



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267915" title="Quincy Owusu-Abeyie" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="105175">
Quincy James Owusu-Abeyie (nascut a Amsterdam, Pasos Baixos el 15 d'abril del 1986) s un futbolista professional neerlands i nacionalitzat ghans que juga com a davanter al Birmingham City.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267916" title="Josep Zaforteza Calvet" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="105176">
Josep Zaforteza Calvet (Palma, Mallorca, 1927) fou un advocat, empresari i poltic mallorqu. Llicenciat en dret, ha estat deg del Collegi d'Advocats de Balears, president del Consell d'Administraci de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears i del Consell d'Administraci d'Editora Balear, S.A, propietria de Diario de Mallorca. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la UCD per Mallorca. Tamb s hereu universal dels drets d'autor de Lloren Villalonga  i de la seva Casa Museu. Tamb fou magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears fins a la seva jubilaci el 1998.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267917" title="Sammy Adjei" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="105177">
Sammy Adjei (nascut a Accra l'1 de setembre de 1980) s un futbolista professional ghans que juga com a porter al Hearts of Oak SC.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267919" title="John Mensah" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="105178">

John 'Rock Of Gibraltar' Mensah (nascut a Obuasi el 29 de novembre de 1982) s un futbolista professional ghans que juga com a defensa al Rennes .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267923" title="Manifest de Xtiva 1707-2007" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="105179">
El Manifest de Xtiva 1707-2007 va ser un manifest contra l'especulaci urbanstica i el deteriorament cultural i mediambiental de Xtiva que recolzaren representants de diferents mbits culturals de la ciutat.

El Manifest de Xtiva 1707-2007 es va fer pblic el 29 de mar de 2007, coincidint amb el 300 aniversari de l'extermini de Xtiva per les tropes borbniques. El manifest feia una analogia entre la destrucci patida el 1707 i l'excessiu creixement urbanstic, la degradaci ambiental i la poltica social i cultural de 2007. 

Els requisits per donar-li recolzament eren ser natural de Xtiva, viure o treballar-hi. Entre d'altres li van donar suport: Raimon, Feliu Ventura, l'escriptor Toni Cucarella, Manolo Miralles d'Al Tall, Vicent lvarez (membre del Consell Valenci de Cultura) el pintor Artur Heras, l'ex-conseller Carles Sol o el poeta Elies Barber, aix com collectius o institucions locals com el Consell de la Joventut de Xtiva, l'associaci Xateba, collectiu Camot, Cos i Natura, La Bicicleta Teatre, Teatre la Lluna i finalment les delegacions locals d'organitzacions com Coordinadora d'Escoles en Valenci de La Costera, Intersindical Valenciana, Maulets de l'IES Simarro i l'IES La Costera. 

Desprs de fer-se pblic el 29 de mar, es van fer ress la rdio i la prensa de Xtiva i la prensa del digital i escrita del Pas Valenci .

Enllaos externs.

 Pgina del Manifest de Xtiva 1707-2007

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267927" title="Abdul Kader Keta" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="105180">
Abdul Kader Keta (nascut a Abidjan el 6 d'agost del 1981) s un futbolista professional ivori que juga com a davanter a l'Olympique de Li.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267928" title="Toms Cerd" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="105181">

Toms Cerd i la renovaci de l ensenyament de la fsica i les matemtiques: Col.legi de Cordelles

L'ensenyament de la cincia moderna no es va introduir a les universitats espanyoles de forma general fins al regnat de Carles III. Malgrat aix, en alguns centres, particularment en els de Valncia i Cervera, alguns professors de filosofia o matemtiques -a ltim, en el cas de Valncia- es van esforar per modernitzar els seus ensenyaments, incorporant,eclcticament, aspectes de les doctrines de Gassendi, Maignan, Descartes, etc. odels progressos en les cincies fisicomatemtiques. A Cervera, on el professorat estava constitut en gran part per membres de la Companyia de Jess, els professors ms destacats en el sentit indicat van ser Mateu Aymerich (1715-1799) i Toms Cerd (1715-1791). Aymerich, tant en el seu Systema antiquo- novum. Jesuiticae Philosophiae contentiosam et experimentalem philosophandi methodum complectens (1747), com en els seus Prolusiones philosophicae (1756), va insistir en la necessitat d'introduir els alumnes en els progressos de la fsica experimental, a la que va dedicar una part substancial dels seus escrits : "Ning, doncs, admire -diu en el prleg del Systema antiquo-novum si troba moltes coses bones per a estudiar i dignssimes de saber-se, sobre les quals ha regnat fins ara un profundssim silenci a les Acadmies de Catalunya i Espanya...".Aquest inters per donar a conixer els nous coneixements cientfics apareix reflectit, encara en major mesura que a les obres d'Aymerich, en les Jesuiticae Philosophiae Theses (1753) de Cerd, on es tracten qestions de fsica, astronomia i matemtiques; entre els nombrosos autors citats per Cerd hi figuren Kepler, Descartes, Gassendi, Huygens, Cassini, Clairaut, Jordi Juan, Nollet i Newton. 

Desprs de la seua etapa de docncia a Cervera, Cerd es va traslladar a Marsella, el 1755, per completar la seua formaci cientfica amb el jesuta francs Esprit Pezenas, autor de la versi francesa (1749) del Treatise of fluxions de MacLaurin. A la seua tornada a Barcelona,va passar a ocupar, entre 1757 i 1764, la ctedra de matemtiques del Collegi de Nobles de Santiago de Cordelles, ctedra creada expressament per a ell amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat i l informe favorable de l'Audincia de Catalunya. Toms Cerd, que ja havia donat el seu primer curs de matemtiques a Cordelles el curs 1756-57,va impartir el seu primer curs pblic, com a catedrtic regi, el curs 1757-58 (Gassiot, 2000).

Cerd va concebre un projecte global d ensenyament de les matemtiques pures i aplicades, seguint la tradici enciclopedista del compendis de matemtiques pures i mixtes o fisicomatemtiques i va incorporar les novetats a les diverses parts d aquestes disciplines. L any 1758, amb l ajut econmic de l Ajuntament de Barcelona, public dos volums de Liciones de Matemtica o Elementos Generales de Arithmtica y Algebra para el uso de la clase i va escriure al matemtic angls Thomas Sympson demanant-li consell per seleccionar autors a seguir en d altres parts de la matemtica (de les que n especifica algunes:  Mecnica, Esttica, Hidrosttica, ptica, Astronomia, Navegaci, Arquitectura, etc. ) perqu creia que calia tractar aquests temes de  forma convenient .

Quant a les matemtiques pures, la idea de Cerd era la de publicar cinc volums. A ms dels dos assenyalats, volia incloure un tercer de Geometria i Trigonometria, un quart d Aplicaci de l lgebra a la Geometria i corbes, i un cinqu que seria el  Methodo Directo e Inverso de las Fluxiones, que otros llamanCalculo Diferencial e Integral . S han localitzat manuscrits autgrafs de Cerd sobre els temes dels volums citats, inclosos esborranys de clcul diferencial on es tracten problemes de mxims i mnims, radis de curvatura i evolutes (Garma, 1988).Tanmateix, no varen arribar a la impremta i noms es va publicar, l any 1760, les Lecciones de Matemtica o Elementos Generales de Geometra para el uso de la clase.

Pel que fa a les Matemtiques aplicades, sembla que el projecte de Cerd era editar cinc volums ms. Amb motiu de la inauguraci de l Escola d Artilleria de Segvia, Cerd, va publicar unes Lecciones de Artilleria para el uso de la clase, possiblement per encrrec del comte de Gazola, Inspector General d Artilleria, a qui dedica l obra. En el prleg, Cerd va suggerir la creaci d una Acadmia Nacional de Cincies. Aquestes llions d artilleria constituirien el sis volum del conjunt de la enciclopdia fisicomatemtica projectada per Cerd (i tamb el darrer publicat com a conseqncia del trasllat de Cerd a Madrid i de l expulsi dels jesutes d Espanya l any 1767). El set correspondria a la mecnica, el vuit seria un tractat d hidrosttica i hidrulica, el nov un tractat d ptica i el des un de navegaci. 

Es conserven tamb diversos manuscrits relacionats amb aquest projecte, entre ells un tractat de mecnica racional newtoniana (9/2788) on utilitza mpliament el clcul diferencial, i un tractat d astronomia. Aquest darrer es bsicament una traducci de la part d astronomia de l obra de Benjamin Martin Philosophia Britannica or a new system of the Newtonian Philosophy, Astronomy and Geography (1747), amb algunes addicions o canvis de Cerd. Al comenament d aquest manuscrit Cerd descriu els tres  sistemes  del mn: el ptolemaic, el tychnic i el copernic, i afegeix que si b no dir res sobre la veritat d aquests sistemes,  noms explicar els fenmens que resultarien del darrer (el copernic), i es reservar per a un altre moment l examen de quin ha de seguir-se . Amb tot, en la resta del text Cerd no deixa dubtes sobre quin sistema ha de seguir-se i parla sempre del  sistema solar  i, en un captol separat, discuteix llargament els  principis matemtics en els quals es basa el sistema copernic . D altra banda, per a Cerd el sistema solar no s nic, sin un ms entre els molts mns que possiblement existeixen i que desconeixem.

A Cordelles, a ms de l ensenyament teric de les matemtiques  pures  i  mixtes , tamb es feien treballs de fsica experimental preparats pels actes solemnes de pblica exposici i lesfestes escolars, on es realitzaven exercicis de molt diversos tipus, per posar de manifest els ensenyaments rebuts davant les autoritats i la noblesa (Iglsies, 1964: 27). El programa dels exercicis de Fsica experimental constava de 12 apartats que corresponien a l explicaci, descripci, invenci o s de diferents mquines o instruments, concretament, la mquina pneumtica, la mquina elctrica, la palanca, la balana com, la romana, el prisma triangular i la manera de distingir els colors, el barmetre simple i compost i les experincies per provar l elasticitat de l aire mitjanant el barmetre, les ulleres convexes i cncaves, els telescopis de refracci i de reflexi, els microscopis simples i compostos i la llanterna mgica. I tamb incloa 10  paradoxes fsiques  la veritat de les quals havien de demostrar els seminaristes, com ara que la llum t pes, que l aire t gravetat absoluta, que els peixos respiren o que l aigua  de natural  abans s slida que lquida.

Cerd va impartir les classes de matemtiques a Cordelles fins l any 1765. Desprs de publicar les Lecciones de Artillera (1764), Cerd va ser cridat a la cort a on es va desplaar (1765); se li encarreg l ensenyament de matemtiques dels  infantes  i fou nomenat professor del Colegio Imperial i Cosmgraf major de les ndies. En ser expulsats el jesutes, Cerd va anar a Itlia; va mor a Forli l any 1791.

En marxar a Madrid Toms Cerd, la ctedra pblica de matemtiques de Cordelles va seguir impartint cursos, amb el pare Roque Gila que havia estat set anys professor de matemtiques al Seminari de Calatayud; va tenir Alcoverro d ajudant el primer curs (1765-66) i el segent va compartir docncia amb Campcerver. 





El 3 d abril de 1767 va tenir lloc l expulsi dels jesutes. El canonge de la Collegiata de Santa Anna, Francesc Bell, antic deixeble de Cerd i professor de Matemtiques de la Conferncia Fisicomatemtica Experimental, s encarregaria de la docncia de les matemtiques a Cordelles, d acord amb Francesc Subirs, tot reunint els seus alumnes amb els seminaristes i els alumnes externs que desitgessin assistir a aquesta classe pblicaque Bell va impartir fins la seva mort l any 1803. Posteriorment, Joan Gerard Fochs i Isidre Gallarda es repartirien la docncia en un cicle de dos cursos (Barca, 1995). 







Citat per Casanovas (1953), p.172.

La carta de Cerd a Thomas Sympson de 3 de diciembre de 1758 es conserva en la Biblioteca d ela Academia de la Historia, Col. Cortes, 9/2792.

Biblioteca de la Real Academia de la Historia. Coleccin Cortes: 9/2788.

Vegeu l'estudi i edici d'aquest manuscrit a Cerd (1999).

Enllaos externs.
http://ieshugroger.com/malmercat/historia_cordelles_cerda.htm.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267935" title="Rafael Nadal i Company" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="105182">
Rafael Nadal i Company (Palma de Mallorca, 1917) fou un poltic mallorqu establit a Catalunya. Treball com a advocat i professor d'EGB. Militant del PSC-PSOE, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la provncia de Tarragona, crrec que va repetir a les eleccions generals espanyoles de 1982. El 1983 fou advocat dels encausats pels fets del cmping Els Alfacs.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267936" title="Kolo Tour" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="105183">




Kolo Habib Tour (nascut a Bouake el 19 de mar del 1981) s un futbolista professional ivori que juga com a defensa a l'Arsenal F.C..











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267938" title="Arouna Kon" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="105184">
Arouna Kon (nascut a nyama l'11 de novembre de 1983) s un futbolista professional ivori que juga de davanter al Sevilla FC.

 Enlaces .
Arouna Kon Official Website;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267940" title="Economia de la Repblica de Macednia" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="105185">


Abans de la independncia de Iugoslvia, Macednia era la repblica ms pobra del pas. Actualment, la Repblica de Macednia contnua a ser un dels pasos ms pobres de l'Europa. El pas t un extens sector econmic informal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267946" title="Joan Casanellas i Ibars" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="105186">
Joan Casanellas i Ibars (Barcelona 1904 - 1986) fou un poltic i advocat catal. La seva famlia era originria de Lleida. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera marx a Pars per ampliar estudis, on va editar setmanari El Fuet i contact amb exiliats catalans i espanyols (Francesc Maci, Jaume Miravitlles, Miguel de Unamuno). Quan el 1931 es proclam la Segona Repblica Espanyola va tornar i ingress a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou escollit tinent d'alcalde a l'ajuntament de Barcelona, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. El 1934 va fundar i finanar el diari L'Opini i form part del grup d'escindit al Partit Nacionalista Republic d'Esquerra. del que en fou dirigent. Fou empresonat desprs dels fets del sis d'octubre. 

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat pel Front d'Esquerres. Quan Joan Lluh i Vallesc fou nomenat ministre de treball el nomen sotssecretari. El 18 de juliol fou detingut a Calataiud quan anava en tren a Madrid amb Arturo Menndez, ex cap de la direcci general de l'estat. Ambds foren duts a Saragossa i desprs a Pamplona, on foren condemnats a morts per les autoritats franquistes. Menndez fou afusellat, per Casanellas, desprs de vuit mesos d'empresonament, fou bescambiat per Josep Maria Mil i Camps, primer comte de Montseny.

En acabar la guerra civil espanyola marx a Frana i desprs a Mxic, on dirig el Banc de la Propietat i una empresa industrial, i el novembre de 1970 fou president de les corts de la Repblica a l'exili fins que va retornar el 1976. Torn a militar a ERC, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per una coalici PSC-ERC. El 1978 presid la comissi de traspassos de serveis entre les diputacions i la Generalitat de Catalunya. El 1982 deix ERC i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat com a independent elegit dins les llistes del PSC-PSOE.

 Enllaos externs .
 Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267960" title="Cronologia" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="105187">
Cronologia (del Grec       'cronos', temps i       'logos', estudi) es la cincia que t com finalitat la de determinar les dates i el orde dels fets histrics, forma part de la disciplina de la Histria.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267961" title="Sanji" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="105188">

Sanji (   ), s un dels personatges principals de la srie manga i anime One Piece.

 Sobre en Sanji .

En Sanji s el quart membre de la Tripulaci del Barret de Palla i el cuiner de la tripulaci. El seu somni s trobar l''All Blue', un mar llegendari que hi ha tots els peixos del mn. A l'hora de lluitar noms usa els peus, ja que les mans i els ganivets sn els estris bsics d'un cuiner, es per aquest motiu que s'ha fet conixer com el Peus Negres. 
Personalitat/Aparena.
La seva aparena es la d'un home altament elegant, s per aix que el va vestit amb unes sabates, uns pantalons i una americana negre i una samarreta blava. El personatge s ros i el seu cabell es caracteritza en qu no deixa veure el seu ull dret que en el manga no s'ha vist mai. A ms a ms, ell s una persona fumadora i fuma poc abans de comenar algun combat o mentre esta mantenint alguna conversa.

La personalitat d'en Sanji segons ell es la d'un "gentleman" i per aquest motiu, est disposat a perdre la vida per una "lady" com s la Nami. Ell est perdudament enamorat de la Nami i tot i que ella s'aprofita d'aix ell es mant inalterable, pel b de la seva "lady". Per altre banda, te una gran rivalitat amb en Zoro, cosa que fa que les seves discusions siguin un dels recursos ms cmics de One Piece. Aquesta rivalitat es va accentuar amb les recompenses dels dos personatges i el cartell d'en Sanji.

 Derrotats pels seus Peus .

En el llistat de personatges que a derrotat el cuiner de la tripulaci pirata d en Ruffy trobem els segents: el Cpita Diable Gin (Don Krieg), al Trit Cinturo Negre Kuroobi (Arlong), en Mr. 13, la Miss. Divendres, a ms de 100 dels Bilions (subordinats de la Baroque Works), en Mr. 2, Bon Kure (Recompensa: 32.000.000 belis) (Baroque Works), el Sacerdot Satori (en Skypiea), en Jerry (CP.6), 20 agents del Govern (Puffing Tom), el cuiner Wanze (CP.7), en Jabura (CP.9) i l'Absalom (Triller Bark).

Histria.
L'incident amb Zeff Peus Rojos.
Nou anys abans de conixer en Luffy, Sanji va treballar abord d'un vaixell restaurant com a aprenent de chef en el North Blue. Un dia, el vaixell va ser atacat pel pirata Zeff Peusrojos, i el seu vaixell va naufragar durant l'atac. Sanji sorprenentment va ser rescatat per en Zeff, i tots dos van acabar en una petita illa deserta que tenia uns penya-segats excessivament pronunciades com per poder pescar. 
Aix va fer que no tinguessin cap manera de aconseguir menjar, tot i aix li va entregar un petit sac amb provisions mentre en Zeff es va quedar amb un gran sac per ell. Aleshores van decidir que tots dos estarien en els dos extrems de la illa esperant per ajuda i que no es mourien si no fos pel rescat.
Moltes setmanes desprs i amb les provisions esgotades, en Sanji decideix matar a en Zeff per poder-se alimentar. Per descobreix que el gran sac d'en Zeff noms hi havien tresors i que per poder sobreviure es va menjar la seva prpia cama. Posteriorment, van ser rescatats i amb els tresors d'en Zeff van construir el vaixell-restaurant Baratie.

Sanji Peus Negres.
Sanji en l'East Blue.
Sanji va unir-se a la tripulaci d'en Luffy desprs de la batalla contra l'Almirall Don Krieg, amb l'esperana de qu amb ells pugus complir el seu somni de trobar l'All Blue. I el moment ms important d'en Sanji va ser el moment que va conixer la Nami en el seu restaurant, a partir d'aquell moment comenaria una de les relacions amoroses ms turmentoses mai vistes.
Sanji en la Grand Line.
Al arribar a la Grand Line la enemistat que tenia amb en Zoro es va intensificar molt ms, sobretot en el moment en qu es va posar recompensa pel cap d'en Zoro i no per la d'ell. Posteriorment, va ser reconegut com a pirata en recerca, per degut a que la fotografia es va perdre en el seu cartell es veu una caricatura horripilant de la seva cara. 

Sanji a l'actualitat.
Duval Mscara de Ferro.
Poc desprs de trobar la gran muralla de terra de la Red Line, els pirates del Barret de Palla coneixen a la sirena Camie i es troben al trit Hatchan. Aquests s'ofereixen a ajudar als pirates a arribar a la Illa Gyoyin i avanar en la seva aventura. Per la Camie se segrestada per uns traficants d'esclaus i els pirates van a rescatar-la. La banda de traficants anomenats Tobiou Riders estan liderats pel misteris Duval Mscara de Ferro, el qual busca venjar-se d'en Sanji. En arribar al seu cau i en Luffy li tregui la seva mscara es revella el seu secret: en Duval s igual al dibuix del cartell de recompenses d'en Sanji. Aquest s el motiu pel qual volia capturar a en Sanji, per aquest decideix canviar-li la cara amb el seu atac Parage Shot fent-lo una persona molt bella. A partir d'aquest moment en Duval ser aliat dels Pirates del Barret de Palla i passar a auto-nomenar-se el Precis Duval.

Sanji a l'Archipelag Sabaondy.
Desprs d'aquest incident arriben a l'Archipelag Sabaody i desprs del segrest de la Camie, en Sanji decideix demanar ajuda als Tobiou Raider per poder-la trobar. Posteriorment, desprs del combat contra el Pacificador "Kuma" model PX-4 i l'aparici d'en Sentomaru, en Sanji decideix que ha de protegir a la seva lady, la Nami. Es per aquest motiu que fuig amb la Nami i amb el Franky per sn interceptats pel Pacificador "Kuma" model PX-1. Aquest veu com esta a punt de morir en Zoro a mans de l'Almirall Kizaru i aleshores decideix anar-lo a salver, per en Sanji es derrotat pel Pacificador.

Habilitats.
Sanji s un lluitador amb una fora, velocitat i resistncia extraordinries, es per aix que s considerat un dels lluitadors ms forts de la Tripulaci del Barret de Palla. Sanji s un professional en la lluita de la Cama Roja, un estil de lluita de ficci en el qual noms utilitza les seves cames per lluitar. Aquest nom prov de la perons que li va ensenyar aquest estil de combat, el seu mestre Zeff Peus Rojos. Tots els seus atacs estan anomenats en francs i fan allusi a la part del cos que est atacant.

Parage Shot s un dels atacs ms extraordinaris que possex en Sanji. Mitjanant un seguit de puntades de peu a la cara, en Sanji pot remodelar completament les faccions facials fent que la persona que rep l'atac tingui finalment una cara increblement bonica. Aquest atac va ser utilitzada per primera vegada contra el cuiner Wanze del CP7.

Diable Jambe.
Diable Jambe s la habilitat ms poderosa d'en Sanji i va ser vista per primera vegada en el combat contra en Jabura, membre del CP9. Aquesta tcnica de combat es basa en rotar sobre un peu a una gran velocitat, escalfant mitjanant el fregament l'altre cama fins que aquesta es torni vermella per la calor acumulada. Amb aquesta habilitat a ms de fer ms poderosos els seus cops, crema amb el contacte al seu rival sense que en Sanji en resulti mal parat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267974" title="Manuel Gonzlez" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="105189">

Manuel Gonzlez Alba (1896 - 1934), poltic catal.
Manuel Gonzlez Mart (1877 - 1972), dibuixant i historiador valenci.
Manuel del Refugio Gonzlez Flores, president de Mxic 1880 1884;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267975" title="Josep Rahola i d'Espona" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="105190">
Josep Rahola i d'Espona (Barcelona, 1918) fou un enginyer industrial i poltic catal, fill de Baldiri Rahola i germ de Frederic Rahola i d'Espona. Militant d'ERC, estudi a la Mtua Escolar Blanquerna, i desprs de la guerra civil espanyola hagu d'exiliar-se. 

Particip en l'oposici al franquisme i fou membre de l'IPECC i del CAOC. Fou escollit senador per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982. El 2007 fou condecorat per les JERC per haver procurat un accs al coll de la Manrella

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267978" title="HM Treasury" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="105191">

HM Treasury, de forma completa Her Majesty's Treasury (El Tresor de sa Majestat), s el ministeri d'economia i de les finances de l'administraci britnica encarregat d'elaborar i establir les poltiques de finances pbliques i les poltiques econmiques. Est situat a Whitehall, a Londres.

Carles II d'Anglaterra fou el responsable de nomenar a George Downing (el constructor de Downing Street) per reformar radicalment el Tresor i la recaptaci d'impostos.

El Tresor comena al segle XVII confiant-lo a una comissi, i si b en alguna ocasi se'n feu crrec una sola persona, a partir de 1714, sempre fou en comissi. Els comissaris s'anomenaven Lords of the Treasury, i se'ls donava un nombre basat en l'antiguitat. Finalment, el Primer Lord del Tresor venia a ser com el cap natural de qualsevol govern, i des de Robert Walpole en endavant, comena a ser conegut, no oficialment, com el primer ministre.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267989" title="Messier 34" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="105192">


Messier 34 ( M 34 o NGC 1039) s un cmul obert en la constellaci de Perseu. Va ser descobert per Giovanni Battista Hodierna abans de 1654 i incls per Charles Messier en el seu catleg d'objectes en 1764. 


El M34 est a una distncia d'uns 1.400 anys llum de la Terra i cont unes 100 estrelles. Les darreres estimacions li atorguen una edat d'uns 180 milions d'anys. Abasta uns 35' en el cel el que equival a un  rdio veritable de 7 anys llum. El cmul s noms visible a ull nu en condicions molt fosques, lluny de les llums de les ciutats. Es pot apreciar b amb binoculars. 

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267995" title="Jaume Casademont i Perafita" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="105193">
Jaume Casademont i Perafita (Bescan, Girons, 1931 - Barcelona, 2005) fou un empresari i poltic catal. Es llicenci en peritatge mercantil el 1956, i amb la seva esposa, Teresa Ruh, fund un petit negoci de producci i venda d embotits, que el 1967 constru una factoria a Constantins, i es transform en Indstries Crniques Casademont, actualment una de les empreses del sector ms importants de Catalunya.  Tamb fou president dels empresaris crnics de Girona i el 1978 fou un dels fundadors del Banc de la Petita i la Mitjana Empresa. 

Fou un dels principals promotors de CDC a les comarques gironines, i fou escollit senador per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1979 i de 1986, i diputat al Congrs a les eleccions generals espanyoles de 1982. Des del 1989 es dedic novament a tasques empresarials i filantrpiques. La seva empresa va patrocinat el Casademont Girona el 1999-2004, i entre 1992 i 2002 fou el primer president del Consell Econmic i Social de la Universitat de Girona.

 Enllaos externs .
 Biografia a la Fundaci Jaume Casademont;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268005" title="Messier 35" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="105194">


Messier 35 ( M 35, o *NGC 2168) s un cmul obert en la constellaci de Bessons. Va ser descobert per Philippe Loys de Chseaux en 1745 i redescobert independentment per John Bevis abans de 1750. Va ser catalogada per Charles Messier al 1764

M35 cont diversos centenars d'estrelles (Ake Wallenquist ha contat 120 amb magnitud aparent superior a 13) disperses en l'rea que cobreix la lluna plena (28 arcminut). El Sky Catalogue 2000.0 i la primera edici d'Uranometria 2000.0 concedeixen 200 membres. A una distncia d'uns 2800 anys llum de la Terra correspon a un dimetre de prop de 24 anys llum. El cmul t una edat d'entre 95 i 110 milions d'anys i cont algunes estrelles que ja han abandonat la seqncia principal, entre les quals s'inclouen diverses gegants grogues i taronges de tipus espectral G tard o K primerenc. El seu tipus Trumpler s III 3 r, i s'aproxima a nosaltres a ra de 5 km/s. 

Observaci.
s observable a ull nu en bones condicions atmosfriques. Amb un petit telescopi s poden resoldre les estrelles principals, a ms es possible observar el cmul obert (NGC 2158) ms dens, ms antic i ms lluny (al voltant de 16.000 anys llum).

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268022" title="Manuel Ferrer i Profits" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="105195">
Manuel Ferrer i Profits (Tornabous, Urgell, 1933) s un agricultor i poltic catal. Va estudiar peritatge agrnom que no va poder acabar, ja que va haver de treballar la terra. Ha estat president d'un Grup Sindical de Colonitzaci (ara Societat Agrria de Transformaci), dedicada a la producci i comercialitzaci de productes hortofrutcoles. Fou cofundador del Sindicat Agrari de Lleida, que ms tard es fusion amb la Uni de Sindicats Agraris de Catalunya.

D'antuvi milit a Centristes de Catalunya-UCD, amb el que fou escollit com a senador per la provncia de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1979. Quan el 1982 es trenc al seu partit marx a CDC, amb la que fou escollit senador per Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1993 i diputat a les eleccions generals espanyoles de 1986. Ha estat Membre de la Comissi Mixta de Traspassos de Funcions de la Generalitat de Catalunya amb les- Diputacions.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268033" title="Robert Long" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="105196">
Robert Long (Utrecht, 16 d'octubre de 1943   Anvers, 13 de desembre de 2006) era una cantautor, un cmic i un presentador televisiu neerlands. Va debutar amb el nom d'artista Bob Revvel. s conegut tant per a les seves canons de protesta irrespectuoses com per a balades ms ntimes.
Biografia.
Jovinesa.
Va nixer Jan Gerrit Robert Arend (Bob) Leverman a Utrecht per de jove va viure a Ederveen. Sa mare, divorciada, i ell, obertament gai de bona hora, van patir la reprobaci de la gent d'aquest poble fora begu i adepte d'un calvinisme auster. En damnar la seva orientaci sexual i el seu mode de vida, els vens, massa religiosos a la seva opini, van despertar la seva resistncia artstica. Al 1996, dedicar la can Perebloesem de l'lbum Nu a l'atmosfera reclusiva del poble d'antany.
El debut en angls.
Va comenar la seva carrera com Bob Revvel en crear al 1963 el grup The Yelping Jackals i desprs Gloria i Unit Gloria. Les seves primeres canons en angls eren fora innocents, sobretot quan es comparen a lletra de les futures canons neerlandeses. L'xit major del perode Gloria era The Last Seven Days. Des del 1972 va comenar cantar de solo. Des d'aleshores prendr el nom Robert Long, una allusi a la seva llargria de 1.92 metres.

Cantautor solo.
A l'inici de la seva carrera de solo cantava en angls, per aviat va escriure ell mateix la lletra de canons molt crtiques de la poltica americana i de la societat obtusa neerlandesa. Va durar ms de dos anys abans que la seva carrera va prendre embranzida. Finalment, al 1974 va despuntar amb el seu primer lbum tot en neerlands Vroeger of later (trad.: Ms aviat o ms tard), del qual va vendre ms de mig mili de cpies. Durant 118 setmanes va ser l'lbum ms venut. El segon lbum Levenslang (trad.: Per a tota la vida), va tenir un xit semblable i per aix va rebre el primer dels seus sis premis Edison al 1977.

Cantautor iconoclasta.
Les seves canons expressaven el neguit de la joventut d'aleshores: contra el capital i pro el medi ambient. Els texts ms virulents van dirigir-se contra el cristianisme, el puritanisme calvinista, el papa i el Jess de Natzaret de certes exegesis beates. A l lbumVroeger of later, hom va trobar balades romntiques als quals exalta l'amor gai, per tamb la can Jezus redt (trad.: Jess salva) de la qual la lletra explcita no va gaire plaure a la burgesia conservadora com es veu en aquesta citaci traduda:  des de segles, el papa, pare nadal, sant Nicolau  sn mestres i des de segles sn estultssims. [ ] Aquell (el papa) que empra el seu rgan noms per a pixar, sempre va decidir com milers d'altres han d'emprar-lo. Aix no va impedir el seu xit, ans al contrari, corresponia a l'atmosfera del temps al qual la gent farta del clericalisme ambient aspirava a ms llibertat individual.

Quant ms xit va tenir, com ms va provocar. Va continuar la seva lluita contra la burgesia i el calvinisme en tres espectacles que va muntar amb Leen Jongewaard. Va suscitar la rbia i les invectives dels protestants ortodoxos i del partit poltic conservador SGP, de la cadena televisiva evanglica Evangelische Omroep, dels catlics i de la parella d'evangelitzadors militants Lucas i Jenny Goeree. Cap autoritat constituda no era al recer del seu humor decapant.

Tot i continuar la venta del seus lbums anteriors, va tenir un altre xit amb una cano ms lleugera Iedereen doet het (trad.: Tothom 'ho' fa) el que li va valdre al 1984 el premi Gouden Harp per a la totalitat de la seva carrera fins aleshores.

Als seus darrers espectacles, semblava a primer cop d'ull que Long va esdevenir una mica ms clement. Aix s una impressi parcialment illusria, com ho provar el seu darrere CD  n Duivels genoegen (trad.: Un goig diablic) (2006), una barreja de canons lriques i rebelles.
La fi de sa vida.
Al setembre 2005 va sofrir un infart. Poc desprs, va casar-se amb el seu amic i empresari, el belga Kristof Rutsaert, ms petit de 28 anys. El casament va celebrar-se a la casa de la vila de Baarle-Nassau davant el seu amic des de fa molt de temps, Gerard Cox que va prendre el crrec de funcionari jurat de l'estat civil especialment per a l'occasi.

El 13 de desembre de 2006 va morir a Anvers d un cncer del mesenteri intractable. Van sebollir-lo al cementiri catlic de La Haia, aprop de la tomba d'un amic seu, Dimitri Frenkel Frank. Al sepulcre van erigir una cpia d'una esttua de l'artista belga George Minne d'un jove agenollat, del qual un dels originals es troba a una font darrere el belfort de Gant.

Discografia i bibliografia.
lbums.
1974 Vroeger of later;
1975-1976 Scherts, satire, songs & ander snoepgoed ;
1977 Levenslang;
1980 Homo Sapiens;
1984 Dag kleine jongen;
1984 Liefste, mijn liefste;
1986 Achter de horizon;
1988 Hartstocht;
1988 Goud op zilver;
1989 Liedjes uit de krullentijd;
1990 Het onherroepelijke FANTASTICO album;
1992 Voor mijn vrienden;
1993 Het allerbeste van;
1994 In die dagen;
1994 Uit liefde en respect;
1996 Nu;
1997 Uit liefde en respect voor Gershwin;
1999 Lang genoeg jong;
2000 Vanavond tussen 8 en 11 LIVE;
2002 Brand!;
2006  'n Duivels Genoegen;
Singles.

Obra teatral, literria i televisiua.
L'espectacle televisiu Mijn geheim (trad.: El meu secret);
10 voor taal, un concurs lingstic;
Un srie de columnes al diari nacional Algemeen Dagblad, de la qual els millors texts van publicar al llibre Vandaag geen nieuws (trad.: No hi ha cap notcies avui).
El musical Tsjechov, ensems amb Dimitri Frenkel Frank i amb la collaboraci dels cantants Andr van den Heuvel, Rob de Nijs, Simone Kleinsma i Robert Paul. Va ser un xit als pasos Baixos, per la versi alemana va fracassar.
Beste Robert, waarde Cees (trad.: Estimat Robert, benvolgut Cees), la publicaci de la seva correspondncia amb Cees van der Pluijm que tracta la vida i la mort, l'amor, el sexe, la feina i els collegues.
El mateix van der Pluijm va redactar la colleci de tota la lletra de les canons de Long amb el ttol Ik wilde je totaal (trad.: Et volia completament).
Junts van escriure la novella picaresca i escabrosa Hete Klippen (1991.
Es prepara la publicaci del segon volm de la seva correspondncia amb Cees van der Pluijm.
Referncies.

Enllaos externs.
Web de Robert Long;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268039" title="Joan Manuel Nadal i Gaya" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="105197">
Joan Manuel Nadal i Gaya (Barcelona, 1920) s un enginyer i poltic catal, germ de Santiago Nadal i Gaya i Eugeni Nadal i Gaya. Establit a terres de Lleida, ha estat vocal de la Junta Central de Regants del canal d'Urgell i president del Grup Sindical de Colonitzaci 659 d'Alcoletge. President de la Cmera Oficial Agrria de la provncia de Lleida. Vicepresident per Espanya de la Confederaci Europea d'Agricultura. Director de la Fira Agrcola i Nacional Fruitera de Sant Miquel i vocal de la Cmera de la Propietat Urbana. Va ser President del Cercle de Belles Arts de Lleida i conseller de nombre de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. 

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la provncia de Lleida per Centristes de Catalunya-UCD. Posteriorment ha estat conseller de les empreses Mercosa i Mercolrida SA. Ha escrit tractats d'art ambientats a Lleida.

 Obres .
 El Ayuntamiento de Lrida, sus Fiestas y tradiciones;
 Pintura y pintores leridanos del siglo XX (1968);
 Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants (2003);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268041" title="Alfons Porta i Vilalta" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="105198">
Alfons Porta i Vilalta (Lleida, 1917 - 2005) s un advocat i poltic catal, fill de Joan Porta i Miret. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1941 i fou regidor de l'ajutament de Lleida del 1958 al 1964. Del 1968 al 1972 fou deg del Collegi d'Advocats de Lleida i membre del comit executiu de la Cambra de Comer i Indstria de Lleida. Del 1964 al 1979 va ser el delegat a Lleida de la Federaci Catalana de Futbol i directiu de la Uni Esportiva Lleida, club del que havia estat president el seu pare.

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la provncia de Lleida per Centristes de Catalunya-UCD i tamb fou regidor de l'ajuntament de Lleida el 1979-1983.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268043" title="Congrs dels Estats Units" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="105199">
El Congrs dels Estats Units (United States Congress, en angls) s l'rgan legislatiu bicameral del govern federal dels Estats Units d'Amrica, integrat per dues cambres: el Senat i la Cambra de Representants. Els senadors i els representants sn elegits per mitj de l'escrutini uninominal majoritari; s a dir, per eleccions directes en llurs respectives circumscripcions. La seu del Congrs s el Capitoli, a la ciutat de Washington DC.

La Cambra de Representants t 435 membres que representen un districte per un perode de dos anys. El pas s'ha dividit en districtes entre els estats segons llur poblaci. El Senat est integrat per 100 senadors que representen els estats de la federaci estatunidenca per un perode de sis anys. Cada estat elegeix dos senadors, sense importar la seva poblaci. Cada dos anys un ter del Senat es renova. 

La constituci dels Estats Units atorga tot el poder legislatiu al Congrs. La Cambra de Representats i el Senat tenen el mateix estatus en el procs legislatiu cap llei pot entrar en vigor si no s aprovada per ambdues cambres. Tot i aix, la constituci els atorga poders i responsabilitats diferents i niques. El Senat t el poder per a provar els tractats comercials i les designacions presidencials. Les lleis relacionades amb el pressupost i la recaptaci de renda han d'originar-se en la Cambra de Representants, que tamb t el poder d'impugnar un funcionari pblic, mentre que el Senat s el que jutja els casos d'impugnaci. 

El terme "Congress" (Congrs) de fet, es refereix a la reuni dels representants del poder legislatiu, segons el perode per al qual sn elegits. Per tant, un "Congrs" t una duraci de dos anys, tot i que els representants i senadors poden ser reelegits. El Congrs actual, el 110, es va reunir per primera vegada el 4 de gener, 2007. 




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268046" title="Senat dels Estats Units" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="105200">
El Senat dels Estats Units (United States Senate en angls) s la cambra alta del Congrs bicameral dels Estats Units; la cambra baixa s la Cambra de Representants. 

El Senat s el representat dels estats de la federaci estatunidenca; cada estat hi s representat per dos membres. L'assignaci del nombre de senadors per estat s la mateixa per a tots els estats, sense importar llur poblaci. En total hi ha 100 senadors. Els senadors sn elegits per un perode de sis anys tot i que poden ser reelegits. Les eleccions per a senadors es realitzen cada dos anys; s a dir, un ter del Senat es renova cada dos anys. Als Estats Units no hi ha la representaci proporcional a nivell federal; els senadors sn elegits per majoria simple, per mitj de l'escrutini uninominal majoritari en qu la circumscripci s l'estat en qesti. 

El Senat s un cos deliberatiu, en comparaci amb la Cambra de Representants. El Senat s molt ms petit quant al nombre de membres, i el perode de funcions s ms llarg, la qual cosa permet un atmosfera collegial. El Senat t poders exclusius establerts en l'article primer de la Constituci dels Estats Units. En especial, el President dels Estats Units no pot ratificar cap tractat internacional ni realitzar designacions importants com ara els ambaixadors i els membres de la Cort Suprema sense el consell i l'aprovaci del Senat. 

El Senat actual (per al perode 2007-2009) est integrat per 49 senadors del Partit Republic, 49 senadors del Partit Demcrata i 2 senadors independents que, tanmateix, simpatitzen amb els demcrates i sn part del caucus demcrata, per la qual el Partit t majoria. 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268047" title="Cadena prot-prot" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="105201">

La cadena prot-prot s una de les dues reaccions de fusi que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procs conegut s el cicle CNO. Les cadenes prot-prot sn ms importants en estrelles de la grandria del Sol o menors. El balan global del procs s l'equivalent d'unir quatre protons i dos electrons per a formar un nucli d'heli-4 (2 protons + 2 neutrons). 

Per a vncer la repulsi electromagntica entre dos nuclis d'hidrogen es requereixen grans quantitats d'energia. A les temperatures estellars d'entre deu i vint milions de kelvins, el temps mig de la reacci s d'al voltant de 109 anys. Temps molt perllongat per ms que suficient per a sostenir al Sol donada la ingent quantitat d'hidrogen contingut en el nucli del Sol i les enormes quantitats d'energia que, fins i tot aquest baix ritme de reaccions, aporta. Si el temps mig de reacci fos bastant ms rpid el Sol hauria esgotat ja el seu hidrogen. Ritmes de reacci massa veloces farien impossible l'estabilitat hidrodinmica en les estrelles consumint-les en explosions gaireb instantnies desprs de la seva formaci. 

En general, la fusi prot-prot ocorre solament si la temperatura (i.e. energia cintica) dels protons s suficientment alta com perqu puguin vncer les forces coulombianes de repulsi mtua. La teoria que els protons sn el principi bsic a partir del qual les estrelles generen la seva energia es remunta als anys 20 quan Arthur Eddington realitza els seus primers mesuraments. En aquests anys les temperatures del Sol es consideraven massa baixes perqu les partcules penetressin la barrera colombiana. Amb el desenvolupament de la mecnica quntica es va descobrir l'efecte tnel i les implicacions que aquest tenia a l'hora de facilitar la fusi a temperatures tericament impossibles. 

Reaccions de les cadenes pp. 


El primer pas condueix a la fusi de dos nuclis d'hidrogen H (protons) a deuteri H, alliberant un positr i un neutr al transformar un prot en un neutr. 


H + H   H + e+ + e (  ~ 7109 anys) <-- Temps limitant;

els neutrins alliberats en aquesta reacci porten energies per sobre dels 0,42 MeV. 

Aquest primer pas s molt lent perqu depn de la interacci feble per a convertir un prot en un neutr. De fet s el pas ms lent de totes les cadenes pp pel que rep el nom reacci limitant ja que s el qu dicta el ritme de tota la cadena prot-prot. 


El positr resultant d'aquesta reacci s'aniquila immediatament amb un electr i la seva massa es converteix en energia alliberada a travs de dos fotons gamma. 

e+ + e    2raigs gamma + 1.02 MeV ;


Desprs d'aquesta reacci el deuteri produt en el primer pas es pot fusionar amb un altre hidrogen per a produir un istop lleuger d'heli He: 

H + H   He + raigs gamma + 5.49 MeV (  ~ 1,4 segons);



A partir d'aquest punt la reacci se subdivideix en tres branques diferents que desemboquen totes en la generaci d'un nucli 4He. En la pp1 l'heli-4 es produeix per la fusi de dos nuclis d'heli-3; les altres dues branques, pp2 i pp3 requereixen de l'heli-4 prviament produt en la pp1, ambdues cadenes sorgeixen dels dos camins que el berilli-7 pot prendre. 

En el Sol, la cadena pp1 es dna amb una freqncia del 91%, la pp2 amb el 9% i la pp3 s la ms infreqent amb un 0.1% d'ocurrncia. 

 La cadena pp I . 

He +He   4He + H + H + 12.86 MeV (  ~ 2,4105 anys) ;

L'energia de la cadena de reaccions ppI al complet llena un balan de 26,7 MeV nets. 

La cadena pp I s dominant a temperatures de 10 a 14 megakelvins (MK). 

Per sota de 10 MK, la cadena PP1 no produeix molt 4He. 
 La cadena pp II .


La cadena pp II s dominant a temperatures de 14 a 23 MK. 



El 90% dels neutrins produts en la reacci (e , e)7Li* tenen una energia de 0.861 MeV, mentre que un 10% sortiran amb 0.383 MeV (depenent de si el liti-7 est en estat excitat o no). 
 La cadena pp III .


 La cadena pp IV o Hep . 

Hep significa (heli-prot) 

En aquest cas l'heli-3 reacciona directament amb un prot per a donar heli-4 
He + H   4He +  e + e+;

 La reacci pep . 

pep significa (prot-electr-prot) 

Aquesta reacci s molt rara ja que en es tracta d'una collisi de tres partcules simultniament la qual cosa s, lgicament, molt ms improbable. La reacci pep pot tenir lloc en comptes de la reacci pp: 

H + e  + H   H +  e  ;

En el Sol, la freqncia de la reacci pep en comparaci de la pp s de 1:400 (una vegada de cada 400 reaccions). A pesar d'aix els neutrins alliberats sn ms energtics: mentre els neutrins del primer pas de les cadenes pp tenen 0.42 MeV, els neutrins procedents de la reacci pep produeixen 1.44 MeV. 
Vegeu tamb.
 Nucleosntesi estellar;
 Procs triple-alfa;
 Cicle CNO;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268049" title="Cambra de Representants dels Estats Units" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="105202">
La Cambra dels Representants dels Estats Units (United States House of Representatives, en angls) s una de les dues cambres del Congrs dels Estats Units; ms especficament, n's la cambra baixa. Cada estat es divideix en districtes circumscripcions electorals amb una poblaci aproximadament similar (693.000 el 2007).  L'estat ms poblat, Califrnia hi t 53 representants. El nombre total dels representants s 435. Cada representant s elegit per un perode de dos anys amb la possibilitat de reelecci. No existeix la representaci proporcional a nivell federal als Estats Units. Els representants sn elegits directament pels ciutadans del districte per majoria simple per mitj de l'escrutini uninominal majoritari. El Congrs s presidit pel President o Portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, el qual s elegit pels seus membres. 

El Congrs bicameral dels Estats Units va nixer per la voluntat dels fundadors de crear una Cambra "del poble" que represents l'opini pblica, balancejada per mitj d'un Senat deliberatiu que representaria el govern dels estats individuals. La Cambra de Representats s la cambra baixa del Conrs, tot i que la constituci dels Estats Units no fa s d'aquest terme. Per aprovar una proposta de llei, s necessari l'aprovaci d'ambdues cambres. La Cambra de Representants es reuneix al Capitoli de Washington DC














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268050" title="Tir lliure (bsquet)" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="105203">
Al bsquet, un tir lliure s un llanament a la cistella que es produeix sempre des de la mateixa posici, des d'una lnia situada a 4,60 metres del crcol i que normalment es produeix com a conseqncia d'una sanci per decisi arbitral, ja sigui falta personal o b tcnica.

Cada llanament de tir lliure anotat dna un punt a l'equip que el realitza. Tot i que s el tipus de llanament que menys punts dna, resulta extremadament important al partit, ja que generalment els equips arriben a la lnia de tirs lliures al llarg del partit. Al ser un llanament des de la mateixa posici, molts jugadors tenen un percentatge d'anotaci molt alt.

Jugades sancionades amb tirs lliures.
Situacions en qu els jugadors van a la lnia de tirs lliures:

Falta personal de tir. Quan un jugador amb la pilota a la m est llanant a la cistella i el defensor comet una falta, se li concediran 2 tirs lliures.
Bonus. Quan un equip supera les quatre faltes personals juntes, totes les faltes a partir d'aquest moment es concediran tirs lliures.
Falta tcnica. Quan l'rbitre assenyala una falta tcnica (penalitzaci provocada per una protesta o per un comportament incorrecte a la pista).
Falta antiesportiva. Antigament anomenada intencionada, es produeix quan un jugador comet una falta personal sense opci de jugar la pilota, parant antiesportivament una situaci d'atac.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268054" title="Cort Suprema dels Estats Units" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="105204">
La Cort Suprema dels Estats Units (Supreme Court of the United States, en angls, sovint abreujat, SCOTUS), s la cort ms alta dels Estats Units, i el cap de la judicatura de la naci.  Est integrada per un Jutge en Cap o Jutge President (Chief Justice) i vuit Jutges Associats (Associate Judges) nomenats pel president dels Estats Units i confirmats amb el "consell i consentiment" del Senat. El crrec dels jutges s vitalici; noms poden ser substituts o retirats del crrec si renuncien al crrec, es retiren, o si han coms un crim i sn impugnats. La Cort es reuneix a Washington DC La Cort Suprema s, principalment, una cort d'apellaci, per t jurisdicci sobre un nombre petit de casos.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268061" title="Producte brut mundial" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="105206">
El Producte brut mundial s la suma dels Productes interiors bruts de totes les nacions del mn. El 2007, el Producte brut mundial estimat va ser de 65.8 bilions de dlars estatunidencs, la qual cosa es tradueix a 10.000 dlars per cpita, i amb un creixement del 5,2%. L'economia dels pasos ha continuat un procs d'industrialitzaci; el 2007 l'agricultura contribua noms amb el 4% del Producte brut mundial. La indstria contribueix amb el 32%, i el sector dels serveis amb el 64%. La fora laboral el 2007 va ser estimada en 3.100 milions de persones. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268062" title="Nucleosntesi estellar" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="105207">
La nucleosntesi estellar s el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements ms pesats. (Per a informaci sobre altres processos de sntesis d'elements veure nucleosntesi) 

Aquests processos van comenar a entendre's a principis del segle XX quan va quedar clar que solament les reaccions nuclears podien explicar la gran longevitat de la font de calor i llum del Sol. Aproximadament el 90% de l'energia produda per les estrelles vindr de les reaccions de fusi de l' hidrogen per a convertir-lo en heli. Ms del 6% de l'energia generada vindr de la fusi de l'heli en carboni. Mentre que la resta de fases de combusti tot just si contribuiran de forma apreciable a l'energia emesa per l'estrella al llarg de tota la seva vida. 

Histria. 

En 1920, Arthur Eddington, basant-se en els precisos mesuraments dels toms realitzats per F.W Aston, va ser el primer a suggerir que les estrelles obtenien la seva energia a partir de la fusi nuclear de l'hidrogen en  heli. En 1928, George Gamow va deduir l'anomenat factor de Gamow, una frmula mecnico-quntica que dna la probabilitat de trobar a una temperatura determinada dos nuclis suficientment prxims com perqu puguin saltar-se la barrera coulombiana. 

El factor de Gamow va ser usat en aquesta dcada per l'astrnom angls Atkinson i el fsic austrac Houtermans i ms tard pel propi Gamow i per Teller per a calcular el ritme amb el qual les reaccions nuclears es produen a les altes temperatures existents en els interiors estellars. 

En 1939, en un article titulat "Energy Production in Stars", el nord-americ Hans Bethe va analitzar les diferents possibilitats perqu es dons la fusi de l'hidrogen a heli. Va seleccionar dos processos que  va creure que havien de ser la principal font d'energia de les estrelles. El primer d'ells van ser les cadenes prot-prot, que sn les reaccions dominants en estrelles petites amb masses no gaire ms grans que la del Sol. El segon procs va ser el cicle carboni-nitrogen-oxigen, el qual va ser tamb trobat independent i simultniament per l'alemany Carl Friedrich von Weizscker en 1938, aquest grup de reaccions s ms important en les estrelles massives i s igualment equivalent a la fusi de quatre protons per a formar un nucli d'heli-4. 

Ms tard, van ser afegits importants detalls a la teoria de Bethe. Per exemple, va suposar un important avan la publicaci d'un rellevant article en 1957 per Margaret Burbidge, Geoffrey Burbidge, Fowler i Hoyle. Aquest treball posterior va recollir i va refinar les investigacions anteriors en un marc coherent que va donar explicaci a les diferents abundncies dels elements. 
Reaccions importants. 

Les reaccions ms importants en la nucleosntesi estellar sn: 

 Combusti de l'hidrogen: ;
 La cadena prot-prot ;
 El cicle CNO ;
 Combusti de l'heli: ;
 El procs triple-alfa ;
 Combusti de metalls: ;
 Procs de combusti del carboni ;
 Procs de combusti del ne ;
 Procs de combusti de l'oxigen ;
 Procs de combusti del silici ;
 Producci d'elements ms pesats que el ferro: ;
 Captura de neutrons: ;
 El procs-R ;
 El procs-S ;
 Captura de protons: ;
 El procs rp ;

Combusti de metalls. 

Si a l'esgotar-se l'heli en el nucli de l'estrella, la massa de l'estrella s prou gran, el nucli ser capa de comprimir-se i escalfar-se prou com per a emprendre la fase segent de fusi del carboni. Haur doncs dues noves capes de fusi, una d'heli i altra d'hidrogen damunt d'aquesta. Tal com ocorria en la transformaci a supergegant vermella, ara la pressi exercida per aquestes noves capes far que la coberta externa de l'estrella s'expandeixi altra vegada. Les masses mnimes per a aquests processos no estan ben determinades ja que es desconeixen bastant els ritmes de reacci, les seccions eficaces i els ritmes d'expulsi de massa per vent solar de les estrelles ms massives. L'inici de les reaccions del carboni se situen indicativament en un mnim de 8 masses solars per podria produir-se a menors masses. Es pot assegurar que amb aquesta massa s'arriba a cremar el carboni per el mnim real potser estigus entre 4 i 8. Pel que fa als altres cicles aqu les dades sn encara ms incertes encara que es pot afirmar que una estrella de ms de 12 vegades la massa del Sol hauria de passar per totes les fases de combusti possible fins a arribar al ferro. A mesura que se sumen fases de combusti s'afegeixen ms capes de fusi formant una espcie de nucli amb estructura de ceba. Haurien de produir-se canvis a cada fase per la del carboni s l'ltima que dura un temps significatiu per la qual cosa  les altres etapes de combusti no canvien excessivament la constituci de l'estrella perqu ocorren tan rpid que no dna temps a l'estrella a adaptar-se a cada nova situaci. Aix, l'etapa de supergegant vermella s, realment, l'ltima transformaci significativa, desprs d'ella, i en ulteriors fases de combusti, l'estrella es tornar cada vegada ms inestable convertint-se, molt probablement, en una variable abans de la seva destinaci final com objecte compacte. 
 Combusti del carboni ( > 8 MSol ) .

Acabada la fusi de l'heli el nucli torna a comprimir-se i a elevar la seva temperatura. Dels tres elements que majoritriament componen el nucli en aquest estadi, carboni i oxigen en un 90% ms una mica de ne, s el carboni el qu t la temperatura de fusi ms baixa, uns 600 milions de graus (6108 K). Arribats a aquesta temperatura i a una densitat d'uns 2108 kg/m3, els toms de carboni comencen a reaccionar entre si donant lloc a diversos elements ms pesats a travs d'una srie de canals de sortida distints. La durada d'aquesta etapa ser de l'ordre d'uns centenars d'anys podent arribar als 1.000 anys. Les reaccions ms probables sn les qu surten en requadre en el diagrama. La del sodi-23 t un 56% d'ocurrncia i la del ne-20 un 44%. Els protons i les partcules alfa emeses en sengles reaccions seran rpidament recapturats pel carboni, l'oxigen, el ne i el propi sodi. Aquestes reabsorcions tot just si tenen efectes energtics significatius per quant a la nucleosntesi s ho sn ja que  faran que el sodi no estigui present entre els elements residuals de la combusti del carboni. Pel que fa a l'oxigen, si b es forma bastant poc, se suma al que ja s'havia format durant el procs triple alfa. Tot aix far que quedi un nucli d'oxigen-16, ne-20, magnesi-24 i algunes traces de silici-28. La composici de les cendres d'aquesta etapa s fonamentalment la segent: 
Fraccions de massa: 

Fotodesintegraci del ne . 

Acabat el carboni del nucli central aquest torna a contreure's fins a arribar a la temperatura de 1,2109 K, moment en el qual torna a detenir-se el collapse durant uns pocs anys, una dcada a tot estirar. A aquestes temperatures els fotons radiats pel centre del nucli sn tan energtics que aconsegueixen fotodesintegrar el ne-20. Aquest procs encara que s endotrmic (consumeix energia) aconsegueix que dels seus subproductes es derivi una altra reacci que s s exotrmica. El balan global d'ambds processos s positiu i el resultat s que l'estrella aconsegueix sostenir-se mentre quedi ne per fotodesintegrar en el nucli..


Com es veu en les reaccions adjuntes, les cendres d'aquesta fase seran les mateixes que en l'anterior menys el ne, que s'haur consumit. S'incrementar la quantitat d'oxigen i magnesi alhora que segueixen creant-se noves capes de fusi. Ara, a part del nucli de combusti de ne hi ha una capa de carboni, una altra d'heli i una d'hidrogen. Els vents solars sn ja molt intensos i desprenen grans quantitats de l'hidrogen ms extern poc lligat ja a l'estrella.

 Combusti de l'oxigen . 
 
Finalitzada l'etapa del ne el nucli de l'estrella es torna a escalfar i contreure fins a 1,5 a 2109 K i 107 g/cm temperatura i densitat a partir de les quals s'arriba a la ignici de l'oxigen. La reacci de fusi nuclear de l'oxigen produeix diversos canals de sortida, uns ms probables que uns altres, de la mateixa manera que ocorria en la fusi del carboni. L'etapa dura uns pocs mesos, potser un any, i les seves cendres sn sobretot silici-28 acompanyat de silici-30, sofre-34, calci-42 i titani-46. Molts d'aquests elements sn subproductes de les reaccions amb protons, neutrons o alfas recapturats. Les tres reaccions ms probables sn les quals estan en requadres. Resultar sofre-31 un 18% de les vegades fsfor-31 un 61% i silici-28 un 21%. 

 Fotodesintegraci i combusti del silici . 
 

Quan el nucli arriba a els 2,7109 K i 3107 g/cm es procedeix a la incineraci del silici en un conjunt de complexes reaccions que sostindran per poc ms d'un dia a l'estrella. Una part del silici-28 rep l'impacte de fotons ultraenergtics que ho trenquen en altres istops com silici-27 o magnesi-24. En el procs es tornen a emetre gran quantitat de protons, neutrons i alfes que de seguida sn recapturats cada vegada per toms ms pesats en una aproximaci asimpttica cap al pic del ferro. Aix mateix, el silici tamb arriba a temperatures de fusi que ho duen a formar nquel-56 que posteriorment es degrada fins al ferro-56, element final a partir del com la fusi nuclear deixa de ser una reacci rendible i exotrmica, arribant-se a finalment el equilibri estadstic nuclear (Fe56+Ni56). Arribats a aquest punt la ja molt convulsa estrella no podr sostenir-se ms per si mateixa. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268065" title="Imerio Massignan" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="105208">

Imerio Massignan (Altavilla Vicentina, 2 de gener de 1937) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1959 i 1970.

Fou un ciclista que destac especialment en les etapes de muntanya ja que era un escalador pur. Era anomenat gamba secca pel seu caracterstic pedalar degut a que tenia una cama ms curta que l'altra. 

Debut com a professional al Giro d'Itlia de 1959, de m de Tullio Campagnolo. En aquesta cursa aconsegu grans resultats finalitzant entre els 10 millors en 5 edicions, sent la segona posici de 1962, a 4' del guanyador Franco Balmamion, la seva millor classificaci.

Al Tour de Frana aconsegu els millors resultats de la seva carrera, en acabar sempre entre els 10 primers, guanyar una etapa el 1961 i guanyar en dues edicions, el 1960 i 1961, el Gran Premi de la Muntanya. 

El 1963 se li va detectar uns primers smptomes de nefritis, cosa que va fer que acabs abans la temporada i que no corrs en tot el 1964. El 1965 torn a la competici, per sense mantenir el mateix nivell obtingut fins aquell moment. 

Palmares.
1959;
 1r de la Bolonya-Raticosa;
1960 ;
 1r de la Classificaci del Gran Premi de la Muntanya del Tour de Frana;
1961 ;
 1r de la Classificaci del Gran Premi de la Muntanya del Tour de Frana i vencedor d'una etapa ;
1962 ;
 1r del Gran Premi Lavis ;
1965 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya;

Resultats al Tour de Frana.
1960. 10 de la classificacic general i del Gran Premi de la Muntanya ;
1961. 4t de la classificacic general, vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya ;
1962. 7 de la classificacic general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 5 de la classificacic general ;
1960. 4t de la classificacic general ;
1961. 11 de la classificacic general  ;
1962. 2n de la classificacic general ;
1963. 7 de la classificacic general ;
1965. 9 de la classificacic general ;
1966. 19 de la classificacic general ;
1967. 24 de la classificacic general ;
1968. 34 de la classificacic general ;
1969. 34 de la classificacic general ;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Imerio Massignan ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268066" title="Institut d'Estudis Ilerdencs" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="105209">
Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) s una instituci cultural creada el 25 de mar de 1942 a Lleida per la diputaci provincial, aleshores dirigida per Josep Maria de Porcioles, amb la finalitat de promoure la cultura i la investigaci a les comarques lleidatanes, adscrita des d'aleshores al Consell Superior d'Investigacions Cientfiques. Des del 1943 publica la revista Ilerda.

Disposa d'un museu arqueolgic, d'una sala de documentaci, bibliografia i cermica, d'una collecci geolgica i paleontolgica i d'una collecci del llibre lleidat, cedida per R. Areny i Batlle. Des del 1967 hi funciona la Ctedra de Cultura Catalana Samuel Gili i Gaya. Els estatuts es reformaren el 1986 per tal de canviar la imatge i democratitzar l'organitzaci interna.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IEI;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268067" title="Pere Joan Llonell" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="105210">
Pere Joan Llonell va ser un compositor i mestre de capella de l'esglsia del Pi, a Barcelona, durant la segona meitat del segle XVIII. Algunes de les seves composicions van tenir fora difusi, en especial el seu Rquiem, que es va continuar cantant fins a la segona meitat del segle XIX i del qual es coneixen no pas menys de 12 cpies conservades arreu de Catalunya.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268068" title="BC Lietuvos Rytas Vilnius" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="105211">

El BC Lietuvos Rytas s un club de bsquet de la ciutat de Vilnius a Litunia.

 Histria .
El club va ser fundat el 1964 amb el nom de Statyba Vilnius. El 1997 fou renombrat Lietuvos Rytas en ser comprat pel diari de mateix nom.

 Palmars .
 1 Copa ULEB: 2005;
 2 Lliga del Bltic: 2006, 2007;
 1 NEBL: 2002.
 3 Lliga lituana de bsquet: 2000, 2002, 2006;

 Jugadors destacats .
A Statyba.
 Dainius Adomaitis;
 Art ras Karniovas;
 Jonas Kazlauskas;
 ar nas Mar iulionis;

A Lietuvos Rytas.
 Tomas Delininkaitis (2003-2007);
 Gintaras Einikis(2004 2005);
 Andrius Giedraitis ;
 Frederick House;
 Rimantas Kauk nas (2001 2002);
 Simas Jasaitis (2001 2006);
 ar nas Jasikevi ius (1998 1999);
 Robertas Javtokas (1999 2006);
 Rimas Kurtinaitis (1998 1999);
 Arvydas Macijauskas (1999 2003);
 Tyrone Nesby (2004-2005);
 Kareem Rush (2006-2007);
 Dickey Simpkins (2003-2004);
 Ram nas ikauskas (1998 2004);

 Galeria .












 Enllaos externs .

 Web oficial;
 Web no oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268071" title="Moviment contrari" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="105212">
El moviment contrari s el que es dna entre les diferents veus o parts d'una composici polifnica i contrapuntstica quan una d'aquestes veus fa un moviment en un sentit, ja sigui ascendent o descendent i l'altra o una de les altres fa un moviment en sentit oposat o contrari: Una veu fa un moviment ascendent mentre l'altra el fa descendent.

Tot i que aquesta relaci es pot aplicar a ms de dues veus, normalment fa referncia a les relacions existents entre dues veus, tot i que puguin ser dins d'un composici que en t ms.

L'existncia del moviment contrari no pressuposa que els intervals meldics que fa una de les veus els hagi de fer mimticament i simtricament l'altra.

Les altres dues possibilitats de relaci entre les diverses veus en el contrapunt sn el moviment parallel i el moviment oblic.

Fonts.

Gran enciclopdia de la msica. Vol 5. Barcelona, 2001.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268073" title="Moviment parallel" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="105213">
El moviment parallel s el que es dna entre les diferents veus o parts d'una composici  polifnica i contrapuntstica quan aquestes veus es mouen en la mateixa direcci, ja sigui ascendent o descendent. 

Aix s aplicable a les dues veus d'una composici a dues veus per tamb a les relacions que hi hagi entre dues o ms veus en una composici que en tingui ms de dues.

Malgrat la nomenclatura, els intervals que fan les diferents veus en el moviment parallel no necessriament han de ser idntics, de manera que, estrictament parlant, el moviment no ha de ser necessriament realment parallel, ats que els intervals que separen ambdues (o ms) veus no han de ser els mateixos ni al comenament i al final del passatge ni s'han de mantenir constants. En el cas que fos aix, llavors parlem d'un moviment per "terceres" paralleles, o per "quartes paralleles", etc.

Les altres dues possibilitats de relaci entre les diverses veus en el contrapunt sn el moviment oblic i el moviment contrari.

Fonts.

Gran enciclopdia de la msica. Vol 5. Barcelona, 2001.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268078" title="Ayumi Fujimura" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="105214">
Ayumi Fujimura (    Fujimura Ayumi, nascuda el 3 de setembre de 1982), s una Seiy 

Doblatges fets.
L'ordre d'aquesta llista s personatge i srie.

Anime 

 Karada Iokawa de Asatte no Houkou;
  Miwa Kurushima de Bartender;
 Chiharu Harukaze de Hayate the Combat Butler;
 Ayano Kannagi de Kaze no Stigama;
 Takuma Kurebayashi de Jigoku Sh jo Futakomori;
 Shion de ;
 Marie Oset de Nishi no Yoki Majo;

Enllaos externs.
Base de dades de Anime news net ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268081" title="BC Techasas Panev?ys" nonfiltered="213" processed="212" dbindex="105216">

El  BC Techasas Panev ys s un club de bsquet de la ciutat de Panev ys a Litunia.

 Histria .
Evoluci del nom:
Lietkabelis (1993-1996);
Kalnapilis (1996-2000);
Preventa-Malsena (2000-2002);
Malsena (2002-2003);
Auktaitija (2003-2004);
Panev ys (2004-2007);
Techasas (2007);

 Enllaos externs .
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268083" title="Anatole Novak" nonfiltered="214" processed="213" dbindex="105217">

Anatole Novak (La Mure, 12 de febrer de 1937) va ser un ciclista francs que va crrer entre 1956 i 1972. Era conegut amb el sobrenom del gegant de La Mure.

Va participar en 10 edicions del Tour de Frana, aconseguint una victria el 1961, sent gregari de Jacques Anquetil, Lucien Aimar, Roger Pingeon i Lus Ocaa.

Durant la seva carrera aconsegu 15 victries, destacant una etapa al Tour de Frana i una altra a la Volta a Espanya.

Palmars.
1960;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr  ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Aude;
1961;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r al Critrium de Rium ;
1962;
 1r del Premi de Gap ;
1963;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oise ;
1964;
 1r del Premi d'Ambert ;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1965;
 1r al Tour de l'Hrault;
1966;
 1r de la Pars-Luxemburg ;
 1r del Premi de Saint-Vallier ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1967;
 1r al Circuit dels Boucles del Sena ;
1969;
 1r del Premi de Toury, de Svignac ;
1970;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;

Resultats al Tour de Frana.
1961. Abandona (10a etapa). Vencedor d'una etapa;
1962. 76 de la classificaci general;
1963. 59 de la classificaci general;
1964. 81 de la classificaci general;
1965. 66 de la classificaci general;
1966. Abandona (16a etapa);
1967. Abandona (8a etapa);
1968. 50 de la classificaci general;
1969. Abandona (6a etapa);
1970. Abandona (10a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1963. 19 de la classificaci general;
1968. 49 de la classificaci general;
1970. 55 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1964. 63 de la classificaci general;
1966. 70 de la classificaci general;

Enllaos generals.
Palmars d'Anatole Novak ;
Palmars d'Anatole Novak ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268087" title="KK Alytus" nonfiltered="215" processed="214" dbindex="105218">

El KK Alytus (litu: Krepinio Klubas Alytus) s un club de bsquet de la ciutat d'Alytus a Litunia.

 Enllaos externs .
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268088" title="Msica escnica" nonfiltered="216" processed="215" dbindex="105219">
La msica escnica s una denominaci fora genrica que abraa tot un conjunt de gneres musicals que comparteixen el fet de   ser msica vocal, amb solistes i amb acompanyament instrumental, i de tipus narratiu; i que compta amb una escenificaci o representaci teatralitzada. Des d'un punt de vista diferent hom podria conceptualitzar la msica escnica com una obra teatralitzada en la qual els personatges canten -ja sigui totalment o parcialment- sobre un acompanyament instrumental.

Tot i els vincles entre la msica i el teatre a la Grcia clssica, aix com l'existncia dels drames litrgics medievals en qu els personatges tamb interpretaven llurs rols cantant, hom considera que el primer gnere de la msica escnica europea s l'pera. 
Sn, igualment, gneres de la msica escnica l'opereta, la sarsuela, el musical i el singspiel.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268089" title="KK Nept?nas Klaip?da" nonfiltered="217" processed="216" dbindex="105220">

El KK Nept nas (litu: Krepinio Klubas Nept nas) s un club de bsquet de la ciutat de Klaip da a Litunia.

 Enllaos externs .
 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268093" title="Yu Asakawa" nonfiltered="218" processed="217" dbindex="105221">
Yu Asakawa (     Asakawa Y , nascuda el 20 de mar de 1975). s una Seiy  popular. Tamb s cantant. Est casada amb el Seyi  i cantant Shoutaro Morikubo.

Doblatges fets.
L'ordre d'aquesta llista s personatge i srie.

Anime 

 Chizuru Jumonji de Arcade Gamer Fubuki;
 Sakaki de Azumanga Daioh;
 Nagi Kirima de Boogiepop Phantom;
 Priss Asagiri de BubbleGum Crisis 2040;
 Lazulli de Buzzer Beater;
 Eiko de DearS;
 Miyuki Kikuchi de Futari Ecchi;
 Mizuki Tachibana de Gravion;
 Momoka Kudou de Gunparade Orchestra;
 Yuuki Mitani de Hikaru no Go;
 Tsukushi Kinoyama de Konjiki no Gash Bell;
 Motoko Aoyama de Love Hina, Love Hina Again;
 Shinobu Miwa de RahXephon;
 Shiris de Record of Lodoss War TV;
 Itoko Osakabe de School Rumble;
 Cathrine Deboucoillet de St. Luminous Mission High School;
 Renna Satomi Starship Operators;
 Chris Carman de Stratos 4;
 Jura Basil Eldin de Vandread;
OVA

 Kouji Imai de Kyou no Go no Ni;

Enllaos externs.
Base de dades de Anime news net ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268098" title="Rock simfnic" nonfiltered="219" processed="218" dbindex="105222">
El rock simfnic s un subgnere del rock, que va nixer a principis de la dcada de 1970. Deu el seu nom a un cert afany d'emular les sonoritats orquestrals de la msica clssica, sobretot de la msica romntica i postromntica. 

Els seus orgens es troben tant en el rock progressiu i el rock psicodlic com en la msica clssica. Del primer hereta, sobretot, el concepte de composicions llargues, amb unes estructures que van mes enll de la forma amb estrofes i tornada que caracteritza el rock de moments anteriors. D'ell i del rock psicodlic la recerca de noves sonoritats que l'apropin al model orquestral per per la via de l's dels recursos de la msica electrnica. 

En alguns casos aquests grups es van inspirar directament en la msica de compositors clssics, com  s el cas de Procol Harum en respecte a la msica de Johann Sebastian Bach a la introducci de A whiter shade of pale, o el d'Emerson, Lake and Palmer en els seus Quadres d'una exposici, en referncia a l'obra homnima de Modest Mssorgski.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268099" title="KK Ais?iai-Atletas Kaunas" nonfiltered="220" processed="219" dbindex="105223">

El KK Ais iai (litu: Krepinio Klubas Ais iai) s un club de bsquet de la ciutat de Kaunas a Litunia.

 Histria .
Evoluci del nom:
Atletas (1991-1998);
Topo Centas - Atletas (1998-2004);
Hidruva-Atletas (2004-2005);
Atletas (2005-2007);
Ais iai-Atletas (2007-2008);
Ais iai (2008);

 2008-2009 .

 Pranas Skurdauskas;
 Ernestas Eerskis;
 Paulius Beliavi ius;
 Donatas Motiej nas;
 Egidijus Dima;
 Paulius Kleiza;
 Tautvydas Bartys;
 Tomas Rinkevi ius;
 Darius Gvezdauskas;
 Vygantas Metelica;

 Jugadors destacats .
 ydr nas Ilgauskas;
 Saulius tombergas;
 Virginijus Prakevi ius;
 Tomas Pa  sas;

 Enllaos externs .
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268103" title="Talp de musell estrellat" nonfiltered="221" processed="220" dbindex="105224">

El talp de musell estrellat (Condylura cristata) s un petit talp que es distribux per Amrica del Nord, especialment a la costa nord-est d'Estats Units. s l'nic representant de la tribu Condylurini i del gnere Condylura.

Es tracta d'un animal l'hbitat del qual sn les terres baixes humides, que s'alimenta de petits invertebrats, insectes aqutics, cucs i molluscs. s un bon nedador, i pot dispersar-se pels cursos d'aigua dhuc en contra del corrent. Com altres talps, pot excavar tnels subterranis; s com que una de les entrades d'aquests sigui subaqutic. Se'l considera l'animal ms rpid que existeix sota terra: en sls tous pot arribar a fer 50 metres en menys d'una hora. El seu patr d'activitat s dirn, amb una letargia hivernal, poca en la qual pot perforar la neu i cursos d'aigua semi-congelats per a escapar de les inclemncies del temps. No es coneix massa sobre la etologia de l'espcie, per se sospita que es tracta d'un animal colonial.

Quant a la morfologia, els adults amiden de 15 a 20 cm de longitud, pesen 55 g, i possexen 44 dents. El carcter distintiu del grup s la presncia de 22 tentacles rosats, mbils i flexibles al final del musell. Aquestes prolongacions possexen una gran sensibilitat tctil: tant en la foscor com fora d'ella sn essencials en la captura de cucs, insectes i crustacis.


El perode de reproducci s a l'hivern, arribant a vegades a la primavera primerenca: la femella pareix una ventrada de 4 o 5 cries al final de la primavera o inici de l'estiu.

Els seus depredadors sn les aus rapinyaires nocturnes, com el Bubo virginianus, i dirnes, com el Buteo jamaicensis, a ms de les mofetes i els mustlids.

 Nas .
Els tentacles nasals, de naturalesa sensitiva, estan recoberts de receptors coneguts com a rgans d'Eimer. El 1871, van ser descrits per primera vegada pel zoleg alemany Theodor Eimer basant-se en el talp europeu. La possessi d'aquesta estructura sensitiva s comuna en els talps, encara que el de musell estrellat s el que els possex en major nombre. Degut al fet que l'animal s cec, se sospita que empra el nas per a detectar l'activitat elctrica dels animals de presa, si b no existeix una evidncia emprica consistent per a aquesta asseveraci. Sembla que la dentici i la modificaci nasal de l'espcie s una adaptaci per a capturar preses extraordinriament petites. Un article a Nature, una revista cientfica de prestigi, indica que aquest animal s un dels que ms veloment ingereixen les seves preses, amb un retard de tan sols 120 millisegons entre cada presa viva deglutida. El seu encfal decideix en tan sols 8 ms si la presa s comestible o no ho s: aquest temps frega la velocitat mxima de transmissi neuronal de l'impuls nervis.

La roseta de tentacles nasals s, per tant, un rgan sensorial que supleix els altres sentits en l'hbitat subterrani i aqutic de l'animal: a manera dels dits de la m, la seva precisi i sensibilitat sn mximes.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Vdeos;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268104" title="Qualitat" nonfiltered="222" processed="221" dbindex="105225">
Qualitat en la vida diria, negocis, enginyeria i fabricaci t una interpretaci pragmtica com la no-inferioritat, superioritat o utilitat d'alguna cosa. Aquesta s la interpretaci ms com del terme.

Moltes tcniques diferents i conceptes han evolucionat per a millorar la qualitat dels productes i serveis, incloent el Control Estadstic de Processos, Zero Defectes, Six Sigma, Premi Nacional a la Qualitat Malcolm Baldrige, cercles de qualitat, TQM, Teoria de les restriccions (TOC), Sistemes de Gesti de la Qualitat (ISO 9000 i altres) i millora contnua.

El significat per al terme qualitat s'ha desenvolupat durant el temps. A continuaci es donen diverses interpretacions:
 ISO 9000 - "Grau en qu un conjunt de caracterstiques s'adapta als requeriments";
 (Philip B. Crosby als 1980s) - "Conformitat amb els requeriments". El problema d'aquesta s que els requeriments poden no representar completament les expectatives del client; Crosby tracta aix com un problema separat.
 (Joseph M. Juran) - "Idoneitat per a ser utilitzat". La idoneitat s definida per l'usuari.
 (Noriaki Kano i altres) - Model bidimensional de qualitat. La qualitat t dues dimensinos: "la qualitat imprescindible" i la "qualitat atractiva". La primera s propera a "la idoneitat per a ser utilitzat", mentre que la ltima s all que a l'usuari li encantaria, encara que no ho hagi pensat. Els defensors d'aquesta definici caracteritzen aquest model ms breument com: Productes i serveis que assoleixen o superen les expectatives dels usuaris".
 (Gerald M. Weinberg) - "Valor per a alguna persona".
 (W. Edwards Deming) - A "Qualitat i l'estil necessari de gesti" (1988), http://www.deming.org/. "El cost baixa i la productivitat puja, a mesura que la millora de la qualitat es assolida per una millor gesti del disseny, l'enginyeria, les proves i els processos. La millor qualitat a un preu menor t una oportunitat de capturar el mercat. Retallar costos sense millorar la qualitat s en va.";
 (Genichi Taguchi) - La deefinici de Taguchi es basa en una visi ms exhaustiva del sistema de producci, i relaciona la qualitat (o, ms acuradament, la manca d'aquesta) a "La prdua que un producte imposa a la societat desprs de sortir a la venda";
 Energy quality, associada tant amb l'enginyeria d'energia de sistemes industrials i les diferncies qualitatives als nivells trfics d'un ecosistema.
 (Associaci Americana per a la Qualitat) - Font: http://www.asq.org/glossary/q.html. "Un terme subjectiu per al que cada persona t la seva prpia definici. En l's tcnic, la qualitat t dos significats:
 Les caracterstiques d'un producte o servei que permeten satisfer necessitats explcites o implcites.
 Un producte o servei lliure de deficincies.

La qualitat d'un producte es refereix a la percepci del grau en qu el producte o el servei assoleix les expectatives de l'usuari. La qualitat no t un significat especfic, a menys que es relacioni amb una funci o objecte especfic. La qualitat s un atribut perceptual, condicional i d'alguna forma subjectiu.

Les dimensions de la qualitat es refereixen als atributs que la qualitat assoleix a la Gesti d'operacions

 La qualitat contribueix a la fiabilitat;
 La fiabilitat contribueix a la velocitat;
 La velocitat contribueix a la flexibilitat;
 La flexiblitat contribueix al cost;
Qualitat <-> Fiabilitat <-> Velocitat <-> Flexibilitat <-> Cost;

A la industria de fabricaci s comunament dit que "La qualitat condueix la productivitat". Una productivitat millorada s una font de millors ingressos, oportunitats d'ocupaci i avenos tecnolgics.

Existeix una caracterstica de la qualitat moderna que s universal. En el passat, quan s'intentava millorar la qualitat, tpicament definida com a produir menys parts defectuoses, es va fer aix a expenses d'un major cost, temps de producci, temps de cicle, etc. Es pensava que no es podien obtenir menys parts defectuoses i un cost menor i un cicle de producci ms curt, etc. No obstant aix, quan les tcniques modernes de qualitat s'apliquen correctament als negocis, enginyeria, fabricaci o processos de muntatge, tots els aspectes de la qualitat - satisfacci del client i menys defectes/errors i temps de cicle i temps/productivitat de tasques i cost total, etc. - han de millorar o, si un d'aquests aspectes no millorar, s'ha de mantenir al menys estable i no empitjorar. Aix, a qualitat moderna t la caracterstica de qu crea beneficis conjuntius, no exclusius.

La visi ms progressista de qualitat s la de qu s definida enterament per l'usuari i est basada en la evaluaci d'aquesta persona de la seva experincia completa com a usuari. L'experincia de l'usuari s la suma de tots els punts de contacte que els clients tenen amb els productes i serveis de la companyia, per definici una combinaci d'aquestes. Per exemple, cada cop que alg compra un producte es forma una impressi basada en com va ser venut, com va ser entregat, com va funcionar, com va ser suportat, etc.

Vegeu tamb.
 AMFE;
 Gesti de la Qualitat;
 Control de la Qualitat;
 Six Sigma;
 Total Quality Management;
 Theory of Constraints;
 ISO 9000;
 Qualitat del software;
 Qualitat del video;
 Enginyeria de Qualitat;
 Qualitat de vida;

Enllaos externs.
 Una proposta de definici universal de 'Qualitat' ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268106" title="Arrivo" nonfiltered="223" processed="222" dbindex="105226">
En diversos Carnavals del Principat, especialment als celebrats a la comarca del Garraf, s'utlitza la paraula Arrivo per a referir-se a l'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes. El mot, d'origen veneci s'utilitza a Vilanova i la Geltr des dels inicis del segle XVIII.

Mentre a Vilanova i la Geltr s'ha mantingut l'ortografia de la paraula Arrivo intacta, en altres viles s'ha modificat, canviant la "v" per una "b", de manera que a Sitges i Barcelona, per exemple, se'n diu "Arribo".

Artcles relacionats.
 Arrivo (Vilanova i la Geltr);
 Carnaval de Sitges;
 Carnaval de Vilanova;
Enllaos externs.
Histria del Carnaval de les Roquetes del Garraf


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268107" title="Mustaf IV" nonfiltered="224" processed="223" dbindex="105227">

Mustaf IV (turc otom:            Mu  af -yi r bi ) (8 de setembre de 1779   15 de novembre de 1808) va ser durant un breu perode entre 1807 i 1808 sold de l'Imperi Otom.

Fill d'Abdul Hamid I (1774 1789), ell i els seu germ Mahmut eren els nics descendents masculins de la casa d'Osman que quedaven i per tant eren els hereus del seu cos, el sold reformista Selim III (1789   1807). Selim els va tractar b i Mustaf rebia els honors de successor al tron.

Desprs de la revolta encapalada pels conservadors genssers en contra de Selim i les seves reformes, Mustaf va ser nomenat sold. Selim es va refugiar a palau, i desprs de jurar fidelitat a Mustaf com a nou sold, va intentar de sucidar-se. Mustaf va evitar-ho arrabassant-li la copa de ver que intentava beure.

L'inici del breu regnat de Mustaf va ser tumultus: els genssers es van fer amb el control d'Istanbul saquejant impunement i assassinant tothom sospits de ser partidari de Selim. El comandant Mustaf Bayrakdar, un ferm partidari de les reformes destacat a les fronteres del Danuvi, va marxar cap a Istanbul amb el seu exrcit per restituir el tron a Selim.

Per tal d'assegurar el seu lloc com a sold, Mustaf va ordenar que assassinessin a Selim i al seu germ Mahmut. Selim va morir a mans dels eunucs, per Mahmut va poder amagar-se a temps. Quan els rebels van prendre Palau, Mahmut sort del seu amagatall i va ser nomenat sold en el lloc del seu germ, que fou executat.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268108" title="Del Roy" nonfiltered="225" processed="224" dbindex="105228">
 Del Roy  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Del Roy va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 1 temporada, la de l'any 1953.

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268109" title="Ciclohex" nonfiltered="226" processed="225" dbindex="105229">





















 















El Ciclohex s un cicloalc amb la frmula molecular C6H12. El ciclohex s emprat com a dissolvent apolar per la indstria qumica, i tamb com a matria primera per a la producci industrial d'cid adpic i caprolactama, ambds dels quals sn intermediaris usats en la  producci de nil. A escala industrial es produeix a partir de la reacci del benz amb l'hidrogen.
A causa de les seves propietats qumiques i conformacionals niques, el ciclohex tamb s'utilitza en laboratoris en anlisis i com a estndard. 
 Conformaci qumica .

L'anell de 6 vrtexs  no s'ajusta a la forma d'un hexgon perfecte. La conformaci d'un hexgon pla en 2D t una tensi d'angle considerable a causa del fet que els seus enllaos no tenen 109,5 graus; la tensi torsional tamb fora considerable a causa de qu tots els enllaos es troben eclipsats. Per aix, per reduir la tensi torsional, el ciclohex adopta una estructura tridimensional coneguda com conformaci de cadira. La nova conformaci posa els carbonis en un angle de 109,5. La meitat dels hidrogens sn al pla de l'anell (equatorial) mentre l'altra meitat sn perpendiculars al pla (axial). Aquest conformaci es la que permet l'estructura ms estable de ciclohex. Existeix una altre conformaci del ciclohex , coneguda com a conformaci de bot, per s'interconverteix en la formaci de cadira que s una mica ms estable. En el cas de qu el ciclohex es monosubstitueixi amb un substituent gran, llavors el substituent es trobar ms probablement adjuntat en una posici equatorial, ja qu aix dona lloc a una conformaci una mica ms estable, al no estar sotmesa a repulsions estriques importants.

El ciclohex t l'angle i la tensi torsional ms baixa de tots els cicloalcans, i s'ha considerat que en ciclohex te una tensio d'anell 0, la qual s una combinaci de la tensi d'angle i  de  la tensi torsional. Aix tamb fa ms estable el ciclohex que la resta dels cicloalcans i per aix produeix la quantitat ms petita de calor quan es cremat comparat amb els altres cicloalcans.

 Reaccions del ciclohex . 
El ciclohex pur en si mateix s bastant poc reactiu, sent un hidrocarbur no polar i hidrofbic. Pot reaccionar amb cids molt forts com el sistema supercid HF + SbF5 que provoca la protonaci forada i el "cracking de l'hidrocarbur". Els ciclohexans substituts, tanmateix, poden ser reactius sota una varietat de condicions, moltes de les quals sn importants per a la qumica orgnica. El ciclohex s altament inflamable.

 Derivats del ciclohex .

L'arranjament especfic dels grups funcionals en els derivats de ciclohex, i en efecte en la majoria de les molcules de cicloalcans, s extremadament important en reaccions qumiques, especialment en les  reaccions que impliquen nuclefils. Els substituents a l'anell han de trobar-se en la posici axial per reaccionar amb unes altres molcules. Per exemple, la reacci de bromociclohex i un nuclefil com, un ani d'hidrxid (OH), per formar ciclohex:

C6H11Br + OH   C6H10 + H2O + Br

Aquesta reacci, coneguda normalment com una reacci d'eliminaci o deshalogenaci (especficament E2), demana que el substituent de brom es trobi en la posici axial, oposant-se a un altre tom H axial per a reaccionar. Suposant que el bromociclohex es trobava en la posici apropiada per a reaccionar, la reacci de E2 comenaria com segueix:

El parell d'electrons que formen l'enlla  C-Br  passa al Br, formant Br- i l'allibera del ciclohex;
El nuclefil (-OH) dna un parell d'electrons a l'H axial adjacent, alliberant l'H i enllaant-se a ell per formar H2O;
El parell d'electrons que forma l'enlla amb l'H axial adjacent es desplaa cap a l'enlla entre el dos C-C per formar  C=C;

Nota: Els tres passos passen simultniament, caracterstica de totes les reaccions de E2.

El procs anterior generar principalment reaccions de E2 i com a resultat el producte ser principalment (~70%) ciclohex. Tanmateix, el percentatge varia amb les condicions, i generalment, competeixen dues reaccions diferents (E2 i SN2). En la reacci citada, una reacci de SN2 substituiria el brom per un hidroxil (OH-), per una vegada ms, el Br ha de trobar-se en posici axial per reaccionar. Una vegada que la substituci de SN2 s completa, el nou grup OH substitut torna a la posici equatorial ms estable molt rpidament (~1 millisegon).
 Usos .
Comercialment gran part del ciclohex produt es converteix en una mescla de ciclohexanona-ciclohexanol (o "oli de KA") per oxidaci cataltica. L'oli de KA s'utilitza llavors com a primera matria per a fabricar cid adpic i caprolactama. A la prctica, si el contingut de ciclohexanol en l'oli de KA s ms alt que el de  ciclohexanona, s ms probable (econmic) de ser convertit en cid adpic, i en el cas invers, la producci de caprolactam s ms probable. La proporci entre ciclohexanona i ciclohexanol en l'oli de KA es pot controlar seleccionant catalitzadors d'oxidaci adequats. Part del ciclohex s'utilitza com a dissolvent orgnic.

 Histria .
A diferncia de composts com el benz, el ciclohex no es pot obtenir fcilment a partir de recursos naturals com el carb. Cap a la fi del dinov segle els primers investigadors qumics havien de dependre de la sntesi orgnica. Van necessitar trenta anys  per completar els detalls. El 1867 Marcellin Berthelot redua benz amb cid iodhdric a temperatures elevades. Va identificar incorrectament el producte de la reacci com a hex no solament a causa del paregut en el punt d'ebullici (69C) sin tamb perqu no creia que el benz era una molcula cclica (com el seu contemporani August Kekule) sin ms aviat alguna classe d'associaci d'acetil. El 1870 un dels seus escptics Adolf von Baeyer repetia la reacci i identificava el producte de la reacci com a   hexahidrobenze i el 1890 Vladimir Markovnikov creia que podia destillar el mateix compost a partir de petroli del Caucas i batejava al seu brevatge com a hexanaft.

El 1894 Baeyer sintetitzava ciclohex comenant amb una condensaci de Dieckmann de l'cid pimlic seguida per reduccions mltiples:



i en el mateix any E. Haworth i W.H. Perkin Jr. (1860 - 1929) feien  el mateix amb una reacci de Wurtz de l'1,6-dibromohex.



Sorprenentment els seus ciclohexans bullien uns 10C ms alts que el hexahidrobenz o hexanaft per aquest enigma va ser resolt el 1895 per Markovnikov, N.M. Kishner i Nikolay Zelinsky quan  identificaren l'hexahidrobenze i l'hexanaft com a metilciclopent, format com a resultat d'una reacci de  transposici inesperada.

 Vegeu tamb .
El desastre de Flixborough, un gran accident industrial provocat;
per una explosi de ciclohex.
 Hex;

 Enllaos externs .


 Targeta de Seguretat Qumica Internacional 0242 (en angls);
 Inventari de Contaminants Nacionals - Full informatiu del Ciclohex (en angls);
 NIOSH Guia de Butxaca de NIOSH de riscs qumics (en angls);
 Cyclohexane@3Dchem (en angls);
 Banc de dades NLM de riscs qumics- Ciclohex (en angls);

 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268113" title="Albertus Geldermans" nonfiltered="227" processed="226" dbindex="105230">

Albertus Geldermans, ms conegut com a Ab Geldermans, (Beverwijk, 17 de mar de 1935) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1959 i 1966.

Durant la seva carrera aconsegu 17 victries, entre les quals destaquen una Lieja-Bastogne-Lieja, una Volta a Alemanya, una etapa de la Volta a Espanya i un Campionat dels Pasos Baixos. Tamb port el maillot groc del Tour de Frana durant 2 etapes en l'edici de 1962.

Palmars.
1957;
 1r a la Volta a IJsselmeer;
 1r a la Volta a Zuid-Holland;
1960;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r de la Volta a Alemanya i vencedor d'una etapa;
1961;
 1r dels 4 dies de Dunkerque ;
 1r de la Menton-Genova-Roma i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1962;
 Campi dels Pasos Baixos;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Aude ;
1963;
 1r a Manche-Ocan;
 Vencedor d'una etapa al Midi Libre;
1965;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia;
1966;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1960. 12 de la classificaci general;
1961. Abandona (6a etapa);
1962. 5 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1963. 24 de la classificaci general;
1964. 38 de la classificaci general;
1965. Abandona (10a etapa);
1966. 69 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 40 de la classificaci general;
1962. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1964. 37 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Albertus Geldermans ;
Palmars d'Albertus Geldermans ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268115" title="Palau Reial Major" nonfiltered="228" processed="227" dbindex="105231">

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residncia dels comtes catalans i comtes reis de Catalunya-Arag. Situat al centre del barri gtic de la ciutat, a la plaa del Rei, es compon bsicament de tres edificis: 
El Sal del Tinell, manat construir pel rei Pere el Cerimonis entre els anys 1359 i 1362 al mestre d'obres Guillem Carbonell. Hi va tenir lloc la rebuda de Cristfol Colom, per part dels Reis Catlics, al retorn del seu viatge d'Amrica.
La capella palatina de Santa gata, de l'any 1302, obra del rei Jaume II i la seva esposa Blanca de Npols. Al seu interior es troba el retaule del conestable Pere de Portugal, del pintor Jaume Huguet (1465).
El Palau del Lloctinent, de l'any 1549, encrrec del rei Carles V a Antoni Carbonell. Ha estat seu de l'Arxiu General de la Corona d'Arag de l'any 1836 fins a 1994.

Es t documentaci del nom de Palau Major per primera vegada l'any 1116, i fou anomenat aix per diferenciar-lo del Palau reial menor, que s'aixecava vora la plaa de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.

Histria.

Durant la segona meitat del segle XI, el palau s'estenia des de la catedral romnica, a la plaa de Sant Iu, D'aquesta poca s l'escalinata exterior, encara existent, on es feien les reunions dels membres del Consell de Cent quan encara no disposaven d'edifici propi.

Jaume I va reunir les Corts al Palau Reial Major el dia 20 de desembre de 1228, i es va adrear als assistents amb aquestes paraules: On ns vos pregam molt carament ( ) que ens donets consell e ajuda ( ) en est viatge que volem fer sobre el regne de Mallorques e les altres illes que pertanyen a aquella. En aquestes Corts s'havia de pactar el concurs de cada estament en l'empresa de la conquesta de Mallorca i la repartici dels guanys. 

Als anys 1461 i 1472 va servir de capella ardent per a Carles de Viana i per al seu pare Joan II.

A les escales d entrada del Palau Reial Major, el 7 de desembre de 1492, va sofrir un intent d'assassinat el rei Ferran el Catlic, per part de Joan Canyamars:Joan Canyamars, pags, bar  e trador malvat, amb nimo diablic, passat migjorn quasi un quart d hora, eixint la Majestat del Senyor Rei del seu palau qui s en la plaa del Rei, en la sala del qual palau havia tenguda audincia, e essent davant la porta de l'esglsia de dit Palau, don a la dita majestat un colp en lo coll amb una espasa, del qual isqu sang. 

Fou jutjat i condemnat a morir a crudelssima mort, per sser exemple i cstig als altres.

La dissoluci de l'aparell poltic catal arran de la victria militar borbnica va fer que desapareguessin les dependncies de l'administraci reial i durant el 1718 el rei Felip V va cedir el palau a les monges clarisses, el convent de les quals del barri de la Ribera s enderroc a causa de la construcci de la Ciutadella.

Actualitat el Sal del Tinell i la Capella de Santa gata formen part del Museu d'Histria de la Ciutat.

Arquitectura.
Sota el Sal del Tinell, es troben vestigis d'un conjunt d'edificis monumentals de l'poca visigtica. Durant el segle XI l'edifici va ser enderrocat per tal de construir-ne un de nou; l'obra romnica era rectangular i perpendicular a la muralla a la qual es trobava adossada. Aquest palau romnic va romandre prop de dos segles, sense que s'hi fes cap reforma important.






El canvi dels dominis dels comtes barcelonins, que havien passat a governar una corona per terres aragoneses i sicilianes, va fer que comencessin les reformes: el segle XIII es van realitzar pintures murals representant l'exrcit catal, actualment al Museu d Histria de la Ciutat, i la construcci d'un nou cos a la part sud-oest del pati, amb planta baixa i arcades, i el pis principal de doble altura, amb finestrals triforats i amb llinda d'arcs (en l'actualitat, totalment reconstruts).

El Sal del Tinell consta de planta rectangular, de 34 metres de llargria per 17 d'amplria i 12 d'alada, coberta amb un sostre pla amb bigues de fusta que descansen sobre sis arcs de mig punt de pedra amb perfil de motllura sobre unes columnes adossades amb capitells i de ms de 16 metres de llum.

Pere el Cerimonis va fer enderrocar tot l'interior pel mestre d'obres Guillem Carbonell, per va conservar les faanes i fu bastir un gran sal per a recepcions i banquets. L'any 1362 ja estava pintant el sostre Jaume Desfeu, seguidament es va fer la pavimentaci i el 1370 es va posar una placa commemorativa sobre la porta:En l any de la nativitat de Nostre Senyor MCCCLXX lo molt alt Senyor en Pere Ter Rei d Arag fu obrar aquesta cambra.Per aquest temps, a ms de les sales de representaci i les residencials, es t notcia d'una armeria: Arxiu de les armes reials.

L'any 1302, es va dur a terme la construcci de la capella reial de Santa gata, en substituci de l'antic oratori que hi havia al palau, ja amb traa gtica plenament, adossada a la muralla romana, i encarregada pel rei Jaume II al mestre d'obres Bertran Riquer; disposava de porta directa amb el palau i d'una tribuna enlaire per a l'assistncia dels reis a les cerimnies religioses.  Dedicada originalment a Santa Maria, sembla va estar sota diverses advocacions fins l'any 1601 que reb l'actual de santa gata, per les reliquies que s'hi guardaven d'aquesta santa. T una torre octagonal del primer quart del segle XIV, i s d'una sola nau amb volta de can i arcs de diafragma. La sagristia est construda dintre de la muralla romana.

El rei Mart I l'Hum, l any 1403, va reformar la plaa engrandint-la perqu s'hi poguessin celebrar tornejos. Va emprendre noves reformes a les plantes altes i al pati, per a les quals es van portar pedra mallorquina de Santany, rajoles de Valncia i materials diversos de Siclia. Es va bastir tamb un pas elevat cap a la catedral al costat del portal de Sant Iu (aquest pas va ser enderrocat l'any 1823).

Durant el regnat de Pere V (1463-1466) els treballs portats a terme van ser sobretot decoratius, com la xemeneia del Sal del Tinell obrada per l'escultor Joan Clapers, aix com tamb la realitzaci de seixanta rajoles de terra cuita per a la capella de Santa gata representant ngels i les armes d'Arag i Siclia. Va encarregar la realitzaci del retaule de l'Epifania al pintor Jaume Huguet l'any 1465 i la policromia del sostre va ser realitzada per Alfons de Crdova.

Al segle XVI va deixar de ser l estatge reial i es va repartir el conjunt entre la Inquisici i l'administraci reial: es va adaptar l'edifici per als nous usos, com les escrivanies i els arxius de la Reial Audincia, i el Sal del Tinell fou dividit en diferents espais i s hi van obrir diverses portes. La porta coronada amb un front triangular per la qual s entrava a la Reial Audincia, i que es pot veure en un dibuix de Gustave Dor, publicat a Le Tour du Monde: Voyage en Espagne, al 1862, s la que est collocada a la placeta de Sant Iu per l entrada al Museu Mars.

Es va construir el Palau del Lloctinent, encarregat per Carles V al mestre d'obres Antoni Carbonell, entre els anys 1549 i 1557. De planta rectangular, amb quatre plantes ms els baixos, d'estil gtic tard amb elements renaixentistes i un gran pati central, a la planta baixa t quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus tosc amb arcs de mig punt; l'escala cap al pis superior est disposada com als palaus italians.

Es va aixecar tamb el Mirador del Rei Mart, torre rectangular de cinc pisos d'altura, l'any 1555; a cada pis hi ha una galeria d'arcs de mig punt amb set finestres.

La seu que ocupava la Inquisici i la capella de Santa gata van sofrir la desamortitzaci de l'any 1835. Durant la guerra civil espanyola de 1936 es va tornar a descobrir la sala gtica; de la seva recuperaci se'n van encarregar els arquitectes municipals Adolf Florensa i Ferrer i Joaquim Vilaseca, sota la direcci d'Agust Duran i Sanpere. Tamb es va fer la intervenci per acollir el Museu Mars a la part posterior de l'edifici, amb la qual cosa es va aconseguir en una major part, altra vegada, la unitat dels edificis.

 Referncies .


Bibliografia consultada.
Manuel Garca Martn: El barri de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Gas Natural SDG, 2000.
Eduard Carbonell i Alexandre Cirici: Grans monuments romnics i gtics. Barcelona: Edicions 62, 1977. ISBN 84-297-1335-2.
Antoni Pladevall (dir.): L art gtic a Catalunya: Arquitectura, vol. III. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0891-3.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268120" title="Palera" nonfiltered="229" processed="228" dbindex="105232">

Geografia:
Palera, nucli disseminat del municipi de Beuda (Garrotxa).
Botnica:
Palera, nom alternatiu de figuera de moro.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268121" title="Ramses Shaffy" nonfiltered="230" processed="229" dbindex="105233">
Ramses Shaffy (Neuilly-sur-Seine, 29 d'agost de 1933) s un cantant i actor neerlands. Als anys seixanta del segle passat va fer furor amb les seves canons  Sammy, Zing, vecht, huil, bid, lach, werk en bewonder, We zullen doorgaan, Pastorale i Laat me van esdevenir clssics del repertori neerlands. 

Biografia.
Shaffy nasqu a Neuilly-sur-Seine al 1933, fill d'un diplomata egipci i una comtessa polonesa d'origen rus. Va viure a Cannes amb sa mare, fins que aquesta va arreplegar tuberculosi. Aleshores va passar a can sa tia a Utrecht, un orfanat i finalment a una famlia d'acolliment. El comiat de sa mare va fora marcar-lo, com en testimonieja la seva cano De trein naar het noorden (trad.: El tren cap al nord).

No va terminar els estudis al l'institut i va comenar al 1952 a l'escola de teatre d'Amsterdam. Va debutar al 1955 al teatre De Nederlandse Comedie. El 1960 s'en va anar amb el seu consort, l'actor Joop Admiraal, cap a Roma en esperar trobar-hi una feina com actor. Aix no reeixir-les i van tornar cap a casa amb el sarr vuid. Al 1964 va crear la companyia de teatre Shaffy Chantant. En va sortir una collaboraci molt llarga amb la cantant Liesbeth List i el pianista Louis van Dijk. Amb Liesbeth List va crear l'LP Pastorale, un del seus xits majors. 

Des del 1980 va tornar a pujar a l'escenari. El seu rol del Quixot en la versi neerlandesa del musical L'home de La Manxa va aplaudir-se tot arreu.  

Desprs va comenar un perode d'ocs, apressat per un alcoholisme crnic. Desprs d'unes desventures nocturnes violents, la Liesbeth va trobar-li una casa de salut. Certes fonts pretenen que sofreix del sndrome de Korsakoff, per els seus metges mai no van confirmar aquesta diagnosi.

Al 2005, va tornar per a la primera vegada des de molt de temps amb un xit: una nova versi de la cano de 1978 Laat me (trad.: Deixa'm), cantada en duet amb Liesbeth List i l'orquesta d'en Gerard Alderliefste.

Al 6 de novembre 2007, Liesbeth List va inaugurar  a l'Amsterdamse Schouwburg, el teatre municipal d'Amsterdam, un bust al seu honor, esculpit per Jeroen Spijker de Leiden. Un grup de deixebles i de cantants amics van cantar-li un homenatge a aquest occasi: Thijs van Leer, Gerard Alderliefste, Jaap Montagne i Xavier Baudet.

Premis i condecoracions.
Gouden Harp (1980);
Edison, al 1967 per l'lbum Ramses II;
Cavaller de l'orde Orde van de Nederlandse Leeuw (2002).
Edison, al 2006 pels mrits excepcionals de la seva obra completa per a la promoci de la cano neerlandesa.

Discografia.
lbums.

Singles.


Filmografia.


Enllaos externs.
 Web no oficial dels aficionats;
 Llista dels programes a l'arxiu del Nederlands_Instituut_voor_Beeld_en_Geluid (trad.: Institut neerlands de la imatge i del so);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268123" title="Turner (constructor)" nonfiltered="231" processed="230" dbindex="105234">
 Turner  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Turner va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 1 temporada, la de l'any 1953.

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268124" title="Universitat Jnica" nonfiltered="232" processed="231" dbindex="105235">



La Universitat Jnica (en grec                   ) est ubicada a Corf, Grcia. Es va fundar el 1984, baix el govern del primer ministre Andreas Papandreu, per s descendent directa de l'Acadmia Jnica, que es va crear el 1824, quaranta anys abans de la cessi de les Illes Jniques a Grcia, i noms tres messos desprs de la Guerra d'Independncia de Grcia, que va comenar el 1821. D'esta manera, Andreas Papandreu va acomplir una promessa electoral que tenia amb els habitants de Corf, satisfent aix la llarga demanda d'estos per a la creaci d'una sucesora de l'Acadmia Jnica.

La universitat.
La universistat Jnica va obrir les seues portes als estudiants el 1985. Des d'aleshores ha experimentat un important augment i progrs, amb nous departaments i una plantilla de bons professor, alguns dels quals ho sn tamb de les universitats d'Atenes o de Salnica.

Dels 6 departaments amb els que conta la Universitat, tres d'ells sn nics a Grcia, cosa que s de capital importncia per a la mateixa. A ms, a la Universitat Jnica tamb es porten a terme 9 programes de posgrau.

La Universitat destaca per la originalitat de les asignatures i els camps d'investigaci, a ms de per la seua firm decisi de treballar en grups petits. A s'illustra pel petit ratio professor-alumne de la Universitat, que te una mitjana de 1:10. Els professors i els estudiants treballen junts en una comunitat acadmica petita, dins d'una ciutat de menys de 40.000 habitants.

La Universitat es benefcia tamb de les oportunitats del programa d'intercanvi ERASMUS/SOCRATES, viatges educatius i prcticums durant el periode d'estudis.

Tant les facultats com els serveis administratius de la Universitat es troben a la ciutat de Corf, repartits per diversos edficis histrics de la ciutat o d'altres construits explcitament per a la Universitat. A la ciutat es troben tamb, en un grau major o menor de collaboraci amb la Universitat, la Biblioteca Municipal, el Museu d'Art Asitic (nic a Grcia) i l'Asociaci de Lectors, tamb una de les primeres asociacions culturals del pas.

Departaments.
(Entre parntesis l'any que va comenar a funcionar)
Departament d'Hisria -                (1985);
Departament de Llenges Extrangeres, Traducci i Interpretaci -                                                (1986);
Departament de Musicologia -                        (1992);
Departament de Arxivologia y Biblioteconomia - T     A                B                (1993);
Departament d'Informtica -                    (2004);
Departament d'Arts audiovisuals -                               (2004);

Vida cultural.
La ciutat de Corf conta amb un bon nombre d'actes culturals, en molts dels quals es veu envolupada tamb la Universitat, i en els que partipen una gran quantitat d'estudiants. Estos events incluixen concerts, conferncies, exhibicions, seminaris, projecci de pellcules, events musicals, convencions i conferncies cientfiques i classes universitries obertes al pblic general.

Els estudiants participen activamente en el Grup de Teatre de la Universitat, en el Club Cinematogrfic i en Departament d'Esports, al qual es practica futbol, volleyball, bsquet, nataci, aerbic, atletisme i tennis.

El juliol, l`Escola d'Estiu de Llengua i Cultura Gregues i lAcadmia Musical d'Estiu, atrauen a centenars de jovens de tot arreu. Durant la seua estncia de 4 setmanes a Corf rebren informaci sobre la llengua i cultura gregues i aprenen a comunicar-se en l'rea de la msica.

Allotjament i alimentaci.
Posat que la gran majoria dels estudiants de la Universitat Jnica vnen d'altres punts de Grcia i del planeta, la demanda d'allotjament s prou gran. La Universitat conta amb una petita residncia universitria, que dna cabuda solament a una part dels alumnes de primer curs. La resta d'estudiants s'allotgen a hotels concertats amb la Universitat i que es troben en la perifria de la ciutat, o b a cases a la ciutat.

La Universitat ara projecta la construcci d'una residncia universitria de major capacitat que puga oferir allotjament a la majoria d ela poblaci universitria. Cal dir que ms de 500 estudiants disfruten d'allotjament totalment gratuit (b a la residncia b a hotels) a ms d'un autobs gratuit que fa 4 vegades al dia el recorregut dels diversos hotels al centre.

Ms del 25% dels estudiants disfruten d'una beca que els oferix dinar i sopar diaris gratis. La resta dels estudiants tamb poden disfrutar-ne a preus prou baixos en un restaurant totalment equipat i que oferix un men variat i nutritiu. Este opera sota la supervisi directa del comit universitari.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268125" title="Reus (Montevideo)" nonfiltered="233" processed="232" dbindex="105236">

Reus s un barri de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai. Destaca per la seva arquitectura modernista i per les seves cases pintades cadascuna d'un color diferent, de manera que constituxen un ambient extravagant i diferent al que es troba en altres regions del pas.

La faana de les seves construccions van ser introdudes principalment per experts italians a mitjan segle XX, a l'introduir el concepte de spiritu urbis. En l'actualitat viuen famlies de classe mitja i mitjana baixa, a ms d'un elevat percentatge de poblaci jueva.

El barri deu el seu nom a Emilio Reus, un empresari espanyol nascut a Madrid el 1858. Reus es va encarregar de construir habitatges que serien la residncia d'obrers i jornalers, un projecte que li va dur a ocupar 66 hectrees i emprar ms de 1.500 homes. Les seves obres en la capital uruguaiana li van fer fams i van marcar un perode en l'arquitectura nacional conegut com poca de Reus.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268127" title="Segona divisi A espanyola 1985/86" nonfiltered="234" processed="233" dbindex="105237">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Murcia.
 Ascensos a Primera divisi: Real Murcia, CE Sabadell i RCD Mallorca.
 Descensos a Segona divisi: Valncia CF, Celta de Vigo i Hrcules CF.
 Ascensos a Segona divisi: UE Figueres i Xerez CD.
 Descensos a Segona divisi B: Albacete, Deportivo Aragn, CD Tenerife i Atltico Madrileo.
 Mxim golejador:  Pedro Alcaiz (CD Castell).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268129" title="Emilio Reus" nonfiltered="235" processed="234" dbindex="105238">
Emilio Reus (Madrid, 1858 -   Montevideo, 1891) va ser un empresari espanyol que va emigrar primer a l'Argentina, el 1885, i desprs a l'Uruguai, on va morir als 32 anys d'edat.

Reus va nixer i va viure a Madrid fins als 27 anys. Va ser catedrtic de la universitat el 1880 i diputat un any ms tard. Mantenia una amistat amb la reina d'Espanya, Isabel II, el que li va permetre entrar en contacte amb importants empresaris de l'poca.

El 1885 va arribar a Buenos Aires, on va treballar com periodista i economista. Si b va tenir prosperitat econmica durant un temps, aviat va entrar en crisi financera i va decidir marxar-se a Montevideo a bord d'un vaixell a vapor. A l'Uruguai va contar amb el suport del Banco Nacional i d'un grup d'obrers amb els quals va treballar en l'edificaci d'habitatges residencials. La seva obra va causar impacte en l'arquitectura tradicional del pas, en un perode que avui es coneix com poca de Reus.

No obstant aix, altres dels seus ltims projectes van fracassar, els obrers van entrar en vaga, i li van envair els deutes. Va morir poc temps desprs en la pobresa.

Referncies.




Vegeu tamb.

 Reus (Montevideo);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268131" title="Cesar du Plessis-Praslin" nonfiltered="236" processed="235" dbindex="105239">
Cesar du Plessis-Praslin, duc de Choiseul, comte du Plessis-Praslin (1602 - Pars, 23 de desembre de 1675), fou un militar i diplomtic francs.

Provinent d'una antiga famlia de Choiseul que va sorgir a la vall alta de Marne al segle X, dividida en diverses banques, de les que tres van iniciar-se en Cesar: Els Hostel, Praslin i els du Plessis. Va comenar la seva carrera com a militar als catorze anys com a coronel d'un regiment d'infanteria, lluitant en tots els conflictes en qu va involucrar-se el Regne de Frana a l'poca de Llus XIII, va perticipar en el Setge de La Rochelle contra els hugonots, en la que va sobreviure a la defensa de la illa de R dels atacs anglesos de George Villiers, el duc de Buckingham, i va acompanyar les tropes angleses a Itlia el 1629, on el 1630 va esdevenir l'embaixador a la cort del duc Victor Amadeu I de Savoia, fins el 1635 que va esclatar la guerra entre el Regne de Frana i les Espanyes en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.

Durant la Guerra dels Trenta anys, Plessis-Praslin es va distinguir en diverses batalles i setges a Italia, incloent la Ruta de Quiers i les Operacions quadrilaterals als voltants de Tor, d'on fou nomenat governador el 1640, i el 1642 ascend a tinent general, i desprs del servei a Itlia, mariscal el 1645, d'on fou el segon del comandament d'Henri Harcourt de Lorena a Catalunya, on va conquerir Roses. 

Durant la primera Guerra de la Fronda, que es va iniciar el 1649, va collaborar amb Llus II de Borb-Cond en el breu setge de Pars, i en la segona guerra es va mantenir lleial a la reina Anna, vencent Henri de la Tour d'Auvergne i els seus aliats espanyols a la batalla de Rethel.

Fou nomenat ministre de l'estat el 1652 a la cort de Llus XIV, i el novembre de 1665 nomenat duc de Choiseul. Involucrat en les negociacions entre Llus XIV i Carles II d'Anglaterra que van acabar en el Tractat de Dover de 1670, va morir a Pars el 23 de desembre de 1675.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268132" title="Lezica" nonfiltered="237" processed="236" dbindex="105240">
Lezica, topnim d'origen basc, s un barri pertanyent a una zona mpliament repoblada del nord del departament de Montevideo, que va sorgir amb el nom de Villa Coln en les ltimes dcades del segle XIX. En aquest barri predominen les grans residncies i les granges. Els seus eixos sn l'avinguda Lezica i el carrer Fauquet. 

El barri deu el seu nom a una famlia de hidalgos orinds del Pas Basc, que es van establir en la zona i es van dedicar al cultiu i a l'agricultura. Lezica s un barri predominantment residencial, de classe mitjana baixa. 

Vegeu tamb.
 Zona metropolitana de Montevideo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268133" title="Campana tubular" nonfiltered="238" processed="237" dbindex="105241">
Una campana tubular s un instrument idifon, percudit, de metall, consistent en una srie de tubs disposats en parallel, suspesos d'una barra horitzontal, que es percudeixen amb una maa.

s un instrument propi de l'orquestra i forma part de la secci d'instruments de percussi. La seva sonoritat imita la de les campanes per aconsegueix fer un so semblant ocupant un espai molt menor. Sn obres en qu aquest instrument t un protagonisme important la Simfonia Fantstica d'Hctor Berlioz, o l'Obertura 1812 de Piotr Ilitx Txaikovski.

L'obra Tubular Bells de Mike Oldfield pren el seu nom de la denominaci en angls d'aquest instrument.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268134" title="Nuevo Pars" nonfiltered="239" processed="238" dbindex="105242">
Nuevo Pars s un barri situat en el centre oest de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai. Les seves vies ms importants sn Santa Lucia i Llupes. Va formar-se a partir de 1869 entorn de diverses fbriques. Era una urbanitzaci allada fins a 1892 quan es va establir Belvedere al sud i va comenar a unir-se a la resta de Montevideo.

Des dels seus comenaments es va caracteritzar per reunir algunes dels cuirs ms importants del mn. Entre les plantes industrials van destacar la de Ferrosmalt, que va muntar els primers refrigeradors i altres electrodomstics uruguaians; la Fbrica d'Esmaltats Sue, amb estris de cuina; i la fbrica Cemantosa de xapes.

Destaquen en el barri l'esglsia San Francisco i el convent de les Hermanas Capuchinas. 

Vegeu tamb.

 Zona metropolitana de Montevideo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268135" title="Centro (Montevideo)" nonfiltered="240" processed="239" dbindex="105243">

Es coneix com Centro al barri de la ciutat de Montevideo que t com eix l'Avinguda 18 de Julio, des de la Plaa Independencia fins al carrer Ejido. S'origina en el que antigament es coneixia com Ciudad Nueva, que feia referncia al desenvolupament urb per fora de la ja inexistent muralla de la ciutat colonial. En contraposici, la ciutat colonial s coneguda com Ciudad Vieja.

A pesar del seu nom, no es troba en el centre geomtric de la ciutat, ja que la mateixa al crixer es va expandir molt ms cap a l'est que cap a l'oest. Ms enll de la seva ubicaci, la gran concentraci de serveis, oficines pbliques i privades, comeros, cinemes i teatres, ho converteixen en una de les zones ms transitades de la ciutat.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268136" title="Simfonia dels adus" nonfiltered="241" processed="240" dbindex="105244">
La simfonia nm. 45 o Simfonia dels adus de Franz Joseph Haydn, en fa sostingut menor, fou composta l'any 1772 per al prncep Esterhzy i s coneguda amb aquest sobrenom. Est orquestrada per a dos obos, fagot, dues trompes, violins primers i segons, viola, i violoncel i baix.

Consta de quatre temps, un Allegro assai, un adagio, un minuet i un finale que s el que cont el passatge que ha fet especialment famosa aquesta obra. Aquest finale comena amb una indicaci de tempo presto, per en el punt on seria d'esperar la repetici de la segona secci del moviment, s'enllaa amb un adagio en forma de tema amb variacions. Un cop exposat el tema en tutti, a cada variaci deixen de tocar alguns instruments fins que al final queden tocant noms dos violins solistes amb sordina. En la primera interpretaci que se'n va fer a Esterhzy, quan algun dels msics acabava el seu paper, bufava les espelmes disposades als costats del faristols i marxava.

L'explicaci s que aquell any el prncep havia decidit no absentar-se del seu palau com era costum i havia decidit, igualment, no donar vacances als msics per poder disposar de msica tot el temps. Sembla que van ser les esposes dels msics els que van idear aquesta manera de fer patent davant del prncep la seva demanda que, un cop explicat i ents el sentit de la msica, va accedir a la demanda plantejada.

Aquest final representa una notable transgressi dels cnons formals de la simfonia en aquells moments, i que s ms comprensible pel fet que l'autor en aquells moments es troba en l'rbita de l'esttica Sturm und Drang que permetia aquestes i altres excentricitats, i recolzava l's habitual de les tonalitats en mode menor, com s el cas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268137" title="Faristol" nonfiltered="242" processed="241" dbindex="105245">


Un faristol s un suport que permet mantenir un paper que ha de ser llegit en posici inclinada.


Hi ha faristols de sobretaula i faristols de peu; aquests darrers sn usats, sobretot, pels msics per posar-hi les partitures. Antigament eren de fusta; actualment, els de peu, sn de metall, quan sn plegables, o de metall i plstic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268138" title="Antoni Argils Anton" nonfiltered="243" processed="242" dbindex="105246">
Antoni Argils (Terrassa, 1931 - 1990) fou un jugador i entrenador catal de futbol.

Trajectria .
Va jugar la temporada 1949-50 amb el Terrassa FC, desprs de tres temporades en l'equip amateur, i va debutar amb el primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona el 29 d'octubre de 1950, en el que va jugar fins que es va retirar el 1964

Jugador en la posici de lateral dret, ha estat durant 44 anys el jugador amb ms partits disputats al RCD Espanyol, amb un total de 301 partits, fins que el 13 de gener de 2008 Raul Tamudo iguala aquesta marca, tot i que encara ret la de major nombre de minuts jugats amb el primer equip, de 26.498 durant les 13 temporades en les que hi va jugar, doncs dels 301 partits, nicament en 3 d'ells no va poder acabar per lesi.

Va jugar cinc partits amb la selecci B de la Federaci Espanyola de Futbol i una amb la Selecci Catalana de Futbol. 

Desprs de retirar-se, va treure's la llicncia d'entrenador de futbol i va dirigir el Club de Futbol Badalona, Uni Esportiva Sant Andreu, Club Gimnstic de Tarragona, Club Esportiu Europa i RCD Espanyol i va seguir vinculat a l'equip de veterans de l'Espanyol.

Antoni Argils t dedicada una plaa a Terrassa

Bibliografia.
 Antonio Losada, Argils, una leyenda del RCD Espanyol. Diari de Terrassa, 19 de gener de 2008.
 Joan Segura Palomares, Cent anys d'Histria del RCD Espanyol de Barcelona. Barcelona: Fundaci Privada del RCD Espanyol (2000);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268139" title="Sordina" nonfiltered="244" processed="243" dbindex="105247">

La sordina s un estri o mecanisme que permet que un determinat instrument musical soni ms fluix. Al mateix temps li altera el timbre. No tots els instruments tenen possibilitat d'aplicar una sordina.

En els instruments de corda fregada la sordina s un pea que es colloca damunt del pont. En els instruments de metall s una pea de forma cnica que es colloca al la campana, interferint el so que en surt. En el piano, la sordina s un mecanisme que apaga la vibraci de les cordes i que s'acciona mitjanant un pedal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268142" title="The Brave One" nonfiltered="245" processed="244" dbindex="105248">
The Brave One s una pellcula estatunidenca dirigida per Neil Jordan estrenada l'any 2007.

Argument.

s la histria d una locutora de rdio de Nova York (Erica Bain), molt enamorada del seu xicot. La seva vida canvia quan sn agredits a Central Park. De resultes d aix, ell mor i ella t problemes per superar la tragdia.

Erica no pot superar la tragdia i comena a voltar pels carrers buscant els que la van atacar. I fa justcia a la seva manera. Un obstinat policia de Nova York (Terrence Howard) va al seu darrera i finalment Erica ha de decidir si la seva venjana s el cam correcte o si s'est convertint en all que vol combatre.

Comentaris.

Un thriller molt llarg i lent, que fa que la pellcula es faci molt pesada a estones i que no aconsegueix mantenir l'atenci de l'espectador.
Sorpren que Neil Jordan, director que moltes vegades ha aprofundit en les contradiccions de la condici humana, hagi firmat un producte tan pla i amb un argument conegut. 
Tot i aix, Jodie Foster i Terrence Howard resulten una atracci suficient per gaudir d'aquesta obra menor de Neil Jordan.

Premis i nominacions.
La pellcula ha rebut una nominaci al Globus d'Or a la millor actriu dramtica de 2007 pel paper de Jodie Foster.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268143" title="Carl Scarborough" nonfiltered="246" processed="245" dbindex="105249">
 Carl Scarborough   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 3 de juliol del 1914 a Benton, Illinois. 

Scarborough va  crrer a la Champ Car a les temporades 1951-1953 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Carl Scarborough va morir el 30 de maig del 1953 d'un cop de calor desprs de disputar la cursa d'Indianapolis.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Carl Scarborough va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268148" title="Chet Miller" nonfiltered="247" processed="246" dbindex="105250">
 Chet Miller   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 19 de juliol del 1902 a Detroit, Michigan. 

Miller va  crrer a la Champ Car a les temporades 1930-1953 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de molts d'aquests anys .

Chet Miller va morir el 15 de maig del 1953 disputant les prctiques per la cursa d'Indianapolis.


 Resultats a la Indy 500 .




Es tracta d'un dels pilots que ha fet ms voltes al circuit d'Indianapolis sense aconseguir liderar mai la prova.


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Chet Miller va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268151" title="Llista d'estats sobirans del 1908" nonfiltered="248" processed="247" dbindex="105251">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bulgria   Regne de Bulgria (des del 5 d'octubre);

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
 (fins al 15 de novembre);
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova ;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268153" title="Bob Scott" nonfiltered="249" processed="248" dbindex="105252">
 Bob Scott   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 4 d'octubre del 1928 a Watsonville, Califrnia. 

Scott va  crrer a la Champ Car a les temporades 1952-1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Bob Scott va morir el 5 de juliol del 1954 d'un accident disputant una cursa a Darlington, Carolina del Sud.


 Resultats a la Indy 500 .




(*) i (**) Cotxe compartit.

 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bob Scott va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268167" title="Duke Nalon" nonfiltered="250" processed="249" dbindex="105253">
 Duke Nalon   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 2 de mar del 1913 a Chicago, Illinois. 

Nalon va ser campi en diverses categories abans de crrer a la Champ Car a les temporades 1938-1953 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de diversos d'aquests anys .

Duke Nalon va morir el 26 de febrer del 2001.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Duke Nalon va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268173" title="(156) Xanthippe" nonfiltered="251" processed="250" dbindex="105254">
Xanthippe s l'asteroide nm. 156 de la srie. Fou descobert el 22 de novembre del 1875 des de Pula per en Johann Palisa (1848-1925). 

s un asteroide gran, i extremadament fosc, del cintur principal compost principalment per carboni.

El seu nom es deu al nom de l'esposa (Xanthippe), del filsof grec Scrates. Aquest nom fou triat per Amlia Palisa, l'esposa del descobridor de l'asteroide.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268176" title="John Ashbery" nonfiltered="252" processed="251" dbindex="105255">
John Ashbery (Rochester, Nova York, 28 de juliol de 1927) est considerat el ms gran poeta nord-americ vivent. 

Estudi a les universitats de Harvard i Columbia i es doctor amb una tesi sobre W. H. Auden. Form part de l'anomenada "escola de Nova York" que comandava el seu amic Andy Warhol. Ha exercit la crtica literria a les revistes The New Yorker, Newsweek i ARTNews, i durant fora anys fou director de l'edici europea del diari Herald Tribune. Aprofitant la seva estada a Pars per a exercir aquesta feina, tradu a l'angls la majoria de la poesia surrealista francesa.

El seu estil potic proposa una superaci del surrealisme mitjanant la reflexi profunda i s'expressa amb la confluncia dels llenguatges contemporanis dels quals fa un s irnic per a denunciar-ne la trivilialitat. Conrea la temtica de la quotidianitat urbana, profundament novaiorquesa, molt influenciada pel cinema i pels mitjans de comunicaci.  

Ha publicat una trentena de poemaris, entra els quals destaquen Some Trees (1956, tradut al catal per Melcion Mateu com Alguns arbres), The Tennis Court Oath (1962), Self-Portrait in a Convex Mirror (1975), Houseboat Days (1977, A Wave (1984) i And the Stars Were Shining (1994). 

Ha estat guardonat amb els premis Pulitzer, el National Book Award, el Bollingen, el Grand Prix de Bruxelles, el Lenore Marshall i el Feltrinelli. 

L'any 1993 particip a Rio de Janeiro en la famosa trobada dels "Tres Joans", en la que fou homenatjat juntament amb els poetes  Joo Cabral de Melo Neto i Joan Brossa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268182" title="Georges Lematre" nonfiltered="253" processed="252" dbindex="105256">

Georges-Henri Lematre (Charleroi, 17 de juliol de 1894 - Lovaina, 20 de juny de 1966) va ser un astrofsic i matemtic belga. Estudi especialment la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessi de les galxies i la seva interpretaci dintre la teoria de l'univers en expansi, avanant-se aix a la hiptesi coneguda com a model del Big Bang. Entre les seves obres es destaquen Discussion sur l'volution de l'Univers (1933) i Hypothse de l'atome primitif (1946).

 Biografia .

Va nixer a la ciutat valona de Charleroi, a la provncia d'Hainaut (Blgica). A l'edat de 17 anys va entrar a la Universitat de Lovaina i va estudiar enginyeria civil. Desprs de servir com a voluntari a l'exrcit belga durant la Primera Guerra Mundial, va comenar a estudiar fsica i matemtiques, incloent la teoria de la relativitat d'Einstein. Va obtenir el doctorat el 1920, i aquell mateix any va ingressar al seminari catlic de Mechelen, la Maison Saint-Rombaud, essent ordenat sacerdot el 1923.

Va estar un any a la Universitat de Cambridge (Anglaterra) amb l'astrnom Arthur Eddington i un altre a Cambridge, Massachusetts (EEUU), amb Harlow Shapley. Desprs va tornar a la Universitat de Lovaina com a professor a temps parcial. All, el 1927, va publicar un informe en el qual va resoldre les equacions d'Einstein sobre l'univers sencer  equacions que Alexander Friedmann ja havia resolt sense saber-ho Lematre , i va suggerir que l'univers s'est expandint, segons una de les solucions, i que s per aix que Slipher i Wirtz havien observat un desplaament cap al roig de la llum de les nebuloses espirals. El 1931, va proposar la idea que l'univers es va originar en una explosi d'un tom primigeni o ou csmic. L'esmentada explosi posteriorment es va anomenar Big Bang.

Durant els anys segents, va desenvolupar la teoria i va participar en la controvrsia cientfica i religiosa sobre l'origen de l'univers. Segons la seva estimaci, l'univers t entre 10 i 20 mil milions d'anys, el qual correspon amb les estimacions actuals. Al final de la seva vida es va dedicar cada vegada ms als clculs numrics. El seu inters per les computadores i la informtica va acabar per fascinar-lo completament.

Va morir el 1966 a Lovaina, poc desprs de sentir la notcia del descobriment de la radiaci csmica de fons, la prova de la seva teoria.

Obres seleccionades.

"Un Univers homogne de masse constante et de rayon croissant rendant compte de la vitesse radiale des nbuleuses extragalactiques", Anales de la Sociedad Cientfica de Bruselas 47A (1927): 41. Nature 128 (1931) suppl.: 704.
L'Hypothse de l'Atome Primitif (La hiptesi de l'tom primigeni), 1946.

Bibliografia.

 Valrie de Rath: Georges Lematre, le Pre du big bang, Ed. Labor, Bruselles (1994). ;
 Dominique Lambert: Un atome d'univers, Ed. Lessieus i Racine, Bruxelles, 2000, 361 p, ISNB 2-87299-088-7;
 Mgr Georges Lematre, savant et croyant: actes du colloque tenu  Louvain-la-Neuve le 4 novembre 1994 de La physique d'Einstein, texte indit de Georges Lematre, edicic Jean-Franois STOFFEL, Turnhout, Brepols, 1996, 371 p.
Lematre, le pre du Big Bang, els  genis de les cincies, abril 2007.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268185" title="Valona" nonfiltered="254" processed="253" dbindex="105257">


Biologia:
Valona (ocell) (Tringa glareola);
Geografia:
Regi de Valnia;
Ciutat albanesa de Vlor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268194" title="Sargantana ibrica" nonfiltered="255" processed="254" dbindex="105258">

La sargantana ibrica (Podarcis hispanica) s un rptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures i de la famlia dels lacrtids que es pot trobar a molts indrets dels Pasos Catalans.

Als Columbrets pot trobar-se la subespcie endmica Podarcis hispanica atrata.

Descripci.

s un lacrtid grcil que ateny uns 6,5 cm des del musell fins a la cloaca, b que, amb la cua i tot, pot apropar-se a 17 cm.

El seu cos s esvelt i presenta formes allargassades que, de vegades, esdevenen fora comprimides. El cap, que s relativament petit, acaba amb un morro bastant punxegut. El dors s grisenc o brunenc, amb taques ms fosques, l'esquema de les quals, per, s molt variable, si b predominen els exemplars ratllats o puntejats. El ventre, per la seua part, s de tons blanquinosos, que, en els mascles en zel, solen esdevenir rogencs o ataronjats, alhora que hom pot observar punts blaus en els flancs. 

El dimorfisme sexual no s molt patent a primer cop d'ull; aix no obstant, els mascles adquireixen majors proporcions i presenten formes menys estilitzades que no pas les femelles, alhora que el cap s ms gros i robust. Pel que fa a la coloraci, aquesta s ms viva i contrastada en els mascles, sobretot durant el perode reproductiu.

Un tret molt caracterstic d'aquest lacrtid, tot i que tamb es dna en altres saures, rau en l'autoapuntament caudal o autotomia, cosa que posa en prctica si l'escomet qualsevol depredador. La cua, per, torna a regenerar-se i pot bifurcar-se i, fins i tot, en casos excepcionals, trifurcar-se.

Hbitat.

s freqent en camps, murs enderrocats, parets d'edificis, marges de carreteres i, fins i tot, el podrem veure en els arbres. Per altra banda, tamb sovinteja en llocs propers als estatges humans, on, segons que sembla, les poblacions, pel fet de tindre pocs depredadors, poden sser ms nombroses i florents que no pas les que viuen al camp, en terreny descobert.

En algunes rees dels Pasos Catalans s reemplaada per la sargantana roquera (Podarcis muralis), b que, es donen nombroses zones de contacte entre ambdues espcies.

Alimentaci.

Es nodreixen principalment de petits artrpodes, entre els quals destaquen els arcnids, petits colepters i larves de lepidpters.

Reproducci.

En arribar el mes d'abril, les femelles ponen de dos a quatre ous allargassats i de color blanc, el dimetre mxim dels quals fa uns 12 mm. Al cap d'uns dos mesos, aproximadament, les petites sargantanes trenquen la closca de l'ou, del qual surten perfectament formades i semblants als adults. Pot haver-hi encara una o dues postes ms.

Bibliografia.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 62.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 68-69. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Descripci d'aquesta sargantana. ;
 mplia informaci sobre aquest lacrtid. ;
 Fotografies i informaci sobre la sargantana ibrica. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268200" title="Economia de Somlia" nonfiltered="256" processed="255" dbindex="105260">


Somlia s un dels pasos ms pobres del mn. La seva economia va ser molt devastada durant la guerra civil.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268202" title="Merla d'aigua" nonfiltered="257" processed="256" dbindex="105261">

La merla d'aigua o aigerola (Cinclus cinclus) s una espcie d'ocell que es troba a Europa i a l'Orient Mitj.

Descripci.

Fa 18 cm de llargada i el seu pes oscilla entre 50 i 70 grams.

Les seues formes sn arrodonides, amb un bec llarg i negre i, malgrat, sser un moix, est impermeabilitzat per una capa de greix, talment com altres ocells aqutics no passeriformes. 

La gola i el pit sn de color blanc, mentre que la nuca, el ventre i el cap, fins al dessota de la cella, tenen tonalitats brunenques. La resta del cos, s a dir, el mantell i la cua, sn de color bru grisenc fosc. 

N'hi ha diferents subespcies.

Reproducci.

Fa un niu esfric amb molsa i amb un revestiment de fulles seques, que installa en els forats de ponts, de molins i de rocams, prop de l'aigua. A ms a ms, tamb t el costum de niar prop i, fins i tot, darrere els salts d'aigua, per la qual cosa la seua niada queda molt protegida. Entre el mar-maig fa dues cries: la femella, tota sola, cova els 4 o 5 ous i, desprs, amb l'ajut del mascle, alimenta la covada, els membres de la qual aprenen primer a cabussar-se i a caminar que no pas a volar, per a la qual cosa han d'esperar fins a 23 dies. Pot niuar successivament en contrades allunyades en una mateixa temporada.

Hbitat.

Viu en els cursos alts dels rius, en els torrents i en els rierols de muntanya, on s sedentari, b que, de vegades, emps pel fred i el gel, realitza curts desplaaments hivernals que la porten a l'hivern fins a territoris ms meridionals.

Costums i alimentaci.

Un tret que el singularitza dels altres ocells catalans i europeus s l'extraordinria capacitat que mostra per a capbussar-se, nedar i, sorprenentment, caminar per la llera del riu, on cerca els tricpters, colepters i altres insectes aqutics i llurs larves. Complementa la dieta amb crustacis, llambrics i capgrossos. Les immersions duren de deu a trenta segons, i s xocant veure'l eixir sobtadament de l'aigua i posar-se sobre un roc enmig del riu, on, en una acci molt caracterstica seua, s'ajup i s'estira bo i enlairant la cua.

T un vol rabent i dirigit, sempre, ran de l'aigua, alhora que emet un aspre so metllic. 

Al Principat de Catalunya s freqent en els cursos alts del Llobregat, del Cardener i dels rierols i dels torrents d'aquestes conques d'alta muntanya. Tamb sovinteja al nord del Bages, per manca a la comarca d'Anoia. Havia estat ms freqent al Valls i al Moians.

 Referncies .


 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 167.

Enllaos externs.

 Vdeos de la merla d'aigua al seu hbitat. ;
 Descripci i fotografies de la merla d'aigua. ;
 Imatges i vdeos d'aquest ocell. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268205" title="Willy Vanden Berghen" nonfiltered="258" processed="257" dbindex="105262">






Willy Vanden Berghen (Vilvoorde, 3 de juliol de 1939) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1960 i 1966. Durant la seva carrera professional aconsegu 12 victries, entre les que destaca una etapa al Tour de Frana de 1960.

Com a amateur aconsegu notables xits, sobresortint per damunt de tots la medalla de bronze als Jocs Olmpics de Roma, el 1960.

Palmars.
1960;
 Medalla de Bronze als Jocs Olmpics de Roma;
 1r a Braine-le-Comte;
 1r a Marche-en-Famenne;
 1r del Gran Premi de la Famenne;
1961;
 1r a Buggenhout;
 1r al Tour de Flandes oriental;
1962;
 1r al Gran Premi de Monaco;
 1r a Malines;
 1r a la Woluw - St Lambert;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1963;
 1r a Tirlemont;
 1r a Petegem-aan-de-Leie;

Resultats al Tour de Frana.
1962. 34 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Willy Vanden Berghen ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268207" title="Neutral Milk Hotel" nonfiltered="259" processed="258" dbindex="105263">


Neutral Milk Hotel va ser una banda nord-americana d'indie folk formada principalment al voltant del lder i compositor del grup, Jeff Magmun, que va tocar amb diversos msics en els dos lbums de llarga durada que publicaren. Entre els msics notables que van contribuir a l'obra del grup hi figuren Jeremy Barnes (bateria), Scott Spillane (trompa), Julian Koster (baix/serra musical), i  Robert Schneider (productor/instrumentista). Neutral Milk Hotel forma part del collectiu The Elephant 6 Recording Company, fundat a Athens, Georgia.

Histria.
Orgens.
Jeff Mangum va formar The Olivia Tremor Control amb els seus amics d'institut Will Cullen Hart i Bill Doss, i va aparixer en el primer llanament del grup,  el single California Demise.

Abans de gravar per als amics sota l'lies Neutral Milk Hotel, Magnum va gravar com a mnim un casset amb el nom Milk: la cinta anomenada Pygmie Barn in E Minor inclou les primeres gravacions reconegudes que Magnum va iniciar i executar tot sol. Se suposa que noms existeixen una dotzena de cpies d'aquest casset, cap de les quals s'ha fet pblica. A travs dels frums d'Elephant 6 s'ha revelat l'existncia d'altres gravacions d'aquella poca, com el casset Beauty.

Neutral Milk Hotel va comenar com un projecte de gravaci de Magnum a principis dels 90. Va produir nombroses maquetes en casset: Invent Yourself a Shortcake (1991),  Beauty, l'lbum (1992, cal no confondre'l amb el casset anterior), i Hype City Soundtrack (1993), aix com dos ms durant aquest perode. Tot i que es poden trobar fcilment a la xarxa, aquestes maquetes capturen el projecte en un estat molt embrionari: les canons es troben envoltades per diversos collages sonors i experiments, un dels quals consisteix en una conversaci de sis minuts entre Magnum i Hart. En una altra pista, "Digestion Machine", s'escolta un collage de veus que responen a la pregunta que fa Magnum, "Qu significa, per a tu, la mquina de la digesti?". La ms accessible "Synthetic Flying Machine", tamb titulada "Up and Over", va esdevenir ms tard "The King of Carrot Flowers Pt. 3" a In the Aeroplane Over the Sea.

Durant aquest perode Magnum va estar vagarejant pels Estats Units, dormint als llocs que li deixaven els amics i en estat de perptua desocupaci. Va ser en aquestes circumstncies que els primers llanaments formals del grup van prendre forma. De manera ms precisa, per, cal dir que "el grup" normalment consistia en Magnum i qualsevol altre persona que hi fos present en aquell moment. Aix s obvi al primer llanament de Neutral Milk Hotel, un 7" titulat Everithing Is, que va ser enregistrat mentre Magnum s'estava a Seattle, Washington, i va ser publicat per Cher Doll Records el   1994.

 On Avery Island .
Al cap d'un temps va arribar On Avery Island,  un llarga durada, aquest cop enregistrat principalment a Denver, Colorado, on Magnum va estar acompanyat per Robert Schneider de The Apples in Stereo, Rick Benjamin de The Perry Weissman 3 i Lisa Janssen de Secret Square. Va ser publicat per Merge Records el 1996.

Desprs del llanament de Avery Island, Neutral Milk Hotel es va convertir en un grup en tota regla amb la incorporaci de Julian Koster, Scott Spillane i Jeremy Barnes, i van anar a Nova York. Poc temps desprs es van traslladar a Athens, on molts dels amics de Magnum s'estaven installant,  i el collectiu Elephant 6 va comenar a prendre forma. Posteriorment, el grup va tornar a Denver per gravar la continuaci de On Avery Island.

In the Aeroplane Over the Sea i ltim concert.
El segon disc del grup, In the Aeroplane Over the Sea, publicat el 1998, s notable tant per la consideraci de qu gaudeix entre la crtica com per la seva popularitat. s un treball amb una motivaci espiritual, basat conceptualment en la bellesa a travs de l'horrible dest  d'Anne Frank. Durant les seves actuacions en directe, incloent la que es va publicar sota el ttol Live at Jittery Joe's, Magnum deia que algunes canons d'aquest disc havien estat inspirades per un somni recurrent que tenia d'una famlia jueva durant la Segona Guerra Mundial. El disc va ser lloat pels crtics per la seva instrumentaci altament inventiva i per les lletres provocatives i apassionades de Mangum. Tot i aix, va rebre una escassa repercussi entre el pblic en general quan va ser publicat, per des d'aleshores ha anat guanyant popularitat entre els cercles de msica indie i ha arribat a vendre ms de 100000 cpies, segons la discogrfica Merge Records. Per el disc (i l'any de gira constant que el va seguir) va tenir un greu efecte en Magnum. L'activitat del grup es va interrompre i van cancellar totes les actuacions, incloent les de teloners de R.E.M..

El 4 de febrer de 2001, Mangum va fer el seu ltim concert a Auckland, Nova Zelanda a The King's Arms com a petici de Chris Knox.  L'espectacle s'anomenava The World of Wild Beards Incorporated i va consistir en actuacions de Mangum, Laura Carter, i Chris Knox.  Mangum va tocar 13 canons, la meitat de les quals van ser dAeroplane, incloent les versions de Phil Spector "I Love How You Love Me" i de John Lennon "Mother". Va tocar amb Chris Knox les dues ltimes. Existeix un enregistrament d'aquest concert, per no ha estat mai publicat oficialment.  

Discografia.
lbums d'estudi.
 1996: On Avery Island;
 1998: In the Aeroplane Over the Sea;

EPs.
 1994: Everything Is;

Singles.
 1998: "Holland, 1945";

Llibres.
 Cooper, Kim (2005). In the Aeroplane Over the Sea 33 . (New York) Continuum International Publishing Group. ISBN 0-8264-1690-X. ;
 Azerrad, Michael (2001). Our Band Could Be Your Life: Scenes from the American Indie Underground, 1981 1991. (Boston) Little Brown and Company. ISBN 0-316-78753-1.
 DeRogatis, Jim (2003). Turn On Your Mind: Four Decades of Great Psychedelic Rock. (Milwaukee) Hal Leonard Corporation. ISBN 0-634-05548-8.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Neutral Milk Hotel;
Pgina oficial del grup al web d'Elephant 6;
Taulell de discussi oficial de  Neutral Milk Hotel;
The Carrot Flower Kingdom: Informaci actualitzada i discografia;
Mapa interactiu de la geografia psquica de Neutral Milk Hotel;
Pitchfork: Entrevista a Jeff Magnum;
Assaig sobre Neutral Milk Hotel a Examinations Archive;
Cartell del concert'World of Wild Beards';
Video de l'actuaci de Halloween de 1997;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268214" title="Mercat de Portobello Road" nonfiltered="260" processed="259" dbindex="105264">

El mercat de Portobello Road est situat a Portobello Road, a l'rea de Notting Hill a Londres. El mercat s extremadament popular i s molt concorregut els caps de setmana. Gaudeix d'un ambient alegre i acolorit.

El mercat va comenar el 1837 amb la venda de menjar fresc, la resta de venedors s'hi van incorporar a la dcada del 1960. Realment sn diversos mercats en un. La part sud est dedicada gaireb exclusivament a les antiguitats, joieria i records populars per als turistes. Ms avall es venen sobretot fruites i verdures. I desprs de travessar el pas elevat de Westway, hi predomina la roba i la bijuteria.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268218" title="Emilio Calatayud" nonfiltered="261" processed="260" dbindex="105265">
Emilio Calatayud Prez (Ciudad Real, 22 de desembre de 1955) s un magistrat espanyol, jutge de menors de Granada conegut per les seves sentncies exemplars.

Entre les sentncies que han sortit als mitjans estan:

Una condemna a 100 hores de classes d'informtica a un jove que havia crackejat diverses empreses granadines provocant-ne danys por 2000..
100 hores de servei a la comunitat patrullant amb a un policia local por haver condut temerriament i sense perms.
50 hores dibuixant un cmic de 15 pgines, en el que explica la causa per la que el condemnaren.
Visites a la planta de traumatologia de Granada per conduir un ciclomotor sense assegurana. ;

Fa poc, es va popularitzar una intervenci personal seva en una Sala. El vdeo en qesti  es pot veure en aquesta adrea (en castell).


 Enllaos externs .
 Article a El Mundo sobre aquest jutge (en espanyol);
 Entrevista (en espanyol);
 Intervenci D. Emilio Calatayud Prez (V Tertulia Educativa-2006) - www.EmilioCalatayud.com (en espanyol);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268222" title="Irlanda del Sud" nonfiltered="262" processed="261" dbindex="105266">


Irlanda del Sud (en angls: Southern Ireland; en galic irlands: Deisceart ireann) fou una regi autnoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, per que no fou plenament efectiva fins l'1 de gener de 1922. Fou dissolta el 6 de desembre mitjanant la signatura del Tractat angloirlands i substituda per l'Estat Lliure Irlands.

Antecedents.
La signatura de l'Acta de Govern d'Irlanda va permetre partir l'illa d'Irlanda en dues zones:
 Irlanda del Nord, amb una extensi d'aproximadament el 15% de l'illa;
 Irlanda del Sud;

Ambdues regions tenien parlaments bicamerals i executius separats, units per per la figura del Lord Lieutenant, que era el representant del rei del Regne Unit. Aix mateix tamb existia el Consell d'Irlanda, que els anglesos van prometre als nacionalistes que es convertiria en l'embri d'un parlament panirlands. 

Home Rule.
L'establiment de la Home Rule va ser pensat per a proporcionar una soluci al problema que havia molestat la poltica irlandesa des de la dcada del 1880, les demandes establertes entre unionistes i nacionalistes irlandesos. Aquests ltims desitjaven poder-se governar sense necessitat del dictamen provinent de Londres i el Palau de Westminster, alhora que els unionistes temien que un govern nacionalista establert a Dubln discriminaria els protestants i imposaria elevades taxes als comtats industrials de l'illa, dominats esencialment per anglicans i presbiterians.

Els unionistes, davant d'aquesta amenaa nacionalista, importaren armes des de l'Imperi Alemany i crearen el Cos de Voluntaris de l'Ulster per previndre la imposici de la "Home Rule" a l'Ulster. En resposta a aquest armament els nacionalistes crearen el cos de Voluntaris Irlandesos. La partici d'Irlanda va ser pensada com a soluci temporal al problema, permetent Irlanda del Nord i Irlanda del Sud un govern per separat com a regions del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Eleccions generals de 1921.

En realitat mentre que Irlanda del Nord es va convertir en una entitat plenament funcional, amb un parlament i un executiu que van existir fins que es van prorrogar el 1972, Irlanda del Sud mai va ser una realitat. El parlament previst va ser boicotejat pels parlamentaris del Sinn Fin, que el 1918 havien institut un parlament parallel al marge de l'Acta de 1920 (la Dil ireann o Assemblea d'Irlanda). El 1921, en la votaci per a la constituci del Parlament d'Irlanda del Sud, el Sinn Fin va aconseguir 124 dels 128 escons del parlament. Al juny de 1921, quan oficialment comenaven les sessions del parlament, noms es van presentar els 4 representants que van aconseguir els unionistes i alguns senadors designats des de Londres. Per tant, el parlament d'aquesta regi mai es va constituir formalment. 

L'estat d'Irlanda del Sud, al contrari que Irlanda del Nord, mai va tenir una existncia autnoma, i la seva sobirania mai va passar del paper escrit. Va acabar sent eclipsat per la Repblica Irlandesa entre 1919-1922, que tenia un suport social majoritari, i, ms tard, es confirmaria la seva desaparici amb la creaci de l'Estat Lliure d'Irlanda.

Tractat Angloirlands.

Segons el dret britnic el Dil ireann no tenia cap existncia legal o constitucional. El parlament irlands vlid seguia sent la Cmera dels Comuns d'Irlanda meridional, creada pel rei al Parlament. Per segons els republicans, el Dil era el parlament legtim de la Repblica d'Irlanda. Conseqentment el tractat Angloirlands, signat pels representants dels governs britnics i irlandesos l'any 1921, va ser sotms a ambdues assemblees que realment eren ocupades pels mateixos membres (tot i que els membres del Sinn Feinn no formaven part de la Cambra dels Comuns i els unionistes del Dil ireann per decisi prpia)

El desembre de 1921 el Dil va ratificar el tractat Angloirlands i el gener de 1922 ho feu la Cambra dels Comuns d'Irlanda.

L'Estat Lliure d'Irlanda.

Ambds parlaments van unir els seus poders, i Michael Collins fou escollit el gener de 1922 President del Govern Provisional Irlands, sent Artur Griffith fou nomenat president del Dil ireann. Amb la mort de Griffit i l'assassinat de Collins l'agost del mateix any port a William T. Cosgrave a liderar de forma interina el Govern Provisional, aconseguint la signatura de la Constituci de 1922 que cre el desembre d'aquell any l'Estat Lliure d'Irlanda.

Vegeu tamb.
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
Estat Lliure d'Irlanda;
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268227" title="Gehenna" nonfiltered="263" processed="262" dbindex="105267">


Gehenna (de l'hebreu   -    Gue-Hinnom o           gue ben Hinnom = Vall d'Hinnom o del Fill d'Hinnom); grec      ; llat Gehenna) s un terme que s'utilitza com a sinnim de l'infern, tant en el cristianisme com l'islamisme.

Es troba per primera vegada en les seves dues versions, tant de Gue-Hinnom com de Gue ben Hinnom, al Llibre de Josu 18:16, com part de la frontera entre les tribus de Judea i de Benjam. La traducci del nom a la Septuaginta s         (pronunciat Guenna).

La ciutat antiga de Jerusalem limita a la part occidental i sud per la Vall d'Hinnom i a l'est per la de Josafat. Sembla que en temps del Rei Josies la Vall d'Hinnom era el lloc on es practicaven els sacrificis humans de Moloc que havien introdut els ritus pagans dels fenicis i cananeus. El profeta Jeremies (7:31; 19:5) condemna aquesta prctica que es feia a la Vall d'Hinnom.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268228" title="Nou Sardenya" nonfiltered="264" processed="263" dbindex="105268">



El Nou Sardenya s un estadi de ftbol de propietat municipal i gestionat pel Club Esportiu Europa, situat a Grcia (Barcelona). s el terreny de joc habitual del Club Esportiu Europa, la capacitat del Nou Sardenya es de 7.000 espectadors. 

L'estadi Nou Sardenya est situat on anteriorment, des de l'any 1940, havia l'Estadi del Carrer Sardenya, el qual va ser enderrocat l'any 1992 per construir un nou espai polivalent format per un nou estadi de futbol de gespa artificial, parking subterrani i un poliesportiu.

L'any 1995 es va inaugurar el Nou Sardenya amb la primera edici del Trofeu Vila de Grcia i que va enfrontar el Club Esportiu Europa contra la Uni Esportiva Lleida.



Enllaos externs.
 Vista del camp de l'Europa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268231" title="Conanthera" nonfiltered="265" processed="264" dbindex="105269">

Conanthera s un genre d'arbres de la famlia de les Tecophilaeaceae i que comprn gnao i "Hierba de la viuda".
s una planta herbcia que es reprodueix vegetativament a base d'una estructura subterrnia corm.
 Espcies .
C. bifolia Ruiz et Pav.
C. campanulata Lindl.
C. trimaculata (D.Don)Meigen;

Enllaos externs.
Ncbi.nlm.nih.gov;
Pacific Bulbs;
C.trimaculata;
Imatge Claudio Alvarado










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268232" title="Joo Cabral de Melo Neto" nonfiltered="266" processed="265" dbindex="105270">
Joo Cabral de Melo Neto (Recife, Pernambuco, 9 de gener de 1920   Rio de Janeiro, 9 d'octubre de 1999) fou un poeta, assagista i diplomtic brasiler. 


Biografia.

Era fill cabaler d una famlia benestant amb nombrosos referents intellectuals. El seu carcter tmid i malalts, i la impressi que de molt jove li caus la devastaci de lengenho sucrer familiar per part dels treballadors resultaria determinant per a la seva vida i la seva obra. Estudi la carrera diplomtica, la qual exerc successivament a Barcelona, Londres, Sevilla, Marsella, Madrid, Ginebra, Berna, Asuncin, Dakar, Quito, Tegucigalpa i Porto. 

Molt influt per les avantguardes franceses i especialment per les teories artstiques de Paul Valry i de Le Corbusier, la seva obra est amarada de "constructivisme" i de comproms social amb el seu temps. Rebutjava tota literatura que no fos cerebral, gaireb cartesiana, molt rigorosa quant a la forma. Era molt crtic amb els seus companys de generaci als quals retreia que cerquessin l'expressi per damunt de la comunicaci, en el benents que qualsevol obra de creaci no t cap sentit sin s en funci del seu pblic receptor. Se li retragu molt l'adscripci al materialisme histric, perqu ms enll de l'activitat intellectual i creativa, els seus costums cosmopolites i burgesos el desmentien totalment (al Brasil el titllaven de "marxista-caviar"). Tanmateix se li reconeix la paternitat del concretisme brasiler que tant ha irradiat damunt de totes les arts del seu pas i de tota Sud-Amrica.

A Barcelona conre l'amistat de Joan Mir, a qui dedic un importantssim assaig, i de tot el grup Dau al Set, al qual dot d'un fort contingut ideolgic. Influ decisivament en l'obra de Joan Brossa (del qual prolog i edit el llibre Em va fer Joan Brossa el 1951) tot provocant-li un tomb copernic vers la quotidianitat i el comproms social.

L'any 1993, a Rio de Janeiro, en el curs d'una trobada anomenada "dos Trs Joos", els mxims representants de les avantguardes brasileres l'homenatjaren juntament amb John Ashbery i Joan Brossa.

Reb els premis Moinho (1984), Cames (1990), Neustadt International Prize (1992) i el Reina Sofa de Literatura Iberoamericana (1994). L'any 1969 havia estat nomenat acadmic de l Academia Brasileira de Letras. Candidat recurrent al premi Nobel, s considerat el poeta brasiler ms important del segle XX.


Obra.

Poesia.
 Pedra do sono (1942);
 Os trs mal-amados (1943);
 O engenheiro (1945);
 Psicologia da Composio, com a Fbula de Anfion e Antiode (1947);
 O co sem plumas (1950);
 O Rio ou Relao da viagem que faz o Capibaribe de sua nascente  Cidade do Recife (1954);
 Quaderna (1960);
 A educao pela pedra (1966);
 Morte e Vida Severina (1966);
 Museu de tudo (1975);
 A escola das facas (1980);
 Auto do frade (1984);
 Agrestes (1985);
 Crime na Calle Relator (1987);
 Primeiros poemas (1990);
 Sevilha andando (1990);

Assaig.
 Consideraes do poeta dormindo (1942);
 Joan Mir (1950);
 Poesia e composio (1951);
 Dois parlamentos (1960);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268233" title="Fsica o qumica" nonfiltered="267" processed="266" dbindex="105271">


Fsica o Qumica s una srie de televisi produda per Ida y Vuelta Producciones per a la cadena espanyola Antena 3, que la va estrenar el 4 de febrer del 2008. Actualment s'emet setmanalment, els dilluns, en horari de mxima audincia. Abans de la seva primera emissi en televisi, la srie va ser preestrenada 36 hores abans a travs del telfon mbil a Vodafone live i 24 hores abans al lloc web d'Antena 3. Desprs de l'emissi dels cinc primers captols, Antena 3 va anunciar una segona temporada de la srie per a la tardor de 2008, atesos els raonables resultats d'audincia. Malgrat que captol rere captol el programa ha anat perdent espectadors, Fsica o Qumica supera els registres d'anteriors sries d'Antena 3 emeses en l'horari de mxima audincia dels dilluns, com ara Manolo y Benito Corporeision (va baixar fins al 13% de share en els seus ltims captols) o La famlia Mata (mitjana de 16% de share). A ms, el 19 de mar de 2008 es va comenar a comercialitzar una revista oficial de la srie, adreada al pblic juvenil i adolescent, en qu s'exposen entrevistes exclusives als personatges, a ms de tests i notcies prpies d'aquest tipus de revistes.

Personatges i actors.
Professors.
Ana Mil (Olimpia, professora d'angls);
Bart Santana (Roque, professor d'art);
Blanca Romero (Irene, professora de filosofia);
Cecilia Freire (Blanca, professora de llengua);
Joaqun Climent (Adolfo, cap d'estudis);
Nuria Gonzlez (Clara, directora del collegi);
Xavi Mira (Flix, professor de msica);

Alumnes.
Adam Jezierski (Gorka Martnez) ;
Andrea Duro (Yolanda, "Yoli") ;
Andrs Chueng (Jan Taimn) ;
Angy (Paula Blasco) ;
Gonzalo Ramos (Julio) ;
Javier Calvo (Fernando, "Fer") ;
Karim El-Kerem (Isaac Blasco) ;
Leonor Martn (Covadonga Ariste, "Cova") ;
Max Iglesias (Csar Cabano) ;
rsula Corber (Ruth);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268234" title="Bertold V" nonfiltered="268" processed="267" dbindex="105272">

Bertold V de Zhringen era un noble alemany, que va heretar el ttol de comte de Zhringen l'any 1186 del seu pare Bertold IV. El seu nom de la famlia prov del castell de Zhringen, avui a la ciutat de Freiburg. 

Bertold V va fundar, l'any 1191, la ciutat de Berna. Desprs va iniciar una campanya de conquestes i annexions que van convertir Berna en una important ciutat-estat. Tamb va fer construir, l'any 1200, la catedral de Freiburg, d'estil gtic.

A la seva mort, l'any 1218, es va extingir la lnia principal de la famlia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268239" title="Mahmut II" nonfiltered="269" processed="268" dbindex="105273">

Mahmut II (turc otom:            Mahmud-  s n ) (20 de juliol de 1785   1 de juliol de 1839) va ser sold de l'Imperi Otom des del 1808 fins a la seva mort. Fill del sold Abdlhamit I, el seu regne destaca principalment per les extenses reformes legals i militars que va instaurar.

 Biografia .
L'any 1807 els genssers van derrocar el sold reformista Selim III el van obligar a abdicar a favor del seu cos Mustaf IV, el germ gran de Mahmut. El paix Bayrakdar, partidari de les reformes, va reunir un exrcit per restituir Selim. Per evitar-ho, Mustaf IV va ordenar executar a Selim, i tamb al seu germ Mahmut per evitar qualsevol alternativa al tron.

Mahmut va poder amagar-se a temps i quan els revoltats van entrar al palau van fer exectuar a Mustaf portant a Mahmut II a ser nomenat sold. Bayrakdar va convertir-se en el seu primer Gran Visir.

El visir va prendre la iniciativa en reprendre les reformes que havia iniciat Selim. Per aviat el visir va ser assassinat i Mahmut II va abandornar temporalment les reformes.

Durant el seu regne es produ el primer gran desmembrament de l'Imperi Otom, amb la declaraci d'independncia de Grcia desprs d'una reeixida revlta el 1821. El 1827 un combinat de les marines britnica, francesa i russa van derrotar els otomans a la Batalla de Navarino, obligant als otomans de reconixer la prdua de Grcia al Tractat de Constaninoble el juliol de 1832. Amb l'ocupaci de la provncia otomana d'Algria per part de Frana, l'inici de la desintegraci de l'Imperi va comenar, amb molts dels pobles d'tnies no turques iniciant moviments independentistes.

Entre els xits de Mahmut II s'hi troba l'abolici del cos dels genssers, permetent la modernitzaci de l'exrcit otom i l'establiment de moltes de les reformes preteses. Molts genssers dissidents van ser executats. Mahumt tamb subjug els mamelucs iraquians el 1831.

El 1839 es van materialitzar les reformes de Tanzimat, que van marcar l'inici de la modernitzaci de Turquia i van tenir un efecte profund el aspectes socials i legals del funcionament diari de l'Imperi. S'adoptaren moltes costums europees en diversos mbits, com el vestuari, l'arquitectura, el dret, l'organitzaci institucional o la poltica territorial.

Mahumt II va morir de tuberculosi el 1839, i va ser succet pel seu fill Abdlmecit I. El seu funeral va ser multitudinari.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268241" title="Segona divisi espanyola 1930/31" nonfiltered="270" processed="269" dbindex="105274">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Valncia CF.
 Ascens a Primera divisi: Valncia CF.
 Descens a Segona divisi: CE Europa.
 Ascens a Segona divisi: Celta de Vigo.
 Descens a Tercera divisi: Iberia SC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268244" title="Feijoa sellowiana" nonfiltered="271" processed="270" dbindex="105275">

Nom de l arbre: Feijoa, guaiabo del Brasil.

Arbre de fins a 6 metres de talla. Escora de color gris plid, aspra i una mica escamosa. Fulles de 4 a 6 cm de longitud i de 3 a 4 cm de amplada, sn de color verd fosc, de marges un poc robustos. Flors de uns 3 5 cm de dimetre, solitries o en grups de 2 a 4 en les branquetes terminals. El calze amb 4 spals blancs i corolla amb 4 ptals corbats, de color blanc a l'exterior i rosats a l'interior. Estams nombrosos de color vermell molt sortits.

Prov de l'Amrica tropical, Brasil i nord d Argentina. Cultivat en zones tropicals i subtropicals.

Fruits carnosos, ovoides, de 3 a 3 5 cm de dimetre, de color verd fosc tintat de vermell, sn fragants i comestibles. Aquest fruit s ric en iodina, protenes, vitamines A, E, C.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268250" title="Segona divisi espanyola 1931/32" nonfiltered="272" processed="271" dbindex="105276">
 Classificaci .


El Catalunya FC fou una fusi entre el Club Esportiu Europa i el Grcia FC al 1931. Per motius econmics el club es va retirar desprs de quinze partits i tots els seus resultats van ser anullats. Els equips varen tornar a competir per separat a les divisions regionals la temporada segent.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Betis.
 Ascens a Primera divisi: Real Betis.
 Descens a Segona divisi: Real Unin.
 Ascens a Segona divisi: Osasuna.
 Descens: Catalunya FC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268261" title="Abdlmecit" nonfiltered="273" processed="272" dbindex="105278">

Abdlmecit I (turc otom:                 Abd l-Mec d-i evvel) (23 d'abril de 1823   25 de juny de 1861) va ser sold de l'Imperi Otom. Va succeir el seu pare Mahmut II el 2 de juliol de 1839 i govern l'Imperi fins a la seva mort.

El seu regne va estar marcat per l'auge dels moviments nacionalistes a travs del seu Imperi. Abdlmecit va procurar de promocionar el sentiment otomanista entre les diferents nacions subjectes a l'Imperi, per va fracassar en el seu intent d'integrar els pobles de religi no musulmana i d'tnia no turca a la societat otomana. 

L'xit ms gran d'Abdlmecit va ser l'aplicaci de les reformes de Tanzimat (reorganitzaci) que havia preparat el seu pare Mahmut i que van comenar la modernitzaci de Turquia el 1839. Aquestes reformes van suposar l'occidentalitzaci de Turquia que es va equiparar en molts aspectes legals i socials amb els estats d'Europa.

Va intentar establir aliances amb les grans potncies europees, principalment amb el Regne Unit i Frana, que van lluitar al costat de l'Imperi a la guerra de Crimea contra Rssia. Al segent Congrs de Pars celebrat el 30 de mar de 1856, l'Imperi Otom va ser-hi incls entre les nacions europees.

Com el seu pare, va morir de tuberculosi, als 39 anys. El succe el seu germ Abdlaziz, el membre ms gran de la casa d'Osman. Va deixar diversos fills, dos dels quals (Murat V i Abdl Hamid II) ascendirien al tron.

Reformes.

Entre les reformes ms rellevants que va promoure Abdlmecit hi trobem:
Introducci dels primers bitllets otomans (1840);
Reorganitzaci de l'exrcit (1843-1844);
Adopci d'un himne nacional i d'una bandera otomans (1844);
Reorganitzaci del sistema financer d'acord amb el model francs;
Reorganitzaci del codi civil i criminal d'acord amb el model francs;
Establiment del Meclis-i Maarif-i Umumiye (1845), que va ser l'embri del primer parlament otom (1876);
Instituci del consell d'instrucci pblica (1846);
Establiment de les primeres universitats i acadmies modernes (1848);
Aboloci dels impostos que gravaven amb tarifes ms altes els no musulmans (1856);

Els no musulmans van ser admesos a l'exrcit (1856);
Diferents decrets per millorar l'administraci dels serveis pblics i per promoure el comer.
Prohibici oficial del turbant, en favor del fez.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268267" title="Fantasia en do" nonfiltered="274" processed="273" dbindex="105279">
La Fantasia en do, Op. 17, s una obra per a piano de Robert Schumann composta entre 1836 i 1838 quan el compositor tenia vint-i-sis anys. La seva composici va estar envoltada d'una srie de circumstncies especials que van tenir un palpable impacte espiritual en la vida del compositor: un homenatge a la figura de Beethoven i la remembrana de la seva futura esposa Clara. L'ltim moviment s considerat com un dels cims del romanticisme musical. La seva execuci demana aproximadament una mica menys de trenta minuts.

Homenatge a Beethoven.

En primer lloc, l'obra va ser concebuda com una sonata per a piano dedicada a la memria d'un dels seus models a seguir: Ludwig van Beethoven. De fet, es basa en el tema del compositor alemany An die ferne Geliebte (1816). A finals de 1835, el compositor Franz Liszt va plantejar als seus amics artistes el seu projecte per aixecar un monument a Beethoven a Bonn. Schumann es va mostrar summament entusiasta amb la idea i va enginyar la seva prpia forma de collaborar amb el pla, component una sonata per a piano per honrar Beethoven, en vista que aquest gnere va ser portat a la seva mxima expressi pel geni de Bonn. D'acord al pla de Schumann, els beneficis obtinguts per la publicaci i venda de la seva sonata es destinarien al projecte de Liszt. Tanmateix, la seva idea no va ser acollida per Kistner, editor de les seves obres, i el seu treball va tenir una altra destinaci.

 L'obra de Schumann s composta de tres moviments. El primer s agitat i molt apassionat, el segon t carcter de marxa i l'ltim s lent i reflexiu.  L'haver elegit un moviment reposat com a moviment final, si b s inusual en una sonata, s un recurs que ja havia estat explorat precisament per Beethoven en les seves sonates Op. 109 i Op. 111; li confereix, a la totalitat de l'obra, una major transcendncia artstica, allunyant-la de tot afany del virtuosisme d'un gran finale. Els subttols elegits per Schumann per a cada moviment - Runes, Trofeus (o Arc del Triomf) i Palmes (o Constellaci)- intentaven retratar el recorregut espiritual de la vida de Beethoven.  En la versi final, Schumann va eliminar els subttols de cada moviment.

 Per el ms peculiar s que Schumann suggereix petits fragments de msica de Beethoven en la seva prpia sonata per retre-li homenatge pstum: s aix com podem reconixer trossos d'un dels seus lieder, aix com del concert per a piano Emperador i de les seves cinquena i setena simfonies.

Enyorana de Clara. 

Aquesta obra tamb revela els ms profunds sentiments que Schumann sentia cap a la pianista Clara Wieck, amb qui es casaria quatre anys ms tard. Durant l'poca de la composici de la sonata, la parella havia sofert una dolorosa separaci ja que el pare de Clara, Friedrich Wieck, s'oposava a la relaci d'ambds. Durant un extens perode, Clara i Robert es van veure limitats a mantenir comunicaci epistolar, situaci que comenava a minar l'estat anmic dels enamorats.  Ja que la seva ment tenia la idea fixa del rencontre, Schumann va utilitzar elements que tinguessin relaci tant amb Beethoven com amb Clara. Per aix, un dels fragments beethovenians que va utilitzar va ser un motiu del cicle de lieder An die ferne Geliebte (A l'estimada llunyana). I precisament va seleccionar la melodia d'un vers en particular, que resa: Nimm sie hin denn, diese Lieder, Die ich dir, Geliebte sang... (Accepta llavors aquestes canons que jo canto per a tu, estimada meva). Aix mateix, el concert Emperador s significatiu perqu era una de les obres que Clara executava amb major freqncia i mestria.

Moviments.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268274" title="Acompanyament musical" nonfiltered="275" processed="274" dbindex="105280">
L'acompanyament musical  s el conjunt d'esdeveniments o elements que no tenen un protagonisme clar en aquelles tipologies de msica en les quals es donen diversos esdeveniments simultanis, i en les quals es pot determinar que uns d'aquests esdeveniments tenen un protagonisme superior al d'altres.
Alguns elements configuren d'una manera ms habitual l'acompanyament; entre aquests hi ha el ritme, el baix, o l'harmonia configurada en forma d'acords que poden sonar com a acord placat o acord desplegat de diverses maneres entre les quals hi ha els arpegis o formes de gran tradici com l'anomenat Baix Alberti.

Aix fa que alguns instruments tinguin, consegentment, papers destacats en l'acompanyament: els instruments de percussi en l'acompanyament rtmic, els instruments greus com el contrabaix, el fagot o el baix elctric en la realitzaci dels baixos d'acompanyament, o diversos instruments harmnics com la guitarra, la guitarra elctrica, el banjo, l'arpa, el llat, l'arxillat o el piano, cada un d'ells en els estils de msica que li sn ms propis.

Alguns d'aquests instruments polifnics, en molta de la literatura que els ha estat escita i dedicada, aborden simultniament la interpretaci de la melodia o les melodies, i l'acompanyament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268277" title="Gripau com" nonfiltered="276" processed="275" dbindex="105281">

El gripau com (Bufo bufo) s el gripau ms gros dels Pasos Catalans i de tot Europa.

Descripci.

Les femelles adultes, que sn ms grosses que els mascles, mesuren 15 cm de longitud, encara que, excepcionalment, alguns exemplars poden excedir aquesta xifra.

El seu cos s compacte i t la pell farcida de berrugues d'aspecte espins. 

Les glndules partides sn molt desenvolupades, prominents i disposades obliquament.

Els ulls tenen l'iris de color coure vermells i la pupilla s horitzontal.

Les tonalitats del dors sn brunenques o rogenques, mentre que en el ventre dominen els tons grisencs. Tanmateix, a les extremitats, s'hi observen matisos carnosos. Aquestes coloracions poden presentar-se de manera uniforme o b amb taques o clapes ms fosques disposades irregularment. 

El timp s petit i els mascles tenen sacs vocals interns. 

Les potes interiors sn provedes de membrana interdigital fins a la meitat de la longitud dels dits.

s molt difosa la faula que diu que escup ver, cosa que no s veritat, si b s cert que la seua pell cont glndules verinoses que li sn molt tils per tal de defensar-se dels seus depredadors. Tanmateix, la toxicitat d'aquestes glndules no representa cap perill per a les persones.

Hbitat.

s essencialment terrestre i nocturn, per tamb se'l pot observar de dia, sobretot desprs d'haver plogut. s una forma ubiqista que es troba amb abundor tant a la plana com a les zones muntanyenques de tot el Principat de Catalunya (des del nivell del mar fins als 2.500 m). Noms manca a la plana central de Lleida i als Pirineus per sobre de l'altitud esmentada. 

Amb tot, a les zones d'horta s'observa una certa regressi, causada probablement per l's desmesurat d'insecticides, que el priven de les seues preses alhora que l'afecten directament en engolir insectes emmetzinats.

Alimentaci.

Es nodreix de cucs de terra, de molluscs i de tota mena d'artrpodes, bo i preferint els colepters. Pel seu rgimen alimentari s una espcie beneficiosa per als humans.

Reproducci.

Com la majoria dels amfibis, s molt prolfic. La femella, en arribar el bon temps, diposita en tolls i basses de 2.000 a 7.000 ous, disposats per parelles i units per una membrana gelatinosa que forma dos cordons. Al cap de dues setmanes, aproximadament, neixen els capgrossos, que, per tal d'arribar a tindre l'aspecte de llurs progenitors, hauran d'experimentar, en el seu cos, una srie de transformacions anatmiques i fisiolgiques (metamorfosi). La larva s petita i no sol superar els 32 mm de longitud.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 39.

Enllaos externs.

 Informaci i imatges d'aquesta espcie de gripau. ;
 Descripci del gripau com. ;



 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268279" title="Baix d'Alberti" nonfiltered="277" processed="276" dbindex="105283">
El baix Alberti s una forma d'acompanyament musical prpia del piano i altres instrument de teclat molt utilitzada durant el classicisme. Consisteix a fer, amb la m esquerra, i usant les notes que integren els acords de l'harmonia que desplega l'obra, figuracions diverses que, a ms, confereixen a aquest acompanyament un contingut rtmic important. Es por escoltar, per exemple a l'inici de la Sonata en Do Major Kv. 545, de W. A. Mozart.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268281" title="Instrument de teclat" nonfiltered="278" processed="277" dbindex="105284">

Un 'instrument de teclat s un instrument musical dotat d'un o ms teclats que han de ser accionats per tal que l'instrument soni. Des del punt de vista de l'anomenat sistema Hornbostel-Sachs, aquesta tipologia inclou instruments de corda percudida com el piano i el clavicordi, de corda polsada com el clavicmbal, de vent com l'orgue, l'harmnium, l'acordi (i altres instruments derivats com el bandone) o la meldica,  o fins i tot instruments electrfons com els teclats electrnics, per aquesta classificaci t ple sentit en la mesura en qu una mateixa tcnica d'execuci o tcniques relativament semblants serveixen per tocar instruments diversos.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268282" title="Philippe Sylvain Senderos" nonfiltered="279" processed="278" dbindex="105285">

Philippe Sylvain Senderos (nascut a Ginebra el 14 de febrer del 1985) s un futbolista professional sus que juga com a defensa a l'AC Milan.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268284" title="Johann Vogel" nonfiltered="280" processed="279" dbindex="105286">

Johann Vogel (nascut a Ginebra el 8 de mar del 1977) s un futbolista professional sus que juga com a migcampista al Real Betis.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268285" title="Pricles el Jove" nonfiltered="281" processed="280" dbindex="105287">
Pricles (Pericles, ) fou fill de Pricles, el gran home d'estat atenenc, i de la seva dona Aspsia.

Fou un dels generals que va prendre part a la batalla de les Arginuses i a causa d'aquesta fou condemnat a mort i executat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268286" title="Aukera Guztiak" nonfiltered="282" processed="281" dbindex="105288">
Aukera Guztiak (basc, Totes les opcions) va ser una agrupaci electoral sorgida en 2005 per a presentar-se a les eleccions autonmiques del 17 d'abril al Pas Basc. 

Els seus promotors es van definir com a una agrupaci de ciutadans crtica amb la illegalitzaci de Batasuna, grup poltic que, en virtut de la legalitat vigent a Espanya, no va poder presentar-se als comicis per la seva no condemna al terrorisme d'ETA, sent acusada fins i tot, de ser el bra poltic de l'organitzaci armada. 

Aukera Guztiak no obstant aix, era partidria que tots els ciutadans bascos tinguessin possibilitat de votar a l'opci poltica que desitgessin, incloses aquelles que no condemnaven el terrorisme. Aix, consideraven que la no presencia de Batasuna en les eleccions suposava un dficit democrtic al deixar sense opci poltica a milers de ciutadans bascos i es prestaven com una plataforma poltica a travs de la qual la veu de Batasuna i dels seus votants pogus ser escoltada en el Parlament Basc. D'aqu prov el seu nom de Totes les opcions.

Des que la candidatura va ser anunciada, moltes veus crtiques van sorgir acusant Aukera Guztiak de ser una candidatura blanca de Batasuna, formada per simpatitzants d'aquesta organitzaci no cremats en no haver militat en aquesta organitzaci ni haver-ne estat candidats; i d'estar dirigida des de l'ombra per aquesta organitzaci illegal. Tamb va rebre crtiques per no condemnar explcitament la violncia de ETA. Els caps visibles de AG eren les seves tres candidates Ana Arbulu, Lurdes Agirrezabal i Marije Rodrguez de Lera. 

AG va assolir les signatures necessries per a presentar-se a les eleccions al mar de 2005 i una vegada va ser feta formalment la seva proclamaci com candidatura, aquesta va ser impugnada per l'advocacia de l'estat. El dret o no a presentar-se d' Aukera Guztiak va ser tema principal de la precampanya basca i d'enfrontaments dialctics entre els partits d'mbit estatal i els nacionalistes bascos. El Tribunal Suprem d'Espanya va admetre la impugnaci per unanimitat considerant provat que Aukera Guztiak estava dirigida per Batasuna i que suposava una continuaci de la labor poltica d'aquesta formaci, consideraci aquesta que permetia la seva illegalitzaci. Un dels arguments per a mostrar aquests suposats vincles es basava en les persones que van signar perqu aquesta agrupaci d'electors pogus presentar-se; un altre dels arguments utilitzats van ser les converses telefniques. El fet que es utilitzs com a argument per a la seva illegalitzaci les signatures que donaven suport aquesta agrupaci d'electors va generar crtiques en determinats sectors, que van considerar que aix suposava una reculada en la democrcia. No obstant aix, pocs dies desprs de l'anunci de la illegalitzaci de Aukera Guztiak, i a menys de dues setmanes de les eleccions i ja oficialment en campanya electoral, un partit desconegut, el Partit Comunista de les Terres Basques es va oferir a recollir el testimoni d' AG i servir com a representant dels votants de Batasuna en el Parlament Basc.

En presentar-se el PCTB a les eleccions, Aukera Guztiak va declinar realitzar ms aparicions pbliques i va demanar el vot per a aquesta formaci en entendre que continuava amb les seves dues premisses bsiques: Democrcia i Pau. El PCTB, al que no se li van trobar fins a la data relacions amb la banda terrorista, va poder presentar-se a les eleccions i va obtenir 9 parlamentaris. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268287" title="Perclit (escultor)" nonfiltered="283" processed="282" dbindex="105289">
Perclit (Periclytus, ) fou un escultor grec de la millor escola i el millor perode de l'escultura grega. 

Poques coses es coneixen de la seva vida ja que noms s esmentat per Pausanies, que diu que fou deixeble de Polclit d'Argos i mestre d'Antfanes (que desprs fou mestre de Cle de Sici). S'estima que flor a l'entorn del 420 aC, ja que el seu mestre va florir 20 anys abans i el seu deixeble 20 anys desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268288" title="Alexander Frei" nonfiltered="284" processed="283" dbindex="105290">

Alexander Frei (nascut a Basilea el 15 de juliol del 1979) s un futbolista professional sus que juga com a davanter al Borussia Dortmund.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268289" title="Perictione" nonfiltered="285" processed="284" dbindex="105291">
Perictione (Perictione o Perictyone,  fou la suposada mare de Plat.

Suides l'anomena tamb com Potone, que era el nom d'una germana de Plat. Perictione era descendent del legislador Sol segons Digenes Laerci, per de Codre segons Olimpidor de Tebes. Va escriure suposadament sobre filosofia per els fragments reproduts per Estobeu son espuris.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268290" title="Perigenes" nonfiltered="286" processed="285" dbindex="105292">
Perigenes () fou un militar egipci.

Fou  comandant de la flota de Ptolemeu IV Filoptor en la guerra contra el selucida Antoc III el Gran, el 218 aC. Es va enfrontar a l'almirall enemic Diognet en una batalla decisiva, per la derrota de les forces de terra egpcies dirigides per Nicolau, va obligar a Perigenes a la retirada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268292" title="Perilau" nonfiltered="287" processed="286" dbindex="105293">

Perilau (Perilaus, ) fou un oficial macedoni, un dels tres delegats enviats per l'infantaria dirigida per Meleagre per tractar amb Perdicas d'Orstia i Lleonat a Babilnia en el moment del conflicte entre cavalleria i infanteria a la mort d'Alexandre el Gran. 

Ms tard va estar al servei d'Antgon el Borni pel que fou nomenat el 315 aC com a comandant de les provncies del sud d'sia Menor, per fou derrotat i fer presoner per Polclit, general de Seleuc I Nictor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268293" title="Xavier Margairaz" nonfiltered="288" processed="287" dbindex="105294">
Xavier Margairaz (nascut a Rances el 7 de gener del 1984) s un futbolista professional sus que juga com a migcampista al CA Osasuna.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268294" title="Perilau de Macednia" nonfiltered="289" processed="288" dbindex="105295">
Perilau (Perilaus, ) fou un  prncep de Macednia, fill de Cassandre de Macednia, el ms jove dels seus fills. 

El seu pare li va confiar diversos comandaments, per desprs del govern del  pare ja no s esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268295" title="Pril" nonfiltered="290" processed="289" dbindex="105296">
Pril (Perillus, ) fou un escultor grec que treballava amb bronze i va fer un instrument de tortura pel tir Falaris d'Agrigent. Probablement va viure a l'entorn del 560 aC. Es diu que va morir sota el seu propi instrument de tortura.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268297" title="Razak Omotoyossi" nonfiltered="291" processed="290" dbindex="105297">
Razak Omotoyossi (nascut a Lagos el 8 d'octubre del 1985) s un futbolista professional benins que juga com a davanter al Helsingborgs IF.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268300" title="Uncyclopedia" nonfiltered="292" processed="291" dbindex="105298">
La Uncyclopedia s la versi pardica de la viquipdia en angls (tot i que es presenta com a seriosa, acusant l'altra enciclopdia de plagi. Nascuda el 2005, imita les poltiques i plantilles de la wikipedia per aportat un toc d'humor. Sovint cita Oscar Wilde com a font de referncia per als ms grans absdurds i presenta com a veritable la informaci de la pseudocincia o les obres de ficci. Seguint el seu exemple, han sorgit enciclopdies pardiques en altres llenges (com la frikipedia).

Objectiu.
Els fundadors de la Uncyclopedia, Jonathan Huang i un company sense nom, la misi no oficial de la Uncyclopedia hi es alcazar el PVS, o Punt de Vista Satric de la vida (pardia del PVN).

Vegueu tamb.
Frikipedia;
Inciclopedia;

Enllaos externs.
 Uncyclopedia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268301" title="First Automobile Works" nonfiltered="293" processed="292" dbindex="105299">

First Automobile Works (FAW, en xins:       ) es un fabricant d'autombils fundat l'any 1953. En l'actualitat, forma part del "Big Five" de la indstria automotriu xinesa, juntament amb Dongfeng Motor Corporation, Shanghai Automotive Industry Corporation (SAIC), Chang'an Motors i Chery Automobile.

L'any 2006 va produir 1.400.000 unitats .

 Histria .

El 1953 comena la construcci de la primera factoria de FAW (al 1956 finalitza la seva construcci) ajudats per Zavod Imeni Likhacheva. Durant els primers 30 anys, FAW ha fabricat vehicles com el Jiefang CA-10, un cami. El ZIS-150 es va convertir en el primer cotxe xins fabricat en massa. El 1988 Chrysler va vendre gran part de l'equipament industrial, aix com la llicncia per dissenyar del motor Motor K 2.2 a FAW.

Al 1991 FAW i Volskwagen formen una joint venture (al 31 de juliol de 2007 ja s'havien produt 2.000.000 d'unitats ). A partir d'aquest moment FAW comena a prestar ms atenci al sector automotriu, amb el que l'acord amb el fabricant alemany s'estendr a d'altres fabricants, com Toyota i Mazda. Respecte de la seva marca de vehicles, Hongqi, decideix mantenir-la.

L'any 2004 les seves vendes van superar el mili d'unitats  i forma part del grup dels 3 fabricants ms importants de xina (els altres sn Shanghai Automotive Industry Corporation (SAIC) i Dongfeng Motor Corporation.

 Logotip .

El smbol representa la combinaci de la paraula "  " (on " " vol dir primer i " " cotxe) que significa "China FAW Group Corporation" modificada, de tal manera que representa a un falc que estn les seves ales.

Per tant, FAW significa que el falc vola a travs dels cels del mn, estenent les seves ales i volant alt i lluny cap a la brillantor del cel blau.

 Joint ventures .

FAW t fora acords en la fabricaci d'autombils a Xina:
 Sichuan FAW Toyota Motor (Changchun, Provncia de Jilin) fabriquen el Toyota Prius per al mercat xins. ;
 En la mateixa ciutat, FAW-Volskwagen i Audi fabriquen el Jetta, Bora, Sagitar, Audi A4 i Audi A6L (una versi allargada del A6).
 A Rssia, amb Hebei Zhongxing es fabrica el Zhongxing Admiral a Altaysky Kray;
 Tianjin Xiali fabrica el Miles ZX40, una versi amb motor elctric del Daihatsu Move, convertint-se en el primer cotxe fabricat a xina que es ven als Estats Units a mitjans del 2006 a mans de Miles Automotive Group.

Llistat complet de joint ventures que FAW t:

 FAW Jiefang Automobile Company;
 FAWER Automobile Parts Company;
 FAW Car Company;
 FAW Haima Motor Co;
 Changchun FAW Sihuan Automobile Company;
 FAW-Volkswagen Automobile Company;
 Tianjin FAW Xiali Automobile Company;
 Tianjin FAW Toyota Motor Company;

 Haima i Hongqi .
Actualment sn 2 marques pertanyents a FAW. La primera, una marca que va passar a mans de FAW a finals dels anys 1990 i la segona es la marca de vehicles de luxe de FAW (Hongqi significa "bandera vermella" en xins.
 Haima .
FAW Mazda es una joint venture amb Mazda per fabricar cotxes d'aquest fabricant a Xina; aquests sn comercialitzats sota la marca Haima.

FAW Haima Motor co es una subsidiria de FAW, establerta a l'illa de Hainan, Xina. El nom "Haima" prov de la paraula Hainan (HAI) i Mazda (MA); en el seus inicis va iniciar la producci del Hainan CA7130, un cotxe basat amb el Mazda 323.

Hainan Auto Works va ser comprada per FAW a finals dels anys 1990. FAW ja tenia una altre acord amb Mazda per fabricar el Mazda6 a la provncia de Jilin. En conseqncia, Haima va ser rellanada com una marca nova, similar a Xiali i Hongqi. La nova marca t la seva prpia gamma de cotxes, com el Haima 11 (basat amb el Mazda3 .

 Hongqi .
Presentada al 1958, el seu primer vehicle va ser una versi de la limusina sovitica; posteriorment contractar dissenys amb Lincoln i Audi.

Ms endavant, el Hongqi HQ3 (basat amb el Toyota Crown i el Hongqi Benteng (basat amb el Mazda6) conegut com a Hongqi Besturn o Hongqi C301.

 Mxic i Amrica del Sud .

Desprs d'haver signat un acord amb l'empresa mexicana Elektra  l'any passat, s'ha iniciat la comercialitzaci de vehicles FAW a Mxic Pgina web de FAW Mxic F1, F4 i F5. Cal esmentar que es construir una fbrica a Zinapecuaro, Michoacan la qual se li invertiran 150 milions de dlars en 3 anys i podr fabricar 100.000 unitats a l'any.

En l'actualitat , FAW esta present a pasos com Guatemala, Panam, Argentina, El Salvador, Honduras i Per, on FAW comercialitza el Xiali Pgina web de FAW Per.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;
 Pgina web global ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268302" title="Llei de Partits espanyola" nonfiltered="294" processed="293" dbindex="105300">
Llei Orgnica 6/2002, anomenada Llei de Partits va ser aprovada el 27 de juny de 2002 a partir del projecte de Llei Orgnica de Partits Poltics remesa pel Consell de Ministres d'Espanya a les Corts Generals el 19 d'abril de 2002 desprs dels informes favorables del Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat. Aquesta Llei va substituir a la Llei 54/1978, de 4 de desembre de partits poltics, preconstitucional i ms ambgua en l'articulat respecte a la illegalitzaci dels partits poltics.

L'aprovaci d'aquesta llei es va realitzar amb els vots a favor de PP, PSOE, CiU, CC i el Partit Andalusista, que sumaven 304 vots favorables (Gaspar Llamazares, d'Izquierda Unida va votar tamb a favor, per error). Va haver 16 vots en contra i cap abstenci. En l'exposici de motius de la llei s'indica que el seu objectiu s garantir el funcionament del sistema democrtic: 

"impedint que un partit poltic pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest rgim democrtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofbia o donar suport polticament la violncia i les activitats de les bandes terroristes". 

Interpretacions de la llei. 
Per a amplis sectors de la societat era una llei necessria per a acabar amb la impunitat amb la qual els terroristes utilitzaven les institucions democrtiques per a finanar-se i per a extorquir. Per a alguns sectors, com el nacionalisme basc o Izquierda Unida, l'existncia d'aquesta llei suposa privar de drets civils a una part de la poblaci i perllongar mesures prpies d'un estat d'excepci. Amnistia Internacional va expressar la seva preocupaci per la Llei de Partits perqu "a travs de l'ambigitat i la imprecisi d'alguns articles del projecte de llei, es poguessin emprendre processos d'illegalitzaci de partits poltics que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacfica".. Aquesta organitzaci, desprs de l'anunci de les converses entre el govern espanyol i ETA, tamb va sollicitar al govern que "elimini tota ambigitat de la Llei de Partits Poltics que permeti la prohibici de partits poltics que advoquen pacficament per modificar els principis constitucionals o les lleis, ja que aquesta prohibici vulnera les obligacions internacionals en matria de drets humans" .
 
Conseqncies. 
Com resultat d'aquesta llei el Tribunal Suprem d'Espanya va notificar la illegalitzaci el 28 de mar de 2003 del Partit Comunista d'Espanya (reconstitut) (vinculat als GRAPO) aix com a Euskal Herritarrok i Batasuna allegant al suport a la banda terrorista ETA i al no rebuig de la violncia com a forma de fer poltica.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268303" title="Perpenna (famlia)" nonfiltered="295" processed="294" dbindex="105301">
Perpenna (Perpenna o Perperna) fou una gens romana d'origen etrusc, que apareix ala segona meitat del segle II aC. El primer que va obtenir el consolat fou Marc Perpenna el 130 aC. Als manuscrits apareix el nom tant en la forma Perpenna com Perperna, i als Fasti Capitolini apareix Perperna, que encara que probablement s la forma ms correcta no s la ms coneguda.

Membres de la famlia foren:
Marc Perpenna (ambaixador), ambaixador roma el 168 aC.
Marc Perpenna (cnsol 130 aC), cnsol el 130 aC ;
Marc Perpenna (cnsol 92 aC), cnsol el 92 aC ;
Marc Perpenna Vent, pretor rom i lloctinent de Sertori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268304" title="Marc Perpenna (ambaixador)" nonfiltered="296" processed="295" dbindex="105302">
Marc Perpenna (Marcus Perperna o Perpenna) fou un magistrat rom.

Fou ambaixador enviat al rei Gentius d'Illria el 168 aC junt amb Luci Petilli, i els dos homes foren empresonats pel rei; foren alliberats quan Gentius fou derrotat pels romans dirigits pel pretor Anici. Perpenna fou llavors enviat a Roma a comunicar la noticia de la victria.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268306" title="Marc Perpenna (cnsol 130 aC)" nonfiltered="297" processed="296" dbindex="105303">
Marc Perpenna ( o ) fou un magistrat rom.

Fou pretor el  i va dirigir la guerra contra els esclaus a Siclia i pels avantatges que va obtenir li concediren una ovaci.

Fou cnsol el  i segons alguns autors fou cnsol abans d obtenir la ciutadania romana. Valeri Mxim diu que el seu pare, ja mort el fill, fou condemnat sota la llei Ppia per haver falsejat els seus drets de ciutadania. El seu collega al consolat fou Gai Claudi Pulcre II. Va ser enviat a sia Menor per lluitar contra Aristnic de Prgam, que havia derrotat a un dels cnsols de l any anterior, Publi Licini Cras: Perpenna va derrotar a Aristnic en la primera batalla, i tot seguit va assetjar Estratonicea, on Aristnic havia fugit; la ciutat es va rendir per la fam i el pretendent va caure en mans del rom. 

Perpenna no va gaudir del triomf doncs va morir poc desprs a la vora de Prgam, abans de retornar a Roma ().










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268307" title="Mussol banyut" nonfiltered="298" processed="297" dbindex="105304">

El mussol banyut (Asio otus) s un rapinyaire nocturn fora freqent als Pasos Catalans.

Descripci.

Es diferencia dels restants rapinyaires nocturns per tindre dues "banyes" de plomes erctils de mida considerable i de tons brunencs amb la vorera ms clara. L'erecci del plomall es relaciona amb el seu estat anmic. 

Disc facial molt visible, de color bru lleonat, vorejat de negre, amb una taca blanca al costat de cada cara a la seua part inferior.

Els ulls, molt desenvolupats, sn de color ataronjat en el cercle extern. Entre els dos ulls i deixant al mig el bec, unes plomes fan un disseny facial caracterstic en forma de "X".

El cos mostra tonalitats brunes i grises amb ratlles i taques ms fosques; amb tot, si sn examinades de prop, aquestes tonalitats es diversifiquen en mltiples matisos.  La seua coloraci s fora crptica, cosa que, combinada amb l'efecte disruptor dels plomalls, fa que passi molt desapercebut enmig del brancam.

Les manifestacions acstiques sn ms fcilment audibles a la tardor que no pas a l'estiu. No es pot qualificar de molt garrulador, sobretot comparat amb l'liba, el mussol o el gamars.

Alimentaci.

S'alimenta, com la majoria de rapinyaires nocturns, de micromamfers i de moixons. Entre les seues preses sn ms abundants els rosegadors que els insectvors, i entre aquests tenen molta importncia els talpons. Entre els ocells, els quals sembla que tenen una notable importncia en la fixaci de les parelles en l'espai, destaquen els moixons, concretament els pardals (gnere Passer) per b que depreda sobre preses ms grosses com ara grives, abellerols i puputs. 

Hbitat.

Tot i que sembla que pot existir una certa competncia amb el gamars si coexisteixen en els mateixos llocs (aquest darrer s ms forestal i de medis antrpics), el mussol banyut, per la constituci de les seues ales i cua, est ms capacitat per a volar i caar en clarianes i espais oberts, per la qual cosa ecolgicament resten fora segregats en l'espai. 

Al Principat de Catalunya sembla localment abundant al baix Bergued i al Solsons. Tamb s'ha trobat niant als boscos cerdans (el Cad) i, fins i tot, a 1.850 m., en un solell de pineda de pi negre (Port del Comte).

Els boscanys i bosquets esclarissats sn per a ell hbitats preferencials, per no exclusius. 

Reproducci.

Nia en plataformes velles de crvids on el nombre mitj de polls s de tres. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 157.

Enllaos externs.
 Vdeos de mussols banyuts en el seu hbitat natural. ;
 Segells emesos amb illustracions de mussols banyuts. ;
 mplia informaci sobre aquest rapinyaire. ;
 Informaci i imatges del mussol banyut. ;




 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268309" title="Marc Perpenna (cnsol 92 aC)" nonfiltered="299" processed="298" dbindex="105306">
Marc Perpenna (Marcus Perperna o Perpenna) fou un magistrat rom fill de Marc Perpenna (cnsol 130 aC) (Marcus Perperna o Perpenna).

Fou cnsol el 92 aC juntament amb Gai Claudi Pulcre III i censor el 86 aC amb Luci Marci Filip. El 90 aC fou llegat del cnsol Publi Rutili Llop a l'anomenada guerra social o guerra dels mars.

Va viure 98 anys fet remarcat pels historiadors antics i va morir el 49 aC. De les persones que havien estat al senat quan fou consol no en quedava cap i de les que hi havia introdut quan fou censor noms en quedaven set. Va actuar diverses vegades de jutge.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268311" title="Publi Tici Perpetu" nonfiltered="300" processed="299" dbindex="105307">
Publi Tici Perpetu (Publius Titius Perpetuus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 237 junt amb Luci Ovini Rstic Corneli


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268312" title="District Line" nonfiltered="301" processed="300" dbindex="105308">





District Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color verd. La lnia circula de les estacions d'Ealing Broadway a Upminster i el traat de la lnia s soterrat de baixa profunditat, especialment a la zona del centre de Londres ja que la tcnica utilitzada va ser la Cut and Cover o entre pantalles.

Histria.
L histria d aquesta lnia s molt extensa. Inicialment va ser construda per la Metropolitan District Railway al 1868, i es van ampliar fins al 1905. Posteriorment el poders Charles Yerkes va comprar la companyia per aglutinar-la al seu grup de transports, fins que la ruta es torn pblica.
La lnia comptava amb ramals fins a Uxbridge i Hounslow West, els quals ara estan operats per la Piccadilly i va arribar fins a la ciutat de Southend.

Combois.
La majoria dels trens d aquesta lnia son del D stock, per al Ramal de Wimbledon i Edgware Road s utilitzen els de la C stock., compartits amb les lnies Circle i Hammersmith & City. La srie D est en renovaci i portar els tpics colors del metro: vermell, blanc i blau.




Mapa.


Estacions.

En ordre oest - est.
 
Ramal Richmond.



 Richmond ;
 Kew Gardens ;
 Gunnersbury;

Ramal Ealing.



 Ealing Broadway;
 Ealing Common;
 Acton Town;
 South Acton (estaci en un ramal, actualment tancada);
 Chiswick Park;

Els ramals de Richmond y Ealing s uneixen a l oest de Turnham Green.

 Turnham Green;
 Stamford Brook;
 Ravenscourt Park;
 Hammersmith ;
 Barons Court;
 West Kensington;

Ramal Wimbledon.



 Wimbledon ;
 Wimbledon Park;
 Southfields;
 East Putney;
 Putney Bridge;
 Parsons Green;
 Fulham Broadway ;
 West Brompton;

Ramal Kensington (Olympia).

 Kensington (Olympia) ;

El ramal Kensington (Olympia) s uneix a la lnia principal a l oest d Earl's Court; els trens que procedeixen d aquest ramal generalment es dirigeixen a High Street Kensington.

El ramal Wimbledon s uneix a la lnia principal l oest d Earl's Court.

Tram principal.





 Earl's Court ;
 Gloucester Road;
 South Kensington;
 Sloane Square;
 Victoria;
 St. James's Park;
 Westminster ;
 Embankment  (a poca distncia a peu de l estaci de ferrocarril de Charing Cross);
 Temple;
 Blackfriars;
 Mansion House;
 Cannon Street;
 Monument;
 Mark Lane (tancada);
 Tower Hill ( a poca distncia a peu de l estaci de ferrocarril de Fenchurch Street i de l estaci Tower Gateway de la Docklands Light Railway);
 Tower of London (tancada);
 Aldgate East;
 St. Mary's (tancada);
 Whitechapel;
 Stepney Green;
 Mile End;
 Bow Road (poca distncia a peu de l estaci de Bow Church de la Docklands Light Railway);
 Bromley-by-Bow;
 West Ham ;
 Plaistow;
 Upton Park;
 East Ham ;
 Barking ;
 Upney;
 Becontree;
 Dagenham Heathway ;
 Dagenham East;
 Elm Park ;
 Hornchurch;
 Upminster Bridge;
 Upminster;

Ramal Edgware Road.



El ramal Edgware Road se separa de la lnia principal a l est d Earl's Court.

 High Street Kensington;
 Notting Hill Gate;
 Bayswater;
 Paddington;
 Edgware Road;

Freqncia del servei.

La freqncia actual de la lnia, fora de las hores punta, s:

 6 tph: Ealing Broadway - Tower Hill.
 6 tph: Richmond - Upminster.
 6 tph: Wimbledon - Upminster.
 6 tph: Wimbledon - Edgware Road.
 4 tph: Kensington (Olympia) - High Street Kensington.

(tph: trens per hora).

Intercanvi entre serveis ferroviaris.

La companyia ferroviria c2c tamb serveix a Upminster, Barking, West Ham i Fenchurch Street (des de Tower Hill). Els tiquets son vlids entre les dos companyies (Metro y c2c) por mitj de las targetes Oyster, acceptades en aquesta secci de la lnea c2c.

Galeria.



Enllaos externs.
 District Line   Pgina web oficial del Metro de Londres;
 Web del conductor d un tren de la lnea District (en angls);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268313" title="Consell General del Poder Judicial" nonfiltered="302" processed="301" dbindex="105309">
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons l'article 122 de la Constituci Espanyola, s l'rgan de govern del Poder Judicial d'Espanya. La seva principal funci s vetllar per la garantia de la independncia dels jutges i magistrats enfront dels altres poders de l'Estat. 

 Naturalesa i posici constitucional . 
El Consell General del Poder Judicial s l'rgan de govern autnom del Poder Judicial. Es crea per a garantir-ne la independncia externa, en assegurar que les condicions d'exercici de la funci jurisdiccional no depenguin del Executiu. El CGPJ t competncia en tot el territori nacional espanyol i s, per tant, rgan de govern de tots els jutjats i tribunals que integren el Poder Judicial. En aquest sentit, amb subordinaci exerceixen les seves funcions les Sales de Govern del Tribunal Suprem, de l'Audincia Nacional i dels Tribunals Superiors de Justcia, aix com els altres rgans jurisdiccionals amb atribucions governatives en els seus respectius mbits orgnics: Presidents dels Tribunals i Audincies, Jutges Degans, Juntes de Jutges i Jutges. 

El CGPJ se situa en una posici institucional de paritat amb el Govern, Congrs dels Diputats, Senat i Tribunal Constitucional. Est investit de les garanties de superioritat i independncia caracterstiques d'aquests rgans i, per aix, est legitimat per a plantejar conflictes d'atribucions davant el Tribunal Constitucional enfront dels altres rgans constitucionals en defensa de les seves competncies. 
 Composici . 
El Consell General del Poder Judicial est integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presideix, i per vint membres nomenats per un perode de cinc anys, no renovable, pel Rei, mitjanant Reial decret confirmat pel Ministre de Justcia, prvia proposta formulada pel congrs dels Diputats o el Senat. Aquests vint membres es reparteixen: 

 12 sn jutges i magistrats de totes les categories judicials, dels quals el Congrs en proposa sis i el Senat els altres sis, en ambds casos per majoria de tres cinquens dels seus membres. Al seu torn, les Cmeres seleccionen aquests membres d'entre els fins a 36 candidats presentats per les associacions professionals de jutges i magistrats o per un grup que representi almenys el dos per cent dels jutges i magistrats en servei actiu. ;
 8 sn advocats o altres juristes, tots ells de reconeguda competncia i amb ms de quinze anys d'exercici en la seva professi. 4 d'ells sn proposats pel Congrs i 4 pel Senat, per majoria de tres cinquens. ;
 Competncies . 
s important assenyalar que el Consell General del Poder Judicial no participa de la funci jurisdiccional, constitucionalment reservada als jutjats i tribunals integrants del Poder Judicial. Aix implica que ni el CGPJ ni cap altre rgan subordinat de govern del Poder Judicial poden dictar instruccions de carcter general o particular sobre la interpretaci o aplicaci de l'ordenament jurdic que els jutges i magistrats portin a terme en l'acompliment de les seves competncies judicials. El CGPJ t competncies en les segents matries:
La proposta de nomenament per majoria de tres cinquens, majoria que es computar sobre la base de la totalitat dels seus vint-i-un membres, de: ;
a) El President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial i el Vicepresident d'aquest ltim. ;
b) Membres del Tribunal Constitucional quan aix procedeixi. ;
c) Els Presidents de Sala i Magistrats del Tribunal Suprem, aix com els Presidents dels Tribunals Superiors de Justcia de les Comunitats Autnomes. ;
d) El Magistrat de la Sala Segona penal o Tercera del Contencis-Administratiu, del Tribunal Suprem, competent per a conixer de l'autoritzaci de les activitats de el CNI que afectin als drets fonamentals reconeguts en l'article 18.2 i 3 de la Constituci espanyola, aix com la del Magistrat d'aquestes Sales del Tribunal Suprem que el substitueixi en cas de vacncia, absncia o impossibilitat. ;

Per a efectuar aquestes propostes de nomenament, el Ple del Consell General del Poder Judicial vetllar, en tot cas, pel compliment dels principis de mrit i capacitat. ;
 Inspecci de jutjats i tribunals. ;
 Selecci, formaci i perfeccionament, provisi de destinacions, ascensos, situacions administratives i rgim disciplinari de jutges i magistrats;
 Nomenament mitjanant ordre dels jutges i presentaci a Reial decret, confirmat pel Ministre de Justcia, dels nomenaments de magistrats del Tribunal Suprem, Presidents i magistrats. ;
 Nomenament de Secretari General i membres dels gabinets o serveis depenents. ;
 Exercici de les competncies relatives a l'Escola Judicial que la Llei li atribueix. ;
 Elaborar, dirigir l'execuci i controlar el compliment del pressupost del Consell.
 Potestat reglamentria quant al seu personal, organitzaci i funcionament i altres aspectes que desenvolupin la Llei Orgnica del Poder Judicial, en els termes previstos en aquesta. ;
 Publicaci oficial de les sentncies i altres resolucions que es determinin del Tribunal Suprem i de la resta d'rgans judicials. ;
 Elaboraci d'informes sobre els avantprojectes de lleis i disposicions generals de l'Estat i de les Comunitats Autnomes que afectin a determinades matries, entre unes altres l'organitzaci, demarcaci i planta judicials. ;
 Aquelles altres que li atribueixin les Lleis: entre elles, l'empara dels jutges o magistrats que es considerin inquietats o pertorbats en la seva independncia. ;

 Enllaos externs .
 www.poderjudicial.es, pgina del CGPJ.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268314" title="Perseu de Ktion" nonfiltered="303" processed="302" dbindex="105310">
Perseu (Perseus, ) de malnom Cittieus () per la seva ciutat nativa de Cittium (o Ctium o  Ktion), al sud de Xipre, fou un filsof grec.

Fou el deixeble preferit de l'estoic Zen, tamb nadiu de Ctium. El Suides diu que el nom del seu pare fou Demetri i que tamb va tenir el malnom de Doroteis. La seva relaci amb Zen s poc coneguda i el mateix Digenes Laerci diu que no se sap si era un amic ntim o Perseu fou esclau del rei Antgon II Gnates que el va fer tutor del seu fill Alcioneu, i cedit a Zen com a copista, essent desprs alliberat pel filsof. Aaquesta darrera versi est molt difosa per hi ha elements que la fan dubtosa. Va participar en els afers pblics i Ateneu diu que li fou encarregada la custodia de Corint i que la va perdre davant rat de Sici el 243 aC. Perseu hauria mort als combats.

Se li atribueixen les obres  i  per sn fora dubtoses. D'altra banda s ms probable les obres titulades 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268317" title="Tribunals Superiors de Justcia de les Comunitats Autnomes d'Espanya" nonfiltered="304" processed="303" dbindex="105311">
La Constituci Espanyola de 1978 va configurar l'organitzaci territorial de Espanya en Comunitats Autnomes, provncies i municipis. 
Rgim judicial de les Comunitats Autnomes. 
Les Comunitats Autnomes, constitudes conformement a la Constituci, gaudeixen de poders legislatiu i executiu propis, que desenvolupen les competncies atribudes a la Comunitat Autnoma pel seu Estatut d'Autonomia o transferides per l'Estat, tal com est previst en la Constituci espanyola de 1978. No obstant aix, la diferncia qualitativa ms gran entre l'Estat de les Autonomies i un Estat federal s que les Comunitats Autnomes no tenen una organitzaci judicial prpia que jutgi les causes que se suscitin segons les seves Lleis, sin que comparteixen el Poder Judicial nic de l'Estat Espanyol. A pesar d'aix, la legislaci estatal i autonmica preveu la intervenci de les Comunitats Autnomes en la gesti de les competncies administratives relacionades amb la Justcia, tals com rgim personal dels funcionaris al servei de l'Administraci de Justcia i mitjos i recursos materials i econmics. A ms la Assemblea Legislativa de cada Comunitat Autnoma interv en el nomenament d'una tercera part dels membres de la Sala civil i Penal del respectiu Tribunal Superior de Justcia, formulant una terna que presenta al Consell General del Poder Judicial, que selecciona un dels candidats per a la plaa en qesti. 
Composici dels Tribunals Superiors de Justcia. 
Els Tribunals Superiors de Justcia estan dividits en tres Sales: civils i Penal, del Contencis-Administratiu i social. Existeix un President del Tribunal Superior de Justcia, un President per a cadascuna de les Sales, un President per a cadascuna de les seccions que pugui dividir-se cada Sala i un nombre de Magistrats variable en funci del volum de treball del Tribunal. Les places es provexen per concurs entre Magistrats, en funci del lloc corresponent a cadascun en l'escalaf judicial i amb reserva de places a favor de concursants especialitzats en cadascun dels ordres jurisdiccionals; una tercera part de les places disponibles en la Sala civil i Penal es reserva per a la seva provisi per juristes de reconegut prestigi, nomenats pel consell General del Poder Judicial d'una terna proposada per l'Assemblea Legislativa de la Comunitat Autnoma respectiva. 
Competncia dels Tribunals Superiors de Justcia.
Els Tribunals Superiors de Justcia estan dividits en tres Sales: civils i Penal, del Contencis-Administratiu i social. Existeix un President del Tribunal Superior de Justcia, un President per a cadascuna de les Sales, un President per a cadascuna de les seccions que pugui dividir-se cada Sala i un nombre de Magistrats variable en funci del volum de treball del Tribunal. Les places es proveeixen per concurs entre Magistrats, en funci del lloc corresponent a cadascun en l'escalaf judicial i amb reserva de places a favor de concursants especialitzats en cadascun dels ordres jurisdiccionals; una tercera part de les places disponibles en la Sala civil i Penal es reserva per a la seva provisi per juristes de reconegut prestigi, nomenats pel Consell General del Poder Judicial d'una terna proposada per l'Assemblea Legislativa de la Comunitat Autnoma respectiva. 
Competncia dels Tribunals Superiors de Justcia. 
La Sala civil i Penal coneix, com Sala civil, del recurs de cassaci i del recurs extraordinari de revisi contra resolucions d'rgans jurisdiccionals de l'ordre civil amb seu en la Comunitat Autnoma, sempre que el recurs es fon en infracci de normes del dret civil, foral o especial, propi de la comunitat, i quan el corresponent Estatut d'Autonomia hagi previst aquesta atribuci; de les demandes de responsabilitat civil, per fets comesos en l'exercici dels seus respectius crrecs, dirigides contra el President i membres del Consell de Govern de la Comunitat Autnoma i contra els membres de l'Assemblea legislativa, quan tal atribuci no correspongui, segons els Estatuts d'Autonomia, al Tribunal Suprem; de les demandes de responsabilitat civil, per fets comesos en l'exercici del seu crrec, contra tots o la major part dels magistrats d'una Audincia Provincial o de qualssevol de les seves seccions; i de les qestions de competncia entre rgans jurisdiccionals de l'ordre civil amb seu en la Comunitat Autnoma que no tingui un  altre superior com. ;
La Sala civil i Penal coneix, com Sala penal, de les causes penals que els Estatuts d'Autonomia reserven al coneixement dels Tribunals Superiors de Justcia; de la instrucci i fallada de les causes penals contra Jutges, Magistrats i membres del Ministeri Fiscal per delictes o faltes comesos en l'exercici del seu crrec en la Comunitat Autnoma, sempre que aquesta atribuci no correspongui al Tribunal Suprem; dels recursos d'apellaci contra les resolucions dictades en primera instncia per les Audincies Provincials, aix com el de tots aquells previstos per les lleis; i de les qestions de competncia entre rgans jurisdiccionals de l'ordre penal amb seu en la comunitat autnoma que no tinguin altre superior com.
La Sala del Contencis-Administratiu coneix dels recursos que es dedueixin en relaci amb els actes de les Entitats locals i de les Administracions de les Comunitats Autnomes el coneixement de les quals no estigui atribut als Jutjats del Contencis-Administratiu, de les apellacions promogudes contra sentncies i actuacions dictades pels Jutjats del Contencis-Administratiu i dels corresponents recursos de queixa, dels recursos de revisi contra les sentncies fermes dels Jutjats del Contencis-Administratiu, de les qestions de competncia entre els Jutjats del Contencis-Administratiu amb seu en la Comunitat Autnoma, de recurs de cassaci per a la unificaci de doctrina o en inters de Llei en els casos previstos en la Llei reguladora de la Jurisdicci Contencis-Administrativa. ;
La Sala social coneix dels processos que la Llei estableixi sobre controvrsies que afectin a interessos dels treballadors i empresaris en mbit superior al d'un jutjat social i no superior al de la Comunitats Autnomes, dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dictades pels Jutjats socials de la Comunitat Autnoma, dels recursos de suplicacin i altres que preveu la llei contra resolucions dels Jutjats del Mercantil de la Comunitat Autnoma en matria laboral i les quals resolguin els incidents concursals que versin sobre la mateixa matria i de les qestions de competncia que se suscitin entre els jutjats socials de la Comunitats Autnomes. ;
Vegeu tamb. 
Poder Judicial d'Espanya ;
Consell General del Poder Judicial d'Espanya ;
Tribunal Suprem d'Espanya ;
Audincia Nacional d'Espanya ;
Audincies Provincials d'Espanya ;
Jutjat, Tribunal ;

Enllaos externs. 
Portal del Poder Judicial an Espanya;
Web del Tribunal Constitucional;
Sentncies dels Tribunals Superiors de Justcia a vLex.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268318" title="Perseu de Macednia" nonfiltered="305" processed="304" dbindex="105312">
Perseu de Macednia (Perseus, )  (vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macednia, fill gran de Filip V de Macednia.

Ja de molt jove fou nomenat pel seu pare comandant de l'exrcit encarregat de guardar els passos de Pelagnia contra els illiris. El 189 aC apareix dirigint un exrcit a l'Epir on va assetjar Amfilquia, per fou rebutjat pels etolis.
Els romans van mostrar cert favor al seu germ petit Demetri el jove de Macednia i aix va excitar la gelosia o el temor de Perseu que va sospitar que els romans voldrien collocar a Demetri al tron al morir Filip V.  Va fabricar unes acusacions falses que van portar a Demetri a la mort per orde de Filip V, convenut que el seu fill mantenia una correspondncia amb els romans per trair al regne. Es diu que Filip es va finalment assabentar de la veritat i va voler desheretar a Perseu a favor d'un nebot, per la seva mort li va impedir (179 aC).

Mort el pare Perseu va assolir el tron i va fer executar a Antgon al que atribua els consells al seu pare per desheretar-lo.
Filip s'havia estat preparant per un conflicte amb Roma que considerava inevitable, i aix Perseu es va trobar amb tots els elements a punt; per de moment no va voler trencar obertament amb els romans i va enviar una ambaixada a Roma per obtenir el reconeixement del seu ttol i tron i la renovaci del tractat fet pel seu pare. Aquesta ambaixada era necessria ja que a la frontera trcia havia esclatat el conflicte amb un cap anomenat Abrpolis, aliat rom. Tot i aquest conflicte Perseu fou reconegut rei per Roma i el tractat renovat en els mateixos termes

Durant set anys el govern de Perseu fou encertat, guanyant-se el suport del seu poble eliminant algunes disposicions del seu pare que desagradaven a la gent, cridant els exiliats i decretant una amnistia; va buscar tamb l'aliana del grecs, tracis, illiris i celtes de la rodalia del seu regne. Tamb es va aliar als prnceps asitics, excepte umenes II de Prgam i aix Seleuc IV Filoptor li va donar a la seva filla Laodice en matrimoni, i una germana de Perseu fou donada en matrimoni al rei Prsies de Bitnia. Aquestes aliances foren vistes pels romans com infraccions del tractat d'aliana amb Roma.

Els dardanis foren atacats pels bastarnes i van enviar una delegaci al senat rom acusant a Perseu de fomentar aquest atac (probablement era veritat). A Roma van circular noticies de qu enviats macedonis havien anat a Cartago. Un nou incident es va produir quan Perseu va dirigir una expedici contra els dolops, i desprs de reduir a aquest poble, es va dirigir amb el seu exrcit a Delfos, oficialment per fer un acte religis per en realitat per mostrar la seva fora i poder als grecs. Roma va enviar diverses ambaixades de queixa i inspecci, i Perseu tamb va enviar excuses a Roma.

El 172 aC el rei umenes II de Prgam es va presentar a Roma i va presentar un elaborat escrit sobre el poder i els projectes hostils de Perseu. Al seu retorn, a Delfos, va patir un atemptat organitzat pel cretenc Evnder, que fou atribut a la instigaci de Perseu, i que va fracassar. El fet de qu Evnder queds poc desprs al servei de Macednia va incrementar les sospites; els romans a ms, van declarar haver descobert un intent d'enverinar a un dels seus oficials de nom Rammi, cosa que probablement no era certa.

El senat rom va determinar la guerra que fou declarada a la primavera del 171 aC. Perseus estava al capdavant d'un exrcit ben preparat i important, mentre els romans no estaven ben preparats; per el rei macedoni no va utilitzar aquest avantatge i buscava la pau. Quint Marci Filip, que va tenir una entrevista personal amb el rei a Tesslia, el va convncer per enviar una nova ambaixada a Roma, per aquesta ambaixada no va tenir cap resultat i mentre els romans van completar les lleves i els transports de l'exrcit i subministraments a l'Epir i el cnsol Publi Licini Cras estava llest per iniciar la campanya.

Perseu va quedar convenut que la lluita ja no es podia ajornar i en un consell de guerra a Pella (Macednia) es va decidir la guerra; va rebre el suport dels seus aliats, excepte Cotis III rei dels odrisis, i amb un exrcit de 39000 infants i 4000 cavallers va envair Tesslia i va acampar prop de Sycurium a la vall del Peneu (Peneios), on aviat es va presentar el cnsol Cras; un combat entre les dues cavalleries fou favorable als macedonis; calia una ofensiva decidida per Perseu va vacillar i va enviar noves propostes de pau, rebutjades per Cras; finalment Perseu, al final de l'any, es va retirar cap a Macednia, sense ser perseguit pels romans.

El 170 aC no va aportar elements nous; els combats parcials foren favorables a Perseu; la flota macednia va derrotar a la romana a Oreos i el cnsol Aule Hostili Manc va provar d'entrar a Macednia pels passos de l'Elimiotis, per no ho va aconseguir i va restar inactiu a Tesslia. Els epirotes es van declarar per Perseu que aix va assegurar la seva frontera occidental; Perseu va aprofitar per fer una expedici contra els dardanis de la que va obtenir un important bot. Al hivern va creuar les muntanyes cap a Illria amb l'objectiu de decantar al rei Gentius al seu bndol, cosa que finalment hauria aconseguit a canvi de diners que Perseu no va voler o poder pagar. Un altra expedici a Acarnnia no va tenir resultats.

La primavera del 169 aC va arribar el cnsol Quint Marci Filip; amb una marxa complicada va creuar les muntanyes de l'Olimp i va baixar cap a Macednia prop dHeracleium. Aqu Perseu podia haver atacat ja que ho tenia tot a favor, per el rei, guanyat pel pnic, va abandonar la seva posici clau de Dium, i es va retirar a Pidna. Marci Filip el va seguir per per manca de provisions va haver de retirar-se a Fila, i Perseu va poder ocupar la lnea de l'Enipeu.

La manca de victries dels romans va decantar a molts en favor de Perseu: el rei Prsies de Bitnia i el govern de l'illaRodes van provar de negociar la pau en termes moderats; fins i tot umenes II de Prgam va iniciar converses secretes amb la mateixa finalitat, per Perseu no va voler o no va poder pagar la quantitat de diners que umenes demanava pels seus bons oficis; tamb la manca de pagament el va privar del servei de vint mil mercenaris gals que havien arribat a Macednia i que es van retirar per aquesta manca. Tampoc va ser geners amb els pagaments als estats grecs i a Gentius d'Illria li va prometre 300 talents i desprs va mirar de no pagar-ne la major part.

El 168 aC la guerra la va dirigir el cnsol Luci Emili Paule que va arribar poc abans del comenament de l'estiu. Va analitzar la situaci i va trobar que no podia atacar la lnea de l'Enipeu que estava massa fortificada i va decidir atacar pel flanc; va enviar al seu llegat Escipi Nasica amb 8000 homes cap al pas de Pythium i aix va forar als macedonis a retirar-se cap a Pidna on Perseu va esperar l'arribada de l'enemic; a la plana al costat de la ciutat es va lliurar la batalla decisiva (22 de juny del 168 aC); 20000 macedonis van morir i la cavalleria va abandonar el camp sense lluitar. Perseu va fugir cap a Pella per abandonat pels seus amic, es va dirigir a Amfpolis acompanyat noms d'alguns lleials i 500 mercenaris cretencs. Des de Amfpolis es va dirigir a l'illa sagrada de Samotrcia.

En aquesta illa fou bloquejat pel pretor Gneu Octavi i la flota romana; els romans no van intentar violar l'illa sagrada, per  aviat tothom va abandonar a Perseu que va tractar de fugir a Trcia per mar per no se'n va sortir i es va haver d'entregar al pretor rom. Portat davant Emili Paule li va suplicar i el cnsol el va tractar amb amabilitat i li va deixar una posici d'acord al seu grau. El 167 aC el va portar a Itlia on va adornar el seu triomf (30 de novembre del 167 aC) i desprs fou tancat a les masmorres, d'eon va poder sortir aviat per la intercessi del mateix Emili Paule, i va ser enviat presoner a Alba, on va poder acabar la seva vida amb dignitat. 

Va viure a Alba un perode desconegut que alguns situen fins a cinc anys, per en general es pensa que foren dos anys, fins que es va deixar morir de gana (segons alguns relats va morir perqu els seus guardians no el deixaven dormir). 

La histria del seu regnat fou escrita per Posidoni que es citat per Plutarc.

Va estar casat dues vegades: la primera amb una dona el nom de la qual no es coneix, a la que va matar d'un cop de puny. La segona, Laodice, va suposar una aliana amb els selucides que no va tenir cap efecte. Va deixar un fill, Alexandre de Macednia, i una filla, els dos del segon matrimoni; els dos fills foren portats a Roma el 167 aC quan eren encara infants. El seu germ Filip de Macednia (adoptat per Perseu i considerat l'hereu) va compartir la seva captivitat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268319" title="Perseu (pintor)" nonfiltered="306" processed="305" dbindex="105313">
Perseu (Perseus, )  fou un pintor grec.

Fou deixeble d'Apelles de Colof al que va dedicar un llibre sobre pintura, probablement sobre la mateixa pintura del seu mestre encara que alguns erudits entenen que fou a l'inrevs i que fou Apelles el que va escriure un llibre per s del seu deixeble. 

Va viure a l'entorn del 308 aC a l'olimpada 118.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268320" title="Perses (poeta)" nonfiltered="307" processed="306" dbindex="105314">
Perses () fou un poeta epigramtic grec. Nou dels seus epigrames figuren a l'antologia grega.

Alguna composici d'aquest poeta figura a la Garlanda de Meleagre, que no obstant no dona cap indicaci de l'poca en la qual va poder viure; a un dels epigrames s assenyalat com a teb, per en un altre se'l fa macedoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268325" title="Club Deportivo Almassora" nonfiltered="308" processed="307" dbindex="105315">


El Club Deportivo Almassora s un club de futbol de la ciutat d'Almassora, (la Plana Alta). Va ser fundat en 1914, encara que no ha tingut continuitat. Juga els partits com a local a Las Boqueras. Actualment participa al grup I de la Regional Preferent valenciana.

 Histria.

El CD Almassora va ser fundat al 1913, encara que els problemes econmics el van fer desaparixer.

Al 1949 es va refundar el club i comen a competir a la Segona regional la temporada segent, amb la presidncia de Joaqun Puig. La temporada 1951/52, ja amb Joaqun Clausell de president, es va pujar a Primera regional, per els problemes financers continuaren presents i es va haver de retirar de la competici en 1958.

La temporada 1990/91 el CD Almassora esdevingu filia del CD Castell, encara que aquest conveni no ms va durar un any. A principis dels noranta el CD Almassora jugava a la Tercera divisi, per va perdre la categoria amb la reestructuraci de la competici. Poc desprs va baixar a Primera regional.

Javier Moll s el president des de 1996. En els darrers anys s'ha consolidat la pedrera: el CD Almassorra B juga a Primera regional i compta amb diversos equips inferiors. Amb aquesta base porta diverses temporades cercant el retorn a Tercera divisi.

 Estadstiques .

0 temporades en Primera divisi;
0 temporades en Segona divisi;
0 temporades en Segona B;
- temporades en Tercera divisi;
Millor posici:-;
------------------
ltimes temporades:
2004/2005: - Regional Preferent - 5;
2005/2006: - Regional Preferent - 4at;
2006/2007: - Regional Preferent - 2on;
2007/2008: - Regional Preferent - 8;

 Uniforme .

 Uniforme titular: Samarreta albinegra a franjes verticals, pantal i mitjes negres.

 Estadi .

Actualment juga a Las Boqueras, desprs d haver-ho anteriorment a La Garrofera.

 Enlaos externs .

 www.cdalmassora.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268326" title="Prsic" nonfiltered="309" processed="308" dbindex="105316">

Geografia:
Golf Prsic, golf al nord-est de la pennsula arbiga i sud 'Iran;
Onomstica:
Pau Fabi Prsic, cnsol rom l'any 34;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268328" title="Pau Fabi Prsic" nonfiltered="310" processed="309" dbindex="105317">
Pau Fabi Prsic (Paulus Fabius Persicus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 34 juntament amb Luci Vitelli. Fou fams pel seu carcter llicencis (Sneca, de Benef. iv. 31)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268330" title="Aule Persi Flac" nonfiltered="311" processed="310" dbindex="105318">
Aule Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre del 34-24 de novembre del 62) fou un dels ms grans satiristes romans, ms jove que Gai Lucili i Horaci i ms gran que Juvenal. La data del seu naixement i mort apareix a la crnica d'Eusebi i el seu coneixement personal resulta d'una antiga biografia generalment incorporada a les seves obres (la ms antiga anomenada Vita Auli Persii Flacci de Commentario Probi Valerii sublata), que podria ser obra de Marc Valeri Probe (meitat del segle I) o algun altre.

El seu pare Flac va morir sis anys desprs del naixement del fill; la mare, Sisennia es va casar llavors amb un rom de nom Fusius i uns anys desprs va quedar altre cop vdua. El noi va romandre a Volaterrae fins als 12 anys i llavors va anar a estudiar a Roma, on va tenir com a mestre de gramtica al fams Remmi Palem, i de retrica a Vergini Flavi. Quan s'acostava a l'edat adulta va esdevenir deixeble del estoic Luci Anneu Cornut que li va produir forta impressi; va ser amic tamb de diversos personatges com Luc, Cesi Bas, Sneca i altres i especialment amb Pet Trasea, casat amb la seva parenta rria. Va morir d'una malaltia d'estomac el 24 de novembre del 62 quan noms tenia 28 anys.

Va deixar escrites sis stires curtes formades per 650 lnees hexmetres, i que no va acabar. Cornut les va corregir i Cesi Bas les va editar. Tamb va composar una comdia, un llibre de  potser de viatges, i alguns versos sobre rria, la mare d'rria dona de Pet Trasea. 

Les stires van obtenir una difusi extraordinria i una popularitat excepcionalment duradora.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268334" title="Gai Sulpici Ptic" nonfiltered="312" processed="311" dbindex="105319">
Gai Sulpici Ptic (Caius Sulpicius Peticus) fou un distingit patrici rom del temps de les lleis Licnies, que va ocupar algunes magistratures. 

Fou censor el 366 aC any en qu fou elegit el primer cnsol plebeu, i el 364 aC fou cnsol amb Gai Licini Calb Estol, que va proposar les famoses lleis Licnies. En aquest any hi va haver una epidmia de pesta que va provocar l'establiment dels ludi sceni per primer cop.

El 362 aC va servir com a llegat a l'exrcit del cnsol plebeu Luci Genuci i quan aquest va morir en combat, va agafar el comandament i va rebutjar als hrnics. El 361 aC fou cnsol per segona vegada tamb amb Gai Licini Calb Estol; els dos cnsols van atacar als hrnics i van ocupar Ferentinum i Ptic va obtenir els honors del triomf.

El 358 aC fou nomenat dictador quan els gals van entrar pel territori de Praeneste fins a Pedum. Ptic es va fortificar per els soldats van comenar a murmurar perqu volien combatre i finalment va lliurar la batalla i va obtenir la victria; va dedicar al Capitoli una considerable quantitat d'or que fou part del bot.

El 355 aC fou un dels interrex per l'organitzaci dels comicis i el mateix any fou escollit cnsol per tercera vegada amb Marc Valeri Publcola, tamb patrici, violant aix la llei Licnia. 

Fou cnsol per quarta vegada el 353 aC amb el mateix collega que el 355 aC. El 351 aC fou interrex i el mateix any va obtenir el consolat per cinquena vegada amb Tit Quint Penne Capitol Crisp I











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268335" title="Petllia" nonfiltered="313" processed="312" dbindex="105320">
Petllia o Petlia (Petilla o Petilia) fou una gens romana plebea que cal no confondre amb la gens Petlia (Poetelia).

El Petilii sn esmentats per primer cop al comenament del II aC i el primer membre de la famlia que va obtenir el consolat fou Quint Petilli Espur el 176 aC. Durant la repblica van usar noms els cognoms Capitol i Espur. Alguns no van portar cap cognom:

 Quint Petilli, trib de la plebs el 185 aC ;
 Quint Petilli Espur, pretor urb el 181 aC ;
 Luci Petilli, ambaixador el 168 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268337" title="Quint Petilli" nonfiltered="314" processed="313" dbindex="105321">
Quint Petilli (Quintus Petillius o Petilius) fou un magistrat rom. Un segon Quint Petili s esmentat com a trib de la plebs el mateix 185 aC i ambds son anomenats els Petillis (Petillii o Petilii) actuant coordinament i en el mateix sentit.

Fou  trib de la plebs el 185 aC i es diu que fou instigat per Cat el censor per acusar a Escipi Afric el Vell d'haver estat subornat per Antoc III el Gran i haver tractat a aquest rei amb excessiva benevolncia. Altres referncies diuen que l'acusaci la va fer Marc Nevi i no Petili.

A la mort d'Afric aquell mateix any, Petili va organitzar una investigaci per saber qui havia rebut diners d'Antoc sense pagar al tresor rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268339" title="Luci Petilli" nonfiltered="315" processed="314" dbindex="105322">

Luci Petili (Lucius Petilius) fou un magistrat rom.

Fou enviat com ambaixador el 168 aC juntament amb Marc Perpenna, a la cort del rei Gentius d'Illria. El rei els va empresonar a ambds per foren alliberats pocs desprs quan el pretor Anici va derrotar a Gentius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268349" title="Selmella" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="105323">

Selmella s un petit nucli del terme municipal d'El Pont d'Armentera, a l'Alt Camp.

Destaca pel castell que rep el mateix nom: Castell de Selmella. Es troba en un tur de la Serra Morena en un lloc privilegiat.

 Enllaos externs .
Castells de Catalunya



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268353" title="KK Nev?is K?dainiai" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="105324">

El KK Nev is (Litu: Krepinio Klubas Nev is) s un club de bsquet de la ciutat de K dainiai a Litunia. El club porta el nom del riu Nev is.

 Enllaos externs .
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268357" title="Famlia Reial Espanyola" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="105325">

La Famlia Rieal Espanyola (Casa Reial de Borb) est formada pel Titular de la Corona (Rei d'Espanya), pels seus pares i germans, per la seva consort i els fills i nts d'ambds, i per les consorts de tots ells. 
Composici actual de la Famlia Real Espanyola. 
Per a informaci detallada sobre els actuals membres de la Famlia Real Espanyola, vegin-se els articles corresponents a cadascun d'ells: 
Titular de la Corona: Joan Carles I d'Espanya ;
Regna Consort: la Reina Sofia ;
Hereu de la Corona: el Prncep d'Astries, Felip de Borb i Grcia ;
Princesa Consort: la Princesa d'Astries, Letizia Ortiz Rocasolano ;
Infantes d'Espanya: **la Infanta Elionor ;
la Infanta Sofia ;
la Infanta Elena, Duquessa de Lugo ;
la Infanta Cristina, Duquessa de Palma ;
Consorts Reals: ;
Jaime de Marichalar, Duc de Lugo consort ;
Iaki Urdangarn, Duc de Palma consort;

 Posici constitucional . 
La Constituci Espanyola de 1978 estableix en el seu article 57.1 que: "La Corona d'Espanya s hereditria en els successors de S. M. Joan Carles I de Borb, legtim hereu de la dinastia histrica". 
 Descripci de la Famlia Real . 
 El Titular de la Corona . 
El Titular de la Corona s la persona que ocupa el Tron per dret propi, en virtut de l'aplicaci de les regles successries fixades per la Constituci. Es denomina Rei o Reina d'Espanya i rep el tractament de Majestat. Quan la Corona pertany a una dona, se sol alludir a ella com "Reina propietria", a fi de marcar la diferncia amb la "Reina consorte", que s aquella que es denomina aix nicament per ser l'esposa del Rei. En qualsevol dels dos casos el Titular de la Corona s alludit pel seu nom de pila, al que s'anteposa el tractament de Majestat i la denominaci de Rei o Reina d'Espanya, i que va seguit de l'ordinal corresponent segons la 
Llista de reis d'Espanya, que continua la dels Reis de Castella. 

 La Reina consorte o el Consorte de la Reina . 
Article 58 de la Constituci Espanyola de 1978: 
"La Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals exceptuant el que est disposat per a la regncia"
Quan el Titular de la Corona s un var, la seva consort es denomina Reina i rep el tractament de Majestat, mentre ho sigui o romangui vdua. Quan el Titular de la Corona s una dona, la seva consort es denomina Prncep i rep el tractament d'Altesa Reial. No existeix cap impediment constitucional perqu una futura Reina d'Espanya elevi al seu esps a la dignitat de Rei consort, amb tractament de Majestat. 

 L'Hereu de la Corona . 
Article 57.2 de la Constituci Espanyola de 1978: "El Prncep hereu, des del seu naixement o des que ocorri el fet que origini la crida tindr la dignitat de Prncep d'Astries i els altres ttols vinculats tradicionalment amb el successor de la Corona d'Espanya". La persona cridada directament a la successi en el Tron en cas de defunci o abdicaci del Titular de la Corona, s a dir, la persona que es convertiria automticament en Rei o Reina d'Espanya en cas que l'actual Rei o Reina mors o abdiqus, ostenta la dignitat de Prncep o Princesa d'Astries i rep el tractament d'Altesa Reial. La dignitat de Prncep o Princesa d'Astries i el tractament d'Altesa Reial corresponen a l'Hereu de la Corona des del mateix moment que es produeixi el seu posicionament en el primer lloc de l'ordre de successi en el Tron, b pel seu naixement (com seria el cas del primer fill del Rei) o b per passar posteriorment a ocupar aquest lloc (com seria el cas que el Prncep d'Astries mors sense descendncia per el Rei tingus altres fills o filles). El consorte del Prncep o Princesa d'Astries participa del ttol i tractament, en aquest cas sense distinci de sexes.

 Els fills del Titular de la Corona . 
Els fills i filles del Titular de la Corona que no ostentin la dignitat de Prncep o Princesa d'Astries, aix com els fills i filles d'aquest Prncep o Princesa, sn des del seu naixement Infants d'Espanya i reben el tractament de Altesa Reial. Les seves consorts, mentre ho siguin o romanguin vidus, ostentaran el ttol i rebran el tractament que el Titular de la Corona, per via de grcia, jutgi convenient concedir-los, en s de la prerrogativa que li reconeix l'article 62.h) de la Constituci Espanyola.

 Els nts del Titular de la Corona . 
Els fills i filles dels Infants d'Espanya tenen la consideraci de Grans d'Espanya, sense que aix doni origen a altre tractament especial distint del d'Excellncia. 

 Dels matrimonis . 
Article 57.4 de la Constituci Espanyola de 1978: "Aquelles persones que tenint dret a la successi en el tron contraguessin matrimoni contra l'expressa prohibici del Rei i de les Corts Generals, quedaran excloses en la successi a la Corona per si i els seus descendents". Per tant el matrimoni dels fills del Rei es converteix en un assumpte d'estat doncs han de comptar no solament amb l'aprovaci del Monarca Espanyol si no tamb el de les Corts Generals; en cas contrari perden els drets de succeir en el tron. 

 Enllaos externs .
Arbre genealgic interactiu de la Famlia Reial Espanyola;
genealogia de la famlia reial espanyola;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268359" title="KK iauliai" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="105326">

El KK iauliai (litu: Krepinio Klubas iauliai) s un club de bsquet de la ciutat de iauliai a Litunia.

Va ser fundat el 22 de juny de 1994. Les seves millors posicions han estat un tercer lloc a la lliga els anys 2000, 2001, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 cosa que el situa en el tercer club del pas per palmars.

 Enllaos externs .
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268361" title="Rosari Monumental de Montserrat" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="105327">

El Rosari Monumental de Montserrat s un conjunt d'obres escultriques de caire religis situades al cam que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Du de Montserrat el 880. 

El cam est excavat en la muntanya, al llarg del Masss de Montserrat, construt entre 1691 i 1704 grcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobre tot de confraries i entidats catliques, grcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuta El Missatger del Cor de Jess va promoure una campanya per a la construcci del Rosari Monumental.

En la seva construcci  intervingueren arquitectes com Antoni Gaud, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilstic com, per en general s'emmarca dins del Modernisme catal. El 1983 es tingu que fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitaci; el nou grup escultric, de bronze, s'encarreg a Manuel Cusachs.

 Els Quinze Misteris .


Misteris de Goig.

Primer Misteri de Goig. L'Anunciaci. ;

Obra dels escultors Pujol i Garca, amb un relleu de marbre de Francesc Pags i Serratosa (1896).

Segon Misteri de Goig. La Visitaci de Maria a la seva cosina Isabel.

Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, amb l'escultura de la Visitaci de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902).

Tercer Misteri de Goig. El Naixement de Jess. ;

Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1901).

Quart Misteri de Goig. La Presentaci de Jess en el Temple.

Obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas (1904).

Cinqu Misteri de Goig. Troballa de Jess en el Temple.

Obra igualment de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas (1906).

Misteris de Dolor.
Primer Misteri de Dolor. L'Oraci de Jess en l'Hort de Getseman.

Obra de Joaquim Codina i Matal amb escultures de Josep Campeny (1897).

Segon Misteri de Dolor. La Flage laci. ;

Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1898).

Tercer Misteri de Dolor. La Coronaci d'Espines. ;

Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor Anselm Nogus (1901).

Quart Misteri de Dolor. El Cam cap al Calvari portant la Creu. ;

Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor (1899).

Cinqu Misteri de Dolor. La Crucifixi de Jess.

Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896).

Misteris de Glria.

Primer Misteri de Glria. La Resurrecci de Jess.

Obra de l'arquitecte Antoni Gaud i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dions Renart (Les Tres Maries) (1903-1916).

Segon Misteri de Glria. L'Ascensi de Jess.

Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amig i de l'escultor Josep Reyns (1903).

Tercer Misteri de Glria. La Pentecosta. ;

Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data).

Quart Misteri de Glria. L'Assumpci de la Verge Maria.

Obra de Joaquim Codina i Matal amb escultures de Venanci Vallmitjana (1900).

Cinqu Misteri de Glria. La Coronaci de la Verge Maria. ;

Obra de Joaquim Codina i Matal amb escultures de Joan Flotats (1906).

 Via Crucis .

Para lelament al Rosari Monumental es constru entre 1904 i 1916 en altra ladera de la muntanya el Via Crucis, altre conjunt escultric monumental compost per 14 estacions representant la Passi de Crist. Sufragat per la Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona, fou obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (llavors arquitecte titular de la Baslica de Montserrat) i Eduard Mercader, mentre que l'escultura corregu en la seva totalitat a crrec d'Eusebi Arnau -autor dels models, que executava el tallista Joan Pujol-. El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil vagament gaudini, perceptible per les superfcies rugoses de pedra buixardada i els pinacles naturalistes. A ms de l'obra escultrica s'erig al final del recorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), templet d'influncia oriental inspirat en el sepulcre de Jess, amb pintures de Darius Vils i una escultura de Josep Llimona. El Via Crucis fou destrut el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, restant en l'actualitat un nic vestigi, la base de la Crucifixi, aix com la Capella de la Soledat, que sobrevisqu a la destrucci.

Als anys 1950 es project un nou Via Crucis, a crrec de l'arquitecte Francesc Folguera, amb escultures de Margarida Sans Jordi, Francesc Juventeny i Domnec Fita. Danyat en els ltims anys per alguns desprendiments, algunes de les obres han degut ser retirades i substitudes per una estela dissenyada per Josep Gargant.

Bibliografia.
AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
AA.VV.: Histria de l'art catal, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.
Joan Bassegoda Nonell: Los jardines de Gaud, Edicions UPC, Barcelona, 2001, ISBN 8483015382;

Vegeu tamb.
Monestir de Montserrat;
Santa Cova de Montserrat;
Modernisme catal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268362" title="Messier 36" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="105328">

Messier 36 ( M36 o NGC 1960) s un cmul obert en la constellaci d Auriga. Va ser descobert per Giovanni Battista Hodierna abans de 1654. 

El M36 s un cmul relativament jove (25 millions d'anys aproximadament). Est a una distncia d'uns 4.100 anys llum de la Terra i abasta uns 14 anys llum d'amplitud. Hi ha almenys seixanta membres en el cmul, els ms brillants de tipus espectral B2 i de magnitud +9. El cmul s molt similar al cmul (M45) de Pliades, i si estigus a la mateixa distncia de la Terra serien de magnitud similar. 

Les seves estrelles, molt joves, conten amb una variable (V431 Aur): habitualment presenta magnitud 9.25 en banda V per, sense una clara periodicitat, ascendeix fins a la magnitud 9.05 en explosions que solen durar uns cinc dies. Va ser descoberta per la sonda espacial HIPPARCOS en 1993 assignant-se-li un perode de 16.86 dies. Durant l'any 2007 estudis fotomtrics realitzats des de l'Observatori Astronmic de Cceres i des de Segvia, a Espanya, han mostrat tres explosions distintes ocorregudes en un interval de noms tres mesos, sense periodicitat alguna, dibuixant una corba de llum completament distinta a la de la sonda HIPPARCOS. 

En 1996 es va descobrir en la part central del cmul una jove i feble estrella calenta, identificada amb l'objecte IRES 05327+3404, que emet un flux bipolar de gas calent: en les millors imatges disponibles apareix amb aspecte "cometari" a causa del doll vermells de gas ems. 

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268364" title="KK Sakalai Vilnius" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="105329">

El KK Sakalai Vilnius (litu: Krepinio Klubas Sakalai Vilniaus, en catal: Club de Bsquet Falcons de Vilnius) s un club de bsquet de la ciutat de Vilnius a Litunia.

 Enllaos externs .
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268366" title="Sargantana cuallarga" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="105330">

La sargantana cuallarga o sargantaner gros (Psammodromus algirus) es troba a Algria, Estat francs, Itlia, Marroc, Ibria i Tunsia.

Descripci.

s una sargantana fcilment identificable, a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Pasos Catalans.

Els exemplars adults poden fer fins a 270 mm, essent la cua dues o tres vegades ms llarga que el cos.

Les escates que recobreixen el dors i els flancs sn aquillades i alhora imbricades, tret que tamb s'estn a les ventrals. Aquestes caracterstiques descrites de les escates, ultra la llargria de la cua, permeten de diferenciar-la fcilment de la sargantana roquera (Podarcis muralis) i de la sargantana ibrica (Podarcis hispanica), ambdues presents tamb al territori dels Pasos Catalans. 

La coloraci del dors s bruna, amb dues ratlles grogues molt ostensibles en els flancs, entre les quals tamb n'hi ha de negres. El ventre, per la seua part, s un xic iridiscent i mostra tons blancs groguencs. Els mascles en zel tenen la gola i la zona temporal de color vermell ataronjat. D'altra banda, els mascles normalment exhibeixen puntets blaus a l'espatlla, cosa que s molt til per a diferenciar ambds sexes (dimorfisme sexual).

Un tret molt caracterstic d'aquest petit saure rau en la capacitat d'emetre xiscles, fet que tamb es dna en Psammodromus hispanicus i en Acanthodactylus erythrurus.

Hbitat.

Viu preferentment en llocs arbustius i herbacis, on, atesa la seua coloraci, passa desapercebuda fcilment dels seus depredadors. Tamb freqenta les pinedes degradades, on sovint se la veu enfilada als pins. 

s un saure caracterstic dels llocs secs i solellosos, per la qual cosa no es troba a les zones altes i muntanyenques.

Alimentaci.

Es nodreix bsicament de petits insectes, especialment ortpters, que captura amb certa facilitat, grcies a la seua agilitat de moviments.


Reproducci.

L'poca de zel coincideix amb l'inici de la primavera, i a finals de juny o b a principis de juliol les femelles ponen de vuit a onze ous de forma esfrica i de petites proporcions. Quan neixen, els petits ja sn perfectament formats i comencen llur vida independent nodrint-se de petits artrpodes.

Situaci legal als Pasos Catalans.

Com la majoria de rptils, s una espcie protegida per la llei.

Bibliografia.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 63.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 69-70. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 Kwet, Axel: Reptilien und Amphibien Europas. Franck'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart, 2005. ISBN 3-440-10237-8. ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre la sargantana cuallarga. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268369" title="Kaspersky Lab" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="105333">
Kaspersky Lab s una empresa russa de seguretat informtica, co-fundada per Natalia Kaspersky i Eugene Kaspersky el 1997. Ofereix productes d'antivirus, anti-spyware, anti-spam, i anti-intrusi, com ara Kaspersky Anti-Virus o Kaspersky Internet Security.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;
 Frum oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268370" title="Gegant blava" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="105334">

En astronomia es denomina gegant blava a una estrella de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants). En el diagrama Hertzsprung-Russell aquestes estrelles es troben en la part superior esquerra donada la seva alta lluminositat i el seu tipus espectral. 

 Caracterstiques fsiques . 

Les gegants blaves sn estrelles de tipus espectral O o B molt lluminoses que arriben a magnituds -5, -6 i fins i tot majors. Donada la seva elevada temperatura superficial -fins i tot de ms de 50.000 Kelvin-, una bona part de la seva radiaci s'emet en la regi  ultraviolada de l'espectre electromagntic i brillen amb un color blau, sent aquesta la ra del seu nom. Es troben en una fase de curta durada en la qual han acabat la fusi de  l' hidrogen i estan evolucionant cap a una etapa d'expansi i refredament que els dur a convertir-se en gegants vermelles. Sn estrelles massives la vida de les quals s molt curta -de l'ordre de desenes o centenars de milions d'anys-, i la teoria actual de evoluci estellar prediu que en la major part dels casos finalitzaran la seva vida com supernoves. 

Donada la seva curta vida comparada amb estrelles de menor massa com el Sol, sovint se les troba prop denebuloses brillants i/o formant part d'associacions estellars o cmuls oberts. 

Les gegants blaves no han de ser confoses amb les supergegants blaves, com Rigel (  Orionis), ni amb les estrelles blaves de la seqncia principal, com Regulus (  Leonis). 

  Principals gegants blaves . 

En la taula inferior es recullen algunes de les gegants blaves ms conegudes. 


 Vegeu tamb .
Clasificaci estellar;
Evoluci estellar;
Supergegant blava;
Gegant vermella;

 Enllaos externs .
Blue giant. The Internet Encyclopedia of Science ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268371" title="Jon Idgoras" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="105335">
Jon Idigoras Gerrikabeitia (Amorebieta, Biscaia, 3 de maig de 1936 - Deusto, Bilbao, 2005) fou un sindicalista i poltic basc i dirigent histric de la coalici Herri Batasuna.

Va comenar a treballar com obrer metallrgic als 14 anys en la factoria d'IZAR de Zornotza, on ja treballava el seu pare. Afeccionat als toros des de jove, Idgoras va arribar a bregar toros en algunes places basques com a Chiquito de Amorebieta, Chiquito de Eibar o Morenito del Alto. Durant la dictadura franquista milit activament en la lluita antifranquista, el moviment obrer i el moviment independentista, patint entre 1958 i 1974 diverses detencions i tortures a mans de la Policia Armada i la Guardia Civil, i essent empresonat diverses vegades per la seva activitat al front obrer d'ETA i  com a sindicalista en l'organitzaci de vagues i lluites obreres, havent de marxar a l'exili l'any 1975 a Euskadi Nord, on treballar de pe d'obra mentre mant la seva activitat poltica, ja noms com a sindicalista, en aquella poca va ser un dels fundadors del sindicat abertzale LAB, el 1975. 

Ja de retorn, el 1978 va emprendre la seva activitat poltica pblica a la Taula d'Alsasua (Navarra) com a fundador d'Herri Batasuna. Va ser integrant de les taules nacionals de la formaci des de la primera, el 1978, al costat de personalitats com Telesforo Monzn, Francisco Letamendia Ortzi, Jos Luis Elkoro, Txomin Ziluaga, Patxi Zabaleta, Jokin Gorostidi, Iaki Aldekoa, Iigo Iruin o Tasio Erkizia; fins 1995 i portaveu d'aquesta coalici durant molts anys. Va ser escollit al parlament basc els anys 1980, 1984, 1986 i diputat al Congrs de l'estat espanyol el 1986, 1989 i 1993. Com a portaveu de l'esquerra independentista en la dcada dels 80 es va veure denunciat en nombroses ocasions per les seves declaracions, singularment davant el Tribunal Suprem que va arribar a tramitar fins a quatre procediments alhora contra ell. L'any 1981, fou detingut junt amb la resta de parlamentaris independentistes, per protestar durant la visita del rei espanyol Joan Carles de Borb a la Casa de Juntes de Guernica cantant l'himne de l'Eusko Gudariak amb el puny alat, i empresonats durant uns dies a Basauri. Tamb va passar per diversos jutjats per a declarar sobre una suposada relaci amb ETA. En tots els casos va acabar absolt. La seva dona, Begoa, hagu de fugir a l'exili en una ocasi, l'any 1980. 

El 20 de novembre de 1989 va ser testimoni de l'atemptat perpetrat a Madrid per assassins parapolicials d'ultradreta contra els diputats d'Herri Batasuna al Congrs, en el qual va ser assassinat el diputat independentista Josu Muguruza i ferit molt greu Iaki Esnaola. Idigoras en va sortir ills perqu l'arma que l'apuntava es va encallar. Desprs d'aquest episodi, l'any 1993 fou escollit altra vegada diputat, i es present al palau de la Zarzuela per a entrevistar-se amb el rei espanyol i expressar la seva disposici a cercar solucions al conflicte. Ms tard, va ser empresonat al costat de la resta dels membres de la taula nacional d'Herri Batasuna, l'any 1997 per ordre del magistrat de l'Audincia Nacional espanyola Baltasar Garzn, acusat de collaborar amb ETA per difondre un vdeo amb la proposta de pau de l'Alternativa Democrtica, emesa l'any 1996. Va sortir en llibertat provisional, a causa de la greu malaltia pulmonar que patia. 

El 1999 va publicar les seves memries: El hijo de Juanita Gerrikabeitia (Editorial Txalaparta). En els seus ltims anys, la gravetat del seu estat de salut havia fet que passs a ser considerat com un histric dels successius partits en els quals es va agrupar l'esquerra abertzale. La seva presncia es va veure limitada a aparixer en manifestacions, articles en diaris i algunes rodes de premsa, especialment desprs de la illegalitzaci de Batasuna. La seva ltima compareixena d'abast va ser la intervenci que va realitzar en el mting que Batasuna va celebrar en el veldrom d'Anoeta (Donostia) el 14 de novembre de 2004, en el qual es va fer pblica la Proposta d'Anoeta. 

Jon Idigoras va morir a causa d'una malaltia pulmonar crnica a les onze i mitja del 3 de juny de 2005 a la Clnica Sant Sebasti de Deusto (Bilbao). La seva capella ardent va ser installada en el sal d'actes de l'Ajuntament d'Amorebieta. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268374" title="Ray Toro" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="105336">



Raymond Manuel Toro-Ortiz, ms conegut com Ray Toro (15 de juliol de 1977, Kearny, Nova Jersey), s el guitarrista principal i un dels dos vocalistes de fons del grup americ My Chemical Romance. En Ray va tenir un paper fonamental a l hora de la formaci del grup quan va conixer a en Mikey Way i a en Gerard Way, amb els que va desenvolupar una gran amistat. Es reconegut en el grup per la seva caracterstica afroamericana.

 Estil .
L estil de en Toro al tocar la guitarra ha estat molt influenciat pel clssic heavy metal de la dcada dels 1980, com Metallica, Slayer i Megadeth. Aix es pot notar en moltes de les parts rtmiques que toca junt amb en Frank Iero. La majoria de els seus solos estan basats en el Hard rock i en el blues metal de la dcada de 1970, per que tenen un so una mica pop influenciat, bsicament,  per Johnny Marr, com ell ho menciona en el DVD Life on the Murder Scene. Utilitza la major part del temps power chords i fa que aquestos flueixin junt al ambient general de la msica que la banda crea. En l ltim lbum "The Black Parade",  ha pres influncies de Brian May, que poden escoltar-se en la seva forma de tocar, ms reconeixible en els solos. Ha estat invitat per la banda Alkaline Trio per a tocar en una cann amb ells.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268375" title="Supergegant groga" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="105337">
 

La fase de supergegant groga s una fase intermdia entre la de supergegant blava i la de supergegant vermella que travessen les estrelles de massa elevada (ms de 9-10 masses solars i menys de 30-70 masses solars, el lmit superior depn fortament de la metallicitat i, en menor mesura, de la velocitat de rotaci de l'estrella). Aquesta fase s de molt curta durada, pel que es coneixen molt poques estrelles en aquesta categoria. En ella les estrelles s'inflen a gran velocitat com a conseqncia dels canvis que s'estan donant en el seu nucli desprs d'haver sortit de la seqncia principal. Aix, una estrella passa de tenir un radi de diverses desenes de milions de km al principi d'aquesta fase a transformar-se en una supergegant vermella de diverses unitats astronmiques de grandria. 

Un excellent exemple d'estrella supergegant groga s Wezen, l'estrella delta de la constellaci del Ca Major. 

 Vegeu tamb .
Evoluci estellar;
Estrella;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268376" title="Organitzaci Independent Valenciana" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="105338">
Organitzaci Independent Valenciana (OIV) s un partit poltic de carcter regionalista, ciutad i independent circumscrit a la provncia de Valncia. De dretes segons els ciutadans. El seu portaveu a l'ajuntament de Requena va ser Julin Snchez quan va obtenir 2 regidors en les eleccions locals de 2003, per 1 d'ells (Jos Garca Sales) es va anar al grup mixt causant un dels majors escndols de transfuguisme a Requena, pactant la seva entrada en el govern municipal amb el PSPV-PSOE. Anteriorment, havia obtingut 4 regidors en 1995 i 1 en 1999. En 2007 no va concrrer a Requena per va comptabilitzar dos regidors al municipi ve de Caudete de las Fuentes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268380" title="Supergegant vermella" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="105339">
 Les Supergegants Vermelles, sn les estrelles ms grans que de moment s'han trobat a l'univers, i com el seu nom indica, la seva superfcie posseeix un color vermells i lleugerament fosc. 

Paradoxalment al seu color, no sn les estrelles ms calentes, si no, relativament, les ms fredes o menys caloroses. A diferncia de les gegants blaves, que sn de temperatures superficials ms elevades (varien entre 28000 i 50000 K), la d'aquests astres normalment oscilla entre 3000 i 4000 K. Aix mateix, pel que fa a la seva grandria, sn les ms grans i alhora les mes lleugeres ats que la seva massa s petita pel que fa al gran volum que  ocupen, s a dir que la seva densitat s menor que la de les Gegants blaves, les quals sn ms petites per ms calentes en la seva superfcie. 

No obstant aix, les seves temperatures internes, en la zona nuclear, arriben a almenys els 600 milions de kelvin en comparaci de les poques desenes de milions de kelvin presents en el cor d'una estrella gegant blava. Aix es deu al fet que mentre les primeres fusionen carboni o fases ulteriors en la combusti estellar les gegants blaves fusionen tan sol hidrogen. (Veure nucleosntesi estellar.) 

La baixa temperatura efectiva d'aquestes estrelles comparades a la de les gegants blaves, com es va expressar anteriorment, s a causa de la densitat, s a dir, que la quantitat de massa en relaci al volum que ocupen, s molt baixa, pel que es pot dir tamb, que la densitat de les estrelles vermelles s molt menor que la de les gegants blaves; el dimetre d'aquests astres s en conseqncia molt major, de centenars de vegades el del Sol o fins i tot en unes poques encara ms. 

Segons la primera llei de la Fisicoqumica, la energia (indiferentment de com tipus sigui la que estiguem estudiant) en un sistema tancat, sempre es conserva i es distribuir uniformement dintre del sistema a estudiar. Dintre d'aquest sistema, la superfcie i la intensitat d'energia, es comportaran inversament proporcionals. Anlogament a aquesta llei, mentre la grandria de l'estrella sigui menor, la intensitat d'energia calrica, procedent de la fusi de toms d'hidrogen (H), ser major i s la grandria s major, la seva intensitat ser menor. 

Actualment es coneixen diverses estrelles d'aquest tipus, sent les ms brillants Betelgeuse i Antares que es troben respectivament en la constellacions de Ori i de Escorpi. Tamb existeixen supergegants vermelles a tal distncia de la terra, que la seva magnitud aparent s molt menor a la seva magnitud real, aquest s el cas de Mi Cephey i W Cephey, en la constellaci de Cefeu. Segons astrnoms d'EUA i Anglaterra, Betelgeuse, est en la seva etapa final de vida com estrella vermella i segons la seva grandria podria convertir-se en una supernova. 

Les supergegants vermelles procedeixen de les gegants blaves i depenent de la massa de l'estrella progenitora, poden: o convertir-se directament en una supernova, o fer-lo passant desprs d'una forta prdua de massa de nou com una gegant blava o fins i tot com una estrella Wolf-Rayet, donant lloc a una estrella de neutrons o en un Forat negre 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268381" title="Acilia Calpurnia" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="105340">
Acilia Calpurnia fou una llei romana datada el 66 aC sota els cnsols Marc Acili Glabri i Gai Calpurni Pis, que establia multa pels condemnats per suborn i els inhabilitava a perpetutat per obtenir magistraures i assistir al senat, i concedia premis als acusadors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268382" title="Acilia de coloniis deducendis" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="105341">
Acilia de coloniis deducendis fou una llei establerta el 556 de la fundaci de Roma a proposta del trib de la plebs Gai Acili, quan eren consols Gai Corneli Cetege i Quint Minuci Ruf, que establia la creaci de cinc colonies amb trenta famlies cadascuna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268383" title="Acilia repetendarum" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="105342">
Lex Acilia repetundarum fou una llei romana establerta a proposat del trib de la plebs  Marc Acili Glabri el 684 de la fR i prohibia al encausat per suborn, intentar dilacions i ampliacions de la causa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268385" title="Acilia Minutia" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="105343">
Acilia Minutia fou una llei romana establerta el 553 de la fR sota els cnsols Gneu Corneli Lntul I i Publi Eli Pet, a proposta dels tribuns de la plebs Marc Acili i Quint Minuci, que atorgava poders a Escipi per fer la pau amb els cartaginesos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268386" title="Santa Cova de Montserrat" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="105344">



La Santa Cova de Montserrat s el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Du de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagraci com a patrona de Catalunya. La seva troballa convert el lloc en centre de pelegrinatge i propici la construcci del Monestir de Montserrat.

A la Santa Cova s'accedeix a travs del Cam de la Santa Cova, que est excavat en la muntanya, al llarg del Masss de Montserrat; fou construt entre 1691 i 1704 grcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construts entre 1896 i 1916.

 Histria .
La llegenda conta que l'any 880, un dissabte al vespre, uns nois pastors van veure descendir del cel una gran llum, acompanyada per una bella melodia, que es posava a mitja altura de la muntanya. A la setmana segent hi van tornar amb els seus pares i la visi es va  repetir. Igualment succed les setmanes segents amb la companyia del rector d'Olesa de Montserrat. Assabentat de l'esdeveniment, es present el bisbe de Manresa; llavors van trobar una cova en la que restava la imatge de Santa Maria. Intentaren traslladar-la en process a Manresa, per l'intent fou infructus, pel que van entendre la voluntat divina: aquella imatge devia ser venerada a la muntanya de Montserrat.

 La Capella de la Santa Cova .
La construcci de la capella es produ entre 1696-1705, grcies al patrocini novament de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Cal destacar l'emplaament vertical de la capella a la pendent de la muntanya, que li dna una sensaci d'estar suspesa a l'aire; s un bell exemple d'integraci entre arquitectura i naturalesa.

La capella t planta de creu llatina, i est inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducci de la imatge original, ja que l'autntica es troba a la Baslica del monestir. Sobre el creuer hi ha una cpula semiesfrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal t adossada una construcci de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, aix com un petit hort.

La capella ha patit diverses vicissituds al llarg de la seva histria: durant la Guerra d'Independncia Espanyola (1811-1812) l'edifici va patir greus danys, a l'igual que el monestir i el santuari; a partir dels murs principals que varen quedar en peu, l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Lozano realitz el 1857-1859 la restauraci de la capella. Tanmateix, el 4 de juliol de 1994 un incendi forestal destru les cobertes dels espais annexos a la capella i al claustre, provocant un enfonsament que va espatllar els paviments, aix com els mobles i les obertures. Aquesta circumstncia es va agreujar encara ms per les intenses pluges que es produren la tardor segent, que van provocar una caiguda de pedres i grava damunt del recinte de la Santa Cova i del seu cam d'accs; per raons de seguretat es va haver de tancar la capella i el cam. El 1995 s'encarreg la restauraci a l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, iniciant-se les obres la tardor del mateix any. Per de nou, un fort xfec esdevingut el 5 de setembre de 1995 va desplaar la claraboia de la cpula de la capella i va caure damunt de la cpula, que s'enfons totalment, danyant la resta de les cobertes. Pla s'encarreg de nou d'un segon projecte, que enllest el maig de 1996. La inauguraci es va celebrar el 19 de mar de 1997, quedant oberta per a tots els pelegrins que arriben a resar a la Verge.

Bibliografia.
AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
AA.VV.: Histria de l'art catal, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.
Joan Bassegoda Nonell: Los jardines de Gaud, Edicions UPC, Barcelona, 2001, ISBN 8483015382;

Vegeu tamb.
Monestir de Montserrat;
Rosari Monumental de Montserrat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268388" title="Variable lluminosa blava" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="105345">

Les variables lluminoses blaves (VLB, en angls ), tamb conegudes com variables S Doradus sn les estrelles ms lluminoses que es coneixen i entre els seus exemples es troben algunes de les estrelles ms massives de l'univers. El seu numero s extremadament escs per representar una fase breu de l'evoluci estellar d'estrelles molt massives, de les quals ja hi ha poques de per si mateix. Per sort, la seva elevada lluminositat les fa molt conspcues pel que, encara que el seu nombre sigui molt escs, sn fcils de detectar. 

La fase VLB s una de les ltimes fases de la vida d'una estrella molt massiva. Les VLB sn estrelles la lluentor de les quals varia lentament en escales d'anys per amb erupcions sobtades que provoquen enormes variacions de lluminositat. Les erupcions sn tan violentes que en diverses ocasions s'han confs amb explosions de supernova. Es creu que aquestes erupcions es produeixen perqu l'estrella s'acosta perillosament a el lmit d'Eddington, el que fa que la pressi de la radiaci expulsi les seves capes ms externes de forma violenta. No obstant aix, s possible que la presncia d'estrelles companyes tamb jugui un paper en les erupcions. Aquest sembla ser el cas per a Eta Carinae, la VLB ms coneguda. 

Els models terics indiquen que en la fase VLB una estrella que inicialment tingus 120 MSol pot arribar a expulsar desenes de masses solars. Si l'estrella sobreviu a la fase VLB, es converteix en una estrella de Wolf-Rayet. 
 Variables lluminoses blaves ms importants .

 Eta Carinae;
 Estrella Pistola;
 LBV 1806-20;
 P Cygni;
 S Doradus;
 HD 269850=R127;
 HD 269006=R71;
 AG Carinae;
 Wray 17-96;
 AF Andromedae;
 AE Andromedae;
 HD 5980;


 Vegeu tamb .
Evoluci estellar;
Estrella Wolf-Rayet;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268392" title="Antia sumptuaria" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="105346">
Antia sumptuaria fou una llei establerta en data desconeguda per poc desprs del 676 ab urbe condita (77 aC), que taxava les despeses dels banquets i prohibia l'assitncia a aquests dels magistrats en exercici o electes. Fou proposada per Anci Resti, que en la seva vida mai va sopar a casa d'un altre, per la llei aviat va quedar fora d's.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268393" title="Eleccions a les Corts Valencianes de 1987" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="105347">
Les Eleccions a les Corts Valencianes de 1987 se celebraren Maig. En un cens de 2.727.703 votants, els votants foren 2.030.881 (74,5 %) i 696.822  abstencions (25,5 %). El PSPV-PSOE va vncer per majoria relativa i el socialista Joan Lerma torn a  ser investit president de la Generalitat Valenciana amb suport d'EUPV-UPV.

Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:

 pel Partit Socialista del Pas Valenci, Joan Lerma.
 pel Partit Popular, Rita Barber.
 pel Centre Democrtic i Social, Jos Luis Boado.
 per Uni Valenciana, Filibert Crespo;
 per Esquerra Unida del Pas Valenci - Unitat del Poble Valenci, Albert Taberner.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 21.497 (1,1 %) vots en blanc.

Enllaos externs.
 Resultats electorals;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268396" title="Antistia" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="105348">
Antistia fou una llei del 635 de la fR proposada pel tribu de la plebs  Marc Antisti  que donava el dret de sufragi als ciutadasns de Satricum al Latium.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268397" title="Antonia de sufragis" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="105349">
Antonia de sufragiis fou una llei proposada per Luci Antoni, per dividir la seva magistratura amb Gai Juli Csar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268398" title="Josh Boone" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="105350">


Josh Boone (nascut el 21 de novembre de 1984 a Mount Airy, Maryland) s un jugador nord-americ de basquetbol que juga als New Jersey Nets. Va arribar a l'NBA des dels Connecticut Huskies,  on hi va passar tres anys on compartia joc interior amb Hilton Armstrong.

Carrera.
NBA.
Josh Boone va ser elegit al 23 lloc del draft del 2006 pels New Jersey Nets, un lloc desprs del seu company d'equip Marcus Williams, tamb elegit pels Nets.

Desprs de la lliga d'estiu, Josh es va lesionar, i es va creure que s'estaria de 4 a 6 mesos de baixa, per va poder tornar molt aviat. 

Enllaos externs.
 Fitxa dels jugador;
 Fitxa del jugador a uconnhuskies.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268401" title="Antonia de dictadura" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="105351">
Antonia de dictadura fou una llei establerta pel triumvir Marc Antoni, que impedia admetre la dictadura i fins i tot proposar el seu establiement, sota pena pel que ho vulners de poder ser assassinat amb impunitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268405" title="Antonia judiciaria" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="105352">
Antonia judiciaria fou una llei instada pel cnsol Marc Antoni, collega de Juli Csar, el 709 de la fR, que establia la formaci d'una quarta decuria de jutges composada dels centurions, antesignans, alaudes i manipularis, per jutjar algunes causes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268406" title="Antonia de nomine mensis Julii" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="105353">
Antonia de nomine mensis Julii fou una llei aprovada per rogatio del triumvir Marc Antoni, que va canviar el nom del mes Quintilis (el cinqu de l'any, pero comenant pel mar) a Julilis (juliol), en honor de Gai Juli Csar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268407" title="Economia de Guyana" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="105354">


L'economia guyanesa va exhibir un moderat creixement econmic entre el 2001 i el 2007, basat en l'expansi dels sectors agrcola i mineria, a l'expansi dels negocis, a una taxa d'inters ms realista, a un control ms intens de l'inflaci i al suport continuat d'organitzacions internacionals. L'economia es va recuperar desprs de les inundacions de 2005.

Els problemes crnics inclouen l'escassedat de treballadors especialitzats i una infraestructura deficient.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268409" title="Antonia de majestatis" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="105355">
Antonia de majestatis fou una llei aprovada per rogatio del triumvir Marc Antoni, que donava dret als condemnats per un crim de lesa majestat (si eren ciutadans romans) a fer apellaci directament al poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268410" title="Antonia de sacerdotiis" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="105356">
Antonia de sacerdotiis fou una llei aprovada per rogatio del triumvir Marc Antoni, que retornava als collegis sacerdotals el dret d'elegir als sacerdots.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268411" title="Apuleia agraria" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="105357">
Apuleia agraria fou una llei establerta a proposta de Apuleu Saturn, trib de la plebs el 652 de la fR, sota els cnsols Gai Mari i Luci Valeri, que repartia les terres de la Gllia que pogus sotmetre el cnsol Mari; la llei tamb establia que el senat rom hauria d'aprovar en 15 dies tot el que el poble haagus votat, i en cas contrari podrien ser expulsats del senat  i haurien de pagar una multa de 480 asos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268412" title="Apuleia de auro tholosano" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="105358">
Apuleia de auro tholosano fou una llei romana establerta a proposta de Apuleu Saturn, trib de la plebs el 652 de la fR, sota els cnsols Gai Mari i Luci Valeri, referida a l'or dels temples de Tolosa, saquejats pel cnsol  Quint Cepi; l'or tolos fou el nom assignat en endavant als bens obtinguts de manera sacrlega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268413" title="Apuleia de coloniis deducendis" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="105359">
Apuleia de coloniis deducendis fou una llei romana establerta a proposta de Apuleu Saturn, trib de la plebs el 652 de la fR, sota els cnsols Gai Mari i Luci Valeri, que atorgava a Mari la facultat de nomenar tres ciutadans romans per cada colnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268415" title="Apuleia de majestatis" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="105360">
Apuleia de majestatis  fou una llei romana establerta a proposta d' Apuleu Saturn, trib de la plebs el 652 de la fR, sota els cnsols Gai Mari i Luci Valeri, per impedir la sedici; declarava culpable de traci a tot aquell que interpellava a un trib quan aquest parlava per proposar una llei.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268418" title="Apuelia de Metello" nonfiltered="352" processed="351" dbindex="105361">
Apuleia de Metello fou una llei establerta a proposta d' Apuleu Saturn, trib de la plebs el 652 de la fR, sota els cnsols Gai Mari i Luci Valeri, que establia la deportacio de Quint Cecili Metel Numdic per haver-se oposat al jurament establert  a la llei Apuleia agraria (Metel fou l'nic senador que s'hi va oposar).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268422" title="Eleccions a les Corts Valencianes de 1991" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="105362">
Les Eleccions a les Corts Valencianes de 1991 se celebraren Maig. En un cens de 2.916.465 votants, els votants foren 2.019.411 (69,2 %) i 897.054  abstencions (30,8 %). El PSPV-PSOE va vncer per majoria relativa i el socialista Joan Lerma torn a  ser investit president de la Generalitat Valenciana amb suport d'EUPV.

Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:

 pel Partit Socialista del Pas Valenci, Joan Lerma.
 pel Partit Popular, Pedro Agramunt Font de Mora.
 per Uni Valenciana, Hctor Villalba;
 per Esquerra Unida del Pas Valenci, Albert Taberner.
 pel Centre Democrtic i Social, Alejandro Font de Mora.
 per Unitat del Poble Valenci, Pere Mayor.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 20.606 (1,0 %) vots en blanc.

Enllaos externs.
http://www.cortsvalencianes.es/./contenido.jsp?id_nodo=4014&keyword=&auditoria=F









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268423" title="Aquilia" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="105363">
Aquilia fou una llei romana aprovada el 572 de la fR a proposta del trib de la plebs Luci Aquili, que va derogar les anteriors lleis que tractaven del mals que causaven prdues. 

Sobre els seus termes no hi a prou informaci,  per es pot dir que un captol condemnava al que matava esclaus propis i d'altres, quadrpedes i altres animals dels que van en ramats, a pagar el mxim valor que hagus tingut aquell any l'esclau o animal; el segon captol estava  fora d's des del temps d'Ulpi;  aquest  captol potser tractava  de defraudacions comeses sense disminuir el valor de la cosa d'altres; el tercer captol tractava dels danys provocats per incendi  o altre mtodes tant als animals com a les propietats d'altres , havia d'abonar el que valia en els 30 dies anteriors .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268424" title="Aquilia de dolo malo" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="105364">
Aquilia de dolo malo fou una llei romana aprovada el 687 ab urbe condita (66 aC) que tractava sobre els danys produts voluntriament amb malcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268427" title="Tarpeia" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="105365">


Roca Tarpeia;

Tarpeia (filla de Tarpei), filla d'Espuri Tarpei, dona nom a la Roca Tarpeia;

Gens Tarpeia, gens romana patrcia;

Lex Tarpeia, vegeu Aternia Tarpeia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268428" title="Atilia" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="105366">
Atilia fou una llei romana que regulava la manca de tutor testamentari: en aquest cas el pretor urb assistit pels tribuns de la plebs, hauria de nomenar un tutor. Fou establerta el 443 de la fR per rogatio del trib de la plebs Luci Atili Rgul. Sota l'emperador Claudi la potestat de nomenar tutors va passar als cnsols i sota Marc Aureli a uns pretors especials anomenats pretors tutelars; a les provincies el nomenament era fet pels governadors d'acord a la llei Julia Titia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268429" title="Ukelele" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="105367">

L'ukulele s un instrument de cordes pinades, tradicional de les illes Hawai. s un parent proper del cavaquinho portugus, del que en realitat s una adaptaci hawaiana.

Aquest petit instrument va ser molt popular durant la primera meitat del segle XX, i s un element fundamental d'un conjunt de msica tradicional hawaiana. L'ukulele tamb ha sigut incorporat en els conjunts d'altres gneres musicals, que van de la can popular al jazz, tan, que fins i tot es capa d'aportar un aire humorstic o extic a un conjunt musical.

Ampliament utilizat en els Estats Units, l'ukulele va ser tamb el primer instrument amb el que varios artistes contemprnis d'aquest pas i el Regne Unit van accedir al mn de la msica, entre aquests destaquen Vic Chesnut, Dick Dale, Jimi Hendrix, Artie Shaw, Neil Young, Brian May
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268430" title="Atilia de dedititiis" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="105368">
Atilia de dedititiis fou una llei romana de l'any 543 de la fR que, a proposta del trib de la plebs Luci Atili, i sota els cnsols Marc Valeri Lev i Marc Claudi Marcel, va autoritzar al senat per determinar la sort dels habitants de Cpua, Atela, Caiasso i Sabacia, que s'havien sotms a Roma incondicionalment. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268431" title="Estrella compacta" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="105369">
En astronomia, el terme estrella compacta (tamb objecte compacte) s'usa per a referir-se collectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estellars. Tots aquest objecetes sn petits en relaci a la seva massa. El terme estrella compacta s'usa habitualment quan no es coneix la natura exacta de l'estrella, per hi ha evidncies que es tracta d'una estrella de petit radi i molt massiva, la qual cosa implica un dels objectes abans mencionats. 

Una estrella compacta, a diferncia d'una estrella tpica, no contraresta a la gravetat mitjanant la pressi generada per reaccions de fusi nuclear en el seu interior. Tals objectes sn, de fet, el resultat de l'esgotament del combustible nuclear de les estrelles. Per aix tamb sn freqentment denominades com romanents estellars. Sense cap font d'energia que lluiti contra el collapse aquestes estrelles mortes estan comprimides al mxim del que permet la seva massa. Es mantenen estables subjectes per forces nuclears d'origen quntic. A tan elevades densitats, la matria es troba en un estat que es denomina degenerat. En casos extrems l'objecte s incapa de sostenir-se a si mateix formant aix una singularitat gravitatria. Depenent de la massa inicial de l'estrella i de quanta massa hagi perdut o bestiar al llarg de la seva vida la fi de les reaccions nuclears porta amb si l'aparici d'un tipus o altre d'objecte compacte. Els tipus d'objecte que pertanyen a aquesta categoria sn: 

nana blanca ;
Estrella de neutrons;
Plsar;
Magnetar;
Estrella estranya o estrella de quarks;
Forat negre;
Estrella de Preons;
Estrella-Q ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268432" title="Atilia Martia" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="105370">
Atilia Martia fou una llei romana instada pels tribuns de la plebs Luci Atili Eli i Gai Marci el 443 de la fR sota els cnsols Gai Juni Bubulc i Quint Emili Barbula, per la qual l'elecci dels tribuns militars era confiada als comicis; anteriorment els tribuns foren nomenats pels cnsols i ms tard pels generals  o les tropes. No s clar si afectava als 24 tribuns o noms a una part (potser la meitat).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268435" title="Eleccions a les Corts Valencianes de 1995" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="105371">
Les Eleccions a les Corts Valencianes de 1995 se celebraren el Maig. En un cens de 3.131.187 votants, els votants foren 2.380.610 (76,0 %) i 750.577  abstencions (24,0 %). El Partit Popular va vncer per majoria relativa i govern en coalici amb Uni Valenciana. El popular Eduardo Zaplana fou investit president de la Generalitat Valenciana.

Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:
 pel Partit Popular, Eduardo Zaplana.
 pel Partit Socialista del Pas Valenci, Joan Lerma.
 per Esquerra Unida del Pas Valenci, Albert Taberner.
 per Uni Valenciana, Vicent Gonzlez Lizondo;
 per Unitat del Poble Valenci, Pere Mayor.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 24.864 (1,1 %) vots en blanc.

 Diputats per Alacant .
 Diputats per Castell .
 Carlos Fabra Carreras (PP);
 Diputats per Valncia .
 Esther Franco Aliaga  (PP);
 Eduardo Ovejero Adelantado (PP);
 Fernando Mara Giner Giner (UV);

Enllaos externs.
 Resultats electorals;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268437" title="Campionat del Mn de voleibol mascul" nonfiltered="363" processed="362" dbindex="105372">
El Campionat del Mn de voleibol mascul s una competici esportiva internacional de voleibol per a seleccions estatals que es disputa cada 4 anys i que s organitzada per la Fdration Internationale de Volleyball (FIVB).

El primer campionat del mn mascul de voleibol es disput el 1949 a Txecoslovquia. La segona edici es disput el 1952 a la URSS, on es jug el primer campionat del mn femen. Des d'aleshores s'ha disputat cada quatre anys amb l'nica excepci dels mundials de 1960 i 1962, quan la introducci del voleibol als Jocs Olmpics va fer necessari resituar els campionats del mn en els anys parells en qu no es disputessin els jocs.

 Historial .


 Enllaos externs .
  Web oficial FIVB;
 Web oficial mundial 2006;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268438" title="Atinia de tribunis" nonfiltered="364" processed="363" dbindex="105373">
La lex Atinia de tribunis fou una llei romana que va ser aprovada per plebiscit, i donava el rang de senador a un trib de la plebs, probablement instada per Gai Atini, que fou trib de la plebs l'any  130 aC, sota el cnsolat de Gai Claudi Pulcre II i Marc Perpenna, i establia que els tribuns de la plebs en endavant serien considerats de rang senatorial i tindrien dret a expresar-se al senat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268439" title="Atinia de usucapionibus" nonfiltered="365" processed="364" dbindex="105374">
Atinia de usucapionibus fou una llei de l'antiga Roma que limitava (de fet impedia) el dret d'usucapi (adquisici per pas del temps) en les coses adquirides illegalment. Aquesta llei tamb s esmentada com a llei Atilia de usucapionibus i es creu que fou establerta el 557 de la fR per rogati del trib de la plebs Gai Atili o Atini Labe, sota els cnsols Gai Corneli Cetege i Quint Minuci Ruf. (Aule Gelli,  xvii. 7; Instit. 2. tit. 6. s. 2.). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268441" title="Aufidia de ambitu" nonfiltered="367" processed="365" dbindex="105376">
Aufidia de ambitu fou una llei romana aprovada el 692 de la fR sent cnsols Marc Pupi Pis i  Marc Valeri Messalla Nger a proposata del trib de la plebs Aufifi Lurc, destinada a combatir les tendencies a subornar a les tribus en els comicis. La llei establia que la simple promesa  quedava exclosa del castig pero l'entrega de qualsevol quantitat comportava el pagament vitalici (mentre visques l'autor del suborn)  de tres mil sestercis a cadascuna de les tribus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268444" title="Aufidia de feris africanis" nonfiltered="368" processed="366" dbindex="105377">
Aufidia de feris africanis fou una antiga llei romana que establia la possibilitat de portar feres salvatges pels jocs circenses, la importaci de les quals havia estat prohibida antigament per un senatusconsultum. Es va aprovar el 640 de la fR sent cnsols Marc Acili Balb i Gai Porci Cat, per rogatio del trib de la plebs Gneu Aufidi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268446" title="Aurelia judiciaria" nonfiltered="369" processed="367" dbindex="105378">
Aurelia judiciaria fou una llei romana proposada pel pretor Gai Aureli Cotta el 683 de la fR i sota els cnsols Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne; retirava el poder de jutjar als equites que abans corresponia al senat rom, i ara passava a senadors, cavallers i tribuns de l'erari.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268447" title="Campionat del Mn de voleibol femen" nonfiltered="370" processed="368" dbindex="105379">
El Campionat del Mn de voleibol femen s una competici esportiva internacional de voleibol per a seleccions estatals que es disputa cada 4 anys i que s organitzada per la Fdration Internationale de Volleyball (FIVB).

El primer campionat del mn mascul de voleibol es disput el 1952 a la URSS, coincidint amb el segon campionat del mn mascul. Des d'aleshores s'ha disputat cada quatre anys amb l'nica excepci dels mundials de 1960 i 1962, quan la introducci del voleibol als Jocs Olmpics va fer necessari resituar els campionats del mn en els anys parells en qu no es disputessin els jocs.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Web oficial FIVB;
 Web oficial mundial 2006;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268449" title="Aurelia de tribunis plebis" nonfiltered="371" processed="369" dbindex="105380">
Aurelia de tribunis plebis fou una llei romana instada per Gai Aureli Cotta III, cnsol juntament a Luci Octavi el 678 de la fR (75 aC).  Establia que els tribuns de la plebs poguesion optar a altres magistratures, cosa que havia estat prohibida anteriormente per una llei de Luci Corneli Sulla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268450" title="Baebia Aemilia" nonfiltered="372" processed="370" dbindex="105381">
Baebia Aemilia  fou una llei romana establerta pels cnsols Luci Emili Paule i Marc Bebi Tmfil el 571 de la fR, per la qual es prohibien les reunions i recomanacions que tenien per objecte arribar a les magistratures mitjanant suborns.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268451" title="Vesto Slipher" nonfiltered="373" processed="371" dbindex="105382">
Vesto Melvin Slipher ( Mulberry, 	11 de novembre de 1875 - Flagstaff, 8 de novembre de 1969), va ser un astrnom nord-americ que descobr la rotaci de les nebuloses. Les seves recerques han donat lloc a la teoria de l'expansi de l'Univers.

 Biografia .

Slipher va nixer a Mulberry, Indiana (EEUU) i va finalitzar els seus estudis a la Universitat d'Indiana, a Bloomington. Va fer tota la seva carrera a l'observatori Lowell, situat a Flagstaff (Arizona), del qual va ser director de 1916 a 1952. Va utilitzar l'espectroscpia per estudiar els perodes de rotaci dels planetes i la composici de les atmosferes planetries. El 1912, va ser el primer a observar la diferncia de les lnies espectrals de les galxies i, per tant, s el descobridor del desplaament cap al roig de les galxies.  Tamb descobriria que les galxies espirals, anomenades en aquells temps nebuloses espirals, roten.

El 1909  aportaria dades que confirmaven l'existncia de grans quantitats de gas interestelar, idea postulada un any abans per Jacobus Kapteyn. Mentre que el 1912 va descobrir la pols interestellar desprs d'observar que una nebulosa del cmul obert de les Pliades reflectia la llum de l'estrella prxima Merope. L'esmentada nebulosa representava alhora un nou tipus de nebuloses, les nebuloses de reflexi.

El 1927 comena la recerca d'un possible planeta que expliqus les pertorbacions observades en les rbites d'Ur i Nept. Va ser qui va contractar Clyde Tombaugh i va supervisar les investigacions d'aquest astrnom que va descobrir, l'any 1929, Plut.

L'any 1954 es jubil, i mor a Flagstaff, Arizona, el 8 de novembre de 1969.

 La llei de Hubble i el desplaament cap al roig .

S'atribueix sovint a Edwin Hubble, de manera errnia, el descobriment del desplaament cap al roig de les galxies. Aquestes mesures i la seva significaci van ser compreses amb anterioritat al 1917 per Keeler (Observatori de Lick & Allegheny), Slipher (Observatori de Lowell) i el professor Campbell (Observatori de Lick).

El 1929, Hubble i Milton Humason van formular la llei emprica que relacionava el desplaament cap al roig i la distncia de les galxies, actualment anomenada llei de Hubble. Tot i que els conceptes que sostenien un univers en expansi haguessin estat compresos abans, aquesta llei va conduir a una acceptaci ms ample d'aquesta hiptesi. Aquest descobriment va conduir ms tard a la formulaci teoria del Big Bang.

 Distincions .

 Premi Lalande de l'Acadmie des sciences (1919).
 Medalla Henry Draper (1932).
 Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1933).
 Medalla Bruce (1935).
 Doctor Honoris Causa en Cincies per la Universitat d'Arizona.
 Doctor Honoris Causa en Lleis per la Universitat d'Indiana;

A ms a ms li han dedicat:
 El crter Slipher, a la Lluna.
 El crter Slipher a Mart.
 L'asteroide (1766) Slipher, descobert el 7 de setembre de 1962 en les activitats de l'Indiana Asteroid Program.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268452" title="Baebia Cornelia de ambitu" nonfiltered="374" processed="372" dbindex="105383">
Baebia Cornelia fou una llei romana proposada pels cnsols Publi Corneli Cetege i Marc Bebi Tmfil, de la qual es desconeix el contingut per estava relacionada amb el delicte d'ambitus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268453" title="Baebia de praetoribus" nonfiltered="375" processed="373" dbindex="105384">
Baebia de praetoribus fou una llei romana establerta pels cnsols Luci Emili Paule i Marc Bebi Tmfil el 571 de la fR, per la qual es creaven quatre pretors per un any i sis pel segent, de manera alternativa, per sembla que va restar poc temps en vigor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268456" title="Eleccions a les Corts Valencianes de 1999" nonfiltered="376" processed="374" dbindex="105385">
Les Eleccions a les Corts Valencianes de 1999 se celebraren el Maig. En un cens de 3.361.989 votants, els votants foren 2.279.805 (67,8 %) i 1.082.184 abstencions (32,2 %). El Partit Popular va vncer per majoria absoluta i el popular Eduardo Zaplana fou novament investit president de la Generalitat Valenciana.

Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:
 pel Partit Popular, Eduardo Zaplana.
 pel Partit Socialista del Pas Valenci, Antoni Asuncin.
 per Esquerra Unida del Pas Valenci, Joan Rib.
 per Uni Valenciana, Hctor Villalba;
 per Unitat del Poble Valenci, Pere Mayor.
Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 35.158 (1,6 %) vots en blanc.
 Diputats per Alacant .
 Eduardo Vicente Navarro (PSPV-PSOE);
 Diputats per Castell .
 Miguel Barrachina Ros (PP);
 Diputats per Valncia .
 Salvador Corts Llopis (PP);
 Esther Franco Aliaga (PP);
 Alicia de Miguel Garca (PP);
 Asuncin Quinz Alegre (PP);
 Jos Camarasa Albertos (PSPV-PSOE);
 Nuria Esp de Navas (PSPV-PSOE);
 Carmen Ninet Pea  (PSPV-PSOE);
 Jess Ros Piles (PSPV-PSOE);
 Vicent Sarri Morell (PSPV-PSOE);
 Jeanette Segarra Sales (PSPV-PSOE);

Enllaos externs.
http://www.cortsvalencianes.es/./contenido.jsp?id_nodo=4014&keyword=&auditoria=F








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268458" title="Fleet Street" nonfiltered="377" processed="375" dbindex="105386">

Fleet Street s un carrer a Londres, Anglaterra. El nom prov del riu Fleet. Era la seu de la premsa britnica fins als anys 1980. Tot i que l'ltima agncia de notcies britnica, Reuters, marxava el 2005, el nom del carrer es continua utilitzant com a metnim per a la premsa nacional britnica.

 Sobre la riba esquerra, parallel al Tmesi, en el prolongament de The Strand, s histricament l'eix que porta de la Ciutat de Londres a la Ciutat de Westminster.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268461" title="Banda uni musical de Santa Pola" nonfiltered="378" processed="376" dbindex="105387">
La Banda uni musical de Santa Pola s una entitat musical de Santa Pola fundada el 1978.

Fou fundada pel santapoler Manuel Marhuenda. Ha editat 2 CDs (el primer dedicat al compositor local Jos Alfosea Pastor i, el segon, gravat en directe, amb diversos concerts per a solistes i orquestra de vent); ha realitzat un piromusical; concerts per Santa Pola, Elx, Oriola, Alacant, Valncia, Madrid i un parell de gires per Galcia i Frana; ha presentat diversos espectacles musicals monogrfics, etc. Actualment, est dirigida per Jos Jaime Sempere Linares -professor del Conservatori professional d'Alacant- i compta amb un planter de ms de 40 msics. Per al maig del 2008 estava prevista la gravaci d'un tercer disc compacte de msica festera, en commemoraci dels 25 anys de la Associaci festero-cultural de moros i cristians de Santa Pola.

El president actual de la Uni s Jaime Botella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268463" title="Joaqun Ruz-Gimnez" nonfiltered="379" processed="377" dbindex="105388">
Joaqun Ruiz-Gimnez ( Jan, 12 de setembre de  1854     Madrid, 16 de juny de 1934 )fou un advocat i poltic espanyol, va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts, i ministre de Foment i ministre de Governaci durant el regnat d'Alfons XIII. Membre del Partit Liberal va iniciar la seva carrera poltica com a diputat per Jan a les eleccions de 1881, el 1898 va obtenir un esc per Guadalajara per a a partir de llavors obtenir un esc a les tres segents legislatures per Madrid i des de 1905 un esc novament per Jan que repetiria en 1907 i 1910, sent nomenat senador vitalici en 1911. 

Ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts entre el 13 de juny i el 27 d'octubre de 1913 ser tamb titular de la cartera de Governaci entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 de maig de 1917 . Aix mateix va ser governador de Madrid en 1905, va ser president del Consell d'Estat i Alcalde de Madrid quatre cops (1912-1913, 1915-1916, 1922-1923 i 1931). Fou pare del poltic Joaqun Ruiz-Jimnez Corts.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268464" title="Cuadernos para el Dilogo" nonfiltered="380" processed="378" dbindex="105389">
Cuadernos para el Dilogo fou una revista cultural, encara que amb clar propsit de transmetre un ideari poltic, el democristi, que va difondre el seu primer president i promotor Joaqun Ruiz-Gimnez Corts. El primer nombre es va publicar a l'octubre de 1963 i deix de sortir el 1976. Fou un referent i un smbol de la cultura progressista dels anys 1960-1970.

El 2006 la revista Cambio 16 ha realitzat una edici digital de l'antiga revista.

Bibliografia.
MUOZ SORO, Javier: Cuadernos para el Dilogo, (1963-1976): Una historia cultural del segundo franquismo. Madrid: Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2006. ISBN 84-96467-14-7;

 Enllaos externs .
 Edici digital;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268468" title="Confederaci de Sindicats Unitaris de Treballadors" nonfiltered="381" processed="379" dbindex="105390">
Confederaci de Sindicats Unitaris de Treballadors (CSUT) va ser un sindicat espanyol d'ideologia maosta. Va ser fundat desprs de l'assemblea clandestina de Comissions Obreres (CCOO) de juliol de 1976 a Barcelona en la qual es promou, pels elements ms prxims al Partit Comunista d'Espanya (PCE), sollicitar la legalitzaci d'aquest sindicat a les autoritats. Fins llavors CCOO havia estat un moviment sindical poc cohesionat i heterogeni que agrupava gaireb tota l'oposici sindical al franquisme. D'aquesta manera la facci de Comissions Obreres prxima al Partit del Treball d'Espanya (PTE) decideix no acceptar l'hegemonia comunista en el nou sindicat i escindir-se. El mateix succeiria amb el Sindicat Unitari, prxim a l'Organitzaci Revolucionria dels Treballadors. 

El seu secretari general va ser Jernimo Lorente, funcionari de correus. A les eleccions sindicals de 1978 no va arribar a superar el 3% de representaci global si b en algun sector (Sindicat d'Obrers del Camp d'Andalusia, Correus) la seva influncia era important. No obstant aix, a les de 1980 els seus resultats van ser desastrosos Desprs de la prctica dissoluci del sindicat en el seu segon congrs en 1981 alguns dels seus membres van passar a la CGT.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268470" title="Sindicat Unitari" nonfiltered="382" processed="380" dbindex="105391">
El Sindicat Unitari (SU) (en castell: Sindicato Unitario, SU) es va constituir en els ltims anys del franquisme, en 1976, impulsat pel partit poltic maoista Organitzaci Revolucionria de Treballadors (ORT) a partir de la catlica Acci Sindical dels Treballadors. Dintre dels seus objectius es troben l'emancipaci dels treballadors o la fi del capitalisme. Encara que molt actiu en la dcada dels anys 1970, l'esdevenir sindical l'ha redut a una organitzaci minoritria, si b es mantenen organitzacions del SU a Huelva, Madrid, Cantbria i Barcelona. Alguns dels seus dirigents cntabres sn Patxi Ceballos Ruiz, Pedro Surez Prez, Rebeca Gruber Prez o Ana Rosa Seas Echevarra, tots ells membres de la Secretaria del sindicat a Cantbria. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268471" title="Paquita Sauquillo" nonfiltered="383" processed="381" dbindex="105392">
Francisca Paquita Sauquillo Prez del Arco (Madrid, 31 de juliol de 1943) s una advocada i poltica espanyola. Militant de la Organitzaci Revolucionria dels Treballadors (ORT), a les eleccions municipals de 1979 va ser cap de llista de la candidatura conjunta ORT-PTE (anomenada Candidatura dels Treballadors) a l'ajuntament de Madrid, obtenint l'nica acta de regidor per aquesta candidatura. 

Actual presidenta del Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat, va ser senadora per la Comunitat de Madrid pel PSOE, partit amb el que ha estat eurodiputada. Sauquillo s una dona marcada per la tragdia, ja que ha perdut al seu germ, el seu fill i el seu marit. El seu germ, el tamb advocat Francisco Javier Sauquillo, va ser assassinat el 24 de gener de 1977 en la coneguda Matana d'Atocha. Javier Sauquillo era membre del PCE. Uns anys desprs, el 7 d'abril de 1998, el seu fill Javier Echevarra-Torres Sauquillo va morir per una hipoglucmia en l'Hospital de la Princesa, derivada de l'anorxia que patia. Els pares del mort, ambds advocats, van denunciar al Metro de Madrid per negar el socors a Javier Echevarra-Torres, i es va produir un judici. L'ltima tragdia en la vida de Paquita Sauquillo fou la defunci del seu marit, l'advocat donostiarra Jacobo Echeverra-Torres, esdevinguda el 15 d'octubre de 2005. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268474" title="Partit Comunista d'Espanya (internacional)" nonfiltered="384" processed="382" dbindex="105393">
Partit Comunista d'Espanya (internacional) o PCE(i) fou un partit poltic comunista fundat el 1967 a partir d'una escissi del PCE i del PSUC, que acusava la direcci de revisionisme, de renunciar a la revoluci proletria i acceptar postulats burgesos. Va aconseguir implantar-se al camp andals i algunes universitats. El 1970 va patir l'escisi de Bandera Roja, per el 1973 formaren part de l'Assemblea de Catalunya i el 1975 de la Junta Democrtica d'Espanya. El 1975 canviaren el nom pel de Partit del Treball d'Espanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268477" title="Lliga Mundial de voleibol" nonfiltered="385" processed="383" dbindex="105394">
La Lliga Mundial de voleibol s una competici esportiva masculina de voleibol que disputen les seleccions ms potents d'aquest esport a nivell mundial.

 Histria .
El 1986 se celebra a Praga el segon congrs mundial de la FIVB sota la presidncia de l'advocat mexic Ruben Acosta. Una de les decisions que es van adoptar va ser la creaci de la World League masculina, inicialment amb les 10 seleccions ms poderoses i ms tard ampliades a 16. La competici destac pels importants premis econmics que s'atorgaven.

 Sistema de competici .
 La World League no t fase de classificaci. Els equips que hi prenen part sn invitats directament per la FIVB.
 Les seleccions participants han de proporcionar cobertura dels medis de comunicaci i transmissi televisiva en directe.
 La competici es divideix en dues parts, una primera on els equips s'enfronten en una fase de grups a doble volta, amb partits d'anada i tornada, i una fase final disputada a una seu concreta. Les primeres seleccions de la fase de grups es classifiquen per la fase final.
 La selecci de la seu de la fase final es classifica directament per aquesta.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Web oficial FIVB;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268478" title="Grua" nonfiltered="386" processed="384" dbindex="105395">


La grua (Grus grus) s solament migradora a Catalunya i, semblantment al que passa a la resta d'Ibria, no hi nidifica.

Descripci.

Mesura entre 114 i 127 cm, assoleix els 4-7 kg de pes i la seua envergadura alar s compresa entre els 200 i els 230 cm.

s camallarga i esvelta. D'hbits terrestres, camina pausadament i mant una actitud esquerpa.

La veu s com un claqueig semblant a una trompetada, molt sonor per la particular estructura de la siringe que est enforinyada en l'estrnum, la qual cosa li dna ressonncia.

Volant emet uns trinats suaus i audibles a curta distncia.

Alimentaci.

S'alimenta d'insectes, llavors, tubercles i petits vertebrats.

Costums.

A Catalunya no s tan freqent en pas. Existeix una gradaci est-oest en les citacions, essent ms probable d'observar com ms a ponent ens dirigim. Pel que sembla, s ms freqent d'observar-les en trnsit (ms en el postnupcial que en el primaveral) que no pas sedimentades. 

Al Principat de Catalunya se n'han observat fora cops (especialment al Solsons), sempre prop de les valls fluvials per les quals sembla tindre especial predilecci de trnsit. 

Pot formar grups nombrosos (40, 50, 80 i 400 exemplars) o grupets petits, i rarament se la veu en solitari. 

A la llacuna endorreica de Gallocanta es pot observar bona part de les ms de 50.000 grues migrants (prcticament la totalitat de la poblaci nord-europea) que trien la Pennsula Ibrica per a passar l'hivern.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 146.
 Hume, Rob: Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega. Any 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.


 Vdeos de grues en el seu hbitat natural. ;
 Informaci i fotografies sobre les grues de la regi francesa de Xampanya-Ardenes. ;
 Informaci sobre les grues de la Marjal d'Almenara (Plana Baixa, Pas Valenci). ;
 Informaci sobre les grues de la llacuna de Gallocanta. ;
 Informaci sobre les grues d'Extremadura. ;



 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268481" title="Mercat del Born" nonfiltered="387" processed="385" dbindex="105397">

El Mercat del Born s un dels primers i ms importants edificis construts amb ferro a Barcelona. Fou projectat pel mestre d'obres Josep Fontser i Mestre i l'enginyer Josep Cornet i Mas.

A tocar de l'enderrocada ciutadella, es va projectar el mercat del Born per abastar d'aliments la ciutat de Barcelona. L'estructura met lica del mercat cercava la funcional, l'espai s ampli, cobert, tancat i ben airejat, fet que ajudava a garantir la salubritat dels productes que s'hi venien, especialment fruita i verdura. L'estructura de columnes de fosa i cavalls met lics fou adjudicada a La Maquinista Terrestre i Martima.

El mercat, comenat el 1873, va entrar en funcionament l'any 1878 i va estar en funcionament fins l'any 1971, moment de l'obertura de Mercabarna.

En l'actualitat el mercat aixopluga les restes arqueolgiques de part del barri de la Ribera, enderrocat a principis del segle XVIII, desprs de la desfeta de la guerra de successi i per la construcci de la ciutadella. s un dels jaciments ms complets de l'edat moderna a Europa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268483" title="Behaviour" nonfiltered="388" processed="386" dbindex="105398">

Behaviour s el nom del cinqu lbum (el quart de material nou) del grup angls de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer al mes d'octubre del 1990.

Per a aquest nou disc, Lowe i Tennant van escollir de treballar amb Harold Faltermeyer com a co-productor, perqu no estaven satisfets amb el so i les caracterstiques dels nous sintetitzadors  i samplers digitals i volien experimentar treballant nicament amb material analgic; per exemple, s'hi poden reconixer els sons de les caixes de ritmes Roland TR-808 i Roland TR-909. Aix, les primeres sessions d'enregistrament d'aquest disc tingueren lloc a l'estudi de Faltermeyer, anomenat "Red Deer" i localitzat a la ciutat alemanya de Munic. Posteriorment, per, Lowe i Tennant trencaren una mica aquesta norma i empraren alguns sons digitals.

"Behaviour" t un so ms intimista i reflexiu que els discos anteriors, i tot i que les seves vendes foren ms baixes, ha esdevingut una pea de culte entre els seguidors del grup. Temes com "Being boring" (que, tot i que en la seva edici com a senzill no pass del lloc 20 a les llistes britniques, guany un ample reconeixement) sn representatius del nou so dels PSB. "Jealousy" s un tema que Lowe i Tennant havien compost a l'any 1982; ha estat versionat per Dubstar i Robbie Williams, que cant amb els PSB en directe a l'lbum Concrete. Entre els collaboradors d'aquest lbum cal destacar Angelo Badalamenti, el guitarrista Johnny Marr i el quartet de corda d'Adrian Balanescu.

A l'any 2001, "Behaviour" fou remasteritzat i transformat en un disc doble, amb la inclusi d'un segon CD amb cares B, remescles i el senzill "Where the streets have no name (I can't take my eyes off you)". Aquest segon reb el nom de "Further listening 1990-1991".

Temes.

CDP 79 4310 2.

 Being boring - 6,49;
 This must be the place I waited years to leave - 5,30;
 To face the truth - 5,33;
 How can you expect to be taken seriously? - 3,56;
 Only the wind - 4,18;
 My october symphony - 5,17;
 So hard - 3,58;
 Nervously - 4,06;
 The end of the world - 4,43;
 Jealousy - 4,47;

Further listening 1990-1991.

 It must be obvious - 4,26;
 So hard (Extended dance mix) - 6,38;
 Miserablism - 4,07 fade out;
 Being boring (Extended mix) - 10,40;
 Bet she's not your girlfriend - 4,30;
 We all feel better in the dark (Extended mix) - 6,48;
 Where the streets have no name (I can't take my eyes off you) - 6,46;
 Jealousy (Extended version) - 7,58;
 Generic jingle - 0,14;
 DJ culture (Extended mix) - 6,53;
 Was it worth it? (12" mix) - 7,15;
 Music for boys (Ambient mix) - 6,13;
 DJ culture (7" mix) - 4,26;

Totes les canons compostes per Chris Lowe i Neil Tennant, i publicades per Cage Music Ltd./10 Music Ltd.

Senzills.

 So hard / It must be obvious (24 de setembre de 1990).
 Being boring / We all feel better in the dark (12 de novembre de 1990).
 Where the streets have no name (I can't take my eyes off you) / How can you expect to be taken seriously? (Mar 1991).
 Jealousy / Losing my mind (28 de maig de 1991).

Dades.
 Pet Shop Boys sn Chris Lowe i Neil Tennant.
 lbum produt per Pet Shop Boys i Harold Faltermeyer.
 Enginyers de so: Brian Reeves i Bob Kraushaar.
 Mesclat per Julian Mendelssohn.
 Programacions addicionals: Dominic Clarke.
 Guitarra a "Being boring": J.J. Belle.
 Guitarra a "This must be the place" i "My October symphony": Johnny Marr.
 Orquestra a "This must be the place" i "Only the wind" arranjada i dirigida per Angelo Badalamenti.
 Tub de plstic a "Being boring": Dominic Clarke.
 Quartet de corda ("My October symphony") arranjat per Adrian Belanescu i interpretat pel Belanescu Quartet.
 Veus addicionals a "My October symphony": Jay Henry.
 Veus ("Being boring", "How can you expect", "My October symphony", "Jealousy") enregistrades per Bob Kraushaar.
 Enregistrat als estudis Red Deer (Munic) i Sarm West (Londres). Assistents a Sarm West: Robin Barclay i Dnton Supple.
 Orquestra i cordes enregistrades als estudis Abbey Road per Haydn Bendall.
 Fotografia: Eric Watson.
 Disseny: Mark Farrow/3a i Pet Shop Boys.

Enllaos externs.
 http://www.psb-discography.com;
 Pgina dedicada al tema "Being boring" i a d'altres aspectes del disc Behaviour;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268484" title="Grand Prix Mundial de voleibol" nonfiltered="389" processed="387" dbindex="105399">
El Grand Prix Mundial de voleibol s una competici esportiva femenina de voleibol que disputen les seleccions ms potents d'aquest esport a nivell mundial.

 Histria .
Es disputa anualment des de 1993 i s la versi femenina de la Lliga Mundial de voleibol. La competici s'ha fet molt popular entre les nacions asitiques, d'on surten els principals inversors en la competici a hores d'ara. Aquest fet, ha provocat que les seus de la competici se situn habitualment al continent asitic i que a alguns continents, com l'europeu, sigui necessari disputar-se una fase de classificaci. La competici destac pels importants premis econmics que s'atorguen.

 Sistema de competici .
 Algunes seleccions han de classificar-se per una fase de classificaci, mentre que d'altres es classifiquen directament segons els rnquings de la FIVB.
 La competici es divideix en dues parts, una primera on els equips s'enfronten en una fase de grups a doble volta, amb partits d'anada i tornada, i una fase final disputada a una seu concreta. Les primeres seleccions de la fase de grups es classifiquen per la fase final.
 La selecci de la seu de la fase final es classifica directament per aquesta.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Web oficial FIVB;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268485" title="Pactes de la Moncloa" nonfiltered="390" processed="388" dbindex="105400">
Els Pactes de la Moncloa van ser els acords signats al Palau de la Moncloa durant la transici espanyola el 25 d'octubre de 1977 entre el Govern d'Espanya de la legislatura constituent, presidit per Adolfo Surez, els principals partits poltics amb representaci parlamentria en el Congrs dels Diputats i les associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres, amb l'objectiu de procurar l'estabilitzaci del procs de transici al sistema democrtic, aix com adoptar una poltica econmica que contingus la forta inflaci que arribava al 47%. 
La conjuntura econmica. 
La conjuntura econmica era greu desprs que la crisi del petroli de 1973 arribs a de ple a Espanya -a la qual no havia afectat tan rpidament com als pasos europeus considerarts aliats d'Israel per l'OPEP-, l'atur -que durant el franquisme quedava ocultat per l'emigraci a Europa, i que ara en crisi no acceptava, produint-se en canvi la tornada dels emigrants-, la inflaci havia superat la frontera del 40% a mitjan any 1977, i es temia la possibilitat d'arribar a xifres de veritable hiperinflaci, com les que posteriorment van sofrir els pasos iberoamericans. Es parlava de fugida de capitals des dels ltims anys del franquisme. 

Els empresaris, acostumats al corporativisme i a l' intervencionisme que presidia les relacions econmiques i socials durant el franquisme, recellaven de la nova situaci poltica i dels nous interlocutors socials, els sindicats de classe, que exhibien una retrica reivindicativa que, segons com fora entesa, de vegades era presa per revolucionria. 
Converses prvies. 
Amb anterioritat, Adolfo Surez havia sostingut converses amb Felipe Gonzlez i Santiago Carrillo, desprs de constituir-se les Corts Generals desprs de les eleccions del 15 de juny, amb la finalitat de sondejar la possibilitat d'un acord d'estabilitat, ats que el gabinet mancava de majoria absoluta. A ms, les Corts no s'havien plantejat com a constituents, i aquesta era la intenci de l'oposici i per una banda significativa de membres de la Uni de Centre Democrtic, partit del govern. AL mateix temps, Surez va encarregar al Ministre d'Economia i Hisenda, Enrique Fuentes Quintana, que tracts la possibilitat d'un acord marc amb els nous sindicats legalitzats, UGT i CCOO, per a evitar l'alt nivell de conflictivitat social. La UGT va rebutjar l'acord, aix com tamb algunes seccions sindicals de Comissions Obreres. 
Els acords. 
En el terreny poltic es va acordar modificar les restriccions de la llibertat de premsa, quedant prohibida la censura prvia i deixant al poder judicial les decisions sobre la mateixa; es va modificar la legislaci sobre secrets oficials per a permetre a l'oposici l'accs a la informaci imprescindible per a complir les seves obligacions parlamentries; es van aprovar els drets de reuni, d'associaci poltica i la llibertat d'expressi mitjanant la propaganda, tipificant els delictes corresponents per la violaci d'aquests drets; es va crear el delicte de tortura; es va reconixer l'assistncia lletrada als detinguts; es va despenalitzar l'adulteri i el amistanament; es va derogar l'estructura del Movimiento Nacional, aix com altres mesures sobre la restricci de la jurisdicci penal militar.

En matria econmica es va reconixer l'acomiadament lliure per a un mxim del 5 per 100 de les plantilles de les empreses, el dret d'associaci sindical, el lmit d'increment de salaris es va fixar en el 22% (inflaci prevista per a 1978), es va establir una contenci de la massa monetria i la devaluaci de la pesseta (fixant el valor real del mercat financer) per a contenir la inflaci; reforma de l'administraci tributria davant el dficit pblic, aix com mesures de control financer a travs del Govern i el Banc d'Espanya davant el risc de fallides bancries i la fugida de capitals a l'exterior. Els signants van ser finalment Adolfo Surez en nom del govern, Leopoldo Calvo Sotelo (per UCD), Felipe Gonzlez (pel Partit Socialista Obrer Espanyol), Santiago Carrillo (pel Partit Comunista d'Espanya), Manuel Fraga (per Aliana Popular), Enrique Tierno Galvn (pel Partido Socialista Popular), Josep Maria Triginer (per el Partit Socialista de Catalunya), Joan Revents (per Convergncia Socialista de Catalunya), Juan Ajuriaguerra (pel Partit Nacionalista Basc) i Miquel Roca per Convergncia i Uni. Manuel Fraga no va subscriure l'acord poltic, per s l'econmic. Els acords van ser ratificats posteriorment al Congrs i al Senat. 

Enllaos externs.
Text ntegre;
Fotografia dels signants, al sal de reunions del Palau de la Moncloa;
Referncies.
Carr, Raymond. Espaa: de la Restauracin a la democracia, 1875~1980. Ediciones Ariel. Barcelona, 1983. ;
 Juli, Santos. Los socialistas en la poltica espaola, 1879-1982. Ediciones Taurus. Madrid, 1999.
Fuentes Quintana, Enrique. De los Pactos de la Moncloa a la entrada en la Comunidad Econmica Europea (1977-1986) Revista ICE. Noviembre de 2005. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268487" title="Santos Juli" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="105401">
Santos Juli Daz (Ferrol, 1940 - ) s un historiador gallec. s doctor en Cincies Poltiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i catedrtic del Departament d'Histria Social i del Pensament Poltic de la UNED, s autor de nombrosos treballs sobre histria poltica i social d'Espanya durant el segle XX, aix com d'historiografia.  Tamb es comentarista al diari El Pas. El 2004 va rebre el Premio Nacional de Historia de Espaa atorgat pel Ministeri de Cultura. 

Otras obras.
Vctimas de la Guerra Civil (2005);
El franquismo (2005) (amb Giuliana de Febo);
Historias de las dos Espaas (2004);
Historia econmica y social, moderna y contempornea de Espaa (2002) ambn Ana Guerrero Latorre i Sagrario Torres Ballesteros;
Madrid, historia de una capital (2000) amb David Ringrose i Cristina Segura;
El aprendizaje de la libertad, la cultura de la transicin (2000) amb Jos Carlos Mainer;
Un siglo de Espaa: Poltica y Sociedad (1999);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268488" title="Premio Nacional de Historia de Espaa" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="105402">
El Premio Nacional de Historia de Espaa s un premi literari de llarga trajectria que atorga anualment el Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport d'Espanya. Premia la millor obra en l'especialitat d'histria d'Espanya, escrita per un autor o autors espanyols, en qualsevol de les llenges espanyoles, entre totes les publicades a Espanya l'any anterior, en la seva primera edici. Est dotat amb 15.000 euros. 

Aquest guard t per objecte reconixer i estimular la important labor d'estudi i investigaci sobre temes relacionats amb la histria d'Espanya. Va Ser creat en 1981. T com antecedents el Premi Nacional de Literatura Menndez Pelayo (de 1955 a 1972) per a llibres d'estudis histrics o biogrfics i el Premi d'Histria d'Espanya i Amrica, durant el perode hispnic Marcelino Menndez Pelayo (1975-1980).

Guardonats.
2007 - Luis Gil Fernndez, per El Imperio luso-espaol y la Persia Safvida, Tomo 1 (1582-1605). (ISBN 84-7392-638-2);
2006 - Antonio Miguel Bernal. Coronil (Sevilla), 1941. Espaa, proyecto inacabado: costes/beneficios del imperio.
2005 - Santos Juli Daz. Historias de las dos Espaas. (ISBN 8430605169);
2004 - Julio Valden Baruque. Alfonso X: la forja de la Espaa moderna. (ISBN 84-8460-277-X);
2003 - Luis Ribot Garca. La Monarqua de Espaa y la guerra de Mesina (1674-1678).  ;
2002 - Fernando Chueca Goitia. Historia de la Arquitectura Espaola II.  ;
2001 - Luis Surez Fernndez. Isabel I, reina.  ;
2000 - Carmen Iglesias. Smbolos de Espaa.  ;
1999 - Vctor Nieto Alcaide. La vidriera espaola. Ocho siglos de luz.  ;
1998 - Eloy Benito Ruano. Reflexiones sobre el ser de Espaa (Trabajo colectivo).  ;
1997 - Antonio Jimnez-Landi. La Institucin Libre de Enseanza y su ambiente.  ;
1996 - Juan Marichal. El secreto de Espaa.  ;
1995 - Gonzalo Anes lvarez. El siglo de las luces. (ISBN 84-206-9569-6);
1994 - Miguel ngel Ladero Quesada. Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369).  ;
1993 - Fernando Checa Cremades. Felipe II, mecenas de las artes.  ;
1992 - Miguel Artola Gallego. Enciclopedia de Historia de Espaa. (ISBN 84-206-5294-6);
1991 - Felipe Ruiz Martn. Pequeo capitalismo, gran capitalismo.  ;
1990 - Francisco Comn Comn. Hacienda y economa en la Espaa contempornea (1800-1936).  ;
1989 - Emilio Garca Gmez. Foco de antigua luz sobre la Alhambra.  ;
1988 - Miquel Batllori. Humanismo y Renacimiento.  ;
1987 - Julio Gonzlez Gonzlez. Reinado y diplomas de Fernando III.  ;
1986 - Carlos Seco Serrano. Militarismo y civilismo en la Espaa contempornea.  ;
1985 - Manuel Fernndez lvarez. La sociedad espaola en el Siglo de Oro.  ;
1984 - Jos Mara Font Rius. Cartas de poblacin y franquicia de Catalua.  ;
1983 - Declarat desert.  ;
1982 - Jos Manuel Cuenca Toribio. Andaluca, historia de un pueblo.  ;
1981 - Jos Mara Jover Zamora. La era Isabelina y el Sexenio democrtico (1834-1874).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268490" title="Medalla del Servei General (1918)" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="105403">
La Medalla del Servei General (angls: General Service Medal) s una condecoraci britnica, creada per Jordi V el 19 de gener de 1923. Era atorgada per reconixer el servei en operacions menors de l'Exrcit i la RAF, per a les quals no s'hagi creat una medalla especfica. Era equivalent a la Medalla Naval del Servei General, i va quedar derogada a l'establir-se la Medalla del Servei General 1962.

Es van crear 17 barres, i la medalla no es pot lluir sense barra.

 Disseny .

Una medalla rodona en plata de 36mm de dimetre. 

A l'anvers apareix l'efgie coronada del monarca regnant, mentre que al revers apareix la figura alada de la Victria amb un casc grec, portant un trident i sostenint una corona de llorer sobre els emblemes de l'Exrcit (l'espasa) i la RAF (les ales)

Penja d'una cinta morada amb una franja central verda. Les 3 franges tenen la mateixa amplada.

 Barres .

 Prsia del Sud:
 Servei a o prop de Bushire amb el Major General J.A. Douglas i el Brigadier A.M.S. Elsmine entre el 12 de novembre de 1918 i el 22 de juny de 1919;
 Servei a o prop de Bandar Abbas amb el Major General Sir P. Sykes o el Tinent Coronel E.F. Orton entre el 12 de novembre de 1918 i el 3 de juny de 1919;
 Kurdistan:
 A Kirburk entre el 23 de maig i el 31 de juliol de 1919;
 A Dohock entre el 14 de juliol i el 7 d'octubre de 1919;
 Al nord de les bases avanades entre Akra i Amadia entre el 7 de novembre i el 6 de desembre de 1919;
 Operacions sota el Mariscal de l'Aire Sir John Salmond o el Coronel B. Vincent entre el 19 de mar i el 18 de juny de 1923;
 Operacions sota el Comandant H.T. Dobbin entre el 27 de mar i el 28 d'abril de 1923;
 Iraq:
 Servei a Ramadi entre el 10 de desembre de 1919 i el 13 de juny de 1920;
 Part de l'establiment d'Iraq entre l'1 de juliol i el 17 de novembre de 1920;
 Nord-oest de Prsia: Atorgada als membres de la Noperforce (Fora del Nord de Prsia) i diverses lnies de comunicacions, servint sota el Brigadier H.F. Bateman-Champain al 1920;
 Desert del Sud-est d'Iraq: Atorgada al personal de la RAF pel seu servei contra els Akhwan, sota el comandament del Comodor de l'Aire T.C.R. Higgins entre el 8 i el 22 de gener de 1928, o sota el comandant del Comandant d'Ala E.R.C. Nanson entre el 22 de gener i el 3 de juny de 1928;
 Nord del Kurdistan: per operacions contra el Sheik Admed de Barzan a la zona de Diana-Erbil-Aqra-Suri al nord de la frontera turca, entre el 15 de mar i el 21 de juny de 1932;
 Palestina: Pel servei a Palestina, sota el mandat de la Societat de Nacions, entre el 19 d'abril de 1936 i el 3 de setembre de 1939;
 Sud-est Asitic 1945-46: atorgada al personal britnic involucrat al sud-est asitic desprs de la rendici japonesa del 15 d'agost de 1945, per activitats diverses, com la vigilncia dels presoners de guerra japonesos o el manteniment de la llei i el ordre. Al novembre de 1946, les tropes britniques van ser rellevades de les seves responsabilitats a les anteriors potncies colonials.
 Neteja de Mines i Bombes 1945-49: atorgada per un total de 180 dies de servei actiu retirant mines i bombes al Regne Unit entre maig de 1945 i setembre de 1949.
 Neteja de Mines i Bombes 1945-56: atorgada als que es van qualificar per a la medalla en el perode 1949-1956;
 Palestina 1945-48: part de la resoluci de la revolta 1936-39 va ser la imposici d'una quota d'immigraci pels jueus que volien anar a Palestina. Aix va fer que els jueus comencessin una guerra de guerrilles contra les forces britniques al 1940. El servei previ a Palestina abans de 1945 comptava com part del servei a la Segona Guerra Mundial, comptant noms per a aquesta barra el servei entre el 27 de setembre de 1945 i el 30 de juny de 1948.
 Malaia: Pel servei a Malaia i Singapur contra les forces de la guerrilla comunista entre el 16 de juny de 1948 i el 31 de juliol de 1960. Per a la Colnia de Singapur, les dates eren entre el 16 de juny de 1948 i el 31 de gener de 1959.
 Zona del Canal: atorgada per 30 dies de servei continuat a la zona entre octubre de 1951 i octubre de 1954;
 Xipre: al 1956, el moviment xipriota per a la uni amb Grcia (Enosis) comen sota el lideratge de l'Arquebisbe Macari i el General George Grivas. El General comand l'organitzaci de guerrilles EOKA contra les tropes britniques de l'illa. El conflicte va ser molt sagnant, involucrant a uns 40.000 soldats britnics en 4 anys;
 Prxim Orient: pel servei a l'Orient Mitj entre el 31 d'octubre i el 22 de desembre de 1956. Aquest conflicte s sovint anomenat la "Crisi de Suez" o pel seu nom en clau, "Operaci Mosqueter";
 Pennsula arbiga: degut a un desacord per territoris, associat amb drets petrolfers, l'Iman d'Oman es rebell contra el Sult de Muscat. Desprs d'unes retirades inicials, el Sult deman l'ajut de les forces britniques. No va ser fins que les tropes especials britniques van ser desplegades que els rebels no es van retirar fins a les muntanyes de Jebel Akhbar. El perode que qualificava era de 30 dies de servei entre l'1 de gener de 1957 i el 30 de juny de 1960, a la Colnia d'Aden o els Sultanats de Muscat i Oman, o als estats adjacents del Golf.
 Brunei: Per un mnim d'un dia de servei a una de les zones operatives situades a Brunei, al nord de Borneo o a Sarawak entre el 8 i el 24 de desembre de 1962.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268493" title="Catedral de Saint Paul" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="105404">

La catedral de Saint Paul (en angls Saint Paul's Cathedral) a Londres va ser construda entre 1676 i 1710 sota la direcci de l'arquitecte Christopher Wren i sobre les runes d'una antiga catedral medieval de menor envergadura cremada en el gran incendi de 1666. s un de les poques edificacions de la zona que va sobreviure a la Segona guerra mundial i ha sigut escenari d'esdeveniments com el casament del prncep Carles amb la princesa Diana.

Histria.

Al lloc que ocupa es va construir la primera esglsia saxona, de fusta, el 604 grcies a sant Mellitus, un seguidor de sant Agust, que tenia per missi convertir els anglosaxons. Aquesta construcci original va ser renovada als anys 675, 962 i 1087. Desprs de la reforma, la catedral va caure en l'oblit fins que Inigo Jones va comenar la seva restauraci el 1633, afegint el prtic classicista. Tanmateix, l'esglsia es va cremar en el Gran incendi i va haver de ser reconstruda. Christopher Wren s'encarreg de reconstruir-la en un nou estil barroc.



El primer projecte de Wren de 1672 va trobar una forta resistncia per part dels conservadors. Finalment se'n aprov un de menys espectacular el 1675, encara que la concepci de Wren s'impos com es pot observar a l'esplendor de la catedral.

 La primera pedra va ser posada el 21 de juny de 1675, el cor obert al pblic el 2 de desembre de 1697, l'ltima pedra va dominar l'edifici el 1710, trenta-cinc anys desprs del comenament de la seva construcci. La seva cpula i els seus campanars van ser concebuts per dominar la ciutat tota sencera.

Les torres de la faana no estaven al disseny original i foren afegides per Wren el 1707, quan ja tenia 75 anys, per installar-hi sengles rellotges. 
 
James Thornhill va pintar imatges de la vida de sant Pau a la cpula, Grinling Gibbons va tallar la fusta del cor, Bernard Smith el grandis orgue, Jean Tijoy va realitzar els reixats del cor i generacions posteriors van continuar amb la decoraci del temple. El mosaic del cor s d'inspiraci bizantina i representa la creaci del mn segons el gnesi. Caius Gabriel Cibber va esculpir el front del transsepte del sud i  Francis Bird el gran front occidental.

 La catedral tamb destaca per la seva cpula, la major del mn desprs de la de la Baslica de Sant Pere a Roma. Es poden observar de ms prop els seus frescs pujant 530 esglaons, i desprs sortir de la cpula i aprofitar d'una bona vista panormica de la ciutat.

La catedral ha viscut esdeveniments com la cerimnia de matrimonis reials i els funerals d'herois nacionals com Winston Churchill i Horatio Nelson, enterrat a la cripta, juntament amb Wellington, Lawrence de Arabia, o el pintor Edwin Landseer i l'arquitecte Christopher Wren.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268494" title="Julen de Madariaga Aguirre" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="105405">
Julen Kerman de Madariaga Aguirre (Bilbao, Biscaia, 1932) s un advocat basc, un dels fundadors d'ETA. Era fill d'un advocat del Partit Nacionalista Basc que hagu de fugir a Xile poc abans d'acabar la guerra civil espanyola. El 1942 va tornar a Bilbao, per va estudiar dret a la Gran Bretanya alhora que duia a terme una important tasca clandestina. El 1952 va fundar dins les Eusko Gaztedi (Joventuts del PNB) el grup de reflexi Ekin, que fou el germen d'ETA fundada el 1959 per ell mateix amb Jos Luis lvarez Emparantza Txillardegi, Jos Mara Benito del Valle i altres.

El 1962 organitz amb Txillardegi i Iigo Igaray la IAssemblea d'ETA a Baiona, i des d'aleshores es mant a l'exili. El govern francs li va prohibir en residir en els dotze departaments ms propers a la frontera espanyola i el 1964 fou confinat per les autoritats franceses. El 1965 marx a Algria i el 1972 fou expulsat a Xile. Va arribar a estar encausat en el procs de Burgos i sempre se'l consider com a dirigent de la lnia dura. A la mort de Franco munt una fbrica d'aixetes a Biarritz, fou un dels inspiradors de l'alternativa KAS, d'Herri Batasuna el 1978 i defens l'assassinat de Yoyes. 

El 12 de mar de 1988 fou detingut arran de l'operaci Sokoa acusat de tenir empreses tapadora al Pas Basc francs per a finanar a ETA, i fou empresonat fins el 1991. Aleshores es mostr partidari de la negociaci i va abandonar oficialment ETA en 1995, desprs de l'assassinat de Gregorio Ordez. Es va incorporar al despatx d'advocats de Txema Montero i el 2001 es va incorporar a la direcci d'Aralar.  El juny de 2006 fou novament detingut acusat de formar part de l'entramat financer d'ETA, per ha quedat en llibertat sota control judicial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268495" title="Jos Luis lvarez Enparantza" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="105406">

Jos Luis lvarez Enparantza (Sant Sebasti, 1929) ms conegut pel pseudnim Txillardegi, s un lingista, poltic i escriptor basc. Se'l considera una de les persones que ms ha influenciat en el nacionalisme basc i la cultura basca en la segona meitat del segle XX.

Labor literria.
Durant anys tamb va utilitzar els pseudnims "Igara", "Usako" i "Larresoro" en diferents publicacions en basc. La seva obra Leturiaren Egunkari Ezkutua es considera la primera novella moderna escrita en basc i va marcar un abans i un desprs en la literatura basca. Tamb va formar part del moviment a favor del basc Euskal Herrian Euskaraz.

Labor poltica. 
Membre del Partit Nacionalista Basc en la seva joventut, va defensar una concepci del basc basada en la llengua, impulsant la defensa i l'estudi del basc. Txillardegi va ser un dels fundadors de ETA en 1959 juntament amb Julen de Madariaga Aguirre i altres joves nacionalistes, i va ser cap visible de la branca cultural del moviment. 

El 1977 va participar en la fundaci de la coalici Herri Batasuna com  dirigent del partit Euskal Sozialista Biltzarrea (Congrs de Socialistes Bascos) i va ser escollit senador per Guipscoa per la coalici abertzale a les eleccions generals espanyoles de 1986. En considerar que l'estratgia armada era inviable, durant un temps va militar a Aralar i va decidir desvincular-se pblicament quan en el 2007 aquest partit va participar en un acte de solidaritat amb les vctimes d'ETA organitzat pel Govern Basc i es va presentar a les eleccions municipals en coalici amb Ezker Batua-Berdeak. En les eleccions generals de 2008, es va anunciar la seva presncia en la candidatura al Senat d'ANB per la circumscripci de Guipscoa.

 Obres .
 Novelles .
 Leturiaren egunkari ezkutua (1957);
 Elsa Scheelen (1969);
 Peru Leartzako (1960);
 Haizeaz bestaldetik (1979);
 Exkixu (1988);
 Putzu (1999);
 Labartzari agur (2005);
 Assaig .
 Huntaz eta hartaz (1965);
 Hizkuntza eta pentsakera (1972);
 Sustrai bila. Zenbait euskal koropilo (1970);
 Euskara batua zertan den (1974);
 Oinarri bila (1977);
 Euskal Herritik erdal herrietara (1978);
 Fonologiaren matematikuntza (1978);
 Euskal fonologia (1980);
 Euskal dialektologia (1983);
 Euskal azentuaz (1984);
 Elebidun gizartearen azterketa matematikoa (1984);
 Euskal kulturaren zapalketa 1956 1981 (1984);
 Soziolinguistika matematikoa (1994);
 Euskal Herria helburu (1994);
 Lingua Navarrorum (1996, Orain);
 Euskararen aldeko borrokan (2004);
 Euskal Gramatika (1978);

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268498" title="Ezker Batua-Berdeak" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="105407">
Ezker Batua-Berdeak (EB-B) s una organitzaci poltica independent del Pas Basc on participen diferents partits, collectius socials i ciutadans independents d'esquerres. Es defineix com un moviment social i poltic "adscrit a l'esquerra transformadora a Euskadi" i es federa voluntriament amb Izquierda Unida a nivell estatal i europeu, convertint-se en el seu referent poltic al Pas Basc. El seu coordinador general s Javier Madrazo, actual Conseller d'Habitatge i Assumptes Socials del Govern Basc. 
 Histria .
Com la seva germana a nivell estatal, neix el 1986 producte de la plataforma conjunta que demana el NO en el referndum d'entrada d'Espanya a l'OTAN. Sorgeix com una coalici de partits poltics composta per EPK/PCE (federaci basc-navarresa del PCE), PASOC (Partit d'Acci Socialista), IR (Izquierda Republicana) i PCV (Partit Comunista Basc). Amb el temps passa a definir-se com un moviment sociopoltic, i a associar-se amb altres grups poltics i organitzacions i collectius que es defineixin com a militants de l'esquerra transformadora basca, al mateix temps que alguns dels partits fundadors, com Idquierda Republicana, es desvinculen del projecte. 

La seva denominaci en un primer moment era Izquierda Unida. Ms tard va afegir al nom oficial la seva versi en euskera (Ezker Batua), amb el que les sigles van passar a ser IU-EB. Amb l'entrada de Berdeak (Els Verds) en l'organitzaci, va passar a emprar la denominaci Esquerra Unida/Ezker Batua-Berdeak, denominaci que es va seguir usant desprs de la sortida del grup ecologista (ltimament "Berdeak", el grup d'"Els Verds", es presenta a eleccions amb veu prpia). En la VI Assemblea, celebrada en juliol de 2004, l'organitzaci va adoptar el nom oficial de Ezker Batua - Berdeak. 

Ezker Batua-Berdeak ha tingut els segents Coordinadors Generals: 
 Rafael Simn, triat en la I assemblea. ;
 Paco Doate, en la II assemblea. ;
 Enrique Gonzalez, en la III assemblea. ;
 Javier Madrazo, en les IV, V i VI assemblees. ;

Des del 2001, aquesta organitzaci forma part del Govern Basc al costat de Partit Nacionalista Basc i Eusko Alkartasuna. A les eleccions al Parlament Basc de 2005 va conservar un diputat per territori histric (tres en total: Oskar Matute, Antton Karrera i Kontxi Bilbao), no registrant una prdua percentual significativa de vots. Amb l'oposici de sectors prxims al EPK/PCE i altres sectors anteriorment vinculats a Madrazo, la reentrada d' EB en el govern va ser ratificada internament en 2005 en un referndum als i les afiliades; aquest referndum va ser criticat pels sectors contraris a la reedici del tripartitt per considerar que va ser convocat amb falta de transparncia i d'informaci. Destacable s la llarga durada del mandat de Javier Madrazo com a Coordinador General. La VII Assemblea, en la qual es triar Coordinador/a General, es portar a terme probablement desprs de l'estiu de 2008. 
 Ideologia .
Ezker Batua-Berdeak establix com a objectiu transformar gradualment el vigent sistema capitalista econmic, social i poltic en un sistema socialista democrtic fonamentat en els principis de justcia, igualtat i solidaritat, i aspira a un Estat espanyol federal i republic com forma d'organitzaci a travs del seu pla de "Federalisme de Lliure Adhesi" (FLA). 

Aquesta organitzaci s'ha posicionat en contra de la violncia de ETA, a favor del dret de autodeterminaci dels pobles, aix com de la fi de la dispersi dels presos bascos. Va defensar un "s crtic" a la Proposta de Nou Estatut Poltic d'Euskadi (conegutcom a "Pla Ibarretxe"), que aprovs per unanimitat el ple del Consell de Govern Basc el 25 d'octubre de 2003, i entre les seves iniciatives de Govern es troba la Llei de Parelles de fet i la Llei del Sl, aprovada al Parlament Basc al juny de 2006. 
 Representaci institucional .
Dos ajuntaments, 99 regidors, 8 junteros forals i 3 diputats autonmics. 
 Evoluci electoral .
Observant els resultats en les eleccions al Parlament Basc, s perceptible una tendncia a la baixa des de 1998, primer acusada perdent la meitat de votants (de 9,15% en 1994 a 5,68% en 1998), i desprs de manera ms suau per continuada. Va ser significativament sorpresiu l'escs nombre de vots a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 al Pas Basc assolit per aquesta formaci pel que fa a altres eleccions. 



Aquestes dades no han tingut gran rellevncia, perqu en distribuci d'escons la progressi s ascendent (de 2 a 3), per l'entrada en el Govern Basc i la seva repercussi meditica i molt especialment perqu la illegalitzaci de Batasuna va deixar un buit electoral de la qual Ezker Batua-Berdeak va sortir mpliament beneficiada, sobretot en les eleccions municipals, passant d'un 4,38% i 26 regidors en 1999 al 8,04% i 77 representants en 2003, on tamb es van registrar un 10,04% de vots anullats, en la seva immensa majoria de la illegalitzada AuB (en 1999 noms el 0,8% van ser nuls). 

s ressenyable que el PNB va rebaixar el mnim percentatge de vot necessari per a obtenir representaci en el Parlament Basc per cada territori histric del 5% al 3%, assumpte que va ser interpretat com una ajuda directa al seu soci. Aquesta situaci d'aparent xit electoral s'ha vist frenada tant per la presncia de EHAK com per l'aparici, amb 1 esc per Guipscoa, d'Aralar. La grfica descendent que reflecteixen els resultats posa de manifest una progressiva deterioraci de l'espai electoral d'Ezker Batua-Berdeak.

 Acci de govern .
Ezker Batua-Berdeak va accedir a la Conselleria d'Habitatge i Assumptes Socials del Govern Basc desprs dels comicis autonmics de 2001 i la conformaci del govern tripartitt. Entre altres iniciatives, el Departament d'Habitatge encapalat per Javier Madrazo va instaurar els sortejos davant notari per a les adjudicacions d'habitatge protegit, ja que abans eren els propis promotors qui les adjudicaven personalment. A ms, es va establir que les VPO mantinguessin indefinidament la seva qualificaci d'habitatge protegit. El 30 de juny de 2006 el Parlament va aprovar la primera Llei basca del Sl de la democrcia, que obliga a fer reserves d'habitatge protegit en un 75% per al sl urbanitzable. El Govern central havia donat llum verda el 26 de maig a un avantprojecte de llei del sl que exigiria reserves del 25%. La llei basca va comptar amb el vot dels grups parlamentaris de PSE-EE, Aralar, EA i PNB a ms de la prpia EB. Ja en l'anterior legislatura EB havia presentat un primer projecte de Llei del Sl que no va contar amb majoria parlamentria suficient. L'ltima proposta del Departament d'Habitatge d'instaurar una taxa diria de nou euros a cada habitatge buit per a promoure el lloguer ha generat un ampli debat social. Tant el PP a travs d'algunes veus com la de Alfonso Alonso, o Josu Jon Imaz i altres noms del seu mateix sector dintre del PNB com Jos Luis Bilbao han criticat durament la proposta, mentre que la Plataforma per un Habitatge Digne i el EGK (Consell de la Joventut d'Euskadi) l'han vist amb bons ulls.

 Enllaos externs .
Pgina oficial d'Ezker Batua-Berdeak;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268501" title="Segona divisi espanyola 1932/33" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="105408">
 Classificaci .


El CD Castell va ser desqualificat desprs de negar-se a jugar els ltims cuatre partits com a local a Valncia. Finalment, els quatre partits es comtaren com a derrotes i es respectaren la resta de resultats perqu no afectaren als implicats en l'ascens.  El camp de El Sequiol va ser clausurat pels incidents en el partit que disputaren el CD Castell front al Real Oviedo. Posterior el equip castellonec va ser refundat com l'Sport La Plana i jug la temporada 1934/35 a la Tercera divisi.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Oviedo.
 Ascens a Primera divisi: Real Oviedo.
 Descens a Segona divisi: Alavs.
 Ascens a Segona divisi: CE Sabadell.
 Descens a Tercera divisi: CD Castell.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268502" title="Matana de Sabra i Xatila" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="105409">

La Matana de Sabra i Xatila (rab:                   ) fou una massacre duta a terme el setembre de 1982 per milicians de les Falanges Libaneses contra els camps de refugiats palestins en aquestes localitats prop de Beirut, al Lban.

Els milicians de les Falanges Libaneses sota el comandament de Elie Hobeika van ser autoritzats a entrar als camps de refugiats palestins situats en una zona sota control militar israeli, i assassinaren milers de civils, majoritriament ancians i criatures, ja que els homes n'havien marxat. La xifra de vctimes, tanmateix, oscilla entre els centenars de morts segons les fonts militars israelianes, i els milers segons fonts rabs o de periodistes com l'israeli Amnon Kapeliouk o el britnic Robert Fisk. 

Ariel Sharon, aleshores responsable de l'exrcit israeli, seria jutjat per la justcia Belga com a responsable dels fets l'any 2001, finalment, per, la cort desestim el cas per manca de competncies. Els fets van ser investigat pel govern d'Israel, sent Menahem Beguin qui va encarregar la Comissi Kahan amb l'objectiu d'esclarir els fets. En contraposici, el mxim responsable material de la massacre, Elie Hobeika mai va ser jutjat per aquests fets.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268503" title="Edison Music Awards" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="105410">
Els Edison Music Awards (habitualment abreujat Edison) s un premi musical neerlands de gran prestigi, creat al 1960. La distinci s'atorga a productes sonors de qualitat excepcional. s l'equivalent neerlands del Premi Grammy americ, que s'ha creat noms un any abans.

Els organitzadors, la comissi CCGC, volen premiar artistes que van sortir la millora realitzaci de l any al seu gnere, segons l'avs dels jurats. L'escriptor Dimitri Frenkel Frank va suggerir el nom Edison i l'organitzaci d'una Grand Gala du Disque, una gala prestigiosa a la qual els premis es confereixen en la presncia de l'elit musical i cultural del pas. L'estrena va tenir lloc el 22 d'octubre de 1960 al Concertgebouw d Amsterdam, durant una festa musical de set hores amb unes cinquanta representacions de les quals cinq van obtenir un Edison. 

Hi ha tres categories: pop, clssica i jazz. De vegades, s'atorga un premi pel conjunt de l'obra d'un artista, com al 2006 per al cantautor Ramses Shaffy i la cantatriu de jazz Rita Reys.

El nom prov de Thomas Alva Edison, l'inventor del gramfon. El premi consta d'una petita esttua de l'escultor Pieter d'Hont.
Enllaos externs.
Web de l'Edison;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268504" title="Segona divisi A espanyola 1984/85" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="105411">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: UD Las Palmas.
 Ascensos a Primera divisi: UD Las Palmas, Cdiz CF i Celta de Vigo.
 Descensos a Segona divisi: CD Mlaga, Elx CF i Real Murcia.
 Ascensos a Segona divisi: Sestao Sport, Deportivo Aragn, Rayo Vallecano i Albacete.
 Descensos a Segona divisi B: UD Salamanca, Granada CF, Calvo Sotelo i Lorca Deportiva.
 Mxim golejador:  Mejas II (Cdiz CF).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268511" title="Bill Holland" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="105412">
 Bill Holland   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 18 de desembre del 1907 a North Carolina. 

Holland va ser campi en diverses categories abans de crrer a la Champ Car a les temporades 1947-1953 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de diversos d'aquests anys .

Bill Holland va morir el 19 de maig del 1984.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bill Holland va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 6;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268512" title="Incident de l'illa de Zhenbao" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="105413">
L'incident de l'illa de Zhenbao (Damanski en rus) el 2 de mar de 1969, i va representar el moment de mxima tensi entre la Uni Sovitica i la Repblica Popular de la Xina, desprs de la ruptura sino-sovitica, que va propiciar un seguit de tensions territorials frontereres entre els dos pasos.

L'incident es va produir quan soldats xinesos van atacar un grup de la gurdia de fronteres sovitica, amb el resultat de 31 morts i 14 ferits. Els sovitics van respondre el 15 de mar, bombardejant tropes a la banda xinesa i atacant l'illa de Zhenbao, en el riu Ussuri. Segons fonts sovitiques - desmentides pels xinesos - les baixes xineses van ser d'uns 800 soldats, i les seves uns 60. Aquest enfrontament armat suposaria el punt ms baix en les relacions entre els dos pasos, i es va arribar a tmer la possibilitat d'una gran guerra entre les dues potncies comunistes.

Un documental sovitic anomenat "Illa de Damansky" recull entrevistes amb combatents de totes dues bandes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268513" title="Bobby Ball" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="105414">
 Bobby Ball   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 26 d'agost del 1925 a Phoenix, Arizona. 

Ball va crrer a la Champ Car a les temporades 1951-1952 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Bobby Ball va morir el 27 de febrer del 1954 desprs d'estar 14 mesos en coma degut a un accident disputant una cursa a Phoenix, Arizona.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bobby Ball va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 2;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268514" title="Joe James" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="105415">
 Joe James   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 23 de maig del 1925 a Saucier, Mississippi. 

James va crrer a la Champ Car a les temporades 1951-1952 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Joe James va morir el 5 de novembre del 1952 disputant una cursa a San Jose, Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Joe James va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268517" title="Diego Mesa Felpez de Guzmn" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="105416">
Diego Mesa Felpez de Guzmn y Dvila (1590-1655), fou un militar i poltic espanyol.

Vescomte de Butarque, marqus de Legans, comanador major de Lle, governador de Mil entre el 1635 i el 1641, tret d'uns mesos el 1636 que el substitu Fernando de Ribera, es va casar amb Policena Spnola y Doria, que va morir el 1639 i era filla d'Ambrogio Spinola, amb qui va tenir tres fills: Gaspar Mesa Felpez de Guzmn y Spnola, Ins Dvila y Spnola, i Ambrosio Spnola. Se li va concedir la grandesa d'Espanya el 19 d'agost de 1634, sent declarada perptua el 1640. Era cos de Gaspar de Guzmn y Pimentel, el Comte-duc d'Olivares,

Durant la Guerra dels Trenta Anys va defensar el ducat dels francesos, desallotjant a Henri de Rohan de la Valtellina el 1637. Es va aliar amb el prncep Toms de Savoia sense poder evitar la conquesta de Tor per Henri Harcourt de Lorena el 1640.

Fou nomenat Virrei de Catalunya El 1642, durant la Guerra dels Segadors, Felip IV d'Espanya, veient que la major part de Catalunya estava en mans franceses i catalanes, va decidir llanar una ofensiva per pendre Lleida. Tropes de Saragossa i Tarragona van ser enviades per atacar als francesos de Lleida, que es van trobar al pla de les Forques, i els espanyols van acabar derrotats. En canvi, el 1646 va evitar la captura de la ciutat, que el 1644 havia pres Felipe da Silva.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268520" title="Perino del Vaga" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="105417">

Perino del Vaga o Perin del Vaga (Florncia, 1501 - Roma, 1547) va ser un pintor itali del Renaixement. El seu nom vertader era Pietro Bonaccorsi.

Va iniciar la seua formaci a Florncia, al taller de Ridolfo Ghirlandaio, on va estudiar sota la tutella d'un pintor anomenat Vaga, de qui va rebre el sobrenom.

Al voltant de 1517 es va traslladar a Roma, on var entrar a treballar al taller de Rafael, participant en la decoraci de les  Lgies Vaticanes, sent ajudant de Giovanni da Udine en els frescos de la Sala dels Pontfexs. Individualment, ve realitzar la decoraci de la sala del Palau Baldassini, en la qual reelabora models de Rafael, Peruzzi i Giulio Romano, amb un original estil caracteritzat per la grcia, la fludesa i l'artificialitat.

Entre 1522 i 1523 va residir de nou a Florncia, on va fer amistat amb Rosso Fiorentino i amb qui va realitzar un dibuix molt elogiat: Els deu mil mrtirs, avui desaparegut.

L'any 1527 va acceptar entrar al servei d'Andrea Dria per a realitzar la decoraci  del Palau Fassolo de Gnova, punt de referncia fonamental per als posteriors desenvolupaments de la pintura local als palaus de la noblesa, on va executar els temes  de Els Triomfs, Els Herois, La Caiguda dels gegants o El naufragi de Enees.  D'aquest  perode genovs sn tamb nombrosos retaules d'altar i cartons per a tapissos.

El 1538 va tornar a Roma, on va realitzar importants encrrecs per a la cort papal, com ara la decoraci de la Sala Paulina o les Cambres del Castello de Sant'Angelo, aix com la Sala de la Signatura del Vatic. En aquestes obres abandona el fred i arqueolgic estil assumit en  el seu perode genovs, creant escenes ms enrgiques i atapedes de figures inspirades en Miquel ngel.

La riquesa de la seua cultura, l'elegncia del dibuix i el ritme inquiet de les seues composicions fan d'ell una de les figures ms importants del manierisme, amb gran nombre de seguidors a Roma i a Gnova.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268534" title="Abdlziz" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="105418">

Abdlziz, en rab            Abd al-Az z, (9 de febrer de 1830   4 de juny de 1876) va ser sold de l'Imperi Otom, regnant entre el 25 de juny de 1861 i el 30 de maig de 1876. Era fill del sold Mahmut II i va succer el seu germ Abdlmecit.

Nascut a Istanbul, Abdlziz va rebre una educaci otomana, per va ser un admirador del desenvolupament d'Europa. Les occidentalitzants reformes Tanzimat que havia divisat el seu pare i havia comenat implantar el seu germ, van ser continuades durant el regnat d'Abdlziz sota la direcci dels seus ministres principals: Fuat Paix i Al Paix.

El seu regnat fou marcat per la situaci als Balcans amb revoltes a Montenegro, Srbia, Bsnia i (des de 1876) Bulgria, i per la revolta a Creta, que van provocar la intervenci de les potncies. En aquest mopment predomin la influncia francesa. Tot i aquestos problemes la poltica reformista anomenada "tanzimat" no fou abandonada.

El 1867 es va promulgar la llei dels vilayats amb una reorganitzaci administrativa calcada de la francesa. Tamb es va intentar reformar la instituci dels wakis. El 1867 els estranger van obtindre el dret d'adquirir propietats immobiliries. El 1868 es va instituir una consell d'estat (shura-i devlet) amb musulmans i cristians, i un consell de justcia (diwan-i ahkam-i adliye). L'educaci tamb fou reformada segons el model francs, i es va obrir un liceu a Galatasaray (1868) amb classes en francs, i una universitat (dar-l funn). Tamb es van reorganitzar l'exrcit i la marina.
.

Va cultivar bones relacions amb Frana i Gran Bretanya i va ser el primer sold otom a visitar Europa Occidental, el 1867. Durant la seva estada a Anglaterra va ser ordenat Cavaller de la Garrotera per la reina Victria. El 1869 va rebre la visita de l'Emperadriu Eugnia de Frana i d'altres sobirans estrangers que visitaren Istanbul de pas cap a la inaguraci del Canal de Suez. Mantenia inters en la literatura i era un compositor de msica clssica.

A partir de 1870 la influncia russa fou predominant, exercida per mitj del general Ignatief, que imposava els seus punts de vista al gran visir Mahmut Nadim Paix. El 1873 hi va haver una molt mala collita que no van aturar les ostentoses despeses del sold en la construcci de palaus i en les forces navals, el que va atiar el descontentament pblic. 

El 1876 el dficit pblic arrib als 112 milions i el govern no hi podia fer front, i per consell d'Ignatief va reduir a la meitat el pagament d'interessos del deute extern i es va declarar en fallida.

Un cop d'estat el va deposar el 30 de mar de 1876, i en el seu lloc el proclam sold el seu nebot Murat V. La seva mort uns dies desprs es va atribuir al sucidi.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268538" title="Dimonis Enroscats" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="105419">

Els Dimonis Enroscats de l'Alcdia sn un grup de 60 persones, grans i menudes, als quals els divertix el foc. Es constituren com associaci cultural en novembre de 2006 i a partir d eixe moment comenren a treballar a contrarellotge per tal de dissenyar els vestits de color roig i marr amb la cua enroscada a un camal, la qual els identifica com alcudians. Grcies al suport de l Ajuntament de l Alcdia compten des del primer moment amb un local on reunir-se i preparar els espectacles de carrer. 

L estrena de la colla tingu lloc el 19 de gener, amb motiu de la celebraci de Sant Antoni del Porquet. Durant el nostre primer any de vida han organitzat altres correfocs a l Alcdia. Tamb han participat junt a altres grups o associacions a diversos espectacles, dels quals destaquen l homenatge de l exalcalde de l Alcdia, Francesc Signes, la Cerimnia Inaugural del 24 Torneig Internacional de Futbol de l Alcdia (COTIF) i el Correllengua 2007. Tamb compten amb altres dos espectacles realitzats fora de l Alcdia: la participaci en la XVI Nit del Foc de Cambrils (Tarragona) i les VII Jornades Diableres del Pas Valenci a Terrateig i la Fira del Foc de Potries.

Als espectacles els acompanya la colla alcudiana de dolaina i percussi  La Rosca , que imposa un ritme trepidant als correfocs. Compten amb diversos aparells de foc, com la Snia, un bou i dos cabres, dos motxilles, una porta de foc, un drac de 5 metres que han batejat com la Ramona, i molts altres artefactes que donen gran vistositat als nostres espectacles.

Enllaos externs.
Dimonis Enroscats de l'Alcdia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268539" title="Pont de Blackfriars Railway" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="105420">

El Pont de Blackfriars Railway s un pont ferroviari al riu Tmesi a Londres, entre el pont de Blackfriars i el pont del Millenni.

Hi ha hagut dues estructures amb el mateix nom. El primer pont s'obria el 1864 i fou dissenyat per Joseph Cubitt per al London, Chatham and Dover Railway. Els scols de cada extrem del pont portaven la insgnia del ferrocarril, conservada i esplndidament restaurada a la cara sud. Desprs de la formaci del Southern Railway el 1924, els serveis es concentrarien a Waterloo, i l'estaci de Saint Paul es convertia en una aturada local i suburbana. Per aquesta ra, l's del pont original gradualment an declinant. Finalment esdevenia massa dbil per sostenir els trens moderns, i es desmantellava l'any 1985. Encara en romanen les columnes que el sostenien al costat del nou.

El segon pont, construt just al costat en direcci a l'est, s'anomenava originalment St Paul's Railway i s'obria el 1886. Estava dissenyat per John Wolfe-Barry i Henri Marc Brunel i es feia de ferro forjat. Quan l'estaci de ferrocarril de saint Paul va canviar el seu nom per Blackfriars el 1937 el nom del pont tamb es va canviar.

Referncies.

	 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268542" title="Fontana di Trevi" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="105421">

La Fontana di Trevi s la font barroca ms gran i coneguda de Roma. Data del segle XVIII i barreja classicisme i barroc, i potser la seva part ms coneguda s l'escultura del du Nept.

Escenografia.

El tema de l'escultura s el mar. L'escenografia est dominada per un carro amb forma de petxina damunt del qual es troba la gran esttua de l'Oce, o Nept, de Pietro Bracci, a la forncula esquerra es troba l'esttua de l'Abundncia i la de la Salut a la dreta, les dues de Filippo Valle. Els relleus superiors representen a Agripa aprovant la construcci de l'Aqua Virgo i la llegenda del seu origen.
Es situa davant del Palazzo Poli, i t 19'8 metres d'amplada i 25'9 d'alada, a manera de gran arc triomfal. 

Histria.

La histria de la font comena, en cert sentit, en temps de l'emperador August, quan el fill d'Agripa va fer arribar aigua corrent fins el Pante i el seves termes a travs de la construcci del aquaducte Vergine (que es pot admirar la Piazza del Popolo). Llegendari s l'origen del nom de la Vergine que, segons Frontn, el donaria el mateix Agripa en la memria d'una nena (en llat verge), que indic la ubicaci de les fonts per als soldats que anaven la recercaven. 

L'aqeducte de la aigua Vergine,encara que molt reduit el seu abast per l'assetjament dels gots de Vitige al 537, va romandre en s al llarg de l'Edat Mitjana: s'ha restaurat ja al segle VIII, i desprs per la ciutat en el XII i Nicolau V i Pau IV, a mitjans del segle XV, quan l'aigua va tornar a fluir abundant en una gran banyera amb tres boques de gran importncia. Tanmateix, les fonts eren reutilitzades fins el 1570 pel Papa Pius V, que colloca la piscina en al costat oposat de la font actual. 

El Papa Urb VIII (Barberini) (1623 a 1644) d'entrada demana una "transformaci" de la plaa i la font a Giovan Lorenzo Bernini, per tal de crear un nou nucli escenogrfic prop de la prpi palau famliar, Palazzo Barberini, i clarament visible des de la Cambra del Quirinal, la seva residncia. Bernini planeja una gran exposici de l'aigua, volcant octogonalment el canvi de l'exposici del acqueducte de ple fins arribar a l'alineaci del dia d'avui. L'exposici ha dissenyat, conegut per diversos documents presentats, va consistir en un tnel, es va centrar en l'esttua de la Verge Trivial en un soterrani per sota del nivell de l'aigua, semblen venir d'ella. La mort del Papa i el posterior judici obert en contra de la famlia Barberini pel nou Papa Innocent X Pamphili amb la decisi d'encomanar el transport de Borromini Verge fins a la Piazza Navona per construir una nova exposici just abans que el monumental edifici (construt per altres sempre en lloc de per Bernini), s'aturar el treball en el bany i soterrani. 

Papa Innocenci XIII (Conti) (1721 a 1724) s ampliar la propietat de la seva famlia a la plaa de Trevi i el Palau Poli (membres de la famlia van ser els ducs de Poli) "incorpora" diversos edificis ms petits, i arriba a mirar darrere de la font seguia sent inacabat. 

A principis del segle XVIII, la Fontana de Trevi es converteix en una qesti obligada per als molts arquitectes de pas a Roma, i l'Acadmia de Sant Lluc la fa objecte de diverses competicions. Es coneixen dibuixos i pensaments de Nicola Michetti, Luigi Vanvitelli, Ferdinando Fuga i altres italians i arquitectes estrangers.

s fins el papa Climent XII Corsini (1730 - 1740), el 1731, s reprengu en part el dest de la plaa i la font: a les grans obres del seu pontificat que condueixi a la realitzaci de les grans construccions que va deixar sense acabar, llana un important concurs per a la construcci d'una gran exposici d'aigua que ocupa tota la faana de l'edifici Poli, amb gran decepci dels ducs de Poli, encara els propietaris de l'edifici, que han vist la faana del seu edifici va passar per dues finestres i encara ms coronada per l'emblema Corsini. L'anomenada s guanyada per Nicols Salvi, i alguns diuen una "reparaci" de la competncia de la faana de Sant Giovanni in Laterano. Salvi va iniciar la construcci de la font el 1732, establint el treball en un projecte que uneix influncies barroques i fins i tot ms Bernini als nous classicista monumental que caracteritza a tots els Papa Climent XII. Ell t la idea bsica d'Urb VIII i Bernini, la idea d'explicar una histria a travs de l'arquitectura i l'escultura junts, la histria de la Mare de Du de l'Aigua. 

Papa Climent XII va inaugurar la font el 1735, amb el treball continua en curs. El 1740, per, la construcci es va interrompre una vegada ms, per reprendre noms dos anys ms tard. 

Papa Benet XIV (Lambertini) (1740 a 1758) vol una segona inauguraci el 1744. La primera fase dels treballs acaba en 1747, quan es van fer les esttues i roques posticce. Malgrat la mort de Nicols Salvi (1751), la construcci continua sota la direcci de Giuseppe Panini, que porta finalment la tasca a la realitzaci en 1762, en virtut del Papa Climent XIII (Rezzonico) (1758 a 1769). En l'obra de construcci, es va perllongar durant gaireb tres dcades, han treballat almenys deu escultors, des de Maine a les armes, a ms de Salvi i Panini si mateixos. Al final, per, la Fontana de Trevi escena i es converteix en un smbol clau de la Roma papal.



Cultura Popular.

La tradici afirma que el fet de llanar una moneda d'esquenes a la font porta bona sort o que hi tornars a la ciutat. A l'actualitat, l'Ajuntament rom s'encarrega de recollir les monedes diriament i les destina a diverses entitats humanitries locals.

La font va ser restaurada profundament el 1998 i es va aprofitar per modernitzar-ne el sistema hidrulic.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268548" title="Murat V" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="105422">


Murat V  (rab:            )     (21 de setembre de 1840 - 29 d'agost de 1904) va ser sold de l'Imperi Otom durant el seu breu regnat de tres mesos des del 30 de maig fins al 31 d'agost de 1876.

Fill d'Abdlmecit, va accedir al tron amb la deposici del seu oncle Abdlaziz. Va governar l'Imperi durant 93 dies abans no va ser deposat amb la justificaci de la seva suposada incapacitat mental, i va ser substitut pel seu germ Abdul Hamid II.

Durant el seu regnat va demostrar una gran influncia de la cultura francesa. No va ser capa de pactar una constituci com desitjaven els seus partidaris, i van empitjorar les males relacions amb Rssia que desembocarien en la futura guerra.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268552" title="Lon Devos" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="105423">

Lon Devos (Ardooie, 17 de gener de 1896 - Ardooie, 23 d'abril de 1958) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1919 i 1927. 

Els seus xits esportius ms destacats foren el triomf a la Lieja-Bastogne-Lieja de 1919 i el Tour de Flandes de 1922. 

 Palmars .
1919;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja ;
1922;
 1r al Tour de Flandes ;
1924;
 Campi de Flandes;
 1r de les Tres Viles Germanes;

Resultats al Tour de Frana.
1926. 25 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Lon Devos ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268554" title="Julien Delbecque" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="105424">

Julien Delbecque (Harelbeke, 1 de setembre de 1903 - Kortrijk, 22 d'octubre de 1977) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1924 i 1933.

Els seus xits esportius ms importants foren el triomf al Tour de Flandes de 1925 i la Pars-Roubaix de 1926.

 Palmars .
1925;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a la Pars-Longwy;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Midi;
1926;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r al Circuit de la Xampanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
1927;
 1r al Circuit de la Xampanya;
1928;
 1r a Gullegem;
 1r a Leiestreek ;

Resultats al Tour de Frana.
1929. Abandona (14a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Julien Delbecque ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268556" title="Pont de Southwark" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="105425">
El pont de Southwark s un pont per al trnsit que connecta Southwark i la City a travs del riu Tmesi, a Londres, Anglaterra. Fou dissenyat per Ernest George i Basil Mott i s'obria el 1921.

 El prxim pont riu amunt s el pont del Millenni i riu avall s el pont de Cannon Street Railway. L'extrem de migdia s prop del Tate Modern, el museu The Clink i l'edifici de Financial Times. Al nord s prop de l'estaci de Cannon Street.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268557" title="Segona divisi A espanyola 1983/84" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="105426">
 Classificaci .


El Real Madrid Castilla i el Bilbao Athletic, malgrat ser primer i segon, no pujaren perqu son filials de equips de Primera divisi.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Madrid Castilla.
 Ascensos a Primera divisi: Hrcules CF, Racing de Santander i Elx CF.
 Descensos a Segona divisi: Cdiz CF, RCD Mallorca i UD Salamanca.
 Ascensos a Segona divisi: CE Sabadell, CD Logros, Lorca Deportiva i Calvo Sotelo.
 Descensos a Segona divisi B: Linares CF, Algeciras CF, CF Palencia i Rayo Vallecano.
 Mxim golejador:  Julio Salinas (Bilbao Athletic).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268558" title="Jef Dervaes" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="105427">

Jef Dervaes (Wetteren, 27 d'octubre de 1906 - Deurne, 12 d'abril de 1986) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1924 i 1936. 

Els seus triomfs ms importatants foren un Campionat de Blgica, el 1928, i  un Tour de Flandes, el 1929. 

Palmars.
1924;
 1r a l'Anvers-Menin;
1926;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 Vencedor d'una etapa al Critrium dels Aiglons ;
1928;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
 1r a les Tres Viles Germanes;
 1r a la Brusselles-Pars;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
1929;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a les Tres Viles Germanes;
 1r al Gran Premi d'Hoboken;
1930;
 1r al Gran Premi d'Hoboken;
1931;
 1r a la Pars-Lilla;
 1r al Gran Premi d'Hoboken;

Enllaos externs.
Palmars de Jef Dervaes ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268561" title="Mehmet V" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="105428">


Mehmet V (turc: Mehmed V Re ad o Re at Mehmet) (2 de novembre de 1884-3 de juliol de 1918) va ser sold de l'Imperi Otom. 

Fill del sold Abdlmecit va passar els primers vint-i-cinc anys de vida confinat als harems de Palau tal i com era costum a la famlia reial otomana. Nou d'aquests anys els va passar prcticament sol, i dedic aquest temps a estudiar poesia segons l'antic estil persa convertint-se en un aclamat poeta.

El seu regne va comenar el 27 d'abril de 1909, per no disposava de poder poltic real. Les decisions importants eren preses pels membres del govern otom i, quan esclat la Primera Guerra Mundial, pels tres paixs: Enver Paix, Talat Paix, i Cemal Paix. Va passar la major part de la seva vida als seus palaus a Istanbul.

L'nic acte poltic significatiu que va realitzar Mehmet va ser la declaraci formal de la jihad contra els aliats l'11 de novembre de 1914. Tcnicament aquesta va ser l'ltima declaraci d'una jihad genuna, ja que el califat desaparegu el 1924. Tanmateix la declaraci va tenir escs efecte a la guerra, i fins i tot Arbia van participar-hi a favor dels anglesos a la Revolta rab de 1916.

La figura de Mehmet era utilitzada amb fins propagandstics durant la Gran Guerra, amb un tractament similar al que rebien el Kiser Guillem II a Alemanya i l'emperador Francesc Josep I a ustria. Mehmet va acollir el kiser alemany a Istanbul en una visita el 15 d'octubre de 1917.

Mehmet V va morir el 3 de juliol de 1918 a l'edat de 73 anys, quatre mesos desprs de la fi de la guerra mundial i la rendici de les Potncies Centrals que a la prctica va acabar conduint al desmembrament de l'Imperi Otom.

La seva tomba es troba al districte Eyp de la ciutat. Va ser succet pel seu germ Mehmet VI, que seria l'ltim sold de l'Imperi. El sobrevisqueren dos fills: els prnceps Mehmet Ziyaeddin (1873-1938) i mer Hilmi (1888-1935).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268562" title="Lombard Street (Londres)" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="105429">

Lombard Street s un carrer a la City, Londres (Anglaterra).

Va de nord-oest des de la cantonada del Banc d'Anglaterra, on toca una intersecci important que inclou Poultry, King William Street, and Threadneedle Street, fins al sud-est a Gracechurch Street.

El seu nom prov dels banquers italians provinents de la regi de Llombardia, Itlia, que s'hi establiren al segle XIII. Encara s un enclavament bancari.

s el lloc de l'esglsia de Saint Mary Woolnoth, i el nmero 54 fou l'oficina central del Barclays Bank abans que es desplacessin a Canary Wharf. Fins a finals de la dcada del 1980 la majoria dels bancs britnics tenien les seves oficines centrals a Lombard Street.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268563" title="Romain Gijssels" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="105430">

Romain Gijssels (Denderwindeke, 10 de mar de 1907 - Pars, Frana, 31 de mar de 1978) va ser un ciclista belga, anomenat La classe que va crrer entre 1930 i 1936. 

Els seus principals xits foren dos Tour de Flandes, el 1931 i 1932, i una Pars-Roubaix el 1932.

Palmars.
1930;
 1r a Hekelgem;
 Vencedor d'una etapa al Critrium dels Aiglons ;
1931;
 1r al Tour de Flandes;
 1r al Gran Premi Wolber;
 1r a Boom;
 Vencedor d'una etapa al Critrium dels Aiglons ;
1932;
 1r al Tour de Flandes ;
 1r a la Pars-Roubaix ;
 1r a la Bordeus-Pars;
 1r del Critrium de Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Morbihan;
1933;
 1r a la Marsella-Li;
 1r del Gran Premi Stadt a Sint Niklaas;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Saint tienne;
1934;
 1r a la Pars-Belfort;

Resultats al Tour de Frana.
1931. Abandona (16a etapa);
1934. 32 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Romain Gijssels ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268566" title="Louis Duerloo" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="105431">

Louis Duerloo (Essen, 7 de juliol de 1910 - Mijas, Espanya, 30 de setembre de 1977) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1932 i 1938. 

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 15 victries, entre les que destaquen el Campionat de Ciclisme en ruta de Blgica, el 1933, i el Tour de Flandes, el 1935. 

Palmars.
1933;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
1934;
 1r al Tour d'Haspengouw;
 1r a Stad Kortrijk;
 1r a Zwijndrecht ;
 1r a Bree;
 1r a Wouw;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1935;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a Mariaburg;
1936;
 1r de la Brusselles-Hozemont;
 1r del Gran Premi d'Oostende;
 1r a Opglabbeek ;
1937;
 1r a Malines;
 1r a Heist-ann-Zee;
 1r a Kapelle-op-den-Bos;

Enllaos externs.
Palmars de Louis Duerloo ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268571" title="Mehmet VI" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="105432">


Mehmet VI (14 de gener de 1861   16 de maig de 1926) va ser el darrer sold de l'Imperi Otom, regnant entre 1918 i 1922. Germ de Mehmet V, va succer-lo al tron com a membre ms gran de la Casa d'Osman. El 4 de juliol de 1918 se li entreg l'espasa d'Osman.

La Primera Guerra Mundial havia estat desastrosa per l'Imperi Otom. Els anglesos havien ocupat Bagdad i Jerusalem, i els vencedors van acordar de repartir-se l'Imperi. A la conferncia de San Remo l'abril de 1920 els Frana va obtenir un mandat sobre Sria el Regne Unit sobre Palestina i Mesopotmia. El 10 d'agost de 1920 els delegats de Mehmet van ratificar els acords signant el Tractat de Svres, confirmant la desmembraci de l'Imperi.

Els nacionalistes turcs es van exaltar amb l'acceptaci dels acords per part del sold. El 23 d'abril de 1920 es va formar a Ankara un nou govern, la Gran Assamblea Nacional Turca, sota el lideratge de Mustaf Kemal. Van denunciar el govern de Mehmet VI i van redactar el borrador d'una constituci.

L'auge dels nacionalistes va culminar amb l'abolici del soldanat l'1 de novembre de 1922. Mehmet va abandonar Istanbul a bord del vaixell de guerra britnic Malaya el 17 de novembre.

El 19 de novembre de 1922 el seu cos i hereu Abdlmecit Efendi va ser elegit Califa. El califat seria fou abolit el 1924.

Mehmet VI va exiliar-se a l'illa de Malta, i ms tard va viure a la Riviera italiana. Va morir el 16 de maig de 1926 a San Remo, i va ser enterrat a la mesquita del sold Selim I a Damasc.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268572" title="Josep Lleonart i Nart" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="105433">
Josep Lleonart i Nart (Barcelona, 1861 -Buenos Aires, 1936) fou un activista cultural catal. Emigr de jove a Argentina i s'establ a Buenos Aires, on hi fund el Casal Catal, que el 1908 es transformaria en Casal de Catalunya de Buenos Aires. Va mantenir contactes amb la Uni Catalanista, collabor a la revista Ressorgiment i el 1919 form part del Comit d'Acci Catalana de Sud-Amrica, amb Hiplit Nadal i Mallol. Tamb don suport les activitats de Francesc Maci a Amrica. Una filla seva es cas amb Pere Seras i Isern.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268573" title="Louis Hardiquest" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="105434">

Louis Hardiquest  (Hoegaarden, 15 de desembre de 1910 - Hoegaarden, 20 de gener de 1991) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1932 i 1940.

Durant la seva carrera professional aconsegu 22 victries, entre les que destaca el Tour de Flandes de 1936. 

Palmars.
1932;
 1r de la Ronde van Haspengouw;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1933;
 1r a Deurne-Zuid;
 1r al Circuit de les Regions Flamenques;
 1r al Tour de Correze;
1934;
 1r al Circuit de Morbihan;
 1r al Circuit de les Regions Flamenques;
1935;
 1r a Berchem ;
 1r de la Paris-Belfort;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1936;
 1r al Tour de Flandes;
 1r de la Brusselles-Queue du Bois;
 1r a Boom;
 1r a Elsene;
 1r a Wavre;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1937;
 1r de la Pars-Boulogne-sur-Mer;
 1r al Gran Premi d'Haspengouw;
 1r a Hoegaarden;
 1r a Wavre;
1938;
 1r a Berchem;
 1r de la Tielt-Anvers-Tielt;

Resultats al Tour de Frana.
1933. Abandona (8a etapa);
1934. Abandona (6a etapa);
1935. Abandona (15a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Louis Hardiquest ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268575" title="Centre Nacionalista Catal de Nova York" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="105435">
Centre Nacionalista Catal de Nova York fou un grup nacionalista catal fundat a la ciutat de Nova York el 1920 per Joan Ventura i Sureda i Francesc Balagu i Anglada, amb Agust Borguny, Josep Maria Fontanals i Joan Agell. En fou nomenat president Jaume Jurnet i Vils. Influts per les activitats del Grop Nacionalista Radical, adoptaren l'estelada com a smbol i quan es proclam la dictadura de Primo de Rivera el 1923 proposaren adoptar la nacionalitat estatunidenca i renunciar a l'espanyola. Donaren suport Francesc Maci i Estat Catal durant la seva estada a Amrica, i el 1925 recaptaren diners per a les seves activitats. Desprs de la guerra civil espanyola donaren suport el Consell Nacional de Catalunya d'August Pi i Sunyer i collaboraren amb l'apellaci que present Josep Carner-Ribalta a les Nacions Unides pel plet catal el 1945. El 1945 es va dissoldre i deix pas al Casal Catal de Nova York, que va mantenir les seves activitats fins el 1963.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268576" title="Joan Ventura i Sureda" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="105436">
Joan Ventura i Sureda (Palams, Baix Empord 1884 - Nova York 1960) fou un traductor i militant catalanista. El 1908 emigr als EUA, i treball en la casa de pellcules Paramount Pictures. Promotor de la cultura i vida catalana a Nova York, fou fundador dirigent del Centre Nacionalista Catal de Nova York, corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d'Amrica. El 1920 hi fund la revista Catalonia.

Es destac per les seves rectificacions i rpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot all que es referia a Catalunya, i va donar suport Francesc Maci i Estat Catal. El 1945 fou un dels redactors amb Josep Carner i Ribalta i Josep Fontanals, de l'apellaci a les Nacions Unides, on es va exposar el problema catal i les reivindicacions de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268577" title="Francesc Balagu i Anglada" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="105437">
Francesc Balagu i Anglada (Figueres, 1902 - ?) fou un empresari restaurador i nacionalista catal, tamb conegut com a Frank Balagu. Va fugir per tal d'evitar el servei militar i s'establ a Nova York, on el 1920 fou un dels fundadors del Centre Nacionalista Catal de Nova York, en nom del qual s'entrevist algunes vegades amb Francesc Maci a Pars. Va mantenir una bona amistat amb Jaume Miravitlles i Navarra. Fund diversos restaurants i a la fi del franquisme va tornar a Figueres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268579" title="Ramon Mas i Ferratges" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="105438">
Ramon Mas i Ferratges (Barcelona 1888 - Buenos Aires 1948) fou un director de teatre i activista catal. S'establ a Argentina el 1923 i fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires, amb Josep Lleonart i Nart i Pere Seras i Isern. El 1923 hi fund la revista mensual Catalnia i el primer esbart dansaire catal a l'Argentina. Fou el cap del Comit Llibertat de Buenos Aires i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Buenos Aires el 1940. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268580" title="Grup Joventut Catalana de Buenos Aires" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="105439">
Grup Joventut Catalana de Buenos Aires fou un grup poltic format per fills d'emigrats catalans a Buenos Aires el febrer de 1952, lligats al Casal de Catalunya de Buenos Aires. El caps ms visibles foren Fiveller Seras i Lleonart i Nria Seras i Lleonart, fills de Pere Seras i Isern. Van mantenir contactes amb Joan Ballester i Canals, Carles Muoz i Espinalt i amb el FNC, del que en foren representants a Argentina. El 1953 publicaren la revista Afany i collaboraren en la Conferncia Nacional Catalana de Mxic. El 1958 tamb donaren suport al Consell Nacional Catal. El 1966 es transform en Obra Cultural Catalana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268581" title="Congrs de Catalans de les Repbliques del Plata" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="105440">
Congrs de Catalans de les Repbliques del Plata fou un Congrs de les entitats catalanistes d'Argentina i Uruguai celebrat a Montevideo del 27 al 29 de juny de 1936. Fou organitzat pel Comit Llibertat de Buenos Aires i el Casal Catal de Montevideo i presidit per Francesc Maria Masferrer i Vernis, amb Ramon Escarr com a secretari. Hi participaren activistes de Xile, Austrlia, Argentina, Uruguai i Paraguai, com Hiplit Nadal i Mallol. Manuel Mass i Llorens hi propos la creaci d'una Cambra de Comer Catalana, tamb es propos la creaci de Borses de Treball Catalanes i fins i tot un Banc Catal. Tamb decidiren donar suport el govern de la Generalitat de Llus Companys. Havia de ser el primer d'una srie de Congressos dels catalans d'Amrica, per l'esclat de la guerra civil espanyola va deixar en segon pla la major part de les ponncies aprovades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268585" title="Catedral de Southwark" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="105441">

La catedral de Southwark a Southwark, Londres, situada a la vora sud del riu Tmesi a prop del pont de Londres. Aquesta esglsia no va ser declarada catedral fins al 1905. s l'esglsia mare de la dicesi anglicana de Southwark. Ha estat un lloc de veneraci cristiana des de fa ms de 1.400 anys i s la catedral gtica ms antiga de Londres.


Algunes parts de l'edifici conserven elements medievals que es remunten al segle XII, quan formava part d'un priorat. D'entre les tombes, destaca una efigie de fusta d'un cavaller de finals del segle XIII, John Harvard, fundador de la universitat de Harvard (Estats Units), i que fou  batejat aqu l'any 1607 i hi t una capella dedicada.

La torre s del segle XVII, el 1890 per motius de seguretat es va enderrocar la nau principal per poc desprs es va reconstruir amb un estil neogtic. Als vitralls es mostren personatges de les obres de teatre de Shakespeare. William Shakespeare no est enterrat a la catedral, per una figura d'alabastre recorda les seves obres a Southwark.

La catedral ha sigut recentment restaurada grcies a un programa de reforma milionari.

La lnia de ferrocarril que va de l'estaci de London Bridge a l'estaci de Cannon Street passa a la vora de la catedral, bloquejant la vista des de la cara sud. Al davant hi ha el mercat de Borough.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268586" title="KK Partizan Belgrad" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="105442">

El KK Partizan Belgrad (en serbi: Koarkaki Klub Partizan /            ) s un club de bsquet de la ciutat de Belgrad a Srbia. El KK Partizan forma part del club poliesportiu Partizan amb moltes altres seccions, entre elles el futbol.

 Histria .
El club va ser fundat el 4 d'octubre de 1945. La secci de bsquet s una de les millors del bsquet serbi, ja que ha conquerit 13 lligues i vuit copes nacionals, aix com tres Copes Korac i el mxim ttol del bsquet europeu, l Eurolliga, el 1992. En el seu equip han jugat jugadors de la categoria d Aleksandar Djordjevic, Vlade Divac, Predrag Danilovic i Zarko Paspalj.

 Palmars .
1 Eurolliga: 1992. Va jugar la Final Four en 1988.
3 Copes Korac: 1978, 1979, 1989. Finalista en 1972 i 1974.
1 Lliga Adritica de bsquet: 2006-07.
4 Lliga iugoslava de bsquet: 1976, 1979, 1981, 1987.
8 Lliga serbo-montenegrina de bsquet: 1992, 1995, 1996, 1997, 2003, 2004, 2005, 2006.
1 Lliga srbia de bsquet: 2007.
4 Copa iugoslava de bsquet: 1979, 1989;
8 Copa serbo-montenegrina de bsquet: 1992, 1994, 1995, 1999, 2000, 2003;

 Jugadors destacats .
Draen Dalipagi ;
Vlade Divac;
Saa  or evi ;
Predrag Danilovi ;
arko Paspalj;
Dragan Ki anovi ;
eljko Rebra a;
Dejan Tomaevi ;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268588" title="Escur ibric" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="105443">

L'escur ibric (Vipera latasti) s un viprid molt semblant a Vipera aspis, per d'aspecte ms rabassut i amb el morro generalment prominent, de manera que sembla una petita banya.

Descripci.

T les pupilles ellptiques i el cap, tamb com l'escur abans esmentat i a diferncia dels colbrids, s recobert de petites escates, tret de les supraoculars, que sn ben desenvolupades, cosa que fa que destaquin ostensiblement entre les altres.

El dors sol sser bru o grisenc, amb una ratlla vertebral en ziga-zaga de tons ms foscos. Al mateix temps, tamb en els flancs hi ha un seguit de taques ms o menys circulars, que recorren tota la llargria de l'ofidi. Les plaques supralabials, per la seua coloraci blanquinosa, contrasten amb les tonalitats apagades del cap. El ventre s generalment gris.

Pot mesurar fins a 75 cm, b que normalment no ultrapassa els 60 incloent-hi la cua.

Subespcies.


Costums.

De costums crepusculars i nocturns a l'estiu i ms dirn a la primavera i a la tardor, viu en zones rocoses i seques, b que tamb es localitza en boscos oberts i ocasionalment en boscries fora denses.

Com succeeix en altres animals provets de mecanismes de defensa molt reeixits, es tracta tamb d'un ofidi pacfic que noms ens pot mossegar accidentalment, fet que es pot donar amb ms facilitat a la tardor, ats que en aquesta poca t el costum d'enfilar-se als arbusts d'un o dos metres d'alada, cosa que converteix la seua mossegada en molt perillosa, perqu pot afectar la cara o el coll de la persona que passa per aquests indrets i que, sense saber-ho, pot provocar l'atac fulminant de l'ofidi.

Per b que molts autors consideren ms perills l'enverinament produt per Vipera aspis que el produt per Vipera latasti, s'ha comprovat que la intoxicaci sol adquirir ms gravetat en aquesta darrera espcie, tot i que els casos mortals sn gaireb excepcionals, i ms encara si es prenen les mesures adients desprs d'una escomesa per part d'aquest viprid.

Alimentaci.

Es nodreix bsicament de micromamfers, per no rebutja els ocells, especialment els joves, i en la seua etapa juvenil sol capturar invertebrats i petits saures.

Reproducci.

La cpula es realitza a la primavera, i al cap de pocs mesos la femella parir de cinc a vuit cries perfectament formades i provedes de l'aparell verins que les far tan temudes. 

Distribuci.

Absent a Andorra i les Balears, es troba a les serralades litorals i interiors del Pas Valenci i les comarques de Lleida, Tarragona i centre i sud de Barcelona. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 71.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta serp. ;
 Fotografies i informaci sobre l'escur ibric. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ofidi. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268608" title="KK eleznik Belgrad" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="105445">

El KK eleznik Belgrad, tamb anomenat FMP eleznik o KK FMP, s un club de bsquet de la ciutat de Belgrad a Srbia.

 Histria .
El club s originari del barri de eleznik, a la capital Belgrad. Va ser fundat el 26 de mar de 1975 amb el nom de KK ILR eleznik per iniciativa de l'empresa Ivo Lola Ribar (ILR). Inicialment form part de la societat esportiva ILR, on existien seccions de futbol, handbol, voleibol, boxa, bitlles, tir amb arc i escacs. L'any 1986 el club abandon la competici en no poder assumir els costos de l'equip i la secci de basquetbol desaparegu.

L'any 1991 va re emprendre les seves activitats sota el nom FMP eleznik en ser adquirit per una nova empresa. Inici una poca d'xits des de l'any 1994, quan el club fou adquirit per l'empresari i poltic Neboja  ovi . Entre 2003 i 2005 s'anomen KK Reflex i actualment s'anomena KK FMP.

 Palmars .
2 Lliga Adritica de bsquet: 2004, 2006.
3 Copa serbo-montenegrina de bsquet: 1996-97, 2002-03, 2004-05;
1 Copa srbia de bsquet: 2007;

 Jugadors destacats .
Nikola Bulatovi ;
Ognjen Akrabi ;
Goran Nikoli ;
Dejan Milojevi ;
Bojan Popovi ;
Mladen ekularac;
Mile Ili ;
Nemanja Aleksandrov;
Branko Jorovi ;
Milo Teodosi ;
Aleksandar Rai ;
Marko Marinovi ;

Enllaos externs.
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268615" title="Oriol Vilapuig" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="105446">
 
Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) s un pintor catal.                   

Estudia tres anys a l Escola d Art i Disseny Eina de Barcelona, desprs segueix els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de la mateixa ciutat. El 1986 exposa per primera vegada a l Acadmia de Belles Arts de Sabadell. El 1993 s becat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per Estades a l estranger (Roma). A partir de 1995 exposa regularment a la Galera Fcares de Madrid-Almagro (1996, 1999, 2001), Joan Prats de Barcelona (2000, 2001, 2006), My name s Lolita de Valncia (1996, 2004), Sandunga de Granada(1999, 2003).
Tamb mostra el seu treball a la Universitat de Valncia (1994), al Club Diario Levante de Valncia (1999,2006), a la Sala d Art de la Universitat de Mlaga (2001) i al Museu d'Art de Sabadell (1990, 2003).
El 2005 s convidat per la Fundacin Santa Mara de Albarracn en el cicle Estancias Creativas on passar tres mesos al poble d Albarracn. L agost de 2005 realitza una exposici a l antic Palau Episcopal i a la Torre Blanca d aquesta ciutat. 
                                                                                
La seva obra forma part d algunes colleccions entre les que destaquen el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofa de Madrid, el Museu de Bellas Artes d laba, la Collecci Testimoni de la Caixa, la Collecci Banc de Sabadell, la Universitat de Valncia i el Museu d Art de Sabadell.

El curs 2007-08, L'Oriol ha participat al projecte Comenius BECA (Building European Citizenship through the Arts) del Ceip La Roureda de Sabadell.Ha treballat amb els alumnes de Cicle Inicial amb l'aportaci d'un Artista autcton de Sabadell.

Obres.



Treball al Ceip La Roureda de Sabadell.




Mural de l'Exposici del treball al Ceip La Roureda de Sabadell.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268616" title="Manifest de Praga" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="105447">
El Manifest de Praga s una declaraci presentada en el Congrs Universal d'Esperanto de l'any 1996 a Praga.

Segons el mateix manifest, s una declaraci de "membres del moviment mundial per al progrs de l'esperanto" i est dirigit "a tots els governs, organitzacions internacionals, i homes de bona voluntat".

El manifest busca presentar els objectius del moviment esperantista, enfocant els segents punts:

Democrcia ;
Educaci sense fronteres;
Eficcia pedaggica;
Poliglotisme;
Drets de les llenges;
Diversitat Lingstica;
Emancipaci de la Humanitat;

Acceptaci del manifest.

Sovint es diu que el manifest s acceptat pels participants del congrs a Praga. Efectivament, el comit de la UEA va acceptar el manifest el 20 de juliol del 1996. Tamb es va demanar que tots els participants signaren individualment el manifest; tanmateix noms va ser signat per 550 de 2.972 participants. L'afirmaci que els participants, o "el congrs universal", van acceptar el manifest s errnia o almenys confusa, fins i tot si hom suposa que la majoria dels participants van estar d'acord sobre el contingut del manifest.

Hom pot trobar crtiques al Manifest de Praga al captol "Manifestoj sen mitoj" del llibre Esperanto sen mitoj de Ziko Marcus Sikosek.

Recollecci de firmes.

Desprs del congrs a Praga, la UEA va continuar amb la recollecci de firmes. El 15 de maig del 1998, la UEA va recollectar 11.111 firmes. La xifra va superar les 13.000 firmes l'any 2005.

Enllaos externs.
Text del manifest de Praga ;
Text del manifest de Praga tradut ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268617" title="Danton" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="105448">

Georges Jacques Danton (26 d'octubre de 1759 - 5 d'abril de 1794) fou un dirigent de la Revoluci Francesa que esdevingu el primer president del Comit de Salut Pblica. Alguns historiadors el consideren un dels principals artfexs de la fi de la Monarquia i de la instauraci de la Repblica; Danton, un dels elements moderats dels jacobins, fou guillotinat pels partidaris del Terror, que l'acusaven de corrupci i d'excessiva tolerncia amb els enemics de la Revoluci.

 Els primers anys de la Revoluci .
Danton va nixer a Arcis-sur-Aube, poblaci situada al nord-est de Frana; grcies a la seva formaci, va poder treballar com a advocat a Pars. 

Durant la Revoluci, Danton va donar-se a conixer com a president del club dels Cordeliers, dit aix perqu es reunia a l'antic convent de l'orde dels Cordeliers. Una de les idees defensades pels Cordeliers era el de la sobirania popular i foren els primers d'acusar la Monarquia de ser irreconciliablement hostil a la llibertat, foren els que d'una manera ms vehement reclamaren una acci radical. 

Durant la primavera de 1790, Danton, que no va participar ni en la presa de la Bastilla, ni el el trasllat de la famlia reial de Versalles cap a les Tulleries, va oposar-se a l'arrest de Marat; a la tardor d'aquell any, fou elegit comandant del seu batall de districte de la Gurdia Nacional al departament de Pars. El 1791, Danton no va ser elegit diputat de l'Assemblea Legislativa sin que noms aconsegu un crrec inferior a la Comuna de Pars.

 La Convenci Nacional .
A conseqncia de l'assalt a les Tulleries del 10 d'agost de 1792, Llus XVI i la famlia reial hagueren de demanar protecci a l'Assemblea Legislativa. No queda gaire clar quin paper va tenir-hi Danton; la idea que en va ser el dirigent pot semblar lgica perqu l'endem de l'abolici de la Monarquia, proclamada el 20 de setembre de 1792, Danton esdevingu ministre de justcia, la qual cosa pot demostrar el poder que tenia dins del bndol revolucionari.

En el govern provisional que es form desprs del destronament del rei, Danton va aliar-se amb
Jean Marie Roland i d'altres girondins. Les victries de les forces austroprussianes al camp de batalla van provocar el pnic a Pars cosa que va dur a les Massacres del 2 de setembre de 1792, de les quals Danton fou acusat d'haver-les instigades, cosa que els historiadors d'avui dia no han demostrat.

Quan fou elegida la Convenci Nacional, instituci que govern Frana des del setembre de 1792 fins a l'octubre de 1795, Danton renunci al crrec de ministre de justcia i pass a formar part de la Convenci, on tingu com a aliats Marat, Robespierre, Camille Desmoulins i Phlippeaux en la seva lluita contra els girondins. Danton considerava els revolucionaris radicals de Pars com l'nica fora capa de donar suport a la Convenci contra els austracs i contra els enemics interiors de la Revoluci.

Durant el procs contra Llus XVI, Danton vot a favor de la pena de mort per al rei. A ms, tamb va tenir un paper destacat en la creaci del Tribunal Revolucionari que, si b va desarmar les masses parisenques, va esdevenir l'instrument repressiu del Terror. Quan tot el poder executiu fou concentrat en el Comit de Salut Pblica (6 d'abril de 1793), n'esdevingu membre. 

Danton fou enviat en missi per la Convenci a les tropes republicanes de Blgica, i all on va anar, va infondre noves energies a l'exrcit. Va demanar establir un nou sistema d'educaci nacional. Va intentar llimar les hostilitats existents entre girondins i jacobins, per els girondins es mostraven irreconciliables i la seva fria contra Danton i la Montanya (la facci dels aliats de Danton) no remetia pas; per aix, a mitjans de maig de 1793, arran de la crisi provocada per la deserci de Charles Franois Dumouriez, les derrotes franceses contra les potncies absolutistes, la revolta reialista de la Vende, Danton va arribar a la conclusi que calia eliminar els girondins, els quals foren purgats de la Convenci desprs de les insurreccions esdevingudes entre el 31 de maig i el 2 de juny de 1793, fet que compt amb el suport de Danton.

Segons sembla, Danton no era pas un entusiasta del Terror, a diferncia doncs, de Billaud Varenne o Hbert, sin que veia el Terror com una arma de doble tall que calia usar noms quan results estrictament imprescindible. Aix, per tal de restablir un mnim ordre pblic, Danton va proposar-se crear una autoritat central que domins el fervent anrquic dels sectors populars de Pars; per aix, va demanar la concessi de poders dictatorials al Gran Comit de Salut Pblica; per per evitar sospites de voler instaurar un poder personal, Danton no va voler ser membre del Comit sin que es va limitar a donar-li suport. Per altra banda, la Comuna de Pars estava dominada per gent com ara Hbert o Pierre Gaspard Chaumette, els enrags amb un radicalisme revolucionari tan extrem, que Danton va arribar a condemnar-lo.

El fracs de la insurrecci de la Comuna de Pars contra la Convenci (24 de mar de 1794) va dur a l'execuci d'Hbert i de molts dels seus seguidors. Ara b, el 30 de mar, Danton, Desmoulins i d'altres membres de la facci dels indulgents foren arrestats, i, a instncies de Saint-Just, condemnats a la guillotina


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268623" title="Universala Vortaro" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="105449">
Universala Vortaro de la lingvo internacia (Diccionari Universal de la llengua internacional) va ser el primer diccionari de la llengua esperanto, editat pel Dr. Zamenhof el 1894 a Varsvia. Cont, a ms dels 900 mots de l'Unua Libro, 1740 noves arrels (amb traduccions a l'angls, l'alemany, el francs, el rus i el polons) que es troben en les obres aparegudes fins aleshores, articles i traduccions en esperanto. Cada terminaci gramatical i afix t un paper de mot independent.  El 1905 va constituir la tercera part del Fundamento de Esperanto, i es va fer, aix, intocable.

Vegeu tamb Etimologia vortaro de Esperanto.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268626" title="Campanulcia" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="105450">


La famlia campanulcia (en lat Campanulaceae), de l'ordre Asterales, cont uns 70 gneres i 2000 espcies. Acostumen a ser herbes o arbusts, encara que tamb podem ser arbre petits, normalment amb saba lletosa no txica.  La famlia inclou les diverses variants de campaneta (Campanula).

Aquesta famlia est representada arreu del mn, per es concentra a l'hemisferi nord. A l'hemisferi sud, Sud-frica t una rica varietat de membres d'aquesta famlia. Per contra, no es fan gens al Shara, l'Antrtida i el nord de Groenlndia.

Algunes classificacions inclouen la famlia Lobeliaceae en les campanulcies.

 Morfologia .
Les fulles d'aquestes espcies apareixen sovint de forma alternada en la tija, molt rarament en forma oposada. Les flors sn hermafrodites, acampanades, amb una corolla estreta i amb petits lbuls; les flors sn sovint de color blau. Els fruits acostumen a ser en forma de baia, si b de vegades apareixen en forma de cpsula.

 Gneres .
(Entre parntesis, els noms populars en catal)


 Enllaos .
 Campanulcies a l'frica ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268630" title="Collecci Fundaci Bernat Metge (Literatura grega)" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="105451">
La Collecci Fundaci Bernat Metge s una collecci de llibres promoguda per la Fundaci Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Camb, que en fou l'artfex i promotor inicial. Es tracta d'una iniciativa editorial de mxim nivell cultural, que continua en marxa, nicament comparable amb les colleccions clssiques de renom, com l'alemanya de Teubner, les angleses d'Oxford i de la "Loeb Classical Library" o la francesa de l'Associaci "Guillaume Bud".

La srie de Literatura grega.

Pel que fa a la srie o apartat de Literatura grega (segons el catleg editorial i malgrat que la collecci es publica sense separaci entre sries), inclou grans obres de la literatura grega clssica, com les comdies d'Aristfanes, les Tragdies d'squil i de Sfocles, o la Ilada d'Homer, en curs de publicaci, entre altres, aix com obres d'autors cristians d'expresi grega com Gregori de Nissa o Sant Basili el Gran; amb traduccions de Carles Riba, Manuel Balasch i Joan Triad, tamb entre altres. 

Ttols publicats.

Arat		Fenmens	Traducci:	Jaume Almirall	N Collecci:	299;
Aristfanes		Comdies, vol. I: Els acarnesos	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	171;
Aristfanes		Comdies, vol. II: Els cavallers. Les bromes	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	177;
Aristfanes		Comdies, vol. III: Les vespes. La pau	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	181;
Aristfanes		Comdies, vol. IV: Els ocells. Lisstrata	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	185;
Aristfanes		Comdies, vol. V: Les tesmofries. Les granotes	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	190;
Aristfanes		Comdies, vol. VI i ltim: Les assembleistes. Plutus	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	197;
Baqulides		Odes	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	145;
Callmac		Himnes	Traducci:	Pere Villalba	N Collecci:	182;
Callmac		Epigrames	Traducci:	Pere Villalba	N Collecci:	205;
Collut		El rapte d'Hlena	Traducci:	Francesc J. Cuartero	N Collecci:	274;
Corinna de Tnagra		Testimonis i fragments	Traducci:	Ricard Torres; Margalida Capell i Jaume Prtulas	N Collecci:	348;
Eratstenes de Cirene		Catasterismes	Traducci:	Jordi Pmias	N Collecci:	345;
squil		Tragdies, vol. I: Les suplicants. Els perses	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	64;
squil		Tragdies, vol. II: Els set contra Tebes. Prometeu encadenat	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	67;
squil		Tragdies, vol. III i ltim: L'Orestea	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	72;
Eufori de Calcis		Poemes i fragments	Traducci:	Josep Antoni Clua	N Collecci:	275;
Eurpides		Tragdies, vol. I: Alcestis	Traducci:	Josep Alsina	N Collecci:	159;
Gregori de Nissa		Discurs catequtic	Traducci:	Josep Vives	N Collecci:	325;
Gregori de Nissa		Homilies sobre el Cntic dels Cntics, vol. I: homilies I-VII	Traducci:	Josep Vives	N Collecci:	339;
Gregori de Nissa		Homilies sobre el Cntic dels Cntics, vol. II: homilies VIII-XV	Traducci:	Josep Vives	N Collecci:	340;
Gregori de Nissa		Homilies sobre el parenostre. Homilies sobre Benaurances	Traducci:	Josep Vives	N Collecci:	347;
Gregori de Nissa		La Virginitat	Traducci:	Josep Vives Soler	N Collecci:	356;
Herodes		Mimiambs	Traducci:	Carles Miralles	N Collecci:	175;
Homer		Ilada, vol. I: cants I-IV	Traducci:	Montserrat Ros	N Collecci:	350;
Homer		Ilada, vol II: cants V-VIII	Traducci:	Montserrat Ros	N Collecci:	358;
Isop		Faules, vol. I	Traducci:	Montserrat Ros	N Collecci:	227;
Isop		Faules, vol. II i ltim	Traducci:	Montserrat Ros	N Collecci:	257;
Licfron		Alexandra	Traducci:	Josep Antoni Clua	N Collecci:	298;
Lluci		Obres, vol. I: Dilegs dels dus. Dilegs marins	Traducci:	Montserrat Jufresa	N Collecci:	161;
Lluci		Obres, vol. II: Nigr, Demnax. Subhasta de vides. Anacarsis. Menip	Traducci:	Montserrat Jufresa i Francesca Mestre	N Collecci:	261;
Longus		Dafnis i Cloe	Traducci:	Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero	N Collecci:	213;
Palfat		Histries increbles	Traducci:	Enric Roquet	N Collecci:	194;
Parteni de Nicea		Dissorts d'amor	Traducci:	Francesc J. Cuartero	N Collecci:	217;
Pndar		Odes, vol. I: Olmpiques I-V	Traducci:	Joan Triad	N Collecci:	124;
Pndar		Odes, vol. II: Olmpiques VI-XIV	Traducci:	Joan Triad	N Collecci:	129;
Pndar		Odes, vol. III: Olmpiques I-XIV	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	283;
Pndar		Odes, vol. IV: Ptiques I-XII	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	284;
Pndar		Odes, vol. V: Nmees I-XI. stmiques I-IX	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	285;
Pndar		Fragments, vol. VI	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	289;
Sant Basili El Gran		Homilia. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega	Traducci:	Josep O'Callaghan	N Collecci:	231;
Sfocles		Tragdies, vol. I: Les dones de Traquis. Antgona	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	100;
Sfocles		Tragdies, vol. II: iax. dip rei	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	130;
Sfocles		Tragdies, vol. III: Electra. Filoctetes	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	140;
Sfocles		Tragdies, vol. IV i ltim: dip a Colonos. Els stirs rastrejadors	Traducci:	Carles Riba i Manuel Balasch	N Collecci:	153;
Tecrit de Siracusa		Idillis, vol. I	Traducci:	Josep Alsina	N Collecci:	141;
Tecrit de Siracusa		Idillis, vol. II i ltim	Traducci:	Josep Alsina	N Collecci:	148;
Trifiodor		La presa de Troia	Traducci:	Francesc J. Cuartero	N Collecci:	249;
Xenofont d'Efes		Efesaques	Traducci:	Carles Miralles	N Collecci:	164;



Altres sries de la collecci.

Filosofia grega i llatina;
Literatura llatina;
Histria grega;
Srie Histria llatina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268631" title="Dia Regno" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="105452">
Dia Regno (ISSN 0167-9554) s la revista de la Lliga Internacional Esperantista Cristiana. Va ser fundada al febrer del 1908 per l'enginyer alemany Paul Hbner (1881-1970) amb el nom Esperanto en la servo de la Dia Regno (L'esperanto en el servici del Regne de Du). Pretenia, com emfatitzava Hbner, ser un "enlla entre tots els cristians collegues esperantistes", "mitj d'informaci sobre la vida cristiana en totes les parts de la terra" i "guia a Jesucrist com el nostre nic Salvador".

Fins al final del 1908 Hbner va aconseguir un poc ms de 80 abonats en 12 pasos, i a partir del gener del 1909 va comenar a editar la revista amb el nom abreujat Dia Regno, sota el qual apareix, encara que amb interrupcions ocasionals, fins hui, sent la revista ms antiga editada en esperanto.

Ara per ara Dia Regno apareix 6 vegades l'any en format A5 amb vora 24 pgines. El redactor s, des del 2005, Bengt Olof radsson.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268632" title="Brad Delson" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="105453">

Bradfor Phillip Deldon, conegut com Big Bad Brad, s el guitarrista principal del grup estatunidenc de nu metal, Linkin Park. Tamb s l'A&R (o sigui, el descobridor de nous talents) de Machine Shop Recordings.

En Brad, va nixer a Los Angeles, California, l'1 de desembre de 1977. Es va graduar al High School Augora (California), l'any 1996, mateix any que va formar, junt amb Mike Shinoda el grup Xero (actual Linkin Park). Va asistir i es va graduar a l'Universitat de California, en la especialitat de comunicacions.
Durant l'universitat, en Delson  va tenir que tractar amb un un membre de la indstria de la msica com part de la seva carrera. Va cabar treballant per a en Jeff Blue, un A&R de Warner Bros. Records. Li va comentar a Blue coses sobre la seva banda i a camvi de donar-li demos per a que els escolts, en Blue li feia crtques constructives.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268633" title="Later" nonfiltered="443" processed="441" dbindex="105454">



El Later (en itali Laterano) s un emplaament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vatic, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la baslica de Sant Joan del Later, una de les quatre basliques ms importants de Roma i considerada esglsia mare de l'Esglsia Catlica Romana arreu del mn, i el Palau del Later, antiga residncia dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.

Des dels primers temps de l'Imperi Rom els terrenys van pertnyer a la famlia patrcia dels Laterans, que van donar nom a aquesta part de la ciutat on antigament s'aixecava el seu palau o domus. Els Laterans van perdre les seves propietats per ordre de Ner, que les va confiscar arran de la conspiraci de Plauci Later contra l'emperador, i segles ms tard foren donades per Constant a l'Esglsia Catlica Romana.

L'indret precs on es construiria la baslica de Sant Joan es diu que fou l'elegit en la pretesa donaci de Constant. Sant Joan del Later va esdevenir la catedral de Roma i l'esglsia mare de totes les esglsies del mn (en llat, omnium Urbis et Orbis ecclesiarum mater et caput, literalment mare i cap de totes les esglsies de la ciutat i del mn). Aix doncs, s la catedral del Papa en qualitat de bisbe de Roma.

Al llarg de la histria de l'Esglsia Catlica, hi han tingut lloc cinc concilis ecumnics i diversos concilis regionals:

769: concili regional del Later;
1123: primer concili del Later;
1139: segon concili del Later;
1179: tercer concili del Later;
1215-1216: quart concili del Later;
1512-1517: cinqu concili del Later;

Al Palau del Later es van signar els Pactes del Later entre la Santa Seu i el Regne d'Itlia, representats respectivament pel cardenal Gasparri i per Mussolini.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268640" title="KK Hemofarm Vrac" nonfiltered="444" processed="442" dbindex="105455">

El KK Hemofarm Vrac s un club de bsquet de la ciutat de Vrac a Srbia.

 Histria .
Evoluci del nom:
1946 - Jedinstvo;
1959 - Mladost;
1967 - Inex Brixol;
1968 - Agropanonija;
1977 - Vrac;
1981 - Inex Vrac;
1992 - Hemofarm;

 Palmars .
 1 Lliga Adritica de bsquet: 2004-05;

 Enllaos externs .
Web oficial;
www.kosarka.co.yu;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268655" title="Campanula" nonfiltered="445" processed="443" dbindex="105456">


El Campanula  s un del diversos gneres de la famlia campanulcia. Hom en designa els seus membres amb el nom campaneta  que, com campanula, deriva d'una paraula llatina que significa campana petita. Aquest gnere comprn vora 300 espcies i diverses sub-espcies, que es distribueixen majoritriament a les regions templades de l'hemisferi nord, des de la zona del Mediterrani fins al Caucas.

Les seves espcies tenen plantes anuals, bianuals o perennes, i poden variar des d'espcies enanes rtiques i alpines de menys de 5 centmetres, fins a espcies de ms de dos metres d'alt. Les fulles sn alternades, sssils, i sovint amb diferents mides en una mateixa planta, amb fulles ms amples i grans a la base del tronc, i de mes primes i estretes en la part superior; les vores de les fulles poden ser llises o serrades -i sovint, ambdues en la mateixa planta-. Moltes espcies tenen saba de ltex en les fulles i les tiges. Les flors acostumen a crixer en pancules, per b que en ocasions creixen en solitari. Tenen forma de campaneta, amb un corolla penta-lobulada normalment llarga d'entre 2 i 5 centmetres -o ms-, de color blau o morat, ocasionalment blanc o rosa. Els fruits es fan en cpsules amb mltiples llavors en el seu interior.

 Espcies .
(Recull parcial. Entre parntesis, noms catalans de les espcies)


 Enllaos .

 Llista de campanetes amb noms en catal;
 Campanetes molt abundants;

 Notes .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268657" title="Petosoris" nonfiltered="446" processed="444" dbindex="105457">
Petosiris () fou un sacerdot i astrleg egipci.

s considerat un dels fundadors de l'art de l'astrologia. A Suides es diu que va escriure una obra sobre la manera d'adorar als deus, una obra d'astrologia  i tamb un llibre sobre els misteris egipcis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268658" title="La KancerKliniko" nonfiltered="447" processed="445" dbindex="105458">
La KancerKliniko (abreujat LKK), s una revista humorstica satrica en esperanto. Va ser fundada pels antics redactors de la revista de la secci juvenil de SAT ak Lep il', La renco Septier i Jo-Petro Danvy, als quals es va afegir rpidament el dibuixant Serge Sire. La publicaci compta amb molts collaboradors, entre els quals es poden trobar acadmics, artistes esperantistes, desconeguts, i entre els continguts es poden trobar poesies, cmics, traduccions, articles d'opini...

La cultura esperantista deu molt a esta revista, que s'edita des de fa ms de tres dcades.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268659" title="Petreu" nonfiltered="448" processed="446" dbindex="105459">
Petreu (Petraeus, ) fou un militar macedoni amic de Filip V de Macednia.

El rei el va enviar a Esparta el 220 aC per rebre la submissi dels lacedemonis i confirmar la seva aliana amb el regne de Macednia. Ms tard apareix com a comandant d'una fora militar a Tesslia on va fer front a una invasi del pas pels etolis dirigits per Dorimac (218 aC). 

Pel general americ que dirigeix la fora multinacional a l'Iraq desprs del 2007, vegeu David Howell Petraeus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268660" title="Petraeus" nonfiltered="449" processed="447" dbindex="105460">


Onomstica:

Petreu, militar macedoni;
David Howell Petraeus, general americ, cap de la fora multinacional a Iraq desprs del 2007;

Vegeu tambe: Marc Petrei (Marcus Petreius), general rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268662" title="Departament de Capital (San Juan)" nonfiltered="450" processed="448" dbindex="105461">

Capital s un departament de la provncia de San Juan (Argentina). On predomina totalment un paisatge completament urbanitzat amb una alta densitat de poblaci ja que cont a la Ciutat de San Juan, concentrant-se en el tot el poder administratiu i financer de la provncia 

 Histria .

La histria del departament de Capital corre parallela a la histria provincial sent, en molts casos, impossible diferenciar-les. Tamb comparteix amb la provncia el seu sant patr: San Joan Baptista. La ciutat de San Juan va ser, des de la seva fundaci en 13 de juny del 1562, el centre de poblaci ms important de la regi. Com municipi va ser organitzat el 1866 per Anacleto Gil. Va nixer com un poblat humil i aix es va mantenir durant molt temps. Posteriorment l'acci de governadors i particulars va atorgant-li les caracterstiques urbanes: empedrat, arbrat, edificis pblics, teatres, passeigs i enllumenat. Els grans progressos com el ferrocarril, el tramvia, el paviment, l'electricitat, el telgraf, el telfon i les clavegueres van arribar a fins del segle XIX i principi del XX.


 Geografia .

La capital de San Juan t una superfcie de 30 km2. AL nord limita amb el departament de Chimbas, a l'est amb el de Santa Luca, a l'oest amb el de Rivadavia i al sud amb el de Rawson. La poblaci aproximada del departament de Capital s de 118.500 habitants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268666" title="Marc Petrei" nonfiltered="451" processed="449" dbindex="105462">
Marc Petrei (Marcus Petreius) fou un militar rom. Va servir a l'exrcit durant trenta anys com a trib militar, prefecte, llegat o pretor, i el 62 aC fou  llegat del procnsol Gai Antoni en la seva campanya contra Catilina; Cicer elogia la seva experincia i habilitat. 

Gai Antoni va allegar estar malalt per no combatre els catilinaris (amb els que havia estat embolicat segons es creu) i Petrei va assolir el comandament; a la batalla va morir Catilina. 

El 59 aC apareix defensant Cat d'tica contra Juli Csar. El 55 aC fou enviat a Hispnia junt amb Luci Afrani, com a llegat de Gneu Pompeu. A l'esclatar la guerra civil era a l'Hispnia Citerior i quan Csar va anar a la zona va unir les seves forces a les d'Afrani i es van fortificar prop d'Ilerda a la riba dret del Sicoris (Segre) i van posar en dificultats Csar per finalment aquest va capgirar la situaci i va obligar Petrei i Afrani a rendir-se; Csar va llicenciar les tropes pompeianes i va deixar anar els dos llegats a canvi de no tornar a lluitar ms contra ell.

Petrei es va unir a Pompeu a Grcia; desprs de la derrota de Farslia va fugir a Patres a Acaia i desprs a l'frica. Va participar a la campanya africana i el gener del 46 aC fou ferit a la batalla de Ruspina; desprs va estar present a la batalla de Tapse (Thapsus) a l'abril, al final de la qual va fugir amb Juba I de Numdia cap a Zama on els habitants no el van voler rebre i es van haver de refugiar a una casa del camp propietat de Juba; desesperats, es van matar l'un a l'altre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268668" title="La Ondo de Esperanto" nonfiltered="452" processed="450" dbindex="105463">
La Ondo de Esperanto s una revista en esperanto editada a Rssia. Al principi va aparixer a Moscou, entre febrer del 1909 i maig del 1917. En els anys noranta va reprendre l'edici l'editorial Sezonoj, situada ara a Kalingrad. Del 1991 al 1997 va aparixer 6 vegades l'any, i posteriorment cada mes.

Al final de cada any la revista proclama l'Esperantista de l'Any. Cada any organitza tamb el concurs literari Liro i des del 1998 un Concurs de Fotografia Internacional. 

El redactor de la revista s Aleksandr Kor enkov i l'editor i administrador Halina Gorecka. El tiratge de La Ondo de Esperanto s de 700 exemplars. 

 Enllaos externs .

 Pgina web de la revista;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268669" title="Paul Petrocori" nonfiltered="453" processed="451" dbindex="105464">
Paul Petrocori (Petrocorius o Petricordius) fou un eminent retric gal esmentat per Sidoni Apollinar.

El nom Petricordi el donen les referncies escrites per s'ha corregit a Petrocori  perqu era suposadament de Petrocorii (Perigs, francs Prigueux); tamb apareix esmentat ocasionalment com Benet (Benedictus)  Per aix sembla ser un error al confondre'l amb Paul de Nola, que era benedict. Se'l suposa amic de Perpetu, bisbe de Tours vers 461 a 491 i a petici d'aquest va escriure en vers la vida de Sant Mart de Tours.

Les obres seves foren: 

1. De Vita S. Martini,
2. De Visitatione Nepoltione sui;
3. De Oranitibus ;
4. Perpetuo Episcopo Epistola;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268671" title="Petr" nonfiltered="454" processed="452" dbindex="105465">
Petr () o Petrones (Petronas) fou un metge grec nascut a l'illa d'Egina que va viure desprs d'Hipcrates per abans d'Herfil de Calcednia i Erasstrat de Sici i probablement sobre la meitat del segle IV aC.

Va escriure un llibre sobre farmcia (Gal, De Compos. Medicam. see. Cen. iii. 9, vol. xiii. p. 642) per la seva notorietat derivava del tractament de la febre en els seus pacients; els hi donava generalment vi i mel per segons Appuleu Cels aix ho feia desprs que aconseguia fer baixar la febre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268672" title="Petrnia" nonfiltered="455" processed="453" dbindex="105466">


Onomstica:

Petrnia, esposa de Vitelli abans de ser emperador;

Gens Petrnia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268675" title="Petrnia (esposa de Vitelli)" nonfiltered="456" processed="454" dbindex="105467">
Petrnia (Petronia)  fou la filla d'un rom de rang consular i l'esposa de Vitelli del que es va  divorciar; es va casar desprs amb Dolabella. 

A la pujada de Vitelli a l'Imperi (69) Dolabella fou executat per orde del nou emperador. Va donar a Vitelli un fill de nom Petroni (Petronianus) que era cego d'un ull, i al que el seu pare va fer tamb matar. Del segon marit va deixar al menys un fill de nom Servi Corneli Dolabella Petroni, que fou consol el 86.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268678" title="Gens Petrnia" nonfiltered="457" processed="455" dbindex="105468">
La gens Petrnia (Petronia) fou una gens romana plebea un ancestre de la qual, Petroni Sab hauria viscut en temps de Tarquini el Superb. 

En temps d'August encara apareix un Petroni Turpili per durant la repblica quasi be no foren esmentats. Amb l'Imperi en canvi apareixen sovint als escrits i les inscripcions amb diversos cognoms. Diversos Petronis van obtenir la dignitat consular i un d'ells, Petroni Mxim, fou emperador el 455. La figura ms important dels Petroni es l'escriptor Gai Petroni.

Personatges destacats foren:
Gai Petroni (governador), prefecte d'Egipte;
Gai Petroni rbitre, escriptor rom;
Petroni (metge), metge rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268679" title="Gai Petroni" nonfiltered="458" processed="456" dbindex="105469">


Onomstica:

Gai Petroni (governador), prefecte d'Egipte;
Gai Petroni rbitre, escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268680" title="Petroni (desambiguaci)" nonfiltered="459" processed="457" dbindex="105470">


Onomstica:

 Gai Petroni (governador), prefecte d'Egipte;
 Gai Petroni rbitre, escriptor rom;
 Petroni (metge), metge rom;

Vegeu tamb: Petrones






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268681" title="San Juan (Capital)" nonfiltered="460" processed="458" dbindex="105471">





Ciutat occidental de l'Argentina, gaireb en el centre de la regi geogrfica de Cuyo, capital de la provncia de San Juan. Situada en el centre nord de la Vall del Tulm, al sud del riu San Juan, a una altitud de 650 msnm. Poblaci: 115.556 habitants, que units als de la seva rea metropolitana, el Gran San Juan, s'eleven a 421.640 habitants, el que la situa entre les deu majors aglomerats del pas. 

Es caracteritza per ser una ciutat molt moderna amb amplis carrers i avingudes excellentment ben traades amb senderes amples i una esplndida vegetaci d'arbres de diferents espcies irrigats mitjanant canals o squies, motiu pel qual tamb la hi coneix com la ciutat oasi.

Compta amb una important infraestructura d'allotjament i transport. Es destaquen modernes construccions, i als voltants, l'Embassament i dic Ullum, termes, museus, importants plantacions de vinya, i indstries de diferents tipus, per destaca la indstria del vi.

 Terratrmol de 1944 .

Va ser un minut interminable. Es va produir a les 20.49 i va arribar 7,8 graus de magnitud en l'escala de Richter i una intensitat mxima d'IX graus escala Mercalli modificada.

L'epicentre es va situar a 20 km al nord de la ciutat de San Juan, en les proximitats de la localitat de La Laja, en el departament Albardn.

El terratrmol del 15 de gener de 1944 va ser la major tragdia del segle XX. Es parla de 10 mil morts, d'una xifra encara major de ferits, de la destrucci gaireb total d'una ciutat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268683" title="KK Crvena Zvezda Belgrad" nonfiltered="461" processed="459" dbindex="105472">

El KK Crvena Zvezda Belgrad (en serbi: Koarkaki klub Crvena zvezda /                              ) s la secci de bsquet del club poliesportiu Estrella Roja la ciutat de Belgrad a Srbia.

 Histria .
s el primer club de bsquet de Belgrad, i de Srbia en general, en nombre de ttols aconseguits, per davant del KK Partizan, amb el qual mant una dura rivalitat esportiva. No obstant aix, l'Estrella Roja ha aconseguit menys xits internacionals que el Partizan, a l'haver noms conquistat una Recopa d'Europa de bsquet, el 1974, malgrat haver disputat dos finals ms de la Recopa i dos finals de la Copa Korac.

 Palmars .
1 Recopa d'Europa : 1974;
12 Lliga iugoslava de bsquet: 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953 1954, 1955, 1969, 1972;
3 Lliga serbo-montenegrina de bsquet: 1993, 1994, 1998;
1 Lliga srbia de bsquet: 2007.
3 Copa iugoslava de bsquet: 1971, 1973, 1975;
2 Copa serbo-montenegrina de bsquet: 2004, 2006;

 Jugadors destacats .
Aleksandar Gec ;
Neboja Popovi ;
Aleksandar Nikoli ;
Borislav Stankovi ;
Vladimir Cvetkovi ;
Zoran Slavni ;
Zoran Radovi ;
Saa Obradovi ;
Dragan Tarla ;
Predrag Stojakovi ;
Dejan Tomaevi ;
Igor Rako evi ;
Milo Vujani ;
Vladimir Radmanovi ;
Milan Gurovi ;

 Enllaos externs .
 Web oficial del bsquet;
 Altres seccions;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268684" title="Petroni (metge)" nonfiltered="462" processed="460" dbindex="105473">
Petroni (Petronius ) fou un escriptor de farmcia que va viure al segle I i s esmentat per Dioscrides. 

Fabricius pensa que el seu nom era Petroni Nger per no hi ha prou elements per assegurar-ho. Plini l'esmenta com a Petroni Diodot. s esmentat tamb per Gal (De Compos. Medicam. sec. Gen. ii. 5, vol. xiii. p. 502). Una inscripci esmenta a un metge de nom Marc Petroni Heras per no se sap si s la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268685" title="Gai Petroni (governador)" nonfiltered="463" processed="461" dbindex="105474">
Gai Petroni (Caius Petronius) fou prefecte d'Egipte, govern en el que va succeir a Eli Gal.

El 22 aC va fer la guerra contra els nubis que havien envat Egipte dirigits per la reina Candaces (nom que els romans donaven a les reines nbies), i els va rebutjar i encara va entrar al seu pas i va ocupar diverses ciutats. Era amic d'Herodes Antipes i va enviar gra a Judea quan aquesta regi va passar una epidmia de fam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268686" title="Serp blanca" nonfiltered="464" processed="462" dbindex="105475">

La serp blanca (Rhinechis scalaris) es troba a Ibria, l'illa de Menorca i la costa mediterrnia de l'Estat francs.

Descripci.

s una serp fcilment identificable per tindre dues ratlles negres i paralleles sobre el seu dors brunenc. Els exemplars joves, per, tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gaireb juntes, en forma de "H" majscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra "H" desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues lnies que llueixen els semiadults i els adults. Malgrat tot aix, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma de "V" sobre el morro, una taca tamb negra sota l'ull fins a l'angle de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que creixen i sn molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos.

Cal remarcar que la forma juvenil ha originat el nom cientfic (scalaris = d'escala), mentre que la denominaci popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre.

Els adults, amb la cua i tot, poden arribar a 180 cm, per normalment no ultrapassen els 150 cm.

Hbitat.

S'estn per diversos bitops, com conreus, erms, boscos, rocams, brolles, etc. s molt abundant.

Costums.

Es mostra activa de dia i s terrestre, per tamb pot enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A ms a ms, molt sovint ascendeix al cimal de les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal (Passer domesticus).

Malgrat sser una serp totalment inofensiva, s molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redrea i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.

Alimentaci.


Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micromamfers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'sser hum. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artrpodes.

Reproducci.

La cpula es realitza de finals d'abril a principis de juny, i al cap de tres o quatre setmanes la femella diposita sota les pedres de 5 a 24 ous molt allargassats i de color blanc, les mides dels quals oscillen entre 50-60 x 16-21 mm. La durada de la incubaci s variable i depn de les condicions climtiques del medi, b que normalment l'eclosi s'efectua a finals de setembre o a principis d'octubre. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 66.

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquesta espcie de serp. ;
 mplia informaci sobre aquesta serp. ;
 Vdeo mostrant un exemplar de serp blanca. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268693" title="Pere II de Courtenay" nonfiltered="465" processed="463" dbindex="105478">
Pere I de Courtenay fou emperador llat de Constantinoble nominalment del 1216 al 1219.

Era fill de Pere de Courtenay (mort el 1183) el fill ms jove del rei Llus VI de Frana i la reina Adelaida de la Maurienna, i d'Elisabet de Courtenay.

Es va casar amb Agns de Nevers, enlla pel qual va obtenir els comtats de Nevers, Auxerre i Tonnerre. Ms tard es va casar amb Iolanda de Flands, germana de Baldu I i d'Enric I de Flandes que foren el primer i el segon emperadors llatins. El 1190 Pere va acompanyar al seu cos el rei francs Felip August, a la croada; va lluitar ms tard contra els albigesos (1209 i 1211) i va estar present a la batalla de Bouvines el 1214.

El seu germ Enric I de Flands va morir el 1216 sense fills i els barons van escollir al seu germ Pere I de Courtenay com a nou emperador. Llavors estava a Frana on era comte de Nevers, Auxerre i Tonnerre. Va anar a Orient amb un petit contingent, i va passar per Roma on fou consagrat pel papa Honori III el 9 d'abril de 1217. Va obtenir alguns vaixells dels venecians i a canvi va prometre que conqueriria per la repblica el port de Durazzo, per va fracassar i va haver de fer la resta del cam per terra. Quan travessava l'Epir fou fet presoner pel dspota Teodor.

Va morir en captivitat el 1219, sense arribar mai a gaudir del tron. La seva dona Iolanda fou regent per un cert temps i va morir el mateix 1219. El va succeir com emperador el seu segon fill Robert I de Courtenay.

 Famlia .

De la seva muller Agns de Nevers va tenir una sola filla, Mafalda de Courtenay, que va heretar Nevers, Auxerre i Tonnerre.

De la segona muller Iolanda de Flands va tenir deu fills: 

Felip (+ 1226), marqus de Namur, va renunciar la corona imperial;
Robert I de Courtenay (+ 1228), emperador llat;
Enric (+ 1229), marqus de Namur;
Baldu II (+1273), emperador llat;
Margarita, marquessa de Namur, casada amb el comte Rul d'Issoidun i desprs amb el comte Entic de Vianden;
Elisabet, casada amb Gualteri, comte de Bar, i en segones noces amb Eudes, senyor de Montagu;
Iolanda, casada amb Andreu II d'Hongria;
Leonor, casada amb Filip de Montfort, senyor de Tir;
Maria de Courtenay, casada amb l'emperador Teodore I Lscaris de Nicea;
Agnes, casada amb Jofr II Villehardouin, prncep d'Acaia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268694" title="Campanula takesimana" nonfiltered="466" processed="464" dbindex="105479">


La Campanula takesimana (o Campaneta coreana, en core:     ) s una espcie del gnere Campanula de la famlia campanulcia. 

La planta pot crixer fins a una alada de noranta centmetres. Les fulles tenen colors entre el rosa i el blanc. De carcter perenne i creixement expansiu. Plantes procedents de l'illa coreana d'Ullung-do han perms que es cultivs en jardins arreu del mn; n'hi ha diverses variants cultivades, com les Campanula takesimana "Alba", la C.t. "Beautiful Truth" i la C.t. "Elizabeth". L'adjectiu takesimana deriva de Takeshima, nom japons de les illes Ullong-do.

 Enllaos .
 Descripci ;
 Descripci i usos ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268696" title="Escur pirinenc" nonfiltered="467" processed="465" dbindex="105480">

L'escur pirinenc (Vipera aspis) s un ofidi d'aspecte rabassut, per ms estilitzat que els altres escurons.

Descripci.

El cap, de forma triangular, es diferencia notablement del tronc. 

T el cos aplanat, amb la cua curta, cnica i acabada en punta roma.

El morro, dirigit cap amunt, s'assembla a un esclop; els ulls, de mida mitjana, tenen la pupilla vertical.

La part superior del cap, a diferncia dels colbrids, s recoberta de petites escates poligonals, tret dels escuts supraoculars, que sn ben desenvolupats. Excepcionalment es poden trobar exemplars que exhibeixen els escuts frontal i parietals. Les escates del dors sn lanceolades i fortament aquillades. 

El color del dors s molt variable, per normalment dominen els tons brunencs i grisencs amb taques negres. Sovintegen els exemplars amb faixes travesseres a l'esquena, les quals sovint s'ajunten i formen una ratlla vertebral en ziga-zaga, acompanyada de taques circulars als costats. A la nuca hi sol haver una taca en forma de "V" invertida alhora que una faixa travessa el musell. Les supralabials solen sser blanques. El ventre, tret de la regi del coll, s negre.

Pot fer 70 cm de llargria en total, per generalment no passa de 60 cm.

Subespcies.



Costums.

s de costums crepusculars, per tamb es pot observar de dia, assolellant-se entre el rocam o enmig de l'herbada. Normalment, a l'estiu sol ser ms crepuscular que a la primavera o a la tardor, en qu s prcticament dirn. En els dies en qu el cel s tapat i fa xafogor es mostra molt actiu i s fcilment observable.

s un ofidi de moviments lents i poc agressiu; noms ataca quan s molestat, cosa que sol succeir quan, de forma involuntria, hom el trepitja. La mossegada de l'escur pirinenc s greu, per rarament mortal si es prenen les precaucions adients. 

Alimentaci.


Es nodreix principalment de micromamfers, per tamb engoleix saures i ocells.

Reproducci.

Les femelles no ponen ous, sin que pareixen fills vius, els quals neixen embolcallats per una feble membrana, que es trenca en el moment just de l'eclosi (ovoviviparisme). Els nounats, en nombre de quatre a divuit, s'independitzen immediatament de llurs progenitors, i s'alimenten de sargantanes que capturen per mitj del seu aparell verins, el qual ja est perfectament format.

Distribuci geogrfica a Catalunya.

Ocupa la zona septentrional catalana i s freqent als Pirineus i Pre-pirineus. Al Bages ha estat localitzat al Moians, que esdev un dels lmits de la seua expansi meridional.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 70.

Enllaos externs.

 Fotografies d'escurons pirinencs. ;
 Informaci taxonmica de l'escur pirinenc. ;
 mplia informaci sobre aquest ofidi. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268699" title="Teyla Emmagan" nonfiltered="468" processed="466" dbindex="105481">
Teyla Emmagan s un personatge de ficci de la srie Stargate Atlantis interpretat per l'actriu Rachel Lutrell

Historia.
Un membre de l'equip de John Sheppard en la ciutat d'Atlantis. Abans era la lder dels Athosians del planeta Athos. Teyla s prudent, i ha d'arribar a conixer a alg abans de confiar en ells. Ella va trobar una connexi especial amb John Sheppard quan va conixer els ssers humans de la Terra per primera vegada. Teyla i la seva gent utilitza el Stargate para visitar molts mons en la galxia Pegasus, i mai abans s'havia trobat amb una cultura que no havien escoltat parlar dels Espectres(Wraith), un terrible enemic que ha oprimit al seu poble durant generacions. Teyla s una guerrera forta, capa i una lder de confiana, encara que ella es mostra contraria a dir adu al seu poble, ha preferit romandre en la Atlntida amb Sheppard i el seu equip de reconeixement per intentar que els pobles de la galxia Pegasus puguen viure lliures de l'assetjament dels Espectres.

 Enllaos Externs .

Teyla Emmagan en GateWorld;
Teyla Emmagan en Metro-Goldwyn-Mayer;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268700" title="KK Vojvodina Novi Sad" nonfiltered="469" processed="467" dbindex="105482">

El KK Vojvodina Novi Sad, oficialment conegut com KK Vojvodina Srbijagas per motius d'esponsoritzaci, s un club de basquetbol de la ciutat de Novi Sad, Srbia. Es tracta d'una secci del club poliesportiu Vojvodina de Novi Sad.

 Enllaos externs .
Official site;
Sinalco Superleague profile;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268702" title="Histria de la tuberculosi" nonfiltered="470" processed="468" dbindex="105483">
 Consunci, tisi, escrfula, mal de Pott, tabes mesentrica, mal del rei o plaga blanca: de tots aquestes maneres s'ha conegut la tuberculosi al llarg de la histria. s considerada una de les primeres malalties humanes de les quals es t constncia. Encara que s'estima una antiguitat d'entre 15.000 i 20.000 anys, s'accepta que aquesta espcie va evolucionar d'altres microorganismes ms primitius dintre del propi gnere Mycobacterium. Es creu que en algun moment de l'evoluci, alguna espcie de micobacteris va saltar la barrera biolgica per pressi selectiva, i va passar a tenir un reservori en animals. Aix, possiblement, va donar lloc a un primer especimen del Mycobacterium bovis, que s l'acceptada per la majoria com la ms antiga de les espcies que integren el denominat complex Mycobacterium tuberculosi (que inclou M. tuberculosi (o bacil de Koch, en honor al seu descobridor), M. bovis, M. africanum i M. microti). El pas segent seria el pas del M. bovis a l'espcie humana, coincidint amb la domesticaci dels animals per part de l'home. S'han constatat indicis de la seva presncia en ossos humans datats en el neoltic, encara que no s possible conixer amb exactitud la seva magnitud (incidncia i prevalena) amb anterioritat al segle XIX. S'estima, no obstant, que el perode de major extensi (per percentatge de poblaci afectada) va transcrrer entre els ltims anys del segle XVIII i els ltims del XIX. Les denominacions que rep en les diferents cultures: sosha (hind), phythysis (grega), consumptione (llatina) o chaky oncay, (inca) fan en tots els casos referencia a "assecar" o "consumir", a causa del aspecte afeblit i caquctic dels afectats. La seva alta taxa de mortalitat entre adults de mitjana edat i el sorgiment del Romanticisme com moviment filosfic i cultural que prevalia el sentiment sobre la ra es van aliar per a idealitzar a aquesta malaltia com "la malaltia dels artistes".

Els diferents noms. 
Tisi. 
El terme tisi/consunci apareix per primera vegada en la literatura grega, al voltant del 460 aC. Hipcrates (segle V aC - segle IV aC) identifica la tisi com la causa ms freqent de malaltia del seu temps. La va descriure entre la poblaci de 18 a 35 anys i gaireb sempre fatal, arribant fins i tot a prevenir els metges de visitar a pacients amb tisi per a salvaguardar la seva reputaci. Encara que Aristtil (384-322 adC) opinava que la malaltia era contagiosa, molts autors grecs la creien hereditria. Gal, el ms eminent metge grec desprs d'Hipcrates, defineix la tisi com una ulceraci dels pulmons, trax o gola, acompanyada per tos, febre, i consunci del cos per la pus.

Plaga blanca. 
L'epidmia de tuberculosi a Europa, probablement iniciada al comenament del segle XVII i que va continuar durant 200 anys, va ser coneguda com la Gran Plaga Blanca. La mort per tuberculosi era considerada inevitable, sent en 1650 la principal causa de mort. L'alta densitat de poblaci aix com les pobres condicions sanitries que caracteritzaven les ciutats europees i nord-americanes, eren l'ambient ideal per a la propagaci de la malaltia.

 La tuberculosi en les societats primitives . 
 
Una de les hiptesis ms esteses sobre el sorgiment del gnere Mycobacterium s la postulada per Mirko Grmeck en 1983. Segons el seu model, l'avantpassat com denominat Mycobacterium archaicum, germen lliure, hauria donat origen als moderns Mycobacterium (incloses les espcies saprfites). Durant el neoltic, i en relaci amb la domesticaci de bvids salvatges a frica, s'hauria produt la mutaci a M. tuberculosi. Segons aquesta teoria es tractaria d'una espcie jove, encara que bastant anterior a l'aparici de l'altra gran patgena del grup: M. leprae (causant de la lepra), a partir probablement d'un parsit dels rosegadors (la prova que M. bovis s l'antecessor com s que possex una sola cpia del trasposoma IS6110, element anterior a la diferenciaci d'aquestes dues espcies). Aquesta teoria es completa amb la proposta que l'epidmia de lepra en l'Europa medieval aniria decaient espontniament per un mecanisme de competici immunolgica entre ambdues espcies (M. tuberculosis aniria "ocupant" progressivament el nnxol immunolgic de M. leprae).

Les primeres evidncies de la malaltia en humans s'han trobat en restes ssies del Neoltic, en un cementiri prxim a Heidelberg, suposadament pertanyents a un adult jove, i datats entorn de 5000 anys abans de la nostra era. Algun autor atribueix a la tuberculosi el ttol de ser la primera malaltia coneguda de la humanitat.

Tamb s'han trobat dades suggestives sobre la tuberculosi en mmies egpcies datades entre els anys 3000 i 2400 aC. 

El cas ms evident i que oferix menys dubtes s el de la mmia de Nesperehn, sacerdot d'Ammon, descoberta per Grebart en 1881, que presenta una angulaci caracterstica de les ltimes vrtebres dorsals i primeres lumbars, provocada per la destrucci del cos vertebral, aix com un abscs en el mscul iliopsoes, combinaci molt suggestiva de tuberculosi. Existeixen notificacions de troballes similars en altres mmies com la de Philoc (unaltre sacerdot d'Ammon), o les trobades en el cementiri de Tebas, del primer segle abans de la nostra era. 

Sembla bastant probable la hiptesi que el mateix Akhenaton i la seva esposa Nefertiti morissin d'aquesta malaltia, i fins i tot s'apunta a l'existncia d'un hospital per a tuberculosos en l'Egipte de l'any 1000 aC (autntic precursor dels sanatoris del segle XIX).

En el papir Ebers, important document mdic egipci datat en l'any 1550 aC, es descriu una consunci pulmonar associada a adenopaties cervicals que molt b podria ser la primera descripci del quadre clnic de la tuberculosi pulmonar.

Algunes referncies de l'Antic Testament fan esment a una malaltia consuntiva que hauria afectat al poble jueu durant la seva estada a Egipte, una zona d'alta prevalena de la malaltia.


 Orient . 
 
Les primeres referncies d'aquesta malaltia en les civilitzacions asitiques les trobem en els Vedes. En el ms antic (el Rig-Veda, 1500 aC) a la tuberculosi se la denomina Yaksma. En el Athawa-Veda apareix amb unaltre nom: Balasa, i apareix per primera vegada una descripci escrita de l'escrfula (variant de la tuberculosi en la qual els ganglis limftics carregats del Mycobacterium poden ulcerar-se, donant lloc a unes lesions caracterstiques). Els hinds recomanaven com a tractament per a aquest mal la llet de dona, algunes carns i vegetals i reps fsic, encara que reconeixien la dificultat que suposava la seva curaci. Era atribuda a la fatiga excessiva, i fins i tot a la lectura de determinats llibres sagrats. 

En l'Ayurveda, datat del'any 800 aC, s'inclou el manual de medicina conegut com Susruta Samhita. Susruta s el suposat autor (encara que no es coneix gens d'aquest individu o collectiu) i la dataci d'aquesta compilaci s confusa, oscillant segons els autors entre el 800 aC i el 400 dC. En aquest tractat es descriuen alguns tractaments, principalment quirrgics, per tamb alguna recomanaci per a tractar la "febre lenta consumidora", com un ungent derivat del pi, de propietats balsmiques, aix com els climes de territoris elevats i els passejos a cavall. Aquesta s, per tant, la primera referncia al tractament pel clima de la tuberculosi. Tamb es recull en aquest tractat una afirmaci que avana els mtodes diagnstics de la percussi-auscultaci: " per a conixer les malalties del pulm s'ha d'escoltar atentament amb l'oda els sorolls de la respiraci i les alteracions de la veu ".

En les Lleis de Manu (1100 aC) es declara impurs als malalts de tisi i es prohibeix als brahmans contreure matrimoni amb qualsevol dona que tingui en la seva famlia algun malalt amb aquest mal. El text mdic de l'emperador xins Shennong (2700 aC) esmenta aquesta malaltia, detallant els abundants remeis aconsellats per al seu tractament. Un familiar seu, l'Emperador Groc, Huang Di, s autor del Nei Ching, un altre text mdic clssic xins, en el qual es descriuen algunes patologies pulmonars que apunten a l'origen de la tuberculosi. Apareixen referncies a la tos persistent, la hemoptisi, les adenopaties cervicals, o les deformitats ssies.

 L'antiguitat clssica . 
 
El primer text clssic a esmentar la malaltia s d'Herdot. Aquest autor relata en el llibre VII del seu Historiae com un dels generals de Xerxes I abandona la campanya contra Grcia a causa de l'empitjorament de la seva tisi. 

Hipcrates de Kos descriu un quadre clnic en el llibre I del seu "Tractat sobre les malalties" que denomina "tisi", caracteritzat per la supuraci pulmonar i la seva posterior ulceraci. La major part dels casos als quals s'atribueix aquesta malaltia es corresponen amb diferents tipus de tuberculosis (pulmonar localitzada, miliar ), encara que sota aquesta etiqueta tamb inclou altres patologies de smptomes semblants (tumors pulmonars,empiemes, abscessos d'origen no tuberculs ). Observa una relaci estadstica entre pares i fills amb la malaltia, pel que li atribueix un patr hereditari. Proposa una teoria etiolgica sobre la base d'un excs de flegma en els pulmons procedent del cervell. Aquesta flegma es "corrompria" i formaria tumors (abscessos tuberculosos). Diu aquest autor d'aquesta malaltia que 

  un tsic ve d'altre tsic i pren ms fcilment en certs temperaments, com pitutosos, flegmtics i imberbes rossos d'ulls brillants, carns toves i omplats excellents. 

Curiosament ser una figura pblica per amb una menor projecci com a clnic (Aristtil) qui proposi per primera vegada la possibilitat de contagi a travs de la respiraci. 

Lucreci (98 adC-55 adC), en la seva De la naturalesa de les coses proposa un axioma la popularitat del qual s'estendria fins el Renaixement: La tisi s difcil de diagnosticar i fcil de tractar en les seves primeres fases, mentre que resulta fcil de diagnosticar i difcil de tractar en la seva etapa final. Nicolau Maquiavel repetir aquestes mateixes paraules gaireb setze segles ms tard. Algunes dcades ms tard Plini el Jove redacta un tractat sobre el tractament de la tos i l'hemoptisi, recomanant llargs viatges per mar, un clima sec i bona dieta com tractament. Tamb Appuleu Cels s'interessa per la malaltia i descriu tres formes de consunci: atrfia, caquxia i tisi.

Galeno de Prgam la classifica dintre de les malalties transmissibles com la pesta o la sarna, i les seves propostes teraputiques es mantindran durant molts segles: reps, antitussigens (opi), grgares d'cid tnic barrejat amb mel com astringent, per a la hemoptisi, i dieta. Marc Vitruvi, durant el govern d'August (61 aC-14 dC), aconsella sobre la localitzaci ms adequada de les cases per a prevenir l'aparici de malalties i millorar la dels malalts de tisi.

Algun autor ha proposat la possibilitat que Jesucrist hagus patit tuberculosi, en una poca de mxima prevalena de la malaltia entre el poble jueu.

Per el fragment ms interessant i avanat a la seva poca el trobem en l'obra del metge rom Areteu de Capadcia (120-200 dC): Sobre les causes i els smptomes de les malalties. En el primer volum d'aquest text es descriuen amb sorprenent rigor els principals smptomes de la malaltia: la febrcula vespertina, la diaforesi o excs de sudoracin, la sndrome general (astnia, anorxia, aprimament) o les caracterstiques de l'expectoracin. En altra obra seva "De la curaci de les malalties crniques" descriu algunes propostes teraputiques similars a les de Plini, a les quals afegix la ingesta abundant de llet. A la seva escola eclctica va pertnyer tamb Rufus d'Efes, qui en la seva obra el Artis Medicae Prnceps (captol VIII:26) descriu la fase final d'un malalt de tuberculosi fins a la seva mort.

 Amrica precolombina . 
En Amrica del Sud, les primeres evidncies de la malaltia es remunten a la Cultura Paracas, entre els anys 750 aC i 100 dC,  encara que la troballa ms notable pertany a la mmia d'un nen inca de l'any 900 dC, en el qual han pogut allar-se mostres del bacil. Diversos estudis sobre esquelets de Sonoma (Califrnia), Nazca (Per) i Chvez Pass (Arizona) confirmen l'extensi i abundant difusi de la malaltia per tot el continent. Alguns autors encara es mantenen en el dubte de si la tuberculosi va ser introduda per primera vegada a Amrica pels conquistadors, per l'opini general s que ja existia abans una forma del Mycobacterium (encara que possiblement una variant menys virulenta).

 Europa: Edat Mitjana i Renaixement . 
 
Durant l'Edat Mitjana no es va produir cap aven en el coneixement de la tuberculosi. La medicina rab (Rhazes, Avicena) seguia considerant-la una malaltia generalitzada, contagiosa i de difcil tractament. Al metge hisp Maimnides s'atribueix la primera descripci d'aquesta malaltia en animals. Arnau de Vilanova descriu una teoria etiopatognica que entronca directament amb Hipcrates, consistent en la presncia d'un humor fred que cau gota a gota des del cap als pulmons.

En la recopilaci d'aforismes en versos lleonins del segle XIII conegut com Flos medicinae (o Flos sanitatis, atribut tamb a Arnau de Vilanova) se segueix proposant la llet en les seves diferents modalitats com a tractament per a la consunci:  


Lac, sal miel iunge; bibat contra consumptus abunde.
Lac nutrit, sal traducit, lac melli lisquecit.
Lac si caprinum, melius tamen est asinimum.

Dintre de la concepci teocentrista prpia d'aquest perode es van introduint terpies alternatives de carcter sobrenatural. A partir dels segles VII i VIII, amb l'extensi del cristianisme s'incorporen a les cerimnies de coronaci els ritus d'unci real, que atorguen un carcter sagrat a la monarquia.

 Segles XVII i XVIII . 
Cal destacar en aquest perode la figura de l'anatomista Franciscus Sylvius (Silvio) (1614-1672), qui va comenar a trobar associacions entre les diferents formes de tuberculosi (pulmonar, ganglionar). s el primer a descriure el tubercle amb el seu procs de reblaniment i afirma que "la tisi s l'escrfula del pulm". Thomas Willis (1621-1675) (l'anatomista que va descriure per primera vegada el polgon vascular cerebral que duu el seu nom) realitza un exhaustiu treball d'autpsia sobre pacients morts per tuberculosi i conclou que no es pot parlar de tisi si no existeix ulceraci pulmonar. Richard Morton (1637-1698) s l'autor de Phthisiologia, la primera obra monogrfica sobre la malaltia. Aquest tractat est dividit en tres seccions i resumeix de manera exhaustiva els coneixements sobre la tisi fins al moment. En 1803 l'anatomopatleg Aloys Rudolph Vetter fa una relaci dels tres tipus de malaltia tuberculosa: la inflamatria (que ulcera i forma cavernes pulmonars), la tabes pulmonis (que forma tubercles amb un tipus especial de pus similar al formatge) i la tisi (que afectaria als ganglis, equivalent a l'escrfula). 

Els estudis de Giovanni Battista Morgagni (1682-1771) i Pierre Joseph Desault (1675-1737) apunten a l'esput del pacient amb tuberculosi pulmonar com principal agent infeccis, teoria que caur en l'oblit fins fora temps desprs (Morgagni no obstant aix, arriba a prohibir als seus alumnes la dissecci de cadvers de tsics, i el 1745 conven al Magistrat de Sanitat de Florncia que publiqui un bndol prohibint l'exportaci d'elements pertanyents a tsics, no havent estat sotmeses a les expurgacions). Benjam Marten fins i tot publica el 1719 una obra menor titulada A New Theory of Consumptions habiti specially of a Phthisis or Consumption of the Lungs, en la qual proposa la nova (i correcta) teoria que la causa de la tuberculosi sn algun tipus danimacula o ssers vius minsculs capaos de sobreviure en el nostre cos (similars als descrits per Anton van Leeuwenhoek el 1695). Per descomptat aquesta teoria s rpidament rebutjada per absurda. Falten 172 anys perqu Robert Koch ho demostri inequvocament.

Mentrestant, el segle XVIII va aportant algunes llums a la malaltia: el 1770 el britnic John Fothergill descriu la meningitis tuberculosa i Sir Percivall Pott, cirurgi angls, descriu la lesi vertebral que duu el seu nom. Leopold Auenbrugger, metge austrac desenvolupa el 1761 la percussi com a mtode diagnstic, mtode redescobert alguns anys desprs (1797) per Jean Nicolas, Bar de Corvisart des Marets i metge de Napole, a Frana. 

William Stark (1741-1770) estructura i publica la primera teoria unicista (que atribueix les diferents formes de tuberculosi al mateix procs patognic, sent cada forma un estadi evolutiu diferent) desprs del seu estudi del creixement i desenvolupament dels tubercles pulmonars. Aquesta tesi va cobrant fora i rep suport d'altres metges notables de l'poca com Mathew Baillie (1761-1823). El 1839 Johann Lukas Schnlein, professor de medicina a Zurich, proposa per primera vegada el vocable "tuberculosi" (pels tubercles pulmonars associats a la malaltia coneguda fins a llavors com tisi).

La incidncia de la tuberculosi va augmentant progressivament durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, desplaant la lepra, fins arribar a la seva mxima extensi ben entrat el segle XVIII i fins a finals del XIX, en el context dels desplaaments massius de camperols cap a les ciutats a la recerca de treball.  La Revoluci Industrial suposa al mateix temps un problema (amuntegament, pobresa, jornades de treball interminables, habitatges en condicions d'humitat i ventilaci molt propcies a la propagaci de grmens) i una soluci: s el moment de l'enlairament de la medicina cientfica.



 El segle XIX .
 La malaltia romntica . 
 
La tuberculosi va ser batejada durant aquest perode com la plaga blanca, "mal de viure" o "mal du sicle". L'ideal de bellesa romntica porta a moltes dones del segle XIX a seguir estrictes dietes de vinagre i aigua, a fi de provocar-se anmies hemoltiques per a empallidir-se la cara.

Es mitifica la malaltia i fins i tot es propaga la creena que el seu patiment provoca "raptes" de creativitat o eufria denominats "Spes phtisica", ms intensos a mesura que la malaltia avana, fins al punt de produir-se una fase final de creativitat i bellesa supremes just abans de la mort.

El romanticisme, sorgit en part del desencantament amb la nova societat burgesa que no ha complert les promeses de la Revoluci Francesa, proposa un refugi interior i abandera una actitud d'indiferncia cap al mn terrenal. L'aspecte eteri, pllid, gaireb fantasmal del malalt de tuberculosi representa a la perfecci aquesta renncia d'all mund. Per altra banda, molts joves de bona posici coincideixen en les cases de guariment, avanant una forma de vida ociosa i elitista que afavoreix en ocasions l'impuls creatiu i que allunya als artistes encara ms de tota responsabilitat familiar o social, en una demostraci literal d'aquesta fugida mundi.

En aquest procs "existencialista" d'emmalaltir es gesta el model modern de malaltia: el de l'individu i el del seu rol social com a malalt, definit pel seu lloc en l'entramat cultural. La tuberculosi es marginalitza a mesura que s'evidencia el seu carcter contagis i anticipa el fenomen que a major escala es produir un segle desprs amb la sida.


 Els avenos cientfics . 
 
Al marge dels moviments culturals, els avenos cientfics marquen la diferncia. Cal esperar als ltims anys del segle, per els avenos s'aniran succeint de manera explosiva en tot just dos o tres lustres: el 1869 Jean Antoine Villemin demostra que pot contagiar-se la malaltia, desprs d'inocular material purulent d'humans infectats a conills de laboratori; i poc desprs, el 1882, es descobreix l'agent infeccis que la provoca. Comencen a proliferar els sanatoris per a tuberculosos, millorant el seu pronstic i comenant a tallar la cadena de transmissi (Boehmer i Dettweiller funden els primers sanatoris a Alemanya). El 1895 Wilhelm Rntgen descobreix els raigs X, fet que permet diagnosticar i seguir l'evoluci de la malaltia, i encara que falten gaireb cinquanta anys per a la troballa d'un tractament farmacolgic efica, la incidncia i mortalitat comencen a caure. 

Una de les figures mdiques ms importants d'aquest segle dedicades a l'estudi de la tisiologia s Ren Thophile Hyacinthe Lannec, que moriria de tuberculosi als 45 anys, contreta en el context dels seus estudis amb pacients i cadvers infectats; va dissenyar l'estetoscopi i va maldar per corroborar que les seves troballes auscultatries es corresponien amb lesions pulmonars realitzant observacions comparatives entre les troballes en vida i la diseccin posterior dels pacients desprs de la defunci (per aix se'l considera precursor del mtode antomo-clnic). La seva obra ms important s el Tractat d'Auscultaci Mediata  en la qual recull els seus descobriments en relaci amb la utilitat diagnstica de l'auscultaci pulmonar. A Pars es va rebatejar amb el seu nom al principal Hospital especialitzat en Tuberculosi i Malalties Respiratries (l'antic Hospici d'Incurables). El seu treball es va completar amb el d'un altre metge francs: Pierre Charles Alexandre Louis (1787-1872), qui desprs de basar-se en 123 casos clnics i diverses autpsies va corroborar la teoria de la unicitat i va descriure diverses formes de tuberculosi extrapulmonar.

El 1810 Gaspard Laurent Bayle publica Recherches sud la Phthisie Pulmonaire, obra en la qual classifica la tisi en sis tipus (tubercular, granular, amb melanosi, ulcerosa, calculosa i cancerosa) desprs de la detallada anlisi de ms de nou-cents estudis anatomopatolgics.

Rudolf Virchow (1821- 1902), considerat el pare de la patologia, s'oposa al principi a la teoria unicista, per finalment es rendeix a l'evidncia oferta per Koch el 1882. A partir de la publicaci del treball de Robert Koch, la comunitat cientfica es bolca en l'estudi de la malaltia: De Cerenville resseca la cinquena costella per a collapsar una caverna apical el 1885 i Carlo Forlanini realitza per primera vegada amb xit un pneumotrax teraputic el 1892. Flgge, en els ltims anys del segle XIX, assenyala que les gotetes de saliva podien ser responsables de la infecciositat, al romandre en l'aire durant cert temps (a partir dels seus treballs es comencen a denominar gotes de Flgge a les partcules de saliva emeses per la boca o el nas de 0,5 a 10 m de dimetre, capaos per tant, de romandre fins a 30 minuts en suspensi i de propagar microorganismes al ser inhalades per altres individus).

No obstant aix els tractaments comuns per a la tuberculosi a finals del segle XIX segueixen sent molt diversos i en general d'escassa eficcia. Es preconitza la flebotomia (sagnia) com a mtode anti-inflamatori, i s'utilitzen emtics o purgants, aix com les dietes ms variades. Comencen a proliferar els sanatoris especialitzats, situats en regions altes i assolellades, el que suposa per primera vegada un obstacle a la cadena de transmissi del microorganisme. Aix, juntament amb la millora progressiva de les condicions de vida, determina que els casos comencin a disminuir, molts anys abans que apareguin els primers frmacs eficaos.

Referncies.


Vegeu tamb.
Histria de la medicina;
Histria de la cirurgia;

Enllaos externs.
;
 Obres completes d'Areteu de Capadcia ;
 Biografia de Lannec;
 Tuberculosi en la literatura;
 Tuberculosi al Romanticisme;
 El Toc de Reyes;



 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268703" title="Algernon Freeman-Mitford" nonfiltered="471" processed="469" dbindex="105484">

Algernon Bertram Freeman-Mitford, Bar de Redesdale, GCVO, KCB (24 de febrer del 1837 - 17 d'agost del 1916) va ser un diplomtic britnic, colleccionista i escriptor.

 Biografia .
Estudi a l'Eton College i a Christ Church, Oxford. Entr al Foreign Office (El Ministeri d'Afers Exteriors britnic) en 1858, i fou nomenat Tercer secretari de l'ambaixada britnica a Sant Petersburg, a Rssia. Desprs de passar per Pekn, Mitford fou destinat  al Jap com a  Segon secretari de la Legaci Britnica. All hi conegu Ernest Satow, i hi escrigu l'obra Tales of Old Japan (1871, Contes de l'Antic Jap), un llibre que descobr als europeus contes com Els 47 "Ronin". Dimit el 1873. Tres dcades desprs, el 1906, acompany el Prncep Arthur quan aquest visit el Jap per lliurar a l'emperador l'Orde de la Lligacama. Fruit de les seves estades a l'sia fou el llibre The Bamboo Garden (1896), que report el seu autor l'entrada en la histria de la botnica com a autoritat taxonmica -en el camp dels bambs- amb l'abreviatura Mitford.

Entre 1874 i 1886, Mitford va ser el secretari de l'Oficina Reial d'Obres  que tenia cura de la restauraci de la Torre de Londres i de les zones paisatgstiques de Hyde Park. A partir del 1887 va ser membre de la Reial Comissi dels Serveis Civils. Fou escollit membre del Parlament per la circumscripci de Stratford-upon-Avon (1892, 1895). Al 1886, Mitford havia heretat les grans propietats del seu cos John Freeman-Mitford; d'acord amb el testament, assum per atorgament reial el cognom  Freeman. Posteriorment feu reconstruir la mansi familiar, "Batsford House" (Gloucestershire) en estil gtic Victori. En 1902 es va reviure el ttol "Redesdale" quan la Corona el va fer par amb el nom Bar Redesdale, del lloc Redesdale en el comtat de Northumberland; tamb reb altres distincions, com l'Orde Reial Victoriana i l'Orde del Bany.

 Famlia .
Mitford es cas el 1874 amb Lady Clementina Gertrude Helen. Tingueren cinc fills i quatre filles, dels quals:

 Clement, el fill gran, mor el 1915 en la Primera Guerra Mundial. La seva filla Clementine espos Sir Alfred Beit. ;
 David Freeman-Mitford fou pare de les famoses germanes Mitford.

 Obres .
 A Tale of Old and New Japan, being a lecture delivered before the Japan Society Campden: 1906;
 A tragedy in stone, and other papers London, New York: John Lane, 1912;
 The attach at Peking London, New York: Macmillan, 1900;
 The Bamboo Garden London: Macmillan, 1896. Illustracions d'Alfred Parsons;
 Bayreuth en 1912 London: Ballantyne Press, 1912;
 Further Memories London: Hutchinson, 1917;
 The Garter mission to Japan London: Macmillan, 1906;
 King Edward VII: a memory London: Ballantyne Press, 1915;
 Lord Macaulay on the coronation oath London: Rivingtons, 1869;
 R.Sharpe France, A.B.Mitford Lord Redesdale and the new railways: correspondence between His Lordship and Mr. France London: Jones & Tinkler, 1867;
 Memories London: Hutchinson, 1915 (diverses edicions);
 Reasonings on some disputed points of doctrine London: Rivingtons, 1874;
 Tales of Old Japan London: Macmillan, 1871. Amb illustracions xilogrfiques fetes  d'artistes japonesos (diverses edicions) .

Lord Redesdale tamb va escriure una extensa introducci   pel llibre Foundations of the Nineteenth Century, i tradu i prolog l'obra Immanuel Kant- A Study and Comparison with Goethe, Leonardo da Vinci, Bruno, Plat, and Descartes, ambdues de Houston Stewart Chamberlain (London: John Lane, 1910 i 1914, respectivament).

 Bibliografia .
 Hugh Cortazzi Mitford's Japan : Memories and Recollections, 1866-1906 2003,  ISBN 1-903350-07-7;

 Enllaos .
 Relacions familiars ;
 Relacions entre Mitford i Whistler ;
 Tales of Old Japan en el Projecte Gutemberg ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268713" title="Pere" nonfiltered="472" processed="470" dbindex="105485">


 Pere (nom), nom de persona;

Sants, mrtirs i papes:

 Sant Pere (-68), deixeble de Jesucrist i suposat primer papa;
 Pere II, antipapa;
 Sant Pere Patrici, sant grec del segle IX;
 Pere (mrtir), company de martiri de Berard de Carbio (-1220);
 Sant Pere de Verona (1206-1252), sant;
 Sant Pere de Moscou, metropolitoa de Moscou (-1326);
 Sant Pere l'Aleut (-1815?), mrtir de l'esglsia ortodoxa a Califrnia;
 Sant Pere Celest, papa i sant;

Sobirans catalans i dels territoris de la corona catalana:

Pere I d'Arago;
Pere I de Catalunya (II d'Arago);
Pere II de Catalunya (III d'Arag);
Pere III de Catalunya (IV d'Arag);
Pere IV de Catalunya i V d'Arag, conegut pel Conestable de Portugal;
Pere I d'Albarras, primer senyor d'Albarras;
Pere II d'Albarras, tercer senyor d'Albarras;
Pere I d'Arborea, jutge d'Arborea;
Pere II d'Arborea, jutge d'Arborea;
Pere III d'Arborea, jutge d'Arborea;
Pere I de Bas, vescomte de Besal o de Bas;
Pere I de Bearn, vescomte de Bearn, Oloron, Montaner, Gabard i Brulhs, senyor d'Osca;
Pere I de Carcassona, comte de Carcassona i Foix, bisbe de Girona;
Pere II de Carcassona, comte de Carcassona, vescomnte de Besiers i Agde;
Pere I de Castellb, vescomte de Castellb;
Pere I de Cerdanya, comte de Cerdanya;
Pere I d'Empries, comte d'Empries;
Pere II d'Empries, comte d'Empries;
Pere I de Narbona, vescomte de Narbona;
Pere I de Siclia, rei de Siclia (Pere II de Catalunya);
Pere II de Siclia, rei de Siclia;
Pere I d'Urgell, comte d'Urgell;
Pere II d'Urgell, comte d'Urgell i vescomte d'ger;
Pere Ramon I de Pallars Juss, comte de Pallars Juss;

Personatges catalans:

 Pere de Tortosa, cap de la resistncia hispano-romana contra els visigots;
 Pere de Barcelona (bisbe) (-973), bisbe de Barcelona;
 Bonanat de Pere, jurista catal;
 Jaume Pere, fill natural de Pere II;
 Joan Pere, mestre d'arts i metge catal;
 Llus Pere Fbregues, arquebisbe de Nicsia;
 Josep Pere i Raluy, jurista catal;
 Pere Berenguer, bisbe d'Urgell;
 Pere Nernat, bisbe d'Elna;
 Pere Canisi, teleg holands;
 Jordi Pere Cerd, pseudonim;
 Pere d'Arag (fill de Pere II), fill de Pere II de Catalunya;
 Pere d'Arag (missioner), missioner dominic;
 Pere d'Arago (duc de Noto), fill de Ferran I;
 Pere d'Arenys, cronista catal;
 Pere de Barcelona (fill de Ramon Berenguer I), prncep catal;
 Pere Mrtir San i Jord;
 Pere Nolasc, fundador de l'orde de la Merc;
 Pere Salvatge, joglar;

Sobirans:

Pere I de Borb, duc de Borb;
Pere II de Borb, duc de Borb;
Pere I de Brasil, emperador de Brasil;
Pere II de Brasil, emperador de Brasil;
Pere I de Bretanya, duc de Bretanya;
Pere II de Bretanya, duc de Bretanya;
Pere I de Bulgria, tsar de Bulgria;
Pere el Bell, rei de Bulgria;
Pere I el Cruel, rei de Castella i Lle;
Pere II de Courtenay, emperador llat de Constantinoble;
Pere I d'Hongria, rei d'Hongria;
Pere II de Iugoslvia, rei de Iugoslvia;
Pere I de Moldvia, hospodar de Moldvia;
Pere II de Moldvia, hospodar de Moldvia;
Pere III de Moldvia, hospodar de Moldvia;
Pere IV de Moldvia Raresh, voivoda de Moldvia;
Pere V de Moldvia el Coix, voivoda de Moldvia;
Pere I de Montenegro, prncep de Montenegro;
Pere II de Montenegro, prncep de Montenegro;
Pere III de Montenegro, prncep de Montenegro;
Pere I de Portugal, rei de Portugal;
Pere II de Portugal, rei de Portugal;
Pere III de Portugal, rei de Portugal;
Pere IV de Portugal, rei de Portugal;
Pere V de Portugal, rei de Portugal;
Pere I de Rssia (1672-1725), emperador rus;
Pere II de Rssia, tsar de Rssia;
Pere III de Rssia, tsar de Rssia;
Pere I de Savoia, comte de Savoia;
Pere II de Savoia, duc de Savoia;
Pere I de Srbia, rei de Srbia;
Pere Cercel, voivoda de Valquia;
Pere I de Xipre, rei de Xipre i Jerusalem, comte de Trpoli;
Pere II de Xipre, rei de Xipre;
Pere Orsol (Pietro Orseolo), dux de Vencia;

Personatges diversos:

 Pere (general bizant) general bizant germ de l'emperador Maurici;
 Pere I d'Alexandria, bisbe d'Alexandria;
 Pere II d'Alexandria, bisbe d'Alexandria;
 Pere I d'Argos, bisbe d'Argos. ;
 Pere II d'Argos, bisbe d'Argos. ;
 Pere Crisol, bisbe de Mil el 1110 ;
 Pere Crisleg, eclesistic rom, arquebisbe de Ravenna;
 Pere Damasc, escriptor eclesistic grec;
 Pere Diaca de Tomi, cap dels monjos coneguts com escites;
 Pere Diaca de Constantinoble, diaca de Santa Sofia a Constantinoble;
 Pere d'Edessa, prevere de l'esglsia d'Edessa;
 Pere Full, patriarca d'Antioquia a la meitat del segle V;
 Pere d'Antioquia, patriarca d'Antioquia proclamat el 1053 ;
 Pere Monge o Pere Mogge, patriarca monofisita d'Alexandria al segle V;
 Pere de Nicomdia, eclesistic bizant;
 Pere Patrici i Mestre, historiador bizant del segle VI;
 Pere Patrici, escriptor grec de finals del segle IX i comenaments del segle X;
 Pere de Sebaste, eclesistic grec del segle IV;
 Pere el Diaca (-605), confident del papa Gregori I ;
 Pere Bibliotecari (-c.1140), religis;
 Pere de Saragossa, bisbe de Saragossa el 1112;
 Pere d'Alvrnia (- > 1310), filsof ;
 Pere d' Aquila (-1361), teleg francisc itali;
 Pere de Bergamo (-1482), teleg dominic;
 Pere el Venerable, abat de Cluny;
 Pere l'Ermit, monjo i croat;
 Aureol Pere, teleg tolos;
 Pere d'Alcantara, mstic castell;
 Pere Dami (Pietro Damiani), bisbe;
 Pere de Castella, prncep castell;
 Pere de Foix, cardenal;
 Pere de Llemotges, teleg;
 Pere de Portugal, prncep de Portugal;
 Pere Alfons, prncep de Portugal;
 Pere Llombard, teleg;

Ordes de cavalleria

Orde d'En Pere I, ordre del Brasil;
Orde de Sant Pere, orde romana;
Orde de Sant Pere i Sant Pau, orde pontifcia;
Orde de Pere Frederic Llus, orde d'Oldemburg;

Geografia:

Pere Pau, barri de Vilafranca del Peneds;
Sant Pere, nucli de poblaci del municipi de la Selva del Camp, al Baix Camp.
Sant Pere, nucli de poblaci del municipi de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell.
Sant Pere, nucli de poblaci del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
Sant Pere, nucli de poblaci del municipi de la Vansa i Frnols, a l'Alt Urgell.
Sant Pere, barri al districte Ciutat Vella de Barcelona.
Sant Pere d'Albaida, municipi de la Vall d'Albaida oficialment anomenat Sempere.
Sant Pere de l'Ar, nucli de poblaci del municipi de Calonge de Segarra, a l'Anoia.
Sant Pere dels Arquells, nucli de poblaci del municipi de Ribera d'Ondara, a la Segarra.
Sant Pere d'Auira, nucli de poblaci del municipi de Campdevnol, al Ripolls.
Sant Pere del Bosc, nucli de poblaci del municipi de Lloret de Mar, a la Selva.
Sant Pere de Castanyedell, nucli de poblaci del municipi de Vilanova de Sau, a Osona.
Sant Pere Cercada, nucli de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, a la Selva.
Sant Pere Codinet, nucli de poblaci del municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.
Sant Pere Despuig, nucli de poblaci del municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.
Sant Pere dels Forcats, municipi de l'Alta Cerdanya.
Sant Pere Pescador, municipi de l'Alt Empord.
Sant Pere de Ribes, municipi del Garraf.
Sant Pere de Riudebitlles, municipi de l'Alt Peneds.
Sant Pere Sallavinera, municipi de l'Anoia.
Sant Pere de Terrassa, antic municipi del Valls Occidental, incorporat el 1904 a Terrassa. Ha donat nom a diversos barris de la ciutat: l'Antic Poble de Sant Pere, Sant Pere i Sant Pere Nord.
Sant Pere de Torell, municipi d'Osona.
Sant Pere de Vilamajor, municipi del Valls Oriental.
Sant Pere del Vim, nucli de poblaci del municipi de Veciana, a l'Anoia.
Sant Pere i Sant Pau, nucli de poblaci del municipi de Tarragona, al Tarragons.

Esglsies i monestirs:

El Conjunt Monumental de les Esglsies de Sant Pere el formen tres esglsies romniques de Terrassa: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria.
Sant Pere de Casserres, monestir benedict romnic al municipi de les Masies de Roda.
Sant Pere de Galligants, monestir benedict romnic de la ciutat de Girona.
Sant Pere de les Puelles (o de les Puelles), monestir benedict romnic de la ciutat de Barcelona.
Sant Pere de Rodes (o de Roda), monestir benedict romnic al municipi del Port de la Selva.
Sant Pere del Vatic (o de Roma), baslica renaixentista de la Ciutat del Vatic.

Altres edificis:

Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, fortificaci de la ciutat russa de Sant Petersburg.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268716" title="Pere I d'Alexandria" nonfiltered="473" processed="471" dbindex="105487">
Pere I d'Alexandria (Petrus, Ptros ) fou bisbe d'Alexandria, successor de Teones en algun moment entre la Pasqua i el novembre del 300.

Va exercir durant uns onze anys. No se sap segur si era nascut a Alexandria encara que s el ms probable. Als tres anys  d'ocupar la seu va comenar la persecuci de Diocleci continuada pels seus successors i es va haver d'amagar anant d'un lloc a l'altre; va estar a Mesopotmia, Fencia i Palestina i a diverses illes; va ser empresonat finalment probablement sota Maximi II, per finalment fou alliberat.

Probablement en la seva absncia la seu havia estat ocupada per Meleci de Licpolis al que llavors va deposar iniciant un cisma a l'esglsia egpcia. Al nov any de la persecuci, el 312, fou detingut altre cop per orde de Maxim Daia i decapitat segons una crnica orienta de bisbes el 25 o 26 de novembre, que es la data en qu modernament es commemora (25 a Rssia i 26 a la resta d'esglsies orientals).

Va deixar escrites diverses obres: 

1. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268717" title="Pere II d'Alexandria" nonfiltered="474" processed="472" dbindex="105488">
Pere II d'Alexandria (Petrus, Ptros ) fou prevere i desprs bisbe d'Alexandria, primer com a deixeble d'Atanasi que el va nomenar el seu successor, crrec al que va accedir el 373. 

Als arrians llavors en ascens amb la protecci de l'emperador Valent, havien aguantat a Atanasi que ja era vell per no estaven disposat a fer el mateix amb Petrus que fou deposat i empresonat per oficials de l'emperador; sigui perqu no fou tancat o perqu es va escapar, aviat apareix a un vaixell que el va portar a Roma on fou ben rebut pel papa Damas I. Luci, el seu competidor arri, va restar bisbe d'Alexandria. 

Quan Valent va marxar d' Antioquia (378) per la seva campanya militar, Pere, que havia retornat de Roma amb una carta del papa que el reconeixia com a bisbe d'Alexandria, va poder recuperar la seva seu mercs al favor popular que va expulsar a Luci que va fugir a Constantinoble. 

Va sobreviure poc temps ja que va morir el 381 i el va succeir el seu germ Timoteu Elure.

Va escriure:

1. , Epistola;
2. Epistola ad Episcopos et Presbyteros atque Diaconos pro vera Fide in exsilio constitutos, s. ad Episcopos, Presbyteros, atque Diaconos qui sub Valente Imperatore Diocaeaream fuerant exules missi ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268719" title="Pere I d'Argos" nonfiltered="475" processed="473" dbindex="105489">
Pere I d'Argos  (Petrus, Ptros ) fou bisbe d'Argos vers el segle VI. Va escriure un Elogium Cosmae et Damiani SS. Anargyrorumn in Asia s. Oratio in sanctos et gloriosos Anargyros et Thaumaturgos Cosmum et Damianum.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268721" title="Mtode rectangular" nonfiltered="476" processed="474" dbindex="105490">
En clcul integral, el mtode rectangular utilitza una aproximaci a una integral definida, a base de calcular l'rea d'una srie de rectangles.  En clcul numric, aquest mtode, en general ha estat superat per altres mtodes ms sofisticats de integraci numrica.

Ja sia la cantonada esquerra o la dreta o el centre de la cara superior del rectangle, pertanyen al grfic de la funci, la base se situa al damunt de l'eix x. La aproximaci es calcula sumant les rees (base multiplicada pe l'alada, un valor de la funci) dels n dels rectangles que omplen l'espai entre els dos valors de x entre els que es vol calcular la integral indefinida.



La necessitat de  sorgeix quan a s diferent de zero, donat que la posici del primer rectangle no est a  sin a . A mesura que n es fa gran, la aproximaci es fa mes exacta. De fet, el lmit de la aproximaci quan n tendeix a infinit s exactament igual a la integral definida. 

;

Aix s cert independentment de quin i es faci servir. Per la aproximaci del punt mig tendeix a ser ms exacte per a valors finits de n.



Error.
L'error d'aproximaci quant es fa servir el valor del punt mig disminueix en proporci del cub de l'amplada del rectangle:

;

Per algun .

Vegeu tamb.
 Mtode del punt mig per resoldre equacions diferencials ordinries;
 Mtode trapezial;
 Mtode de Simpson;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268722" title="Pere II d'Argos" nonfiltered="477" processed="475" dbindex="105491">
Pere II d'Argos (Petrus, Ptros ) fou bisbe d'Argos. 

s esmentat com a sicili i fou bisbe desprs del 790, va escriure una vida de Sant Atanasi bisbe de Metone al Pelopons (Petri Siculi, humillimi Argirorum Episcopi, Funebris Oratio in B. Athanacsium, Methones Episcopumes) probablement el mateix Pere Scul enviat per l'emperador Basili el Macedoni a Tabrica prop de Melitene, per negociar un intercanvi de presoners amb els paulicians, cosa que va aconseguir; va escriure tamb un relat sobre els paulicians als que anomena maniqueus (Petri Siculi Historia de vane et stolida Manichaeorum Haeresi tanquam Archiepiscopo Bulgarorum nuncupata).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268725" title="Kaizen" nonfiltered="478" processed="476" dbindex="105492">
Kaizen (  , Japons per a "canvi per a millor", o "millora"; el terme com en catal s "millora contnua").

En el context d'aquest article, Kaizen es refereix a una estratgia de qualitat al lloc de treball i est freqentment associada amb el Toyota Production System i relacionada amb diversos sistemes de control de qualitat, incloent mtodes de W. Edwards Deming.

El Kaizen tracta d'eliminar residus (definits per Joshua Isaac Walters com "activitats que afegeixen cost pero no afegeixen valor"). Sovint aix es tradueix en "deixar-ho de banda i tornar-ho a provar d'una forma millor". Llavors aquesta "forma millor" s'estandaritza.

 Introducci .
El Kaizen s una activitat diria el propsit de la qual va ms enll d'una simple millora de la productivitat. s tamb un procs que, quan es fa correctament, fa ms hum el lloc de treball, elimina la superposici de treball difcil (fsic o mental) "muri", i ensenya a la gent com fer experiments al seu treball fent servir el mtode cientfic i com a aprendre a detectar i eliminar residus en els processos de negocis.

Per a ser ms efectiu, el kaizen ha d'operar amb tres principis:
 Considerar el procs i els resultats per a que les accions que donen els efectes surtin a la superfcie.
 Pensament sistemtic de tot el procs i no noms d'all que es veu immediatament (p.ex. una visi mplia, no noms estreta) per a evitar crear problemes en qualsevol lloc del procs.
 Un enfoc i una intenci d'aprenentatge, objectiva, no acusadora permetr la re-examinaci de suposicions que van portar a l'actual procs.

La gent a tots nivells d'una organitzaci pot participar al kaizen, des del Director General fins als provedors externs si existeixen. El format per a kaizen pot ser individual, sistema de suggeriments, grup petit o grup gran. A Toyota, s habitualment una millora local a una estaci de treball o rea local i involucra a un petit grup en la millora del seu entorn de treball i la seva productivitat. Aquest grup s sovint guiat a travs del procs kaizen per un supervisor de lnia; altres vegades aquesta s el rol principal del supervisor de lnia.

Mentre que kaizen (a Toyota) habitualment dna petites millores, la cultura de les millores i les estandarditzacions contnues, alineades i petites dna grans resultats en forma de millores de la productivitat composta. 

Aquesta filosofia difereix dels programes de millora "manar i controlar" de mitjans del segle XX. La metodologia Kaizen inclou fer canvis, monitoritzar els resultats, i desprs ajustar. La pre-planificaci a gran escala i la calendaritzaci de projecte exhaustiva s reemplaada per experiments ms petits, que poden ser adaptats rpidament a mesura que es suggereixen noves millores.

 Traducci .
En japons es pronuncia 'kaizen'.

   ('kai') KAI significa 'canvi' o 'l'acci per a corregir'. ;
   ('zen') ZEN significa 'bo'.

En xins es pronuncia 'gai shan':

   ('g i') significa 'canvi' lacci per a millorar'.
   ('shn') significa 'bo' o 'benefici'. 'Benefici' st ms lligat a la filosofia Taoista o Budista, que dna la definici com l'acci que beneficia a la societat per no a un individu individual (p.ex. la millora multilateral). En altres paraules, un no es pot beneficiar a expenses del benefici de l'altre. La qualitat d'aquest benefici hauria de durar per sempre, en altres paraules, el 'shan' s una acci que realment beneficia als altres.

 Histria .
Al Jap, desp es de la Segona Guerra Mundial, les forces d'ocupaci americanes van portar experts americans en mtodes de control estadstic que estaven familiaritzats amb els programes d'entrenament del departament de guerra Training Within Industry (TWI) per a recuperar el pas. Els programes de TWI incloen Instrucci de Treball (treball normal) i Mtodes de Treball (millores de processos). En conjunci amb el cicle Shewhart ensenyat per W. Edwards Deming, i altres mtodes basats en estadstica enseynats per Joseph M. Juran, aix es va convertir en la base de la revoluci kaizen al Jap que va tenir lloc als 1950s.

 Implementaci .
El Toyota Production System s conegut pel kaizen, on de tot el personal de lnia s'espera que pari la seva activitat a la lnia de producci en cas d'anormalitat, i juntament amb un supervisor, suggereixi una millora per a resoldre la anormalitat, cosa que pot iniciar un kaizen.

El cicle d'una activitat kaizen pot ser definit com: estandaritzar una operaci -> mesurar l'operaci estandaritzada (trobar el temps de cicle i la quantitat d'inventari de procs) -> comparar les mesures amb els requeriments -> innovar per a assolir els requeriments i augmentar la productivitat -> estandaritzar les noves i millorades operacions -> continuar el cicle ad infinitum. Aix es coneix tamb com a cicle Shewart, cicle Deming, o PDCA.

Masaaki Imai va fer el terme fams al seu llibre, Kaizen: La clau per a l'exit competitiu del Jap.

Apart de les aplicacions de negoci del mtode, tant Anthony Robbins com Robert Maurer han popularitzat els principis kaizen en prinicpis de desenvolupament personal. Les bases del mtode kaizen CANI (Constant and Never-Ending Improvement, en angls Millora constant i que mai acaba) de Robbins s tractat a la seva srie Lessons in Mastery.

Vegeu tamb.
5S;
Balanced Scorecard;
Business Process Reengineering;
Extreme Programming;
Lean production;
Six Sigma;
Theory of Constraints;
TPM or Total Productive Maintenance;
Toyota Production System;
Training Within Industry;
TRIZ;
W. Edwards Deming;
TOC Lean Six Sigma;
Control de Processos Estadstic;
SCRUM;

Referncies.


Altres lectures.
 Dinero, Donald (2005), Training Within Industry: The Foundation of Lean", Productivity Press, ISBN 1-56327-307-1;
 Emiliani, B., with Stec, D., Grasso, L. and Stodder, J. (2007), Better Thinking, Better Results: Case Study and Analysis of an Enterprise-Wide Lean Transformation, second edition, The CLBM, LLC Kensington, Conn., ISBN 978-0-9722591-2-5;
 Imai, Masaaki (1986), Kaizen: The Key to Japan's Competitive Success, McGraw-Hill/Irwin, ISBN 0-07-554332-X;
 Imai, Masaaki, Gemba Kaizen: A Commonsense, Low-Cost Approach to Management McGraw-Hill; 1 edition (March 1, 1997) ISBN 0-07-031446-2;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268726" title="Pere Crisol" nonfiltered="479" processed="477" dbindex="105493">
Pere Crisol  (Petrus Chrysolanus o Grosolanus, Ptros )  fou bisbe de Mil el 1110 i abans havia estat bisbe a altres seus menys importants. Fou enviat pel papa Pasqual II en missi a l'emperador Aleix I Comn.

Va escriure:

.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268727" title="Enric Moles i Ormella" nonfiltered="480" processed="478" dbindex="105494">
Enric Moles i Ormella, nascut a Barcelona el 1883 i traspassat a Madrid el 1953, fou un qumic, fsic i farmacleg espanyol, considerat el qumic ms important d'abans de la Guerra Civil d'Espanya.

Biografia.
Estudi farmcia a Barcelona i a Madrid on es doctor en Farmcia el 1906 i l'any 1907 fou professor supernumerari gratut de la Universitat de Barcelona. Fou pensionat per la Junta de Ampliacin de Estudios entre 1908 i 1911 per a que amplis la seva formaci acadmica a Munich i Leipzig, Alemanya, on es doctor en Cincies Qumiques sota la direcci de Wilhelm Otswald (1910) i desprs a Ginebra, Sussa, on es doctor en Cincies Fsiques sota la direcci de  Guye (1916). L'any 1922 tamb es doctor en Cincies Qumiques a Madrid. L'any 1927 aconsegu la ctedra de qumica inorgnica de la Universitat Central de Madrid fins l'any 1936. L'any 1934 entr com a membre a la Academia de Ciencias Exactas, Fsicas i Naturales amb el discurs Del momento cientfico espaol (1785-1825), molt important per conixer l'evoluci cientfica espanyola a principis del segle XIX. L'any 1931 fou nomenat cap de secci de qumica fsica en el Laboratorio de Investigaciones Fsicas que dirigia Blas Cabrera. Se'l considera l'introductor a Espanya de l'estudi de la qumica fsica.

Aconsegu tres premis internacionals: Cannizzaro, Van't Hoff i Solvay. Organitz important event cientfics com el IX Congrs Internacional de Qumica Pura i Aplicada que va tenir lloc a Madrid entre el 5 i l'11 d'abril de 1934. Fou membre de diverses acadmies de cincies estrangeres i fou secretari de la Comissi de Pesos Atmics de la Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada (IUPAC).

Durant la Guerra Civil fou director general de plvores i explosius del govern de la II Repblica. Quan acab la guerra s'hagu d'exiliar a Pars per retorn a Espanya el 1942 i va tenir seriosos problemes amb el govern franquista que quasi li costaren la vida. Sort de la pres el 1943 amb llibertat condicional.

Obra.
Les seves principals aportacions, algunes d'elles realitzades en collaboraci amb Blas Cabrera, tractaren sobre determinacions dels pesos atmics del fluor, F, i del brom, Br, emprant el mtode de les densitats lmits dels gasos. Tamb determin volums moleculars i ide mtodes per a la determinaci de temperatures, pesos, volums i pressions.

La seva tasca docent fou excepcional i bsica per tota una generaci de qumics. s l'autor de 262 publicacions, moltes d'elles en els Anales de la Sociedad Espaola de Fsica y Qumica.

Enllaos externs.
Biografia d'Enric Moles





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268729" title="Pere Crisleg" nonfiltered="481" processed="479" dbindex="105495">
Pere Crisleg (Petrus Chrysologus, Ptros ) fou un eclesistic i sant nascut a Forum Cornelii (moderna Imola) a Itlia, educat per Corneli, bisbe (potser d'Imola).

Va ser ordenat com a prevere o com a diaca, i ms tard va esdevenir arquebisbe de Ravenna vers el 431 o 433. Va morir el 451 i probablement el va succeir Lle. El seu malnom derivava de la seva eloqncia. La seva festa s al 30 de juliol i abans era al 4 de desembre.

Va escriure:
Homiliae s. Sermones ;
 Epistola Petri Ravennatisnatis Episcopi ad Eutychem Abbatem ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268734" title="Pere Damasc" nonfiltered="482" processed="480" dbindex="105496">
Pere Damasc (Petrus Damascenus, Ptros ) fou un escriptor eclesistic grec de cognom Mansur, probablement parent de Sant Joan Damasc. 

Michel Le Quien pensa que podria ser Pere, metropolit de Damasc i amic de Sant Joan Damasc, el qual va escriure contra les doctrines musulmanes i maniquees (paulicianes) i per aix se li va tallar la llengua i fou desterrat pel califa Walid a l'Arbia Flix on va patir martiri. Tefanes esmenta un altre Perer que pel mateix temps tamb va patir martiri a Maiuma el port de Gaza. Un Pere que va escriure obres de disciplina i vida monstica pertany a una poca posterior, a la meitat del segle XII, i tamb ha estat considerat un possible autor.

va escriure: 

1.  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268739" title="Llista d'estats sobirans del 1907" nonfiltered="483" processed="481" dbindex="105497">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda (des del 26 de setembre);

O.
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova (des del 26 de setembre);

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268741" title="Pere Diaca de Tomi" nonfiltered="484" processed="482" dbindex="105498">
Pere Diaca de Tomi (Petrus Diaconus, Ptros ) fou un dels caps dels monjos coneguts com escites, sorgits de la dicesi de Tomi a la riba sud del Danubi al segle VI.

Va anar a Roma amb altres delegats dels monjos i junt amb els seus collegues va dirigir a Fulgenci i altres bisbes africans que ara estaven exiliats a Sardenya, una obra titulada De Incarnatione et Gratia Domini nostri Jesu Christi Liber. 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268743" title="Pere Diaca de Constantinoble" nonfiltered="485" processed="483" dbindex="105499">
Pere Diaca de Constantinoble   (Petrus, Ptros )  fou diaca de Santa Sofia a Constantinoble. Apareix esmentat al Ius Graeco-Romanum de Leunclavius, lib. vi. pp. 395-397 (.

Va viure al final del segle IX (vers 1092) en el regnat d'Aleix I Comn. Obres seves a la biblioteca del rei a Pars sn: 

Petrus Diaconus et Philosophus de Cyclo et Indictione;
Petri Diaconi et Philosophi Tractatus de Sole, Luna, et Sideribus ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268744" title="Pere d'Edessa" nonfiltered="486" processed="484" dbindex="105500">
Pere d'Edessa  (Petrus, Ptros ) fou prevere de l'esglsia d'Edessa. 

Siri de naixement i eminent predicador, va escriure Tractatus variarum Causarum, (tractat sobre diverses matries) composat en psalms en metres. Va escriure en sirac i Tritemi li adscriu tamb Commentarii in Psalmos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268745" title="Pere Full" nonfiltered="487" processed="485" dbindex="105501">
Pere Full   (Petrus Fullo, Ptros )  o Pere Gnafeu (Gnapheus o Cnapheus, ) fou patriarca d'Antioquia a la meitat del segle V.

Era monjo a la vora de Constantinoble. Acaci diu que era hegumen (hegumenos= abat de monestir) i que va fugir a Antioquia per les acusacions que se li van fer (la natura de les quals no s'indica). Probablement era monjo abat al monestir de Acoemetae a Constantinoble i va acompanyar a Antioquia a Zen, gendre de l'emperador Lle I de Bizanci. Teodor, Tefanes Isuric i Cedr diuen que fou prevere a l'esglsia de Sant Bassa el mrtir de Calcednia. Segurament era seguidor de la doctrina monofisita.

Al arribar a Antioquia era patriarca Martiri, seguidor de les doctrines de Calcednia; no va tardar en obtenir el perms de Zen per exercir el ministeri religis. Va afegir a un himne les paraules "fou crucificat per nosaltres" i aix va portar molta controvrsia.

Martiri fou acusat de ser nestori i va haver de fugir a Constantinoble on amb la influencia del patriarca Gennadi I de Constantinoble fou ben tractat per Lle I de Bizanci i va poder tornar a Antioquia amb una carta imperial que el permetia posar fi a qualsevol disturbi, per va trobar molt poca cooperaci i va abdicar; Pere fou proclamat llavors patriarca (469)  per l'emperador, a petici de Gennadi, el va deposar i va nomenar al seu llec a Juli, que reunia millors suports.

Pere fou desterrat a un oasi d'Egipte per es va poder escapar i es va presentar a Constantinoble i es va refugiar al monestir dAcoemetae, on va restar fins a la revolta de Basilisc contra Zen (475). El nou emperador es va acostar a les doctrines monofisites que Lle i Zen havien reprimit; el patriarca d'Alexandria Timoteu Elure (Timotheus Aelurus), que havia estat cridat de l'exili i era monofisita, va recomanar cridar a Pere.

Una encclica fou emesa per diversos prelats anatemitzant els decrets del snode de Calcednia. Pere, d'acord a aquesta posici, fou restablert com a patriarca d'Antioquia on es va traslladar (476). El patriarca Juli fou expulsat i va morir poc desprs; les imposicions doctrinals de Pere van portar alguns disturbis; quan Zen va recuperar el poder es va reunir un snode a Antioquia (477) en el que fou deposat principalment per la hostilitat de Joan Codonat, que ell mateix havia nomenat bisbe d'Apamea. 

Fou desterrat a Pityus, d'eon va poder escapar i va arribar a Euchaita al Pont on va trobar refugi a l'esglsia de Sant Teodor. Codonat el va succeir en el patriarcat d'Antioquia que havia deixar vacant per noms va ocupar la seu tres mesos, i llavors va pujar Esteve I, partidari de les doctrines de Calcednia, que va morir als pocs mesos i el va succeir Esteve II que va continuar la seva lnea. Els monofisites van acusar a Esteve II de nestorianisme i van aconseguir deposar-lo i fou tumultuosament mort a mans dels joves de la ciutat manipulats pels monofisites; Codonat fou restaurat, per Acaci, patriarca de Constantinoble, amb el suport del bisbe de Tir, el va deposar i va collocar a la seu a Calandi (Calandion); aquest va governar breument i fou desterrat tamb acusat de nestorianisme o potser per haver donat suport a Illos; els monofisites van aconseguir imposar-se en el favor de l'emperador Zen que va consentir la restauraci de Pere (vers 485 o 486).  

L'esglsia occidental va anatemitzar a Pere en un concili fet a Roma (485). Va conservar el poder fins a la seva mort vers el 488, 490 o 491. Aquestos darrers anys va cometre diverses infraccions segon Tefanes i va tractar d'incorporar l'illa de Xipre al seu patriarcat.

A la seva mort el va succeir Palladi un prevere de Selucia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268749" title="Silur" nonfiltered="488" processed="486" dbindex="105502">


El silur (Silurus glanis) s una espcie de peix que des de la seua introducci a Mequinensa en 1974 -provinent dels grans rius d'Europa Central- s'ha ests a altres contrades del Principat de Catalunya, entre elles la part baixa del Segre. A banda del riu Ebre, tamb se'l pot trobar -introdut per particulars- al Llobregat (Pont de Vilomara) i a l'estany de l'Agulla -on sembla que no ha prosperat-.

s un peix bentnic de gran barbillons i activitat nocturna.

s ictifag i tampoc no rebutja altra mena d'invertebrats. Les preses depenen de la seua talla. 

Pot assolir unes dimensions molt grans, ms que el luci (Esox lucius) en condicions favorables, car s el peix ms gros de les aiges europees i un dels ms voluminosos de les aiges epicontinentals. 

Referncies.
 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 26.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre el silur. ;
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie de peix. ;
 Descripci d'aquest peix. ;
 Vdeo mostrant la pesca d'un silur.;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268752" title="Pere Monge" nonfiltered="489" processed="487" dbindex="105503">
Pere Monge o Pere Mogge (Petrus Mongus o Moggus, Ptros )  fou patriarca monofisita d'Alexandria al segle V. Va portar tamb el malnom de Bles o Tartamut.

Fou ordenat diaca per Dioscur, successor de Ciril d'Alexandria que fou patriarca per set anys (444-451). Va participar a les violncies de Dioscur i li va donar suport quan fou deposat pel Concili de Calcednia. El seu successor Proteri va donar suport a les decisions del concili. Pere es va unir a l'oposici encapalada per Timoteu Elure i altres. Proteri els va condemnar a deposici i excomuni. 

Proteri els va poder desterrar i Pere va acompanyar a Timoteu fora d' Alexandria i fou el seu principal suport; quan va morir l'emperador Marci, van tornar a Alexandria i van matar a Proteri o van incitar els disturbis que van portar a la seva mort (475). 

Timoteu Alure va pujar al patriarcat per poc desprs l'emperador Lle I de Bizanci el va desterrat i Pere va haver de fugir tanmateix. Timoteu Salofaciol va ser nomenat patriarca; durant la usurpaci de Basilisc, Timoteu Elure fou cridat de l'exili i enviat a Alexandria a recuperar la seu (476) i Pere se li va unir; Salofaciol fou expulsat (es va refugiar en un monestir a Conopus) i Timoteu fou restaurat.

A la caiguda de Basilisc, Zen que va recuperar el poder, va permetre a Timoteu, ja molt vell, de restar com a patriarca per a la seva mort poc desprs (477) els bisbes monofisites del pas van elegir a Pere (que mentre havia estat ascendit a ardiaca), i l'emperador es va indignar i va decidir matar al nou patriarca; per passats els primers moments de rbia l'emperador va fer gracia de la vida a Pere per el va privar del patriarcat en el que fou restaurat Salofaciol. 

Aquest va morir no molt de temps desprs  i fou nomenat patriarca Joan de Tabenna conegut com Joan de Talaia o Talaida, per al cap d'un temps fou deposat per orde de Zen que va cridar a Pere pel crrec. Pere era al seu exili a Euchaita al Pont i va poder tornar com a patriarca (482) sembla que com a part de la poltica religiosa de Zen, i acceptant les doctrines que aquest imposava. Joan Talaia va fugir a Roma on el papa Simplici I li va donar suport. 

Flix III que va succeir a Simplici (483) el va mantenir; per sostenir-se contra aquest perill, Pere va anatemitzar les doctrines del concili de Calcednia que el seu rival sostenia (aix es guanyava al bndol monofisita), i per evitar un conflicte amb Acaci de Constantinoble i la cort, va negar haver-ho fet; quan el nou patriarca de Constantinoble Eufemi, es va declarar contrari a Pere i va donar suport al Papa.

Llavors va morir Pere el 490 poc abans de morir Zen; el va succeir el monofosisita Atanasi II d'Alexandria







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268753" title="Pere de Nicomdia" nonfiltered="490" processed="488" dbindex="105504">
Pere de Nicomdia  (Petrus, Ptros )  fou un eclesistic bizant.

Fou un dels diaques i monjos que van ser encausats al III concili de Constantinoble (VI concili ecumnic, 680)  acusats de monotelisme. Pere era el lder d'aquesta corrent i era arquebisbe de Nicomdia; van comparixer al concili i van fer jurament de fe ortodoxa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268755" title="Pere Patrici i Mestre" nonfiltered="491" processed="489" dbindex="105505">
Pere Patrici i Mestre (Petrus Patricius i Magister, Ptros ) fou un historiador bizant del segle VI nadiu de Tessalnica (provncia de Macednia que en aquell temps incloa la prefectura d'Illria ra per la qual apareix de vegades esmentat com illiri). 

Es va establir a Constantinoble on va adquirir distinci com a retric o advocat, per la que estava especialment dotat. L'emperador Justini I el va enviar com ambaixador a la reina Amalasunta (534) i a Teodat, cap dels ostrogots a Itlia; quan va arribar a Aulon, prop de l'entrada de la mar Adritica, a la costa de l'Epir, o una mica abans d'arribar, va saber la mort d'Atalaric, el jove rei ostrogot, i del matrimoni de Amalasunta i Teodat amb la seva exaltaci al tron d'Itlia, seguit poc desprs de l'empresonament d'Amalasunta; va comunicar aquests fets a l'emperador i aquest va ordenar defensar la causa de la reina i comunicar-ho aix a Teodat. 

Pere va seguir cap a Itlia per abans d'arribar Amalasunta fou executada; aix va facilitar el inici de la guerra declarada pels bizantins. Procopi diu que fou Pere el que va instigar a Teodat a matar a Amalasunta, seguint instruccions de Teodora la dona de Justini. Pere va restar a Ravenna i les operacions militars foren dirigides per Belisari que va anar de victria en victria, i va conquerir Siclia; Teodat va negociar a Ravenna amb Pere i a canvi de la pau va acceptar renunciar a Siclia, pagar un tribut i facilitar cada any un cos de soldats ostrogots pel servei de l'Imperi; Pere va transmetre l'oferta a l'emperador que la va rebutjar; llavors Teodat va oferir abdicar incondicionalment, el que fou acceptat. 

Pere i un altre ambaixador de nom Anastasi, foren enviats de tornada a Itlia per negociar els termes de l'acord; per a causa d'algunes derrotes bizantines als darrers mesos a Dalmcia, Teodat va canviar d'idea i va refusar abdicar i encara va empresonar als ambaixadors; va romandre presoner fins que ms endavant Belisari va capturar uns ambaixadors de Vitigs, successor de Teodat, i els va bescanviar (538).

A la tornada Pere fou nomenat magister officiorum per influncia de Teodora (suposadament com a agrament per haver procurat la mort d'Amalasunta). Va exercir el crrec amb rapacitat perqu encara que era suau en el tracte (segons Procopi) era molt deshonest. Va restar al crrec fins el 550 i mentre va adquirir la dignitat de patrici. Llavors fou enviat a negociar la pau amb Cosroes I de Prsia per aquest el va reenviar i va enviar un ambaixador persa a Constantinoble. El 551 o 552 va iniciar negociacions amb el papa Vigili I, que era a Calcednia. En aquest temps possea la dignitat d'ex cnsol o consul codicillaris i el crrec de referendari.

El 562 fou enviat altre cop a la cort de Cosroes i es va trobar amb el comissionat persa prop de Dara a Mesopotmia d'eon va seguir cap a la cort on va negociar amb el mateix rei i va aconseguir un tractat. Va morir poc desprs vers el 563. Va deixar un fill anomenat Teodor que fou magister officiorum i comes largitionum i va ser enviat per Just II a una ambaixada a Prsia al rei Cosroes II.

Suides li atribueix dues obres:

1. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268756" title="Pere Patrici" nonfiltered="492" processed="490" dbindex="105506">
Pere Patrici (Petrus Patricius, Ptros ) fou un escriptor grec de finals del segle IX i comenaments del segle X.

Va presentar a l'emperador Lle VI (que va comenar a regnar el 886) una copia de l'obra de Teodoret Curatio Graecarum Adfectionum, a la qual hi ha unit un epigrama reprodut per Lambecius en els seus  "Commentarius de biblioth. Caesaraea".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268758" title="Pere de Sebaste" nonfiltered="493" processed="491" dbindex="105507">
Pere de Sebaste  (Petrus Patricus, Ptros ) fou un eclesistic grec del segle IV.

Era fill de Basili i Emmlia, dos rics personatges de Cesarea de Capadcia pares tamb dels eminents Basili el Gran i Gregori Niss. Va nixer vers el 349 temps en el que va morir el seu pare; fou educat per la seva germana Macrina que va ser la seva germana, mestre, assistent i mare. Aprenia rpidament totes les matries. 

En una temporada d'escassetat (367 o 368)  va repartir als seus vens  tot el que va poder. Va estar amb la seva mare al llit de mort (vers 370) i poc desprs fou ordenat prevere segurament de l'esglsia de Cesarea. Va residir prop de Neocesarea en una casa amb la seva germana Macrina. 

Mort Basili, vers el 380 o poc abans va ser proclamat bisbe de Sebaste (moderna Sivas) quan ja la seva germana Macrina havia mort. Va participar com a bisbe al concili de Constantinoble del 380-381. Va morir en data desconeguda probablement desprs del 391 i abans del 394.

La seva nica obra es , sancti Patris nostri Petri Episcopi Sebasteni ad S. Gregorium Nyssenum fratrem suum Epistola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268759" title="Sant Pere Patrici" nonfiltered="494" processed="492" dbindex="105508">
Sant Pere Patrici (Petrus Patricius, Ptros ) fou un sant grec que va viure al segle IX.

La seva vida apareix a la Menaea dels grecs i est traduda al llat.

Va lluitar en una batalla contra els blgars el 811 en la qual l'emperador Nicfor I va ser derrotat i mort.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268761" title="Pere d'Antioquia" nonfiltered="495" processed="493" dbindex="105509">
Pere d'Antioquia (Petrus, Ptros ) fou patriarca d'Antioquia, contemporani de Miquel Cerulari i Lle d'Acrdia i enemic de l'esglsia llatina occidental. Va ser proclamat patriarca el 1053.

Dos cartes de Pere sn esmentades a la Monumenta Ecclesiae Graecae, de  Cotelerius, vol. ii. pp. 112, 145; la primera,  Epistola ad Dominicum Gradensem,  i la segona  Epistola ad Michaelem Cerularium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268763" title="Michelangelo Anselmi" nonfiltered="496" processed="494" dbindex="105510">
Michelangelo Anselmi (Lucca, 1492   Parma, 1556), dit tamb lo Scalabrino, va ser un pintor itali de l'escola de Parma.

 Biografia .

La seua famlia va traslladar-se de Lucca a Siena vers el 1500 i l'any 1511 s citat per primera vegada a la ciutat toscana com a pintor. Alumne de Sodoma i de Bartolomeo Neroni, tamb va acusar la influncia de Beccafumi. Es conserven noms dues de les seues obres a Siena, un fresc a l'esglsia de Fontegiusta i una fusta de la Sagrada Famlia a la Pinacoteca Nacional, atribuda tamb a Neroni. 

Vers l'any  1515, se'n va anar a Parma, la ciutat natal de son pare Antonio, i hi va ser catalogat com a pintor des del 1520: a partir d'aquest any, Anselmi va treballar sempre a Parma, llevat de breus estades a Vencia el 1538, a Mntua el 1542, a Siena el 1544 i de nou a Vencia el 1546.  

Les seues primeres obres importants a Parma van ser: 
els frescos (1522-1523) dels costats i dels absis del transsepte i de les dues capelles de l'esglsia de Sant Joan Evangelista, mentre que Parmigianino va treballar en les capelles laterals i Correggio va pintar el fresc de la volta; ;
va seguir una  Conversa Sagrada l'any 1526 a la catedral, ;
una Mare de Du amb l'Infant en glria i els sants Esteve i Joan Baptista vers el 1535 per a la l'esglsia de Sant Esteve, requisada pels francesos l'any 1803 i que actualment es conserva al Museu del Louvre, ;
els frescos de l'esglsia de Sant Bartomeu a Busseto el 1538, ;
el fresc de la Coronaci de la Mare de Du a l'absis de l'esglsia de Santa Maria della Steccata, de 1540 a 1542, ;
sobre dibuixos de Giulio Romano, uns frescos a la Catedral, una Adoraci dels Mags i els Quatre profetes de 1554 a 1556, acabats desprs de la seua mort per Bernardino Gatti.

 El seu estil .
En les seues obres parmesanes, Anselmi resta fidel a la formaci rebuda a Siena, derivada del Sodoma i de Beccafumi, per hom pot resseguir-ne tamb les influncies de Fra Bartolomeo i Andrea del Sarto.    

A partir de 1520 domina la influncia de Correggio, amb qui va collaborar als frescos de la Catedral, unificant la cultura clssica sienesa amb l'harmonia sensual correggesca. En les seues obres tardanes emergeixen elements manieristes derivats de Giulio Romano, tot i sobresortir l'estil siens-correggesc.   

Les composicions d'Anselmi sn dinmiques, executades sobre la base d'un dibuix slid i de les recerques d'efectes de colors clids i brillants; des de la dcada del 1530, va enfortir la relaci llum color i la plasticitat de les figures, amb un major inters pel paisatge i la profunditat espacial.

 Obres .
Busseto, esglsia de Sant Bartomeu, frescos;
Lakewiew, Estats Units d'Amrica, Lakewiew Museum, Crist i la Samaritana;
Mil, Pinacoteca de Brera, Els sants Jeroni i Caterina;
Mntua, Collecci privada, Sagrada Famlia i santa Isabel,  ;
Mdena, Galleria Estense, Sagrada Famlia i dos sants ;
Munic, Alte Pinakothek, Mare de Du amb l'Infant en glria i dos sants ;
Npols, Gallerie Nazionali de Capodimonte: Els sants Clara i Antoni, Mare de Du amb l'Infant, Sagrada Famlia, Mare de Du amb l'Infant i dos sants, Retrat de Bernardo da Castelbolognese, Retrat de sastre  ;
Pars, Museu del Louvre, Mare de Du amb l'Infant i dos sants ;
Parma, Catedral, Mare de Du amb l'Infant i quatre sants;
Parma, Mare de Du della Steccata, frescos a l'absis i el cor;
Parma, Palau Calatta, frescos ;
Parma, Sant Joan Evangelista, Crist portant la Creu, Sant Sebasti, Sant Joan Baptista, frescos;
Parma, Galleria Nazionale, Sant Pere mrtir, Mare de Du amb l'Infant, Sagrada Famlia, Mare de Du amb l'Infant en glria i quatre sants ;
Parma, Oratorio della Concezione, frescos a la volta en collaboraci amb Francesco Maria Rondani;
San Secondo Parmense, castell, frescos ;
Siena, Pinacoteca Nazionale, Sagrada Famlia ;
Siena, esglsia de Fontegiusta, Circumcisi, fresc  ;
Soragna, Carzeto, esglsia de sant Joan Baptista, Mare de Du amb l'Infant i dos sants;
Tizzano Val Parma, Casa Galvana, esglsia de Sant Miquel Arcngel, Mare de Du amb l'Infant i tres sants;
Washington DC, National Gallery, Apollo i Mrsies;

 Bibliografia .
Augusta Ghidiglia Quintavalle, Michelangelo Anselmi, La Nazionale Tipografia Editrice, Parma, 1960;
Elisabetta Fadda, Michelangelo Anselmi, Allemandi, Tor, 2005, ISBN 88-422-0962-7;

 Enllaos externs .
 Anselmi a Artcyclopedia ;
 Obres d'Anselmi a les Gallerie Nazionali di Capodimonte a Npols ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268767" title="Lnia 1 del Metro de Barcelona" nonfiltered="497" processed="495" dbindex="105511">






 
La Lnia 1 o lnia vermella del Metro de Barcelona s la segona lnia en antiguitat, pel moment la ms llarga amb 20'7 km fins que s'inauguri la Lnia 9 i l'nica amb via d'ample ibric. La lnia s'inaugur el 1926 amb el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, la denominaci actual t el seu origen en la fusi de les dues operadores de metro de la ciutat el 1961 formant l'empresa Ferrocarril Metropolitano de Barcelona i la lnia s va reanomenar a Lnia I.

El traat de la lnia s de doble via soterrada, els tallers i les cotxeres s troben a Santa Eullia i a la Sagrera. Actualment circulen trens de la srie 4.000, que al anar per vies d'ample ibric fa que siguin un dels metros ms amples del mn.

La L1 no ha ampliat el seu recorregut des de 1992 i va d'Hospital de Bellvitge a Fondo. Est previst que s'ampli per ambds costats. De Fondo s'ampliar fins a Badalona: passant per l'estaci de Badalona Centre, on enllaar amb la Lnia 2, i desprs fins arribar a l'estaci de Badalona Est, enllaant amb la lnia R1 de Rodalies Barcelona pel 2010 i deixant el metro a tocar de la platja, per aquest motiu ja hi han veus que volen dir aquesta estaci "platja de Badalona". Per l'altre extrem enllaar amb la Lnia 9, arribar fins el Prat i fins Sant Boi de Llobregat.

Histria.

El Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona (tamb conegut com a Metro Transversal) va nixer per la necessitat d'unir les diferents estacions de ferrocarril que hi havia a principis del segle XX amb el recinte de l'Exposici Universal de 1929 a Montjuc. Per aquest motiu es va construir en ample ibric antic (1674 mm) ja que havia de servir per al pas de trens de la xarxa de via ampla de Catalunya. El segon tram entre Catalunya i Espanya, s obra dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sent dirigit (1923-25) i projectat per Esteve Terradas i Illa. Els tnels foren els primers a la pennsula en ser excavats amb el mtode austrac. El 1924 durant les obres de construcci van morir 11 obrers per l'enfonsament d'un tram entre els carrers del Comte d'Urgell i Casanova.

El 1926 s va inaugurar la lnia operada per l'empresa Ferrocarril Metropolitano de Barcelona entre Bordeta (tancada) i Catalunya, l'operadora a vegades se li afegia la cua de Transversal com a referncia de la lnia que operava. Ferrocarril Metropolitano de Barcelona desprs de quasi un segle encara existeix tot i que amb el nom catalanitzat Ferrocarril Metropolit de Barcelona. Encara s l'operadora de la lnia i des de 1961 s l'operadora de tota la xarxa de metro (exceptuant les lnies de FGC) tot i que s ms coneguda com a Transports Metropolitans de Barcelona, empresa que aglutina les empreses FMB (xarxa de metro) i Transports de Barcelona (autobusos).

 1932: ampliaci de Catalunya fins Arc de Triomf i per l'altra banda Bordeta Cotxeres.
1933: S'amplia fins a Marina.
1951: S'amplia amb dues noves estacions fins a el Clot.
1952: Arriba a Navas de Tolosa.
1954: S'amplia fins Fabra i Puig.
1961: Ferrocarril Metropolitano de Barcelona absorbeix Gran Metro de Barcelona. Les lnies canvien la seva nomenclatura a Lnia I.
1968: Nou tram fins a Torras i Bages.
1980: Es tanca el tram entre Bordeta i Bordeta Cotxeres.
1982: Es reordena la nomenclatura de numeraci romana a arbiga.
1983: Es reobre el tram Bordeta - Santa Eullia, reemplaant l'estaci de Santa Eullia per la de Bordera Cotxeres i el metro arriba a Santa Coloma per l'altre extrem.
1987: S'obre un nou tram fins a Avinguda Carrilet.
1989: S'amplia fins al nou barri de Bellvitge amb l'estaci de Feixa Llarga.
1992: S'obre l'ltima ampliaci de la lnia fins Fondo (recorregut actual).
2003: Es canvia el nom de Feixa Llarga per Hospital de Bellvitge;
 Des de llavors s'han fet millores d'accs per a persones amb problemes de mobilitat fent obres per incorporar ascensors a les estacions i a les andanes i tamb s'ha reformat algunes estacions com Sagrera, Santa Eullia i actualment Mercat Nou est tancada per obres perqu a causa de les obres de l'AVE va perdre una de les seves andanes, que tocava les vies de ferrocarril convencional, i s'esta fent una nova estaci.

Municipis coberts.
L'Hospitalet;
Barcelona;
Sants-Montjuc;
Eixample;
Sant Mart;
Sant Andreu;
Santa Coloma;

Freqncies de pas.



Recorregut.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268770" title="Hernani" nonfiltered="498" processed="496" dbindex="105512">

Hernani s una vila de Guipscoa. Pertany a Donostialdea (comarca de Sant Sebasti), dins la comunitat autnoma del Pas Basc, i situada a una distncia de 9,2 km de la capital provincial, Sant Sebasti. El municipi d'Hernani ocupa una extensi aproximada de 42 km i limita amb els municipis de Sant Sebasti, Astigarraga, Arano, Elduain, Errenteria, Lasarte-Oria i Urnieta. A dia 1 de gener de 2007, la seva poblaci era de 19.138 habitants.

La festa major local se celebra entre els dies 23 i 27 de juny, en honor a Sant Joan Baptista; i entre els actes que s'hi duen a terme cal destacar la popular "Azeridantza" (tamb celebrada durant les festes de Carnestoltes).

 Demografia .


 Personatges clebres .

 Juan de Urbieta: soldat d'infanteria que va fer presoner el rei francs Francrsc I a la Batalla de Pavia el 1525.
 Gonzalo de Perciztegui (siglo XVI): introductor del conreu del blat de moro al Pas Basc.
 Agustn de Cardaberaz (1703-1770): sacerdot, predicador i escritor en basc.
 Agustn Pascual Iturriaga (1778-1851): sacerdot, pedagog i escriptor.
 Juan Miguel de Orclaga: (1863-1914): sacerdot i meteorleg. Fundador de l'Observatori Metereolgic d'Igueldo i pioner al Pas Basc.
 Txirrita (1860-1936): Bertsolari.
 Jos Garca Goldaraz (1893-1973): Religis que ostent entre altres crrecs el d'arquebisbe de Valladolid.
 Florentino Goicoechea (1898-1980): de oficio contrabandista y heroi aliat durant la Segona Guerra Mundial. Hi fou reclutat per a passar aviadors aliats derribats a Europa a travs de la frontera franco-espanyola, com a parte de la Xarxa Comte.  ;
 Gabriel Celaya (1911-1991): poeta.
 Bernardino Prez Elizaran, Pasieguito (1925-2002): futbolista internacional i entrenador del Valncia CF.
 Jos Mara Setin (1928-): fou bisbe de Sant Sebasti entre 1979 i 2000, quan es jubil.
 Elas Querejeta (1934-): productor, director i guionista cinematogrfic. En la seva joventud fou jugador de la Reial Societat.
 ngel Olaran (?): Missioner a frica amb ms de 30 anys de labor humanitria, actualment a Wukro (Etipia);
 Martn Zabaleta (1950-): alpinista. El 1980 fou la primera persona amb nacionalitat espanyola enpujar a l'Everest.
 Luis ngel Bollo: cuiner afincat als Estats Units. Fou nomenat en 2004 millor chef de l'any dels Estats Units per la revista Esquire.
 Maialen Lujanbio (1976-): s una coneguda bertsolari (poeta improvisadora en basc).  ;
 Iaki Estrada ( 1977- ): compositor i pianista al conservatori de Paris i a l'IRCAM, on fa msica electrnica.

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Hernani;
Portal Web d'Hernani;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268772" title="Madrilleta vera" nonfiltered="499" processed="497" dbindex="105513">

La madrilleta vera (Rutilus rutilus) s una espcie de peix introduda en comptades localitats de Catalunya, on encara presenta una distribuci molt reduda.

s un peix d'aiges lentes i amb vegetaci, gregari i de dieta fornida bsicament per artrpodes i vegetals.

Ha estat citat al Llobregat sota Montserrat (se n'han pescat exemplars ms amunt del mateix riu, al Pont de Vilomara), al Canal d'Urgell i al curs baix del Ter. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 25.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest peix. ;
 Descripci de la madrilleta vera. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268778" title="Peucestes" nonfiltered="500" processed="498" dbindex="105515">


Onomstica:

Peucestes de Macednia, militar macedoni ;
Peucestes de Mieza, militar macedoni i strapa de Persis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268779" title="Peucestes de Macednia" nonfiltered="501" processed="499" dbindex="105516">
Peucestes (Peucestas, ) fou un militar macedoni fill de Macartat.

Va estar al servei d'Alexandre el Gran que li va encarregar el comandament de les tropes macednies que va deixar estacionades a Egipte el 331 aC quan va sortir d'aquest territori per continuar la seva expedici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268780" title="Peucestes de Mieza" nonfiltered="502" processed="500" dbindex="105517">
Peucestes de Mieza (Peucestas, ) , fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macednia.

Va estar al servei d'Alexandre el Gran que el va nomenar comandant d'un trirrem a la regi de l'Hidaspes, que fou el seu primer comandament d'importncia per ja s'havia destacat donant proves de valor; Alexandre li va encarregar de portar davant del rei l'escut sagrat agafat del temple d'Atenea a lion i en aquesta capacitat va estar prop del rei en el assalt a la ciutat principals del malli i alguns autors diuen que va salvar la vida al rei. 

Alexandre li va conferir diverses altes distincions i a la tornada a Perspolis el va nomenar strapa de Persis i el va fer somatofilax, un ttol a l'abast de molt pocs. A Susa li va concedir corona d'or. Com a governador de Persis va guanyar el favor dels seus administrats i del mateix Alexandre, i va adoptar totes les costums i vestimenta perses.

A la primavera del 323 aC es va reunir amb el rei a Babilnia amb un exrcit de 20000 homes, i s esmentat com un dels que el va atendre a la darrera malaltia. 

A la seva mort no va prendre part a les discussions pel repartiment del poder, per tot i aix se li va renovar el govern de Persis, que tamb va conservar a la partici de Triparadisos el 321 aC.

El 317 aC es va veure obligat a prendre part activa a la guerra entre Antgon el Borni i umenes de Crdia, i va rebre el comandament de les forces de totes les satrapies a l'est del Tigris; no va aconseguir la direcci suprema per umenes el va saber retenir al seu bndol durant les segents campanyes. La derrota final de Gadamarta el 316 aC amb la rendici i posterior execuci d'umenes el va privar de la seva satrapia per Antgon va decidir agafar-lo al seu servei i li va fer diverses promeses que mai es van complir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268800" title="Marqus del Palmer" nonfiltered="503" processed="501" dbindex="105518">
El marquesat del Palmer s un ttol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'ustria al noble malloqu Guillem Abr-Descatlar i Serralta.

La famlia Descatlar (desprs escrit amb la grafia Dezacallar) gaudia des del segle XV del comandament de la fbrica de moneda mallorquina, la Seca. El rei Alfons el Magnnim havia concedit aquest privilegi el 1442 a Pere Descatlar i de Santacoloma el ttol de senyor de la Bossa d'Or.

El ttol fou atorgat per primer cop al 1707 grcies al suport de la famlia Descatlar al bndol austriacista. La victria de Felip V deix sense valor la concessi i al 1787 Guillem Descatlar i d'Olesa fou el darrer senyor de la Bossa al tancar la Seca.


No fou fins a 1817 quan el rei Ferran VII reconegu de nou el ttol a Jordi Descatlar i Santandreu pels seus serveis durant la Guerra del Francs i com a regidor de l'ajuntament de Palma. La concessi feta com a ttol del regne de Castella  tamb portava incorporat el vescomtat de Sant Joaquim i el senyoriu d'Abr.

El nom del marquesat fa referncia a les terres del Palmer (Campos), propietat de la famlia Descatlar. Aquestes contrades foren motiu d'una hiptesi de localitzaci de la Palma romana, avui actualment descartada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268803" title="Lnia 2 del Metro de Barcelona" nonfiltered="504" processed="502" dbindex="105519">







La Lnia 2 o lnia lila del Metro de Barcelona s la darrera lnia de metro que es va afegir a la xarxa de metro si no tenim en compte la lnia 11. Tot i que s'inaugur el 1995, la seva histria s remonta al 1959.

El traat de la lnia s de doble via soterrada, els tallers i les cotxeres s troben al Triangle ferroviari, a prop de l'estaci de La Pau. A ms t enllaos de servei a Parallel amb la lnia 3 i a La Pau amb la lnia 4. Actualment circulen trens de la srie 2100 i 9000.

La L2 no ha ampliat el seu recorregut des del 2002: Parallel a Pep Ventura. S'est ampliant fins a Badalona Centre i Morera (Badalona) i est previst que s'ampli per l'altra banda des de Sant Antoni, passant per Poble Sec a Fira 2 - Pedrosa on entraria dins el tnel de la lnia 9 i arribaria fins a l'Aeroport del Prat. Amb aquesta ltima ampliaci l'Estaci de Parallel deixaria de donar servei a aquesta lnia i es convertiria en cua de maniobres.

La lnia 2 i la lnia 11 sn les niques lnies que tenen totes les estacions adaptades per gent amb problemes de mobilitat.

Histria.



Es va iniciar la seva construcci a mitjans de la dcada de 1950, inicialment havia d'unir el barri d'Horta amb el centre de la ciutat. El primer tram entre Sagrera i Vilapicina va entrar en servei el 1959. En aquest tram a partir del 28 de gener de 1961 van comenar a circular trens amb un sistema de conducci automtica. Els trens funcionaven automticament mitjanant contactes per cllules fotoelctriques. Aquest sistema fou desenvolupat pels mateixos serveis tcnics del Metro de Barcelona i va constituir la primera aplicaci mundiar d'un sistema automtic de conducci de trens en una lnia de ferrocarril metropolit i degut a la desconfiana de la gent, l'empresa es va veure obligada a posar un agent a la cabina de conducci que limitava a deixar-se veure per tranquilitzar els passatgers.

1967: Es va estendre fins Horta.
1970: Aques tram s va incorporar a la nova lnia V i la lnia 2 (II) va desapareixer de la xarxa.
1982: Canvi de la numeraci romana a arbica.

Els tnels entre Sagrada Famlia i Parallel van quedar inacabats i en dess fins que s va reprendre el projecte de la lnia 2 de cara als Jocs Olmpics de 1992. La intenci de l'Ajuntament de Barcelona, Pasqual Maragall com alcalde, era que la nova lnia arribs fins l'anell olmpic de Montjuc sortint de l'estaci de Sant Antoni. Per el govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Jordi Pujol, descart el projecte per ser poc viable econmicament. Finalment es va decidir que la lnia mantingus el recorregut original entre Sagrada Famlia i Parallel (amb set estacions i enllaos a quatre lnies) i extenent-la a ms de Sagrada Famlia fins La Pau per donar servei al barri de Sant Mart.

1995: Inauguraci de la lnia 2 de Sant Antoni a Sagrada Famlia. Tram similiar a tnels parallels de forma circular com alguns del Metro de Londres.
1996: La lnia arriba a Parallel.
1997: Arriba a La Pau.
2002: S'incorpora el tram de lnia 4 de La Pau a Pep Ventura a la lnia 2 i la lnia 4 veu com retallada la seva longitud.

A la tardor del 2009 es preveu l'obertura de l'estaci Badalona Centre, la qual ja porta ms de dos anys de retard. Aquest es deu principalment a dos factors: primer, desprs de l'esfondrament del Carmel, les autoritats van ralentitzar les obres sota la premisa "sense pausa, per sense presa" i segon, degut a la requalificaci de l'illa Fradera, amb la construcci de nous habitatges, zona verda i botigues, que va tenir una gran controvrsia per les oposicions venals.

Municipis coberts.
Barcelona;
Eixample;
Sant Mart;
Sant Adri;
Badalona;

Freqncies de pas.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268808" title="Lnia 3 del Metro de Barcelona" nonfiltered="505" processed="503" dbindex="105520">







La Lnia 3 o lnia verda del Metro de Barcelona s la lnia ms antiga de la ciutat. La seva histria s remonta a 1924 quan es va inaugurar amb el nom de Gran Metro de Barcelona que unia la Plaa de Catalunya amb Lesseps. Era gestionada per una empresa del mateix nom fins que el 1961 s va fusionar amb la companyia Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona formant l'empresa Ferrocarril Metropolitano de Barcelona i la lnia va passar a dir-se Lnia II.

El traat de la lnia s de doble via soterrada en tot el recorregut, els tallers i les cotxeres (de Sant Gens) s troben a prop de l'estaci de la Vall d'Hebron i t ramals de servei a Parallel amb la Lnia 2 i amb la Lnia 4 a Passeig de Grcia antic ramal de la L3. Actualment hi circulen trens de la srie 2000, 3000, 5000 i 3000 renovats.

La L3 no havia ampliat el seu recorregut d'en el 2001 que va arribar a Canyelles i 7 anys ms tard, el 4 d'octubre de 2008, arriba a Trinitat Nova on enllaa amb la Lnia 4 i Lnia 11. Per aquest mateix extrem es perllongar fins a l'estaci de Trinitat Vella i per l'altre extrem s'allargar de Zona Universitria fins a Sant Feliu Centre donant servei a les ciutats de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Desp i Esplugues de Llobregat.

Histria.


La seva histria comena el 30 de desembre de 1924 quan es va inaugurar el primer tram entre Plaa de Catalunya i Lesseps amb el nom de Gran Metro de Barcelona. Gestionada per una empresa del mateix nom. 

 1925: Es perllonga la lnia sota Les Rambles fins al Gran Teatre del Liceu (On s'ha recuperat el disseny de l'antiga tanca on posava GMB Gran Metro de Barcelona);
 1926: S'inaugura un ramal que surt d'Arag i baixa per Via Laietana fins Jaume I. Ramal que seria l'embri de Lnia 4.
 1934: S'amplia el ramal de Via Laietana fins a Correus.
 1946: S'amplia a 200 metres de Liceu amb l'estaci de Ferran.
 1961: Gran Metro de Barcelona s absorbida per Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, que encara segueix sent-ne l'operadora. Les lnies s reanomenen i la lnia passa a dir-se Lnia III.
 1968: Es tanca l'estaci de Ferran i s'obre Atarazanas ms a prop del mar.
 1970: S'obre el tram entre Atarazanas i Poble sec.
 1972: Es tanca el ramal de Via Laietana i ms tard formaria part de la Lnia 4;
 1975: S'obra la lnia IIIB de Poble Sec a Ciutat Universitria que s'acabaren juntant amb la lnia III quan s van acabar els problemes d'alimentaci dels trens.
 1982: Es fuisona la lnia III i IIIB i se'ls dna el nom de L3. Tamb es van canviar algun nom com el de Ciutat a Zona Universitria i d'altres s van adaptar al catal com Atarazanas a Drassanes entre altres.
 1985: Arriba a Montbau.
 2001: Es perllonga fins a Canyelles amb una sola andana central, canviant aix, l'esttica habitual de les estacions.
 2008: el 4 d'octubre d'aquest any la lnia 3 arribava a l'estaci de Trinitat Nova on enllaa amb la L4 i L11 i afegint dues estacions a la lnia.



Municipis coberts.
Barcelona ;
Les Corts;
Sants-Montjuc;
Eixample;
Ciutat Vella;
Eixample;
Grcia;
Horta-Guinard;
Nou Barris;

Freqncies de pas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268809" title="Lnia 4 del Metro de Barcelona" nonfiltered="506" processed="504" dbindex="105521">







La Lnia 4 o lnia groga del Metro de Barcelona s va inaugurar el 1974, per s podria considerar la segona lnia en antiguitat, juntament amb la Lnia 1, ja que el tram entre Passeig de Grcia i Jaume I s va inaugurar el 1926 com a ramal de Gran Metro de Barcelona actual Lnia 3.

El traat de la lnia s de doble via soterrada, els tallers i les cotxeres es troben a Via Jlia i al Triangle ferroviari i t enllaos de servei amb la Lnia 5 a Maragall, amb la Lnia 11 a Trinitat Nova, i la Lnia 3 a Passeig de Grcia. Actualment circulen trens de la srie 2.100 i 9.000.

La L4 no ha ampliat el seu recorregut des de 1999, tot i que va perdre l'ltim tram entre la Pau i Pep Ventura el 2002 que es va afegir a Lnia 2, per considerar-se una connexi ms rpida entr el centre de Barcelona i Badalona. Est en construcci i quasi b acabada l'obra del tram entre la Pau i Sagrera-Meridiana passant per Sagrera-TAV, tot i que es possible que momentniament utilitzi el tnel la Lnia 9 per poder avanar la seva inauguraci.

Histria.



El tram ms antic de la Lnia 4 es troba entre les estacions de Passeig de Grcia i Jaume I, quan formava part d'un dels ramals del Gran Metro de Barcelona, inaugurat el 1926 (el mateix any que la L1). El 1934 es va perllongar fins a Correus, que va quedar fora de servei a partir del 1972, entre Jaume I i la Barceloneta.

 1972: Es tanca el ramal de la Via Laietana del Gran Metro de Barcelona, aleshores Lnia III.
 1973: Es reobra l'antic ramal de la Via Laietana de la Lnia III, com a una nova lnia anomenada Lnia IV i amb nou tram: de Joanic a Arag (actual Psg. de Grcia) i ja sense l'estaci de Correus.
 1974: Es perllonga de Joanic a Guinard.
 1976: Per l'altre extrem s'allarga fins a Selva de Mar.
 1982: Es deixa la nmeraci romana per l'arbica: Lnia 4. Per un extrem arriba a Roquetes i per l'altre a la Pau.
 1985: S'obre el tram de la Pau a Pep Ventura.
 1992: Arran dels Jocs Olmpics de 1992 s'afegeix el cognom de Vila Olmpica a l'Ciutadella.
 1999: Nou tram entre Via Jlia (abans Roquetes) i Trinitat Nova;
 2002: La Lnia 4 cedeix a la Lnia 2 el tram entre la Pau i Pep Ventura, perqu es considerava una connexi ms rpida entre Barcelona i Badalona.
 2003: S'inaugura l'estaci del Maresme - Frum entre Selva de Mar i Bess Mar.

Municipis coberts.
Barcelona;
Nou Barris;
Horta-Guinard;
Grcia;
Eixample;
Ciutat Vella;
Sant Mart;

Freqncies de pas.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268813" title="Lnia 5 del Metro de Barcelona" nonfiltered="507" processed="505" dbindex="105522">







La Lnia 5 o lnia blava del Metro de Barcelona s va inaugurar el 21 de juliol de 1951 com a Lnia II.

El traat de la lnia s de doble via soterrada, els tallers i les cotxeres s troben a Can Boixeres i Vilapicina. Actualment circulen trens de la srie 5.000.

La L5 no ha ampliat el seu recorregut desde 1983 i va de Cornell Centre a Horta. Est en construcci el tram entre Horta i Vall d'Hebron on enllaar amb la Lnia 3, tot i que no s un recorregut gaire llarg porta anys d'endarreriments a causa de l'esfondrament d'un tnel en construcci al barri del Carmel.

Tant la Lnia 1 com la Lnia 5 tenen unes estacions amb tres andanes. Una central i dues laterals, aquesta disposici s anomenada internacionalment com la soluci Barcelona, ja que permet que quan un tren arriba a l'estaci, per un lateral la gent entri a l'interior i per l'altre lateral se surti, evitant aix les aglomeracions i esperar a que uns baixin i els altres pugin.
Histria.


La histria de la Lnia 5 va comenar el 1959 quan van acabar les obres de la Lnia II, que era un tram de 2'5 km de longitud entre Sagrera i Vilapicina. En aquest tram a partir del 28 de gener de 1961 van comenar a circular trens amb un sistema de conducci automtica. Els trens funcionaven automticament mitjanant contactes per cllules fotoelctriques. Aquest sistema fou desenvolupat pels mateixos serveis tcnics del Metro de Barcelona i va constituir la primera aplicaci mundial d'un sistema automtic de conducci de trens en una lnia de ferrocarril metropolit i degut a la desconfiana de la gent, l'empresa es va veure obligada a posar un agent a la cabina de conducci que limitava a deixar-se veure per tranquilitzar els passatgers. Estava previst que la lnia s'extengus fins a Parallel.

 1967: Es va estendre fins Horta.
 1969: S'inaugura el primer tram conegut com a Lna V de Sant Ramon a Diagonal-Passeig de Grcia.
 1970: El tram fins a Diagonal s'allarga fins a Camp de l'Arpa i s'incorpora el tram de la Lnia II a la Lnia V i la Lnia II va desapareixer de la xarxa fins el 1995 com a Lnia 2. Havia de ser una soluci provisional fins que s recuperessin les obres de la Lnia II per que van tardar 25 anys a arribar.
 1973: La Lnia V arriba a Pubilla Cases.
 1976: Arriba a Sant Ildefons.
 1982: Canvi de la numeraci romana a arbica i es canvien el nom d'algunes estacions.
 1983: La Lnia 5 arriba a Cornell.
 2003: Es canvia el nom de Cornell a Cornell Centre.

Municipis coberts.

Cornell;
L'Hospitalet;
Barcelona;
Sants-Montjuc;
Eixample;
Sant Mart;
Sant Andreu;
Nou Barris;
Horta-Guinard;

Freqncies de pas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268814" title="Eleccions al Parlament Basc de 1980" nonfiltered="508" processed="506" dbindex="105523">
Les Eleccions al Parlament Basc de 1980 se celebraren el 9 de mar, i fou el primer Parlament Basc escollit democrticament. Amb un cens de 1.554.567 electors, els votants foren 929.051 (59,76 %) i 625.476 les abstencions (40,23 %). El PNB fou la fora ms votada, per malgrat tenir una tercera part dels vots, el seu candidat Carlos Garaikoetxea va ser investit lehendakari grcies a qu els diputats d'Herri Batasuna van decidir no ocupar els seus escons, seguint l'exemple del Sinn Fein.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 3.570 (0,22 %) vots en blanc.
 Diputats electes .
 laba .
 Carlos Garaikoetxea (EAJ-PNV);
 Eusebio Albinarrate Egia (EAJ-PNV);
 Alberto Ansola Maiztegi (EAJ-PNV);
 Juan Mara Ollora Otxoa de Aspuru (EAJ-PNV);
 Flix Ormazbal Askasbar (EAJ-PNV);
 Patxi Ormazbal Zamakona (EAJ-PNV);
 Mara Teresa Sez de Olazagaoitia Lpez de Luzuriaga (EAJ-PNV);
 Jos Antonio Aguiriano Fornies (PSE-PSOE);
 Eneko Landburu Illarramendi (PSE-PSOE);
 Pedro Mara Viana Garca (PSE-PSOE);
 Telesforo de Monzn Ortiz de Urruela (Herri Batasuna);
 Javier Jos Prez de Heredia Aberasturi (Herri Batasuna);
 Iaki Ruiz de Pinedo Undiano (Herri Batasuna);
 Jess Mara Viana Santa Cruz (UCD);
 Alfredo Marco Tabar (UCD);
 Pablo Lpez de Heredia Quintana (UCD);
 Carlos Julin Sainz Angulo (UCD);
 Eduardo Uriarte Romero Teo Uriarte (EE);
 Jon Olaberria Uliondo (EE);
 Santiago de Gri Rabert (Aliana Popular);
 Biscaia .
 Emilio Guevara Saleta (EAJ-PNV);
 Iaki Anasagasti Olabeaga (EAJ-PNV);
 Josu Bergara Etxebarria (EAJ-PNV);
 Inmaculada Boneta Piedra (EAJ-PNV);
 Jess Mara de Leizaola Snchez (EAJ-PNV);
 Juan Jos Pujana Arza (EAJ-PNV);
 Carmelo Renobales Vivanco (EAJ-PNV);
 Jos Luis Robles Canibe (EAJ-PNV);
 Mikel Unzueta Uzkanga (EAJ-PNV);
 Ricardo Garca Damborenea (PSE-PSOE);
 Juan Manuel Eguiagaray Ucelay (PSE-PSOE);
 Jos Antonio Saracbar Saitua (PSE-PSOE);
 Jon Idigoras (Herri Batasuna);
 Jos Ramn Etxebarria Bilbao (Herri Batasuna);
 Bernardo Onainda Ribera (Herri Batasuna);
 Josu Aizpura San Nicols (Herri Batasuna);
 Mario Onainda Natxiondo (EE);
 Joaqun Mara Aguinaga Torrano (UCD);
 Florencio Arstegui Zubiaurre (Aliana Popular);
 Roberto Lertxundi Baraano (EPK);
 Guipscoa .
 Jos Mara Makua Zarandona (EAJ-PNV);
 Miren Begoa Amunarriz Olano (EAJ-PNV);
 Gurutz Ansola Larraaga (EAJ-PNV);
 Sabina Ana Mara Bereciartua Arriaran (EAJ-PNV);
 Carlos Blasco de Imaz (EAJ-PNV);
 Gastor Grate Muoz (EAJ-PNV);
 Joseba Andoni Leizaola Azpiazu (EAJ-PNV);
 Ibn Navasces Ugarte (EAJ-PNV);
 Jos Antonio Zalda Abriza (EAJ-PNV);
 Miguel Castells Artetxe (Herri Batasuna);
 Jokin Goristidi Artola (Herri Batasuna);
 Iaki Esnaola Etcheverry (Herri Batasuna);
 Iaki Pikabea Burunza (Herri Batasuna);
 Jos Mara Benegas Haddad (PSE-PSOE);
 Ramn Juregui Atondo (PSE-PSOE);
 Jos Antonio Maturana Plaza (PSE-PSOE);
 Jos Lus Lixundia Ascondo (EE);
 Jon Olaberria Uliondo (EE);
 Martn Auzmendi Aierbe (EE);
 Jaime Mayor Oreja (UCD);

Enllaos externs.
 Web dels resultats electorals al Pas Basc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268815" title="Mercat de Borough" nonfiltered="509" processed="507" dbindex="105524">

El mercat de Borough s un mercat a Southwark, Londres.

Fa ms e mil anys que hi ha activitat comercial al barri londinenc del Bourough, situat a la riba sud del Tmesi. Est situat al costat de la catedral de Southwark. Ara fa 250 anys, el mercat de Borough va adoptar la forma actual. Posteriorment, la construcci d'un nus ferroviari elevat va proporcionar l'especial cobertura i aixopluc que ara gaudeix.

El mercat acull tres espais diferenciats: el primer s un magatzem per a majoristes. En el segon i el tercer s'hi apleguen un mercat tradicional de productes frescos (Green Market) que cada vegada est donant ms importncia als productes orgnics i una cinquantena d'establiments de productes tradicionals de qualitat, entre els que predominen els productes artesans.

Fa un any, el mercat va iniciar una ambiciosa remodelaci. La seva Junta (Trust) formada noms per voluntaris residents al barri, va comprar per la simblica xifra d'una lliura una part de l'estructura del mercat central de Covent Garden, que havia estat al seu torn remodelat. Aquesta estructura ara acull el restaurant Roast, establiment de nova cuina que ha estat capa d'atraure nou pblic a l'histric mercat.

El mercat de Borough est agermanat amb el mercat de la Boqueria de Barcelona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268817" title="Lnia 6 del Metro de Barcelona" nonfiltered="510" processed="508" dbindex="105525">







La Lnia 6 del Metro de Barcelona, que forma part de la Lnia de FGC Barcelona-Valls, s pot considerar una de les lnies ms antigues de la ciutat i del mn ja que la majoria del seu recorregut transcorre dins d'aquesta lnia Barcelona-Valls que es va inaugurar l'any 1863 amb el nom de Ferrocarril de Barcelona-Sarri construida per Compaa del Ferrocarril de Barcelona a Sarri (El Metro de Londres va inaugurar al gener del mateix any el primer metro del mn). Per no va ser fins 1976 que la lnia va arribar a l'estaci de Reina Elisenda amb la construcci d'un ramal amb una sola estaci.

Comparteix tnel en el tram de Plaa Catalunya - Sarri (tram de 6 estacions i la lnia en t 7) amb les lnies de FGC: L7, S1, S2, S5 i S55.

El traat de la lnia de la L6 s tot soterrat, els tallers i les cotxeres s troben a prop de l'estaci de Rub. Actualment circulen per aquesta lnia trens de les sries 111 i 112.

La L6 no ha ampliat el seu recorregut des de 1976, el seu recorregut transcorre entre Plaa de Catalunya i Reina Elisenda. Actualment est en informaci pblica el perllongament des de Reina Elisenda fins a Finestrelles - Sant Joan de Du on enllaar amb la Lnia 3.

Histria.




La histria de la Lnia 6 s remonta a l'any 1863 quan va comenar a circular el primer tren de la Compaa del Ferrocarril de Barcelona a Sarri. La lnia de Ferrocarril de Barcelona a Sarri s pot considerar un dels metros o ferrocarrils metropolitans ms antics del mn desprs de la lnia Metropolitan Railway del Metro de Londres que es va inaugurar el gener del mateix any.

Malgrat l'xit de la lnia, l'any 1874 la companyia va tenir problemes financers i va ser absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarri a Barcelona.

L'enginyer Carles Emili Montas va plantejar al financer nord-americ Frank S. Pearson la compra del Ferrocarril de Barcelona a Sarri i la seva prolongaci. L any 1912 es va constituir la societat Ferrocarriles de Catalua. El 1917 es va inaugurar el tram de doble via fins a Sant Cugat del Valls. El 1919 la lnia va arribar a Terrassa i el 1922 a Sabadell.

El 1929 es van cobrir les vies des de Plaa Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el tnel a la resta de la lnia de Barcelona. Als anys 50, tamb es va inaugurar el ramal entre Grcia i Av. Tibidabo.

Una situaci econmica precria va portar l empresa a l abandonament del servei el 1977, un any desprs que s inaugurs el ramal de Sarri fins a Reina Elisenda. Des d aleshores, i fins al trasps a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Va Estrecha (FEVE) es va fer crrec de la lnia.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es va constituir l any 1979 per gestionar l'explotaci de varies lnies histriques transferides per l Estat. 

 1906: Es perllonga la lnia fins a Peu del Funicular.
 1912: Es constitueix Ferrocarriles de Catalua, SA que compra la Lnia Barcelona-Sarri.
 1916: La lnia s'allarga fins a les Planes.
 1917: Arriba a Sant Cugat.
 1918: S'amplia fins a Rub.
 1919: Es perllonga fins a Terrassa.
 1922: S'inaugura el ramal de Sabadell.
 1925: El nou ramal arriba a Sabadell-Rambla.
 1929: Soterrament de la lnia entre Plaa Catalunya i Muntaner.
 1953: S'inaugura el ramal d'Avinguda Tibidabo, ms tard anomenada Lnia 7.
 1976: Es perllonga la lnia 6 fins a Reina Elisenda.
 1977: Problemes econmics de l'empresa Ferrocarriles de Catalua, SA fa que abandoni el ferrocarril i Ferrocarriles Espaoles de Va Estrecha (FEVE) n'assumeix l'explotaci.
 1978: L'Estat traspassa la lnia a la Generalitat de Catalunya.
 1979: Es constitueix l'empresa pblica de la Generalitat de Catalunya: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i es converteix en l'operadora de la lnia.
 2001: Es produeix l'integraci tarifria a la primera corona de l'rea metropolitana de Barcelona i la lnia de Reina Elisenda passa a anomenar-se Lnia 6.

Municipis coberts. 
Barcelona;
Eixample;
Sarri-Sant Gervasi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268818" title="Propietat" nonfiltered="511" processed="509" dbindex="105526">

lgebra:
Propietat associativa;
Propietat commutativa;
Propietat distributiva;

Dret:
Propietat industrial.
Propietat intellectual;
Propietat privada;
Nua propietat;

Termodinmica:
Propietats intensives;

Biologia: ;
Propietat (biologia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268819" title="Lnia 7 del Metro de Barcelona" nonfiltered="512" processed="510" dbindex="105527">







La Lnia 7 del Metro de Barcelona, que forma part de la Lnia de FGC Barcelona-Valls, s pot considerar una de les lnies ms antigues de la ciutat i del mn, juntament amb la L6, ja que part del seu recorregut transcorre dins d'aquesta lnia Barcelona-Valls que es va inaugurar l'any 1863 amb el nom de Ferrocarril de Barcelona-Sarri construida per Compaa del Ferrocarril de Barcelona a Sarri (El Metro de Londres va inaugurar al gener del mateix any el primer metro del mn). Per no va ser fins la dcada de 1950 que la lnia va arribar a l'estaci d'Avinguda Tibidabo amb la construcci d'un ramal de quatre estacions.

Comparteix tnel en el tram de Plaa Catalunya - Grcia (tram de 3 estacions i la lnia en t 7) amb ls lnies de FGC: L6, S1, S2, S5 i S55.

El traat de la lnia de la L7 s tot soterrat, els tallers i les cotxeres s troben a prop de l'estaci de Rub. Actualment circulen per aquesta lnia trens de les sries 111 i 112.

La L7 no ha ampliat el seu recorregut desde la dcada de 1950, el seu recorregut transcorre entre Plaa de Catalunya i Avinguda Tibidabo i no est previst que s'ampli.

Histria.




La histria de la Lnia 7 s remonta a l'any 1863 quan va comenar a circular el primer tren de la Compaa del Ferrocarril de Barcelona a Sarri. La lnia de Ferrocarril de Barcelona a Sarri s pot considerar un dels metros o ferrocarrils metropolitans ms antics del mn desprs de la lnia Metropolitan Railway del Metro de Londres que es va inaugurar el gener del mateix any.

Malgrat l'xit de la lnia, l'any 1874 la companyia va tenir problemes financers i va ser absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarri a Barcelona.

L'enginyer Carles Emili Montas va plantejar al financer nord-americ Frank S. Pearson la compra del Ferrocarril de Barcelona a Sarri i la seva prolongaci. L any 1912 es va constituir la societat Ferrocarriles de Catalua. El 1917 es va inaugurar el tram de doble via fins a Sant Cugat del Valls. El 1919 la lnia va arribar a Terrassa i el 1922 a Sabadell.

El 1929 es van cobrir les vies des de Plaa Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el tnel a la resta de la lnia de Barcelona. Als anys 50, tamb es va inaugurar el ramal entre Grcia i Av. Tibidabo.

Una situaci econmica precria va portar l empresa a l abandonament del servei el 1977, un any desprs que s inaugurs el ramal de Sarri fins a Reina Elisenda. Des d aleshores, i fins al trasps a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Va Estrecha (FEVE) es va fer crrec de la lnia.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es va constituir l any 1979 per gestionar l'explotaci de varies lnies histriques transferides per l Estat. 

 1906: Es perllonga la lnia fins a Peu del Funicular.
 1912: Es constitueix Ferrocarriles de Catalua, SA que compra la Lnia Barcelona-Sarri.
 1916: La lnia s'allarga fins a les Planes.
 1917: Arriba a Sant Cugat.
 1918: S'amplia fins a Rub.
 1919: Es perllonga fins a Terrassa.
 1922: S'inaugura el ramal de Sabadell.
 1925: El nou ramal arriba a Sabadell-Rambla.
 1929: Soterrament de la lnia entre Plaa Catalunya i Muntaner.
 1953: S'inaugura el ramal d'Avinguda Tibidabo, ms tard anomenada Lnia 7.
 1976: Es perllonga la lnia 6 fins a Reina Elisenda.
 1977: Problemes econmics de l'empresa Ferrocarriles de Catalua, SA fa que abandoni el ferrocarril i Ferrocarriles Espaoles de Va Estrecha (FEVE) n'assumeix l'explotaci.
 1978: L'Estat traspassa la lnia a la Generalitat de Catalunya.
 1979: Es constitueix l'empresa pblica de la Generalitat de Catalunya: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i s converteix amb l'operadora de la lnia.
 2001: Es produeix l'integraci tarifria a la primera corona de l'rea metropolitana de Barcelona i la lnia d'Avinguda Tibidabo es passa a anomenar Lnia 7.

Municipis coberts.
Barcelona;
Eixample;
Sarri-Sant Gervasi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268820" title="Zumpano" nonfiltered="513" processed="511" dbindex="105528">


Zumpano va ser un grup canadenc d'indie rock de la dcada dels 90. 

El grup, l'estil power pop del qual recordava el de contemporanis seus com Sloan i The Super Friendz, estava format pel cantant i guitarrista Carl Newman, el teclista Michael Ledwidge, el baixista Stefan Niemann i el bateria Jason Zumpano. 

La banda es va formar l'any 1992, desprs que Zumpano i Ledwidge dissolguessin el seu grup 'Glee' en considerar-lo "artsticament impur", tot i que comenava a gaudir d'un cert xit.

El grup va signar per Sub Pop Records el 1994, al mateix temps que Eric's Trip, Jale i The Hardship Post, com a part de la fugida del segell del grunge rock pur, i hi van publicar dos discos abans de separar-se. Newman va ressorgir l'any 2000 amb The New Pornographers, i Jason Zumpano va formar el grup Sparrow el 2003 i Attics and Cellars el 2007.

Discografia.

 Look What the Rookie Did (1995);
 Goin' Through Changes (1996);

Referncies.


Enllaos externs.

 Fitxa de Zumpano (amb fotografies);
 Article sobre Zumpano a Urban Honking;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268822" title="Lnia 8 del Metro de Barcelona" nonfiltered="514" processed="512" dbindex="105529">







La Lnia 8 del Metro de Barcelona, que forma part de la Lnia de FGC Llobregat-Anoia, s una de les lnies ms antigues de la ciutat que es va inaugurar part del seu recorregut l'any 1912 i no va ser fins el 2000 que va arribar a Sant Boi.

Comparteix tnel amb les lnies de FGC: S33, S8, S4, R5 i R6.

El traat de la lnia de la L8 s soterrat fins a Cornell-Riera i s de via estreta (ample de 1000 mm). Els tallers i les cotxeres es troben a prop de l'estaci de Martorell-Enlla. Actualment circulen per aquesta lnia trens de les sries 211 i 213.

La L8 no ha ampliat el seu recorregut des del 2000, el qual transcorre entre l'estaci d'Espanya i la de Mol Nou - Ciutat Cooperativa. Des del 2007 disposa d'una nova estaci entre Ildefons Cerd i Bellvitge anomenada estaci d'Europa  Fira, sota la Plaa d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat.

Histria.


La histria de la Lnia 8 s remonta al 1912 quan la companyia Camino de Hierro del Nordeste de Espaa va inaugurar la lnia Barcelona a Martorell.

El 1919 es van fusionar la companyia Ferrocarril Central Cataln (Lnia Martorell a Igualada) i el Camino de Hierro del Nordeste de Espaa sota el nom de Compania General de Ferrocarriles Catalanes. Amb penries la lnia es va anar renovant fins que l'any 1977 per la precria situaci econmica, des d aleshores, i fins al trasps a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Va Estrecha (FEVE) es va fer crrec de la lnia.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es va constituir l any 1979 per gestionar l'explotaci de varies lnies histriques transferides per l Estat. 

Municipis coberts.
Barcelona;
Sants-Montjuc;
L'Hospitalet;
Cornell;
Sant Boi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268827" title="Xavier Rabaseda Bertran" nonfiltered="515" processed="513" dbindex="105530">
Xavier Rabaseda Bertran s un basquetbolista catal, milita actualment al FC Barcelona.

Va nixer a Ripoll el 24 de febrer del 1989. T una alada de 2,01 metres i pot jugar tant d'escorta com d'aler. Format a les categories inferiors del Ripoll va fitxar per FC Barcelona a principi de la temporada 2002-2003 per jugar amb l'equip infantil. Va anar pujant de categoria fins a jnior, que va guanyar amb el FC Barcelona el Campionat d'Espanya de Bsquet Jnior. Actualment milita al WTC Cornell de Leb-Plata i participa amb el primer equip del FC Barcelona. Ha estat internacional jnior amb la Selecci Catalana i tamb amb l'Espanyola.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268831" title="Lnia 9 del Metro de Barcelona" nonfiltered="516" processed="514" dbindex="105531">






La Lnia 9 i la Lnia 10 del Metro de Barcelona estan actualment en construcci. Es preveu que el setembre del 2009 un petit ramal entri en funcionament abans que el 2014 ambdues lnies ja funcionin en tot el seu recorregut. La seva construcci es fa mitjanant el mtode de construcci amb tuneladora. El traat ser soterrat en gran part i cada via i andana anir per un mateix tnel per a nivells diferents, una sobre l'altra. En alguns punts arribar a una fondria de 90 metres per evitar la resta de lnies i salvar la complexa geologia del pla de Barcelona. Ambdues lnies compartiran el tram central, situat entre les estacions de Can Tries i Bon Pastor. La resta de recorreguts de cada lnia seran per ramals, dos per cada extrem del tram central.

Lnia 9.

El ramal sud arribar a l'Aeroport i connectar amb el tram central desprs d'Europa-Fira. La Lnia 2 s'unir a aquest tram i en compartir una part, arribant tamb a l'aeroport. El ramal nord (Can Peixauet - Can Zam) servir Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb sis estacions.

Lnia 10.

Els trams exclusius de la L10 seran el Polgon Pratenc - Provenana, al sud, i el Llefi - Gorg, al nord. El ramal sud ser l'nic en superfcie, sobre un viaducte.

Estacions.
Tot i que en el projecte de la lnia 9 ja es definia el nom de les estacions, durant el periode de construcci i de renovaci dels projectes algunes estacions han canviat el seu nom i tamb s'ha afegit l'estaci de Polgon Pratenc. Un exemple s l'estaci Campus Sud que al principi s'havia d'anomenar estaci d'Avinguda de Xile com la de Trambaix. Un programa d'esports de TV3 ha iniciat una campanya perqu aquesta mateixa estaci s'anomeni estaci del Camp Nou

La Lnia 9 en total t 51 estacions:
Tram compartit: 20 estacions (Can Tries - Bon Pastor);
Lnia 9: 39 estacions (Terminal D - Can Zam);
Lnia 10: 32 estacions (Polgon Pratenc - Gorg);

Histria.
La Lnia 9 havia d'entrar en funcionament entre el 2008 i el 2009. Per que per diversos problemes de construcci i finanament, en part ocasionats per l'esfondrament d'un tnel de la Lnia 5 al barri del Carmel, les obres pateixen un retard. Aquest esfondrament va provocar una crisi poltica i social que alhora va interrompre temporalment alguns projectes com la Lnia 9, la qual s va veure obligada a revisar alguns dels estudis existents i a refer part del projecte, sobretot la del tram central de la lnia, una zona amb molts habitatges.

Municipis coberts.
Badalona;
Barcelona;
L'Hospitalet de Llobregat;
El Prat de Llobregat;
Santa Coloma de Gramenet;

Vegeu tamb.
 Pgina del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat amb informaci sobre l'L9.;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268837" title="The Decemberists" nonfiltered="517" processed="515" dbindex="105532">
The Decemberists sn un grup de msica pop independent originari de Portland, Oregon (Estats Units). Actualment la banda est formada per Colin Meloy, Chris Funk, Jenny Conlee, Nate Query i John Moen. 

Van debutar amb el senzill The Tain, autoprodut el 2001. El seu quart lbum, The Crane Wife, va sortir al mercat el 3 d'octubre del 2006 de la m de Capitol Records, i va constituir la primera aparici de la banda sota un segell discogrfic important. 

El nom del grup fa referncia a l'ambient relacionat amb el mes de l'any "desembre" i a la Revolta dels Decembristes, que va tenir lloc a la Rssia Imperial el 14 de desembre de 1825. En relaci amb aix, a vegades el grup introdueix els seus concerts amb l'himne nacional de la Uni Sovitica. 

 Discografia .
The Crane Wife (2006);
The Tain (2005);
Picaresque (2005);
Billy Liar (2004);
Her Majesty (2003);
5 Songs (2003);
Castaways and Cutouts (2002);

 Enllaos externs .
Web oficial

My Space















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268838" title="Collecci Fundaci Bernat Metge (Literatura llatina)" nonfiltered="518" processed="516" dbindex="105533">
La Collecci Fundaci Bernat Metge s una collecci de llibres promoguda per la Fundaci Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Camb, que en fou l'artfex i promotor inicial. Es tracta d'una iniciativa editorial de mxim nivell cultural, que continua en marxa, nicament comparable amb les colleccions clssiques de renom, com l'alemanya de Teubner, les angleses d'Oxford i de la "Loeb Classical Library" o la francesa de l'Associaci "Guillaume Bud".

La srie de Literatura llatina.

Pel que fa a la srie o apartat de Literatura llatina (segons el catleg editorial i malgrat que la collecci es publica sense separaci entre sries), inclou grans obres de la literatura llatina, com les de Cicer, Horaci, Macrobi, Ovidi, Plaute, Quintili, Terenci o Virgili, entre d'altres.

Ttols publicats.

	Apici		L'art de la cuina	Traducci:	Joan Gmez Pallars	N Collecci:	264;
	Apuleu		Les metamorfosis, vol. I: llibres I-V	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	50;
	Apuleu		Les metamorfosis, vol. II i ltim: llibres VI-XI	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	53;
	Apuleu		Apologia. Flrides.	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	58;
	Aulus Gelli		Les nits tiques, vol. I: llibres I-II	Traducci:	Cebri Montserrat	N Collecci:	51;
	Aulus Gelli		Les nits tiques, vol. II: llibres III-IV	Traducci:	Cebri Montserrat	N Collecci:	73;
	Aulus Gelli		Les nits tiques, vol. III: llibres VI-IX	Traducci:	Vicent Ferrs i Miquel Dol	N Collecci:	253;
	Ausoni		Obres, vol. I	Traducci:	Carles Riba i Antoni Navarro; 2 ed. a cura de Joan Petit	N Collecci:	8;
	Ausoni		Obres, vol. II i ltim	Traducci:	Carles Riba i Antoni Navarro	N Collecci:	33;
	Autor desconegut		Retrica a Herenni	Traducci:	Jaume Medina	N Collecci:	320;
	Avi		Periple (Ora maritima)	Traducci:	Pere Villalba	N Collecci:	241;
	Cat		D'agricolia	Traducci:	Salvador Galms	N Collecci:	26;
	Catul		Poesies	Traducci:	1 ed. Joan Petit i Josep Vergs	N Collecci:	32;
	Catul		Poesies	Traducci:	Antoni Seva i Josep Vergs	N Collecci:	262;
	Cicer		Brutus	Traducci:	Gumersind Alabart;2 ed. a cura d'Eduard Valent	N Collecci:	7;
	Cicer		De l'orador, vol. I: llibre I	Traducci:	Salvador Galms	N Collecci:	43;
	Cicer		De l'orador, vol. II: llibre II	Traducci:	Salvador Galms	N Collecci:	54;
	Cicer		De l'orador, vol. III i ltim: llibre III	Traducci:	Salvador Galms	N Collecci:	65;
	Cicer		Dels deures, vol. I: llibre I	Traducci:	Eduard Valent	N Collecci:	84;
	Cicer		Dels deures, vol. II i ltim: llibre II-III	Traducci:	Eduard Valent	N Collecci:	86;
	Cicer		Tusculanes, vol. I: llibres I-II	Traducci:	Eduard Valent	N Collecci:	90;
	Cicer		Tusculanes, vol. II: llibres III-IV	Traducci:	Eduard Valent	N Collecci:	94;
	Cicer		Tusculanes, vol. III i ltim: llibre V	Traducci:	Eduard Valent	N Collecci:	96;
	Cicer		La naturalesa dels dus, vol. I	Traducci:	Joan M. Del Pozo	N Collecci:	254;
	Cicer		La naturalesa dels dus, vol. II i ltim	Traducci:	Jordi Redondo i Alvar F. Ortal	N Collecci:	337;
	Cicer		Cat el Vell / De la vellesa	Traducci:	Pere Villalba	N Collecci:	308;
	Cicer		Leli / De l'amistat	Traducci:	Pere Villalba	N Collecci:	312;
	Cicer		La Republica	Traducci:	Joan Manuel del Pozo	N Collecci:	354;
	Claudi		El rapte de Prosrpina	Traducci:	ngels Calder i Antoni Seva	N Collecci:	294;
	Egria		Pelegrinatge, vol. I	Traducci:	Sebasti Janeras	N Collecci:	237;
	Egria		Pelegrinatge, vol. II i ltim	Traducci:	Sebasti Janeras	N Collecci:	238;
	Estaci		Silves, vol. I: llibre I	Traducci:	Guillem Colom i Miquel Dol	N Collecci:	125;
	Estaci		Silves, vol. II: llibres II-III	Traducci:	Guillem Colom i Miquel Dol	N Collecci:	128;
	Estaci		Silves, vol. III i ltim: llibres IV-V	Traducci:	Guillem Colom i Miquel Dol	N Collecci:	135;
	Horaci		Stires i epstoles	Traducci:	Lloren Riber	N Collecci:	23;
	Horaci		Odes i epodes, vol. I	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	203;
	Horaci		Odes i epodes, vol. II i ltim	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	216;
	Juvenal		Stires, vol. I	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	138;
	Juvenal		Stires, vol. II i ltim	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	139;
	Macrobi		Les Saturnals vol. I	Traducci:	Jordi Ravents	N Collecci:	335;
	Macrobi		Les saturnals vol. II: llibres II-IV	Traducci:	Jordi Ravents	N Collecci:	341;
	Macrobi		Les Saturnals, vol. III: llibre V	Traducci:	Jordi Ravents	N Collecci:	346;
	Macrobi		Les Saturnals, vol. IV: llibres VI-VII	Traducci:	Jordi Ravents	N Collecci:	357;
	Marcial		Epigrames, vol. I: Espectacles: llibres I-IV	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	92;
	Marcial		Epigrames, vol. II: llibres V-VII	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	103;
	Marcial		Epigrames, vol. III: llibres VIII-X	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	114;
	Marcial		Epigrames, vol. IV: llibres XI-XII	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	131;
	Marcial		Epigrames, vol. V i ltim: llibres XIII-XIV	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	133;
	Ovidi	Heroides	Traducci:	Adela M Trepat i Anna M de Saavedra	N Collecci:	29;
	Ovidi		Les metamorfosis, vol. I: llibres I-V	Traducci:	Adela M Trepat i Anna M de Saavedra	N Collecci:	40;
	Ovidi		Les metamorfosis, vol. II: llibres VI-X	Traducci:	Adela M Trepat i Anna M de Saavedra	N Collecci:	49;
	Ovidi		Les metamorfosis, vol. III i ltim: llibres XI-XV	Traducci:	Adela M Trepat i Anna M de Saavedra	N Collecci:	62;
	Ovidi		Tristes, vol. I: llibres I-II	Traducci:	Carme Boy i Miquel Dol	N Collecci:	157;
	Ovidi		Tristes, vol. II i ltim: llibres III-V	Traducci:	Carme Boy i Miquel Dol	N Collecci:	160;
	Ovidi		Amors	Traducci:	Jordi Prez Dur i Miquel Dol	N Collecci:	180;
	Ovidi		Art amatria	Traducci:	Jordi Prez Dur i Miquel Dol	N Collecci:	198;
	Ovidi		Remeis a l'amor. Cosmtics per a la cara	Traducci:	Jordi Prez Dur i Miquel Dol	N Collecci:	206;
	Ovidi		Pntiques, vol. I	Traducci:	Carme Boy	N Collecci:	225;
	Ovidi		Pntiques, vol. II i ltim	Traducci:	Carme Boy	N Collecci:	235;
	Ovidi		Fastos, vol. I: llibres I-III	Traducci:	Miquel Dol i Jaume Medina	N Collecci:	267;
	Ovidi		Fastos, vol. II i ltim: llibres IV-VI	Traducci:	Jaume Medina	N Collecci:	303;
	Persi		Stires	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	112;
	Plaute		Comdies, vol. I: Amfitri. La comdia dels ases	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	71;
	Plaute		Comdies, vol. II: La comdia de l'olla. Les baquis	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	76;
	Plaute		Comdies, vol. III: Els captius. Csina	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	78;
	Plaute		Comdies, vol. IV: La comdia del cistellet. El corc	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	82;
	Plaute		Comdies, vol. V: Epdic. Els dos Menecmes	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	87;
	Plaute		Comdies, vol. VI: El mercader. El militar fanfarr	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	91;
	Plaute		Comdies, vol. VII: L' nima en pena	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	101;
	Plaute		Comdies, vol. VIII: El persa. El cartagins	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	105;
	Plaute		Comdies, vol. IX: Psudolus	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	110;
	Plaute		Comdies, vol. X: Rudens	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	111;
	Plaute		Comdies, vol. XI: Esticus. Les tres monedes	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	118;
	Plaute		Comdies, vol. XII i ltim: El malcarat. La maleta	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	136;
	Plini el Jove		Lletres, vol. I: llibres I-IV	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	25;
	Plini el Jove		Lletres, vol. II i ltim: llibres V-IX	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	28;
	Plini el Jove		Panegric	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	61;
	Plini el Jove		Correspondncia amb Traj	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	63;
	Properci		Elegies	Traducci:	Joan Mnguez; 2 ed. a cura de Josep Vergs	N Collecci:	12;
	Prudenci		Prefaci. Llibre d'himnes de cada dia	Traducci:	Nolasc Rebull i Miquel Dol	N Collecci:	207;
	Prudenci		Natura de Du. Origen del pecat. Combat espiritual	Traducci:	Nolasc Rebull i Miquel Dol	N Collecci:	212;
	Prudenci		Contra Smmac	Traducci:	Nolasc Rebull i Miquel Dol	N Collecci:	222;
	Prudenci		Llibre de les corones, vol. I: I-IX	Traducci:	Nolasc Rebull i Miquel Dol	N Collecci:	229;
	Prudenci		Llibre de les corones, vol. II i ltim: Rtols d'histries. Dels seus opuscles	Traducci:	Nolasc Rebull i Miquel Dol	N Collecci:	230;
	Pseudo-Cebri		Poemes	Traducci:	Josep M. Escol	N Collecci:	360;
	Quintili		Instituci oratria, vol. I: llibre I	Traducci:	Josep M. Casas i Homs	N Collecci:	142;
	Quintili		Instituci oratria, vol. II: llibre II	Traducci:	Josep M. Casas i Homs	N Collecci:	151;
	Quintili		Instituci oratria, vol. III: llibre III-IV	Traducci:	Jordi Prez Dur i Miquel Dol	N Collecci:	245;
	Quintili		Instituci oratria, vol. IV: llibre V	Traducci:	Jordi Prez Dur	N Collecci:	331;
	Quintili		Instituci oratria, vol. V: llibre VI	Traducci:	Jordi Prez Dur	N Collecci:	333;
	Rutili Namaci		Del seu retorn	Traducci:	Dolors Condom	N Collecci:	319;
	Sneca		Apocolocintosi del div Claudi. Epigrames	Traducci:	Joan Marin Isidro	N Collecci:	342;
	Sidoni Apollinar		Poemes, vol. I: Panegrics	Traducci:	Joan Bells	N Collecci:	256;
	Sidoni Apollinar		Poemes, vol. II i ltim: Poemes menors	Traducci:	Joan Bells	N Collecci:	276;
	Sidoni Apollinar		Lletres, vol. I: lletres I-III	Traducci:	Joan Bells	N Collecci:	302;
	Sidoni Apollinar		Lletres, vol. II: lletres IV-VI	Traducci:	Joan Bells	N Collecci:	307;
	Sidoni Apollinar		Lletres, vol. III i ltim: llibres VII-IX	Traducci:	Joan Bells	N Collecci:	316;
	Terenci		Comdies, vol. I: ndria. El botx de si mateix	Traducci:	Pere Coromines i Joan Coromines	N Collecci:	80;
	Terenci		Comdies, vol. II: L'eunuc	Traducci:	Pere Coromines i Joan Coromines	N Collecci:	120;
	Terenci		Comdies, vol. III: Formi	Traducci:	Pere Coromines i Joan Coromines	N Collecci:	127;
	Terenci		Comdies, vol. IV: La sogra. Els germans	Traducci:	Joan Coromines	N Collecci:	134;
	Tibul		Elegies	Traducci:	Carles Magriny i Joan Mnguez	N Collecci:	11;
	Varr		Del camp	Traducci:	Salvador Galms	N Collecci:	37;
	Venanci Fortunat		Poesies, vol. I	Traducci:	Josep Pla i Agull	N Collecci:	277;
	Virgili		Bucliques	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	117;
	Virgili		Gergiques	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	150;
	Virgili		Eneida, vol. I: llibre I-III	Traducci:	Virgili	N Collecci:	183;
	Virgili		Eneida, vol. II: llibres IV-VI	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	193;
	Virgili		Eneida, vol. III: llibres VII-IX	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	199;
	Virgili		Eneida, vol. IV i ltim: llibres X-XII	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	201;
	Virgili		Apndix virgiliana, vol. I: Imprecacions. . El mosquit. L' Etna. La tavernera	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	218;
	Virgili		Apndix virgiliana, vol. II i ltim: Elegia a Mecenas. L'agr. Mincies. L' almadroc. Del capteniment	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	226;

Altres sries de la collecci.

Filosofia grega i llatina;
Literatura grega;
Histria grega;
Histria llatina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268842" title="Shout Out Louds" nonfiltered="519" processed="517" dbindex="105534">
Shout Out Louds s una banda de rock alternatiu sorgida l'any 2001 a Estocolm, Sucia. El grup est format per Adam Olenius (veu i guitarra), Ted Malmros (baix, percussi, segona veu), Carl von Arbin (guitarra, segona veu), Eric Edman (bateria) i Bebban Stenborg (teclat, acordi, carill, sintetitzador moog, segona veu).

El nom original de la banda era Luca Brasi, per el van haver de canviar en descobrir que ja existia un altre grup amb el mateix nom. Tots els membres del grup sn amics des de joves. El seus ltims discs distributs a nivell internacional, Howl Howl Gaff Gaff (el seu debut a nivell mundial) i Our Ill Wills, els han condut a realitzar extenses gires per tot el mn.

Discografia.

Discs de llarga durada.

Our Ill Wills (2007);
Howl Howl Gaff Gaff, versi internacional (2005);
Howl Howl Gaff Gaff, versi escandinava (2003);

Discs de curta durada.

100 EP (2003);
Oh, Sweetheart EP (2004);
Very Loud EP (2004);
The Combines EP (Remixes) (2006);

Senzills.

Hurry Up Let's Go (2003);
Shut Your Eyes (2003);
Please Please Please (2004);
Very Loud / Wish I Was Dead (2004);
The Comeback (2005);
Please Please Please, Charted UK #53 (2006);
Tonight I Have to Leave It (2007);

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 My Space;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268847" title="Congrs de la Uni" nonfiltered="520" processed="518" dbindex="105535">
El Congrs de la Uni (Congreso de la Unin en castell) s l'rgan legislatiu bicameral del govern federal de Mxic, integrat per dues cambres: el Senat de la Repblica i la Cambra de Diputats. La composici d'ambdues cambres s mixta segons el principi de majoria simple, representaci proporcional i la primera minoria. 

La Cambra de Diputats est integrada per un total de cinc-cents "representants de la naci". La naci est dividida en tres-cents districtes electorals uninominals de la mateixa grandria poblacional, els residents dels quals elegeixen, per mitj de l'escrutini uninominal majoritari o majoria simple un diputat per un perode tres anys sense la possibilitat de reelecci immediata. Els altres dos-cents diputats sn elegits segons el principi de representaci proporcional a partir de cinc circumscripcions en qu est dividida la naci, amb llistes de partit obertes. Els diputats electes per majoria simple es coneixen com a "diputats uninominals", mentre que els partits electes per representaci proporcional es coneixen com a "diputats plurinominals". Per a evitar que un partit sigui sobrerepresentat, cap partit no pot tenir ms de 300 diputats en total. Ja que no es mant la proporcionalitat de la Cambra sencera, aquest sistema es coneix com a sistema de vot parallel. 

El Senat est integrat per 128 "representats dels estats i el Districte Federal". S'hi elegeixen seixanta-quatre senadors segons els principi de majoria simple, dos per estat i dos del Districte Federal. Trenta-dos senadors sn designats segons el principi de "primera minoria"; s a dir s'assigna un esc al partit que hagi obtingut la segona posici en cadascun dels estats i el Districte Federal. Els trenta-dos senadors restants s'assignen segons el principi de representaci proporcional en qu el pas sencer forma una sola circumscripci electoral. Els senadors serveixen per un perode de 6 anys sense possibilitat de reelecci immediata. 

El Congrs t la facultat o el poder per a declarar la guerra, per admetre nous estats a la federaci, i per a proposar i aprovar lleis de cracter federal, entre d'altres. No obstant, hi ha facultats o poders especfics per a cada una de les Cambres. Tant el Senat com la Cambra de Diputats elegeixen un president. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268851" title="Seiko" nonfiltered="521" processed="519" dbindex="105537">
Seiko s una marca de rellotges japonesa fundada al Jap, a Kyobashi, al 1877 per en Kintaro Hattori.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la marca ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268852" title="Kintaro Hattori" nonfiltered="522" processed="520" dbindex="105538">
Kintaro Hattori va ser un rellotger i joier japons. Al 1877 va obrir a Kyobashi una botiga de reparaci de rellotges. Amb els guanys obtinguts en 1881 va crear la marca de rellotges Seiko.

 Enllaos externs .

 resum cronolgic de la marca Seiko (pgina oficial) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268853" title="Kintar? Okamura" nonfiltered="523" processed="521" dbindex="105539">
Kintar  Okamura ((      en japons) (1867-1935) va ser un botnic i pedagog japons.

Es autor d'importants estudi sobre les algues. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura  Okamura.

Tamb se'l coneix per l'estudi dels llibres educatius japonesos des de l'era Meiji fins al comenament de la Sh wa, i que plasm en l'edici dels Ohraimono (subtitulats Collecci de llibres de text d'educaci japonesa moderna per a la gent comuna).

 Fonts .
 Breu nota sobre els Ohraimono Bunrui Shusei ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268854" title="Bill Schindler" nonfiltered="524" processed="522" dbindex="105540">
 Bill Schindler   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 6 de mar del 1909 a Middletown, Nova York. 

Schindler va guanyar varies curses en diferents categories, arribant a crrer a la Champ Car a les temporades 1950-1952 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Bill Schindler va morir el 20 de setembre del 1952 disputant una cursa a Allentown, Pennsylvania.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bill Schindler va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268855" title="Johnny McDowell" nonfiltered="525" processed="523" dbindex="105541">
 Johnny McDowell   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 29 de gener del 1915 a Delavan, Illinois. 

McDowell va guanyar varies curses en diferents categories, arribant a crrer a la Champ Car a les temporades 1949-1952 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Johnny McDowell va morir el 8 de juny del 1952 disputant una cursa a Milwaukee.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Johnny McDowell va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268856" title="Sherman (constructor)" nonfiltered="526" processed="524" dbindex="105542">
 Sherman  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Sherman va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 2 temporades, les dels anys 1951 i 1952.

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268862" title="Incident Boxer" nonfiltered="527" processed="525" dbindex="105543">
L incident Boxer (the Boxer Incident en angls) es va produir el 20 de juny de 1900, quan l ambaixada d Alemanya a Pequn va ser assaltada durant la Rebelli  Boxer, que havia esclatat el 1898. 

A les 8.00 del mat d aquell dia, l Ambaixador alemany Klemens von Ketteler, acompanyat del seu interpret, altres diplomtics i una escorta armada va fer cap el Zongli Yamen (Ministeri d Afers Exteriors).
En arribar a l extrem occidental del carrer Xizhongbu Hutong, tot just a una illa del ministeri, es van trobar un tropes de la Brigada de la Gurdia Imperial, que va disparar contra la comitiva, ferint de mort Von Ketteler.

A resultes d'aix, les potncies estrangeres van exigir una rectificaci a la Xina, el govern de la qual va respondre proclamant les hostilitats contra aquelles. Fins a l'arribada de les forces militars enviades en la seva ajuda, el propi personal diplomtic hagu de defensar-se del setge dels bxers noms amb armes menors i un vell can al que anomenaren "Arma Internacional", degut al fet que el cilindre era britnic, el suport itali, els projectils russos i els artillers a crrec nord-americans. Van dirigir la defensa l'ambaixador britnic a Xina, Claude Maxwell MacDonald, i el coronel japons Shiba Goro.

L'enfrontament va ser mpliament seguit per la premsa internacional, que va descriure tota classe de barbaritats comeses contra els estrangers residents a Xina, moltes d'elles fora exagerades. Aix va provocar un ampli sentiment antixins a Amrica del Nord, Europa i Jap. 

Malgrat els seus esforos, els bxers no van assolir superar les defenses del recinte. En agost, el setge de les ambaixades va sser aixecat per les tropes enviades per l' Aliana de les Vuit Nacions signada pels governs d'Alemanya, ustria-Hongria, Estats Units, Frana, Itlia, Jap, Regne Unit i Rssia.

Les hostilitats van acabar finalment el 7 de setembre de 1901, quan la dinastia Qing va accedir a signar el Tractat de Xinchou o Protocol Boxer, un nou tractat desigual amb els governs d'Alemanya, ustria-Hongria, Blgica, Frana, Estats Units, Espanya, Gran Bretanya, Itlia, Jap, Pasos Baixos i Rssia.

Referncies.

Aquest incident va inspirar el film ""55 days at Peking"" 55 dies a Pequn (1963) produda per Samuel Bronston, dirigida per Nicholas Ray i protagonitzada per Ava Gardner i Charlton Heston.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268864" title="Kintar?" nonfiltered="528" processed="526" dbindex="105544">

, habitualment tradut com "noi d'or", s un heroi del folklore japons. Un nen molt forut criat per una bruixa al mont Ashigara. Es va fer amic dels animals de la muntanya i, ms tard, desprs d'haver capturat en Shutendji, el terror de la regi, esdevingu deixeble del samurai Minamoto no Yorimitsu, prenent el nom de . s un personatge popular en els gneres del noh i del kabuki. S'exhibeixen nines Kintar  durant la festa dels nens, la Tango no Sekku (), per qu els nens esdevinguin tan forts i valents com en Kintar .

Es diu que el personatge de Kintar  est basat en la vida d'un home anomenat Sakata no Kintoki, del perode Heian, nascut on avui dia es troba la ciutat de Minami-Ashigara. Fou un servent del samurai Minamoto no Yorimitsu i es va fer fams pels seus dots de guerrer. La seva llegenda, per, va anar canviant i creixent amb el pas dels segles.



 Llegenda .


De llegendes sobre la infncia de Kintar , n'hi ha moltes. En una d'elles el cria la seva mare, la princesa Yaegiri, filla d'un home ric anomenat Shiman-chja, en el poble de Jizodo, a prop del mont Kintoki. En una altra llegenda la seva mare li dna la vida on avui dia es troba la ciutat de Sakata, per per conflictes entre el seu marit (un samurai anomenat Sakata) i l'oncle d'aquest es veu obligada a fugir amb el seu fill. S'installa aleshores en els boscos del mont Kintoki per criar-lo. Es diu tamb que la veritable mare d'en Kintar  el va abandonar, o que es va morir deixant-lo orfe, i que qui el va criar va ser la bruixa Yama-uba. Una altra versi de la llegenda diu que la mare d'en Kintar  el va criar al bosc, per que es va tornar tan pllida que va ser anomenada Yama-uba. En una altra versi ms fantasiosa, Yama-uba s la mare d'en Kintar  i li va donar vida mitjanant un llamp enviat pel drac roig del mont Ashigara.

Totes les llegendes coincideixen en el fet que en Kintar  fou actiu i infatigable, molsut, de bona salut i vestit amb un pitet on hi estava escrit l'ideograma xins "or" ( kin). La seva altra nica possessi era una destral (smbol xins del tro). s autoritari amb els altres nens, per com en la majoria de versions de la llegenda no hi ha d'altres nens al bosc, senzillament els seus principals amics sn els animals dels monts Kintoki i Ashigara. Disposa d'una fora descomunal, capa de reduir les roques en pols, arrencar els arbres del terra i manipular-ne les branques com si fossin branquetes. Els seus amics animals li serveixen de missatgers o de mitj de transport. Algunes llegendes diuen que aprengu a parlar-los. D'altres expliquen les aventures que va tenir amb dimonis i monstres, les seves baralles de sumo amb ossos o la ajuda que aportava als llenyataires.

Quan esdevingu adult canvi el seu nom pel de Sakata no Kintoki. Conegu el samurai Minamoto no Yorimitsu quan aquest pass pel mont Kintoki. Yorimitsu, impressionat per la seva fora, el prengu com a servent a la seva residncia de Kyoto. All en Kintar  aprengu les arts marcials i esdevingu ms tard el cap dels Shi Tenno de Yorimitsu, guanyant aix fama i renom per la seva fora i els seus coneixements de les arts marcials. Se'n va anar aleshores a buscar a la seva mare (en les llegendes en les que encara viu) i se l'endugu a viure a Kyoto.

 Kintar  en el Jap modern .

Kintar  s una figura molt popular al Jap, la seva imatge es veu a tot arreu, des d'esttues fins a la literatura infantil, en l'anime, en el manga i en figures articulades. Els caramels Kintar , els Kintar -ame, existeixen des del perode Edo: el caramel t forma cilndrica i la cara d'en Kintar  s constantment visible a l'interior de la secci circular del cilindre, se'l talli per on se'l talli.

Existeix un santuari dedicat a Kintar  als peus del mont Kintoki, en la regi de Hakone, a prop de Tquio. A prop d'all es troba una roca que, segons es diu, va ser partida per la meitat pel mateix Kintar .

 Enllaos interns .
 Mitologia japonesa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268865" title="Golden Boy (anime)" nonfiltered="529" processed="527" dbindex="105545">
Golden Boy (          ) s una srie de manga i d'anime que consta de 6 episodis, en els quals es narren les aventures de Kintaro Oe, un jove estudiant de dret de 25 anys que ha abandonat la carrera perqu ja ha aprs tot el que li calia d'ella, i ara recorre el Jap en bicicleta, buscant noves feines que li ofereixin coses noves per aprendre. El manga, creat per Tatsuya Egawa, va ser publicat a la revista Super Jump (Shueisha, 1995) i posteriorment editat en 10 volums.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268867" title="Kintaro (personatge de videojoc)" nonfiltered="530" processed="528" dbindex="105546">
Kintaro s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Kintaro s un humanoide gegantesc amb quatre braos. Ell va ser presentat com un reemplaament del gran prncep Shokan Goro, i era ms o menys igual aquest, noms que ms gran i ms difcil de derrotar. Sent el comandant suprem de les forces armades de l'Outworld, s noms el segon darrere de Shao Kahn. T aspectes felins, similars a un tigre que el diferencien d'en Goro i t la capacitat d'escopir boles de foc a grans distncies, est inspirat en una antiga llegenda xinesa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268869" title="Giovanni Bellini" nonfiltered="531" processed="529" dbindex="105547">
Giovanni Bellini, tamb conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Vencia- id., 1516 ), va ser un pintor itali del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vneto. Fill de Jacopo Bellini i germ de Gentile Bellini.

Biografia.

Membre d'una famlia de pintors, va iniciar-se en el seu art al taller del pare: Jacopo Bellini on va estudiar i va treballar junt amb els seus germans Gentile i Niccol. En l'evoluci de l'obra de Giovanni Bellini s'evidencia primerament la influncia de son pare i del seu cunyat: Andrea Mantegna (qui s'havia casat l'any 1453 amb la seua germana Niccolosia). Desprs   a partir de 1460  inici una segona etapa ms personal en la qual es va allunyar de l'estil patern i en la qu super els regustos del gtic tard, rebent les influncies de Piero della Francesca, que el van portar a sintetitzar el color amb la forma i a unificar en un mateix espai els objectes i la resta d'ssers figurats, tal com es fa pals a La coronaci (c. 1473). En aquesta mateixa poca, va conixer Antonello da Messina (vers 1475), qui va deixar-li l'empremta de la  prevalena de la llum.

D'aquesta manera va anar accedint a un progressiu alliberament del color respecte del dibuix (aix esdevindria ms tard la base per a la pintura vneta del Cinquecento). Aquest alliberament cromtic s apreciable en les magnfiques obres que va realitzar per a les esglsies venecianes de San Zaccaria i San Giobbe.

L'any 1479 el seu germ Gentile se'n va anar a Constantinoble a treballar per al sult Mehmet II, i Giovanni va ocupar el seu lloc en la realitzaci dels frescos del Palazzo Ducale veneci. Malauradament, les pintures que hi va realitzar van ser destrudes l'any 1577 a causa d'un incendi.

Progressivament, en l'obra de Giovanni Bellini es va anar imposant la riquesa cromtica, tal com es pot apreciar en La Transfiguraci (c. 1480). Aquest alliberament del color i de la llum s destacable en les seues Mares de Du, retrats amb paisatges de fons en qu que representa la natura de manera realista, ja siga animada pel treball hum o b aquietada o detinguda, per la gran varietat cromtica i lumnica amb qu l'envolta.

L'obra de Giovanni Bellini es caracteritza per un conjunt d'obres sovint dedicades als mateixos temes, en les quals manifesta un perfecte domini del sentit de l'espai i els efectes de la llum, sintetitzats amb una gran espiritualitat a la qual arriba grcies a una impressionant expressivitat.

Els seus principals deixebles van ser Giorgione, Tici i Sebastiano del Piombo. Es va mantenir actiu i atent a novetats fins al final dels seus dies; les seues ltimes obres delaten la influncia de Giorgione. Drer el va esmentar com el pintor ms important a la seua ciutat.

Obres.
Algunes de les seues principals obres:
La transfiguraci (1455), M. Correr, Vencia.
Crist a la muntanya de les Oliveres (1459);
La Pietat o Piet (1460), Pinacoteca de Brera, Mil.
Polptic de Sant Vicent Ferrer (1464), baslica de sant Joan i sant Pau, Vencia.
La coronaci de la Mare de Du (1470-1474), M. Civici, Pesaro.
Sant Francesc en xtasi (h. 1480), Collecci Frick, Nova York.
La transfiguraci (h. 1480-1485), Museu de Capodimonte, Npols;
Sacra Conversa (1487);
Mare de Du dels arbrets (1487);
La Fortuna inestable (1487);
Allegoria cristiana o Sacra allegoria (h. 1490), Galeria dels Uffizi, Florncia.
El baptisme de Crist (1500-1502), Esglsia Santa Corona, Vicenza.
El dux Leonardo Loredan (h. 1501-1504), National Gallery de Londres.
 El Salvador, Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid.
La Mare de Du i l'Infant beneint (1510);
 La Mare de Du i l'Infant davant Sime (Nunc dimitis), Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid.
El fest dels dus (1514), Galeria Nacional d'Art, Washington DC.

Enllaos externs.
biografia de Jacopo, Giovanni Bellini i Gentile Bellini "Les vides" de Giorgio Vasari, edici Torrentina 1550;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268871" title="Eleccions al Parlament Basc de 1984" nonfiltered="532" processed="530" dbindex="105548">
Les Eleccions al Parlament Basc de 1984 se celebraren el 26 de febrer, i el nombre de diputats al Parlament Basc havia augmentat de 60 a 75. Amb un cens de 1.584.540 electors, els votants foren 1.085.304  (68,49 %) i 499.236 les abstencions (31,50 %). El PNB fou la fora ms votada, i novament el seu candidat Carlos Garaikoetxea va ser investit lehendakari grcies a qu els diputats d'Herri Batasuna van decidir no ocupar els seus escons. El setembre del 1986 es va produir la dimissi de Garaikoetxea per diferncies amb el seu partit, i marx al grup mixte amb 11 diputats del PNB, cosa que provoc eleccions anticipades

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 5.029 (0,40 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 laba .
 Carlos Garaikoetxea (EAJ-PNV);
 Alberto Ansola Maiztegi (EAJ-PNV);
 Flix Ormazbal Askasbar (EAJ-PNV);
 Jos ngel Cuerda Montoya (EAJ-PNV);
 Patxi Ormazbal Zamakona (EAJ-PNV);
 Juan Antonio Careaga Muguerza (EAJ-PNV);
 Juan Jos Ibarretxe (EAJ-PNV);
 Emilio Olabarria Muoz (EAJ-PNV);
 Juan Jos Mara Otxoa de Eribe Elorza (EAJ-PNV);
 Julio Bordas Martnez (PSE-PSOE);
 Fernando Buesa Blanco (PSE-PSOE);
 Juan Carlos Girbau Garca (PSE-PSOE);
 Jos Luis Hernndez Marco (PSE-PSOE);
 Jos ngel Lecuona Laburu (PSE-PSOE);
 Alfonso Martnez Prez (PSE-PSOE);
 Jos Mara Benegas Haddad (PSE-PSOE);
 Jos Manuel Barquero Vzquez (AP-PDP-UL);
 Mara Jos Lafuente Orive (AP-PDP-UL);
 Pedro Jos Morales Moya (AP-PDP-UL);
 Pablo Alejandro Mosquera Mata (AP-PDP-UL);
 Iaki Ruiz de Pinedo Undiano (Herri Batasuna);
 Jon Idigoras (Herri Batasuna);
 Pablo Gorostiaga Gonzlez (Herri Batasuna);
 Eduardo Uriarte Romero Teo Uriarte (EE);
 Mario Onainda Natxiondo (EE);

 Biscaia .
 Iaki Anasagasti Olabeaga (EAJ-PNV);
 Josu Bergara Etxebarria (EAJ-PNV);
 Inmaculada Boneta Piedra (EAJ-PNV);
 Juan Jos Pujana Arza (EAJ-PNV);
 Xabier Agirre Bilbao (EAJ-PNV);
 Iigo Agirre Kerexeta (EAJ-PNV);
 Mario Fernndez Pelaz (EAJ-PNV);
 Jos Antonio Loidi Alkaraz (EAJ-PNV);
 Sabin Intxaurraga Mendibil (EAJ-PNV);
 Jos Antonio Rubalcaba Quintana (EAJ-PNV);
 Jess Mara Sagastagoitia Monasterio (EAJ-PNV);
 Josefina Santamara Rodrguez (EAJ-PNV);
 Juan Manuel Eguiagaray Ucelay (PSE-PSOE);
 Ana Ariz Bidondo (PSE-PSOE);
 Juan Miguel Moreno Lombardero (PSE-PSOE);
 Fidel Orcajo Garca (PSE-PSOE);
 Alberto Prez Garca (PSE-PSOE);
 Nicols Redondo Terreros (PSE-PSOE);
 Santiago Broard Prez (Herri Batasuna);
 Txomin Ziluaga Arrate (Herri Batasuna);
 Tasio Erkizia Almandoz (Herri Batasuna);
 Joaqun Mara Aguinaga Torrano (AP-PDP-UL);
 Florencio Arstegui Zubiaurre (AP-PDP-UL);
 Xabier Markiegi Candina  (EE);
 Roberto Lertxundi Baraano (EE);

 Guipscoa .
 Miren Begoa Amunarriz Olano (EAJ-PNV);
 Sabina Ana Mara Bereciartua Arriaran (EAJ-PNV);
 Gurutz Ansola Larraaga (EAJ-PNV);
 Jess Mara Alkain Martikorena (EAJ-PNV);
 Federico Zabala Alcbar-Juregui (EAJ-PNV);
 Joseba Andoni Leizaola Azpiazu (EAJ-PNV);
 Jos Ramn Gurido Urrejola (EAJ-PNV);
 Jos Manuel Martiarena Lizarazu  (EAJ-PNV);
 Jos Miguel Olano Alza (EAJ-PNV);
 Inaxio Oliveri Albisu (EAJ-PNV);
 Txomin Aurrekoetxea Iza (EAJ-PNV);
 Jess Mara Egiguren Imaz (PSE-PSOE);
 Odn Elorza Gonzlez (PSE-PSOE);
 Jos Fernndez Lara (PSE-PSOE);
 Francisco Javier Gmez Pieiro (PSE-PSOE);
 Manuel Huertas Vicente (PSC-PSOE);
 Jos Antonio Maturana Plaza (PSE-PSOE);
 Jokin Goristidi Artola (Herri Batasuna);
 Itziar Aizpurua Egaa (Herri Batasuna);
 Rafael Diez Usabiaga (Herri Batasuna);
 Jos Luis Elkoro Unamuno (Herri Batasuna);
 Francisco Javier Olaberri Zazpe (EE);
 Xabier Gurrutxaga Aizpeolea (EE);
 Jaime Mayor Oreja (AP-PDP-UL);

Enllaos externs.
 Web dels resultats electorals al Pas Basc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268874" title="Ghassan Kanafani" nonfiltered="533" processed="531" dbindex="105549">

Ghassan Kanafani (rab:           ) nascut el 9 abril 1936 a Akka (Palestina), mort a Beirut el 8 de juliol de 1972) fou un escriptor, periodista, intellectual i activista palest. Tingu una gran influncia en la modernitzaci de la literatura rab, i ha esdevingut una de les figures preeminents de la litreratura palestina. Mor en un atemptat dels serveis secrets israelians a Beirut amb una bomba al seu cotxe.

 Biografia .

Ghassan Fayiz Kanafani nasqu a Acre el 1936. en una famlia de tradici musulmana sunnita, el seu pare, advocat, l'envi en una escola de missioners cristians francesos a Jaffa. All visqu fins la guerra rab-israeliana de 1948 i la creaci d'Israel, que for la seva famlia a marxar a l'exili. Marxaren primer al Liban abans traslladar-se a Sria on visqueren com a refugiats a Damasc. Kanafani acab els seus estudis secundaris l'any 1952. All reb un ttol de professor de l'Agncia de les Nacions Unides d'Ajut als Refugiats Palestins (UNRWA).

 Poltica .

El mateix any entr al Departament de Literatura rab de la Universitat de Damasc per en fou expulsat l'any 1955 com a conseqncia de la seva participaci en el Moviment dels Nacionalistes rabs (MNA),una organitzaci pan-rab d'esquerres en qu feu introdut per George Habash desprs de coneixer-se el 1953. Es trasllad a Kuwait, on treball com a professor i aprofund el seu activisme poltic. A Kuwait edit el diari del MNA al-Ra'i (La Opini), i comen a interessar-se en el pensament marxista.

El 1960, torn a Beirut, on comen a editar el el diari al-Hurriya, del MNA. El 1961, conegu Anni Hver, una activista de drets dels infants danesa, amb qui tindria dos fills. El 1962, Kanafani hagu de viure una temporada a la clandestinitat, ja que no tenia papers d'identificaci i era considerat persona sense estat. Reaparegu el mateix any a Beirut i s'encarreg de l'edici del diari nasserista al-Muharrir (L'alliberador), i ms tard tamb d'al-Anwar (La Illuminaci), el 1967.

 Front Popular per l'Alliberament de Palestina .

La branca palestina del MNA es convert el 1967 en el Front Popular per l'Alliberament de Palestina (FPAP). Kanafani en ser el portaveu. Redact el 1969 programa poltic del FPAP, en el qual el moviment es definia com a marxista-leninista.
En aquest perode tamb fund altres diaris com al-Hadaf, i escrigu nombrosos assaigs i articles poltics, culturals i histrics en diversos publicacions, a ms de continuar amb la seva obra literria

El juliol de 1972, ell i la seva neboda foren assassinats per l'explosi d'una bomba al seu cotxe. Atemptat que ms tard reconeixeria com a propi el servei secret israeli Mossad.

 Producci literarria .

Ghassan Kanafani s onsiderat una de les principals influncies en al modernitzaci de la literatura rab, i una figura cabdal de la literatura Palestina, encara avui. fou un precursor de primera hora de les estructures narratives complexes modernes, fent s d'efectes com el flashback o narradors corals.

Els seus escrits tractaven en gran part temes de la lluita i alliberament palestins, i sovint reflectien la seva experincia com a refugiat. El seu pensament marxista tamb es reflectia en la seva obra, on la lluita de classes en les societats palestina i rab apareix intrnsecament lligada a la lluita contra el colonialisme i el sionisme i per n estat palest.

Escrigu tant relats curts com novelles (la ms famosa probablement rijal fi-sh-shams, Homes al sol), i treballs acadmics sobre literatura i poltica. La seva tesi, Raa i religi en la liteartura sionista, seria la base del seu estudi de 1967 sobre la Literatura sionista.

Fou tamb un prolfic crtic literari. El seu treball fonamental, La literatura palestina sota l'ocupaci, 1948-1968, difongu els escriptors palestins al mn rab. Tamb escrigu importants treballs de crtica de la literatura sionista i israeliana. Seguint l'esperit de Jean-Paul Sartre, clam per una literatura implicada que havia de comprometre's amb el canvi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268876" title="Luna (mitologia)" nonfiltered="534" processed="532" dbindex="105550">
Luna s la deesa romana de la Lluna, versi de la Selene grega. Se li retia culte a un temple de l'Avent per gran part dels seus atributs van ser absorbits per Diana. El seu germ Sol era el du de l'astre homnim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268877" title="Campanula americana" nonfiltered="535" processed="533" dbindex="105551">


La Campanula americana (American bellflower en angls) s una campaneta que pot fer ms de dos metres d'alada. Es fa a les Grans Planes i a la costa oest dels Estats Units. Les seves flors varien entre blau cel i violeta, i normalment creixen en forma de rams allargats. La forma de la flor s ms plana que acampanada. T un cicle vital variat, ja que les llavors que floreixen a la tardor produeixen plantes anuals i les que ho fan a la primavera generen plantes bianuals. La pollinitzaci de l'espcie acostuma a ser per insectes i rarament s'auto-pollinitza

El botnic J.K.Small situ aquesta planta en la mateixa famlia, per en un altre gnere, el Campanulastrus, que noms contenia una espcie, la Campanulastrum americanum. Aquesta opini ha estat discutida per altres botnics.

 Bibliografia .
 L.F.Galloway, J.R.Etterson Population differentiation and hybrid success in "Campanula americana": geography and genome size, article a Journal of Evolutionary Biology vol. 18 (2005) p.81-89;

 Enllaos .
 Descripci i fotografies ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268880" title="Azrail" nonfiltered="536" processed="534" dbindex="105552">

Azrail s el du de la mort en la mitologia hausa. El seu nom sembla inspirat pel d'Azrael, l'ngel exterminador islmic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268882" title="Azrael" nonfiltered="537" processed="535" dbindex="105553">
Azrael s l'arcngel de la mort. El seu nom significa "a qui Du ajuda" i ve de la tradici islmica (tot i que a l'Alcor usen la perfrasi Malak al-Maut per referir-s'hi). Els hebreus emparenten el nom amb Ezra, un sacerdot aaronita. Al primer cristianisme el nom es va corrompre amb el del profeta Esdras.

Se'l representa amb quatre cares i quatre mil ales i t el cos cobert d'ulls i boques, una per cada habitant de la Terra. En l'art posterior s'ha anat accentuant el seu costat fosc, de manera que gaireb sembla un vampir. s l'nica criatura que pot viatjar entre el Cel i l'Infern per la seva tasca exterminadora complint els desitjos divins.



El nom a altres mbits.
Sembla que el du Azrail estaria directament inspirat en aquesta figura;
El gat dolent de Gargamel a Els barrufets t aquest nom;
Diverses bandes de heavy metal s'anomenen com aquesta figura;
Apareix al mn de Terry Pratchet i a diversos cmics com a personificaci o ajudant de la mort.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268885" title="Canarina" nonfiltered="538" processed="536" dbindex="105554">

El Canarina s un dels diversos gneres de plantes amb flor de la famlia de les campanulcies. El nom prov de les Illes Canries, d'on s endmica l'espcie ms coneguda a nivell mundial, la Canarina canariensis.

 Espcies .
 Canarina abyssinica Engl. - Nativa d'Etipia, creix a l'frica tropical.
 Canarina canariensis (L.) Vatke - Nativa de les Illes Canries, on s coneguda per Biccaro en castell. Sinnims: Campanula canariensis, Canarina campanula, Canarina campanulata i Canarina laevigata';
 Canarina canariensis "angustifolia" G. Kunkel, caracteritzada per tenir les fulles ms estretes;
 Canarina elegantissima T.C.E.Fr. - Nativa de les serralades de Kenya;
 Canarina eminii Asch. & Schwernf. - Distribuda per l'frica tropical;
 Canarina molucanna Roxb. - Originria de les illes Moluques;
 Canarina zanguebar Lour. - Creix a l'frica tropical;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268887" title="Ren Strehler" nonfiltered="539" processed="537" dbindex="105555">
Ren Strehler (Affoltern am Albis, Zuric, 13 d'abril de 1934) va ser un ciclista sus que va ser professional entre 1955 i 1962. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 11 victries, destacant un campionat de Sussa i un Tour de Romandia.

Equips.
Ren Strehler va crrer en diferents equips:
1955. Condor, Allegro i Van Hauwaert-Maes ;
1956. Allegro i Faema-Guerra ;
1957. Tebag i Faema-Guerra ;
1958. Mondia-Ignis, Molteni i Faema-Guerra ;
1959. Mondia ;
1960. Flandria-Wiel's ;
1961. Allegro-Fynsec, Helyett-Fynsec-Hutchinson i Blanchard Pochat Alpal ;
1962. Individual ;

Palmars.
1955;
 1r del Tour de Romandia i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1956;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia ;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Sussa;
1960;
 Campi de Sussa en ruta;
 1r de la Berna-Ginebra;
 1r del Tour du Nord-Oest de Sussa;

Resultats al Tour de Frana.
1960. 37 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Ren Strehler ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268890" title="Perca americana" nonfiltered="540" processed="538" dbindex="105557">

La perca americana (Micropterus salmoides) s un peix allcton d'origen nord-americ, d'aspecte fer, que va ser introdut a la Pennsula Ibrica el 1955 i a Catalunya cap als anys seixanta del segle XX pels responsables de l'Administraci de l'Estat.

Es tracta d'un vora depredador d'altres espcies de peixos, per la qual cosa la seua presncia pot provocar un desequilibri important en la ictiofauna local. Pot depredar igualment amfibis i insectes a la superfcie de l'aigua. Conviu sobretot amb la carpa comuna. 

s present, principalment, en tots els embassaments i llacs grans catalans, on ha estat introdut per pescadors, i s'hi ha adaptat fora b. Tamb es troba en trams lents de rius, com ara en certs trams del nord de la Gavarresa. A l'embassament de Sau es va introduir l'any 1963 i, desprs de la mortaldat del 1989, hi va reaparixer el 1990. Tamb s present, i molt abundant, al pant de Susqueda, als embassaments de Santa Creu de Joglars (Olost, Lluans) i a les rieres de Sant Segimon i d'Aven.

Tolera molt b les altes temperatures i efectua migracions en profunditat diries i estacionals.

Pot arribar a assolir unes bones dimensions, que, a Graugs, poden arribar a 3 kg, desprs que fossin repoblats entre 1981-1982 per equilibrar la poblaci de gardins.

s un peix valent i fort, cosa que el fa molt apreciat esportivament (tamb per la carn).

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 27.

Enllaos externs.

 Informaci sobre la perca americana. ;
 Descripci de la subespcie Micropterus salmoides floridanus. ;
 Descripci de la perca americana. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268895" title="Sachsenhausen" nonfiltered="541" processed="539" dbindex="105559">


Sachsenhausen (Oranienburg): Un barri d'Oranienburg, a Alemanya.
Camp de concentraci de Sachsenhausen: Un camp de concentraci.
Sachsenhausen (Frankfurt del Main): Un barri de Frankfurt del Main, Alemanya.
Sachsenhausen, Turngia, un municipi del districte de Weimarer Land.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268910" title="Rufino" nonfiltered="542" processed="540" dbindex="105560">
Rufino, s un curt de ficci dirigit per Octavi Masi i interpretat per Luis Ciges que va ser nominat a la categoria millor curtmetratge de ficci als Premis Goya de l'any 1998 que va guanyar el curt Un da perfecto de Jacobo Rispa.

El curt, rodat en castell, angls, francs i valeninglis narra les peripcies de Rufino, que per cobrar un rebut, es veu implicat en la destrucci d'un transbordador espacial i acaba cam de l'rtic en un submar nuclear francs.

Rodat a Alcoi i Madrid, utilitza com a escenari exteriors de la ciutat d'Alcoi aix com la Llotja Sant Jordi de Santiago Calatrava, de la que tamb s'utilitza la seua sala de maquinria. Per a altres interiors tamb s utilitzat el bar del llar del pensionista d'Alcoi, un ascensor cedit per l'empresa OTIS i els estudis d'Antena 3.

El curt va comptar amb la subvenci de la Generalitat Valenciana, Canal 9 i la Fundaci Le Casse d'Alcoi amb la collaboraci de l'ajuntament d'Alcoi i d'Antena 3.

Fitxa tcnica.
 Duracci: 12'.
 Pellicula: 35 mm.
 Any de producci: 1998, Index Producciones S.L.
 Gui: Miquel Peidro i Jordi Peidro.
 Msica original: ngel Lluis Ferrando.
 Director de fotografia: Javier Quintanilla;
 So: Jos Sanjun ;
 Decorats: David Vilaplana;
 Muntatge: Octavi Masi;
 Direcci de producci: Jos Jaime Linares;
 Direcci: Octavi Masi;

Actors.

 Actor principal: Luis Ciges;
 Actors secundaris: Xavi Mira, Juli Mira i Xavi Castillo.
 Actors de repartiment: Jos Mara Carrascal, Juansa Lloret, Pep Corts, Juli Cant i Ana Rosaleny.

Enllaos externs.
Cobrar un recibo le puede salir muy caro. El curt en el web de Octavi Masi 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268913" title="Callidia de Metello" nonfiltered="543" processed="541" dbindex="105561">
Callidia de Metello fou una llei romana proposada pel trib Quint Callidi per la qual s'aixecava el desterrament al senador Quint Cecili Metel Numdic.

El tribu Apuleu Saturn va proposar una llei agrria amb una clusula per la que el senat havia de jurar obedincia en cinc dies a partir de l'aprovaci i el que no ho fes seria expulsat del senat i pagaria 20 talents de multa. Gai Mari va dir que ell no acceptaria aquesta llei per al moment de la votaci al senat fou el primer que va jurar obedincia (ja estava pactat aix) agafant als senadors desprevinguts; Metel va haver de mantenir la dignitat i fou l'nic que va refusar jurar fidelitat a la llei i fou expulsat del senat i a proposta del trib fou desterrat. Els amics de Metel estaven disposats a agafar les armes, per Metel no hi va donar suport i se'n va anar a Rodes, fins que fou cridat per aquesta llei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268914" title="Calpurnia de repetundis" nonfiltered="544" processed="542" dbindex="105562">
Calprnia de repetundis o Calpurnia repetundarum fou una llei romana establerta sota els cnsols Luci Marc Censor i Marc Manili Nepot a proposat del  trib de la plebs Calpurni Pis.

Permetia als provincials reclamar a Roma els diners que els magistrats provincials o els seus associats o familiars els hagueren cobrat illegalment. Alguns l'anomenen Caecilia repetundarum per pensar que fou instada pel trib de la plebs Quint Cecili, per altres pensen que es tracte de dos lleis diferents i que la Caecilia repetundarum era per les exaccions fetes per magistrats urbans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268916" title="Calpurnia de ambitu" nonfiltered="545" processed="543" dbindex="105563">
Calpurnia de ambitu fou una llei romana establerta a proposta del cnsol Gai Calpurni Pis (que tenia per collega a Marc Acili Glabri) el 686 de la fR. 

Inhabilitava als condemnats per ambitus (suborn) a reclamar honors de cap mena, i es prometia premi als acusadors si podien provar el delicte.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268917" title="Lex Canuleia" nonfiltered="546" processed="544" dbindex="105564">
Canuleia fou una llei establerta el 309 de la fR (445 aC) a proposta del trib de la plebs Gai Canuleu, sent cnsols Marc Genuci i Gai Curci.

Atorgava a la plebs el dret de connubi amb els patricis, contra el que fins llavors establien les lleis de les dotze taules.

Un altre apartat establia que els tribuns amb potestat consular se seleccionarien entre patricis i plebeus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268920" title="Cassia agraria" nonfiltered="547" processed="545" dbindex="105565">
Cassia agraria fou una llei romana establerta a proposta del cnsol Espuri Cassi Viscel (que tenia per collega a Prcul Virgini Tricost), el 267 de la fR (486 aC) per la qual s'ordenava el repartiment de les terres arrabassades als hrnics a favor de plebeus i llatins; la llei no va tenir cap efecte.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268921" title="Cassia de Pauli triumpho" nonfiltered="548" processed="546" dbindex="105566">
Cassia de Pauli triumpho fou una llei romana establerta a proposta del pretor Quint Cassi, sent cnsols Quint Eli Pet i Marc Juni Penne el 586 de la fR; ordenava que el dia en qu entressin en triomf els guanyadors de la guerra a Macednia, rebessin el poder (imperium).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268922" title="Cassia de senatu" nonfiltered="549" processed="547" dbindex="105567">
Cassia de senatu fou una llei romana que va excloure del senat als que havien estat condemnats pels poble o destituts de les seves magistratures; es va adoptar el 646 de la FR sota els cnsols Gai Mari i Gai Flavi, a proposta del tribuns de la plebs Long i Cassi.

Aquest darrer tenia en la llei un inters personal ja que estava dirigida contra Quint Servili Cepi,  el seu enemic, que dos anys abans havia conduit malament la guerra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268924" title="Cassia de senatu suplendo" nonfiltered="550" processed="548" dbindex="105568">
Cassia de senatu suplendo fou una llei romana establerta en temps de Juli Csar a proposat del pretor Gai Cassi, per cobrir les vacants del senat amb les persones que havien de ser de rang patrici (patres).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268925" title="Cassia de suffragiis" nonfiltered="551" processed="549" dbindex="105569">
Cassia de suffragiis fou una llei romana aprovada a proposta del trib de la plebs Luci Cassi, sota els cnsols Marc Emili Lpid Porc i Gai Hostili Manc el 616 de la fR; ordenava que el poble i els jutges votessin en paperetes anomenades tabellis, i no amb la veu, excepte quan es jutjaven crims de perdullionis. 

Fou tamb coneguda com Cassia tabellaria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268927" title="Cassia Terentia frumentaria" nonfiltered="552" processed="550" dbindex="105570">
Cassia Terentia frumentaria fou una llei romana dels grup de lleis frumentries, establerta a proposta dels cnsols Marc Terenci Varr Luculle i Gai Cassi Var el 680 de la fR, que ordenava el repartiment de gra al pobres mensualment. Es tamb anomenada simplement Cassia Terentia 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268929" title="Caecilia de fullonibus" nonfiltered="553" processed="551" dbindex="105571">
Cecilia de fullonibus fou una llei romana establerta a proposta dels magistrats i censors Cecili Metel, Gai Flamini i Luci Emili relacionada amb els treballadors de les teles de roba (fulloni).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268932" title="GIF Sundsvall" nonfiltered="554" processed="552" dbindex="105572">

El GIF Sundsvall o Gymnastik- och Idrottsfrening Sundsvall, s un club suec de futbol de la ciutat de Sundsvall, a la regi de Norrland. Actualment juguen a l'Allsvenskan, la mxima categoria del futbol suec.

Histria.
El club va ser fundat el 25 d'agost del 1903 al Caf Matilda Anderssons. Aleshores, GIF Sundsvall volia dir "Godtemplarnas Idrotts Frening Sundsvall", i l'equip estava prcticament restringit als que s'abstenien de beure alcohol fins que aquesta limitaci va ser eliminada el 1920. A partir d'aleshores, les sigles van passar a significar, fins el dia d'avui, "Gymnastik och Idrottsfreningen Sundsvall" (Associaci de Gimnstica i Esport de Sundsvall).

El GIF Sundsvall tamb tenia un equip de futbol femen i un altre d'hoquei sobre gel. El 1985 l'equip de dones va ser transferit al Sundsvalls DFF, especialment perqu les dones de l'equip estaven decebudes amb la falta de suport de l'equip mascul.

Plantilla 2008-2009.



























Enllaos externs.

 GIF Sundsvall - Web oficial;
 Patronerna - Web oficial dels fans;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268934" title="Clip" nonfiltered="555" processed="553" dbindex="105573">


Un clip s un objecte metllic petit generalment en forma de fil doblegat sobre ell mateix que serveix per a subjectar papers, cartolines, roba, o cabells.

Caracterstiques. 
El clip consisteix, generalment, en un tros de filferro amb diferents plecs per aconseguir exercir pressi. De vegades es troba recobert d'un plstic.

Histria. 
Alguns historiadors cren que els bizantins van ser els primers en utilitzar el clip, els quals eren fets en bronze. Tanmateix eren cars de produir i noms servien per ajuntar documents imperials.

La primera patent per a una cosa similar a un clip va ser concedida a Samuel B. Fay nord-americ el 1867. Va ser dissenyat per subjectar etiquetes en txtils, per tamb va ser comercialitzat com a clip. En 1877 el seu compatriota Erlman J. Wright va patentar el primer objecte explcitament dissenyat per subjectar papers, similar als models actuals. Diverses patents nord-americanes van seguir durant les ltimes dcades del segle XIX.

Dels primers clips fets de filferro retorat no se'n conserven  esbossos, per sens dubte van ser produts per The Gem Manufacturing Company en la dcada de 1890.

La mquina destinada a produir aquest tipus de clip va ser dissenyada per William Middlebook en 1899. El noruec Johan Vaaler va dissenyar el que va ser considerat com una mala soluci, per superior al que ja existia fins aquell moment. Per aix circula un rumor que assenyala a Noruega com el bressol del clip. Johan va presentar l'any 1899 la invenci en una oficina de patents de Alemanya ja que seu en aquella poca no existien al seu pas.

Bibliografia. 
Henry Petroski, The Evolution of Useful things (1992); ISBN 0679740392. Histria de l'evoluci del clip.

 Enllaos externs .
 Histria del clip a Kimniekan.
 Histria del clip.
 Blog one xarxa clip;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268936" title="Caecilia de suffragiis" nonfiltered="556" processed="554" dbindex="105574">
Caecilia de suffragiis fou una llei romana proposada pel trib de la plebs Cecili, sent cnsols Quint Cecili Metel Valeri i Tit Quint Flamini el 630 de la fR, que establia que els vots en els judicis de perdullionis es fessin com en altres afers, per mig de paperetes anomenades tabelli; aquestos judicis havien quedats exclosos d'aquest sistema per la llei Cassia de suffragiis o Cassia tabellaria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268938" title="Caelia tabellaria" nonfiltered="557" processed="555" dbindex="105575">
Coelia o Coelia tabellaria fou una llei romana adoptada a proposta del trib de la plebs Gai Celi el 647 de la FR, sent consols Marc Emili Escaure i Gai Mari. Ratificava all ja establert per la llei Caecilia de suffragiis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268939" title="Llei centuriada" nonfiltered="558" processed="556" dbindex="105576">
Lleis centuriades foren les lleis romanes que s'aprovaven al comicis centuriats (per centries). 

Se'ls donava aquest nom genric a totes les que estaven en aquesta situaci per el nom no correspon a cap llei en especial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268941" title="Claudia de liberale causa" nonfiltered="559" processed="557" dbindex="105577">
Claudia de liberale causa fou una llei romana establerta per Appi Claudi d'acord amb els dems decemvirs el 450 aC (302 de la fR); estipulava que quan es feia una reclamaci sobre un suposat  esclau se l'havia de considerar lliure durant el litigi (vindiciae darentum secundum libertatem).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268942" title="Claudia de comitiis" nonfiltered="560" processed="558" dbindex="105578">
Claudia de comitiis fou una llei romana que establia que en els comicis de magistrats no es podia admetre a cap candidat absent; s'acabava amb aquesta llei amb el privilegi a candidats absents que s'havia concedit a Juli Csar en virtut de  la llei Pompeia. Fou proposada pel cnsol Marc Claudi Marcel.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268943" title="Claudia de senaturum quaestu" nonfiltered="561" processed="559" dbindex="105579">
Claudia de senaturum quaestu o Claudia de senatoribus fou una llei romana establerta a proposat del trib de la plebs Quint Claudi, sota els cnsols Publi Corneli Escipi i Tit Semproni Llong el 535 de la FR. 

Prohibia als senadors (i parents propers) i als patres (de rang senatorial) tenir naus de capacitat superior a 300 mfores; el comer era considerat en aquell temps indecors pels patricis i per aquesta llei es limitava al necessari per atendre el transport de la producci dels camps propis. 

Aquesta llei fou renovada ms tard per Juli Csar.  La llei est datada el 218 aC, i s esmentada per Tit Livi i Cicer com a llei fora d's.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268944" title="Claudia de colonia Novi Comi" nonfiltered="562" processed="560" dbindex="105580">
Claudia de colonia Novi Comi fou una llei romana adoptada a proposta del cnsol Marc Claudi Marcel, i considerada contraria a Juli Csar; aquest havia establert la colnia de Comum i la llei va privar a la ciutat del dret de ciutadania que li havia atorgar la llei Vatinia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268945" title="Claudia de re nummaria" nonfiltered="563" processed="561" dbindex="105581">
Claudia de re nummaria fou una llei romana que establia que la moneda anomenada victorito, que havia estat portada d'Illria a la primera meitat del segle II, fos reencunyada a Roma amb la imatge de la Victria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268946" title="Claudia de sociis" nonfiltered="564" processed="562" dbindex="105582">
Claudia de sociis fou una llei establerta a sollicitud dels cnsols Gai Claudi Pulcre I i Tit Semproni Grac el 576 de la fR o  177 aC  (Liv.xli. 8,9.); establia que els aliats roman, inclosos el llatins,  havien de retornar a les seves ciutats abans del primer de novembre una vegada inscrits en el cens que estaven fent Marc Claudi i Tit Quint, censors.

La mesura tractava d'una banda d'evitar els abusos en l'obtenci de la ciutadania i de l'altre que els camps de cultiu dels aliats no quedessin abandonats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268947" title="Claudia de tutelis" nonfiltered="565" processed="563" dbindex="105583">
Claudia de tutelis fou una llei romana que establia la tutela legal de les dones i prohibia que se'n fes cessi. Fou modificada en temps de l'emperador Claudi i per aix se li dona aquest nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268948" title="Claudia de foenore" nonfiltered="566" processed="564" dbindex="105584">
Claudia de foenore fou una llei publicada per l'emperador Claudi prohibint als prestamistes deixar prstecs a les persones per ser pagats als fills una vegada mort el pare deutor. Foenere era la paraula llatina per usura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268950" title="Clodia de censoribus" nonfiltered="567" processed="565" dbindex="105585">
Clodia de censoribus fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini; prohibia als censors preterir en la llista i cobrir d'ignomnia als senadors, sense haver llanat acusaci formal i haver estat condemnats; aix va reduir molt el poder de la censura ja que anteriorment qualsevol dels dos censor podia eliminar un senador de la llista o anotar-lo (notatio) com indigne i noms el veto de l'altra censor ho podia impedir. Fou eliminada per la llei Caecilia de censoribus pocs anys desprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268951" title="Clodia de comitiis" nonfiltered="568" processed="566" dbindex="105586">
Clodia de comitiis fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini  que va prohibir observar el vol de les aus i el cel els dies comicials (que es feien comicis) i va derogar les lleis Elia i Fusia que tenien com a finalitat contenir els desordres i aldarulls del poble als comicis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268952" title="Clodia de vi" nonfiltered="569" processed="567" dbindex="105587">
Clodia de vi fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR  (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini  que disposava  que s'havia de processar a tots els que fessin matar a un ciutad rom sense haver passat pel judici del poble i format la causa. Amb aquesta llei Publi Clodi Pulcre va preparar el desterrament de Cicer per la repressi de la conspiraci de Catilina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268953" title="Clodia de collegiis" nonfiltered="570" processed="568" dbindex="105588">
Clodia de collegiis fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini  que va restablir els gremis (soldalitia) d'artesans que havien estat instituts per Numa Pompili i desprs abolits per lleis i senatusconsultums, especialment el senatusconsultum de l'any 80 aC; tamb permetia la formaci de nous gremis o soldalitia (Cic. in Pis. 4, pro Seat. 25, ad Ait. iii. 15 ; Dion Cass, xxxviii. 13.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268955" title="Bernard Freyberg" nonfiltered="571" processed="569" dbindex="105589">


El Tinent General Bernard Cyril Freyberg, 1r Bar Freyberg, VC, GCMG, KCB, KBE, DSO amb 3 Barres (21 de mar de 1880   4 de juliol de 1963), s potser el soldat i comandant militar ms fams de Nova Zelanda, arribant a servir com a Governador General de Nova Zelanda. Va ser oficial de l'Exrcit britnic durant la I Guerra Mundial, durant la qual guany la Creu Victria. Durant la II Guerra Mundial comand la Fora Expedicionria de l'Exrcit de Nova Zelanda durant la Batalla de Creta, la Campanya del nord d'frica i la Batalla de Monte Cassino.

 Biografia .

Freyberg nascut a Richmond, Londres (Anglaterra) es mud a Nova Zelanda amb els seus pares amb noms dos anys. All assist al Wellington College entre 1897 i 1904. Era un nedador fort, guanyant el Campionat de 100 yardes de Nova Zelanda al 1906 i al 1910.

El 22 de maig de 1911 es pogu registrar oficialment com a dentista. Treball com a adjunt a Morrinsille i desprs a Hamilton i a Levin. Mentre que estava a Morrinsville va ser reclamat per a un crrec de subaltern a l'Exrcit Territorial, per no tingu xit en obtenir el nomenament d'oficial.

Freyberg abandon Nova Zelanda al mar de 1914. Se sap que pass per San Francisco i per Mxic, a on potser particip en la guerra civl. Desprs de sentir les noticies de l'esclat de la guerra a Europa a l'agost de 1914, torn a Anglaterra.

 I Guerra Mundial .

A finals de 1914 trob a Winston Churchill, llavors Primer Lord de l'Almirallat, i el persuad per que li atorguessin rang d'oficial al Batall Hood, de la novament constituda Divisi Reial Naval. Al 1915 particip en la campanya dels Dardanels. Durant els desembarcaments inicials de les tropes aliades, desprs del fracassat intent de travessar els estrets pel mar, Freyberg ned fins el Golf de Saros. Un cop a costa, comen encendre bengales per tal de distreure l'atenci dels turcs conforme els desembarcaments autntics s'estaven realitzant a Gallipoli. Tot i a l'intens foc turc, retorn intacte, rebent per aquesta acci la seva primera Orde del Servei Distingit. Reb serioses ferides en diverses ocasions i abandon la pennsula quan la seva divisi va ser evacuada al gener de 1916.

Freyberg va ser enviat a Frana al maig de 1916, rebent la Creu Victria durant la Batalla del Somme. El 13 de novembre de 1916, a Beaucourt-sur-Ancre, desprs de qu el seu batall hagus portat a terme l'assalt inicial contra les trinxeres enemigues, va aconseguir reagrupar als seus homes i els dirig a un atac d'xit contra el seu objectiu secundari, assalt durant el qual va resultar ferit dues vegades, per rest al comandament i mantingu la posici durant aquell dia i durant la nit segent. Al rebre reforos durant el mat segent, atac i captur un poble densament fortificat, capturant 500 presoners. Tot i a ser ferit dos cops ms (la segona seriosament), Freyberg refus ser evacuat fins que hagus donat les darreres instruccions. 

Durant el perode en qu va estar al Front Occidental, la conducta de Freyberg segu sent exemplar. El seu lideratge, no obstant, va tenir un cost: va rebre 9 ferides durant el seu servei a Frana, i els homes que servien amb ell deien que amb prou feines no hi havia un tros del seu cos que no tingues cicatrius.

Freyberg va ser temporalment promogut al rang de brigadier, comandant una brigada a la 58a Divisi a l'abril de 1917, la qual cosa el convert en el general ms jove de tot l'Exrcit britnic (noms tenia 37 anys). Quan la guerra va acabar, Freyberg havia afegit dues DSO i la Creu de Guerra francesa, i va ser citat 5 cops ms als Despatxos desprs de la seva acci a Saros.

 Perode d'entreguerres .
Freyberg romangu sent oficial en actiu desprs de la conclusi de la I Guerra Mundial. El 14 de juny de 1922 es cas amb Barbara McLaren, filla de Sir Herbert Jeyll i viuda de l'Honorable Francis McLaren. Barbara ja tenia 2 fills del seu matrimoni anterior, i la parella en tingu un altre, Paul, nascut al 1923. Freyberg serv com a Cap d'Estat Major de la 44a Divisi de l'Exrcit Territorial, entre d'altres crrecs.

 Segona Guerra Mundial .


L'Exrcit britnic havia classificat a Freyberg com a intil pel servei actiu al 1937, per amb l'esclat de la guerra al setembre de 1939 retorn al servei actiu. Desprs d'una aproximaci al govern neozelands, Freyberg ofer els seus serveis i immediatament va ser nomenat comandant de la 2a Fora Expedicionria Neozelandesa i de la 2 Divisi Neozelandesa.

Durant el caos de la retirada de la Campanya dels Balcans de 1941, Londres atorg a Freyberg el comandament de les forces aliades durant la Batalla de Creta. La controvrsia envolta sobre el seu s dels missatges d'intelligncia provets per ULTRA durant la batalla.

Freyberg segu comandant la 2 Divisi neozelandesa durant les campanyes del Nord d'frica i Itlia del 8 Exrcit britnic. Tenia una reputaci excellent com a tctic a nivell de divisi. Freyberg sovint entr en desacord amb el seu superior, el General Auchinleck, i insist que com a comandant d'un contingent nacional tenia el dret de refusar obeir ordres, si aquestes anaven en contra dels interessos nacionals neozelandesos. Per un altre costat, tingu una gran relaci amb Bernard Montgomery, que tenia una gran opini de l'experimentat neozelands. Freyberg era excellent planejant atacs per etapes, com l'Operaci Supercharge a El Alamenin, l'Operaci Supercharge II a Tebaga Gap i a la lnia Senio al 1945. No obstant aix, en les dues ocasions en qu comand un Cos d'Exrcit (Tebaga Gap i Monte Cassino), els resultats no van ser tan espectaculars. Durant tota la guerra mostr una afecci pel perill. Mostr preocupaci pel confort dels soldats, actuant amb sentit com vers a la disciplina. Va ser un comandant molt popular entre la tropa neozelandesa quan deix el comandament (amb rang de Tinent General al 1945.

 Desprs de la guerra .
Desprs del seu retir de l'exrcit, Freyberg serv com a Governador General de Nova Zelanda entre 1946 i 1952. En aquesta posici desenvolup un paper molt actiu, visitant totes les zones de Nova Zelanda i les seves dependncies.

La Corona l'elev al peerage com Bar Freyberg de Wellington a Nova Zelanda i de Munstead al comtat de Surrey al 1951.

Desprs de finalitzar el seu mandat com a Governador General, Freyberg retorn a Anglaterra, participant sovint en les reunions de la Cambra dels Lords. L'1 de mar de 1953 va ser nomenat Tinent Governador del Castell de Windsor. Al 1955 s'inaugur la Freyberg High School a Palmerston North, a Nova Zelanda.

Freyberg va morir a Windsor el 4 de juliol de 1963, desprs de la ruptura d'una de les seves mltiples ferides de guerra, i va ser enterrat al cementiri de l'esglsia de St Martha on the Hill a Guildford, Surrey.

 Condecoracions .
 Creu Victria;
 Comandant de l'Orde del Bany;
 Comandant de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi;
 Comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic;
 Orde del Servei Distingit amb tres barres ;
 Cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Menci als Despatxos ;
 Estrella de 1939-45 ;
 Estrella d'frica;
 Estrella d'Itlia;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Servei a la Guerra (Nova Zelanda) ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937 ;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953;
 Comandant de la Legi del Mrit (Estats Units) ;
 Gran Comandant del Reial Orde de Jordi I (Grcia) ;
 Creu a la Valentia en Or (Grcia) ;
 Creu de Guerra de Primera Classe (Grcia);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268956" title="San Gimignano" nonfiltered="572" processed="570" dbindex="105590">

San Gimignano s una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un tur de la Toscana, a Itlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florncia. s famosa per la seva arquitectura medieval i, especialment, les seves torres, que es poden veure de lluny estant. El centre histric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1990.

s conegut tamb pels seus vins blancs, la Vernaccia di San Gimignano, fets amb la varietat de garnatxa local.

 Histria .
San Gimignano fou fundat pels etruscs al segle III aC. Est documentada des del segle X, en qu va adoptar el nom del bisbe Gemini, que havia defensat la vila dels huns d'tila.

A l'edat mitjana i al Renaixement era una de les etapes de la Via Francgena, el cam que duia els pelegrins catlics des del nord de Frana fins a Roma i el Vatic. El desenvolupament de la vila tamb es vei afavorit pel comer dels productes agrcoles dels frtils turons vens. 

El 1199, durant el perode de ms esplendor, la vila es va independitzar dels bisbes de Volterra, de qui depenia fins llavors. Les picabaralles entre gelfs i gibellins van dificultar la vida diria del municipi, que tot i amb aix es va embellir amb magnfics exemples artstics i arquitectnics.

Santa Fina, o Serafina, fou una santa italiana del segle XIII nascuda a San Gimignano el 1238. La vila commemora la seva festa major el 12 de maig en record del dia de 1253 en qu va morir la santa. El seu santuari principal es troba a San Gimignano, on encara es conserva la que, segons la tradici, en fou la casa natal. 

El 8 de maig del 1300 San Gimignano va ostatjar el Dant en qualitat d'ambaixador de la Lliga Gelfa a la Toscana.

La vila va gaudir de prosperitat fins al 1348, en qu la plaga que va assotar tot Europa la va obligar a sotmetre's a Florncia. San Gimignano va passar a ser un nucli secundari fins al segle XIX, en qu va comenar a tornar a florir com a destinaci turstica i artstica. 

 Llocs d'inters .
Mentre en altres ciutats, com ara Bolonya o Florncia, la major part de les seves torres han desaparegut a causa de les guerres, les catstrofes naturals o la renovaci urbanstica, San Gimignano ha aconseguit conservar catorze torres de diversa alada de les 72 que hi havia hagut durant l'poca de puixana, que han esdevingut el seu senyal caracterstic arreu del mn.

De la quinzena d'esglsies de la vila, en destaquen la Collegiata, antiga catedral, i Sant'Agostino, que recull un extens catleg d'obres dels artistes renaixentistes italians ms representatius. 

El Palazzo Comunale (o Palau Municipal), antic palau del Podest, actualment s la seu de la Pinacoteca Municipal, amb obres de Pinturicchio, Benozzo Gozzoli, Filippino Lippi, Domenico di Michelino i Pier Francesco Fiorentino, entre altres. Dins del palau, es pot visitar tamb la Sala de Dante, amb la Majestat de Lippo Memmi, i accedir a la Torre del Podest o Torre Grossa, del 1311, que amb 54 m s la ms alta de totes.

Al cor de San Gimignano hi ha quatre places: la Piazza della Cisterna, la Piazza del Duomo (on hi ha la Collegiata), la Piazza Pecori i la Piazza delle Erbe. Els carrers principals sn la Via San Matteo i la Via San Giovanni, que travessa la vila de nord a sud.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268957" title="Clodia de injuris publicis" nonfiltered="573" processed="571" dbindex="105591">
Clodia de injuris publicis fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini, el contingut de la qual no s conegut encara que s esmentada per alguns escriptors romans clssics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268958" title="Clodia de intercessione" nonfiltered="574" processed="572" dbindex="105592">
Clodia de intercessione fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini, que establia que els tribuns podrien presentar rogatios (propostes de llei als comicis) lliurement, sense poder ser vetades les propostes per cap magistrat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268959" title="Clodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis" nonfiltered="575" processed="573" dbindex="105593">
Clodia de de rege ptolemeo et de exulibus byzantinis fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini

Establia la conversi del regne de Xipre en provncia romana; el seu rei Ptolemeu de Xipre, vestit amb les insgnies reials i assegut al tron, havia de ser deposat i tots els seus bens adjudicats al fisc; establia tamb que Marc Porci Cat, acompanyat d'un qestor i amb facultats pretries, aniria a l'illa per vendre els bens reials i portar a Roma el producte de la venda. 

La llei tamb establia que els habitants de Bizanci que havien estats desterrats tornarien a la seva ciutat sota protecci de Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268960" title="Clodia de Pessinumtio sacerdotio" nonfiltered="576" processed="574" dbindex="105594">
Clodia de Pessinumtio sacerdotio fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini, que retirava al sacerdot Pesinunci (Pesinuntius) el seu crrec sacerdotal de la gran mare frgia o Cibeles, i donava el sacerdoci a Brogotarus Gallus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268961" title="Campanya dels Balcans" nonfiltered="577" processed="575" dbindex="105595">


La Campanya dels Balcans va ser la invasi de les Potncies de l'Eix de Grcia i Iugoslvia durant la Segona Guerra Mundial. Comen amb la invasi italiana de Grcia el 28 d'octubre de 1940 i va concloure amb la conquesta de Creta per les forces alemanyes l'1 de juny de 1941.

 Preludi: la invasi italiana d'Albnia .
Article principal: La invasi italiana d'Albnia;

Desprs de la I Guerra Mundial, i desprs del collapse total de l'Imperi Otom i de l'Imperi Austrohongars, els albanesos es dirigiren cap al Regne d'Itlia a la recerca de protecci contra els seus enemics.

Al 1919, la integritat territorial d'Albnia va ser confirmada durant la Conferncia de Pau de Pars, desprs de qu el President dels Estats Units Woodrow Wilson rebutgs un pla de les potncies europees per dividir Albnia entre els seus vens. No obstant aix, desprs de 1925, el dictador itali Benito Mussolini desitjava dominar Albnia.

Al 1928, Albnia esdevingu un regne sota Zog I. Zog era un capdill de clan i anterior Primer Ministre. Zog fracass en evitar la ingerncia italiana en els afers interns albanesos, i el 7 d'abril de 1939, les tropes italianes van ocupar Albnia, van fer que Zog abandons el tron i annexionaren el pas a l'Imperi itali

Guerra greco-italiana .
Article principal: Guerra Greco-Italiana;
La  Guerra Greco-Italiana s'estengu entre el 28 d'octubre de 1940 fins el 30 d'abril de 1941, i va ser part de la Segona Guerra Mundial. Les forces italianes van envair Grcia, aconseguint noms uns limitats guanys territorials, per el prompte contraatac grec els va fer retrocedir fins a Albnia. Els italians van passar gran part de l'hivern estabilitzant la lnia del front. Una excessivament anticipada ofensiva italiana al mar de 1941 fracass en fer progressos suficients. Alemanya va intervenir a l'abril, i enva Grcia desprs d'una triomfal Invasi de Iugoslvia.

 Invasi de Iugoslvia .
Article principal: Invasi de Iugoslvia;
La Invasi de Iugoslvia (tamb coneguda com Operaci 25) s'inici el 6 d'abril de 1941 i acab el 17 d'abril, amb la rendici incondicional del Reial Exrcit Iugoslau. Les potncies invasores de l'Eix (Alemanya, Itlia, Hongria i Bulgria van ocupar i desmembrar el Regne de Iugoslvia. En sortiren 3 estats: Bsnia i Hercegovina, parts de Crocia i Srmia van formar l'estat titella de l'Estat Independent de Crocia (Nezavisna Drava Hrvatska, NDH), creat per Alemanya i Itlia. Inicialment, el NDH tenia un rei itali, Tomislav II de Crocia. Tomislav era el Duc d'Aosta, i mai no trepitj el NDH. A Srbia i al Banat, van formar el estat titella de "Nedi 's Serbia", creat per Alemanya. I a Montenegro, es cre l'estat titella de l'Estat Independent de Montenegro, com a protectorat d'Itlia. No obstant aix, el "protectorat" era nominalment un regne, tot i que el Prncep Miquel de Montenegro mai no accept la corona.

 Invasi de Grcia .
Article principal: Batalla de Grcia;

La invasi alemanya de Grcia, de nom en clau Unternehmen Marita (Operaci Marita) va ser el resultat directe i continuaci de la Guerra Greco-Italiana. El 6 d'abril de 1941, la Wehrmacht enva el nord de Grcia, mentre que altres elements llanaven un atac conta Iugoslvia.

La ruptura de les lnies iugoslaves al sud del pas permet a Alemanya enviar reforos al nord de Grcia. L'exrcit alemany flanquej les fortificacions gregues (la lnia Metaxas i, malgrat a l'ajut del Cos Expedicionari Britnic, va capturar les ciutats del sud de Grcia. La Batalla de Grcia finalitz quan els alemanys van entrar a Atenes i van capturar el Pelopons, prop de 40.000 soldats aliats van ser evacuats a Creta, provocant un dels majors atacs paracaigudistes de la histria de la guerra: l' Operation Merkur, la Batalla de Creta.

 La intervenci blgara .
Article principal: Histria militar de Bulgria durant la II Guerra Mundial;

El 6 d'abril de 1941, tot i a formar part de manera oficial de l'Eix, el govern de Bulgria mantenia un curs de passivitat militar durant les primeres etapes de la invasi de Iugoslvia i de la Batalla de Grcia. Mentre que les tropes  alemanyes, italianes i hongareses penetraven a Iugoslvia i Grcia, els blgars romanien dins de les seves fronteres. El govern iugoslau es rend el 17 d'abril, i el grec aguant fins al 30. El 20 d'abril acab el perode de passivitat blgara. L'exrcit blgar entr a la regi de l'Egeu. L'objectiu era arribar a Trcia i a la Macednia oriental, aix com a la Srbia oriental. L'anomenada Vardar Banovina va ser dividida, i els italians van ocupar la Macednia occidental.

 Operation Merkur .
Article principal: Batalla de Creta;


El 20 de maig de 1941, els paracaigudistes alemanys van ser llanats sobre els aerdroms del nord de Creta per ocupar la illa. Es van trobar amb una forta resistncia de les forces aliades i de la poblaci cretenca, per poc a poc els defensors van ser superats per la superioritat de la tctica alemanya. No obstant aix, la prdua de molts paracaigudistes va fer que l'Alt Comandament de les Forces Armades Alemanyes, el Oberkommando der Wehrmacht (o OKW) reconsiders la seva doctrina de guerra paracaigudista.

 Conclusi .
L'1 de juny de 1941, la totalitat d'Albnia, Iugoslvia i Grcia estaven sota el control de l'Eix. Grcia va trobar-se sota una triple ocupaci, i Iugoslvia va ser ocupada i dissolta. Alemanya havia aconseguit un guany significatiu: accs directe a la Mediterrnia. L'Alt Comandament Aliat va tmer que Creta i Grcia serien emprats com a trampol per a una invasi d'Egipte o Xipre, ambdues sota control britnic. No obstant aix, qualsevol pla per a una invasi a gran escala d'Egipte i Palestina va abandonar-se quan s'inici l'Operaci Barbarroja el 22 de juny.

 La Resistncia .
Article principal: Ocupaci de Grcia durant la II Guerra Mundial;
Fins al final de la guerra, els moviments de Resistncia grecs i iugoslaus van obligar als alemanys i als seus aliats a mantenir centenars de milers de soldats de manera permanent en ambds pasos, fent que anessin escassos d'efectius en altres fronts. Aix es va fer especialment notable desprs de 1943, quan l'amenaa d'una invasi aliada i les activitats dels partisans van fer necessries operacions a gran escala de carcter contra-insurgent, involucrant-hi moltes divisions, incloent unitats d'lit Panzer i Gebirgsjger.

 La Campanya del Dodecans .
Article principal: Campanya del Dodecans;
Desprs de la rendici italiana al 1943 tingu lloc una cursa entre els britnics i els alemanys per assegurar les Illes del Dodecans, ocupades per Itlia i de gran importncia estratgica. Els alemanys van desarmar rapdament la guarnici italiana de Rodes, per els britnics van tenir xit en les ocupacions de les illes de Samos, Leros i Kos. No obstant aix, els alemanys van llanar rpidament atacs navals i aeris i van fer servir forces especials per tal d'ocupar les illes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268962" title="Clodia de Marcus Tullius" nonfiltered="578" processed="576" dbindex="105596">
Clodia de Marcus Tullius fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini, que ordenava que Marc Tulli Cicer, acusat d'haver castigat amb la mort sense formules judicials als conspiradors catalinaris, fos desterrat a una distancia de 500.000 passos, prohibint que la seva tornada fos discutida al senat; la llei fou aprovada en plebiscit. Cicer va haver d'anar a l'exili.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268965" title="Clodia de provinciis" nonfiltered="579" processed="577" dbindex="105597">
Clodia de provinciis fou una llei romana establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini, que donava als dos cnsols el imperium (poder) a les provncies de Macednia, Acaia, Tesslia, Grcia i  Becia (Pis) i Sria, Mesopotmia (provncia romana)1Mesopotmia i terres del Tigris (Gabini), cadascun amb un exrcit que seria costejat per l'erari pblic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268967" title="Cornelia de Caius Marius" nonfiltered="580" processed="578" dbindex="105598">
Cornelia de Caius Marius fou una llei romana establerta el 666 de la fR, a proposta del cnsol Luci Corneli Cinna que permetia retornar a Roma a Gai Mari que havia estat expulsat per Luci Corneli Sulla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268969" title="Cornelia de captivis" nonfiltered="581" processed="579" dbindex="105599">
Cornelia de captivis fou una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla vers el 673 de la fR,  que regulava els testaments dels que gaudint de plena ciutadania i dret a testar morien captius, i que legalment s'establia que morien a Roma; tamb va establir el nombre de testimonis necessari en les darreres voluntats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268970" title="Cornelia de questoribus" nonfiltered="582" processed="580" dbindex="105600">
Cornelia de questoribus fou una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla vers el 673 de la fR que va crear una vintena de nous qestors per ocupar-se dels judicis considerats de menor quantia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268971" title="Cornelia de soluto legibus" nonfiltered="583" processed="581" dbindex="105601">
Cornelia de soluto legibus fou una llei romana adoptada a proposta del trib de la plebs Gai Corneli, sent cnsols Gai Calpurni Pis i Marc Acili Glabri el 686 de la fR. Disposava que no es podia exceptuar cap persona del compliment de la llei si no estaven presents 200 senadors i una vegada aprovat no seria lcit oposar-si; el projecte inicial volia treure al senat la facultat d'exceptuar, per els aldarulls populars van limitar l'abast de la llei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268972" title="Cornelia de injuriis" nonfiltered="584" processed="582" dbindex="105602">
Cornelia de injuriis fou una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla vers el 673 de la fR que donava acci al que patia una agressi o aquell al que es violentava la seva casa; privava de certs drets als autors de libels o inscripcions infamants encara que l'hagus publicat sense nom o amb nom suposat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268973" title="Cornelia de falsis" nonfiltered="585" processed="583" dbindex="105603">
Cornelia de falsis fou una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla vers el 673, dividia en dos captols: en el primer s'imposava la pena de mort als esclaus i la de deportaci als homes lliures que falsejaven un testament, l'esborraven, el segellaven, l'intercalaven o el mutilaven, sempre que ho fessin a cosa feta.

El segon captol castigava al que falsificava or o monedes, o adulterava monedes amb plata, i el comer fraudulent de l'estany i el plom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268974" title="Cornelia monetaria" nonfiltered="586" processed="584" dbindex="105604">
Cornelia monetaria fou una possible llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla vers el 673 de la fR, la finalitat (i fins i tot l'existncia)  de la qual s discutida, i que s'hauria promulgat per prohibir als particular encunyar moneda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268975" title="Cornelia de judiciis corruptis" nonfiltered="587" processed="585" dbindex="105605">
Cornelia de judiciis corruptis, probablement part de la llei Cornelia de sicariis et veneficis,  fou una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla el 673 de la fR, que establia les sancions en relaci als jutges corruptes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268976" title="Cornelia judiciaria" nonfiltered="588" processed="586" dbindex="105606">
Cornelia judiciaria fou una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla el 673 de la fR juntament amb el seu collega cnsol Quint Cecili Metel Pius, que restitua als senadors els judicis als cavallers, privilegi que sempre havien tingut i que els hi havia estat arrabassat durant el govern dels populars.

La llei prohibia tamb la recusaci de ms de tres jutges.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268978" title="Cornelia Fulvia" nonfiltered="589" processed="587" dbindex="105607">
Cornelia Fulvia fou una llei romana establerta a proposta dels cnsols Gneu Corneli Dolabella i Marc Fulvi Noblior II, que va establir la pena capital pel que comprs amb diners o regals els vots dels poble als comicis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268979" title="Jordi Joan" nonfiltered="590" processed="588" dbindex="105608">

Jordi de Du (Messina, segle XIV - 1418?), ms tard Jordi Johan, escultor gtic catal d'origen grec.
Jordi Joan i Santaclia (Novelda, 1713 -   Madrid, 1773), cientfic, mar i diplomtic valenci.
Jordi Joan i Miralles (Manresa, 1977), escriptor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268981" title="Cornelia de bello Antiochi" nonfiltered="591" processed="589" dbindex="105609">
Corneli de bello Antiochi fou una llei romana establerta a proposta dels cnsols Publi Corneli i Marc Acili el 562 de la FR, que declarava la guerra a Antoc III el Gran, el rei dels selucides de Sria (171 aC)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268982" title="Cornelia de lusu" nonfiltered="592" processed="590" dbindex="105610">
Cornelia de lusu fou una llei romana potser establerta pel dictador Luci Corneli Sulla el 673 de la fR que prohibia apostar diners als jocs d'atzar, exceptuant el llanament de disc, les carreres a peu, els salts, la lluita i la manipulaci de la llana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268983" title="Cornelia de jurisdictiones praetorum" nonfiltered="593" processed="591" dbindex="105611">
Corneli de jurisdictiones praetorum fou una llei establerta a proposta del trib de la plebs Gai Corneli, el 686 de la fR, que encomanava als pretors (urbans i provincials) els judicis, sota l'anomenat edicte perpetu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268986" title="Cornelia de limitibus" nonfiltered="594" processed="592" dbindex="105612">
Cornelia de limitibus fou una llei romana que permetia al poble transitar pels anomenats limites actuarii com si fos un cam pblic. No se sap segur si la va establir Sulla vers l'any 80 aC, o realment fou Gneu Corneli Cos III, trib amb potestat consular el 347 de la fR.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268987" title="Cornelia de majestatis" nonfiltered="595" processed="593" dbindex="105613">
Cornelia de majestatis fou una llei romana que considerava reus de traci al que impedien exercir el seu ofici a un magistrat, als que tenien el govern d'una provncia traguessin l'exrcit d'aquesta per fer la guerra, als que sollevessin tropes o perdonessin als caps enemics presoners, als que no sostinguessin la seva jurisdicci i els ciutadans que servissin a un rei estranger. La pena era el desterrament, i s'admetia com a proba el testimoni de dones i esclaus, quedant exempts de cstig els calumniadors ; els culpables d'aquest delicte podien ser sotmesos a turment a diferencia del que passava amb els ciutadans en altres delictes. 

Es pensa que la va posar vigor Luci Corneli Sulla vers el 80 aC i va romandre en vigor fins vers el 49 aC. 

Un segon captol poc conegut tractava de les difamacions publiques dels ciutadans que quedaven prohibides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268988" title="Cornelia de magistratibus" nonfiltered="596" processed="594" dbindex="105614">
Cornelia de magistratibus fou una llei romana establerta per Luci Corneli Sulla vers l'any 80 aC que prohibia exercir el crrec de pretor abans d'haver estat qestor; exercir el consolat sense haver estat pretor; i la reelecci per qualsevol magistratura abans de 10 anys; les edats mnimes es van mantenir per algunes persones en van ser exceptuades per llei; els fills dels proscrits quedaven inhabilitats per exercir magistratures, per ms tard Juli Csar els va readmetre. (Appian, Bell. Civ. i. 100, 101).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268989" title="Cornelia de provinciarum magistratibus" nonfiltered="597" processed="595" dbindex="105615">
Cornelia de provinciarum magistratibus fou una llei romana del temps de Luci Corneli Sulla vers el 80 aC que establia limperium (poder) pels magistrats de les provncies continuat fins que retornaven a Roma (anteriorment la prorroga requeria una llei especifica al final del seu perode d'un any, generalment quan el substitut tardava a anar a la provncia per diverses causes).  Per en el cas de que arribs el relleu, el magistrat sortint noms tenia 30 dies per retirar-se.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268990" title="Cornelia de Marcus Tullius" nonfiltered="598" processed="596" dbindex="105616">
Cornelia de Marcus Tullius fou una llei romana que establia el retorn de Cicer de l'exili. Fou instada pels cnsols Publi Corneli Lntul i Quint Cecili Metel Nepot II i va ser aprovada el 4 d'agost del 717 de la fR, amb el vot unnime de tot el senat excepte Appi Claudi, germ de Publi Clodi Pulcre (que havia desterrat a Cicer) i dels tribuns de la plebs Atili Serr i Numeri Quinci, i el vot a favor dels comicis centuriats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268992" title="Cornelia de municipiis" nonfiltered="599" processed="597" dbindex="105617">
Cornelia de municipiis (o Cornelia de civitate) fou una llei romana que proposava privar de les seves terres i del dret de ciutadania a totes les persones que havien abraat el partit de Luci Corneli Cinna, Gai Mari, Escipi, Norb i altres notables enemics de Sulla; els comicis centuriats noms van aprovar la prdua de les terres rustiques per no de la ciutadania. A la caiguda de Sulla la part de la llei aprovada fou tamb derogada (Liv. Epit. 86; Cic. pro Dom. 30, pro Caecin. 33, 35 ; Sail. Hist. Frag. lib. 1. Orat. Lepidi.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268995" title="Cornelia de sumptibus funerum" nonfiltered="600" processed="598" dbindex="105618">
Cornelia de sumptibus funerum fou una llei romana, suposadament atribuda al dictador Luci Corneli Sulla vers el 80 aC, que regulava les despeses en els funerals que havien tingut tendncia a esdevenir esdeveniments de gran luxe.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268998" title="Cornelia de legatis magistratuum provincialium" nonfiltered="601" processed="599" dbindex="105619">
Cornelia de legatis magistratuum provincialium fou una llei romana establerta per Luci Corneli Sulla vers l'any 80 aC que establia que les ciutats no podrien pagar ms despeses als llegats dels magistrats que viatjaven que les que fixaven les lleis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269000" title="Cornelia de patriciis" nonfiltered="602" processed="600" dbindex="105620">
Cornelia de patriciis fou una llei romana establerta a proposta de Sext Corneli Maliginense i cinc col legues ms, tribuns amb potestat consular, l'any 370 de la fR. Prohibia als patricis viure al Capitoli i altres edificis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269002" title="Cornelia de plagiariis" nonfiltered="603" processed="601" dbindex="105621">
Cornelia de plagiariis fou una llei romana, generalment atribuda a Luci Corneli Sulla a l'entorn de l'any 80 aC, esmentada per alguns historiadors. Cap dels que l'esmenten donen referncies del seu contingut que pel nom s'hauria de referir a les copies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269003" title="Cornelia de proscriptiones et proscriptis" nonfiltered="604" processed="602" dbindex="105622">
Cornelia de proscriptione et proscriptis fou una llei romana de Luci Corneli Sulla establerta el 672 de la fR  que establia llargues llistes de proscrits. Es diu que el cnsol Gai Cecili Metel va dir al veure les llistes: "Sobre qui governarem?, si hem matat als que anaven armats a la guerra i ara matem als que no van armats a la pau". La llei tamb prohibia donar asil a un proscrit fins i tot si era el pare, fill o germ; premiava amb dos talents al que matava a un proscrit fins i tot si ho feia un esclau o un parent directe; confiscava el seus bens que es vendrien e subhasta, i excloa als seus descendents de les magistratures.

La proposta de la llei la va fer el cnsol Luci Valeri Flac i fou votada pels comicis centuriats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269004" title="Cornelia de provinciis ordinandis" nonfiltered="605" processed="603" dbindex="105623">
Cornelia de provinciis ordinandis fou una llei romana de Luci Corneli Sulla establerta vers el 81 aC que limitava el mandat d'un governador provincial a un any i donava l'administraci de determinades provncies al senat rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269005" title="Cornelia de sacerdotiis" nonfiltered="606" processed="604" dbindex="105624">
Cornelia de sacerdotiis fou una llei romana establerta pel dictador Sulla, la qual va retirar  al poble el dret a elegir als sacerdots retornant aquest dret als col legis sacerdotals; la llei tamb esmenta alguna cosa de les profecies sibillines. Vegeu tamb Atia de sacerdotiis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269006" title="Cornelia de repetundis" nonfiltered="607" processed="605" dbindex="105625">
Cornelia de repetundis o Cornelia repetundarum fou una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla el 673 de la fR que restablia la comperendinatio, abolida per la llei Atilia repetundarum, i establia pel delicte de suborn penes majors que abans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269007" title="Cornelia sumptuaria" nonfiltered="608" processed="606" dbindex="105626">
Cornelia sumptuaria fou una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sulla el 673 de la fR que permetia gastar trenta sestercis en els sopars de les calendes, nones, idus, dies de jocs i de festes solemnes, per la resta dels dies noms se'n podien gastar tres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269009" title="Curia" nonfiltered="609" processed="607" dbindex="105627">
Curia fou una llei romana aprovada a proposta de Marc Curi Dentat, trib de la plebs, sent cnsols Marc Fulvi Curi Pet i Tit Mali Torquat el 445 de la fR; establia que el senat, abans de la reuni dels comicis, s'havia de comprometre a acceptar als magistrats elegits pel poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269010" title="Llei curiada" nonfiltered="610" processed="608" dbindex="105628">
Llei curiada  (lex curiata) era el nom general donat a les lleis romanes que eren votades pels comicis per cries.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269012" title="Agrariae" nonfiltered="611" processed="609" dbindex="105629">
Lex agrariae (lleis agrries) fou el nom donat a les diverses lleis romanes que regulaven l's o repartiment de les terres, que va constituir un problema cabdal en la vida poltica de la repblica a la pennsula d'Itlia.

Les lleis agrries principals foren:

lex Apuleia agraria;
Lex Cassia agraria;
Lex Cornelia agraria;
Lex Flaminia agraria;
lex Flavia agraria;
Lex Julia agraria;
Lex Licinia agraria;
Lex Mamilia agraria;
Lex Sempronia agraria;
Lex Servilia agraria;
Lex Thoria agraria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269013" title="Lysipomia" nonfiltered="612" processed="610" dbindex="105630">


El Lysipomia s un dels diversos gneres de plantes amb flor de la famlia de les campanulcies. Es fa a les muntanyes andines des de Veneuela a Bolvia, on creixen en zones inundades i aiguamolls. El gnere comprn 43 espcies .

Sn plantes que formen mplies esteses amb fulles simples de fins a 6 cm. que formes rosetes basals. Les flors sn blanques, solitries i els ptals s'agrupen en dos conjunts (bilabiades), un en la part inferior amb tres ptals, i un altre en la superior amb dos.

 Espcies .
 Lysipomia acaulis, Kunth;
 Lysipomia aquatica;
 Lysipomia aretioides, Kunth;
 Lysipomia bilineata, McVaugh;
 Lysipomia bourgonii;
 Lysipomia brachysiphonia;
 Lysipomia brevifolia;
 Lysipomia caespitosa, T.J.Ayers;
 Lysipomia columnaris;
 Lysipomia crassomarginata, (E.Wimm.) Jeppesen;
 Lysipomia crypta;
 Lysipomia cuspidata, McVaugh;
 Lysipomia cylindrocarpa, T.J.Ayers;
 Lysipomia delicatula;
 Lysipomia glandulifera;
 Lysipomia globularis;
 Lysipomia gracilis;
 Lysipomia hirta;
 Lysipomia hutchinsonii;
 Lysipomia laciniata;
 Lysipomia laricina, E.Wimm.
 Lysipomia lehmannii, Hieron. ex Zahlbr.
 Lysipomia mcvaughii;
 Lysipomia minor;
 Lysipomia minuta;
 Lysipomia montioides;
 Lysipomia multiflora;
 Lysipomia muscoides;
 Lysipomia oellgaardii, Jeppesen;
 Lysipomia pumila;
 Lysipomia rhizomata, McVaugh;
 Lysipomia sagasteguii;
 Lysipomia sanchezii;
 Lysipomia sparrei, Jeppesen;
 Lysipomia speciosa, T.J.Ayers;
 Lysipomia sphagnophila;
 Lysipomia subpetata;
 Lysipomia tubulosa, McVaugh;
 Lysipomia vinosa;
 Lysipomia vitreola, McVaugh;
 Lysipomia wurdackii;

 Enllaos .
 Descripci, bibliografia del gnere, i classificaci de les espcies ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269014" title="Lnia 11 del Metro de Barcelona" nonfiltered="613" processed="611" dbindex="105631">







La Lnia 11 del Metro de Barcelona s una lnia amb unes caracterstiques bastant diferenciades de la resta de les lnies de la xarxa. s l'nic metro lleuger de la xarxa i est construida en forma de prolongaci de la Lnia 4 a l'estaci de Trinitat Nova on les dues lnies comparteixen andana. La lnia fou pensada per donar servei a uns barris tradicionalment mal comunicats i es va inaugurar el 2003 entre estaci de Trinitat Nova i Can Cuis

El traat s soterrat i de va nica, tot i que est construit amb els estndards de metro per si algun dia fos necessari ampliar el servei, est prevista l'ampliaci cap a Ripollet.

L'estaci de Vallbona s l'nica que no est soterrada i de doble via, perqu s on es troben els trens d'anada i els de tornada, i enllaa amb les lnies de Rodalies de Barcelona R3, R4 i R7 i la lnia de mitjana distncia Ca4b.


Municipis coberts.
Barcelona (Nou Barris);
Montcada;

Freqncies de pas.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269018" title="D'on venim? Qu som? On anem?" nonfiltered="614" processed="612" dbindex="105632">
D'on venim? Qu som? On anem? (en francs D'o venons nous? Que sommes nous? O allons nous?) s un quadre de Paul Gauguin fet el desembre de 1897 durant la seva segona estada a Tahit. Es conserva al Museu de Belles Arts de Boston. Es coneix per la referncia nm. 561 del catleg de Wildenstein.

Les tres preguntes sn les tpiques que un tahiti, curis i hospitalari, fa a un estrany que es troba pel cam: qui ets? (o vai  oe?), d'on vens? (nohea roa mai  oe?), on vas? (te haere  oe hea?). Segurament a Gauguin li havien fet sovint aquestes tres preguntes, que les transforma en la primera personal del plural i en fa una allegoria de la vida.





Context.
L'any 1897 Gauguin va viure successivament en un estat d'eufria i de depressi. Es trobava malalt, sense diners, decebut dels amics de Pars que no l'ajudaven i enfrontat amb les autoritats colonials. La primavera del 1897 va rebre la notcia de la mort de la seva filla Aline, de dinou anys, de qui tenia esperances del seu talent artstic. La seva salut va empitjorar amb una infecci als ulls i una crisi cardaca. Va anunciar una decisi drstica: si el proper vaixell no portava bones notcies, del seu marxant o dels seus amics, se sucidaria. Abans, per, durant un mes va pintar el gran quadre que tenia pensat. Havia de ser la culminaci de la seva vida artstica i el seu llegat. Un cop acabat va pujar a la muntanya i es va prendre una sobredosi d'arsnic que el metge li havia receptat per l'czema. La dosi era tant gran que la va vomitar i va sobreviure. La curiositat per veure les reaccions del seu quadre el va ajudar a recuperar-se. De fet, es va vendre de seguida.

Descripci.
L'escena s un paisatge tropical ple de dones i nens tahitians, cadascun d'ells en una activitat diferent i simblica. A la dreta, un nad dorm al terra rodejat de tres noies assegudes i un gos. Al fons, dos personatges amb tnica i abraats, caminen mentre parlen i una figura asseguda al terra se'ls mira en una posici simiesca rascant-se el cap. Al centre, una figura andrgina agafa una fruita de dalt de tot del quadre. Als seus peus, un nen menja una fruita rodejat d'uns gats i una cabra. Al fons de l'esquerra hi ha una esttua oriental amb els braos aixecats amb una dona al seu costat i un embri hum a l'altra. Finalment, a l'esquerra, hi ha una dona recolzada sobre un bra, una vella asseguda en posici fetal tapant-se la cara, i un ocell blanc amb una sargantana a les potes.

Gauguin ho descriu d'aquesta forma:
Els dos cantons superiors sn grocs  de forma que sembla un fresc torat dels cantons i fixat sobre una paret daurada. A baix a la dreta hi ha un nad adormit i tres dones ajupides. Dues figures vestides de prpura es confien les seves reflexions. Una figura enorme ajupida, feta deliberadament malgrat la perspectiva, aixeca el bra i mira sorpresa aquests dos personatges que gosen parlar sobre el seu dest. En el centre, hi ha una figura que cull una fruita; dos gats prop d'un nen; i una cabra. L'dol, amb els dos braos aixecats misteriosament i amb ritme, sembla indicar el ms enll. Una figura ajupida sembla escoltar l'dol. I, finalment, una vella prop de la mort sembla acceptar, resignada, all que est pensant, i tanca la llegenda  El conjunt de l'escena se situa entre un rierol i sota els arbres; al fons est el mar, i, ms enll, les muntanyes de l'illa vena.;

L'illa del fons s Moorea, visible des de l'oest de Tahit encara que proporcionalment es mostra com si estigus ms a prop.

Simbolisme.
Gauguin es mostra molest per haver d'explicar la idea del quadre. Diu que quan un crtic no troba referents histrics o pictrics no entn res, i que no t per qu obrir els ulls al gran pblic. Per en diferents cartes dna algunes interpretacions. Escriu: He fet una obra filosfica temticament semblant a l'evangeli. Curiosament el quadre representa a dotze figures humanes ms un dol.

El quadre s un escenari de la vida i l'activitat humana, des del naixement fins a la mort, llegit de dreta a esquerra.

D'on venim?.
La font. El nen. La vida en com;
Un nad marca el primer lmit de l'escena, i al costat, unes noies joves el vetllen. s la vida familiar o comunitria, amb gos domstic incls, l'esperana i el somni per la vida.

Qu som?.
Vida quotidiana. L'home instintiu es pregunta a s mateix qu significa tot aix;
s el mn dels adults, amb els seus temors i alegries. Gauguin l'identifica amb el jard de l'Edn amb una dona agafant un fruit de l'arbre de la cincia, smbol del pecat d'Eva. A la seva esquerra dos personatges filosofen sobre la vida, mentre els homes es deixen portar per la felicitat de viure. A la seva dreta, un dol mostra l'aspecte espiritual i religis.
Tornant al meu quadre gran, l'dol no est posat com una cita literria, sin com una esttua  que representa l'indefinit i l'incomprensible davant el misteri dels nostres orgens i del nostre futur.;
L'esttua de l'dol no existeix a Tahit i est inspirada en els dols hinds. Representa a Hina, la deessa de la Lluna, considerada exageradament per Gauguin com una de les principals divinitats tahitianes. Igual que els constants cicles lunars, Hina s la deessa responsable de la regeneraci i el renaixement. Els gats tradicionalment s'associen amb la lluna.

On anem?.
Junt a la mort d'una vella, un ocell estrany i estpid ho porta tot al seu final.;
s la mort per tamb el renaixement. La dona estirada i recolzada amb un bra s Vairaumati, que Gauguin anomena l'Eva tahitiana. Segons la llegenda, Vairaumati va engendrar el primer dels ariois, una societat privilegiada dedicada a l'amor i a la guerra, i desprs va ser divinitzada.

La dona vella, representada prviament com l'Eva bretona que es tapa les orelles per no escoltar la temptaci del pecat, s una rplica d'una mmia peruana en posici fetal que va ser exposada al Muse d'Ethnologie du Trocadro de Pars, i que avui es troba al Muse de l'Homme. Es pot interpretar tant com la mort, l'eternitat o el cicle de naixement, mort i reencarnaci.

Als seus peus un estrany ocell blanc, amb una sargantana entre les urpes, representa la inutilitat de les paraules vanes.;
Com que a Tahit no hi ha serps, la sargantana representa el pecat original.

Composici.
Gauguin diu que va decidir pintar abans de morir un gran quadre que tinc en el cap. Havia deixat en un manuscrit la descripci del quadre que volia pintar i que t molts trets del que finalment va fer. La mida havia de ser de l'amplada del seu estudi, i prou alt per fer les figures de mida natural en primer pla:
Per degut a les regles de la perspectiva haur de fer un horitz alt  Haur de trepitjar les regles, pel que ser lapidat  Sens dubte, existeix el cam intermedi, que satisf la gent per que a mi no em produeix cap plaer.;

El personatge central s una dona estaturia i geomtricament la composici de lnies parteix del centre cap els extrems de forma simtrica i piramidal. El hieratisme de les figures, la simplicitat de les formes i els colors francs sn els components del primitivisme de Gauguin.

La figura central s una rplica invertida d'un estudi de Rembrandt sobre el Crist lligat al pilar. Les dues figures de l'esquerra ja les havia pintat prviament a Eva bretona (1889) i Vairumati (1897).


La composici s una resposta a les allegories de Pierre Puvis de Chavannes, especialment El bosc sagrat (1884-1889) on tamb hi ha 13 figures de dones i nens. El mateix tema ja havia estat pintat per Tici a Allegoria de les tres edats de la vida (1512).

Gauguin va enviar el quadre a Pars, el 1898, junt amb altres de mida menor amb la intenci de veure'ls en conjunt. Sn variacions d'extractes del quadre gran: Te pape nave nave (Aigua deliciosa), Tahiti amb els braos aixecats, Paisatge amb dues cabres, Rave te htit aamy (L'dol).

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269021" title="Lnia 13 del Metro de Barcelona" nonfiltered="615" processed="613" dbindex="105633">






Histria.

Properes ampliacions.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269025" title="Pere Alb i Marls" nonfiltered="616" processed="614" dbindex="105634">
Pere Alb i Marls (Sant Feliu de Guxols,1972 s alcalde de Sant Feliu de Guxols pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) en vncer en les darreres eleccions municipals de maig de 2007.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269026" title="Estaci d'Hospital de Bellvitge" nonfiltered="617" processed="615" dbindex="105635">

 

 


L'estaci d'Hospital de Bellvitge s una de les capaleres de la L1, aquesta est situada al costat de l'Hospital Universitari de Bellvitge, un dels ms importants de l'rea metropolitana de Barcelona, situat al barri de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat.

L'estaci es va inaugurar el 1989 amb el nom de Feixa Llarga, per el 2003 es va canviar per l'actual. Des de qu es va inaugurar capalera de la L1.



 Accessos .
Aparcament de l'Hospital de Bellvitge;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Hospital Universitari de Bellvitge;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269027" title="Estaci de Bellvitge (Metro)" nonfiltered="618" processed="616" dbindex="105636">

 

 



Bellvitge s la segona estaci de la L1 del Metro de Barcelona, est situada sota la Rambla Marina al barri de Bellvitge a L'Hospitalet de Llobregat i va ser inaugurada el 19 d'octubre de 1989.



 Accessos .

 Rambla Marina (2 accessos);
;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269028" title="Estaci d'Avinguda Carrilet" nonfiltered="619" processed="617" dbindex="105637">

 

 






L'Hospitalet-Av. Carrilet (FGC) o Avinguda Carrilet (Metro)  s un intercanviador multimodal situat a la crulla de la Rambla Marina amb l'Avinguda del Carrilet a L'Hospitalet de Llobregat. Es punt d'enlla de les lnies L1 i L8 del Metro de Barcelona i del bloc de lnies de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC.

El 1912 es va inaugurar l'estaci de FGC que estava a la superfcie, per en 1985 es va soterrar la lnia entre Sant Josep i Cornell-Riera i es va inaugurar la nova estaci subterrnia. L'estaci del metro se subterrnia i queda perpendicular a la de FGC. L'estaci de metro es va inaugurar el 24 d'abril de 1987.




 Accessos .

 Avinguda del Carrilet;
 Rambla Marina (Metro);

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269029" title="Estaci de l'Hospitalet de Llobregat" nonfiltered="620" processed="618" dbindex="105638">

 

 

 

 

 

 

 



L'Hospitalet de Llobregat s una estaci de les lnies R1, R3, R4 i R7 de Rodalies Barcelona de Renfe i Rambla Just Oliveras s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona. Conjuntament formen un intercanviador multimodal situat a la crulla de la Rambla Just Oliveras amb l'Avinguda Josep Tarradellas a l'Hospitalet de Llobregat. 

L'Hospitalet de Llobregat s capalera de les lnies R3 i R7 i de part dels serveis de la R1. s tamb punt de parada i capalera de la lnia Ca-4b de Mitja Distncia de Renfe.

Existeix l'estaci de metro des del 1987 amb l'ampliaci de la L1 fins a Avinguda Carrilet. L'estaci de rodalies es ms antiga, ja que existeix des que es va construir la lnia de Vilafranca al segle XIX, per s estaci de Rodalies des que es va crear la xarxa, molt ms recentment.

Serveis ferroviaris.


 Accessos .

 Avinguda Josep Tarradellas;
 Rambla Just Oliveras;
 Avinguda de Can Serra;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Lnia Ca4;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269030" title="Estaci de Can Serra" nonfiltered="621" processed="619" dbindex="105639">

 

 



Can Serra s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Can Serra al barri de Can Serra de l'Hospitalet de Llobregat i es va inaugurar el 1987.



 Accessos .

Avinguda de Can Serra;
Parc de les Planes;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;

Enllaos externs.
Can Serra a Trenscat.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269031" title="Estaci de Florida" nonfiltered="622" processed="620" dbindex="105640">

 

 


Florida s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Catalunya al barri de La Florida de l'Hospitalet de Llobregat i es va inaugurar el 1987.



 Accessos .

 Avinguda de Catalunya;
;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269032" title="Estaci de Torrassa" nonfiltered="623" processed="621" dbindex="105641">

 

 



Torrassa s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Catalunya al barri de La Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat i es va inaugurar el 1983.



 Accessos .

 Avinguda de Catalunya;
 Avinguda del Torrent del Gornal;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269033" title="Estaci de Santa Eullia" nonfiltered="624" processed="622" dbindex="105642">

 

 



Santa Eullia s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona semisubterrnia situada al barri de Santa Eullia de l'Hospitalet de Llobregat.

L'antiga estaci es va inaugurar el 1932 a uns metres de l'actual amb el nom de Bordeta Cocheras, ja que al costat estan les cotxeres de Santa Eullia, com a part del Ferrocarril Metropolit Transversal. Posteriorment entre 1980 i 1983 es va tancar per poder construir la nova estaci que permets el prolongament de la L1 cap a l'Hospitalet de Llobregat. El 1983 amb l'obertura del tram Bordeta-Torrassa va pasar a ser una estaci de la L1 i va canviar el seu nom por l'actual de Santa Eullia.

Actualment la propera estaci direcci Fondo s Plaa de Sants fins al comenament de 2009 per obres a Mercat Nou.



 Accessos .

Pont de la Torrassa;
Riera Blanca;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269034" title="Estaci de Mercat Nou" nonfiltered="625" processed="623" dbindex="105643">

 

 



Mercat Nou s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada al districte de Sants-Montjuc de Barcelona. 

L'antiga estaci al aire lliure es va inaugurar el 1926 amb el nom de Mercado Nuevo com a part del primer tram posat en servei del Ferrocarril Metropolit Transversal. Posteriorment al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

Actualment s'est construint una nova estaci coberta on estava l'anterior, est previst que aquesta sigui posada en servei al primer semestre de 2009.

Actualment est sense servei per obres de soterrament de les vies de la L1 a l'entrada a Barcelona.



 Accessos .

 Carrer Riera de Tena;
 Carrer Jocs Florals;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269035" title="Estaci d'Hostafrancs" nonfiltered="626" processed="624" dbindex="105644">

 

 



Hostafrancs s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Creu Coberta al barri d'Hostafrancs al districte de Sants-Montjuc de Barcelona .

L'estaci es va inaugurar el 1926 amb el nom dHostafranchs com a part del primer tram posat en servei del Ferrocarril Metropolit Transversal. Posteriorment al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.


 Accessos .

 Carrer Consell de Cent;
 Carrer Moians;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269036" title="Estaci de Rocafort" nonfiltered="627" processed="625" dbindex="105645">


 

 



Rocafort s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de l'Eixample de Barcelona .

L'estaci es va inaugurar el 1926 amb el nom de Rocafor com a part del primer tram posat en servei del Ferrocarril Metropolit Transversal. Posteriorment al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer de Rocafort;
 Carrer de Calbria;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269037" title="Estaci d'Urgell" nonfiltered="628" processed="626" dbindex="105646">

 

 



Urgell s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de l'Eixample de Barcelona .

L'estaci es va inaugurar el 1926 amb el nom dUrgel com a part del primer tram posat en servei del Ferrocarril Metropolit Transversal. Posteriorment al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer Comte d'Urgell;
 Carrer Villarroel;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269038" title="Estaci d'Arc de Triomf" nonfiltered="629" processed="627" dbindex="105647">
 

 

 

 

 

 

 


Arc de Triomf s un intercanviador multimodal situat al districte del Eixample de Barcelona. Al intecanviador es troba l'Estaci del Nord antiga estaci ferroviria terminal de Ferrocarrils del Nord s ara capalera de gran part de las lnies d'autobs de llarg recorregut que arriben a Barcelona. s un punt d'enlla de la L1 del Metro de Barcelona i quatre lnies de Rodalies Renfe, R-1, R3, R4 i R7 i una lnia de Mitjana Distncia, la Ca-4b.

L'estaci de la L1 es va inaugurar el 1932 amb el nom de Triunfo-Norte i com a part de la prolongaci del Ferrocarril Metropolit Transversal desprs d'obrir-se un tnel amb quatre vies entre l'estaci del nord i la Plaa Catalunya, que es va construir conjuntament amb la companyia ferroviria Ferrocarrils del Nord, que permetia obrir un gran intercanviador a l'estaci de Plaa de Catalunya.

Posteriorment el 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions l'estaci de metro va adoptar el nom actual.

Serveis.
Metro i ferrocarril.


Regionals cadenciats amb parada a algunes estacions de la R3;

Autobs de Llarg Recorregut.
Sn moltes les destinacions dels autobusos que surten de l'estaci de Barcelona-Nord ubicada en aquest intercanviador. Hi surten lnies que recorren el corredor mediterrani amb destinacions com Valncia, Alacant o Mrcia, la lnia Madrid-Saragossa-Barcelona de ALSA, autobusos amb destinaci Andalusia, Extremadura, Galcia, Castella i Lle, Pas Basc i gran nmero de lnies internacionals operades per Alsa Internacional i Eurolines principalment.

 Accessos .

 Carrer Npols (Estaci d'autobusos);
 Passeig de Sant Joan;

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Lnia Ca4;
Arc de Triomf de Barcelona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269039" title="Ignasi Ribas i Marqus" nonfiltered="630" processed="628" dbindex="105648">
Ignasi Ribas i Marqus, nascut el 21 d'abril de 1901 a Palma de Mallorca i traspassat a Santiago de Compostela el 1996, fou un  qumic orgnic espanyol que destac en l'estudi dels productes naturals i descobridor de dos alcaloides.

Biografia.
Ignasi Ribas estudi batxillerat a l'institut Ramon Llull de Palma i desprs es trasllad a la Universitat de Valncia per estudiar-hi cincies qumiques. S'inici en la investigaci a la Universitat Complutense de Madrid on, sota la direcci d'Antonio Madinaveitia, aconsegu el grau de doctor l'any 1928 amb la tesi Estudio de los cidos succinicos bisustituidos. Desprs complet la seva formaci a l'Institut Pasteur de Pars sota la direcci de Fourneau.

L'any 1928 aconsegueix la ctedra de qumica orgnica de la Universitat de Salamanca i desprs la de Valncia (1940). Fou vctima de la repressi franquista per la qual cosa no pogu aconseguir la ctedra de qumica orgnica a la Universitat Complutense de Madrid quan era el qumic orgnic amb ms mrits i continuador de la moderna escola de qumica orgnica. La ctedra fou per a un qumic orgnic af al rgim del General Franco. D'aquesta manera Ribas fou apartat de la primera lnia d'investigaci i docncia per la qual cosa hagu d'anar a la Universitat de Santiago de Compostela, on aconsegu la ctedra de qumica orgnica el 1942 , i on hi treball fins a la seva jubilaci l'any 1971. Passats els primers temps de la dictadura pogu aconseguir tamb plaa d'investigador en el Laboratori de qumica orgnica del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC) fins l'any 1982.

Aconsegu nombroses distincions com la Gran Cruz del Orden Civil de Alfonso X el Sabio, Medalla d'or de la Universitat de Salamanca, membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Fsicas i Naturales (1957), Premi de cincies del CSIC (1972), doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1980), etc.

Obra.
El camp d'investigaci d'Ignasi Ribas fou la sntesi de productes naturals. Aix, entre d'altres, destaquen les seves investigacions sobre els alcaloides de les papilioncies que li permeteren descobrir l'adenocarpina, C19H24N2O, i la santiaguina, C38H48N4O2, un dmer de l'adenocarpina, extretes de la planta Adenocarpus hispanicus; i els composts qumics semblants a l'hormona juvenil dels insectes.

La seva tasca docent es tradu en la formaci d'un bon grapat de destacats qumics orgnics espanyols, la direcci de 68 tesis doctorals, la publicaci de 135 treballs cientfics i la creaci de l'escola compostelana de qumica de productes naturals, de gran prestigi internacional.

Obres.
 RIBAS, I. i TALAMADRID, P. Adenocarpina y santiaguina: dos nuevos alcaloides aislados del codeso de Galicia An. R. Soc. Esp. Fsica y Qumica, t. XLVI, Serie B.  p. 489-500 (1950).
 RIBAS, I. Alcaloides de las especies del gnero adenocarpus D.C. Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Fsicas y Naturales, LIV, cuad. 3o. Madrid, 1960.
 RIBAS, I. Alcaloides de leguminosas: nota nm. XIV : Alcaloides del "Ulex Europaeus" L. ; nota XV : Alcaloides del "Ulex Nanus". Anales de Fsica y Qumica-Serie B. p. 161-168. Madrid, 1952.
 RIBAS, I. Recientes progresos de la investigacin en el campo de los alcaloides de las Papilionaceas: discurso inaugural ledo en la solemne apertura del curso acadmico de 1957 a 1958.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269040" title="Estaci de Marina" nonfiltered="631" processed="629" dbindex="105649">



 

 



Marina s una estaci situada a l'Avinguda Meridiana entre els districtes de l'Eixample i Sant Mart on enllacen la L1 del Metro de Barcelona i la lnia T4 del Trambess.

L'estaci del metro est sota una antiga platja de vies de lEstaci del Nord i es va inaugurar el 1933 com a part del Ferrocarril Metropolit Transversal. Fora anys ms tard el 14 de juliol de 2004 es va inaugurar la del Tram que es troba sobre l'Avinguda Meridiana.



Accessos del metro.

Carrer Marina - Carrer Almogvers;
Avinguda Meridiana;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269041" title="Estaci de Glries" nonfiltered="632" processed="630" dbindex="105650">

 

 

 



Glries s una estaci situada a la Plaa de les Glries Catalanes al districte de Sant Mart de Barcelona on coincideixen una estaci de la L1 del Metro de Barcelona, una estaci del Tram T4 i l'origen del Tram T5.

L'estaci del metro est sota la Plaa de les Glries i es va inaugurar el 1951 com a part del Ferrocarril Metropolit Transversal. Fora anys ms tard el 14 de juliol de 2004 es va inaugurar la del Tram, amb l'obertura de la T4, que es troba sobre l'Avinguda Meridiana, a la cantonada d'aquesta amb la Plaa de les Glries.



Accessos del metro.

 Avinguda Meridiana - Carrer Badajoz;
 Avinguda Meridiana - Carrer Alaba;
 Plaa de les Glries Catalanes;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269042" title="Estaci de Navas" nonfiltered="633" processed="631" dbindex="105651">

 





Navas s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota l'Avinguda Meridiana al districte de Sant Andreu de Barcelona .

L'estaci es va inaugurar el 1953 amb el nom de Navas de Tolosa com a part del Ferrocarril Metropolit Transversal. Posteriorment al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Avinguda Meridiana - Carrer Navas de Tolosa;
 Avinguda Meridiana - Carrer Biscaia;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269043" title="Estaci de Sant Andreu Arenal / Fabra i Puig" nonfiltered="634" processed="632" dbindex="105652">

 

 

 

 

 


Sant Andreu Arenal s una estaci de les lnies R3, R4 i R7 de Rodalies Renfe i de la lnia Ca-4b de Mitjana Distancia Renfe, i Fabra i Puig es una estaci de la L1 del Metro de Barcelona, conjuntament formen un intercanviador rodalies-metro situat al Districte de Sant Andreu de Barcelona. A ms als voltants de l'estaci hi ha una estaci d'autobusos interurbans, que la comuniquen amb diferents poblacions del Valls Occidental i del Valls Oriental

Histria.
L'estaci de la L1 del Metro de Barcelona va ser oberta al pblic el 1954 amb el nom de Fabra y Puig com a part del Ferrocarril Metropolit Transversal.

L'actual estaci subterrnia de Rodalies Renfe es va crear amb el soterrament de les lnies de Renfe dintre del casc urb de Barcelona, per crear l'Avinguda Meridiana.

Lnies.

Regionals cadenciats amb parada a algunes estacions de la R3;

 Accessos .

Passeig de Fabra i Puig;
Carrer Concepci Arenal;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Lnia Ca4;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269044" title="Estaci de Sant Andreu Comtal / Sant Andreu" nonfiltered="635" processed="633" dbindex="105653">



 

 













Sant Andreu Comtal s una estaci de la lnia R2 de Rodalies Renfe i Sant Andreu s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona. Conjuntament formen un intercanviador rodalies-metro situat al districte de Sant Andreu de Barcelona. L'estaci de rodalies tamb t serveis de Mitjana Distncia de les lnies Ca1, Ca2, Ca3, Ca4a i Ca6.

Serveis ferroviaris.
Metro.



Ferrocarril.
Tots els trens procedents de Sant Vicen de Calders finalitzen aqu el seu recorregut i d'aqu tornen a sortir excepte alguns que continuen fins a Granollers Centre en hora punta.




A causa de les obres de la LAV temporalment tots els trens de les lnies Ca1, Ca3, Ca4a i Ca6, finalitzen el seu recorregut a l'Estaci de Frana.

 Accessos .

Plaa Orfila (Metro);
Passeig de Torres i Bages (Metro);
Plaa de l'Estaci (Renfe);

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca1;
Lnia Ca2;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Lnia Ca6;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269045" title="Estaci de Torras i Bages" nonfiltered="636" processed="634" dbindex="105654">

 




Torras i Bages s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de Torras i Bages al districte de Sant Andreu de Barcelona .

L'estaci es va inaugurar el 1963 com a part de la Lnia I. Posteriorment al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va passar a ser una estaci de la L1.

Aquesta estaci t una configuraci peculiar, disposa de tres vies una de les quals no s'utilitza per a la circulaci dels trens. Existeix aquesta configuraci a causa de qu s'havia previst fer una prolongaci diferent a la que finalment es va fer i a ms es preveia la construcci d'unes cotxeres que mai es van construir.



 Accessos .

 Passeig de Torras i Bages - Carrer Palomar;
 Passeig de Torras i Bages - Passeig de Santa Coloma;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269046" title="Estaci de Trinitat Vella" nonfiltered="637" processed="635" dbindex="105655">






Trinitat Vella s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el Nus de la Trinitat al districte de Sant Andreu de Barcelona i es va inaugurar el 1983. Posteriorment al 1992 l'estaci va ser reconstruda a causa de la construcci de la Ronda de Dalt.



 Accessos .

 Parc de la Trinitat;
 Via Barcino;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269047" title="Estaci de Bar de Viver" nonfiltered="638" processed="636" dbindex="105656">

 

 



Bar de Viver s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el Nus de la Trinitat al districte de Sant Andreu de Barcelona i es va inaugurar el 1983.



 Accessos .

 Passeig de Sant Coloma;
;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269048" title="Estaci de Santa Coloma" nonfiltered="639" processed="637" dbindex="105657">

 

 



Santa Coloma s una estaci de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de Lloren Serra al centre urb de Santa Coloma de Gramenet i es va inaugurar el 1983.



 Accessos .

 Passeig de Lloren Serra - Avinguda de Santa Coloma;
 Plaa de la Vila;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269049" title="Estaci de Fondo" nonfiltered="640" processed="638" dbindex="105658">



 



Fondo s una estaci i una de les dues capaleres de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el Cam del Fondo de Badalona al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet i es va inaugurar el 1992.



 Accessos .

 Cam del Fondo de Badalona;
;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269051" title="Estaci d'Espanya" nonfiltered="641" processed="639" dbindex="105659">

 











Barcelona-Pl. Espanya (FGC) o Espanya (Metro) es un intercanviador multimodal situat sota la Plaa d'Espanya de Barcelona. Es un punt d'enlla de les lnies L1 i L3 del Metro de Barcelona i capalera de les sis lnies de FGC del Metro del Baix Llobregat, L8, S33, S4, S8, R5 i R6.

L'estaci de la lnia 1 es va inaugurar el 1926 amb l'obertura del primer tram del Ferrocarril Metropolit Transversal.

L'estaci de la lnia de FGC tamb existeix des de 1926, quan es va prolongar el carrilet des de l'antiga estaci de Magria.

L'estaci de la lnia 3 , no es va construir fins fora anys desprs quan es va ampliar fins a la Zona Universitria de Barcelona passant per l'estaci de Sants. Es va inaugurar el 1975 com part de la lnia IIIB que posteriorment s'ajuntaria amb la lnia III per a formar la L3 actual.




 Accessos .

 Plaa Espanya;
 Carrer Creu Coberta;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269052" title="Truita de rierol" nonfiltered="642" processed="640" dbindex="105660">

La truita de rierol o truita de font (Salvelinus fontinalis) s un peix de la famlia dels salmnids de cos allargat i amb fora escates, de boca gran i dents desenvolupades, i de coloraci variable, que viu en aiges dolces i fresques i t una carn molt apreciada gastronmicament.

s un depredador d'aiges oligotrfiques d'origen nord-americ i un peix foraster dins el context de la fauna dels Pasos Catalans.

s molt exigent pel que fa a la temperatura de l'aigua, per no tant amb l'oxigen dissolt, per la qual cosa desplaa fcilment les truites autctones dels llacs i altres recintes amb aiges embassades.

s una de les espcies de pesca ms reputades als Estats Units i va sser introduda a l'Estat espanyol a finals del segle XIX. s abundant al Pirineu, especialment a Andorra.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 27.
 Daz Luna, J. L.: Localizacin de especies ictiolgicas forneas de escasa dispersin. Quercus, 18:19-22. Any 1985.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de peix. ;
 Vdeo sobre la pesca de la truita de rierol. ;
 Informaci taxonmica de la truita de rierol. ;
 Descripci de la truita de rierol. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269053" title="Estaci d'Universitat" nonfiltered="643" processed="641" dbindex="105661">

 








Universitat s una estaci de les lnies L1 i L2 del Metro de Barcelona situada sota la Plaa Universitat al districte de l'Eixample per molt a prop del de Ciutat Vella a Barcelona .

L'estaci de la L1 es va inaugurar el 1926 com a part del primer tram posat en servei del Ferrocarril Metropolit Transversal. Aquesta va ser tancada entre 1971 i 1972 quan es va construir el tnel de Renfe entre Sants i Plaa de Catalunya, que pasa molt a prop de l'estaci, tant que les andanes de la L1 estan una a sobre de l'altra per manca d'espai.

Al cap de fora anys, al 1995, es va inaugurar l'estaci de la L2 del Metro de Barcelona. En aquest moment l'estaci va ser adaptada per a persones amb mobilitat reduda.



 Accessos .

 Plaa Universitat;
 Carrer Pelai;
 Ronda Universitat;
 Ronda Sant Antoni;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269055" title="Estaci de Plaa de Catalunya" nonfiltered="644" processed="642" dbindex="105662">
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Plaa de Catalunya (Rodalies i FGC) o Catalunya (Metro) es un intercanviador multimodal situat a la plaa amb el mateix nom de Barcelona. s l'estaci terme de les lnies de FGC Balmes i el Metro del Valls, on enllaa amb les lnies 1 i 3 de Metro, quatre lnies de Rodalies Renfe, 1, 3, 4 i 7 i finalment una lnia de Mitja distncia, la Ca-4b. 





Serveis Ferroviaris.
En aquest intercanviador multimodal es troben tots els modes de transport ferroviari existents a Barcelona, excepte el Tram.

Metro de Barcelona.
A l'estaci es creuen dues lnies de metro explotades per TMB, que estan orientades quasi de forma perpendicular.



Metro del Valls de FGC.
L'estaci terminal dels ferrocarrils catalans es troba situada al sud de la plaa, prop de l'estaci de la lnia 3 del metro, i s'enfila cap el Carrer Balmes, a diferncia de la lnia 3 que es dirigeix cap el Passeig de Grcia, per ambdues es troben ms o menys en parallel.



Rodalies i Mitjana Distncia de Renfe.
L'estaci de Rodalies s'orienta paralellament a les andanes de la lnia 1 del metro. De fet ambdues es van construir aix a propsit per facilitar el transbord entre ambdues. A ms comparteixen traat entre aquesta estaci i Arc de Triomf.

Son pocs els trens de Mitjana Distncia de Renfe que paren aqu comparat amb els trens de rodales, que arriben a passar cada 4 minuts en hora punta amb destinacions molt diverses.


Regionals cadenciats amb parada a alguna estaci de la R3.

 Accessos .

Plaa Catalunya;
Passeig de Grcia;
Ronda Universitat;
La Rambla;
Carrer Pelai;
Carrer Balmes (FGC);

Autobusos.
A la superfcie tenen parada i capalera diverses lnies de autobusos dirns i la majoria de lnies nocturnes (nitbs).
Lnies dirnes amb parada a la Plaa de Catalunya.


Nitbs amb parada a la Plaa de Catalunya.


Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Lnia 7 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Metro del Valls;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269056" title="Estaci d'Urquinaona" nonfiltered="645" processed="643" dbindex="105663">

 

 

 



Urquinaona s una estaci de les lnies L1 i L4 del Metro de Barcelona situada sota la Plaa Urquinaona entre els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella de Barcelona .

El 1926 es va inaugurar l'estaci de la L4 de Metro de Barcelona, que est situada sota la Via Laietana, com a part del ramal del Gran Metro de Barcelona. Posteriorment, el 1932 es va obrir al pblic l'estaci de la L1 del Metro de Barcelona, que es troba sota la Ronda Sant Pere, com a part de la primera prolongaci del Metro Transversal.

Al principi les estacions de les dues lnies no tenien transbord subterrani directe perqu pertanyien a empreses diferents. No va ser fins als anys 50 que es van unificar i es va construir la connexi entre ambdues lnies per sota de la Plaa Urquinaona.

El 1972 amb el tancament del ramal del Gran Metro, per a integrar-lo a la nova Lnia IV, va ser tancada l'estaci de la L4, que va ser reoberta un any desprs com a part de la llavors lnia IV, que va adoptar el nom de L4 el 1982.



 Accessos .

Plaa Urquinaona;
Ronda Sant Pere;
Via Laietana;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269059" title="Estaci de Plaa de Sants" nonfiltered="646" processed="644" dbindex="105665">

 







Plaa de Sants s una estaci de les lnies L1 i L5 del Metro de Barcelona situada sota la plaa del mateix nom l'estaci de la L5 i sota el carrer de Sants l'estaci de la L1 al districte de Sants-Montjuc de Barcelona.

El 1926 es van inaugurar l'estaci de la L1 del Metro de Barcelona com a part del primer tram del Metro Transversal. Llavors l'estaci s'anomenaba Sans. Posteriorment, al 1969 es va inaugurar l'estaci de la L5 del Metro de Barcelona (llavors lnia V).

El 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

Actualment la prxima estaci de la L1  direcci Hospital de Bellvitge s Santa Eullia fins als primers mesos de 2009 per obres a Mercat Nou.



 Accessos .

Plaa de Sants;
Carrer de Sants amb Alcolea;
Carrer de Sants amb Riego;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269060" title="Estaci de Sagrera-Meridiana" nonfiltered="647" processed="645" dbindex="105666">









Sagrera s una estaci de les lnies L1 i L5 del Metro de Barcelona situada sota l'Avinguda Meridiana al districte de Sant Andreu de Barcelona.

 Histria .

El 1954 es van inaugurar l'estaci de la L1 del Metro de Barcelona com a part del Metro Transversal. Posteriorment, al 1959 es va inaugurar l'estaci de la L5 (llavors lnia II) com a capalera del primer tram de la Lnia II entre Sagrera i Vilapicina. Per el 1970 per l'obertura de la Lnia V fins a Diagonal es va traspassar provisionalment el tram Sagrera-Horta de la Lnia II a la Lnia V, per a causa del retard per problemes en la construcci de la L2 aquest trasps va ser definitiu.

El 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions es van reanomenar les lnies I i V a L1 i L5.

 Projectes .

 Serveis ferroviaris . 



 Accessos .
 Pl. Jardins d'Elx;
 C/ Hondures-Av. Meridiana;
 C/ Garcilaso-Av. Meridiana;
 C/ Felip II-Av. Meridiana;

 Llocs d'inters .
 CAP La Sagrera;
 Casal Parroquial del Crist Rei;
 CEIP El Sagrer;
 CEIP Joan XXIII;
 Centre Cvic de la Sagrera 'La Barraca';
 Centre d'Estudis Monlau;
 Centre Garcilaso;
 Escola Mare de Du dels ngels;
 Mercat de Felip II;
 Parrquia del Crist Rei;

Vegeu tamb.

Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269063" title="Pieter Jansz Saenredam" nonfiltered="648" processed="646" dbindex="105667">

Pieter Jansz Saenredam (Assendelft, 9 de juny de 1597 - Haarlem 31 de maig de 1665) va ser un pintor neerlands. La seua obra es caracteritza per una especialitzaci en la representaci de tranquils interiors d'esglsies.

Fill de l'impressor i dibuixant Jan Pietersz Saenredam (1556 1607) qui havia nascut a Zaandam, localitat llavors anomenada Saenredam i de la qual, com s evident, va prendre el cognom.

Pieter Jansz, deixeble de Jan Pietersz de Grebber, s fams principalment per les seues sorprenentment modernes pintures d'esglsies. Aquestes obres es basaven en minucioses mesures i la realitzaci d'esbossos detallats de les esglsies que desitjava representar, en collaboraci amb el seu amic, l'arquitecte Jacob van Campen. Aquests esbossos sn en realitat similars a dibuixos d'arquitecte: rics en detalls i singulars per la gran puresa lineal; estan realitzats amb llapis, ploma i clari. Sobre el dibuix base, Saenredam afegia colors en aiguada, el que aportava a ms de valors cromtics una certa textura i sensaci de profunditat mitjanant delicats ombrejats. Aix s com Pieter Saenredam va crear austeres atmosferes d'interiors, mitjanant una graduaci minuciosa de la lluminositat dels colors. En la seua pintura (que solia concloure a l'oli, per noms desprs de donar per acabats els detallats esbossos) sovint i amb premeditaci s'exclou o es minimitza la presncia de la gent, la qual cosa enfoca l'atenci en les construccions i en les formes arquitectniques.

Cal tenir en compte que Saenredam va pintar esglsies protestants, producte de la Reforma; construccions encara d'estil gtic completament desprovedes d'estaturia, quadres o icones. Aix doncs, els seus quadres representen interiors buits, amb corredors illuminats en els quals es destaca la verticalitat de les columnes i les subtileses de les nervadures i arcs estructurals.

Saenredam va efectuar les seues mesures d'una manera semblant al del pintor barroc Andrea Pozzo, s a dir, mitjanant l'aprofitament de la perspectiva lineal. No obstant els resultats de les obres del neerlands i de l'itali sn ben diferents: les del primer sn austeres, d'acord amb la doctrina de la Reforma, mentre que les del segon sn opulentes. En conseqncia hom considera que, sense la Reforma i la mena d'iconoclstia imposada durant la Guerra dels Trenta Anys, no hauria estat possible la peculiar pintura de Saenredam, pintura en la qual l'aparent "simplicitat" sembla anticipar el formalisme i certs aspectes terics de l'art abstracte que desprs, al segle XX desenvoluparien  Pieter Mondrian i Lyonel Feininger.

Els arxius d'Utrecht conserven gran quantitat de dibuixos i, fins i tot, pintures de Saenredam. En el perode 2000 2001 el central Museum d'Utrecht va fer una gran exposici d'aquestes obres.

 Principals obres .

 Santa Maria della Febbre, (1629, National Gallery of Art, Washington).
 Interior de l'esglsia d'Assendelft, (1619, Rijksmuseum, Amsterdam).
 Interior de la gran esglsia d'Haarlem, (1637, National Gallery, Londres).
 Vista interior de la Buurkerke  de Utrecht, (1644, oli sobre taula 60 x 50 cm, National Gallery,  Londres).
 La Marienplatz d'Utrecht (1622, oli sobre taula; 109,5 x 139,5 cm Museu Boymans van Beuningen, Rotterdam).
 Interior de l'esglsia de Sant Bav (1648, National Gallery of Scotland, Edimburg).
 Faana de Santa Maria d'Utrecht (Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid).

Vegeu tamb.
Emmanuel de Wittes;

Enllaos externs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269065" title="Estaci de Sant Antoni" nonfiltered="649" processed="647" dbindex="105668">







Sant Antoni s una estaci de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la Ronda Sant Antoni entre els districtes de Ciutat Vella i l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1995 com a capalera del primer tram de la L2 entre Sant Antoni i Sagrada Famlia.



 Accessos .

Ronda Sant Antoni;
Carrer Comte d'Urgell;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269066" title="Estaci de Tetuan" nonfiltered="650" processed="648" dbindex="105669">







Tetuan s una estaci de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1995 com a part del primer tram de la L2 entre Sant Antoni i Sagrada Famlia.



 Accessos .

Passeig de Sant Joan - Carrer Diputaci;
Passeig de Sant Joan - Carrer Casp;
Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269067" title="Estaci de Monumental" nonfiltered="651" processed="649" dbindex="105670">







Monumental s una estaci de la L2 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Marina al districte de l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1995 com a part del primer tram de la L2 entre Sant Antoni i Sagrada Famlia.



 Accessos .

Carrer Marina - Carrer Diputaci;
;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269068" title="Estaci d'Encants" nonfiltered="652" processed="650" dbindex="105671">







Encants s una estaci de la L2 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Valncia entre els districtes de l'Eixample i Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 1997 amb l'obertura del tram de la L2 entre Sagrada Famlia i La Pau.



 Accessos .

Carrer Valncia - Dos de Maig;
Carrer Valncia - Arag;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269069" title="Estaci de Bac de Roda" nonfiltered="653" processed="651" dbindex="105672">

 

 



Bac de Roda s una estaci de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la Rambla Guipscoa al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 1997 amb l'obertura del tram de la L2 entre Sagrada Famlia i La Pau.



 Accessos .

Rambla Guipscoa - Carrer Bac de Roda;
Rambla Guipscoa - Carrer Fluvi;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269070" title="Estaci de Sant Mart" nonfiltered="654" processed="652" dbindex="105673">



 



Sant Mart s una estaci de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la Rambla Guipscoa al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 1997 amb l'obertura del tram de la L2 entre Sagrada Famlia i La Pau.



 Accessos .

Rambla Guipscoa - Carrer Agricultura;
Rambla Guipscoa - Carrer Cantbria;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269071" title="Estaci de Verneda" nonfiltered="655" processed="653" dbindex="105674">







Verneda s una estaci de la L2 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Alarcn a Sant Adri de Bess.

L'estaci va entrar en servei el 1985 com a part de la L4  fins que al 2002 amb la trasps del tram La Pau - Pep Ventura a la L2 va passar a formar part d'aquesta lnia i amb el canvi es va adaptar a persones amb mobilitat reduda.



 Accessos .

 Carrer Balmes - Carrer Alarcn;
;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269072" title="Estaci d'Artigues - Sant Adri" nonfiltered="656" processed="654" dbindex="105675">







Artigues | Sant Adri s una estaci de la L2 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda d'Alfons XIII al terme municipal de Badalona per a escassos metres del terme municipal Sant Adri de Bess.

L'estaci va entrar en servei el 1985 com a part de la L4 i amb el nom de Joan XXIII fins que al 2002 amb la trasps del tram La Pau - Pep Ventura a la L2 va passar a formar part d'aquesta lnia, va adoptar el nom actual i amb el canvi es va adaptar a persones amb mobilitat reduda.



 Accessos .

 Carretera de Santa Coloma;
 Avinguda de Joan XXIII;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269073" title="Estaci de Sant Roc" nonfiltered="657" processed="655" dbindex="105676">

 

 

 



Sant Roc s una estaci situada a l'Avinguda del Marqus de Mont-roig al barri de Sant Roc de Badalona on enllacen la L2 del Metro de Barcelona i les lnies T5 i T6 del Trambess.

L'estaci del metro est sota l'Avinguda del Marqus de Mont-roig i es va inaugurar el 1985 com a part de la L2 fins que al 2002 amb la trasps del tram La Pau - Pep Ventura a la L2 va passar a formar part d'aquesta lnia i amb el canvi es va adaptar a persones amb mobilitat reduda. Cinc anys ms tard al 8 de setembre de 2007 es va inaugurar la del Tram per a la T5 que es troba a sobre de l'anterior. Uns mesos ms tard el 15 de juny de 2008 hi va arribar la T6.



Accessos del metro.

 Avinguda del Marqus de Mont-roig;
;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269074" title="Estaci de Gorg" nonfiltered="658" processed="656" dbindex="105677">



 

 



Gorg s una estaci situada a l'Avinguda del Marqus de Mont-roig al barri de Gorg de Badalona, molt a prop del Pavell Olmpic de Badalona, on enllacen la L2 del Metro de Barcelona i les lnies T5 i T6 del Trambess de les que tamb n's capalera.

L'estaci del metro est sota l'Avinguda del Marqus de Mont-roig i es va inaugurar el 1985 com a part de la L2 fins que al 2002 amb la trasps del tram La Pau - Pep Ventura a la L2 va passar a formar part d'aquesta lnia i amb el canvi es va adaptar a persones amb mobilitat reduda. Cinc anys ms tard al 8 de setembre de 2007 es va inaugurar la del Tram per a la T5 que es troba a sobre de l'anterior. Uns mesos ms tard el 15 de juny de 2008 hi va arribar la T6.



Accessos del metro.

 Avinguda del Marqus de Mont-roig;
;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 10 del Metro de Barcelona (Ramal de la L9);
Metro de Barcelona;
Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269075" title="Estaci de Pep Ventura" nonfiltered="659" processed="657" dbindex="105678">



 



Pep Ventura s una estaci i una de les dues capaleres de la L2 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda del Marqus de Mont-roig a l'alada de la plaa de Pep Ventura a Badalona.

L'estaci va entrar en servei el 1985 com a part de la L4 fins que al 2002 amb la trasps del tram La Pau - Pep Ventura a la L2 va passar a formar part d'aquesta lnia i amb el canvi es va adaptar a persones amb mobilitat reduda.



 Accessos .

 Avinguda d'Alfons XIII;
 Avinguda del Marqus de Mont-roig;
 Plaa dels Pasos Catalans;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269076" title="Estaci de Parallel" nonfiltered="660" processed="658" dbindex="105679">











Parallel s una estaci de les lnies L2 i L3 del Metro de Barcelona situada sota l'Avinguda Parallel entre els districtes de Sants-Montjuc i Ciutat Vella de Barcelona. Tamb s l'inici del funicular de Montjuc.

L'estaci de la L3 es va inaugurar el 1970 amb el nom de Pueblo Seco com a part de la lnia III. Al 1975 es va convertir en l'estaci de canvi de tren de la lnia III amb la lnia IIIB a causa de diferncies de corrent fins que el 1982 es van unificar ambdues lnies i es van convertir en l'actual L3, a ms es va canviar el nom de l'estaci per l'actual de Parallel.

El 1997 es van inaugurar les andanes de la L2, de la que actualment n's l'inici d'aquesta fins que es faci el perllongament de la L2 entre Sant Antoni i l'Aeroport del Prat, llavors aquesta lnia deixaria de donar-hi servei. 



 Accessos .

Avinguda Parallel;
;

 Vegeu tamb .

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Funicular de Montjuc;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269077" title="Estaci de Passeig de Grcia" nonfiltered="661" processed="659" dbindex="105680">



 

 

 

 

 













Passeig de Grcia s un intercanviador metro-renfe situat sota el Passeig de Gracia, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el Carrer Arag, al districte de l'Eixample de Barcelona. Es un punt de d'enlla de les lnies L2, L3 i L4 del Metro de Barcelona, de dues lnies de Rodalies Renfe, la R2 i la R10 i cinc lnies de Mitjana Distncia, les: Ca1, Ca2, Ca3, Ca4a i Ca6.

Histria.
Estaci d'Adif.
El baixador de Passeig de Grcia es va construir l'any 1902, tot i que en aquell moment els trens circulaven a l'aire lliure a travs d'una llarga trinxera per tot el carrer Arag enllaant les lnies de Tarragona i Girona, fet que s'havia produt el 1882. Entre 1954 i 1959 es va cobrir i transformar a l'estaci tal com la coneixem actualment.

Estacions del Metro de Barcelona.
La historia de l'estaci del metro es remunta al 1924, quan es va inaugurar la primera lnia del Metro de Barcelona, el Gran Metro, la que actualment s la L3. L'estaci es va obrir amb el nom de Aragn pel fet de situar-se prop de la intersecci del Passeig de Gracia amb el carrer Arag.

El 1926 es va obrir el ramal del Gran Metro que es dirigia cap a l'actual estaci de Jaume I, primer tram de la actual L4 que partia des de l'estaci de Aragn com un ramal.

El 1972 es va tancar el ramal de la en aquells moments lnia III i es va reobrir un any ms tard com una nova lnia separada amb noves andanes i canviant el nom de l'estaci pel de Aragn-Gran Va.

El 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

Finalment, el 1995 es va obrir l'estaci de la L2 quedant la configuraci de l'estaci com est actualment.

Installacions i Serveis ferroviaris.
Estacions del Metro.
L'estaci la podem diferenciar en dues parts diferents, la parada de la L3 situada al costat de l'estaci d'Adif i a 250 metres de les estacions de les lnies L2 i L4, que es troben a molt poca distncia i a ms comparteixen accessos.

La parada de la L3 est sota el passeig de Grcia, entre els carrers Consell de Cent i Arag i t un vestbul a cada extrem. Del de Consell de Cent surt un llarg passads de 250 metres que enllaa amb les estacions de les lnies L2 i L4. Del d'Arag es pot enllaar directament amb el vestbul de l'estaci d'Adif de Barcelona-Passeig de Grcia. 

La parada de la L4 est situada sota el passeig de Grcia, entre la Gran Via i el carrer Diputaci i disposa d'un sol vestbul situat a la part sud de l'estaci. Aquest vestbul t un accs des de Gran Via, cantonada amb Passeig de Grcia. A ms comparteix aquest accs amb la L2.

Per ltim, la parada de la L2 est sota la Gran Via a la crulla amb passeig de Grcia. L'estaci disposa de dos accessos, un per Gran Via amb Rambla Catalunya i un altre per Gran Via amb Pau Claris, compartit amb la L4.



Estaci d'Adif.
L'estaci actual de Passeig de Grcia disposa de quatre accessos des del carrer, un a cada crulla del Passeig de Grcia amb el carrer Arag. Tots aquests conflueixen en un vestbul que tamb disposa d'accs directe a la lnia L3 del metro de Barcelona. El vestbul de l'estaci disposa de taquilles, mquines de venda automtica de bitllets i quiosc. Per un nivell inferior circulen els trens, format per dues vies amb andanes laterals que disposen de bar-cafeteria cadascuna d'elles. L'accs al nivell inferior des del vestbul, es realitza a travs d'escales fixes. A ms, l'accs a la via 2 t un accs directe des del passads d'enlla amb el metro. 

A la crulla amb el carrer Pau Claris hi ha un altre vestbul de dimensions redudes amb dos accessos des del carrer. L'enlla amb les dues andanes es realitza a travs d'escalinates, si b de cada andana hi ha una escala mecnica de sortida que puja fins al nivell carrer directament. A Roger de Llria hi ha una sortida d'emergncia de l'estaci, una per a cadascuna de les andanes. 

Recentment s'ha elevat provisionalment l'andana pel costat Clot mitjanant un entarimat de fusta per permetre un accs ms cmode als trens. I properament es duran a terme obres de reforma integral de l'estaci per adaptar-la a persones amb mobilitat reduda i millorar-ne l'aspecte en conjunt.



 Accessos .
 Rambla Catalunya - Gran Via  (L2);
 Passeig de Grcia - Gran Via (L2 i L4);
 Carrer Consell de Cent (L3);
 Carrer Arag (L3 i Adif);
 Pau Claris (Adif);

Galeria.


Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia 10 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca1;
Lnia Ca2;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Lnia Ca6;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269078" title="Estaci de Sagrada Famlia" nonfiltered="662" processed="660" dbindex="105681">









Sagrada Famlia s una estaci de les lnies L2 i L5 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Marina l'estaci de la L2 i sota el Carrer Provena l'estaci de la L5 al districte de l'Eixample de Barcelona. L'estaci es troba a la vora de la Sagrada Famlia amb la que les andanes de les dues lnies formen un angle de 90 al nord d'aquesta.

El 1970 es va inaugurar l'estaci de la L5 del Metro de Barcelona. Fora anys ms tard, al 1995 es va inaugurar l'estaci de la L2 com a capalera del primer tram d'aquesta entre aqu i Sant Antoni.



 Accessos .

Carrer Provena;
Carrer Mallorca (L2);
Carrer Sardenya (L5);

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269079" title="Estaci de la Pau" nonfiltered="663" processed="661" dbindex="105682">





 



La Pau s una estaci de les lnies L2 i L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Ca n'Oliva, prop de la Rambla Guipscoa, al districte de Sant Mart de Barcelona.

L'estaci de la L4 es va inaugurar el 1982, sent momentniament capalera de la lnia, ja que al 1985 va ser allargada fins a Pep Ventura. Al 1997 es van inaugurar les andanes de la L2. Finalment al 2002, desprs d'unes reformes el tram La Pau - Pep Ventura va ser traspassat a la L2 ja que permetia una connexi ms directa amb Badalona.

Al extrem nord de l'estaci de la L4 el tnel de la lnia continua per a enllaar amb la L2 o per a dirigir-se cap a les cotxeres del Triangle.



 Accessos .

 Rambla Guipscoa - Carrer Ca n'Oliva;
;

Vegeu tamb.

Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269080" title="Estaci de Zona Universitria" nonfiltered="664" processed="662" dbindex="105683">







Zona Universitria s una estaci de la Lnia 3 del Metro de Barcelona.

L'estaci est situada sota de l'Avinguda Diagonal, entre el carrer Gonzlez Tablas i l'avinguda Doctor Maran, al districte de les Corts de Barcelona.

L'estaci es va inaugurar el 1975 amb el nom de Ciudad Universitaria fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual. Des de la seva obertura s la capalera de la Lnia 3, si b al principi estava a la lnia IIIB per diferncies de tensi que no permetien l'explotaci conjunta de tota la lnia.



 Accessos .

 Facultat d'Econmiques (2 accessos);
 Av. Doctor Maran (2 accessos);

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269081" title="Estaci de Palau Reial" nonfiltered="665" processed="663" dbindex="105684">



 

 



Palau Reial s una estaci situada a l'Avinguda Diagonal al districte de Les Corts on enllacen la L3 del Metro de Barcelona i les lnies T1, T2, T3 del Trambaix.

L'estaci del metro est situada sota l'Avinguda Diagonal entre les facultats de Qumica i Biologia, i la del Tram al mateix lloc per a sobre de la Diagonal .

L'estaci del metro es va inaugurar el 1975. Posteriorment al 2004 es va inaugurar la parada del Trambaix. 



Accessos del metro.
Avinguda Diagonal;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269082" title="Estaci de Maria Cristina" nonfiltered="666" processed="664" dbindex="105685">



 

 



Maria Cristina s una estaci situada a l'Avinguda Diagonal al districte de Les Corts on enllacen la L3 del Metro de Barcelona i les lnies T1, T2, T3 del Trambaix.

L'estaci del metro est situada sota l'Avinguda Diagonal al costat de la Gran Via de Carles III, i la del Tram al mateix lloc per a sobre de la Diagonal .

L'estaci del metro es va inaugurar el 1975. Posteriorment al 2004 es va inaugurar la parada del Trambaix. 



 Accessos del metro.

Plaa Reina Maria Cristina- G. V. Carles III;
;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269083" title="Estaci de les Corts" nonfiltered="667" processed="665" dbindex="105686">

 





Les Corts s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Joan Gell al districte de Les Corts de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1975 com a part de la Linia IIIB amb el nom de Las Cortes fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Carrer Joan Gell;
Travessera de les Corts;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269085" title="Estaci de Plaa del Centre" nonfiltered="668" processed="666" dbindex="105687">

 





Plaa del Centre s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Berln entre els districtes de Les Corts i Sants-Montjuc de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1975 com a part de la Linia IIIB amb el nom de Plaza del Centro fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Plaa del Centre;
;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269086" title="Estaci de Tarragona (Metro de Barcelona)" nonfiltered="669" processed="667" dbindex="105688">







Tarragona s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Tarragona entre els districtes de Sants-Montjuc i l'Eixample de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1975 com a part de la Linia IIIB fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va passar a ser una estaci de la L3.



 Accessos .

 Carrer Tarragona;
;

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269087" title="Estaci de Poble Sec" nonfiltered="670" processed="668" dbindex="105689">







Poble Sec s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el l'Avinguda Parallel entre els districtes de Sants-Montjuc i l'Eixample de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1975 com a part de la Linia IIIB amb el nom de Parlamento fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Av. Parallel-Manso;
Av. Parallel-Teodor Bonaplata;
Av. Parallel-Parlament;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269088" title="Estaci de Drassanes" nonfiltered="671" processed="669" dbindex="105690">







Drassanes s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Portal de la Santa Madrona al districte de Ciutat Vella  de Barcelona. s l'estaci ms propera al Port de Barcelona

L'estaci va entrar en servei el 1968 com a part de la Lnia III amb el nom de Atarazanas fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Portal de la Santa Madrona;
 La Rambla;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269090" title="Estaci de Liceu" nonfiltered="672" processed="670" dbindex="105691">







Liceu s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota la Rambla entre el Gran Teatre del Liceu i el Mercat de la Boqueria al districte de Ciutat Vella  de Barcelona. L'estaci compta amb vestbuls independents per a cada sentit a causa de la poca profunditat que t l'estaci.

L'estaci va entrar en servei el 1925 com a part de la primera prolongaci del Gran Metro de Barcelona i amb el nom de Liceo fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

L'estaci va ser acabada de reformar l'estiu de 2008 i es la primera estaci del metro de Barcelona amb una decoraci temtica.



 Accessos .

 La Rambla - Gran Teatre del Liceu;
 La Rambla - Mercat de la Boqueria;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
La Rambla;
Gran Teatre del Liceu;
Mercat de la Boqueria;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269091" title="Hammersmith & City Line" nonfiltered="673" processed="671" dbindex="105692">





Hammersmith & City Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color rosa salm. La lnia circula de l'estaci de Hammersmith a Barking i el traat de la lnia s soterrat de baixa profunditat. 

Formava part de la Metropolitan Line, aix que part d'aquesta lnia juntament amb la Metropolitan van ser el metro ms antic del mn, exactament el tram entre Paddington fins a Farringdon, que obr el 10 de gener de 1863. De les 11 lnies, la Hammersmith & City Line s la desena en quantitat de passatgers. De les 28 estacions que t, 14 sn sota-terra. La majoria de la lnia es va obrir al 1864, per l estaci de Hammersmith no va obrir fin al 1868.


Histria.
La lnia formava abans part de la Metropolitan Line fins el 1988, i que anys desprs va ser operada com a una lnia independent, amb les seccions no utilizades de la Metropolitan Line (des de Hammersmith fins a Baker Street, no incls al Mapa del Metro de Londres i des de Liverpool Street fins a Barking, tampoc incls al mapa). Aix est reflectit en els combois utilitzats a la lnia, els C-stock, diferents dels usats a la Metropolitan Line, els A-stock.

D on v el seu nom?
El seu nom deriva del la companyia operadora (Hammersmith and City Railway (H&CR)) de la lnia (5km)  entre Hammersmith (Grove Road) fins a Westbourne Park, oberta al 1864, que va sser construt i operat junt amb la Metropolitan i la Great Western Railways entre 1864 i 1868.

Com que la  independncia  de la Hammersith & City Line s recent encara hi han mapes antics en metall que no hi consta la lnia.

S ha construit una nova estaci entre Shepherd's Bush and Latimer Road anomenada Wood Lane, on abans estava l antiga estaci, misteriosament cremada per els anys 40. L edifici de viatgers ha estas disenyat per l empresa   Ian Ritchie Architects , qu tamb dissenyaren l estaci de Bermondsey tube station. s la primera estaci nova d una lnia que s anat allargant durant 70 anys.

El nom de l estaci de Shepherd's Bush a la Hammersmith & City line ha sigut recentment canviat a Shepherd's Bush Market per a evitar confusions amb la Central line Shepherd's Bush.

 Combois.
Tots els combois tenen el Logo del Underground Londinenc, vermell, blanc i blau sn caracterstics del C stock. La lnia comparteix els trens amb les lnies Circle i la District (Wimbledon-Edgware Road (ramals)).



 Mapa .


 Estacions.
en ordre de oest a est






El futur de la lnia.
  Vegeu tamb la Circle line  

La Hammersmith & City Line podria fusionarse amb la Circle line al 2011 per a formar una ruta espiral. La nova ruta aniria des de Hammersmith fins a Paddington, faria tot el cercle i finalment acabaria a Edgware Road.

Galeria.


Vegeu tamb .
Metropolitan and Metropolitan District Railways 

Referncies.


Links externs .
Hammersmith & City line - London Underground website;
 Clive's Underground Line Guides: Hammersmith & City;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269092" title="Estaci de Fontana" nonfiltered="674" processed="672" dbindex="105693">







Fontana s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Gran de Grcia al districte de Grcia  de Barcelona. 

L'estaci va entrar en servei el 1925 com a part del Gran Metro de Barcelona, per va ser oberta uns mesos ms tard de l'obertura del tram Catalunya-Lesseps. Ms tard al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va passar a ser una estaci de la L3.



 Accessos .

 Carrer Gran de Grcia;
;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269093" title="Estaci de Lesseps" nonfiltered="675" processed="673" dbindex="105694">







Lesseps s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Gran de Grcia al districte de Grcia  de Barcelona. 

L'estaci va entrar en servei el 1924 com la capalera del primer tram del Gran Metro de Barcelona. Posteriorment al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va passar a ser una estaci de la L3. Fins el 1985 va ser capalera de lnia, quan es va prolongar la L3 fins a Montbau



 Accessos .

Carrer Gran de Grcia - Plaa Lesseps;
;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269094" title="Estaci de Vallcarca" nonfiltered="676" processed="674" dbindex="105695">







Vallcarca s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Vallcarca al districte de Grcia de Barcelona i es va inaugurar el 1985.



 Accessos .

Avinguda Repblica Argentina;
Avinguda de Vallcarca  (just sota el pont de Vallcarca);

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269095" title="Estaci de Penitents" nonfiltered="677" processed="675" dbindex="105696">







Penitents s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Vallcarca al districte de Grcia de Barcelona i es va inaugurar el 1985.



 Accessos .

Avinguda de Vallcarca;
;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269096" title="Estaci de Vall d'Hebron" nonfiltered="678" processed="676" dbindex="105697">







Vall d'Hebron s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de la vall d'Hebron al districte d'Horta-Guinard de Barcelona i es va inaugurar el 1985.

Al costat de l'estaci hi han les niques cotxeres de la L3, les cotxeres de Sant Gens.


Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269097" title="Estaci de Montbau" nonfiltered="679" processed="677" dbindex="105698">







Montbau s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de la vall d'Hebron al districte d'Horta-Guinard de Barcelona i es va inaugurar el 1985.

L'estaci va ser capalera de la L3 fins al 2001 quan aquesta es va prolongar fins a Canyelles.



 Accessos .

Passeig de la Vall d'Hebron;
;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269098" title="Estaci de Mundet" nonfiltered="680" processed="678" dbindex="105699">








Mundet s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona que es troba sota el Passeig de la Vall d'Hebron al barri de Montbau del districte d'Horta-Guinard de Barcelona. El 1985 la Lnia 3 s'havia ampliat fins a l'estaci de Montbau, per no va ser fins el 2001 que va arribar a Canyelles passant per Mundet.

A l'entorn de l'estaci s pot trobar el Campus Mundet on hi ha el CETT (Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme) a la sortida del costat mar i al costat muntanya hi ha la Facultat de psicologia i la Facultat de Formaci del Professorat de la Universitat de Barcelona.

Al costat del Campus hi ha el Veldrom d'Horta i el Parc del Laberint d'Horta.



 Accessos .
Costar mar:
Salesians;
Can Marcet;
Costat muntanya:
Passeig de la Vall d'Hebron;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269099" title="Estaci de Valldaura" nonfiltered="681" processed="679" dbindex="105700">







Valldaura s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de Valldaura al districte d'Horta-Guinard de Barcelona i es va inaugurar el 2001 amb la prolongaci entre Montbau i Canyelles.



 Accessos .

Passeig de Valldaura;
;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269100" title="Estaci de Canyelles" nonfiltered="682" processed="680" dbindex="105701">







Canyelles s una estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota la Via Favencia al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 2001 amb la prolongaci entre Montbau i Canyelles.

L'estaci era capalera de la L3 des de l'any 2001 fins al 4 d'octubre del 2008 quan s'inaugur el tram entre Canyelles i Trinitat Nova on enllaa amb la L4 i la L11. En un futur es prolongar fins a Trinitat Vella i enllaar amb la L1.



 Accessos .

Via Favencia;
Carrer Federico Garcia Lorca;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269107" title="Estaci de Diagonal-Provena" nonfiltered="683" processed="681" dbindex="105702">

 













Diagonal-Provena s el nom donat a una estaci del ferrocarril suburb barcelon que, per al metro de Barcelona, pren el nom Diagonal a les lnies L3 i L5, operades per TMB, mentre pren el nom Provena a les lnies L6 i L7, operades per FGC. Malgrat la diferncia de noms les dues estacions estan comunicades formant un intercanviador ferroviari situat sota la crulla del Passeig de Grcia amb l'Avinguda Diagonal (part de Metro) i de l'Avinguda Diagonal amb el carrer de Balmes (part de FGC).

Histria. 
1876: degut a la progressiva construcci i augment de nombre d'habitants de l'Eixample, es presenta el projecte del baixador de Provena del tren de Sarri, que aleshores circulava per la superfcie del carrer de Balmes.;
1924: obertura de les andanes de la lnia 3 del Metro de Barcelona amb el nom de Diagonal-Paseo de Gracia. Llavors era una estaci del Gran Metro de Barcelona i no existia com tal la lnia 3. ;
1929: soterrament de la lnia del Ferrocarril de Sarri a Barcelona amb la creaci de l'estaci subterrnia de Provenza on paraven els trens de totes les lnies de Ferrocarril de Sarri a Barcelona com de Ferrocarrils de Catalunya. L'nic accs a l'estaci s el vestbul sota el carrer de Provena.
1969: obertura de les andanes de la lnia 5 del Metro de Barcelona. ;
1970: es construeix el vestbul de l'estaci de Provena sota la crulla dels carrers de Balmes i de Rossell i el passads que, des d'aquest vestbul i per sota del carrer de Rossell, uneix l'estaci de Provena amb la de Diagonal.;
1982: canvi de nom, Diagonal-Paseo de Grcia per Diagonal a seques i Provenza per Provena. ;
Dcada del 1990: Es reforma parcialment l'estaci de Provena, allargant-la pel costat inferior i fent nou el vestbul sota el carrer de Provena.
2007:Inici de les obres d'ampliaci;

Serveis.


Accessos.

Passeig de Grcia (Metro de Barcelona);
Rambla de Catalunya (Metro de Barcelona);
Carrer Balmes (FGC);

Galeria.


Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Lnia 7 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Metro del Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269108" title="Biogeoqumica" nonfiltered="684" processed="682" dbindex="105703">

La biogeoqumica, s l'estudi cientfic de l ambient en totes les seves facetes i a escala tant local com planetria, de la composici de les diferents parts que constitueixen l ambient (l atmosfera, la hidrosfera, la  biosfera, i la litosfera), els processos i reaccions que controlen aquesta composici i els cicles de la matria i de l energia que fan reciclar els elements i substncies qumiques en el temps i en l espai. De la biogeoqumica s ha dit que es una cincia de sistemes.

La biogeoqumica marina s'ocupa d'estudiar la composici qumica de l aigua de mar i les seves interfases amb l atmosfera, la biosfera i la litosfera aix com la influncia de l oce en la composici qumica d aquests ambients. Tamb estudia els processos que afecten l aigua, els elements i substncies qumiques dissoltes o particulades que s hi troben en el seu interior i els fluxos de matria i energia entre les diverses fases. Sovint, la biogeoqumica marina es confon amb l'Oceanografia qumica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269112" title="Inferncia estadstica" nonfiltered="685" processed="683" dbindex="105704">

La inferncia estadstica s una part de l'estadstica matemtica, que es dedica a deduir possibles resultats d'una poblaci sotmesa a estudi, a partir de l'anlisi de mostres diverses d'aquesta poblaci. Un exemple molt tpic seria un sondeig electoral, a partir del qual es vol conixer  quin seria el resultat de la votaci de tota la poblaci (evidentment amb el seu marge d'error associat).

Existeixen diferents maneres de treballar la inferncia estadstica. Entre les que destaquen:

 Estimaci de parmetres;

 Test d hiptesi;

La primera d'elles consisteix en l estudi d un parmetre estadstic, com per exemple la mitjana. Tenint aix en compte, veurem diferents tipus d'inferncia mitjanant l estimaci de parmetres:

a)Distribuci mostral de les mitjanes

b)Distribuci mostral de les proporcions

c)Distribuci mostral de la diferncia de mitjanes

d)Intervals de confiana



Distribuci mostral de les mitjanes.
En aquest cas, com el seu propi nom indica, el parmetre que s utilitza de referncia s la mitjana.

Suposem una poblaci en la qual estem estudiant un parmetre caracteritzat per una mitjana ( ) i una desviaci tpica ( ). Podria ser, per exemple, l estudi de les alades d'un grup de persones. Doncs b, en aquest cas, si agafem mostres de mida (n), essent n 30, es pot considerar que la distribuci de mostres segueix una distribuci normal caracteritzada per una mitjana igual a la de la poblaci, i una desviaci tpica igual a la de la poblaci dividida per l'arrel quadrada de n. s a dir:

;

D aquesta manera, qualsevol clcul de probabilitat que s hagi de fer per a la distribuci de les mostres, es pot fer dins el marc d una distribuci normal.

Distribuci mostral de les proporcions.
En aquest cas consideram una poblaci que es pot representar mitjanant una distribuci binomial B(n,p). El parmetre en aquest cas s una proporci (tant per cent). Un exemple podria ser una mquina que fabrica peces de precisi, amb un percentatge determinat de peces defectuoses. Si com en el cas anterior agafem mostres de grandria (n), podem considerar que la distribuci mostral segueix una normal, caracteritzada per una mitjana (p) i una desviaci tpica l arrel quadrada de pq dividit per n. s a dir:

;

Com en el cas anterior, tenim l avantatge que els clculs de probabilitat per a la distribuci de les mostres, els podem fer per a una distribuci normal.

Distribuci mostral de la diferncia de mitjanes.
Suposem que estem fent un estudi comparatiu entre dues poblacions utilitzant la mitjana com a parmetre. Si agafem mostres de cada poblaci per fer aquest estudi, representarem amb subndex 1 una de les dues poblacions i amb 2 l altra. Si  representa la mitjana de les mostres de la primera poblaci, amb mida de mostra n1, i  la mitjana de les mostres de la segona poblaci, amb mida n2, podem considerar que la distribuci de les mostres segueix una normal caracteritzada per:

;

de tal manera que, com en els casos anteriors, podem fer tots els clculs de probabilitat utilitzant una distribuci normal.



Continuant amb el tema de la inferncia estadstica des de diferents punts de vista, tractarem ara el cas en el qual volem inferir resultats sobre el conjunt d una poblaci a partir dels resultats obtinguts de mostres preses d aquesta poblaci. Dins aquest marc hem de dir, que les mostres sempre han de ser el suficientment significatives perqu l estudi tengui sentit. s a dir, si agafem mostres d una poblaci de persones per conixer la intenci de vot a unes eleccions generals, haurem de fer enquestes a totes les comunitats autnomes, i a ms a ms amb un rang d edats ample, quantes ms persones d edats i comunitats diferents millor.Si no s aix, els resultats inferits posteriorment sobre la poblaci no tenen molt sentit.

Doncs b, dins el marc de la inferncia estadstica mitjanant la estimaci de parmetres, veurem ara els intervals de confiana. Un interval de confiana s un interval de valors dins el qual estimam que es troba el parmetre de la poblaci sotmesa a estudi, amb una certa probabilitat fixada prviament que anomenam Nc (nivell de confiana). Segons el parmetre estudiat podem considerar els segents intervals:


Interval de confiana de la mitjana.

s el segent interval per a la mitjana de la poblaci:


;


on   s la mitjana d una mostra de mida n i zc un coeficient que t un valor associat al nivell de confiana considerat (veure taula ms abaix).



Interval de confiana per a la proporci.


s el segent interval per a la proporci de la poblaci:



;


on p representa el valor de la proporci en una mostra de mida n , i q=1 - p



Interval de confiana de la diferncia de mitjanes.


s el cas de l estudi comparatiu de dues poblacions (poblaci 1 i poblaci 2), en les quals agafem mostres de mitjanes  1,  2 i mides n1, n2. L interval de confiana per a l estudi comparatiu de les dues poblacions s:


  ;


que representa l interval a on es trobar la diferncia de mitjanes poblacionals per a un nivell de confiana donat.



En els tres casos, com hem comentat abans, l interval est referit a un cert nivell de confiana (probabilitat) que t associat un valor del coeficient zc. Els ms usuals es poden veure a la segent taula:


Valors de zc corresponents a diferents valors de Nc:.








Relacionat amb els intervals de confiana, fixem-nos com hi ha un error associat en cada cas, que est representat per l amplada de l interval. Una pregunta que ens podem plantejar s: quin ha de ser la mida mnima d'una mostra, perqu l error sigui inferior a un cert valor?


Mida de mostra (mida mostral).


Podem deduir fcilment una frmula, per exemple en el cas de l interval per a la mitjana, igualant a E (error) el valor de l amplada de l interval, i allant posteriorment el valor de n, amb la qual cosa obtindrem:


;


que hauria de ser la mida mnima de la mostra, perqu l'error no superi un valor fixat E.

De la mateixa manera, en el cas de l interval per a la proporci obtindrem:


;






Test d hiptesi.


Una altra manera de tractar el tema de la inferncia estadstica sn els test d hiptesi. La idea s formular una suposici (hiptesi) sobre el valor d un parmetre poblacional, per a posteriorment comprovar amb un marge d error fixat, i amb dades preses d una mostra, si la hiptesi formulada la acceptem o la rebutjam. Estudiarem el contrast d hiptesi per a la mitjana poblacional i tamb per a la proporci.


a) Contrast d hiptesi per a la mitjana.

Suposem que tenim una poblaci en la qual estem estudiant com a parmetre la mitjana  . Formulam la hiptesi que la mitjana de la poblaci t el valor  0. Ara agafem una mostra de mida n 30 (per garantir que la distribuci mostral segueix una normal), i obtenim com a valor de la mitjana d aquesta mostra x. Amb un nivell de confiana fixat Nc, calcularem els valors extrems de l interval de confiana, de tal manera que si el valor de la mitjana de la mostra es troba dins aquest interval, afirmarem que la hiptesi s certa. En cas contrari la rebutjarem. En aix consisteix essencialment aquest mtode. Ara sistematitzarem el procediment per fer-ho en els diferents casos de la mitjana, i desprs per a la proporci.

La hiptesi inicial s anomena hiptesi nul.la (H0), i la hiptesi contrria (H1) hiptesi alternativa. Es poden presentar els casos segents:


a1) Contrast bilateral.

En aquest cas la hiptesi nul.la i la alternativa sn: H0:  = 0;  H1:    0

El pas segent seria calcular l interval de confiana per a la mitjana poblacional per al valor considerat del Nc, s a dir:


;



i per acabar, comprovar si el valor de la mitjana d'una mostra de mida n es troba dins aquest interval. Si s aix acceptarem la hiptesi H0. En cas contrari la rebutjarem i acceptarem la H1.



a2) Contrast unilateral.

En aquest cas se suposa que la mitjana poblacional s major o menor que un cert valor. s a dir, el contrast bilateral inclou els subcasos:


a21) H0:    0;   H1:  < 0


a22) H0:    0;  H1:  > 0



En ambds casos tornariem agafar una mostra per fer la comprovaci corresponent. Emper l interval no s pas ara el mateix d abans, sin:


a21) 


;



a22)



;


aquests intervals al igual que en el cas bilateral representen la zona dins la qual s vlida la H0 amb el nivell de confiana considerat. S anomenan "zona o regi d acceptaci".

Tant en el cas bilateral com en els unilaterals, si la mitjana de la mostra analitzada es troba dins la zona d acceptaci, es considera vlida la hiptesi nul.la. En cas contrari es pren com a vlida la hiptesi alternativa.

Podem fer un estudi alternatiu completament equivalent per a la proporci. s a dir, en el cas que el parmetre poblacional considerat sigui una proporci en lloc d una mitjana, l anlisi seria el segent:


b)Contrast d hiptesi per a la proporci.


b1) Contrast bilateral.

Anlogament al cas de la mitjana: H0: p=p0; H1: p p0

i la zona d acceptaci s:


;



b2) Contrast unilateral.


Com en el cas de la mitjana podem considerar dos subcasos:


b21) H0: p p0; H1: p<p0


i la zona d acceptaci s:



;



b22) H0: p p0; H1: p>p0


en aquest subcas la zona d acceptaci s:



;



En tots els casos, si el valor de la proporci de la mostra considerada es troba dins la zona d acceptaci, llavors considerarem que la hiptesi nul.la s vlida (amb el marge d error fixat prviament). Si no s aix, s accepta la hiptesi alternativa.

Nota: els valors de zc corresponents als casos unilaterals, no sn pas els mateixos utilitzats a la taula de ms amunt per als intervals de confiana, sin els que hi figuren a continuaci:







ssent Ns el nivell de significaci (marge d error considerat). Recordem que la relaci entre el nivell de confiana Nc i el de significaci s:


Nc + Ns = 1








                                                      
         

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269113" title="Truita arc de Sant Mart" nonfiltered="686" processed="684" dbindex="105705">


La truita arc de Sant Mart o truita irisada (Oncorhynchus mykiss) s un salmnid d'origen nord-americ propi d'aiges oligotrfiques de mitjana i alta muntanya.

Es va introduir als Pasos Catalans a principis del segle XX, a partir de poblacions portades de l'Europa Central, i des d'aleshores continua la seua repoblaci per a fins esportius. s mantingut de bon grat tamb a les piscifactories.

Hbitat.

En els llocs ms calents i menys oxigenats competeix amb la truita comuna (Salmo trutta), on sembla que l'ha desplaada. s, a la vegada, ms vora i suporta millor la contaminaci que aquella. En aiges fredes i oxigenades sembla que passa a l'inrevs. Es pot trobar tamb en pantans com Sant Pon i Oliana, puix tolera millor les aiges menys oxigenades. Tanmateix, solament consta que es reprodueixi al Principat de Catalunya en el Matarranya. Tamb s present a les capaleres de la riera de Merls i a la Tordera.

Alimentaci.

Presenta un ventall trfic ms ampli que la truita comuna.

Subespcies.

 Oncorhynchus mykiss mykiss ;
 Oncorhynchus mykiss gairdnerii;
 Oncorhynchus mykiss irideus;
 Oncorhynchus mykiss newberrii;
 Oncorhynchus aguabonita aguabonita ;
 Oncorhynchus mykiss kamloops ;
 Oncorhynchus aguabonita gilberti;
 Oncorhynchus aguabonita stonei ;
 Oncorhynchus aguabonita whitei ;
 Oncorhynchus mykiss nelsoni ;
 Oncorhynchus mykiss aquilarum ;
 Oncorhynchus mykiss stonei;
 Oncorhynchus mykiss spp.;

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 27.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de peix. ;
 Informaci taxonmica de la truita irisada. ;
 Article sobre la truita irisada d'Alaska. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269116" title="Oceanografia qumica" nonfiltered="687" processed="685" dbindex="105708">
L oceanografia qumica s la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Qumica, estudia les concentracions, reaccions i comportament dels diversos elements i compostos en l aigua de mar aix com la seva participaci en els processos que configuren els cicles biogeoqumics. Tamb s objecte d aquesta disciplina el bescanvi de matria entre l oce i l atmosfera, entre l aigua i els fons ocenics i entre l oce i la terra ferma. L Oceanografia Qumica tamb s denominada Qumica marina tot i que existeix un lleuger matis entre ambdues denominacions que te a veure amb l estratgia de treball i el carcter multidisciplinari de l Oceanografia Qumica. Sovint l Oceanografia Qumica es pot confondre amb la Biogeoqumica Marina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269119" title="Frank Lampard" nonfiltered="688" processed="686" dbindex="105709">

Frank James Lampard s un futbolista professional angls. Va nixer a Romford, Anglaterra el 21 de juny del 1978. En l'actualitat juga al Chelsea FC com a centrecampista.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269123" title="Llista d'estats sobirans del 1906" nonfiltered="689" processed="687" dbindex="105710">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;

O.
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269125" title="Legazpi" nonfiltered="690" processed="688" dbindex="105711">

Legazpi s un municipi de Guipscoa, de la comarca de l'Alt Urola. Limita al nord amb Antzuola, Urretxu i Zumarraga, a l'est amb Oati, al sud amb Zegama i la Parzoneria d'Alzania i amb Zerain, Mutiloa i Gabiria a l'est.

 Topnim . 
A l'hora d'abordar el significat etimolgic de Legazpi, tots els fillegs coincideixen a reconixer la presncia de la paraula basca "azpi", que significa "sota" o "part inferior", segons s'utilitzi com a adverbi o com a substantiu. Tanmateix, no hi ha acord per al principi del nom. S'han proposat les segents etimologies, totes elles basades en el basc: "Legats" o "Legartz" = terra pedrerosa (referida a la de les forestes), "Legatz" = llu (recordant la presncia de dos peixos en l'escut municipal), "Leku" = lloc (lloc per estar en una vall entre forestes altes). 

No obstant aix la interpretaci ms probable s aquesta altra: segons se sap els ferrones de Legazpia s'assortien de ferro en les mines de les forests properes, Lekanburu en concret (avui dit Oilargain, a Mutiloa). Desprs ho elaboraven en la vall, a la vora de l'Urola, en el que actualment s Legazpi. Van anomenar "Lekan-buru" al capdavant o cim de Lekan i "Lekan-azpi" (Lekazpi, Legazpi) al lloc sota les mines de Lekan, s a dir, que Legazpi s la part baixa i Lekanburu la part alta d'un mateix lloc geogrfic. El nom del poble s'ha transcrit tradicionalment com Legazpia, romanent aquesta variant com nom formal de la localitat en espanyol. 

La -a final t valor d'article en euskera i per aix s habitual que es perdi en els topnims. Aix en aquest idioma se sol dir al poble Legazpi en comptes de Legazpia. La pronunciaci s una mica diferent, el nom es pronuncia en euskera semblat a Legaspi, ja que la z en euskera t un so diferent a la z i s, encara que ms semblat a la segona. Per la resoluci del 12 d'abril de 1991 de la Viceconselleria d'Administraci Local, publicada en el BOPV del 22 d'abril del mateix any, es va canviar el nom oficial del municipi de Legazpia a Legazpi. 

Existeix una ciutat en Filipines, denominada Legazpi, aix com un barri en Madrid del mateix nom. Ambds deuen el seu nom al conquistador Miguel Lpez de Legazpi, que era natural de la vena localitat de Zumarraga i la famlia de la qual era orinda de Legazpi.  

 Personatges rellevants .
 Rogelio Botanz (1956): cantautor que viu i ha fet la seva carrera a les Illes Canries;
 Jos Ignacio de Juana Chaos (1955): membre d'ETA;
 Jos Ramn Beloki (1947): periodista i poltic del Partit Nacionalista Basc. Diputat del Congrs;
 Gerhard Bhr (1900-1945): lingista;
 Patricio Echeverra (1882-1972): industrial. Fundador de l'empresa Bellota Herramientas;



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Legazpi a Google Maps;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269128" title="Valverde de Jcar" nonfiltered="691" processed="689" dbindex="105712">

Valverde de Jcar s un poble de la provncia de Conca, situat al costat de l'embasament d'Alarcn i a 45 quilmetres de la capital. s propera a Hontecillas, Talayuelas, Las Valeras i Villaverde y Pasaconsol. La seva festa ms important s la de Moros y Cristianos, que comena el 5 de gener i dura fins el dia 10.

Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269129" title="Ronda del Litoral" nonfiltered="692" processed="690" dbindex="105713">

La B-10 o Ronda del Litoral (anomenada tamb "Ronda Litoral") s una via rpida que recorre el cor de l'rea metropolitana de Barcelona tot seguint el curs del rius Llobregat i Bess, i la mar Mediterrnia. 

Llistat de sortides.
Les sortides de l'anell viari que formen la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral estan numerades comenant pel nmero 1 al Nus de la Trinitat, segueixen la Ronda de Dalt sentit Llobregat i comencen amb el nmero 16 a la Ronda Litoral.

 
16 B-20, Lleida, Tarragona, El Prat de Llobregat, Aeroport, Castelldefels, C-32 Sitges

17 Bellvitge, Zona Franca, Mercabarna

18 Zona Franca, Port, Pg. Zona Franca

19 Montjuc, Pg. Can Tunis, Cementiri

20 Port, Port-Mercaderies

21 Ciutat Vella, Parallel, La Rambla, Montjuc, Port Vell

22 Barceloneta, Marina, Port Olmpic, Hospital del Mar, Parc del Mar

23 Poblenou, Bac de Roda

24 Bess, Rambla Prim, Diagonal Mar

25 Port Frum Sant Adri, Eduard Maristany

26 Sant Adri, Port Frum Sant Adri, La Mina, Llull

27 Badalona, Matar C-31, Montgat N-II

28 Gran Via, Pl. Glries

29 Verneda, Sant Adri, Rambla Guipscoa

30 Bon Pastor, Santa Coloma, Potos











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269130" title="Discography: The complete singles collection" nonfiltered="693" processed="691" dbindex="105714">

Discography: The complete singles collection s el sis lbum (la segona recopilaci) del grup angls de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer al mes de novembre de 1991.

Discography inclou tots els senzills que el grup havia editat fins aleshores (exceptuant el tema "How can you expect to be taken seriously?"), afegint-hi el medley dels temes "Where the streets have no name", del grup U2, i "I can't take my eyes off you", de Frankie Valli. A ms, Lowe i Tennnant escrigueren dues canons noves per a aquesta recopilaci: es tracta de "DJ Culture" i "Was it worth it", totes dues publicades tamb en format senzill.

Juntament amb aquesta recopilaci s'edit un recull dels vdeos que els PSB havien realitzat fins aleshores, anomenat Videography, que inclou el vdeo del tema "How can you expect to be taken seriously" en lloc de "Was it worth it".

Temes.

CDP MTV3.

 West End Girls - 4,00;
 Love comes quickly (Lowe/Tennant/Hague) - 4,18 ;
 Opportunities (Let's make lots of money) - 3,38;
 Suburbia - 4,04;
 It's a sin - 5,01;
 What have I done to deserve this? (Lowe/Tennant/Willis) - 4,20;
 Rent - 3,33;
 Always on my mind (Thompson/James/Christopher) - 3,54;
 Heart - 4,17;
 Domino dancing - 4,18;
 Left to my own devices - 4,47;
 It's alright (Sterling Void) - 4,20;
 So hard - 4,00;
 Being boring - 4,51;
 Where the streets have no name (I can't take my eyes off you) (Hewson/Evans/Mullen/Clayton/Gaudio/Crewe) - 4,32;
 Jealousy - 4,15;
 DJ Culture - 4,14;
 Was it worth it? - 4,23;

Temes escrits per Lowe/Tennant, menys on s'especifiqui una altra cosa.

Senzills.

 Where the streets have no name (I can't take my eyes off you) / How can you expect to be taken seriously? (Mar 1991);
 DJ Culture / Music for boys (Part 2) (14 d'octubre de 1991);
 Was it worth it? / Miserablism (8 de desembre de 1991);

Enllaos externs.

 http://www.psb-discography.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269131" title="Carl Larsson" nonfiltered="694" processed="692" dbindex="105715">
Carl Larsson (Estocolm, 28 de maig de 1853   Falun, 22 de gener de 1919) va ser un reconegut artista suec, destacant especialment en la pintura i el disseny d'interiors.

Larsson va nixer al Gamla Stan o barri antic d'Estocolm, en una famlia extremadament pobra. La seva infncia no va ser feli; tot i aix, als tretze anys el seu professor a l'escola per a nens pobres el va animar a presentar una sollicitud per accedir a la "principskola" de la Reial Acadmia Sueca de les Arts, sollicitud que va ser acceptada. Durant el primer any Larsson es va sentir inferior als seus companys per la seva procedncia social, actuant de manera tmida. Quan als setze anys va ser adms per a continuar els seus estudis en la mateixa acadmia, per, va guanyar confiana en ell mateix, esdevenint una figura central en la vida estudiantil de l'acadmia.



Desprs d'uns quants anys treballant com a illustrador de llibres, revistes i diares, Larsson va anar a viure a Pars, on hi va passar un quants anys treballant com a artista, sense gaire xit. El 1882, quan vivia a Grez-sur-Loing, una colnia d'artistes escandinaus dels afores de Pars, va conixer l'artista Karin Berg (1859 1928), que aviat va esdevenir la va dona. Aquest fet va marcar un punt d'inflexi en la vida de l'artista. Va ser tamb a Grez on Larsson va pintar algunes de les seves obres ms importants, aquest cop fent servir l'aquarella un estil molt diferent a la tcnica que havia emprat en les seves pintures a l'oli



Carl i Karin Larsson van tenir vuit fills: Suzanne (1884), Ulf (1887, que va morir als dibuit anys), Pontus (1888), Lisbeth (1891), Brita (1893), Mats (1894, que va morir als dos mesos), Kersti (1896) and Esbjrn (1900), i la seva prpia famlia aviat va constituir el tema preferit de les pintures de l'artista. Moltes d'aquestes pintures han esdevingut famoses a tot el mn.

Al 1888, el pare de Karin, Adolf Berg, els va donar una petita casa, anomenada Little Hyttns, a Sundborn. La parella la va decorar i moblar d'acord amb els seus gustos artstics, i tamb d'acord amb les necessitats de la seva nombrosa famlia. A travs de les pintures de Larsson, la seva casa ha esdevingut una de les cases d'artista ms famoses del mn. Els seus descendents mantenen actualment l'edifici, i en permeten l'accs als turistes cada estiu, de maig a octubre. 

Actualment, Carl Larsson s considert un dels artistes ms importants i estimats del patrimoni cultural suec.



Obra publicada.
1895: De mina. (Els meus estimats) ;
1899: Ett hem (Una llar);
1902: Larssons (Els Larsson') ;
1906: Spadarvet   mitt lilla lantbruk (Una granja);
1910: t solsidan (A la banda assolellada);
1913: Andras barn (Els infants d'altra gent);
1931: Jag (Jo) (autobiografia);

Llibres sobre Carl Larsson.
Carl and Karin Larsson : Creators of Swedish Style ISBN 0-8212-2713-0;
The World of Carl Larsson ISBN 1-932043-21-7;
Home: Through the Paintings of Carl Larsson ISBN 1-59583-056-1;
A Home: Paintings from a Bygone Age ISBN 978-086315-549-9;
A Family: Paintings from a Bygone Age ISBN 978-086315-583-3;
A Farm: Paintings from a Bygone Age ISBN 978-086315-630-4;

 Enllaos externs .

Pgina de  Little Hyttns, casa-museu de l'artista

Associaci de la Famlia de Carl i Karin Larsson

Galeria de Carl Larsson, amb ms de 180 de les seves obres























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269132" title="El Vivero" nonfiltered="695" processed="693" dbindex="105716">

El Vivero s una barriada limtrof de Palma de Mallorca. Limita amb els habitatges de Verge de Lluc, Son Gibert, Es Rafal i el carrer Arag. s una barriada obrera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269133" title="Segona divisi A espanyola 1982/83" nonfiltered="696" processed="694" dbindex="105717">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Murcia.
 Ascensos a Primera divisi: Real Murcia, Cdiz CF i RCD Mallorca.
 Descensos a Segona divisi: UD Las Palmas, Celta de Vigo i Racing de Santander.
 Ascensos a Segona divisi: Bilbao Athletic, CD Tenerife, Granada CF i Algeciras CF.
 Descensos a Segona divisi B: Alavs, CE Sabadell, Xerez CD i Crdoba CF.
 Mxim golejador: Jos Luis (Deportivo de La Corua).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269135" title="Es Figueral" nonfiltered="697" processed="695" dbindex="105718">

Es Figueral s una localitat del municipi de Marratx a Mallorca.

Durant els darrers anys aquesta petita localitat ha vist com s'han edificat diverses urbanitzacions creixent aix de manera notable la poblaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269137" title="Barb cua-roig" nonfiltered="698" processed="696" dbindex="105719">

El barb cua-roig (Barbus haasi) s un peix autcton catal propi dels cursos mitjans de les rieres i rierols on les aiges sn netes i el corrent constant, per amb temperatures ms altes i continguts d'oxigen no tan elevats perqu hi visqui la truita.

En aquests rierols, tributaris en moltes ocasions, sn els nics peixos que hi viuen i els exemplars sn de dimensions molt petites. Sn els peixos ms representatius d'aquestes aiges de muntanya mitjana, amb substrat rocs o pedregs i amb una certa velocitat.

Hbitat.

Fora sensible a la contaminaci, tant orgnica com industrial, sembla que ha desaparegut d'algunes localitats del Bergued per problemes de contaminaci en netejar el carb de Fgols

Roman encara en trams dels grans rius, com el Llobregat i el Cardener, on s pescat.

Costums i alimentaci.

s menys gregari que el barb com i mostra ms predilecci per la matria animal, principalment insectes bentnics.

Relaci amb altres espcies.

La seua distribuci es mostra complementria de la del barb com, coexistint en algunes contrades (Sant Pon) i dominant en altres, com el vessant dret del Llobregat (Gavarresa, Merls). 

En alguns punts, com el curs mig de la riera de Merls, ha desaparegut prcticament des de la introducci del peix sol (Lepomis gibbosus), un depredador molt vora, procedent de l'altra banda de l'Atlntic. A la capalera, l ha afectat molt negativament la proliferaci del barb roig (Phoxinus phoxinus).

A l'extrem nord de la seua distribuci pot coexistir amb la truita comuna. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Planes 23-24.

Enllaos externs.

 Descripci del barb cua-roig ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de peix. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269142" title="Mtode trapezial" nonfiltered="699" processed="697" dbindex="105721">


En matemtiques, el mtode trapezial s una forma d'aproximar la integral definida

;
 
El mtode trapezial, es basa en aproximar la regi de davall del grfic de la funci   per un trapezi i llavors  calcular l'rea d'aquest trapezi. 


Formulaci .

D'aquest plantejament en resulta que
;

Per a obtenir ms exactitud en l'aproximaci de la integral, primer es parteix l'interval d'integraci  en n subintervals ms petits, llavors s'aplica el mtode trapezial a cada un i finalment se sumen totes les rees. Aquest s el mtode trapezial compost:

;

Que tamb es pot escriure com:

;

on 

  per  (tamb es pot fer servir una partici no uniforme).

EL mtode trapezial forma part de la famlia de mtodes per a la integraci numrica anomenats frmules de Newton-Cotes.
El mtode de Simpson n's un altre de la mateixa famlia (sovint ms exacte). El mtode de Simpson i altres de l'estil poden millorar el mtode trapezial per a funcions que sn contnuament derivables dos cops, en canvi per a funcions ms bastes el mtode trapezial pot ser preferible. s ms, el mtode trapezial, tendeix a ser extremadament exacte quan s'integren funcions peridiques si l'interval d'integraci coincideix amb el seu perode, un fet que s'entn millor a la llum de la frmula de Euler-Maclaurin.  En canvi, per a funcions no peridiques, els mtodes amb punts desigualment espaiats com ara la quadratura de Gauss o la quadratura de Clenshaw-Curtis en general sn, de lluny, ms exactes.

Un avantatge del mtode trapezial s que el signe de l'error de l'aproximaci es pot conixer amb facilitat. Una integral aproximada amb aquest mtode sobre una funci cncava resultar sobreestimada degut a que els trapezis inclouen tota l'rea de la funci i s'estenen per damunt seu. Emprant aquest mtode amb una funci convexa quedar infravalorada degut a que a cada trapezi hi haur un boc de l'rea de la funci que quedar per damunt del trapezi. Si l'interval t un punt d'inflexi, llavors l'error s ms difcil d'identificar.

 Error .
L'error d'aproximaci quant es fa servir el valor del punt mig disminueix en proporci del cub de l'amplada del rectangle:
 ;
Per algun  de l'interval d'integraci.
Vegeu tamb.
Mtode rectangular;
 Mtode de Simpson;

Referncies.
 ;
 Trapezoidal Rule of Integration - Notes, PPT, Mathcad, Maple, Mathematica, Matlab at Holistic Numerical Methods Institute;

Enllaos externs.
Trapezoidal Rule for Numerical Integration ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269145" title="Es Pla de na Tesa" nonfiltered="700" processed="698" dbindex="105722">


Es Pla de na Tesa s un nucli de poblaci del municipi de Marratx, a l'illa de Mallorca. El 2005 comptava amb 3.434 habitants censats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269153" title="Steve Biko" nonfiltered="701" processed="699" dbindex="105723">

Steve Biko Stephen Bantu Biko (ciutat del Rei Guillm, Provncia del Cap, Sud-frica, 1946 (altres fonts diuen 1948) - 12 de setembre de 1977), activista sud-afric anti-apartheid. 

Es va educar en l'Escola Secundria de Forbes Grant i en Lovedale College, i va obtenir el seu batxillerat en Marian Hill, una instituci de l'Esglsia Catlica Central de Natal. 

En 1966 va anar A la Universitat de Natal a estudiar medicina. En 1968 va arribar a ser fundador i President de l'Associaci d'Estudiants Sud-africans (SASO), desprs que va estar involucrat en les activitats de la Uni Nacional d'Estudiantes de Sud-frica (NUSAS) que es considerava que estava controlada per liberals i pacifistes. SASO va anar una de les primeres organitzacions de la "Conscincia Negra" que va emergir. Va definir "el negre" de manera diferent com ho havia fet el ANC de Nelson Mandela (fins a al voltant de 1965) ja que "incloa no noms als Africans (negres), sin tamb a les races barrejades, els mulats i hinds, en aquell llavors, tots aquests designats com "no blancs" per l'Estat del apartheid. 

Un any ms tard, en 1969, Biko va ser expulsat de la Universitat. Llavors va fundar i va treballar en el "Programa de la Comunitat Negra", en Durban, "per al desenvolupament poltic i soci-econmic dels germans de la comunitat negra de Sud-frica i estimular, d'aquesta forma les accions positives per a l' acte-emancipaci de l'inhum judici del apartheid. 

Entre els projectes d'aquest programa que va comenar en 1972, estava la publicaci de la "Revista Negra", un esfor per analitzar les tendncies dels corrents poltics, i de la qual Biko va arribar a ser l'editor. Posteriorment, la Revista Negra va ser censurada i el mateix Biko va quedar en arrest domiciliari al febrer de 1973. Se li va prohibir participar en cap activitat de cap organitzaci, i va ser bandejat a la Ciutat del Rei Guillermo per cinc anys. 

Aquests actes de violncia estatal noms van augmentar la lluita emancipatria de Biko. Va Continuar treballant en la sucursal de la Comunitat Negra de la Ciutat del Rei Guillermo, i va comenar a estudiar dret, per correu. Al desembre de 1975 les seves prohibicions van augmentar i fins i tot se li va impedir treballar en el programa comunal. 

En 1975 va fundar el Zimele Trust Fund, per a ajudar als presos poltics i els seus familiars. Tamb el Ginsberg Educational Trust para ajudar als estudiants vctimes de la persecuci. 

En 1976 va ser triat Secretari General d'aquesta organitzaci. En el mateix any, la Convenci del Poble Negre (BPC) va efectuar el seu congrs en Durban a la qual Biko no va poder concrrer. La BPC ho va triar President Honorari .

 La massacre d  estudiants de Soweto (juny de 1976) .

Llavors va ocrrer la massacre d'estudiantes de Soweto, de juny de 1976, i els lders de Soweto van demanar al Govern de Sud-frica que negocis el futur del pas amb Nelson Mandela, Roberto Sobukwe i Steve Biko. 

Durant aquests successos, Biko va ser arrestat i detingut en diverses ocasions. A l'agost de 1976, va ser arrestat i condemnat a confinament solitari per 101 dies. Al mar de 1977 novament va ser arrestat, detingut i alliberat sota fiana. Al juliol de 1977, se li va aplicar el mateix procediment. Biko va ser arrestat altra vegada a l'agost de 1977. Fins a llavors, no havia estat acusat sota el crrec de violncia. Aquestes acusacions noms van venir desprs de la seva mort. 

El 12 de setembre de 1977, Steve Biko va morir en un retingues policial a Pretria. Va ser la vintena tercera persona que va morir sota misterioses circumstncies en els calabossos de Sud-frica. En tot cas, des del seu naixement, el Apartheid de Sud-frica amb el seu ordre social violent, va ser el que va assassinar a Steve Biko lentament com ho ha fet amb milions d'altres africans. Per tant, l'assumpte no s com Biko va ser torturat a les mans de la policia per emancipador estudiantil, Biko va ser assassinat per l'ordre social, per l'Estat racista i el terrorisme del Apartheid. 

Steven Biko es va convertir en un smbol del moviment negre.

 Homenatge pstum .

Al maig de 1980 el msic Britnic Peter Gabriel llana el seu tercer disc com solista el qual cont una can titulada Biko, en memria del lder sud-afric. Aquesta can tamb va ser gravada per Joan Baez en 1987, Simple Minds en 1989, Manu Dibango en 1994 i posteriorment per Ray Wilson. La pellcula "Grita libertad" de Richard Attenborough, el 1987, s un altre exemple de la prescncia de Biko a Hollywood.

En 1987 Richard Attenborough va filmar la pellcula Cry Freedom, biografia en escena de la vida i mort de Steve Biko. Al seu torn aquesta pellcula est basada en dos llibres escrits pel periodista sud-afric Donald Woods, Asking for Troubles i Biko.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269158" title="Messier 37" nonfiltered="702" processed="700" dbindex="105724">

Messier 37 (M37 o NGC 2099) s un cmul obert situat a la constellaci de l' Auriga (el cotxer). Va ser descobert per Giovanni Battista Hodierna en 1654 i posteriorment redescobert i catalogar per  Charles Messier en 1764.
M37  cont 150 estrelles repartides en una zona d'uns 20 anys llum. La distncia del mul varia segons les estimacions al voltant de 4.000 anys llum. T una edat d'uns 300 milions d'anys,  cont una dotzena de estrelles gegants vermelles, les ms brillant sn de magnitud 9.
 Observaci .
El cmul te una magnitud aparent de 5,4, s observable a ull nu en excellents condicions. Amb binoculars es pot observar una nebulositat sense massa inters. En canvi amb un telescopi de 114 mm es poden resoldre algunes estrelles i la visi esdev magnifica amb un instrument de 150 mm.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269159" title="Qumica marina" nonfiltered="703" processed="701" dbindex="105725">
La qumica marina s la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Qumica, estudia les concentracions, reaccions i comportament dels diversos elements i compostos en l aigua de mar aix com la seva participaci en els processos que configuren els cicles biogeoqumics. Tamb s objecte d aquesta disciplina el bescanvi de matria entre l oce i l atmosfera, entre l aigua i els fons ocenics i entre l oce i la terra ferma. La Qumica Marina tamb s denominada Oceanografia qumica tot i que existeix un lleuger matis entre ambdues denominacions que te a veure amb l estratgia de treball i el carcter multidisciplinari de l oceanografia qumica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269160" title="Messier 38" nonfiltered="704" processed="702" dbindex="105726">

Messier38 (M38, o NGC 1912) s un cmul obert a la constellaci d' Auriga (el cotxer). Va ser descobert per  Giovanni Battista Odierna al  1654  i posteriorment redescobert per s Le Gentil el 1749, finalment Charles Messier el va catalogar al 1764

M38 dista prop de 4.200 anys llum de la Terra i t una extensi de prop de 25 anys llum. La seva edat estimada s de 220 milions d'anys. Cont prop d'una centena d'estrelles. L'estrella ms brillant s una gegant groga de magnitud aparent 7,9 i tipus espectral G0, prop de 900 vegades ms lluminosa que el  sol.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269166" title="Llac Vostok" nonfiltered="705" processed="703" dbindex="105727">


El llac Vostok s un llac subglacial de l'Antrtida. Est situat a 77 S 105 E, per sota de l'Estaci Vostok russa, a 4.000 metres sota la superfcie de la placa de gel antrtica central, totalment allat de l'exterior i protegit de l'atmosfera.

Amb una grandria similar a la del llac Ontrio, t unes dimensions de 250 km de llarg per 50 km d'ample, i est dividit en dues profundes fosses per una serralada. L'aigua lquida sobre la serralada t una altura de 200 m, uns 400 m en la fossa nord i 800 m en la sud. El llac Vostok cobreix un rea de 15.690 km i t un volum estimat de 5.400 km d'aigua dola. En maig del 2005 es va trobar una illa en el centre del llac.

Temperatura de l'aigua. 
La temperatura mitja de l'aigua s d'al voltant de  3 C per sota del punt de congelaci. Quant al perqu roman lquida en el lloc ms fred del planeta, s'han suggerit diverses hiptesis, com per exemple, que la calor interior de la terra escalfa les roques sota el llac, o que la coberta de gel, que s un mal conductor de calor, pugui estar actuant com una flassada allant protegint-lo de les fredes temperatures de la superfcie. Una altra possibilitat s que el llac no hagi tingut temps de congelar-se desprs d'un perode temperat que va finalitzar fa al voltant de 5.000 anys. Una quarta hiptesi s que romangui lquida a causa de la pressi de la massa de gel que la cobreix, car el gel es fon amb la pressi.

Investigaci de nuclis de gel. 
Els investigadors que treballen en la base Vostok van obtenir en 1998 un dels nuclis de gel ms llargs que s'han aconseguit. Un equip conjunt rus, francs i nord-americ, va perforar i va analitzar el nucli de gel de 3.623 metres de longitud. Les mostres analitzades del gel proper a la superfcie del llac obtingudes dels nuclis perforats tenen una antiguitat de 420.000 anys, suggerint que el llac ha roms segellat sota la placa de gel entre 500.000 i ms de 1 mili d'anys. Les perforacions es van detenir a 120 m sobre la suposada frontera que separa l'aigua lquida del llac i la capa de gel per a evitar la contaminaci biolgica del mateix.

En la part ms profunda del nucli, formada pel gel que es creu que procedeix de la congelaci de l'aigua del llac en la base de la capa de gel, s'han trobat evidncies de vida en forma de microbis que suggereixen que l'aigua del llac pot albergar un o diversos ecosistemes, ja que tamb se sap que el llac est format per dues fosses separades per una serralada i s'ha suggerit que les composicions qumiques i biolgiques d'ambdues podrien ser diferents.

Altes pressions i concentracions d'oxigen. 
El llac Vostok s un entorn oligotrpic extrem, supersaturat d'oxigen amb uns nivells tpics 50 vegades majors que els dels llacs d'aigua dola normals de la superfcie de la Terra. L'enorme pes de la placa de gel continental sobre el llac Vostok podria contribuir a l'elevada concentraci d'oxigen. A part de dissoldre's en l'aigua, l'oxigen i altres gasos sn atrapats en un tipus d'estructura denominada clatrat. En les estructures de clatrat, els gasos queden tancats en una gbia gelada i presenten un aspecte de neu premsada. Aquestes estructures es formen a les altes pressions de la profunditat del llac Vostok i serien inestables si s'exposessin a la pressi normal a nivell del mar. A causa de aquest fet, si l'aigua sorts del llac Vostok durant les perforacions podria expandir-se de forma explosiva, com l'aigua carbonatada d'un refresc amb gas, convertint-se en un risc per als cientfics, a ms d'exposar el llac a una possible contaminaci. Cap altre llac natural en la Terra cont tant oxigen. Aix obligaria als possibles organismes del llac Vostok a ser capaos de suportar un elevat estrs per oxidaci. Poden haver desenvolupat adaptacions especials, com elevades concentracions d'enzims protectors per a sobreviure en l'ambient del llac.

Enllaos externs.
Ms informaci sobre el llac Vostok ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269169" title="Segona divisi A espanyola 1980/81" nonfiltered="706" processed="704" dbindex="105728">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: CD Castell.
 Ascensos a Primera divisi: CD Castell, Cdiz CF i Racing de Santander.
 Descensos a Segona divisi: Real Murcia, UD Salamanca i AD Amera.
 Ascensos a Segona divisi: Celta de Vigo, Deportivo de La Corua, RCD Mallorca i Crdoba CF.
 Descensos a Segona divisi B: Granada CF, CF Palencia, Barakaldo CF i AD Ceuta.
 Mxim golejador:  Magdaleno (Burgos Club de Ftbol).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269172" title="Convent del Roser" nonfiltered="707" processed="705" dbindex="105729">


El convent del Roser s un edific histric del Casc Antic de Lleida. Antigament se l'anomenava convent de Sant Domnec i era la seu del Convent de Predicadors de l orde dels Dominics. La seua construcci s'inici el 1669.

El 12 d'octubre de 1707, durant el Setge de Lleida de la Guerra de Successi Espanyola, el Convent fou incendiat per les tropes borbniques. Al seu interior s'hi trobaven 700 persones refugiades, la majoria de les quals mor a conseqncia del foc.

L'edifici fou desamortitzat a principis del segle XIX i des d'aleshores tingu diversos usos culturals i educatius. Actualment, s la seu de l'Escola de Belles Arts de Lleida.

El 2003 s'anunci que el Roser es remodelaria per albergar un hotel de luxe de la cadena Paradores de Turismo, una empresa adscrita al Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer d'Espanya. La decisi fou criticada per diversos grups com ara la CUP de Lleida, perqu consideren que l'edifici ha de seguir tenint un s pblic cultural i de memorial histric. 

El projecte definitiu de Paradores inclou la creaci de 53 habitacions i un aparcament subterrani de 46 places.

Referncies.


Enllaos externs.
Web de l'Escola de Belles Arts de Lleida;
"Salvem el Roser", grup contrari a la transformaci del convent en hotel;
Web de Paradores de Turismo de Espaa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269174" title="Francesc Dorda Germ" nonfiltered="708" processed="706" dbindex="105730">
Francesc Dorda Germ (Matar, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d ustria i bisbe de Solsona (1710-15).

 Biografia .
Francesc Dorda nasqu a can Dorda de Mata, vora Matar (Maresme), el 19 de mar de 1641, fill de Jaume, mariner, i Margarida. Reb les primeres lletres a Matar, i estudi desprs a Barcelona. Conegu probablement els monjos de Poblet al priorat de Natzaret, casa dependent de Poblet situada a la Rambla barcelonina, al costat del palau de la Virreina. Entr a Poblet (Conca de Barber) i hi vest l hbit cistercenc el dia 23 de gener de 1681 sota l abat Vicen (o Vicent) Prada (1680-1684). Profess com a monjo el 22 de febrer de l any segent, i el 1685 fou enviat al Collegi poblet de Sant Bernat, a la ciutat de Lleida, restablert aquell mateix any desprs de la seva supressi l'any 1646 a causa de la Guerra dels Segadors, per cursar els estudis filosfics i teolgics.

Acompany com a secretari l abat Pere Virgili (1688-92) en la seva visita a les baronies pobletanes, redactant-ne les actes. L abat Pere Albert (1692-96) el nomen mestre de novicis i arxiver major, i des de 1694 ostent tamb el crrec de vicari del terme. Redact aleshores el seu Directori Litrgic (1694), en 6 llibres. Exercint el crrec de bosser (administrador) durant els abadiats successius dels pares Josep Ross (o Rosers) (1696-1700)  que emprengu un seris redre econmic de la casa  i Josep Tresnchez (1700-4), treball de 1694 a 1700 en una concrdia amb els creditors del monestir, i per aix obtingu llicncia per anar a la Cort de Barcelona el 1697.

El 14 de setembre de 1704 fou elegit abat de Poblet, essent Vicari General de la Congregaci de la Corona d'Arag el pare Pueyo, del monestir de Pedra. Per les dificultats que comportava la Guerra de Successi, l'abat Dorda, partidari de l'arxiduc Carles d'ustria   proclamat rei d Espanya a Barcelona el 1705 amb el nom de Carles III , ocup aquests anys el Comissariat General per a tot l'Orde  tot i haver-lo vetat personalment Felip V , essent Vicari General el poblet pare Llins, abat d Escarp (1705-9). L'absncia obligada a Barcelona, oblig Dorda a nomenar el seu prior, pare Fontanilles, prior president de Poblet.

L arxiduc Carles d ustria li atorg el crrec de Vice-Tresorer General i President del seu Consell d Hisenda. Com a tal, negoci amb l agent John Mead d obtenir, amb una comissi del 5%, croats de Portugal i altres monedes de plata per convertir-los en  reales de a dos . L arxiduc li obtingu el 1707 el bisbat de Potenza, al regne de Npols, del qual no arrib a prendre possessi. El 1708 presid a Barcelona la cerimnia solemne de recepci de la reina Elisabet de Brunswick Wolfenbtttel. Sense cap mena de dubte, el reconeixement per part del pare Dorda de l arxiduc com a rei no era fruit d un simple oportunisme sin una opci poltica sincera i profunda, afirma Agust Altisent en la seva Histria de Poblet (p. 538).

Preconitzat bisbe de Solsona, tamb a instncies del rei Carles, el 20 de setembre de 1708, en prengu possessi el 3 d abril de 1710. A Poblet el succe, en qualitat de prior president, el pare Baltasar Fontanilles (1708-1713). Fins al 1713 no s elegiria un nou abat en la persona del pare Josep Escuder (1713-1716).

Nomenat per butlla papal Comissari de la Santa Croada, el bisbe Dorda pos la primera pedra de la nova esglsia del convent dels pares pals al carrer de Tallers de Barcelona (avui esglsia i convent de l Orde de la Merc a l adjacent plaa de Castella). Entre l 1 d abril i el 31 de setembre de 1712, trobant-se vacant la seu primada i metropolitana de Tarragona i exiliats o impedits els altres prelats ms antics, Dorda convoc i presid el Concili Provincial Tarraconense celebrat a Barcelona, retornant tot seguit a la seva seu de Solsona.

Acabada la Guerra de Successi amb la victria de les tropes franco-espanyoles (1714), el bisbe Dorda fou expulsat del seu bisbat de Solsona  del qual Roma es negar a proveir la vacant fins desprs de la seva mort  pel Decret d Extraamiento de Felip V de 1715. Es retir llavors a Poblet, residint a la  Casa del Prior . Li devem el primer projecte del que ser la gran Sagristia Nova del monestir. 

Mor al seu monestir de Poblet el dia 3 de desembre de 1716, i fou sepultat en una urna de pedra adossada a la paret de la nau de l Evangeli de l esglsia de Poblet, l nica tomba del monestir que, curiosament, no va ser profanada desprs de l exclaustraci i aband de Poblet a partir del 1835.






 Escrits de Francesc Dorda .
 Originals Pocessions, Sagraments y Homenatges presos per lo Molt Illustre y Reverendssim Senyor Don Pere Virgili, Abat de l insigne y real Monastir y Convent de Nostra Seora de Poblet; de les viles, llochs y trmens de dit real Monastir y Convent de Nostra Seora de Poblet. Ao 1690, Arxiu de Poblet, Arm. II, cal. 26.
 Directorio Perpetuo para el perfecto cumplimiento del Officio, Missas y Ritos eclesisticos, segn el Sagrado Orden Cisterciense, y usos particulares del Real Monasterio de Poblet. Ao de 1694,Arxiu de Poblet, Arm. IV, cal. 25.
 Libro de Don Francisco Dorda (llibre de comptes com a President del Consell d Hisenda), aos 1706-1708, AHN, Clero, Libro 13.698.
 Libro de Don Francisco Dorda (idem), aos 1709-1710, Arxiu de Poblet, Arm.IV, cal.29.

 Referncies bibliogrfiques .
 A. ALTISENT, Histria de Poblet, Poblet 1974.
 M. ESTEVA, El Directori Perpetu Litrgic de Poblet del P. Francesc Dorda de l any 1694. Presentaci i edici del text, Poblet 1983.
 A. MASOLIVER, Fra Francesc Dorda, Abat de Poblet, Bisbe de Solsona i Ministre de l Arxiduc, Poblet 1981, amb un Epleg de LL. BELTRN FLREZ, L  Abat Dorda i les Finances de l Arxiduc, p.109-117.
 E. TODA i GELL, La Davallada de Poblet (Poblet als segles XVII i XVIII), edici anotada i estudi introductori de G. GONZALVO i A. MASOLIVER, Poblet 1997.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269175" title="Economia del Txad" nonfiltered="709" processed="707" dbindex="105731">


La producci de petroli en Txad va comenar a l'any 2000. Aproximadament 80% de la seva poblaci s depenent d'agricultura familiar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269177" title="Giovanni Battista Odierna" nonfiltered="710" processed="708" dbindex="105732">

Giovanni Battista Odierna, tamb conegut com a Giovan Battista Hodierna (Ragusa, Siclia, 13 d'abril de 1597 - Palma di Montechiaro, 6 d'agost de 1660), va ser astrnom, arquitecte i sacerdot itali.

Alumne de l'escola  galileiana, Odierna  va ser un important cientfic, que  va cursar tamb estudis de  botnica, matemtica i d'ptica. Va tenir contacte amb diferents cientfics de l'poca, entre ells l'astrnom  Christiaan Huygens.

Va ser nombroses les descobertes que va fer en el camp de l' astronomia recollides a  "De Admirandis Coeli Characteribus" (Palerm, 1654) primera catalogaci sistemtica dels objectes celestes no estellars.. Les seves descobertes van romandre desconegudes fins al segle XX, possiblement degut a que Siclia era excessivament llunyana i allada e l'poca respecte de la resta d'Europa.

Project i segu la realitzaci de la ciutat de Palma di Montechiaro (Siclia) fundada el 1637.

Referncies.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269185" title="Cova dels Canelobres" nonfiltered="711" processed="709" dbindex="105733">
La Cova dels Canelobres est situada a Busot (l'Alacant), a 23 km de la ciutat d'Alacant i 39 km de Benidorm. Es troba a 700 m d'altitud i a la falda septentrional del Cabe d'Or. Dins de la cova hi ha una de les voltes ms altes de la pennsula Ibrica, d'uns 70 m, similar a la d'una catedral. Durant la seua visita es poden admirar les formes capritxoses que han anat prenent les diferents concrecions, tals com: canelobres, meduses, orgues i multitud de formes espectaculars.

La sala visitable -les altres sn per a espeleologia- s un espai de ms de 80.000 m al qual s'accedeix a travs d'un tnel obert durant la guerra civil d'uns 45 m de llarg.

Dins, la primera impressi s la grandiositat i l'altura de la seua volta. En ocasions, les seues condicions acstiques i ambientals s'aprofiten per a espectacles amb la msica com a protagonista. La visita guiada descendeix fins a un conjunt conegut com la Sagrada Famlia, en la qual destaca una columna de ms de 25 m.

Ms endavant, al centre de la sala es contempla l'estalagmita anomenada el Canelobre, de ms de 100.000 anys d'antiguitat; a ms, es pot veure una descomunal colada que cobrix prcticament tot el lateral de la sala. En baixar al fons s'aprecia tota l'altura de la volta.

El millor de la cova, a ms de les dimensions, sn els molts exemples d'espeleotemes que existeixen en la cova: estalactites i estalagmites, columnes, meduses, colades, i fins i tot excntriques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269187" title="Segona divisi A espanyola 1979/80" nonfiltered="712" processed="710" dbindex="105734">
 Classificaci .


El Real Madrid Castilla es va classificar per a la Recopa. Va arribar a la final de la Copa del rei, mentre que el campi, el Real Madrid, va haver de renunciar a jugar-la en guanyar tamb la plaa per a la Copa d'Europa.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Murcia.
 Ascensos a Primera divisi: Real Murcia, Cdiz CF i Racing de Santander.
 Descensos a Segona divisi: Rayo Vallecano, Burgos CF i CD Mlaga.
 Ascensos a Segona divisi: Atltico Madrileo, Barakaldo CF, AD Ceuta i Linares CF.
 Descensos a Segona divisi B: Celta de Vigo, Deportivo de La Corua, Nstic de Tarragona i Algeciras CF.
 Mxim golejador:  Iriguibel (Osasuna).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269193" title="Henri Garnier" nonfiltered="713" processed="711" dbindex="105735">

Henri Garnier (Feschaux, 18 de setembre de 1908 - Hermeton-sur-Meuse, Frana, 4 de gener de 2003) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1933 i 1937.

El seu xit ms important fou el triomf a la Volta a Sussa de 1936.

Palmars.
1930 (jnior);
 1r del Gran Premi de la Metallrgia de les Ardenes (amb els professionals);
1932 (independent);
 1r a Givet;
 1r a Chtelet;
 1r a Jodoigne;
 1r a Bastogne;
1936;
 1r de la Volta a Sussa, vencedor d'una etapa i 1r del Gran Premi de la Muntanya;

Resultats al Tour de Frana.
1935. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Henri Garnier ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269200" title="Encontre dels tres vius i els tres morts" nonfiltered="714" processed="712" dbindex="105736">

L'encontre dels tres vius i els tres morts s un tema present a la literatura i les arts plstiques de l'edat mitjana. D'origen probablement francs, es va estendre per la resta d'Europa. Encara que alguns elementes siguen variables, les diferents versions del motiu mostren l'encontre entre tres homes vius, generalment tres nobles, i tres cadvers animats. El tema servia d'illustraci per a tpics morals i religiosos relatius a la vanitat de les glries mundanes i la necessitat de preparar-se per la mort. Forma part del conjunt de temes macabres habituals en l'art medieval.

 LEncontre a la literatura .

L'origen del tema sembla estar a la literatura francesa del segle XIII. Es conserven diferents versions, entre aquestes les del poeta Nicolau de Margival i la de Baldu de Cond, trobador a la cort de Margarida II de Flandes, aix com d'altres annimes. Es tracta en tots el casos de poemes dialogats, en qu els morts retrauen als joves nobles els seus pecats i els recorden que la mort arribar tamb per a ells. s tracta, per tant, d'una illustraci d'alguns dels tpics ms feqents en la literatura medieval, com ara el del memento mori o el de contemptu mundi.

En el cas francs, les versions literries del tema sn anteriors a les pictriques, que probablement en deriven. Pel contrari, a Itlia no es troba cap exemple literari sin desprs de l'aparici de versions figuratives.

 LEncontre a les arts plstiques .


Pel que fa a les representacions plstiques del tema, es poden trobar tant versions pictriques com, en menor mesura, escultriques. Les versions pictriques sn sobretot miniatures dins de llibres, com ara llibres d'hores, psalteris, etc., per tal de reforar visualment les reflexions sobre la vanitat del mn i la certesa de la mort. Tamb es troben versions de pintura mural, pintura sobre taula, vitralls, i d'altres. 

Les representacions de lEncontre poden dividir-se en dos grans grups:
 L'anomenat Encontre-Dileg o Arsenal-Grup, predominant a Frana, en qu es pot veure els vius i els morts parlar. Es correspon amb les versions literries en les quals els morts retrauen als vius els seus pecats i els recorden la seua condici mortal.
 L'anomenat Encontre-Meditaci, ms present a Itlia, en qu apareix un nou personatge: un eremita que fa d'intermediari entre els vius i els morts. En aquesta versi no hi ha comunicaci directa entre els vius i els morts, sin que s l'eremita qui s'adrea als primers per mostrar-los l'horror de la mort.

 Fonts .

 Francesca Espaol Bertran, Lo macabro en el gtico hispnico, dins la collecci Cuadernos de arte espaol, Madrid, Historia 16, 1992.

 Enllaos externs .

 Le dit des trois vifs et des trois morts  i ;
 The Three Living and the Three Dead : A Medieval Morality ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269202" title="Norman Jenkins Yanikun" nonfiltered="715" processed="713" dbindex="105737">
Norman Jenkins Yanikun va nixer prop de Boston, Massachusetts, Estats Units, el 16 de juliol de 1917 (li agradava recordar que el seu naixement havia tengut lloc "el mateix any de la Revoluci Russa") i va morir el 16 d'abril de 1988 a Dei, Mallorca. 

Els seus pares eren immigrants russo-jueus provinents de Riga, Letnia. La seva educaci artstica va comenar a la Boston Museum School of Fine Arts (Escola-Museu de Belles Arts de Boston), a finals dels anys 40. 

Mentre servia a l'exrcit dels Estats Units es va casar, i fruit d'aquest matrimoni va nixer un fill que avui dia es troba desaparegut. Una vegada separat va partir a Pars quan la seva dona li va reclamar la pensi del divorci. Hi va viure durant 20 anys amb altres artistes expatriats. Va estudiar pintura al G.I. Bill, combinant aquesta activitat amb els escacs, la seva gran passi.

El 1957 va arribar per primera vegada a Mallorca. Durant deu anys alternaria, passant els hiverns a Pars i els estius a la pensi "Sa Fonda" de Dei.

A finals dels anys 60 va tornar a Nova York, per no va trobar-hi la inspiraci per pintar ("massa ciment", deia). El 1973 va tornar a Dei, on es va intallar de forma permanent, al nmero 55 de "Sa Font Fresca", casa convertida avui en museu. Va ser en aquest poble on Norman Yanikun va cofundar el grup Els deu d'Es Teix. No va buscar la fama i va fer molt poques exposicions pbliques; noms a les portes de la mort (when the shit hit the fan, "quan la merda xoca amb el ventilador", com solia anomenar-la) va demanar que altres treiessin la seva obra a la llum. No obstant a Dei gaud de gran popularitat pel seu esperit bohemi i la seva habilitat jugant a escacs. 

Va morir a la vila el 16 d'abril de 1988 per abans va expressar la seva darrera voluntat: tenir un museu a Dei, desig realitzat amb el Museu Norman Yanikun. 

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament de Dei;
Informaci sobre Norman Yanikun i el seu Museu a deia.info; aquest article n's un resum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269205" title="Els deu d'Es Teix" nonfiltered="716" processed="714" dbindex="105738">
Els deu d'Es Teix fou una agrupaci de pintors i escultors que residien principalment a Dei (per tamb a Sller i Bunyola) a principis de la dcada dels seixanta del segle XX. 

El nom prov del fet que tots aquests artistes vivien "a l'ombra" del puig d'Es Teix.

Entre els artistes que en formaren part destaquen William Waldren i Norman Yanikun, entre d'altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269208" title="Srmata" nonfiltered="717" processed="715" dbindex="105739">
Srmata va ser bisbe de Valncia. Se sap que va participar al XIII Concili de Toledo que es va celebrar el 683. Pel lloc en qu apareix la seua signatura, devia fer poc de temps que ocupava la seu valentina.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi de la web de l'Arquebisbat de Valncia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269209" title="Eleccions al Parlament Basc de 1986" nonfiltered="718" processed="716" dbindex="105740">
Les Eleccions al Parlament Basc de 1986 se celebraren el 30 de novembre. Amb un cens de 1.660.143 electors, els votants foren 1.155.815 (69,62 %) i 504.328 les abstencions (30,37 %). El PNB fou la fora ms votada, per el PSE-PSOE fou el partit ms votat. Davant la manca d'acord amb el nou partit de Carlos Garaikoetxea, desprs d'un pacte entre PSE-PSOE i PNV va ser investit lehendakari Jos Antonio Ardanza Garro grcies als vots de CDS. Els diputats d'Herri Batasuna, tot i l'augment de vots van decidir no ocupar els seus escons.  
Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 5.003 (0,30 %) vots en blanc.
 Diputats electes .
 laba .
 Biscaia .
 Gipscoa .
Enllaos externs.
 Web dels resultats electorals al Pas Basc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269211" title="Guillaume Le Gentil" nonfiltered="719" processed="717" dbindex="105741">
Guillaume Joseph Hyacinthe Jean-Baptiste Le Gentil de la Galaisire conegut com   Guillaume Le Gentil (Coutances, el 12 setembre de 1725   22 d'octubre 1792) va ser un astrnom francs.

Pens d'entrar a l'esglsia per finalment va ser astrnom. Descobr els objectes que actualment es coneixen com objectes  Messier M32, M36 i M38, aix com la Nebulosa de la Llacuna (M8), i va ser el primer en catalogar  la nebulosa fosca coneguda com Le Gentil 3 (a la  constellaci Cigne). 

Form part del projecte collaboratiu internacional per mesurar la distncia al Sol mitjanant l'observaci del trnsit de Venus des de diferents punts de la Terra. La idea va sorgir d'
Edmond Halley, per requeria mesuraments acurats des de diferents part de la Terra, i el projecte va comenar amb ms de cent observadors a tot el planeta, per observar el trnsit de 1761.  L'expedici francesa no va tenir gaire sort i especialment Guillaume le Gentil  que sort cap a  Pondicherry, una colnia francesa a l' ndia.

Sort de Paris al mar de 1760. i arrib a le de France (Maurici) al juliol. Quan el vaixell s'apropava a la seva destinaci van saber que la guerra entre Frana i el Regne Unit havia esclatat i van trobar perills d'acostar-se a Pondicherry i va reprendre el viatge cap a le de France. Durant la travessia va succeir el trnsit amb un cel molt clar; les seves observacions, per,  no van ser molt precises degut al moviment del vaixell. Va decidir quedar-se a l'hemisferi sud per esperar el segent trnsit que succea en parells de vuit anys separats d'un altre parell per ms d'un segle.

Desprs de cartografiar la costa est de Madagascar, decid mesurar el trnsit de  1769  des de Manila a les  Filipines.  En arribar les autoritats espanyoles es van mostrar hostils pensant que podia ser un espia. Llavors part novament cap a Pondicherry on arrib el 1768. Constru un petit observatori i esper el trnsit de 1769. Desgraciadament tampoc no va poder enregistrar cap mesurament degut a les males condicions atmosfriques d'aquell dia. Decid tornar a Frana, per una tempesta va obligar-lo a desembarca a l'illa de la Reuni des d'on torn a Frana a bord d'un vaixell espanyol. Quan arrib a Frana es trob  que havia estat declarat legalment mort,  la seva dona s'havia tornat a casar, els seus bens repartits entre els seus hereus i  havia estat reemplaat de l'acadmia Francesa de les Cincies. Desprs de diferents processos i amb l'ajut del rei va aconseguir recuperar la seva plaa, casar-se una altra vegada i viure una vida feli allotjat a l'observatori de Paris. 

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269213" title="Iaki Anasagasti Olabeaga" nonfiltered="720" processed="718" dbindex="105742">

Iaki Mirena Anasagasti Olabeaga ( Cuman, Veneuela, 16 de novembre de 1947) s un poltic basc. Va nixer a Veneuela, on la seva famlia havia fugit desprs de la guerra civil espanyola (el seu pare era militant del Partit Nacionalista Basc). El 1954 els seus pares van decidir que Iaki i els seus tres germans havien d'educar-se al Pas Basc, pel que els seus fills regressen a Sant Sebasti i queden a crrec dels seus avis. Iaki va estudiar als Marianistes de Sant Sebasti des de 1955 a 1961 i des d'aquesta data fins a 1965 a Santiago Apstol de Bilbao. 
 A Veneuela .
En 1965 mor el seu pare i Iaki torna a Veneuela, on va romandre durant deu anys. Prengu contacte amb l'exili nacionalista basc, nucleat entorn del Centre Basc de Caracas, i estudi Periodisme i Sociologia a la Universitat Catlica Andrs Bello de Caracas regentada pels Jesutes. All coneix tamb Mara Esther Solabarrieta, amb la qual es va casar en 1976. En aquesta poca va ser nomenat president d'Euzko Gaztedi Indarra (EGI, les joventuts del PNB) del Centre Basc de Caracas.Radio Euzkadi emetia tots els dies des de Veneuela i en ona curta "Radio Euzkadi". Collaborava en la revista de resistncia "Gudari", editada a Caracas i participava en accions de resistncia. 

 Retorn al Pas Basc .

A l'agost de 1975, torna de nou a Sant Sebasti i dirigeix la publicaci del PNB, Euzkadi. Va ser detingut l'1 d'abril de 1976, al costat de Joseba Goikoetxea (assassinat posteriorment per ETA) i Bingen Zubiri, per ordre del ministre de Governaci Manuel Fraga. Va estar tres dies a la pres. En sortir el PNB de la clandestinitat, va ser triat en 1977 membre del consell regional del PNB a Biscaia (Bizkai Buru Batzar), crrec que va ocupar fins a 1980 sota la Presidncia de Carlos Garaikoetxea. 

Parlament Basc, Congrs dels Diputats i Senat.
A les eleccions al Parlament Basc de 1980 i 1984 fou escollit diputat per Biscaia. A les eleccions generals espanyoles de 1986 fou escollit diputat per la mateixa circumscripci i fou portantveu del PNB al Congrs dels Diputats fins el 2004. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit senador per Biscaia, i ocupa la secretaria primera de la Mesa del Senat.

Enllaos externs  .
Bloc d'Iaki Anasagasti;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269214" title="Observatori de Mount Wilson" nonfiltered="721" processed="719" dbindex="105743">

L'observatori de Mount Wilson (Mount Wilson Observatory, o MWO) o observatori Wilson, s un observatori astronmic situat a Los Angeles, a Califrnia. Es troba al cim del mont Wilson, a 1.742 metres d'altitud, que forma part de la cadena dels monts San Gabriel a prop de Pasadena, al nord-est de Los Angeles.

Les febles turbulncies atmosfriques i la qualitat de l'aire al cim del mont Wilson fan possible que sigui un indret ideal per a l'observaci astronmica, i en particular per a la interferometria. El creixement de l'aglomeraci de Los Angeles ha redut tanmateix les possibilitats de l'observatori d'escrutar els objectes del cel profund per, tot i aix, segueix sent un centre important de la investigaci astronmica.

Va ser fundat el 1904 per George Ellery Hale, sota el patrocini de la fundaci Carnegie Institution de Washington, fundada dos anys abans. Quinze anys abans, el 1889, l'observatori de Harvard amb les gestions de William Henry Pickering varen construir un observatori al cim del mont Wilson, per el cru hivern de 1889-1890 va generar unes condicions de vida molt difcils pels astrnoms, i van abandonar el lloc desprs de 18 mesos.

T dues torres provedes de telescopis solars. Aquestes construccions foren dutes a terme grcies a l'aportaci del Carnegie Institute de Washington, per des del 1948, juntament amb l'observatori Palomar, depn del California Institute of Technology. Des del 1970 aquests dos observatoris sn coneguts com a observatoris Hale.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de l'observatori Mount Wilson  ;
 Webcam situada al telescopi solar de 46m ;
  Interfermetre CHARA ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269215" title="Angelo Gremo" nonfiltered="722" processed="720" dbindex="105744">

Angelo Gremo (Tor, 3 de desembre de 1897 - Tor, 4 de setembre de 1940) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1911 i 1927.

Durant la seva carrera aconsegu 21 victries, entre elles una Mil-Sanremo i dues etapes del Giro d'Itlia. En aquesta darrera prova aconsegu destacades classificacions acabant 6 vegades entre els 10 primers de la classificaci final.

Palmars.
1911;
 1r de la Copa Val di Taro;
 Vencedor d'una etapa al Giro de la Campania;
1912;
 1r del Gran Premi de Tor (CRE);
1913;
 1r del Giro della Romagna;
 1r de la Mil-Piavo dei Govi;
1914;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1917;
 1r de la Mil-La Spezia;
 1r del Giro dell'Emilia;
1919;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r del Giro de la Provncia de Mil;
1920;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1921;
 1r del Giro de la Provncia de Mil i vencedor d'una etapa;
 1r del Giro de Campnia;
1922;
 1r al Giro del Piemont;
 1r del Giro de Sannio i Irpinio i vencedor de 2 etapes;
 1r del Giro de l'Etna;
 1r del Gran Premi Roccapiemonte;
1925;
 1r al Giro della Romagna ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1912. 2n de la classificaci general;
1914. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1919. 6 de la classificaci general;
1920. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1921. 5 de la classificaci general;
1923. 10 de la classificaci general;
1926. 8 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1913. Abandona (3a etapa);
1914. Abandona (4a etapa);
1920. Abandona (1a etapa);
1922. Abandona (2a etapa);
1925. 26 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Angelo Gremo ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269221" title="Telesforo de Monzn Ortiz de Urruela" nonfiltered="723" processed="721" dbindex="105745">
Telesforo de Monzn y Ortiz de Urruela (Bergara, 1 de desembre de 1904 - Baiona, 9 de mar de 1981) fou un escriptor, poltic i lder nacionalista basc. 

Monzn va ser un histric dirigent del Partit Nacionalista Basc durant la Segona Repblica i la Guerra Civil. Desprs de la contesa es va veure forat a exiliar-se durant ms de 40 anys. Al seu retorn a Euskadi es va convertir en una figura de referncia del nacionalisme independentista i en un dels fundadors de la coalici Herri Batasuna.

 Infncia i formaci . 
Telesforo de Monzn va nixer a Bergara (Guipscoa) en el si d'una rica famlia aristocrtica. El seu lloc de naixena va ser la Casa-Torre d'Olaso a Bergara, propietat de la seva famlia des del segle XVI. Va estudiar a Madrid la carrera de Dret per no va arribar a acabar-la. Si per tradici familiar s'hagus d'haver vinculat en la seva inclinaci poltica al carlisme, la veritat s que es va sentir ms atret pel nacionalisme basc. Va aprendre el basc, idioma que gaireb havia arribat a oblidar i es va afiliar al Partit Nacionalista Basc el 1930, quan es reunific en vespres de la Segona Repblica.

 Segona Repblica . 
Va ser escollit regidor del PNB a Bergara durant les Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que van desembocar en l'establiment de la Segona Repblica Espanyola. A les files del PNB es va destacar durant aquest perode com un brillant orador, tant en basc com en castell. Va accedir en 1932 al crrec de president del seu partit a Guipscoa, i es va convertir en membre de l'executiva del PNB (Euskadi Buru Batzar) el 1933. A lees eleccions generals espanyoles de 1933 va ser escollit diputat del Congrs en representaci de Guipscoa. Va romandre en aquest crrec durant el bienni radical-cedista, en el qual va governar la dreta, fins a gener de 1936.

 Guerra Civil . 
El 18 de juliol de 1936 es va produir el cop militar que va donar origen a la Guerra Civil Espanyola. Quan el PNB va proclamar el seu suport a la legalitat republicana, va passar a formar part de la Junta de Defensa de Guipscoa, de la qual va dimitir al poc a l'estar disconforme amb alguns afusellaments. Va ser un dels organitzadors de l'Exrcit Basc (Euzko Gudarostea) al setembre del mateix any, que s'acabaria per convertir en l'Exrcit regular del Govern Autnom Basc. 

Quan es va constituir el Govern d'Euzkadi, va ser nomenat Conseller de Governaci i de Seguretat Ciutadana pel lehendakari Jos Antonio Aguirre. Des d'aquest crrec va crear l' Ertzaina, que era un cos de policia motoritzada i diversos cossos d'Ordre Pblic, que es van encarregar de mantenir l'ordre en la zona republicana del Pas Basc durant la guerra. Aquests cossos de policia es consideren el principal antecedent histric de l'actual Ertzaintza (Policia Autnoma Basca). Monzn va evitar des d'aquest crrec que es prenguessin represlies poltiques en la zona, encara que no va poder impedir l'assalt a la pres de Bilbao el 4 de gener de 1937, que es va produir desprs d'un bombardeig franquista i que es va saldar amb la matana de desenes de presoners. Aquest greu incident va posar el seu paper en dubte des de certs mbits del seu partit, per Aguirre, que el tenia com un dels seus homes de confiana, el va confirmar en el crrec. 

El seu departament va gestionar tamb la restituci democrtica dels ajuntaments, una vegada dissoltes les respectives Juntes Locals de Defensa, la creaci de comissions gestores de les diputacions o la revisi de confiscacions. Monts va impulsar aix mateix des del seu departament la supervisi dels danys causats pels bombardejos de l'aviaci franquista i va organitzar la defensa del pas. Va ser un dels testimonis dels danys causats pel Bombardeig de Guernica. Una vegada ocupada Euskadi pels franquistes, va fugir juntament amb Jos Antonio Aguirre des de Santander el 23 d'agost de 1937 a Frana. 

 Exili . 
Desprs de la fugida a Frana va romandre en aquest pas fins a 1939, ajudant als refugiats i presoners bascos. Amb l'ocupaci alemanya de Frana fug a travs de Marsella fins a Mxic, on va residir fins al final de la Segona Guerra Mundial. En 1946 va regressar amb la resta dels membres del Govern Basc a Frana, establint-se en Pars. Romandria en el seu lloc del Govern Basc en l'exili fins a 1952, quan va dimitir, disconforme amb la poltica d'aliances del seu partit. A partir d'aquest moment es distanciaria del seu partit, encara que mai va deixar de militar en el PNB i de considerar-se jelkide. Es va establir al Iparralde, a Donibane Lohitzune, on possea la finca Meandre Berri. A pesar del distanciament amb el seu partit, mai va trencar del tot amb aquest, ni amb el seu amic, el lehendakari Aguirre. Quan Aguirre va morir en 1960, la capella ardent d'aquest es va installar en la casa que possea Telesforo Monts a Donibane Lohitzune.

 Monzn escriptor. 
L'obra literria de Monzn, realitzada en basc, va comenar a gestar-se durant el seu exili sota el seu pseudnim d' Olaso. Les seves primeres obres foren poesies; la primera obra la va publicar a Mxic en 1945 i es va titular Urrundik (Des de lluny). En 1947 va publicar desprs del seu retorn a Frana Gudarien Eginak (Els deures del soldat), la seva obra ms coneguda. En els anys cinquanta i seixanta es va decantar pel teatre, escrivint comdies d'intriga que es desenvolupaven en el mitj rural. En 1966 va ingressar a la Reial Acadmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia). No obstant aix, pel que s ms recordat Monzn s per les seves canons de lluita. Monts va compondre diverses canons de tint poltic i nacionalista (adaptant melodies conegudes), que es van fer molt populars en el Pas Basc durant la Transici, canons com Ixiarren Semea, Batasuna, Lepoan Hartu eta Segi Aurrera o Bai Euskarari que eren interpretades pel duet iparraldetarra Peio eta Pantxoa.

 Anai Artea i la seva relaci amb ETA . 
Durant els anys seixanta, Monzn veia com comenava a arribar a Iparralde una nova onada d'exiliats poltics bascos, vinculats amb l'activitat d'una nova organitzaci: Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Simpatitzant amb aquest moviment, al que considerava continuador de la labor de l' Euzko Gudarostea de la Guerra Civil, i cada vegada ms atret per ell, va fundar el 1969 l'associaci Anai Artea (Entre germans), de la qual va ser escollit president, amb l'objectiu d'acollir als refugiats bascos d'Iparralde. Quan ETA va segrestar en 1970 al cnsol alemany (occidental) en Bilbao, Eugen Beihl, acci que va donar a l'organitzaci terrorista repercussi internacional, Monzn i la seva associaci van exercir amb xit com mitjancers del segrest. 

Durant la dcada dels setanta, Monts es va declarar pblicament partidari de la lluita armada d'ETA (es declarava etista segons les seves prpies paraules) i partidari de la creaci d'un ampli Front Nacional basc, que aglutins des del PNB fins a l'esquerra abertzale. La seva figura va comenar a convertir-se en molt popular entre l'esquerra abertzale, mentre que el seu partit, el PNB, va comenar a veure'l amb gran desconfiana i fins i tot el va cridar a l'ordre.

Molts consideren que, durant aquests anys, Monzn i la seva associaci van brindar suport logstic a ETA al Pas Basc Francs. El diari El Mundo va publicar una notcia el 2005, segons la qual diverses persones desaparegudes al Pas Basc Francs durant els anys setanta, i suposadament assassinades per ETA, estarien enterrades en una finca que havia estat propietat de Monzn en aquella poca, encara que aquesta informaci no parlava que necessriament Monzn n'hagus estat al corrent. Segons aquesta informaci, les vctimes serien Eduardo Moreno Bergaretxe i tres joves gallecs als quals ETA va confondre amb gurdies civils. De moment no han aparegut aquests cadvers. 

A pesar que Francisco Franco va morir al novembre de 1975, Monzn no va ser autoritzat per les autoritats espanyoles a regressar a Espanya fins al 14 de juliol de 1977, un mes desprs de celebrar-se les primeres eleccions democrtiques en aquest pas.

 Fundador d'Herri Batasuna . 
Des del seu retorn a Espanya a l'estiu de 1977 i durant la Legislatura Constituent (1977-1979), es va convertir en l'aglutinant d'un moviment poltic que s'aniria gestant entorn de la seva figura i el suport a l'activitat d'ETA (militar) i l'Alternativa KAS. A l'agost de 1977 es va constituir la Taula d'Alsasua, a iniciativa seva, amb la finalitat d'organitzar a diversos grups entorn de l'Alternativa KAS. Com a conseqncia d'aquestes reunions, es va fundar Herri Batasuna a Alsasua (Navarra) en 1978 com una coalici electoral entre Acci Nacionalista Basca (ANV), Euskal Sozialista Biltzarrea (Assemblea Socialista Basca, ESB), Herriko Alderdi Sozialista Iraultzailea (Partit Socialista Revolucionari Popular, HASI) i Langile Abertzaleen Iraultzarako Alderdia (Partit Revolucionari dels Treballadors Patriotes, LAIA). Dintre del mateix moviment se situaven les Gestoras Pro Amnista, el sindicat LAB, les seves joventuts Jarrai (desprs Haika i Segi) i altres grups. Telesforo de Monzn es va situar al capdavant de la coalici com a personalitat independent.

En les primeres eleccions generals espanyoles de 1979, la coalici va obtenir 170.000 vots i un 13% dels emesos al Pas Basc. Monzn va ser triat diputat al Congrs per la circumscripci de Guipscoa, tal com havia ocorregut 46 anys abans; encara que llavors es va presentar a les files del PNB. No obstant aix, ja era un anci de 74 anys, i l'activitat poltica d'aquests anys va fer que la seva salut acabs ressentint-se. Durant la campanya electoral de 1979 va ser detingut en un tancament en favor de l'amnistia i tancat en la pres de Nanclares de la Oca. Estant pres en la pres va emmalaltir i va haver de ser hospitalitzat. AL ser triat diputat, va obtenir immunitat i va ser excarcerat, per la Taula Nacional d'Herri Batasuna va decidir que Monzn, pel seu delicat estat de salut, no acuds al Congrs. El desembre de 1979 va ser jutjat juntament amb Francisco Letamendia pel delicte d'apologia del terrorisme. A les eleccions al Parlament Basc de 1980 va ser escollit parlamentari basc en les primeres eleccions autonmiques del Pas Basc en la candidatura d'Herri Batasuna, pel que va dimitir el 17 de mar de 1980 del seu crrec com Diputat en el Congrs, que va passar a ocupar Antonio Ibarguren.

A pesar de la seva elecci, tampoc va acudir al Parlament Basc a causa del seu estat de salut. Va morir a Baiona el 9 de mar de 1981, i fou enterrat a Bergara, la seva localitat natal. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269224" title="Walter Rathenau" nonfiltered="724" processed="722" dbindex="105746">


Walther Rathenau (29 de setembre de 1867   24 de juny de 1922) fou un industrial, poltic, escriptor i home d'estat alemany. Va ser ministre d'exteriors alemany durant la Repblica de Weimar.

Famlia.
Rathenau va nixer a Berln. El seu pare era Emil Rathenau, un important home de negocis jueu fundador de l'Allgemeine Elektrizitts-Gesellschaft (AEG), una companyia d'enginyeria elctrica. 
Rathenau estudi fsica, qumica i filosofia a Berln i Estrasburg. La seva riquesa, l'ascendncia religiosa i l'associaci amb la francmaoneria foren factors importants a l'hora d'establir la seva reputaci profundament divisria en la poltica alemanya, aix com els rumors de la seva homosexualitat. Va treballar d'enginyer abans d'unir-se a la junta d'AEG el 1899 per convertir-se en un industrial capdavanter durant els perodes de l'Imperi Alemany i la Repblica de Weimar.

Carrera poltica.
Rathenau propos la poltica d'assimilaci per als jueus alemanys: defensava que els jeus s'oposessin tant al sionisme com al socialisme i s'integressin totalment dins la societat alemanya. Aix, pensava, havia de dur cap a la desaparici eventual de l'antisemitisme. Rathenau fou despreciat per l'extrema dreta pel seu estatus de poltic jueu visible i poders, circumstncia que va acabar portant al seu assassinat el 1922. 

Durant la Primera Guerra Mundial Rathenau va ocupar alts crrecs al departament de matries primeres del ministeri de guerra, mentre esdevenia l'amo d'AEG desprs que mors el seu pare el 1915. Va tenir un paper important en l'adaptaci de l'economia alemanya al temps de guerra, fet que va permetre el pas mantenir el seu esfor bllic   malgrat l'escassedat de m d'obra i de matries primeres. 

Rathenau era un liberal moderat en poltica i, desprs de la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del Partit Democrtic Alemany (DDP). Va rebutjar l'onada de pensament socialista que es va estendre per Alemanya desprs de l'impacte de la derrota; s'oposava a la titularitat de la indstria per part de l'estat i advocava per una participaci ms gran dels treballadors en la direcci de les empreses. Les seves idees influren els governs de postguerra.

El 1921 Rathenau va ser nomenat Ministre de la Reconstrucci i, el 1922, va esdevenir Ministre d'Exteriors. La seva insistncia que Alemanya havia de complir les obligacions establertes pel Tractat de Versalles, mentre treballava per una revisi dels seus termes, enfurism els nacionalistes alemanys. Tamb va irar els nacionalistes negociant el Tractat de Rapallo amb la Uni Sovitica. Els lders del Partit Nazi i altres grups de l'ala dreta van exclamar que aix formava part d'una conspiraci judeocomunista. 

El poltic angls Robert Boothby escrigu sobre ell: "Era quelcom que noms hauria pogut ser simultniament un jueu alemany: un profeta, un filsof, un mstic, un escriptor, un home d'estat, un magnat industrial de primer ordre i el pioner del que s'ha conegut com la 'racionalitzaci industrial'."

De fet, malgrat que desitjava la collaboraci econmica i poltica entre Alemanya i la Uni Sovitica, era escptic sobre els mtodes sovitics. Al llibre Kritik der dreifachen Revolution (Crtica de la triple revoluci) ho explicava: 

 "No podem fer servir els mtodes de Rssia, ja que noms proven que l'economia d'una naci agrria es pot situar al nivell del terra; els pensaments de Rssia no sn els nostres pensaments. Sn, de la mateixa manera que l'esperit de l'intellectualitat russa, afilosfics i altament dialctics; sn lgica apassionada basada en suposicions no verificades. Assumeixen que un sol benefici, la destrucci de la classe capitalista, s ms important que tots els altres beneficis, i que la pobresa, la dictadura, el terror i la caiguda de la civilitzaci s'han d'acceptar per tal d'assegurar aquest benefici". ;

 "Si deu milions de persones han de morir per alliberar uns altres deu milions de persones de la burgesia, aleshores aix s una conseqncia terrible per necessria. La idea sovitica s la felicitat obligatria, en el mateix sentit i amb la mateixa lgica que la introducci forada del cristianisme i la inquisici".

Assassinat.

El 24 de juny de 1922, dos mesos desprs de signar el Tractat de Rapallo, Rathenau fou assassinat en un complot dirigit per dos oficials de l'ala dreta de l'exercit alemany (ajudats per altres) relacionats amb l'Organisation Consul. Anava amb el seu cotxe de casa seva cap a Wilhelmstrae, com feia diriament (i previsible). Durant el viatge el seu cotxe va ser avanat per un altre on hi havia tres homes armats. Van disparar simultniament al ministre amb metralladores i desprs van fugir. Un monument commemoratiu a la Koenigsallee, a Grunewald, assenyala l'escena del crim. Quan els Nazis es van fer amb el poder, el 1933, van nomenar els assassins de Rathenau herois nacionals i declararen el 24 de juny festa nacional. Un dels assassins fou el futur escriptor Ernst von Salomon que va proporcionar el cotxe per no era present al moment de l'assassinat. Curiosament va aconseguir romandre fora del partit Nazi i protegir la seva muller jueva durant els anys dels nazisme com a conseqncia d'haver contribut a l'assassinat de Rathenau. El seu llibre antiameric Der Fragebogen ("El qestionari""), escrit desprs de la guerra sobre la histria d'Alemanya entre el 1918 i el 1946 va ser un bestseller a l'Alemanya Occidental, alhora que era censurat a les escoles del Regne Unit en considerar-lo antiangls. El llibre pren el seu ttol del qestionari de 131 preguntes que Von Salomon va haver de completar a la zona d'ocupaci nord-americana desprs de la guerra, aix com la narraci d'altres experincies desagradables entre el 1945 i el 1946. 

Hom creu que l'assassinat de Rathenau pot haver tingut una influncia significativa en l'evoluci a llarg termini de la poltica, l'economia i el desenvolupament social europeu (o b que en va ser una conseqncia, particularment del desenvolupament dels partits d'esquerres, la conscincia de classe, els sentiments nacionalistes i l'antisemitisme). Va ser, amb tota seguretat, un senyal prematur de la inestabilitat i la violncia que conduren a la destrucci de la Repblica de Weimar uns anys ms tard. 

Referncies.


Obres.
Reflektionen (1908);
Zur Kritik der Zeit (1912);
Zur Mechanik des Geistes (1913);
Von kommenden Dingen (1917);
An Deutschlands Jugend (1918);
Die neue Gesellschaft (1919);
Der neue Staat (1919);
Der Kaiser (1919);
Kritik der dreifachen Revolution (1919);
Was wird werden (1920, una novella utpica);
Gesammelte Schriften (6 volumes);
Gesammelte Reden (1924);
Briefe (1926, 2 volumes);
Neue Briefe (1927);
Politische Briefe (1929);

Enllaos externs.
 Walther-Rathenau-Gesellschaft e.V. ;
 Discurs del President Alemany Friedrich Ebert a l'enterrament de Rathenau ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269227" title="Achiel Buysse" nonfiltered="725" processed="723" dbindex="105747">

Achiel Buysse (Lochristi, 20 de desembre de 1918 - Wetteren, 23 de juliol de 1984) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1938 i 1950. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 34 victries, entre elles 3 edicions del Tour de Flandes i un campionat de Blgica en ruta.

Palmars.
1938;
 1r a Zele;
 1r a Lokeren ;
1939;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 1r a Lochristi ;
1940;
 1r al Tour de Flandes ;
 1r a Aalst;
 1r al Gran Premi Stad Vilvoorde ;
1941;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a Zomergem ;
1942;
 1r de A Travers Paris ;
1943;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a Melle;
1946;
 1r a Lede;
 1r a Nieuwerkerken Aalst ;
 1r a Petegem-aan-de-Leie ;
 1r a Wichelen;
1947;
 1r a Aalst ;
 1r a la Brusselles-Oostende;
 1r a Lede;
 1r al Circuit de les Regions Flamenques;
 1r a Oudenaarde ;
 1r a la Roeselare-Aalst-Roeselare;
 1r a Westerlo ;
 1r a Lauwe;
 1r a Lessines ;
1948;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 1r del Circuit de Flandes Central;
 1r al Gran Premi Stad Sint-Niklaas ;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 1r a Oostakker;
 1r a Waarschoot ;
 1r a Aaigem ;
1949;
 1r a Ninove;

Enllaos externs.
Palmars d'Achiel Buysse;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269228" title="Gestoras Pro Amnista" nonfiltered="726" processed="724" dbindex="105748">
Gestoras Pro Amnista (Amnistiaren Aldeko Batzordeak en euskera) va ser una organitzaci d'ajuda i solidaritat amb els presos d'ETA i els seus familiars. Els seus antecedents estan en la Comissi Pro Amista, organitzaci creada el 1976 per a aconseguir l'amnistia dels presos poltics del franquisme. Aquesta amnistia, es va aconseguir parcialment el juliol de 1976 i va ser ampliada al mar i maig de l'any segent. Va afectar per igual a tots els presos poltics del franquisme, tinguessin o no delictes de sang. Tots els presos etarres van ser excarcerats. 

Gestoras Pro-Amnista es va fundar dos anys desprs, en 1979. El 19 de desembre de 2001, Baltasar Garzn, jutge instructor de l'Audincia Nacional d'Espanya va declarar illegal a l'organitzaci, entenent aquest que Gestoras Pro Amnista formava part orgnica d'ETA. Des de la seva illegalitzaci, la labor que realitzava ha passat a les mans de les organitzacions Senideak i Etxerat. Actualment s'anomena Askatasuna. 

Eduardo Chillida, que va militar en la Comissi en els seus inicis, va ser qui va dissenyar el logotip de l'organitzaci. A entrevistes posteriors l'escultor va afirmar no haver estat mai d'acord amb ETA i va qualificar de bogeria l'activitat terrorista de la banda desprs d'establerta la democrcia .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269231" title="Ra geomtrica" nonfiltered="727" processed="725" dbindex="105749">
La ra geomtrica s la comparaci de dos quantitats pel seu quocient. La ra indica quantes vegades cont una quantitat a l'altra. 

Exemple: 18 ENTRE 6 s igual a 3 (18 cont tres vegades el sis); la seva ra geomtrica s 3.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269233" title="Josef Rheinberger" nonfiltered="728" processed="726" dbindex="105750">

Josef Rheinberger (Vaduz, 17 de mar de 1839 - Munic, 25 de desembre de 1901), compositor i pedagog alemany, originari de Lichtenstein.

 Biografia .
A l edat de 7 anys tocava l orgue a la seva vila natal i, als 12 anys, va entrar al Conservatori de Munic, on ben aviat va superar els seus camarades d estudis tocant obres diverses. Als 19 anys va comenar a impartir classes de piano i ms tard d orgue i de composici, feina que no abandon fins al final de la vida.

Va formar part dels compositors clebres del seu temps. El 1877 esdevingu mestre de capella de la cort del rei de Baviera Llus II de Baviera i tingu un paper principal pel que fa a la msica de l esglsia catlica alemanya. Va compondre misses i motets en llat, seguint els preceptes de reformadors sicilians. Com a professor de composici, fou mundialment conegut i va tenir com a alumnes Engelbert Humperdinck, Ermanno Wolf-Ferrari, Wilhelm Furtwngler i tota una generaci de joves compositors americans com ara Horatio Parker i George Chadwick.

El 1867, es va casar amb la poetessa Franziska von Hoffnass (Fanny), que va escriure diversos textos de les seves obres vocals, en particular la cantata de Nadal L'estel de Betlem.

 Posteritat .
Form part dels compositors de la segona meitat del segle XIX que, desprs de caure en l oblit, avui s han redescobert. La seva obra s molt diversa: 197 opus, entre els quals peces per a piano, orgue, msica per a cor sacra i profana, lied, msica de cambra, simfonies, obres de concert, msiques d escena i peres. Ell mateix es definia com un clssic convenut que tenia com a models Bach i Mozart. Avui ha quedat com el gran mestre i representant de la cultura musical de la fi del perode clssic i romntic. Per retre homenatge a la seva obre, el 2003 es va fundar la Societat Internacional Josef Gabriel Rheinberger.

 Obres .
 Msica sacra.
 Misses: Cantus Missae en mi bemoll major per a dos cors a cappella, op. 109, (1878); Missa en fa per a cor i orgue, op. 159;
 Cantata de Nadal "Der Stern von Betlehem" op. 164;
 Stabat Mater en sol major amb corda i orgue, op. 138; un altre Stabat;
 Cinc himnes per a barton i orgue, op. 140;
 Abendlied, op. 69;
 Himne segons el psalm 84, amb arpa i orgue, op. 35;
 Rquiem re menor; dos altres rquiems ;
 Orgue: vint sonates; dos concerts: en fa major op. 137 i en sol menor op. 177, preludis, trios, fugues, meditacions, suite;

Msica profana.
 Quatre sonates per a piano: en do major op. 47; en re major op. 99, en mi bemoll major op. 135, en fa # menor op. 184;
 Quatre trios amb piano;
 Quintetet de cordes en la menor op. 82;
 Simfonia en fa major;
 Cors;
 peres: "Die sieben Raben" i "Trmers Tchterlein";
 Singspiele;
 Sonata per a clarinet i piano en mi bemoll menor, op. 105a;

Enllaos externs.
 Escrits sobre Rheinberger dins el catleg de la Biblioteca Nacional Alemanya ;
 Obres completes de Rheinberger ;
 Centenari de la seva mort ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269239" title="Apalatxes" nonfiltered="729" processed="727" dbindex="105751">
Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes sn un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amrica del Nord. S'estenen des de Terranova i Labrador al Canad fins Alabama, als Estats Units, tot i que la regi ms septentrional del sistema es troba a Gaspe, Quebec. Constitueixen l'element morfolgic de major elevaci de la regi oriental de l'Amrica del Nord parallel a la costa. 

El sistema est format per muntanyes antigues del Paleozoic amb relleus suavitzats per la perllongada acci dels agents exgens. El sistema est dividit diverses serralades amb altures mitjanes de 1.000 msnm. El punt ms elevat del sistema s el Mont Mitchell, localitzat a Carolina del Nord amb 2.040 msnm. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269240" title="Oest Mitj" nonfiltered="730" processed="728" dbindex="105752">
L'Oest Mitj (Midwest o Midwestern United States) s la regi nord-central dels Estats Units, especficament els estats d'Illinois, Indiana, Iowa, Kansas, Michigan, Minnesota, Missouri, Ohio, Nebraska, Dakota del Sud i Wisconsin.  L'Oficina dels Censos dels Estats Units estimen que la poblaci de l'Oest Mitj era de 66.217.736 el 2006. Aquesta regi es divideix dues rees principals: els estats nord-centrals de l'est i els estats nord-centrals de l'oest. 

Chicago n's la ciutat ms gran de la regi, seguida de Detroit i Indianapolis. Saulte Sainte Marine s la ciutat ms antiga de la regi, fundada el 1668. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269241" title="Socialistes Independents d'Extremadura" nonfiltered="731" processed="729" dbindex="105753">


Socialistas Independientes de Extremadura (SIEX) s un partit poltic d'Extremadura. Prov del Partido Socialista Obrero Espaol, i va ser fundat el 1995. El seu fundador i principal lder fins el 2007 va ser Jos Antonio Jimnez, professor de matemtiques a l'institut IES Pedro de Valdivia de Villanueva de la Serena. Aquest poltic va ser vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda de la Junta de Extremadura fins que el president Juan Carlos Rodrguez Ibarra el va destituir.

Entre 1999 i 2003 va ser alcalde de Villanueva de la Serena, grcies a un pacte entre el seu partit, el Partido Popular i Izquierda Unida; impedint que el PSOE, que havia obtingut la major part dels vots locals governs. Va ser diputat a l'Asamblea de Extremadura per la coalici IU-SIEX, durant la legislatura 2003-2007.

El 24 de novembre del 2007 es va designar Antonio Corchero Durn com a nou secretari general del partit al III Congrs Regional del partit celebrat a Zafra; desprs de la marxa de Jos Antonio Jimnez.

Resultats electorals.

Es va presentar a les eleccions municipals de 1995, aconseguint 9.361 vots i 37 regidors a Extremadura. El 1999 va mantenir similars resultats electorals, amb 9.223 vots i 32 regidors. 

A les eleccions autonmiques a l'Asamblea de Extremadura, el grup va aconseguir el 1995, 12.153 vots (1,84%) i el 1999 noms 6.238.

A les eleccions municipals i autonmiques del 2003 s'hi va presentar en coalici amb Izquierda Unida, aconseguint ser la tercera fora poltica extremenya. Van obtenir tres escons (6,27% dels vots) a l'Asamblea de Extremadura, un dels quals va ser ocupat pel lder de SIEX, Jos Antonio Jimnez.

A les eleccions autonmiques del 2007, es va presentar tamb en coalici amb IU, aconseguint un 4,5% dels vots, i perdent la seva representaci al parlament extremeny. 

A les eleccions municipals es va presentar tamb en coalici a la majoria de les localitats, per tamb en solitari als municipis ms importants. Va obtenir 4.204 vots (0,64%) on es va presentar en solitari, aconseguint 14 regidors (10 a la Provncia de Cceres i 4 a Badajoz).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269244" title="Deidt" nonfiltered="732" processed="730" dbindex="105754">
 Deidt  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Deidt va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 3 temporades, les dels anys 1950, 1951 i 1952.

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 3;
 Victries: 0;
 Podiums: 2;
 Punts: 11;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269245" title="Himne d'Extremadura" nonfiltered="733" processed="731" dbindex="105755">
L'himne d'Extremadura s una composici potica i musical amb la lletra de Jos Rodrguez Pinilla, i la msica composada per Miguel del Barco Gallego (professor i director del Conservatorio Superior de Msica de Madrid).

S'usa com acompanyament solemne, per a obrir o clausurar els actes institucionals organitzats en l'mbit de la Comunitat autnoma d'Extremadura pels rgans regionals de representaci o per les autoritats regionals, provincials o locals.

Escoltar

Lletra de l'himne d'Extremadura.

Nuestras voces se alzan,;
nuestros cielos se llenan;
de banderas, de banderas;
verde,;
blanca;
y negra.;

Extremadura patria de glorias.;
Extremadura suelo de historias.;
Extremadura tierra de encinas.;
Extremadura libre camina.;

Nuestras voces se alzan,;
nuestros cielos se llenan;
de banderas, de banderas;
verde,;
blanca;
y negra.;

El aire limpio,;
las aguas puras,;
cantemos todos:;
Extremadura!;

Gritemos todos en libertad:;
Extremadura tierra de paz!;

Nuestras voces se alzan,;
nuestros cielos se llenan;
de banderas, de banderas;
verde,;
blanca;
y negra.;

Extremadura, alma.;
Extremadura, tierra.;
Extremadura de vida llena.;

Nuestras voces se alzan,;
nuestros cielos se llenan;
de banderas, de banderas;
verde,;
blanca;
y negra.;

Vegeu tamb.
Extremadura;
Llista d'himnes;

Enllaos externs.
Ley 4/1985 de 3 de junio de 1985, del escudo, himno y da de Extremadura. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269253" title="Junta de Extremadura" nonfiltered="734" processed="732" dbindex="105756">

La Junta de Extremadura s l'rgan collegiat que exerceix les funcions prpies del govern d'Comunitat autnoma d'Extremadura. Aix mateix, d'acord amb les directrius generals del President, estableix la poltica general i dirigeix l'administraci de la Comunitat Autnoma, exercint la funci executiva i la potestad reglamentria dins del marc constitucional i l'Estatut d'Extremadura.

La Junta de Extremadura est formada pel President, el Vicepresident o Vicepresidents si n'hi haguesin i els consellers. Cada conseller est al front d'una Consejera i sn anomenats i separats lliurement pel President, informant a l'Asamblea de Extremadura.

Actualment el President de la Junta de Extremadura s Guillermo Fernndez Vara, triat a les eleccions autonmiques el 27 de maig del 2007. L'anterior president va ser Juan Carlos Rodrguez Ibarra, que va mantenir el crrec durant 24 anys.

L'actual govern extremeny est format pels segents consellers.

 President: Guillermo Fernndez Vara;
 Vicepresidncia Primera i Portaveu: Mara Dolores Pallero Espadero ;
 Vicepresidncia Segona i Consejera de Economa, Comercio e Innovacin: Mara Dolores Aguilar ;
 Consejera de Administracin Pblica y Hacienda: ngel Franco Rubio;
 Consejera de Fomento: Jos Luis Quintana lvarez;
 Consejera de Industria, Energa y Medio Ambiente: Jos Luis Navarro;
 Consejera de Agricultura y Desarrollo Rural: Juan Mara Vzquez;
 Consejera de Igualdad y Empleo: Pilar Lucio;
 Consejera de Educacin: Eva Mara Prez Lpez;
 Consejera de Sanidad y Dependencia: Mara Jess Mejuto;
 Consejera de Cultura y Turismo: Leonor Flores Rabazo;
 Consejera de los Jvenes y Deporte: Carlos Javier Rodrguez;

 Enllaos externs .
Junta de Extremadura 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269254" title="Francesc Valls Vives" nonfiltered="735" processed="733" dbindex="105757">
Francesc Valls Vives (nat el 6 de juliol de 1971 a Reus) s un diputat del PSC al Congrs dels Diputats. s llicenciat en Dret per l'UAB (1994) i va cursar un Mster a la Universitat de Georgetown a Washington DC (2000). Es va doctorar a l'UAB el 2002 amb una tesi titulada: Control externo del gasto pblico y Estado constitucional.

s professor de dret Constitucional de la Universitat Autnoma de Barcelona. Els darrers quatre anys ha estat diputat del PSC per la circumscripci de Tarragona al Congrs dels Diputats on ha estat el portaveu del Grup Socialista a la Comissi del Tribunal de Comptes.

Tamb s portaveu de l'Executiva de la Federaci del PSC-PSOE al Camp de Tarragona i membre del Consell Nacional del Partit. Ha estat escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Blog de Francesc Valls;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269257" title="Jeroni de Tamarit" nonfiltered="736" processed="734" dbindex="105758">
Jeroni de Tamarit ( - Lleida, 22 de novembre de 1646) fou un miltar catal.

Jeroni de Tamarit fou el sergent major del Batall del Principat, aixecat durant la Guerra dels Segadors, i va participar i morir en la batalla de Santa Ceclia, el 22 de novembre de 1646, que va significar el final del setge de Lleida del 1646.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269265" title="Baptisteri de Sant Joan (Florncia)" nonfiltered="737" processed="735" dbindex="105759">

El baptisteri de Sant Joan (en itali Battistero di San Giovanni) s un edifici religis de Florncia, a la Toscana (Itlia). Es creu que s l'edifici ms antic de la ciutat, i s particularment fams pels seus tres conjunts de portes de bronze, de considerable valor artstic. Es troba a la Piazza del Duomo, a l'oest de la catedral de Santa Maria del Fiore. Fins al segle XIX, tots els ciutadans catlics de Florncia eren batejats en aquest baptisteri.

Histria.
El seu creador va ser Giovanni Villani al segle XIV. Tanmateix, excavacions realitzades el segle XX han demostrat que hi havia un mur rom del primer segle travessant la plaa del Baptisteri. Probablement va ser construt sobre les restes d'una torre de gurdia romana en una cantonada d'aquest mur, o d'un altre edifici rom. De tota manera, se sap amb certesa que al mateix lloc es va construir al segle V un primer baptisteri octagonal i que posteriorment va ser reemplaat per un altre baptisteri cristi el segle VI desprs de Crist.

Entre els segles XIV i XVI, se li van afegir tres portes dobles de bronze, amb esttues de marbre i bronze sobreposades. Aix dna un bon indici que originriament fou el baptisteri, i no la catedral, l'edifici de ms valor per als florentins.

Exterior.
El baptisteri t vuit costats iguals amb un de rectangular agregat al costat oest. Aquesta forma octagonal simbolitza els vuit dies que passen fins a la Resurrecci de Crist. Era considerat un smbol per a la vida eterna donat a travs del baptisme.

Els costats, originalment de gres, estan revestits de marbre blanc de Carrara modelat geomtricament, amb marbre verd de Prato incrustat i modelat en estil rom entre els anys 1059 i 1128. Les pilastres a cada cantonada, originalment de pedra grisa, van ser decorades amb marbre blanc i negre en un disseny zebrat, realitzat per Arnolfo di Cambio el 1293.

L'estil d'aquesta esglsia serviria com a patr i influiria molts arquitectes, tals com Leone Battista Alberti, en el seu disseny d'esglsies d'estil rom a la Toscana. L'exterior tamb es troba ornamentat amb una certa quantitat d'esttues d'Andrea Sansovino (sobre la Porta del Parads), Giovan Franceso Rustici, Vincenzo Danti (sobre la porta del cant sud) i d'altres.

Portes de bronze.
Porta sud.
El 1329, a Andrea Pisano (recomanat per Giotto) se li adjudica la tasca de dissenyar el primer conjunt de portes. La porta sud es va installar originriament al costat est, mirant cap al Duomo, i posteriorment fou duta a la seva posici actual el 1452.

Els muntants de bronze van ser fets pel veneci Leonardo d'Avanzano i sn mpliament reconeguts com una de les millors obres de forja de bronze d'Europa. Els treballs van durar almenys sis anys i les portes van ser completades el 1336. Aquestes portes prerenaixentistes contenen un total de 28 plafons, amb els 20 plafons superiors representant escenes de la vida de sant Joan Baptista. Els vuit plafons inferiors retraten virtuts (esperana, fe, caritat, humilitat, fortalesa, temprana, justcia i prudncia). Els relleus emmotllats van ser afegits per Lorenzo Ghiberti el 1452. Hi ha una inscripci en llat a la part superior de la porta: Andreas Ugolini Nini de Pisis me fecit A.D. MCCCXXX (que significa: Andrea Pisano em va fer el 1330). El grup d'esttues de bronze sobre la porta representa la decapitaci de sant Joan; s obra de Vincenzo Danti de l'any 1571.

Porta nord.
El 1401, es va anunciar un concurs per dissenyar la porta nord del baptisteri. S'hi van presentar set escultors, incloent-hi Lorenzo Ghiberti, Filippo Brunelleschi, Donatello i Jacopo della Quercia, i el concurs el va guanyar Ghiberti, de 21 anys. Brunelleschi va estar tan desillusionat per aquest resultat que va partir a Roma per estudiar arquitectura i mai ms no va tornar a esculpir.

Ghiberti va trigar 21 anys a completar-la. Aquesta porta de bronze cont 28 plafons, amb 20 que representen una escena bblica del Nou Testament. Els vuit plafons inferiors mostren els quatre evangelistes i els quatre doctors de l'Esglsia (sant Ambrs, sant Jeroni, sant Gregori i sant Agust). Els plafons estan envoltats per un marc de fulles i busts daurats de profetes en la intersecci dels plafons. Originalment installada al costat est, al lloc de la porta de Pisano, posteriorment fou moguda al costat nord. s descrita per Antonio Paolucci com l'esdeveniment ms important en la histria de l'art florent del primer quart del segle XV. La porta que hi ha actualment al baptisteri s una cpia de l'original (situada al Museo dell'Opera del Duomo).

Les esttues de bronze de la porta nord representen Joan Baptista resant a un fariseu i un saduceu. Van ser esculpides per Franceso Rustici i fou la seva obra mestra fins aquell moment. Rustici podria haver estat ajudat en el seu disseny per Leonardo da Vinci, que el va assistir en l'elecci de les eines que havia de fer servir.

Porta est, o Porta del Parads.
Ghiberti, aleshores mpliament reconegut com una celebritat, era l'artista ms prominent en aquest camp. Anava sempre atrafegat de feina, fins i tot a requeriment del mateix papa. El 1425 va tenir un segon encrrec per al baptisteri, aquesta vegada per a la porta est, on ell i el seu taller (que incloa Michelozzo i Benozzo Gozzoli) van treballar durant 27 anys i van arribar a superar-se a ells mateixos. Aquesta porta tenia deu plafons representant escenes de l'Antic Testament; els plafons, de forma quadrada, no estan emmarcats per la tradicional filigrana gtica en forma de rombe lobulat, com en les portes anteriors. Ghiberti va emprar els principis, en aquells temps recentment descoberts, de la "perspectiva de profunditat" a les seves composicions, amb qu cada plaf representa ms d'un episodi.

A La histria de Josep, per exemple, es retrata l'esquema narratiu de Josep que porta els seus germans al pou, Josep venut als mercaders, els mercaders lliurant Josep al fara, Josep interpretant el somni del fara, el fara rendint-li honors, Josep que envia els fills a Egipte i Josep quan reconeix els seus germans i torna a casa.

Miquel ngel es va referir a la porta est del baptisteri com la Porta del Parads, nom que encara perdura i amb qu s coneguda actualment.




L'interior.
L'interior del baptisteri, molt vast, fa pensar en el Pante de Roma i s una mica fosc, amb la llum que entra a traves de les petites finestres i del llantern de dalt de tot. Est dividit en dues parts: la ms baixa, amb columnes i pilastres, i la superior, amb un deambulatori. Els florentins van esmerar molts diners en la decoraci interior de les parets, revestides de marbre blanc i negre amb dissenys geomtrics. Els nnxols estan separats per columnes monoltiques de granit. El revestiment de marbre de l'interior es va comenar a fer a la segona meitat del segle XI. L'absis rectangular fou revestit tamb amb mosaics el 1225.

Allotja el fastus monument funerari de Baldassare Coscia, l'antipapa Joan XXIII, que va morir a Florncia el 1419. El projecte fou de Donatello i el seu aprenent Michelozzo Michelozzi, i cont una esttua daurada, amb el rostre que mira cap a l'espectador, reposant damunt el llit, aguantat per lleons, sota un dosser de cortines daurades. Tamb hi ha, a l'interior del baptisteri, un dels primers baldaquins del Renaixement. 

El terra tamb s de mosaic, comenat el 1209, i mostra complicats motius geomtrics. La pica baptismal, prop de la porta sud, s'hi va installar el 1658, tot i que probablement s molt ms antiga, i va substituir l'antiga font octagonal del segle XII que ocupava el centre del baptisteri i que va fer treure el 1571 el gran duc de Toscana Francesc I de Mdici.

Per el que sobretot destaca dins el baptisteri s el magnfic sostre de mosaic, realitzat per diversos artistes venecians desconeguts (entre els quals possiblement Cimabue) el 1225. Representa el Judici Final, amb escenes de cstigs espantosos que recorden les obres de l'artista flamenc Hieronymus Bosch. El Dant va crixer contemplant els mosaics i, tot agafant-los com a base, va crear moltes de les escenes que narra a l'Infern de La Divina Comdia. El mateix Dant fou batejat aqu dins, igual com molts dels membres de la famlia Mdici. 

Enllaos externs.

El baptisteri de Sant Joan  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269267" title="Santiago Brouard Prez" nonfiltered="738" processed="736" dbindex="105760">
Santiago Brouard Prez  (Lekeitio, Biscaia, Espanya, 1919 - Bilbao, 20 de novembre de 1984) va ser un metge i poltic d'ideologia nacionalista basca. Va ser mdic pediatre i dirigent de l'esquerra abertzale, tinent alcalde de Bilbao, i escollit al Senat espanyol, com a membre d'Herri Batasuna. 

Va estudiar medicina a la Universitat de Valladolid, segons confessaria desprs per influncia de la defunci sobtada en poc temps de dues de les seves germanes. Una vegada va acabar la carrera va regressar a Bilbao per a realitzar l'especialitzaci en pediatria a l'Hospital de Basurto. Rondant els quaranta anys va contreure matrimoni amb Teresa Aldamiz, amb la qual tindria tres fills. En aquest moment es comena a acostar al nacionalisme basc, participant en la fundaci de les primeres ikastolak (escoles on s'imparteix docncia en euskera) de Biscaia. Va fugir a Frana en 1974 desprs de ser perseguit per atendre a un militant de ETA ferit de bala per la policia. A Iparralde entr en contacte amb histrics d'ETA com Argala, amb el qual, en les acaballes de la dictadura franquista, va participar en l'elaboraci de l'Alternativa KAS, la qual era un programa de mnims al que s'adherien diferents organitzacions de l'esquerra nacionalista basca, entre elles ETA poltico-militar, encara que no ETA militar, ja que aquesta s'ha desvinculat de les activitats legals. 

Brouard va ser un dels fundadors d'Euskal Herriko Alderdi Sozialista (EHAS) que, posteriorment, va passar a denominar-se Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (HASI) el 1977. Va ser president de HASI i dirigent d'Herri Batasuna fins al seu assassinat. A la seva volta de l'exili Santiago Brouard va seguir implicat en la poltica alhora que atenia la seva consulta de pediatria a Bilbao. Va ser empresonat en 1983 pels successos de la Casa de Juntes de Guernica que un grup de diputats d'Herri Batasuna va cantar el Eusko gudariak (himne al soldat basc) durant la visita del rei Joan Carles I. Va formar part de la Taula Nacional d'Herri Batasuna i va ser triat parlamentari nacional i autonmic per Biscaia en diverses ocasions, tamb va ser tinent d'alcalde de Bilbao durant una legislatura.
 
Assassinat. 
El 20 de novembre de 1984 va ser assassinat en la seva consulta de pediatria. Els autors materials del crim van ser Luis Morcillo i Rafael Lpez Ocaa, sicaris contractats pels GAL. Segons el testimoniatge de Lpez Ocaa, aquest va cobrar 3 milions de pessetes de mans de Morcillo per l'assassinat. Morcillo els hauria rebut de Rafael Masa, per aquell temps comandant de la Gurdia Civil. Segons aquesta declaraci d'Ocaa, els diners provenia de Julin Sancristbal, en aquella poca era el director General de Seguretat de l'Estat 

 Rerefncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269272" title="ETA poltico-militar" nonfiltered="739" processed="737" dbindex="105761">
ETA poltico-militar, ETA (pm) o ETA pm fou una organitzaci independentista del Pas Basc (Espanya) que utilitzava el terrorisme com a forma d'actuaci poltica. Va ser una escissi de l'organitzaci terrorista ETA que apostava per la complementaci de les via poltica amb l's de l'acci militar. 
Histria. 
A l'assemblea d'ETA d'agost de 1973, realitzada a Hasparren, es va produir l'enfrontament dels dos corrents que venien convivint en el si de l'organitzaci, els militaristes i els obreristes. Davant l'actitud dels militaristes d'atemptar contra Luis Carrero Blanco al desembre de 1973, atemptat que no va ser consultat ni consensuat amb els obreristes, aquests abandonen l'organitzaci formant el Partit Revolucionari dels Treballadors Bascos (PRTV). Desprs de l'atemptat del carrer Correu se celebra una segona assemblea en la qual sorgeix l'enfrontament de qui volien seguir la via dels atemptats terroristes, donant prioritat a l'aparell militar, contra qui defensen que la supremacia de l'activitat ha de ser duta per camins poltics. D'aquesta forma sorgeixen els militars (milis, essencialment provinents del Front Militar) i els poltic-militars (polimilis, procedents del Front Obrer i dirigits per Pertur).

Aquesta ltima fracci prendria el nom d'ETA poltic-militar. L'organitzaci ETA pm entra en la transici donant suport la creaci d'un partit esquerr independentista, Euskal Iraultzarako Alderdia, Partit per a la Revoluci Basca, EIA) per a presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1977. Desprs de l'acceptaci de l'amnistia, abandona la lluita armada i s'integra en el partit Euskadiko Ezkerra (EE), que en aquell temps acabaria fusionant-se amb el Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE) formant l'actual Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Eskerra. 

L'aband de la lluita armada es va decidir en la VII Assemblea que no va tenir un acolliment generalitzat, car molts dels seus militants van abandonar l'organitzaci i es van integrar en ETA militar que va passar a ser coneguda simplement com ETA. Alguns dirigents d'ETA procedien d'aquesta organitzaci, com Antxon o Pakito, i es deu a persones d'aquesta procedncia tamb l'Alternativa KAS. Entre els que van seguir la via poltica es trobava Mario Onaindia que fou un rellevant membre del PSE-EE. 
 Vegeu tamb . 
Pertur ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269276" title="Hazparne" nonfiltered="740" processed="738" dbindex="105762">


Hazparne (en francs Hasparren) s una localitat i comuna francesa situada en el departament dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitania i el territori histric vascofrancs de Lapurdi. Altres noms de la comuna han estat Ahezbarrene en 1247, Ayzparrena de Labort en 1264, i Ahezparren en 1265. Recorreguda pel riu Ardanabia, limita al nord amb Briscous i Urt, amb Cambo-les-Bains, Halsou, Jatxou i Mouguerre a l'oest, Macaye, Mendionde i Bonloc al sud i amb Ayherre i La Bastide-Clairence a l'est. 

A Hasparren es conserva una estela datada a la fi del segle III celebrant la creaci de la provncia romana de Novempopulania pel magister Verus d'acord amb la reforma diocleciana, separant-se de la resta de les Glias: 

Flamen item du(u)muir quaestor pagiq. magister;
Verus ad Augustum legato munere functus;
pro novem optinuit populis seiungere Gallos;
Urbe redux genio pagi hanc dedicat aram.;

Durant l'edat mitjana, Ahaizparrena, protegida pels castells de Zalduzahar (1125) i de Zalduberri (1310) era una etapa de la ruta del Cam francs de Santiago de Compostella. La localitat es va especialitzar primer en la indstria del cuir, esdevenint centre de producci de calat fins als anys 1970 per a convertir-se ms tard en destinaci turstica de la regi. 

 Evoluci demogrfica .



Hasparren alberga les restes mortals del poeta Francis Jammes (1868-1938) a qui s'hi dedica un museu.


Enllaos externs.
Web oficial de la localidad;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269282" title="Jos Mara Palacios Moraza" nonfiltered="741" processed="739" dbindex="105763">
Jos Mara Palacios Moraza (Vitria, 2 de setembre de 1935 - 21 d'abril de 2002), ms conegut en el mn de la pilota basca com a Ogeta, va ser un pilotari a m.

Com a homenatge a la seua trajectria, el 1979 es va inaugurar el Front Ogueta a la capital alabesa.

 Palmars .
 Sub-campi del Quatre i Mig: 1954;
 Campi del Manomanista: 1958 i 1959.
 Sub-campi del Manomanista: 1960.
 Sub-campi per parelles: 1962.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269287" title="Miguel Soroa Goitia" nonfiltered="742" processed="740" dbindex="105764">
Miguel Soroa Goitia, (Elduain (Guipscoa), 11 de gener de 1926 - Tolosa (Guipscoa), 11 de febrer de 2008), ms conegut en el mn de la pilota basca com a Soroa II, va ser un pilotari a m.

 Palmars .
 Campi del Manomanista: 1954;
 Sub-campi del Manomanista: 1955;
 Campi del Quatre i Mig: 1954;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269292" title="Articulat" nonfiltered="743" processed="741" dbindex="105765">
Els articulats (Articulata) sn un grup taxonmic clssic de rang superior que agrupa els flums Annelida i Arthropoda. Va ser proposat per Cuvier (1812) i va ser acceptat sense problemes durant gaireb 200 anys. Les anlisis cladstiques modernes han arribat, no obstant aix, a conclusions contradictries. Alguns, com Nielsen et. al, han corroborat l'existncia del clade Articulata; de manera esquemtica:



Per cada vegada ms estudis, tant morfolgics (Eernise et al), com moleculars (Giribet & Ribera) i de dades combinades (Zrzav et al) estan arribant a la conclusi que anllids i artrpodes no estan directament relacionats. La presncia de metameritzaci en anllids i artrpodes hauria de considerar-se, doncs, com una convergncia evolutiva. Per contra, aquests estudis proposen el clade Ecdysozoa en el qual els artrpodes mostren estretes relacions filogentiques amb grups pseudocelomats, com els nematodes, nematomorfs, priaplids i quinorrincs, per la presncia compartida d'una cutcula quitinosa i un procs de muda (ecdisis) de la mateixa. Els anllids estarien emparentats amb grups que, com ells, tamb possexen larves trocoforianas (clade Trochozoa), com els molluscs, sipunclids, pogonfors, equirids i entoproctes. De forma esquemtica, la hiptesi alternativa als Articulata seria:



 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269300" title="Mario Onainda Natxiondo" nonfiltered="744" processed="742" dbindex="105766">
Mario Onainda Natxiondo (*Bilbao, 1948 -  Vitoria, 31 d'agost de 2003) va ser un poltic basc i novellista en euskera, membre d'ETA en els anys seixanta, desprs de la seva escisi de ETA poltico-militar, ms tard dirigent d'Euskadiko Ezkerra i finalment parlamentari basc pel Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra, federaci basca del PSOE. 

Quan en la V Assemblea d'ETA, celebrada el 1966, l'organitzaci s'escindeix en dues, ETA Berri (Nova ETA) i ETA Zaharra (Vella ETA), Mario Onaindia roman, amb la majoria de la militncia, en aquesta ltima. No obstant aix, t certes simpaties pel corrent obrerista que dna lloc a ETA Berri i participar en alguns frums de debat i trobades organitzades per aquesta organitzaci, el cap visible de la qual era Patxi Iturrioz, amb qui compartir trajectria poltica anys ms tard. Va ser processat en el procs de Burgos (1970) i condemnat a mort, per la impressionant mobilitzaci popular a Euskadi i en tota Espanya, van obligar al dictador a commutar la pena de mort per la de cadena perptua. En 1973 se celebra en Baiona (Pas Basc Francs) la segona VI Assemblea d'ETA (la primera, celebrada en 1970, s considerada nulla per haver estat convocada per un sector de l'organitzaci que finalment se'n va escindir).  

Aquesta assemblea es va realitzar en dues parts, en la segona de les quals ressorgeix l'antiga discrepncia entre els quals advoquen per la prioritat absoluta de l'activitat armada i qui desitgen la seva supeditacin a les lluites poltiques: sn els "militars" (milis) i els "poltic-militars" (poli-milis), que s'escindiran en dues organitzacions: ETA militar (ETAm o ETA(m)) i ETA poltico-militar (ETApm o ETA(pm)). Mario Onaindia s'enquadra en aquesta ltima, majoritria. Durant principis dels anys vuitanta ETA(p-m) decideix deposar les armes i utilitzar exclusivament vies poltiques. Abans Onaindia participa en la creaci d'Euskal Iraultzarako Alderdia (Partit per a la Revoluci Basca, EIA), del que s nomenat secretari general. Aquesta organitzaci, al costat del Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d'Euskadi, EMK, hereu d'ETA Berri) i altres sectors de l'esquerra nacionalista basca no lligada a ETA, crea una nova formaci anomenada Euskadiko Ezkerra (Esquerra d'Euskadi, EE), de la qual Onaindia s secretari general. En els debats interns que viu la nova organitzaci en els seus inicis sobre l'oportunitat de fer pbliques les discrepncies amb els mtodes d'ETA, Onaindia es destaca com un dels majors defensors de la condemna pblica del terrorisme. Onaindia va ser membre del Parlament Basc entre 1980 i 1990 (per Euskadiko Ezkerra) i senador per Guipscoa el 1993. Aquest any EE s'integra en el Partit Socialista d'Euskadi, creant-se aix el PSE-EE pel qual Onaindia va ser diputat per Guipscoa en 1996, cinquena i sisena legislatures, i president del PSE-EE d'laba fins a la seva mort. 

Al maig de 2003, va rebre el III Premi Jos Luis Lpez de Lacalle per les seves publicacions en defensa de la llibertat i contra el terrorisme. Estava en possessi de l'Ordre del Mrit Constitucional. Va morir el 31 d'agost de 2003 als 55 anys d'edat en l'hospital vitori de Txagorritxu per un cncer intestinal diagnosticat tres anys abans.
 Obres .
 El precio de la libertad (2001) memries,
 Gau ipuiak (1983);
 Grand Placen aurkituko gara (1983);
Gilen Garateako batxilerra (1984);
 Del Rincon-en motorra (1985);
 Olagarroa (1987);
 Gela debekatua (1988) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269301" title="Lucrcia (Joan Ramis)" nonfiltered="745" processed="743" dbindex="105767">

Lucrcia s una obra de teatre del neoclassicisme catal, de carcter trgic escrita l'any 1769 per l'autor menorqu Joan Ramis i Ramis quan tenia vint-i-tres anys.

L'any 509 aC, Roma estava sota el jou d'un rei estranger: el tir Tarquini el superb, que havia abolit la constituci i que abusava del poble. El fill del tir  viola Lucrcia, esposa del general Col.lat i ella se sucida; Brutus, trib i company de Col.lat jura venjana davant el cadver de Lucrcia: els etruscs sn expulsats i s'instaura la Repblica.
 
L'estructura de l'obra, en cinc actes, amb el plantejament de l'acci al primer, el nus al tercer i el desenlla al cinqu, s clarament dintre la tradici raciniana. La forma mtrica -apariats alexandrisns- ho s tamb. El tema, tret de la histria de Roma, s igualment il.lustratiu de la fidelitat amb qu Joan Ramis aplica les tcniques neoclssiques.

Tant per l'estructura com pel ritme dels versos i la matisaci psicolgica dels personatges, s una obra d'una extraordinria perfecci. A ms de presentar el drama de l'honor conjugal, la tragdia s una ardida defensa de la llibertat i un atac a la tirania. L'acci comena en el setge d'Ardea, on lluiten Col.latinus, marit de Lucrcia, i Sextus Tarquinus, fill de Tarqu el Superb, rei de Roma amb les tropes romanes contra els assetjats. Al vespre, Tarquinus explica a Lucrcia el comportament heroic del seu marit i li explica, a ms, que ha estat a punt d'sser vctima d'una traci. Arriba tamb Col.latinus i el primer acte es clou amb un soliloqui de Brutus contra la tirania.
  
El segon acte s'inicia amb el dileg entre Tarquinus i els seu confident Mnlius. Aquell li explica la passi que ha nascut a la seva nima. Com que han de partir tots cap a Ardea, Col.latinus s'acomiada de Lucrcia.  
Al tercer acte Tarquinus decideix restar, tot i que Mnlius s'esfora a dissuadir-lo, i declara el seu amor a Lucrcia, adolorida per l'absncia del marit. Tarquinus li proposa el divorci, per ella li respon: i us vener com a fill del rei que el cel m'ha dat, / per jo vener ms la mia lleialtat.

La tensi dramtica es mant el quart acte en el dilema que Tarquinus planteja a Lucrcia: Tarquinus: En fin, aquesta on l'hora / on deveu decidir, deveu determinar, / si vs voleu morir, si vs voleu regnar. Lucrcia: Siau amb mi furis, siau amb mi cruel, / sempre ser constant, sempre ser feel. Tarquinus est decidit a violar-la, tot i que Mnlius li adverteix que aix acabar de posar el poble contra ell.
 
El darrer acte s'obre amb la lamentaci de Lucrcia, deshonrada, en la qual, a la vegada, ataca el tir: Tot indica, trador, la vostra perdici; / ja es cansa de sofrir la nostra naci. / Jo lo veig ja venir el dia que els romans / trauran indignament de Roma sos tirans. I, en un dileg amb Jnia, la seva confident, manifesta que, per a ella, no hi ha altre cam que la mort. Arribat Col.latinus, ella li ho explica: Aquell trador / ha violat ton llit i m'ha robat l'honor i en presncia d'ell, de Brutus i d'altres cavallers es clava un punyal. Col.latinus pren a tots jurament de venjana contra els tirans damunt el punyal amb qu s'ha sucidat Lucrcia.
 
La Lucrcia cont ja des del primer acte un element temtic significatiu, que el lliga d'una banda als corrents europeus i de l'altra al dinamisme de la societat en qu Ramis vivia: la defensa de la llibertat, l'atac contra la tirania.  Aix, Brutus, en el monleg que clou el primer acte, pea d'una alta qualitat literria i humana diu: Brutus descansar quan ell se veu esclau? / Quan mir ple de dolor la trista ptria mia / de Tarquino i sos fills sofrir la tirania? / No, no! Morir primer que soportar tal sort: / vida sens llibertat no s vida, s que s mort. L'amor a la llibertat, que impulsava la burgesia progressiva europea del segle XVIII enfront les estructures aristocrtiques, encaixava perfectament amb el mn dinmic i expansiu de Menorca vers el comen del darrer ter de la centria la defensa de la llibertat confereix a la tragdia un inters actual.

Brutus, que t un paper curt, s la revoluci: "vida sens llibertat no s vida, s que s mort". "El regne dels tirans no sempre durar: / la fora l'ha format, ella el destruir] I aix s'uniran tots els romans contra el tir, justificant la venjana per mitj del b com. Per a ms, l'acci transcendir el temps: "Aix lo deveu fer si desitjau servir / d'exemple, de model als segles a venir". La mort del tir tindr aleshores una triple justificaci: venjana personal, alliberament de Roma, exemple per a la humanitat.
 
Finalment, Lucrcia s una obra d'una estimable qualitat literria, poc abundant en el nostre Set-cents. Ja els primers versos tenen perfecci formal i majestat. Per tamb ja des del primer acte els personatges adquireixen profunditat i matisaci." 
"Joan Ramis intenta convertir aquesta llengua culta administrativa en una llengua literria. El seu esfor per evitar els dialectalismes, substitueix de vegades formes genunes -aquest, aix, id / doncs- per castellanismes -este, esto, pues. 


Bibliografia.

 Prleg Joan Ramis. Lucrcia. Carbonell, Jordi.  Barcelona, Edicions 62, 1968.
 Joan Ramis. Comas, Antoni.  Histria de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, 1964. ;
 Lucrcia i Rosaura o el ms constant amor dins Teatre barroc i neoclssic. Francesc Fontanella i Joan Ramis, a cura de Maria Merc Mir i Jordi Carbonell, prleg de Giuseppe Grilli. Edicions 62 i La Caixa, MOLC 90.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269303" title="Arminda (Joan Ramis)" nonfiltered="746" processed="744" dbindex="105768">
Arminda s una obra de teatre del neoclassicisme catal, de carcter trgic escrita l'any 1775 per l'autor menorqu Joan Ramis i Ramis.

En la forma l'obra s plenament neoclssica, per en el contingut s la ms apartada del tema neoclssic. Es planteja un conflicte amors: Ramon estima Arminda i el comte Berenguer vol que es casi amb Rosaura, infanta de Castella. Legalment es justifica l'oposici de Berenguer al matrimoni: la diferncia de classe l'impedeix. Ramon se subleva i s condemnat a mort.

La situaci no t sortida i aleshores es produir el fet miraculs que permetr resoldre la histria: un tema tradicional, folklric, el reconeixement d'un fill perdut per mitj d'unes joies i unes robes, permet la soluci i Arminda finalment, acceptar l'amor de Ramon, ja que s'acompliran les condicions.


Bibliografia.

 Joan Ramis. Comas, Antoni.  Histria de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, 1964. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269308" title="Patxi Iturrioz" nonfiltered="747" processed="745" dbindex="105769">
Patxi Iturrioz Herrero (Sant Sebasti, 1937 - 2002) fou un poltic basc. Dirigent de ETA en la primera meitat de la dcada de 1960, va impulsar en 1965 la primera escisi d'aquesta organitzaci, de carcter obrerista i titllada d' "espanyolista" pel sector oficial. Al costat d'altres dissidents d'ETA, va ser un dels fundadors d'EMK primer i del Moviment Comunista desprs, ambdues en l'mbit de l'extrema esquerra. Va continuar dedicant-se a l'activitat poltica, arribant a ser diputat en el Congrs en els primers anys de la Transici espanyola. En 1990 va ingressar en el Partit Socialista d'Euskadi. 

Els inicis d'ETA. 
En la seva joventut va formar part d'EGI, l'organitzaci illegal juvenil del Partit Nacionalista Basc en l'exili que era l'nica organitzaci poltica nacionalista que va perdurar en la dictadura. Posteriorment va ingressar en ETA constituint-se l'organitzaci per una junta directiva collegiada formada en 1959 per Eneko Irigaray, Lpez Dorronsoro, Jos Luis lvarez Emparantza "Txillardegi", Jos Mara Benito del Valle, J. Manuel Agirre, Julen de Madariaga Aguirre i el propi Patxi Iturrioz. 

Davant les detencions de bastants membres de l'organitzaci per realitzar pintades nacionalistes, va ser nomenat responsable de la "branca poltica". Aquesta concentrava la majoria de les atribucions que fins a llavors havien pertangut a l'Executiu, els membres del qual es trobaven en l'exili. L'Oficina Poltica, autntica direcci d'ETA en l'interior, va tenir la seva seu a Sant Sebasti. En 1963 Iturrioz fou detingut i el 1964 s'exilia a Blgica on coincidiria amb altres dirigents de l'organitzaci desprs de ser prohibida la seva estada en territori francs.

La ideologia obrerista. 
En la segona meitat de la dcada dels seixanta, sorgeix amb fora un corrent influenciat pel maoisme, representada a Espanya pels "Felipes" (partidaris dels FLP -"Front d'Alliberament Popular"-) i en les provncies basc navarreses per Euskadiko Sozialisten Batasuna. (ESBA). Aquesta nova lnia de pensament sacseja l'ambient de la clandestinitat espanyola. Iturrioz es va destacar com a principal representant d'aquesta tendncia en ETA i supeditava l'ideari nacionalista a la participaci en les lluites obreres que en aquells anys sacsejaven a tota Espanya i que tenien especial virulncia en el molt industrialitzat Pas Basc.

Els "obreristes" consideraven a la classe obrera com principal motor de lluita contra la dictadura, el que no deixava de crear frecs amb els sectors ms nacionalistes, car ni tan sols diferenciava entre bascos i espanyols el que xocava amb l'altre corrent nacionalista radical que veia als espanyols com a enemics de la naci basca. L'Oficina Poltica encapalada per Iturrioz va buscar aliances amb Comissions Obreres i altres forces socials i poltiques clandestines no nacionalistes, mentre rebutjava la unitat basquista amb sectors del nacionalisme vinculats a la burgesia. Aquestes idees, era massa revolucionries en una organitzaci que era principalment nacionalista a pesar d'haver incorporat elements ideolgics d'esquerra i van provocar una forta reacci per part dels altres sectors.

Txillardegi, representant del corrent ms basquista, tamb exiliat a Blgica, va denunciar que ETA estava deixant de ser una organitzaci patritica per a convertir-se en una organitzaci comunista clssica. ETA estava dividida ideolgicament i es va iniciar llavors un moviment intern l'objectiu del qual s desbancar als "obreristas". En vespres de la celebraci de la V Assemblea d'ETA hom va comunicar Patxi Iturrioz la decisi d'expulsar-lo, proposta que va ser realitzada per l'Executiu i va ser ratificada en la primera sessi de l'assemblea, el 7 de desembre de 1966. Els obreristes, en vista de qu l'assemblea denegava la petici de defensa d'Iturrioz, van decidir no participar-hi. La resta de la militncia s'hi va mantenir, va nomenar un nou Comite Executiu i va decidir convocar-se a una segona part de l'assemblea, que es va celebrar al mar de 1967 a Getaria (Guipscoa).

ETA Berri (1967). 
Patxi Iturrioz i la minoria obrerista, aliens ja a aquesta segona part de l'assemblea, van adoptar el nom d'ETA Berri (Nova ETA), pel que la resta de l'organitzaci va passar a ser coneguda com ETA Zaharra (Vella ETA). ETA Berri va aprofundir en la lnia obrerista, participant en Comissions Obreres, denunciant els aspectes que consideraven ms reaccionaris i xovinistes del nacionalisme basc i allunyant-se definitivament del mn del PNB, al que pertanyien molts dels empresaris bascos. A l'agost de 1968 ETA Berri va anunciar el canvi del seu nom pel de Komunistak (Els Comunistes), amb la qual cosa ETA Zaharra va tornar a ser simplement ETA. A causa de l'escisi d'ETA Berri, els obreristes, anomenats espanyolistes o felipes van ser objecte d'un boicot personal i poltic per part no noms de l'entorn d'ETA. Patxi Iturrioz i Eugenio del Ro, un altre obrerista significat i tamb membre de l'Oficina Poltica, foren fins i tot sentenciats formalment a mort per la cpula d'ETA en una reuni celebrada a Tolosa (Guipscoa), sentencia que no va arribar a complir-se.

Militncia comunista i socialista. 
A principis dels anys 70 ETA Berri es va denominar Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista de Euskadi) (EMK), el qual, fusionant-se amb petits grups comunistes de tota Espanya va formar el partit federal Moviment Comunista (MC). Entre 1968 i 1977 Iturrioz va viure exiliat a Alemanya. AL seu retorn, va participar en la formaci d'Euskadiko Ezkerra, partit poltic creat per organitzacions i persones escindides d'ETA, en particular  EMK i ETA poltico-militar. Va ser segon en la llista d'aquesta formaci en les eleccions generals espanyoles de 1977 i diputat en el parlament espanyol (integrat en el grup mixt del congrs) durant uns pocs mesos, al dimitir del seu esc el cap de llista i nic diputat de EE Francisco Letamendia, alies Ortzi. 

Patxi Iturrioz va ser durant anys el cap visible de l'EMK i, per tant, un dels personatges ms rellevants del MC, fins que EMK es va independitzar d'aquesta organitzaci federal que havia contribut a formar, en 1983. En 1990 Patxi Iturrioz va ingressar en el Partit Socialista d'Euskadi, federaci basca del Partit Socialista Obrer Espanyol. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269311" title="Flix Barbe" nonfiltered="748" processed="746" dbindex="105770">
Flix Barbe s un jugador francs de rugbi a 15, nascut el 16 de febrer de 1885 a Perpiny i mort el 14 de juny de 1981, d'1 m 71 per a 69 kg, havent jugat al lloc de centre a l'USAP.

Va ser el primer capit d'un equip perpinyanenc a guanyar el campionat de Frana. Practicava el negoci vitcola.

Palmars.
Campi de Frana el 1914 (USAP);
Campi de Frana de 2a srie el 1911 (ASP, primer nom del club);
Campi del Rossell el 1914;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269312" title="Peix sol" nonfiltered="749" processed="747" dbindex="105771">

El peix sol (Lepomis gibbosus) prov de Nord-Amrica, on habita cursos d'aigua lents i amb vegetaci abundant. Va sser introdut als Pasos Catalans a principis del segle XX (a Banyoles) i avui hi presenta una distribuci molt discontnua.

Descripci.

s molt caracterstic el seu cos alt, comprimit lateralment, amb una taca negra a l'opercle, i una sola aleta dorsal.

Alimentaci.

Depredador molt vora, la seua agressivitat ha arraconat, i gaireb extingit, el barb cua-roig (Barbus haasi); tamb depreda les larves d'amfibis, com el ttil (Alytes obstetricans) i la granota verda (Rana perezi).

Hom l'ha acusat de devorador d'alevins, cosa improbable, ja que s un gran devorador d'invertebrats. 

Distribuci.

S'ha ests molt en el decurs dels darrers anys, car abans estava restringit a l'estany de les Vilaredes (Argenola). 

Havia estat llanat al Llobregat, en la dcada dels seixanta del segle XX, on no va prosperar, probablement a causa de les fortes revingudes. 

Actualment ha estat citat en diferents localitats, com ara Sria, Navarcles, Sant Joan de Vilatorrada, la part baixa de la Riera de Merls (des de l'any 1992 hi constitueix una poblaci densa, sobretot als gorgs i canals laterals de la riera, per tamb en unes quantes basses), Gavarresa, Prats de Lluans, Castellbell, riu Calders, riera de Sant Esteve i Graugs. Es captura freqentment a Sant Pon i a la Baells. Tamb es troba al tram final del Segre i al Ter (per sota de Roda de Ter i des dels anys 1950-1960). 

Parallelament, s'ha localitzat des del 1993 en un petit embassament prop de Seva i a la riera de Sant Segimon (el Montseny). Posteriorment, en una bassa de Viladrau, a la desembocadura de la riera Major i al pant de Susqueda, localitat on ha proliferant molt rpidament (almenys des del 1995) i s un dels peixos ms abundants ja que hi predomina per damunt de la perca americana (Micropterus salmoides). 

Les introduccions sembla que han estat fetes sempre per iniciativa particular dels pescadors i la tendncia s que se'l vagi dispersant a molts d'altres punts.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 27.
 Rice, F. Philip: Panfishing. Stackpole Books, Nova York, 1984. ISBN 0-943822-25-4. ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest peix. ;
 Descripci del peix sol. ;
 Fotografies i informaci sobre aquesta espcie de peix. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269316" title="Euskadiko Sozialisten Batasuna" nonfiltered="750" processed="748" dbindex="105773">
Euskadiko Sozialisten Batasuna (ESBA) fou una organitzaci poltica fundada al Pas Basc com a secci basca del Frente de Liberacin Popular i equivalent al Front Obrer Catal. Va existir entre el 1959 i el 1969, i els seus principals dirigents foren l'advocat Jos Ramn Recalde i Luciano Rincn. El 1962 foren detinguts a Sant Sebasti els militants d'ESBA  Jos Ramn Recalde, la seva companya, Teresa Castells, ngel Uresberueta, l'escriptor Luis Martn Santos, Arqumedes Erauskin i Carlos Lpez, entre altres. EL 1965 tamb fou empresonat l'advocat de Recalde, Miguel Castells, per negar-se a pagar la multa que li imposaren per denunciar les tortures. 

El grup va desaparixer el 1969, degut a la repressi policial i a les fortes contradiccions internes que els faran dispersar-se entre organitzacions molt diferents. Alguns antics dirigents d ESBA van influir en la VI Assemblea d'ETA realitzada el 1970, en qu la majoria dels delegats van aprovar aproximar-se al marxisme revolucionari i abandonar les tesis nacionalistes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269317" title="Jos Ramn Recalde Dez" nonfiltered="751" processed="749" dbindex="105774">
Jos Ramn Recalde Dez (Sant Sebasti, 1932) s un advocat i poltic basc. Doctor en Dret per la Universitat del Pas Basc, va ser catedrtic i en l'actualitat s professor emrit de la Facultat de Cincies Empresarials de la Universitat de Deusto a Sant Sebasti. Advocat laboralista, va ser un dels fundadors de l'Euskadiko Sozialisten Batasuna (ESBA). Va ser detingut i condemnat en Consell de Guerra per pertinena a organitzacions illegals durant la dictadura franquista en diverses ocasions, complint un any de pres de 1962 a 1963. En aquest temps va ser sotms a tortura. 

Es va incorporar al PSE-PSOE i a UGT. Quan es va crear l'rgan preautonmic de Govern al Pas Basc, va ser nomenat Director de Drets Humans en la Conselleria d'Interior. Ms tard seria conseller d'Educaci, Universitats i Investigaci del Govern Basc de 1988 a 1991 i de Justcia de 1991 a 1994. El 14 de setembre de 2000 va sofrir un greu atemptat d'ETA a la porta del seu domicili, quan un terrorista li va disparar en el cap. 

Amb anterioritat havia sofert diversos atacs la llibreria Lagun que tenia la seva esposa a Sant Sebasti. Entre les seves obres destaca  Fe de vida (ISBN 84-8310-972-7) publicada el 2004 i per la que reb el  XVII Premi Comillas de biografia. Entre els seus assaigs intellectuals destaquen Integracin y lucha de clases en el neocapitalismo (1982), La construccin de las naciones (1982) i Crisis y descomposicin de la poltica (1995).

Enllaos externs.
Fitxa biogrfica a Terra;
Ressenya del Premi Primer de Maig d'UGT-Asturias;
Ressenya de l'atemptat d'ETA a Terra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269318" title="Barb roig" nonfiltered="752" processed="750" dbindex="105775">

El barb roig (Phoxinus phoxinus) s un peixet gregari de talla molt petita, propi de les aiges oxigenades i netes de la muntanya mitjana amb lleres de cdols i graves.
S'utilitza com a esquer i aliment per a les truites en algunes piscifactories.
Hbitat.
El barb roig ocupa principalment els gorgs i els trams encalmats amb un cert cabal circulant; a molts sectors de la riera Major i la riera de Merls, on competeix per l'espai i l'aliment amb els barbs autctons, ha acabat esdevenint el peix numricament ms abundant.
Alimentaci.
s especialment insectvor, devorant larves d'insectes i crustacis.
Distribuci.
s cada vegada ms com, pel fet de trobar-se en expansi. D'origen europeu, el barb roig procedeix d'una introducci molt recent, efectuada per pescadors poc temps abans del 1989, any que es van localitzar els primers exemplars a la riera Major. La seua propagaci ha estat molt rpida: va comenar poblant els trams mitjos i baixos de la riera Major i la capalera de la riera de Merls. Al moment actual s'estn per bona part de la riera de Merls, la conca de la Tordera i la majoria de la del riu Ter, on s present fins i tot en afluents menors, com les rieres de Sora i de Bal, per no arriba als sectors ms alts de les capaleres, com fan el barb de muntanya (Barbus meridionalis), el barb cua-roig i la truita comuna. 
Tamb s molt abundant en els rierols de muntanya com ara els torrents de la Cerdanya, al vessant del Cad. Tamb s freqent al Segre, a l'Alt Urgell. s abundant a les zones on s'embassa el riu i forma aiguamolls, on fcilment destaquen els enormes i densos bancs que forma. 
Referncies.
 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 25.
 Bros, V., Miralles, J. i Real, J.: La fauna del Valls Occidental. Sabadell, 1982. ;
Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 FishBase ;
 ITIS ;
 uBio ;
 Animal Diversity Web ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269320" title="Auzolan" nonfiltered="753" processed="751" dbindex="105777">
Auzolan (Treball venal en basc) fou un partit poltic creat a Euskal Herria el 26 de mar del 1983 format per la coalici de LKI, LAIA i Nueva Izquierda (escisi navarresa d'Euskadiko Ezkerra), i amb suport d'Euskadiko Mugimendu Comunista. A les eleccions al Parlament de Navarra de 1983 va obtenir 8.356 vots (3,46 %) i cap esc. A les eleccions al Parlament Basc de 1984 es present amb Iaki Prez Beotegi Wilson (laba), Iaki Albistur (Gipuzkoa) i Periko Ibarra (Bizkaia), per noms va obtenir 10.462 vots (0,98 %). El 30 de maig del 1986 es va dissoldre, per la secci navarresa es presentar a eleccions d'aleshores en com a Batzarre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269324" title="Fernand Vaquer" nonfiltered="754" processed="752" dbindex="105778">
Fernand Vaquer (anomenat El Mariscal) s un jugador francs de rugbi a 15, nascut el 22 de juny de 1889 a la Torre d'Elna i mort el 17 de setembre de 1979 a Tresserra, d'1,75 m d'alt i a 82 kg, havent ocupat el lloc de segon o de tercera Lnia Centra, a selecci nacional i a l'USAP.

Va formar part del primer equip de Frana a acabar segon d'un torneig de les cinc nacions, el 1921, sota el capitanat de Ren Crabos.

Va ser llavors igualment entrenador del seu club.

Un carrer de Perpiny porta actualment el seu nom, i igualment una tribuna de l'estadi de l'USAP, l'estadi Aim Giral.

Palmars.
3 seleccions en equip de Frana A, de 1921 a 1922;
Campi de Frana el 1921, per al segon ttol del club, sota el capitanat de Joseph Pascot;
Campi del Rossell el 1921;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269325" title="Mario Fernndez Pelaz" nonfiltered="755" processed="753" dbindex="105779">
Mario Fernndez Pelaz (Bilbao, 1943) s un advocat i poltic basc. Va ser vicelehendakari (vicepresident) del Govern basc en l'administraci Garaikoetxea entre 1982 i 1985. 

Mario Fernndez Pelaz va nixer en Bilbao el 4 de novembre de 1943. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Deusto en 1965. Des de 1966 exerceix la professi d'advocat. s tamb professor de Dret Mercantil en la Facultat d'Empresarials de la Universitat de Deusto. Mario Fernndez es va especialitzar en reestructuracions d'empreses en crisis, confecci de condicions de viabilitat, negociaci amb parts implicades i obtenci de crdits oficials. Afiliat al Partit Nacionalista Basc, el mar de 1980 va ser incls dintre del primer gabinet del Govern Basc desprs de la seva restauraci. Va ser escollit pel lehendakari Carlos Garaikoetxea per a dirigir la cartera de Treball. Aquesta conselleria va ser assumint algunes de les competncies que li havien estat tranferides per l'administraci central. 

El gener de 1982 Garaikoetxea va nomenar Fernndez Vicelehendakari para el desenvolupament autonmic, crrec que va seguir compaginant amb la conselleria de Treball. Aquest nomenament va convertir Fernndez en el nombre dos de l'executiu basc i en l'encarregat de negociar les transferncies de competncies amb el Govern Central. A les eleccions al Parlament Basc de 1984 fou escollit diputat pel PNB. Tamb continu en el seu crrec com a vicelehendakari al guanyar el seu partit poltic les eleccions i formar govern, sent confirmat en el seu crrec pel lehendakari Carlos Garaikoetxea. La segona legislatura es va caracteritzar per la greu crisi interna del PNB que va enfrontar al lehendakari Garaikoetxea amb Xabier Arzalluz, president del PNB i que va desembocar en l'escisi del PNB i en la creaci d'un nou partit al setembre de 1986, Eusko Alkartasuna, liderat per Garaikoetxea. Abans, Garaikoetxea havia estat cessat com a lehendakari el 27 de gener de 1985 i va ser substitut en el seu crrec per Jos Antonio Ardanza, fidel a la direcci del partit. 

En tota aquesta crisi Mario Fernndez va cessar tamb com vicelehendakari, encara que es va mantenir fidel al partit ja que fins que es va esgotar la legislatura va seguir sent parlamentari del PNB. Mario Fernndez va ser un dels poltics tocats per la crisi poltica del PNB, ja que encara que va seguir militant en aquest partit no va seguir exercint crrecs pblics o poltics ressenyables. Considerat un crtic dintre del PNB, el seu nom va aparixer publicat en l'any 2000 en una llista de possibles objectius d'ETA. Tamb ha fet aparicions pbliques defensant la legitimitat del Pla Ibarretxe. 

Per contra es va dedicar a l'empresa privada. Va arribar a detenir un alt crrec en el banc BBVA com Director Jurdic d'Assumptes Legals i membre del Comit de direcci. Desprs d'abandonar el BBVA va ingressar en 2002 com a soci del bufet d'advocats Ura y Menndez. A l'abril de 2002 es va veure embolicat en l'escndol dels comptes secrets del banc BBV que es va produir quan ell era un alt crrec del banc. Per aix la Fiscalia Anticorrupci va sollicitar la seva imputaci en el cas, per el jutge Baltasar Garzn no ho va considerar oport i no va ser finalment jutjat per aquests fets.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269328" title="Jos Antonio Aguiriano Fornis" nonfiltered="756" processed="754" dbindex="105780">
Jos Antonio Aguiriano Fornis (Vitria, 9 d'agost de 1932 - Vitria, 14 de maig de 1996) va ser un poltic basc, militant del Partit Socialista d'Euskadi-PSOE. Juntament amb el seu pare Fermn, va ser membre del redut grup de persones que van formar l'agrupaci socialista alabesa que es va reconstituir en 1953 de forma clandestina desprs de la Guerra Civil Espanyola. Militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i del sindicat  Uni General de Treballadors (UGT) des de 1951; era el membre ms jove de l'agrupaci socialista alabesa de l'poca, cosa que li va valer ser dirigent de les Joventuts Socialistes d'Euskadi entre 1953 i 1958. 

Durant aquests anys va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Saragossa. En 1958, quan es trobava en Brusselles realitzant un curs de formaci en la Confederaci Internacional de les Organitzacions Sindicals Lliures (CIOLS) van ser detinguts a Espanya Antonio Amat, mxim dirigent del PSOE d'laba i altres militants socialistes, el que va posar al descobert la seva militncia i li va impedir regressar a Espanya, a risc de ser empresonat. Llavors, amb 26 anys d'edat i la carrera acabada, la UGT el va nomenar enlla a la CIOLS, on romandria durant la segent dcada. Entre 1973 i 1977 es va traslladar a Ginebra com a director de l'oficina de la CIOLS en aquesta ciutat i com a representant permanent de la CIOLS davant l'ONU. El 1974 va ser nomenat a ms secretari dels Treballadors en la Organitzaci Internacional del Treball (OIT) i secretari del Grup dels Treballadors del Consell d'Administraci de l'OIT. Va romandre en aquests crrecs fins a 1978. Va participar en les conferncies anuals de l'O.I.T. i va tenir una labor important en el reconeixement internacional de les organitzacions sindicals espanyoles lliures com UGT, CC.OO., CNT, ELA-STV, etc.; aix com allant internacionalment els sindicats verticals franquistes. 

Durant aquests anys de la Transici va regressar a la seva Vitria natal durant els conflictes laborals que van sacsejar la ciutat com representant de la CIOLS. Desprs de la mort de Francisco Franco la direcci del PSOE li va demanar regressar a Espanya per a encapalar el partit socialista a laba. Va abandonar les seves responsabilitats internacionals i convertit en una dels principals caps visibles del PSOE alabs durant la Transici Espanyola, va encapalar les llistes d'aquest partit per laba en les Eleccions generals espanyoles de 1977 i en les Eleccions generals espanyoles de 1979. Va ser Diputat del Congrs en la Legislatura Constituent d'Espanya i en la I Legislatura d'Espanya entre 1977 i mar de 1980, quan va dimitir del seu crrec com Diputat, sent substitut per Carlos Solchaga. 

En aquests anys va compaginar la seva labor com diputat amb la Conselleria de Justcia del Consell General Basc (1978-1980), l'rgan preautonmic de la comunitat autnoma del Pas Basc. Va ser un dels 13 membres de la ponncia redactora de l'Estatut de Guernica. La dimissi de mar de 1980 va ser per a presentar-se en les primeres Eleccions Autonmiques Basques. Va ser escollit parlamentari basc i secretari de la Taula del primer parlament autnom basc. Al gener de 1982 va dimitir dels seus crrecs pblics i va tornar a Ginebra com a director del Departament d'Activitats per als Treballadors de l'Organitzaci Internacional del Treball, ja que va ocupar fins a 1991. 

L'abril de 1991 va ser nomenat delegat del Govern al Pas Basc, un difcil crrec de fort contingut poltic i policial, a causa de la situaci poltica basca. La labor d'Aguiriano va estar centrada en la lluita antiterrorista contra ETA; durant el seu mandat com delegat del govern al Pas Basc (1991-1996), l'organitzaci terrorista ETA va cometre prop de 40 assassinats al Pas Basc. Des d'aquest lloc va contribuir d'altra banda a millorar les relacions entre el Govern Central i el Govern Basc, sempre tibants per la situaci poltica al Pas Basc. Desprs de perdre les eleccions generals el PSOE al mar de 1996, Aguiriano es trobava ocupant el crrec de delegat del Govern en funcions a l'espera que el nou govern del PP designs un nou delagat, quan va morir el 14 de maig de 1996 en el seu despatx de Vitria vctima d'un atac cardac. Dos anys abans havia sofert ja altre atac cardac. 

Li va ser concedida a ttol pstum la Gran Creu de la Ordre del Mrit Civil. El seu germ Luis Alberto ha estat tamb una destacada figura del socialisme alabs, diputat (1986-2000) i senador (1977-1979/1982-1986).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269330" title="Segona divisi A espanyola 1978/79" nonfiltered="757" processed="755" dbindex="105781">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: AD Almera.
 Ascensos a Primera divisi: AD Almera, CD Mlaga i Betis.
 Descensos a Segona divisi: Celta de Vigo, Racing de Santander i Recreativo de Huelva.
 Ascensos a Segona divisi: CF Palencia, Llevant UD, Real Oviedo i Nstic de Tarragona.
 Descensos a Segona divisi B: Real Jan, Terrassa FC, Barakaldo CF i Racing de Ferrol.
 Mxim golejador:  Iriguibel (Osasuna).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269331" title="Ramn Juregui Atondo" nonfiltered="758" processed="756" dbindex="105782">

Ramn Juregui Atondo (Sant Sebasti, 1948) s un poltic basc i dirigent del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra i del Partit Socialista Obrer Espanyol. Enginyer Tcnic en Construcci de Maquinria. Llicenciat en Dret i Advocat. Secretari General del Partit Socialista d'Euskadi PSE-PSOE entre 1990 i 1993. En 1993, va ser escollit Secretari General del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra PSE-EE, partit sorgit de la fusi entre el PSE-EE i Euskadiko Ezkerra, formaci poltica socialista, basquista no nacionalista i federalista. 

A les eleccions al Parlament Basc de 1980 i 1984 fou escollit diputat per Guipscoa. Va ser candidat a Lehendakari pel PSE en 1986, eleccions en les quals va guanyar (19 escons enfront dels 17 del PNB, malgrat obtenir 20.000 vots menys). Per diversos motius, lligats principalment a l'encara recent escisi del PNB de EA i la constataci que en nombre de vots i sociolgicament era el nacionalista el partit majoritari, va cedir la lehendakaritza a Jos Antonio Ardanza (PNB). Va repetir a les eleccions al Parlament Basc de 1990 i ja pel PSE-EE en 1994, aconseguint en ambdues ocasionis ser la segona fora poltica. En 1986 va ser nomenat Vicelehendakari del Govern Basc en el gabinet de coalici entre el PSE-EE i el PNB. 

En 1996, va ser triat Diputat a Corts i nomenat Secretari de Poltica Institucional del Partit Socialista Obrer Espanyol. En 2002, desprs de la dimissi de Nicols Redondo Terreros, va ser nomenat President de la Comissi Gestora del PSE-EE, fins al nomenament de Patxi Lpez com nou Secretari General. En les eleccions generals espanyoles de 2004 va ser triat de nou diputat al Congrs per laba. s portaveu del PSOE en la Comissi Constitucional. 

Partidari d'un dileg i consens amb les forces poltiques nacionalistes democrtiques, igualment s partidari des de l'Estat de Dret del dileg amb l'entorn de ETA perqu abandonin la violncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269332" title="Segona divisi A espanyola 1977/78" nonfiltered="759" processed="757" dbindex="105783">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Zaragoza.
 Ascensos a Primera divisi: Real Zaragoza, Recreativo de Huelva i Celta de Vigo.
 Descensos a Segona divisi: Betis, Elx CF i Cdiz CF.
 Ascensos a Segona divisi: AD Almera, Real Madrid Castilla, Algeciras CF i Racing de Ferrol.
 Descensos a Segona divisi B: Real Oviedo, Crdoba CF, CD Tenerife i Calvo Sotelo.
 Mxim golejador: Castro (Deportivo de La Corua).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269333" title="Jos Mara Benegas Haddad" nonfiltered="760" processed="758" dbindex="105784">
Jos Mara Benegas Haddad, ms conegut com a Txiki Benegas  (Caracas, 25 de juliol de 1948) s un poltic i advocat basc. Membre del Partit Socialista d'Euskadi integrat en el Partit Socialista Obrer Espanyol. s fill del militant del PNB Jos Mara Benegas i pare de Pablo, guitarrista del grup de pop espanyol, La Oreja de Van Gogh.

Llicenciat en Dret, ha estat Diputat al Congrs ininterrompudament des de 1977, obtenint l'ltima vegada l'esc en 2004 per Biscaia. Ha estat membre de la Comissi Executiva Federal del PSOE com a secretari d'Organitzaci i com Vocal, sent clau la seva participaci en el Congrs de Suresnes per a l'elecci de Felipe Gonzlez com lder de l'organitzaci. Va ser important la seva aportaci en el debat del projecte de la Constituci de 1978 i de l'Estatut de Guernica de 1979. Va formar part dels membres que van negociar i van signar el Pacte d'Ajuria Enea el 12 de gener de 1988. 

Va ocupar el crrec de Conseller d'Interior en el Consell General del Pas Basc presidit per Ramn Rubial en 1978 i a les eleccions al Parlament Basc de 1980 fou escollit diputat per Guipscua. En l'any 2000 se li atribux haver realitzat una proposta al llavors Secretari General socialista Jos Luis Rodrguez Zapatero per a iniciar un procs de fi de la violncia al Pas Basc i que s el qual, amb la treva d'ETA de 2006, va seguir el President del Govern segons altre informe elaborat pel diputat del PP, Jaime Ignacio del Burgo

Ha publicat diverses obres, generalment assajos sobre el terrorisme de ETA i s habitual articulista en diferents diaris nacionals. De les seves obres destaquen: El principio de la esperanza yEuskadi: sn la paz nada es posible en 1984; La razn socialista, 1990, El socialismo de lo pequeo, 1995; Poemas del amor y de la dictadura i Una propuesta de paz, 2000, Diccionario de terrorismo, 2004 i Diario de una tregua, 2007.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269334" title="Cementiri de Dei" nonfiltered="761" processed="759" dbindex="105785">


El cementiri de Dei s un dels llocs ms visitat de la vila de Dei, Mallorca. Data de principis del segle XVII, i est situat just darrere l'Esglsia de Sant Joan Baptista, de cara a la mar i adalt de tot del Puig de Dei; la seva vista panramia sobre la costa i la vall deianenques s magnfica.

Caracteritzat per la integraci de la majoria de les tombes en el paisatge, sovint podem oblidar que ens trobam en un cementiri i perdre'ns entre les flors, les plantes aromtiques i els xiprers.

Aqu hi descansen generacions de deianencs annims mesclats amb els nombrosos artistes i intellectuals que han triat Dei per a ser-hi enterrats: 

Antoni Gelabert Massot (pintor). ;

Antoni Ribas Prats (pintor).

El poeta angls Robert Graves (en la seva lpida noms hi trobarem una senzilla inscripci que diu "Robert Graves, poeta. 1895-1985").

Norman Yanikun (pintor).

Ulrich Leman (pintor).

Joan Mas i Bauz (escriptor).

etc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269336" title="Raixe Venete" nonfiltered="762" processed="760" dbindex="105786">

Raixe Venete s el nom d'un diari en llengua vneta i el nom d'una important associaci cultural venetista, que coordina tots els grups i associacions presents al territori vnet que defensen la cultura d'aquesta terra. Raixe Venete organitza cada any la Festa dei Veneti a Cittadella (on venetistes de totes les ideologies poltiques, associacions, i normals ciutadans es reuneixen). Mitjanant pressions culturals so licita els politics vnets de tots els partits a defensar la identitat particular de una regi del estat itali que des de fa sempre es caracteritza per la seva peculiaritat identitria.

Del diari publicat se'n envien moltes cpies a Amrica, Europa i Austrlia, on molts vnets han emigrat desprs de la unitat d'Itlia.

Enllaos externs.
Presentaci en catal;
Raixe Venete a Uruguay;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269337" title="Ricardo Garca Damborenea" nonfiltered="763" processed="761" dbindex="105787">
Ricardo Garca Damborenea (Madrid, 1940) s un metge i poltic basc. Va estudiar a Bilbao amb Txabi Etxebarrieta, qui posteriorment s'uniria a ETA. Especialista en urologia, va ser cap del servei de nefrologia de l'Hospital de Cruces (Barakaldo); encara que s ms conegut per la seva activitat poltica i, sobretot, per la seva implicaci en els GAL.

Trajectria poltica. 
Dintre del Partit Socialista d'Euskadi (PSE, federaci del Partit Socialista Obrer Espanyol), fou elegit diputat a les eleccions al Parlament Basc de 1980, i va liderar des del seu crrec de secretari general de Biscaia un corrent crtic contra el Partit Nacionalista Basc. Aix li va dur a durs enfrontaments dialctics amb els lders del partit, principalment amb el seu president, Xabier Arzalluz, que li van portar serioses enemistats, per tamb les simpaties d'mplies capes de poblaci espanyola, que consideraven que aquestes eren les coses que calia dir. Enfrontat amb el corrent ms procliu a arribar a pactes amb el PNB, encapalada per Ramn Juregui, desprs d'unes tibants reeleccions que es va imposar el sector partidari d'arribar a acords, va ser rellevat del crrec. Aix, es va arribar al govern de coalici en el qual Ramn Juregui va ser nomenat vicelehendakari del govern presidit pel peneuvista Jos Antonio Ardanza.

La guerra bruta i l'aband de la poltica. 
Algun temps desprs va ser processat en el judici pels crims dels Grups Antiterroristes d'Alliberament, desprs de l'escndol de la "guerra bruta" contra ETA, ingressant a la pres preventiva el 17 de febrer de 1995. El 25 de maig de 1998 va ser condemnat pel segrest del ciutad francs Segundo Marey. Encara que inicialment (igual que la resta dels implicats) havia negat qualsevol relaci amb les accions del GAL, va acabar admetent els fets, afirmant que no es penedeix del que va fer, declarant que dintre del context que es va iniciar, la seva era l'nica forma de resposta possible. 

Van ser molt polmiques les seves afirmacions que Felipe Gonzlez, llavors president de govern, havia estat en tot moment al corrent dels fets. La seva collaboraci amb la justcia va fer que sorts aviat de la pres, abans que altres implicats en la trama dels GAL, com el general Enrique Rodrguez Galindo o el propi exministre Jos Barrionuevo. Posteriorment, va aparixer en un mting electoral a la plaa de toros de Saragossa al costat de Jos Mara Aznar, llavors candidat a la presidncia d'Espanya pel Partit Popular, el que el va fer creditor de serioses crtiques en sectors de l'esquerra. En l'actualitat no se li coneix cap activitat poltica.

s de ra. 
En l'any 2000, ja retirat de la poltica, Garca Damborenea va sorprendre amb la publicaci d'un assaig divulgatiu sobre l'art del raonament lgic en una petita editorial, i que incloa un detallat diccionari de fallcies lgiques L'obra, titulada Uso de razn i dividida en tres parts, examina amb rigor, senzillesa i profusi de cites, els principals conceptes que intervenen en els raonaments quotidians, aix com els errors lgics que se sol incrrer o els recursos que se solen emprar en el paralogisme i fallcia. L'obra va ser publicada completa online i ha seguit actualitzant-se.

Referncies. 


Enllaos externs.
Sentncia del judici dels GAL;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269340" title="Estaci de Via Jlia" nonfiltered="764" processed="762" dbindex="105788">







Via Jlia s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota la Via Jlia, al lmit dels barris del Verdum i de la Prosperitat al districte de Nou Barris de Barcelona.

L'estaci es va inaugurar el 1982 amb el nom de Roquetes. Anys ms tard al 1999 amb la prolongaci de la L4 fins a Trinitat Nova va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Via Jlia;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269341" title="Estaci de Llucmajor" nonfiltered="765" processed="763" dbindex="105789">







Llucmajor s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig del Verdum al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 1982.



 Accessos .

 Passeig del Verdum;
 Plaa dels Jardins d'Alfbia;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269342" title="Estaci de Guinard" nonfiltered="766" processed="764" dbindex="105790">







Guinard s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota la Ronda del Guinard al districte d'Horta-Guinard de Barcelona i es va inaugurar el 1974.




 Accessos .

 Carrer Sant Quint;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269343" title="Estaci d'Alfons X" nonfiltered="767" processed="765" dbindex="105791">

 





Alfons X s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota la Ronda del Guinard al districte d'Horta-Guinard de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1974 com a part de la Linia IV amb el nom de Alfonso X fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Plaa Alfons X el Savi;
Ronda del Guinard;
Carrer Lepant;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269344" title="Estaci de Joanic" nonfiltered="768" processed="766" dbindex="105792">







Joanic s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Pi i Margall al districte de Grcia de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1973 com a capalera del primer tram de la Linia IV entre Joanic i Jaume I, amb el nom de Joanich fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer Pi i Margall;
 Carrer Escorial;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269345" title="Estaci de Girona (Metro de Barcelona)" nonfiltered="769" processed="767" dbindex="105793">







Girona s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Consell de Cent al districte de Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1973.

L'estaci va entrar en servei el 1973 com a part del primer tram de la Linia IV entre Joanic i Jaume I, amb el nom de Gerona fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer Girona - Carrer Consell de Cent;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269346" title="Estaci de Girona" nonfiltered="770" processed="768" dbindex="105794">


 

















L'estaci de Girona s una estaci de la lnia Ca2 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'oest del centre histric de Girona a la comarca del Girons de la provncia de Girona. A ms de regionals, tamb efectuen parada tots els trens de Llarg Recorregut que circulen per l'estaci com Talgo, Trenhotel o l'Estrella Costa Brava.
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.

Histria.
Aquesta es va inaugurar-se l'any 1862 quan el tren va arribar des de Maanet. De tota manera, l'estaci actual es troba elevada en un viaducte i es va posar en servei l'any 1973. En els propers anys es preveu que torni a canviar la situaci i passi a ser soterrada, per on tamb hi passar la lnia d'alta velocitat. 

L'estaci actual.
L'estaci actual gironina disposa d'un ampli edifici de viatgers situat sota les vies, en el qual hi ha diversos serveis a ms d'establiments comercials. Disposa de diversos accessos, ja que l'estaci d'autobusos est situada just al costat. Per un nivell superior hi circulen els trens, al qual s'accedeix mitjanant escales, escales mecniques i ascensors. Aquest nivell disposa d'un total de sis vies, les dues generals, dues desviades d'apartador i dues vies mortes, cadascuna d'elles connectades cap a una direcci. Hi ha un total de tres andanes, parcialment cobertes per marquesines, i tamb un edifici a la dreta de les vies dedicat a circulaci i diversos serveis vinculats al ferrocarril. Girona tamb disposa d'estaci de mercaderies, situada situada a uns 3 km al sud de l'estaci de viatgers, la qual es preveu desmantellar quan arribi la lnia d'alta velocitat a la ciutat.

Serveis Ferroviaris.

Mitjana Distncia de Renfe.
L'estaci gironina t serveis de Mitjana Distncia que la uneixen amb Barcelona, Figueres i Portbou. De tots els serveis diaris noms 1 t com origen o destinaci Girona.

 Els Catalunya Exprs no efectuen parada ni a Fornells de la Selva ni a Riudellots sent la segent o anterior Caldes de Malavella;
 Els Catalunya Exprs no efectuen parada ni a Celr ni a Bordils-Jui sent la segent o anterior Fla;

 Renfe Llarga Distncia .
A l'estaci gironina destaca que la majoria de trens de Llarga Distncia que hi efectuen parada la uneixen amb ciutats estrangeres com: Perpiny, Montpeller, Pars, Ginebra, Zuric, Tor o Mil entre altres. En canvi noms hi ha un tren diari que la uneixi amb la capital d'Espanya.


 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Renfe Operadora;
Trens d'Alta Velocitat;
Lnia regional Ca2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269347" title="Estaci de Tarragona" nonfiltered="771" processed="769" dbindex="105795">


 











L'estaci de Tarragona est situada al costat del Port de Tarragona. Disposa de 7 vies que sn utilitzades per trens regionals i de llarg recorregut, a ms per la seva situaci t un gran trfic de mercaderies del port, disposa d'una estaci de mercaderies i varies vies per estacionar trens.

Els trens d'Alta Velocitat no circulen per aquesta estaci, sin que ho fan per l'Estaci del Camp de Tarragona, situada uns 10km de la ciutat de Tarragona.

L'estaci t un futur incert perqu els trens de llarg recorregut que vagin direcci Saragossa per la lnia d'alta velocitat Madrid-Barcelona passaran per l'estaci del Camp de Tarragona i perqu quan s'obri el corredor del Mediterrani entre Vandells i l'Estaci del Camp de Tarragona els trens pararan a la nova estaci Central de Tarragona situada entre Tarragona i Reus, al costat de l'Aeroport de Reus. El 24 d'abril de 2008 el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya acordaren un nou traat de la lnia de ferrocarrils al seu pas per Tarragona per traslladar-la al interior de la ciutat.

Serveis ferroviaris.
Mitjana Distncia de Renfe.

 Alguns regionals no efectuen parada a Altafulla-Tamarit sent la segent o anterior Torredembarra.

Llarga Distncia de Renfe.


 Vegeu tamb .
Estaci de Tarragona a Canal Cole TV;
Lnia Ca1;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Lnia Ca6;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269348" title="Iaki Pikabea Burunza" nonfiltered="772" processed="770" dbindex="105796">
Iaki Pikabea Burunza (Errenteria, 1947) s un ex-membre de l'organitzaci armada ETA i ex-parlamentari basc per la coalici abertzale Herri Batasuna a les eleccions al Parlament Basc de 1980 i 1984. 

El 19 de febrer de 1979 va ser detingut per la policia acusat de pertnyer a un comando d'ETA-militar. Quan estava a la pres preventiva a l'espera de judici va ser incls per la coalici abertzale Herri Batasuna en les seves planxes electorals cara a les primeres eleccions autonmiques que es van celebrar al Pas Basc. Va Ser escollit parlamentari basc per la provncia de Guipscoa. Va ser parlamentari entre 1980 i 1984 encara que mai va arribar a participar en cap sessi del Parlament. El juliol de 1981 va ser sentenciat a 33 anys de pres per ser membre d'ETA-militar i per haver participat en 1977 en l'assassinat del regidor iruns Julio Martnez Ezquerro. 

El 7 de juliol de 1985 va protagonitzar una sonada fugida de la pres de Martutene de Sant Sebasti juntament amb el tamb etarra i escriptor Joseba Sarrionaindia. Ambds van escapar amagats en un altaveu desprs d'un concert del cantant Imanol Larzabal a la pres. La fugida va inspirar la famosa can Sarri, Sarri del grup basc Kortatu. Pikabea es va reintegrar a ETA desprs de la seva fugida, per va ser detingut dos anys ms tard, a l'octubre de 1987 en una operaci policial en Frana contra la direcci militar d'ETA. Va ser extraditat a Espanya i va seguir complint la seva condemna. Al mar de 2000 va sortir de la pres en llibertat condicional. 

Pikabea es va reintegrar a la banda ETA desprs de la seva fuga, per va ser detingut dos anys ms tard, a l'Octubre de 1987 en una operaci policial a Frana contra la direcci militar d'ETA. Va ser extradit a Espanya i va seguir complint la seva condemna. 

El mar de l'any 2000 va sortir de la pres en llibertat condicional.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269349" title="Estaci de Jaume I" nonfiltered="773" processed="771" dbindex="105797">







Jaume I s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota la Via Laietana al districte de Ciutat Vella  de Barcelona. 

L'estaci va entrar en servei el 1926 com a part del ramal del Gran Metro de Barcelona i amb el nom de Jaime I. Fora anys ms tard, al 1972 va ser tancada per a integrar-la a la nova Lnia IV. Un any ms tard, al 1973 va ser reoberta com a part del primer tram de la lnia IV. Ms tard al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Plaa de l'ngel;
 Via Laietana - Carrer Argenteria;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269350" title="Estaci de Barceloneta" nonfiltered="774" processed="772" dbindex="105798">







Barceloneta s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota la Plaa de Pau Vila prop del barri de la Barceloneta al districte de Ciutat Vella de Barcelona i es va inaugurar el 1976.

L'estaci est situada a uns 500 metres de l'estaci de Frana sent-hi l'estaci de metro ms propera, per aix a Barceloneta hi ha transbord entre Renfe i Metro, per no hi cap passads subterrani que les comuniqui.



 Accessos .

 Plaa de Pau Vila;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Estaci de Frana;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269351" title="Estaci de Ciutadella - Vila Olmpica" nonfiltered="775" processed="773" dbindex="105799">




 

 



Ciutadella | Vila Olmpica s una estaci de la L4 i l'orgen del Tram T4 situada al districte de Sant Mart de Barcelona.

L'estaci del metro est sota una la platja de vies de lEstaci de Frana i es va inaugurar el 1977 com a part de la Lnia IV i amb el nom de Ribera. Uns anys ms tard amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va canviar pel nom de Ciutadella. L'ltim canvi de nom es va produir al 1992, pels Jocs Olmpics de Barcelona quan es va afegir Vila Olmpica.  Per ltim, el 14 de juliol de 2004 es va inaugurar la del Tram que es troba sobre el Carrer Wellington.



Accessos del metro.

Avinguda Icaria - Carrer de Ramon Trias Fargas;

Vegeu tamb.
Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269352" title="Estaci de Bogatell" nonfiltered="776" processed="774" dbindex="105800">







Bogatell s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Pujades al districte de Sant Mart de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1977 com a part de la Linia IV i amb el nom de Pedro IV fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer Pujades - Carrer Pere IV;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269353" title="Estaci de Llacuna" nonfiltered="777" processed="775" dbindex="105801">







Llacuna s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Pujades al districte de Sant Mart de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1977 com a part de la Linia IV i amb el nom de Luchana fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer Pujades - Carrer Ciutat de Granada;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269354" title="Estaci de Poblenou" nonfiltered="778" processed="776" dbindex="105802">







Poblenou s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Pujades al barri del Poblenou al districte de Sant Mart de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1977 com a part de la Linia IV i amb el nom de Pueblo Nuevo fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer Pujades - Carrer Bilbao;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269355" title="Estaci de Selva de Mar" nonfiltered="779" processed="777" dbindex="105803">



 

 



Selva de Mar s una estaci situada al barri de Diagonal Mar al districte de Sant Mart on enllacen la L4 del Metro de Barcelona i la lnia T4 del Trambess.

L'estaci del metro est sota el carrer Pujades i es va inaugurar el 1977 com a part del Lnia IV. Fora anys ms tard el 8 de maig de 2004 es va inaugurar la del Tram que es troba sobre l'Avinguda Diagonal.



Accessos del metro.

Carrer Pujades - Carrer Selva de Mar;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269356" title="Estaci del Maresme - Frum" nonfiltered="780" processed="778" dbindex="105804">


 

 

 



El Maresme | Frum s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona i El Maresme s una estaci de la lnia T4 del Trambess, ambdues estan situades molt prop entre si i formen un intercanviador al barri de Diagonal Mar al districte de Sant Mart.

L'estaci del metro de la L4 est sota el carrer Llull i es va inaugurar el 2003 com una nova estaci entre les estacions de Selva de Mar i Bess Mar, en un tram de tnel que existia des de 1982. Un any ms tard el 8 de maig de 2004 es va inaugurar la del Tram que es troba sobre l'Avinguda Diagonal.



Accessos del metro.

 Carrer Llull - Avinguda Diagonal;
 Carrer Llull - Rambla Prim;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269357" title="Estaci de Bess Mar" nonfiltered="781" processed="779" dbindex="105805">







Bess Mar s una estaci de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer d'Alfons el Magnnim al districte de Sant Mart de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1982 amb el nom de Mina. Per el 1985 amb la prolongaci de la L4 fins a Pep Ventura va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer d'Alfons el Magnnim;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269358" title="Estaci de Bess" nonfiltered="782" processed="780" dbindex="105806">

 

 

 



Bess s una estaci situada al barri del Bess al districte de Sant Mart de Barcelona on enllacen la L4 del Metro de Barcelona i la lnia T5 del Trambess.

L'estaci del metro est soterrada i es va inaugurar el 1982. Fora anys ms tard el 14 d'octubre de 2006 es va inaugurar la del Tram que es troba semisoterrada al costat mar de la Gran Via de les Corts Catalanes.



Accessos del metro.

 Gran Via de les Corts Catalanes;
;

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269359" title="Estaci de Trinitat Nova" nonfiltered="783" processed="781" dbindex="105807">












Trinitat Nova s una estaci i capalera de les lnies L3, L4 i L11 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Aiguablava entre els carrers de la Pedrosa i de la Fosca les andanes de la L4 i L11 i sota el Parc de la Trinitat Nova l'estaci de la L3 al districte de Nou Barris de Barcelona. s l'nica estaci del Metro de Barcelona on hi coincideixes les capaleres de tres lnies de metro.

L'estaci de la L4 del Metro de Barcelona es va inaugurar l'any 1999, amb l'obertura de la prolongaci des de Via Jlia (aleshores Roquetes). Quatre anys ms tard, al 2003 es va posar en servei la L11, que utilitza la mateixa andana que la L4. Per ltim el 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar l'estaci de la L3, quan es va prolongar des de Canyelles.

L'estaci de les lnies 4 i 11 disposa d'un vestbul a cada extrem. El primer d'ells t accs a peu pla des de Pedrosa i est situat a un nivell inferior al que estan les vies. Aquest vestbul t mquines de venda de bitllets, taquilla i les portes de control d'accs a l'andana. A l'altre extrem, amb accs des del carrer Aiguablava, hi ha un vestbul situat per sobre el nivell de les vies. Aix doncs, els trens circulen per un nivell intermig entre el vestbul d'un costat i de l'altre, nivell format per dues vies amb andana central. Els combois de la lnia L4 solen usar la via del costat mar ja que l'altra via est reservada per als trens de la Lnia 11. Aix doncs, Trinitat Nova s l'estaci d'enlla entre lnies de metro ms directe de Barcelona. L'enlla entre vestbuls i andanes es realitza mitjanant escales, escales mecniques i en el cas del vestbul de Pedrosa tamb mitjanant ascensor.

Al costat de l'estaci hi ha tallers de la lnia L4 i L11 de Trinitat Nova. De fet, es va aprofitar el tnel dels tallers per fer arribar el tren des de Via Jlia a Trinitat Nova.

Est previst que en un futur la L3 arribar a l'estaci de Trinitat Vella.



 Accessos .

 Carrer Pedrosa;
 Carrer Aiguablava (L4 i L11);
 Carrer Palams - Parc de la Trinitat Nova (L3);

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Lnia 11 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269360" title="Estaci de Maragall" nonfiltered="784" processed="782" dbindex="105808">









Maragall s una estaci de les lnies L4 i L5 del Metro de Barcelona situada sota la Ronda del Guinard l'estaci de la L4 i sota el Passeig de Maragall l'estaci de la L5 entre els districtes de Nou Barris, Horta-Guinard i Sant Andreu de Barcelona.

El 1959 es va inaugurar l'estaci de la L5 del Metro de Barcelona,  com a part del primer tram obert de la Lnia II entre Sagrera i Vilapicina. Uns anys ms tard al 1970 amb la prolongaci de la Lnia V entre Diagonal i Sagrera va passar a formar part de la Lnia V. Per ltim, al 1982 es va inaugurar l'estaci de la L4.



 Accessos .

 Carrer Ramon Alb;
 Avinguda Borb (L5);
 Ronda del Guinard (L4);

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269361" title="Estaci de Verdaguer" nonfiltered="785" processed="783" dbindex="105809">









Verdaguer s una estaci de les lnies L4 i L5 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de Sant Joan l'estaci de la L4 i sota el carrer de Provena l'estaci de la L5 al districte de l'Eixample de Barcelona.

El 1970 es va inaugurar l'estaci de la L5 del Metro de Barcelona, amb el nom de General Mola. Tres anys ms tard, al 1973 es va inaugurar l'estaci de la L4 com a part del primer tram de la lnia IV entre Joanic i Jaume I.

El 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Passeig de Sant Joan;
Carrer Bailn ;
Carrer Girona - Avinguda Diagonal (L5);

Vegeu tamb.

Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269364" title="Aiguada" nonfiltered="786" processed="784" dbindex="105812">
L'Aiguada s una tcnica de pintura molt semblant a l'aquarella. Es caracteritza per utilitzar una nica tonalitat en tota la imatge, generalment el negre, tot i que no s estrany emprar el spia, verd botella o blau mar.

Tradicionalment s'utilitzen colors d'aquarella, i com a variant, tinta xinesa, encara que aquesta resulta menys "dctil" (produeix salts o "tallats" en el to del degradat).





 Vegeu tamb .
Aiguada Japonesa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269370" title="Namacodon" nonfiltered="787" processed="785" dbindex="105813">


El Namacodon s un dels diversos gneres de plantes amb flor de la famlia de les campanulcies. s originari d'frica; el nom deriva de Nama, que s el nom de la llengua oficial de Nambia.

 Espcies .
 Namacodon schinzianum (Markgr.) Thulin 1974;

 Enllaos .
 ndex i autoritats taxonmiques ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269372" title="Segona divisi espanyola 1976/77" nonfiltered="788" processed="786" dbindex="105814">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Sporting de Gijn.
 Ascensos a Primera divisi: Sporting de Gijn, Cdiz CF i Rayo Vallecano.
 Descensos a Segona divisi: Real Zaragoza, Celta de Vigo i CD Mlaga.
 Ascensos a Segona divisi: Barakaldo CF, CE Sabadell, Osasuna i Real Murcia.
 Descensos a Tercera divisi: Pontevedra CF, Llevant UD, UE Sant Andreu i Barcelona Atltic.
 Mxim golejador: Quini (Sporting de Gijn).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269373" title="Namacodon schinzianum" nonfiltered="789" processed="787" dbindex="105815">


La Namacodon schinzianum s una planta amb flors pertanyent al gnere Namacodon de la famlia campanulcia. s endmica de les muntanyes del centre de Nambia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269374" title="Estaci de Gavarra" nonfiltered="790" processed="788" dbindex="105816">

 





Gavarra s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota l'Avinguda Salvador Allende, entre els carrers Anoia i Empord en el barri de la Gavarra de Cornell de Llobregat i va ser inaugurada el 1983 amb la prolongaci des de Sant Ildefons fins a Cornell Centre. 

Aquesta noms disposa d'un vestbul amb dos accessos: Plaa Lindavista i Plaa de Trrega, ambds situats a l'Avinguda de Salvador Allende per en voreres diferents, dels que noms el de la Plaa Lindavista disposa s'ascensor. El vestbul disposa de taquilla i mquines d'autovenda de bitllets.

A ms d'aquesta, Cornell t dues estacions ms de de la L5 del Metro de Barcelona: Sant Ildefons i Cornell Centre on hi ha un  intercanviador multimodal on coincideixen metro, rodalies, tram i autobusos. A ms t dues estacions de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC: Almeda i Cornell-Riera.



 Accessos .

 Avinguda de Salvador Allende - Plaa de Trrega;
 Avinguda de Salvador Allende - Plaa de Lindavista ;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269377" title="Estaci de Cornell Centre" nonfiltered="791" processed="789" dbindex="105817">

 

 

 

 

 



Cornell (rodalies) o Cornell Centre (Metro i TRAM) es un intercanviador multimodal situat al centre de Cornell de Llobregat. Es punt d'enlla (i capalera) de la L5 del Metro de Barcelona amb dues lnies de Rodalies Renfe de Barcelona, la R1 i la R4 i dues lnees del Trambaix, T1 y T2.

s l'estaci central de Cornell de Llobregat, encara que no s l'nica, ja que Cornell t dues estacions ms de metro i dues del Metro del Baix Llobregat de FGC: Cornell-Riera i Almeda situades a la zona sud del municipi.

Situaci.
Les estacions estan situades als voltants de la Plaa de l'Estaci de Cornell de Llobregat en tres nivells diferents. L'estaci de Rodalies Renfe est situada en superfcie, a la part nord de la plaa. 

En el nivell de sota trobem l'estaci del Tram, que est semisoterrada al trobar-se en un tnel peatonal parallel a un tnel que fa de variant de la Carretera d'Esplugues pel centre del municipi per als vehicles inaugurat al 2004, que ha perms la reducci del trnsit pel centre de Cornell de Llobregat. En aquest nivell tamb est el vestbul de l'estaci del metro, que fa que les estacions de tram i metro comparteixin accessos i que el transbord entre aquestes sigui molt curt.

A ms el tnel va permetre obrir nous accessos a l'estaci del metro, que fan que tingui una millor comunicaci amb la zona nord de la ciutat, tant a la boca nord (Barris Gavarra i Pedr), on a ms disposa d'un accs amb escalinates, escales mecniques i ascensor al carrer Catalunya, com a la boca sud (Barri Centre), a ms de mantenir-se l'accs des de la Plaa de l'Estaci.

Histria.

Estaci del Metro.
L'estaci de la L5 del metro existeix des de 1983 amb l'ampliaci de la L5 fins aquesta estaci des de Sant Ildefons. Quan es va inaugurar noms disposava d'un accs des de la Plaa de l'Estaci, per al 2004 es va fer un vestbul nou amb dos accessos, un des de la Plaa de l'Estaci on es pot transbordar amb Rodalies i un altre des del tnel urb de Cornell, per on s'accedeix al Tram i als diferents accessos del tnel, esmentats anteriorment. A ms l'estaci disposa de mquines d'autovenda de bitllets i accs a les andanes mitjanant escalinates, escales mecniques i ascensors, que fan que estigui totalment adaptada a PMR. Per ltim l'estaci al ser capalera de lnia disposa de cua de maniobres.

Estaci de Rodalies.

L'estaci de Rodalies existeix des del 1854 quan es va obrir el tram Barcelona-Molins de Rei de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona i Sant Vicen de Calders per l'interior a travs de les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds. Aquesta forma part del nucli de rodalies des de que es va crear durant els anys vuitanta. L'estaci t noms un accs situat a la Plaa de l'Estaci, aquesta disposa de taquilla-cafeteria, mquines d'autovenda, barreres tarifries i pas subterrani entre andanes que des de gener de 2009 est adaptat a PMR, a ms com a causa de les obres del nou viaducte de la lnia a Cornell s'han elevat les andanes de l'estaci i ja est adaptada a PMR.

Estaci del Trambaix.
La parada del Trambaix es va inaugurar el 2004 i est semisoterrada al tnel urb de Cornell de Llobregat. Com totes les estacions del tram disposa de mquines d'autovenda i de pantalla d'informaci del temps d'espera dels propers tramvies, a ms t transbord directe amb el metro.

Serveis Ferroviaris.


 Accessos .

 Plaa de l'Estaci;
 Carrer Catalunya;
 Carretera d'Esplugues (Boca Nord del tnel);
 Carretera d'Esplugues (Boca Sud del tnel);

Autobusos.
Als voltants de l'estaci, a la superfcie circulen diverses lnies d'autobusos dirns i nocturns. 



Galeria.


Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Metro de Barcelona;
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Trambaix;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269378" title="Estaci de Sant Ildefons" nonfiltered="792" processed="790" dbindex="105818">






Sant Ildefons s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de la  Repblica Argentina entre la plaa de Sant Ildefons i el carrer Camlies al costat del mercat del barri de Sant Ildefons de Cornell de Llobregat. 

L'estaci es va inaugurar el 1976 amb el nom de San Ildefonso fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

A ms d'aquesta, Cornell t dues estacions ms de de la L5 del Metro de Barcelona: Gavarra i Cornell Centre on hi ha un  intercanviador multimodal on coincideixen metro, rodalies, tram i autobusos. A ms t dues estacions de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC: Almeda i Cornell-Riera.



 Accessos .

Avinguda de la Repblica Argentina;
Mercat de Sant Ildefons;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269379" title="Estaci de Can Boixeres" nonfiltered="793" processed="791" dbindex="105819">

 





Can Boixeres s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada en superfcie, per coberta, prop del carrer Estronci al barri de Sanfeliu de L'Hospitalet de Llobregat. 

L'estaci es va inaugurar el 1976 com part de la Lnia V i amb el nom de Buxeras fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

Al costat d'aquesta estaci hi ha una de las dues cotxeres de la L5 del metro.



 Accessos .

 Carrer Estronci;
;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269380" title="Estaci de Can Vidalet" nonfiltered="794" processed="792" dbindex="105820">

 





Can Vidalet s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Maladeta, entre els carrers Mina i Hortnsia, entre els termes municipals de L'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, per el seu nic accs es troba a Esplugues de Llobregat. 

L'estaci es va inaugurar el 1976 com part de la Lnia V i amb el nom de Maladeta fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Carrer Maladeta;
;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269382" title="Estaci de Pubilla Cases" nonfiltered="795" processed="793" dbindex="105821">

 




Pubilla Cases s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Doctor Ramn Solanich, al barri de Pubilla Cases d'Hospitalet de Llobregat. 

L'estaci es va inaugurar el 1973 com a part de la Lnia V amb el nom de Pubilla Casas fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Avinguda Josep Molins;
Carrer Doctor Ramon Solanich;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269383" title="Estaci de Collblanc" nonfiltered="796" processed="794" dbindex="105822">

 





Collblanc s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada al barri de Collblanc del Hospitalet de Llobregat.

L'estaci est situada sota la carretera de Collblanc, entre la Travessera de les Corts i el carrer Francesc Layret a L'Hospitalet de Llobregat i s l'estaci ms propera a l'estadi del FC Barcelona, el Camp Nou.

L'estaci es va inaugurar el 1969 com capalera del primer tram de la Lnia V i amb el nom de San Ramn fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Avinguda de Sant Ramon;
Travessera de Les Corts;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269385" title="Estaci de Badal" nonfiltered="797" processed="795" dbindex="105823">

 





Badal s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer de Sants, entre les interseccions amb els carrers de Carreras i Candi i Sant Feliu de Guxols, al districte de Sants-Montjuc de Barcelona.

L'estaci es va inaugurar el 1969 com a part de la Lnia V fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Carrer Carreras i Candi;
Carrer de Sants;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269386" title="Estaci d'Entena" nonfiltered="798" processed="796" dbindex="105824">

 





Entena s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Rossell al districte de l'Eixample de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1969 com a part de la Linia V amb el nom dEntenza fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Carrer Rocafort;
Carrer Entena;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269387" title="Estaci d'Hospital Clnic" nonfiltered="799" processed="797" dbindex="105825">

 




Hospital Clnic s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Rossell al districte de l'Eixample de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1969 com a part de la Linia V amb el nom de Hospital Clnico fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Carrer Comte d'Urgell;
Carrer Villarroel;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269388" title="Estaci d'Hospital de Sant Pau" nonfiltered="800" processed="798" dbindex="105826">







Hospital de Sant Pau s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Indstria al districte de l'Eixample de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1970 com a part de la Linia V amb el nom de Dos de Mayo fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Carrer Cartagena;
Carrer Dos de Maig;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269389" title="Estaci de Camp de l'Arpa" nonfiltered="801" processed="799" dbindex="105827">







Camp de l'Arpa s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Indstria al districte de Sant Mart de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1970 com a part de la Linia V amb el nom de Campo del Arpa fins que al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

Passeig Maragall;
Carrer Indstria;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269390" title="Estaci de Congrs" nonfiltered="802" processed="800" dbindex="105828">







Congrs s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Garcilaso al districte de Sant Andreu de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1959 com a part del primer tram obert de la Lnia II amb el nom de Viviendas del Congreso. Posteriorment al 1970 amb la prolongaci de la Lnia V entre Diagonal i Sagrera va passar a formar part de la Lnia V. Finalment al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Carrer Garcilaso - Carrer Matanzas;
 Carrer Garcilaso - Carrer Francesc Trrega;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269391" title="Estaci de Virrei Amat" nonfiltered="803" processed="801" dbindex="105829">







Virrei Amat s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota la Plaa del Virrei Amat al districte de Nou Barris de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1959 com a part del primer tram obert de la Lnia II entre Sagrera i Vilapicina i amb el nom de Virrey Amat. Posteriorment al 1970 amb la prolongaci de la Lnia V entre Diagonal i Sagrera va passar a formar part de la Lnia V. Per ltim al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.



 Accessos .

 Plaa del Virrei Amat - Carrer Felip II;
 Passeig de Fabra i Puig;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269392" title="Estaci de Vilapicina" nonfiltered="804" processed="802" dbindex="105830">







Vilapicina s una estaci de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de Fabra i Puig al districte de Nou Barris de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1959 com una de les dues capaleres del primer tram obert de la Lnia II entre Sagrera i Vilapicina i amb el nom de Vilapiscina. Posteriorment al 1970 amb la prolongaci de la Lnia V entre Diagonal i Sagrera va passar a formar part de la Lnia V. Per ltim al 1982 amb la reorganitzaci dels nmeros de lnies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

Aquesta estaci t una configuraci peculiar perqu disposa de tres vies: dues principals i una secundaria per on els trens entren i surten de les cotxeres de Vilapicina que es troben a uns metres de l'estaci.



 Accessos .

 Passeig de Fabra i Puig;
;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269393" title="Estaci d'Horta" nonfiltered="805" processed="803" dbindex="105831">







Horta s una estaci i una de les dues capaleres de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Tajo al barri d'Horta al districte d'Horta-Guinard de Barcelona.

L'estaci va entrar en servei el 1967 com a part de la Lnia II. Tres anys ms tard al 1970 amb la prolongaci de la Lnia V entre Diagonal i Sagrera va passar a formar part de la Lnia V.

Est previst que entre finals de 2009 i principis de 2010 deixi de ser capalera de la L5 amb la prolongaci d'aquesta fins a Vall d'Hebron on connectar amb la L3.



 Accessos .

 Carrer Tajo;
 Plaa Eivissa;
 Carrer Lisboa;

Vegeu tamb.

Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269396" title="Fenerbahe lkerspor" nonfiltered="806" processed="804" dbindex="105832">


 
El Fenerbahe lkerspor  s la secci de basquetbol del Fenerbahe SK de la ciutat d'Istambul, Turquia.

 Histria .
El club va ser format l'any 2006 com a resultat de la fusi de l'antiga secci de bsquet del club (que continua existint en categoria femenina) i el club Genlik ve Spor Kulb, mes conegut pel nom lkerspor resultat del patrocini de la companyia de menjars lker. El Fenerbahe ja havia guanyat alguns ttols nacionals als anys 50 i 60, per posteriorment pass a un segon pla fins que retorn al cam dels triomfs el 1991.

 Palmars .
Lliga turca de bsquet (2): 1991 (Fenerbahe), 2007 (Fenerbahe lker) ;
Copa turca de bsquet (4): 1957, 1959, 1965, 1967 (Fenerbahe) ;
Copa President turca de bsquet (4): 1990, 1991, 1994 (Fenerbahe), 2007 (Fenerbahe lker) ;

 Jugadors destacats .


 Mustafa Abi;
 Serdar Apayd n;
 Do u  Balbay;
  Rasim Ba ak;
 Can Bartu;
 Hsn ak rgil;
  Nedim Dal;
 Hakan Demirel;
 Kemal Diner;
  Zaza Enden;
 Orhun Ene;
  Semih Erden;
 Harun Erdenay;
 Murat Evliyao lu;
  Ermal Kurto lu;
 brahim Kutluay;
 mer Onan;
 Tamer Oygu;
  As m Pars;

 Cenk Renda;
 Levent Topsakal;
  Mirsad Trkcan;
 O uz Sava ;
 Trevor Harvey;
  Damir Mri ;
 an Tabak;
 Goran Kalamiza;
 Kaspars Kambala;
 Mark Dickel;
 Marko Mili ;
  Emir Preldi ;
 Gaper Vidmar;
  Radisav  ur i ;
 Dragan Lukovski;
  Alexander Lokhmanchuk;
 Mahmoud Abdul-Rauf;
 Eddie Basden;
 Tanoka Beard;

 Chris Booker;
 Adrian Caldwell;
 Dallas Comegys;
 Corsley Edwards;
 Sylvester Gray;
 Joe Ira Clark;
 Keith Jennings;
 Bernard King;
 Conrad McRae;
 Kevin Rankin;
 Larry Richard;
 Marc Salyers;
 Jeff Sanders;
 Mitch Smith;
 Will Solomon;
 Jarod Stevenson;
  Henry Turner;
 Tyson Wheeler;
 Rickie O'Neal Winslow;



 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial    ;
Fenerbahe Ulker ;
Perfil Eurolliga ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269399" title="Efes Pilsen Spor Kulb" nonfiltered="807" processed="805" dbindex="105833">

L'Efes Pilsen Spor Kulb (catal: Efes Pilsen Esport Club) s un club de basquetbol de la ciutat d'Istambul, Turquia. El nom del club s degut al patrocini d'una marca de cerveses de mateix nom (Efes Beverage Group).

 Histria .

s el club amb ms ttols del bsquet turc. Tamb fou el primer club turc en guanyar una competici europea, la Copa Korac de l'any 1996.  

El club va ser fundat l'any 1976 mitjanant la compra d'un club de segona divisi amb problemes econmics anomenat Kad kyspor. L'any 1978 guany el campionat de segona divisi i assol l'ascens a primera. Aquesta primera temporada a la mxima categoria l'Efes guany el ttol turc.

 Palmars .
Copa Korac (1): 1996;
Lliga turca de bsquet (12): 1979, 1983, 1984, 1992, 1993, 1994, 1996, 1997, 2002, 2003, 2004, 2005;
Copa turca de bsquet (7): 1994, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002, 2006;
Copa President turca de bsquet (7): 1986, 1992, 1993, 1996, 1998, 2000, 2006;

 Jugadors destacats .


  Hidayet Trko lu;
 Mehmet Okur;
  Mirsad Trkcan;
 brahim Kutluay;
 Hseyin Be ok;
 Kaya Peker;
 Ufuk Sar ca;
 Tamer Oygu;
 Murat Evliyao lu;
 Volkan Ayd n;
 Alper Y lmaz;
 Kerem Tuneri;
 mer Onan;
 Taner Korucu;

  As m Pars;
  Nedim Dal;
  Ermal Kurto lu;
 Kerem Gnlm;
 Mustafa Abi;
 Cenk Akyol;
 Conrad McRae;
 Larry Richard;
 Marcus Brown;
 Trajan Langdon;
 Willie Solomon;
 Antonio Granger;
 Scott Roth;
 Anthony Mason;

 Marcus Haislip;
 Chris Corchiani;
 Brian Howard;
 Rod Sellers;
 Reggie Cross;
  Henry Domercant;
 Derrick Alston;
 Rickie Winslow;
 Kenny Green;
 Marc Jackson;
 Charles Smith;
 Horace Jenkins;
 Mark Pope;
 Laron Profit;

 Joe Ira Clark;
 Petar Naumoski;
 Kaspars Kambala;
 Damir Mulaomerovi ;
 Marko Popovi ;
 Nikola Prka in;
 Zoran Savi ;
 Goran Nikoli ;
 Duan Kecman;
 Vasili Karasev;
 Saulius Stombergas;
 Predrag Drobnjak;
 Vlado  epanovi ;
 Jurica Golemac;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial en turc;
Web oficial en angls;
Perfil eurolliga;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269402" title="Segona divisi espanyola 1975/76" nonfiltered="808" processed="806" dbindex="105834">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Burgos CF.
 Ascensos a Primera divisi: Burgos CF, Celta de Vigo i CD Mlaga.
 Descensos a Segona divisi: Real Oviedo, Granada CF i Sporting de Gijn.
 Ascensos a Segona divisi: Pontevedra CF, Real Jan, Llevant UD i Getafe Deportivo.
 Descensos a Tercera divisi: Real Murcia, CD Ensidesa, Osasuna i Nstic de Tarragona.
 Mxim golejador: Burguete (Crdoba CF) i Illn (CD Tenerife).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269403" title="Edgard de Caluw" nonfiltered="809" processed="807" dbindex="105835">

Edgard de Caluw (Denderwindeke, 1 de juliol de 1913 - Geraardsbergen, 16 de maig de 1985) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1933 i 1947. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 15 victries, entre elles un Tour de Flandes, una Pars-Brusselles i una Bordeus-Pars.

Palmars.
1933;
 1r a la Brusselles-Lieja;
 1r a Erembodegem-Terjoden ;
 1r de la Volta a Blgica dels independents;
 1r del Tour de Flandes dels independents;
1934;
 1r a Groote Mei Prijs Hoboken;
1935;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r a la Bordeus-Pars;
1936;
 1r a Luyterhagen ;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Nord;
1937;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
 Vencedor de dues etapes del Tour del Nord;
1938;
 1r al Tour de Flandes;
1945;
 1r al Gran Premi Beeckman-de Caluw a Ninove ;
 1r al Premi Victor Standaert a Ninove;

Resultats al Tour de Frana.
1934. Abandona (18a etapa);
1935. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmar i biografia d'Edgard de Caluw ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269407" title="Collecci Fundaci Bernat Metge (Histria llatina)" nonfiltered="810" processed="808" dbindex="105836">
La Collecci Fundaci Bernat Metge s una collecci de llibres promoguda per la Fundaci Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Camb, que en fou l'artfex i promotor inicial. Es tracta d'una iniciativa editorial de mxim nivell cultural, que continua en marxa, nicament comparable amb les colleccions clssiques de renom, com l'alemanya de Teubner, les angleses d'Oxford i de la "Loeb Classical Library" o la francesa de l'Associaci "Guillaume Bud".

La srie d'Histria llatina.

Pel que fa a la srie o apartat d'Histria llatina (segons el catleg editorial i malgrat que la collecci es publica sense separaci entre sries), inclou grans obres d'histria o textos no estrictament literaris d'autors de la Roma clssica, com Juli Csar, Cicer, Sallusti o Tcit, entre d'altres, aix com obres d'autors cristians en llengua llatina, com Pere Crisleg o Sant Cebri, tamb entre d'altres. 

	Annim		Regla del mestre, vol. I	Traducci:	Ventura Sella	N Collecci:	286;
	Annim		Regla del mestre, vol. II i ltim	Traducci:	Ventura Sella	N Collecci:	288;
	Benet de Nrsia		La regla dels monjos	Traducci:	Ventura Sella	N Collecci:	304;
	Csar		Comentaris de la Guerra Civil, vol. I: llibre I	Traducci:	Josep Maria Morat	N Collecci:	186;
	Csar		Guerra de les Gllies, vol. I: llibres I-III	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	189;
	Csar		Guerra de les Gllies, vol. II: llibres IV-VI	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	191;
	Csar		Guerra de les Gllies, vol. III i ltim: llibres VII-VIII	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	195;
	Csar		Comentaris de la Guerra Civil, vol. II i ltim: llibres II-III	Traducci:	Josep Maria Morat	N Collecci:	204;
	Csar		Guerra d'Alexandria	Traducci:	Joaquim Icart i Miquel Dol	N Collecci:	246;
	Csar		Guerra d'frica. Guerra d'Hispnia	Traducci:	Joaquim Icart i Miquel Dol	N Collecci:	251;
	Cicer		Discursos, vol. I: En defensa de Quincti, de Rosci Amer, de Rosci Comediant, de Tulli	Traducci:	Lloren Riber	N Collecci:	4;
	Cicer		Discursos, vol. II: Contra Quint Cecili, Primera acci contra Verres, Segona acci: La pretura urbana	Traducci:	Lloren Riber	N Collecci:	89;
	Cicer		Discursos, vol. III: Segona acci contra Verres: La pretura de Siclia	Traducci:	Lloren Riber i Josep Vergs	N Collecci:	98;
	Cicer		Discursos, vol. IV: Segona acci contra Verres: El blat	Traducci:	Lloren Riber i Josep Vergs	N Collecci:	99;
	Cicer		Discursos, vol. V: Segona acci contra Verres: Les imatges	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	106;
	Cicer		Discursos, vol. VI: Segona acci contra Verres: Els suplicis	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	108;
	Cicer		Discursos, vol. VII: Defensa de Marc Fontei. Defensa d'Aulus Cecina	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	115;
	Cicer		Discursos, vol. VIII:Sobre el comandament de Gneu Pompeu. Defensa d'Aulus Cluenci	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	143;
	Cicer		Discursos, vol .IX:Sobre la llei agrria. Defensa de Gai Rabiri	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	154;
	Cicer		Discursos, vol. X: Catilinries	Traducci:	Oliveri Nortes	N Collecci:	188;
	Cicer		Discursos, vol. XI: Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harspexs	Traducci:	Dolors Condom	N Collecci:	293;
	Cicer		Discursos, vol. XII: Defensa de Publi Sulla. Defensa de Luci Flac	Traducci:	Dolors Condom	N Collecci:	255;
	Cicer		Discursos, vol. XIII: Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d'rquias	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	279;
	Cicer		Discursos, vol XIV	Traducci:	Joan Bells Sallent	N Collecci:	349;
	Cicer		Discursos, vol. XX: Filpiques I-II	Traducci:	Joan Bells	N Collecci:	329;
	Cicer		Discursos, vol. XX: Filpiques III-IX	Traducci:	Joan Bells	N Collecci:	336;
	Cicer		Discursos vol. XXII, i ltim	Traducci:	Joan Belles	N Collecci:	343;

	Consenci		Correspondncia amb sant Agust, vol. I	Traducci:	Josep Amengual	N Collecci:	244;
	Consenci		Correspondncia amb sant Agust, vol. II	Traducci:	Josep Amengual	N Collecci:	268;
	Corneli Nepos		Vides d'homes illustres	Traducci:	Manuel de Montoliu; 2 ed. a cura de Josep Vergs	N Collecci:	2;
	Florus		Gestes dels romans, vol. I: llibre I	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	210;
	Florus		Gestes dels romans, vol. II i ltim: llibre II	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	214;
	Gregori el Gran		Dilegs, vol. I: llibres I-II	Traducci:	Narcs Xifra	N Collecci:	260;
	Gregori el Gran		Dilegs, vol. II i ltim: llibres III-IV	Traducci:	Narcs Xifra	N Collecci:	269;
	Palladi		Histria Lausaca	Traducci:	Antoni Ramon	N Collecci:	24;
	Pere Crisleg		Sermons, vol. I: I-XXVII	Traducci:	Jaume Fbregas	N Collecci:	233;
	Pere Crisleg		Sermons, vol. II: XXVIII-LXIIbis	Traducci:	Jaume Fbregas	N Collecci:	247;
	Pere Crisleg		Sermons, vol. III: LXIII-XCII	Traducci:	Jaume Fbregas	N Collecci:	266;
	Pere Crisleg		Sermons, vol. IV: XCIII-CXXIV	Traducci:	Jaume Fbregas	N Collecci:	287;
	Pere Crisleg		Sermons, vol. V: CXXV-CLI	Traducci:	Alexandre Olivar	N Collecci:	318;
	Pere Crisleg		Sermons, vol. VI i ltim: CLII-CLXXIX	Traducci:	Alexandre Olivar	N Collecci:	323;
	Plini		Histria natural, vol. I: llibres I-II	Traducci:	Maral Olivar	N Collecci:	15;
	Quint Curci		Histria d'Alexandre el Gran, vol. I: llibres I-IV	Traducci:	Manuel de Montoliu; 2 ed. a cura de Josep Vergs	N Collecci:	14;
	Quint Curci		Histria d'Alexandre el Gran, vol. II: llibres V-VII	Traducci:	Manuel de Montoliu	N Collecci:	20;
	Quint Curci		Histria d'Alexandre el Gran, vol. III i ltim: llibres VIII-X	Traducci:	Josep Vergs i Manuel de Montoliu	N Collecci:	77;
	Sallusti		La conjuraci de Catilina	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	147;
	Sallusti		La Guerra de Jugurta	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	152;
	Sallusti		Apndix (Fragments i obres espries)	Traducci:	Josep Ignasi Ciruelo	N Collecci:	187;
	Sant Cebri		Epistolari, vol. I	Traducci:	Josep Vergs i Toms Bellpuig	N Collecci:	44;
	Sant Cebri		Epistolari, vol. II	Traducci:	Josep Vergs i Toms Bellpuig	N Collecci:	55;
	Suetoni		Vides dels dotze csars, vol. I: Csar	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	162;
	Suetoni		Vides dels dotze csars, vol. II: August	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	165;
	Suetoni		Vides dels dotze csars, vol. III: Tiberi. Calgula	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	169;
	Suetoni		Vides dels dotze csars, vol. IV: Claudi. Ner	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	172;
	Suetoni		Vides dels dotze csars, vol. V i ltim: Galba. Ot. Vitelli. Vespasi. Tit. Domici	Traducci:	Joaquim Icart	N Collecci:	178;
	Tcit		Obres menors: Dileg dels oradors. Agrcola. Germnia	Traducci:	F. Martorell, Miquel Ferr i Lloren Riber; 2 ed.a cura d Eduard Valent	N Collecci:	17;
	Tcit		Annals, vol. I: llibres I-II	Traducci:	Ferran Soldevila	N Collecci:	47;
	Tcit		Histries, vol. I: llibre I	Traducci:	Mari Bassols de Climent i Josep M. Casas i Homs	N Collecci:	93;
	Tcit		Histries, vol. II: llibre II	Traducci:	Mari Bassols de Climent i Josep M. Casas i Homs	N Collecci:	95;
	Tcit		Histries, vol. III: llibre III	Traducci:	Mari Bassols de Climent i Miquel Dol	N Collecci:	123;
	Tcit		Histries, vol. IV i ltim: llibres IV-V	Traducci:	Mari Bassols de Climent i Miquel Dol	N Collecci:	146;
	Tcit		Annals, vol. II: llibres III-IV	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	155;
	Tcit		Annals, vol. III: llibres V-VI, XI	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	166;
	Tcit		Annals, vol. IV: llibres XII-XIII	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	170;
	Tcit		Annals, vol. V: llibres XIV-XV	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	173;
	Tcit		Annals, vol. VI i ltim: llibre XVI	Traducci:	Miquel Dol	N Collecci:	176;
	Tertulli		Apologtic	Traducci:	Flix Senties i Miquel Dol	N Collecci:	137;
	Titus Livi		Histria de Roma, vol. I: llibre I	Traducci:	Antoni Cobos	N Collecci:	330;
	Titus Livi		Histria de Roma, vol. XI: llibre XXI	Traducci:	Jordi Avils	N Collecci:	363;

Altres sries de la collecci.

Filosofia grega i llatina;
Literatura grega;
Literatura llatina;
Histria grega;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269408" title="Michel d'Hooghe" nonfiltered="811" processed="809" dbindex="105837">

Michel d'Hooghe (Zele-Heikant, 19 de febrer de 1912 - Lokeren, 12 de maig de 1940) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1933 i 1940. Sempre va crrer a l'equip Van Hauwaert. 

Va morir com a conseqncia d'un bombardeig aeri sobre la ciutat de Lokeren.

Durant la seva carrera aconsegu 16 victries, entre elles un Tour de Flandes.

Palmars.
1934;
 1r a Westmalle;
 1r a Waarschoot;
1935;
 1r a Borgerhout;
 1r a Muizen;
 1r al Critrium d'Aalst;
1936;
 1r del Tour de Limburg;
 1r a l'Etoile de Deurne ;
 1r a Zwevegem ;
 1r a Ekeren;
 1r a Schelle;
 1r a Hoogerheide;
1937;
 1r del Tour de Flandes;
 1r a Zele;
 1r a Sint-Lievens-Houtem ;
 1r al Gran Premi Stad Sint-Niklaas;
1938;
 Campi de Flandes Oriental;

Enllaos externs.
Palmars de Michel d'Hooghe;
Palmars de Michel d'Hooghe ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269409" title="Emiel Faignaert" nonfiltered="812" processed="810" dbindex="105838">

Emiel Faignaert (Sint-Martens-Lierde, 10 de mar de 1919 - Gant, 10 de maig de 1980 va ser un ciclista belga que fou professional entre 1940 i 1950.

Durant la seva carrera professional aconsegu 25 victries, entre elles el Tour de Flandes de 1947.

 Palmars .
1940;
 1r a Kortrijk ;
 1r a Denderleeuw ;
1941;
 1r a Anvers;
 1r al Gran Premi Stad Sint-Niklaas;
1942;
 1r a Eke;
 1r a Lebbeke ;
 1r a Sint-Niklaas ;
 1r a Wondelgem ;
 1r a Mere;
1943;
 1r a l'Anvers-Gant-Anvers;
1944;
 1r a Denderwindeke ;
 1r a Mere;
 1r a Erpe;
 1r a Ninove;
1945;
 1r a Denderwindeke;
 1r a Outer ;
 1r al Critrium de Zingem;
 1r a Ath;
1946;
 1r a Ninove ;
1947;
 1r a Nieuwerkerken Aalst;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a Merelbeke;
1949;
 1r a Aaigem;
 1r a Erembodegem-Terjoden;
 1r a Stadsprijs Geraardsbergen ;

Enllaos externs.
Palmars d'Emiel Faignaert;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269410" title="Josep Jan i Sol" nonfiltered="813" processed="811" dbindex="105839">


Josep Jan i Sol (Igualada, 21 de juny de 1936) va ser professor universitari, treballador de banca i empresari.

Estudi Cincies Econmiques a la Universitat de Barcelona, en la mateixa promoci que Ernest Lluch, i va fer la seva tesi doctoral amb direcci de Fabi Estap sobre el problema dels salaris a Espanya. Obt la ctedra de Poltica  Econmica de la Universitat de Mlaga, i posteriorment torna a la UB en desdoblar-se la ctedra del doctor Estap. Compagina la tasca docent amb la seva dedicaci al sector de la banca (Banca Mas Sard).

El 1978, en plena crisi econmica, crea el Banc de la Petita i Mitjana Empresa (conegut posteriorment com Bankpime), sense deixar, per, la seva ctedra (fins a la seva jubilaci docent anticipada). El 1993, desprs d'una extorsi per part d'un advocat barcelon condemnat posteriorment per aquests fets, el BPME s investigat per suposades irregularitats. El 2001 abandona l'entitat bancria per la pressi del sector d'Agrupaci Mtua, que es fa amb una majoria de les accions.

Josep Jan va ser tamb l'impulsor de Bo Tall Resort, des de 1976 fins al 2001.

 Enllaos .
 Article biogrfic del 2004;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269413" title="Tofa? Spor Kulb" nonfiltered="814" processed="812" dbindex="105840">

El Tofa  Spor Kulb (en catal Tofa  Esport Club) s un club de basquetbol de la ciutat de Bursa, Turquia. El club s esponsoritzat per l'empresa Tofa .

 Palmars .
Lliga turca de bsquet (2): 1999, 2000 ;
Copa turca de bsquet (3): 1993, 1999, 2000 ;
Copa President turca de bsquet (1): 1999 ;

 Jugadors destacats .
 Efe Aydan;
 Mehmet Okur;
 Alper Y lmaz;
 Serkan Erdo an;
 As m Pars;
 emsettin Ba ;
 Murat Konuk;
 David Rivers;
 Rashard Griffith;
 Marc Jackson;
 Steven Rogers;
 Chris Booker;
 Vladan Alanovi ;
 Slaven Rimac;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269421" title="Gabriel Metsu" nonfiltered="815" processed="813" dbindex="105841">

Gabriel Metsu (Leiden, gener de 1629 - Amsterdam, enterrat el 24 d'octubre de 1667), va ser un pintor meerlands que va viure a Leiden la major part de la seua vida. Era fill del pintor flamenc Jacques Metsu (c.1588-1629), qui tamb va passar la major part de la seua vida a Leiden, on es va casar tres vegades. El darrer d'aquests casaments va tenir lloc l'any 1625, amb Jacomijntje Garniers, viuda d'un altre pintor i amb tres fills d'aquell matrimoni, i que va ser la mare de Gabriel.

 Vida .
Segons Houbraken Metsu va estudiar amb Gerard Dou, tot i que les seues primeres obres fan dubtar d'aquesta afirmaci. Va rebre la influncia de pintors de Leiden, com ara Jan Steen i Jan Lievens.

Metsu va ser dels primers pintors a sser registrats en el gremi de pintors de Leiden; i els llibres d'aquesta instituci sn testimoni que continuava sent-ne membre l'any 1649. El 1650 va causar baixa, i les seues obres datades l'any 1653 donen pistes que potser ja s'havia traslladat a Amsterdam. Abans d'anar a Amsterdam va estudiar a Utrecht amb Jan Baptist Weenix i Nicolaus Knpfer.

A Amsterdam va viure en un carrer de Prinsengracht. Arran d'una discussi amb un ve es va traslladar a una casa junt a un canal, prop del lloc on se celebrava un mercat diari de verdures. Es va casar l'any 1658 amb Isabella de Wolff, filla d'un terrissaire i d'una pintora (germana de Pieter de Grebber). Al voltant de l'any 1661 Metsu va guanyar la protecci del comerciant de teixits d'Amsternam Jan J. Hinlopen, i va pintar la seua famlia ms d'una vegada. Desprs de la mort de Metsu, la seua viuda va anar a viure amb sa mare a Enkhuizen.

 Obres .
Una de les seues obres ms primerenques s el Lltzer que actualment es troba al Museu d'Estrasburg, pintat sota la influncia de Jan Steen. Influt per Rembrandt va realitzar la Dona sorpresa en adulteri, un gran quadre datat l'any 1653, que es troba al Museu del Louvre. Al mateix perode pertany la Partida d'Agar, actualment a la Collecci Thore i L'ofrena de la viuda pobra a la Galeria de Schwerin. Probablement es va adonar que l'art religis no era el ms adequat al seu temperament, o b va pensar que hi havia massa competncia, i va girar-se cap a altres temes per als quals estava ms dotat. El fet que quedara corprs per la vivacitat i la gosadia de la tcnica de Frans Hals queda pals en el seu quadre Dones a la pescateria.

Amb un xit sorprenent, Metsu va saber combinar amb meravellosa versatilitat les escenes populars de la taverna o el mercat amb la representaci de les classes benestants i la seua vida social. En aquest sentit, les llions de Rembrandt sembla que van influir-lo pregonament. Els mateixos principis de tractament de la llum i l'ombra que hom aprecia a la seua obra d'acadmia Dona sorpresa en adulteri van ser aplicats a temes de naturalesa considerablement diferent. Un grup en una sala de recepci, una srie de grups en la plaa del mercat, o una figura aillada en la penombra d'una taverna o una sala, van ser tractats amb la major de les fortunes pel que fa a la gradaci de la llum, la calidesa tonal que impregna cada element i, en definitiva, l'estudi de les textures, arribant a igualar les fites aconseguides en aquest terreny per Ter Borch o Gerard Dou, o b, en l'acabat i el vigor, per De Hooch. 



Una de les seues millors obres de maduresa s La plaa del mercat d'Amsterdam, al Louvre, respecte a la qual es difcil distribuir els elogis en la correcta proporci, perqu s tracta d'una obra excellent des de diversos punts de vista: el moviment caracterstic i l'acci del dramatis personae, l'elecci dels rostres, l'expressi i els gestos, i la textura dels elements representats. Igualment excellents, per anteriors, sn el Caador (datat el 1661) i la Taverna (tamb de 1661) als museus de La Haia i de Dresden respectivament, aix com El venedor d'aviram, tamb a Dresden, amb la signatura del pintor i la data de 1662.

Entre les cinc obres del pintor a la Wallace Collection hi ha El gat lleonat i El caador adormit, aquesta darrera un exemple de tcnica admirable. Entre les seues representacions de la vida domstica cal esmentar El dinar del Museu Hermitage de Sant Petersburg; la Mare tenint cura del seu infant malalt al Rijksmuseum d'Amsterdam; els Msics afeccionats de la Galeria de La Haia; el Duet i la Lli de msica a la National Gallery de Londres i molts ms exemples en els principals museus d'Europa.

 Bibliografia .
 Robinson, F.W. (1974) Gabriel Metsu (1629-1667) a Study of His Place in Dutch Genre Painting of the Golden Age.
 Stone-Ferrier, L. (1989) Gabriel Metsu's Vegetable Market at Amsterdam: seventeenth century Dutch market paintings and horticulture. In: Art Bulletin Jrg. 71 (1989), nr. 3 (september);
 Waiboer, A. (2005) The early years of Gabriel Metsu. In: The Burlington Magazine, No. 1223, Vol. CXLVII, p.80-90.

 Enllaos externs .
Gabriel Metsu al Rijksmuseum;
Webgallery of Art;
Jan J. Hinlopen i la seua famlia al voltant de 1660, per Gabriel Metsu.;
Jan J. Hinlopen i la seua famlia al voltant de 1660. Gemldegalerie, Berln;
Retrat de Lucia Wijbrants, 1667;

 Galeria .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269424" title="Pieter de Grebber" nonfiltered="816" processed="814" dbindex="105842">


Pieter Fransz de Grebber (Haarlem, c. 1600 - Haarlem, 1652 o 1653) va ser un pintor neerlands.

Vida.
Grebber era fill de Frans Pietersz de Grebber (1573 1643), un pintor i brodador de Haarlem, i pogu ser ensenyat a pintar per son pare i per Hendrik Goltzius.  Era descendent d'una famlia catlica d'artistes (2 dels seus germans i la seua germana Maria, sogra de Gabriel Metsu, eren coneguts pintors).  Va tenir amistat amb el sacerdot i musicleg Jan Albertszoon Ban, i un poema seu va ser musicat pel compositor de Haarlem Cornelis Padbru.
  
L'any 1618, pare i fill van viatjar a Anvers i van negociar amb Peter Paul Rubens la venda del quadre d'aquest "Daniel al fossat dels lleons".  Va ser adquirit - via l'ambaixador angls a la Repblica, Sir Dudley Carleton -  pel rei Carles I d'Anglaterra.

Pieter va rebre importants comandes no noms de Haarlem, sin tamb de l'stadhouder Frederik Hendrik.  Tamb va treballar en la decoraci del Paleis Honselaarsdijk a Naaldwijk i del Paleis Noordeinde a Huis ten Bosch, a La Haia.  Pint retaules d'altar per a esglsies de Flandes i per a esglsies catliques clandestines de la Repblica. Possiblement tamb va treballar per a clients danesos.
Va romandre solter i va viure des de l'any 1634 fina a la seua mort al Begijnhof de Haarlem.

Obra.
A banda de pintura d'histria, Pieter de Grebber tamb va realitzar retrats. Tamb se n'han conservat molts dibuixos i un grapat d'aiguaforts. Tot i haver rebut diverses influncies, com ara dels caravaggistes de l'Escola d'Utrecht, Rubens i tamb Rembrandt, va reeixir a crear un estil molt personal.  En companyia de Salomon de Bray va ser el capdavanter i primer cim de l'escola  del "classicisme de Haarlem", produint obres caracteritzades per la claredat de la disposici i la lluminositat.  

L'any 1649, De Grebber va escriure un tractat amb el ttol "Regulen welcke by een goet Schilder en Teyckenaar geobserveert en achtervolght moeten werden", en qu enumerava les onze regles que un pintor classicista havia de respectar.  Tot i que els classicistes no van jurar aquestes regles, el cert s que sempre les van respectar amb devoci.  

Bibliografia.
Bijlage Vrij Nederland, setembre de 1999 (Disponible gratutament al Museu Boijmans Van Beuningen durant l'exposici "Classicisme Neerlands - l'altra cara del Segle d'Or").  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269426" title="Partits judicials de les Illes Balears" nonfiltered="817" processed="815" dbindex="105843">
La comunitat autnoma de les Illes Balears es divideix en 6 partits judicials. En trobam tres a Mallorca, dos a Menorca i un a Eivissa i Formentera; comprenen els segents municipis:  

Ma: Alaior, Es Castell, Ma i Sant Llus.
Inca: Alar, Alcdia, Binissalem, Bger, Campanet, Consell, Costitx, Escorca, Inca, Lloret de Vistalegre, Lloseta, Llub, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Muro, Sa Pobla, Pollena, Santa Margalida, Selva, Sencelles i Sineu.
Palma: Algaida, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvi, Dei, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Llucmajor, Marratx, Palma, Puigpunyent, Santa Eugnia, Santa Maria del Cam, Sller i Valldemossa.
Manacor: Ariany, Art, Campos, Capdepera, Felanitx, Manacor, Monturi, Petra, Porreres, Ses Salines, Sant Joan, Sant Lloren des Cardassar, Santany, Son Servera, Vilafranca de Bonany.
Eivissa: Eivissa, Formentera, Sant Josep de sa Talaia, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja i Santa Eulria del Riu.
Ciutadella: Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal i Es Migjorn Gran.



 Enllaos externs .
Ministeri de Justcia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269448" title="Date Masamune" nonfiltered="818" processed="816" dbindex="105844">

 (1567-1636) va ser un daimy  important de la regi de Tohoku al Jap. Membre del clan Date, era el fill de Date Terumune i va succeir al seu pare com daimy  del castell de Yonezawa, i posteriorment es va mudar a Sendai que es va convertir en una ciutat prspera sota el seu mandat.

Quan era un nen va perdre un ull, per culpa d'un atac de verola, va ser ell mateix qui se'l va arrencar. Donat aix la seva mare el va desheretar del llinatge del clan Date a favor del seu germ petit; tot i que el propi  Masamune el van assassinar posteriorment. Aix, quan tenia 18 anys, va assumir el lideratge com a daimy ; va ser considerat un excepcional espadatx i un home de tctica. Va ser conegut com Dokuganry  (El Drac d'un ull).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269449" title="Time Sharing Option" nonfiltered="819" processed="817" dbindex="105845">
Time Sharing Option (TSO) s l'interpret de comandes, interactiu i opcional en temps compartit per la lnia de sistemes operatius dels mainframes o ordinadors centrals IBM (desde OS/MVT a MVS i OS/390 a l'actual z/OS). Les primeres versions van sorgir a principis de l'any 1960; l'ltima a l'octubre de 2005, tenint mes de 45 anys de revisions.

Compleix el mateix objectiu que les sessions de connexi utilitzades per usuaris de unix. En temps compartit significa que mltiples persones poden accedir alhora al MVS per cada una no s conscient que el sistema operatiu est sent accedit per ms usuaris - aix sembla que cada usuari del TSO s l'nic usuari del sistema.

Normalment el TSO s utilitzat pels administradors dels ordinadors centrals i els programadors perqu et prov: d'un editor; et permet llenar tasques batch; et notifica de la seva finalitzaci i et permet veure'n els resultats sense esperar informes impresos; depuradors per alguns llenguatges de programaci utilitzats en el System/360 i altres ordinadors centrals IBM. Per IBM i altres companyies han provet aplicacions per crrer amb TSO, per exemple la base de dades DB2.

El nom "Time Sharing Option" deriva del fet aquest, quan va ser introdut originalment els anys 1960's, time-sharing era considerada una caracterstica opcional, i per tant el TSO era ofert com una caracterstica especial del OS/MVT. Va esdevenir una pea estndard del sistema operatiu dels ordinadors centrals IBM amb la introducci del MVS l'any 1974.

TSO interacciona amb els usuaris en mode lnia a lnia, a pantalla completa, mode 'menu-driven'. En el mtode lnia a lnia, els usuaris entren les diferents ordres teclejant-les en el teclat, tot seguit el sistema interpreta les ordres, i mostra la resposta en el monitor del terminal. Per actualment la majoria de la interactivitat amb els ordinadors centrals es realitza mitjanant el ISPF que permet una interaccion basada en mens; la combinaci s coneguda com TSO/ISPF. TSO tamb s capa de proveir un entorn semblant al unix en el OS/390 i z/OS mitjanant UNIX System Services Shell, amb o sense ISPF.

 Vegeu tamb .

 CLIST;
 Michigan Terminal System;
 Multics;
 MUSIC/SP;
 Rexx;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269453" title="Ball tradicional valenci" nonfiltered="820" processed="818" dbindex="105846">
El ball tradicional valenci s tot el conjunt de balls que el poble valenci ha assumit com a propis i que han anat transmitint-se de generaci en generaci. Els diferents estils que ens han arribat fins hui sn jotes, uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos del nord, boleros, copeos, valencianes, fandangos de cobla partida i jotes de quatre. 

La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasi festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebraci d'onomstiques, matances, collites, etc.  A ms, podien fer-se a l'interior de les cases, al carrer, davant les portes, o a les eres de batre. Hui dia, prcticament s'ha perdut la seua funci festiva i han esdevingut espectacles per a mostrar dalt els entaulats.

Un cas especial el constitueixen els balls pblics, com les danses o els balls plans que se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors i amb msica de dolaina o banda de msica. Finalment, les danses rituals processonals, com les danses de nanos i gegants, de bastons, de vetes, haurien d'adscriure's en un altre apartat diferent al del ball tradicional.

Gneres de ball tradicional valenci.

El Pas Valenci ha conservat una diversitat d'estils per al ball molt superior a la de qualsevol altre pas de la pennsula Ibrica. Els factors que han perms aquest fet, sn d'una banda la inclinaci natural dels valencians a la msica i el ball i de l'altra la permeabilitat a totes les modes forasteres. Com a resultat, s'ha forjat un patrimoni format per 9 gneres distints de msica per al ball amb les seues variants musicals i coreogrfiques. Tot aix, sense contar els balls de plaa, ni les danses rituals.

La jota.
La jota es el ball tradicional ms ests pel Pas Valenci, popularitzat a totes les comarques. Es originari del segle XVIII, per la forma en qu la coneixem actualment data del segle XIX. En aquest segle va anar substituint altres tipus de ball ms antics, com ara les seguidilles. Musicalment s'hi distingeixen les jotes amb tornada ( ms abundants al sud) i sense ( ms abundants al nord). Pel que fa a les estructures coreogrfiques existeix una gran varietat de fomes soltes (ms antigues) i agarrades (ms modernes), com ara per parelles, rogles amb canvi de parella (especialment abundants al nord), en quadre, de tres, des sis (tres parelles), en filera o reng (un cas especial el constitueix el ball del can de les comarques del nord), etc.

L'u o malaguenya.
L'u s un ball originat al sud peninsular a finals del segle XVII o comenaments del XVIII. Es troba fortament arrelat a totes les comarques de la meitat sud del Pas Valenci. Cap al nord, noms el trobem a la costa, on arriba fins la comarca de la Plana. s un ball que presenta moltes denominacions. Al sud s'anomena malaguenya, a les comarques centrals u, a les comarques castellanoparlants ms interiors fandango (la mateixa denominaci que a les Illes) i a les de ms al nord marineria. Sol ser ball de parella, antigament solt i ms modernament agarrat. Tamb hi ha algunes variants d'u en rogle a les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanria, ball pla o sandinga.

Seguidilles.
Sn un ball originari del centre de la pennsula Ibrica, esteses a partir del segle XVI. Al ser un ball tan antic ha anat desapareixen i a hores d'ara se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les ms antigues o clssiques, anomenades torrades en algunes comarques i les rpides o manxegues, tamb anomenades corrilles o corridas. Les primeres sn ms freqents a les comarques del nord i es ballen en rogle, encara que tamb apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi, on es ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones sn ms freqents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella.

Fandango (del nord).
s un gnere musical i de ball quasi exclusivament valenci. s molt abundant a les comarques valencianes del nord, encara que tamb apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses prximes a la ratlla de Valncia. Es un fandango arcaic, emparentat amb altres fandangos ibrics i amb els fandangos de cobla partida del sud valenci. Generalment t un ritme molt rpid i s'usen passades molt lluidores. En moltes ocasions va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la msica ni el ball. Hi ha alguns exemples en tonalitat menor.

Bolero.
s un ball molt llut, creat pels mestres de ball del segle XIX per a les classes benestants i popularitzat a finals d'aquest segle. El seu origen est en la seguidilla, encara que tamb hi ha boleros enfandangats influenciats per l'U. s un gnere cultivat especialment a la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Valldigna. A ms a ms, els mestres de ball dels quadres de balls populars de la ciutat de Valncia tamb van crear boleros per a incloure al seu repertori.

Copeo.
s un ball emparentat amb la seguidilla. La estrofa literria que usa s la cobla o can i no l'estrofa de seguidilla, a ms, du una tornada cantada que sempre diu "rode la bola". Guarda certa relaci musical amb els copeos mallorquins, encara que el copeo valenci s molt ms lent. Noms s'han conservat tres exemples a la zona de la serra de Mariola. 

Valencianes.
Les valencianes sn un gnere exclusivament valenci, ests per la comarca de l'Horta de Valncia i algunes comarques prximes. Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els dos primers guarden relaci amb la jota i el tercer amb el fandango andals. El naixement de les valencianes com a ball, es degut als mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de Valncia, que van adaptar passades populars per amb la tcnica del ballet al cant d'estil. Sn per tant un tipus de ball espectacular nascut als entaulats.

Fandango (de cobla partida).
s un gnere musical exclusivament valenci, que noms apareix a la Serrania d'Alcoi, la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant. Est emparentat amb els fandangos del nord del Pas Valenci, amb altres fandangos ibrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se en filera i formant cadenes.

Jota de quatre.
s un gnere musical exclusivament valenci. El nom no ens ha d'induir a pensar que s un tipus de jota, ja que es diferencia clarament d'aquesta. S'han conservat molt pocs exemples a les comarques de l'Alcoi, la Vall d'Albaida i la Marina Alta. Sol ballar-se en quadres de quatre persones i formant cadenes.

Vdeos.

Jotes:
 Jota (en reng) (Culla);
 Jota Rod (en rogle)(Biar);
 El Trompot (en quadre) (Ibi);

Fandangos de cobla partida:
 Fandanguet rodaet (Ibi);

Uns o malaguenyes:
 L'U (agarrat) (Biar);
 Malaguenya (enganyada) (Ibi);
 L'U (agarrat i en rogle) (La Torre de les Maanes);

Seguidilles, jota i fandango (del nord):
 Seguidilles (en rogle, a l'estil de les torrades) (Ludiente-Zucaina);
 Jota i fandango en rogle (Atzeneta del Maestrat);
 Pas de jota a fandango (Culla);
 Fandango (Culla);
 Seguidilles, jota i fandango (Pina de Montalgrao);

Boleros:
 Bolero Andals o Creuat (Alzira);
 Ball de les Llauradores (Algemes);
Valencianes:
 Valencianes de l'U i Dos (Albuixec);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269461" title="Llista d'estats sobirans del 1905" nonfiltered="821" processed="819" dbindex="105847">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
   Imperi de Corea (fins el 17 de novembre);
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega (des del 7 de juny);

O.
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Regne de Sucia (des del 7 de juny);
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega (fins al 7 de juny);
   Confederaci sussa;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269462" title="Miramar (desambiguaci)" nonfiltered="822" processed="820" dbindex="105848">

 Miramar, poblaci de la comarca de la Safor (Pas Valenci);
 Miramar (Mallorca), possessi situada entre Dei i Valldemossa;
 Miramar (Figuerola del Camp), nucli de poblaci del municipi de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp;
 Serra de Miramar, accident de relleu entre les comarques del Baix Camp i la Conca de Barber;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269477" title="Very" nonfiltered="823" processed="821" dbindex="105849">


Very s el set disc (el cinqu de material nou) del grup angls de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer al mes de setembre de 1993.

Desprs de les collaboracions amb el projecte Electronic de Bernard Sumner i Johnny Marr, els Pet Shop Boys tornaren a l'activitat a l'any 1992. Com a reacci al carcter melanclic i intimista del seu disc anterior, Behaviour, Very s molt ms animat i ballable, i les seves canons mostren una gran varietat d'arranjaments, sovint inspirats en els sons de la msica dance, com es pot comprovar a "I wouldn't normally do this kind of thing", "Yesterday, when I was mad" o "One in a million". Per primera vegada, a ms, els PSB van ser productors de tot el disc, amb collaboracions addicionals de Stephen Hague i del grup Brothers in Rhythm.

El disc inclou una versi del tema "Go West", popularitzat anys enrere pel grup de msica disco Village People, i que en aquesta ocasi tamb signific un gran xit. La seva lletra constitueix un cant en favor de la tolerncia envers el collectiu homosexual. De fet, el cantant Neil Tennant havia adms pblicament la seva prpia homosexualitat poc abans que el disc sorts a la venda; aix, a ms del comentat "Go West", alguns altres temes contenen tamb referncies a aquesta matria, com "Can you forgive her?" o "To speak is a sin".

A l'any 1994 s'edit una versi doble de "Very", afegint-li un segon CD anomenat "Relentless"  amb sis temes instrumentals, de carcter ms experimental.

El disseny de la portada tamb s destacable: el CD ve empaquetat en una capsa de plstic rectangular de color taronja amb petits bonys en relleu, que cont el llibret a l'interior.

L'lbum fou reeditat al 2001, novament amb format doble, incorporant-li un segon CD amb temes indits, cares B i remescles. Aquest segon CD va rebre el ttol de "Further Listening 1992-1994".

Temes.

CDPCSD 143.

 Can you forgive her? - 3,53;
 I wouldn't normally do this kind of thing - 3,03;
 Liberation - 4,05;
 A different point of view - 3,26;
 Dreaming of the Queen - 4,19;
 Yesterday, when I was mad - 3,55;
 The Theatre - 5,10;
 One and one make five - 3,30;
 To speak is a sin - 4,45;
 Young offender - 4,49;
 One in a million - 3,53;
 Go West (Morali/Belolo/Willis) - 8,21;

Relentless.

 My head is spinning   6,33;
 Forever in love   6,19;
 KDX 125   6,25;
 We came from outer space   5,24;
 The man who has everything   6,01;
 One thing leads to another   6,24;

Further Listening 1992-1994.

 Go West (1992 12" mix)   9,09;
 Forever in Love   5,44;
 Confidential (maqueta per a Tina)   4,47;
 Hey, Headmaster   3,06;
 Shameless   5,04;
 Too Many People   4,25;
 I Wouldn't Normally Do This Kind of Thing (7" version)   4,45;
 Violence (Haienda version)   5,00;
 Falling (maqueta per a Kylie)   4,38;
 Decadence   3,55;
 If Love Were All   3,00;
 Absolutely Fabulous (7" version)   3,46;
 Euroboy   4,30;
 Some speculation   6,34;
 Yesterday, when I was mad (7" version)   4,01;
 Girls & Boys (live in Rio)   4,55;

 Temes escrits per Chris Lowe i Neil Tennant, excepte on s'especifiqui una altra cosa.

Senzills.

 Can you forgive her? / Hey, headmaster (1 de juny de 1993).
 Go West / Shameless (6 de setembre de 1993).
 I wouldn't normally do this kind of thing / Too many people (29 de novembre de 1993).
 Liberation / Decadence (4 d'abril de 1994).
 Yesterday, when I was mad / Some speculation (29 d'agost de 1994).

Dades.

 Pet Shop Boys sn Neil Tennant i Chris Lowe.
 Disc produt pels Pet SHop Boys. Producci addicional: Stephen Hague. Producci addicional a "Go West": Brothers in Rhythm.
 Mesclat per Stephen Hague i Mike "Spike" Drake.
 Enginyers de so: Bob Kraushaar i Pete Gleadall.
 Enginyers assistents: Sam Hardaker, Richard Lowe, Howard Bargroff i Robin Barclay.
 Veus enregistrades per Bob Kraushaar.
 Programacions: Pete Gleadall.
 Orquestra a "Liberation", "Dreaming of the Queen" i "The Theatre" arranjada i dirigida per Anne Dudley.
 Secci d'nstruments de metall a "Go West": Phil Todd, Chris Davis, John Barclay, John Thirkell i Mark Nightingale.
 Arranjaments de metall i cor a "Go West": Richard Niles.
 Guitarra a "Liberation" i "Go West": J.J. Belle.
 Percussi a "Dreaming of the Queen": Frank Ricotti.
 Arranjaments addicionals de teclats a "Go West": Richard Niles.
 Veus addicionals a "The Theatre", "One and one make five", "One in a million" i "Go West": Sylvia Mason-James.
 Veus addicionals a "One and one make five": Dainton Connell.
 Veus addicionals a "To speak is a sin": Carol Kenyon.
 Veus addicionals a "Young offender": Carol Kenyon, Katie Kissoon i Tessa Niles.
 Enregistrat als estudis Sarm West (Londres).
 Orquestra enregistrada als estudis Angel Studios (Londres).
 Cor a "Go West" enregistrat als estudis The Power Station (Nova York).
 Mesclat a Rak Studios (Londres).
 Masteritzat per Bob Ludwig a Gateway Mastering, Maine, EUA.
 Coristes a "The Theatre": Johanna Wyatt, Thomas Rogers, Laurie Smith, Jody Smith, Nigel Francis, Francis Haston, Lee Harris, Lucy Clark, Marie-Claire Peterson, Victoria Ferher.
 Coristes a "Go West": Scott Altman, James Bassi, Hugh Berberich, Rodne Brown, Maurizio Corbino, Martin Boner, Dan Egan, James Gandre, Paul Houghtaling, Michael Hume, Robert Kuehn, Drew Martin, Joseph Nelson Neal, Mark Rehnstrom, Steven Tachell, Frank Nemhauser.
 Disseny grfic: Farrow/PSB.
 Fotografies: Chris Nash.
 Vestits i muntatges: David Fielding.
 Concepte i disseny original del CD: Pentagram.

Informaci addicional.

 El tema "Go West" inclou una secci interna amb lletra i msica dels Pet Shop Boys i, a ms, una can oculta a partir del minut 7,07 de la pista, amb el ttol "Postscript", tamb escrita pels Pet Shop Boys.

Enllaos externs.

 http://www.psb-discography.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269480" title="Medalla del Servei Humanitari" nonfiltered="824" processed="822" dbindex="105850">


La Medalla del Servei Humanitari (angls:Humanitarian Service Medal) s una condecoraci de les Forces Armades dels Estats Units, creada el 19 de gener de 1977 pel President Gerald Ford mitjanant l'Orde Executiva 11965. s atorgada a qualsevol membre de l'Exrcit dels Estats Units (incloent als membres de la Guardia Nacional i de la Reserva) que es distingeixin per la participaci meritria en accions militars o operacions de natura humanitria.

Es presentada de manera individual o collectiva. 

Les activitats per les quals pot concedir-se han de ser assenyalades pel Departament de Defensa dels Estats Units. Entre aquestes s'inclouen els rescat desprs dels desastres naturals, l'evacuaci de no-combatents d'una zona hostil o el suport humanitari als refugiats. No pot concedir-se per serveis rendits en disturbis locals en refor a la seguretat.

Tampoc no pot atorgar-se si pel mateix perode de servei s'atorguen la Medalla del Servei a les Forces Armades o la Medalla Expedicionria de les Forces Armades.

En el moment de la seva creaci es va fer retroactiva a l'1 d'abril de 1975. Les condecoracions posteriors s'indiquen mitjanant estrelles de servei.

 Disseny .
Una medalla de bronze de 30mm de dimetre. A l'anvers i dins d'un cercle, apareix la palma d'una m dreta oberta inclinada en diagonal cap a l'esquerra (per simbolitzar una m que dna o que demana ajut). Al revers de la medalla apareix la inscripci "FOR HUMANITARIAN SERVICE" ("Pel Servei Humanitari") en tres lnies. A sota hi ha una branca de roure, amb 3 fulles. A sota apareix en un arc al voltant de la base la inscripci "UNITED STATES ARMED FORCES" (Forces Armades dels Estats Units).

Penja d'un gal de 3 cm, amb les segent barres: 5mm en morat, 2mm en blanc, 8mm en blau cel i una franja central de 7mm en blau mar (i viceversa)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269482" title="Torfaen" nonfiltered="825" processed="823" dbindex="105851">

Torfaen s una Autoritat Unitria de Galles. Fou un dels cinc districtes en qu es divid el comtat de Gwent des del 1974 fins al 1996.
Es troba al sud-est de Galles, prop de la frontera amb Anglaterra

 Enllaos externs .
 
 Torfaen County Borough Council	;
 Informaci turstica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269490" title="Robert Zimmermann" nonfiltered="826" processed="824" dbindex="105852">
Robert Zimmermann (Zuric, 27 d'agost de 1912 - Zuric, 4 d'abril de 2006) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1937 i 1945.

Durant la seva carrera aconsegu 12 victries, entre les que destaquen una Volta a Sussa i diverses etapes en aquesta mateixa cursa i a la Volta a Catalunya.

Equips.
Robert Zimmermann va crrer en diferents equips:
1937. Condor;
1938. Olympia i Condor;
1939-1945. Condor ;

Palmars.
1937;
 1r a l'Annemasse-Bellegarde-Annemasse;
 1r a Oerlikon;
1938;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1939;
 1r a Annemasse;
 1r al Gran Premi de Locle ;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor d'una etapa;
1940;
 1r al Campionat de Zuric;
1941;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1945;
 1r a Lugano;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Catalunya;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 31 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Robert Zimmermann ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269495" title="Josef Wagner" nonfiltered="827" processed="825" dbindex="105853">
Josef "Sepp" Wagner (Zuric, 23 d'abril de 1916 - Bad Ragaz, 25 de setembre de 2003) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1939 i 1947. 

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 4 victries, entre elles una Volta a Sussa.

Equips.
Josef Wagner va crrer en diferents equips:
1939-1945. Condor;
1946. Cilo i Condor;
1947. Follis-Dunlop i Condor;

Palmars.
1937;
 1r del Gran Premi de Ginebra;
1938;
 1r del Gran Premi de Ginebra;
1941;
 1r de la Volta a Sussa;
1946;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;

Resultats al Tour de Frana.
1939. 30 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Josef Wagner;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269499" title="Copa espanyola d'hoquei patins femenina 2008" nonfiltered="828" processed="826" dbindex="105854">


La tercera edici de la Copa espanyola d'hoquei patins femenina (en el moment anomenada Copa de la Reina) prengu part al Pavell Olmpic de l'Ateneu Agrcola de la vila de Sant Sadurn d'Anoia el 23 i 24 de febrer de 2008. Els rbitres destinats al campionat foren: Isaac Sanz (Astries), Maria Teresa Martnez (Galcia), Esteve Grima (Catalunya), Francisco Moreno (Pas Valenci), Josep Antoni Rib (Catalunya) i Juan Jos Argudo (Pas Valenci). L'organitzaci edit 1500 exemplars d'una revista gratuta de 48 pgines amb informaci de l'esdeveniment que repart entre els assistents.  

El canal esportiu de Televisi Espanyola, Teledeporte (Digital + i TDT) va emetre la final en diferit el dilluns 25 de febrer a les 15h. Per altra banda, altres mitjans de comunicaci van fer una tasca de cobertura de la competici. A ms a ms del mitjans digitals oficials (www.fep.es i www.cenoia.com/copareina) es varen acreditar ms de 30 periodistes. El Telenotcies migdia de TV3 va emetre el 23 de febrer un reportatge de la competici i, al dia segent, es va fer ress de la final del campionat.

Al llarg dels dos dies, l'organitzaci del torneig va preparar una srie d'activitats com ara carpes  informatives a l'exterior del recinte per conixer ms Sant Sadurn d'Anoia o un campionat 3x3, organitzat per l'Associaci Internacional d'Hoquei Patins Femen, per a que els ms petits poguessin practicar l'hoquei patins.

A les 11 hores del 5 de febrer es va dur a terme l'emparellament dels partits de quarts de final del campionat, al sal d'actes de Freixenet a Sant Sadurn d'Anoia. El sorteig no disposava de caps de srie, de manera que els resultats eren totalment aleatoris. L'acte el presidiren Carmelo Paniagua, president de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge, Joan Amat, batlle de Sant Sadurn d'Anoia, Jaume Esteve, president del Club Esportiu Noia, i Guillem Cabestany, entrenador de l'equip femen d'hoquei patins Noia Freixenet.

El 22 de febrer a la tarda es va celebrar una festa de benvinguda pels equips participants, amb una visita a les caves Freixenet (16:30h), una recepci oficial a l'Ajuntament per part de la batllessa accidental Maria Rosell (18:30h) i una festa de foc i msica a la plaa de l'Ajuntament amb les entitats ms representatives del folklore local (19:30h). 

Participants.
Els equips participants a la competici sn assignats per la Reial Federaci Espanyola de Patinatge seguint criteris de mrits esportius.



 Noia Freixenet;
 Biescas Gijn HC;
 Alcorcn Parque Lisboa;
 Calzedonia Voltreg;

 Club Ureca  ;
 HC Raxoi;
 Dyser-Totgraf Igualada;
 Bionet Rivas ;


Resultats.
Els horaris corresponen a l'hora d'hivern dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+1).



Quarts de final.







Del cinqu al vuit lloc.




Semifinals.




Set i vuit lloc.


Cinqu i sis lloc.


Tercer i quart lloc.


Final.






Classificaci final.



Premis.
 Millor jugadora: Cristina Barcel (Calzedonia Voltreg);

 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina oficial del campionat ;
 Revista oficial del campionat ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269502" title="Chery Automobile" nonfiltered="829" processed="827" dbindex="105855">

Chery Automobile (xins:     ) es un fabricant d'autombils de Xina. En pinyin es "qru" i en angls es "cheery", per va haver un error en el procs d'assignar el nom; malgrat aquest, la companyia va decidir de no canviar-lo. Esta en mans del govern local de Wuhu (per esta previst privatitzar-la), i ha venut 305.000 vehicles l'any 2006.

Es el fabricant xins privat ms important, i el primer en exportar vehicles: a Sria l'any 2001.

 Histria .

Fundada l'any 1997 per 5 empreses de capital de Anhui amb un capital de 1.752 bilions de RMB; la construcci de la fbrica s'inici el 18 de mar de 1997 a Wuhu, provncia de Anhui, Xina; al mateix any, per el 18 de desembre, surt el primer cotxe. Aquest fet representa una fita per la indstria xinesa ja que es tractava del primer cotxe produt per una empresa de capital nicament xins .

L'any 2007 va vendre al mn 381.000 cotxes, el que representa un increment del 24,8%, juntament amb el volum de vendes fora de Xina que es va incrementar en un 132%, arribant als 119.800 unitats; aquest fet colloca a Chery com el 4rt fabricant de cotxes xins.

 Enllaos externs .

 Histria de Chery ;
 Pgina web oficial ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269503" title="Frmules de Newton-Cotes" nonfiltered="830" processed="828" dbindex="105856">
En clcul numric, les frmules de Newton-Cotes, sn un grup de frmules per a la integraci numrica (anomenada tamb quadratura) que es basen en avaluar l'integrand a n+1 punts equidistants.  Reben aquest nom en honor de Isaac Newton i Roger Cotes.  

Les frmules de Newton-Cotes poden ser tils se es coneix el valor de la funci integrand en un conjunt de punts equidistants. Si s possible de canviar els punts on l'integand s avaluat, llavors hi ha altres mtodes com per exemple  la quadratura de Gauss i la quadratura de Clenshaw-Curtis que probablement sn ms adequats.

Descripci.

Se suposa que el valor de la funci f s conegut per als punts equidistants xi, per i = 0,  , n. Hi ha dos tipus de frmules de Newton-Cotes, el tipus "tancat" que fa servir els valors de la funci a tots els punts, i el tipus "obert" que no fa servir els valors de la funci als punts extrems. La frmula tancada de Newton-Cotes de grau n es defineix com

;

on xi = h i + x0,
amb h (anomenat la mida del pas) igual a (xn   x0)/n. Els wi es diuen pesos.

Els pesos es dedueixen de forma que el resultat coincideixi amb la integral del polinomi de grau n que passa pels punts. Per tant la frmula tancada de Newton-Cotes de grau n  s equivalent a substituir la funci pel polinomi de grau n que passa pels n+1 punts i integrar el polinomi.
Aquest pesos es poden trobar fcilment a partir dels polinomis de Lagrange. Sia L(x) el polinomi d'interpolaci expressat en la forma de Lagrange a partir dels punts donats (x0, f(x0) ),  , (xn, f(xn) ), llavors



La frmula oberta de Newton-Cotes de grau n es defineix com

;

Els pesos es troben de forma similar als de la frmula tancada.

Inestabilitat per a graus elevats.

Un polinomi de grau n t tants mxims i mnims com zeros t la seva derivada, per tant pot arribar a tenir fins a n-1 mxims i mnims, a mesura que el grau creix, els polinomis tenen tendncia a oscillar, separant-se molt dels valors de la funci, si s que la funci t un grfic ms o menys suau i els punts sn equidistants, aquest fenomen s conegut com el fenomen de Runge on l'error creix exponencialment al augmentar n.  Altres mtodes com la quadratura de Gauss i la quadratura de Clenshaw-Curtis que empren punts desigualment espaiats (agrupats als extrems de l'interval d'integraci) sn estables i molt ms exactes, i normalment es prefereixen en comptes de Newton-Cotes. Si aquests mtodes no es poden fer servir, degut a que l'integrand noms s conegut a punts donats equidistants, llavors el fenomen de Runge es pot evitar emprant un mtode compost, tal com s'explica ms avall.

Frmules tancades de Newton-Cotes.
Aquesta taula presenta algunes de les frmules de tipus tancat.
La expressi  s una abreviatura de .

 

El mtode de Boole de vegades, per error, es diu el mtode de Bode degut a la propagaci d'un error tipogrfic en el llibre de referncia d'Abramowitz i Stegun..

L'exponent del pas h en el terme d'error mostra el ritme al que disminueix l'error d'aproximaci a mesura que disminueix el pas.
El grau de la derivada de f que surt al terme de l'error indica el grau dels polinomis que es poden integrar exactament (es a dir, amb error igual a zero).
El nombre   est entre a i b.
L'estimaci de l'error es fa suposant que la funci s  pot desenvolupar en srie de Taylor, que els termes d'ordre superior sn negligibles i que els valors de les derivades sn afitats. Llavors es compara la integral de la funci expressada pel seu desenvolupament amb la del polinomi d'interpolaci.  
Frmules obertes de Newton-Cotes.
Aquesta taula llista algunes de les frmules de Newton-Cotes de tipus obert.



 Mtodes compostos.
Per que els mtodes de Newton-Cotes donin errors petits, cal que el pas h sigui petit, aix significa que l'interval d'integraci 
Tamb ha de ser petit, per aix normalment no s cert. Per aquest motiu, normpalment la integraci numrica es fa a base de dividir  en subintervals ms petits, llavors s'aplica una frmula de Newton-Cotes a cada subinterval, i se sumen els resultats.
D'aix se'n diu un mtode compost, vegeu integraci numrica.

 Referncies .

 M. Abramowitz and I. A. Stegun, eds. Handbook of Mathematical Functions with Formulas, Graphs, and Mathematical Tables. New York: Dover, 1972. (Vegeu la secci 25.4.);
 George E. Forsythe, Michael A. Malcolm, and Cleve B. Moler. Computer Methods for Mathematical Computations. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall, 1977. (Vegeu Secci 5.1. pels mtodes trapezial i rectangular i la secci 5.3. pel mtode de Simpson);
 William H. Press, Brian P. Flannery, Saul A. Teukolsky, William T. Vetterling. Numerical Recipes in C. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1988. (Vegeu la Secci 4.1.);
 Josef Stoer and Roland Bulirsch. Introduction to Numerical Analysis. New York: Springer-Verlag, 1980. (Vegeu la Secci 3.1.);

Enllaos externs.

Newton-Cotes formulas on www.math-linux.com;
Newton-Cotes Formulas;
Module for Newton-Cotes Integration ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269508" title="Eleccions al Parlament Basc de 1990" nonfiltered="831" processed="829" dbindex="105857">
Les Eleccions al Parlament Basc de 1990 se celebraren el 28 d'octubre. Amb un cens de 1.687.936 electors, els votants foren 1.029.457  (60,98 %) i 658.479 les abstencions (39,01 %). El PNB fou la fora ms votada. Es repet novament el pacte entre PSE-PSOE i PNV va ser investit lehendakari Jos Antonio Ardanza Garro. Els diputats d'Herri Batasuna no van ocupar els seus escons.  
Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 7508 (0,40 %) vots en blanc.
 Diputats electes .
 laba .
 Biscaia .
 Joseba Andoni Aurrekoetxea Bergara (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
Enllaos externs.
 Web dels resultats electorals al Pas Basc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269509" title="Punta dels Guxols" nonfiltered="832" processed="830" dbindex="105858">
La Punta dels Guxols s el tur que s'ala endins del mar a Sant Feliu de Guxols. En aquest tur s'installaren els primers pobladors bers d'aquesta vila baix-empordanesa. T una alada de 37 metres i al cim del tur s'hi ala l'edifici del Salvament, on antigament s'hi ubicava el salvament martim, d'aqu li ve el nom. Actualment s el Museu de la Pesca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269512" title="Liga Komunista Iraultzailea" nonfiltered="833" processed="831" dbindex="105859">
Liga Komunista Iraultzailea (LKI) fou la secci basca de la Lliga Comunista Revolucionria, un partit poltic d'ideologia comunista i trotskista sorgit el 1970 d'una de les escissions de la VI Assemblea d'ETA. Es va presentar a les eleccions al Parlament Basc, a vegades en solitari, i a vegades amb l'EMK, per amb resultats minsos. El 1990 es va unir a l'Euskadiko Mugimendu Komunista (EMK) per a formar primer Zutik i desprs Batzarre. Els seus caps foren Ramn Zallo, Antxon Karrera i Josu Loroo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269513" title="Cats" nonfiltered="834" processed="832" dbindex="105860">


 Histria: Els cats eren un poble Germnic.
 Msica: Cats s un musical d'Andrew Lloyd Webber;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269514" title="Iaki Esnaola Etcheverry" nonfiltered="835" processed="833" dbindex="105861">
Iaki Esnaola Etcheverry (Deva, Guipscoa, 1948) s un poltic i advocat basc. d'ideologia independentista basca. Va ser diputat del Congrs entre 1982 i 1990, aix com parlamentari basc en dues etapes diferents 1980-82 i 1990-91. En la dcada de 1980 va ser un dels principals capdavanters i portaveus de la coalici Herri Batasuna. Des de principis de la dcada de 1990 roman allunyat de la poltica i dedicat a l'advocacia.

 Inicis . 
Va estudiar la carrera de dret. A partir de 1973 va comenar a fer-se conegut durant la Transici Espanyola com advocat de presos poltics, relacionats amb l'independentismo basc i amb ETA. Aquestes actuacions com advocat li van donar un nom i una reputaci dintre del mn abertzale. Ell mateix va iniciar la seva marxa poltica integrant-se en les files de la coalici Euskadiko Ezkerra en 1977. Va formar part de la candidatura d'EE per Guipscoa al Congrs dels Diputats a les Eleccions generals espanyoles de 1977. No obstant aix va ser un dels membres de EE que, descontentaments amb la lnia poltica seguida per EIA i EMK (partits que controlaven EE) durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-79), van abandonar la coalici per a participar en la fundaci de Herri Batasuna en 1978.

 Dirigent d'Herri Batasuna . 
Esnaola va ser dirigent d'Herri Batasuna i un dels seus portaveus des de la fundaci d'aquesta coalici fins a 1991, formant part com independent de les successives Taules Nacionals que van governar aquesta coalici. Durant la dcada de 1980 va ser un dels rostres ms coneguts de la coalici abertzale, va anar en nombroses ocasions portaveu de la mateixa i va exercir crrecs pblics en diferents institucions. Esnaola va ser escollitt parlamentari basc a les primeres eleccions autonmiques basques celebrades en 1980. Va ocupar el crrec de parlamentari basc entre el 31 de mar de 1980 i el 24 de novembre de 1982. Va dimitir del seu crrec per a presentar-se al Congrs. Va ser escollit Diputat del Congrs en 1982 com a candidat d'Herri Batasuna per Guipscoa. Va tornar a ser triat Diputat en dues ocasions ms, en 1986 i 1989. A causa del boicot de la seva coalici a les institucions poltiques espanyoles no va prendre possessi de la seva acta de diputat ni en la II, ni en la III Legislatures.

 Relacions amb ETA . 
Parallelament a la seva labor poltica va seguir exercint durant la dcada de 1980 com advocat defensor de membres d'ETA i de l'esquerra abertzale. El 22 d'octubre de 1981 Esnaola va ser detingut per la policia acusat de connexions amb membres d'ETA, per va ser alliberat sense crrecs als pocs dies. Menys pblica que la seva labor com a advocat, per no per aix menys notria va ser la seva labor com enlla en diferents negociacions entre els governs espanyol i ETA. En 1984 va tractar de convncer a la direcci d'ETA perqu es reuns amb representants espanyols a Bordeus, en una trobada que va intentar propiciar el govern francs. El rebuig de la direcci etarra a aquestes reunions va ser la qual va fer que l'executiu francs dons via lliure a una estreta collaboraci policial i judicial amb les autoritats espanyoles. Tamb va intervenir com assessor d'ETA en la primera etapa de les Converses d'Alger (fins a 1987). Per aquell temps dirigiria les negociacions Txomin Iturbe Abasolo, nombre u d'ETA, amb el qual mantenia una relaci d'amistat personal. Desprs de la mort accidental a la capital magrebina de Txomin Iturbe, va quedar apartat de la negociacions. 

 Atemptat i desvinculaci de Herri Batasuna . 
En 1989, desprs de ser escollit per tercera vegada diputat, Herri Batasuna es va decidir participar per primera vegada en les institucions poltiques espanyoles. La sessi d'investidura en el Congrs s'anava a celebrar el dia 21 de novembre. La nit anterior, 20 de novembre, els congressistes i senadors electes d'Herri Batasuna, entre ells Esnaola, sopaven a l'hotel Alcal de Madrid i preparaven l'estratgia per a la sessi de l'endem. Va ser llavors quan van entrar dos pistolers encaputxats en el reservat que ocupaven els dirigents abertzales i van disparar contra el grup, causant la mort per ferides de bala de Josu Muguruza i ferides greus al propi Iaki Esnaola. Esnaola era juntament amb Jon Idigoras, l'objectiu principal dels assassins i va rebre dos impactes de bala, que no obstant aix no van acabar amb la seva vida. L'atemptat va ser atribut a un grup ultradret espanyol. 

Esnaola assoliria recuperar-se de les seves ferides, per abandonaria el seu crrec com diputat el 2 d'octubre de 1990 sent substitut pel seu company Rafael Dez Usabiaga. La seva dimissi com congressista preparava la seva tornada al Parlament Basc, per al qual seria escollit parlamentari a les eleccions al Parlament Basc de 1990. Tradicionalment convenut de la necessitat d'un final dialogat de la violncia, el fracs de les Converses d'Alger i la posterior evoluci dels esdeveniments (incloent possiblement l'atemptat que va sofrir), van fer-lo ms belligerant en el si d'Herri Batasuna a favor d'una nova treva d'ETA que facilits la negociaci amb l'estat. No obstant aix les seves tesis van quedar en minoria en el si de la direcci d'HB i d'ETA. 

En 1991, el dirigent etarra Eugenio Etxebeste i tot el sector que representava, el van acusar pblicament de ser un cncer liquidacionista per voler buscar un final dialogat a la violncia. El 13 de mar de 1991 Esnaola va presentar la seva dimissi com a membre de la Taula Nacional d'Herri Batasuna i el 23 d'abril de 1991 va dimitir del seu crrec com Parlamentari Basc. Tamb va abandonar la coalici la seva collaboradora i amiga, l'advocada Christianne Fando. Paradoxalment uns plantejaments similars als quals defensava Esnaola, van ser els quals va exposar ETA en la Treva de 1998. 

Desprs de la seva ruptura amb Herri Batasuna ha roms allunyat de la poltica i dedicat a l'advocacia en el seu bufet de Sant Sebasti. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269515" title="Lotari" nonfiltered="836" processed="834" dbindex="105862">

Onomstica.
 Lotari I: Rei d'Itlia, emperador d'Occident. (795 855), fill de Llus el Piets.
 Lotari II de Lotarngia fill de Lotari I. (825-869);
Lotari II d'Itlia fill de Hug d'Arles;
 Lotari I de Frana (941-986), rei carolingi.
 Lotari (Duc de Baviera) Duc de Baviera del 814 fins 817;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269518" title="George Connor" nonfiltered="837" processed="835" dbindex="105863">
 George Connor   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 16 d'agost del 1906 a Rialto, Califrnia. 

Connor va crrer a la Champ Car a les temporades 1935-1952 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de molts d'aquests anys .

George Connor va morir el 28 de mar del 2001  a Hesperia, Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

George Connor va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269519" title="Rafael Dez Usabiaga" nonfiltered="838" processed="836" dbindex="105864">
Rafael Dez Usabiaga (Lasarte, 1956) s un sindicalista basc, secretari general de Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB), nic sindicat amb presncia a Pas Basc, Navarra i Iparralde. Treballador de l'empresa Micheln, es va iniciar molt jove en el sindicalisme, unint-se a les estructures de LAB prcticament des dels seus inicis. Ja en els anys vuitanta s'incorpora a la direcci del sindicat, que en aquest moment s'exercia de forma collegiada i en el III congrs, celebrat al mar de 1992 en Leioa (Biscaia) s nomenat coordinador general de LAB. Posteriorment, en l'IV congrs, celebrat a l'abril de 1996 en el mateix escenari, passa a ocupar el crrec de secretari general, sent reelegit en el V Congrs (Sant Sebasti, 2000) i en el VI congrs (Pamplona, 2004). 

Segons els estatuts de la central obrera, en el prxim congrs, previst per a 2008, haur de deixar el seu crrec. Rafa Dez, com se'l coneix habitualment, ha ocupat a ms labors com parlamentari abertzale a les llistes de Herri Batasuna, tant en el Congrs dels Diputats d'Espanya com en el Parlament Basc de Vitria a les eleccions al Parlament Basc de 1984. Considerat com una persona de gran influncia en la esquerra abertzale, va assistir com assessor a les converses d'Alger entre el Govern espanyol i ETA en la primavera de 1989, en el que fou el primer intent de negociaci entre l'Estat espanyol i l'organitzaci armada basca. Desprs de la illegalitzaci de Batasuna en 2002, en virtut l'aplicaci de la Llei de Partits espanyola, LAB s l'nica organitzaci important del Moviment d'Alliberament Nacional Basc que roman en la legalitat. 

Usabiaga va ser citat com un dels participants en els contactes no oficials mantinguts entre l'esquerra abertzale i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a fi d'obrir un procs de dileg desprs de la declaraci alto el foc permanent per part de ETA al mar de 2005. L'atemptat perpetrat per ETA mitjanant la collocaci de bombes en la terminal T4 de l'aeroport de Barajas, en Madrid, el 30 de desembre de 2006 (i que va costar la vida a dues persones), va suposar la ruptura de facto de l'alto el foc. El 17 de gener de 2007, Usabiaga va afirmar: "amb bombes no hi ha procs". Tamb va subratllar que amb "lleis d'excepci", la "persecuci" de la esquerra abertzale o poltiques penitenciries basades "en la venjana", tampoc. Va afegir que el procs noms es construir sobre les bases de les condicions democrtiques i la no violncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269522" title="Iaki Ruiz de Pinedo Undiano" nonfiltered="839" processed="837" dbindex="105865">
Iaki Ruiz de Pinedo Undiano (Vitria, 1954) s un socileg i poltic basc. Professor de sociologia a la Universitat del Pas Basc, va militar de jovenet al Partit Nacionalista Basc, per l'abandon durant la transici i milit a HASI, que des del 1978 s'integr a Herri Batasuna, amb la qual fou escollit diputat per laba a les eleccions al Parlament Basc de 1980 i 1984, 1986 i 1990.

El 1981 fou detingut amb Jokin Goristidi Artola, Miguel Castells Artetxe i altres per cantar l'Eusko Gudariak davant del rei Joan Carles I a la Casa de Juntes de Gernika. El 1983 fou detingut amb Jon Idigoras desprs d'una tertlia a Los desayunos del Ritz acusat de legitimar la lluita d'ETA. Fou membre de la Mesa Nacional d'HB de 1982 a 1996 i regidor de l'Ajuntament de Vitria per Euskal Herritarrok el 2000. Poc desprs va dimitir en desacord amb la lnia d'actuaci del seu partit. Des d'aleshores ha estat actiu en activisme a nivell local, per es mant allunyat de la poltica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269524" title="Giovanni Valetti" nonfiltered="840" processed="838" dbindex="105866">

Giovanni Valetti (Vinovo, 22 de setembre de 1913   Avigliana, 28 de maig de 1998) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1935 i 1948.

Els seus principals xits esportius foren els dos Giro d'Itlia consecutius que guany, el 1938 i el 1939, aix com la Volta a Sussa de 1938. 

La Segona Guerra Mundial suposa un final avanat per a una prometedora figura del ciclisme itali.

Palmars.
1933;
 1r al Giro del Lazio ;
1936;
 1r al Gran Premi de Frjus;
1937;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1938;
 1r del Giro d'Itlia, vencedor de 3 etapes i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor de 2 etapes;
1939;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor de 3 etapes;
 1r del Giro de la Provncia de Mil;

Resultats al Giro d'Itlia.
1936. 5 de la classificaci general;
1937. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1938. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1939. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1940. 17 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1937. Abandona (2a etapa);





Enllaos externs.
Biografia i palmars de Giovanni Valetti ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269525" title="Kateyoushi Hitman Reborn!" nonfiltered="841" processed="839" dbindex="105867">




, tradut tamb com Tutor Hitman Reborn, s una histria d'Akira Amano on un noi anomenat Tsunayoshi Sawada (Tsuna pels amics) es troba, de sobte, sota la tutella d'un misteris mafis amb la intenci de convertir-lo en el segent Cap de la famlia Vongola.

Histria.
En Tsuna no s ning especial. A l'escola reb el nom de "bo per a res Tsuna" (    , Dame Tsuna) degut a la seva poca sort, les seves notes baixes, el seu lamentable sentit de l'esfor i la cobardia que el porta en una fuga constant de qualsevol problema amb qu es trobi immers. Dins aquest context escolar depriment, en Tsuna guarda un nic motiu que l'insta a seguir compareixent: Kyoko Sasagawa, la noia dels seus somnis.
Un dia, en Tsuna rep una carta que el dur a conixer al seu tutor particular, en Hitman Reborn. Aquest enigmtic personatge es mostra com un nen d'uns 3 anys vestit de mafis i amb un curis camale per company. Lluny de tota aparena, en Reborn demostra ser un reconegut assass dessignat pel mateix Cap de la famlia italiana Vongola, a fi de qu ensenyi i eduqui a en Tsuna, hereu i futur cap de la mafia, sota el nom de "X Vongola Boss" (Des cap Vongola). Amb tot aix, a ms, s'afegir l'existncia de les bales d'ltima voluntat (Dying Will Bullet), capaces de dotar d'una fora sobrenatural a aquell qui en sigui objectiu.

Aix, i sota l'estricte i inflexible vigilncia d'en Reborn, en Tsuna es veur obligat a guanyar-se un nom, a aprendre el significat d'una famiglia, i dels llaos que uneixen els seus membres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269526" title="Copa Grand Champions masculina" nonfiltered="842" processed="840" dbindex="105868">
La Copa Grand Champions masculina s un torneig de voleibol en categoria masculina que es disputa cada quatre anys, l'any segent dels Jocs Olmpics, entre les seleccions ms fortes a nivell mundial.

La copa va ser creada el 1993 desprs dels canvis produts en els grans torneigs internacionals organitzats per la FIVB arran de la creaci de la Lliga Mundial i el Grand Prix. L'objectiu de la competici fou no deixar cap any sense una competici mundial de la FIVB. Aquest s l'nic torneig que no dna punts pel rnquing mundial del mxim organisme rector.

 Sistema de competici .
La Copa Grand Champions sempre ha mantingut la mateixa frmula des de la primera edici:
 La competici es disputa al Jap.
 Hi prenen part sis equips, cinc classificats i un per invitaci.
 El Jap sempre es prequalifica com a naci seu.
 Quatre equips es classifiquen com a campions continentals dels continents que han obtingut millor classificaci als Jocs Olmpics anteriors.
 La selecci restant es classifica per una wild card donada per la FIVB.
 La competici es desenvolupa en format round robin (tots contra tots).
 La classificaci final es calcula pel sistema habitual del voleibol, nombre de victries, quocient de punts, quocient de sets i enfrontaments directes.

 Historial .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269528" title="Copa Grand Champions femenina" nonfiltered="843" processed="841" dbindex="105869">
La Copa Grand Champions femenina s un torneig de voleibol en categoria femenina que es disputa cada quatre anys, l'any segent dels Jocs Olmpics, entre les seleccions ms fortes a nivell mundial.

La copa va ser creada el 1993 desprs dels canvis produts en els grans torneigs internacionals organitzats per la FIVB arran de la creaci de la Lliga Mundial i el Grand Prix. L'objectiu de la competici fou no deixar cap any sense una competici mundial de la FIVB. Aquest s l'nic torneig que no dna punts pel rnquing mundial del mxim organisme rector.

 Sistema de competici .
La Copa Grand Champions sempre ha mantingut la mateixa frmula des de la primera edici:
 La competici es disputa al Jap.
 Hi prenen part sis equips, cinc classificats i un per invitaci.
 El Jap sempre es prequalifica com a naci seu.
 Quatre equips es classifiquen com a campions continentals dels continents que han obtingut millor classificaci als Jocs Olmpics anteriors.
 La selecci restant es classifica per una wild card donada per la FIVB.
 La competici es desenvolupa en format round robin (tots contra tots).
 La classificaci final es calcula pel sistema habitual del voleibol, nombre de victries, quocient de punts, quocient de sets i enfrontaments directes.

 Historial .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269530" title="Copa espanyola d'hoquei patins femenina 2007" nonfiltered="844" processed="842" dbindex="105870">


La segona edici de la Copa espanyola d'hoquei patins femenina (en el moment anomenada Copa de la Reina) prengu part al Pavell UDC Rochapea de la ciutat de Pamplona el 24 i 25 de mar de 2007. 

Els rbitres que van prendre part en aquesta competici foren: J. Carlos Bifet (Catalunya), Francisco Moreno (Pas Valenci), Mara Teresa Martnez (Galcia), Gonzalo Dapena (Pas Basc), igo Zrate (Pas Basc) i lvaro de la Hera (Castella).

El 21 de mar se celebr una roda de premsa a l'hotel Ciutat de Pamplona, tenint com a protagonistes la consellera de Benestar Social i Esports del Govern de Navarra, Maribel Graca, a la regidora d'Esports de l'Ajuntament de Pamplona, Maite Mur, aix com els presidents de la Federaci Navarra de Patinatge, Miguel Galarraga, i de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua.

Participants.
Els equips participants a la competici foren assignats per la Reial Federaci Espanyola de Patinatge seguint criteris de mrits esportius.



 HC Raxoi;
 AD INEF Galicia  ;
 Club Ureca ;
 Biescas Gijn HC;

 Calzedonia Voltreg  ;
 Grup Clima Matar  ;
 CE Arenys de Munt;
 Alcorcn Parque Lisboa  ;


Llegenda.


Resultats.
Els horaris corresponen a l'hora d'hivern del Pas Basc (zona horria: UTC+1).



Quarts de final.






Del cinqu al vuit lloc.




Semifinals.




Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.






Classificaci final.



Enllaos externs.
 Federaci Navarra de Patinatge - Copa de la Reina 2007 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269531" title="Gottfried Weilenmann" nonfiltered="845" processed="843" dbindex="105871">
Gottfried Weilenmann (Amsriwill, 29 de mar de 1920) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1945 i 1952.

Durant la seva carrera professional aconsegu 2 victries, una Volta a Sussa i un Campionat de Ciclisme de Sussa.

Equips.
Gottfried Weilenmann va crrer en diferents equips:
1945. Individual;
1946. Tour de Suisse Cycles ;
1947. Rico;
1948. Sala ;
1949. Stucchi  ;
1950. Cycles Wolf, Guerra i Colomb;
1951. Tigra i Cilo;
1952. Guerra-Ursus i Cilo;
1953. Cilo (Suiza) ;

Palmars.
1949;
 1r de la Volta a Sussa;
1952;
 Campi de Sussa de ciclisme en ruta;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 17 de la classificaci general;
1949. 39 de la classificaci general;
1950. 50 de la classificaci general;
1951. 50 de la classificaci general;
1952. 12 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1950. 45 de la classificaci general;
1952. 39 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Gottfried Weilenmann ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269533" title="NFPA 704" nonfiltered="846" processed="844" dbindex="105872">


La  NFPA 704 s una norma mantinguda per l'Associaci Nacional de Protecci contra el Foc, en angls National Fire Protection Association, radicada en els EUA. Defineix el conegut colloquialment com el "diamant de foc"  utilitzat pel personal d'emergncia per a poder identificar, de pressa i fcilment, els riscs posats per la presncia propera de materials perillosos. Aix s necessari per a ajudar a determinar si s'han d'emprar equips especials i quins, els procediments a seguir, o les precaucions a prendre  durant els primers moments en una resposta d'emergncia.

 Simbolisme .


Les quatre divisions sn codificades mitjanant colors,el blau indica el  risc per a la salut, el vermell ens indica la  inflamabilitat, la reactivitat qumica en groc, i el blanc per a perills nics que s'assenyalen mitjanant codis especials. Els riscs de salut, inflamabilitat i reactivitat es valoren en una escala que va des del 0 (cap perill; substncia normal) a 4 (risc sever).

Blau - Salut.

4. L'exposici molt curta podria provocar mort o lesions greus permanents,  (p. ex., cianur d'hidrogen).
3. L'exposici curta podria provocar lesi  provisional seriosa i lesions moderades permanents (p. ex., gas de clor).
2. L'exposici intensa o continuada per no crnica podria provocar incapacitat provisional o possibles seqeles (p. ex. cloroform).
1. L'exposici provocaria irritaci amb seqeles lleus (p. ex.,  aiguarrs) ;
0. No suposa cap perill de salut, no es necessria cap precauci. (p. ex., lanolina).

Vermell - Inflamabilitat.

4. Es vaporitza rpidament o completament a pressi atmosfrica i temperatura ambient, o s dispersa i quema fcilment en l'aire (p. ex., prop). Punt d'inflamabilitat per sota 23C (73F).
3. Lquids que es poden encendre sota gaireb totes les condicions de temperatura ambientals (p. ex., gasolina). Punt d'inflamabilitat per sota 38C (100F) per per damunt de 23C (73F).
2. Ha ser moderadament escalfat o ser exposat a temperatures entre 38C (100F) i 93C (200F) (p.ex., gasoil).
1. Ha de ser preescalfat abans que la ignici pugui ocrrer (p. ex. oli de colza). Punt d'inflamabilitat per sobre 93C (200F).
0. No es pot encendre (p. ex., arg).
 
Groc - Inestabilitat/Reactivitat.

4. Fcilment capa de detonar o de patir una descomposici explosiva  a temperatures i pressions normals (p. ex., nitroglicerina, RDX).
3. Capa de detonar o de descompondre's explosivament per exigeix una font d'iniciaci forta, ha de ser escalfat sota confinament abans d'iniciaci, reacciona de forma explosiva amb l'aigua, o detonar si rep cops severs (p. ex., fluor).
2. Sofreix canvi qumic violent a temperatures i pressions elevades, reacciona violentament amb l'aigua, o pot formar mescles explosives amb l'aigua (p. ex., fsfor, potassi, sodi).
1. Normalment estable, per es pot tornar inestable a temperatures i pressions elevades (p. ex., acetil (et)).
0. Normalment estable, fins i tot sota exposici al foc, i no s reactiu amb l'aigua (p. ex., heli).

Blanc - Especial.

L'rea de "banda" blanca pot contenir uns quants smbols:

W - reacciona amb l'aigua d'una manera inusual o perillosa (p. ex., cesi, sodi);
OX o OXY - oxidant (p. ex., perclorat de potassi, nitrat d'amoni);
COR - Corrosiu; cid o base forta (p. ex., cid sulfric, hidrxid de potassi);
CID per als cids i ALK per a les bases si es vol ser ms especfic.
BIO - Perill biolgic (p. ex., el virus de la verola);
POI - Verins (p. ex., estricnina);
El smbol radioactiu () - si el material s radioactiu (p. ex., plutoni, urani);
CRY o CRYO - Criognic;

Nota: Noms W i OX/OXY formen part oficialment de la norma NFPA 704, per uns altres smbols autoexplicatius s'utilitzen ocasionalment de manera no oficial. L's de smbols no estndards o text es pot permetre, exigir-se o ser rebutjada per part de l'autoritat que t jurisdicci (p. ex. el departament de bombers).

Vegeu tamb.
Sistema identificaci materials perillosos (HMIS);
Hazchem;
Mercaderies perilloses;
Referncies.
 University of Oregon Chem Labs - Sistema d'identificaci de riscs de la NFPA;

 Enllaos externs .

 Llistat d'ndexs NFPA per a molts productes qumics;
 Sobre NFPA 704: Norma per a la identificaci de riscs dels materials per a respostes d'emergncia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269534" title="Vasilij Grossman" nonfiltered="847" processed="845" dbindex="105873">


Vasilij Semyonovich Grossman, (                          ), 12 de desembre de 1905   14 de setembre 1964, va ser un important escriptor i periodista rus de l'poca sovitica. 

 Inicis .

Va nixer a Berdyciv, a l'Imperi Rus (avui en dia a Ucrana), en una famlia jueva emancipada i no reb una educaci tradicional jueva. El seu nom de naixement era Iosif Solomonovich Grossman per una mainadera russa va transformar el seu nom Iossia al rus Vasia (diminutiu de Vasilij), que va ser acceptat per tota la famlia. El seu pare tenia conviccions socialdemcrates i es va unir als menxevics. El jove Vasilij va recolzar la Revoluci Russa de 1917. 

Grossman va comenar a escriure narracions curtes mentre estudiava a la Universitat Estatal de Moscou i, posteriorment, continu la seva activitat literria mentre treballava d'enginyer a Donbass. Una de les seves primeres histries, Al poble de Berdyciv (                  ), va provocar que rebs atenci i encoratjament per part de Maksim Gorki i Mikhail Bulgakov. La pellcula Comissar (dirigida per Aleksandr Askoldov), que va ser suprimida per la KGV i no s'estren fins el 1990, est basada en aquesta histria de quatre pgines.

A mitjan dels anys 30, Grossman va deixar el seu treball d'enginyer i es va lliurar totalment a l'escriptura. El 1936 ja havia publicat dos reculls d'histries i el 1937 va ser acceptat en la prestigiosa Uni d'Escriptors de la URSS. Durant la Gran Purga alguns dels seus amics i familiars propers van ser arrestats, incloent la seva parella de fet. Durant mesos va estar demanant a les autoritats que l'alliberessin, cosa que va passar el 1938.

 Reporter de guerra .

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial (anomenada Gran Guerra Patritica a la URSS) el 1941,la mare de Grossman va ser capturada, i posteriorment assassinada, a Berdyciv amb 20000 o 30000 jueus que no s'havien evacuat. Grossman estava exempt de fer el servei militar, per es va presentar voluntari per anar al front, on va passar ms de 1000 dies. Es va convertir en corresponsal de guerra del popular diari de l'Exrcit Roig Krasnaya Zvezda (Estrella Vermella). Mentre la guerra s'enduria, en va cobrir els seus principals esdeveniments: la Batalla de Moscou, la Batalla de Kursk, la Batalla d'Stalingrad i la Batalla de Berln. De manera parallela al seu treball com a periodista, les seves novelles (com per exemple La gent s immortal (                )) s'estaven publicant als diaris i va arribar a ser considerat un heroi de guerra. La novella Stalingrad (1950), titulada ms tard  Per una causa justa  (              ), est basada en les seves experincies durant el setge.

Les descripcions de Grossman de les neteges tniques a Ucrana i Polnia i de l'alliberament dels camps d'extermini de Treblinka i Madjanek van ser un dels primers testimonis escrits del que ms tard es va conixer com l'Holocaust.El seu article 'L'infern de Treblinka'  (1944) va ser mostrat als judicis de Nurenberg com una evidncia de la persecuci.

 Conflicte amb el rgim sovitic .

Grossman va participar a l'assemblea del 'Llibre negre', un projecte del Comit Antifeixista Jueu per documentar els crims de l'Holocaust. La supressi, a la postguerra, del Llibre negre per part del l'Estat Sovitic el va commocionar i va comenar a qestionar el seu suport incondicional al rgim. En un primer moment els censors van obligar a fer canvis al text per tal de dissimular el carcter especficament antisemtic de les atrocitats i minimitzar el paper dels ucranesos que van treballar per als Nazis fent de policia. Ms tard, el 1948, l'edici sovitica del llibre va ser descartada completament. El poeta Semyon Lipkin, amic de Grossman, creia que havia estat la campanya antisemtica de Isif Stalin durant la postguerra el que havia malms la confiana de Grossman en el sistema sovitic: 



Grossman tamb va criticar la collectivitzaci i la persecuci poltica dels pagesos que va conduir cap a la tragdia de Holodomor. Va escriure: "El decret sobre l'obtenci dels cereals requereix que els pagesos d'Ucrana, del Don i del Kuban siguin executats per inanici, executats amb els seus fills petits" . 

Com a conseqncia de la persecuci de l'estat, noms unes quantes obres de postguerra de Grossman foren publicades en vida. Desprs de presentar la seva gran obra, la novella Vida i dest  (              , 1959), per ser publicada, la KGB va registrar el seu apartament. Els manuscrits, les cpies en carb, les llibretes de notes i fins i tot les cintes tipogrfiques van ser requisades.

Durant el perode poststalinista, Grossman va escriure a  Nikita Khrusxov: "Quin sentit t que jo sigui fsicament lliure quan el llibre al qual he dedicat tota la meva vida est arrestat? No hi estic renunciant. Noms demano llibertat per al meu llibre". El director ideolgic del Politbur, Mikhail Suslov, digu a Grossman que el seu llibre no es podria publicar durant, com a mnim, els segents tres-cents anys:

.

Vida i dest, de la mateixa manera que la seva ltima novella important, Tot passa (         , 1961), van ser considerades una amenaa per al rgim totalitari i l'escriptor dissident va ser convertit en una no-persona de fet. Tot passa en particular, s nica per la seva condemna tranquilla, natural i, malgrat tot, terrorfica de l'estat totalitari sovitic. En aquesta obra, alliberat de les preocupacions sobre els censors, Grossman parla honestament sobre la histria sovitica. Va morir d'un cncer d'estmac el 1964, sense saber si les seves novelles serien llegides algun dia pel pblic.

 Llegat .


Vida i dest es public l'any 1980 a Sussa, grcies als companys dissidents de Grossman: el fsic Andrei Sakharov va fotografiar secretament les pgines de l'esborrany conservat per Semyon Lipkin, i l'escriptor Vladimir Voinovich va aconseguir treure les pellicules fotogrfiques a l'estranger. El llibre finalment es va poder publicar a Rssia l'any 1988, desprs que  Mikhail Gorbachev inicies la poltica del Glasnost. Tot passa va ser publicada a la Uni Sovitica el 1989. 

Vida i dest est considerada una obra autobiogrfica. Robert Chandler, traductor de la novella a l'angls, escrigu a la introducci de l'edici de Harvill que el protagonista principal, Viktor Shtrum, s un retrat del mateix autor i que s'hi reflexa particularment la seva angoixa per l'assassinat de la seva mare al gueto de Berdiciv. El captol 18, una carta d'Anna, la mare d'Shtrum, ha estat dramatitzat al teatre i a la pellcula L'ltima carta (2002), dirigida per Frederick Wiseman i interpretada per Catherine Samie. Chandler tamb suggereix que el personatge d'Shtrum est basat en el fsic Lev Landau.

Molts crtics han comparat les novelles de Grossman amb la prosa monumental de  Tolstoi . Grossman s despietat a l'hora de descriure els racons obscurs de l'nima humana.  

 Notes .


 Cites .
...no hi ha felicitat ms gran que ser capa de sortir del camp reptant sobre l'estmac, cec i amb una cama amputada, i morir en llibertat, encara que noms sigui a deu iardes del malet filferro espins. ;

...Noms hi ha una manera en qu la justcia actua sobre un botx; en el fet que veu la seva vctima com una cosa diferent a un sser hum i per tant deixa ell mateix de ser un sser hum, s'executa com a sser hum. Ell s el seu propi botx... (Tot passa);

 "L'home mai entn que les ciutats que ha construt no sn una part integral de la natura. Si vol defendre la seva cultura dels llops i les tempestes de neu, si la vol protegir de ser estrangulada per les males herbes, ha de mantenir l'escombra, la pala i el rifle sempre a m. Si se'n va a dormir, si pensa en una altra cosa durant un any o dos, ho perdr tot. Els llops hauran sortit del bosc, els cards s'hauran escampat i tot estar enterrat sota la pols i la neu". (Vida i dest) ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269537" title="Filologia Clssica" nonfiltered="848" processed="846" dbindex="105874">
La Filologia Clssica o Clssiques s la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llenges clssiques, especialment del llat i del grec antic i del textos que s'hi escrigueren. 



L'objecte d'estudi.
Al llarg de molts segles l'antiguitat clssica va perdurar noms en els seus textos, per la qual cosa la filologia clssica estudiava aquesta civilitzaci en el seu conjunt: histria, mitologia, filosofia, poltica... s a dir, eren la llavor dels estudis humanstics. La creaci de noves disciplines (l'arqueologia clssica) i l'especialitzaci d'altres (histria, histria de l'art, antropologia...) han redut el paper central del filleg clssic en l'estudi de l'antiguitat.  

Avui dia el camp d'estudi especfic de la filologia clssica sn les llenges clssiques i els textos que s'hi varen escriure; aix inclou disciplines com: 
 Lingstica: ;
 Fontica, morfologia  sintaxi.
 Lingstica diacrnica, dialectologia i histria de la llengua.
 Llenges que s'hi relacionen: indoeuropeu, snscrit, osc, umbre, hitita, llat vulgar ;
 Epigrafia i paleografia.
 literatura;
 Mtrica;
 Gneres literaris;
 Retrica literria;
 Traducci dels textos clssics a les llenges actuals. ;

Com que els textos no es poden entendre sense conixer la civilitzaci en qu varen ser escrits els estudiants d'aquesta disciplina completen la seva formaci amb estudis de: 
 Histria de Grcia i Roma.
 Mitologia grega i romana.
 Histria de l'art clssic. ;
 Filosofia antiga.

Classicistes famosos.
 Antonio Fontn Prez;
 Karl Marx;
 John Milton;
 Carles Miralles i Sol;
 Friedrich Nietzsche;
 Ferdinand de Saussure;
 Eullia Vintr Castells;
 Oscar Wilde;

Enllaos externs.
Filologia Clssica a la Universitat de Barcelona (UB);
Filologia Clssica a la Universitat de Valncia (UV);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269540" title="Jim Rigsby" nonfiltered="849" processed="847" dbindex="105875">
 Jim Rigsby   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 6 de juny del 1923 a Spadry, Arkansas. 

Rigsby va  crrer a la Champ Car a la temporada 1952 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquest any .

Jim Rigsby va morir el 31 d'agost del 1952 disputant una cursa a Dayton, Ohio.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jim Rigsby va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269542" title="George Fonder" nonfiltered="850" processed="848" dbindex="105876">
 George Fonder   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 22 de juny del 1915 a Elmhurst, Pennsylvania. 

Fonder va guanyar varies curses en diferents categories, arribant a crrer a la Champ Car a les temporades 1949-1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de diversos d'aquests anys .

George Fonder va morir el 14 de juny del 1958 disputant una cursa a Hatfield, Pennsylvania.


 Resultats a la Indy 500 .




(*) i (**) Cotxe compartit.

 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

George Fonder va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269543" title="Estadi Rei Baldu" nonfiltered="851" processed="849" dbindex="105877">



L'estadi Rei Baldu (Stade Roi Bauduin en francs, Koning Boudewijnstadion en neerlands) s un estadi poliesportiu del districte de Heysel, a Brusselles. s la seu de la selecci de futbol de Blgica.

Estadi de Heysel.

Va ser inaugurat el 23 d'agost de 1930 com a Stade du Jubil o Jubelstadion (estadi del Jubileu), davant la presncia del Prncep Leopold, en commemoraci dels cent anys de la histria de Blgica. Va ser construit en vistes a la celebraci de la Fira Mundial de 1935. Tenia una capacitat de 70.000 espectadors. Posteriorment se li afeg una pista de fusta per a curses ciclistes al voltant del terreny de joc.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, se li va comenar a anomenar estadi de Heysel. Va acollir les finals de la Copa d'Europa de futbol el 1958, 1966, 1974 i 1985; i les finals de la Recopa d'Europa de futbol el 1964, 1976 i 1980. La major assistncia a un partit europeu va ser el 1958, quan hi van assistir ms de 66.000 espectadors.

La tragdia de Heysel.



El 29 de maig de 1985, durant la final de la Copa d'Europa entre el Liverpool Football Club i el Juventus Football Club, va donar lloc a una de les pitjors tragdies del mn del futbol.

S'enfrontaven dos dels millors equips d'Europa: el Liverpool havia guanyat quatre de les darreres edicions de la competici i la Juve havia guanyat la darrera Recopa d'Europa de futbol i tenia a l'equip molts dels jugadors que havien guanyat el Mundial de 1982 i el millor jugador del moment a Europa, Michel Platini.

Una hora abans de l'inici de la final, una part de la graderia, amb hooligans anglesos, van comenar a llanar objectes contra la graderia annexa, amb aficionats del Juventus. Els seguidors italians van voler escapar de l'esllavissada causada, arracanonant-se i quedant atrapats entre un mur i les tanques que hi havien al voltant del terreny de joc.

Part dels 60.000 espectadors que hi havia a l'estadi, van saltar al camp armats amb pals i d'altres objectes contra l'afici rival, mentre que les forces de seguretat es centraven en allar les diferents graderies per a contenir les aficions, sense actuar per salvar els aficionats italians atrapats.

La situaci es va allargar molts minuts, mentre arribaven operaris per obrir les tanques que asfixiaven els seguidors torinesos. El nmero de personal sanitari era insuficient davant aquesta situaci, i molts del ferits van haver de rebre els primers auxilis per part d'altres aficionats al terreny de joc.

Al final les ambulncies belgues van entrar a la gespa de l'estadi, evacuant els centenars de ferits, sense poder evitar la mort de 39 d'ells. La majoria per asfixia i aplastament. Molts dels cadvers van dipositar-se a un terreny annex a l'estadi, siguent visibles per part dels espectadors.

Malgrat tot, el partit es va disputar, siguent l'ltim partit de futbol que es disput al vell estadi de Heysel.

Estadi Rei Baldu.

Deu anys desprs del desastre, les graderies es van tornar a construir, i es rebatej l'estadi com Koning Boudewijnstadion / Stade Roi Baudouin (estadi Rei Baldu) en honor al Rei de Blgica.

Es va tornar a inaugurar el 23 d'agost de 1995, siguent l'estadi que organitza els partit de la selecci belga. Va acollir l'Eurocopa 2000.


 Enllaos externs .
 Plana oficial de l'estadi  ;
 Plana de la Federaci Belga  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269544" title="Henry Banks" nonfiltered="852" processed="850" dbindex="105878">
 Henry Banks   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 14 de juny del 1913 a Anglaterra, per va crixer a Royal Oak, Michigan. 

Banks va guanyar varies curses en diferents categories, arribant a crrer a la Champ Car a les temporades 1938-1952 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de diversos d'aquests anys .

Henry Banks va morir el 18 de desembre del 1994 a Indianapolis, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Henry Banks va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269549" title="Eleccions al Parlament Basc" nonfiltered="853" processed="851" dbindex="105879">
Eleccions al Parlament Basc fa referncia a les eleccions autonmiques que se celebren cada quatre anys a la Comunitat Autnoma Basca per a renovar el Parlament Basc, suprem rgan legislatiu de la comunitat autnoma. Se celebren cada quatre anys mitjanant sufragi universal lliure i directe. Les primeres foren el 1980:

 Eleccions al Parlament Basc de 1980;
 Eleccions al Parlament Basc de 1984;
 Eleccions al Parlament Basc de 1986;
 Eleccions al Parlament Basc de 1990;
 Eleccions al Parlament Basc de 1994;
 Eleccions al Parlament Basc de 1998;
 Eleccions al Parlament Basc de 2001;
 Eleccions al Parlament Basc de 2005;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269550" title="Eleccions al Parlament Basc de 1994" nonfiltered="854" processed="852" dbindex="105880">
Les Eleccions al Parlament Basc de 1994 se celebraren el 23 d'octubre. Amb un cens de 1.749.250 electors, els votants foren 1.044.085  (59,68 %) i 705.165 les abstencions (40,31 %). El PNB fou la fora ms votada. Es repet novament el pacte entre PSE-EE i PNV va ser investit lehendakari Jos Antonio Ardanza Garro. Els diputats d'Herri Batasuna no van ocupar els seus escons. En general, totes les forces nacionalistes van perdre vots, llevat el PNB. Euskadiko Ezkerra es va presentar conjuntament amb el PSE, per aix no es tradu en un augment d'escons. Per la seva banda,el PP augment espectacularment, aix com Unidad Alavesa.
Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 18.080 (1,03 %) vots en blanc.
 Diputats electes .
 laba .
 Biscaia .
 Joseba Andoni Aurrekoetxea Bergara (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
Enllaos externs.
 Web dels resultats electorals al Pas Basc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269551" title="Berdeak" nonfiltered="855" processed="853" dbindex="105881">
Euskal Herriko Berdeak (Verds del Pas Basc) o actualment Berdeak (Verds) s un partit ecologista del Pas Basc, confederat amb altres partits d'mbit estatal espanyol Los Verdes. El seu mbit d'actuaci s el Pas Basc i Navarra, encara que la seva presncia efectiva es limita bsicament a Guipscoa i Biscaia. Es troba germanat amb el partit Euskal Herriko Berdeak/Els Verts du Pays Basque, d'Iparralde. El partit es fund com a Euskal Herriko Berdeak-Euskal Berdeak el 1990, i integrava la federaci dels Verds. El 1992, Juantxo Domnguez, cap de llista del partit a les eleccions al Parlament Basc de 1990 abandona el partit al costat d'un grup de seguidors i funda Berdeak-Els Verds. El partit va ser inscrit en el registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior el 16 de juny de 1992. La seva seu social est en la ciutat de Sant Sebasti. Els seus portaveus actuals sn Florent Marcellesi (Bilbao) i Iigo Agirre Arrieta (regidor de Mutriku des de maig de 2007).

 Resultats electorals .
El seu debut amb la marca Berdeak fou a les eleccions generals espanyoles de 1993, en les quals Berdeak van concrrer en solitari. S'integra amb Ezker Batua per a les eleccions al Parlament Basc de 1994. La coalici obtingu 6 parlamentaris, sent un d'ells para Juantxo Domnguez, que estar present en el Parlament Basc durant la legislatura 1994-1998. 

En 1995 tornen a participar integrats en Ezker Batua en les eleccions municipals i forals. Obtenen un juntero en laba i altre a Guipscoa. Euskal Herriko Berdeak, la federaci dels Verds, no participa en aquestes eleccions. En 1995 Berdeak participa en el Congrs de Granada que assisteix a la refundaci dels Verds com a una confederaci de partits i s'integra com partit membre d'aquesta confederaci. Euskal Herriko Berdeak desaparegu com a formaci poltica i els seus militants s'integren en Berdeak. A pesar del pacte amb Ezker Batua en les eleccions de juny de 1999, Berdeak participar en solitari en les eleccions municipals i forals, aix com en les europees. A les eleccions europees Els Verds es queden molt prop d'obtenir un eurodiputat. 

En l'any 2000 es van presentar tamb en solitari al Congrs dels Diputats. En 1999, mitjanant acta notarial, es dna per finalitzada la federaci entre Esquerra Unida-Ezker Batua i Berdeak-Els Verdes. No obstant aix en 2004 Esquerra Unida-Ezker Batua es registra en el registre de partits amb el nom d'Ezker Batua-Berdeak sense que quedi ni un membre de Berdeak-Els Verds en el partit. No obstant aix en el cas del Pas Basc, Ezker Batua va aconseguir mantenir el terme "Berdeak" en el seu nom (ja que "Berdeak" s al mateix temps substantiu i adjectiu en euskera), a pesar que en realitat Berdeak ja no estigus coaligada a Ezker Batua i a pesar dels acords signats entre ambdues formacions que implicaven respectar nom i identitat de cada formaci. 

En 2004 es van presentar a les eleccions al Parlament Europeu, obtenint la confederaci espanyola dels Verds un eurodiputat, el valenci David Hammerstein. En el Congrs dels Diputats, compten amb 2 diputats: Francisco Garrido i Joan Oms mentre que el Grup Verd europeu compte amb 40 diputats. Avui dia Berdeak-Els Verds pertany al Partit Verd Europeu i a la Confederaci de Los Verdes espanyols i compte amb el suport dels Verds d'Aquitnia i d'Iparralde.

Quant a la confusi amb Ezker Batua, Berdeak segueix lluitant perqu Ezker Batua apliqui els acords entre ambds partits i renunci a utilitzar la denominaci "Berdeak". A les eleccions al Parlament Basc de 2005 Berdeak es va presentar en coalici amb els animalistes del Partit Antitaur, aplegant uns 4.000 vots. En les eleccions municipals i de juntes generals de 2007, Berdeak va concrrer en solitari i va obrir les seves llistes a ciutadans, associacions i plataformes venals i locals (com a Sopelana, Getxo o Mutriku). A ms d'un terme mitj de 1.5% an les forals, va aconseguir els primers regidors verds de la histria dels Verds a Euskadi: Mutriku 3 regidors (25% dels vots) i Sopelana 1 regidor (5,7% dels vots). A Getxo, va obtenir 3,3% dels vots i a Bilbao 0,86%. Per a les eleccions generals de espanyoles de 2008, es presenten en solitari tant per al Congrs com per al Senat. 

 Enllaos externs .
Berdeak-Los Verdes de Euskadi;
Los Verdes;
Partit Verd Europeu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269554" title="Unidad Alavesa" nonfiltered="856" processed="854" dbindex="105882">
Unidad Alavesa fou un partit poltic creat el 1989 i dissolt el 2005. Aparegu com a una escissi del Partit Popular i l'mbit era el territori d'laba, de caire totalment contrari al nacionalisme basc i considerava que els alabesos no eren bascos i reclamava per a laba un estatus similar al de Navarra. Es registr oficialment el gener del 1990.

 Ideari poltic . 
UA s'autodefinia com un partit alabesista, no reconeixia la pertinena d'laba al Pas Basc, considerava que el basc no era la llengua prpia d'laba, que la seva co-oficialitat era una imposici i que laba estava sent colonizada cultural, poltica i econmicament pels nacionalistes bascos. Tanmateix, de tot aix no cal deduir l'existncia d'un "nacionalisme alabs", ja que UA era fervent defensora de la espanyolitat d'laba. S'autodefinia com a foralista, partidria de l'autogovern alabs, mitjanant una adequaci i modernitzaci dels Furs, el sistema de govern tradicional de les provncies basques i Navarra. Per a aix aspirava a la conversi d'laba en una comunitat autnoma foral d'Espanya, prenent sempre com exemple i model a Navarra. 

Amb el pas del temps UA va acceptar tcitament la pertinena d'laba al Pas Basc (sense renunciar per aix als seus objectius), per amenaant amb donar suport a una secessi alabesa respecte del Pas Basc si s'aprovessin reformes estatutries com el Pla Ibarretxe. UA va afirmar que la incorporaci del Comtat de Trevio seria molt ms senzilla si laba fos una comunitat foral.  

Endems, ha mostrat el seu acord en tot moment amb la poltica antiterrorista del govern de Aznar, donant suport al Pacte Antiterrorista que van subscriure PP i PSOE, aix com a organitzacions qualificades d'afins als populars tals com Basta Ya! o el Frum d'Ermua, i ha estat un fervent partidari de la formaci de fronts poltics constitucionalistes per a frenar el nacionalisme basc.

 Evoluci poltica i resultats electorals. 
El fundador, principal dirigent i cap visible d'UA ha estat histricament Pablo Mosquera, un metge gallec, assentat a Vitria. Mosquera que va ser un dels fundadors d'UA, va ser escollit el seu primer secretari general. En el moment de l'escisi Mosquera era un dels dos parlamentaris que el Partit Popular tenia en el Parlament Basc. Va ser el primer parlamentari d'UA en el Parlament Basc a l'abandonar el grup popular i formar el Grup Mixt-UA. Les primeres eleccions en les quals va participar van ser les eleccions al Parlament Basc de 1990 en les quals va obtenir 3 parlamentaris. A les eleccions municipals de 1991 es converteixen en la segona fora poltica alabesa en nombre de vots amb un 17% dels vots i la quarta en nombre de regidors. A la capital Vitria, que ja es perfilava com el feu per excellncia d'UA, en detriment de la resta de la provncia on el seu suport s menor, obtenen el 22% dels vots i es queden a un regidor del PNB. 

Animats pels xits electorals UA es presenta al Congrs dels Diputats amb opcions d'assolir un diputat per laba, per obt solament un 10,61% dels vots. Conscient de la dificultat que suposa obtenir un acta de diputat en laba i que el vot a UA baixa considerablement a les eleccions generals al desviar-se a PP, PSOE i PNB, el partit prendr la decisi de no tornar a presentar-se ms a unes eleccions generals, per a no restar vots al PP, centrant-se en les eleccions locals, forals i autonmiques. 

Si els resultats de 1990 suposen una entrada espectacular, els de les eleccions al Parlament Basc de 1994 sn el recolzament definitiu de la formaci poltica que obt els millors resultats de la seva histria, amb 5 parlamentaris, sent la segona formaci poltica d'laba per darrere del PNB, amb  contnues referncies a la tradicional rivalitat entre Vitria i Bilbao i recurrents les polmiques  sobre el favoritisme de les inversions del govern basc cap a Bilbao en detriment de Vitria o sobre els pantans alabesos que donen subministrament al Gran Bilbao, etc. 

Desprs d'arribar al seu sostre electoral comena el llarg declivi. El fet que marca possiblement el punt d'inflexi d'UA s la victria electoral del PP a les eleccions eleccions generals espanyoles de 1996, quan arriba a per primera vegada el govern d'Espanya de la m de Jos Mara Aznar. Alhora, el 1995 el PP havia igualat en nombre de regidors i superat lleugerament en percentatge de vot 18% a UA en l'ajuntament de Vitria, on havia deixat de ser la principal fora de l'oposici, i desplaa al PSE-EE com a principal fora no nacionalista al Parlament Basc. A ms el 1997 es produx la primera gran crisi del partit amb l'escissi que dna lloc a un nou partit foralista denominat Democracia Foral de lava, d'efmera existncia. Un dels parlamentaris d'UA, Manuel Ral Reyero s'integrar en aquest partit pel que UA perd un dels seus 5 parlamentaris en el Parlament Basc. En el procs que va donar lloc a l'escissi de Democracia Foral de lava, UA va registrar fins a 6 noms en el registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior, per a evitar que aquestes sigles caiguessin en mans dels escindits, aix van nixer els partits fantasma: Partido Neoforalista, Alternativa Foralista, Partido Alavesista, Partido Nuevo Foralismo, Uni del Poble Alabs i Partido Nuevos Foralistas. La crisi interna d'UA ms el vot til al PP  fan collir a UA 15.722 vots a les eleccions al Parlament Basc de 1998, un fracs electoral al quedar solament amb 2 parlamentaris, Pablo Mosquera i Enriqueta Benito, l'altre cap visible del partit. 

A les municipals de 1999, el PP arravassa l'ajuntament de Vitria i la Diputaci Foral d'laba al PNB en detriment del vot d'UA, al quedar amb un 7,5% dels vots i solament 2 regidors. UA comena llavors una poltica de collaboraci activa amb el PP tant en l'Ajuntament com en la Diputaci. Fruit d'aquesta collaboraci Pablo Mosquera ser Diputat Foral de Joventut i Esports. A les eleccions al Parlament Basc de 2001 UA decideix no presentar-s'hi i integrar a la seva parlamentria Enriqueta Benito en la candidatura del PP, que ser escollida.

Al setembre de 2002, l'histric lder del partit, Pablo Mosquera abandona la poltica i regressa a la seva Galcia natal per a dirigir un hospital. Segons declaracions de l'afectat la seva marxa es deu a motius personals, aliens a la poltica. Enriqueta Benito assumeix l'adrea del partit. En 2003 UA fracassa en les eleccions municipals al no assolir cap regidor a Vitria amb solament el 4,52% dels vots. En tota la provncia no obt ni un sol regidor. En les eleccions a la Diputaci Foral obt un nic juntero foral; Ernesto Ladrn de Guevara. Desprs de la derrota del PP a les eleccions generals espanyoles de 2004, UA canvia d'estratgia electoral. La seva parlamentria Enriqueta Benito abandona el grup popular i s'integra en el grup mixt. Fruit d'aquesta nova estratgia, UA dna suport amb el seu vot els pressupostos del govern basc del 2005 amb un pacte que es concreta en una partida pressupostria extra per a laba.

Tot i aix, a les eleccions al Parlament Basc de 2005 noms van obtenir 3.740 vots, solament un 2,2% de l'electorat alabs, coincidint en Alava amb el descens del PP i l'ascens de la coalici PNB-EA. Al juny de 2005, en el seu VII Congrs, UA va acordar la seva dissoluci, desprs de perdre definitivament la representativitat a laba, i la fugida d'alguns dels seus dirigents al PP. 
Polmica dissoluci. 
Tres afiliats van denunciar a l'expresidenta, Enriqueta Benito, desprs de la seva dissoluci que va ser processada per un delicte d'apropiaci indeguda.  La denncia es basava que la presidenta suposadament hauria venut la seu de 200 metres quadrats del partit en la capital alabesa per 360.000 euros quan el seu valor de mercat seria el doble i tamb perqu suposadament hauria manipulat la comptabilitat interna del partit desviant els seus actius. 

A la fi de 2006 sorgeix un nou partit a laba, Trevio, Biscaia i Guipscoa: Innovacin Democrtica, per a donar continutat al projecte d'UA per aquesta vegada incloent la resta del Pas Basc. Es consideren de centre dreta i el seu president s Ernesto Ladrn de Guevara, membre fins al final d'UA.

 Referncies .
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269555" title="Eleccions al Parlament Basc de 1998" nonfiltered="857" processed="855" dbindex="105883">
Les Eleccions al Parlament Basc de 1998 se celebraren el 25 d'octubre. Amb un cens de 1.821.608 electors, els votants foren 1.275.008  (69,99 %) i 546.600 les abstencions (30,00 %). El PNB fou la fora ms votada. Degut als pactes arribats en la formaci de la Udaltbiltza, el PNB trenc el seu pacte amb PSE-EE i va ser investit lehendakari Juan Jos Ibarretxe amb el suport d'Eusko Alkartasuna i Euskal Herritarrok, nom amb el que es presenta a les eleccions Herri Batasuna juntament amb altres radicals abertzales aprofitant les espectatives obertes per la treva d'ETA. Per la seva banda, el PP resta la segona fora ms votada i relega al PSE-EE al quart lloc.
Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 17.641 (0,96 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 laba .
 Biscaia .
 Carlos Iturgaiz Angulo;
 Gipscoa .

Enllaos externs.
 Web dels resultats electorals al Pas Basc;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269559" title="Madonna di San Biagio" nonfiltered="858" processed="856" dbindex="105884">

Madonna di San Biagio s una esglsia consagrada el 1529 pel papa Climent VII, construda de pedra de tons daurats i que s l'obra mestra d'Antonio de Sangallo. Situada a la part baixa de la ciutat de Montepulciano, a la Toscana (Itlia).

L'edifici reprn la planta quadrada en forma de creu grega rematada per una cpula. L'harmonia de les lnies i el domini dels motius arquitectnics transmeten un sentiment de plenitud. La faana principal es veu realada per dos campanars allotjats als angles de la creu; un d'ells est inacabat i l'altre presenta els tres ordres clssics (dric, jnic i corinti). El bra de migdia es perllonga en una sagristia.

L'interior presenta el mateix aspecte noble i majestus. A l'esquerra de l'entrada hi ha una Anunciaci pintada al segle XIV. Hi ha un imponent altar major de marbre del segle XVI.

Davant de l'esglsia s'observa un elegant palau amb prtic, es tracta de la cannica amb un s reservat als monjos.

Amb clares influncies del projecte que va fer Bramante per la reconstrucci de Sant Pere de Roma - que no va arribar a fer-se per la mort de l'arquitecte - l'edifici de Sangallo queda com a testimoni dels principals criteris de l'arquitecte del papa.

Galeria d'imatges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269562" title="Escifozou" nonfiltered="859" processed="857" dbindex="105885">


Els escifozous (Scyphozoa) sn una classe de cnidaris, en el quals la fase de plip acostuma a est reduda o fins i tot absent, predominant-hi, doncs, la forma medusa. La majoria de les meduses ms comunes a casa nostra pertanyen a aquesta classe.

Els plips dels escifozous sn petits i poc aparents i reben el nom d'escifistomes. Les meduses, conegudes com a escifomeduses, sn clarament predominants en el cicle biolgic dels escifozous; solen ser ms grans que les hidromeduses, amb un dimetre de 2 a 40 cm, i Cyanea capillata pot assolir els 2 m de dimetre i els seus tentacles 60 o 70 m. Es coneixen unes 200 especies, presents an tots els mars.

 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269566" title="Eleccions al Parlament Basc de 2001" nonfiltered="860" processed="858" dbindex="105886">
Les Eleccions al Parlament Basc de 2001 se celebraren el 13 de maig. Amb un cens de 1.813.356 electors, els votants foren 1.431.996  (78,96 %) i 381.360 les abstencions (21,03 %). El PNB es present en coalici amb Eusko Alkartasuna i fou la fora ms votada, i govern en solitari merc un pacte amb Ezker Batua-Berdeak tornant a ser investit lehendakari Juan Jos Ibarretxe. El PP no va obtenir tot el suport popular que esperava, i Euskal Herritarrok, va treure els pitjors resultats de la seva histria. Unidad Alavesa va presentar un dels seus candidats a les llistes del PP per laba.
Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 11.508 (0,63 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 laba .
 Biscaia .
 Gipscoa .

Enllaos externs.
 Web dels resultats electorals al Pas Basc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269568" title="Jokin Gorostidi Artola" nonfiltered="861" processed="859" dbindex="105887">
Jokin Gorostidi Artola (Tolosa, Guipscoa, 4 de novembre de 1940 - Sant Sebasti, 25 d'abril de 2006) va ser un nacionalista basc. Dirigent d'Herri Batasuna (HB) entre 1978 i 1992, parlamentari basc entre 1980 i 1994. Va ser militant d'ETA durant el franquisme i un dels jutjats en el Procs de Burgos. Estava casat amb la tamb dirigent d'HB, Itziar Aizpurua.
 
 Militant d'ETA i Procs de Burgos. 
Estudi comer i delineaci, i era mecnic de professi. Va comenar la seva militncia poltica durant la dcada de 1960, militant en l'organitzaci sindical illegal Comissions Obreres. Entre 1966 i 1967 va comenar a militar en ETA, que per aquell temps estava encara en una primera fase del seu desenvolupament. Identificat per la Gurdia Civil al novembre de 1967 mentre repartia octavetes subversives, fuig i passa a la clandestinitat. Quan ETA va cometre els seus primers assassinats poltics el 1968 (Jos Pardines i Melitn Manzanas) la repressi del regimen franquista contra l'encara incipient ETA es va intensificar.  

Va ser detingut per la Gurdia Civil a Eibar el 8 de mar de 1969. Amb una finalitat exemplarizant, el govern va organitzar un macroprocs judicial contra 16 membres d'ETA, entre ells Gorostidi, que van ser acusats dels assassinats de Pardines, Manzanas i del taxista Fermn Monasterio. Aquest procs, conegut com el Procs de Burgos es va celebrar al desembre de 1970 i va ser un dels episodis ms convulsos del Tardofranquisme. Gorostidi va ser condemnat a 2 penes de mort, per les pressions que va rebre el govern de Franco des de nombroses instncies nacionals i internacionals va fer que als condemnats a mort en aquest procs, entre ells Gorostidi, els fossin commutades les condemnes a mort per penes de pres. Gorostidi va estar 4 anys en rgim d'allament penitenciari. 

Va romandre en la pres fins que va ser alliberat grcies a l'Amnistia General de 1977, que va alliberar als presos poltics del franquisme, entre ells els condemnats pel procs de Burgos. Desprs de ser deportat cert temps a Brusselles va regressar a Espanya. Segons el seu propi testimoniatge, Gorostidi va abandonar ETA en 1970 i a partir de llavors la seva relaci amb la banda es va limitar a intervenir entre els terroristes i el Govern espanyol d'UCD entre 1980 i 1982. A principis de 1980, mentre feia de correu entre el Govern de la UCD i la direcci d'ETA (Txomin Iturbe i Eugenio Etxebeste) va ser ferit en Birritz (Iparralde) en un tiroteig que va enfrontar als dirigents d'ETA amb la policia francesa. 

 Participaci en poltica . 
Desprs de sortir de la pres va passar a militar en l'organitzaci poltica independentista i socialista HASI. En 1978 HASI va ser un dels partits poltics que van formar la coalici electoral Herri Batasuna (HB). Des de la fundaci de Herri Batasuna a l'octubre de 1978 fins a abril de 1992, Gorostidi va formar part de la Taula Nacional (direcci collegiada) d'HB. Dintre de la Taula Nacional, Gorostidi va ser durant molts anys l'encarregat de relacions internacionals i tamb el responsable de la tresoreria de la coalici. Va ser escollit diputat a les eleccions al Parlament Basc de 1980. Seria reelegit tres cops ms, romanent en aquest crrec fins a 1994. Tamb va ser un dels crrecs electes d'HB que al febrer de 1981 van rebre al Rei d'Espanya entonant l'Eusko Gudariak a la Casa de Juntes de Guernica. Per aquest fet va ser processat. En 1992 no va ser renovat com a membre de la Taula Nacional, passant a ser membre nicament del Biltzarra (Assemblea) de la coalici. 

A partir d'aquest moment i sobretot desprs de cessar com a parlamentari en 1994, quedaria allunyat de la primera lnia de la poltica. Des dels anys 1980 va residir a Deva, juntament amb la seva dona (i promesa des dels anys 1960), Itziar Aizpurua.

 Problemes amb la justcia . 
Entre 1992 i 1996 va ser responsable de la comissi de deportats d'Herri Batasuna sent encarregat d'establir contactes amb els membres d'ETA que es trobaven deportats a l'estranger, principalment en pasos llatinoamericans. A l'abril de 1993 desprs de regressar de Cap Verd on havia estat visitant als membres d'ETA all deportats, va estar greument malalt en l'hospital afligit d'una pneumnia que havia contret pel virus de la legionella en el viatge. Va estar 55 dies en coma. 

Anys ms tard, aquestes labors que va ocupar en la comissi de deportats, foren la causa que fos acusat en el Macro-sumari 18/98 que es va portar a terme contra MLNV. El jutge Garzn va considerar a Gorostidi integrant de Xaki, el aparell internacional d'ETA. El 29 de gener de 2000 es va dictar una ordre de detenci contra ell per aquesta causa, per al no trobar-se en el seu domicili no va poder ser detingut. Dies ms tard es va presentar voluntriament davant el jutge a la Audincia Nacional d'Espanya, qui li va deixar en llibertat sota fiana. En 2002 va ser incls en un llistat de persones a les quals Garzn va imputar el delicte de pertinena a banda armada perqu han format o formen part de l'adrea de Batasuna amb perfecte coneixement. 

Amb posterioritat, el 16 de desembre de 2003, Garzn tornaria a ordenar la seva detenci, aquesta vegada en el marc d'una investigaci sobre el finanament d'ETA. Segons el jutge, Gorostidi va participar com intermediari en l'extorsi a un empresari, que va pagar 30 milions de pessetes, dels quals noms cinc milions van acabar en les arques d'ETA. Gorostidi va quedar encausat per aquest fet, quedant en llibertat sota fiana a espera de judici. El 21 d'abril de 2006, 3 dies abans que fora a ser interrogat en el judici del sumari 18/98 va sofrir un infart mentre viatjava amb tren de Deba a Sant Sebasti. Desprs de romandre diversos dies en coma en l'Hospital Donostia de Sant Sebasti, va morir el dia 25.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269572" title="Itziar Aizpurua Egaa" nonfiltered="862" processed="860" dbindex="105888">
Itziar Aizpurua Egaa (Deba (Guipscoa), 2 d'abril de 1943) s una poltica basca d'ideologia independentista. Dirigent d'Herri Batasuna (HB) entre 1978 i 1998, parlamentria basca entre 1982-86 i 1994-98; Congressista entre 1986 i 1993. Va ser militant de ETA durant el franquisme i un dels jutjats en el Procs de Burgos. Estava casada amb el tamb dirigent de HB, Jokin Gorostidi Artola, mort el 2006.

Natural de la localitat guipuscoana de Deva, on va nixer en 1943. Va realitzar estudis de msica i va ser professora de piano. Es va integrar com militant d'ETA a la fi de la dcada de 1960 durant la Dictadura Franquista. Juntament amb el seu proms Jokin Gorostidi Artola va ser detinguda per la policia i ambds van ser enjudiciats en el Procs de Burgos. Ell va ser condemnat a mort (desprs es va commutar la seva pena per pres) i ella va ser condemnada a 15 anys de pres pel delicte de rebelli. Desprs de passar 8 anys en la pres, va ser alliberada en 1977 per l'Amnistia General que es va produir desprs de la mort de Franco. Va militar en Herri Batasuna des de la fundaci de la coalici en 1978, ocupant crrecs en la direcci de l'organitzaci (Taula Nacional) durant 20 anys. Va ser escollida diputada a les  eleccions al Parlament Basc de 1984. Va ser Diputada del Congrs entre 1986 i 1993, durant dues legislatures, encara que no va participar prcticament en les sessions del Congrs per la poltica de boicot de la seva organitzaci poltica. 

Estava present en el lloc de l'atemptat que va costar la vida al seu company de partit Josu Muguruza el 20 de novembre de de 1989. Entre 1994 i 1998 va anar de novament escollida membre del Parlament Basc. En la campanya de les eleccions generals espanyoles de 1996, Herri Batasuna va difondre un video del grup terrorista ETA en els tascons publicitaris gratutes que tenia durant la campanya. Per aquest fet, la Audincia Nacional va obrir una causa pel delicte de collaboraci amb banda armada contra tots els membres de la Taula Nacional d'HB, entre ells la prpia Itziar Aizpurua. El Tribunal Suprem d'Espanya la va jutjar i va condemnar per aquest delicte, per desprs de romandre 20 mesos en la pres, el 20 de juliol de 1999 el Tribunal Constitucional d'Espanya va anullar la sentncia del Suprem i tots els membres de la Taula Nacional, entre ells Aizpurua, van ser alliberats. Desprs de la seva sortida de la pres, en l'any 2000 no ha tornat a estar en la primera lnia de la poltica, excepte en casos puntuals, com quan va morir el seu marit Jokin Gorostidi en 2006.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269579" title="Montepulciano" nonfiltered="863" processed="861" dbindex="105889">

Montepulciano s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Siena. L'any 2004 tenia 14.107 habitants.

Vegeu tamb Madonna di San Biagio






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269580" title="IES Quart de Portmany" nonfiltered="864" processed="862" dbindex="105890">

L'IES Quart de Portmany s un institut d'ensenyament secundari de Sant Antoni de Portmany, a l'illa d'Eivissa. Fou inaugurat el curs 1988-89, amb 328 alumnes i 20 professors. 
Actualment ofereix estudis d'ESO, Batxillerat i Formaci Professional. Compta amb 670 alumnes i vora 85 professors.

Enllaos externs.
Web de l'IES Quart de Portmany;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269581" title="Segmentaci" nonfiltered="865" processed="863" dbindex="105891">

 la segmentaci de mercat, el procs de dividir un mercat en grups ms petits que tenguin caracterstiques semblants;
 la segmentaci de memria, la divisi de la memria principal d'un sistema informtic en parts anomenades segments;
 la segmentaci d'imatges, un procs per tal de dividiar una imatge en diferents regions;
 la segmentaci en embriologia, divisions cellulars de l'vul fecundat que origina la mrula;
 la segmentaci en biologia, la divisi d'alguns cossos animals i vegetals en una serie de segments semirepetitius;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269582" title="Abel San Martn Campos" nonfiltered="866" processed="864" dbindex="105892">
Abel San Martn Marcos (Baos de Ro Toba (La Rioja), 11 de setembre de 1927 - 1980), ms conegut com a Barberito I, va ser un jugador de pilota basca a m. El malnom li ve de la professi de son pare.

Va debutar el 1951, desprs d'haver guanyat dos campionats espanyols (per parelles i en m a m) com a aficionat el 1947. Es va retirar el 1972.

Avui en dia, el front del seu poble duu el seu nom, i la Federaci Riojana de Pilota organitza un torneig amb el seu nom.

 Palmars .
 Campi del Manomanista: 1953;
 Sub-campi del Manomanista: 1954;

 Enllaos externs .
 Biografia, al seu club;
 Biografia, a Valvanera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269583" title="Alpella Basketbol Kulb" nonfiltered="867" processed="865" dbindex="105893">

L'Alpella Basketbol Kulb s un club a de basquetbol de la ciutat d'Istanbul, a Turquia.

 Histria .
L'lkerspor, club esportiu patrocinat per l'empresa de menjars lker, va ser fundat l'any 1975, per la secci de basquetbol no va aparixer fins el 1993, quan un club amb el nom de Nasa spor va ser comprat per aquest. L'lker esdevingu un dels grans clubs del pas, amb quatre trioms de lliga. L'any 2006, el grup lker sign un contracte per patrocinar el Fenerbahe i pos el seu nou a un nou club anomenat Fenerbahe lker. D'aquesta manera, l'antic lkerspor es vei obligat a canviar el seu nom, esdevenint Alpella Basketbol Kulb.

Els jugadors joves i reserves del Fenerbahe lker juguen amb l'Alpella.

 Palmars .
Lliga turca de bsquet (4): 1995, 1998, 2001, 2006 ;
Copa turca de bsquet (3): 2003, 2004, 2005 ;
Copa President turca de bsquet (6): 1995, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 ;

 Jugadors destacats .
Harun Erdenay;
Ibrahim Kutluay;
Orhun Ene;
Kevin Rankin;
Mirsad Turkcan;
Serkan Erdo an;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Estadstiques ;
Alpella a Eurobasket;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269585" title="Miguel Gallastegi Ariznabarreta" nonfiltered="868" processed="866" dbindex="105894">
Miguel Gallastegi Ariznabarreta (ibar (Guipscoa), 25 de febrer de 1918), conegut simplement com a Gallastegi o Don Miguel, va ser un jugador de pilota basca a m, en la posici de rest.

Va debutar el 29 de juny de 1936 al Front Astelena d'ibar, i es retir el 1960.

s fams per haver guanyat el totpoders Atano III per 22-13 el 1942, i per deixar a zero el Zurdo de Mondragn el 1944. Una mostra de la seua popularitat s que el 1945 va jugar 104 partides. Aix no li serv, per, per a tenir millors retribucions econmiques a l'any segent, en qu renunci a participar en el Campionat Manomanista malgrat estar en un excellent estat de forma (76 victries en 101 partides). La consagraci de Gallastegi arrib el 1948 quan, a la fi, jug el Manomanista i el guany a Atano III, trencant una hegemonia de 23 anys. El 1953 no va jugar la final del Manomanista per discussions econmiques amb les empreses organitzadores i la Federaci Espanyola de Pilota.

 Palmars .
 Campi per parelles: 1941;
 Campi del Manomanista: 1948, 1950 i 1951.
 Sub-campi del Manomanista: 1953;

 Enllaos externs .
  Pgina web de Miguel Gallastegui;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269586" title="Cornella" nonfiltered="869" processed="867" dbindex="105895">


La cornella o cornella negra (Corvus corone) s una espcie d'ocell fora freqent a la Catalunya interior (especialment al Bergued, el Solsons i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqent al sud.

Descripci.

s un crvid de mida mitjana, sense gaires trets tpics, caractersticament negre, amb veu fora peculiar i disseny de vol amb la cua quadrada.

El cos, ulls, potes i bec sn completament negres, presentant tanmateix, iridescncies verdoses i prpures a la part superior del plomatge. Els joves mostren una tonalitat ms brunenca.

A priori es podria confondre de lluny amb altres crvids, per, malgrat tot, es poden discriminar fora b. A desgrat de la mida, es diferencia del corb per la grandria del bec, la silueta de la cua i la manca de plomes hirsutes a la gola. 

Es distingeix de la gralla pel color dels ulls i per no presentar gris a les espatlles.

De la graula, per l'absncia de plomes en forma de cala a sobre dels tarsos, i de les gralles de muntanya, per la manca de coloraci a les cames i al bec.

s fora garruladora, bo i emetent un cucleig caracterstic, menys greu que el del corb. Pot imitar fcilment altres veus, i hom la pot sentir fins i tot mimetitzant el tamborineig dels pigots.

Amb unes ales relativament amples, vola generalment a no gaire altura, amb un vol fora recte amb batecs pausats i regulars. Planeja molt menys que els corbs i les gralles de muntanya.

Alimentaci.

Menja molt a terra, en rees obertes, on sempre camina sense saltar.

s fora polfaga, podent capturar pollets i altres petits vertebrats. Sent atracci per carronyes i despulles. Tamb es nodreix de gra, insectes, cucs, fruits i ous.

Hbitat.

s molt caracterstica en rees de prats i conreus. Habita rees obertes amb boscanys, riberes o tanques arbrades, on installa el niu a fora altura, defugint les rees boscanes massa denses. 

En els darrers anys ha sofert una certa expansi.

Costums.

La seua organitzaci social comporta el territorialisme. Solament forma estols a les rees de joca i durant la reproducci, que s quan s'apleguen els exemplars solters i els desaparellats.

La dinmica d'ocupaci de l'espai a l'poca reproductora depn dels recursos alimentaris disponibles i de la densitat de poblaci, la qual cosa provoca la interacci dels estols de solters amb les parelles ja formades per tal d'ocupar les millors rees.

s sedentria o transhumant, per a l'hivern pot rebre la visita de migrants transpirinencs. 

Reproducci.

Fa una posta a l'any i gaireb sempre en arbres. 

Referncies.



Bibliografia.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 181.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre la cornella. ;
 Vdeos de cornelles en el seu hbitat natural. ;
 Enregistrament de la veu de la cornella.;
 Fotografia del crani d'una cornella.;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269588" title="Josep Maria Bofill i Pichot" nonfiltered="870" processed="868" dbindex="105896">
Josep Maria Bofill i Pichot (Barcelona, 1 d'abril de 1860 - Sant Juli de Vilatorta, Osona, 15 d'abril de 1938) fou un metge i entomleg catal. Membre fundador de la Secci de Cincies de l'Institut d'Estudis Catalans (1911) de la qual fou president de 1916 fins a 1932. 

Biografia.
Va estudiar el batxillerat al Colegio Libre de Terrassa, nom que va prendre, de 1869 a 1874, el Real Colegio Tarrasense. All va tenir com a professor d histria natural (1873-1874) Joan Cadevall, que li va desvetllar, com a tants altres deixebles, l inters per les cincies de la natura.
Es llicenci en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1882 i es doctor a Madrid el 1883. Va ser alumne intern de les clniques de la facultat i un dels redactors del Boletn del Ateneo de Alumnos internos de la Facultad de Medicina de Barcelona. Parallelament va estudiar i aprovar algunes assignatures de la llicenciatura de cincies, concretament la histria natural i les ampliacions de fsica i qumica.
El metge.
Desprs de titular-se en medicina, es va enrolar com a metge en diferents transatlntics que feien la travessia entre Espanya i les colnies de Cuba i Filipines. Va ser membre del Cos Mdic Municipal de Barcelona de 1889 a 1902 i com a tal va ser un dels ponents de la comissi que an a Berln el 1891 a estudiar la vacuna antituberculosa que Koch creia haver descobert. Tamb va ser metge numerari de l Hospital de Sant Llatzer. De 1888 a 1890 va ser deixeble i collaborador de Santiago Ramon y Cajal en el laboratori particular d'aquest. Al seu retorn de Berlin comen a dedicar-se a l analtica d esputs presumptament tuberculosos per tingu la desgrcia de contraure la malaltia i aix el pos a les portes de la mort. 
El naturalista.
Aquest contratemps de salut l'oblig a abandonar la seva carrera com a metge i li permet reprendre el seu inters per l'estudi dels insectes, en particular els himenpters, adquirit en la seva adolescncia, quan era alumne de Joan Cadevall al Collegi Lliure de Terrassa. 
Va ser soci de la Instituci Catalana d'Histria Natural de la qual va ser president dues vegades, el 1906 i el 1911. Entre 1915 i 1917 va tenir un paper decisiu en la incorporaci d'aquesta entitat a l'Institut d'Estudis Catalans com a societat filial. Va ser membre de la Junta de Cincies Naturals de Barcelona de 1906 a 1914. El 1909 ingress a la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, de la qual va ser bibliotecari a partir de 1918. 
Obra cientfica.
 Catlech de Insectes de Catalunya: Hymenpters: Primera famlia.- Tenthredns (1902) amb Pere Antiga i Suer ;
 Catlech de Insectes de Catalunya: Hymenpters: VIII famlia.- Chrysids (1903) amb Pere Antiga i Suer ;
 Catlech de Insectes de Catalunya: Hymenpters: Hymenpters: XVIII famlia.- Vspids (1903) amb Pere Antiga i Suer ;
 Catlech de Insectes de Catalunya: Hymenpters: Hymenpters: X famlia.- Sphegids (1904) amb Pere Antiga i Suer ;
 Catlech de Insectes de Catalunya: Hymenpters: Hymenpters: XII famlia.- Sapygids; XIII famlia.-Scolids; XIV famlia.- Mutillids (1904) amb Pere Antiga i Suer ;
 Catlech de Insectes de Catalunya: Hymenpters: Hymenpters: IV famlia.- Ichneumonidae (1904) amb Pere Antiga i Suer ;
 Catlech de Insectes de Catalunya: Hymenpters: Hymenpters: Hymenpters: XIX famlia.- Apidae (1905) amb Pere Antiga i Suer ;
 Catlech de Insectes de Catalunya: Hymenpters: Hymenpters: Hymenpters: XI famlia.- Pompilidae (1906) amb Pere Antiga i Suer ;
 Parasitismo animal y sus relaciones con la agricultura (1909);
 Algunos datos anatmicos y biolgicos del Anthrenus verbasci L. (1911);
 Ponncia sobre la publicaci de la  Flora de Catalunya  (1912) amb Eugeni d'Ors ;
 Ponncia sobre la publicaci de la  Fauna malacolgica de Catalunya  (1912) amb Eugeni d'Ors ;
 Noticias anatmico-biolgicas del Oligomerus brunneus Oliv. y de su parsito el Pediculoides ventricosus Newp..  (1916);
 Contribuci a la crnica de la histria natural a Catalunya (1917);
 De patologa vegetal (1925);
 De patologa vegetal, II (1931);
Referncies.
Fonts primries.

 Arxiu IEC;
 Expedient personal de Josep M. Bofill i Pichot - ;
 Actes dels Plens de l IEC - ;
 Actes de la Secci de Cincies;
 Arxiu ICHN;
 Actes;
 Arxiu Administratiu de l Ajuntament de Barcelona;
 Expedient personal de Josep M. Bofill i Pichot - ;
 Actes del Consistori;
 Arxiu RACAB;
 Expedient personal de Josep M. Bofill i Pichot;
 Arxiu Universitat de Barcelona;
 Expedient personal de Josep M. Bofill i Pichot;

Bibliografia.

 BATALLER I CALATAYUD, Josep Ramon. Josep M. Bofill i Pichot (1860-1938). Butllet de la Instituci Catalana d Histria Natural, 37 (1949), p. 110.
 BOFILL, Eugeni & BOFILL, Roser. Els Bofill de Viladrau. Barcelona: Ed. El Ciervo 96, 2004.
 BOFILL I PICHOT, J. M. Parlament llegit en la sessi solemne celebrada el dia 14 de desembre de 1922, amb motiu d acomplir-se el primer decenni de la Societat de Biologia i de l homenatge fet per aquesta al Dr. Turr. Arxius de l Institut de Cincies, 10, p. 70-80.
 CAMARASA, Josep M. Cent anys de passi per la natura. Una histria de la Instituci Catalana d Histria Natural. Barcelona: Instituci Catalana d Histria Natural, 2000.
 FERRER, Diego. Cajal i Barcelona. Barcelona: Fundaci Uriach 1838, 1989;
 FUENTES MAGAZ, Manuel de. Ateneo de alumnos internos de la Facultad de Medicina de Barcelona. Gimbernat, 18 (1992), p. 27-31.
 GRABULEDA TEIXIDOR, Carles. Salut pblica i creixement urb. Poltica i acci social en el sorgiment de la Barcelona contempornia doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra   Institut Universitari d Histria  Jaume Vicens Vives , 2003.
 ROCA ROSELL, Antoni. Cent anys de salut pblica a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269591" title="Segmentaci (zoologia)" nonfiltered="871" processed="869" dbindex="105897">

Es denomina segmentaci al procs embriolgic primerenc que consisteix en una srie de divisions cellulars (mitosi) de'vul fecundat (zigot) que es produeixen abans de la gastrulaci i que est condicionat per la morfologia de l'ou i en particular amb la quantitat de vitel que cont. Les cllules resultants de la divisi del zigot es denominen blastmers i formen una massa compacta denominada mrula; a partir d'aquesta es forma la blstula i posteriorment la gstrula.



 Tipus de segmentaci .
El tipus de segmentaci est estretament relacionat amb la morfologia del zigot, i en particular amb la quantitat i la disposici del seu vitel, la qual cosa, al seu torn, depn de les caracterstiques de l'vul (l' espermatozoide no cont substncies de reserva). Segons aquest criteri, es distingeixen dos tipus bsics de segmentaci, encara que cal tenir en compte que entre ells hi ha molts altres intermedis, segons la quantitat de vitel de l'ou i la seva disposici. En altres casos, com el dels ous alectics dels mamfers placentaris, al perdre secundriament el vitel, inicia la seva segmentaci de manera holoblstica i la contnua de manera meroblstica.

 Segmentaci total o holoblstica .
s tpica dels ous que tenen poc vitel i en cada divisi participa tot el zigot. Per tant, es dna bsicament en ous isolectics i heterolectics. Al seu torn, la segmentaci total pot ser igual o desigual.

 Segmentaci total igual. s prpia d'alguns ous isolectics; tots els blastmers tenen les mateixes dimensions.

 Segmentaci total desigual. s el tipus de segmentaci total ms ests, ja que es dna en la majoria d'ous isolectics i en tots els heterolectics. En ella es distingeixen dos tipus de blastmeros, els micrmers, petits i situats en el pol animal, i els macrmers, ms grans i situats en el pol vegetatiu.

 Segmentaci parcial o meroblstica .
Es dna quan l'ou cont molt vitel i solament es divideix el pol animal, formant-se un petit casquet de cllules sobre el vitel. La segmentaci no afecta al pol vegetatiu i la major part del vitel queda sense segmentar. Aquest tipus de segmentaci presenta dues modalitats:

 Segmentaci parcial discodal. s caracterstica dels ous telolectics. La divisi solament afecta a un disc citoplasmtic prxim al pol animal i la part inferior (pol vegetatiu) no se segmenta; a continuaci es forma un disc de blastmers, la blastoderma o blastodisc, a partir del qu es formar e l'embri, que reposar sobre la massa vitellina. Es dna en peixos, rptils i aus, entre d'altres.

 Segmentaci parcial superficial. s tpica dels ous centrolectics. El nucli es divideix repetides vegades sense que apareguin lmits cellulars definits dintre de la massa vitellina; desprs, els nuclis emigren cap el citoplasma perifric i es disposen formant una capa sincitial; finalment sorgeixen els lmits cellulars que delimiten una blastoderma perifrica al voltant del vitel central no segmentat. Ocorre tpicament en artrpodes.



Una altra classificaci de la segmentaci es fonamenta en la destinaci dels blastmeros:

 Segmentaci indeterminada .
Es dna principalment en els deuterostomats. Cada blastmer, si se separa experimentalment, dna origen a un individu complet.

 Segmentaci determinada .
Es dna, sobretot, en protostomats. Cada blastmer, separat experimentalment, solament origina una part determinada de l'animal, la mateixa que hauria donat en el cas de no haver-se separat.

Una altra diferncia en el tipus de segmentaci consisteix en el plnol segons el qual es divideixen els blastmers i, per tant, en la disposici que aquests adopten. Aix, es distingeixen dos tipus principals, que solament es posen clarament de manifest en la segmentaci holoblstica:

 Segmentaci radial .
La segmentaci radial s indeterminada i es dna principalment en deuterostomats (per exemple, els equinoderms, hemicordats i cordats). Durant la segmentaci s'estableix una alternncia regular de solcs de divisi meridians i longitudinals; els primers delimiten regions de blastmers verticals, mentre que els segons condueixen a la formaci de blastmers disposats en files horitzontals. Aix s'estableix una simetria radial respecte de l'eix de polaritat de la blstula.

 Segmentaci espiral .
La segmentaci espiral s determinada i molt caracterstica dels protostomats (per exemple, els platihelmints, la majoria dels molluscs, anllids, nemertins, etc.). Els plnols de segmentaci sn oblicus en relaci a l'eix de l'ou. Els blastmers fills es colloquen entre els blastmers pares i queden disposats en capes horitzontals, amb els blastmers en posici alternada, pel que es disposen en espiral.

Aquests dos tipus de segmentaci representen una dicotomia ancestral, la divergncia evolutiva dels metazous bilateris en dos llinatges separats, Protstoms i Deuterstoms.

 Bibliografa .
Altaba, C. R. i cols., 1991. Invertebrats no artrpodes. Histria Natural dels Pasos Catalans, 8. Enciclopdia Catalana, S. A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7;
Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoologa, 13 edicin. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269592" title="Gonellisme" nonfiltered="872" processed="870" dbindex="105898">
El gonellisme s com anomena el mallorquinisme catalanista al corrent que s'autoproclama defensor de la vertadera identitat balear pressumptament amenaada pel catalanisme. Els gonelles solen defensar la permanncia de les illes Balears dins l'estat espanyol i s'enfronten a qualsevol intent vertebrador dels Pasos Catalans.

El seu pensament s semblant al blaverisme valenci per amb molta menys organitzaci i suport social explcit.

Orgens.

El primer precendent s el balearisme impulsat pel poltic liberal Llus Alemany com a pensament contrari al catalanisme durant la Restauraci. Fins tot intent sense xit una mancomunitat balear (1916).

El terme gonella comen a usar-se desprs de la polmica que tingu lloc a les pgines del Diario de Mallorca l'estiu de 1972. La discusi a travs de les cartes al director comen per un article signat com a Pep Gonella (protagonista d'una cano infantil mallorquina)on sense posan en dubte la unitat de la llengua catalana acusava als escriptors mallorquins d'usar un catal amb trets massa barcelonins. Un dels principals promotors d'aquesta catalanitzaci, segons l'article, era Francesc de Borja Moll que contest la carta iniciant-se una discussi amb la participaci d'altres persones durant ms de tres mesos.

El resultat fou la publicaci del llibre La polmica d'en Pep Gonella (1972) per part de Borja Moll.

A partir de llavors s'ha anomenat gonelles al partidaris de la secessi lingstica o que posin en dubte la necessitat d'un catal estndard.

Gonelles que accepten la unitat de la llengua.

Un sector del gonellisme accepta la unitat lingstica del catal entenent que les modalitats balears conformen el mateix sistema compartit a Catalunya i el Pas Valenci.

La seva reivindicaci es centra en que els poders poltics i entitats culturals de les Illes Balears prioritzen la variant estndard per sobre de les modalitats insulars. Aquesta actitud, diuen els gonelles, contradiu tant l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears com la Llei de Normalitzaci Lingstica.

Els principals exponents d'aquest corrent sn el periodista Llus Cerd Fernndez i el partit politic Clau de Mallorca.

Gonelles favorables al secessionisme lingstic.

Els sectors ms radicals de l'anomenat gonellisme sn els que neguen la llengua catalana com a prpia de les illes Balears, defensant que el mallorqu, el menorqu i l'eivissenc sn llengues per elles mateixes o formen una suposada llengua balear.

Els seus principals arguments sn la negaci del repoblament catal desprs de la conquesta de Mallorca (1229), l'acceptaci de la teoria del llemos, l'exaltaci del regne privatiu de Mallorca o la no accetptaci de l'ortografia i gramtica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Els principals defensaro d'aquesta pensament sn Jaume Martorell i la desapareguda associaci  Centro Cultural Mallorqun i la publicaci "sa Fuya", Miquel Garau Rossell i Joan Vanrell Nadal representants de l'Acadmi de sa Llengo Bal, el partit poltic Uni d'es Pobble Bal, l'entit cultural Crculo Balear o el periodista Antoni Alemany Dezcallar.

Enllaos extern.

El partit poltic Clau per Mallorca;
L'entitat cultural Crculo Balear;
El diari digital del Crculo Balear;
El blog gonella Es Llog Bal;
Un diari digital gonella es Fone;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269594" title="Serval" nonfiltered="873" processed="871" dbindex="105899">

El serval (Leptailurus serval, en ocasions anomenat Felis serval) s un fel afric de mida mitjana  (80 cm de longitud ms la cua). El serval s fi, estilitzat, de cua no gaire llarga, t el cap petit en relaci amb la resta del cos i orelles grans. Destaquen les seves llargues negues, que li permeten veure millor a travs dels prats d'herbes altes, on viu habitualment. El seu pelatge s groguenc i amb taques negres. Sn bons corredors i encara que no solen enfilar-se als arbres, poden escalar bastant b.

Encara que abunda ms a les zones de bardissa, es troba present tamb en sabanes, selves i semideserts, amb el que la seva distribuci s'estn per tot el continent afric amb l'excepci de la zones desrtiques i bona part de Sud-frica, on es va extingir la subespcie local (L. serval serval) a causa de l'excs de caa. La subespcie prpia del Magrib (L. serval constantina) es troba en perill d'extinci, i actualment noms es creu que existeix a Algria. Els servals presents a Tunsia procedeixen de reintroduccions fetes amb exemplars subsaharians.

El serval s un depredador que s'alimenta de petits animals, com la majoria dels felins. Les seves preses ms comunes sn els rosegadors, llebres, llangardaixos i aus, encara que se sap que tenen fora suficient com per abatre un antlop de mida mitjana. Al seu torn, sn caats ocasionalment per lleopards i amb molta ms freqncia pels humans, ja que la seva pell es considera molt valuosa de cap a cap d'frica.

Les femelles pareixen d'1 a 5 cadells (normalment 3) que crien soles en un cau abandonat per un altre animal, amb freqncia el porc formiguer. Els servals joves poden ser domesticats, per sn difcils de mantenir en captivitat perqu no solen reconixer la jerarquia imposada pels seus amos: malgrat aix, cada vegada se'ls veu ms com a mascotes extiques als Estats Units. En aquest pas s'han produt encreuaments reeixits de servals amb caracalles, uns felins lleugerament emparentats, i fins i tot amb gats domstics, la qual cosa ha originat una nova i rara raa de felins domstics, els gats de sabana.

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269601" title="Copa d'Europa d'hoquei patins femenina" nonfiltered="874" processed="872" dbindex="105900">
La Copa d'Europa d'hoquei patins femenina, tamb coneguda com Campionat Europeu s la mxima competici europea de clubs d'hoquei patins en categoria femenina. Fou creada el 2007 (temporada 2006/07) i enfronta cada vegada els millors clubs europeus de la especialitat, en la seva majoria catalans, italians i portuguesos. Est organitzada per el Comit Europeu d'Hoquei Patins (CERH), el mxim organisme europeu de l'esport, amb seu central a Lisboa (Portugal).

 Historial .


 Palmars .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269605" title="Pirates d'en Bellamy" nonfiltered="875" processed="873" dbindex="105901">


Els Pirates d'en Bellamy (       ) sn uns pirates de ficci del anime y manga One Piece i que estan liderats per Bellamy, el Hiena

Els Pirates d'en Bellamy estan intentant fomentar els ideals de la Nova Era, on els pirates no es dediquen a realitzar els seus somnis com trobar el One Piece, sin que estan interessats en aconseguir el major nombre de tresors. Segons Sarquiss, tota la tripulaci s del North Blue. Ells es troben en la recerca de pirates fort que s'uneixin a la seva causa, i es riuen de tots els pirates que encara es troben en el que ells anomenen la Era dels Somnis. Aquesta idea prov del seu gran lider Donquixote Doflamingo, el qual creu en la Nova Era.

Histria.
Els Pirates d'en Bellamy vs. Pirates del Barret de Palla.
Els Pirates d'en Bellamy van fer la seva primera aparici en la ciutat de Mock Town. Luffy, Zoro i Nammi es trobaven buscant informaci sobre la "Illa del Cel", fet que va propiciar l'enfrontament contra en Bellamy. Encarant-se amb els Pirates del Barret de Palla en un bar local, Bellamy li ofereix a en Luffy la opci de ajudar-lo a fomentar els principis de la "Nova Era". Per, en el moment en qu la Nami pregunta sobre la "Illa del Cel", ell comena a riure's dels Pirates conjuntament amb tota la seva tripulaci. Posteriorment, la discussi va comenar a ser ms violenta, en Luffy i en Zoro es van negar a lluitar ja que li fan fer una promesa a la Nami. Finalment, els Pirates d'en Bellamy donen una pellisa als dos pirates pensant que sn excessivament dbils.

Bellamy vs. Luffy.
Posteriorment, Bellamy decideix robar els tresors que va trobar en les seves recerques en Monteblanc Cricket. Cricket, juntament amb L'Aliana de Saruyama, sn greument ferits per la baralla. Buscant venjana, Luffy torna a Mock Town. Junst en aquest moment arriben a Mock Town les noves recompenses on s'anuncia que la recompensa d'en Monkey D. Luffy s de 100.000.000 de belies i la d'en Roronoa Zoro s de 60.000.000 de belies. Quan un borratxo li ensenya aquestes recompenses, en Bellamy afirma que sn falses i que les han fet per espantar-los. Luffy finalment arriba a la ciutat retant a un duel a en Bellamy per l'or d'en Cricket. Finalment, demostrant els seu poder, en Luffy derrota a en Bellamy d'un sol cop.

El cstig d'en Donquixote Doflamingo.
Desprs de la derrota d'en Bellamy, Donquixote Doflamingo viatja a Mock Town i utilitzant les seva misteriosa habilitat de les Fruites del Diable, obliga a Sarquiss a aparentment assassinar a en Bellamy per haver deshonorat la seva bandera.

Bandera Pirata i Vaixell.
Els Pirates d'en Bellamy sempre naveguen utilitzant dues banderes, la bandera d'en Donquixote representant la Nova Era i la seva prpia bandera.

La bandera dels Pirates de la Nova Era, es representa amb una cara amb una creu que est somrient amb un ampli somriure ensenyant les dents. Mentre que la bandera dels Pirates d'en Bellamy es representa amb un parell de llavis vermells que ensenyen la llengua mentre te darrere una creu d'ossos.

El vaixell dels pirates d'en Bellamy s la Llengua de la Nova Bruixa. La figura de la proa es el smbol de la bandera d'en Donquixote.

Informaci de la Tripulaci.
Bellamy.
Capit (Recompensa: 55.000.000 Belis)

Bellamy (    ) t el sobrenom de "La Hiena" i/o "El Jove dels 55 milions" s un capit pirata (de l anterior banda de Don Quixote Doflamingo), que no creu en la fe dels somnis dels altres pirates, ni en fantasies de grans tresors probablement inexistents.

Va menjar la Fruita del Diable Bane Bane No Mi (Fruita de la Molla Molla) que converteix les seves cames en molles per saltar a gran altura. Li ofereixen una recompensa de 55 milions de berries per al seu cap.

Quan el grup d en Luffy est a Jaya, Bellamy i els seus se n riuen d ells perqu creuen que existeix una illa en el cel, i Luffy i Zoro no lluiten perqu n'han d'extreure informaci sobre Skipiea. s derrotat temporalment per Luffy, que li dna  un cop de puny a la barbeta. Quan el grup de Luffy baixa del cel, es veu a Bellamy reconeixent la seva derrota a Don Quixote Doflamingo. El pirata al servei del rei s'enfada, i obliga a Sarquis, amb els seus  poders, a matar a Bellamy amb el seu gran ganivet.

Les ltimes paraules que li va dir Doquixote Doflamingo a en Bellamy sn:

Per ja ho saps Bellamy...aix s el que m'agrada de tu! Hahaha! La nova Era s'aproxima. Ves a on vulguis. Per...ja no et necessito al meu costat.

Sarquiss.
1r Oficial (Recompensa: 38.000.000 Belis)

Sarquiss (     ) t el sobrenom de "El Ganivet" i al igual que el seu capit creu que la "Nova Era" s'aproxima i es riu de les persones que viuen en la "Era dels Somnis". Es coneix amb el sobrenom de "El Ganivet" degut al gran sabre que fa servir quan lluita. Usualment es veu acompanyat per una dona que s'anomena Lily.
 
Donquixote Doflamingo acaba forant a Sarquiss a matar al seu capit degut a la derrota d'aquest contra en Monkey D. Luffy.

Altres Tripulants.
Ross (  ): Lluitador.
Eddy (  ): Navegant.
Huett (     ): Cuiner.
Rivers (   ): Tirador.
Mani (  ): Lluitadora.
Myure (   ): Doctora.
Lily (   ): Acompanyant d'en Sarquiss.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269616" title="Lluer" nonfiltered="876" processed="874" dbindex="105902">

El lluer (Carduelis spinus) s un fringllid de petites proporcions i de distribuci palertica que a Catalunya es comporta bsicament com a hivernant.

Descripci.

Fa 11 cm i pot arribar, com a mxim, a pesar 14 g. 

Quan s observat al camp, destaca el seu reclam inconfusible, que consisteix en un "tsu-it" ems contnuament durant el vol ondulat, per gil, que deixa veure uns tons generals verds groguencs, amb groc a la cua i al carp.

Tanmateix , el lluer presenta un marcat dimorfisme sexual pel que fa a la coloraci. El mascle mostra coloraci negre al cap, la qual sempre s inexistent en la femella. El capell s negre, per no arriba a formar un casquet. A la gola poden presentar una taqueta tamb negra. La quantitat i extensi de negre s un tret sotms a la variaci individual entre els mascles. Les parts superiors sn llistades en negre sobre un fons verd groguenc. En la femella sn grises verdoses ratllades de bru fosc. Els mascles tenen el carp groc verds uniforme, que esdev ratllat en les femelles. El pit i els flancs del coll sn d'un color groc uniforme o verds. Els mascles tamb tenen els flancs grocs, per sempre ratllats de negre. 

Les plomes de les ales deixen veure, en vol, un dibuix de dues franges grogues estretes i una de terminal ms ampla.

Costums.

Quan roman, a l'hivern, a Catalunya, hom el veu agrupat en petits esbarts que divaguen entre les comunitats arvenses i ruderals, cercant les llavors i granes de les males herbes, encara que tamb es nodreix de pinyons de pi blanc o d'altres conferes, sentint especial predilecci pels fruits del vern. S'alimenta igualment de borrons i de brots tendres. 

Es barreja amb altres fringllids, formant els tan caracterstics estols mixtos, que deambulen errticament arreu. Quan mengen, ho fan sovint penjats dels branquillons prims i amb una postura invertida, que resulta realment acrobtica. 

Per tal de fer assequibles els fruits, el lluer s'ajuda sovint de les potes, bo i subjectant-se a les tiges i branques primes.

Pel seu carcter mansoi, sovint s engabiat.

Hbitat.

Ha niat al Pirineu i sembla que ho fa regularment en algunes localitats d'alta muntanya, b que sempre en boscos de conferes. Tamb ha criat al baix Bergued i al nord del Bages. L'rea tpica de cria s al centre i al nord d'Europa. s doncs, un migrador que sovint apareix en nombre extraordinari, constituint autntiques invasions o irrupcions de tipus asincrnic.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 185.

Enllaos externs.

 Vdeos de lluers en llur hbitat natural. ;
  ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269621" title="Pavell UDC Rochapea" nonfiltered="877" processed="875" dbindex="105904">


El Pavell UDC Rochapea, tamb conegut com a  Poliesportiu Municipal de Rochapea (en castell: Polideportivo Municipal de Rochapea), s l'estadi poliesportiu del barri de  Pamplona conegut com Arrotxapea/Rochapea. Fou inaugurat el dissabte 24 de mar de 2007 en motiu de la celebraci de la Copa espanyola d'hoquei patins femenina 2007.

Est situat al carrer Nazario Carriquiri, s/n, 31014, de Pamplona. 


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269623" title="Jack Hody Johnson" nonfiltered="878" processed="876" dbindex="105905">

Jack Hody Johnson, conegut com Jack Johnson, (North Shore, Oahu, Hawaii, 18 de maig de 1975) s un cantautor, msic, director de cinema, i surfista hawai que va assolir fora xit comercial desprs del llanament del seu primer lbum, Brushfire Fairytales, el 2001.

 Biografia .
Jack Johnson va aprendre a esquiar i patinar grcies al millor amic del seu pare Alex Conell. Fou surfista professional fins que un accident ional surfer estronc la seva carrera . Johnson, que havia aprs a tocar la guitarra als 14 anys , dedic tot el seu temps de convalescncia a escriure canons i tocar la guitarra. Durant els seus anys a la Universitat de Califrnia a Santa Barbara, on es gradu amb mrit en cinematografia, continu tocant la guitarra a una banda anomenada "Soil".

El 2000, Jack Johnson va dirigir la pellcula Thicker than Water amb el seu amic de l'escola de cinema Chris Malloy.  La pellcula inclou imatges d'Indonsia, Tahit, l'ndia, Irlanda, Frana, Austrlia i Hawaii, i Johnson va compondre diverses melodies per a la banda sonora, algunes d'elles interpretades pel grup G. Love & Special Sauce. Dos anys desprs, Johnson va dirigir un altre film que portava per ttol The September Sessions.

El 2002, Johnson va fundar la companyia discogrfica Brushfire Records que va llanar al mercat les bandes sonores de les dues pellcules esmentades. Altres artistes d'aquesta discogrfica sn Matt Costa, Animal Liberation Orchestra, G. Love & Special Sauce i Rogue Wave. 

El 2004, Johnson va ser co-fundador de la Kokua Hawaii Foundation . Es tracta d'una organitzaci sense nim lucratiu que dna suport a l'ensenyament sobre el medi ambient a les escoles i comunitats de Hawaii. El Kokua Festival s l'esdeveniment anual que permet recollir fons per a la Kokua Hawaii Foundation, i uneix organitzacions ecologistes, empreses respectuoses amb el medi ambient, msics, artistes, professors i representants de la societat civil amb el propsit de promoure la conscincia ecologista a Hawaii.

La contracoberta del darrer lbum de Jack Johnson, Sleep Through the Static, informa que ha estat enregistrat fent servir nicament energia solar. A ms, la primera can, que porta per ttol "All At Once", tracta de l'escalfament global i del canvi climtic.

La seva msica es descrita com acstica / soft rock / alternativa adulta.

 Discografia .
Brushfire Fairytales (2001);
On and On (2003);
In Between Dreams (2005);
Sing-A-Longs and Lullabies for the Film Curious George (2006);
Sleep Through the Static (2008);

Filmografa.
Thicker Than Water (2000);
September Session  (2002);
A Broke Down Melody  (2004);

 Referncies .


Enllaos externs .
  Web oficial;
  Pgina Myspace de Jack Johnson;
  Web en francs;
  If I Had Eyes a Youtube;
  122 concerts de Jack Johnson disponibles a Archive.org (formats: flac, ogg, mp3);
  e-Notcies: Una estelada a un videoclip de Jack Johnson;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269628" title="Batalla de Crimea (1944)" nonfiltered="879" processed="877" dbindex="105906">


La Batalla de Crimea 1944 es refereix a les operacions de combat entre la Wehrmacht alemanya i l'Exrcit Roig a la pennsula de Crimea entre abril i maig de 1944. El 4t Exrcit ucrans s'enfront amb el 17 Exrcit del Grup d'Exrcits Sud alemany, que consistia en formacions alemanyes i romaneses, en una operaci destinada a alliberar la pennsula de Crimea del control alemany. El resultat de la batalla va ser una victria complerta per l'Exrcit Roig, amb els alemanys i romanesos procedint a una evacuaci a travs del mar Negre amb greus prdues.

A les darreries de 1943 i inicis de 1944, la Wehrmacht es retirava per tota la lnia del front. A l'octubre de 1943, el 17 Exrcit va haver de retirar-se del Cap de pont de Kuban per l'estret de Kertx cap a Crimea. Durant els mesos segents, l'Exrcit Roig va fer que la Wehrmacht es retirs cap al sud d'Ucrana, tallant-las la connexi terrestre amb el 17 Exrcit al novembre, al conquerir l'istme de Perekop.

Els desembarcaments sovitics a l'estret de Kertx i al sector nord-est de Crimea (prop de Sivash) a les darreries de 1943, juntament amb un atac per l'istme de Perekov oblig al 17 Exrcit a retirar-se cap a Sevastpol des del 10 d'abril de 1944. L'OKW intent convertir Sevastpol en una fortalesa, a l'igual que l'Exrcit Roig havia fet a la primera batalla de Crimea al 1941/42. El velo moviment de l'Exrcit Roig juntament amb una preparaci inadequada de les defenses de Sevastpol ho van fer impossible, i el 9 de maig de 1944, menys d'un mes desprs de l'inici de la batalla, Sevastpol va caure.

 Conseqncies .
Les formacions alemanyes i romaneses van patir unes prdues molt altes i ja irrecuperables, molts d'ells fets presoners quan fracass l'evacuaci. Les prdues sovitiques van ser molt ms moderades. La taula segent est basada en informaci del llibre de Glantz/House When Titans Clashed:

 Prdues alemanyes:
 Irrecuperables: 31.700;
 Ferits: 33.400;
 Total: 61.500;

 Prdues romaneses:
 Irrecuperables: 25.800;
 Ferits: 5.800;
 Total: 31.600;

 Prdues sovitiques:
 Irrecuperables: 17.754;
 Ferits: 67.065;
 Total: 84.804;
 Tancs: 171;
 Artilleria: 521;
 Avions: 179;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269630" title="Servei d'Evacuaci de Refugiats Espanyols" nonfiltered="880" processed="878" dbindex="105907">
El Servei d'Evacuaci dels Refugiats Espanyols (SERE) s l'organisme primognit d auxili als republicans exiliats a causa de la guerra civil espanyola creat el febrer de 1939 i adscrit a la direcci de Juan Negrn (poc desprs se crearia la JARE: Junta d'Auxili als Republicans Espanyols).

En representaci del SERE a Mxic se va crear el Comit Tcnic d Ajuda als Refugiats Espanyols (CTARE) encapalat pel doctor Jos Puche lvarez l objectiu del qual seria rebre, allotjar, proporcionar auxili i distribuir els immigrants pel territori mexic. El SERE fou el responsable d algunes de les expedicions de refugiats cap a Amrica ms conegudes: a bord del vaixell Sinaia (Ste 25/05/1939-Veracruz 13/06/1939; 1599 refugiats), l Ipanema i el Mexique. Es calcula en prop de 6000 refugiats arribats als Estats Units Mexicans de la m del SERE. Suposadament exhaurits els seus recursos el CTARE va demanar auxili econmic a la Delegaci (mexicana) de la JARE, presidida per Indalecio Prieto, per a atendre les necessitats econmiques requerides per a fer front al desembarcament dels aproximadament 600 passatgers del vaixell Cuba . El CTARE tamb va suspendre els seus serveis d albergs i menjadors de Mxic el juliol de 1940. Totes las gestions de la JARE encaminades a fer possible embarcaments collectius de refugiats espanyols, ja sigui des de Frana o des del nord d'frica, resultaren infructuoses si b el 1941 aconseguir fer efectiu el viatge del vaixell portugus Quanza que des de Casablanca transport prop de 400 refugiats i el mar de 1942 el vaixell Nyassa dugu 800 passatgers.

A tots aquests vaixells cal citar-ne tamb el viatge del Winnipeg gestionat per Pablo Neruda que va entrar al port de Valparaiso (Xile) el 3 de setembre de 1939 amb prop de 2500 passatgers.

Els arxius del CTARE es troben des de 1981 a l Arxiu Histric de l Institut Nacional d Antropologia i Histria a Mxic. Per altra banda els arxius de Juan Negrn se troben sota custodia de la seva nta, Carme Negrn, a Pars.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269632" title="Perot Rocaguinarda" nonfiltered="881" processed="879" dbindex="105908">
Perot Rocaguinarda (Orist, 1582 - ?, ?) va ser un bandoler catal. 
Va ser l'hereu d'una famlia benestant, ben relacionada i implicada en les rivalitats feudals. Des de ben jove es va veure implicat en lluites entre senyors del bndol nyerro.
Era un bon estrateg, era hbil i auda. Possea uns excellents dots de lder i de comandament; si no, no hauria aconseguit ser el cap del bandolerisme catal durant gaireb deu anys. Sense aquesta habilitat tampoc se n hagus sortit de les contnues persecucions a qu va ser sotms per part de tots els virreis i de molts comissaris. Entre 1605 i 1609 les campanyes contra ell des de Catalunya varen estar dirigides per Joan de Queralt i de Ribes, governador general de Catalunya. Era temut pels soldats i per l autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics.
Ms enll dels Pasos Catalans Rocaguinarda s considerat com a un dels grans bandolers populars europeus comparable al conegut Robin Hood. 
L'esment que l'ha fet ms conegut s l'aparici com a personatge a la segona part del Quixot de Miguel de Cervantes, amb el nom de Roque Guinart. Tamb s esmentat a l'entrems del mateix autor La cueva de Salamanca, aquesta vegada com a Roque Guinarde. 
Altres referncies literries sn les de el rector de Vallfogona,  mossn Cinto, Soler i Terol i l'ha recordat l imaginari popular per mantenir fresques a la memria les seves gestes i proeses.

No se sap quan va morir exactament per se suposa que la seva vida fou llarga, consta que encara era viu el 1635. Va marxar del pas que tenia 29 anys com a cap del bandolerisme catal i als 53 anys potser encara era capit a Npols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269633" title="Buggy el Pallasso" nonfiltered="882" processed="880" dbindex="105909">


Buggy el Pallasso s un personatge fictici del manga i anime One Piece. 

Buggy es el capit pirata d'una tripulaci una mica peculiar, on els tripulants semblen actors de circ (en Buggy mateix te aspecte de pallasso). s un dels antagonistes i enemics principals d'en Luffy i la seva tripulaci. La recompensa per el seu cap s de 15.000.000 de belis.

s un enemic bastant complex: encara que tingui les caracterstiques d'un tpic pirata (com crueltat o avarcia) tamb ha demostrat preocupaci per el benestar de la seva tripulaci, aix com gustos per les festes i celebracions. Al mateix moment, Buggy tamb juga el paper d'"enemic cmic", encara que sigui per els dilegs o per les  situacions en qu es fica.

Una de les seves caracterstiques ms destacables s que posseeix un nas rod i vermell, que n'est molt orgulls i ataca a qui se n'hi burla.

Com a curiositat, s'ha de destacar que s el dolent preferit de l'autor del manga, Eiichiro Oda.

 Historia .

 Passat .
D'en Buggy se sap que va estar com a grumet a la tripulaci d'en Gol D. Roger junt amb en Shanks. Durant una batalla amb uns altres pirates, en Buggy va trobar un mapa del tresor i la tripulaci va robar una Fruita del Diable, quan en Buggy va conixer el valor de la fruita en el mercat negre, tamb va intentar robar-la i formar una tripulaci prpia amb els diners i el mapa del tresor. Per robar-la va canviar la fruita vertadera per una de falsa i es va menjar la falsa davant els seus companys per fer-los creure que s'havia empassat la fruita; i a la nit, en intentar fugir amb la fruita, en Shanks el va sorprendre i en Buggy es va amagar la fruita a la seva boca per evitar que en Shanks el descobrs, amb la mala sort que en Shanks el va sorprendre una altra vegada i va acabar empassant-se-la sencera. Degut a aix, va perdre el poder de nedar i aconseguir trobar el tresor del mapa. En Buggy odia en Shanks per aquest motiu, ja que segons ell, en Shanks va provocar que els seus plans triguessin deu anys ms a complir-se.

 Trobada amb en Luffy .
Algun temps abans de l inici de la histria la tripulaci d'en Buggy va assaltar una petita ciutat i va expulsar-ne els habitants. En Luffy va arribar-hi en el bec d'un ocell gegant, sorprenent la Nami (que aleshores fugia d'uns subordinats d'en Buggy ja que ella li havia robat el mapa de la Grand Line) i a aquests subordinats; en Luffy els va vncer sense problemes i la Nami el va enganyar fent-lo passar per el seu capit i portant-lo lligat a en Buggy per executar-lo. Per grcies a l'arribada d'en Zoro, en Luffy es va salvar.

Desprs d'aquest incident, en Luffy es va tornar a trobar amb en Buggy mentre el primer defensava l'alcalde de la ciutat de morir a les seves mans mentre intentava fer-los fora i van comenar a lluitar, aqu va ser on va revelar que va ser company d'en Shanks i l'odi que sentia per ell. Degut a aix, intenta destrossar el barret de palla d'en Luffy. Al final, la Nami va lligar gaireb tot el seu cos, ja que l'havia desmembrat, quedant-li noms els peus, les mans i el seu cap, no podent defensar-se de cap atac. En Luffy el va vncer amb un Bazuca de Goma Goma i el va enviar a una altra illa.

 Desprs de la trobada .
En Buggy va tenir molt mala sort mentre estava separat del seu cos fins que va arribar a l'illa d'en Gaimon i els seus animals; desprs de mantenir una breu lluita, es van fer bons amics i van seguir aix fins que en Buggy va acabar un rai per sortir de l'illa. Per en sortir, va aparixer un cranc gegant que va destrossar el rai i va estar a punt de menjar-se en Buggy, si b al darrer moment l'antiga capitana Alvida el salva i uneixen forces per a lluitar contra en Luffy, ja que en Luffy tamb havia venut l'Alvida.

Van arribar a una illa on la tripulaci d'en Buggy i les seves parts estaven a punt de ser devorades per uns canbals, per en Buggy i l' Alvida els van rescatar.

 A Loguetown .
Un cop tota la tripulaci reunida i el cos d'en Buggy complet, es van dirigir a Loguetown per parar una emboscada a en Luffy i els Barret de Palla, va estar a punt d'executar en Luffy, per en l'ltim moment li va caure un llamp a sobre i els Barret de Palla els van derrotar un cop ms. Suposadament, la divisi de l'Armada sota les ordres del capit Smoker els van capturar per involuntariament, en Monkey D. Dragon els va alliberar en convocar un vent potent.

 Grand Line .
Un temps desprs, es veu a Grand Line perseguint els Barret de Palla, all es troben amb l'Ace, en aquell moment, quan el van reconixer com a subordinat d'en Barbablanca, no els va quedar ms remei que donar-li menjar ja que si no, o ell els derrotaria, o la tripulaci d'en Barbablanca aniria a per ells. Un temps desprs, l'Ace els va abandonar, per no s'en coneixen els motius. 

Mes tard, es descobreix que en Buggy ha estat empresonat a Impel down. La seva tripulaci es lamenta de la seva prdua i del fet que l'Ace tamb ha estat empressonat. Finalemnt decideixen abandonar el seu capit. Aquest ha aconseguit escapar de la seva cella i els marines no saben on es troba.

 Poders .
Buggy va menjar la Fruita del Diable "Bara Bara", la qual li permet separar en diversos trossos el seu cos i controlar-los a voluntat.

 Tripulaci .
 Mohji el domador de bsties. s el segon en cap de la tripulaci. Lluita amb la seva mascota Richie.
 Richie: s un lle gegant i la mascota d' en Mohji. Va ser durant un temps el capit de la tripulaci (durant l' absncia d' en Buggy);
 Cabaji el malabarista. s el cap del personal de la tripulaci i dels ms poderosos de la tripulaci, per sota d' en Buggy i l' Alvida i bastant igualat amb en Mohji, amb el qual en moltes ocasions esta enemistat. Lluita sobre un monocicle utilitzant un sabre.
 Alvida: Es la navegant de la tripulaci. Antigament era la capitana de la seva prpia banda de pirates (on en Koby estava retingut com a grumet) fins que en Luffy la va vncer. En aquells temps era una dona molt grassa i lletja (tot i aix ella es creia la ms bella, i matava a qui li portes la contraria) fins que va menjar la Sube Sube no Mi, que la va fer una dona esvelta i bella. Per lluitar utilitza la seva habilitat per desviar objectes amb la grassa del seu cos (que pot controlar a voluntat) i utilitza una maa de pes gegant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269634" title="Rosaura (Joan Ramis)" nonfiltered="883" processed="881" dbindex="105910">
Rosaura o el ms constant amor s una tragicomdia del neoclassicisme catal, escrita l'any 1783 per l'autor menorqu Joan Ramis i Ramis.

s una obra argumentalment molt propera a Lucrcia. Rosaura estima don Enric, cavaller portugus, i aquest amor s correspost. El rei de Portugal, per, desconeixedor d'aquest amor, tamb pretn Rosaura. Davant d'aquesta situaci don Enric vol que Rosaura renunci al seu amor i accepti el rei, per Rosaura s'hi nega. El rei descobreix, en primer lloc, que Rosaura t un altre amor i desprs que es tracta de don Enric, i evita la fugida dels amants. Arribem aix al clmax de l'obra, amb dues possibilitats obertes: l'acceptaci del rei per part de Rosaura o la mort. En el moment que Rosaura s a punt d'immolar-se apareix don Enric, que fa un ltim intent per convncer Rosaura, per davant la seva determinaci reclama el dret de morir primer. El rei interv per tornar les coses al seu lloc i arreglar la situaci. Quan llegim els parlament de Rosaura no som gaire lluny dels de Lucrcia. Quan llegim les intervencions del rei, no som gaire lluny dels de Tarquinus. Aix evidentment fent abstracci del to solemne que dna l'alexandr i que l'heptasl.lab no pot mantenir. Tant Lucrcia com Rosaura reben una oferta similar: se'ls ofereix la glria de compartir l'amor amb el poders, amb el rei, i totes dues hi renuncien. La renncia d'Arminda s diferent: si accepta l'amor el seu amant no tindr el poder.

A Joan Ramis, un il.lustrat de la Menorca disputada, els autors fan referncia a Rosaura amb aquestes paraules: amb aquesta darrera obra de teatre, Joan Ramis s'allunya del model de neoclassicisme estricte de la seva producci anterior. Aquest allunyament es produeix per incorporar alguns elements puntuals -i allats- del teatre barroc. Aquesta nova incorporaci no pot, de cap manera, esser considerada una regressi en l'estil de l'il.lustrat maons; ms tost, haurem de considerar-ho com un intent d'apropar l'obra al pblic menorqu de l'poca. No podem obviar que aquesta obra fou escrita per Ramis l'any 1783, dins una poca de perplexitat i incertesa de la societat menorquina i del mateix il.lustrat maons, que s'enfronten a la nova situaci derivada del canvi de sobirania a favor d'Espanya que havia patit l'illa l'any anterior.

En el poema dedicat per Joan Ramis al comte de Cifuentes, governador de l'illa, escrit tamb el 1783, tot s esperana en el futur, perqu el present era ben negre: O Menorca ditxosa, / prest ton augment veurs / de llibertat gojosa / tu sempre florirs. / Governada amb dulsura / tendrs franc ton comer. A l'acte IV hi ha dues intervencions de Slvia, confident de Rosaura, en qu compara els temps passats amb els presents: Primer tot eren grandeses, / tot eren felicitats; / i ara tot adversitats, / tot desgrcies, tot tristeses". Slvia, per, mant sempre l'esperana d'un canvi en la situaci: Trnia, trnia el temps ditxs; / trnia aquell temps sens igual / que il.lustrava el Portugal / baix d'un monarca piads. s la mateixa petici que trobem en el poema. Amb Rosaura Menorca apareix en escena, per no noms perqu Vinblanc personatge popular parli amb elements dialectals, o faci referncia a la realitat menorquina, sin perqu l'argument mateix, l'exposici dels fracassos i les esperances, reflecteixen la situaci de Menorca i la situaci del seu autor. Rosaura suposa una adaptaci a la nova realitat menorquina dels arguments i de les idees il.lustrades. Ramis, autor de teatre d'idees, segurament sense una voluntat clara de ser representat, sin de ser llegit, amb Rosaura intenta una renovaci, fent reaparixer elements de la tradici teatral sense oblidar, per, la necessitat del triomf de la ra.

Fixem-nos com en les tres peces de Ramis trobem tres resultats diferents pel que fa a l'actitud del poders: en Lucrcia exercir la seva fora, violar Lucrcia i aix el portar a la perdici personal; en Arminda, la fortuna far que el rei conegui la identitat de la seva filla i aix permetr un final feli. En Rosaura, en canvi, ser el penediment directe del rei el que permetr el canvi. La ra torna a ocupar el seu lloc tot desplaant l'excs de la passi.

Bibliografia.

 Joan Ramis. Comas, Antoni.  Histria de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, 1964. ;
 Rosaura de Joan Ramis: ms enll del neoclassicisme?. Joan Ramis i Josep M. Quadrado: de la Il.lustraci al Romanticisme. Pons, Antoni-Joan. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / UIB / Id'EM, 1999. ;
 Lucrcia i Rosaura o el ms constant amor dins Teatre barroc i neoclssic. Francesc Fontanella i Joan Ramis, a cura de Maria Merc Mir i Jordi Carbonell, prleg de Giuseppe Grilli. Edicions 62 i La Caixa, MOLC 90.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269640" title="Salvador Albert i Pey" nonfiltered="884" processed="882" dbindex="105911">
Salvador Albert i Pey (Sant Feliu de Guxols, 1868 - Cerdanyola, 1944) va ser un poltic i escriptor catal. Estudi dret, per no acab la carrera. De jove va militar en el republicanisme possibilista, representant primer per la UFNR i desprs pel Partit Republic Catal. A les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914 fou elegit diputat per La Bisbal, superant el gran favorit, Francesc Camb, grcies als electors de Sant Feliu de Guxols, que el van triar massivament. Va revalidar l'acta de diputat a les eleccions de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923 Tamb va escriure poemes molt influts per Joan Maragall i collabor a la Revista de Catalunya, La Publicitat i El Imparcial de Madrid.

Proclamada la Segona Repblica Espanyola, fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1931 per ERC i nomenat ambaixador espanyol a Blgica (1931-1934). Desprs de la guerra civil espanyola va romandre empresonat a la mateixa cella que Carles Rahola i Llorens, i fou alliberat poc abans de morir.

 Obres .
 Florida de tardor (1918);
 Confins (1921);
 pals (1924), ;
 Ideal (1898), novella ;
 El despertar d'un cor (1896), teatre;
 Amiel(1919) ;
 El tesoro dramtico de Henrik Ibsen (1920);

 Enllaos externs .
 Biografies de Parlamentaris Catalans;
 ndex del Congrs dels Diputats;
 Article a Revista de Girona sobre Salvador Albert;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269646" title="Joseph Pascot" nonfiltered="885" processed="883" dbindex="105912">
Joseph Pascot (anomenat Jep) s un jugador francs de rugbi a 15 i ministre del Rgim de Vichy, nascut l'11 de desembre de 1897 a Portvendres (Rossell) i mort el 4 de juny de 1974 a Rabairac (Dordonya).

Carrera.
Jugador d'1 m 75 per a 80 kg, havent ocupat el lloc de mig d'obertura a l'USAP i a la selecci francesa, s encara dirigent del gloris USAP el 1962.

En club.
USAP;
RC Tol;
RC Narbonne;

En l'equip nacional.
Ha discutit el seu primer partit amb l'equip de Frana el 2 de gener de 1922 contra l'equip d'Esccia, i el seu ltim el 15 de maig de 1927 contra l'equip d'Alemanya.
Torneigs de les cinc nacions discutits : 1922, 1923, 1926

Palmars.
En club.
Campionat de Frana : 1921 (llavors capit), 1925 
Finalista : 1924 (no participis en la final), 1926

En equip nacional.
6 seleccions en equip de Frana entre 1922 i 1927 (1 prova)
Seleccions per any : 3 el 1922, 1 el 1923, 1 el 1926, 1 el 1927

Sota el Rgim de Vichy.

Va ser coronel de l'exrcit de terra francs, en l'esfera d'influncia de Renascut de Chambrun (gendre de Pierre Laval), ell mateix seleccionat per a la final Estadi francs-Estadi toulousain del 13 de febrer de 1927. Sota l'Ocupaci, ser en principi, d'agost de 1940 a abril de 1942, director dels esports al gabinet de Jean Borotra (ministre del rgim que es va fer collaboracionista del mariscal Ptain) desprs, a la desgrcia del seu ministre (abril de 1942), prendr la successi d'aquest fins a 1944.

La seva implicaci en la prohibici del rugby a XIII no s, segons alguns, no totalment provada. En efecte, aquests avancen que si fos ben present en Tolosa de Llenguadoc el 17 d'octubre de 1940, la mquina ja havia estat llanada per l'entrevista Ginesty (FFR XV) / Borotra del 18 de setembre de 1940 a Vichy. De resultes d'aquesta entrevista, Borotra demanar una "relaci sobre el rugby" al doctor Voivenel que el transmetr el 4 d'octubre per arribar al pronunciamiento del 17 d'octubre als salons del Capitole. La percepci de la majoria dels historiadors nogensmenys continua sent la d'una responsabilitat plena i sencera de l'autoritat sommitale que era Pascot, en l'diction d'un ucs, d'altra banda, totalment congruant a la ideologia moralitzadora i ruralisante (la terra, ella, no menteix...) establerta pels possedors de la Revoluci nacional.

El doctor Voivenel al seu llibre, el Meu rugby edici bonic de l'Hrakls, Tolosa de Llenguadoc, 1942, pg. 219-233, conta haver establert el "Projecte de Reorganitzaci del rugby" i en el moment de la reuni del dijous 17 octubre de 1940 a Tolosa de Llenguadoc, en un dels despatxos del Capitole ; representant, el que es va dir la "Reuni dels quatre" que manaven Jep Pascot, el comissari general, el president Ginesty (XV), el president Laborde (XIII) i el doctor Voivenel, decisions van ser preses, que havien de ser ratificats.

Des d'octubre de 1940 amb Jean Borotra, va prendre les disposicions per a -- prohibir el professionalisme immediatament per a 2 federacions: tennis i lluita, en un terminis de 3 anys per a 4 altres federacions: futbol, ciclisme, boxa i pilota basca -- la prohibici immediata desprs l'espoliaci llavors per embarg dels bns d'almenys 5 federacions : Rugby a XIII, tennis de taula, joc de palma, bdminton, multiesports FSGT. L'abril de 1942 s el responsable de la prohibici i espoliaci immediates de 2 altres federacions multiesports: UFOLEP i USEP.
una citaci : 
El nostre principi s d'agafar l'individu arreu. Al primari, el tenim. Ms alt tendeix a escapar-se. Ens esforcem a agafar-lo a tots els revolts. He obtingut que aquesta disciplina de l'EG sigui imposada als estudiants (...). Preveiem sancions en cas de deserci  (coronel J Pascot, discurs del 27 de juny de 1942)

De fet, aquest decret del ?? va desposseir igualment en el transcurs de l'estaci 1943-44, els clubs de futbol d'elit del seu estatut professional, establint un campionat regionalitzat de jugadors-funcionaris dels quals els emoluments declarats emanaven d'una lnia pressupostria governamental.

Desprs de l'Alliberament de Frana, va ser jutjat i va ser condemnat a 5 anys d'exili privaci dels seus drets civils. Aquesta condemna va ser rpidament anullada ja que va aconseguir justificar (?) que tamb havia estat un resistent (?).

Relaci externa.
Estadstiques a scrum.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269650" title="Rabairac" nonfiltered="886" processed="884" dbindex="105913">

Rabairac (en occit Rabairac, en francs Ribrac) s un municipi francs, situada al departament de la Dordonya i la regi d'Aquitnia.

Geografia.
Municipi situat sobre la Drona.

Blas.

Or a tres faixes de sinople, a la cadena de diners encarregada d'una estrella de blau, enquadernant sobre el tot.

Histria.

El 1793, el municipi de Fia es fusiona amb Rabairac.

El 1851, una part del municipi de Rabairac ha estat desmembrada per crear la nova comuna de Sent Martin de Rabairac.
Rabairac s una antiga sotsprefectura, suprimida per dcret-loi del 10 de setembre de 1926.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269652" title="Societat Maonesa de Cultura" nonfiltered="887" processed="885" dbindex="105914">
La Societat Maonesa de Cultura va ser fundada el 30 d abril de 1778 per la burgesia illustrada de Ma durant la segona dominaci anglesa de Menorca.

Entre els fundadors trobem l advocat i historiador Joan Ramis i Ramis i el Capit Joan Roca i Vinent. Amb seu a la casa de Joan Ramis, cada setmana s hi reunien els disset membres entre els quals trobem quatre anglesos. Els temes preferentment tractats a la Societat feien referncia a les cincies naturals i a les cincies humanes i es llegien traduccions, entre d'altres de Voltaire, Wieland i Young.

D acord amb el Tractat d Utrecht, desprs de la Guerra de Successi, Menorca pass a dependre de la Corona Britnica fins l any 1802 en qu l illa torn a mans de la Corona Espanyola grcies al Tractat d Amiens. A partir de llavors s aplic a Menorca el Decret de Nova Planta com a la resta de Pasos Catalans i per aquest motiu la Societat Maonesa de Cultura desaparegu sense ms.

 Enllaos externs .
 Enciclopdia Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269668" title="Neil Jordan" nonfiltered="888" processed="886" dbindex="105915">

Neil Jordan, nascut el 25 de febrer de 1950 s un director de cinema irlands i escriptor. Va rebre el Premi de l'Acadmia (Oscar) per Joc de llgrimes.

 Biografia .

Jordan va nixer al Comtat de Sligo. Fou educat al St. Paul's College, Raheny i es va convertir al catolicisme. Va estudiar histria d Irlanda i literatura anglesa a l University College de Dubln. Quan John Boorman estava filmant la pellcula Excalibur a Irlanda, el va reclutar com a guionista. Com a escriptor i director de cinema, Jordan t una obra idiosincrtica que va de la revisi del mite vampric a "Entrevista amb el vampir" fins a la molt comercial "Mai vrem ser ngels"

Les relacions sexuals no convencionals sn un tema recurrent en la filmografia de Jordan, i sovint  troba el costat que s obre ms enll de l estat normal de conscincia, sovint recorrent a elements plstics que porten a l onric. se seves pellcules adopten un punt de vista totalment subjectiu al voltant d un nic personatge protagonista. A ms de les relacions sexuals no convencionals, les pellcules de Jordan tornen amb freqncia als problemes d Irlanda del Nord, com ara The Crying Game i Esmorzar a Plut.

 Filmografia .

Angel (1982);
En companyia de llops (The Company of Wolves) (1984) ;
Mona Lisa (1986) ;
L'hotel dels fantasmes (High Spirits) (1988) ;
Mai vrem ser ngels (We're No Angels) (1989) ;
Amor a una estranya (The Miracle) (1991) ;
Joc de llgrimes (1992) ;
Entrevista amb el vampir (Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles) (1994) ;
Michael Collins (pellcula)|Michael Collins (1996) ;
The Butcher Boy (1997) ;
La fi de l'aventura (The end of an affair) (1999);
En somnis (In dreams) (1999);
Not I (2000);
El bon lladre (The good thief) (2002);
Esmorzar a Plut (Breakfast on Pluto) (2005);
The Brave One (2007);

Nominacions i premis.



 Enllaos externs .
;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269670" title="Mont Kong?" nonfiltered="889" processed="887" dbindex="105916">


El Mont Kong  (en japons, Kong san    ) s una muntanya situada en l'antiga provncia japonesa d'Izumi, en el sud-oest de l'actual prefectura d'Osaka. s a prop del Mont Katsuragi.

Hom pot ascendir a la muntanya des de Chihayaakasaka amb el telefric Kong san R puwei (          en japons), de propietat municipal. Obert el 1966, recorre una alada vertical de 267 metres en un recorregut d'1,3 km.

 Usos del nom Kong  .
En l'armada japonesa s costum batejar els vaixells de guerra amb noms de muntanyes, i el d'aquesta l'han dut la corbeta Kong  (1877), el cuirassat Kong  (1912) i la classe que aquest encapal (compresa pel Kong , el Hiei, el Kirishima i el Haruna), i l'actual destructor Kong  (DDG-173), que tamb denomina la seva classe (Kong , Kirishima, My k  i Ch kai). 

Tamb ha donat nom a dues espcies, una de vegetal, el bamb Pleioblastus kongosanensis i una d'animal, el dpter Eumerus kongosanensis.

 Enllaos .
 Plana web sobre la muntanya  ;
 Aeri del Mont Kong  ;
 Cartografia molt detallada de l'institut de prospecci geogrfica ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269679" title="Suzanne Valadon" nonfiltered="890" processed="888" dbindex="105917">
Suzanne Valadon, pseudnim de la pintora impressionista francesa Marie-Clmentine Valade (Bessines-sur-Gartempe, Delfinat, 23 de setembre de 1865   Pars, 7 d'abril de 1938).  

Era filla d'una bugadera soltera amb la qual de molt menuda an a viure al barri de Montmartre de Pars. Als quinze anys comen a fer d'acrbata de circ, per una caiguda aviat li estronc aquesta activitat. Atragu l'atenci de pintors (Edgar Degas, Pierre Puvis de Chavannes, Henri de Toulouse-Lautrec, Auguste Renoir... ) que la sollicitaven com a model, i ella, mentre posava i de manera intutiva, anava aprenent les beceroles de la tcnica pictrica. Als divuit anys i d'un pare desconegut tingu el seu fill Maurice.

L'any 1889 conegu el barcelon Miquel Utrillo i Morlius, enginyer, crtic i tamb pintor, que de jove ja s'havia estat a Pars i que aleshores hi tornava a causa de l'Exposici Universal. Tingueren una relaci arravatada, fins al punt que ell li reconegu el fill, el futur pintor Maurice Utrillo (1883-1955), al qual aleshores fou canviat el cognom. El 1890 Suzanne Valadon expos per primera vegada, una srie de retrats entre els quals el del compositor Erik Satie, i de seguida es fu un nom entre els pintors del moment.

El 1893 abandon Utrillo per amistanar-se amb Satie, uni que va durar molt poc temps. L'any segent ingress a la Socit Nationale des Beaux-Arts, la primera dona a ser-hi admesa. El 1896 es cas amb Paul Mousis, un agent de borsa que li facilit una situaci prou confortable per a dedicar-se plenament a l'art. Conre essencialment les natures mortes i els paisatges, amb una tcnica acolorida i molt elaborada: sovint treballava anys en un mateix quadre abans de donar-lo a conixer.

El 1909, ja consagrada com a pintora, es divorci del seu marit i s'un a un jove pintor que era amic del seu fill i que noms tenia 22 anys, Andr Utter, amb el qual s'acab casant el 1914. Aquest matrimoni, per b que molt tumultus, havia de durar fins al final. Ella pintava amb parsimnia mentre es dedicava intensament a la vida social, en la qual es fu famosa per les seves excentricitats, com ara dur sempre a les mans un pom de pastanagues, tenir una cabra al seu pis perqu es mengs els dibuixos que no li agradaven, o b convidar els amics el primer divendres de cada mes (evident escarn del costum catlic) a veure com donava menjar caviar al seu gat. El trio Valadon-Utrillo-Utter era conegut com la Trinit Maudite a causa de llurs extravagncies autodestructives.

Suzanne Valadon mor envoltada dels seus amics els pintors Andr Derain, Georges Braque i Pablo Picasso. 

Enllaos externs.

  Website de la   Runion des Muses Nationaux   de Frana Cliqueu sobre "Recherche" i desprs escrigueu el nom de l'artista a "Recherche simple".
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269680" title="Pleioblastus kongosanensis" nonfiltered="891" processed="889" dbindex="105918">


La Pleioblastus kongosanensis s una espcie de bamb, del gnere Pleioblastus de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.  Alguns botnics, com amb altres pleioblastus, situen aquesta espcie en la famlia Arundinaria (Arundinaria kongosanensis).

Aquesta planta s nativa del Jap, per b que se la cultiva en altres llocs. El seu nom procedeix del Mont Kong , en la reg d'Osaka.

 Variants cultivades .
 Pleioblastus kongosanensis "Akibensis";
Descrita per (Makino et Nakai) S. Suzuki. De tipus corredor. Creix fins a assolir una alada entre els 60 i els 120 cm. Suporta temperatures de -12C.
 Pleioblastus kongosanensis "Aureostriata";
Descrita per Makino. Fulles verdes amb -de vegades- ratlles daurades, amb l'anvers de la fulla cobert per pelets. Fa entre els 50 centmetres i el metre, encara que al Jap se'n coneixen exemplars de 2 metres. Suporta temperatures d'entre 12 i 18 graus centgrads sota zero. La darrera floraci tingu lloc a finals dels 80. Sinnims: Pleioblastus kongosanensis "aureostriatus" Muroi et Yuk. Tanaka, Arundinaria auricoma gr. Kongosanensis cv. Aureostriata
 Pleioblastus kongosanensis "protrusus";
 Pleioblastus kongosanensis "xystrophyllus";

 El pleioblastus kongosanensis "Auricoma" s considerat un sinnim per Arundinaria viridistriata.

 Enllaos .
 Arundinaria kongosanensis a la GrassBase ;
 Fotografia i breu descripci del "Pleioblastus kongosanensis "Aureostriata" ;
 Fotografia i breu descripci del "Pleioblastus kongosanensis "Aureostriata" ;
 Fotografia i breu descripci del Pleioblastus kongosanensis "Akibensis" ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269684" title="Doble sostingut" nonfiltered="892" processed="890" dbindex="105919">

El doble sostingut (  ) s una alteraci accidental que dobla l'efecte del sostingut . Quan el doble sostingut es colloca davant d'una nota, aquesta puja la seva altura un to sencer (dos semitons, al contrari de pujar un semit com passa amb el sostingut.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269689" title="William Gallas" nonfiltered="893" processed="891" dbindex="105920">

William Gallas s un futbolista professional francs. Va nixer a Asnires-sur-Seine, Frana el 17 d'agost del 1977. En l'actualitat juga a l'Arsenal F.C. com a defensa.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269690" title="Narcolpsia" nonfiltered="894" processed="892" dbindex="105921">
La narcolpsia s un trastorn neurolgic crnic causat per la incapacitat cerebral de regular normalment els cicles de somni i despertar. En diversos moments del dia, les persones amb narcolpsia experimenten impulsos fugaos de dormir. Si l'impuls es torna aclaparant, els pacients es queden dormits durant perodes que duren des d'uns segons a diversos minuts. En casos rars, algunes persones poden romandre dormides durant una hora o ms.

Els episodis de somni narcolptic poden produir-se en qualsevol moment, i per aix freqentment sn profundament incapacitants. Les persones poden quedar-se dormides involuntriament en el treball o l'escola, mentre estan conversant, jugant, menjant, o, ms perillosament, manejant un autombil o operant altres tipus de maquinria potencialment perillosa. A ms de la somnolncia dirna, tres altres smptomes principals caracteritzen freqentment la narcolpsia: cataplexia, o la prdua sobtada del to muscular voluntari; allucinacions vvides durant l'inici del somni o al despertar; i breus episodis de parlisi total al comenament o al final del somni.

Epidemiologia.
La narcolpsia no s rara, per s una afecci poc reconeguda i diagnosticada. D'acord amb les estimacions actuals, el trastorn afecta al voltant d'un de cada 2.000 nord-americans, un total de ms de 135.000 individus. Desprs de l'apnea obstructiva del somni i la sndrome de les cames inquietes, la narcolpsia s el tercer trastorn del somni primari ms freqentment diagnosticat trobat en els pacients que busquen tractament en clniques del somni. Per la taxa exacta de prevalena segueix sent incerta, podent el trastorn afectar a un segment ms gran de la poblaci del que actualment s'estima.

La narcolpsia apareix en tot el mn en tots els grups tnics i racials, afectant a ambds sexes per igual. Per les taxes de prevalena varien entre les poblacions. Comparades amb la poblaci dels Estats Units, per exemple, la taxa de prevalena s substancialment menor a Israel (al voltant d'un en 500,000) i considerablement major en el Jap (al voltant d'un en 600).

Smptomes.
Les persones amb narcolpsia experimenten patrons altament individualitzats de pertorbacions del somni REM que tendeixen a comenar subtilment i poden canviar dramticament amb el temps. El smptoma principal ms com, a ms de somnolncia dirna excessiva, s la cataplexia, que es produeix en al voltant del 70 per cent dels pacients. La parlisi del somni i les allucinacions sn una mica menys comunes. Solament 10 a 25 per cent dels pacients, no obstant aix, mostra els quatre smptomes principals durant el curs de la seva malaltia 

 Somnolncia dirna excessiva .
La somnolncia dirna excessiva, el smptoma experimentat ms uniformement per gaireb tots els pacients, s generalment el primer en tornar-se clnicament aparent. Generalment, aquesta somnolncia interfereix amb les activitats normals diriament, hagin els pacients dormit b o no a la nit. Les persones amb aquesta somnolncia la descriuen com una sensaci persistent de neblina mental, falta d'energia, nim deprimit o cansament extrem. Molts troben que tenen gran dificultat a mantenir la seva concentraci en l'escola o el treball. Alguns tenen llacunes mentals. Molts troben que s gaireb impossible estar alerta en situacions passives, com a l'escoltar una disertaci o mirar la televisi. Les persones tendeixen a despertar-se del seu somni inevitable sentint-se fresques i trobant que la somnolncia i la fatiga remeten per una o dues hores.

Els episodis de somni involuntari de vegades sn molt breus i poden ser de l'ordre de segons. El 40 per cent de totes les persones amb narcolpsia sn propenses a conducta automtica durant tals "microsomnis." Es queden dormides durant uns segons mentre estan fent una tasca per continuen fent-la fins a completar-la sense interrupci aparent. Durant aquests episodis, generalment les persones estan dedicades a activitats habituals, essencialment "arrelades", com prendre notes, escriure a mquina o manejar. No poden recordar les seves accions, i el seu acompliment sempre est danyat durant un microsomni. La seva lletra pot, per exemple, degenerar en gargots illegibles, o poden guardar articles en llocs estranys i desprs oblidar on els van posar. Si ocorre un episodi mentre condueixen, els pacients poden perdre's o tenir un accident. 

 Cataplexia .
La cataplexia s una prdua sobtada del to muscular que duu a sensacions de debilitat i a prdua del control muscular voluntari. Els atacs poden produir-se en qualsevol moment mentre els pacients estan desperts, i aquests generalment experimenten els primers episodis diverses setmanes o mesos desprs de l'inici de la somnolncia dirna excessiva. Per en al voltant del 10 per cent de tots els casos, la cataplexia s el primer smptoma a aparixer i pot ser mal diagnosticat com una manifestaci de trastorn convulsiu. Els atacs cataplxics varien en durada i gravetat. La prdua de to muscular pot ser tot just perceptible, implicant no ms que una sensaci momentnia de debilitat lleu en una quantitat limitada de msculs, com la caiguda lleu de les parpelles. Els atacs ms greus causen una prdua completa de to en tots els msculs voluntaris, duent al collapse fsic total en el qual els pacients sn incapaos de moure's, parlar o mantenir els ulls oberts. Per encara durant els episodis ms greus, les persones segueixen estant totalment conscients, una caracterstica que distingeix a la cataplexia dels trastorns convulsius. Encara que la cataplexia pot ocrrer espontniament, sovint es desencadena per emocions sobtades i fortes com por, enuig, estrs, excitaci o humor. Segons s'informa, el riure s el desencadenant ms freqent.

La prdua de to muscular durant un episodi cataplxic s'assembla a la interrupci de l'activitat muscular que es produeix naturalment durant el somni REM. Un grup de neurones del tronc de l'encfal cessa la seva activitat durant el somni REM, inhibint el moviment muscular. Usant un model animal, els cientfics han aprs recentment que aquest mateix grup de neurones s'inactiva durant els atacs cataplxics, un descobriment que proporciona una pista per a almenys una de les anormalitats neurolgiques que contribuxen als smptomes narcolptics humans.

 Parlisi del son .

La incapacitat temporal de moure's o parlar al quedar-se dormits o al despertar-se tamb s anloga a les inhibicions indudes pel REM de l'activitat muscular voluntria. Aquesta inhibici natural generalment passa desapercebuda en les persones que tenen un somni normal perqu ocorre solament quan estan totalment dormides i entrant en l'etapa REM en el moment apropiat del cicle del somni. Experimentar parlisi del somni s'assembla a tenir un atac cataplxic que afecta tot el cos. Com amb la cataplexia, les persones romanen totalment concients. La cataplexia i la parlisi del somni sn esdeveniments atemorizants, especialment a l'experimentar-los per primera vegada. Sobresaltats per no poder moure's sobtadament, molts pacients temen estar paralitzats en forma permanent o estar morint-se. No obstant aix, encara quan siguin greus, la cataplexia i la parlisi del somni no produxen disfunci permanent. Desprs que acaben els episodis, les persones recuperen rpidament la capacitat completa de moure's i parlar.

 Allucinacions . 
Les allucinacions poden acompanyar la parlisi del somni o poden produir-se alladament quan les persones estan quedant-se dormides o despertant-se. Conegudes com allucinacions hipnoggiques quan acompanyen a l'inici del somni i com allucinacions hipnopmpiques quan es produxen al despertar-se, aquestes experincies delirants sn inusualment vvides i freqentment atemoritzants. Sovint, el contingut s principalment visual, per pot estar implicat qualsevol dels altres sentits. Aquestes allucinacions representen unaltra intrusi d'un element del somni REM, somiar, dintre de l'estat de despertar.

Causes.
La causa de la narcolpsia segueix sent desconeguda, per durant l'ltima dcada, els cientfics han fet progressos considerables per a entendre la seva patognesi i identificar els gens fortament associats amb el trastorn. Els investigadors tamb han descobert anormalitats en diverses parts del cervell involucrades en la regulaci del somni REM que semblen contribuir al desenvolupament dels smptomes. Els experts ara creuen que s possible que, de manera similar a moltes altres malalties neurolgiques crniques i complexes, la narcolpsia involucra factors mltiples que interactuen per a causar una disfunci neurolgica i pertorbacions del somni REM. 

Complex HLA.
 
S'ha associat fortament amb la narcolpsia, encara que no invariablement, a un nombre de formes variants (allels) de gens situats en una regi del cromosoma 6 conegut com complex HLA. El complex HLA comprn un gran nombre de gens interrelacionats que regulen aspectes clau de la funci del sistema immunitari. Se sap que la majoria de les persones diagnosticades amb narcolpsia tenen variants especfiques en certs gens HLA. No obstant aix, aquestes variacions no sn necessries ni suficients per a causar el trastorn. Algunes persones amb narcolpsia no tenen els gens variants, mentre que moltes persones en la poblaci general sense narcolpsia posseeixen aquests gens. Per aix sembla que les variacions especfiques en els gens HLA augmenten la predisposici individual a desenvolupar el trastorn, possiblement per mitj d'una ruta encara no descoberta que implica canvis en la funci del sistema immunitari quan altres factors causants estan presents.

Altres gens.
Molts altres gens a ms dels quals componen el complex HLA poden contribuir al desenvolupament de la narcolpsia. Grups de neurones en diverses parts del tronc de l'encfal i el cervell, inclosos el tlem i l'hipotlem, interactuen per a controlar el somni. Grans nombres de gens en cromosomes diferents controlen aquestes activitats neuronals, podent qualsevol de les quals contribuir al desenvolupament de la malaltia. Els cientfics que estudien la narcolpsia en gossos han identificat una mutaci en un gen del cromosoma 12 que sembla contribuir al trastorn. Aquest gen mutat interromp el processament d'una classe especial de neurotransmissors anomenats hipocretines (tamb coneguts com a orexines) produts per les neurones situades en l'hipotlem. Els neurotransmissors sn protenes especials que produxen les neurones per a comunicar-se entre si i per a regular els processos biolgics. Les neurones que produxen les hipocretines estan actives durant la viglia, i els investigadors suggereixen que eviten que els sistemes cerebrals per a la viglia s'apaguin inesperadament. Els ratolins nascuts sense gens funcionals d'hipocretina desenvolupen molts smptomes de narcolpsia.

Excepte en casos rars, la narcolpsia en els humans no est associada amb mutacions del gen d'hipocretina. No obstant aix, els cientfics han trobat que els cervells d'humans amb narcolpsia sovint contenen nombres molt reduts de neurones productores d'hipocretina. Certs subtipus d'HLA poden augmentar la susceptibilitat a un atac immunitari sobre les neurones d'hipocretina en l'hipotlem, duent a la degeneraci de les neurones en el sistema d'hipocretina. Altres factors tamb poden interferir amb el funcionament adequat d'aquest sistema. Les hipocretines regulen l'apetit i la conducta alimentosa a ms de controlar el somni. Per aix, la prdua de neurones productores d'hipocretina pot explicar no solament com es desenvolupa la narcolpsia en algunes persones, sin tamb perqu les persones amb narcolpsia tenen taxes ms altes d'obesitat comparades amb la poblaci general.

Altres factors.
Altres factors semblen jugar papers importants en el desenvolupament de la narcolpsia. Se sap que alguns casos rars es deuen a lesions traumtiques a parts del cervell involucrades en el somni REM o del creixement de tumors i altres processos de malaltia en les mateixes regions. Les infeccions, exposici a toxines, factors alimentosos, estrs, canvis hormonals com els quals ocorren durant la pubertat o la menopausa i alteracions en l'esquema de somni d'una persona sn solament alguns dels molts factors que poden exercir efectes directes o indirectes sobre el cervell, possiblement contribuint al desenvolupament de la malaltia.

Referncies.
Principal;
 Pgina del National Institute of Neurological Disorders and Stroke, publicada sota domini pblic.

Altres;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269706" title="Llista d'estats sobirans del 1904" nonfiltered="895" processed="893" dbindex="105922">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
   Imperi de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;

O.
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh (fins al 1904);
   Estat Independent d'Acre (fins al 25 de febrer);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269711" title="Mtode de Simpson" nonfiltered="896" processed="894" dbindex="105923">

En clcul numric, el mtode de Simpson s un mtode d'integraci numrica, una aproximaci numrica de la integral definida. Especficament, s la segent aproximaci:

;

Rep el seu nom en honor a Thomas Simpson.

 Obtenci .

El mtode de Simpson es pot obtenir de diverses maneres.

 Polinomi d'interpolaci de segon grau .

Una forma d'obtenir-la es basa en substituir la funci a integrar  per la funci polinmica de son grau  que t els mateixos valors que  als extrems a i b i al mig m = (a+b) / 2. Es pot fer servir la interpolaci polinmica de Lagrange per a trobar una expressi d'aquest polinomi,

Un clcul fcil (per pesat) mostra que
 ;

 Mitjana aritmtica ponderada dels mtodes trapezial i rectangular .

Un altre forma d'obtenir el mtode de Simpson s calculant la mitjana aritmtica ponderada de dues aproximacions ms simples: el mtode rectangular 
;
I el mtode trapezial
;
Els errors d'aquestes aproximacions sn
;
respectivament. D'aqu en resulta que el terme principal de l'error s'anulla si es pren la mitja aritmtica ponderada
;
Aquesta mitja aritmtica ponderada s exactament el mtode de Simpson.

Emprant un altre aproximaci (per exemple, el mtode trapezial amb doble quantitat de punts), s possible d'obtenir una mitjana aritmtica ponderada adequada per eliminar un altre terme de l'error.  Aquest s el mtode de Romberg.

 Coeficients indeterminats .

El tercer mtode comena a partir de la hiptesi de que
;
Els coeficients  ,   i   es poden determinar imposant que aquesta aproximaci sigui exacta pel cas de polinomis de segon grau. Aix porta al mtode de Simpson.

 Error .

L'error en aproximar una integral amb el mtode de Simpson s

;

on  s algn nombre entre  i .

L'error s (asimptticament) proporcional a . En canvi, els procediments d'obtenci emprats anteriorment, suggerien una error proporcional a . El mtode de Simpson guanya un ordre extra degut a que els punts en qu s'avalua l'integrand, estan distributs simtricament en l'interval b.

 Mtode de Simpson compost .

Si l'interval d'integraci  s "petit" en algun sentit, llavors el mtode de Simpson donar una aproximaci adequada de la integral exacta. Petit, el que en realitat significa s que la funci a integrar sigui relativament suau sobre l'interval .  Per aquest tipus de funcions, una interpolaci amb un polinomi de segon grau suau, com el que es fa servir en el mtode de Simpson, donar bons resultats.

En canvi, sovint el cas s que la funci que s'est intentant ntegrar no s suau sobre l'interval. Tpicament, aix significa que la funci s altament oscillant o que no t derivades a certs punts. En aquests cassos, el mtode de Simpson pot donar resultats molt pobres. Una forma habitual de manejar quest problema s a base de trencar l'interval  en un determinat nombre de subintervals petits. Llavors s'aplica el mode de Simpson a cada subinterval, i se sumen els resultats per a obtenir una aproximaci de la integral sobre l'inteval complert. D'aquesta mena d'aproximaci sen diu el mtode de Simpson compost.

Suposeu que l'interval  es parteix en  subintervals, amb  un nombre senar. Llavors, el mtode de Simpson compost ve donat per



on  per  amb ; en particular,  i . La frmula de ms amunt tamb es pot escriure com



L'error comes pel mtode de Simpson compost est afitat (en valor absolut) per

;

on  s el "pas", donat per 

Aquesta formulaci parteix l'interval   en subintervals de igual longitud. A la prctica, sovint s avantatjs emprar subintervals de diferents longituds, i concentrar els esforos en els llocs on l'integrand t menys bon comportament. Aix porta al mtode de Simpson adaptatiu.

Implementaci en Python del mtode de Simpson.

Aqu hi ha una implementaci del mtode de Simpson en Python.


Aquesta s la versi del mtode de Simpson compost, tamb en Python.

Integrant sin(x) des de 0 fins a 1 amb el primer codi dona 0.459862189871, el segon dona 0.459697694132 mentre que el verdader valor s 1   cos(1) = 0.45969769413... . La versi composta del mtode dona una aproximaci notablement millor.

 Notes .


 Referncies .

El mtode de Simpson s'esmenta en molts llibre de text de clcul numric:
 ;
 ;
 ;


Enllaos externs.
 Simpson's Rule for Numerical Integration ;
 Application of Simpson's Rule - Earthwork Excavation ;
 Simpson's 1/3rd rule of integration - Notes, PPT, Mathcad, Matlab, Mathematica, Maple;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269723" title="Victorinox" nonfiltered="897" processed="895" dbindex="105924">

Victorinox es una marca de navalles, amb seu al pobles d'Ibach a Sussa.

La companyia es va fundar el 1884. s coneguda, sobretot, per les anomenades "navalles susses", amb multitud de petites eines plegables.

Enllaos externs.

Victorinox
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269728" title="Misognia" nonfiltered="898" processed="896" dbindex="105925">

La misognia s la tendncia ideolgica o psicolgica que consisteix en l'aversi cap a les dones.

 Concepte de misognia .

Molts feministes utilitzen la paraula misognia per designar una forma de masclisme extrema; tanmateix, aquesta concepci s errada, ja que els misgins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten, pel qual fins i tot la concepci i la famlia sn aspectes odiats pels misgins.

La misognia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona s dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducci; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misgins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gnere femen i per tant portar una vida generalment basada en celibat i gaireb en un estat d ascesi. Arthur Schopenhauer, un dels ms grans filsofs del segle XIX, expressa la seva misognia d'aquesta manera:

 quant ms noble i perfecte s un sser, ms tardat i lent s en arribar a la maduresa. Un home difcilment no arriba a la maduresa de la seva potncia raonadora i les seves facultats mentals abans dels vint-i-vuit anys, mentre que una dona ho fa als divuit 

La misognia mai no ha estat aplicada a cap societat. Gaireb tots els estatuts de vida han estat complements d'una societat masclista i no com tal de misgina. D'all la crtica de la majoria dels filsofs misgins, entre ells Schopenhauer i Nietzsche.

La misognia t una arrel lligada al pessimisme i el corrent misantrop de la filosofia. La majoria de misgins tendeixen a la misantropia, s a dir, no noms  sentir  menyspreu al gnere femen, sin a la humanitat en general.

 Ms informaci .
Misantropia;
Misandria;
Arthur Schopenhauer;
Friedrich Nietzsche;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269729" title="Prclida" nonfiltered="899" processed="897" dbindex="105926">
Prclida fou una de les dues nissagues espartanes, fundada per Procles (), fill d'Aristodem, que segons la llegenda va rebre del seu pare, el cap dels doris que havien envat el Pelopons, la sobirania compartida amb el seu germ bess i va esdevenir l'ancestre de la famlia real dels prclides d'Esparta. 

Era considerar el ms jove dels dos germans i la seva dinastia fou coneguda tamb com Euripntida pel seu fill o net Eurip (Euripon)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269732" title="Procles (desambiguaci)" nonfiltered="900" processed="898" dbindex="105927">


Onomstica:

Procles, rei d'Esparta, fundador de la dinastia prclida;

Procles d'Epidaure, tir d'Epidaure;

Procles de Teutrnia, descendent de Demarat d'Esparta, senyor de Prgam i Teutrnia;

Procles (artista), artista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269733" title="Procles d'Epidaure" nonfiltered="901" processed="899" dbindex="105928">
Procles d'Epidaure () fou tir d'Epidaure, pare de Lisis o Melissa la esposa de Periandre de Corint.

Procle va revelar al seu net Licofr de Corint (fill de Periandre i Melissa) el secret de la mort de Melissa (morta a cops per Periandre) i aix va provocar l'ira del tira de Corint, que va envair el territori d'Epidaure i va derrotar i capturar a Procles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269734" title="Procles de Teutrnia" nonfiltered="902" processed="900" dbindex="105929">
Procles () fou un descendent de Demarat d'Esparta, que juntament al seu germ Eurstenes va heretar un domini a l'sia Menor, Eliserne i Teutrnia.

Va estar entre els grecs que van acompanyar a Cir el Jove en la seva expedici contra el seu germ pel tron de Prsia, i Xenofont l'esmenta diverses vegades. Al temps de l'expedici de Tibr d'Esparta a l'sia Menor (399 aC) els dos germans estaven governant encara el seu petit principat, i van donar suport al comandant espart. Probablement aquest fet va suposar aviat la prdua dels seus dominis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269736" title="Procles (artista)" nonfiltered="903" processed="901" dbindex="105930">
Procles () fou un destacat medallista de l'antiga Grcia el nom del qual apareix a les monedes de Naxos i a les de Catana a Siclia, incloent una esttua de Silenus a la part de darrera. Una esplndida medalla es va trobar a Catana, a la collecci del duc de Luynes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269737" title="Salomon de Bray" nonfiltered="904" processed="902" dbindex="105931">


Salomon de Bray (Amsterdam, 1597 - Haarlem, 11 de maig de 1664) va ser un pintor i arquitecte neerlands.  

De Bray es va establir a Haarlem abans de l'any 1617, on se suposa que va ser deixeble de Hendrik Goltzius i Cornelis van Haarlem, i on va casar-se l'any 1625.  Va fer pintura d'histria, retrats i paisatges. Com a catlic, probablement va pintar tamb retaules d'altar per a esglsies catliques clandestines. Va participar en la decoraci del palau Huis ten Bosch, a La Haia.  La seua obra s'enquadra en l'esperit del classicisme neerlands, aleshores en els seus inicis, i s comparable a la de Pieter de Grebber.  

Va dedicar-se tamb al disseny d'orfebreria, l'arquitectura, l'urbanisme i la poesia. Com a arquitecte va participar en la construcci de l'ampliaci de l'Ajuntament de Haarlem, Zijlpoort (una de les portes de Haarlem), l'esglsia de Santa Anna (St. Annakerk) i l'orfanat de la ciutat de Nijmegen. Un dels seus poemes va ser musicat pel seu amic i compositor Cornelis Padbru.

Va ser pare de deu fills, dels quals tres (incls Jan de Bray) van ser artistes. Probablement va morir de pesta, a l'igual que alguns dels seus fills, i va ser enterrat a l'esglsia de Sint-Bavokerk, a Haarlem.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269738" title="Procle (desambiguaci)" nonfiltered="905" processed="903" dbindex="105932">


Onomstica:

Procle (prefecte), prefecte de Constantinoble sota Teodosi I el Gran.

Procle (endev), endev i inventor bizant ;

Eutiqui Procle, gramtic rom del segle II.

Procle o Proculeu, escriptor grec;

Procle de Siclia, filsof estoic grec de Siclia;

Procle (religis), religis rom.

Procle de Naucratis, orador grec de Naucratis ;

Procle, filsof grec considerat el successor de Plat.

Sant Procle, sant grec, patriarque de Constantinoble.

Procle (artista), destacat artista rom;

Procle (metge), metge grec probablement nadiu de Rhegium;

Larg Procle, endev;

Procle de Pozzuoli, mrtir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269741" title="Procle (prefecte)" nonfiltered="906" processed="904" dbindex="105933">
Procle (Proclus, ) fou prefecte de la ciutat de Constantinoble sota Teodosi I el Gran.

Fou executat per orde de l'emperador al des any del regnat d'aquest (389). Un epigrama al pedestal d'un obelisc recorda el seu xit al aconseguir posar dret aquest obelisc. La traducci llatina de l'epigrama la dona Fabricius. (Bibl. Graec. vol. ix. p. 368).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269744" title="Procle (endev)" nonfiltered="907" processed="905" dbindex="105934">
Procle (Proclus, ) de malnom , fou un endev bizant que segons diuen Tefanes Isuric i Cedr,  va predir la mort de l'emperador Anastasi, i suposadament ho hauria encertat.

Zonares diu que va incendiar la flota de Vitali, revoltat contra Anastasi, per mig de miralls, per altres fonts diuen que fou per sulfur i no per miralls.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269745" title="Economia de Tonga" nonfiltered="908" processed="906" dbindex="105935">


L'economia de Tonga s molt depenent de l'agricultura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269746" title="Eutiqui Procle" nonfiltered="909" processed="907" dbindex="105936">
Eutiqui Procle (Eutychius Proclus) fou un gramtic rom del segle II.

Va nixer a Sicca a frica i fou mestre probablement de l'emperador Marc Aureli. Possiblement s el mateix Procle (Proclus) al que Trebelli Polli esmenta com el ms important gramtic del seu temps. 

Va exercir com a cnsol probablement sota Marc Aureli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269747" title="Proculeu" nonfiltered="910" processed="908" dbindex="105937">

Proculeu (Proculeus) fill de Temison, fou hierofant de Laodicea a Sria. 

A Suides es diu que va escriure:
 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269749" title="Procle de Siclia" nonfiltered="911" processed="909" dbindex="105938">
Procle (Proclus, ) de malnom  fou un filsof estoic grec nadiu de Siclia.

Al Suides es diu que va escriure un tractat contra els epicuris i una obra titulada .

Probablement s el mateix Procle (Proclus) que esmenta Procle Diaca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269750" title="Procle (religis)" nonfiltered="912" processed="910" dbindex="105939">
Procle (Proclus, ) fou un religis rom.

Fou un dels principals seguidors de les doctrines de Mont (Montanus) que a la mort d'aquest foren coneguts com a proclians; aquesta secta considerava que els que s'havien separat de l'esglsia per les persecucions, no calia que es bategessin per segona vegada si hi tornaven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269751" title="Procle de Naucratis" nonfiltered="913" processed="911" dbindex="105940">
Procle de Naucratis (Proclus, ) fou un orador grec de Naucratis a Egipte, distingit a la seva ciutat de la que va haver de sortir de jove per conflictes locals i va anar a Atenes. 

All fou instrut per Adri i desprs va ensenyar eloqncia i va tenir entre els seus deixebles a Filostrat. Tenia diverses cases a Atenes i la rodalia i importava mercaderies d'Egipte. A la mort de la seva dona s va aparellar amb una altra dona que es va apoderar del control de casa seva i el va fer caure en el descrdit ja que la dona venia el dret d'assistncia a les lectures del marit. 

Procle disposava d'una biblioteca de la qual els seus deixebles podien fer s. Tenia un gran memria que va conservar fins a la mort, que es va produir a una edat molt avanada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269753" title="Sant Procle" nonfiltered="914" processed="912" dbindex="105941">
Sant Procle (Proclus, ) fou un sant grec i patriarca de Constantinoble.

Nomenat molt jove lector a l'esglsia de Constantinoble fou amanuense (secretari) de Sant Joan Crisstom i desprs d'tic, successor d'Arsaci de Tars (404-405) com a patriarca de Constantinoble; aquest darrer el va ordenar diaca i desprs prevere i Sisini I (Sisinnius 426-427), successor d'tic de Constantinoble (406-425), el va nomenar bisbe de Czic, per com que no va anar a la ciutat, el poble va elegir un nou bisbe.

A la mort de Sisini (427) hi havia una general predisposici a elevar-lo al patriarcat, per finalment fou nomenat Nestori; Procle va lluitar contra les suposades heretgies del nou patriarca; deposat Nestori (431) fou altre cop candidat, i altre cop no fou escollit encara que els motius no sn clars, i fou elegit Maximi de Constantinoble; per mort aquest, finalment Procle fou nomenat (434).

El 438 va portar les restes i va fer enterrar a Sant Joan Crisstom a Constantinoble. Va morir el 446 i el va succeir Flavi de Constantinoble. Va deixar diverses cartes i escrits, enumerat per Fabricius, destacant la carta  (datada el 435) dirigida als bisbes d'Armnia sobre les opinions de Teodor de Mopsustia.

La seva memria es commemora per l'esglsia grega el 24 d'octubre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269754" title="Procle (artista)" nonfiltered="915" processed="913" dbindex="105942">
Procle (Proclus, ) fou un destacat artista rom, creador de mosaics, que va viure en temps d'August. 

El seu nom apareix a algunes inscripcions trobades a Perint, per una de les quals se sap que va adornar el temple de la Fortuna a aquesta ciutat i que va tenir una esttua erigida pels mercaders alexandrins; l'altre s un epitafi dedicat a un segon artista, que probablement eren pare i fill. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269755" title="Orde Nacional del Mrit" nonfiltered="916" processed="914" dbindex="105943">
L'Orde Nacional del Mrit (en francs: Ordre national du Mrite) s un orde de cavalleria atorgada pel President de la Repblica Francesa. Va ser fundada el 3 de desembre de 1963 pel President Charles de Gaulle, i s destinat a recompensar els mrits distingits, realitzats tant a una funci pblica, civil o militar o a l'exercici d'una activitat privada. El motiu de la creaci va ser doble: per un costat suprimir un alt nombre d'ordes ministerials i per l'altre revaloritzar la Legi d'Honor.

Est reservada als ciutadans francesos (pot ser atorgada a estrangers de manera excepcional, per no ingressen a l'orde).

La insgnia i la placa van ser dissenyades per l'escultor Max Leognany.

El motiu del color del gal s perqu com va dir el General de Gaulle "Tenim dues ordes. L'un vermell (la Legi d'Honor), l'altre blau, els colors de la nostra bandera".

 rangs .

L'Orde est dividida en 5 graus (igual que la Legi d'Honor):
 Grand-Croix (Gran Creu): mxim de 6 a ttol civil i 5 a ttol militar. Llueix la insgnia en una banda que penja de l'espatlla dreta, a ms de l'estrella a l'esquerra del pit.
 Grand Officier (Gran Oficial): mxim de 12 a ttol civil i 12 a ttol militar. Llueix la insignia penjant d'un gal amb una roseta a l'esquerra, a ms de l'estrella a la dreta del pit.
 Commandeur (Comandant): mxim de 140 a ttol civil i 95 a ttol militar. Llueix la insgnia penjant del coll.
 Officier (Oficial): mxim de 720 a ttol civil i 470 a ttol militar. Llueix la insignia penjant d'un gal amb una roseta a l'esquerra del pit. ;
 Chevalier (Cavaller): mxim de 2.700 a ttol civil i 1.800 a ttol militar. Llueix la insignia penjant d'un gal a l'esquerra del pit. ;

 Composici .
Els Gran Creu i Gran Oficial sn els dignataris de l'orde. 

El President de la Repblica s el Gran Mestre de l'Orde, i s qui decideix en darrera instncia qualsevol qesti de l'Orde, sent ell qui presideix el Consell de l'Orde. Se li atorga la dignitat de Gran Creu. El Gran Canceller de l'Orde del Mrit s el Gran Canceller de la Legi d'Honor. Tamb llueix la dignitat de Gran Creu. Aquesta dignitat tamb s'atorga als Primers Ministres desprs de 6 mesos de funci. Fins avui, els Primers Ministres elevats a la dignitat de Gran Creu han estat Jacques Chirac, Raymond Barre, Pierre Mauroy, Laurent Fabius, Michel Rocard, Edith Cresson, Pierre Brgovoy, douard Balladur, Alain Jupp, Lionel Jospin, Jean-Pierre Raffarin i Dominique De Villepin. 

El consell de l'Orde est format pel Canceller com a president, 8 membres escollits entre els dignataris i els comandants de l'orde, un membre amb grau d'oficial i un membre amb grau de cavaller. Els membres sn escollits pel Gran Mestre (a proposta del Canceller), i la meitat d'ells sn renovats cada dos anys.

A l'igual que a la Legi d'Honor, l'ingrs a l'orde s pel grau de Cavaller. Per ascendir a Oficial es requereixen 5 anys d'antiguitat a l'orde, i per a la resta de rangs, 3 anys d'antiguitat. Les promocions a l'orde han de recompensar els nous mrits, i no pas els mrits ja recompensats (tamb es pot promocionar a ttol excepcional)

 Ordes ministerials derogats per l'Orde Nacional del Mrit.
Per tal de qu l'esperit de la reforma no fos en fals (i no es crees un orde suplementari), la creaci de l'Orde del Mrit port la supressi de 13 ordes especialitzats des de l'1 de gener de 1964:


 Insgnies .

 La insgnia: un "asterisc malts" de 6 braos en daurat (plata pels Cavallers) esmaltats en blau, amb branques de llorer entre els braos. A l'anvers hi ha un medall central hi ha l'efgie de Marianne coronada de llorer, envoltada per la llegenda "RPUBLIQUE  FRANAISE". Al revers apareixen dos tricolors creuades, envoltades per la inscripci ORDRE  NATIONAL  DU  MERITE  3  DECEMBRE  1963. La insgnia de Comandant fa 60mm i la de Gran Creu, 70mm.
 La placa: Tenen un dimetre de 90mm, en forma d'estrella de 12 raigs amb la base en blau. Al centre hi ha un medall amb l'efgie de Marianne coronada de llorer, envoltada per la llegenda un anell en esmalt blau amb la llegenda "RPUBLIQUE  FRANAISE ORDRE  NATIONAL  DU  MRITE". El gal est envoltat per una corona de fulles de llorer.
La placa s en daurat pel grau Gran Creu i platejat pel Gran Oficial. Al primer disseny no hi havia l'anell d'esmalt blau, motiu pel qual l'estrella tenia un aspecte ntegrament metllic. 

El gal s blau de Frana, i t 37mm d'ample. El d'Oficial porta una roseta en blau de 30mm de dimetre, el de Comandant t 40mm i la Gran Creu t 10cm d'ample.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269756" title="Procle (metge)" nonfiltered="917" processed="915" dbindex="105944">
Procle (Proclus, ) fou un metge grec probablement nadiu de Rhegium.

Era membre de la secta dels metdics, i hauria viscut a la darrera part del segle I aC, ja que era ms vell que Tesal i ms jove que Gal. s segurament el mateix Procle esmentat per Celi Aureli (De Morb. Chron. iii 8, p. 469) que diu que era seguidor de Temis de Laodicea. Paule Egineta esmenta un Procle que va descobrir un remei per la gota i la citica que podria ser el mateix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269757" title="Larg Procle" nonfiltered="918" processed="916" dbindex="105945">
Larg Procle (Larginus Proclus) fou un habitant de la provncia de Germnia que va predir que l'emperador Domici moriria en un dia determinat.

Fou enviat a Roma on, per la seva predicci, fou condemnat a mort, per el cstig fou diferit a una data posterior a la que ell havia anunicat. Domici va morir justament al dia que havia indicat, i aix es va lliurar de la mort.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269758" title="Procopi" nonfiltered="919" processed="917" dbindex="105946">


Onomstica:

 Procopi (emperador), emperador rom;
 Procopi Antemi, emperador rom d Occident del 467 al 472.
 Procopi (historiador), historiador bizant;
 Procopi (general), general bizant (vegeu Basili I);
 Gens Procpia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269759" title="Esperando la carroza" nonfiltered="920" processed="918" dbindex="105947">

Esperando la carroza s una comdia argentina, estrenada el 6 de maig del 1985, basada en la obra de teatro Esperando la carroza (1974) de l'uruguai Jacobo Langsner.

Va ser protagonitzada per importants actores argentins i uruguaians, entre els que se trobaven Antonio Gasalla, Luis Brandoni, China Zorrilla i Enrique Pinti.

Esperando la Carroza va quedar com un clssic del cine argent.

Sinopsi.

Mam Cora, que prcticament ja t 80 anys, s mare de quatre fills. Viu amb un d'ells, Jorge, el ms pobre de tots. Reiterats conflictes amb la seua nora fan que aquesta li demani a un del germans de Jorge, Sergio, que accedeixi a viure amb Mam Cora per un temps, perqu no suporta ms la situaci. 

Al mateix temps Mam Cora se'n va a la casa de una vena, per cuidar-li a un fill durant la vesprada. La "desaparici" de Mam Cora genera una baralla, perqu pensen que s'ha sucidat.

Finalment, Mam Cora apareix quan tots, suposadament, l'estan vetllant, encara que en realitat vetllaven el cadver d'una anciana que, als pocs instants, arriben a retirar els veritables familiars.

Actors.


Enllaos externs.
Informaci en CineNacional.com;
Informaci;
Youtube;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269761" title="Procopi (emperador)" nonfiltered="921" processed="919" dbindex="105948">
Procopi (Procopius () fou emperador rom a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cos) de Juli l'Apstata a travs de la mare de Juli, Basilina, que fou la segona dona de Constant, segon fill de Constanci Clor.

Va nixer a Cilcia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar trib militar. Juli el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotmia durant la guerra contra Prsia el 363. Fou llavors quan Juli l'hauria designat hereu pel cas de morir.

Fou per Jovi el que es va proclamar emperador a la mort de Juli. Procopi va rebre l'encrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovi sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva famlia cap al Bsfor Cimmeri. 

Recels de ser trat pels brbars, va deixar el pas i va tornar a l'sia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentini I i Valent, successors de Jovi (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcednia. 

Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals cmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadcia.

L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava  a l'sia Menor amb un exrcit amb el que va arribar fins al riu Sangarios i va aconseguir que un cos del seu rival deserts cap al seu bndol. No obstant aix, Valent va arribar davant Calcednia, que va assetjar, per fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frgia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Czic i aix Procopi va esdevenir amo de Bitnia.

Totes aquestes victries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la prdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exrcit de Procopi, dirigit pel prncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotada pel general Arbeti (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Baclia a Frgia el 27 de maig del 366; Procopi dirigia el seu exrcit i Valent el oposat; finalment Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels, i es van refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traidors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269763" title="Procopi (historiador)" nonfiltered="922" processed="920" dbindex="105949">
Procopi (Procopius () fou  un dels ms eminents historiadors bizantins. 

Va anar a Constantinoble quan encara era jove i es va destacar com advocat i mestre en eloqncia, fins al punt que va atreure l'atenci de Belisari, que el va nomenar el seu secretari (. En aquesta condici Procopi va acompanyar al gran general a les seves guerres a sia, frica i Itlia, en les quals va realitzar sovint algunes tasques diplomtiques i fins i tot operacions militars.

A la guerra gtica va rebre el departament del comissariat i al front de la flota va tenir part decisiva en la victria de la campanya. Va tornar amb Belisari a la capital una mica abans del 542. L'emperador li va donar el ttol dillustris, el va fer senador i el 562 el va nomenar prefecte de Constantinoble. Va morir poc abans o poc desprs de la mort de Justini I el 565 quan tenia una mica ms de 60 anys.

Se li va atribuir l'obra satrica "Historia Arcana" o "Ancdotes" per podria ser una atribuci errnia. S'ha discutit si era cristi o pag i encara que nominalment cristi (d'altra manera no li haurien donat els alts crrecs que va tenir) segurament no s'ho creia. En la seva obra histrica dona una descripci molt acurada de la plaga que va afectar a Constantinoble el 543, amb uns detalls mdics que ha fet  pensar que era metge o en tenia grans coneixements, per el ms probable es que la seva font foren alguns metges amics. Com a historiador es elogiat per tots els que el van seguir; escrivia sobre models clssics, amb un estil elegant i descriptiu, ple de vigor, demostrant contnuament que escrivia sobre temes dels que tenia una molt bona informaci; fou el principal historiador del regnat de Justini.

Les seves obres principals foren:

1.  , Historia, en 8 llibres, dos sobre les guerres perses, del 408 al 553, dos sobre les guerres amb els vndals del 395 al 545, i quatre sobre les guerres gtiques (de fet el quart llibre s un suplement amb matries tamb d'altres esdeveniments) fins el 553, que fou continuat per Agcies fins el 559.

2. , Libri VI. de Acdificiis conditis vel restoratis auspicio Justiniani (obra destinada a elogiar els fets de Justini);

3.  , Historia Arcana, collecci d'ancdotes, sovint llicencioses i altres vegades absurdes, protagonitzades per l'emperador, l'emperadriu, Belisari i altres alts personatges, que constitueixen una crnica escandalosa de la cort del 549 al 562.

4. Orationes ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269766" title="Joan el Secretari" nonfiltered="923" processed="921" dbindex="105950">
Joan el Secretari (Joannes o Ioannes) fou un usurpador del tron imperial rom (423-425) contra Valentini III.
 
A la mort d'Honori (27 d'agost del 423), Teodosi II va dubtar en anunciar la mort del seu oncle i en el interregne un patrici d'Honori, Cast, va proclamar emperador a un alt crrec de la cort (primicerius notarius), Joan, conegut per Joan el Secretari. Procopi elogia la seva suavitat, intelligncia i habilitat; a diferencia de Teodosi va tolerar totes les sectes cristianes sense perseguir-ne a cap.

El seu prefecte pretori a les Gllies, va morir en una revolta dels soldat a Arle i el comes Bonifaci, que governava frica, va tallar els subministraments de gra a Roma.

Joan esperava arribar a un acord amb Teodosi per quan aquest va proclamar a Valentini III com a csar i desprs com august, sota influncia de la mare Galla Placdia, va comprendre que havia de lluitar. A finals del 424 va enviar a un dels seus oficials, el jove Aeci, a una ambaixada als huns, per demanar suport militar, i mentre Aeci era en aquesta missi, l'exrcit oriental va sortir de Tessalnica i va arribar a Itlia on va establir els seus quarters a Aquileia; el resultat de les lluites que van seguir no foren determinants per cap part, fins que la guarnici de Ravenna va acordar entregar a Joan a una fora dirigida per Aspar, fill del comandant de les forces orientals. 

Portat a Aquileia inicialment se li va tallar una ma i desprs fou passejat en un ase pel hipdrom per rebre els insults del poble, i finalment fou decapitat el juny o juliol del 425.

Tres dies desprs de la seva mort Aeci va tornar al front d'un fort contingent d'huns per desprs d'alguns xocs, Placdia i Aeci van arribar a un acord; els huns van rebre diners per tornar als seus territoris, i Aeci fou nomenat magister militum (comandant en cap) de l'exrcit rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269768" title="Mallerenga petita" nonfiltered="924" processed="922" dbindex="105951">

La mallerenga petita (Parus ater) s la mallerenga ms comuna dels indrets muntanyencs i s tamb la que mostra els colors menys vistosos i ms apagats entre els representants de la seua famlia.

Descripci.

s el prid que t les dimensions ms redudes, ja que no ultrapassa els 11,5 cm de longitud i el seu pes oscilla entre 8 i 14 g. L'ala plegada fa entre 57 i 64 cm. 

L'aspecte general que ens ofereix s el d'una mallerenga de cua curta i amb el cap desproporcionadament gros.

El front i el cap sn negres, lleugerament iridescents. La nuca s blanca, tret que la diferencia, a primer cop d'ull, de la mallerenga d'aigua, amb la qual coincideix en alguns indrets. Les galtes, que tamb mostren tons blanquinosos, sn limitades pels flancs del coll, que es presenten negres i esdevenen un perllongament de la gola, petita i del mateix color. El mantell, gris blavs fosc, contrasta amb les parts inferiors, blanques. Els flancs exhibeixen tonalitats lleugerament groguenques.  A les ales presenta dues franges blanques formades per les puntes de les plomes cobertes. La cua s grisa negrosa, lleugerament escotada. El bec s negre i les potes mostren tons grisos blavosos. 

No existeix prcticament dimorfisme sexual pel que fa a la coloraci.

Els reclams sn uns xiulets fins i caracterstics. El cant s semblant al de la mallerenga carbonera (Parus major), per s ms dol i melodis.

T un batre d'ales rpid i un vol aparentment feble.

El seu carcter mogut i nervis fa que no estigui mai quieta, enfilant-se constantment als troncs i penjant-se acrobticament als branquillons, mentre emet el seu tpic reclam.

Hbitat.

Habita normalment en els boscos de conferes, dhuc els d'alta muntanya, per no defuig els boscos mixtos.

Alimentaci.

S'alimenta bsicament d'insectes, de larves i d'ous, que extreu de les escletxes dels troncs. Complementa la seua dieta amb llavors i baies silvestres, sobretot a l'hivern i a la tardor.

Reproducci.

Nia en forats d'arbres, en murs, en talussos i, fins i tot, en forats situats a terra. El niu, que t forma de copa, el construeix amb molses, amb plomissol, amb fibres i amb altres materials fins. 

Com la majoria dels prids, s molt prolfic i realitza dues postes anyals, que poden constar de nou ous cadascuna. Els ous sn blancs, amb taques i ratlles brunes i vermelloses. Els polls, que sn nidcoles, tenen la boca de color taronja rosat, vorejada de groc.

Nidifica abundantment a les muntanyes, mentre que a les zones planes, fins i tot, pot faltar-hi. 

Costums.

A l'hivern realitza moviments transhumants o errtics, formant grups familiars o b barrejant-se amb altres prids. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 174.

Enllaos externs.
  ;
 Informaci i vdeo de la mallerenga petita. ;
 Enregistrament del cant de la mallerenga petita.;
 Ruta de la mallerenga petita Dins del Parc Natural del Cad-Moixer.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269775" title="Messier 39" nonfiltered="925" processed="923" dbindex="105954">

Messier 39 (M39o NGC7092) s un cmul obert situat a la constellaci del Cigne. Va ser descobert per Charles Messier al 1764, encara que algunes fonts atribueixen el seu descobriment a Guillaume Le Gentil al 1750.

Es tracta d'un cmul poc dens, al voltant de trenta estrelles en un volum de 7 anys llum de dimetre; est situat aproximadament a 825 anys llum del sistema solar, acostant-se a una velocitat de 28 km/s. L'edat estimada s de 300 milions d'anys.

L'estrella ms brillant s de tipus espectral A0, amb una magnitud aparent de +6,3. Les dotze estrelles ms brillants sn del tipus A i B. La majoria de les estrelles observades es troben a la seqncia principal, encara que algunes es troben al lmit de passar a la fase de gegant vermella.

Enllaos externs. 
SEDS ;
astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269776" title="Fernando Buesa Blanco" nonfiltered="926" processed="924" dbindex="105955">
Fernando Buesa Blanco (Bilbao, 29 de maig de 1946 - Vitria, 22 de febrer de 2000) va ser un poltic basc, militant primer de Democrcia Cristiana Basca i posteriorment del Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra. 

Va estudiar Dret a Madrid i Barcelona i va exercir com advocat de 1970 a 1986 en Vitria. Pel PSE-EE, va ser regidor a Vitria (1983-97), membre del Parlament Basc (1984-2000) i Diputat General d'laba (1987-91). Va ser tamb vice-lehendakari i conseller d'educaci en un govern de coalici entre el PSE-EE i el PNB entre 1991 i 1994. Des d'aquest crrec, va dirigir el procs que va regularitzar a les ikastolak (collegis que fomenten l'aprenentatge de la llengua basca), integrant-les en la xarxa pblica del Pas Basc o en el sector de l'educaci privada. Una vegada fora del Govern, va seguir sent el lder del PSE-EE a laba, i portaveu del grup parlamentari en el Parlament Basc.

Com altres crrecs poltics del Pas Basc, estava sent protegit pel departament d'Interior en previsi d'un possible atemptat d'ETA. Aix finalment va ocrrer al febrer de 2000. Quan caminava pel campus de Vitria de la Universitat del Pas Basc, ETA va fer esclatar un cotxe-bomba al seu pas, matant Buesa i el seu escorta, l'ertzaina alabs Jorge Dez (el doble assassinat va inspirar el documental Asesinato en febrero d'Eterio Ortega Santillana). L'estadi vitori en el qual juga el Baskonia, abans anomenat Araba Arena, va rebre el nom de Fernando Buesa Arena com a homenatge a l'exregidor.

Vegeu tamb. 
 Euskera en el sistema educatiu ;
 Premis Fernando Buesa;

Enllaos externs. 

 Fundaci Fernando Buesa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269778" title="Diputaci Foral d'laba" nonfiltered="927" processed="925" dbindex="105956">

Diputaci Foral d'laba (Arabako Foru Aldundia en basc) s l'rgan de govern del territori histric d'laba (Pas Basc). A ms de les competncies ordinries que exerceixen les diputacions provincials de les restants provncies d'Espanya, la Diputaci Foral d'laba exerceix competncies especfiques derivades de la seva naturalesa com territori histric del Pas Basc, en virtut del seu Estatut d'Autonomia, per exemple t importants competncies tributries, en urbanisme i en assumptes socials. Al seu capdavant est el govern foral d'laba, format pel consell de diputats, i el seu president, conegut com a Diputat General. 
 Diputat General . 
Al capdavant de la Diputaci Foral es troba un Diputat General (en basc Diputatu Nagusia o Aldun Nagusia), que s escollit per Juntes Generals d'laba, parlament provincial. 
 Diputats Generals d'laba des de la Transici. 

 1979-1983: Emilio Guevara Saleta (PNB);
 1983-1987: Juan Mara Ollora Ochoa de Aspuru (PNB);
 1987-1991: Fernando Buesa Blanco (PSE-PSOE);
 1991-1995: Alberto Ansola Maiztegui (PNB);
 1995-1999: Flix Ormazbal Ascasbar (PNB);
 1999-2007: Ramn Rabanera Rivacoba (PP);
 2007-2011: Xabier Aguirre Lopez  (PNB);

 Vegeu tamb .
 Diputaci Foral de Biscaia;
 Diputaci Foral de Guipscoa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269785" title="Diputaci Foral de Biscaia" nonfiltered="928" processed="926" dbindex="105957">

La Diputaci Foral de Biscaia (Bizkaiko Foru Aldundia en basc) s l'rgan de govern del territori histric de Biscaia (Pas Basc). A ms de les competncies ordinries que exerceixen les diputacions provincials de les restants provncies d'Espanya, la Diputaci Foral de Biscaia exerceix competncies especfiques derivades de la seva naturalesa com a territori histric del Pas Basc, en virtut del seua Estatut d'Autonomia. 

 Diputats Generals de Biscaia des de la Transici .

 1979-1987: Jos Mara Makua Zarandona (PNB);
 1987-1995: Jos Alberto Pradera Jauregi (PNB);
 1995-2003: Josu Bergara Etxebarria (PNB);
 2003-2011: Jos Luis Bilbao Eguren (PNB) (*);

(*): A les eleccions de 2003 Jos Luis Bilbao va ser triat com cap de llista d'una coalici PNB-Eusko Alkartasuna. A les eleccions de 2007 s'ha presentat com cap de llista de la candidatura del seu partit, el PNB.

 Vegeu tamb .
 Juntes Generals de Biscaia;

 Enllaos externs .
 Web de la Diputaci Foral de Biscaia.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269786" title="Austin Stevens" nonfiltered="929" processed="927" dbindex="105958">
Austin James Stevens (nascut el 19 de maig de 1950) s un herpetleg i fotgraf de la naturalesa nascut a Sud-frica. s conegut, principalment, pels seus documentals sobre les serps.

 Biografia .
Austin Stevens va nixer a  Johannesburg, Sud-frica, i s'interess per les serps a l'edat de 12 anys. Quan acab l'escola, la seva collecci de rptils incloa algunes de les espcies ms verinoses i extiques del mn, i fou considerada la ms important a Sud-frica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269790" title="Antton Karrera" nonfiltered="930" processed="928" dbindex="105959">
Antton Karrera Agirrebarrena  (Amezketa, Guipscoa, 1942) s un poltic basc membre de la federaci basca d'Izquierda Unida, Ezker Batua-Berdeak. A les eleccions al Parlament Basc de 2001 (VII Legislatura) fou escollit diputat i ocup el lloc de portaveu del seu grup parlamentari des de gener de 2002, quan va substituir Javier Madrazo. A ms, s Coordinador d'Ezker Batua-Berdeak a Guipscoa i membre de la Presidncia d'Euskadi.

Karrera va pertnyer a ETA durant el franquisme i fou als 27 anys un dels setze membres d'ETA asseguts al banc dels acusats durant el Procs de Burgos, contant com advocat amb Artemio Zarco. No obstant aix, Karrera va comenar ja cap a 1970 a condemnar les accions armades de ETA, incls el segrest del cnsol Beilh, per no considerar-les la millor via per a lluitar contra la dictadura de Francisco Franco. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269797" title="Pietro Linari" nonfiltered="931" processed="929" dbindex="105960">

Pietro Linari (Florncia, 15 d'octubre de 1896 - Florncia, 1 de gener de 1972) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1921 i 1936.

Durant la seva carrera professional aconsegu 23 victries, entre elles la Mil-Sanremo de 1924, per davant de Gaetano Belloni i Costante Girardengo, i dues etapes al Giro d'Itlia.

Palmars.
1922;
 1r de la Copa Ginori;
 1r al Circuit de l'Indiano a Florncia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Giro de la Provncia de Mil;
1923;
 1r al Cirtrium dels Asos de Tor;
 1r a la Mil-Mdena;
1924;
 1r de la Mil-San Remo;
 1r al Giro dell'Emilia;
 Vencedor d'una etapa al Giro de la Provncia de Mil;
1925;
 1r al Critrium de Ginebra;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1926;
 1r al Critrium de Ginebra;
 1r als 6 dies de Nova York;
 Vencedor de 2 etapes al Giro de la Provncia de Mil;
1927;
 1r a la Volta a Frankfurt;
 1r a la Volta a Wurtemberger;
1929;
 Campi d'Itlia de velocitat;
 1r als 6 dies d'Stuttgart;
1930;
 1r al Circuit de l'Indiano a Florncia;
1931;
 1r als 6 dies de Pars;
1934;
 1r a Lucca;
 1r a Bari;

Resultats al Giro d'Itlia.
1922. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1923. Abandona;
1925. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1926. Abandona;
1927. Abandona;
1928. Abandona;
1929. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Pietro Linari ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269798" title="Kaoani" nonfiltered="932" processed="930" dbindex="105961">

Els kaoanis sn petites emoticones que normalment reboten i que semblen surar. El pas d'origen dels kaoanis s el Jap. El terme kaoani prov del japons kao ( , cara) i ani (  , animaci).

Els Kaoanis poden tenir forma d'animals, gelatines de colors, bombons vestits com d'animals, personatges de caricatures, etc.

El format de l'arxiu sempre s GIF ja que aquests formats accepten animacions. Normalment els kaoanis s'utilitzen als forums, pgines web de MySpace, blogs o MSN Messenger per mostrar l'estat emocional de les persones.

Enllaos externs.
Pgina web amb tot tipus de Kaonis;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269799" title="Eduardo Uriarte Romero" nonfiltered="933" processed="931" dbindex="105962">
Eduardo Uriarte Romero (Sevilla, 1945), ms conegut com a Teo Uriarte, s un poltic basc d'origen andals. El 1953 es trasllad amb la seva famlia al Pas Basc i el 1964 ingress a ETA. Fou detingut per la policia el 1969 i implicat en el macroprocs conegut com a Procs de Burgos, en el que fou condemnat a mort. La pena li fou commutada per la pressi internacional, i juntament amb Mario Onainda Natxiondo fou traslladat de pres en pres per Crdova i Cceres fins que es benefici de l'amnistia de 1977. Fou un dels fundadors d'Euskadiko Ezkerra, partit amb el que fou escollit diputat a les eleccions al Parlament Basc de 1980. Posteriorment, el 1993 fou un dels promotors de la fusi d'EE amb el Partit Socialista d'Euskadi, amb el que fou tinent d'alcalde de Bilbao. Darrerament ha estat nomenant gerent de la Fundacion para la Libertad amb Nicolas Redondo Terreros i Edurne Uriarte, cosa que l'ha portat a enfrontaments dialctics amb l'Associaci de Vctimes del Terrorisme i a mostrar-se crtic amb la poltica antiterrorista de Jos Lus Rodrguez Zapatero.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269804" title="Menjar rpid" nonfiltered="934" processed="932" dbindex="105963">

El concepte menjar rpid (de l' angls conegut tamb com fast food) s un estil d'alimentaci en qu l'aliment es prepara i serveix per consumir rpidament en establiments especialitzats (generalment de carrer) o a peu de carrer. 

 Histria .
Ja a l antiga Roma se servia en parades de carrer pans plans amb olives o el falfel a l'Orient Mitj. A l ndia s acostuma des de molt antic a servir menjar de carrer, alguns poden ser les pakores, el Vada pav, el Papri Chaat, el Bhelpuri, el Panipuri i el Dahi Vada. 

El 1912 s obre el primer automat a Nova York, un local que oferia menjar darrere d una finestra de vidre i una ranura per pagar amb monedes. El sistema ja existia abans a Berln i en algunes ciutats d Estats Units com Filadlfia. La firma va popularitzar el menjar per endur sota l eslgan "menys feina per a la mama".

Desprs amb l arribada dels populars Drive-through en els 1940 als Estats Units, perode en el qual es fa molt popular servir menjars sense necessitat de sortir d un cotxe, el concepte "fast food" s installa a la vida d  occident. Els menjars se serveixen a peu de carrer o en alguns pasos s ofereix en locals comuns denominats food courts.

El concepte de menjar rpid apareixia a Europa durant les Guerres Napoleniques quan en el segle XIX els mercenaris cosacs de l  Exrcit Rus a Frana sollicitaven en els restaurants que se'ls servs com ms aviat millor, mencionant diverses vegades la paraula Bistro (en russ.: bystro = rpid). Els restaurants francesos Bistro van quedar des de llavors amb aquesta denominaci.

A mitjan segle XX un empresari de l'alimentaci als Estats Units anomenat Gerry Thomas comercialitza per primera vegada el que es denomina menjar preparat (TV dinner). Amb aquest invent, una persona sense gaires esforos es troba en pocs minuts amb un plat preparat a casa. Es va fer molt popular en els establiments de convenincies i per aquesta ra es coneix tamb l'aliment preparat com 'aliment de convenincia'. A finals dels anys 1990 comencen a aparixer moviments en contra del fast food i denuncien alguns aspectes sobre la poca informaci, l'alt contingut de greixos, sucres i calories d'alguns dels seus aliments (apareix encunyat el terme menjar escombraria). 

Al comenament del segle XX apareixen certs corrents contraris al menjar rpid, alguns com el moviment Slow Food nascut l'any 1984 (promogut per Joseph Bov) posa com als seus objectius lluitar en contra dels hbits que introdueix el menjar rpid en les nostres vides. Apareixen documentals en els mitjans denunciant la situaci com pellcula-documental ms relacionada amb l'hamburguesa s Super Size Me, dirigida i protagonitzada per Morgan Spurlock (2004), en la qual decideix alimentar-se nicament de menjar dels restaurants McDonald's durant un mes sencer. La pressi social augmenta i algunes cadenes de restaurants de menjar rpid com McDonald's anuncien el mar de 2006 que inclouran informaci nutricional en l'embolcall de tots els seus productes. 

Caracterstiques.
 Locals i restaurants .
Una de les caracterstiques ms importants del menjar rpid s que es consumeix sense la necessitat de coberts, alguns d'aquests exemples sn pizza, hamburgueses, pollastre fregit, tacos, sandvitxos, patates fregides (papes fregides), crcols de ceba, etc. Addicional a aquesta caracterstica s que en la majoria dels establiments de menjar rpid no hi ha cambrers (tampoc servei de taula) i els clients han de fer una fila per demanar i pagar el menjar, que s lliurat a l'instant perqu desprs puguin anar a asseure's a gaudir del menjar, tamb han de recollir les restes de menjar (com a casa). La majoria dels llocs sol tenir una finestreta on es pot encarregar menjar des del cotxe (Drive-In) per emportar. 

 Aliments .
A causa del fet que el concepte del menjar rpid es basa en velocitat, uniformitat i baix cost, el menjar rpid es fa sovint amb els ingredients formulats per aconseguir un cert sabor o consistncia i per preservar frescor. Aix requereix un alt grau d'enginyeria de l'aliment, l's d'afegits i tcniques de procs que alteren substancialment l'aliment de la seva forma original i redueixen el seu valor alimentari. Aix fa que sigui sovint qualificat de menjar escombraria.
 Campanyes publicitries .
El menjar sol ser altament processat i forma part de les capacitats obtingudes mitjanant enginyeria alimentria, en algunes ocasions la seva preparaci s fortament criticada, perqu se suposa que s nociva per a la salut a causa del fet que cont una quantitat molt elevada de calories. 
Un tpic establiment de menjar rpid s el de carrer. Per exemple el d'hamburgueses, xorios, salsitxes, begudes gasoses, cerveses, etc. Alguns del tipus Vanessa-Dennis serveixen molta varietat d'aquest tipus de menjar amb una major varietat de condiments. Aquests establiments sn molt populars, malgrat que la salut que es destilla del seu consum habitual s'ha posat en dubte. A ms, en moltes ocasions les condicions d'higiene d'aquests establiments estan per sota de la norma.

El concepte menjar rpid (provinent del terme angls fast food) s un tipus d'alimentaci ideat per a preparar i servir el menjar rpidament en establiments de restauraci especialitzats. Unes de les seves principals caracterstiques s que es consumeix generalment sense coberts i que als llocs on se serveix no disposen de cambrers o servei de taula, sin que cal demanar el menjar a la barra i portar-lo a taula.

Exemples de menjar rpid.



 Batut;
 Entrepans;
 Dner kebap;
 Frankfurt;
 Hamburguesa;
 Happy Meal;
 Pakoras;
 Patates fregides;
 Pizza ;
 Pollastre fregit;
 Tacos;
 Snacks;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269806" title="Jos ngel Cuerda Montoya" nonfiltered="935" processed="933" dbindex="105964">
Jos ngel Cuerda Montoya (1934) s un poltic basc. Militant del Partit Nacionalista Basc, fou diputat per laba a les eleccions al Parlament Basc de 1984 i alcalde de Vitria de 1979 a 1999. Militant del sector crtic del PNB, abandon el partit temporalment per a militar a Eusko Alkartasuna, per torn al PNB. La seva gesti en l'ajuntament de Vitria fou considerada fora progressista i respectuosa amb el medi ambient, va desenvolupar un nou campus universitari, va rehabilitar de forma integral el nucli urb medieval de la ciutat; i va configurar espais per a noves formes de desenvolupament econmic que, de forma harmnica, han ajudat a consolidar Vitria com una capital moderna.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269807" title="Torrent de Colobrers" nonfiltered="936" processed="934" dbindex="105965">
El torrent de Colobrers tamb s conegut amb el nom de torrent de la Tosca o de Can Pags, i s un dels espais ms valorats del rodal sabadellenc.

T uns 6 km de longitud. Neix a la serra del Vent, de Castellar del Valls, travessa el pla de la Bruguera i, en entrar al terme de Sabadell, s encaixa al terreny tot formant unes ribes alteroses i abruptes. Gaireb al final del recorregut passa entremig de Can Garriga i Can Pags i desguassa al riu Ripoll prop del pont de Castellar.

L aigua que aporta el torrent procedeix de la font de Can Moragues i tamb dels diferents i rics aqfers de la zona. Part d aquesta aigua es capta en una mina i es condueix per galeries subterrnies, recs i fins i tot un petit aqeducte. Els destinataris sn encara els quatre propietaris de l entorn que se la repartiren l any 1856: els Pags, els Garriga, els Moragues i els Barata.

L espectacularitat de l indret s deguda en part a les espcies vegetals, que hi sn exuberants. Entre la vegetaci de bardissa, destaca la vidalba, l heura, l artjol i l esbarzer. Pel que fa als arbres de ribera, hi abunden els pollancres, els sacs i els pltans plantats, al costat de diferents esquelets d oms afectats per una plaga de fongs. Els joncs, el crex, els creixen/crixens, la sarriassa, les falgueres, les heures i la cua de cavall sn algunes de les espcies de ribera que ms hi creixen. Pel que fa a la fauna, hi sn freqents el pit-roig, el cargolet, l oriol, el rossinyol i fins i tot algun esparver. Per tamb el toix, la fagina, els ratolins i les musaranyes, al costat de la granota verda, la reineta, el gripau, la salamandra i el vidriol. Tanmateix, els invertebrats hi sn els ssers ms abundants.

L any 1981 aquest torrent va patir un malaurat vessament de fuel que va fer perillar notablement la biodiversitat de l indret. Finalment es va poder aturar la  marea negra , per les restes de material qumic no van acabar de desaparixer fins ben b deu anys desprs.

El 1991 el departament de Promoci Econmica de l Ajuntament de Sabadell va crear l Escola Taller de Medi Ambient La Salut. Els joves que hi van treballar es van dedicar, en part, a netejar i arranjar el torrent de Colobrers i la font i la bassa de Can Moragues. Van construir unes passeres i van barrar accessos per delimitar un nic traat, amb la intenci d estalviar erosi innecessria. Tamb van publicar un itinerari.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269808" title="Eusko Ikaskuntza" nonfiltered="937" processed="935" dbindex="105966">
Eusko Ikaskuntza (EI), tamb coneguda com a Sociedad de Estudios Vascos s una instituci cientfico-cultural creada el 1918 per les Diputacions Forals d'laba, Biscaia, Guipscoa i Navarra amb intenci de "ser un recurs estable i durador per a desenvolupar la cultura euskalduna".

Els membres d'aquesta entitat estan reunits en diferents Seccions Cientfiques. s l'nica instituci de diferents disciplines cientfiques que t implantaci oficial en el Pas Basc, Navarra i el Pas Basc francs, atorgant, entre uns altres, el Guard Manuel Lekuona. La seu central est a Sant Sebasti, amb oficines i delegacions a Baiona, Pamplona, Vitria i Bilbao.

 Histria . 
Arturo Campin va ser el president d'honor en els seus principis. Va viure moments durs durant la dictadura de Primo de Rivera, per va florir durant la Segona Repblica quan li va ser sollicitat redactar l'Estatut d'Estella en 1931, per a desprs, durant la Guerra Civil Espanyola, va traslladar les seves funcions al Pas Basc francs, on van desenvolupar diversos congressos. En 1978, l'assemblea general de socis reunida en Oinati va aprovar la represa de les activitats de la Societat d'Estudis Bascos, sota la presidncia de Jos Miguel Barandiarn. Jos Miguel Barandiarn (1978-1991), Gregorio Monreal (1992-1996), Juan Jos Goiriena de Gandarias (1996-2002) i Javier Retegi (des de desembre del 2002) han estat presidents d'aquesta instituci.

 Seccions Cientfiques . 
 Comunicaci ;
 Cincies Socials i Economia ;
 Dret;
 Ensenyament ;
 Antropologia-Etnografia ;
 Folklore ;
 Fsica, Qumica i Matemtica ;
 Cincies de la Medicina ;
 Cincies Naturals ;
 Arts plstiques i Monumentals.
 Msica. ;
 Cinematografia. ;
 Llengua i Literatura. ;
 Prehistria-Arqueologia. ;
 Histria-Geografia.

 Fundacions . 
 Fundaci Asmoz ;
 Fundaci Euskomedia ;
 Fundaci Barandiaran ;

 Enllaos externs .
 Web oficial de la Sociedad de Estudios Vascos;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269811" title="Squia Monar" nonfiltered="938" processed="936" dbindex="105967">
La squia Monar (o rec Monar) s la xarxa hidrulica construda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l aigua als conreus, als molins i a les fbriques del riu Ripoll al terme de Sabadell. s, doncs, un conjunt de squies. El nom prov de la paraula moliner en llat. Desprs de les riuades de 1962, la major part es fu malb i entr en un procs de degradaci irreversible. Ara, els pocs trams que en resten sn aprofitats pels hortolans del riu. 

L origen d aquesta squia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construren les primeres infraestructures hidruliques. A partir del segle XI, el monestir de Sant Lloren del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per aix durant anys s ha pensat que la squia Monar era obra d aquests monjos, per en realitat era ms antiga.

Durant molts anys cada mol o cada dos molins tingueren una resclosa i una squia prpies. Per els diferents trams es van anar unint. Avui, al Ripoll sabadellenc, encara podem parlar de tres squies ben diferenciades, concretament les que s iniciaven al Rieral, sota el mol d en Mornau i sota el mol de l Amat.

En els trams ms escarpats, l aigua es condua per galeries subterrnies, excavades al terreny. Reben el nom de mines i tenen uns 60 cm d amplada i 2 m d altura. Disposen de pous de ventilaci o espiralls. Per tal de netejar els llims i la brossa del fons de la squia, regularment hi ha petites comportes, anomenades bagants o trestelladors. Tamb sn freqents les galeries secundries.

Al llarg dels segles, l s de la squia Monar s ha adaptat a les necessitats dels habitants del riu. Inicialment l aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes venes. En l edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners. Les transformacions industrials dels segles XVIII i XIX feren modificar notriament les velles i antiquades squies del Ripoll.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269812" title="Indipendntzia Repbrica de Sardigna" nonfiltered="939" processed="937" dbindex="105968">
Indipendentzia Repubrica de Sardigna (Independncia Repblica de Sardenya en sard), tamb conegut com a iRS, s un partit poltic que reclama pacficament la independncia de l'illa de Sardenya, actualment regi autnoma de l'estat itali.

Es va fundar el 2002 pels principals promotors del projecte on-line anomenat "Su Cuncordu", punt de trobada virtual dels sards. 

El moviment sost la necessitat d'instituir una Repblica nacional sarda posant l'accent en la diferncia de la naci sarda de la italiana i considerant el territori de l'illa com un territori que ha de ser governat per institucions sobiranes sardes. 

El seu lder s en Gavino Sale.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269813" title="Baster" nonfiltered="940" processed="938" dbindex="105969">
El baster o guarnicer s l'ofici, el taller i el comer en qu es confeccionen, adoben i venen els guarniments de les bsties de crrega. Amb l'adveniment del tractor molts basters varen plegar, per festes populars com els Tres Tombs estan fent revifar aquesta professi.

 Arreus .
Els arreus que acostumava a confeccionar un baster sn:
bast: coix que es colloca al llom de l'animal, damunt s acostumen a posar les srries.
sella;
alforja;
morralles: corretges;
brid ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269818" title="Mar de Sardenya" nonfiltered="941" processed="939" dbindex="105970">
La mar de Sardenya (en sard Mare de Sardigna, en itali Mar di Sardegna) s l'rea de la Mediterrnia occidental situada entre la costa oest de l'illa de Sardenya i l'arxiplag Balear. El port principal s la ciutat de l'Alguer.

s una denominaci aplicada sobretot a la part de mar propera a les costes sardes, mentre que a la que banya les illes Balears no se sol utilitzar. Aix doncs, habitualment no es considera que el port de Ma, per exemple, formi part de la mar de Sardenya.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269819" title="X10" nonfiltered="942" processed="940" dbindex="105971">


 Llenguatge de programaci: X10 (llenguatge de programaci);
 Comunicacions: X10 (estndard);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269820" title="Gai Proculeu" nonfiltered="943" processed="941" dbindex="105972">
Gai Proculeu (Caius Proculeius) fou un cavaller rom amic d'Octavi (August).

Va repartir les seves propietats amb els seus germans (o cosins, ja que els romans anomenaven sovint germans  frater- als cosins  frater patruelis) Cepi i Murena que havien perdut els seus bens a les guerres civils. Aquest Murena (Aule Terenci Murena), segons Di Cassi, fou condemnat el 22 aC per conspirar contra August, i segons Drumann seria el fill de Luci Licini Murena, cnsol el 62 aC, que hauria estat adoptat per Aule Terenci Varr. El mateix autor pensa que Proculeu seria el fill de Gai Licini Murena, germ de Luci Licini Murena, que hauria estat adoptat per un Proculeu.

Octavi August, desprs de la batalla d'ccium, el va enviar a Marc Antoni i Clepatra, per quan va arribar davant el primer acabava de morir. De la seva entrevista amb Clepatra, Plutarc en dona una transcripci. Quan Murena fou condemnat el 22 aC, Proculeu va intercedir davant l'emperador. August va considerar donar la seva filla Jlia en matrimoni a Proculeu.

Es va sucidar per enverinament a causa dels intensos patiments d'una malaltia d'estomac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269821" title="Publi Luci Murena" nonfiltered="944" processed="942" dbindex="105973">


Onomstica:

Publi Luci Murena (pretor), pretor rom;
Publi Luci Murena el Jove, erudit rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269822" title="Luci Licini Murena" nonfiltered="945" processed="943" dbindex="105974">



Onomstica:

Luci Licini Murena (pretor), pretor i propretor a sia;
Luci Licini Murena (cnsol), cnsol el 62 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269823" title="Prcul" nonfiltered="946" processed="944" dbindex="105975">


Onomstica:

Prcul (cognom), cognom rom ;

Prcul (emperador), usurpador del tron imperial rom;

Prcul (jurista), jurista rom;

Licini Prcul, prefecte del pretori de Marc Salvi Ot ;

Gai Plauci Prcul, cnsol el 358 aC;

Escriboni Prcul, governador de Germnia al segle I;

Volusi Prcul, servidor de Ner;

Prcul (metge) deixeble de Temis de Laodicea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269824" title="Prcul (cognom)" nonfiltered="947" processed="945" dbindex="105976">
Prcul (Proculus) fou originalment un cognom rom que va esdevenir nom. 

El seu significat seria el d'una persona nascuda quan el pare era absent (a diferencia de Pstum, nascut quan el pare era mort)  i tamb el d'una persona nascuda de pares d'avanada edat o al menys un d'ells molt gran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269825" title="X10 (estndard)" nonfiltered="948" processed="946" dbindex="105977">

L'X10 s un estndard obert per les comunicacions entre aparells electrnics usats per l'automatitzaci domstica coneguda com domtica. 

L'X10 bsicament usa cablejat elctric per conduir el senyal de control, mentre que la senyal prov de freqncia de rdio a impulsos breus que representen informaci digital. Tamb s'ha definit un protocol sense cable basat en rdio.

Aquesta tecnologia es va desenvolupar el 1975 per Pico Electronics a Glenrothes (Esccia) per permetre el control remot d'aparells i aplicacions. Va ser la primera tecnologia domtica i s de les ms usades mundialment, a causa del baix preu dels seus components, tot i que existeixen nombroses alternatives amb ms ample de banda com KNX, INSTEON, BACnet, and LonWorks.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269826" title="Club d'Esplai Diversitat Ldica" nonfiltered="949" processed="947" dbindex="105978">



El Club d'Esplai Diversitat Ldica  s una associaci sense nim de lucre dedicada a treballar per l'educaci i el benestar d'infants, joves i famlies a Sant Feliu de Llobregat.

Es defineix tamb com una organitzaci no governamental d'acci social i comunitria.

Va ser fundat el 5 de gener del 2000, sorgint a partir d'una entitat local anomenada Associaci per la Foment de l'Amistat entre els Pobles (AFAP). Les persones que participaven en la branca infantil i juvenil de l'esmentada associaci van impulsar i constituir la nova organitzaci.

Les lnies mestres de l'acci de l'entitat sn:

Treball amb la infncia i la joventut 
 Activitats d'esplai, que s'ofereixen de dilluns a dissabte.
 Programes d'atenci a la infncia i la joventut en risc.
 Programes d'atenci la collida a la infncia i la joventut nou vinguda.
 Activitats de vacances: colnies, campaments i casals d'estiu;

Dinamitzaci cultural i comunitria
 Iniciatives ldiques obertes i participatives en el marc de les festes locals (Festa de tardor i Fira de primavera.
 Promoci de la llengua i la cultura catalana a traves de la Tarda de Contes.
 Participaci activa en el carnaval de la ciutat, aportant des de fa diversos anys la comparsa infantil i juvenil ms nombrosa.
 Treball collaboratiu amb diverses organitzacions locals (Associacions de vens i venes), amb els centres escolars de primria i secundaria i en diversos frums locals (Consell Local de la Infncia);

Dinamitzaci de les TIC
Aquesta acci es focalitza a travs del telecentre, associat a la Xarxa Connecta . Aquesta s una iniciativa de l'esplai que te per objectiu proporcionar accs lliure i democrtic a les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Es treballa en tres lnies:

 Accions de superaci de la fractura digital, a traves de la formaci i de la dinamitzaci de l's de la tecnologia en persones que no n'han fet mai s.
 Promoci de les accions d'aprenentatge i servei amb joves de 15 a 18 anys a traves del programa Connecta Jove .
 Dinamitzaci i apropiaci comunitria de la tecnologia, a partir d'oferir espais d'accs per a us personal o de les organitzacions del barri i del a ciutat.

L'associaci participa del projecte de la Fundaci Catalana de l'Esplai.

Enllaos externs.
 Club d'Esplai Diversitat Ldica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269827" title="Prcul (emperador)" nonfiltered="950" processed="948" dbindex="105979">
Tit Ili Prcul (Proculus) fou usurpador del tron imperial rom.

Era descendent d'un cap de bandits i lladres. Era nadiu dAlbium Ingaunum a Ligria i va entrar a l'exrcit on va servir amb gran distinci i va arribar a tenir diverses vegades el comandament com a trib militar. El 280, sota els consells de la seva ambiciosa dona, es va posar al capdavant dels descontents de Li, i es va proclamar emperador en aquesta ciutat. Durant el temps que va governar va derrotar els alamans, per atacat per l'emperador  Marc Aureli Probe, va haver de fugir, i es va refugiar entre els francs, que el van entregar a la mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269828" title="Prcul (jurista)" nonfiltered="951" processed="949" dbindex="105980">
Prcul (Proculus) fou un jurista rom, fundador de la secta o escola dels proculians o proculeians (apareix escrit de les dues maneres) oposada a la dels sabinians.

Fou contemporani de Nerva. Apareixen al Digest trenta set extractes d'aquest jurista derivats del vuit dels seus llibres d'epstoles. s el segon jurista esmentat al Digest en orde cronolgic, desprs de Labe. Se sap que va escriure al menys onze llibre d'epstoles; tamb va escriure unes notes sobre Labe. 

Es sospita que el seu nom fou Semproni Prcul ja que se sap que un avi seu portava aquest nom, per si no era descendent d'aquest per lnea directa masculina, tamb podria ser Licini Prcul que fou prefecte del pretori sota l'emperador Marc Salvi Ot.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269829" title="Licini Prcul" nonfiltered="952" processed="950" dbindex="105981">
Licini Prcul (Licinius Proculus) fou un company de Marc Salvi Ot al que aquest va nomenar prefecte del pretori quan fou proclamat emperador (68) i fou el seu home de mxima confiana. 

Prcul va mantenir la seva influncia calumniant a altres generals i alts crrecs que li podien fer ombra. Foren els seus consells militars els que van provocar la caiguda d'Ot. Desprs de Bedriacum es va escapar i va aconseguir aviat el perd de Vitelli, davant el que va allegar que havia trat a Ot expressament, en favor del propi Vitelli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269830" title="Gai Plauci Prcul" nonfiltered="953" processed="951" dbindex="105982">
Gai Plauci Prcul (Caius Plautius Proculus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 358 aC amb Ceso Fabi C. F. M. N. Ambust. Va fer la guerra als hrnics als que va derrotar i va obtenir els honors del triomf. Dos anys ms tard fou nomenat magister equitum del dictador Gai Marci Rutil que fou el primer dictador plebeu mentre Prcul era el primer magister equitum plebeu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269831" title="Escriboni Prcul" nonfiltered="954" processed="952" dbindex="105983">
Escriboni Prcul (Scribonius Proculus) fou governador (meitat del segle I) d'una de les provncies de Germnia mentre el seu germ Escriboni Ruf governava l'altra. Els dos germans es donaven suport un a l'altre.

Ner els va cridar a Grcia i els va fer detenir, acusant-los de conspirar; com que no se'ls va donar opci a defensar-se es van sucidar. Tcit els anomena els "Scribonii fratres". La denuncia a Ner hauria estat feta per Pacci Afric (Pactius Africanus).

Eren probablement fills d'Escriboni Prcul, un senador en temps de Calgula, que un dia va saludar a Protgenes, un instrument de les crueltats de l'emperador, i aquest li va contestar: Com  una persona que odia tant a l'emperador, gosa saludar al seu servidor?.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269833" title="Volusi Prcul" nonfiltered="955" processed="953" dbindex="105984">
Volusi Prcul (Volusius Proculus) fou un servidor de Ner. 

L'emperador el va utilitzar per desfer-se de la seva mare Agripina II. Era comandant d'una de les nau de la flota de Campnia quan es va descobrir la conspiraci de Gneu Calpurni Pis, i va obtenir informaci d'aquests fets per mig d'una dona de nom Epicaris, informaci que va comunicar a Ner.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269834" title="Promtides" nonfiltered="956" processed="954" dbindex="105985">
Promtides (Promathides, ) fou un escriptor grec d'Heraclea. Va viure al segle I aC

Va escriure un llibre sobre temes mitolgics organitzat en forma de poemes. A ms a ms va escriure tamb altres obres en prosa, incloent una historia de la seva ciutat natal. Ateneu de Naucratis esmenta tanmateix un relat de Promtides sobre Nstor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269836" title="Prnom de Tebes" nonfiltered="957" processed="955" dbindex="105986">
Prnom de Tebes (Pronomus, ) fill de Oeniades, nadiu de Tebes, fou un dels ms destacats msics aultics grecs del temps de la guerra del Pelopons. 

Fou mestre d'Alcibades en flauta i va inventar una nova forma de flauta en la qual el comps podia ser utilitzat en tres tipus de musica: la drica, la frgia i la ldia (anteriorment cadascuna necessitava un tipus diferent de flauta); va compondre la Prosdia delca, que s'havia de tocar a l'ambaixada a Delos, per encrrec de la ciutat de Calcis a Eubea. 

La seva msica va competir amb la de Sacades d'Argos als festivals per la inauguraci de Messene per Epaminondes. A Tebes se li va erigir una esttua prop de la d'Epaminondes, al temple d'Apollo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269838" title="Sext Aureli Properci" nonfiltered="958" processed="956" dbindex="105987">
Sext Aureli Properci (Sextus Aurelius Propertius) (mbria vers 57/46 aC- Roma vers 15 aC) fou un destacat poeta elegac rom. 

Va nixer a una ciutat no determinada, probablement Asisium per tamb Mevnia, Amria, i Hispellum es disputen aquest honor. El naixement fou posterior al 57 aC i anterior al 46 aC, probablement abans del 50 aC.
 
Era de rang eqestre per les terres dels seus pares, fora importants, es van perdre per alguna ra vers el 36 aC (altres fonts diuen el 41 aC); en aquest moment encara no havia agafat la toga viril i per tant estava normalment per sota dels 16 anys. Va estudiar a Roma on va conixer a la seva amant que als poemes anomena  Cntia de Tbur (el nom real era probablement Hstia, i probablement neta d'Hosti i ella mateixa una bona poetessa, musica i dansaire a ms de modista) desprs d'haver tingut una relaci amb una dona de nom Licnia. Fou protegit de Mecenes.

Va escriure quatre llibre d'elegies en estrofes dstiques (traduts al catal el 1925), dels que els tres primers estan bsicament dedicats al seu amor per Cntia. Era de conviccions republicanes fins i tot desprs de la batalla d'ccium, quan va escriure elogis a August a requeriment de Mecenes.

Cntia va morir desprs del 30 aC i llavors Properci es va casar legtimament i va deixar fills (Plini esmenta a Passi Paule com el seu descendent per lnea femenina). Properci va morir vers el 15 aC ja que cap de les seves elegies pot ser assignada desprs del 16 aC, per de fet els dubtes sobre si va seguir vivint quan va deixar d'escriure subsisteixen, ja que no se l'esmenta com a persona ja morta fins el 2 aC.

Va ser amic d'Ovidi, Pntic, Bas, i altres. Esmenta a Virgili per no a Horaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269841" title="Propinqu" nonfiltered="959" processed="957" dbindex="105988">
Pompei o Pompeu Propinqu (Pompeius Propinquus) fou un governador rom.

Era procurador de la provncia de la Gllia Belga al moment de la mort de l'emperador Ner l'any 68. Llavors va donar suport a Galba i a Marc Salvi Ot. El 69 va resultar mort per les tropes quan van proclamar emperador a Vitelli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269842" title="Persiana" nonfiltered="960" processed="958" dbindex="105989">





Una persiana s un element mecnic que normalment es colloca a l'exterior o interior d'un balc o finestra per protegir les habitacions de la llum o el calor. 

Les persianes poden fabricar-se de diferents materials, tot i que el PVC i l'alumini sn els ms populars per la seva lleugeresa i la resistncia al deteriorament. La persiana presenta un doble moviment d'obertura i tancament, que pot ser enrotllable, veneciana, de taules verticals o plegables (verticals, de llibret o horitzontals), corredissa, etc. 

 Etimologia i histria .
La paraula persiana, que significa originari de Prsia, ve del llat "persa, -ae", que vol dir persa. El nom el va rebre degut a que les primeres importacions a Europa d'aquest objecte al secle XVIII, venien de Prsia a travs de Vencia, d'aqu el nom de venecianes. La primera persiana europea veritablement moderna es patent al 1769 i produ industrialment a Londres.

Anteriorment a aquesta innovaci, en el seu lloc es feien servir els porticons per l'interior i els paravents per l'exterior, que mai es deixaren d'utilitzar completament. 

 Tipus bsics .

De corda;
Enrotllable;
Veneciana;
Para-sol, brise-soleil;
De batent exterior;
Segons el moviment del batent:
Abatible horitzontal;
Abatible vertical (paravent i portic);
Corredissa;
De llibret;
segons la configuraci del batent:
Cega;
De lamelles verticals orientables;
De lamelles horitzontals orientables;
De lamelles fixes;
Fixa;

 Elements bsics d'una persiana enrotllable . 

Caixa: cont la persiana quan est plegada;
Registre: escletxa de la caixa per on entra i surt la persiana;
Lamella: cadascun dels llistons que formen el cos de la persiana;
Corr: barra cilndrica on s'enrotlla la persiana;
Cinta;
Politxa: carret a un extrem del corr on s'enrotlla la cinta quan baixem la persiana;
Recollidor: caixet inferior on queda recollida la cinta quan pugem la persiana;
Gua: element que fa de carril conductor a cada costat de les lamelles;
Topall: cada pea bisada a la darrera lamella que li impedeix atravessar el registre de forma que la persiana no quedi atrapada dins la caixa i sense poder tornar a sortir;
Parament: lateral de l'obertura de la finestra on van encastades les guies;

 Mecanismes tpics d'accionament .

Els mecanismes ms habituals per accionar una persiana sn:

Motor: elctric i accionat per pulsadors o control domtic;
Cinta: s el sistema ms usual i pot estar motoritzat dins al recollidor o a la politxa;
Manivela: Molt ms lent que la cinta, si b pot ser necessria si no hi ha lloc per al recollidor o b la persiana es molt grossa i pesada;
Corda: Enrotlla la persiana pel seu centre y es lliga a un lateral de la finestra;


 Caracterstiques i avantatges dels tipus ms usuals .

 Enrotllables .
Sn les ms utilitzades a la pennsula ibrica i el seus principals avantatges sn que impedeix molt efectivament el pas de la llum i tamb que alla les finestres de l'exterior, tant de les inclemncies del temps, com afegint una cmbra extra d'aire que actua de barrera sonora aix com trmica en front a l'exterior.

La utilitzaci d'aquest tipus de persianes va ser desincentivat en alguns pasos a causa de la idea de qu la riquesa d'un pas depen del treball dels seus habitants i per tant calia que tothom estigus disposat a treballar de sol a sol. Com a ancdota, fins i tot en Benjamin Franklin va a arribar a l'extrem de proposar el 1784 a la ciutat de Paris la imposici d'impostos extraordinaris per a les persianes.

 Venecianes .
Sn les ms exteses a l'Europa Central. El seu principal avantatge es una millor regulaci de la quantitat de llum que entra a l'habitaci, tot i que sense poder eliminar totalment el seu pas. Tamb sn considerades com el millor tipus per a funcions de regulaci de la temperatura de l'habitaci, ja que s'aconsegueix la quantitat de llum desitjada, mentre que la resta de llum es reflexa cap a l'exterior permitint el pas d'un corrent d'aire sense obstacles al seu travs.

 De lamelles verticals .
La seva funci s molt similar al d'una cortina, sense avantatges per a la climatitzaci, per reduint la lluminositat amb un mecanisme senzill.   Les persianes tambn poden ser de diferents materiales, formes, colors, de figures como perles, discos, argolles, bamb, etc. si b s fora difcil trobar-ne de materials diferents al PVC, el metall o la fusta.

 Plegables (verticals i horitzontals) .
Igual que les enrotllables, poden bloquejar totalmente el pas de la llum, podent protegir la finestra de les inclemncies del temps, encara que no sn tant robustes com aquelles, patint problemes a llarg termini a les juntures, problemes pel gir i de sedimentaci a les guies en el cas de les horizontals, cosa que acaba amb la degradaci de la persiana. Com a avantatge sobre les enrotllables hi ha el menor espai que requereixen, en no necesitar una caixa per recollir les lamellles enrotllades. En algun cas, per a les verticals, poden arribar a tenir el mateix problema que les finestres de guillotina, que es varen prohibir en alguns pasos pel nombre de morts que provocaben.

 Eficincia en la climatitzaci .
Si b cada tipus de persiana t diferents eficincies en les seves funcions com barrera trmica, lumnica i sonora, en qualsevol cas a efectes trmics s molt ms eficient la utilitzaci d'un toldo exterior que faci hombra a la finestra, evitant-se elevades temperatures a l'interior de l'habitaci i obtenint un aire ms fresc a l'entrada de la finestra. 

Un altre mtode molt efectiu consisteix en la creaci d'un corrent d'aire que uneixi finestres que donin a diferents faanes, una assoleiada i l'altre a l'hombra, de tal manera que a la faana calenta, l'aire ascendeix per convecci aspirant l'aire de l'interior de la casa que s'omple de l'aire fresc de la faana a l'hombra.  Aquest efecte se suma al de disminuci de la sensaci trmica degut al prpi corrent d'aire.


 Galeria d'imatges .
Imatges de persianes venecianes i les seves parts:


 Vegeu tamb .
Domtica;
Cortina;
Portic;
Finestra;

Referncies.


Altres enllaos.

Infografies de persianes enrotllables;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269843" title="Prsper" nonfiltered="961" processed="959" dbindex="105990">


Onomstica:

Prsper, al que li van be les coses, persona o cosa que prospera, creix feli o es desenvolupa.
Prsper de Tarraco, bisbe de Tarraco;
Prsper d'Aquitnia, escriptor eclesistic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269844" title="Prsper d'Aquitnia" nonfiltered="962" processed="960" dbindex="105991">
Prsper (Prosper)  (vers 390-460) conegut com Prsper d'Aquitnia (Prosper Aquitanus o Aquitanicus) fou un escriptor eclesistic rom que va florir a la primera meitat del segle V. 

D'origen aquit es va establir molt jove a la Provena. Amb consentiment de la muller es va fer monjo i es va associar a un personatge de nom Hilari conegut com Hilarius Prosperianus, i els dos es van destacar en defensa de les doctrines de Sant Agust contra els semipelagians. En correspondncia amb el bisbe d'Hippo Regius van rebre els tractats De Praedestinatione Sanctorum, i  De Dono Perseverantiae, i van continuar la seva tasca anant a Roma per obtenir el suport de papa Celest I que el 431 va emetre l'epstola coneguda com Epistola ad Episcopos Gallorum, on denunciava l'heretgia de Cassi.

Amb aquesta autoritat va tornar a casa i va escriure diverses obres de controvrsia, i un temps desprs deixa de ser esmentat (la darrera obra data de vers el 455). Va escriure obre teolgiques, histriques i potiques. 

Des les primeres (les teologiques) els ttols sn:

1. Epistola ad Augustinum de Reliquiis Pelagianae Haereseos in Gallia. ;
2. Epistola ad Rufinum de Gratia et Libero Arbitrio. ;
3. Pro Augustino Responsiones ad Capilula Objectionum Gallorum calummantium.
4. Pro Augustini Doctrina Responsiones ad Capitula Objectionum Vincentianarum.
5. Pro Augustino Responsiones ad Excerpta quae de Genuensi Civitate sunt missa. ;
6. De Gratia Dei et Libero Arbitrio Liber. ;
7. Psalmorum a C. usque ad CL. Expositio. ;
8. Sententiarum ex Operitus S. Augustini delibaturum Liber unus. ;

Obres teolgiques dubtoses sn:

1. Confessiones;
2. De Vocatione Gentium Libri duo;
3. Ad Sacram Virginem Demetriadem Epistola s. De Humilitate Christiana Tractatus ;
4. Praetcritorum Sedis Apostolicae Episcoporum Auctoritates de Gratia Dei et Libero Voluntatis Arbitrio;

Obres atribudes errniament sn:

1. De Vita Contemplativa Libri tres ;
2. De Promissionibus et Praedictionibus Dei;
 
Obres histriques:

1.	Chronicon Consulare, del  379, al  455, amb els esdeveniments classificats segons els cnsols romans;
2.	Chronicon Imperiale, o Chronicon Pithoeanum;
3.	Un crnica annexa a l'anterior que comena amb Adam per que probablement no fou escrita per Prsper;

Obres potiques: 

1.	Exsententis S. A Augustini Epigrammalum Liber unus,  106 epigrames en vers elegac;
2.	Carmen de Ingratis, en hexmetres dctils ;
3.	In Obtrectatorem S. Augustini Epigramma ;
4.	Sis versos elegacs ;
5.	Epitaphium Nestorianae et Pelagianae haereseon (11 versos elegacs) ;
6.	Uxorem hortatur ut se totam Deo dedicet (53 versos elegacs) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269845" title="Protagorides" nonfiltered="963" processed="961" dbindex="105992">
Protagorides () fou un escriptor de l'antiga Grcia, esmentat nicament per Ateneu de Naucratis que dona el nom de tres de les seves obres:

1.  (sobre un jocs fets a Dafne, prop d'Antioquia) ;
2.  (histria de la comdia);
3. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269846" title="Protees" nonfiltered="964" processed="962" dbindex="105993">


Onomstica:

Protees d'Atenes, general atenenc ;

Protees de Macednia, militar macedoni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269847" title="Protees d'Atenes" nonfiltered="965" processed="963" dbindex="105994">
Protees (Proteas, ) fou un general atenenc del temps de la guerra del Pelopons, fill d'Epicles.

Fou un dels tres comandants de l'esquadr que va ajudar a Crcira en la seva lluita contra Corint abans de la guerra del Pelopons. El 431 aC va dirigir una flota atenenca formada per cent vaixells que va donar el tomb al Pelopons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269848" title="Protees de Macednia" nonfiltered="966" processed="964" dbindex="105995">
Protees (Proteas, ), fill d'Andrnic,  fou un militar macedoni del segle V aC.

Se li va encarregar reunir un esquadr naval per defensar les illes i les costes gregues amenaades per la flota fencia (la flota fencia estava al servei de Prsia). Va aconseguir conquerir a Sifnos, vuit vaixells d'un esquadr de deu que el persa Datames tenia estacionat all.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269849" title="Protgenes" nonfiltered="967" processed="965" dbindex="105996">


Onomstica:

Protgenes (agent), agent de l'emperador Calgula;

Protgenes de Rodes, un dels ms famosos pintors grecs de l'antiguitat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269850" title="Miquel Llobet i Sols" nonfiltered="968" processed="966" dbindex="105997">

Miquel Llobet i Sols (Barcelona, 18 d'octubre de 1878 - Barcelona, 22 de febrer de 1938) fou un compositor i guitarrista catal.

Va iniciar els seus estudis amb Francesc Trrega al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona el 1894. El seu primer concert pblic fou a 1901 al Conservatori de Valncia, i el seu primer concert fora d'Espanya fou a Pars el 1904, presentat per Ricard Vies i Roda.

Malgrat haver estat eclipsat durant molt temps pel seu contemporani, i segons alguns alumne seu, Andrs Segovia, Llobet fou clebre com a gran virtus de la guitarra i va fer nombroses gires de concerts per Europa i Amrica. A Miquel Llobet i Sols li devem els primers enregistraments de guitarra clssica, que daten de l'any 1925.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269851" title="Protgenes (agent)" nonfiltered="969" processed="967" dbindex="105998">
Protgenes (Protogenes, ) fou un agent de l'emperador Calgula. 

Aquest el va fer el seu instrument en totes les crueltats. Escriboni Prcul, un senador, un dia el va saludar i Protgenes li va contestar: Com  una persona que odia tant a l'emperador, gosa saludar al seu servidor?

Protgenes portava dos llibres, en els quals anotava les persones destinades a ser executades; aquestos llibres foren trobats desprs de la mort de Calgula i Claudi els va fer cremar. Protgenes fou executat tamb per orde de Claudi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269852" title="Balc" nonfiltered="970" processed="968" dbindex="105999">

Un balc (de l'itali balcone) s una plataforma que es projecta des de la paret a l'exterior d'un edifici, sostinguda per columnes o mnsules, i tancada mitjanant una balustrada o barana, que comunica amb l'interior de l'edifici per una o ms obertures. Un balc que s'allarga per tota la longitud de la faana s anomenat una balconada.

Per les festes majors i diades significatives s habitual collocar banderes, domassos i penons als balcons de les cases, i diverses campanyes n'impulsen aquest s, especialment per la Diada Nacional de Catalunya. Tamb s tradicional de llegir els pregons de festa major des del balc de l'ajuntament, des d'on se celebren aix mateix els xits esportius ms rellevants.

Tamb s'anomenen balcons altres espais que es projecten cap a l'exterior, com ara el Balc del Mediterrani, un penya-segat davant la costa de Tarragona.

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269853" title="Protgenes de Rodes" nonfiltered="971" processed="969" dbindex="106000">
Protgenes (Protogenes, ) (vers 370 aC-303 aC) fou  un dels ms famosos pintors grecs de l'antiguitat. Fou contemporani d'Apelles  i va florir a l'entorn de l'olimpada 112 (332 aC). La font quasi be nica sobre aquest pintor es Plini el Vell.

Va nixer a Caunus a Cria (Caunus era dependncia de Rodes) o, segons es diu a Suides, a Xanthus a Ldia (aix s probablement un error). Va viure quasi sempre a Rodes excepte algunes visites a Atenes on va fer una de les seves obres a la Propilea. 

Vers el 50 anys vivia a l'obscuritat i en fora pobresa i es guanyava la vida pintant vaixells, per lles referncies de les seves obres van arribar a orelles d'Apelles, que va anar a Rodes i li va comprar per un alt preu (50 talents) algunes de les seves pintures que Protgenes venia por quasi res. De resultes d'aix el govern de Rodes el va protegir al considerar que tenia un artista entre els seus conciutadans. Demetri Poliorcetes li va concedir les mximes atencions i li va concedir protecci durant el setge. En aquest any Protgores va fer una de les seves obres principals que alguns diuen que fou el Ialysus.

Aparentment fou un autodidacta i si va tenir cap mestre no es coneix. Passava molt de temps en les seves obres i es diu que el Ialysus li va ocupar set anys (un altra font diu 11) i el va repintar quatre vegades. Cicer diu que les seves obres eren perfectes en cada detall.

Va pintar poques obres: la ms important el Ialysus o deu tutelar de Rodes; durant el setge de Rodes va pintar una composici d'un stir similar al Stir de Praxteles; va pintar tamb la Propilea de l'Acrpoli d'Atenes , i el Temostetes al senat dels Cinc-cents. Les altres obres que llista Plini sn: Cydippe, Tlepolemus, el poeta trgic Philiscus meditant, un atleta, el rei Antgon,  la mare d'Aristtil i una obra anomenada Alexandre i Pan.

Segons Plini tamb va fer escultures per no n'esmenta cap, i noms diu que va treballar en bronze athletas et armatos et venatores sacrificantesque. Segons Suides va escriure dos obres sobre art: 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269854" title="Protis" nonfiltered="972" processed="970" dbindex="106001">
Protis (Protys) fou un artista del perode grecollat el nom del qual es conegut per una inscripci al peu d'una escultura representant quatre figures collocades d'espatlla una a l'altre, trobades a Egipte i avui al Museu de Tor. 

La inscripci diu  que vol dir "l'obra de Protis, cap del departament dels artistes".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269856" title="Prox" nonfiltered="973" processed="971" dbindex="106002">
Prox (Proxenus, Prxenos ) fou un militar de Becia, deixeble de Grgies i amic de Xenofont, connectat per llaos d'hospitalitat amb Cir el Jove, al qual va servir a petici de Xenofont. 

Va anar a Sardes amb 1500 homes ben armats i 500 soldats amb armament lleuger.  Fou un dels quatre generals que Clearc va persuadir d'acompanyar-lo davant Tisafernes, i foren fets presoners i enviats a la cort persa on van ser executats. 

Era un home honrat per ambicis (segons Xenofont) i sempre volia agradar als seus soldats, que encara que estaven ben disposats a seguir-lo, no temien prou la seva autoritat. Va morir el 401 aC amb 30 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269858" title="Estaci Prxim" nonfiltered="974" processed="972" dbindex="106003">
Estaci Prxim (Statius Proximus) fou un militar rom.

Fou trib militar i es va unir a la conspiraci organitzada per Pis contra Ner. Encara que aquest el va perdonar, es va sucidar per compartir la sort dels altres inculpats, i pel renom que podia obtenir morint quan podia haver viscut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269859" title="Prudenci" nonfiltered="975" processed="973" dbindex="106004">


Onomstica:

Prudenci Gal, historiador i bisbe de Troyes;
Aureli Climent Prudenci, poeta i apologista cristi del segle IV;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269860" title="Aureli Climent Prudenci" nonfiltered="976" processed="974" dbindex="106005">
Aureli Climent Prudenci (Aurelius Clemens Prudentius)  (Tarraconense 348- ? 405) fou un poeta i apologista cristi del segle IV, nascut a Tarraco, a Saragossa o a Calagurris el 348, durant el regnat de Constanci II i Constant. 

Fill d'una famlia benestant hispanoromana, va estudiar de molt jove el ms basic i desprs ja de jove va freqentar les escoles de retrics; desprs fou forense i ms tard jutge criminal en dos importants ciutats. Va rebre de l'emperador Honori o be de Teodosi un alt crrec militar  (potser governador de la Tarraconense) que va abandonar per dedicar-se a la poesia i la religi; de la seva carrera desprs de deixar la vida publica no se'n sap res.

Obra.

Va deixar nombrosos poemes en gran varietat de metres. Les seves obres sn:

I.	Praefatio;
II.	Cathemerinon Liber (). Una srie de dotze himnes;
1. Ad Gallicantum;
2. Hymnus Matulinus;
3. Hymnus ante cibum ;
4. Hymnus post cibum;
5. Hymnus ad incensum lucerne;
6. Hymnus ante somnum;
7. Hymnus jejunantium;
8. Hymnus post jejunium;
9. Hymnus omni hora;
10. Hymnus in exsequiis defunctorum;
11. Hymnus de natali Domini;
12. Hymnus Epiphaniae;
III. Apotheosis (sobre la divinitat de Crist) ;
IV. Hamartigenia ( ), sobre l'origen del dimoni;
V. Psychomachia (triomf de les virtuts com la fe, la castedat, la caritat, la moderaci, la humilitat, la liberalitat i la concrdia contra els seus vicis antagnics);
VI. Contra Symmachum Liber I ;
VII. Contra Symmachum Liber II ;
VIII. Peristephanon Liber (), catorze poemes en honor de diversos sants ;
1. Passio Emeterii et Chelidonii Calagurilanorum Martyrum;
2. Passio Laureutii Martyris;
3. In Honorem Eulaliae Virginis;
4. Passio XVIII. Martyrum Caesaraugustanorum;
5. Passio Vincentii;
6. In honorem B. Fructuosi episcopi Tarraconensis et Augurii et Euloyii Diaconorum ;
7. Passio Quirini episcopi ecclesiae Siscianae;
8. De loco quo Martyres passi sunt, nunc Baptisterium Calaguri;
9. Passio Cassiani;
10. Romani Martyris Supplicium;
11. Passio Hippolyti Martyris;
12. Passio Petri et Pauli Apostolorum;
13. Passio Cypriani Martyris;
14. Passio Agnetis Viryinis ;
IX. Diptychon (o Dittochaeon). ;
X. Epilogus;

No s conserven per li sn atributs:

Hexaemeron ;
Invitatio (o Invitatorium) ad Martyrium;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269861" title="Prsies" nonfiltered="977" processed="975" dbindex="106006">
Prsies (Prusias, ) fou el nom de diversos reis i prnceps de Bitnia.  El ms destacat dels prnceps fou un fill de Prsies II, que va ser conegut amb el malnom  perqu les dents de la part superior les tenia unides en una massa solida; probablement va morir jove i no s esmentat en relaci a cap fet histric.

Els reis foren:

Prsies I Kholos (el coix) 228-180 aC ;
Prsies II Kynegos (Casador) 180-149 aC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269862" title="Brothers & Sisters" nonfiltered="978" processed="976" dbindex="106007">


Brothers & Sisters (Germans i germanes en catal) s una srie de televisi estatunidenca de la cadena ABC que tracta sobre la famlia Walker a partir de la mort del seu patriarca, en William Walker. La srie es va estrenar el 24 de setembre de 2006 als EUA. 

El 21 de mar l'ABC va anunciar que la srie tendria una segona temporada. 

Plantejament.



La srie se centra en la famlia Walker, una aparentment perfecta famlia estatunidenca d'ascendncia jueva i irlandesa. Qualcuns dels seus membres fan feina en el negoci familiar Ojai Food Co., una distribuidora de menjar. La major part de l'acci es desenvolupa a la zona de Los Angeles, ja que la llar familiar es troba a Pasadena. L'arbre genealgic dels Walker inclou el patriarca, en William (Tom Skerritt), la mare, na Nora (Sally Field) i els seus cinc fills. El germ de na Nora, en Saul Holden (Ron Rifkin) i la filla secreta d'en William, na Rebecca (Emily VanCamp) completen la foto de famlia.

Els germans Walker sn, per ordre de naixement:
 Sarah (Rachel Griffiths), una mare treballadora i presidenta d'Ojai Food Co.
 Kitty (Calista Flockhart), l'nica republicana de la famlia, treballa com a comentarista poltica primer i com a directora de campanya del senador Robert McCallister (Rob Lowe), del mateix partit, en la carrera cap a la Presidncia dels Estats Units. Tamb hi est promesa. La seva filiaci poltica fa que xoqui sovint amb sa mare, una demcrata convenuda.
 Tommy (Balthazar Getty), pare de famlia i president de l'empresa Walker Landing Wine. ;
 Kevin (Matthew Rhys), un advocat gai amb problemes per establir parella estable. ;
 Justin (Dave Annable), un veter de la Guerra de l'Afganistan i drogoaddicte. Ser el fill petit fins a l'aparici de na Rebecca el converteix en el centre de les atencions de sa mare i dels seus germans. ;
 Rebecca (Emily VanCamp), la germanastra dels Walkers, filla d'en William Walker i la seva amant, l'actriu Holly Harper (Patricia Wettig).

 Enllaos externs .
 Brothers & Sisters: ABC network official website Pgina oficial ;
 Msica de Brothers and Sisters;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269863" title="Prsies I" nonfiltered="979" processed="977" dbindex="106008">
Prsies I (Prusias, ) fou rei de Bitnia del 228 aC al 180 aC conegut com Kholos (el Coix).

Era fill de Zieles al que va succeir a la seva mort vers el 228 aC. El primer esdeveniment conegut es una guerra contra la ciutat de Bizanci vers el 220 aC, la qual estava aliada a Rodes que tenia el suport d'tal I de Prgam i del general Aqueos, que s'havia apropiat de la sobirania a l'sia Menor, i els aliats van intentar dominar Bitnia aixecant un pretendent, Tiboetes, oncle de Prsies, per no van tenir xit i Prsies va conquerir diverses possessions bizantines a sia mentre els tracis els pressionaven pel costat europeu, fins que els bizantins van signar una pau desavantatjosa.

El 217 aC s esmentat entre els prnceps que va enviar diversos regals als rodis desprs del gran terratrmol que va causar molta destrucci; el 216 aC va derrotar a un exrcit de gals (glates) als que tal I de Prgam havia cridat a sia per tenir al seu servei i havien esdevingut el terror dels pasos vens.

A l'esclatar la guerra entre Filip V de Macednia i els romans, Prsies va donar suport al macedoni, al que estava emparentat per matrimoni; li va enviar alguns vaixells i va envair els territoris d'tal, arxienemic de Filip, que aix va haver de tornar des de Grcia, o es trobava, per defensar el seu propi regne (207 aC). El 205 aC Bitnia fou inclosa al tractat de pau. Desprs de la guerra, Filip i Prsies van unir les seves forces i van assetjar Cios, que va caure a les seves mans; Filip la va fer saquejar i va vendre els seus habitants com esclaus, per la ciutat fou donada a Prsies.

A la confrontaci entre Filip i els romans (200 aC a 196 aC) no hi va participar. El 191 aC el rei Antoc III el Gran va buscar l'aliana de Prsies, per el rei es va aliar amb Roma, encara que realment no va tenir cap part en la guerra que va seguir. 

Al final de la guerra va esclatar altre cop la lluita entre els regnes de Bitnia i de Prgam, on ara era rei umenes II de Prgam; com que no va obtenir el suport rom, Prsies va donar asil al cap cartagins Annbal, que el va ajudar en la seva guerra contra umenes; quant Flamin fou enviat pel senat a demanar la entrega de Annbal, no es va poder oposar, i Annbal noms va poder escapar de caure en mas dels romans mitjanant el sucidi.

Als darrers anys, desprs d'apoderar-se de Cieros, Tieios, i altres dependencies d'Heraclea del Pont, va assetjar aquesta ciutat i en el setge fou ferit per una pedra que el va deixar coix, ra per la qual va rebre el sobrenom del Coix ().

Va morir a una data incerta per probablement anterior (encara que no massa) al 179 aC (entre 183 aC i 180 aC). Se'l considera fundador o restaurador de Cios i Mirlea (Myrleia) a la Propntida, una de les quals es va dir Prusas i l'altra Apamea (del nom de la seva dona). Un altre ciutat, Cieros, tamb fou reanomenada Prusas. Cap al final del seu regnat va haver de cedir a Prgam la Frgia Hellespntica, probablement pel tractat que va acabar amb la guerra entre els dos regnes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269865" title="Prsies II" nonfiltered="980" processed="978" dbindex="106009">
Prsies II (Prusias, ) fou rei de Bitnia del 180 aC al 149 aC conegut com Kynegos (Casador).

Era fill de Prsies I al que va succeir vers el 180 aC (el 183 aC encara regnava Prsies I i el 179 aC apareix un Prsies en un tractat entre umenes II de Prgam i Farnaces I del Pont que probablement ja era Prsies II.

El 171 aC quan va esclatar la guerra entre el regne de Macednia i Roma, Prsies, que poc abans havia demanat la ma de la germana del rei Perseu de Macednia, va decidir restar neutral. El 169 aC, quan la manca de victries romanes posaven als estats a favor de Perseu, va enviar una ambaixada a Roma per fer de mediador i obtenir una pau en termes acceptables, per la seva intervenci fou rebutjada pel senat rom.

El 168 aC desprs de la victria romana, es va aliar a Roma i es va presentar davant els enviats romans vestit a la manera d'un esclau emancipat rom, i es va declara llibert del poble rom; el 167 aC va anar a Roma on va mirar d'obtenir el favor del senat amb similars actes d'adulaci i servilisme; finalment va obtenir la renovaci de l'aliana entre Bitnia i Roma i la cessi d'alguns territoris.

En endavant va enviar diverses ambaixades a Roma per queixar-se del rei umenes II de Prgam, que no van produir cap resultat; el 159 aC va morir umenes i la disputa entre Prsies i el successor, tal II de Prgam, va portar a la guerra  oberta vers el 156 aC; Prsies fou victoris inicialment i va derrotar a tal en una gran batalla; tal va haver de fugir cap a Prgam on va quedar assetjat, per Prsies no va poder ocupar la ciutat.

tal va  enviar una ambaixada a Roma a queixar-se de l'agressi i el senat rom va enviar una ambaixada a Prsies amb orde de desistir de la guerra; inicialment va obeir per poc desprs va atacar novament a tal i el va empnyer altre cop a les muralles de la ciutat.

A l'any segent l'exrcit de Prgam fou ms afortunat, i al mateix temps va arribar una nova ambaixada romana ordenant la pau (154 aC).

Mentre el rei Prsies havia perdut suport popular pels seus vicis i crueltats i el favor popular s'havia dirigit al seu fill Nicomedes;  Prsies va enviar al seu fill a Roma per apartar-lo del pas per recels de qu conspirava va encarregar al seu ambaixador Menes de matar al jove prncep; Menes en veure que el senat tenia en alta consideraci al jove prncep, va desobeir al seu senyor, i es va aliar amb l'ambaixador d'tal, Andrnic, en una conspiraci per establir a Nicomedes al tron.

Quan Nicomedes, amb suport de Prgam, es va presentar a Bitnia, part del pas li va donar suport; Prsies poc podia fer en contra de la major part del pas i de l'exrcit de Prgam (i el encobert suport rom)  i va quedar tancat a la ciutat de Nicomdia; els habitants de la ciutat van obrir les portes i Prsies fou mort al temple on s'havia refugiat (149 aC). El seu fill Nicomedes II Epfanes va pujar al tron.

Els autors antics el presenten com a deforme i vicis. Li apassionava la casera d'eon el malnom de Casador  ()











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269868" title="Pritanis" nonfiltered="981" processed="979" dbindex="106010">


Onomstica:

Pritanis d'Esparta, rei d'Esparta;
Pritanis del Bsfor, rei del Bsfor;
Pritanis (escriptor);

Geografia:
Riu Pritanis, a la Regi del Pont;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269869" title="Pritanis d'Esparta" nonfiltered="982" processed="980" dbindex="106011">
Pritanis (Prytanis ) fou rei d'Esparta de la lnea prclida, segons Pausnies fill d'Eurip i el cinqu rei de la dinastia. El mateix autor diu que va regnar al comenament de les guerres entre Argos i Esparta.

Diodor de Siclia assigna al seu regnat un perode de 49 anys per no fa esment dels dos reis entre ell i Procles, i en tot cas tot el que es refereix a aquestos reis es quasi llegendari.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269874" title="Pritanis del Bsfor" nonfiltered="983" processed="981" dbindex="106012">
Pritanis (Prytanis ) fou fill de Parisades I del Bsfor Cimmeri.

A la mort del seu pare el va succeir el fill Stir II, al qual Pritanis, germ petit, es va sotmetre sense oposici (311 aC) i fou nomenat governador de la capital, Panticapea (Panticapeum) mentre Stir feia una campanya contra un altre germ, Eumel. Mort Stir en aquesta campanya, Pritanis es va proclamar rei, per derrotat finalment per Eumel, va haver de renunciar la corona. 

Un temps desprs es va revoltar per recuperar el tron, per fou derrotat i executat per ordre d'Eumel, junt amb la seva dona i els fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269875" title="Batalla de la Granada" nonfiltered="984" processed="982" dbindex="106013">





La Batalla de la Granada de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constant el 13 de maig. Desprs de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell 

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer Perpiny, que havia quedat allada al nord. Per ordre de Philippe de La Mothe-Houdancourt, les tropes que marxaven cap al Rossell van ser interceptades a Montmel per la cavalleria franco-catalana que va sortir de Barcelona el 28 de mar, causant mil baixes entre els castellans a la batalla de Montmel. 

La batalla.
Els supervivents van retirar-se en direcci a Tarragona, per el 30 de mar a l'alada de la Granada, sabent-se encalats per la cavalleria de Philippe de La Mothe-Houdancourt, van presentar batalla, embestint amb els mosqueters a la infanteria francesa, fins que la cavalleria va carregar sobre els espanyols, fins que finalment Pere IV d'Empries, Pedro de Aragn, amb els 2.000 supervivents va rendir-se el 31 de mar. 

Conseqncies.
Les tropes catalanes i franceses van continuar avanant fins conquerir Monts i assetjant Tortosa sense xit.

El maig, els espanyols retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus, donant per perduts els comtats. La manca de reforos va fer caure Cotlliure, Perpiny i Salses. 

Les tropes capturades foren intercanviades per presoners francesos a Douai el 16 de juliol de 1643 pels presoners francesos capturats a la batalla de Honnecourt.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269876" title="Danny Kladis" nonfiltered="985" processed="983" dbindex="106014">
 Danny Kladis   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 10 de febrer del 1917 a Crystal City, Missiouri. 

Kladis va crrer a la Champ Car a les temporades 1946-1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de 1946 i 1954 .



 Resultats a la Indy 500 .




(*) Cotxe compartit.

 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Danny Kladis va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1954. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269889" title="Francisco Larraaga Albizu" nonfiltered="986" processed="984" dbindex="106015">
Francisco Larraaga Albizu (Zestoa, (Guipscoa) - 24 de setembre de 1913), ms conegut com a Chiquito de Iraeta (d'un temps en Txikito de Iraeta) o, en basc Iraetako Txikito, va ser un jugador professional de pilota basca a m.

El malnom li ve del barri Iraeta del seu poble, el front del qual duu avui en dia el seu nom.

Va debutar com a professional el 1931, per els seus millors anys com a pilotari coincidiren amb la Guerra Civil, i no fou fins el 1940 que hom organitz el primer Campionat Manomanista, a la final del qual arrib Txikito d'Iraeta, per a caure davant Atano III, el campi absolut del moment. El 1941, amb Gallastegi, qued finalista del Campionat d'Espanya per parelles, davant Onaindia i Urcelay. El 1942 fou Gallastegi qui l'elimin del Manomanista. El 1945 guany el campionat per parelles amb Lazkano 22-21 contra els germans Atano IV i Atano VII, per fou substituint en l'ltima partida el pilotari titular, Onaindia.

 Palmars .
 Sub-campi del Manomanista 1940;
 Sub-campi per parelles: 1941;
 Campi per parelles: 1945 (substituint Onaindia, lesionat);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269896" title="Llista de baix-empordanesos" nonfiltered="987" processed="985" dbindex="106016">
Llista de personatges illustres del Baix Empord.



Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269907" title="Tangram" nonfiltered="988" processed="986" dbindex="106017">


El Tangram (en xins:   ; en pinyin:q  qi o b n; "set taulers d'astcia") s un joc xins molt antic, consistent a formar siluetes de figures amb la totalitat d'una srie de peces donades. Les figures formades han d'usar totes les peces sense encavalcar-les ni sobreposar-les. 

 Descripci: .
Les 7 peces anomenades tans, que juntes formen un quadrat, sn les segents:
 5 triangles de diferents mides ;
 1 quadrat ;
 1 parallelogram romboide ;

 Histria del Tangram . 
 
Hi ha diverses versions sobre l'origen de la paraula Tangram, una de les ms acceptades explica que la paraula la va inventar angls unint el vocable cantons "tang" que significa xins amb el vocable llat "gram" que significa escrit o grfic. Una altra versi diu que l'origen del joc es remunta als anys 618 a 907 de la nostra era, poca en qu va regnar a la Xina la dinastia Tang d'on es derivaria el seu nom.

El Tangram es va originar molt possiblement a partir del joc de mobles yanjitu durant la dinastia Song. Segons els registres histrics xinesos, aquests mobles estaven formats originalment per un joc de 6 taules rectangulars. Ms endavant es va agregar una taula triangular i les persones podien acomodar les taules de manera que formessin una gran taula quadrada. Hi ha una altra variaci ms endavant durant la dinastia Ming i ca ms endavant s quan es converteix en un joc.

Normalment els tans es guarden formant un quadrat.

Hi ha una llegenda que diu que un servent d'un emperador Xins portava un mosaic de cermica, molt car i molt frgil. El servent va ensopegar trencant el mosaic en trossos. Desesperat, el servent tracte de formar de nou el mosaic en forma quadrada per no va poder. Tanmateix, es va adonar que podia formar moltes altres figures amb els trossos.

No se sap amb certesa qui va inventar el joc ni quan, doncs les primeres publicacions xineses en les quals apareix el joc daten del segle XVIII, poca per a la qual el joc era ja molt conegut a diversos pasos del mn. A la Xina, el Tangram era molt popular i era considerat un joc per a dones i nens.

A partir del segle XVIII, es van publicar a Amrica i Europa diverses traduccions de llibres xinesos en els quals s'explicaven les regles del Tangram, el joc era anomenat "el trencaclosques xins" i es va tornar tan popular que el jugaven nens i adults, persones comunes i personalitats del mn de les cincies i les arts, el Tangram s'havia convertit en una diversi universal. Napole Bonaparte es va tornar un veritable especialista en ell des que va ser exiliat a l'illa de Santa Helena.
 
En quant al nombre de figures que poden realitzar-se amb el Tangram, la major part dels llibres europeus van copiar les figures xineses originals que eren tan sols uns centenars. Per al 1900 s'havien inventat noves figures i formes geomtriques i se'n tenien aproximadament 900. Els primers llibres sobre el Tangram van aparixer a Europa a comenaments del segle XIX i presentaven tant figures com solucions. Es concedia ms atenci al joc mateix i als seus set components, de manera que el Tangram era produt i venut com un objecte: targetes amb les siluetes,peces de vori i embolcalls en forma de caixa, etc. Als llibres, es tractava d'uns quants centenars d'imatges majoritriament figuratives com animals, cases i flors... al costat d'una escassa representaci de formes abstractes.

En 1973, els dissenyadors holandesos Joost Elffers i Michael Schuyt van produir una edici rstica amb 750 figures noves, assolint aix un total de ms de 1.600. L'edici de 1973 ha venut fins a la data ms d'un mili d'exemplars a tot el mn. 

Avui en dia el Tangram no s'usa noms com un entreteniment, s'utilitza tamb en psicologia, en disseny, en filosofia i particularment a la pedagogia. En l'rea d'ensenyament de les matemtiques el Tangram s'usa per introduir conceptes de geometria plana, i per promoure el desenvolupament de capacitats psicomotrius i intellectuals dels nens ja que permet lligar de manera ldica la manipulaci concreta de materials amb la formaci d'idees abstractes.

Quant al nombre de figures que poden realitzar-se amb el Tangram, la major part dels llibres europeus van copiar les figures xineses originals que eren tan sols uns quants cents. Per a 1900 s'havien inventat noves figures i formes geomtriques i es tenien aproximadament 900. Actualment es poden realitzar al voltant de 16.000 figures diferents.

Les peces. 

Les mides sn relatives a un quadrat gran (veure a la imatge la figura a-b-j-h), que es defineix com sser d'igual d'amplada, alada i rea a .
 5 triangles issceles ;
 2 mida petita (hipotenusa de  i costats de );
 1 mida mitjana de  (hipotenusa de  i costats de ) ;
 2 mida gran de (hipotenusa de  i costats de ) ;
 1 quadrat de (costat de ) ;
 1 parallelogram (costats de  i ) ;

D'aquestes 7 peces, el parallelogram s nic, doncs la seva imatge de mirall (o especular) no es pot obtenir per rotaci. Aix, s l'nica pea que necessita ser rebutjada en formar algunes siluetes. Ja que hi ha noms una  pea,tal cada silueta possible o la seva imatge especular es poden formar amb un conjunt de Tangrams unilaterals (per exemple, Tangrams amb un darrere magntic que llisquen en una junta magntica).

 Enllaos externs . 
 
 Tanzzle - 1.000.000.000 siluetes;
 Tangram ;
 Tangram online ;
 Gtans - Versi per a Gnome;
 Figures per realitzar;
 Peces (Jocs de Tangram) Programa de codi lliure que permet jugar amb 18 varietats de tangram i amb ms de 3000 figures. Hi ha una versi en linea.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269908" title="All-Star Weekend de l'NBA 2008" nonfiltered="989" processed="987" dbindex="106018">


L'All-Star Weekend de l'NBA del 2008 es disputa a la ciutat de Nova Orleans durant el cap de setmana del 15 de febrer al 17 de febrer del 2008.

El divendres es disputa el partit dels Rookies i els Sophomores.

El dissabte es disputen els concursos d'habilitats, el d'esmaixades, el de triples el de tir.

Finalment el diumenge es disputa el partit de les estelles entre jugadors de la Conferncia Est i de la Conferncia Oest.


Divendres.
Rookie Challenge.
 Rookies 109 - Sophomores 136;
 Mxim anotador: Daniel Gibson 33 punts;
 Mxim rebotejador: Sean Williams 10 rebots;
 Mxim assitent: Jordan Farmar 12 assitncies;
 MVP: Daniel Gibson;









Dissabte.
Shooting Stars.

 Chicago Bulls (Chris Duhon, Candice Dupree i B. J. Armstrong);
 Detroit Pistons (Chauncey Billups, Swin Cash i Bill Laimbeer);
 Phoenix Suns (Amare Stoudemire, Cappie Pondexter i Eddie Johnson);
 San Antonio Spurs (Tim Duncan, Becky Hammon i David Robinson) GUANYADORS;

Skills Challenge.

 Jason Kidd (New Jersey Nets);
 Chris Paul (New Orleans Hornets);
 Deron Williams (Utah Jazz) GUANYADOR;
 Dwayne Wade (Miami Heat);

Concurs de Triples.

 Daniel Gibson (Cleveland Cavaliers);
 Richard Hamilton (Detroit Pistons);
 Jason Kapono (Toronto Raptors) GUANYADOR;
 Steve Nash (Phoenix Suns);
 Dirk Nowitzki (Dallas Mavericks);
 Peja Stojakovic (New Orleans Hornets);

Concurs d'esmaixades.

 Gerald Green (Minnesota Timberwolves);
 Rudy Gay (Memphis Grizzlies);
 Dwight Howard (Orlando Magic) GUANYADOR;
 Jamario Moon (Toronto Raptors);

Diumenge.
All-Star Game.
 Conferncia Est 134 - Conferncia Oest 128;
 Mxim anotador: Ray Allen 28 punts;
 Mxim rebotejador: Carlos Boozer 10 rebots;
 Mxim assitent: Chris Paul 14 assitncies;
 MVP: Lebron James;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269909" title="Kar??yaka Spor Kulb" nonfiltered="990" processed="988" dbindex="106019">

El Kar  yaka Spor Kulb s un club esportiu turc de la ciutat d'Esmirna, al districte de mateix nom (Kar  yaka). T diverses seccions, on destaquen la de futbol, basquetbol, voleibol, handbol, tennis, nataci, vela (dos cops campi del mn sots 21), billar, bitlles, i motociclisme.

 Secci de futbol .
El club de futbol mant fora rivalitat amb el Gztepe i amb l'Altay SK, dos clubs de la prpia ciutat d'Esmirna. Amb el Gztepe A  va arribar a reunir 80.000 espectadors en un partit de Segona Divisi, l'any 1981, xifra rcord al mn per un partit de segona divisi.

El KSK ha militat a les segents categories:
1a categoria: 1959-1964, 1966-1967, 1970-1972, 1987-1991, 1992-1994, 1995-1996;
2a categoria: 1964-1966, 1967-1970, 1972-1973, 1980-1987, 1991-1992, 1994-1995, 1996-2001, 2003-avui;
3a categoria: 1973-1980, 2001-2003;

 Palmars .
Lliga d'Esmirna de futbol (3): 1925-26, 1951-52, 1958-59;
Copa TSYD (8);

 Secci de bsquet .
L'equip de basquetbol del club rep el nom de P nar Kar  yaka pel patrocini del holding P nar.
 Palmars .
Lliga turca de bsquet (1): 1987;
Copa President turca de bsquet (1): 1987;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web oficial de P nar;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269923" title="Blauet" nonfiltered="991" processed="989" dbindex="106020">


El blauet (Alcedo atthis) s un moix no passeriforme que s el ms acolorit d'entre els ocells aqutics, presenta una dieta principalment ictifaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i s fora sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.

Descripci.

La coloraci s de les ms vistoses i cridaneres de l'avifauna catalana i consisteix fonamentalment en un contrast entre el dors turquesa i el dessota rogenc amb la gola blanca. El bec s negre i les potes que no presenten escates dures sn vermelles.

El seu aspecte s rodanx rematat per un bec extraordinriament llarg i punxegut, amb ales arrodonides i cua molt curta. La seua morfologia fusiforme i aerodinmica est especialment capacitada per a penetrar rabent a l'aigua des d'una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre peixos i diversos animalons aqutics. El bec robust i poders, i en forma de punyal, constitueix una eina fonamental en el procs, perfectament adient per a penetrar l'aigua sense resistncia i alhora immobilitzar fermament les esmunyedisses preses.

Costums.

s un ocell solitari i d'hbits discrets, que es posa en branquillons o canyissos marjalencs que pengin sobre l'aigua, des d'on albira les possibles preses. 

Vol rpid i rectilini, amb rapidssims batecs d'ales. Vola a baixa altura sobre les aiges bo i mostrant el turquesa del dors i el blau de la cua del carp, de manera que sembla que deixi una estela blava. Aleshores emet un so agut i baix, poc audible, per tanmateix molt caracterstic.

Hiverna regularment als Pasos Catalans.

Alimentaci.

S'alimenta fonamentalment de peixos i alevins i, en menys mesura, d'artrpodes aqutics i llurs larves.

Reproducci.

s un ocell no gaire abundant com a reproductor als Pasos Catalans i que sembla que en els darrers anys ha sofert una acusada davallada, no gens aliena al grau de contaminaci de les aiges i al parallel s de pesticides. 

En talussos terrosos excava una galeria profunda (de fins a un metre de longitud) acabada en una cambra ms ampla, majoritriament vora l'aigua, on pot fer dues postes anyals.

Tot i que hi ha una poblaci reproductora i probablement sedntaria arreu dels Pasos Catalans, s en l'poca de pas i de dispersi postgenerativa quan s ms abundant, essent llavors quan es pot observar allunyada dels corrents fluvials. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 160.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 126-127. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el blauet. ;
 Descripci del blauet. ;
 ;
 Vdeos del blauet en el seu hbitat natural. ;





 
 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269925" title="Bernat de Pau" nonfiltered="992" processed="990" dbindex="106022">
Bernat de Pau. Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457. Fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457. 

Es va doctorar en dret i l'any 1417 va ser nomenat canonge de la Catedral de Girona. El 1424 se li va nomenar vicari general de Girona, crrec que va compaginar amb el de gran ardiaca de la catedral Santa Eullia d'Elna. Finalment, el 1436 va ser nomenat bisbe de Girona. El mateix any del seu nomenament va signar un decret, confirmat a l'any segent al concili de Basilea, que determinava que nicament podien ser canonges de Girona els fills de nobles. 

L'any 1444 es va traslladar a Roma on va residir durant dos anys i mig. El 1450, ja de retorn a Girona i amb la salut deteriorada, va nomenar com el seu auxiliar al bisbe titular de Nicea. Va morir l'any 1457. Bernat de Pau va ser qui va ordenar la construcci de la capella de Sant Pau de la catedral gironina, capella en la qual va ser enterrat. A ms, va encarregar la decoraci de l'altar major aix com la construcci de les piles baptismals. 

Pertanyia al llinatge de cavallers dels Pau, originari de l'Alt Empord. Era fill de Joan de Pau i Rubi, senyor dels Abelles. El seu nebot Joan Margarit i de Pau va ser tamb bisbe de Girona aix com un destacat humanista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269931" title="Els Pioners del Dem" nonfiltered="993" processed="991" dbindex="106023">
Els Pioners del Dem s un Programa de TV per a nens del canal palest Al-Aqsa TV, que pertany al partit governant Hamas. Va tindre la seua primera transmissi el 16 de abril de 2007 i era transms el divendres. Va ser retirat l'11 de maig de 2007,, per posteriorment va ser re-ems.

Continguts.
Els Pioners del Dem s condut per Saraa Barhoum, una nena vestida amb robes tpiques palestines. 

En el programa s'ensenya als nens a obeir els seus pares, rentar-se les dents i la importncia de prendre llet al mat; per tamb s'hi fa defensa del fonamentalisme islmic o temes relacionats amb la causa palestina. Aix, en un dels episodis, Farfur diu: "Estem assentant les bases per a dominar el mn sota el lideratge del Islam".

Personatges.

Inicialment li acompanyava el ratol Farfur ("papallona " en idioma rab), un personatge similar a Mickey Mouse.

Desprs de la mort del ratol Farfur, va ser reemplaat pel seu cos, l'abella Nahoul.

Nahoul fa s del mateix tipus de discurs de Farfur.

El 8 de febrer de 2008, apareix el personatge Assud, semblant al conill Bugs Bunny, que diu que vol menjar als jueus.

 Polmica .
El contingut del programa es va difondre en els mitjans occidentals i al portal YouTube, generant crtiques. Palestine Media Watch, un grup israeli d'anlisi de mitjans, va assenyalar que Els Pioners del Dem adoctrina als xiquets palestins en la supremacia  islmica, l'odi a Israel i el antiamericanisme. Lderes de Hamas como Yehia Moussa han negado que el programa incite al odio contra los judos (en castell).

Davant les crtiques, el Ministeri d'Informaci palest va retirar el programa per a revisar-ne el contingut , desprs de televisar la tortura i assassinat a les mans d'un actor caracteritzat com agent israeli del ratol  Farfur.

Enllaos externs.
Video del Ratol Farfur

Video de la Abella Nahul

Video del Conill Assud

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269935" title="Pascalina" nonfiltered="994" processed="992" dbindex="106024">

La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecniques. Va ser inventada per Blaise Pascal en el 1645, fruit de tres anys de desenvolupament.

Se'n van fabricar diverses versions, de fet, Pascal en persona en va construir com a mnim 50 exemplars.

 Histria .

El 1642 un noi de tan sols 19 anys - Blaise Pascal - va crear una mquina per ajudar al seu pare en els clculs que aquest havia de fer com a recaptador d'impostos que era.

La mquina era totalment mecnica i estava impulsada per diferents rodes que possibilitaven el clcul de sumes; es va donar a conixer com a Pascalina.

Durant molts anys es va dir que aquesta fou la primera calculadora mecnica, no obstant, anteriorment, en el 1623 un cientfic alemany, Wilhelm Shickard havia inventat una altra mquina, anomenada el rellotge calculant. Aquesta tenia un conjunt de rodes dentades i podia realitzar sumes i restes, fins i tot disposava d'un enginys sistema que t'avisava, per mitj d'una campaneta, quan els clculs havien sobrepassat els lmits de la mquina.

 Enllaos externs .

Un article que explica el funcionament de la Pascalina.

 Llibres .
BRETON, PHILIPPE. Historia y Crtica de la Informtica. Ediciones Ctedra - Any: 1989;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269939" title="Cabusset" nonfiltered="995" processed="993" dbindex="106025">

El cabusset (Tachybaptus ruficollis), malgrat els seus hbits aqutics i la convergncia adaptativa que aix comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels necs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemtic.

Descripci.

s fcil de diferenciar de la resta de cabussaires pel fet de no presentar, en cap poca de l'any, marques o dissenys cromtics ceflics. Semblantment a com succeeix a la resta d'Europa, s el ms abundant dels cabussaires als Pasos Catalans. 

En plomatge nupcial, els adults llueixen el coll i la cara castanys rogencs i el cap i el mantell bru negrs. Destaca el bec, gruixut i punxegut, negre i amb la punta ms clara, que s'implanta en unes comissures groguenques molt conspcues. 

Veient l'estructura dels peus, hom s'adona de la diferncia amb els necs, puix els cabussets presenten uns lbuls de pell al costat dels dits i no una membrana interdigital com els anseriformes. 

L'estructura de la part final del cos, ms aplatada i sense cua aparent, li dna un aspecte rodanx, la qual cosa acaba de perfilar els trets discriminadors de l'ocell.

La veu s una mena de trinat que sona com un renill sentit de lluny.

Costums.

Es capbussa amb molta freqncia durant perodes curts (de 15 a 20 segons), podent romandre parcialment submergit a voluntat si se sent alertat, bo i emergint fora de l'aigua solament part del cos, per exemple el cap, la qual cosa dificulta molt de localitzar-lo i ms si ho fa enmig de la vegetaci paludcola.

s sedentari i sotms a moviments hivernals, essent aleshores quan s ms fcilment observable, car estem parlant d'un ocell molt discret, reservat i amagads en poca de cria, durant la qual passa extraordinriament desapercebut i del qual costa molt obtindre dades de cria confirmada.

s repatani a volar i, quan ho fa, s sempre en curtes volades. 

Pot installar-se i niuar en aiges estancades molt variades (i fora eutrofitzades), des d'un petit bassiol, una bassa de reg o la tolla de riera, fins a basses grans artificials, sempre amb vegetaci aqutica o de ribera.

A l'hivern s'observa en indrets fluvials de tota mena (tamb dels grans rius) molt ms del que s habitual la resta de l'any, fet que cal imputar a la visita d'hivernants extrapirinencs.

L'ptim de distribuci sembla ser la terra baixa, tot i que nia en contrades ms altes, com ara les faldes del Pre-pirineu.

Reproducci.


Amb matria vegetal aportada per ambds sexes, basteixen una caracterstica plataforma de restes semiptrides, sovint fora amagada a la riba. 

Dues niuades a l'any generalment.

Alimentaci.

L'alimentaci est basada en invertebrats (larves d'insectes i molluscs) i peixos petits ms que no pas en matria vegetal.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 133.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Descripci del cabusset. ;
 ;
 Vdeos de cabussets en el seu hbitat natural. ;
 Informaci sobre el cabusset. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269945" title="Llista d'estats sobirans del 1903" nonfiltered="996" processed="994" dbindex="106027">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
   Imperi de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;

O.
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam (des del 3 de novembre);
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto (fins al 7 de juliol);
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh;
   Estat Independent d'Acre (del 15 de gener al 13 de maig i desprs des del 31 d'agost);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269951" title="Lliga espanyola d'hoquei patins masculina 2007-2008" nonfiltered="997" processed="995" dbindex="106028">

La trenta novena edici de la Lliga espanyola d'hoquei patins masculina, denominada en el seu moment OK Lliga, s'inici el 15 de setembre de 2007 i finalitz el 10 de juny de 2008.

Participants.


 FC BARCELONA Sorli Discau ;
 Alnimar REUS DEPORTIU  ;
 Grup LLORET  ;
 Epson CERDANYOLA  ;
  Esfer OVIEDO   ;
 Grup Clima MATAR  ;
 Caixa Peneds VILAFRANCA;
 Cemex TENERIFE  ;

 Gell VOLTREG  ;
 VILANOVA L'Ull Blau  ;
 Roncato Pat VIC  ;
 Coinasa LICEO  ;
 NOIA Freixenet   ;
 Proinosa IGUALADA ;
 Viva Hbitat BLANES  ;
 Grup Castillo LLEIDA;


Llegenda.


Fase Regular.
Classificaci.





Resultats.




Play-off.


Quart de final 1.




Quart de final 2.








Quart de final 3.










Quart de final 4.










Semifinal 1.





Semifinal 2.




Final.









Mxims golejadors.



Enllaos externs.
 Web oficial de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269955" title="William Boyce" nonfiltered="998" processed="996" dbindex="106029">

William Boyce (11 de setembre de 1711 - 7 de febrer de 1779) fou un compositor angls, generalment considerat com un dels ms importants del segle XVIII al seu pas. Rival d'Arne als teatres de Londres del segle XVIII, tamb va gaudir se reputaci popular grcies a la msica instrumental, canons i obres corals seculars, sovint escrites en un estil Barroc itali tard.

Biografia.

Nascut a Londres, Boyce va ser un nen del cor de la catedral de Saint Paul abans d'estudiar msica amb Maurice Greene un cop li va canviar la veu. El seu primer acompliment com a professional va arribar el 1734 quan va aconseguir ser organista a l'Oxford Chapel. Desprs d'ocupar llocs similars finalment fou nomenat Master of the Queen's Music el 1755, arribant a ser organista a la Chapel Royal el 1758.

Quan la sordesa de Boyce va arribar a ser tan accentuada que no podia continuar amb el seu crrec d'organista, es va retirar i va treballar en completar la compilaci de la Cathedral Music la qual el seu mestre Greene havia deixat incompleta a la seva mort. Aix va permetre a Boyce editar treballs de William Byrd i Henry Purcell. Moltes de les peces de la seva collecci sn encara usades en els serveis anglicans d'avui.

Boyce s conegut pel seu conjunt de vuit simfonies, les seves antfones (anthems) i les seves odes. Tamb va escriure la mascarada Peleus and Thetis i canons per la Secular Masque de John Dryden, msica incidental per a les obres de William Shakespeare -La tempesta, Cymbeline, Romeu i Julieta i The Winter's Tale- i gran quantitat de msica de cambra incloent dotze de sonates en trio.

 Boyce fou totalment oblidat desprs de la seva mort i fins i tot avui en dia s un compositor poc interpretat, malgrat que un gran nombre de les seves obres van ser descobertes en els anys 1930 i que Constant Lambert va editar i algunes vegades va interpretar les seves obres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269958" title="Estaci de Can Cuis" nonfiltered="999" processed="997" dbindex="106030">

 





Can Cuis s una estaci i una de les dues capaleres de la L11 del Metro de Barcelona situada sota el barri de Can Cuis de Montcada i Reixac a la comarca del Valls Occidental i es va inaugurar el 2003 amb l'obertura de la lnia.



 Accessos .

 Carrer Circumvallaci;
 Carrer Tapissers;

Vegeu tamb.

Lnia 11 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269959" title="Estaci de Ciutat Meridiana" nonfiltered="1000" processed="998" dbindex="106031">

 





Ciutat Meridiana s una estaci de la L11 del Metro de Barcelona situada sota el barri de Ciutat Meridiana al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 2003 amb l'obertura de la lnia.

Com a peculiaritat, com la L11 es tracta d'un metro lleuger l'estaci noms disposa d'una andana i una via, a ms est situada 50 metres de profunditat, per aix noms es pot accidir a les andanes amb uns ascensors rpids o una escala de 264 graons, fet que la va convertir en l'estaci ms profunda del metro de Barcelona entre 2003 i 2008 quan va ser superada per l'estaci de Roquetes de la L3.



 Accessos .

 Carrer del Pedraforca;
;

Vegeu tamb.

Lnia 11 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269962" title="Estaci de Torre Bar - Vallbona" nonfiltered="1001" processed="999" dbindex="106032">


 

 

 

 

 





Torre Bar s una estaci de les lnies R3, R4 i R7 de Rodalies Renfe i de la lnia Ca-4b de Mitjana Distncia de Renfe Operadora, i  s una estaci de la L11 del Metro de Barcelona. Conjuntament formen un petit intercanviador rodalies-metro situat al districte de Nou Barris de Barcelona.

L'estaci de rodalies existeix des dels anys 70, i est en un tram, al aire lliure, del tronc com de les lnies ferroviaries Barcelona-Manresa-Lleida i Barcelona-La Tor de Querol.

Posteriorment l'any 2003 es va inaugurar l'estaci de Torre Bar | Vallbona amb l'obertura de la lnia de la L11, aquesta es troba a l'aire lliure.

Serveis ferroviaris.


1 Regionals cadenciats amb parada a algunes de les estacions de la R3.

 Accessos .

 Avinguda de l'Escolapi Cncer (L11);
 Carrer Sant Feliu de Codines (L11);
 Avinguda de Vallbona (Renfe);

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 11 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Lnia Ca4;





 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269963" title="Estaci de Casa de l'Aigua" nonfiltered="1002" processed="1000" dbindex="106033">

 





Casa de l'Aigua s una estaci soterrada de la L11 del Metro de Barcelona situada a la vora del carrer Aiguablava al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 2003 amb l'obertura de la lnia.

Com a peculiaritat, com la L11 es tracta d'un metro lleuger l'estaci noms disposa d'una andana i una via, a ms est situada al final de les cotxeres de Trinitat Nova i des d'aquesta es poden veure les vies d'estacionament de trens.



 Accessos .

 Carrer Aiguablava;
;

Vegeu tamb.

Lnia 11 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269964" title="Adenophorea" nonfiltered="1003" processed="1001" dbindex="106034">

Adenophorea s una classe de nematodes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269965" title="Dorylaimida" nonfiltered="1004" processed="1002" dbindex="106035">


Dorylaimida (Mononchida) s un ordre de nematodes.

Famlies.
  Actinolaimidae ;
  Alaimidae ;
  Anatonchidae ;
  Bathyodontidae ;
  Belondiridae ;
  Campgdoridae ;
  Carcharolaimidae ;
  Cobbonchidae ;
  Diphterophoridae ;
  Dorylaimidae ;
  Iotonchusidae ;
  Leptonchidae ;
  Longidoridae ;
  Mononchidae ;
  Mononchulidae ;
  Nygolaimellidae ;
  Nygolaimidae ;
  Opailaimidae ;
  Oxydiridae ;
  Trachypleurosidae ;
  Trichodoridae ;
  Tylencholaimellidae;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269967" title="Kronosaure" nonfiltered="1005" processed="1003" dbindex="106036">

El kronosaure (Kronosaurus) fou un dels rptils marins coneguts amb el nom de pliosaures, en fou un dels ms grans.
Visqu al periode Cretaci, fa uns 120 milions d'anys. Presentava un crani robust que mesurava fins a 2'7 metres de longitud.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269971" title="Thalassiodracon" nonfiltered="1006" processed="1004" dbindex="106037">

Thalassiodracon fou un petit plesiosaure que visqu del Trisic superior al Jurssic inferior a Europa.
L'animal s conegut per un nombre de esquelets complets (holotip: BMNH 2018) trobats per Thomas Hawins a Somerset, Anglaterra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269977" title="Govern d'Euzkadi" nonfiltered="1007" processed="1005" dbindex="106038">
Govern d'Euzkadi fou el nom que va adoptar el govern autnom basc format el 7 d'octubre de 1936 en plena guerra civil espanyola. S'acord desprs de la reuni del 4 de setembre del 1936 de Francisco Largo Caballero amb els peneuvistes Jos Antonio Aguirre i Francisco Basterrechea Zaldvar, de la qual en sort l aprovaci de l'Estatut d'autonomia del Pas Basc de 1936 per a la part no conquerida per les tropes franquistes. 

Les necessitats de la guerra van fer del Govern d'Euzkadi un estat quasi sobir, amb segells, passaports i moneda prpis. El 25 d'octubre del 1936 Aguirre decid militaritar les milcies i les pos sota comandament de la Junta de  Defensa de Bizkaya, entre ells uns 2.000 mendigoxales d Angel Agirretxe, les Eusko Indarra de l ANV (4), les Eusko Gudarostea del PNV (25) i ELA (1) i les Milicias Unificades de PSOE (6), UGT (5), JSU (10), CNT (7), IR (5), UR (1) i PCE (8). L exrcit republic tamb aport set batallons. El 26 d'abril del 1937 es crearia l'Exrcit Regular d Euskadi, unificant els batallons en quatre divisions i 16 brigades. Aguirre n'era el comandant en cap i Joseba Rezola (conseller de defensa), el cap poltic.  Jess de Galndez en fou nomenat representant a l'exterior.

Tanmateix, el curs de la guerra no els fou favorable. En l ofensiva del 27 d'abril del 1937 els franquistes van prendre Durango, Gernika i Lekeitio, el maig Bermeo, Amorebieta i Lemoa, i el 18 de juny Galdakao, Lezama i Ordua. El 19 de juny, desprs de la traci del comandant Alejandro Goicoechea Omar, cap del negociat de fortificacions, qui fug amb els plnols del Cintur de Ferro i deix oberta la porta a San Martn de Fica, caigu Bilbao. El Govern es va traslladar a Barcelona, on fou ben acollit per Llus Companys, malgrat les reticncies de Manuel Azaa desprs de la rendici de Santoa. Quan Barcelona va caure en mans dels franquistes l'abril de 1939, marx a Pars.

 Membres del govern d'Euzkadi .
 Lehendakari - Jos Antonio Aguirre (PNB);
 Conseller de Governaci - Telesforo de Monzn (PNB);
 Conseller de Justcia i Cultura - Jesus Maria de Leizaola (PNB);
 Conseller d'Economia i Hisenda  - Eliodoro de la Torre y Larrinaga (PNB);
 Conseller d'Agricultura - Gonzalo Nrdiz Bengoechea  (ANB);
 Conseller d'Indstria - Santiago Aznar Sarachaga (PSOE);
 Conseller de Treball - Juan de los Toyos Gonzlez  (PSOE);
 Conseller d'Assistncia Social - Juan Gracia Cols (PSOE);
 Conseller de Comer - Ramon Maria Aldasoro y Galarza (Izquierda Republicana);
 Conseller de Sanitat - Alfredo Espinosa Uribe (Unin Republicana);
 Conseller d'Obres Pbliques - Juan Astigarrabia (PCE);

 Govern d'Euzkadi a l'exili .
El 1939 els supervivents es traslladaren a Pars, per quan les tropes del Tercer Reich invadiren Frana, el govern es disgreg. Aguirre marx a Londres i collabor a l establiment de l'Eusko Etxea, fundat el 1939, i tot seguit marx a Berln a fer d'espia per als aliats.  El 1939 tamb es cre l'Eusko Naia, servei secret basc, que tenia com a cap suprem Lino Lazkano i amb Jos Miguel Sarasola (laba), Primitivo Adab (Biscaia), Joseba Salegi (Gipscoa) i Joseba Iturralde (Navarra). Tenia una xarxa secreta amb estructura militar, per no entraren en acci, sin que en cinc anys es dedicaren a recollir informaci que el PNB desvi cap a Gran Bretanya, Frana i EUA.  

El 1941 es va constituir a Buenos Aires el pacte Galeusca, amb els punts bsics de l autodeterminaci per al Pas Basc, Catalunya i Galcia i suport als aliats. El signaren per part basca Ramn Maria Aldasoro, Jos Mara Lasarte Arana i Francisco Basterrechea. El 1942 Aguirre es trasllad a Nova York i reconstitu el govern a l'exili, el 1943 es constitu el Frente Nacional Vasco de Resistencia i el 1944 ratificaren el pacte Galeusca, tot i que Aguirre advoc pel seu abandonament per considerar-lo poc realista.  

L'agost del 1946 apleg els consellers supervivents: Gonzalo Nrdiz (ANB), Telesforo de Monzn (PNB), Ramn Mara Aldasoro (IR), Leonardo Carro (PSOE), Fermn Zarza (PSOE), Enrique Dueas (PSOE), Jose Maria Lasarte (PNB), Sergio Etxebarria (PSOE) i Santiago Aznar, que van dur a terme diverses actuacions diplomtiques per tal d'allar el rgim franquista, ra per la qual n exclogueren el PCE el 1948. Manuel de Irujo residir a Nova York i ser conseller d indstria a l exili. Alhora, intentaran potenciar la resistncia interior amb la signatura del Pacte de Baiona de 1945, la creaci d'un Consell Consutiu Basc. S'intensificaren les actuacions dels maquis, i a la manifestaci de l'aberri eguna del 1947 hi participaren 13.000 persones. El mateix any, grcies a un pacte entre UGT, ELA-STV i CNT, es convoc una vaga general on hi participaren 60.000 treballadors. dels quals 14.000 foren acomiadats i 7.000 detinguts. Malgrat tot  fou un fracs, puix que els Aliats no hi intervingueren i la repressi fou molt forta. Aquest fet va desacreditar el govern d'Aguirre a l'exili i va provocar la gaireb total inactivitat del PNB a l'interior (dirigit per Juan Ajuriaguerra) fins a la mort de Franco.

El 19 de maig del 1948 Aguirre va refer el govern basc a Pars amb Leizaola, Telesforo de Monzn i Lasarte (PNB), Duaas i Zarza (PSOE), Campomanes (UR) i Aldasoro (IR), per el 3 de juliol de 1951 en foren expulsats pel govern francs, qui el 1954 tamb clausur Radio Euzkadi. Encara va promoure la celebraci del 22 d'agost a l'u de setembre del 1956 del Congrs Mundial Basc, amb bascos exiliats i joves nacionalistes de l'interior, que acab amb una declaraci de suport al Govern d'Euzkadi. Tanmateix, la creaci d'ETA el 1959 i la mort d'Aguirre el 1960 van fer llanguir el govern d'Euzkadi, i el nou lehendakari a l'exili Jess Mara de Leizaola, el va mantenir gaireb inoperant fins que traspass els poders al Govern Basc el 1978.

 Fonts .
 Francisco Letamendia Historia de Euskadi: el nacionalismo vasco y ETA Barcelona, 1974;
 Xos Estvez Historia Moderna de Euskal Herria, tomos I, II y III, 1996. Txalaparta;
 Iaki Egaa  Diccionario histrico-poltico de Euskalerra, 1996, Txalaparta Tafalla;

 Enllaos externs .
 Guerra civil a Euskadi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269981" title="Torre de la Carrova" nonfiltered="1008" processed="1006" dbindex="106039">

La Torre de la Carrova s una antiga torre de vigilncia del trnsit pel riu Ebre, de planta rectangular, datada del segle XII i que es troba a 4 km aiges amunt d'Amposta, al costat de les restes de l'assentament d'una antiga villa romana.

L'edificaci es troba sobre un sortint rocs i a uns 550 metres de la riba dreta actual del riu, per servir de resistncia i vigilncia de l'entrada del riu. A l'altra banda del seu curs s'hi localitza una altra torre, coneguda com a Torre de Font de Quinto o torre de Campred sobre el vessant fluvial de la serra de les Veles al terme municipal de Tortosa. La tradici oral diu que antigament totes dues es trobaven unides per unes cadenes que impedien el pas de barques pel riu. 

La Torre agafa el nom de la font d'origen rab que brolla al seu peu, la Alcharrova i que el 1149 Ramon Berenguer IV don als hospitalers.

Hi ha un document del 1313 referit a la venda per part de la famlia dels Fenollar a Arnaldo de Pont. Des del segle XV fins a la desamortitzaci del segle XIX va pertnyer al Reial Convent de Santa Maria de Benifass (veure La Pobla de Benifass). Finalment, el 1837 s adquirida pel Marqus de Santamaria.

L'Ajuntament d'Amposta la compr l'abril del 1993, procedint a la seva restauraci, segons el projecte de J.L. Milln Bel, davant el perill d'enrunament a causa del badall produt per un llamp.

Sobre una base de 15 per 11'5 metres i amb una alada de 18'5 metres s'hi troben tres nivells i una terrassa superposada, amb barbacanes. L'exterior s de pedra calcria i les cantonades de pedra dola i tova. Destaquen unes finestres geminades, dividides per unes columnetes amb capitell. Antigament no tenia accs a nivell de terra, s'hi entrava per la finestra del primer pis; posteriorment s'hi va practicar una porta.

Modernament, s'ha constitut al voltant un venat d'Amposta que rep el mateix nom de la Carrova.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269982" title="Ofensiva del Vstula-Oder" nonfiltered="1009" processed="1007" dbindex="106040">


La Ofensiva del Vstula-Oder va tenir lloc entre el 12 de gener i el 2 de febrer de 1945, i port a l'Exrcit Roig des del riu Vstula a Polnia fins al Oder, ja a noms 70 quilmetres de la capital, Berln.

 Rerafons .
Desprs de l'xit a l'Operaci Bagration, el 1r Exrcit Bielors aconsegu assegurar dos caps de pont a la riba oest del riu Vstula entre el 27 de juliol i el 4 d'agost de 1944. A partir d'aquell moment, els sovitics van restar inactius, permetent que les SS esclafs la Sublevaci de Varsvia que havia comenat l'1 d'agost, tot i que el front no estava gaire lluny dels insurgents. El 1r Front Ucrans captur un cap de pont addicional a Sandomierz durant l'Ofensiva de Lvov-Sandomierz

Abans de l'ofensiva, els sovitics havien preparat una gran quantitat de material i d'homes, concentrats en 3 caps de pont. Els sovitics superaven enormement als alemanys en infanteria, artilleria i blindats. Tot aix era conegut per la intelligncia alemanya i el General Reinhard Gehlen, cap de la intelligncia, lliur la documentaci al general Heinz Guderian. Guderian lliur les conclusions de la Intelligncia a Hitler, el qual rebutj creure'l. Les divisions que havien participat a la ofensiva alemanya de les Ardenes no podrien ser enviades prou rpidament del Front Occidental al Front Oriental. Guderian propos evacuar les divisions del Grup d'Exrcits Nord, que es trobava allat a la Bossa de Curlndia cap al Reich a travs del mar Bltic, per tenir forces suficients per a la defensa, per Hitler ho prohib. Ams, Hitler orden que les tropes es desplacessin cap a Hongria, per recolzar l'Operaci Frhlingserwachen

 Forces .
 Sovitiques .
 El 1r Front Bielors (IFB), comandat per Gueorgui Jkov ;
 El 1r Front Ucrans (IFC), comandat per Ivan Kniev;

Jkov i Kniev disposaven de 163 divisions per l'operaci amb:
 2.203.000 soldats;
 4.529 tancs;
 2.513 canons d'assalt;
 13.763 peces d'artilleria de camp (de 76mm o ms);
 14.812 morters;
 4.936 canons antitanc;
 2.198 coets Katyusha;
 5.000 avions;

 Alemanyes .
El principal opositor dels sovitics en aquell sector era el Grup d'Exrcits A, que defenia un front que s'estenia per l'est de Varsvia a travs del curs del Vstula fins a la seva confluncia amb el San. En aquest punt hi havia un gran sortent sovitic sobre el Vstula a la zona de Baranow abans que el front continus fins a Jalso. Hi havia 3 exrcits al grup: el IX Exrcit, desplegat als voltants de Varsvia, el IV Exrcit Pnzer, davant del salient, i el XVI Exrcit al sud de Ziemke. El grup tenia en total uns 400.000 soldats, 4.100 peces d'artilleria i 1.150 tancs. El Grup d'Exrcits A estava comandat pel Coronel General Josef Harpe, que va ser reemplaat pel Coronel General Ferdinand Schrner el 22 de gener.

Al nord de Varsvia el Vstula tomba cap al nord per fluir cap a l'est abans de tornar a tombar cap al nord-est fins al Bltic. 

Al norte de la Varsovia las vueltas de Vistula de una hacia el norte direccin para fluir hacia el este antes de fluir noreste al Bltico. El Vstula gira a on se li uneix l'afluent Bug i, en aquest punt el Vstula segueix al Bug durant una curta distncia abans de girar cap al nord per seguir el Narew. Llavors el front segu al nord del Narew. Aquesta secci estava defensada pel 2n Exrcit, sota la comandncia del Grup d'Exrcits Centre.

El 25 de gener de 1945, Hitler redenomin els 3 grups d'exrcits: el Grup d'Exrcits Nord pass a ser el Grup d'Exrcits Curlndia; el Grup d'Exrcits Centre pass a ser el Grup d'Exrcits Nord; i el Grup d'Exrcits Sud pass a ser el Grup d'Exrcits Centre.

La intelligncia alemanya havia estimat que l'Exrcit Roig tindria una superioritat numrica de 3:1, per en realitat la superioritat era de 5:1. Els alemanys havien disposat dues lnies de defensa molt properes una de l'altre, i estaven properes al front.

 Detalls de l'operaci .
La ofensiva va ser llanada el 12 de gener de 1945 pel 1r Front Ucrans d'Ivan Kniev des del cap de pont sovitic de Sandomierz al Vstula. El 1r Front Bielors de Gueorgui Jkov| inici el seu atac el 14 des de 2 caps de pont ms petits, a Pulawy i Magnuszwew, al nord de les forces de Koniev. Els atacs d'artilleria que van precedir van ser molt efectius, doncs els alemanys havien situat les dues lnies principals de defensa a l'abast de l'artilleria sovitica.

Una de les estratgies de defensa que orden Hitler eren les "ciutats fortificades", algunes de les quals, com Breslau van aguantar durant mesos. No obstant aix, van ser majorment inefectives en aturar l'avan sovitic.

El 27 de gener, les tropes de Kniev (la 322a Divisi de Fusellers del 60 Exrcit alliber el Camp d'extermini d'Auschwitz, on trobaren moltes proves de l'Holocaust, com tones de cabell hum, milers de parells de sabates, gent morta o morint-se, etc.

Les tropes de Koniev van aconseguir conquerir la regi de Silsia envoltant-la, amb la seva abundant indstria gaireb intacte. Aix represent una gran prdua per la indstria d'armament alemanya, i tornava la lluita encara ms desesperada. Albert Speer, ministre alemany d'armaments, li ho escrigu a Hitler, per aquest no va fer cap pas per aturar la guerra.

Pel 31 de gener, l'Exrcit Roig havia assegurat caps de pont sobre un Oder congelat, a 500 km a l'oest del seu punt de partida. Van decidir aturar-se davant les dificultats logstiques, la manca de suport aeri i el temor a veure's encerclats pels atacs des del flanc provinents de Prssia oriental, Pomernia i Silsia. En aquells moments, Berln es trobava a noms 70km i estava poc defensada. Desprs de la guerra es gener un intens debat entre Vasili Txuikov i Jkov es decid aturar l'ofensiva: Txuikov argumentava que Berln s'hauria d'haver conquerit llavors, mentre que Jkov defensava que la decisi correcta havia estat la d'aturar-se. La controvrsia estava alimentada ams pel fet de qu les batalles dels turons de Seelow (16-19 d'abril) i de Berln van ser molt costoses pels sovitics.

 Neteja tnica i la fugida dels alemanys .

D'acord a Anthony Beevor, els soldats de l'Exrcit Roig van cometre gran nombre d'atrocitats, com violacions i assassitants. Beevor menciona com a motius la venjana dels soldats davant de les atrocitats que prviament havien coms els alemanys durant la invasi de la Uni Sovitica. Com a resultat, un gran nombre d'alemanys van fugir cap a l'oest, intentant arribar fins a les lnies americanes i britniques.

 Vegeu tamb .

 Evacuaci de Prssia Oriental;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269984" title="Messier 40" nonfiltered="1010" processed="1008" dbindex="106041">


Messier 40 (tamb coneguda com Winnecke 4, M40 o WNC 4)  s una estrella doble de la constellaci de l'ssa Major. Va ser descoberta per Charles Messier  al 1764 mentre cercava una nebulosa descrita per Johannes Hevelius.  August Winnecke la va classificar independentment al  1863 en el seu catleg d'estrelles dobles com  Winnecke 4.

Al 1991 la distncia entre les dues components era  51",7  mostrant un augment respecte de les meures preses per Messier. Actualment es pensa que es podria  tractar d'una estrella binria visual, i no pas un sistema fsicament connex. 
El tipus espectral de l'estrella principal s G0. Assumint que sigui una estrella de la seqncia principal, podria tenir una lluminositat semblant al nostre Sol, el que permetria fer una estimaci de la seva distncia, que podria estar al voltant dels 300 anys llum

Enllaos externs. 
SEDS ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269998" title="August Winnecke" nonfiltered="1012" processed="1009" dbindex="106043">

Friedrich August Theodor Winnecke (5 de febrer 1835 a Gro-Heere, prop de Hannover   3 de desembre 1897 a Bonn) va ser un astrnom  alemany.

Desprs de completar els seus estudis Treball a l'observatori de Pulkovo (prop de Sant Petersburg, Rssia) de 1858 a 1865. Posteriorment visqu una llarga temporada a Karlsruhe. Tamb exerc com a  professor d'astronomia a l'observatori d'Estrasburg] de 1872 a 1881.

Encara que al comenament els recursos van ser molt limitats, l'observatori va guanyar prestigi sota la seva direcci, construint un nou observatori amb unes de les millors installacions per a la recerca astronmica de l'poca.

Va descobrir o codescobrir un gran nombre de cometes, incloent-hi el cometa peridic 7P/Pons-Winnecke i el cometa abans anomenat "Pons-Coggia-Winnecke-Forbes", reanomenat posteriorment 27P/Crommelin, ja que va ser Andrew Crommelin, qui va calcular la seva rbita. Compil tamb una lista d'estrelles binries i descobr nombroses nebuloses. Winnecke tingu una important participaci en l'expedici alemanya per a l'observaci del trnsit de Venus de 1874. 

Per qestions de salut Winnecke deix la seva feina al 1886 i mor el 3 d'agost de 1897 a Bonn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270003" title="Mont Saint-Michel" nonfiltered="1013" processed="1010" dbindex="106044">


El Mont Saint-Michel s una illa rocosa situada a Normandia, Frana. Est localitzada a aproximadament un quilmetre de la costa Nord del pas, a la boca del riu Couesnon a prop Avranches.

Declarat monument histric el 1862, el Mont Saint-Michel est a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO. A la declaraci de la UNESCO tamb hi estan inclosos la badia i l'antic mol de Moidrey, a uns quatre quilmetres terra endins.

Geografia.
El Mont Saint-Michel est situat a 4838'10" de latitud Nord i a 130'40" de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oce Atlntic. L'illot t quasi b 960 metres de circumferncia i t una superfcie d'aproximadament 280 hectrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alada.

Les marees.

Las marees espectaculars de la badia van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles nicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via martima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment grcies a la carretera que porta als peus de la roca.

Histria.

Els drudes.
Algunes tribus cltiques van ocupar el bosc de Scissy als voltants del Mont Sant-Michel i s'apropaven a ell per entregar-se als seus cultes drudics. Segons l'abat Gil Deric, historiador bret del segle XVIII, el penyal va ser dedicat sota el nom de "Mi vel Tumba Beneni", "Monte o Tumba de Belenus", el du gal del Sol.

Els romans.
Els romans el van anomenar Port Hrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcci de vies romanes que solquen l' Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava al Oest de Mons Belonus; no obstant aix, va haver de ser desplaada cap a l'Est amb l'invasi del mar, que va acabar per fer-la desaparixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.

Segle XIII.
El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucci del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.

En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucci dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament per que no torni a passar.

Guerra dels Cent Anys.
Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gtic flamguer prolifera a les construccions d'aquesta poca. Hi ha una crisi econmica i la badia entra en runa.

Les presons de la badia.
El 1791, els ltims benedictins deixen la badia a consequncia de la revoluci francesa. S'hi fa una pres on sn engarjolats. Des del 1793, ms de 300 sacerdots que neguen la nova constituci civil del clero.

Eugne Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835.

Desprs de la detenci dels socialistes al mont, denuncien la badia-pres.

La pres va ser tancada el  1863 en resposta a un decret imperial.



Llista d'abats.



991-1009 : Maynard II ;
1009-1017 : Hildebert I;
1017-1023 : Hildebert II;
1025-1051 : Almod;
1051-1055 : Thodoric;
1055-1048 : Suppo;
1048-1058/60 : Radulphe o Raoul de Beaumont;
1060/65-1084 : Ranulphe o Renaut de Bayeux;
1085-1102 : Roger I;
1106-1122 : Roger II;
1125-1131 : Richard de Mre;
1131-1149 : Bernard du Bec;
1149-1150 : Geoffroy;
1151-1153 : Richard de la Mouche, Robert Hardy;
1154-1186 : Robert de Torigni;
1186-1191 : Martin de Furmendi;
1191-1212 : Jourdain;
1212-1218 : Radulphe o Raoul des les;
1218-1223 : Thomas des Chambres;
1225-1236 : Raoul de Villedieu;
1236-1264 : Richard Turstin;
1264-1271 : Nicolas Alexandre;
1271-1279 : Nicolas Famigot;
1279-1298 : Jean Le Fa;
1299-1314 : Guillaume du Chteau;
1314-1334 : Jean de la Porte;
1334-1362 : Nicolas le Vitrier;
1363-1386 : Geoffroy de Servon;
1386-1410 : Pierre le Roy;
1410-1444 : Robert Jolivet;
1444-1483 : Guillaume d'Estouteville;
1483-1499 : Andr Laure;
1499-1510 : Guillaume de Lamps;
1510-1513 : Gurin Laure;
1515-1523 : Jean de Lamps;
1524-1543 : Jean le Veneur;
1543-1558 : Jacques d'Annebault;
1558-1570 : Franois Le Roux d'Anort;
1570-1587 : Arthur de Coss-Brissac;
1588-1615 : Franois de Joyeuse;
1615-1641 : Henri de Lorraine, duca di Guise;
1641-1643 : Ruz d'Effiat;
1644-1670 : Jacques de Souvr;
1670-1703 : tienne Texier d'Hautefeuille;
1703-1718 : Karq de Bebambourg;
1721-1799 : Charles Maurice de Broglie;
1766-1769 : tienne-Charles de Lomnie de Brienne;
1788 : Louis-Joseph de Montmorency-Laval;

Desenvolupament del Mont Saint-Michel.


Galeria d'imatges.


Vegeu tamb.
La Mre Poulard;

Enllaos externs.
Guia de viatges de Wikitravel ;
Web sobre el Mont Saint-Michel;
Web de la badia: histria, cronologia...;
Imatge de satlit dels Google Maps;
Mont Saint Michel ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270011" title="Eleccions al Parlament Basc de 2005" nonfiltered="1014" processed="1011" dbindex="106045">
Les Eleccions al Parlament Basc de 2005 se celebraren el 17 d'abril. Amb un cens de 1.799.500 electors, els votants foren 1.223.634 (68 %) i 575.866 les abstencions (32 %). El PNB es present en coalici amb Eusko Alkartasuna i fou la fora ms votada, i govern en solitari merc un pacte amb Ezker Batua-Berdeak tornant a ser investit lehendakari Juan Jos Ibarretxe (grcies tamb a dos vots particulars del PCTB. 

El PP va ser desplaat com a segona fora basca pel PSE-EE. La campanya poltica fou protagonitzada per la prohibici de Batasuna, qui a ltima hora va donar suport a la candidatura del desconegut fins aleshores Partit Comunista de les Terres Basques, que va ocupar el seu espai poltic.
Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 9.001 (0,5 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 laba .
 Biscaia .
 Gipscoa .

Enllaos externs.
 Web dels resultats electorals al Pas Basc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270014" title="Mantodeu" nonfiltered="1015" processed="1012" dbindex="106046">

Els mantodeus (Mantodea, de Mantis i del grec eids, "que t aspecte de") sn un ordre d'insectes nepters; algunes espcies es coneixen amb el nom vulgar de pregadus, plegamans o mantis. Es coneixen unes 2.450 espcies repartides per tot el mn, per amb especial diversitat a les zones tropicals. La seva caracterstica ms distintiva s l'estructura de les seves potes anteriors, notablement modificades per a la captura de preses. Viuen entre la vegetaci, en la qual es camuflen perfectament.

Estan estretament relacionats amb els ispters (trmits) i els blatodeus (panderoles), i aquests tres grups sn de vegades reunits en el superordre Dictyoptera, que en ocasions s considerat com un ordre.

 Biologia i ecologia .

Els mantodeus viuen en regions tropicals, subtropicals i temperades de tot el mn. Habiten en una gran varietat d'hbitats terrestres, des de la sorra del desert fins al dosel del bosc tropical. Totes les espcies sn carnvores i la seva dieta consisteix en altres artrpodes, encara que espcies de gran mida poden afegir petits vertebrats a la seva dieta, com ara llangardaixos, colibrs i rosegadors. Els mantodeus sn tamb reconeguts per les seves habilitats crptiques, confonent-se perfectament amb el seu entorn immediat, ja sigui pel color o la forma del seu cos.

 Espcies comunes .
Algunes espcies corrents als Pasos Catalans sn:
Mantis religiosa;
Empusa pennata;
Iris oratoria;



 Referncies .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270017" title="Gonzalo Nrdiz Bengoechea" nonfiltered="1016" processed="1013" dbindex="106047">
Gonzalo Nrdiz Bengoechea (Bermeo, 25 de novembre de 1905 - Bilbao, 2003) fou un poltic basc. Membre d'una famlia de comerciants, el 1930 fou un dels fundadors d'Acci Nacionalista Basca (ANB).

Durant la Segona Repblica Espanyola va ser regidor de Bermeo pel bloc antimonrquic i membre de la Comissi pro plebiscit per l'estatut d'autonomia. Durant la guerra civil espanyola va ser membre del Comit Nacional d'ANB, Comissari d'armament i provement de tropes, i Conseller d'Agricultura del Govern d'Euskadi. En el seu crrec va procurar aconseguir un nivell de provement ms gran per a Euskadi, millorar i defensar el mitj natural, tot prohibint la cacera i la tala d'arbres sense perms, i va elaborar i va presentar una autntica reforma agrcola. 

EL 1938 marx a l'exili i va mantenir el seu crrec fins a 1979. L'1 de febrer de 1951 va ser designat President de la Junta Directiva del Consell Basc per a la fundaci Europea i en 1956 va ser el responsable, amb Manuel de Irujo, de preparar la ponncia poltica per al Congrs Mundial Basc que es va celebrar a Pars. Quan va tornar de l'exili el 1978 va renunciar a la militncia a ANB quan aquesta es va integrar en la coalici Herri Batasuna.  

Referncies.
Ressenya biogrfica, al Butllet del Govern Basc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270019" title="Pietro Chesi" nonfiltered="1017" processed="1014" dbindex="106048">

Pietro Chesi (Gambassi Terme, 24 de novembre de 1902   Florncia, 15 d'agost de 1944) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1925 i 1934.

Anomenat Pelo, el seu xit esportiu ms destacat fou la sorprenent victria a la Mil-Sanremo de 1927. 

Capurat pels partisans per haver-se adherit a la Repblica Social Italiana fou provessat per un tribina popular, el qual l'absolgu grcies a la intervenci d'un seguidor. Un cop alliberat fou capturat de nou per un grup antifeixista i afussellat molt aprop de l'Esglsia de la Santa Croce. 

Palmares.
1926;
 2n a la Copa Cavacciocchi;
1927;
 1r de la Mil-Sanremo;
1928;
 10 al Giro d'Itlia;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Pietro Chesi ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270022" title="Eliodoro de la Torre y Larrinaga" nonfiltered="1018" processed="1015" dbindex="106049">
Eliodoro de la Torre y Larrinaga (Barakaldo, 1884- 1946) fou un poltic basc. Va treballar com a comptable, gerent i apoderat del London County Wesminster Bank i de la Societat Minera de Villaodrid. Tamb fou impulsor del cooperativisme, militant del Partit Nacionalista Basc i un dels fundadors del sindicat ELA-STV. 

Durant la Segona Repblica Espanyola va ser regidor de l'ajuntament de Deusto i diputat a Corts per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1936. En esclatar la guerra civil espanyola fou encarregat de les finances de la Junta de Defensa de Bizkaia i Conseller d'Hisenda del Govern d'Euzkadi. Va controlar la gesti de la hisenda basca, el control de la borsa, la contractaci i l'exportaci, a ms de facilitar els auxilis a les indstries, atresoraments i lliurament d'or. 

Desprs de l'afusellament d'Alfredo Espinosa en 1937 i el trasllat del govern a Catalunya, va assumir tamb la Conselleria de Sanitat. Va crear els hospitals Gernika, Euzkadi, Otxandiano, tots ells a Catalunya, i l'hospital per a mutilats, la maternitat i el dispensari de La Roseraie a Birritz, aix com el sanatori antituberculosos de Kambo. Tamb fou el creador del Batall Gernika.

 Enllaos externs .
 Ressenya biogrfica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270023" title="Psa" nonfiltered="1019" processed="1016" dbindex="106050">
Psa (Psaon, ) fou un escriptor grec nadiu de Platees.

Va continuar la historia de Diulle en 30 llibres segons Diodor de Siclia  (Diod. xxi. 5, p. 490).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270026" title="Pselle" nonfiltered="1020" processed="1017" dbindex="106051">


Onomstica:

Miquel Pselle el Vell, filsof grec nadiu d'Andros, del segle IX. ;

Miquel Pselle el Jove o Miquel Constant Pselle, escriptor bizant del segle XI;

Joan Pselle, escriptor bizant d'poca desconeguda.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270027" title="Miquel Pselle el Vell" nonfiltered="1021" processed="1018" dbindex="106052">
Miquel Pselle el Vell (Psellus, )  fou un filsof grec nadiu d'Andros, del segle IX. Va florir entre el 860 i el 870.

Va estudiar literatura i filosofia i va combatre l'obscurantisme cristi. Va ensenyar filosofia i un dels seus deixebles, de nom Constant, el va atacar per les seves idees a diversos versos elegacs. Llavors Pselle es va posar sota protecci de Foci i va incrementar el seu coneixement de teologia, replicant a Constant amb un llarg poema imbic.

No consta cap ms obra seva que aquest poema per se sospita que en va escriure d'altres atributs a Miquel Pselle el Jove, especialment el "Dileg sobre els actes dels dimonis",  "Dimonis" i "Sobre les pedres".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270032" title="Castell de Castellfollit" nonfiltered="1022" processed="1019" dbindex="106053">
El castell de Castellfollit va ser un castell que estava situat al municipi de Castellfollit de la Roca. Havia estat de la propietat dels vescomtes de Bas, i durant aquella poca, va esdevenir el centre de la baronia de Castelllfollit de la Roca. L'any 1462, va caure en mans dels remences de Francesc de Verntallat durant la Guerra Civil Catalana . 

El 1657, durant la Guerra dels Segadors, hi va tenir lloc una batalla en la qual els francesos van ser derrotats per les tropes castellanes comandades per Francisco de Orozco, el marqus de Mortara. 

L'any 1691, els francesos van enderrocar el castell. El 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, hi va tenir lloc un combat a les runes del castell, en el qual les forces carlines de Savalls van derrotar les republicanes de Nouvilas. Actualment, al costat de les runes del castell hi ha un edifici modern i les runes de l'Esglsia de Sant Salvador (abans Sant Juli).

 Vegeu tamb .

castell;
Castellfollit de la Roca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270034" title="Cestrum" nonfiltered="1023" processed="1020" dbindex="106054">

Cestrum s un gnere que comprn 175 espcies de fanergames en la famlia de les solancies (Solanaceae). s natiu de regions clides a tropicals d'Amrica, des del sud-est dels Estats Units (Florida, Texas; C. diurnum) al sud i centre de Xile (C. parqui).

Sn arbusts de fins a 1-4 metres d'alada, majoritriament perennes, unes poques caduciflies. Totes les parts d'aquestes plantes sn txiques, causant una severa gastroenteritis si s'ingereixen.

Espcies selectes.
Cestrum ambatense Francey;
Cestrum aurantiacum Lindl.
Cestrum auriculatum L'Hr.
Cestrum bracteatum Link & Otto;
Cestrum chimborazinum Francey;
Cestrum corymbosum Schltdl.
Cestrum daphnoides Griseb.
Cestrum diurnum L. ;
Cestrum ecuadorense Francey;
Cestrum elegans (Brongn. ex Neumann) Schltdl.
Cestrum endlicheri Miers.
Cestrum fasciculatum (Schltdl.) Miers;
Cestrum humboldtii Francey;
Cestrum laevigatum Schltdl.
Cestrum lanuginosum Ruiz & Pavn;
Cestrum latifolium Lam.
Cestrum laurifolium L'Hr.
Cestrum meridanum Pittier;
Cestrum mutisii Roem. & Schult.
Cestrum nocturnum L. ;
Cestrum parqui L'Hr. ;
Cestrum peruvianum Roemer & Schultes;
Cestrum petiolare Humboldt, Bonpland & Kunth;
Cestrum psittacinum Stapf;
Cestrum quitense Francey;
Cestrum roseum Humboldt, Bonpland & Kunth;
Cestrum salicifolium Jacq.
Cestrum santanderianum Francey;
Cestrum strigilatum Ruiz & Pav.
Cestrum stuebelii Hieron.
Cestrum tomentosum L.f.
Cestrum validum Francey;
Cestrum viridifolium Francey;



Sinnims de Cestrum: Fregirardia, Habrothamnus, Meyenia, Parqui,  Wadea.

Cultiu i usos.
Nombroses espcies creixen com a ornamentals per les seves flors.

Algunes sn invasores, notablement C. parqui a Austrlia, on causa serioses prdues al ramat, que consumeix les seves fulles desconeixedores de la seva extrema toxicitat.

Referncies.
Germplasm Resources Information Network: Cestrum;
rboles y arbustos de los Andes de Ecuador: Cestrum;
Flora de Chile: Cestrum (pdf);
USDA Plants Profile: Cestrum;
'Mansfeld's Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops' (P. Hanelt & IPK (eds.) 2001, Springer).;
Huxley, A., ed. (1990). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan. ;
Cestrum parqui;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270036" title="John Deere" nonfiltered="1024" processed="1021" dbindex="106055">
John Deere va nixer a Rutland, Vermont, sent fill de William Deere. Desprs de la mort del seu pare, Deere es va criar amb la seva mare a Middlebury, Vermont, on reb l'educaci bsica.

Va treballar durant quatre anys com aprenent de ferrer, entren al negoci el 1825. El 1827 es va casar amb Demarius Lamb, i el 1836 la parella ja tenia quatre fills, amb un cinqu en cam. El negoci no funcionava massa b i Deere tenia problemes amb els seus provedors. Per evitar la bancarrota, Deere va vendre la tenda al seu sogre, i va marxar a Illinois. Va deixar la seva familia i dona, els quals es reunificaren amb ell posteriorment.

Deere s'establ a Grand Detour, Illinois. Al no haver-hi cap altre ferrer a la zona, Deere no va tenir dificultat per trobar feina. Al notar que les arades no funcionaven massa b a la terra de la pradera d'Illinois, Deere va arribar a la conclusi de qu una arada de ferro polit i correctament format (una arada d'acer d'una nica pea) podria desenvolupar-se millor a les terres de la pradera.



El 1837 desenvolup i constru la seva primera arada d'acer. El dur ferro polit tenia una part d'acer que el feia ideal pel sl del Mig Oest, treballant millor que altres arades. El 1843 Deere es va associar amb Leonard Andrus per produr ms arades per mantenir el ritme de construcci de la demanda. El 1848, Deere va dissoldre l'empresa amb Andrus i es trasllad a Moline, Illinois degut a la seva localitzaci junt al riu Mississippi, i ser un nus de comunicacions. Pel 1855, havia vengut ms de 10.000 arades de la fbrica de Deere. Des del principi Deere insist en la fabricaci d'equips d'alta qualitat. El 1868, Deere cre la corporaci Deere & Company a partir del seu negoci.

Ms endavant, Deere centr la seva atenci en assumptes civils i poltics. Fou alcalde de Moline dos anys. Serv com a president del Banc Nacional de Moline, director de la Biblioteca Pblica de la mateixa ciutat i membre actiu de la primera esglsia congregacional.

Deere va morir a casa seva el 17 de maig de 1886. La companyia que va fundar va continuar funcionant, convertint-se en una de les majors fabricants d'equips agrcoles i de construcci del mn.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Deere & Company ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270037" title="Santiago Aznar Sarachaga" nonfiltered="1025" processed="1022" dbindex="106056">
Santiago Aznar Sarachaga (Abando, Bilbao, 1903- Caracas, 1979) fou un poltic socialista basc. En 1920 era un membre actiu de les Joventuts Socialistes d'Espanya i en 1930 va ser escollit secretari del Sindicat Txtil de la UGT. Va ser tamb Secretari de l'Agrupaci Socialista de Bilbao i de la Federaci Juvenil Socialista Basconavarresa del PSOE. 

El 1931 fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Bilbao i Secretari General de la UGT de Biscaia. Va participar molt activament en el moviment municipalista de 1934, aix com en la revoluci d'octubre d'aquest any, a causa d'aix va ser condemnat i empresonat. El 1936 fou nomenat Conseller del Departament d'Indstria del Govern d'Euzkadi, crrec des d'on va aconseguir mantenir l'operativitat de la indstria i la de la flota mercant basca. Tamb fou el que propos la ikurria com a bandera del govern autnom. Nomenat membre de la Junta de Defensa de Bilbao, amb Jess Mara de Leizaola i Juan Astigarrabia s'encarreg de mantenir l'ordre durant la retirada de l'Eusko Gudarostea de Bilbao. 

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Frana i, posteriorment va viure a Londres, Mxic, Nova York i Veneuela, on continu formant part del Govern Basc a l'exili. El 1940 propos la creaci d'un Partit Socialista Obrer Basc separat del PSOE, per Indalecio Prieto s'hi va oposar. El 2006 li fou dedicat un carrer a Bilbao.

 Referncies .
 Ressenya biogrfica;
 Dedicaci del carrer a Bilbao;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270039" title="Miquel Pselle el Jove" nonfiltered="1026" processed="1023" dbindex="106057">
Miquel Pselle el Jove o Miquel Constant Pselle (Psellus, )  fou un escriptor bizant del segle XI.

Va nixer a Constantinoble el 1020, de famlia de rang consular i patrcia; als 5 anys va quedar sota un tutor que va detectar la seva laboriositat i talent; va estudiar a Atenes i fou un dels ms intelligents del seu temps. Va ensenyar filosofia, retrica i dialctica a Constantinoble. L'emperador el va honorar amb el ttol de "prnceps dels filsofs" (. 

Va florir entre el regnat de Constant IX Monmac (1042-1054), l'emperadriu Teodora (1054-1056) i Miquel VI Estratitic. Aquest darrer li va encomanar una missi davant Isaac I Comn, proclamat emperador pels soldats (1057). Va romandre en el favor de Comn i del seu successor, Constant X Ducas (1060) i l'emperadriu Eudcia i els seus tres fills. Quan Rom IV Digenes fou proclamat emperador pel seu enlla amb Eudcia (1068) Pselle fou un dels seus consellers; al cap de tres anys (1071) el senat va deposar a Rom Digenes i va proclamar Miquel VII Ducas (fill de Constant Ducas) que era deixeble de Pselle, i que es va dedicar ms a l'estudi que als deures imperials; Pselle fou substitut en el favor imperial per Joan Itali (Joannes Italus), home de menys talent per molt eloqent i ben relacionat amb els nobles.

A la caiguda de Miquel VII, Pselle (1078) va perdre tots els crrecs per decisi del nou emperador Nicfor III Botaniates que el va obligar a retirar-se a un monestir; el segent emperador Aleix I Comn va donar el ttol de prncep dels filsofs a Joan Itali (1081).

Pselle va morir no abans del 1105, i potser va viure fins al tomb del 1110.

Fou l'escriptor ms volumins del set temps, en prosa i en poesia i sobre gran varietat de temes. Algunes de les seves obres sn:

1. , de Operatione Daemonum Dialogus ;
2. De Lapidum Virtutibus ;
3. Synopsis Oryani Aristotelici ;
4.  Obres sobre matemtiques ;
 Pseli Opus in quatuor Mathematicas Disciplinas;
 Arithmeticam;
 Musicam;
 Geometriam et Astronomiam ;
 Geometria, ;
 , Arithmetices Compendium ;
 , Compendium Musices;
5. Synopsis Leyum, versibus iambis et politicis ;
 Carmina political de Dogmate, Carmina de Nomuocanone;
 Tractatus de septen sacris synodis oeculoenicis ;
6. , sive de onmnifaria doctrina capita et quaestiones ac responsiones CXCIII ad Michaelem Ducam Imp. Const. ;
7. ;
8. Paraphrasis in Cantica Canticorum ;
9. Capita XI. de S. Triatate et persona Chzristi ;
10. Celebres Opiniones de Anima;
11. De Vitis et Virtutibus, et Allegoriae;
12. Eneomium in Metaphraslem Domium Symeonem;
13. Judicium de Heliodori et Achillis Tatii fabulis amnators ;
14. Carmen lamnbicum in depositionert Joannes Chrysostomus;
15. Patria, seu Origines Urbis Constantinopolitanae, i. e. de Antiquitatibus Constantinopolitanis Libri IV;
16. Scholia in Zoroastrem ;
17. Annotationes in Gregorium;
18. , De Interpretatione ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270041" title="Joan Pselle" nonfiltered="1027" processed="1024" dbindex="106058">
Joan Pselle (Joannes Psellus, )  fou un escriptor bizant d'poca desconeguda.

Se li atribueixen tres poemes. Aquest autor ha estat repetidament confs amb un dels Miquel Pselle, especialment amb el prolfic Miquel Pselle el Jove. Fabricius esmenta la seva obra a la Bibl. Graec. vol. x. p. 97. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270045" title="Pantites" nonfiltered="1028" processed="1025" dbindex="106059">
Pantites va morir l'any 480 a.C.. Fou un soldat d'Esparta, concretament un dels enviats a la batalla de les Termpiles. El rei Leonides d'Esparta va enviar a Pantites a buscar reforos per a la batalla que s'apropava; per no va tornar fins que la batalla va haver acabat i tots els soldats assassinats. A causa de les costums que regien esparta Pantites va ser considerat un traidor i va quedar al marge de la societat. Com a consequncia i en arrepentiment dels seus fets es va suicidar penjant-se.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270047" title="Andrea Mantegna" nonfiltered="1029" processed="1026" dbindex="106060">

Andrea Mantegna (Isola di Carturo, c. 1431   Mntua, 13 de setembre de 1506) va ser un artista itali del Renaixement. Va ser un estudis meticuls de l'arqueologia romana i gendre de Jacopo Bellini. Com altres artistes de l'poca, Mantegna va experimentar amb la perspectiva per obtenir millors resultats, per exemple baixant l'horitz per crear la sensaci de major monumentalitat. Els seus paisatges rocallosos, metllics i amb figures amb aparena ptria palesen una concepci clarament escultrica de la pintura. Va dirigir un taller que va ser el principal productor de gravats a la Itlia d'abans del 1500.

Biografia.
Joventut i educaci.
Mantegna va nixer a Isola di Carturo, prop de Pdua a la Repblica de Vencia, sent el segon fill d'un fuster, Biagio. Als onze anys va entrar com aprenent de Francesco Squarcione, pintor de Pdua. Squarcione, que inicialment va ser sastre, sembla que tenia una gran afecci per l'art antic. Com el seu fams compatriota Petrarca, Squarcione era quelcom semblant a un fantic de l'antiga Roma: va viatjar per tot Itlia, i potser per Grcia, recollint esttues antigues, relleus, peces de cermica, etc. formant una collecci, fent dibuixos de les peces, obrint els seus magatzems perqu altres estudiosos hi pugueren accedir i produint obres sota comanda, en qu la participaci dels seus pupils era determinant. Almenys 137 pintors i estudiants de pintura van passar per la seua escola, establerta al voltant de 1440 i que esdevingu famosa en tot Itlia. Mantegna va ser el deixeble favorit de Squarcione, qui li va ensenyar llat i el va instruir en l'estudi de l'escultura romana. Squarcione tamb preferia la perspectiva forada.

A l'edat de disset anys va abandonar l'escola de Squarcione. Desprs diria que Squarcione s'havia aprofitat de la seua producci sense pagar-li. Pdua era una ciutat atractiva per als artistes, no noms del Vneto sin tamb de la Toscana: com en el cas de Paolo Uccello, Filippo Lippi i Donatello. De fet, al principi de la seua carrera, Mantegna va rebre la influncia de les obres dels artistes florentins.



La seua primera obra, actualment perduda, va ser un retaule per a l'esglsia de Santa Sofia, l'any 1448. El mateix any va ser reclamat, en companyia de Nicol Pizolo, per a treballar junt a un gran nombre de pintors en la decoraci de la Capella Ovetari, en l'absis de l'esglsia dels Eremitani. Desprs d'una srie de coincidncies, Mantegna va acabar la major part de l'obra a soles. Aquesta obra es va perdre gaireb completament arran d'un bombardeig de les tropes aliades sobre Pdua l'any 1944. La pea ms espectacular del conjunt de frescos era una pintura en perspectiva amb un punt d'observaci molt baix, Sant Jaume condut a l'execuci.  L'esbs d'aquest fresc va sobreviure i s el ms primerenc esbs conegut del pintor que puga comparar-se amb el seu corresponent fresc. Malgrat l'aparena d'autenticitat del monument rom que hi apareix, no s cap cpia d'una estructura existent. Mantegna tamb va adoptar la forma del drapejat humit, que era una invenci grega, per a les vestimentes de les seues figures, tot i que la tensi i les interaccions entre aquestes deriven de Donatello.  El dibuix demostra que per a la concepci de les obres durant el Renaixement s'empraven cossos nus. En l'esbs preliminar, la perspectiva est menys desenvolupada i el punt de visi s ms prxim al mitj. Aquesta perspectiva forada des d'un punt de vista molt baix tamb es troba en la seua obra La Santssima Trinitat amb la Mare de Du, Sant Joan i dos oferents. Ansuino, qui va collaborar amb Mantegna a la Capella Ovetari, va adquirir aquest estil a l'Escola de Pintura de Forl.

A mesura que progressava en els seus estudis, va veure's influt per Jacopo Bellini, pare dels clebres pintors Giovanni i Gentile, i d'una filla, Nicolosia; la qual va esdevenir muller de Mantegna l'any 1453. 

Entre els primers frescos de Mantegna cal destacar els dos sants sobre el porxe de l'entrada de l'esglsia de Sant Antoni de Pdua (1452), i un retaule de sant Lluc i altres sants per a l'esglsia de S. Giustina, actualment a la Pinacoteca di Brera de Mil (1453). Per Squarcione, ara crtic, va censurar agrament aquestes primeres obres de Mantegna dient que les figures eren com homes de pedra, i que hagus estat millor que de fet haguessen estat pintats de color pedra. s probable, no obstant, que anteriorment alguns pupils de Squarcione, incloent-hi Mantegna, ja hagueren realitzat una srie de frescos a la capella de sant Cristfol de l'esglsia de Sant'Agostino degli Eremitani, actualment considerada la seua obra mestra.

Esttica.


Andrea sembla haver estat influt per les restriccions del seu vell preceptor; qui en els darrers temes de la llegenda de sant Cristfol combina, entre altres de les seues qualitats, un carcter ms natural i viva. Ats que Mantegna havia estat educat en l'estudi dels marbres i la severitat de l'art antic, i havent confessat obertament l'opini que considerava l'art antic superior a la naturalesa en ser ms eclctic en la forma, durant tota la seua carrera va tenir cura de la precisi dels contorns, la dignitat de la idea i de les figures, i per tant va tendir vers la rigidesa i vers una austera integritat que li restava grcia i sensibilitat en l'espressi. Les vestidures de les seues figures estan estretament i abundantment plegades i hom diu que les estudiava mitjanant models coberts de paper doblegat i teixits engomats. Les figures esprimatxades, musculoses i ossudes, amb una acci impetuosa per mancada d'energia, els paisatges vermellosos, coberts de cdols, sn testimoni de l'alada atltica del seu art. Mai no va canviar l'estil que adopt a Pdua; el seu colorit  al principi neutral i indecs  punyent i madur. S'hi troba a travs de les seues obres ms l'equilibri en el color que la finor de to. Un dels seus grans cavalls de batalla van ser les illusions ptiques, portades a terme amb una mestria en la perspectiva que, tot i que no sempre era impecablement correcta ni absolutament superior en principi als seus contemporanis millor dotats en la matria, va ser treballada amb un art vigors, produint uns efectes que continuen sorprenent avui dia.

Tot i ser admirat i reeixit a Pdua, Mantegna aviat va abandonar la seua ciutat nativa, i mai ms no hi va tornar a viure; l'hostilitat de Squarcione n'ha estat indicada com la causa. Va passar la resta de la seua vida a Verona, Mntua i Roma; no s'ha confirmat que visitara Vencia i Florncia. A Verona, al voltant de 1459, va pintar un gran retaule, el Retaule de San Zeno per a l'esglsia de San Zeno Maggiore: una Mare de Du i ngels amb quatre sants a cada banda.

Treball a Mntua.
El marqus Ludovico II Gonzaga de Mntua havia estat pressionant Mantegna perqu entrara al seu servei; i l'any segent, 1460, Mantegna va ser nomenat artista de la cort. Al principi residia de tant en tant a Goito, per des del desembre de 1466 va traslladar-se amb la seua famla a Mntua. Pel seu treball rebia un salari de 75 lires mensuals, una suma molt elevada per a l'poca, que indica clarament l'alta estima en qu hom tenia el seu art. De fet va ser el primer pintor de certa categoria domiciliat a Mntua. 


La seua obra mestra a Mntua va ser realitzada per a la cambra del castell de la ciutat coneguda com la Camera degli Sposi (literalment, "Cambra de Noces"): una srie de composicions al fresc que inclouen diversos retrats dels Gonzaga i algunes figures de genis. 

La decoraci de la cambra va finalitzar presumiblement l'any 1474. Els deu anys segents no van ser uns anys afortunats per a Mntua, ni tampoc per al mateix Mantegna: el seu carcter es va anar agrint, el seu fill Bernardino va morir, aix com tamb el marqus Ludovico, la seua muller Barbara i el seu successor Federico (qui havia declarat Mantegna cavaliere, "cavaller" ). Noms amb l'elecci de Francesc II de Gonzaga les comandes artstiques van tornar a crixer a Mntua. Mantegna es va construir una casa prop de l'esglsia de Sant Sebasti, i la va adornar amb multitud de pintures. Aquesta casa encara existeix, tot i que les pintures s'han perdut. Durant aquest perode, va comenar a colleccionar busts romans antics (que van ser donats a Lorenzo de Mdici quan aquest lder florent va visitar Mntua, l'any 1483), va pintar alguns fragments arquitectnics i decoratius i va acabar el seu intens Sant Sebasti, actualment al Museu del Louvre.

L'any 1488 va ser reclamat pel papa Innocenci VIII per pintar frescos a la capella Belvedere, al Vatic. Aquests frescos, incloent-hi un destacat Bateig de Crist, van ser destruts pel papa Pius VI el 1780. El papa va tractar Mantegna amb menys liberalitat de l'acostumada a la cort de Mntua; per, amb tot, la relaci, que cess l'any 1500, no va resultar insatisfactria per a ambdues parts. Mantegna tamb va conixer a Roma al fams hostatge turc Jem i va estudiar atentament els monuments antics, tot i que la impressi de la ciutat en conjunt no va ser bona. Va tornar a Mntua l'any 1490, on va tornar a lliurar-se a la seua ms literria i amarga visi de l'antiguitat, i on va establir una forta relaci amb la nova marquesa, la culta i intelligent Isabella d'Este.

En la que de nou era la seua ciutat va realitzar les cinc pintures al tremp sobre Els triomfs de Csar, que probablement havia iniciat abans de la seua partida a Roma, i que va finalitzar al voltant de 1492. Aquestes composicions, d'una invenci i dibuix superbs, reflecteixen de manera magnfica els temes tractats i la mestria i destresa d'un dels millors artistes de l'poca. Considerades la millor obra de Mantegna, van ser venudes l'any 1628 junt amb el nucli dels tresors artstics de Mntua al rei Carles I d'Anglaterra.  Actualment es troben al Palau de Hampton Court, una mica deteriorades, tot i que la major part dels repintats han estat eliminats en una recent restauraci.  El seu taller va produir una srie de gravats basats en aquestes pintures, que van contribuir a estendre la seua fama per tot Europa.

ltims anys.


Malgrat la decadncia de la seua salut, Mantegna va continuar treballant. Entre les obres de la seua darrera poca cal esmentar la Mare de Du de les pedreres, el Sant Sebasti i la famosa Lamentaci sobre Crist Mort, probablement pintada per a la seua capella funerria personal. Altra obra tardana de Mantegna s l'anomenada Madonna della Vittoria, actualment al Museu del Louvre. Va ser pintada al tremp al voltant de 1495 en commemoraci de la Batalla de Fornovo, els discutibles resultats de la qual Francesc Gonzaga estava ansis de mostrar com una victria de la Lliga Italiana. L'esglsia que inicialment va acollir aquesta obra va ser construda sobre disseny del mateix Mantegna. Ac la Mare de Du est representada amb diversos sants. L'arcngel sant Miquel i sant Maurici sostenen el seu mantell, que s'extn vers un agenollat Francesc Gonzaga, enmig d'una profusi de pallissades amb fruites i d'altres rics accessoris. Tot i no situar-se entre les obres ms perfectes de la seua producci, es considera una de les ms belles i atractives de Mantegna, entre les quals sovint no abunda la planera bellesa i atractiu, com a resultat de la recerca d'altres excellencies ms aspres per ms adients al seu geni sever, en qu la tensa energia es transforma en una passi macilenta.

A partir de 1497 Isabella d'Este li va encarregar traduir a pintura els temes mitolgics escrits pel poeta de la cort, Paride Ceresara, per als seus apartaments privats del Palau Ducal de Mntua. Aquestes pintures es van dispersar durant els segents anys. Una d'elles, la llegenda del du Comus, va quedar inacabada per Mantegna i va ser finalitzada pel seu successor com a pintor de la cort de Mntua, Lorenzo Costa.

Desprs de la mort de la seua muller, i a edat avanada, Mantegna va ser pare d'un fill natural, Giovanni Andrea; i cap al final de la seua vida, a ms de continuar involucrant-se en negocis i despeses, va haver de patir serioses preocupacions, com l'expulsi de Mntua del seu fill Francesco, qui s'havia guanyat l'enemistat del marqus. Potser el vell mestre i erudit va considerar una pena menor el veure's en la dura necessitat de separar-se d'un vell i estimat bust rom de Faustina. 

Poc desprs d'aquesta transacci va morir a Mntua, el 13 de setembre de 1506. L'any 1516 els seus fills van erigir en el seu honor un bell monument a la Baslica de Sant Andreu de Mntua, per a la qual havia pintat el retaule de la capella morturia. La volta est decorada per Antonio da Correggio.

Gravats.


Mantegna no va ser menys eminent com a gravador, tot i que la seua histria pel que fa a aquesta disciplina s un pl obscura, en part perqu mai no va signar ni datar cap de les seues planxes, llevat d'un controvertit exemplar de 1472. La informaci que ens ha arribat a travs de Vasari (amb el seu habitual biaix: que tot emanava des de Florncia) s que Mantegna comen a gravar a Roma, estimulat pels gravats realitzats pel florent Baccio Baldini sobre obres de Sandro Botticelli.  Aquesta afirmaci es considera actualment inverosmil, perqu suposaria que els nombrosos gravats de Mantegna haurien estat realitzats en els darrers setze o disset anys de la seua vida, el que sembla un perode de temps indubtablement redut, a ms que els seus primers gravats mostren un estil que es correspon a un perode ms primerenc de la seua carrera. Efectivament, va poder comenar amb el gravat quan encara era a Pdua, sota la tutella d'un distingit orfebre, Niccol. Amb el seu taller va gravar al voltant de trenta planxes, d'acord amb l'atribuci d'autoria habitual; grans, plenes de figures i molt estudiades. Avui dia es considera que noms set van ser gravades per ell mateix, o fins i tot cap. Altre artista del seu taller que va realitzar diverses planxes s'ha identificat habitualment com Zoan Andrea.

Entre els principals exemples hi ha: Batalla dels Monstres Marins, Mare de Du i Infant, una Festa Bacanal, Hrcules i Anteu, Dus marins, Judit amb el cap d'Holofernes, el Davallament de la Creu, l'Enterrament, la Resurrecci, el Crist dels Dolors, la Mare de Du a la Gruta i diverses escenes sobre el Triomf de Juli Csar sobre les seues pintures. Hom suposa que algunes de les planxes van ser gravades en un metall menys dur que el coure. La seua tcnica, i la dels seus seguidors, es caracteritza per les formes molt marcades del dibuix, aix com pel traat oblic de les ombres. Els gravats es poden trobar sovint en dos tiratges o edicions. Al primer tiratge les peces s'han imprs amb corr o per pressi manual, i l'entintat s feble; al segon tiratge s'empra la premsa d'impressi, i l'entintat s ms abunds.  

Actualment s'ha descartat que ni Mantegna ni el seu taller foren els autors de l'anomenat Tarot de Mantegna.

Avaluaci i llegat.

Giorgio Vasari elogia Mantegna, tot i assenyalant el seu carcter propens a l'enfrontament.  Tanmateix, va ser molt afectus amb els seus deixebles de Pdua; i amb dos d'ells, Dario da Trevigi i Marco Zoppo va mantenir una duradora amistat. Gaudia d'aficions cares que el van fer caure de vegades en dificultats econmiques, havent de sollicitar l'ajut dels marquesos per a sortir-se'n.

De gust slidament antic, Mantegna es va mantenir al marge de qualsevol disputa artstica contempornia. Tot i que bsicament hom l'identifica amb l'art del segle XV, la influncia de Mantegna i de la seua poca van ser decisives en l'art itali en general. Giovanni Bellini, en les seues primeres obres, segueix el cam marcat pel seu cunyat Andrea. Albrecht Drer es va veure influt pel seu estil durant els seus dos viatges a Itlia. Leonardo da Vinci va prendre de Mantegna l's de decoracions amb garlandes i fruites. 

La principal aportaci de Mantegna s la introducci de les illusions espacials, tant als frescos com a les pintures de la sacra conversazione: el seu estil de decoraci de sostres va ser seguit durant gaireb tres segles. Comenant per la impressionant volta de la Camera degli Sposi, Correggio es va deixar dur pel seu mestre i collega en la investigaci en construcciones en perspectiva, arribant a produir l'obra mestra de la volta de la cpula de la Catedral de Parma.

Obres principals.
Sant Jeroni al desert (c. 1448-1451) - Tremp sobre fusta, 48 x 36 cm, Museu d'Art de So Paulo, So Paulo, Brasil;
L'Adoraci dels pastors (c. 1451-1453) - Tremp sobre llen transferit des de fusta, 40 x 55,6 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York;
Retaule de Sant Lluc (1453) - Panell, 177 x 230 cm, Pinacoteca di Brera, Mil ;
Crucifixi (1457-1459) - Wood, 67 x 93 cm, Louvre, Pars;
Crist com a Redemptor Dolors (1495-1500) - Tremp sobre fusta, 78 x 48 cm, Statens Museum for Kunst, Copenhagen ;
Agonia al Jard (c. 1459) - Tremp sobre fusta, 63 x 80 cm, National Gallery de Londres, Londres;
Retrat del cardenal Lodovico Trevisano, (c. 1459-1469) - Tremp sobre fusta, 44 x 33 cm, Staatliche Museen, Berln;
Mort de la Mare de Du (c. 1461) - Panell, 54 x 42 cm, Museu del Prado, Madrid;
Retrat d'un home (c. 1460) - Fusta National Gallery of Art, Washington;
Presentaci al Temple (c. 1460-1466) - Tremp sobre fusta, 67 x 86 cm, Staatliche Museen, Berln;
Mare de Du amb l'Infant adormit (c.1465-1470) - oli sobre llen, 43x32 cm, Staatliche Museen, Berln;
Sant Jordi (c. 1460) - Tremp sobre panell, 66 x 32 cm, Gallerie dell'Accademia, Vencia ;
Retaule de San Zeno Altarpiece (1457-1460) - Panell, 480 x 450 cm, San Zeno, Verona;
Sant Sebasti (c. 1457-1459)- Fusta, 68 x 30 cm, Kunsthistorisches Museum, Viena ;
Sant Sebasti del Louvre - Panell, 255 x 140 cm, Louvre, Pars;
Adoraci dels Mags (1462) - Tremp sobre panell, 76 x 76.5 cm, Uffizi, Florncia;
L'Ascensi (1462) - Tremp sobre panell, 86 x 42.5 cm, Uffizi, Florncia;
La Circumcisi (1462-1464) - Tremp sobre panell, 86 x 42.5 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat de Carles de Mdici (c. 1467) - Tremp sobre panell, 40.6 x 29.5 cm, Uffizi, Florncia;
Mare de Du amb l'Infant i ngels (c. 1485) -  Panell, 88 x 70 cm, Pinacoteca di Brera, Mil  ;
Triomf de Csar (c. 1486) - Palau de Hampton Court, Anglaterra;
La Lamentaci sobre Crist Mort (c. 1490) - Tremp sobre llen, 68 x 81 cm, Pinacoteca di Brera, Mil;
Mare de Du de les Pedreres (1489-1490) - Uffizi, Florncia;
Sant Sebasti de Vencia (1490) - Panell, 68 x 30 cm, Ca' d'Oro, Vencia;
La Verge i el Nen amb santa Maria Magdalena i sant Joan Baptista (c. 1490-1505) - National Gallery, Londres;
Mare de Du de la Victria (1495) - Oli sobre llen, 285 x 168 cm, Louvre, Pars;
Sagrada Famlia (c. 1495-1500) - Tremp sobre llen, 75.5 x 61.5 cm, Galeria de Dresden, Dresden;
Judit i Holofernes (1495) - Tremp a l'ou sobre fusta, National Gallery of Art, Washington;
Mare de Du de Trivulzio (1497) - Tremp sobre llen, 287 x 214 cm, Museo Civico d'Arte Antica, Mil;
Parns (Mart i Venus) (1497) - Llen, 160 x 192 cm, Louvre, Pars;
Minerva expulsa els vicis del Jard de la Virtut (c. 1502)- oli sobre llen, 160x192 cm, Louvre, Pars;

Referncies.
;
Janson, H.W., Janson, Anthony F.History of Art. Harry N. Abrams, Inc., Publishers. 6 edici. 1 de gener de 2005. ISBN 0-13-182895-9;
Early Italian Engravings from the National Gallery of Art; J.A. Levinson (ed); National Gallery of Art, 1973,LOC 7379624;
Martineau, Jane (ed.), Suzanne Boorsch (ed.). Andrea Mantegna (New York: Metropolitan Museum of Art; Londres: Royal Academy of Arts, 1992) Catleg d'Exposici: Metropolitan Museum of Art; Royal Academy of Arts;



Enllaos externs.
Enllaos a tots els gravats; vegeu secci B;
Video sobre el Sant Sebasti d'Andrea Mantegna ;
"Christ as the Suffering Redeemer", 1495-1500 ;
Grove art on the "Camera Picta ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270048" title="Juan de los Toyos Gonzlez" nonfiltered="1030" processed="1027" dbindex="106061">
Juan de los Toyos Gonzlez (Barakaldo, 1890- Mxic, 1965) fou un sindicalista i poltic socialista basc. Va ser secretari permanent del Sindicat Metalrgic de Biscaia de la UGT el 1917 i el 1930, de Guipscoa. Durant la Segona Repblica Espanyola fou regidor d'Eibar pel PSOE i gerent de la cooperativa de producci socialista ms important d'Espanya, que produa la mquina de cosir ALFA.

Durant la guerra civil espanyola fou nomenat Conseller de Treball, Previsi i Comunicacions del Govern d'Euzkadi i va gestionar els salaris i subsidis dels obrers, va reorganitzar els jurats mixts i es va ocupar dels assumptes relatius a assegurances socials, de l'organitzaci de les pensions de guerra, l'estudi de la creaci de la Caixa d'Accidents de Treball del Pas Basc, la requisa de vehicles per motius bllics i la reorganitzaci del sistema de comunicacions del pas, establint un complex sistema de correus per a l'enviament i recepci de cartes des de sl republic al nacional i a l'inrevs, a travs del Servei Nacho-Enea a Donibane Lohitzune. 

En acabar la guerra marx a Mxic, on fou membre del Comit Central Socialista d'Euzkadi a l'exili i administrador del collegi Madrid de Mxic.

 Referncies .
 Ressenya biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270049" title="Agatdemon (gramtic)" nonfiltered="1031" processed="1028" dbindex="106062">
Agatodem o Agatdemon (Agathodemon), fou un gramtic grec nadiu d'Egipte.

Va escriure algunes cartes dirigides a Isidor de Pelusium. Alguns l identifiquen amb l autor dels mapes de la geografia de Claudi Ptolemeu. Vegeu: Agatdemon (gegraf)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270050" title="Agatdemon (gegraf)" nonfiltered="1032" processed="1029" dbindex="106063">
Agatdemon o Agatodem (Agathodemon) fou un gegraf grec natiu d'Alexandria.

Fou la persona que va dibuixar els mapes que acompanyen a la Geografia de Claudi Ptolomeu. Se n conserven algunes copies (una a Viena i una a Vencia). Agatdemon diu que va dibuixar "el mon habitat d acord a la Geografia de Cl. Ptolomeos".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270051" title="Ptlic" nonfiltered="1033" processed="1030" dbindex="106064">


Onomstica:

Ptlic d'Egina, escultor grec;

Ptlic de Crcira, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270052" title="Ptlic d'Egina" nonfiltered="1034" processed="1031" dbindex="106065">
Ptlic d'Egina  (Ptolichus,  fou un escultor grec, natural de l'illa d'Egina, que fou el fill i el deixeble de Sinno, i que va viure vers entre les olimpades 75 i la 82  (es a dir vers 460 aC a 448 aC). Va esculpir que se spiga dues esttues de guanyadors olmpics: Teognet d'Egina i Epicradi de Mantinea esmentades per Pausnies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270053" title="Plecpter" nonfiltered="1035" processed="1032" dbindex="106066">


Els plecpters (Plecoptera, del grec pleikein, "trenat" i pteron, "ala") sn un ordre de'insectes nepters, amb 1.700 espcies registrades en el mn. Es creu que s un dels grups ms primitius d'insectes, relacionats amb grups dels perodes Carbonfer i Permi. Els adults d'algunes espcies reben el nom vulgar de perles i les seves nimfes, dragues, que no s'han de confondre amb les larves dels tricpters, que tamb reben el mateix nom, ja que ambdues s'utilitzen com a esquer per a pescar amb canya.

Son insectes hemimetbols (metamorfosi incompleta); les nimfes sn aqutiques i viuen en la zona ms profunda de llacs rius i rierols; cacen altres artrpodes aqutics o mengen vegetals o algues del fons. Abans d'emergir de l'aigua per a fer una vida adulta terrestre passen per successives mudes (cdisi).

Els plecpters adults es troben normalment prop de llacs o cursos d'aigua. Les nimfes sn aplanades, amb aparell bucal mastegador i tenen llargs cercs i antenes. Els adults sn relativament grans, amb quatre ales membranoses que en reps es pleguen sobre l'abdomen. Els adults tamb posseeixen cercs i antenes llargues. Aquest ordre no t importncia agrcola, per poden ser usats com indicadors de contaminaci d'aiges, ja que totes les espcies sn intolerants a la contaminaci i la seva presncia s suficient indicador de l'excellent qualitat de l'aigua.





 Enllaos externs .
 Tree of Life, Plecoptera;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270056" title="Juan Gracia Cols" nonfiltered="1036" processed="1033" dbindex="106067">
Juan Gracia Cols (Bilbao, 1888 - Pars, 1941) fou un poltic socialista basc. De formaci autodidacta, va estudiar comptabilitat i peritatge mercantil, ingressant per oposici a l'Ajuntament de Bilbao com a inspector de tributs. Tamb fou membre del PSOE i molt actiu a favor de l'esperanto. 

Durant la Segona Repblica Espanyola fou primer tinent d'alcalde, regidor i tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Bilbao. Durant la guerra civil espanyola fou membre de la Junta de Defensa de Biscaia pel PSOE i ms tard Conseller d'Assistncia Social del Govern d'Euzkadi. Va organitzar el devessall de refugiats guipuscoans que arribaven a terres biscanes desprs de la caiguda den mans franquistes i, en collaboraci amb Alfredo Espinosa Uribe i ms tard amb Eliodoro de la Torre y Larrinaga, va estendre la seva labor a Catalunya. En acabar la guerra es va exiliar a Frana, on fou el responsable de la xarxa Refugiats Bascos i de la Delegaci espanyola per a la Infncia Evacuada. Va morir a Pars l'abril de 1941.

 Enllaos externs .
 Ressenya biogrfica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270057" title="Ptlic de Crcira" nonfiltered="1037" processed="1034" dbindex="106068">
Ptlic de Crcira (Ptolichus,  fou un escultor grec deixeble de Crties d'Atenes.

Pausnies no esmenta cap escultura concreta d'aquest artista per diu que va pertnyer a una nissaga de mestres i deixebles escultors entre els quals Crties d'Atenes, Ptlic, Amfi de Cnossos, Pis de Caluria i Damcrit de Sici. Per l'poca de Criti, es calcula que va florir vers el 448 aC i fou contemporani de Fdies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270058" title="Publcia" nonfiltered="1038" processed="1035" dbindex="106069">


Onomstica:

Publcia (dama), esposa de Luci Postumi Alb, cnsol el 154 aC;
Gens Publcia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270059" title="Michele Mara" nonfiltered="1039" processed="1036" dbindex="106070">

Michele Mara (Busto Arsizio, 2 d'octubre de 1903 - 18 de novembre de 1986) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1928 i 1937. 

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 22 victries, sent les ms importants un Giro de Llombardia, una Mil-Sanremo i set etapes al Giro d'Itlia, cinc d'elles el 1930.

Palmars.
1927;
 1r a la Copa Ciutat de Busto Arsizio;
 1r a la Copa Caldirola;
1928;
 1r a la Copa Ciutat de Busto Arsizio;
 1r a la Copa del Re;
1929;
 1r a la Copa Crespi;
 1r a l'Astico-Brenta;
1930;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r de la Roma-Npols-Roma i vencedor de 2 etapes;
 1r al Critrium d'obertura;
 Vencedor de 5 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Tor-Brusselles;
1931;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1932;
 1r al Circuit Castelli Romani;
1934;
 1r al Trofeu Colimet;

Resultats al Giro d'Itlia.
1929. 15 de la classificaci general;
1939. 15 de la classificaci general. Vecedor de 5 etapes;
1931. Abandona. Vencedor de 2 etapes;
1932. 6 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1929. Abandona (3a etapa);
 
Enllaos externs.
Palmars i biografia de Michele Mara ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270060" title="Publcia (dama)" nonfiltered="1040" processed="1037" dbindex="106071">
Publcia (Publicia) fou la dona de Luci Postumi Alb, cnsol el 154 aC.

Fou acusada d'assassinar al seu marit. El pretor (en funcions judicials) que la va jutjar la va perdonar pel seu aspecte, per sotmesa a un judicium domesticum (judici privat en famlia) fou condemnada a mort pels seus propis parents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270061" title="Tractor" nonfiltered="1041" processed="1038" dbindex="106072">





El tractor (del llat trahere tirar) s un vehicle agrcola que s'utilitza per accionar altres eines com l'arada, la recollectora, la segadora o el remolc. s usual tamb fer-lo servir com a font de potncia.

El seu s ha possibilitat disminuir substancialment la m d'obra al treball agrcola, aix com la mecanitzaci de feines de carga i tracci que tradicionalment es feien amb animals com l'ase o el bou.

El tractor tambi es fa servir en obres de construcci, generalment amb accesoris com lapales o braos de retroexcavadores.

Els tractors d'un sol eix sn molt usats a l'agricultura del Mar Mediterrani, tenint preus molt baixos i efectivitat igualment comparable.

Marques de tractors.
 Fendt ;
 John Deere;
 Ebro;
 New Holland;
 Lamborghini;
 Massey Ferguson;
 Ford ;
 Renault;
 Mercedes-Benz ;
 Kubota;
 Case;
 Same;
 Fiatagri;
 Carraro;
 Landini;
 Valtra;
 Jbc;
 Lanzetc;
etc.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270062" title="Microbiologia ambiental" nonfiltered="1042" processed="1039" dbindex="106073">
La microbiologia ambiental s una branca de la microbiologia que se situa entre l'ecologia microbiana i les cincies ambientals. Estudia la composici i morfologia de les comunitats microbianes a l'entorn. Sorgeix als anys 70, s una escissi de l ecologia microbiana, que estava esdevenint massa extensa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270063" title="Gens Publcia" nonfiltered="1043" processed="1040" dbindex="106074">
Gens Publcia (Publicia) fou una gens romana plebea. 

El nom apareix com Publicius en monedes i als Fasti Capitolini. Va augmentar la seva importncia entre la primera i la Segona Guerra Pnica i el 232 aC Marc Publici Malleol va obtenir el consolat. Estava dividida en dues branques, els Malleol i els Bbul.

Membres de la famlia, entre d'altres foren:
Gai Publici Bbul, trib de la plebs el 209 aC.
Publici (trib), trib de la plebs ;

A l'poca imperial s'esmenta algun Publici, entre ells el segent, que no s segur que fos membre de la famlia:

Publici Cert, advocat rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270065" title="Publici" nonfiltered="1044" processed="1041" dbindex="106075">


Onomstica:

Marc Publici Malleol, cnsol el 232 aC ;

Luci Publici Malleol, edil plebeu o curul vers el 240 aC;

Publici Malleol, primer parricida roma ;

Gai Publici Malleol, qestor el 80 aC;

Gai Publici Bbul, trib de la plebs el 209 aC;

Publici (trib), trib de la plebs ;

Publici Cert, advocat rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270068" title="Gai Publici Bbul" nonfiltered="1045" processed="1042" dbindex="106076">
Gai Publici Bbul (Caius Publicius Bibulus) fou trib de la plebs el 209 aC, i es va destacar per la seva hostilitat a Marc Claudi Marcel III, al que va provar de destituir del seu imperium, per Marcel va replicar a les acusacions i la proposta fou rebutjada, i a ms a ms encara fou escollit cnsol al dia segent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270069" title="Fendt" nonfiltered="1046" processed="1043" dbindex="106077">

Fendt s un fabricant alemany de maquinria agrcola. Forma part d'AGCO Corporation. Fou fundada el 1937 per Xaver Fendt i comprada per AGCO el 1997.

Fendt fabrica i comercialitza un gran nombre de tractors, i recentment ha comenat la de tractors construts per AGCO i Laverda. Fendt tamb desenvolupa la caixa de canvis Vario que s una de les caixes de canvis de tractors ms desenvolupades. Tamb s utilitzada en maquinria de JCB i Massey Ferguson.

La caixa de canvis Vario fou desenvolupada als anys 1970, per degut a la falta de finanament no es va incloure al tractor Fendt fins el 1996, quant Fendt va llenar al mercat el revolucionari Fendt 926 Vario. Aquest avan permet al tractor anar molt ms rpid que amb la seva velocitat mxima, limitada a 50 km/h.

 Enllaos externs .
 Fendt.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270070" title="Publici (trib)" nonfiltered="1047" processed="1044" dbindex="106078">
Publici (Publicius) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs en data desconeguda i va presentar una llei que establia que determinades ofrenes a la Saturnlia havien de ser fetes nicament als patrons pels clients que tinguessin les adequades circumstancies, per evitar aix l'obligaci pels clients  de fer les ofrenes forosament que s'havia anat imposant en lloc de ser voluntaries com al comenament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270072" title="Publici Cert" nonfiltered="1048" processed="1045" dbindex="106079">
Publici Cert (Publicius Certus) fou un advocat i magistrat rom.

Fou l'acusador del jove Helvidi, que fou executat injustament per Domici. Per aquesta acusaci va rebre el crrec de prefecte de l'erari i se li va prometre el consolat, per a la mort del tir fou acusat per Plini el Jove al senat (96) per les falses acusacions fetes contra Helvidi. 

Nerva no va permetre al senat jutjar a Publici, per Plini va aconseguir la seva destituci com a prefecte de l'erari amb el que va perdre el dret al consolat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270075" title="Ortpter" nonfiltered="1049" processed="1046" dbindex="106080">

Els ortpters (Orthoptera, del grec orths, "recte, dret", i de pteron, "ala") sn un ordre d'insectes hemimetbols, amb aparell bucal mastegador. Quan tenen ales, el primer parell s coriaci i cobreix les ales posteriors, membranoses, quan l'insecte es posa. El tercer parell de potes s fort i sovint espins, i sol estar especialitzat per a saltar. El nom de l'ordre fa referncia a les seves ales rectes. L'ordre dels ortpters t ms de 20.000 espcies, la majoria tropicals, per distribudes per tot el planeta. Pertanyen a aquest ordre els saltamartins, grills i llagostes.

Donat que sn insectes molt coneguts, hi ha una gran riquesa de denominacions vulgars: saltamartins, saltirons, saltirecs, saltarells, grills, pantiganes, somerets, cadells, llagostes, llagosts, etc.

Sovint presenten rgans auditius i estriduladors. Els rgans auditius o timpnics poden localitzar-se a les tbies o b en el primer segment de l'abdomen. Els rgans estriduladors serveixen per a produir so.

Les femelles normalment tenen un ovipositor ben desenvolupat i els mascles estructures per a la cpula. Sn insectes hemimetbols (amb metamorfosis incompleta) i paurometbols (les formes joves tenen la mateixa alimentaci que les adultes). L'animal passa per tres estats: ou, nimfa i imago (adult). Es creu que van poder ser els primers animals terrestres a utilitzar el so per a comunicar-se. Algunes famlies produeixen plagues perjudicials per a l'agricultura.



Enllaos externs.
Orthoptera Species File Online;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270076" title="Excavadora" nonfiltered="1050" processed="1047" dbindex="106081">




Una mquina excavadora o simplement excavadora s un vehicle dotat d'un bra articulat i una pala que s'utilitza a la construcci per a excavar i quan s'ha de moure grans quantitats de terra.

Encara que no s preceptiu, les excavadores modernes tendeixen a ser del tipus retroexcavadora, les quals es composen d'un tractor que a la seva part davantera porta una pala carregadora i a la posterior un bra excavador. Aquesta disposici permet que la mquina es desplaci per un terreny encara no excavat i permet que el bra tingui bona mobilitat cap els costats.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270078" title="Ramn Mara Aldasoro y Galarza" nonfiltered="1051" processed="1048" dbindex="106082">
Ramn Mara Aldasoro y Galarza (Tolosa, 1897 -Cuba, 1952) fou un poltic basc. Es llicenci en dret per la Universitat de Madrid i va obrir un despatx a Bilbao. Va ser vicepresident de l'Acadmia de Dret i Cincies Socials  i advocat de la Diputaci Foral de Biscaia. Afiliat a Izquierda Republicana, va ocupar alts crrecs de l'Administraci de la Segona Repblica Espanyola. Va ser governador civil de Guipscoa i Diputat a Corts per Bilbao a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1936.

En esclatar la guerra civil espanyola fou nomenat comissari de la Junta de Defensa de Biscaia, Director General de Farines, Blats i Comestibles de Biscaia i conseller de Comer i Provements del Govern d'Euzkadi, on va treballar, a partir de novembre de 1936, per impedir el desprovement al que s'havia d'enfrontar el Govern Basc. El 1936 fou el creador del Comit Pro-Immigraci Basca. El 1938 va encapalar la Delegaci que el lehendakari Jos Antonio Aguirre envia a Sudamrica, i fund a Buenos Aires el diari Euzko Deya. 

Des d'aleshores rest a l'exili, on fou organitzador de la filial de la Liga de Amigos de los Vascos i Delegat de Euzkadi a Argentina. Endems, el 1941 fou un dels promotors del pacte Galeusca per part basca. Tot i aix, era un fervent europeista i va ser Comissionat en II Congrs de la Uni Europea de Federalistes i en la Constituci del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, membre de la Primera Junta Directiva del Consell Basc per a la Federaci Europea i el seu Delegat en el Consell Federal Espanyol. 

 Enllaos externs .
 Ressenya biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270081" title="Luci Gelli Publcola" nonfiltered="1052" processed="1049" dbindex="106083">


Onomstica:

Luci Gelli Publcola I, cnsol 72 aC ;
Luci Gelli Publcola II, consol el 36 aC;
Luci Gelli Publcola III, cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270082" title="Gelli Publcola" nonfiltered="1053" processed="1050" dbindex="106084">


Onomstica:

Luci Gelli Publcola I, cnsol 72 aC ;
Luci Gelli Publcola II, consol el 36 aC;
Luci Gelli Publcola III, cnsol rom;
Gelli Publcola (poltic), poltic rom;
Gelli Publcola (qestor), qestor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270084" title="Angelo Varetto" nonfiltered="1054" processed="1051" dbindex="106085">

Angelo Varetto (Tor, 10 d'octubre de 1910 - Mil, 8 d'octubre de 2001) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1934 i 1938.

Durant la seva carrera esportiva sols aconsegu un xit important, la Mil-Sanremo de 1936.

 Palmars.
1935;
 1r a l'Asti-Ceriale;
1936;
 1r a la Mil-Sanremo;
 1r a la Copa Caldirola;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Angelo Varetto ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270085" title="Publcola" nonfiltered="1055" processed="1052" dbindex="106086">
Publcola (Publicola o Poplicola o Poplicula) fou un cognom rom que significa "el que afalaga al poble" (de populus i colo). Les ms antigues formes con Poplicula i Poplicola i apareixen en algunes inscripcions.

Ms tard apareix la forma Publicola que fou la ms comunament utilitzada i es troba a diversos escriptors com Tit Livi i Cicer.

Personatges destacats.
Luci Gelli Publcola I, cnsol 72 aC ;
Luci Gelli Publcola II, consol el 36 aC;
Luci Gelli Publcola III, cnsol rom;
Gelli Publcola (poltic), poltic rom;
Gelli Publcola (qestor), qestor rom;
Publi Valeri Publcola I, primer cnsol republic el 509 aC i cnsol tamb el 508 aC, 507 aC i 504 aC.
Publi Valeri Publcola II, cnsol el 475 aC i el 460 aC ;
Publi Valeri Publcola III, cnsol el 352 aC ;
Publi Valeri Publcola Potit, cnsol el 449 aC;
Luci Valeri Publcola, trib amb potestat consular cinc vegades;
Publi Valeri Potit Publcola, trib consular per sis  vegades;
Marc Valeri Publcola, cnsol els anys 355 aC i 353 aC ;
Publi Valeri Publcola (mestre de la cavalleria), magister equitum ;
Luci Vipst Publcola, cnsol l'any 48;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270086" title="Alfredo Espinosa Oribe" nonfiltered="1056" processed="1053" dbindex="106087">
Alfredo Espinosa Oribe (Bilbao, 1903 - Vitria, 1937) fou un metge i poltic basc. Es llicenci en medicina per la Universitat de San Carlos de Madrid, va ser responsable de l'rea de radiologia de l'Hospital Civil de Basurto. Membre de la Unin Republicana, de la que en fou president, va ser regidor de l'ajuntament de Bilbao, governador civil de Burgos i de Logronyo. 

En esclatar la guerra civil espanyola fou nomenat conseller de Sanitat del Govern d'Euzkadi, des d'on va consagrar els seus esforos per a humanitzar la guerra i procurar millorar la situaci dels presos. Es va fer crrec de la Creu Roja d'Euzkadi, es va esforar per la higiene rural, va organitzar l'Assistncia social a refugiats, fills de milicians morts, fundacions benfiques, cases de salut infantil, colnies infantils i altres mitjans de beneficncia com La casa de Reps, La de convalescncia, La de Maternitat per a refugiats, o de la Llar de l'Anci.  Va ser detingut per les tropes franquistes el juny de 1937, acusat de delicte de rebelli militar i condemnat a mort per un consell de guerra. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270087" title="Luci Gelli Publcola I" nonfiltered="1057" processed="1054" dbindex="106088">
Luci Gelli Publcola I (Lucius Gellius Publicola) fou un magistrat rom.

Ni ell ni la seva famlia havien exercit alts crrecs, per en algun moment fou pretor (la data es desconeix), i va rebre l'any segent el govern d'Acaia amb ttol de procnsol. El 72 aC fou cnsol amb Gneu Corneli Lntul Clodi i va fer la guerra contra la gent d'Esprtac, i fou el que va derrotar el lloctinent del gladiador, de nom Crixus prop del mont Garganus a la Pulla (Crixus va morir); els dos cnsols van atacar tot seguit a Esprtac que va provar de fugir cap a la Gllia pels Alps; Esprtac els va atacar per separat i els va derrotar a la regi dels Apenins; els cnsols van haver de reunir les seves forces, per foren altre cop derrotats al Pic. 

Els dos cnsols van presentar i fer aprovar una llei per ratificar les concessions de ciutadania que havia fet Gneu Pompeu a Hispnia; una altra proposta dels cnsols fou que cap provincial podria ser acusat de crims capitals en absncia (llei pensada contra Verres).

El 70 aC fou censor amb Lntul, el seu collega de consolat i van exercir el crrec amb severitat, expulsant a molts senadors entre els quals Gai Antoni. El 67 aC i 66 aC va servir com un dels llegats de Pompeu en la guerra contra els pirates tenint al seu crrec la costa de Toscana.

Durant la primera conspiraci de Catilina es va fer un intent per apoderar-se de la seva flota, i encara que ho va poder evitar va estar a punt de morir. Per aix el 63 aC va donar actiu suport a Cicer i en endavant fou proper de l'orador i del partit aristocrtic. 

El 59 aC es va oposar a la llei agrria de Juli Csar; el 57 aC es va manifestar a favor de cridar de l'exili a Cicer. Encara era viu el 55 aC per probablement va morir poc desprs. Se sap que es va casar dues vegades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270088" title="Luci Gelli Publcola II" nonfiltered="1058" processed="1055" dbindex="106089">

Luci Gelli Publcola II (Lucius Gellius Publicola) fou un magistrat rom, fill de Luci Gelli Publcola I (Lucius Gellius Publicola).

Acusat d'incest amb la seva madrastra i de conspirar contra la vida del seu pare; aquest estava convenut de la culpabilitat, per li va permetre defensar-se davant el senat rom, on finalment fou declarat innocent.

A la mort de Juli Csar el 44 aC va abraar el partit republic i va anar amb Brut a l'sia Menor. All es va descobrir que complotava contra Brut per fou perdonat per la intercessi del seu germanastre Marc Valeri Messalla; desprs va entrar en una conspiraci contra Cassi, altre cop descoberta, i altre cop perdonat per intercessi de la seva mare Polla, divorciada de Gelli Publcola I i casada amb Messalla. 

Finalment es va passar a (Octavi) i Marc Antoni amb els que fou qestor (Quaestor Propraetore) i va obtenir el consolat el 36 aC.

Entre August i Marc Antoni es va decantar per aquest darrer i va dirigir l'ala dreta de la flota d'Antoni durant la batalla d'ccium, on probablement va morir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270089" title="Gelli Publcola (poltic)" nonfiltered="1059" processed="1056" dbindex="106090">
Gelli Publcola ( Gellius Publicola) fou un poltic rom,  germ probablement de Luci Gelli Publcola I (Lucius Gellius Publicola). 

Se l'esmenta com fillastre de Luci Marci Filip (cnsol 91 aC) i germanastre de Luci Marci Filip (cnsol 56 aC). Cicer diu que va dilapidar la seva propietat i a causa d'aix es va unir a Publi Clodi Pulcre contra Cicer, segons diu aquest, que no obstant, al ser el seu enemic, segurament era parcial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270090" title="Gelli Publcola (qestor)" nonfiltered="1060" processed="1057" dbindex="106091">
Gelli Publcola ( Gellius Publicola) fou un magistrat rom.

Fou qestor de Juni Sil a sia en el regnat de Tiberi i fou un dels seus acusadors (22)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270091" title="Luci Gelli Publcola III" nonfiltered="1061" processed="1058" dbindex="106092">
Luci Gelli Publcola III (Lucius Gellius Publicola) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte en el regnat de Calgula, l'any 40. s esmentat als Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270092" title="Francisco Basterrechea Zaldvar" nonfiltered="1062" processed="1059" dbindex="106093">

Francisco Basterrechea Zaldibar (Bermeo, Biscaia, 1888 - Madrid 1975) va ser un advocat i un poltic nacionalista basc del Partit Nacionalista Basc, diputat a Corts 
Biografia. 
Llicenciat en dret a la Universitat de Valladolid i Granada. Va exercir com a advocat simultanejant el seu treball com director de la sucursal del Banc de Biscaia. Membre de la Comissi d'Autonomia, des del 15 de desembre de 1930 arribant a participar, en la redacci de l' Estatut General de l'Estat Basc. Avantprojecte de la Societat, tamb anominat Estatut Basc-Navarrs. En aquest document els partidaris de l'autonomia basca exposaven les seves idees poltiques. Fou escollit Diputat a les Corts Republicanes a les eleccions generals espanyoles de 1931 pel PNB per la circumscripci de Bilbao, fou i membre del Tribunal de Garanties Constitucionals. 

Interessat pels temes martims, va participar en l'organitzaci poltica, en 1929, de la construcci de la repetidament reclamada escullera que avui protegeix el port de Bermeo dels embats de la mar, solucionant amb la seva intervenci el finanament de l'obra; aix tamb va participar en 1932, en la fundaci d'un sindicat pescador d'arrantzales: Eusko Tostarteko Bazkuna; igualment va presentar un pla de reorganitzaci dels Estudis de Nutica. Va ser vocal de la Secci de Problemes Martims de la Societat d'Estudis Bascos-Eusko Ikaskuntza des de l'any 1922 fins a 1936, en la qual va desenvolupar el seu treball sobre el litoral basc amb l'objecte de preparar un estudi sobre la pesca. 

A causa del esclat de la Guerra Civil, es va exiliar amb la seva famlia a Frana i d'all marxen a Buenos Aires Argentina en 1942, treballant com periodista i redactor de revistes jurdiques com "Galeuzca" i la revista Alberdi, al mateix temps que treballava en la Delegaci Basca en la capital argentina, que va dirigir de 1946 a 1952 . Regressa el 1952 on mor a Madrid el 09 de desembre de 1975. Un dels seus fills s l'escultor Nestor Basterretxea Arzadun 
Escrits i llibres. 

Dictamen y contribucin al anteproyecto del Congreso de Pesca Martima Vasca, E.I.D., 1923, V, n 18;
 El problema del arrastre. Soluciones posibles, Asamblea de Pesca, 1925;
 Funcin de las cofradas y su relacin necesaria, Imp.de la Dip. De Gipuzkoa, San Sebastin, 1928. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270094" title="Publi Valeri Publcola I" nonfiltered="1063" processed="1060" dbindex="106094">
Publi Valeri Publcola I (Publius Valerius Volusi F. Publicola) fou un magistrat rom.

Fou el primer cnsol republic, collega de Luci Juni Brut. s esmentat per Tit Livi, Plutarc i Dions d'Halicarns per els seus relats no han de ser considerats plenament histrics. Segons aix Publcola era fill de Vols i membre d'una de les cases ms nobles de Roma, descendent del sab Vols que s'havia establert a Roma junt amb Tati, rei dels sabins.

Fou element destacat en l'expulsi dels Tarquinis posant fi a la monarquia. Tarquini Collat fou elegit primer cnsol el 509 aC junt amb Juni Brut, per com que Tarquini era sospits al poble de ser monrquic va haver de renunciar i sortir de Roma, i Valeri Publcola fou elegit al seu lloc. Les ciutats de Veii i Tarquinii van abraar la causa dels tarquinis i van atacar Roma amb un exrcit i els dos cnsols s'hi van enfrontar i en la batalla Brut va morir; a la nit una veu va proclamar la victria romana ja que els etruscs havien perdut un home ms i els etruscs van desistir i Publcola va entrar en triomf a Roma.

Va restar sense collega i es va construir una casa al tur Vlia que va fer sospitar al poble que volia la corona; Publcola quan se'n va assabentar, va parar la construcci i va establir lleis en defensa de la repblica i les llibertats, entre les quals la que establia que el que es volgus proclamar rei podria ser sacrificat als deus i al que el volgus matar no li passaria res; tamb que un ciutad condemnat per un magistrat podia apellar al poble; fou llavors que Publcola va rebre el seu malnom (Publicola = amic del poble) ja que abans noms era Publi Valeri; desprs va convocar comicis per elegir un successor de Brut i fou escollit Espuri Lucreci Tricipt, per aquest va morir al cap de poc temps i fou escollit al seu lloc Marc Horaci Plvil; el poble va deixar l'honor d'acabar el temple del Capitoli, iniciat per Tarquini el Superb, al nou escollit (contra els desitjos de Publcola).

El 508 aC fou altre cop cnsol amb Tit Lucreci Tricipt, any en qu es podria haver fet l'expedici de Lars Porsena contra Roma.

El 507 aC fou cnsol per tercera vegada amb Marc Horaci Pulvil, any en qu cap fet rellevant es destacat.

El 504 aC fou cnsol per quarta vegada amb Tit Lucreci Tricipt i va derrotar els sabins, entrant a Roma en triomf per segona vegada.

La seva mort se situa generalment el 503 aC per podria haver estat posterior. Fou enterrat amb crrec a l'estat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270095" title="Publi Valeri Publcola II" nonfiltered="1064" processed="1061" dbindex="106095">
Publi Valeri Publcola II (Publius Valerius P. F. Volusi N. Publicola) fou un magistrat rom fill de Publi Valeri Publcola I (Publius Valerius Volusi F. Publicola).

Fou cnsol per primera vegada el 475 aC juntament amb Gai Nauci Rutil I i va derrotar a la ciutat de Ves i al poble dels sabins, obtenint en conseqncia els honors del triomf. Fou interrex el 462 aC i cnsol per segona vegada el 460 aC amb Claudi Sab Regillense, any en qu va morir durant la reconquesta de l'edifici del Capitoli que havia caigut a mans del cap revolucionari Appi Herdoni.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270096" title="Publi Valeri Publcola Potit" nonfiltered="1065" processed="1062" dbindex="106096">
Publi Valeri Publcola Potit (Publius Valerius Publicola Potitus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 449 aC.

Alguns autors consideren que podria ser fill de Publius Valerius P. F. Volusi N. Publicola, per aquest fer sembla fora improbable.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270098" title="Luci Valeri Publcola" nonfiltered="1066" processed="1063" dbindex="106097">
Luci Valeri Publcola (Lucius Valerius Volusi F. Publicola) fou trib amb potestat consular cinc  vegades: el 394 aC, el 389 aC, el 387 aC, el 383 aC i el 380 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270100" title="Marc Valeri Publcola" nonfiltered="1067" processed="1064" dbindex="106098">
Marc Valeri Publcola (Marcus Valerius Publicola) fou un magistrat rom.

Fou magister equitum del dictador Gai Sulpici Ptic el 358 aC, quan els gals van entrar pel territori de Praeneste fins a Pedum. Ptic es va fortificar per els soldats van comenar a murmurar perqu volien combatre i finalment va lliurar la batalla i els romans van obtenir la victria.

Fou desprs dues vegades cnsol, els anys 355 aC (amb Gai Sulpici Ptic, amb el que els dos cnsols foren patricis violant aix la llei Licnia) i el 353 aC (amb el mateix collega, repetint la violaci de la llei).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270101" title="Publi Valeri Publcola III" nonfiltered="1068" processed="1065" dbindex="106099">
Publi Valeri Publcola III (Publi Valerius Publicola) fou cnsol el 352 aC junt amb Gai Marci Rutil i pretor dos anys desprs (350 aC) any en qu va tenir el comandament d'un exrcit de reserva en la guerra contra els gals. El 344 aC fou nomenat dictador amb el propsit de celebrar jocs per commemorar l'aparici de certs  prodigis .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270102" title="Publi Valeri Publcola (mestre de la cavalleria)" nonfiltered="1069" processed="1066" dbindex="106100">
Publi Valeri Publcola (Publi Valerius Publicola) fou un magistrat rom. Fou magister equitum del dictador rom Marc Papiri Cras el 332 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270103" title="Luci Vipst Publcola" nonfiltered="1070" processed="1067" dbindex="106101">
Luci Vipst Publcola (Lucius Vipstanus Publicola) fou un magistrat rom. Fou cnsol l'any 48 juntament amb Aule Vitelli


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270104" title="Publlia" nonfiltered="1071" processed="1068" dbindex="106102">


Onomstica:

Publlia, segona esposa de Marc Tulli Cicer ;

Gens Publlia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270106" title="Publlia (esposa de Cicer)" nonfiltered="1072" processed="1069" dbindex="106103">
Publlia (Publilia) fou la segona esposa de Marc Tulli Cicer amb el que es va casar el 46 aC quan l'orador tenia 60 anys i Publlia era jove; Cicer s'hi va casar per diners, ja que tenia deutes i Publlia era una rica hereva.

El matrimoni fou desgraciat i a la mort de la seva germana Tllia (45 aC), Cicer va sortir del domicili familiar i finalment, aquell mateix any, se'n va divorciar; va haver de tornar els diners rebuts en dot, que li havien servit per pagar les deutes.

Probablement Publlia es va casar desprs amb Vibi Ruf, durant el regnat de Tiberi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270107" title="Cesare del Cancia" nonfiltered="1073" processed="1070" dbindex="106104">

Cesare del Cancia (Buti, 6 de maig de 1915) va ser un ciclista itali) que fou professional entre 1936 i 1946.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 10 victries, entre elles una Mil-Sanremo i 3 etapes del Giro d'Itlia. En aquesta darrera cursa hi particip en 6 ocasions, acabant tres vegades entre els 10 primers.

 Palmars .
1936;
 1r de la Mil-Tor;
 1r de les Tres Valls Varesines;
 Vencedor d'una etapa del Giro de les Quatre Provncies ;
1937;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r del Giro dell'Emilia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1938;
 1r del Giro del Lazio;
 1r al Giro del Lago de Como;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1936. 13 de la classificaci general;
1937. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1938. 7 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1939. 8 de la classificaci general;
1940. 18 de la classificaci general;
1946. 27 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Cesare del Cancia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270108" title="Gens Publlia" nonfiltered="1074" processed="1071" dbindex="106105">
Gens Publlia fou una gens romana plebea inicialment esmentada com Pobllia (Poblilia) segons els Fasti Capitolini.

El primer Publili esmentat es de l'any 472 aC, el fams trib Voler Publili; desprs altres membres van arribar a les ms altes magistratures de l'estat. L'nic cognom que se'ls coneix es Fil, i fou Quint Publili Fil el darrer que va obtenir el consolat el 339 aC, per desprs d'aquest ja no tornen a ostentar cap alta magistratura.

Membres de la famlia foren:
Voler Publili, trib de la plebs el 472 i 471 aC.
Quint Publili, trib de la plebs el 384 aC ;
Luci Publili Fil Volsc, trib amb potestat consular el 400 aC.
Voler Publili Fil, trib amb potestat consular el 399 aC.
Quint Publili Fil, cnsol el 339 aC, 327 aC, 320 aC i 315 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270109" title="Publili" nonfiltered="1075" processed="1072" dbindex="106106">



Voler Publili, trib de la plebs el 472 i 471 aC;
Quint Publili, trib de la plebs el 384 aC ;
Luci Publili Fil Volsc, trib amb potestat consular el 400 aC;
Voler Publili Fil, trib amb potestat consular el 399 aC;
Quint Publili Fil, cnsol el 339 aC, 327 aC, 320 aC i 315 aC;
Gai Publili, rom esclavitzat per deudes del seu pare;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270110" title="Voler Publili" nonfiltered="1076" processed="1073" dbindex="106107">
Voler Publili (Volero Publilius) fou un trib rom.

Fou primer centuri i desprs de deixar el servei fou cridat a files com a simple soldat i va refusar obeir (473 aC). Els cnsols van ordenar als lctors la seva detenci, per es va resistir i va tenir el suport del poble; davant els aldarulls el senat va haver de participar.

Per l'any segent Voler, que s'havia fet molt popular, fou escollit trib de la plebs (472 aC), per no va portar a judici als magistrats de l'any anterior i va dedicar els seus esforos a assegurar la lliure elecci dels tribuns que abans eren elegits als comicis centuriats on dominaven els patricis, i volia transferir-ho als comicis tribunats; no ho va aconseguir per el 471 aC fou reelegit trib i junt amb el seu collega Gai Letori va proposar que les tribus havien d'elegir els edils i els tribuns i que els comicis tribunats podrien discutir de qualsevol afer i no sols dels que afectaven als plebeus; els patricis s'hi van oposar per la fora per no van poder impedir l'aprovaci de la llei; es creu que llavors el nombre de tribuns va passar a cinc (abans eren dos).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270111" title="Quint Publili" nonfiltered="1077" processed="1074" dbindex="106108">
Quint Publili (Quintus Publilius) fou trib de la plebs el 384 aC i en aquest any, amb el suport del seu collega Marc Meni, va acusar a Manli. (Tit Livi vi. 19, 20.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270112" title="Gai Publili" nonfiltered="1078" processed="1075" dbindex="106109">
Gai Publili (Caius Publilius) fou un jove rom que es va haver d'entregar com esclau per pagar les deutes del seu pare, i fou cruelment tractat per un usurer de nom Luci Papiri, el que va indignar al poble que es va posar al seu costat.

Aix va portar a la llei Poetelia Papiria del 326 aC que abolia l'empresonament i esclavatge per deutes hereditries (nexus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270113" title="Publi" nonfiltered="1079" processed="1076" dbindex="106110">
Publi (Publius) fou un metge rom esmentat per Andrmac que va viure al segle I.

Alguns suposen que fou un dels tutors de Gal per aix no t de moment cap suport documental, i suposa a ms una gran dificultat cronolgica per fer coincidir als dos homes en el temps. L'esmenten tamb el mateix Gal i Marcel Empric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270114" title="Pudent" nonfiltered="1080" processed="1077" dbindex="106111">


Pudent, que fa pudor;

Geografia:

Estany Pudent, estany a Formentera;

Onomstica:

Larri Pudent, cnsol rom;
Quint Servili Pudent, cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270115" title="Larri Pudent" nonfiltered="1081" processed="1078" dbindex="106112">
Larri Pudent (Larrius Pudens) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 165 junt amb Marc Gavi Orfit


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270116" title="Quint Servili Pudent" nonfiltered="1082" processed="1079" dbindex="106113">
Quint Servili Pudent (Quintus Servilius Pudens) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 166 junt amb Luci Fufifi Polli



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270117" title="Pudictia" nonfiltered="1083" processed="1080" dbindex="106114">
Pudictia (Pudicitia, en grec ) fou una detat romana personificaci de la modstia; tenia tamb altars a Grcia.

A Roma s'adoraven dues Pudicitia, la patrcia (al forum boiarum) i la plebea; el primer temple o altar fou fundat pels patricis i el segon es va fundar quan la patrcia Virgnia en fou expulsada per haver-se casat amb el cnsol plebeu Luci Volumni i va fundar un santuari separat al vicus Longus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270118" title="Pulcre" nonfiltered="1084" processed="1081" dbindex="106115">

Pulcre, el que posa molta cura en l'endresament de la seva persona; cosa feta amb cura i netedat;
Pulcre (cognom), malnom i cognom rom, vegeu Claudi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270121" title="Pulquria" nonfiltered="1085" processed="1082" dbindex="106116">
Pulquria (Pulcheria, ) (399-453)  fou emperadriu de l'Imperi Rom d'Orient del 414 al 453. 

Era la filla gran de l'emperador Arcadi que va morir el 414 i el va succeir el seu fill Teodosi II que noms tenia 14 anys. Pulquria, encara molt jove,  va assolir la regncia. El 4 de juliol del 414 fou declarada augusta pel senat. Inmediatament va agafar el vel junt amb les seves germanes Arcdia i Marina (aquesta darrera no ho volia fer per Pulquria la va obligar per raons poltiques, per preservar que un marit no volgus ocupar el tron).
 
El seu regnat fou pacfic i tot i que aparentment romania separada dels afers, imposava els seus punts de vista favorables a la pau. Parlava llat i grec i estava versada en literatura, arts i cincies; va fer grans donatius als pobres i als convents i esglsies. Va protegir al seu germ al que va casar amb la virtuosa Atenais (Eudxia).

Teodosi II va morir el 450 deixant noms una filla casada amb Valentini III emperador d'Occident; Pulquria va romandre al capdavant dels afers; com que el patrici Aspar no podia aspirar a l'imperi, finalment es va decidir a casar-se i fou, naturalment, alliberada dels seus vots de castedat; es va casar amb Marci amb el que va regnar en com fins a la seva mort el 18 de febrer del 453 als 54 anys. Just desprs de casar-se el matrimoni va fer matar al perills eunuc Crisafi, partidari de mantenir  el tribut als huns, que Marci va rebutjar.

Fins i tot fou canonitzada i la seva festa commemorada a l'esglsia grega. Suides diu que va tenir un amant de nom Paul i que tamb va tenir relacions incestuoses amb el seu germ Teodosi, per cap ms autor en fa referncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270126" title="Pulle" nonfiltered="1086" processed="1083" dbindex="106117">
Luci Juni Pulle (Lucius Junius C. F. C. N. Pullus) fou cnsol el 249 aC juntament amb Publi Claudi Pulcre I durant la Primera Guerra Pnica. La seva flota fou destruda per una gran tempesta,  suposadament per haver ignorat els auspicis desfavorables, i desesperat es va sucidar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270129" title="Lmit d'Eddington" nonfiltered="1087" processed="1084" dbindex="106118">


El  lmit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, s un valor mxim de  lluminositat qu pot passar a travs de una capa de gas en equilibri hidrosttic, suposant una simetria esfrica. Usant la relaci massa-lluminositat es pot usar per  establir  lmits a la massa mxima d'una estrellla. Si la lluminositat d'una estrella excedeix la lluminositat d'Eddington  d'una capa  de la superfcie estellar, la capa de gas s ejectada de l'estrella. Aquest fenmen  s'anomena lmit d'Eddington en honor de l'astrofsic britnic Sir Arthur Stanley Eddington qui va originar el concepte.

Derivaci.
El lmit s'obt establint la pressi de radiaci cap a l'exterior igual a la fora gravitacional cap a l' interior. Ambdues forces decreixen per la llei de la inversa del quadrat, per tant un cop s'ha aconseguit la igualtat, el flux hidrodinmic es diferent a tota l'estrella. 

 Manifestacions .

Per la gran majoria de les estrelles, la pressi de radiaci exercida sobre les partcules, que depn de la seva superfcie, est dominada per la gravetat que depn de la seva massa. Les forces repulsives que empenyen l'esfondrament gravitacional de l'estrella sn doncs d'ordre termodinmic i les estrelles estan en equilibri hidrosttic.

Tanmateix, les estrelles molt massives o en rotaci rpida poden arribar el lmit d'Eddignton. Si mai una capa externa de l'estrella arriba a aquest lmit, quedaria deslligada de l'estrella i es produiria una prdua d'aquesta massa de l'estrella, aquestes estrelles estan parcialment agrupades sota el terme genric VLB variable lluminosa blava (LBV, luminous Blue Variable en angls) considerades inestables. 

La estrella ms massiva coneguda, VLB 1806-20 pertany a aquest grup. Encara no ha arribar al lmit d'Eddington. Es creu que l'estrella VLB Carinae s un exemple tipus del que passa en traspassar el lmit d'Eddington. 

 Expressi .

Es considera que l'estrella s un cos amb simetria esfrica, uniforme i isotrop, en equilibri. El gradient de pressi a l'estrella se suposa en equilibri hidrosttic. Aix:


;

amb  Ph la pressi hidrosttica, r la distncia al centre de l'estrella ,   la massa volmica del gas de l'estrella, suposada uniforme, G la constant de gravitaci.

La pressi de radiaci, que s'exerceix en sentit oposat s: 

;

amb Pr la pressi de radiaci,  T la secci efica de la difusi Compton per l'electr, L la lluminositat de l'estrella i  mp la massa del prot.. Aquestes dues pressions es conpensen exectament, per difinici, quan la lluminositat de l'estrella arriba al lmit d'Eddington. : 

;

El valor exacte d'aquest lmit depn de la composici qumica de l'estrella, de les seves variacions i de la distribuci de la matria. Es pot, no obstant, donar una frmula aproximada sobre el Sol, on M s  la massa de l'estella  considerada :
;
amb les notacions usuals per la  massa i la lluminositat solar.

 Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270130" title="Plvil" nonfiltered="1088" processed="1085" dbindex="106119">


Onomstica:

Plvil (famlia),  famlia romana;

Marc Horaci Plvil (cnsol) cnsol el 509 aC i potser el 507 aC;

Gai Horaci Plvil, cnsol el 477 aC i 457 aC ;

Luci Horaci Plvil, tribu amb potestat consular ;

Marc Horaci Plvil (trib), trib amb potestat consular;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270131" title="Plvil (famlia)" nonfiltered="1089" processed="1086" dbindex="106120">
Plvil fou el nom d'una famlia romana de la gens Horcia

Personatges de la famlia foren:
 Marc Horaci Plvil, cnsol el 509 aC i potser el 507 aC.
 Gai Horaci Plvil, cnsol el 477 aC i 457 aC ;
 Luci Horaci Plvil, tribu amb potestat consular el 386 aC.
 Marc Horaci Plvil, trib amb potestat consular el 378 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270132" title="Famous Last Words" nonfiltered="1090" processed="1087" dbindex="106121">


Famous Last Words, s la tretzena can i el segon senzill del disc The Black Parade, del grup estatunidenc My Chemical Romance. El senzill, s va llanar el 22 de gener, per s va poder veure per primera vegada el 12 de desembre de 2006 per MTV 2. Famous Last Words, s el tercer videoclip del grup, que arriba a un n1 (com Helena i The Ghost of You), i va estar-si durant varies setmanes. Els riffs de guitarra d'aquesta can, sn molt potents, i recorden a canons purament Heavy Metal

 Llistes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270134" title="Marc Horaci Plvil (cnsol)" nonfiltered="1091" processed="1088" dbindex="106122">
Marc Horaci Plvil (Marcus Horatius M. F. Pulvillus) fou un magistrat rom.

A les narracions llegendries sobre l'expulsi dels Tarquinis de Roma, juga un paper destacat i hauria estat cnsol rom elegit al establir-se la repblica el 509 aC al lloc de Espuri Lucreci Tricipt, escollit al seu torn en el lloc del difunt Luci Juni Brut, per no hi ha plena coincidncia entre els relats. 

Dions d'Halicarns el fa cnsol per segona vegada el 507 aC amb Publi Valeri Publcola I, per Tit Livi dona com a collega de Publicola a Publi Lucreci Tricipt. Tcit dona suport a Dions i els dos diuen que fou Horaci Plvil el que va consagrar el temple del Capitoli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270135" title="Gai Horaci Plvil" nonfiltered="1092" processed="1089" dbindex="106123">
Gai Horaci Plvil (Caius Horatius M. F. M. N. Pulvillus) fou un magistrat rom possiblement fill de Marc Horaci Plvil (cnsol).

Fou cnsol el 477 aC junt amb Tit Meneni Agripes Lanat; va fer la guerra als volscs de la que fou cridat per fer front als etruscs que s'havien apoderat del Jancul i havien creuat el Tber desprs de derrotar els Fabii a Cremera i al cnsol Lanat; Plvil va lluitar contra els etruscs en una primera batalla prop del temple de l'Esperana, sense resultat decisiu, per a la segona batalla a la porta Collina, es va imposar.

Fou cnsol per segona vegada el 457 aC amb Quint Minuci Esquil Augur i va fer la guerra als eques als que va derrotar destruint Corbi.

Va morir el 453 aC de la epidmia de pesta que aquell any va afectar a Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270136" title="Luci Horaci Plvil" nonfiltered="1093" processed="1090" dbindex="106124">
Luci Horaci Plvil (Lucius Horatius Pulvillus) fou un trib amb potestat consular el 386 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270137" title="Marc Horaci Plvil (trib)" nonfiltered="1094" processed="1091" dbindex="106125">
Marc Horaci Plvil (Marcus Horatius M. F. Pulvillus) fou trib amb potestat consular el 378 aC. Probablement era germ del tribu amb potestat consular Lucius Horatius Pulvilus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270138" title="Equilibri hidrosttic" nonfiltered="1095" processed="1092" dbindex="106126">
L' equilibri hidrosttic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressi i la gravetat estan en equilibri. En un fluid hidrosttic no hi ha acceleraci vertical neta. 

Matemticament, l'equilibri hidrosttic s'expressa comunament de la segent manera: 

;

on P s la pressi del fluid, z la coordenada vertical,  la densitat del fluid i g la acceleraci de la gravetat. 

L'equilibri hidrosttic explica per qu l'atmosfera terrestre no es collapsa sobre una fina capa en la superfcie per efecte de la gravetat o com els pneumtics d'un cotxe o bicicleta poden suportar el pes del vehicle grcies a la pressi del gas en l'interior. 

En el cas d'una estrella, existeix un equilibri entre la fora de gravetat que actua atraient el gas estellar cap al centre i comprimint-lo, i la variaci radial de pressi que actua en sentit contrari intentant expandir el sistema. En condicions normals l'estrella est en equilibri i adopta una forma esfrica estable. En una estrella la pressi t dues parts, una hidrosttica i altra produda per la pressi de radiaci. La pressi que sost a les estrelles s fruit de l'alliberament d'energia en el centre d'aquestes per mitj de reaccions de fusi nuclear. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270139" title="Marc Horaci Plvil" nonfiltered="1096" processed="1093" dbindex="106127">


Onomstica:

Marc Horaci Plvil, cnsol el 509 aC i potser el 507 aC;
Marc Horaci Plvil, trib amb potestat consular el 378 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270140" title="Ppia" nonfiltered="1097" processed="1094" dbindex="106128">
Ppia (Pupia) fou una gens romana plebea que no va arribar a exercir alts crrecs a l'estat ni va tenir cap paper destacat en la vida poltica de Roma, excepte per l'adopci d'un Pis, que va arribar a cnsol. Aquest Pis va rebre el nom per adopci de Marc Pupi Pis i fou cnsol rom el 61 aC.

L'nic cognom d'aquesta gens fou Ruf.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270144" title="Pupi" nonfiltered="1098" processed="1095" dbindex="106129">


Onomstica:

Publi Pupi, qestor rom;
Luci  Pupi, pretor el 183 aC;
Marc Pupi Pis, cnsol el 61 aC;
Pupi (escriptor), escriptor rom de drames.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270146" title="Publi Pupi" nonfiltered="1099" processed="1096" dbindex="106130">
Publi Pupi (Publius Pupius) fou un magistrat rom.

Fou un dels primers plebeus que van exercir la magistratura de qestor, per la que fou elegit el 409 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270148" title="Luci Pupi" nonfiltered="1100" processed="1097" dbindex="106131">
Luci  Pupi (Lucius Pupius) fou un magistrat rom.

Va exercir la magistratura d'edil curul el 185 aC, probablement la primera magistratura curul de la seva carrera, i dos anys desprs la de pretor (183 aC); com a pretor va obtenir el govern de la provncia de la Pulla (Apulia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270149" title="Pupi (escriptor)" nonfiltered="1101" processed="1098" dbindex="106132">
Pupi (Pupius) fou un escriptor rom de drames.

Horaci esmenta les seves obres irnicament i les anomena "lacrymosa poemata Pupi". La quasi totalitat del que es coneix d'aquest personatge deriva d'Horaci que diu "Pupius, Tragoediographus, ita affectus spectantium movit ut eos flere compelleret. Inde istum versum fecit: Flebunt amici et bene noti mortem meam, Nam populus in me vivo lacrymatu' est satis".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270151" title="Purpuri" nonfiltered="1102" processed="1099" dbindex="106133">
Luci Furi Purpuri (Lucius Furius Purpureo) fou un magistrat rom.

Fou trib militar el 210 aC sota el cnsol Marcel, i pretor el 200 aC, rebent la provncia de la Gllia Cisalpina. Va derrotar els gals que havien posat setge a Cremona sota comandament del cartagins Amlcar, batalla en la que 35.000 gals van morir o foren fets presoners; Amlcar i tres caps gals van morir a la lluita; el senat li va votar una "donada de gracies" de tres dies i els honors del triomf (encara que aix va tenir certa oposici). Va dedicar dos temples a Jpiter.

El 196 aC fou cnsol amb Marc Claudi Marcel i va derrotar els bois. Va dedicar un altre temple a Jpiter.

El 194 aC fou consagrat el primer temple que havia erigit i el 192 aC ho foren els altres dos.

El 189 aC fou un dels comissionats enviats a sia desprs de la victria sobre Antoc III el Gran. El 187 aC apareix com opositor a concedir el triomf a Gneu Manli Vuls. El 184 aC fou candidat a censor per no fou elegit (ho foren Luci Valeri Flac i Marc Porci Cat). El 183 aC fou enviat amb dos senadors ms com ambaixador a la Gllia Transalpina i s la darrera vegada que se l'esmenta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270155" title="Pilemenes" nonfiltered="1103" processed="1100" dbindex="106134">
Pilemenes (Pylaemenes, ) fou el nom de diversos reis de Paflagnia, derivat del primer rei esmentat, Pilemenes, que va lluitar a la guerra de Troia.

Es pensa que el nom era una denominaci hereditria ms que el nom propi (com Ptolemeu a Egipte o Arsaces a Prtia). No es t informaci de la majoria i noms es poden esmentar els segents:

Pilemenes (vers 131 aC) ;
Pilemenes (bitnic);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270156" title="Pilemenes (vers 131 aC)" nonfiltered="1104" processed="1101" dbindex="106135">
Pilemenes (Pylaemenes, ) fou rei de Paflagnia al segle II aC. 

El 131 aC se l'esmenta ajudant als romans en la guerra contra el rebel Aristnic de Prgam. Segons Just, a la seva mort la dinastia es va extingir i el darrer rei va deixar el pas per testament al rei del Pont Mitridates V Evergetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270157" title="Pressi de radiaci" nonfiltered="1105" processed="1102" dbindex="106136">
La pressi de radiaci s la pressi exercida sobre qualsevol superfcie exposada a la radiaci electromagntica. Si s absorbida, la pressi s la densitat del flux de l'energia dividida per la velocitat de la llum. Si la radiaci s totalment reflectida, la pressi de radiaci es duplica. Serveixi d'exemple, la radiaci del sol en la Terra t una densitat de flux de 1370 W/m, per tant la pressi de radiaci s 4.6  Pa (absorbida.
 Histria . 

El fet que la radiaci electromagntica exerceix una pressi sobre qualsevol superfcie exposada a ella va ser dedut tericament per James Clerk Maxwell en 1871, i demostrat experimentalment per Piotr Lebedev en 1900  i per Nichols i Hull en 1901. La pressi s molt feble, per pot ser detectada mitjanant una fina superfcie feta de metall reflexant suspesa perpendicularment en la direcci de la llum en un radimetre de Nichols 

Teoria. 

Pot ser demostrat mitjanant la teoria electromagntica, la mecnica quntica o la termodinmica, sense haver de fer ms suposicions sobre la naturalesa de la radiaci, que la que la pressi contra una superfcie exposada en l'espai travessada per una radiaci uniformement en totes direccions s igual a un ter de l'energia total radiada per unitat de volum dintre d'aquest espai. 

Per a la radiaci d'un cos negre, en equilibri amb la superfcie exposada, la densitat d'energia , d'acord a la llei de Stefan-Boltzmann, igual a  T>4/3c; en la qual   s la constant de Stefan-Boltzmann, c s la velocitat de la llum, i T s la temperatura absoluta de l'espai. Una tercera part d'aquesta energia s igual a 6.305 10 17T>4 J/(m3K4), la qual s per tant igual a la pressi en pascals. 

 En l'espai interplanetari. 

Per exemple, en el punt d'ebullici de l'aigua (T = 373.15 K), la pressi solament augmenta a 3 micropascals. Si la radiaci s direccional (en l'espai interplanetari, la prctica totalitat del flux d'energia prov del Sol), la pressi de radiaci es triplica, fins a  T>4/c. Una vela solar a la distncia on la temperatura de radiaci s la del punt d'ebullici de l'aigua podria aix arribar a uns 22 Pa. Aquestes pressions tan febles sn, no obstant aix, capaces de produir marcats efectes en petites partcules com gas ionitzat i electrons, i  cal considerar-los en l'emissi d'electrons des del Sol, el material provinent d'estels, i altres.

En l'interior estellar. 

En l'interior de les estrelles les temperatures sn molt altes. Els models estellars prediuen temperatures de 15 MK en el centre del Sol i en el cor d'estrelles supergegants la temperatura pot ser superior a 1 GK. Degut al fet que la pressi de radiaci augmenta segons la temperatura elevada a la quarta potncia, aquesta (la pressi de radiaci) es torna important a l'arribar a aquestes temperatures. En el sol la pressi de radiaci contnua sent massa petita comparada amb la pressi del gas. En les estrelles ms pesades, la pressi de radiaci s la principal component de la pressi total. 



Veles solars. 

Les veles solars, s un mtode proposat de propulsi espacial, usaria la pressi de radiaci del Sol com fora motriu. La sonda privada Cosmos 1 hauria usat aquesta forma de propulsi. 

 La pressi de radiaci en acstica . 

En acstica, la pressi de radiaci s la fora de pressi unidireccional exercida en una interfase entre dos mitjans deguda al pas d'una ona de so 
 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270161" title="Pilemenes (bitnic)" nonfiltered="1106" processed="1103" dbindex="106137">
Pilemenes (Pylaemenes, ) fou  fill de Nicomedes II de Bitnia al que el seu pare va collocar al tron de Paflagnia vers el 110 aC  i va agafar el nom tradicional dels reis de Paflagnia. 

Sembla que el regne de Bitnia i el regne del Pont es van repartir el regne del qual s'havia extingit la dinastia, per en part del pas (la part de Bitnia) resistia un prncep de nom Astreod, que era aliat rom i els romans van imposar la retirada dels bitinis.

El 90 o 89 aC Mitridates VI Eupator va ocupar la Paflagnia independent i va seguir les alternatives del regne del Pont. 

Aquest Filemenes o un fill seu, regnava a l'entorn del 75 aC.  El 65 aC quant Gneu Pompeu va declarar la zona costera integrada a la provncia de Bitnia i a la zona interior va restablir el regne amb el fill de Pilemenes i desprs aquestos territoris foren cedits a Brogitarus de Galcia.

Les monedes del pare o fill porten la inscripci .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270163" title="Preuc" nonfiltered="1107" processed="1104" dbindex="106138">
Preuc (Preycus) fou un pintor grec que va viure poc desprs del temps d'Alexandre el Gran, per amb un estil molt renovat en relaci als artistes anteriors.

L'esmenta Plini el Vell que diu que es dedicava a la producci de petites pintures i que van arribar a tenir un preu superior a les de molts pintors ja que tenia molta comanda. Plini diu que va rebre el malnom de  Rhyparographos que Salmasi pensa que s un error en lloc de Rhopographos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270164" title="Pires" nonfiltered="1108" processed="1105" dbindex="106139">
Pires (Pyres, ) fou un escriptor grec nadiu de Milet de la primera part del segle III aC.

Pires escrivia en l'estil potic anomenat jnic obres de carcter lasciu, de les quals el principal exponent fou Stades de Maronea, que va viure algun temps desprs de Pires, vers la meitat del segle III aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270165" title="Pirgoteles" nonfiltered="1109" processed="1106" dbindex="106140">
Pirgoteles (Pyrgoteles, ) fou un artista grec. Era gravador de joies, un dels ms importants de l'antiguitat, i va viure a la segona meitat del segle IV aC. Alexandre el Gran li va concedir el monopoli de gravar els segells reials. Ni la seva biografia personal ni les seves obres sn conegudes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270166" title="Prilampes" nonfiltered="1110" processed="1107" dbindex="106141">
Prilampes (Prylampes, ) fou un escultor grec de Messene.

La seva obra s poc coneguda i noms se sap, perqu ho diu Pausanies, que va esculpir les esttues de tres vencedors dels jocs olmpics: Prilampes d'Efes, Xen de Lepreon i Asam (Pausanias, vi. 3.  5. s. 12, 15.  1, 16.  4. s. 5.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270168" title="Pirmac" nonfiltered="1111" processed="1108" dbindex="106142">


Onomstica:

Firmac o Pirmac el Vell, escultor atenenc ;

Pirmac el Jove,  escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270169" title="Firmac" nonfiltered="1112" processed="1109" dbindex="106143">
Firmac (Phyromachus) tamb Pirmac (Pyromachus), identificat com el Vell, fou un escultor atenenc que va executar els baix relleus del temple d'Atenea Plies vers el 415 aC. 

Plini l'esmenta com Pirmac i diu que va esculpir un grup representant a Alcibades conduint un carro estirat per quatre cavalls. Va viure poc desprs que Fdies, i fou destacat com escultor de marbre i de bronze.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270171" title="Pirmac el Jove" nonfiltered="1113" processed="1110" dbindex="106144">
Pirmac (Pyromachus) fou un escultor grec esmentat per Plini que situa el seu floriment el 295 aC.

Plini diu que va representar les batalles d'umenes I de Prgam i el seu cos tal I de Prgam contra els gals (glates); precisament una d'aquestes batalles va donar a tal el ttol de rei de Prgam el 241 aC. L'artista encara treballava el 240 aC.

Plini esmenta dues esttues ms: un Escolapi a Prgam (anomena a l'artista Phylomachus) segurament obra de Firmac; i un Priap, que podria ser tant obra de Firmac (Pirmac el Vell) com de Pirmac (el Jove).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270172" title="Monestir d'Haghpat" nonfiltered="1114" processed="1111" dbindex="106145">


El monestir d Haghpat est situat al nord d Armnia, a la provncia de Lori, dins del terme d Alaverdi, a uns 12 km d aquesta ciutat, en una altipl elevat sobre la ciutat i el riu, que es troben al fons de la vall. El lloc va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1996, junt amb el proper monestir de Sanahin, formant un conjunt monumental de primera fila a Armnia.

D una manera parallela al que va passar a Sanahin, en la seva fundaci hi va intervenir la reina Khosrovanuysh, esposa d Ashot III. Fou un gran centre literari, i tenia molts territoris sota el seu domini, fins que foren confiscats per l imperi rus, al segle XIX.

L esglsia de Surb Nshan.

L esglsia de Surb Nshan s la ms important del complex monstic i la primera que es va aixecar. La fundaci es va fer a iniciativa de la reina Khosrovanuysh, que deu anys abans havia inaugurat una altra esglsia similar a Sanahin. La construcci es va desenvolupar entre els anys 976 i 991, fou dedicada als seus fills: Sembat i Gurgen, que figuren representats en un relleu a la faana oriental, amb un model de l esglsia a les mans, inspirat en una obra del mateix tipus, a Sanahin. La seva construcci ha estat atribuda a l arquitecte Trdat. L interior estava decorat amb pintures murals, ara molt deteriorades. L absis fou pintat al fresc dos cops, la darrera vegada a mitjan del segle XIII.

Exteriorment s de planta rectangular, interiorment s de nau nica, amb creuer i tancada per un absis a llevant, una porta a ponent i una altra al nord, que dona pas a la galeria que separa aquesta esglsia de l Hamazasp. Des de la zona absidal hom accedeix a unes capelles annexes, dissimulades en el gruix del mur. L encreuament de la nau amb el transsepte est cobert per una cpula interiorment semiesfrica sobre un tambor circular. Exteriorment la coberta es cnica.

Com s habitual en les esglsies armnies, est precedida per una gavit, que es va aixecar molt ms tard, el 1185. Inicialment era una galeria sepulcral: t una inscripci on Mariam, filla del rei Geurike III, fa una dedicatria d aquesta construcci, una mena de pante de familiar de la dinastia dels korikian. Aquest atri fou ampliat cap el 1210.  Davant de l esglsia hi ha un espai cobert amb dues parelles d arcs entrecreuats, de grans dimensions. Al centre es troba una llanterna que deixa passar una mica de llum. Aquests arcs reposen en els murs laterals, la mateixa faana de l esglsia i dues columnes, que separen aquest cos d una nau parallela a la faana. T dues petites cambres annexes, de dues plantes, amb absis semicirculars. El paviment est recobert de lpides sepulcrals.



L esglsia t unes galeries a llevant i al nord, aquesta ltima la separa de l Hamazasp. s una mena de galeria funerria. s aqu on es conserva el khachkar (pedra-creu) conegut com Amenaprkich (1273).


Esglsia de Sant Gregori.

La petita esglsia de Sant Gregori es troba al sud de l anterior. Es va aixecar el 1005 i es va refer el 1211. Es tracta d un edifici exteriorment de planta rectangular i de forma de creu a l interior. Amb quatre cambres annexes. Est desproveda de gavit. La coberta s de dues vessants, molt simple.

Esglsia de la Mare de Du.

Situada al nord de Surb Nshan. Es tracta d un petit edifici, isolat, que tampoc t gavit. Exteriorment s rectangular i cruciforme a l interior. T una cpula sobre tambor, rematada per una coberta cnica, similar a la de Surb Nshan. Fou bastida per Khathoun, filla del prncep Hassan Tesoumian, en el segle XIII.

Altres dependncies.

Hi ha tamb un gran edifici conegut com Hamazasp, que porta el nom d un abat del monestir. Bastit el 1257, amb una reduda capella annexa. Es tracta d un ampli espai quadrat, amb quatre columnes enllaades amb arcs, sobre el que s aixeca una cpula amb llanterna.

Un magnfic campanar isolat, del 1245, de tres plantes, aprofitant la part baixa per utilitzar-lo com a capella.
	
La biblioteca d Haghpat, com la de Sanahin, demostra l alt grau de desenvolupament de l arquitectura armnia. Es va bastir inicialment a mitjan del segle XI i tenia una coberta de fusta suportada per pilars. La coberta actual, de pedra, va ser aixecada entre el 1258 i 1262. s de planta quadrada amb dues parelles d arcs sobre columnes adossades als murs perimetrals, dues a cada costat.

El refetor s un dels monuments civils ms interessants del pas. s de mitjan del segle XIII. T dues naus quadrades separades per columnes. Amb llanternes que l illuminen.

Hi ha tamb una bona srie de khachkars dels segles XI a XIII. El ms conegut s l Amenaprkich.

El lloc ha patit diversos episodis de destrucci. Al voltant de 1130 fou afectat per un terratrmol, ms endavant per episodis bllics, i altre cop un terratrmol, el 1988. Tot i aix, val a dir que no ha patit grans alteracions.


Bibliografia.
 Isabelle Aug i altres. Armenia Sacra. Muse du Louvre. Paris, 2007. ISBN 978-2-35031-068-8;
 Murad Hasratyan, Zaven Sargsyan. Armenia 1700 years of Christian Architecture. Moughni Publishers. Erevan, 2001. ISBN s/d;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270173" title="Prries" nonfiltered="1115" processed="1112" dbindex="106146">
Prries (Pyrrhyas, ) fou un militar etoli.

Durant la guerra social (218 aC) fou enviat per la Lliga Etlia a agafar el comandament a Elis on, aprofitant l'absncia de Filip V de Macednia i la incapacitat d'Eperat, estrateg de la Lliga Aquea, va fer incursions  als antics territoris aqueus i va deixar saquejat el pas fins a Rhium i Aegium. El 217 aC, d'acord amb Licurg d'Esparta, va envair Messnia, per fou rebutjat a Ciparissios abans de poder-se reunir amb les forces espartanes i va haver de tornar a Elis on el poble, descontent, es va queixar i va haver de ser cridat a Etlia i substitut per Eurpides.

Ms tard fou nomenat estrateg de la Lliga al mateix any que el ttol de cap de la lliga es va concedir de manera honorria a tal I de Prgam (208 aC). A la primavera va avanar amb un exrcit cap a Lmia per oposar-se al pas dels macedonis cap al Pelopons i encara que va tenir l'ajut dels romans i d'tal, fou derrotat per Filip V en dos batalles successives i es va haver de retirar darrera les muralles de Lmia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270175" title="Economia de Fiji" nonfiltered="1116" processed="1113" dbindex="106147">


El principal recurs econmic de Fiji s la canya de sucre. Aquest conreu ha donat lloc a quatre grans indstries sucreres, tres de les quals a Viti Levu; la producci de sucre representa ms d'un 50 % de les exportacions de Fiji. Altres conreus sn els cocoters dels quals hom extreu copra i oli de coco, bananes, gingebre, palma oliera i una mica de tabac per a l'exportaci, arrs, mandioca, moniatos, nyam, blat de moro, cacauets, fruites i verdures diverses, per al consum interior. Hom obt un complement alimentari de la ramaderia i tamb de la pesca, la industrialitzaci de la qual es modernitza. Hom extreu or a Vatukuola. La indstria manufacturera disposa de poques matries primeres (metalls preciosos, pedra de construcci, fusta, alguns conreus i productes ramaders). L'electricitat procedeix de centrals trmiques que consumeixen petroli importat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270177" title="Jos de Alencar" nonfiltered="1117" processed="1114" dbindex="106148">

Jos de Alencar (Messejana - avui un barri de Fortaleza, 1 de maig del 1829   Rio de Janeiro, 12 de desembre del 1877) fou un escriptor brasiler. Considerat un dels grans escriptors del romanticisme al Brasil, va escriure obres, com O Guarani i Iracema. La seva obra s marcada per la construcci d'una identitat nacional brasilera. En els seus llibres, Alencar va representar el paisatge brasiler i la formaci de la seva poblaci amb indis com a personatges principals.

s possible dividir l'obra d'Alencar en indianista (O Guarani, 1857; Iracema, 1865; Ubirajara, 1874); urbana (Lucola, 1862; Diva, 1864; Senhora, 1875), regionalista (O Gacho, 1870; O Sertanejo, 1875) i histrica (A Guerra dos Mascates, 1873).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270181" title="Giuseppe Olmo" nonfiltered="1118" processed="1115" dbindex="106149">






Giuseppe Olmo (Celle Ligure, 22 de novembre de 1911 - Mil, 5 de mar de 1992) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1933 i 1942.

Els seus xits ms importants foren la medalla d'or als Jocs Olmpics de Los Angeles, el 1932, la Mil-Sanremo de 1935 i 1938, el Campionat d'Itlia de 1936 i 20 etapes al Giro d'Itlia. 

Palmars.
Palmars amateur.
1931;
 Campi d'Itlia;
 1r de la Copa Itlia CRE;
 2n del Campionat del mn;
1932;
 Campi Olmpic per equips a Los Angeles, amb Attilio Pavesi i Guglielmo Segato ;
 1r a la Mil-Tor;

Palmars professional.
1933;
 1r de la Copa Val Maira a Dronero;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1934;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia;
1935;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r del Circuit dels Apenins ;
 1r a Pavia;
 1r a Borgomanero;
 1r a Sampierdarena;
 1r de la prova de selecci del Mundial;
 Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itlia;
 1r del Gran Premi del Cinquantenari;
 Rcord del Mn de l'Hora (45,090 Km);
1936;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro dell'Emilia;
 1r de la Copa Mater a Roma;
 1r a Ferrara;
 Vencedor de 10 etapes al Giro d'Itlia;
1937;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1938;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r del Giro de Campania i vencedor d'una etapa;
 1r de la Tor-Ceriales;
 1r a Padua;
 1r a Broni;
1939;
 1r a Savona;
1940;
 Campi d'Itlia de mig fons;

Resultats al Giro d'Itlia.
1933. 18 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1934. 4t de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1935. 3r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1936. 2n de la classificaci general. Vencedor de 10 etapes;
1937. Abandona. Vencedor d'una etapa;





Enllaos externs.
Palmars i biografia de Giuseppe Olmo ;
Palmars de Giuseppe Olmo ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270183" title="Thomas Frederic Cheeseman" nonfiltered="1119" processed="1116" dbindex="106150">
Thomas Frederic Cheeseman (Kingston-upon-Hull, 1846   6 d'octubre del 1923) fou un naturalista neozelands.

Fill de Thomas Cheeseman, un pastor metodista, la famlia emigr a Nova Zelanda el 1853. Thomas Frederic s'interess ben aviat en la botnica, i el 1872 ja public el seu primer treball, On the Botany of the Titirangi District of the Province of Auckland. A l'any 1874 va ser nomenat secretari de l'"Auckland Institute" i conservador del Museu d'Auckland, tasques que exerc una cinquantena d'anys. El 1876 tragu una llista de molluscs de la badia d'Auckland. Es cas amb Ellen Cawkell l'any 1889. Al 1906 veia la llum The Manual of the New Zealand Flora i, al 1914, Illustrations of the New Zealand Flora. A l'any 1911 va ser nomenat president del New Zealand Institute, l'honor ms alt que un cientfic kiwi pot assolir en el seu pas . Va ser membre fundador de la Royal Society of New Zealand, aix com de la Societat linneana de Londres i de la Zoological Society of London. Fou guardonat amb la Medalla linneana el 1923.

En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Cheeseman.

 Enllaos .
 Article a An Encyclopaedia of New Zealand d'A.H.McLintock ;
 Biografia en ocasi del seu trasps a Transactions and Proceedings of the Royal Society of New Zealand 54 (1923) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270185" title="Pierino Favalli" nonfiltered="1120" processed="1117" dbindex="106151">

Pierino Favalli (Zanengo di Grumello, 1 de maig de 1914 - Cremona, 16 de maig de 1986) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1937 i 1946. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 12 victries, entre elles una Mil-Sanremo i una etapa al Giro d'Itlia.

 Palmars .
1934 (amateur);
 Campi d'Itlia;
 1r de la Copa Caldirola;
1938;
 1r de la Mil-Tor;
 1r al Giro de la Romanya;
 1r al Giro de la Provncia de Mil;
1939;
 1r de la Mil-Tor;
 1r al Gran Premi Stampa-Fiat;
 1r al Giro de la Provncia de Mil;
1940;
 1r de la Mil-Tor;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1941;
 1r de la Mil-Sanremo;
1942;
 1r al Giro de la Provncia de Mil;
 1r al Giro de la Campnia;
 1r al Giro del Veneto;

Resultats al Giro d'Itlia.
1940. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Pierino Favalli ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270194" title="Cino Cinelli" nonfiltered="1121" processed="1118" dbindex="106152">

Cino Cinelli (Montespertoli, 9 de febrer de 1916 - Montespertoli, 20 d'abril de 2001) va ser un ciclista itali que va ser professional entre 1937 i 1944. El 1948 va crear la marca de biciletes Cinelli.

Durant la seva carrera professional aconsegu 13 victries, destacant un Giro de Llombardia, una Mil-Sanremo i 3 etapes del Giro d'Itlia. 

 Palmars .
1937;
 1r al Giro dels Apenins;
 1r a la Copa Andrea Boero;
1938;
 1r a la Copa Bernocchi;
 1r al Giro de Llombardia;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa del Giro dels Tres Mars ;
1939;
 1r al Giro de Campania;
 1r al Giro de la Provncia de Tor;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1940;
 1r al Giro del Piemont;
 1r a les Tres Valls Varesines;
1943;
 1r a la Mil-Sanremo;

Resultats al Giro d'Itlia.
1938. 12 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1939. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Cino Cinelli ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270202" title="Escoles de la Sagrada Famlia" nonfiltered="1122" processed="1119" dbindex="106153">


Les Escoles de la Sagrada Famlia s un edifici construt el 1909 per l'arquitecte modernista catal Antoni Gaud, situat al recinte del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia.

Es realitz per encrrec de lAssociaci de Devots de Sant Josep que presidia Josep Maria Bocabella, promotor del temple de la Sagrada Famlia. Gaud edific en el terreny destinat a la faana de la Glria, que es preveia estaria lliure durant bastant de temps encara; era un petit edifici destinat a escola per als fills dels obrers que treballaven a la Sagrada Famlia. L'edifici t planta rectangular de 10 x 20 metres, i constava de tres aules, vestbul i capella, amb lavabos en un cos afegit a l'edifici. La construcci es realitz amb ma, en tres capes superposades, seguint la tcnica tradicional catalana. Tant les parets com el sostre tenen forma ondulada, que dna a l'estructura una sensaci de lleugeresa per alhora una gran resistncia. A l'exterior va definir tres rees destinades a aules a l'aire lliure que estaven cobertes amb prgoles de ferro. 

Les Escoles van patir greus danys durant la Guerra Civil Espanyola, ra per que l'edifici sigus desmuntat en blocs i reconstrut posteriorment. Domnec Sugraes i Gras s'encarreg de la seva restauraci el 1940 amb escassos fons, per lo que tingu un enfonsament i necessit una nova intervenci el 1943 a crrec de Francesc de Paula Quintana i Vidal. L'any 2002 l'edifici de les Escoles fou traslladat a l'exterior del temple, a la cantonada entre els carrers Sardenya i Mallorca.

Les Escoles de la Sagrada Famlia han sigut un exemple de genialitat constructiva i han servit de font d'inspiraci per a molts arquitectes, per la seva simplicitat, resistncia, originalitat del volum, funcionalitat i puresa geomtrica. Les seves formes ondulades han sigut aplicades per arquitectes com Le Corbusier, Pier Luigi Nervi, Flix Candela o Santiago Calatrava.

 Bibliografia .
Joan Bassegoda Nonell: Gaud o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid, 2002, ISBN 84-95437-10-4.
Maria Antonietta Crippa: Gaud, Taschen, Kln, 2007, ISBN 978-3-8228-2519-8.
Mara Jos Gmez Gimeno: La Sagrada Familia, Mundo Flip Ediciones, 2006, ISBN 84-933983-4-9.

Vegeu tamb.
Antoni Gaud;
Modernisme catal;
Temple Expiatori de la Sagrada Famlia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270206" title="Loretto Petrucci" nonfiltered="1123" processed="1120" dbindex="106154">

Loretto Petrucci (Capostrada di Pistoia, 18 d'agost de 1929) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1949 i 1960.

Anomenat Le Mtore, s recordat principalment per les seves dues victries consecutives a la Mil-Sanremo, el 1952 i 1953. Fou un gregari de Fausto Coppi, amb qui tingu importants diferncies a l'equip Bianchi. Aquetes diferncies suposen la seva marxa de l'equip el 1953. Aconsegu un total d'11 victries.

Abans de passar a professional havia pres part en els Jocs Olmpics de Londres, el 1948. 

Palmars.
1950;
 1r al Gran Premi Ponte Valleceppi;
 1r a La Nazionale a Romito Magra;
1951;
 1r al Giro de la Toscana;
 1r al Gran Premi Massaua-Fossati;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;
1952;
 1r a la Mil-Sanremo;
1953;
 1r a la Mil-Sanremo;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r de la Challenge Desgrange-Colombo;
 1r al Critrium d'Hanret;
1955;
 1r al Giro del Lazio;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 67 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Loretto Petrucci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270208" title="Josep Maria Bocabella i Verdaguer" nonfiltered="1124" processed="1121" dbindex="106155">

Josep Maria Bocabella i Verdaguer (Sant Cugat del Valls, 5 d'octubre de 1815 - Barcelona, 22 d'abril de 1892) fou un llibreter i filntrop catal.

Propietari de l'antiga llibreria religiosa de la vdua Pla, a Barcelona, el 1861 realitz un viatge a Roma fruit del qual adquir una gran devoci per la figura de Sant Josep, decidint-se a fomentar els valors de la famlia cristiana. Per aquesta ra fund lAssociaci de Devots de Sant Josep (1866), que arrib a tenir 600.000 associats, aix com la revista El propagador de la devoci a Sant Josep (1866), per a la que s'inspir en la revista homnima (Propagateur de la dvotion a Saint Joseph) publicada pel salesi Joseph Huguet a Sainte-Foy de Dijon, a Frana. La revista tenia una tirada inicial de 25.000 exemplars, i actualment encara s'edita amb el nom de Temple. Tamb fund uns tallers per a obrers i aprenents. 

Bocabella ide la construcci d'un temple catlic dedicat a la Sagrada Famlia, pel que adquir un terreny a l'Eixample barcelon, en un lloc conegut com El Poblet, prop del Camp de l'Arpa, a Sant Mart de Provenals; el solar li cost 172.000 pessetes (1.034 ). Encarreg el projecte en primer lloc a Francesc de Paula Villar i Lozano, que ide un conjunt neogtic, refusant la idea de Bocabella de fer una rplica del Santuari de Loreto, per el 1883 Villar renuncia per desavinences amb Joan Martorell i Montells, arquitecte assessor de Bocabella. El projecte s'ofer al propi Martorell, per al refusar aquest s'ofereix a Antoni Gaud, que convertir l'encrrec en la obra de la seva vida.

Josep Maria Bocabella est enterrat a la capella del Sant Crist de la cripta de la Sagrada Famlia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270209" title="Jefke Janssen" nonfiltered="1125" processed="1122" dbindex="106156">






Jefke Janssen, ms conegut com a Jef Janssen (Elsloo, 28 d'octubre de 1919) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1946 i 1954. 

Durant la seva carrera aconsegu 11 victries, destacant dos Campionats dels Pasos Baixos de ciclsime en ruta i la medalla de bronze al Campionat del Mn de ciclisme de 1947 disputat a Reims.

Palmares.
1944;
 Campi dels Pasos Baixos de la Categoria independent ;
 1r a Alkmaar;
 1r a Den Haag;
1946;
 1r a la Mijn-Peel-Mijn ;
1947;
 Campi dels Pasos Baixos;
 3r al Campionat del Mn de ciclisme;
1948;
 1r a Elsloo;
 1r a Kerkrade;
 1r a la Maas-Peel-Mijnkoers ;
1949 ;
 Campi dels Pasos Baixos;
1950;
 1r del Tour de Limburg i vencedor d'una etapa;
 1r de la Volta a Saarland;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 32 de la classificaci general;
1948. 36 de la classificaci general;
1950. Abandona (5a etapa) ;
1953. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jef Janssen ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270212" title="Herbert Saffir" nonfiltered="1126" processed="1123" dbindex="106157">

Herbert Saffir (Nova York, 29 de mar de 1917 - Miami, 21 de novembre de 2007) va ser un enginyer nord-americ, graduat a la Universitat de Georgia Tech que, al costat del meteorleg Robert Simpson, va establir la que es coneix com a Escala d'huracans Saffir-Simpson per mesurar la fora dels esmentats fenmens atmosfrics.

Durant la dcada de 1960 va comenar a treballar en el projecte de catalogaci dins del marc d'uns estudis de les Nacions Unides per reduir els efectes dels huracans sobre la poblaci, establint un sistema d'alerta. Fins a aquesta data els huracans es catalogaven com a forts o febles, o menors i majors. Durant els anys setanta se li va unir al projecte Robert Simpson, llavors director del Centre Nord-Americ d'Huracans. Finalment van establir una taula en categories que els classifica cientficament de l'1 al 5 i que s la ms usada en l'actualitat per mesurar la intensitat d'aquests. Saffir va desenvolupar la majoria dels estudis sobre l'impacte dels vents en les estructures construdes per l'home, mentre que Simpson va estudiar l'efecte de les marees.

Referncies.
Notcia de la mort;
Notcia de la mort;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270213" title="Galatasaray SK (basquetbol)" nonfiltered="1127" processed="1124" dbindex="106158">

El Galatasaray Caf Crown s la secci de basquetbol del Galatasaray SK de la ciutat d'Istambul, Turquia.

 Histria .
Ahmet Robenson, un professor d'educaci fsica del Liceu Galatasaray (Galatasaray Lisesi) decid introduir un nou esport als estudiants del centre el 1911. Aix fou com el basquetbol entr a Turquia. Robenson fou ms tard president del Galatasaray SK. Aquest club fou, per tant, el pioner del basquetbol turc i el basquetbol esdevingu una de les seves seccions ms importants.

 Palmars .
 Categoria masculina .
Lliga turca de bsquet (4): 1968-1969, 1984-1985, 1985-1986, 1989-1990;
Copa turca de bsquet (13): 1947, 1948, 1949, 1950, 1953, 1955, 1956, 1960, 1963, 1964, 1966, 1969-1970, 1994-1995;
Copa President turca de bsquet (1): 1985;
Lliga d'Istanbul de bsquet (20): 1932-1933, 1933-1934, 1934-1935, 1935-1936, 1940-1941, 1941-1942, 1942-1943, 1943-1944, 1944-1945, 1945-1946, 1946-1947, 1947-1948, 1948-1949, 1949-1950, 1950-1951, 1951-1952, 1952-1953, 1953-1954, 1957-1958, 1960-1961;

 Categoria femenina .
Lliga turca de bsquet (11): 1987-1988, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000;
Copa turca de bsquet (5) 1992-1993, 1993-1994, 1994-1995 1996-1997, 1997-1998;
Copa President turca de bsquet (6) 1992-1993, 1993-1994, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998;
Finalista de l'Eurolliga femenina: 1998-1999;

 Jugadors destacats .


 zhan Canayd n;
 Orhun Ene;
 Tamer Oygu;
 Kerem Tuneri;
 Levent Topsakal;
 mer Bykaycan;
 Teoman ztrk;
 Arda Vekilo lu;
 Serhat etin;
 Serdar Apayd n;

 Randy Livingston;
 Mithat Demirel;
 Haris Mujezinovi ;
 Brian Greene;
 Gerald Fitch;
 Maurice Baker;
 Tim Breaux;
 Dell Demps;
 Ron Johnson;
 Thomas Kelley;
 Malik Dixon;

 Paul Dawkins;
 Frankie King;
 Lee Matthews;
 Marlon Maxey;
 Jaquay Walls;
 Richard Petruka;
 Terrell Lyday;
 David Henderson;
 Dee Brown;
 Ben Handlogten;
 Denham Brown;


 Referncies .


 Enllaos externs .

Web oficial del Galatasaray Caf Crown ;
Web de notcies no oficial;
Frum de discussi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270215" title="Besiktas JK (basquetbol)" nonfiltered="1128" processed="1125" dbindex="106159">

El Be ikta  Cola Turka s la secci de basquetbol del Be ikta  JK de la ciutat d'Istambul, Turquia.

 Palmars .
Lliga turca de bsquet (1): 1975;

 Jugadors destacats .
 Kerem Tuneri;
 Haluk Y ld r m;
 Levent Topsakal;
 Ufuk Sar ca;
 Hsn ak rgil;
 mer Bykaycan;
 Tamer Oygu;
 Faruk Be ok;
 Khalid El-Amin;
 Michael Wright;
 Donnell Harvey;
 Ivan McFarlin;
 Larry Ayuso;
 Kimani Ffriend;
 Ratko Varda;
 Predrag Drobnjak;
 Virginijus Prakevi ius;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
 Frum no oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270216" title="Rdio Grcia" nonfiltered="1129" processed="1126" dbindex="106160">
Rdio Grcia s una emissora del barri de Grcia de  Barcelona, de concessi municipal, nascuda l'any 1990. Emet per Freqencia Modulada a 107.7 MHz des del Tur del Carmel. Ofereix programes de la xarxa d'emissores de COM Rdio i programes propis dirigits als ciutadans de Grcia. Durant els seus 10 primers anys de vida hi van sorgir programes com "La cama redonda", "Estas ah Antonio", "La resaca", "Al fondo a la derecha", "Parla amb Grcia", "Teros Amunt", "L'Aldea", "Radiofnicament Incorrecte" o "El Galliner". Dani Mateo, collaborador del programa S lo que hicisteis... de la cadena de televisi La Sexta, va ser collaborador de Rdio Grcia.

Vegeu tamb.
 Llista d'emissores de rdio en catal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270219" title="Delmira Agustini" nonfiltered="1130" processed="1127" dbindex="106161">


Delmira Agustini (Montevideo, 24 d'octubre de 1886 -   bidem. 6 de juliol de 1914) va ser una poetessa uruguaiana, considerada una de les escriptores ms importants de Llatinoamrica en la primera meitat del segle XX.

Filla d'immigrants italians, va ser una nena preco. A ms de compondre versos des que tenia 10 anys, va realitzar estudis de francs, msica i pintura.

Va collaborar en la revista La Alborada, i tamb en l'Apolo del poeta Manuel Prez y Curis. Va formar part de la Generaci de 1900, al costat de Julio Herrera y Reissig, Leopoldo Lugones i Rubn Daro, al que considerava el seu mestre. Daro va arribar a comparar-la amb Santa Teresa, dient d'ella que era l'nica, des de la santa, en expressar-se com dona.

Va contreure matrimoni amb Enrique Job Reyes el 14 d'agost de 1913, per per diverses desavinences conjugals ho va abandonar un mes i mig ms tard, divorciant-se el 5 de juny de 1914. Al juliol del mateix any mor assassinada pel seu exmarit, que desprs es va sucidar.

Obra.
La seva obra es caracteritza per una forta crrega ertica. Els seus poemes segueixen la lnia modernista i estan plens de feminisme, simbolisme, sensualitat i sexe. El 1924 es van publicar a Montevideo les seves obres completes. Un dels seus poemes ms coneguts, Safo, es presenta a continuaci:

Em sembla justament un du,

aquest home que s'asseu enfront de tu,

que al teu costat, escolta

la teva dola conversa

i somrient amorosament

fa que el meu cor tremoli en el meu pit.

Doncs quan vulgui que et miro,

perdo l's de la paraula;

la meva llengua es gela en el silenci

i en la immobilitat,

flames subtils es llisquen sobre la meva pell,

ja no veig gens amb els meus ulls,

les meves odes noms perceben brunzits,

em cobreix una suor freda,

i un tremolor em fa el seu captiu.

Em torno ms verd que l'herba

i prop de la mort

a mi mateixa semblo. 

Entre els seus ttols destaquen els segents:

 El libro blanco (1907).
 Cantos de la maana (1910).
 Los clices vacos (1913).
 El rosario de Eros (1924, pstum).
 Los astros del abismo (1924, pstum).
 Correspondencia ntima (1969, pstum).

Enllaos externs.

Poemes de Delmira Agustini ;
La poesia de Delmira Agustini, Cervantes Virtual ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270220" title="Copa d'Europa d'hoquei patins femenina 2007" nonfiltered="1131" processed="1128" dbindex="106162">


Entre el 24 i el 27 de maig de 2007 es disput a Sant Hiplit de Voltreg (Catalunya) la 1a Copa d'Europa d'hoquei patins femenina.

Els rbitres destinats a aquesta competici foren: Bernd Ullrich (Alemanya), Derek Bell (Anglaterra), Juan Carlos Bifet i Esteve Grima (Catalunya), Paulo Venancio i Lus Incio (Portugal), Herve Fouet (Frana) i Rossano Rotelli (Itlia).

El 14 de maig se celebr la presentaci en roda de premsa del torneig amb la presncia de Ramon Vilar, president del CP Voltreg, Ramon Trabal, batlle de Sant Hiplit de Voltreg, i Mnica Piosa, jugadora del primer equip del CP Voltreg.  

Participants.



Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'estiu dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+2).
Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.











Grup B.






Grup C.






Grup D.











Fase Final.



Tretz i catorz lloc.



Del nov al dotz lloc.





Del cinqu al vuit lloc.





Onz i dotz lloc.


Nov i des lloc.


Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Semifinals.





Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.



Mximes golejadores.
Article principal: Llista completa de golejadores




 Referncies .


Enllaos externs.
 CP Voltreg - Copa d'Europa femenina 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270221" title="Immaculada Concepci (Zurbarn, 1632)" nonfiltered="1132" processed="1129" dbindex="106163">

Immaculada Concepci s un quadre del pintor extremeny Francisco de Zurbarn pintat el 1632 i exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

 Documentaci .
 Histria .
 No s coneix el motiu pel qual va ser pintat ni la seva primera destinaci. La primera referncia el situa entre la collecci de Pedro Aladro a Jerez el 1912, posteriorment va passar a formar part de la collecci Domecq a la mateixa poblaci, desprs fou adquirit per a  la collecci del biblifil Santiago Espona qui en va fer donaci al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'any 1958.

 Tema .
El Concili de Trento estableix el pecat original com a dogma de fe i consagra la creena de la Immaculada Concepci, per no en fa dogma de fe. A Espanya es va creure aferrissadament en aquesta doctrina i se celebra el vuit de desembre com festa d'obligat compliment des de 1644. En aquell temps la devoci per la Verge Maria era enorme, podem observar que la verge porta un luxs collar mari.

Aquest tema ha estat tractat pel pintor en diverses ocasions. Zurbarn emprava el color rosat per a la tnica de la Verge fins que Francisco Pacheco l'any 1649 va escriure el cnon per a la tipologia de Immaculada Concepci al tractat Arte de la pintura. Pacheco seguia les indicacions de Beatriz de Silva qui havia tingut la visi de la Verge de blanc i blau cel l'any 1615. Beatriz, monja, va comenar un procs de beatificaci el 1636, quan es feu pblica la seva visi.

 Analisi Formal .
 Elements plstics .
La illuminaci del quadre prov de dos focus un est situat al darrera de la verge i refora la seva majestuosa presncia i l'altre est situat davant a l'angle superior esquerre, assenyala el cam a seguir.
 
 Composici .
El quadre es regeix per una simetria axial, on cada element representat a la dreta t el seu equivalent a l'esquerra. La Verge s l'eix de la simetria. s ella qui trenca el perfecte equilibri mirant a la llum.
 Estil .
Aquesta obra s'inclou dins el Barroc espanyol, de forta empremta mstica. Zurbarn mostra la influncia de Caravaggio per la manera d'illuminar les composicions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270223" title="Bartolom Hidalgo" nonfiltered="1133" processed="1130" dbindex="106164">
Bartolom Hidalgo (Montevideo, 1788 -   Buenos Aires, 1822) va ser un escriptor uruguai, precursor de la poesia gautxesca al Riu de la Plata. 

Orfe primerenc, va viure amb la seva mare i germanes a Montevideo i la pobresa de la ciutat colonial i la seva condici de fill de llar modesta ho van marcar, li van fer sentir els seus rigors. A ms, va formar part del cos militar de Jos Gervasio Artigas, i va participar en la lluita contra els invasors portuguesos fins al seu exili a Buenos Aires.

Bartolom Hidalgo pertany a la cultura popular. s un d'aquells autors que es poden definir com "essencials"; s a dir, aquells que ms enll de la vestidura lrica o literria, tenen la seva importncia en el que diuen, en el grau d'aliment essencial.

Els seus Cielitos, que parlen de la peripcia patritica, van esdevenint desprs en poemes en els quals s'incorporen les primeres denncies que desprs continuaran la veu dels Tres Gautxos Orientals i ms tard la veu de Martn Fierro; s a dir a Antonio Lussich i Jos Hernndez, successivament.

s considerat en l'actual Uruguai el primer poeta que canta a la ptria per ser l'autor de la primera can sobre els orientals, la Marcha Oriental, que diu:
 
Orientals, la ptria perilla,

reunits al Salt voleu;

Llibertat entoneu en la marxa

i al retorn digueu Llibertat.

En el Cielito de la Independencia canta a les Provncies Unides del Riu de la Plata (actuals Argentina i Uruguai):

Avui una Naci

en el mn es presenta,

doncs les Provncies Unides

proclamen la seva Independncia.

Enllaos externs.
Trobadors: Canons de Bartolom Hidalgo ;
Introducci a la literatura gautxesca ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270224" title="Roberto Mascar" nonfiltered="1134" processed="1131" dbindex="106165">
Roberto Mascar (Montevideo, 12 de desembre de 1948), s un poeta i traductor uruguai resident a Europa.

Roberto Mascar va cursar els seus estudis bsics en la seva ciutat natal, aix mateix com estudis de literatura i esttica en l'Institut de Professors Artigas d'Uruguai (IPA), i posteriorment en la Universitat d'Estocolm i la Universitat d'Uppsala.

Des de molt jove va participar en diverses activitats literries dintre i fora del seu pas, com tamb a l'Argentina i Xile. Fill d'una famlia multicultural, Mascar va comenar a escriure poesia a edat molt primerenca, rebent diferents reconeixements locals.

El 1978, desprs d'empitjorar a l'Uruguai la situaci social, econmica i cultural per la dictadura militar al capdavant de Aparicio Mndez, Mascar s'exilia a Sucia com molts altres artistes uruguaians perseguits pel rgim, xode al que es van sumar escriptors, poetes, dramaturgs, i artistes plstics que fugien tamb de la repressi i els abusos dels rgims militars de Augusto Pinochet a Xile, el Procs de Reorganitzaci Nacional a l'Argentina i l'hegemonia de Alfredo Stroessner al Paraguai.

Roberto Mascar ha guanyat diferents premis internacionals, comenant pel premi del Fons d'Escriptors de Sucia el 1984 (que va obtenir successivament el 1987, 1990 i 1997) i seguit del Premi Ciutat d'Estocolm. El 2002, el jurat del Festival Internacional de Poesia de Medelln, Colmbia (el ms gran del seu tipus a Amrica Llatina) li va atorgar el Premi Internacional de Poesia Ciutat de Medelln d'una llarga llista de poetes nominats de diferents nacionalitats, pels seus mrits artstics i en atenci al seu llibre Campo de Fuego, publicat a Montevideo el 2000.

El 2004, Mascar novament va ser distingit amb el Premi Bienal del Fons d'Escriptors de Sucia.

Director del Festival Plataforma Latinoamericana que es va realitzar des de 1998 a 2002 a Folkets Park, ciutat de Malm. Tamb ha participat activament en diversos esdeveniments culturals i festivals literaris d'Escandinvia, Canad, Xile, Argentina, Colmbia, Veneuela i el seu pas natal, Uruguai. Des de 1998, va ser l'organitzador principal de la trobada anual de poesia Poesimte a Sucia.

Enllaos externs.
Uruguaians a Sucia. Article publicat per la Universitat de Buenos Aires, Argentina ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270225" title="Estats Units (desambiguaci)" nonfiltered="1135" processed="1132" dbindex="106166">

 Pasos actuals:
 Sovint, es refereix als Estats Units d'Amrica;
 Es pot referir al nom oficial de Mxic, els Estats Units Mexicans;

 Pasos histrics;
 els Estats Units blgics, una confederaci que exist durant l'any 1790;
 la Repblica dels Estats Units del Brasil, el nom oficial del Brasil entre 1889 i 1968;
 els Estats Units d'Amrica Central, nom informal de les Provncies Unides d'Amrica Central;
 els Estats Units de Colmbia, nom oficial de Colmbia entre el 1863 i 1886;
 els Estats Units d'Indonsia, nom oficial d'Indonsia entre 1949 i 1950;
 els Estats Units de les Illes Jniques o Repblica de les Set Illes, un protectorat angls de 1815 a 1864;
 els Estats Units de Stellaland, una efmera uni poltica de Goosen i Stellalanad al sud de l'frica;
 els Estats Units de Veneuela, nom del pas de 1864 a 1953;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270226" title="Temporada 2003 de Frmula 1" nonfiltered="1136" processed="1133" dbindex="106167">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 2003. 




s la temporada nm. 54 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudiquen punts als vuit primers llocs (10, 8, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 2003 .







 Clasificaci del mundial de pilots del 2003 .



()































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270227" title="Mack Hellings" nonfiltered="1137" processed="1134" dbindex="106168">
 Ronald "Mack" Hellings   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 14 de setembre del 1915 a Fort Dodge, Iowa. 

Hellings va crrer a la Champ Car a les temporades 1948-1951 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Mack Hellings va morir en un accident d'avioneta prop de a Kern County, Califrnia el 11 de novembre del 1951.


 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Mack Hellings va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270228" title="Walt Brown" nonfiltered="1138" processed="1135" dbindex="106169">
 Walt Brown   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 30 de desembre del 1911 a Springfield, Arkansas. 

Brown va crrer a la Champ Car a les temporades 1947-1951 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de varis d'aquests anys .

Walt Brown va morir el 29 de juliol del 1951 disputant una cursa a Williams Grove, Pennsylvania.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Walt Brown va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270229" title="Cecil Green" nonfiltered="1139" processed="1136" dbindex="106170">
 Cecil Green   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 30 de setembre del 1919 a Dallas, Texas. 

Green va guanyar varies curses en diferents categories, arribant a crrer a la Champ Car a les temporades 1948-1951 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1950 i 1951 .

Cecil Green va morir el 29 de juliol del 1951 disputant una cursa a Winchester, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Cecil Green va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 3;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270242" title="Gwyneth Paltrow" nonfiltered="1140" processed="1137" dbindex="106171">

Gwyneth Kate Paltrow s una actriu estatunidenca nascuda el 27 de setembre de 1972 a Los Angeles, Califrnia. Durant la seva trajectria ha estat guardonada amb un Oscar i un Globus d'or com a millor actriu pel seu paper a la pellcula Shakespeare in Love. Actualment est casada amb el lder i cantant del grup Coldplay, Chris Martin, amb el qual t una filla i un fill, Apple i Moses respectivament.

 Filmografia . 

 1995: Seven - Tracy Mills;
 1996: Hard Eight - Clementine;
 1998: Sliding Doors - Helen Quilley;
 1998: Shakespeare in Love - Viola De Lesseps;
 1999: The Talented Mr. Ripley - Marge Sherwood;
 2001: The Royal Tenenbaums - Margot Tenenbaum;
 2004: Sky Captain and the World of Tomorrow - Polly Perkins;
 2005: Proof - Catherine;
 2008: Iron Man - Virginia "Pepper" Potts;
 2009: King Lear - Regan;
 2010: Iron Man 2 - Virginia "Pepper" Potts;

Referncies.


 Enllaos externs .

 ;
 ;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270243" title="Dia de Zamenhof" nonfiltered="1141" processed="1138" dbindex="106172">
El Dia de Zamenhof (15 de desembre) s el dia del naixement de Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917), l'iniciador de l'esperanto, i el dia de festa ms celebrat en la cultura esperantista. La tradici t l'origen en la dcada del 1920, quan, per una proposta de diversos intellectuals i activistes (entre altres Julio Baghy i Nikolao Nekrasov), es va elegir el 15 de desembre com a dia de festa esperantista.

En aquest dia els esperantistes d'arreu del mn organitzen trobades especials per celebrar l'ocasi. L'ideal de l'esperantisme i la proximitat del Dia de Zamenhof amb el nadal instiguen els reunits a intercanviar regals (preferiblement llibres escrits en esperanto) i felicitacions. De vegades durant aquestes reunions tenen lloc tamb conferncies pbliques sobre L.L. Zamenhof . A la constituci de l'Esperanta Civito hi ha registrat el Dia de Zamenhof com el Dia de la Cultura Esperantista. 

Alguns esperantistes han proposat que el 15 de desembre s'anomeni, en lloc del Dia de Zamenhof, Dia de la Literatura en Esperanto (o Dia del Llibre en Esperanto) per tal de no centrar la celebraci en el record d'una sola persona. Per aix animen les organitzacions esperantistes que organitzen trobades durant aquesta jornada a incloure presentacions de llibres o recitals potics en els programes, o a anunciar la publicaci de nous llibres. Si es tracta d'individus es pot comprar un llibre o comenar-ne un de nou per celebrar la literatura en esperanto en aquest dia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270248" title="Llista d'estats sobirans del 1902" nonfiltered="1142" processed="1139" dbindex="106173">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro (fins al gener);
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
   Imperi de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;
   Repblica de Cuba (des del 20 de maig);

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;

O.
   Estat Lliure d'Orange (des del 31 de maig);
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana (fins al 31 de maig);
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270253" title="Jaume Picas i Guiu" nonfiltered="1143" processed="1140" dbindex="106174">
Jaume Picas i Guiu, (Barcelona, 1921-1976) va ser un escriptor i promotor cultural en llengua catalana, relacionat amb el moviment de la Nova Can.

Va iniciar els seus estudis de lletres, per es va incorporar a l'exrcit republic, se'n va anar a l'exili i va tornar el 1941. Va estudiar dret i va ser un dels fundadors de l'Esbart Verdaguer. Va participar en la Comissi Abat Oliba. Va ser collaborador d 'Ariel, i com crtic cinematogrfic de les revistes Fotogrames i Jano. Tamb va fer programes en catal per a rdio i televisi.

Va escriure nombroses lletres per a artistes de la Nova Can, com ara La Trinca. Va estrenar la comdia La Innocncia jeu al sof (1967) i va publicar les novelles Un gran cotxe negre (1968) i Tren de matinada (1968), en la qual es va basar la pellcula Paraules d'amor del director Antoni Ribas, protagonitzada per Joan Manuel Serrat. Tamb va escriure el llibret de l'pera Amunt! de Joan Altisent i va collaborar en el projecte editorial Histria de Catalunya amb canons.

Va escriure, amb el tamb escriptor Josep Maria Espins, l'himne del Futbol Club Barcelona, amb msica de Manuel Valls.

Jaume Picas es cas amb Sorne Blasi, amb qui va tenir dues filles, l'Elisenda i la Jordina Picas, aix com una nta (filla d'Elisenda i de Jean-louis Bache), amb el nom d'Eva, la qual no va arribar mai a conixer.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270260" title="Trencapinyes" nonfiltered="1144" processed="1141" dbindex="106175">

El trencapinyes com (Loxia curvirostra), tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums (reproducci, alimentaci, distribuci, etc.) s, sens dubte, un dels ocells ms curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Pasos Catalans.

Descripci.

El seu bec s revingut i encreuat (nic en l'avifauna sudpalertica) i s adaptat per a extreure les llavors de les pinyes de les conferes.

T el cap molt volumins i la cua fortament aforquillada.

El vol s potent, per ondulat.

El reclam que emet consisteix en una nota caracterstica i ressonant.

s un dels fringllids ms grossos, ja que fa 16 cm i pot arribar a pesar 48 g, amb una envergadura de 29 cm. 

El dimorfisme sexual pel que fa a la coloraci s fora manifest, b que hi ha molta variaci individual i subespecfica. En els mascles domina el vermell, que en alguns individus pot adoptar tonalitats ataronjades. En la femella, en canvi, la coloraci dominant s la verda o la verda groguenca. Els joves inicialment sn ratllats (com la resta dels fringllids carduelins) i la coloraci s bruna en el dors i grisenca pllida al dessota.

El bec, de vegades, s emprat per a traslladar-se entre el brancam; hi ha ocells que el tenen girat a la dreta i d'altres a l'esquerra. En nixer el tenen recte. Si, a ms a ms, hi afegim la peculiar manera de subjectar les pinyes amb les potes quan se les menja i les postures acrobtiques que adopta per tal de netejar les pinyes de pinyons, ens recordar un petit lloro. La potncia que tenen les corbades mandbules del bec s considerable, fins a l'extrem d'haver doblegat enreixats de gbies.

El cant s agradable, per l'emet en un to fora baix, cosa que no permet d'escoltar-lo de lluny. Canta des del cimal dels pins ms alts, on tamb sempre descansa. 

Alimentaci.

S'alimenta gaireb exclusivament de llavors de conferes. 

Costums.

Rarament baixa a terra i, si ho fa, s per beure.

s un ocell social i molt gregari i oportunista, que forma petits estols, els quals, de vegades, poden assolir grans proporcions.

Un tret molt notable de la seua biologia consisteix en les irrupcions, s a dir, anades o invasions de migrants en nombre desacostumat que es produeixen de forma asincrnica i imprevisible i que empenyen grans estols de trencapinyes comuns extrapirinencs devers una direcci determinada, bo i formant un autntic envament a la zona d'irrupci. Les darreres irrupcions importants que van arribar a la Catalunya Central van ser l'any 1983 i el 1990.

Reproducci.

Nia, independentment del fotoperode, en qualsevol poca de l'any, sempre en boscos de conferes, amb una posta anyal de tres o quatre ous blancs o blanc-blavosos, amb taquetes i ratlles.

Hbitat.

s abundant i regular a les pinedes, montanes i subalpines septentrionals, on mant dos tipus de poblaments: poblacions fixes reproductores i elements deambulants. s, en canvi, local i irregular en els boscos (sempre pinedes) de la resta dels Pasos Catalans.

A l'hivern es troba ms repartit. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 187.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Vdeos de trencapinyes comuns en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre les poblacions de trencapinyes comuns del Principat de Catalunya. ;
 mplia informaci del trencapinyes com de Nord-Amrica. ;
 Imatges de trencapinyes comuns en diferents estats de maduresa.  i ;
  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270263" title="Albert Champion" nonfiltered="1145" processed="1142" dbindex="106176">

Albert Champion (Pars, 5 d'abril de 1878 - Pars, 26 d'octubre de 1927) va ser un ciclista francs que va crrer a cavall del segle XIX i XX. 

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 2 victries, entre elles la Pars-Roubaix de 1899.

 Palmars .
1899;
 1r de la Pars-Roubaix;
1904;
 Campi de Frana de mig fons;

Enllaos externs.
Fitxa d'Albert Champion;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270268" title="Pere Vergs i Farrs" nonfiltered="1146" processed="1143" dbindex="106177">

Pere Vergs i Farrs (Barcelona, 30 de maig de 1896 - Barcelona, 8 de setembre de 1970) era fill d'una famlia treballadora. Es va formar en una escola moderna del Poble Sec i a les escoles del Districte VI, que van becar-lo per als estudis de magisteri. En aquest mateix centre va exercir, a partir de 1912, com a auxiliar de mestre.

El 1915, amb noms dinou anys, Pere Vergs assoleix el ttol de magisteri de grau superior. En la mateixa poca, va ampliar coneixements als Estudis Normals de la Comunitat, on va participar a les classes del Seminari de Filosofia que impartia Eugeni d'Ors.

El 1920 va ser nomenat director de les escoles del Districte II, impulsades per l'esquerra catalanista de l'poca.

Pere Vergs sempre va viure a Barcelona, per tamb est vinculat al poble de Capafonts, a la comarca del Baix Camp, on passava les vacances i va promoure la casa de colnies Mas de Fortet.

L'any 1921 es convertir en el director de l'Escola del Mar i durant els estius de 1922 i 1923 (primera poca), i 1930, 1931 i 1932 (segona poca), Vergs tamb va ser director de la Colnia d'Estiu a Calafell: la Repblica d'Infants de Vilamar.

Desprs de la destrucci de l'Escola del Mar, Vergs va continuar la seva tasca al Roserar de Montjuc (1938-1948) i a l'edifici del barri del Guinard, on va romandre fins a la seva jubilaci, el 1965. El mateix any va encarregar-se de la direcci pedaggica de l'Escola Garb d'Esplugues de Llobregat i, tres anys desprs, de la Instituci Pere Vergs de Badalona, on la seva filosofia ha perdurat fins als nostres dies.

Pere Vergs i Farrs va morir el 8 de setembre de 1970 a Barcelona, a l'edat de setanta-quatre anys. Des del febrer de l'any 1995, un carrer del barri de la Pau de Barcelona porta el seu nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270271" title="Eilhard Mitscherlich" nonfiltered="1147" processed="1144" dbindex="106178">

Eilhard Mitscherlich (Neuende, 17 de gener del 1794   Berln, 28 d'agost del 1863) fou un qumic i cristallgraf alemany. En un primer moment es va dedicar a la histria i a la filosofia i ms tard a la qumica, camp en el que seria conegut i reconegut. El 1821 va ser nomenat professor d'aquesta disciplina a la Universitat de Berln. s conegut sobretot per la seva llei de l'isomorfisme (1919) que estableix que els composts que cristallitzen al mateix temps probablement tenen una composici qumica similar. Aquesta relaci  entre la cristallitzaci i la composici qumica va ser utilitzat per Jns Jakob Berzelius per a la determinaci de pesos atmics de molts elements.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270272" title="Barmen" nonfiltered="1148" processed="1145" dbindex="106179">
Barmen s un municipi de la ciutat de Wuppertal, en el land de Rin del Nord-Westflia, Alemanya. 

Histria.
Prov de la uni de diferents llocs i pobles de la regi. El seu principal lloc era Gemarke. En 1808 va ser convertit oficialment en ciutat i el 1815 se'l declar part del districte de Elberfeld. Tenia al seu crrec altres ciutats: la ciutat de Gemarke, el llogaret de Wupperfeld (des de 1780), ms els pobles de Heckinghausen, Rittershausen, Wichlinghausen, el mas de Karnap i 58 altres llocs ms petits amb els quals conformaven una provncia. En 1930 va passar a formar part de la ciutat de Wuppertal.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270283" title="Europa Democrcia Esperanto" nonfiltered="1150" processed="1146" dbindex="106181">
Europa Democrcia Esperanto (EDE) (en esperanto: E ropo   Demokratio   Esperanto) s una llista electoral que participa en les eleccions europees. El programa principal del partit s la introducci de l'esperanto com a llengua oficial de la Uni Europea amb la fi de promoure la unitat lingstica de la Uni.

Amb el nom d'Europa Dmocrcia Esperanto, el partit particip per primera vegada en unes eleccions a les Eleccions al Parlament Europeu del 2004, a Frana. La seva branca alemanya, Europa   Demokratie   Esperanto, no aconsigu recollir les 4000 firmes necessries per  participar en les eleccions a Alemanya (la candidatura es vei afectada per un comenament tard).

El principal objectiu del partit s la promoci de l'esperanto a la UE. A mig termini, pretn implantar l'ensenyament de l'esperanto a les escoles a escala paneuropea, i a llarg termini, pretn l'adopci de l'esperanto per part de la UE com a llengua oficial. Per fer realitat aquest objectiu, EDE aspira a presentar llistes de candidats en tots els pasos de la UE per  les Eleccions al Parlament Europeu del 2009.

  Debat dintre del moviment esperantista .

Mentre que la majoria de les institucions d'esperanto, com ara l'Associaci Universal d'Esperanto, sn polticament neutres per estatut i en la prctica, s'ha obert un debat sobre la neutralitat d'EDE. Especficament, es tracta de la qesti de si altres poltiques podrien relacionar-se amb l'esperanto a travs d'EDE. L'escriptor esperantfon alemany Ulrich Matthias argumenta que, guanyant suport almenys a Alemanya, EDE s'identificaria amb posicions centristes amb visi humanista, pacifista i defensora del medi ambient, i tamb oposada a l'"hegemonia nord-americana".

Sent l'esperanto considerat per molts esperantoparlants com un moviment mundial, hi ha qui tem que defensant la causa de l'esperanto a la UE redueixi l'esperanto a un assumpte europeu i afecti el progrs de la llengua fora d'Europa.

  Resultats a les eleccions del 2004 .

EDE present llistes a set dels vuit grans districtes electorals de Frana i aconsegu al voltant del 0,15% dels vots a les Eleccions europees del 13 de juny del 2004:



 Enllaos externs .
  Pgina oficial d'EDE;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270290" title="Pirros" nonfiltered="1151" processed="1147" dbindex="106182">

Pirros (Pyrrhus, ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir. Va nixer a l'entorn del 318 aC i fou fill del rei Eacides i de Ftia, la filla de Men de Farslia, cap destacat de la guerra de Lmia entre Macednia i Grcia desprs de la mort d'Alexandre el Gran.

El seu pare havia pujat al tron el 326 aC quan el seu cos Alexandre conegut per Alexandre Mols, va morir a Itlia. Aquest Alexandre era el germ d'Olmpies d'Epir, la mare d'Alexandre. Aecides va ajudar a Olmpies en les lluites internes, especialment contra Cassandre de Macednia, i aquest en resposta el va privar del tron epirota (317 aC). Aecides va poder fugir per molts dels seus companys foren executats, i Pirros que noms tenia dos anys, fou salvat per fidels servidors que es van escapar amb el infant a la cort de Glucies el rei dels taulantis d'Illria, que el va protegir. Un temps desprs va morir Aecides (313 aC) i Pirros va crixer com a fill de Glucies.

Deu anys desprs de la fugida (307 aC), quan Demetri Poliorcetes va acabar amb el poder de Cassandre, Glucies va aconseguir restaurar a Pirros al tron, per el poder va ser encarregat a regents ja que el jove noms tenia 12 anys.  El 302 aC Demetri va haver de tornar a sia en suport del seu pare Antgon el Borni, i Cassandre va recuperar la hegemonia i va donar suport a una revoluci que va restaurar al seu antic protegit Neoptlem II. Pirros, amb 17 anys, es va unir a Demetri Poliorcetes, que s'havia casat amb la seva germana Didmia, i fou present a la batalla d'Ipsos (301 aC) en la que Antgon va morir i Demetri va esdevenir quasi be un fugitiu; Pirros va restar al seu costat per una mica desprs va demanar asil a Egipte, regne amb el que Demetri acabava de signar la pau.

A Egipte, Pirros es va guanyar el favor de Berenice I, l'esposa de Ptolemeu I Ster i es va casar amb la princesa Antgona, filla de Berenice amb el seu primer marit. El 297 aC Ptolemeu li va donar un petit exrcit i una flota, amb la que va anar a Epir i va aixecar la revolta general contra Neoptlem II que havia esdevingut impopular. Un comproms va establir un repartiment de poder (probablement el 296 aC) per l'acord fou de curta durada; Neoptlem va planejar eliminar a Pirros en un festival en el que estava reunida tota la noblesa i els dos reis; per la conspiraci fou descoberta i Pirros va matar al seu rival en el mateix banquet (296 o 295 aC).

Amb uns 23 anys Pirros era un rei molt popular; era estimat per les seves tropes, i per la seva amabilitat i coratge tenia el suport del poble. Aspirava a dominar Macednia per controlar Grcia i l'ocasi es va presentar quan els dos reis, Antpater i Alexandre V de Macednia, que havien estat proclamats reis sota tutela de la seva mare Tessalnica, i s'havien repartit el pas entre els dos (l'occident a Alexandre i l'orient a Antpater), van trencar, justament el 295 aC;  Antpater va arribar a la majoria d'edat i va reclamar tot el regne a la seva mare, que li va negar. Antpater la va fer matar, i llavors va atacar els dominis occidentals d'Alexandre. Aquest va cridar en el seu ajut a Pirros d'Epir i a Demetri Poliorcetes; al primer li va cedir la terra costera de Macednia incloent els districtes de Timfea (Tymphaea) i Parauaea, i les provncies d'Ambrcia, Acarnnia i Amfilquia. Pirros va envair el pas i va forar a Antpater a retirar-se i negociar un acord de pau que havia d'incloure les cessions a Pirros. Antpater va demanar ajut al seu sogre Lismac de Trcia, ajut que no va arribar doncs el sogre estava ocupat combatent als brbars al Danubi, i finalment la pau es va imposar. Demetri Poliorcetes, ocupat a Atenes, va arribar (294 aC) quant ja Pirros s havia retirat de Macednia i s havia produt l'acord entre els germans. A les cessions de territoris, Pirros va afegir un tractat d'aliana amb Etlia que li donava el control de tota la Grcia occidental.

Demetri Poliorcetes, que volia utilitzar la crida del rei macedoni en benefici propi, es va veure decebut. Alexandre va rebre a Demetri amb cordialitat forada per li va dir que ja no necessitava els seus serveis. Aix va molestar a Demetri per ho va dissimular. Alexandre va planejar eliminar a Demetri en un banquet, per no va reeixir per les precaucions de Poliorcetes. L endem Demetri va sortir del pas i Alexandre va decidir esperar-lo a Tesslia. A Larissa, mentre Alexandre dinava, es va descuidar i es va quedar sense gurdies i uns soldats enviats per Demetri el van assassinar junt amb alguns amics (un d'ells havia comunicat al rei que Demetri era noms a un dia de cam). Els soldats van proclamar rei de Macednia a Demetri i el poble li va fer costat. Es creu que Antpater va haver de fugir cap a Trcia davant de Demetri i que Lismac, per congraciar-se amb el nou sobir, el va fer matar i va reconixer a Demetri gran part del regne del difunt (vers 294 aC) i es va quedar amb algun districte. Aquesta nova situaci, complicada amb la mort de Didmia (germana de Pirros i esposa de Demetri) va enemistar a Pirros i Demetri, fins llavors amics.

El 291 aC la guerra va esclatar entre els dos reis. En aquest any Tebes es va revoltar contra Poliorcetes, potser per les promeses de Pirros, i el rei macedoni va anar a castigar la revolta; Pirros va fer un atac de diversi sobre Tesslia per es va haver de retirar a l'Epir davant les forces superiors de l'enemic. El 290 aC Tebes es va rendir i Demetri va poder prendre venjana de Pirros i els seus aliats etolis; va envair Etlia a la primavera del 289 aC, va assolar el pas que va sotmetre i desprs de deixar a Pantauc com a governador, va entrar a l'Epir; Pirros li va sortir a l'encontre per els dos exrcits van agafar rutes lleugerament diferents  i aix mentre Demetri avanava sense oposici, Pirros entrava a Etlia; Pantauc li va presentar batalla, per Pirros el va derrotar completament i Pantauc es va salvar noms per l'ajut al darrer moment d'alguns amics; els macedonis es van desbandar; mentre Demetri, sense oposici, travessava l'Epir i arribava a Crcira.

Pirros havia quedat vidu d'Antgona i segons la costum del seu temps es va casar amb tres dones: una princesa penia, una princesa illria i Lanassa, la filla d'Agtocles de Siracusa; per aquest enlla va obtenir Crcira com a dot. Aviat Lanassa es va sentir enutjada per l'atenci del seu marit a les seves altres dones i es va retirar a Crcira, probablement vers el moment en qu van comenar les hostilitats el 289 aC. Lanassa va cridar a Demetri, que no va trobar oposici a l'Epir,  al que va entregar Crcira i va oferir la seva ma. Llavors Pirros va retornar a Epir i Demetri es va retirar cap a Macednia.

Al comenament del 288 aC, estant malalt Demetri, Pirros va envair Macednia i va arribar a Edessa sense oposici; per quan Demetri es va poder posar al front dels seus soldats, els epirotes foren rebutjats. Demetri volia combatre a sia i va signar un tractat de pau amb Pirros. En aquells moments es va formar una nova coalici contra Demetri, amb Seleuc I Nictor, Ptolemeu I Ster i Lismac de Trcia, que van decidir atacar a Europa abans que Demetri passs a l'sia; els aliats no van tardar a convncer a Pirros de trencar l'acord de pau i unir-se a la coalici, i el mateix 288 aC o a la primavera del 287 aC Lismac va envair Macednia pel nord-est i Pirros ho va fer pel sud-oest. Demetri va avanar contra Lismac per es van produir nombroses defeccions a les seves tropes que no volien combatre contra un general d'Alexandre; llavors va recular per anar a buscar a Pirros que havia avanar fins a Beroea, per Pirros era tamb un rival formidable, i molts macedonis recordaven el be que havia tractat als presoners fets a Etlia; els habitants de Beroea tamb estaven encantats del tracte rebut i en general Pirros era molt estimat i quan Demetri el va voler atacar les seves tropes van desertar i es van posar al servei de Pirros. Demetri va haver de fugir disfressat i Pirros fou proclamat rei de Macednia, de la que una bona part havia caigut en mans de Lismac.

El domini de Pirros fou efmer; els macedonis volien viure junts i Lismac era una bona garantia i vers el 285 aC la noblesa macednia va reconixer a Lismac com nic rei i Pirros va haver de tornar a l'Epir. Dexip i Porfiri diuen que Pirros va regnar set mesos (el que situaria l'accessi de Lismac al poder en solitari el mateix 287 aC, per altres autor diuen que Pirros no va abandonar Macednia fins desprs de la derrota de Demetri a Sria, que va ser a meitat del 286 aC, el que indicaria que Pirros fou rei de la meitat de Macednia uns dos anys.

Durant un temps Pirros va regnar tranquillament a l'Epir, per era un home massa actiu per romandre sense fer res. L'estiu del 281 aC fou cridat per Trent contra els quals els romans havien declarat la guerra; Trent en nom propi i de tots els grecs d'Itlia demanava al rei d'anar a la Magna Grcia a defensar el pas contra els romans; li van prometre 350000 homes i 20000 cavallers si acceptava ser el seu general. Pirros va acceptar, va fer els preparatius en pocs mesos i al comenament del 280 aC va sortir cap a Itlia; Antoc I Ster el rei selucida li va donar diners i Ptolemeu Ceraune de Trcia i Macednia li va cedir algunes tropes. Pirros va deixar al govern al seu fill Ptolemeu (nascut de la seva primera muller Antgona)  que noms tenia 15 anys, i va sortir a la guerra. Tenia 38 anys. Inicialment va enviar al seu general Mil de l'Epir amb 3000 homes i ell mateix portava 20000 infants, 3000 cavallers, 2000 arquers, 500 foners i uns 50 elefants.

Una tempesta va dispersar la seva flota i va arribar a Trent amb el seu exercit molt redut, per progressivament els vaixells van anar arribant a port i les prdues finals foren menys importants; a Trent es va trobar que la poblaci, acostumada al luxe, no es volia allistar; les queixes contra l'exrcit epirota es van multiplicar; Pirros va haver de tractar la ciutat com ocupada en lloc de com aliada i va haver d'obligar a tots els joves a allistar-se. Llavors es van presentar els romans dirigits per Marc Valeri Lev i com que Pirros no tenia la gent preparada va tractar de guanyar temps esperant l'arribada dels contingents d'altres ciutats i acabar els preparatius; Lev el va comminar a tornar a l'Epir; Pirros va decidir combatre noms amb la seva gent i va agafar posicions entre Pandsia i Heraclea a la part nord del riu Siris, al sud del qual acampaven els romans; desprs d'hores de lluita els elefants de Pirros van decidir la victria en la batalla que va seguir, i la cavalleria tesslia va fer la resta; els romans van fugir a una ciutat probablement Vensia, desprs de patir considerables baixes, per tamb Pirros va perdre molts homes i els seus millors oficials. Es diu que va dir "un altra victria com aquesta i he de tornar sol a l'Epir". Va ser geners i va fer enterrar els cossos dels romans morts igual que els de les seves tropes, i va tractar correctament als presoners.

La victria va tenir importants efectes: els aliats grecs que dubtaven en unir-se a Pirros, ara ho van fer rpidament; fins i tot molts pobles sotmesos als romans es van aliar a Pirros. Aquest va enviar al seu ministre Cinees a Roma amb propostes de pau mentre reunia a les seves tropes i els aliats i avanava cap a l'Itlia central; el rei exigia el reconeixement de la independncia dels grecs d'Itlia, i la restituci dels territoris perduts pels samnites, lucans, brucis i els pobles de la Pulla. A canvi retornaria als presoners romans sense rescat; l'eloqncia del ministre Cinees estava a punt de aconseguir l'acceptaci d'aquestes condicions pel senat rom quan l'apellaci patritica d' Appi Claudi Cec va induir al senat a refusar l'oferiment. Cinees va deixar Roma el mateix dia.

Pirros, no podent esperar negociar, va decidir reprendre la guerra i va avanar rpidament cap a Roma, saquejant el pas pel que passava. Al seu darrera anava Lev, les forces del qual havien estat reforades amb dues legions, que no obstant no podia atacar a Pirros perqu estava en evident inferioritat, i es limitava a fustigar-lo i retardava el seu avan. Pirros va arribar a Praeneste que va ocupar i era noms a uns 40 km de Roma, i encara va avanar uns 10 km ms. En aquest moment es va assabentar que la guerra dels romans i els etruscs havia acabat amb un tractat i que l'exrcit rom que lluitava a Etrria, dirigit pel cnsol Coruncani, estava tornant; Pirros va decidir retirar-se cap a la Campnia, per passar des de all als seus quarters de hivern a Trent i ja no es va lliurar cap combat aquell any.

A Trent va arribar una ambaixada romana demanant recuperar als presoners a canvi de rescat o per els presoners epirotes i tarentins. Pirros es va entrevistar amb l'ambaixador Gai Fabrici Lusc i encara que va refusar les peticions romanes, va fer un gest excepcional: va donar llicencia als presoner per anar a Roma a estar presents a la festes de la Saturnlia sota paraula d'honor de qu tornarien. Efectivament tots van tornar (i a ms els romans van decretar pena de mort pel que no torns).

De la campanya del 279 aC es coneix poca cosa. Els cnsols eren Publi Deci Mus III i Publi Sulpici Saverri II; les operacions es van fer a la Pulla, i una gran batalla es va lliurar prop d'Asculum prop d'un riu, i altre cop la percia de Pirros va aconseguir la victria; els romans van perdre sis mil homes i Pirros uns tres mil. Altre cop al final Pirros es va haver de retirar als seus quartes de hivern; aquell any els gals assolaven Grcia i Pirros tenia poques possibilitats de rebre ajut dels estats grecs i del mateix Epir. 

Era improbable que les tropes de la Magna Grcia poguessin resistir un any ms els combats amb els romans i Pirros va decidir acceptar la crida feta pels sicilians contra els cartaginesos; calia arribar a un acord amb els romans i un principi d'acord es va trobar al comenament del 278 aC quan un metge de Pirros va desertar al camp rom i va oferir matar al rei; els cnsols romans Fabrici i Emili va retornar al trador al rei explicant que no volien una victria guanyada per la traci. Pirros va mostrar el seu agrament i va tornar a enviar a Cinees a Roma amb tots els presoners romans, alliberats sense condicions; en aquestes condicions es va acordar una treva indefinida encara que no la pau ja que Pirros no va acceptar l'evacuaci definitiva d'Itlia.

Immediatament Pirros va marxar cap a Siclia deixant a Trent una part de l'exrcit sota el comandament de Mil i al seu fill Alexandre amb una guarnici a Locres Epizefiris; els tarentins demanaven que retirs les seves tropes si no els havia de dirigir, per Pirros no els va fer cas ja que esperava tornar a Itlia desprs de dominar Siclia.

Va romandre a Siclia de la meitat del 278 aC al final del 276 aC. Inicialment va expulsar als cartaginesos als que va conquerir la ciutat fortificada d'Erix; els cartaginesos li van demanar una aliana i li van oferir vaixells i diners, per Pirros va rebutjar la oferta que li hauria donat moltes avantatges en la guerra contra Roma, i va exigir l'evacuaci completa de l'illa; una mica desprs va atacar Lilibea i fou rebutjat i al deixar de ser invicte, va comenar a perdre suport; van comenar els complots i les repressions. El 276 aC els grecs italians el va tornar a cridar i Pirros va abandonar l'illa i va retornar a Itlia a la tardor del 276 aC; en el cam fou atacat per una flota cartaginesa i va perdre 70 vaixells; quan va desembarcar es va haver d'enfrontar amb els mamertins que s'havien desplaat des de Siclia, i als que va poder derrotar, arribant finalment a Trent.

Les seves tropes tornaven a ser les mateixes en nombre que quan va arribar la primera vegada a Itlia per de menys qualitat; els epirotes, els ms braus i lleials, havien mort en la seva major part, i ara l'exrcit era en gran part de mercenaris d'arreu d'Itlia, de fidelitat dubtosa en cas de derrota; la seva primera tasca fou recuperar Locres que s'havia revoltat i s'havia sotms a Roma; com que anava mancat de diners i els aliats no volien o no podien donar res, va seguir el consell de saquejar els tresors del temple de Proserpina a Locres; els vaixells amb els tresors foren enviats a Trent per una turmenta els va retornar a Locres i aix va afectar a Pirros que va ordenar retornar els tresors al temple i va fer matar al que li havia donat el consell del saqueig sacrleg; des de aquell moment va restar convenut de qu la venjana de Proserpina el perseguiria.

El 274 aC els cnsols romans eren Curi Dentat i Servili Merenda; el primers va anar al Samni el segon a Lucnia. Pirros va marxar contra Dentat que era prop de Benevent i va decidir atacar abans que es pogus reunir amb el seu collega; com que el rom no presentava batalla, va planejar atacar el campament a la nit, per per un mal clcul de les distancies i per un error en el cam, no va arribar al campament fins que comenava l'albada; tot i aix els romans foren sorpresos, per els epirotes, cansats, foren rebutjats i dos elefants van morir i altres vuit foren capturats; llavors Dentat es va atrevir a donar la batalla a la plana i Pirros fou derrotat; va tornar a Trent amb noms un grup d'homes; en aquestes condicions no podia seguir la guerra e immediatament va enviar peticions d'ajut a Macednia i Sria, per no va obtenir resposta i no va tenir ms remei que deixar Itlia. A finals d'any va tornar a Epir deixant a Mil de guarnici a Trent com si espers encara tornar a Itlia, per de fet abandonant als grecs italians a la seva sort.

Va tornar amb noms vuit mil soldats i 500 cavallers i sense diners per pagar als soldats si no lliurava noves guerres. Aix el 273 aC va envair Macednia on regnava Antgon II Gnates fill de Demetri Poliorcetes; Pirros s'havia reforat amb un cos de mercenaris gals dels quals l'nica missi era el saqueig. Va tenir ms xit del esperat doncs moltes ciutats se li van sotmetre; quan Antgon va avanar per fer-li front els seus soldats el van desertar i van proclamar rei a Pirros. 

Pirros immediatament va buscar un nou enemic; Clenim havia estat excls del tron espart i ara havia rebut un nou insult: Acrotat, el fill del rei espart reu II, havia sedut a Quelidonis, la filla de Clenim i aquest va demanar a Pirros la revenja conquerint Esparta. Pirros va acceptar i el 272 aC va marxar cap a Esparta amb 24500 homes, 2000 cavallers i 24 elefants; el rei reu era absent a Creta i no s'esperava resistncia. Clenim va urgir al rei a atacar la mateixa Esparta, per el dia estava al final i es va decidir d'atacar al dia segent; per aquella nit els espartans, treballant tots a una, van establir unes formidables defenses i van formar una barricada molt forta; quan Pirros va atacar al dia segent fou rebutjat pels espartans liderats pel jove Acrotat; al dia segent es va reproduir l'atac amb el mateix resultat i llavors va arribar reu amb dos mil cretencs i altres forces auxiliars, i Pirros va haver d'abandonar la rodalia de la ciutat.

Va decidir passar el hivern al Pelopons per reprendre l'atac a la primavera segent; mentre va rebre el convit d'Aristees, un dels caps d'Argos, per ajudar-lo a enderrocar al seu rival Aristip, que tenia el suport d'Antgon II Gnates; Pirros va acceptar i encara que pel cam va patir fustigament per les forces d'reu, va arribar a Argos, per en un dels combats va morir el seu fill i hereu Ptolemeu d'Epir; el rei va venjar la seva mort matant de prpia ma al cap del destacament espart que l'havia matat. A l'arribada a Argos va trobar a Antgon acampat prop de la ciutat i no va voler arriscar una batalla; un partit a Argos, que no afavoria a cap dels dos reis, va enviar ambaixador tant a Pirros com a Antgon demanant la retirada; Antgon va acceptar per Pirros va refusar; a la nit Aristees va deixar entrar secretament als soldats del rei epirota dins la ciutat; els epirotes van arribar a la plaa del mercat amb Pirros; per es va donar l'alarma i la ciutadella va quedar en mans de la facci oposada a Aristees. reu i les seves forces, que seguien a les de Pirros, foren admesos tamb dins la ciutat i Antgon tamb hi va enviar les seves forces; a l'albada Pirros va veure que les millors posicions estaven en mans de l'enemic i calia retirar-se; aix ho va ordenar i va enviar ordes al seu fill Helenos de fer un forat a les muralles per sortir ms fcilment; per l'orde no fou ben transmesa o ben interpretada i Helenos va fer un forat i va introduir tropes pel mateix lloc on el seu pare esperava sortir; en la confusi que aix va produir un elefant va quedar atrapat i un altre va embogir; Pirros que estava una mica lluny dirigint els moviments fou lleument ferit en aquell moment per un argiu i el rei va voler matar a l'atacant; per la mare d'aquest, veient el perill pel seu fill, li va tirar una pedra des del pis on es trobava, pedra que va torcar a Pirros a la part de darrera del coll i el va fer caure del cavall deixant-lo a terra sense coneixement; alguns soldats d'Antgon el van reconixer quan era a terra i el van matar. 

El seu cap fou tallat i entregat a Halcioneu, que va portar el sagnant trofeu al seu pare Antgon II, que el va renyar i va ordenar enterrar dignament a Pirros; els argius van collocar les seves restes al temple de Dmeter. Tenia al morir 46 anys.

Pirros va escriure un llibre sobre l'art de la guerra en la qual fou considerat pels antics com un dels ms grans generals.

Es va casar quatre vegades:

1)	Antgona filla de Berenice I;
2)	Filla d'Audole reis dels peonis, de nom desconegut;
3)	Bircena, filla de Bardilis d'Illria;
4)	Lanassa, filla d'Agtocles de Siracusa;

Va tenir sis fills:

1)	Ptolemeu, l'hereu, nascut d'Antgona el 295 aC i mort en combat el 272 aC;
2)	Alexandre, nascut de Lanassa, que el va succeir;
3)	Helenos;
4)	Nereis, casada amb Gel II de Siracusa;
5)	Olmpies, casada amb el seu germanastre Alexandre II;
6)	Didmia o Laodmia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270291" title="Passarella residencial" nonfiltered="1152" processed="1148" dbindex="106183">
Una pasarella residencial s un dispositiu que connecta les infraestructures de telecomunicacions (dades, control, automatitzaci, etc) d'una llar digital a internet, combinant les funcions d'enrutador, hub, mdem, tallafocs i servidor d'aplicacions d'entretenimient com vdeo o adio sota demanda, telefonia per internet o de telecontrol domtic.

Les pasarelles residencials disposen d'arquitectures modulars basades en estndards com el X10, l'EIB o el LonWorks, i s'ha establert un estandard, l'OSGi (Open Serive Gateway Initiative) basat en arquitectura JAVA i interfcies d'aplicacions en API (Interfcies de Programaci d'Aplicacions), que amb independncia del subministrador permetrien suportar les aplicacions desenvolupades pels diferents fabricants, de manera que no caldrien canvies de plataforma per l'evoluci de les aplicacions.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270295" title="Pirros (desambiguaci)" nonfiltered="1153" processed="1149" dbindex="106184">


Onomstica:

Pirros I, rei de l'Epir;
Pirros II, rei de l'Epir;
Pirros III, rei de l'Epir;
Pirros (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270303" title="Pirros (escultor)" nonfiltered="1154" processed="1150" dbindex="106185">
Pirros (Pyrrhus, ) fou un escultor grec que Plini esmenta i diu que feia esttues de bronze especialment d'Hygia (filla d'Asclepi)  i Minerva.

Una base d'esttua d'aquest artista fou trobada el 1840 a Atenes amb la inscripci:  i correspondria a una Atenea Hygieia. Va viure al temps de la guerra del Pelopons i amb seguretat fou un destacat artista de l'escola atenenca de la segona meitat del segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270306" title="Pirros II" nonfiltered="1155" processed="1151" dbindex="106186">
Pirros II fou fill de l rei Alexandre II d'Epir i la seva dona i germanastre Olmpies o Olimpada (amb la que va tenir un altre fill, Ptolomeu, i una filla, Phthia).

Alexandre II va morir vers el 242 aC i la seva dona Olmpies va assolir la regncia en nom dels dos fills mascles, mentre la filla Phthia es va casar amb Demetri (desprs Demetri II de Macednia). Pirros es va morir de mort natural el 238 aC i l'altre fill Ptolemeu el 235 aC. Olmpies va morir de pena al cap de poc temps. 

La successi va recaure en Pirros III, fill de Pirros II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270307" title="Pirros III" nonfiltered="1156" processed="1152" dbindex="106187">
Pirros III fou rei de l'Epir fill de Pirros II. 

A la mort del seu oncle Ptolemeu d'Epir (vers 235 aC) fou proclamat rei, per va viure poc temps i va morir vers el 234 aC; la seva germana Didmia d'Epir (filla de Pirros II), va quedar com nica representant de la dinastia fins a la seva mort el 232 aC i la proclamaci de la Repblica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270309" title="Parauea" nonfiltered="1157" processed="1153" dbindex="106188">
Parauea (Parauaia) fou un districte entre l'Epir i Macednia, situat al nord-est de l'Epir.

Afrontava a l'est amb Elimea, al nord amb Dassartia, a l'oest amb Atintnia i al sud amb el pas dels molossos. 

A la meitat del segle IV aC fou incorporat al regne de Macednia per Filip II, per ms tard la regi fou cedida a Pirros de l'Epir el 285 aC a canvi de l'ajut epirota al rei Alexandre V de Macednia contra el seu germ Antpater I de Macednia.

Va restar en mans de Pirros de l'Epir fins al 272 aC. Desprs encara fou controlada pel seu fill Alexandre II d'Epir (Cabanes, "L'Epire") per finalment va retornar a Macednia en un moment desconegut; amb els romans fou part de Tesslia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270310" title="Medalla del Servei al Vietnam" nonfiltered="1158" processed="1154" dbindex="106189">


La Medalla del Servei al Vietnam (angls: Vietnam Service Medal) s una condecoraci militar creada el 8 de juliol de 1965 per ordre del President Lyndon B. Johnson, i s atorgada a tots els membres de les Forces Armades dels Estats Units que, entre el 4 de juliol de 1965 i el 28 de mar de 1978, van servir a Vietnam i les seves aiges territorials i espai aeri;  a Laos, Tailndia i Cambotja; o en suport directe de les operacions militars al Vietnam, durant un mnim de 30 dies consecutiu o 60 discontinus. Per a les forces de la Marina dels Estats Units els qualifica quan la nau va entrar en suport directe a les operacions de combat. S'atorga als membres de la USAF que volin sobre l'espai aeri vietnamita, encara que la seva base estigui a centenars de milles lluny i requereixi repostar en vol.

El Departament de Defensa va establir 13 campanyes durant la Guerra del Vietnam. Per tots aquells que hi participessin se'ls atorgava una estrella de servei per lluir sobre el gal. Algunes campanyes eren per a tots els serveis de l'exrcit, mentre que d'altres noms s'aplicaven a una branca especfica. L'excepci va ser l'Operaci Vent Freqent. La Insgnia punta de fletxa s autoritzada per a les campanyes que comportin un assalt martim o aeri. Per a certs mariners s'autoritz la Insgnia d'Operaci de Combat de la Fora de la Marina. A continuaci es relacionen les campanyes de combat establertes per a l'estrella de servei:
 Campanya Inicial de Consells a Vietnam (USAF): 15/11/1961   1/3/1965;
 Campanya Inicial de Consells a Vietnam (USA, USN, USCG): 15/3/1962   7/3/1965;
 Campanya de Defensa de Vietnam (USA, USN, USCG): 8/3/1965   24/12/1965;
 Campanya de Defensa de Vietnam (USAF): 2/3/1965   30/1/1966;
 Contraofensiva de Vietnam (USA, USN, USCG): 25/12/1965   30/6/1966;
 Contraofensiva Aria de Vietnam (USAF): 31/1/1966   28/6/1966;
 Ofensiva Aria de Vietnam (USAF): 29/6/1966   8/3/1967;
 Contraofensiva de Vietnam   Fase II (USA, USN, USCG): 01/7/1966   31/5/1967;
 Ofensiva Aria de Vietnam   Fase II (USAF): 9/3/1967   31/3/1968;
 Contraofensiva de Vietnam   Fase III (USA, USN, USCG): 1/6/1967   29/1/1968;
 Campanya de Vietnam Aire/Terra (USAF): 22/1/1968   7/7/1968;
 Contraofensiva del TET (USA, USN, USAF, USCG): 30/1/1968   1/4/1968;
 Ofensiva Aria de Vietnam   Fase III (USAF): 1/4/1968   31/10/1968;
 Contraofensiva de Vietnam   Fase IV (USA, USN, USCG): 2/4/1968   30/6/1968;
 Contraofensiva de Vietnam   Fase V (USA, USN, USCG): 1/7/1968   1/11/1968;
 Ofensiva Aria de Vietnam   Fase IV (USAF): 1/11/1968   22/2/1969;
 Contraofensiva de Vietnam   Fase VI (USA, USN, USCG): 2/11/1968   22/2/1969;
 Contraofensiva del TET 1969 (USA, USAF, USCG): 23/2/1969   8/6/1969;
 Estiu/Tardor de 1969 a Vietnam (USA, USN, USAF, USCG): 9/6/1969   31/10/1969;
 Hivern/Primavera de 1970 a Vietnam (USA, USN, USAF, USCG): 1/11/1969  30/4/1969;
 Contraofensiva dels Santuaris (USA, USN, USAF, USCG): 1/5/1970  30/6/1970;
 Contraofensiva de Vietnam   Fase VII (USA): 1/7/1970   30/6/1971;
 Monsons del Sud-oest (USAF): 1/7/1970   30/11/1970;
 Contraofensiva de Vietnam   Fase VII (USA, USN, USCG): 1/7/1970   30/6/1971;
 Caa de Comandos V (USAF): 1/12/1970   14/5/1971;
 Caa de Comandos VI (USAF): 15/5/1971   31/10/1971;
 Consolidaci I (USA, USN, USCG): 1/7/1971   30/11/1971;
 Caa de Comandos VII (USAF): 1/11/1971   29/3/1972;
 Consolidaci II (USA, USN, USCG): 1/12/1971   29/3/1972;
 Alto el foc a Vietnam (USA, USN, USAF, USCG): 30/3/1972   28/3/1973;
 Operaci Vent Freqent (USMC, USAF, USN): 29/4/1975   30/4/1975;

L'Exrcit, la Fora Aria i la Marina reconeixen 17 estrelles de campanya (3 de plata i 2 de bronze) sobre les corbates de campanya del Servei a Vietnam.

El personal que entre juliol de 1958 i juliol de 1963 va rebre la Medalla Expedicionria de les Forces Armades la podien canviar per la Medalla del Servei a Vietnam, car aquesta es va crear retroactiva fins a 1961. No es permet la concessi simultnia d'ambdues medalles pel mateix perode de servei.

La Repblica de Vietnam tamb va atorgar la seva prpia Medalla de Servei al Vietnam, coneguda com a Medalla de Campanya del Vietnam. s una condecoraci apart de la Medalla de Servei al Vietnam i s una condecoraci estrangera acceptada pel Congrs i les Forces Armades dels Estats Units. 

Va ser dissenyada per Mercedes Lee.

 Disseny .
Una medalla de bronze de 32mm d'ample. A l'anvers apareix un drac oriental (simbolitzant la naturalesa subversiva del conflicte) darrera d'un arbre de bamb. A sota apareix la inscripci "REPUBLIC OF VIETNAM SERVICE" (Servei a la Repblica de Vietnam). Al revers apareix una torxa (la de l'Esttua de la Llibertat) sobre un arc (arma tradicional del Vietnam) amb la inscripci "UNITED STATES OF AMERICA".

Penja d'un gal de 36mm d'ample. s groc amb 3 franges vermelles de 2mm al centre, separades 4mm cadascuna (els colors de la bandera de Vietnam del Sud). A les puntes hi ha una barra de 3mm en verd (referint-se a la jungla).  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270312" title="Segon Comtat de Portugal" nonfiltered="1159" processed="1155" dbindex="106190">



El Segon Comtat de Portugal (en portugus: Condado Portucalense) fou un estat establert l'any 1095 a l'oest de la Pennsula Ibrica per Alfons VI de Lle i concedit a Enric de Borgonya.

Extensi.
La seva extensi era molt ms gran que el Primer Comtat de Portugal, i abarcava els territoris compresos entre els rius Tajo i Mio: l'antic Comtat de Combra (finat el 1091), terres de la regi de Trs-os-Montes i porcions al sur de l'antic Regne de Galcia (les parrquies depenents de bisbat de Tui). La seva capital se situ a la ciutat de Combra.

Creaci del comtat.
La mort l'any 1072 de Garcia I de Galcia provoc que els seus dominis del Regne de Galcia i el Comtat de Portugal passessin a mans del seu germ Alfons VI de Lle. En agrament als serveis prestats per part d'Enric de Borgonya al rei lleons en la seva lluita contra els sarrans el promet en npcies amb la seva filla natural Teresa de Lle i li conced en dot de matrimoni els territoris situats entre els riu Tajo i Mio, naixent aix novament el comtat de Portugal sota domini per del regne de Lle.

Enric de Borgonya reform les institucions del comtat, ampliant el seu poder administratiu, judicial i militar per tal d'aconseguir la plena independncia del Regne de Ll. Inici una poltica de repoblaci i, aprofitant els problemes interns de la seva cunyada Urraca I de Castella proclam la independncia del Comtat de Portugal.

A la mort d'Enric la seva esposa Teresa de Lle fou nomenada comtessa i regent del comtat en nom del seu fill Alfons de Portugal. Intent ampli els seus territoris lluitant contra el Regne de Lle, per fou venuda per la seva germana Urraca I el 1121, per la qual cosa el comtat torn a esdevenir vassall d'aquest regne. Enemistada amb la noblesa i el seu propi fill, per la seva relaci amb la famlia Travas, l'any 1128 fou derrotada a Guimares, apartada del poder i exilida a Galcia.

Aconseguit el poder Alfons Henriques o Alfons I de Portugal busc dos objectius primordials amb la Santa Seu: la plena autonomia de l'esglsia portuguesa i el reconeixement del regne. En lluita contra els sarrans va aconseguir l'important victria en la Batalla d'Ourique el 1139, any en el qual va aconseguir la plena independncia del comtat i es feu coronar rei de Portugal, creant aix el Regne de Portugal.

Comtes de Portugal (segon perode).
 1094-1112: Enric de Borgonya, gendre d'Alfons VI de Castella;
 1112-1128: Teresa de Lle, esposa de l'anterior;
 1112-1139: Alfons I el Conqueridor, fill dels anteriors;

a partir de 1139 el comtat de Portugal esdevindr un reialme;

Vegeu tamb.
Primer Comtat de Portugal;
Comte de Portugal;
Regne de Portugal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270313" title="Banda Municipal de Barcelona" nonfiltered="1160" processed="1156" dbindex="106191">

La Banda Municipal de Barcelona s una instituci musical de llarga tradici, fundada l'any 1886. 

 Histria .
 Inicis .
Formaci de gran transcendncia social en l'poca de la seva fundaci, tingu per funci l'apropament de la msica dels grans autors a les masses populars, en un moment en qu l'art estava reservat als membres de les classes ms benestants. 

De fet, la ciutat ja disposava d'un grup de msics que formaven el seguici de l'autoritat municipal des de l'edat mitjana. Les trompetes i els tambors duien l escut de la ciutat i formaven part del seguici de l autoritat de l Ajuntament. En ocasions especials, pagava els serveis de diverses cobles de ministrers, els quals complien una funci ms ldica i d esbarjo adreada als ciutadans. 


Des de l any 1837 hi havia hagut intents de constituir-la com a formaci independent, per aix no va succeir finalment fins l'any 1886.

 poca de referncia .
A principis del segle XX, esdev una instituci de referncia arreu. En aquest perode, es fa crrec de la instituci en Joan Lamote de Grignon i l'any 1915 aconsegueix que la formaci deixi de dependre de l'Escola de Msica de la ciutat (avui Conservatori Superior de Barcelona). s en aquesta poca que compta amb la visita - i fins i tot amb la batuta - de grans celebritats de la msica com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Maurice Ravel, entre d'altres.

 Actualitat .
Ms darrerament, amb el pas del temps, la Banda ha esdevingut part indissoluble del panorama festiu de la ciutat, amb la participaci continuada a tots els esdeveniments d'importncia de la ciutat, com per exemple La Merc, el Grec, la Diada Nacional de Catalunya, Santa Eullia, el Cicle de Concerts a l'Auditori, entre d'altres. 

Tamb ofereix regularment les Audicions d'Escolars, activitat musical que t per objectiu l'apropament de la msica simfnica als infants, al voltant d'uns 9000 al cap de l'any.

 Directors .
Aquests sn els directors que han estat al crrec de la instituci al llarg de la seva histria: 

 Josep Rodoreda i Santigs (1886-1896);
 Antoni Nicolau i Parera (1896-1897);
 Celest Sadurn i Gurgu (1897-1910);
 Cristfol Casany (1910-1914);
 Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1914-1939);
 Ramon Bonell (1939-1957);
 Joan Pich i Santasusana (1957-1967);
 Josep Gonzlez (1967-1969);
 Enric Garcs Garcs (1969-1979);
 Francesc Elas (1979-1980);
 Albert Argudo Lloret (1980-1993);
 Josep Mut (1993-2007);
 Joan Llus Moraleda i Perxachs (2007-2008, Director Adjunt);
 Jordi Moraleda i Perxachs (2007-2008, Director Adjunt);
 Rafael Grimal Olmos (2007-2008, Director Adjunt);
 Salvador Brotons i Soler (2008-), amb la intensa collaboraci de Marta Carretn.

 Enllaos . 
 La Banda i l'Auditori;
 Programa de concerts a l'Auditori;
 Properes activitats de la Banda;
 Histria de la Banda en temps de Joan Lamote de Grignon;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270318" title="Pitgores (desambiguaci)" nonfiltered="1162" processed="1157" dbindex="106193">


Biografies:

Pitgores de Samos, gran filsof i matemtic grec.
Pitgores de Samos, escultor grec.
Pitgores de Rhegium, escultor grec.
Pitgores de Selinunt, tir de Selinunt.
Pitgores d'Argos, militar que lluit enfrontant-se a la coalici contra Esparta (195 aC).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270319" title="Charles Meunier" nonfiltered="1163" processed="1158" dbindex="106194">

Charles Meunier (Gilly, 18 de juny de 1903 - Montignies-sur-Sambre, 18 de juny de 1971) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1926 i 1933.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 2 victries, una d'elles la Pars-Roubaix de 1929.

Palmars.
1926;
 1r a l'Anvers-Menen;
1929;
 1r a la Pars-Roubaix;

Resultats al Tour de Frana.
1928. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Charles Meunier ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270320" title="Pitgores de Samos" nonfiltered="1164" processed="1159" dbindex="106195">

Pitgores de Samos (Pythagoras, ) fou un escultor grec que Plini expressament distingeix de l'escultor Pitgores de Rhegium, i tanmateix una persona diferent al fams matemtic i filsof del mateix nom i origen.

Fou primerament un pintor i desprs fou fams per haver fet set esttues nues i una d'un home vell, que en temps de Plini eren al temple de la Fortuna. Va viure al segle V aC per la seva poca precisa no es pot establir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270321" title="Pitgores de Rhegium" nonfiltered="1165" processed="1160" dbindex="106196">
Pitgores de Rhegium (Pythagoras, )  fou un dels ms famosos escultors de l'antiga Grcia.

Plini el situa a l'olimpada 87 (432 aC) junt amb Agelades, Call, Policlet, Mir, Escopes i altres, per aquesta ubicaci cronolgica podria no ser exacte. Fou el primer a fixar especial atenci a l'orde i la proporci i Plini diu que fou el primer que va expressar amb cura els muscles, venes i cabell. Fou en aquest sentit un precursors de l'art que desprs es va perfeccionar amb Fdies i Policlet a Atenes i Argos.

La seva obra principal foren esttues d'atletes. Entre Plini i Pausnies es pot reconstruir el nom de les seves obres; Astylus, pancratista a Delfos, Leontiscus de Messana, guanyador olmpic de lluita,  Protolaus de Mantinea,  Elthymus, Dromeus d'Estmfal, Mnaseas de Cirene conegut per Libys, i el seu fill Cratisthenes, una figura nua (potser Hrcules), una figura anomenada Claudicans,  dos Apollos, un Perseu alat, Europa asseguda a un brau, Eteocles i  Polyneices i una esttua de  Dionysus,

Plini diu que va tenir com a deixeble al seu nebot (fill de la seva germana) Sostrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270323" title="Pitngel" nonfiltered="1166" processed="1161" dbindex="106197">
Pitngel (Ppythangelus, ) fou un poeta trgic atenenc del final del segle V aC.

s esmentat en un passatge d'Aristfanes que demostra com fou considerat. Aristfanes el situa al peu de l'anticlmax dels trgics que encara vivien.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270324" title="Pitees" nonfiltered="1167" processed="1162" dbindex="106198">


onomstica:

Pitees d'Egina, atleta i militar grec;

Pitees d'Atenes, orador atenenc ;

Pitees de Tebes, beotarca de Becia;

Pitees de Masslia, fams navegador grec ;

Pitees (orfebre), orfebre grecorom;

Pitees, filla d'Aristtil;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270325" title="Pitees d'Egina" nonfiltered="1168" processed="1163" dbindex="106199">
Pitees (Pytheas o Phytes, ) fill de Lamp, fou un dels guanyadors als jocs nemeus i la seva victria fou celebrada en unes odes per Pndar. Fou tamb un militar grec. Era natural d'Egina.

Era a un dels tres vaixells grecs estacionats a l'illa d'Sciatos, quan els vaixells foren capturats pels perses poc abans de la batalla de les Termpiles; es va destacar tant a la lluita que els perses li van retre honors; a la batalla de Salamina, el vaixell persa (un vaixell de Sid) en el que anava presoner, fou capturat per un vaixell d'Egina i aix va recuperar la llibertat.

El seu fill Lamp va estar present a la batalla de Platees, i va aconsellat a Pausnies d'Esparta de venjar la mort de Lenides d'Esparta mutilant el cos del general persa Mardoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270327" title="Pitees d'Atenes" nonfiltered="1169" processed="1164" dbindex="106200">
Pitees (Pytheas, ) fou un orador atenenc que fou especialment hostil a Demstenes; autodidacta no tenia un estil prou elegant per ser considerat com un dels oradors tics pels gramtics grecs i privadament tenia mal carcter i poc principis poltics.

Empresonat per no pagar una multa es va escapar de pres i va fugir a Macednia; desprs d'un temps va tornar a Atenes; llavors era pobre per a travs de la vida pblica es va enriquir i va adquirir una considerable fortuna. A Atenes va exercir les ms altes magistratures i honors entre els quals el fer els sacrificis dels atenencs a Delfos. 

Pocs fets de la seva vida poltica sn coneguts per se sap que es va oposar a conferir honors a Alexandre el Gran per una mica desprs va abraar el partit macedoni; va acusar a Demstenes d'haver rebut suborns d'Harpal; i a la guerra de Lmia es va unir a Antpater.

S'han conservat mercs a Harpocrati el ttols de dos dels seus discursos: ].


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270328" title="Cucut reial" nonfiltered="1170" processed="1165" dbindex="106201">

El cucut reial (Clamator glandarius) i el cucut (Cuculus canorus) sn els nics exemplars de l'avifauna ibrica que presenten el notable i interessant  fenomen biolgic de la reproducci parasitria, per b que hi ha alguna petita diferncia pel que fa al procs mitjanant el qual ambdues espcies la duen a terme.

Descripci.

La caracterstica ms ressortida rau en la presncia d'un plomall erctil grisenc, i el front i resta del capell, foscos. 

Destaca tamb la cua llarga i grisa, amb les plomes escalonades de punta blanca. Dorsalment s bru grisenc clapejat de llunetes blanques, tret que tamb s'estn a les ales. Les parts inferiors sn blanques, b que al coll sn un xic ms grogues. 

No hi ha dimorfisme sexual. 

Els joves no mostren plomall i tenen el capell negrs. Per altra banda, sn ms foscos per sobre i menys clapejats i tenen les ales ms castanyes, amb les parts inferiors ms groguenques.

T un vol directe i fora potent.

Emet uns crits molt estridents, amb escataineigs i notes raspants. 

Costums.

s estival als Pasos Catalans, per d'immigraci primerenca.

s un ocell fora rallador i sociable.

Alimentaci.

Menja moltes erugues de processionries a la primavera i la seua dieta es diversifica progressivament a mesura que s'acosta l'estiu, poca en qu pot nodrir-se de sargantanes i de diferents tipus d'invertebrats. 

Generalment, menja a terra.

Reproducci.

Als Pasos Catalans parasita els crvids, principalment les garses (Pica pica). 

Pon un ou o ms ous en el niu de l'hoste, els quals sn substituts pels seus. A diferncia del cucut, no bandeja cap ou ni pollet del niu, tot i que aquests restaran condemnats a morir de fam. 

Els ous sn verds blavosos amb taques roges. Neixen desprs d'una incubaci de dotze a catorze dies. Una femella pot pondre fins a setze ous en una temporada.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 151;
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Descripci del cucut reial. ;
 Vdeos de cucuts reials en llur hbitat natural. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270330" title="Pitees de Tebes" nonfiltered="1171" processed="1166" dbindex="106203">
Pitees (Pytheas, ) fou  un militar teb.

Fou beotarca de Becia, i, desprs de Critolau, fou el mxim instigador de qu els aqueus iniciessin la guerra fatal contra els romans que va posar fi a la independncia de Grcia. Metel el va fer executar al comenament del 146 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270331" title="Pitees de Masslia" nonfiltered="1172" processed="1167" dbindex="106204">
Pitees de Masslia  (Pytheas, )  fou un fams navegador grec que va visitar les parts orientals i septentrionals d'Europa i va escriure un llibre sobre els resultats dels seus descobriments.

Polibi diu que era un home pobre per de la seva vida personal no es coneix res. Es sospita que va viure al segle IV aC per el passatge que ho indicaria no es prou clar per assegurar-ho.

La seva obra se sovint esmentada pels antics escriptors; estava dividida en dos parts (cadascuna representa un dels viatges que va fer)  i una portava el ttol de  (sobre l'Oce)  i l'altre  (Periplus).  El primer donava un relat de les costes de l'Europa nord-occidental que Estrab va utilitzar per Ibria i la Gllia. Hauria visitat Britnia i Thule (Islndia possiblement ja que parla de sis mesos de dia i sis de nit); el segon de la costa sud de la Mediterrnia. 

Entre les referncies que dona es la de Finisterre, que anomena Calbion, i el territori poblat pels ostidamnii, amb algunes illes properes la ms gran de les quals era Uxisama a tres dies en vaixell; parla tamb del guttones o gottones, que vivien damunt de Germnia i tocaven a un golf anomenat Mentonomon, amb una illa anomenada Abalus on l'mbar arribava per les onades a la primavera i els seus habitants el feien servir per cremar i el veien a un poble ve anomenat teutoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270332" title="Pitees (orfebre)" nonfiltered="1173" processed="1168" dbindex="106205">
Pitees (Pytheas, ) fou un orfebre treballador de la plata que va florir a Roma desprs del temps de Gneu Pompeu, i les produccions del qual van assolir preus molt alts. Plini dna els preus de la plata treballada per Pitees entre deu mil i vint sestercis cada dues unces. El seu treball ms important fou una copa on hi represent Odisseu i Dimedes. Va treballar tamb altres objectes com gots per beure.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270333" title="Pitees (filla d'Aristtil)" nonfiltered="1174" processed="1169" dbindex="106206">
Pitees (Pytheas, ) fou filla d'Aristtil i de Pties (germana o filla adoptiva d'Hrmies).

Es va casar tres vegades: primer amb Nicnor d'Estagira, parent del seu pare; desprs amb Procles de Teutrnia; i la tercera vegada amb Metrdor el metge. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270345" title="Pitclides" nonfiltered="1175" processed="1170" dbindex="106207">
Pitclides (Pythocleides, ) fou un destacat music del temps de Pricles, nadiu de Queos, per que va florir a Atenes sota el patronatge de Pricles al qual va ensenyar msica. Tamb fou un filsof pitagric que va tenir com a deixeble a Agtocles . 

s un dels msics al que s' atribueix el invent de la msica mixoldia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270346" title="Pitocles" nonfiltered="1176" processed="1171" dbindex="106208">


Onomstica:

Pitocles d'Atenes, orador atenenc.

Pitocles de Samos, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270347" title="Pitocles d'Atenes" nonfiltered="1177" processed="1172" dbindex="106209">
Pitocles d'Atenes (Pythocles, ) fou un orador atenenc.

Fou membre del partit favorable al regne de Macednia i al rei Filip II.

Va ser executat per orde de Foci el 317 aC  (Dem. de Cor. p. 320; Plut. Phoc. 35.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270349" title="Pitocles de Samos" nonfiltered="1178" processed="1173" dbindex="106210">
Pitocles de Samos (Pythocles, ) fou un escriptor grec d'poca desconeguda. L'esmenten Plutarc i Climent d'Alexandria.

Va escriure:
 ;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270350" title="Pitcrit" nonfiltered="1179" processed="1174" dbindex="106211">
Pitcrit (Pythocritus, ) fou un flautista nadiu de Sici fams per haver guanyat diversos concursos musicals als jocs pitis,  on havien estat instituts pels amfictions el 590 aC.

Pausnies diu que el primer vencedor en aquestos concursos fou l'argiu Sacades, i desprs d'aquest, Pitcrit va guanyar el concurs sis vegades seguides; tamb va tenir l'honor d'actuar sis vegades com a music durant el pentatl a Olmpia. Se li va erigir un monument a Olmpia que tenia al peu una inscripci  que deia: .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270355" title="Xot" nonfiltered="1180" processed="1175" dbindex="106212">


El xot (Otus scops) s el ms petit dels estrigiformes i tamb l'nic autnticament migrador dels Pasos Catalans.

Descripci.

Ateny fins a 20 cm de longitud, la seua envergadura no excedeix de 50 cm i no pesa ms de 100 g. 

El plomatge, que s de tons grisos cendrosos amb clapes blanques, presenta nombroses llistes i vermiculacions negres, que es distribueixen per tot el cos. Tanmateix, com el gamars, tamb pot exhibir una altra fase de coloraci, en la qual dominen les tonalitats brunenques (fase bruna). D'altra banda, la lliurea dels joves s encara ms bigarrada i crptica que la dels adults. 

Les extremitats, tret dels dits, tamb sn recobertes de plomissol.

El cap, que s arrodonit, llueix dos plomalls de color bru griss, semblants a orelles, que sn molt poblats per de dimensions redudes. Aquestes falses orelles, segons sembla, tenen una funci disruptora. En efecte, quan s'amaga de dia entre el brancam, a causa del seu color homocrom es confon fcilment amb l'escora del tronc, per, a ms a ms, els plomalls el fan, alhora, semblant a una branca, amb la qual cosa aconsegueix de passar totalment desapercebut dels seus depredadors.

El disc facial, de tons apagats, s limitat inferiorment per un bec corbat de color negre blavs i que apareix recobert, en gran part, per les plomes nasals, que sn fines com cerres.

Els ulls, dirigits cap endavant, sn de color groc daurat.

La seua veu, d'un to oclusiu i aflautat, la repeteix insistentment i montonament durant les nits estiuenques, i s'assembla molt a la que emet el ttil (Alytes obstetricans).

Costums.

El xot s un migrant transahari, que noms fa estada als Pasos Catalans durant l'estiu, tot i que, a la costa, algun exemplar tamb hi roman a l'hivern.

Hbitat.

Sovinteja en bosquets de la plana, en els boscos de ribera, en rases i fondals humits. Tamb s freqent en feixes arbrades i en parcs i jardins, on s'installa molt sovint, prop de les cases.

Es localitza des de la plana fins a la muntanya, llevat dels boscos situats a les zones ms altes.

Reproducci.

Nia sempre en forats, generalment en els d'arbres i soques velles, encara que, de vegades, aprofita nius vells de pigots (Picus i Dencodrocopos). Tamb pot fer-ho en forats d'alerons, de murs i d'escletxes.

Alimentaci.

Es fonamentalment insectvor i captura preferentment escarabats, llagostes i papallones nocturnes, per tamb caa alguns rosegadors i pollets d'ocells.

Per la seua tasca insectvora s un ocell molt til per a l'sser hum i s'inclou en les espcies protegides per la llei.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 153.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el xot als Pasos Catalans. ;
 Vdeos de xots en llur hbitat natural. ;
 Descripci del xot. ;
 Informaci i fotografies del xot. ;
  ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270358" title="Pitodoris" nonfiltered="1181" processed="1176" dbindex="106214">
Pitodoris (Pythodoris, ) fou reina del Pont, filla de Pitdor de Tralles, l'amic de Gneu Pompeu. Es va casar amb Polem I rei del Pont  i del Bsfor.

A la mort de Polem va conservar el poder a la part oriental del Pont i districtes de la Clquida per va perdre el regne del Bsfor. Es va casar llavors amb Arquelau de Capadcia i a la mort d'aquest (any 17) va retornar al Pont on va restar i governar com a regent del seu fill Zen de Pont i l'Armnia Menor fins el 27 quan Pont fou feta al menys parcialment provncia romana; segurament va conservar el poder al interior fins a la seva mort vers l'any 38. 

Dels seus dos fills, el primer Zen del Pont fou rei de l'anomenat Pont Capadoci i de l'Armnia Menor i l'altre, Polem II fou rei del Pont el 38.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270359" title="Pitdor" nonfiltered="1182" processed="1177" dbindex="106215">


Onomstica:

Pitdor de Tebes, escultor grec arcaic;
Pitdor (escultor), escultor grec del segle I;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270360" title="Comtat de Combra" nonfiltered="1183" processed="1178" dbindex="106216">



El Comtat de Combra (en portugus: Condado de Coimbra) va ser un estat situat a l'oest de la Pennsula Ibrica institut com a unitat militar de defensa fronterera del Regne de Lle i l'Al-ndalus.

Orgens.
La seva formaci data de la reconquesta de la ciutat de Combra l'any 871 per part de les tropes del Regne d'Astries encapalades per Alfons III d'Astries. D'aquesta marca militar formaven part tamb les terres properes a Viseu, Lamego i Terras da Feira i la defensa d'aquesta zona va quedar a crrec dels comtes del Comtat de Portugal. Tot i aquesta reconquesta inicial l'any 987 Almansor aconsegu sotmetre tota la zona altre cop, transformant aquesta zona en terra de frontera entre Al-ndalus i el Regne de Lle.

Pacificaci.
L'any 1064 la ciutat de Combra, capital de la zona, qued totalment en mans dels cristians desprs de la conquesta de Ferran I de Castella i a l'ajuda de Sesnando Davides, tenint el comtat entitat autnoma fins el 1093, i sent integrat al Segon Comtat de Portugal el 1096. 

Comtes de Combra.
Primera creaci.
 878-?: Hermenegildo Mendes;
 ?-911: Hermenegildo Guterres;
 911-924: Arias Mendes, fill de l'anterior;
 928-981: Gonalo Moniz, nt de l'anterior;

Segona creaci.
 1064-1091: Sesnando Davides ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270362" title="Pitdor de Tebes" nonfiltered="1184" processed="1179" dbindex="106217">
Pitdor de Tebes (Pythodorus, ) fou un escultor grec nadiu de Tebes, del perode arcaic.

Va fer una esttua de la deessa Hera () en el temple dedicat a aquesta deessa a la ciutat de Coronea. La deessa fou representada portant les sirenes als seus braos (Pausnies,  ix. 34.  2. s. 3).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270363" title="Pitdor (escultor)" nonfiltered="1185" processed="1180" dbindex="106218">
Pitdor (Pythodorus, )  fou un escultor grec.

Se sap que va fer esttues juntament a un altre escultor de nom Crter, que van ser molt admirades al seu temps,  i les quals  van decorar els palaus dels csars ("palatinas domos Caesarum").

L'esmenta Plini que diu que van florir sota els primers emperadors (per tant al segle I) i va omplir el palau dels csars al palat amb els millors treballs. Plini parla de dos escultors del mateix nom, que van viure al mateix temps i van fer la mateixa feina, per lo que podria ser que es tracts de fet d'un nic escultor i Plini hagus confs les fonts. (Plinius, H. N. xxxvi. 5. s. 4.  11).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270364" title="Eduardo Moreno Bergaretxe" nonfiltered="1186" processed="1181" dbindex="106219">
Eduardo Moreno Bergaretxe, tamb conegut com a Pertur (Sant Sebasti, 1950 - Donibane Lohitzune, 1976) fou un poltic basc i membre d'ETA poltico-militar, tamb coneguda com ETA polimili, i com a tal va madurar la idea fundacional d'aquesta branca d'ETA, segons la qual s'havia de fundar un partit revolucionari d'esquerres que treballs dintre de la "democrcia burgesa" (el que seria EIA), mentre que ETA romandria com a bra armat). 

La seva desaparici el juliol del 1976 durant molt temps es va atribuir a membres dels komando bereziak (comandos especials responsables de les accions armades) d'ETA (p-m), amb els quals Pertur estava enfrontat a causa de les seves postures divergents pel que fa al cam que havia de prendre l'organitzaci davant els canvis poltics que s'avenaven. L'assassinat va ser reivindicat per un grup autodenominat Triple A, de reconeguda vinculaci amb els aparells de l'estat franquista. Les dues hiptesis sobre l'autoria de l'assassinat de Pertur, una que assenyalava als bereziak i l'altra a l'extrema dreta, han seguit vigents al llarg dels anys, fins que el 2007, amb la presentaci d'un documental sobre el cas, la balana es va inclinant cap a la hiptesi del terrorisme d'estat. 

Joventut i ingrs en ETA. 
Pertanyent a una famlia acomodada de la burgesia donostiarra, va estudiar en el collegi dels germans maristes de Sant Sebasti. Va prosseguir la seva formaci superior (Cincies Empresarials) en la seu de la universitat dels jesutes de Deusto, a Bilbao, l'EUTG. Va coincidir en classes i fu amistat amb Jaime Mayor Oreja i Gorka Knrr avui dirigents, un del Partit Popular i l'altre d'Eusko Alkartasuna. Sempre se'l va considerar un home d'acci, el que contrasta amb el paper d'ideleg que va executar a ETA. El 1972 intenta ingressar a ETA per fou rebutjat i passa a integrar-se en el front cultural on dirigeix la revista Hautsi, butllet intern de l'organitzaci.

Escisi en ETA: ETA (militar) i ETA (poltic-militar).
El 1973 se celebra la VI Assemblea a Hasparren (Iparralde), on es produ l'escisi d'ETA que donaria lloc a ETA militar i a la ja extinta ETA poltico-militar. Pertur es revelaria com un dels dirigents i idelegs d'ETA (p-m) juntament amb Francisco Javier Garayalde Erreka. Ambds serien els autors de la "ponncia Otsagabia", programa central de l'organitzaci, aprovat en la VII assemblea general de Donapaleu. El segrest i posterior assassinat, desprs de 21 dies de captivitat, de l'industrial ngel Berazadi marcaria una ruptura en el s dels "polimilis". La direcci va prendre aquella decisi amb tres vots a favor enfront de dos en contra i una abstenci avantposant-se la part militar de l'organitzaci, els bereziak (comandos especials), a la poltica. Segons sembla, l'opini de la lnia poltica encapalada per Pertur era la d'acceptar la part del rescat oferta per la famlia de l'empresari. Aquesta discrepncia, juntament amb d'altres, provocaria ms tard l'ingrs de la majoria dels bereziak en ETA militar.

Mort. 
El 23 de juliol del 1976 va acudir a una cita a les 10 del mat al bar La Consolation de Donibane Lohitzune, amb, segons una nota que reb poc abans, "una persona que et va conixer fa un mes i et vol tornar a veure". Aquesta persona no va aparixer. Al sortir del bar a les 11, es va trobar amb els seus companys d'organitzaci Miguel ngel Apalategui Ayerbe, alies Apala i Francisco Mujika Garmendia Pakito. Pertur els va demanar que el duguessin amb cotxe a la propera localitat de Pausu, on tenia una altra reuni. Ambds van declarar posteriorment que, desprs de conduir-lo fins a Pausu, es van acomiadar d'ell. Aquesta va ser l'ltima vegada que se'l va veure. El seu cos no ha aparegut. 

ETA (pm) va acusar directament els grups para-policials i un d'ells, la Triple A, va reivindicar l'autoria. No obstant aix, alguns sectors d'opini van mostrar les seves sospites que els veritables perpetradors haguessin estat militants d'ETA (pm) i la famlia, en una roda de premsa concedida el 1978, va defensar aquesta postura. Des d'aquesta hiptesi se sol assenyalar a Miguel ngel Apalategui Ayerbe, Eugenio Etxebeste, alies Antxon i Francisco Mujika Garmendia, tots ells bereziak i futurs militants d'ETA (m), com a autors del suposat segrest i assassinat de Pertur.

A Pertur se'l va considerar precursor del partit que naixeria d'ETA poltic militar, EIA, Eusko Iraultzarako Alderdia ("Partit per a la Revoluci Basca"), que a l'aliar-se amb EMK, Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d'Euskadi) conformaria la coalici Euskadiko Ezkerra (Esquerra d'Euskadi). Euskadiko Ezkerra va acabar dissolent-se i un sector de la militncia es va integrar en el Partit Socialista d'Euskadi, que va passar a dir-se PSE-EE (Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra). Un altre sector formaria Euskal Ezkerra, per a desaparixer poc desprs. Amb la autodissoluci d'ETA (pm) molts dels seus militants van passar a integrar les files d'ETA (m), des de llavors anomenada simplement "ETA". Cada 23 de juliol es realitza una concentraci en memria de Pertur, on se solen veure les antigues banderes d'EIA.

 Documental L'any de tots els dimonis . 
El cineasta i ex militant d'ETA (pm) ngel Amigo va presentar el 2007 un documental que apunta a la hiptesi de la implicaci d'organitzacions neofeixistes. En ell s'argumenta que a Pertur el van segrestar activistes del neofeixisme itali i que aquests el van lliurar a la policia espanyola. En el documental la desaparici de Pertur es contextualitza en l'etapa que es va viure entre la mort de Franco i l'arribada d'Adolfo Surez a la presidncia. Va ser l'any dels successos de Montejurra i els de Vitria. 

La pellcula es basa principalment en un sumari elaborat per un grup de jutges d'instrucci italians entre 1984 i 1987. En aquest, obert per a investigar l'assassinat d'un jutge transalp, s'investiguen organitzacions d'extrema dreta que actuaven al Pas Basc en l'poca de la mort de Pertur. Un dels esglaons de la investigaci el constituxen documents de la DINA xilena trobats a Argentina amb dades sobre aquests grups, que tamb van collaborar en la Operaci Cndor. El sumari itali recull declaracions preses a una dotzena de neofeixistes "penedits" o empresonats, que afirmen la seva estreta relaci amb els aparells del rgim franquista i la seva actuaci impune al Pas Basc francs, sota ordres d'agents espanyols i amb els mitjans proporcionats per ells. Entre les operacions portades a terme -com l'assassinat d'Argala- comenten el segrest d'un militant d'ETA el 1976 que va ser lliurat a agents espanyols per a posterior interrogatori. En cap moment s'esmenta a Pertur, per, tenint en compte que no existeixen indicis de cap altra desaparici en aquests anys, la conseqncia lgica que es rep en veure aquest documental s que la identitat del segrestat i la del jove poltic basc coincideixen. ngel Amigo va dir en una entrevista publicada en el diari en euskera Berria que 
(el sumari) est arxivat. Els jutges italians van intentar anar mes lluny, per la policia i la justcia a Espanya els van negar tota collaboraci, prova i detall. Els van interposar una paret i no van poder avanar ms en la inventigaci.
 
La pellcula ofereix entrevistes amb alguns dels dirigents d'ETA d'aquella poca. Eugenio Etxebeste Antxon -un dels bereziak assenyalats en aquest cas- t per primera vegada l'oportunitat d'exposar la seva perspectiva dels fets davant una cmera. El documental recull tamb, entre uns altres, els testimoniatges i opinions d'un dels jutges d'instrucci italians, de dos periodistes que van cobrir el cas, de l'agent de la intelligncia francesa Alain Etcheto i del responsable del CESED al Pas Basc en aquella poca ngel Ugarte.

 Referncies .


Enllaos externs .
 El Correo;
 Entrevista del diari Gara al cineasta Angel Amigo;
 Entrevista del diari Berria al cineasta ngel Amigo;
 Pgina oficial de la pellcula;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270370" title="Argonauta (cefalpode)" nonfiltered="1187" processed="1182" dbindex="106220">

Els argonautes (Argonauta, l'nic gnere de la famlia Argnoautidae) constitueixen un grup de pops pelgics. Tamb sn anomenats "nutils de paper".

Els argonautes es troben a aiges tropicals i subtropicals de tot el mn; viuen a mar obert. Com la majoria dels pops, tenen un cos arrodonit i vuit tentacles. De totes maneres, a diferncia de la majoria de pops, viuen a prop de la superfcie del mar i no al llit mar. 

Vegeu tamb.
Nutil;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270371" title="Artabazos del Pont" nonfiltered="1188" processed="1183" dbindex="106221">
Artabazos del Pont fou un strapa persa de la regi del Pont vers 490 aC a 470 aC. Probablement era membre de la famlia aquemnida ja que en aquell temps les satrapies es donaven a prnceps reials. s el primer strapa conegut del Pont. 

El seu fill, de nom desconegut, el va succeir en el govern vers 470 a 440 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270374" title="Mitridtica" nonfiltered="1189" processed="1184" dbindex="106222">
La dinastia mitridtica fou una nissaga d'origen aquemnida que va governar el Pont (satrapia i despres Regne del Pont) des del comenament del segle V aC fins el 47 aC. El seu membre ms famos fou Mitridates VI Eupator (Mitridates el Gran).

 Artabazos, strapa del Pont vers 490- vers 470 aC;
 fill d'Artabazos, strapa vers 470 aC-440 aC;
 Ariobarzanes I del Pont strapa del Pont vers 440 aC- vers 410 aC;
 Mitridates I strapa del Pont vers 410 aC-363 aC;
 Ariobarzanes II del Pont strapa del Pont 363 aC-337 aC;
 Mitridates II strapa del Pont (sobrenom Ktistos) 337 aC-301 aC (independent vers 334 aC);
 Mitridates I del Pont 301 aC-265 aC;
 Ariobarzanes III del Pont 265 aC-vers 240 aC;
 Mitridates II del Pont vers 240 aC- vers 220 aC;
 Mitridates III del Pont vers 220 aC-vers 185 aC;
 Farnaces I del Pont vers 185 aC-vers 170 aC;
 Mitridates IV del Pont Filopator Filadelf vers 170 aC-vers 150 aC;
 Mitridates V Evergetes vers 150 aC -121 aC;
 Mitridates VI Eupator 121 aC-63 aC;
 Farnaces II del Pont i I del Bsfor 63 aC-47 aC;
 Darios del Pont, establert per Marc Antoni 39 aC a 37 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270375" title="Espiral logartmica" nonfiltered="1190" processed="1185" dbindex="106223">



Una espiral logartmica s una classe de corba espiral que apareix freqentment a la naturalesa. Fou descrita per primera vegada per Descartes i posteriorment investigada per Jakob Bernoulli, qui l'anomen Spira mirabilis, l'"espiral meravellosa", i en volgu una gravada a la seva lpida. Desafortunadament, se'n grav al seu lloc una espiral d'Arquimedes.

Definici.

En coordenades polars (r,  ) la corba pot sser descrita com a

, d'aqu el nom "logartmica";

i en forma paramtrica com a

;
;

amb nombres reals positius a i b. a s un factor d'escala que determina la mida de la espiral, mentre b controla com de forta i en quina direcci est enrotllada. Per b  >1 la espiral s'expandeix amb un increment  , i per b <1 es contrau. 

En termes de geometria diferencial la espiral pot definir-se com a una croba c(t) amb un angle constant   entre el radi i el vector tangent
;
Si   = 0 la espiral logartmica degenera en una lnia recta.
Si   =     / 2 la espiral logartmica degenera en un cercle.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270380" title="mile Masson (ciclista 1915)" nonfiltered="1191" processed="1186" dbindex="106224">

mile Masson (Hollogne-aux-Pierres, 1 de setembre de 1915) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1935 i 1952. s fill del tamb ciclista mile Masson. 

Durant la seva carrera aconsegu 13 victries, destacant una Fletxa Valona, una Pars-Roubaix, una Bordeus-Pars i una etapa al Tour de Frana.

En retirar-se del ciclisme pass a fer de periodista pels diaris Les Sports i La Vallonie. Tamb va presidir l'organitzaci de la Lieja-Bastogne-Lieja. 

 Palmars .
1935;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1937;
 1r a la Beringen-Koersel;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1938;
 1r a la Fletxa Valona;
 1r a la Brusselles-Hozmont;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1939;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a la Stal-Koersel;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1946;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
 1r a la Bordeus-Pars;
1947;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
1949;
 1r a la Lieja-St Hubert;
1950;
 1r a Lieja;

Resultats al Tour de Frana.
1938. 34 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'mile Masson ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270381" title="Darios del Pont" nonfiltered="1192" processed="1187" dbindex="106225">
Darios del Pont fou un suposat rei del Pont que va governar uns dos anys (vers 39 aC a 37 aC).

Segons Appi, lnic que l'esmenta, va ser establert al tron per Marc Antoni, en oposici al rei de Macednia Ariarates X. Finalment el 37 aC Marc Antoni va donar el Pont a Polem I que era rei a Cilcia i estaca casat o es va casar amb Dinamis, germana de Darios; aquesta cessi fou o be perqu Darios havia mort (el ms probable, ja que l'herncia hauria anat a la germana) o perqu el va destituir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270382" title="Pit d'Abdera" nonfiltered="1193" processed="1188" dbindex="106226">
Pit d'Abdera (Python,  fou un dels dirigents de la ciutat d'Abdera.

Va entregar la ciutat a umenes II de Prgam en un acte de traci. Una vegada ho va haver fet, va tenir seriosos remordiments potser per no obtenir el resultat esperat, i finalment el fet fou indirectament la causa de la seva mort.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270383" title="Pit de Catana" nonfiltered="1194" processed="1189" dbindex="106227">
Pit de Catana (Python,  fou un poeta dramtic grec del temps d'Alexandre el Gran, al qual va acompanyar en la seva campanya a l' sia i a l'exrcit del qual va entretenir amb drames satrics quan, a la vora de l'Hidaspes, celebraven la festa de la Dionsia.

En la obra es ridiculitzava a Harpal i als atenencs i s esmentada per Ateneu de Naucratis que n'ha conservat una vintena de lnees. L'obra portava el ttol de .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270384" title="Espiracle" nonfiltered="1195" processed="1190" dbindex="106228">
Un espiracle s l'orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern. Tots els animals amb espiracle tenen en com que la localitzaci d'aquest s a la part superior del seu cos, generalment darrere dels ulls. 

En el cas dels mamfers marins, l'espiracle condueix l'aire que respiren cap als pulmons. L'orifici est controlat per l'animal, podent-se obrir i tancar per a contenir la respiraci sota de l'aigua.

Altres criatures marines tenen espiracle per a conduir l'aigua com a les seves brnquies i generalment el tenen permanentment obert.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270386" title="Rolf-Dieter Mller" nonfiltered="1196" processed="1191" dbindex="106229">

Rolf-Dieter Mller va nixer el 1948 en Braunschweig. Va estudiar histria, cincies poltiques i pedagogia en Braunschweig i Magncia. Des de 1999 s Director de l'Institut d'Investigacions Cientfiques d'Histria Militar (MGFA) de Bundeswehr a Potsdam.

Biografia.
Des de 1979 s membre del MGFA (Institut d'Investigacions d'Histria Militar de Potsdam), responsable del grup de treball del volum final de la srie de manuals acadmics "Das Deutsche Reich und der Zweite Weltkrieg" (El Reich alemany i la II Guerra Mundial).

1981 Obt el doctorat en la Universitat de Magncia amb la tesi: Das Tor zur Weltmacht. Die Bedeutung der Sowjetunion fr die deutsche Wirtschafts- und Rstungspolitik zwischen donin Weltkriegen. (La sortida al poder mundial. La importncia de la Unin Sovietica para l'economia alemanya i la poltica de defensa entre les dues Guerres Mundials).

1990 Rolf-Dieter Mller i Rudibert Kunz, en la seva obra Giftgas gegen Abd el Krim. Deutschland, Spanien und der Gaskrieg in Spanisch-Marokko 1922-1927 (Gas verins contra Abd-el-Krim. Alemanya, Espanya i la Guerra del gas en l'El Marroc espanyol 1922-1927 ) va treure a la llum els bombardejos amb armes qumiques realitzats per l'exercito espanyol en la zona del Rif, ms tard Mara Rosa de Madariaga ha tractat aquest tema sobre la base d'investigacions realitzades en els arxius militars espanyols sent ja un fet histricament provat que Espanya va utilitzar gasos txics, particularment la iperita, el fosgeno i la cloropicrina, contra la resistncia rifea encapalada per Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi conegut per Abd-el-Krim. Molts rifeos, el nombre dels quals s difcil determinar, van ser greument ferits o van morir, incls dones i nens, a causa dels bombardejos amb gasos txics. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el 2005 va dur al Congrs dels Diputats de l'estat espanyol una Proposici no de Llei de reconeixement de responsabilitats de l'Estat espanyol i reparaci de danys aix com el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrs (GPECP) tamb va reaccionar introduint una Esmena en el Senat espanyol a favor de qui han patit persecuci o violncia.

1999 Tesi posdoctoral en la Universitat de Munster sobre el tema: Albert Speer und die deutsche Rstungspolitik im totalen Krieg. (Albert Speer, la poltica de defensa Alemanya en la guerra total).

2001 S'incorpora com professor honorari a la Universitat Humboldt de Berln.

Des de 2004 dirigeix els treballs sobre "Das Deutsche Reich und der Zweite Weltkrieg" (El Reich alemany i la segona Gerra Mundial).

2008 Breu descripci dels seus projectes actuals:
A) El collapse de la vida econmica i el comenament de la reconstrucci en 1945;
B) Histria i significat de la II Guerra Mundial.
C) El significat militar de Dresden en les fases finals de la Segona Guerra Mundial.

Obres.
Die Wehrmacht. Mythos und Realitt. Munic/ 1999 (Hrsg. gemeinsam mit Hans-Erich Volkmann);
Der Manager der Kriegswirtschaft. Hans Kehrl: Ein Unternehmer in der Politik donis Dritten Reiches. Essen 1999.
Beitrge in Dnes Deutsche Reich und der Zweite Weltkrieg, Bd. 4, 5/1, 5/2.
Der Bombenkrieg 1939-1945. Berlin 2004 (La mort caia del cel, Barcelona 2008);
Der Zweite Weltkrieg 1939-1945. Stuttgart 2004.
Der letzte deutsche Krieg 1939-1945. Stuttgart 2005.
An der Seite der Wehrmacht. Hitlers auslndische Helfer beim "Kreuzzug gegen donin Bolschewismus" 1941-1945. Berlin 2007.

Enllaos externs.
 Bombenkrieg 1939-1945. Berlin 2004 (La mort queia del cel, Barcelona 2008);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270387" title="Pit d'Enos" nonfiltered="1197" processed="1192" dbindex="106230">
Pit d'Enos (Python,  fou un filsof grec nadiu d'Enos a Trcia.

Ms que per la seva filosofia es va destacar perqu fou la persona, que juntament amb el seu germ Herclides, va matar al rei dels odrisis Cotis I el 358 aC, en revenja per alguna cosa que el rei havia fet al seu pare. Els dos assassins van rebre d'Atenes la ciutadania atenenca i corones d'or.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270389" title="Pit (artista)" nonfiltered="1198" processed="1193" dbindex="106231">
Pit (Python,  fou un artista grec autor de diversos treballs en gots i gerros.

Un got amb un bon estil artstic es va trobar a Vulci amb la inscripci  i amb el nom d'Epictet com el pintor; tamb un got a Lucnia amb la inscripci , de menys qualitat. De l'estudi de les troballes es dedueix que Pit feia els gots per a diferencia del que era habitual, no els decorava; probablement la fabricaci dels gots i la seva decoraci es van fer en perodes de temps diferents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270391" title="Xabier Izko de la Iglesia" nonfiltered="1199" processed="1194" dbindex="106232">
Xabier Izko de la Iglesia (Berango, Biscaia 1941) fou un activista basc, militant d'ETA des de 1963. Fill de pare navarrs i mare de Zamora, treballava com a impressor i era casat amb Ione Dorronsoro, germana d'Unai Dorronsoro. Implicat en l'assassinat del comissari franquista Melitn Manzanas el 1968, fou ferit i detingut per la policia a Pamplona el 1969 quan intentava alliberar alguns presos d'ETA amb Gregorio Lpez Irasuegi, i condemnat a mort en el Procs de Burgos en imputar-se-li l'autoria material de l'assassinat, tot i que ell ho neg posteriorment. Degut a la pressi internacional li fou commutada per cadena perptua i traslladat al penal d'El Puerto de Santa Mara. El 1977 fou amnistiat i estranyat a Oslo; alhora ingress al partit EIA, que desprs evolucion a Euskadiko Ezkerra. Retirat de la poltica, el 2000 va renegar pblicament del seu passat a ETA juntament amb Teo Uriarte, Mario Onainda, Jos Mara Dorronsoro i Javier Larena.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270394" title="Euprymna" nonfiltered="1200" processed="1195" dbindex="106233">

Euprymna s un gnere de calamar que comprn deu espcies.

Espcies.
Gnere Euprymna;
Euprymna albatrossae;
Euprymna berryi;
Euprymna hoylei;
Euprymna hyllebergi;
Euprymna morsei;
Euprymna penares ;
Euprymna phenax;
Euprymna scolopes;
Euprymna stenodactyla;
Euprymna tasmanica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270396" title="Merla de pit blanc" nonfiltered="1201" processed="1196" dbindex="106234">

La merla de pit blanc (Turdus torquatus) s una espcie d'ocell distribuda per les serralades alpines i les rees boreals d'Europa, que als Pasos Catalans noms cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.

Descripci.

Els mascles adults tenen el plomatge nupcial negre, amb algun tintat marronenc, i el bec grogs amb la punta fosca. A la tardor i l'hivern mostren ms grisenc el dors. Les femelles tenen la lliurea molt ms apagada. 

La raa que nia als Pasos Catalans (Turdus torquatus alpestris) es diferencia b de la raa nominal que cria al nord d'Europa i que visita Catalunya en trnsit migratori (Turdus torquatus torquatus). La subespcie catalana s ms pllida; t el marge de les plomes ventrals amb un ribet exterior blanc que es perllonga al voltant del raquis, mentre que en la nord-europea les t ms uniformement fosques.

El cant s fort, sonor i menys melodis i ms repetitiu que el de la merla (amb notes molt ms aspres). La seua nota d'alarma s molt semblant a la de la merla. 

Hbitat.

Als Pre-pirineus i als solells cerdans es mant una poblaci que, sense sser nombrosa, s ms elevada que en altres contrades pirinenques axials.

Sovinteja en les formacions de pi negre culminals, principalment en els vessants solells del migjorn, on esdev un dels ocells ms caracterstics de les contrades subalpines. No defuig, per, els boscos ms obacs i densos i les avetoses del vessant cerd, on s molt ms rar.

s ms assdua dels espais oberts que la merla i camina molt per entre prats i rocam, on li agrada enfilar-se per albirar. 

Costums.

Durant el pas forma grans concentracions a les boixeres de l'estatge subalp i colls de les serres pre-pirinenques, les quals en poden aplegar multitud d'exemplars. Un cop escampats vers el sud, els podem retrobar (sempre en trnsit migratori) a les parts culminants de Busa i Picancel i, ms al sud, a Montserrat i Sant Lloren del Munt. No s'ha caat ni observat mai a les planes meridionals. 

En el pre-nupcial no s rar de veure'l aturat als prats de dalla de les valls pre-pirinenques.

s molt garrulaire a l'poca de cria, cridant molt si veu amenaat el seu niu per un intrs, moment en qu emet esgarips i matracades molt atabaladores.

Alimentaci.

Bsicament insectvor, completa la dieta amb baies i molluscs.

Reproducci.

Nia en arbres a baixa altura i tamb s'han descrit nius a terra entre el rocam.

Tots dos progenitors poden covar i fer reeixir dues postes anyals.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 171.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.
  ;
 Estudi de la merla de pit blanc al Principat de Catalunya. ;
 Descripci d'aquest ocell. ;
 Vdeos de merles de pit blanc en llur hbitat natural. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270401" title="Primer Comtat de Portugal" nonfiltered="1202" processed="1197" dbindex="106236">



El Primer Comtat de Portugal (en portugus: Condado de Portucale) fou un estat fundat a l'oest de la Pennsula Ibrica al segle IX durant la Reconquesta.

Orgens.
El comtat fou fundat l'any 868 per Vmara Peres desprs de la reconquesta de la ciutat de Porto, i fou incorporat l'any 1071 al Regne de Galcia. Tot i que va tenir sempre certa atuonomia va constituir durant tota la seva existncia una dependncia del Regne de Lle.

Extensi.
La seva extensi era vastant reduda a la zona que actualment ocupa la regi de Douro Litoral, terres situades entre els rius Ave al nord i el Duero al sud. La seva rea d'influncia, si b aquesta influncia es redua a funcionar com a "rea de frontera", abarcava zones com Braga, Viseu, Lamego o Combra (aquesta ltima, per, acab formant el dependent comtat de Combra).

Comtes de Portugal (primer perode).

 868-873: Vimar Peres;
 873-899: Luci Vimaranes;
 899-950: Menendo I;
 899-924: nnega i Ddac;
924-950: Muniadona Dias i Hermenigildo Gonalves;
 950-999: Gonal Mendes;
 999-1008: Menendo II;
 1008-1015: Alvito i Toda;
 1015-1028: Nun I ;
 1028-1052: Menendo III;
 1052-1071: Nun II;
derrotat l'any 1071 a la batalla de Pedroso, el comtat passa a mans de Garcia I de Galcia;

Vegeu tamb.
Segon Comtat de Portugal;
Regne de Portugal;
Llista de reis de Portugal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270403" title="Xabier Larena" nonfiltered="1203" processed="1198" dbindex="106237">
Xabier Larena Martnez (Santurtzi, 1945) fou un poltic i activista basc. Estudi econmiques i ingress a ETA. El 1969 fou detingut per la policia franquista i jutjat en el Procs de Burgos de 1970, en el qual fou condemnat a mort i a 30 anys de pres. Degut a la pressi internacional li fou commutada per cadena perptua. El 1977 fou amnistiat i estranyat un temps a Blgica. Quan torn ingress a Euskadiko Ezkerra, partit amb el que fou regidor a l'ajuntament de Santurtzi el 1981. Tamb ha treballat com a professor d'euskera. El 2000 reneg pblicament del seu passat a ETA amb Teo Uriarte, Mario Onainda, Jos Mara Dorronsoro i Javier Izko de la Iglesia.

 Referncies .
.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270412" title="Grau (msica)" nonfiltered="1204" processed="1199" dbindex="106238">
En msica, el grau s el lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, comenant a comptar des de la tnica o nota que dna nom a l'escala en qesti. Aix, el primer grau de l'escala de do s la nota do; i el cinqu grau de l'escala de sol s la nota re.

Dins del sistema tonal, cada grau en una escala t un nom:
 1r grau: tnica;
 2n grau: supertnica;
 3r grau: mediant;
 4t grau: subdominant;
 5 grau: dominant;
 6 grau: superdominant;
 7 grau: sensible o subtnica.

Els graus 1r, 4t i 5 es consideren graus tonals perqu sn els que d'una manera especial determinen la tonalitat, mentre que el 3r, el 6 i el 7 es consideren graus modals perqu d'una manera ms clara determinen el mode o modalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270415" title="Supertnica" nonfiltered="1205" processed="1200" dbindex="106239">
La supertnica s el segon grau d'una escala musical de set sons o heptafnica, que es troba un to per sobre de la tnica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270416" title="Pela-roques" nonfiltered="1206" processed="1201" dbindex="106240">

El pela-roques (Tichodroma muraria) s l'nic habitant caracterstic i gaireb exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espcie rupcola amb residncia i explotaci trfica de l'hbitat).

Descripci.

Les seues ales sn molt amples i exageradament arrodonides, i les mant sovint obertes mentre s'enfila per espadats verticals de forma aparentment espasmdica.

Observat gaireb sempre adherit a una roca o paret, i molt ocasionalment a terra, ressalta el seu llarg, fi i decorbat bec i el detall de les ales abans esmentat.

La coloraci de les ales s tan contrastada (negre i vermell, amb taques blanques arrodonides) que gaireb es podria dir que sembla aposemtica. 

A l'poca nupcial destaquen en el mascle la gorja, el coll i les galtes de color negre. La femella (igual que els dos sexes a l'hivern) no t gens de negre pel dessota.

Hbitat.

Distribut per les muntanyes alpines i temperades de la regi Palertica des dels Pirineus fins a l'Himlaia. 

Fora de l'estiu davalla a la terra baixa i hom el pot observar, fins i tot, als penya-segats de la costa. Aleshores s quan s'ha vist a les preses d'Oliana, Sant Pon i la Baells. Freqenta tamb els ponts i les grans parets com ara la del Castell de Cardona. S'ha vist al Montcau i tamb a Montserrat.

Alimentaci.

Consumeix molluscs, arcnids i altres artrpodes lapidcoles i fissurcoles que captura sempre en parets, lleixes i rocams inaccessibles a la majoria d'aus.

Reproducci.

A l'estiu es tracta d'una espcie orfila estricta de carcter territorial que cria en un extens territori, el qual ocupa des del maig. 

El seu niu s un volumins munt de tiges, molsa i liquen, folrat amb pl, plomes i llana que la femella construeix als llocs ms ombrvols dels Pirineus i dels Pre-Pirineus.

Es creu que noms fa una posta de 3-5 ous al maig-juny i que els cova durant 20 dies. Els polls volen pel juliol o agost.

Referncies.


 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 177.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.
  ;
 Estudi del pela-roques al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de pela-roques en el seu hbitat natural. ;
 Estudi de la poblaci europea de pela-roques. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;





 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270418" title="Unai Dorronsoro" nonfiltered="1207" processed="1202" dbindex="106241">
Jos Mara Dorronsoro Ceberio, ms conegut com a Unai Dorronsoro (Ataun, Guipscoa, 1941) s un activista basc. Fill d'una famlia bascfona, fou seminarista fins el 1965, va militar a ETA i fou condemnat a mort en el Procs de Burgos de 1970 acusat de la mort de Melitn Manzanas el 1968. Posteriorment li fou commutada per cadena perptua i quan l'amnistia general de 1977 fou estranyat un temps a Noruega. Quan torn milit a Euskadiko Ezkerra, per desprs es pass a l'Euskadiko Mugimendu Komunista (EMK). Desprs treball com a treballador no qualificat en una fbrica i ha renegat del seu passat a ETA com Teo Uriarte, Mario Onainda, Javier Izko de la Iglesia i Javier Larena.

 Referncies .
.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270423" title="Heptafnic" nonfiltered="1208" processed="1203" dbindex="106242">
Una escala heptafnica s una escala musical de set sons; el vuit so representa l'octava del primer, i repeteix el seu nom. Entren dins d'aquest tipus la major part de les escales emprades en la msica occidental.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270425" title="Mediant" nonfiltered="1209" processed="1204" dbindex="106243">
La mediant s el tercer grau d'una escala musical. Si es troba a distncia d'una tercera menor de la tnica, l'escala en qesti s escala menor, mentre que si es troba a distncia d'una tercera major, es tracta d'una escala major. Per aix la mediant s un grau modal.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270426" title="Vegetaci tropical (Martinica)" nonfiltered="1210" processed="1205" dbindex="106244">


Vegetaci tropical, o Paisatge de la Martinica (en francs Vgtation tropicale, Martinique), s un quadre de Paul Gauguin fet 1887 a l'illa Martinica. Es conserva a Edimburg, a la Galeria Nacional d'Esccia

Gauguin va estar uns mesos a la Martinica, junt amb el pintor Charles Laval. Venien de treballar en el canal de Panam per pagar-se el viatge. Es van installar a Le Carbet, prop de l'antiga capital Saint-Pierre. Escriu a la seva dona:
Ens hem installat en una cabana de negres i s un parads al costat de l'istme Panam. Per sota nostre hi ha el mar adornat de cocoters; per sobre, arbres fruiters de totes les espcies a vint-i-cinc minuts de la vila.

El paisatge pintat s la vista de la badia de Saint-Pierre des del sud, des de dalt de Le Carbet, amb la vegetaci tapant la capital. Quinze anys ms tard, el 1902, l'erupci del volc Pele va destruir tota la zona.

El carcter extic del paisatge queda expressat pels colors brillants. Al fons es veuen els ltims vessants del volc prop del mar. Retallant el cel hi ha un arbre de papaia de dues branques. El fullam en primer pla est fet amb pinzellades visibles d'estil impressionista, en canvi la vegetaci baixa i els arbres tenen una forma ms estilitzada amb colors plans. L'harmonia de colors i la simplificaci de formes sn els primers passos del post-impressionisme. 

L'experincia extica de la Martinica va ser el preludi de la maduraci adquirida anys ms tard a Tahit.



Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270427" title="mile Masson (ciclista 1888-1973)" nonfiltered="1211" processed="1206" dbindex="106245">

mile Masson (Morlanwelz, 16 d'octubre de 1888 - Bierset, 25 d'octubre de 1973) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1913 i 1925.

Durant la seva carrera professional aconsegu 15 victries, destacant dues edicions de la Volta a Blgica, una Bordeus-Pars i dues etapes del Tour de Frana.

s el pare del tamb ciclista mile Masson.

Palmars.
1913;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1919;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
1921;
 Campi de Blgica de CRE;
1922;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1923;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Gran Premi Wolber;
 1r de la Sclessin-St. Hubert-Sclessin ;
 Vencedor d'una etapa al Critrium de Midi;
1924;
 1r de la Jemeppe-Bastogne-Jemeppe;
 1r de la Pars-Li (Gran Premi Sporting);

Resultats al Tour de Frana.
1913. Abandona (4a etapa);
1919. Abandona (8a etapa);
1920. 5 de la classificaci general;
1921. Abandona (1a etapa);
1922. 12 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1924. Abandona (5a etapa);
1925. 22 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Biografia i palmars d'mile Masson ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270431" title="Subdominant" nonfiltered="1212" processed="1207" dbindex="106246">
La subdominant s el quart grau d'una escala musical, que sempre es troba a una distncia d'una quarta justa de la tnica. Atesa la importncia de l'acord que es forma sobre aquest grau per a la definici de la tonalitat, es considera que aquest s un grau tonal




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270433" title="Dominant" nonfiltered="1213" processed="1208" dbindex="106247">
La dominant s el cinqu grau d'una escala musical, que sempre es troba a una distncia d'una quinta justa de la tnica. Atesa la importncia de l'acord que es forma sobre aquest grau per a la definici de la tonalitat i concretament en la cadncia conclusiva i en general en els processos cadencials, es considera que aquest s un grau tonal





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270437" title="Superdominant" nonfiltered="1214" processed="1209" dbindex="106248">
La superdominant s el sis grau d'una escala musical, i s tamb l'acord que es forma sobre aquest grau. Es troba a una distncia o b d'una sexta menor o b d'una sexta major de la tnica. En el primer cas es tracta d'una escala menor, mentre que en el segon es tracta d'una escala major. s per aquesta ra, pel fet que de la seva posici en depn el mode que es considera que la superdominant s un grau modal.
L'acord de superdominant en les escales menors s major, i en les escales majors s menor.
Pot fer funcions d'acord de subdominant.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270438" title="Embipter" nonfiltered="1215" processed="1210" dbindex="106249">

Els embipters (Embioptera) o embiidins (Embiidina) sn un ordre d'insectes nepters de mida petita, tegument fi i tou, i coloraci grogosa o negrosa. S'han descrit unes 300 espcies, principalment tropicals.

Els embipters es denominen, en diferents llenges europees, l'equivalent al mot catal "teixidor", per aquest terme  es refereix tradicionalment a diverses famlies d'hempters aqutics.

Es caracteritzen per tenir potes amb fmurs dilatats. Aquests fmurs tenen dintre grans msculs que li serveixen a l'animal per a caminar endavant i endarrere en els tnels sedosos que construeixen; tenen els tarsos anteriors modificats i provets de glndules productores de seda. Les femelles mai tenen ales, i els mascles poden tenir-ne o no. Els dos parells d'ales sn gaireb iguals quant a forma i grandria, i la seva rigidesa varia (sn dures quan volen i s'estoven quan caminen en els seus tnels).

Normalment sn gregaris. Les nimfes i les femelles adultes s'alimenten de vegetals, i es creu que els mascles adults no s'alimenten, i les seves peces bucals servirien per a subjectar a la femella durant la cpula.

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270439" title="Ione Dorronsoro" nonfiltered="1216" processed="1211" dbindex="106250">
Ione Dorronsoro Ceberio (Ataun, Guipscoa, 1939) s una activista basca, germana d'Unai Dorronsoro i esposa de Javier Izko de la Iglesia. Estudi msica i milit a ETA com el seu germ i marit. Detinguda el 1969, fou condemnada a 50 anys de pres en el Procs de Burgos. Empresonada al penal d'Alcal de Henares, particip en diverses vagues de fam i fou internada dos cops en el hospital psiquitric. El 1977 fou amnistiada i estranyada a Noruega amb el seu marit i germ. Posteriorment milit en l'Euskadiko Mugimendu Komunista (EMK), amb el que fou candidat a la Junta de la Diputaci Foral de Guipscoa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270440" title="Sensible" nonfiltered="1217" processed="1212" dbindex="106251">
La  sensible o subtnica s el set grau d'una escala musical, sempre que aquest grau es trobi a una distancia d'una sptima major de la tnica -en sentit descendent- o a distncia d'un semit, s a dir, una segona menor -en sentit ascendent. Si el set grau no es troba a aquesta distncia no s una sensible sin una subtnica.

Segon les normes de l'harmonia i del contrapunt clssics la sensible ha de resoldre en la tnica. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270441" title="Sptima major" nonfiltered="1218" processed="1213" dbindex="106252">
Una  sptima major s un interval de sptima que t cinc to i mig. s un interval fora infreqent en la msica tonal; en canvi, s que s molt ms freqent la seva inversi, la segona menor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270443" title="Julen Kalzada" nonfiltered="1219" processed="1214" dbindex="106253">
Julen Kalzada Ugarte (Busturia, 1935) s un sacerdot i lingista basc. Estudi teologia i fou militant d'ETA en la seva joventut i en el Procs de Burgos de 1970 fou condemnat a 12 anys de pres. El 1977 fou amnistiat i deix ETA. No es va integrar en cap organitzaci poltica, sin que va dedicar-se a donar classes d'euskera a adults, a traduir-ne clssics com Elogi a la bogeria d'Erasme de Rotterdam, els Annals de Tcit i De la naturalesa de les coses de Lucreci, i a collaborar a revistes com Argia. Tamb ha estat president de l'Alfabetatze eta Euskalduntze Koordinakundea. Tot i aix, form part de la llista d'Herri Batasuna a les eleccions al Parlament europeu de 1989, fou arrestat pel jutge Baltasar Garzn durant tot el procs contra el diari Egin, a les eleccions forals de 2003 fou cap de llista de l'Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB), i el 2007 don suport pblicament al manifest d'ANB Guk euskal nazioa. Independentzia

 Obres .
 Herriak eta gizonak (1979);

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270444" title="La Malva-rosa" nonfiltered="1220" processed="1215" dbindex="106254">

La Malva-Rosa s un barri martim de la ciutat de Valncia, que es denomina aix per la planta d'igual nom que antigament poblava aquesta zona. D'igual manera es denomina la seua platja, encara que en ocasions per error o desinformaci el nom s'estn tamb a la demarcaci corresponent a les platges del Cabanyal i les Arenes.

Limita al nord amb la Squia de Vera que la separa del municipi d' Alboraia i al sud amb el barri del Cabanyal a travs de l'avinguda dels Tarongers per on circula una lnia del tramvia.

Dista uns set quilmetres del centre de la ciutat i est perfectament comunicada no noms per nombroses lnies d'autobusos urbans, que a la temporada estiuenca s'amplien, sin tamb viatjant amb tramvia o fins i tot pels carril-bici de l'avinguda de Tarongers o la de Blasco Ibnez. A ms a ms s prxima a l'autopista del Mediterrani.

Encara que en origen va ser un barri mariner no queda absolutament res d'aix i encara que ms tard, segons diuen algunes enciclopdies, se li va considerar un barri treballador, la transformaci actual dista bastant d'aqueixa etiqueta, especialment pel que fa a la seua faana martima.

Faana martima.

Disposa d'un passeig martim al qual es pot gaudir passejant, patinant, corrent i, per descomptat, tastant els productes que ens ofereixen un bon nombre de restaurants. Ac se situa l'Hospital de la Malva-rosa, tamb d'estil modernista i eclctic. Tamb s ac el Poliesportiu de la Malva-rosa. Al llarg del passeig martim hom pot apreciar diversos palauets modernistes o eclecticistes de principis del segle XX. Entre ells hi ha la que fora casa del novellista Vicente Blasco Ibez. Aquest edifici neoclssic i restaurat s a l'actualitat obert al pblic com a Casa-Museu. 

La platja de la Malva-rosa s una de les ms famoses del litoral valenci. Apareix a diverses pintures de Joaqun Sorolla. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270449" title="Philmon de Meersman" nonfiltered="1221" processed="1216" dbindex="106255">

Philmon de Meersman (Zellik, 15 de novembre de 1914 - Dilbeek, 2 d'abril de 2005) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1936 i 1939.

Durant la seva carrera professional aconsegu 7 victries, destacant la primera edici de la Fletxa Valona, el 1936.

La Segona Guerra Mundial pos fi a la seva carrera com a ciclista.

 Palmars .
1934;
 Campi de la provncia d'Hainaut;
1935;
 1r a la Lilla-Brusselles-Lilla;
 1r a la Gant-Ieper;
 1r a Neufvilles ;
 1r a Velaines ;
1936;
 1r a la Fletxa Valona;
 1r a la Pars-Angers;
1937;
 1r a Soignies ;
 1r a Troyes;
 1r a Deurne-Zuid;
1939;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Nord;
 1r a Hombeek;

Enllaos externs.
Fitxa de Philmon de Meersman;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270451" title="Quadratura adaptativa" nonfiltered="1222" processed="1217" dbindex="106256">
En clcul, la  quadratura adaptativa s un procs en el qual es troba una aproximaci de la integral definida d'una funci  emprant un mtode esttic d'integraci numrica  sobre uns subintervals d'integraci que es divideixen de forma adaptativa. En general, els algorismes adaptatius sn tan eficients i efectius com els algorismes tradicionals pel cas de funcions amb "bon comportament", per tamb son efectius per a funcions amb "mal comportament" per a les quals els algorismes tradicionals fallen.

Esquema general.

La quadratura adaptativa segueix el segent esquema general

 1. procediment integrar ( f , a , b , tau )
 2.    
 3.    
 4.    si  llavors
 5.       m = (a + b) / 2
 6.       Q = integrar(f,a,m,tau) + integrar(f,m,b,tau)
 7.    fi si
 8.    retorna Q

Es calcula una aproximaci  a la integral de  sobre l'interval  (lnia 2), aix com una estimaci de l'error  (linia 3). Si l'error estimat s ms gran que la tolerncia requerida  (lnia 4), llavors, l'interval se subdivideix (lnia 5) i s'aplica la quadratura a totes dues meitats per separat (lnia 6). Ja sigui l'estimaci inicial o la suma de les dues meitats calculades de forma recursiva s el resultat que es retorna (lnia 7).

Els component importants sn: 

el mtode de quadratura

;

la forma de fer l'estimaci de l'error

;

i la lgica per decidir quin interval s'ha de subdividir i quant s'ha d'acabar.


Mtode bsic de quadratura.

Els mtodes de quadratura, generalment tenen la forma

;

On els nodes  i els pesos  en general es tenen precalculats.

En el cas ms simple, es fan servir les frmules de Newton-Cotes de grau parell, on els nodes  estn uniformement espaiats dins l'interval:

.

Quan es fan servir aquest tipus de mtodes, els punts als quals  ha estat avaluada es poden reutilitzar al subdividir l'interval:

;

Una estratgia similar es fa sevir amb la quadratura de Clenshaw-Curtis, on els nodes es trien com

;

O quant es fa servir la quadratura de Fejr,

.

 Quadratura de Gauss;
 Mtode de Gauss Kronrod;

Un algorisme pot decidir fer servir diferents mtodes de quadratura sobre diferents subintervals, per exemple emprant un mtode d'ordre elevat noms quant l'integrand s suau.

Estimaci de l'error.
Alguns algorismes de quadratura generen una successi de resultats que haurien d'aproximar el valor correcte. Altrament es pot fer servir un "mtode nul" que t la forma del mtode de quadratura de ms amunt per que el seu valor hauria de ser zero per a un integrand simple (per exemple, si l'integrand fos un polinomi del grau adequat).

Vegeu:
 extrapolaci de Richardson ;
 mtode de Romberg;

Lgica de subdivisi.
Un mtode de quadratura "Local" fa que l'error acceptable per a un interval donat sigui proporcional a la longitud de l'interval. Aquest criteri pot ser difcil de satisfer si l'integrand t un mal comportament noms en uns quant punts, per exemple unes quantes discontinutats de salt. Alternativament, es podria requerir noms que la suma dels errors de tots els subintervals sigui ms petita que els requeriments de l'usuari. Aix seria una quadratura adaptativa "global". Les quadratures adaptatives globals poden ser ms eficients (emprant menys avaluacions de l'integrand) per en general sn ms complexes de programar i poden requerir ms espai de treball per emmagatzemar la informaci del conjunt d'intervals a cada moment.

Vegeu tamb.
 Mtode de Simpson adaptatiu per veure un exemple de quadratura adaptativa;

Referncies.
 William M. McKeeman: Algorithm 145: Adaptive numerical integration by Simpson's rule. Commun. ACM 5(12): 604 (1962).;
 John R. Rice. A Metalgorithm for Adaptive Quadrature.  Journal of the ACM 22(1) pp 61-82 ((January 1975).;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270455" title="William Omar Landrn" nonfiltered="1223" processed="1218" dbindex="106257">
William Omar Landrn o simplement Don Omar (Puerto Rico, 1978) s  cantant i compositor .

Biografia.
Va comenar a composar les seves primeres canons i poemes als 12 anys, molt d hora es va sentir fortament atret pel reggaeton, un gnere musical sorgit a Puerto Rico a principis de la dcada de 1990.

Els seus inicis musicals es van vincular a l esglsia, a la que va estar lligat com a pastor. Durant quatre anys va ser pastor de la Restauraci, que va avandonar per un desengany sentimental. En aquest perode va formar part de varis grups que cantaven en celebracions religioses.

A l any 2002 la carrera de Don Omar va donar un gir quan Hctor, fams integrant del duo Hector & Tito, el va escoltar i va decidir apadrinar-lo com a productor musical. Va ser llavors quan Omar va adoptar el nom de Don Omar i va comenar a participar com compositor en produccions d'altres artistes i desprs de destacar com a compositor va treballar amb el duo Hector & Tito, va treballar tamb al costat de MVP, entre altres.

Les seves lletres li han proporcionat xits de ventes i una gran popularitat. 

 Discografia .

 lbums .

 The Last Don (2003);
 The Last Don Live (2004);
 Da Hitman presents Reggaetn Latino (2005);
 Los Bandoleros (2005);
 King of Kings (2005);
 Los Bandoleros Reloaded (2006);
 King of Kings Armaggedon Edition (2006);
 El Pentgono (2007);
 Vuelve (2007);
 King of Kings Live (2008);

 Singles .

 Dale Don Dale (2003);
 Reggaeton Latino (2004);
 Reggaeton Latino Remix (2005);
 Dile (2005);
 Bandoleros (2005);
 El Senor De La Noche (2005);
 Donqueo (2005);
 Angelito Vuela (2006);
 Conteo (2006);
 Luna (2007);
 Calm My Nerves (2007);
 Vuelve (2007);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270456" title="Euskal Herriko Alderdi Sozialista" nonfiltered="1224" processed="1219" dbindex="106258">
Euskal Herriko Alderdi Sozialista (Partit Socialista del Pas Basc, EHAS) fou un partit poltic fundat el 1975 de la fusi d'Herriko Alderdi Sozialista (Partit Socialista Popular, HAS), fundat per antics membres d'Enbata, i Eusko Alderdi Sozialista (Partit Socialista Basc, EAS), primer partit poltic nacionalista basc amb militncia a ambdues bandes del Pirineu. El 1977 s'integr en el nou partit Herriko Alderdi Sozialista Iraultzailea (HASI), que el 1978 form part de la coalici Herri Batasuna (HB). La secci d'Iparralde fou dirigida per Manex Goyhenetche i va mantenir relacions amb la Uni Democrtica de Bretanya (UDB)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270461" title="Alternativa KAS" nonfiltered="1225" processed="1220" dbindex="106259">
Alternativa KAS s el programa marc poltic de la Koordinadora Abertzale Sozialista i, per extensi, de tota l'esquerra abertzale. Es va convertir en l'eix de l'esquerra abertzale vinculada a ETA (ETA m, desprs de la dissoluci d'ETA pm en 1982), tant s aix que ella va ser l'origen i la cohesi per al naixement d'Herri Batasuna. Tamb va ser la condici que ETA va posar per a abandonar la lluita armada: No podr existir un alt el foc fins que no sigui reconeguda l'alternativa KAS ja que noms llavors el poble basc arribar veritablement a la llibertat. 
 Origen . 
Al juliol de 1976, pocs mesos desprs de la mort de Francisco Franco, l'esquerra abertzale es va dotar d'un programa poltic de mnims per a accedir a la nova situaci que s'avenava. El programa va ser dissenyat des de KAS i redactat en la seva primera edici per ETA pm. A aquest esborrany, EHAS (precursor de HASI) li va fer algunes anotacions, sent com resultat el primer text que es va conixer com Alternativa KAS. Al principi van mostrar el seu acord, amb alguna matisaci, ETA m, ETA pm, LAIA, EHAS, LAK i LAB. Ms tard se sumaria EIA, el partit sorgit de la VII Assemblea d'ETA pm. 

Va ser precisament la divergncia sobre el suport a l'alternativa KAS la qual va provocar l'escisi en el si de LAIA, amb dos corrents que, mantenint el nom del Partit, es van definir amb el bai o el ez, en funci del seu acord o no amb l'alternativa. L'alternativa KAS va ser presentada a Pamplona el 30 d'agost de 1976. ETA m, que llavors impulsaven la seva publicitat, consideraven que l'alternativa de KAS hauria de considerar-se com una base democrtica mnima suficient com per a, sense abandonar les tasques d'organitzaci i armament populars, cessar en la nostra activitat armada, mantenint-nos en aquesta postura en tant no hagi un intent, per part de l'imperialisme espanyol o fora poltica espanyola o de la burgesia basca, d'imposar la seva ra expresin de les seves intereses per les armes. La necessitat d'aquest programa mnim obeeix a la comprovaci tctica que el nostre poble, com conjunt social, no est, a curt termini, disposat a afrontar les tasques de la lluita armada. En la seva redacci, el text va quedar de la segent manera: 
# Establiment de llibertats democrtiques. 
 Amnistia. ;
 Adopci de mesures destinades a millorar les condicions de vida de les masses populars i en particular de la classe obrera. ;
 Dissoluci dels cossos repressius. ;
 Reconeixement de la Sobirania Nacional d'Euskadi, el que comporta el dret del poble basc a disposar amb tota llibertat de la seva destinaci nacional i la creaci d'un Estat propi. ;
 Establiment immediat i a ttol provisional d'un Estatut d'Autonomia que agrups Araba, Gipuzkoa, Nafarroa i Bizkaia. ;
 Constituci, en el marc de tal Estatut, d'un Govern Provisional d'Euskadi. ;
En els mesos segents els grups de KAS van promoure una intensa campanya per al coneixement de l'Alternativa. El propi Argala va assenyalar en una entrevista concedida poc abans de la seva mort que l'alternativa de KAS constitueix la base indispensable per a parlar d'una normalitzaci de la vida d'Euskadi, per a pensar en un cam menys violent de continuaci de la vida poltica cap a la constituci d'una Euskadi independent, socialista, reunificada i euskaldun. Mentre que els objectius de l'alternativa KAS no s'aconsegueixin el poble basc estar lligat, les vies institucionals no li serviran per a gran cosa, i la lluita armada ser una necessitat. 
 L'alternativa KAS al servei d'ETA . 
A principis de 1978, ETA m realitzava una actualitzaci de l'alternativa KAS, desprs de constatar que el text original contenia alguns elements reivindicatius que no s'ajustaven a la conjuntura. Ara, al gener de 1978, l'organitzaci terrorista pensava que hauria de presentar un programa transitori, orientat cap a la consecuci de "llibertats democrtiques i que la seva consecuci fora la base mnima per a l'alt el foc". El 30 de gener de 1978 ETA m aprofitava la reivindicaci d'un atac contra les dependncies del Govern Civil de Biscaia per a donar a conixer l'actualitzaci de l'alternativa KAS, tal com quedava desprs del debat que s'havia produt en el seu si:
 Amnistia Total.
 Legalitzaci de tots els partits poltics, inclosos els independentistes sense necessitat de rebaixar els seus estatuts. ;
 Expulsi d'Euskadi de la Gurdia Civil, Policia Armada i Cos General de Policia. ;
 Adopci de mesures per a millorar les condicions de vida i treball de les masses populars i especialment de la classe obrera. Satisfacci de les seves aspiracions socials i econmiques immediates expressades pels seus organismes representatius.
 Estatut d'Autonomia que si ms no abasti els segents requisits: ;
 Reconeixement de la Sobirania nacional d'Euskadi. Dret d'autodeterminaci, incls el dret a la creaci d'un estat propi. ;
 L'euskara llengua oficial, prioritria d'Euskadi.
 Les forces de defensa ciutadana que substitueixin a les actuals repressives seran creades pel govern basc i depenents nicament d'ell. ;
 Les forces armades aquarterades a Euskadi, estaran sota control del Govern Basc. ;
 El poble basc posseir poders suficients com per a dotar-se de les estructures econmiques, socials i poltiques que consideri ms convenients per al seu progrs i benestar, aix com per a realitzar-ne qualsevol transformaci autnoma;

Pel que fa al programa anterior van ser quatre les innovacions ms importants. La primera d'elles la retirada de l'exigncia d'un Govern Provisional. La segona va ser el canvi que es va introduir en el terme dissoluci que passava a contemplar-se com retirada de les forces repressives. Com tercera novetat notable s'assenyalava la inclusi d'un apartat sobre les mesures de millora per a les classes obrera i altres capes populars. I la quarta innovaci va ser la qual a llarg termini oferia ms joc poltic: el reconeixement del dret d'autodeterminaci. 

En els anys segents, l'alternativa KAS es va convertir en l'eix de la esquerra abertzale vinculada a ETA (ETA m, desprs de la dosolucin de ETA pm en 1982), tant s aix que ella va ser l'origen i la cohesi per al naixement d'Herri Batasuna. Tamb va ser la condici que ETA va posar per a abandonar la lluita armada: No podr existir un alt el foc fins que no sigui reconeguda l'alternativa KAS ja que noms llavors el poble basc arribar a veritablement la llibertat. En els contactes que va haver posteriorment, previs a les Converses d'Alger, l'Alternativa KAS es va conformar com l'eix de discussi. Grups com el PSOE i el PNB van dissenyar diversos textos que, en la seva essncia, pretenien modificar o endolcir els continguts de l'Alternativa.

A les Converses d'Alger de 1989 entre ETA i el Govern espanyol, la interlocuci basca va preparar un extens treball sobre la inclusi dels punts de l'alternativa en l'ordenament jurdic espanyol. Per el fracs de les converses va donar al trast amb les possibilitats de la seva plasmaci. En 1995, els diversos grups que componen el conjunt de l'esquerra abertzale, van iniciar un debat sobre la readequaci de l'Alternativa, igual que succes en 1978 i sobre la base dels canvis que s'havien produt en el context poltic i social basc. Els primers apunts del debat apuntaven que l'Alternativa s'hauria de conformar sobre la base de dos grans blocs, el primer d'ells destinat al seu contrast amb l'Estat espanyol i el segon, com acord entre les forces basques. Per al primer dels punts, la nova alternativa hauria d'incloure el reconeixement d'Euskal Herria, especialment del Dret d'Autodeterminaci i la seva territorialitat, aix com l'obertura d'un procs democrtic en Hegoalde del que es garantissin els seus resultats. En el segon dels apartats, les forces basques s'endinsarien en l'euskaldunizaci, el paper de l'Ertzaintza, l'educaci, les llibertats democrtiques, etc. Les condicions mnimes per a aquests dos processos durien implcita l'amnistia total, la marxa d'Euskal Herria de les Forces Armades espanyoles i l'alt el foc d'ETA.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270463" title="Efemerpter" nonfiltered="1226" processed="1221" dbindex="106260">

Els efemerpters (Ephemeroptera) sn un ordre d'insectes pterigots. Les fases juvenils sn aqutiques i els adults sn frgils i delicats amb ales membranoses que no es pleguen sobre el cos, i dos o tres "cues" (cercs) en l'extremitat de l'abdomen; la seva vida en la fase adulta s molt curta (hores o dies), d'on deriva el nom del grup (en grec ephemeros = que viu un dia). Algunes de les seves espcies es denominen vulgarment efmeres, per la mateixa ra.

Abans se'ls agrupava juntament amb els odonats en la secci Palaeoptera*, grup parafiltic que inclou els insectes alats ms primitius.

 Caracterstiques .
Els efemerpters sn insectes tous i frgils. El cap s petit, amb antenes curtes i grans ulls composts, les peces bucals estan redudes i els adults no s'alimenten.

El trax posseeix el mesotrax (el segon segment) molt ms desenvolupat que el primer (protrax) i el tercer (metatrax), un o dos parells d'ales delicades provedes de nombroses venes; les ales posteriors, quan existeixen, sn sempre molt menors que les anteriors; les ales no poden plegar-se sobre el cos, de manera que es mantenen en posici vertical quan l'insecte est en reps. Les potes anteriors dels mascles sn relativament llargues i les usen per a subjectar al femella durant l'aparellament; en algunes famlies les potes sn vestigials.

L'abdomen consta de deu segments i posseeix dos o tres llargs cercs ("cues") en el seu extrem; els mascles posseeixen un parell de penis per a la cpula.

 Biologia i ecologia .


Els efemerpters es reprodueixen tant sexualment com partenogenticament; sn ovpars i excepcionalment ovovivpars.

Els estadis juvenils, denominats nimfes, sn totalment aqutics, habitant especialment els cursos d'aigua, per tamb llacs, llacunas, basses tant d'aigua dola com salobre. El desenvolupament nimfal s molt ms llarg que la vida de l'adult. Sol durar un any, encara que en algun cas (Ephemera danica) dura dos anys, i en uns altres (en zones tropicals) es tenen dues generacions en un any, registrant-se en algun cas 27 mudes.

Sn bsicament herbvors i s'alimenten de restes vegetals i algues. Respiren mitjanant brnquies traqueals en forma de lmines situades en els costats de l'abdomen; l'oxigen es difon al seu travs des de l'aigua. Les nimfes d'espcies que viuen en cursos d'aigua sn arrossegades pel corrent riu avall, fenomen que es compensa per part dels adults, que volen riu amunt per a aparellar-se.



Els efemerpters sn els nics insectes que mudan desprs d'haver assolit la fase adulta; la nimfa aqutica realitza la seva metamorfosis sobre l'aigua, i d'ella sorgeix un subimago immadur que vola fins a un lloc sec on, al cap d'una hores, torna a mudar convertint-se en l'insecte madur (imago). La vida dels adults s molt curta; moltes espcies viuen menys d'un dia: emergeixen al capvespre i al mat han mort; la seva nica missi s l'aparellament i la posta dels ous; unes altres viuen fins a una setmana. L'aparellament t lloc a l'aire; els mascles realitzen vol nupcial formant eixams que es desplacen verticalment a dalt i a baix, i horitzontalment al llarg del riu; les femelles s'apropen a l'eixam i aconsegueixen que un o diversos mascles l'abandonin per a seguir-la i aparellar-se. Les femelles dipositen els ous a l'aigua, d'un en un o en tandes; algunes espcies els deixen caure mentre la sobrevolen, i unes altres penetren a l'interior, morint desprs de la posta. Sn voladores mediocres que s'allunyen poc de l'aigua.

Amb freqncia, totes les nimfes d'una poblaci eclosionen al mateix temps, amb el que durant alguns dies es produeix una explosi demogrfica que ho cobreix tot amb efemerpters. Aquest s el cas de les eclosions massives de mitjans Juny del riu Tisza, entre Srbia i Hongria, o les del riu Ebre prop de la seva desembocadura (Tortosa) de finals d'Agost, concretament de l'espcie Ephroron virgo. Els adults volen al capvespre en grans eixams i sn atrets per la llum artificial. Es desconeix quin s el mecanisme pel qual totes les nimfas sincronitzen la seva emergncia.

Referncies.


Enllaos externs.
Tree of Life, Ephemeroptera;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270468" title="Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve" nonfiltered="1227" processed="1222" dbindex="106261">



El Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve o Regne Unit de Portugal, Brasil i els Algarves (en portugus: Reino Unido de Portugal, Brasil e Algarves) fou el nom que reb el Regne de Portugal durant la regncia de la dinastia Bragana entre 1815 i 1825, i que aglutin els territoris dels Regnes de Portugal i l'Algarve i la colnia de Brasil aix com totes les posessions d'ultramar de l'imperi portugus.

Orgens.
La relaci bilaterial existent entre el Regne de Portugal i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda va comportar que, mitjanant la signatura del Tractat de Fontainebleau de 1807 entre el Primer Imperi Francs i el Regne d'Espanya, les tropes de Napole Bonaparte avancessin per territori espanyol en direcci a Portugal, el que comport la fugida de la famlia reial portuguesa vers a Rio de Janeiro i l'ocupaci francesa del pas. 

El 1634 Brasil havia estat ja elevat a la categoria de principat ostentant el ttol de prncep del Brasil l'hereu directe al tron portugus. El 1808 Joan de Bragana, regent en nom de la seva mare Maria I i futur Joan VI, va elevar a la categoria de regne el que fins aquells moments era conegut amb el nom de principat i virreinat del Brasil. Desprs de la realitzaci del Congrs de Viena el 1815 el Brasil fou reconegut com a regne per les potncies europees, confirmaci que es feu efectiva amb la denominaci del nou regne amb el nom de Regne Unit (en un federaci amb un rgim jurdic semblant al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) i amb l'enumeraci dels diferents territoris/regnes integrants de la nova federaci: Portugal, Brasil i l'Algarve. La capital s'establ a Rio de Janeiro, tot i que evuntualment tamb ho fou Salvador de Bahia, encara que els Bragana manteniren nominalment la capital a la ciutat de Lisboa.

Extensi.
El Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve va ser un dels estats ms extensos de la seva poca ja que abastava:
l'actual Portugal, tenint una permanent disputa per Olivenza.
l'actual Brasil, exceptuant l'Acre ni els territoris conquerits al Paraguai el 1872, per amb la Provncia Cisplatina i, fins el 1819 amb tota la Guaiana Francesa, de la qual per va retenir Amap).
les dependncies i colnies de: Cap Verd, Guinea Bissau, Cabinda, Angola, Moambic, So Tom i Prncipe, Daman i Diu, Goa, Timor (en disputes amb els Pasos Baixos), l'illa de Flores i Macao. ;
va reclamar possessions territorials a les zones costaneres d'frica, especialment les situades entre els rius Senegal i l'Ogoou, on estaven situades les factories de Fortalea de So Joo Baptista de Ajud i Ziguinchor, i zones costaneres de l'Oce ndic com Manopotopo a l'actual Zimbabwe i sobre la Pennsula de Malacca, les illes Moluques i les costes occidentals de Nova Guinea.

Poltica interna i Revoluci a Portugal.


El trasllat de la cort al Brasil va afavorir la integraci i unificaci del mateix que, fins en aquell moment es trobava dividit en diverses colnies supeditades a Lisboa. Un dels fets ms notables va ser la invasi i ocupaci de la Banda Oriental l'any 1820, territori que fou annexat a la Provncia Cisplatina, en la qual van participar nombrosos contingents brasilers i un experimentat exrcit de 5.000 portuguesos al comandament del general Carlos Federico Lecor. 

El 1820 s'originaren dues inserruccions a les ciutats de Lisboa i Porto a causa de la preeminncia econmica, poltica i cultura que estava agafant el regne de Brasil en detriment de la metropolitana Portugal, i sobretot la recerca liberal d'establir un sistema de govern del tipus monrquic constitucional. La revoluci iniciada a la ciutat de Porto va estar directament inspirada en l'espanyola liderada per Rafael de Riego i va tenir un rpid eco en diverses provncies del Brasil. Aix, a prinicpis de 1821 es van formar Juntes de Govern Constitucionalista al Gro Par, Bahia i Maranho que es van adherir a la revoluci liberal portuguesa. El rei Joan VI, que havia adoptat el nom de Joan I del Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve, va decidir acceptar la impossici d'una constituci i retorn a Lisboa l'abril del mateix any, deixant el seu fill hereu Pere d'Alcantara al Brasil com a regent del regne, juntament amb gran part de la noblesa, administradors i legisladors portuguesos.

La presncia del rei a Portugal des de 1821 va provocar que els diputats brasilers s'apartessin del govern lisboeta i afirmessin la seu monrquica a Rio de Janeiro, d'aquesta manera la lnia dels Bragana que es va mantenir a Amrica va ser la que va regir l'Imperi de Brasil entronitzant el regent Pere de Bragana amb el nom de Pere I de Brasil. Aquest nou estat va ser proclamat el 7 de setembre de 1822, data de la independncia de Brasil i de dissoluci del Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve (si b, aquesta independncia no fou reconeguda per Portugal fins la signatura del Tractat de Rio de Janeiro el 29 d'agost de 1825).

Reis del Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve.

1815-1816: Maria I, filla de Josep I.
1916-1825: Joan VI de Portugal o Joan I del Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve, fill de l'anterior.

Vegeu tamb.
Regne de Portugal;
Imperi de Brasil;
Regne de l'Algarve;
Llista de reis de Portugal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270470" title="Algirs" nonfiltered="1228" processed="1223" dbindex="106262">
Algirs s un districte de la ciutat de Valncia. construt sobre l'horta regada per la squia del mateix nom. Est situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Arag, el carrer Serradora i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d' Algirs abasta, a ms d'aqueixa rea, la situada al nord de l'avinguda dels Tarongers fins al lmit del terme municipal.

Subdivisi i poblaci.
El districte s format pels barris de :

Illa Perduda: 9.553 habitants;
Ciutat Jard: 13.433 habitants;
l'Amistat: 8.017 habitants;
la Vega Baixa: 6.226 habitants;
la Carrasca: 3.574 habitants;

El mercat d' Algirs.
El mercat d'Algirs s un edifici de la segona meitat del segle XX molt a la vora de l'avinguda del Cardenal Benlloch. El mercadet es fa als carrers al voltant de l'edifici, cada dilluns.

La squia d' Algirs.

Algirs no va sorgir d'un antic nucli de poblaci com altres barris (Benimaclet, Campanar, Benicalap, Russafa), sin de l'expansi de la ciutat cap a l'est sobre l'horta. El seu nom deriva de l'rab al-zurb, que significa "la canal"; aix anomenven els rabs a la ramificaci de la squia de Mestalla que, des dels actuals Jardins del Real, arribava fins al poblat del Cabanyal amb un traat sinus. Algirs s una de les poques squies importants que apareixen anomenades al Llibre del Repartiment, document que especifica les donacions de terrenys del Regne de Valncia desprs de la seua conquesta per Jaume I.

El cam d' Algirs.
Amb un traat prxim a la squia d' Algirs existia un cam d'origen medieval que va adoptar el mateix nom. Aquesta antiga via arrancava des de la llera del Riu Tria a l'altura de l'actual pont de l'Exposici (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta amb nombroses corbes fins a endinsar-se al Cabanyal en un punt proper a l'antiga estaci de tren d'aquest barri. El cam d'Algirs tamb va rebre el nom de "cam nou", com testifica un plnol del Pare Tosca del segle XVIII, en referncia que era ms modern que el cam vell del Grau i el cam fons del Grau. Paradoxalment, tamb se li va anomenar "cam vell del Cabanyal", ja que el cam del Cabanyal, situat ms al nord, va sorgir posteriorment.

Histria del barri d' Algirs.

L'horta d' Algirs a penes va estar poblada fins al segle XX; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritriament llauradors. Fins al segle XIX no es van registrar en aquesta rea successos de certa rellevncia histrica, com que en ella es van establir en 1812 algunes tropes del Mariscal Suchet en la invasi francesa de Valncia. Tamb cal destacar l'aparici de les vies de Valncia a Tarragona, i amb aix l'estaci del Cabanyal, al 1862, i la construcci de l'estaci de la Companyia Central d'Arag al 1910 al lloc que actualment s l'avinguda d'Arag. Anys abans, el 1900, es va acabar el Palauet d'Aiora, el jard del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensi actual. Tamb es va construir a Algirs el primer camp de futbol del Valncia CF, que va ser inaugurat el 7 de desembre de 1919 darrere de les casernes de cavalleria de l'Albereda. Aquest terreny de joc es va utilitzar fins a la inauguraci del Mestalla al 1923, a uns 500 metres al nord de l'antic.

La urbanitzaci de l'Horta va comenar el 1928, amb la construcci del barri de l'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Per la rpida ocupaci de l'horta va comenar quan es va establir definitivament el traat del passeig de Valncia al Mar, l'actual avinguda de Blasco Ibez. Entre 1955 i 1962 es van construir els blocs del barri de l'Illa Perduda, aix anomenats popularment perqu per aquell temps estaven allats enmig del camp. El 1968 es va acabar l'Institut d'Ensenyament Mitj Sorolla al final de l'extinta Senda Albors, que va comenar a tindre alumnes en el curs 1967/68, amb l'edifici encara en obres. A partir dels setanta, la febre urbanitzadora va construir en l' horta, del qual encara quedaven petits vestigis pels volts del 90 i fins i tot en 2006, any en qu una esglsia va cobrir l'ltim tros del cam d'Algirs, proper a l'encreuament entre els carrers del Poeta Andrs Cabrelles i de Campoamor.

Referncies.

  Histria d' Algirs, per Carles Andreu Fernndez Piero.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270472" title="Jos Miguel Bearan Ordeana" nonfiltered="1229" processed="1224" dbindex="106263">
Jos Miguel Bearan Ordeana, ms conegut com a Argala (Arrigorriaga, 1949 - Anglet, 1978) va ser un membre d'Euskadi Ta Askatasuna i un dels idelegs marxista-leninistes ms importants de l'organitzaci durant el franquisme i la transici espanyola. Va morir assassinat el 21 de desembre de 1978 per una bomba collocada sota el seu cotxe a Anglet (Pas Basc francs). La data escollida i el procediment utilitzat venien a deixar constncia de l'operativitat i ideologia dels grups parapolicials que van voler donar el seu segell cinc anys desprs de la mort de Luis Carrero Blanco. Els autors de la seva mort pertanyien al grup terrorista d'extrema dreta Batalln Vasco Espaol. 

Nascut a Arrigorriaga, Argala va entrar a ETA amb altres joves de la seva quadrilla. En 1968 i com a conseqncia d'unes detencions, Jos Miguel Bearan va abandonar la seva localitat refugiant-se a Oati durant llarg temps i adoptant el malnom d'Iaki. Exiliat desprs al Pas Basc francs participaria activament en la futura evoluci de l'organitzaci armada. En aquests anys d'intensitat dialctica Argala va fer clebre una frase del seu propi encuny: Jo discuteixo amb tots, intelectualizo als militars i militaritzo als intellectuals. 

El desembre de 1973, Jos Miguel Bearan Ordeana, ara amb l'lies de Fernando, es trobava en Madrid, juntament amb altres membres del Comando Txikia, amb els que va dur a terme l'atemptat ms sonat de l'organitzaci, l'assassinat del president del govern d'Espanya, i probable successor de Franco, Luis Carrero Blanco. De nou al Pas Basc francs, participaria en la reestructuraci d'ETA. En el si de l'organitzaci armada havia divergncies quant als canvis interns i, fonamentalment, quant a l'anlisi del futur poltic. Argala va jugar aqu un paper determinant, en doble sentit: analitzant les conseqncies de la caiguda del rgim franquista i els canvis que s'avenaven, i estudiant el desdoblament per a abastar tots els fronts de lluita sobre un nou model organitzatiu, deixant per a ETA el camp militar. D'aquesta forma es constitua al novembre de 1974 ETA militar i l'anlisi realitzada per Jos Miguel Bearan quedaria plasmat en el manifest "Agiri" que es publicaria a ltims d'aquest mes. 

A l'octubre de 1976 Argala es va casar en la illa francesa de Yeu, on estava deportat, amb Asun Arana, el company de la qual, Jess Mari Markiegi, havia mort en una emboscada policial a Gernika el 1975. Desprs d'abandonar Yeu, ambds llogaran una casa a Anglet. Va morir el 21 de desembre de 1978 per una bomba collocada en els baixos del seu cotxe en Anglet. Quan es va produir la seva mort, la Policia va bloquejar i va prohibir l'entrada en el seu poble natal, Arrigorriaga. Com a protesta pel crcol, una assemblea popular va decidir que tots els vens es tanquessin en les seves cases i que acompanyessin al cadver noms la mare, els germans i els companys. Dues persones que van portar la bandera de KAS van obrir el petit seguici que avanava lentament davant el cord policial. A l'arribar enfront de l'ajuntament, amb la ikurria endolada i a mitja asta, tres agents es van quadrar davant el pas del fretre. Un grapat de militants, familiars i amics van ser els nics testimonis del final del viatge de Argala. 

Enllaos externs.
 http://www.45-rpm.net/palante/argala.htm;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270477" title="Chov SL" nonfiltered="1230" processed="1225" dbindex="106264">
Empresa alimentria creada l'any 1953 a Benifai, Ribera Baixa.

El seu mercat s el de les salses, sent el seu producte estrela l'allioli. L'eslgan publicitari d'aquest producte s "Allioli Chov, el del mortero"





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270478" title="Papas Vicente Vidal" nonfiltered="1231" processed="1226" dbindex="106265">
Papas Vicente Vidal s una empresa alimentria nascuda en 1931 a Benifai (Ribera Alta). Fou creada per Vicente Vidal, nascut a Navarrs, Canal de Navarrs.

El seu mercat s el d'snacks de crella i el seu producte estrela les papes.

A les seues installacions, de 8.000 metres quadrats, treballen ms de 90 persones.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270479" title="Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat" nonfiltered="1232" processed="1227" dbindex="106266">

Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat (EFE o ESTADO) fou un ens pblic dependent del ministeri d'obres pbiques espanyol fundat el 1926. El seu objectiu era assumir l'explotaci de lnies de ferrocarrils que havien declarat fallida.

El comenament EFE explotava qualsevol tipus de lnia. Aix canvi quan es funda la RENFE el 1941 que va limitar el seu mbit d'actuaci a la via estreta.


Degut a la gran quantitat de lnies que explotava, el 1965 es va dissoldre per formar un organisme autnom amb el nom de Ferrocarrils de Via Estreta.


Lnies explotades als Pasos Catalans.



Lnies explotades a la resta de l'estat espanyol.


 Notes i Referncies .
Bibliografia :
 Palou i Sarroca Miquel : "La explotacion de ferrocarriles por el estado", In Carril n 33, 06/1991;
Referncies:









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270484" title="Llucareta" nonfiltered="1233" processed="1228" dbindex="106267">

La llucareta o verderolet (Serinus citrinella) s un ocell de l'ordre dels passeriformes. En els Pasos Catalans t un patr de distribuci biogeogrfica atpic.

Morfologia.

Pel disseny del cos i la forma del bec, s ms semblant a un passerell que no pas a un gafarr, mostrant-se ms esvelt que aquest darrer. 

El dimorfisme sexual no s gaire acusat vist a distncia, per de prop es pot veure que en el dors i el pit de la femella domina el color gris. El mascle en general s molt ms verd. Els joves presenten una lliurea semblant a la del gafarr, mostrant el plomatge ratllat tpic dels joves fringllids. 

La veu s molt caracterstica, igual que el reclam de vol, que es pot qualificar com a metllic i que s difcil de confondre.

Hbitat.

Es tracta d'un ocell orfil, restringit als massissos del sud-oest del palertic, on mostra una distribuci discontnua. Els seus parents ms propers viuen a l'frica.

Ocupa principalment els boscos laxos o esclarits de les rees de conferes altimontanes o subalpines, on tamb sovintegen els prats. En aquestes serres s un ocell endmic, tractant-se doncs, d'un dels pocs ocells tpicament i exclusivament europeus.

Ocupa principalment els boscos de pi negre, les avetoses i els boscos de pi roig.

Reproducci.

Efectua la cria en petites colnies. Poden fer ms d'una cria (aix sembla que pot estar relacionat amb la fructificaci del pi negre). 

Tingut sempre com un ocell subalp, tamb se l'ha trobat niuant en els boscos de conferes submediterranis de la terra baixa, desenvolupant un mecanisme de cria oportunista lligada a la producci de llavors dels pins montans (pinassa i pi roig). Els joves nascuts a les rees submediterrnies en la cria vernal pugent tot seguit a la zona subalpina de les properes muntanyes, tot acompanyant els adults, els quals presumiblement tornaran a reproduir-se aprofitant els recursos que llavors sn a l'abast en aquelles rees pirinenques.

Alimentaci.

S'alimenta molt de plantes herbcies dels prats i de plantes ruderals.

Costums.

Generalment defuig les rees muntanyenques a l'hivern, principalment si aquestes estan innivades. Davalla a la plana, des d'on probablement pot arribar a la costa, on a vegades s capturat. 

Forma estols hivernals, generalment monoespecfics, que passen fora desapercebuts i resulten difcils de localitzar. A Catalunya s'han capturat verderolets migradors de Sussa.

s freqent tamb de veure llucaretes barrejades amb caderneres, gafarrons i passerells. 

A l'hivern sovinteja erms i brolles on no acostumen a fer-ho els altres fringllids.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 183.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Distribuci del verderolet al Principat de Catalunya. ;
 mplia informaci sobre el verderolet. ;
 Descripci i fotografies de la llucareta. ;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270485" title="Partit Socialdemcrata de Sucia" nonfiltered="1234" processed="1229" dbindex="106268">


El Partit Socialdemcrata Suec, (en suec Sveriges socialdemokratiska arbetareparti), es presenta a les eleccions amb la denominaci Partit dels treballadors - Socialdemcrates (Arbetarepartiet-Socialdemokraterna). El dels Socialdemcrates, com se'ls sol denominar generalment (Socialdemokraterna) s el ms antic partit poltic i el ms gran de Sucia. El partit va ser fundat en 1889. En 1917 va haver una escissi de la qual els comunistes i els revolucionaris d'esquerres van formar el que s ara el Partit de l'Esquerra. El smbol del partit s la tradicional rosa roja.

El Partit Socialdemcrata Suec s l'arquitecte de l'Estat de Benestar en aquell pas, sent un dels exemples ms coneguts en el mn de la posada en prctica del model socialdemcrata de desenvolupament.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270489" title="Herriko Alderdi Sozialista" nonfiltered="1235" processed="1230" dbindex="106272">
Herriko Alderdi Sozialista (Partit Socialista Popular, HAS) fou un partit poltic nacionalista basc fundat el 1974 a Baiona (Iparralde) per membres d'Enbata que volien donar suport als encausats en el Procs de Burgos i a la lluita que duia a terme a Euskadi l'organitzaci ETA. El 1975 va unir-se a l'organitzaci d'Euskadi meridional Eusko Alderdi Sozialista (EAS) per a fundar Euskal Herriko Alderdi Sozialista (EHAS), primer partit poltic que agrupava nacionalistes bascos d'ambdues bandes del Pirineu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270492" title="Eusko Alderdi Sozialista" nonfiltered="1236" processed="1231" dbindex="106273">
Eusko Alderdi Sozialista (Partit Socialista Basc, EAS) fou un partit poltic sorgit a Euskadi el novembre 1974 per tal de donar suport poltic a ETA militar i oposar-se a ETA pm. El 1975 es va unir al partit d'Iparralde Herriko Alderdi Sozialista per a fundar Euskal Herriko Alderdi Sozialista, primer partit nacionalista basc a ambdues bandes del Pirineu, i que el 1977 s'integraria a HASI, un dels creadors de la coalici Herri Batasuna el 1978.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270496" title="Eusko Gudarostea" nonfiltered="1237" processed="1232" dbindex="106274">
Eusko Gudarostea (Exrcit Basc) va ser la denominaci utilitzada per l'exrcit del Govern d'Euzkadi durant la Guerra Civil Espanyola. A principis d'agost de 1936 es va fundar l'Euzko Gudarostea sota el comandament del capit d'intendncia Cndido Saseta i el controlaven els diputats del Partit Nacionalista Basc Manuel de Irujo, Jos Mara Lasarte Arana i Telesforo de Monzn. El 25 de setembre es va constituir formalment l'Exrcit Basc, al capdavant del com es va situar Ramn Azkue, que va arribar a formar 28 batallons: PNB, 12 batallons; ANB, 2 batallons; Bizkaiko Mendigoxales, 2 batallons; ELA, 3 batallons; UGT-PSOE, 7 batallons; Joventuts Socialistes Unificades, 9 batallons; PCE, 4 batallons; Izquierda Republicana i Unin Republicana, 2 batallons; CNT, 6 batallons.

Tamb va disposar d'una fora naval, la Marina de Guerra Auxiliar d'Euzkadi (Euzko itsas Gudarostea) , formada per bous armats i pesquers convertits en dragamines. La flotilla de bous va arribar a enfrontar-se al creuer Canarias en el combat del cap Matxitxako. Va comptar igualment amb una minsa fora aria a la qual es referien irnicament com el circ Price (un circ fams de l'poca) a causa de la varietat dels seus aparells. El controlava l'EBB (Euskadi Buru Batzar, Comissi Executiva d'Euskadi del PNB), i un dels seus objectius era mantenir l'ordre pblic. Va tenir diversos enfrontaments amb batallons anarquistes i de la Uni General de Treballadors. A la caserna de Bidarte, dirigit per l'escriptor Esteban Urkiaga, Lauaxeta, es van formar milers de gudaris ('guerrers' en euskera). El seu primer batall va ser l'Arana Goiri, format pel PNB a partir de la seva organitzaci paramilitar Euzko Aberkoi Batza, que surt al capdavant el 24 de setembre, un dia abans de la constituci formal de l'Euzko Gudarostea. El componien bsicament nacionalistes bascos i actuava en coordinaci amb l'exrcit de la Segona Repblica Espanyola. 

Va lluitar en el Front del Nord contra les tropes de Franco des de 1936 a 1937, quan, una vegada ocupada Biscaia per les tropes franquistes, es rend en Santoa (Cantbria) al Corpo Truppe Volontarie itali, sense autoritzaci del Govern de la Repblica i sense comptar amb la resta de tropes que seguien combatent en el nord. Els termes de la rendici, acordats al Pacte de Santoa, no van ser acceptats per Franco, i la majoria dels gudaris van ser empresonats. Alguns van aconseguir fugir a Frana en vaixells pesquers i van tornar a entrar per Catalunya per a allistar-se a les tropes republicanes. 
 Els gudaris . 
Els gudaris eren els membres de l'Eusko Gudarostea. La paraula gudari prov de l'euskera, i significa soldat o guerrer, de guda (guerra) i el sufix -ari, que indica ofici. Entre els partidaris d'ETA, es diu sovints gudaris als membres d'aquesta organitzaci.

Enllaos externs.
El Nacionalismo en armas: Euzko Gudarostea (1936-1937) Francisco Manuel Vargas;
Formacin del Gobierno y del Euzko Gudarostea (Ejrcito Vasco), per Alberto Bru, Jordi Pedrosa i Txema Prada;
La Marina de Guerra Auxiliar d'Euskadi;
Historia del batzoki Sabin Etxea. Ruido de Sables. 1936;
Aproximacin a la gnesis y formacin del Ejrcito de Euzkadi, julio 1936 - mayo 1937. Carlos A. Prez;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270502" title="Messier 41" nonfiltered="1238" processed="1233" dbindex="106275">

Messier 41 (M 41 o NGC 2287) s un cmul obert en la constellaci Ca Major. Possiblement conegut per Aristtil al voltant de 325 adC . Va ser descobert per Giovanni Battista Odierna abans de 1654, per els seus descobriments van romandre desconeguts fins el 1980. Va ser descobert independentment al 1702 per John Flamsteed i al 1749 per Guillaume Le Gentil. Charles Messier el va catalogar al 1765.

M41  cont unes 100 estrelles. Entre aquestes hi ha diverses gegants vermelles, sent la ms brillant de tipus espectral K3,  de magnitud aparent de +6,9, i situada prop del seu centre. S'estima que el cmul s'allunya de nosaltres a uns 23,3 km/s. El dimetre del cmul est entre 25 i 26 anys llum de longitud. La seva edat est estimada entre 190 i 240 milions d'anys. El cmul es troba a 2.300 anys llum del sistema solar
Observaci.
Es tracta d'un objecte molt brillant visible a ull nu. Es poden resoldre estrelles amb un petit telescopi d'aficionat.  Es troba uns 4 graus al sud de Srius , l'estrella ms brillant del cel nocturn.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270503" title="Cambra d'aire" nonfiltered="1239" processed="1234" dbindex="106276">

Una cambra d'aire s un recipient de cautx de forma toroidal que cont l'aire a pressi a l'interior dels pneumtics.

Habitualment els vehicles autombils no fan servir cambres, per s les bicicletes tot i que en competici existeixen rodes amb llandes especials i sense cambra per redur pes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270505" title="Llanda" nonfiltered="1240" processed="1235" dbindex="106277">
La llanda s l'element en forma de cercle metllic que mant unit l'eix de la roda amb el pneumtic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270506" title="Cndido Saseta Echebarra" nonfiltered="1241" processed="1236" dbindex="106278">
Cndido Saseta Echebarra (Hondarribia, Guipscoa, 12 de desembre 1904 - 23 de febrer de 1937) fou un militar basc, comandant de l'Exrcit Basc que havia participat activament en la seva creaci. De l'Institut de Sant Sebasti va passar als 15 anys a l'Acadmia Militar d'Intendncia d'vila. AL produir-se l'alament militar de juliol de 1936 era capit d'Intendncia de la guarnici de Vitria. Fidel a la legalitat republicana, es va sumar a la columnla que, al comandament de Prez Garmendia, va partir cap a Vitria. Nomenat cap militar de la Comandncia d'Azpeitia, va intervenir activament en la creaci de l'"Eusko Gudarostea" o exrcit basc. Al capdavant dels seus gudaris va lluitar amb valentia, per en inferioritat de condicions, en la retirada republicana a travs de Guipscoa. Va ser un dels creadors de la lnia que, des de Lekeitio fins a Otxandio, va assolir frenar l'avan de les brigades nacionals. 

El gener de 1937 va ser nomenat Comandant de l'"Euzko Gudarostea". Al febrer d'aquest any va ser enviat al capdavant d'Astries com cap de l'expedici basca. En aquest front, en la localitat d'Areces (Trubia), havia de trobar la mort el 23 de febrer quan atacava amb els seus gudaris una posici enemiga. A ms de cap intelligent i entusiasta, va ser home d'extraordinari valor personal. Un dels batallons nacionalistes bascos va dur el seu nom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270510" title="Kiwa hirsuta" nonfiltered="1242" processed="1237" dbindex="106279">

Kiwa hirsuta s un crustaci que es descobr l'any 2005 al sud de l'Oce Pacfic . Aquest decpode, que mesura uns 15 cm de llarg, crida l'atenci per la gran quantitat de setes rosses i sedoses que cobreixen les seves potes torciques, incloent les pinces. Els seus descobridors el van motejar com a "llagosta ieti" o "cranc ieti" .

K. hirsuta fou descobert al mar del 2005 per un grup organitzat per Robert Vrijenhoek de l'Institut de Recerca de l'Aquari de la Badia de Monterey a Califrnia i Michel Segonzac de l'Ifremer. El van trobar fent s del submar DSV "Alvin", operant des de RV "Atlantis" . El descorbiment fou anunciat el 7 de mar de l'any 2006. Fou trobat a 1.500 km al sud de l'Illa de Pasqua al Pacfic Sud, a una fondria de 2.200 m, visquent prxim a un respirador hidrotermal situat a la falla Pacfic-Antrtic . Basant-se en la morfologia i les dades moleculars, es consider convenient crear un nou gnere i famlia (Kiwaidae) per a aquesta espcie. Aquest animal presenta uns ulls extremadament reduts als que els manca pigment, es pensa que sn cecs.

Les estenalles pelludes contenen bacteris filamentosos, que el crustaci deu utilitzar per a detoxificar minerals verionosos emesos pels respiradors hidrotermals en els que viuen. Alternativament, es deu alimentar de bacteris, tot i que es creu que s carnvor . La seva dieta consisteix en algues verdes i petites gambes.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270517" title="Carrer de Dei" nonfiltered="1243" processed="1238" dbindex="106280">


El carrer de Dei s un carrer del districte barcelon de Nou Barris; est dedicat al municipi mallorqu de Dei.

Va ser el 28 de juliol de 1950 quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir anomenar aquest carrer  de Dey ; amb l'arribada de la democrcia el nom es va normalitzar en catal i aix des del 1980 ja ha estat  de Dei .

En el carrer de Dei hi trobam l'escola bressol Ciutat de Mallorca i la prestigiosa Escola Superior de Disseny Dei.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270522" title="Esteban Urkiaga" nonfiltered="1244" processed="1239" dbindex="106281">
Esteban Urkiaga Basaraz, ms conegut per Lauaxeta (Laukiz, 3 d'agost de 1905 - Vitria, 25 de juny de 1937) va ser un poeta i periodista basc. El seu pseudnim prov de la contracci del nom del baserri on va nixer, "Lau Haizetara" (que significa literalment "als quatre vents", s a dir, "en totes direccions"). Resident des de molt petit a Mungia, es va formar amb els jesutes a Durango, Azpeitia i Oa, llocs en els quals va tenir el primer acostament cap a l'euskera i va conixer a altres destacats autors, com Andima Ibiagabeitia i Po Montoya. 

La seva primerenca vocaci religiosa li va dur a arribar al noviciat, per ho va abandonar per a dedicar-se al periodisme i la literatura. Va ingressar en el Partit Nacionalista Basc, on es va fer crrec de diverses publicacions en euskera. El seu primer llibre de poemes, Bide barrijak (Nous camins), va veure la llum en 1931 i, en 1935, Arrats beran (En caure la tarda), obres ambdues en les quals va abandonar la tradici romntica dels poetes bascos tradicionals. Tamb va desenvolupar una important labor de traducci de les obres clssiques i de les avantguardes europees a l'euskera, inclosos alguns llibres de Federico Garca Lorca. Va escriure algunes obres de teatre, com Asarre aldija (L'empipament) i Epalya (El veredicte). Va ser cofundador de l'Acadmia Basca. 

En esclatar la Guerra Civil i aprovar-se l'Estatut d'Autonomia del Pas Basc, va collaborar amb el Govern d'Euzkadi, ocupant-se de labors de propaganda al capdavant de diverses publicacions, i va ser comandant d'Intendncia de l'Eusko Gudarostea, servint a Bilbao, on va destacar per haver ocultat a alguns sacerdots que fugien dels republicans. El 29 d'abril de 1937 es va dirigir a Gernika com a traductor per a mostrar a uns corresponsals de guerra francesos de La Petite Gironde els efectes del bombardeig de la ciutat per la Legi Cndor. Va ser capturat per les tropes franquistes, sotms a Consell de guerra i condemnat a mort. Va ser afusellat en el cementiri de Santa Isabel de Vitria dos mesos desprs, a pesar de les gestions del Govern Basc per a realitzar el bescanvi per altre presoner.

Enllaos externs.
Ressenya en bilbao.net;
Fitxa biogrfica en euskakultura.com;
Entrada d'Estepan Urkiaga Basaraz a la Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi".
 Poemes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270525" title="Pumby" nonfiltered="1245" processed="1240" dbindex="106282">
Pumby s un personatge de cmic, creaci d'en  Josep Sanchis Grau, en 1954. s un gat negre amb musell blanc de grans ulls i orelles punxegudes. De vestimenta llueix un gran cascavell i pantalons curts, normalment rojos. Els seus companys d'aventures sn Blanquita, una gateta blanca, i el professor Chivete. Les seues histries succeen a la fictcia localitat de "Villarabitos".

Aquest va ser el personatge senyera de l' extinta editorial valenciana. El seu autor, Josep Sanchis Grau, el va crear en 1954 per a la revista Jaimito si b a l' any vinent les seues aventures es publicarien a una revista batejeada amb el seu nom. De la revista Pumby es publicarien uns 1204 nmeros. 

Parallelament, a la revista Super Pumby, el mateix personatge viuria ms aventures al convertir-se en un super-heroi cada vegada que bevia suc de taronja.

Publicat originriament en castell, al tancar l' editorial valenciana Pumby va passar a format part de la revista infantil valenciana Camacuc, on la srie Els fills de Pumby es publicaria en valenci, al igual que la resta de seccions de la revista. En 1996 apareixeria la revista Kuasar Pumby.

A la dcada dels 90 va ser adaptat als  dibuixos animats, tamb en valenci grcies a una iniciativa de RTVV.

El 2001 Sanchis obtingu, desprs de diversos judicis, els drets d'autor del personatge, que eren retinguts pels hereus d'Editorial Valenciana.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270526" title="Juan Mara Bandrs Molet" nonfiltered="1246" processed="1241" dbindex="106283">
Juan Mara Bandrs Molet (Sant Sebasti, 12 de febrer de 1932) s un advocat i poltic basc. Va ser senador de les Corts Constituents de 1977 i diputat pel partit Euskadiko Ezkerra les tres legislatures segents, des de 1979 a 1989. Nacionalista basc d'esquerres i actiu defensor dels drets humans tant com advocat com poltic, en l'actualitat ref d'una greu malaltia cerebral.

 Infncia i formaci . 
Durant la guerra civil la seva famlia, igual que moltes altres al Pas Basc, hagu de desplaar-se per diverses ciutats del nord d'Espanya, fins que, acabat el conflicte, poden tornar a residir en la seva ciutat natal. All, Bandrs estudia en el collegi dels Sagrats Cors. Posteriorment, per motius econmics ha d'iniciar els estudis de Lleis per lliure an la Universitat d'Oviedo, compaginant-los amb diversos treballs. Acaba la carrera en la Universitat de Santiago de Compostella en 1952. Desprs d'acabar els seus estudis, compl el servei militar en sanitat, en l'Hospital Militar de Tetuan, durant any i mig.

 La seva actuaci com advocat . 
En tornar a Sant Sebasti, desprs del servei militar, s'installa com advocat independent i comena a exercir. Des de 1964, defensa davant el recien creat Tribunal d'Ordre Pblic a ms de quinze processats, molts d'ells joves militants d'ETA acusats de propagada illegal i actes encara no violents. Per la seva activa defensa d'aquests militants d'ETA, i arran de l'estat d'excepci declarat per l'assassinat de Melitn Manzanas a les mans d'ETA a l'agost de 1968, va ser deportat per tres mesos a Purchena (Almera). 

Desprs de la deportaci, continu la defensa incansable de tots els quals solliciten els seus serveis per causa de delictes poltics relacionats amb la repressi franquista al Pas Basc. Com advocat es va encarregar tamb de la defensa de Jokin Gorostidi i Itziar Aizpurua en el procs de Burgos de 1970, aix com de la de Garmendia en 1975, en el qual seria l'ltim dels processos de Burgos. A petici dels familiars i sempre de forma desinteressada, ha collaborat en l'alliberament de molts segrestats d'ETA, actuant de mediador, com en el cas del segrest de Felipe Huarte al febrer de 1973. En 1994 va deixar d'exercir com advocat, per a passar a dedicar-se completament a la defensa dels drets humans, sent nomenat president de la Comissi Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) en 1995.

 Activitat poltica . 
La seva activitat com analista poltic comena com redactor de la revista Cuadernos para el Dilogo des de 1963. A l'arribar la democrcia, s triat senador per Guipscoa a les llistes d'Euskadiko Ezkerra a les eleccions generals espanyoles de 1977, integrant-se en el Grup Parlamentari de Senadors Bascos. En el posterior procs constituent noms ell i altres quatre senadors van votar en contra de la Constituci espanyola de 1978, per considerar-la insuficient per a les expectatives del poble basc. Desprs del segrest de Javier de Ybarra per ETA el 20 de maig de 1977, va fer gestions per al seu alliberament, per no van arribar a bona fi. Quan el 22 de juny l'industrial basc aparegu mort al mont Gorbea, trenca definitivament tota relaci amb ETA, al costat de molts altres intellectuals i poltics bascos como Mario Onainda. 

El 1978 va participar en el primer Consell General del Pas Basc com a conseller de de transports i comunicacions. Les seves conviccions ecologistes es van reflectir en la seva activitat poltica el 28 de juliol de 1979: durant el debat parlamentari d'aquest dia va ser l'nic diputat que va votar en contra de la utilitzaci de l'energia nuclear. Durant la transici poltica espanyola a la democrcia, la seva fama d'honestedat i el seu comportament tic li ha fet participar com interlocutor o intermediari en moltes de les converses que van intentar acabar amb l'activitat violenta d'ETA per mitj del dileg poltic. Aix, en 1975 sent Manuel Fraga ministre de la Governaci, i una mica ms tard amb Adolfo Surez en el que seria l'amnistia poltica de 1977. En 1981, sent ministre de l'interior Juan Jos Rosn Prez, va participar juntament amb Mario Onainda en les converses que van donar lloc a un pla de reinserci social per a presos d'ETA sense delictes de sang, el qual va permetre la posterior dissoluci d'ETA pm (VII assemblea) el 30 de setembre de 1982 i la seva integraci poltica a Euskadiko Ezkerra.

 Premis i homenatges . 
El 1984 va rebre el premi Memorial Joan XXIII, atorgat per l'organitzaci Pax Christi Internacional, pel seu treball en favor de la pacificaci del Pas Basc per mitj del dileg i la negociaci. En 2001, el CEAR va instituir el Premi Juan Mara Bandrs a la Defensa del Dret d'Asil i la Solidaritat amb els Refugiats. Aquest premi, juntament amb la Medalla Nansen que atorga ACNUR, s un dels pocs guardons internacionals d'importncia que s'atorguen al treball solidari en favor dels refugiats. En 1998, Bandrs va rebre el Premi Olof Palme per la seva lluita en defensa dels drets humans. 

El 10 de desembre de 2004, estant ja convalescent dels dos infarts cerebrals que van minar seriosament la seva salut, se li va realitzar un emotiu homenatge en l'ajuntament de Sant Sebasti, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, en reconeixement tant al seu comproms tic i poltic com al seu treball en defensa dels drets humans. 
 Bibliografia . 

  Juan Mara Bandrs. Memorias para la Paz . Raimundo Castro. Editorial HMR (Hijos de Muley Rubio), Madrid (1998).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270528" title="Xavier de Bru de Sala i Castells" nonfiltered="1247" processed="1242" dbindex="106284">
Xavier de Bru de Sala i Castells (Barcelona, 1952), s un escriptor ms conegut pel seu nom de ploma, Xavier Bru de Sala. Llicenciat en filologia catalana, s membre del PEN catal i de l'AELC. Collabora habitualment a La Vanguardia, Catalunya Rdio i Rdio 4.

Obra publicada.
 La fi del fil. Barcelona, 1973.
 Les elegies del marrec. Barcelona, 1973.
 Frgil. Barcelona, 1974.
 Els intrusos. Barcelona, 1980.
 En to menor. Barcelona, 1988.
 Oratori. Barcelona, 2004.  ;
 Reflexiones magmticas. Barcelona, 2004.  ;
 Fot-li, que som catalans! (amb Miquel de Palol i Juli de Jdar). Barcelona, 2005.
 Fot-li ms que encara som catalans (amb Miquel de Palol i Juli de Jdar). Barcelona, 2006.
 Cartes d'uns coneguts a una desconeguda. Barcelona, 2007.

Premis literaris.
 Carles Riba, 1972: La fi del fil.
 Ciutat de Barcelona de poesia, 1974.
 Englantina als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mxic, 1974.
 Ciutat de Granollers de teatre, 1980: Els intrusos.
 Englantina als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Barcelona, 1981.
 Josep M. de Sagarra de traducci teatral, 1984: Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand.
 Ausis March de poesia de Gandia, 2004: Oratori.

Enllaos externs.
Qui s qui. Cercador de les Lletres Catalanes. Xavier de Bru de Sala i Castells



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270529" title="Luis Alberto Aguiriano Fornis" nonfiltered="1248" processed="1243" dbindex="106285">
Luis Alberto Aguiriano Fornis (Vitoria, 1 d'abril de 1940) s un poltic basc, militant del PSE-PSOE. s integrant d'una famlia de tradici socialista que va contribuir a la reorganitzaci del PSOE a la provncia de laba al comenament dels anys 1950, on el seu pare Fermn i el seu germ gran Jos Antonio van ser integants de la primera agrupaci socialista alabesa de la post-guerra. 

Es va afiliar clandestinament al sindicat socialista Uni General de Treballadors en 1958. Va comenar els estudis de Cincies Econmiques a Barcelona, encara que els finalitzaria a Bilbao. Tamb curs estudis de publicitat. En 1965 va ser detingut a Bilbao com responsable del Moviment Democrtic de la Facultat de Dret. Desprs de finalitzar els seus estudis va romandre treballant a Bilbao. Va regressar a Vitria en 1974, integrant-se en l'activitat del PSOE alabs al maig de 1975, uns mesos abans de la defunci del dictador Francisco Franco. Va ser nomenat representant de l'agrupaci socialista alabesa en el comit nacional del partit. 

Durant la Transici Espanyola va ser un dels caps visibles del PSOE alabs. Va ser el candidat del PSOE d'laba al Senat en les Eleccions generals espanyoles de 1977, sent el candidat ms votat de la provncia amb una mica ms de 60.000 vots. La seva candidatura encara que oficialment del PSOE, estava integrada en el Front Autonmic que integrava a socialistes i nacionalistes bascos, recollint vots d'ambds sectors. Mentre que ell era escollit senador, el seu germ Jos Antonio era escollit Diputat del Congrs. Desprs de ser Senador durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979) que va elaborar la Constituci Espanyola de 1978; a les eleccions de 1979 no va sortir reelegit com a senador al no reeditar-se el Front Autonmic i rebre nicament el vot socialista. Va ser candidat a l'ajuntament de Vitria pel PSE-PSOE a les primeres eleccions municipals de la democrcia, i fou escollit regidor i exercint com tinent alcalde de l'ajuntament (1979-1983). 

A les Eleccions generals espanyoles de 1982 va tornar a presentar-se al Senat, i novament fou el ms votat d'laba, grcies a l'enorme creixement del vot socialista durant les eleccions de 1982 . Desprs de romandre una legislatura en el Senat (1982-86), a les eleccions generals espanyoles de 1986 passa a presentar-se com candidat al Congrs dels Diputats. Sort diputat en 1986, i fou reelegit tres cops ms, completant quatre legislatures en el Congrs (1986-89), (1989-93), (1993-96) i (1996-2000). Ha estat durant aquests anys membre de l'executiva del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270530" title="Marsabit (muntanya)" nonfiltered="1249" processed="1244" dbindex="106286">


Marsabit s un volc d'escut basltic de Kenya, a 170 quilmetres del Rift Valley. T una superfcie d'uns 6300 km  i es va construir principalment durant el Mioc, excepte algunes colades volcniques i erupcions volcniques que han transcorregut ms endavant. El volc est cobert per bosc dens i est dins del Parc Nacional de Marsabit (Marsabit National Park).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270536" title="Xabier Arzalluz Antia" nonfiltered="1250" processed="1245" dbindex="106287">

Xabier Arzalluz Antia (Azkoitia, Guipscoa, 24 d'agost de 1932) s un advocat i poltic basc. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou diputat i president del Partit Nacionalista Basc entre 1980 i 2004. 
Formaci. 
Nascut en el si d'una famlia carlina, molt influenciada per l'esperit "jansenista" de la seva mare i, com la resta dels seus germans, va iniciar estudis eclesistics sent ordenat jesuta, vocaci que posteriorment va abandonar. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres en la Universitat de Salamanca. Especialista en Dret poltic, va renunciar al seu desig de ser catedrtic per a dedicar-se a la poltica, afiliant-se al PNB, compaginant inicialment les seves activitats poltiques clandestines amb el seu despatx d'advocats. La seva activitat va comenar en els temps ms difcils per al PNB, l'estructura interna del qual es trobava molt afeblida en aquests moments, juntament amb dirigents histrics del PNB com Juan Ajuriaguerra, van conduir el PNB cap a la transici, ocupant Arzalluz crrecs poltics destacats desprs de l'arribada de la democrcia.

Diputat. 
Va ser diputat per Guipscoa en el Congrs dels Diputats durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979), perode en el qual va participar en els plens que van resultar decisius per a la construcci d'una Espanya democrtica, destacant per la seva oratria. El PNB, que formava en aquells dies parteix del grup mixt, va ser excls de la ponncia que va redactar la constituci, encara que com relata el propi Arzalluz, eren informats per Miquel Roca i Junyent de les converses que en aquest context es produen. Si b va resultar novament escollit com a diputat, va renunciar a la seva acta per a dedicar-se completament a la direcci del Partit.

President del PNB. 
Va assumir la direcci del PNB, sota la qual, i com a conseqncia de l'aprovaci de l'Estatut de Guernica en 1979, el partit va formar el Govern Basc. Des de 1980, el PNB presideix el Govern Basc, havent estat penebistes els tres lehendakaris escollits fins a la data, encara que desprs de l'escisi del PNB en 1986 van perdre les eleccions basques enfront del PSE-PSOE. Centrada la labor del PNB en el ple desenvolupament estatutari, en l'administraci de les noves competncies autonmiques i de la seva ampliaci, va recolzar en la poltica espanyola al govern socialista de Felipe Gonzlez, com al govern popular de Jos Mara Aznar, donant suport la seva investidura de 1996 a pesar de la vehemncia de les seves declaracions. D'aquests acords va aconseguir importants transferncies de competncies i una notable millora del Concert Econmic, que s el qual regula la relaci tributria entre els governs central i basc. 

En aconseguir Aznar ser reelegit per majoria absoluta desprs de les eleccions de l'any 2000, el Partit Popular no va necessitar el suport dels partits nacionalistes, pel que es van trencar els acords de collaboraci i es va donar pas a una nova fase en el mandat d'Arzalluz, centrant-se en la construcci d'una unitat d'acci nacionalista a favor de la autodeterminaci del Pas Basc. En 2004, en una disputada elecci interna, li va succeir en la presidncia del PNB Josu Jon Imaz, considerat de l'ala moderada del partit, enfront de Joseba Egibar, que era el candidat defensat per Arzalluz. 

Bibliografia.
 Biografia Autoritzada: "Arzallus: As fue" de Javier Ortiz, Editorial FOCA, 624 pginas, 2005, ISBN: 978-84-95440-43-3  ;
 Biografia no autoritzada "Arzalluz: La dictadura del miedo" de Jos Diaz Herrera e Isabel Durn, Madrid, Planeta, 2001. 616 pgines.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270542" title="Francisco Letamenda Belzunce" nonfiltered="1251" processed="1246" dbindex="106288">
Francisco Letamenda Belzunce (Sant Sebasti, febrer de 1944) s un professor universitari, escriptor i expoltic nacionalista basc. Conegut sota l'lies d' Ortzi.

 Infncia i formaci . 
Francisco Letamendia va nixer a Sant Sebasti en el si d'una famlia donostiarra ben posicionada econmicament i de tradici monrquica. Va estudiar dret en la Universitat de Barcelona.

 Implicaci en poltica . 
La seva implicaci en poltica va comenar durant la dictadura franquista quan va comenar a destacar-se com advocat defensor de presos bascos que lluitaven contra la dictadura, especialment desprs del Procs de Burgos, en el qual va participar com defensor i sobre el qual va escriure un llibre. Durant els primers anys 70 s'exilia al Pas Basc francs on entaula contacte i conviu amb exiliats de diferents faccions d'ETA. Letamendia va estar en l'rbita de ETA VI Assemblea. Va regressar de l'exili a l'abril de 1975 establint-se de forma definitiva en territori espanyol a l'agost de 1976. Militant del partit poltic Euskal Iraultzarako Alderdia (EIA), marxista i independentista; Letamendia es converteix al capdavant de llista per Guipscoa per a les Eleccions generals espanyoles de 1977 de la coalici electoral Euskadiko Ezkerra (EE) en la qual s'integra el seu partit.

 Diputat del Congrs . 
En les eleccions del 15 de juny de 1977 s escollit diputat i es converteix en l'nic representant de EE en el Congrs. Durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979) va ser un diputat molt actiu i es va convertir en una de les veus ms crtiques i polmiques del Congrs. Va Estar integrat en el Grup Mixt de les Minories Catalana i Basca que agrupava a diputats nacionalistes bascos i catalans de diferents formacions poltiques. Les seves intervencions van arribar a causar sensaci i va publicar un llibre contant les seves experincies parlamentries. Va ser un dels parlamentaris bascos que va reclamar l'amnistia total dels presos de ETA votant contra la Llei d'Amnistia. Tamb va ser un dels pocs congressistes que van votar en contra de la Constituci Espanyola de 1978, el 21 de juliol de 1978, ja que aquesta no contemplava el dret d'autoderminaci. 

En l'estiu de 1978 es va enemistar amb el seu partit, va abandonar EIA i va manifestar pblicament el seu suport a la recien creada coalici Herri Batasuna. Desprs d'abandonar el Grup Mixt Basc-Catal en el mes d'octubre, va dimitir finalment del seu crrec el 8 de novembre, 4 mesos abans que finalitzs la Legislatura. Va ser substitut per Patxi Iturrioz. Al dimitir public una Carta oberta als bascos que em van votar en la qual acusava a la UCD d'intentar fer-lo callar en el Parlament i als partits EMK i EIA que sustentaven la coalici Euskadiko Ezkerra, d'haver-li forat a dimitir. 

A les eleccions generals espanyoles de 1979, celebrades en el mes de mar, encapala la llista electoral de la coalici nacionalista Herri Batasuna en la provncia de Biscaia, i fou escollit de nou diputat per a la I Legislatura d'Espanya (1979-82). A diferncia de la legislatura anterior, Letamendia no va participar en cap sessi del Congrs ni va prendre possessi de la seva acta de diputat, per la consigna de la seva coalici de no prendre part en les institucions poltiques espanyoles. En el mes de desembre va ser jutjat juntament amb Telesforo de Monzn per apologia del terrorisme. A les eleccions al Parlament Basc de 1980 fou escollit tamb parlamentari en la candidatura de Herri Batasuna, per tampoc participaria en les institucions autonmiques basques per la poltica de boicot a les institucions d'Herri Batasuna.

 Allunyament de la poltica . 
En 1982 va marxar a viure a Pars per a evitar diversos processos judicials oberts i un suplicatori en marxa pel qual se'l pretenia jutjar (a pesar de no estar aquell dia present) per l'incident de la Casa de Juntes de Guernica en el qual crrecs electes d'HB van cantar l'Eusko gudariak en la visita del rei Joan Carles I. A Frana es produ el seu distanciament poltic amb HB en considerar que calia que disminus la influncia d'ETA-m en Herri Batasuna. En 1983 abandona la coalici. 

Durant la seva estada de 3 anys a Pars impart classes d'histria basca en la Universitat de Vincennes-St.Denis i prepara la seva tesi sobre nacionalisme i violncia amb la qual es doctora en histria social per la Universitat de Pars VIII Vincennes-Saint-Denis. En 1985 regressa al Pas Basc dedicant-se a partir de llavors a la docncia com a professor de Cincies Poltiques en la Universitat del Pas Basc i la publicaci de llibres de carcter histric i poltic, centrats principalment en el nacionalisme basc. Des de 1985 ha roms allunyat de l'activitat poltica.

 Polmica amb Edurne Uriarte . 
Francisco Letamendia va tornar a aparixer en els mitjans de comunicaci espanyols en febrer de 2002, quan aquests es van fer eco del contencis que mantenia Letamendia amb la tamb professora de Cincies Poltiques en la Universitat del Pas Basc, Edurne Uriarte. Uriarte i Letamendia opositaren el 2001 per a una ctedra de Cincies Poltiques en la UPV. Ambds professors presentaven un perfil poltic oposat. Uriarte era membre fundadora delde el Frum d'Ermua i integrant de Basta Ya! i havia estat poc abans vctima d'un atemptat fallit d'ETA, quan la banda terrorista va collocar una bomba de 3,5 quilos de dinamita en l'ascensor de la Facultat de Cincies Socials de la UPV que, segons la investigaci de l'Ertzaintza, hagus acabat amb la vida de diverses persones i hagus derrut part de l'edifici

 Obres .
 El proceso de Euskadi en Burgos. Varios autores. Ruedo Ibrico (1971).
 Historia de Euskadi: el nacionalismo vasco y ETA. Ruedo Ibrico (1975).
 Los vascos: ayer, hoy y maana. Edit. Mugalde (1976).
 Denuncia en el parlamento. Edit. Txertoa (1978).
 Los vascos: sntesis de su historia. Lur (1978).
 El no vasco a la reforma. Edit. Txertoa (1979).
 Breve historia de Euskadi: de la prehistoria a nuestros das. Ruedo Ibrico (1980).
 El chivo expiatorio. Elkar (1980).
 Euskadi, pueblo y nacin. Edit. Kriselu (1990).
 Derechos humanos y revolucin francesa. Con M.A.Garca Herrera. Univ.Pas Vasco (1991).
 Nazionalismoa eta beste ideologia garaikide. Gaiak Arg. (1992).
 Historia del nacionalismo vasco y de ETA: Introduccin a la historia del Pas Vasco. ETA en el franquismo. (1951-1976). R&B Ediciones (1994).
 Historia del nacionalismo vasco y de ETA: ETA en la transicin (1976-1982). R&B Ediciones (1994).
 Historia del nacionalismo vasco y de ETA: ETA y el gobierno del PSOE (1982-1992). R&B Ediciones (1994).
 Juego de espejos: conflictos nacionales centro-periferia. Edit. Trotta (1997).
 Nacionalismo no mundo. Edit. Laiovento (1997).
 Nacionalidades y regiones en la Unin Europea. Edit. Fundamentos (1999).
 Cocinas del mundo: la poltica en la mesa. Con Christian Coulon. Edit. Fundamentos (2000).
 Ciencia poltica alternativa: su aplicacin al Pas Vasco e Irlanda del Norte. Edit. Fundamentos (2002).
 Redes polticas en la CAPV y en Iparralde. Erein (2002).
 ELA 1976-2003: sindicalismo de contrapoder. Fund.Manu Robles-Aranguiz (2004).
 Redes transfronterizas intervascas. Con otros. Univ.Pas Vasco (2004).
 Euskal Herriko sukaldaritza. Con J.Angel Iturbe. Ibaizabal Edelvives (2004).
 Accin colectiva Hegoalde-Iparralde. Edit. Fundamentos (2006).

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270544" title="Cpia de treball" nonfiltered="1252" processed="1247" dbindex="106289">
Una cpia de treball s una versi en brut d'una pellcula, utilitzada pel muntador de la mateixa durant el procs de muntatge. Generalment aquestes cpies contenen el so directe enregistrat durant el rodatge i imatges d arxiu o storyboards (animats o no) que omplen l espai que desprs ocuparan plans d efectes especials o seqncies que encara estan en producci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270545" title="Berenguer d?Anglesola" nonfiltered="1253" processed="1248" dbindex="106290">
Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la dicesi d'Osca de 1383 a 1384 i, ms tard, amb el Antipapa Benet XIII, nomenat pseudocardenal el 21 de desembre de 1397 sent destinat a la dicesi de Girona on fou bisbe entre el 1384 i 1408. 

Va morir el 23 d'agost de 1408 i el seu sepulcre es troba a la catedral de Girona, realitzat per l'escultor Pere Oller. Pertanyia al llinatge familiar fundador de la Baronia d'Anglesola, que havia perdut el ttol l'any 1386.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270546" title="Eusko gudariak" nonfiltered="1254" processed="1249" dbindex="106291">
Eusko Gudariak s una can basca escrita el 1932 per Jos Mara de Garate, llavors president del Partit Nacionalista Basc, basant-se en la melodia d' Atzo Bilbon nengoen (Ahir estava a Bilbao), una can tradicional alabesa. La lletra va ser modificada durant la guerra civil espanyola per Alejandro Lizaso Eizmendi que li va afegir l'estrofa final per a donar-li un aire ms triomfant i combatiu.

Durant la guerra civil i el perode de dictadura franquista va adquirir estatus d'himne del Pas Basc, encara que el govern Basc de 1936 havia designat la melodia de Eusko Abendaren Ereserkia com a tal. En 1983, quan es van instituir la bandera i himne oficial de la comunitat autnoma del Pas Basc l'Eusko Gudariak va ser una de les melodies que es va proposar per a realitzar aquesta funci (les altres eren Gernikako arbola i l' Eusko Abendaren Ereserkia (melodia del Gora ta gora) que finalment va ser l'escollit). De totes maneres l' Eusko gudariak segueix estant considerant per alguns sectors de la societat basca, particularment els vinculats a la esquerra abertzale, com a himne basc i s'usa d'aquesta manera en els seus actes. 

La can ha estat publicada en discos per cors i grups com Pantxoa eta Peio o nicament amb la seva msica, com s el cas de l'edici de canons de la repblica i de la guerra, com el ttol publicat en 1982 pel PSOE La Internacional.

Incidents de Guernica. 
El 5 de febrer de 1981, un grup de ms de 30 representants electes d'Herri Batasuna va cantar l' Eusko Gudariak durant la visita del Rei Joan Carles I a la Casa de Juntes de Guernica, en el que fou el seu primer viatge oficial al Pas Basc des que va ser coronat. Quan el Rei estava realitzant el seu discurs, els diputats abertzales li van interrompre cantant, amb el puny enlaire, l'Eusko Gudariak. La resta de diputats va intentar fer-los callar amb aplaudiments cap al monarca fins que foren desallotjats per l'Ertzaintza.  

Lletra.


 Notes i referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270551" title="Alfabetatze eta Euskalduntze Koordinakundea" nonfiltered="1255" processed="1250" dbindex="106292">

Alfabetatze eta Euskalduntze Koordinakundea (Coordinadora de Euskaldunitzaci i Alfabetitzaci, AEK) s una entitat fundada al Pas Basc el 1965 que es dedica a l'ensenyament de l'euskera a persones adultes. T milers d'alumnes en els centenars d'euskaltegis situats de llarg a llarg de la geografia basca.  

Es va crear arran d'una campanya d'ensenyament d'euskera per a adults fomentada per Ricardo Arregui el 1965 per a treballar en el camp de l'alfabetitzaci dels bascoparlants i ensenyar euskera als ciutadans bascos que no coneixen aquest idioma, una tasca que amb el temps es convertiria en l'eix principal de l'activitat de AEK. Es crearen aleshores les gau-eskolak (escoles nocturnes), que fundaren la seva primera associaci el 1974. El 1976 adoptaren el nom d'AEK i el 1979 celebraren el seu primer congrs. El 1980 obriren el primer centre a Iparralde. Actualment tenen ms de 100 centres arreu d'Euskal Herria amb 600 professors. Cada any celebren una korrika per a recaptar diners. Un dels seus dirigents ms compromesos ha estat Julen Kalzada.

 Enllaos externs .
   Web de l'AEK;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270558" title="Sa Rpita" nonfiltered="1256" processed="1251" dbindex="106293">









Sa Rpita s un nucli costaner del terme municipal de Campos, al Sud-est de l'illa de Mallorca.

El seu nom s d'origen rab, Rabita vol dir "l'ermitatge fortificat". Ara b, no s'ha descobert mai cap construcci de l'poca musulmana a la zona i es desconeix si mai n'hi va haver cap. Al segle XVI s'hi va construir una torre de defensa, anomenada torre de Son Dur perqu es trobava dins les terres d'aquesta possessi. 

Sembla que a l'indret no hi havia hagut cap nucli histric de pescadors. La gent de Campos, tradicionalment dedicada a l'agricultura grcies a les frtils terres del terme, sempre havia viscut d'esquena a la mar, que es veia com a font de perills (arreu del terme hi ha diverses torres de defensa contra els atacs dels pirates). A principis del segle XX, alguns campaners varen establir petites casetes d'estiueig a la zona i hi construren alguns escars per guardar-hi les barques, aprofitant que la costa era baixa i rocallosa. Els primers a installar-s'hi ho feren als establits de les possessions de Son Dur, Ca n'Estela i Can Mandana. Posteriorment, ja ben entrat el segle XX, el nucli comen a expandir-se amb l'establiment de Son Catlar i sa Vinyola.

El darrer ter del segle XX s'establ "es Tancat", que va donar al nucli la mxima expansi cap al terme de Llucmajor, que comena a la possessi d'es Llebeig o es Llobets, que limita amb es Tancat per la part est. Tamb es va construir un Club Nutic, al lmit entre la platja de sa Rpita i l'inici de la costa rocallosa.

A l'actualitat, molts de terrenys adjacents s'han urbanitzat i el nucli ha crescut desmesuradament. Els primigenis habitants campaners s'han convertit en minoria amb l'establiment de les terres interiors de Son Dur, Ca n'Estela, Son Catlar i petits establits darrere es Tancat. Tot i aix, no ha perdut el seu carcter tranquil i residencial, car no s'han construt, per ara, establiments hotelers. 

Els mesos d'estiu, per, sa Rpita pateix nombroses aglomeracions de gent que es desplaa a les platges de la zona, de les ms ben conservades de l'Illa. 

Geogrficament parlant, sa Rpita, amb l'extensi actual, ocupa un bon tros del cant sud-oest del terme de Campos, just al lmit amb el terme de Llucmajor, al fons de la Badia que du el seu nom, que s'estn entre la Punta Plana (s'Estalella, Llucmajor) i la Colnia de Sant Jordi (ses Salines). Entre Son Biel (ja dins Llucmajor) i sa Rpita, noms queda sense urbanitzar un tram d'uns 300 metres, pertanyents a la possessi des Llebeig.

El terreny s rocalls, i la costa, presidida per la silueta de l'illa de Cabrera, s baixa i bastant recta, i s'estn en direcci est - oest. Quasi tots els escars que s'hi construren a principis del segle XX varen ser esbucats a finals del segle passat i principis del present en aplicaci de la Llei de Costes. En sa majoria, per, el seu estat de conservaci era molt lamentable. Noms se'n conserven dos. Desprs del club nutic, al fons de la badia, la costa gira cap al sud-est i es converteix en arenosa.

El seu clima s vents i sec, al voltant dels 400 mm anuals. Ms clid de nit que l'interior de la plana campanera, i ms temperat a l'estiu per la influncia martima, amb un embat que hi incideix des del sud - sud-oest. Els vents que ms alcen la mar quan hi ha temporal sn els de llebeig, tpics de l'hivern i que hi originen els majors temporals.

Sa Rpita celebra les seves festes patronals el dia de la Mare de Du del Carme, 16 de juliol, amb una process martima i diverses activitats ldiques i culturals.

Habitants.
Al 2006 s'hi varen registrar 893 habitants, tots ells que hi viuen tot l'any. Per a l'estiu hi ha ms del doble de gent, perqu al ser un poble de costa hi ha molts de turistes i gent mallorquina i campanera que hi van a passar les vacances.

Patrona.
El juliol s el mes de la seva festa. El 16 s la Mare de Du del Carme, i durant el cap de setmana posterior a aquest dia hi ha atraccions en primera lnia de la costa i, a ms, focs artificials fins i tot dins la mar, amb diversos actes culturals i religiosos, que culminen amb una process martima per davant de la cosa rapitenca.

Es Club Nutic i s'Arenal de sa Rpita.
Sa Rpita t tamb un Club Nutic amb bar-restaurant, port esportiu i una platja, anomenada s'Arenal de sa Rpita, que connecta amb ses Covetes i, desprs de passar aquest poblet, arriba fins a es Trenc. Al final d'es Trenc hi ha sa Colnia de sant Jordi. Per tant, es pot anar caminant des de s'Arenal de sa Rpita fins a sa Colnia de sant Jordi, al municipi de ses Salines.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270563" title="Escacs hexagonals" nonfiltered="1257" processed="1252" dbindex="106294">
Els escacs hexagonals sn una variant dels escacs que es juguen a escaquers amb escacs (caselles) hexagonals. Els ms populars sn els escacs hexagonals de Gli ski inventats per W adys aw Gli ski a 1936.

 Escacs Hexagonals de Gli ski .
s la ms popular de les variants. Arrib a haver ms de mig mili de jugadors, i es vengueren ms de 130,000 escaquers. El joc fou molt popular a l'Europa de l'Est, particularment a Polnia, pas originari de Gli ski, per tamb a Londres, lloc on va viure i des de on es va difondre el joc fins a Febrer de 1990, data de la seva mort i decadncia del moviment que el 1996 trasllad l'IHCF (International Hexagonal Chess Federation) de la Gran Bretanya a Hongria.



L'escaquer consta de 69 escacs formant un hexgon regular (cada lateral te sis caselles). Les caselles sn de tres colors diferents als que Gli ski anomena clar, fosc i gris, per es poden pendre tamb el blanc, negre i un color. La casella central habitualment ser gris o de color, quedant llavors 30 escacs blancs, 30 negres i 31 de color (o gris). Sovint es troben escaquers amb el blanc a la casella central i dos colors (en comptes de fer servir el negre o "fosc"), per s una configuraci menys recomanable.

Les peces d'escacs necessries pel joc sn les habituals, afegint un alfil i un pe addicionals. La posici inicial es mostra al diagrama de la dreta. L'espai buid entre els peons i les altres peces s'anomena la cort i s de fonamental importncia pel posicionament de les peces a les obertures. El temps de joc s el mateix que el dels escacs ortodoxos, donat que les peces es desenvolupen rpidament. La complexitat, tot i les aparences, no s gaire ms gran que la dels escacs.

L'escaquer consta d'onze columnes, anomenades amb les lletres a, b, c, ..., k, l (la lletra j no es fa servir) i onze fileres. Les fileres 1-6 tenen onze escacs i sn dividides en dues parts a dreta i esquerra de la columna f. La filera 7 (que correspon a la posici inicial dels peons negres) t 9 escacs, la filera 8 t 7 i la 11 noms una casella, la f11. A les diagonals se les anomena lnies i en concret destaca l'existncia de les lnies horitzontals.

Els diagrames mostren els moviments de les peces. De la mateixa forma que als escacs ortodoxos, el cavall pot saltar. Sn necessaris tres alfils, un per a cada color de les casellas de l'escaquer. La dama pot fer tant els moviments de la torre com els de l'alfil. No existeix l'enroc.



Els peons mouen en davant i capturen ortogonalment en 120 a una casella adjacent (marcades amb cercles vermells al diagrama); els moviments de captura del pe no es corresponen amb la direcci de moviment dels alfils (moviment diagonal) como als escacs ortodoxos. Tots els peons tenen l'opci de moure dues caselles quan es troben a la seva casella inicial; si un pe fa una captura des de la seva casella inicial i llavors es troba a la casella inicial d'un altre pe encara tindr l'opci de moviment doble; aix no cal recordar quins peons han mogut. Per exemple, si el pe blanc de e4 captura una pea a f5, encara tindr opci de moure a f7. A la disposici inicial de les peces el pe de la columna central no te opci de moviment doble per que la casella s ocupada per un pe de l'oponent (per al pe a f5 de les blanques l'escac f7 s ocupat per un pe negre), per el moviment ser possible ms en davant si l'escac queda lliure. La captura al pas tamb s possible: per exemple, si el pe negre situat a c7 al diagrama mou a c5, el pe blanc de b5 el pot capturar: bxc6.

Els peons es coronen (o promocionen) en arribar a l'ltima casella de la columna; al diagrama s'han marcat amb estrelles les caselles a les que els peons blancs es coronen. Una justificaci que don Gli ski al moviment ortogonal per matar dels peons sigu el fet de qu aix les captures no disminueixen el nombre de moviments necessaris per coronar un pe, per el fet s que si la captura s en la direcci de la columna central de l'escaquer llavors es penalitza aquest nombre.

El rei ofegat no sn taules a aquesta variant, encara que no t el mateix valor que el escac i mat. A partides de competici, el jugador amb el rei ofegat reb 0,25 punts i el que l'ofega 0,75 punts.

Encara que la teoria no est tan desenvolupada com als escacs ortodoxos, Gli ski ja va estudiar algunes obertures, va descriure el mat ms curt possible (mat del boig, en quatre moviments) i va estudiar els finals que ms tard han estat estudiats en detall per Dave McCooey amb l'ajut de computadors, confirmant-se el fet de que, encara que els moviments sn complexos, s possible el mat a un rei solitari tan sols amb dos cavalls.

El final Pe i rei contra rei va ser detingudament estudiat per Gli ski, resultant que la oposici sempre pot ser recuperada pel jugador atacant i el pe ser coronat, excepte a determinades posicions a les que apareix loposici perptua i la partida finalitza en taules per repetici de moviments.

 Escacs hexagonals de McCooey .



Dave McCooey i Richard Honeycutt desenvoluparen una altre variant d'escacs hexagonals. s molt semblant a la versi de Glinski, amb quatre diferncies: la posici inicial, els movimients de captura dels peons, que els peons a la columna f7 no tenen opci de moviment doble i que el rei ofegat s taules.

Al diagrama es mostren els moviments del pe a aquesta variant. El peons capturen amb moviments diagonals, en el mateix sentit que mouen els alfils. El pe blanc de d5 pot capturar al pas al pe negre de e8 si el pe negre avana a e6. El pe de la columna f no pot fer moviment doble.

Observem que a la posici inicial el pe de la columna f no es troba defensat, i que si es captura amb un cavall ser escac i mat (es requereixen tres moviments de cavall).

 C'escacs .



C'escacs, dissenyat a 2007 s una variant d'escacs hexagonals que es juga a un escaquer 169 caselles, formant un hexgon de vuit caselles a cada lateral. La disposici inicial de les peces s molt semblant a la de Gli ski, per s'incorporen noves peces: El drac que combina els moviments de la torre i el cavall (anomenat canciller als escacs de Capablanca), dos pegassos que combinen els moviments de l'alfil i el cavall (anomenats arquebisbes als escacs de Capablanca) i dos prnceps que tenen els mateixos moviments del rei per sn peces comuns.

El rei i la dama blancs es posicionen a escacs clars (blancs) i els negres a caselles fosques (negres), a diferncia de les variants de Gli ski i McCooey que posicionen aquestes peces a caselles grises (de color). Inicialment totes les peces es troben defensades i el mat ms curt requereix que l'oponent mogui altres peces a ms de peons.

Els moviments dels peons en aquesta variant s'extenen, permetent els moviments en els tres sentits ortogonals en davant; d'aquesta forma els peons poden arribar a totes les columnes sense necessitat de matar (de fet poden arribar peons a qualsevol casella fora de la cort). Els peons maten de la mateixa forma que a la variant de McCooey, es a dir als dos moviments diagonals en davant.

Para contrarestar la gran mobilitat dels peons s'introdueix la regla de la captura del pe esquiu. Aquesta regla s'aplica quan un pe enfrontat a un altre (es a dir, a la mateixa columna i caselles contiges) fa un moviment (de 120) a una de les dues caselles possibles esquivant al pe al que es troba enfrontat; al segent moviment podr ser capturat per aquest per una captura amb un moviment ortogonal (tal com capturaria un pe als escacs de Gli ski).

A les caselles inicials els peons tenen perms el moviment doble o triple, en qualsevol dels tres sentits de moviment permesos als peons. Si un pe avana a una casella d'inici d'un altre pe encara conserva la capacitat de fer un moviment doble o triple. Als moviments dobles o triples dels peons poden ser matats al pas. El pe de la columna central pot ocupar la casella central del tauler amb un nic moviment, per aix no representa necessriament un avantatge per les blanques.

Es pot donar el cas (a la prctica extremadament estrany) de captura al pas del pe esquiu: quan un pe a una casella inicial es troba enfrontat a un altre i fa un moviment doble o triple esquivant-ho; llavors podr ser capturat al pas per la regla del pe esquiu (amb un moviment ortogonal, com si el pe hagus fet un moviment d'una casella).

Com que la mobilitat dels peons a C'escacs s ms gran no existeix el cas de loposici perpetua com als escacs de Gli ski; el final rei i pe contra rei finalitza coronant el pe, sempre que el rei sigui en posici de defendre-ho.

El rei ofegat no es considera taules i de la mateixa forma que als escacs de Gli ski puntua 0,25 punts pel jugador amb el rei ofegat i 0,75 punts pel jugador que l'ofega.

Existeix l'enroc, anecdtic donat que no s especialment avantatjs, que permet al rei des de la seva posici inicial fer un movimient de cavall situant una torre immediatament al seu costat. Existeixen cinc diferents moviments d'enroc (un dels moviments de cavall del rei no permet enroc i un altre permet l'enroc amb qualsevol de les torres).

La durada d'una partida de C'escacs es ms del doble d'una partida dels escacs ortodoxos, degut a la mida dels escaquers i a la gran potncia defensiva dels prnceps. La complexitat tamb s ms gran (n'hi han cinc peces amb moviments de cavall). El joc es va dissenyar pensant en desbordar les capacitats de clcul dels ordinadors; el nombre de moviments possibles s quasi cinc vegades superior al dels escacs ortodoxos: si s'analitzen 8 nivells de joc (quatre jugades per jugador) tenim 390.625 vegades ms moviments possibles; si als escacs sn de l'ordre de 656.100 milions de moviments, a C'escacs tindrem 256.289.062.500 milions. Per no ens enganyem, per que sens dubta tamb es desborden rpidament les capacitats humanes. Existeixen altres jocs com el Go als que les computadores queden desbordades per les combinacions i la seva estratgia de joc no pot ser l'anlisi de tots els moviments possibles de les segents jugades, i en aquests jocs es un fet que els humans elaborem estratgies sense fer-ho.

 Finals pels escacs hexagonals en taulers de 91 escacs (Gli ski / McCooey) .

Els finals dels escacs hexagonals a escaquers de 91 caselles han estat estudiats en profunditat per Dave McCooey. Els resultats s'apliquen als escacs de Glinski i als de McCooey:
 El rei i dos cavalls poden fer escac i mat a un rei solitari!
 El rei i una torre vencen a un rei i un cavall (excepte un despreciable nombre de casos (0.0019%) que queden en taules per escacs perpetu).
 El rei i una torre vencen a un rei i un alfil (sense excepci).
 El rei i dos alfils no poden fer escacs i mat a un rei solitari, excepte en rares posicions (0.17%). ;
 El rei, un cavall i un alfil no poden fer mat a un rei solitari, excepte en comptades i molt rares posicions (0.5%).
 El rei i la dama no vencen a un rei i una torre: 4.3% de las posicions sn taules por escacs perpetu, i un 37.2% sn taules (no s'arriba al mat).
 El rei i una torre poden fer escacs i mat a un rei solitari.

 Finals pels escacs hexagonals en taulers de 169 escacs (C'escacs) .

Generalment els resultats per l'escaquer de 91 caselles sn extrapolables al de 169 amb diferncies poc importants als percentatges de les excepcions, per amb la notable excepci del cas :

 El rei i dos cavalls no poden fer escacs i mat a un rei solitari.

Per les peces incorporades a C'escacs (drac, pegs, prncep):

 El rei i un prncep poden fer escacs i mat a un rei solitari.
 El rei i una dama no vencen a un rei i un prncep, si el rei est prou a prop com per defensar el prncep.
 El drac i la dama tenen aproximadament la mateixa potncia. La dama es preferible contra el pegs, per el drac es molt millor contra la torre. ;
 El rei i una dama vencen a un rei i un pegs.
 El rei i una torre vencen a un rei i un cavall.
 El rei i una torre vencen a un rei i un alfil.
 El rei amb un pegs i un cavall poden fer mat a un rei solitari.
 El rei amb un pegs i un alfil poden fer mat a un rei solitari.
 El rei amb un pe contra un rei solitari resultar en la coronaci del pe, si el rei s suficientment a prop com per defensar-ho (no s necessria l'oposici).

 Escacs hexagonals de Shafran .



Inventat pel geleg Sovietic Isaak Grigorevich Shafran a 1939 i registrat a 1956 va quedar eclipsat pel xit que tingueren els escacs de Gli ski, i en concret pel seu xit a occident (Londres). Es va mostrar a l'Exibici Mundial d'Escacs de Leipzig a 1960.

El tauler t forma d'hexgon irregular, amb nou columnes i deu fileres; en total 70 escacs. Les columnes s'anomenen fent servir lletres de l'alfabet llat de l'a a l'i i es numeren les fileres de forma que la columna e t efectivament 10 fileres, la columna a tan sols sis numerades des de a1 fins a a6, per la columna i comena a numerar-se a i5 fins a i10.

Cada jugador t la dama situada a la seva esquerra, mentre que a la dreta posiciona dos alfils; observar que les dames no es troben enfrontades.



El moviment dels peons s anleg a la variant de McCooey, matant amb moviments diagonals. El moviment inicial doble dels peons queda per restringida a la meitat del tauler, i llavors els peons a i i el poden fer; en canvi es permet el moviment triple pels peons d, e i f. De la mateixa forma que succeeix a C'escacs el moviment triple permet que la captura al pas sigui possible a dues caselles, com es mostra al diagrama al que ambds peons blancs tenen opci de capturar al pas si el pe negre fa un moviment triple.

N'hi han quatre enrocs possibles, llarg o curt amb qualsevol de les dues torres, per el moviment no ofereix especials avantatges i s ms aviat anecdtic.

En cas de rei ofegat la partida es taules.

 Altres variants dels escacs hexagonals .

La primera variant d'escacs hexagonals publicada fou un joc comercial denominat Hexagonia. Inventat a 1864 per John Jacques & Son. El tauler tenia 125 caselles i cada jugador tenia un rei, 2 canons, 4 cavalls i 8 peons.

Un dels primers en considerar totes les peces dels escacs a un tauler hexagonal i de descriure els seus moviments va ser Lord H.D. Baskerville, que present a 1929 un escaquer quadrat format per 83 hexgons de tres colors, per el projecte va quedar inacabat.

A 1984 Ronald Planesi invent el joc ImmortalStarMasters. Sn uns escacs hexagonals (i un joc de dames) per fins a sis jugadors que es juga a un tauler hexagonal de deu caselles per banda (271 caselles!). Els escacs per ms de dos jugadors (existents des del Chaturanga, l'avi dels escacs) incorporen la diplomcia com factor dominant en comptes de l'estratgia, allunyant-se molt ms dels escacs ortodoxos que altres variants.

A 1998 Derick Peterson invent el Grand Hexachess. A aquesta variant el tauler es posiciona horizontalment, situant cada jugador les peces a bandes oposades. Els peons tenen llavors dos moviments possibles en davant (davant esquerra o davant dreta) i tres moviments diagonals de captura possibles (un directament de front). Justament va ser aquesta la motivaci per aquest disseny, considerant el fet de qu als escacs hexagonals habitualment el pe s l'nica pea que no incrementa la seva mobilitat.

 Vegeu tamb .
 Sannin shogi, variant de shogi (escacs japonesos) para tres persones que tamb es juga a un tauler hexagonal.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Escacs Hexagonals de Gli ski traducci de la pgina Gli ski Hexagonal Chess de Hans L. Bodlaender.
 Escaquer hexagonal de 91 caselles per imprimir.
 Escaquer hexagonal 169 caselles per imprimir.
 Hexagonal Chess by I G Shafran per Ivan A Derzhanski.
 Escacs Hexagonals (en Rus) - gran quantitat d'informaci dels escacs hexagonals de Gli ski. Inclou regles, teoria d'obertures i problemes.
 Scatha, Escacs hexagonals de Gli ski per Mac OS.
 Hexodus III, Escacs hexagonals de Gli ski per Windows; un programa ara ja antic i desafortunadament sembla que ja sense continutat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270564" title="Or (desambiguaci)" nonfiltered="1258" processed="1253" dbindex="106295">

Or: Element qumic de la taula peridica.
Or (color): Color que agafa el seu nom del metall del mateix nom.
Or (herldica): Esmalt daurat usat en herldica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270565" title="Edmond Delathouwer" nonfiltered="1259" processed="1254" dbindex="106296">

Edmond Delathouwer (Boom, 26 de maig de 1916 - Merksem, 16 d'agost de 1994) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1938 i 1940.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 2 victries, destacant la Fletxa Valona de 1939.

 Palmars .
1939;
 1r a la Fletxa Valona;
 1r a Haasdonk ;

Enllaos externs.
Fitxa d'Edmond Delathouwer ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270566" title="Karel Thijs" nonfiltered="1260" processed="1255" dbindex="106297">

Karel Thijs (Aartselaar, 26 de maig de 1918 - Aartselaar, 5 de mar de 1990) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1939 i 1942.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 4 victries, entre elles la Fletxa Valona de 1942.

 Palmars .
1938;
 Campi de Blgica dels militars;
1939;
 1r a Londerzeel ;
1942;
 Campi de l'Est de Flandes;
 1r a la Fletxa Valona;

Enllaos externs.
Fitxa de Karel Thijs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270567" title="Creu de Jordi" nonfiltered="1261" processed="1256" dbindex="106298">

La Creu de Jordi (angls: George Cross (GC)) s la mxima condecoraci civil del Regne Unit i de la Commonwealth, sent equivalent de la Creu Victria. La Creu de Jordi s el mxim honor que pot atorgar-se durant el temps de pau, i de fet s la mxima condecoraci que s'atorga als civils. Com el propi Jordi VI digu al anunciar la nova distinci: "Com que han de ser reconeguts de manera prompta, decidit crear una nova distinci d'honor pels homes i dones de totes les capes de la societat civil. Proposo donar el meu nom aquesta nova distinci, que ser la Creu de Jordi, la qual anir darrera de la Creu Victria, i la Medalla de Jordi per a una concessi ms amplia" (tamb val a dir que era l'poca del Blitz de Londres). 

Va ser creada per Jordi VI el 24 de setembre de 1940, i s atorgada per accions de gran heroisme o de valentia extraordinria en condicions de perill extrem.

La Creu de Jordi va presentar-se per substituir la Medalla per Valentia de l'Imperi (EGM), i tots els que la posseen van haver de canviar-les per la Creu de Jordi, una substituci de condecoracions sense precedents a la histria de les condecoracions britniques. Aquesta poltica de substituci ignorava als possedors de la Medalla d'Albert (AM) i la Medalla d'Eduard (EM), les quals tenien preeminncia sobre la EGM. No obstant, al 1971, els receptors supervivents de la Medalla d'Albert i la Medalla d'Eduard van ser convidats a canviar les seves medalles per la Creu de Jordi. Dels 65 possedors de la Medalla d'Albert la van canviar 49, i dels 68 possedors de la Medalla d'Eduard ho feren 59.

 Concessions .

Des de la seva creaci al 1940 ha estat atorgada 84 vegades de manera pstuma i 71 a persones vives (excloent les dues medalles col lectives a Malta i a la Policia Reial de l'Ulster. No s'ha concedit mai cap barra (s a dir, no ha estat concedida mai una segona vegada).
 
Fins a la data (2007) noms ha estat atorgada a 4 dones: Odette Sansom, Violette Szabo, i Noor Inayat Khan (totes elles agents del FANY, i van ser condecorades mentre servien com a agents de l'Executiu d'Operacions Especials (SOE) durant la II Guerra Mundial), i Barbara Jane Harrison, una hostessa d'aviaci que va morir el 8 d'abril de 1968 a l'aeroport de Heathrow mentre ajudava a escapar als passatgers d'un avi en flames.

Va ser concedida de manera collectiva a l'illa de Malta en una carta del 15 d'abril de 1942 del rei Jordi VI al Governador de l'illa, el Tinent General sir William Dobbie: "Per honorar al seu poble valent, concedeixo la Creu de Jordi a la illa fortalesa de Malta per testimoniar aix un heroisme i devoci que seran famosos a la Histria durant molt de temps". El governador respongu que "amb l'ajut de Du Malta no es debilitar sin que s'enfortir fins a la victria". (ambdues cartes i la creu avui es troben al Museu de la Guerra del Fort Saint Elmo, a la Valletta). La fortalesa de la poblaci davant dels atacs aeris enemics i el bloqueig naval, que gaireb els van fer rendir-se per fam, van guanyar-se l'admiraci de la Gran Bretanya i la resta de nacions aliades. Des de llavors, la Creu de Jordi oneja a la bandera de Malta.

Al 1999 va ser concedida a la Policia Reial de l'Ulster per la Reina Elisabet II, seguint el consell del seu govern. Segons anunci el Palau de Buckingham, "La Reina ha atorgat la Creu de Jordi a la Policia Reial de l'Ulster, per honorar la valentia i dedicaci dels oficials i de les seves famlies que han compartit els durs moments". La Reina present el seu tribut personal a la PRU presentant personalment la Creu de Jordi a l'organitzaci al castell de Hillsborough, al comtat de Down. Com deia la citaci publicada a la Gaseta de Londres del 23 de novembre de 1999, "302 oficials van resultar morts en servei i milers van resultar ferits, molts seriosament. Molts oficials van haver de suportar l'ostracisme a la seva comunitat i alguns van haver de marxar de les seves llars davant de les amenaces que rebien tant ells com les seves famlies durant 30 anys de lluita contra el terrorisme".

 Futures concessions .

La Creu Victria s'atorga per accions de valentia "davant de l'enemic". No obstant, hi ha un cert nombre de personal militar que ha rebut la Creu de Jordi perqu han mostrat valentia, per no davant de l'enemic, o no estaven sota comandament militar en aquells moments (presoners de guerra). Amb els actuals canvis en la tecnologia militar, es creu que poc a poc la concessi de la Creu de Jordi ser ms com que no pas la de la Creu Victria.
Al Canad ja no s'atorga des de la creaci de la Creu al Valor al 1972; i a Austrlia va quedar substituda al 1975 per la Creu al Valor.

 Pensi .

Els possedors de la Creu de Jordi reben una pensi, determinada anualment pel govern. Actualment a 1.495 anuals; C$3.000 o A$250.

 Disseny .
Una creu grega de plata, amb una alada de 48mm i una amplada de 45mm. Al centre hi ha un medall circular amb la imatge de Sant Jordi i el Drac, envoltats per la llegenda "FOR GALLANTRY" (Per Valentia). Als angles de la creu apareix el monograma reial CVI. El revers s pla, amb un espai al revers del medall per gravar el nom del receptor i la data de la concessi. 

Penja d'un gal blau fosc, amb una barra adornada amb fulles de roure.

 Veure tamb .
 Creu Victria;
 Medalla d'Albert;
 Medalla d'Eduard;
 Medalla per Valentia de l'Imperi;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270568" title="Joop Admiraal" nonfiltered="1262" processed="1257" dbindex="106299">
Joop Admiraal (Ophemert,  26 de setembre  1937   Amsterdam, 25 de mar  2006) era un actor de teatre i de film neerlands, conegut per a la seva collaboraci amb el Werkteater i el  Toneelgroep Amsterdam. 

Admiraal va debutar el 1959 amb el grup la Nederlandse Comedie, per va conixer els seus xits majors des del 1971 amb el Werkteater que presentava obres teatrals amb continguts socials contemporanis. Va obtenir el premi Louis d'Or per a la seva realitzaci de l'obra U bent mijn moeder (trad.: Ets ma mare), al qual recitava ell sol els papers d'un fill i de sa mare afectat de demncia. Ms tard en van fer un film, tant com de l'obra Hersenschimmmen, que tractava tamb la temtica de la demncia. Des del 1987 va jugar amb el grup de teatre nou Toneelgroep Amsterdam, fins a la seva jubiliaci al 1999. Tot i tenir una salut frgil, va continuar a recitar desprs de la seva jubilaci.

Va participar a altres films, dels quals els ms importants sn: Max Havelaar (1976), Kort Amerikaans (1979), Twee vrouwen (1979) i Eline Vere (1991).

Admiraal va tenir una relaci amb Ramses Shaffy, amb qui va anar a Roma a l'inici dels anys seixanta en esperar realitzar-hi una carrera artstica d'actors de film. Fins a la seva mort al 2006 durant 22 va viure amb Jaap Jansen, antic editor de l'editorial Van Gennep.

Va morir d'un infart a l'edat de 68 anys entre dues representacions de l'obra Uit Liefde.

 Filmografia .

Big City Blues (1962) ;
Spinoza (Film televisiu, 1965) ;
Het museum (Film televisiu, 1966) ;
Het gangstermeisje (1966) - Wessel Franken (noms la veu);
Colombe (Film televisiu, 1967);
To Grab the Ring (1968) ;
Lucelle (Televisiefilm, 1968) - Ascagnes;
Toestanden (1976) ;
Max Havelaar of de koffieveilingen der Nederlandsche handelsmaatschappij (1976) - Sloteling;
Prettig weekend, meneer Meijer (Film televisiu, 1978);
Camping (1978) - Henk;
Opname (1979) - De Bruin;
Kort Amerikaans (1979) - De Spin;
De verwording van Herman Drer (1979)   Funcionari de justcia;
Twee vrouwen (1979) - Ensenyant;
The Lucky Star (1980) - Thomas;
Het teken van het beest (1980) - Dominee;
Achter glas (1981);
Een zwoele zomeravond (1982) - Patrick/Cor van Kalkhoven;
De smaak van water (1982) - Schram;
U bent mijn moeder (1984) ;
Hersenschimmen (1988) - Maarten Klein;
Eline Vere (1991) Senyor Hovel;
Rooksporen (1992) ;
Wie aus weiter Ferne (Film televisiu, 1994);
Oude tongen (1994)   El burgmestre Joop Sake;
Oog in oog srie televisiva   Senyor gran (1994);
Duinzicht boven (1999);
Ober (2006)   Senyor prim;
Olivier etc. (2006) ;

Bibliografia.
Ramses Shaffy i Joop Admiraal: Brieven uit Rome aan Shireen Strooker. Nijgh & Van Ditmar, Amsterdam 2004. (ISBN 9038869509) (La correspondncia de Shaffy i Admiraal a Shireen Strooker, quan s'estaven a Roma.);

 Enllaos externs .
Toneelgroep Amsterdam;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270570" title="Temporada 2004 de Frmula 1" nonfiltered="1263" processed="1258" dbindex="106300">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 2004. 




s la temporada nm. 55 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de divuit (18) curses.

S  adjudiquen punts als vuit primers llocs (10, 8, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 2004 .




 Clasificaci del mundial de pilots del 2004 .




()
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270573" title="Jaume Caellas i Galindo" nonfiltered="1264" processed="1259" dbindex="106301">
Jaume Caellas i Galindo s un metgepsiquiatre, nascut a Barcelona el 29 de novembre de 1965. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autnoma de Barcelona. Especialista en Psiquiatria general i Psiquiatria infanto-juvenil per la Universitat de Montpeller, a la Facultat de Medicina de Montpeller. Psicoterapeuta del I.P.S.

Va ser el primer metge catal i espanyol membre del "Conseil de l'Ordre des Mdecins" (Erau) a Frana, l'any 1986. Desprs de completar la seva formaci a Frana, va tornar a Espanya i va treballar en l'mbit de la medicina pblica d'adults i infanto-juvenil. Va dirigir el Centre de Salut Mental de Martorell i va ser membre de la Comissi de Docncia i Investigaci de l'rea Sanitria de Costa de Ponent (Barcelona). Posteriorment va crear i va dirigir el primer Servei de Psiquiatria i Psicologia de la Clnica l'Aliana de Girona. Va fundar i va dirigir l'Institut Giron de Psiquiatria i Psicologia Clnica (Girona), des de 1995 fins a 1998.

Membre del Grup Internacional de Formadors en Assistncia Mdica Psicolgica de la Perinatalitat, dependent del Ministeri de Sanitat francs, amb seu a Montpeller, des de 1990 i membre fundador de l'Associaci Francesa per a l'Estudi i la Formaci en Assistncia Mdica Psicolgica dels Trastorns Perinatals, amb seu a Narbona, des de 1991.

Va ser el primer psiquiatre infanto-juvenil, del tamb primer Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil del Servei Catal de la Salut, pioner en la provncia de Girona. Establint-se definitivament a la capital de Girona des de 1990.
 
La Plataforma per a la Psiquiatria infanto-juvenil a Espanya. 

Des de l'any 1989, el doctor Jaume Caellas i Galindo reivindica pblicament que l'especialitat de Psiquiatria infanto-juvenil s fonamental per a prevenir les malalties mentals de la poblaci adulta. En aquest sentit, afirma que les dades de l'Organitzaci Mundial de la Salut (l'OMS) posen de manifest que un ter del total de patologies mentals classificades internacionalment (DSM IV-TR i CIM 10) es produeixen especficament en la infantesa i l'adolescncia, encara que tamb hi ha altres trastorns, com els neurtics o l'esquizofrnia, que solen iniciar-se en aquestes etapes de la vida. Afegeix que ms del vuitanta per cent del total de les malalties mentals dels adults, tenen les seves arrels en la infantesa i/o l'adolescncia.

Finalment en l'any 2007, el doctor Jaume Caellas, junt amb diverses associacions, famlies els fills de les quals tenen trastorns mentals detectats i altres psiquiatres infanto-juvenils, principalment el doctor Joaqun Daz Atienza, impulsen la creaci de la primera Plataforma per a la Psiquiatria infanto-juvenil a Espanya. 

Aquesta Plataforma parteix de la base que les malalties mentals en la infantesa i l'adolescncia tenen particularitats concretes que, per si mateixes, justifiquen l'existncia d'una especialitat mdica prpia, ja que si no es coneix el desenvolupament psico-afectiu i les caracterstiques psiquitriques prpies de l'etapa infanto-juvenil, es podrien passar per alt aspectes que en un futur poden convertir-se en trastorns o malalties mentals greus de l'adult. 

Jaume Caellas recorda a ms que l'Associaci Internacional per a la Psiquiatria del nen i de l'adolescent i les professions afins (I.A.C.A.P.A.P.) recomana, des de la Declaraci de Budapest del 14 de maig de l'any 1992, que cada naci realitzi un pla per al reconeixement i el suport de l'especialitat de la psiquiatria del nen i de l'adolescent, de la psicologia clnica i de les professions afins referides al desenvolupament mental dels nens.

Aquesta falta de l'especialitat de Psiquiatria infanto-juvenil, segons Jaume Caellas, fa que histricament a Espanya es produeixi un elevat nombre de casos de sobrediagnstic i infradiagnstic de la poblaci infantil amb trastorns o malalties mentals. Perqu no es pot deixar la salut mental infanto-juvenil a les mans de professionals que no estan especialitzats en la matria.

Obra escrita.
 La personalidad anaclitodepresiva limite (2005);
 Migraci i Salut mental (1994 );
 Embars de risc (1990);
 L'enfant hyperkintique et sn chec scolaire (1989);
 Estimulacin precoz en el Sndrome de Down (1982);

Referncies. 

 C.H.U. Facultat de Medicina / Universitat de Montpeller I: "Psychiatrie / Option Pdopsychiatrie - Dr.Caellas Galindo, Jaume" (1989);
 DSM IV i CIE 10 (OMS): Malalties mentals infanto-juvenils / (IACAPAP): Declaraci de Budapest (05-1992);
 Arxius del Diari de Girona: Primer Servei de Psiquiatria i Psicologia Clinica - Aliana de Girona (1995);
 Institut d'Assistncia Sanitria de Girona (IAS) N 26. Reportatge sobre el primer Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil del Servei Catal de la Salut a Girona (05-2002);
 Histria Contempornia de Catalunya - Especialitats Mdiques 2a part. Editorial Personatges de Catalunya S.L. (2005);
 Arxius de La Vanguardia: Sanitat : "Jaume Caellas" (01-2007).
 Psiquiatria i Interpsiquis: Comit Cientfic d'Infantil i Adolescncia- Directoris /681/ p.1 (02-2007);
 Arxius del Punt Diari (CG): N 3981. Any XII (2007);
 Revista Epoca : N1164 : A Espanya no hi ha especialitzaci infanto-juvenil (09-2007);
 Arxius de l'Agncia Europa Press: Plataforma de Psiquiatria infanto-juvenil a Espanya (09-2007);

Enllaos externs.
 Plataforma per la Psiquiatria infanto-juvenil a Espanya;
 Informaci i articles sobre psiquiatria;
 Membre Collaborador del Comit Cientfic de Psiquiatria.com e Interpsiquis;
 Wikilearning: Diverses rees de Formaci: Psiquiatria;
 Knol: Psiquiatria i Salut Mental;
 Personatges de Catalunya: Opini del Dr. Jaume Caellas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270574" title="Publi Sulpici Quir (censor)" nonfiltered="1265" processed="1260" dbindex="106302">
Publi Sulpici Quir (Publius Quirinus Sulpicius) fou un magistrat rom. Fou censor el 42 aC amb Luci Antoni Pietes i cnsol sufecte el 36 aC al lloc de Marc Cocceu Nerva I segons esmenten els Fasti. Alguns pensen que podria ser el pare de Publi Sulpici Quir, per altres els contradiuen. Tcit indic que era d'orgens humils, i que no pertanyia a la famlia Sulpcia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270575" title="Ummdia Quadratilla" nonfiltered="1266" processed="1261" dbindex="106303">
Ummdia Quadratilla (Ummidia Quadratilla) fou una rica dama romana que vivia en temps de Traj, i va morir en el seu regnat deixant la fortuna en dos teros al seu net (amic de Plini el Jove)  i un ter a la neta. 

Probablement era filla (o germana) de Gai Ummidi Quadrat governador de Sria (mort l'any 60). La famlia Ummdia era originaria de Casinum i va emparentar amb els Antonins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270576" title="Quadrat (pare apostlic)" nonfiltered="1267" processed="1262" dbindex="106304">
Quadrat (Quadratus, ) fou un dels pares apostlics dels primers cristians. Eusebi l'esmenta repetidament per es discutit si es refereix a una nica persona o a dues (un deixeble dels apstols i un bisbe d'Atenes).

De les referncies conegudes es creu que estava relacionat amb les filles de l'apstol Felip. Encara que alguns pensen que podia ser atenenc el ms probable es que fos originaria de la part central de l'sia Menor, i desprs potser fou bisbe d'Atenes. Va presentar una apologia de la seva religi a Adri el 126 i llavors encara no era bisbe el que planteja una qesti cronolgica, ja que per haver escoltat als apstols com s'assegura, hauria d'haver nascut vers la meitat del segle I i el 126 hauria de tenir ms de 70 anys. Algunes referncies  diuen  que va morir mrtir sota Adri. 

Un bisbe de Magnsia de nom Quadrat va morir mrtir  a la persecuci de Deci i la seva memria es commemora el 21 de setembre, per com que Deci governava a la meitat del segle III, ha de ser persona diferent sin Quadrat hauria de tenir uns 200 anys. El ms probable s que no pats el martiri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270577" title="Canti Aule Juli Quadrat" nonfiltered="1268" processed="1263" dbindex="106305">
Canti Aule Juli Quadrat (Cantius Aulus Julius Quadratus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 105 juntament a Tiberi Juli Cndid, durant el regnat de . L'esmenten el Fasti. Esparti esmenta als dos cnsols de l'any 105 sota els noms abreujats de Cndid i Quadrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270578" title="Asini Quadrat (poeta)" nonfiltered="1269" processed="1264" dbindex="106306">
Asini Quadrat (Asinius Quadratus) fou un poeta grec, autor d'un nic epigrama dels que figuren a l'antologia grega (figurava inicialment com d'autoria incerta i finalment li fou atribut). L'autor hauria estat contemporani de Luci Corneli Sulla al segle I aC, per l'evidencia s dbil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270579" title="Asini Quadrat (historiador)" nonfiltered="1270" processed="1265" dbindex="106307">
Asini Quadrat (Asinius Quadratus)  fou un historiador grec que va viure a la meitat del segle III.
 
Va escriure dos llibres en grec:
 Histria de Roma (15 llibres) titulada  ;
 Histria de Prtia sota el ttol ,  (Quadratus belli Parthici scriptor).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270580" title="Fanni Quadrat" nonfiltered="1271" processed="1266" dbindex="106308">
Fanni Quadrat (Fannius Quadratus) fou un poeta roma contemporani d'Horaci.

Fou un poeta menor rom que tenia enveja d'Horaci i intenta desprestigiar-lo perqu la poesia del seu rival el deixava a l'ombra i no el podia superar. Sembla que fou un collaborador de Marc Tigelli Hermgenes un altre opositor d'Horaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270581" title="Luci Ninni Quadrat" nonfiltered="1272" processed="1267" dbindex="106309">
Luci Ninni Quadrat (Lucius Ninnius Quadratus) fou trib de la plebs el 58 aC i es va oposar al seu collega Publi Clodi Pulcre que estava en contra de Cicer. Quan Cicer fou desterrat va proposar un dia de dol per aquest fet, i als pocs dies ja va presentar una rogatio per cridar a l'orador. Al mateix any va dedicar una propietat de Clodi a Ceres. 

El 56 aC s esmentat com opositor a la lex Trebonia que prorrogava els governs provincials de Juli Csar, Gneu Pompeu i Luci Licini Cras.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270582" title="Luci Estaci Quadrat" nonfiltered="1273" processed="1268" dbindex="106310">
Luci Estaci Quadrat (Lucius Statius Quadratus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 142, juntament amb Gai Cuspi Ruf. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270583" title="Gai Ummidi Quadrat" nonfiltered="1274" processed="1269" dbindex="106311">
Gai Ummidi Quadrat (Caius Ummidius Quadratus) fou governador de Sria al final del regnat de Claudi (vers 51) durant uns nou anys, fins a la seva mort l'any 60. Durant la seva administraci va donar suport a Radamist  per enderrocar el rei Mitridates d'Armnia (51 o 52); el 52 va anar a Judea i va posar fi als disturbis locals; Pau Ventidi Cum fou condemnat per determinats fets i l'altre governador Marc Antoni Flix fou absolt.

Durant el seu govern no va estar massa d'acord amb Corbul en la seva poltica contra els parts (54 a 60). Segons una inscripci el seu nom complert fou Gai Ummidi Durmi Quadrat (Caius Ummidius Durmius Quadratus) i havia estat anteriorment llegat a Lusitnia. Fou segurament el pare (o germ) de Ummdia Quadratilla, morta en temps de Traj.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270584" title="Ummidi Quadrat (cnsol)" nonfiltered="1275" processed="1270" dbindex="106312">
Ummidi Quadrat (Ummidius Quadratus) fou un noble rom, fill d'Ummidi Quadrat i d'una germana de l'emperador Anton Pius. Era amic de Plini el Jove.  L'emperador li va deixar per testament l'herncia que derivava de la seva mare. 

Fou cnsol rom el 167 juntament amb Marc Aureli Ver.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270585" title="Ummidi Quadrat (conspirador)" nonfiltered="1276" processed="1271" dbindex="106313">
Ummidi Quadrat (Ummidius Quadratus) fou un noble rom, fill i net d'altres persones amb el mateix nom (el pare era nebot de Anton Pius com a fill d'una germana; l'avi fou el marit de la germana d'Antoni Pius). 

Lucilla  el va convncer de participar en una conspiraci contra el seu germ Cmmode, per el pla fou avortat i Quadrat fou executat (183).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270586" title="Gai Volus Quadrat" nonfiltered="1277" processed="1272" dbindex="106314">
Gai Volus Quadrat (Caius Volusenus Quadratus) fou un militar rom.

Fou trib militar de Juli Csar a la Gllia i el mateix conqueridor el descriu com "vir et consilii magni et virtutis". Desprs fou praefectus equitum de Csar a Grcia contra Gneu Pompeu (48 aC).

El 43 aC fou trib de la plebs i va donar suport a Marc Antoni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270587" title="Asini Quadrat" nonfiltered="1278" processed="1273" dbindex="106315">


Onomstica:
Asini Quadrat (poeta), poeta grec;
Asini Quadrat (historiador), historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270588" title="Ummidi Quadrat" nonfiltered="1279" processed="1274" dbindex="106316">


Onomstica:

Gai Ummidi Quadrat, governador de Sria ;
Ummidi Quadrat (cnsol), nebot d' Anton Pius i cnsol;
Ummidi Quadrat (conspirador), conspirador contra Cmmode;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270591" title="Base Cientfica Antrtica Artigas" nonfiltered="1280" processed="1275" dbindex="106317">

Base Cientfica Antrtica Artigas (BCAA) s la designaci oficial de la base permanent que l'Uruguai t en l'Antrtida, fundada el 22 de desembre de 1984 a la Illa Rei Jordi, Shetland del Sud. s ms coneguda com "Base Artigas" .

Ubicaci.

La BCAA depn de l'Instituto Antrtico Uruguayo (Institut Antrtic Uruguai) i est situada a la Illa Rei Jordi, que forma part de l'Arxiplag de les Shetland del Sud a uns 100 km de la Pennsula Antrtica, a 3.012 km de la ciutat de Montevideo i a 3.104 km del Pol sud. Les seves coordenades exactes sn 62 11'04 de latitud Sud i 58 54'09 de longitud Oest.

El seu primer cap va ser el Tte. Cnel. Omar Porcincula. La base opera tot l'any, amb una dotaci de 8 persones a l'hivern i pot allotjar fins a 60 persones a l'estiu. Des de 1985 mant operant ininterrompudament una estaci meteorolgica que forma part de la xarxa meteorolgica mundial.

Durant els mesos d'estiu, equips d'investigadors participen d'activitats cientfiques relacionades amb estudis de glaciologia, paleontologia, marees oceniques, la vida animal, la psicologia de l'home antrtic i altres projectes.

Referncies.




Enllaos externs.
Institut Antrtic Uruguai (IAU) ;
Cientfics i militars veneolans treballant temporalment a la base antrtica uruguaiana ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270592" title="Maria Dolors Laffitte i Masjoan" nonfiltered="1281" processed="1276" dbindex="106318">
Maria Dolors Laffitte i Masjoan (Roda de Ter, 1949 - Girona, 2008) va ser una cantant catalana, cofundadora del Tradicionrius i membre d'Ara Va de Bo i d'Els Trobadors.

Biografia.
Laffitte va nixer el 1949 a Roda de Ter en una famlia d'origen occit per part del pare. De ben jove va entrar a treballar en una fbrica com el seu ve Miquel Mart i Pol. Va estar vivint molts anys a Manlleu i quan va comenar la seva carrera professional va marxar a Barcelona, Piera, diferents poblacions del Pla de l'Estany i Girona, on va passar els ltims anys.

Es considerava una trobadora catalana i una artista vocacional. Va comenar a cantar en pblic als vuit anys. Als divuit, amb la can A cara o creu, va quedar segona amb Llus Llach al I Festival de la Can de Barcelona, un certamen internacional semblant al d'Eurovisi. Tamb el 1968 va publicar el seu primer disc, amb canons occitanes contempornies, sota l'estmul de Josep Maria Espins, que li va adaptar diverses canons estrangeres (com una memorable versi d'Els vells, de Jacques Brel) i va escriure sobre ella: No s gens exagerat de dir que Maria Laffitte t totes les condicions (veu, sensibilitat i recursos) que caracteritzen una cantant d excepci. Noms cal escoltar-la.

Com a intrpret, va destacar per la bellesa del color de la seva veu (una de les ms personals de la can en catal), per la claredat de la seva dicci i per la capacitat de matisos de la seva expressivitat. 

Va rebre diferents premis, i va actuar amb xit al Canad, l'ndia, Veneuela i altres estats. Entre la seva extensa discografia sobresurten els seus primers elaps, Varietat de varietats (1973) i Hello, Dolors! (1975), una producci molt curiosa de La Trinca enregistrada amb canons que van compondre expressament per a ella Llus Llach, Maria del Mar Bonet i altres cantants catalans.

Va formar part dels grups Ara Va de Bo, La Corranda, L Arc en el Cel, Ensemble Llull, Joi de Trobar i Els Trobadors, fundat amb Alfons Encinas, pare dels seus fills Mriam i Pau, tamb msics. Amb Et ades sera l alba, el disc que va publicar el 1991 amb Els Trobadors, va aconseguir una remarcable projecci arreu del mn entre els circuits de la msica de la nova era i va obtenir el reconeixement d'artistes importants, com Loreena McKennitt o Paul Horn, amb qui va compartir escenari. Va collaborar en discos o altres projectes amb Oni Wytars, Katharco, Unicorn i Accentus, formacions referencials del panorama europeu de la msica antiga. Tamb va collaborar amb Las Madres del Cordero (una banda de Moncho Alpuente), Hilario Camacho, L'Ham de Foc i L'Albera.

Va oferir recitals de can d'autor, de can tradicional, de lrica trobadoresca, de msica medieval, de msica antiga, de canons sefardites, de poesia catalana (va ser una de les ms tenaces divulgadores de les obres potiques de Miquel Mart i Pol, Josep Palau i Fabre, Jacint Verdaguer i Ramon Llull) i occitana, i d animaci per a infants. Tamb va treballar a la rdio, la televisi i el teatre, en els espectacles musicals Bestiari, muntatge sobre textos de Pere Quart ideat per La Trinca, i Rocky Horror Show, dirigit per Ventura Pons. Va ser cofundadora del festival Tradicionrius i de l'associaci cultural Pangea Music, amb qui organitzava el Cicle de Concerts de La Llum al Romnic. Va presentar sessions de musicoterpia. Les seves canons evocaven sovint els animals. Atreta per la natura, interessada en la recerca espiritual i compromesa socialment, va formar part en diverses ocasions de candidatures d'organitzacions ecologistes en convocatries poltiques. Collaborant als inicis de la revista Integral i amb el Dia de la Terra (n'era la vice-presidenta). La jovialitat, l'alegria, el dinamisme, la bondat i l'altruisme sn alguns dels trets que van definir la seva personalitat.

Desprs de molts anys de presentar-se en pblic amb el nom de Dolors Laffitte, va adoptar el de Maria Dolors Laffitte abans d'acabar triant el definitiu de Maria Laffitte. Prefereixo pensar que abans quan em cridaven em deien D'olors. Afegint l apstrof, es converteixen els Dolors en olors i sempre s ms agradable. En tot cas, m'he volgut treure del damunt tots els dolors de la meva vida, comenant pel del nom, explicava.

A les eleccions municipals de l'any 1999 a Banyoles, Laffitte es va presentar com a cap de llista pel Partit per la Independncia. Tot i aix, no va obtenir representaci al consistori banyol.

Va morir el 15 de febrer de 2008 a l'Hospital Josep Trueta de Girona. El 21 de febrer se li va retre homenatge a l'esglsia Santa Maria de Porqueres.

Referncies.


Enllaos externs.
My Space;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270594" title="Antoni Juanico March" nonfiltered="1282" processed="1277" dbindex="106319">
Antoni Juanico March (1899 - 1991) fou un empresari txtil nascut a Barcelona. Antoni Juanico March era fill de Josep  Juanico, empresari txtil fill de Sabadell, i Manuela March. Antoni Juanico March era nt d'Anton Juanico Prat, teixidor de Sant Quirze del Valls. 

Antoni Juanico March va heretar, conjuntament amb els seus germans, la indstria  txtil familiar que va crear el seu pare al carrer Hospital de Barcelona. Posteriorment, va fundar amb els seus germans Juanico Hermanos. 

Conjuntament amb el seu germ Felip van anar ampliant el negoci fins tenir ms de 250 obrers. Per ampliar el negoci va adquirir uns terrenys a Esplugues de Llobregat. 

En els terrenys d Esplugues va construir una fbrica amb una nau que incorporava novetats tcniques singulars. El terrat incloa un sistema de claraboies orientades al nord que permetien mantenir el nivell de llum i temperatura ms adequat per les mquines de teixir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270597" title="Acord trada" nonfiltered="1283" processed="1278" dbindex="106320">
Un acord trada s un acord format per tres sons que guarden una relaci intervllica determinada entre ells: sempre en sentit ascendent, entre el primer so i el segon hi ha un interval de tercera, i entre el segon i el tercer hi ha un interval de quinta. Segon com sigui aquests intervals s'obtenen diferents tipus d'acords trades:

Acord major o perfecte major: tercera major i quinta justa.

Acord menor o perfecte menor: tercera menor i quinta justa.

Acord de quina disminuda: tercera menor i quinta disminuda.

Acord de quinta augmentada: tercera major i quinta augmentada.

Els acords majors i menors sn considerats per l'harmonia tradicional com a acords consonants mentre que els altres tenen consideraci de dissonants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270600" title="Antoni Meca i de Cardona" nonfiltered="1284" processed="1279" dbindex="106321">
Antoni Meca i de Cardona (Castellar del Valls, s.XVII - 1755, Castellar del Valls) fou un militar catal.

Provinent d'una famlia aristocrtica, era fill de Josep de Meca-Caador i Cartell, marqus de Floresta, amb possessions a Sabadell i Castellar del Valls.

Durant el setge de Barcelona de 1705 es present a les platges de Barcelona per prestar jurament a l'arxiduc Carles, i fou destinat a les tropes del Antoni de Peguera i Aimeric, que el mes de novembre es van transformar en el Regiment de Reials Gurdies Catalanes, on fou destinat com tinent coronel, en el que va participar en totes les campanyes del regiment, fins que el 1709 en rep el comandament.

Un cop signat el Tractat d'Utrecht, les tropes britniques van abandonar Catalunya i el regiment rep l'ordre de trasllat al Regne de Npols, per el coronel abandona la vida militar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270602" title="Mauri Rose" nonfiltered="1285" processed="1280" dbindex="106322">
 Mauri Rose   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 26 de maig del 1906 a Columbus, Ohio. 

Rose va guanyar varies curses en diferents categories, arribant a crrer a la Champ Car a les temporades 1933-1951 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de molts d'aquests anys.

Mauri Rose va morir el 1 de gener del 1981 a Royal Oak, Michigan.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Mauri Rose va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 4;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270603" title="Llista d'estats sobirans del 1901" nonfiltered="1286" processed="1281" dbindex="106323">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro;
   Commonwealth d'Austrlia (des de l'1 de gener);
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bulgria   Tsardom de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
   Imperi de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;

O.
   Estat Lliure d'Orange;
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh;
 Filipines   Repblica Filipina (fins al 23 de mar);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270606" title="Carl Forberg" nonfiltered="1287" processed="1282" dbindex="106324">
 Carl Forberg   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 4 de mar del 1911 a Omaha, Nebraska. 

Forberg va crrer a la Champ Car a les temporades 1950-1951 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de l'any 1951 .

Carl Forberg va morir el 17 de gener del 2000.

 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Carl Forberg va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270607" title="Ashigaru" nonfiltered="1288" processed="1283" dbindex="106325">
Els ashigaru (peus lleugers) eren soldats rasos milicians al Jap medieval. Durant el perode Muromachi aquests soldats eren contractats pels shoguns com a exrcit personal, eren reclutats entre els camperols, duent una armadura lleugera i usaven com a arma principal era el yari (llana).

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270610" title="Naginata" nonfiltered="1289" processed="1284" dbindex="106326">



La naginata es essencialment un arma usada pels samurais del Jap feudal, composta per una fulla clavada en una pel llarg. S'assembla a una alabarda europea, per, solament amb una fulla corbada.

Histria.

Histricament l'us de la naginata es relaciona als Sohei, els monjos guerrers i als Yamabushi, els monjos de la muntanya, per, posteriorment el seu us va ser disseminat per els familias samurai.

La tcnica de combatre amb la naginata es diu Naginatajutsu i, est present en molts estils de Koryu Budo (o Kobudo).

Amb el temps, la forma japonesa de lluita es va anar modificant. La Yari (llana), ms fcil d'utilitzar i de major abast, va prendre el lloc de les Naginatas, que van passar a ser ms rares en el camp de batalla. En aquest mateix perode, el Naginatajutsu va passar a ser practicat per els dones de les famlies samurais, com a forma de defensa, en el turbulent perode de guerres.

Avui en dia, encara existeixen diversos estils de Kobudo, que ensenyen el Naginatajutsu, mantenint aquest art viu i intocable des de la seva creaci.

Existeixen tamb el Atarashii Naginata (lit.  nova naginata ), una modalitat marcial moderna (Guendai Budo), de estil esportiu, que es va crear amb base del Naginatajutsu, de forma analgica al desenvolupament del Kendo (modalitat moderna) a partir del Kenjutsu (forma samurai de combatre amb l'espada).

Vegeu tamb.

Samurai;

Kenjutsu;

Koryu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270624" title="Integraci per substituci trigonomtrica" nonfiltered="1290" processed="1285" dbindex="106327">
En matemtiques, la substituci trigonomtrica s la substituci d'altres expressions per expressions trigonomtriques. Es poden fer servir les identitats trigonomtriques per simplificar integrals que contenen expressions radicals:

;

;

;

En l'expressi a2   x2, la substituci de a sin( ) per x fa possible d'emprar la identitat 1   sin2  = cos2 .

En l'expressi a2 + x2, la substituci de a tan( ) per x fa possible de fer servir la identitat tan2  + 1 = sec2 .

De forma similar, en x2   a2, la substituci de a sec( ) per x fa possible utilitzar la identitat sec2    1 = tan2 .

Exemples.

 Integrals que contenen a2   x2 .

A la integral

;

Es pot emprar

;

;

;

Aix la integral esdev



(Fixeu-vos que el pas anterior requereix que sigui a > 0 i cos( ) > 0; es pot triar que a sigui l'arrel quadrada positiva de a2; i imposar la restricci a   de ser   /2 <   <  /2 a base d'usar la funci arcsin().)

Per a una integral definida, cal analitzar com canvien els lmits d'integraci. Per exemple, si x va de 0 a a/2, llavors sin( ) va de 0 a 1/2, per tant   va de 0 a  /6.  Llavors es t



(Aneu en compte al triar els lmits. La integraci de la secci anterior requereix que   /2 <   <  /2, per tant, la nica possibilitat s que   vagi de 0 a  /6. Si es descuids aquesta restricci, es podria haver triat que   ans de   a 5 /6, lo qual hauria donat un resultat negatiu.)

Integrals que contenen a2 + x2.

A la integral

;

es pot escriure

;

;



;

aix la integral esdev



(donat que a > 0).

Integrals que contenen x2   a2.

integrals com

;

S'haurien de resoldre amb els mtodes de integraci de funcions racionals en comptes de provar de resoldre-les per substitucions trigonomtriques.

La integral

;

Es pot resoldre per substituci



Aix inclour la integral de la secant al cub.

Substitucions que eliminen funcions trigonomtriques.

La substituci es pot fer servir per eliminar funcions trigonomtriques. Per exemple,

;

;
(per cal anar amb compte amb els signes)

;



 

Vegeu tamb.
 Integraci per substituci;
 Integraci per parts;
 Integraci de funcions racionals;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270636" title="Ttil" nonfiltered="1291" processed="1286" dbindex="106328">

El ttil (Alytes obstetricans) s un gripau que no sol excedir els 5 cm, de l'ordre dels opistocels i de la famlia dels discoglssids, el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya.

Morfologia.

El dors s de tons verdosos, grisos o brunencs, amb taques petites ms fosques, a manera d'esquitxos. El ventre, per la seua part, s de color gris uniforme.

Tant les parts superiors com les inferiors sn berrugoses, destacant en els flancs una ratlla glandular ms o menys desenvolupada.

Els ulls sn laterals i molt sobresortits, amb iris daurat i pupilla vertical. El timp, tot i que no s ben marcat, s visible i mesura, aproximadament, 3/4 del dimetre de l'ull.

Els mascles, que sn ms petits que les femelles, no presenten sacs vocals ni rugositats nupcials. 

Desprn una olor semblant a l'all.

Costums.

Els seus costums sn terrestres i nocturns.

Durant el dia roman amagat sota les pedres o b en galeries que ell mateix excava. A la nit, molt sovint, se sent el seu cant, que s d'un to agut, oclusiu i musical, amb intermitncies que oscillen d'un a tres segons. Aquest cant aflautat s molt semblant al que emet el xot (Otus scops), amb el qual de vegades, hom el confon.

Alimentaci.

Es nodreix bsicament de petits invertebrats terrestres, entre els quals destaquen els insectes.

Reproducci.

L'poca reproductiva s'inicia a partir del febrer i pot perllongar-se fins a la tardor. A mesura que la femella realitza la posta, els ous sn dipositats entre les extremitats posteriors del mascle, el qual, un cop fecundats, els transportar al capdavall de l'esquena fins que arribi el moment de l'eclosi. Mentrestant, per, cada vespre s'acosta a les basses o als tolls, per tal d'humitejar-los i evitar-ne la dessecaci, per la qual cosa resta durant un breu espai de temps submergit dins l'aigua. 

La femella pot realitzar tres o quatre postes, les quals, de vegades, poden sser acollides pel mateix mascle, que pot transportar ms de 100 ous. Al cap d'unes tres o quatre setmanes, mentre el mascle s a l'aigua, les larves trenquen l'embolcall de la cpsula que les retenia i emprenen llur vida independent en el medi aqutic.

Quan neixen mesuren uns 17 mm i superen els 40 mm quan assoleixen l'estat adult, que no aconsegueixen fins a haver passat uns tres mesos. Quan emergeixen de l'aigua solen fer uns 25 mm i emprenen l'etapa terrestre, que ja no abandonaran mentre visquin. 

No s rar, sobretot en indrets d'una certa altitud, que les larves hivernin abans d'assolir l'estat adult. En aquest cas, sn les que veiem a les basses abans que els adults inicin la reproducci. Cal dir que tant algunes de les seues denominacions populars (gripau paridor, gripau llevadora, etc.) com el seu nom cientfic (Alytes obstetricans) provenen d'aquest hbit reproductiu que tenen els mascles pertanyents a aquesta espcie.

Tret de l'estatge alp i de la plana de Lleida, s fora com a la resta del Principat de Catalunya.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 37.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el ttil. ;
 Descripci d'aquest amfibi.  i ;
 Fotografia i dades d'aquesta espcie d'amfibi. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270641" title="Raymond Victor Franz" nonfiltered="1292" processed="1287" dbindex="106329">

 Raymond Victor Franz (neix al 1922) fou un membre del Cos Governant,  dels Testimonis de Jehov, del 1971 fins al 22 maig 1980, va ser membre de l'organitzaci durant quinze anys, del 1965 al 1980. Fou expulsat dels Testimonis de Jehov per estar en desacord amb l'organitzaci.

Biografia.
Franz neix el 1922 dins una famlia que ha conegut tres generacions de "testimonis". Frederick William Franz, l'oncle de Raymond, ha estat un dels principals idelegs de la societat influint en el seu desenvolupament, en les prctiques, en les doctrines del moviment, i ha estat un membre eminent de l'organitzaci fins a la seva mort en 1992. El pare de Raymond fou batejat el 1913 i quatre dels seus oncles eren Testimonis de Jehov. L'un d'ells sort de l'organitzaci desprs de la fase proftica de 1925, quan Abraham, David i d'altres personatges bblics havien de ressuscitar de manera imminent. Raymond va ser membre dels Testimonis de Jehov a l'edat de 16 anys, el 1938, i fou un membre batejat el 1939. En el 1940, Franz augment la seva activitat religiosa per l'evangelitzaci entrant al servei de pioners a temps complert dins de les zones considerades per l'organitzaci com necessitades d'una atenci especial.

Servei de missioner.

El 1944, Franz reb el diploma de l'escole de Galaad, escola del moviment per formar els missioners, i serv temporalment com a representant de l'organitzaci a l'interior dels Estats Units fins al 1946, any on ell reb la seva destinaci de missioner a Puerto Rico. Franz esdevingu representant dels Testimonis de Jehov per tot el Carib, va viatjar per les Illes Verges i la Repblica dominicana fins al 1957, any en qu el moviment fou prohibit pel dictador Rafael Trujillo. A l'edat de 37 anys, Franz es cas amb Cynthia, que l'acompany en els seus viatges de missioner a partir de 1959. Tots dos van tornar a la Repblica dominicana en el 1961 per evangelitzar durant quatre anys.

Seu Mundial dels Testimonis de Jehov.
En 1965, Nathan Homer Knorr, tercer president de la Watch Tower, invit a Franz per treballar i viure a la Seu mundial dels Testimonis de Jehov, a Brooklyn. Franz accept l'oferiment del president.

Franz comen a treballar al departament de redacci de l'organitzaci i fou assignat per compondre amb altres collaboradors lAid to Bible Understanding, el primer llibre enciclopdic editat pels Testimonis de Jehov. Franz i els seus collaboradors van passar cinc anys fent la redacci, recerca de diverses traduccions i comentaris de la Bblia, i van presentar un gran nombre de matries bbliques a Knorr per la seva aprovaci, .

 Cos Governant .
El 1971, Franz fou cridat a ser membre del Cos Governant dels Testimonis de Jehov, un petit grup d'homes del ms alt nivell de l'organitzaci. Ell accept la funci i pass molts anys de viatge arreu del mn tot inspeccionant l'estructura, el funcionament, i les prctiques en matria d'organitzaci en tots els nivells, i supervisant les activitats de l'organitzaci, dins de nombrosos pasos.

 Expulsi dels Testimonis de Jehov .
Franz express el novembre 1979 el seu desacord amb la manera de treballar del cos governant i amb l'ensenyament de la Societat.
El 21 maig de 1980, Franz s cridat a una sessi del cos governant. Ell accept de participar-hi i expos diverses qestions sobre l'organitzaci i els seus ensenyaments.

Ats que Raymond Franz no podia ser objecte d'expulsi, la Watch Tower se serv d'una estratagema amb la finalitat d'apartar-lo del crrec. Finalment fou acusat d'haver menjat en un restaurant amb el seu patr Peter Gregerson, qui el va precedir en l'organitzaci.
Franz va ser expulsat de manera no oficial i anys desprs abandon definitivament l'organitzaci.

Obra.
"Crisis de conscincia", escrit el 1983 es un dels pocs testimonis dels secrets de funcionament de la ms alta instncia dels Testimonis de Jehov.
A la recerca de la llibertat cristiana, escrit el 1991.

Referncies.


Vegeu.
Persecuci de Raymond Franz ;
Vdeo Raymond Franz comenta la data de 1914 ;
Vdeo, Cos Governant ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270642" title="Combat del Congost" nonfiltered="1293" processed="1288" dbindex="106330">








El combat del Congost fou un enfrontament armat produt l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernndez de Velasco y Tovar. Hom el considera el primer enfrontament bllic formal de l'aixecament militar austriacista del 1705.

 Antecedents .
A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gnova amb els anglesos el 20 de juny del 1705, les tropes del lder dels Vigatans Carles de Regs i Cavalleria entraren a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi feren morts i incendiaren diverses cases. Poc desprs, Jaume Puig de Perafita, un altre cap vigat, concentr les seves tropes de miquelets a la Plaa de Vic i areng la poblaci alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco.

Amb aquest pretext, Jaume Puig i Beul pogu prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguessin oposar. S'orden el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives. Acabava d'iniciar-se l'aixecament militar austriacista del 1705. El Virrei nomen el Comte de Centelles Cap de les tropes borbniques i li orden de sufocar l'aixecament militar, per aquest fou derrotat al combat del Congost i finalment

 L'enfrontament .
El 29 de juliol del mateix any, el diputat militar de la Generalitat Climent Solanell i el coronel Manegat que comandaven uns 400 homes es dirigia a la vila de Centelles. Amb ells s havia de reunir el Marqus de Sant Telm i tres esquadrons. Des de Centelles, amb l ajuda de la gent del poble, pensaven ocupar l austriacista Vic. Els vigatans els sorprengueren quan provaven d'entrar a la Vegueria de Vic a travs del congost del Riu Congost, afluent del riu Bess, dispersant-los i prenent-los molt armament. 

Les tropes borbniques es referen i intentaren de nou d entrar a la Plana de Vic, aquest cop amb 800 homes. Aquesta batalla dirigida hbilment pel General Moragues signific la derrota de nou dels assaltants.

Conseqncies.
El mateix Comte de Centelles acab per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270649" title="Porvoo" nonfiltered="1294" processed="1289" dbindex="106331">

Porvoo (Borg en suec), s un municipi situat a la costa sud de Finlndia aproximadament a 30 km a l'est de Hlsinki. Rep el seu nom del territori suec prop del riu Porvoonjoki, una de les sis ciutats medievals de Finlndia, de la que se'n t constncia des del segle XIV. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270651" title="Quart" nonfiltered="1295" processed="1290" dbindex="106332">
Quart (Quartinus) fou un militar rom amic de l'emperador Alexandre Sever que a la mort de l'emperador fou destitut pel seu successor Maxim el Traci.

Era a Osroene i va criticar a Maxim i un grup de soldats va decidir llavors proclamar-lo emperador. Va acceptar a contracor, per va regnar molt poc ja que un dia, mentre dormia a la tenda, fou assassinat per un tal Maced, un antic comandant de tropes estrangeres al servei de Roma i instigador de la seva proclamaci, que ara es volia congraciar amb Maxim, al que es va presentar amb el cap del seu rival.

Maxim va acceptar el trofeu per va fer matar al trador.  Es probablement el mateix personatge que Mxim Capitol esmenta com Tycus i al que Trebelli Polli dona el nom de Titus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270652" title="Quiet" nonfiltered="1296" processed="1291" dbindex="106333">


Onomstica:

Gai Fulvi Quiet, usurpador del tron imperial rom;
Quint Lusi Quiet, militar rom;

Geografia:
Riu Quiet;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270655" title="Gai Fulvi Quiet" nonfiltered="1297" processed="1292" dbindex="106334">
Gai Fulvi Quiet (Gai Fulvi Quiet) fou un usurpador del tron imperial rom que figura a la llista de Trebelli Polli. 

Fou un dels dos fills del general Tit Fulvi Macri (conegut per Macri Major) que es va proclamar emperador desprs que Valeri I caigus presoner dels perses. El seu pare el va associar al tron junt amb el seu germ Tit Fulvia Macri, conegut com Macri Menor, i li va confiar el govern d'Orient mentre ell marxava a Itlia. 

Quant va saber de la mort del pare i germ, es va refugiar a Emesa on fou capturat i executat per Odenat de Palmira el 262.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270656" title="Quint Lusi Quiet" nonfiltered="1298" processed="1293" dbindex="106335">
Quint Lusi Quiet (Quintus Lusius Quietus) fou un cap tribal "moro" (berber) de la provncia romana de la Mauritnia.

Va servir amb la seva gent a l'exrcit rom per per alguna cosa que no es coneix fou expulsat del servei amb deshonor. 

Quan Traj va iniciar la seva primera campanya a Dcia, va demanar cavalleria mora i Quiet va oferir els seus serveis i l'emperador els va acceptar; en aquesta guerra va guanyar gran distinci  i esdevingu un dels generals de confiana de Traj. A la guerra amb els parts va conquerir Nisibis i Edessa i va sotmetre als jueus; fou elevat al consolat el 116 o 117 (el nom no consta als Fasti i per tant seria cnsol sufecte). Traj va pensar en ell com a successor.

A la mort de l'emperador va tornar al seu pas que en endavant va viure freqents disturbis dels que Adri va acusar a Quiet; Adri el va cridar a Roma i fou acusat de participar a una conspiraci contra l'emperador sent executat en poques hores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270659" title="B-20" nonfiltered="1299" processed="1294" dbindex="106336">

La B-20 o Ronda de Dalt s una via rpida que recorre la part alta de l'rea metropolitana de Barcelona per la part de la muntanya. 

Recorregut.
T 3 carrils per cada sentit en tot el seu recorregut.

Llista de sortides.
Les sortides de l'anell viari que formen la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral estan numerades comenant pel nmero 1 al Nus de la Trinitat, segueixen la Ronda de Dalt sentit Llobregat i comencen amb el nmero 16 a la Ronda Litoral.

  Trinitat, C-17 Puigcerd, N-150 Sabadell, Av. Meridiana, Sant Andreu;
  Roquetes, Verdum, Via Jlia;
  Guineueta, Canyelles, Passeig de Valldaura;
  Horta, Tnel de la Rovira, Recinte Mundet;
  Vall d'Hebron, Montbau, Ciutat Sanitria;
  Vallcarca, Carretera de l'Arrabassada, Balmes, Plaa Lesseps;
  Sant Gervasi, Bonanova, Via Augusta;
  Tnels de Vallvidrera, Sant Cugat, C-16 Manresa;
  Sarri, Can Caralleu;
  Pedralbes, Carretera d'Esplugues, Avinguda de Pearson, Sant Joan de Du, UPC Nord UB;
  Diagonal, A-2 Lleida, AP-7 Tarragona, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat;
  Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Pubilla Cases, Carretera de Collblanc;
  Avinguda Electricitat, La Plana, Can Serra, Can Vidalet, Can Clota;
  Cornell, L'Hospitalet, Avinguda Josep Tarradellas, Sant Ildefons;
  L'Hospitalet, Avinguda del Carrilet, Zones Industrials, Centre Comercial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270660" title="Quntia" nonfiltered="1300" processed="1295" dbindex="106337">
Quntia fou una gens romana patrcia originalment i ms tard tamb plebea. La forma antiga es Qunctia (i el seu derivat Quinctius) que consta a monedes i als Fasti, per desprs va perdre la "c".

Eren originaris d'Alba Longa i van ser portats a Roma per Tulli Hostili que els va enrolar amb els patricis entre els que foren una de les minor gentes. Van exercir els ms alts oficis de l'estat i van produir homes rellevants durant la repblica i l'Imperi. El primer que va obtenir el consolat fou Tit Quint Capitol Barbat (471 aC) i en endavant el seu nom apareix constantment als Fasti.

Van utilitzar els cognoms Capitol, Cincinnat, i Flamin que van formar branques familiars i desprs els cognoms Atta, Claude (Claudus), Crisp (Crispinus), Hirp (Hirpinus), Escapula (Scapula) i Troge (Trogus). 

Els personatges esmentats seguidament sn els que no porten cognom:
Dcim Quinti, militar rom.
Luci Quinti, trib de la plebs el 74 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270663" title="Afrani Quinti" nonfiltered="1301" processed="1296" dbindex="106338">
Afrani Quinti (Afranius Quintianus) fou un senador rom.

Portava una vida desordenada i fou ridiculitzat per Ner en un poema, i com a revenja va participar a la conspiraci de Gai Calpurni Pis. Quan la conspiraci fou descoberta es va sucidar abans de ser capturat i va dir "non ex priore vitae mollitia" (segons Tcit).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270664" title="Apterigot" nonfiltered="1302" processed="1297" dbindex="106339">


Els apterigots (Apterygota, "sense ales") sn un txon parafiltic que inclou els hexpodes que en el curs de l'evoluci mai han estat provets d'ales. El concepte s'oposa al de pterigots (grup, aquest s, monofiltic) que inclou els insectes amb ales o que clarament deriven d'avantpassats alats (com les puces).

Els apterigots es consideren els hexpodes ms primitius, com ho demostra el fet de no haver desenvolupat encara les ales, i de no experimentar metamorfosi (ametabolia). A part d'aquestes dues caracterstiques, clarament plesiomrfiques, no comparteixen cap carcter derivat (apomorfia) que justifiqui l'existncia d'aquest grup com entitat taxonmica. Els grups parafiltics d'aquesta ndole no sn acceptats per l'actual taxonomia cladstica.

Dins els apterigots s'incloen els colmbols, els proturs, els diplurs, els arqueognats i els tisanurs. Les relacions filogentiques entre aquests grups i els insectes alats (Pterygota) sn:



 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270665" title="Quintlia" nonfiltered="1303" processed="1298" dbindex="106340">
Quintlia fou una gens romana patrcia, de nom original Quinctlia i que posteriorment va perdre la lletra "c". 

Apareixen ja a les primeres llegendes de Roma quan els pastors seguidors de Rmul foren anomenats Quintilii o Quintiliani i els de Rem foren anomenats Fabii o Fabiani. Probablement van exercir un sacerdoci hereditari. 

Tot i la seva antiguitat mai van agafar gaire importncia i el seu nom s principalment conegut pel desafortunat Quintili Var, derrotat pels germnics a la batalla del bosc de Teutoburg; durant tot el perode republic noms una vegada van arribar al consolat (el 453 aC) i una vegada la dictadura (331 aC). El seu cognom familiar fou Varus durant la repblica, per en van agafar altres durant l'Imperi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270675" title="Sext Noni Quintili" nonfiltered="1304" processed="1299" dbindex="106341">


Onomstica:

Sext Noni Quintili (cnsol), cnsol l'any 8 ;
Sext Noni Quintili (cnsol sufecte), cnsol sufecte l'any 40;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270676" title="Sext Noni Quintili (cnsol)" nonfiltered="1305" processed="1300" dbindex="106342">
Sext Noni Quintili (Sextus Nonius L. F. L. N. Quintilianus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 8 amb Marc Furi Camil durant el regnat d'August. Apareix tamb en algunes monedes, de les quals resulta que va ocupar la magistratura de triumvir igualment en el regnat d'August.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270677" title="Sext Noni Quintili (cnsol sufecte)" nonfiltered="1306" processed="1301" dbindex="106343">
Sext Noni Quintili (Sextus Nonius Quintilianus) fou un magistrat rom, que  probablement era fill de  Sext Noni Quintili (Sextus Nonius L. F. L. N. Quintilianus) que havia estat cnsol l'any 8.

Fou cnsol sufecte en el regnat de Calgula l'any 40. L'esmenten els Fasti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270678" title="Himne del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="1307" processed="1302" dbindex="106344">
L'Himne oficial del Futbol Club Barcelona s'anomena Cant del Bara. Fou escrit l'any 1974 de la m de Josep Maria Espins i Jaume Picas i composat pel msic catal Manuel Valls.

S'estren oficialment el 27 de novembre de 1974 amb motiu de les bodes de plat del Club.

Al llarg dels anys, s'ha popularitzat arreu per la seva qualitat i el seu carcter integrador. D'altra banda tamb ha sigut interpretat per diferents artistes reconeguts com Joan Manuel Serrat o b Josep Carreras.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270679" title="Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya" nonfiltered="1308" processed="1303" dbindex="106345">


La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Abreujadament: Nord o Norte Oficialment: Compaa de los Caminos de Hierro del Norte de Espaa Popularment: Ferrocarrils del Nord) fou una companyia ferroviria fundada el 29 de desembre de 1858. La seva xarxa va arribar a ser una de les ms extenses de l'Estat Espanyol. Fou nacionalitzada el 1941 i la seva xarxa s'integr a la Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles (RENFE).

 La creaci de la companyia .

Entre 1845 i 1855 es presentaren diversos projectes per connectar Madrid amb el Pas Basc i la frontera francesa mitjanant ferrocarril. La provncia de Biscaia fou una de les ms interessades en la creaci d'aquesta lnia, ja que la seva Indstria siderrgica aleshores estava en ple desenvolupament, el passat 1843 s'acabaven d'inaugurar els alts-forns de Santa Ana de Bolueta, i necessitava transports fiables cap a la capital. 
L'Espanya metropolitana encara no disposava de cap lnia de ferrocarril, en una poca on hi havia eufria per aquest nou mitj de transport. Prudent, el govern espanyol noms atorgava concessions provisionals. s doncs sota forma "provisional" que el govern, els ajuntaments, i les cambres de comer reials interessades (principalment les de Biscaia) obtenen l'autoritzaci de construir una lnia anomenada "del nord": sortint de Madrid, havia d'enllaar Valladolid, Burgos, Bilbao, desprs seguir la costa per Deba fins a arribar a la frontera francesa a Irun. Noms hi havia una sola condici: que es tenguessin en compte els interessos de totes les localitats afectades pel traat, en particular les de la provncia d'laba. Els canvis produts en la poltica ferroviria espanyola el 1851 obligaren als biscans a adaptar-se a les noves condicions de pagament per compte de l'estat i sollicitar una nova concessi el 1854. El nou govern Espartero-Leopoldo O'Donnell convoc el congrs d'on sort la nova llei general dels ferrocarrils del 3 de juny de 1855 que ho feia tot ms fcil.

La lnia del nord fou dividia en 3 trams:

 Madrid a Valladolid per vila i Medina del Campo;
 Valladolid a Burgos;
 Burgos a Frana per Miranda de Ebro;
L'ltim tros evitava Biscaia, ja que el traat passa per Vitria, Alsasua, Tolosa i Sant Sebasti

Per obtenir la lnia en la seva totalitat, calia obtenir la concessi dels tres trams. El mes de novembre, els germans Emile i Isaac Preire obtingueren la concessi del tram Valladolid-Burgos. El juliol de 1856, la Sociedad de Crdito Mobiliario Espaol obtingu la concessi dels dos altres. Per aquesta societat era igualment dels Preire... Mentre es feien els primers cops de pic a Valladolid, el 18 de juny de 1856, els Preire obteniren la concessi d'un ramal de Venta de Baos a Alar del Rey. En aquesta ltima localitat, una altra companyia havia d'assegurar la continutat cap a Santander i cap a les mines de carb de Barruelo de Santulln. 
El 29 de desembre de 1858, la Compaa de los caminos d'Hierros del Norte d'Espaa s oficialment creada a Madrid. El seu capital era de 380 milions de rals, l'equivalent de 100 milions de francs. Entre els seus principals accionistes, es trobaven:

 la Sociedad de Crdito Mobiliario Espaol (52700 accions);
 la crdit mobilier francs (29400 accions);
 la socit gnrale belge (20000 accions);
 els germans Preire (14000 accions);
 Alba (500 accions);

De fet, noms un 25% del capital era espanyol.

La primera assemblea general de la nova companyia tingu lloc a Madrid el 19 de gener de 1859.

 La construcci de la lnia del Nord .
Des de 1856 una petita colnia francesa s'install a Valladolid per comenar les obres. Aquesta ciutat presentava l'avantatge de ser a mig cam dels dos extrems del ferrocarril. Estava previst installar-hi els tallers i el principal dipsit de locomotores. 
La construcci de la lnia comen en els dos sentits, cap a Burgos i cap a Medina del Campo. A Castella, la orografia no presentava grans dificultats i els treballs avanaven rpidament. 
La major part del material necessari arribava pel port de Santander. Les ordres arribaven des de Pars on residia el director general de la construcci, l'enginyer Lalanne. L'enginyer N. Fournier revisava les obres a Valladolid.
A comenaments de 1861, 360 quilmetres de lnia ja estaven acabats.

Els trams restants eren els ms difcils. Al sud, a Castella, s'havia de passar a travs de la Serra de Guadarrama. Al nord, calia salvar els Pirineus a les valls tortuoses de Guipscoa. A Castella, la companyia comptava amb un efectiu de 13750 homes el 1860, per esclat una epidmia que provoc la suspensi de les obres en nombrosos trams. Per remeiar-ho, la companyia feu venir de Frana el doctor Valry Meunier. 
Finalment, la construcci dur vuit anys. El 15 d'agost de 1864 s'inaugur oficialment a Sant Sebasti la connexi de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya amb la germana Companyia dels ferrocarrils del Midi(que pertanyia tamb als Preire) que es feu efectiva a Irun i Hendaia.

Obertura dels diferents trams a l'explotaci :


 Una expansi mitjanant fusions i compres .
El 1865 mentre que l'explotaci comenava a la lnia del Nord, era el punt lgid de l'imperi dels Preire. Per la situaci no trig a deteriorar-se. La construcci de la lnia del nord cost el doble de la suma prevista inicialment. El trnsit es desenvolupava ms lentament del previst, de vegades per culpa de la companyia: a Castella, s'ha "oblidat" de construir carreteres d'accs a les principals estacions, tot i aix, una de les raons principals era l'escassetat d'indstries. s per aix que un nou director "de xoc" fou designat el 1866: Gustave Noblemaire, que llanar la tovallola al cap de dos anys per anar a la Compagnie du chemin de fer Paris-Lyon-Mditerrane. Poc importava ja, la direcci general de la xarxa fou transferida a Madrid el 1866 igualment, permetent molta ms autonomia.

En resum, la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya tingu uns comenaments ben difcils i per acabar-ho d'espatllat les guerres carlistes esclataren agreujant una situaci ja precria.

La companyia vei com millorava la seva situaci a partir dels anys 70, en el moment que s'acaben les guerres carlistes i el govern concedeix algunes subvencions per reconstruccions.

El 1874, la Sociedad de Crdito Mobiliario Espaol ced a la companyia les mines de carb de Barruelo per a la suma de tres milions de francs. 
El 1876, la companyia comen a substituir els rails de ferro pels d'acer. Pot semblar anecdtic, per la companyia a partir d'aleshores proveir-se d'Espanya fins i tot, amb les empreses basques i catalanes. s aix menys dependent de Pars i permet a la companyia expandir-se.


La primera expansi, el 31 de gener de 1874 respongu a una estricta lgica, amb la compra oficial de la Nueva Compaa del Ferrocarril d'Alar t Santander per a la suma de 92 702 000 rals. D'en la companyia tingu llibertat de moviment amb seus provements exteriors que arribaven via Santander. 

El 13 de febrer de 1878, l'annexi de la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona (ZPB) li permet arribar al Mediterrani i dobl gaireb la longitud de les lnies explotades. El 28 de mar del mateix any, l'annexi de la Compaia del Ferrocarril de Tudela t Bilbao la permet accedir al gran port de Biscaia. 

La Nord (o Norte)  d'en represent una gran xarxa i prevei construir una estaci a Madrrd digna d'aquest nom. s aix com el 1878 comenaren les obres de construcci de la nova estaci de Princepe Pio. Fou oficialment inaugurada el 16 de juliol de 1882.

El 24 de maig de 1881, Nord redimeix la concessi de la lnia mtrica de Villalba a El Berrocal per la suma de 12000 pessetes. Poc desprs, l'11 d'agost, la companyia obtingu la concessi de la lnia Segvia-Medina que oferia una alternativa a la lnia principal sobre una part del seu traat meridional. 

Una segona onada de compres comen el 1884. Exactament el 14 d'agost amb l'absorci de la petita Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona que li permet consolidar les posicions de la companyia a Catalunya. Una de ms interessant, la fusi de l'1 de maig de 1885 amb la Compaia de los Ferrocarriles de Astrias, Galcia i Len obr noves sortides cap a provncies fins llavors ignorades per Nord. L'activitat s'acceler llavors. El 13 d'octubre de 1886, el Crdit General de Ferrocarrils cedeix la concessi de la lnia de San Juan de Nieves a Villabona. L'any segent, el 31 de desembre de 1887, Nord absorbeix les lnies de la companyia del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. L'1 de febrer de 1889, la lnia Selgua-Barbastre fou transferida a la companyia. El 27 de maig de 1890, Nord redimeix la concessi de la lnia Soto de Rey-Ciano a un cert "Sizzo" que l'havia obtingut el 23 d'abril precedent. La poderosa Societat dels Ferrocarrils Almansa-Valncia-Tarragona fou absorbida el 25 de maig de 1891. Finalment l'annexi de la petita Sociedad de los Caminos de Hierro del Este de Espaa, l'1 de gener de 1892, tanc aquesta fase d'expansi.D'en, el territori de la companyia fou ben delimitat.

 La consolidaci i la modernitzaci de la xarxa .
La xarxa s'acab poc a poc. El 3 de maig de 1893, el govern autoritz la transferncia de la lnia de Jaca (construda per la companyia Sociedad Anonima Aragonesa) a Nord.

Els comenaments segle XX desdoblaren certs trams particularment carregats: Madrid-Pozuelo el 1900, seguida de Sant Sebasti-Pasajes el 1902 i de Madrid-El Escorial, Medina del Campo-Valladolid-Burgos, i Irun-Alsasua el 1913

 L'electrificaci de les lnies .
El 1914 es comen a plantejar de manera seriosa electrificar una part de la xarxa, en un moment que la neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial benefici l'economia i provoc un important creixement del trnsit.

La lnia del coll de Pajares era una dels ms dures d'Espanya. Ja que era una rampa prcticament continua de 20 per a mil, amb uns 70 tnels, el ms llargs s "la Perruca" amb longitud de 3071 metres. All la tracci vapor hi revelava els seus lmits, i s per aix que aquest tram s el que fou escollit per electrificar ms a priori.

 L'electrificaci del coll de Pajares.


El 24 de juliol de 1918, una llei aprov l'electrificaci de la rampa de Pajares. No era qesti d'electrificar la totalitat de la lnia,si no noms la secci de 62 quilmetres Ujo-Busdongo. Desprs d'estudiar les diverses propostes presentades per les principals firmes americanes i europees, fou la proposta de General Electric que cridava particularment l'atenci. La tensi seria de 3000 volts, en corrent continu. Aquest sistema era fins llavors utilitzat exclusivament als Estats Units.Concretament, la seva primera aplicaci important fou realitzada per a la companyia Chicago, Milwaukee, St. Paul & Pacific entre 1915 i 1917. Aquesta tensi era molt ms elevada que la d'Europa, on s'utilitzaven 570 o el 1500 volts. Presentava l'avantatge de que necessitava menys subestacions i una catenria ms econmica. El contracte amb la General Electric fou signat el 1921, i la posada en tensi tingu lloc l'1 de gener de 1925.

El pas a 1500 volts.

Els bons resultats obtinguts a la rampa de Pajares animaren a Nord a seguir electrificant lnies : el 1927, es decideix electrificar els trams d'Irun a Alsasua, de Barcelona a Manresa, i de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Amb una tensi diferent: el 1500 volts corrent continu.Hi ha diverses raons expliquen aquest canvi: la impossibilitat, amb les tcniques de l'poca, de construir automotors en 1500 volts, les dificultats de trobar material de 3000 volts a Europa, alguns avantatges tcnics en matria de subestacions, i, cal dir-ho, una certa "moda" del 1500 volts a Europa, diversos pasos havien adoptat aquesta tensi (Frana, Pasos Baixos, el Regne Unit). Aquesta electrificaci est parcialment inspirada en la de la companyia Pars-Orleans , sobretot en qesti de subestacions.

Les diferents lnies foren posades en tensi el 1928, i el 7 de juny de 1929 per la Irun-Alsasua. Ja s'estudiava una altra electrificaci ambiciosa, la dels trams de Madrid a vila i Segvia. Els treballs no comencen fins al 1935, i foren interromputs per la guerra civil. s la Renfe qui acab aquesta feina el 9 de febrer de 1946.

 Notes i referncies .
Bibliografia:
 Oilazola Elordi, Juanjo : 100 aos de traccion elctrica en los ferrocarriles de Euskadi. Bilbao, 2003 ;
 Solis Fernando : La electrificacin Ujo-Busdongo, Carril n 8, 06/1984 ;
 Wais Francisco : Historia de los ferrocarriles espaoles, volums 1 i 2, Madrid, 1968, 1974, 1987 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270680" title="Quintil" nonfiltered="1309" processed="1304" dbindex="106346">


Onomstica:

Marc Aureli Quintil, emperador rom;
Plauci Quintil I, cnsol el 159;
Plauci Quintil II, cnsol el 177;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270681" title="Plauci Quintil" nonfiltered="1310" processed="1305" dbindex="106347">


Onomstica:

Plauci Quintil I, cnsol el 159;
Plauci Quintil II, cnsol el 177;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270685" title="Marc Aureli Quintil" nonfiltered="1311" processed="1306" dbindex="106348">

Marc Aureli Quintil (Marcus Aurelius Quintilus) fou emperador rom, germ de l'emperador Marc Aureli Claudi el Gtic. 

Fou proclamat emperador per les tropes sobre les que tenia el comandament a Aquileia l'agost del 270, per l'exrcit de Sirmium, on el seu germ havia mort, van proclamar a Aureli. Quintil havia imposat una dura disciplina, quan les seves forces van comenar a desertar i mancat de partidaris suposa que se sucid el mes de setembre ja que els autor antics parlen noms de 17 dies de regnat, per probablement fou ms temps ja que existeixen nombroses monedes seves i Zsim sembla indicar un regnat d'alguns mesos. 

Tenia dos fills.

 Referncia .
Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270686" title="Plauci Quintil I" nonfiltered="1312" processed="1307" dbindex="106349">
Plauci Quintil (Plautius Quintillus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 159 juntament amb Estaci Prisc. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270687" title="Plauci Quintil II" nonfiltered="1313" processed="1308" dbindex="106350">
Plauci Quintil (Plautius Quintillus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 177 juntament amb Cmmode.  L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270689" title="Mussi Emili" nonfiltered="1314" processed="1309" dbindex="106351">
Mussi Emili fou un usurpador del tron imperial rom que va regnar sota el nom d'Alexandre o Emili Alexandr.

Es creu que era itali de rang eqestre i va servir com a praefectus vehiculorum trium provinciarum Galliarum suposadament sota Filip l'rab vers 245-246,  procurator portus utriusque Ostiae (247), procurator Alexandreae Pelusi Paraetoni i/o subprefecte d'Egipte (vers 249-259) i prefecte (259-261) en temps de Valeri I. 

Va donar suport a la rebelli de Macri contra Galli (260-261) i derrotat Macri, es va proclamar emperador (261) doncs una vegada involucrat en la revolta anterior ja no tenia cap ms opci. Galli va enviar tropes dirigides pel general Aureli Teodot que el 30 de mar del 262 ja havien derrotat a Emili que fou executat. 

Un dels seus oficials que volia resistir, Memor, fou tamb executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270690" title="Robert Frost" nonfiltered="1315" processed="1310" dbindex="106352">

Robert Lee Frost (26 de mar de 1874   29 de gener de 1963) fou un poeta estatunidenc. A la seva obra us freqentment temes de la vida rural a Nova Anglaterra, fent servir aquest escenari per examinar temes socials i filosfics complexos. Poeta popular i citat habitualment, Frost fou honorat amb freqncia durant la seva vida, rebent quatre Premis Pulitzer. 

Biografia.
Primers anys.            
Malgrat que se l'associa freqentment amb Nova Anglaterra, Robert Frost era nadiu de San Francisco, a Califrnia, i visqu all fins als 11 anys. La seva mare, Isabelle Moodie Frost, era descendent d'escocesos; el seu pare, William Prescott Frost, Jr., era descendent del colonitzador Nicholas Frost de Tiverton, Devon, Anglaterra que va navegar cap a New Hampshire  el 1634 a bord del Wolfrana. 

El pare de Frost fou un bon professor, i ms tard tamb editor del San Francisco Evening Bulletin (que desprs es fusion amb el San Francisco Examiner), i candidat fallit a recaptador d'impostos de la ciutat. El cam que no agaf el jove Frost hauria estat el d'editor californi, en comptes de poeta de Nova Anglaterra, per William Frost, Jr. va morir el 5 de maig de 1885 i la famlia es trasllad a Lawrence, Massachusetts. La mare de Frost es va unir a l'esglsia d'Swedenborg i l'hi va batejar, per ell en sort d'adult. 

Tot i la seva posterior associaci amb la vida rural, Frost vivia a la ciutat i public el seu primer poema a la revista de l'institut de Lawrence. Va anar al  Dartmouth College prou temps per ser acceptat a la fraternitat Theta Delta Chi. Frost va tornar a casa per fer de professor i per treballar a diverses feines, com les de repartidor de diaris i d'operari de fbrica. No gaudia d'aquestes feines i va sorgir la seva vocaci real de poeta. 

Anys d'adult.

El 1894 va vendre el seu primer poema, "My Butterfly: An Elegy" (publicat el 8 de novembre de 1894 en una edici del New York Independent) per quinze dollars. Satisfet de la seva fita, propos matrimoni a Elinor Miriam White, per ella no va voler, ja que volia finalitzar els estudis (a la universitat de St. Lawrence) abans que es casessin. Un cop graduada hi va estar d'acord i es van casar a la Universitat de Harvard, on Frost va estar anant durant 2 anys. Ho feia b, per va haver de deixar d'assistir-hi per dedicar-se a la seva famlia. L'avi de Frost va comprar una granja a Derry, New Hampshire, per al jove matrimoni abans de morir. Frost hi va estar treballant durant nou anys i durant les primeres hores del matins va escriure molts poemes que ms tard es farien famosos. No li acabava d'anar b com a pags i va tornar a l'educaci com a professor d'angls a la Pinkerton Academy de 1906 a 1911, i ms tard a la New Hampshire Normal School (ara Plymouth State University) a Plymouth, New Hampshire.

El 1912 Frost es va embarcar amb la seva famlia cap al Regne Unit, on van viure primer a Glasgow abans d'establir-se a Beaconsfield, als afores de Londres. El seu primer llibre de poemes, A Boy's Will, fou publicat l'any segent.A Anglaterra va fer algunes coneixences importants, com Edward Thomas (membre del grup conegut com els Poetes de Dymock), T.E. Hulme, i Ezra Pound. Pound esdevindr el primer nord-americ en fer una crtica favorable de l'obra de Frost. Frost va escriure alguns dels seus millors treballs mentre era a Anglaterra envoltat pels seus companys.

Quan va comenar la Primera Guerra Mundial, el 1915, Frost va tornar als Estats Units. Compr una granja a Franconia, New Hampshire, on va llanar la seva carrera d'escriptor, ensenyant i fent conferncies. La hisenda de la famlia a Franconia, que van utilitzar com a residncia d'estiu fins el 1938, es conserva com a museu i com a sala per a conferncies sobre poesia. De 1916 a 1938, Frost va fer de professor d'angls al Amherst College, on encoratjava els seus alumnes perqu utilitzessin els sons de la veu humana en les seves obres. A partir de 1921, i durant els segents 42 anys (noms amb tres excepcions), Frost passava l'estiu, i el final de la tardor, fent classes a la "Bread Loaf School of English" del Middlebury College a Ripton, Vermont. Aquesta instituci s actualment la propietria de la granja de Robert Frost i la mant com un lloc histric. 

Frost tenia 86 anys quan va parlar a la presa de possessi del president John F. Kennedy el 20 de gener del 1961. Va morir poc ms de dos anys ms tard a Boston, el 29 de gener de  1963. Fou enterrat al cementiri d'Old Bennington, a Bennington, Vermont. 

Obra.
Reculls de poemes.
*North of Boston (David Nutt, 1914; Holt, 1914);
 Mending Wall;
Mountain Interval (Holt, 1916);
 The Road Not Taken;
Selected Poems (Robert Frost)|Selected Poems (Holt, 1923);
New Hampshire (Holt, 1923; Grant Richards, 1924);
Several Short Poems (Holt, 1924);
Selected Poems (Holt, 1928)-sembla que pot ser una segona edici de llibre de 1923, per no es pot verificar;
West-Running Brook (Holt, 1928? 1929);
The Lovely Shall Be Choosers (Random House, 1929);
Collected Poems of Robert Frost (Holt, 1930; Longmans, Green, 1930);
The Lone Striker (Knopf, 1933);
Selected Poems: Third Edition (Holt, 1934);
Three Poems (Baker Library, Dartmouth College, 1935);
The Gold Hesperidee (Bibliophile Press, 1935);
From Snow to Snow (Holt, 1936);
A Further Range (Holt, 1936; Cape, 1937);
Collected Poems of Robert Frost (Holt, 1939; Longmans, Green, 1939);
A Witness Tree (Holt, 1942; Cape, 1943);
Come In, and Other Poems (1943);
Steeple Bush (Holt, 1947);
Complete Poems of Robert Frost, 1949 (Holt, 1949; Cape, 1951);
Hard Not To Be King (House of Books, 1951);
Aforesaid (Holt, 1954);
A Remembrance Collection of New Poems (Holt, 1959);
You Come Tool (Holt, 1959; Bodley Head, 1964);
In the Clearing (Holt Rinehart & Winston, 1962);
The Poetry of Robert Frost (New York, 1969);
 A Further Range (publicat amb el ttol de Further Range el 1926, i amb el de New Poems per Holt, 1936; Cape, 1937);
 Nothing Gold Can Stay;
What Fifty Said;

Obres de teatre.
 A Way Out: A One Act Play (Harbor Press, 1929).
 The Cow's in the Corn: A One Act Irish Play in Rhyme (Slide Mountain Press, 1929).
 A Masque of Reason (Holt, 1945).
 A Masque of Mercy (Holt, 1947).

Prosa.
 The Letters of Robert Frost to Louis Untermeyer (Holt, Rinehart & Winston, 1963; Cape, 1964).
 Robert Frost and John Bartlett: The Record of a Friendship, by Margaret Bartlett Anderson (Holt, Rinehart & Winston, 1963).
 Selected Letters of Robert Frost (Holt, Rinehart & Winston, 1964).
 Interviews with Robert Frost (Holt, Rinehart & Winston, 1966; Cape, 1967).
 Family Letters of Robert and Elinor Frost (State University of New York Press, 1972).
 Robert Frost and Sidney Cox: Forty Years of Friendship (University Press of New England, 1981).
 The Notebooks of Robert Frost, edited by Robert Faggen (Harvard University Press, January 2007).;

Obres completes.
 Collected Poems, Prose and Plays (Richard Poirier, ed.) (Library of America, 1995) ISBN 978-1-88301106-2.

Premis Pulitzer.
1924 per New Hampshire: A Poem With Notes and Grace Notes;
1931 per Collected Poems;
1937 per A Further Range;
1943 per A Witness Tree ;

Fonts.
 ;
 ;
 Burlington Free Press, article del 8 de gener de 2008: Vandalized Frost house drew a crowd http://www.burlingtonfreepress.com;

Notes.


Enllaos externs.



 A Boy's Will;
 El poema perdut de Frost "War Thoughts at Home" comentat a The Virginia Quarterly;
 The Frost Place, museu i centre de conferncies sobre poesia a Franconia, N.H.;
 Poems de Robert Frost a PoetryFoundation.org;
 Frost a Modern American Poetry;
 Entrevista a Frost an The Paris Review;
 Robert Frost a Bread Loaf (Middlebury College);
 The Frost Foundation;
 Un estudiant troba un poema de Frost perdut durant 88 anys;
Granja de Robert Frost a Derry, NH;
Robert Frost Out Loud: Gravacions d'udio i comentaris sobre molts poemes de Frost;
 Pgina de Robert Frost a Ketzle.com - poemes, enllaos;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270691" title="Memor" nonfiltered="1316" processed="1311" dbindex="106353">
Memor fou un possible usurpador del tron  imperial rom.

Era d'origen nord-afric i servia a Egipte on tenia al seu crrec el subministrament del gra egipci a altres parts de l'Imperi. Quan Macri es va revoltar, Memor li va donar suport (o va donar suport a Mussi Emili, el governador d'Egipte partidari de Macri). Quan Emili fou derrotat i executat, Memor va intentar organitzar la resistncia i potser va considerar proclamar-se emperador al lloc d'Emili, per fou capturat i assassinat segurament abans de fer cap proclamaci, vers el 262. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270692" title="Quinti" nonfiltered="1317" processed="1312" dbindex="106354">


Onomstica:

Dcim Quinti, militar rom;

Luci Quinti, trib de la plebs el 74 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270693" title="Dcim Quinti" nonfiltered="1318" processed="1313" dbindex="106355">
Dcim Quinti (Decimus Quintius) fou un militar rom, que encara que de fosc origen tenia una slida reputaci militar. El 210 aC va dirigir la flota romana a Trent i va morir en un enfrontament amb les naus cartagineses.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270694" title="Luci Quinti" nonfiltered="1319" processed="1314" dbindex="106356">
Luci Quinti (Lucius Quintius) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs el 74 aC. Cicer diu que dirigia be les assemblees. Es va distingir per la seva violenta oposici a la constituci de Sulla i volia recuperar el poder que abans havien tingut els tribuns i del que Sulla els havia privat. 

Va excitar al poble contra els jutges, acusats d'estar subornats per Cluenci per condemnar a Oppinic, la causa del qual i la seva innocncia va defensar, obligant al jutge que presidia el tribunal a retirar-se a la vida privada davant el clam popular. No obstant no va tenir prou suport per revocar cap de les lleis de Luci Corneli Sulla, i va tenir l'oposici del cnsol Luci Licini Luculle que en privat va aconseguir fer-lo desistir (segurament mitjanant suborn).

El 67 aC fou pretor i va prendre revenja contra Luculle al donar suport al nomenament d'un successor pel govern de la provncia de Bitnia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270697" title="Pterigot" nonfiltered="1320" processed="1315" dbindex="106357">


Els pterigots (Pterygota, del grec pterygotos, "alat") sn un txon monofiltic que agrupa tots els insectes alats, o que deriven clarament d'avantpassats amb ales. Es caracteritzen per presentar ales en el segon (mesotrax) i tercer (metatrax) segments torcics. La presncia d'ales sempre va acompanyada d'un refor de l'exoesquelet (esclerotizaci) en aquests segments torcics, els quals es troben generalment units formant l'estructura coneguda com pterotrax.

 Caracterstiques .

L'ala dels insectes s una estructura laminar de consistncia membranosa a la qual li atorga la rigidesa necessria per al vol la presncia de venes, que sn en realitat trquees; les venes sn usades per a caracteritzar els ordres; existeixen diferents sistemes d'homologaci de les venes, els quals sn utilitzats per a reconixer-les i interpretar-les; els sistemes d'homologaci ms utilitzats sn el de Comstock i Needham (1898) i el de Kukalova-Peck (1983).

Si b la condici ancestral del grup dels pterigots s la presncia de dos parells d'ales (fins i tot tres segons la paleoentomloga Jarmila Kukalova-Peck), es troben grups en els quals un dels parells d'ales est redut, com en el cas dels dpters (segon parell d'ales) i estrepspters (primer parell d'ales), o modificat amb una funci de protecci com en els litres (primer parell d'ales esclerotitzat) de colepters i dermpters.

La presncia de pterigots sense ales (pters) es considera una prdua secundria, com s el cas dels ordres Grylloblatodea, Phthiraptera o Siphonaptera. Es considera que la condici ptera en aquests grups s secundria entre altres coses, perqu existeix evidncia en el registre fssil de membres alats d'aquests grups, com l'espcie extingida Liomopterum ornatum de l'ordre Grylloblatodea que tenia ales, a diferncia de tots els representants actuals d'aquest grup.

Es considera que l'evoluci de les ales dintre dels insectes ha estat la clau del seu xit evolutiu (els insectes sn el grup animal ms divers del planeta), cosa que va ocrrer possiblement en el Carbonfer o el Devoni ja que el fssil ms antic que es coneix d'un ala s del perode Carbonfer i pertany a un Palaeodictyoptera, un ordre extingit d'insectes.

Els insectes van ser els primers animals a volar, molt abans que ho fessin els pterosaures i les aus; els primers insectes alats van volar en una atmosfera diferent a l'actual, en la qual la densitat i la concentraci d'oxigen eren superiors a les actuals, el que es creu va possibilitar l'evoluci del vol en aquest grup d'animals, aix com l'aparici d'insectes voladores gegants, sense equivalents en la fauna actual, com la gegantina Meganeura monyi amb 63 centmetres d'envergadura.

Quant a l'origen de les ales s'han plantejat diverses hiptesis, sent dues les que ms acceptaci han trobat; la primera postula que l'ala es va originar a partir d'extensions laterals de la regi dorsal del trax (notum) i es coneix com teoria paranotal deguda a Crampton (1919); l'altra hiptesi postula que l'ala es va originar a partir d'una estructura de la pota (exita) i es coneix com la teoria epicoxal proposta per Kukalova-Peck (1978); s de destacar que recents descobriments en els camps de la gentica del desenvolupament i filognia molecular semblen validar la teoria epicoxal.

L'ala presenta moltes variacions quant a forma, grandria, textura i coloraci, sent de ressaltar les acolorides ales dels lepidpters, les quals deuen aquests colors al fet d'estar cobertes per petitssimes escates.

 Classificaci .

Els pterigots han estat dividits tradicionalment en palepters (Palaeoptera) i nepters (Neoptera), que es diferencien fonamentalment en qu el nepters poden plegar les ales sobre el cos, cosa que no poden fer els palepters. 
La validesa dels palepters com grup monofiltic (clade) ha estat moltes vegades qestionada i la tendncia actual s la de considerar-los un grup parafiltic sense validesa taxonmica. 

Entre els palepters es troben els ordres Odonata i Ephemeroptera aix com els grups paleozoics Diaphanopteroidea, Palaeodictyoptera, Megasecoptera i Archodonata; la restra d'ordres de pterigots estan inclosos dins els nepters.

Bibliografia.
 Naumann, I.D. (Ed). The Insects of Australia. Cornell University Press. NY.
 Osuna, I. 1995. Morfologa de l'exoesqueleto de los insectos. Vol. I y II. CDCH. Universidad Central de Venezuela;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270701" title="Quint" nonfiltered="1321" processed="1316" dbindex="106358">


Onomstica:

Quint (metge), metge rom de la primera meitat del segle II;

Quint (orfebre), orfebre rom;

Quint Esmirneu, ms conegut com Quint Calabri, poeta grec;

Economia:
Quint (impost), impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270702" title="Quint (metge)" nonfiltered="1322" processed="1317" dbindex="106359">
Quint (Quintus) fou un destacat metge rom de la primera meitat del segle II.

Fou deixeble de Mar i tutor de Licus, Stir i Ifici. Acusat per diversos metges de matar als seus pacients (potser per enveja) va haver d'abandonar Roma. Va morir vers el 148. Fou clebre pel seu coneixement d'anatomia. 

No va deixar cap escrit. Gal l'esmenta diverses vegades. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270703" title="Quint (orfebre)" nonfiltered="1323" processed="1318" dbindex="106360">
Quint (Quintus) fou un destacat  gravador de joies rom juntament amb el seu germ Aule.

Van viure probablement al temps d'August. De Quint noms es coneix  una joia de la qual se'n conserva un fragment, per Aule va treballar en diverses joies de les quals algunes encara es conserven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270704" title="Mas del Olmo" nonfiltered="1324" processed="1319" dbindex="106361">
Mas del Olmo s un llogaret pertanyent al terme general de la vila d'Adems, en la comarca del Rac d'Adems (Pas Valenci, Espanya). Es tracta del llogaret ms poblat del terme municipal d'Adems i es troba a 1114 metres d'altitud. Consta de quatre barris: El Puntal, L'Era, La Plaa i L'Ermita. 

T una esglsia parroquial, l'edifici de la qual ha estat recentment restaurat, dedicada a santa Brbara i servida en l'actualitat pel rector-arxipreste d'Adems. 

En les proximitats es troba el paratge del Molino de los Cuchillos, avui zona recreativa i en el passat lloc on se situava el mol que servia a les tres principals llogarets d'Adems.

 Esglsia de santa Brbara .
El temple de santa Brbara de Mas del Olmo va ser l'ltim dels eremitoris dels llogarets d'Adems en construir-se. Encara en la primera dcada del segle XVII els seus habitants es queixaven davant el rector de sant Pedro d'Adems per la llunyania de la parroquial, demanant-li perms per a acudir a la vena parrquia de La Pobla de Sant Miquel, per a complir amb les seves obligacions cristianes. Poc desprs, tenia lloc la construcci de la llavors ermita de santa Brbara, que seria servida cada diumenge per un cura beneficiat de la parroquial de sant Pere d'Adems. A la fi del segle XVII l'ermita de Mas del Olmo arribaria a compartir vicari amb Sesga, assignant-se-li un propi en l'ltim ter del segle XVIII. 

L'edifici presenta l'habitual planta rectangular, distingint-se el presbiteri de la nau, que no presenta capelles laterals. La coberta del presbiteri consisteix en una curta volta de can amb dos trams de llunetes, recentment restaurada. La nau presenta tres trams definits per dos arcs diafragmtics de mig punt, que sostenen una coberta menys elaborada, de fusta a dues aiges. El tram dels peus s ocupat pel cor que se situa enlaire, amb la tpica balaustrada de fusta torneada. Conserva el plpit amb tornaveu, situat en el costat de l'Evangeli. 

En l'exterior destaca la senzilla portada, que s lateral i adintellada, coronada per una petita forncula que cont una imatge nova de la titular. L'ermita de santa Brbara s l'nic temple dels repartits en els llogarets d'Adems que possex torre campanar. Aquesta se situa adossada en el costat oposat de la portada i s de secci quadrada, si b el cos superior presenta els cantons rebaixats, donant una atractiva aparena poligonal. L'nica campana que acull va ser fosa a mitjan segle XVIII, pel que s una de les ms antigues que es conserven en els temples del terme. 

Des de la campanya d'estiu de l'any 2004 fins a l'ltima en el 2006, la Universitat de Valncia ha desenvolupat en ella uns camps de treball que s'han encarregat de restaurar l'ermita de santa Brbara. El treball ha estat dut a terme per estudiants i llicenciats en Histria de l'Art de la Universitat de Valncia.

 Museu del P i forn tradicional .
Entre la interessant arquitectura popular que existeix en Mas del Olmo destaca el seu forn de coure pa, convertit en l'actualitat en Museu del Pa, on s'exhibeixen nombrosos objectes relacionats amb l'elaboraci tradicional del pa, aix com amb el cultiu i transformaci del cereal. El forn s posat en funcionament noms en dates assenyalades, convertint-se en un veritable esdeveniment. En les planta superior de l'edifici s'allotja la sala del Consell, antiga sala de reuni dels vens.

 Associacionisme .
Mas del Olmo conta amb una activa associaci venal que promou esdeveniments locals, fent d'aquesta poblaci la ms dinmica dels llogarets ademussers en aquest sentit.

 Bibliografia .
 Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007. ;

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Adems ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270706" title="Quint Esmirneu" nonfiltered="1325" processed="1320" dbindex="106362">
Quint Esmirneu (Quintus Smyrnaeus, ) ms conegut com Quint Calabri (Quintus Calaber) ja que la primera copia del seu poema principal es va trobar a tranto a Calbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat .

De la seva biografia no se'n tenen detalls per per l'anlisi de la seva poesia es pensa que va ser escrita al final del segle IV. El poema tracta sobre la guerra de Troia. El seu estil intenta imitar a Homer i agafa els poemes d'altres anteriors del cicle pic. El poema es detallat i clar i l'estil marcat per la puresa i el bon gust. Sembla que es tracta d'una remodelaci de les obres d'Arct i Lesques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270708" title="Quir (desambiguaci)" nonfiltered="1326" processed="1321" dbindex="106363">


Mitologia:

Quir, deitat romana;

Onomstica:

Quir (nom), nom rom;
Publi Sulpici Quir (censor), censor el 42 aC i cnsol sufecte el 36 aC;
Publi Sulpici Quir, cnsol el 12 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270709" title="Quir (nom)" nonfiltered="1327" processed="1322" dbindex="106364">
Quir (Quirinus) fou un nom o malnom rom  que segons Dions d'Halicarns era d'origen sab, i podria derivar de quiris, llana.

Apareix inicialment com el nom de Rmul quan fou elevat a la divinitat; el festival en honor seu es va dir per tant la Quirinlia. Tamb fou usat con a renom dels deus  Mart, Janus i de l'emperador August (divinitzat).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270711" title="Sesga" nonfiltered="1328" processed="1323" dbindex="106365">
Sesga s un llogaret del terme general de la vila d'Adems en la comarca valenciana del Rac d'Adems (Pas Valenci, Espanya). 

Encara que el seu origen s molt anterior, Sesga comena a estar documentada en el segle XVI. A la fi d'aquesta centria es va concloure la seva ermita de la Purssima Concepci. 

Sesga se situa en plena Sierra Tortajada, a 1180 msnm, i es tracta del llogaret ademusser ms lluny a la vila. 

A ms del seu inters patrimonial, cal destacar les belles panormiques que es gaudeixen del seu entorn, en el qual s'alternen els cultius de cereal i les forests poblades de diverses espcies arbries -pins, sabines, etc- que es distribuxen per la serra Tortajada.

 Esglsia parroquial de la Purissima Concepci .
Acabada de construir en l'ltima dcada del segle XVI, la llavors ermita de la Immaculada solucion els continus desplaaments que els fidels de Sesga havien de realitzar fins a l'esglsia de Sant Pere i Sant Pau d'Adems per tal de complir amb les seves obligacions cristianes. Des de llavors, el rector de sant Pere va estar obligat a enviar un del seus beneficiats a celebrar la missa dominical en el temple de Sesga. El rpid creixement d'aquesta va fer convenient que ja en el segle XVII se li dots d'un vicari propi que, amb el temps, esdevindria rector. 

L'edifici s de planta rectangular, amb nau nica, sense capelles laterals i un destacat presbiteri. La nau es distribux en dos trams, definits per un arc diafragmtic apuntat, i la seva coberta s de fusta a dues aiges. El cor es troba als peus del temple, sobre la porta d'accs. Aquesta s avui adintellada, encara que en origen va consistir en un arc de mig punt. Sobre ella se situa la senzilla espadanya, de dues llums, molt similar a les construdes en les esglsies de Cases Altes, Torrealta o en l'ermita de l'Horta d'Adems. 

L'actual presbiteri va ser afegit en el segle XVIII. s de planta quadrada i supera en amplria i altura a la nau. Es cobreix amb una cpula sobre petxines decorades amb pintures de rocalla prpies del moment. La cpula apareix tamb ornamentada amb diverses pintures que envolten una estrella central, smbol de Mara. Totes les escenes representades estan relacionades, en major o menor mesura, amb la advocaci del temple: l'Anunciaci, la Inmaculada Concepcin, l'Adoraci dels Pastors i l'Adoraci dels Mags. Formalment, tenen un carcter extremadament popular. 

 Arquitectura popular .
Sesga compta amb un entramat urb molt b conservat a causa del seu recent despoblament i les seves cases constituxen una bona mostra de les tcniques constructives tradicionals del Rac d'Adems. A ms, cal destacar el conjunt d'arquitectura relacionada amb l'aigua format per la font, abrevadero doble i safareig pblic. 

s tamb d'inters l'edifici municipal que alberga l'escola, el forn de pa comunal, la barberia i el calabs, tot i que fora d's en l'actualitat, per en un estat de conservaci acceptable. L'escola conserva el mobiliari i material escolar dels anys cinquanta. Dit material est vinculat al Museu Escolar de la Xarxa de Museus de la Diputaci de Valncia . En la planta baixa es troba el forn comunal, utilitzat pels vens ocasionalment. 

En l'extrem Sud del llogaret es poden veure les restes de La Tejera, on s'elaboraven teules i maons per a la construcci. 

 Premi Europeu de Patrimoni Cultural .
Recentment l'equip de l'arquitecte Fernando *Vegas, de la Universitat Politcnica de Valncia, va rebre un prestigis premi pel seu treball en la recuperaci de les tcniques tradicionals constructives en la restauraci d'edificis, concretament per la seva labor en edificis del llogaret ademusser de Sesga. Es tracta del Primer Premi Europeu de Patrimoni Cultural Europa Nostra 2003 per "Projecte pilot per a la restauraci de cases tradicionals en el Rac d'Adems". 

 Bibliografia .
 Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007. ;

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Adems



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270714" title="Txabi Etxebarrieta" nonfiltered="1329" processed="1324" dbindex="106366">
Xabier Etxebarrieta Ortiz, ms conegut com Txabi Etxebarrieta (Bilbao, 14 de juliol de 1944 - Tolosa, 7 de juny de 1968) va ser un destacat dirigent d' ETA en els anys 60, conegut per haver estat l'autor material de la primera vctima d'ETA. Etxebarrieta fou tamb el primer militant d'ETA mort per les forces de seguretat espanyoles, pel que ha estat un dels icones ms recurrents d'ETA i l'esquerra abertzale. 

Era el tercer de quatre germans i va sofrir des de la infncia una bronquitis greu que va condicionar tota la seva vida. Un dels seus germans grans era Jos Antonio Etxebarrieta (mort el 1973), defensor de Xabier Izko de la Iglesia en el Procs de Burgos (1970) i un dels personatges ms destacats d'aquest procs.

Es va llicenciar en Cincies Econmiques en 1967, en l'especialitat de informtica. Aquest mateix any i l'anterior va presidir la V Assemblea d'ETA, que donaria lloc a la primera escisi en el si de l'organitzaci. En aquesta assemblea, que es va realitzar en dues parts, van esclatar les tensions entre el corrent obrerista (comunista i ms allunyada del nacionalisme), que en aquell temps controlava la direcci d'ETA en l'interior, i les altres dos corrents, l'anomenada tercermundista i l'etnicista. Txabi Etxebarrieta, el seu germ Jos Antonio i el navarrs Jos Mara Eskubi van ser qui van encapalar el corrent intern que va expulsar als obreristas ms destacats. La primera part de l'assemblea, celebrada el  7 de desembre de 1966 en Gaztelu (Guipscoa), va ratificar l'expulsi de l'obrerista Patxi Iturrioz decidida per endavant per l'Executiu (direcci mxima, en l'exili), provocant aix l'escissi dels obreristes en una organitzaci ETA Berri (Nova ETA), posteriorment Komunistak, embri del que seria desprs el Moviment Comunista d'Espanya (MCE).

La resta dels militants van quedar automticament enquadrats en el que es coneixeria com ETA Zaharra (Vella ETA) fins a 1968, que va tornar a sser ETA a seques. En la segona part de l'assemblea, celebrada al mar de 1967 en la casa d'exercicis espirituals dels jesutes de Guetaria (Guipscoa), Txabi Etxebarrieta va ser escollit membre del Comit Central i del Comit Executiu de l'organitzaci. En aquesta assemblea, a ms, es van comenar a donar els primers passos cap a l'elaboraci d'una teoria revolucionria prpia; d'Etxebarrieta prov el concepte de poble treballador basc, utilitzat per l'esquerra abertzale des de llavors. Aix mateix es va dividir l'activitat de l'organitzaci en quatre fronts: poltic, militar, cultural i obrer, en el qual tindria un paper destacat Etxebarrieta.

El 7 de juny de 1968, el cotxe en el qual viatjaven Etxebarrieta i Iaki Sarasketa s detingut per un control de la gurdia civil a Aduna (Guipscoa). Tement que fossin descoberts, Txabi Etxebarrieta va descendir del cotxe disparant l'agent Jos Pardines Arcay. Etxebarrieta i Sarasketa van fugir aixoplugant-se en la casa d'un capell de Tolosa. Desprs de romandre unes hores amagats van decidir abandonar la casa parroquial, i foren parats immediatament per agents de la gurdia civil que, dhuc no coneixien les seves identitats, durant l'escorcoll no van detectar la pistola que portava Sarasketa. S van trobar, per, la d'Etxebarrieta. En aquell moment es va iniciar un tiroteig en el qual va resultar mort Txabi Etxebarrieta de dues ferides de bala a Benta Haundi Tolosa.

Iaki Sarasketa va assolir escapar del tiroteig apuntant amb la seva arma al conductor d'un cotxe, al que va obligar a transportar-lo fins a l'esglsia de Rgil, on es va refugiar per a ser detingut a l'endem. El 2 d'agost, en represlia per la mort de Txabi Etxebarrieta i per ser presumpte torturador, ETA assassin al cap policial Melitn Manzanas. Quan es van complir els deu anys dels successos de Benta Haundi, ETA assassin al sergent Acedo Panizo, un dels integrants del control en el qual va morir Etxebarrieta. 

Durant algun temps va haver un bust de Txabi Etxebarrieta a la plaa Urretxindorra del barri bilba d'Otxarkoaga, fins que va ser retirat per l'ajuntament el setembre de 2004, davant les protestes de l'organitzaci ultranacionalista espanyola Basta Ya!.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270716" title="Val de la Sabina" nonfiltered="1330" processed="1325" dbindex="106367">
El Val de la Sabina s un llogaret pertanyent al terme municipal de la vila d'Adems, en la comarca valenciana del Rac d'Adems (Pas Valenci, Espanya). Es tracta del llogaret ms proper a la vila i, en l'actualitat, tamb una de les ms poblades. S'assenta en un vessant del marge dret de la Rambla del Val, afluent del riu Turia. La poblaci domina la petita vall que conforma aquesta rambla i les frtils terres de la qual s'aprofiten per al cultiu.

 Llocs d'inters .
En Val de la Sabina destaca l'ermita de sant Miguel Arcngel, del segle XVI. Tamb l'antiga escola, recentment remodelada. Pel que fa a l'arquitectura popular, tamb es pot observar bones mostres d'edificacions tradicionals en les seves estrets i tortuosos carrers. 

Cal destacar tamb l'inters que t el seu patrimoni natural. Al costat del Val de la Sabina transcorre un tram del PR-V 131.6, Ruta del Bohilgues i del Val. 

La seva festa patronal s el dia de sant Miguel Arcngel al setembre. 

 L'ermita de Sant Miquel Arcngel .
De les ermites disseminades pels llogarets del terme d'Adems, la de sant Miguel Arcngel s la qual compte amb una major antiguitat. Encara que possiblement fundada amb anterioritat, comena a estar documentada a mitjan segle XVI. Ja en aquests moments es trobava entre els edificis administrats pel sndic de les Ermites, crrec nomenat per la municipalidad. 

L'ermita de sant Miguel Arcngel constitueix un dels pocs edificis religiosos existents en la comarca que sn de fundaci laica. Efectivament, la seva instituci es va deure a la branca dels Castellblanc d'Adems. Encara segles desprs, en 1767, un clergue beneficiat de l'esglsia de sant Pere i sant Pau d'Adems, Francisco Blasco de Castellblanc, llegava en el seu testament certa quantitat de diners per a adornar la "Hermita del Senyor San Miguel, construda i fundada pels seus avantpassats en la masia del Val". 

L'edifici s de gran senzillesa, de planta rectangular i nau nica, sense capelles laterals. El ms destacat del seu interior s el presbiteri que es troba cobert per una volta de creueria gtica. La nau es cobreix amb un senzill sostre de fusta a dues aiges. En el costat de l'Epstola s'obre la petita sagristia i en el costat oposat encara es conserva el seu plpit. En l'exterior destaquen els contraforts que reforcen els murs del presbiteri i la seva portada, consistent en un auster arc de mig punt flanquejat per dues escenes en cermica del Calvari, i coronada per una petita espadanya. 

 Bibliografia .
 Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007. ;

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Adems ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270721" title="Medalla Britnica de la Guerra 1914-20" nonfiltered="1331" processed="1326" dbindex="106368">




La Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 (angls: British War Medal) va ser una medalla de campanya britnica i, per extensi, de l'Imperi Britnic per servei a la I Guerra Mundial.

Va ser aprovada per Jordi V el 29 de juliol de 1919, per ser atorgada als oficials i tropa britnics i de les forces imperials que havien servit entre el 5 d'agost de 1914 i l'11 de novembre de 1918. Als oficials i tropa de la Royal Navy, dels Marines Reials i de les forces navals dels Dominis i les Colnies (incloent reserves) se'ls requerien 28 dies de servei mobilitzat (la medalla s'atorgava immediatament en cas de mort en servei abans de completar el termini).

Inicialment havia de cobrir el servei duran el perode 1914-18, per es va estendre al servei addicional durant 1919-20, amb la participaci a les operacions a Rssia, el Bltic, Sibria i els mars Negre i Caspi, aix com a les operacions de neteja de mines entre l'11 de novembre de 1918 i el 30 de novembre de 1919.

Se n van atorgar 5.670.170, incloent 110.000 de bronze atorgades a xinesos, indis i maltesos, i 600.000 van ser atorgades a membres de les colnies i dominis britnics. 

 Disseny .

Una medalla de plata de 36mm. Sobre l anvers apareix un bust del rei Jordi V del Regne Unit. Al revers apareix la imatge de Sant Jordi nu sobre el cavall, cavalcant sobre l'escut de Prssia amb una calavera i ossos creuats. Al revers tamb apareixen les dates 1914-1918.

Penja d'un gal taronja. Als costats hi ha una franja blanca i una blau fosc, separades aquestes dues per una franja negra molt prima.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270725" title="Tenji" nonfiltered="1332" processed="1327" dbindex="106369">


El , tamb conegut com l'Emperador Tenchi, va ser el 38 Emperador del Jap, segons l'orde tradicional de successi. Va regnar entre el 661 i el 672. Abans de ser ascendit al Tro del Crisant, el seu nom personal (imina) era Prncep Naka-no- e o Naka-no- e-no  ji.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270726" title="Lliga turca de futbol" nonfiltered="1333" processed="1328" dbindex="106370">
La lliga turca de futbol, coneguda oficialment com Turkcell Sper Lig (Turkcell Super Lliga) i anteriorment Milli Lig (Lliga Nacional) i 1.Lig (Primera Lliga), s la mxima competici turca de futbol. s organitzada per la Federaci Turca de Futbol.

 Histria .
La lliga turca es cre el 1959 com un intent d'unificar les diverses lligues regionals arreu del pas. Els anys 1957 i 1958 es disput la Copa de la Federaci Turca (Federasyon Kupas ) que fou reconeguda com equivalent a la lliga turca el 20 de mar del 2002.  L'any 2005 sign un acord de patrocini amb l'empresa de telefonia Turkcell.

 Participants, temporada 2008-09 .


Ankaragc - Ankara;
B. B. Ankaraspor - Ankara;
Antalyaspor - Antalya;
Be ikta  JK - Istanbul;
Bursaspor - Bursa;
Denizlispor - Denizli;

Eski ehirspor - Eski ehir;
Fenerbahe SK - Istanbul;
Galatasaray SK - Istanbul;
Gaziantepspor - Gaziantep;
Genlerbirli i - Ankara;
Hacettepespor - Ankara;

stanbul Byk ehir Belediyespor - Istanbul;
Kocaelispor - Kocaeli;
Kayserispor - Kayseri;
Konyaspor - Konya;
Sivasspor - Sivas;
Trabzonspor - Trabzon;


 Historial .


1956 1957 Be ikta  JK;
1957 1958 Be ikta  JK;
1958 1959 Fenerbahe SK;
1959 1960 Be ikta  JK;
1960 1961 Fenerbahe SK;
1961 1962 Galatasaray SK;
1962 1963 Galatasaray SK;
1963 1964 Fenerbahe SK;
1964 1965 Fenerbahe SK;
1965 1966 Be ikta  JK;
1966 1967 Be ikta  JK;
1967 1968 Fenerbahe SK;
1968 1969 Galatasaray SK;
1969 1970 Fenerbahe SK;

1970 1971 Galatasaray SK;
1971 1972 Galatasaray SK;
1972 1973 Galatasaray SK;
1973 1974 Fenerbahe SK;
1974 1975 Fenerbahe SK;
1975 1976 Trabzonspor;
1976 1977 Trabzonspor;
1977 1978 Fenerbahe SK;
1978 1979 Trabzonspor;
1979 1980 Trabzonspor;
1980 1981 Trabzonspor;
1981 1982 Be ikta  JK;
1982 1983 Fenerbahe SK;
1983 1984 Trabzonspor;

1984 1985 Fenerbahe SK;
1985 1986 Be ikta  JK;
1986 1987 Galatasaray SK;
1987 1988 Galatasaray SK;
1988 1989 Fenerbahe SK;
1989 1990 Be ikta  JK;
1990 1991 Be ikta  JK;
1991 1992 Be ikta  JK;
1992 1993 Galatasaray SK;
1993 1994 Galatasaray SK;
1994 1995 Be ikta  JK;
1995 1996 Fenerbahe SK;
1996 1997 Galatasaray SK;
1997 1998 Galatasaray SK;

1998 1999 Galatasaray SK;
1999 2000 Galatasaray SK;
2000 2001 Fenerbahe SK;
2001 2002 Galatasaray SK;
2002 2003 Be ikta  JK;
2003 2004 Fenerbahe SK;
2004 2005 Fenerbahe SK;
2005 2006 Galatasaray SK;
2006 2007 Fenerbahe SK;
2007 2008 Galatasaray SK;


 Palmars .
Fenerbahe SK (17): 1958-59, 1960-61, 1963-64, 1964-65, 1967-68, 1969-70, 1973-74, 1974-75, 1977-78, 1982-83, 1984-85, 1988-89, 1995-96, 2000-01, 2003-04, 2004-05, 2006-07.
Galatasaray SK (17): 1961-62, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 1971-72, 1972-73, 1986-87, 1987-88, 1992-93, 1993-94, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-2000, 2001-02, 2005-06, 2007-08.
Be ikta  JK (12): 1956-57, 1957-58, 1959-60, 1965-66, 1966-67, 1981-82, 1985-86, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1994-95, 2002-03.
Trabzonspor (6): 1975-76, 1976-77, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1983-84.

Referncies.


 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Histria del futbol turc;
  Estadstiques i resultats;
  Futbol turc;
  Federaci Turca de Futbol;



Categoria :Competicions futbolstiques turques



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270729" title="Nus infinit" nonfiltered="1334" processed="1329" dbindex="106371">

El nus infinit s un smbol adoptat pel budisme i la filosofia oriental. s el dibuix d'un nus sense principi ni fi. Ha estat usat tamb per les matemtiques com a patr grfic a la teoria de nusos. Significa la unitat de tot el que existeix i que tot est subjecte al temps i el canvi. Una altra interpretaci el considera smbol de la uni de passi i ra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270731" title="Regne de l'Algarve" nonfiltered="1335" processed="1330" dbindex="106372">

El Regne de l'Algarve (en portugus: Reino do Algarve; en rab: al-Gharb al-ndaluz; en catal: "a l'occident d'Al-ndalus"), va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamaci de la Primera Repblica de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la Corona Portuguesa. Aix mateix, durant segles fou un territori disputat no noms per Portugal o els musulmans sin tamb per la Corona de Castella.

Aquest era considerat un regne de jure separat de Portugal, encara que de fet no disposs d'institucions, frums o privilegis propis, ni tan sols autonomia, i en la prctica era noms un ttol honorfic sobre la regi de l'Algarve. Ara b, mai cap rei portugus va ser coronat com a "rei de l'Algarve", sin que ho fou com a "rei de Portugal i de l'Algarve" (fins el 1471) i posteriorment com a "rei de Portugal i dels Algarves".

Primera conquesta.


El ttol de "Rei de l'Algarve" va ser utilitzat per primera vegada per part de San I de Portugal desprs de la primera conquesta de Silves l'any 1189. Aquesta poblaci era una petita ciutat de l'imperi almohade, que en aquells moments dominava tot l'Al-ndalus. San I va utilitzar alternativament en les seves actes les frmules "Rei de Portugal i de Silves", o "Rei de Portugal i de l'Algarve", i excepcionalment va acumular els tres ttols en els de "Rei de Portugal, Silves i de l'Algarve". L'nic motiu que pot justificar aquesta nova intitulaci rgia es correspon amb la tradici peninsular, d'agregar al ttol del monarca al de les conquestes efectuades. Amb la reconquesta musulmana de Silves, ocorreguda l'any 1191, el rei va deixar d'usar aquest ttol.

La Reconquesta.

L'imperi almohade es va disgregar l'any 1234, dissolent-se en diversos regnes de taifes. El sud de Portugal encara en mans musulmanes va ser annexionat per la taifa de Huelva, i el seu emir, Musa ibn Mohammad ibn Nassir ibn Mahfuz, es va proclamar poc temps desprs "Rei de l'Algarve" (amir al-Gharb), encara que el seu estat comprenia, de fet, la regi ms occidental de l'Al-ndalus musulm. Al mateix temps, les conquestes portugueses i castellanes vers el sud continuaven, aix durant el regnat de San II de Portugal es van conquistar les ltimes places de l'Alentejo i la major part de l'actual Algarve, el situat al marge dret del riu Guadiana. En el moment de la seva deposici i posterior abdicaci restaven a l'Algarve petits enclavament musulmans com Aljezur, Faro, Loul i Albufeira, que per la seva discontiutat territorial i distncia es van fer independents.


San II fou el segon rei en utilitzar el ttol de "rei de l'Algarve", seguint els passos del seu avi San I, segurament per reafirmar-se en el poder donada la seva permanent lluita amb el seu germ Alfons de Boulogne. Aquest, en ascendir al tron amb el nom d'Alfons III, es va encarregar de la conquesta dels ltims enclavaments islmics a l'Algarve, assumint el 1249 el ttol de "Rei de Portugal i de l'Algarve", que ja no deixaria de ser utilitzat pels seus successors fins a la fi de la monarquia a Portugal. El rei de la taifa de Huelva i emir de l'Algarve, per a obstaculitzar les conquestes efectuades pels portuguesos en els seus territoris, es va fer vassall d'Alfons X de Castella, el qual va assumir tamb el ttol de "Rei de l'Algarve" entre les seves mltiples conquestes. Aix, molt probablement, la intitulaci d'Alfons III de Portugal fou una reacci a aquesta presa de posici pel ve rei castell, destinada a enfortir els drets del monarca portugus sobre la regi en litigi. 

La qesti va acabar per ser dirimida entre els sobirans de Castella i de Portugal, aix mitjanant la signatura del Tractat de Badajoz de 1267 el rei Alfons X desistia de les seves pretensions sobre el Regne de l'Algarve i cedia tots els seus drets al seu nt Dions I. El rei castell, per, es reserv la utilitzaci del ttol de "rei de l'Algarve" per a si mateix i els seus descedents donada la conquesta de la totalitat d'aquest regne als musulmans l'any 1262. Aix feu que els segents reis de Castella, i posteriorment d'Espanya, utilitzesin aquest ttol fins a l'ascens al tron d'Isabel II d'Espanya, la qual ja no s'intitul "reina de l'Algarve".

Modificaci del nom.
A Portugal el nom del Regne de l'Algarve (i el ttol regi, per consegent), van sofrir alguns petits canvis oficials amb les conquestes nord-africanes, el territori de les quals era considerat la prrroga natural del Regne de l'Algarve. Aix, Joan I va afegir al seu ttol "Rei de Portugal i de l'Algarve", el nom de "Senyor de Ceuta"; el seu nt Alfons V es va anomenar successivament "Senyor de Ceuta i d'Alczar-Quivir d'frica" (desprs de 1458), i el 1471, amb la conquesta d'Arzila, Tnger i LArache, va reunir les places nord-africanes en el ttol d"Algarve d alm-mar em frica" ("Algarve d'ultramar a frica), restant per l'Algarve continental el nom de Algarve d aqum-mar ("Algarve d'aquest costat del mar"). Aix a partir de 1471 el Regne de l'Algarve va esdevenir el Regne dels Algarves, a causa de l'elevaci dels senyorius nord-africans de la corona portuguesa a la condici de regne. 

Els reis de Portugal van adoptar el ttol que vindrien a usar fins a la caiguda de la monarquia: Reis de Portugal e dos Algarves d aqum e d alm-mar em frica o "Reis de Portugal i dels Algarves d'aquest costat i d'ultramar a frica", nom que rest tot i la prdua de l'ltima plaa nord-africana de Mazago el 1769.

En la configuraci del nou regne l'any 1815, desprs de la fugida de la famlia reial portuguesa a Rio de Janeiro davant l'ocupaci napolenica del regne de Portugal i la posterior signatura del Congrs de Viena, s'adopt el nom de Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve, elevant la condici d'aquest territori a categoria de regne. A la independncia del Brasil l'any 1822 el nou regne adopt novament el nom de Regne de Portugal, incloent en aquest el territori de l'Algarve.

Notes.


Vegeu tamb.
Regne de Portugal;
Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve;
Llista de reis de Portugal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270732" title="Necrofgia" nonfiltered="1336" processed="1331" dbindex="106373">
La necrofgia s l'acte de menjar cosos o carronya que no fou matada amb el propsit inicial d'sser ingerida. La paraula deriva del grec, "nekros" que vol dir cos o mort i "phagos" que significa menjar.

Biologia.
Els animals que s'alimenten parcial o completament d'altres animals morts s'anomenen carronyaires. Els exemples ms coneguts sn les hienes i els voltor. Alguns insectes prenen protenes, com algunes espcies d'abelles i escarabats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270735" title="Jos Antonio Etxebarrieta" nonfiltered="1337" processed="1332" dbindex="106374">
Jos Antonio Etxebarrieta Ortiz (Bilbao, 1940 - 1973) fou un advocat basc i dirigent d'ETA, germ de Txabi Etxebarrieta. Militant d'EGI, el 1958 fou detingut per primer cop quan repartia octavetes a Begoa i empresonat dos mesos a Larrinaga. Un cop alliberat, marx a Pars, on va tenir durs enfrontaments amb la direcci del Partit Nacionalista Basc, cosa que el va dur a contactar amb ETA.

L'estiu de 1963 va caure greument malalt i li fou diagnosticada una "mielitis de columna", una rara malaltia provocada per la inflamaci de la medulla espinal. Durant tres anys va estar completament paralitzat, passant grans temporades ingressat en un sanatori, on rebia freqents visites del seu germ Txabi. Durant la convalescncia va llegir clssics marxistes, especialment Nikolai Lenin. El 1966 va comenar a caminar ajudant-se amb crosses i va preparar per a la V Assemblea l' Informe Txatarra, que es va convertir en la base argumental per a expulsar d'ETA al sector que desprs es transformaria en el MCE.

Dins d'ETA s'encarreg de la redacci de la publicaci Zutik. Amb motiu del procs de Burgos va encarregar-se de la defensa de Xabier Izko de la Iglesia, acusat de ser l'autor material de la mort de Melitn Manzanas. En 48 hores va redactar els 80 folis d'allegacions contra l'acusaci que pesava sobri Izko. Posteriorment collaboraria amb Gislle Halimi en l'elaboraci del fams llibre sobre el procs. 

El mar de 1973, va tenir un sobtat agreujament de la seva malaltia. A pesar d'aix va participar en la defensa de militants bascos davant un consell de Guerra. Va morir el 3 d'abril de 1973.

 Enllaos externs .
 Biografies dels germans Etxebarrieta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270739" title="Arbre de la vida" nonfiltered="1338" processed="1333" dbindex="106375">
L'arbre de la vida s un smbol per explicar la unitat de tota la vida. La metfora va ser adoptada per Charles Darwin per explicar l'evoluci de les diferents espcies (de manera que hi ha famlies i branques, per exemple) per t un origen mitolgic. Diversos arbres reals han rebut aquest nom en homenatge al smbol. La popularitat del smbol l'ha fet aparixer en diverses obres de ficci, com les Crniques de Narnia o les de l'univers Warcraft.

Visions del smbol en diferents cultures.
A la majoria de cultures s un arbre que dna fruits que atorguen la immortalitat o vida eterna (com expliquen les llegendes de Gilgamesh o les 1001 nits), ja que l'arbre simbolitza la totalitat de la vida existent. 
Bblia: s un dels arbres del Parads terrenal, junt al de la cincia o del b i del mal. Els seus fruits atorgaven la immortalitat per Adam i Eva van ser expulsats del parads abans de menjar-los per haver tastat les pomes de l'altre arbre, temptats per la serp;
Cbala: s un smbol per representar grficament les sefirot o emanacions divines, de manera que simbolitza tota la Creaci;
Antiga Grcia: Heracles troba l'arbre de la vida de les Hesprides, amb pomes d'or;
Antic Egipte: un arbre connectava l'inframn amb el mn hum. Aquest motiu tamb es troba a la mitologia indoeuropea primitiva i als cultes mesoamericans.
Mitologia mesoamericana: era el smbol de la Via Lctia;
Mitologia nrdica: assimila l'arbre de la vida a Yggdrasil;
Urartu: l'arbre es troba a les fortaleses d'Urartu com a amulet de protecci;
Xina: l'arbre de la vida produeix un prssec cada 3000 anys que atorga la vida eterna i est guardat per un drac (un altre smbol d'immortalitat);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270740" title="Gai Rabiri" nonfiltered="1339" processed="1334" dbindex="106376">
Gai Rabiri (Caius Rabirius) fou un senador rom, partidari del trib Apuleu Saturn i un dels que va participar al setge del Capitol quan Saturn fou declarat fora de la llei (100 aC).

En endavant va viure retirat i ja era molt gran quan el 63 aC fou acusat pel trib Tit Labi, instigat per Juli Csar, d'haver matat al tribu; l'acusaci no fou per majestas sin per perduellio on els acusats eren jutjats pels duumviri perduellonis nomenats antigament  pels comicis centuriats, per que darrerament eren nomenats pels pretors, que en aquest cas eren Juli Csar i el seu parent Luci Csar.

Llgicament Rabiri fou condemnat a mort per va apellar al poble als comicis centuriats. El cas va despertar gran inters, ms pel desafiament al senat rom que per la vida de Rabiri; l'aristocrcia volia salvar a Rabiri i els populars el volien executar. Cicer i Hortensi van defensar a Rabiri per els populars van saber moure les passions de les masses amb un bust de Saturn i una crida a la revenja. Cicer va allegar que encara que Rabiri havia agafat les armes contra Saturn, la mort l'havia causat l'esclau de nom Sceva, i que el mateix Gai Mari havia hagut de prendre part en la lluita al costat del senat; tot fou en debades.

Quan la votaci estava a punt el pretor Quint Cecili Metel Celer va treure la bandera militar que estava hissada al Jancul, cosa que antigament significava que un perill amenaava a Roma i que encara que s'havia mantingut com a tradici ja no significava res.  Aix supossava per la dissoluci dels comicis i aix Rabiri es va lliurar. Juli Csar, considerant que ja havia donat una llis al senat, ja no va provar altra cop de portar-lo a judici.

Rabiri no tenia fills i va adoptar el de la seva germana, que fou conegut con Gai Rabiri Pstum


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270741" title="Abeozen" nonfiltered="1340" processed="1335" dbindex="106377">
Abeozen es el pseudnim amb el que es conegut Fach Elis (en francs Franois Elis) (1896-1963); va ser un prosista i dramaturg francs en llengua bretona.

 Obra .

 Dremm an Ankou (El rostre de la mort) (1942);
 Hervelina Geraouell (1943);
 Pirc'hirin Kala-goav (contes) (ed. 1969);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270742" title="Copa turca de futbol" nonfiltered="1341" processed="1336" dbindex="106378">
La Copa turca de futbol, anomenada oficialment  Fortis Trkiye Kupas  i anomenada Federasyon Kupas  (Copa Federaci) entre les temporades 1982-1983 i 1991-1992, s una competici turca de futbol per eliminatries organitzada per la Federaci Turca de Futbol des de 1962. Des del 2005 s patrocinada pel banc Fortis.

 Historial .

* Altay no jug el segon partit.
** Altay guany pel llanament de moneda.

 Enllaos externs .
  Federaci Turca de Futbol;
  Histria del futbol turc;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270755" title="Melitn Manzanas" nonfiltered="1342" processed="1337" dbindex="106379">
Melitn Manzanas Gonzlez (Sant Sebasti, 1909-1968) va ser polca espanyol i cap de la  Brigada Poltico-Social de Guipscoa. Fou conegut pel seu zel en la repressi de l'oposici a la dictadura franquista i per haver estat la primera vctima mortal d'un atemptat reinvindicat per Euskadi Ta Askatasuna (ETA).

Va estudiar peritatge en la capital donostiarra. En 1936, desprs de l'esclat de la guerra civil, va ser empresonat per les autoritats republicanes a causa de les seves simpaties amb les tropes revoltades. Va romandre recls al Fort de Guadalupe fins a setembre de 1936, quan les tropes revoltades ocuparen la ciutat. S'un llavors a la guerra fins al final del conflicte. 

Va entrar a formar part del Cos General de Policia en 1941, amb el grau d'inspector a Irun, des d'on va passar a la Brigada Poltico-Social de Guipscoa, de la qual va acabar sent cap. Durant la Segona Guerra Mundial va collaborar amb la Gestapo alemanya des del seu crrec en la policia espanyola. Tots els detinguts poltics que van caure en les seves mans han coincidit en assenyalar-lo com a torturador brutal. La seva labor policial el va convertir, a ulls dels opositors, en el principal exponent de la repressi de la dictadura franquista al Pas Basc. 

Per aix, i perqu alguns dels seus militants havien estat torturats per Manzanas, la direcci d'ETA va decidir assassinar-lo mitjanant l' Operaci Sagarra (Poma en basc). Va ser la primera vctima mortal en un atemptat d'ETA, s a dir, el primer assassinat poltic premeditat i planejat per l'organitzaci. (el primer mort va ser el gurdia civil Jos Pardines, durant un enfrontament a Villabona (Guipscoa), en el qual va morir tamb l'etarra Txabi Etxebarrieta). El 2 d'agost de 1968 els tres etarres encarregats de donar-li mort li van esperar davant del seu domicili a Irun, el xalet Villa Arana, i li van disparar set trets. L'atemptat va ser reivindicat en una intervenci davant la televisi belga, i l'etarra Xabier Izko de la Iglesia va ser acusat anys ms tard de l'assassinat, encara que sempre va negar haver estat ell. L'inspector estava casat i tenia una filla. 

Al gener de 2001, el govern de Jos Mara Aznar va concedir-li la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les Vctimes del Terrorisme a ttol pstum, en aplicaci de la llei 32/1999, de 8 d'octubre de solidaritat amb les vctimes del terrorisme, que havia estat aprovada per unanimitat. Aquesta decisi va provocar protestes en diversos sectors de l'oposici, que argumentaren que el "just reconeixement" a les vctimes del terrorisme no podia fer-se "a qualsevol preu" i que la medalla suposava "avalar la trajectria d'un torturador, lligat a una dictadura inhumana i cruel, que perseguia, empresonava i afusellava a persones innocents, que defensaven pacficament la democrcia i les llibertats", en paraules de Javier Madrazo (coordinador general d'Ezker Batua-Berdeak), aix com d'Amnistia Internacional. El Tribunal Suprem d'Espanya aval la concessi de la medalla. 

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Descripci d'algunes tortures comeses per Melitn Manzanas;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270759" title="Biniamar" nonfiltered="1343" processed="1338" dbindex="106380">








Biniamar s un llogaret del municipi de Selva situat a la comarca del Raiguer de Mallorca.

Es troba situat entre els termes de Lloseta i Inca i els nuclis i terres de Selva, Caimari i Moscari.

El 2006, tenia una poblaci de 342 habitants, anomenats biniamers.

La patrona del poble s Santa Tecla, celebrant la festa major dia 23 de setembre de cada any. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270761" title="Javier Madrazo Lavn" nonfiltered="1344" processed="1339" dbindex="106381">

Javier Madrazo Lavn (Riao, Cantbria, 12 d'agost de 1960) s un poltic basc, coordinador general d'Ezker Batua-Berdeak, partit federat a nivell estatal amb Izquierda Unida, i Conseller d'Habitatge i Assumptes Socials del Govern Basc, i germ de Julia Madrazo, regidora d'urbanisme en l'ajuntament de Bilbao. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Deusto. Tamb va estudiar tres anys d'enginyeria. 

Ha estat professor de filosofia i tica de l'Institut de Secundria Ignacio Ellacura de Zurbaranbarri de Bilbao i actualment est en excedncia per ser crrec electe. Va comenar la seva militncia poltica en el Partit Comunista d'Euskadi (PCE-EPK). En 1986 va ser cofundador de la Coordinadora Gesto por la Paz d'Euskal Herria. Menys d'una dcada desprs va abandonar aquesta organitzaci per a formar la Plataforma Cvica per la Pau Bakea Orain (Pau Ara), grup que va signar la declaraci d'Estella, de la qual en fou portaveu. Un grup de ciutadans tradicionalistes d'Hondarribia va sollicitar declarar-li persona "non grata" a l'haver qualificat Madrazo de "focus d'intolerncia sexista" la discriminaci a les dones en la tradicional desfilada de l'Alarde. A les eleccions al Parlament Basc de 1994 va ser escollit parlamentari basc per Ezker Batua-Berdeak, i al desembre d'aquest any, en la IV Assemblea de Ezker Batua-Berdeak va ser nomenat Coordinador General, crrec que ostenta avui dia. Des de setembre de 2001, s Conseller d'Habitatge i Assumptes Socials en el Govern Basc. Est casat i t dos fills. Es confessa cristi de base, pacifista, i fou objector de conscincia. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270763" title="Patxi Lpez" nonfiltered="1345" processed="1340" dbindex="106382">

Franscisco Javier (Patxi) Lpez lvarez (Portugalete, Biscaia, 4 d'octubre de 1959) s un poltic basc, secretari general del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE).  Va nixer en el si d'una famlia obrera, des de nen va alletar les idees socialistes: el seu pare era l'histric dirigent del socialisme basc Eduardo Lpez Albizu "Lalo". Va ingressar a les Joventuts Socialistes d'Euskadi en 1975, sent triat Secretari General en 1985, crrec que ocupa fins a 1988. Va ingressar en el Partit Socialista d'Euskadi en 1977, entrant a formar part de la seva Comissi Executiva en 1988. 

Fou escollit Diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1986 sent un dels electes ms joves d'Espanya fins a 1990. Assum la Secretaria d'Organitzaci del PSE en 1991, crrec del que dimiteix en 1995 per a assumir la Secretaria Institucional dels Socialistes Biscans fins a 1997. A l'octubre d'aquest mateix any s nomenat Secretari General del PSE-EE de Biscaia, reelegit al desembre de 2000. Nomenat Secretari General del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra PSE-EE el 23 de mar de 2002, s membre del Comit Federal del PSOE i diputat en el Parlament Basc des de 1991, on actualment s el President del Grup Parlamentari "Socialistes Bascos - Euskal Sozialistak". 

A l'octubre de 2007, al costat del President del Govern Basc, Juan Jos Ibarretxe, i al dirigent socialista Rodolfo Ares, li va ser obert judici oral pel Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc, en contra de l'opini del Ministeri Fiscal, acusat d'un delicte de desobedincia en virtut dels establert en l'article 556 del Codi Penal, a l'haver-se reunit el 6 de juliol de 2006, durant la treva d'ETA, amb l'organitzaci illegal Batasuna 

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270766" title="Rabi" nonfiltered="1346" processed="1341" dbindex="106383">
Rabi (Rabius) fou un poeta rom, contemporani de Vellei Patercle segons esmenta aquest "interque (sc. ingenia) proximi nostri aevi eminent princeps carminium Virgilins, Rabiriusque"  al que qualifica de "magnique Rabirius oris". 

Quintili l'esmenta tamb per ms fredament "Rabirius ac Pedo non indigni cognitione, si vacet". Sneca indica que les seves obres foren piques connectades amb les guerres civils. Es va trobar nicament un fragment d'un poema.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270767" title="Rabuleu" nonfiltered="1347" processed="1342" dbindex="106384">


Onomstica:

Gai Rabuleu, tribu de la plebs el 486 aC ;
Marc Rabuleu, decemvir el 450 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270768" title="Gai Rabuleu" nonfiltered="1348" processed="1343" dbindex="106385">
Gai Rabuleu (Caius Rabuleius) fou trib de la plebs el 486 aC i va intentar fer de mediador entre els dos cnsols per la disputa que havia esclatat entre ells per la llei agrria proposada pel cnsol Espuri Cassi. Dions d'Halicarns l'assenyala com a plebeu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270770" title="Marc Rabuleu" nonfiltered="1349" processed="1344" dbindex="106386">
Marc Rabuleu (Marcus Rabuleius) fou un magistrat rom.

Fou membre del segon decemvirat el 450 aC. Dions d'Halicarns l'esmenta com a patrici. El fet de qu un altre Rabuleu apareix com a plebeu fa impossible determinar si la gens Rabuleia era plebea o patrcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270772" title="Luci Racili" nonfiltered="1350" processed="1345" dbindex="106387">
Luci Racili (Lucius Rasilius) fou trib de la plebs el 56 aC. Amic de Cicer i de Lntul Espinter, es va destacar en el suport a la tornada de Cicer de l'exili i durant el seu tribunat va atacar al antic trib de la plebs Publi Clodi Pulcre. 

A la guerra civil romana va abraar la causa de Juli Csar i va servir al seu costat a Hispnia el 48 aC, per va conspirar contra la vida del governador de la provncia Quint Cassi Long, per aquest va avortar el complot i el va fer condemnar a mort junt amb altres implicats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270774" title="Raci Constant" nonfiltered="1351" processed="1346" dbindex="106388">
Raci Constant (Racius Constans) fou un governador rom del temps de l'Imperi.

Fou nomenat governador de l'illa de Sardenya per l'emperador Septimi Sever. Per alguna ra desconeguda, el mateix emperador el va fer condemnar a mort durant l'exercici del seu crrec, i fou executat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270775" title="Nicols Redondo Terreros" nonfiltered="1352" processed="1347" dbindex="106389">
Nicols Redondo Terreros (Portugalete (Biscaia), 16 de juny de 1958) s un poltic basc. Fill del dirigent sindical d'UGT Nicols Redondo Urbieta, va comenar la seva carrera poltica afiliant-se a les Joventuts Socialistes del PSOE en 1975, amb noms 16 anys d'edat. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Deusto. En 1984 va obtenir un esc en el Parlament Basc. Durant aquesta poca va iniciar una relaci d'enteniment entre el Partit Nacionalista Basc i el PSE que va dur a aquest ltim a participar en el govern basc en diverses ocasions. En 1989 va substituir a Ricardo Garca Damborenea com secretari general de l'Agrupaci Socialista de Biscaia. 

El 1997 va substituir a Ramn Juregui com secretari general del PSE-EE, i a les eleccions al Parlament Basc de 1998 es va presentar per primera vegada com a candidat a Lehendakari pel PSE-EE. Desprs de la signatura del Pacte d'Estella en 1998 pel PNB, el PSE-EE va abandonar el govern de coalici amb els nacionalistes bascos, iniciant-se llavors un acostament al Partit Popular del Pas Basc, liderat per Jaime Mayor Oreja. 

Al juliol de 2000 va ser nomenat secretari federal de Relacions Institucionals del PSOE, en el mateix congrs que Jos Luis Rodrguez Zapatero va ser escollit secretari general del partit. A les eleccions al Parlament Basc de 2001 torn a presentar-se com a candidat a la presidncia del govern basc. Els resultats electorals i les obertes discrepncies amb la lnia poltica del seu partit li van dur aquest mateix any a dimitir de tots els seus crrecs en el PSE-EE..

Des de 2001 s president de la Fundaci per a la Llibertat, manifestant una opini crtica respecte a l'actual lnia poltica del PSE i del PSOE. Compagina aquesta activitat amb la seva professi com a advocat i com a conseller de l'empresa Ciments Alfa, propietat de Foment de Construccions i Contractes.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270776" title="Ragoni Clar" nonfiltered="1353" processed="1348" dbindex="106390">
Ragoni Clar (Ragonius Clarus) fou un prefecte rom.

Va ser prefecte d'Illria i la Gllia sota l'emperador Valeri I. S'ha conservat una carta que li fou dirigida personalment per l'emperador Valeria i que consta  reproduda per Trebelli Polli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270777" title="Josep Maria Barnadas i Mestres" nonfiltered="1354" processed="1349" dbindex="106391">
Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 1867 - Alella, Maresme, 1939) fou un escultor catal. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, entre les seves obres destaquen el monument a Crist Rei de l'Exposici Internacional de 1929 i tres obres al Rosari Monumental de Montserrat: La Presentaci de Jess al Temple, del Quart Misteri de Goig; La Troballa de Jess al Temple, del Cinqu Misteri de Goig; i La Pentecosta, del Tercer Misteri de Glria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270778" title="Luci Ragoni Quinti" nonfiltered="1355" processed="1350" dbindex="106392">
Luci Ragoni Quinti (Lucius Ragonius Quintinaus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol en el regnat de Diocleci, el 289, juntament amb Marc Macri Bas (Marcus Macrius Bassus). L'esmenten els Fasti. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270779" title="Ragoni" nonfiltered="1356" processed="1351" dbindex="106393">


Onomstica:

Ragoni Clar, prefecte d'Illria i la Gllia ;

Luci Ragoni Quinti, cnsol el 289;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270781" title="Ralla" nonfiltered="1357" processed="1352" dbindex="106394">
Ralla (Ralla) fou el cognom d'una famlia plebea de la gens Mrcia.

Personatges de la famlia foren:

Marc Marci Ralla, pretor urb el 204 aC;
Quint Marci Ralla, magistrat rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270782" title="Marc Marci Ralla" nonfiltered="1358" processed="1353" dbindex="106395">
Marc Marci Ralla (Marcus Marcius Ralla) fou un magistrat rom.

Fou pretor urb el 204 aC. Desprs va acompanyar a Escipi a frica contra els cartaginesos; fou un dels llegats que Escipi va enviar a Roma el 202 aC juntament amb els ambaixadors cartaginesos que anaven a suplicar la pau. (Livius, 29.11, 13-Z1, 30.38-Z2.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270783" title="Quint Marci Ralla" nonfiltered="1359" processed="1354" dbindex="106396">
Quint Marci Ralla (Quintus Marcius Ralla) fou un magistrat rom, que noms va exercir magistratures menors, destacant que fou dues vegades duumvir i les dues vegades amb la finalitat concreta de dedicar temples; la primera vegada fou el 194 aC i la segona vegada el 192 aC (Livius, 34.53, 35.41-Z2.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270786" title="Luci Rammi" nonfiltered="1360" processed="1355" dbindex="106397">
Luci Rammi (Lucius Rammius) fou un dirigent de la ciutat de Brundusium.

Acostumava a rebre als  generals romans i als ambaixadors estrangers.  Es diu que Perseu de Macednia el va tractat de convncer d'enverinar als generals romans, per Rammi va revelar la proposta al llegat Gai Valeri i al senat rom. Perseu ho va negar en una ambaixada al senat, i va mantenir que havia estat noms un invent de Rammi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270788" title="Josep Campeny i Santamaria" nonfiltered="1361" processed="1356" dbindex="106398">
Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 1858 - Barcelona, 1922) fou un escultor catal. Format a l'Escola de la Llotja i a Pars, practic un realisme anecdtic amb preferncia per temes animals (Epleg, 1908; Crvol atacat per una guila, 1894) i monumentals (General Lasarte, Ipique, Per). Autor de L'Oraci de Jess a l'Hort de Getseman del Primer Misteri de Dolor, al Rosari Monumental de Montserrat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270789" title="Gripau d'esperons" nonfiltered="1362" processed="1357" dbindex="106399">

El gripau d'esperons (Pelobates cultripes) s un gripau de la famlia dels pelobtids, amb un fort esper a les potes posteriors.

Morfologia.

s un amfibi d'aspecte rabassut, morro arrodonit, pell llisa i ulls grossos, amb pupilla vertical.

El timp no s visible, i els mascles no presenten sacs vocals.

La coloraci del dors s fora variable, per sovintegen els exemplars amb el dors crems, brunenc o verds, amb clapes brunenques o de color verd fosc. El ventre s gris, groguenc o blanquins amb taques, clapes o puntets bruns o verds.

Les femelles poden mesurar fins a 10 cm, mentre que els mascles no ultrapassen pas els 7,5 cm. Per altra banda, aquests darrers no presenten rugositats nupcials, b que durant el zel mostren grnuls a la part inferior de l'avantbra i a les mans. Tamb tenen una gran glndula ellptica a la cara superior del bra.

Tanmateix, el tret morfolgic ms caracterstic d'aquest gripau est en la presncia d'esperons metatarsians de grans proporcions i de color negre a les extremitats posteriors, la qual cosa els permet d'excavar el sl i obrir-hi galeries.

Costums.

Els seus hbits sn crepusculars i nocturs i, llevat de l'poca reproductora, s bsicament terrestre. No s rar que, desprs d'una poca de pluges sovintejades, hom pugui veure gran nombre de gripaus d'esperons bo i junts, formant masses que encatifen el sl.

Hbitat.

Tot i que hom el pot trobar en altres indrets, prefereix els terrenys sorrencs prop o fora lluny de l'aigua, on noms acudeix durant l'poca de reproducci.

Llevat de la zona septentrional muntanyenca, es distribueix de manera discontnua per tot Catalunya, preferentment en aquells indrets on el sl s sorrenc o b en terres poc consistents o esponjoses.

Alimentaci.

Es nodreix de petits artrpodes, entre els quals destaquen els colepters i els hempters.

Reproducci.

El zel comena en arribar el febrer o el mar, i la cpula, que normalment es realitza a l'aigua, s lumbar i pot durar uns cinc dies.

La femella fixa els ous, que sn embolcallats dins un gros cord gelatins, a les plantes aqutiques. Quan neixen, els capgrossos poden mesurar fins a 13 cm, esdevenint les larves d'anur que assoleixen ms grans proporcions de l'herpetofauna ibrica.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 38.
 Andreas Nllert & Christel Nllert: Die Amphibien Europas. Franckh-Kosmos, Stuttgart, 1992, ISBN 3-440-06340-2.

Enllaos externs.

 Descripci i fotografies del gripau d'esperons. ;
 Informaci sobre aquest amfibi. ;
 Fotografies de gripaus d'esperons en diferents estadis de maduresa. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270792" title="Francesc Bonaf Barcel" nonfiltered="1363" processed="1358" dbindex="106401">
Francesc Bonaf Barcel (Biniamar, Selva, 1908) fou un botnic, poeta i folklorista mallorqu.

s conegut per la seva obra Flora de Mallorca, de 1600 pgines i 4 volums, publicada entre els anys 1977 i 1980 per l'Editorial Moll.

Referncies.
 Esbo Biogrfic del Pare Francesc Bonaf Barcel, M. SS. CC Edita: Ajuntament de Selva - 1997.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 2.
 FLORA DE MALLORCA, Bonaf Barcel, Francesc, Editorial Moll, ISBN 978-00-000-0000-0.	;


Enllaos externs.
 L'obra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270793" title="Rbil" nonfiltered="1364" processed="1359" dbindex="106402">
Rbil  (Rebilus) fou un cognom de famlia de la gens plebea Cannia.

Personatges de la famlia foren:

Gai Canini Rbil (cnsol 45 aC), militar, i cnsol  sufecte per un dia el 45 aC;
Gai Canini Rbil (pretor), pretor el 171 aC;
Marc Canini Rbil, ambaixador rom ;
Gai Canini Rbil (cnsol 12 aC), cnsol sufecte el 12 aC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270795" title="Gai Canini Rbil (cnsol 12 aC)" nonfiltered="1365" processed="1360" dbindex="106403">
Gai Canini Rbil (Caius Caninius Rebilus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 12 aC. Els Fasti Capitolini indiquen que va morir durant l'exercici del seu crrec. Un Canini Rbil esmentat per Sneca que apareix posteriorment (i que es va sucidar en temps de Ner) hauria de ser per tant un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270797" title="Gai Canini Rbil (pretor)" nonfiltered="1366" processed="1361" dbindex="106404">
Gai Canini Rbil (Caius Caninius Rebilus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 171 aC i va obtenir com a provncia l'illa de Siclia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270798" title="Marc Canini Rbil" nonfiltered="1367" processed="1362" dbindex="106405">
Marc Canini Rbil (Marcus Caninius Rebilus) fou un magistrat rom probablement germ de Gai Canini Rbil (pretor).

El senat el va enviar al Regne de Macednia el 170 aC juntament amb Marc Fulvi Flac per obrir una investigaci sobre la manca d'xits dels exrcits romans en la guerra que lliuraven contra Perseu de Macednia. 

El 167 aC fou un dels tres ambaixadors nomenats pel senat per retornar els hostatges al rei odrisi Cotis III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270799" title="Recte" nonfiltered="1368" processed="1363" dbindex="106406">


Anatomia ;
Recte (anatomia);

Biografies;
 Emili Recte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270801" title="Emili Recte" nonfiltered="1369" processed="1364" dbindex="106407">
Emili Recte (Aemilius Rectus) fou un governador rom.

Va governar Egipte uns dos anys (15 a 16) en el temps de Tiberi i en una ocasi va enviar a l'emperador una gran quantitat de diners, que l'emperador li va retornar dient que el no el volia afaitar. Va succeir a Luci Estrab i el va substituir Gai Vitrasi Polli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270807" title="Bittor Arana" nonfiltered="1370" processed="1365" dbindex="106408">
Bittor Arana Bilbao (Bilbao, 1943 - 2004) fou un treballador basc, militant d'ETA en els anys seixanta.

Treballava de muntador i es va fer membre d'ETA. El 9 d'abril de 1969 fou greument ferit a l'estmac en una emboscada de la Policia Armada quan amb Mario Onainda, Josu Abrizketa i Mikel Etxebarria, es disposava a entrar en un pis del carrer Artekale de Bilbao, i se li va haver d'extirpar part de l'intest. Implicat en el Procs de Burgos de 1970, hi va ser condemnat a 60 anys de pres sota l'acusaci de  rebelli militar, terrorisme i tinena illcita d'armes. Fou condut a la pres gaditana de Puerto de Santa Mara i desprs a la de Segvia. El 5 d'abril de 1976, es va escapolir de la pres al costat de 28 presoners ms (entre ells el catal del MIL Oriol Sol Sugranyes). Va ser detingut per la Gurdia Civil a l'endem, mentre tractava d'arribar a la Baixa Navarra per la zona de Luzaide. Fou enviat a la pres de Cartagena, d'on fou alliberat el 8 d'abril de 1977 desprs de l'amnistia decretada pel govern d'Adolfo Surez. Des d'aleshores fou militant de base de CCOO i no particip en poltica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270810" title="Mita" nonfiltered="1371" processed="1366" dbindex="106409">
La mita va ser una forma d'aprofitament del treball indgena durant la colonitzaci castellana del continent americ. Va ser molt emprada en el treball miner, i obligava les comunitats indgenes a subministrar un determinat nombre de treballadors durant perodes limitats de temps.

Un exemple de la mita la trobem a l'extracci de plata a Potos:

 Per aquell temps, els propietaris de les mines de Potos calculaven que necessitaven 4500 treballadors obligatoris per tal d'extreure la plata de la clebre muntanya. Donada la duresa d'aquest treball a semblant alria, el virrei va considerar que cada setmana de treball havia d'anar seguida de dues setmanes de descans. Calia, doncs, disposar permanentment de 13500 indis per poder organitzar la rotaci amb tres equips. (...) Els treballadors eren triats entre homes de divuit a cinquanta anys, i el servei durava un any, desprs del qual no podien ser sotmesos a una nova mita fins passats set anys. Els propietaris de les mines havien de pagar el viatge als mitayos i a les seves dones. La jornada de treball a l'estiu durava des d'una hora i mitja desprs de la sortida del sol fins que es feia fosc, amb una hora d'interrupci i de deu a setze hores durant l'hivern. Els diumenges i les festes de precepte hom no treballava. El treball era remunerat, per amb un salari molt baix, molt inferior al dels treballadors lliures.;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270811" title="Anselm Nogus i Garcia" nonfiltered="1372" processed="1367" dbindex="106410">
Anselm Nogus i Garcia (Valls, Alt Camp, 1864 - Barcelona, 1937) fou un escultor catal. Format a l'Escola de la Llotja, fou deixeble de Rossend Nobas i Agapit Vallmitjana. La diputaci provincial de Tarragona li conced una beca per a estudiar a Pars (1884). Evolucion d'un estil monumental i academicista (Nebrija i Antoni Agust, Biblioteca Nacional de Madrid; Llus Dalmau, a la faana de l'antic Arsenal de la Ciutadella) a un realisme de temtica religiosa (Crist en creu, Esglsia de la Bonanova de Barcelona). Autor de La Coronaci d'Espines del Tercer Misteri de Dolor, al Rosari Monumental de Montserrat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270813" title="Santa Maria del Puig de la Creu" nonfiltered="1373" processed="1368" dbindex="106411">
L'esglsia de Santa Maria del Puig de la Creu s una esglsia d'estil romnic que es troba en la frontera entre els termes municipals de Castellar del Valls i Sentmenat, situada en la part ms alta del puig del mateix nom, a 664 metres d'altitud. Es troba documentada de del segle XII. Es diu que aquesta esglsia fou edificada sobre el lloc on la llegenda diu que va morir el drac de Sant Lloren.

Durant el segle XV fou lloc de devoci i els habitants de Castellar feien una romeria anualment.

L'edifici.
L'edifici compta amb una nau, absis i dues absidioles amb forma de trvol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270814" title="Lliga d'Istanbul de futbol" nonfiltered="1374" processed="1369" dbindex="106412">
La lliga d'Istanbul de futbol fou una competici futbolstica disputada a la ciutat d'Istanbul.

 Pazar Ligi .
La primera lliga de la ciutat, iniciada durant l'Imperi otom, s'anomen Lliga de futbol de Constantinoble o Pazar Lig (lliga dels diumenges ja que es disputava aquest dia) i comen la temporada 1904-1905, ideada per James LaFontaine. La competici es disput durant deu anys i Henry Pears, un angls, don una copa al club que obtingus ms ttols durant aquests anys. Galatasaray SK amb tres ttols s'emport el trofeu. L'any 1913 no es disput per la guerra dels Balcans.


1905 Imogene;
1906 Kadiky FC;
1907 Kadiky FC;

1908 Moda FC;
1909 Galatasaray SK;
1910 Galatasaray SK;

1911 Galatasaray SK;
1912 Fenerbahe SK;
1913 no es disput;

1914 Fenerbahe SK;


La temporada 1914-15 es disputaren dos campionats, un organitzat pel Fenerbahe SK ( Constantinople Championship League) i l'altre pel Galatasaray SK ( Constantinople Union League). Ambds clubs guanyaren les seves respectives lligues. Finalment es decid disputar un partit de campionat entre ambds on el Fenerbahe venc el Galatasaray per 3 a 1 l'11 de febrer de 1916.
1915 Fenerbahe SK;

 Cuma Ligi .
La Cuma Lig o lliga dels divendres reempla la lliga dels diumenges el 1915. L'any 1919 el campionat no es disput per la Primera Guerra Mundial.


1916 Galatasaray SK;
1917 Altinordu SK;

1918 Altinordu SK;
1919 no es disput;

1920 no finalitz;
1921 Fenerbahe SK;

1922 Galatasaray SK;
1923 Fenerbahe SK;


 Istanbul Trk Idman Birligi Ligi .
El Be ikta  no fou adms a la lliga dels divendres i organitz un nou campionat anomenat  stanbul Trk  dman Birli i Lig i que dur dues temporades.
1920 Besiktas JK;
1921 Besiktas JK;

 Pazar Ligi (2).
1920-21 ttihat SK;
1921-22 Besiktas JK;

  stanbul Futbol Ligi .
Amb l'arribada de la Repblica de Turquia es reinici la lliga de futbol d'Istanbul ( stanbul Futbol Ligi). L'any 1928 es campionat no finalitz a causa de la disputa dels Jocs Olmpics d'msterdam.


1924 Besiktas JK;
1925 Galatasaray SK;
1926 Galatasaray SK;
1927 Galatasaray SK;
1928 no finalitz;
1929 Galatasaray SK;
1930 Fenerbahe SK;

1931 Galatasaray SK;
1932 Istambulspor;
1933 Fenerbahe SK;
1934 Besiktas JK;
1935 Fenerbahe SK;
1936 Fenerbahe SK;
1937 Fenerbahe SK;

1938 Gunes SK;
1939 Besiktas JK;
1940 Besiktas JK;
1941 Besiktas JK;
1942 Besiktas JK;
1943 Besiktas JK;
1944 Fenerbahe SK;

1945 Besiktas JK;
1946 Besiktas JK;
1947 Fenerbahe SK;
1948 Fenerbahe SK;
1949 Galatasaray SK;
1950 Besiktas JK;
1951 Besiktas JK;


La temporada 1951-1952 la lliga de futbol d'Istambul esdevingu professional. La competici es disput fins el 1959 a causa de la creaci de la lliga nacional. El campionat es continu disputant sense la participaci dels principals equips de la ciutat.


1952 Besiktas JK;
1953 Fenerbahe SK;

1954 Besiktas JK;
1955 Galatasaray SK;

1956 Galatasaray SK;
1957 Fenerbahe SK;

1958 Galatasaray SK;
1959 Fenerbahe SK;


 Enllaos externs .
  Histria del futbol turc;

Categoria :Competicions futbolstiques turques




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270815" title="Gripau corredor" nonfiltered="1375" processed="1370" dbindex="106413">

El gripau corredor (Epidalea calamita, abans Bufo calamita) s un amfibi de l'ordre dels anurs i de la famlia dels bufnids que s molt abundant a tot Catalunya.

Morfologia.

Fa, com a mxim, 10 cm, i sn les femelles les que adquireixen majors proporcions.

La coloraci dorsal s verdosa o grisenca amb taques ms fosques, disposades irregularment. Sobre el dors s'observa generalment una ratlla groguenca que va d'un cap a l'altre de l'esquena, tret que permet d'identificar-lo fcilment. El ventre s blanquins o grisenc amb taques brunenques, ms o menys ostensibles. 

Les glndules partides sn ben visibles i es disposen parallelament.

El timp s petit. 

Els mascles presenten sac vocal gular extern, les mesures del qual sn fora voluminoses.

L'ull s argentat o de color verd clar, amb pupilla horitzontal.

El dors s recobert de nombroses berrugues que li confereixen un aspecte poc agraciat.

Hbitat.

El seu hbitat es diversifica en diferents bitops, i el podem trobar des de les zones planeres a les muntanyenques (tret de les zones d'alta muntanya). Aix, es pot localitzar, en indrets boscosos, en terrenys propers a basses, en sls sorrencs, etc.

s ms termfil que el gripau com i no s estrany trobar-lo en llocs relativament rids. No li agrada gaire l'aigua, ja que noms hi acut durant l'poca de reproducci.

Costums.

Els seus costums sn terrestres i alhora crepusculars i nocturns. Durant el dia roman enterrat al sl o b sota les pedres, per en fer-se fosc abandona el seu amagatall per tal de capturar petites preses, que consisteixen bsicament en colepters, formigues i larves d'insectes.

Pel seu rgim alimentari s una espcie beneficiosa per a l'sser hum.

Reproducci.

A partir de febrer, b que l'poca de zel pot durar fins al setembre, els mascles s'apropen a les basses i bassiols i atreuen les femelles amb llur cant monton i compassat. La cpula s axillar i, poc desprs d'haver-se realitzat, la femella diposita a l'aigua de 3.000 a 4.000 ous, el dimetre dels quals oscilla entre 1 i 1,5 mm.

La posta s protegida per una membrana gelatinosa que forma dos cordons, en els quals es disposen els ous l'un darrere l'altre. Els capgrossos neixen al cap de cinc o sis dies i mesuren entre 10 i 15 mm, la qual cosa fa que siguin les larves ms petites dels amfibis catalans. Malgrat aquesta prolificitat, moltes larves no assoleixen l'estat adult, ja que els llocs preferits per dipositar els ous sn petits bassiols i xipolls que, amb la calor, s'assequen rpidament, amb la consegent mort dels capgrossos que hi feien estada. Aquesta estratgia reproductiva no s compartida per la majoria d' amfibis Europeus, que prefereixen aiges ms permanents. A canvi del risc de dessecaci, els capgrossos es beneficien del fet de nedar en aiges lliures de depredadors (insectes aqutics, peixos, etc.). Per tal d' aprofitar al mxim els pocs dies que queden d' aigua, les larves del gripau corredor poden completar la metamorfosi en noms dues setmanes.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 40.

Enllaos externs.

 Article sobre el gripau corredor de la comarca d'Osona. ;
 Descripci del gripau corredor. ;
 Article sobre el gripau corredor d'Extremadura. ;
 ;
 Vdeos de gripaus corredors en llur hbitat natural. ;
 Article sobre el gripau corredor d'ustria. ;
 Descripci del gripau corredor al web de la Societat Catalana d' Herpetologia. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270816" title="Tractat de Tordesillas" nonfiltered="1376" processed="1371" dbindex="106414">

El Tractat de Tordesillas fou un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 1494 entre la Corona de Castella i el Regne de Portugal per tal de donar legalitat a l'ocupaci dels territoris que anaven explorant i descobrint. Posteriorment va ser avalat per la Santa Seu. En el tractat, Castella es reservava la sobirania sobre els territoris descoberts a l'oest del meridi 46, mentre que Portugal la dels situats a l'est. Tot plegat va servir per repartir-se el mn:

 (...) que es faci i assenyali pel dit Crespo una lnia dreta de pol a pol, s a dir, del pol rtic al pol antrtic, que s de Nord a Sud, la qual ratlla o lnia s'hagi de donar i per la dreta, com ha estat dit, a tres-centes setanta lleges de les illes de Cap Verd, vers la part de ponent, per graus o d'altra manera, que com millor i ms aviat es pot donar, de manera que no siguin ms i que tot all que fins aqu ha estat trobat i descobert i que d'ara en endavant fos trobat i descobert pel Rei senyor de Portugal i pels seus navilis, aix illes com terra ferma, des de la dita ratlla i lnia donada  tot anant per la part de llevant, o del Nord o del Sud d'aquesta que sigui i pertanyi al senyor Rei de Portugal i als seus successors per sempre ms; i que tota la resta, illes com terra ferma, trobades i per trobar, descobertes i per descobrir, que sn o que semblen trobades pels senyors Rei i Reina de Castella i d'Arag (...), anant per la part de ponent que tot sigui i pertanyi als esmentats senyors Rei i Reina.;

La descoberta de Brasil per Pedro lvares Cabral l'any 1500 va assegurar la presncia portuguesa a Amrica.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270820" title="Santiga" nonfiltered="1377" processed="1372" dbindex="106417">

Santiga s un nucli de poblaci del municipi de Santa Perptua de Mogoda, al Valls Occidental. El 2005 comptava amb 18 habitants censats. 

Es troba a la vall de Santiga, molt a prop de la carretera que uneix Sabadell amb Mollet del Valls (B-140). En aquest lloc tamb hi ha constncia de presncia romana. El primer document que menciona aquest petit assentament data del 983. Antiga quadra, centrada per una domus, esdevingu el 1389 castell termenat. 

La seva esglsia parroquial de Santa Maria de Santiga va ser consagrada el 1193 i es venera, a ms de la titular, la imatge de la Mare de Du de l'Heura (trobada, segons la tradici, el 1624). A mitjan segle XIX, s'agrega la parrquia rural de Santa Maria l'Antiga a l'esglsia de Santa Perptua. El nucli dona nom al polgon industrial de Santiga.

Cada any s'hi celebra un aplec de sardanes el segon diumenge de setembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270823" title="Companyia d'Osona" nonfiltered="1378" processed="1373" dbindex="106418">
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una milcia popular que tenia com a mitj de lluita la guerra de guerrilles, inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, per que, ms tard, quan arrib el problema de la successi a la corona d Espanya, es mantingueren fidels a Carles d Austria enfront de Felip V d'Espanya.

En foren membres destacats d'aquest cos Francesc Maci Ambert Bac de Roda, Jaume Puig conegut com el Castellnou de Perafita, en Josep Moragues, Josep Mas de Roda, Carles de Regs i Cavalleria de Manlleu, entre d altres.

La Reuni dels Vigatans i el Pacte de Gnova.
El vicari general del Captol de Vic, Lloren Toms, convoc els capitostos dels Vigatans el 17 de maig de 1705 a l'ermita de Sant Sebasti de la parrquia de Santa Eullia de Riuprimer.

En la reuni s acord la voluntat de que la Gran Aliana fes un gran desembarcament de tropes prop de Barcelona. A canvi, els Vigatans havien de provocar un aixecament amb 6.000 homes que servs de cap de pont al posterior desembarcament de tropes. Aquestes propostes, conegudes amb el nom de Pacte dels Vigatans, foren la base que serv per a signar, el 20 de juny d'aquell mateix any, l'anomenat Pacte de Gnova, amb els representants anglesos.

El seu paper en la Guerra de Successi.
A partir d aquell moment, la seva principal missi fou la de provocar petits aixecaments i revoltes a la Vegueria d'Osona, per anar preparant el terreny. El dia 1 de juliol del 1705 els Vigatans proclamen rei a Carles III a la Plaa de Vic.

El 29 de juliol del mateix any va tenir lloc una de les primeres topades entre ambds bndols. El diputat militar borbnic Climent Solanell i el coronel Manegat que comandaven uns 400 homes es dirigia a la vila de Centelles. Amb ells s havia de reunir el Marqus de Sant Telm i tres esquadrons. De Centelles, amb l ajuda del poble, pensaven ocupar l austriacista Vic. Els vigatans els sorprengueren quan creuaven el riu Bess, dispersant-los i prenent-los molt armament. Les tropes borbniques es referen i intentaren de nou d entrar a la Plana de Vic, aquest cop amb 800 homes. Aquesta batalla dirigida hbilment pel General Moragues signific la derrota de nou dels assaltants, coneguda com la batalla del Congost.

El 22 d'agost del 1705 desembarquen les tropes de l Aliana a Barcelona i els Vigatans reuneixen prop de 7.000 homes. Barcelona esdev sota el poder dels austriacistes desprs dels atacs al Castell de Montjuc, el 9 de novembre del 1705. Els caps dels Vigatans reberen ttols militars i foren convertits en el Regiment de Reials Gurdies Catalanes.

El 17 d abril del 1711 moria sense descendncia l'emperador Josep I. Carles fou el nou arxiduc. Catalunya es tornava a quedar sola. Les tropes austroalemanyes comenaren un progressiu replegament. Els Vigatans tornaren a aixecar partides i continuaren amb la tctica de guerrilles, per ara en una situaci molt ms difcil. La seva tropa reb la missi de defensar Barcelona. El 28 d agost del 1713, les tropes borbniques del Duc de Bracamonte enfilaren el Congost i venceren els Vigatans. Osona era ocupada i comandada pels borbnics. Segu una ferotge repressi del moviment que representaven els Vigatans, amb l'execuci d'alguns dels seus comandants (Bac de Roda, Josep Moragues, etc.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270824" title="Dions Renart i Garcia" nonfiltered="1379" processed="1374" dbindex="106419">

Dions Renart i Garcia (Barcelona, 1878 - dem, 1946) fou un escultor i astrnom catal. 

Format a l'Escola de la Llotja, treball al taller de Josep Llimona. Particip a les exposicions de Belles Arts de Barcelona (Eva, 1911; La Raa, 1918) i Madrid (A legoria i Retrats, 1912). Autor del grup Les Tres Maries de La Resurrecci de Jess, al Primer Misteri de Glria del Rosari Monumental de Montserrat, en el que treball amb Antoni Gaud i Josep Llimona. Treball en obres d'art aplicat fent models de cermica, gerros, medalles i joies, seguint l'estil Art Nouveau. Fou escultor anatmic de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Com a astrnom fou president de la secci lunar de la Societat Astronmica de Barcelona, organitzador de l'Exposici d'Estudis Lunars de 1912 i autor d'un mapa en projecci estereogrfica de relleus lunars. Un recinte lunar porta el seu nom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270827" title="La vida i la mort d'en Jordi Fraginals" nonfiltered="1380" processed="1375" dbindex="106420">

La novella La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, d'en Josep Pous i Pags s totalment una novella modernista, ja que les caracterstiques principals del modernisme les podem trobar dins d aquest llibre: El protagonista s rebel i inconformista i principalment en Jordi lluita contra el determinisme per aconseguir el dest que ell li agrada, aquest tret es veu perfectament quan en Jordi deixa el seminari per viure la seva vida sense cap lligam. La psicologia d en Jordi molts cops va en contra la societat, aix ho podem observar amb les discussions amb el seu pare, o b quan en Pau Selva no esta d acord que la seva filla es casi amb ell ja que estava dins del seminari i ho troba un pecat. En el llibre tamb podem veure com la psicologia del personatge s enfronta a tot lo que l envolta. Una altre caracterstica del modernisme sn les explicacions molt detallades i en el llibre s observa molt b en l explicaci de com era el mas Fraginal. I com a ltim el misticisme i totes les coses que al principi semblen rares per que al final s arreglen.

 RESUM DE LES PARTS DEL LLIBRE .

PRIMERA PART:
En la primera part del captol ens situa a la gran masia de mas Fraginals que es troba a les afores de Sant Esteve.
En Jordi s el segon fill d en Mateu Fraginals, un home molt aferrat a les tradicions i que te ben clar que el seu fill ha de ser sacerdot i per aix comena a estudiar llat amb el mossn del poble, mossn Lloren per veu que el carcter d en Jordi no serveix per  ser mossn ja que el veu molt mogut i despistat, per aix Lloren li promet que si atent a les classes que li ajudar a cuidar del seu hort, cosa que agrada a en Jordi.
Un dia mossn Lloren va a casa d en Mateu i li explica que el seu fill no te fusta per ser mossn, per en Mateu diu que ell ha de seguir aquest cam ja que s tradici.
En Jordi comena el seminari per sembla que s hagi mort espiritualment, i no s hi troba b dins d aquest, arriben les vacances d estiu, en Jordi retorna al mas i segueix igual de trist i mort que en el seminari, cosa que preocupa a la seva mare.

SEGONA PART:
Jordi segueix trist fins l arribada de les festes i de l Alberta, que sempre l acompanya i sempre estan junts, i quan torna a marxar l Alberta en Jordi torna a decaure i  encara que esta enamorat de l Alberta, segueix moix i trist.
Arriba el dia de tornar al seminari all continua igual, per planeja la seva fugida, el dia de reis quan tothom dormia ell aprofita per escapar-se i se n va fins a casa del mossn Lloren que l acull, en mossn va a parla r amb en Mateu sobre el que ha succet amb en Jordi, en Mateu s enfada molt i ja no el vol veure mai ms, ja no el considera fill seu, per aix la seva mare, la Mariana i en Lloren envien a en Jordi a casa d en Mart un parent de la Mariana per que el cuidi.
 
TERCERA PART:
En Jordi se n va a viure a casa del seu oncle Mart, un Republic que va viure a Cuba i que en tornar es va establir a Vilallonga, el seu oncle el rep amb els braos oberts ja que sabent en la situaci que estava i lo que odiava al home de la seva germana, l accepta gratament, a ms l anima a comenar a una nova empresa i a quedar de nou amb l Alberta.
Un dia es decideix d anar a trobar l Alberta i aclarir-ho tot, quan hi arriba, en Pau, el pare de l Alberta sospita de la seva visita i l anima a anar a caar per que no es quedi sol amb l Alberta, per ells dos el menteixen per quedar s-hi. Quan en Pau marxa, ells dos tenen una xerrada i se n donen compte que es volen casar, per per casar-se necessiten el perms patern. En Pau estranyat vol escriure a en Mateu per preguntar-li la veritat per en Jordi li ho explica tot.
Desprs de cinc anys d espera en Jordi i L Alberta es casen, per fer-ho, en Jordi demana que faci els papers pel casament, a la Alberta li costa molt que el seu pare li firmi ja que en Mateu el recolzava econmicament i no volia perdre l.
Finalment es casen, una cerimnia molt ntima ja que la Mariana no hi pot assistir.

QUARTA PART:
Ja casats en Jordi i l Alberta se n van a viure a Ribelles un poble a prop de Vilallonga ja que aix en Mart no quedava molt lluny i els podia anar a visitar. Aviat, reben la bona notcia que l Alberta esta embarassada, aix fa que en Jordi estigui molt ms per ella i que en Mart els vagi a veure cada diumenge encara que continu pensant que el matrimoni ha d estar sol.
Arriba el dia del bateig d en Llus, el fill, i en Jordi esta trist per que no t la seva mare i aquesta s ha d assabentar per mitj d una carta, al seu costat per la cerimnia surt rodona. Pocs dies desprs en Lloren mort i en la famlia va a enterro all, desprs de la cerimnia la Mariana va corrents cap a  trobar el seu nt, llavors en Jordi es retroba amb el seu pare i ell li gira la cara com si no el conegus. Desprs de la mort del mossn ve la de la Mariana que mort de tristesa.
En Pau selva esta molt malament econmicament i en Jordi l ajuda pagant-li els deutes i oferint-li la seva llar i una feina, que no li dura pas massa, i el negoci d en Jordi es desf ja que es crema tot el bosc que havia comprat amb tots els seus estalvis, aix el fa comenar de nou. Al final del Captol mor en Mart, que deixa tot els seus bns a en Jordi. 

CINQUENA PART:
Torna anar tot b en la famlia d en Jordi, els fills estudien, tal i com ell havia volgut, i el negoci va creixent. 
Un dia en Jordi rep la notcia que el seu pare s mort van a enterro on veuen en Joan, el germ d en Jordi.
Llavors en Jordi comena a tenir una crosta en el llavi que mai se li cura, l Alberta, vol que vagi a veure un metge i que li curi, desprs d anar a tres metges i que tots li diguessin que s ha d operar, ell s hi continua resistint, fins que nota unes punxades al llavi, llavors decideix d anar a un metge, aquest li diu que la seva malaltia, un cranc, ja no t remei i que noms li queda un any de vida, desprs de la visita en Jordi passeja pels camps com un somnmbul i a la nit torna capa a casa, a partir d aquell dia en Jordi comena a acabar tots els seus negocis i a deixar tota la vida de la seva famlia arreglada, compra una casa i unes terres a prop de la platja i a bon preu i les habilita de lo millor per que la seva dona i els seus fills hi puguin viure i guanyar diners, quan ja ho t tot enllestit, fa un gran convit amb tots els amics i familiars on fa un petit discurs on s acomiada de tothom i encomana alguna cosa al seu germ que marxa rpidament.
A la nit en Jordi s acomiada del seus fills i finalment li diu la veritat a l Alberta, i li dna nims per que segueixi vivint amb els seus fills.
Quan ella es desperta ell ja no hi es, els ha deixat per sempre.


 PERSONATGES .

COSME i MOSSN LLOREN:  Crec que aquest dos personatges es complementen l un amb l altre ja que tenen trets que els caracteritza, sn tranquils i senzills, i que els diferncia. Per exemple en Cosme s un pastor que tot ho ha aprs de la naturalesa, i en canvi en Lloren s un religis, que basa les explicacions amb Du. Per els dos sn caracteritzats per que ajuden tant a la Mariana com a en Jordi, potser, en Cosme ajuda molt a la Mariana, ja que sempre que sorgeix algun problema ell baixa de la muntanya i l ajuda i li dna consells i en canvi el mossn fa el mateix per amb en Jordi.

MATEU FRAGINALS i MART:   Aquests dos personatges sn antagnics totalment, comenant per els seus pensaments poltics i els mentals, mentalment en Mateu s una persona arrelada a les tradicions, tossuda, on cada cosa ha d estar molt pensada, a ms a casa seva ell s l autoritat, es transforma en un dictador, no deixa viure a ning com vol, se n desentn del seu fill, i fins hi tot acaba matant a la seva dona ja que fa que estigui en un estat de tristesa constant, crec que aquest personatge va de malament en pitjor, si que t una evoluci per a partir de la fugida del seu fill del seminari es queda estancat ell amb la seva dictadura. En canvi en Mart s un home que no t aquesta passi per les costums i que rep amb gran facilitat a en Jordi i l accepta com a fill, aquests dos personatges podrien representar la banda bona i la dolenta del llibre.

L ALBERTA i LA MARIANA: Sn les dos dones del llibre i sn semblants per diferents, les dos demostren el seu amor cap als seus fills per la Mariana en el llibre decau, des de la seva felicitat amb la vida de la famlia fins a la mort, mai s oposa al seu marit per aconseguir les coses que ella vol, es queda com una empresonada a els ordres del seu marit i aix li fa caure a la pena absoluta, en canvi al Mariana lluita per tot all que vol aconseguir, primer per que el seu pare accepts que ell i en Jordi s estimaven, desprs per que li firms el paper de matrimoni, lluita pels seus fills i tamb per la vida del seu home encara que no ho aconsegueixi. 

ELS FILL JOAN I LLUS: En llus era el fill gran, s seris i tranquil, era intelligent i tenia molt de seny, en Joan el germ petit s bellugads i no parava mai, tenia la mateixa inquietud del seu pare.

EN JORDI: s el personatge principal de la histria, i aquest personatge, s que fa una evoluci ascendent, en la seva joventut es veu aclaparat per els estudis i sent una tristesa que el converteix en un mort en vida, ms tard s rebutjat pel seu pare i fet fora de casa, per totes aquestes coses no el poden fer aturar, en Jordi s un lluitador nat, tot  lo que aconsegueix li requereix un esfor, a ms s un personatge que no el pots esgotar mai que no el tomben mai al primer assalt, ja que aixeca una empresa des de zero, n aixeca una altra desprs de perdre tota la seva riquesa en un incendi, lluita per l Alberta, s un personatge que tot lo que es proposa ho aconsegueix i no es deixa vncer ni per la mort ja que ell li guanya la partida, crec que la seva mort se la guanya ell mateix, i crec que hi t influncia el seu pare ja que l nic que ha heretat del seu pare s la seva tossuderia, car per no va voler fer-se una simple operaci, es mor.
Crec que a ms de tot aix t un do que s tenir l olfacte dels negocis ja que amb pocs diners ell fa fortuna, dit vulgarment: s una mquina de fer  calers 
Crec que s un gran personatge i que representa la fora, el coratge i el valor.

JOAN: s el germ d en Jordi, ell tampoc s ha volgut revelar al seu pare per no perdre el seu respecte, en Joan tamb ajuda a en Jordi en alguns moments.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270829" title="Dirtic" nonfiltered="1381" processed="1376" dbindex="106421">
Es denomina dirtic (del llat diuret cus, i aquest del grec            ) a tota substncia que al ser ingerida provoca una eliminaci d'aigua i sodi en l'organisme, a travs de la orina. Els diurtics com a medicaments poden ser de diversos tipus.
 
 De nansa (per actuar en la Nansa de Henle renal) ;
 Tiazdics (derivats de la tiazida);
 Inhibidors de la anhidrasa carbnica ;
 Estalviadors de potassi, que `poden ser de dos tipus: inhibidors dels canals de sodi i antagonistes de l'aldosterona;
 Osmtics;

S'utilitzen medicinalment per reduir la hipertensi arterial, ja sigui sols o en combinaci amb altres substncies, en les cardiopaties congestives, i en totes aquelles situacions clniques en les que s necessria una major eliminaci de lquids (edemes, accidents cerebrals vasculars, retorn vens alterat, cirrosis heptica...). En general es tracta de substncies de gran efectivitat i de baix cost, pel qual sn imprescindibles en medicina.

Un dirtic no ha de ser necessriament perjudicial; moltes substncies quotidianes com el t, el caf, la pinya o els esprrecs sn dirtics suaus, ja que en la seva majoria, aquests compostos contenen cafena o substncies dirtiques com la teoflina. Tamb l'etanol s dirtic. 

No gens menys, l'abs de dirtics pot arribar a provocar deshidrataci, hipotensi, alcalosis hipocalmica, entre altres alteracions potencialment severes.

Dirtics tiazdics.


Dirtics de nansa.


Dirtics inhibidors de l'anhidrasa carbnica.


Dirtics estalviadors de potassi.


Dirtics osmtics.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270830" title="Josep Reyns i Gurgu" nonfiltered="1382" processed="1377" dbindex="106422">
Josep Reyns i Gurgu (Barcelona, 1850 - dem, 1926) fou un escultor catal. Format a l'Escola de la Llotja, amb els germans Agapit i Venanci Vallmitjana i a Pars (1873-1876), es dedic principalment a la decoraci d'interiors, caracteritzant-se per un virtuosisme anecdtic d'influncia francesa. El 1890 obtingu la primera medalla a Madrid per La violinista. De la seva obra destaquen el Gerro amb nens del Parc de la Ciutadella, el relleu Barcelona rep les nacions (1887, Arc de Triomf de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888), el monument a El Greco (1897, Sitges) i L'Ascensi de Jess per al Segon Misteri de Glria del Rosari Monumental de Montserrat (1903).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270831" title="Regali" nonfiltered="1383" processed="1378" dbindex="106423">
Regali (Regalianus a les monedes) tamb Regalli i Regilli segons Vctor i Zsim, fou un dels trenta tirans de Trebelli Polli, usurpador del tron imperial rom. Era d'ascendncia dcia i fins i tot s'ha dit que parent de Decbal. Segurament tenia rang senatorial.

Destacat en les lluites a la frontera illria va obtenir una important recomanaci de Claudi (desprs Claudi II el Gtic) i fou elevat a un alt comandament per Valeri I. Vers els 260 els notables de Msia, alarmats per les crueltats de Galli contra els que havien donar suport a la rebelli d'Ingenu a Pannnia, i amb el suport dels legionaris de la provncia, el van proclamar emperador,  i va elevar a la seva dona Sulpcia Driantilla al rang d'augusta. 

Va lluitar amb xit contra els srmates per desprs de la victria  els mateixos soldats i notables, aliats als roxolans,  el van matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270834" title="Rufino Laiseca Oronoz" nonfiltered="1384" processed="1379" dbindex="106424">
Rufino Laiseca Oronoz (Bilbao, 1872 - Mxic, 1944) fou un dirigent socialista basc. Treball com a tipgraf de La Voz de Vizcaya, milit en el PSOE, va prendre part en el moviment conjuncionista amb els republicans i va participar com negociador en la vaga de 1910 per a reduir la jornada laboral. El 1920 fou escollit alcalde socialista de Bilbao i es destac en la seva intervenci com a mediador en els conflictes laborals del port i molls de Bilbao.

El 12 d'abril de 1931 va sortir escollit regidor de Bilbao passant desprs a ser designat president de la Comissi Gestora de Biscaia, crrec que va ocupar fins al seu cessament el 10 d'octubre de 1933. Tamb va ser designat president de la Junta de Patronat de la Caixa d'Estalvis de Biscaia fins a juny de 1937. Va representar Biscaia en la Comissi dels 18 constituda en l'Assemblea de Municipis Bascos celebrada a Vitria el 6 d'agost de 1933 per a elaborar l'Estatut Basco-Navarrs, que finalment no fou aprovat. 

Quan va esclatar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic al que va arribar en el vaixell Nyassa juntament amb altres socialistes com Atienza, Lacambra i Prez Infante. En aquesta repblica va ser president de l'Agrupaci Socialista Espanyola i el 1937, juntament amb Miguel Amilibia Matximbarrena va intentar posar les bases del futur Partit Socialista d'Euskadi, autnom del PSOE.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270835" title="Regillense" nonfiltered="1385" processed="1380" dbindex="106425">
Regillense fou un cognom que van utilitzar les famlies Sabnia i lbia de les gens Cludia i Postmia

Personatges destacats amb aquest cognom sn:

 Gai Claudi Sab Regillense I;
 Appi Claudi Sab Regillense II;
 Appi Claudi Cras Regillense Sab;
 Publi Postumi A. F. A. N. Alb Regillense;
Aule Postumi A. F. P. N. Albe Regillense;
 Aule Postumi P. P. Albe Regillense ;
 Espuri Postumi Albe Regillense ;
 Marc Postumi A. F. A. N. Alb Regillense;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270836" title="Seiseki Abe" nonfiltered="1386" processed="1381" dbindex="106426">
 (1915, Osaka, Jap) s un mestre de shodo i d'aikido que va tenir una relaci molt especial amb Morihei Ueshiba, ja que era alhora el seu deixeble d'aikido i el seu mestre de calligrafia.

 Primers anys .
El seu pare li enseny la calligrafia a partir del 1934 i es convert en  mestre de shodo el 1948, ensenyant a  Osaka. Durant els seus primers anys de professorat va patir una crisi espiritual arran de la qual va posar-se a practicar el misogi amb Kenzo Futaki, director de Misogi no Renseikai ("Misogi Training Society"), el qual li va recomanar que practiqus l'aikido.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270838" title="Medalla de la Victria 1914-1918 (Regne Unit)" nonfiltered="1387" processed="1382" dbindex="106427">




La Medalla de la Victria 1914-1918 (angls:Victory Medal 1914-18), tamb anomenada Medalla de la Victria Aliada, s una medalla de campanya britnica, el disseny bsic de la qual i el gal s com per Blgica, Cuba, Txecoslovquia, Frana, Grcia, Itlia, Jap, Portugal, Romania, Siam, la Uni Sudafricana i els Estats Units. La proposta va nixer del Mariscal francs Ferdinand Foch, comandant suprem de totes les forces aliades durant la I Guerra Mundial. El disseny de la medalla noms varia al Jap i a Siam, a on el concepte de la Victria alada no s culturalment rellevant.

Era torgada al personal que serv a qualsevol teatre de guerra de la I Guerra Mundial i presumiblement prengus part en la lluita o els serveis mdics o logstics. Va seguir sent atorgada desprs de l Armistici, per les forces britniques que entraren en acci al nord de Rssia (fins al 12 d'octubre de 1919) i al Caspi (fins al 17 d'abril de 1919). Tamb va ser atorgada als membres de la missi naval britnica a Rssia de 1919-1920 i per la neteja de mines al mar del nord entre l'11 de novembre de 1918 i el 30 de novembre de 1919.

Mai no s'atorgava sola, sin que es feia o b amb la Estrella de 1914, l'Estrella de 1914-15 o amb la Medalla Britnica de la Guerra 1914-20. Tamb podien rebre-la aquelles dones que havien servit com a infermeres o en altres forces auxiliars. 

Tots aquells que van ser mencionats als despatxos podien lluir una fulla de roure sobre el gal de la medalla.

 Disseny .
Una medalla de 36mm de dimetre de coure, amb una capa de bronze. 

A l'anvers apareix la figura de la Victria alada, amb el bra esquerra ests i el bra dret amb una palma.

Al revers apareix la inscripci "THE GREAT / WAR FOR / CIVILISATION / 1914-1919" en 4 lnies, envoltat per una corona de llorer.

Penja d'una cinta de 39mm amb dos arcs de sant Mart, amb la franja vermella al centre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270841" title="Joan Flotats i Lluci" nonfiltered="1388" processed="1383" dbindex="106428">
Joan Flotats i Lluci (Manresa, Bages, 1847 - Barcelona, 1917) fou un escultor catal. Deixeble dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana, es dedic principalment a la imatgeria religiosa. Collabor en la decoraci escultrica de la Cascada del Parc de la Ciutadella, amb el seu deixeble i gendre Lloren Matamala i Piol. Realitz La Coronaci de la Verge Maria per al Cinqu Misteri de Glria del Rosari Monumental de Montserrat, aix com lAnunciaci a la cripta de la Sagrada Famlia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270842" title="Eleccions al Parlament de Navarra de 1979" nonfiltered="1389" processed="1384" dbindex="106429">
Les Eleccions al Parlament de Navarra de 1979 se celebraren el 3 d'abril. Amb un cens de 365.080 electors, els votants foren 258.330  (70,76 %) i 106.749 les abstencions (29,24 %).  El Govern de Navarra va estar conformat per 7 diputats generals (4 d'UCD, 1 del PSOE, 1 d'HB i 1 d'AEM). Fou escollit president Jaime Ignacio Del Burgo Tajadura (UCD) com a cap de la llista ms votada, per el 1980 hagu de dimitir a causa d'un escndol econmic i fou substitut per Juan Manuel Arza (UCD). Aquestes foren les primeres eleccions democrtiques al Parlament de Navarra, en les quals s'aprov la Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra de 1982

Els resultats foren:


A part, es comptabilitzaren 1.043 (0,29 %) vots en blanc.

 Enllaos externs .
 Resultats de totes les eleccions navarreses;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270843" title="Tallarol capnegre" nonfiltered="1390" processed="1385" dbindex="106430">

El tallarol capnegre o busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) s l'ocell de l'ordre dels passeriformes que ms caracteritza brolles, rees embosquinades, olivets i en general les rees termfiles de la zona mediterrnia dels Pasos Catalans, on s freqent i localment abundant.

Morfologia.

Existeix, com en altres tallarols, un marcat dimorfisme sexual en les lliurees. El mascle s ms vists, amb el capell i la cua molt negres, que contrasten enormement amb el blanc immaculat del coll. 

Els ulls estan caractersticament vorejats per un anell orbital rosat fort en els adults i ms pllid en els subadults.

La femella t el disseny ceflic com el del mascle, per del mateix color que el dors, la qual cosa fa que sigui menys vistent. Els joves sn, en general, ms apagats, per entre ells es poden diferenciar els mascles de les femelles per tindre la coloraci ceflica ms tenyida (fins i tot ms que les femelles).

Subespcies.

 Sylvia melanocephala melanocephala, (Gmelin, 1789).
 Sylvia melanocephala leucogastra, (Ledru, 1810).
 Sylvia melanocephala momus, (Hemprich & Ehrenberg, 1833). ;
 Sylvia melanocephala norissae, (Nicoll, 1917).
 Sylvia melanocephala valverdei, (Cabot & Urdiales, 2005).

Confusi amb altres espcies.

Sembla que substitueixi el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) a les zones ms mediterrnies, tot i que aquest ha sofert darrerament un procs expansiu vers el sud i sovinteja ms als boscos. 

Es pot confondre amb el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis), amb el qual pot coincidir en algunes localitats meridionals, si b el cant i les dimensions marquen clarament les principals diferncies entre ambds tallarols.

Alimentaci.

Fonamentalment de dieta insectvora a l'poca favorable, la complementa a la tardor i hivern amb fruits i baies. Es diu que pot menjar llavors a l'hivern, poca en qu es veu sovint fora de les rees habituals, fet provocat probablement per moviments destinats a la recerca d'aliment.

Costums.

Emet tot l'any un reclam molt caracterstic que la fa inconfusible encara que estigui ben amagada en la bosquina. El cant, melodis amb notes raspants, l'emet tant en vol com posada sobre la capada dels arbusts o fins i tot a l'interior de les mates. 

s molt activa des de febrer i mar, quan hom la sent cantar intensament i es noten els estufaments dels mascles que segueixen el conspicu vol de zel per sobre les mates. 

Reproducci.

Fa un parell de postes anyals en un niu situat a baixa altura en arbusts i mates.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 172.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Informaci del tallarol capnegre al Principat de Catalunya. ;
 mplia informaci sobre el tallarol capnegre. ;
 Descripci del tallarol capnegre. ;

 Descripci, hbitat i reproducci del tallarol capnegre. ;
 Vdeos de tallarols capnegres en llur hbitat natural. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270845" title="Francesc de Paula del Villar i Carmona" nonfiltered="1391" processed="1386" dbindex="106431">

Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona, 1860   Ginebra, Sussa, 1927) fou un arquitecte catal, fill del tamb arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano. Titulat el 1886, el 1892 succed al seu pare com a arquitecte dioces, continuant amb la tasca iniciada pel seu pare al Monestir de Montserrat: absis, faana de l'esglsia, cambril de la Verge, Segon Misteri de Dolor del Rosari Monumental, monument als herois de la batalla del Bruc (avui desaparegut), etc. A Barcelona va fer la Casa Riera (1892), la casa del Gas Lebon a Balmes/Gran Via (1896), l'esglsia de Santa Madrona i l'Hospital d'Inguaribles (1916). Autor tamb de l'esglsia parroquial de Tiana (1886) i la casa de salut de la Fundaci Alb.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270848" title="Nacionalistes Bascos" nonfiltered="1392" processed="1387" dbindex="106434">
Nacionalistes Bascos (NV) va ser el nom adoptat per una coalici electoral que es va presentar a les eleccions al Parlament de Navarra de 1979 celebrades el 3 d'abril de 1979. El seu cap de llista era el membre del Partit Nacionalista Basc (PNB) Manuel de Irujo. Integraven la coalici el PNB, Acci Nacionalista Basca, Euskadiko Ezkerra, ESEI i el Partit del Treball d'Espanya. Van obtenir 12.845 vots (5,06%) i tres escons. 


Enlaces externos.
ndexe d'institucions del Arxiu Linz de la Transici Espanyola.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270850" title="Bandera de Kosovo" nonfiltered="1393" processed="1388" dbindex="106435">


La bandera de Kosovo s'aprov oficialment desprs que el pas declars unilateralment la seva independncia de Srbia, el 17 de febrer de 2008. La bandera s, en part, el resultat d'un concurs internacional organitzat per les Nacions Unides amb el vistiplau del govern provisional. Les normes del concurs insistien que el disseny final no havia de mostrar cap mena de smbol tnic o nacional per garantir que represents tots els ciutadans. La versi utilitzada actualment s una variaci d'una de les propostes. Mostra sis estrelles blanques que formen un arc situat damunt d'un mapa daurat de Kosovo, sobre camp blau.     










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270858" title="Eleccions al Parlament de Navarra de 1983" nonfiltered="1394" processed="1389" dbindex="106436">
Les Eleccions al Parlament de Navarra de 1983 se celebraren el 8 de maig. Amb un cens de 379.692 electors, els votants foren 269.042  (70,86 %) i 110.650 les abstencions (29,14 %).  Fou escollit president Gabriel Urralburu Tainta (PSN-PSOE) com a cap de la llista ms votada.

Els resultats foren:


A part, es comptabilitzaren 1.826 (0,48 %) vots en blanc. 

 Enllaos externs .
 Resultats de totes les eleccions navarreses;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270864" title="Jaime Ignacio del Burgo Tajadura" nonfiltered="1395" processed="1390" dbindex="106437">
Jaime Ignacio del Burgo Tajadura (Pamplona-Iruea, 31 de juliol de 1942) s un poltic navarrs enquadrat actualment en Uni del Poble Navarrs, partit que mant un acord de collaboraci poltica amb el Partit Popular, que es va dissoldre a Navarra, en compliment d'aquest acord. s fill del tamb poltic i historiador franquista Jaime del Burgo. Llicenciat en Dret. Diplomat en l'especialitat jurdic-econmica per la Universitat de Deusto. Doctor en Dret per aquesta Universitat en 1966. Advocat en exercici. Acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. Acadmic corresponent de la Real Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci. Membre del Consell d'Estudis de Dret Navarrs. Membre de la Ordre del Mrit Constitucional. Professor de dret foral pblic de la Universitat de Navarra.

 Trajectria . 
 Secretari general de AUTHI entre 1966 i 1970 ;
 Secretari tcnic d'Hisenda de Navarra de 1970 a 1973. ;
 Director de Coordinaci, Planificaci i Desenvolupament de la Diputaci Foral de Navarra de 1973 a 1976 ;
 s un dels fundadors del Partit Socialdemcrata Foral de Navarra primer i del Partit Socialdemcrata d'Espanya desprs (1976). ;
 En 1977 ingressa a Uni de Centre Democrtic, i fou escollit Senador per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1977, sent Secretari 2 del Senat. ;
 En 1979 s novament triat Senador per Navarra en la I Legislatura (1979-1982) ;
 A les eleccions al Parlament de Navarra de 1979 s Diputat Foral per la Ciutat de Pamplona (1979-1984), Vicepresident de la Diputaci Foral-Govern de Navarra (1979-1983) i president de la UCD de Navarra. ;
 En 1980 va ser acusat d'una suposada malversaci de fons (cas FASA), sent destitut com President de la Diputaci. ;
 En 1981 s reelegit president de la UCD. ;
 En 1982 ingressa en el Partit Demcrata Popular (PDP). ;
 En 1983 s reelegit Parlamentari Foral de Navarra, sent Vicepresident 1er del Parlament de Navarra (1983-1984).
 En 1984 el Tribunal Suprem d'Espanya li dna la ra en el cas de la suposada malversaci de fons, sent restitut en la vicepresidncia de la Diputaci. ;
 En 1985 s triat portaveu de l'Agrupaci Parlamentria Popular en el Parlament de Navarra. ;
 En 1986 s triat senador del PDP per Navarra (III Legislatura, 1986-1989). ;
 En 1989, desprs de la integraci del PDP en el Partit Popular (PP), s triat president del PP de Navarra i obt un esc per Navarra dintre de la coalici integrada pel PP i Uni del Poble Navarrs (UPN). ;
 En 1993, en el congrs del PP, s triat membre del comit executiu nacional del partit per Jos Mara Aznar, dins dels cinc llocs de lliure designaci. ;
 En 1993 va ser reelegit diputat per Navarra i s membre de la Comissi d'estudi i investigaci sobre el finanament dels partits poltics (1994). ;
 En 1996 renova la seva acta de diputat per Navarra i s escollit portaveu adjunt del Grup Popular en el Congrs. ;
 s President de la Comissi Constitucional del Congrs dels Diputats (2002-2004). ;
 Representant d'Uni del Poble Navarrs en el Comit Nacional del Partit Popular des de 1991.

 Activitat parlamentria . 
 Ha estat ponent de nombroses lleis, entre les quals destaquen la Llei de la Jurisdicci Contenciosa-Administrativa i les diverses normes sobre incompatibilitats de Diputats, Senadors i Alts crrecs de l'Administraci. ;
 Ha pertangut a diverses comissions d'investigaci (Filesa, Finanament de Partits Poltics, Irregularitats Agncia Tributria, Lli i 11-M). ;
 En el perode constituent va participar, entre altres aspectes, en a l'elaboraci de les disposicions addicional primera i transitria quarta de la Constituci. ;
 Defensor de la personalitat de Navarra i el dret a conservar la seva identitat amb el manteniment del seu estatus de Comunitat Foral diferenciada, integrada paccionadament en la naci espanyola. ;
 Va asseure les bases ideolgiques i poltiques per a l'Amillorament del Fur engegant el procs que va culminar en la promulgaci del nou pacte foral entre l'Estat i Navarra, contingut en la Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de 1982 ;
 Ha pertangut en representaci de Navarra, des de 1984, a la Junta de Transferncies i ha participat en les comissions negociadores de diferents pactes fiscals Navarresa-Estat, entre els quals destaquen els Convenis Econmics de 1990, 1997 i 2003.

Ideologia. 
Del Burgo, lder durant la Transici de la Uni de Centre Democrtic a Navarra, va ser un dels principals artfexs de l'existncia de dues vies per a accedir a l'autonomia: una per a Navarra i altra per a les Vascongadas (posteriorment Pas Basc ). Aix, va propugnar que els corresponia noms als navarresos decidir si s'incorporaven al Pas Basc o no: 
"Noms el poble navarrs t dret a decidir si accepta o no l'existncia d'un poder poltic supranavarrs" ("Punto y Hora de Euskal Herria", n 11 de 15/9/1976) 
Des de llavors, els seus plantejaments s'han mantingut bsicament similars, accentuant-se el seu rebuig cap a qualsevol frmula d'enteniment amb el Pas Basc. Tamb ha estat defensor de les Teories de la conspiraci del 11-M. Pel que desprs de la sentncia emesa el 31 d'octubre del 2007, que s'exclou la participaci d'ETA i d'altres conpiraciones internes, en els Atemptats de Madrid de l'11 de mar de 2004, el Sindicat Unificat de Policia (SUP), el major dels sindicats de policia a Espanya, decideix querellar-se contra del Burgo, a ms de contra altres poltics del Partit Popular.

 El cas FASA . 
La carrera poltica de del Burgo va travessar el seu major contratemps entre 1980 i 1984, al ser acusat d'estar embolicat en un cas de corrupci, el conegut com a cas Fasa i ser destitut com President de la Diputaci Foral (de la qual era president des de 1979) el 28 d'abril de 1980. Quan era President de la Diputaci, aquesta va concedir un crdit de 81 milions de pessetes (499.000 ) a l'empresa FASA (Foses Alsasua, S.A.), de la qual del Burgo era accionista i a ms la Caixa d'Estalvis de Navarra, dependent de la prpia Diputaci, va concedir un crdit de 57 a aquesta empresa sent del Burgo avalista solidari d'aquesta operaci, aparentment ocultant aquesta condici als seus companys de Diputaci. Ja en 1976, abans de dedicar-se a la poltica, havia ocupat crrecs de rellevncia en FASA, treballant com assessor jurdic de la mateixa i sent Secretari del seu Consell d'Administraci. Del Burgo es va absentar de la sessi en la qual la Diputaci va arribar aquest acord. No obstant aix i una vegada rebuts els crdits, poc desprs, l'empresa es va declarar en fallida i els diners mai es va recuperar. El 14 d'abril de 1980, el Parlament de Navarra va acordar, amb els vots del seu propi partit, exigir la seva dimissi com diputat i president de la Diputaci per del Burgo no va dimitir, pel que el 28 d'abril la Diputaci va acordar la seva destituci, portant-se a terme al setembre de 1980. El 28 de novembre de 1980, la prpia Diputaci va prendre la decisi de dur davant els tribunals a del Burgo, acusant-li de malversaci de fons pblics.

Del Burgo va recrrer l'acte administratiu de la seva destituci i l'Audincia Territorial de Pamplona, el 26 de juny de 1981, va ratificar la decisi de la Diputaci. La sala administrativa del Tribunal Suprem va sentenciar en 1983 els acords de la seva destituci havien de ser anullats i que havia de ser restitut com president del Govern d'aquesta comunitat  pel que va tornar a ocupar el crrec breument en 1984. Del Burgo mai va ser processat penalment i solament es van iniciar accions penals per estafa contra Ignacio Irazoqui, conseller delegat de l'empresa FASA que finalment va ser absolt, sense que per part de la Diputaci s'interposs recurs, acudint a la via civil.. Durant els seus anys que va durar la seva destituci, havia estat reelegit president de la UCD a Navarra a l'agost de 1981 i dimitit del crrec al desembre de 1982 per a ingressar en el Partit Demcrata Popular (PDP).
 
 Publicacions .

El Pacto Foral de Navarra. (Pamplona, 1966). ;
Ciento veinticinco aos de vigencia del Pacto-ley de 16 de agosto de 1841. (Pamplona, 1966). ;
Origen y fundamento del rgimen foral de Navarra. (Editorial Aranzadi. Pamplona, 1967). ;
Posibilidades del Derecho positivo vigente para la descentralizacin. (Pamplona, 1968). ;
Rgimen fiscal de Navarra. Los Convenios Econmicos. (Editorial Aranzadi, Pamplona, 1973). ;
El Fuero: pasado, presente, futuro. (Pamplona, 1974). ;
Los Fueros del futuro. Ideas para la reforma foral. (Pamplona, 1976). ;
Navarra es Navarra. (Pamplona, 1979). ;
Navarra en la encrucijada. (Pamplona, 1980). ;
Fueros, Democracia, Espaa. (Pamplona, 1985). ;
Introduccin al estudio del Amejoramiento del Fuero. Los derechos histricos de Navarra. Prleg d'Eduardo Garca de Enterra. (Pamplona, 1987). ;
El Convenio Econmico de 1990 entre el Estado y Navarra. (Pamplona, 1991). ;
Soando con la paz. Nacionalismo vasco y violencia terrorista. Prleg de Jos Mara Aznar. (Temas de Hoy. Madrid, 1994). ;
Curso de Derecho Foral Pblico de Navarra. (Editorial Aranzadi, Pamplona, 1996). ;
Navarra es libertad. Vol. I, Artculos; Vol. II, Discursos y conferencias. Prleg de Jaime Mayor Oreja. (Fundacin Humanismo y Democracia, Madrid, 1999). ;
El ocaso de los falsarios. (Editorial Laocoonte, Madrid, 2000). ;
El desafo nacionalista (Fundacin para el Anlisis y los Estudio Sociales. Madrid, 2002). ;
Jaque a la Constitucin. De la propuesta soberanista de CiU al federalismo asimtrico de Maragall. (Ediciones Acadmicas S.A., Madrid, 2003). ;
Por la senda de la Constitucin. (Ediciones Acadmicas S.A., Madrid, 2004). ;
Jos Alonso y la Ley Paccionada de 1841. Homenaje al ministro Jos Alonso. Presentacin de Rafael Catal Polo, Secretario de Estado de Justicia. (Ministerio de Justicia, Imprenta del Boletn Oficial del Estado, Madrid, 2004.
11 Marzo: Demasiadas preguntas sin respuesta (La Esfera de los Libros, S.L., Madrid, 2006).

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270867" title="Presoner" nonfiltered="1396" processed="1391" dbindex="106438">
Presoner s un poema escrit per Jordi de Sant Jordi quan fou fet presoner en 1423 per Francesco Sforza desprs de la seua participaci militar en Npols. En aquesta situaci, escriu adreant-se al rei demanant-li ajuda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270869" title="Alexis Michiels" nonfiltered="1397" processed="1392" dbindex="106439">

Alexis Michiels (Brusselles, 19 de desembre de 1893 - Ukkel, 2 de novembre de 1976) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1918 i 1919. Aconsegu 3 victries, entre elles la Pars-Brusselles.

Palmars.
1918;
 1r a la Trouville-Pars ;
1919;
 1r a la Pars-Brusselles;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Midi ;

Resultats al Tour de Frana.
1919. Abandona (2a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Alexis Michiels ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270870" title="Vita Christi" nonfiltered="1398" processed="1393" dbindex="106440">
Vita Christi s l'obra fonamental de l'escriptora del segle XV Isabel de Villena. s una narraci de la vida de Jesucrist; no obstant aix, Isabel de Villena no fa una biografia estricta de Jesucrist, ja qu mostra fonamentalment la relaci de Jess amb les dones des d'una perspectiva quasi feminista i molt avanada per a la seua poca. S'ha considerat el Vita Christi com una reacci a la publicaci uns anys abans de L'espill per part de Jaume Roig. Cal assenyalar que els dos autors es coneixien; Jaume Roig fou benefactor de l'hospital d'En Clapers, on Isabel era abadessa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270871" title="Mommu" nonfiltered="1399" processed="1394" dbindex="106441">
 (683   707) va ser el quaranta dose emperador del Jap en aparixer a la llista tradicional d'emperadors. Va ser net de  l'emperador Tenmu i l'emperadriu Jit . Quan el seu pare, el Prncep de la Corona Kusakabe va morir, noms tenia sis anys. Va arribar al tro el 697 i va regnar fins la seva mort per malaltia el 707, va ser succet per la seva mare l'emperadriu Genmei.Va tenir un fill amb Fujiwara no Miyako, una filla de Fujiwara no Fuhito; i es va dir Obito no miko (Prncep Obito), i que eventualment es va convertir en l'emperador Sh mu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270873" title="Josep Domnech i Estap" nonfiltered="1400" processed="1395" dbindex="106442">


Josep Domnech i Estap (Tarragona, 1858   Cabrera de Mar, 1917) fou un arquitecte catal. 

Obtingu el ttol el 1881. Fou catedrtic de geodsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presid (1914).

Autor, a Barcelona, de les reformes a l'esglsia de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqus i Urp); l'Acadmia de Cincies, que cont als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justcia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); el Palau Ramon Montaner, actual Delegaci del Govern a Barcelona (1889-1896, amb Llus Domnech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Pres Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabat); l'asil per a cecs Empar de Santa Llcia, posteriorment Museu de la Cincia de Barcelona i actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); Catalana de Gas (1908); l'esglsia de la Mare de Du del Carme i convent de Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domnech i Mansana); l'estaci de la Magria (1912), etc. Dirig tamb les obres de l'Hospital Clnic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrol (1881).

Domnech i Estap conre un estil propi partint d'estils arquitectnics clssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingu un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials. 

Autor tamb de diverses obres de divulgaci tcnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectnic (1911).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270874" title="Integral de la secant al cub" nonfiltered="1401" processed="1396" dbindex="106443">
Una de les integrals indefinides ms difcils de calcular s

;

 Obtenci .

Aquesta primitiva es pot calcular emprant la integraci per parts, tal com segueix:

;

on



Llavors



Sumant  als dos cantons de la igualtat:



Dividint els dos cantons entre 2 s'obt el resultat que s'ha presentat al comenament.

 Potncies de la secant d'exponent senar ms gran que 3.

Igual que la integraci per parts de ms amunt ha redut la integral de la secant al cub a la integral de la secant a la primera potncia, de igual manera un procs similar redueix la integral de la secant elevada a potncies senars ms grans que 3 a potncies ms petites. Aquesta s la frmula de Reducci de la Secant que segueix:
 


Alternativament:



 Vegeu tamb .

 Taula d'integrals;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270876" title="Robert Reboul" nonfiltered="1402" processed="1397" dbindex="106444">

Robert Reboul (Pars, 24 de juliol de 1893 - Bordeus, 22 de gener de 1969) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1921 i 1927. Durant la seva carrera aconsegu 5 victries, entre elles la Pars-Brusselles.

Palmars.
1921;
 1r al Circuit de Xampnaya;
 1r al Circuit de les Viles d'Aigua d'Alvrnia;
 1r al Circuit de Finisterre;
 1r a la Pars-Reims;
 1r a la Pars-Brusselles;

Resultats al Tour de Frana.
1923. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Robert Reboul;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270885" title="Primera Repblica de Portugal" nonfiltered="1403" processed="1398" dbindex="106445">



La Primera Repblica Portuguesa (en portugus: Primeira Repblica Portuguesa) fou el perode de setze anys comprs entre la Revoluci de 5 d'octubre de 1910, que pos fi al Regne de Portugal, i el cop d'estat de l'any 1926, que establ el rgim conegut amb el nom de Ditadura Nacional i que finalitz amb l'aparici de l'Estado Novo sota la dictadura feixista d'Antnio de Oliveira Salazar.

Antecedents.
El moviment revolucionari del 5 d'octubre de 1910 es va donar com una seqncia natural de l'acci doctrinria i poltica que es venia desenvolupant a Portugal des de la creaci del Partit Republic l'any 1876. La propaganda republicana va saber treure partit d'alguns fets histrics de repercussi popular: les commemoracions del tricentenari de la mort de Lus de Cames el 1890 i els disturbis provocats per l'ultimtum britnic de 1890 van ser aprofitats pels defensors de les doctrines republicanes, els quals van assolir identificar-se amb els sentiments nacionals i aspiracions populars portuguesos. 


Durant el breu regnat de Manuel II de Portugal, que va ascendir al tron desprs de l'atemptat en el qual va morir Carles I i el seu hereu Llus Felip de Bragana, el moviment republic es va afermar. El 3 d'octubre de 1910 va esclatar la revolta republicana, que ja s'endevinava en el context de la inestabilitat poltica, i la victria de la revoluci es va deure en part a la incapacitat del govern de reunir suficients tropes per dominar als prop de dos-cents revolucionaris que resistien les armes a la m. Amb l'adhesi d'alguns bucs de guerra, el govern es va rendir i els republicans van proclamar la Primera Repblica, exiliant-se Manuel II al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. 

Organitzaci del Govern.
En 16 anys que dur aquest rgim de govern, entre 1910 i 1926, hi va haver 8 Presidents de la Repblica, un govern provisional i 38 ministres, aix com una junta constitucional.



Establiment de la Repblica.

Primers anys.
El 1911 es va aprovar una constituci republicana, inaugurant un rgim parlamentari amb escs poder en mans del President i un sistema bicameral. La repblica va provocar importants fractures en la societat portuguesa, especialment entre la poblaci rural de tall monrquic, els sindicats i l'Esglsia. El propi partit republic tingu dues faccions: el sector ms conservador es va separar per a formar el Partit Evolucionista i el Partit d'Uni Republicana. A pesar d'aquestes secessions, el Partit Republic, dirigit per Afonso Costa fou la principal fora poltica de la repblica. Les forces opositores van comenar a fer s de la violncia com mtode per a acostar-se al poder 

El Partit Republic Portugus va veure en l'inici de la Primera Guerra Mundial una oportunitat nica per a arribar a els seus objectius: posar fi als intents d'invasi per part d'Espanya i de l'ocupaci estrangera de les colnies, i dintre del nivell intern, creant un consens nacional entorn del rgim i fins i tot entorn del partit. Aquests objectius domstics no es van aconseguir, ja que la participaci en el conflicte no fou subjecte al consens nacional i no es va assolir mobilitzar a la poblaci. El que va ocrrer fou el contrari, la guerra va causar que les diferncies ideolgiques s'ampliessin. La falta de consens sobre la participaci de Portugal en la guerra va fer possible l'aparici de dos cops d'estats, dirigits per Joaquim Pimenta de Castro (gener-maig de 1915) i Sidnio Pais (1917-1918). 

Buit de poder.

El buit de poder creat desprs de l'assassinat de Sidnio Pais el 14 de desembre de 1918 va dur al pas a una breu guerra civil. Al nord de Portugal es va proclamar la restauraci de la monarquia el 9 de gener de 1919 i quatre dies ms tard va tenir lloc una insurrecci monrquica a Lisboa. Una coalici republicana, dirigida per Jos Relvas va coordinar la repressi dels alaments utilitzant per a aix els militars lleials al rgim i civils armats. Desprs d'una srie d'enfrontaments amb els monrquics, aquests van ser venuts definitivament a Porto el 13 de febrer del mateix any. Aquesta victria militar va permetre al Partit Republic tornar al govern i sortir triomfant en les eleccions que van tenir lloc durant aquest any, guanyant-les per majoria absoluta. 

Fou durant aquest intent de restauraci republicana quan es va intentar realitzar una reforma per a dotar al rgim d'una major estabilitat. A l'agost de 1919 es va escollir un President conservador, Antnio Jos de Almeida (pertanyent a la Unin Sagrada, uni del Partit Evolucionista i el Partit Republic Portugus), i al seu govern se li va donar el poder de dissoldre el parlament. Les relacions amb la Santa Seu, que havien estat restaurades per Sidnio Pais, continuaren. El president va usar el seu nou poder per a resoldre la crisi de govern de maig de 1921, nomenant al Partit Liberal (el resultat de la fusi de postguerra entre els Evolucionistes i els Unionistes) per a preparar les prximes eleccions. Aquestes eleccions van tenir lloc el 10 de juliol de 1921 en les quals, la victria va ser del partit en el poder. El 19 d'octubre va tenir lloc un alament militar, en el qual un nombre significatiu de capitosts conservadors, incloent al primer ministre Antnio Granjo, van ser assassinats. Aquest esdeveniment, conegut com "nit de sang" va crear una important esquerda entre les elits poltiques i l'opini pblica. Aix va mostrar la gran inestabilitat de les institucions republicanes i que el terme democrtic era noms una denominaci. 

Final de la Repblica.


Les eleccions realitzades el 29 de gener de 1922 van inaugurar un perode d'estabilitat, en el qual el Partit Republic va tornar a guanyar per majoria absoluta. El descontentament amb aquesta situaci no va desaparixer. Va haver moltes acusacions de corrupci, i els atacs de l'oposici van acrixer. Al mateix temps, tots els partits poltics van sofrir lluites internes, especialment el partit en el govern. Tot i aix, el sistema de partits de la Repblica demostr que no era estable, tenint entre 1910 i 1926 46 governs. La posici dels presidents a governs d'un sol partit que dissentien amb el Partit Republic i el desig de tots per acaparar el poder provocaven la prctica inexistncia d'estabilitat en el govern de la naci. Es van intentar diverses frmules diferents, incloent governs d'un nic partit, coalicions i executius presidencials per cap d'elles va tenir efecte. La fora era l'nica via que tenia l'oposici per a imposar-se si volia gaudir dels fruits del poder.

A mitjans de la dcada de 1920 l'escena poltica nacional i internacional es feia favorable a l'aparici d'una soluci autoritria, a travs de la qual, un govern reforat podria imposar l'ordre pblic i restaurar la situaci poltica. Les forces armades, l'inters poltic de les quals havia augmentat a causa de la Primera Guerra Mundial i els lders de la qual no havien oblidat que el Partit Republic Nacional els havia enviat a la guerra quan ells no volien lluitar, s'acostaven a les forces conservadores, considerant-se l'ltim basti d'ordre contra el caos que es desenvolupava per tot el pas. Aix doncs, hi va haver converses entre poltics conservadors i crrecs militars, que van afegir les seves demandes poltiques i corporatives a la situaci. El 28 de maig de 1926 va tenir lloc un cop d'estat de les forces armades amb el suport de gaireb tots els partits poltics. Com havia ocorregut l'any 1917, la poblaci de Lisboa no va intentar protegir a la Repblica, deixant-la en mans de l'exrcit. Amb aquest aixecament va iniciar la dictadura militar que es mantindria en el poder fins el 1974, quan seria enderrocada per la Revoluci dels Clavells i que portaria a l'actual Tercera Repblica de Portugal, assentant la democrcia en el pas. 

Vegeu tamb.
Regne de Portugal;
Ditadura Nacional;
Imperi Portugus;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270886" title="Franco Costanzo" nonfiltered="1404" processed="1399" dbindex="106446">
Franco Costanzo (nascut a Ro Cuarto, Crdoba el 5 de setembre de 1980) s un futbolista professional argent que juga com a porter al FC Basel.

 Enllaos externs .
Fotolog dedicat a Franco Costanzo
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270887" title="Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona" nonfiltered="1405" processed="1400" dbindex="106447">

La Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona s una acadmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literria i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les Cincies, en especial a l'mbit de Catalunya.

Fundada com a Conferncia Fisicomatemtica Experimental, fou el seu primer president Francesc Subirs, per a ser desprs denominada per Reial Cdula com a Reial Conferncia Fsica que tractaria els afers relatius al Principat de Catalunya. Desprs de canviar de nou el seu nom pel de Reial Acadmia de Cincies Naturals i Arts, des de 1887 mant la seva actual denominaci.

L'Acadmia disposa d'una biblioteca amb ms de cent-mil volums que s considerada una de les ms importants d'Espanya per l'abundncia d'obres cientfiques de ms de tres segles, un arxiu histric i un complex compost de l'observatori astronmic Fabra, inaugurat el 1904, amb equips astronmics, sismolgics i meteorolgics.

La seu de l'Acadmia, obra de l'arquitecte modernista Domnech i Estap situada a la Rambla de Barcelona. Les escultures de la faana sn obra de Manuel Fux. Des de 1899 els baixos van ser ocupats per un cinema, convertit posteriorment en el Teatre Poliorama.

Referncies.
 Pgina oficial de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270888" title="Alessandro Piccinini" nonfiltered="1406" processed="1401" dbindex="106448">
Alessandro Piccinini (30 de desembre de 1566 - 1638) fou un llatista i compositor itali.

Nascut a Bolonya, Piccinini aprn el llat amb el seu pare, Leonardo Maria Piccinini. El cardenal Pietro Aldobrandini el fa entrar a la cort d'Este a Ferrara. Piccinini s conegut sobretot per als seus dos reculls de peces per a llat: Intavolatura di Liuto et di Chitarrone, libro primo (Bolonya, 1632) i Intavolaturo di Liuto (Bolonya, 1639), el segon editat desprs de la seva mort pel seu fill Leonardo Maria Piccinini.

Segons deia ell mateix va inventar l'arxillat i va modificar el Chitarrone. Les seves composicions foren sobretot tocates, sries e variacions i danses  corrente, chiaccona, gaglairda i passacaglia . Encara que potser no va mostrar l'originalitat de Kapsperger, la seva msica de ser fresca, meldica i atractiva, especialment les tocates.

Referncies.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270890" title="Salvador Vinyals i Sabat" nonfiltered="1407" processed="1402" dbindex="106449">

Salvador Vinyals i Sabat (Barcelona, 1847   dem, 1926) fou un arquitecte catal. Es titul com a mestre d'obres el 1868 i com a arquitecte el 1877. D'estil eclctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes ms so licitats del seu temps. Autor de nombroses cases a l'Eixample de Barcelona, la rehabilitaci del monestir de Sant Pere de les Pue les a Sarri, la torre Buxareu a Puigcerd (1879), la capella del convent de les Magdalenes (1880), el desaparegut Teatre Lric] (1881), la Pres Model (1888-1904, amb Josep Domnech i Estap), el  Teatre Novedades (1890), la torre Lacambra a Sarri (1892), can Robert a Sitges (1892-1894), obres de restauraci al Teatre del Liceu (1898), etc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270891" title="Eleccions al Parlament de Navarra de 1987" nonfiltered="1408" processed="1403" dbindex="106450">
Les Eleccions al Parlament de Navarra de 1987 se celebraren el 10 de juny. Amb un cens de 393.326 electors, els votants foren 286.722 (72,90 %) i 106.604 les abstencions (27,10 %). Fou escollit president Gabriel Urralburu Tainta (PSN-PSOE) com a cap de la llista ms votada, merc un acord amb UPN des del 1988.

Els resultats foren:


A part, es comptabilitzaren 3.950 (1,00 %) vots en blanc.

 Diputats .
 Gabriel Urralburu Tainta (PSN-PSOE);
 Floren Aoiz Monreal (Herri Batasuna);
 Enllaos externs .
 Resultats de totes les eleccions navarreses;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270893" title="Gabriel Urralburu Tainta" nonfiltered="1409" processed="1404" dbindex="106451">
Gabriel Urralburu Tainta, (Ezcaroz, Navarra, 6 de novembre de 1950) s un poltic socialista navarrs, ex sacerdot i advocat. Va ser president del Govern de Navarra entre 1984 i 1991. 
 Biografia . 
Llicenciat en Cincies Teolgiques i Morales. Va ser ordenat sacerdot i va exercir fins la seva secularitzaci en 1984. Membre dels grups de cristians de base oposats al franquisme, de la m de Vctor Manuel Arbeloa Muru va ingressar en el PSOE en 1973 i va dirigir el procs de reorganitzaci del partit en Navarra. En les primeres eleccions generals espanyoles de 1977, va encapalar la llista del PSOE a Navarra i va obtenir l'esc de Diputat del Congrs, i fou reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1979. Va encapalar la llista del PSOE en les eleccions al Parlament de Navarra de 1979, obtenint 15 escons, sent la segona fora poltica del Parlament de Navarra. 

Entre 1980 i 1982 va formar part de la comissi que va negociar amb l'Estat, l'Amillorament del Fur de Navarra. El juny de 1982, en el Congrs Constituent del Partit Socialista de Navarra PSN-PSOE, va ser escollit el primer Secretari General de la nova organitzaci desprs de la separaci de l'Agrupaci Socialista de Navarra del Partit Socialista d'Euskadi, apostant de manera definitiva els socialistes navarresos per Navarra com a Comunitat Foral prpia i diferenciada en el si de l'Estat Espanyol. 

A les eleccions al Parlament de Navarra de 1983 va encapalar novament la llista del PSN-PSOE i fou el candidat d'aquest partit a la Presidncia del Govern de Navarra, crrec que va ocupar des de maig de 1984 a octubre de 1987, i va repetir en la legislatura 1987-1991. En 1991, a pesar d'assolir 19 escons (la major representaci del PSN-PSOE fins al moment), va passar a l'oposici del nou Govern de Navarra de Juan Cruz Alli Aranguren (Uni del Poble Navarrs) llista que va aconseguir 20 escons al comparixer per primera vegada tot l'espectre de la dreta navarresa unit en una sola llista. 

Va seguir com lder de l'oposici fins que al juny de 1994, i desprs de descobrir-se i publicar-se presumptes dades d'enriquiment illcit (el "Cas Urralburu") que inicialment va negar, va renunciar a la seva reelecci com a secretari general del PSN-PSOE, cedint el testimoni a Javier Otano Cid, President del Parlament de Navarra, fins a llavors sotssecretari general del PSN-PSOE. En actualitat aquesta completament retirat de l'activitat pblica. Llicenciat en Dret per la UNED, exerceix d'advocat a Madrid. 

El "Cas Urralburu".

Tamb conegut com la "trama navarresa del Cas Roldn". Descobert a l'abril de 1994 pel rotatiu El Mundo. L'Audincia Provincial de Navarra el va jutjar pel cobrament de comissions milionries a empreses constructores en l'adjudicaci d'obres pbliques. Per aquest cas, en 1998 Gabriel Urralburu va ser condemnat, juntament amb Antonio Aragn Elizalde, ex conseller d'Obres Pbliques (1987-1991), les seves respectives esposes, l'exdirector de la Gurdia Civil, Luis Roldn, i el testaferro Jorge Esparza a 11 anys de pres i 780 milions de pessetes de multa (600 per suborn i 180 per frau), encara que al mar de 2001 el Tribunal Suprem d'Espanya va rebaixar la pena a 4 anys a l'entendre que eren incompatibles els delictes de suborn i frau fiscal.

Al desembre de 2001 va arribar el tercer grau i a l'agost de 2003 se li va concedir la llibertat condicional. 

Bibliografia.
Francisco Zamora Aznar. Urralburu: corrupcin al servicio del Estado Txalaparta Argitaletxea, S.L. Tafalla, 1996;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270905" title="Juan Cruz Alli Aranguren" nonfiltered="1410" processed="1405" dbindex="106452">
Juan Cruz Alli Aranguren (Pamplona-Iruea, 21 de setembre de 1942) s un poltic navarrs. Va ser president del Govern de Navarra el 1991-1995 i, en funcions, entre juny i setembre de 1996. Doctor en Dret i Tcnic Urbanista. Va ser Professor en la Facultat de de Dret de la Universitat de Valladolid i s Professor titular de Dret Administratiu de la Universitat Pblica de Navarra. Anteriorment ha estat lletrat de l'Ajuntament de Pamplona i advocat. 
 Activitat poltica . 
El seu ingrs en la poltica va ser a travs del Partit Social Demcrata Foral fundat per Jaime Ignacio del Burgo que es va integrar en Uni de Centre Democrtic el 1977. Posteriorment va passar a Uni del Poble Navarrs (UPN), ocupant els crrecs de regidor de Pamplona entre 1983 i 1987, parlamentari foral entre 1987 i 1995 i president del Govern de Navarra entre 1991 i 1995. Alli va advocar per dur UPN a posicions ms centristes i menys intransigents en el seu navarrisme, propugnant un millor enteniment amb la Comunitat Autnoma del Pas Basc i amb el nacionalisme basc en general, la definici de Navarra com a naci i d'UPN com partit nacionalista navarrs, aix com la reforma constitucional en sentit federalista, com a soluci als problemes d'integraci d'Espanya a la qual defineix com naci de nacions. 

El 1994 va entrar en conflicte amb el seu partit el que va dur a abandonar-lo el 1995 per a convertir-se en lder d'un nou, Convergncia de Demcrates de Navarra. Com a membre seu va ser vicepresident i Conseller d'Economia i Hisenda del Govern de Navarra entre 1995 i 1996. Desprs de la dimissi de Javier Otano com a President del Govern de Navarra, va exercir el crrec de funcions entre els mesos de juny i setembre de 1996. Des de 1995 s Parlamentari Foral i Portaveu del Grup Parlamentari de Convergncia de Demcrates de Navarra. En l'any 2000 va comenar un paulat acostament a UPN, primer, signant un pacte pressupostari amb el seu antic partit i, finalment, desprs de les eleccions al Parlament de Navarra de 2003, va signar en representaci de Convergncia de Demcrates de Navarra un pacte de Govern de Coalici entre UPN i CDN, govern del que no obstant aix no va entrar a formar part, pacte que es mant en l'actualitat. 

Publicacions.
Estado y sociedad : una visin desde Navarra. (Sahats Servicios Editoriales, 1997);
La Mancomunidad del valle del Roncal (Gobierno de Navarra. Fondo de Publicaciones, 1989) ;
Navarra, comunidad poltica diferenciada (Sahats Servicios Editoriales, 1999) ;
Convergencia: un proyecto para la convivencia en Navarra (Sahats Servicios Editoriales, 1999) ;
La reforma del procedimiento administrativo: la Ley 4/99 de modificacin de la Ley 30/92 de rgimen jurdico de las Administraciones Pblicas y del procedimiento administrativo comn (Federacin Navarra de Municipios y Concejos, 1999) ;
Navarra, del siglo XX al siglo XXI, los nuevos retos (Sahats Servicios Editoriales, 2000) ;
Derecho administrativo y globalizacin (Civitas Ediciones, S.L., 2004);

 Enllaos externs .
Web de Juan Cruz Alli;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270906" title="Michele Gismondi" nonfiltered="1411" processed="1406" dbindex="106453">






Michele Gismondi (Montegranaro, 11 de juny de 1931) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1952 i 1961. Fou un fidel gregari de Fausto Coppi durant bona part de la seva carrera.

Durant la seva carrera aconsegu 6 victries, per l'xit ms important fou la medalla de plata al Campionat del mn de ciclisme de 1959 a Zandvoort, prova en la qual ja havia estat a punt d'aconseguir una medalla el 1953 i 1954, en quedar quart.

Palmars.
1953;
 1r al Gran Premi de la Indstria, Belmonte-Piceno;
1955;
 Vencedor de 2 etapes del Gran Premi Ciclomoturstic, Roma-Npols-Roma;
1957;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Ciclomoturstic, Roma-Npols-Roma;
1958;
 1r a Imola;
1959;
 1r a la Copa Agostoni;
 2n al Campionat del mn de ciclisme;

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 16 de la classificaci general;
1960. 24 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1959. 30 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Michele Gismondi ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270909" title="Eleccions al Parlament de Navarra de 1991" nonfiltered="1412" processed="1407" dbindex="106454">
Les Eleccions al Parlament de Navarra de 1991 se celebraren el 26 de maig. Amb un cens de 414.913 electors, els votants foren 276.773 (66,70 %) i 138.149 les abstencions (33,30 %).  Fou escollit president Juan Cruz Alli Aranguren (UPN) com a cap de la llista ms votada grcies a que es presentaren en una sola llista totes les forces dretanes de Navarra. 

Els resultats foren:


A part, es comptabilitzaren 3.637 (0,88 %) vots en blanc. 

 Diputats .
 Juan Cruz Alli Aranguren (UPN);
 Floren Aoiz Monreal (Herri Batasuna);

 Enllaos externs .
 Resultats de totes les eleccions navarreses;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270912" title="Eleccions al Parlament de Navarra de 1995" nonfiltered="1413" processed="1408" dbindex="106455">
Les Eleccions al Parlament de Navarra de 1995 se celebraren el 28 de maig. Amb un cens de 437.797 electors, els votants foren 299.545 (68,42 %) i 138.252 les abstencions (31,57 %).  Fou escollit president Javier Otano Cid (PSN-PSOE) com a cap de la llista ms votada, merc un acord amb CDN i EA. Tanmateix, el 1996 Otano hagu de dimitir per un afer de corrupci i desprs d'un petit interinatge de Juan Cruz Alli (CDN), es torn a fer una nova coalici UPN-CDN i fou nomenat president Miguel Sanz Sesma (UPN).

Els resultats foren:


A part, es comptabilitzaren 5.761 (1,31 %) vots en blanc. 

 Diputats .
 Javier Otano Cid (PSN-PSOE);
 Juan Cruz Alli Aranguren (CDN);
 Floren Aoiz Monreal (Herri Batasuna);

 Enllaos externs .
 Resultats de totes les eleccions navarreses;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270914" title="Verticil" nonfiltered="1414" processed="1409" dbindex="106456">

En botnica s'anomena verticil a un conjunt de tres o ms fulles, estams, branques o altres rgans que naixen al mateix nivell d'una tija o eix, formant un cercle al seu voltant. Si noms sn dos els rgans que naixen al mateix nus, es diu que sn oposats.

Les fulles poden estar disposades en verticils, es diu que sn verticillades, per aquesta disposici s ms tpica en les fulles modificades que formen la flor de les angiospermes.

En el cas de les flors el verticil rep diferents noms en funci de la seva posici i funci:

 Calze: format per spals.
 Corolla: format per ptals.
 Androceu: format pels estams.
 Gineceu: format per carpels, de vegades agrupats en pistils.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270915" title="Javier Otano Cid" nonfiltered="1415" processed="1410" dbindex="106457">
Javier Otano Cid (Tudela, 1946) s un poltic navarrs. Va ser secretari General del PSN-PSOE entre 1994 i 1996 i president del Govern de Navarra entre 1995 i 1996. 

Llicenciat en Filosofia i Lletres i Professor d'Institut. En 1983 i 1987 va ser escollit Parlamentari Foral en la candidatura del Partit Socialista de Navarra. Tamb va obtenir esc en les eleccions de 1991; en aquesta ocasi va arribar la Presidncia del Parlament de Navarra, crrec que va ocupar fins a 1995. En 1995 va encapalar la llista del PSN-PSOE a les eleccions al Parlament de Navarra, que va obtenir onze escons. Designat candidat a la Presidncia del Govern de Navarra, va ser escollit president amb els vots de PSN, CDN i EA. Al juliol de 1995 va prendre possessi com President del Govern de Navarra, crrec que va ocupar fins a juny de 1996, moment que va dimitir a causa del cridat "Caso Otano". Desprs d'abandonar la poltica va tornar a fer classes de Llengua Castellana i Literatura en l'institut "Benjam de Tudela" de Tudela. 
 El "Cas Otano" . 
Al juny de 1995 Otano va deixar de ser president del Govern de Navarra, parlamentari foral i secretari general del Partit Socialista de Navarra, crrecs dels quals va dimitir al conixer-se que la jutge Marisol Alejandre havia descobert un compte bancari en Sussa al seu nom i al de la seva esposa. Aquest compte podria haver estar relacionada amb la "trama navarresa del cas Roldn", que va dur a pres a l'expresident socialista Gabriel Urralburu i a l'ex conseller del Departament d'Obres Pbliques, Antonio Aragn. Otano va admetre haver aportat la seva signatura a aquest compte. Va assegurar que no havia tocat els diners, que desconeixia la quantia, l'origen i la destinaci dels seus fons, i va sostenir que la seva participaci i la de la seva esposa es limitava a haver accedit a figurar com titulars del compte a petici de Urralburu, qui li va assegurar que era uns diners reservats per a "futures necessitats del partit". 

Els fets que van donar origen a les diligncies judicials van tenir lloc entre 1989 i 1990, quan la multinacional alemanya Bosch Siemens va abonar aproximadament 1,2 milions d'euros per la venda de la factoria Safel. La documentaci remesa per la justcia sussa va permetre conixer que al juliol de 1989 Bosch Siemens va ingressar 4.998.053 marcs alemanys en el compte 52.437 del Discount Bank, de titular desconegut. Des d'aquest compte es va transferir aquesta quantitat a altre compte els titulars del qual eren Antonio Aragn i Jess Maln (expresident del PSN-PSOE). Part d'aquests diners va ser posteriorment transferit a comptes d'Antonio Arag, Javier Otano i la seva esposa Teresa Arcos. El procs judicial va finalitzar amb sentncia de "prescripci" en el cas d'haver-se coms delicte, si b la jutgessa instructora i el fiscal van defensar en tot moment la innocncia de Teresa Arcos i Javier Otano.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270918" title="Lliga Nacional turca de futbol" nonfiltered="1416" processed="1411" dbindex="106458">
La Lliga Nacional turca de futbol (en turc  Milli Kme ) va ser el primer intent de crear una competici de lliga de futbol de caire nacional. Fou un campionat inter-ciutats on prenien part clubs d'Istanbul, Ankara i Esmirna.

L'edici de 1941, anomenada  Maarif Kupas  fou disputada per 10 equips, incls un de la ciutat d'Eski ehir. L'edici de 1943 s'anomen  Milli E itim Mukafat . La de 1946 fou disputada noms per 6 equips, dos de cadascuna de les tres ciutats. La resta d'edicions fou disputada per 8 equips, 4 d'Istanbul i 2 d'Ankara i Esmirna.

 Historial .
1937 Fenerbahe SK;
1938 Gnes SK;
1939 Galatasaray SK;
1940 Fenerbahe SK;
1941 Besiktas JK;
1942 no es disput;
1943 Fenerbahe SK;
1944 Besiktas JK;
1945 Fenerbahe SK;
1946 Fenerbahe SK;
1947 Besiktas JK;
1948 no es disput;
1949 no es disput;
1950 Fenerbahe SK;

 Palmars .


 Enllaos externs .
  Histria del futbol turc;

Categoria :Competicions futbolstiques turques
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270919" title="Eugne Prvost" nonfiltered="1417" processed="1412" dbindex="106459">

Eugne Prvost (Lens, 1893 - 1961) va ser un ciclista francs que va crrer entre 1896 i 1904. 

Durant aquests anys aconsegu 1 victria, en la primera edici de la Pars-Tours, el 1896.

Palmars.
1896;
 1r a la Pars-Tours;
1904;
 Abandona (1a etapa) al Tour de Frana;

Enllaos externs.
Palmars d'Eugne Prvost ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270920" title="Toni Moll" nonfiltered="1418" processed="1413" dbindex="106460">
Toni Moll (Meliana, 7 de juny del 1957) s un escriptor i filleg valenci. s autor de diverses obres sobre sociolingstica, comunicaci, assaigs i articles periodstics. A ms, ha exercit de professor a la Universitat de Valncia. Des de 2004 s Cap de Planificaci de la Direcci de la Rdio Televisi Valenciana(RTVV).

Biografia.
Va nixer el 7 de juny de 1957 en Meliana, poble de l'Horta Nord, comarca que s'estableix com a referent cultural en moltes de les seues obres. Va cursar estudis universitaris a Valncia, on es va diplomar de Cincies Humanes per l EUPEGB amb 22 anys. L'any segent comen a treballar com a mestre a l Escola La Masia, centre pioner d ensenyament en catal al Pas Valenci, fins 1984.

s en aquesta poca quan inicia les collaboracions literries i periodstiques en diverses publicacions i mitjans de comunicaci. Es tracta de textos que reflexionen sobre el sector de l'audiovisual, la sociolingstica o la situaci poltica valenciana; tot i que tamb s autor de diversos articles esportius. En tots els casos, sn publicacions que apareixen als principals mitjans de comunicaci del Pas Valenci i Espanya: El Peridic de l Horta, El Temps, Levante, El Punt , El Pas, Serra d Or i El Mundo.

Frut d'aquest inters amb els mitjans continua la seua trajectria professional a la Rdio Televisi Valenciana, on va ser contractat a 1989, el mateix any en qu van comenar les emissions de Canal 9. En primer lloc, va desenvolupar tasques dins de la unitat d'Assessorament Lingstic i des de 1997 fins 2004 ha estat Cap de la unitat d'Estudis i Prospectiva. En l'actualitat treballa com a Cap de la secci de Planificaci de la Direcci General. Pel que fa a la formaci acadmica, durant el periode 1995-1997 es llicencia en Periodisme per la Universitat Autnoma de Barcelona.

Alhora, ha sigut membre del equip docent de la Facultat de Filologia de la Universitat de Valncia.  Ha estat professor d Estructura de la Comunicaci, en la Llicenciatura de Periodisme, a la Universitat de Valncia durant els cursos 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005. Tamb ha estat professor durant tres convocatries de la Universitat Catalana d Estiu i participa regularment com a professor en msters i cursos de postgrau.

En 2007 ha aconseguit el ttol de Doctor en Sociologia i Antropologia per la Universitat de Valncia desprs que la seua tesi La televisi valenciana del segle XXI. Nous factors i noves funcions. Autodiagnstic i anlisi de prospectiva (2005-2010) ha estat qualificada com excellent cum laude.

Premis.

 Premi Rovira i Virgili d Assaig, 1994, Ajuntament de Tarragona.
 Premi d'Assaig de la Crtica dels Escriptors Valencians, 1995.
 Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, 2000.
 Premi de la Crtica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per l'edici i coordinaci del llibre Ideologia i Conflicte Lingstic.
 Premi Lupa d'Or, 2004, atorgat pel Grup Catal de Sociolingstica pel llibre Llenges Globals. Llenges locals.

Bibliografia.

Publicacions sobre didctica de la llengua.

 Pa amb xocolate-1. Llengua. Ed. Teide, 1985.	;
 Pa amb xocolate-2. Llengua. Ed. Teide, 1985.
 Pa amb xocolate-3. Llengua. Ed. Teide, 1985.
 Jocs de vocabulari. Ed. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana, 1985.
 Vocabulari bsic. Ed. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana, 1985.
 Pa amb xocolate. Lectures. Ed. Teide, 1986.
 La serpentina. Lectures. Ed. Teide, 1986.
 Llengua-1. Cursos d'estiu. Ed. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia. Generalitat Valenciana, 1986.
 Llengua-2. Cursos d'estiu. Ed. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia. Generalitat Valenciana, 1986.
 Textos i contextos 1. Valenci: llengua i literatura. 1r Batxillerat, Ed. Bromera. Alzira, 2000.
 Textos i contextos 2. Valenci: llengua i literatura. 2n Batxillerat, Ed. Bromera, Alzira, 2000.


Publicacions sobre sociolingstica.

 Curs de Sociolingstica 1, Alzira, Ed. Bromera, 1987.
 Curs de Sociolongstica 2, Alzira, Ed. Bromera, 1988.
 La llengua als mitjans de comunicaci (1990, ISBN 978-84-7660-050-4);
 Bases de poltica lingstica per al Pas Valenci dels 90, Ed. Fundaci Gaet Huguet, Castell de la Plana, 1992.
 A la Safor, en valenci, Ed. C.E.I.C. Alfons el Vell, Gandia, 1992.
 Poltica i planificaci lingstiques (1997, ISBN 978-84-7660-342-0);
 Els llibres i la llengua, L'illa, Ed. Bromera, 1997.
 La poltica lingstica a la societat de la informaci (1998, ISBN 978-84-7660-435-9)* Ideologa i conflicte lingstic, (ed.), Ed. Bromera, Alzira, 2001.
 Llenges globals, llenges locals, (ed.), Ed. Bromera, Alzira, 2002.

Publicacions d'assaig.

 La utopia necessria (Nacionalisme i societat civil), Ed. Bromera, Alzira, 1994. Premi d assaig Rovira i Virgili 1993.
 Espill d Insolncies, Ed. Bromera, Alzira, 2001. ;
 Tres en lnia, Ed. L Eixam, Tavernes Blanques, 2004.
 Nosaltres, els indgenes, dins Nosaltres, exvalencians, Ed. L Esfera dels llibres, Barcelona, 2005.


Enllaos externs.
Web oficial de Toni Moll;
Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
Article Lengua y Televisin Pblica";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270922" title="Eleccions al Parlament de Navarra de 1999" nonfiltered="1419" processed="1414" dbindex="106461">
Les Eleccions al Parlament de Navarra de 1999 se celebraren el 18 de juny. Amb un cens de 461.729 electors, els votants foren 305.880 (65,25 %) i 155.849 les abstencions (33,75 %).  Fou escollit president Miguel Sanz Sesma (UPN) com a cap de la llista ms votada, merc un acord amb CDN. Per la seva banda, Euskal Herritarrok es present amb Batzarre i altres llistes nacionalistes menors.

Els resultats foren:


A part, es comptabilitzaren 7.126 (1,55 %) vots en blanc.

 Enllaos externs .
 Resultats de totes les eleccions navarreses;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270926" title="Eleccions al Parlament de Navarra de 2003" nonfiltered="1420" processed="1415" dbindex="106462">
Les Eleccions al Parlament de Navarra de 2003 se celebraren el 28 de maig. Amb un cens de 464.826 electors, els votants foren 328.609 (70,70 %) i 136.217 les abstencions (29,30 %).  Fou escollit president Miguel Sanz Sesma (UPN) com a cap de la llista ms votada, merc un acord amb CDN. 

Els resultats foren:


A part, es comptabilitzaren 7.304 (2,22 %) vots en blanc.

 Enllaos externs .
 Resultats de totes les eleccions navarreses;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270929" title="Omer Beaugendre" nonfiltered="1421" processed="1416" dbindex="106463">

Omer Beaugendre (Salbris, 9 de setembre de 1883 - Salbris, 20 d'abril de 1954) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1906 i 1921. Va prendre part als Jocs Olmpics de Pars de 1900 en la prova de l'Esprint. Va crrer a la quarta srie de la primera ronda, quedant eliminat, i fent un temps que no ha arribat fins els nostres dies.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 3 victries, entre elles la Pars-Tours de 1908.

Era germ dels tamb ciclistes Joseph Beaugendre i Franois Beaugendre.

Palmars.
1908;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Pars-Lilla;
1910;
 1r a la Gnova-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1908. 13 de la classificaci general;
1910. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Omer Beaugendre ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270930" title="Euskaltel" nonfiltered="1422" processed="1417" dbindex="106464">


Euskaltel s una companyia basca de telecomunicacions amb seu a la localitat biscana de Derio. Fou creada el 1997 grcies a una iniciativa conjunta del Govern Basc i diverses caixes d'estalvi basques. El seu president s l'ex-lehendakari del PNB Jos Antonio Ardanza.

Euskaltel disposa d'una xarxa prpia de fibra ptica i ofereix diversos serveis de telefonia fixa i mbil, Internet i televisi de pagament al Pas Basc. A la resta de l'Estat, Euskaltel t previst oferir serveis de telefonia mbil virtual sota la marca Viva Mobile. 

Al seu torn, la companyia patrocina un equip professional de ciclisme anomenat Euskaltel-Euskadi.

Enllaos externs.
Web oficial d'Euskaltel;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270932" title="Eleccions al Parlament de Navarra de 2007" nonfiltered="1423" processed="1418" dbindex="106465">
Les Eleccions al Parlament de Navarra de 2007 se celebraren el 28 de maig. Amb un cens de 471.647 electors, els votants foren 347.851 (73,80 %) i 123.796 les abstencions (26,20 %).  Fou escollit president Miguel Sanz Sesma (UPN) com a cap de la llista ms votada, merc un acord amb CDN, ja que Nafarroa Bai i PSN-PSOE no arribaren a un acord.

Els resultats foren:


A part, es comptabilitzaren 7.304 (2,22 %) vots en blanc. 

 Diputats .
 Miguel Sanz Sesma (UPN);
 Patxi Zabaleta (Nafarroa Bai);

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions navarreses de 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270933" title="Serra de Segria" nonfiltered="1424" processed="1419" dbindex="106466">

La Serra de Segria s la darrera part de les Serralades Btiques abans de desaparixer a la planria de la Marina Alta, si b ressorgeix a la mateixa costa com al masss del Montg. 

Administrativament forma part dels termes de Pego, El Verger, Ondara i Beniarbeig. s un punt de senderisme habitual a la contornada. Al nord, hi trobem enclavada la Vall de Gallinera i la Vall d'Ebo, i al sud la vall de Laguar.

A l'est, part de la serra ha sigut dinamitada per tal que passe l'Autopista del Mediterrani. Al vessant nord, hi ha una urbanitzaci arran de la serra, anomenada Montepego.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270937" title="Enemic final" nonfiltered="1425" processed="1420" dbindex="106467">
 En els videojocs un Enemic Final (en angls: Boss) s un personatge particularment desafiador, controlat per la computadora i que ha de ser venut al final del segment d'un joc, ja sigui en un nivell, un episodi, o al final del joc. Els enemics finals apareixen en la majoria dels videojocs, especialment en els de primera i tercera persona que estan basats en nivells, en Videojocs de plataformes, RPGs, i en els shoot'em ups. 

En el disseny de joc tradicional, un enemic final s normalment un enemic que s'ha de superar per provocar el final d'un nivell, seqncia, punt de trama, i/o desafiament i el comenament d'un de nou. La progressi s'atura fins que jugador pugui derrota aquest enemic i adonar-se  de l estructura de l enemic final suprem del joc, normalment l'antagonista principal del videojoc i el cap dels enemics finals. Una batalla contar un enemic final s'anomena; batalla contra un enemic final.  

 Histria .

No es podrien "guanyar" en els primers videojocs, com els seus predecessors de mquines de pinball. Estaven dissenyats com a competici contra la mquina, amb l'nic objectiu per acumular punts fins que la mquina inevitablement vencia. Per exemple, els primers videojocs de Nintendo i Atari com Pong repetien el mateix desafiament, encara que la dificultat del joc augmentaria. Finalment, el joc es feia massa difcil per que qualsevol jugador guanys.

El primer videojoc d'arcades amb un enemic final atacant era el joc del 1979 Galaxian. A Galaxian, les ones de les naus espacials atacarien al jugador. Cada ona incloa uns quants "naus almirall". Destruint les naus almirall ocasionaven gratificacions significatives. Les naus almirall apareixien en la part superior de la pantalla, implicant que estaven dirigint l'atac. Un s'enviava aix a les naus almirall com "enemics finals" en els jocs. Encara que les naus almirall es derrotaven normalment abans que avanant al prxim nivell, no era precisament un requisit.

 Presncia i disseny dels enemics finals .

 En 1985, en Super Mario Bros., aparegu Bowser com  a enemic final del joc, i antagonista de la franqucia Super Mario Bros. Per derrotar a Bowser es tenia que dur un estratgia al capdamunt d aquest per ven-se-li. Mario, protagonista de la saga, havia de prmer un interruptor darrere de Bowser per tirar-lo a la lava i aix derrotar-lo, esquivant les seves boles de foc, i altres esdeveniments i obstacles que apareixien en la sala de lluita. Bowser s un dels enemics finals ms populars i clssics de tots els temps. T un aspecte de tortuga gegant acurada amb pinxos i banyes. T tamb l aspecte de drac i llangardaix. 

Un any desprs, en 1986, aparegu en The Legend of Zelda el malvat Ganon, un altre dels enemics finals i antagonistes de videojoc ms revellants  i clssics del videojocs. Per derrotar a Ganon, Link el protagonista de Zelda, tenia que atacar a Ganon amb les fletxes de plata i intentar donar-li abans que s esfums, ja que aquest no deixava de teletransportar-se per la sala de batalla. Link tenia que esquivar les boles de foc  de les esttues que havia a la sala. Ganon t l aspecte de porc gegant (en jocs com Ocarina of Time i Twilight Princess, seria revelada la seva forma humana, i la seva forma bestial de porc seria complementria), salvatge i malvat. 

Un altre antagonista important de Nintendo, en aquest cas tamb un dels ms revelant de la saga Metroid (i el que ms s repeteix i ms conegut s), es Ridley, rival indiscutible de Samus Aran, protagonista de Metroid.  Ridley a paregu en un total de sis jocs en la franqucia com a boss. Ridley fou el causant de la mort dels pares de Samus Aran, aix com aquell que motivaria l odi i la rbia de la caa recompenses ms poderosa de la Federaci Galctica i probablement de la galxia. Ridley t l aspecte de drac volador. Sembla un dinosaure, un pterodctil, per es un drac. Ridley ha mort varies vegades durant la histria, per a sigut innombrablement ressuscitat.

En 2001, Saturos i Menardi, els grans enemics de Golden Sun i rivals suprems de Hans, apareixen com enemics finals del la trama del argument del primer joc de la saga. Saturos i Menardi no sn del tot malvats, l'nic que passa es que utilitzen mtodes poc nets per aconseguir els seus objectius. En veritat d'anhel d'aquest parell s salvar Prox, el seu poble natal, d'una destrucci segura. Per aquest motiu, per salvar el poble i el mn sencer de la destrucci imminent, intenten canviar el mn trencant un poders segell i alliberar un poder enorme.

 Caracterstiques .

Generalment en els jocs esmentats presenten a mltiples enemics finals, on cadascun s ms complicat que l'anterior. Se li crida cap a aquest tipus d'enemics perqu se li pren el nom i concepte dels antagonistes en les histries (de qualsevol mitj) que lideren grups d'enemics o malfactors. En els videojocs, aquests enemics menors suposen estar al servei del seu lder o rei (que normalment s el antagonista principal del joc), i als quals els jugadors ha de vncer abans de donar amb l'enemic final major del joc. No en tots els videojocs ocorre aix, car un cap pot no tenir gens que veure amb els altres enemics, de fet ni tan sols amb els esdeveniments del propi nivell; se li crida cap llavors simplement per ser l'enemic ms fort o perqu el joc li de una presentaci especial. 

 Mini-Boss .

Un Enemic Final Intermedi o Mini-Boss es un enemic final, per a diferencia dels altres es ben diferent d aquests. Primer que normalment serveix d escalfament i preparament per lluita contra el Boss autntic del Dungeon (Masmorra), una dels punts decisius del joc abans de lluitar contra el Final Boss (Enemic Final Suprem). Un exemple seria els jocs de la saga The Legend of Zelda, en qu Link en el Dungeon ha de lluita contra el Mini-Boss per preparar-se per lluitar contra el Boss (Enemic Final) i obtenir-ne del Mini-Boss el tem necessari per vncer  l Enemic Final. Aix constantment fins arribar al Final Boss (normalment en aquets casos de Zelda, el malvat Ganon, tot i que tamb poden averi-hi d altres) i vncer i acabar el joc.

 Miscellania . 

 Al vncer a un enemic final, el personatge pot rebre un premi com una nova arma, una relquia o simplement culmina el nivell. Hi ha casos en els quals ni tan sols passa aix ltim, i en alguns jocs d'aventura en 3D el nivell encara no acaba quan el cap va ser venut.

 La resistncia fsica del enemic final s major a la dels enemics comuns, per aix es representa amb una barra o nombre de punts de resistncia que disminux conforme el enemic final vagi sent atacat pel jugador. ;

 El so musical del nivell canvia, i generalment passa a ser una pista musical de tensi o susps. ;

 Enemics finals destacats .

 Enllaos externs .

 General-purpose Boss Fighting Guide.
 Batalla contra enemics finals.
 Retro Junk - Top 10 Bosses of the 2D Era.
 General-purpose Boss Fighting Guide.
 The 20 Greatest Bosses in Video Game History.

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270941" title="Supercopa turca de futbol" nonfiltered="1426" processed="1421" dbindex="106468">
La supercopa turca de futbol s una competici anual de futbol de Turquia en el que s'enfronten els campions de lliga i copa de la temporada anterior.

 Histria .
La competici s'ha disputat amb diverses denominacions des de la seva creaci.
Copa del Primer Ministre (Ba bakanl k Kupas ): 1944-1950 (vegeu Copa del Primer Ministre turca de futbol);
Copa President (Cumhurbaskanligi Kupasi): 1965/66-1979/80;
Copa del Cap de l'Estat (Devlet Ba kanl    Kupas ): 1980/81-1981/82;
Copa President (Cumhurbaskanligi Kupasi): 1982/83-1997/98;
Copa Atatrk: 1999/00;
Supercopa: des del 2005/06;

L'edici del 2006 es disput a Frankfurt del Main i la del 2007 a Colnia.

Historial.


 Enllaos externs .
  RSSSF;
  Histria del futbol turc;



Categoria :Competicions futbolstiques turques








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270949" title="Duo Vela" nonfiltered="1427" processed="1422" dbindex="106469">
El duo Vela est format per  Eullia Vela i Lpez (11 de novembre de 1970) i  Ester Vela i Lpez (15 de gener de 1972), dues germanes pianistes catalanes, nascudes a Barcelona.


 Formaci .
Realitzen els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona.
Reben la seva primera formaci pianstica amb Anna Maria Pinto i M Rosa Ribas, posteriorment amb Antoni Besses i M Jess Crespo.

Treballen la Msica de Cambra amb Liliana Maffiotte al Conservatori, posteriorment amb ngel Soler i Teoria de la Msica, Solfeig, Harmonia amb Xavier Boliart i Composici i Instrumentaci amb Carles Guinovart, Direcci d'Orquestra amb Albert Argudo i Direcci Coral amb Manel Cabero.

Assisteixen a les classes magistrals amb Luiz de Moura, Frderic Gevers, Peter Eicher, Sofia Puche, Aquiles delle Vigne, Rosa M Kucharski, Brigitte Meyer, Yasuko Mitsui, Stephen Mller, Kyoko Ogawa, i Arpad Bod entre d'altres. 

 Beques .
Sn becades pel Ministeri Espanyol de Cultura, pel Ministeri d'Afers Exteriors, pel Ministeri de Cultura de Luxembourg, on realitzen un curs internacional de perfeccionament musical (1997) amb Teofils Bikis, per l'AIE, per realitzar un curs internacional de piano a Loosdorf-Viena (1998) i per l'AIE (1999 i 2000) per realitzar estudis de perfeccionament amb el pianista ngel Soler.

 Premis .
Han estat guardonades en concursos de Piano (Mencions d Honor als V i VI Premi Ciutat de Berga i al 27 Concurs de Joves Intrprets de Piano de Catalunya), Composici (1r,2n i 3r Premi Caterina Albert Parads de Barcelona) i Msica de Cambra (Accssit a la Xa. Mostra de la Generalitat, 2n. Premi al II Concurs de Msica de Cambra de Castellterol, 3r Premi al IV Concurs de L'ARJAU de Barcelona).

 El duo .
La primera actuaci com a duo la realitzen en 1988 al Conservatori Superior Municipal de Barcelona.
El debut professional el realitzen en 1993 en un concert de Msica Catalana contempornia per a piano a 4 mans, a la Casa Elizalde de Barcelona, organitzat per Joventuts Musicals de Barcelona. 

Representen a Espaa al Congrs Internacional de Msica per a dos pianos celebrat a Namur-Blgica en 1995. 
Amb la desapareguda mezzo-soprano Anna Ricci actuen a la Fundaci Mir de Barcelona en 1993, a la  Fundaci Pilar i Joan Mir de Palma de Mallorca, en 1996 i al Festival Grec 1997. 

Destaquen les seves actuacions a Filipines a l'Instituto Cervantes de Manila i al PBS Concert Hall de Ceb, al sterrichter Gesellschaft fr Musik de Viena, al Palau de la Msica Catalana, al CCCB, a l'Auditori del Conde Duque de Madrid, a l'Auditori de Caja de Madrid a Barcelona i a Ciudad Real, al Casal del Metge ... 

 Estrenes de compositors catalans .
Molt compromeses amb la msica contempornia, han realitzat nombroses estrenes: (1993) Vara per dos a la Casa Elizalde, Acci Musical a Joan Mir a la Fundaci Mir de Barcelona, (1996) Sonades de Besllum a la Fundaci Mir de Mallorca, (2001) Toc vessat al VI Festival Jove de Msica Clssica de Segvia totes de J. M Mestres Quadreny; (1994) Angoixa de M R. Ribas, al CM Ramon Llull; (1996) Cercle de M. Ros i Cinc caricatures de X. Boliart a l'Auditori Eduard Toldr del Conservatori i (1997) Espritus elementales de D. M. Gonzlez de la Rubia al Centre de Cultura Contempornia de Barcelona- CCCB- (2000) Evocaci de M. Torrents a la SGAE; (2002) Mambo n N de D. Colom a la Sala de Cambra del Palau de la Msica Catalana i (2003) Scherzo over Beethoven de D. Colom, Fantasia de F. Wort, Sonata La vida secreta d'A. Guinovart, Tres racions musicals d'A.-O. Sabater, De la lluna i altres imatges de F. Taverna-Bech, Roc rebregat de J. M Mestres Quadreny al Centre Cutural de Cambrils i (2008)Game  de Consuelo Colomer; 6 x 4  d Anna Bofill i Miralls de MRosa Ribas a l Auditori de la Casa Orlandai de Barcelona.

 Enregistraments .

Han collaborat en un CD amb obres de Mestres Quadreny (Ars Harmnica), un vdeo Homenatge Anna Ricci i al quart CD de l'Associaci Catalana de Compositors interpretant msica de Merc Torrents. Els seus concerts han estat enregistrats per BTV (Barcelona Televisi), RNE-4, RNE-2, Com Rdio i Catalunya Msica.

El 2004 presenten el CD Msica contempornia del s. XXI (Ars Harmnica 135). El 2008, celebren els 15 anys com a duo professional amb un nou disc dedicat a peces de dansa Danses per a piano a 4 mans (Ars Harmnica 191). Apleguen 36 obres d'autors des del romanticisme fins al nostre present ms actual, ja que s'acaba amb obres de Xavier Boliart arrenjades pel propi compositor per a elles.

 Crtiques .
La crtica ha destacat la seva  compenetraci i seguretat, demostrativa d'una fonda i continuada interpretaci conjunta  (A. Gomila, Diari de Menorca); 

 Identificades amb l'esperit de les obres i amb una tcnica pianstica de primer ordre, las germanes Vela van donar vida a la msica...  (Revista Musical Catalana)
 
 Honoren l'alta consideraci artstica que tenen i mai els hi agrairem prou el seu inters per la msica feta ara i aqu  (X. Casanoves Dans,Avui), 

"s'han guanyat el cor dels cebuanos al concert " (H. Jarque Loop, The Philipne Star) 

 se caracterizan por tal ensamblaje sonoro y conjuncin que puede decirse que hacen msica a travs de cuatro manos regidas por un nico pensamiento. Pero no slo es la unidad el principal de sus argumentos, tambin la transparencia del sonido, as como la seguridad que exhiben en un repertorio muy comprometido y en el que no se aprecian concesiones estticas." (L. Hidalgo Martn, El Norte de Castilla). 

"...revelava la capacitat de les intrprets per identificar-se amb les diferents propostes de cadascun dels compositors...l'alta precisi, tant en la gradaci del so com en la pulsaci rtmica i la emotivitat del fraseig van constituir la clau d'una memorable audici. " (F.T-B., Revista Musical Catalana)

"...a banda d'una habilitat tcnica i comprensi de les obres que interpreten, afegeixen la coneixena dels autors, incrementant la idonetat de la seva interpretaci." (I. Albors, catclassics.com) 

"...una formaci que s'ha convertit en una de les ms representatives del nostre pas...una oportunitat tamb per fruir d'unes interpretacions que l'oient agrair per la seva transparncia i agilitat." (J.Salazar, Revista Musical Catalana-Catalunya Msica)
 
 Tenacitat, constncia, afany de superaci i comproms amb la creaci contempornia i amb els msics catalans han caracteritzat aquests deu anys del duo Vela, que posen amb aquest disc fresc, calidoscpic i impecable un bot d'or a la seva trajectria.  (X. Chavarria, Serra d'Or. ) 

Referncies.


 Enllaos externs.
 Web Oficial del Duo Vela;
 Vdeos a Youtube del Duo Vela;
 Crtica a catclassics.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270951" title="Franctirador" nonfiltered="1428" processed="1423" dbindex="106470">
Un franctirador s un soldat d'infanteria expert en tasques de camuflatge i tirador d'elit, que dispara amb un fusell a grans distncies i des d'un lloc ocult, a objectius seleccionats. Idealment, un franctirador hbil s'acosta a l'enemic (que desconeix de la seva presncia) sense sser vist, utilitza eficament una sola bala per blanc i es retira sense sser descobert.

L'origen del terme se situa a la Guerra francoprussiana (1870-1871). Les millors tcniques permeteren a l'exrcit francs dotar-se de fusells de llarg abast, ideals per a abatre enemics des de posicions llunyanes. Els soldats prussians els anomenaven "franc-tireurs", s a dir "tiradors francs" (francesos). Aquesta situaci fou la que impuls als soldats alemanys a cometre crims en contra de la poblaci civil, especialment a Blgica, durant la Primera Guerra Mundial, ja que encara conservaven el record de les baixes causades per aquests durant el conflicte anterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270953" title="Ludwig Hrmann" nonfiltered="1429" processed="1424" dbindex="106471">






Ludwig Hrmann (Munic, 6 de setembre de 1918 - Munic, 11 de novembre de 2001) va ser un ciclista alemany que va ser professional entre 1946 i 1955. Fou especialista en curses de ciclisme en pista, en les quals destac notablement.

Aconsegu 11 victries durant la seva carrera professional, destacant 4 campionats d'Alemanya. El 1952 fou tercer al Campionat del Mn de ciclisme, a Luxemburg.

Palmars.
1951;
 Campi d'Alemanya en ruta;
 Campi d'Alemanya en pista de velocitat per equips;
 1r als 6 dies de Frankfurt;
 1r als 6 dies de Hannover;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
1952;
 Campi d'Alemanya en ruta;
 1r als 6 dies de Munic;
1953;
 Campi d'Alemanya de persecuci en pista;
 1r a la Deutsches Dreitagerennen;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-oest, a Holanda;
1954;
 1r als 6 dies de Munic;

Enllaos externs.
Fitxa de Ludwig Hrmann ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270956" title="Antofille" nonfiltered="1430" processed="1425" dbindex="106472">
En botnica un antofille s una fulla floral ms o menys modificada i amb funcions especials, com ara la protecci, l'atracci dels insectes que collaboren a la pollinitzaci o la mateixa pollinitzaci. Ats que les peces que formen la flor sn fulles que han patit una metamorfosi, cal considerar antofilles els tpals o spals, els ptals, els estams i els carpels.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270957" title="La Cabrent" nonfiltered="1431" processed="1426" dbindex="106473">

La Cabrent s un Paratge Natural Municipal del municipi d'Estubeny (La Costera). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 2 d abril de 2004.

Aquest xicotet enclavament destaca fonamentalment per la gran rellevncia botnica que atresora. Entre la vegetaci present a la zona podem assenyalar, en primer lloc per la importncia i escassa distribuci al Pas Valenci, els bosquets de llorer amb lledoner, on s intercalen altres espcies com l aladern, l heura o l artjol; la conjunci de totes aquestes espcies forma una agrupaci caracterstica d un clima molt semblant al subtropical. Aquesta associaci entre el llorer i el lledoner s observa molt dispersa i, en la majoria de casos, cultivada, es troba a La Cabrent en estat natural; per aix s tan necessria la seua conservaci i propagaci.

Junt amb aquestes espcies hi apareix tamb el magraner, arbre de gran valor paisatgstic per a aquest paratge que varia en la coloraci al llarg de l any i passa del rogenc ataronjat de la tardor al roig viu que destillen les seues grans flors durant el mes de juny. La garrofera i la figuera, juntament amb algun margall, sn tamb habituals del lloc. Per ltim, apareix un estrat lianoide, associat a parets, murs i troncs d arbres. En aquest estrat hi apareixen plantes trepadores com la rogeta o l heura.
 
D una altra banda, l alternana de grans valls i pics ha provocat l allament de plantes la capacitat de dispersi de les quals no assoleix grans distncies. D aquesta manera, en les comunitats ms abundants, com ara els matolls, es concentra un elevat nombre d endemismes que pertanyen al gnere Thymus (farigola i marduix), Satureja (sajolida) o Sideritis (cua de gat).

A ms de la seva importncia botnica s destacable la singularitat dels seus afloraments litolgics de travertins i tobes, amb estalactites, estalagmites i columnes.

 Enllaos interns .
 Estubeny;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270960" title="Les Rodanes" nonfiltered="1432" processed="1427" dbindex="106474">

Les Rodanes sn una srie de turons cretcics que s'eleven al bell mig del Pla de Quart, al terme municipal de Vilamarxant (Camp de Tria, Pas Valenci). Aplega a la seua mxima altura al cim de la Rodana Gran, amb 345 m.

Les Rodanes han estat protegides amb la figura de Paratge Natural Municipal per Acord de la Generalitat Valenciana el 8 de febrer de 2002.

Possex a ms un elevat valor de posici en constituir la massa vegetal millor conservada en l'entorn metropolit de Valncia, ra per la qual ha sigut inclosa en el Parc Natural del Tria.

 Litologia .
El paratge atresora un valor natural tan elevat, que pot ser catalogada com una singularitat litolgica, pel fet de presentar litologies silcies de gres del trisic de la fcies del Bundsanstein, conegudes com gres roig o rodeno, i que tan escassegen a la resta del Pas Valenci, on predominen les calcries i dolomies cretciques i jurssiques. A ms, les Rodanes presenta una desenvolupada geomorfologia hipogea, constituda per 11 coves i simes.

 Vegetaci i flora .
La presncia d aquestes litologies origina, juntament amb els distints factors ambientals que s'hi desenvolupen sls caracterstics que sustenten un nombre elevat d espcies vegetals. S han comptat fins un total de 170 taxons distributs entre les diferents associacions vegetals que estan presents a les Rodanes. Cal destacar la vegetaci caracterstica de sls pobres en bases que es desenvolupen sobre els gresos i argillites del Bundsanstein, i que est dominada per formacions d estepa negra i estepa borrera.

 Fauna .
La fauna tamb es troba ben representada en aquest paratge natural municipal. En destaquen, el grup de les aus, amb vora unes 50 espcies presents, i el dels mamfers, amb 15. Entre les aus podem esmentar l aligot, el xoriguer com, l liba, el xot i el mussol com. Dels mamfers cal destacar la mostela, la rabosa i el porc senglar.
 
 Articles que s'hi relacionen.
 Vilamarxant;
 Parc Natural del Tria;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270961" title="Joan Miquel Nadal i Mal" nonfiltered="1433" processed="1428" dbindex="106475">

Joan Miquel Nadal i Mal (1950), s un advocat i poltic catal. La seva tasca poltica principal l'ha desenvolupat com a alcalde de Tarragona (Catalunya) des l'any 1989 fins el 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270967" title="Marchese (constructor)" nonfiltered="1434" processed="1429" dbindex="106476">
 Marchese  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Marchese va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 2 temporades, les dels anys 1950 i     1951. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 2;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270968" title="Hall (constructor)" nonfiltered="1435" processed="1430" dbindex="106477">
 Hall  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Hall va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 1 sola temporada, la de l'any 1951. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts: 0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270977" title="Thomas Arne" nonfiltered="1436" processed="1431" dbindex="106478">

Thomas Augustine Arne  (12 de mar de 1710 - 5 de mar de 1778) fou un compositor angls conegut sobretot per la seva melodia patritica Rule Britannia que es correspon amb el final de la seva masque Alfred (1740). El seu estil va del Barroc al Classicisme en l'anomenat estil galant. La seva msica fcil i agradable, fou ms abundant que no pas original.

 Fill d'un tapisser londinenc, va estudiar de manera autodidacta i en secret composici i tcniques instrumentals amb l'ajuda d'un msic de l'pera. Impressionat amb aquest gnere musical, va tenir un xit preco amb la seva primera pera Rosamond (1733) i desprs es va concentrar gaireb exclusivament en el teatre.

Se'l recorda gaireb exclusivament per Rule Britannia, sobretot al Regne Unit on s freqentment cantat. Fou un ms dels compositors britnics eclipsats per Hndel, per va escriure una trentena de masques (Artaxerxes la ms reeixida), msica per escena (algunes per a obres de Shakespeare), 7 sonates per clavec, 6 concerts per a orgue, obertures, simfonies, 2 oratoris (Abel i Judith), etc.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270978" title="Joseph Desclaux" nonfiltered="1437" processed="1432" dbindex="106479">
Joseph Desclaux (diu Jep) s un jugador francs de rugbi a 15 i de rugbi a 13, nascut l'1 de febrer de 1912 a Cotlliure, mort el 26 de mar de 1988.

D'una talla d'1 m 68 per a 74 kg, ha ocupat els correus de centre i de mig d'obertura a l'USAP i n'equipa amb Frana. Va terminar la seva carrera als USOS Quillan.

Possea una fbrica familiar de preparaci d'anxova; una tribuna de l'estadi de l'USAP porta el seu nom.

(El seu nebot Francis Desclaux va ser vice-champion de Frana el 1950 amb el Racing club de Frana)

Carrera de jugador.
En club.
USAP;
USOS Quillan;

En equip de Frana.
Joseph Desclaux ha conegut la seva primera selecci el 25 de mar de 1934 contra Alemanya.

Palmars.
En club.
Campi de Frana en 1938 i 1944 (capit aquell any en final);
Possedor de la Competici Yves del Casal el 1935;
Finaliste del campionat de Frana el 1935, (no va participar en la final de 1939 ja que evoluciona al rugbi a 13);
Finaliste de la competici Yves du Manoir en 1936,1937 i 1938;

En equip de Frana.
10 seleccions;
3 proves, 7 transformacions (23 punts).
Seleccions per any : 1 el 1934, 1 el 1935, 2 el 1936, 2 el 1937,

3 el 1938, 1 el 1945 (Frana sent llavors prohibida de torneig de les cinc nacions).
7 vegades capit (de 1936 a 1938);
s amb Pierre Thiers (1936-1945 del club de... Thiers) un dels 2 jugadors francesos a haver evolucionat en el pla internacional abans i desprs del segon conflicte mundial).

Rugby a XIII.
Internacional (2 seleccions el 1938 - 1939), desprs d'haver optat per Bordeus XIII;

Palmars d'entrenador (a XV).
Campi de Frana el 1955 (USAP);
Desafia Yves du Manoir el 1955;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270979" title="Les Huguenots" nonfiltered="1438" processed="1433" dbindex="106480">

Les Huguenots s una pera de Giacomo Meyerbeer, un dels ms populars i espectaculars exemples de l'estil de la Grand Opra. El llibret francs s obra d'Eugne Scribe i d'mile Deschamps.

 Histria .
La composici de Les Huguenots va estendre's durant cinc anys. Meyerbeer s'hi va dedicar amb molta cura, desprs de l'xit sensacional de Robert le diable, convenut de la necessitat de continuar en la lnia dels decorats fastuosos, l'argument melodramtic, una brillant orquestraci i fragments virtuosstics per als solistes - tots ells elements essencials del nou gnere de la Grand Opra. Amb una bona posici econmica deguda als seus orgens burgesos, Meyerbeer va poder prendre's el seu temps, imposar les seues prpies condicions i permetre's el luxe de ser un perfeccionista. El detalladssim contracte entre Meyerbeer i Veron, director de l'Opra,  per a Les Huguenots (i que va ser redactat per al compositor per l'advocat Adolphe Crmieux) n's testimoni.

 Primeres representacions .
Les Huguenots va ser estrenada a l'pera de Pars el 29 de febrer de 1836, sota la direcci de Franois-Antoine Habeneck, i va ser un xit immediat. Tant Adolphe Nourrit com Cornlie Falcon van ser lloats per la crtica per les seues respectives interpretacions, tant des del punt de vista dramtic com del cant . De fet va ser la darrera gran creaci de la Falcon, abans del trgic collapse de la seua veu. Hector Berlioz va qualificar la partitura d'"enciclopdia musical". Les Huguenots va ser representada a l'Opra ms de 1.000 vegades (la representaci nmero 1.000 va tenir lloc el 16 de maig de 1906). Les nombroses representacions en altres teatres d'pera podrien fer-la creditora del ttol d'pera ms popular dels segle XIX. 

Entre altres estrenes arreu del mn poden esmentar-se la de Londres (Covent Garden Theatre) el 20 de juny de 1842 i la de Nova Orleans el 29 d'abril de 1839. Ats el seu tema, de vegades es va representar amb ttols diferents, com ara Els gelfs i els gibellins (a Viena abans de 1848), Renato di Croenwald a Roma, o Els anglicans i els puritans (a Munic), per evitar provocar les tensions religioses entre els respectius pblics.  (A la Russia Sovitica es va representar amb un nou llibret com I Dekabristi (Els desembristes).

Amb Les Hugunots es va inaugurar la Royal Opera House de Londres, l'any 1858. Durant la dcada del 1890, quan era representada al Metropolitan Opera, sovint se la va anomenar 'la nit de les set estrelles', perqu el repartiment hi incloa Lillian Nordica, Nellie Melba, Sofia Scalchi, Jean de Reszke, douard de Reszke, Victor Maurel i Pol Planon.

 Sinopsi .

La trama de l'pera culmina en la histrica massacre del dia de Sant Bartomeu, l'any 1572, en la qual van ser assassinats milers d'hugonots francesos a mans dels catlics en un intent de deslliurar Frana de la influncia protestant. Tot i que els esdeveniments de la massacre es descriuen amb una relativa fidelitat a l'pera, la resta de l'argument, pel que fa a l'amor entre la catlica Valentine i el protestant Raoul s completament creaci de Scribe, el llibretista.

 Acte I .
Un breu preludi orquestral, que cont el coral luter Ein fester Brg, reemplaa la gran obertura que inicialment Meyerbber va projectar per a l'pera. Ens trobem al castell del (catlic) comte de Nevers, qui es troba acompanyat dels seus companys nobles. Esperen l'arribada de Raoul, i es mostren sorpresos quan senten dir que aquest emissari de la cort s hugonot. Desprs d'una pea de brindis a l'entrada de Raoul, hom el conven perqu conte una histria d'amor. Raoul parla d'una bella inconeguda a la qual ell va rescatar i de la qual es va enamorar. (Amb una encisadora orquestraci, Meyerbeer acompanya aquesta ria amb un solo de viola d'amore). El servent protestant de Raoul, Marcel, s'escandalitza de veure el seu amo amb aquesta depravada companyia i canta una colpidora pregria protestant (amb la melodia de 'Ein fester Burg'). Desprs canta una can de guerra hugonota sobre el setge de La Rochelle, Pif, paf.

L'arribada d'una misteriosa dama estrangera que ve a parlar amb Nevers (fora d'escena) interromp la reuni. Raoul hi reconeix la seua misteriosa i bella dama. De fet es tracta de la dama que havia d'esdevenir la promera de Nevers, i que s filla de St. Bris, que ha rebut instruccions de la reina perqu trenque el seu comproms. Arriba el patge Urbain, amb un missatge secret per a Raoul, pel qual se'l convoca perqu acudisca amb els ulls embenats a una reuni secreta.

 Acte II .
Castell i jardins de Chenonceaux. La reina es mira en un espill que sost el seu enamorat patge Urbain, i canta la pastoral virtuosstica, O beau pays de la Touraine. Entra Valentine i informa que Nevers ha accedit a trencar el seu comproms. Entra el seguici de dames de Marguerite, totes abillades per al bany, el que dna excusa per a un ballet. Apareix Raoul amb els ulls embenats i les dames el provoquen. Quan se li permet treure's la bena, la reina li ordena casar-se amb Valentine amb l'objectiu de reforar les relacions entre les faccions catlica i protestant. En un complex nmero de conjunt final, en el qual un cor de nobles jura amistat, Raoul, que creu que Valentine s l'amant de Nevers, refusa acomplir la demanda de la reina, punt en qu els nobles canvien d'actitud i hi juren venjana, mentre que Marcel reprotxa a Raoul que es mescle amb els catlics.

 Acte III .
Pars, el 'Pr aux clercs' en la vora esquerra del riu Sena, a trenc d'alba. L'acte comena amb una llarga escena en qu hi intervenen ciutadans, soldats, fidels que van a l'esglsia i gitanos. Valentine acaba de casar-se amb Nevers, per roman a la capella pregant. Marcel entrega a Saint-Bris un desafiament a un duel de part de Raoul. Saint-Bris maquina una emboscada contra Raoul aprofitant el duel, per Valentine, involuntriament, s'assabenta del pla de son pare. Un vigilant anuncia el toc de queda (aquesta escena anticipa una de semblant a Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner); Valentine, disfressada, informa a Marcel del complot preparat contra Raoul. El duel s interromput per faccions rivals d'estudiants protestants i catlics, i noms l'arribada de la reina pot aturar el caos.  Raoul s'adona que Valentine li ha salvat la vida i que les seues sospites sobre ella eren infundades - per dissortadament ja s tard, perqu Valentine est ara casada amb l'enemic de Raoul. Nevers s'endu la seua muller en una esplndida process.

 Acte IV .
Una cambra de la casa parisenca dels Nevers. Valentine, sola, s sorpresa per Raoul, el qual vol tenir un darrer encontre amb ella. El soroll de gent que s'aproxima obliga a Raoul a amagar-se darrere d'una cortina, des d'on sent els nobles catlics, acompanyats per tres monjos, jurar sobre les seues espases donar mort als hugonots. Noms Nevers s absent de l'acte de jurament. Hom considera que aquesta escena s la ms commovedora de l'pera, i la que cont la msica ms dramtica. Quan els nobles se n'han anat, Raoul es debat entre el deure d'avisar els seus companys i el seu desig de romandre al costat de Valentine, el que palesa mitjanant un 'grand duo'; per finalment el deure triomfa sobre l'amor. Valentine s'esvaneix en fugir Raoul.

 Act V .
Escena I. Un sal de ball. Els protestants estan celebrant el casament de la reina amb Enric de Navarra. El repic d'una campana interromp la reuni, aix com l'entrada de Raoul, qui informa a l'assemblea que el segon toc va ser el senyal per a iniciar la massacre dels hugonots a mans dels catlics

Escena II. Un cementiri darrere d'una esglsia protestant en runes. Nevers mor protegint Marcel, qui est ferit; Valentine accepta convertir-se al protestantisme per casar-se amb Raoul, i Marcel du a terme la cerimnia nupcial. Un 'cor d'assassins' els ataca, desprs d'expressar la seua visi del cel, 'amb sis arpes'. Finalment sn assassinats per St. Bris i els seus homes, adonant-se massa tard que ha donat mort a la seua prpia filla. (vegeu la darrera escena de l'pera La juive de Fromental Halvy, tamb amb llibret de Scribe, estrenada un anay abans que Les Huguenots). L'entrada de la reina, i el cor dels soldats cantant 'Du vol sang!', posen fi a l'pera.

 Interpretacions modernes .
Com altres peres de Meyerbeer, Les Huguenots va perdre popularitat en la primera meitat del segle XX i no ha tornat a formar part del repertori estndard. Una de les raons de la seua absncia dels escenaris s el cost. Altra s l'extraordinria dificultar de reunir el repartiment adequat. Les Huguenots t set papers protagonistes - dues sopranos, una contralt, dos bartons, un tenor i un baix. A ms, la part de tenor, Raoul, s una de les ms exigents de la histria de l'pera. El tenor roman sobre l'escenari durant llargues seccions en els cinc actes i la seua part est farcida de dificilssims aguts.  

Joan Sutherland i Richard Bonynge van intentar reviscolar aquesta obra durant la segona meitat del segle XX. Sutherland va escollir-la per al seu comiat dels escenaris, que va tenir lloc el 2 d'octubre de 1990 a l'pera de Sidney, amb Bonynge dirigint l'Opera Australia. 

En els darrers anys s'ha interpretat amb certa freqncia en forma de concert, i tamb s'ha programat per part d'alguns teatres europeus: Leipzig (1974), Royal Opera House de Londres, Bilbao (1999) i Metz (2004).

 Referncies .
Harold Rosenthal and John Warrack, The Concise Oxford Dictionary of Opera (Oxford, 1979), Huguenots, Les;
Thomas Forrest Kelly, First Nights at the Opera, Yale, 2004. Chapter III, Les Huguenots.
Matthias Brzoska, tr. Christopher Smith, Meyerbeer: Robert le Diable and Les Huguenots in The Cambridge Companion to Grand Opera ed. David Charlton, (Cambridge, 2003);

 Notes .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270980" title="Txomin Iturbe Abasolo" nonfiltered="1439" processed="1434" dbindex="106481">
Txomin Iturbe Abasolo (Mondragn, Guipscoa, 1943- Algria, 1987) fou un dirigent d'ETA.

Estudiant en un collegi de monges, aprenent a la Unin Serrallera, soci capitalista d'una empresa de fabricaci de canonades i porter de l'equip de futbol Uni Esportiva Aretxabaleta i desprs de l'equip de la seva ciutat natal. De la seva poca de futbolista procedeix l'expressi aurrera bolie ("endavant la pilota") amb la qual signava els seus escrits quan ja era dirigent d'ETA, organitzaci en la qual va entrar jovenet, pel que sembla abans de realitzar el seu servei militar. 

El desembre de 1968 la Gurdia Civil va descobrir una cita clandestina de Txomin amb el seu company etarra Unai Dorronsoro, que ja estava fitxat. Txomin va assolir escapar a la detenci, per l'esdeveniment li va valer ser descobert com a membre d'ETA, el que va suposar el seu exili al Pas Basc francs. All es va casar amb altra fugitiva, Maite Ormaetxea, amb qui tindria tres fills. Va ser, al costat d'Argala, nucli de la facci militar en les lluites internes que dividirien a l'organitzaci en dues: ETA militar i ETA poltico-militar. Va ser detingut per la policia francesa en diverses ocasions 

El gener de 1975 va ser objecte d'un intent de segrest. Al novembre del mateix any va sofrir un atemptat amb bomba-lapa del que va sortir ills, resultant ferit un dels seus fills. En 1976 va sortir ills novament d'un metrallament, i va ser ferit tres anys ms tard en un atemptat a Birritz. A la fi dels anys 70 Txomin va ser designat per ETA com a interlocutor preferent en una hipottica negociaci amb el govern espanyol. El primer contacte va tenir lloc a Pars en 1984, durant el govern de Felipe Gonzlez. Poc desprs va ser confinat a la ciutat de Tours, per tornaria a la clandestinitat fins a ser detingut en 1986. Va ser expulsat a Algria, desprs d'una breu estada a Libreville, la capital de Gabon. 

A Alger va tornar a ser el principal interlocutor d'ETA en un dileg amb el govern espanyol que no va tenir resultats. L'1 de mar de 1987 es va fer pblica la mort de Txomin, esdevinguda uns dies enrere. D'acord amb l'administraci algeriana i els seus propis companys deportats, Txomin va morir en un accident de trnsit. No obstant aix, s'ha especulat amb la possibilitat que mors d'una caiguda mentre realitzava exercicis en un camp d'entrenament paramilitar. Va ser enterrat a la seva ciutat natal. 

Anys desprs de la seva mort s'ha donat en la premsa certa visi nostlgica de la seva figura, considerada exponent d'una militncia ms moderada o idealista que hauria estat abandonat en favor d'una lnia ms dura al fer-se crrec de l'adrea d'ETA el grup anomenat Artapalo. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270982" title="Dolores Gonzlez Katarain" nonfiltered="1440" processed="1435" dbindex="106482">
Dolores Gonzlez Katarain, alias Yoyes (Ordizia, Guipscoa, 14 de maig de 1954 - 10 de setembre de 1986) fou una dirigent d'ETA, famosa per haver estat la primera dona dirigent d'ETA i la primera morta per la banda sota acusaci de traci.

Va ingressar en ETA a principis dels anys 70. Desprs de l'assassinat el 1978 del dirigent de l'organitzaci Jos Miguel Bearn Ordeana, Argala, a les mans del Batall Basc Espanyol, va anarr allunyant-se'n a poc a poc, disconforme amb l'anomenada "lnia dura" que anava imposant-se. El 1980 surt d'ETA i s'exilia a Mxic, on treball per a les Nacions Unides. En 1985, al no haver cap causa judicial oberta contra ella, decideix regressar al Pas Basc. El govern espanyol va presentar aquest fet com una acollida a les mesures de reinserci que llavors existien, encara que prpiament no va ser aix. Acusada de traci, va ser assassinada a trets per Antonio Lpez Ruiz, Kubati, mentre passejava per les festes de la seva localitat natal amb el seu fill Akaitz, de tres anys. 

Qui va ordenar el seu assassinat va ser, pel que sembla, Francisco Mujika Garmendia, Pakito, originari com Yoyes de la localitat d'Ordizia. No ha estat aclarit per qu va regressar Yoyes, conscient sens dubte del perill que corria. Pel que sembla, va pactar el seu retorn amb el dirigent etarra Txomin Iturbe, probablement amb la condici que es fes discretament perqu no pogus ser utilitzat amb fins propagandstics. No obstant aix, la reinserci de la qual durant anys havia estat la militant ms buscada no podia deixar de ser utilitzada ni de tenir repercussi meditica. El setmanari Cambio 16 va publicar un ampli reportatge amb el ttol "El retorn de l'etarra" i la fotografia de Yoyes en portada, considerat per molts analistes com detonant de la seva condemna a mort. Per altra banda, Txomin havia perdut bona part del seu poder en l'organitzaci al ser deportat a Algria per les autoritats franceses.

Filmografia. 
En la pellcula biogrfica Yoyes dirigida per Helena Taberna en 1999, Ana Torrent interpreta el paper de Dolores Gonzlez i se suggereix que eren els serveis secrets espanyols els quals realment estaven darrere d'aquests reportatges i notcies i que aquells tenien com objectivo crear tensions i afeblir al mn d'ETA, encara a costa de la mort de la prpia Yoyes. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270985" title="Moviment Comunista de les Illes Balears" nonfiltered="1441" processed="1436" dbindex="106483">
Moviment Comunista de les Illes Balears (MCIB) fou la secci balear del Moviment Comunista d'Espanya (MCE), fundat el 1971 i de tendncia maoista amb influncies del Che Guevara, per que des del 1975 s'havia organitzat com a organitzaci de partits independents (MCC, MCPV, MCA). A les eleccions generals espanyoles de 1979 es present en coalici amb l'Organitzaci d'Esquerra Comunista (MCI-OEC), grup fundat el 1974 i tamb de tendncia maoista. Van obtenir un total de 1.179 vots (0,39%) a les Illes Balears. Durant els anus 1980 el grup va participar en les reivindicacions socials i nacionals de les Illes i entre el 1988 i el 1990 es van unir a la Lliga Comunista Revolucionria per a formar part d'altres collectius, com el Kollectiu Bassetja de Formentera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270987" title="Yushania anceps" nonfiltered="1442" processed="1437" dbindex="106484">

La Yushania anceps s una espcie de bamb del gnere Yushania de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Sinnims: Arundinaria jaunsarensis (Gamble.), Arundinaria anceps (Mitford), Sinarundinaria anceps. s endmica de l'ndia i la zona de l'Himlaia, on es fa en alades entre els 1.800 i els 3.000 metres.

s popular com a planta ornamental. El seu alt i dret tronc (4-5 m.) acaba vinclant-se en l'extrem superior. A cada node hi neixen diverses fulles, que acaben fent un efecte de plomall, i les seves flors sn hermafrodites i pollinitzades pel vent. Suporta temperatures de -18C. S'usa per a fer tanques vegetals i en cistelleria.

T una varietat cultivada de fullatge exhuberant, la Yushania anceps "Pitt White" (nom d'una zona de Devon), que t anomenada pel seu rpid creixement de fins a 15 cm. en un dia.

 Enllaos .
 Descripci i fotografies ;
 Caracterstiques ;
 Yushania anceps a la GrassBase ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270991" title="Gilbert Brutus" nonfiltered="1443" processed="1438" dbindex="106485">
Gilbert Brutus (Portvendres, 2 d'agost del 1887   Perpiny, 7 de mar del 1944) va ser un jugador, dirigent, entrenador i rbitre francs de rugbi a 15, mort en fet de guerra durant la Segona Guerra Mundial.

 Carrera esportiva en rugby a 15 .
Jugador en la poisici de centre, va debutar en l'"Estadi Toulousain", desprs va ser capit de l'"Associaci Esportiva Perpignanaise" (ASP) de segona divisi el 1911 i form part de l'equip fundacional de l'extraordinari equip "Estadi Olmpic Perpignanais" (SOP) del qual va ser tamb capit el 1913.

Com a dirigent de club va participar en l'acostament ASP i SOP que va donar a llum el 1919 a la "Uni Esportiva Perpignanaise" (USP) el 1921. En tant que entrenador, port jugadors famosos, com Joseph Pascot a l'USAP, i Jean Galia, Ernest Camo als "USOS Quillan".

Va arbitrar dues finals consecutives del campionat de Frana de rugbi, entre les ciutats de Tolosa de Llenguadoc i Baiona, en 1922 i 1923. Va ser seleccionador i tamb president nacional del Comit de les seleccions durant els anys 1930, en companyia de Jules Cadenat. Finalment, tamb va ser directiu de l'USAP.

 Actuaci durant la segona Guerra Mundial .
Membre de la Resistncia, va dirigir diversos grups especialitzats en obtenci d'informaci als Pirineus Orientals, i va ser arrestat una primera vegada al comenament de l'any 1943 per ser transferit a la pres de Montpeller, on fou alliberat pel director en persona (per falta de motius).

Membre de l'Exrcit Secret del general Delestraint, fou arrestat una segona vegada a Perpiny com a supervisor responsable dels grups d'informacions del Llenguadoc-Rossell. Fou llavors torturat a mort per la Gestapo i la milcia en un calabs de l'antiga ciutadella, on va morir el 7 de mar de 1944 de mat.

En recordana seva, l'estadi del XIII Catal de Sant Esteve porta des de fa decennis el seu nom. A Perpiny; la ciutat tamb ha donat a 2 altres dels seus jugadors de rugbi el nom d'un dels seus estadis: Aim Giral i Jean Laffon (tots 2 morts a la Guerra de 1914-18)], aix com una de les avingudes de la ciutat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270993" title="Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera" nonfiltered="1444" processed="1439" dbindex="106486">
Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera (MSEF) fou un grup poltic constitut a Eivissa i Formentera vers el 1976, de caire socialista autogestionari, nacionalista  en del marc dels Pasos Catalans i partidari del dret a l'autodeterminaci.  Tenia com a referents a Mallorca i a Menorca el Partit Socialista de les Illes (PSI), futurl Partit Socialista de Mallorca (PSM), i el Moviment Socialista de Menorca (MSM).

A les eleccions generals espanyoles de 1977 demanaren el vot al Congrs dels Diputats per a la coalici Unitat Socialista, composta pel Partit Socialista de les Illes (PSI), Partit Socialista Popular (PSP), Grup Autonomista i Socialista de les Illes, (GASI) i Moviment Socialista de Menorca (MSM), i pel que fa al Senat, pel Bloc Autonomista (format pel PSP, Partit Social Demcrata, PSD i PCE), encapalat per Isidor Mar Mayans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270995" title="Merla blava" nonfiltered="1445" processed="1440" dbindex="106487">

La merla blava (Monticola solitarius) s un ocell de mida mitjana de l'ordre dels passeriformes que es troba a les contrades mediterrnies seques dels Pasos Catalans on mostra una distribuci discontnua.

Descripci.

T un aspecte general ms rabassut que la merla i la resta de tords, amb la cua curta i el bec molt robust i relativament llarg.

El mascle s de color gris blavs fosc, ms blau a l'poca nupcial, sense cap mena de taca al carp; la femella s ms grisa i poc blava, amb la cua negrosa.

T un cant melodis com la majoria dels trdids, el qual emet des de llocs enlairats i amb bona vista. 

Hbitat.

Penetra per les valls fluvials (sobretot la del Segre), per on ateny ms altes densitats sembla que s a la terra baixa.

Rebutja els terrenys plans i els relleus tabulars, on com a mxim habita en edificacions humanes. Les muntanyes abruptes, espadats, pedreres, roquissars i tarteres de carcter termfil sn caracterstiques importants que han de tindre les zones de distribuci d'aquest trdid. En aquest sentit rebutja les localitats pirinenques de semblants caracterstiques morfolgiques per de carcter ms higrfil i crifil, les quals sn ocupades, tanmateix, per la merla roquera (Monticola saxatilis).

s tinguda com una espcie tpicament sedentria als Pasos Catalans, per b que s'observen moviments i davallades transhumants de les poblacions pirinenques.

Costums.

T costums solitaris, rarament es veu acompanyada d'altres espcimens si no s en el cas dels grups familiars.

Salta molt hbilment entre el rocam, on fcilment s'amaga davant la presncia dels depredadors, car s una espcie molt malfiada i tmida.

Alimentaci.

De rgim principalment insectvor, captura hbilment els artrpodes entre les pedres i al vol. Es coneix el cas d'un exemplar reproductor que s'havia habituat a caar lepidpters nocturns al costat d'un fanal, prop d'una installaci industrial (Baix Bergued).

Reproducci.

Presenta un vol de zel tot caracterstic que la porta a ascendir verticalment per a caure finalment amb les ales plegades, en el decurs del qual vol pot emetre tamb el cant.

Cria a l'abril i maig, fent generalment una posta de cinc a set ous blavosos i amb taquetes.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 170.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Article sobre la merla blava del Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de merles blaves en llur hbitat natural. ;
 Descripci de la merla blava. ;
 Fotografies i informaci de la merla blava. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="270997" title="Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears" nonfiltered="1446" processed="1441" dbindex="106489">
Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears fou un organisme no oficial format pels sis diputats (4 d'UCD i 2 del PSOE) i cinc senadors votats per les illes Balears en les eleccions generals espanyoles de 1977, i constitut el 30 de juliol del 1977 amb l'objectiu d'aconseguir un rgim pre-autonmic provisional i ser-ne l'nic interlocutor vlid davant el govern espanyol. Accept diversos documents i avantprojectes fins que el 3 de juny de 1978 el Consell de Ministres aprov el reial decret llei de Rgim Pre-autonmic de les Balears, pel qual s'establ el Consell General Interinsular format pels diputats i senadors, ms dos representants poltics de Menorca i dos ms de les Pitises, elegits pels anteriors. Quan es va constituir el consell el 24 de juliol de 1978, es va dissoldre.
 Membres de l'Assemblea .
 Emilio Alonso Sarmiento (PSOE);
 Raimundo Clar Garau (UCD);
 Miguel Durn Pastor (UCD);
 Francisco Gari Mir (UCD);
 Flix Pons Irazazbal (PSOE);
 Santiago Rodrguez-Miranda Gmez (UCD);
 Jeroni Albert Picornell (UCD);
 Ramiro Prez-Maura Herrera (UCD);
 Manuel Mora Esteva (PSOE);
 Guillermo de Olives Pons (UCD);
 Abel Matutes Juan (Reforma Democrtica);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271000" title="Cels (fill de Paul de Nola)" nonfiltered="1447" processed="1442" dbindex="106490">
Cels fill de Paul de Nola i de la seva esposa Tersia, nasqu segurament a Complutum (prop de l'actual Alcal de Henares) entre els anys 390 i 393 , on mor al cap d'uns vuit dies d'haver nascut.. Paul en el seu Carmen XXXI dirigit al seu mestre el poeta Dcim Magne Ausoni, li explic que havia tingut el goig de poder-lo enterrar a Complutum prop del lloc del martiri d'uns infants, que ms tard s'identificaren com sant Just i sant Pastor.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271001" title="Llengua inicial" nonfiltered="1448" processed="1443" dbindex="106491">
LA llengua inicial s la llengua o llenges que una persona va parlar primer quan era menut. Habitualment aquesta llengua s l'apresa a la llar, i en la majoria dels casos, la que li van parlar els seus progenitors. Per cal no confondre la llengua inicial amb la llengua parlada amb els progenitors.

La llengua inicial tamb s coneguda com la llengua primera o L1. Aquest concepte s'oposa al de L2 o Segona llengua, que indica la o les llenges apreses posteriorment, en general a l'escola o el carrer. Altres denominacions per a llengua inicial, com llengua materna, habitualment es consideren inapropiades, per ser imprecises i sexistes.

Vegeu tamb.
 Llengua d'identificaci;
 Llengua prpia;
 Llengua amb progenitors;

Referncia.
Torres, J (coord.); Vila, F.X; Fab, A; Bretxa, V; Pradilla, M.. (2005) Estadstica sobre els usos lingstics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271002" title="Yushania niitakayamensis" nonfiltered="1449" processed="1444" dbindex="106492">

La Yushania niitakayamensis s una espcie de bamb del gnere Yushania de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Creix al sud-est d'sia, especialment a Taiwan, on es fa en zones muntanyoses d'entre els 1.000 i els 3.600 m.

L'espcie, de tipus corredor, s'expandeix pels rizomes. De tipus perenne, les fulles i els brots apareixen entre abril i maig, amb fulles lanceolades de color ocre i cobertes de pels i, com molts altres bambs, floreix molt de tard en tard. Fa branques que poden tenir entre 30 cm i els 4 m., com ms altes en el tronc, ms llargues. s una espcie molt adaptable, i tant creix en zones densament poblades per arbres com en altres de ms despullades; en aquest cas, aquests bambs creixen agrupats format arbustos per a una millor protecci davant les agresions del medi. Tamb s una espcie molt resistent als focs forestals.

Antigament, hom emprava la Yushania niitakayamensis per a l'elaboraci d'arcs i fletxes, aix com per a la confecci de cabanes. Modernament, hom en menja els brots tendres .

 Enllaos .
 Caracterstiques ;
 Yushania niitakayamensis a la GrassBase ;
 Descripci de la Yushania niitakayamensis per a pblic juvenil ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271004" title="Assemblea Democrtica d'Eivissa i Formentera" nonfiltered="1451" processed="1445" dbindex="106494">
Assemblea Democrtica d'Eivissa i Formentera fou la secci pitisa de la Junta Democrtica d'Espanya creada el 1975 com a aglutinador de partits, entitats i persones de l'oposici al franquisme i dur a terme una transici democrtica, per a imitaci de l'Assemblea de Catalunya. Havia estat precedida el 1973 de la Taula Democrtica d'Eivissa i Formentera. Era formada per les seccions locals del PCE, del Partido Socialista Popular, del Partit Carl i de CCOO, juntament amb catlics progressistes, dretans antifranquistes i alguns membres de la Unin Militar Democrtica. Posteriorment formaria part de la Platajunta i es  va dissoldre poc abans de les eleccions generals espanyoles de 1977.

Vegeu tamb.
 Assemblea Democrtica de Mallorca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271006" title="Complutum" nonfiltered="1452" processed="1446" dbindex="106495">
Complutum fou una antiga ciutat de la Pennsula Ibrica propera a Alcal de Henares, amb la qual sembla identificar-se. s una denominaci que probablement prov del verb llat  compluere  (confluir), o b del terme  compluo  (confluncia d aiges). El nom fra fora apropiat, ja que la primitiva poblaci es trobava a la confluncia dels rius Henares, Torote, Bruuelas i Camarmilla. Una altra teoria, ms llegendria diu que procedeix del terme grec Komposplutos (camps rics).  
No es coneix exactament la data en la que els romans van ocupar la ciutadella de San Juan de Viso i el poblament del Salto del Cura, en el pla del Cerro de San Juan de Viso, per les monedes que es van trobar en el  tesorillo de Zulema , semblen suggerir que fou abans de la caiguda de Numncia, vers l any 80 aC. 

La romanitzaci comenaria en la poblaci preexistent del Cerro del Viso (probablement Iplacea), les quals fortificacions es van reforar i es va estendre una xarxa de calades per a afavorir les bones comunicacions.
Vers l any 80 aC , durant les guerres entre Sertori i Pompei, ja trobem mencionat el topnim Complutum. 
Vers l'any 60, la poblaci romana es va traslladar a les rodalies de l encreuament dels camins i s hi form un suburbi o vilanova, que afavoria millor l expansi comercial. Es configur una ciutat de nova planta aprofitant les dues principals vies de comunicaci i es planific un urbanisme amb el tpic traat de les ciutats romanes: el decumanus maximus, la via entre Augusta Emerita i Caesaraugusta i el cardo maximus, la via de Complutum a Carthago Nova.
A la intersecci de les dues vies sorgeix el Forum i els principals edificis pblics. La ciutat adquir carcter de civitas estipendiaria, s a dir, que amb el pagament d un tribut o estipendi anual, el poblament conservava el dret d autonomia i dels seus propis usos mentre no alters l ordre establert. Durant l poca d August va adquirir gran importncia per la seva situaci estratgica militar i com a nus de comunicacions.  

Va pertnyer unicialment a la provncia de lHispania Citerior i, des de temps d August, a la Tarraconense. A l poca de Diocleci depenia del Convent Jurdic de Caesaraugusta, a la provncia Cartagenense i fou cap d un territori que comprenia la major part de l'actual de provncia de Madrid i incloa una amplia franja de la provncia de Guadalajara. 
A la fi de l etapa romana, el cristianisme sembla que hi estava molt arrelat i en ser publicat l edicte de Diocleci contra els cristians, hi tingueren lloc diversos martiris . En especial, vers l'any 305, s conegut el dels infants Just i Pastor. Prop del seu sepulcre Sant Paul de Nola hi enterr les despulles del seu fill Cels, mort pocs dies desprs de nixer.  Complutum fou citada tamb per Plini i per Claudi Ptolemeu.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271008" title="Jos Mara Lasarte Arana" nonfiltered="1453" processed="1447" dbindex="106496">
Jos Mara Lasarte Arana (Sant Sebasti 1912-1974) fou un advocat i poltic basc. Militant del Partit Nacionalista Basc i d'ELA-STV, havia defensat en judici als alcaldes militants del partit que s'enfrontaren al govern de la CEDA el 1933, i fou escollit diputat per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1936. Quan esclat la guerra civil espanyola el 18 de juliol de 1936 juntament amb Manuel de Irujo Ollo i Telesforo de Monzn, es presentaren davant el governador civil de Guipscoa i van fer una proclama per la rdio posant-se de part de la legalitat republicana. Tamb collabor en la crecaci de l'Eusko Gudarostea a la comandncia de Loiola, i fou un dels que en propos com a comandant Cndido Saseta Echebarra. L'agost del 1936 fou encarregat del servei d'informaci del Govern d'Euzkadi i el 1937 fou el representant basc davant els italians en la rendici de Santoa.

En acabar la guerra civil marx a Pars, on organitz el Servei Secret Basc que es pos en contacte amb els serveis francesos, visit les agrupacions basques d'exiliats de Nova York i Montevideo, i el 1944 fou un dels representants bascos que sign el pacte Galeusca. Fou conseller de governaci del Govern d'Euzkadi a l'exili (1946-1952), cre l'Oficina de Premsa d'Euskadi i va mantenir relacions amb la Internacional Demcrata Cristiana. El 1952 s'establ a Caracas, Veneuela, on es dedic a exercit d'advocat. Torn a Euskadi i es dedic a refer el PNB i a promoure la cultura basca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271010" title="Mallerenga emplomallada" nonfiltered="1454" processed="1448" dbindex="106497">

La mallerenga emplomallada, capellanet o ferrerico de capell (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) s un moix de l'ordre dels passeriformes que s fcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erctil que corona el capell.

Morfologia.

La seua longitud s d'uns 11 cm i el pes oscilla entre 9 i 13 g. 

L'ala s ms llarga en el mascle, en el qual pot assolir 67 mm. 

El plomall del capell s erctil a voluntat, i l'aixeca quan se sent alarmat, adoptant aleshores una silueta ceflica punxeguda, molt caracterstica. Les plomes que conformen el capell sn negres, amb le vores blanques. La nuca s blanca i molt ostensible. El ment s negre i es perllonga en forma de collar pels laterals del coll. Tamb mostra una llista ocular del mateix color que continua semicircularment i que voreja la cara, blanca. En conjunt forma un disseny molt particular, que el singularitza dels altres moixons. Les parts superiors sn brunes grisenques, amb les ales i la cua ms fosques. El carp i les supracaudals sn tenyides d'ocraci. Al dessota s blanc, sobretot al pit. Els flancs i l'abdomen sn tamb tenyits d'ocraci. Les cames sn blavenques, el bec negre i els ulls rogencs.

No existeix prcticament dimorfisme sexual ni diferncies ostensibles pel que fa a l'edat. Tanmateix, sembla que les femelles presenten un collar ms fi, una cresta ms petita. Malgrat tot, els joves exhibeixen petites variacions en el ment, en el collar i en el capell abans d'efectuar la muda de la tardor.

s l'nica mallerenga europea que presenta plomall.

La seua veu s montona per ensems caracterstica. 

Costums.

s el prid menys sociable, tot i que a l'hivern augmenta el seu grau de gregarisme.

Hbitat.

Fonamentalment trobarem el capellanet en boscos de conferes i rouredes, on sembla ser el ms especialitzat dels prids ibrics. Per altra banda, dins el bosc, sembla tindre especial predilecci pels indrets ombrvols i els boscos d'alta muntanya poblats de pi negre.

Alimentaci.

Es nodreix d'insectes, de larves i d'ous, comportant-se llavors com els raspinells i altres ocells enfiladissos. Tamb s'alimenta de pinyonets i de baies.

Reproducci.

Per a criar pot emprar forats de pigot o escletxes naturals, per t una especial predilecci per foradar fustes mig corcades, i no defuig murs i talussos.

La femella s normalment la que perfora i s la que cova els set o nou ous blancs amb taquetes, de qu consta la posta, la qual normalment es realitza dues vegades.

Els polls sn nidcoles i tenen la boca groga i van provets de plomissol al cap i al dors. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 173.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Vdeos de mallerengues emplomallades en llur hbitat natural. ;
 Estudi de la mallerenga emplomallada del Principat de Catalunya. ;
 Descripci del capellanet. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271014" title="Josep Riera i Punt" nonfiltered="1455" processed="1449" dbindex="106501">
Josep Riera i Punt (Barcelona 1885 - Reus, Baix Camp 1949) fou un poltic catal. Estudi qumica a Alemanya i del 1910 al 1915 va viure a Buenos Aires, on fou president del Casal Catal de Buenos Aires. Membre de la Uni Catalanista, fou un dels signataris el 1923 del primer pacte Galeusca. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat a corts per ERC i el 1934 fou president de l'Agrupaci de Catalans d'Amrica. Durant la guerra civil espanyola treball per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, on es dedic a les relacions amb els catalans de l'estranger i a l'assistncia d'infants refugiats. Desprs del 1939 s'amag per fou detingut el 1941 i pass quinze mesos pres al castell de Montjuc, d'on fou alliberat degut a una greu malaltia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271017" title="Josep Escol i Mars" nonfiltered="1456" processed="1450" dbindex="106503">
Josep Escol i Mars (Als de Balaguer, Noguera 1888 - Buenos Aires 1971) fou un editor catal. El 1905 marx cap a l'Argentina i des del 1907 treball al Centre Catal de Rosario (Santa Fe). Tamb fou bibliotecari del Casal de Catalunya de Buenos Aires, des d'on va promoure tota mena d'activitats culturals i poltiques. Collabor amb el govern de la Generalitat de Catalunya a l'exili i el 1941 fou un dels signataris de la segona edici del pacte Galeusca. Entre d'altres llibres, va editar Ciutadania catalana (1957) de Manuel Serra i Moret, que fou distribut a tota Sud-Amrica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271018" title="Llengua d'identificaci" nonfiltered="1457" processed="1451" dbindex="106504">
Es considera la llengua d'identificaci com la llengua o llenges a les que una persona es considera ms proper. En ocasions s'ha utilitzat aquest concepte per a referir-se a la pregunta quina s la seua llengua?. s un concepte psicolingstic, i se situa en l'esfera de les actituds lingstiques. Tot i que s'hi associa, no cal confondre la llengua d'identificaci amb la llengua inicial, les competncies lingstiques o la llengua ms utilitzada.

Entre altres opcions paregudes per a referir-se a la llengua d'identificaci, s'ha considerat la identitat lingstica. I tamb la llengua prpia. Per el lligam d'aquest concepte amb la poltica lingstic i la seua vehiculaci com a concepte collectiu, ms que individual, l'han reservat per a altres usos.


Referncia.
Torres, J (coord.); Vila, F.X; Fab, A; Bretxa, V; Pradilla, M.. (2005) Estadstica sobre els usos lingstics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 

Vegeu tamb.
 Llengua inicial;
 Llengua prpia;
 Llengua amb progenitors;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271019" title="Tersia" nonfiltered="1458" processed="1452" dbindex="106505">
Tersia esposa de sant Paul de Nola, fou una rica dama hispano-romana, que segurament tenia possessions a la zones de Saragossa i tamb a Tarragona i Barcelona. . 

Van tenir un fill anomenat Cels que mor als vuit dies d'haver nascut i fou enterrat a Complutum (actual Alcal de Henares), on llavors residien els seus pares.. La mort del seu fill i altres desgrcies familiars propiciaren que emprenguessin un cam d'allunyament del mn, d'oraci i de penitncia.

Es traslladaren a Barcelona on, per aclamaci del poble, Paul fou ordenat de prevere, pel bisbe Lampi, el dia de Nadal de l'any 393 segons J.Desmulliez o del 394 segons P.Fabre. Tersia an a Nola amb el seu esps i per una carta que els va trametre sant Jernim sabem que a la primavera del 395 ja eren a Nola. Es creu que Tersia mor abans de l'any 409 quan Paul fou nomenat bisbe de Nola.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271021" title="Ercole Baldini" nonfiltered="1459" processed="1453" dbindex="106506">








Ercole Baldini (Villanova di Forl, 26 de gener de 1933) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1957 i 1964. 

La principal especialitat de Baldini era la contrarellotge, cosa que li va valer guanyar-se el renom de l elettrotreno di Forl.

Durant la seva carrera aconsegu 44 victries, destacant una medalla d'or als Jocs Olmpics de Melbourne, el Campionat del Mn de 1958, el Giro d'Itlia 1958 i diversos campionats d'Itlia. Tamb es feu amb el rcord del mn de l'hora el 1956.

Biografia.

Ercole Baldini va destacar des de ben jove en el mn del ciclisme. El 1951, als 17 anys, ja va quedar en 3a posici al Campionat d'Itlia juvenil, passant a la categoria amateur l'any segent. Malgrat no aconseguir massa victries els seus resultats feien presagiar un gran ciclista. A finals de 1954 va batre el rcord de l'hora amateur, establint-ho en 44 quilmetres i 870 metres.

Baldini va comenar a destacar mundialment el 1956. Fins i tot sense tenir gran experincia en pista, es va proclamar campi d'Itlia i del mn de persecuci, i campi amateur d'Itlia de ruta. El mateix any va guanyar la medalla d'or en la prova de ciclisme en ruta en els Jocs Olmpics de Melbourne.

Encara el 1956 es va preparar per intentar batre de nou el rcord de l'hora. Abans d'aix va batre els rcords mundials de 10 i 20 km. Finalment va batre tamb el rcord de l'hora, desposseint Jacques Anquetil, en completar 46 quilmetres i 393 metres el 19 de setembre al veldrom Vigorelli de Mil, un rcord que es va mantenir vigent fins el 18 de setembre de 1957, data en la qual el francs Roger Rivire el va batre.

El 1957 va fer el salt a professionals, aconseguint diverses victries, entre les quals el Trofeu Baracchi en companyia de Fausto Coppi i el Giro del Lazio. En la seva primera participaci en el Giro d'Itlia va acabar tercer en la classificaci general i guany una etapa.

El 1958 va ser l'any en qu va aconseguir les victries ms destacades. Va guanyar el Giro d'Itlia, va ser campi d'Itlia i del mn de ciclisme en ruta. Al costat d'Aldo Moser va revalidar el triomf de l'any anterior al Trofeu Baracchi.

El 1959 va repetir victria al Trofeu Baracchi, al costat de Moser, i va prendre part, per primera vegada, al Tour de Frana, aconseguint un triomf d'etapa i acabant sis de la classificaci general final.

Els seus resultats no van assolir la brillantor dels seus primers anys en part a causa d'una intervenci quirrgica en una de les seves cames. Malgrat aix, el 1960 es va imposar en el Gran Premi de les Nacions i va obtenir la medalla de bronze en el Campionat del Mn de persecuci; el 1961 va tornar a vncer al Trofeu Baracchi, aquesta vegada al costat de Joseph Velly; el 1962 va acabar 7 al Giro d'Itlia i 8 al Tour de Frana; i el 1964 va tornar a guanyar la medalla de bronze en el Campionat del Mn de persecuci.

En retirar-se del ciclisme en actiu pass a desenvolupar feines de director esportiu. Tamb va ser president de l'Associaci de ciclistes i ha estat collaborador del president de l'UCI Hein Verbruggen.

Palmars.
1954 (amateur);
 Rcord de l'hora, amb 44,870 km;
1956 (amateur);
 Medalla d'or a la prova de ciclisme en ruta als Jocs de Melbourne;
 Campi del mn de persecuci;
 Campi d'Itlia en ruta;
 Campi d'Itlia en persecuci;
 Rcord de l'hora, amb 46,393 km;
 Trofeu Edmond Gentil;
1957;
 Campi d'Itlia en ruta;
 1r del Giro del Lazio;
 1r del Giro de la Romagna;
 1r del Trofeu Baracchi;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1958;
 Campi del mn en ruta;
 Campi d'Itlia en ruta;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 4 etapes;
 1r del Trofeu Baracchi;
 Vencedor de 2 etapes de la Roma-Npols-Roma;
1959;
 1r del Trofeu Baracchi;
 1r del Giro dell'Emilia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1960;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
1961;
 1r del Trofeu Baracchi;
1963;
 1r del Giro de ls Provncia de Reggio Calabria ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1957. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1958. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1959. 17 de la classificaci general;
1960. 41 de la classificaci general;
1962. 7 de la classificaci general;
1963. 26 de la classificaci general;
1964. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1959. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 33 de la classificaci general;
1962. 8 de la classificaci general;
1964. Abandona (7a etapa);
















Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Ercole Baldini ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271024" title="Llengua amb progenitors" nonfiltered="1460" processed="1454" dbindex="106507">
La llengua amb els progenitors s la llengua que els fills parlen amb els pares. Habitualment es troba fora lligat amb la llengua inicial, tot i que no sempre coincideixen. 

Habitualment les interaccions entre pares i fills solen convergir amb l's de la mateixa llengua, i en poques situacions es dona una divergncia entre la llengua utilitzada per pares i fills. En situacions de contacte de llenges s com l'existncia de:
 s de diferent llengua amb un progenitor respecte l'altre. ;
 s de dues o ms llenges amb un mateix progenitor.
 Canvi de la llengua parlada entre progenitors i fills en els moments clau de la vida de l'infant, tals com la incorporaci al sistema escolar o l'adolescncia. ;
 s de diferent llengua als diferents germans.

Referncia.
Torres, J (coord.); Vila, F.X; Fab, A; Bretxa, V; Pradilla, M.. (2005) Estadstica sobre els usos lingstics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Generalitat de Catalunya

Vegeu tamb.
 Llengua inicial;
 Llengua d'identificaci;
 Llengua prpia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271025" title="Centre (rugbi)" nonfiltered="1461" processed="1455" dbindex="106508">


Al rugbi a 15, el centra (12 o 13) (repartits en primer i segon centres en funci de la seva proximitat amb l'obridor o en centre dret i esquerre), (en angls : centre) s un dels quinze llocs habituals. Aquesta distinci s bastant arbitrria en la mesura que el rugbi modern requereix una certa polivalncia. s un jugador formant part dels tres quarts.

El rugbi modern t tendncia a privilegiar jugadors bastant forts, dels quals la posici s en el centre de la lnia d'atac. La seva tcnica els ha de permetre perforar la lnia adversa en finesa grcies a suports impedint al seu defensor intervenir correctament. Poden igualment recrrer a la fora per perforar la lnia de defensa en resposta a un placatge perdut, comportant una situaci perillosa, o una reagrupaci amb la mobilitzaci de nombrosos defensors adversos sobre el retrocs, o de transmetre la pilota desprs d'haver estat plaquejat. Costat defensa, han de ser bons plaqueurs ja que formen amb el mig d'obertura una lnia de defensa sovint dita "segona cortina" (la primera que reagrupa els davants i el tercer que s constitut dels extrems i del darrere). Per raons tctiques, tamb poden escollir optar per una defensa esmunyida apuntant a reduir l'espai lateral als agressors i prestar m forta al seu extrem.

Idealment el centre t un bon joc al peu per trobar una bona tecla en fase d'atac infructus, per generar una situaci favorable per al seu extrem, o per anar-se de la zona de joc en la seva meitat de terreny i transferir el joc al camp advers. El centre s llavors un segon mig d'obertura, els dos llocs fent-se sovint intercanviables en el rugby modern.

Alguns exemples notables de jugadors evolucionant en el centre : Jo Maso(FRA), Brian O'Driscoll(IRL), Danie Gerber(AFS), Frank Bunce(NZ), Jeremy Guscott(ANG), Stirling Mortlock(AUS), Tana Umaga(NZ), Mike Gibson(IRL), Scott Gibbs(GAL), Tim Horan(AUS), Philippe Sella(FRA), Yannick Jauzion(FRA), i DIDI Codorniou(FRA), Matt Giteau(AUS), Gavin Henson(GAL),Gordon d'Arcy(IRL), i Will Greenwood(ANG).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271027" title="Miguel Sanz Sesma" nonfiltered="1462" processed="1456" dbindex="106509">
Miguel Sanz Sesma (Corella, Navarra, 16 de setembre de 1952) s un poltic navarrs, membre del partit Uni del Poble Navarrs i actual president de Navarra.

Formaci. 
Diplomat en Professorat d'EGB, ha realitzat estudis de Cincies Empresarials i el Programa de Direcci general (PDG) de l'IESE de la Universitat de Navarra. Abans de dedicar-se plenament a la poltica, va ocupar diverses tasques professionals en el sector de la banca sent director de la sucursal de "Caixa Rural de Navarra" en el seu poble natal.

Ajuntament de Corella. 
Va encapalar la llista d'Uni del Poble Navarrs a l'ajuntament de Corella a les eleccions municipals de 1983 i 1987. En ambdues legislatures va resultar triat alcalde, crrec que va ocupar entre 1983 i 1991. Va ocupar la Presidncia de la "Mancomunitat d'Aiges del Moncayo" i de la "Societat Agrria de Transformaci Ombatillo". Aix mateix, ha estat conseller de l'empresa "Associaci Navarresa d'Informtica Municipal, S. a."

Parlamentari Foral. 
Escollit parlamentari foral per Uni del Poble Navarrs en els sis eleccions convocats des de 1983. A les eleccions al Parlament de Navarra de 1995 va encapalar la llista d'UPN al Parlament de Navarra, que va obtenir 17 dels 50 escons d'aquesta instituci foral, la llista ms votada, tornant a repetir en el mateix crrec a les eleccions de 1999 i 2003, obtenint 22 i 23 escons, respectivament. Vicepresident del Govern de Navarra i conseller de Presidncia entre 1991 i 1995. Aix mateix, entre 1991 i 1994 va ser Conseller d'Administraci Local i Conseller d'Ordenaci del Territori i Medi ambient.

President del Govern de Navarra. 
El 18 de setembre de 1996 va accedir a la Presidncia del Govern de Navarra per primera vegada, desprs de ser nomenat pel parlament de Navarra, arran de les eleccions del 13 de juny de 1999. Fou reelegit desprs de les eleccions del 25 de maig de 2003. Per ra del seu crrec, s tamb President del Consell d'Administraci de Caixa Navarra, i vocal de la Confederaci Espanyola de Caixes d'Estalvi. En 1996 va ocupar tamb la presidncia de la Comunitat de Treball dels Pirineus.

Crrecs Interns. 
En relaci al seu partit, UPN, des de 1985 s membre de la Comissi Executiva. Entre 1989 i 1997 va ser vicepresident, i al febrer del mateix any va ser nomenat president d'aquesta formaci poltica, crrec que va revalidar en el congrs celebrat en 2001.

 Ideologia . 
Sanz s partidari d'una Navarra integrada a Espanya com a una comunitat diferenciada i es mostra partidari de suprimir la Disposici transitria quarta de la Constituci espanyola, que habilita un mecanisme per a la uni de Navarra i la CAV: 
Cal suprimir aquest precepte perqu si el dia de dem els navarresos entren en demncia i es tornen bojos, poden desmenegar la identitat del vell Regne. 

Fins i tot va manifestar que renunciaria a la presidncia si aix s'aconsegus "blindar" Navarra. Respecte a les relacions amb la CAV es mostra contrari a la creaci d'un rgan de cooperaci entre ambdues comunitats. Respecte a l' euskera defensa l'actual normativa de zonificaci lingistica i considera que: 
...la normalitzaci del basc seria perjudicial per a la qualitat de l'ensenyament, una universitat bilinge seria una mala universitat. 

Sanz s'ha referit en multitud d'ocasions als partits nacionalistes amb els quals descarta qualsevol pacte electoral i als quals identifica amb la ideologia d'ETA: 

"El PNB comparteix els objectius d'ETA."
Mai conformarem un govern ni amb Batasuna, ni amb Nafarroa Bai. No ho farem perqu no noms ens diferencia el tema de les pistoles, sin alguna cosa tan substancial com el model institucional. 

En relaci amb les negociacions amb ETA, Sanz va manifestar el seu suport al procs iniciat durant el Govern del Partit Popular de Jos Mara Aznar: 

Si ETA abandona les armes es podria parlar i negociar, i aqu Navarra s i ser generosa. ( ) En la mesura que es consolidi la treva i puguem parlar d'aband definitiu de la violncia, es podr parlar d'altres qestions com la poltica penitenciria i la reinserci. (14 d'octubre de 1998) 

Per es va mostrar al principi escptic davant "els indicis esperanadors de pau" i posteriorment obertament disconforme amb el procs iniciat pel govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero, en considerar que Navarra estava sent tema de debat en les converses hagudes amb l'organitzaci terrorista. Tamb s contrari a la creaci d'una "taula de partits". 

Sobre Andalusia, desprs d'una visita a aquesta autonomia realitzada pel candidat del PSOE navarrs va manifestar que el socialista havia anat "a aprendre", quan ell va "a ensenyar", agregant que "no podem anar Andalusia a aprendre com es fabriquen parats, afirmacions que foren molt criticades pels poltics andalusos;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271031" title="Spinologia" nonfiltered="1463" processed="1457" dbindex="106510">


La spinologia s una tcnica manual que treballa especficament sobre la columna vertebral, amb l'objectiu d'alliberar-la dels desajustaments vertebrals que s'hi produeixen per causes de diversa naturalesa (fsica, qumica o emocional), millorant el benestar general i la qualitat de vida de la persona . 

Mitjanant l'aplicaci d'una tcnica prpia, suau i especfica, la spinologia contribueix a mantenir la dinmica natural prpia de la columna vertebral.
 
L'objectiu final de la spinologia s ajudar a la persona a expressar i gaudir millor de la seva vitalitat i del seu potencial. En aquest sentit, la spinologia no busca cap efecte teraputic especfic. Per tant, la tcnica s aplica sense finalitat teraputica. La spinologia no es considera, ni busca considerar-se, una activitat sanitria. 

El mecanisme d'aplicaci de la spinologia no es considera manipulatiu. Un cop localitzada la vrtebra desajustada mitjanant la palpaci muscular, el/la spinologista la mobilitza suaument, sempre dins el rang de mobilitat actiu existent i propi de cada vrtebra, i d'acord amb les possibilitats prpies del cos del receptor/a. En cap cas es treballen o manipulen subluxacions vertebrals (que s'entenen com una condici clnica), ni es realitzen rotacions forades. Sempre es treballa amb el cos del receptor o receptora, adaptant-se a la morfologia i caracterstiques de cada persona.

La spinologia es fonamenta en l'evidncia que la correcci dels desajustaments vertebrals t un efecte directe sobre el conjunt de nervis perifrics eferents i aferents de la columna i per tant, sobre el sistema nervis central. L'alliberament dels desajustaments vertebrals presents en la columna vertebral proporciona una millora en la transmissi dels impulsos nerviosos i, en conseqncia, en les capacitats d'autoregulaci i d'autorecuperaci del propi organisme.

Els desajustaments vertebrals i els seus efectes poden ser presents durant anys sense que la persona en sigui conscient. Noms mitjanant l'ajustament peridic el receptor o receptora pren conscincia dels canvis positius que es produeixen en el seu cos.

Un dels principis fonamentals de la spinologia s la informaci. Per aix, abans de rebre spinologia a l usuari/a sempre se li explica que la tcnica noms t l'objectiu d'ajudar a mantenir el cos lliure de desajustaments vertebrals tot el temps que necessiti i vulgui, ms enll de qualsevol plantejament teraputic. 

Contraindicacions: Tot i que l'aplicaci de la tcnica no suposa cap manipulaci invasiva ni forada, la spinologia considera que s prioritat garantir al mxim la seguretat de la persona receptora. Per aix, a ms de les contraindicacions generals de les prctiques manuals, la spinologia no s'aplica en persones que presentin osteoporosi, artrosi avanada, espondilolistesi (la zona), espondilitis anquilopoitica (la zona), malaltia de Paget, osteopnia, neoplsies d ossos i d articulacions, tumors ossis i hrnies de disc (la zona).

 Origens .

La spinologia t els seus origens en les bases fisiolgiques i anatmiques que fonamenten l'osteopatia i la quiroprctica. De fet, va ser l'ostepata Parnell Bradbury qui es considera va desenvolupar els fonaments terics i tcnics d'aquesta disciplina durant la dcada dels 60. 

Posteriorment, la quiroprctica va adoptar aquestes idees, i l'any 1980 el Dr. Reginal Gold, un reconegut Straight chiropractor dels EEUU, va fundar el Philadelphia Spinal Tutorium, on es va donar cobertura acadmica, amb el nom comercial de spinology, al plantejament actual de la spinologia, que promulgava una concepci ms mplia de la salut i del benestar de la persona ms enll del simple tractament teraputic. 

 Terminologia i filosofia .

Desajustament vertebral: condici en la qual una vrtebra no mant una dinmica natural de moviment d'acord amb la seva disposici en el conjunt de la columna, en tant el sistema nervis no pot controlar adequadament el moviment i la posici de la vrtebra. Aquesta condici pot influir directament en el flux d'informaci que es trasmet des de i cap al sistema nervis central, al mantenir una alteraci en les ordres motores del sistema nervis cap als msculs que controlen la posici de la vrtebra. Un desajustament vertebral no s'entn, en cap cas, com un bloqueig de les vrtebres (condici traumtica que implica una prdua de la mobilitat efectiva), o com una manca determinada d'alineaci fsica en relaci amb un determinat patr anatmic o estndard que pugui ser diagnosticat mitjanant mtodes clnics.

Spinologista: practicant de spinologia.

Tcnica de la spinologia: grup de tcniques manuals que pot aplicar el spinologista per facilitar la correci dels desajustaments vertebrals.

Readaptaci vertebral: acci portada a terme pel propi organisme en acoblar la vrtebra a la seva posici natural desprs de la facilitaci manual per part del spinologista.

En spinologia es parla de manteniment, en tant l'objectiu nic s cercar el benestar general de la persona mitjanant el manteniment d'una ptima dinmica de la columna vertebral, i sense tractar directament cap malaltia o patologia. La tcnica s aplica sense finalitat teraputica i en aquest sentit la spinologia no es considera una activitat sanitria. 

La spinologia remarca el fet de qu els desajustaments vertebrals es manifesten com:

  Negatius. En tant que en aquesta condici es mant una limitaci en l'eix vertebral que pot alterar el funcionament del sistema nervis central, generar irritaci i processos degeneratius en les articulacions vertebrals i, per tant condicionar la salut i la qualitat de vida.

  Acumulatius. Els desajustaments poden generar un estrs acumulatiu a diferents nivells fisiolgics i, en conseqncia, tamb emocionals.

  Sense dolor. La persona sovint no percep l existncia de desajustaments vertebrals, al no manifestar-se senyals o canvis immediats.

 El plantejament de la spinologia .

Orientaci. El spinologista informa l usuari del concepte i de la metodologia de la spinologia.

Avaluaci. En la primera visita, el spinologista recopila totes les dades d inters i de seguretat en la fitxa del receptor.

Mtode Vertebraille: 

La base del treball de la spinologia es la prpia capacitat de l organisme per a tractar de cercar solucions als seus propis problemes i mantenir una vitalitat ptima de forma permanent. En presencia d un desajustament vertebral, l organisme activa un mecanisme que intenta corregir-lo mitjanat la musculatura paravertebral profunda: la miotasis o reflex miottic.

El Vertebraille s el mtode que utilitza la spinologia per a localitzar i analitzar els desajustaments vertebrals. Esta basat en el concepte fisiolgic de la miotasis o reflex miottic. En presencia d un desajustament vertebral, els msculs paravertebrals profunds es comencen a contraure de manera repetitiva per ordre del sistema nervis central amb la finalitat de corregir-lo, i portar la vrtebra a la seva dinmica natural.

En la spinologia s'utilitza la palpaci comparativa d aquests msculs i s'aplica una fora suau per a aconseguir la readaptaci vertebral. Noms s utilitzen les mans com eines de treball, aix com una taula d'ajustament especfica, que permet al receptor/a collocar-se cmodament i disposar el cos per a l'aplicaci de la tcnica. No es treballa amb cap tipus d instrumentaci ni per a la localitzaci o anlisi del desajustament ni tampoc per a l aplicaci dels mtodes de readaptaci. En aquest sentit, el/la spinologista requereix un entrenament especfic per tal de desenvolupar la capacitat de lectura palpatria dels msculs profunds implicats en el procs de correcci del desajustament. 

Procs d'aplicaci de la tcnica.

La tcnica de la spinologia segueix 4 passes: 

1 - Palpaci muscular o Vertebraille: Consisteix en la localitzaci del desajustament vertebral mitjanant la palpaci de la musculatura implicada en la condici del desajustament.

2 - Aplicaci de la tcnica per a la readaptaci de forma especfica per a la zona cervical, zona dorsal i zona lumbo-sacra.

3 - Verificaci: Vertebraille per a la comprovaci de la readaptaci vertebral produida.

4 - Planificaci: Determinar la freqncia d'ajustament i de seguiment del receptor/a.

 Matries formatives de la spinologia . 

La spinologia s una professi reconeguda i regulada pel Govern de la Generalitat de Catalunya a travs del Decret 31/2007, de 30 de gener, pel qual es regulen les condicions per a l exercici de determinades terpies naturals.

En la Guia d'avaluaci de les competncies, elaborada per l'Institut d'Estudis de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es defineixen les matries que han de contenir els estudis de la professi, que sn les segents: 

Matries generals:

  Anatomia (embriologia, osteologia, artrologia i miologia de la columna vertebral).
  Anatomia del sistema nervis i del sistema endocr.
  Anatomia general.
  Fisiologia general.
  Fisiologia ( sistema nervis, sistema endocr, sistema msculoesqueltic).
  Homestasi i Bioqumica general.
  Patologia de la columna vertebral i del sistema nervis.

Matries especfiques:

  Biodinmica espinal.
  Neurodinmica del desajust vertebral.

Coneixements i estudis propis:

  Filosofia

  Tcnica del Vertebraille

  Tcnica d'ajustament

  Practorium (prctiques tutelades amb receptors externs)

 Referncies .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271033" title="Qu farem, qu direm?" nonfiltered="1464" processed="1458" dbindex="106511">
Qu farem, qu direm? s un llibre de Pep Coll editat per Crulla, ISBN 8476296851. s una novella juvenil que tracta sobre els minairons del Pallars. El 1991 va rebre el Premi Angular.

Argument.

La Bet, una noia de setze anys i mig d'Esterri d neu, descobreix en el museu un canut de minairons. Fascinada per les histries que li explica l via sobre els minairons decideix robar el canut. Posa a prova els minairons en moltes ocasions i parla amb ells sobre els seus orgens, noms, antics propietaris,... La seva vida quotidiana transcorre paral.lela a la dels minairons fins que un dia en Quim, el vigilant dels museu, descobreix que ha desaparegut el canut. La Bet en construeix un de fictici i el deixa al museu. Dies desprs va a Barcelona i li roben el canut originari. La histria acaba quan li retornen el canut per correu i un funcionari de correus, molt tafaner, obre el canut que hi havia dins d un paquet i en no manar cap feina als minairons mor. La Bet confessa per escrit a la policia tots els fets per aquests, lluny de creure s la seva histria, es pensen que es tracta d'una histria de ficci. La Bet finalment decideix destruir la histria.

Punt de vista narratiu.
La histria ens l explica la Bet, per tant es tracta d un narrador protagonista en primera persona. Tamb hi ha, a vegades, fragments de dileg en estil directe.

Personatges.
Bet (Mas i Puig de cal Marsalenc): Una noia de tretze anys i mig, prima i escardalenca, amb cabell curt. Va sempre vestida amb texans i vambes. Viu a Esterri d neu.
Quim: Vigilant del museu. Porta dents postisses i li falta el bra dret.
Iu: Amic de Barcelona de la Bet. Juga a bsquet. T setze anys i s molt alt.
Boi: Germ de l Iu.
Sayk: Noi negre que fa de rei a la cavalcada.
Mare de la Bet: Treballa a l Ajuntament.
Pare de la Bet: Treballa a la central hidroelctrica.
via de la Bet: Li explica histries sobre els minairons al a Bet.
Blai : Cos de la Bet. T setze anys, sembla un nen petit i s molt estudis. 
Rut : Cosina de la Bet. T vuit anys i s morena.
Montse i Jordi: Tiests de la Bet. Sn molt patidors.
Professores de la Bet: Carme (socials), Merc (tutora).
Companys d escola de la Bet: Hug, Neus, Pau, Roc,...

Els minairons.
Els Minairons, anomenats tamb manairons, sn uns personatges fantstics que habiten la zona dels Pirineus. Viuen tancats dins d un canut d agulles. Quan s obre el canut poden aparixer uns tres mil minairons. Les persones que els han vist diuen que semblen un eixam d abelles. Si el seu propietari obre el canut una muni de minairons pregunten: "Qu farem?, Qu direm?" si no se'ls mana una feina maten l'amo. Sn capaos de realitzar qualsevol tipus de feina. 
Els minairons treballaven a les mines de ferro de la Vallferrera, d aqu els ve el nom de minairons.

Decleg dels minairons;
U: no tinc altre Du fora de tu.
Dos: t obeir com a l amo el bon gos;
Tres: faig la feina en un tres i no res.
Quatre: no surto del cau si hi ha alg altre.
Cinc: si em fas xerrar, m'entretinc.
Sis: passada a passada, teixeixo el taps.
Set: no em veurs mai perqu no paro quiet.
Vuit: adu per sempre si tens un descuit.
Nou: desprs de tu em buscar un amo nou.
Deu: si no em manes feina, ets pea de museu.

Espai.
L acci del llibre Qu farem, qu direm? transcorre al Pallars Sobir, concretament a Esterri d'neu. Si b el nucli de l acci t lloc a Esterri d neu, es fa sovint esment a diferents indrets del Pallars ubicats a la Vall d'neu, Vall d'reu, Vallferrera i Vall d'Aran.

Temps.
La narraci comena l ltim dia de classe abans de les vacances de Nadal i acaba dos mesos desprs de les vacances d estiu. Dura, per tant, uns deu mesos. Les referncies temporals que surten sn: Cavalcada de Reis, primer dia de classe desprs de Nadal, carnestoltes, vacances de Setmana Santa, Dilluns de Pasqua, final de curs i estiu. Tenint en compte les referncies que hi ha a la narraci, el temps intern de la histria estaria situat uns vint anys enrere, quan encara estaven vigents uns altres plans d estudi: EGB i BUP.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271037" title="Club de Rugby San Roque" nonfiltered="1465" processed="1459" dbindex="106512">



El  Sant Roc o Club de Rugby San Roque s un club de rugbi fundat en 1971 a Valncia, quan un professor del Collegi Pblic Sant Roc de Benicalap (Valncia) reuneix un grup d'alumnes i crea una escola d'aquest esport. A la actualitat, milita en la Segona Divisi Territorial de la Federaci de Rugbi de la Comunitat Valenciana y compta amb un equip a totes les categories inferiors.

Entre els seus xits ms recents, destaca la promoci a Primera Nacional l'any 2000, amb imbatibilitat a la fase regular y la consecuci per part de l'equip cadet del Campionat Cadet B a la temporada 2004/05.

Pedrera.
Des de fa ms d'una dcada, el club enfoca nombrosos esforos promocionant la pedrera. La entitat ha consolidat al Collegi Santa Maria de Valncia la base on mant tots el seus equips inferiors, des de Subprebenjamins (menys de 6 anys, corresponents a Educaci Infantil) fins a cadets. A ms, als mesos previs al comenament del curs escolar, els seus entrenadors inicien el procs de captaci amb diversos enfocaments a distints collegis de la ciutat.

Aquest procs finalitza amb l'arribada dels primers jugadors de la pedrera a l'equip Senior, els quals van comenar quan el club don inici a les activitats esportives del Santa Maria.

El temps dedicat a la promoci i rendiment de la pedrera es materialitza amb les convocatries de diversos jugadors del club a les categories inferiors de la selecci valenciana de rugbi i en concret amb la participaci, tamb en categories inferiors, a la Selecci espanyola de rugbi, disputant tornejos d'mbit internacional.

Junta Directiva.


Cos Tcnic.


Altres continguts.
http://www.sanroque.al-foro.com









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271038" title="Fuga de Segvia" nonfiltered="1466" processed="1460" dbindex="106513">
Fuga de Segvia s com es coneix la fugida del penal de Segvia el 5 d'abril de 1976 de 29 presos poltics (24 d'ells militants d'ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE) pel collector d'aiges fecals desprs d'haver cavat un tnel durant mesos, i que acab amb l'arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Gurdia Civil a Burguete (Navarra) d'Oriol Sol i Sugranyes i la fugida a Frana de quatre d'ells.

 Planificaci.
Ja el 1975 havien planificat la fuga, per els plnols i les fotografies del clavegueram de la penal de Segvia que havien aconseguit els presos van caure en mans de la policia grcies a l'ajuda de l'infiltrat Mikel Lejarza. Uns mesos abans de la fuga, van aprofitar que els lavabos tenien doble paret per tal d' excavar el tnel, dissimulat amb una tapa feta de rajoles. El tnel donava al sistema de clavegueram de Segvia, que desprs de recrrer uns 800 metres els duia a una zona industrial, on contactaren amb un comando exterior, organitzat per Miren Amilibia  

La planificaci la van dur a terme principalment els presos d'ETA, que eren ms organitzats. Els altres van dur a terme tasques de recollida d'informaci. Entre els presos fugats hi havia Josep Llus Pons Llovet (MIL), Luis Lucio Lobato (PCE), Ramon Llorca i Lpez (FAC), Carles Garca Sol (FAC), Frederic Snchez Juliachs (PCE(i)), Iaki Garca (LCR), Bittor Arana (ETA), Oriol Sol i Sugranyes (MIL), Bixente Serrano Izko, Iaki Garmendia, Jose Angel Urtiaga Martinez, , Angel Amigo, Iaki Orbeta Peru, Mikel Lascurain, Koldo Aizprua (encarregat d'excavar el tnel), Imanol Gaztelumendi, Josu Ibargutxi, Jess Mara Muoa i altres. 
 La fugida .
Amagats en el triler d'un cami que carregava fusta, van viatjar des d'all fins a Espinal, poble navarrs proper a la frontera, on es van amagar en una broda a l'espera d'un mugalari (contacte que els conduiria muntanya a travs fins a Frana). Per alg es va equivocar al donar la contrasenya i el guia no es va presentar. Els evadits es posaren nerviosos i decidiren de tirar-se al bosc en plena nit i sense ajuda i la densa boira els va trair. Alhora, el fet que eren un grup nombrs en un cam de contrabandistes els impedia passar desapercebuts. Van ser interceptats per una patrulla de la gurdia civil, que comen a disparar-los i el grup es dispers en petites colles. En les 24 hores posteriors, Oriol Sol i Sugranyes fou mort en un tiroteig al bosc de Sorogain i el grup de 21 que anava amb ells decid entregar-se. Els dies 7 i 8 d'abril tres etarres foren detinguts a Aoiz i a Itoiz. Els quatre que restaven (Carles Garca Sol, Mikel Lascurain, Koldo Aizprua i Jess Mara Muoa) s'amagaren a una casa a Espinal fins que pogueren passar la frontera. Un cop a Frana, foren confinats pel govern francs a l'illa de Yeu fins que es decret l'amnistia del 1977 i pogueren tornar.

 Influncia posterior .
Ha estat la fuga ms massiva que es recorda a Espanya, i va tenir certa repercussi internacional: Le Monde la va posar en primera pgina i la va titular La grande evasin. Tot i la caiguda de la gran majoria dels fugats, va ser un cop molt dur per a la credibilitat del sistema repressiu postfranquista. El 1981 Imanol Uribe va rodar el film La fuga de Segovia amb ajut d'alguns dels que hi participaren, com ngel Amigo. Darrerament ha estat protagonista d'un dels captols de la srie documental Dies de Transici ems per TV3.

 Enllaos externs .
 La fuga de Segvia;
 La fuga, a Kaosenlared.net;
 Projecte d'histria dedicat a la Fuga de Segvia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271044" title="Direction gnrale de la scurit extrieure" nonfiltered="1467" processed="1461" dbindex="106514">
La Direction gnrale de la scurit extrieure s l'agncia d'intelligncia exterior de la Repblica francesa, formada el 2 d'abril de 1982 per a reemplaar al ex servei de documentaci exterior i de contraespionatge (Service de Documentation Extrieure et de Contre-Espionnage) (SDECE). El seu lema s Partout o ncessit fait loi (Arreu on sigui necessari facis la llei).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271046" title="Floren Aoiz Monreal" nonfiltered="1468" processed="1462" dbindex="106515">
Floren Aoiz Monreal (Tafalla, 1966) s un poltic, escriptor i columnista poltic de navarrs pertanyent a l'mbit de la esquerra abertzale. Implicat en poltica des de molt jove, va ser dirigent de Jarrai. Va ser parlamentari foral per Herri Batasuna a les eleccions al Parlament de Navarra de 1987 fins el 1997 i membre de la seva taula nacional i portaveu d'aquesta formaci (juntament amb Jon Idgoras) des de 1992. Tamb va ser responsable d'organitzaci de HB a Navarra. Al maig de 1992 va ser un dels representants de HB en les converses que van mantenir amb el PNB. Al desembre de 1997, va ser condemnat pel Tribunal Suprem a set anys de pres, juntament amb la resta de components de la direcci d'HB, per collaboraci amb ETA, desprs que HB emets un vdeo d'ETA en un dels seus espais de propropaganda electoral. Aoiz i la resta dels seus companys van ser empresonats fins a juliol de 1999, quan el Tribunal Constitucional va acceptar el recurs d'empara presentada per la coalici i els membres de la taula nacional van ser excarcerats. Desprs de la seva posada en llibertat, encara que va tornar a ser membre de la taula nacional de HB, no hi va tenir responsabilitat definida., abandonant la primera lnia poltica, si b ha seguit participant en actes pblics de l'esquerra abertzale. 

El 2002 va ser imputat pel jutge Baltasar Garzn, juntament amb altres 21 persones que formaven o havien format part de la direcci de Batasuna i els seus antecessors, per pertinena a banda armada. El seu processament, juntament amb el de la resta d'acusats, va ser confirmat per l'Audincia Nacional en 2006

En 2007 va formar part, en un lloc testimonial (el 29) de la llista de l'agrupaci electoral Abertzale Sozialistak (llista encapalada per Pernando Barrena) al Parlament de Navarra, impugnada finalment pel Tribunal Suprem, que la considerava continuadora de la illegalitzada Batasuna, i va participar en manifestacions en suport d'ANB..Lidera la campanya per a demanar l'alliberament del lder de la illegalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, empresonat des del 8 de juny de 2007 per enaltiment del terrorisme Tamb es columnista al diari Gara.

Obres.
 La vieja herida. De la conquista espaola al Amejoramiento Foral (Txalaparta, 2002);
 El jarrn roto (Txalaparta, 2005);

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271047" title="Fargesia robusta" nonfiltered="1469" processed="1463" dbindex="106516">

La Fargesia robusta s una espcie de bamb, del gnere Fargesia de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Sinnim: Thamnocalamus robustus ((Yi) J. P. Demoly).

Arriba a assolir els cinc metres i mig d'alada i suporta temperatures de -4C. Les fulles fan entre 8 i 20 centmetres de llarg, i amplades d'entre 0,5 a 2 cm. No s un bamb de tipus corredor, i aix el fa una planta interessant en jardineria. En la seva Xina originria, es fa a l'Himalaia (1.200 a 2.800 m. d'alada, regi de Sichuan), al parc natural de Wolong i a altres zones.

Variants cultivades: Fargesia robusta "Campbell", F.r."Pingwu", F.r."Wolong", F.r."Red Sheaths", F.r."Wenchuan".

 Enllaos .
 Descripci ;
 Fotografies ;
 Fargesia robusta a la GrassBase ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271052" title="Pernando Barrena" nonfiltered="1470" processed="1464" dbindex="106517">
Pernando Barrena (Pamplona, 1965) s un poltic navarrs de l'esquerra abertzale que ha desenvolupat la seva activitat al Pas Basc i Navarra. Ha estat membre de la direcci d'Herri Batasuna, Euskal Herritarrok, Abertzale Sozialistak i Batasuna. Regidor de Berriozar i traductor de professi, va ser detingut per vegada primera el 1985 acusat de pertnyer a un grup d'informaci d'ETA. Desprs de la detenci de la cpula d'Herri Batasuna en 1998, va passar a formar part de la nova direcci, integrant-se amb rapidesa entre els ms joves capdavanters com Arnaldo Otegi, Joseba Permach, Juan Joxe Petrikorena o Jone Goirizelaia. Es va presentar i va ser escollit parlamentari a les eleccions al Parlament de Navarra de 1999 en la candidatura d'Euskal Herritarrok. Es va convertir el 2000 en un dels principals dirigents d'Herri Batasuna i, posteriorment, de Batasuna (creada el 2001). 

A pesar que l'organitzaci va ser illegalitzada en 2003 pel Tribunal Suprem, acusada d'estar vinculada a ETA, va seguir exercint-ne de forma permanent funcions de portaveu. Va tractar, com altres dels membres de la illegalitzada organitzaci, d'obtenir representaci al Parlament de Navarra a travs d'organitzacions poltiques interposades que van ser illegalitzades, tant en la convocatria electoral de 2003 com en 2007. Com a conseqncia de les mobilitzacions afavorides per la illegalitzada Batasuna que, en 2006, van concloure amb una convocatria de vaga general on es van produir greus agressions a persones i bns, Barrena fou condemnat per l'Audincia Nacional per 108 delictes, entre ells inducci de desordres pblics, coaccions i estralls terroristes, quedant en llibertat sota fiana de 200.000 euros. 

El 4 d'octubre de 2007 van ser detinguts la majoria dels membres de la clandestina Mesa Nacional de Batasuna quan es disposaven a celebrar una reuni en la qual es pretenia legitimar la fi del treva d'ETA. En aquella ocasi no estava present en la reuni Pernando Barrena. No obstant aix, el 4 de febrer de 2008 va ser detingut, juntament amb Francisco Jos Urrutia, per ordre del jutge de l'Audincia Nacional, Baltasar Garzn, que instrueix el sumari sobre la nova Mesa Nacional de Batasuna pels seus vincles amb ETA. Est acusat d'integraci en organitzaci terrorista.

Referncies.
Batasuna diu que l'arrest de Barrena es una senyal del "pnic" del PSOE, El Pas, 4 de febrer de 2008.
Pernando Barrena, deu anys en la direcci de Batasuna, El Correo Digital, 4 de febrer de 2008.
Barrena, detingut avui, era el rostre ms visible de Batasuna els darrers mesos, Terra Actualidad, 4 de febrer de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271056" title="Gazte Abertzaleak" nonfiltered="1471" processed="1465" dbindex="106518">
Gazte Abertzaleak (literalment joves patriotes) constitueixen les joventuts del partit poltic Eusko Alkartasuna (EA). Tenen presncia al Pas Basc i Navarra i Iparralde. Aix mateix est oberta la possibilitat de collaborar amb la joventut de la dispora basca. En l'actualitat la componen uns 1.000 militants.

Creada en 1988 pretn aconseguir la independncia dels territoris que formarien Euskal Herria, amb la idea de constituir una repblica basca en el si de la Uni Europea i estendre la solidaritat entre la joventut. Es defineixen com a compromesos amb l'antimilitarisme, el pacifisme, l'ecologisme, la justcia social, la denncia de la violaci dels drets humans i el desenvolupament sostenible. 

L'ltim congrs de l'organitzaci, el 9 en la seva histria (sota el lema "Ausardiaz" - amb valentia), es va celebrar al febrer de 2007 en Deva (Guipscoa), on es va renovar la direcci. El seu secretari general des de llavors s Harkaitz Millan, que substitueix eIbon Usandizaga. Comparteix amb Eusko Alkartasuna el seu ideari encara que amb postures prpies, donada l'autonomia organitzativa que possex l'organitzaci. T un representant en tota executiva local d'EA, en les regionals i el seu secretari general s membre de ple dret de l'Executiva Nacional del partit. S'ha mostrat histricament contrria a les coalicions amb el PNB i a dia d'avui mant converses amb gaireb totes les organitzacions juvenils d'Euskal Herria. Aix, forma part del Consell de la Joventut d'Euskalherria (EHGk) i del Consell de la Joventut d'Euskadi (EGK). 

El 1999, al costat d'altres joventuts de partits d'esquerra a Europa integrats en l'Aliana Lliure Europea, van formar la seva joventuts (EFAY). Actualment Gazte Abertzaleak exerceix la presidncia d'aquesta organitzaci ja que el membre de Gazte Abertzaleak Lander de Bilbao s el seu president. Tamb era membre de Gazte Abertzaleak el seu primer president, Mikel Irujo. Entre els seus membres estan les joventuts d'ERC, el SNP escocs i organitzacions nacionalistes flamenques o galleses, entre altres. Existeixen altres associacions relacionades amb Gazte Abertzaleak com: 
Bizigay, treballa a favor dels drets d'homosexuals, lesbianes i transexuals. ;
Elkarlanean, sindicat estudiantil.

 Secretari Generals .

 1988 - 1990 -> ?
 1990 - 1992 -> Fernando Velasco;
 1992 - 1994 -> Yon Goikoetxea;
 1994 - 1996 -> Jon Ander Arrieta;
 1996 - 1998 -> Peio Urizar;
 1998 - 2002 -> Martn Armburu;
 2002 - 2004 -> Andoni Iturzaeta;
 2004 - 2007 -> Ibon Usandizaga;
 2007 - 2008 -> Harkaitz Millan;
 2008 - Avui -> Alain Zamorano;

 Ex Membres de GA .

 Martin Aranburu;
 Elisa Sainz de Murieta;
 Mikel Irujo;
 Onintza Lasa;
 Alex Alba;
 Nekane Alzelai;
 Maiorga Ramirez;
 Leire Ereo;

Enllaos externs. 
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271058" title="Koordinadora Abertzale Sozialista" nonfiltered="1472" processed="1466" dbindex="106519">
La Koordinadora Abertzale Sozialista  va ser un organisme de diverses organitzacions de l'esquerra independentista basca creada el 1975, en un primer moment agrupava HAS, EAS, ETA p-m, ETA m, ELI y LAIA.  per a coordinar les mobilitzacions per denunciar els judicis i afusellaments dels militants bascos Txiki i Otaegi pel rgim de Franco, i ms tard per a organitzar i coordinar l'acci dels diferents partits i organitzacions que lluitaven "per l'alliberament nacional i social d'Euskal Herria" des de l'ptica de la esquerra abertzale, fins a la seva illegalitzaci per formar part d'ETA. 

La coordinadora don nom l'any 1978 a la coneguda com a Alternativa KAS, una proposta poltica de l'esquerra abertzale de  per a la resoluci negociada del conflicte basc que incloia:  1. Establiment de llibertats democrtiques. 2. Amnista. 3. Adopci de mesures destinades a millorar les condicions de vida dels treballadors. 4. Dissoluci dels cossos repressius espanyols al pas basc. 5. Reconeixement de la Sobirana Nacional d'Euskal Herria, inclosa la capacitat de decidir del poble basc si fos el cas la creaci d'un Estat propi. 6. Establiment d'un Estatut provisional d'autonomia per als territoris d'laba, Guipscoa, Navarra i Biscaia. 7. Constituci, en el marc d'aquest Estatut, d'un Govern Provisional d'Euskadi.

Posteriorment va evolucionar com una coordinadora de les diferents organitzacions de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MLNV) que inclogu membres de HB, Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), Gestores Pro Amnistia, Jarrai, Egizan o el partit HASI, entre altres. Aquest moviment va ser definit com representant del "nacionalisme ms radical" i sense voluntat d'abandonar les armes.

Tamb van ser denunciades en distintes oportunitats les amenaes als periodistes d'aquesta organitzaci.

Va ser illegalitzada el 1998, tot i estar inactiva des d'anys abans, per "servir de suport poltic a les accions armades d'ETA". El 19 de desembre de 2007, l'Audincia Nacional va considerar que diverses organitzacions configuraven el denominat per Baltasar Garzn "front poltic" d'ETA (KAS, el grup Ekin, la Fundaci Joxemi Zumalabe, dedicada a l'impuls de la desobedincia civil, i l'entitat internacionalista pblica XAKI), i condemn 46 dels 52 acusats per pertinena a aquestes organitzacions a penes d'entre 2 i 17 anys.

Bibliografia.


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271060" title="Escola Bruguera" nonfiltered="1473" processed="1467" dbindex="106520">
Sol anomenar-se "Escola Bruguera", segons expressi encunyada per l'escriptor Terenci Moix, al conjunt de la producci en el camp de la historieta de l' editorial Bruguera i, molt especialment, a la de contingut humorstic, amb unes caracterstiques formals i temtiques molt recognoscibles i que va tenir una profunda influncia en el desenvolupament de la historieta espanyola.

 Caracterstiques .

En el camp de la historieta, el paper ocupat per Bruguera durant la postguerra espanyola va ser fonamental. Encara que tenen un lloc destacat en la histria del cmic espanyol els quaderns d'aventures editats per Bruguera, com El Cachorro, de Juan Garca Iranzo, o El Capitn Trueno, de Vctor Mora i Ambrs, els majors esforos dels seus dibuixants es van centrar en els setmanaris humorstics, entre els quals destaquen Pulgarcito, To Vivo i El DDT. En aquestes publicacions van collaborar importants autors de la historieta espanyola com Pearroya, Escobar,Vzquez, Ibez, i Raf, entre molts altres. Els autors cmics de Bruguera van  configurar un estil fcilment recognoscible, a meitat cam entre l'entreteniment infantil i el costumisme satric. Al bell comenament, les historietes tenien una extensi d'una o dues pgines i eren poc ms que el desenvolupament d'un acudit senzill. Amb el pas del temps, van ser enriquint-se els arguments i es van escriure historietes de major extensi.

L'estructura narrativa d'aquests cmics humorstics seguia sempre una mateixa pauta: al comenar, es presentava un desig del protagonista, que acabava sempre frustrant-se. El final era quasi sempre desgraciat per al protagonista, el que sovint es reflectia grficament amb un colp, unes vegades fsic (persecuci, colp, caiguda), i altres psquic (estupefacci, sorpresa, decepci). Eren historietes autoconclusives, en les quals l'ltima vinyeta, que contenia el desenlla, era la ms treballada des del punt de vista grfic. Es repetien unes mateixes escenes tipus, i s'utilitzava llenguatge polit i pardic, amb expressions recurrents i poc versemblants (interjeccions com "corcho", "crcholis", "cspita", "sapristi" etc...)

Els decorats eren fonamentalment urbans, amb fons tot just esbossats, minimalistes i esquemtics. El grafisme de les historietes se centrava sobretot en les expressions dels personatges, i s'empraven abundantment les onomatopeies i smbols cintics. Com a conseqncia de la producci a gran escala d' historietes, a partir dels anys 1960, els globus van deixar de retolar-se a m i van passar a ser mecanografiats, el que limitava la seua expressivitat.

La influncia de l'humor caracterstic de les historietes de Bruguera s visible encara en sries de televisi produdes a Espanya a partir dels anys 1990: per exemple, Aqu no hay quien viva procedeix directament de la historieta d'Ibez 13, Rue del Percebe, i Manos a la Obra est inspirada en els personatges de Pepe Gotera y Otilio.

 Els personatges .

Generalitats.

Ja que predominaven les historietes de carcter costumista, els personatges de la factoria cmica Bruguera eren, en general, un reflex caricaturesc de la societat espanyola de l'poca. Sn personatges urbans, com comenava a ser-lo la major part de la societat espanyola; les incursions de Bruguera en l'mbit rural sn bastant tardanes i ofereixen del camp una imatge sistemticament negativa. Molts dels personatges masculins treballen com oficinistes, i aguanten estoicament el despotisme dels seus caps; les dones, per descomptat, no treballen (ni tan sols les solteres, com las hermanas Gilda, l'nic horitz de les quals vital s un matrimoni); els xiquets, inquiets i entremaliats, acaten no obstant aix incondicionalment l'autoritat paterna.

La comicitat d'aquests personatges deriva de l'abisme existent entre el que creuen ser -i sovint, diuen ser: el llenguatge s determinant com element de caracteritzaci d'aquests personatges-, i el que en efecte sn. Resulta inevitable veure en a un comentari de la societat espanyola de l'poca, farta de la florida retrica  oficial per desproveda sovint en els aspectes materials ms bsics. La fam de l'Espanya de postguerra troba una icona caracterstica en el personatge de Carpanta (1947), de Escobar, de la mateixa manera que en Zipi i Zape (1948), del mateix autor, es manifesta la rgida estructura de la famlia tradicional. Don Po (1947), de Pearroya encarna a la perfecci la vida grisa i sense horitzons de la classe mitja espanyola en els quaranta i primers cinquanta.

No obstant aix, ja des dels primers anys de Bruguera sorgeixen personatges que impliquen una transgressi de la norma quotidiana: s el cas de la malvada Doa Urraca (Jorge), o de la majoria de les creacions de Manuel Vzquez, especialment Las hermanas Gilda, primera de les historietes Bruguera que pot veure's com les relacions familiars alberguen tensions destructives. Clar que les germanes Gilda sn dues "solterones", el que fa d'elles un blanc fcil per a la stira, i fins i tot ha provocat curioses suspiccies sobre la veritable ndole de la seua relaci. Ms prolfica va ser la stira de la famlia tradicional, que ser una constant en les historietes cmiques Bruguera durant tota la seua histria: almenys quatre famlies convencionals n hi havia a les pgines dels setmanaris Bruguera: La famlia Pepe, d' Iranzo, La famlia Cebolleta i La famlia Churumbel, de Vzquez, i La famlia Trapisonda, d'Ibez. Totes tenen com referent La famlia Ulisses, de Benejam (publicada en les pgines del TBO, revista competidora de les de Bruguera), per amb una major esperpentificaci dels rols familiars.

I si el nucli familiar s seu de conflictes, molt ms ho s l'mbit laboral. La majoria dels personatges barons i adults de Bruguera tenen un treball rutinari i pagat malament, en el qual a ms han de suportar els abusos dels seus caps. Un cas paradigmtic en aquest sentit s el de El reprter Tribulete, de Cifr: el director del peridic El Chafardero Indomable, on Tribulete treballa com a reporter, el castiga i colpeja amb escandalosa freqncia. Idntica relaci cap-subordinat, encara que menys abundant en colps, pot veure's en Don Po, Anacleto, agente secreto, o en Mortadello i Filem. La relaci amo/criat tamb s exposada en algunes sries, de les quals la ms caracterstica s, sens dubte, Petra, criada para todo, de Escobar, que se centra en la vida quotidiana d'una empleada de llar.

Menci especial mereixen els excntrics personatges de Manuel Vzquez, com ngel Siseor, La abuelita Paz o Angelito, que viuen en un mn propi, completament despreocupats de la realitat i de les seues convencions. Rompetechos, d' Ibez, s un personatge amb unes caracterstiques similars, ja que a causa de la seua atro miopia t una visi del mn completament distorsionada.

Classificaci.
El 2005, els comissaris de l'exposici La factoria d'humor Bruguera, produda pel centre de Cultura Contempornia de Barcelona, van proposar classificar als personatges de les historietes cmiques de Bruguera seguint la segent tipologia:

Vides frustrades.
Personatges caracteritzats per la frustraci de les seues vides. No assoleixen mai el que volen i sn uns infelios:

 Carpanta (Escobar, 1947);
 Don Po (Pearroya, 1947),
 Doa Urraca (Jorge, 1948),
 Pepe "el hincha" (Pearroya, 1962);
 Rigoberto Picaporte (Segura, 1959).

Herois impossibles.
Encara que carregats de bones intencions, noms aconsegueixen provocar catstrofes. Les seues histries sn en general pardies d'altres gneres (policac, d'espies, de superherois, etc.):

 Don Furcio Buscabollos (Cifr,1947);
 Mortadello i Filem (Ibez, 1958);
 Anacleto, agente secreto (Vzquez, 1967);
 Sir Tim O'Theo (Raf, 1970);
 Superllopis(Jan, 1973).

Felios i inconscients.
Personatges que viuen en el seu propi mn, felios i inconscients, aliens a les normes socials. Entre aquests personatges figuren:

 El loco Carioco (Conti, 1949);
 ngel Siseor (Vzquez, 1953);
 Agamenn (Nen Estivill, 1961);
 Rompetechos (Ibez, 1964);
 Angelito (Vzquez, 1964);
 Aspirino y Colodin (Alfons Figueras, 1966),
 El to Vzquez (Vzquez, 1968);
 La abuelita Paz (Vzquez, 1969).

La fraternitat sdica.
Un quart grup el constitueixen els personatges de les sries enquadrades en el mbit familiar. Les relacions dins de les famlies de Bruguera no solen ser gens harmniques. Destaquen:

 Zipi i Zape (Escobar, 1948);
 Las hermanas Gilda (Vzquez, 1949);
 La famlia Cebolleta (Vzquez, 1951);
 La terrible Fif (Nen Estivill, 1958);
 Los seores de Alcorcn y el holgazn de Pepn (Segura, 1959);
 La famlia Churumbel (Vzquez, 1960);

Els incompetents.
Els personatges que personifiquen la incompetncia o desdia laboral i acaben provocant catstrofes.

 El reporter Tribulete (Cifr, 1947);
 El doctor Cataplasma (Martz Schmidt, 1953 );
 Petra, criada pera todo (Escobar, 1954);
 El caco Bonifacio (Enrich, 1957);
 El professor Tragacanto (Martz Schmidt,1959);
 El botones Sacarino (Ibez, 1963);
 Pepe Gotera y Otilio (Ibez, 1966).

 Els creadors .
Alguns dels ms coneguts creadors de l'escola Bruguera sn:

Escobar (Josep Escobar i Saliente, 1908-1994): creador de personatges com Carpanta, Zipi i Zape, o Petra, entre molts altres.
Pearroya (Jos Pearroya Pearroya, 1910-1975), pare de Do Po, Gordito Farcit o Pepe "el seguidor".
Conti (Carlos Conti, 1916-1975), creador de Carioco.
Iranzo (Juan Garca Iranzo, 1918-1998), clebre sobretot pels quaderns d'aventures de El Cachorro, tamb publicats per Bruguera, tamb va dibuixar tires cmiques, com La famlia Pepe.
Jorge (Miquel Bernet Toledano, 1921-1960), creador, entre altres personatges, de donya Urraca.
Alfons Figueras, nascut en 1922, autor de personatges menge Aspirino i Colodn o Topolino.
Martz Schmidt (Gustavo Martnez Gmez, 1922-1998); obra seva sn el doctor Cataplasma, el professor Tragacanto o Deliranta Rococ.
Giner (Eugeni Giner, 1924-1994), creador de l'nica srie realista de l'etapa inicial de Pulgarcito, El inspector Dan de la Patrulla Volante.
Cifr (Guillermo Cifr Figuerola, 1922-1962), creador, entre uns altres, del reporter Tribulete i Don Furcio Buscabollos.
Nen Estivill (Alejandro Santamara Estivill, nascut en 1926), que va dibuixar a Agamenn i La terrible Fif.
Segura (Roberto Segura Monje, nascut en 1927), creador de Rigoberto Picaporte i Los seores de Alcorcn y el holgazn de Pepn.
Raf (Joan Rafart i Roldn, 1928-1997), autor de les aventures de Sir Tim O'Theo.
Vzquez (Manuel Vzquez Gallego, 1930-1995).
Gin (Jordi Gins Soteras, 1930-1996).
Nadal (ngel Nadal Quirch, nascut en 1930), creador,entre uns altres de Pascual, criado leal.
Ibez (Francisco Ibez Talavera), nascut en 1936, el creador de Mortadello, Rompetechos o el botones Sacarino.
Jan (Juan Lpez Fernndez, nascut en 1939), autor de Superllopis.

L' editorial Bruguera contava amb altres signatures amb menys protagonisme dins de les seues revistes, com : Adolfo, Alfrez, Allu, Ayn, Carillo, Casanyes, Cerdn, Cern, Cubero, Enrich, Eseg, Carlos Fresno, Luis Fresno, Garca, Garca Lorente, Grosset, igo, Joso, Karpa, Alfons Lpez, Rafa Vaquer, March, Martnez Osete, Muntaola, Nabau, Nicols, Oli, Paella, Miquel Pellicer, Jaume Perich, Pineda Bono, Rojas de la Cmara, Jaume Rovira, Jos Royo, Sabats, Blas Sanchis , Josep Sanchis, Serna, Sifr, State Keto, Toni, Tor, Torregrosa, Tran.

Tamb varen treballar a Bruguera els  guionistes Alonso, Arrufat, Ballestn, Jess de Cos, Julio Fernndez, Rafael Gonzlez, Jos Mara Llad, Andreu Martn, Armando Matas Guiu, Francisco Prez Navarro, Jaume Ribera, Sotillos, Montse Vives, entre molts altres.

 Les revistes .
 Pulgarcito (1921-1986) va ser la capalera insgnia de Bruguera. Va comenar a publicar-se en 1921, quan l'editorial encara s' anomenava "El Gato Negro". Desprs van vindre, en 1969, Gran Pulgarcito i Sper Pulgarcito.
El Campen (1948-1949): revista de cmics d'aventures, amb alguna historieta humorstica.
 Tio Vivo (1957-1981): en la seua primera etapa (1957-1960), va ser publicada per D.I.R., empresa independent que integraven alguns destacats dibuixants de Bruguera. Desprs va ser absorbida per Bruguera.
 El DDT (1951-1977), revista orientada al pblic adult.
Can-Can (1958-1967), altre intent de l'editorial de fer una revista per a adults.
 Les revistes destinades al pblic femen Sissy (1958) i Lily (1962);
 Din Dan (1965-1975), que desenvolupava historietes basades en personatges de televisi.
 Bravo (1968);
 Mortadelo (1970-1983), creada aprofitant l'auge del personatge d'Ibez. Desprs van vindre Sper Mortadelo, en 1972, i Mortadelo Especial, en 1975;
 Altres personatges d'xit tamb van tenir capalera prpia: s el cas de Zipi y Zape (1972), Sacarino (1975) i Superlpez (1985).
 Ms madera! (1986) va ser l'ltima revista humorstica de l'editorial.

 Notes .


 Bibliografia .
 Guiral, Antoni: Cuando los cmics se llamaban tebeos. La escuela Bruguera (1945-1963), Barcelona, Ediciones El Jueves, 2004;
 Merino, Ana: El cmic hispnico, Ctedra, 2003;
 Gua visual de la Editorial Bruguera (1940-1986), editorial Glnat, 2005;

 Vegeu tamb .
Editorial Bruguera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271064" title="Pakcelona" nonfiltered="1474" processed="1468" dbindex="106521">
Pakcelona s una emissora de rdio privada en urd a Barcelona.

Programes, temporada 2007-2008.
Tema del dia amb Noreen, Farah i Usra;
Namaste nepal amb una parella nepal;
Punjabi darbar amb Abid Khan i Asha;
Paka amb Arturo Joaniquet Almirall (Cap d'esports) i Sergi Velasco Desola;
Repetici dels programes del mateix dia;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  tv3;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271072" title="Huub Zilverberg" nonfiltered="1475" processed="1469" dbindex="106522">

Huub Zilverberg (Goirle, 13 de gener de 1939) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1961 i 1969.

Durant la seva carrera aconsegu 11 victries, destacant una etapa al Tour de Frana i al Giro d'Itlia de 1962.

Palmars.
1959;
 1r de l'Olympia's Tour i vencedor d'una etapa;
1961;
 1r del Tour de Flandes dels Independents;
 1r a Rijen;
1962;
 1r del Gran Premi del Parisien;
 1r a Schiedam ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r a Leuze;
1963;
 1r a Rijen;
1964;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1966;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;

Resultats al Tour de Frana.
1962. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa;
1963. Abandona (16a etapa);
1964. 37 de la classificaci general;
1966. 64 de la classificaci general;
1967. 71 de la classificaci general;
1968. Abandona (4a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1961. Abandona;
1966. 26 de la classificaci general;
1967. 28 de la classificaci general;
1969. 51 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1962. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Huub Zilverberg;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271074" title="Llista de persones relacionades amb la Revoluci Francesa" nonfiltered="1476" processed="1470" dbindex="106523">
En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revoluci Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra. Algunes persones d'aquesta llista no eren pas franceses.

Vegeu tamb ciutadans francesos honoraris durant la Revoluci Francesa




 Vegi's tamb .
 Glossari de la Revoluci Francesa;
 Llista d'Historiadors de la Revoluci Francesa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271076" title="Adrin Miguel Mascarell" nonfiltered="1477" processed="1471" dbindex="106524">
Adrin Miguel Mascarell (Sueca 1974), ms conegut com a Adrin I, s un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat de l'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar el 1990 a Alginet

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Copa Consum: 2003;
 Campi Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2007 i 2008;
 Subcampi del Trofeu Nadal de Benidorm: 2006;
 Front:
 Subcampi de l'Obert d'Albal: 2006;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271077" title="Adrin Celda Garca" nonfiltered="1478" processed="1472" dbindex="106525">
Adrin Celda Garca (Valncia 1976), ms conegut com a Adrin II, s un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat de l'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Front:
 Subcampi de l'Obert de Comunitats d'Espanya de Front valenci: 2008;
Campionats Internacionals de Pilota
 Subcampi del Mn de Llargues: Equador, 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;
 Youtube: Ecuador'08, Front internacional: Selecci valenciana contra Ecuador;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271078" title="Mario Minieri" nonfiltered="1479" processed="1473" dbindex="106526">

Mario Minieri (Vergato, 21 de juny de 1938) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1960 i 1968. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 2 victries, una d'elles una etapa al Tour de Frana de 1962.

Palmars.
1960;
 Vencedor d'etapa al Giro de Siclia;
1962;
 Vencedor d'etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1961. 44 de la classificaci general;
1962. 75 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1964. 62 de la classificaci general;
1965. 91 de la classificaci general;
1967. 87 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1960. 81 de la classificaci general;
1961. 47 de la classificaci general;
1963. 51 de la classificaci general;
1964. 72 de la classificaci general;
1966. 77 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1968. 50 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Mario Minier ;
Palmars de Mario Minier;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271079" title="Pica-soques blau" nonfiltered="1480" processed="1474" dbindex="106527">

El pica-soques blau (Sitta europaea) s un passeriforme provet de fortes ungles, la qual cosa li permet de grimpar amb gran facilitat pels troncs dels arbres.

Morfologia.

La seua silueta allargassada s perfilada pel bec, que palesa els seus hbits i costums arborcoles. En efecte, el bec revingut s llarg i pot atnyer fcilment 21 mm. Recorda el dels picots, b que s ms punxegut i afinat. Alhora s recte i no decorbat com el dels raspinells.

Fa 14 cm i pot pesar fins a 25 g.

La part dorsal, el capell, el carp, les timoneres centrals i la part superior de les ales mostren un to blau grisenc. Els flancs presenten tons castanys rogencs i les parts inferiors sn de color beix rosat. Aquesta amalgama de colors contrastants fa que sigui un dels ocells boscans de plomatge ms vists. 

Un altre tret ben caracterstic s la franja negra que s'origina a la base del bec i que, bo i travessant l'ull, acaba a la nuca, on s'eixampla lleugerament abans de difuminar-se. 

Les plomes laterals de la cua sn negres amb taques blanques, que noms sn visibles quan t la cua desplegada. 

Prcticament no existeix dimorfisme sexual, llevat de la coloraci ventral, que s ms apagada en les femelles. 

Les notes del reclam sn molt ms caracterstiques. 

El vol s ondulat, per b que, per raons de l'hbitat que ocupa, s difcil de veure'l volar recorrent espais llargs.

Hbitat.

s molt sedentari i es localitza a la Catalunya humida, per damunt dels 700 m, i tamb a la Serra de Prades i als Ports de Beseit, preferentment en rouredes i bosquets caducifolis muntanyencs, dhuc en pinedes.

= en els dos sentits, per b que la posifnm.ci de davallar cap per avall, amb el cap horitzontal, s molt caracterstic d'aquest moix.

Tamb s molt interessant la seua tcnica per a trencar les avellanes de qu s'alimenta: les subjecta entre les escletxes de l'escora d'un arbre i les forada amb el bec. En fer-ho, emet un so semblant a les tamborinades dels picots. Les restes de l'pat queden en aquesta estranya posici i la seua troballa proporciona una pista sobre l'existncia d'aquests ocells. 

s una espcie molt sedentria i poc gregria, tot i que, a l'hivern, de vegades, s'arreplega amb els prids.
 el pica-soques "blau"

Alimentaci.

Es nodreix de fruits, dhuc dels de coberta dura, com glans i avellanes. A l'estiu captura insectes i aleshores pot baixar a terra, on es desplaa fent saltirons.

Reproducci.

Per fer el seu niu aprofita el forat fet per un picot en un arbre i redueix el dimetre de l'obertura a fora d'empastar fang al seu voltant. L'interior l'omple amb escora trossejada i fulles seques.

Fa generalment, al mar-maig, una posta de sis a nou ous blancs, amb ratlles i taques brunenques. L'escalfament dels ous els fa la mare i s'allarga fins a 14 dies, al terme dels quals comena la darrera etapa de la reproducci: la de l'alimentaci dels pollets, que  als 24 dies ja poden volar.

Referncies.



Bibliografia.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 176.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Informaci del pica-soques blau al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de pica-soques blaus en llur hbitat natural. ;
 Descripci del pica-soques blau. ;
 Informaci sobre aquest ocell. ;
  ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271080" title="Alberto Jurado Forner" nonfiltered="1481" processed="1475" dbindex="106528">
Alberto Jurado Forner (Valncia 1987), ms conegut com a Alberto, s un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat de l'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar el 2003 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Campi Caixa Popular Juvenil: 2003, 2004 i 2005;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271082" title="ngel Reig Snchez" nonfiltered="1482" processed="1476" dbindex="106529">
ngel Reig Snchez (Gandia 1986), ms conegut com a ngel, s un murler jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar al trinquet d'Alginet.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Presentaci del CP Pedreguer: 2003;
 Campi Fira de Benissa: 2006;
 Subcampi Vila de Benissa: 2007;
 Subcampi Circuit Jove Val Net: 2007;

 Galotxa:
 Campi Trofeu el Corte Ingls: 2004;
 Campi de la Copa Generalitat: 2008;
 Campi del Trofeu Conrado Casanova d'Alfarb: 2008;

 Llargues:
 Campi de la Lliga a Llargues juvenil: 1997, 2001;
 Subcampi de la Lliga a Llargues juvenil: 1998, 1999, 2000, 2002;
 Campi de la Lliga a Llargues 2 Categoria: 2000;

 Perxa:
 Subcampi de Perxa de Finestrat: 2002;

 Raspall;
 Subcampi autonmic: 1997;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;
 Pgina del seu poble;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271083" title="Jos Aucejo Casares" nonfiltered="1483" processed="1477" dbindex="106530">
Jos Aucejo Casares (Valncia 1987), ms conegut com a Aucejo, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar a Llria el 2004.

 Palmars .
 Campi Lliga Caixa Popular 2007;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271085" title="Alberto Espnola Marcos" nonfiltered="1484" processed="1478" dbindex="106532">
Alberto Espnola Marcos (Valncia 1987), ms conegut com a Espnola, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar el 2003 al trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Trofeu Juvenil Hnos. Viel;
 Front:
 Campi Trofeu President de la Diputaci de Valncia: 2006 i 2007;
 Subcampi del Trofeu President de la Diputaci de Valncia: 2008;
 Campi Trofeu Platges de Moncofa: 2007;
 Campi Trofeu Juliet d'Alginet: 2006 i 2007;
 Subcampi de l'Obert d'Albal: 2007 i 2008;
 Galotxa:
 Subcampi Trofeu el Corte Ingls;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271087" title="Ismael Vidal Soneira" nonfiltered="1485" processed="1479" dbindex="106533">


Ismael Vidal Soneira (Valncia 1987), ms conegut com a Fageca (per ser el poble de son pare), s un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat de l'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar al trinquet de Pelayo el 2001.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Circuit Jove Oxford: 2008;
 Front:
 Campi de l'Obert d'Albal: 2008;
 Campi Trofeu President de la Diputaci de Valncia: 2008;
 Subcampi Trofeu Platges de Moncofa: 2006;
 Galotxa:
 Campi Interpobles;
 Campi Supercopa;
 Campi Trofeu Generalitat;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271088" title="Antonio Bailetti" nonfiltered="1486" processed="1480" dbindex="106534">






Antonio Bailetti (Bosco di Manto, 29 de setembre de 1937) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1961 i 1969.

Durant la seva carrera aconsegu 18 vctries, destacant per damunt de totes la medalla d'or assolida als Jocs Olmpics de Roma el 1960 en la prova de contrarellotge per equips, junt a Livio Trap, Ottavio Cogliati i Giacomo Fornoni. Tamb guany dues etapes al Tour de Frana i dues ms al Giro d'Itlia.

Palmars.
1960;
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de Roma en la prova de CRE;
1961;
 1r a Nyon ;
 1r a Turbigo;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
 Vencedor d'una etapa als Tres dies del Sud;
 Vencedor d'una etapa a la Roma-Npols-Roma;
1962;
 1r a la Gnova-Nia;
 1r a Maurs;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes al Giro de Sardenya;
 1r a La Charit-sur-Loire ;
1963;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1964;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
1965;
 1r a Mnaco;
1966;
 1r al Trofeu Laigueglia;

Resultats al Tour de Frana.
1962. 80 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 55 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1961. 76 de la classificaci general;
1962. 39 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 42 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1964. 76 de la classificaci general;
1965. 46 de la classificaci general;
1966. 54 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Antonio Bailetti ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271089" title="Georges Coste" nonfiltered="1487" processed="1481" dbindex="106535">

Georges Coste s un jugador de rugbi francs, nascut el 7 de desembre de 1944, que va ser jugador a l'USAP i internacional jniors al lloc de mig de barreja. Va haver de posar punt final en la seva carrera a causa d'una lesi i es va fer entrenador. Va passar per l'USAP, l'Estadi Francs i, entre els dos, per l'equip nacional d'Itlia. Va guanyar d'altra banda l'nica victria italiana de la histria contra el XV de Frana el 1997 (32-40), la qual va tenir una importncia decisiva en la integraci d'Itlia en el Torneig de les sis nacions el 2000. Va ser molt de temps professor d'educaci fsica.

Clubs.

Jugador.
USAP;
Rugby Club Frontignan-Ste;

uni esportiva thuir verificar la data de naixement; penso que georges COSTES va nixer el 1943 i no el 1944

Entrenador.
Rugby Club Frontignan-Ste : 1970-1974;
USAP;
Equip nacional d'Itlia : 1993-juin 1999;
Estadi francs Pars : novembre 1999-mai 2000;
Supervisor de la secci de l'USAP a Barcelona : des de 2003;
Supervisor tcnic de l'Equip d'Itlia jniors : des de gener de 2006;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271093" title="Francisco Cervera Gimnez" nonfiltered="1488" processed="1482" dbindex="106536">
Francisco Cervera Gimnez (Godelleta 1983), ms conegut com a Fran, s un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat d'Escala i corda, tot i que comen en la Galotxa. s germ de Ral II.

Va debutar al trinquet de Vilamarxant.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Lliga Caixa Popular: 2004, 2005 i 2006;
 Subcampi Lliga Caixa Popular: 2003 i 2007 ;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271097" title="Guido Reni" nonfiltered="1489" processed="1483" dbindex="106537">

Guido Reni (Bolonya, 4 de novembre del 1575 - Bolonya, 18 d'agost del 1642) fou un pintor itali fams del classicisme rom-bolonys.Va formar part del grup d'artistes de l'acadmia fundada pels Carracci, dita Accademia degli Incamminati (dels ben encaminats), sent un dels millors alumnes. A partir del seu viatge a Roma, va estar sempre protegit per alts crrecs de l'esglsia i la noblesa italiana. 

Biografia. 
Nascut a Bolonya en una famlia de msics, Guido Reni era fill de Danieli Reni i Ginevra de  Pozzi. Una errnia tradici que ve de finals del segle XVII, el donava com nascut a Calvenzano di Vergato. L'any 1584, segons l'historiador itali Carlo Cesare Malvasia, que va conixer en vida al pintor, va deixar els seus estudis de msica, i als nou anys, va entrar com aprenent al taller del bolonys Denys Calvaert. Poc desprs, se li van unir al taller Albani i Domenichino. Pot ser que tamb hagi tingut un perode d'aprenentatge amb un pintor dit Ferrantini. Quan Reni tenia uns vint anys d'edat, els tres deixebles de Calvaert van marxar a un taller rival en aquells dies emergent, dit Accademia degli Incamminati (Acadmia dels ben encaminats o progressius), dirigida per Lodovico Carracci. Van formar el nucli de la prolfica i reeixida Escola de pintors bolonyesos que van seguir a Annibale Carracci a Roma. Com molts altres pintors bolonyesos, la pintura de Reni era d'estil temtic i eclctic.

El primer quadre seu conegut s La coronaci de la Verge, 1595/1598, al que va seguir el que va guanyar un concurs convocat pel senat de Bolonya el 1598 per a commemorar la visita a la ciutat del papa Climent VIII.

Obra a Roma.
A la fi de 1601, Reni i Albani s'havien traslladat a Roma   per a treballar als equips a les ordres de Annibale Carracci en decoracions al fresc del Palau Farnesio. Durant el perode 1601-1604, el seu principal mecenes va ser el cardenal Sfondrato. Es considera que una de les seves obres mestres, s el sostre pintat al fresc per Reni de la gran sala del jard, dita Casino dell'Aurora, i que se situa en terrenys del Palazzo Pallavicini-Rospigliosi. El Casino va ser, en principi, un pavell encarregat pel cardenal Scipione Borghese; la part posterior dna a la Plaa Montecavallo i al Palau del Quirinal. El gran fresc representa a Apollo al seu carro precedit per l'Aurora que porta la llum a aquest mn. L'obra s continguda dintre del seu classicisme, copiant imatges de sarcfags romans, i mostrant molta ms simplicitat i contenci que el bullicis Triomf de Bacus i Ariadna de Carracci del Palau Farnesio. Reni amb aquesta pintura s'aproxima ms a la lnia severa i greu de pintors com Cavaliere d'Arpino, Lanfranco, Albani i la seva Escola de pintura mtic-histrica, i menys amb els frescs, ms de carcter ms populs, de Pietro da Cortona.
 
Per als anys 1604-1605, va rebre un encrrec independent per a un retaule que es collocaria a la Baslica de Sant Pere del Vatic de la Crucifixi de Sant Pere. Desprs d'un breu viatge a Bolonya, va regressar a Roma per a convertir-se en un dels primers pintors durant el papat de Pau V (Camilo Borghese). Des dels anys 1607-1614, va ser un dels pintors protegits pels Borghese.

Anlisi de la Crucifixi de sant Pere.. 
s una obra realitzada a l'oli sobre taula de fusta, t unes dimensions de 305 X 171 centmetres, i va ser executada a la seva primera poca de l'arribada a Roma, inspirada en una altra de Caravaggio sobre el mateix tema del martiri de sant Pere. A la composici, al clarobscur i al dibuix s on es manifesta ms la gran influncia que tenia Caravaggio sobre ell. Destaca la verticalitat de sant Pere, noms trencada amb el tra horitzontal del seu bra esquerre que fa desviar la mirada de l'espectador cap al color vermell que s el que vitalitza tot l'ambient. La resta de la composici est formada pels ellipses dels braos dels seus botxins. Gran impacte s el que acumula la sang al cap del sant que contrasta amb la pallidesa de la resta del cos al qual ja no flux la sang.

Obra a Npols i retorn a Bolonya.
L'any 1622, Reni va viatjar a Npols per un encrrec per a pintar el sostre a una capella de Sant Gennaro. No obstant aix, a Npols, els altres pintors locals destacats, incloent a Belisario Corenzio, Giovanni Battista Caracciolo i Josep de Ribera, eren molt combatius contra els pintors forans, i va crrer la remor que van conspirar per a enverinar a Reni, o lesionar-li d'alguna altra manera. Va passar breument per Roma, per va abandonar aquesta ciutat sobtadament, durant el pontificat d'Urb VIII, desprs de rebre una reprimenda del Cardenal Spinola. 

De retorn a Bolonya, de forma ms o menys permanent, Reni va establir un taller reeixit i prolfic. Va rebre l'encrrec de decorar la cpula de la capella de Sant Domnec a la Baslica de Sant Domnec a Bolonya, produint com resultat el radiant fresc Gloria di San Domenico, una obra mestra que pot ser comparada amb l'exquisida Arca di San Domenico. Tamb va contribuir a la decoraci de la Capella del Rosari a la mateixa esglsia, amb una Resurrecci.

El seu retaule de Sams victoris presenta unes figures estilitzades prpies del manierisme. Amb contrast, la seva Crucifixi i Atalanta i Hipmenes presenten un dramtic moviment en diagonal juntament amb els efectes de llum i ombra que traxen la influncia de Caravaggio. La seva turbulenta i violenta Massacre dels innocents est pintat d'una manera que recorda a Rafael.

Reni va morir a Bolonya l'any 1642. Va ser enterrat, on vint-i-tres anys desprs tamb ho va ser la pintora i principal ajudant Elisabetta Sirani, a la Capella del Rosari de la Baslica de San Domenico a Bolonya.

Anlisi de la seva obra.
La pintura de Guido Reni cont una estructura forta i melodiosa al mateix temps, dintre d'un exaltat tractament del tema que tracta, oferix una pintura autntica. Presenta dos termes en contrast: el cristi i la bellesa pagana.

Es pot inscriure dintre del barroc itali amb un naturalisme cap al tenebrisme. A les seves ltimes obres, s'aprecia el misteri de la llum i l'ombra a l'Adoraci dels pastors i a les figures solitries, que es conserven als Museus Capitolins de Roma, que ho duu cada vegada ms cap a una abstracci immaterial.

Autor admirat a l'Espanya del segle XVIII, compte amb bona presncia al Museu del Prado, La Verge de la cadira i una versi de la seva Hipmenes i Atalanta a ms de la que es conserva al Museu de Capodimonte. El Louvre cont vint dels seus quadres. Set a la National Gallery de Londres, de les quals la ms interessant s una petita Coronaci de la Verge, pintada sobre coure i que probablement s de data anterior a la marxa del pintor a Roma.


Entre els mesos de febrer i maig del 2008, es realitza una exposici en Dulwich Picture Gallery de Londres, on es mostren sis de les set versions diferents conegudes del Sant Sebasti fetes per Reni, procedents de diversos museus del mn, ha faltat la del museu del Louvre al no creure prudent el seu trasllat per la fragilitat que mostra el quadre. Les diferncies ms grans que s'aprecien entre ells sn les representacions del sant Sebasti amb els braos enlaire i amb diverses fletxes clavades o les quals est lligat amb les mans darrere de l'esquena i amb noms una fletxa.

Obres.


Altres obres.

1600- La Resurrecci. Basilica de San Domenico. Bolonya.
1600- Santa Cecilia i quatre sants. Esglsia de San Luigi dei Francesi, Roma.
1605- Sant Pere i Sant Pau. Pinacoteca de Brera, Mil.
1606- Santa Cecilia. Norton Simon Museum of Art. Pasadena.
1605- David amb el cap de Goliat. Museu del Louvre, Pars.
1608- La Construcci de l'arca de Noe. Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg.
1608- Coronaci de la Verge. National Gallery de Londres.
1612- Atalanta i Hipomenes. Museu del Prado, Madrid.
1622- Atalanta i Hipomenes. Museo de Capodimonte, Npols.
1615- Negaci de Pere. National Gallery de Londres.
1615/1620- Jove Bacus. Palau Pitti, Florncia.
1620- Bacus i Arianna. Country Museum of Art, Los ngeles.
1623- Crist coronat d'espines. Art Gallery of Ontario, Toronto.
1623- Baptisme de Crist. Kunsthistorisches Museum, Viena.
1627- Maria Magdalena. Rijksmuseum, Amsterdam.
1629- L'Anunciaci.Museu del Louvre. Paris.
1635- Sant Josep amb el Nen Jesus.Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg.
1638- Santa Caterina. City Art Gallery, Manchester.
1640- Salom amb el cap de Joan Baptista. Art Institute, Chicago.
1641- Magdalena penitent. Pinacoteca Ambrosiana, Mil.
1642- Sant Josep amb el Nen Jess. Museu dioces, Mil.

Referncies.  


Bibliografia.
Volum 17, La Gran Enciclopdia en catal, 2004, Barcelona, Edicions 62 ISBN 84-297-5445-8;
Volum 12, Historia Universal del Arte, 1984, Madrid, SARPE, ISBN 84-7291-600-6 (en castell);
Jean Rousselot, Les Sources de l Art, 1971, Les Editions Pierre Amito, Paris.(en francs);
Volum 3, Pijoan-Historia del arte, 1966, Barcelona, Salvat Ediciones.(en castell);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271106" title="Jess Caellas Aymerich" nonfiltered="1490" processed="1484" dbindex="106538">
Jess Caellas Aymerich, conegut amb els sobrenoms de Carlos o Cataln (Solsona, 1921 -1976) fou un maqui que comand el 23 Sector de l'AGLA. La seva identitat vertadera no va ser coneguda per la Gurdia Civil fins que s'exili a Frana el 1948.

Va estar actiu a Tarragona i el Pas Valenci amb el nom de Cataln o Catal. Va actuar a Terol, on era conegut com Carlos, fins que va marxar a Solsona d'on va partir caminant cap a Frana amb la seva dona, Cinta Sol, fugint de la pressi policial que exercien les tropes de la Gurdia Civil comandades pel general Pizarro. Residiren a Orleans, municipi francs.

 Referncies .
El Triangle, nm 862, pag 10;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271107" title="Alain Hyardet" nonfiltered="1491" processed="1485" dbindex="106539">
Alain Hyardet (Ais de Provena, 28 de novembre de 1964) s un antic jugador de rugbi a 15, que ha jugat amb la selecci francesa i juga al lloc de centre (1,78 m per a 96 kg). s entrenador del Montpellier Hrault Rugby Club.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271113" title="Praxinoscopi" nonfiltered="1492" processed="1486" dbindex="106540">

Un praxinoscopi (del grec praxis (moviment) i skopein (examinar, mirar)) s una joguina ptica, un giny d'animaci inventat per Charles-mile Reynaud el 1876 (patent del 1877).

El praxinoscopi s constitut per un tambor giratori, un cilindre central immbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successi d'imatges crea la impressi de moviment. Es tracta d'una versi perfeccionada del zotrop de William George Horner, les ranures d'aquell s'han substitut per 12 miralls rectangulars que reflecteixen  cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb aix s'elimina l'efecte d'obturaci que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obt una sensaci de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i ms lluminositat.

El praxinoscopi va rebre una menci a l'Exposici universal de Pars del 1878 i va tenir fora xit comercial, essent la base per altres invencions de Reynaud com el praxinoscopi teatre, el praxinoscopi projector i el teatre ptic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271115" title="Willy Vannitsen" nonfiltered="1493" processed="1487" dbindex="106541">

Willy Vannitsen (Jeuk, 8 de febrer de 1935 - Tirlemont, 19 d'agost de 2001) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1954 i 1966.

Durant la seva carrera professional aconsegu ms de 100 victries, destacant la Fletxa Valona de 1958, dues etapes al Tour de Frana i una al Giro d'Itlia.

 Palmars .
1955;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
 1r de les Tres Viles Germanes ;
1956;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1958;
 1r al Giro de la Toscana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes a la Pars-Nia;
1959;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1961;
 1r a la Fletxa Valona;
 1r a les Tres Valls Varesines;
 1r de la Mil-Vignola;
1962;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una de la Volta a Luxemburg;
 1r a l'Acht van Chaam;
 1r a la Vorst-Brusselles;
1963;
 1r a la Zonhoven-Anvers-Zonhoven;
1964;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1965;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;

Resultats al Tour de Frana.
1962. 70 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1963. Abandona (9a etapa);
1964. Abandona (7a etapa);
1966. Abandona (15a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1958. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1961. Abandona;

Enllaos externs.
Fitxa de Willy Vannitsen;
Palmars de Willy Vannitsen ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271117" title="Llanterna mgica" nonfiltered="1494" processed="1488" dbindex="106542">

La Llanterna mgica s un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjans del segle XVII. Durant un temps s'havia considerat a Athanasius Kircher com a inventor de l'aparell, el 1646 va publicar Ars Magna Lucis et Umbrae (La gran cincia de la llum i la foscor) per sembla que fins a la segona edici del 1671 no hi ha cap descripci de l'aparell . La primera referncia a un giny capa de projectar imatges seria a un manuscrit de  Christiaan Huygens del 1659.

L'aparell consistia en una capsa a l'interior de la qual hi havia un focus llumins i unes lents que permetien projectar imatges fixades sobre uns vidres. Aquest aparell, considerat el precedent ms directe del projector cinematogrfic, rebia el nom de llanterna mgica perqu els espectadors del seu moment no en sabien els secrets tcnics i atribuen els seus efectes a la mgia.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271119" title="Taumtrop" nonfiltered="1495" processed="1489" dbindex="106543">

El taumtrop (del grec thauma (meravella) i tropos (acci de girar)) s una joguina ptica que aprofita l'efecte de la persistncia de la visi o persistncia retiniana.

Es tracta d'un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts complementries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar rpidament se superposen les imatges de cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gbia.

Va ser inventat entre 1820 i 1825, per la seva paternitat s discutida. Habitualment s'atribueix al metge angls John Ayrton Paris que ho va utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians de Londres per tal de demostrar el fenomen de la persistncia retiniana. Per s'hauria basat a les idees de l'astrnom John Herschel i del geleg William Henry Fitton.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271120" title="Fenaquistoscopi" nonfiltered="1496" processed="1490" dbindex="106544">


El fenaquistoscopi (del grec phnakistiscos (enganyar) i scopein (examinar, mirar)) va ser la primera joguina ptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistncia de la visi o persistncia retiniana i va ser inventat simultniament el 1831 pel fsic belga Joseph Plateau i pel matemtic i inventor austrac Simon Ritter von Stampfer .

L'aparell s compost per un disc giratori de cartr, un amb una srie d'escletxes o ranures equidistants i una srie de dibuixos que descomposen les fases d'un moviment a una de les seves cars. L'espectador es posa devant d'un mirall i colloca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer girar el disc i mirar a travs d'una ranura s'obt la illusi de les imatges en moviment. La separaci entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge segent del disc, donant sensaci de moviment quan el cartr gira a una velocitat adequada.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271121" title="Zotrop" nonfiltered="1497" processed="1491" dbindex="106545">

El zotrop (del grec zoon (animal) i tropos (acci de girar)) s una joguina ptica inventada per William George Horner el 1834. Es basa en el fenomen de la persistncia de la visi o persistncia retiniana per crear la illusi de moviment. S'inspirava en el fenaquistoscopi per donar un moviment cclic a una imatge dibuixada en una banda i collocada dins el cilindre del tambor. El seu creador li don el nom original de daedaleum, fent referncia a l'arquitecte grec Ddal, creador del laberint de Creta i suposat inventor de les imatges humanes i animals dotades de moviment. Es popularitz per amb el nom de zotrop o tambor mgic, roda de la vida o roda del diable.

El zotrop era composat d'un tambor circular amb unes petites ranures homogniament distribudes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposaven un moviment cclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a travs d'una de les ranures s'obtenia la illusi del moviment

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271123" title="Manuel Pizarro Cenjor" nonfiltered="1498" processed="1492" dbindex="106546">
Manuel Pizarro Cenjor (1888 - 1954) fou governador civil i cap del Movimiento a la provncia de Terol, tamb ostent el crrec de cap de la V Regi de la Gurdia Civil. s l'avi de Manuel Pizarro.

Traslladat a Terol el 28 de juliol de 1947 per ordres de Franco per a sufocar els moviments dels bandolers a la provncia, tasca que ja havia relitzat a les provncies de Lle i Granada, va emprendre una repressi policial ferotge contra els maquis i la poblaci sospitosa de donar-los cobertura.

 Vegeu tamb .
AGLA;
Jess Caellas Aymerich;

Referncies .
El general Pizarro y el maquis turolense Jos Ramn Villanueva Herrero;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271124" title="Anttesi" nonfiltered="1499" processed="1493" dbindex="106547">
L'Anttesi s un recurs estilstic que consisteix en contraposar dos sintagmes, frases o versos en qu cada un expressa una idea de significaci afirmativa o negativa.
Es un recurs molt utilitzat per els poetes de l'edat mitjana .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271126" title="Cappuccino" nonfiltered="1500" processed="1494" dbindex="106548">
El cappuccino s una beguda d'origen itali que es prepara amb caf exprs i llet.

 Ingredients .
Els ingredients per elaborar-lo sn: 

 Dues tasses de llet;
 Quatre culleradetes de sucre;
 Dues culleradetes de caf instantani;
 Mitja tassa de crema de llet en pols;
 Canyela en pols .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271130" title="Pins borroner" nonfiltered="1501" processed="1495" dbindex="106549">

El pins borroner (Pyrrhula pyrrhula) s un ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromtica i pel contrast del seu plomatge, s un dels moixons ms vistosos de l'avifauna dels Pasos Catalans.

Morfologia.

Ambds sexes mostren lliurees diferents, existint, doncs, dimorfisme sexual pel que fa a la coloraci. Al capell s'observa una taca negra que des de la nuca, bo i envoltant l'ull, arriba fins a la gola, on forma un petit bavosall. Aquest dibuix en el mascle s negre brillant, mentre que en la femella s de tonalitats apagades. 

La cara, el coll, el pit i els flancs dels mascles sn d'un to salmonat, que esdev bru rosat o caf clar en les femelles. D'altra banda, l'esquena del mascle s grisa blavosa, mentre que la de les femelles s de tons brunencs. 

Les ales i la cua sn de color brunenc. El carp s blanc pur i contrasta molt amb la resta del plomatge, i s un dels trets ms visibles de l'ocell quan vola.

El bec s molt ample, curt i arrodonit, amb la mandbula superior (culmen) corbada i de color negre fosc, la qual cosa fa que es confongui amb el capell i el bavosall. Aquesta morfologia del bec s gaireb nica en els ocells catalans.

Mesura 14,5 cm de longitud i 26 cm d'envergadura. L'ala plegada fa de 76 a 84 mm, i el seu pes pot arribar als 28 g.


Hbitat i alimentaci.

s un fringllid eminentment forestal o de bardisses i que defuig els camps i espais oberts, preferint les arbredes humides i ombrvoles. 

A l'hivern s freqent a les arbredes, als ribatges, a les bardisses, als fondals de vegetaci densa i esponerosa i dhuc als parcs i jardins. En aquests indrets, hi cerca baies, fruits, brots i borrons (d'ac li ve el nom popular catal).

Sovint s considerada una espcie perjudicial en els camps de fruiters europeus, en els quals els estols poden fer estralls considerables.

Es localitza als boscos montans i subalpins, on nia. A la resta del territori cal considerar-lo com a hivernant, ms o menys regular.

Costums.

s gregari, per no arriba a formar esbarts nombrosos. Els estols es mantenen en cohesi mitjanant l'emissi de notes montones i malenconioses. El cant no s melodis i consisteix en l'emissi d'una srie de notes raspants i xiulets, emesos en un to fora baix.

s un ocell social i de carcter confiat, que es mou entre el brancam amb vols curts, emetent sempre el monton reclam. Quan vola en un espai obert, ho fa de forma directa per ondulada. 

Reproducci.

El niu el construeix principalment la femella i el situa en mates o arbustos que no sobrepassin els 2 m. La posta consta de quatre a cinc ous de color verd blavs pllid, amb taques o puntets.

La incubaci la porta a terme la femella.

Cria a les forestes de caducifolis preferentment, tot i que s relativament abundant en les pinedes subalpines i en els boscos culminals de pi negre.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 188.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el pins borroner del Principat de Catalunya. ;
 mplia informaci sobre el pins borroner. ;
 Vdeos del pins borroner en el seu hbitat natural. ;
 Informaci i vdeos d'aquest ocell. ;
 ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271140" title="Nakai" nonfiltered="1502" processed="1496" dbindex="106551">

 Biografia;
 Kazuya Nakai (Hy go-ku, Kobe, 1967) actor;
 Kiichi Nakai (Setagaya Jap, 1961), actor;
 Masahiro Nakai (Fujisawa, Jap, 1972), msic;
 Chikuzan Nakai (1730   1804), poltic i intellectual;
 R. Carlos Nakai (Flagstaff, Arizona, 1946), flautista;
 Takenoshin Nakai (Gifu, Jap, 1882   Tquio, 1952), botnic;
 Yoshikazu Nakai, matemtic, autor de la Conjectura Nakai;
 Yoshinori Nakai (Nishinari-ku, Osaka, 1961), artista, membre del duet Yudetamago de dibuixants de manga;
 Yuki Nakai (Hokkaid , 1970), esportista d'arts marcials, especialment de Shooto;

Geografia;
 Nakai, poblaci de 10.000 habitants en la prefectura japonesa de Kaganawa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271143" title="Mohammad Iqbal" nonfiltered="1503" processed="1497" dbindex="106552">
Mohammad Iqbal s secretari general del Centre Islmic Cam de la Pau (Minhaj ul Quran), associaci paquistanesa de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271148" title="Picot verd" nonfiltered="1504" processed="1498" dbindex="106553">

El picot verd (Picus viridis) s un ocell de l'ordre dels piciformes que s resident tot l'any a Catalunya i on es troba amplament distribut, tot i que en baixes densitats.

Morfologia.

Mesura entre 30 i 32 cm de longitud i 42 d'envergadura, pesant uns 170 g.

Els principals trets morfolgics que el caracteritzen sn el carp groc llimona, el dors verds i les primries de les ales puntejades en blanc. 

El mascle t roig viu al cap, amb caracterstic bigoti negre i vermell. La femella s ms apagada i sense vermell al bigoti. Els joves tenen taques blanques al dors i taques fosques al cap, coll i parts inferiors. 

Un seguit de trets anatmics denoten l'adaptaci de consumidor secundari especialitzat d'invertebrats d'rees forestals, per la qual cosa empra una llengua protctil, una ranfoteca durssima i un gran paquet muscular ceflic.

Grimpa amb les extremitats zigodctiles i es recolza amb la cua aforquillada de plomes curtes, rgides i punxegudes, sense les quals es faria molt difcil de dur a terme la tasca ecolgica d'explotador de larves xilfagues d'insectes.

Costums.

Tot l'any s fcilment audible, fins i tot a fora distncia, pel seu caracterstic renill al qual s'afegeix un menys freqent tamborinat produt en repicar amb el bec contra les soques seques i arbres morts.

Quan hom el pot observar enfilar-se per les tiges dels arbres, sempre de forma ascendent, notar que ho fa amb el cap dret tot mirant endavant.

El vol s marcadament ondulat i no gaire alt, en qu es mostra el conspicu groc del carp.

Hbitat.

s el ms conegut dels pigots dels Pasos Catalans i presenta una distribuci restringida a Europa, per estretament emparentada amb dues altres formes de pcids de l'frica del Nord i sia.

s el menys forestal dels nostres pcids grossos. En zones poc arbrades prefereix boscos de ribera.

Alimentaci.

Menja sovint a terra, molt ms que els altres pcids, on captura principalment formigues i tamb escarabats i mosques. s aleshores quan hom se'l pot veure en els anomenats "banys de formigues".

Reproducci.

Encabeix el niu, un forat rod, el qual no basteix pas interiorment, en gaireb qualsevol altura i qualsevol arbre (fins i tot en pals de telfons). 

A l'abril pon de cinc a set ous. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 162.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Article sobre el picot verd del Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de picots verds en llur hbitat natural. ;
 Descripci i fotografies del picot verd. ;
 ;





 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271150" title="Palepter" nonfiltered="1505" processed="1499" dbindex="106555">


Els palepters (Palaeoptera, del grec palaeos, "antic" i pteron, "ala") sn una
agrupaci parafiltica d'insectes pterigots que reuneix els ordres ms primitius d'insectes alats (la majoria extingits), caracteritzats perqu no poden plegar les ales sobre l'abdomen, la qual cosa s una caracterstica exclusiva dels nepters. La complexitat del plegat alar, aix com la mecnica de les ales durant el vol (grcies a msculs de vol indirectes), mostren clarament que tots els insectes nepters descendeixen d'un avantpassat com i formen, per tant, un grup monofiltic.

El problema radica en qu la incapacitat de plegar les ales s un carcter plesiomrfic, s a dir, ancestral, i per tant, segons la cladstica, no s vlid per a definir grups monofiltics. Aix, els dos grups actuals de palepters (Ephemeroptera i Odonata) no tenen una altra caracterstica en com que pugui indicar que descendeixen d'un avantpassat com. Per tant, els palepters apareixen com un grup parafiltic, i per tant, artificial, que hauria d'abandonar-se.

Notes.


 Enllaos externs .
 Tree of Life, Pterygota ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271155" title="Engudanos" nonfiltered="1506" processed="1500" dbindex="106556">

Engudanos s un municipi situat a la provncia de Conca, Castella-la Manxa.

Situaci.

Situat en la Serrania de Conca, a la vora del riu Cabriol, sobre una muntanya rocosa. Es troba a 85 km. De Conca, 165 km. De Valncia i 230 km. De Madrid. Passen pel seu terme els rius Guadazan, Mira, Sant Mart, Narboneta i Cabriol, sent aquest ltim el ms important i de major cabal.

Poblaci.

En l'actualitat, Engudanos presenta una estructura urbana digna de ressaltar encara que la seua poblaci haja passat de 2196 habitants en el cens de 1930 fins a 713 en el de 1981, comptant en l'actualitat amb 525 habitants censats.

Turisme rural.

Ja que la seua situaci geogrfica dota a aquest poble d'una nombrosa naturalesa i gran bellesa paisatgstica, en el municipi es poden desenrotllar nombroses activitats com a senderisme, descens en bot, bicicleta de muntanya, puenting...

 Evoluci demogrfica (2001-2007) .


Festes locals.

 Sant Blas (2-3 de febrer);
 Sant Roc (12-18 de Agost);

Enllaos externos.

 Web oficial d'Engudanos;
 Web oficial del Ajuntament d'Engudanos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271157" title="Monestir de Kobair" nonfiltered="1507" processed="1501" dbindex="106557">

El monestir de Kobair, malgrat el seu precari estat de conservaci, s un dels grans monuments armenis. Est situat prop de la ciutat de Tumanian, enlairat en un escarpat sobre el riu Debed, al nord d'Armnia. S'hi va des del llogaret de Kober per un corriol que s'enfila per la muntanya. 

La seva histria est lligada a les famlies feudals, la branca korikian de la dinastia dels bagrtides i posteriorment amb la famlia Zakarian. L'origen del nom de Kobair (o tamb Cobair) s degut al mot  cova , en georgi  kob .

Kobair fou tamb un important centre de cultura medieval d'on van sortir manuscrits valuosos. A mitjan de segle XIII va passar d'estar sota la protecci dels korikian a la dels Zakarian.

El conjunt consta de diverses construccions. L'esglsia principal s de final del segle XII i del XIII. Es troba en runa (tot i que hom treballa en la seva restauraci). Es de nau nica, ara sense volta ni mur de migdia per conserva gaireb ntegrament l'absis. La faana de ponent est encarada al penyal rocs, un estret pas els separa. L'entrada principal s al nord, on hi ha millor accs.

D'aquest monestir sn interessants, i d'importncia reconeguda, les pintures murals que encara es conserven a l'absis de l'esglsia. Es troben en relatiu bon estat malgrat estar prcticament a la intemprie i sense protecci adequada. Sn del segle XIII.

Hi ha tamb una petita esglsia anterior, una inscripci ens fa saber que fou aixecada per Mariam, filla del rei Korike II, el 1171.

Una mica enlairada es troba una capella utilitzada com a mausoleu, aqu s'hi va enterrar Shahinshah (governant del 1216 a 1248), els seus fills i altres personatges de la dinastia Zakarian. Tamb es poden veure les runes del refetor i del recinte emmurallat.



Bibliografia.
 Murad Hasratyan, Zaven Sargsyan. Armenia 1700 years of Christian Architecture. Moughni Publishers. Erevan, 2001. ISBN s/d ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271159" title="Fora normal" nonfiltered="1508" processed="1502" dbindex="106558">
En fsica, la fora normal s la fora perpendicular que una superfcie exerceix sobre una altra superfcie, pot ser igual, menor o ms gran que la fora gravitatria. En una situaci esttica, com en el cas d'un objecte posat sobre el terra, seria la fora perpendicular que exerciria la superfcie de l'objecte en contacte amb la superfcie del terra i seria de la mateixa grandria que la que oposaria la superfcie del terra i coincident amb la fora gravitatria de l'objecte, el seu pes.

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271163" title="Llei Moyano" nonfiltered="1509" processed="1503" dbindex="106559">
La Llei Moyano s una Llei d'Instrucci Pblica, aprovada per decret el  9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, estigu vigent fins a la Segona Repblica.

Fou una llei que va regularitzar tots el plans d'estudis. Convertia l'ensenyament primari en universal i imposava la llengua castellana com a nica a estudiar.
 Enllaos externs .
la Ley Moyano de 1857 Universidad de Sevilla ;
La Llei Moyano de 1857 TV Catalunya ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271165" title="Nepter" nonfiltered="1510" processed="1504" dbindex="106560">


Els nepters (Neoptera, del grec neos, "nou" i pteros, "ala"; "ales noves") sn una infraclasse d'insectes pterigots que inclou a gaireb tots els insectes actuals; es caracteritzen perqu poden plegar les ales sobre l'abdomen quan l'animal est en reps, en contrast amb els efemerpters i odonats, que pertanyen al grup dels palepters (Palaeoptera*), que no poden plegar les ales.

 Classificaci .

Els nepters se subdivideixen en dos superordres i una srie d'ordre que, donat que no tenen cap carcter derivat en com, no poden agrupar-se en una categoria taxonmica de rang superior.

Infraclasse Neoptera
 Ordre Blattodea - Paneroles;
 Ordre  Mantodea - Mantis;
 Ordre Isoptera - Termites;
 Ordre Zoraptera;
 Ordre Grylloblattodea;
 Ordre Dermaptera - Tallanassos;
 Ordre Plecoptera;
 Ordre Orthoptera - Grills i llagosts;
 Ordre Phasmatodea - Insectes pal;
 Ordre Embioptera;
 Ordre Mantophasmatodea;
 Superordre Hemipterodea (=Exopterygota);
 Ordre Psocoptera;
 Ordre Phthiraptera;
 Ordre Hemiptera;
 Ordre Thysanoptera;
 Superordre Endopterygota;
 Ordre Miomopteraextinci;
 Ordre Megaloptera;
 Ordre Raphidioptera;
 Ordre Neuroptera;
 Ordre Coleoptera - Escarabats;
 Ordre Strepsiptera;
 Ordre Mecoptera;
 Ordre Siphonaptera - Puces;
 Ordre Protodipteraextinci;
 Ordre Diptera - Mosques i mosquits;
 Ordre Trichoptera;
 Ordre Lepidoptera - Papallones i arnes;
 Ordre Hymenoptera - Formigues, abelles i vespes;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271169" title="Llista d'estats sobirans del 1900" nonfiltered="1511" processed="1505" dbindex="106561">


 Estats sobirans .
 A .
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro;
 Ashanti   Uni Ashanti;
   Imperi Austrohongars;

 B .
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bukhara   Emirat de Bukhara;
 Bulgria   Principat de Bulgria;

 C .
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
 Illes Cook   Federaci de les Illes Cook;
   Imperi de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;

 D .
   Regne de Dinamarca;
;

 E .
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

 F .
   Repblica de Frana;

 G .
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

 I .
 Regne d'Itlia;

 J .
 Jap - Imperi del Jap;

 K .
 Khiva   Khanat de Khiva;

 L .
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

 N .
   Repblica de Nicaragua;

 O .
   Estat Lliure d'Orange;
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

 R .
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

 S .
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;

 T .
   Regne de Tonga (fins al 18 de maig);

 U .
   Repblica Oriental de l'Uruguai;

 V .
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

 X .
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

 Estats que proclamen la sobirania .
 Aceh   Sultanat d'Aceh;
   Estat Independent d'Acre (fins al 25 d'abril);
 Filipines   Repblica Filipina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271171" title="Rgil" nonfiltered="1512" processed="1506" dbindex="106562">


Onomstica:

Rgil (cognom), cognom rom;

Marc Emili Rgil, cnsol electe el 214 aC ;

Luci  Emili Rgil, pretor el 190 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271175" title="Rgil (cognom)" nonfiltered="1513" processed="1507" dbindex="106563">
Rgil (Regillus) fou un nom de famlia de la gens patrcia Emlia. La famlia es va extingir a la meitat del segle II aC.

Personatges de la famlia foren: 

Marc Emili Rgil, cnsol electe el 214 aC ;

Luci  Emili Rgil, pretor el 190 aC ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271178" title="Marc Emili Rgil" nonfiltered="1514" processed="1508" dbindex="106564">
Marc Emili Rgil (Marcus Emilius Regillus) fou un magistrat rom. Fou escollit cnsol rom junt amb Tit Otacili Cras el 214 aC per la centuria praerrogativa, per no fou elegit degut a la intervenci de Quint Fabi Mxim que presidia els comicis que va allegar la necessitat de generals ms experimentats i que Rgil, com que era Flamen Quirinalis, no podia sortir de la ciutat. Els dos candidats foren revocats i fou escollit el mateix Fabi Mxim amb Marc Claudi Marcel III. Va morir el 205 aC quan era Flamen Martialis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271179" title="Luci Emili Rgil" nonfiltered="1515" processed="1509" dbindex="106565">
Luci  Emili Rgil (Lucius Emilius Regillus) fou un magistrat rom, probablement fill de Marc Emili Rgil (Marcus Emilius Regillus).

Fou pretor el 190 aC en la guerra contra Antoc III el Gran. Va rebre una provncia oriental i va dirigir la guerra i la flota amb vigor. Amb el suport dels rodis va derrotar a la flota selucida dirigida per Polixnides, prop de Mionnesos, un petita illa de la costa de Jnia, i va conquerir Focea. A la tornada a Roma va rebre els honors del triomf (189 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271180" title="Regi" nonfiltered="1516" processed="1510" dbindex="106566">


Onomstica:

Luci Reg, trib de la plebs el 95 aC;
Gai Antisti Reg, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271182" title="Festivern" nonfiltered="1517" processed="1511" dbindex="106567">
El Festivern s un festival musical que se celebra a les comarques centrals del Pas Valenci.

Nasqu l' any 2005 i se celebra els ltims dies de desembre, amb motiu de cap d'any.

La primera edici fou a Pedreguer, la segona i tercera a Ontinyent i la quarta a Benifair de la Valldigna, on es preveu que continue celebrant-se propers anys.

El que intenta promoure aquest acte s un aplec de diversos tipus de msica del nostre territori junt a d'altres de fora.

A l'ltima edici (2007-08), hi assistiren ms de 6.000 persones.

Grups Participants.

 En l'edici 2005 hi participaren els segents grups:
    31 de desembre: Obrint Pas
                    Brams
                    La Gossa Sorda
                    Pirat's Sound Sistema

 En l'edici 2006 hi participaren els segents grups:
    31 de desembre: Obrint Pas
                    BERRI TXARRAK
                    Boikot
                    Pirats sound sistema
 En l'edici 2007 hi participaren els segents grups:
    29 de desembre: L'ham de foc
    30 de desembre: Red Roja
                    La Carrau
                    La Kerms
                    Sva-Ters
    31 de desembre: Parallel 84
                    Skalariak
                    La Gossa Sorda
                    Def con Dos
                    Insershow

 En l'edici 2008 hi participaren els segents grups:
    30 de desembre: Soziedad Alkoholica
                    Voltor
                    Agraviats
                    Atzukak
                    Sak de Gats
    31 de desembre: Obrint Pas
                    Banda Bassotti
                    New York Ska-Jazz Ensemble
                    Desgavell
                    Insershow

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 llibertat.cat;
 Blog oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271183" title="Luci Reg" nonfiltered="1518" processed="1512" dbindex="106568">
Luci Reg (Lucius Reginus) fou trib de la plebs el 95 aC i s esmentat per Valeri Mxim com exemple de bon amic: va alliberar de pres al seu amic Quint Servili Cepi que havia estat condemnat aquest any per causa de la destrucci del seu exrcit pels cimbres, i a ms a ms el va acompanyar al seu exili.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271184" title="Gai Antisti Reg" nonfiltered="1519" processed="1513" dbindex="106569">
Gai Antisti Reg (Caius Antistius Reginus) fou un militar rom. Fou llegat de Juli Csar a la Gllia. Cicer esmenta a un Reg com el seu amic i probablement es refereix a aquest personatge que diu que tenia el comandament naval de la mar Inferior. Sota August va exercir la magistratura de triumvir segons apareix a algunes monedes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271185" title="Rgul" nonfiltered="1520" processed="1514" dbindex="106570">


Onomstica:

Marc Aquili Rgul, informador de Ner. ;

Marc Atili Rgul (cnsol 335 aC), cnsol el 335 aC ;

Marc Atili Rgul (cnsol 294 aC), cnsol el 294 aC ;

Marc Atili Rgul (cnsol 267 i 256 aC), cnsol el 267 aC i el 256 aC ;

Gai Atili Rgul Serr, cnsol el 257 aC i el 250 aC ;

Marc  Atili Rgul (cnsol 227 i 217 aC), cnsol el 227 aC i el 217 aC;

Gai  Atili Rgul, cnsol el 225 aC ;

Marc  Livineu Rgul, amic de Cicer;

Luci  Livineu Rgul, militar rom amic de Cicer;

Livineu Rgul, senador rom;

Marc Metili Rgul, cnsol el 157 aC ;

Rosci Rgul, cnsol sufecte l'any 69;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271188" title="Pant de Flix" nonfiltered="1521" processed="1515" dbindex="106571">

 
El pant de Flix s un pant molt contaminat pels vessaments qumics produts per l'empresa  Ercos. La muntanya de sediments contaminants i de metalls pesants, com ara el mercuri, t un alt contingut de materials txics, motiu que ha portat als cientfics a recomanar no consumir-ne com una mesura preventiva. El fang txic del Flix afecta a les aiges dels 100 ltims quilmetres del riu Ebre. La descontaminaci, segons fons del Ministeri del Medi Ambient, comenaran abans de l'estiu del 2008 i costar uns 200 milions d'euros.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271189" title="Escarabat" nonfiltered="1522" processed="1516" dbindex="106572">

Zoologia: diferents tipus d'insectes;
Blatodeus, ordre d'insectes exopterigots, com (Blatta orientalis) 	 	;
Colepters, ordre d'insectes endopterigots, sense relaci amb els anteriors, com ara:
Escarabat piloter;
Escarabat banyut (Copris sp.);
Escarabat d'aigua: qualsevol escarabat de les famlies dels hidroflids, dels ditscids, dels higrbids i dels girnids;
Escarabat de la col: nom inconcret per a diversos gneres d'escarabats que ataquen la col i altres plantes d'horta.
Escarabat de la patata (Leptinotarsa decemlineata);
Escarabat de l'Ave Maria (Rhizotragus sp);
Escarabat de les flors (Cetonia aurata);
Escarabat de nit (Phylognathus silenus);
Escarabat de rossinyol (Tenebrio obscurum);
Escarabat de sang (Timarcha sp.);
Escarabat de ver (Staphylinus sp.);
Escarabat goliat (Goliathus goliathus);
Escarabat hrcules (Dynastes hercules);
Escarabat pelut (Cetonia sp.);
Escarabat pudent (Blaps sp.) 	 	;
Escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis);

Jocs;
Escarabat bum-bum, un joc infantil.

Autombils;
Volkswagen Beetle;
Volkswagen New Beetle;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271190" title="Marc Aquili Rgul" nonfiltered="1523" processed="1517" dbindex="106573">
Marc Aquili Rgul (Marcus Aquilius Regulus) fou un dels delatores o informadors de Ner. 

Mercs a les seves informacions va passar de la pobresa a una gran riquesa. Sota Vespasi fou acusat al senat i el va defensar Luci Vipst Messalla, que es descrit com el seu frater (potser un cos o germ per adopci). Sota Domici va tornar a exercir el mateix ofici, i va sobreviure a aquest emperador.

Plini diu que era detestat per Marcial l'elogia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271194" title="Marc Atili Rgul (cnsol 335 aC)" nonfiltered="1524" processed="1518" dbindex="106574">
Marc Atili Rgul (Marcus Atilius Regulus) fou cnsol rom el 335 aC amb Marc Valeri Corv. Junt amb el seu collega va fer la guerra contra el poble dels sidicins. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271198" title="Marc Atili Rgul (cnsol 294 aC)" nonfiltered="1525" processed="1519" dbindex="106575">
Marc Atili Rgul (Marcus Atilius Regulus) fou un magistrat rom fill probablement de Marc Atili Rgul (cnsol 335 aC)  (Marcus Atilius Regulus).

Fou cnsol el 294 aC amb Luci Postumi Megel I, i va fer la guerra contra els samnites; segons algunes fonts fou derrotat amb fortes prdues prop de Lucria per al dia segent va derrotar els samnites i va fer passar a 7.200 sota el jou; Livi diu que li fou refusat el honor del  triomf per els Fasti si que li atorguen per la seva victria sobre volsonibus i samnitibus; els volsonibus podrien ser els volcentes parents dels hirpins i lucans, o be els volsinienses (habitants de Volsinii).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271201" title="Marc Atili Rgul (cnsol 267 i 256 aC)" nonfiltered="1526" processed="1520" dbindex="106576">
Marc Atili Rgul (Marcus Atilius M. F. L. N.  Regulus) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol el 267 aC amb Luci Juli Lib i va derrotar els sallentins als que va conquerir la ciutat de Brundusium, cosa per la que va obtenir els honors del triomf. Onze anys desprs, el 256 aC fou altre cop cnsol amb Luci Manli Vuls Llong, com a suplent de Quint Cedici que havia mort al poc d'iniciar el perode. 

Aquest any es va decidir envair frica i els dos cnsols foren enviats amb 330 vaixells des de Ecnomos a Siclia, per els cartaginesos els estaven esperant a Heraclea Minoa sota la direcci d'Amlcar i Hann; en la batalla que va seguir els romans van sortir victoriosos perdent noms 24 vaixells mentre els cartaginesos en van perdre 30 enfonsats i 64 capturats; els cartaginesos que es van salvar es van dirigir llavors a Cartago per defensar la seva capital, per els romans van desembarcar a Clipea o Aspis on van establir el seu camp i des d'on van devastar territori cartagins.

Al acostar-se el hivern el cnsol Manli va tornar a Roma amb la meitat de les forces i Rgul va restar a frica amb l'altra meitat; amb la incompetncia dels generals cartaginesos va poder fer incursions devastadores; els generals pnics sdrubal, Bostar i Amlcar, que disposaven de superioritat de cavalleria i elefants es van fer forts a les muntanyes on les seves forces no eren operatives plenament i foren atacats per Rgul i derrotats amb grans prdues (15.000 homes, 5.000 presoners, 8 elefants); la resta dels cartaginesos es va retirar darrera les muralles de Cartago i Rgul va saquejar el pas sense oposici, ocupant nombroses ciutats incloent Tunis; els nmides es van revoltar i van completar les destruccions.

Els cartaginesos van demanar la pau, per Rgul els hi va oferir unes condicions inacceptables i la guerra va seguir. Un mercenari grec dels cartaginesos, de nom Xntip (que era espart), va assenyalar que les seves derrotes eren degudes a la mala direcci de la guerra i les seves explicacions van convncer a les autoritats i al poble i fou posat al capdavant de l'exrcit cartagins. Xntip va actuar b, i va enfrontar l'enemic amb la cavalleria (4000 homes) i els elefants (uns 100) en camp obert; tot i que les seves forces eren inferiors a les dels romans, els va derrotar amb gran mortaldat; trenta mil romans van morir, i noms dos mil van arribar a Clipea; Rgul fou fet presoner junt amb 500  oficials i soldats (255 aC)

Va romandre captiu 5 anys fins que els cartaginesos, derrotats completament per Metel, van sollicitar la pau i el canvi de presoners. Va acompanyar als ambaixadors cartaginesos, sota paraula d'honor de qu tornaria si la proposta de pau no era acceptada, pensant que Rgul, per obtenir la seva llibertat, convenceria al senat a fer la pau a canvi dels presoners. Al contrari Rgul no va voler donar la seva opini allegant que ja no era membre del senat, i quan fou restablert com a senador, va convncer al senat de no fer la pau ni intercanviar presoners. Va revelar al senat que havia estat enverinat poc a poc pels cartaginesos i que igualment moriria; el senat va refusar l'acord i Rgul va refusar els oferiments de restar a Roma i va tornar a Cartago on noms arribar fou suposadament torturat i executat. El senat rom va entregar a dos nobles cartaginesos presoners, Amlcar i Bostar, a la famlia de Rgul, amb llicencia per turmentar-los i matar-los, per sembla que tota la part final de la histria sobre Rgul i els presoners cartaginesos no va passar en realitat i que fou una invenci per justificar el tractament degradant fet per familiars de Rgul als presoners pnics al seu crrec.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271202" title="Gai Atili Rgul Serr" nonfiltered="1527" processed="1521" dbindex="106577">
Gai Atili Rgul Serr (Caius Atilius M. F. M. N. Regulus Serranus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol per primer cop el 257 aC amb Gneu Corneli Blasi i va fer la guerra als cartaginesos, derrotant a la flota enemiga a les illes Lipari encara que patint considerables prdues. Va ocupar Lipara i tamb l'illa de Malta (Melita) que va assolar; a la tornada va rebre els honors del triomf (naval).

Fou cnsol per segona vegada el 250 aC amb Luci Manli Vuls Llong, i desprs de la victria de Metel a Panormos es va decidir enviar als cnsols a Siclia amb un exrcit de quatre legions i 200 vaixells. Rgul i el seu collega van assetjar Lilibea, la principal plaa cartaginesa, per no la van poder conquerir i desprs de perdre molts homes van haver de limitar-se a bloquejar la ciutat.

El malnom Serr que va portar, fou desprs heretat pels seus descendents.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271205" title="Marc Atili Rgul (cnsol 227 i 217 aC)" nonfiltered="1528" processed="1522" dbindex="106578">
Marc  Atili Rgul  (Marcus Atilius M. F. M. N. Regulus) fou un magistrat rom fill de Marcus Atilius M. F. L. N. Regulus.
 
Fou cnsol el 227 aC per primera vegada, junt amb Publi Valeri Flac, per no va participar en cap endevinament important. Fou cnsol la segona vegada el 217 aC ocupant el lloc de Gai Flamini que havia mort a la batalla del llac Trasim i va fer la guerra contra els samnites amb el seu collega Servi Gemine; al final del seu perode el seu imperium fou prorrogat doncs encara no s'havien elegit els nou cnsols, fins que foren elegits Emili Paule i Terenci Varr.

Llavors Rgul va tornar a Roma segons Tit Livi, per Polibi diu que va romandre amb els nous cnsols i va morir a la batalla de Cannes (216 aC); segurament la primera notcia s la correcte ja que consta que un Marc Atili Rgul fou triumviri mensarii el 215 aC i censor el 214 aC (amb Publi Furi Fil); com a censor va reduir a eraris a tots els que havien volgut sortir de Roma desprs de Cannes, als que desprs de ser presoners dels cartaginesos havien pogut anar a Roma temporalment sota paraula d'honor de tornar i no ho havien fet, i en general als que no s'havien volgut allistar sense causa prou justificada; al final de l'any un dels tribuns que entrava en ofici, Metel, que havia estat redut a erari pels censors, va provar de portar als dos censors a judici davant el poble, per la proposta fou vetada per altres tribuns. Furi Fil va morir al comenament del 213 aC abans de celebrar la purificaci del lustrum, i Rgul, com era habitual en aquestos casos, va deixar el crrec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271206" title="Excrement" nonfiltered="1529" processed="1523" dbindex="106579">
Els excrements sn les restes dels aliments no absorbits pel tub digestiu (com fibres i altres components que no sn tils per a l'sser en qesti), i tamb cllules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procs d'absorci de nutrients, microorganismes, i altres substncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal.

En llenguatge colloquial les femtes reben el nom de caca, merda; i en un sentit ms tcnic o clnic el de matria fecal o merda o deposicions sn el conjunt dels desaprofitaments generalment slids (o, gaireb sempre per algun patiment, de vegades tamb lquids) que genera tot ser vivent com producte final del procs de la digesti.

En els ssers humans la primera vegada que els nadons buiden el seu intest tiren unes deposicions de color groc-ataronjat, espesses i enganxoses que es denominen meconi. Aquest s'expulsa durant les primeres 24 hores de vida, grcies a l'acci laxant del calostre (la substncia que surt del pit de la mare en iniciar la lactncia, abans de la llet prpiament aquesta), el que permet eliminar la bilirubina i evitar la ictercia (el color groguenc de la pell degut a l'acumulaci d'aquest pigment). Els dies segents la femta passen a ser verdoses i, de seguida, grogues.

En les anlisis de matria fecal (el ms com d'ells s el cridat coproparasitoscpic o parasitolgic), indispensables per al diagnstic de molts patiments tant gastrointestinals com d'altres tipus, la interpretaci dels resultats pren en compte, entre altres dades, l'edat del pacient. Aix s degut al fet que en els nens l'excrement t color i solidesa diferents als de la matria fecal adulta. Altres punts a tenir en consideraci sn: una femta grassa de color clar poden indicar una alteraci pancretica, i una femta de color negre pot suggerir un excs de bilis. Una femta de color groguenc indica que pugui sofrir una infecci coneguda com giardiasis, nom derivat del d'un protozou microscpic cridat Giardia, que habita naturalment en l'organisme hum. Si el microorganisme produx una infecci en l'intest (per alguna ra, la seva concentraci en l'intest pot augmentar), aix pot desembocar en una greu diarrea de color groc. Aquesta infecci pot contagiar-se fcilment al practicar relacions sexuals a travs de l'anus (sexe anal). Altra causa del color groguenc de la femta pot ser la sndrome de Gilbert. Aquesta malaltia est condicionada per brots d'ictercia i de hiperbilirubinmia i ocorre quan hi ha un excs de bilirubina en la sang. Tamb pot ocrrer que la femta siguin negres, a causa de la presncia de sang coagulada present en l'aparell digestiu, derivada d'un sagnat anterior. Si la femta adquireixen un color vermell, ser necessari rebre atenci professional immediatament.

En els nens que pateixen certes malalties la femta poden ser blaves o verdes. Aix tamb ocorre, en ells, en ingerir grans quantitats de menjar amb colorants alimentaris en excs. El restrenyiment dna lloc a femta dura i en les persones amb indigesti poden ser aquoses i toves. A continuaci es proporciona un llistat de les principals anlisis realitzats a la matria fecal, amb una breu descripci de cadascun: s utilitzat per a obtenir dades sobre els nivells de greix que es troben en l'organisme del pacient, s a dir, si s'estan absorbint de manera correcta les vitamines liposolubles (vitamina A, D, I i K). Els valors normals sn menys de 7 g de greix acumulats en 24 hores.

 Anlisis parasitolgic: s'utilitza per a detectar algun parsit en el tracte digestiu.
 Anlisi de sang en femta (FOBT): el sagnat pot causar-se per moltes raons, des d'un sagnat de genives al raspallar-se les dents, fins a hemorroides o altra malaltia. El sagnat li dna una coloraci fosca a la femta o un vermell brillant en cas de hemorroides. Aquest examen s'utilitza tamb per a detectar algun cncer de colon o de recte. Per a fer un cultiu de deposicions humanes, a fi d'analitzar-les per a detectar malalties (patologies), s necessari collocar una mostra del material en un recipient que contingui additius especials, tals com l'extracte d'alga de MacConkey, que dificulta la proliferaci de Gram positius per que permet l'aparici d'alguns organismes patgens. AL deixar aquests additius en contacte amb la matria fecal durant un perode determinat, creixeran colnies de bacteris d'un tipus especfic.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271208" title="Gai Atili Rgul" nonfiltered="1530" processed="1524" dbindex="106580">
Gai  Atili Rgul  (Caius Atilius M. F. M. N. Regulus) fou un magistrat rom probablement fill de Marcus Atilius M. F. L. N. Regulus.
 
Fou cnsol el 225 aC junt amb Luci Emili Pap i va ser enviat a l'illa de Sardenya que s'havia revoltat; rpidament va posar fi a la revolta i la va retornar a la submissi. Al tornar a Itlia va lluitar contra els gals que s'havien acostat a Etrria i ara tornaven, i va morir a la lluita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271209" title="L'Ivresse du pouvoir" nonfiltered="1531" processed="1525" dbindex="106581">
L'Ivresse de pouvoir (Borratxera de poder) s una pellcula estrenada l'any 2006.

Argument.

Jeanne, una jutgessa d'instrucci, ha de desembrollar i preparar el judici d'un cas complex d'apropiaci indeguda i malversaci de fons pblics que impliquen el president d'un important grup industrial. A mida que la seva investigaci progressa, s'adona que el seu poder s molt gran: com ms secrets va descobrint, ms creixen els seus mtodes de pressi. Poltics i homes de negoci intriguen plegats, i Jeanne pensa que ha de fer neteja en aquest caos. Tots els alts
crrecs de l'empresa sn citats a la seva oficina.

Tanmateix, aix xoca amb la seva vida privada. I aviat es fa algunes preguntes. Fins a quin punt pot continuar fent servir aquest poder sense haver d'enfrontar-se a un poder ms gran que el seu? Fins a quin punt la naturalesa humana pot resistir-se al vertigen del poder?

L'escndol d'Elf Aquitaine que va sacsejar Frana als anys 90 va inspirar "Borratxera de poder".

Comentaris.
Al comenament de la pellcula se'ns adverteix que qualsevol semblana amb la realitat s una coincidncia. Aquest avs ens indica tanmateix que els fets que es relaten sn molt reals, tot i no reproduir exactament un cas real. 

Repartiment.
Isabelle Huppert ...  Jeanne Charmant-Killman ;
Franois Berland ...  Michel Humeau ;
 Patrick Bruel ...  Jacques Sibaud ;
 Marilyne Canto ...  Erika ;
 Robin Renucci ...  Philippe Charmant-Killman ;
 Thomas Chabrol ...  Flix ;
 Jean-Franois Balmer ...  Boldi ;
 Pierre Vernier ...  Prsident Martino ;
 Jacques Boudet ...  Descarts ;
 Philippe Duclos ...  Jean-Baptiste Holo ;
 Roger Dumas ...  Ren Lange ;

Premis i nominacions.
La pellcula ha rebut una nominaci Golden Berlin Bear 2006 per Claude Chabrol.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271210" title="Luci Emili Pap" nonfiltered="1532" processed="1526" dbindex="106582">


Onomstica: 

 Luci Emili Pap (cnsol), cnsol el 225 aC;
 Luci Emili Pap (pretor), pretor el 205 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271211" title="Marc Livineu Rgul" nonfiltered="1533" processed="1527" dbindex="106583">
Marc Livineu Rgul  (Marcus Livineius Regulus) fou un rom amic de Cicer. 

Va provar d'afavorir al seu amic quan fou desterrat. Cicer parla de Livineu, que diu que era un llibert de Marc Rgul i de Livineu Trif, un llibert de Luci Rgul. De la seva vida no hi cap ms informaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271212" title="Luci Livineu Rgul" nonfiltered="1534" processed="1528" dbindex="106584">
Luci  Livineu Rgul (Lucius Livineius Regulus) fou un militar rom amic de Cicer. Aquest prov d'afavorir al seu amic quan fou desterrat. Cicer parla de Livineu, un llibert de Marc Rgul i Livineu Trif un llibert de Luci Rgul. Luci Livineu va lluitar amb Juli Csar el 46 aC i de les monedes resulta que fou pretor, probablement un dels prefectes de la ciutat quan Csar va anar a Hispnia el 45 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271213" title="Marc Metili Rgul" nonfiltered="1535" processed="1529" dbindex="106585">
Marc Metili Rgul (Marcus Metilius Regulus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 157 junt amb Marc Civica Brbar


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271214" title="Livineu Rgul" nonfiltered="1536" processed="1530" dbindex="106586">
Livineu Rgul (Livineius Regulus) fou un senador rom que en el regnat de l'emperador Tiberi va defensar a Gneu Pis (any 20) quan la majoria dels que ho podien fer van refusar la seva defensa.

Desprs fou expulsat del senat per no se sap a causa de qu. Encara ms tard, durant el regnat de l'emperador Ner, l'any 59, fou desterrat a causa dels disturbis en un espectacle de gladiadors que havia donat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271215" title="Rosci Rgul" nonfiltered="1537" processed="1531" dbindex="106587">
Rosci Rgul (Roscius Regulus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte en el lloc de Cecina, nicament per un dia, l'any 69. L'esmenta  (Tac. Hist. 3.37.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271216" title="Rnia" nonfiltered="1538" processed="1532" dbindex="106588">
Rnia fou una gens romana coneguda noms per les monedes.

Les monedes portaven a un costat un cap de Palles i al altra costat un carruatge estirat per dos cabres i les inscripcions C. RENI i ROMA. Aquesta gens mai va adqurir importncia i no va arribar a les altes magistratures de l'estat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271217" title="Bloc Jove" nonfiltered="1539" processed="1533" dbindex="106589">
}
| colspan="2" bgcolor="	#FF7F00" |
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
| Publicaci oficial
| Unitat Jove
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
| Lloc web
| http://www.blocjove.org
|}

El Bloc Jove Nacionalista Valenci (en sigles BLOC JOVE i de forma abreviada BJ) s la branca juvenil del Bloc Nacionalista Valenci i s una de les organitzacions juvenils nacionalistes ms importants del Pas Valenci. Ideolgicament es defineix com valencianista d'esquerres i ecologista.

Actualment el seu secretari general s Vicent Snchez, desprs que Pere Fuset (bloc) dimitira del seu crrec.

Histria i Ideologia.
El Bloc Jove va ser fundat l'abril de 1999 amb la confluncia de Joves d'UPV(Unitat del Poble Valenci) i d'Aplec de Jvens (Partit Valenci Nacionalista), a ms d'altres collectius nacionalistes d'mbit local. Aix, el Bloc Jove naix de la mateixa manera que havia nascut mig any abans el seu referent poltic, el Bloc Nacionalista Valenci.

D'aquesta manera, el Bloc Jove Nacionalista Valenci es constitueix com l'organitzaci poltica juvenil que recull les diferents sensibilitats del nacionalisme jove valenci, inspirat en els postulats del valencianisme d'esquerres i ecologista, i erigit pel principi de radicalitat democrtica. 

Secretaris/es generals.
 Josep Vidal, 1999-2000;
 Artur Vlez, 2000-2004;
 Mireia Martnez, 2004-2005;
 Pere Fuset, 2005-2008;
 Vicent Snchez, 2008 fins l'actualitat;

Organitzaci i Presncia.
El Bloc Jove s una organitzaci assembleria amb mbit d'actuaci nacional al Pas Valenci. El mxim rgan de decisi s el seu Congrs Nacional, celebrat cada dos anys i amb competncies de tria dels rgans executius i representatius a nivell nacional, i d'aprovaci dels documents estratgics, organitzatius, programtics i ideolgics. El Congrs Nacional elegeix les 18 persones que formen el seu rgan executiu, la Coordinadora Nacional, aix com joves representants al Consell Nacional del Bloc.  

Entre congressos, el Bloc Jove pren els seus acords i decisions per mitj de l'Assemblea Nacional que regeix el funcionament ordinari i es reuneix amb una periodicitat trimestral.

De la mateixa manera, la unitat bsica d'organitzaci del BLOC JOVE sn les comarques i els pobles. En aquestos mbits, els collectius celebren els seus congressos i assemblees, amb el treball de les seues Coordinadores.

En l'actualitat el BLOC JOVE est present all on ho s el BLOC, o s, la majoria de les comarques catalanoparlants del Pas Valenci, tot i que amb una implantaci destacada a les Planes de Castell, al Camp de Morvedre, a l'Horta de Valncia, les Riberes del Xquer, la Safor, l'Alcoi-Comtat, l'Alacant i les Valls del Vinalop. El Bloc Jove compta amb militants a Barcelona, tot i que mai ha constitut el respectiu collectiu comarcal.

Principals Activitats.
El Bloc Jove presenta a la joventut valenciana una programaci d'activitats anual, tant a nivell nacional, com comarcal i local, d'entre les quals cal destacar:
 Les mobilitzacions per les efemrides socials i nacionals (Dia de la Dona, del Treball, de l'orgull LGTB, Commemoraci de la Derrota d'Almansa, Diada Nacional del Pas Valenci, etc).
 Concerts de les festes populars de Magdalena, Falles, Fogueres i festes locals.
 Espai de Formaci: Trobada Nacionalista de Primavera (abril o maig);
 Activitats del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana;
 Campanyes de diferents temes i activitats;
 Participaci a les eleccions de representants poltics;

Pel que fa a les eleccions, s competncia de Bloc Jove la confecci del programa poltic en matria de joventut, aix com del disseny i execuci de la campanya per demanar el vot jove.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web Nacional del Bloc Jove;
 Web del Bloc Nacionalista Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271218" title="Reposi" nonfiltered="1540" processed="1534" dbindex="106590">
Reposi (Reposianus) fou probablement un poeta rom.

El seu nom apareix lligat a un poema de 182 versos hexmetres titulat  "Concubitus Martis et Veneris". De l'autor no se'n sap res encara que per l'estil s d'una poca tardana. Wernsdorf va llenar la hiptesi que el nom correcte podria ser Nepotianus, per no s'ha pogut confirmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271219" title="Resti" nonfiltered="1541" processed="1535" dbindex="106591">


Onomstica:

Anti Resti (trib), trib de la plebs rom;

Anti Resti (poltic), poltic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271220" title="Anti Resti (trib)" nonfiltered="1542" processed="1536" dbindex="106592">
Anti Resti (Antius Resti) fou un magistrat rom, autor de la llei sumpturia que porta el seu nom que impedia als magistrats electes menjar fora de casa excepte a les cases de certes persones; la llei no fou mai observada. 

Anti presumia de no haver menjat mai fora de casa segons deia per no veure la seva prpia llei violada. La data exacta de la llei no s coneix, per fou posterior a la llei sumpturia del 78 aC del cnsol Emili Lpid.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271222" title="Anti Resti (poltic)" nonfiltered="1543" processed="1537" dbindex="106593">
Anti Resti (Antius Resti) fou un magistrat roma, fill d'Anti Resti (trib).

Fou proscrit pels triumvirs el 43 aC, per es va salvar per la fidelitat d'un esclau mercs al qual va poder escapar-se de Roma i reunir-se amb Sext Pompeu a Siclia. El seu nom apareix a diverses monedes o medalles i s pensa que foren fetes per aquest personatge per algunes representaven al seu pare.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271224" title="Claudi Restitut" nonfiltered="1544" processed="1538" dbindex="106594">
Claudi Restitut (Claudius Restitutus) fou un orador rom.

Gaudia de considerable reputaci.

Va viure en el regnat de Traj. Fou amic de Plini el Jove i fou elogiat per Marcial en un epigrama.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271225" title="Rex" nonfiltered="1545" processed="1539" dbindex="106595">


Onomstica:
Rex (cognom);
Quint Marci Rex (trib), trib de la plebs el 196 aC;
Publi Marci Rex, fou enviat pel senat junt amb dos collegues en una missi al cnsol Gai Cassi Long el 171 aC;
Quint Marci Rex (pretor), pretor el 144 aC ;
Quint Marci Rex (cnsol 118 aC), cnsol el 118 aC ;
Quint Marci Rex (cnsol 68 aC), cnsol el 68 aC;
Poltica:
Rex (poltica), patit feixista belga.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271227" title="Quint Marci Rex (pretor)" nonfiltered="1546" processed="1540" dbindex="106596">
Quint Marci Rex (Quintus Marcius Rex) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 145 aC i el 144 aC fou comissionat pel senat per construir un aqeducte i per poder acabar la feina el seu imperium fou prorrogat per un any ms. Aquest aqeducte es conegut com Aqua Marcia i fou un dels ms importants de Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271229" title="Quint Marci Rex (trib)" nonfiltered="1547" processed="1541" dbindex="106597">
Quint Marci Rex (Quintus Marcius Rex) fou trib de la plebs el 196 aC, i va proposar al poble ajustar la pau amb Filip V de Macednia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271230" title="Quint Marci Rex (cnsol 118 aC)" nonfiltered="1548" processed="1542" dbindex="106598">
Quint Marci Rex (Quintus Marcius Q. F. Q. N. Rex) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 118 aC junt amb Marc Porci Cat. En aquest any es va fundar la colnia romana de Narbo Martius a la Gllia. Va fer la guerra contra el poble lgur dels estoens (stoeni) que vivien al peu dels Alps i per la seva victria va obtenir els honors del triomf. 

Durant el seu consolat va perdre al seu nic fill, per va conservar el cap fred i va complir els seus deures com a cnsol reunint-se amb el senat i fent altres funcions del crrec el mateix dia de l'enterrament.

La seva germana es va casar amb Gai Juli Csar, avi del gran Juli Csar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271231" title="Quint Marci Rex (cnsol 68 aC)" nonfiltered="1549" processed="1543" dbindex="106599">
Quint Marci Rex (Quintus Marcius Q. F. Q.N. Rex) fou un magistrat rom nt de l'anterior. 

Estava casat amb Cludia, germana de Publi Clodi Pulcre. Fou cnsol el 68 aC amb Luci Cecili Metel que va morir al comenar a exercir el crrec, i no fou elegit ning al seu lloc. Els Fasti l'assenyalen com solus consulatum gessit.

Desprs fou procnsol a Cilcia i va refusar ajudar a Luci Licini Luculle, per recomanaci del seu cunyat Publi Clodi Pulcre, enemistat amb el general. El 66 aC va entregar la provncia i el seu exrcit a Gneu Pompeu d'acord a la llei Manilia.

Al tornar a Roma va demanar els honors del triomf i com que no se li concedia va romandre fora de la ciutat a l'espera i encara era a la rodalia el 63 aC quan va esclatar la conspiraci de Catilina; el senat li va ordenar anar a Faesulae per vigilar els moviments de Gai Manli o Malli, un dels generals catalinaris; el general va enviar una proposta de pau a Marci per aquest li va exigir la rendici.  

Va morir abans del 61 aC i va deixar una herncia reduda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271232" title="Rmfies" nonfiltered="1550" processed="1544" dbindex="106600">
Rmfies (Ramphias, ) fou un ambaixador espart, un dels tres ambaixadors enviats a Atenes el 432 aC amb les peticions d'Esparta, les quals exigien la independncia de la totalitat dels estats grecs. 

La petici fou refusada i va esclatar la guerra del Pelopons. El 422 aC, va dirigir, amb dos collegues, una fora de 900 homes que va anar a reforar a Brsides a Trcia, per al passar per Tesslia va trobar resistncia i quan va saber la mort del general a Amfpolis, va retornar a Esparta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271233" title="Rascuporis" nonfiltered="1551" processed="1545" dbindex="106601">


Nom de diversos reis odrisis de Trcia:

Rascuporis I ;
Rascuporis II;
Rascuporis III;
Rascuporis IV;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271234" title="Orde de la Corona de Romania" nonfiltered="1552" processed="1546" dbindex="106602">

L'Orde de la Corona de Romania (romans:Ordinul Corona Romaneii) s un orde militar atorgat per Romania. Va ser creat pel rei Carles I de Romania el 14 de mar de 1877 (dia de la independncia del pas). Era atorgada pels serveis extraordinaris al Regne.

Originalment noms era atorgada a civils, i no va ser fins a 1938 en qu s'atorg tamb a militars. 

La medalla militar era atorgada tant pel mrit militar en temps de pau com per valentia en temps de guerra. 

L'orde va ser creada en 5 graus: 
 Gran Creu, amb la insgnia suspesa d'una banda i l'estrella sobre el pit. ;
 Gran Oficial, amb la insgnia colgada del coll i la estrella sobre el pit ;
 Comandant, amb la insgnia colgada del coll. ;
 Oficial, con la insgnia en plata daurada i penjada d'un gal. El gal porta una roseta. ;
 Cavaller, amb la insgnia en plata i colgada d'un gal.
 
Noms s'atorgaren un total de 200 Grans Creus al mrit civil i 50 al mrit militar. 

El 2 de febrer de 1937 se afegiren les espases a tots els graus de l'orde, i al 1938 va tenir 2 noves reformes: el 8 d'agost es regul la seva concessi per mrit militar en temps de pau, i a partir de 1938, l'orde "amb espases" pass a denominar-se "gal de guerra"

El 19 de desembre de 1939 es cre la versi per a dames; i el 30 de juny de 1941, la "condecoraci per valentia militar" qued oberta a tots els graus de l'orde. Finalment, a partir del 27 d'abril de 1942, al comenar la mobilitzaci obligatria, els perodes previstos als estatuts entre un grau i el superior van abolir-se, precedint una "M" al nom del receptor els anals de l'orde. 

L'orde qued dissolta al  desprs de l'abdicaci del rei Miquel I desprs de l'ocupaci sovitica de Romania. 

 Disseny .


La medalla consisteix en una creu de malta d'esmalt vermell envoltada en blanc. Al centre hi ha un medall, tamb esmaltat en vermell amb un anell en blanc. A l'anell hi ha la inscripci "PRIN NOI INSINE - 14 MARTIE 1881" (Per Nosaltres   14 de mar de 1881).

Al revers hi ha la inscripci "10 Maiu", i a les vores hi ha les dates 1866   1877   1881 (1866   coronaci de Carol I; 1877   independncia rumana; 1881   instituci de l'orde)
La creu de Cavaller i Oficial feia 40mm, la de Comandant i Gran Oficial 50mm, i la de Gran Creu, 65mm.

El tipus 1881-1932 llua el monograma de Carol I entre els braos de la creu, i la seva corona al medall. La presncia d'un parell d'espases creuades indicava que era per mrit militar. El tipus 1932-47 diferia en qu la corona i el monograma s'intercanviaven, amb la corona entre els braos de la creu i el monograma de Carol II al medall.

Des de 1938, la insgnia militar llua espases creuades entre els braos de la creu i una corona sobre el bra superior.

L'estrella de l'orde s de 8 puntes platejades, amb la creu sobreposada. Al centro del medall apareix una corona reial en daurat. Entre els braos de la creu apareix el monograma del rei Carol. L'estrella feia 75mm. 

El gal del tipus I (1881-1932) era vermell amb una franja platejada de 6mm a 3mm de les puntes. El grau d'oficial llua una roseta blava i platejada. 

El gal del tipus II (1932-1947) s blau amb una nica franja blanca al centre. A la insgnia de cavaller i oficial, fa 40mm i la franja fa 7mm.

En temps de guerra, s'afegia una franja daurada als costats del gal.


A les ocasions en qu l'orde era atorgada per valentia, el gal era vermell, amb franges de 5mm en blau cel als costats. El gal "Virtut Militar" noms estava autoritzat pels graus de Cavaller i Oficial. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271236" title="Rascuporis I" nonfiltered="1553" processed="1547" dbindex="106603">
Rascuporis I fou rei odrisi de Trcia.

s conegut principalmente per monedes i reganava abans del 213 aC. La duraci del seu regnat no s coneguda. Fou el successor d'Adeos II que apareix com a rei vers el 235 aC. Va viure en temps de Filip V de Macednia, contra el que va lluitar per mantenir la seva indepednncia. Desprs del 213 aC el va succeir Seutes IV.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271238" title="Rascuporis II" nonfiltered="1554" processed="1548" dbindex="106604">
Rascuporis II (Rhascuporis,) fou un dels reietons odrisis tracis que regn a Seutpolis o Sautes. 

Era germ de Rhascus o Rascos, que va governar altres territoris tracis. Rascuporis dominava el nord de la Propntida fins el Hebros i la rodalia de Filips. El seu clan era els dels sapaei o el dels korpalli.

A la guerra civil del 49 i 48 aC, Rascuporis, que acabava de pujar al tron, va donar suport a Gneu Pompeu amb 200 cavalls a Dyrrhachium. Mort Juli Csar (44 aC) va ajudar a Cassi amb 3000 cavalls, i en canvi el seu germ Rhascus domava suport als triumvirs (els dos germans ho van pactar aix i el que queds en el bndol guanyador hauria d'obtenir el perd per l'altre).

Aix fou i Rascuporis fou perdonat per la gesti de Rhascus davant Octavi (August). Vas regnar fins vers el 42 aC i el va succeir Cotis II (VI).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271244" title="Rascuporis III" nonfiltered="1555" processed="1549" dbindex="106605">
Rascuporis III (Rhascuporis, ) fou rei del odrisis d'Astes o Astea. Va succeir al seu pare Cotis III (VIII) vers el 18 aC.

Va ser derrotat i mort en una batalla davant Vologs cap dels tracis bessis, i cap de la revolta general del tracis contra els romans vers el 13 aC. El va succeir Cotis IV (X) per poc temps, ja que aquesta part del regna fou annexionada pels romans que la van cedir al regne odrisi de Seutpolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271245" title="Rascuporis IV" nonfiltered="1556" processed="1550" dbindex="106606">
Rascuporis IV (Rhascuporis,) fou un reiet dels odrisis de Seutpolis a Trcia.

Era germ del rei Remetalces (31 aC a 13 aC) rei de Seutpolis. Els dos germans van derrotar els dlmates i breucs revoltats a Pannnia. sota la direcci dels Batos(Bat de Pannnia i Bat de Dalmcia).

A la mort de Remetalces (13 aC), August va concedir els seus dominis al fill Cotis III (IX), per va cedir alguns districtes a Rascuporis. Aquest no es va conformar amb la part assignada (el districte muntanys de Trcia) per no va fer res mentre va viure August. Per a la mort de l'emperador va envair els dominis del seu nebot; finalment va desistir per orde de Tiberi.

Aviat, amb l'excusa d'un acord de reconciliaci, va convidar al seu nebot a una conferncia, i el va fer presoner i desprs el va fer matar; davant Tiberi va allegar que amb la mort del seu nebot havia previngut la seva prpia. L'emperador el va cridar a Roma per el rei no hi va anar amb l'excusa de la guerra contra els escites bastarnes. Finalment el propretor de Msia, Pomponi Flac el va anar a buscar i se'l va emportar per la fora; va arribar a Roma on fou condemnat i desterrat a Alexandria, on aviat es va trobar una excusa pel seu assassinat (any 19).

El seu fill Remetalces II el va succeir a la seva part del regne (18)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271246" title="New Flame" nonfiltered="1557" processed="1551" dbindex="106607">

El MV New Flame s un vaixell ferroveller. Se va estavellar amb un petrolier enfront de la Punta d'Europa, el cap ms meridional de Gibraltar el 12 d'agost del 2007, i acab parcialment submergit. El vaixell es trenc en dues parts, en desembre del 2007, enmig de nombrosos esforos de recuperaci. Desprs del rescat de la tripulaci, el capit fou detingut per haver eixit sense autoritzaci i, ms endavant, va ser posat en llibertat sota fiana a l'espera de la investigaci sobre les circumstncies de l'accident.

 La descripci del vaixell . 
El "New Flame" amida 190 metres (623.4 peus) de llargria, 30 metres (98.4 peus) d'amplria i 28 metres (91.9 peus) d'alria, 16 (52.5 peus) metres dels quals estan baix de la lnia d'aigua. Aquest pesa quasi 27,000 tones. En el temps del incident aquest tenia una tripulaci de 23 i fou posset  per l'empresa grega "Transmar". El vaixell fou construt en juny de 1994 per Daewoo H.I, Corea del Sud i primer anomenat "Skaustrand". Des de 1995 s'anomenava Aditya Gautam i fou posset per l'empresa ndia "Textiles & Industries Ltd" que el va vendre el 2005 a "Transmar" per 22.5 milions de dolars.
      





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271248" title="Dieudonn Gauthy" nonfiltered="1558" processed="1552" dbindex="106608">

Dieudonn Gauthy (Pepinster, 19 de maig de 1893 - Clermont sur Berwinne, 24 de gener de 1957) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1913 i 1920. La Primera Guerra Mundial va suposar una aturada en la seva progessi.

Durant la seva carrera aconsegu 8 victries, entre elles la Volta a Blgica.

Palmars.
1912;
 1r a la Brusselles-Lieja;
 1r a la Lijea-Bastogne-Lieja dels independents;
1913;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r de la Bruxelles-Oupeye;
1919;
 1r a la Retinne-Marche-Retinne;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Blgica;

Resultats al Tour de Frana.
1914. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Dieudonn Gauthy;

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271252" title="Contratemps" nonfiltered="1559" processed="1553" dbindex="106609">
El contratemps s un efecte musical consistent a fer sonar una nota desprs de la caiguda de la pulsaci, sempre que a la caiguda d'aquesta s'hagi esdevingut un silenci o pausa, i que aquest so no es prolongui fins ms enll de la caiguda de la pulsaci segent. En cas contrari, d'allargar-se fins ms enll d'aquest punt, es tractaria d'una sncope. L'efecte del contratemps s produir una irregularitat en el ritme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271253" title="Polirtmia" nonfiltered="1560" processed="1554" dbindex="106610">
La polirtmia s un efecte i una tcnica de composici i d'execuci musicals consistents a fer coincidir en el temps diversos ritmes diferents. s fins a cert punt habitual en les polirtmies que els diferents ritmes que l'integren tinguin sistemes mtrics diferents, accentuacions igualment diferents i que les relacions i correspondncies entre ells s'estableixin ja sigui a nivell de pulsaci o a nivell de comps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271254" title="Coda" nonfiltered="1561" processed="1555" dbindex="106611">


La coda s un passatge final d'un moviment o temps d'una composici musical que t com a funci principal dotar aquest moviment d'un final escaient. s habitual que algun element de l'inici d'aquesta coda permeti a l'oient entendre clarament -sempre que aquest tingui un cert domini i comprensi dels elements idiomtics de l'estil- que s'est entrant en aquesta secci amb la qual es clou el moviment. Algunes de les tcniques que s'usen per a aix sn un canvi de tempo, un retorn a temes escoltats anteriorment, o encadenaments de processos cadencials.

Habitualment la coda guarda una proporci de magnituds respectives amb la totalitat del moviment al qual fa de cloenda; aix no priva que, a vegades, s'hagi experimentat, precisament, modificant aquesta relaci de durades. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271256" title="Msica religiosa" nonfiltered="1562" processed="1556" dbindex="106612">
La msica religiosa s aquella que t com a finalitat principal servir a una prctica religiosa. Habitualment es considera que la msica religiosa s msica vocal o cantada, ja sigui amb acompanyament instrumental o sense, amb text religis. De totes maneres, tamb cal considerar que hi ha msica instrumental, i que -per tant- no vehicula cap text religis, que ha estat especialment composta per sonar mentre es duen a terme prctiques religioses. Aquest s el cas, per exemple, de molta msica d'orgue en el context de l'esglsia catlica.
 
s molt com a la msica religiosa que els seus trets estilstics estiguin molt normativitzats per les jerarquies que estableixen tota mena de normes al voltant de les diverses expressions d'una determinada religi, de manera que moltes expressions de la msica religiosa pertanyents a una mateixa confessi i perode acostumen a tenir caracterstiques sensiblement semblants.

Un cas especial de la msica religiosa s la msica litrgica, que s la que ha estat especialment composta per sonar en la litrgia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271257" title="Joseba Permach" nonfiltered="1563" processed="1557" dbindex="106613">
Joseba Jokobe Permach Martin conegut com a Joseba Permach (Sant Sebasti,1969) s un poltic independentista basc, portaveu i dirigent de la formaci illegalitzada Batasuna. Amb anterioritat va ser portaveu i coordinador d'Herri Batasuna (1997-2001), regidor i portaveu de Herri Batasuna i Euskal Herritarrok en l'ajuntament de Sant Sebasti (1992-2000), aix com parlamentari basc entre 2004 i 2005 en les files de Sozialista Abertzaleak. 
 Perfil personal . 
Joseba Permach va nixer a Sant Sebasti (Pas Basc) en 1969 en el si d'una famlia que no era d'origen basc, a pesar de la qual cosa es va desenvolupar ideolgicament dintre de l'independentisme basc. Durant la seva joventut va ser un atleta de cert nivell, havent arribat a ser campi juvenil de Guipscoa en els 400 metres llisos. Ha realitzat estudis de cincies econmiques i est casat. T fama de treballador i disciplinat, aix com de bon orador, tant en castell com en euskera, qualitat que va fargar en debats radiofnics durant la seva etapa com a representant municipal. 
 Carrera poltica . 
Va comenar jove la seva carrera poltica. Ja en 1992 es va convertir en regidor d'Herri Batasuna (HB) en l'ajuntament de la ciutat de Sant Sebasti. En 1995, amb noms 26 anys d'edat, es converteix en el candidat del seu partit a l'ajuntament de Sant Sebasti. Venia a ocupar el lloc al capdavant de la candidatura abertzale que havia deixat la seva companya de coalici Begoa Garmendia, que havia abandonat la coalici HB desprs de l'atemptat que va acabar aquest mateix any amb la vida del regidor del PP Gregorio Ordez. Respecte a la mort de Gregorio Ordoez Permach va dir la segent frase: A Ordez no el van matar per ser regidor, sin per la ideologia que tenia i per militar en el partit que militava. 

Per aquell temps, Permach compatilizaba la seva labor poltica amb els seus estudis de Cincies Econmiques. A les eleccions del 28 de maig de 1995 s triat regidor a Sant Sebasti. Permach es convertiria en portaveu d'HB en el consistori donostiarra durant el perode 1995-1999. Al febrer de 1997, el jutge Baltasar Garzn va ordenar detenir per primera vegada a tota la direcci de Herri Batasuna (Taula Nacional) per un delicte de collaboraci amb banda armada (al difondre en els tascons gratuts de propaganda electoral un vdeo de l'organitzaci terrorista ETA). Permach va ser escollit juntament amb Arnaldo Otegi per a exercir com a portantveus d'emergncia de Herri Batasuna, mentre la direcci de la coalici romania empresonada. Els membres de la Taula Nacional d'HB van ser condemnats pel Tribunal Suprem i al desembre de 1997 van ingressar a la pres. A Herri Batasuna va comenar un procs per a escollir una Taula Nacional que substitus a l'empresonada, que va culminar el 14 de febrer de 1998 amb la presentaci de la nova taula. 

Joseba Permach va ser designat Coordinador de la Taula Nacional de Herri Batasuna i va exercir de coportavoz juntament amb Arnaldo Otegi Al setembre de 1998 va ser un dels representants de Herri Batasuna en la signatura del Pacte d'Estella. Amb la constituci de la plataforma electoral Euskal Herritarrok en 1998 en la qual es va integrar Herri Batasuna i la declaraci de la Treva d'ETA de 1998, Permach va perdre certa ressonncia pblica, encara que va seguir exercint com a coordinador d'HB. El 13 de juny de 1999 va ser reelegit regidor a Sant Sebasti sent aquesta vegada el cap visible de la nova plataforma Euskal Herritarrok (successora d'HB) en les eleccions al consistori donostiarra. Va seguir exercint com portaveu de l'esquerra abertzale en l'ajuntament de Sant Sebasti durant 6 mesos ms. A principis de 2000 dimit del seu lloc de regidor, deixa la feina de casa municipal i se centra en la seva labor al capdavant de l'esquerra abertzale. Al febrer de 2000 s de nou triat membre de la Taula Nacional d'Herri Batasuna, repetint en el crrec de coordinador. El 23 de juny de 2001, Herri Batasuna desapareix formalment i s refundado en un partit poltic denominat Batasuna. Permach va ser triat coordinador de la Taula Nacional de Batasuna.
 
 Perseguit per la justcia espanyola . 
A mitjan 2002 Batasuna va ser illegalitzada en virtut de la Llei de Partits espanyola. Permach va ser processat uns mesos ms tard, el 21 de novembre de 2002, per un delicte de pertinena a banda armada juntament amb altres persones que formaven part de l'adrea de Batasuna amb perfecte coneixement i abast de la integraci d'aquesta en el marc del complex terrorista liderat per ETA(sic). El 16 de gener de 2004 va substituir Araitz Zubimendi com a parlamentari basc dintre del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, en el qual s'havien enquadrat els parlamentaris de l'extinta Batasuna. Alguns mitjans de comunicaci van suggerir que d'aquesta forma Batasuna estava blindant Permach enfront de les accions legals que s'estaven duent contra ell, ja que les accions del jutge Garzn van quedar sense efecte al passar a ser Permach una persona aforada.

Quan Permach va deixar el seu crrec de parlamentari a principis de 2005, el jutge Baltasar Garzn va processar Permach el 28 de febrer de 2005 en el marc del sumari en el qual havia processat ja amb anterioritat el 25 de gener a altres 36 membres de l'adrea de Batasuna per integraci en banda terrorista. Segons l'acte de Garzn, Permach era membre d'Ekin, estructura creada per a continuar les funcions de KAS i que a pesar de la illegalitzaci de Batasuna, va continuar actuant com responsable d'aquesta formaci poltica. El jutge va assenyalar que Permach va intervenir en la creaci de l'Assemblea d'Electes d'Euskal Herria (Udalbiltza-Kursaal), que en la causa obra documentaci que li acredita com integrant d'un nucli per a la coordinaci de l'esquerra abertzale i que ha participat en manifestacions i actes d'homenatge a terroristes, incloses algunes no autoritzades. A ms, Permach figura com a imputat pels delictes de reuni illcita i exaltaci del terrorisme, en les diligncies obertes en relaci amb l'acte que Batasuna va celebrar el 14 de novembre de 2004 en el veldrom d'Anoeta (Sant Sebasti) per a presentar la seva nova proposta poltica. Aquestes causes contra Permach segueixen a dia d'avui obertes sense que hagi cap sentncia. 

El 25 de febrer de 2007, en Bilbao, Permach va ser detingut durant unes hores desprs de participar en una manifestaci no autoritzada, que va acabar amb disturbis. A pesar que Batasuna s una organitzaci illegal, Permach sol aparixer regularment en els mitjans de comunicaci com portaveu d'aquesta organitzaci. El 5 d'octubre de 2007 va ser detingut juntament amb altres membres de la Taula Nacional de Batasuna. Des de llavors roman a la pres preventiva.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271259" title="Gregorio Ordez Fenollar" nonfiltered="1564" processed="1558" dbindex="106614">
Gregorio Ordez Fenollar (Caracas, 21 de juliol de 1958 - Sant Sebasti, el 23 de gener de 1995) va ser un poltic espanyol del Partit Popular, establert al Pas Basc i que va ser assassinat per ETA quan era diputat del Parlament Basc. Encara que va nixer a Veneuela, la seva famlia es va installar a Sant Sebasti en 1965 i all va realitzar els seus estudis primaris i mitjans. Llicenciat a Cincies de la Informaci per la Universitat de Navarra.

 Regidor de Sant Sebasti .
Desprs d'una breu etapa de treball com periodista, va ingressar a Noves Generacions d'Aliana Popular i al maig de 1983, amb tot just 24 anys, va ser escollit per primera vegada regidor de l'ajuntament de Sant Sebasti. En aquesta legislatura va assumir la Regidoria de Legalitat Urbanstica, des de 1987 la seva regidoria va ser la de Turisme i Festejos i des de 1991 la d'Urbanisme, sent tamb el Primer Tinent d'Alcalde. Va encapalar la candidatura en les tres ocasions i s'havia aprovat que tamb ho faria en 1995.

 Creixement del Partit Popular basc .
Malgrat el predomini poltic dels partits nacionalistes bascos a Guipscoa i a la pressi de la banda terrorista ETA, la candidatura de Aliana Popular encapalada per Ordez, va millorar progressivament els seus resultats electorals al Pas Basc, continuant posteriorment sota la denominaci de Partit Popular aconseguint que, en les eleccions al Parlament Europeu de juny de 1994, la seva llista fora la ms votada de Sant Sebasti. Sis mesos desprs, Gregorio Ordoez va ser reelegit diputat del Parlament Basc.

 Assassinat per ETA .
El 23 de gener de 1995, poc abans de les eleccions municipals de maig, mentre menjava en un restaurant de la Part Vella de Sant Sebasti amb els seus companys de l'ajuntament, entre ells Mara San Gil, va ser assassinat per un comando d'ETA format per Francisco Javier Garca Gaztelu, "Txapote" i Juan Ramn Casatorre, "Zapata", sense que hagi pogut determinar-se quin dels dos va estrnyer el gallet. La seva tomba ha estat profanada diverses vegades. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Des aniversari de l'assassinat de Gregorio Ordez;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271262" title="Plaa Verge Maria de Blanes" nonfiltered="1565" processed="1559" dbindex="106615">

La plaa Verge Maria de Blanes se la coneix popularment com la plaa del peix, ja que abans era el lloc on es venia el peix que pescaven les barques. Hi ha unes pedres en posici horitzontal que servien per exposar-lo i aix poder-lo vendre.

A un costat de la plaa hi ha una arcada que s l'nica resta que es conserva de les antigues muralles i era una de les quatre portes d'entrada que tenia la villa. A l'altre costat de la plaa hi ha el carrer del Raval, que se li va dir aix ja que la paraula raval vol dir "fora muralles".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271263" title="Tornada (msica)" nonfiltered="1566" processed="1560" dbindex="106616">
La tornada en una composici musical s un fragment -a vegades una frase o un conjunt de frases- que  es repetix diverses vegades al llarg de l'obra, de manera que entre les successives repeticions s'intercalen altres dissenys meldics que poden ser iguals, diferents o semblants entre ells. La funci principal d'aquesta tornada s, precisament donar unitat a l'obra amb els seus successius retorns. Per donar ms relleu a aquesta seva funci, s freqent que la melodia de la tornada sigui fcil de memoritzar i que tingui una rellevncia especial comparada amb la resta de l'obra.

Des del punt de vista de les formes musicals, hom parla de les formes amb tornada entre les quals hi ha les canons per estrofes i el rond.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271266" title="Trast" nonfiltered="1567" processed="1561" dbindex="106617">

Un trast s, en un instrument de corda de la famlia dels llats, una marca disposada de manera transversal al coll, en sentit perpendicular a les cordes, que serveix per assenyalar on cal prmer les cordes perqu produir les diferents notes de manera afinada. En els instruments occidentals els trasts assenyalen els semitons. En alguns instruments els trasts sn fixos, com s el cas de la guitarra, mentre que en altres -per exemple la viola de gamba- els trasts sn mbils i permeten treballar amb afinacions diverses. D'alguns instruments com per exemple el baix elctric se'n fabriquen models amb trasts i sense trasts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271267" title="Antonio Alonso Ros" nonfiltered="1568" processed="1562" dbindex="106618">
Antonio Hiplito Alonso Ros (Silleda, 15 d'agost de 1887 - 1980) fou un mestre, escriptor i poltic de tendncia agrarista i galleguista que va presidir el Consell de Galcia desprs de la mort de Castelao. Durant els tres anys que va durar la Guerra Civil es va fer passar per captaire, amb el nom de "Sior Afranio", treballant en la recollida de les collites i sent criat. Va aconseguir sobreviure al mateix temps que va ser veient com els seus amics i companys van ser capturats, torturats i assassinats. 
 Biografia . 
El seu pare, Manuel Alonso, era calderer, pel que recorria els llogarets de Galcia de fira en fira oferint els seus serveis. Fins que un dia va arribar a la festa de Silleda i va conixer a Matilde Ros, de qui es va enamorar i posteriorment va casar. Amb el temps posarien en el mn a dotze fills: set homes i cinc dones. Manuel Alonso va haver de deixar el seu antic ofici per a posar una botiga d'ultramarins, i poc ms tard va obrir dues botigues d'ultramarins ms a Silleda, on el jove Antonio Alonso Ros va treballar com ajudant en el despatx dels negocis. Grcies a l'ajuda de Vicente Fraiz Andin, director de l'Escola Normal de Santiago de Compostella, Antonio va cursar a Santiago la carrera de Magisteri. El 1906 va acabar els estudis i va ser nomenat professor auxiliar de l'Escola Normal. 

Per raons de salut va tornar a Silleda on es va dedicar a treballar la terra. Al maig de 1908 va imitar a alguns germans i va emigrar a l'Argentina, embarcant-se com a poliss. D'aqu va passar a exercir el magisteri en d'altres escoles de la provncia de Mendoza. Posteriorment, va tornar a Buenos Aires on va exercir com director d'escola i de 1913 a 1920 de professor d'Histria a l'Institut Politcnic. La seva preocupaci poltica i social havia anat creixent, de manera que el 1909 va collaborar en la fundaci de Societat Fills de Silleda, entitat que tenia com fi primordial la creaci d'escoles. Alonso Ros va fer visible ja la seva preocupaci per la qualitat de l'ensenyament en les escoles creades pels emigrants, i va defensar la idea que aquests centres funcionessin en un rgim de federaci sota programes comuns amb professorat escollit. Alonso Ros es va casar aviat amb Oliva Rodrguez, amb qui va tenir quatre fills: Oliva, Chamor, Omb i Cltic. Des de 1919 a 1931 Alonso Ros va dur la gerncia de la Societat Cientfica Argentina, mentre que en les estones lliures va cursar estudis a la facultat de Filosofia de Buenos Aires.

El 24 de setembre de 1921 es va convocar a Buenos Aires el congrs fundacional de la Federaci de Societats Gallegues Agrries i Culturals. Aquest dia es van ajuntar dotze societats gallegues al carrer Bolvar 655 de la Capital Federal. La Societat de Silleda, dirigida per Alonso Ros, i la de Ponteareas, dirigida pel socialista nxel Martnez Castro, van prendre les regnes de la Federaci. En acabar el congrs Martnez Castro va ser escollit secretari general i Alonso Ros director del peridic Despertar Gallego, que comenaria a editar-se a partir de l'1 de gener de 1922. A l'interior de la Federaci convivien dos corrents majoritries. D'una banda, el sector vinculat al Partit Socialista (Martnez Castro) i per l'altra, els galleguistes, on hi havia Alonso Ros, Ramn Surez Picallo i Eduardo Blanco Amor, entre d'altres. La Federaci va girar cap a posicions galleguistes i amb la proclamaci de la Repblica a Espanya en 1931, va participar en la fundaci de l'ORGA. Aix mateix va decidir enviar Surez Picallo i Alonso Ros perqu els represents a Galcia. Al juny de 1931 Alonso Ros va ser escollit unnimement president de la Assemblea Republicana de La Corunya, convocada per la Federaci Republicana Gallega, per a l'estudi de l'avantprojecte de l'Estatut d'autonomia de Galcia. Alonso Ros tamb va aprofitar per a fer escala a Barcelona per a entrevistar-se amb Maci, i de tornada a Galcia, va fer escala a Madrid, on va tenir una forta topada amb Santiago Casares Quiroga, a qui li fa arribar les opinions de l'emigraci, posant l'accent en els "drets nacionals" de Galcia. En no sortir escollit diputat en 1931 (possiblement a causa de l'incident amb Casares Quiroga) va treballar com director de l'escola fundada pels emigrants de Tomio "Aurora del Porvenir".

Tamb va participar en l'organitzaci del moviment agrarista a Pontevedra. Aix, el 1936 va ser escollit membre del Consell Directiu Provisional de la Federaci Provincial Agrria de Pontevedra, per la qual es va presentar candidat, integrat en la candidatura del Front Popular. Va sortir escollit diputat i es va unir al grup de diputats galleguistes, sotmetent-se a la disciplina del Partit Galeguista. Va desenvolupar una labor intensa en favor de l'aprovaci de l'Estatut d'autonomia de Galcia. La notcia de la revolta del 18 de juliol va arribar a Galcia al mat, i a la nit Alonso Ros va participar en la formaci d'un comit de defensa de la Repblica a Tomio. Va agrupar gurdies d'Assalt i els concentr a Tuy, amb el propsit de de lluitar contra els revoltats. Va organitzar la resistncia protagonitzant escaramusses a Tuy, havent de fugir al final de la localitat. Desprs de vagar alguns dies per diferents municipis, va trobar acollida, al costat de Guillermo Vicente (alcalde de Tuy), en una casa a Torroa, un lloc del municipi d'Oya, on va romandre amagat des del 31 de juliol fins a l'11 d'agost. Pel perill de ser atrapats van decidir marxar-se alguns dies per a tornar-hi de nou el 14 d'agost, romanent-hi fins al 19 d'agost. All s'assabenten que caminen en la seva cerca i que fins i tot que Pablo Bugarn (cacic judicial de Tuy) havia proms una recompensa de 50.000 pessetes a qui lliurs (viu o mort) o fes conixer el lloc on es trobava Alonso Ros. Desprs de saber que els estaven trepitjant els talons decideixen tornar a marxar. En aquest punt, Guillermo Vicente es va separar d'Alonso Ros. No tornarien a veure's. 

Alonso Ros, amb la intenci d'anar a Astries, encara en mans de la Repblica, camina pel bosc fins que troba un amagatall, quedant-s'hi en ell des del 20 d'agost fins al 3 de setembre. En aquest temps decideix fer-se passar per captaire. Passa per llocs com Gondomar, les Gndaras de Budio, Salceda de Caselas, As Neves, A Caiza, Meln... menjant i dormint en posades i demanant almoina en algunes cases. Per va comenar a ser-li difcil caminar sense documentaci de pobre, ja que en algunes posades no el deixaven entrar i ja l'havien sotms a algun interrogatori. 

El "sior Afranio".
Per a poder respondre a les preguntes i no ser descobert va comenar a inventar una nova identitat. Es va fer passar per portugus, Afranio de Amaral, nom d'un naturalista brasiler. Una vegada triat el nom va inventar tot la resta: havia nascut prop de Lisboa, i als cinc anys, juntament amb el seu pare, tamb dit Afranio, va anar recorrent Portugal demanant almoina. Desprs van passar a Galcia i desprs de treballar en diversos llocs, el seu pare va morir quan ell tenia set anys. Es va dedicar a treballar juntament amb un aprenent a La Guardia fins que en una casa de Quiroga en la qual havia fet un arranjament li van agafar de criat. All va romandre fins que li va agafar la grip de 1918, desprs del que va decidir tirar-se al cam a demanar almoina. 

El seu poc ofici de pobre i la seva gentilesa va provocar que la gent l'anomens "Sior Afranio". Des del 18 al 29 de setembre va estar a Bobors. Desprs de partir, desprs de passar per diversos llocs, va ser acollit en una casa a Rois. All li van mostrar inters per tenir un patr per a guardar el bestiar i fer d'altres feines. "Afranio", desprs d'insistir que li havien donat el lloc, va ser acceptat treballant dos dies de prova (1 i 2 d'octubre). All va passar nou mesos com criat de la casa. A continuaci va passar a treballar en una casa en altra parrquia de Bobors, on va passar un any. Desprs de dos intents frustrats, va assolir passar a Portugal, on va tractar amb un pastor perqu li fes les gestions per al seu trasllat a Porto. Com que la policia estava altra vegada sobre els seus passos, un home que ja havia ajudat a passar la frontera a altres refugiats es va comprometre a ajudar-lo, ja que el pastor l'hagus entregat als agents d'Oliveira Salazar. Es va amagar en una cova de la Serra da Peneda, ja a Portugal, on va passar un mes. Desprs d'aix va arribar definitivament a Porto on va passar alguns mesos, i desprs va anar a Lisboa. Va embarcar cap a Casablanca i d'all a Buenos Aires en el Lipari. A Buenos Aires va ser rebut com un smbol del triomf de la resistncia. 
Exili. 
Una vegada a Amrica Alonso Ros va participar del galleguisme de l'exili. En 1944 els nics diputats galleguistes refugiats a Amrica (s a dir, Alonso Ros, Castelao, Elpidio Villaverde i Ramn Surez Picallo) van fundar a Montevideo el Consell de Galcia, la presidncia del qual ocup Castelao i del que Alonso Ros va ser secretari i, desprs de la mort de Castelao en 1950, president. Tamb va representar Galcia al Pacte Galeusca de 1944.

Durant els ltims anys de la seva vida, Alonso Ros va continuar participant activament en totes les activitats galleguistes de la collectivitat gallega a Argentina, fins a la seva mort en 1980.

 Obra .
Noite i Amaecer de Galiza (1942).
Co pensamento na patria galega (Buenos Aires, 1942).
Da Saudade, Amor, Arte e Misticismo (1956).
A cultura Galega na sa dimensin americn (Buenos Aires, 1961).
Nidia.
Tratado da Velocidade.
O sior Afranio. Ou como me rispei das gadoupas da morte (1979).

 Enllaos externs .
Fitxa biogrfica.
Fitxa d'Antonio Alonso Ros en el Congrs dels Diputats.
  Biografa de Lois Prez en la Enciclopedia da Emigracin  ;
  re.htm Antn Alonso Ros: unhas notas sobre emigracin, agrarismo e escola rural (en gallego).
  Vivir para contalo (biografa de Antonio Alonso Ros en Culturagalega.org (en gallego).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271269" title="Mstil" nonfiltered="1569" processed="1563" dbindex="106619">
El mstil o coll s, en els instruments de corda de la famlia dels llats, la pea de fusta, sovint llarga i prima, per sobre de la qual es disposen les cordes de l'instrument, i on premen els dits per fer les diferents notes. Habitualment, al capdamunt del mstil hi ha el claviller i les clavilles, i la part ms baixa del mstil connecta amb la caixa de ressonncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271270" title="Caixa de ressonncia" nonfiltered="1570" processed="1564" dbindex="106620">

En els instruments de corda la caixa de ressonncia s aquella part de l'instrument que consisteix en una cavitat o caixa, i que t per funci principal amplificar el so.

En instruments ms aviat primitius s habitual que la caixa de ressonncia estigui feta d'algun material que ja fa una certa cavitat (una closca de tortuga, per exemple), i que es completi la caixa amb algun material de fcil tractament com per exemple el cuir. En altres ocasions, si es construeix en fusta, s habitual que es parteixi d'un bloc gruixut que es va buidant. En canvi en instruments ms evolucionats, s habitual que la caixa es construeixi a partir de peces primes que s'ensamblen entre elles. Tal s el cas de la guitarra o el viol.

Si les cordes no sobresurten de la dimensi de la caixa de ressonncia es tracta d'un instrument de la famlia de les ctares. Si les cordes es prolonguen ms enll de la caixa per sobre d'un mstil, s un instrument de la famlia dels llats. Si es prolonguen tamb ms enll de la caixa per es lliguen a un travesser entre dos mstils que surten de la caixa de ressonncia, s de la famlia de les lires. I si determinen un pla perpendicular a la caixa de ressonncia, s una arpa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271278" title="Maurits Raes" nonfiltered="1571" processed="1565" dbindex="106621">

Maurits Raes (Heusden, 17 de gener de 1907 - Gentbrugge, 23 de febrer de 1992) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1927 i 1939.

Durant la seva carrera aconsegu 24 victries, destacant la Lieja-Bastogne-Lieja de 1927 i el Campionat de Flandes de 1929.

Palmars.
1927;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
1929;
 Campi de Flandes;
1930;
 1r a Nazareth;
 1r a Sint-Amandsberg;
1931;
 1r a Evergem ;
 1r a Harelbeke;
1933;
 1r a Kruibeke;
 1r a Groote Mei Prijs Hoboken;
1934;
 1r a Oupeye;
1935;
 1r a Harelbeke ;
1936;
 1r a Berna;
 1r al Circuit del Centre de Flandes;
 1r a la Sint-Kruis-Bruges ;
 1r a Wingene;
1937;
 1r a Heusden Limburg;
 1r a Lochristi ;
 1r a Mere;
 1r a Poperinge ;
 1r a Stekene;
 1r a Waregem;
 1r a Boom;
1938;
 1r a Lochristi;
1939;
 1r a la Pars-Valenciennes;
 1r a Blankenberge;

Enllaos externs.
Fitxa de Maurits Raes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271283" title="Rascos" nonfiltered="1572" processed="1566" dbindex="106622">
Rascos o Rascus (Rhascus, Rhskos ) fou un dels reietons odrisis de Trcia. Era fill de Cotis I (VI) al que va succeir vers el 48 aC junt al seu germ Rascuporis II.

En la guerra civil que va seguir a la mort de Juli Csar, va abraar el partit dels triumvirs, mentre el seu germ Rascuporis II ho feia amb els republicans. Desprs de la derrota republicana, Rascos va intercedir a favor del seu germ (Appi  o Appianus BC 4.87, 104-Z1, 136-Z1.). Es creu que va governar encara algun temps  desprs de la mort del seu germ (vers el 42 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271284" title="Ratines" nonfiltered="1573" processed="1567" dbindex="106623">
Ratines (Rhatines, ) fou un militar persa.

Fou un dels comandants enviat per Farnabazos II en ajuda dels bitinis per oposar-se al pas dels deu mil (els mercenaris grecs) a travs de Bitnia el 400 aC. Les forces del strapa foren totalment derrotades. 

Torna a aparixer el 396 aC com a comandant d'un cos de cavalleria de Farnabazos, que es va enfrontar amb Agesilau II prop de Dascilios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271286" title="Economia de Samoa" nonfiltered="1575" processed="1568" dbindex="106625">


L'economia de Samoa s molt depenent de l'agricultura (principalment del coco) i del turisme. Aproximadament 100 mil turistes visitessin o pas en 2005.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271287" title="Reomitres" nonfiltered="1576" processed="1569" dbindex="106626">
Reomitres (Rheomithres, ) fou un militar persa que es va unir a la revolta de les provncies occidentals contra Artaxerxes II de Prsia el 362 aC.

Els rebels el van enviar com ambaixador a Egipte per demanar ajut al seu rei i el rei egipci li va donar diners i 50 vaixells. Noms arribar va convocar als caps rebels per repartir el diners i quan els va tenir a ma, els va capturar i els va enviar al rei persa, amb el que va fer les paus i es va quedar els diners. 

Ms tard apareix un Reomitres que va dirigir un cos de cavalleria de Darios III de Prsia a la batalla del Grnic el 334 aC, i segurament s la mateixa persona; aquest personatge va morir el 333 aC a Issos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271288" title="Secci de futbol sala del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="1577" processed="1570" dbindex="106627">

La secci esportiva de futbol sala del Futbol Club Barcelona, va ser creada al 1978. A la temporada 2005/2006, va assolir l'ascens a la Divisi d'Honor.

 Histria .
La secci fou creada el setembre de 1978. Quan es cre la divisi d'honor estatal als anys 80 la secci del Bara hi fou inclosa, per en els seus primers anys mantingu el caire no professional, cosa que provoca baixar de categoria en diverses ocasions. Com a ttols ms destacats ha guanyat una Copa i una Recopa d'Europa. Als anys 2000 el club professionalitz la secci.

 Palmars .
 Copa del Rei espanyola (1): 1988-89;
 Recopa d'Europa (1): 1989-90;
 Campionat 1a Divisi Territorial (3): 1980-81, 1981-82 i 1991-92;
 Campionat 2a Divisi Territorial (1): 1979-80;
 Campionat 3a Divisi Territorial (1): 1978-79;
 Ascens a Divisi d'Honor (2): 1999-00 i 2005-06;

Penyes.
Dracs 1991 Supporters Palau Blaugrana;
Sang Cul;

 Enllaos externs .
Web oficial del FC Barcelona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271289" title="Rescuporis" nonfiltered="1578" processed="1571" dbindex="106628">
Rescuporis (Rhescuporis, ) fou el nom de diversos reis del Bsfor sota protectorat rom. Noms sn coneguts per les seves monedes. Pel nom sembla ser d'origen traci on alguns reis es deien Rascuporis (aix apareixen a monedes i als texts dels historiadors). El nom dels reis del Bsfor canviava una lletra segons les monedes.

Rescuporis I (Rhescuporis, ) fou rei del Bsfor del 68 al 93;
Rescuporis II (Rhescuporis, ) fou rei del Bsfor del 210 al 227;
Rescuporis III (Rhescuporis, ) fou rei del Bsfor del 233 al 234;
Rescuporis IV (Rhescuporis, ) fou rei del Bsfor del 239 al 253, del 254 al 257, del 261 al 267 i del 272 al 275;
Rescuporis V (Rhescuporis, ) fou rei del Bsfor del 318 al 335, fill d'Oliotes i contemporani de Constant I el Gran. Vers el 335 els ostrogots haurien conquerit el regne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271290" title="Club de Futbol Sala Laguna" nonfiltered="1579" processed="1572" dbindex="106629">

El Club de Futbol Sala Laguna, anomenat Laguna Platges de Salou per patrocini, s un club de futbol sala catal de la ciutat de Salou. Va ser fundat l'any 2004.

 Enllaos externs .
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271291" title="Rescuporis I" nonfiltered="1580" processed="1573" dbindex="106630">
Rescuporis I (Rhescuporis, ) fou rei del Bsfor del 68 al 93. Fou restaurat pels romans que durant sis anys havien annexionat el regne.  Va portar el nom de Tiberi Juli Rescuporis segurament en honor dels emperadors romans.

Es sospita que podria haver regnat nominalment del 37 al 39 (possiblement sota regncia de Gepepiris) quan va pujar al tron Calgula, ja que el nom d'aquest emperador apareix a algunes monedes de Rescuporis. Per cronolgicament es difcil d'acceptar ja que si el seu pare Cotis I del Bsfor era llavors menor d'edat (estava sota regncia i en tot cas associat al seu germ gran Mitridates II), ell havia de ser un infant de mesos.

Hauria estat restablert per Galba i va governar fins a la seva mort el 93. Es va casar amb Eunice de la que va tenir un fill: Sauromates I o Tiberi Juli Sauromates I, que el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271293" title="Rint" nonfiltered="1581" processed="1574" dbindex="106631">
Rint (Rhinthon, ) fou un poeta dramtic grec nadiu de Siracusa o de Trent que va escriure una tragdia burlesca (). Va florir en el regnat de Ptolemeu I Ster. 

El Suides diu que fou el primer que va desenvolupar el gnere de la tragdia burlesca, per no el va inventar; el van imitar Sopter, Escires i Bles.

L'esmenten Ateneu de Naucratis, Hesiqui i altres grecs; i Cicer i Marc Terenci Varr entre els romans. Un epigrama seu figura a l'antologia grega.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271294" title="Rod" nonfiltered="1582" processed="1575" dbindex="106632">
Rod (Rhodon, ) fou un escriptor grec cristi del segle II anomenat a lHaeresium Indiculus com a Corod (Cododon). 

Era nadiu de l'sia proconsular i va anar a Roma on fou instrut i probablement convertit al cristianisme per Tati. Va participar en l'enfrontament amb els marcionites i amb un d'ells, de nom Apelles i va discutir personalment; tamb segurament es va oposar als montanistes. Sant Jernim el situa al temps de Cmmode i Septimi Sever vers el 177 a 211.

Va escriure:
 Adversus Marcionem Opus ;
 , Commentarius in Hexameron;
 Adversum Phrygas (sc. Cataphrygas s. Montanistas) insigne Opus ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271295" title="Rodof" nonfiltered="1583" processed="1576" dbindex="106633">
Rodof (Rodophon,  ) fou un militar rodi que quan les hostilitats va esclatar entre Perseu de Macednia i Roma el 171 aC, va convncer als seus conciutadans de romandre fidels a l'aliana romana i durant tota la guerra fou un ferm partidari de Roma.

El 167 aC, quan l'hostilitat del senat rom contra els rodis pels seus intents mediadors del 169 aC, fou calmada per l'ambaixador Astmedes, Rodof i Teatet foren comissionats com ambaixadors per portar a Roma un regal consistent en una corona d'or.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271296" title="Rodopis" nonfiltered="1584" processed="1577" dbindex="106634">
Rodopis (Rhodopis, ) fou una cortesana grega d'origen traci.

Fou una esclava del poeta Esop i desprs fou propietat de Xantes, els dos de Samos; el darrer se la va emportar a Naucratis a Egipte i la va dedicar a hetera al port d'Alexandria per obtenir diners. Mentre exercia l'ofici d'hetera,  Carax, el germ de la poetessa Safo, que havia anat a Naucratis per negocis, es va enamorar de la cortesana i la va rescatar de l'esclavitud per una forta quantitat de diners. 

Safo la va atacar en un poema, acusant-la de robar la propietat al seu germ. Va romandre a Naucratis i va seguir exercint l'ofici i amb un deu per cent del que guanyava va fer una ofrena a Delfos. Herdot l'esmenta com a Rodopis i Safo al seu poema li dona el nom de Dorica (Doricha) que probablement era el seu nom real mentre Rodopis era un nom donat en ra de la seva bellesa.

Els grecs antics tenien com a fet cert que havia construt la tercera pirmide per confusi amb Nitocris, la reina  a qui Juli Afric i Eusebi atribuen la construcci d'aquesta pirmide.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271297" title="Rec" nonfiltered="1585" processed="1578" dbindex="106635">
Rec (Rhoecus, ) fill de Filees o Fileu de Samos, fou un arquitecte i escultor de la primera part de la histria grega. 

s esmentat com a cap d'una famlia d'artistes de Samos. Rec hauria estat l'arquitecte del gran temple d'Hera a  Samos que va acabar Teodor, i tamb l'autor del laberint de Lemnos, junt amb Teodor i Esmilis. El seus successors familiars haurien descobert l'art de fer esttues en bronze i ferro. Pausnies diu que va veure al temple d'rtemis a Efes una esttua de bronze arcaica, que se suposava era obre de Rec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271298" title="Remetalces" nonfiltered="1586" processed="1579" dbindex="106636">


Nom de tres reis odrisis de Trcia i un rei del Bsfor:

Remetalces I rei 31-13 aC;
Remetalces II rei 18-37;
Remetalces III, rei 37-46;
Remetalces del Bsfor, rei del Bsfor 132-154;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271299" title="David Hyde Pierce" nonfiltered="1587" processed="1580" dbindex="106637">

David Hyde Pierce (3 d'abril de 1959) s un actor nordameric, que ostenta el rcord de nominacions als premis Emmy de televisi (11 de seguides) per protagonitzar el paper del psiquiatra Dr. Niles, germ petit de Frasier a la comdia Frasier. A ms del premi Emmy, ha guanyat el Screen Actors Guild Awards i el Tony.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271300" title="Remetalces I" nonfiltered="1588" processed="1581" dbindex="106638">
Remetalces I (Rhoemetalces, ) fou rei dels odrisis de Trcia, germ de Cotis II (VII) i de Rascuporis II, i oncle i regent de Rascuporis III.

A la mort del seu nebot (13 aC) fou expulsat del pas cap al Quersons per Vologs de Trcia, el cap dels tracis bessis, i de la revolta nacional contra els romans. En un parell d'anys el pretor de Pamflia, Luci Pis, va derrotar els bassis i Remetalces va rebre d'August els dominis del seu nebot amb alguns districtes ms (Tcit l'anomena rei de tota Trcia). 

A la seva mort poc desprs August va repartir els seus dominis entre el seu germ Rascuporis IV i el seu nebot Cotis III (IX).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271302" title="Remetalces II" nonfiltered="1589" processed="1582" dbindex="106639">
Remetalces II (Rhoemetalces, ) fou rei dels odrisis de Trcia, fill de Rascuporis IV i nebot de Remetalces I. 

Deposat el seu pare desprs d'assassinar al seu nebot Cotis III (IX), va poder ocupar el tron de la part del regne prpia del pare per va haver d'acceptar la restituci de la resta als seus cosins (fills de Cotis). Fou lleial a Roma i va contribuir a derrotar els descontents del pas que s'oposaven a la influncia romana (any 26). L'any 38 Calgula va donar tot el regne a Remetalces i al fill de Cotis li va concedir la corona de l'Armnia Menor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271303" title="Remetalces del Bsfor" nonfiltered="1590" processed="1583" dbindex="106640">
Remetalces (Rhoemetalces, ) fou rei del Bsfor durant els regnats d'Adri i Anton Pius (segons les monedes del rei on les imatges d'aquestos dos emperadors apareixen gravades). 

Era fill de Cotis II del Bsfor al que va succeir el 132 i va regnar fins el 154 en qu el va succeir el seu fill Juli Eupator.

Capitol l'esmenta en la seva biografia de Anton Pius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271304" title="Ricimer" nonfiltered="1591" processed="1584" dbindex="106641">
Ricimer (Ricimerus) fou un cap brbar fill d'un reiet sueu, considerat el verdader poder a l'Imperi Rom. Es va casar amb la filla del ei visigot Walia (Wallia) i va passar la joventut a la cort de Valentini III. Va servir amb distinci amb el general Aeci i va arribar a la dignitat de comes.

El 456 va obtenir en aiges de Crsega una decisiva victria naval sobre els vndals, i tot seguir va derrotar a les forces de terra del mateix poble prop d'Agrigent a Siclia. Aquestes victries el van fer molt popular i li van permetre assolir el poder: va tornar a Itlia i es va revoltar a , i va obtenir el suport del senat (Avit havia perdut el suport popular); Avit que era a la Gllia va marxar al seu encontre i es va lliurar una sagnant batalla a Placentia (17 d'octubre del 456) en la que Avit va ser capturat i va perdre la corona, i fou de fet obligat a convertir-se en bisbe de Placentia i aviat Ricimer va aconseguir que el senat el condemns a mort (va fugir i va morir poc desprs a l'Alvrnia).

Marci, emperador Oriental (finals del 456), va agafar tamb el ttol d'emperador d'Occident i el 457 ho va fer el seu successor Lle I, per noms nominalment ja que Ricimer tenia el control; el mateix va fer l'emperador Lle  i no es va proclamar emperador per respectar la llei de qu un brbar no podia ser emperador rom, collocant al tron a Majori, i llavors va rebre l'aprovaci de Lle que li va donar a Ricimer el ttol de patrici. 

Majori va actuar massa independent del seu mentor i el 2 d'agost del 461 fou obligat a abdicar i va morir poc desprs. Libi Sever fou posat al tron per Ricimer per Lle I no el va reconixer i a la Gllia es va revoltar el general Egidi (a aquests territoris Ricimer mai havia aconseguit imposar la seva autoritat).

Libi Sever va morir el 465, potser enverinat per Ricimer, i durant 18 mesos no hi va haver emperador i el poder va estar plenament en mans de Ricimer fins l'abril del 467 quan Antemi fou proclamat emperador a proposta de l'emperador bizant, que fou acceptada pel senat i per Ricimer, que noms va posar la condici de qu la filla del candidat li fos donada en matrimoni, cosa que fou concedida. Antemi i Ricimer van governar conjuntament inicialment amb bon acord, per desprs van comenar a sorgir discrepncies; Ricimer es va retirar a Mil on estava disposat a declarar la guerra al seu sogre per al final es van reconciliar per la intervenci de Sant Epifani, i va tornar l'harmonia fins el 472 quan fou coneguda la sort del patrici oriental Aspar, que tenia una situaci a Orient en certa manera similar a la de Ricimer a Occident.

Llavors va decidir assolir tot el poder per mig d'un emperador totalment supeditat i va sortir de Mil, on es trobava, i va anar a assetjar Roma amb un exrcit de fidels; ja abans de conquerir la ciutat va oferir la corona a Olibri, que Lle havia enviat per negociar la pau entre els dos bndols; Ricimer va ocupar la ciutat eterna i Antimi va morir (11 de juliol del 472); Olibri fou coronat, sota el control ferri de Ricimer, per al cap e 40 dies aquest va morir d'unes febres (8 d'agost del 472). Gundobald de Borgonya no va tardar a agafar el protectorat imperial i al morir Olibri als pocs mesos, de suposada mort natural, va collocar al tron al seu candidat Gliceri.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271305" title="Roles" nonfiltered="1592" processed="1585" dbindex="106642">
Roles fou rei dels getes o al menys d'una part de les tribus getes. 

Va lluitar amb la seva gent a les ordes de Cras, procnsol de Macednia, el 29 aC, contra els brbars de la frontera. August el va reconixer com a amic i aliat del poble rom. Leunclavi diu que el seu nom era el mateix que Roll (el normand) o els germnics Rodolf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271306" title="Dea Roma" nonfiltered="1593" processed="1586" dbindex="106643">
En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Rom, o una personificaci en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoninus Pius).

Roma apareix per primer cop el 269 a.C. en monedes romanes de Roma i tamb en monedes romanes de Locri (Calabria) el 204 a.C. Existeix la hiptesi que les poblacions no romanes tamb podrien haver donat atributs divins de Roma.

Era representada vestida amb robes llargues, amb elm i asseguda, sensiblement similar a la grega Atenea; inicialment era el genius de la ciutat i com a tal fou adorada durant la repblica, per abans d'August no consta que tingus cap temple dedicat, si be en endavant van comenar a sorgir temples i altars arreu.
 
Els temples a Roma s'aixecaven a Esmirna (195 a. C.), tanmateix, tamb trobem cultes a Roma a Efes, Sardes i Delos. 
La seva veneraci la va fer oficial el Csar August en la seva carrera per arribar a "Princeps Senatus" o "Els Primus enterren talla" (primer ciutad del Senat i primer entre iguals, respectivament - i.e. Emperador) com part d'una campanya de propaganda. D'aquesta manera va deficar el concepte de Roma, constru molts temples per a ella (sovint com a "Temple de Roma i August"), amb una cpia el seu Res Gestae al costat d'inscripcions que popularitzaven la nova deessa.

Roma () volia dir tamb "fora".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271307" title="Rom Hisp" nonfiltered="1594" processed="1587" dbindex="106644">
Rom Hisp (Romanus Hispo) fou un retric rom.

Per complaure a alguns emperador va encapalar persecucions poltiques. Les seves primeres actuacions daten del regnat de Tiberi quan va donar suport a l'acusaci de Cepi Crisp contra Grani Marcel. El 62, sota Ner,  va acusar a Sneca i a Gai Calpurni Pis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271312" title="105tv" nonfiltered="1595" processed="1588" dbindex="106645">
105tv s un canal musical privat catal que emet videoclips de msica actual i que tamb rememora els grans xits. Va comenar les seves emissions el 9 de febrer de 2008 i emet pel quart canal del mltiplex d'Emissions Digitals de Catalunya.

El primer videoclip ems per aquest canal va ser Video Killed the Tadio Star del grup angls The Buggles, casualment, el mateix que va inaugurar l'emissi de l'MTV.

 Enlla .
RAC105








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271313" title="Bill Mackey" nonfiltered="1596" processed="1589" dbindex="106646">
 Bill Mackey   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 15 de desembre del 1927 a Dayton, Ohio. 

Mackey va crrer a la Champ Car a la temporada 1951 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquest any .

Bill Mackey va morir el 29 de juliol del 1951 en un accident disputant una cursa a Winchester, Indiana.

 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bill Mackey va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271314" title="Lee Wallard" nonfiltered="1597" processed="1590" dbindex="106647">
 Lee Wallard   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 8 de setembre del 1911 a Schenectady, Nova York. 

Wallard va crrer a la Champ Car a les temporades 1948-1951 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Lee Wallard va morir el 28 de novembre del 1963 a St. Petersburg, Florida.

 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Lee Wallard va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 1;
 Victries: 1;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 9;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271315" title="Adams F1" nonfiltered="1598" processed="1591" dbindex="106648">
 Adams  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Adams va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 1 temporada, la de l'any 1950. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271316" title="Langley (constructor)" nonfiltered="1599" processed="1592" dbindex="106649">
 Langley  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Langley va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 1 temporada, la de l'any 1950. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271317" title="Rae (constructor)" nonfiltered="1600" processed="1593" dbindex="106650">
 Rae  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Rae va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 1 temporada, la de l'any 1950. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271319" title="Instrumentaci" nonfiltered="1601" processed="1594" dbindex="106651">
La instrumentaci s el procs d'escriure per a un determinat conjunt instrumental una msica que en origen no ha estat pensada per a cap tipus especfic de conjunt. La instrumentaci tamb s el conjunt de tcniques que permeten portar a terme  aquest procs. A travs d'aquest procs i d'aquestes tcniques es decideixen els timbres i les mixtures tmbriques amb les quals sonar aquesta msica, decisi que tindr una influncia mxima en la crrega expressiva d'aquesta composici.

S'ha dit sovint que hi ha compositors que componen establint directament quins sn els instruments que executaran la composici i de quina manera es repartiran els papers en aquesta; s a dir, que creen la msica al temps que ja li atorguen uns timbres concrets. Uns altres, en canvi, creen la msica exempta de contingut tmbric i en un procs posteriors- que s el de la instrumentaci- li donen uns timbres determinats.

Estrictament parlant, l'orquestraci s un cas especfic d'instrumentaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271328" title="Endopterigot" nonfiltered="1602" processed="1595" dbindex="106652">

Els endopterigots (Endopterygota) sn un superordre d'insectes nepters que inclou a tots els insectes amb metamorfosi completa (holometbols), s a dir, que el seu desenvolupament passa per tres estadis  molt diferents, larva, pupa i imago (adult); si la de pupa es desenvolupa dins un capoll s'anomena crislida.

Sens dubte agrupa els ordres amb major nombre d'espcies com ara Coleoptera, Diptera, Hymenoptera, Lepidoptera, entre d'altres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271337" title="Districte de Lahn-Dill" nonfiltered="1603" processed="1596" dbindex="106653">


El Districte de Lahn-Dill, en alemany Lahn-Dill-Kreis, s una divisi administrativa d'Alemanya situada a l'Estat Federat de Hessen. Es tracta d'un districte (Kreis) rural (Landkreise) que t per capital la ciutat d'Wetzlar.

 Situaci geogrfica .

El districte de Lahn-Dill s situat al oest del Land de Hessen, al Regierungsbezirk de Gieen i envolta la ciutat de Wetzlar, que s la seva capital tot i que no en forma part. El districte limita al nord amb el Districte de Marburg-Biedenkopf, a l'est amb el Districte de Gieen, a l'oest amb el Districte de Siegen-Wittgenstein i Districte de Westerwald, a sud-oeste amb el Districte de Limburg-Weilburg i al sud amb el Districte de Wetterau i Districte de Hochtaunus. Tamb t lmits amb la estats Rin del Nord - Westflia i Rennia-Palatinat

 Divisions administratives .

Els districte s format per 23 entitats administratives, 8 d'aquestes tenen el ttol de ciutat (Stadt): 


 Ciutats/Municipis .
Poblaci30 Juny del 2006

Cituats
Alar (13.875);
Braunfels (11.235);
Dillenburg (24.305);
Haiger (19.825);
Herborn (20.810);
Leun (5.984);
Solms (13.693);
Wetzlar (52.269);

Municipis
Bischoffen (3.553);
Breitscheid (5.041);
Dietzhlztal (6.157);
Driedorf (5.240);
Ehringshausen (9.448);
Eschenburg (10.710);
Greifenstein (7.230);
Hohenahr (5.048);
Httenberg (10.562);
Lahnau (8.233);
Mittenaar (5.016);
Schffengrund (6.469);
Siegbach (2.909);
Sinn (6.581);
Waldsolms (5.166);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271341" title="Mendizbal" nonfiltered="1604" processed="1597" dbindex="106654">

Onomstica;
 Juan lvarez Mendizbal (Cadis, 1790 - Madrid, 1853), poltic i financer, proponent de la desamortitzaci eclesistica del 1836.
 Mariano Juaristi Mendizabal conegut com Atano III ((Azkoitia (Pas Basc) 1904-2001), jugador professional de pilota basca. ;
 Mamen Mendizbal (Madrid, 1976), periodista i presentadora de televisi. ;
 Sergio Mendizbal (Sant Sebasti, 1920), actor de cinema retirat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271343" title="Joan Badar" nonfiltered="1605" processed="1598" dbindex="106655">
Joan Badar  (Canet de Mar, 1815 - 1892), sacerdot francisc, botnic i msic.

Entr a l'orde franciscana el 1832 a Barcelona. Quan s'esdevingu l'exclaustraci de Mendizbal, abandon el convent de Vic on estava estudiant i marx a Mil, on s'orden sacerdot. Guany les oposicions a organista de la parrquia de Viena del Delfinat a Frana, i hi exerc aquesta tasca vint-i-cinc anys. D'all marx a Amrica, on es feu crrec de l'orgue de la catedral de l'Havana; aprofit la seva estada a Cuba per a conrear-hi la botnica.

De tornada a Catalunya, pass a exercir les funcions d'organista de l'esglsia parroquial de Canet de Mar, poblaci on constitu un jard botnic. Al llarg de la seva vida apleg ms de cinc mil espcies vegetals.

 Bibliografia .
 Josep Maria Cervera i Berta La msica i els eclesistics msics del bisbat de Girona en els segles XIX i XX Girona: Seminari Dioces de Girona, 1987. ISBN 84-86377-35-8;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271346" title="Aim Giral" nonfiltered="1606" processed="1599" dbindex="106656">
Aim Giral fou un jugador de rugbi catal mort a la Primera Guerra Mundial i qui ha donat el seu nom a l'estadi de la USAP: Estadi Aim Giral




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271347" title="Lansdowne Road" nonfiltered="1607" processed="1600" dbindex="106657">



Lansdowne Road s un estadi d'esports situat a Dubln tingut pel Sindicat de Rugbi irlands (IRFU) i utilitzat principalment per a sindicat de rugbi, per tamb per a internationals de futbol i finals de copa aix com per a concerts de msica. s actualment fora d's per a un redesenvolupament essencial. s el lloc de rugbi internacional ms vell que es doni encara a s d'esports.
Lansdowne Road s tamb el nom del carrer adjacent, amb el qual l'estadi guanyava el seu nom.


Localitzaci.
L'estadi se situa al barri de Ballsbridge a la ciutat Dubln 4 rea. Creua el Riu Dodder i s en proximitat a moltes cases de redbrick victorianes. El pont s Pont d'Herbert i connecta amb l'encreuament de Carretera d'Herbert i Avinguda Newbridge.

L'estadi t enllaos de transport pblic convenients com l'estaci de Lansedown Road del sistema ferroviari de Trnsit Rpid d'rea de Dubln s adjacent a l'estadi i els passos directament sota l'Oest Romanen.

A l'estadi se li posa el nom de la carretera prxima, a la qual a canvi es posa el nom del Marqus de Lansdowne. El Marqus era tamb el Comte de Shelburne, i Carretera Shelbourne prxima tamb s anomenat desprs d'ell.

Histria.
L'Estadi de Parcs Irlands Reial era l'invent d'Henry Wallace Doveton Dunlop (1844 -1930), encara que aquest terme entrava a dess a primers del 20 segle, a favor del Lansdowne Road Stadium ms casual. Dunlop, l'organitzador del primer Tots els Campionats d'Atletisme d'Irlanda. Dunlop, un caminador de pista condecorat i llicenciat d'enginyeria d'Escola Trinity, Dubln, fundada l'irlands Defensen Club Atltic el 1871.

Desprs d'una reuni inicial a Escola Trinity, l'Alcalde de l'Escola prohibia gaire ms trobant-se en campus. Dunlop havia de trobar una casa nova per als seus esforos esportius. Escrivint en 1921, Dunlop manifestava: "Se'm forava per aix a buscar un altre complot, i desprs de consideraci prudent escollia la Carretera de Lansdowne present un. Conjuntament amb l'ltim Edward Dillon (el meu entrenador), prenia un arrendament d'any de 69 de la Propietat Pembroke, que pagava un lloguer de camp de 60 l'any, d'en part noms de les premisses que s'estenen des del ferrocarril fins a aproximadament 60 iardes del Dodder. Posava una cendra que funcionava cam d'una milla de quart avall, posat el camp Lansdowne Tennis Club present avall amb el meu propi teodolit, comenat un club de tir amb arc Lansdowne, un club de criquet Lansdowne, i finalment, per no menys, el Rugbi Lansdowne Bastonejar - vermell de colors, negre i groc. En els camps de club de tennis el primer campionat de tennis es considerava molt de temps davant de Fitzwilliam meetings."necessitat

Dunlop fundava Lansdowne Football Club el 1872 i aquell club ha sonat sindicat de rugbi des d'aleshores en els camps, sent un dels clubs de rugbi ms prominents i reeixits a Leinster i Irlanda. El Club de Futbol Wanderers, fundat el 1869, es reunia amb Lansdowne en els camps ms tard. Els dos clubs han estat llogaters des d'aquell temps.

Unes 300 carretades de terra des d'una rasa per sota el ferrocarril s'utilitzaven per alar el camp, permetent a Dunlop utilitzar la seva percia d'enginyeria per crear una brea envejada al voltant d'Irlanda.

El rugbi gradualment es convertia en l's principal dels camps: el primer partit de rugbi representatiu era una fixaci interprovincial entre Leinster i Munster el desembre de 1876, i l'11 de mar, de 1878, Carretera Lansdowne oferia la seva primera fixaci de rugbi internacional, contra Anglaterra, fent-ho el lloc de Prova de sindicat de rugbi ms vell del mn. Dunlop carregava l'IRFU 5 i la meitat d'alguns beneficis sobre 50 desprs de despeses. La primera victria Irlanda tenia en el camp tenia lloc el 5 de febrer, de 1887, contra Anglaterra. Al voltant d'aquesta vegada, el tresorer de l'IRFU, Harry Sheppard, adquiria l'arrendament des de Dunlop i quan moria Sheppard el 1906, el sindicat pagava la seva propietat 200 per l'arrendament. L'IRFU construt la primera parada coberta el 1908, al costat del ferrocarril. Una parada descoberta es construa sobre el pavell de club Lansdowne a la cantonada nord-oest del camp.

El primer partit de futbol internacional al lloc tenia lloc entre Irlanda i Anglaterra en Saint Patrick Day, 17 de mar, 1900, quan controlava l'Associaci de Futbol irlandesa basada en Belfast aquell joc per tota l'illa. Won d'Anglaterra per 2-0. El 1926, l'irlands que Estat Lliure jugava un joc internacional contra Itlia en Carretera Lansdowne i aix era ser l'ltim joc de futbol a l'estadi fins que Waterford United jugava a Manchester S'Unia en una corbata de Copa europea el setembre, de 1968.

El dia desprs el Regne Unit declarava guerra l'agost, de 1914, tres-cents i cinquanta intrprets de sindicat de rugbi, de classe mitjana i fons professional amb notaris i advocats i molts que funcionava en bancs i companyies asseguradores, es reunien en el camp. Eren encarats per FH Que Es Bronzejava, el President de l'IRFU, i decidien oferir-se a fer-se del 7 Dubln Reial Fusiliers com a companyia de "companys", Companyia D. Caminaven des dels camps a travs de la ciutat al seu cam fins al Curragh. Alguns se'n nomenaven en breu com apoderats, altres convenien a NCOs i molts dels altres convenien als especialistes en el batall, com signallers, als gunners de mquines i als assistents mdics. Aquesta unitat veia acci en Badia Suvla en el Dardenelles el 7 d'agost, de 1915, quan queien gaires d'ells. Un commemoratiu als membres d'IRFU qui moria en el Great War era aixecat en l'interior de la paret externa de l'estadi desprs de la guerra. s ser conservat en qualsevol reconstruir per la condici del perms de planificaci.

Desprs del First World War, els membres de Lansdowne i Wanderers reclamaven terra al Riu prxim Dodder i creat prou camp per a dues brees del darrer per ser formades, permetent la canonada la brea per ser expulsada al voltant a la configuraci utilitzava des d'aleshores.

El 1927, la Parada Oriental vella es construa i una terrassa creava sota aix. Els Soldats de l'Exrcit Nacional omplien la parada per provar la seva fora. Desafortunadament, el sostre de la parada no s'aixecava a temps pel primer partit contra Esccia. El dia del partit veia torrencial pluja, haver remullat els espectadors i el dia es recordava molt de temps per a les condicions espantoses.

Club de Tennis Lansdowne era un llogater en els camps i feia que estiguin situades pistes de tennis d'herba on Terrassa del Sud arribava tard. Durant partits de rugbi internacionals, les pistes de tennis es cobrien amb taulons de bosc per permetre que els espectadors estiguin drets i per mirar els partits de rugbi. El 1930, Lansdowne LTC deixava el camp per moure's el Dodder riu a Carretera Londonbridge, prenent l'herbei de les pistes de tennis amb ells.

L'IRFU, que t les seves oficines dins del complex d'estadis, permetia altres usos ocasionals del camp, incloent-hi atletisme (una multitud de 40,000 presenciava cursa de medalist Ronnie Delany d'or olmpica all en un atletisme internacional que es trobava durant els anys 1950).

El 1952 Carretera Lansdowne oferta el primer partit de colors entre l'Escola d'Universitat Dubln i Escola Trinity, Dubln. UCD prenia els honors.

El 1954, l'acord per la qual cosa els partits d'Irlanda es compartien entre Ravenhill Stadium i Carretera Lansdowne acabada amb l'edifici de la Parada Occidental Alta a Lansdowne que crea 8,000 seients addicionals. En el futur, tots els internationals d'Irlanda eren ser jugat en Carretera Lansdowne.

El 1977, la Parada Ms Baixa Occidental vella es demolia i la Parada Ms Baixa Occidental nova obria el 1978. La parada descoberta a la cantonada de Terrassa del Nord es demolia i la graderia s'estenia. Lansdowne FC movia el seu club des sota aquella parada fins a un club nou dins dels camps, prop de Pont d'Herbert, al costat del Dodder. Els Tudor tearooms simulats de Lansdowne FC tornaven a l'IRFU.

La Parada Oriental reemplaava la Parada Oriental Vella el 1983, sent finanada per la venda de deu entrades d'any. L'octubre de 2005, un foc petit en terrassa del Nord posava la terrassa fora de servei per a tots els Irlanda internationals de Tardor. Aix significava que la gent que havia viatjat de tan lluny com Austrlia i Nova Zelanda no podria assistir al partit. La terrassa es reobria per al primer joc del 2006 Sis Nacions Campionat.

L'Associaci de Futbol d'Irlanda primer arrendava el camp per a partits de futbol internacionals el 1971, i des de 1990 a 2006, el camp s'utilitzava a prop per a la majoria vasta de fixacions de casa prop de la Repblica d'equip de futbol d'Irlanda. La ra per a aix era aquell Parc de Dalymount, la casa tradicional de futbol irlands ja no es considerava el millor lloc per a internationals que oferien a causa de la seva capacitat ms baixa i menys seients. Era principalment permetre mig setmana amb qu el futbol internacional lliga per tenir lloc al vespre que illumina eren installats a Landsdowne en el mig 1990.

Els camps tamb ocasionalment han estat utilitzats per a concerts de msica per artistes incloent-hi Bon Jovi, U2, REM, Les guiles, Oasi, Pebres de Bitxo Calents Vermells, Westlife i The Corrs.

Usos.
Abans de l'actual reconstruir, l'estadi tenia una capacitat total de 49,250. Tanmateix, els partits de futbol internacionals competitius no podrien utilitzar la capacitat sencera perqu les parades als dos extrems del camp (Cap al Nord i Cap al Sud) eren niques de durada terrasses. FIFA i UEFA els dos mandat all partits internacionals ser jugat en llocs completament asseguts. La Junta de Rugbi Internacional no imposa aquesta restricci a llocs de rugbi internacionals. Perqu el futbol internacional no competitiu lliga (partits amistosos), el FIFA/UEFA completament assegut mandat no aplica.

En el camp d'IRFU, es toquen partits internacionals de rugbi i futbol irlandesos. Leinster tamb haver utilitzat el camp sobre un cert nombre d'ocasions en qu la mida de multitud ha significat que la seva casa tradicional de Donnybrook no sigui prou gran. En Carretera Lansdowne de 1999 i 2003 jugava oferir a la final de Copa Heineken. Des de 1990, Lansdowne tamb ha ofert la Final de Copa de FAI.

Renovaci.
L'estadi es posa per ser remodelat abans d'abril de 2010, creant un estadi de futbol i rugbi de completament seater de 50,000. El redesenvolupament de l'estadi s'anunciava finalment el gener de 2004 a un cost d'aproximadament ?365 un mili; d'aix, ?190 un mili vindr del govern irlands, amb la resta pagada per l'IRFU i Associaci de Futbol d'Irlanda. L'estadi nou est dissenyat per HOK SVE, Scott Tallon Walker i Buro Happold, amb MI Idea a condici que els serveis d'edifici dissenyin. Se suposava originalment per es retardava que la renovaci comencs el gener de 2007. El treball de demolici de l'estadi comenava 17 de maig de 2007, i la construcci s actualment en curs.

L'ltim partit de rugbi internacional abans de renovaci era una victria d'Irlanda de 61-17 per sobre dels Illencs Pacfics 26 de novembre de 2006. El futbol final internacional era una victria de 5-0 per a la Repblica d'Irlanda sobre San Marino 15 de novembre de 2006. L'ltim joc de futbol alguna vegada abans que el redesenvolupament fos la victria de final de Copa de FAI de Ciutat de Derry contra c. Patrick Athletic 3 de desembre de 2006.  L'ltim alguna vegada competici al Lansdowne Road Stadium vell era un partit de rugbi que tenia lloc el 31 de desembre de 2006. Batec Leinster Ulster 20 punts a 12 en un joc de League Magners que posava una assistncia de disc de 48,000 per a tal partit de lliga.

S'ha decidit que els jocs de futbol i rugbi es jugaran al Parc Croke de 82,500-capacity mentre Carretera de Lansdowne s remodelat. Parc Croke s tingut per l'Associaci Atltica gallesa, la constituci fins ltimament del qual no deixava esports estrangers que s'hi jugus en els seus camps. Parc Croke planejava dos internationals de rugbi i quatre internationals de futbol durant 2007, amb ms pensava en 2008.

En setembre de 2006, Lars-Christer Olsson, CEO d'UEFA, hinted aquella Carretera de Lansdowne podria planejar la Final de Copa d'UEFA el 2010.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271348" title="Exopterigot" nonfiltered="1608" processed="1601" dbindex="106658">

Els exopterigots (Exopterygota), hemipterodeus (Hemipteroidea) o hemipterodeus (Hemipterodea) sn un superordre d'insectes nepters, probablement parafiltic, que inclou els ordres amb metamorfosi simple o incompleta (hemimetbols), s a dir, aquells que el seu desenvolupament comporta dos estadis similars entre si, la nimfa i l'imago (adult).

No sembla que es tracti d'un grup monofilic, ja que l'nica caracterstica que tenen en com s l'esmentada metamorfosis incompleta, un carcter ancestral (plesiomrfic) i no comparteixen cap (apomorfia) que justifiqui el seu monofiletisme. De fet, els insectes palepters (efemerpters i odonats) tamb tenen metamorfosi incompleta, per a diferncia dels exopterigots no poden plegar les ales sobre l'abdomen quan l'insecte est en reps.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271349" title="Copa Confederacions 2009" nonfiltered="1609" processed="1602" dbindex="106659">
La Copa FIFA Confederacions 2009 ser la vuitena edici de la Copa Confederacions, es realizar entre el 14 i el 27 de juny del 2009, a Sudfrica.

Aquest torneig s considerat com l'assaig general de la Copa del Mn de Futbol 2010, que es realizar al mateix pas que ser seu de la Copa del Mn de Futbol.

 Seus .
5 seran les seus par a la primera Copa Confederacions de Sudfrica:


 Participants .
Els vuit participants d'aquest torneig sn convidats oficialment per la FIFA. Aquests corresponen, en general, als campions dels diversos tornejos continentals. Les seleccions d'Espanya i Brasil estan convidades, per no obligades a competir en el torneig.

En aquesta edici hi participaran:



Fase de grups.
Grup A.









Grup B.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271356" title="Simposi Sanibel" nonfiltered="1610" processed="1603" dbindex="106660">
El  Simposi Sanibel s una conferncia cientfica internacional en qumica quntica, fsica de l'estat slid i biologia quntica. s organitzat pel Projecte de Qumica Terica de la Universitat de Florida a Gainesville, Florida, cada hivern des del 1960. Va ser fundat per Per-Olov Lwdin, que va estar involucrat a la seva organitzaci cada any fins a la seva mort ocorreguda l'any 2000. Del 1960 fins el 1978, el simposi es feia a la illa de Sanibel, per ms tard es va realitzar a Palm Coast i a St. Augustine, tamb a Florida. El 2005, el simposi es va traslladar a Sant Simons, Georgia. 

El simposi destaca per la seva llarga histria i pel nombre de participants i les seves presentacions. La trobada del 2007 es va dedicar a "Teoria i computaci en qumica quntica, matria condensada i fsica qumica, nanocincia, bioqumica quntica i biofsica". El simposi Sanibel s descrit com a "conferncia regular altament respectada" a una histria de les conferncies de recerca Gordon. 

Els coeficients Sanibel, utilitzats per exemple en densitats d'espn, van ser nomenats aix desprs del Simposi on van ser discutits el 1960.

Presentacions i psters presentats a la trobada poden ser publicats a la revista International Journal of Quantum Chemistry com a un dels articles de la revista. Abans del 1996, els articles eren publicats en suplements especials de la revista.

Enllaos externs.
 48 Simposi Sanibel, 2008;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271365" title="Albert Barthlmy" nonfiltered="1611" processed="1604" dbindex="106661">

Albert Barthlmy (Anor, 3 de mar de 1906 - Fourmies, 26 de novembre de 1988) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1928 i 1936. Durant la seva carrera professional aconsegu 14 victries.

Palmars.
1928;
 1r del Gran Premi de Fourmies;
1929;
 1r del Gran Premi de Fourmies;
1930;
 1r del Gran Premi de Fourmies;
 1r al Circuit de les Ardenes;
1931;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Alemanya;
1932;
 1r a la Pars-Lilla;
 1r a la Pars-Rennes;
 1r al Critrium dels Aiglons i vencedor de 2 etapes;
1933;
 1r a la Pars-Brusselles;

Resultats al Tour de Frana.
1929. Abandona (9a etapa);
1930. Abandona (10a etapa);
1932. 49 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Albert Barthlmy ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271367" title="Pla Schlieffen" nonfiltered="1612" processed="1605" dbindex="106662">

El Pla Schlieffen era el pla estratgic global dels estats majors alemanys de final del segle XIX i comenament del XX per a un possible enfrontament contra Frana a l'oest i contra Rssia a l'est, que aprofitava les esperades diferncies en la capacitat de mobilitzaci d'ambds pasos. Dissenyat per Alfred Graf von Schlieffen l'any 1905, en una versi modificada per Helmuth von Moltke, fou el pla estratgic que utilitz Alemanya en esclatar la Primera Guerra Mundial i que malgrat els xits inicials que dugueren les tropes alemanyes a pocs quilmetres de Pars, fracass en aconseguir una victria rpida i decisiva a l'oest, com era la seva intenci.

La idea bsica del pla era aconseguir una victria rpida a l'oest, en un mxim de 6 setmanes, per desprs transferir tropes al front oriental, on la lentitud de mobilitzaci russa permetria aguantar l'atac rus durant aquestes 6 setmanes. Per aconseguir una rpida victria a l'oest, el pla preveia una rpida mobilitzaci de la majoria de tropes alemanyes a la frontera occidental i, obviant la neutralitat de Luxemburg i Blgica , penetrar a travs de Blgica pel nord de Frana, amb un rpid moviment de tota l'ala dreta de l'exrcit alemany, mentre l'ala esquerra es mantenia a la defensiva a la zona dels Vosges i d'Alscia i Lorena. El moviment de l'ala dreta havia de superar el Sena i Pars pel flanc esquerra francs i arribar a envoltar la capital francesa pel sud, atrapant el gruix de l'exrcit francs entre Pars i la frontera alemanya.

Schlieffen no va trigar a trobar problemes. L'exrcit alemany hauria d'estendre's cap al nord amb una potent ala dreta per sense afeblir el centre i la esquerra doncs all s'esperava l'atac francs principal. Per a aix li faltaven divisions i homes. No podia esperar que l'exrcit regular (el qual es mant en poques de pau) pogus assumir un front tan llarg . Per se li va ocrrer una soluci innovadora: usar els reservistas. Els reservistas eren considerats soldats mediocres i nicament aptes per a labors d'ocupaci i retaguardia no pas per a la lluita per Schlieffen va decidir sumar-los al front. Aix va poder mantenir una ala dreta potent i el centre i l'esquerra prou fortes com per a detenir l'atac francs. 

Un dels punts ms important del pla era que sumava dos enemics ms als alemanys: els belgues i els britnics. Ell creia, per, que els britnics podrien enviar poques divisions(com aix va ser) fins forces dies desprs. Quant als belgues creia que oposarien una resistncia simblica i poc eficient. Aqu es va equivocar. Aix va trencar els plans alemanys i en va ser una causa que el pla no funcions. Els alemanys necesitaven dels ferrocarrils i ponts belgues per transportar homes i material al front. Amb la resistncia belga i la destrucci de les lnees de ferrocarril, els ponts i d'altres infraestructures els soldats alemanys van haver de fer a peu tot el trajecte fins a Pars mentre sels acabaven les provisions i municions. A ms a ms moltes divisions alemanyes es van haver de quedar enrer fent front als belgues que s'havien refugiat a Amberes debilitant aix la dreta alemnya. Aix va collaborar a que els aliats tinguessin superioritat numrica al Marne.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271368" title="Copa Confederacions 2005" nonfiltered="1613" processed="1606" dbindex="106663">
La Copa FIFA Confederacions 2005 s la setena edici de la Copa Confederacions, realitzada entre el 15 i el 29 de juny del 2005, a Alemanya.

Aquest torneig es considerat l'assaig general de la Copa del Mn de Futbol 2006, que es realitz al mateix pas. 

 Seus .
Les seus d'aquest torneig sn:



Participants.
Els vuit participants d'aquest torneig sn convidats oficialment per la FIFA, i corresponen, en general, als campions dels diversos tornejos internacionals.

En aquesta edici participaren:
, com a organitzador del proper mundial de futbol.
, com vigent campi del mn.
, com a subcampi de la Copa Amrica 2004 ja que el campi va ser Brasil.
, com a vigent campi de la Copa de les Nacions de la OFC;
, com a ltim campi de la Copa d'frica de Nacions.
, com a campi de de la Copa d'Or de la CONCACAF 2003;
, com a campi de l'Eurocopa 2004.
, com a vigent campi de la Copa d'sia.

 Resultats .
 Primera fase .
 Grup A .


 Grup B .


 Segunda fase .
Fase Final.




Premis.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271374" title="Nmaste" nonfiltered="1614" processed="1607" dbindex="106664">


Nmaste (  m incline davant tu ) en idioma hindi i snscrit s una expressi de salutaci d sia del sud originari de l ndia. S utilitza tant per a dir  hola  com  adu  en catal.
Normalment s acompanya d una lleugera inclinaci del cap, el nmaste es fa amb les palmes de les mans obertes i unides entre si per sota de la barbeta.

 Etimologia .

Prov del snscrit nmas:  reverncia, adoraci , i te (datiu del pronom personal tum:  tu, vost ):  a tu, a vost .
Segons alguns autors, el terme namas es pot dividir alhora  seguint les regles del sandhi (divisi de les paraules)  en na:  no , i ma:  meu . Implicaria l absncia del concepte de propietat (aix no s meu).

 Namaskar .

Tamb existeix el terme namaskar, que significa  fer una salutaci  o  fer reverncia  (sent namas  reverncia  i kr  fer ).

 Origen .

Nmaste s utilitza sovint en el context de les prctiques de ioga com a salutaci de trobada i de comiat, generalment emprat com a expressi de bons desigs. Sovint es considera errniament que s una salutaci exclusiva entre els ioguis. S utilitza a tot sia del sud, sobretot en el context de les cultures budistes, particularment per adrear-se a un superior.

Nmaste s una paraula de l'idioma hindi, i s d s generalitzat al nord de l'ndia on l'hindi i els seus dialectes sn les llenges predominants.

 El gest i el seu simbolisme .



Al pronunciar nmaste s acosten les palmes d ambdues mans obertes fins a juntar-se, normalment sobre el pit, a sota de la barbeta, per tamb es pot fer sota el nas o sobre el cap.
Aquest, com qualsevol altre gest, es considera un mudra ( gest  o posici simblica de les mans a les religions orientals).

 Connotacions religioses de la postura .

En l hinduisme la palma dreta representa els peus de Du i la palma esquerra representa el cap del devot.

En altres contextos la persona que fa el gest d unir ambdues mans elimina les diferncies amb la persona a la que fa la referncia i es connecta amb ella. La m dreta representa la naturalesa ms alta, l espiritual, mentre que l esquerra representa l ego hum.
La inclinaci del cap s un signe de respecte.

 Al Jap .

En la cultura japonesa el mateix gest amb les mans (amb una reverncia ms inclinada), s anomena gassho.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271376" title="Pedro lvares Cabral" nonfiltered="1615" processed="1608" dbindex="106665">

Pedro lvares Cabral era un navegador portugus, fill d'un noble portugus, nascut a Belmonte  1467 i mort a Santarm el 1520 o el 1526. El rei del Portugal Manual Ir li va encomenar seguir l obra de Vasco de Gama. Pedro lvares Cabral va ser considerat com El descobridor del Brasil, tot i que en realitat, Vicente Yez Pinzn de la corona de Castella el va precedir en la descoberta de les costes del nord-est del Brasil a la desembocadura de l'Amazona.

Desprs de la tornada de Vasco de Gama de les Indies, fou organitzada una segona expedici d'una flota de 13 caravelles, comandada per Pedro lvares Cabral. Va marxar de Lisboa el 9 de mar de 1500 i, seguint les instruccions de Vasco de Gama, va arribar el 22 d'abril de 1500 a les costes del Brasil, on va prendre possessi del territori en nom de la regne de Portugal.

Desprs d'una breu escala, va fer retornar un vaixell, comandat per Gaspar de Lemos, a Portugal per informar al rei de les noves terres descobertes. Desprs Pedro lvares se'n va anar cap a l'est, direcci a les Indies, on va doblar el cap de Bona Esperana al sud de l'frica, va explorar les costes de Moambic fins arribar a la ndia el 13 de setembre de 1500.

Va morir oblidat i fou enterrat a l esglsia de la Gracia a la ciutat de Santarm l any 1520, o segons altres, el 1526. Pedro lvares Cabral es recordat a Brasil com el  descobridor  del pas, on cada 22 d abril rep un homenatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271378" title="Abanto" nonfiltered="1616" processed="1609" dbindex="106666">


Abanto s un municipi de la provncia de Saragossa situat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271381" title="L'edat de ferro" nonfiltered="1617" processed="1610" dbindex="106667">

L'edat de ferro s una novella escrita pel premi Nobel sud-afric John Maxwell Coetzee el 1990 amb el ttol original en angls de Age of Iron. Traduda al catal el 2002 per Dolors Udina li fou atorgat el Premi llibreter l'any segent. 

La novella s'ambienta a Ciutat del Cap al final del rgim de l'apartheid. La protagonista s la senyora Curren que pateix un cncer terminal i s'enfronta a aquest fet en soledat. Amb l'aparici d'un rodamn tot canvia, ja que li permet afrontar les seves pors i la soledat i escriure a la seva filla amb qui fa anys que no t contacte. El resultat d'aquesta carta s la novella que el lector llegeix i que mostra amb extrema cruesa els fets que es podien viure durant l'apartheid contra la poblaci negra i tamb s una mostra interessant dels sentiments de les persones soles en moments de dificultats. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271382" title="Copa Confederacions 2003" nonfiltered="1618" processed="1611" dbindex="106668">
La Copa FIFA Confederaciones 2003 va ser la sisena edici de la Copa Confederacions, realitzada entre el 18 i el 29 de juny del 2003, a Frana.

Tragdia.
Durant la semifinal entre la Selecci de futbol de Colmbia i la Selecci de futbol del Camerun va passar una cosa indita, va ser la mort del cameruns Marc-Vivien Foe que a mig partit i al centre del camp es va desplomar i el jugador ms proper, el colombi Jairo El Viejo Patio va anar a socorre'l per el seus intents no van servir de res, la seva mort va ser vista per televisi per 45 milions de colombians i milions de camerunesos i d'altres milions de persones arreu del mn com els ulls del jugador es posaven totalment en blanc i queia, el partit va estar susps durant 10 minuts, al final el partit va continuar. La seva mort es confirmava poc desprs d'acabar el partit, el qual va acabar amb la victria del Camerun 1-0 sobre Colmbia, per va ser una alegria minsa pel pas afric.

Seus.
Les seus d'aquest torneig van ser:


Participants.
Els vuit participants d'aquest torneig sn convidats oficialment per la FIFA. Aquests corresponen, en general, als campions dels diversos tornejos internacionals.

En aquesta edici participaren:
, com a organitzador del torneig i campi de l'Eurocopa 2000.
, com a campi de la Copa del Mn de futbol 2002.
, com a campi de la Copa Amrica 2001.
, com a campi de la Copa de les Nacions de la OFC.
, com a campi de la Copa d'frica de Nacions.
, com a campi de la Copa d'Or de la CONCACAF 2002.
, pas convidat al renunciar Alemanya.
, com a campi de la Copa d'sia.

Resultats.
Grup A.


Grup B.


Fase Final.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271386" title="Esmerla" nonfiltered="1619" processed="1612" dbindex="106669">

L'esmerla (Falco columbarius) s el falc ms petit de la fauna dels Pasos Catalans. s un visitant hivernal regular que prov de les latituds nrdiques europees d'Escandinvia i Rssia.

Descripci.

Es tracta d'un falc molt petit, de color fosc i vol rabent.

La manca d'una bigotera molt ostensible s un tret fora ressortit. 

El mascle, ms petit que la femella, presenta les parts superiors de color gris pissarra, la gola blanca i el pit rogenc, amb ratlles brunes, ms freqents cap als flancs. 

El dimorfisme sexual, en vol, tamb s notable, puix la femella presenta per damunt una coloraci bruna fosca. La cua, que s relativament llarga, presenta una caracterstica banda subterminal negra, visible en vol pel damunt. En general s compacta i recorda fora una creu quan es veu volar.

Subespcies.

Eurasitiques.

 Falco columbarius aeasalon.
 Falco columbarius subaeasalon.
 Falco columbarius pallidus.
 Falco columbarius insignis.
 Falco columbarius lymani.
 Falco columbarius pacificus.

Nord-americanes.

 Falco columbarius columbarius.
 Falco columbarius richardsoni.
 Falco columbarius suckleyi.

Hbitat.

Ben distribut especialment pels ambients de la Depressi Central i la Catalunya interior (sobretot a l'altipl del Bages), i ms localitzat i escs al litoral, on s ms normal trobar-lo a prop de zones planes i extenses com, per exemple, les zones humides.

Costums.

Quan apareix a les nostres contrades, ho fa tot seguint en els seus desplaaments els estols de passeriformes hivernants. 

Caa sempre en vol rasant, fins a lmits increbles, amb la qual cosa apareix de sobte sobre la presa, provocant gaireb sempre gran aldarull en l'estol i un enlairament massiu. 

Passa gran part del temps tranquillament posada en un arbre, arbust o pedra a baixa altura, sovint al mig d'un camp en un terrs.

Reproducci.

s una espcie de distribuci holrtica, en la qual habita a l'poca reproductora les latituds altes, en paratges freds amb espais oberts. s reproductor a la tundra i als espais oberts de la taiga euroasitics i nord-americans, des d'on es desplaa a hivernar a rees planes ms meridionals.

Alimentaci.

Fa estada en "anys de pins", s a dir, en anys en qu els fringllids fan acte de presncia massiva. Arriba a l'octubre quan comena el pas dels moixons i s'observa fins al mar.

s un ornitfag important, que captura principalment aloses, completant la dieta amb titelles, trdids, pardals i embercids. Ocasionalment caa insectes i ocells ms grossos com fredelugues.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 143.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Estudi de l'esmerla al Principat de Catalunya. ;
 Informaci sobre l'esmerla de Nord-Amrica. ;
 mplia informaci sobre l'esmerla. ;
 Descripci d'aquest falcnid. ;
 Fotografies i informaci d'aquest ocell. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271390" title="Copa Confederacions 2001" nonfiltered="1620" processed="1613" dbindex="106671">
La Copa FIFA Confederaciones 2001 s la cinquena edici de la Copa Confederacions, realitzada entre el 30 de maig i el 10 de juny de 2001, a Corea i Jap.

El torneig el va guanyar Frana que va derrotar al Jap per 1-0.

Seus.
Les seus d'aquest torneig van ser:


Participants.
  - seu i Campi de la Copa d'sia 2000 ;
  - seu ;
  -  campi defensor del ttol;
  - campi de l'Eurocopa 2000 ;
  - campi de la Copa d'fricana de Nacions 2000 ;
  - campi de la Copa de les Nacions de la OFC 2000;
  - campi de la Copa Amrica 1999;
  - campi de la Copa d'Or de la CONCACAF 2000;

Fase de Grups.
Grup A.


Grup B.


Segona Fase.




Golejadors.
2 gols
 Sun Hong Hwang;
 Eric Carriere;
 Shaun Murphy;
 Robert Pirs;
 Takayuki Suzuki;
 Patrick Vieira;
 Sylvain Wiltord;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271392" title="Mas de Sant Lltzer" nonfiltered="1621" processed="1614" dbindex="106672">
El mas de Sant Lltzer est situat a les afores de la vila de Peralada, vers el sud-oest, a la vora de la carretera de Vilanova de la Muga i Castell d Empries. Una de les dependncies auxiliars d aquest mas aprofita l estructura d una antiga esglsia pre-romnica. Segons els historiadors el primer convent del Carme es trobava extramurs de la poblaci i molt a prop d aquest mas de Sant Lltzer. No fou fins a finals del segle XIII que els monjos carmelites fundaren el convent que es conserva en l actualitat, dins la vila.

Les restes de l esglsia de Sant Lltzer sn molt anteriors a la fundaci carmelitana. Hom creu que es podria tractar d un monestir visigtic. Actualment l edifici serveix de magatzem del mas que t al costat. s una construcci pre-romnica (s. VIII-IX), segurament d una sola nau i absis traperial. Alguns murs conserven opus spicatum ben marcat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271393" title="Llebeig" nonfiltered="1622" processed="1615" dbindex="106673">

El Llebeig  o Garb s el nom del vent del sudoest. Al Pas Valenci s'anomena llebeig, mentre que ms al nord se li diu garb. Pel seu origen, porta molta sorra i pols molt fina en suspensi procedent del desert del Shara.

El llebeig es produeix com a conseqncia del moviment de borrasques a la Mediterrnia sur d'Oest a Est; este desplaament provoca el moviment de masses d'aire tropical, clides, seques i amb molt de pols portat del Shara fins al sudest de la pennsula Ibrica.

Normalment el llebeig s anticipat per la calima (boira clida) que apareix a l horitz cap al Sud. El color caracterstic de la calima s provocat per la gran quantitat de pols africana que duu.

L'aparici d'aquest vent anuncia l'arribada de la depressi que l'origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges fortes.

Vents de caracterstiques paregudes al llebeig prenen diferents noms a altres llocs de la Mediterrnia com ara xaloc (nom d origen itali, encara que bufa en direcci contraria al Llebeig (sudest), jamdino (al Marroc), qibli, Marin (a Frana), jugo (a Crocia) etc.

Enllaos externs.
Josep Pla: El vent de garb - L'horari







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271402" title="Copa Confederacions 1999" nonfiltered="1623" processed="1616" dbindex="106674">
La Copa FIFA Confederacions 1999 s la quarta edici de la Copa Confederacions, realitzada entre el 25 de juliol i el 4 d'agost de 1999, a Mxic.

El torneig el va guanyar Mxic que va derrotar a Brasil per 4-3.

Participants.
Els vuit participants d'aquest torneig sn convidats oficialment per la FIFA. Aquests corresponen, en general, als campions dels diversos tornejos internacionals.

En aquesta edici participaren:
  - Seu i Campi de la Copa d'Or de la CONCACAF 1998.
  -  Campi defensor del ttol i Campi de la Copa Amrica 1997.
  - Campi de l'Eurocopa 1996.
  - Campi de la Copa d'frica de Nacions 1998.
  - Campi de la Copa de Nacions de la OFC 1998.
  - Campi de la Copa d'sia 1996.
  - Subcampi de la Copa Amrica 1997, substituint a Brasil al ser el vigent campi.
  - Subcampi de la Copa d'Or de la CONCACAF 1998, substituint a Mxic al ser organitzado.

, Campi de la Copa del Mn de Futbol 1998, va declinar participar.

Fase de Grups.
Grup A.


Grup B.


Segona Fase.




Golejadors.
6 gols
 Cuauhtmoc Blanco;
 Ronaldinho;
 Marzouq Al-Otaibi;
4 gols
 Alex;
3 gols
 Jos Manuel Abundis;
 Z Roberto;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271407" title="Pintarrafes" nonfiltered="1624" processed="1617" dbindex="106675">
Pintarrafes s una zona apartada de la localitat de Carlet (Pas Valenci ) en la qual es troba l'ermita de Sant Bernat i diverses cases. L'ermita de Sant Bernat d'aquesta localitat s important a nivell arquitectnic ja que s una de poques amb vuit cantonades que es troba a Europa. Es creu que en aquesta Ermita (abans un castell) va nixer Sant Bernat, patr de la ciutat de Carlet i la ciutat d'Alzira.

Actualment la zona de Pintarrafes i el lloc que ocupa l'Ermita s'utilitza com a zona d'acampada juvenil i est habilitada per anar fer paelles.

Ocasionalment i el 23 de juliol s'ofereixen misses en honor a Sant Bernat, Maria i Grcia (germanes del sant) dintre de l'ermita i Pintarrafes es converteix en centre de peregrinaci per a tot el poble de Carlet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271415" title="Ermita de Sant Bernat de Carlet" nonfiltered="1625" processed="1618" dbindex="106676">


L'ermita de Sant Bernat es troba a la localitat de Carlet, concretament a la zona de Pintarrafes.

s una capella de planta centralitzada. Consta d'una doble planta que s de forma heptagonal per l'exterior, nica a Europa, i circular en l'interior. L'espai central est cobert amb una airosa cpula de teules blaves sobre tambor. En el tambor, tamb heptagonal, s'obren finestres circulars. El cos que envolta l'espai central t un pis alt, en el qual s'obren balconades. Es va construir sobre el palau del rei moro que havia martiritzat al seu fill Sant Bernat Mrtir i les seves germanes, Maria i Grcia, per haver-se convertit al cristianisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271416" title="Copa Confederacions 1997" nonfiltered="1626" processed="1619" dbindex="106677">
La Copa FIFA Confederacions 1997 va ser la tercera edici de la Copa Confederacions, es va realitzar entre el 12 i el 21 de desembre de 1997, a l'Arbia Saudita.

Aquesta edici del torneig la va guanyar el Brasil que va derrotar a la final a Austrlia per 6-0.

 Organitzaci .
 Seus .
Tots els partitos es van disputar a la ciutat de Riyadh, a l'Estadi Rei Fahd.

 rbitres .
La llista d'rbitres s la segent:
 Lucien Bouchardeau;
 Javier Castrilli;
 Nikolai Levnikov;
 Saad Mane;
 Ian McLeod;
 Ren Ortube;
 Ramesh Ramdhan;
 Pirom Anprasert;

 Participants .
Els vuit participants del torneig sn convidats oficialment per la FIFA. Aquests corresponen, en general, als campions dels diversos tornejos internacionals.

En aquesta edici participaren:
, com a pas organitzador.
, com a campi de la Copa de Nacions de la OFC 1996.
, com a campi de la Copa del Mn de Futbol 1994.
, com a subcampi de la Copa d'sia 1996, degut a que Arbia Saudita era el pas organitzador.
, com a campi de la Copa d'Oro de la CONCACAF 1996.
, com a subcampi de l'Eurocopa 1996, degut a que Alemanya va ser el campi per va declinar la seva participaci.
, com a campi de la Copa d'frica de Nacions 1996.
, com a campi de la Copa Amrica 1995.

 Primera fase .
 Grup A .


 Grup B .


 Segona Fase .




 Golejadors .


 Premis .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271417" title="Copa Confederacions 1995" nonfiltered="1627" processed="1620" dbindex="106678">
La Copa FIFA Confederacions 1995 va ser la segona edici d'un torneig internacional jugat a l'Arbia Saudita sota el nom de "Copa Rei Fahd".

Aquesta edici del torneig la va guanyar Dinamarca que va derrotar a la final a Argentina per 2-0.

Organitzaci.
Sedes.
Tots els partits es van disputar a la ciutat de Riyadh, a l'Estadi Rei Fahd.

rbitres.
La llista d'rbitres s la sigent:
 Rodrigo Badilla;
 Ali Bujsaim;
 Ion Craciunescu;
 Salvador Imperatore;
 An-Yan Lim Kee Chong;

Participants.
Els sis participants d'aquest torneig sn convidats oficialment per la FIFA. Aquests corresponen, en general, als campions dels diversos tornejos internacionals.

En este evento participan:
, com a pas organitzador.
, com a campi de la Copa Amrica 1993.
, com a campi de l'Eurocopa 1992.
, com a campi de la Copa d'sia 1992.
, com a campi de la Copa d'Or de la CONCACAF 1993.
, com a campi de la Copa d'frica de Nacions 1994.

Resultados.
Grup A.


Grup B.




Golejadors.
3 gols
 Luis Garca;
2 gols
 Gabriel Batistuta;
 Daniel Amokachi;
 Peter Rasmussen;
1 gol
 Morten Wieghorst;
 Michael Laudrup;
 Ariel Ortega;
 Pascual Rambert;
 Jos Chamot;
 Kazu Miura;
 Mutiu Adepoju;
 Emmanuel Amunike;
 Ramn Ramrez;
 Brian Laudrup;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271421" title="Hctor Vidal Hernndez" nonfiltered="1628" processed="1621" dbindex="106679">
Hctor Vidal Hernndez (Valncia 1986), ms conegut com a Hctor, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet. Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota a l'Europeu de 2007.

Va debutar a Alginet.

 Palmars .
 Escala i corda;
 Campi del Circuit Bancaixa: 2008;
 Sub-campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2008;
 Campi del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta: 2008;
Campionats Internacionals de Pilota
 Campi europeu de Joc internacional, Nivelles (Blgica) 2007;
 Subcampi europeu de Llargues, Nivelles (Blgica) 2007;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271423" title="Copa Confederacions 1992" nonfiltered="1629" processed="1622" dbindex="106680">
La Copa FIFA Confederacions 1992 va ser la primera edici d'aquest torneig internacional jugat integrament a l'Arbia Saudita sota el nom de "Copa Rei Fahd".

Aquesta edici del torneig la va guanyar l'Argentina que va derrotar a la final a l'Arbia Saudita per 3-1.

Organitzaci.
Seus.
Tots els partits es va jugar a la ciutat de Riyadh, a l'Estadi Rei Fahd.

rbitres.
La llista d'rbitres s la segent:
 Jamal Al Sharif;
 Ulisses Da Silva;
 An-Yan Lim Kee Chong;
 Rodrigo Badilla Sequeira;

Participants.
Els quatre participants d'aquest torneig sn convidats oficialment per la FIFA. Aquests corresponen, en general, als campions dels diversos tornejos internacionals.

En aquesta edici participaren:
, com a pas organitzador.
, com a campi de la Copa Amrica 1991.
, com a campi de la Copa d'frica de Nacions 1992.
, com a campi de la Copa d'Or de la CONCACAF 1991.

Resultats.




Golejadors.
2 gols
 Bruce Murray;
 Gabriel Batistuta;
1 gol
 Alberto Acosta;
 Cobi Jones;
 Al Tunian;
 Eric Wynalda;
 Leonardo Rodrguez;
 Fahad Al Bishi;
 Khalid Al Muwallid;
 Marcelo Balboa;
 Claudio Caniggia;
 Saeed Owairan;
 Donald Sie;
 Diego Simeone;
 Abdoulaye Traore;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271425" title="Jonathan Herrera Ramos" nonfiltered="1630" processed="1623" dbindex="106681">


Jonathan Herrera Ramos (Valncia 1990), ms conegut com a Herrera, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Comen en la Galotxa, fins que va debutar com a professional el 2005 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Lliga Caixa Popular;
 Campi de la Copa Diputaci: 2008;
 Subcampi del Trofeu Caixa Rural de Vila-real: 2008;
 Galotxa:
 Campi de l'Interpobles;
 Campi  d'El Corte Ingls;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271426" title="Adunator" nonfiltered="1631" processed="1624" dbindex="106682">

Adunator s un gnere de mamfer extingit que podria haver format part de la famlia Hyopsodontidae i de l'ordre Condylarthra. Cont sis espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271428" title="Joan Rafart i Roldn" nonfiltered="1632" processed="1625" dbindex="106683">
Raf s el pseudnim de l'autor d' historietes Joan Rafart i Roldn (Barcelona, 1928-1997), qui va utilitzar tamb altres pseudnims menys coneguts com Dino o Roldn.

Inicia la seva carrera en els anys cinquanta en la srie d'aventures El Zorro. Aviat abandona l'estil realista als  seus treballs i es concentra en el seu estil ms humorstic. Comena a collaborar en la revista La Risa amb les segents sries:

La vida aborregada de Borrego (1952);
Levy Berzotas (1953);
Sherlock Gmez (1958);
Mr. Cha-cha-cha, Director de Cine (1958);

En aquesta poca collabora tamb amb TBO signant els seus treballs com Roldn.

Els seus treballs ms coneguts sn els que realitza per a l' Editorial Bruguera a partir de 1957. Entre 1957 i 1959 collabora en diverses revistes d'aquesta editorial, com El DDT, Pulgarcito i Tio Vivo, a les quals aporta, d' entre altres, les segents sries:

Campeonio (1957);
Doa Lo Portapartes, seora con malas artes (1958);
Don Pelmazo Bla, bla, bla... y las mil latas que da (1959);

En 1959 Raf deixa Bruguera i realitza treballs per a agncies internacionals, que es publiquen en diversos pasos d' Europa i d'Hispanoamrica. En 1965 torna a publicar a TBO com Roldn creant a Don Jernimo, jefe de cocina. A  finals dels seixanta, torna a collaborar a les revistes de Bruguera. En aquesta segona etapa destaquen:

Doa Tecla Bisturn, enfermera de postn (1968);
Flash, el fotgrafo (1969);
Manoln, conductor de camin (1969);

En aquesta poca, el seu personatge ms destacat s sens dubte Sir Tim O'Theo (1970), historieta que parodia tant la novella policaca com les rareses del carcter britnic. s el treball ms reeixit i recordat de Raf.

A partir de l'any 1986 collabora amb la revista Guai! amb la srie Mirlowe y Violeta, tamb parodia de novelles policaques, i per a la revista TBO. Per a la revista d' historietes de terror Creepy crea la srie pardica Zomby y el gato, amb guions d'Antonio Segura. En aquesta poca s'inicien tamb els seus treballs per als setmanaris satrics El Jueves i Puta Mili, bsicament amb les srie La fragata capadora i Coas marineras, orientades a un pblic adult.

Amb la caiguda de l'editorial Bruguera, Raf treball per a estudis d'animaci, realitzant els storyboards de les sries Els Fruittis, La Cobi Troupe i la segona part de D'Artacan. 

En 1992 va rebre el Gran Premi del Sal del Cmic de Barcelona, pel conjunt de la seva obra.

Va Continuar collaborant amb revistes d' historieta fins a la seva mort, el 13 d'octubre de 1997.
Referncies.







 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271432" title="Ignacio Chacn Dalmau" nonfiltered="1633" processed="1626" dbindex="106684">
Ignacio Chacn Dalmau (Beniparrell 1989), ms conegut com a Nacho, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar el 2004 al Trinquet de Pelayo (Valncia). Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota als Europeus de 2007.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Lliga Caixa Popular Juvenil: 2005;
 Subcampi Lliga Caixa Popular Juvenil: 2006 i 2007;
 Campi del Trofeu Nadal de Benidorm: 2008;
 Galotxa:
 Campi d'El Corte Ingls 2006 i 2007;
 Campi de la Supercopa: 2008;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi europeu de Joc internacional: Nivelles (Blgica), 2007;
 Subcampi europeu de Llargues: Nivelles (Blgica), 2007;
 Subcampi del Mn de Llargues: Equador, 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;
 Nacho a la Selecci, 2007;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271435" title="Toshiba" nonfiltered="1634" processed="1627" dbindex="106685">
 s una companyia japonesa dedicada a la manufactura d'aparells elctrics i electrnics amb seu a Tquio. Ocupa el 7 lloc en la llista de grans companyies mundials del seu camp.

Durant l'any comercial 2000-01 l'empresa va facturar per 5.951.357 milions de iens i va obtenir un benefici net de 96.168.000.000 . Treballen per a Toshiba 188.042 empleats (2001).

 Histria .

La primera, Tanaka Seizosho (Obres d'enginyeria Tanaka), era l'empresa d'equips telegrfics ms important de Jap i va ser fundada per Hisashige Tanaka en 1875. En 1904, l'empresa va canviar el seu nom pel de Shibaura Seisakusho (Obres d'enginyeria Shibaura). Al llarg de la primera meitat del segle XX, Shibaura Seisakusho es va convertir en la principal fabricant de maquinria pesada elctrica, mentre Jap, modernitzat durant la Era Meiji, es convertia en una potncia industrial a nivell mundial.

La segona empresa, anomenada Hakunetsusha, es va fundar en 1890 i era la principal fabricant de llums elctriques incandescents del Jap. L'empresa va ampliar la seva oferta a altres productes elctrics i ja en 1899 va prendre el nom de Tokyo Denki (Elctrica de Tquio).

La fusi en 1939 de Shibaura Seisakusho i Tokyo Denki va crear una nova empresa cridada Tokyo Shibaura Denki. No va trigar molt a ser coneguda amb el lies de Toshiba, per no va ser fins a 1978 quan l'empresa va canviar el seu nom oficialment pel de Toshiba Corporation.

El grup es va expandir amb fora, tant pel creixement intern com per adquisicions, absorbint companyies d'enginyeria i indstria primria durant els anys 1940 i 1950, donant lloc a empreses subsidiries a partir dels 1970s com Toshiba EMI (1960), Toshiba Electrical Equipment (Equips elctrics Toshiba) (1974), Toshiba *hemical (Qumica de Toshiba) (1974), Toshiba Lighting and Technology (Illuminaci i Tecnologia Toshiba) (1989) i la Toshiba Carrier Corporation (Corporaci de Transportis Toshiba) (1999).

l'empresa en l'any 1957 al 1962 va vendre 356 cotxes elctrics per als ferrocarrils mitre i sarment per a reemplaar la vella flota de cotxes anglesos.

L'empresa va ser resposable d'algunes primcies japoneses, com el radar (1942), la TAC (1954), televisor de transistors i forn microones (1959), videfon en color (1971), el vocable en japons processador (1978), el sistema MRI (1982), computadora porttil (1986), NAND EEPROM (1991), DVD (1995), i el Libretto (1996).


En 1987 va ser acusada dels crrecs de venda illegal de fresadores computadorritzades usades per a produir submarins extremadament silenciosos a la Uni Sovitica, violant aix el tractat CoCom (Coordinating Committee for Multilateral Export Controls, Comit Coordinador per al Control de l'Exportaci Multilateral) aprovat durant la Guerra freda. Aquest incident refred les relacions comercials entre els Estats Units i Jap, i va acabar amb la detenci de dos importants executius de l'empresa, aix com la imposici de sancions per part d'ambds pasos.

Abans de la Segona Guerra Mundial, Toshiba era membre del grup Mitsui zaibatsu (lit. conglomerat). A dia d'avui, Toshiba forma part del keiretsu Mitsui (multinacional), i encara mant acords preferents amb el Banc Mitsui i altres membres del keiretsu. Pertnyer a un keiretsu implica lleialtat, tant corporativa com privada, als altres membres del keiretsu o els seus aliats. Aquesta lleialtat s'estn fins i tot fins a la cervesa que els obrers prenen, que en el cas de Toshiba s la Asahi.


 Innovacions destacables .

Toshiba ha creat un disc d' enregistrament perpendicular de 1,8 polzades (4,5 cm) capa d'emmagatzemar 80 GB.

Va desenvolupar juntament amb Microsoft i NEC el HD-DVD (DVD d'alta definici).

 Enllaos externs .
Portal mundial (angls);
Linux en porttils Toshiba (angls);
Sumari del escndal de 1987 (tecnologia submarins) (angls);
Toshiba renuncia al HD DVD finalitza la guerra de formats, actualitzat 17/2/2008 (castell);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271436" title="Pintura (material)" nonfiltered="1635" processed="1628" dbindex="106686">
 
La pintura s noms una part del que es coneix actualment com a recobriment orgnic. Aquests inclouen pintures, vernissos, esmalts, laques, colorants, selladores i tots els diversos productes accessoris com els dissolvents. 

Tamb es refereix en primer lloc a les substncies emprades per a donar color i que solen ser una barreja d'un pigment amb un aglutinant, que pot diluir-se ms o menys. 

Components.
Totes les pintures es componen d'una srie de subproductes: 

pigments: Sn materials en forma de pols que al afegir-se en el producte, li aporten color i opacitat ;
aglutinants: Sn els lquids o slids encarregats de retenir els pigments una vegada s'ha format la pellcula ;
dissolvents: Sn substncies encarregades de la dissoluci dels aglutinants en cas que aquests siguin slids; i fluidificar-los en cas d'un aglutinant lquid ;
plastificants;
crregues;

Tamb existeixen pintures que no requereixen un aglutinant, com per exemple: els pastels, carb, grafits, etc. Per extensi es denominen aix tamb les obres realitzades amb aquests materials. 

Propietats.
Aquests recobriments tenen les segents propietats en graus variables, depenent de la composici del recobriment: 
 bon flux i anivellaci;
 proporci d'aspersi i grossor de pellcula satisfactoris;
 assecat rpid;
 alta impermeabilitat;
 bona adhesi;
 flexibilitat i duresa;
 resistncia a l'abrasi i durabilitat. ;

Suports.
Existeixen multitud de tcniques vlides per a la realitzaci de pintures, aix com de suports i motivacions. Les tcniques es poden diferenciar en olioses i aquoses. Els suports en fixos o immobles (parets o murals) i mbils (pintura de cavallet).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271439" title="Fredes" nonfiltered="1636" processed="1629" dbindex="106687">

Fredes s un poble, que pertany  al municipi de la Pobla de Benifass amb 12'95 km2 d'extensi al Baix Maestrat, (nord del Pas Valenci). La seua part nord es una successi de muntanyes que van des del Tossal d'Encanad fins enllaar amb els Ports de Beseit. En el seu terme est la part del Tossal dels Reis que pertany al Pas Valenci.

Fredes est situat a 1090 m. d'altura, es una bonica poblaci valenciana on es pot trobar relax i descans i est situat en un magnfic paratge de la Tinena de Benifass, al nord-oest de la comarca del Baix Maestrat, prop dels ports de Morella. El Boixar, a tan sols 3,4 km, El Ballestar, a 4 km, i La Pobla de Benifass, a 5,6 km. Fredes es tamb conegut per les nevades i les baixes temperatures de l'hivern, que oscillen entre els 0C i els 10. Les mnimes poden arribar a ser d'uns -5C, i les mximes de uns 7C. En canvi l'estiu sol ser suau amb temperatures de 23C a 30C.

Fredes disposa tamb d'una zona de xalets a 1 km del poble i un restaurant de muntanya.

Histria.
Histricament va formar part de la Tinena de Benifass, per pertnyer des del segle XIII al senyoriu del monestir d'aquest nom. Va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alag el 15 de mar de 1236, juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigncies molt dures que incloen partici de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en 1463, i tamb en temps de Felip IV quan es va produir la invasi francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlista durant el segle XIX. En 1977 va ser annexionat a la La Pobla de Benifass. En el seu terme es troba el cim del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). Al sortir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifass, el primer que es va fundar en terres valencianes. El primer edifici es va construir en la muntanya de Santa Escolstica, en la qual es va establir una comunitat cistercenc procedent del Monestir de Poblet, en 1233, aprofitant el castell que els musulmans cridaven de Beni-Haz. En 1250 els monjos es van traslladar a les noves dependncies, situades en el pla situat al costat del castell, amb la qual cosa va quedar abandonat. L'esglsia va ser acabada en 1276 i a partir d'aqu el monestir ha passat per diverses vicissituds, amb poques d'esplendor i altres de penries, fins que les guerres de la Independncia i de Successi van acabar arrunant-lo. Desprs de l'exclaustraci de 1834 va ser ocupat pels carlistes, i Cabrera va convertir les seves dependncies en hospital de sang i camp de concentraci. Tot aix va ser causa de dispersi i prdua dels tresors que possea, com per exemple el primer manuscrit del Llibre dels Furs. En 1931 va ser declarat Monument Nacional. Actualment s propietat de l'orde de Sant Bru que va establir la primera cartoixa femenina d'Espanya, desprs de la reconstrucci realitzada per la Diputaci de Castell.

Geografia.
Les mases ms importants sn: Mas de Trencaladres, Mas del Peraire i Mas de Pinar Pl. Les seues fonts sn cabaloses i destaquen entre elles, la Font del Teix de Fredes, la Font del Rssec, la Font del Bou, la Font de Trencaladres, la Font de l'Om, la Font de Roca Blanca i la Font dels Cumunes.

La seva toponmia s molt variada: La Mola, les Solanes, el Salt, la Morranda, els Reinals, les Ombrietes, el Clot de Marin, la Foia, els Boverals, Canta Perdius, Pinar Pl, els Tombadors, Serra Pelada i Roca Blanca.

Festes.
Celebrava les seves festes Majors el 1 de Maig en honor a Sant Abd i Senn. La vida quotidiana girava en torn a la famlia Abella coneguda com el Ric de Fredes, el major contribuent de la Tinena. Actualment, el patrimoni de aquesta casa s'ha dividit entre els seus hereus. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271440" title="Pasqual Balaguer Castillo" nonfiltered="1637" processed="1630" dbindex="106688">
Pasqual Balaguer Castillo (La Pobla de Vallbona 1983), ms conegut com a Pasqual II, s un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar el 2001 al Trinquet de Pelayo (Valncia). Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota el 2006 i 2007

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Lliga Caixa Popular 2007 i 2008;
 Subcampi Lliga Caixa Popular 2006;
 Front:
 Campi de l'Obert d'Albal: 2006 i 2007;
 Subcampi del Trofeu Platges de Moncofa: 2008;
Campionats Internacionals de Pilota
 Campi europeu de Joc internacional, Nivelles (Blgica) 2007;
 Subcampi europeu de Llargues, Nivelles (Blgica) 2007;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271441" title="Francisco Luis Brines Ferrer" nonfiltered="1638" processed="1631" dbindex="106689">
Francisco Luis Brines Ferrer (Simat de la Valldigna), ms conegut com a Coeter II, s un pilotari valenci, mitger en la modalitat de raspall.

En les eleccions municipals de 2007 es present a les llistes del Bloc Nacionalista Valenci del seu poble ( ), sense ser-ne escollit.

 Palmars .
 Campi de l'Individual de Raspall: 2006 ;
 Sub-campi per equips de raspall: 2001 i 2008;
 Campi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2006 i 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271443" title="Verns" nonfiltered="1639" processed="1632" dbindex="106690">
lack box.jpg|300px|thumb|right|Caixa xinesa de fusta vernissada en diferents colors] 
Un verns s una dissoluci d'una o ms substncies resinoses en un dissolvent que es volatilitza o es desseca, a l'aire amb facilitat, donant com resultat una capa protectora sobre la superfcie on s'ha aplicat. 

Existeixen vernissos d'origen natural, en general derivats de les resines i olis essencials de plantes, i sinttics de formulaci moderna. 

 Caracterstiques . 
S'aplica a les pintures, fustes i altres superfcies, amb l'objectiu de preservar-les de l'acci de l'atmosfera, de la pols, etc. aix com per a incrementar l'enfosquiment en el to dels colors. Quan s'aplica a la fusta, a diferncia de les ceres i olis, el verns crea una autntica capa protectora i impermeable, salvaguardant la superfcie de fusta dels agents externs i de les petites erosions.

 Tipus de vernissos . 
Hi ha molts tipus de vernissos diferents ja que no sn substncies tan simples com la laca. Depenent del criteri de classificaci es poden agrupar en diferents classes. Atenent a l'acabat final de la superfcie es poden classificar en: 
 Verns brillant: est altament purificat, per aix assoleix un acabat brillant sobre els treballs. T gran adherncia i durabilitat. D'ptima transparncia, impermeabilitza i dna protecci a qualsevol material ja pintat. Especial per a la decoraci i protecci de tota classe de construccions de fusta natural o tenyida en interiors i exteriors tals com finestres, armaris, mobles, etc. ;
 Verns mat: t les mateixes caracterstiques del verns brillant amb la diferncia de la terminaci mat. s d'assecat rpid i pot ser aplicat amb pinzell o esponja. ;
 Verns setinat: s una mica ms brillant que el mat, pel que resisteix molt ms les taques. s ideal per al vernissat de tot tipus de superfcies de fusta en interiors i exteriors cobertes, tals com mobles, portes, armaris, etc.

 Histria . 
Els vernissos s'han utilitzat durant milers d'anys per a acabar de protegir la fusta. Els egipcis ho empraven en la decoraci de les seves tombes i els grecs com protecci de la fusta dels seus vaixells contra el poder corrosiu de les sals marines. Tot i aix, els vernissos no s'han utilitzat com material d'acabat per als mobles fins als ltims cinc segles. 

Referncies.
 Bob Flexner (1993). Understanding Wood Finishing: How to Select and Apply the Right Finish. Rodale Press: Emmaus, PA. ISBN 0-87596-566-0;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271446" title="Enrique Bunbury" nonfiltered="1640" processed="1633" dbindex="106691">


Enrique Ortiz de Landzuri Izarduy, conegut com Enrique Bunbury o simplement Bunbury s un msic aragons, va nixer l'11 d'agost del 1967 a Saragossa.

Va comenar tocant el baix en un grup anomenat Rebel Watz i ms endavant va ser el vocalista de Proceso Entrpico. En la dcada dels 90 arrib a ser mundialment conegut per ser el cantant d'Hroes del Silencio.

 Hroes Del Silencio .

Desprs de deixar Proceso Entrpico, Bunbury va passar a ser el vocalista d'un grup anomenat Zumo de Vidrio que es va convertir en la llavor d'Hroes del Silencio. En aquesta formaci estaven Enrique Bunbury i Juan Valdivia (Segvia, 3 de desembre de 1965) que al costat de Pedro Andreu, van crear els primers Hroes del Silencio (1984). Enrique Bunbury es va convertint en tota un estrella meditica grcies a l'xit d'Hroes del Silencio i passa a ser un dels cantants ms importants de la msica en castell arreu del mn.

Amb el suport de Cachi (DJ de Radio Zaragoza), i del periodista Matas Uribe (columnista musical del Heraldo de Aragn), Hroes del Silencio va comenar a donar-se a conixer. En els seus comenaments, aconsegueixen el segon lloc en el concurs de Pop Rock d'Osca, per darrere de Proescritos. Un concert que realitz Hroes en 1987 en la sala Bruta -en el qual van aconseguir esgotar localitats i deixar a centenars de seguidors fora- posa al quartet en el punt de mira. Gustavo Montesano -ex Ol Ol per abans ex CRUCIS (grup de rock sinfnic argent)- es va fixar en ells i els va aplanar el cam per a signar el seu primer contracte amb la multinacional EMI. 

Llavors, es va publicar "Hroe de Lellenda" en 1987 una espcie de Maxisingle-Minielep, frmula molt comuna per aquell temps en la indstria discogrfica espanyola amb els grups novells. D'aquest disc es van vendre ms de 30,000 cpies en el seu moment i posteriorment es publicaria fins i tot en CD. El problema en aquests primers enregistraments s que Pedro Andreu (el bateria), va ser substitut per una caixa de ritmes rebaixant bastant el nivell de qualitat dels enregistraments. Menys d'un any ms tard van publicar el seu primerLP, "El mar no Cesa", tamb produt per Montesano i que immediatament es va convertir en disc de plat. "Mar a Dendro" o "Flor Venenosa" van passar a ser canons de referncia per a joves de finals dels 80 i principis dels 90. No obstant aix, el grup va quedar descontent de la producci d'aquest primer lbum, degut al fet que quan ells no estaven presents en les sessions, el seu productor introdua arranjaments amb teclats. 

En Calataiud (Saragossa) els va veure l'ex component de Roxy Music, Phil Manzanera, qui duia algun temps a l'Estat Espanyol i acabava de produir discos a grups nacionals. Phil es va interessar pels Hroes desprs de veure'ls en un concert va decidir apostar per ells. Phil Manzanera produiria "Senderos de Traicin" (1990). Queden d'aquest disc xits com "Entre dos Tierras" o "Maldito Duende". Per no cal oblidar que la companyia per aquell temps ja apostava fort per ells, i a fora de llenar el talonari amb les emissores i les televisions la cosa va quallar. Els videoclips tamb van ajudar a la difusi del disc. Cadenes com Canal +, posarien una vegada i una altra els seus vdeos en espais com el dels 40 o El Gran Musical. Van actuar en playback en programes com "Un, Dos, Tres" amb Jordi Estadella, per es van negar a tocar en uns altres com "Vip Noche" de Telecinco presentat per Emilio Aragn. Els seus primers passos internacionals van ser una aposta modesta i feta a poc a poc a fora de recrrer-se pasos com Alemanya en una furgoneta. L'xit a l'estranger vindrien ms endavant per de forma gradual. 

Un concert contra el racisme a Alemanya, on Hroes del Silencio va mostrar la seva personalitat i carcter sobre l'escenari, els va fer donar un salt enorme en la seva carrera. Els seus components es van donar a conixer internacionalment cantant les seves canons en castell. En Alemanya van aconseguir el disc d'or, tamb a Itlia. Van girar per ustria, Sussa, Blgica i Escandinvia. Prova d'aix s que se'ls va comenar a dedicar espai en canals europeus i sud-americans. Desprs de la bogeria de "Senderos de Traicin" i la seva llarga gira per tot el mn, Hroes, descansaren ms d'un any ,en el qual, Bunbury viatjaria a llocs com l'ndia. Suposadament va ser un parntesi espertitual del que impregna a ms d'un tema el seu segent disc quant a sonoritats i textos. 

Amb el llanament internacional de "El Espiritu Del Vino",(1993), Hroes del Silencio es va embarcar en una gira que els va dur per ms de 20 pasos. El disc tamb el produiria Phil Manzanera i contaria amb una campanya de mrqueting i promoci molt slida. Apuntar tamb que en el llibret interior del disc els textos de les lletres de les canons venien ja en dos idiomes, castell i angls. Hroes volia donar a conixer les seves canons cantant en el seu idioma natal per volien ser entesos pel pblic de parla no hispana. 

El Prncep Felip rebria a Hroes del Silencio en audincia i es declararia admirador i seguidor de la seva msica. Bunbury a la sortida va declarar sobre la importncia que el rock fos reconegut a nivell institucional. Temps ms tard, tamb diria que la foto en la qual surt el grup amb el Prncep noms la posaria en el bany de la seva casa. 

"Avalancha" (1995) va ser l'ltim disc d'estudi d'Hroes del Silencio. Per a aquesta ocasi van contar amb Bob Ezrin, productor de Pink Floyd, Peter Gabriel o Alice Cooper. El grup experimenta un canvi en el seu so, amb guitarres ms dures i textos ms directes en alguns moments. 

A continuaci van realitzar una altra gira mundial que va passar per Estats Units, Mxic, Argentina, Guatemala i nombrosos pasos americans i europeus. Desprs de la publicaci de "Parasiempre" (1996), un doble CD en directe, van anunciar la seva separaci i un descans indefinit per a iniciar projectes en solitari. 

Durant la gira de 1996 (que incloa concerts de mar a setembre) Bunbury, per a qui el tour s'estava convertint en un suplici, va decidir anar gravant maquetes en diferents estudis americans amb la intenci de fer aquests mesos ms suportables. En el tram espanyol de la gira, la banda va dur com teloners al grup colombi Aterciopelados, a qui Bunbury els gravaria posteriorment cors en l'lbum "La pipa de la paz" (1997). 

Desprs d'onze anys sense tocar junts i en motiu de la commemoraci dels 20 anys de les seves grabacions Hroes del Silencio va oferir 10 concerts a l'Estat Espanyol i Amrica.

 Carrera en Solitari .

"Radical Sonora" va ser el primer disc en solitari d'Enrique Bunbury el va gravar a Los ngeles, San Juan de Puerto Rico i a la Ciutat de Guatemala. Mesos desprs es va marxar al Marroc amb aquest material i all va compondre nous temes i va donar forma als quals ja duia sota l'aixella. Amb el suport de Phil Manzanera es va marxar a Londres per grabar el disc "Radical Sonora" (1997), el seu lbum debut com solista. Manzanera va anar el seu productor. El primer disc en solitari d'Enrique el va separar totalment del so d'Hroes. La seva aposta s'acostava a l'electrnica, a la msica rab i al tecno-rock ms psicodlic. 

Bunbury va arriscar, volia investigar sobre noves tendncies i sobre ell mateix. El resultat va ser dispar. La crtica li va aclamar amb cautela i el pblic li va donar l'esquena. En la presentaci del disc i de la gira en el Pavell Prncep Felip de Saragossa, Enrique va ser vituperat i fins i tot, un grup de militants fantics d'Hroes li van llanar un tros de llamborda, que suposem no es trobava enlloc del propi pavell. Enrique, indignat va arribar dir que li havien amargar el concert. En aquell concert es va escoltar a part de la multitud vitorear "Hroes, Hroes"... Deixant a un costat el tema del fonamentalisme musical, cal pensar que parteix del pblic d'Hroes i aquest no estava disposat a acceptar el canvi de sonoritat de Bunbury. Enrique va pecar d'autosuficincia i no va tenir en compte que era un canvi molt brusc. La gira de Radical sonora es va convertir en un malson per a Bunbury. Quan va finalitzar el tour per l'Estat Espanyol va sofrir una crisi profunda que fins i tot li va fer plantejar-se abandonar la msica. Se sentia incomprs: "Necessite un pblic que em faa crixer com msic, no que em faa tocar tota la vida Entre dos Tierras i damunt com ho feia amb Hroes". 

Va decidir llavors, passat un perode no molt llarg de temps, donar un gir amb "Pequeo" (1999), un lbum amb aires de cabaret i de sons mediterranis, que va plantejar inicialment com el seu ltim lbum: "Em vaig proposar fer el disc que em sorts, i em va eixir "Pequeo". Em donava igual si la gent no ho entenia. Volia fer-lo i si m'havia de retirar, car em retirava. Aix m'ho vaig plantejar". 


 Pequeo .
Amb "Pequeo" la cosa va comenar a canviar. A pesar del relatiu -ms aviat escs- suport de mrqueting del seu discogrfica, "Pequeo"o va calar en el pblic. Canons com "Infinito" o "El viento a Favor" van encastellar novament a Bunbury, que va tornar al primer plnol de l'actualitat de no se sap molt b que. 

Va comenar a reconciliar-se amb el pblic i va obrir l'espectre no noms a joves, sin tamb a majors. "Pequeo" va ser disc de plat, com ja ho havia estat "Radical sonora", i amb ell va aconseguir xit a Mxic i Argentina, on Bunbury comenava a consolidar-se com figura de culte per a alguns. Entretant, l'artista va rebre una nominaci als Grammy Llatins per L'estranger en la categoria de Millor Interpretaci Pop Masculina, premi que va anar a parar a les mans de Fito Pez, cantant argent. 

Acabada l'etapa de "Pequeo", Bunbury es va anar a Tarragona a compondre el seu tercer disc en estudi. Abans va publicar com a regal per als fans un directe gravat en el Hard Rock Caf de la Ciutat de Mxic, "Pequeo Cabaret Ambulante" (2000), amb el qual pretn reflectir l'esperit de "la gira que ms he gaudit en la meva vida". 


 Flamingo's .
L'artista es va prendre gaireb nou mesos per fer un disc complex fins que va nixer "Flamingos" (2002), en el qual hi ha canons amb ms de 150 pistes de so. Li acompanyaven a Avinyonet de Puigvents (Girona) la seva banda de nou msics i es van acostar als estudis de Music Lan molts amics del saragoss. Per all van passar Jaime Urrutia, Quimi Portet, Shuarma (Elefantes), Carlos Ann, Kepa Junkera, Adri Punt, etc. que van ser deixant la seva petjada en un disc dens, marcat per la ruptura matrimonial d'un Bunbury que posa vestit de boxador per a la portada del disc. El missatge s evident: "M'han copejat, per tinc ganes d'alar-me i barallar", d'ac canons com "Contar con Tigo" o "No se fie". Tot el disc en el seu conjunt s una metfora cap a la seva trgica separaci, amb lletres molt compromeses. 

L'aposta musical de Bunbury dna els seus fruits. s disc d'or de sortida, el llanament s tot un xit a Mxic i Argentina, i es penja el cartell de "no hi ha entrades" en els primers concerts a Espanya. En diverses capitals mexicanes es formen cues de ms de 4.000 persones perqu Bunbury signs un disc. 

Un any i mig de gira. Ms de 150 concerts i ms de 300.000 discos venuts entre Espanya i Amrica consoliden la figura d'un artista que ja t alria d'estrella. Bunbury es va passejar durant 2002 i 2003 pels principals escenaris de Mxic (Auditorio Nacional), Argentina (Estadio Obras) o Nova York (Central Park). El colof a l'interminable tour "Flamingos" va ser un DVD que va publicar al setembre de 2003, titulat "Una cita con Flamingos", que recull dos concerts i multitud d'informaci sobre la gira ms important en la seva carrera. 


 El Viaje a Ninguna Parte .
En 2004 treu "El Viaje a Ninguna Parte", un disc doble en el qual mostra el seu costat mes viatger, amb ritmes, msica i lletres molt d'acord amb la seva personalitat cosmopolita, destacant autntiques obres d'art com "Canto (el mismo dolor)". En definitiva, un doble CD que no t desaprofitament. Un dels dos CD "El Viaje a Ninguna Parte" versi Turisme, est inspirat en el viatge que realitz cap a Centre Amrica, especificamente Nicaragua, on permaneix durant mesos. Canons com "En la pulperia de Lucita" "Palo de Mayo" i "El aragons Errante" estan repletes de simbolismes tpics del pas. 


 Freak Show .
En 2005 va sortir al mercat un CD+DVD del cridat "Freak Show:la Pellcula" un disc amb un DVD amb imatges intercalades de diversos dels concerts que va realitzar entre finals del 2004 i principis del 2005 en la gira "Freak Show" on combinava les seves actuacions amb nmeros de circ i actuacions en escenaris parallels. Va ser un muntatge costs, idea d'Enrique per a homenatjar el mn del circ, fonent-lo amb la seva msica. Va ser un immens xit de crtica i, sobretot, de pblic, que va omplir la carpa en totes les ciutats que va visitar, i va vendre milers d'exemplars del CD+DVD publicat. 


 2005, per la meitat .
En 2005 i a travs de la seva pgina web Enrique Bunbury anuncia la dissoluci del "Huracn Ambulante" (la banda que li va acompanyar durant els ltims 8 anys), la cancellaci de la resta de la seva gira per Espanya i Amrica i el seu temporal retir (sense data de retorn) dels escenaris. Desprs d'aix va desaparixer l'oficina de management que gestionava els assumptes de les gires i concerts (Sol & management). Arran d'aix es va crear la nova oficina Rock & Chicken, que s gestionada per Nacho Royo principalment, i que ha corregut amb l'organitzaci dels concerts d'Hroes del Silencio de 2007. 

En el primer dels dos concerts de comiat que va mantenir del seu gira (Zuera i Cambrils), es va retirar en la cinquena can ('Scame de Aqu' pertanyent al seu disc Flamingos) per a no tornar, suspenent a ms el segon i ltim concert d'aquesta etapa que tancava. Aquesta era la tercera vegada que no completava una actuaci en la provncia de Saragossa. La primera ocasi va tenir lloc en la sala Oasi de Saragossa. S'havia susps el primer concert de la gira 2003 a Vila-real i aquest anava a ser el primer de la comentada gira, per en la setena can, "Infinito", va abandonar l'escenari i l'actuaci es va cancellar definitivament. La segona ocasi havia tingut lloc en les festes del Pilar, el dia 12 d'Octubre de 2004 en el Passeig de la Independncia de Saragossa, quan noms va actuar durant una de les dues hores que s'havien estipulat, al no tornar a sortir desprs del primer descans. 

En 2006 treu a la venda Canons 1996-2006, un recopilatorio de temes dels seus lbums en solitari. Durant aquest any, realitza collaboracions en els discos de diversos grups, com Revlver o Quique Gonzlez. Tamb ha collaborat en l'ltim disc/recopilatori de Pereza anomenat "Los Amigos de los Animales". 

Enrique participa en el nou vdeo de Jaime Urrutia, "Nada por Aqu". Aquest tema pertany al seu disc "El nio Electrico", on Bunbury va participar tamb en la can citada. El videoclip va ser rodat en exteriors, principalment en l'antiga estaci de tren d'Entrevas, Madrid. 

En 2006 Enrique Bunbury i Nacho Vegas es troben en el Puerto de Santa Mara i realitzen els videos i fotos promocionals del seu nou treball discogrfic. El ttol inicial era Bunbury i Vegas encara que tamb es va remenar la possibilitat que ans al revs, Vegas i Bunbury. Aquest disc es publica el 18 de Setembre de 2006 amb el ttol final de "El tiempo de las cerezes". 

Es llana com primer videclip "Dias extraos", cantada per Nacho Vegas. El videoclip pot visualitzar-se de forma gratuta des del web oficial del duo. Posteriorment en la seva signatura d'autgrafs a Ciutat de Mxic decideix la presentaci de cinc concerts per a aquest disc, tots ells en el teatre Metroplitan de la mateixa ciutat, a ms, filmaria durant la seva estada el videoclip de "Puta Desagradecida", que servir per a promocionar el seu disc en terra asteca.

 Retorn D'Hroes del Silencio .
Finalment, l'Heraldo d'Aragn va publicar que Hroes del Silencio regressaven per a La Expo 2008. Es van veure al costat de Gonzalo Valdivia (germ de Juan Valdivia -guitarrista del grup-) assajant en el pavell municipal de Osera d'Ebre. La reuni amb Hroes del Silencio s motiu de l'aniversari de la creaci d'Hroes i dels seus primers treballs. Ams ams de tocar a Saragossa, tamb ho faran a Sevilla, Xest (Valncia), Buenos Aires, Guatemala, Los ngeles, Mexico D.F. i Monterrey. 

L'expectativa per la volta va ser tal que les entrades tant a Mxic com a Espanya es van esgotar als dos dies d'haver-se posat en venda el 1 de Mar (van tardar dos dies perqu la pgina web en la qual es venien es va collapsar i van haver de posposar la venda). Van assolir aix un rcord a Mxic de venda anticipades d'entrades (al voltant de 23 hores), vendes superiors a la primera visita dels Rolling Stones a Mexico, i a bandes de la talla d'Aerosmith. 

 Discografia .

  En solitari .
Radical Sonora (1997);
Posici mxima en llistes #2 D'Espanya

Pequeo (1999) ;
Posici mxima en llistes #7 Espanya

Los Singles (5 Cds) (1999);

Pequeo cabaret ambulante (2000);
Posici mxima en llistas #40 Espanya

Flamingos (2002);
Posici mxima en llistes #2 Espanya

Una cita en Flamingos (DVD) (2003);

El viaje a ninguna parte (2004);
Posici mxima en llistes #1 Espanya

Bushido (2004);
Posici mxima en llistas #6 Espanya

Freak Show: la pelcula (DVD+CD) (2005);
Posici mxima en llistes #3 Espanya

Canciones 1996-2006 (CD+DVD) (2006);
Posici mxima en llistes #3 Espanya

Bunbury & Vegas;

El tiempo de las cerezas (2006);
Posici mxima en llistes #5 Espanya

Bunbury & Vegas: Gran teatre del Liceu Barcelona -30 de noviembre de 2006- (Dvd, 2007);

Hellville de Luxe (2008);

  Los Chulis .
 Los Chulis Ballad Of A Thin Man - Single (2004).
 Los Chulis Barquito de Nuez - Single (2004) . ;
 Los Chulis En el alambre - Single (2005).
 Los Chulis La ltima Curda - Single (2005) . ;
 Los Chulis Hasta Siempre Comandante - Single (2006).  ;
 Los Chulis Principiantes - Single (2006).
 Los Chulis O'Malley del arrabal - Single (2006).  ;
 Los Chulis Rezar - Single (2006).
 Los Chulis Tragedia - Single (2006).
 Los Chulis Quiero ser como t (2007);
 Los Chulis Redencin (2007);
 Los Chulis Fro (2007);

  Altres projectes en solitari .
Una cita Con Elvis (1998);
Proyecto Panero (Con Carlos Ann, Bruno Galindo y Jos Mara Ponce) (2005);
Los Chulis (2004, 2005, 2006 y 2007);
Bushido (Con Carlos Ann, Shuarma de Elefantes y Morti de Skizoo) (2004);
Una noche con Panero (2006);

Amb Hroes del Silencio.
Hroe de Leyenda (1987) ;
El Mar No Cesa (1988) ;
En directo (1989) Ed. Limitada;
Senderos de traicin (1990) ;
Senda 91 (1992) (Directo);
El espritu del vino (1993) ;
Caja especial (1994) Ed. Limitada ;
Avalancha (1995) ;
Parasiempre (1996) (Directo) (Disco doble);
Rarezas(1998) ;
Edicin del Milenio (2000)(Caja de 4 CD s);
Canciones 1984-1996 (2000) (Disco doble);
Antologa Audiovisual (2004) (DVD + CD);
El Ruido y la Furia (2005) (DVD + CD);
El mar no cesa (2006) Ed. Especial 2CD;
Senderos de traicin (2006) Ed. Especial 2CD;
El espritu del vino (2006) Ed. Especial 2CD;
Avalancha (2006) Ed. Especial 2CD;
The Platinum Collection (2006) 3CD + 2DVD;
Hroes del Silencio: Tour 2007 (Deluxe Boxset);

Produccions.
Los Chulis Fro - Single (2007)  ;
Los Chulis Redencin - Single (2007)  ;
Los Chulis Quiero ser como t - Single (2007)  ;
Bunbury & Vegas El tiempo de las cerezas - 2 CD (2006)  ;
Los Chulis Tragedia - Single (2006)  ;
Los Chulis Rezar - Single (2006)  ;
Los Chulis O'Malley del arrabal - Single (2006)  ;
Los Chulis Principiantes - Single (2006)  ;
Los Chulis Hasta Siempre Comandante - Single (2006)  ;
Los Chulis La ltima Curda - Single (2005)  ;
Los Chulis En el alambre - Single (2005)  ;
Bunbury Freak Show - CD + DVD (2005)  ;
Los Chulis Barquito de Nuez - Single (2004)  ;
Los Chulis Ballad of a thin man - Single (2004)  ;
Bunbury El Viaje A Ninguna Parte - 2 CD (2004)  ;
Bunbury Flamingos - CD (2002)  ;
Bunbury Pequeo Cabaret Ambulante - CD (2000)  ;
Elefantes Azul - CD (2000)  ;
Bunbury Los Singles - 5 CD (1999)  ;
Bunbury Pequeo - CD (1999)  ;
Bunbury Radical Sonora - CD (1997)  ;
Hroes del Silencio Parasiempre - CD (1996)  ;
Amaral Lo quiero or de tu boca - Demo (1996)  ;
Nios del Brasil El Imperio De Los Sentidos - CD (1996)  ;
Varios artistas Zaragoza Vive - EP (1995)  ;
Varios artistas Zaragoza Vive - CD (1995)  ;
Las Novias Todo/Nada Sigue Igual - CD (1994)  ;
Las Novias Sueos en blanco y negro - CD (1992)  ;
Hroes del Silencio Senda  91 - 2 EP (1991)  ;
Hroes del Silencio En Directo - Mini LP (1989)  ;

Col.laboracions.
Jaime Urrutia En Joy - (2007)  ;
Ariel Rot Dos, tros y otras perversiones - CD (2007)  ;
Raphael Cerca de ti - CD + DVD (2006)  ;
Varios artistas Podr tornar enrere el tributo a Sopa de Cabra - CD (2006)  ;
Varios artistas Natural de Aragn - CD (2006)  ;
Revolver Bsico 3 - CD (2006)  ;
Quique Gonzlez Ajuste de cuentas - CD (2006)  ;
Pereza Los amigos de los animales - CD (2006)  ;
Jaime Urrutia El muchacho elctrico - CD (2005)  ;
Carlos Ann Descarado - CD (2005)  ;
Skizoo Habr Que Olvidar - Mini LP (2005)  ;
Los Piratas Fin de la segunda parte - CD + DVD (2004)  ;
Varios artistas Bambino: Por ti y por nosotros - CD (2004)  ;
Varios artistas Pana, Pijama, Lana: Tributo a El Nio Gusano - CD (2004)  ;
Varios artistas Arde la calle: Un tributo a Radio Futura - CD (2004)  ;
Andres Cabas Contacto - CD (2003)  ;
Raphael De Vuelta - CD (2003)  ;
Jaime Urrutia, Enrique Bunbury, Andrs Calamaro y Loquillo Dnde ests? - Single (2002)  ;
Varios artistas Versin Imposible - CD (2002)  ;
Marta Bota Cumplir lo prometido - CD (2002)  ;
Adri Punt Mara - CD (2002)  ;
Varios artistas Lucien Forever: Homenaje a Serge Gainsbourg - CD (2001)  ;
Varios artistas Aragn Territorio Electrnico - CD (2000)  ;
Varios artistas Camo - CD (2000)  ;
Varios artistas Tu Frialdad: Homenaje a Jess de la Rosa - CD (2000)  ;
Elefantes Azul - CD (2000)  ;
Varios artistas Tributo a Rubn Daro - CD (2000)  ;
Andrs Calamaro El Salmn - CD (2000)  ;
Varios artistas Tatuaje - CD (1999)  ;
Malamente Malamente - CD (1999)  ;
Phil Manzanera Vozero - CD (1999)  ;
Varios artistas Shacky Carmine - CD (1999)  ;
Puravida Donde el corazn me lleve - CD (1999)  ;
Varios artistas Outlando s D Americas: Un tributo a The Police - CD (1998)  ;
Aterciopelados La Pipa de la Paz - CD (1996)  ;
Distrito 14 El cielo lo sabe - CD (1992)  ;
Nios del Brasil Del Amor y Del Odio - CD (1989);

 Enllaos externs .
 Web oficial de Bunbury;
 Web oficial de Bunbury & Vegas;
 Web oficial Los Chulis;
 Web sobre Bunbury y todo su alrededor;
 Bunbury y Hroes del Silencio;
 Myspace oficial de Bunbury;
 Noticias relacionadas en Aragn Musical;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271447" title="Volta de creueria" nonfiltered="1641" processed="1634" dbindex="106692">
La volta de creueria s un tipus de volta caracterstic de la arquitectura gtica que rep este nom perqu est conformada per l'encreuament, o intersecci, de dos voltes de de can apuntat. A diferncia de la volta d'aresta, la de creueria es caracteritza per estar reforada per dos o ms nervis (arquitectura) diagonals que s'encreuen en la clau (arquitectura), generalment. La volta de creueria es considera un dels tres elements distintius de la arquitectura gtica, junt amb el arc apuntat i el arcbotant. 

La volta de creueria consta de dos elements: els arcs que constituxen el seu carcassa, o esquelet, i els "draps" que cobrixen els espais intermedis entre els arcs. Primer s'alcen els arcs, creant una estructura esvelta, resistent i lleugera, i posteriorment es construeixen els "draps" intermitjos conformant les voltes, quedant emmarcades transversalment pels arcs feixassos, i longitudinalment pels arcs  formerets, parallels a l'eix de la nau que delimiten els trams de la volta.  

Historia.

Hi ha diferents teories sobre l'origen de la volta de creueria. S'ha buscat els seus antecedents en les cpulaes d'arcs entrecreuaments d'alguns edificis del art islmic, aix com en les voltes de certes esglsies de Gergia i Armnia. 

Pareix, no obstant, que la volta de creueria gtica va evolucionar a partir de la volta d'aresta ja utilitzada en el romnic. Els antecedents ms directes de les voltes de creueria del gtic es troben en construccions tardorromniques de dos regions allunyades entre si: Llombardia, d'una banda, i Normandia-Anglaterra per una altra. 

A Llombardia, es va utilitzar en almenys cinc temples: Sant Ambrosi de Mil, Sant Nazaro de Mil, Sant Miquel de Pavia, Sant Sab de Piacenza i Rivolta d'Adda. Les dates no sn necessries, per es creu que totes estes obres es van realitzar entre 1100 i 1130.

A Anglaterra, un dels primers exemples del seu s es troba en la Catedral de Durham (1093-1004), encara que estes voltes de creueria no tenen arcs formerets, i els feixassos sn Arc de mig  punt. A Normandia el seu s es va generalitzar en la primera mitat del segle XII, encara que els sistemes de suport continuaven sent els propis del romnic.

La difusi d'este tipus de volta es va produir sobretot a partir de mitjan del segle XII. 

Encara que hi ha distints tipus de voltes de creueria, la ms utilitzada en el perode clssic del gtic va ser la cuatripartita, en edificis tan singulars com les Catedrals de Chartres, Reims o Amiens.

Sistema constructiu.
La necessitat crear amplis espais coberts va motivar trobar un sistema constructiu que, mantenint, i incls reduint el grossor de murs i contraforts, aconseguira ampliar este volum interior: s la arquitectura gtica, que va permetre alleugerir el pes de les cobertes per mitj de l'equilibri de les forces verticals i horitzontals perqu es contraresten entre si. El pes de la volta es transmetr als fonaments a travs dels pilars, intervenint a penes els murs que noms serviran de tancament de l'espai arquitectnic.


L'edifici gtic s'assembla a un "esquelet" recobert d'una pell "immaterial", les vidrieres, que permeten inundar l'interior de llum. Els plantejaments de la arquitectura romnica, amb els seus grossos i pesats murs, havien quedat obsolets.

Respecte a la volta de can, predominant en l'arquitectura romnica, el principal avantatge de la de creueria s que transmet el pes noms als pilars. Estos es reforcen amb contraforts (ja utilitzats en el romnic), o amb arcbotants, un altre element caracterstic del gtic. Els murs ja no necessiten ser tan grossos com en el romnic, i poden ser fcilment perforacions amb grans vans. D'esta manera es podia construir grans edificis amb economia de materials, al mateix temps que s'aconseguien grans llums i altures.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271454" title="Rusted Root" nonfiltered="1642" processed="1635" dbindex="106693">
Rusted Root s un grup de msica de Pittsburgh, Pennsylvania conegut per la fusi de diferents estils com el Bluegrass, el rock amb fortes percussions, algunes d origen afric, tamb de l Amrica llatina, tamb dels indis natius americans i del Prxim Orient. Rusted Root ha actuat sovint juntament amb altres grups. 

Histria.
Rusted Root es va formar el 1990 a Pittsburgh, Pennsylvania i va enregistrar el seu primer disc el 1992 anomenat Cruel Sun, que fou reeditat el 2002. El major xit li va arribar el 1994 amb "When I Woke", que va arribar al nmero 33 de les llistes d xits i tamb li va permetre que les seves canons entressin en diverses bandes sonores com a Twister i Home for the Holidays. El 1996 va seguir l lbum Remember , el 1998 va continuar amb Rusted Root i  Welcome to My Party (2002).  Aquest darrer disc va ser molt criticar pels fans, coneguts com a rootheads, ja que va canviar la sonoritat deixant de banda els sons tribals. 

Amb el tema "Send Me On My Way", van aconseguir arribar al nmero 72 del Billboard el 1995. s el tema ms popular i comercial, es va fer servir en les bandes sonores de Matilda, Ice Age. Tamb en sries com Tots cinc i Homicide.

 Membres actuals.
Michael Glabicki   veu, guitarra;
Jenn Wertz - guitarra, percussi, veu;
Liz Berlin - guitarra, percussi, veu;
Patrick Norman - baix, guitarra, barton, percussi;
John Buynak   guitarra elctrica, percussi, flauta;
Jim Donovan   timbals, percussi, veus;
Jason Miller - timbals, percussi;
Colter Harper - guitarra;

Discografia.
lbums.

Cruel Sun (1992);
When I Woke (1994);
Remember (1996);
Rusted Root (1998);
Welcome to My Party (2002);
Rusted Root Live (2004);
Greatest Hits (2005);

EPs.

Live (1995);
Evil Ways (1996);
Airplane (1998);

Enllaos externs.
Web oficial de Rusted Root;
Michael Glabicki official website;
Liz Berlin official website;
Jenn Wertz official website;
Jim Donovan official website;
Patrick Norman official website;
Jim Dispirito official website;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271455" title="Cruel Sun" nonfiltered="1643" processed="1636" dbindex="106694">
	Cruel Sun s l'lbum de debut de la banda Rusted Root aparegut el 1992.
	
Llista de temes.
 "Primal Scream";
 "Tree";
 "!#*!@";
 "Artificial Winter";
 "Martyr";
 "Where She Runs";
 "Send Me On My Way";
 "Won't Be Long";
 "Cat Turned Blue";
 "Back to the Earth";
 "Scattered";
	
Crdits.

Liz Berlin    Percussi, timbals, Veu, tibmals de m;
John Buynak    Percussi, timbals, Veu, instruments de veu, timbals de m;
Jim Donovan    Percussi, timbals i timbals de m;
Michael Glabicki    Guitarra, veu, mescles;
Patrick Norman    Percussi, baix i veu;
Jenn Wertz    Percussi, veu;
	
Producci.

Dave Brown    Productor, mesclador;
Lara Lampenfield    Fotografia;
Mike Michalski    Productor;
Mike Midalski    Productor;
Randy Rhodes    Enginyer;
Rusted Root    Productor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271456" title="tica demostrada segons l'ordre geomtric" nonfiltered="1644" processed="1637" dbindex="106695">

L'tica s considerada generalment l'obra ms important del filsof Spinoza. El seu ttol complet s "tica demostrada segons l'ordre geomtric" (sense l'article "la"). Adopta alguns dels aspectes de l'tica cartesiana, accepta l'existncia d'un Du totpoders i omnipresent realitat s, o Du mateix, o algun atribut o mode d'aquest, elimina la idea de casualitat i de lliure voluntat no pot no sser necessari; la llibertat s una confusi dels sentits, i no t existncia real; tot est absolutament i inevitablement predestinat per adelantat per la voluntat del du spinozista, segons "L'tica"; la necessitat s absoluta, i tota l'obra est escrita al mode geomtric (amb axiomes, postulats, comentaris, etcetra.). En la opini d'Spinoza segons la qual tot est predestinat i decidit per Du per adelantat, la seva postura s semblant a la dels importants pastors protestants Luter i Calv.

Ltica no fou publicada en vida d'Spinoza, sin pocs mesos desprs de la mort d'aquest; no obstant, aquest curiosssim llibre tingu fora xit en la filosofia posterior (Leibniz, Hegel, etcetra) i tamb molts detractors (especialment Hume, i d'altres autors), sense comptar que, de fet, gent de moltes condicions i classes socials han tingut actituds, a favor i en contra, de l'tica spinozista, per exemple els sectors religiosos...

La fascinaci per ltica d'Spinoza no ha desaparegut encara. s llegida amb un cert inters per fora pblic, especialment els ms amants de la filosofia. Actualment, en un temps en qu potser la religi oficial i conservadora ja ha perdut un cert pes, l'tica i la seva particular visi dels mites, de la religi i de l'ontologia, mant alguna importncia. En quan a l'inters que pugui tenir en el futur, el temps dir.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271458" title="Michael Glabicki" nonfiltered="1645" processed="1638" dbindex="106696">
Michael Glabicki s un dels membres del grup Rusted Root, s l'encarregat de les veus i les guitarres, alhora que n's el lletrista i lder.  

Enllaos externs.
Michael Glabicki official website;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271459" title="Jenn Wertz" nonfiltered="1646" processed="1639" dbindex="106697">
Jenn Wertz s un dels membres del grup Rusted Root. Va nixer el 4 de gener de 1969 a Greensburg, Pennsylvania i toca l'harmnica i canta en aquest grup que en fou una de les fundadores. Va deixar el grup el 1995 desprs del disc When I Woke i ha continuat una carrera en solitari amb el grup Isabella. Va retornar a la banda el 2000, a instncies de Michael Glabicki per tornar-la a deixar el 2007. Actualment viu a Pittsburgh.

 Enllaos externs .
Jenn Wertz Official Website;
Sitting Down With Jenn Wertz;
Jenn Wertz Interview;
Isabella's Jenn Wertz enjoys music post-Rusted Root;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271463" title="Organisme model" nonfiltered="1647" processed="1640" dbindex="106698">
Un organisme model en biologia s una espcie molt estudiada per a entendre fenmens biolgics particulars, ja siguen de fisiologia o per exemple les causes de les malalties humanes axina com els seus posibles tractaments en lloc d utilitzar l experimentaci humana, que s totalment contraria a la biotica. Esta estratgia ha sigut posible degut a la relaci evolutiva de tots els organismes vius.

Entre els organismes model ms utilitzats per a l experimentaci estan: Escherichia coli, Saccharomyces cerevisiae Drosophila melanogaster, Arabidopsis thaliana, Schizosaccharomyces pombe, Caenorhabditis elegans, Mus musculus, Danio rerio, etc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271465" title="Riera de Cunit" nonfiltered="1648" processed="1641" dbindex="106699">
La riera de Cunit s un torrent, un curs d'aigua estacional que discorre de nord a sud pel terme municipal de Cunit, al Baix Peneds.

El seu curs prov de les faldes de les muntanyes ms altes del municipi, com el puig de la Mina (194,9 m) o el tur de Cal Sant (141 m), i d'altres torrents i rieres del terme municipal de Castellet i la Gornal, com el fondo del Blai, a Clariana. Al seu pas per Cunit se li uneixen altres fondos i rieres i passa prop de Cal Pla i de la masia Sant Antoni, motiu pel qual la riera tamb s coneguda com a torrent de Sant Antoni. Arribant al nucli urb, la riera est continguda per un terra i unes parets de ciment i, pel casc antic, discorre pel centre de l avinguda de la Font. Aquest vial t una marcada personalitat, ja que s una mena de rambla arbrada sense soterrar, amb els vorals ms elevats sobre murs de pedra i que separa el poble de l antic Castell de Cunit, la font i els safareigs pblics.

 Aiguamolls i maresmes .
Avui dia, quan la riera porta aigua, durant les pluges torrencials, desguassa directament a la platja, per abans de la urbanitzaci de la zona del passeig martim, fa una trentena d'anys, era comuna la formaci d estanys i aiguamolls, fenomen que encara es pot apreciar al torrent d'en Pedr, que separa els termes municipals de Cunit i Cubelles.

 Espai d'especial qualitat paisatgstica i ambiental .
L'any 2004, el Departament de Poltica Territorial i Obres Publiques va declarar aquest indret com a espai d especial qualitat paisatgstica i ambiental prioritzant criteris com la protecci dels sistemes hidrulics, l establiment de condicions especials de desenvolupament per a determinats sectors, i l aplicaci de mesures preventives i normatives de correcci d impactes mediambientals i paisatgstics derivats del desenvolupament d alguns sectors aix com evitar la creaci de nou sl edificable entre espais declarats d inters natural, entre d altres. Dins del Pla director, es vol aprofundir en els treballs d anlisis i finalment, podrien establir-se mesures de protecci que garanteixin un desenvolupament sostenible preservant i protegint aquesta zona d'aiguamolls o maresme. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271469" title="Corriolet" nonfiltered="1649" processed="1642" dbindex="106700">

El corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tirorillo menut (Charadrius dubius) s un ocell migrant i estival als Pasos Catalans, on s tpic de les riberes nues i platges de cdols i bancs de sorra propers als rius.

Morfologia.

Presenta un clar disseny sense marques patents a les ales. 

A la cua t una banda central fosca i marges blancs, tret ben visible en vol.

Coloraci bruna terrosa pel damunt i blanc pur pel dessota, mostra molt clarament la banda pectoral fosca i el collaret blanc. 

El cap t una careta negra que contrasta b els anells oculars grocs (noms visibles de prop o a la m) i una barra negra al front que uneix la part davantera dels ulls, deixant una taca caracterstica blanca just per sobre dels narius. 

Cames rosa pllid o de color carn que el diferencien d'altres corriols, que les tenen grogues o negres.

No presenta dimorfisme sexual.

Hbitat.

Prefereix indrets oberts, assolellats i a poder ser pedregosos o sorrencs. Abandona les rees sorrenques si sn progressivament envades, any rere any, per la vegetaci. Aix doncs, des de les riuades del 1982 al Principat de Catalunya, algunes contrades fluvials de la meitat meridional de la Catalunya Central van veure llurs riberes (i la seua vegetaci) colgades per tones de materials (graves, cdols, sorra) que van facilitar la recolonitzaci de l'indret pel corriol petit (i altres espcies) a partir de l'any segent, generant una aparent expansi de l'espcie. Tanmateix, certs trams del Segre (la Cerdanya i l'Alt Urgell) i de la Ribera Salada (Solsons) sn les rees on sempre ha criat.

A Mallorca se'l pot trobar a l'Albufera de Mallorca, l'Albufereta de Pollena i a les zones humides del migjorn; a Menorca se'l veu a les zones humides del nord, a l'Albufera d'Es Grau, a Son Bou, Salines Noves, Salines de la Concepci, Addaia, Lluriac, Binimell i Cala Pudent; a Eivissa s localitzable a Ses Feixes i Ses Salines, mentre que a Formentera noms se'n t constncia a Estanys.

Al Pas Valenci s'ha observat a la desembocadura del Barranc de les Ovelles (L'Alacant) i a la Serra de les guiles (Montfort).

Tanmateix s un ocell que mostra volena pels indrets reproductors. 

Alimentaci.
S'alimenta d'invertebrats aqutics i del llot (arcnids, molluscs, insectes i llurs larves).

Costums.

Es comena a observar pel mar, i per l'abril ja es veuen installats en petites colnies, sempre properes al curs d'algun riu o bassa, formades per no gaires parelles. Tamb se n'han localitzat criant parelles allades.

s molt conegut per les estratagemes que empra per tal de no donar a conixer l'emplaament del niu o dels pollets, com la de fingir-se ferit i caminar bo i arrossegant l'ala davant l'observador, al qual enganya fcilment si no est advertit. 

s molt cridaner i sorolls a l'poca de cria.

Reproducci.

En el perode anterior a la posta volen a baixa altura envoltant els visitants del territori, tot emetent uns xiulets sonors molt caracterstics.

Les cerimnies nupcials i de zel sn molt espectaculars i van acompanyades de moltes manifestacions acstiques.

No fa niu i pon els ous en una depressi del terreny, on, per la seua homocromia, romanen ben camuflats.

Coven ambds progenitors i, ocasionalment, s'ha observat dues postes anyals, tot i que normalment en fa una.

Els joves sn nidfugs i volen cap als vint-i-cinc dies. 

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 147.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 ;
 Estudi del corriol petit al Principat de Catalunya. ;
 Informaci sobre el tirorillo menut a les Illes Balears. ;
 Informaci del corriolet a les comarques meridionals del Pas Valenci. ;
 Descripci del corriolet. ;
 Vdeos de tirorillos menuts en llur hbitat natural. ;
 mplia informaci sobre el corriol petit. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271474" title="Enharmonia" nonfiltered="1650" processed="1643" dbindex="106704">
Un so s enharmnic d'un altre quan, en realitat, es tracta del mateix so per tenen dues denominacions diferents i, per tant, fan funcions diferents en contextos tamb diferents. Aix, per exemple, do i si diesi sn enharmnics.

Semblantment, dos intervals tamb poden ser enharmnics si alguns dels sons que els configuren tamb ho sn. Aquest seria el cas de la tercera augmentada do - mi diesi, i la quarta justa do - fa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271478" title="Dissonncia" nonfiltered="1651" processed="1644" dbindex="106705">
La  dissonncia s la sensaci poc agradable o directament desagradable que, segons l'harmonia i el contrapunt tradicionals, produeix la simultanetat de determinats sons que es troben a una determinada distncia. En virtut d'aix, hi ha uns intervals harmnics que tradicionalment s'han considerat dissonants. Aquests sn les segones menors i majors i les sptimes menors i majors. A ms, i en funci del rol que tenen en el seu context, tamb s'han considerat dissonants els intervals augmentats i els disminuts.

La manera de resoldre les dissonncies havia estat motiu de freqents i llargues polmiques, sobretot al llarg dels segles XVII i XVIII en les qual s'havien vist involucrats, sovint, tant terics com compositors. En sintonia amb l'evoluci que ha pres la histria de la msica europea, els autors que s'adscrivien a estils ms moderns sovint preconitzaven resolucions ms lliures d'aquestes dissonncies, mentre que els autors ms ancorats en els passat -i sovint els terics no autors, fent-los costat- pretenien que noms les resolucions ms estrictes eren permeses. Igualment va ser elements d'intenses discussions sobre la resoluci de les dissonncies si calia atendre's a all que marcava la teoria o a all que l'oda considerava adequat.

La teoria musical al llarg del segle XX, ja des del moment en qu es formulen els principis de l'atonalitat transforma totalment el sentit de la dissonncia i de la consonncia i aquests dos conceptes deixen de tenir el sentit que havien tingut en contextos tonals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271479" title="Llista de Mestres de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona" nonfiltered="1652" processed="1645" dbindex="106706">
Msics que ocuparen la plaa de mestre de capella a l'esglsia barcelonina de Santa Maria del Mar. Es dona algun encavallament entre mestres, perqu el mestre jubilat retenia la titularitat de la plaa fins a la seva mort, coexistint amb el seu successor.

 (1532) Pere Cubells ;
 ?-1564 Pau Villalonga (?-Palma de Mallorca, 1609) ;
 1577-1578 Joan Brudieu;
 1578-1581 Pere Peruga ;
 1587-1589 Pere Peruga ;
 1618-1674 Josep Reig (1584-1674) ;
 1669-1684 Miquel Rosquelles;
 1684-1685 Gabriel Menalt (ca.1657-1687), organista del temple 1679-1687 ;
 1685-1690 Josep Gaz (Martorell 1656 - Girona 1712) ;
 1690-1696 Francesc Espelt;
 1696 Francesc Valls i Galan, de gener a desembre;
 1697-1699 Francesc Espelt;
 1699-1715 Llus Serra;
 1715-1733 Jaume Casellas (Valls, 1690   Toledo, 1764);
 1734-1759 Salvador Figueres ;
 1745-1759 Pau Montserrat ;
 1759-1792 Pere Antoni Monlle (Barcelona, ca. 1720-1792) ;
 1792-1812 Josep Cau (?-Barcelona 1812) ;
 1812-1814 Ramon Aleix i Batlle (Barcelona, 1784-1850) ;
 1814-1819 Francesc Andrev i Castellar;
 1819-1850 Ramon Aleix i Batlle;
 1846-1881 Josep Barba i Bendad;
 Josep Montserrat i Boada (Terrassa, 1820 - Vic, 1892);
 1920-? Joan Gols i Soler;
 1931-1933 Frederic Muset i Ferrer, mestre de capella i organista;

Al 1986 es va fundar (re-fundar) la Capella de msica de Santa Maria del Mar. L'han dirigida Manuel Gispert i Fabrs (1986-1990), Manel Valdivielso, Sergi Casademunt, Llus Vilamaj (1994-2001), Manel Valdivielso (2001-), i Mireia Barrera (?-2003) fins a la seva dissoluci .

 Bibliografia .
 Francesc Baldell La msica en la Baslica de Santa Mara del Mar article publicat a Anuario Musical 17 (1962), p. 209-241;

 Enllaos externs.
 Plana de l'esglsia de Santa Maria del Mar;
 Francesc Espelt i la capella de msica de Santa Maria del Mar en la seva poca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271506" title="Peix zebra" nonfiltered="1653" processed="1646" dbindex="106708">


El peix zebra (Danio rerio) s un peix tropical que pertany a la familia dels ciprnids. Es un conegut peix d'aquari i un important -i cada vegada ms utilitzat- organisme model en la investigaci cientfica. 
 Taxonomia .
El peix zebra s un peix del gnere Danio i est relacionat amb el Danio kyathit.
 Distribuci .
El peix zebra es nadiu del sudest dels Himlaies.  
(concretament al riu Ganges, a la regi est de l'ndia). Tamb es troba nativament al Pakistan, Bangladesh, Nepal i Birmnia. El seu hbitat natural sn els canals, preses, assuts, squies i basses de conreu d'arrs.
Va ser introdut com a peix d aquariofilia al Jap, als Estats Units i a Austrlia.  Tamb ha estat observat a Colmbia, presumiblement a partir d'una fuga des d'un aquari. Actualment s considerat una espcie cosmopolita.
 Descripci .
Rep el seu nom per les seues cinc bandes uniformes pigmentades de color blau fosc que t als dos costats del cos. ;
Els mascles tenen forma de torpedo i bandes daurades entre les ratlles blaves. Les femelles tenen una panxa ms gran i el color entre les bandes blaves ms paltejades. ;
Creix fins als 6,4 cm.
Reproducci.
s capa de produir entre 300 i 500 ous per posta.
 Varietats .
Recentment, s han posat en venda varietats transgniques amb uns colors molt vistosos com a consequncia de les proteines fluorescents que produeixen, aquestes poden ser: proteina fluorescent verda, proteina fluorescent roja, i proteina fluorescent groga.  Aquesta varietat transgnica est patentada i t el nom de GloFish, a ms s el primer organisme transgnic utilitzat com a mascota.  Altres varietas sn la golden, sandy, longfin i leopard.

El Leopard danio, anteriorment conegut com Danio frankeri, es una mutaci del Danio rerio causada a la pigmentaci del mateix. La forma Xanthistic de les formes de les taques (zebra i lleopard), han sigut obtingudes per reproducci selectiva.

 Manteniment en captivitat.
El peix zebra s considerat com un peix prou resistent i perfecte per als principiants als aquaris. s fcil de mantenir i fins i tot reproduir, es considerat bell i barat factors que l'han popularitzat. Creix rpidament entre els 22 C i 27C. Menja cucs, crustacis xicotets i larves d insectes. 

T un carcter amigable i no es mostra violent amb altres espcies als aquaris. D'altra banda s susceptible de ser atacat per diverses malaties com ara Oodinium, Microsporidia (Pseudoloma neurophilia) i els bacteris del gnere Mycobacterium.

Pot arribar a viure 5 anys.

 Organisme model per a la investigaci i els estudis gentics .

Aquest peix s un com i til organisme model en l'estudi del desenvolupament embrionari dels vertebrats, en estudis gentics i en fisiologia. Actualment est suplantant a altres models vertebrats superiors com les rates i els ratons de laboratori degut al rebuig social a aquesta prctica d'experimentaci. El primer investigador que va utilitzar aquesta espcie fou George Streisinger de la Universitat d'Oregon als Estats Units, que va establir el peix zebra com a organisme model; its importance was consolidated by large scale forward genetic screens (commonly referred to as the Tbingen/Boston screens). La revista universitaria The Scholarly Journal Development devoted an issue to research using the fish in celebration of this landmark.   Ara mateix existeix una base de dades amb informaci gentica, genmica i amb informaci del desenvolupament del Peix zebra anomenat ZFIN (Zebrafish_Information_Network).  A ms el D. rerio s una de les poques espcies que han viatjat a l espai (veure Animals a l espai).  


L'estudi del desenvolupament del peix zebra proporciona diversos avantatges davant d altres organismes model.  Tot i que the overall temps de generaci del peix zebra s comparable a que el mice, zebrafish embrins desenvolupen rapidament, progressing from ous a les larves in under tres dies. Els embrions sn grans, robustos i transparents i desenvolupen externament a la mare, les caracterstiques que els hi faciliten la manipulaci experimental i l'observaci.  La seva nearly constant size durant el development primerenc facilita simple tinci tcniques i frmacs es poden administrar afegint directament a l'aquari. Els ous no dertilitzats es poden fer servir per a dividir-se i fusionar-se per  a formar u embri a partir de dues cllules creant un embri totalment homozigot. 

A common reverse genetics technique is to reduce gene expression or modify splicing in zebrafish using Morpholino antisense technology.  Morpholino oligonucleotides are stable, synthetic macromolecules that contain the same bases as DNA or RNA; by binding to complementary RNA sequences, they reduce the expression of specific genes.  The journal Genesis devoted an issue to research using Morpholino oligos, mostly in D. rerio. Morpholino oligonucleotides can be injected into one cell of a zebrafish embryo after the 32-cell stage, producing an organism in which gene expression is reduced in only the cells descended from the injected cell.  However, cells in the early embryo (<32 cells) are interpermeable to large molecules, , allowing diffusion of Morpholinos between cells.  A known problem with gene knockdowns in zebrafish is that, because the genome underwent a duplication after the divergence of ray-finned fishes and lobe-finned fishes, it is not always easy to silence the activity one of the two gene paralogs reliably due to complementation by the other paralog. 

Despite the complications of the zebrafish genoma a number of commercially available global platforms for analysis of both gene expression by microarrays and promoter regulation using ChIP-on-chip exist.

El peix zebra t la habilitat de Regenerar les aletes, la pell, el cor i el cervell (en estadis larvals). Tamb s'ha descobert la capacitat de regeneraci que tenen els seus fotoreceptors i cllules retinals. Els mecanismes d'aquestes regeneracions no son coneguts encara, per actualment estan sent estudiats. Researchers frequently cut the dorsal and ventral tail fins and analyze their regrowth to test for mutations. This research is leading the scientific community in the understanding of healing/repair mechanisms in vertebrates.

 Investigacions recents .

A desembre de 2005, un estudi de la varietat golden va identificar el gen SLC24A5 com a responsable de la pigmentaci , ja que produeix un producte imprescindible per a la producci de la melanina, i tamb van confirmar la seua funci amb bloqueig amb  Morfolina. El gen homleg als humnans va ser caracteritzat grcies a este descobriment. Grcies a ell existeix la diferncia de pigmentaci entre la pells de les races caucsiques i negroides.  Aquest estudi va apareixer a la portada de la revista Science i va demostrar el poder del peix zebra com a organisme model en el relativament nou camp de la gentica comparativa.

Al gener del 2007, investigadors xinesos de la Fudan University van desenvolupar un peix transgnic que podia detectar la contaminaci per  estrogens als llacs i rius, demostrant a les autoritas xineses ambientals la necesitat de traure les substancia de l aigua que est molt vinculada a la infertilitat masculina. Song Houyan i Zhong Tao, professors del  laboratori de medicina molecular de Fudan, van trigar tres anys clonant exemplars sensibles als estrogens e injectan-los als ous fertils del peix zebra. El peix modificat es tornava verd quan es posava en contacte amb aigua amb els estrgens.

L'1 d'agost de 2007, investigadors de la University College London van fer creixer al laboratori un tipus de cllula mare trobada als ulls dels peixos i dels mamfers que desenvolupa en neurones a la retina.  Aquesta cllula pot ser injectada a l ull per tractar diferents malalties on les neurones de la retina estn malfeses -- quasi totes les malalties dels ulls, incloent la degeneraci macular, el glaucoma i la ceguesa per diabetis. Les danys fets a la retina (part de l ull que envia els missatges al cervell) sn els responsables de la majoria de casos de ceguesa.  Els investigadors van estudiar les cllules glials als ulls dels humans de entre 18 mesos y 91 anys on van trobar posible el seu desenvolupament a tots els tipus de neurones trobades a la retina.  Les cllules van ser probades en rates amb malalties per la retina, i van transformar-se en cllules retinars sanes. En la actualitat l equip investigador est treballant al mateix projecte en humans..

Al febrer de 2008, investigadors de l'Hospital Infantil de Boston estan criant peixos zebra amb l'intenci d estudiar els seus embrions transparents, concretament per estudiar els mecanismes de generaci de malalties com el cncer.

 Referncies .




 Per llegir-ne ms .
 ;
 ;
 
 ;
 
 The Zebrafish Information Network (ZFIN);

 Enllaos externs .
 The Zebrafish Information Network ;
 The Zebrafish International Resource Center (ZIRC en angls);
 Danio rerio (en angls);
 Imatges del desenvolupament embrionari de Danio rerio;
 Experimentaci amb el peix zebra al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271519" title="Fredeluga" nonfiltered="1654" processed="1647" dbindex="106709">

La fredeluga, merita o juia de prat (Vanellus vanellus) s un ocell limcola d'hbits terrestres que s'observa a partir de l'poca de pas i roman als Pasos Catalans durant el perode hivernenc.

Morfologia.
s de mida mitjana i fa uns 30 cm de longitud, b que la seua envergadura pot arribar a 70 cm.

L'ala plegada fa 234 mm, per s un ocell lleuger, puix que el seu pes no ultrapassa els 250 g.

El tret que ms el singularitza s la presncia d'un llarg plomall erctil, negre amb reflexos, que li corona el cap i que esdev una continuaci del negre capell. Els mascles mostren aquest plomall ms llarg que les femelles.

El mantell i el dors de les ales exhibeixen tonalitats verdes iridescents que contrasten notablement amb les parts, inferiors, que sn blanques nvies. 

La gola i el pit sn negrosos i formen un plastr. Els flancs del coll sn blancs i la cara s negrosa, limitada superiorment per una ratlla o bigoti del mateix color.

Les ales sn amples i arrodonides, niques entre els limcoles. Les plomes primries mostren tons negres, per les primries ms externes contrasten de les altres per presentar l'extrem tacat del blanc pur. Al dessota ostenta una coloraci blanca a la part interna i negra a les puntes.

La cua s blanca i barrada, a l'extrem, per una franja negra ampla. 

El batre d'ales s lent, desmanegat i pigre, per s alhora molt caracterstic.

El bec s prim i no gaire llarg (com a mxim ateny 28 mm).

Les cames no sn molt llargues (el tars pot fer uns 50 mm) i ostenten tons rogencs.

Costums.

El seu crit s planyvol i l'emet sempre quan, atemorida, aixeca el vol.

Volen aparentment desordenades i s'arremolinen abans de deixar-se caure sobre els conreus. Un cop a terra, pel fet de crrer i parar-se de cop amb la mirada fixa a terra, recorda els costums dels corriols.

Tret de l'poca de cria, s gregria i es pot concentrar en estols de milers d'exemplars. Aquests esbarts poden sser empesos per les condicions meteorolgiques adverses (fred, neu, etc.), i aleshores poden ocupar noves localitats en una veritable invasi (invasi per fugues trmiques).

Alimentaci.
S'alimenta fonamentalment de llambrics, insectes, aranyes i altres invertebrats que captura bo i caminant pels sembrats i pels erms.

Hbitat.

Sovinteja en els terrenys conreats de la plana i defuig les zones muntanyenques. Els seus ramats sn molt caracterstics a les contrades planeres durant l'hivern.

Referncies.
 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 148.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Fotografies i vdeos d'aquest ocell. ;
 Estudi de la fredeluga del Principat de Catalunya. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 Descripci de la fredeluga. ;
 Estudi de la poblaci de fredeluges a les Illes Britniques. ;
 ;
 Vdeos de fredelugues en llur hbitat natural. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271520" title="Fisiocrcia" nonfiltered="1655" processed="1648" dbindex="106710">
La fisiocrcia  era una escola de pensament econmic del segle XVIII fundada per Franois Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a Frana. Afirmava l'existncia d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econmic estaria assegurat sense la intervenci del govern. La seva doctrina queda resumida en l'expressi laissez faire, laissez passer (deixar fer, deixar passar).

L'origen del terme fisiocrcia prov del grec i vol dir "govern de la naturalesa", al considerar els fisicrates que les lleis humanes havien d'estar en harmonia amb les lleis de la naturalesa. Aix est relacionat amb la idea que noms en les activitats agrcoles la naturalesa possibilita que el producte obtingut sigui major que els imputs utilitzats en la producci sorgint aix un excedent econmic. Els fisicrates van denominar d'estrils a les activitats com la manufactura o el comer on la producci sols seria suficient per a reposar els imputs utilitzats.

 La fisiocrcia com primera doctrina econmica liberal .

La fisiocrcia sorgeix com una reacci de tipus intellectual a la concepci de la vida intervencionista del pensament mercantilista. I per aprofundir ms les diferncies, van estudiar les forces reals que conduxen al desenvolupament i creaci del valor fsic, sent que Franois Quesnay, en la seva obra Tableau Economique, va elaborar la primera descripci de l'economia com un flux circular de bns i diners. Aquest flux de bns a canvi de diners es donaria entre tres classes socials: els agricultors, els terratinents, i els comerciants i industrials. Per a Quesnay, que era mtge, la circulaci de la riquesa en una naci era com la circulaci de la sang al cos.

Els fisicrates consideraven que tota la riquesa venia de la terra i que, de totes les altres branques de l'activitat, noms l'agricultura produa ms del que es necessitava per a mantenir als qui s'ocupaven d'ella. Al provenir de la terra l'nic excedent, cap a ella havia de dirigir-se l'estat per a obtenir fons, pel que propugnaven l'impost nic sobre la terra i suggerien l'anullaci de tots els establerts pels mercantilistes. La tendncia general dels fisicrates s el lliure canvi. La tasca de l'economista es redueix a descobrir el joc de les lleis naturals. La intervenci de l'estat s intil, car no faria altra cosa que interferir aquest ordre essencial. L'inters dels fisicrates es concentrava en gran mesura en la definici d'una estratgia macroeconmica de desenvolupament que inclogus poltiques coherents.

 Importncia de la producci agrcola enfront del comer .

Per als fisicrates, en oposici al mercantilisme, la riquesa d'una naci procedia de la seva capacitat de producci i no de les riqueses acumulades pel comer internacional. I consideraven que l'nica activitat generadora de riquesa per a les nacions era l'agricultura.

Els fisicrates van assumir que donada la seva observaci dels mercats, la manufactura era una activitat estril, ja que no es veia un gran avan en aquest sector. bviament, aix es devia a la grandria de la indstria de llavors, anterior a la revoluci industrial. La qual cosa constitueix una fallada de la seva anlisi, que es deriva tamb del major inters en la productivitat fsica i no en la productivitat del valor. Tamb defensaven que l'agricultura era l'nic sector productiu capa de crear riquesa, mentre que el comer i la indstria tan sols permetien la distribuci d'aquesta riquesa; els fisicrates estaven en contra de les poltiques de comer internacional mercantilistes, afavoridores del proteccionisme.


 Fisicrates reconeguts .
Richard Cantillon;
Franois Quesnay;
Jean-Claude Marie Vicent de Gournay;
Victor Riquetti;
Pierre Samuel du Pont de Nemours;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271521" title="Fasmatodeu" nonfiltered="1656" processed="1649" dbindex="106711">

Els fasmatodeus o fsmids (Phasmatodea) sn un ordre d'insectes nepters, coneguts vulgarment com a insectes bast i insectes fulla a causa del seu aspecte corporal. Es coneixen unes 2.500 espcies. Sn un grup especialitzat en el camuflatge (cripsi) amb colors, formes i comportaments extraordinaris que els confonen amb la vegetaci sobre la qual habiten i de la qual s'alimenten.

Entre els fasmatodeus es troben els insectes ms pesants (Heteropteryx dilatata, amb 30-40 grams) i els ms grans (Phoabeticus kirbyi, amb 32,8 cm de longitud). Sn hemimetbols, s a dir, tenen metamorfosi incompleta, amb noms dos estadis en el seu desenvolupament, nimfa i imago (adult).

Classificaci.
Superfamlia Timematoidea 
 Famlia Timematidae;

Superfamlia Phyllioidea
 Famlia Phylliidae;
Famlia Pseudophasmatidae;
 Tribu Anisomorphini ;
Tribu Stratocleidini ;
Tribu Pseudophasmatini ;
Tribu Xerosomatini;
Tribu Prisopodini ;
Tribu Heteronemiini;
Tribu Xeropsidini;
Famlia Korinnidae ;
Famlia Aschiphasmatidae ;
Famlia Heteropterygidae;
Tribu Heteropterygini ;
Tribu Obrimini ;
Tribu Anisacanthini ;
Tribu Datamini ;
Famlia Pygirhynchidae ;
Famlia Bacillidae ;
Tribu Xylicini ;
Tribu Antongiliini ;
Tribu Bacillini;

Superfamlia Phasmatoidea 
Famlia Tropidoderidae;
Tribu Tropidoderini ;
Tribu Monandropterini ;
Famlia Phasmatidae;
Tribu Phasmatini ;
Tribu Stephanacridini ;
Tribu Achriopterini ;
Tribu Acanthomimini ;
Tribu Pharnaciini ;
Tribu Baculini;
Tribu Acanthoxylini ;
Famlia Eurycanthidae ;
Tribu Neopromachini;
Tribu Eurycanthini;
Famlia Xeroderidae;
Famlia Platycranidae;
Famlia Bacteriidae;
Tribu Hesperophasmatini;
Tribu Cladoxerini ;
Tribu Craspedoniini ;
Tribu Bacteriini ;
Tribu Otocraniini;
Famlia Palophidae ;
Famlia Necrosciidae ;
Famlia Pachymorphidae';
Tribu Ramulini ;
Tribu Hemipachymorphini ;
Tribu Pachymorphini ;
Famlia Lonchodidae;
Tribu Lonchodini ;
Tribu Menexenini ;
Famlia Diapheromeridae ;
Tribu Diapheromerini ;
Tribu Libethrini ;
Tribu Ocnophilini ;
Tribu Oreophoetini;

Enllaos externs.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271534" title="Bobby Sands" nonfiltered="1657" processed="1650" dbindex="106712">

Bobby Sands, nascut el 1954 a Rathcoole Belfast, d'on la seva famlia va ser expulsada pels lleialistes el 1972. Quan tenia divuit anys es va unir a l'IRA, i un mes desprs del seu ingrs va ser acusat de possessi d'una arma trobada a casa seva i condemnat a tres anys de pres. Alliberat i empresonat de nou, va participar en les protestes dels presos irlandesos per ser reconeguts com a presos poltics i per unes condicions de vida dignes a la pres.
El dia 1 de mar de 1981 va iniciar una vaga de fam que el duria fins a la mort, juntament amb nou companys ms. El 10 d'abril, quan feia 41 dies que es trobava en vaga, va ser elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone. El dilluns 23 de mar el traslladaren a l'hospital penitenciari, on va morir sis setmanes ms tard, el dimarts 5 de maig de 1981, quan tenia 27 anys.

Publicacions.
Un dia a la meva vida. Lleida, Edicions el Jonc, 2000;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271536" title="El Boixar" nonfiltered="1658" processed="1651" dbindex="106713">


El Boixar s una pedania de la Pobla de Benifass, que es troba a la Tinena de Benifass, una de les zones ms agrestes i belles de la provncia de Castell. El poble s a 1.089 metres d'altura sobre el nivell del mar. El seu nom deriva de la gran quantitat de boixos que es troben al voltant de la poblaci. El boix va ser un recurs que va derivar en una indstria artesana de fabricaci d'estris de fusta.

El Boixar va passar a pertnyer a la Tinena de Benifass desprs de la conquesta cristiana del segle XIII, essent patrimoni del monestir d'aquest nom. El 15 de mar del 1236, Blasc d'Alag va realitzar una primera repoblaci juntament amb Fredes, atorgant carta de poblament a favor de Domnec Berenguer. El 1463 va quedar totalment despoblada com a conseqncia de la guerra civil de Catalunya.

s molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acords municipals sobre s del terme.

Va ser zona d'actuaci carlina durant el segle XIX, sobretot durant la Primera Guerra Carlina, quan Cabrera hi reun les tropes disperses desprs de la desfeta de Maials del 10 d'abril del 1834.

El 1279 era la poblaci ms important de la comarca, a les acaballes del del segle XVIII tenia una 300 habitants, el 1900 havia 438 persones, el 1960  es comptaven 229 habitants, i actualment (2007) noms en resten 15 vens.





 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271548" title="Llista d'estats sobirans del 1899" nonfiltered="1659" processed="1652" dbindex="106714">


 Estats sobirans .
 A .
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro;
 Ashanti   Uni Ashanti;
   Imperi Austrohongars;

 B .
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bukhara   Emirat de Bukhara;
 Bulgria   Principat de Bulgria;

 C .
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
 Illes Cook   Federaci de les Illes Cook;
   Imperi de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta;

 D .
   Regne de Dinamarca;
;

 E .
 Equador   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

 F .
   Repblica de Frana;

 G .
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

 I .
 Regne d'Itlia;

 J .
 Jap - Imperi del Jap;

 K .
 Khiva   Khanat de Khiva;

 L .
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

 N .
   Repblica de Nicaragua;

 O .
   Estat Lliure d'Orange;
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

 R .
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

 S .
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;

 T .
   Regne de Tonga;

 U .
   Repblica Oriental de l'Uruguai;

 V .
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

 X .
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

 Estats que proclamen la sobirania .
 Aceh   Sultanat d'Aceh;
   Estat Independent d'Acre (des del 14 de juliol);
 Filipines   Repblica Filipina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271552" title="El Ballestar" nonfiltered="1660" processed="1653" dbindex="106715">
El Ballestar s un nucli de poblaci del municipi de la Pobla de Benifass. Es troba situat a la comarca del Baix Maestrat, al nord de Castell, al lmit septentrional del Pas Valenci i ja en contacte amb la vena provncia de Tarragona.

El seu gentilici s ballestar o ballestarina, per actualment no t una poblaci estable.

Fou construt sobre un tur, a 710 metres d'altitud. La superfcie total del poble, amb 41,84 km  s la de major extensi de la Tinena de Benifass. 

Com arribar-hi. 
Des de Barcelona o Castell, seguint l'A-7 fins la sortida 42 en direcci a Vinars per la N-238, per a desviar-se en pocs metres per la CS-V-3001 cap a Sant Rafel del Riu. Des d'aqu, cal anar en direcci a la Snia (entrant per la Snia Nord) per a agafar la CS-V-3102 fins al Ballestar. 

Histria.
La histria del Ballestar est vinculada a l'antic monestir del cster de Santa Maria de Benifass. Segons les crniques del monestir, els seus habitants treballaven com a jornalers per a l'esmentat convent, situat a uns tres quilmetres del Ballestar. 

El monestir t el seu origen en la donaci que feu Pere II, el 1208, del castell i la comarca de Benifass a Guillem de Cervera, ms tard monjo de Poblet, monestir de l'orde del cster, al qual fu donaci del lloc de Benifass.

El 1233, Jaume I el Conqueridor confirm la donaci i encoman als monjos de Poblet la fundaci d'un monestir en aquestes terres. La creaci del monestir propici la poblaci de la comarca anomenada la Tinena. Els pobles que la formen sn: el Ballestar, la Pobla de Benifass, el Boixar, Coratx, Fredes, Bel i Castell de Cabres. En un principi, aquests pobles eren granges que el monestir explotava amb els seus propis elements: un monjo, alguns conversos i masovers a cadascuna. Desprs van ser poblades, sent-ho el Ballestar i la Pobla de Benifa l'any 1261, amb l'obligaci de pagar delmes, primcies i novena al monestir i al bisbe.

L'empremta del monestir al poble es fa palesa al campanar de l'esglsia on, sota l'esfera del rellotge, es troba una lauda sepulcral de pedra tallada del segle XV, representant a un cavaller vestit amb l'hbit cistercenc.

Poblaci.




Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271555" title="Corrent Liguro-Provenal" nonfiltered="1661" processed="1654" dbindex="106716">
El Corrent Liguro-Provenal s un corrent mar que es forma al nord de l'illa de Crsega per la uni de les aiges que venen del sud a banda i banda d aquesta illa i que segueix vorejant tota la costa de Ligria, a Itlia, i de Provena, al sud de Frana. Aquest corrent perd un tant el seu carcter en arribar al Golf de Lle per es reconstitueix a l alada del Cap de Creus, al nord-est de Catalunya, i segueix tota la costa catalana i part de la del Pas Valenci per sortir pel Canal d Eivissa, entre aquesta illa i el Cap de Sant Antoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271556" title="Petrones" nonfiltered="1662" processed="1655" dbindex="106717">


 Petrones (Petronas) o Petr, metge grec del ;
 Petrones (protospatari), protospatari de l emperador Tefil;
 Petrones (oncle de Miquel III), oncle matern de l emperador Miquel III;

Vegeu tamb: Petroni (desambiguaci)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271561" title="Brainstorming" nonfiltered="1663" processed="1656" dbindex="106718">

El brainstorming (literalment, "tempesta d'idees") s una tcnica de producci d'idees, molt emprada en els processos creatius vinculats, sobretot, al mn de la publicitat i la comunicaci audiovisual. El seu inventor s Alex Faickney Osborn, que va crear-la l'any 1941 durant un procs interactiu en qu va descobrir que la majoria d'idees creatives sorgeixen amb ms facilitat en un grup no estructurat que no pas entre individus organitzats independentment.  


 Quan cal fer un brainstorming? . 

A l'inici d'un procs creatiu, quan existeixi la necessitat d'alliberar la creativitat dels membres del grup per tal de trobar solucions a un problema definit, com ara comunicar un determinat concepte a travs de la imatge audiovisual o grfica. Tamb els escriptors utilitzen aquesta tcnica, que pot fer-se extensible a qualsevol collectiu i tamb en l'mbit domstic per trobar solucions a molts diversos tipus de problemes. 
A travs d'aquesta tcnica es genera un nombre extens d'idees per plantejar possibles causes als problemes i trobar solucions alternatives amb gran creativitat. D'aquesta manera, s'arriba a nous conceptes i se superen la monotonia, la quotidianitat i el conformisme. 

 Com es fa una tempesta d'idees? .

s una tcnica amb uns senzills passos. En un departament creatiu d'una agncia publicitria, per exemple:

1) Es defineix el tema o problema
2) Es nombra un director del brainstorming, que n'explicar el funcionament i decidir el tipus de brainstorming.
3) Cada participant genera tantes idees com sigui possible (importa la quantitat, ms que la qualitat)
4) L'exercici acaba quan ja ning t ms idees. 

No hi ha cap idea invlida: generalment, les idees ms sorprenents condueixen a solucions extraordinries. Amb tot, s'examinen totes i cadascuna de les idees, s'analitzen, s'avaluen, s'organitzen i se'n valora la seva utilitat.  

Hi ha diferents tipus de brainstorming:  

No estructurat, tamb dit de flux lliure i estructurat o en cercle. 
 
En el cas no estructurat,

1) Cal haver apuntat en una pissarra el problema o qesti que se sotmet a brainstorming.
2) Cal escollir alg que apunti en paper totes les idees, que sorgiran lliurement entre els components del grup.
3) Cal abandonar el criticisme (totes les idees sn bones)
4) Cal establir un temps lmit (generalment, una mitja hora)
5) S'ha de fomentar la creativitat i construir noves idees sobre les idees d'altres; per eliminant duplicacions.
6) Finalment, cal discutir les idees i arribar a un consens.

 
En el cas estructurat, 

Cada membre de la taula presenta les seves idees de forma ordenada, s a dir, en sentit horari o d'esquerra a dreta. Si alg no t una idea, cedeix el torn al segent. Totes les idees s'escriuen en paper i desprs es passen al company de la dreta, que apuntar nous aspectes que havien passat per alt, per sense censurar la idea original.

 Com es prepara una sessi? .

La sala de reunions del departament creatiu ha d'estar ordenada i la sessi ha de seguir uns objectius que es marquen de bon principi. Aquests objectius han de ser factibles i interessants. Els participants hauran de ser compatibles entre ells (en aquest sentit, pot ajudar una reuni prvia amb el departament de recursos humans -si es tracta d'una gran empresa- o b ja se sap grcies a la comunicaci i contacte diaris amb els empleats). S'han de contemplar tots els aspectes formals (haver preparat el paper, bolgrafs, aigua, paperera...), haver convocat els participants b personalment o a travs del correu institucional i cal presentar els participants al principi de la reuni. 
Amb tot aix es fomenta la confiana i benestar dels empleats. El conductor de l'exercici ha de fer una funci didctica (explicant la sessi), resolent dubtes i assegurant la comprensi dels participants. Per aix ha de formular preguntes, que, a la seva vegada, li serviran per controlar els procediments, evitant el monopoli de paraula d'algun interlocutor, convidant al debat i administrant el temps de la sessi. s tamb una figura conciliadora i dinamitzadora. Finalment, dirigir el multivoting o selecci de les idees, s a dir, reduir la llista d'idees tot seleccionant les ms importants a travs del vot democrtic dels participants. Amb el llistat final es discuteix grupalment fins que s'arriba a un consens definitiu. 

 El brainstorming com a marca .

Sn moltes les empreses que han pres el nom d'aquesta tcnica per a nomenar-se a si mateixes. Generalment es tracta d'empreses lligades molt directament al mn de la publiciat i la comunicaci audiovisual, s a dir, activitats tpicament creatives. D'aquesta manera trobem:
www.brainstormproductions.com.au
 , companyia australiana que es dedica a la producci d'espectacles teatrals. 

Brainstorm-Productions Minneapolis , companyia de Minnesota dedicada als grfics per ordinador; 

o b la catalana BrainStorm Productions  , dedicada a la producci audiovisual extensiva i al disseny grfic en imatge publicitria
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271562" title="Bingo" nonfiltered="1664" processed="1657" dbindex="106719">

El bingo s un joc d'atzar bastant antic. Consisteix en un bombo amb un nombre determinat de boles numerades en el seu interior. Poden ser 75 o 90 boles. Els jugadors juguen amb cartrons on hi ha nombres aleatoris escrits, dintre del rang corresponent, 1-75 o 1-90. Un locutor va traient boles del bombo, cantant els nombres en veu alta. Si un jugador t aquell numero en el seu cartr ho ratlla, i el joc contnua aix fins que alg aconsegueix marcar o b una lnia o b tots els nombres del seu cartr. Quan s aix, ha de dir amb veu molt alta:  BINGO!!! .

 Histria del Bingo .
Existeixen diverses teories sobre quan es va comenar a jugar al Bingo, per la majoria d'elles el daten del segle XVI. Es tracta d'un joc molt popular a tot el mn del qual existeixen dues varietats tpiques, que sn el bingo de 90 boles i el bingo de 75 boles. 

Existeixen diverses teories sobre l'origen del joc del Bingo, algunes d'elles datant-lo fins i tot en l'poca dels romans. Encara que n'existeix una que preval sobre totes les altres. Aquesta teoria diu que el bingo prov d'un joc que es jugava cap a l'any 1530 a Itlia. Aquell joc es deia  Ho Giocco del lotto d Itlia  (El joc de la loteria d'Itlia). Amb el pas del temps el joc va ser dut a Frana, on es van comenar a jugar amb les regles que perduren avui dia. Es jugava amb cartrons numerats i alg llegia els nombres que sortien en veu alta. Aquest joc va tenir molt d'xit entre la classe noble d'aquella poca i aviat es va estendre per tota Europa. En alguns pasos europeus s'utilitzava de forma didctica, usant-se com una forma divertida d'ensenyar als nens. 

La segent etapa en el desenvolupament del joc consisteix quan va ser dut a Amrica. All el joc se solia jugar en fires i festivals, i era conegut amb el nom de Beano. Els nombres es treien d'una caixa de tabac i els jugadors anaven marcant amb mongetes els nombres en els seus cartrons, fins que alg cobria tots els nombres existents en el seu cartr i cridava en veu alta Beano!. Es creu que el nom de Beano ve de l's de mongetes (beans) per a tapar els nombres que ja havien sortit. 

Va ser el 1929 quan un fabricant de joguines de Nova York, Edwin S. Love, estant en una fira a Atlanta va veure per primera vegada gent jugant al Beano. El joc li va agradar bastant i va comenar a jugar amb els seus amics a Nova York al seu retorn. All, un d'ells, amb els nervis d'haver aconseguit marcar tots els nombres del seu cartr va cridar: Bingo! en lloc de Beano! A Edwin li va agradar ms aquest nom i aix l'antic nom de Beano va canviar pel que tots coneixem avui dia de Bingo. El senyor Love era un apassionat del joc del Bingo, i li agradava tant que li va demanar a un professor de matemtiques de la Universitat de Columbia que li cres un gran nombre de cartrons de bingo diferents per a poder jugar. Hom explica que aquest professor va crear ms de 6.000 cartrons diferents i que es va tornar boig desprs d'aix. 


El bingo estava ests per tot el mn. Encara que el major desenvolupament del joc del bingo va ser quan es va comenar a jugar, de manera solidria, a les esglsies, recaptant diners per a diferents obres socials. Avui dia el Bingo es juga a gaireb tot el mn, existint un parell de versions diferents.

 Tipus de Bingo .

Existeixen dos tipus principals de Bingo, el Bingo de 75 boles i el Bingo de 90 boles. La forma de jugar s la mateixa en ambds tipus, per el nombre de boles existents en el bombo i els cartrons vria d'un a altre. 

Com el seu nom indica, en el Bingo de 75 boles existeixen 75 boles numerades de l'1 al 75 en el bombo. Aquest tipus de joc s ms com a Amrica del Nord. Els cartrons tenen un total de 25 nombres, dividits en 5 columnes. Les columnes estan definides per cadascuna de les lletres del bingo, B, I, N, G, O, i en cadascuna d'elles hi ha els nombres dintre d'un rang especfic. A la columna B hi ha els nombres que van des de l'1 fins al 15, a la I van del 16 al 30, a la N del 31 al 45, a la G del 46 al 60 i per ltim a l'O van des del 61 fins al 75. En aquest tipus de Bingo es pot guanyar un premi emplenant tots els nombres del nostre cartr. Aix es coneix com Bingo o full house. L'altra manera de guanyar un premi jugant al Bingo de 75 boles, s aconseguint marcar en el nostre cartr una determinada figura preestablerta abans de comenar el joc, com alguna lletra, o algun smbol, sense necessitat de marcar tots els nombres del cartr. 

El bingo de 90 boles s el que es juga en ms parts del mn. En aquesta versi el bombo t 90 boles numerades de l'1 al 90. Els cartrons tenen 15 nombres que has de marcar. Aquests nombres es troben distributs en 3 files diferents, amb 9 columnes cadascuna, havent-hi un total de 5 nombres per fila. Els nombres estan barrejats amb espais en blanc. Aqu es poden guanyar premis de 3 formes diferents. La primera d'elles s quan aconsegueixes marcar tots els nombres que existeixen en qualsevol de les 3 lnies d'un cartr. Aquest premi s'anomena  lnia . En alguns llocs es premia tamb al jugador que aconsegueixi marcar dues lnies del seu cartr, per no es fa en tots els llocs. Per ltim el premi ms important s quan es canta Bingo, que consisteix a haver ratllat tots els nombres d'un cartr.

 Qu necessitem per jugar-hi? .
 Un bombo, on hi ha d haver les boles numerades. ;
 Un o ms cartrons numerats amb nombres aleatoris.
 Un locutor, que canti els nombres que surtin del bombo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271564" title="Os llarg" nonfiltered="1665" processed="1658" dbindex="106720">
Els ossos llargs sn aquells que sn ms llargs que amples, i que creixen essencialment per l'elongaci de la difisi, amb una epfisi als extrems de l'os creixent. Els extrems de les epfisis estan coberts d'un cartlag hial ("cartlag articular"). El creixement longitudinal dels ossos llargs sn el resultat de l'ossificaci endocondral de la placa epifisial. El creixement dels ossos en llargria s estimulat per la producci d'hormona del creixement, secretada pel lbul anterior de la glndula pitutria.

Els ossos llargs inclouen el fmur, la tbia i el peron a les cames; l'hmer, el radi i el cbit als braos; els metacarpians i metatarsals de les mans i els peus, i les falanges dels dits. Els ossos llargs de la cama humana representen gaireb la meitat de l'alada d'un adult. Els altres components principals ossis de l'alada sn la columna vertebral i el crani.

L'exterior de l'os consisteix en una capa de teixit connector anomenat periosti. A ms, la capa exterior dels ossos llargs sn d'os cortical, i una capa ms interior d'os esponjs que cont medulla ssia. La part interior dels ossos llargs s la cavitat medullar, amb el nucli interior de la cavitat ssia compost de medulla groga en els adults. Sn ms habituals en les dones.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271574" title="Alquenona" nonfiltered="1666" processed="1659" dbindex="106722">
Una alquenona s un tipus de cetona molt resistent a la degradaci amb diferent nombre de dobles enllaos. A la naturalesa solem trobar-les amb 36, 37 i 38 toms de carboni i solen ser produdes pels organismes que constitueixen el fitoplncton. Un exemple d alquenona seria la heptatriaconta--dien-2-ona, que s produda per un cocolitofrid anomenat Emiliana huxleyi.
 
Les alquenones presents en l ambient mar sn emprades com a biomarcadors per tal d obtenir, mitjanant la seva concentraci, informaci sobre la temperatura superficial de l aigua en el moment en el que va viure l organisme que la va sintetitzar. Aix s degut a que els cocolitofrids sintetitzen un tipus d alquenona o un altre depenent de la temperatura del medi en qu viu. La relaci entre les diferents alquenones i la temperatura superficial de l aigua ve donada per:



On Uk37 s un ndex que relaciona les diferents alquenones i la temperatura del mar en superfcie. Aix permet conixer la temperatura de l oce en altres temps degut a que van ser atrapades al sediment mar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271577" title="Keynesianisme" nonfiltered="1667" processed="1660" dbindex="106725">
Economia keynesiana, o Keynesianisme, teoria econmica basada en les idees de John Maynard Keynes, tal com les va plasmar al seu llibre Teoria general de l'ocupaci, l'inters i el diner, publicat el 1936 com a resposta a la Gran Depressi dels anys 1930. L'inters final de Keynes va ser poder dotar a les institucions nacionals o internacionals de poder per a controlar l'economia en les poques de recessi o crisi. Aquest control s'exercia mitjanant la despesa pressupostria de l'Estat, poltica que es va anomenar poltica fiscal. La justificaci econmica per a actuar d'aquesta manera sorgeix, sobretot, de l'efecte multiplicador que es produeix davant un increment de la demanda agregada. 

Keynes refutava la teoria clssica d'acord a la qual l'economia, regulada per si sola, tendeix automticament al ple s dels factors productius o mitjans de producci (incloent el treball i el capital). Keynes va postular que l'equilibri al que tericament tendeix el lliure mercat depn d'altres factors i no porta necessriament a la plena ocupaci dels mitjans de producci, s a dir, que els postulats bsics d'Smith (tal com  varen ser  formalitzades per Say) depenen d'una assumpci que no s necessriament correcta o general. 

En termes no tcnics, el liberalisme econmic clssic assumeix que quan es produeix un b s'han produt tamb els mitjans per a la seva compra (en la mesura que per a produir-lo s'ha gastat diners, ja sigui en inversions de capital, compra de matries primeres, sous, etc.). En aquesta situaci all racional s comprar (ats que mantenir diners sense s no produeix beneficis. En tot cas, el possible estalvi d'alguns s equilibrat pels endeutaments d'algun altre). Segueix a ms que per a fomentar creixement econmic cal fomentar la producci: a ms producci, ms diners, ms compres, etc. Aix, a llarg termini, no sols tot el que es produx s el mateix que tot el que es compra sin que tots estan interessats que el sistema funcioni a mxima capacitat (s'assoleix un equilibri entre la producci i la demanda agregada que tendeix al mxim s dels recursos).

Keynes va postular que en certes situacions s econmicament racional no gastar diners. Per exemple, si els preus estan baixant s racional no comprar avui perqu amb els mateixos diners es comprar ms la setmana que ve.  Pel mateix motiu, disminux la quantitat de gent interessada a utilitzar prstecs (els estalvis d'altres): si els preus baixen, no solament es comprar ms la setmana que ve sin que les taxes d'inters, sous, etc. seran menors. Igualment, una baixa de l'ocupaci o dels salaris pot dur a una altra en la demanda, i per tant a una baixa en la producci, portant, a la seva vegada a ms atur. Aix, succeeix que l'economia estableix un punt d'equilibri nou on conviuen perfectament en una situaci llunyana de la utilitzaci ptima dels mitjans de producci. Especficament, en la dcada dels '30 del segle XX, durant la Gran Depressi, amb una alta taxa d'atur.

Formalitzant l'anterior. Keynes va postular l'equaci del consum, C=Co+cYd, on C s el consum total, Co s el consum autnom (aquell consum que no depn de l'ingrs), c s la propensi marginal a consumir (La PmgC s la variaci del consum quan l'ingrs disponible varia en una unitat), i Yd (Yd=Yt-T+TR, on Yt s l'ingrs total, T sn els impostos i TR sn les transferncies) s l'ingrs disponible.

A efectes prctics, i per  contrarestar l'espiral negativa dels '30, Keynes proposava que en moments d'estancament econmic, l'estat t l'obligaci d'estimular la demanda amb majors despeses econmiques.

Tericament, hi ha tres maneres per les que l'Estat pot finanar aquestes despeses: 1.- Augmentar els impostos. 2.- Imprimir ms diners i 3.- Endeutament fiscal (s dels diners que la poblaci est estalviant). Keynes va proposar finanar l'increment de la despesa fiscal a travs de l'endeutament. L'altre costat d'aquesta poltica s que l'Estat ha de pagar aquest deute quan els seus ingressos augmentin, a causa del increment per ingressos d'impostos quan eventualment hagi un auge (fixeu-vos: aquest augment en els ingressos es deu a l'auge o expansi de l' economia, etc, no a un increment en la taxa d'impostos) En altres paraules, la proposta de Keynes s que l'Estat ha de jugar en general un paper contracclic en l'economia: estimulant la demanda en moments de recessi i restringint-la en moments d'auge. D'aquesta manera, els cicles econmics s'aminoren i no es transformen en crisis.

Consideracions poltiques.


Dintre de la conjuntura histrica, econmica i poltica, el keynesianisme  i els seus projectes conseqents com l' Estat de Benestar i el desarrollisme  van donar als dirigents mundials l'oportunitat de salvar la democrcia, l'existncia de la qual va arribar a veure's amenaada a causa del auge de les dictadures producte de la incapacitat del liberalisme clssic de resoldre la crisi . A causa de aquesta ra els principis del keynesianisme van ser aplicats d'una o altra manera en gran part dels Estats occidentals des del final de la Segona Guerra Mundial fins que en els anys '70 un nou tipus de crisi va portar al seu qestionament  i el ressorgiment d'aproximacions clssiques sota el neoliberalisme .

Si b les repercussions poltico-econmiques de Keynes i diversos dels seus partidaris sn variades, alguns creuen que la idea del keynesianisme s salvar al capitalisme o mantenir-lo estable, . Des del costat oposat, per potser amb la mateixa intenci i similars mecanismes retrics, Keynes s descrit com "molt ms que un keynesi. Sobretot va ser la figura extraordinriament perniciosa i maliciosa que hem examinat en aquest captol. Un encantador per ambicis estatista maquiavlic, qui personificava algunes de les tendncies i institucions ms malignes del segle vint 

Potser des d'una visi un poc menys extrema, Waligosrky addueix que aquestes poltiques van ser adoptades: "com un resguard contra el poder del mercat per a soscavar les nostres institucions poltiques i socials ms valuoses. ..(..).. un mercat totalment lliure s definitivament no el millor per a una democrcia, un mercat sense regulacions no garanteix justcia ni prosperitat..." 


Des del punt de vista del propi Keynes , i a nivell de l' Economia poltica el punt central de la seva teoria es basa en una percepci derivada tant de Marx  com de Schumpeter . Ambds pensadors consideren que la crisi s, en el mitj i llarg termini, una part intrinseca del sistema capitalista (i que eventualment el destruiran) Ambds pensadors permeten llavors a Keynes suggerir que el sistema delineat per Adam Smith sols pot referir-se a una etapa i moment especific en el qual el capitalisme s'estava desenvolupant per que en general, aquest desenvolupament no pot existir sense la crisi i no pot donar prosperitat en un lloc si s que no est explotant en algun altre. Irnicament, el keynesianisme podria retornar l' acusaci que els partidaris de l' Escola Austraca li fan "podrem resumir la tesi de Hazlitt que les fallcies i els errors econmics provenen de fixar la nostra atenci en els efectes que una mesura econmica t a curt termini i sobre un redut sector." 

Per tal resposta, a pesar de ser correcta, podria potser dur a un equvoc: si vam acceptar que les crisis sn part inherent del capitalisme, l'eliminaci d'elles demanda mesures que vagin ms enll que aquest sistema. En les seves paraules "sols l'Estat pot restaurar els equilibris fonamentals", i la participaci de l'Estat implica un moviment cap el socialisme. El problema  almenys per a alguns  s que d'una banda el desitja que aquesta transformaci sigui democrtica i per l'altre, creu que per a aix es necessita un nivell de comprensi i control sobre l' economia que en el seu temps almenys no existia. El canvi del sistema de propietat dels mitjans de producci no se suficient per resoldre els problemes de l'economia. Keynes va dir en 1926, com resposta a la proposici dels qui deien, que calia la "insurrecci proletria": "Ens cal, ms que normalment, un esquema coherent... Tots els partits poltics tenen els seus orgens en idees del passat, no en noves i cap ms notriament com els dels marxistes. No s necessari debatre les subtileses del que justificaria a un home per a promoure el seu evangeli per la fora, perqu ning t aquest evangeli. La prxima moguda s amb el cap, per primer cal esperar  Keynes no pot pensar d'altra manera. Si la percepci que la descripci d' Smith i les formalitzacions posteriors corresponen a un moment i lloc particular s correcta, segueix que les lleis generals de l'economia, especialment la "enginyeria econmica" (aquesta branca que es refereix a les decisions prctiques, del dia a dia, empresa per empresa, etc.) estan per descobrir-se (veure, per exemple, el debat sobre el clcul econmic en el socialisme i Clcul econmic (propostes socialistes de soluci)).

La proposta que Keynes eventualment va produir -cridada socialista i sinistra pels partidaris de l'Escola Austraca  s l'eliminaci del poder de l'escassesa dels diners, situaci usada i exacerbada, en la seva opini, per l'acci dels "rentiers" (especuladors, financistes o capitalistes) a travs de l'acumulaci que els permet demandar altes taxes d'inters pel seu s, el que duu, en la seva opini, al "poder progressivament opressor dels capitalistes per a explotar el valor de la escassesa del capital" (veure cita anterior). Aquesta eliminaci es basa en dues mesures fonamentals: l'aband definitiu del or com moneda i el seu reemplaament amb el sistema de divisa moderna, que es podria cridar diner fiduciari per que pot ser vista com un pas cap a la concepci dels diners com unitat de compte . L'altra mesura complementria va ser posar el rol d'emissor dels diners i control sobre la Taxa d'inters en l'estat a travs del banc central . Aquestes propostes van ser generalment adoptades a nivell mundial amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial a nivell dels pasos, per el seu corollari lgic (l'adopci d'un sistema monetari com independent dels governs individuals) no ho va ser (veure Acords de Bretton Woods).

En l'actualitat alguns partidaris del neoliberalisme advoquen per la tornada al patr or. Alan Greenspan, per exemple, allega que "un antagonisme gaireb histric cap al patr or uneix a tots els estatalistes. Semblen adonar-se, tal vegada amb major claredat i subtilesa que molts liberals, que l'or i la llibertat econmica sn inseparables, que el patr or s un instrument del laissez-faire, i que cadascun implica i requereix l'altre.  (curiosament, al fer aix semblen oblidar que von Mises en el seua critica a Keynes suggereix que "Els diners s solament el mitj d'intercanvi generalment emprat"). Per a ells, la decisi de Bretton Woods no va ser una falla del socialisme i la imposici dels interessos d'EUA sin resultat d'una conspiraci encara pitjor del comunisme: l'autor de la posici d'EUA en aquestes discussions va ser l'economista Harry D. White, qui "no era un apassionat del liberalisme a ultrana. Molt al contrari, ja en la dcada de 1940, el FBI li va investigar per collaboraci amb el Partit Comunista nord-americ. De fet, documents interns de la KGB que van sortir a la llum en 1999 han desvetllat que White era un dels ms importants actius de la Uni Sovitica a Estats Units. Aquest va ser el pare de la criatura"  Aparentment aix com alguns redueixen tot a travs d'una "anlisi de classes" a una conspiraci burgesa, uns altres ho redueixen, a travs de l' anlisi de les conspiracions, a l'acci del "estatisme".



Notes.





 Vegeu tamb .

Escola postkeynesiana;

Escola neokeynesiana;

Escola neoclssica;

Escola monetarista;

Estat de benestar;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271578" title="Aerosol" nonfiltered="1668" processed="1661" dbindex="106726">

Un aerosol s una partcula slida o lquida en suspensi a un gas. Les emissions d'aerosols, siguin naturals o degudes a les activitats humanes, intervenen a escala local o planetria als fenomens de contaminaci de l'aire. Alguns aerosols naturals participen al cicle de l'aigua i a la regulaci del clima.

A ms dels components gasosos, l atmosfera cont diverses partcules d origen divers, conegudes com a aerosols, entre elles l aerosol mar produt a sobre dels mars i oceans. Les partcules d un dimetre <1,0 m, es mantenen a l aire pel moviment turbulent i sn subjectes al transport a llarga distncia. La polvoritzaci de l aigua de mar s considerada com la segona font ms important d aerosols (1,3 1015 g/any) a nivell global comparable a la produda als continents (1,51015 g/any). Les partcules de l aerosol mar tenen la mateixa composici que l aigua de mar, aigua i sals, clorur sdic, clorur o sulfat de magnesi, calci, potassi, etc. La majoria de les partcules de l aerosol mar sn relativament grans i es dipositen rpidament, per una part resideixen a l atmosfera i sn susceptibles de ser transportades a escala planetria. S'ha arribat a trobar DDT en regions antrtiques, lloc on mai s'arrib a aplicar, havent arribat segurament en forma d'aerosol. 

El terme se sol fer servir tamb per a referir-se als preparats per a ser usats per a generar els aerosols. Aquests duen un propelent, generalment un gas liquat, i un slid que sol ser el material a aplicar, per exemple pintura, desodorants, insecticides, etc.

Alguns aerosols interfereixen amb el clima i l'atmosfera i els modifiquen artificialment:

 Alguns aerosols sn responsables del que es coneix com a forat a la capa d'oz, especialment coneguts els freons. La reducci de la capa d'oz s la causa de l'augment de les radiacions que arriben al nostre planeta i que tenen efectes cancerigens i mutants sobre la vida terrestre; per tamb sobre la formaci dels nvols. Aquests aerosols poden contribuir de manera indirecta a modificar la natura fsica i la composici de les capes altes de l'atmosfera. Tamb poden afectar l'albedo i la temperatura, especialment a causa dels cirrus artificials que creen les esteles de condensaci dels avions.

 Altres aerosols d'origen industrial, produts per focs forestals o la crema de combustibles fssils, sovint rics en sulfats; indueixen la nucleaci de les gotes d'aigua i produeixen, a llocs, altures i moments no usuals; nvols i esteles de condensaci en el cas dels avions. S'ha demostrat que les variacions de l'activitat econmica entre els dies laborables i el cap de setmana comporta variacions meteorolgiques significatives.

 Vegeu tamb .
 Capa d'oz;
 Colloide;
 Contaminaci;
 Insecticida.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271583" title="Flvia Company" nonfiltered="1669" processed="1662" dbindex="106727">
Flvia Company (nascuda a Buenos Aires, al 1963) va traslladar-se a Catalunya l'any 1973. Ha treballat com a traductora, crtica literria, professora de tallers literaris, presentadora de televisi (BTV)... per la seva trajectria professional destaca per la seva literatura. Com a escriptora, cultiva l'assaig, el conte, la prosa potica i la novella. 

 Nota biogrfica .

L'any 1990 es trasllada a Sant Carles de la Rpita, una ciutat que ms tard retratar en el seu llibre "Retrat de la Rpita", illustrat per la pintora i amiga seva, Rosa Querol.
A partir del 1995, viu entre Sant Carles i Barcelona, on impartir tallers literaris tant per a nens com per a adults. Durant aquest temps tamb ha collaborat com a crtica literria al diari La Vanguardia i, actualment s columnista de El Peridico de Catalunya. 

Llicenciada en Filologia Hispnica per la Universitat Autnoma de Barcelona, ha estudiat piano i l'apassiona navegar en el seu veler, el Prometeu. Molt humana i propera ha sabut conquerir els cors dels seus lectors, amb alguns dels quals fins i tot mant correspondncia per correu electrnic o b a travs del seu blog personal. 
 
 Obres .

Querida Nlida. Barcelona: Montesinos Editor, S.A., 1987. Novella. ;
Fuga y contrapuntos. Barcelona: Montesinos Editor, S.A., 1989. Novella. ;
Crculos en acbar. Barcelona: Montesinos Editor, S.A., 1992. Novella. ;
Viatges subterranis. Tarragona: El Mdol, Edicions, 1993. Contes. ;
"Enid Blyton : un fenmeno sociolgico". Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil CLIJ may 1993, n 50, pp. 48-54. Article.  ;
"La sombra paterna". Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil CLIJ ene 1994, n 57, pp. 44-48. Article ;
"Los talleres de la imaginacin". Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil CLIJ sep 1994, n 64, pp. 32-36. Article ;
Llum de gel. Tarragona: El Mdol, Edicions, 1996. Novella. ;
Retrat de la Rpita. Tarragona: Ajuntament de Sant Carles de la Rpita, 1996. Prosa potica. ;
Saurios en el asfalto. Barcelona: Muchnik Editores, S.A., 1997. Novella. ;
Viajes subterrneos. Vitoria: Bassarai Ediciones, 1997. Contes. ;
Luz de hielo. Vitoria: Bassarai Ediciones, 1998. Novella. ;
Ni tu, ni jo, ni ning. Barcelona: Pennsula. Edicions 62, 1998. Novella.(Guanyadora del Premi Documenta 1997);
Dame Placer. Barcelona: Emec Editores Espaa, S.A., 1999. Novella. ;
Carta al padre. Conte. Dins de: Hijas y padres. Barcelona: Martnez Roca, 1999, pp. 31-39. Contes. ;
Melalcor. Barcelona: Edicions 62 S.A., 2000. Novella. ;
El llibre mgic. Barcelona: Crulla, 2001. Novella. ;
Trastornos literarios. Barcelona: Plaza y Jans, 2002. Articles.  ;
Gnero de punto. Barcelona: El Aleph, 2002. Contes. ;
L'illa animal. Barcelona: Crulla, 2002. Novella. ;
El missatge secret. Barcelona: Crulla, 2004. Novella. ;
Negoci rod. Barcelona: Columna Edicions, 2005. Novella.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271584" title="Integraci per sries" nonfiltered="1670" processed="1663" dbindex="106728">
En clcul de primitives la integraci per sries s un mtode emprat per trobar un desenvolupament en srie de la funci primitiva d'una funci donada. De vegades el mtode s interessant encara que la funci primitiva es pugui calcular emprant les tcniques habituals perqu permet obtenir identitats matemtiques interessants.

En el cas de integrals no elementals la integraci per sries, si s factible, permet obtenir una definici de la funci primitiva i una forma de calcular-la. 

 Definici .

Si la funci  s desenvolupable en srie:

;

I la srie s uniformement convergent, llavors la funci  primitiva de  s desenvolupable en srie i el seu desenvolupament en srie s:

;
On  s una constant d'integraci.

 Aplicaci al clcul d'integrals no elementals.

Una integral no elemental s una integral per a la qual es pot demostrar que no existeix cap frmula en termes de funcions elementals (es a dir polinomis, funcions trigonomtriques, exponencials, logartmiques i productes i composicions d'aquestes funcions).
Tal s el cas de les quatre integrals estudiades per en Joseph Liouville: la integral logaritme li(z), la integral sinus si(x), la integrals cosinus ci(x), i la funci error.
Funci integral logaritme.

 ;

 Funci integral sinus .
;

 Funci integral cosinus .
;

 Funci error .

La funci error tret d'un factor constant.
;

 Vegeu tamb .

Funcions elementals ;

Integral no elemental;

Algorisme de Risch;

 Referncies .

Enciclopdia Espasa. Article sobre integraci. Captol I integrals indefinides.  Apartat 6 Integraci per sries.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271586" title="Plataforma de gel" nonfiltered="1671" processed="1664" dbindex="106729">

 Una plataforma de gel flotant (o tamb barrera de gel ' o altipl de gel) s una gruixuda plataforma flotant de gel que es forma quan una glacera o inlandsis s'estenen lentament des de la costa fins a surar sobre la superfcie de l'oce. Les plataformes de gel noms es troben en l'Antrtida, Groenlndia i Canad.

La vora externa de les plataformes de gel flotants presenta una imposant paret vertical, de fins a 30 m d'altura sobre el mar, el que va portar als primers exploradors de l'rtic a denominar-les com Gran barrera (Great Barrier).

Descripcin. 
L'espessor de les plataformes pot assolir, en alguns casos, fins a 200 m a la part frontal (barrera de gel Larsen), que va incrementant-se cap a terra assolint mxims de fins a 700 m a la zona on el gel est recolzat a terra. A l'rea fronterera entre la part de glacera (o inlandsis) que reposa sobre la terra i la plataforma flotant se li denomina lnia de terra (grounding line), i s observa a la superfcie del gel, per un seguit d'esquerdes produdes per la flexi que afecta el gel flotant producte de les marees oceniques. La linea d'articulaci (Hinge line) s la linea que assenyala el final de la zona afectada per la flexi del gel, i s molt difcil de detectar llevat que s'emprin tcniques interferomtriques.

Quan el front de la plataforma retrocedeix, s'agrega aigua dola a l'oce i el nivell del mar augmenta. Aix no ocorre, en canvi, amb la banquisa, que es forma per la congelaci de l'aigua de mar. Les banquisas sn molt ms primes i es formen en tot el oce rtic i tamb en el oce Glacial Antrtic que envolta l'Antrtida.

Les plataformes de gel floten per gravetat, impulsades pels corrents horitzontals de la superfcie de l'oce. Aquest flux mou contnuament el gel de la lnia de terra a mar endins, en la part davantera de la plataforma. El principal mecanisme de prdua de massa de les plataformes de gel sn les separacions de iceberg, en les que un tros de gel de la part davantera de la plataforma es trenca i cau al mar. Generalment, el front de la plataforma s'estendr cap a endavant durant anys o dcades amb separacions importants d'iceberg. L'acumulaci de neu sobre la superfcie superior i la fusi de la superfcie inferior sn els elemnts que determinen el balan de massa  d'una plataforma de gel.

L'espessor actual de les plataformes de gel oscilla entre 100 i 1000 metres. El contrast entre la densitat del gel glacial, que s ms dens que el gel normal, i l'aigua lquida, significa que noms al voltant d'1/9 dels gels flotants estiguin per sobre de la superfcie de l'oce. Les plataformes de gel ms gran del mn sn la barrera de gel de Ross i la plataforma de gel Filchner-Ronne a l'Antrtida.

El terme plataforma de gel capturada s'ha utilitzat per al gel que apareix sobre un llac subglacial, com en el llac Vostok.

 Trencament a les plataformes de gel . 

 
En les darreres dcades, els glacilegs han observat importants disminucions en l'extensi de les plataformes de gel, amb grans trencaments i separacions i la completa desaparici d'algunes de ellas. 
La plataforma de gel d'illa Ellesmere s'ha redut en un 90% al segle XX, deixant a part les barreres de gel d'Alfred Ernest, Ayles, Milne, Ward Hunt, Markham. Una campanya de reconeixement de 1986 de les barreres de gel del Canad va trobar que 48 km (3,3 km3) de gel s'habian partit de les barreres de gel d'Ayles i de Milne entre 1959 i 1974. 
La plataforma de gel d'Ayles es va separar per complet el 13 d'agost de 2005. La plataforma de gel Ward Hunt, la ms important i gruixuda (>10 m) de les plataformes de la costa nord de l'illa d'Ellesmere, va experimentar la prdua de 600 km2 de gel en una separaci massiva en 1961-62. D'igual forma, es va reduir en un 27% el gruix (13 m) entre 1967 i 1999. En l'estiu de 2002, la plataforma de gel Ward en va experimentar un altre gran ruptura.  Dues seccions de la barrera de gel Larsen de l'Antrtida es van trencar en centenars d'inusualment petits fragments (de centenars de metres d'amplada o menys) el 1995 i el 2002.

Els trencaments poden estar relacionats amb una perillosa tendncia a l'escalfament polar (al voltant de 0,5C per dcada des de finals dels anys 1940, que es van comenar a mesurar de forma fiable), que forma part de l'escalfament global. Els estudis actuals apunten a que l increment de trencaments del gel es deu a un major desgla per la part inferior a causa l increment de temperatura de l'aigua de l'oce que circula sota el gel.

L'aigua freda dola produda per fusi sota les barreres de gel de Ross i Ronne Flichner s un component del corrent de fons de l'Antrtida.

s un error habitual creure que la fusi de plataformes de gel flotant no pot elevar el nivell del mar. Hi ha un petit efecte a causa que les barreres de gel estan formades per gel fresc, que en fondre's, la seva aigua s menys densa que l'aigua de mar, s a dir, que tenen un major volum de massa que l'aigua de mar. El volum de l'aigua de mar necessari per desplaar la plataforma de gel s menor que el volum de l'aigua contingut a la plataforma de gel. Si el gel es fon, una petita fracci del volum del gel que est per sobre del nivell del mar, s'afegeix al volum dels mar, augmentant el nivell del mar.

 Barreres o plataformes de gel antrtiques . 

El 44% de la costa antrtica t barreres de gel annexes. La seva rea total sn 1.541.700 km. Les principals plataformes de gel individuals s'enumeren a continuaci, en sentit horari, comenant a l'oest de l'Antrtida oriental:

Plataforma de gel Abbot - Plataforma de gel d'Amery - Plataforma de gel Baka - Plataforma de gel de Brunt - Plataforma de gel Cook - Plataforma de gel Cosgrove  - Plataforma de gel Crosson - Plataforma de gel Dotson  - Plataforma de gel Eduardo VIII  - Plataforma de gel Ekstrom - Plataforma de gel de Filchner - Plataforma de gel Fimbul  - Plataforma de gel Jorge VI - Plataforma de gel Getz  - Plataforma de gel Gillett - Plataforma de gel Hannan  - Plataforma de gel Jelbart  - Plataforma de gel Jones  - Barrera de gel Larsen - Plataforma de gel Lazarev  - Plataforma de gel McMurdo - Plataforma de gel Universitat de Moscou  - Plataforma de gel Mller  - Capa de gel Nansen - Plataforma de gel Nickerson  - Plataforma de gel Prncep Gustav  - Plataforma de gel Publicacions  - Plataforma de gel Quar  - Plataforma de gel Riiser-Larsenf - Plataforma de gel de Ronne - Barrera de gel de Ross - Plataforma de gel Shackleton - Plataforma de gel Slava  - Plataforma de gel Strange  - Plataforma de gel Sulzberger  - Plataforma de gel Swinburne - Plataforma de gel Venable  - Plataforma de gel Voyeykov  - Plataforma de gel occidental - Plataforma de gel Wilkins - Plataforma de gel Wordie - Plataforma de gel Wyers  - Plataforma de gel Zubchatyy  ;

 Barreres o plataformes de gel canadienses. 
Totes les barreres o plataformes de gel flotants del Canad es troben a l'illa Ellesmere i estan al nord del meridi 82 N. Sn les segents:
 Plataforma de gel Alfred Ernest.
 Plataforma de gel d'Ayles (es va trencar el 2005).
 Plataforma de gel M'Clintock .
 Plataforma de gel Markham.
 Plataforma de gel Milne.
 Plataforma de gel Ward Hunt.
 Plataforma de gel Smith.

 Vegeu tamb . 
Inlandsis ;
Banquisa ;
Glaciar ;
 
 Referncies i notes. 

 
 Enllaos externs . 
 
 http://www.antdiv.gov.au/default.asp?casid=1547 - LAustralian Antarctic Division ;
 http://nsidc.org/iceshelves - U.S. National Snow and Ice Data Center ;
 http://www.cnn.com/2006/TECH/science/12/29/canada.arctic.ap/index.html - CNN crnica trencaments de plataformes canadenques a l'agost de 2005 ;
 http://ice-glaces.ec.gc.ca/ - Canadian Ice Service ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271588" title="Avatar (srie)" nonfiltered="1672" processed="1665" dbindex="106730">

Avatar, l'ultim mestre de l'aire s una srie actualment retransmesa per TV3. Tracta d'un noi anomenat Aank, l'avatar, que ha de controlar tots els elements per derrotar la naci del foc.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271591" title="Mixfag" nonfiltered="1673" processed="1666" dbindex="106731">

Els mixfags (Myxophaga) constitueixen el ms petit dels subordres de colepters amb noms quatre famlies. 

Els membres d'aquest subordre sn aqutics i s'alimenten d'algues.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271593" title="Rom II" nonfiltered="1674" processed="1667" dbindex="106732">
Rom II (Romanus,   conegut com el Jove, fou emperador bizant del 959 al 963. Va succeir al seu pare  Constant VII Porfirognit.

Va nixer el 939 i va pujar al tron el 15 de novembre del 959. El seu regnat fou curt i amb pocs esdeveniments notables.  Era aficionat a la gimnstica, la cacera i altres plaers, i no parava prou atenci als seus deures com emperador, dels que es va encarregar el seu ministre Bringes. La seva dona Tefano l'havia instat a enverinar al seu pare i no va parar d'incitar a Rom contra la seva prpia famlia; les cinc germanes de Rom van haver d'abandonar palau i foren confinades en un convent; entre aquestes germanes hi havia Sofia, vdua de Cristbal Lecap august, fill de Rom I Lecap, que va romandre al convent durant trenta anys; en canvi l'emperadriu vdua Helena va tenir prou fora per imposar restar a palau, per va morir al cap de poc temps d'un atac de cor.

Rom mai va dirigir personalment els exrcits per va disposar de dos bons generals, Nicfor i Lle Focas. El primer va recuperar l'illa de Creta (961) desprs d'un llarg setge de la capital Candia, expulsant als rabs que l'havien dominat 150 anys; Lle va derrotar els rabs a sia. Desprs de la caiguda de Candia, Nicfor es va unir al seu germ i junts van obtenir noves victries sobre els rabs. Va crrer el rumor de la mort de Rom II i Nicfor es va acostar a la capital per temor de Bringes, per com que el rumor fou fals, el general va romandre a sia. Finalment Rom va morir enverinat per la seva dona Tefano (15 de mar del 963) als 24 anys.

Rom es va casar en primeres noces amb Berta (que va agafar el nom d'Eudcia) filla natural del rei d'Itlia Hug d'Arle, per va morir abans de la consumaci del matrimoni. Es va casar llavors amb Anastsia que va agafar el nom de Tefano, dona de baixa extracci, amb la que va tenir dos fills mascles, Basili II i Constant VIII, que foren proclamats emperadors conjunts, i dues filles, Tefano (esposa d'Ot II emperador germnic) i Anna Pstuma (esposa de Vladimir, el primer prncep cristi de Rssia).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271595" title="Rom III" nonfiltered="1675" processed="1668" dbindex="106733">

Rom III Argir (Romanus Argirus o Argiropulus, ) fou emperador bizant del 1028 al 1034.

Era fill de Lle Argir, dux, d'una distingida famlia, i va obtenir diverses victries en el regnat de Constant VIII. Aquest el va nomenar successor i li va concedir la ma d'una de les seves filles noms uns dies abans de morir. Rom va declinar l'oferiment per l'emperador li va donar a escollir entre acceptar o ser cegat, i llavors es va casar amb la princesa Helena, a la que va estimar.  

Rom va insistir en renunciar a l'Imperi i tamb a la seva dona i aquesta li va implorar acceptar almenys l'Imperi i finalment ho va acceptar, va dissoldre el seu matrimoni amb Helena i es va casar amb Zoe sent coronat el 12 de novembre de 1028.
Fou un home molt intelligent i un dels ms grans erudits del seu temps. Amb els seus actes de liberalitat i clemncia es va guanyar el suport popular per no van evitar algunes conspiracions. 

Al mateix temps els seus exrcits foren derrotats a Siclia i a Sria, cosa que no va poder evitar ni agafant el comandament en persona. Derrotat pels rabs a Azar a Sria, es va lliurar de caure presoner refugiant-se darrere els murs d'Antioquia (1030) des d'on va poder tornar a Constantinoble. Els seus lloctinents Nicetes, Sime i Teoctistes van poder restaurar la situaci militar. 

Aquesta derrota i l'xit dels seus collaboradors el van fer caure en una profunda melanconia o depressi i es va limitar a construir edificis i esglsies, deixant a la seva dona Zoe les regnes del poder.

La guerra amb els rabs va continuar amb alternatives fins que els bizantins van obtenir una gran victria naval i van conquerir tamb Edessa (1033). Una plaga per va assolar l'Imperi i les provncies del nord foren assolades pels Patzinegues (Petxenegs) i altres brbars. 

La seva indolncia el va fer impopular i quan va voler reaccionar ja era tard, i fins i tot havia perdut el suport de la famlia; el poble estava convenut que s'obtindrien ms victries sense l'emperador que amb ell; la seva dona Zoe, una dona que tenia llavors uns 50 anys, ambiciosa i voluptuosa, va conspirar amb el general Miquel Paflag i va enverinar a l'emperador que va morir (1034) amb 66 anys. 

El va succeir Miquel IV Paflag que es va casar amb Zoe. No va deixar successi coneguda.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271598" title="Rom IV Digenes" nonfiltered="1676" processed="1669" dbindex="106734">

Rom IV Digenes (Romanus Diogenes, ) fou emperador de Bizanci del 1067 al 1071.

Era fill d'un noble de nom Constant Digenes que va conspirar contra Rom III per es va lliurar del cstig mercs a les influencies de la seva dona. 

Rom era besnebot de Rom III per via materna i gaudia d'influncia a la cort, arribant a patrici i duc de Sardica o Triaditza. Sota Constant X Ducas va demanar el crrec de magnus vestiarius que no li fou concedit per manca de mrits; llavors va retornar a Sardica, va atacar a una partida de petxenegs, i va enviar el seus caps a la capital, i finalment el crrec li fou concedit.

Durant algun temps va planejar revoltes i conspiracions per accedir al tron, i a la mort de Constant i la pujada al tron de la seva dona Eudxia estava a punt de passar a l'acci per fou arrestat, jutjat i condemnat a mort. Abans de l'execuci fou presentat a l'emperadriu i com que era un home molt guapo li va causar una gran impressi, i la seva condemna fou commutada per exili a Capadcia; als dos dies de sortir, un missatgers de l'emperadriu el van fer retornar a la capital on al arribar fou nomenat comandant en cap de l'exrcit i finalment Eudcia i Rom es van casar i als tres dies fou proclamat emperador.

Constant X havia deixat tres fills que es van considerar perjudicats i van iniciar complots contra el nou emperador, per la mare va aconseguir dominar-los i imposar la seva autoritat. Tot i aix un fort partit de descontents va romandre a la cort. Rom va introduir mesures de reforma radical de l'administraci i es va escapar de l'autoritat de la seva dona traslladant la seva prpia cort a l'altra costat del Bsfor ( a la part asitica).

Mentre els seljcides s'havien acostat a la mar Cspia i al nord de Prsia sota Alp Arslan i un dels seus lloctinents va atacar Sria. Rom va encapalar un exrcit contra els invasors i es va dirigir a Sria i ja quasi hi era quan se'l va informar de l'entrada dels seljcides pel nord. Va deixar llavors Sria i es va dirigir cap al Pont amb tanta rapidesa que va sorprendre als invasors i en va derrotar a alguns cossos allats; aix el principal cos de l'exrcit seljcida va haver de sortir de Prsia per anar en ajut dels seus companys. Rom va tornar a Sria i va fer una victoriosa campanya entre Antioquia i l'Eufrates derrotant a l'enemic arreu, per un dels seus generals fou sorprs i derrotat i va perdre la meitat de l'exrcit; Rom va crrer en el seu ajut i va derrotar els turcs en una gran batalla nocturna el 20 de novembre del 1068. Llavors va marxar a l'Eufrates cap a Dara, fustigat per les tropes enemigues i va establir als seus soldats en seguretat als quarters de hivern. Va tornar a Constantinoble on es va reconciliar amb Eudxia i van governar junts en harmonia.

La campanya es va renovar el 1069 i altre cop l'exrcit imperial fou victoris en general encara que els seljcides van poder ocupar i saquejar Iconium.

El 1070, en la tercera campanya, el general en cap fou Manel Comn que fou derrotat i fet presoner. L'emperador, aconsellat per alguns nobles, va agafar el comandament . El seljcida Torkish estava enfrontat a Alp Arslan i Manel Comn el va convncer de desertar i marxar amb ell a Constantinoble, amb la promesa de qu l'ajudaria a obtenir el tron. Aix que sobtadament Comn es va presentar a la capital acompanyat del general turc, sense ser necessari per Rom d'agafar el comandament.

El 1071 Rom va agafar altre cop la direcci de l'exrcit; molts dels que l'acompanyaven no eren molt favorables a l'emperador. L'exrcit bizant va avanar cap a l'Araxes vencent la resistncia dels turcs i amb algunes derrotes parcials. El sold li va oferir la pau que Rom va refusar, per la seva posici no era optima. El 26 d'agost de 1071 es va lliurar la decisiva batalla de Manzikert en la que els bizantins foren aniquilats per la traci d'alguns oficials bizantins. Rom fou fet presoner. 

Alp Arslan el va tractar amb correcci. Li va preguntar que hauria fet si la situaci sigues a l'inrevs i Rom va dir que l'hauria matat; Arslan va dir "jo far una cosa diferent i d'acord als mateixos principis de la vostre religi tractar als presoner i ferits humanament"; li va donar 10000 peces d'or i el va deixar marxar amb tots els presoners que volgus; desprs d'aix es va acordar la pau en termes justos, per l'Imperi va haver de pagar un rescat de 1500000 peces anyals i 360000 peces d'or de tribut. Rom va poder marxar a Constantinoble.

Per les noticies de la greu derrota ja havien arribat a Constantinoble i s'havia produt una revoluci que va portar al tron a Miquel VII Ducas Parapinaces; quan Rom es va presentar li fou refusada l'entrada; va voler lluitar per no fou afortunat i derrotat en dues batalles es va haver de rendir i fou executat per orde de Parapinaces. 

Va deixar tres fills.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271601" title="Juli Rom" nonfiltered="1677" processed="1670" dbindex="106735">

Juli Rom (Julius Romanus) fou un poeta llat.

El nom d'aquest poeta apareix a un epigrama sobre Petroni rbitre que consta a l'antologia llatina.  S'ha identificat a aquest autor com Juli Sab (Julius Sabinus) o Juli Pomponi Let (Julius Pomponius Laetus), que va morir el 1497.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271602" title="Tit Romili Roc Vatic" nonfiltered="1678" processed="1671" dbindex="106736">
Tit Romili Roc Vatic (Titus Romilius Rocus Vaticanus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 455 aC junt amb Gai Veturi Gem Cicur, i fou membre tamb del primer decemvirat el 451 aC. Els dos cnsols van fer la guerra als eques als que van derrotar i van prendre molt de bot que no van distribuir entre els soldats sin que el van vendre per cobrir les necessitats de tresoreria de l'estat. 

Aix els hi va suposar ser acusats l'any segent per Luci Ali, edil plebeu, i condemnats a pagar una multa de deu mil asos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271603" title="Rmul (cnsol)" nonfiltered="1679" processed="1672" dbindex="106737">
Rmul (Romulus) fou fill de l'emperador Maxenci.

Fou collega del seu pare en el consolat. Va morir abans que Maxenci. Es conserven algunes medalles de consagraci on apareix la seva imatge en qu s'aprecia que era un noi jove; una moneda porta la llegenda M.AUR. ROMULUS. NOBILIS. CAES. Per la seva autenticitat ha estat posada en qesti.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271604" title="Rmul Potit" nonfiltered="1680" processed="1673" dbindex="106738">
Rmul Potit (Romulus Potitus) fou un artista gallorom.

El nom d'aquest artista s conegut per una inscripci que s'ha conservat i que es troba al Museu de Li a Frana. A l' inscripci se l'anomena ARTIS ARG. EXCLUSSOR, que vol dir sense dubte que feia gots de plata.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271605" title="Orde del Mrit (Regne Unit)" nonfiltered="1681" processed="1674" dbindex="106739">


L'Orde del Mrit (angls: Order of Merit s un orde britnic i de la Commonwealth. s atorgat personalment pel Monarca. Va ser establerta el 23 de juny de 1902 pel Rei Eduard VII, basant-se en la Pour le Mrite prussiana, com a recompensa pel servei eminent a les forces armades, l'art, la literatura, les  cincies o la promoci de la cultura.

L'atorga personalment el sobir  com a un present personal, i no requereix l'aprovaci ministerial. Est limitada a 24 membres, a ms del sobir, per tamb pot ser atorgada a estrangers com a "membres honoraris". Des de l'inici est oberta a les dones, i la primera va ser Florence Nightingale al 1907.

Des de la seva creaci s el mxim honor civil de la Gran Bretanya, i se situa immediatament desprs de la Gran Creu de l'Orde del Bany, si b l'orde per si mateixa no atorga la cavalleria ni cap altre estatus. Els receptors poden emprar el sufix OM desprs del seu nom.

Entre els receptors hi figuren el General Dwight David Eisenhower (1945), Winston Churchill (1946), el Mariscal de Camp Alan Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke (1946), el Mariscal de l'Aire Charles Frederick Algernon Portal, 1er Vescomte Portal de Hungerford (1946), el Mariscal de Camp Harold Alexander, 1r Comte Alexander de Tunsia (1960) i Lord Llus Mountbatten, 1r Comte Mountbatten de Birmnia (1965)

 Disseny .

Una creu amb els 4 braos iguals i les puntes arrodonides, de color vermell amb la vora blava. Al centre hi ha un medall blau amb la inscripci  FOR MERIT  (Pel Mrit) en lletres daurades. El medall t la vora blanca i al voltant hi ha una corona de llorer. Sobre la creu hi ha una corona imperial.

La versi militar t dues espases creuades entre els braos de la creu.

El gal sn dues franges de la mateixa amplada, en blau i vermell.

Membres actuals .
Sobirana: La Reina;
Membres:;
HRH El Duc d'Edimburg KG KT OM GBE AC QSO CD PC (1968), Consort Reial;
Revd Owen Chadwick OM KBE (1983), Historiador Teleg;
Sir Andrew Huxley OM FRS (1983), Fisileg, Premi Nobel (Medicina) i President de la Royal Society (1980-1985);
Dr Frederick Sanger OM CH CBE FRS (1986), Bioqumic i Doblement Premi Nobel (Qumica);
La Baronessa Thatcher LG OM PC FRS (1990), Ex-Primera Ministra Britnica (1979-1990);
Joan Sutherland OM AC DBE (1991), Soprano;
Sir Michael Atiyah OM FRS (1992), Matemtic, Medalla Fields, Medalla Abel i  President de la Royal Society (1990-1995);
Lucian Freud OM CH (1993), Pintor;
Sir Aaron Klug OM FRS (1995), Biofsic, Premi Nobel (Qumica) i  President de la Royal Society (1990-1995);
el Bar Foster de Thames Bank OM RA (1997), Arquitecte i Guanyador del Premi Pritzker;
Sir James Black OM FRS (2000), Farmacologista i Premi Nobel (Medicina);
Sir Anthony Caro OM CBE (2000), Escultor;
Sir Roger Penrose OM FRS (2000), Matemtic;
Sir Tom Stoppard OM CBE (2000), Escriptor;
HRH El Prncep de Galles KG KT GCB OM AK QSO CD PC ADC (2002), Hereu al Tron;
Lord May d'Oxford OM AC FRS (2002), Eclogista i President de la Royal Society (2000-2005);
Lord Rothschild OM GBE FBA (2002), Filntrop;
Sir David Attenborough OM CH CVO CBE FRS (2005), ;
La Baronessa Boothroyd OM PC (2005), Primera dona President de la Cambra dels Comuns;
Sir Michael Howard OM CH KBE MC (2005), historiador militar;
Sir Timothy Berners-Lee OM KBE FRS FREng FRSA  (2007), Inventor del World Wide Web, Director de W3C;
Lord Rees de Ludlow OM PRS  (2007), Astrnom Reial (1995 - ) i President de la Royal Society (2005 - );
Lord Eames OM  (2007), Anglic Primat d'Irlanda i Arquebisbe d'Armagh (1986-2006);

Actualment hi ha un lloc vacant, degut a la mort de Sir Denis Rooke al setembre del 2008.

Membres Honoraris:;
Nelson Mandela OM CC AC QC (1995), Home d'Estat i Premi Nobel (Pau);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271606" title="Les Filles de la Torre" nonfiltered="1682" processed="1675" dbindex="106740">
Les Filles de la Torre nom que es dna a les sectes dissidents de la Watch Tower.
Aquests moviments estan  generalment organitzats al voltant d'una revista, una persona, o les dues coses a la vegada. Les revistes sn el mitj de comunicaci i de cohesi del grup i son normalment, l'rgan polmic  central. La  majoria dels grups publica llibres, un nombre elevat de fulletons, tractats, vdeos i cassets d'udio. 

Llista:
Institut  Bblic Pastoral (1918 -- Present);
Associaci  dels Estudiants de la Bblia  de l'Aurora (1932 Present);
Institut  Bblic  Bereano  (1917 -- Present);
Estudiants de la Bblia  Associats (1917 -- Present);
Moviment  Missioner  de la Casa del  Lego  (1918 -- Present);
Associaci  dels Estudiants de la Bblia  de la Epifania (1955 Present);
Associaci   Cristiana del  Mileni  (1928 -- Present);
Associaci Goshen (1951 -- Present);
Institut  de Piramidloga (Dcada de 1920 -- Present);
Societat del  ngel de Jehov de Bblies  i Tratatos (1917 -- Present);
Els  Creients del   Nou  Pacta  (1909 -- Present);
Associaci Francesa d'Estudiants de la Bblia  Lliures;
Associaci Alemanya  d'Estudiantes de la Bblia ;
Associaci  d'Estudiants de la Bblia  Grecs;
Estudiants Internacionals de la Bblia de l'ndia;
Associaci Polaca dels Estudiants de la Bblia ;
Moviment  Missioner de la Casa Laodicense (1957 -- 1990);
Vigies de la Matinada (1937 -- 1957);
Associaci dels Estudiants de la Bblia  Intransigents (1918 -- ?);
Societat de la Veu d'Elies (1923 -- ?);
Els  Servents de Yah (1925 -- ?);
Uni de la Associaci  de la Bblia (1917 -- Present);
Nova Associaci de Jerusalem (1922 -- 1992);
Publicacions  dels Vells Camins (1925 -- 1961);
Esglsia del Portal de la Naturalesa  (Dcada de 1920 -- 1979);
Companyia de Publicaci dels Estudiants de la Bblia  (1914 -- 1924);
Associaci  del  Nou  Pacte  (1909 -- 1944);
Institut  Cristi  de la Veritat (desapareguda);


Vegeu.
La Torre de Marfil;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271607" title="Braunschweig" nonfiltered="1683" processed="1676" dbindex="106741">

Braunschweig s una ciutat alemanya de la regi de la Baixa Saxnia. Es troba al nord de les muntanyes Harz, al punt navegable ms remot del riu Oker.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271608" title="Sinomastodon" nonfiltered="1684" processed="1677" dbindex="106742">

Sinomastodon ("mastodont xins") s un gnere extingit de proboscidis (gomptoteris) que visqueren entre el Mioc superior i el Plistoc inferior al sud-est asitic (Xina, Jap i Indonsia).

Aquest animal era molt similar als elefants actuals, amb una mida que variava entre 3,6 i 5,3 metres. Se'n coneixen diversos exemplars xinesos, dels quals el ms conegut s S. hanjiangensis del Mioc superior i Plioc inferior de la provncia de Shanxi. Se'l coneix a partir de l'esquelet incomplet d'un exemplar adult (de 5,3 metres) que incloa maxillars, dents, ullals i altres materials. L'espcie japonesa S. sendaicus, descrita el 1924 a partir de parts de dentici de jaciments del Plioc, ha estat classificada dins el gnere, aix com l'espcie S. bumiajuensis (antigament Tetralophodon) del Plioc superior de Java.

 Bibliografia .

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271609" title="Rscia" nonfiltered="1685" processed="1678" dbindex="106743">
Rscia fou una gens romana plebea de considerable antiguitat. Ja apareix esmentat un Rosci el 438 aC encara que desprs no n'apareix cap ms fins al darrer segle de la repblica. Cap del seus membres va arribar al consolat en la repblica, per tres persones d'aquest nom foren cnsols durant l'Imperi. Sota la repblica utilitzaren noms els cognoms Fabatus i Ot (), sense incloure la branca d'Amria.

Alguns Rosci sense cap cognom foren:
Luci Rosci, ambaixador rom. ;
Sext Rosci, notable de la ciutat d'Amria a l'mbria.
Quint Rosci, el ms fams actor cmic rom.
Luci Eli Rosci I, cnsol l'any 100.
Luci Eli Rosci II, cnsol l'any 223 .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271610" title="Rosci" nonfiltered="1686" processed="1679" dbindex="106744">


Onomstica:

Luci Rosci, ambaixador rom ;

Sext Rosci, notable de la ciutat d'Amria a l'mbria;

Quint Rosci, el ms fams actor cmic rom;

Luci Eli Rosci I, cnsol  l'any 100;

Luci Eli Rosci II, cnsol l'any 223;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271611" title="Luci Rosci" nonfiltered="1687" processed="1680" dbindex="106745">
Luci Rosci (Lucius Roscius) fou un ambaixador rom.

Fou enviat a Fidenae junt amb altres tres collegues el 438 aC. Els quatre ambaixadors foren assassinats pels habitants de la ciutat, per instigaci de Lar Tolumni, rei de Ves. Se'ls va erigir una esttua a la Rostra de Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271613" title="Sext Rosci" nonfiltered="1688" processed="1681" dbindex="106746">
Sext Rosci (Sextus Roscius) fou un notable de la ciutat d'Amria a l'mbria, fill d'un dels homes ms rics de la ciutat, que fou acusat de matar al seu pare (80 aC) i fou defensat per Cicer en un discurs que encara es conserva, la primera de l'orador en una causa criminal.

En realitat la mort havia estat una conspiraci per apropiar-se dels seus bens feta per dos vens i parents Tit Rosci Capit i sobretot Tit Rosci Magne; acusat el jove Rosci que ni tant sols era a Roma quan el pare fou assassinat all, fou proscrit i la seva propietat confiscada i comprada per Magnus i un favorit de Sulla de nom Crisogne. Les queixes dels decurions de la ciutat d'Amria a Sulla, van aconsellar als conspiradors de matar al jove, que es va salvar refugiant-se a casa de Ceclia, filla de  Quint Cecili Metel Baleric. Quan va anar a judici les probes foren tant clares que fou absolt.

Cicer va adquirir fora fama per la defensa del jove, al que ning havia volgut assumir contra un favorit de Sulla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271614" title="Quint Rosci" nonfiltered="1689" processed="1682" dbindex="106747">
Quint Rosci (Quintus Roscius) fou el ms fams actor cmic rom, nadiu de Solonium un vicus proper  a Lavinium.

Molt aviat va destacar com actor i va obtenir el favor de molts nobles romans entre els quals el dictador Sulla que li va donar el rang eqestre. Fou tamb amic de Cicer que sempre el va elogiar. Les seves actuacions les preparava amb extraordinria cura fins i tot quan estava al cim de la seva fama. Els romans van considerar que havia arribat a la perfecci i el seu nom va esdevenir sinnim de qui era perfecte en cada ofici.

Va fer una gran fortuna amb la seva feina i Macrobi diu que guanyava mil denaris al dia, i Plini diu que els seus beneficis foren cinquanta milions de sestercis. Va morir el 62 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271615" title="Rscil" nonfiltered="1690" processed="1683" dbindex="106748">
Rscil (Roscillus en llat) fou un cap gal. Fou cabdill dels allbroges i durant la guerra civil entre Juli Csar i Gneu Pompeu, va abandonar al primer per passar a les files del segon, junt un altre cap dels allbroges de nom Aegus, que havia estat acusat per Csar de no pagar a la cavalleria i quedar-se amb el bot, els dos caps van desertar al camp de Pompeu. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271616" title="Luci Eli Rosci I" nonfiltered="1691" processed="1684" dbindex="106749">
Luci Eli Rosci (Lucius Aelianus Roscius) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte l'any 100. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271617" title="Luci Eli Rosci II" nonfiltered="1692" processed="1685" dbindex="106750">
Luci Eli Rosci (Lucius Aelianus Roscius) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 223 junt amb Luci Mari Mxim, en el regnat d'Alexandre Sever. L'esmenten els Fasti.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271620" title="Albert Beckaert" nonfiltered="1693" processed="1686" dbindex="106751">

Albert Beckaert (Moorsele, 10 de juny de 1910 - Kortrijk, 29 de maig de 1980) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1932 i 1939, sent professional els darrers 4 anys. Durant la seva carrera aconsegu 10 victries, destacant una Lieja-Bastogne-Lieja.

Palmars.
1936;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a Deurne;
 1r del Gran Premi de Wisingues;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest;
1937;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r de la Pars-Rennes;
 1r al Circuit de Pas de Calais i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1939. 42 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Albert Beckaert;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271621" title="Interval musical" nonfiltered="1694" processed="1687" dbindex="106752">
L'interval s la distncia existent entre dues notes. Segons que ens referim a sons simultanis o a sons successius, parlem, respectivament, d'intervals harmnics o b d'intervals meldics.Entre aquests darrers, parlem, tamb d'intervals ascendents o d'intervals descendents, segons quin sigui el moviment que efectu la melodia en qesti.

Pel que fa a l'amplitud d'aquests intervals, aquests reben dues denominacions que es complementen. En primer lloc cal establir en nombre de notes que hi ha entre l'una i l'altra, tenint en compte que cal comptar-les totes dues. Aix, de do a re en sentit ascendent hi ha una segona (dues notes), i entre sol i re, en sentit descendent hi ha una quarta (quatre notes). En segon lloc cal establir el nombre de tons i semitons que hi ha entre ambdues notes.

Els intervals principals sn els segents:

2a disminuda: s un unson

2a menor: 1 semit

2a major: 1 to

2a augmentada: 1,5 tons

3a disminuda: 1 to

3a menor: 1,5 tons

3a major: 2 tons

3a augmentada: 2,5 tons

4a disminuda: 2 tons

4 justa: 2,5 tons

4a augmentada: 3 tons o trton

5a disminuda: 3 tons

5a justa: 3,5 tons

5a augmentada: 4 tons

6a disminuda: 4 tons

6a menor: 4,5 tons

6a major: 5 tons

6a augmentada: 5,5 tons

7a disminuda: 5 tons

7a menor: 5,5 tons

7a major: 6 tons

7a augmentada: 6,5 tons

8a disminuda: 5,5 tons

8a justa: 6,5 tons

8a augmentada: 7 tons

Aquests sn els intervals simples, s a dir els que sn menor o iguals que una octava. Els intervals ms amples que aquests s anomenen compostos. Aix, per exemple, una novena harmnicament s equiparable a una segona, i una desena ho s a una tercera.

Els intervals meldics de 2a s'anomenen, tamb, graus conjunts. Les melodies per graus conjunts acostumen a dotar-se d una suavitat que no tenen les melodies en les qual predominen els intervals ms amples.

Els intervals harmnics es classifiquen en dissonants i consonants segons la sensaci que produeixin a l oda, sempre en relaci a un context concret en el qual sonin.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271623" title="Trton" nonfiltered="1695" processed="1688" dbindex="106753">
 
Un trton s un interval musical d'una quarta de tres tons. Mentre que la quarta ms habitual s la quarta justa, de dos tons i un semit, que apareix entre diverses notes de l'escala major diatnica, la quarta augmentada o  trton noms es forma entre les notes fa i si, en sentit ascendent. Harmnicament s un interval considerat dissonant i meldicament estava vetat pel contrapunt tradicional. A l'edat mitjana aquest interval meldic era conegut com el "diabolus in musica", el diable en la msica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271625" title="Lode Poels" nonfiltered="1696" processed="1689" dbindex="106754">

Lode Poels (Merksplas, 24 de juliol de 1920) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1942 i 1952. Durant la seva carrera aconsegu 6 victries.

Palmars.
1944;
 1r a l'Anvers-Gant-Anvers ;
1946;
 1r a Borsbeek ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1947;
 1r a Hoogstraten;
1948;
 1r a la Pars-Brusselles;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos ;

Enllaos externs.
Palmars de Lode Poels ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271626" title="Carlos Iturgaiz Angulo" nonfiltered="1697" processed="1690" dbindex="106755">
Carlos Jos Iturgaiz Angulo (Santurtzi, 1965) s un poltic espanyol, dirigent del Partit Popular al Pas Basc. Ha treballat com a professor de msica i sap euskera i angls. El 1993 fou escollit regidor a l'Ajuntament de Bilbao, i a les eleccions al Parlament Basc de 1994 fou cap de llista pel PP en substituci de Jaime Mayor Oreja, que anava a Madrid. Nomenat secretari general del PP Basc, va repetir a les eleccions al Parlament Basc de 1998 i de 2001, per no assol desplaar del poder al PNB. S'ha distingit per la seva belligerncia contra els dirigents de l'esquerra abertzale. El 2004 fou escollit diputat al Parlament Europeu pel Partit Popular.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271627" title="Armadura (msica)" nonfiltered="1698" processed="1691" dbindex="106756">
L'armadura s el conjunt de notes que queden alterades en una composici musical. S indica al comenament de la composici i es repeteix, a mode de recordatori, al comenament de cada lnia, tot i que en l escriptura de la msica moderna s habitual obviar aquest detall.

La ra de ser de l armadura s poder fer sonar una escala major o una escala menor comenant amb cadascuna de les notes de l escala cromtica. Aix, per exemple, comenant per la nota do, podem fer una escala major sense fer servir cap alteraci, per si volem comenar aquesta mateixa escala en la nota re, per poder mantenir la successi de tons i de semitons que caracteritzen l escala major, ens veiem en la necessitat d alterar algunes notes, en aquest cas el fa i el do amb sengles diesis.

Cada tonalitat t la seva prpia armadura; cada armadura correspon a una tonalitat major i al seu relatiu menor. Algunes tonalitats empren armadures en qu les notes alterades sn diesis, mentre que altres tonalitats empren armadures en qu les alteracions sn bemolls.

La relaci d armadures principals i les tonalitats a qu corresponen s la segent:

1 sostingut: fa. Tonalitat de sol major i mi menor.

2 sostinguts: fa i do. Tonalitat de re major i si menor.

3 sostinguts: fa, do i sol: Tonalitat de la major i fa sostingut menor.

4 sostinguts: fa, do, sol i re. Tonalitat de mi major i do sostingut menor.

1 bemoll: si bemoll. Tonalitat de Fa major i re menor.

2 bemolls: si i mi bemoll. Tonalitats de si bemoll major i de sol menor.

3 bemolls: si, mi i la bemoll. Tonalitats de mi bemoll major i do menor.

4 bemolls: si mi, la i re bemolls. Tonalitats de la bemoll i fa # menor.

L ordre complet dels sostinguts s : fa, do, sol, re, la mi si. I l ordre dels bemolls s: si, mi, la re, sol, do i,fa.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271628" title="Valncia Futbol Sala" nonfiltered="1699" processed="1692" dbindex="106757">

El  Valncia Futbol Sala, anomenat Armiana Valncia pel fort patrocini econmic de Promociones Armiana, s un club de futbol sala valenci de la ciutat de Valncia.

 Histria .
El club es fund l'any 1983 amb el nom de Distrito 10 Valncia per la uni de Discocentro i Orvibra, ingressant a la Federaci Espanyola de Futbol Sala. (FEFS). La temporada 1984/85 l'equip es trasllad al pavell Font de Sant Llus. Posteriorment es va moure al pavell de Marcol. La temporada 1991/92 es trasllad a la ciutat de Torrent. El club ha tingut les segents denominacions:
1983/89 - Distrito 10 Valncia;
1989/90 - Valncia Distrito 10;
1990/91 - Valncia Choleck;
1991/96 - Valncia Vijusa;
1996/98 - Yumas Valncia;
1998/04 - Valncia Vijusa;
2004/06 - Valncia Futbol Sala;
2006/08 - Armiana Valncia;
En finalitzar la temporada 2007/08, amb la prdua del seu principal patrocinador, l'equip decideix renunciar a la seva plaa a Divisi d'Honor.

 Palmars .
Copa espanyola de futbol sala (3): 1983 (FEFS), 1984 (FEFS), 2002 (LNFS);
Divisi de Plata (3): 1994, 1999, 2006;

 Escuts .
Escut fundacional ;
Escut histric ;
Escut comercial (actual) ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271629" title="Carlos Cid Priego" nonfiltered="1700" processed="1693" dbindex="106758">
Carlos Cid Priego (Plaa espanyola a l'frica del Nord 1920 - Oviedo 1998) fou un historiador de l'art espanyol. Format a la Universitat de Barcelona, en seria professor anys a venir. Es va sentir sempre especialment lligat al mn catal, on exerc crrecs culturals -a part dels universitaris- com el de comissari del Servicio de Defensa del Patrimonio Artstico (1958-1963), crrec des del que impuls la antollgica i molt mplia Exposicin de pintura catalana celebrada al Casn del Buen Retiro de Madrid el 1962. 
Historiador generalista, public obres destacades de temes d'poques ben diferents: Surrealismo de ayer y hoy (1951), Carlos de Haes (1956), i estudis diversos des de temes arqueolgics, mitologia, art medieval, etc. 
Guany ctedra d'histria de l'art a la Universitat d'Oviedo, el que reorient la temtica dels seus estudis. Esdevingu aleshores un gran desvetllador de l'art d'Astries i el cap de la moderna escola histrico-artstica d'aquella Universitat. Destaca la seva obra de sntesi Asturias (1978), per a la Fundacin Juan March, o El arte prerromnico de la monarqua asturiana (1995).
La seva tesi doctoral havia estat un estudi exhaustiu sobre Dami Campeny, el gran escultor neoclssic catal, que tanmateix havia quedat indit. Ja jubilat, la Biblioteca de Catalunya li encarreg posar al dia aquell volum, fet en bona part amb documents custodiats a l'entitat, i aix sort La vida y la obra del escultor neoclsico cataln Damin Campeny i Estrany (1998).
La Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'eleg membre corresponent a Astries.

 Font .
Francesc Fontbona, "Presentaci" a  La vida y la obra del escultor neoclsico cataln Damin Campeny i Estrany (Barcelona 1998), pgs. 13-15.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271632" title="GAFI" nonfiltered="1701" processed="1694" dbindex="106759">
El Grup d'Acci Financera (GAFI) (originalment en francs Groupe d'action financire (GAFI) o en angls Financial Action Task Force (FATF)) s un cos intergovernamental el propsit del qual s el desenvolupament i promoci de poltiques, tant en nivells nacionals com internacionals, per combatre blanqueig de diners i finanament del terrorisme. 

El GAFI s un organisme que treballa per generar la voluntat poltica necessria per tal que a nivell estatal s efectun les reformes legislatives i reguladores adequades en les rees de la seva competncia.

El GAFI controla el progrs dels seus membres en la implementaci de les mesures necessries, examina les tcniques i contramesures contra el blanqueig de diners i el finanament del terrorisme, i promou l'adopci i aplicaci de mesures apropiades a nivell mundial. En aquesta tasca el GAFI collabora amb altres organismes internacionals implicats en la lluita contra el blanqueig de diners i el finanament del terrorisme.

El GAFI el va crear el G7 l any 1989 com a resposta a les preocupacions creixents que a nivell internacional hi havia en relaci amb el blanqueig de capitals. No t una constituci clarament definida o una vida illimitada, revisa la seva missi cada cinc anys. El 2004, els representants dels 33 membres del GAFI van estendre el seu mandat fins l any 2012. 

El treball d aquest organisme es basa en la formulaci de les normes de conducta que els estats han de complir per tal de lluitar d una forma efica contra el blanqueig de diners i contra el finanament del terrorisme.

En un primer estadi el GAFI va publicar les 40 recomanacions contra el blanqueig de diners. Aquestes recomanacions han estat actualitzades i tenen un text complementari per tal de facilitar-ne la interpretaci.

Com a conseqncia dels atemptats de l 11 de setembre de 2001, es van publicar les VIII recomanacions especials contra el finanament del terrorisme, a les que posteriorment es va afegir una novena recomanaci. Aquestes recomanacions tamb tenen un text interpretatiu complementari.

El GAFI mant una llista de Pasos o territoris no collaboradors en la lluita contra el blanqueig i contra el finanament del terrorisme. Actualment en aquesta llista no hi figura cap Pas ni territori.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271635" title="Platges de Castell Futbol Sala" nonfiltered="1702" processed="1695" dbindex="106760">


El  Macer Futbol Sala , anomenat Platges de Castell Futbol Sala per patrocini, s un club de futbol sala valenci de la ciutat de Castell de la Plana.

 Histria .
El club va ser fundat el 1983 amb el nom de Club Macer FS per treballadors de l'empresa de mateix nom i vens d'Almassora. El 1986 comen a jugar a la lliga territorial a diverses ciutats, des de Vinars fins a Alcdia. La temporada 1988-1989 assol per primer cop l'ascens a Divisi d'Honor. La temporada 1992-1993 passa a denominar-se Bisontes Almassora FS i el segent any es trasllada a la capital Castell de la Plana amb el nom Bisontes Castell FS. La temporada 1994-1995 comena a jugar al pavell Ciutat de Castell i adopta el nom Platges de Castell FS.

 Palmars .
Copa d'Europa de futbol sala (1): 2000/01;
Copa de la UEFA de futbol sala (2): 2001/02, 2002/03;
Lliga espanyola de futbol sala (2): 1999/00, 2000/01;
Supercopa espanyola de futbol sala (1): 2005;

 Enllaos externs .
 Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271641" title="Blanqueig de diners" nonfiltered="1703" processed="1696" dbindex="106761">
El blanqueig de diners s l acci de dissimular l origen de diners adquirits de forma illegal amb la finalitat de reinvertir-los en activitats legals. 

El blanqueig de diner s un element de les tcniques de la criminalitat financera que permet als delinqents disposar, utilitzar i gaudir del producte de les seves activitats delictives.

Origen de l expressi  blanqueig de diners .

Actualment l expressi blanqueig de diners s fora popular encara que per entendre a que es refereix cal anar a l origen de l expressi. Sobre aquest origen hi ha dues teories:

El diner adquirit illegalment s anomena popularment diner negre o diner brut, sobretot quan s el producte dels delictes ms execrables com el trfic d armes, el trfic de drogues, el segrest, el trfic d essers humans o altres activitats mafioses. Transformar aquest diner negre o brut a diner net per tal de donar-li una aparena honesta pren el nom de blanqueig.

Un altre possible origen de l expressi s el fet que l any 1928 Al Capone un dels principals caps mafiosos de Chicago, va comprar una cadena de bugaderies anomenades Sanitary Cleaning Shops. Aquesta faana legal li permetia reciclar els diners obtinguts amb les seves activitats delictives, ingressant-los a les entitats financeres com si es tracts del producte de la seva activitat legal.

Al Capone mai va ser detingut i condemnat pels nombrosos crims de tot tipus que va realitzar. Per contra va anar a la pres condemnat per frau fiscal.  Aquest fet demostra la gran importncia i al mateix temps la gran dificultat que te el blanqueig dins de les organitzacions criminals.

Els mtodes per blanquejar diner.

La gran importncia que per les organitzacions criminals te el blanqueig de diners, fa que dediquin gran part dels seus esforos a aquesta activitat. Per aquest motiu els mtodes utilitzats pels criminals per tal de blanquejar sn mltiples i variats. A continuaci detallem alguns dels mtodes ms habituals i coneguts que utilitzen els blanquejadors:

Compra de bens al comptat. La compra de bens d elevat valor facilita als membre d organitzacions criminals de poder gaudir del producte de les seves activitats. Mitjanant aquesta tcnica i revenent els productes adquirits tamb blanquegen diner. Habitualment si es tracta de productes d alt valor els posen o els inscriuen a nom d homes de palla, encara que els utilitzen ells.
Casinos. Compra de fitxes de casinos amb diner en efectiu i obtenci de xecs un cop descanviades novament les fitxes.
Loteries. Compra en efectiu i amb una  prima  de bitllets de loteria premiats per tal de donar aparena legal als diners.
Empreses legals amb ingressos en efectiu. Compra d empreses amb activitats legals que ingressin grans quantitat en efectiu com restaurants, bars, discoteques i comeros de tota mena per tal d incloure en els seus ingressos bancaris diners procedents d activitats illcites inflant la xifra de negoci aparent de les activitats legals.
Compra de bens amb valors alterats. Els blanquejadors compren terrenys i immobles dels quals n escripturen i en paguen una bona part amb diner negre, sense declarar. Al cap del temps revenen els terrenys o immobles declarant el preu real, paguen els seus impostos per la plusvlua aparentment produda, i blanquegen el seu diner.
Auto crdits. El criminal tramet una suma de diner a un cmplice, aquest mitjanant uns documents preparats a l efecte, fa un prstec al criminal que ja els utilitza legalment. El calendari de retorn del prstec dona als delinqents un altre mitj per justificar la circulaci de diners. Per aprofitar els avantatges d aquest sistema els prstecs es fan entre delinqents i cmplices ubicats en diferents pasos.
La tcnica dels barrufets. Consisteix en agrupar grans sumes de diners en comptes bancaris per mitj de petits ingressos efectuats per un gran nombre de persones simulant que es tracta de petites operacions comercials.
Complicitat bancria. Corrupci d empleats de banca per tal de facilitar les operacions de blanqueig a les organitzacions delictives.
Empreses de transferncies de fons i agencies de canvis. Faciliten en gran manera la mobilitat dels fons dels blanquejadors, el canvi d una moneda a un altre i la transformaci de diner en efectiu a diner ingressat en compte, xecs bancaris o xecs de viatge.


Dispositius internacionals i estatals de lluita contra el blanqueig.

Els membres de G7, que ms endavant va esdevenir el G8, van crear el 1989 el Grup d Acci Financera contra el blanqueig de capitals, GAFI.  El GAFI s l organisme internacional que marca les pautes de la lluita contra el blanqueig de diners i la lluita contra el finanament del terrorisme.

A Andorra la Unitat de Prevenci del Blanqueig (UPB);
A Frana el Traitement du renseignement et action contre les circuits financiers clandestins (TRACFIN);
A Espanya el Servicio Ejecutivo de la Comisin de Prevencin del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias (SEPBLAC);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271642" title="Geotrypus" nonfiltered="1704" processed="1697" dbindex="106762">

Geotrypus s un gnere de mamfer soricomorf extingit. Era una mena de talp excavador amb un hmer robust.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271643" title="Pedro de Axular" nonfiltered="1705" processed="1698" dbindex="106763">
Pedro de Aguerre y Azpilicueta (Urdazubi, Navarra, 1556- Sara, Lapurdi, 1644), tamb conegut com a Axular, Pedro de Axular, Atxular, va ser un escriptor navarrs en euskera, principal representant de l'Escola de Sara i considerat millor prosista de la literatura basca.

Biografia. 
Va nixer a Urdazubi, a Navarra, en el baserri Axular, d'on rebria el seu lies. Va realitzar els seus estudis de Teologia a Pamplona i els de cincies humanes, Retrica i Filosofia a Lleida i Salamanca. En 1596 es va ordenar sacerdot a Tarbes i durant quatre anys va ser predicador a Donibane Lohitzune, el bisbe dels quals, Bertrand Etxauz, el nomenaria rector de Sara. Un sacerdot de Donibane Lohitzune, Joanes Harostegi va denunciar a Axular, creient-se amb dret a la parrquia i allegant que Axular era estranger. Per Axular va sostenir que ell era navarrs, per tant sbdit del rei de Frana i Navarra Enric IV i va demanar la naturalitzaci. La resposta del monarca no es va fer esperar, la naturalitzaci era innecessria doncs els navarresos eren sbdits seus. Per aix el parlament de Bordeus l'endem passat va estendre un acte pel qual es mantenia Axular en el seu crrec i on es desdeia de la sentncia del 20 d'agost de 1601. Va romandre al capdavant d'aquesta parrquia durant molts anys. All va morir, en 1644.
 
Va viure en un entorn ric i canviant: mentre Espanya obstaculitza en decadncia Frana vivia una poca daurada, car dhuc sent ambds pasos catlics, aquest ltim vivia una gran sed de saviesa que li duria a buscar ms enll del cristianisme. Tampoc ha d'oblidar-se que desprs de la Pau dels Pirineus Frana vivia una poca de tranquillitat i quan Axular va escriure Gero, el catolicisme s'havia afermat a Frana.

 Axular en el folklore popular . 
La figura d'Axular, grcies a la imaginaci popular, es va convertir en el protagonista d'alguns contes tradicionals. Segons van contar els ms ancians de Sara a l'etnleg Jos Miguel de Barandiaran, Axular es va llicenciar juntament amb el seu germ en tota classe de cincies ocultes en la universitat que el diable va fundar en una cova de Salamanca. D'aqu els dots retrics i l'erudici de l'escriptor, que despertaven l'admiraci en tota la seva parrquia. Desgraciadament, Axular va haver de sofrir la resta de la seva vida l'haver de veure's desposset de la seva ombra, ja que aquesta va passar a les mans del diable com pagament de la matrcula universitria.

Obra. 
Gero, bi partetan partitua eta berezia (1643), coneguda generalment com Gero ("Desprs") va ser la seva nica obra. La traducci al castell del ttol complet diu aix: "Desprs, dividit en dues parts, en la primera es posa de manifest quant dany provoca la dilaci, el deixar els quefers desprs. En la segona es guia a qui, deixant les dilacions, vol dedicar-se de seguida a les seves obligacions. De les Santes Escriptures, dels Doctors de l'Esglsia i dels llibres de devoci. Recopilat per Axular, rector de Sara".

Es tracta d'una obra de literatura asctica, que consta de seixanta captols, que ha estat comparada amb la Gua de pecadores de Fra Luis de Granada. El seu contingut es resumeixen en la segent atsotitza o refrany "Gero dioenak bego va donar" ("Qui diu desprs, diu deixa-ho"), s a dir, prova que deixar les tasques per a desprs s el lema del vague, i per a aix utilitza els arguments i frases de molts autors clssics, amuntegant-los per relacionant-los amb mestratge i bellesa. Atenent al ttol sembla que havia dues parts, per en l'actualitat solament es considera una, potser perqu ambdues estan en una, perqu no va escriure ms o no va arribar a publicar la segona part. 

El llibre est dedicat a Bertrand de Etxauz, el seu mestre i protector, que en aquells dies era arquebisbe de Tours. Utilitza una retrica prpia dels sermons, ja que Axular va ser predicador abans que escriptor. La seva finalitat s canviar el comportament hum, i per a aix utilitza una gran gamma de recursos retrics, amb tres intencions fonamentals: 
Ensenyar: desenvolupa el tema amb estil calmat, tranquil, raonat i de llargues explicacions. ;
Ser agradable: exemplifica contnuament amb referncies i refranys. ;
Moure al lector: quan vol ser bellugaire utilitza un ritme lleuger, un estil directe (la segona persona, s a dir, el hika), proposicions ms breus i una entonaci interrogativa i exclamativa. s a dir, utilitza recursos del propis del serm eclesistic. ;
Crtica de Luis Villasante. 
Totes les llenges possexen un escriptor model en la seva literatura, Shakespeare en l'angls, Dante en itali, Cervantes en castell, etc. Segons molts, Axular s el model que caldria prendre en euskera. Segons el crtic i expert Luis Villasante cinc sn les caracterstiques que un escriptor modlic hauria de complir i segons ell, Axular compliria les cinc: 
Antiguitat: des de fa tres segles i mig, sense interrupci, molts escriptors han lloat l'obra de Axular. Des de la distncia que dna el temps autors com Joanes Etxeberri de Sara, Larramendi, Aibarro, Intxauspe, el prncep Bonaparte, Urkixo, Azkue, Orixe, Lafitte, Lekuona, Sarasola i altres ms en sn admiradors.
Originalitat: les traduccions no sn originals bviament, s per aix pel que una obra cimera en en la literatura ha de ser original. s veritat que Gero est ple de cites d'autors clssics i que s possible que tingus influncia (per exemple en la temtica de carcter religis i adoctrinante, per no en el tema, la forma ni estil) de Guia de pecadores de Fra Luis de Granada, per aix no afebleix la seva originalitat, ni de bon tros, en tot cas confirma la formaci cultural de l'autor. Doncs l'autor mateix admet i accepta que a l'hora d'escriure la seva obra va tenir diversos llibres damunt de la taula, mes la seva inconmensurable treball realitzat en euskera i de gran qualitat assegura la seva originalitat. ;
Contingut important: el tema es troba en el centre dels ensenyaments cristinas, car la vida es veu com un cam cap a Du i per tant l'objectiu del cristi. Aquesta obra se centra en els danys que provoca en aquest cam la vagncia i el deixar les tasques per a desprs. Prenent refranys i dites populars per a assegurar la seva imperecibilidad, ataca, pel cam de la contrareforma, la reforma protestant. ;
Formes belles: des del punt de vista de la literatura utilitza formes belles, gils, flexibles i manera de parlar ple de vida; doncs passa d'una idea a una altra amb rapidesa, per sense causar confusi. Escriu per a gent de nivell mig, amb proposicions encadenades de forma equilibrada, guanyant aix l'atenci del lector. La repetici de paraules, sons i estructures sintctiques paralleles, juntament amb les alliteracions i preguntes retriques alleugereixen la possible redundncia del tema.
Llengua adequada: l's de refranys i l'acumulaci de sinnims perqu fos entendible per qualsevol bascfon demostra que l'autor coneixia no solament b l'euskera, sin tamb el mn basc. Els jocs de paraules, refranys, cops d'humor, etc., tenen rastres bascos sens dubte. Sens dubte Axular s un mestre en la prosa retrica tal com demostra el tractament estilstic que es fa del tema. ;

Enllaos externs.
  Entrada de Pedro de Aguerre y Azpilicueta a la Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi";
  Gero en format html ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271645" title="Luis Villasante" nonfiltered="1706" processed="1699" dbindex="106764">
Luis Villasante Kortabitarte (Guernica, 1920 - Oinati, 2000) s un escriptor i lingista basc. 

Francisc, es va ordenar sacerdot en 1945. Desprs de doctorar-se en teologia, va ser professor en el seminari d'Aranzazu durant molts anys. Entre els molts articles i llibres sobre temes religiosos que va escriure s destacable la collecci titulada Kristau fedearen sustraiak (Les arrels de la fe cristiana) formada per quatre llibres: Jainkoa (1962), Jesukristo (1969), Eliza (1984) i Kristau fedea (1986). Va investigar la literatura basca en prosa, el resultat de la qual va publicar en el llibre Historia de la Literatura Vasca en 1961, per sobretot va ser un estudis de l'obra Gero de Pedro de Axular i la va donar a conixer: Va voler convncer de la importncia del lxic utilitzat per Axular para el desenvolupament de la literatura en euskera amb el diccionari trilinge Axular-en Hiztegia (Diccionari d'Axular)(1973) i va preparar una edici crtica de l'obra i una traducci completa, publicada en 1976. 

Com a investigador de la gramtica cap destacar la seva collecci d'obres "Luis de Eleizalde", escrita en espanyol, en la qual analitza diversos aspectes de morfologia i sintaxi del euskera (1970-1986). Va ser membre de nombre de l'Acadmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) des de 1951 i president de l'Acadmia en el perode 1970-88, dirigint l'entitat amb gran tacte en el cam cap a la unificaci de l'euskera. Per aquest motiu se l'ha qualificat "Pare del euskera unificat". Sota la influncia de Federico Krutwig Sagredo, durant una primera etapa va defensar el labort clssic com a model d'unificaci per al euskera, encara que ms endavant va variar les seves posicions en favor del model defensat per Koldo Mitxelena.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271648" title="Jean Guguen" nonfiltered="1707" processed="1700" dbindex="106765">

Jean Guguen (Pars, 1 d'abril de 1924 - Saint-Jean d'Aulps, 9 de maig de 1998), anomenat Le Tnbreux, va ser un ciclista francs que fou professional entre 1947 i 1956. Durant la seva carrera aconsegu 8 victries.

Palmars.
1949;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1951;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r al Tour de l'Alta Saboia;
1952;
 1r a la Pars-Clermont Ferrand;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Algria;
1953;
 1r a la Pars-Camembert ;
 1r a la Paris-Montceau-les-Mines ;
1954;
 1r al Circuit de Morbihan;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 61 de la classificaci general;
1953. Abandona (12a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Guguen ;
Fitxa de Jean Guguen a www.sitiodeciclismo.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271650" title="Koldo Mitxelena" nonfiltered="1708" processed="1701" dbindex="106766">
Koldo Mitxelena Elissalt (Errenteria, 1915 -  Sant Sebasti,1987) va ser un lingista basc, considerat una de les mximes autoritats en la llengua basca i un dels artfexs de la unificaci d'aquest idioma. Tamb conegut per Luis Michelena o Koldobika Mitxelena. 
 Biografia . 
Koldo Mitxelena neix en el si d'una famlia fabril artesana. Una malaltia l'obliga de nen a guardar llit durant bastant temps la qual cosa li permet llegir llargues hores i familiaritzar-se amb l'euskera culte despertant una vocaci que li durar tota la vida. De famlia nacionalista, s'afilia a ELA-STV i al PNB i beu en les fonts del renixer literari d'Euskaltzaleak, moviment de la joventut basquista dirigit per Aitzol. La vida quotidiana de Koldo Mitxelena ronda entre el treball a la fbrica, els seus estudis, l'assistncia a mtings i l'esport. L'extraordinria generaci literria basquista de la preguerra, sota la influncia de Lizardi , li interessa en gran manera. 
 Guerra, condemna a mort i primera estada en la pres . 
En esclatar l'aixecament militar Koldo Mitxelena es presenta com a voluntari a l'Eusko Gudarostea. Presoner a Santoa s acusat de rebelli militar i condemnat a mort el 7 de setembre de 1937. Li va ser commutada la pena per la de 30 anys de reclusi major. Coneix les presons del Dueso, Larrinaga i Burgos. s en la pres de Burgos, grcies al coneixement i amistat amb intellectuals i universitaris presos, on Koldo Mitxelena s convenut per Francisco Jord, desprs catedrtic d'Arqueologia, perqu inici estudis universitaris. Els intensos avatars de la seva vida no l'hi permetran fins a 1948... Dos llibres ho marquen profundament, el Manual de Gramtica Espayola de Menndez Pidal i la Historia de Espaa d'Aguado Bleye. Posat en llibertat vigilada el 13 de gener de 1943, la seva estada en la pres fou de 5 anys, 4 mesos i 5 dies. 
 Segona estada carcerria . 
Amb 27 anys i una precria salut torna Koldo Mitxelena a Errenteria. L'empresari Jos Uranga li ofer un lloc de comptable a Madrid. All simultanejar el treball amb la clandestinitat. Sn moments especialment delicats en els quals l'oposici a Francisco Franco espera que el triomf dels aliats en la II Guerra Mundial impliqui la caiguda del dictador. El 10 d'abril de 1946 s detingut per activitats clandestines de la CNT i dirigent del Partit Nacionalista Basc. Juntament amb ell, cauen tres importants galleguistes, Ramn Pieiro i els germans Saco. s condemnat a dos anys de pres, per se li concedeix la llibertat el 30 de gener de 1948 desprs d'haver estat en les presons de Alcal, Ocaa, Yeseras i Talavera. 
 Precarietat i creixement intellectual . 
En 1948, de tornada a Renteria, es matricula per lliure en la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid animat pel seu company de pres Francisco Jord. Les segents dues dcades amb anys para Mitxelena d'enorme creixement intellectual i de precarietat i pluriempleu. Amb els seus engreixats antecedents penals trobar treball estable li era molt difcil, pel que es val dels amics i dels seus admiradors que, anteposant la vlua cientfica i humana del lingista a les diverses creences poltiques, procuren ajudar-lo (Arrue, Tovar, Amors, Agudo, Vallejo, etctera). En 1949 es casa amb Matilde Martnez de Ilarduya. Participa en la vaga de 1951. En 1954 s nomenat director tcnic del Seminari de Filologia basca Julio de Urquijo i membre del consell de la revista Egan. Inicia, aix mateix, algunes classes a Salamanca, cridat pel seu amic i estudis de la llengua basca, el rector, Tovar, per a la creaci dels primers estudis universitaris d'euskera a Espanya. 
 Una destinaci natural: La Universitat . 
En 1958 va ocupar la ctedra Larramendi de Llengua i literatura basques a la Universitat de Salamanca que fou la primera d'aquesta llengua en una universitat espanyola i en 1959 es va doctorar en filosofia i lletres, disciplina l'estudi de la qual va comenar a la pres. La destinaci natural de Koldo Mitxelena s la universitat i la comunitat cientfica internacional i per a aix deu aconseguir la cancellaci dels antecedents penals que li impedeixen l'accs a ambdues, pel que novament els amics i cientfics admiradors de Koldo Mitxelena van a ser fonamentals. La vida i docncia a Salamanca va a representar un perode feli per a ell i la seva famlia. 
 Unificaci de la llengua basca . 
Amb simultanetat al seu pas definitiu a Salamanca, l'Acadmia de la Llengua Basca li encomana la tasca d'establir els criteris d'unificaci del euskera, empresa que escomet enmig de controvrsies i polmiques. La lletra "H" va a convertir-se en el seu cavall de batalla, aix com el tractament dels diversos dialectes. La seva posici va a ser la de les raons biolgiques, sociolingistiques i l'euskera batua s'edificar sobre la base comuna dels dialectes ms utilitzats. En 1968 va ser professor de lingstica indoeuropea. 
 Docncia Parisenca . 
Una de les conseqncies del maig francs s la descentralitzaci i ampliaci universitries de 1969. Des de 1969 i fins a 1971 imparteix la docncia de lingstica basca comparada com "professeur associ" a la Universitat de la Sorbona i com "charg de cours" en la "Ecole Practique des Hautes Etudes", sent l'amistat d'Andr Martinet fonamental en aquest perode. Koldo Mitxelena va comenar la seva estada a casa del lingista que ho va introduir en el seu cercle d'amistats i de cientfics (Jeanne Martinet, Giovana Madonia, Nicole Moutard, etc.) i en la seva xarxa de publicacions. 
 Polifactic i observador . 
Va ser un lingista vocacional, polglota de curiositat universal, per no noms aix, Koldo Mitxelena va ser un devorador de literatura, inclosa la policaca, i cinema; la seva presncia va ser requerida per a jurats i esdeveniments culturals. 
 El retorn al Pas Basc: Naixement de la UPV/EHU . 
La transici poltica, aix com les primeres eleccions, sorprenen a Koldo Mitxelena a Salamanca. Aix no obsta perqu, des d'Errenteria, a la qual regressa sempre que pugues, prengui apassionada part en diversos esdeveniments com la creaci de la Universitat del Pas Basc (UPV/EHU), la normalitzaci poltic-cultural del Pas Basc o la docncia en aquesta nova universitat. En 1978 va prendre al seu crrec la Facultat de Filologia de la Universitat del Pas Basc. Durant tota la seva vida va prendre una posici poltica rellevant en favor del nacionalisme basc.

Obres.
 Historia de la literatura vasca (1960);
 Fontica histrica vasca (1961);
 Lenguas y protolenguas (1963);
 Textos arcaicos vascos (1964);
 Sobre el pasado de la lengua vasca (1964);

Referncias i cites.


 Enllaos externs .
 Guipuzkoakultura.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271651" title="Economia de Nova Zelanda" nonfiltered="1709" processed="1702" dbindex="106767">


L'economia de Nova Zelanda s una economia de mercat molt depenent del comer amb Austrlia, Estats Units i Jap. T un elevat PIB (112,6 miliards de dlars americans en 2007) i tamb un expressiu PIB per capita (US$ 27 300 en 2007).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271652" title="Altura (msica)" nonfiltered="1710" processed="1703" dbindex="106768">
L'altura d'un so s una de les seves quatre caracterstiques bsiques, juntament amb la durada, la intensitat i el timbre, que ens permet d'establir si s agut -quan t ms altura- o greu, quan no en t tanta.

L'altura depn de la freqncia de la vibraci i s directament proporcional a aquesta: cada vegada que la freqncia es dobla, l'altura puja una octava. Per indicar a quina octava ens referim i a quina altura est cada octava, aquestes tenen uns ndex numrics. Aix l'octava que comena pel do que es troba entre el pentagrama en clau de sol en segona i el pentagrama en fa en quarta, s l'octava que t com a ndex el 3; aquest s el do3. Si baixem una octava tenim les notes que tenen per ndex el 2; si pugem una octava, trobem les notes d'ndex 4.

La unitat per mesurar l'altura dels sons i les distncies que  hi ha entre les notes pel que fa a l'altura s el to i la seva meitat, el semit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271656" title="Xabier de Lizardi" nonfiltered="1711" processed="1704" dbindex="106769">
Jos Mara Aguirre Egaa (1896 - 1933), conegut com a Xabier de Lizardi, poeta i escriptor en llengua basca.  Juntament amb Lauaxeta s el principal representant de la literatura basca de preguerra. L'esttica simbolista ha fet que se'l compari amb Juan Ramn Jimnez. Aguirre signava amb el pseudnim de Xabier de Lizardi pel qual s conegut, encara que tamb va signar amb els de Zarauztar Sabin i Samaiko Zulo. 

La seva escassa obra, centrada principalment en noms dos llibres, Biotz-begietan (En el cor i en els ulls) escrita el 1932 i l'antologia pstuma Umezurtz-olerkiak (Poesies de l'orfe) publicada en 1934, en els quals plasma una poesia de tipus intimista, impressionista on es debat entre la matria i el esperit aquesta basada en la naturalesa i la mitologia del Pas Basc. s la transici del romanticisme al simbolisme en la literatura basca. 
Biografia. 
Jos Mara Aguirre va nixer a Zarautz Guipscoa el 18 d'abril de 1896. Quan tenia 12 (altres fonts diuen que contava 10 anys d'edat) anys es va traslladar a Tolosa juntament amb la seva famlia. All estudia batxillerat i recupera l'euskera que tenia gaireb oblidat. El 1917, amb 21 anys, es llicencia en dret en la Universitat Central. Es casa amb Francisca Eizagirre amb 27 anys d'edat i entra, en el lloc de gerent, en la fbrica Perot, dedicada a la construcci de teles metlliques. En 1926 participa en la fundaci de l'entitat cultural Euskaltzaleak en el si de la qual va realitzar diferents projectes. Va treballar per a dotar al euskera de les ales de la saviesa com ell deia i somiava amb un peridic en aquesta llengua. La primera vegada que utilitza el pseudnim pel qual se li coneixeria en en la commemoraci del dia de l'Euskera a Mondragn (Guipscoa) el 1927, sota la dictadura de Primo de Rivera. 

El 1930 participa en el concurs de poesia basca d'Errenteria on va presentar les poesies; Otartxo utsa (El cistellet buit), Paris'ko Txolarre (El teulad de Pars) i Agur (Adu). En el certamen de l'any segent celebrat a Tolosa en honor al poeta Emeterio Arrese va presentar el poema Urtegiroak (Les estacions de l'any). Aquest poema ha estat qualificat com "la seva obra mestra" per Ariztimuo. A l'any segent, en 1932 publica el llibre Biotz-Begietan (En el cor i els ulls) i s guardonat amb el premi Kirikio per l'article Etxe barne bizia (La vida dintre de casa). Tamb veuen la llum en la revista Antzerti (teatre) les obres Lao ta hissar (Boira i estrella) i Bi aizpak (Dues Germanes). Amb 36 anys d'edat, sense haver tingut temps de desenvolupar tot el potencial que tenia, va morir en Tolosa el 12 de mar de 1933. Els llibres Umezurtz-Olerkiak (Poemes orfes) i Itz-Lauz (En plabras planes) van ser publicats desprs de la seva mort igual que la seva obres dramtica Ezkondu ezin ziteken mutilla (El noi que no es podia casar) que va veure la llum en les pgines de la revista Egan en 1953. 
 La seva obra . 
 Poesia .
 XX. mendeko poesia kaierak (quaderns de poesia del segle XX), 2000, Susa: Edici de Koldo Izagirre. ;
 Biotz-begietan (En el cor i en els ulls), 1932, Verds-Atxirika.
 Olerkiak (poemes) 1983, Erein: edici de Juan Mari Lekuona, ngel Lertxundi i Xabier Lete. ;
 Umezurtz olerkiak (Poemes d'orfe) 1934, Euskaltzaleak) ;
 Lizardi (Freixeda), 1975, Valverde.

 Teatre . 
 Bi aizpak (Dues germanes),  Antzerti. ;
 Lao ta hissar (Boira i estrella), 1932, Antzerti ;
 Ezkondu ezin ziteken mutilla (El noi que no es podia casar), 1953, Revista Egan;

 Articles . 
 Itz lauz, (En paraules planes) 1934, Euskaltzaleak. ;
 Kazetari lanak (treballs de periodista), 1986, Erein - Associaci d'editors bascos);

 Referncies . 
 XX. mendeko poesia kaierak (Quaderns de poesia del segle XX), Koldo Izagirre ;
 Euskal literatura alfabetatzeko (Per a alfabetitzar la Literatura basca), Enrike Zabala. ;
 Euskal literaturaren histria (Histria de la literatura basca), Ibon Sarasola. ;
 Euskal literaturaren antologia (Antologia de la literatura basca), Xabier Mendiguren i Koldo Izagirre. ;
 Histria de la literatura basca, Koldo Mitxelena ;
 Euskal literatura (Literatura basca), Santiago Onaindia ;
 Euskal Idazleen Lorategia (Jard dels escriptors bascos), Karmelo Etxenagusia ;
 Lur hiztegi entziklopedikoa (Diccionari Enciclopdic Lur). ;
 Harluxet Hiztegi Entziklopedikoa (Diccionari Enciclopdic Harluxet);

Enllaos externs. 
Poemes de Xabier de Lizardi;
Xabier Lizardi a Argia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271659" title="Ibon Sarasola" nonfiltered="1712" processed="1705" dbindex="106770">
Ibon Sarasola (Sant Sebasti, Guipscoa, 1946) s un escriptor basc en llengua basca. Com a poeta, s autor de Poemagintza ("Construcci del poema", 1969): la seva poesia ja no t una intenci social, sin que descriu un projecte individual. Com narrador s'emmarca en el corrent del realisme objetivista, amb obres com Jon eta Ane zigarro bat erretzen ("Juan i Ana fumant un cigar", 1977). s tamb un important crtic i historiador de la literatura basca, amb obres com Historia de la literatura vasca (1971) i La literatura vasca en cifras (1975). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271661" title="Gregorio Lpez Irasuegi" nonfiltered="1713" processed="1706" dbindex="106771">
Gregorio Lpez Irasuegui (Bilbao, 1946 - 1988) fou un lluitador antifranquista basc. Ingress a ETA en els anys 1960. Fou detingut juntament amb Xabier Izko de la Iglesia a Pamplona el 5 de gener de 1969, quan ambds es disposaven a alliberar de la pres de Pamplona la seva esposa, Arantxa Arruti, que en aquell moment es trobava empresonada. Implicat en el Procs de Burgos (1970), fou condemnat a quaranta anys de pres. Fou enviat al Penal de Puerto de Santa Mara, on fou posat en rgim de pres preventiva el 21 de setembre de 1976 fins que va ser amnistiat el 1977.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271663" title="nema" nonfiltered="1714" processed="1707" dbindex="106772">

L'nema s el el procediment d'introduir lquids al recte i al clon a travs de l'anus. Els nemes poden dur-se a terme per diversos motius mdics (com el tractament del restrenyiment), per netejar l'anus per tenir relacions anals o com a part de terpies alternatives. Tamb s conegut pel nom de "lavativa". Triga uns vint minuts a tenir efecte.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271664" title="Andr Henry" nonfiltered="1715" processed="1708" dbindex="106773">

Andr Henry (Xhendelesse, 2 de juliol de 1865 - Froidmont, 1911) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1893 i 1897. Durant la seva carrera aconsegu 7 victries, entre elles la primera edici de la Pars-Brusselles, el 1893.

Palmars.
1893;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r a la Brusselles-Spa;
 1r a la Wavre-Hannut-Wavre ;
1894;
 1r a la Pars-Dinant;
 1r a la Verviers-Dinant-Verviers ;
1896;
 1r a la Chaudfontaine-Huy-Chaudfontaine ;
1897;
 1r a Queue-du-Bois;

Enllaos externs.
Palmars d'Andr Henry;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271665" title="Tremolor" nonfiltered="1716" processed="1709" dbindex="106774">
Els tremolors sn moviments oscillants, regulars i rtmics, sovint involuntaris d'una o diverses parts del cos.

Tipus.
 Fisiolgics: en resposta al fred (termognesi), o causats per la fatiga, etc.
 Endocrins: com el tremolor hipotirodal.
 Familiars o mal de famlia.
 Tremolor senil: freqent en gent gran.
 Tremolor de reps: tpic de la malaltia de Parkinson; de baixa freqncia per de mitjana amplitud.
 Tremolor d'intenci: es dna en casos de patologia cerebellosa.
 Tremolor essencial, de causa desconeguda i generalment benigna.

Vegeu tamb.
 Asterixi o flapping tremor.
 Corea de Huntington;
 Corea de Sydenham;
 Epilpsia;
 Hipercinsia;
 Mioclnia.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271669" title="Rbria" nonfiltered="1717" processed="1710" dbindex="106775">
Rbria (Rubria) fou una gens romana plebea esmentada per primer cop durant el tribunat de Gai Grac. Mai va arribar a ser massa important durant la repblica. Durant l'Imperi va arribar ms amunt i un membre de la famlia, Gai Rubri Gal, va ser cnsol el 101. En la repblica van portar els cognoms Ruga, Varr i Doss (aquest darrer apareix a monedes). Altres cognoms apareixen durant l'Imperi.

Personatges de la famlia foren:
Rubri (trib), trib de la plebs ;
Rubri (pretor), pretor rom;
Rubri (metge), metge rom;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271670" title="Rubri (trib)" nonfiltered="1718" processed="1711" dbindex="106776">
Rubri (Rubrius) fou trib de la plebs juntament amb Gai Grac (123-122 aC) i va proposar la llei que determinava la fundaci d'una colnia romana al lloc de l'antiga ciutat pnica de Cartago, colnia que efectivament es va construir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271671" title="Rubri (pretor)" nonfiltered="1719" processed="1712" dbindex="106777">
Rubri (Rubrius) fou un magistrat rom.

Va ocupar algunes magistratures fins la de pretor,  i desprs fou propretor a Macednia (67 aC). En aquest any Marc Porci Cat va servir a les seves ordes a Grcia  com a trib dels soldats o trib militar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271672" title="Rubri (metge)" nonfiltered="1720" processed="1713" dbindex="106778">

Rubri (Rubrius) fou un metge rom que va viure probablement al comenament o la meitat del segle I. 

s esmentat per Plini el Vell que diu que guanyava cada any uns 250000 sestercis, una suma que Plini considerava una quantitat exorbitant i que dona idea de les grans quantitats dels guanys dels metges en aquell temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271674" title="Juli Rufini" nonfiltered="1721" processed="1714" dbindex="106779">
Juli Rufini (Julius Rufinianus) fou un retric llat de data incerta.

Fou l' autor d'un tractat anomenat De Figuris Sententiarum et Elocutionis, el qual fou publicada per primer cop per Beat Rom (Basilea, any  1521) i es troba a la "Rhetores Antiqui Latini" de Piteu (Pars, 1599).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271675" title="George Minne" nonfiltered="1722" processed="1715" dbindex="106780">
George Minne (Gand, 30 d'agost de 1866 - Sint-Martens-Latem, 20 de febrer de 1941) era un dibuixant i escultor belga.

Biografia.
De 1882 al 1884 estudiava amb Jean Delvin a l'Acadmia de les belles arts de Gant. El 1886 va fer amistar amb l'escriptor Maurice Maeterlinck del qual va illustrar les obres Serres (1888) i Soeur Batrice (1900).

El 1890 va exposar unes escultures al grup dels XX a Brusselles al qual va afiliar-se un any ms tard. El mateix any va anar a Pars per trobar Auguste Rodin, que declinar de rebre'l. De 1895 a 1896 va continuar la seva formaci a l'Acadmia de belles arts de Brusselles a prop de Charles Van der Stappen.

El 1898 se'n va anar a viure al poble de Sint-Martens-Latem, on va animar el grup d'artistes Albinus Van den Abeele, Valerius De Saedeleer, Albert Servaes i Gustaaf Van de Woestijne, anomenats ms tard els simbolistes mstics. El 1912 va esdevenir professor a l'Acadmia de Gant. Durant la guerra se'n va anar amb la seua esposa a viure al Pas de Galles.

El 1930, Albert I, rei dels belgues li atorg el ttol de bar. 
La temtica de George Minne.
L'obra de Minne es caracteritza d'un estil simblic: joves asctics, pietats, mare i fill. El moviment simbolista va comenar als anys 1880 a Frana. Els adeptes volien donar un contingut subjectiu a la figura humana, en un context misteris d'erotisme i de mort en reacci contra l'impressionisme i el realisme naturalstic. Contrriament a molts artistes, Minne, Fernand Khnopff i Constantin Meunier van fruir de la reconeixena dels cercles artstiques de la seva poca.

El museu Folkwang Museum a Hagen (Alemanya) va adquirir la seva obra ms coneguda, La font dels nois (en neerlands De Knapenfontein o De fontein der geknielden), que ms tard es transferir al museu del mateix nom a Essen. N'hi ha cpies de bronze al peu del belfort de Gant, al pati del parlament a Brusselles i al sepulcre de Robert Long a L'Haia.
Unes escultures a colleccions pbliques.
Koninklijk Museum voor Schone Kunsten (Antwerpen) (Museu reial de les belles arts d'Anvers, Blgica);
 Jove que porta relquies (Le petit porteur de reliques), 1897, marbre.
Museum voor Schone Kunsten (Gent) (Museu de les belles arts) a Gant (Blgica):
El fill prdig, 1896, guix;
Home i dona de genolls, granit;
Joan Baptista, 1895, guix;
Noi jove agenollat, marbre 47,5 cm;
De knapenfontein of Fontein der geknielden (versi de guix i de bronze) ;
Folkwang Museum (Essen, Alemanya);
La font dels nois (versi de marbre) ;
Muse d'Orsay a (Pars, Frana):
Home agenollat a prop d'una font, 1898, bronze;
Portador de bot, 1897, bronze;
Museum Boijmans Van Beuningen, (Rotterdam, Pasos Baixos);
 Mare afligida amb els seus dos fills, 1888, bronze,.
Clemens-Sels-Museum (Neuss, Alemanya);
 Noi jove dempeus, 1900, bronze;
Groeningemuseum (Bruges, Blgica);
 Tres dones a prop d'un sepulcre, 1896, bronze, Groeningemuseum, Bruges (Blgica).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271676" title="Ruf" nonfiltered="1723" processed="1716" dbindex="106781">


Onomstica:
Ruf (cognom);
Ruf (ministre), alt funcionari rom.

Corneli Ruf, gens romana ;
Licini Ruf, jurista rom ;
Publi Corneli Ruf (cnsol), dues vegades cnsol i una dictador;
Ruf (poeta), poeta grec;
Publi Corneli Ruf (dictador 334 aC), dictador el 334 aC ;
Gai Vibi Ruf, cnsol sufecte el 22;
Marc Antoni Ruf, cnsol el 131 ;
Gai Cuspi Ruf, cnsol el 142 ;
Aule Juni Ruf, cnsol el 153 ;
Marc Juni Ruf Sabini, cnsol el 155 ;
Triari  Ruf, cnsol el 210;
Ruf Tiranni o Turrani o Tor ;
Ruf (poeta segle IV), poeta rom ;
Ruf (bisbe) (614 - 633), bisbe de Tortosa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271677" title="Ruf (ministre)" nonfiltered="1724" processed="1717" dbindex="106782">
Ruf (Rufinus) fou un alt funcionari rom.

Fou el primer ministre de Teodosi I el Gran; home molt capacitat era tamb trador i perills. Suides l'esmenta com .

Era nadiu d'Elusium capital de la Novempopulnia (moderna Eause a Gascunya). Era de baixa extracci per va pujar a l'ombra de Teodosi del que va esdevenir favorit, i de la confiana del qual va abusar.

Durant els disturbis de Tessalnica del 390 Ruf era magister officiorum i tenia fora influncia en el gabinet imperial; fou el que va aconsellar les cruels mesures de Teodosi contra la ciutat. El 392 fou cnsol i va arribar a la dignitat de prefecte del pretori deposant a l'anterior prefecte Tati al que va enviar a l'exili i va fer matar al seu fill Prcul (prefecte de Constantinoble).

Per la seva rapacitat va arrunar a les provncies orientals i va ser objecte d'odi general. 

A la mort de Teodosi el 395 va romandre influent sobre el seu fill i successor Arcadi. Per distreure l'atenci els seus possibles rivals Estilic i Eutropi, va induir als huns i gots a atacar l'Imperi; els huns van arribar per mar a l'sia Menor des de Esctia i van arribar fins Antioquia on foren aturats; els gots es van trobar amb Estilic que els va derrotar algunes vegades; quan es van retirar Estilic es va aliar a Gaines, l'aliat got d'Arcadi, contra Rud.

Gaines es va acostar a Constantinoble amb tropes suposadament per l'emperador. Ruf havia demanat a Arcadi de fer-lo coemperador i va sortir de Constantinoble per rebre a les tropes godes que havien d'estar presents a la seva proclamaci; tant segur estava de qu seria nomenat que va fer emetre moneda amb la seva imatge. Arcadi i Ruf van arribar al campament de Gaines el 27 de novembre del 395 i all, sobtadament, els homes de Gaines van matar a Ruf. El seu cap fou tallat i passejat pel camp. Arcadi va fugir per aviat va rebre garanties  de seguretat; Arcadi va confiscar llavors la propietat del favorit (de la que Eutropi se'n va emportar la major part); els que havien patit les confiscacions de Ruf volien la seva part per Arcadi va emetre un edicte imperial que declarava la resta dels bens propietat de l'Imperi. 

La seva dona fou desterrada a Jerusalem on va morir una anys desprs. Ruf fou germ de Santa Slvia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271678" title="Marc Antoni Ruf" nonfiltered="1725" processed="1718" dbindex="106783">
Marc Antoni Ruf (Marcus Antonius Rufinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 131 amb Servi Octavi Laenes Ponti. L'esmenten els Fasti




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271679" title="Corneli Ruf" nonfiltered="1726" processed="1719" dbindex="106784">
Corneli Ruf fou el nom d'una famlia romana de la gens Cornlia, de la que descendia el dictador Sulla.

Vegeu: Ruf



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271680" title="Publi Corneli Ruf (dictador 334 aC)" nonfiltered="1727" processed="1720" dbindex="106785">
Publi Corneli Ruf (Publius Cornelius Rufinus) fou dictador rom el 334 aC i fou obligat a deixar el seu crrec a causa d'una falta en els auspicis quan fou elegit. L'esmenta Tit Livi (Liv. 8.17.).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271681" title="Publi Corneli Ruf (cnsol)" nonfiltered="1728" processed="1721" dbindex="106786">
Publi Corneli Ruf (Publius Cornelius P. F. Rufinus)  fill de Publi Corneli Ruf (dictador  334 aC) fou un magistrat rom. Fou dues vegades cnsol i una dictador. 

La primera vegada que fou cnsol fou el 290 aC amb Marc Curi Dentat i va fer la guerra contra els samnites, guerra que va acabar; va obtenir el triomf al seu retorn. 

Fou cnsol per segona vegada el 277 aC amb Gai Juni Brut Bubulc i va fer la guerra contra els samnites i els grecs de la Magna Grcia que ja no disposaven de la protecci de Pirros; en aquest consolat va conquerir Crotona; era avaricis i tenia mal carcter i va exercir el segon consolat o la dictadura en un any no determinat (potser el 280 aC) perqu era un gran general i els romans el necessitaven. 

El 275 aC fou expulsat del senat pels censors Gai Fabrici i Quint Emili Pap. Un net seu fou el primer a portar el cognom Sulla.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271682" title="Gai Cuspi Ruf" nonfiltered="1729" processed="1722" dbindex="106787">
Gai Cuspi Ruf  (Caius Cuspius Rufinus) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol el 142 junt amb Luci Estaci Quadrat. L'esmenten els Fasti.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271683" title="Aule Juni Ruf" nonfiltered="1730" processed="1723" dbindex="106788">
Aule Juni Ruf (Aulus Junius Rufinus) fou cnsol de Roma el 153 junt amb Gai Bruci Present. L'esmenten els Fasti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271684" title="Marc Juni Ruf Sabini" nonfiltered="1731" processed="1724" dbindex="106789">
Marc Juni Ruf Sabini (Marcus Junius Rufinus Sabinianus) fou cnsol de Roma el 155 junt amb Gai Juli Sever. L'esmenten els Fasti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271685" title="Licini Ruf" nonfiltered="1732" processed="1725" dbindex="106790">
Licini Ruf (Licinius Rufinus) fou un jurista rom del temps d'Alexandre Sever. 

Disset mencions de Ruf apareixen al Digest extretes dels probablement dotze llibres dels anomenats Regulae de Ruf. No es coneix la seva poca per fou posterior a la publicaci del Codi de Teodosi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271686" title="Triari Ruf" nonfiltered="1733" processed="1726" dbindex="106791">
Triari  Ruf (Triarius Rufinus)  fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 210  junt amb Mani Acili Faust. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271687" title="Gai Vibi Ruf" nonfiltered="1734" processed="1727" dbindex="106792">
Gai Vibi Ruf (Caius Vibius Rufinus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 22 conjuntament amb Marc Cocceu Nerva II. L'esmenten els Fasti


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271688" title="Ruf Tiranni" nonfiltered="1735" processed="1728" dbindex="106793">
Ruf (Rufinus) anomenat Tiranni, Turrani o Tor (vers 345-410) fou un religis rom.

De jove va viure a un monestir a Aquileia on es va educar en el cristianisme i fou batejat (vers 371 o 372)  pel prevere Cromaci. En aquest temps ja era amic de Jernim, amistat que va durar molt de temps. 

Va visitar Sria i Palestina on va viure amb la rica matrona romana Melnia durant 26 anys, part dels quals fou a Alexandria i la resta a Jerusalem. El 393 es va barallar amb Jernim quan aquest va rebutjar les doctrines d'Orgenes i va donar suport a Epifani I de Constncia (Salamina) en els seus atacs contra Joan II de Jerusalem pel qual Ruf havia estat ordenat prevere. Es van reconciliar el 397. 

Aquell mateix any va tornar a Itlia amb Melnia i fou rebut per Paul de Nola. Els conflictes doctrinals van reaparixer i Ruf es va retirar a Aquileia i en vida del papa Sirici I va tenir el suport d'aquest per a la pujada d'Anastasi I fou cridat a Roma per respondre de la seva suposada manca d'ortodxia per no hi va anar en persona sin que va contestar amb la seva Apologia on expressava els seus punts de vista. Anastasi en una carta va condemnar clarament a Orgenes. A la mort d'Anastasi el 402 Ruf va romandre a Aquileia sota protecci de Cromaci, enfeinat en labors literries, fins el 408 quan va tornar al monestir de Pinetum. 

La invasi d'Alaric I el va fer fugir a Siclia on va morir vers el 410.

Les seves obres es classifiquen en composicions originals i traduccions del grec:

A) Obres originals

I. De Adulteratione Librortum Origenis ;
II. De Benedictionibus XII. Patriarcharum Libri II;
III. Apologia pro Fide sua ad Anastasiunm Pontificem. IV. Apologia s. Invectivarurm in Hieronymum Libri II ;
V. Historia Eremiticca, s. Vitae latrum ;
VI. Expositio Symboli ;
VII. Historiae Eclesiasticae Libri XI ;

B) Traduccions:

I. Basilii Magni Regula;
II. Basilii Magni Homiliae VIII ;
III. Pamphili Apologia pro Origene;
IV. Origenis de Principiis Libri IV;
V. Origenis Homiliae, XVII. in Genesim., XIII. in Exodum, XVI. in Leviticum, XXVIII. in Numeros, XXVI. in Josue, IX. in Judices, I. in I. Librum Regum, IV. in Cantica Canticorum, X. Libri in Epistolam Pauli ad Romanos ;
VI. Gregorii Nazianzeni Opuscula X ;
VII. Sixti Sententiae s. Enchiridium s. Annulus;
VIII. Evaegrii Sententiae ad Monachos, Evagrii Sententiae de Apathia, Evagrii Liber ad Virgines ;
IX. Clementis Romani Recognitiones;
X. Anatolii Alexandrini Canon Paschalis;

Traduccions dubtoses

Homiliae VIII i Matheum; Homilia in Johannem ; De Maria Magdalena; De Epiphania Domini.

Obres atribudes errniament:

Versio Origenis Homiliarum in Lucanun; Versio Josephi Operum,; Commentarii in LXXV. priores Davidis Psalmos; in Oseamn, Joteltem, Amnos; Vita S. Eugeniae; Libellus de Fide brevior; Libellus de Fide fusior.

Obres perdudes:

Epistola ad Hiieronymun; Epistolae ad Aniciam Falconiam Probam 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271689" title="Ruf (poeta segle IV)" nonfiltered="1736" processed="1729" dbindex="106794">
Ruf (Rufinus) fou un poeta rom el nom del qual apareix al costat d'un poema titular Pasiphces Fabula ex omnibus Metris Horatianis,  el qual inclou un exemple de cadascun dels metres empleats per Horaci.

Fou publicat per primera vegada el 1579. L'autor es desconegut per probablement es tracta del gramtic d'aquest nom nadiu d'Antioquia que va escriure  De Metris Comicis, en part en prosa i en part en vers. Probablement va viure al segle IV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271690" title="Ruf (poeta)" nonfiltered="1737" processed="1730" dbindex="106795">
Ruf (Rufinus) fou un poeta grec (tot i el seu nom rom) autor de trenta vuit epigrames de l'antologia grega i probablement un altre que figura a l'antologia de Planudes (sota el nom de Rufius Domesticus).

De la seva biografia personal no es coneix res. Se sap que l'autor era bizant i els seus versos tenen fora similitud amb els d'Agcies, Paule, Macedoni i alguns altres, per  s insuficient per assignar una poca. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271693" title="Convent de Sant Domnec (Valncia)" nonfiltered="1738" processed="1731" dbindex="106796">

Dades del monument
 Telfon: 96.196.30.38 (de 8:00 a 14:00 dies faeners) ;
 Horari: visita en grups, a les 11:30, prvia cita telefnica, en dies faeners. ;
 Plaa de Tetuan, 22;
46003 Valncia (Ciutat Vella)
 

El Convent de Sant Domnec o Sant Domingo s un dels monuments gtics ms importants de la ciutat de Valncia, precedent de les llotges de Palma i de Valncia. Monument historicoartstic des del 1931, s un edifici poc conegut a causa del seu restringit horari de visites, ja que alberga la Capitania General de Valncia des de 1840. 

La primera pedra d'aquest convent, abans dit de Predicadors, va ser collocada pel propi rei Jaume I l'abril de 1239, sent una fundaci de Miquel de Fabra (frare dominic confessor del rei). Cap al 1250 s hi havia construt la primera esglsia, menuda i senzilla, hui desapareguda. En el convent descansaven les restes de fra Miquel de Fabra, per foren traslladades a la baslica de Sant Vicent Ferrer, actual Convent de Predicadors, al carrer de Ciril Amors.

El lloc on es va construir el convent es trobava extramurs de la ciutat, per la qual cosa el 1276 el bisbe de Valncia fra Andreu d'Albalat va fer construir una ampliaci de la muralla que hi incloguera el convent dominic. 

Prova de la seua importncia en el passat, en aquest convent van viure i varen ser priors Vicent Ferrer i Llus Bertran, i en la seua sala capitular es van dur a terme diverses sessions de Corts del Regne. El convent va albergar entre els seus murs l'Escola de Gramtica i Lgica (creada pel bisbe Andreu d'Albalat en 1259), la Ctedra de Llenges Orientals (1281), la Ctedra Pblica de Teologia creada pel bisbe Ramon Gaston el 1345 i la iniciaci dels estudis d'hebreu el 1629; molts dels seus monjos feien d'intrprets davant les ambaixades que arribaven al Regne de Valncia. 

El convent de Sant Domnec est format per una srie d unitats principals, que sn el Claustre Major, la Sala Capitular, la Capella Reial, el Refectori o Sal del Tron, la Capella de Sant Vicent i la Faana.

 Claustre Major .


 
D'estil ogival flamger, s una de les ms destacades belleses arquitectniques de la ciutat. Iniciat a principis del segle XIV, s quadrat (34 m de costat) i t sis arcs apuntats en cada costat, llevat del costat nord que en t cinc. Al centre hi ha un jardinet, al mig del qual destaca un brocal de pou d'estil gtic. 

En el seu costat est presenta traceries goticoflamgeres, florides i trilobades. Les galeries estan cobertes per voltes de creueria simple amb nervis de pedra i plementeria de rajola. 

Sobre aquest clautre gtic (s.XIV-XV) s'ala un segon pis (s. XVII) format per nombrosos arcs de mig punt de rajola disposats entre pilastres clssiques i rematat per una cornisa suportada per elaborades mnsules. 

 Sala Capitular .


Aquesta elegant sala gtica (1310-1320) s la ms notable del convent. En ella s'inspir Guillem Sagrera per fer la Llotja de Palma, edifici que al seu torn inspir a Pere Comte per bastir la Llotja de la Seda de Valncia. De planta quadrada, aquesta sala capitular fa 12 m de costat i s tota de pedra picada. Des d antic fou coneguda com la Sala de les Palmeres, ja que quatre columnes altssimes i primes, com verdaders pals de palmeres, pugen atrevides fins a la volta i dibuixen huit nervis a manera de fulls de palmera. Posseeix a ms huit columnes murals que subjecten la volta de creueria, formada per nou draps amb plementeria de rajola. Les claus de volta s'adornen amb l'emblema de l'orde dominicana: la creu de flor de lis. 

L'estana s'illumina per tres allargats finestrals gtics en la capalera de la sala i per dos finestrals tamb gtics que flanquegen la porta d'entrada, tamb gtica, comunicada amb el Claustre Major i coronada per una rosassa. 

s obra d'un arquitecte desconegut contractat per en Pere de Bol, membre de la ms alta noblesa valenciana, primer senyor de Manises, Mestre Racional de Valncia, majordom de Jaume II, tresorer i ambaixador davant la Santa Seu, qui va costejar les despeses de la construcci de l'Aula Capitular i va disposar en el seu testament, el 1321, que hi fra soterrat.

 

La sala est envoltada d'una bancada en pedra formada per dues alries o escalons on s'assentaven els monjos en el captol o els representants de les Corts quan s'hi celebraven. En les parets hi ha fins a quinze blasons entre escuts quadribarrats del rei, altres d en Pere de Bol (escut format per una torre i un bou) i de la seua dona Altadona de la Scala (escut format per una escala de graons). 

En el notable doble sepulcre d'alabastre que hi ha a la sala reposen les restes de Ramon Bol (besnt del primer Bol), a la part inferior, i de Ramon Bol Montagut (fill de l'anterior), a la superior. El sepulcre, de mitjan segle XV, fou esculpit a costa de Berenguer Vives Bol, quart senyor de Btera. 

Al sepucre dels Bol se l'anomena en to irnic el del Ju de Salom perqu el 1865 es va decidir llevar-lo del seu emplaament, i en haver-hi discussions entre el Museu Arqueolgic Nacional de Madrid i el Museu de Belles Arts de Valncia, se li va donar la meitat a cadascun d'aquests. El 1952 grcies al General Urrutia el sepulcre fou unit de nou i collocat en la Sala Capitular de Sant Domnec.

 Capella Reial o Capella dels Reis .

A la Capella Reial s'entra per una porta formada per un arc motlurat existent en el claustret que hi ha a l'entrada de l'esglsia. Feta durant el segon ter del segle XV, tota de pedra picada, s una de les joies del tardogtic valenci. 

Fou manada construir pel rei Alfons el Magnnim el 1431 i acabada pel seu successor Joan II en 1463. s obra de Francesc Baldomar, que treball tamb a les Torres de Quart. 

De planta rectangular (11 x 22 m), destaca pel seu virtuosisme la sostrada de pedra, dividida en tres trams i formada per voltes de creueria sense nervis, el pes de les quals recolza directament en el murs, de 2,5 m de gruix, sense mnsules ni columnes o pilars que la sustenten.

Dues xicotetes estances en cadascun dels murs de les parets laterals, guarden peces d'orfebreria i litrgia a manera de minscul museu. Pareix que aquestes estances en realitat sn els arcosolis que havien de rebre les restes mortals del rei d'Arag Alfons el Magnnim i de la seua esposa Maria de Castella. Finalment aquest rei va preferir ser soterrat a Npols (posteriorment fou traslladat al monestir de Poblet), i la reina al monestir de la Trinitat de Valncia.

La sala s'illumina per sis finestres ogivals, tres en cada un dels seus murs laterals i una rosassa en el mur d'uni entre les capelles de Sant Vicent i dels Reis. 

En la capalera hi ha un retaule en fusta daurada formada per tres cossos realitzat per Josep Esteve entre 1581 i 1588 en estil renaixentista. En el primer cos  hi ha una imatge en pedra policromada de la Mare de Du de l'Esperana i dues xicotetes figures agenollades que representen als reis Alfons el Magnnim i Joan II (monarques que donen nom a la capella). En el segon cos un alt relleu representant la caiguda de Sant Pau cam de Damasc i en el tercer pis Crist crucificat a qui acompanya Sant Joan i la Mare de Du. En la part de dalt Du domina tot el conjunt. Les pintures del retaule representen Sant Domingo de Guzman i Sant Vicent Ferrer en el segon cos i Sant Pere i Sant Pau en el primer. Les pintures sn obra d'Isaac Hermes Vermell. 



Destaca al bell mig d'aquesta capella un magnfic sepulcre en marbre blanc de Paros, fet el 1554 a Gnova per Giovanni Carlone i Giovanni Orsolino, i ocupat pels marquesos de Zenete Rodrigo de Mendoza, a qui tants disgustos li van donar els agermanats, i la seua segona esposa Maria de Fonseca. La filla dels interessats, Na Menca, qui jau modestament als peus de la tomba amb una simple lpida d'alabastre, fou qui en costej les despeses. 

Davall el sepulcre en una cripta subterrnia jauen distints personatges importants, entre ells el pintor Joan de Joanes portats fins ac en 1850 de la desapareguda esglsia de la Santa Creu al barri del Carme. Va haver-hi una poca que es va voler convertir aquesta capella en pante de valencians illustres, per fins ara l'nic illustre que hi ha s el pintor abans citat. 

Conv destacar l'absncia total en aquesta capella de qualsevol classe de decoraci, llen o adorn que no siga la pedra nua i fosca com correspon a una capella funerria.

 Refectori o Sala del Tron .



Situat a l'ala sud del Claustre Major, fou construt entre 1560 i 1567 en estil renaixentista. Hui aquesta estana s coneguda com Sala del Tron, ja que en 1966 fou habilitada com a sala de tron de la Capitania General. 

Es tracta d'una estana rectangular de 32 x 10 m, coberta amb volta de creueria d'arcs rebaixats. La sala est construda en pedra de granit i les parets foren xapades fins a mitja alria amb taulellets durant el segle XVIII, en part desapareguts. La plementeria de la volta s de rajola i s'illumina per una srie de finestres situats en la faana sud. 


 L'Esglsia de Sant Domingo o Capella de Sant Vicent .

Encara que normalment l'esglsia del convent rep el nom de Sant Domingo i com a tal s coneguda pels naturals, en realitat el seu nom correcte hauria de ser i s Capella de Sant Vicent, entre altres coses perqu a aquest sant est dedicada l'advocaci de la parrquia i perqu aquesta era en realitat una capella que formava part del que fou la gran esglsia conventual que fou destruda per les guerres i per les desamortitzacions del segle XIX. 

Per tal de commemorar la canonitzaci de Vicent Ferrer (1455), el 1460 es decid la construcci d'una capella dedicada al sant. Estava formada per tres trams rectangulars, coberta amb volta de creueria, estil gtic i obra de Francesc Baldomar i Nicolau Bonet. Entre 1772 i 1781 fou ampliada i reformada per Antoni Gilabert amb dissenys de Josep Pujol (escrit amb l'ortografia aberrant Puchol). L'actual capella doncs s d'estil neoclssic, amb una sola nau amb creuer, cpula amb tambor i llanterna sobre petxines. Les voltes sn de mig punt amb llunetes pintades al fresc i el cimbori s cilndric. T presbiteri de planta semicircular. Es decora l'esglsia amb columnes cornties, pilastres i scols tots ells de marbre de distints colors. 

 Faana .

L'entrada a l'esglsia es fa per la plaa de Tetuan, on hi ha una portada de final del segle XVI en estil renaixentista.
 
Noms travessar la portada entrem en un claustret renaixentista que al seu torn ens dna pas a l'interior de l'esglsia. Aquest claustret (1639-1640) es compon de huit columnes d'orde tosc sobre les quals baixen tres arcs de mig punt en els costats nord i oest i un sol arc en els altres dos costats. Aix mateix en el centre d'aquest xicotet pati claustral trobem una imatge de Joan de Ribera i el brocal d'un pou. En aquest claustret hi ha dues portes gtiques del segle XV, una que dna pas a l'esglsia, atribuda a Pere Comte, i l altra a la Capella dels Reis, aquesta segona sense ogiva i amb els escuts de Npols, Arag i Siclia. 

El campanar de planta quadrada i estructura barroca es fu entre 1648 i 1667. Construt sobre la coberta de la Capella Reial, consta d'un primer cos llis que finalitza en una balustrada, un segon cos on s'allotgen les campanes i l'ltim format per una terrassa amb balustrada decorada amb pinacles sobre el qual s'ala un edicle. La rematada de la torre s de 1755. 




 Enllaos externs .

Plana sobre el covent

Notes sobre la Capella dels Reis Font: Programa de m de la Missa de difunts en memria del Rei Alfons el Magnnim celebrada el 26 de juny de 2008. Capella dels Reis. Convent de Sant Domnec (Capitania General). Valncia









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271697" title="Espermatofit" nonfiltered="1739" processed="1732" dbindex="106797">


Els espermatfits (Spermatophyta) s un grup monofiltic amb rang de superdivisi del regne de les plantes (Plantae). Comprenen tots els llinatges de plantes vasculars que produeixen llavors. 

El nom cientfic prov del grec        ("sperma", que significa "llavor"), i       ("fiton", que significa "planta"), que es tradueix com "plantes amb llavor". La circumscripci del grup (s a dir, els taxons dels que s compost) coincideix exactament amb la de l'antic txon al qual Linn va donar el nom de fanergames, que per tant s un altre sinnim d'aquesta divisi. A causa que en els espermatfits el gra de pollen produeix un tub (haustorial o pollnic) per arribar a l'vul i fer possible la fecundaci, aquest grup tamb havia estat anomenat dels embrifits sifongams (del grec: 'embrios': embri; 'fiton': planta; 'xifos': tub; 'gamos': uni sexual); literalment, "plantes amb embri la uni sexual del qual ocorre amb tub". Tamb han rebut el nom d'antfils que significa plantes amb flors. De vegades, l'argot cientfic es refereix genricament a aquest grup com embrifits, deixant fora als embrifits asifongams que es reprodueixen per espores on hi ha els brifits i les falgueres i afins.

Avui en dia els espermatfits sn, per molt, el llinatge ms extens de plantes vasculars, amb unes 270.000 espcies vivents. Un sol subclade s el responsable d'aquesta diversitat: les angiospermes, o plantes amb flors amb periant. Altres subclades, normalment agrupats com "gimnospermes", sn les ccades, els ginkgos, les conferes i els gnetals, totes elles no productores de flors periantades.

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271705" title="Carles Garca Sol" nonfiltered="1740" processed="1733" dbindex="106798">
Carles Garca Sol (Sants, Barcelona, 1949) s un militant independentista catal. Membre d'una famlia obrera, el pare havia estat militant de la CNT originari de Baza (provncia de Granada) i la mare de Gelida. Comen a treballar als 14 anys en un forn i ms tard fent de transportista com el seu pare. AL mateix temps feia excursionisme al Club Esqu Puigmal, on de manera clandestina, s'organitzaven classes de catal i reunions de caire poltic, En una d'elles, a la Catalunya del Nord el 1969, es va reunir amb gent destacada del Consell Nacional Catal (Josep Maria Batista i Roca, Pau Casals, etc), on se li va oferir la possibilitat de passar a formar part d'un possible exrcit d'alliberament catal.  S'hi integr i particip en un curs organitzat per conixer tcniques de guerrilla, arts marcials, lluita urbana, supervivncia a la muntanya, explosius, tir amb armes de foc, etc. Alhora, va participar en els aldarulls de protesta contra el Procs de Burgos.

A comenaments de 1970 va comenar l'activitat armada en el grup anomenat Front d'Alliberament de Catalunya (FAC). Va participar en una acci a Montjuc durant la celebraci de la inauguraci del Sal de l'Autombil en qu havia de participar-hi l'aleshores prncep Joan Carles.  Per el 29 de maig de 1972, fou detingut per la policia amb Ramon Llorca i Lpez i el 26 de setembre de 1972 fou condemnat a 20 anys de pres.

Ambds foren traslladats a la pres de Segvia per a complir la condemna. All va participar en quatre vagues de fam, algunes per denunciar la situaci dels presos poltics, per reclamar l'amnistia i en contra dels estats d'excepci al Pas Basc. El 6 d'abril de 1976 va participar amb altres 28 presoners ms en la fuga de Segvia, i fou un dels quatre que aconsegu arribar a Frana, on les autoritats el van confinar a l'illa de Yeu. All va decidir d'integrar-se als escamots especials d'ETA (berezis), tot participant en tasques de suport i d'altres accions fins que el 1979 va tornar de manera legal a Catalunya.

Ha militat a Esquerra Republicana de Catalunya. El seu nom va tornar a sortir a la llum quan va fer de mitjancer en reunions entre Josep Llus Carod Rovira i Arnaldo Otegi el 2001 i amb membres d'ETA a Perpiny el setembre de 2002.

El dia 3 de juliol de 2008, el diari digital e-notcies inform que havia demanat donar-se de baixa d'ERC perqu "sent vergonya".

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Autobiografia de Carles Garcia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271707" title="Croquis del natural" nonfiltered="1741" processed="1734" dbindex="106799">
Croquis del natural, de Narcs Oller va ser publicada per primera vegada el 1879. Aquesta opera prima d Oller en catal, est formada per quatre contes amb evidents traces realistes:  El vailet del pa ,  Tres mesos de mn ,  Els que ho miren i els que hi van  i  El transplantat . El 2007 ha estat reeditada per Cossetnia dins la collecci Biblioteca Narcs Oller.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271709" title="When I Woke" nonfiltered="1742" processed="1735" dbindex="106800">
	
When I Woke fou el segon disc i el de ms xit del grup Rusted Root. Va aparixer el 1994 sota el segell PolyGram.
	
Llista de temes.
 "Drum Trip"   	3:45;
 "Ecstasy"   	5:02;
 "Send Me On My Way"   	4:23;
 "Cruel Sun"   	8:00;
 "Cat Turned Blue"   	3:43;
 "Beautiful People"   	4:10;
 "Martyr"   	4:26;
 "Rain"   	3:43;
 "Food & Creative Love"   	4:13;
 "Lost in a Crowd"   	4:01;
 "Laugh as the Sun"   	5:59;
 "Infinite Tamboura"   	1:53;
 "Back to the Earth"   	5:27;

La durada total del disc s de 58 minuts i 45 segons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271710" title="Joannes Leizarraga" nonfiltered="1743" processed="1736" dbindex="106801">
Joanes Leizarraga (Beskoitze, Lapurdi, 1527 - Bastida, Baixa Navarra 1601) fou un escriptor basc d'Iparralde. En 1560 es va convertir al protestantisme (igual que la reina de Navarra, Joana d'Albret) i es va posar a les ordres del Snode de Pau que li va encarregar, per a ajudar en la difusi de la reforma entre la poblaci, la traducci de la Bblia a l'euskera. L'edici tenia tres llibres: 
Iesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria (El Nou Testament);
Kalendrera, calendari de festivitats religioses ;
ABC edo Kristinoen instrukzionea, llions rudimentries per a aprendre a llegir i la doctrina. ;

Les tres obres van ser publicades en 1571 en La Rochelle, fortalesa dels hugonots, i al costat de la Bblia va incloure alguns escrits sobre la vida diria del cristi. Els crtics destaquen d'ell el mrit del traductor, ja que se suposa que la llengua en la qual va escriure tenia una escassa tradici escrita, almenys en prosa. Es va exigir a si mateix ser ho mes fidel possible al text original. L'haver de traduir oracions subordinades li va dur a imitar la sintxis de les llenges romniques. Els investigadors aprecien les normes ortogrfiques aplicades gaireb sense excepci en tota l'obra i sn molts els exemples que demostren el mtode de traducci sistemtic i meticuls que hagu d'utilitzar. Aix fa pensar que Leizarraga, ajudat per un equip de collaboradors, va crear prcticament del no-res una versi estandarditzada de l'idioma, per a poder aix traduir els textos religiosos tal com exigirien les idees reformistes. 

Es nota que va escriure per a bascoparlants del Pas Basc francs i no est prou clar quin dialecte hi va emprar, ja que va prendre manlleus del labort, del baix navarrs i del sulet. Potser la seva intenci era crear una koin per a arribar al mxim de pblic possible Alguns autors han arribat a pensar que ell mateix parlava aquesta barreja de diferents dialectes, s per aix pel que s'han presentat les segents teories: 
Lafitte s'at al que l'autor mateix diu en el prleg, s a dir, que va utilitzar el seu euskera natal, s a dir el labort de Lapurdi ;
Segons el prncep Louis Lucien Bonaparte els tres dialectes del Pas Basc francs van estar en una poca units, i Leizarraga hauria escrit quan dhuc aix era aix. Aquesta teoria conta amb un seris obstacle, car tot just un segle desprs s'escriuria en labort, baix navarrs i sulet  ;
Mathieu Ren Lafon afirma que en aquella poca molts baix navarresos i suletins viatjaven al poble de Leizarraga, Beiskoitze. A ms, els pares i avis de l'escriptor eren de la Baixa Navarra i els ajudants que li va assignar la reina de Navarra eren suletins. Aix s'explicaria que les tres formes estiguin presents en els seus textos. ;

Cal tenir en compte que la costa de Lapurdi en aquella poca era de gran importncia econmica a nivell europeu, i encara que no estava integrada dintre de les fronteres del Regne de Navarra, Leizarraga va utilitzar com base la flexi verbal d'aquesta regi. A causa del s cult del llenguatge que exigiria una traducci d'aquesta mena i a la fidelitat meticulosa que s'havia d'exigir al text original, va haver de prendre molts prstecs del llat en detriment de paraules d'origen basc. Per exemple, va traduir pescador d'homes per giza pescadore, en comptes del casts giza arrantzale. D'una banda s innovador en l's de lxic cult, per per altre molt arcaitzant en la morfologia i la fontica. Igual que en el cas de Juan Prez de Lazrraga es poden trobar rastres lingstics anteriors al segle XVI. 

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271712" title="Hempter" nonfiltered="1744" processed="1737" dbindex="106802">

Els hempters (Hemiptera, del grec hemi, "meitat" i pteron, "ala" ) sn un gran ordre d'insectes nepters, que comprn unes 85.000 espcies conegudes, distribudes per tot el mn. El seu nom alludeix al fet que en una part d'ells les seves ales anteriors (o hemilitres) apareixen dividides en una meitat basal dura i una meitat distal membranosa.

Es caracteritzen per posseir un aparell bucal xuclador que, segons les espcies, utilitzen per a alimentar-se de saba o de sang. Entre hempters ms coneguts es troben les xinxes dels llits, els pugons o les cigales.

 Classificaci i filognia .
De manera tradicional, els hempters s'han subdividit en dos grans grups, els heterpters i els hompters. Durant bona part del segle XX, els especialistes han discrepat sobre el concepte, l'extensi i la categoria taxonmica dels hempters, heterpters i hompters. Aix, unes vegades els hempters es consideraven com un ordre amb dos subordres (hompters i heterpters), i unes altres, hompters i heterpters han estat considerats com ordres independents.

Segons la sistemtica cladstica, ja sigui basada en dades morfolgiques com en dades moleculars, els heterpters formen un clade, essent per tant monofiltics, mentre que els hompters sn clarament parafiltics, com pot comprovar-se en el segent cladograma, basat en Sorensen et al.:




Els subordres reconeguts pels esmentats autors s'han ressaltat en majscules. Algunes classificacions don a Peloridiomorpha la categoria de subordre, amb el nom de Coleorrhyncha, amb el que Heteroptera assoleix tamb la categoria de subordre; en cap cas es continua mantenint l'antic txon Homoptera, ni el seu txon subordinat Auchenorrhyncha (Clypeorrhincha + Archaeorrhyncha) que esdevenen parafiltics.

Morfologia.



Els hempters tenen unes peces bucals modificades formant una estructura en forma de bec denominada rostre adaptada per a perforar i succionar lquids de plantes (com saba) i animals (per exemple, sang. En el rostre, les mandbules i les maxilles tenen forma d'agulla i estan embolicades pel llavi; tot el conjunt est normalment plegat en la part ventral del cos quan no s'utilitza.

Posseeixen un parell d'ulls composts complexos a ambds costats del cap, i en molts casos ulls simples sobre el front, entre els composts. Les antenes no tenen molts segments (rarament ms de deu), per poden ser molt llargues. Les potes estan adaptades per a caminar, saltar, agafar o fins i tot nedar (xinxes aqutiques).

En general posseeixen dos parells d'ales i, moltes vegades, les anteriors estan ms o menys endurides; no obstant no sn rares les formes pteres. Els heterpters tenen les ales anteriors amb la meitat basal endurida i la meitat distal membranosa i per aix es denominen hemlitres ("meitat litres"); els altres grups tenen les ales anteriors membranoses o uniformement endurides. Alguns grups, com les cigales estridulen fregant les seves ales ("cant de la cigala").

Desenvolupament.
Els hempter sn insectes hemimetbols, es a dir, tenen una metamorfosi incompleta. Travessen dos estadis, nimfa i imago (adult). Les nimfes sn semblants als adults, per no tenen gnades ni ales, i muden fins a cinc vegades abans de convertir-se en insectes alats i madurs sexualment.

Alimentaci.

Molts hempters s'alimenten de plantes (fitfagues) i poden ser plaga per a l'agricultura i per a les plantacions forestals, com s el cas de Corythucha salicata i dels pugons.

Tamb hi ha fora espcies depredadores que s'alimenten d'altres insectes, essent imprescindibles en el control de les poblacions naturals de plagues potencials i tils en el control biolgic.

Certes espcies son ectoparsites de vertebrats, als que xuclen la sang (hematfags). Alguns sn importants transmissors de patgens. A l'Amrica Central i Amrica del Sud els Triatominae (Triatoma, Rhodnius, Panstrongylus) sn importants vectors de la malaltia de Chagas o tripanosomiasi americana. Les epidmies es combaten millorant de les construccions, amb d'insecticides i allant i tractant rpidament de les persones malaltes.

Evoluci i paleontologia.
Es coneixen fssils d'hempters (tant heterpters com hompters) des del Carbonfer; al Jurssic hi ha proves de la diferenciaci de la majoria de les famlies. Els seus fssils abunden a l'ambre del Cenozoic; s'han catalogat ms de 600 espcies fssils i la majoria poden adscriure's a gneres actuals.

 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271714" title="Beskoitze" nonfiltered="1745" processed="1738" dbindex="106803">

Beskoitze (en francs Briscous) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). El municipi s travessat pel curs del riu Ardanabia, limitant al nord amb Urcuit, Urt al noreste, Hasparren al sud i Mouguerre a l'oest. 

s el lloc de naixement de Joannes Leizarraga, un dels primers exponents de la literatura basca.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271718" title="Piarres Lafitte" nonfiltered="1746" processed="1739" dbindex="106804">
Piarres Lafitte (Luhuso, Lapurdi, maig de 1901 - Baiona 1983) Sacerdot i escriptor bascofrancs en euskera conegut pels seus estudis sobre la literatura en euskera, especialment la popular. Va ser fundador i director de les revistes Herria (1944) i Aitzina. Va ser precursor del primer grup vinculat al nacionalisme basc a Iparralde, anomenat eskualerriste.

 Treballs . 
 Narrativa . 
 Historio-misterio edo etherazainaren ipui hautatuak (1990, Publicaci Herri-Egan);
 Assaig .
 Koblakarien legea (1935, Gure Herria);
 Mende huntako euskaldun idazleen Pentsa-bideak (1974, Gure Herria);
 Pierre Topet-Etxahun (1970, Editions Herria);
 Antologia .
 Euskadunen Loretegia. XVI-garren mendetik hunateko liburuetatik bildua. Lehen zatia (1645-1800) (1931, Lasserre);
 Teatre .
 Hil biziaren ordenua (1963, Herria);
 Santcho Azkarra (1954, Ed. Herria);
 Bertsos .
 Maex Etchamendi bertsularia (1972, Auspoa);
 Murtuts eta bertze... (artho churitzeko zonbait ichorio chahar) (1945, Aintzina);
 Collecci .
 Kazetari lan hautatuak (2002, Elkar);

 Enllaos externs .
 Piarres Lafitte;

Categoria:Escriptors labortans en basc









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271726" title="Labort" nonfiltered="1747" processed="1740" dbindex="106805">

Labort (basc lapurtera) s un dialecte del basc, que s parlat a la regi de Lapurdi (llevat a Uztarotze i Lekuine, on es parla baix navarrs) i a una petita porci de Navarra (Urdax i Zugarramurdi), comunicats amb la resta de Lapurdi pel port d'Otsondo. Es divideix en dos sotsdialectes:
 Behe Berea (propi), amb les varietats de Sara (el 90 % de la poblaci), Ainhoa (65 %) i Donibane Lohitzune (44 %);
 Nahasi (hbrid), a Arrangoitze i Zugarramurdi.

En la classificaci dialectal proposta per Koldo Zuazo els dialectes labort i baix navarrs formen un de sol: el denominat dialecte navarrs-labort.

En els inicis de la literatura basca aquest dialecte fou emprat com a llengua literria (Pedro de Axular, Joannes Leizarraga), fins que fou desplaat per altres varietats, i des del 1968, per l'euskera batua, malgrat l'oposici d'autors com Federico Krutwig o Jon Mirande.
 Caracterstiques .
 L'ablatiu plural s -etarik lagunetarik, latzetarik;
 Compta amb els adverbis propis nehoiz (inoiz) nehon (inon) nehola (inola);
 Vocabulari Comparat .

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Pgina Web sobre l'euskera dialectal;
  Dialecte labort;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271727" title="Economia de Kiribati" nonfiltered="1748" processed="1741" dbindex="106806">


L'economia de Kiribati s una de les ms pobres del mn. El pas depn del turisme i de l'agricultura (principalment el coco). La moneda del pas es lo dlar australi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271729" title="Baix navarrs" nonfiltered="1749" processed="1742" dbindex="106807">

Baix navarrs (basc behe nafarrera) s un dialecte del basc que es parla a la Baixa Navarra, a Lapurdi (Beskoitze, Uztarotze, Urketa), Navarra (Aezkoa) i Zuberoa (Amikuze). Aproximadament compta amb uns 50.000 parlants. Koldo Zuazo el considera que fa un dialecte nic amb el labort. Se sotdivideix en dos grups dialectals:
 Occidental (Sartaldekoa) a la Baixa Navarra (Baigorri) a Uztarotze (Lapurdi) i a la vall de Salazar i Valcarlos (Navarra).  ;
 Oriental (Sortaldekoa) a la Baixa Navarra (Garazi) i a Lapurdi (Beskoitze);

 Enllaos externs .
 Web sobre l'euskera dialectal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271730" title="Welcome to My Party" nonfiltered="1750" processed="1743" dbindex="106808">
Welcome to My Party s el cinqu i darrer disc d'estudi del grup Rusted Root. Marca, com el disc anterior, un canvi de sonoritat que va deixar de banda els sons tribals de discos anteriors amb un so ms pop, cosa que va desagradar molt als seus fans. 

 Llista de temes .

. "Union 7"   4:39;
. "Welcome to My Party"   3:49;
. "Women Got My Money"   4:38;
. "Blue Diamonds"   4:56;
. "Weave"   3:59;
. "Artificial Winter"   4:17;
. "Too Much"   4:24;
. "Sweet Mary"   3:43;
. "Hands Are Law"   4:18;
. "Cry"   2:52;
. "People of My Village"   5:39;

 Personal .

 Michael Glabicki   vocals, guitarra;
 Jenn Wertz   vocals;
 Patrick Norman   baix;
 Liz Berlin   vocals;
 Jim Donovan   timbals, percussi;
 John Buynak   guitarra;
 John McDowell   teclats;

 Bill Bottrell - productor, enginyer i mesclador;
 Roxanne Webber - enginyer assistent;
 Calvin Turnbull - enginyer assistent;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271731" title="Airplane (lbum)" nonfiltered="1751" processed="1744" dbindex="106809">
	
Airplane s un disc EP del grup nord-americ Rusted Root que va aparixer el 1998. 

Llista de temes.
 "Airplane";
 "Agbadza";
 "Martyr (Live)";
 "Laugh As The Sun (Live)";
 "Away From";
 "Indigo: Music For Exploration And Evolution";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271734" title="Sistema 6" nonfiltered="1752" processed="1745" dbindex="106810">
Sistema 6 (nom escurat de Programari del Sistema 6) s una versi de Mac OS, el sistema operatiu de les computadores Macintosh de Apple, que es va utilitzar a la fi de 1980 abans de la introducci del Sistema 7.

 Multitasca .
En 1985 Macintosh va debutar amb aplicacions multi-tasca. Amb una aplicaci cridada Switcher creat per Andy Hertzfeld, aquesta va permetre funcionar diverses aplicacions al mateix temps. De qualsevol forma s'estava comenant i es tenien molts errors, alguns programes i caracterstiques no funcionaven adequadament amb Switcher, aix va fer que no fos incls en el sistema operatiu, per aix li va donar idees a Apple per a incorporar aquesta caracterstica. Ms tard va llanar una aplicaci anomenada MultiFinder separada del sistema operatiu. El MultiFinder va debutar originalment amb el System 5. La caracterstica Multi-tasca era opcional en el System 6 que es podia iniciar amb el Finder o amb el MultiFinder segona com volguera l'usuari. 

 Diferncies .
Sistema 6 amb MultiFinder es diferenciava del 7 en la segent manera: 
 System 6 va ser l'ltim sistema operatiu de Apple escrit en llenguatge ensamblador. System 7 ja va ser escrit en C. ;
 System 6 suportava solament 24 bits de memria direccionada, permetia un mxim de 8 megaoctets de RAM i no tenia suport per a memria virtual. ;
 En System 6, qualsevol cosa es podia arrossegar, arxiu o directori, fora o dintre de l'escriptori, per no es podien guardar arxius directament en l'escriptori. ;
 Arxiu "Obrir", "Guardar", i "Guardar com..." i altres caixes de dileg podien rotarse on es desitgs. ;
 El men Apple no va ser mpliament editable fins al System 7. ;
 El Panell de Control "The Control Panel", es trobava com un accessori en l'Escriptori, per ja en el System 7 se li va conixer com Panell de Control "Control Panel". ;

 Histria de la versi.


Sistema 6.0.6 no va ser molt distribuit perqu abans de comercialitzar-se, dos problemes considerats greus va ser trobats. Apple va tindre que arreglar estos problemes i aleshores va sorgir la versi 6.0.7;

 Enllaos externs .
Sistema 6 Heaven;
Apple Macintosh abans de Sistema 7;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271736" title="Copa d'Or de la CONCACAF 2007" nonfiltered="1753" processed="1746" dbindex="106812">
La  Copa d'Or 2007 va ser la novena edici de la Copa d'Or de la CONCACAF,  mxim torneig de seleccions organitzat per la CONCACAF.

Aquesta edici, es va jugar als Estats Units del 6 al 24 de juny de 2007.

Participantes.

Classificats automticament:
 (9. aparici);
 (anfitri, 9. aparici);
 (8. aparici);

Classificats per la Copa del Carib de la CONCACAF 2007:
Campi:  (3. aparici);
Subcampi:  (7. aparici);
3r. Lloc:  (5. aparici);
4t. Lloc:  (1. aparici);

Classificats de la Copa UNCAF 2007:
Campi:  (8. aparici);
Subcampi:  (3. aparici);
3r. Lloc:  (8. aparici);
4t. Lloc:  (5. aparici);
5. Lloc:  (8. aparici);

Seus.
Soldier Field, Chicago;
Gillette Stadium, Foxborough, Massachusetts;
Reliant Stadium, Houston;
Orange Bowl, Miami;
Giants Stadium, East Rutherford, New Jersey;
The Home Depot Center, Carson, Califrnia;

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Segona fase.




 Golejadors.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271742" title="Koldo Zuazo" nonfiltered="1754" processed="1747" dbindex="106813">
Koldo Zuazo (Eibar, 1956) s un lingista basc, professor de la Universitat del Pas Basc-Euskal Herriko Unibertsitatea (Dialectologia i sociolingstica de l'euskera) i acadmic auxiliar de l'cadmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia). Cal assenyalar el seu treball en l'mbit de la dialectologia basca, fruit d'aix s la classificaci actual (1998) dels dialectes de l'euskara o euskalkiak, sent aquesta la revisi ms important des de la primera classificaci realitzava per Louis Lucien Bonaparte en 1863. 
 Bibliografia . 
 "Euskararen batasuna" (La unificaci de l'euskera). Euskaltzaindia, 1988. ;
 "Arabarrak Euskararen Herrian" (Els alabesos al Pas de l'Euskera). Arabera, 1999. ;
 "Deba ibarreko euskeria" (L'euskera de la vall de Deba). Ajuntament de la vall de Deba, 1999 ;
 "Euskararen sendabelarrak" (Les herbes curatives de l'euskera). Alberdania, 2000. ;
 "Euskalkiak, Herriaren lekukoak" (Els dialectes, testimonis del poble). Elkar, 2003. ;
 "Euskara batua: ezina ekinez egina" (Euskera batua. L'assoliment impossible aconseguit). Elkar, 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271744" title="Pau V" nonfiltered="1755" processed="1748" dbindex="106814">

Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Esglsia Catlica entre 1605 i 1621. 

Nascut Camilo Borghese d'una noble famlia de Siena, desprs de cursar estudis de dret cannic a les universitats de Perusa i Pdua es va dedicar a l'advocacia. L'any 1596, Climent VIII el nomen cardenal per a passar a exercir com cardenal vicari de Roma el 1602. A la mort de Lle XI va ser escollit Papa imposant-se a candidats en principi millor collocats com els cardenals Csar Baronio i Roberto Belarmino grcies a la seva neutralitat i equidistncia entre les diferents faccions que es trobava dividit el conclave. La seva primera actuaci com pontfex va ser, seguint el decretat al Concili de Trento, ordenar que els bisbes que havien establert la seva residncia a Roma, tornessin a establir-se en les seves respectives dicesis.
Galileu Galilei. 
Pau V va intentar aix mateix silenciar Galileu Galilei amb qui es va reunir l'any 1616. Galileu proclamava les teories heliocntriques de Coprnic i arribava a demostrar, en oposici a la doctrina de l'Esglsia, que era la terra la que girava entorn del sol. 

Finalment, durant el seu pontificat va canonitzar Sant Carles Borromeo i va beatificar Santa Teresa, Ignasi de Loiola a Felip Neri i a Francesc Xavier. Com molts altres papes, va ser acusat de nepotisme: el seu nebot, el cardenal Scipione Borghese, va disposar d'enorme poder i va consolidar la trajectria de la famlia Borghese.

A Roma el papa va finalitzar completament la Baslica de Sant Pere i va millorar la Biblioteca Apostlica Vaticana. Va protegir sempre al pintor Guido Reni, i admirava particularment l'obra de Caravaggio. 

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa con Gens perversa (El poble pervers), cita que pel que sembla, fa referncia que durant el seu pontificat va haver de plantar cara a heretgia bohmia per l'extensi del protestantisme . Una altra lectura de la profecia suggereix que fa referncia que a l'escut d'armes del papa hi figuraven un drac i una guila, animals que la creena popular considerava perversos. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271746" title="Louis Lucien Bonaparte" nonfiltered="1756" processed="1749" dbindex="106815">


Louis Lucien Bonaparte Bleschamp (Thorngrove, Worcestershire, Anglaterra, 4 de gener de 1813 - Fano, Itlia, 3 de novembre de 1891) fou un filleg i poltic francs.

Fill de Lucien Bonaparte i nebot de Napole I, va ser declarat Prncep imperial des del 22 de mar de 1815. El seu ttol no va ser reconegut an Frana fins al 21 de febrer de 1853. Va passar la seva joventut a Itlia i no va residir a Frana fins a 1848 quan va ser escollit per a l'Assemblea Nacional per Crsega (1848) i pel departament de Sena (1849). Desprs de la caiguda de Napole III el 1870, va regressar a Gran Bretanya. Estudis i viatger, a ms va fer aportacions a la qumica, la mineralogia i la lingistica. Dedicat a l'estudi comparatiu de les llenges europees, va ser un dels primers fillegs que va estudiar les llenges vives amb mtodes rigorosos per mitj de la comparana lingstica. 

Louis Lucien va realitzar cinc viatges a Euskal Herria entri 1856 e 1869. A partir del seu treball de camp i la collaboraci d'un bon nombre de collaboradors locals va publicar 33 obres en els diferents dialectes bascos o relacionades amb aquesta llengua, entre elles destaquen "Cartes des Sept Provincies Basques montrat la dlimitation actuelle de l'Euskara et sa division en dialectes, sous-dialectes et variets" (1866) i "Le verbe basque en tableaux" (1869), exposici de les formes verbals basques en vuit dialectes. Encara en l'actualitat la classificaci dialectal del basc s la mateixa que la qual va realitzar Louis Lucien amb algunes modificacions. En aquesta classificaci es recullen tres grans grups, vuit dialectes, vint-i-cinc subdialectes i fins a cinquanta varietats. En les seves visites a Euskal Herria, Louis Lucien va estar assistit per diverses personalitats, entre les quals caben citar, entre uns altres, el capit de duanes Jean Duvoisin, Fra Jos Antonio Uriarte, el pare Jos Samper, Mariano Mendigatxa, Prudencio Hualde, Klaudio Otaegi, el pare Ibarnegarai, el canonge sulet Emmanuel Intxauspe i el pare Joan Eloi Udabe. Tamb va promoure la traducci de l'Evangeli de Sant Mateu al gallec (Evanxeo de Sant Mateu). Aquesta tasca la va realitzar Vicente Turnes en un primer moment per Bonaparte va considerar que estava massa castellanitzada i va encomanar finalment l'encrrec a Jos Snchez de Santa Mara. Aquesta va ser publicada en Londres en 1861 amb el ttol d'"Observaciones comparativas sobre la pronunciacin gallega, asturiana, castellana y portuguesa".Tamb va promoure la traducci de l'Evangeli de Sant Mateu a l'asturi, tasca que va realitzar Manuel Fernndez de Castro en 1871. Louis Lucien tamb va estudiar els dialectes anglesos, italians, sards i albanesos. 

Algunes de les seves obres.
 Canticum trium puerorum in septem praecipuas Vasconiae linguae dialectos versum (1858);
 Langue basque et langue finnoise (1862);
 Curiosidades eskaras (1866);
 Le petit catchisme espagnol du P. Astete, traduit en trois dialectes basques: I. Aezcoan, par P.J. Minondo. II. Salazarais, par P. J. Samper. III. Roncalais, par P. Hualde. Verifi et modifi sur les lieux mmes par L.L. Bonaparte (1869);
 Carte des sept Provinces Basques (1869);
 Le verbe Basque en tableaux (1869);
 tudes sur les trois dialectes basques des valls d'Aezcoa, de Salazar et de Roncal (1872);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271748" title="Sistema 7" nonfiltered="1757" processed="1750" dbindex="106816">
Sistema 7 (nom clau Big Bang i de vegades cridat Mac OS 7) s una versi de Mac OS, sistema operatiu dels ordinadors personals Macintosh introdut el 13 de maig de 1991. Succex al Sistema 6, i va ser el principal sistema operatiu dels Mac fins a ser substitut per Mac OS 8 en 1997. Les caracterstiques afegides al Sistema 7 van incloure Multi-tasca cooperativa, memria virtual, compartir arxius personals, QuickTime, QuickDraw 3D i una interfcie grfica millorada. Avui dia encara s utilitzat per un petit nombre d'usuaris Macintosh que utilitzen equips basats en Microprocessadors Motorola de la famlia 68000. Tingui's en compte que "System 7" s usat com un terme genric per a referir-se a totes les seves versions. Amb el llanament de la versi 7.6 en 1997, Apple va canviar oficialment el nom del sistema operatiu a Mac OS, un nom que va aparixer per primera vegada en el System 7.5.1. System 7 va ser desenvolupat per a processadors Motorola 68k per va ser traslladat a PowerPC, quan Apple va adoptar l's del nou processador. 

 Caracterstiques .
Comparant amb System 6, System 7 oferia: 
 Multi-tasca cooperativa nadiua. En System 6, aquesta prestaci s opcional mitjanant el MultiFinder. ;
 La paperera s ara un directori formal, amb el que els fitxers no s'esborren al reiniciar l'equip. ;
 Facilitat per a compartir arxius entre usuaris en xarxa AppleTalk, provea d'una comunicaci ms estable i comuna per a altres equips. ;
 Alias. Un alies s un petit fitxer que representa altre objecte en el sistema d'arxius. L'alies tpic s petit, entre 1 i 5 KB. Actua com un redirector a altre objecte com un document, un executable, un directori, un disc dur, un fitxer o volum de xarxa, una unitat removible o una impressora. Al fer Doble clic en ella, el sistema es comporta com si s'hagus fet en l'arxiu original. A ms, si es tria un fitxer d'alies des d'un quadre de dileg d'obertura, s'obre el fitxer original. A diferncia del mecanisme basat en trajectria de Windows 95, l'alies tamb emmagatzema una referncia a l'entrada del fitxer en el catleg del sistema, pel que continua funcionant si el fitxer es mou o s renombrat. Un alies pot descriure's com una fusi entre un enlla dur i un enlla simblic dels sistemes operatius tipus Unix (com el Mac OS X). ;
Les extensions del sistema (petits fitxers de codi INIT que amplien la funcionalida del sistema) van ser millorades recollocant-les en el seu propi directori, en lloc d'estar en l'arrel del System Folder (nom de la carpeta del sistema operatiu en els Mac) com en versions anteriors. A ms es permet a l'usuari inhabilitar-les mantenint premuda la tecla de majscules durant l'arrencada. Versions posteriors de System 7 incorporen el Extensions Manager (manejador d'extensions), que simplificava el procs d'habilitar/inhabilitar cada extensi individualment. Les extensions eren sovint una font d'inestabilitat i aquests canvis van fer la resoluci de conflictes ms amigable i assistida. ;
L'accessori de l'escriptori Panell de control es converteix en la carpeta Panells de control (Control Panels en la versi en angls, situada en el System Folder i accessible a l'usuari mitjanant un un alies del men Apple). Els panells de control en si mateixos es converteixen en arxius separats, emmagatzemats dintre d'aquest directori.
El Men Apple (que abans mostrava noms els accessoris d'escriptori recopilats dels recursos DRVR del fitxer/malet System) ara llista el contingut del directori tems Men Apple (Apple Menu tems) incloent alies. Els accessoris d'escriptori, dissenyats originalment per a proporcional una pseudo multi-tasca, no sn ja necessaris a l'existir veritable multi-tasca de forma nadiua. la seva tecnologia s desaprovada, i System 7 els tracta igual que a altres aplicacions. Els accessoris de l'escriptori ara s'executen en el seu propi procs en lloc de demanar prestat al procs de l'aplicaci amfitri.
El men d'Aplicacions, una llista de les aplicacions en execuci, abans situada al final del men Apple sota MultiFinder, disposen ara del seu propi men, a la dreta. A ms s'introdux la tecnologia Ocultar/Mostrar, permetent a l'usuari ocultar aplicacions de la vista mentre que encara segueixen executant-se.
Globus d'Ajuda (Balloon Help), un accessori d'identificaci del sistema similar als tooltips.
AppleScript, un llenguatge de script per a automatitzar tasques. Encara que s bastant complex perqu els programadors d'aplicacions ho suportin, s molt popular entre usuaris, i avui dia existeix una versi actualitzada que forma part del Mac OS X.
AppleEvents. Donen suport a AppleScript amb un nou model d'esdeveniments d'alt nivell que ser enviats a les aplicacions, juntament amb ajuda perqu funcioni tamb sobre xarxa AppleTalk.
QuickDraw de 32 bits, suportant les imatges denominades de color veritable ("true color"), s'inclou com estndard; anteriorment estava disponible com una extensi del sistema. QuickDraw s'utilitza en Mac OS per a un dibuix rpid en pantalla.
Publish and Subscribe (Publicar i subscriure). Aquesta caracterstica permet que dades publicades per una aplicaci siguin importats (subscrits) per una altra i que les dades siguin actualitzats dinmicament. Els programadors es van queixar que el API era poc manejable, i relativament poques aplicacions van acabar per suportar-lo. ;
Memria virtual. Aquesta tecnologia, ja en s en altres equips, permet usar part del disc dur com si ans RAM fsica, bolcant les parts de memria no en s en aquest moment i recuperant-les quan s necessari.
Fonts vectorials TrueType. Fins a aquest moment totes les fonts del Macintosh eren Bitmap, o un conjunt de fonts de pantalla bitmap aparellades amb fonts vectorials PostScript para la impressora. TrueType oferix per primera vegada un sol format de font que apareixia igual en pantalla i en paper. Aquesta tecnologia va ser reconeguda tan important com per a llanar una extensi TrueType per al System 6 tamb va ser llanada, juntament amb un motor actualitzat de l'accessori de l'escriptori Font/DA Mover capa d'installar la nova classe de fonts en el fitxer System del System 6. ;
Una nova interfcie d'usuari plena de color. Encara que aquesta caracterstica es va fer com una millora de la interfcie visual, era opcional. En les mquines sense capacitat de mostrar color, o en les que s'hagus fixat en les preferncies color monocrom la interfcie torna a la manera blanca i negre de versions anteriors. Solament alguns objectes es van acolorir : les barres de desplaament, per exemple, tenien un nou aspecte, per els botons romanien en blanc i negre.
Una nova API, Sound Manager versi 3.0, reemplaa les velles APIs ad hoc. La nova API oferix una capa d'abstracci del maquinari significativament millorada i una major qualitat de reproducci. Encara que tcnicament no s una nova caracterstica de System 7 (aquestes prestacions ja estaven disponibles en System 6.0.7), Sound Manager 3.0 va ser la primera posada en prctica d'aquesta tecnologia per a estendre-la a la majoria de usuris de Mac.
System 7 va aplanar el cam per a un espai d'adreces de 32 bits, en substituci de l'anterior de 24 bits. Aquest procs va implicar convertir totes les rutines del codi del sistema operatiu a punters de 32 bits i les adreces del sistema anteriors utilitzaven els bits superiors com banderes (indicadors). Aquest canvi es va cridar "32-bit clean". Mentre que System 7 en si mateix era de 32 bits, moltes mquines existents i milers d'aplicacions en s no ho eren, pel que va dur un temps completar el procs. Per a facilitar la transici cap al panell de control de "Memria" es va incorporar un commutador per a inhabilitar aquesta prestaci, tenint en compte la compatibilitat amb velles aplicacions.

 Programari .
System 7 va ser la primera versi de Mac OS que requeria un disc dur per l'mplia grandria dels arxius installats que no cabien en un disquet de 1.44 MB. Versions posteriors del System 7, especficament System 7.5 i 7.6, vnen amb un directori d'utilitats que portaven uns extres com AppleScript, Disk Copy, QuickDraw GX Extres i QuickTime Movie Player, a ms d'altres aplicacions que podien ser installades posteriorment, de manera manual.

 Compatibilitat MS-DOS i Microsoft Windows .
System 7.0 i 7.1 oferien una utilitat cridada Apple File Exchange, que proporcionava accs a disquets en format MS-DOS i Apple II. System 7 Pro, System 7.5 i posteriors venien amb PC Exchange, anteriorment un producte a part, que permetia al sistema muntar disquets formatats en DOS i Windows en l'escriptori de la mateixa manera que els discos en format Macintosh. System 7 pot tamb llegir discos en format HPFS i permet als usuaris accedir a xarxes de PC permetent la comuniciaci. Programari de tercers com SoftPC permeten compatibilitat amb programes de MS-DOS i Microsoft Windows, mentre que uns altres com Connectix Virtual PC ( avui Microsoft Virtual PC) permeten al Mac executar Windows i versions anteriors de Mac OS mitjanant emulaci. Uns altres enfoquen l'assumpte per la via del maquinari utilitzant targetes d'expansi amb un processador Intel x86 i les seves prpia memria (la resta es mapeja dels recursos del Mac). Apple llana una srie d'equips amb el cognom DOS Compatible que porten de srie una d'aquestes targetes (amb un Intel 80486 o un Intel Pentium).

 Histria de la versi .
Desprs de ser alliberat System 7, el 7.0.1 va ser un re-llanament menor en l'octubre de 1991 . Un "pegat" anomenat "System 7 Tune-Up" va seguir a l'anterior, i li van succeir petites actualitzacions al llarg de la seva vida. Encara van ser diverses les actualitzacions que se li van anar sumant, a causa del perode tan llarg que va tenir de vida el System 7. La major part de canvis eren de millores, al programari ja existent. En aquest temps no s'enfocaven molt en la seguretat sin que en l'estabilitat de les aplicacions.




 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271752" title="Copa d'Or de la CONCACAF 2005" nonfiltered="1758" processed="1751" dbindex="106817">
La Copa d'Or de la CONCACAF 2005 va ser la vuitena edici de la Copa d'Or de la CONCACAF, el torneig continental de la CONCACAF, que es realitz als Estats Units durant el mes de juliol del 2005.

Participants.
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
 (convidat);
 (convidat);

Sedes.
Gillette Stadium, Foxborough, Massachusetts;
Giants Stadium, East Rutherford, New Jersey;
The Home Depot Center, Carson, California;
Los Angeles Memorial Coliseum, Los ngeles, California;
Orange Bowl, Miami, Florida;
Qwest Field, Seattle, Washington;
Reliant Stadium, Houston, Texas;

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Segona fase.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271755" title="Gall fer" nonfiltered="1759" processed="1752" dbindex="106818">

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge (Tetrao urogallus) s un rar i esquerp tetranid, i el ms gros dels gallinacis dels Pasos Catalans.

Morfologia.

La raa que viu a les contrades catalanes (Tetrao urogallus aquitanicus) s diferent de la que habita a la zona cantbrica (Tetrao urogallus cantabricus) i ocupa la zona ms meridional de la seva rea de distribuci mundial com a espcie.

s una au principalment boscana i terrestre, que prefereix desplaar-se bo i caminant, tot i que quan vola ho fa d'una manera dirigida i potent, no semblant pas que pugui pesar de 3 a 3,5 kg.

El dimorfisme sexual s molt patent pel que fa a la lliurea i a la mida. El mascle mostra colors ms vius i majors proporcions.

Dos trets molt caracterstics del mascle sn les carncules vermelles que exhibeix per sobre de la cella, ms conspcues durant l'poca de zel, i les taques de plomes blanques a l'altura de les espatlles. La femella s clarament diferent: el seu plomatge s molt crptic i les seues dimensions sn ms redudes.

Ulls marrons, bec gros i de color blanc marfil, decurvat a la mandbula superior, i tarsos emplomallats, sn caracterstiques d'ambds sexes.

Subespcies.

 Tetrao urogallus cantabricus (nord-oest d'Ibria).
 Tetrao urogallus aquitanicus (Pirineus).
 Tetrao urogallus major (Europa Central des dels Alps fins a Estnia). ;
 Tetrao urogallus rudolfi (sud-est d'Europa, des de Bulgria fins a Ucrana). ;
 Tetrao urogallus urogallus (Escandinvia, va ser introdut a Esccia l'any 1837). ;
 Tetrao urogallus karelicus (Finlndia i Carlia). ;
 Tetrao urogallus lonnbergi (Pennsula de Kola). ;
 Tetrao urogallus pleskei (Bielorssia, Europa Central i Rssia). ;
 Tetrao urogallus obsoletus (Europa del Nord i Rssia).
 Tetrao urogallus volgensis (sud-est d'Europa i Rssia). ;
 Tetrao urogallus uralensis (Urals i Sibria occidental).

Costums.

s tmid i recels, i quan es desplaa, gaireb corrent pel bosc, es mostra gil i silencis. 

Hbitat.

s sedentari i local en els boscos subalpins de conferes d'alguns indrets del nord del Principat de Catalunya. Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebr, ja que es nodreix de brots de fulles i de fruits d'aquests vegetals. A l'hivern ho fa bsicament d'accules de pi (folfag), alimentaci molt especialitzada.

El seu hbitat, malauradament, coincideix amb les rees d'esqu i zones d'esbarjo d'alta muntanya. Aix doncs, el soroll i la freqentaci dels seus boscos (pistes forestals i d'esqu) sn els seus principals enemics.

Reproducci.


Cap a l'abril o maig comena l'poca de zel. 

Els mascles sn polgams i llurs territoris se situen en un lloc d'exhibici collectiva, anomenat "cantador", on es reuneixen els mascles de les rodalies bo i efectuant el cant, els estufaments i les cerimnies ritualitzades. Aquests "cantadors" sn llocs tradicionals en l'espai i en el temps. 

L'estufament del mascle, quan canta, en un moment de mxima agitaci sexual, s un dels fenmens ms vistosos que hom pot observar a les muntanyes del Pirineu. Malgrat aix, tamb s el moment per a caar-lo, aprofitant que resta privat de l'oda. 

De la incubaci i de la cura dels pollets, que sn nidfugs, en t cura molt sollcita la femella.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 145.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Estudi sobre el gall fer del Principat de Catalunya. ;
 Dades sobre la poblaci d'aquesta espcie en territori catal. ;
 Descripci i vdeos del gall salvatge escocs. ;
 Fotografies i informaci del gall fer. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Informaci sobre el gall fer. ;
  ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271760" title="Copa d'Or de la CONCACAF 2003" nonfiltered="1760" processed="1753" dbindex="106821">
La Copa d'Or de la CONCACAF 2003 s la setena edici de la Copa d'Or de la CONCACAF, el torneig continental de la CONCACAF, que se va realitzar als Estats Units i Mxic durant el juliol del 2003.

Participants.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Grup D.


 Segona fase .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271761" title="Manuel Fernndez de Castro" nonfiltered="1761" processed="1754" dbindex="106822">
Manuel Fernndez de Castro y Menndez Hevia (Oviedo, 1834 - Mondoedo, Lugo, 1905) va ser un religis i escriptor asturi, autor, entre altres obres, de la traducci a l'asturi de l'Evangeli de Mateu, publicat a Londres el 1861. Fernndez de Castro y Menndez Hevia va ser catedrtic de llat en el Seminari Conciliar d'Oviedo. Es va doctorar en teologia i va ser rector penitenciari de la Catedral d'Oviedo, aix com fundador del Catecismo de Oviedo. En 1889 va ser nomenat bisbe de Mondoedo, on va comenar el seminari de la dicesi i el catecisme. Mentrestant, va mantenir una activitat periodstica en el diari carl La Unidad, juntament amb bastants dirigents d'aquest partit a Astries. Tamb va traduir del llat diferents textos religiosos. A ms, va escriure sobre temes de teologia moral en diverses revistes eclesistiques espanyoles i va publicar dos llibres sobre catequesis. En asturi va publicar abundants poemes amb els quals va assolir certa popularitat. 

La seva labor va arribar el mxim reconeixement amb la traducci a l'asturi de l'Evangeli de Sant Mateu, aix com la butlla del Papa Pius IX Ineffabilis, de 1854, en la qual es defineix el misteri de la Immaculada Concepci de Mara. D'aquella primera edici de l'Evangeli se'n va editar 200 exemplars, dels quals noms se'n conserven tres en l'actualitat. Un es troba en la Biblioteca Nacional de Madrid. Els altres dos estan en mans privades. La traducci de la butlla est al Vatic, on es va enviar en un cdex, regal de l'Estat espanyol, i que cont la Ineffabilis en les seves versions en asturi, basc, gallec i catal.









  

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271764" title="Gara" nonfiltered="1762" processed="1755" dbindex="106823">
Gara ("Som", en basc) s un diari basc bilinge (basc/castell) editat a la ciutat de Sant Sebasti.

El diari Gara t 130.000 lectors quotidians, i ha estat editat des del 30 de gener de 1999 com a successor del diari d'esquerra i pronacionalista basc Egin, que va ser declarat illegal pel jutge Baltasar Garzn el 15 de juliol de 1998.

El 12 de mar de 2004 s una data clau en la histria del diari, una persona va comunicar a Gara en nom d'ETA, la negativa de qualsevol participaci d'ETA en els atemptats de Madrid de l'11 de mar de 2004.

Les trucades al diari Gara sn un dels mitjans que habitualment fa servir ETA per anunciar i reivindicar atemptats i fer d'altres comunicats.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271765" title="Economia de Cuba" nonfiltered="1763" processed="1756" dbindex="106824">


Cuba s l'nica economia socialista de les Amriques.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271767" title="Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera" nonfiltered="1764" processed="1757" dbindex="106825">

Les illes d'Evissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudaci de Jaume I.

La planificaci de la conquesta.
Els primers anys de la dcada de 1230, conquerida Mallorca i rendida Menorca en vassallatge, quedaven les Pitises per sotmetre. Jaume I va establir un contracte d'infeudaci amb Pere, infant de Portugal i comte d'Urgell (1229-1231) i el comte de Rossell Nun San el 1231. Aquest contracte havia de fer-se efectiu en un temps determinat, per no ho van fer.

Posteriorment Guillem de Montgr, arquebisbe electe de Tarragona i el seu germ Bernat de Santa Eugnia van demanar el mateix al rei i el 7 de desembre de 1234 es va establir un nou contracte d'infeudaci tamb amb la condici de conquerir Eivissa en un perode de temps determinat. En aquest cas s'establia que la conquesta de l'illa s'havia de dur a terme abans del dia de Sant Miquel (29 de setembre de l'any segent).

Pere de Portugal i Nun San, que ja havien perdut aquest dret, es van entrevistar amb l'arquebisbe i van acordar una conquesta conjunta. Els dos tindrien la senyoria de part de les dues illes en funci de les tropes aportades, com a vassalls de Guillem de Montgr. Es va redactar un nou contracte d infeudaci, en aquest cas de Guillem de Montgr a Pere de Portugal i Nun San.

La conquesta.
Noms la vila d'Eivissa (Medina Yebisah) estava fortificada, aix que la conquesta d'aquesta implicava la caiguda d'Eivissa i Formentera. Aix, el dia 8 d'agost de 1235 la flota catalana va arribar a Eivissa i van desembarcar a la zona d'es Soto, al costat sud de la vila. Segons el Llibre dels Fets, es va fer servir un fonvol i un trabuquet per llenar pedres contra la triple muralla de la vila, que va caure rpidament.

Una llegenda de difcil comprovaci diu que el val de l illa mantenia relacions amb la dona del seu germ i aquest es va venjar obrint una porta a les tropes catalanes. El primer d entrar a la vila va ser el lleidat Joan Xic. Al lloc per on tradicionalment s ha considerat que van entrar les tropes cristianes hi ha una capella dedicada a Sant Ciriac amb una placa que diu:  Capella de Sant Ciriac. Per aquest lloc, segons la tradici, entraren les tropes cristianes a la ciutat el dia 8 d agost de 1235, festivitat de Sant Ciriac .  

El repartiment.
Un cop conquerides, les dues illes van ser dividides en quatre quartons. Guillem de Montgr havia aportat la meitat de les tropes per a la conquesta, Nun San una quarta part i Pere de Portugal l altra. Per aquest motiu el repartiment de totes dues illes es va fer amb dos quartons per a Guillem de Montgr, un per a Nun San i l altre per a Pere de Portugal.

Eivissa es divideix quedant-se l arquebisbe de Tarragona el Quart de Ses Salines i el Quart de Balansat, Pere de Portugal el Quart de Santa Eulria i Nun San el Quart de Portmany. Pel que fa a Formentera, Guillem de Montgr es va quedar el Quart des Carnatge i el Quart de la Mola, el comte de Rossell el Quart de Portossal i l infant el Quart des Cap.

Per a la mort de Nun San aquest va testar en favor de Jaume I i Guillem de Montgr va comprar els quartons del comte a Eivissa i Formentera (Portmany i es Carnatge).  D altra banda, el Quart de Santa Eulria va passar a mans directes de Jaume I i per aquest motiu se l coneix tamb com a Quart del Rei. Aquesta situaci feia que suposadament Jaume I herets les obligacions feudals de Pere envers Guillem de Montgr, aix que Jaume I era senyor i a la vegada vassall de l arquebisbe pel mateix territori, el Quart del Rei. Per aquest motiu hi va haver moltes disputes ja qu els arquebisbes van exigir a la monarquia les seves obligacions feudals, que, evidentment, no van complir mai. La Vila d Eivissa queda com un domini conjunt, havent-hi una part de cada cosenyor i s estableix el domini conjunt del castell i el seu lliure s per part del monarca sempre que fos necessari.  

Les Salines.
Entre d altres, el contracte d infeudaci de Jaume I a Guillem de Montgr establia l erecci d una esglsia en honor de la Mare de Du i la divisi de les rendes produdes per les salines d Eivissa en funci de les tropes aportades, la meitat per a l arquebisbe i una quarta part per a cadascun dels altres dos cosenyors. L esglsia que es va construir va ser l antecessora de l actual catedral d Eivissa, dedicada curiosament a Santa Maria de les Neus malgrat el bon clima de l illa, degut segurament al fet que era la festivitat de la Mare de Du ms propera al dia de la conquesta d Eivissa (noms tres dies abans). Pel que fa a la sal, que era la major riquesa natural de l illa,  Guillem de Montgr va acabar cedint els drets sobre la seva explotaci al poble d Eivissa, aix que en aparixer va ser el govern comunal de les Pitises, la Universitat, qui va administrar les rendes de la sal fins que va desaparixer com a conseqncia de la Nova Planta (1715).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271773" title="Castro" nonfiltered="1765" processed="1758" dbindex="106826">

Castro (poblat) o Castrum, nicli de poblaci primitiu.

Onomstica:
Fidel Castro, president de Cuba entre 1976 i 2006.
Ral Castro, president de  Cuba des del 2006.
Mariela Castro, directora del Centre Nacional d'Educaci Sexual de Cuba i filla de Ral Castro.
Rosala de Castro, escriptora gallega.
Enrique Castro Gonzlez, futbolista conegut com a Quini .
Rubn Castro Martn, futbolista canari.
Guillem de Castro i Bellvs, dramaturg valenci.
Agns de Castro, reina consort de Portugal.
Mariano lvarez de Castro, militar espanyol.
Basilio Losada Castro, traductor i crtic literari.
Luis Arribas Castro, locutor radiofnic.
Jernimo Zurita y Castro, historiador.
Cristbal Vaca de Castro, administrador colonial espanyol al Per.
Francisco Javier Lpez Castro, entrenador de futbol catal.

Geografia:
 Castro-Urdiales a Cantbria.
 San Cebrin de Castro (Zamora).
 Castro de Filabres a Almeria.
 Olula de Castro a Almeria.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271774" title="Samper" nonfiltered="1766" processed="1759" dbindex="106827">


 Biografia;
 Adolfo Samper Bernal (Bogot, 1900   ?), pintor i caricaturista colombi, considerat el primer autor de cmics a Colmbia;
 Ricardo Samper e Ibez (Valncia, Pas Valenci, 1881 - Ginebra, Sussa 1938), advocat i poltic espanyol, fou president del govern espanyol (1934),  durant la Segona Repblica.
 Baltasar Samper i Marqus (Palma, 1888 - Ciutat de Mxic, 1966), msic, compositor i estudis de la msica popular;
 Daniel Samper Pizano (Bogot, 1945), advocat, escriptor i periodista;
 Ernesto Samper Pizano (Bogot, 1950), advocat, esconomista i poltic, president de Colmbia entre el 1994 i el 1998;
 Gens Samper Triedu, escolapi, educador, vinculat a l'escoltisme catlic;

 Geografia;
 Samper de Calanda, municipi de la provncia de Terol (Espanya);
 Samper del Salz, municipi de la provncia de Saragossa (Espanya);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271777" title="Command & Conquer: Red Alert" nonfiltered="1767" processed="1760" dbindex="106828">
Command & Conquer Red Alert s un videojoc d'estratgia en temps real de la srie Command & Conquer creada per Westwood Studios en 1996. Els esdeveniments de Red Alert tenen lloc en una realitat alternativa en la qual les forces aliades s'enfronten a les forces de la Uni Sovitica en una aferrissada contesa militar pel control del continent europeu. Inicialment sols estava en versi per a PC (MS-DOS i Windows 95), si b posteriorment va ser portat a PlayStation.
Red Alert va ser elogiat pel seu s de la interfcie, la qual estava molt ms desenvolupada que les d' altres jocs del mateix gnere. Els jugadors han de construir bases en les quals es produeixen unitats armades per  defensar-se de l'exercit enemic i eliminar-lo per a obtenir la victria en un escenari.

 Trama de la Histria .

Red Alert comena pels volts de 1940 o 1950, prenent lloc a una realitat alternativa on Albert Einstein construeix una mquina anomenada 'Cronosfera' que utilitza per  viatjar en el temps des de Trinity, Nou Mxic en 1946 a Landsberg, Alemanya en 1924, on es troba amb Adolf Hitler tot just alliberat de la pres pel fallit Putsch de la Cerveseria de Munic del mateix any. Einstein elimina a Hitler de la nostra dimensi en un intent per prevenir la Segona Guerra Mundial. Desprs d'aix torna a 1946 on Europa es veu pacfica i sense majors problemes, doncs la Guerra no va devastar el continent.

Per el pla d' Einstein va resultar un greu error de clcul, doncs la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques sota el rgim d'en Isif Stalin, assoleix convertir-se  en una superpotncia expansionista ja que Hitler i la seva Alemanya Nazi mai emergiren per equlibrar forces amb la URSS en el continent Europeu. Sense l' obstacle hitleri, la Uni Sovitica avana militarment sense cap oposici considerable a travs del continent, on els aliats es veuen sobrepassat per un enemic superior en numero i armes, iniciant-se aix la Segona Gran Guerra Mundial com una campanya Sovitica de dominaci eurasitica.

Al llarg del joc les potncies aliades i la Uni Sovitica batallen pel control del continent europeu en un conflicte que costar 80 milions de vides i devastar una gran part del mn.

 Personatges .

 Aliats .

Mariscal Gunther von Esling, Oficial Alemany, Comandant en Cap de les Forces Armades Europees i aparent lder de la Junta Militar que governa Europa. Interpretat per Arthur Roberts.

General Nikos Stavros,Oficial Grec, Segon Comandant sota les ordenis del Mariscal von Esling. Interpretat per Barry Kramer.

Tanya Adams, comando especial dels aliats. Interpretada per Lynne Litteer.

Professor Albert Einstein, fsic Alemany a crrec del programa tecnolgic dels aliats. Interpretat per John Milford.

General Carville. s l'oficial al comandament del jugador en aquesta campanya. Interpretat per Barry Corbin.;


 Sovitics .

Isif Stalin, Secretari General del PCUS i Primer Ministre de la URSS. Interpretat per Gene Dynarski.

Nadia, Directora de les NKVD. Interpretada per Andrea C. Robinson.

General Gradenko, Comandant sovitic. Interpretat per Alan Terry.

Mariscal Georgi Kukov, Comandant en Cap del Exrcit Roig. Interpretat per Craig Cavanah.

Kane, l' obscur i sinistre ajudant de Stalin. Interpretat per Joseph D. Kucan.

General Topolov. Oficial sovitic d'alt rang al comandament del jugador en aquesta campanya. Interpretat per Alan Charof.


 Descripci de les Unitats en Combat .

En Red Alert, existeixen 3 rees de batalla: l'aire, el mar i la terra ferma. Cada bndol (Aliats o Sovitics) pot construir unitats navals, aeronaus de combat i tropes terrestres, i cada costat t capacitats distintes i exclusives.

 Unitats Sovitiques .

Els sovitics es caracteritzen per l's de poderoses unitats terrestres dotades d'un considerable poder de foc i donades suport per una potent fora aria. Entre les unitats del bndol Sovitic es conten el tanc pesat de 2 canons, el vehicle llanamssils V-2, infanteria equipada amb llanaflames, gossos d'atac, l'helicpter Hind d'atac, submarins, el super tanc Mammut, l'atac bombarder de caiguda lliure i jets d'atac MiG-29, a ms de minadores que colloquen mines antipersona.

 Unitats Aliades .

Enfront de la fora bruta dels sovitics els aliats basen les seves estratgies en la velocitat, els cops de m i una poderosa fora naval, aquesta ultima s possible grcies a que en la majoria dels mapes de Red Alert hi ha cossos d'aigua. Les forces aliades conten amb el tanc lleuger, el tanc M1 Abrahams, l'agent especial Tanya Adams (una comando amb 2 pistoles d'alt poder), espies que se semblen a James Bond, un minador que colloca mines antitanc, un APC, el Jeep Ranger, artilleria, canyoneres, Destructors, Creuers (prou poderosos com per a arrasar una base enemiga en qesti de pocs minuts) i els helicpter d'atac Longbow.



Jugabilitat.

Red Alert no sols presenta una histria innovadora i imatges/vdeos en temps real, sin que ens ofereix la possibilitat de combats tant contra altres jugadors en lnia i en Xarxa com contra la Intelligncies Artificial inclosa en el joc, tot i que aquesta no s excessivament desenvolupada, assoleix ser tot un repte donat la seva increble capacitat de producci.

 Expansions del joc .
 Counterstrike i Aftermath (1997) .

En 1997, varen sortir al carrer dos packs d' expansi per a la versi PC, Command & Conquer: Red Alert: Counterstrike, i Command & Conquer: Red Alert: The Aftermath. els packs d' expansi foren programats per  Westwood Studios amb la collaboraci (aprenentatge, en deien) d'  Intelligent Games, una companyia de Londres. La majoria de contingut dels mapes de multijugador va ser portat a terme per fans de  Compuserve Red Alert ladder. Noves unitats, mapes,missions i msiques foren incloses a ambdues expansions.

Menci especial mereix un secret de  Counterstrike: les Ant Missions titulades oficialment "It came from Red Alert" (Vingu de Red Alert) En aquest add-on,el jugador devia enfrontar les forces aliades o sovitiques contra formigues gegants. Les missions formiga secretes podien ser descobertes prement SHIFT alhora que el pulsava amb el bot esquerre del ratol sobre un altaveu que apareixia al cant dret superior del men de ttol.  

Aftermath , tanmateix, afeg moltes noves unitats per als modes d' un i diversos jugadors.. Les noves unitats aliades eren el  Field Mechanic (Cami mecnic de reparaci) and the Chrono Tank (Crono Tanc). Les noves unitats sovitiques eren Missile Sub (Submar amb mssils), the Shock Trooper (Torrador de tropes), el Mutual assured destruction o M.A.D Tank i el Tesla Tank. A ms, a ambds bndols trobem el tanc de demolici Demolition Truck. L' add-on tamb incloa mapes nous.

Un petit problema de tenir ambdues expansion installades s que els nous mapes apareixien junts, fent impossible el diferenciar quins pertanyien a un o altre add-on. Per solventar-ho aparegu un peda Red Alert v3.03 (beta) patch, que separava les Single Missions en dos apartats.

 Retaliation (1998) .

El 28 d' agost de 1998, Westwood Studios public Red Alert : Retalation per a  PlayStation, era un joc independent que contenia totes les innovacions de les dues expansion abans esmentades.

A ms, incloa seqncies de vdeo per contar la histria, cosa que no succea a cap expansi de PC.

Aquestos vdeos es poden afegir al joc de PC mitjanant aquest peda Red Alert: The Lost Files. Per que funcioni requereix tenir installat Red Alert patch v3.03 o Red Alert patch v3.03 TFD si utilitzeu la versi de The first decade.

Vegeu tamb.
Westwood Studios creadors de la nissaga.
Command and Conquer nissaga original.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271778" title="Masillabune" nonfiltered="1768" processed="1761" dbindex="106829">

Masillabune s un gnere de mamfer cetartiodctil prehistric. Com tots els altres gneres de la famlia Choeropotamidae, Masillabune est extingit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271781" title="Bel (Rossell)" nonfiltered="1769" processed="1762" dbindex="106830">
Bel s un nucli de poblaci que forma part del terme municipal de Rossell, situat al Baix Maestrat al nord de la provncia de Castell. T una altitud de 953 m i una superfcie de 17,09 km . El seu gentilici s belenc, per actualment no t una poblaci permanent.

La poblaci es d'origen islmic, Bel fou conquerit pel rei Jaume I i est baix el domini del monestir de Benifass. En un principi, es manten independentment, per el seu progresiu despoblament feren que s'agregs a Rossell. Els seus habitants abandonaren definitivament el poble en l'any 1996. No obstant aix, encara conserva llocs d'inters, com el seu entorn, dominat per la penya de Bel d'uns 1.005 metres d'altitud, i la seva esglsia de prtic romnic. Moltes cases de Bel recobren vida els finals de setmana i durant l'estiu, quan, nostlgics i agrats, tornaren molts dels seus primitius pobladors. 



 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271783" title="Sivachoerus" nonfiltered="1770" processed="1763" dbindex="106831">

Sivachoerus s un gnere de mamfer cetartiodctil prehistric. Pertanyia a la famlia dels suids, de la qual els nics representants vivents sn els porcs, senglars actuals i algunes espcies relacionades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271786" title="Copa d'Or de la CONCACAF 2002" nonfiltered="1771" processed="1764" dbindex="106832">
La sisena edici de la Copa d'Or de la CONCACAF, es va realitzar del 18 de gener al 2 de febrer del 2002, de la mateixa manera que l'edici anterior hi van participar 12 seleccions nacionals, per noms amb dos convidats. El torneig el va guanyar Estats Units

Participants.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  (convidat);
  (convidat);

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Grup D.


 Segona fase .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271787" title="Javier Sans Len" nonfiltered="1772" processed="1765" dbindex="106833">
Javier Sans Len (Massalfassar 1984), ms conegut com a Javi, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar el 1999 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Campi Lliga Caixa Popular 2003;
 Subcampi del Trofeu Nadal de Benidorm: 2006;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271788" title="Erinaceomorf" nonfiltered="1773" processed="1766" dbindex="106834">

Erinaceidae s l'nica famlia extant de l'ordre Erinaceomorpha. Cont els coneguts erions (subfamlia Erinaceinae) d'Eursia i frica, i els gimnurs (subfamlia Galericinae) del sudest asitic. Antigament, aquesta famlia era considerada part de l'ordre Insectivora, per aquest ordre s actualment vist com a obsolet per ser polifiltic.

Caracterstiques.
Els Erinaceidae solen tenir una forma semblant a la de les musaranyes, amb morros llargs i cues curtes. Nogensmenys, sn bastant ms grans que les musaranyes, amb mides que van de 10-15 cm de longitud i 40-60 grams de pes (Hylomys suillus) fins a 26-45 cm i 1-1,4 kg (gimnur gros). Totes les espcies menys una tenen cinc dits a cada pota, en alguns casos amb urpes robustes per cavar, i tenen grans ulls i orelles. Els erions tenen pls convertits en punxes afilades que formen una protecci a les parts superior i lateral del seu cos, mentre que els gimnurs noms tenen pls normals. Totes les espcies tenen glndules odoroses, molt ms desenvolupades en els gimnurs, que poden alliberar una olor molt forta.

Els Erinaceidae sn omnvors, i la major part de la seva dieta consisteix en insectes, cucs de terra, i altres petits invertebrats. Tamb mengen llavors i fruits, i en ocasions ous d'ocell o la carronya que es trobin. Les seves dents sn afilades i estan adaptades per impalar preses invertebrades.

Els erions sn nocturns, per els gimnurs no tant, i alguns estan actius durant el dia. Moltes espcies viuen en caus senzills, mentre que d'altres construeixen nius temporals a la superfcie amb fulles i herba, o s'amaguen en troncs buits o amagatalls similars. Els Erinaceidae sn animals solitaris quan no s l'poca d'apallerament, i el pare no juga cap paper en la cria dels nounats.

Les femelles donen a llum desprs d'un perode de gestaci de sis o set setmanes. Les cries neixen cegues i sense pl, tot i que en els erions les punxes comencen a aparixer a les primeres 36 hores desprs del naixement.

Evoluci.
Els Erinaceidae sn un grup relativament primitiu de mamfers placentaris, i han canviat poc des dels seus orgens a l'Eoc. L'anomenat "eri gegant" (que de fet era un gimnur) Deinogalerix, del Mioc itali, tenia la mida d'un conill gran, i podria haver-se alimentat de vegetals o carronya en lloc d'insectes.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271791" title="Pere Ribes Garca" nonfiltered="1774" processed="1767" dbindex="106835">
Pere Ribes Garca (Gandia 1985), ms conegut com a Pere, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar a Alginet.

 Palmars .
 Campi Circuit Jove 2007;
 Subcampi Lliga Caixa Popular 2007 ;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271792" title="Command & Conquer" nonfiltered="1775" processed="1768" dbindex="106836">
Command & Conquer s una nissaga de videojocs d' estratgia en temps real, originalment creada per Westwood Studios i posteriorment adquirida per Electronic Arts. Command & Conquer s considerat una fita i una figura icnica en la indstria dels jocs de PC, i la seva comunitat de seguidors s summament activa en cooperaci amb els actuals possedors de la llicncia.

Caracterstiques.

Els jocs Command & Conquer es caracteritzen per disposar d'excellents possibilitats al camp del multijugador, donada la varietat de possibilitats de combatre, ja sigui per terra, per aire o (en quasi totes les entregues) per mar.

Al mode d'un sol jugador disposa de campanyes on s important construir un pla d'atac per a culminar satisfactriament les missions que es donen dintre de la lnia argumental, com per exemple destruir una base enemiga en un temps determinat o defensar una posici amb un nombre de tropes i recursos redut,

Amb el temps, la varietat i possibilitats de Command & Conquer s'ha anat ampliant en els nous lliuraments, cadascuna d'elles ha anat innovant noves possibilitats tctiques i estratgiques.

Lnies argumentals.

Al inici, la histria de Command & Conquer estava dissenyada per a ser una continutat histrica alternativa a la nostra prpia realitat. No obstant aix, amb l'aparici de nous lliuraments, la histria va acabar ramificant-se en tres variants. La primera d'elles segueix la histria original de les Guerres Tiberianes; la segona, Red Alert, tracta sobre la guerra dels aliats contra els sovitics; i la tercera, denominada Generals, mostra un futur mundial no molt ali a l'actual realitat poltica global. Originalment Red Alert havia estat dissenyada com una seqela de Tiberian Dawn (tamb conegut com command & conquer, C&C o el primer joc de la nissaga), per amb l'aparici de posteriors jocs va quedar oficialment desvinculada i pel xit que ha tingut entre els aficionats, no pareix que ambdues sries tornen a annlaar-se. Tant en el cas de les Guerres Tiberianes com en les de Red Alert, aquest article segueix les lnies argumentals utilitzades per Westwood, encara quan en aquests jocs generalment hi ha dues lnies argumentals possibles.

Lnia Tiberiana.

El gui original de Command & Conquer, el primer lliurament que ara s conegut com Tiberian Dawn (Alba tiberiana), basa el seu argument en l'aparici del Tiberium, una substncia d'origen extraterrestre que en un futur no molt lluny s'infiltra en l'ecosistema planetari mutnt-lo mitjanant l'extracci dels recursos del mateix i la seva concentraci en cristalls relativament fcils de recollectar. La humanitat descobreix que la substncia portada pel meteorit s una font important de matria primera, perfecta com font de recursos industrials i energtics (com la fusta ho va anar en el seu temps).

Aviat, no obstant aix, es descobreix que el Tiberium s altament nociu per a totes les formes de vida basades en el carboni, humans inclosos. Aquest factor genera una creixent inestabilitat mundial, particularment en pasos de climes clids, on el Tiberium s'expandeix a major velocitat (probablement degut al fet que la mutaci molecular es veu afavorida per una major activitat calorfica).

Command & Conquer: Tiberian Dawn

En Tiberian Dawn una poderosa organitzaci paramilitar pseudoreligiosa de foscos orgens coneguda com la Germanor de Nod (Brotherhood of Nod) es veu interessada en l'explotaci i desenvolupament de tecnologies basades en el Tiberium, obtenent per aquestes accions guanys econmics suficient per permetre-li subvencionar els seus plans de dominaci mundial. Davant aquesta situaci, la Organitzaci de les Nacions Unides autoritza la creaci d'una fora militar denominada GDI o Iniciativa de Defensa Global (Global Defense Initiative) per a plantar cara a l'amenaa de Nod. Aviat el mn es veu embolicat en una guerra oberta entre ambdues faccions. En aquesta guerra, els exrcits de les GDI planten cara a Nod assolint considerables victries en el camp de batalla. No obstant aix, una campanya dels mitjans sota el control dels Nod torna difcil la situaci de les GDI com instituci, desacreditant-la pblicament i forant-la a actuar en la clandestinitat. Desprs d'un fallit atac contra EUA per part de Nod i la recuperaci del seu estatus legal, les GDI localitzen a Kane, lder de la Germanor de Nod, i el seu centre de comandament en un Temple de Nod a Sarajevo. Les GDI realitzen un assalt cuirassat conjuntament amb un atac de bombardeig mitjanant el Can Orbital d'Ions en un suprem esfor per posar fi a la primera guerra tiberiana.

Command & Conquer: Renegade

El primer Shooter de la nissaga, narra les aventures del comando Nick "Havoc" Parker de les GDI en la seva lluita contra les forces especials de la Germanor de Nod, els Black Hand, durant la campanya de Renegade (es va crear nicament una per a la GDI). Havoc s'enfronta als guerrers ms poderosos dels Black Hand a la vegada que ajuda a les GDI a detenir els plans de Nod per crear exrcits de soldats mutants cibernticament millorats mitjanant el projecte  "ReGenesis".

Command & Conquer: Tiberian Sun

La Segona Guerra Tiberiana, realitzada amb el ttol de Tiberian Sun (que es tradueix literalment com Sol Tiberi, encara que podria tamb entendre's com Migdia Tiberi) transcorre 20 anys desprs dels esdeveniments de Tiberian Dawn. Tiberian Sun mostra una terra devastada pel Tiberium, on els governs nacionals han desaparegut i la GDI s'ha convertit en l'hereva poltica i territorial de les nacions ms potents de l'ONU. La Germanor de Nod, que va sobreviure a la mort del seu lder, ocupa diversos territoris summament rics en Tiberium i est dividida en diverses cllules autosostenides que aviat s'unifiquen sota l'acci del general Anton Slavik i dirigides pel suposadament mort Kane, qui emprn una campanya mundial amb la fi ltima d'accelerar la infestaci tiberiana i forar a la humanitat a una mutaci massiva que els adapti a aquest ambient (encara que els esdeveniments en Tiberium Wars podrien indicar que en realitat les seves fins eren altres).

Command & Conquer: Firestorm

Amb posterioritat a Tiberian Sun ocorren els esdeveniments Firestorm. En aquesta ocasi la GDI i la Germanor de Nod han de plantar cara a l'amenaa de TOTAL, un supercomputador originalment pertanyent a Nod que intenta reduir a la humanitat a exrcits de cyborgs sota el seu comandament. La guerra contra TOTAL fora a la GDI i a la Nod a aliar-se, al final, el seu poder bllic i tecnologia militar combinada assoleixen derrotar a TOTAL, encara que s' insinua en el video final de la Nod que TOTAL hauria aconseguit escapar de l' aniquilaci i fins i tot hauria actuat sota les ordres de Kane.

Command & Conquer 3: Tiberium Wars

La Tercera Guerra Tiberiana, situada en el 2047, ens mostra a les GDI assentades en les "zones blaves", territoris amb poca o nulla infestaci tiberiana, on una prspera poblaci viu en modernes arcologies. Aquest territori abasta el 20 per cent de la Terra i sn considerats els ltims refugis de la civilitzaci humana. La Nod, per la seva banda, s'ha convertit en un pseudoestat mundial que abasta les "zones grogues" (50 per cent del planeta), territoris on la guerra, la desaparici de governs nacionals, la infestaci del Tiberium i els desordres ecolgics i climtics han produt la runa i l'empobriment de la poblaci d'aquests sectors, aviat la Germanor de Nod es tornen els nics mantenidors d'ordre, seguretat i estabilitat en les zones grogues. Aquest fet ha aconseguit que la majoria de la humanitat (80 per cent de la poblaci mundial), situada precisament en aquestes zones, es tornin partidaris de la Nod enfront dels "opressors" de les GDI. El 30 per cent restant del planeta abasta el que es coneix com "zones vermelles" territoris situats en la lnia equatorial on la infestaci tiberiana s tan gran que fa la vida humana virtualment impossible.

L'aparici d'una tercera facci d'origen aliengena (Scrin), vaticinada en lliuraments anteriors, fa que Tiberium Wars, que abasta la Tercera Guerra Tiberiana, sigui la primera entrada de la lnia del tiberium a disposar de tres bndols completament distints.

Depenent de la facci que elegisques tindrs una perspectiva de la historia parcial.Sols jugant amb les tres faccions un pot tenir una visi global d'aquesta histria.

Les faccions de les Guerres Tiberianes.

En el joc, cadascuna de les faccions t la seva propia i particular estil de joc:

 GDI, per les seves sigles en angls: Global Defense Initiative. Organitzaci creada pels pasos membres de les Nacions Unides per a lluitar contra l'amenaa terrorista de Nod. El seu ideari estratgic es basa en l's d'unitats fortament cuirassades d'avan lent per poders. Aquesta filosofia es veu reflectida en la frase "Vols que es faci rpid o vols que es faci b?".

 La Germanor de Nod, una misteriosa secta pertorbadora de l'estabilitat mundial que proclama la divinitat del seu lder, Kane, i dna suport la seva recerca de poder poltic i econmic en el terror i l'astcia. En el camp de batalla Nod demostra aix amb la utilitzaci d'unitats rpides, furtives i equipades amb tecnologia potent per inestable.

 Scrin, sn una raa aliengena que va venir a envair la Terra i recollectar el Tiberium (aquesta facci l' anomena "Icor"), existeix la possibilitat que els Scrin hagin estat la raa creadora d'aquesta substncia, la seva superioritat bllica es basa en armes capaces de manipular el teixit mateix de la realitat (disrupcions de warp, tempestes d'ions) i en una fora aria, o millor, espacial, increblement poderosa. ;

Lnia de Red Alert.

Iniciada al joc Red Alert Aquesta lnia es basa en l'argument que Albert Einstein viatja mitjanant la Cronosfera (Una mquina per a viatjar tant en el temps com en l'espai) de 1946 a 1924, on elimina a Adolf Hitler de la histria per a evitar la Segona Guerra Mundial, no obstant aix, al no existir Hitler ni l'Alemanya Nazi els sovitics sota el comandament de Joseph Stalin no troben ra per a arribar a una cooperaci amb els aliats occidentals i inicien una campanya de conquesta eurasitica, aquest conflicte seria conegut com la Gran Segona Guerra Mundial. 


Command & Conquer: Red Alert

Originalment aquest joc era un seqela de Tiberian Dawn, fins i tot fa la seva aparici Kane com assessor d' Stalin. La histria comena amb l'inici de la invasi d'Europa oriental per part de la Uni Sovitica, els aliats inicialment es veuen derrotats per un atacant superior en nombre i en poder blindat, a causa de aix han de fer s de l'astcia mitjanant atacs quirrgics per a poder ralentir l'atac dels sovitics, amb aix aconsegueixen guanyar una mica de temps, no obstant aix aviat gaireb tota Europa Occidental s ocupada pels russos, en aquesta situaci es revela que per a forar la derrota dels aliats Stalin ordena un atac nuclear contra les ms grans ciutats dels aliats, incloent Londres i Pars, en una carrera contra el temps un grup de comandos dirigits per l'agent Tanya assoleixen infiltrar-se en la central de guia d'armes nuclears de Leningrad (actualment Sant Petersburg) i neutralitzen l'atac anullant les crregues explosives dels mssils. L'atac de la Uni Sovitica i la bravura demostrada pels europeus al detenir el que clarament es mostra com una amenaa mundial inciten a Estats Units, ndia i Jap a unir-se a la lluita contra els comunistes, finalment, les fora unida d'aquestes nacions en combinaci amb la tecnologia de la cronosfera permeten derrotar els sovitics, ocupar el seu territori i eliminar a Stalin.

Red Alert va tenir dues expansions, Counterstrike i The Aftermath, aquesta ultima agrega noves unitats a ambds bndols,  com el cronotanc aliat i el soldat de xoc sovitic, ambdues expansions agreguen noves campanyes per a ambds bndols.

Command & Conquer: Red Alert 2

Red Alert 2 reafirma la independncia d'aquesta lnia argumental pel que fa a la de les guerres tiberianes i ens situa en la Tercera Guerra Mundial, la qual esclata amb la invasi a Estats Units per part d'una Uni Sovitica rearmada i ms poderosa que mai, Sota el comandament del premier Romanov, la seva m dreta Yuri (Experiment amb habilitats psquiques i control mental) i el general Vladimir, els aliats han de plantar cara als rojos, qui  capturen gran part de les Ameriques, no obstant aix, i malgrat el poder bllic dels sovitics els aliats al comandament del president Michael Dugan i el general Carville i equipats amb la tecnologia de guerra futurista ideada pel professor Einstein (Incloent La Mquina de Tempesta, La Cronoesfera, El Satlit Espia, El Generador Gap i La Torre de Prisma) aconsegueixen expulsar als sovitics del continent a la vegada que detenen el seu avan a Europa. Determinats a obtenir la victria d'una vegada per sempre els aliats teletransporten un potent exrcit a Moscou i desprs d'una violenta lluita capturen al premier Romanov, lder dels sovitics, forant a aquests a rendir-se en la versi de la victria aliada. En canvi, en la versi de la victria sovitica, Yuri es torna contra Vladimir controlant la ment de Romanov per agafar el domini mundial, desprs de capturar la ment del General Vladimir, Romanov surt del emps hipntic i informa al seu exrcit de la traci de Yuri ordenant destruir-lo i desprs acaben conquistant el territori Americ amb la destrucci de la ultima cronoesfera, per la tecnologia Yuri aparentment destruda, no ho va ser.

Command & Conquer: Yuri's Revenge

L'expansi de Red Alert 2, en aquest lliurament apareix com personatge central Yuri, qui traeix als sovitics i revela un exrcit psquic i una xarxa de dispositius de control mental al voltant del planeta llestos per ser usats, la histria comena poc temps desprs de la fi dels esdeveniments de Red Alert 2, els capdavanters aliats sn cridats a una reuni d'emergncia, Yuri s'infiltra en la transmissi i els revela el seu pla d'usar els Dominadors Psquics per a controlar mentalment a tota la poblaci mental del planeta. Desprs d'un intent de persuadir a Yuri que desisteixi dels seus plans el president Dugan ordena un atac aeri al Dominador Psquic, l'atac falla per un dels avions s'estavella contra la font de poder del dispositiu, desactivant-lo, els aliats s'aprofiten d'aquesta fallada per a activar una mquina de viatge en el temps amb la qual van al passat i inicien una campanya planetria contra Yuri, a causa del perill en el que aquest s'ha convertit, els sovitics decideixen realitzar un cessament al foc amb els aliats i s'uneixen per a derrotar a Yuri, aquesta batalla arriba a tenir com camp de batalla fins i tot la lluna, al final Aliats i Sovitics acaben acorralant a Yuri en l' Antrtida i finalment capturant-lo. El resultat d'aquest viatge en el temps permet evitar que el general Carville sigui eliminat i al final de la histria apareix en la lnia temporal de Red Alert explicant-li al president Dugan d'aquesta continutat els esdeveniments que van modificar la histria.

Command & Conquer : Red Alert 3

Recentment anunciat, aquest joc de PC inclour, a banda dels dos bndols tradicionals, un tercer bndol que seria el Jap .
L' aparici de Yuri ha estat descartada, si b podria ser el protagonista d' una possible expansi.

Les faccions de les guerres de Red Alert.

Encara que originalment les faccions de Red Alert eren solament dues, amb l'arribada de Yuri's Revenge vam veure la introducci d'una tercera facci, cadascun d'aquests exrcits mostren caracterstiques diametralment oposades als altres dos:

Aliats: usualment considerats els bons del joc, la seva estratgia es basa en la rapidesa, els cops de m i l's de tecnologia summament avanada que els dna una enorme superioritat tctica en el camp de batalla, les seves unitats solen ser summament verstils.

Sovitics: els sovitics utilitzen unitats que guanyen en resistncia sacrificant velocitat i amb una potncia de foc enorme, a ms, sempre busquen una superioritat numrica en el camp de batalla, no tement sacrificar gran part de les seves forces en pro de la victria.

Yuri: aquest exrcit, el qual solament apareix en l'expansi de Red Alert 2, es caracteritza per l's del control mental i les armes biolgiques per a assegurar la victria, les seves unitats solen ser especialment letals donada la seva tendncia a confondre l'atac enemic.

Lnia de Generals.

Considerat un fil argumentatiu totalment ali a la resta de l'univers de Command & Conquer, Generals ens brinda un joc ambientat en un futur prxim on els Estats Units i la Repblica Popular Xinesa, superpotncies mundials, lluiten contra el terrorisme global del GLA (Global Liberation Army), una organitzaci subversiva internacional rabico-musulmana.

Aquest joc s l'nic que podria ser considerat com situat en la nostra prpia lnia temporal, Generals presenta com a  novetat l's de la barra de comandament tipus Starcraft com substitut de la tradicional barra lateral de control dels anteriors Command & Conquer, a ms, usa el sistema de construcci semblant a Age of Empires en comptes del clssic MCV (Mobile Construction Vehicle o Vehicle de Construcci Mbil).

Aquestes i altres caracterstiques tals com l'absncia de vdeos de live-action han fet que alguns jugadors no consideren a Generals un Command & Conquer, no obstant aix a no li lleva a Generals l'sser un dels jocs ms populars de la nissaga, un factor que el fa molt interessant sn les habilitats de general, les quals s'obtenen a mesura que el jugador guanya punts d'experincia que permeten activar-les.

Command & Conquer: Generals

En un futur no molt lluny el mn viu la lacra del terrorisme mundial dirigit pel GLA, una organitzaci d'origen rab obstinada en una obscura agenda poltica i ideolgica, davant aquesta amenaa les superpotncies d'EUA i Xina inicien operacions militars que desemboquen en un conflicte armat a nivell global i que cada bndol desplegus letals dispositius i tctiques radicalment diferenciades.

La histria comena amb un atac per part del GLA en plena plaa de Tiannanmen, la qual cosa condueix a una escalada militar Xinesa, aviat l'exrcit xins empeny als GLA cap a les seves bases centrals al mig orient, deixant a l'organitzaci en estat crtic, per aviat una efica campanya de saqueig i operacions furtives dirigides pel GLA contra Xina li permeten recuperar el terreny perdut i finalment, desprs de robar agents bioqumics protegits pels nord-americans, llancen un atac amb armes de destrucci massiva a occident. Aquesta acci fora a EUA a incrementar considerablement la guerra contra el GLA i tractar de detenir costi el que costi la seva campanya de terror global.

Command & Conquer: Zero Hour

Zero Hour continua amb la lnia histrica de Generals, brindant la possibilitat d'accedir a exrcits especialitzats dirigits per generals veterans en determinades tctiques i estratgies.

La campanya de Zero Hour narra com s que l'exrcit d'EUA prossegueix la lluita contra les forces del GLA, les quals s'han reagrupat al voltant d'un general especialitzat en armes bioqumiques conegut com el doctor Thrax, aquest prossegueix la campanya de terror del GLA contra occident, per eventualment s derrotat pels nord-americans, no obstant aix el GLA aconsegueix una vegada ms reagrupar-se i mitjanant una atrevida campanya d'atacs quirrgics fora als nord-americans a retirar-se d'Europa, deixant aquest continent en mans del GLA, no obstant aix els xinesos fan la seva aparici assolint desprs d'aferrissades batalles l'alliberament d'Europa i la formaci d'una aliana militar entre aquesta i la Repblica Popular Xinesa.

Les Faccions de Generals.

Command & Conquer: Generals disposa de tres faccions, posteriorment en Zero Hour aquestes es veuen incrementades amb exrcits especialitzats dirigits pels seus respectius generals:

EUA: l'exrcit nord-americ basa la seva superioritat bllica en unitats d'infanteria b entrenades i vehicles altament sofisticats capaos de superar individualment a l'enemic, addicionalment els nord-americans disposen de la fora aria ms gran del joc, amb aeronaus particularment letals, com els Caa F-117 Stealth, F-22 *Raptor i el Bombarder Supersnic Aurora, els generals d'EUA sn el General de Fora Aria, el General de Superarmes i el General d'Armes Lser.

Xina: Xina utilitza quantitats aclaparants d'unitats fortament motivades per a lluitar i poderosos vehicles de guerra equipats amb llanaflames i projectils balstics, l'efecte combinat del nombre i els atacs xinesos s capa de generar tempestes de foc terriblement destructives, addicionalment l'exrcit popular compta amb intrusos que els permeten donar covertura especial a les seves forces durant la lluita i saquejar diners als enemics, a travs d'un sistema de tecnologia computacional, els generals de Xina sn el General de Tancs, el General d'Infanteria i el General Nuclear.

Grup d'Alliberament Armat: el GLA (en catal Grup d'Alliberament Armat i en angls Global Liberation Army) utilitza tctiques de guerra asimtrica per a aconseguir els seus objectius, l'engany, el encobrimient, les unitats sucides i l's d'armes bioqumiques sn recurrents en aquesta facci, addicionalment aquesta facci manca de fora aria, obligant als jugadors veterans de Command & Conquer a replantejar estratgies clssiques, els generals del GLA sn el General de Demolici, el General Furtiu i el General d'armes Bioqumiques.

Llista completa de jocs de Command & Conquer.

La nisssaga completa inclou:

 Aug 31, 1995 Command & Conquer: Tiberian Dawn (RTS; PC, Mac, Sega Saturn, Nintendo 64 i Playstation);
 Abr 30, 1996 Command & Conquer: The Covert Operations (Expansi de TD);
 Nov 30, 1996 Command & Conquer: Sole Survivor (Multijugador);
 Oct 31, 1996 Command & Conquer: Red Alert (RTS, PC i Playstation);
 Sep 30, 1997 Command & Conquer: Red Alert The Aftermath (1 Expansi de Red Alert);
 Mar 31, 1997 Command & Conquer: Red Alert Counterstrike (2 Expansi de Red Alert);
 Aug 28, 1997 Command & Conquer: Red Alert Retaliation (Playstation);
 Aug 24, 1999 Command & Conquer: Tiberian Sun (RTS);
 Mar 08, 2000 Command & Conquer: Tiberian Sun Firestorm (Expansin);
 Oct 21, 2000 Command & Conquer: Red Alert 2 (RTS);
 Oct 10, 2001 Command & Conquer: Red Alert 2 Yuri s Revenge (Expansi de RA2);
 Feb 27, 2002 Command & Conquer: Renegade (FPS);
 Feb 10, 2003 Command & Conquer: Generals (RTS);
 Sep 22, 2003 Command & Conquer: Generals Zero Hour (Expansi de Generals);
 Feb 07, 2006 Command & Conquer: The First Decade (Recopilaci Commemorativa, no inclou Sole Survivor);
 Mar 28, 2007 Command & Conquer 3: Tiberium Wars (RTS; PC, Xbox 360);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271793" title="Primitivo Cirugeda Mulet" nonfiltered="1776" processed="1769" dbindex="106837">
Primitivo Cirugeda Mulet (Gata de Gorgos 1987), ms conegut com a Primi, s un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar a Pedreguer.

 Palmars .
 Campi Circuit Jove 2007;
 Subcampi Lliga Caixa Popular 2007 ;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271794" title="Josep Barba i Bendad" nonfiltered="1777" processed="1770" dbindex="106838">
Josep Barba i Bendad  (Barcelona, 15 d'abril del 1804   1881) fou sacerdot, msic i compositor.

 Biografia .
Entr de petit com a escol de cor a l'esglsia barcelonina de Santa Maria del Pi, on estudia amb F.Samper, i d'on ocup la plaa de mestre de capella el 1822. Desprs de passar un temps a la capellania de Santa Maria de Castell d'Empries, al juny del 1825 guany la plaa de mestre de capella de la catedral de Girona. A banda d'ordenar-s'hi sacerdot , en aquesta ciutat form una gernaci de msics -cantaires i instrumentistes com Joan Carreras i Dags o mossn Domnec Murtra-, amb qu contribu a revifar la vida musical de la ciutat i de les comarques gironines per extensi. Collabor en la fundaci a Girona d'un teatre d'pera a la italiana , del que en port la direcci musical en els assaigs, per sense intervenir en les representacions pbliques. Tamb dirig una orquestra a la mateixa ciutat. En aquests anys es present a oposicions per a mestre de capella de diverses seus, com Valladolid (1826), Sevilla (1829) i Toledo, i tot i que les guany no en prengu possessi de cap.

En morir els seus pares, que era el vincle que el lligava a Girona, oposit i guany al 1846 el crrec de mestre de capella de l'esglsia barcelonina de Santa Maria del Mar . En aquesta esglsia tingu de deixeble el msic i compositor Melcior de Ferrer.

Seves sn un gran nombre de composicions de msica sacra, com diverses misses i himnes religiosos, tedeums, responsoris, villancets i oratoris, que es conserven a la Biblioteca de Catalunya i en els diversos temples on treball. Tamb escrigu el Tratado metdico terico-prctico de composicin de cant gregori, en castell i francs, que ha restat inacabat i indit.

 Obres .
 Aaron (1834), oratori;
 El joven ceido de ngel y de hombre (1835), oratori;
 Missa per a 10 veus i tres cors;
 Missa pastoril;
 Missa solemne (1843), per a quaranta msics;
 Oratorio a San Toms de Aquino: Josu triunfante de les Jericundinos por el arce;
 Salve  5 y  9, con orquesta;
 Te Deum (1843), per celebrar l'entrada a Madrid de les tropes dels generals Serrano, Narvaz i Aspiroz el 1843;
 Te Deum (1844) en honor a Maria Cristina de Borb, mare d'Isabel II;
 Tota pulchra, per a gran orquestra;
 Villancet a 8 veus (1826, amb acompanyament de flauta, clarinet i trompa. Es conserva a l'arxiu parroquial de Castell d'Empries.

 Bibliografia .
 Josep Maria Cervera i Berta La msica i els eclesistics msics del bisbat de Girona en els segles XIX i XX Girona: Seminari Dioces de Girona, 1987. ISBN 84-86377-35-8;
 Francesc Civil i Castellv El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1836 Girona: Dalmau Carles Pla, 1994;

 Enllaos .
 La msica a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX, tesi doctoral de Maria Montiel Galdon i Arru Inclou la relaci d'obres conservades;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271795" title="Ral Cervera Gimnez" nonfiltered="1778" processed="1771" dbindex="106839">
Ral Cervera Gimnez (Godelleta 1986), ms conegut com a Ral II, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet. s germ de Fran.

Comen en la Galotxa.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Lliga Caixa Popular: 2005 i 2006;
 Subcampi del Circuit Bancaixa: 2008;
 Subcampi del Trofeu Nadal de Benidorm: 2008;
 Subcampi del Trofeu Universitat de Valncia: 2008;
 Front:
 Subcampi Trofeu President de la Diputaci de Valncia: 2007;
 Galotxa:
 Campi del Trofeu Moscatell: 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271801" title="Salvador Vicente Mormeneo" nonfiltered="1779" processed="1772" dbindex="106840">
Salvador Vicente Mormeneo (Massamagrell 1978), ms conegut com a Salva, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar el 1994 a Museros.

 Palmars .
 Campi Lliga Caixa Popular 2000;
 Campi Copa Consum 2002;
 Campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2006;
 Campi Trofeu Juliet d Alginet 2002;
 Nudespa Massamagrell 2002;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271804" title="Charles Meyer" nonfiltered="1781" processed="1773" dbindex="106842">

Charles Meyer (Flensburg, 16 de mar de  1868 - Dieppe, Frana, 31 de gener de 1931) va ser un ciclista dans que va crrer entre 1892 i 1898.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 3 victries.

Palmars.
1893;
 1r a la Pars-Trouville;
1895;
 1r a la Bordeus-Pars;
 1r a la Pars-Royan;

Enllaos externs.
Palmars de Charles Meyer ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271805" title="Santiago Ortuo Orqun" nonfiltered="1782" processed="1774" dbindex="106843">
Santiago Ortuo Joaqun (Finestrat 1985), ms conegut com a Santi, s un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Com a professional va debutar a Alginet, tot i que, de manera excepcional no ve de la Galotxa, sin de les Llargues, modalitat amb qu ha excellit i ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota des del 2002, excepte al Mundial del 2008, que hagu de ser substitut per "motius familiars".

 Palmars .
 Escala i corda:
 Subcampi Lliga Caixa Popular 2002;
 Subcampi del Circuit Jove Oxford: 2008;
 Front;
 Campi Trofeu Platges de Moncofa;
 Galotxa;
 Subcampi de la Copa Generalitat: 2006;
 Llargues:
 ;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Mn de Joc internacional: Paran (Argentina) 2002;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Frana 2003, i Nivelles (Blgica) 2007;
 Campi del Mn de Llargues: Paran (Argentina) 2002, i Imperia (Itlia) 2004;
 Subcampi del Mn de Llargues: Nivelles (Blgica) 2007;
 Subcampi d Europa de Llargues: Frana 2003;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271806" title="Copa d'Or de la CONCACAF 1998" nonfiltered="1783" processed="1775" dbindex="106844">
La quarta edici de la Copa d'Or de la CONCACAF, va ser organitzada als Estats Units, va ser guanyada per Mxic. Per aquesta ocasi s'augment a 10 els equips participants (9 de la CONCACAF i Brasil com a convidat), es va realitzar de l'1 al 15 de febrer de 1998. 

Participants.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  (convidat);

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Segona Fase.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271808" title="Giovanni Zantedeschi" nonfiltered="1784" processed="1776" dbindex="106845">
Giovanni Zantedeschi (Molina, 3 de maig del 1773   Bovegno, 16 de maig del  1846) va ser un metge itlia i un botnic d'anomenada.

Nasqu a Molina, poble del municipi de Fumane a la provncia de Verona. Estudi a aquesta darrera ciutat i a Pdua, on es gradu amb honors en medicina i cirurgia. Complet la seva formaci a Verona altra volta, i exerc la professi mdica durant un temps a Tremosine (provncia de Brescia), per acabar establint-se a Bovegno fins a la mort.

Gran afeccionat a la botnica, public deu llibres sobre la flora de la provncia de Brescia, una mostra de la seva amistat amb el professor Ciro Pollini (1782 1833), botnic verons i autor de l'obra de referncia Flora Veronensis ("Flora de Verona"). Tamb mantingu una sovintejada correspondncia amb el botnic alemany Kurt Sprengel (1766 - 1833), que batej la planta Zantedeschia en honor seu.

Zantedeschi descobr i descrigu per a la cincia quatre plantes . El seu poble natal, Molina, li dedic el museu botnic local, que cont ms de 300 espcies vegetals de la regi, incloent-hi moltes orqudies.

En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura  Zanted..

 Enllaos .
botanico della Lessinia (Molina) dedicat a Giovanni Zantedeschi, amb un breu resum biogrfic ;
 Llista de plantes batejades per Giovanni Zantedeschi a la base de dades de l'IPNI ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271810" title="Franz Malec" nonfiltered="1785" processed="1777" dbindex="106846">
El Doctor Franz Malec (n. 1939) s un paleontleg alemany, notable pel seu treball en el camp de la mastologia i l'entomologia. El seu interessos se centren en els petits mamfers i en l'estudi dels pterigots.

Durant els anys seixanta i setanta va treballar amb altres paleontlegs alemanys coneguts com Tobien, Storch i Dieter Kock. En canvi, a partir dels anys vuitanta va comenar a treballar ms per lliure i a centrar-se en els insectes fssils. Actualment treballa al Naturkundemuseum im Ottoneum Kassel, on s el curador de la collecci zoolgica des del 1977 i director des del 1984.

Enllaos externs.
Franz Malec al web del Naturkundemusem Kassel ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271811" title="Les Cases del Riu (Rossell)" nonfiltered="1786" processed="1778" dbindex="106847">
Les Cases del Riu s un nucli de poblaci del municipi de Rossell, situat al Baix Maestrat, al nord de la provncia de Castell.

L'altitud s de 500 m i la superfcie de 74,9 km . La poblaci s de 70 habitants censants, per amb unes 45 cases probablement n'hi viuen ms. El seu gentilici s casenc o casenca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271813" title="Francesc Soro Juan" nonfiltered="1787" processed="1779" dbindex="106848">
Francesc Soro Juan (Massamagrell 1984), ms conegut com a Soro III, s un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat d'Escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar el 2000 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Lliga Caixa Popular: 2003;
 Campi Individual Sub23 Bancaixa: 2004 ;
 Campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2008;
 Campi Trofeu Velarte-Mercader de Massamagrell: 2008;
 Galotxa:
 Campi Trofeu el Corte Ingls Juvenil: 2003;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271815" title="Copa d'Or de la CONCACAF 1996" nonfiltered="1788" processed="1780" dbindex="106849">
La Copa d'Or de la CONCACAF 1996 va ser la tercera edici de la Copa d'Or de la CONCACAF, el torneig ms important de la CONCACAF, es va realitzar del 10 al 21 de gener de 1996 als Estats Units, la novetat d'aquesta edici va ser la invitaci del Brasil, augmentant a 9 els equips participants. Es van formar 3 grups de 3 equips, classificant-se per les semifinals els primers de cada grup ms el millor segon.

Participantes.

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  (convidat);

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Segona Fase.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271816" title="Neuleiningen" nonfiltered="1789" processed="1781" dbindex="106850">

Neuleiningen s un municipi del districte de Bad Drkheim, a Rennia-Palatinat, a l'oest d'Alemanya.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271817" title="Antonio Maurizio Zumaglini" nonfiltered="1790" processed="1782" dbindex="106851">
Antonio Maurizio Zumaglini (Benna provncia de Biella, 1804 - Verrone, 18 de novembre del 1865) va ser un botnic itali.

Va estudiar medicina a la universitat de Pisa, on es titul amb 23 anys tan sols, i exerc en la seva regi natal.

Atret per l'estudi de la botnica, entre els anys 18449 i 1860 escrigu en llat la monumental Flora Pedemontana, cosa que ha fet que hom l'hagi catalogat entre els grans botnics europeus. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura  Zumagl..








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271820" title="Copa d'Or de la CONCACAF 1993" nonfiltered="1791" processed="1783" dbindex="106852">
La Copa d'Or de la CONCACAF 1993 va ser la segona edici de la Copa d'Or de la CONCACAF en la que van participar 8 seleccions nacionals, per primera vegada es va realitzar a Mxic i Estats Units durant el mes de juliol de 1993.

 Participants .
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Segona fase.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271823" title="Copa d'Or de la CONCACAF 1991" nonfiltered="1792" processed="1784" dbindex="106853">
Aquesta va ser la primera Copa d'Or de la CONCACAF, es va jugar del 28 de juny al 7 de juliol de 1991 a la ciutat de Los Angeles als Estats Units. Van participar-hi 8 seleccions nacionals.

 Participants .
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Segona Fase.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271825" title="Jaumet del flabiol" nonfiltered="1793" processed="1785" dbindex="106854">

Jaume Traveries i Riera (Sant Hilari Sacalm, 1871-1955), ms conegut com a Jaumet del flabiol fou un personatge popular de Sant Hilari Sacalm.

Era mut i menut. Sempre amb barretina, tocava el flabiol i amb un carret portava cntirs d'aigua de la Font Vella fins al poble.

El seu nom va servir per batejar uns dolos (jaumets) fets d'avellana creats per la pastisseria Forns de la plaa de l'esglsia i que encara es venen a Sant Hilari.

Referncies.
Jaumet del flabiol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271829" title="Fernand Mithouard" nonfiltered="1794" processed="1786" dbindex="106855">

Fernand Mithouard (Saint-Remy-les-Chevreuse, 22 de maig de 1909 - Chevreuse, 10 de desembre de 1993) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1933 i 1947. Durant aquests anys aconsegu 12 victries.

Palmars.
1931;
 1r del Gran Premi de Saint Dens;
1932;
 Campi de Frana per equips;
 1r de la Pars-Argentan;
 1r de la Pars-Chteau Therry;
 1r de la Pars-Evreux;
1933;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Gran Premi de la la Suze a Lilla;
1934;
 Vencedor d'una etapa del Critrium de l'Echo d'Alger;
1937;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1939;
 1r de la Pars-Saint tienne i vencedor d'una etapa;
1941;
 1r del Derby de Saint Germain;
1943;
 1r de la Fletxa Francesa;

Resultats al Tour de Frana.
1936. Abandona (7a etapa);
1939. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Fernand Mithouard;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271830" title="Herbeset" nonfiltered="1795" processed="1787" dbindex="106856">
Herbeset (tamb trobem referncies com Herbesset) s un antic municipi agregat en la dcada del 1970 a Morella, de la comarca dels Ports. Actualment est despoblat, excepte els caps de setmana d'estiu i festius.

La superfcie s al voltant de 1.172 km . Est assentada a la falda d'un masss i orientada al sur cosa que permet que tinga sol tot el dia.

Els seus lmits sn: al nord, el terme municipal d'Herbers; al sud, la Dena de la Font d'en Torres; a l'est, el terme de Castell de Cabres; a l'oest, la Dena de la Pobleta i la Dena de Castellons. 

Enllaos externs.
Vista del poble;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271831" title="Carlo Vittadini" nonfiltered="1796" processed="1788" dbindex="106857">

Carlo Vittadini (San Donato Milanese, 11 de juny del 1800   Mil, 20 de  novembre del 1865) fou un metge i micleg itali.

Nasqu a San Donato Milanese, un llogarret del municipi de Monticelli a la provncia de Lodi. Estudi a Mil i a la universitat de Pavia, amb el professor Giuseppe L. Moretti (1782-1853). Es titul en medicina amb una tesi doctoral titulada Tentamen mycologicum seu Amanitarum illustratio on descrivia 14 espcies d'amanites. Posteriorment exerc a Mil com a obstetra.

Ultra diverses publicacions sobre les malalties dels cucs de seda, Vittadini fou autor de diverses publicacions importants sobre els bolets i, especialment, les tfones:

 Monographia tuberacearum (Rusconi, Milan, 1831),  on Vittadini descrigu 65 espcies, de les que 51 eren noves;
 Descrizione dei funghi mangerecci pi comuni dell'Italia e de'velenosi che possono co'medesimi confondersi (1835), amb 56 espcies i 15 de noves;
 Monographia Lycoperdineorum (1842), que completa l'obra de 1831 amb 50 espcies, 23 de les quals sn noves;
 Trattato sui funghi mangerecci pi conosciuti e paragoni con quelli velenosi con cui possono essere confusi (1844), escrit a petici del govern, inquiet pel nombre d'enverinaments per bolets;

En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura  Vittad.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271833" title="Institut de Cincies del Mar" nonfiltered="1797" processed="1789" dbindex="106858">


L'Institut de Cincies del Mar (ICM) s un centre de recerca marina situat a Barcelona que pertany al Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC). Junt amb la Unitat de Tecnologia Marina forma el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals.

 Histria .

L'any 1987 el departament de Geologia Marina de l'Institut de Cincies de la Terra Jaume Almera (tamb del CSIC) es fusiona a l'Institut d'Investigacions Pesqueres formant el  que a partir de llavors s l' Institut de Cincies del Mar.

 Departament de Geologia Marina .

L'activitat cientfica de l'actual Departament de Geologia Marina va comenar a finals de 1980 dins del Departament d'Estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universidad de Barcelona per iniciativa del Dr. A. Maldonado. El Grup va contribuir a donar un fort impuls en el camp de les geocincies marines a Espanya.

Inicialment denominada Unitat de Geologia Marina, estava integrada a l'Institut de Cincies de la Terra Jaume Almera de Barcelona fins que a l'any 1987 es va integrar a l'actual Institut de Cincies del Mar tamb a Barcelona com un nou departament.

 Departaments .

 Departament d'Oceanografia Fsica .

Departament creat el novembre de 2006. El seu objectiu s l'estudi de les masses d'aigua oceniques i de la seva dinmica.

 Departament de Geologia Marina .

Durant els ltims anys el Departament de Geologia Marina s'ha consolidat com a important referncia en el camp de les Geocincies Marines tant a Espanya com a Europa, liderant a nivell estatal la investigaci cientfica dins d'aquest camp. Tanmateix, membres del Grup de Geologia Marina de l'ICM formen part de diferents comits cientfics dins del "Plan Nacional I+D", aix com de comits internacionals.

A ms, el Departament de Geologia Marina ha desenvolupat una tasca de gran transcendncia cientfico-tcnica, obtenint els seus millors resultats en el marc de grans Projectes de cooperaci Cientfica Internacional.

 Lnies i Objectius d'Investigaci .

Les principals lnies d'investigaci en desenvolupament aix com els objectius cientfics plantejats pel Grup de Geologia Marina ICM-CSIC es resumeixen en els segents punts:
  
 La transferncia continent-oce. Anlisi de processos sedimentaris i establiment de models de transferncia de matria particulada i contaminants associats al medi mar.
  
 La dinmica litoral, amb una especial atenci als processos relacionats amb la  morfologia i dinmica de les platges, sedimentaci en zones deltaiques i processos d'erosi litoral, distribuci i valoraci de contaminants inorgnics i l'efecte de l'activitat antrpica en el medi litoral.
  
 Elaboraci de models d'edificaci de marges continentals i conques oceniques per tal d'identificar mecanismes d'evoluci i edificaci, mitjanant tcniques geofsiques i l'anlisi del registre sedimentari, i aix establir processos a escala  local o global com els cicles climtics-eusttics. Elaboraci de models per la interpretaci del registre fssil.

 Canvi climtic global. Reconeixement al registre sedimentari de les variacions paleoceanogrfiques i paleoclimtiques durant el Neogen-Quaternari, variacions considerades clau per l'estudi del canvi climtic global.
  
 Riscos geolgics i medi ambient. Determinaci de les propietats fsiques i geotcniques del sediment per a l'establiment de models d'inestabilitat per la delimitaci d'rees potencialment inestables i la predicci d'esdeveniments catastrfics en marges continentals i conques.

  
Aquest conjunt de lnies de treball i objectius cientfics s'estan duent a terme  en les segents rees geogrfiques: Mar Mediterrnia Occidental: Mar catalanobalear i Mar d'Alboran; Oce Atlntic: Mar Cantbric, Estret de Gibraltar, Golf de Cadis, Illes Canries, Atlntic Equatorial, Oce Antrtic i Estret de Bransfield.
     
 Activitats .

La tasca investigadora del Departament de Geologia Marina s'orienta a estudis d' investigaci bsica capdavantera, aix com d'investigaci aplicada. En el vessant cientfico-tcnic, s'ha desenvolupat una gran tasca en l'adquisici i posada a punt dels equips per a la investigaci geolgica de diferents vaixells oceanogrfics (Cornide de Saavedra, Garca del Cid, BIO Hesprides). De la mateixa manera s'han posat a punt noves tcniques de registre ssmic, de mostreig i d'anlisis que permeten investigar els aspectes ms innovadors de les Geocincies Marines. Tamb s'ha desenvolupat una important infraestructura per a l'anlisi geofsica i sedimentolgica automatitzada i s'ha creat un banc de dades, que facilita un tractament posterior i l'intercanvi cientfic amb altres institucions cientfiques.

El personal investigador del Grup de Geologia Marina de Barcelona est integrat per especialistes en l'adquisici i interpretaci de dades de:

 Ssmica de reflexi d' alta resoluci;
 Ssmica de reflexi multicanal.
 Sonar d' escombrada lateral;
 Sondes batimtriques multifeix;
 Magnetometria;
 Sedimentologia;
 Geoqumica;
 Geotcnia;
 Dinmica de partcules;

 Departament de Recursos Renovables .

 Departament de Biologia Marina i Oceanografia .
El departament de Biologia Marina i Oceanografia de l'Institut de Cincies del Mar realitza una investigaci bsica relativa a tots els aspectes de l'ecologia bentnica i planctnica. S'estudien els organismes, des dels virus al zooplncton, des del punt de vista descriptiu i de la seva dinmica de processos. La investigaci de les cadenes alimentries i els cicles del carboni, i altres nutrients a travs dels organismes planctnics s una de les lnies principals del departament. Per aconseguir aquests objectius, els experiments de laboratori es combinen amb els treballs de camp.

Les lnies primordials del departament es poden classificar en dos:

Biodiversitat i dinmica de les comunitats marines: L'estudi dels ecosistemes marins, o sigui el coneixement de la seva biodiversitat, entesa com el conjunt d'elements (seqncies gentiques, espcies, comunitats, ecosistemes) potencialment presents a un hbitat determinat.

Cicles biogeoqumics en sistemes litorals i ocenics. L'estudi de la variabilitat fisicoqumica de les masses d'aigua i les seves interfcies, de l'activitat biolgica dels organismes marins, de la sedimentaci de matria particulada i de les interaccions entre tots aquests factors.

 Serveis .

 Anlisis Qumiques .

 Biblioteca .

 Centre de Clcul .

 Instrumentaci .

 Microscopia Electrnica .

 ICM Divulga .


L'Institut s molt conscient de la necessitat d'explicar als ciutadans la recerca que porta a terme i d'ajudar a interpretar les notcies de caire cientfic que tenen conseqncies per a la seva vida quotidiana.

A les pgines web hi trobareu diaris de campanya, activitats per a escoles, materials audiovisuals, notcies i tamb podreu fer preguntes als experts.

= Enllaos externs =
Web de l'Institut de Cincies del Mar (ICM);
Web del Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA-CSIC);
Web de l'ICM Divulga;
Web del Departament de Geologia Marina de l'ICM;
Com arribar-hi ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271834" title="Jean Noret" nonfiltered="1798" processed="1790" dbindex="106859">

Jean Noret (La Chapelle Gautier, 18 de novembre de 1909 - Pars, 11 de novembre de 1990) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1933 i 1939. Durant aquests anys aconsegu 3 victries.

Palmars.
1933;
 1r a la Paris-Laigle;
1934;
 1r a la Pars-Caen ;
 1r a la Bordeus-Pars;

Enllaos externs.
Palmars de Jean Noret;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271836" title="Jaume Grau Casas" nonfiltered="1799" processed="1791" dbindex="106860">


En Jaume Grau Casas va nixer a Barcelona el 1896, fill d'en Sebasti Grau i Fageda, d'Olot, germ i gendre dels tamb esperantistes Josep Grau i Casas i Artur Domnech (Barcelona 1877-1936), autor, entre altres de "Poemoj", 1937, amb un poema inicial d'En Jaume Grau Casas ("Je la memoro de mia bopatro Artur Domnech"). Es guanyava la vida duent comptabiliats, traduint, escrivint o com a Secretari de l'Ajuntament de Sant Quint de Mediona. Tamb va dur la correspondncia d'una fbrica de sabates de Barcelona amb clients estrangers.

Va morir a Valncia a punt de fer 54 anys el novembre del 1950. Desprs de 9 anys d'exili i de camps de concentraci a Frana havia tornat a reunir-se amb la seva muller l'any 48. 

A part de la militncia d'esquerres i nacionalista destac com a esperantista. Seva s una obra cabdal de l'esperanto, Kataluna Antologio, traducci d'una selecci de textos en catal. 

Altres obres sn:
Poemes en esperanto:
Amaj Poemoj, 1924.
Novaj Amaj Poemoj, 1927. ;
La lasta poemoj, 1936.
Poemes en catal:
Somni d'uns dies juny, 1936.
Poemes en castell:
El suplicio de tntalo, 1937.
Traduccions:
Kataluna Antologio, 1925.
La kataluna popolkanto, 1925. ;
Barbaraj proza oj, traducci de Prudenci Bertrana, 1926.
Curs esperanto:
Llengua auxiliar internacional Esperanto Primer Manual, 1930.
Curs Complet de la llengua internacional (Gramtica, Exercicis i Diccionari), 1934.


Quan el sorprengu la mort, l'any 1950 a Valncia, traballava en una antologia de literatura en castell. 

Va ocupar responsabilitats al mn esperantista:

President del Grup Esperantista Barcelona Stelo.
Secretari Federaci Esperantista Catalana.
Director de Kataluna Esperantisto.
Professor d'esperanto de l'Ateneu Enciclopdic Popular.
Vicepresident de l'Esperantista Akademio Universal.

Va estar empresonat uns mesos els anys 34 i 35 en el Bienni Negre, al 38, quan els enfrontaments al si republic a Barcelona i al 39 hagu de marxar a l'exili.

D'aquests empresonament van nixer els "Records de la pres" (1934 i 1935) i els "Nous records de la pres" (1938), alguns textos de les quals van ser publicats a diaris de l'poca.

De camp de concentraci en camp de concentraci, i tamb en algun hospital, per fi va poder raure a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse) on va mantenir relaci amb centres esperantistes i republicans.

A l'exili va escriure un grapat de textos que, llevat d'algun,  no han estat publicats i que expliquen el seu pelerinatge per Camps, Refugis i Hosptals. Arrib al Camp d'Argels el febrer del 1939, desprs a Bram, torn a Argels, Rcbedou, Nexon, Sreilhac, Tombebouc i Tolosa de Llenguadoc.

-De memries sn:

1940-1947. Cartes a la famlia.
1939-1942. Ulisses en el fang. (Poemes de l'exili).
Cartes a la seva dona. Enviades o no.
Camps concentraci Frana.
Camp Hospital Rcbedou. 4-IV-41/6-X-42.
Camp Penitenciari Nexon. 8-X-42/26-III-43.
Camp inaptes Sreilhac. 27-III-43/21IX-43.
Chteau Tombebouc. 22-IX-43/8-IX-44.
La ciudad de Toulouse. Setembre 44/18-V-45.

-A l'exili tamb va escriure sobre tot un seguit de temes tant en catal com en castell o francs: medicina, fsica, astronomia, astrologia. I tamb teatre, poesia, disquisicions, reflexions. Molts d'aquests escrits sn en fulls ja escrits, b aprofitant els buits entre les lnies, b a la cara posterior de l'original.

-Tamb hi ha, indites, en esperanto, "Una nova ortografia sense circumflexos" i unes "Leteroj en esperanto".

L'obra original publicada i la indita, mecanoscrita o manuscrita, resta en poder del seu nt Jordi Grau.

L'any 1948, en tornar de l'exili, i desprs d'una parada a Barcelona, on hi havia sa germana Montserrat i els seus fill Jordi (1930) i Montserrat (1934), va seguir viatge fins a Valncia per reunir-s'hi amb la seva esposa Angelina Domnech i Burguera (filla de N'Artur Domnech), amb qui s'havia casat l'any 1929. L'any 1950 es trobava immers en un procs per a la renovaci de l'ortografia de l'esperanto quan, a causa probablement d'un disgust relatiu a aquest tema, li sobrevingu la mort: el dia de sa mort s'havia reunit amb una esperantista valenci que havia arribat de l'Argentina i sembla que es disgust per unes crtiques personals que li havien fet. Arran de la mort, els seus fills es traslladaren a viure a Valncia amb sa mare, a l'Avinguda de Jos Antonio nm. 76.

Va ser enterrat al Cementiri General de Valncia, on hi ha tamb la vdua (1979), darrere un lpida posava pel seu fill Jordi, que diu simplement: In Memoriam. Jaume Grau Casas. Esperantista. Amb un error sobre l'any de naixement a la lpida: 1898-1950.

Referncies.
bloc sobre la figura de Jaume Grau;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271838" title="Antoni Anyon i Cortiella" nonfiltered="1800" processed="1792" dbindex="106861">
Antoni Anyon i Cortiella (1826-1930), de professi farmacutic, va ser un illustre prcer de la Renaixena.

Va nixer a Gandesa el 1826 i va morir a Xerta el 1930 a l'edat de 104 anys. La major part de la seva vida la va passar a Xerta com apotecari de la vila, on el van declarar fill predilecte l'any 1904 per les seves nombroses aportacions culturals, cientfiques i histriques.  Era un polifactic perqu dominava igualment literatura, poesia o msica. De la seva obra i vida es desprn que era tot un savi a l'estil de l'poca i tamb un gran cientfic en botnica. 

A la dcada de 1860 va ser fundador, junt amb el msic Enric Cam, d'una societat coral musical a Tortosa. 

El 1892 va ser delegat a l'Assamblea de Manresa on s'elaboraren les conegudes Bases de Manresa, o Bases per la Constituci Regional de Catalunya. 

Va ser un entusiasta redactor del primer rotatiu escrit  en catal a la capital del Baix Ebre al tombant del segle: "La Veu de Tortosa", a les pgines del qual va publicar destacats estudis histrics sobre la comarca, i en el seu paper de proselitista catalanista va escriure nombrosos articles que reflectien els seus anhels de recuperaci de la dignitat catalana. Seva s la frase: Catalanisme s la reivindicaci de lo molt que ens van anar robant amb la insdia, el perjuri i la infmia. 

Entre alguns dels seus treballs histrics, trobem de l'any 1910 la publicaci de: Dos documents comentats prou i de sobra interessants per a que siguen coneguts de tot xertol. Aquest llibret cont dos importants documents relacionats amb la histria de Xerta. Un es tracta de la fundaci de la parrquia de Xerta el 1325, quan es va separar de la parrquia del Castell de Pals i l'altre parla sobre els Reials Privilegis de les Aiges de Xerta, concedits pel rei Pere III el Cerimonis el 1383. Aquesta recopilaci recull una informaci important de la vila de Xerta que Antoni Anyon va anar a buscar tan a l'Arxiu Episcopal de Tortosa com a l'Arxiu Histric de Catalunya, a ms de fer unes breus reflexions personals de cada document. 

Tamb sabem que va collaborar en el Diccionari catal-valenci-balear que elabor Antoni Maria Alcover aplegant els diferents dialectes de la llengua catalana, especialment en l'apartat de la varietat dialectal de les Terres de l'Ebre.

Pel que fa a la msica, era molt ents. Sempre que Felip Pedrell visitava Tortosa anava a veure al farmacutic, i amic, Anyon a Xerta i, segons Pedrell, d'aquelles visites sortia amb idees noves i aconseguides inspiracions. Fins i tot van arribar a compondre algunes peces conjuntament. 

L'any de la seva mort, el 1930, li van dedicar un carrer a Xerta que encara avui mant el seu nom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271841" title="Universitat de Magncia Johannes Gutenberg" nonfiltered="1801" processed="1793" dbindex="106862">

La Universitat de Magncia Johannes Gutenberg (Johannes Gutenberg-Universitt Mainz) s una universitat alemanya. La universitat, entre les deu primeres d'Alemanya en nombre d'estudiants, est ordenada en onze facultats diferents.

Deu el seu nom a Johannes Gutenberg, inventor de la impremta nascut a Magncia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271843" title="Tomerdingen" nonfiltered="1802" processed="1794" dbindex="106863">


Tomerdingen s un nucli de poblaci del municipi alemany de Dornstadt, a l'estat de Baden-Wurtemberg.

A Tomerdingen s'hi troba un paisatge cultural antic. Troballes de l'edat de pedra recent, un nemeton celta i les restes d'un domus rom mostren que la regi ha estat habitada per humans des de fa millennis. No s'ha pogut provar si l'antic nom "Thomardingen" ve del nom d'un cabdill alaman anomenat Tomar.

Enllaos externs.
Informaci sobre Tomerdingen en un web del municipi de Dornstadt ;

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271844" title="Joseph Somers" nonfiltered="1803" processed="1795" dbindex="106864">

Joseph Somers (Wommelgem, 29 de maig de 1917 - Anvers, 25 de maig de 1966) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1936 i 1950.

Durant aquests anys aconsegu 32 victries, entre elles una Volta a Blgica i dues Bordeus-Pars.

Palmars.
1936;
 1r a Kontich;
 1r a Deurne-Zuid ;
 1r a Lier;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1937;
 1r a la Bordeus-Pars;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1938;
 1r a Lier;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1939;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor de 3 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Sussa;
1941;
 1r a Bassevelde;
 1r a les Tres Viles Germanes;
1942;
 1r a Merksem;
1943;
 1r del Gran Premi de Blgica;
 1r a Kortrijk ;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
1944;
 1r del Gran Premi de Valnia;
 1r a Rumbeke;
1945;
 1r a Zonhoven;
 1r a Eisden;
 1r a Schaarbeek;
 1r a Sint-Truiden;
 1r a la Brusselles-Sint-Truiden ;
 Vencedor d'una etapa a la Dwars door Belgi;
1946;
 1r al Circuit Vlaamse Ardennen a Ichtegem ;
1947;
 1r a la Bordeus-Pars;
1950;
 1r a Tremelo;

Enllaos externs.
Palmars de Joseph Somer;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271846" title="Joan Bonaventura Birotteau" nonfiltered="1804" processed="1796" dbindex="106865">
Joan Bonaventura Birotteau (Perpiny 21 d'octubre de 1758- Bordeus  24 d'octubre de 1793). Diputat nord-catal a la Convenci Nacional durant la Primera Repblica Francesa

Abans de l'esclat de la Revoluci fou advocat a Perpiny; el 1789 va pass a formar part del govern municipal de Perpiny i desprs secretari del districte d'aquesta ciutat. El 1792, va ser elegit diputat  pel departament de Pirineus Orientals a la Convenci Nacional dins de la qual s'ali amb els girondins; per aix, va llenar atacs contra la Comuna de Pars i contra els autors de les matances del 2 de setembre. El 19 de setembre de 1792, la seva proposta de traslladar la Convenci a un altre departament, va provocar la rplica desesperada del girond Franois Buzot "tu ens portes a la perdici". Durant el procs contra Llus XVI, va votar a favor de la pena de mort per deixant-la en suspens. L'1 d'abril de 1793, la seva denncia contra Fabre d'glantine per haver presentat al Comit de Seguretat General la proposta de restaurar la Monarquia com a mitj de salvar la ptria, li va valer l'hostilitat dels sectors indulgents propers a Danton.

El 2 de juny de 1793, arran de la purga dels girondins de la Convenci, fet que va donar origen al Terror, es va donar ordre de detenci contra Birotteau a qui es va posar sota arrest domiciliar vigilat per un gendarme anomenat Cassanyes, que tamb era catal, i que el va ajudar a fugir. Birotteau va aconseguir arribar a Li on va fer una crida a marxar contra els Montagnards que, a Pars, controlaven la Convenci; per veient que els qui volien dirigir la insurrecci lionesa era els monrquics, va refugiar-se a Bordeus, on fou descobert per la comissi militar. Birotteau fou guillotinat a Bordeus a la plaa Dauphine el 24 d'octubre de 1793 sota les finestres de la casa on vivia Jean-Lambert Tallien llavors enviat per la Convenci com a representant al departament.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271848" title="Pier Andrea Saccardo" nonfiltered="1805" processed="1797" dbindex="106866">


Pier Andrea Saccardo (Volpago del Montello, 23 d'abril del 1845   Pdua, 12 de febrer del 1920) va ser un botnic i micleg itali.

 Biografia .
Nasqu a Selva de Montello, un llogarret de Volpago a la provncia de Treviso. Estudi a Vencia, primer, i a l'Institut Tcnic de la universitat de Pdua, desprs. Es doctor el 1867 i dos anys ms tard esdevingu professor d'Histria Natural d'aquesta darrera universitat. A l'any 1876 fund la revista Michelia, que publicaria els seus primers treballs sobre bolets. Posteriorment (1879) fou nomenat professor de botnic i director del jard botnic de la universitat.

L'activitat cientfica de Saccardo es centr quasi exclusivament en els bolets. Comen a publicar amb dinou anys (Flora Montellica, ossia prodromo della flora Trevigiana) i, amb el temps, fou autor de ms de 140 treballs sobre els deuteromicets i els pirenomicets. Obtingu anomenada pel seu Sylloge, un recull exhaustiu de noms cientfics de bolets, que encara ara s l'nica obra vlida per al regne vegetal dels fongs. Tamb desenvolup un sistema per a la classificaci dels deuteromicets, basat en la forma i el color de les espores, que fou el sistema ms emprat fins a l'aparici de l'anlisi d'ADN.

En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura  Sacc.

 Obres .
Es considera fonamental en la histria de la micologia la seva obra mestra Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum (Pdua 1882-90, en nou volums), seguida per l'edici de 1931 en vint-i-cinc volums.

 Llibres .
 Prospetto della Flora Trivigiana (Vencia 1864);
 Bryotheca Tarvisina (Treviso 1864);
 Della storia e letteratura della Flora Veneta (Mil 1869);
 Sommario d'un corso di botanica (3a ed., Pdua 1880);
 Musci Tarvisini (Treviso 1872);
 Mycologiae Venetae specimen (Pdua 1873), que descriu mil dues-centes espcies de bolets, amb 50 de noves per a la cincia;
 Mycotheca Veneta (Pdua 1874-79);
 Michelis, commentarium mycologicum (Pdua 1877-1882, 2 volums);
 Fungi italici autographie delineati et colorati (Pdua 1877-86, amb 1.500 illustracions);

 Enllaos .

 Biografia a la plana de l'ajuntament de Volpago ;
 "Pier Andrea Saccardo (1845 - 1921)" Illinois Mycological Association ;
 Wubah, Daniel A. (1999) "Histria de la Micologia" Towson University, MD ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271850" title="Ratol de bosc" nonfiltered="1806" processed="1798" dbindex="106867">

El ratol de bosc o ratol de rostoll (Apodemus sylvaticus) s un dels mamfers no antropfils ms ubiqistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del poc grau d'especialitzaci trfica), es troba a la majoria dels bitops presents a Catalunya.

Morfologia.

Comptant el cap i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargria. 

El pes pot oscillar entre 14 i 28 g.

La cua s bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprs entre 120 i 190. Mesura fins a 11 cm i s quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos.

T pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge. 

Ulls grossos, negres i molt prominents, que  li confereixen una estampa molt caracterstica.

Coloraci fora variable. Ventralment clar, d'un blanc trencat que  acostuma a quedar ben delimitat de la coloraci dorsal.

Les femelles solen sser sensiblement ms voluminoses que els mascles.

Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del ratol lleonat (Apodemus flavicolis), amb collar. Relativament semblant al ratol casol (Mus musculus), se'n diferencia per la longitud i coloraci de la cua, la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de Mus spretus presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloraci tamb lleonada, b que sn de menor talla. Pel que fa a la resta, s difcil de confondre amb cap altre micromamfer.

Alimentaci.

El seu rgim s omnvor, b que consumeix moltes llavors i fruits boscans.

Cal esmentar el rol importantssim que representa en l'entramat de les xarxes trfiques. s un micromamfer molt depredat tant per carnvors com per rapinyaires, especialment els estrigiformes o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolfics rosegadors.

Hbitat.

s un dels mamfers de ms ampla valncia ecolgica, malgrat que la densitat de l'espcimen vari segons el bitop, depenent del grau de fluctuaci de les condicions ambientals i de l'hostilitat prpia del medi, que vindr donada pel rigor de determinats parmetres climtics.

Costums.

Sociable i gregari, s actiu principalment a la nit.

Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'hivern.

S'ajuda molt de les mans per a menjar.

Reproducci.

Niu esfric bastit amb herbes seques. 

De dues, com a mxim tres ventrades anyals de dues a nou cries cadascuna. 

El perode de gestaci s de vint-i-cinc dies.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 241.

Enllaos externs.

 Fotografia i informaci d'aquest rosegador. ;
 El ratol de rostoll a l'illa de Menorca. ;
 mplia informaci sobre el ratol de bosc. ;
 Descripci del ratol de bosc. ;
 Estudi sobre el ratol de bosc. ;
  ;
 Fotografies i vdeos del ratol de bosc. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271853" title="Marcel Adalbert Laurent" nonfiltered="1807" processed="1799" dbindex="106869">

Marcel Adalbert Laurent (Lapoutroie, 6 de juny de 1913 - Colmar, 9 d'agost de 1994) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1937 i 1946.

Durant la seva carrera aconsegu 5 victries, entre elles dues Bordeus-Pars.

Palmars.
1937;
 1r a la Pars-Contres ;
 1r a St.Junien;
1938;
 1r a la Bordeus-Pars;
1939;
 1r a la Bordeus-Pars;
1942;
 1r al Gran Premi d'Espraza ;

Enllaos.
Fitxa de Marcel Laurent ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271856" title="Psocpter" nonfiltered="1808" processed="1800" dbindex="106871">


Els psocters (Psocoptera) sn un ordre petits d'insectes nepters, amb una mida de menys de 6 mm, transparents, de color griss, blanquins, grogs o marrons, de cos tou, amb o sense ales. S'han descrit ms de 2.000 espcies en 226 gneres; algunes viuen en ambients humans (cases, cellers, graners, etc.) on sn freqents en papers florits, i a vegades reben el nom vulgar de "polls" dels llibres, de la pols o de la palla, malgrat que no tenen cap relaci amb els autntics polls (Phthiraptera).

 Caracterstiques .
Les espcies alades tenen quatre ales membranoses, per sn mals voladors; ocasionalment les ales anteriors estan ben desenvolupades i les posteriors sn vestigials; les quatre ales queden en forma de teulada al posar-se. Les antenes, pel general, sn llargues i primes (filiformes), formades per nombrosos artells o segments, entre 13 i 50. Els tarsos tenen dos o tres segments; l'aparell bucal s de tipus mastegador, els ulls composts estan poc desenvolupats en algunes espcies i generalment posseeixen tres ocel.les, encara que poden mancar per complet. El protrax est molt redut en les espcies alades; el mesotrax t un gep caracterstic; en ocasions volen en gran nombre deixant-se dur per l'aire com els fids.

 Biologia i ecologia .

La metamorfosis s incompleta (hemimetbols), essent els individus joves (nimfes) molt semblats als adults, per sense ales. Posen generalment de 20 a 100 ous, per que existeixen tamb espcies vivpares i algunes es reprodueixen per partenognesis. Els ous els colloquen allats o agrupats i de vegades coberts de seda o restes de materials. La majoria de les espcies passen per sis estadis nimfals. En algunes espcies no es coneixen adults. Els ous solen hibernar, rarament les nimfes i adults. Molts sn gregaris.

Les espcies ms conegudes sn les que viuen en construccions com cases, graners, cellers, etc. Aquestes espcies, en general, no tenen ales i sn freqents en papers i llibres que estan o van estar humits. Les espcies que viuen al camp es troben sobre la vegetaci, a les escorces dels arbres, sota les pedres, etc., i en general tenen ales ben desenvolupades.

Els psocpters s'alimenten de diversos materials d'origen vegetal i animal com micelis de fongs, grans danyats de cereals, pollen, insectes morts i ous d'insectes. Els que viuen entre els llibres s'alimenten dels fongs que creixen sobre la cola.

Es creu que comparteixen un avantpassat com amb l'ordre Zoraptera i amb altres ordres d'hemipteroideus. Recents estudis suggereixen que els psocpters sn un grup parafiltic.

 Referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271860" title="Paleobiologia" nonfiltered="1809" processed="1801" dbindex="106874">

La paleobiologia s la branca de la paleontologia que estudia la vida, en tots els seus aspectes, del passat geolgic de la Terra. Juntament amb la tafonomia i la biocronologia, la paleobiologia s una de les tres subdivisions de la paleontologia.

Divisions de la paleobiologia.
La paleobiologia no s ms que l'estudi biolgic dels organismes del passat geolgic per mitj de l'estudi dels seus fssils, per la qual cosa se subdivideix, essencialment, en les mateixes disciplines que la biologia per vistes des d'una perspectiva paleontolgica: la paleozoologia, la paleobotnica, la paleoecologia, la paleoanatomia, la paleoneurologia...

Mentre que la paleozoologia i la paleobotnica se centren en grups biolgics (animals i plantes), la paleoecologia s una disciplina transversal que se centra en l'estudi dels ecosistemes del passat, s a dir, que estudia les relacions entre els organismes del passat d'un mateix temps, i les relacions entre aquests organismes i els ambients en qu vivien.

Altres disciplines paleobiolgiques ms amples, que no es limiten a un determinat grup taxonmic, sn, per exemple: la macropaleontologia, que estudia els fssils visibles a ull nu; i la micropaleontologia, que estudia fssils de mida reduda que requereixen un microscopi per ser ben estudiats.

La palinologia, o estudi del pollen i espores fossilitzats, es troba a cavall entre la paleobotnica i la micropaleontologia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271862" title="Oleguer Mir i Borrs" nonfiltered="1810" processed="1802" dbindex="106875">
Oleguer Mir i Borrs (1849-1926) fou un erudit i metge nascut a Manresa. El 27 de setembre de 1898 llegia el discurs d inauguraci de la Societat Medico-Farmacutica dels Sants Cosme i Dami. Public dos anys desprs el llibre Aforstica mdica popular catalana confrontada a la d'altres llenges. Aquesta fou l obra cabdal d'Oleguer, un metge-escriptor que tingu una llarga activitat dins el mn cultural de la Catalunya de finals del XIX i principis del XX. Val a dir que la preparaci de l aforstica li port gaireb vint-i-cinc anys de dedicaci.
President del Centre Excursionista de la Comarca de Bages durant els anys 1910-1913 i 1922-1923.

Obra.
Aforstica mdica popular catalana; ;
La Misteriosa Llum; ;
Receptari de Manresa; ;
Biografia del Dr. Francisco Piguiem; ;
Calendari de Catalunya, publicat per la Casa Jorba el 1916; ;
El Pare Jaume Nonell; ;
Salut i Feina; ;
El Receptari de Manresa i la mort de l Infant En Jaume, Comte d  Urgell; ;
La Mare de Du de la Gleva; ;
Manresa i Sant Ignasi, 1883, i ;
Estada de Sant Ignasi a Catalunya, juntament amb D. Leonci Soler i March.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271871" title="Confederaci del Rin" nonfiltered="1811" processed="1803" dbindex="106876">


La Confederaci del Rin (alemany: Rheinbund)(francs:tats Confders du Rhin) va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813). Fou creada per Napole Bonaparte desprs de vncer Francesc II d'ustria i Alexandre I de Russia a la batalla d'Austerlitz. 
El Tractat de Pressburg en va permetre la creaci i en va fixar la capital a Frankfurt. Els membres d'aquesta confederaci eren prnceps germnics (frsten) amb una representaci simblica heretada del Sacre Imperi Rom. Per el poder autntic qued en mans de Napole, que exercia la funci de protector i cada un dels estats tan sols tenia la consideraci d'estat client.
El presidents foren Karl Von Dalberg, durant el perode de 1806 a 1813, i Eugne de Bauharnais, durant l'ltim perode de 1813.

Ms endavant als 16 estats inicials si afegiren 23 estats ms. La Confederaci va acabar governant a ms de 15 milions de ciutadans fet que representava un gran coix de protecci i un avantatge estratgic per al costat occidental de l'Imperi Francs.
 Formaci .

El 12 de juliol de 1806 es va signar el Tractat de la Confederaci del Rin (alemany: Rheinbundakte), amb la presncia de 16 estats confederats que formaven l'antiga Lliga del Rin. En els segents anys s'hi uniren 23 estats ms arribant a la suma de 39 i un total de 15 milions de ciutadans. Francesc II va renunciar al ttol d'emperador i va declarar la dissoluci del Sagrat Imperi Rom. La dinastia de Francesc II (Habsburgs) s'hagu de conformar amb governar ustria. Aquest estat qued excls de la Confederaci juntament amb Prssia, Dinamarca i La Pomernia sueca. Erfurt i el costat occidental del Rin senzillament es van annexionar a l'Imperi Francs.

En lloc d'instaurar un monarca com a cap d'estat imitant l'Imperi Rom, hi van collocar un "arxiconseller" amb el ttol de prncep. Aquest crrec fou ocupat en principi per Karl Theodor von Dalberg. Era el President del Col.legi de Reis i presidia la Dieta de la Confederaci, una imitaci de parlament que mai va arribar a reunir-se. 

La Confederaci era per sobre de tot una associaci militar: els membres havien d'aportar grans quantitats d'homes per a l'exrcit.
A canvi d'aquesta colaboraci els caps de govern de Baden, Hesse, Cleves i Berg reberen la categoria de grans ducats. Wrttemberg i Bavria es convertiren en reialmes
El moment ms gran de la curta histria de la Confederaci fou al 1806 quan Frana va derrotar a Prssia. Al llarg d'aquest any va passar a tenir quatre reialmes, cinc gran ducats, disset principats i tres ciutats de la Lliga Hanseatica; Hamburg, Lbeck i Bremen.

Per Frana era de vital importncia assegurar l'embargament comercial de tot Europa amb la Gran Bretanya. Moltes regions de la Confederaci no respectaven aquest embargament.A partir del 1810 Napole va decidir solucionar aquest contratemps annexionant a l'Imperi Francs moltes regions del nord-oest d'Alemanya.

Al 1814, quan la campanya napolenica sobre l'Imperi Rus va fracassar, molts dels membres de la Confederaci es van canviar de bndol. Aquest fet en va propiciar el seu col.lapse i posterior desaparici.

Estats Membres de la Confederaci del Rin el 1812.
 Ducat d'Anhalt-Bernburg (15 de desembre de 1806);
 Ducat d' Anhalt-Dessau (15 de desmbre de 1806);
 Ducat d'Anhalt-Kthen (15 de dembre de 1806);
 Ducat de Arenberg (co-fundador)(25 de juliol 1806);
 Gran Ducat de Baden (co-fundador)(25 de juliol 1806);
 Reialme de Bavaria (co-fundador)(25 de juliol 1806). En inici era un ducat;
 Gran Ducat de Berg (co-fundador)(25 de juliol 1806);
 Gran Ducat de Hesse-Darmstadt (co-fundador)(25 de juliol 1806). ;
 Principat d'Hohenzollern-Hechingen (co-fundador)(25 de juliol 1806). ;
 Principat de Hohenzollern-Sigmaringen (co-fundador)(25 de juliol 1806).   ;
 Principat d'Isenburg-Birstein (co-fundador)(25 de juliol 1806).   ;
 Principat de Leyen (co-fundador)(25 de juliol 1806).   ;
 Principat de Liechtenstein (co-fundador)(25 de juliol 1806).     ;


Mapa d'Europa l'any 1812;

Mapa dels estats que formaven la Confederaci;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271882" title="Emausaure" nonfiltered="1812" processed="1804" dbindex="106877">


L'emausaure (Emausaurus) s un gnere de dinosaure que visqu al Jurssic inferior. Les seves restes fssils foren trobades a Alemanya. Fou un parent primitiu de l'estegosaure i, com aquest, era hervbor. Basant-se en les descripcions del crani, s possible que l'emausaure fos similar, per ms petit, que Huayangosaurus. 

L'especimen tipus, Emausaurus ernsti, fou establert per Haubold l'any 1991.

Referncies.
 Informaci sobre Emausaurus i altres estegosaures, del lloc web de "Thescelosaurus!";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271886" title="Yushania maling" nonfiltered="1813" processed="1805" dbindex="106878">

La Yushania maling s una espcie de bamb del gnere Yushania de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Sinnims: Arundinaria maling (Gamble.), Fargesia maling ((Gamble) J.J.Campbell), Sinarundinaria maling ((Gamble) C.S.Chao & Renvoize). 
Es fa en altituds d'entre els 1.600 i els 3.000 metres a la zona dels Himlaies, i s probablement l'espcie de bamb ms abundant del Nepal .

Fa una alada entre els tres i els quatre metres i mig, per b que pot arribar als nou. Arriba a suportar temperatures de -25C. D'arrels molt profundes, constitueix una bona eina per a combatre l'erosi del sl.

 Enllaos .
 Descripci i fotografia ;
 Cultiu i usos ;
 Yushania maling a la GrassBase ;
 Fotografies;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271890" title="Liaoceratops" nonfiltered="1814" processed="1806" dbindex="106879">

Liaoceratops s un gnere de dinosaure ornitisqui recentment descobert. Es creus que s un cos primitiu dels ceratopsians. Visqu al Cretaci inferior, fa uns 130 milions d'anys. Fou descobert a la Xina per un equip de cientfics americans i xinesos. Liaoceratops era ms petit que els seus cosins ms tardans, per ofereix una vist interrompuda en l'evoluci primerenca d'un dels grups de dinosaures ms enigmtics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271892" title="Enganyapastors" nonfiltered="1815" processed="1807" dbindex="106880">

L'enganyapastors (Caprimulgus europaeus) s un ocell de la famlia dels caprimlgids que s capvespral o nocturn.

Morfologia.

Fa 25 cm de llargria i pot arribar a 100 g de pes.

La cua s llarga i pot atnyer fins a 138 mm. 

El tars s curt (de 17 a 19 mm) i les extremitats sn provedes de quatre dits, un dels quals es lateral en relaci amb els altres.

Les ales sn estretes i llargues i poden fer fins a 20,3 cm.

Els mascles presenten taques blanques a les plomes primries de les ales i a les marginals de la cua, tret que s visible quan vola, sobretot en els vols nupcials. Aquestes clapes blanques, per, sn inexistents en les femelles.

El seu plomatge exhibeix una de les coloracions ms homocromes que podem trobar entre els exemplars de l'avifauna dels Pasos Catalans. Efectivament, la seua lliurea s formada per una bigarrada combinaci de colors que van des del gris brunenc del fons, amb tons ocracis rosats, fins al bru rogenc, combinat amb fines taques negres i brunes al dors. Al dessota hi ha ratlles travesseres de color bru fosc. Presenta tamb taques brunes i grises a les ales i un barrat de negre a les plomes timoneres. 

La gola mostra una clapa blanca molt caracterstica. 

El seu cap s ample i aixafat.

Els ulls sn foscos, grossos i lleugerament ellptics.

El bec s curt, per la boca adquireix proporcions desmesurades i s proveda de cerres, que empra per a cercar insectes i capturar-los en el vol.

Costums.

Quan es posa a terra s'aclofa, encongeix el cap i acluca els ulls. Aleshores, pel seu plomatge, resulta extraordinriament mimtic. 

Si es posa a les branques, ho fa sempre en sentit longitudinal, la qual cosa afavoreix el seu mimetisme. 

Normalment, per, es troba a terra, on s trepitjat i aixafat, fora sovint, pels autombils.

Solca l'aire amb un vol silencis, amb freqents vinclatges. Mentre dura el zel, el mascle, quan vola, fa xocar les ales bo i provocant un soroll molt caracterstic. 

El cant s ems al capvespre o a la nit, i s greu, llarg i amb alt i baixos.

Generalment solitari, migra a la nit formant grups.

Hbitat.

Habita en bosquines, boscos amb sotabosc i prop dels conreus. Tamb es troba en els ribatges dels rius.

Durant l'estiu s freqent a la Catalunya Central.

Hiverna a l'frica tropical.

Sovinteja a les zones ramaderes, on cerca insectes, la qual cosa ha originat la creena, totalment errnia, segons la qual l'enganyapastors popa la llet del bestiar. 


Reproducci.

Nia a terra, aprofitant alguna depressi que supleix el niu. 

La posta consta generalment de dos ous de color gris o b tacats. Sol pondre dos cops l'any.

La incubaci la duen a terme tant el mascle com la femella, b que aquesta darrera ho fa principalment de dia. 

Els polls sn seminidfugs.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 158.

Enllaos externs.

 Estudi de l'enganyapastors al Principat de Catalunya. ;
 Article sobre la poblaci d'enganyapastors a les Balears i Pitises. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 Fotografies i vdeos de l'enganyapastors en llur hbitat natural. ;
 ;
 Audici del cant de l'enganyapastor. ;
 Vdeos d'enganyapastors a l'aire lliure. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271896" title="Tisanpter" nonfiltered="1816" processed="1808" dbindex="106881">


Els tisanpters (Thysanoptera) son un ordre de petits insectes nepters, denominats a vegades trips (paraula derivada d'un dels gneres de l'ordre, Thrips) o xinxes del mal temps, malgrat no ser autntiques xinxes (hempters). Es coneixen ms de 4.000 espcies. Solen ser de color marr o negre. La seva alimentaci s majoritriament a base de vegetals. Solen viure a la vegetaci, sota les escorces, soterranis, etc., i poden causar danys a les plantes cultivades.

 Morfologia .
La seva mida no sobrepassa els 1,5 mm. Tenen un aparell bucal suctor asimtric, mancat de mandbula dreta; les antenes sn curtes; tenen dos composts i tres ocelles sobre el front en disposici triangular.

Les ales dels tisanpters sn molt caracterstiques, ja que sn mol estretes, amb venaci reduda i amb els marges provets de llargs pls, cosa que els hi dna aspecte ploms; poden estar redudes (formes braqupteres) o absents (formes pteres).

Biologia i ecologia.
El cicle biolgic dels tisanpters s complex. La reproducci pot ser partenogentica o mitjanant cpula. Algunes espcies segueixen cicles amb els dos tipus de reproducci, amb alternana de generacions 
partenogentiques i sexuades, comparable als dels fids.

El desenvolupament postembrionari dels tisanpters t caracterstiques tant de tipus hemimetbol com holometbol, essent un cas nic entre els insectes; els joves acabats de nixer s'assemblen als adults, per abans de madurar hi ha una pupa inactiva semblant a la dels insectes holometbols.

La majoria sn fitfags, per no s'alimenten de saba; dissolen els teixits vegetals amb la seva saliva i desprs els succionen amb el seu bec. Poden causar danys a les plantes, en especial a les gramnies i sn vectors d'espores de fongs, bacteris i virus vegetals. Tamb poden alimentar-se de pollen. Algunes espcies sn omnvores o fins i tot carnvores.

 Subordres .
Terebrantia. Es caracteritzen per tenir ovipositor (aparell per a posar ous) ben desenvolupat. Les ales anteriors tenen una vena longitudinal que assoleix l'extrem de l'ala.
Tubulifera. No presenta ovipositor. Les seves ales no presenta venes o com molt una vena vestigial d'escassa longitud.

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271906" title="Grup d'Astronomia de Tiana" nonfiltered="1817" processed="1809" dbindex="106882">
El Grup d'Astronomia de Tiana (GAT) s una agrupaci dedicada a l'estudi i la difusi de l'astronomia, de la poblaci de Tiana (El Maresme, Catalunya). Va ser fundada el 1985 i des d'aleshores ha estat en diversos locals del poble fins que el 2003 va inaugurar l'actual seu, l'Observatori Astronmic de Tiana, construt per l'Ajuntament de Tiana i la Diputaci de Barcelona.
Des dels seus inicis ha treballat per igual en les dues branques: l'observaci cientfica i la divulgaci. 
En referncia a l'observaci sempre ha tingut especial rellevncia la planetria, i en especial la de Mart. Per mai ha deixat de banda altres aspectes com el cel profund, els cometes o la lluna. Aix com el 2003 va suposar un salt qualitatiu amb la inauguraci de les installacions actuals, el 2007 i 2008 s de nou un salt en equipar l'observatori amb un equip que permetr nous reptes en l'aspecte observacional.
En la vessant divulgativa ha acollit moltes escoles b mitjanant xerrades o b observacions per a infants i adolescents. Tamb ha organitzat conferncies per a tots els pblics, exposicions i mensualment obre les portes de l'observatori per a una observaci pblica on hi participen vens del Barcelons nord, el Maresme i el Valls principalment.
Les seves fites ms importants histricament han estat l'organitzaci dels congressos d'astronomia amateur "Star Party" el 1995 i el 2005, portant a Tiana com a ponents astrnoms professionals de l'Instituto Astrofsico de Canarias o de l'Instituto Astrofsico de Andalucia.
Actualment el Grup d'Astronomia de Tiana t uns 80 socis i scies que fan que sigui una de les agrupacions astronmiques ms actives de Catalunya.
Acrnim: GAT

 Enllaos externs .
Pgina web del Grup d'Astronomia de Tiana;
Pgina web de l'Ajuntament de Tiana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271926" title="Tricpter" nonfiltered="1818" processed="1810" dbindex="106883">


Els Tricpters (Trichoptera, del grec trichos, "pl" i pteron, "ala") sn un ordre d'insectes endopterigots (amb metamorfosi completa) amb unes 10.000 espcies. Les seves larves i pupes sn aqutiques, i viuen dintre de petits estoigs en forma de tub que elles mateixes fabriquen amb seda a la qual adhereixen grans de sorra, restes vegetals, etc. Els adults sn aeris, i es caracteritzen per presentar dos parells d'ales cobertes de pls que, en posici de reps, es pleguen sobre el cos en forma de teulada. Les larves denominades cuques de riera o dragues pels pescadors de riu, sn un bon esquer. El nom, suposadament com, de frignies que reben els adults, es refereix als representants del gnere Phryganea.
 
 Caracterstiques .
Adult.
El cap posseeix dos ulls compostos b desenvolupats i, de vegades tres ocelles; les antenes sn llargues i filiformes. Les peces bucals sn de tipus llepador amb les mandbules generalment vestigials; les maxilles i el llavi contribueixen a la formaci d'una probscide, denominada haustel amb la qual prenen lquids.

El trax presenta els tres segments ben desenvolupats, amb potes llargues i primes provedes d'espines, i dos parells d'ales membranoses densament cobertes de pls i amb molt poques venes transversals. L'abdomen posseeix 10 segments, dels quals els ltims estan modificats i constitueixen la genitalia.

 Larva .
Les larves sn aqutiques, de tipus campodeiforme o eruciforme, amb cap ben desenvolupat, tres parells de potes, i es diferencien de les larves de tots els altres insectes per presentar un parell de falses potes anals (pigpodes) provedes de fortes ungles. Posseeixen glndules productores de seda que s'obren en el llavi; la seda s usada per a construir una gran varietat d'estructures larvries. Respiren per traqueobrnquies de forma filamentosa localitzades sobre l'abdomen.

 Biologia i ecologia .
Els tricpters es reprodueixen sexualment. L'aparellament sol realitzar-se entre la vegetaci; les femelles dipositen els ous a l'aigua, de vegades en grans masses de fins a 700 ous, en alguns casos introduint l'abdomen, i en uns altres submergint-se per complet; algunes espcies dipositen els ous fora de l'aigua, en zones d'inundaci peridica. La fase larvria sol comprendre cinc estadis diferents.

Les pupes viuen dintre d'estoigs especials, on es produeix la metamorfosi. En el cas dels integripalps, que ja posseeixen estoigs en estat larvari, tapen l'apertura mitjanant una secreci; pel que fa als anulipalps, les larves teixeixen un capoll, tant si les larves vivien en estoigs com si no. Desprs de la metamorfosis, la pupa s'allibera del seu embolcall i es desplaa activament cap a la riba fins a trobar un substrat adequat, en general vegetaci, per a l'emergncia de l'adult.

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271928" title="Rubria" nonfiltered="1819" processed="1811" dbindex="106884">
La lex Rubria fou una antiga llei romana de l'any 43 aC per la que la Gllia Cisalpina deixava de ser provncia per ser part d'Itlia. Una  llei complementaria de nom desconegut establia tamb l'administraci de justcia en la nova forma, de la qual una part es conserva en una tauleta de bronze trobada a Parma, i que esmenta la lex Rubria que per alguns fou la que establia la supressi de la provncia i per altres noms convertia Mutina en prefectura.

Un altre llei anomenada Rubria o Rubrica s esmentada un segle endarrera.

Per la gens romana, vegeu Rbria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271929" title="Intel Skulltrail" nonfiltered="1820" processed="1812" dbindex="106885">

Intel Skulltrail s una plataforma construda a partir d'una placa base de la classe servidor.

Creada i desenvolupada per l'empresa de microprocessadors Intel Corporation s destaca sobre les dems per tenir 4 connexions PCI Express i poder installar-hi ms de dos processadors de forma independent, i d'esta forma arribar  a una potencia de 25 GHz i poder connectar 4 targetes grfiques de forma SLI.

Components del sistema.
Core 2 Extreme QX9775.
Quatre processadors de nuclis en un paquet de processador;
3,2 GHz de freqncia;
1600 MHz FSB;
Fabricat en 45 nm;
12 MiB L2 cache (6 MiB per parell de nucli);

Placa base Intel D5400XS.
Dos scals LGA 771 CPU (suporta processadors Xeon DP);
Quatre encaixos FB-DIMM que suporten 16 GB de memria del sistema a 800 MHz;
Quatre x16 PCI Express 1.1a scals;
Dos scals PCI 2.3;
Sis ports SATA 3.0 Gbit/s;
Dos ports eSATA;
Deu ports USB;

 Enllaos externs .
Enllaos en angls:;
;
;
;
http://www.tomshardware.com/news/Skulltrail-6GHz-Overclocking,5208.html;
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271930" title="Llista d'estats sobirans del 1898" nonfiltered="1821" processed="1813" dbindex="106886">


Estats sobirans.
A.
;
 Amrica Central   Gran Repblica de l'Amrica Central (fins a l'1 de novembre);
 Estats Units de l'Amrica Central (de l'1 de novembre al 21 de novembre);
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro;
 Ashanti   Uni Ashanti;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bukhara   Emirat de Bukhara;
 Bulgria   Principat de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
 Illes Cook   Federaci de les Illes Cook;
   Imperi de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
 Creta - Repblica de Creta (des del 9 de desembre);

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
 Equador   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hawaii   Repblica de Hawaii (fins al 4 de juliol);
   Repblica d'Hondures (des del 21 de novembre);

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

K.
   Regne de Kndougou (fins a l'1 de maig);
 Khiva   Khanat de Khiva;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua (des del 21 de novembre);

O.
   Estat Lliure d'Orange;
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador (des del 21 de novembre);
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;
 Sulu   Sultanat de Sulu (fins al 1898);

T.
   Regne de Tonga;

U.
   Repblica Oriental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

W.
   Imperi Wassoulou (fins al 29 de setembre);

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh;
   Estat Independent d'Acre (des del 14 de juliol);
 Filipines   Repblica Filipina (des del 12 de juny);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271945" title="Pupia" nonfiltered="1822" processed="1814" dbindex="106887">
La lex Pupia fou una antiga llei romana instada per un trib de la plebs de nom Pupi. Prohibia que el senat fes les seves reunions deliberatives en dies de comicis, i establia que entre mitjans de gener i primers de febrer el senat noms s'havia d'ocupar de les audincies i de rebre als ambaixadors estrangers.

Per la gens romana, vegeu Ppia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271947" title="Monstre darwini" nonfiltered="1823" processed="1815" dbindex="106888">
La idea del monstre darwini (provinent del naturalista Charles Darwin, creador de la teoria de la selecci natural) s una teoria hipottica que es fonamenta en l'aparici d'un sser viu superconsumidor que complir unes qualitats especials mitjanant les quals podria ostentar una posici de superioritat respecte a la resta d'ssers vius d'una manera determinant en l'evoluci de l'emplaament ecolgic en el qual apareixeria.

Segons les necessitats perqu l'sser pogus assolir aquest rang de superioritat, hauria de complir una srie de qualitats concretes que serien les segents:

 Baix nivell de mortalitat: A causa d'una immunitat total o resistncia altssima a les malalties, canvis en la climatologia o atacs de la resta d'animals. Aquesta caracterstica faria, com a resultat que la velocitat d'expansi demogrfica, que no fos necessari que es produs a un nivell molt accelerat, noms d'una forma contnua.

 Capacitat d'explotaci dels bitops invariables: Com que l'eficincia de l'organisme per a capturar els recursos tindria un percentatge d'eficincia desproporcionadament alt, amb la qual cosa desplaaria els possibles competidors i els recursos no podrien evitar la seua explotaci, aquest fet degradaria el medi a una velocitat contnua independentment del nivell de recursos que hi haguessin.

Aquesta superioritat ecolgica es dividiria en dues parts:

 Capacitat per a saltar les lleis de competitivitat per interferncia: Com que el percentatge d'eficincia de captaci del recursos per part de l'organisme superconsumidor s molt superior que els dels seus possibles competidors i noms donaria el seu desplaament de l'ecosistema i posterior extinci.

 Capacitat per a saltar les lleis de competitivitat per explotaci: Com que la capacitat de captaci del recursos per part del monstre darwini estaria tan desenvolupada que seria immune o casi immune a qualsevol acci negativa per aquest per part de la resta del medi o als seus intents d'evitar la seua depredaci. Aquest fet conclouria en un desgast dels recursos constant sense relaci amb la seua quantitat fins a la total extinci del recurs. Com a conseqncia, els diferents individus de l'espcie superconsumidora noms es veurien obligats a desplaar-se i a colonitzar altres llocs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271949" title="Ruf" nonfiltered="1824" processed="1816" dbindex="106889">


Autombils:;
Ruf (automobilisme);

Onomstica:;
 Ruf (cognom);
 Meni Ruf, metge  rom;
 Ruf Efesi, metge grec;
 Ruf (escriptor), escriptor grec;
 Anni Ruf, procurador de Judea ;
 Antoni Ruf, gramtic llat ;
 Atili Ruf, governador de Sria ;
 Basseu Ruf, prefecte del pretori;
 Luci Cecili Ruf, magistrat rom;
 Gai Cecili Ruf, cnsol el 17 ;
 Marc Celi Ruf, tribu de la plebs el 52 aC i pretor el 48 aC;
 Quint Curti Ruf, historiador rom;
 Curti Ruf, procnsol d'frica;
 Marc Egnaci Ruf, cnsol el 18 aC;
 Feni Ruf, prefecte de l'annona el 55 ;
 Juli Ruf, cnsol el 178 ;
 Juli Ruf, cnsol el 67;
 Luci Mescini Ruf, qestor de Cicero a Cilcia (51 aC) ;
 Marc Minuci Ruf (cnsol), cnsol el 221 aC ;
 Quint Minuci Ruf (cnsol 197 aC), cnsol el 197 aC ;
 Marc Minuci Ruf (pretor), pretor el 197 aC;
 Marc Minuci Ruf (trib), trib de la plebs el 121 aC;
 Quint Minuci Ruf (cnsol 110 aC), cnsol el 110 aC ;
 Minuci Ruf, militar rom.
 Luci Minuci Ruf, cnsol el 88 ;
 Gai Musoni Ruf, filsof estoic rom del segle I;
 Quint Numeri Ruf, trib de la plebs el 57 aC;
 Numisi Ruf, llegat rom;
 Passi Ruf, cnsol el 4 aC ;
 Petili Ruf, cnsol el 83 ;
 Marc Pomponi Ruf, trib amb potestat consolar el 399;
 Publi Suilli  Ruf, cnsol el 46.
 Tari Ruf, cnsol sufecte el 16 aC.
 Trebelli Ruf, pretor i governador de Trcia;
 Vergini Ruf, cnsol tres vegades al segle I;
 Vibi Ruf, cnsol sufecte en el regnat de Tiberi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271950" title="Marc Minuci Ruf" nonfiltered="1825" processed="1817" dbindex="106890">


Onomstica:

Marc Minuci Ruf (cnsol), cnsol el 221 aC ;
Marc Minuci Ruf (pretor), pretor el 197 aC;
Marc Minuci Ruf (trib), trib de la plebs el 121 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271952" title="Quint Minuci Ruf" nonfiltered="1826" processed="1818" dbindex="106891">


Onomstica:

Quint Minuci Ruf (cnsol 197 aC), cnsol el 197 aC ;
Quint Minuci Ruf (cnsol 110 aC), cnsol el 110 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271956" title="Pebrella" nonfiltered="1827" processed="1819" dbindex="106892">


La pebrella (Thymus piperella) s una planta llenyosa que naix al Pas Valenci, principalment a la provncia de Valncia i la zona nord de la provncia d'Alacant.

Descripci.

Famlia de les labiades, s una planta perenne de 20 centmetres d'alada amb nombroses tiges llenyoses que ixen de la soca de la planta que contenen nombroses fulles.
Les seues fulles sn menudes, senceres, ovades, planes, unides a les tiges per un petit pecol i amb nombroses glndules esferodals de color vermell i nervadura ben marcada.

Flors en verticillastres laxes agrupades en inflorescncies denses situades a l'extremitat de les tiges. Calze tubular de coloraci rogenc, bilabiat i amb cinc dents i amb corolla de color rosada.

Cria.
Brota principalment a terres calcries i pedregoses, malgrat que tamb es poden trobar a serres i boscs.

La floraci del matoll s'estn des del mes de juliol fins al de novembre.

Recollecci.

La recollecci de la planta es realitza principalment a l'estiu, abans de la floraci.

La part de la planta que s'utilitza, sn les fulles que es deixen assecar per a augmentar el seu aroma.

s.
La pebrella, sempre ha estat present a les cuines valencianes, en nombroses receptes com a condiment per a paelles, carns de caa, etc. o b, per a realitzar begudes espirituoses com l'herbero.  

Referncies.

Herbari Virtual de la Universitat d'Alacant;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271958" title="Richmal Crompton" nonfiltered="1828" processed="1820" dbindex="106893">
Richmal Crompton Lamburn (Bury, Lancashire, 15 de novembre de 1890   Furborough, 11 de gener de 1969) fou una escriptora anglesa, especialitzada en llibres infantils i narracions de por. 

 Biografia .
El seu pare era el reverend Edward John Sewell Lamburn, que alhora era tamb el mestre de l escola parroquial. Va guanyar una beca per realitzar estudis clssics en el Royal Holloway College, Londres, on es va graduar de Batxiller en Arts. Va donar classes com a institutriu  i en diferents escoles angleses. 
La seva feina com a mestra va finalitzar quan va  agafar poliomielitis en 1923, i a partir de llavors es va dedicar a escriure. Les seves obres ms conegudes sn les que porten com a personatge principal a Guillermo Brown. Va morir al 1969 en la seva casa de Farnborough, Kent.

 Obres . 
Les seves obres per a nens porten com a protagonista principal Guillermo Brown. Sn relats irnics que reprodueixen la parla dels nens entre les edats d onze i dotze anys. L enemic est representat pels pares i germans. EL humor sorgeix a partir de les idees respecte a la educaci i la conducta.
La llarga saga es va traduir a diferents llenges i va ser adaptada a la televisi. 
Tamb va fer obres per a adults, contes de fantasmes , Bruma (1928) i La morada maligna (1926)

 Obres per a nens .
 Just William, 1922 (Travesuras de Guillermo) ;
 More William, 1922 (Guillermo el incomprendido) ;
 William The Fourth, 1924 ;
 William The Conqueror, 1926 (Guillermo el conquistador) ;
 William The Bad, 1930 ;
 William's Happy Days, 1930 ;
 William's Crowded Hours, 1931 ;
 William The Pirate, 1932 ;
 William The Rebel, 1933 ;
 William The Dictator, 1938 ;
 William and Air Raid Precautions, 1939 ;
 William and the Evacuees, 1940 ;
 William Carries On, 1942 ;
 William and the Brains Trust, 1945 ;
 Jimmy, 1949 ;
 William the Bold, 1950 ;
 Jimmy Again, 1951 ;
 William and the Tramp, 1952 ;
 William and the Moon Rocket, 1954 ;
 William's Television Show, 1958 ;
 William and the Witch, 1964 ;
 Jimmy the Third, 1965 ;
 William and the Pop Singers, 1965 ;
 William the Superman, 1968 ;
 William the Lawless, 1970 ;

 Obres per adults .
 The Innermost Room, 1923 ;
 The Wildings, 1925 washalala ;
 David Wilding, 1926 ;
 The House, 1926 ;
 A Monstrous Regiment, 1927 ;
 The Thorn Bush, 1928 ;
 Felicty Stands By, 1928 ;
 The Four Graces, 1929 ;
 Portrait of a Family, 1932 ;
 Marriage of Hermione, 1932 ;
 The Holiday, 1933 ;
 Chedsy Place, 1934 ;
 Journeying Wave, 1938 ;
 Merlin Bay, 1939 ;
 Seffan Green, 1940 ;
 Narcissa, 1941 ;
 Family Roundabout, 1948 ;
 The Gypsy's Baby, 1954 ;
 Four In Excile, 1954 ;
 Wiseman's Folly, 1959 ;
 The Interior, 1960;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271961" title="Meni Ruf" nonfiltered="1829" processed="1821" dbindex="106894">
Meni Ruf (Menius Rufus, ) fou un metge  romn que va viure al segle I aC o una mica abans. 

s esmentat principalment per Asclepades Farmaci. Segurament tamb s el mateix metge esmentat per Andrmac amb el nom unicament de Ruf (ap. Galenus, De Compos. Medicam. sec. Loc. 7.5, vol. 13. p. 92).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271962" title="Ruf Efesi" nonfiltered="1830" processed="1822" dbindex="106895">
Ruf Efesi (Rufus Ephesius, ) fou un metge nadiu d'Efes que hauria viscut sobre el temps de Plat. 

Joan Tzetzes diu que fou el metge de Clepatra; Suides el situa en el regnat de Traj, ms d'un segle desprs, que probablement s la data correcte. 

Va escriure diverses obres la principal de les quals es , "De Appellationibus Parlium Corporis Humani; tamb   , "De Renum et Vesicae Morbis",i , "De Medicamentis Purgantibus", , De Victus Ratione, , De Methodo Medendi; , De Melancholia; , De Victu Navigantium, , De Medicamentis Vulnerum, , De Ficubus, , De Vetere Medicina, , De Lacte, , De Vino,  , De Melle  i De Morbis qui Articulis contingunt.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271963" title="Ruf (escriptor)" nonfiltered="1831" processed="1823" dbindex="106896">
Ruf (Rufus ) fou un escriptor grec.

Fou l'autor d'una obra de msica en tres llibres, els quals tractaven de l'origen de la tragdia i la comdia. 

Spater va conservar una part considerable de l'obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271965" title="Anni Ruf" nonfiltered="1832" processed="1824" dbindex="106897">
Anni Ruf (Annius Rufus) fou un governador rom.

Fou procurador de Judea nomenat vers l'any 12 com a successor de Marc Ambbul. Exercia el crrec  a la mort d'August el 14, i probablement va restar al lloc fins l'any 15. El seu successor fou Valeri Grat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271966" title="Antoni Ruf" nonfiltered="1833" processed="1825" dbindex="106898">
Antoni Ruf (Antonius Rufus) fou un gramtic llat.

s esmentat per Quintili i per Vili Llong. Segons Glandorp, Acr diu que va traduir a Homer a Pndar, per la referncia escrita d'Acr on es parli d'Antoni Ruf, no s'ha trobat posteriorment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271967" title="Atili Ruf" nonfiltered="1834" processed="1826" dbindex="106899">
Atili Ruf (Atilius Rufus) fou un governador rom de rang consular.

Va governar Sria durant el regnat de l'emperador Domici i va morir just abans de la tornada d'Agrcola del seu govern de Britnia el 84. Els governadors sirians posteriors a l'any 70 sn quasi be desconeguts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271968" title="Basseu Ruf" nonfiltered="1835" processed="1827" dbindex="106900">
Basseu Ruf (Bassaeus Rufus) fou prefecte del pretori sota Marc Aureli. 

Fou elevat a aquesta dignitat per els seus mrits ja que no havia rebut bona educaci pel seu origen rstic. Se'n fa allusi en una carta d'Avidi Cassi ("audisti praefectum praetorii nostri philosophi, ante triduum quam fieret, mendicum et pauperem, sed subito divitem factum") i en alguna inscripci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271969" title="Luci Cecili Ruf" nonfiltered="1836" processed="1828" dbindex="106901">
Luci Cecili Ruf (Lucius Caecilius Rufus) fou un magistrat rom, germ uter de Publi Corneli Sulla.

Fou trib de la plebs el 63 aC i va proposar immediatament que el seu germ i Autroni Pet, que havien estat condemnats per suborn als comicis del 66 aC poguessin ser candidats altre cop per les altes magistratures; finalment va retirar la proposta a petici del seu germ. 

Va donar suport a Cicer i als aristcrates i es va oposar a la llei Agrria de Servilius Rullus.

El 57 aC fou pretor i va afavorir el retorn de Cicer, enfrontant-se amb Publi Clodi Pulcre. El 54 aC va donar suport a l'acusaci contra Aule Gabini, un home lleial a Gneu Pompeu, enriquit en el seu govern a Sria (provncia romana).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271970" title="Gai Cecili Ruf" nonfiltered="1837" processed="1829" dbindex="106902">
Gai Cecili Ruf (Caius Caecilius Rufus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 17 amb Luci Pomponi Flac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271972" title="Cllula glial" nonfiltered="1838" processed="1830" dbindex="106903">


Les cllules glials (glia prov del grec "cola") sn juntament amb les neurones, les dos tipus diferents de cllules que formen el sistema nervis. El conjunt de cllules glials forma la neuroglia. Aquestes cllules donen suport i protecci a les neurones, fent de cola d'uni entre les mateixes. A ms ajuden a mantenir l'homestasi cellular de les neurones i les alimenten.

La proporci de nombre de cllules glials i neurones s caracterstica de cada espcie, sent aproximadament 10 a 1 en la mosca domstica, 1 a 1 en cocodrils i 1 a 10 als humans.

 Histria .
El teixit glial o  glia  va ser descrit per primera vegada al 1856 pel patleg Rudolf Virchow, sent definit inicialment com el teixit connectiu propi del cervell. Va ser Santiago Ramn y Cajal al 1891 qui va descobrir les cllules glials, diferenciant-les de les neurones, per identificant-les sense dubtes com a part del teixit nervis. El descobriment de la proporci amb les neurones pareix estar relacionat amb el mite segons el qual  no ms utilitzem el 10% del nostre cervell . El paper de les cllules glials al desenvolupament i control de la funci sinptica i per tant a la velocitat d'aprenentatge, s recent per est molt establit hui en dia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271973" title="Marc Celi Ruf" nonfiltered="1839" processed="1831" dbindex="106904">
Marc Celi Ruf (Marcus Caelius Rufus) fou un magistrat rom, fill d'un ric cavaller rom del mateix nom.

Va nixer a Puteoli el 28 de maig del 82 aC. Fou deixeble de Cras i Cicer al costat del qual va estar durant la seva pretoria (66 aC) i els dos anys segents. El 59 aC va acusar a Gai Antoni, el collega de Cicer en el consolat del 63 aC, de estar implicat a la conspiraci de Catilina, i encara que Cicer va donar suport al seu antic collega, Antoni fou condemnat. 

Fou desprs qestor i al final del perode fou acusat de suborn del comicis i fou defensat per Cicer (56 aC). Va estar en altres judicis i conflictes, per fou absolt de al menys dues acusacions.

El 52 aC fou trib de la plebs i va donar suport a Mil. El mateix any va proposar una llei que permetia a Juli Csar ser candidat a cnsol per segona vegada en absncia. El 51 aC va acompanyar a Cicer fins a Cumes, quan anava a Cilcia i el mateix any fou candidat a edil curul, sent elegit junt a Octavi (August) per l'any 50; per fer uns grans jocs va demanar diners i feres a Cicer per aquest no va voler robar als provincials i li va negar el prstec; l'any 50 encara mantenia correspondncia amb Cicer.

Aquest mateix any es va enfrontar amb el censor Appi Claudi Pulcre i amb Luci Domicili Aenobarb, caps aristcrates,  i com a resultat va entrar al partit de Juli Csar i el 49 aC va fugir al camp de Csar a Ravenna; Csar el va enviar a Ligria per reprimir la revolta dIntemelium, i desprs va seguir al dictador a Hispnia i potser fou qestor de Curi a frica durant aquell mateix any, per probablement era un Ruf diferent.

El 48 aC fou pretor per es va molestar de qu Gai Treboni hagus estat nomenat pretor urb en lloc d'haver-ho estat ell i va adoptar mesures oposades a la poltica de Csar sobre deutes i confiscacions, fins que el senat va acordar deposar a Ruf. Aquest va abandonar Roma amb la intenci d'unir-se a Mil, al que havia cridat des de Masslia, a la Campnia, i iniciar una revolta a favor de Gneu Pompeu. Mil va morir en un combat menor prop de Thuris abans d'arribar Ruf; aquest quan va arribar va voler subornar a la guarnici de Thuris per entregar-li la ciutat per fou mort pels soldats hispans i gals de la ciutat.

Fou tamb un escriptor elegant i un eloqent orador.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271974" title="Curti Ruf" nonfiltered="1840" processed="1832" dbindex="106905">
Curti Ruf (Curtius Rufus) era el fill d'un gladiador que va predir que un dia visitaria frica com a procnsol.

En circumstancies desconegudes va arribar a qestor i propretor en el regnat de Tiberi, i finalment li fou atorgat el governament de l'frica com havia predit. Alguns suposen que fou el pare del historiador Quint Curti Ruf



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271975" title="Llus Sales Boli" nonfiltered="1841" processed="1833" dbindex="106906">
Llus Sales Boli (Castell de la Plana, 13 de febrer de 1908 - 1981) va ser un pintor, folklorista i escriptor valenci.

L'any 1931 va comenar a publicar poesia al Butllet de la Societat Castellonenca de Cultura i, a partir de 1932 va iniciar la publicaci a la mateixa revista dels seus primers contes. La seua novella curta Fontrobada s la seua obra ms recordada.  Narra amb nostlgia els dies d'infantesa passats a L'Anglesola, inserint-hi el contrast idiomtic del dialecte aragons. La narrativa de Sales Boli, tant en el conte com en la seua nica novella s de caire costumista i sentimental.

En l'ambit del folklore va participar en la creaci i organitzaci de les Festes de la Magdalena de Castell de la Plana tal i com les coneixem avui dia. Va ser el creador del vestit de castellonenca i va organitzar el primer Preg de les festes, en companyia de Manuel Segarra Ribs. Va participar en l'elaboraci dels decorats per a l'estrena de l'pera La filla del Rei Barbut de Matilde Salvador i Manuel Segarra Ribs. Va ser un dels signataris de les Normes de Castell.

 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271976" title="Marc Egnaci Ruf" nonfiltered="1842" processed="1834" dbindex="106907">
Marc Egnaci Ruf (Marcus Egnatius Rufus) fou un magistrat rom.

Fou edil el 20 aC i es va fer molt popular quan va extingir uns focs amb l'ajut dels seus propis servidors; l'any segent va obtenir la pretoria (violant la llei de terminis entre magistratures), i encara va voler ser cnsol el 18 aC, per el cnsol Gai Senti Saturn va refusar acceptar-lo com a candidat. 

Llavors va entrar en un complot per assassinar a August i ocupar el poder per descoberta la trama, fou empresonat i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271977" title="Feni Ruf" nonfiltered="1843" processed="1835" dbindex="106908">
Feni Ruf (Fenius o Faenius Rufus) fou un magistrat imperial rom.

Ner el va nomenar prefecte de l'annona el 55 i es va guanyar el suport popular  al exercir el seu crrec sense retribuci. En conseqncia fou nomenat prefecte del pretori junt amb Sofoni Tigell (62), per mai va aconseguir gaire influncia sobre l'emperador, a diferencia del seu collega, ja que l'emperador en desconfiava per la seva amistat amb Agripina II, la mare de Ner. 

Va prendre part a la conspiraci de Pis (65). Quan el complot fou descobert es va sucidar desprs de molts dubtes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271978" title="Juli Ruf" nonfiltered="1844" processed="1836" dbindex="106909">
Juli Ruf (Julianus Rufus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 178 amb Gavi Orfit  (Lampridi, Commod. 12.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271979" title="Economia de Barbados" nonfiltered="1845" processed="1837" dbindex="106910">


D'en al segle XX el cultiu de sucre i la producci de rom i melassa ha esdevingut el ms important motor de l'economia de Barbados. A l'actualitat tamb s'afegeix el turisme que s de gran importncia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271980" title="Juli Ruf" nonfiltered="1846" processed="1838" dbindex="106911">
Juli Ruf (Julius Rufus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 67 amb Luci Fonteu Capit. Va morir d'un tumor segons esmenta Plini el Vell  (H. N. 26.1. s. 4.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271981" title="Luci Mescini Ruf" nonfiltered="1847" processed="1839" dbindex="106912">
Luci Mescini Ruf (Lucius Mescinius Rufus) fou un magistrat rom.

Fou qestor de Cicer a Cilcia (51 aC). Cicer l'elogia en al menys una carta, per li fa severes critiques en un altra. A la mort de Juli Csar (44 aC) es va unir als republicans i va servir a les ordres de Cassi que el va enviar contra Tars.

Fou un dels triumvirs sota August probablement el 17 i 16 aC



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271982" title="Marc Minuci Ruf (cnsol)" nonfiltered="1848" processed="1840" dbindex="106913">
Marc Minuci Ruf (Marcus Minucius Rufus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 221 aC amb Publi Corneli Escipi Asina i junts van fer la guerra contra els istris als que van sotmetre. 

El 217 aC fou nomenat magister militum del dictador Quint Fabi Mxim Verrugs, cridat al poder desprs de la desastrosa batalla del llac Trasim. Les precaucions de Fabi Mxim van xocar amb el temperament fogs de Ruf, que va excitar a soldats i poble contra la lenta defensa del dictador. Quan uns ritus religiosos van obligar a Fabi a anar a Roma, va encarregar a Ruf de no lliurar batalla per Ruf no li va fer cas i  va iniciar una victoriosa ofensiva. Aix va fer a Ruf molt popular i una llei fou aprovada que donava al magister militum els mateixos poders militars que al dictador; aix l'exrcit rom fou dividit en dues parts i cadascuna va acampar a llocs diferents. Ruf es va enfrontar amb Annbal i fou derrotat i les seves forces es van salvar nicament per l'oportuna arribada de Mxim. Llavors Ruf va reconixer el seu error, va renunciar al seu comandament i es va podar altre cop a les ordres de Mxim. 

Va morir a la batalla de Cannes el 216 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271983" title="Quint Minuci Ruf (cnsol 197 aC)" nonfiltered="1849" processed="1841" dbindex="106914">
Quint Minuci Ruf (Quint Minuci C. F. C. N. Ruf) fou un magistrat rom.

Fou edil plebeu el 201 aC i pretor el 200 aC i va obtenir el Bruttium com a provncia. Va dirigir una investigaci sobre el robatori del temple de Proserpina a Locres Epizefiris i va descobrir una conspiraci en aquesta zona i com que no havia acabat les seves tasques va veure prorrogat el seu imperium per un any ms.

El 197 aC fou cnsol amb Gai Corneli Cetege i va fer la guerra als bois, per no va aconseguir els honors del triomf del senat i enfadat els va celebrar de manera privada al Mont Alb.

El 189 aC fou un dels deu comissionats enviats a sia desprs de la derrota d'Antoc III el Gran. El seu nom apareix al senatusconsultum de Bacchanalibus (186 aC) com un dels senadors presents. El 183 aC fou un dels tres ambaixadors enviats a la Gllia i ja no torna a ser esmentat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271985" title="Marc Minuci Ruf (pretor)" nonfiltered="1850" processed="1842" dbindex="106915">
Marc Minuci Ruf (Marcus Minucius Rufus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 197 aC i va obtenir la jurisdicci peregrina. Al final del 194 aC fou un dels tres comissionats nomenats amb poder per tres anys, per establir una colnia llatina a Vibo, al pas dels brucis, per aquesta colnia no fou fundada fins el 192 aC; anteriorment, el 193 aC, fou enviat com ambaixador a Cartago.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271986" title="Marc Minuci Ruf (trib)" nonfiltered="1851" processed="1843" dbindex="106916">
Marc Minuci Ruf (Marcus Minucius Q. F. Rufus) fou trib de la plebs el 121 aC. Va presentar una llei contra les propostes de Gai Grac. s esmentat tamb com rbitre entre els habitants de Gnova i els de Viturii segons una inscripci descoberta el 1506 prop de la primera d'aquestes ciutats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271987" title="Quint Minuci Ruf (cnsol 110 aC)" nonfiltered="1852" processed="1844" dbindex="106917">
Quint Minuci Ruf (Quint Minucius Q. F. Rufus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 110 aC junt amb Espuri Postumi Alb. Va rebre Macednia com a provncia. Va fer la guerra als brbars de Trcia i va aconseguir els honors del triomf per les victries sobre escordiscs i tribalis. Per perpetuar la memria del seu triomf va erigir el Prtic Mincia prop del circ Flamini. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271988" title="Minuci Ruf" nonfiltered="1853" processed="1845" dbindex="106918">
Minuci Ruf (Minucius  Rufus) fou un magistrat rom.

Es va posar al costat de Gneu Pompeu en la guerra civil i va dirigir amb Lucreci Vespill, un esquadr de 18 vaixells a Oricum el 48 aC. Probablement es el mateix Minuci que era a Trent el 49 aC. 

Fou pretor el 43 aC i fou una de les vctimes de les proscripcions d'aquest any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271989" title="Luci Minuci Ruf" nonfiltered="1854" processed="1846" dbindex="106919">
Luci Minuci Ruf (Lucius Minucius  Rufus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 88 en el regnat de Domici. L'esmenten el Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271990" title="Gai Musoni Ruf" nonfiltered="1855" processed="1847" dbindex="106920">
Gai Musoni Ruf (Caius Musonius Rufus)  fou un filsof estoic rom del segle I, fill d'un cavaller de nom Capit.
Va nixer a Volsinii a Etrria al final del regnat d'August o comenament del de Tiberi (vers 14).

Sota Ner fou sospits per alguna ra i desterrat a l'illa de Gyaros. El 66 fou acusat de participar a la conspiraci de Pis. Va tornar de l'exili sota Galba i quan Antoni Prim, el general de Vespasi marxava contra Roma, es va unir als ambaixadors enviats per Vitelli al general victoris, i va instar als soldats a  la  pau per fou obligat a callar. 

Encara sota Vitelli va acusar a Publi Celer. Desprs fou lleial a Vespasi que el va permetre romandre a Roma mentre altres filsofs eren expulsats de la ciutat. Va morir abans del inici del regnat de Traj. Probablement el poeta Ruf Fest Avi fou descendent seu.

Suides parla de les seves obres filosfiques sota el nom de  i Apolloni de Tralles esmenta l'obra .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271991" title="Quint Numeri Ruf" nonfiltered="1856" processed="1848" dbindex="106921">
Quint Numeri Ruf (Quintus Numerius Rufus) fou trib de la plebs el 57 aC i es va oposar al retorn de l'ex cnsol Cicer del seu desterrament al que havia estat condemnat el 58 aC. Cicer diu que un tumult aquell any quasi va morir a mans dels seus propis partidaris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271992" title="Numisi Ruf" nonfiltered="1857" processed="1849" dbindex="106922">
Numisi Ruf (Numisius Rufus) fou un militar rom.

Fou llegat i va assistir a Mummi Luperc en la defensa de Vetera Castra contra Juli Civilis (69-70) i va poder sortir abans de la caiguda del camp, unint-se a Dilli Vcula a Novesium on fou fet presoner per Clssic i Tutor i va quedar en mans dels trevirs, fins que fou executat per orde de Valent i Tutor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271993" title="Passi Ruf" nonfiltered="1858" processed="1850" dbindex="106923">
Passi Ruf (Passienus Rufus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol rom el 4 aC amb Gai Calvisi Sab. Probablement fou el mateix personatge de nom Passi que va obtenir ornaments triomfals i els honors del triomf per les seves victries a la provncia de l'frica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271994" title="Petili Ruf" nonfiltered="1859" processed="1851" dbindex="106924">
Petili Ruf (Petilius Rufus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 83 amb l'emperador Domici. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271995" title="Marc Pomponi Ruf" nonfiltered="1860" processed="1852" dbindex="106925">
Marc Pomponi Ruf (Marcus Pomponius Rufus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consolar el 399 aC 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271996" title="Publi Suilli Ruf" nonfiltered="1861" processed="1853" dbindex="106926">
Publi Suilli  Ruf (Publius Suillius Rufus) fou un magistrat rom. Fou qestor de Germnic Csar. 

Durant el regnat de Tiberi fou acusat d'acceptar suborns en la seva tasca de jutge i fou condemnat a desterrament a una illa. Ms tard va poder tornar i va adquirir influncia amb l'emperador Claudi que el va fer cnsol de Roma (46).

Va usar les seves dots oratries en atacar als seus contemporanis rics i els seus serveis s'havien de pagar molt cars. En el regnat de Ner (any 58) fou acusat de diversos crims, condemnat i desterrat a les Balears. 

Es va casar amb la filla de la tercera dona d'Ovidi i fou germanastre de Domici Corbul, el fams general.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271997" title="Tari Ruf" nonfiltered="1862" processed="1854" dbindex="106927">
Tari Ruf (Tarius Rufus) fou un magistrat rom.

L'any 23 fou nomenat per substituir a Ateu Capit en el crrec de curator aquarum publicarum i a l'any segent aquest ofici va passar a Marc Cocceu Nerva II, avi del futur emperador. Podria ser el mateix personatge de nom Luci Tauri Ruf que fou cnsol sufecte el 16 aC, prop de 40 anys abans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271999" title="Trebelli Ruf" nonfiltered="1863" processed="1855" dbindex="106928">
Trebelli Ruf (Trebellienus Rufus) fou un magistrat rom.

Fou pretor per no se sap exactament en quin any va exercir el crrec. Desprs fou nomenat per l'emperador Tiberi, l'any 19, com a governador de Trcia i guardi dels fills de Cotis III (IX). Es va sucidar l'any 35.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272000" title="Calitja" nonfiltered="1864" processed="1856" dbindex="106929">
La calitja s una lleu opacitat de l'aire, deguda a partcules de pols provinents de regions seques, o partcules de sal, seques i tan petites que no es poden sentir al tacte ni veure a simple vista, per que donen a l'aire un aspecte fums caracterstic. La calitja estn un vel uniforme sobre el paisatge i n'entela la coloraci. Vist sobre un fons fosc, aquest vel t un to blavs ("els horitzons blaus"), per sobre un fons clar (p. ex., nvols a l'horitz, muntanyes nevades, el Sol) la seva tonalitat s d'un groc brut o roig-groguenc; aix la diferencia de la boirina, que s grisenca, encara que la intensitat de les dues pot sser la mateixa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272001" title="Monestir d'Haghartsin" nonfiltered="1865" processed="1857" dbindex="106930">

El monestir d'Haghartsin es troba a les rodalies de Dilijan, al Nord-est d'Armnia. Fou construt entre els segles X i XIV, prcticament sota el domini de la dinastia dels bagrtides, va mantenir la seva activitat fins l'poca sovitica, quan va quedar buit. Ha tornat a tenir culte arran de la independncia armnia. Es troba en una vall, en mig del bosc i allat, no t muralles.

Esglsia de la Mare de Du.

L'esglsia d'Astvatsatsin (la Mare de Du), del 1281, s l'edifici ms gran i important del conjunt monstic. Exteriorment s de planta rectangular t una entrada al sud i una segona a l'oest, que donava pas al gavit que ara ja no es conserva. A la faana de llevant s'hi troba un relleu similar als que hi ha a Sanahin i Haghpat, per amb la particularitat que en lloc de dos prnceps, mostra a dos monjos amb un model de l'esglsia i un colom entre ells.

Interiorment t una nau amb creuer. Des de l'absis hom pot accedir a unes petites capelles laterals, caracterstiques de l'arquitectura armnia. L'encreuament de la nau i el curt transsepte est cobert per una cpula que s'aixeca sobre petxines que passen de una planta quadrada a circular i un tambor amb finestres laterals. Exteriorment aquest tambor est decorat amb uns arcs de mig punt i rematat per una coberta cnica. Al costat de la porta hi ha un bonic khachkar (pedra-creu).

Esglsia de Sant Gregori.
La construcci ms antiga del monestir s l'esglsia de Sant Gregori, del 1184. Es tracta d'un edifici ms redut que l'anterior i fora similar: planta rectangular a l'exterior, una nau amb creuer, els braos de la qual donen accs a dues capelles laterals. Hi ha dues capelles ms als peus de la nau. Coberta amb voltes de can i una cpula sobre tambor. Exteriorment aquest tambor s octogonal i est rematat amb una coberta cnica. A migdia de l'esglsia hi ha una construcci en runes que ha estat identificada amb un mausoleu. Al nord una capella molt petita, de nau nica, deu anys posterior; del 1194.

El gavit de l'esglsia de Sant Gregori s del 1213. De planta quadrada amb quatre pilars a l'interior units per arcs de mig punt, entre els quals es troba una llanterna octogonal. Els pilars i les murs perimetrals del gavit tamb queden units per arcs de mig punt. El gavit t adossada una petita construcci, una cambra sepulcral de la famlia bagrtida.

Esglsia de Sant Esteve.
La petita esglsia de Sant Esteve es troba darrera de la de Sant Gregori. s del 1244. Com les anteriors, s de planta rectangular a l'exterior i amb una nau amb creuer a l'interior. Amb dues capelles laterals i una cpula sobre tambor, estructuralment similar a les anteriors.

El refetor.
s obra de l'arquitecte Minas, del 1248. s de planta rectangular, dividida en dues parts gaireb quadrades per dues columnes de secci quadrada i capitells trapezodals, sense decoraci. Aquestes columnes est unides amb pilars adossats als murs per parelles d'amplis arcs entrecreuats, que deixen un espai al centre de cada una de les naus on es troba una llanterna que illumina l'interior. Entre el refetor i l'esglsia de la Mare de Du hi ha les runes de la cuina i del gavit d'aquesta esglsia.

Bibliografia.
 Murad Hasratyan, Zaven Sargsyan. Armenia 1700 years of Christian Architecture. Moughni Publishers. Erevan, 2001. ISBN s/d;

Enllaos externs.
  Armenica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272002" title="Vibi Ruf" nonfiltered="1866" processed="1858" dbindex="106931">
Vibi Ruf (Vibius Rufus) fou un magistrat rom.

Presumia de dues coses: de posseir la cadira curul que utilitzava Juli Csar i que s'havia casat amb la vdua de Cicer. La vdua de Cicer podria ser la tercera, Terncia, per el ms probable es que fos la segona, Publlia.

Tiberi el va elevar al consolat, per com que el seu nom no apareix als Fasti segurament fou noms cnsol sufecte. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272005" title="Txomin Aguirre" nonfiltered="1867" processed="1859" dbindex="106932">
Txomin Aguirre (Ondarroa, 1864- Zumaia, 1920) fou un sacerdot i escriptor basc. Les seves obres ms importants sn la novella histrica Auemendiko Lorea (La flor del Pirineus, 1898), i les costumistes Kresala (Salitre, 1906) i Garoa (Falguera, 1912). Destaca tant pel seu realisme com pel seu afany moralitzador. En el seu poble natal, Ondarroa, una ikastola duu el seu nom; i s la que s'encarrega, en la vespra de les festes ondarreses (14 agost) de donar la tanborrada. 

Enllaos externs.
Ikastola Txomin Aguirre, Ondarroa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272006" title="Vergini Ruf" nonfiltered="1868" processed="1860" dbindex="106933">
Vergini Ruf (Verginius Rufus) fou un magistrat rom. El primer nom de Vergini Ruf es dubts ja que apareix tant com amb el nom Luci com amb el nom Tit

Fou cnsol per primera vegada l'any 63 amb Gai Memmi Rgul, i desprs va rebre el govern de Germnia on encara era el 68 en vida de Ner, quan es va revoltar Juli Vndex, propretor de la Gllia i va oferir la corona a Galba que era a Hispnia. 

Els soldats de Ruf volien que el seu comandant assols el poder, per Ruf va refusar i va indicar que l'emperador havia de ser designat pel senat. Conseqentment va marxar contra Juli Vndex al que va derrotar en una sagnant batalla en la que Vndex va morir. Desprs d'aix els soldats de Ruf estaven ms decidits que mai a pujar al poder al seu cap,  per altre cop va refusar.

Una mica desprs va morir Ner i Galba fou reconegut pel senat; el nou emperador va demanar a Ruf que l'acompanys a Roma i aix ho va fer; Galba, recels, no li va conferir cap honor ni distinci, cosa que va molestar ms als soldats que havien servit a les seves ordes, que al mateix Ruf. 

Mort Galba i amb Marc Salvi Ot al tron, aquest va nomenar a Ruf com a cnsol per segona vegada. El sucidi d'Ot no massa desprs va decidir als soldats a fer un nou intent i posar a Ruf al tron, per Ruf va romandre fidel a la seva decisi i va rebutjar l'Imperi per tercera vegada.

Aquesta oposici excessiva va molestar als soldats i oficials que li donaven suport, que van quedar decevuts i desautoritzats, i van convertir la fidelitat en odi; amb  Vitelli fou acusat de participar en una conspiraci contra l'emperador i els soldats van demanar la mort del seu antic cap, per no fou concedit i es va retirar a la vida privada.

Als 83 anys d'edat, l'any 97, Nerva el va nomenar cnsol per tercera vegada junt amb ell mateix. En el consolat es va trencar una cama en un accident, i finalment va morir. Va rebre un funeral pblic i Corneli Tcit, llavors cnsol, va llegir el seu panegric.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272010" title="Internostrum" nonfiltered="1869" processed="1861" dbindex="106934">
Internostrum.com s un sistema de traducci instantnia catal-castell i castell-catal.

T la particularitat de qu permet obtenir la traducci al catal tant en l' estndard del catal oriental com en valenci.

Internostrum ha estat desenvolupat pel Departament de Llenguatges i sistemes informtics de la Universitat d'Alacant.
Enllaos externs.
http://www.internostrum.com;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272014" title="Futbol Sala Marfil Santa Coloma" nonfiltered="1870" processed="1862" dbindex="106935">

El Futbol Sala Marfil Santa Coloma s un club de futbol sala catal de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.

 Histria .
El club es fund amb el nom d'Indstries Garca l'any 1975. La temporada 1978-79 ingress a la Federaci Catalana disputant el campionat de tercera divisi. La temporada 1985-86 es proclam campi de Catalunya i ascend a Primera Estatal, ttol que guany la temporada segent, aconseguint ascendir a Divisi d'Honor. Es mantingu en aquesta categoria fins la temporada 2004-2005. El seu xit ms important fou un subcampionat de lliga el 1998-99.

 Palmars .
Campionat de Catalunya (1): 1985-86;
Primera Divisi (1): 1986-87;

 Jugadors destacats .
Joo Belfort;
Javi Rodrguez;
Marcelo Dos Reis;
Rafael Durn;

 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272018" title="Jean Hiriart-Urruti" nonfiltered="1871" processed="1863" dbindex="106936">
Jean Hiriart Urruti (Hasparren, Lapurdi, 30 de gener de 1859 - 4 de novembre de 1915) fou un sacerdot i escriptor en euskera. Va ser el director de la revista Eskualduna durant molts anys. Nascut en un baserrio, va prendre la carrera religiosa. A l'edat de tretze anys ingrs en el seminari de Larresoro para ms tard ser ordenat sacerdot a Baiona. Va ser professor en el seminari de Larresoro entre 1882 i 1907, des d'on va collaborar en la fundaci de la revista Eskualduna de la qual va ser nomenat director en 1890. Se li ha considerat com el primer periodista en euskera. Va participar en el gran debat ideolgic entre l'Esglsia i la Repblica, a favor de la primera i encontra d'aquesta. A causa de les mesures adoptades pel govern de la Primera Repblica francesa contra l'Esglsia, al desembre de 1906, els frares van abandonar el seminari de Larresoro i es van refugiar a Belok. No obstant aix, Hiriart-Urruti va passar un any en l'abadia de Ahurti, ja que va ser nomenat canonge de Baiona i abandonaria la direcci d' Eskualduna en 1912. Piarres Lafitte va recopilar i va publicar els seus articles en la dcada dels setanta. 

 Treballs . 

 Articles . 
 Mintzaira, aurpegia: Gizon! (1971, Jakin);
 Zezenak Errepublikan (1972, Jakin);

 Enllaos externs  .
 Jean Hiriart Urruti literaturaren zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272019" title="La Plantera" nonfiltered="1872" processed="1864" dbindex="106937">
El barri de la Plantera de Blanes s un dels barris ms poblats i caracterstics d'aquesta villa. Sembla ser que en l'antiguitat, el mar Mediterrani ocupava quasi tota la part de terra ferma on est situat el Barri. Per acci del riu Tordera, degut als alluvions que portava i a les mateixes corrents marines i temporals que transporten la sorra d'un lloc a l'altre, poc a poc aquesta zona es va anar convertint en aiguamolls i finalment en una rica zona agrcola, ja que les seves terres eren ideals per conrear-hi llegums i altres productes de l'horta. s per aix que aquesta barriada se la coneix amb el nom de La Plantera.

L'any 1458 amb un privilegi concedit per la vescomtessa Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat Joan de Cabrera, s'incorpora al terme de Blanes el barri de s'Auguer, el Rac d'en Portes i la Plantera que fins aleshores pertanyien al Castell de Palafolls.

Avui en dia, de terres de conreu i de plantacions en queden ben poques, i aquestes han anat desapareixent per construir-hi pisos, carrers, escoles, etc.. per s'ha conservat el nom que recorda els seus origens agrcoles.

Algunes de les dades ms destacables relacionades amb aquest barri sn:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272020" title="Guipusco" nonfiltered="1873" processed="1865" dbindex="106938">

El guipusco (gipuzkera en euskera) s un dialecte de l'euskera, tamb conegut com a dialecte central, que es parla en la part central de Guipscoa aix com a la vall de Sakana (Navarra). 
 Extensi . 
El guipusco no es parla en tota Guipscoa. En la conca del riu riu Deva, des de Salines de Lniz fins a Elgoibar es parla bisca, i a Oiartzun i en la conca del riu Bidasoa es parla alt navarrs. No obstant aix la frontera entre el guipusco i l'alt navarrs est canviant en favor dels trets guipuscoans, segurament a conseqncia del prestigi que ha tingut durant molt temps i la influncia dels mitjans de comunicaci a Guipscoa. 
 Variants del guipusco . 
El guipusco actual t quatre variants principals: 
Variant de Beterri (des de la zona de Tolosa fins a Sant Sebasti). ;
Variant del Goiherri. ;
Variant de la zona d'Urola (des de Zarautz a Mutriku). ;
Guipusco de Navarra (Burunda, Etxarri-Aranaz). ;
 Importncia . 
El guipusco ha estat un dels principals dialectes histrics de l'euskera, i ha estat llengua literria des del segle XVIII des d'ara. En ell es basa la immensa majoria de l'euskera batua, actualment parlat majoritriament especialment a laba. Avui dia el guipusco, igual que els altres dialectes de l'euskera, i en general l'euskera que parlen els guipuscoans, est canviant amb el euskera batua, a causa de la fora que tenen els mitjans de comunicaci i la literatura.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272029" title="Alfred Regg" nonfiltered="1874" processed="1866" dbindex="106939">
Alfred Freddy Regg (Zuric, 7 de maig de 1934) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1959 i 1967. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 11 victries, entre elles la Volta a Sussa de 1960, un Campionat de Zuric i un Campionat de Sussa de ciclisme en carretera.

Equips.
Alfred Regg va crrer en diferents equips:
1959. Molteni, Tricofilina-Coppi i Condor ;
1960. Liberia-Grammont, Telefunken i Gazzola ;
1961. Liberia-Grammont, Cynar-Mittelholzer i Fortis-Mittelholzer ;
1962. Molteni, Afri-Cola-Rabeneick, Mittelholzer-Cynar i Bertin-Porter 39-Milremo;
1963. Cynar;
1964. Flandria-Romeo i Tigra-Meltina ;
1965. Cynar;
1966. Tigra-Meltina, Zimba i Wolhauser-Ravi ;
1967. Zimba-Automatic i Wolhauser-Ravis;

Palmars.
1957;
 1r al Giro del Mendrisiotto;
1960;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor de 2 etapes;
 1r al Campionat de Zuric;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
1961;
 1r al Tour del Nord-oest de Sussa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
1966;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
1967;
 Campi de Sussa de ciclisme en ruta;

Resultats al Tour de Frana.
1961. 12 de la classificaci general;
1967. 35 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 64 de la classificaci general;
1960. 49 de la classificaci general;
1962. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars d'Alfred Regge ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272030" title="Economia del Sudan" nonfiltered="1875" processed="1867" dbindex="106940">


El Sudan s un pas amb alts ndexs de pobresa. La seva economia es basa en l'agricultura, que dna treball a ms del 80% de la poblaci. T un deute extern molt alt, depn de l'ajuda internacional i les contnues guerres fan impossible un pla de viabilitat, alhora que disparen la inflaci. La sequera ha portat a diverses crisis de fam. Exporta or i petroli mitjanant empreses estrangeres. s el principal productor de goma arbiga del mn i el tercer productor de sucre de l'frica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272036" title="Attilio Moresi" nonfiltered="1876" processed="1868" dbindex="106941">
Attilio Moresi (Viganello, 26 de juliol de 1937 - Valcolla, 25 d'abril de 1995) va ser un ciclista sus que fou professinal entre 1956 i 1965.

Durant la seva carrera aconsegu 18 victries, destacant la Volta a Sussa de 1961 i diversos campionats de Sussa.

Equips.
Attilio Moresi va crrer en diferents equips:
1956. Mondia ;
1957. Mondia, Tichine-Vanini i Faema-Granollers ;
1958. Mondia-Ignis  ;
1959. Molteni i Mondia ;
1960. Mondia  ;
1961. Carpano i Baratti-Milano ;
1962. Gazzola-Fiorelli;
1963-1965. Cynar ;

Palmars.
1951 (amateur);
 1r a Versico;
 1r a Fiori;
1953 (amateur);
 1r al Giro del Mendrisiotto;
 1r a Roveredo;
1954 (amateur);
 1r a Roveredo;
 1r a Lugano;
1955 (amateur);
 Campi de Sussa amateur;
 Campi de Tessin amateur;
 1r a Roveredo;
1956;
 1r del Tour del Cant de Friburg (amateur);
 1r del Tour del Cant de Ginebra;
1959;
 1r del Tour del Cant de Ginebra;
1961;
 1r al Critrium de Lugano;
 1r a la Volta a Sussa;
1963;
 Campi de Sussa en ruta;
 Campi de Sussa militar;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1964;
 1r a Nyon;

Resultats al Giro d'Itlia.
1957. 59 de la classificaci general;
1961. 23 de la classificaci general;
1962. Abandona;
1963. 66 de la classificaci general;
1964. 79 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1959. Abandona (13a etapa);
1960. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Attilio Moresi ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272037" title="Ubiquitina" nonfiltered="1877" processed="1869" dbindex="106942">



La ubiquitina s un polipptid de 76 residus d'aminocid (8.56 KDa) altament conservat, present en els eucariotes i absent en els procariotes. El procs de ubiquitinaci s la modificaci post-traduccional d'una protena en la que de forma covalent se li uneixen un o ms monmers de ubiquitina. La principal funci de la ubiquitinaci s la de marcar protenes per la seva degradaci pel proteosoma.
 
 Funcions.
El marcatge de protenes amb ubiquitina juga diferents papers en les cl.lules eucariotes. El millor caracteritzat s el marcatge de protenes defectuoses per la seva destrucci per part del proteosoma. Biolgicament s'ha relacionat amb el control de l'estabilitat de les protenes, modulaci de la funci proteica, localitzaci cel.lular d'un gran nombre de protenes, control del cicle cel.lular, regulaci de l'endocitosis, trfic de vescules, resposta a l'estrs cel.lular, regulaci de la reparaci de l'ADN, senyalitzaci, transcripci, i silenciament gnic.

 L'activaci de la ubiquitina . 

La Ubiquitina s sintetitzada com un precursor inactiu i necessita ser processada per exposar el residu de glicina de l'extrem carboxi-terminal de la protena. Aquesta glicina pot aleshores unir-se de forma covalent a grups epsilon-amino de residus de lisina de la protena a marcar per l'acci sequencial de tres classes d'enzims:


 E1 - Enzim activador de l'ubiquitina;
 E2 - Enzim conjugador de l'ubiquitina;
 E3 - Enzim Ligasa de la ubiquitina;



L'extrem carboxi-terminal de l'uniquitina s activat per E1. La glicina terminal del grup carboxil de la ubiquitina s'uneix per mitj d'un enlla tioster a un residu de cistena d'E1. Aquest procs requereix una molcula d'ATP. La ubiquitina s aleshores transferida a la cistena del centre actiu d'E2 i finalment es conjugada al seu substrat per E3, el qual confereix especificitat de substrat.

Aquest s el mecanisme ms com d'ubiquitinitzaci, les protenes poden ser ubiquitinitzades en un sol residu de lisina o en multiple residus de lisina per una nica ubiquitina o per oligomers de ubiquitina.

 Referncies.


 Enllaos externs . 
 http://www.astroseti.org/vernew.php?codigo=657;
 Ubiquitin Web Page;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272040" title="Pas insular" nonfiltered="1878" processed="1870" dbindex="106943">

Un pas insular s un pas que es troba enterament en una o ms illes, o en un o ms grup d'illes, i que no t cap territori continental. N'hi ha quaranta-set pasos insulars en el mn. 

Els pasos insulars es poden dividir en aproximadament dos grups:
 El primer s un grup de pasos grans en extensi i molt poblats que es troben a prop d'algun continent, com ara el Jap, Sri Lanka, les Filipines, Cuba, el Regne Unit, Madagascar, i Indonsia. Aquests pasos compartixen moltes caracterstiques culturals i poltiques amb llurs vens continentals. La localitzaci de les illes ha estat naturalment avantatjosa per a la majoria d'aquests pasos, ja que els provex d'allament i protecci de les invasions. Per altra banda, el desenvolupament de les flotes navals per a comunicar-se amb el continent, els va donar un punt d'avantatge histric en el comer internacional. ;
 El segon grup inclou illes molt ms petites com ara Malta, Comores, les Bahames, Tonga i les Maldives. Aquests pasos sovint presenten diferncies culturals o poltiques de llurs vens continentals. Llur extensi sovint implica que hi ha poca agricultura i pocs recursos naturals, tot i que recentment, s'han convertit en centres turstics importants. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272041" title="Olson (constructor)" nonfiltered="1879" processed="1871" dbindex="106944">
 Olson  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Olson va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a una sola temporada, la de l'any 1950. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272042" title="Wetteroth" nonfiltered="1880" processed="1872" dbindex="106945">
 Wetteroth  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Wetteroth va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a una sola temporada, la de l'any 1950. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272043" title="Snowberger" nonfiltered="1881" processed="1873" dbindex="106946">
 Snowberger  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Snowberger va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a una sola temporada, la de l'any 1950. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272044" title="Cummins" nonfiltered="1882" processed="1874" dbindex="106947">
 Cummins  s un constructor nord-americ de motors disel i de gas natural amb seu a Columbus, Indiana que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Cummins va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a una sola temporada, la de l'any 1950. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272046" title="Bill Cantrell" nonfiltered="1883" processed="1875" dbindex="106948">
 William "Wild Bill" Cantrell   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 31 de gener del 1908 a West Point, Kentucky. 

Cantrell va crrer a la Champ Car a les temporades 1948-1950 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Bill Cantrell va morir el 22 de gener del 1996.

 Resultats a la Indy 500 .




(*) Cotxe compartit. 


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bill Cantrell va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272049" title="Gaiet Bugas i Monrav" nonfiltered="1884" processed="1876" dbindex="106949">

Gaiet Bugas i Monrav  (Cerdanyola, 1851 - 1919). Arquitecte catal i cap de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888.
s conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Bugas i Sans que va dissenyar i contruir la Font mgica de Montjuc. El seu cos, l'arquitecte modernista Joaquim Raspall, va decidir estudiar arquitectura influit per Bugas.

Fou militar entre 1873 i 1877, i va arribar a coronel d'enginyers de l'exrcit carlista. Posteriorment seria diputat provincial. 

Fou arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barber del Valls, Sant Gens de Vilassar, Cardona, Tortosa i Sitges.

Pel seu monument a Colom, fet coincidint amb l'Exposici Universal de 1888 va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposici. 
 
Obres.

 Esglsia del Sagrat Cor a Manacor. 1881 ;
 A l'Exposici Universal de 1888: ;
 Monument i Passeig de Colom. 1883-1888 ;
 Pont de la Secci Martima ;
 Pavell d'Indstries Navals (en collaboraci) ;
 Moll a la platja ;
 Mercat de Sitges. 1899;
 Palau Comella de Vic ;
 Esglsia dels Concepcionistes de Sitges ;
 Convent de les filles de Maria a Gironella ;
 Balneari de Caldes de Malavella ;
 Restauraci del Castell de Sant Maral a Cerdanyola. 1895;
 Asil i Escoles del Masnou ;
 Projecte de l'Esglsia i Convent dels Missioners del Sagrat Cor, a Buenos Aires, 1904 ;
 Edifici del Banco Popular, a Montevideo, 1904-1907 ;
 Edifici de la Misin Catlica de Minas, a Uruguai, 1907 ;
 Projecte del Monument a Cervantes, Madrid, 1913 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272053" title="Urketa" nonfiltered="1885" processed="1877" dbindex="106950">

Urketa (en francs Urcuit) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Recorreguda pel riu Ardanabia, la comuna limita amb Saint-Martin-de-Seignanx i Saint-Barthlemy al nord, a l'oest amb Lahonce, al sud amb Mouguerre i Briscous, a l'aquest amb Urt.

 Evoluci demogrfica .



 Administraci .



 Imatges de la vila .

 Patrimoni religis .
Esteles discodals;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272055" title="Liz Berlin" nonfiltered="1886" processed="1878" dbindex="106951">
Liz Berlin s un membre del grup nord-americ Rusted Root, on s'encarrega de tocar la guitarra, les percussions i tamb hi aporta la veu. 

Va deixar el grup a finals de la dcada de 1990 per comenar una carrera en solitari i va treure un disc anomenat Audiobiographical que est editat en versi d'estudi i tamb en versi directe. 

Enllaos externs.
Liz Berlin official website ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272056" title="Arturo Campin Jaimebon" nonfiltered="1887" processed="1879" dbindex="106952">
Arturo Campin Jaimebon (Pamplona, 7 de maig de 1854 - Sant Sebasti, 18 d'agost de 1937) va ser un escriptor navarrs en euskera i castell, lingista, un dels fundadors i acadmic de nombre de la Reial Acadmia de la Llengua Basca, acadmic de la Reial Acadmia Espanyola, regidor i diputat a Corts. Va escriure en multitud de gneres: discursos i conferncies, articles periodstics, escrits poltics, novelles i contes, llibres sobre histria, antropologia o temes lingstics, encaminats sempre a una mateixa meta; consagrar la seva vida al lema "Euskalherriaren alde" (en pro d'Euskal Herria) i al restabliment de la foralitat de Navarra. 
 Biografia. 
Nascut al carrer Chapitela de la capital navarresa. El seu avi procedia del nord d'Itlia i el seu pare, d'ideologia liberal era el President de l'Orfe. Va realitzar els seus primers estudis a l'Institut de Pamplona on va conixer Estanislao de Aranzadi i ja va manifestar la seva vocaci literria escrivint diversos articles en els peridics La Menestra i La Montaa. Amb divuit anys es va enrolar en la milcia liberal durant la Tercera Guerra Carlina. Va estudiar la carrera de Dret en la Universitat d'Oate, havent d'acabar-la en Madrid en 1876 per suprimir-se el ttol a Oate. En Madrid va collaborar en 1876 amb el peridic foralista La Paz i en un article ("El Euskara") instava a la creaci d'un grup d'estudiosos de l'euskera. Aquest mateix any va publicar el seu primer llibre Consideraciones acerca de la cuestin foral y los carlistas en Navarra, en el qual defensava les institucions pbliques basques, al decretar-se la seva abolici, des d'una perspectiva fuerista liberal, i expressava el seu convenciment que la civilitzaci basca estava inexorablement acostant-se a la seva fi. 

Va intervenir de forma decisiva en 1877 en la fundaci de la Associaci Euskara de Navarra, molt inicialment denominada "Academia Etnogrfica de Navarra". Va sr realitzada per Campin juntament amb personatges navarresos illustres de l'poca, com Esteban Obanos, Nicasio Landa, Florencio de Ansoleaga, Aniceto Lagarde, Juan Jos Herrn, Juan Iturralde y Suit, el Marqus de Guirior, Joaqun Herrn, Nicanor Espoz, Antero Irazoqui, Fermn Iarra i Hermilio de Olriz. En el programa d'aquesta associaci es reflectia: 
"Si el poble euskara la raa del qual, el geni peculiar del qual, els costums del qual sn tan essencialment distintes de les dels altres pobles, ha pogut conservar la seva personalitat, i s'ha mantingut amb el seu genu carcter i les seves varonils virtuts a travs dels segles, s indubtablement perqu va saber guardar, com en dipsit sagrat, aquesta antigussima llengua vascongada."

Al desembre de 1877, desprs d'estudiar euskera durant vuit mesos, realitza la belada "Orreaga" en dialectes guipusco, bisca, labort i sulet i 18 varietats de l'euskera de Navarra. En 1879, amb la llegenda "Gastn de Belzunce" va iniciar una srie d'obres breus, contes i llegendes, que va seguir escrivint i publicant intermitentment fins als 70 anys, sent "El rosario de las lavanderas", l'ltim ttol d'aquesta srie. 

El basc va acaparar la seva atenci en els anys 1883 i 1884. Va publicar primer Ensayo acerca de las leyes fonticas de la lengua vasca i poc desprs aparegu en forma de llibre la monumental Gramtica acerca de los 4 dialectos literarios de la lengua euskara, que havia publicat fragmentriament des del 1881 a la Revista Euskara de l'Asociacin Euskara. Entre 1884 i 1888 cre l'obra "El genio de Nabarra", on es resumeix el seu pensament.
 
Desprs d'una semblana sobre Vctor Hugo en 1885, als 35 anys, va escriure la seva primera novella, D. Garca Almorabid. Sempre defensor de les festes basques, en 1891 va ser convidat als Jocs Florals celebrats a Barcelona, en els quals no va perdre l'oportunitat per a enaltir a la naci catalana. 

A partir de l'any 1896 van aparixer les Euskarianas, on, a ms de nous ttols, va anar recollint escrits entorn del basc publicats abans de forma dispersa en peridics i revistes. Les narracions breus, escrites algunes en euskera, desborden en ocasions tendresa i imaginaci. No obstant aix, de vegades sn altres els ingredients que destaquen en aquests relats: el fort sentiment de la Naturalesa; la preocupaci de la fidelitat geogrfic-histrica; la minuciosa pintura dels personatges basconavarresos, arquetips de la idiosincrsia del pas, els forts contrastos de situacions i la simbologia de l'acci i els personatges amb els problemes poltics de la Navarra del seu temps. Cap assenyalar, entre uns altres,  Los hermanos Gamio (1880), Una noche en Zugarramurdi (1881), Pedro Mari (1895), Roedores del mar (1916) y El tamborilero de Erraondo (1917).

En 1910, prxima la celebraci de l'aniversari de la Batalla de les Navas de Tolosa, Campin, juntament amb Altadill i Hermilio de Oloriz, va dissenyar l'escut i l'actual bandera de Navarra, que aquest mateix any va aprovar la Diputaci navarresa. En 1918, endinsat ja en l'ltima fase de la seva vida, va assistir al Congrs d'Oate i va donar les iniciatives proposades per les noves generacions, on en aquells dies Arturo Campin gaudia d'un renom i acceptaci inqestionables. El Congrs d'Oate de 1918 va ser un esdeveniment de gran rellevncia: d'una banda, per haver estat promogut per les institucions pbliques, i, per altra banda, per contar amb la participaci tant de bisbes de les dicesis de Vitria, Pamplona i Baiona, com del rei Alfons XIII. Entre les prioritats d'aquest Congrs es trobava acordar la creaci, en breu termini, d'una universitat basca que permets institucionalitzar acadmicament l'activitat cultural basca i canalitzar les iniciatives de la comunitat cientfica del Pas Basc. Aix mateix, es va fundar la instituci acadmica permanent de la Societat d'Estudis Bascos, que contava amb un slid fonament soci-poltic. 

El 22 de desembre de 1918 es van donar cita en Sant Sebasti els mxims responsables de les seccions acadmiques, triats al setembre en el citat Congrs de Oate, per a donar a conixer els segents nomenaments: el rei Alfons XIII seria el President d'honor; Arturo Campin, President honorari; Julin Elorza, President efectiu; i Angel Apraiz, professor de la Universitat de Salamanca, secretari general. D'aquesta manera, un Campin entrat en anys es convertia en el principal emblema i smbol de la novsima instituci que acabava d'iniciar la seva marxa. L'acadmia, segons refereix Orixe es reunia freqentment a Sant Sebasti, una vegada a l'any a Pamplona en el domicili de D. Arturo Campin, i altres vegades a Bilbao". 

A Sant Sebasti tamb pronunciaria el seu discurs sobre l'arbre de Guernica.
En 1925 va ser designat membre del jurat per a la concessi d'uns premis teatrals, per ja en aquells dies els seus ulls comenaven a ennuvolar-se, quedant-se cec en l'ltima etapa de la seva vida. Fou en aquestes circumstncies, en l'any 1930, quan la Societat d'Estudis Bascos va decidir rendir-li, a instncies de Resurrecci Mara de Azkue (1864-1951), poeta, catedrtic i primer director de l'Acadmia de la Llengua Basca, un sentit homenatge en els cursos d'estiu. Se li va fer lliurament d'una escultura de bronze i va passar a convertir-se en smbol i emblema de la instituci acadmica, lloat per Nicols Ormaechea (Orixe). Arturo Campin va treballar darrere de la institucionalitzaci acadmica de la llengua i cultura basques fins als ltims moments de la seva vida. Va morir a Sant Sebasti, la seva segona residncia desprs de Pamplona, en 1937 a l'edat de 83 anys. 

Campin t una activitat incessant i polifactica. Al mateix temps que literat va ser jurista notable, crtic literari i musical, conferenciant, poltic, polemista corretjs autor d'innombrables articles en ms de 40 diaris i revistes diferents  "El Arga", "Lau Buru", "Irurat Bat", "La Avalancha", "El Noticiero Bilbaino", "Hermes", "El Vasco", "Euskal Erra", "El Eco de Navarra", etc.

Filologia basca. 
Campin s considerat com una de les grans personalitats de la dialectologia de l'euskera juntament amb Louis Lucien Bonaparte, Eugne Coquebert de Montbret, Antoine D'Abbadie, Aibarro, etc. Campin va diferenciar els dialectes literaris (definint-los com els utilitzats en la literatura) dels dialectes no literaris. Seguint el mateix cam que L. Bonaparte, va assenyalar que l'alt navarrs, en contra del que deien molts lingistes, no era un dialecte literari, sin un llenguatge ms colloquial que contava amb 18 variants. 

Activitat poltica. 
A ms de regidor de l'Ajuntament de Pamplona en 1881, la seva actuaci poltica va estar marcada per la seva elecci com a diputat a Corts el 1893 com candidat integrista i va destacar la seva intervenci enfront del ministre Germn Gamazo, contra el que es va denominar la  "Gamazada":
Aqu estem els diputats navarresos complint la missi tradicional de la nostra raa, que tant en la histria antiga com en la moderna i encara contempornia, s'expressa amb el verb  resistir . Aqu estem escrivint un captol nou d'aquesta histria sense igual que ens mostra als vascons defensant el seu territori, la seva casa, la seva llar, els seus costums, el seu idioma, les seves creences, contra la brbara ambici de celtes, romans, francs, rabs i efectuant el miracle d'aconseguir per molts segles la seva nacionalitat diminuta a pesar de tots.

Posteriorment va ocupar un esc per Biscaia en el Senat. Va ser president de les entitats "Euskal Esnalea", "Euskal Erra", "Societat d'Estudis Bascos" i de l' "Institut d'Estudis Histrics i Artstics de Navarra". Acadmic de nombre de la Llengua Basca i corresponent de les de la Histria, Cincies Morals i Poltiques i Acadmic de la Llengua Castellana, va gaudir de gran autoritat en els mitjans intellectuals bascos. 

En el camp poltic, va ser ms un home d'elaboracions teriques que d'activitat pblica. La histria de la seva trajectria poltica va ser una recerca del credo poltic que ms s'emmotlls als seus ideals de defensa a ultrana de Du i Furs. Des del republicanismeo federal, rebutjant pel cam carlisme i socialisme, va passar a l'integrisme, fins a arribar al nacionalisme basc. Les seves diferncies amb els independentistes li van fer prendre el cam d'un nacionalisme moderat, que el va dir "unionista", dintre d'una Espanya federal. No va arribar a militar en cap partit. En un altre discurs de Campin de 1920, pronunciat desprs de la victria del nacionalisme basc a les eleccions de 1918, es reconeix com nacionalista contrari a l'espanyolisme:

 Vencem, perqu les idees nacionalistes es funden en la ra, la veritat... El poble bask, expansi tnica d'una raa particular, va arribar tard, per ha arribat per fi, al sentiment de la seva unitat nacional, trencada i disgregada durant diversos segles en nacionalitats diferents... El basko-espanyol no s francs, per s bask; el bask-francs, no s espanyol, per s basko. Desprs el bask no s espanyol, ni francs: s bask. Aqu teniu, benvolguts compatriotes, l'ntima essncia del nacionalisme. Al baso li van fer espanyol i francs les constitucions poltiques que escriuen els homes; per li va fer bask la constituci escrita per Du en el llibre de la naturalesa... Mirant a la ideologia pura del dret i de la justcia eterns, s indubtable que baskos i espanyols estem separats. 

L'actitud d'Arturo Campin respecte a la revolta del 18 de juliol de 1936 ha estat sempre objecte de controvrsia, especialment per la carta que, amb data 14 de setembre de 1936, va rebre el Diari de Navarra. Diu aix: 
Sant Sebasti, 14 de setembre de 1936.
Tinc el gust de fer constar que, alliberada aquesta ciutat de la tirania roja, vull manifestar, alhora que la meva protesta ms enrgica per la inqualificable conducta del nacionalisme basc, la meva adhesi infrangible a la Junta Nacional de Burgos.

Arturo Campin. 

No obstant aix, l'historiador i editor nacionalista basc Bernardo Estorns Lasa, que va visitar Campin en la seva casa en 1936 abans de la caiguda de la ciutat en mans dels revoltats, va publicar en 1996 una carta en defensa de l'actitud de Campin aquells dies: 

Va tenir paraules reiterades i durssimes de condemna per a la rebelli. Jo escoltava esglaiat. El Campin de tota la vida lcid, enrgic, es debatia en una angoixa incontrolable. Perqu Campin estimava entranyablement als seus nebots a qui va dedicar, en el seu moment, algunes de les ms sentides composicions literries. Don Arturo era vidu feia molts anys i no tenia fills. Per aix, els seus familiars eren els seus parents ms propers. Jo no s el que hauria passat aquest 14 de setembre de 1936, per m'ho imagino. Era el moment lgid de les violncies i aquestes no s'anaven aparar en les petites mincies. La lluita propagandstica tocava el seu punt culminant. Jo no prejutjo res referent a la comunicaci. Em permetr, no obstant aix, alguns comentaris..
En primer lloc, la pressa a escriure aquesta quartilla a l'endem de l'ocupaci de la ciutat..
En segon lloc, l'ndole de la mateixa i la seva redacci, prosa que no s habitual d'Arturo..
"Tinc el gust" de fer constar. Si; enorme gust va tenir don Arturo. "Alliberada" la ciutat. "Tirania roja". "La meva protesta ms enrgica". "Inqualificable conducta". I, sobretot, "Adhesi infrangible", a la Junta Nacional de Burgos.

Obra.
Castell.
"Los orgenes del pueblo euskaldun. Iberos, celtas y vascos", 1879 ;
"Ensayo acerca de las leyes fonticas de la lengua vasca" 1883;
"Gramtica de los cuatro dialectos literarios de la lengua euskara" 1884;
"El genio de Navarra" 1884-1888;
"Pedro Mari", ipuina, 1895 ;
"Blancos y Negros",   1898;
"La bella Easo", eleberria, 1909;
"El bardo de Itzaltzu" 1917;
"El ltimo tamborilero de Erraondo"  1918;
"El rosario de las lavanderas", ipuina, 1924;

Euskera.
"Orreaga", balada escrita en varis dialectes 1877 ;
"Denbora Antxiakoen Ondo-Esanak" 1881;
"Okendoren Eriotza" 1883;
 Referncies .


Enllaos externs.
Biografia d'Arturo Campin;
 Arturo Campin i les collaboracions en la revista eskaro-argentina "La Baskonia" (1893-1925);

Bibliografia.
"Arturo Campion y la sociedad de estudios vascos" de Jos Javier Granja Pascual. Oihenart: cuadernos de lengua y literatura, ISSN 1137-4454, N. 5, 1985, pags. 75-93 ;
"Posicionamiento de Arturo Campin ante el tema lingstico y la prdida de los Fueros en el Pas Vasco en 1876" de Ricardo Cierbide Martinena. Fontes linguae vasconum: Studia et documenta, ISSN 0046-435X, Ao n 15, N 41-42, 1983, pags. 5-16 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272057" title="Patrick Norman" nonfiltered="1888" processed="1880" dbindex="106953">
Patrick Norman s un dels membres del grup nord-americ Rusted Root en el qual s'encarregava de tocar la guitarra, el baix, percussions i tamb cantant com a barton. 

Quan va deixar el grup a finals de la dcada de 1990 i va treure un disc en solitari anomenat Digital World


Enllaos externs.
Patrick Norman official website;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272064" title="Joaquim Carreras i Artau" nonfiltered="1889" processed="1881" dbindex="106954">
Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Barcelona, 12 de setembre de 1968) fou un filsof catal.
 
S inicia en l estudi de la filosofia escolstica en el Seminari de Girona,  perllongant la formaci durant deu anys. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, estudia les llicenciatures de Dret, Filosofia i Lletres. La tesi Ensayo sobre el voluntarismo de J. Duns Scoto li permet obtenir el grau de Doctor en Filosofia per la Universidad de Madrid. El 1920 s adscriu al Cuerpo de Catedrticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseanza Media de Espaa, desenvolupa la seva tasca com a catedrtic de filosofia en els Instituts de Palncia, Lugo, Reus i,  Balmes  i  Montserrat  de Barcelona.

Inicia la docncia superior el 1939 a la Universitat de Barcelona, va ser nomenat professor adjunt a la ctedra d Histria de la Filosofia el 1947. Ms tard ocupar el crrec definitiu de catedrtic d Histria de la Filosofia entre 1951 i 1964.

Conjuntament amb el seu germ Toms Carreras i Artau, filsof i catedrtic d tica, va obtenir el premi de la Asociacin Espaola para el Progreso de las Ciencias, publicant entre 1939 i 1943 la  Historia de la filosofa espaola. Filosofa cristiana de los siglos XIII al XV.

 Referncies .
Apports hispaniques  la philosophie chrtienne de l'Occident: confrences, por Carreras i Artau, Joaquim. Louvain : Publications universitaires de Louvain, 1962.  ;

La Doctrina de los universales en Juan Duns Scot: una contribucin a la historia de la lgica en el siglo XIII; por el Dr. Joaqun Carreras y Artau. Vich : Serfica, 1931.  ;

La escuela escocesa en Catalua. Autores: Josep Virgili Ibarz Serrat, Manuel Villegas Localizacin: Revista de historia de la psicologa, ISSN 0211-0040, Vol. 27, N 2-3, 2006, pags. 159-166.

La Filosofa universitaria en Catalua durante el segundo tercio del siglo XIX ; Joaqun Carreras Artau. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 1964  ;


 Enllaos externs .
Fons manuscrit Joaquim Carreras i Artau. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.

La aptitud profesional y sus factores, Joaqun Carreras i Artau (archivo PDF);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272067" title="Megaloceros giganteus" nonfiltered="1890" processed="1882" dbindex="106955">

Megaloceros giganteus fou una espcie del gnere Megaloceros, i un dels crvols ms grans que mai hagin existit. S'estenia arreu d'Eursia, des d'Irlanda fins a l'est del llac Baikal, i visqu durant el Plistoc superior. Les restes ms recents conegudes de l'espcie han estat datades a principis de l'Holoc, fa uns 7.700 anys.

El seu nom com uapit irlands s imprecs. Malgrat que se n'han trobat nombrosos esquelets en pantans d'Irlanda, l'animal no habitava nicament a Irlanda, i tampoc no estava properament relacionat amb qualsevol de les espcies extants anomenades uapit; per aix, en les publicacions ms recents es prefereix el nom "crvol gegant". Megaloceros giganteus aparegu per primer cop fa aproximadament 400.000 anys. Possiblement evolucion de M. antecedens. El txon anterior   considerada en ocasions una paleosubespcie M. giganteus antecedens   s similar per tenia banyes ms compactes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272068" title="Bernardo Estorns Lasa" nonfiltered="1891" processed="1883" dbindex="106956">
Bernardo Estorns Lasa (Isaba, Navarra, 11 de maig de 1907-Sant Sebasti 10 d'agost de 1999) va ser un promotor de la cultura basca, escriptor i fundador i director de la "Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco" (Enciclopdia Auamendi). 

Fill de Bernardo Estorns Anaut i Eleuteria Lasa Anaut. La seva infncia va transcrrer en el poble de la vall de Roncal, entre l'escola i la botiga de la seva mare i ties. El 1922 es trasllada a estudiar a Saragossa, en els temps que a Navarra no existia Universitat. All viur amb el seu germ Mariano i una tia en una pensi d'una roncalesa. La resta de la famlia emigr el 1924 desprs de vendre la botiga d'Isaba per a comprar-ne una altra a Saragossa. Aprn l' euskera i pren notes de les seves caracterstiques, a ms de llegir diferents escriptors navarresos i a rebuscar documents en arxius. Inicia els seus estudis historiogrfics de la vall del Roncal, escrivint el seu primer llibre en 1927 Erronkari amb gran xit de vendes. en aquest anys s'inscriu com soci de la Societat d'Estudis Bascos (Eusko Ikaskuntza) que va conixer i el Centro Vasco-Navarro de Saragossa. 

Arriba a conixer Arturo Campin en Pamplona. Les seves idees sn pro furs assentades en el refor del fet navarrs impulsat per la Gamazada. Es llicencia en 1929 amb el ttol de Professor mercantil i aquest mateix any li oferixen un lloc en la Societat d'Estudis Bascos, i ena acabar s nomenat Cap d'Oficina a Sant Sebasti. En aquesta ciutat a ms va obrir una Acadmia de Comer, introduint en la mateixa l'euskera, una mica inusual llavors. En la biblioteca de la Societat d'Estudis Bascos auxiliava Julio de Urquijo per a a prepara els originals de la Revista Internacional de Estudios Vascos que fund Urquijo en 1907. All va fer amistat amb un gran numero de personalitats de la cultura basca. 

Al setembre de 1930 en el V Congrs d'Estudis Bascos realitzat a Bergara a ms de participar en els temes culturals participaria en la decisi d'elaborar el Estatut d'Autonomia Basc. Afiliat al Partit Nacionalista Basc, en va participar en les reunions preparatries ja en temps de la Segona Repblica Espanyola. Va preparar un text per a l'ensenyament en les escoles en basc (ikastolak) d'un gran xit Sabin euskalduna que va traduir a l'euskera Agustn Zumalabe. En 1933 publica Histria del Pas Vasco, amb illustracions i mapa, i posteriorment una versi infantil Entre 1933-1934 crea l'editora "Beat Idaztiak" i la "Collecci Zabalkundea" Per el projecte ms ambicis d'Estorns era la preparaci del que desprs, molts anys desprs, seria l'Enciclopdia General Illustrada del Pas Basc. Estorns traa entre 1935-1936 les seves lnies mestres. Els seus collaboradors abasten de forma mplia el moviment basquista del moment. 

Quan s'inicia la Guerra Civil Espanyola es troba amb diversos germans a Sant Sebasti. Hi ha lluita als carrers i es forma una columna per a auxiliar Vitria. Mentrestant, a la seva localitat natal, Isaba, elements falangistes el busquen a ell i els seus germans. Visita al centenari Arturo Campin, ja cec, poca abans de ser presa la ciutat. Campin li manifesta el seu horror, la seva condemna de la rebelli. El 8 de setembre passa en un vapor a Donibane Lohitzune. Una cosina bearnesa el duu amb altres germans fugits a la seva casa de Billre, prop de Pau. A l'hivern de 1937 els tres germans, Alfonso, Mariano i Bernardo, sn confinats a Lilla. All utilitzar la seva excellent Biblioteca Universitria. En 1938 i davant la situaci de la guerra a Espanya i la situaci d'Europa decideixen partir cap a Amrica. Es va casar en Pau el 8 de novembre de 1939 amb Ignacia Zubizarreta que havia aconseguit sortir de Guipscoa. Van embarcar a Marsella rumb a Xile al desembre, arribant a Santiago de Xile el 4 de gener de 1940. A Xile reben ajuda grcies al suport a la Repblica del President Pedro Aguirre Cerda, d'origen basc.

Neix al novembre la seva primera filla. En 1941 comena a publicar Estorns la revista "Batasuna", per als bascos de Xile, posteriorment substituda en 1943 per una ms poltica, "Euzkadi", en la qual tamb hi collabora. En 1946 organitza una indstria de reciclatge de cristall que ser la fonamental font d'ingressos de la famlia mentre va estar en l'exili. Publica s l'editorial Ekin d'exiliats bascos a Argentina Esttica basca en 1952. En 1958 la famlia Estorns-Zubizarreta, amb Mariano Estorns, embarca retorna a Europa i s'installa a Sant Sebasti on reprn la relaci amb els amics que hi queden. Li envien la seva biblioteca des de Xile. Desenterr material important de l'Editorial prvia a la guerra, guardat aquest dipsit pels seus amics, familiars i el propi porter de l'immoble. En aquest any comena a publicar la Collecci Auamendi, i sota la cobertura d'Itxalopena fins a 1962. El primer fou nombre "Oro del Ezka" del seu germ Mariano. 

Les seves publicacions hagueren de sortejar la censura franquista que es basen eln l'ordre del ministeri de Governaci del 15 de juliol de 1939. En 1966 l'Acadmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) nomena Estorns acadmic, igual que fa l'Institut Americ d'Estudis Bascos de Buenos Aires. En aquests anys va sent preparada la Enciclopededia Auamendi (Enciclopdia General Illustrada del Pas Basc) que es planteja amb tres cossos: Diccionari Enciclopdic Basc, Enciclopdia Sistemtica, Bibliografia General Basca. 

Enllaos externs.
 Enciclopdia Digital del Pas Basc "Auamendi". Bernardo Estorns Lasa;
 Euskonews. L'editorial Ekin de Buenos Aires;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272073" title="Anjel Lertxundi" nonfiltered="1892" processed="1884" dbindex="106957">
Anjel Lertxundi (Orio, 1948-) s un escriptor en basc especialitzat en contes, novelles i literatura infantil i juvenil. s considerat un dels grans renovadors de la narrativa en aquesta llengua i la seva extensa obra es defineix per l'experimentaci i l'eclecticisme. Desprs de la novella Otto Pette (1994), considerada ja una obra imprescindible, es va centrar en el tema de les creences tradicionals com l'adoraci del diable, el resultat del qual va ser publicat en la secci Ifrentzuak de l'editorial Alberdania. Tamb ha collaborat amb el mn del cinema, amb pellcules com Hamaseigarrenean, aidanez ("A la setzena, pel que sembla"), basada en una de les seves prpies novelles, o Karelatik ("Per la broda"). A ms, s collaborador de diversos mitjans escrits, entre ells el diari Berria.

 Bibliografia .
 Literatura infantil i juvenil .
 Portzelanazko irudiak 1981, Erein;
 Tristeak kontsolatzeko makina 1981, Erein;
 Gizon kabalen piurak 1982, Erein;
 Artillero, dale fuego 1986, Erein;
 Eskiatzaile herrenaren kasua 1988, Erein;
 Estalaktita rockeroaren kasua 1988, Erein;
 Kaxkajo bahituaren kasua 1988, Erein;
 Paris de la France-ko pateen kasua 1988, Erein;
 Alarguntsa sikodelikoaren kasua 1989, Erein;
 Sardina ezpain gorriaren kasua 1989, Erein;
 Peru eta Marixe, mila eta bat komerixe 1993, Erein;
 Tresak eta kordelak 1993, Ajuntament de Zarautz;
 Nire kuleroak 1999, Elkar;
 Muxubero, mon amour 2000, Elkar;

 Relats .
 Hunik arrats artean 1970, Lur;
 Ajea du Urturik 1971, Gero Mensajero;
 Goiko kale 1973, Gero Mensajero;
 Aise eman zidan eskua 1980, Erein;
 Urtero da aurten 1984, Erein;
 Lurrak berdinduko nau 1990, Erein;
 Piztiaren izena 1995, Alberdania;

 Novelles .
 Hamaseigarrenean, aidanez 1983, Erein;
 Tobacco days 1987, Erein;
 Carla 1989, Erein;
 Kapitain frakasa 1991, Erein;
 Otto Pette (Hilean bizian bezala) 1994, Alberdania;
 Azkenaz beste 1996, Alberdania;
 Argizariaren egunak 1998, Alberdania;
 Lehorreko koadernoa 1998, Alberdania;
 Zorion perfektua 2002, Alberdania;
 Konpainia noblean 2004, Alberdania;
 Ihes betea 2006, Alberdania;

 Assaigs .
 Gaurko literatura 1968, Seminari de Sant Sebasti.
 Pio Baroja 1972, Gero Mensajero;
 Xabier Lizardi, olerkari eta prosista 1974, Jakin;
 Haur literaturaz 1982, Erein;
 Letrak kalekantoitik 1996, Alberdania;
 Munduaren neurriak 1998, BBK i Ikeder;
 Gogoa zubi 1999, Alberdania;
 Muga-mugako zirriborroak (Edo pipioen kanpaina baten lehendabiziko zirriborroak) 1999, KM;
 Mentura dugun artean 2001, Alberdania.

 Traduccions.
 Urrezko Astoa; Luzio Apuleio (L'ase d'or) 1996, Ibaizbal;

 Llibres de Viatges.
 Italia, bizitza lanbide 2004, Alberdania / Berria;

 Biografies .
 Martin Ugalde, leialtasun baten historia 1997, Ajuntament d'Andoain.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272075" title="Arantxa Urretabizkaia" nonfiltered="1893" processed="1885" dbindex="106958">

Arantxa Urretabizkaia (Eguia, Sant Sebasti, Guipscoa, 1 de juliol de 1947) s una escriptora basca. Va nixer an Egia l'1 de juliol de 1947, en el cant del carrer Egia amb Verge del Carmen. Des de jove va compaginar el treball amb els estudis. Sempre ha estat molt lligada a ambients culturals: grup Argia, editorial LUR, etc. En 1970 va traduir l'obra de Frantz Fanon Afrika iraultzaren alde en collaboraci amb Ibon Sarasola i va publicar Mendebaleko Ekonomiaren Histria amb Sarasola i Ramn Saizarbitoria. Eln 1971 va traduir a M. Dobb en Sozialismoaren frogantzak i en 1973 l'obra de. Otazu Euskal Berdintasuna. Autora de San Pedro bezperaren ondoak(Desprs de la revetlla de Sant Pere, 1972) i de Zergatik Pampox? en 1979; amb aquesta ltima novella es va convertir entre les primeres figures de la narrativa basca de la postguerra. En 1981 va guanyar el X concurs de contes Premi Ignacio Aldecoa de la Diputaci alabesa amb "Baina ez egunero". Li van seguir Maitasunaren magalean (poemes) (Premi Nacional de la Crtica 1982, Aspaldian espero zaitudalako ez nago Sekula Bakarrik 1983, Saturn (1987, traduda al castell en 1989), Aurten aldatuko dna nire bizitza 1991 i Koaderno gorria 1998. Com poeta va editar els seus primers treballs en Euskal Literatura 1972, estant inclosa en l'antologia Poetes Bascos, publicada en 1990 per Julia Otxoa. 

Va ser coguionista de les pellcules La conquista de Albania (Alfonso Ungra, 1983), l'adaptaci de la seva obra Zergatik Panpox? dirigida per Xabier Elorriaga en 1986 i Lauaxeta-Als quatre vents (J. A. Zorrilla 1987). Ha treballat tamb per a premsa, rdio i televisi. s acadmica de l'Euskaltzaindia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272077" title="Monsters We Met" nonfiltered="1894" processed="1886" dbindex="106959">
Monsters We Met ("Monstres que ens varem trobar") s una srie de televisi en tres parts produda el 2003 per la BBC. La srie va utilitzar els mateixos efectes especials que s'havien fet servir a Caminant entre dinosaures o Walking with Beasts, per incloent-hi actors humans per primera vegada. La srie es concentra en l'expansi de lHomo sapiens a Amrica, Austrlia i Nova Zelanda. A cada episodi, se segueix un grup de colonitzadors humans i els animals que es troben als llocs on arriben.

Episodis.
The Eternal Frontier (la frontera eterna).
Els humans arriben a Amrica fa 14.000 anys i han d'aprendre a caar mamuts i fugir de les urpes letals dels dent de sabre.

The Burning (la cremaci).
Els primers colonitzadors d'Austrlia, fa 65.000 anys, arriben a una terra devastada pels incendis i per la sequera. A ms, han d'enfrontar-se a un rptil gegant anomenat Megalania.

The End of Eden (la fi de l'Edn).
Quan els primers polinesis arriben a Nova Zelanda, no fa ni tan sols un millenni, hi troben una terra sense mamfers terrestres on les aus sn els animals dominants i han crescut a mides enormes. Per en pocs segles, l'home elimina la majoria dels animals...

Enllaos externs.
Monsters We Met ;
Monsters We Met a l'IMDB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272078" title="Remember (lbum)" nonfiltered="1895" processed="1887" dbindex="106960">
Remember s un lbum de la banda nord-amerciana Rusted Root, enregistrat el 1996 al segell PolyGram.

Llista de temes.
 "Faith I Do Believe"   4:31;
 "Heaven"   4:00;
 "Sister Contine"   5:13;
 "Virtual Reality"   3:21;
 "Infinite Space"   4:12;
 "Voodoo"   6:12;
 "Dangle"   4:19;
 "Silver-N-Gold"   4:26;
 "Baby Will Roam"   4:24;
 "Bullets In The Fire"   5:05;
 "Who Do You Tell It To"   4:12;
 "River In A Cage"   4:43;
 "Scattered"   4:29;
 "Circle Of Remembrance"   6:17;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272079" title="Rusted Root (lbum)" nonfiltered="1896" processed="1888" dbindex="106961">
Rusted Root s el quart lbum d'estudi del grup nord-americ Rusted Root, enregistrat el 1998 sota el segell PolyGram.

Llista de temes.
 "She Roll Me Up"   4:28;
 "Rising Sun"   3:03;
 "Magenta Radio"   4:26;
 "My Love"   4:21;
 "Live A Long Time"   3:41;
 "Kill You Dead"   4:29;
 "Airplane"   3:16;
 "Agbadza"   4:34;
 "Moon"   4:24;
 "Away From"   4:11;
 "Flower"   4:53;
 "You Can't Always Get What You Want"   6:46;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272083" title="Paramiacis" nonfiltered="1897" processed="1889" dbindex="106962">

Paramiacis s un gnere de micids extingits. Christian Mathis el defin per a diferenciar els micids europeus del gnere americ Miacis. N'hi ha dues espcies, P. exilis (Henri Filhol, 1876) i P. teilhardi (Mathis, 1987) que fins els anys vuitanta havien estat considerats, no sense dubtes, com a una mateixa espcie amb un marcat dimorfisme sexual.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272084" title="Bouffinomus" nonfiltered="1898" processed="1890" dbindex="106963">

Bouffinomus s un gnere de pantolstids extingits. Christian Mathis el defin a partir d'una nica espcie, B. lamaudi.

Les dents que se n'han trobat permeten saber que la seva mida era semblant a la de Pagonomus. De fet, el seu nom serveix alhora per indicar el jaciment on es trobaren els seus fssils (La Bouffie, Frana) i per apuntar a la seva proximitat a Pagonomus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272088" title="Col.legi Napole Soliva" nonfiltered="1899" processed="1891" dbindex="106964">
El col.legi Napole Soliva es va construir a la zona de La Plantera de Blanes ja que aquest barri va experimentar un fort creixement de poblaci que arribava per treballar a la indstria txtil de l'antiga SAFA o b per satisfer la creixent demanda de personal que necessitava el sector turstic de la villa.

El centre va ser construt i inaugurat l'any 1979. Constava d'un edifici principal per primria i un altre edifici on es va situar el parvulari. En aquell moment, el collegi es trobava sol enmig d'uns camps sense carrers asfaltats.

L'escola era de doble lnia amb P4 i P5 i 8 cursos de Primria. Inicialment era coneguda amb el nom de la Plantera, ja que no disposava encara del nom oficial. El curs segent, en una assemblea de pares, es va decidir anomenar l'escola amb el nom de Napole Soliva com a reconeixement a un mestre del poble.

Els mestres de l'escola van dissenyar un projecte pedaggic innovador i pioner en molts aspectes per tal que els nens i nenes de l'escola rebessin un ensenyament adaptat a les seves caracterstiques i necessitats. Aquest projecte contemplava la creaci de diversos tallers on els alumnes aprenien continguts curriculars per mitj d'activitats manipulatives. Tamb va ser una escola pionera en la construcci i s escolar d'un hivernacle construt amb l'ajuda de pares i mares del centre.

Un dels canvis ms significatius pel col.legi va ser l'aplicaci de l'ltima reforma educativa que va suposar la introducci del parvulari de 3 anys i la supressi dels cursos de 7 i 8 d'E.G.B. que van passar als instituts de secundria. Aix va provocar que es guanyessin espais que van ser aprofitats per crear les aules de Msica i d'Audiovisuals.

L'ltima gran fita ha estat la construcci d'un gimns grcies a l'esfor de tota la Comunitat Educativa. Totes aquestes millores han fet que el col.legi vagi millorant quant a les seves installacions i per tant, puguin oferir una millor educaci a la mainada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272089" title="Ramn Saizarbitoria" nonfiltered="1900" processed="1892" dbindex="106965">
Ramon Saizarbitoria (Sant Sebasti, 21 d'abril de 1944) s un escriptor en llengua basca. Llicenciat en Sociologia i director del Centre de Documentaci i Estudis Sociolgics SIIS, ha publicat nombrosos llibres en el camp dels serveis socials. En 1967 va crear la editorial LUR juntament amb altres escriptors, i en la dcada dels 70 va crear la revista literria Oh Euzkadi. Ha treballat principalment la novella, per tamb ha escrit assaig i poesia. s un dels autors ms importants de la literatura en euskera. Est considerat, al costat de 'Txillardegi', com modernizador de la novella basca. Ha publicat la majoria dels seus treballs a l'editorial Erein. En 1985 el director Alfonso Ungria va dur al cinema el llibre "Ehun metre".

 Bibliografia . 
 Novella . 
 "Egunero Hasten Delako" ("Perqu comena cada dia") (1969). ;
 "Ehun Metro" ("Cent Metres") (1976). ;
 "Ena Jesus" ("Jess Meu") (1982), Premi de la Crtica. ;
 "Hamaika Pauso" ("Els passos incomptables") (1995). Premi de la Crtica. ;
 "Bihotz bi. Gerrako kronikak" ("Dos cors. Crnica de guerra") (1996). Premi de la crtica. ;
 "Gorde nazazu lurpean" ("Guarda'm sota terra") (2000). Premi de la crtica i Euskadi Saria en 2001. ;
 "Gudari zaharraren gerra galdua" ("La guerra perduda dels vells soldats") (2000). ;
 "Rossetti-ren obsesioa" ("L'obsessi de Rossetti") (2001) ;
 "Bi bihotz, hilobi bat" ("Dos cors, una tomba") (2001). ;
 "Kandinskyren tradizioa" ("La tradici de Kandinsky") (2003).

 Assaig . 
 "Mendebaleko ekonomiaren histria; Merkantilismotik 1914-era art" ("Histria de l'economia d'Occident; del Mercantilisme a 1914") (1970). ;
 "Aberriaren alde (eta kontra)" ("A favor -i en contra- de la ptria") (1999).

 Poesia . 
 "Poesia banatua" ("Poesia repartida") (1969).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272096" title="Universitat de Montpeller 2" nonfiltered="1901" processed="1893" dbindex="106966">

La Universitat de Montpeller 2, fundada el 1969 i hereva de la Universitat de Montpeller creada el 1289, s la secci de cincies de Montpeller.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272098" title="Cercavores" nonfiltered="1902" processed="1894" dbindex="106967">

El cercavores (Prunella collaris) s un petit moix d'hbits terrestres i fora representatiu a les muntanyes dels Pasos Catalans.

Morfologia.

s un ocell compacte i arrodonit, de coloraci brunenca i griscia i que hom observa sovint caminant pels prats o rocams com arrupit, o b corrent rpidament tot bategant les ales.

Ateny 18 cm de longitud i el seu pes oscilla entre 32 i 45 g. L'envergadura s de 30 cm i l'ala plegada s lleugerament ms grossa en els mascles.

Quan llueix el plomatge nupcial, hom li aprecia una gola blanca clapejada de taquetes negres o marrons fosques, que resulten el tret ms definitiu i caracterstic per a identificar-lo. La coloraci dorsal s grisosa, amb taques blanques a les plomes coberteres, que formen dues fines barres alars. El pit i el ventre sn grisos, amb flancs acastanyats. La cua s bruna, amb plomes vorejades de groc ocraci. La punta, en canvi, s blanca, to que s'observa perfectament en vol.

No existeix un clar dimorfisme sexual pel que fa al plomatge.

El bec s fi i ms fosc a la punta, amb la mandbula groga.

Les cames tenen tonalitats brunenques rosades.

Els ulls sn vermellosos. Presenta una lleugera llista ocular fosca, poc visible.

Subespcies.

 Prunella collaris collaris;
 Prunella collaris subalpina;
 Prunella collaris montana;
 Prunella collaris erythropygia;
 Prunella collaris rufilata;
 Prunella collaris tibetana;
 Prunella collaris whymperi;
 Prunella collaris nipalensis;
 Prunella collaris fennelli;

Costums.

Tot i que s abundant, pels seus costums discrets i ms aviat silenciosos passa molt desapercebut.

El seu vol s sempre baix i el realitza a curtes distncies.

Normalment viu solitari, per a l'poca de cria es reuneix en grups, probablement familiars, que de vegades, en migraci, esdevenen estols importants.

Bsicament sedentari, efectua moviments dispersius o errtics de tipus estacional, que podrien conduir als Pasos Catalans alguns hivernants extrapirinencs.

Hbitat.

De distribuci tpicament paleomontana, nia en tots els massissos alts d'Ibria i s propi de tarteres, roquissars i cims pedregosos de les zones muntanyenques, on nia, i s relativament freqent a l'estiu.

A l'hivern davalla a zones ms baixes, que siguin tamb muntanyenques i trencades, i sempre relativament altes.

Gaireb mai no descendeix als indrets planers o de conreus.

Habita tota la sanefa pre-pirinenca del Principat de Catalunya, per b que a l'hivern no s rar a les serres mediterrnies (Montcau i Montserrat), on deu davallar provinent del Pre-pirineu.

Reproducci.

Nia a terra, i ho fa a les escletxes dels rocams o b entre les pedres, on basteix un niu en copa.

Fa una posta anyal de tres a cinc ous blancs sense taques, que sn covats per ambds progenitors.

Els polls sn nidcoles i tenen la boca vermella, amb dos puntets negres a la llengua.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 168.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Estudi del cercavores al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272100" title="Arnauld Oihenart" nonfiltered="1903" processed="1895" dbindex="106969">
Arnaud Oihenart (Maule-Letxarre, 1592 - Donapaleu, 1667) va ser un jurista, poltic, historiador, poeta i crtic literari basc en euskera s considerat el primer autor laic de la literatura en aquest idioma, sense tenir en compte a l'alabs Juan Prez de Lazarraga, el manuscrit del qual va ser descobert en 2004. s el primer autor sulet conegut. La seva obra destaca pel seu esperit humanista. Va voler allunyar la poesia en euskera de les lleres tradicionals de Bernat Etxepare, acostant-la als estndards de la poesia culta de la seva poca. 
 Obra . 
 Dclaration historique de l'injuste usurpation et retention de la Navarre parell els Espagnols (1625, 1755-62). Assaig que argumenta la illegalitat de la invasi del Regne de Navarra per part de Castella. ;
 Notitia utriusque Vasconi, tum iberic, tum aquitanic (Histria de les dues Vascnies, ibrica i aquitana)(1638). Tractat historiogrfic de gran sentit crtic respecte a les teories vigents entre els bascos de l'poca, tals com el basc-cantabrismeo defensat per autors com Esteban de Garibay, entre uns altres. Cont tamb la primera gramtica coneguda de la llengua basca. ;
 Les Proverbes Basques, recueillis par li Sr. d'Oihenart; plus els posies basques du mesme auteur (1657). Editat per la Euskaltzaindia cm a Euskal atsotitzak eta neurtitzak (200i). Refranyer tradicional i poemes autobiogrfics en euskera del mateix autor. ;
 L'art poetique(16??). Assaig sobre poesia basca conservat en forma manuscrita i descobert i publicat per Piarres Lafitte el 1967.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272102" title="Donapaleu" nonfiltered="1904" processed="1896" dbindex="106970">

Donapaleu (francs Saint Palais) s un municipi d'Iparralde al territori de Baixa Navarra, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). El seu nom potser fa referncia a Sant Pelagi, mrtir de Crdoba.  

 Demografia .

 Herldica .
Nomenada vila pel rei de Navarra, l'escut cont les armes plenes del regne: de gules, porta cadenes d'or posades en pal, faixa, sotuer i orla carregades en cor d'una maragda en abisme. 
 Administraci .
En les legislatures de 1995 i de 2005 va resultar escollitt alcalde Jean-Jacques Loustaudaudine. 
 Patrimoni .
L'esglsia de Sant Pau va acollir els estats generals de Navarra des de 1522 . Actualment queda un edifici neogtic que conserva tres peces de l'esglsia antiga: el retaule de sant Pablo, una verge daurada i un sarcfag. Enfront d'aquesta esglsia, es troba la casa senyorial Derdoy-Oyhenart, coneguda com Casa dels Caps. Els medallons de la seva faana tenen relleus que representen als reis Enric II de Navarra, Joana d'Albret i Enric III (futur Enric IV de Frana), i les figures alegriques d'una dona i un diable. 
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272110" title="Juan Mari Lekuona" nonfiltered="1905" processed="1897" dbindex="106971">
Juan Mari Lekuona Berasategi (Oiartzun, Guipscoa, 1927 - Sant Sebasti, 5 de desembre de 2005) va ser un poeta basc en euskera i estudis de la literatura oral en aquesta llengua. Nebot de Manuel de Lekuona, president de l'Acadmia de la Llengua Basca. En 1953 va ser ordenat sacerdot. Desprs d'una estada a Roma, on va presentar la seva tesi, va ser nomenat coadjutor a Aorga, prop de Sant Sebasti. En aquells dies va llegir Gabriel Aresti, el que va orientar la seva labor potica cap al comproms social. En aquesta lnia est el seu primer llibre, Mindura gaur. Posteriorment abandonaria la poesia social, encaminant la seva obra lrica per altres rumbs, com a Muga Beroak (Lmits Clids, 1973). Tenen una gran rellevncia els seus estudis sobre el bersolarisme. Va ingressar en la Acadmia de la Llengua Basca com acadmic de nombre en 1988. Va obtenir diversos premis per la seva carrera literria, entre els quals destaquen dos Premis Euskadi de Literatura, en 1979 i 1990.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272113" title="Eomanis" nonfiltered="1906" processed="1898" dbindex="106972">

Eomanis s un gnere de pangolins extingits. Se n'ha trobat fssils al jaciment de Messel, a Alemanya. Malgrat algunes diferncies morfolgiques, sembla que era bastant semblant als pangolins d'avui en dia. Visqu a la mateixa poca que Eurotamandua.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272114" title="Eurotamandua" nonfiltered="1907" processed="1899" dbindex="106973">

Eurotamandua s un gnere de pangolins extingits. Se n'ha trobat fssils al jaciment de Messel, a Alemanya. Originalment es pens que era un s formiguer, per actualment se'l classifica amb dins l'ordre Pholidota degut al fet que no t el tipus d'articulacions tpic dels xenartres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272115" title="Jos Miguel Barandiarn" nonfiltered="1908" processed="1900" dbindex="106974">
Jos Miguel Barandiarn y Ayerbe (1889 - 1991), conegut com a Joxemiel Barandiaran i aita Barandiaran, fou un sacerdot, investigador, lingista i cientfic basc. Natural d'Ataun (Guipscoa),  va investigar en antropologia, arqueologia i etnologia. Est considerat com el "patriarca de la cultura basca".

 Biografia . 
Infantesa.  
Era l'ltim de nou fills de Francisco Antonio Barandiarn i Antonia Ayerbe, va nixer el 31 de desembre de 1889 al baserri Perune Zarre de Ataun, a Guipscoa, al cor de l'Euskadi rural, en la qual les tradicions i supersticions estaven molt arrelades. Com molts altres en l'poca, va crixer en Jos Miguel la vocaci religiosa, guiada pels ensenyaments de la seva mare, Mara Antonia, que era una dona d'una fe molt profunda. Als catorze anys ingressa en la Preceptoria de Baliarrain, una vegada decidit a ordenar-se sacerdot, per a passar amb posterioritat al seminari de Vitria, cursant alhora les carreres de Teologia i de Magisteri.

De 1914 fins a 1936. 
Va ser ordenat a la fi de 1914 a Burgos, i a partir de l'any 1916 comencen la seva investigacions en l'mbit de la etnografia i de l'arqueologia basques. Explorant el castell de San Gregorio troba per casualitat diversos dlmens prehistrics, pel que es posa en contacte amb el professor Telesforo de Aranzadi (catedrtic de la universitat de Barcelona), ja que estava realitzant unes investigacions sobre dlmens en el vessant navarrs de la serra de Aralar. Aquest, al seu torn, li proposa l'excavaci dels dlmens descoberts pel p. Barandiarn, al costat del geleg Eguren. L'excavaci va comenar en l'estiu de 1917, i va donar lloc a collaboracions entre els tres professors fins a 1936, data en la qual el comenament de la guerra civil espanyola els dispersaria. 

Durant aquesta poca, en concret en l'any 1921, crea la Societat d'Eusko Folklore, la revista  Anuario de Eusko Folklore  i la srie de publicacions "Eusko-Folklore. Materiales y Cuestionarios", que recull mites i llegendes. Aix mateix, durant els anys 23 i 24, el P. Barandiarn assistiria als cursos de l'Abat Breuil, a petici d'aquest ltim. Tamb durant aquesta poca Aita Barandiarn coneixer les dificultats que la polititzaci del seu treball li va a implicar, trobant una forta oposici dels seus superiors eclesistics, i per altra banda dels mitjans anticlericals, el que no va ser obstacle perqu el seu treball fora reconegut en els mbits acadmics i fora nomenat Patr regional del Museu del Poble Espanyol de Madrid en l'any 1930 i en 1934 membre del Consell Permanent dels Congressos Internacionals d'Antropologia i Etnologia de Londres. 

Entre els seus deixebles d'aquesta poca es conta Julio Caro Baroja, nebot de Po Baroja, que li va sollicitar que l'inclogus en el seu equip d'investigaci. Al comenament de la guerra el P. Barandiarn s'exiliar a Iparralde, on continuar les seves investigacions.

L'Exili.
Parteix des del port de Motrico, embarcant-se amb destinaci al port de Sokoa, proper a Donibane Lohitzune. Una vegada all, des del seminari de Vitria se li va ordenar acudir al proper seminari de Baiona, per a atendre-hi als seminaristes refugiats. Durant l'exili primer va fixar la seva residncia a Birritz i desprs, en l'any 1941, acabar installant-se a Sara, fins al seu retorn a Espanya. L'exili del Pare Barandiaran durar fins a 1953, data en la qual va regressar a Ataun.

El retorn a Espanya. 
Desprs d'aquestes peripcies en l'any 1953, el ms d'octubre, per fi l'Aita Barandiaran pot regressar a Ataun. Coincidint amb el seu feli retorn, es crea en la Universitat de Salamanca la ctedra d'estudis bascos "Larramendi", de la qual el P. Barandiaran ser el primer professor convidat. Durant la resta de la seva vida continuar realitzant investigacions de camp, i realitzant una important activitat divulgadora, fins a la seva defunci el 21 de desembre de 1991, havent estat reconegut Doctor Honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Pblica del Pas Basc i la Universitat de Deusto

 Obres .
 Eusko-Mitologia (1924);
 Euskalerriko leen gizona (L'home primitiu basc, 1934) ;
 Mari o el Genio de las Montaas, 1923;
 Breve historia del hombre primitivo, Vitoria, 1931;
 Paletnografa Vasca, 1921;
 Nacimiento y expansin de los fenmenos sociales, 1924;
 La Etnologa y las Misiones, 1935;
 Antropologa de la poblacin vasca, 1947;
 Cuestionario para un estudio etnogrfico del pueblo Vasco, 1949;
 Aspectos sociolgicos de la poblacin del Pirineo Vasco, 1953-57;

Enllaos externs.
Fundacin Barandiaran;
Sociedad de Estudios Vascos;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272117" title="Palaeochiropteryx" nonfiltered="1909" processed="1901" dbindex="106975">

Palaeochiropteryx s un gnere de ratpenats extingits. Se n'ha trobat fssils al jaciment de Messel, a Alemanya. Les seves ales eren ms primitives i menys desenvolupades que les dels rats penats actuals, per l'examinaci dels ossos de l'orella indica que tenien una forma primitiva d'ecolocaci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272121" title="John Denver" nonfiltered="1910" processed="1902" dbindex="106976">
John Denver (31 de desembre del 1943 - 12 d'octubre del 1997), era el pseudnim de Henry John Deutschendorf, Jr. i fou un cantant, compositor, msic i actor nord-americ. Denver va morir amb 53 anys d'edat a la costa de Monterrey, Califrnia quan pilotava un Rutan Long-EZ, un avi experimental de fibra de vidre.

Primers anys.
John Denver va nixer a Roswell, Nou Mxic. El seu pare, Henry Deutschendorf, Sr., era oficial de les forces aries i instructor de vol. Denver va nixer quan el seu pare estava en el Roswell Army Air Field. Va crixer en nombroses bases del sur-oest americ. Denver va anar a l'institut de Fort Worth, Texas i ms tard a la universitat Texas Tech on fou membre de la fraternitat Delta Tau Delta.

Es va introduir en el mn de la msica quan tenia 12 anys perqu la seva via li va regalar una guitarra acstia 1910 Gibson. Va comenar a tocar en clubs locals quan encara estava a la universitat. El 1964 la va abandonar i es va traslladar a Los Angeles, Califrnia per tal d'ingressar al Chad Mitchell Trio, un grup de folk. Va deixar el grup, que ja es deia Denver, Boise i Johnson el 1969 per comenar una carrera en solitari. 

En aquest any va llanar el primer lbum Rhymes and reasons. Durant els quatre anys segents va treure els lbums: Whose Garden Was This?, Take Me to Tomorrow i Poems, Prayers and Promises que el van convertir en una estrella de la can americana popular. 

Carrera.
Denver va tenir una carrera d'xit com a cantant i compositor, tamb una carrera menor d'actor, en la qual va protagonitzar Oh, God! el 1977. El 1994 va escriure una autobiografia amb el ttol Take me home. Tenia una reeixida carrera com a cantant i compositor, i una carrera menor como actor -la seva pellcula ms notable, gravada en 1977, fou Oh, God!. En 1994 va escriure una autobiografia titulada Take me home. Es va traslladar a viure a Aspen, Colorado perseguint el primer xit en solitari amb Leaving on a Jet Plane.

Denver no noms s conegut com a cantant, tamb ho s per la tasca humanitria: va treballar en projectes de conservaci i va ajudar a creat l'Artic National Wildlife Refuge a Alaska. Tamb va fundar el seu grup ecologista anomenat Windstar Foundation. Denver va tenir molt d'inters per a les causes i solucions de la fam, va visitar frica durant els anys 1980 per ser testimoni de primera m del patiment causat per la fam i per treballar amb els lders africans i trobar-hi una soluci. Denver va testificar juntament amb Frank Zappa i Dee Snider sobre l'assumpte de la censura en una audincia del PMCR el 1985.

Desprs d'una agradable experincia al The Muppet Show, va enregistrar dos especials amb ninots: John Denver and the Muppets: A Christmas Together  de 1979 i John Denver and the Muppets: Rocky Mountain Holiday de 1982.

Va desafiar totes les etiquetes convencionals i va ocupar un lloc singular en la msica americana: un compositor popular que habitava en el mn natural. Canons com Take Me Home, Country Roads, Leaving on a Jet Plane o Rocky Mountain High sn conegudes en tot el mn. Les caracterstiques de les seves canons sn: una melodia dola, uns acompanyaments elegants i una veritable convicci de les lletres. Fou un dels pocs cantants occidentals coneguts ms enll d'Amrica i Europa, ja que ho era a frica, ndia i el sud-est asitic. 

En els mesos immediatament anterior a la seva mort en un accident d'avi en 1997 a l'edt de 53 anys, estava gravant un episodi de Nature Series, centrat en les meravelles naturals, la inspiraci de les seves canons predilectes. El resultat s una pellcula que commou i meldica que registra els viatges que va fer en l'erm i que cont la seva darrera can: Yellowstone, Coming Home, composta mentre navegava pel riu Colorado amb el seu fill i la seva filla petita. 

Mort.
Denver tenia dues passions: la msica i el vol. Com a pilot experimentat, Denver tenia el seu propi Lear Jet planejadors i va volar en avions acrobtics i fins i tot en F-15. Aquesta passi per l'aire li va costar la vida quan va caure al mar en un Rutan Long-EZ que acabava de comprar el 12 d'octubre de 1997.
Els mitjans de comunicaci van publicar versions contrries de les causes de l'accident, tot i que van ser diverses les causes que van provocar-lo i en ltima instncia fou un error del pilot per no preparar de manera adequada el vol en un avi que no tenia per m.

Artistes relacionats.
Denver va comenar a tocar al Chad Mitchell Trio on va interpretar temes com Violets of Dawn. En aquest grup va enregistrar tres discs i va substituir Chad Mitchell com a lder que es va anomenar Denver, Boise and Johnson, que noms va treure un disc abans que comencs la seva carrera en solitari. 
Bill Danoff i Taffy Nivert apareixen com a cantants i compositors de molts lbums de Denver abans que formessin la Starland Vocal Band el 1976. Els lbums del grup foren publicats en el segell Windstar, propietat de Denver. 
El primer xit en solitari de Denver fou Leaving on a Jet Plane que fou enregistrat per primer cop pel trio Peter Paul and Mary i que fou l'xit ms important del grup. Llavors Denver se la va fer seva. Tamb va collaborar amb Tom Paxton, Eric Andersen, David Mallet i molts altres artistes del panorama folk i tamb amb el tenor Plcido Domingo. 

Discografia.
En ordre cronolgic 1969-1991 (publicats als EUA)
RCA Records.
Rhymes and reasons - 1969  ;
Take Me to Tomorrow - 1970 ;
Whose Garden Was This? - 1970 ;
Poems, Prayers and Promises - 1971   ;
Aerie - 1972 ;
Rocky Mountain High - 1972   ;
Farewell  - 1973 ;
Greatest Hits - 1973    ;
Back Home Again - 1974   ;
An Evening with John Denver (live) - 1975 ;
Windsong - 1975   ;
Rocky Mountain Christmas - 1975   ;
Spirit - 1976 ;
Greatest Hits Vol. 2 - 1977 ;
I Want To Live - 1977 ;
John Denver (JD) - 1978 ;
A Christmas Together (with The Muppets) - 1979 ;
Autograph - 1980 ;
Some Days Are Diamonds - 1981 ;
Seasons of the Heart - 1982 ;
It's About Time - 1983 ;
Rocky Mountain Holiday (with The Muppets) - 1983 ;
Greatest Hits Vol. 3 - 1984 ;
Dreamland Express - 1985 ;
One World - 1986;

Windstar Records.
Higher Ground - 1989 ;
Earth Songs - 1990 ;
The Flower That Shattered the Stone - 1990 ;
Christmas, Like a Lullaby - 1990 ;
Different Directions - 1991 ;

A ms t un volum en la collecci The Essential.

  lbums ms importants
   El primer Greatest Hits fou important perqu tenia nous enregistraments de diversos dels seus temes ms exitosos. 

Canons importants.
"Leaving on a Jet Plane" (1969) que fou composta per al trio Peter, Paul and Mary.
"Take Me Home, Country Roads" (1971)   escrita per Denver amb Bill i Taffy Nivert. Es va convertir en l'himne oficis de Virgnia Occidental.
"Sunshine On My Shoulders" (1971) escrita per Denver amb Dick Kniss i Mike Taylor.
"Rocky Mountain High" (1972) escrita per Denver amb Mike Taylor. Es va convertir en l'himne oficis de Colorado. ;
"Annie's Song", escrita el 1974, per a la seva esposa Annie. s molt popular entre els seguidors del Sheffield United, que la van convertir en el seu himne no oficial.  ;
"For Baby (For Bobby)" ;
"Thank God I'm a Country Boy" (1974) escrita per John Sommers   va guanyar popularitat entre els fans de Baltimore Orioles. ;
"Matthew" ;
"Calypso" (1975)   tribut musical a Jacques-Yves Cousteau i la seva tripulaci. Els diners que va gunayar amb aquest tema foren donats a la Cousteau Society.
"Perhaps Love" (1981)   duet enregistrat amb Plcido Domingo.
"Starwood in Aspen";
"Aspenglow";
"Rhymes and Reasons";

Si no s'indica el contrari sn totes escrites per John Denver

Enllaos externs.
Web oficial de John Denver ;
Windstar Foundation, fundada amb la collaboraci de John Denver ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272122" title="Augustin Chaho" nonfiltered="1911" processed="1903" dbindex="106977">
Joseph-Augustin Chaho (Atharratze-Sorholuze, Zuberoa, 10 d'octubre de 1810 - Baiona, 22 d'octubre en 1858) escriptor i periodista basc, lingista especialitzat en euskera i en la cultura hind. Algunes de les seves obres amb considerades precursores del nacionalisme basc.

Formaci, estudis lingstics. 
Va ser estudiant de llenges orientals a Pars i el primer a assenyalar l'inters i antiguitat de certs elements de la cultura popular basca i relacionar-los amb altres cultures, plasmant-lo en els segents treballs: Carta al Sr. Xavier Raymond sobre les analogies existents entre la llengua basca i el snscrit, en 1836 tudes grammaticales sur la langue euskarienne (Estudis gramaticals sobre la llengua basca) que elo dedica al Zazpirak-Bat (cosa que l'aconvertiria en precursor de la zazpiak bat, uni dels set, d'Euskal Herria) i "Guerra dels alfabets" que s un diccionari de quatre llenges: euskera francs, espanyol i llat. En 1838 va fundar en Tolosa de Llenguadoc la Revue deis Voyants. Posteriorment va fundar i va dirigir a Baiona el peridic L'Ariel, d'ideologia republicana, entre 1844 i 1852, fins que Napole III va acabar amb la II Repblica Francesa, clausurant el peridic i Chaho fou bandejat a Vitria.

Pensament poltic. 
Ell es considera polticament socialista, republic, revolucionari i radical. Havia estat nomenat conseller municipal de Baiona, comandant de la gurdia nacional i va presentar, amb xit, la seva candidatura per al Consell General dels Baixos Pirineos (1849-1851). El seu ideari a ms d'expressar-los en els articles del seu peridic, apareix en l'obra Paroles d'un Biscaen aux liberals de la reine Christine (Paraules d'un basc als liberals de la reina Cristina). "s un socialista revolucionari, s pro-carl perqu s'adna que els carlins defensen els furs i per tant la independncia basca" segons resum la historiadora bascofrancesa Eukeni Goyhenetxe. Aquest plantejament no obstant aix, dista de ser unnime. Alguns autors, com Jon Juaristi, sostenen que Chaho va ser probablement "un agent doble pagat en ambdues bandes", tant pels legitimistas com pels republicans francesos .. Uns altres, com Javier Daz Noci, afirmen que es tracta de "una figura tpicament romntica (escriptor, periodista, viatger, poltic radical d'esquerres, poeta, afeccionat a l'estudi de les cincies ocultes i les llenges extiques)", que va ser "un dels primers que van citar al Pas Basc com una naci oprimida per Espanya i lluitant per la seva independncia", al mateix temps que "Curiosa i significativament, gens diu Chaho de l'altre Pas Basc, aquell on ell precisament havia nascut i residia, i que semblava no trobar-se oprimit per Frana"

Precursor del nacionalisme basc. 
El seu llibre Voyage en Navarre pendant l'insurrection des basques (1830-1835) (Viatge per Navarra durant la insurrecci dels bascos), publicada en 1836 durant la Primera Guerra Carlina i considerada una formulaci explcita del nacionalisme basc  anterior per tant, al pensament de Sabino Arana, s juntament amb altres textos, com els apareguts en els seus articles per al peridic L'Ariel i en l'obra Paroles d'un Biscaen aux liberals de la reine Christine, una reivindicaci de l'independentisme i de la formaci d'una "federaci basca" tal com resum les paraules de la historiadora Eukeni Goyhenetxe: 
La independncia basca es justifica per: la geografia; una frontera artificial divideix la unitat natural del poble basc; la llengua, que haur d'ensenyar-se, la histria, en la qual els bascos han ocupat un paper gloris fins a l'arribada dels Brbars; el dret, els furs, que garanteixen la veritable llibertat i la veritable igualtat, contra el fals liberalisme que duu al despotisme, i contra el capitalisme. Contra la conspiraci franc-espanyola predica la violncia fins a la insurrecci armada, tret que una federaci basca restauri els furs i agrupi als bascos entre Frana i Espanya.

D'altra banda, segons Jon Juaristi:
L'objecci ms contundent al suposat nacionalisme de Chaho es recolza en la certesa que ni els carlins bascos es van reconixer en el retrat ideolgic que va traar d'ells, ni el propi escriptor es va definir mai a si mateix com una mica distint d'un republic francs. Ja fos Chaho un autntic revolucionari, o b, com jo mateix he sostingut alguna vegada, un agent legitimista infiltrat en els mitjans republicans, del que no hi ha dubte s de la seva identificaci amb la ptria francesa. Pels mateixos anys que sostenia la seva campanya en favor dels carlins espanyols des del seu peridic L'Ariel, Chaho era comandant de la Gurdia Nacional a Baiona.

Tamb va inventar la llegenda d'Aitor que posteriorment va passar al domini popular a travs de la novella histrica de Navarro Villoslada, "Amaya o los vascos en el sigle VIII". 

Segons Juaristi, que ha analitzat en profunditat tota les fantasies mitolgiques en la qual s'assenta el nacionalisme basc original Chaho va ser un "mixtificador" per amb bones dots d'escriptor i "de poderosa imaginaci per a recrear els mites", tan en voga durant el romanticisme. No obstant aix, en opini de Juaristi, la histria i la cosmovisin que Chaho atribua als bascos s una mera adaptaci dels mites aris, que els romntics alemanys acabaven de reelaborar a partir de les traduccions de texts brahmnics i avstics. Aquests texts alemanys van arribar a Frana a travs de Charles Nodier, de qui Chaho va ser entusiasta seguidor abans de convertir-se en solitari promotor del protonacionalisme basc. A Chaho no se li va conixer cap seguidor durant la seva vida, excepte el seu editor, l'impressor de Baiona Lesseps, i solament un segle desprs els seus textos van comenar a ser llegits amb entusiasme al sud del Pirineus per part del sector anticlerical del nacionalisme basc

 Referncies .


Bibliografia.
Gran Enciclopedia Larousse, ISBN 84-320-7370-9;
Bixente Serrano Izko Navarra. Las tramas de la Historia, ISBN 84-932845-9-9;
Entrada de Joseph Augustin Chaho a la Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi";









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272125" title="Temple" nonfiltered="1912" processed="1904" dbindex="106978">

Arquitectura:
Un temple s un edifici religis, com un santuari, present a la cultura antiga clssica ;
Temple cristi, vegeu esglsia (arquitectura);
Temple Expiatori de la Sagrada Famlia;
Temple Expiatori del Sagrat Cor s una esglsia situada a la muntanya del Tibidabo.
Temple grec;
Temple d'Hera;
Temple d'Asclepi;
Temple de Nike ptera;
Temple rom;
Temple rom de Vic;
Temple de la Concrdia;
Temple de Dionysias;
Temple de les Aiges;
Temple de Celestis de Dougga;
Temple de Saturn de Dougga;
Temple de Minerva de Dougga;
Temple de Plut de Dougga;
Temples menors de Dougga;
Temple de la Victria de Caracalla;
Temple egipci;
Temple de Siptah;
Temple d'Ai;
Temple de Tuthmosis III;
Temple de Karnak;
Temple d'Amenhotep;
Temple del Nord;
Temple de Merneptah;
Temple de Nebwenenef;
Temple del Sud;
Temple d'Ahmose I;
Temple de Wadjmose;
Temple de Hatshepsut;
Temple de Seti I;
Temple de Mut;
Temple d'Amenhotep III;
Temple de Renenutet;
Temple de Luxor;
Temple d'Edf;
Temple d'Hathor de Denderah;
Temple de Khnum;
Temple d'Hathor;
Temple de Naga;
Temple de Knum;
Temple portal de Ramss II a Abidos;
Temple de Tuthmosis III a Abidos;
Temple de Ramss II a Abidos;
Temple de Thoth;
Temple de Masinissa;
Temple de Kom Ombo;
Temple de Sesostris III a Abidos;
Temple d'Osiris a Abidos;
Temple de Ramss IV;
Temple de Seti I a Abidos;
Temple d'Amenhotep I;
Temple d'Amenhotep II;
Temple de Tuthmosis I;
Temple de Tuthmosis IV;
Temple rom de Deir Shelwit;
Temples de Deir al-Bari;
Temple Budista;
Temple d'Ananda;
Temple de Thatbyinnyu;
Temple dels Sis Banians;
Altres temples;
Per als jueus, per antonomsia, el Temple de Jerusalem, vegeu tamb Temple de Salom;
Mont del Temple o esplanada de les mesquites.
Temple d'rtemis, una de les set meravelles del mn.
Temple Major, construcci piramidal religiosa principal dels asteques.
Temple Jagdish, temple indo-ari al Rajasthan.
Orde del Temple;
Orde Mstic del Temple de la Rosacreu;
Espectacle:
Shirley Temple, actriu;
Estaci Temple de la lnia District Line del Metro de Londres.

Esport:
Temple Owls, equip universitari de basquet de Filadlfia.
Literatura:
El Temple del Sol;
Geografia:
Savigny-le-Temple, municipi francs, situat al departament de Sena i Marne;
Vall dels Temples, conjunt arqueolgic situat a prop d'Agrigent, al sud de Siclia.
Societat:
Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272128" title="Xavier Vilanova i Montiu" nonfiltered="1913" processed="1905" dbindex="106979">
Xavier Vilanova i Montiu (Barcelona, 1 d agost de 1902   Pars, 8 de maig de 1965) fou un dermatleg catal.  El seu pare, Pelai Vilanova i Massanet, fou considerat com un dels creadors de la dermatologia catalana.

Es llicenci en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1923. Posteriorment, aconsellat per la seva famlia, va anar a Pars per especialitzar-se en Dermatologia en el Hospital Saint Louis, ms tard passaria una temporada a Estrasburg i Mil formant-se amb altres importants cientfics. Al seu retorn a Espanya es va doctorar en Medicina a Madrid el 1928. Per motiu de la guerra civil espanyola, l any 1936 viatj a Colmbia, per a dirigir la leproseria Aguas de Dios. De retorn a Espanya, fou catedrtic de Dermatologia a la Universitat de Valladolid el 1942, a la Universitat de Valncia el 1944 i finalment a la Universitat de Barcelona el 1948.

Va dirigir la Escuela Profesional de Dermatologa de Barcelona el 1952. La seva gran activitat cientfica es veu reflectida per les ms de 500 publicacions, va aconseguir nombroses distincions nacionals i internacionals. Fou President d Honor de la Academia Espaola de Dermatologa i membre estranger de la Academia Nacional de Medicina de Francia, on fou nomenat Officier de l Ordre de la Sant Publique. Tamb fou membre d honor de les societats alemanya, argentina, brasilera, francesa, anglesa, holandesa, belga, iraniana, italiana, mexicana, portuguesa,  uruguaiana, veneolana i israeliana de Dermatologia. President electe del Colegio Ibero-latinoamericano de Dermatologa el 1962 i de la Academia Espaola de Dermatologa el 1963. Com a especialista de les malalties venries fou reconegut amb el nomenament d expert en la Secci de Venereologa i Treponematosis de la Organizacin Mundial de la Salud.

 Referncies .
El Acetato de protxido de talio en el tratamiento de las tias, por X. Vilanova. Premi Editorial Levantina, 1928.

Las Leishmaniosis cutneas: folleto para mdicos, por X. Vilanova. Madrid General de Sanidad 1945 Gonzalez  ;

Porfiria crnica del adulto, por X. Vilanova y J. Piol Aguad. Barcelona  : Ariel, 1957  ;

 Enllaos externs .
Collecci Xavier Vilanova i Montiu. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.
Breve historia de la dermatologa catalana (archivo PDF);
Eponmia mdica catalana. La hipodermitis nodular subaguda migratria o sndrome de Vilanova-Piol (archivo PDF);
Veintin mdicos catalanes que dejaron huella en el lenguaje mdico internacional (archivo PDF);
Eponmia mdica Catalana  por Elena Guardiola i Josep-Eladi Baos (archivo PDF);
Revista pdf. EADV news. Autumn 2003, N 8 (archivo PDF);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272129" title="Patxi Zabaleta" nonfiltered="1914" processed="1906" dbindex="106980">
Patxi Jon Zabaleta Zabaleta (Leitza, Navarra, 20 de maig de 1947) s un advocat i poltic navarrs d'ideologia independentista basca. s membre fundador i ex dirigent de la coalici de esquerra abertzale Herri Batasuna, i des de 2001 mxim dirigent del partit poltic Aralar, integrat a Navarra des de 2004, en la coalici Nafarroa Bai. En les eleccions al Parlament de Navarra de 2007 va ser candidat a la presidncia del Govern de Navarra amb aquesta coalici. 
Biografia. 
Inicialment va ser seminarista, per va deixar els estudis religiosos pels de Dret i Filosofia i Lletres. Exerceix com advocat en Pamplona, la capital navarresa, i s tamb membre de la Real Acadmia de la Llengua Basca i autor d'una trilogia de novelless i un llibre de poemes amb el pseudnim Gorka Trintxerpe.
Herri Batasuna. 
s ms conegut no obstant aix per la seva activitat poltica. Com membre d'Herriko Alderdi Sozialista Iraultzailea, (HASI) va participar en la creaci de la coalici abertzale Herri Batasuna (Unitat Popular) a la fi dels anys 1970, sent membre del seu mxim rgan de direcci, la Mesa Nacional fins a 1982 i des de 1987 a 1996. En desacord amb l'activitat terrorista d'ETA i la supeditaci de la lluita poltica a la lluita armada, se li va comenar a conixer com crtic dintre d'HB. Sovint Zabaleta va denunciar l'absncia d'autocrtica i el tancament analtic d'HB, aix com algunes de les seves prctiques, per exemple la que els parlamentaris electes d'aquesta organitzaci renunciessin a ocupar els seus crrecs de diputats. 

En juliol de 1997 es va desmarcar pblicament del criteri oficial del seu partit al reprovar durament l'assassinat del regidor del Partit Popular Miguel ngel Blanco a mans d'ETA. A pesar de les crtiques, Zabaleta va continuar militant a HB i la seva hereva Euskal Herritarrok (Ciutadans Bascos) i va seguir sent el seu cap de llista a Navarra, el que justificava alludint al pluralisme que havia d'existir dintre de l'esquerra abertzale, i d'altra banda ocupava una posici important que impedia que el desacord de la direcci d'HB amb les seves tesis passs a majors. A part de ser un personatge de cert carisma a Navarra, era un dels principals advocats de l'organitzaci; el mateix any de l'assassinat de Blanco, Zabaleta havia participat en la defensa dels membres de la Mesa Nacional, acusats pel Tribunal Suprem de collaboraci amb banda armada. Dos anys ms tard, en 1999, va formar de nou part de l'equip d'advocats que va assolir que les sentncies dictades per aquest Tribunal fossin anullades pel Constitucional. 
Aralar.
Zabaleta va ser un dels impulsors d'Aralar, un corrent crtic interna dintre de Euskal Herritarrok. Aralar va tenir diversos enfrontaments amb la direcci de l'organitzaci. Els ms importants van tenir lloc en 1999. El primer, al llarg de la campanya electoral per a les eleccions municipals, Aralar va aprofitar per a criticar novament la poltica d'incompareixena dels crrecs electes en les institucions per a les quals havien estat triats. Alguns dels dirigents d'EH van comenar llavors a proferir acusacions de traci per pretendre afeblir a l'organitzaci qestionant la lnia poltica adoptada. Van aparixer en els carrers bascos les primeres pintades d'advertiment: Patxi, traiziorik ez ("Patxi, gens de tracions"). Aquest mateix any es va produir un enfrontament ms greu, al trencar ETA la treva unilateral que venia mantenint des de feia un any. Patxi Zabaleta va afirmar llavors que la violncia llastrava els objectius de l'esquerra abertzale i va exigir la seva desaparici total i definitiva. A pesar d'aix, Aralar va seguir sent un corrent organitzat dintre d'EH fins a juny de 2002. En aquest moment es constitu el partit dit Batasuna (Unitat), hereu dels anteriors Euskal Herritarrok i Herri Batasuna, i Aralar decideix no formar part d'ell, ra per la qual Zabaleta rebutja el terme "escisi". 

Des de llavors, rebutjant la violncia terrorista i advocant per l'exercici poltic de la ideologia nacionalista basca d'esquerres, les relacions amb Batasuna s'han anat fent ms agres, sent amenaat per l'entorn d'ETA, acusat per aquest sector de voler capitalitzar el vot dirigit a la illegalitzada Batasuna i d'estar al servei del "espaolismo" per a desestructurar a la "esquerra abertzale", ats que Aralar tamb es reclama part d'aquesta "esquerra abertzale". 
Nafarroa Bai. 
Desprs que s'engegus la coalici electoral Nafarroa Bai (Nabai), en 2004 en Navarra juntament amb altres partits (Eusko Alkartasuna, Batzarre i PNB) i sectors independents, va ser escollit per Nafarroa Bai com cap de llista per a les Eleccions al Parlament de Navarra de 2007, obtenint la histrica xifra de 77.625 vots en la comunitat foral i 12 escons en el Parlament Navarrs, i convertint-se en la segona fora poltica navarresa. 
Crrecs poltics. 
Patxi Zabaleta ha estat regidor en Pamplona en les legislatures 1979-1983 i 1987-1991 i diputat al Parlament Foral de Navarra durant dos perodes (1991-1995 i 1995-1999) per a regressar al consistori pamplons com a regidor d'Euskal Herritarrok, crrec del que va dimitir al juliol de 2001 per "raons poltiques". 

 Obres .
 Narraci .
 Eskomunia ala Zoroastroren artalde (1977, Egilea editore);
 Novella .
 Ukoreka (1994, Txalaparta);
 Badena dena da (1995, Txalaparta);
 Arian ari (1996, Txalaparta);
 Errolanen harria (1998, Txalaparta);
 EDneko Aritzaren hilobia (2005, Egilea editore);
 Poesia .
 Zorion baten zainak (1972, Gero);
 Ezten gorriak (1975, Idatz);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272133" title="Atharratze-Sorholuze" nonfiltered="1915" processed="1907" dbindex="106981">

Atharratze Sorholuze (en francs Tardets-Sohorlus) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Barcus al nord, Alos-Sibas-Abense i Trois-Villes a l'oest, Montory al sud-est i Laguinge-Restoue al sud.

La localitat s capalera o chef-lieu del cant de Tardets-Sorholus que agrupa a les segents 16 comunes del departament:
 
Alay-Alabhty-Sunharette;
Alos-Sibas-Abense;
Camou-Cihigue;
Etchebar;
Haux;
Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut;
Laguinge-Restoue;
Larrau;
Lichans-Sunhar;
Licq-Athrey;
Montory;
Ossas-Suhare;
Sainte-Engrce;
Sauguis-Saint-tienne;
Tardets-Sorholus;
Trois-Villes;

 Demografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272136" title="Deutsche Forschungsgemeinschaft" nonfiltered="1916" processed="1908" dbindex="106982">
La Deutsche Forschungsgemeinschaft (abreviada DFG, Fundaci Alemanya d'Investigaci en catal) s una important organitzaci alemanya de patrocini d'investigaci, la ms gran d'Europa. La DFG dna suport a la investigaci cientfica i humanstica per mitj d'una gran varietat de beques, premis i una infraestructura de patrocini. Aquesta organitzaci autnoma est basada a Bonn i s financiada pels estats i govern alemanys. Noms les universitats capdavanteres en investigaci sn membres de la DFG.

Enllaos externs.
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272138" title="Joan Queralt i de Quadras" nonfiltered="1917" processed="1909" dbindex="106983">
Joan Queralt i de Quadras (Barcelona, 1947) s un pintor catal, ms conegut per Joan Queralt. 

Biografia.
Joan Queralt i de Quadras s fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu  pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses colleccions com la de la Diputaci de Barcelona, la del diari Avui o la de Llus de Caralt. Ha illustrat poemes de Kavafis, Garca Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys t installat el seu taller a Casserres, al Bergued.

Referncies.


Bibliografia.
 Bru de Sala, Xavier. En to menor. Barcelona, 1988.

Enllaos externs.
Artprice: Joan Queralt;
Els 4 Gats. Exposici de Joan Queralt (1999);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272139" title="Thomas Martin" nonfiltered="1918" processed="1910" dbindex="106984">
Thomas Martin s un paleontleg alemany, notable pel seu treball en el camp de la mastologia. De fet, s el director de la secci de mastologia del Forschungsinstitut Senckenberg. Sol encarregar-se d'analitzar els ltims descobriments de mamfers prehistrics com ara Castorocauda lutrasimilis.

Entre altres, descrigu els segents gneres i espcies:

Eurotamandua krebsi (amb Gerhard Storch);

Bibliografia.
Aquestes sn algunes de les obres de Thomas Martin:


 


Enllaos externs.
Comentari de Martin sobre C. lutrasimilis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272141" title="Copa d'sia" nonfiltered="1919" processed="1911" dbindex="106985">
La Copa d'sia s el campionat de seleccions nacionals de futbol organitzat per la AFC, la confederaci d'equips del continent asitic. En ella participen els pasos asitics adherits a aquesta associaci.

Des del 1956, la Copa s'ha realitzat cada 4 anys. El torneig ms recent es va disputar extraordinriament l'any 2007 per quatre pasos del Sud-est asitic: Indonsia, Malisia, Tailndia i Vietnam.

 Resultats .


 Els anys 1956, 1960, 1964 i 1968 es va disputar el torneig en un sistema de lligueta.

 Palmars .


Estadstiques generals.


 Mxims golejadors .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272146" title="Jrg Habersetzer" nonfiltered="1920" processed="1912" dbindex="106986">
Jrg Habersetzer s un paleontleg alemany, notable pel seu treball en el camp de la mastologia. Treballa al Forschungsinstitut Senckenberg, on s cap d'investigaci del jaciment de Messel. S'especialitza en la investigaci dels rats penats prehistrics.

Entre altres, descrigu els segents gneres i espcies:

Palaeochiropteryx (P. tupaiodon) (amb Gerhard Storch)

Bibliografia.
Aquestes sn algunes de les obres de Jrg Habersetzer:


 
 
 


Referncies.


Enllaos externs.
J. Habersetzer i G. F. Gunnell sobre Onychonycteris finneyi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272156" title="Moviment per una Eslovquia Democrtica" nonfiltered="1921" processed="1913" dbindex="106987">


El Moviment per una Eslovquia Democrtica (en eslovac Hnuti za Demockratick Slovenska, HZDS) s un partit poltic ultranacionalista d'Eslovquia.

Evoluci del HZDS.
1990: no es va presentar;
1992: 37,3% dels sufragis;
1998: 27,0% dels sufragis;
2002: 19,5% dels sufragis;

El HZDS ha estat la primera fora poltica d'Eslovquia des del 1992, el primer any en qu es va presentar. 

Web.
Web oficial del HZDS ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272157" title="Toxina" nonfiltered="1922" processed="1914" dbindex="106988">
Una toxina (del grec:        , toxikon, (ver) per usar en les fletxes) s una substncia verinosa produda per cllules o organismes vius que s activa a concentracions molt baixes. Les toxines poden ser molcules petites, pptids o protenes, i poden causar malalties per contacte o absorci pels teixits biolgics interactuant amb les macromolcules biolgiques com els enzims o receptors cellulars. Les toxines varien de manera important en la seva potncia, i van des de verins menors i aguts (com el del punx d'una abella) fins a verins que sn immortals gaireb d'immediat (com la toxina botulnica).

Les biotoxines varien molt en objectiu i mecanisme, i poden ser molt complexes (el ver dels cargols Conidae cont dotzenes de petites protenes, i cadascuna ataca un canal nervis o receptor especfic) o relativament pobres en protenes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272161" title="Comarques de Galcia" nonfiltered="1923" processed="1915" dbindex="106989">


A Galcia, segons el decret 65/1997 de la Xunta, existeixen oficialment 53 comarques, de les quals 18 pertanyen a la provncia de La Corunya, 13 a la de Lugo, 12 a la d'Ourense i 10 estan a la provncia de Pontevedra. 



 Enllaos externs .
 Comarques de Galcia (Societat per al Desenvolupament Comarcal, Conselleria de Desenvolupament Rural);
 Text del decret d'aprovaci del mapa comarcal (en gallec);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272162" title="La visi desprs del serm" nonfiltered="1924" processed="1916" dbindex="106990">


La visi desprs del serm, o La lluita de Jacob amb l'ngel (en francs La Vision aprs le Sermon, ou La Lutte de Jacob avec l'ange), s un quadre de Paul Gauguin fet entre l'agost i el setembre del 1888 a Pont-Aven durant la seva segona estada a la Bretanya. Es conserva a Edimburg, a la Galeria Nacional d'Esccia. 

Descripci.
El tema s una representaci de la lectura bblica sobre la lluita entre Jacob i l'ngel. En primer pla unes dones bretones amb els distintius vestits tradicionals visualitzen l'escena. Destaquen les enormes cfies blanques que ocupen mig quadre. A la dreta es veu el perfil del capell. A l'esquerra, altres dones amb els ulls tancats i les mans juntes estan en una actitud de pregria. Al seu costat hi ha una vaca amb el genoll doblegat. Separat en diagonal pel tronc d'un arbre, al cant superior de la dreta un ngel amb les ales esteses lluita amb Jacob sobre un terra vermells. A la part superior les fulles de l'arbre deixen entreveure un paisatge verd.

Gauguin en va fer una descripci per a Vincent van Gogh:
Uns grups de bretones estan resant, amb vestits negre intens i amb cfies blanques groguenques molt lluminoses. Un pomer creua la tela, de color violeta obaga, i les fulles, dibuixades en grups com nvols, sn verd maragda amb els intersticis verd-groc de sol. El terra (vermell pur) a l'esglsia es rebaixa i es fa marr-roig.
L'ngel est vestit de blau d'ultramar violent i Jacob verd ampolla. Les ales de l'ngel sn groc de crom I pur. Els cabells de l'ngel, crom 2 i els peus carn taronja. Crec haver aconseguit amb les figures una gran simplicitat rstica i supersticiosa. Tot plegat s molt sever. La vaca que hi ha sota l'arbre s molt petita en comparaci a la realitat, i s'encabrita.

Composici.
El quadre s el primer que va fer Gauguin de tema religis. Es serveix de diferents models per fer una composici imaginativa. La diagonal de l'arbre separa el mn real de les dones i el mn imaginat de la visi del serm. El fort contrast de colors afecta la perspectiva dirigint l'atenci cap el pla del fons. 

Gauguin el qualifica com un quadre religis realitzat molt malament per que m'ha interessat en gran mesura i que m'agrada i afegeix que per mi, en aquest quadre el paisatge i la lluita no existeixen ms que en la imaginaci de la gent que est pregant com a conseqncia del serm. s per aix que hi ha contrast entre la gent real i la lluita del paisatge, no real i desproporcionat.


mile Bernard va assenyalar la influncia de les estampes japoneses en el treball de Gauguin. El japonesisme queda de manifest en l'arbre que talla el quadre en diagonal i en l's del color vermell. Aquesta composici apareix en una estampa de Hiroshige (Prunerar a Kameido, 1857) que va ser versionada per Vincent van Gogh (Japonaiserie: pruniers en fleurs, aprs Hiroshige, 1887). En canvi, l'escena de la lluita s ms prpia de la tradicional lluita bretona que dels lluitadors de sumo com suggereix Bernard.

Context.
El relat de la lluita de Jacob amb l'ngel s al Gnesi (32:22-32). En el retorn de Jacob a la terra de Canaan, va fer passar la seva famlia a l'altra banda del riu Jaboc i ell es va quedar sol. Va estar lluitant fins l'alba amb un ngel fins que va aconseguir la seva benedicci. Tradicionalment l'episodi s'interpreta com la lluita de Jacob contra la seva conscincia per trobar la veritat i la redempci. Desprs de la lluita, i d'aconseguir la benedicci, Jacob pot creuar el riu i entrar en la terra promesa.

Les figures que contemplen l'escena sn dotze, un nombre associat a Jacob com a pare de les dotze tribus d'Israel. La vaca s un smbol de redempci, sacrificada en els ritus celtes dels antics bretons. Com a simbolisme cristi s el sacrifici d'Ezequiel (Ez, 43:18-27).

Tot el quadre est inspirat en les festes de Sant Nicodem, anomenades Pardon, celebrades el 3 d'agost a la capella de Saint Nicodme del municipi de Plumliau. Est separada del riu Blavet per un fajolar on Gauguin situa l'escena de la lluita convertint el riu en el Jaboc. Quan els fajols sn madurs prenen un color vermells. La capella va ser construda al segle XVI en el lloc on es van aturar dos bous. El 3 d'agost es fa una process amb els animals de banya que es beneeixen solemnement. Desprs de les vespres es fa una foguera que s encesa per un ngel d'ales daurades i cabell ros que es baixa de la torre del campanar.

La lectura bblica del servei eucarstic del dia 5 d'agost de 1888 corresponia al divuit diumenge desprs de Pasqua. Segons el ritu de Sarum, seguit a la Bretanya com a les illes Britniques, la lectura d'aquell diumenge era la de Jacob lluitant amb l'ngel. Desprs de l'ofici les festes seguien amb un concurs de lluita bretona on el premi era una vedella o una cabra.

Gauguin, que estava ms interessat en l'aspecte cultural que religis, sintetitza totes les impressions subjectives: les dones, la lluita, l'ngel, la vaca, el riu Blavet, el camp vermells del fajol madur i de la foguera. Gauguin barreja les tradicions bretones, Jacob i Israel de l'Antic Testament, i el fariseu Nicodem del Nou Testament, per fer una allegoria de la lluita de l'home per reconciliar-se amb la seva prpia conscincia, amb els altres, amb la natura i amb Du.

Repercusions.

El quadre s la culminaci de l'evoluci que Gauguin havia comenat a la Martinica i que consolida la tcnica creada per mile Bernard, de l'escola de Pont-Aven, en un estil postimpressionista que anomenen sintetisme. Substitueix les pinzellades impressionistes per colors plans sense ombres, substitueix el naturalisme per una simplificaci de formes i superposa diferents models en una composici imaginativa segons els principis del simbolisme. Va ser qualificat per Pissarro, que fou el seu mestre en els inicis impressionistes, com un pas enrera per la seva filosofia mstica i antisocial. En canvi, va ser acollit amb entusiasme pels simbolistes.

Bernard va acabar trencant amb Gauguin denunciant que li havia plagiat el seu quadre Bretonnes au Pardon . Anys ms tard Gauguin diria sarcsticament que en realitat he robat tant al meu mestre de pintura mile Bernard que no li ha quedat res


Gauguin volia donar-lo a l'esglsia de Pont-Aven; naturalment no els ha interessat en absolut de forma que l'envio a Van Gog  (Teo Van Gogh, germ de Vincent i marxant de Gauguin que quasi sempre escrivia aix el seu cognom). Va ser exposat el 1889 a Les XX de Bruselles i desprs en el Caf Volpini de Pars coincidint amb l'Exposici Universal. Va ser venut per 900 francs. Des del 1925 s a la Galeria Nacional d'Esccia

Referncies.


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272168" title="Yushania chungii" nonfiltered="1925" processed="1917" dbindex="106991">

La Yushania chungii s una espcie de bamb del gnere Yushania de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Sinnims: Arundinaria chungii Keng, Sinarundinaria chungii (Keng) Keng f. (Wang) , Yushania brevipaniculata (Hand.-Mazz.) T.P. Yi.

 Descripci .
Creix fins a 2-2,5 m. d'alada, amb troncs d'entre 5 i 10 milmetres de dimetre. Suporta temperatures d'entre el -12 i els -18C. Els seus brots sn comestibles i una important font d'alimentaci per al panda gegant.

Es fa en altituds d'entre 1.800 a 3.800 m. a la part occidental de Sichuan, a la Xina. El seu nom xins s da jian zhu, i s una espcie amenaada per la roturaci de terres per a l'agricultura .

T una variant cultivada anomenada Y. chungii "Wolong" (Descripci i fotografies).

 Enllaos .
 Breu descripci ;
 Breu descripci i fotografia ;
 Descripci de la Yushania chungii -com a Y.brevipaniculata- a Flora of China ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272174" title="Iniciativa del Poble Valenci" nonfiltered="1926" processed="1918" dbindex="106992">


Iniciativa del Poble Valenci (IdPV) s un partit poltic del Pas Valenci, nascut el 20 d'octubre de 2007, que es proclama d'esquerres, verda i valencianista. Es present per primera vegada a les eleccions generals espanyoles del 2008, dins la coalici Bloc-Iniciativa-Verds amb Isaura Navarro (IdPV) com a cap de llista per Valncia. T dues diputades a les Corts, Mnica Oltra i Mireia Moll, sota la disciplina del grup Comproms.

La majoria dels seus components fundadors provenen del corrent crtic Esquerra i Pas al si de la formaci Esquerra Unida del Pas Valenci. Partidaris dels acords que van possibilitar la coalici Comproms del Pas Valenci, el fracs electoral a les autonmiques del 2007 van accelerar el procs de desintegraci interna a EUPV. El detonant final va ser la confecci de les llistes per a les eleccions generals del 9 de mar del 2008, on IdPV va mostrar el seu rebuig als candidats triats per la cpula del PCPV i va triar-ne els seus propis mitjanant una polmica votaci. En vistes de no assolir cap acord, es va dur a terme el trencament en dues candidatures.

IdPV t bones relacions amb el sector considerat fins ara "llamazarista" al partit espanyol IU, aix com amb els catalans d'Iniciativa per Catalunya. Est implantat sobretot a les comarques de l'Horta i a la Plana, amb regidors (com s el cas de Cabanes).

Enllaos externs.
Pgina oficial d'Iniciativa del Poble Valenci (IPV);
Resolucions del Congrs fundacional;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272175" title="Casa del Poble de Blanes" nonfiltered="1927" processed="1919" dbindex="106993">

La Casa del poble, situada al passeig de dintre de la vil.la de Blanes s un dels edificis ms caracterstics i singulars que podem trobar-hi.

Es va construir al 1925 a partir de les aportacions que varen donar els propis habitants de Blanes, la majoria dels quals eren obrers. A part del seu carcter ldic (els obrers s'hi reunien per xerrar i passar l'estona), tamb servia per ajudar a les persones que es quedaven sense feina i tenien problemes per sobreviure.

Disposava d'un teatre, una sala de ball, bar i biblioteca (era la ms gran de Blanes en aquella poca)

Desprs de la guerra civil espanyola, els Nacionals la incauten i la converteixen en un hotel pels treballadors d'altres zones, simpatitzants del rgim, que venien a estiuejar. En feien pagar un duro i per aix que popularment se la coneixia com "l'hotel del duro".

Amb el pas del temps, aquest singular edifici es va anar degradant. Un cop restablerta la democrcia, es van comenar a fer els trmits per la seva restauraci, ja que presentava un estat lamentable. Ara, un cop ja restaurada, torna a tenir l'esplendor que tenia quan es va construir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272202" title="Santiago de Cali" nonfiltered="1928" processed="1920" dbindex="106994">

Santiago de Cali o simplement Cali s la capital del departament del Valle del Cauca a Colmbia. s la tercera ciutat ms poblada del pas i l'rea Metropolitana de Cali, formada pels municipis de Candelaria, Jamund, Palmira i Yumbo, es troba entre les 150 majors conurbacions del planeta.

Com a capital departamental, alberga edificis de la Governaci del Valle del Cauca, l'Assemblea Departamental, el Tribunal Departamental, la Fiscalia General, Institucions i Organismes de l'Estat, tamb s la seu d'empreses oficials com la municipal EMCALI.

Santiago de Cali va ser fundada el 1536 per, encara que s una de les ciutats ms antigues d'Amrica, no va ser fins a la dcada de 1930 que es va accelerar el seu desenvolupament fins a esdevenir un dels principals centres econmics i industrials de Colmbia i el principal centre urb, cultural, econmic, industrial i agrari de la part sudoccidental del pas.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272204" title="Capsot d'esquena roja" nonfiltered="1929" processed="1921" dbindex="106995">

El capsot d'esquena roja, capsigrany roig o escorxador (Lanius collurio) s un ocell de l'ordre dels passeriformes que s un bon exemple d'espcie de carcter medioeuropea, s a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlntica, que a Ibria solament ocupa la cornisa cntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el lmit meridional de la seua distribuci, que per altra banda s tpicament palertica.

Morfologia.

Presenta les mateixes caracterstiques que el botx, adaptades a la depredaci i control d'artrpodes i petits vertebrats, mostrant-se menys agressiu que el botx i recordant, amb la seua conducta, el capsigrany (Lanius senator).

El disseny del plomatge presenta dimorfisme sexual, essent notable la lliurea del mascle: coloraci bru-rogenca a l'espatlla, grisa al cap i rosada al pit. Amb la femella, molt menys pintada, comparteixen una careta estreta negra, molt ostensible, que es perllonga fins al clatell, b que aquesta presenta el pit molt tacat amb llunetes, que en el jove tamb s'estenen pel dors.

s caracterstic el dibuix a la cua en forma d'una "T" negra sobre fons blanc.

Subespcies.

 Lanius collurio collurio;
 Lanius collurio juxtus;
 Lanius collurio kobylini;
 Lanius collurio pallidifrons;

Hbitat.

El seu areal al Principat de Catalunya coincideix fidelment amb l'anomenada Catalunya humida. 

El seu hbitat predilecte sn els llindars de boscos, prats subalpins, pastures i sobretot prats de dalla i les bardisses intercalades.

Costums.

El capsigrany roig es mostra tranquil bo i posat a les puntes dels barders, bardissars i bosquines montanes, preferentment amb espines i agullons, i rarament en arbres, des d'on practica la caa a l'espera.

Realitza vols curts ondulats, aixecant-se cap amunt abans de posar-se.

Agita molt la cua mentre emet una nota raspant.

El cant s llarg i relativament melodis. 

s molt ms sociable, gregari i refiat que la resta dels lnids.

Contrriament a la majoria de les aus europees, migra cap a l'est, per la qual cosa es fa molt dficil detectar-lo en migraci. Un altre tret migratori notable s que, a ms, practica la migraci en lla, que s el tipus de desplaament en qu les rutes d'anada (Bsfor) i tornada (Grcia) no coincideixen en l'espai, la qual cosa s poc freqent i tamb poc estudiada en els ocells europeus.

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 178.
 Hume, R.:Gua de campo de las aves de Espaa y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.

Enllaos externs.

 Estudi de l'escorxador al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos i informaci d'aquest ocell. ;
 Vdeos del capsigranys rojos en llur hbitat natural. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 Informaci sobre el capsigrany roig. ;
 Estudi del capsot d'esquena roja al municipi de Santander. ;
 Estudi de la distribuci de l'escorxador a l'Estat espanyol. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272212" title="Yi-Li Keng" nonfiltered="1930" processed="1922" dbindex="106998">
Yi Li Keng,     en xins, (1898   1975), fou un botnic xins, especialitzat en l'estudi de les tritcies.

A la George Washinton University de Washington DC es conserva la seva tesi doctoral del 1933,  The Grasses of China (Les herbes de Xina). Va ser professor de botnica a la universitat de Nanjing. Autor de diverses obres importants en el camp de la flora, escrites en solitari o conjuntament amb el seu fill, i tamb botnic, Pai Chieh Keng; en botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Keng.

En homenatge, hom batej  l'espcie Kengyilia amb el seu nom llatinitzat . Les seves colleccions es conserven a l'herbari del jard botnic de Nanking . 

 Obres .
 Oxytenanthera felix, a new species of bamboo from Yunan, China, article a Journal of the Washington Academy of Sciences vol. 30, 10 (1940) p. 425-426;
 Yi-Li Keng, Pai-Chieh Keng New bamboos from Szechwan Province, China 1946;
 Yi-Li Keng, Baijie Geng Zhongguo zhong zi zhi wu fen ke jian suo biao Shangai: Chungkuo ke xue tu su yi qi gong si, 1948;
 Yili Geng Yili, Bojie Geng Zhongguo Zhongzi Zhiwu Fenke Jiansuobiao 1950;
 Zhongguo Zhuyao Heben Zhiwu Shuzong Jiansuobiao 1957;
 Claves Generum et Specierum Graminearum Primarum Sinicarum Appendice Nomeniclatione Systematica Beijing, 1957. En xins, amb ndex de plantes en llat. Segona edici: Shanghai, Scientific Books Publishers, 1958;
 Zhongguo zhu yao zhi wu tu shuo: he ben ke = Flora illustralis Plantarum Primarum Sinicarum. Gramineae Beijing: Academia Sinica Press, 1959 (2a. ed. 1965);
 Yi-Li Keng, Baijie Geng Zhongguo zhong zi zhi wu fen ke jian suo biao Beijing, Ke xue zhu ban she, 1958, 1964. En xins, amb ndex de plantes en llat;

 Enllaos .

 Fitxa a la Harvard University Herbaria ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272228" title="Pai Chieh Keng" nonfiltered="1931" processed="1923" dbindex="106999">
Pai Chieh Keng, tamb citat per Po-Chieh Kng, (1917- ) va ser un botnic xins.

Public diverses obres sobre botnic, en solitari o conjuntament amb el seu pare, el tamb botnic Yi-Li Keng. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Keng f.

 Obres .
 Yi-Li Keng, Pai-Chieh Keng New bamboos from Szechwan Province, China 1946;
 Preliminary study on the Chinese bamboos, article a Technical Bulletin of the National Forest Research Bureau, Nanking 8 (1948) p.1-21;
 Yili Geng Yili, Bojie Geng Zhongguo Zhongzi Zhiwu Fenke Jiansuobiao 1950;
 Chung-kuo chung tzu chih wu fn k'o chien so paio 1953, 1958;
 Chung-kuo chih wu ti li ch' y 1958;
 Botanical geography of China by regions. Communist China New York: U.S. Joint Publications Research Service, 1959. Traducci d'una obra publicada a Shangai el 1958;
 P.C. Keng, C.J. Hsueh Ferrocalamus Hsueh and F. Keng, a new bamboo genus in China, article a Journal of Bamboo Research 1, 1 (1982) p. 1-5;
 Further comments on the "On the validity of the genera Sinocalamus McClure and Lingnania McClure", article a Acta Phytotaxonomica Sinica 19 (1982) p.40-42;
 A revision of genera of bamboos from the old world IV, article a Journal of Bamboo Research 2, 2 (1983) p. 1-17;
 New taxa of Bambusoideae in the flora of PR. China, article a Journal of Bamboo Research 11,1 (1993)  p. 19-26;

 Enllaos externs .

 Fitxa a la Harvard University Herbaria ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272229" title="Mot de l'Hespria" nonfiltered="1932" processed="1924" dbindex="107000">
El Mot de l'Hespria fou una plantada dels jugadors del Bara de la temporada 1987-1988 cap a la directiva del club i, en particular, contra el seu president, Josep Llus Nez i Clemente.

El 28 d'abril del 1988, 23 jugadors de la plantilla (tots menys Bernd Schuster, Gary Lineker i Lpez Lpez) i l'entrenador, Luis Aragons, van signar a l'Hotel Hespria de Barcelona una nota que sollicitava la dimissi del president, Josep Llus Nez. En el rerefons de la protesta hi havia un conflicte entre els jugadors i el club pel cobrament dels drets d'imatge. Aquesta postura va ser el punt culminant d'una temporada amb continus conflictes.

La reacci de la directiva no es fu esperar i la temporada segent renov completament l'equip i fitx com a nou entrenador l'holands Johan Cruyff.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272233" title="Celleta" nonfiltered="1933" processed="1925" dbindex="107001">
La celleta s una tcnica d'execuci en diversos instruments de corda consistent a prmer una, diverses o totes les cordes en el mateix punt o trast, amb un sol dit posat en posici perpendicular a les cordes.

En el cas de la guitarra l'habitual s que el dit ndex premi totes o gaireb totes les cordes. Aquesta tcnica se sol utilitzar per fer acords.

En el cas del violoncel i altres instruments de corda fregada, s el dit polze el que fa l'efecte de celleta prement una o dues cordes mentre els altres dits executen la melodia amb notes ms agudes i en una posici ms propera al pont. Aquesta tcnica s'utilitza especialment en la producci de notes agudes en qu els dits premen les cordes prop del 

Altres sentits.

Per analogia, tamb s'anomena celleta un accessori utilitzat en alguns instruments de corda polsada que fa el mateix efecte que faria el dit ndex, per en facilita l'execuci.

Enllaos externs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272241" title="Univers oscillant" nonfiltered="1934" processed="1926" dbindex="107002">
L'univers oscillant s una hiptesi proposada per Richardsom Tolmanansom, segons la qual l'univers sofreix una srie infinita d'oscillacions, sempre comenant amb un Big Bang i acabant amb un Big Crunch. Desprs del Big Bang, l'univers s'expandeix durant un temps fins que l'atracci gravitacional de la matria produeix un encongiment que condueix a un collapse; i el procs es  torna a iniciar.

Aquesta hiptesi va ser bastant acceptada durant un temps pels cosmlegs que pensaven que alguna fora hauria d'impedir la formaci de singularitats gravitacionals i connecta el Big Bang amb un anterior Big Crunch: les singularitats matemtiques que apareixien en els clculs eren el resultat d'una idealitzaci matemtica que haurien de ser resoltes per un tractament ms acurat. Tanmateix, en la dcada de 1960, Stephen Hawking, Roger Penrose i George Ellis van mostrar que les singularitats sn una caracterstica universal de les cosmologies que inclouen el Big Bang sense que puguin ser evitades amb cap dels elements de la relativitat general. Tericament, l'univers oscillant no es compagina amb la segona llei de la termodinmica: l'entropia augmentaria en cada oscillaci de manera que no es tornaria a les condicions anteriors. Altres mesures suggereixen tamb que l'univers no s tancat. Aquests arguments van fer que els cosmlegs abandonessin el model d'univers oscillant.

La teoria ha tornat a ressorgir en la cosmologia de brane com un model cclic, que aconsegueix evadir tots els arguments que van fer rebutjar la teoria de l'univers oscillant en els anys 1960. Aquesta teoria s altament controvertida a causa de l'absncia d'una descripci satisfactria en aquest model del rebot amb la teoria de les cordes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272244" title="Publi Servili Rulle" nonfiltered="1935" processed="1927" dbindex="107003">
Publi Servili Rulle (Publius Servilus Rullus) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs el 63 aC (va entrar al crrec el 10 de desembre del 64 aC) i va proposar una llei agrria  (Lex Servilia) que fou atacada pel cnsol Cicer en tres discursos que es conserven. La llei, molt extensa, fou aprovada el gener del 63 aC  i la seva execuci encarregada a deu decemvirs elegits de la mateixa manera que s'elegia el Pontfex Mxim, per un perode de cinc anys; podien vendre terres a Itlia o fora d'Itlia si havien esdevingut part del domini pblic desprs del 88 aC excepte aquelles en qu aquesta facultat estava limitada per tractat (com a Campnia) o las que ja havien estat assignades per l'estat desprs del 82 aC als protegits de Sulla.  Aquesta llei amb seguretat tenia el suport a l'ombra de Juli Csar.

Apareix altre cop un Publi Servili Rulle el 41 aC com un dels generals d'Octavi (August) en la guerra de Perusa, que podria ser el mateix personatge o el seu fill.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272252" title="Publi Rupili" nonfiltered="1936" processed="1928" dbindex="107004">
Publi Rupili (Publius Rupilius P. F. P. N.) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 132 aC junt amb Gai Popilli Laenes, desprs de l'assassinat de Tiberi Grac. Va perseguir als amics i partidaris de Grac. Fou enviat a Siclia contra els esclaus revoltats i va acabar amb la guerra servil i al seu retorn a Roma va obtenir els honors del triomf.

Va romandre a Siclia com a procnsol el 131 aC. Les diverses regulacions sobre el govern de la provncia foren conegudes llei Ruplia encara que no fou prpiament una llei. 

Durant el tribunat de Gai Grac, fou condemnat junt amb el seu antic collega Popili Laenes, per les seves cruels persecucions contra els amics de Tiberi Grac. Fou ntim amic d'Escipi Afric el Jove que el va ajudar a ser elegit cnsol, per no va poder fer el mateix pel seu germ Luci Rupili, fet que li va produir un disgust del que va morir. No obstant aix, devia influir molt la seva condemna a instncia de Gai Grac.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272257" title="Patrstica" nonfiltered="1937" processed="1929" dbindex="107005">
La patrstica s la fase en la histria de l'organitzaci i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidaci del cnon neotestamentari, fins al voltant del segle VIII. A ms de la elucidaci progressiva del dogma cristi, la patrstica es va ocupar sobretot de la apologia o defensa del cristianisme davant de les religions paganes primerament i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heretgies desprs. El seu nom deriva dels pares de l'Esglsia, els telegs la interpretaci dels quals dominaria la histria del dogma. 

Comunitat d'Alexandria, Egipte. 
Durant aquest temps van sorgir figures destacades en defensa de la nova fe cristiana. Entorn de la comunitat d'Alexandria, a Egipte, gran centre cultural del mn rom, es va formar una escola en la qual van brillar Clemente (150- 215) i el seu deixeble Orgens (185- 254): 

Origen. 
Orgenes va escriure nombroses obres (unes 800) i encara que va incrrer en alguns errors greus, a causa del seu intent de "explicar" orgnicament totes les dificultats que poguessin presentar-se davant la reflexi de les creences cristianes, en uns moments que el dogma no estava encara fixat per complet, no cap atribuir la seva actitud a afany polmic o sensacionalista, sin a un ntim desig de aprehender tota la veritat. Aquest afany com a molts esperits cults de l'poca, va dur a polmiques apassionades. De la passi que s'abocava en els escrits polmics dels primers segles de la Esglsia, podran donar idea les segents paraules de Zonaro, referents a la persecuci de Decio: "En aquest temps (250) tamb va ser dut Orgens, com cristi, davant el tribunal dels perseguidores de l'Esglsia, per no va rebre la corona, sens dubte per no considerar-lo digne d'ella Decio, a causa de la impiedad dels seus sentiments; i a pesar que va patir turments per la causa de la fe, va perdre el seu rang de confessor. Ja hem dit que havent-li inspirat excessiva vanitat la grandesa del seu saber i la seva eloqncia, en comptes de seguir la doctrina dels antics Pares, va voler inventar una nova; va treure del fals tresor del seu cor execrables blasfemias contra els sagrats misteris de la Trinitat i de l'Encarnaci i va sembrar les llavors de gaireb tots els errors que han aparegut desprs. Va ensenyar que el Fill nic de l'Etern Pare havia estat creat i que no participava de la glria i substncia divines. Va fer inferior a l'Esperit Sant al Pare i al Fill, assegurant que el Pare no va poder ser vist pel fill, ni el Fill pel Esperit Sant; de la mateixa manera que no pot ser-lo l'esperit sant pels ngels ni els ngels pels homes. Aquestes van ser les blasfemias de Orgens contra la santa i consubstancial trinitat. Pel que es refereix al misteri de l'encarnaci, va tenir la impietat de negar que Jess prengus en el seno de la Verge cos animat d'nima racional: pretenent que el verb estava unit a un nima abans de la creaci del mn i que posteriorment es va encarnar amb aquella nima, prenent un cos desprovet d'nima intelligent i racional. Sost tamb que el Senyor va abandonar el seu cos i que el seu regnat ha de concloure. Diu a ms que el suplici dels dimonis s temporal i passat aquest se'ls restablir en la seva primitiva felicitat, imaginant que els homes i els dimonis quedaran justificats dels seus pecats algun dia i que llavors tots es reuniran". (Zonaro, Historia Augusta: Decio) 

frica nord-occidental. 
Dues grans personalitats del frica nord occidental van ser el prevere Tertuli (160- 245), originari de Cartago, i el seu deixeble el bisbe Sant Cipri (160- 258), de Cartago tamb, decapitat en la persecuci de Valeri I. 

Tertuli. 
Tertuli, iniciat en el culte de Mitra de jove, hagu de convertir-se desprs al cristianisme i desprs va passar (213) al montanisme, creena considerada llavors heretgia, predicada pel frigi Mont, enemic de l'esglsia jerarquitzada. Tertuli va ser un rigorista extremat. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272260" title="Rstic" nonfiltered="1938" processed="1930" dbindex="107006">

Rstic, persona, cosa del camp o inmoble rstic;
Treball rstic, treball fet amb materials pocs treballats;
Moble rstic, estil de moble a imitaci dels estils propis del camp;
Escrit rstic, escriptura en capital romana clssica librria, segles I a VI;
Encuadernaci en rstic, enquadernat amb cobertes de paper o cartolina;

Onomstica:

Fabi Rstic, historiador rom ;
Luci Juni Arul Rstic, conegut com Arul Rstic o com a Juni Rstic,  tribu de la plebs el 66 i pretor el 69;
Quint Juni Rstic (cnsol 119), cnsol el 119 ;
Quint Juni Rstic (cnsol 162), filsof i cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272261" title="Fabi Rstic" nonfiltered="1939" processed="1931" dbindex="107007">
Fabi Rstic (Fabius Rusticus) fou un historiador rom esmentat diverses vegades per Tcit. 

Fou contemporani dels emperadors Claudi i Ner,  cap a la meitat del segle I,  i la seva obra tractava principalment sobre els esdeveniments que havien passat durant el regnat d'aquest darrer emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272263" title="Luci Juni Arul Rstic" nonfiltered="1940" processed="1932" dbindex="107008">
Luci Juni Arul Rstic (Lucius Junius Arulenus Rusticus) conegut generalment com Arul Rstic o com a Juni Rstic, fou un magistrat rom.

Fou amic i deixeble de Trasea Pet i admirador de la filosofia estoica. Fou trib de la plebs el 66 any en qu Trasea fou condemnat a mort pel senat, i va voler vetar la llei per el mateix Trasea li va impedir, ja que hauria suposat el seu futur encausament. 

Fou pretor el 69 i ms tard fou executat per orde de Domici per haver escrit un panegric de Trasea.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272264" title="Quint Juni Rstic (cnsol 119)" nonfiltered="1941" processed="1933" dbindex="107009">
Quint Juni Rstic (Quintus Junius Rusticus) fou un magistrat rom, probablement fill de Luci Juni Arul Rstic. Fou cnsol rom el 119 junt amb l'emperador Adri. L'esmenten els Fasti. Probablement s el cnsol Juni del que parla Juvenal (Juven. 15.27).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272267" title="Quint Juni Rstic (cnsol 162)" nonfiltered="1942" processed="1934" dbindex="107010">
Quint Juni Rstic (Quintus Junius Rusticus) fou un filsof i magistrat rom fill probablement de Quint Juni Rstic (cnsol 119)  (Quintus Junius Rusticus). Fou un dels mestres de l'emperador Marc Aureli i el ms destacat filsof estoic del seu temps. L'emperador el va consultar molt sovint sobre tota mena d'afers, i per dues vegades el va nomenar cnsol. A la seva mort l'emperador va fer decretar pel senat l'erecci d'esttues en el seu honor. Als Fasti noms apareix una vegada com a cnsol, el 162, i l'altre vegada hauria estat cnsol sufecte.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272271" title="Integral multiplicativa" nonfiltered="1943" processed="1935" dbindex="107011">
En clcul infinitesimal la Integral multiplicativa s una versi multiplicativa de la integral. Varen ser desenvolupades per primer cop pel bileg i matemtic Vito Volterra a la dcada del 1890 per resoldre sistemes d'equacions diferencials. Des de llavors les integrals multiplicatives han estat d'utilitat en rees que van des de la epidemiologia (L'estimador de Kaplan-Meier) fins a la dinmica estocstica de poblacions (multigrals), l'anlisi i fins i tot en mecnica quntica.

Les integrals multiplicatives no han tingut mai un tractament important en el desenvolupament de les matemtiques, probablement degut a la notaci poc intutiva que va fer servir en Volterra. Fins a la data, peridicament s'han anat redescobrint les integrals multiplicatives i ha anat creixent una gama aclaparadora de terminologia i notaci.

En aquest article es fa servir la notaci "producte"  per indicar la integral multiplicativa en comptes de la "integral"  (normalment modificada amb un smbol superposat de "multiplicaci" o la lletra P) que s el que preferien en Volterra i d'altres. Tamb s'ha adoptat una classificaci arbitrria dels tipus d'integrals multiplicatives per tal d'imposar una mica d'ordre en aquest camp.

Definicions bsiques.

En la seva forma ms bsica les integrals es poden entendre com el lmit d'una srie que calcula l'rea tancada davall del grfic de la funci 

;

Les integrals multiplicatives sn semblants noms que en comptes de calcular el lmit d'una suma, calculen el lmit d'un producte.

;

Es pot entendre com un producte "continu" en comptes d'un producte "discret".

Ara b, a diferncia de les integrals normals, hi ha diferents tipus de integrals multiplicatives , que degut a la manca de terminologia amplament acceptada, es designaran de forma arbitrria com els Tipus I fins  a III de ms avall.

 Tipus I:


Tipus II:
;

Tipus III (sense dx):


(nota: cal determinar les condicions en les quals  convergeix i en el cas de l'ltim tipus tamb s'ha de descriure la partici del domini per calcular el lmit)

Els arguments () de les expressions de dalt, poden ser tant variables reals com matrius (vegeu les referncies de Gill ms avall).

Exemple.



Resultats.

Igual que en les integrals normals, les integrals multiplicatives tenen resultats equivalents (per f(x), a, b adequats) com ara:

El teorema fonamental;

;

on  s la derivada multilicativa (o m-derivada).

Regla del producte;

;

Regla del quocient;

;


Llei dels grans nombres;

;

on X s una variable aleatria amb distribuci de probabilitat pr(x)).


Comparant-la amb la Llei dels Grans Nombres estandard:

;

(fixeu-vos que el que s'exposa ms amunt s pel tipus I d'integrals multiplicatives. Els altres tipus donen altres resultats).

Referncies.
 W. P. Davis, J. A. Chatfield, "Concerning Product Integrals and Exponentials" Proceedings of the American Mathematical Society, Vol. 25, No. 4 (Aug., 1970), pp. 743-747, doi:10.2307/2036741;
 Volterra, V., Hostinsky, B, "Operations Infinitesimales Lineaires", Gauthier-Villars, Paris (1938).
 Dollard, John D., Friedman, Charles, N., "Product integrals and the Schrdinger Equation", Journ. Math. Phys. 18 #8,1598-1607 (1977).

Enllaos externs.
 Richard Gill "Product Integration";
 Richard Gill "Product Integral Symbol";
 David Manura "Product Calculus";
 Tyler Neylon "Easy bounds for n!";
 An Introduction to Multigral (Product) and Dx-less Calculus;
 Notes On the Lax equation;
 http://www.vc.ehu.es/campus/centros/farmacia/deptos-f/depme/profesor/gracia/InteMult.pdf;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272273" title="Rutili" nonfiltered="1944" processed="1936" dbindex="107012">
Rutlia o Ruplia (Rupilia, Rutilia) fou una gens romana plebea, d'importncia secundria, que apareix al segle II aC, excepte un Espuri Rutili Cras que Tit Livi esmenta com a trib de la plebs el 417 aC, i que probablement s un error en lloc d'Espuri Veteri Cras. Alguna vegada el seu nom apareix amb la forma ms comuna de Rutili.

Un dels primers personatges destacats que va produir fou Publi Rupili, cnsol el 132 aC. Cap dels membres de la famlia va portar cognom. El primer que va obtenir el consolat fou Publi Rutili Llop, que va morir en el crrec el 90 aC, durant la guerra social. Durant la repblica van utilitzar els cognoms Calvus, Lupus i Rufus. Sota l'Imperi van portar altres cognoms. Alguns els seus membres no van portar cap cognom. Es conserva una moneda amb el cognom Flac que no apareix en cap escriptor.

Personatges sense cognom de la famlia foren: 
Publi Rutili I, trib de la plebs el 169 aC.
Publi Rutili II, trib de la plebs el 136 aC. ;
Claudi Rutili Numaci, poeta galo-rom.
Publi Rutili Ruf, home d'estat i orador rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272275" title="Publi Rutili" nonfiltered="1945" processed="1937" dbindex="107013">


Onomstica:

Publi Rutili I, trib de la plebs el 169 aC;
Publi Rutili II, trib de la plebs el 136 aC ;
Publi Rutili Ruf, home d'estat i orador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272276" title="Publi Rutili I" nonfiltered="1946" processed="1938" dbindex="107014">
Publi Rutili (Publius Rutilius) fou un trib de la plebs el 169 aC i es va oposar als dos censors d'aquell any negant-se a executar una de les seves ordes; en conseqncia fou eliminat de la seva tribu pels censors i rebaixat a la condici d'erari.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272278" title="Publi Rutili II" nonfiltered="1947" processed="1939" dbindex="107015">
Publi Rutili (Publius Rutilius) fou un trib de la plebs el 136 aC i va ordenar a Hostili Manc sortir del senat amb motiu de qu suposadament havia perdut la ciutadania romana per haver-se rendit davant els numantins a Hispnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272279" title="Guerra Genpei" nonfiltered="1948" processed="1940" dbindex="107016">
Les  s el nom amb qu es coneix a una srie de conflictes civils que van tenir lloc en l'antic Jap, entre el 1180 i el 1185 (finals de l'era Heian), i que va enfrontar els clans Taira i Minamoto. La conseqncia directa d'aquesta guerra civil va ser la victria del clan Minamoto i la consegent caiguda del Taira, fet que va posar als samurais al mn poltic i militar de Jap, i va permetre l'establiment del primer shogunat en la histria japonesa, el shogunat Kamakura, encapalat per Minamoto no Yoritomo (1192).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272283" title="Publi Rutili Ruf" nonfiltered="1949" processed="1941" dbindex="107017">
Publi Rutili Ruf (Publius Rutilius Rufus) fou un orador i magistrat rom.

Fou trib militar sota Escipi a la guerra de Numncia; fou pretor el 111 aC i cnsol el 105 aC (desprs d'una candidatura fracassada el 107 aC, en la que va acusar al seu competidor guanyador, Escaure, de suborn); el 95 aC fou llegat de Quint Muci Escevola, procnsol d'sia, i va desplegar molta fermesa per impedir les exaccions dels publicans.

Al seu retorn a Roma fou acusat per un personatge de nom Apici per malversaci (de repetundis) i fou declarat culpable sent desterrat (92 aC); Cicer, Vellei Patercle i Valeri Mxim estan d'acord en qu era un home honrat i ntegre i la seva condemna fou resultat d'una conspiraci d'alguns cavallers que tenien el privilegi en aquest temps de jutjar els casos criminals. Es va retirar a Mitilene i desprs a Esmirna on va viure la resta de la seva vida. Sulla el va cridar a Roma per va refusar la tornada.

Els discursos de Rutili porten molta informaci sobre lleis civils. Es conserven els ttols de set discursos:
Adversus Scaurum;
Pro se contra Scaurum ;
Pro lege sua de tribunis mililum;
De modo aedificiorum ;
Pro L. Caerucio ad populum;
Pro se contra publicanos;
Oratio ficta ad Mithridatem regem ;

Va escriure tamb una autobiografia en al menys cinc llibres, i una Histria de Roma en grec, amb un relat de la guerra de Numncia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272286" title="Rutil" nonfiltered="1950" processed="1942" dbindex="107018">


Onomstica:

Rutil (cognom);
Gai Marci Rutil, cnsol el 357 aC 352 aC, 344 aC i 342 aC, i  dictador el 356 aC ;
Espuri Nauci Rutil I, cnsol el 488 aC ;
Gai Nauci Rutil I, cnsol el 475 aC i el 458 aC ;
Espuri Nauci Rutil II, trib amb potestat consular el  424 aC. ;
Espuri Nauci Rutil III, tres vegades trib amb potestat consular ;
Gai Nauci Rutil II, cnsol el 411 aC ;
Espuri Nauci Rutil IV, cnsol el 316 aC ;
Espuri Nauci Rutil (militar), militar rom;
Gai Nauci Rutil III, cnsol el 287 aC ;
Gai Semproni Rutil, trib de la plebs el 189 aC;
Aule Virgini Rutil, cnsol el 476 aC;

Qumica:

Rtil, xid de titani, TiO2;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272287" title="Panik" nonfiltered="1951" processed="1943" dbindex="107019">


Panik s una banda de rock alemanya, formada per sis membres de Neumnster, que es va establir a Hamburg el 2007 amb el nom de Nevada Tan. Gaireb tots els membres tocaven en una banda anomenada Panik el 2002. Nevada Tan va anunciar el canvi del nom del grup a Panik el 20 de gener de 2008.

 Membres.



 La Banda .

Panik combina elements de rap amb hard rock. Encara que a ells no els agradi, sovint el seu estil s comparat amb el de Linkin Park. Els membres de la banda han dit que la ira els motiva, i que l'nica manera en la qual poden expressar les seves emocions s en la seva llengua materna, l'alemany.

La primera presentaci oficial de la banda va ser en "The Dome 41" a Mannheim, el 2 de mar de 2007.

Franky, cantant de la banda, s l'nic membre que va nixer a Heidelberg, al sud d'Alemanya. Va conixer David a travs d'internet. Per conixer els altres, va viatjar a Neumnster i, desprs de ser acceptat com a membre de la banda, es va establir all de manera permanent. Ell diu que li va costar acostumar-se a la fama, perqu fou criat en una ciutat petita; I que s molt nostlgic, anyora la seva famlia i el seu poble.

El pare de T:mo tocava el baix a la banda alemanya Illegal 2001,de manera que va fer el seu pimer contacte amb la msica aviat a la vida. Un dels seus hobbies s realitzar pellcules i vdeos de msica, de fet ell va produir el vdeo de la seva can So wie du (Com Tu).

David i T:mo han estat amics des de la infantesa. La seva amistat ha durat ms de 16 anys. Encara que van anar a diferents escoles, van seguir en contacte tot el temps. Els altres membres de la banda es reuneixen a la casa de David per assajar.

Jan s el DJ de la banda. Fou la incgnita ms gran de la banda, perqu estava usant una mscara negra que li cobria tota la cara, excepte els ulls. En una sessi de fotos exclusiva per a "Bravo" es va treure la mscara per primera vegada, i va dir que era molt tmid com per mostrar la seva cara la primera vegada que la banda va aconseguir la fama. No obstant aix, continua utilitzant-la per als seus concerts, ats que s'ha tornat la seva marca personal.

Linke, el baixista, tamb va nixer a Neumnster. Es va fer el seu primer tatuatge fa alguns mesos. Diu: Edmond Dants, personatge principal de El comte de Monte Cristo, qui busca venjana, per quan l'aconsegueix, queda insatisfet. Linke va dir que el tatuatge li recordar sempre com s d'autodestructiva la venjana en realitat.

Juri s el baterista de la banda. els altres membres diuen que s el ms treballador de tots. Fins i tot va finalitzar la secundria amb la mitjana ms alt. Ell s com el "lder" de la banda: s qui parla amb la discogrfica sobre decisions importants, i s'ocupa dels afers legals i financers. En les seves prpies paraules, "El domini de David s internet, T:mo filma i ho documenta tot en vdeo. Jan el nostre conductor, Franky s el cuiner, i Linke s qui sempre troba alguna cosa divertida que fer".

 xit en el Rnquing .

la banda va debutar amb xit en els rnquings alemanys: El primer single Revolution va entrar en el lloc 15, i l'lbum Niemand hrt dich va arribar vuit.
L'lbum i els singles tamb van entrar en els rnquings austracs.

La banda es va tornar molt popular en molt poc temps, grcies a la revista alemanya "Bravo" i el canal de msica per stellit d'Astra "Viva".

 Singles .

Com a Nevada Tan;



Com a Panik;



 lbums .

Com a Nevada Tan;



Com a Panik;



 Curiositats .

 El nom original de la banda ve de Nevada-tan, una nena japonesa, que va assassinar una companya amb una navalla.
 Les primeres fotos de Nevada Tan a "Bravo" van ser en estil Manga.
 David ha guanyat premis per tocar el piano en una competncia anomenada Jugend musiziert.
 El segon vdeo del single Vorbei mostra els membres de la banda com a Ninjes.

 Referncies .

 Schau nicht weg!;
 Web oficial de la revista Bravo;

 Enllaos Externs .

 Web Oficial ;
 Pgina oficial a MySpace ;
 Pgina espanyola no oficial ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272293" title="Gai Marci Rutil" nonfiltered="1952" processed="1944" dbindex="107020">
Gai Marci Rutil o Rutile (Caius Marcius L. F. C. N. Rutilus) fou un magistrat rom. Fou el primer dictador plebeu de la histria, el 356 aC i tamb el primer censor plebeu el 351 aC. Era plebeu i desprs de les lleis Licnies va obtenir els ms alts crrecs de l'estat. Fou cnsol per primera vegada el 357 aC amb Gneu Manli Capitol Imperis i va fer la guerra contra els habitants de Privernum, ciutat que va conquerir i va rebre els honors del triomf. El seu fill va agafar el cognom Censor que va substituir a Rutil.

El 356 aC fou nomenat dictador per fer la guerra contra els etruscs i fou la primera vegada que hi havia un dictador plebeu, cosa que va ofendre molt als patricis; en una antipatritica mesura es van oposar als preparatius de guerra per el poble va ajudar a Rutil que va poder sortir al combat. Va obtenir diverses victries sobre els etruscs per el senat li va refusar els honors del triomf, que va haver de celebrar privadament.

El 352 aC fou cnsol per segona vegada amb Publi Valeri Publcola III i a l'any segent fou el primer plebeu que arrib a censor (351 aC).

Fou cnsol per tercera vegada el 344 aC amb Tit Manli Imperis Torquat i per quarta vegada el 342 aC amb Quint Servili Ahala II; en aquest darrer any, que fou el segon any de la guerra samnita, va quedar estacionat a Campnia on va descobrir una conspiraci entre les tropes romanes que va avortar. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272294" title="Espuri Nauci Rutil I" nonfiltered="1953" processed="1945" dbindex="107021">
Espuri Nauci Rutil (Spurius Nautius Rutilus) fou un destacat patrici rom, esmentat per Dions d'Halicarns com un dels caps patricis el 493 aC quan els plebeus van fer secessi al Mons Sacer. 

Fou cnsol el 488 aC amb Sext Furi Medull Fus, any en qu Coriol va atacar Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272295" title="Gai Nauci Rutil I" nonfiltered="1954" processed="1946" dbindex="107022">
Gai Nauci Rutil (Caius Nautius Sp. F. Sp N. Rutilus) fou un magistrat rom probablement germ de Spurius Nautius Rutilus.

Fou cnsol per primera vegada el 475 aC juntament amb Publi Valeri Publcola II, i aquell any va assolar el territori dels volscs, per no va aconseguir portar-los a la batalla. Fou cnsol per segona vegada el 458 aC amb Luci Minuci Esquil Augur; en aquest perode va fer la guerra amb xit als sabins mentre el seu collega fou derrotat pels eques; a la tornada a Roma va nomenar dictador a Luci Quint Cincinnat I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272296" title="Perode Azuchi-Momoyama" nonfiltered="1955" processed="1947" dbindex="107023">
El  va comenar quan va finalitzar el perode Sengoku, quan la poltica d'unificaci del shogunat Tokugawa es va portar a la prctica. Aquest perode es va estendre des de l'any 1568 fins el 1600 aproximadament, acompanyat al mandat d'Oda Nobunaga i el seu successor, Toyotomi Hideyoshi.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272297" title="Gai Nauci Rutil" nonfiltered="1956" processed="1948" dbindex="107024">


Onomstica:

Gai Nauci Rutil I, cnsol el 475 aC i el 458 aC ;
Gai Nauci Rutil II, cnsol el 411 aC ;
Gai Nauci Rutil III, cnsol el 287 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272298" title="Espuri Nauci Rutil" nonfiltered="1957" processed="1949" dbindex="107025">


Onomstica:

Espuri Nauci Rutil I, cnsol el 488 aC ;
Espuri Nauci Rutil II, trib amb potestat consular el  424 aC. ;
Espuri Nauci Rutil III, tres vegades trib amb potestat consular ;
Espuri Nauci Rutil IV, cnsol el 316 aC ;
Espuri Nauci Rutil (militar), militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272301" title="Espuri Nauci Rutil II" nonfiltered="1958" processed="1950" dbindex="107026">
Espuri Nauci Rutil (Spurius Nautius Rutilus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 424 aC. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272302" title="Espuri Nauci Rutil III" nonfiltered="1959" processed="1951" dbindex="107027">
Espuri Nauci Rutil (Spurius Nautius Sp. F. Sp. N. Rutilus) fou un magistrat rom.

Fou tres vegades trib amb potestat consular el 419 aC, 416 aC i 404 aC (per Tit Livi el 404 aC fou la segona vegada per els Fasti l'assenyalen tres vegades; el mateix Livi ja havia parlat abans del 404 aC de dos tribunats de Rutili).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272303" title="Gai Nauci Rutil II" nonfiltered="1960" processed="1952" dbindex="107028">
Gai Nauci Rutil (Caius Nautius Sp. F. Sp N. Rutilus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 411 aC amb Marc Papiri Mugill.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272304" title="Espuri Nauci Rutil IV" nonfiltered="1961" processed="1953" dbindex="107029">
Espuri Nauci Rutil (Spurius Nautius SP. F. SP. N. Rutilus) fou cnsol de Roma el 316 aC amb Marc Popilli Laenes II. (Livi, 9.21; Fasti Capitolini)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272305" title="Espuri Nauci Rutil (militar)" nonfiltered="1962" processed="1954" dbindex="107030">
Espuri Nauci Rutil (Spurius Nautius Rutilus) fou un militar rom.

Fou oficial a l'exrcit del cnsol Luci Papiri Cursor el 293 aC i es va destacar notablement a una gran batalla contra els samnites el mateix any 293 aC; per la seva actuaci va rebre l'agrament personal del cnsol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272306" title="Kammu" nonfiltered="1963" processed="1955" dbindex="107031">

L' (737 806) va ser el va ser el cinquant emperador del Jap d'acord amb l'orde de successi tradicional.

Durant el seu regnat (781 806) la capital es va mudar de Heij ky  a Nara, primer a Nagaoka i ms tard a Heian. Aix va marca el comenament de l'era Heian de la histria Japonesa. Va ser un emperador actiu que va disposar de noves organitzacions governamentals i va lluitar contra las tribus Ezo del nord del pas.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272307" title="Gai Nauci Rutil III" nonfiltered="1964" processed="1956" dbindex="107032">
Gai Nauci Rutil (Caius Nautius Sp. F. Sp N. Rutilus) fou cnsol el 287 aC amb Marc Claudi Marcel II. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272309" title="Gai Semproni Rutil" nonfiltered="1965" processed="1957" dbindex="107033">
Gai Semproni Rutil (Caius Sempronius Rutilus) fou trib de la plebs el 189 aC i va donar suport al seu collega Publi Semproni Grac en la persecuci publica contra Mani Acili Glabri I que fou candidat a censor, per va tenir l'oposici dels optimats que van impedir la seva elecci i el van desacreditar dient que s'havia quedat la meitat del bot de guerra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272310" title="Mani Acili Glabri" nonfiltered="1966" processed="1958" dbindex="107034">


Onomstica:

Mani Acili Glabri I, trib de la plebs el 201 aC i cnsol el 191 aC ;
Mani Acili Glabri II, cnsol sufecte el 154 aC ;
Mani Acili Glabri, trib de la plebs ;
Mani Acili Glabri III, cnsol el 67 aC ;
Mani Acili Glabri, governador d'Acaia ;
Mani Acili Glabri IV, cnsol amb Traj l'any 91;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272312" title="Associaci Ferroviria de Godella" nonfiltered="1967" processed="1959" dbindex="107035">

L'Associaci Ferroviria de Godella (Asociacin Ferroviaria de Godella en castell) s una associaci del Pas Valenci d'amics i interessats pel sistema ferroviari. Funciona als baixos del Casino Musical de Godella, i forma part de la Federaci d'Amics del Ferrocarril de la Comunitat Valenciana.

Realitza diverses activitats relacionades amb el ferrocarril, com exposicions de maquetes, commemoracions per aniversaris de lnies, i l'edici electrnica de butlletins relacionats amb l'activitat.

Enllaos externs.
 Web de l'Associaci ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272317" title="Felipa Plantagenet" nonfiltered="1968" processed="1960" dbindex="107036">
Felipa Plantagenet 16 d'agost de 1355 - 5 de gener de 1382 va ser Comtessa d'Ulster.

Va nixer al Palau d'Eltham, a Kent (Anglaterra) el 16 d'agost de 1355. Era l'nic fill de Lionel d'Anvers i Elisabet de Brugh. El seu pare era el Duc de Clarence i el segon fill del rei Eduard III d'Anglaterra, i la seva mare era la quarta Comtessa d'Ulster.

Ver el 1368 Felipa es va casar amb Edmund Mortimer, el tercer Comte de March. Els descendents de la parella jugarien un paper molt important en la futura histria d'Anglaterra, ja que s'unirien per matrimoni a la Casa de York i acabarien reclamant el tron d'Anglaterra basant-se en el seu llinatge. Les seves aspiracions es veurien acomplertes amb la coronaci d'Eduard IV.

Felipa mor el 5 de gener de 1382 a Cork, Irlanda.

Descendncia.
Felipa i Edmund tingueren 5 fills:
Elisabet de Mortimer (12 de febrer de 1370/1371 - 20 d'abril de 1417): Casada en primeres npcies amb Enric Percy i en segones amb Toms Camoys);
Roger Mortimer (11 d'abril de 13774 - 20 de juliol de 1398): 4t Comte de March. La candidatura al tron de la Casa de York era a travs de la seva filla i hereva Anna Mortimer.
Felipa de Mortimer (21 de novembre de 1375 - 24 de setembre de 1401): Casada en primeres npcies amb Joan Hastings, 3r comte de Pembroke, en segones amb Sir Toms Poynings de Basing, i en terceres amb Ricard Fitzalan, 11 comte d'Arundel.
Sir Edumnd Mortimer (9 de novembre de 1376 - 1409?): Casat amb Caterina Glynd r, la filla d'Owain Glynd r.
Sir Joan de mortimer (vers 1378 - 1424);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272321" title="Economia de Guatemala" nonfiltered="1969" processed="1961" dbindex="107037">


El sector agrcola representa el 25% del Producte Intern Brut, 66% de les exportacions i el 50% de la fora laboral de Guatemala. El caf, el sucre i la banana sn els productes principals. La manfuactura i la construcci representen el 20% del Producte Intern Brut. Els acord de pau de 1996, els quals van finalitzar amb una guerra civil de 36 anys, van remoure els obstacles a la inversi estrangera, i han accelerat el creixement econmic del pas.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272324" title="Ken Watanabe" nonfiltered="1970" processed="1962" dbindex="107038">



Ken Watanabe (     Watanabe Ken) s un actor japons nascut el 21 d octubre del 1959 a Koide, Prefectura de Niigata (Jap).

Biografia.

Ken Watanabe va nixer a la petita ciutat de Niigata. El seu pare era mestre de calligrafia, del qual heret certa habilitat en aquest art, i la seva mare mestra d escola. Els seus interessos de petit consistien en explorar les muntanyes de les rodalies amb el seu germ gran Jun, esquiar a l hivern, i tocar la trompeta a la banda de l escola, aspecte aquest en el qual sembla que no va destacar gaire.

Va estudiar teatre per no es decid a seguir professionalment aquesta carrera fins que, a l edat de 24 anys, un director de la National Theatre Company britnica va reconixer les seves qualitats com a actor i el recoman de provar al mn professional. L actor debut dins del grup En, establert a Tquio, a on es dna a conixer sota la direcci de Yuko Nigawara amb el paper principal a l obra Shimodani Mannen-cho Monogatori. La seva actuaci crid l atenci de la crtica i del pblic en general.

El 1982 realitza la seva primera aparici a la televisi amb Michinaru Hanran (Unknown Rebellion), i cinc anys ms tard s imposa amb la saga histrica Dokugan ryu Masamune emesa a la NHK. Molt reconegut pel seu treball a la petita pantalla, Ken Watanabe fa els seus primers passos al cinema l any 1984 amb la pellcula Setouchi shonen yakyu dan (MacArthur's Children) del director Masahiro Shinoda. Tanmateix. haur d esperar fins l any 1991 per aconseguir el seu primer paper important a la pellcula Bakumatsu jyunjyoden de Mitsuyuki Yakushiji.

Molt apreciat al Jap per les seves interpretacions de samurais, Ken Watanabe es veu obligat a allunyar-se dels escenaris l any 1989 a causa d una leucmia que contrau durant un rodatge al Canad. Inicialment guarit, torn a recaure l any 1994, per es recuper definitivament l any segent per continuar treballant en diverses series televisives. L any 2001, desprs de 13 anys d absncia Watanabe torn als escenaris. Desprs de 20 anys com a membre del grup En, l any 2002 el deix per ingressar a l agncia K-Dash.

Divorciat de la seva primera esposa, Yumiko, amb la que va tenir dos fills, la model Anne Watanabe i Dai que segueix els passos del seu pare, Ken es cas amb l actriu Kaho Minammi el 3 de desembre del 2005. Actualment resideix a Tokio.

Projecci internacional.

L any 2003, participa a la pellcula L ltim samurai del director nord-americ Edward Zwick on interpreta el paper del samurai Katsumoto. Aquesta interpretaci el llan al reconeixement internacional i li valgu una nominaci als Oscars com a millor actor secundari, el primer actor japons en 37 anys, i als Premis Globus d Or entre altres guardons.

L any 2004 particip en la pellcula Memries d una Geisha, dirigida per Rob Marshall i produda per Steven Spielberg. En aquest film, estrenat el 2005, actu junt amb Ziyi Zhang i Michelle Yeoh representant el paper del president. Posteriorment, el 2006, intervingu a Cartes des de Iwo Jima del director Clint Eastwood, on represent de forma destacable el coronel Tadamichi Kuribayashi. L any 2004 tamb particip en anuncis per American Express i Yakult, i aparegu a la llista dels 50 personatges ms atractius de la revista People. Altre film nord-americ en el qual intervingu fou Batman begins l any 2005.

L actor.

Ken Watanabe t una bona reputaci com a intrpret en papers de samurais. Especialment guanyada a Gokenin Zankuro, una srie de 50 captols que dur cinc temporades, i en la qual arrib a dirigir i interpretar simultniament en els seus ltims captols. Altra obra remarcable amb temtica sobre samurais en la qual intervingu fou la srie Mibugishiden, emesa l any 2002, a on la seva intervenci commogu a tota l audincia.

Guanyador de diversos premis i galardons al seu pas, en l actualitat Ken continua realitzant bones interpretacions en un ampli ventall de papers: policia, un tpic oficinista, un gngster violent, un atractiu samurai, un noble del perode Heian, etc. Avui en dia s un dels actors ms reconeguts dins del panorama artstic japons i amb una major projecci vers l exterior. 

 Filmografia . 

 2008 - Cirque du freak, de Paul Weitz;
 2006 - The Air I breathe, de Jieho Lee ;
 2006 - A Dream of Red Mansions, de Bruce Beresford;
 2006 - Cartes des de Iwo Jima, de Clint Eastwood;
 2005 - Kita no zeronen, de Isao Yukisada;
 2004 - Memries d'una geisha, de Rob Marshall ;
 2004 - Batman Begins, de Christopher Nolan;
 2003 - L ltim samurai, de Edward Zwick;
 2002 - Hi wa mata noboru, de Kiyoshi Sasabe;
 2001 - Sennen no koi - Hikaru Genji monogatari, de Tonko Horikawa	;
 2001 - Oboreru sakana, de Yukihiko Tsutsumi;
 2000 - Zawa-zawa Shimokita-sawa, de Jun Ichikawa;
 2000 - Supsutoraberzu, de Katsuyuki Motohiro;
 1998 - Kizuna, de Kichitaro Negishi;
 1997 - Rajio no jikan, de Koki Mitani;
 1991 - Bakumatsu jyunjyoden, de Mitsuyuki Yakushiji;
 1986 - Umi to dokuyaku, de Kei Kumai;
 1985 - Tampopo, de Juzo Itami;
 1985 - Kekkon annai mystery, de Matsunaga;
 1984 - Setouchi shonen yakyu dan, de Masahiro Shinoda;

Enllaos externs.

;
USA Today Interview;
About.com Interview;
Ken Watanabe profile on Hoga Central;
Pgina d un fan japons amb una biografia en angls;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272327" title="Regla del noranta-noranta" nonfiltered="1971" processed="1963" dbindex="107039">
En programaci d'ordinadors i enginyeria de programari, la regla del noranta noranta s un aforisme humorstic que diu:

"El primer 90% del codi ocupa el 90% del temps de desenvolupament. El 10% restant ocupa l'altre 90% del temps de desenvolupament." 

La regla s atribuda a Tom Cargill de Bell Labs i va ser popularitzada per la columna de Jon Bentley de setembre de 1985 Programming Pearls a Communications of the ACM.

Reflecteix tant la duresa del repartiment de temps per a la part fcil i difcil d'un projecte de programaci, i la causa del retrs a molts projectes (s a dir, l'error que es comet en l'anticipaci de les parts difcils).

Que el temps total de desenvolupament sumi 180% s una allusi irnica a la notria tendncia dels projectes d'enginyeria a sobrepassar significativament els seus calendaris originals.

Una regla "del polze" relacionada avisa els enginyers que el temps requerit realment per a completar un projecte s'aproxima millor agafant l'estimaci ms estricta possible i duplicant-la, o multiplicant-la per Pi.

La regla del noranta-noranta s una instncia del principi de Pareto

 Variacions .

Ja que els percentatges no sumen 100, l'aforisme de Cargill a vegades es confon amb una errada tipogrfica. La versi "corregida" de la regla es cita a vegades com:

"El primer 90% del codi ocupa el primer 10% del temps de desenvolupament. El 10% del codi restant ocupa l'altre 90% del temps de desenvolupament.";

Una altre variaci s:

"El 90% del codi ocupa el 10% del temps assignat, i el 10% del codi restant agafa l'altre 90% del temps".

El somni dels programadors s identificar aquest 10% del codi i optimitzar-lo per a versions posteriors del programari.

Una variant menys com canvia tots els percentatges a 90%.

"El primer 90% del codi agafa el 90% del temps de desenvolupament. L'altre 90% del codi agafa l'altre 90% del temps.";

s a dir, fer que el projecte funcioni ocupa ms temps i ms codi de l'esperat.

 Enllaos externs .
 PDF of the Programming Pearls column in which Tom Cargill's aphorism originally appeared (requereix subscripci de pagament);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272328" title="Llista d'estats sobirans del 1897" nonfiltered="1972" processed="1964" dbindex="107040">


Estats sobirans.
A.
;
 Amrica Central   Gran Repblica de l'Amrica Central;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro;
 Ashanti   Uni Ashanti;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Baguirmi (fins al 20 de setembre);
   Regne de Blgica;
 Benn   Imperi de Benn (fins al 18 de febrer);
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bukhara   Emirat de Bukhara;
 Bulgria   Principat de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
 Illes Cook   Federaci de les Illes Cook;
   Imperi de Corea (des del 12 d'octubre);
  Repblica de Costa Rica;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
 Equador   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hawaii   Repblica de Hawaii;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;
 Joseon   Regne de Joseon (reanomenat a Corea el 12 d'octubre);

K.
   Regne de Kaffa (fins a l'11 de setembre);
   Regne de Kndougou (fins a l'1 de maig);
 Khiva   Khanat de Khiva;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

O.
   Estat Lliure d'Orange;
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;
 Sulu   Sultanat de Sulu;

T.
   Regne de Tonga;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

W.
   Imperi Wassoulou;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272331" title="Quintet de vent" nonfiltered="1973" processed="1965" dbindex="107041">
Un quintet de vent, a vegades tamb conegut com a quintet de vent fusta s un grup de cinc instrumentistes d'instruments de vent fusta, normalment flauta travessera, obo, clarinet, trompa i fagot. El terme tamb es refereix a una composici per a un grup d'aquestes caracterstiques.

A diferncia del quartet de corda que t un timbre perfectament homogeni, hi ha unes diferncies considerables entre els instruments del quintet de vent quant a tcnica, trets idiomtics i timbre. El quintet de vent modern es va difondre a partir del conjunt que tocava a la cort de l'emperador Josep II a la Viena de finals del segle XVIII i que estava integrat per dos obos, dos clarinets, dues trompes i dos fagots (Suppan 2001). LA influncia de l'escriptura cambrstica de Franz Joseph Haydn que va suggerir que hi podia haver una possibilitats semblants per al vent, i els avenos en la construcci d'aquests instruments en aquell perode va expandir-ne les possibilitats en grups reduts de manera que els compositors van escriure per a conbinacions instrumentals de dimensions menors.

Foren els 24 quintets d'Anton Reicha, comenats l'any 1811 i els 9 quintets de Franz Danzi els que van deixar establert el gnere, fins al punt que aquestes peces continuen sent estndards del repertori de quintet. Tot i que el gnere va caure fora en l'oblit durant la segona meitat del segle XIX, els compositors al llarg del segle XX han mostrat un renovat inters per aquest i avui en dia el quintet de vent s un dels conjunts  de msica de cambra estndards, valorat per la seva versatilitat i per la varietat dels colors i timbres.

Compositors de quintets de vent.
Segle XVIII
 Antonio Rosetti (ca. 1750 1792) Va escriure un quintet per a flauta, obo, corn angls, clarinet i fagot;
Segle XIX
 Johann Georg Albrechtsberger (1736 1809) Va escriure un quintets per a dos obos, clarinet, trompa i fagot;
 Giuseppe Cambini (1746 1825) Va escriure 3 quintets;
 Franz Danzi (1763 1826) Va escriure 9 quintets;
 Johann Georg Lickl (1769 1843) Va escriure 1 quintet;
 Anton Reicha (1770   1836) Va escriure 24 quintets, a ms d'alguns moviments solts ;
 Paul Taffanel (1844 1908) Va escriure 1 quintet;
 August Klughardt (1847 1902) Va escriure 1 quintet;

Segle XX

 Carl Nielsen (1865 1931);
 Arnold Schoenberg (1874 1951);
 Theodor Blumer (1881 1964);
 Wallingford Riegger (1885 1961);
 Heitor Villa-Lobos (1887 1959);
 Jacques Ibert (1890 1962);
 Hendrik Andriessen (1892 1981);
 Darius Milhaud (1892   1974);
 Walter Piston (1894 1976);
 Paul Hindemith (1895 1963);
 Roberto Gerhard (1896 1970);
 Ernst Krenek (1900 1991);
 Ferenc Farkas (1905 2000);
 Alec Wilder (1907 1980);
 Elliott Carter (born 1908);
 Samuel Barber (1910 1981);
 Jean Franaix (1912 1997);
 Ingolf Dahl (1912-1970);
 Alvin Etler (1913 1973);
 George Perle (born 1915);
 Vincent Persichetti (1915 1987);
 Peter Racine Fricker (1920 1990);
 Malcolm Arnold (1921-2006);
 Gyrgy Ligeti (1923 2006);
 Milko Kelemen (born 1924);
 W odzimierz Koto ski (born 1925);
 Hans Werner Henze (born 1926);
 Barney Childs (1926-2000);
 Frigyes Hidas (1928 2007);
 Karlheinz Stockhausen (1928-2007);
 Donald Martino (1931 2005);
 Ramiro Corts (1933 1984);
 Peter Schat (1935 2003);
 Eric Ewazen (born 1954);
 Marc Satterwhite (born 1954);

Segle XXI

 Stephen Truelove (born 1946);
 David J. Sosnowski (born 1952);

Repertori per a quintet de vent destacat.

 Agay, Denes, Five Easy Dances;
 Andriessen, Jurriaan, Sciarada Spagnuola Charade;
 Arnold, Malcolm, Three Shanties, op. 4 (1943);
 Bach, Jan, Skizzen, Highgate Press Highgate Press (1983);
 Barber, Samuel, Summer Music, op. 31 (1955);
 Baur, Jrg, Quintetto sereno Quintet (1957 58);
 Bennett, Richard R., Concerto for Woodwind Quintet;
 Berio, Luciano, Wind Quintet (1948);
 Berio, Luciano, Wind Quintet (1950);
 Berio, Luciano, Opus Number Zoo (arranjament de 1951 per a quintet de vemnt, a partir de l'original de 1950 per a dos clarinets i dues trompes);
 Birtwistle, Harrison, Refrains and Choruses (1957);
 Birtwistle, Harrison, Five Distances (1992);
 Bloch, Waldemar, Serenade (1966);
 Blumer, Theodor, Serenade, Theme and Variations;
 Bobesch, Constantin, Paraphrase on "Hora Staccato" (1970);
 Brett, Daniel, Seasonal Rhythms (2006);
 Bottje, Will Gay, Diversions, American Composer's Allianceper a quintet, narrador i piano; text de James Thurber.
 Bozza, Eugene, Scherzo, op. 48;
 Bujanovski, Vitali, Quatre canons tradicionals noruegues, per a quintet i soprano.
 Cambini, Giuseppe Maria, Trois quintetti concertans quintets concertants(ca. 1802);
 Quintet no. 1 in B-flat major;
 Quintet no. 2 in D minor;
 Quintet no. 3 in F major;
 Carter, Elliott, Quintet (1948);
 Chvez, Carlos, Soli no. 2 (1961);
 Coleman, Valerie, 2 Quintets:
 "UMOJA" (1999);
 "Afro-Cuban Concerto (2001);
 Corts, Ramiro, Tres moviments per a cinc vents (1967 68);
 Dahl, Ingolf, Allegro and Arioso;
 Damase, 17 Variations op. 22, (1951);
 Danzi, Franz, 9 Quintets:
 op. 56, no. 1 in Si bemoll major;
 op. 56, no. 2 in sol menor;
 op. 56, no. 3 in Fa major;
 op. 67, no. 1 in Sol major;
 op. 67, no. 2 in mi menor;
 op. 67, no. 3 in Mi bemoll major;
 op. 68, no. 1 in LA menor;
 op. 68, no. 2 in Fa major;
 op. 68, no. 3 in Re menor;
 du Bois, Rob, Chants et contrepoints (1962);
 Dubois, Pierre Max, Fantasia (1956);
 Etler, Alvin, Concert per a viol i quintet de vent (1958);
 Etler, Alvin, Quintet no. 1 (1955);
 Etler, Alvin, Quintet no. 2 (1957);
 Farkas, Ferenc, Rgi magyar tncok a XVII. szzadbl (aka Antiche danze ungheresi del 17. secolo) danses hongareses del segle XVII (1959);
 Farkas, Ferenc, Lavottiana (1968);
 Fine, Irving, Partita (1948);
 Franaix, Jean, Quintette  (1933);
 Genzmer, Harald, Blserquintett de vent no. 1 (1957);
 Genzmer, Harald, Blserquintett de vent no. 2 (1970);
 Goeb, Roger, Prairie Songs;
 Hall, Pauline, Suite for Wind Quintet (1948);
 Hall, Pauline, Quintet, Lyche (1952);
 Harbison, John, Wind Quintet (1979);
 Heiden, Bernhard, Intrada in B-flat major op. 56, for Quintet and alto saxophone (1970);
 Heiden, Bernhard, Sinfonia (1949);
 Heiden, Bernhard, Woodwind Quintet (1965);
 Hidas, Frigyes, Fvsts de vent no. 2 (1969);
 Hidas, Frigyes, Fvsts de vent no. 3 (1979);
 Hindemith, Paul, Kleine Kammermusik msica de cambra, op. 24, no. 2 (1923);
 Holst, Gustav, Wind Quintet in A flat, Op. 14 (1903);
 Ibert, Jacques, Trois Pieces Brves peces curtes;
 Jacob, Gordon, Suite for Wind Quintet, no publicat;
 Jacob, Gordon, Sextet for piano and wind quintet (1956);
 Jansons, Andrejs, Suite of Old Lettish Dances;
 Kelemen, Milko, tudes contrapuntiques contrapuntstics (1959);
 Klemen, Milko, Entrances for wind quintet (1966);
 Klughardt, August, Quintet op. 79;
 Koenig, Gottfried Michael, Blserquintett de vent, per a flauta, obo, corna angls, clarinet i fagot (1958 59);
 Koto ski, W odzimierz, Kwintet na instrumenty d te de vent (1964);
 Kurtg, Gyrgy, Fvsts de vent, op. 3 (1959);
 Lng, Istvn, Fvsts de vent no. 1 (1964);
 Lng, Istvn, Fvsts de vent no. 2 (1965);
 Lng, Istvn, Fvsts de vent no. 3 (1975);
 Langton, Fraser, Scottish Visions; Three Sketches for Wind Quintet (2006);
 Ligeti, Gyrgy, Sechs Bagatellen Bagatelles (1953, arranjament de Musica ricercata);
 Ligeti, Gyrgy, 10 Stcke Peces, per a flauta alto (flauta, flaut), corna angls (obo d'amore, obo), clarinet, trompa i fagot (1968);
 Lunde, Ivar Jr., Une Petite Suite pour cinq petita suite per a cinc;
 Mathias, William, Wind Quintet, op. 22 (1963);
 Milhaud, Darius, La Chemine du Roi Ren llar de foc del Rei Ren;
 Nielsen, Carl, Quintet;
 Oldfield, Alan, Solos for Woodwind Quintet;
 Paterson, Robert, Wind Quintet (2004);
 Patterson, Paul, Comedy for Five Winds (1972);
 Patterson, Paul, Westerly Winds (1998);
 Perle, George, per a piano i vent (1988);
 Perle, George, Wind Quintet no. 1 (1959);
 Perle, George, Wind Quintet no. 2 (1960);
 Perle, George, Wind Quintet no. 3 (1967);
 Perle, George, Wind Quintet no. 4 (1984), guanyador del premi Pulitzer de msica del 1986. ;
 Persichetti, Vincent, Pastoral, op.21 (1943);
 Persichetti, Vincent, King Lear, op.35, per a quintet de vent, timbales i piano (1948);
 Piazzolla, Astor, Milonga sin palabras sense paraules;
 Pierne, Paul, Suite pittoresque pintoresca;
 Pilss, Carl, Serenade G dur en sol Major;
 Piston, Walter, Wind Quintet (1956);
 Poulenc, Sextet, for wind quintet and piano (1932 39);
 Reicha, Anton, Quintet op. 91 no. 3;
 Reicha, Anton, Wind Quintet in E-flat major, op. 88, no. 2;
 Riegger, Wallingford, Concerto, op. 53, for wind quintet and piano (1956);
 Schat, Peter, Improvisations and Symphonies, op. 11 (1960);
 Schnberg, Arnold, Blserquintett Quintet, op. 26 (1923 24);
 Stockhausen, Karlheinz, Zeitmae de comps, pera flauta, obo, corna angls, clarinet i fagot(1955 56);
 Stockhausen, Karlheinz, Adieu, fr Wolfgang Sebastian Meyer, per a quintet de vent(1966);
 Stockhausen, Karlheinz, Rotary Wind Quintet (1997);
 Taffanel, Paul, Quintet for Wind Instruments;
 Tomasi, Henri, Cinq Danses danses;
 Truelove, Stephen, Unity String Quintet per a flauta, obo, corn angles, clarinet i fagot 2006);
 VaIjean, Paul, Dance Suite;
 Villa-Lobos, Heitor, Quinteto em forma de chros, per a flauta, obos, corn angls, clarinet i fagot (1928; arranjat per a quintet convencional 1951);

Quintets de vent preeminents.

 Albert Schweitzer Quintet;
 Arion Quintett;
 Astral Winds;
 Aulos Quintet;
 Bergen Wind Quintet;
 Berlin Philharmonic Wind Quintet (Philharmonisches Blserquintett Berlin);
 Blaaskwintet van Brussel (aka Quintette  vent de Bruxelles);
 Blserquintett des Sdwestfunks, Baden-Baden;
 Blserquintett des WDR;
 Blserquintett Matej Sarc;
 Borealis Wind Quintet (Nominat als Grammy l'any 2006);
 Budapesti Fvsts;
 Calico Winds;
 Carion;
 Clarion Wind Quintet;
 Copenhagen Wind Quintet;
 Danzi-Quintett;
 Dorian Wind Quintet;
 Dresdner Blserquintett;
 Ensemble Instrumentale  Vent de Paris;
 Esterhzy Quintett;
 Florida Wind Quintet;
 Frosunda Quintet;
 Imani Winds (Nominat als Grammy l'any 2006);
 Iowa Woodwind Quintet;
 Jeunesses Fvsts;
 Lieurance Woodwind Quintet;
 Magyar Fvsts (The Hungarian Wind Quintet);
 Moran Quintet;
 New London Chamber Ensemble;
 New Mexico Woodwind Quintet;
 New York Woodwind Quintet;
 Pannonia Fvsts;
 Penta Fvsts;
 Philadelphia Wind Quintet;
 Prairie Winds;
 Quintastic!
 Quintet of the Americas;
 Quintette  Vent de Paris;
 Quintette  Vent Franais;
 Quintette Moragues;
 Quinteto Brasilia;
 Quinteto Villa-Lobos;
 Soni Ventorum Wind Quintet;
 Swiss Wind Quintet;
 Tritonus Fvsts;
 Vento Chiaro;
 Quintet de vent de l'Orquestra Simfnica de la Rdio Nacional Danesa;
 The Wingra Quintet;
 Zephyros Winds;
 Zrcher Blserquintett (The Zrich Wind Quintet);

Fonts.

 Barrenechea, Srgio Azra. 2004.  O Quinteto de Sopros  (Dica Tcnica 81) Parts 1 and 2. Revista Weril 150 and 151.http://www.duobarrenechea.mus.br/artigos/quinteto.pdf;
 Moeck, Karen. 1977. "The Beginnings of the Woodwind Quintet." NACWPI Journal 26, no. 2 (November): 22 33.
 Suppan, Wolfgang. 2001. "Wind Quintet." The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. S. Sadie and J. Tyrrell. London: Macmillan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272332" title="Ramn de la Sota" nonfiltered="1974" processed="1966" dbindex="107042">
Ramn de la Sota Llano (Castro Urdiales, Cantbria, 20 de gener de 1857 - Getxo, Biscaia, 17 d'agost de 1936) fou un empresari navilier, poltic del Partit Nacionalista Basc (PNB) i una de les majors fortunes de la seva poca en Espanya.

Biografia. 
Fill d'Alejandro de la Sota i Alejandra de Pla, naturals de Portugalete i Castro Urdiales, va viure els seus primers anys en la casa familiar situada en San Julin de Musques (Biscaia) i en 1868, abans d'esclatar la Segona Guerra Carlina, es trasllada a Bilbao per a estudiar a l' "Instituto Vizcano" i posteriorment a Madrid on finalitza la carrera de Dret a la "Universitat Central de Madrid", tornant a Bilbao per a iniciar la seva activitat professional i contreu matrimoni amb Catalina de Aburto, filla d'uns comerciants d'aquesta ciutat.

Activitat empresarial. 
L'inici de la seva fortuna comena en l'any 1881 quan forma una societat amb el seu cos Eduardo Aznar de la Sota. Aquesta societat inicialment es dedic a la mineria i a l'exportaci de ferro. Aquest comer va aflorar amb el Concert econmic de 1878 i la supressi foral, que impedia fins a aquest moment l'exportaci de ferro, motiu pel qual, segons diversos autors, el sector empresarial va aprovar aquesta modificaci legislativa. No era el cas de de la Sota que va criticar durament l'abolici foral i es va enfrontar per aix al empresariat local. El 1886 va ser un dels impulsors de la Cambra de comer biscana. 

Entre 1886 i 1900 la societat crea les companyies mineres de Setares (Cantbria) , Serra Alhamilla (provncia d'Almeria) i Menera (provncia de Terol)convertint-se en una referncia d'aquest sector. En 1900, tamb al costat del seu cos, va fundar la Companyia "Euskalduna" per a la construcci de bucs amb un capital de vuit milions de pessetes i en 1901 la Companyia d'Assegurances "La Polar" amb sucursals a Pars, Londres, Nova York i Rotterdam. En 1902 realitzen construccions ferroviries en Port Sagunt (Valncia).  Amplien el seu negoci al transport martim fundant en 1906 la gran empresa naviliera "Sota i Aznar" desprs de la fusi de les vint-i-cinc companyies (d'un noms vaixell cadascuna) amb que contaven ambds socis. Entre els anys 1914 i 1918, en plena Primera Guerra Mundial, ressorgeix econmicament, a pesar de sofrir els atacs dels submarins alemanys   va perdre per efecte dels torpedes dels submarins alemanys uns vint carguers (un total de 50.000 tones de registre brut), per la seva arriscada aposta de collaboraci amb el govern angls, al que va arrendar part de la flota. Per aix el Govern britnic li va concedir el 9 de mar de 1921, el ttol de "Sir Knight Commander of the Order of the British Empire" per ser "bon amic d'Anglaterra i els seus nacionals". El cnsol britnic en Bilbao, Madden, va destacar en la cerimnia en la qual li va ser imposada l'ordre, el 29 d'abril d'aquest mateix any, que "els bucs del senyor Sota, amb les seves valentes tripulacions, es feien a la mar carregats amb minerals per a Anglaterra, desafiant la campanya submarina". 

Tamb va participar en els bancs de Bilbao i de Biscaia (BBV) i en els sectors ferroviari i elctric. Entre les claus fonamentals de la seva fortuna, una de les majors de Europa, s'assenyalen: 
 La direcci vertical i centralitzada de tot el procs productiu (Extracci, construcci naval, transport, comercialitzaci, assegurament, finanament...) tal com avui es configuren les principals multinacionals. ;
 L'adrea personal collegiada dels fundadors en la qual poques vegades van contar amb socis minoritaris per a la realitzaci de les seves activitats. ;
 La reinversi dels seus actius en una expansi constant. ;
 L'aposta per situacions de risc encara que en algun cas va resultar fallida (com en la "Companyia Siderrgica del Mediterrani"). ;
 La internacionalitzaci que li va permetre eludir el proteccionisme imposat a partir de 1891.

Activitat poltica. 
Oposat com s'ha citat a l'abolici foral, forma part de la societat foralista Euskalerria, sent coneguts els seus membres com els "euskalerriakos", i s Diputat Provincial entre 1888 i 1892. A la mort de Fidel Sagarminaga y de Epalza, presideix la societat i, havent iniciat ja Sabino Arana la seva activitat poltica, aquest critica durament a aquesta societat per no ser suficientment nacionalistes, acusant-los de connivncia amb els abolicionista del Fur i anomenant-los "fenicis" per anteposar el seu patrimoni a la causa nacionalista. Posteriorment ambdues postures acosten les seves posicions i en 1898, les dues tendncies es reuniren i en 1899 s'inauguren conjuntament el "Centre Basc". Un dels motius d'aquesta uni va ser el desastre colonial espanyol de 1898 que va posar en evidncia a la tradicional oligarquia que aliada amb el regimen de la Restauraci, s'aprofitava del proteccionisme. Sota aporta solidesa econmica al PNB i aix participa econmicament a "El Correo Vasco"amb el 20,4 % del capital, formant la seva executiva juntament amb Sabino Arana. 

El 1918 va ser triat Diputat foral pel districte de Balmaseda apartant del crrec al poltic liberal Gregorio de Balparda, abonndo del seu compte les despeses electorals de la campanya , aconseguint l'hegemonia poltica a Biscaia tant en les eleccions municipals de 1917, com an les generals de 1918, fins a l'arribada de la dictadura de Cos de Rivera, que va impedir la participaci poltica del PNB. Sota es basa en el catalanisme de Francesc Camb para crear un partit democrtic, modern, moderat, pragmtic, laic i autonomista el que va originar no poques ficcions internes amb els sectors que reivindicaven el purisme aranista, donant lloc a una escisi que posteriorment es va reconduir. A causa de aquest pragmatisme descentralitzador, va impulsar la creaci d'un "Estatut Basc" que finalment seria concedit, ja iniciada la Guerra Civil Espanyola.

La polmica desprs de la seva defunci. 
El collapse del front Nord es veu prxim i s obligat a exiliar-se  per crrer greu perill ell i la seva famlia. Mor a Getxo el 17 d'agost de 1936 poc desprs de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. 

Tres anys desprs de la seva mort, el franquista Tribunal de Responsabilitats Poltiques li va condemnar al pagament d'una multa de cent milions de pessetes per "conspiraci per a la rebelli militar", per la qual ra els seus bnsvan ser embargats, entre uns altres els 40 vaixells de les seves companyies que es van utilitzar per a evacuar Bilbao. Els beneficiaris d'aquesta operaci poltica van ser els hereus del seu antic soci i cos, que van adquirir aquestes propietats..Les bones relacions entre els Aznar i els Sota havien desaparegut arran de la crisi industrial dels anys 30 i les diferncies ideolgiques entre ambdues famlies. 

Els seus hereus van ser parcialment indemnitzats molt temps desprs i retornades algunes de les seves propietatsmalgrat haver hagut d'abonar grans sumes en concepte de "multa derivada de responsabilitats politicas". Una de les seves propietats s avui la seu del Athletic Club de Bilbao.

Els seus descendents. 
La famlia Sota va mantenir una gran importncia en la societat basca, el seu fill, Ramn de la Sota y Aburto t dedicada una sala del Palau Foral de Biscaia.. El seu nebot Rafael Aburto va ser un arquitecte monumentalista I els seus nts: 
 Patrick de la Sota Mac Mahon, president de la Cambra de comer de Bilbao, President de la Fundaci Museu Martim Ria de Bilbao.
 Ramn de la Sota Mac Mahon, responsable dels "Serveis Bascos" de l'exili basc a Argentina;
 Manuel Belakorta i Ramn Belakorta, delegats del Govern d'Euzkadi a Nova York.
 
Bibliografia. 
 Eugenio Torres Villanueva.- "Ramn de la Sota: La contribucin de un empresario vasco a la modernizacin econmica y poltica de la Espaa de la Restauracin" Espacio, tiempo y forma. Serie V, Las elites en la modernizacin espaola, Historia contempornea, ISSN 1130-0124, N 3, 1, 1990, pags. 191-198  ;
 Eugenio Torres Villanueva.- "Ramon De La Sota Y Llano, 1857-1936 : Un Empresario Vasco", Lid, 1997, 24 cm x 17, pags 432.
 Eugenio Torres Villanueva.- "Funciones empresariales, grupos de inters y poltica econmica en la Restauracin: el empresario vasco Ramn de la Sota" En: Enciclopedia de Historia de Espaa.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272336" title="Messier 43" nonfiltered="1975" processed="1967" dbindex="107043">

Messier 43 (Tamb coneguda com Nebulosa de Mairan, M43oNGC 1982) s  una nebulosa difusa, de reflexi i emissi,  situada a la constellaci d'Ori. Va ser descoberta per Jean-Jacques Dortous de Mairan; al 1769Charles Messier la catalog amb el nmero M43. William Herschel la va catalogar com a regi HII.

La nebulosa de Mairan forma part de la nebulosa d'Ori, i est separada de la nebulosa principal per un filament de pols. Sembla estar exitada per l'estrella HD 37061, Nu Orionis, i que contindria en el seu interior una petita nebulosa estellar..

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272342" title="Ahurti" nonfiltered="1976" processed="1968" dbindex="107045">

Ahurti (en francs Urt) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).  Situada en la ribera de l'Adur, a 15 km de Baiona, limita al nord amb Saint-Laurent-de-Gosse del departament de Landes, a l'oest amb la comuna landesa de Saint-Barthlemy, Urcuit i Briscous, al sud Hasparren i amb Bardos i Guiche a l'est. 

Enllaos externs.
  Monasteris benedictins d'Ahurti;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272344" title="Bardoze" nonfiltered="1977" processed="1969" dbindex="107046">

Bardoze (en francs Bardos) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   La comuna est travessada pel riu Biduze, afluent de l'Adur. Limita al nord amb Gixune, a l'oest amb Ahurti i Hasparren, al sud amb La Bastide-Clairence i Orgue, a l'aquest amb Hastingues i Bidache.

Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272346" title="Gixune" nonfiltered="1978" processed="1970" dbindex="107047">

Gixune (en francs Guiche) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   Limita al nord amb les comunas de Sainte-Marie-de-Gosse i Saint-Laurent-de-Gosse del departament de Landes i aquest amb la tamb landesa comuna de Hastingues. AL noreste limita amb Sames i al sud amb Bardos i Urt. Gixune alberga les restes del chteau de Guiche, residncia dels ducs de Gramont.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272349" title="Sint-Martens-Latem" nonfiltered="1979" processed="1971" dbindex="107048">


Sint-Martens-Latem s un municipi de  Blgica, situat al Leie a la provncia de Flandes Oriental, que forma part de la regi flamenca. Avui t uns 8.256 habitants. 
Geografia.
El municipi s el resultat de la fusi al 1 de gener de 1977 de Sint-Martens-Latem  (I al mapa) i de Deurle (II al mapa).
Histria.
El primer esment escrit de Deurle (Durle) data del 1114. El nom provindria de dos mots del neerlands medieval que signifiquen camps pobres (dor) i bosc (lo). Latem data dels segles V-VII. El nom prov del mot laat (catal: masover, persona semi-lliure) i hem (catal: poble). El Sant Mart va afegir-se al nom al segle XVI per a distingir-lo dels pobles de Sint-Maria-Latem i Paulatem.

Fins a l'adveniment dels artistes a la fi del segle XIX, els dos pobles rurals tenien poca histria: sovint els exrcits van campar-hi durant els setges de Gant. Van trobar-se uns artefactes romans, per l'habitaci permanent data de ms tard. Els primers esments de les esglsies daten de 1121. A l'edat mitjana, els pobles actuals depenien de diverses senyories, del comte de Flandes i dependncies de les abdies Sint Bavo i Sint Pieters de Gant.

Al 1578, els exrcits francesos, en tornar de l'ocupaci de Menen van malmetre la regi. Durant la guerra dels aliats francesos i de la Repblica de les Set Provncies Unides contra l'ocupaci espanyola ambds exrcits (l'espanyol i els aliats) van pillardejar i malmetre els pobles aprop de Gant. Durant la segona meitat del segle XVII, sern els exrcits de Llus XIV que esguerrarn els pobles. Aix va continuar durant tot el segle XVIII, fins a l'annexi a Frana del comtat de Flandes per al les tropes revolucionries al 1792. Al 1794 les subdivisions feudals i el sistema fiscal de l'antic rgim van abolir-se i els dos municipis amb les fronteres administratives actuals van crear-se. Al 1815, el territori fa part del Regne Unit dels Pasos Baixos i des de 1830 de Blgica.

A la fi del segle XIX, l'escultor George Minne va descobrir la bellesa romntica del poble rural al marge del Leie i va decidir de"stablir-s'hi. Molts artistes van seguir-lo i crear aix els dos pobles d'art i les diverses escoles de Latem. Ms tard, la burgesia opulent de Gant va descobrir al seu torn l'encant del paisatge i omplir-lo amb construccions. Hom hi troba encara avui moltes galeries d'art i les cases d'artistes d'antany que van transformar-se en museu.

Museus i curiositats.
*El mol de Latem
Museu municipal Gevaert-Minne;
Museu municipal Gust De smet;
Museu fundaci Dhondt-Dhaenens;
Museu Leon De Smet;
Fills predilectes de Sint-Martens-Latem.
Leo Baekeland   inventor de la baquelita;
Dimitri Castelein - poeta;
Frank Comhaire   cientfic;
Luc-Peter Cromb - pintor;
Luc Daels - artista;
Berten de Bels   poeta, actor, director;
Dick De Gryse - pintor;
Sabine De Vos - escriptora;
Vic Dooms- pintor;
Walter Godefroot - ciclista;
Albert-Fernand Haelemeersch   escriptor i crtic d'art;
Rony Heirman - fotgraf;
Marcel Maeyer   artista plstic;
George Minne - dibuixant, escultor;
Richard Minne - poeta;
Constant Permeke - pintor;
Fons Roggeman - pintor;
Jan Schepens - actor;
Albert Servaes - pintor;
Albijn Van den Abeele - pintor;
Raf Van den Abeele   burgmestre i historiador;
Frits Van den Berghe - pintor;
Gustave van de Woestijne - pintor;
Teresa Van Marcke   lingista - pintor;
Gisela Vansteenkiste - poeta;
Lea Vanderstraeten- pintor;
Karel van de Woestijne - escriptor;
Jef Wauters - pintor;
Rudolf Werthen   msic;
Maarten Westenrode - poeta;
Niels William - cantant;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272351" title="Economia d'Itlia" nonfiltered="1980" processed="1972" dbindex="107050">


L'economia italiana, segons el clcul del seu Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu s la vuitena ms gran del mn, i la quarta ms gran d'Europa. D'acord amb l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic, el 2004 Itlia va ser el sis exportador ms gran de bns manufacturats. L'economia es troba dividida en dues rees: un nord industrialitzat, dominat per les empreses privades, i una rea menys desenvolupada principalment agrcola al sud. L'economia submergida, segons el Ministeri de Finances, s'ha estimat que representa prop del 6% del PIB oficial. 

Itlia posseeix una economia industrial capitalista diversificada, amb prcticament la mateixa renda per capita que Frana i el Regne Unit. S'observa una diferncia entre el nord industrial i desenvolupat, l'economia de la qual est dominada per les empreses privades, i el sud agrcola, menys desenvolupat i depenent del suport governamental amb una taxa d'atur del 20%. La major part de les matries primeres necessries per a la indstria sn importades aix com ms del 75% de l'energia.

Al llarg de l'ltima dcada, Itlia ha implementat una poltica fiscal estricta per assolir els requeriments de les Unions Monetries i Econmiques; la inflaci i les taxes d'inters s'han mantingut a nivells baixos. El govern actual ha implementat nombroses reformes per tal de millorar la competitivitat i el creixement a llarg termini. Tanmateix, la implementaci d'altres reformes a curt termini, com ara reduir la crrega fiscal i reformar el sistema de pensions, encara sn un repte, ateses la desacceleraci econmica i l'oposici dels sindicats. El 2006 l'economia va crixer marginalment i la taxa d'atur encara era elevada.


El 2007, el govern itali va implementar diverses reformes importants en el sistema tributari. Primerament, va reduir la taxa del cohort ms elevat del impost sobre la renda al 43%. Tamb, va incrementar la capacitat tributria de les regions i els municipis. Tanmateix, l'impost a les empreses, del 33% no ha estat canviat des del 2004. Les regions gaudeixen tamb de la capacitat de recaptar impostos per a finanar els serveis de sanitat que varia entre el 4,25 i el 5,25%. 

El valor total dels bns exportats el 2006 va ser de 332.000 milions d'euros i el valor de les importacions va ser de 341.000 milions d'euros, amb un dficit comercial de 9.000 milions d'euros, mentre que el compte corrent tamb va mostrar un dficit de 37.700 milions d'euros, equivalent al 2,6% del Producte interior brut.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272354" title="Bayliss Levrett" nonfiltered="1981" processed="1973" dbindex="107051">
  Bayliss Levrett   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 14 de febrer del 1914 a Jacksonville, Florida. 

Levrett va crrer a la Champ Car a les temporades 1948-1950 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Bayliss Levrett va morir el 13 de mar del 2002 a Reno, Nevada.

 Resultats a la Indy 500 .




(*) Cotxe compartit. 


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bayliss Levrett va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272355" title="Walt Ader" nonfiltered="1982" processed="1974" dbindex="107052">
 Walt Ader   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 15 de desembre del 1913 a Long Valley, New Jersey. 

Ader va crrer a la Champ Car a la temporada 1950 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquest any.

Walt Ader va morir el 25 de novembre del 1982 a Califon, New Jersey.

 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Walt Ader va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272356" title="Jackie Holmes" nonfiltered="1983" processed="1975" dbindex="107053">
 Jackie Holmes   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 4 de setembre del 1920 a Indianapolis, Indiana. 

Holmes va crrer a la Champ Car a les temporades 1949-1953 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de diversos d'aquests anys .

Jackie Holmes va morir el 1 de mar del 1995.

 Resultats a la Indy 500 .




(*) Cotxe compartit. 


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jackie Holmes va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272357" title="Myron Fohr" nonfiltered="1984" processed="1976" dbindex="107054">
 Myron Fohr   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 17 de juny del 1912 a Milwaukee, Wisconsin. 

Fohr va crrer a la Champ Car a les temporades 1949-1950 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Myron Fohr va morir el 14 de gener del 1994 a Milwaukee, Wisconsin.

 Resultats a la Indy 500 .






 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Myron Fohr va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272358" title="Zongli Yamen" nonfiltered="1985" processed="1977" dbindex="107055">
Zongli Yamen (xins tradicional     ; xins simplificat:     ; pinyin: Z ngl  Ymen; Wade-Giles: Tsungli Yamen) era el nom del departament governamental de relacions estrangeres de la Xina imperial durant la dinastia Qing. Va ser establert pel Prncep Gong el 1861, desprs de la Convenci de Beijing.


Significat del nom .

Yamen Zongli s una abreviatura tradicional del nom oficial en xins, Zongli Geguo Shiwu Yamen ( xins simplificat:        ; xins tradicional:         ; pinyin: Z ngl  ggu shw ymn), que vol dir literalment "Departament al crrec dels Afers de Totes les Nacions". El nom corresponent en manx, l'altra llengua oficial de l'Imperi Qing, era baita d'i de gurun Geren ser uherileme icihiyara yamun. Una malconcepci comuna s que el nom del Yamen significa "Oficina del Primer Ministre". Aix s perqu la paraula Zongli (  ) s ara utilitzat en xins per referir-se al Primer Ministre o primer ministre d'un pas. De fet, el nom Zongli Yamen s una abreviatura del seu nom complert, que vol dir oficina de bons oficis d'afers exteriors.

 Funci dins la burocrcia Qing .

Abans de la creaci del Yamen, les relacions estrangeres de la dinastia Qing eren dirigides per unes quantes agncies diferents, com la Junta de Ritus i el Tribunal d'Afers Colonials. El Zongli Yamen va ser la primera innovaci institucional significativa dins la burocrcia centralitzada a Beijing feta pels Qing des que l'Emperador Yongzheng va crear el nucli del Gran Consell el 1729. El Zongli Yamen era supervisat per un consell de control integrat per cinc alts funcionaris (inicialment tots Manxs), entre els quals hi havia l'oncle de l'emperador, el Prncep Gong, que n'era el cap de facto. En les discussions per establir la nova agncia, els funcionaris Qing van insistir que noms havia de ser una instituci provisional, mantinguda fins que les peticions estrangeres i domstiques actuals haguessin passat. El Zongli Yamen tenia un estatus formal relativament baix en la jerarquia administrativa Qing i els seus membres treballaven concurrentment en d'altres agncies governamentals, la qual cosa afeblia la seva posici. A ms, el Zongli Yamen no era l'nic organisme competent per a l'adopci de poltiques en afers exteriors, una prerrogativa que encara descansava a les mans de l'emperador. Mentre que el Yamen va romandre un cos important durant unes quantes dcades desprs de la seva fundaci, la seva influncia es va veure aviat eclipsada per oficials influents com Zeng Guofan i Li Hongzhang.

Desprs de la rebelli Boxer, el govern Qing va ser forat a canviar el seu servei exterior. Segons l'article XII del Protocol Boxer de 1901, el Zongli Yamen va ser substituit per un Ministeri d'Afers Exteriors (xins simplificat:   ; xins tradicional:    ; pinyin: Wiwb), ubicat pel damunt dels sis altres ministeris.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272369" title="Club Deportivo Guadalajara" nonfiltered="1986" processed="1978" dbindex="107056">


El Club Deportivo Guadalajara s un equip professional de futbol de la Primera Divisi de Mxic, la seva seu s a la ciutat de Guadalajara, a l'estat de Jalisco.

Va ser fundat el 8 de maig del 1906 i els seus colors sn el vermell i el blanc. El club s conegut popularment com las Chivas Rayadas del Guadalajara i s un dels ms famosos de Mxic, amb 11 ttols de lliga s el club que ms vegades ha guanyat el campionat mexic. El seu estadi, anomenat Estadio Jalisco, t una capacitat de 68.000 espectadors. Juntament amb el Club Amrica, s l'nic equip que mai ha baixat a segona divisi (Primera Division A). La popularitat del club als Estats Units ha portat a la creaci d'un club a la Major League Soccer anomenat Chivas USA. Es caracteritza perqu noms t a la plantilla jugadors mexicans.

 Histria .

El club va ser fundat el 8 de maig de 1906 pel jove belga Edgar Everaert, amb el nom de Club de Futbol Union. El primer uniforme fou modelat a imatge del club favorit del fundador, el Club Brugge K.V.. El primers jugadors foren mexicans i francesos, molts d'ells de les Fbricas de Francia, amb Everaert d'entrenador.

L'any 1908 el club fou reanomenat Club Deportivo Guadalajara. Aquell mateix any es decid que el club noms tindria jugadors mexicans. Entre 1906 i 1943 (l'poca amateur del futbol mexic) el club guany 13 ttols. D'aquesta poca nasqu la rivalitat amb el Futbol Club Atlas. Atlas representava la classe alta i el Guadalajara la classe treballadora.

El Guadalajara fou un dels 10 fundadors de la Lliga mexicana de futbol el 1943.. El 30 de setembre de 1948, durant un partit contra el Tampico al Parque Oro de Guadalajara, un diari local coment que les cabres domstiques (chivas en espanyol) havien guanyat. El sobrenom comen com un insult per poc a poc guany el favor dels seguidors, acabant essent el sobrenom ms representatiu del club.

Entre 1950 i 1957, el Guadalajara va viure una poca brillant per sempre fall al final en la lluita pels ttols. Aquest fet feu que l'equip fos conegut com Los Ya Merito. A partir de 1957 la histria canvi i el club, que fou anomenat el campeonisimo, comen a guanyar ttols. Les set lligues guanyades entre 1956-57 i 1964-65, formaren part del total de 23 competicions nacionals i internacionals guanyades.. Una vuitena lliga la guany el 1969-70.

Visqu una poca fosca entre 1971 i 1982, on normalment es mantingu a meitat de taula.. Desprs de 17 anys sense guanyar la lliga, un nou ttol arrib la temporada 1986-87 derrotant el Cruz Azul a la final per un agregat de 4-2. . A finals dels 80 el club experimenta problemes econmics. Els dirigents del club decidiren crear una empresa anomenada La Promotora Deportiva, que fou venuda durant 10 anys a l'empresari petroler Salvador Martinez Garza.. Durant aquest perode el club adopt el sobrenom de Las Superchivas. Un nou campionat arrib el 1997, desprs de vncer el Toros Neza per un agregat de 7-2. L'any 2002 acab el perode de La Promotora al capdavant del club, passant el club a mans del nou president Jorge Vergara. L'any 2006 guany de nou la lliga mexicana derrotant a la final el Toluca.
















 Palmars .
 Nacional .
 Era Amateur .
 Liga Occidental: (13) 1908-1909, 1909-1910, 1911-1912, 1921-1922, 1922-1923, 1923-1924, 1924-1925, 1927-1928, 1928-1929, 1929-1930, 1932-1933, 1934-1935, 1937-1938.
Campen de Campeones: 1932-1933;

 Era Professional .
Lliga mexicana de futbol: (11) 1956-57, 1958-59, 1959-60, 1960-61, 1961-62, 1963-64, 1964-65, 1969-70, 1986-87, Estiu 1997, Apertura 2006;
Copa Mxico: (2) 1963, 1970;
Campen de Campeones: (7) 1956-1957, 1958-1959, 1959-1960, 1960-1961, 1963-1964, 1964-1965, 1969-1970;
Copa Challenger: 1961;
Copa Oro de Occidente: (4) 1954, 1955, 1956, 1960;
Copa Pre-Libertadores: (1) 1998;

 Internacional .
 Copa de Campions de la CONCACAF: (1) 1962;
Campionat d'Amrica Central i Carib: 1959;
Campionat d'Amrica del Nord, Central i Carib: 1962;

 Equips filials .
CD Tapatio;
Guadalajara B;
Chivas San Rafael;
Chivas USA;

 Presidents .



 Jugadors destacats .





 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Comunidad Chivas;
 Red Social Chivas;
 Soy Chiva blog;
 Barra Irreverente;
 Soy de Chivas;
 Carnaval Irreverente;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272370" title="Bidaxune" nonfiltered="1987" processed="1979" dbindex="107057">

Bidaxune (en francs Bidache, en occit Bidaishe) s un municipi d'Iparralde al territori de Baixa Navarra, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).  Limita amb les comunes de Bardos a l'oest, Orgue i Arraute-Charritte al sud, Akamarre a l'est i  Hastingues (Landes) al nord.

Forma part del districte de Baiona, i s cap de cant. s travessat pel riu Bidouze, afluent del Adur Histricament el castell de Bidaxune va ser el centre de poder dels Gramont, un dels cuales Antoni I, es va proclamar prncep sobir de Bidache en 1570, mantenint-se fins a la Revoluci Francesa que el castell fou arrassat.
 Demografia .

Llocs d'inters. 
El Castell de Bidaxune, construt en el segle XIII. ;
Enllaos externs.
 Web oficial de Bidaxune;
 Bidaxune a l' Institut gographique national;
 Bidaxune a l'Insee;
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272372" title="Mugerre" nonfiltered="1988" processed="1980" dbindex="107058">

Mugerre (en francs Mouguerre, en occit Mogerra) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).    .

La comuna est travessada pel riu Ardanabia i limita al nord amb Lahonce, al noreste amb Urcuit, al nord-oest amb Baiona, a l'est amb Briscous, a l'oest amb Saint-Pierre-d'Irube i Villefranque, al sud-est amb Hasparren i al sud amb Jatxou. 
 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272374" title="Hiriburu" nonfiltered="1989" processed="1981" dbindex="107059">

Hiriburu (en francs Saint Pierre d'Irube, en occit Mogerra) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).    .

Limita a l'oest amb Villefranque, a l'est amb Muguerre i al nord amb Baiona.

 Demografia .

 Llista d'alcaldes .


 Patrimoni religis .



Enllaos externs.
Saint Pierre d'Irube / Hiriburu;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272376" title="Jordi Raich Curc" nonfiltered="1990" processed="1982" dbindex="107060">


Jordi Raich Curc (Barcelona, 1963).

Escriptor i expert en ajut humanitari, Jordi Raich s especialment conegut pel seu llibre El espejismo humanitario, una obra polmica i autocrtica que disseca l'ajuda humanitria contempornia i analitza les relacions entre el cooperant i els diferents actors del mn solidari. El llibre ha estat objecte de nombrosos debats i s'ha convertit en una referncia per les ONG i tots aquells que es dediquen a la cooperaci. Raich es tamb conegut per la seva controvertida teoria sobre l'evoluci tica de l'idea humanitria, desenvolupada en el seu article homnim i segons la qual l'humanitarisme del segle XXI perjudica el desenvolupament i l'aplicaci dels drets humans. 

Jordi Raich estudi biologia, dret i relacions internacionals. Des de 1986 treballa en ajuda humanitria com a coordinador de projectes, avaluador, investigador i consultor en epidmies, terratrmols, fams i guerres. Ha treballat en ms de vint pasos, entre ells Somlia, Rwanda, Afganistan (on hi va viure tres anys), la Base Naval de Guantnamo dels EUA (Cuba) i Palestina, i ha viatjat per ms un centenar.

A Espanya va ser Director de Relacions Externes de Metges Sense Fronteres (MSF) i s co-fundador d Arquitectes Sense Fronteres. Tamb s investigador associat, especialitzat en tica i ajuda humanitria, de l Institut sobre Conflictes i Acci Humanitria.

Professor convidat en diverses universitats, s collaborador habitual de programes de rdio i televisi. Autor de nombrosos llibres, assajos, articles d opini i reportatges. 


Llibres publicats.

Autor
Guerres de Plstic (Cossetnia 2008);
El espejismo humanitario (Debate 2004);
Afganistn tambin existe (RBA 2002);

Coautor
Humanitarismo militar, militarismo humanitario (Centre Dels 2007);
No a la guerra (RBA i Ara Llibres 2003);
Before Emergency: Conflict Prevention and the Media (Universidad de Deusto 2003);
Fogo sobre os media (Quarteto 2003);
Guerra y olvido (Intermn-Oxfam 2002);

Coeditor
El laberinto humanitario (Acento 1999);


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Blog oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272378" title="Mariona Quadrada" nonfiltered="1991" processed="1983" dbindex="107061">
Mariona Quadrada (Reus, 1956) s una cuinera catalana.

Es va llicenciar en filologia catalana l any 1979 per la Universitat de Barcelona. El 1984 va crear l escola de cuina Taller de Cuina Mariona Quadrada a Reus i, des de llavors, es dedica a la docncia culinria. L any 1996 va presentar la ponncia  El Paisatge de Sec  dins l mbit del 2n Congrs Catal de la Cuina. Ha publicat ms de quaranta llibres de cuina, ha  participat en mltiples projectes per a institucions, programes de rdio, televisi i escriu articles per a diverses publicacions. Els seus darrers llibres publicats sn Peix, marisc i bacall, un regal de l aigua (Cossetnia, 2006) i Amanides, la frescor de la terra (Cossetnia, 2008).

Enllaos externs.
Pgina de Mariona Quadrada;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272379" title="Club dels Jacobins" nonfiltered="1992" processed="1984" dbindex="107062">
El Club dels Jacobins fou el ms gran i poders club poltic a Frana durant la Revoluci. El seu origen es troba en el Club Bret format a Versalles com a grup dels diputats bretons dels Estats Generals de Frana. En el moment mxim de la seva influncia, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot Frana, amb un total d'uns cinc-cents mil membres. Desprs de la reacci termidoriana, el club fou clausurat. 

Inicialment de tendncia moderada, desprs de la mort de Mirabeau, el club es va fer notori com a promotor del Rgim del Terror, desprs d'haver aprovat tcitament les Massacres del 2 de setembre de 1792. Arran d'aix, els termes jacob o jacobinisme s'usa de manera pejorativa per desqualificar poltiques radicals d'esquerra revolucionria.

Fundaci.
Format poc desprs de la reuni dels Estats Generals de Frana al Palau de Versalles, en un principi, els seus membres eren nicament diputats de Bretanya, per aviat s'hi afiliaren diputats d'arreu de Frana. Entre els seus primers membres, hi destaquen Mirabeau, que hi exerc el lideratge, el diputat parisenc Sieys, el diputat del Delfinat Antoine Barnave, Jrme Ption, Henri Grgoire, Charles Lameth, Alexandre Lameth, Robespierre, el duc d'Aiguillon i  La Revellire-Lpeaux. Tamb va comptar entre els seus membres el governador indi Tipu Sultan.

En aquests moments, les seves reunions es feien en secret i noms n'han quedat pocs testimonis.

Trasllat a Pars.
Desprs de la Marxa de les Dones vers Versalles d'octubre de 1789, el club, format noms per diputats, va seguir l'Assemblea Constituent cap a Pars, on va llogar el refectori del convent dels jacobins a la Rue St Honor, adjacent a la seu de l'Assemblea. El nom Jacobins, aquell que a Frana, o si ms no a Pars, hom donava a l'ordre dels dominics perqu el seu primer convent a Pars havia estat a la Rue St Jacques, fou donat al club de manera burlesca pel seus enemics. El nom que el club es va donar desprs d'aprovada la Constituci de 1791 fou Socit des amis de la constitution sants aux Jacobins a Paris, el qual fou canviat el 21 de setembre de 1792, desprs de la proclamaci de la Repblica, per Socit des Jacobins, amis de la libert et de l'galit. El club va ocupar successivament el refectori, la biblioteca i la capella del convent.

Rpid creixement.
Un cop a Pars, el club va experimentar rpides modificacions, la primera de les quals fou admetre socis que no fossin diputats; aix, l'escriptor Arthur Young va entrar-hi el 18 de gener de 1790. El 8 de febrer de 1790, la societat qued formalment constituda mitjanant l'adopci dels estatuts redactats per Barnave, promulgats amb la signatura del president, el duc d'Aiguillon. Segons aquests estatuts, els objectius del club eren: 

 la discusi prvia de qestions que haguessin de ser debatudes a l'Assemblea Nacional;
 treballar per l'establiment i l'enfortiment de la constituci d'acord amb l'esperit del seu prembul (s a dir, respecte per l'autoritat legalment constituda i pels drets de l'home);
 mantenir contactes amb d'altres societats del mateix tipus que es formessin dins del regne;

Els estatuts tamb preveien que el club havia de tenir un president, elegit cada mes, quatre secretaris, un tresorer i comits elegits per supervisar les eleccions, la correspondncia i l'administraci del club. Qualsevol membre que de paraula o d'acci mostrs que els seus principis fossin contraris a la constituci o als drets de l'home havia de ser expulsat; posteriorment, aquesta norma va permetre la purga del club foragitant-ne els membres ms moderats. Pel set article dels estatuts, el club decidia admetre com a associades diferents societats formades a d'altres llocs de Frana i mantenir-hi correspondncia regularment; aquesta norma va tenir molta importncia perqu el 10 d'agost de 1790 ja hi havia cent cinquanta-dos clubs afiliats; els intents contrarevolucionaris van dur a un gran creixement dels seus membres durant la primavera de 1791, i cap a finals d'aquell any, els jacobins disposaven d'una estructura ramificada a tot arreu de Frana centralitzada a Pars; fou aquesta xarxa all que proporcion al club el seu gran poder.

 Moderaci inicial .

En un principi, les postures del club no eren pas extremistes; a causa de l'alta quota d'inscripci, noms hi podien entrar homes benestants vinculats a professions liberals com ara l'advocat Robespierre, burgesos benestants com ara l'industrial cerveses Santerre, el terratinent rural de Tuel-en-Montgermont, Michel Gerard, el sentit com del qual era lloat com a exemple de la saviesa popular o, fins i tot, el duc de Chartres i d'altres aristcrates liberals com ara el duc d'Aigullon, el prncep de Broglie o el vescomte de Noailles. 

El club va comenar a radicalitzar-se quan els seus membres ms conservadors el deixaren el juliol de 1791 per formar el club dels Feuillants, que no va tenir l'xit dels jacobins i que noms va durar un any perqu els seus membres foren arrestats i jutjats per traci.

 El Terror .

Desprs de la instauraci de la Repblica, Robespierre va esdevenir a la prctica la figura central del club dels jacobins. Al tribunal revolucionari, se'l tenia com l'oracle de la saviesa poltica i era segons els seus criteris que tothom era jutjat. La seva rigorosa virtut republicana esdevingu la ideologia dels jacobins, la qual cosa va dur al Rgim del Terror.

L'aclaparador poder dels jacobins tenia, per, una molt feble base material. El totalitarisme del club es compar al poder de la Inquisici, amb el seu sistema d'espionatge i de denncies del qual ning no es podia escapar. El poder dels jacobins es basava sovint en la seva influncia sobre els sans-culottes, vinculats a les classes populars de Pars, que donaven suport als jacobins, fins al punt de manifestar-se als carrers quan calia fer una demostraci de fora davant la Convenci Nacional. Tal com fou assenyalat per observadors qualificats que, durant el cim del Terror, els jacobins no podien dirigir pas una fora superior a tres mil homes a Pars. Una ra important per a la seva influncia i fora era que, enmig del caos del Pars revolucionari, ells eren els nics que tenien organitzaci.

Els Jacobins justificaven la seva actuaci durant el Terror afirmant que Frana es trobava amenaada tant per la guerra civil a l'interior com per la coalici de les potncies absolutistes d'Europa, per la qual cosa, calia la disciplina imposada pel Terror per fer de Frana una repblica capa de resistir aquest doble perill.

 La caiguda .

El Club dels Jacobins fou clausurat desprs de l'execuci de Robespierre i d'altres dels seus membres el 9 de termidor de l'any II (27 de juliol de 1794). Va haver-hi un intent de reobrir el club, al qual s'hi uniren molts dels enemics dels termidorians, per fou definitivament clausurat el 21 de brumari de l'any III (11 de novembre de 1794) i els seus membres s'hagueren de dispersar pels cafs on havien de patir els atacs de la nova aristocrcia termidoriana. Malgrat tot, els jacobins van sobreviure soterradament fins emergir de nou en el club del Pante, fundat el 25 de novembre de 1795, el qual, per, fou suprimit el febrer segent. (vegi's Babeuf).

El darrer intent dels jacobins per reorganitzar-se fou la fundaci de la Runion d'amis de l'galit et de la libert, el juliol de 1799, que tenia el seu lloc de trobada a la  
Salle du Mange del Palau de les Tuileries, i per aix se la denominava el  Club du Mange. Era dirigit per Barras i comptava entre els seus socis amb uns dos-cents cinquanta membres de les dues cambres legislatives, incloent-hi notoris ex-jacobins. Va publicar el diari titulat el  Journal des Libres, proclam l'apoteosi de Robespierre i de
Babeuf, i atac el Directori titllant-lo de ser una reialesa pentrquica. Tanmateix, l'opini pblica era majoritriament moderada o monrquica, i el club fou violentament atacat als carrers i a la premsa, aix com tamb va aixecar sospites entre les autoritats. Per tot aix, va haver de canviar el local de les Tulleries a l'esglsia dels jacobins (Temple de la Pau) a la Rue du Bac, i per l'agost fou clausurat desprs de poc ms d'un mes d'existncia. Els seus membres es venjaren del Directori donant suport a Napole, cosa que aquest va aprofitar.

Influncia.
Poltica.
El Club dels Jacobins va encoratjar els sentiments de patriotisme i llibertat entre les classes populars. Al final, els Jacobins aconseguiren el control del Comit de Salut Pblica i, per mitj seu, de la Convenci Nacional. Els jacobins foren vistos com la fora poltica menys egoista, ms patritica i ms propera al poble menut parisenc. Aix va conferir-los una autoritat carismtica, efectiva en la generaci de pressions poltiques, satisfent sempre les nsies de llibertat i de progrs social dels sans-culottes. 

El Club dels Jacobins van desenvolupar un sentiment de republicanisme francs i de puresa revolucionria; aix, abandon el seu originari laissez faire econmic en favor de l'intervencionisme. Un cop al poder, van completar l'abolici del feudalisme, decretada el 4 d'agost de 1789, per destorbada per la qesti de les compensacions que calia abonar per l'abolici dels privilegis feudals.

Robespierre, vist com l'encarnaci del moviment jacob, que clavava encara ms endins el punyal de la llibertat en el despotisme de la Monarquia, basava la seva poltica en la idea del contracte social de Rousseau, que defensava els drets de l'home per entesos com a drets collectius, no pas com a drets de cada individu. Robespierre express aquest punt de vista durant el procs contra Llus XVI:  s amb recana que pronuncio la fatal veritat: Llus ha de morir abans que un centenar de miler de virtuosos ciutadans; Llus ha de morir perqu el pas pugui viure. . 

Durant el Terror, el Comit de Salut Pblica va instaurar les requises, el raccionament i la lleva forosa per consolidar el nou exrcit ciutad. Va instaurar el Terror com a mitj per destruir els percebuts com a enemics interiors: Si la virtut s la font del govern popular en temps de pau, la font d'aquest govern durant una revoluci s la virtut combinada amb el terror: virtut sense la qual el terror s destructiu, terror sense el qual la virtut s impotent. El Terror no s ms que justcia, rpida, severa i inflexible; s, doncs, una emanaci de la virtut; no s pas un principi diferent sin ms aviat una conseqncia del principi general de la democrcia, aplicat als ms peremptoris desitjos del pas. (...) En una revoluci, el govern s el despotisme de la llibertat contra la tirania  

Cultural.

La influncia cultural del moviment jacob durant la Revoluci Francesa va girar al voltant de la creaci del Ciutad. Tal com va expressar-ho Rousseau en el seu llibre "El Contracte Social" (1762) la Ciutadania s l'expressi d'una sublime reciprocitat entre l'individu i la Voluntat General. Aquesta visi de la ciutadania i de la voluntat general podia dur  a subscriure la Declaraci de Drets de l'Home i del Ciutad i les idees liberals de la Constituci Francesa de 1793 per immediatament desprs suspendre aquesta constituci i tota la legalitat ordinria i establir uns tribunals revolucionaris que no garantien pas la presumpci d'innocncia. 

Els jacobins es veien com a constitucionalistes, defensors dels Drets de l'Home, i, principalment, al principi de la Declaraci de "defensa dels drets naturals de llibertat, propietat, seguretat i resistncia a l'opressi" (Article II de la Declaraci). La constituci assegurava la protecci de la llibertat personal i del progrs social dins de la societat francesa. La influncia cultural dels jacobins va reforar aquestes idees i van crear el medi necessari per a la revoluci. La Constituci era admirada per molts jacobins com el fonament de la naixent repblica i de l'ascens de la ciutadania.

Enemics tant del catolicisme com de l'ateisme i defensors del terror organitzat deliberadament pel govern com a substitut del govern de la llei i del ms arbitrari terror de les masses, els jacobins, es comprometeren en l'abolici de l'Antic Rgim i en la defensa de la Revoluci de la derrota militar. Tanmateix, per aconseguir-ho, van dur la Revoluci a la seva fase ms sanguinria, amb el ms profund menyspreu en el tractament de les persones; per aix, amb els seus mtodes desacreditaren la Revoluci als ulls de molts dels qui li havien donat suport. Malgrat que alguns jacobins collaboraren en la caiguda de Robespierre, la reacci termidoriana va dur a terme una sistemtica repressi contra els jacobins.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272380" title="Francesc Roma i Casanovas" nonfiltered="1993" processed="1985" dbindex="107063">
Francesc Roma i Casanovas (Sant Mart de Centelles, Valls Oriental, 1963) s un historiador i gegraf catal.

Va estudiar histria contempornia i sociologia. A principis dels anys noranta va comenar a investigar la histria de l excursionisme a Catalunya i desprs va seguir amb l estudi de la muntanya des del punt de vista de la nova geografia cultural. En el transcurs d aquesta recerca va doctorar-se en geografia, primer a la Universitat Autnoma de Barcelona i desprs a l cole des Hautes tudes en Sciences Sociales de Pars. De les seves darreres publicacions cal destacar Salvador Llobet i Reverter: la geografia entre cincia i passi (2000); Els Pirineus malets. Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals (2000); Aproximaci a la histria de l excursionisme terrassenc (2001); Llegendes de la natura (2002), El parads indicible. La representaci de Montserrat a l edat moderna (2002), Del Parads a la Naci. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX (Cossetnia, 2004), El Montseny. 50 itineraris a peu (Cossetnia, 2004); Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades (Cossetnia, 2006), Josep Mil. L amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra (Cossetnia, 2008) i Histria social de l'excursionisme catal. El franquisme (Cossetnia, 2008)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272381" title="Antoni Lardn i Oliver" nonfiltered="1994" processed="1986" dbindex="107064">
Antoni Lardn i Oliver (Barcelona, 1965) s un historiador catal.

s doctor en Histria Contempornia per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i membre del Centre d Estudis de les poques Franquista i Democrtica (CEFID). Les seves investigacions estan dirigides a l estudi del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant el franquisme. Ha publicat articles a les revistes L Aven, Hispania Nova i Historia del Presente i entre les seves obres destaquen els llibres Josep Fortuny i Torrents. Una biografia poltica, (2000) (en collaboraci amb Joan Corbaln), Activitats comunistes clandestines. Sumari de la causa 555-IV-1951 contra Gregorio Lpez Raimundo i altres lluitadors antifranquistes (2006) i Obres comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959) (Cossetnia, 2008). Ha collaborat tamb en les obres collectives Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006) i Alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental (segle XX). Diccionari biogrfic (2006).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272383" title="Rom Comamala i Valls" nonfiltered="1995" processed="1987" dbindex="107065">
Rom Comamala i Valls (Barcelona, 1921   Vilabella, 9 d'agost del 2000) va ser sacerdot i escriptor.

Era el fill segon d Arseni Comamala, un dentista prestigis, i de Montserrat Valls, filla de Josep M. Valls i Vicens, copropietari de la Banca Fills de Mag Valls. Comamala, titulat en Belles Arts per l Escola de Llotja, va realitzar uns quants treballs com a escengraf. Per el 1945 ingressa com a novici al monestir de Poblet, que abandonar el 1948 per entrar al Seminari Arxidioces de Tarragona. Ordenat sacerdot el 1952, ser rector de Santes Creus, Castellbell i, des del 1965, de Vilabella, on va morir el 9 d'agost del 2000, vctima d'un cncer.

 Bibliografia .

El perfil d'una flama. Una autobiografia (Cossetnia, 2007)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272389" title="El Realenc" nonfiltered="1996" processed="1988" dbindex="107066">
El Realenc o Pinar dels Frares s un enclavament de 4,87 km2 del terme municipal de Xtiva (La Costera) en la Ribera Alta, reminiscncia de l'antic terme medieval. T el seu origen en una donaci de Jaume I als dominics.

Actualment hi viuen una trentena de persones i est dedicat a l'agricultura. 

Enllaos externs.

Pgina de Vicent Sanchis i Martnez que informa sobre El Realenc i Rafelguaraf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272395" title="Copa d'sia 2007" nonfiltered="1997" processed="1989" dbindex="107067">
La XIV Copa d'sia de futbol es va jugar entre el dia 7 fins el 29 de juliol. Per primera vegada a la histria el torneig es va organitzar per quatre nacions   Indonsia, Malisia, Tailndia i Vietnam. El torneig va ser organitzat per la Confederaci Asitica de Futbol.

El torneig es realitza cada quatre anyos des del 1956. El ms recent es va dur a terme a la Xina el 2004. Aquesta edici va disputar-se el 2007 degut als Jocs Olmpics d'estiu 2008 celebrats a Pekn i a l'Eurocopa 2008.

 Quatre anfitrions .
La decisi d'un esdeveniment organitzat per quatre nacions va ser una proposta feta al comit executiu de la AFC pel seu president Mohamed Hammam. Ms endevant, ell mateix va lamentar aquesta decisi anomenant-la el seu  error , a causa de les dificultats logstiques i financeres d'organitzar una edici a travs de quatre pasos.

El president de la AFC va declarar que es demostra que s molt difcil pel comit executiu el fet de dominar quatre comits organitzadors, quatre centres de comunicacions, a ms de les consideracions econmiques.

Eliminatries.
Quatre equips es van classificar automticament degut a que eren els anfitrions.
 ;
 ;
 ;
 ;

Seus.



Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Grup D.


Segona fase.




Golejadors.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272398" title="Sainte-Maxime" nonfiltered="1998" processed="1990" dbindex="107068">

Sainte-Maxime (en occit Santa Maxima) s un municipi francs del departament de Var, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava, situat a la costa nord golf de Saint-Tropez. Compta amb 11.785 habitants (cens de 1999) i un terme municipal de 81,61 km2. El codi postal s 83120.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272400" title="Copa d'sia 2004" nonfiltered="1999" processed="1991" dbindex="107069">
La XIII Copa d'sia de futbol es va jugar del 17 de juliol al 7 d'agost del 2004 a la Xina. El torneig va ser organitzat per la Confederaci Asitica de Futbol.

El guanyador va ser el Jap, que va guanyar 3-1 a la Xina.

 Seus .


 Primera fase .
 Grup A .


 Grup B .


 Grup C .


 Grup D .


 Segona fase .





 Golejadors .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272406" title="Eugen Ionescu" nonfiltered="2000" processed="1992" dbindex="107070">


Eugen Ionescu (nascut a Slatina, Romania, el 26 de novembre de 1909, i mort a Pars, el 28 de mar de 1994) fou un escriptor i dramaturg romans, sobretot en llengua francesa, creador i capdavanter del Teatre de l'absurd.

 Biografia .
Tot i que sovint ha estat conegut amb la denominaci del seu nom en francs, Eugne Ionesco, el seu cognom original era Ionescu, segons la clssica declinaci patronmica romanesa, en el sentit de fill de'n Joan (Ion). 

El seu pare era jurista i treballava dins de l'administraci reial, mentre que la seva mare era filla d'un enginyer francs que treballava pels ferrocarrils romanesos. Quan el petit Eugen tenia tot just cinc anys, la famlia emigra a Frana.

Al 1916, el pare trenca amb la seva muller, i, emocionat i endut per sentiments patritics, quan Romania declara la guerra a Alemanya i a ustria, s'entorna al seu pas. Ionescu resta amb la seva mare i la seva germana i es veu obligat a passar temps d'una greu penria econmica. s internat a una llar d'infants, on ho passar fora malament, i de 1917 a 1919, ell i sa germana sn confiats a una famlia de pagesos, a La Mayenne, prop de la confluncia de Normandia i Bretanya. Aquest perode ser recordat pel futur escriptor com un dels ms joiosos de la seva vida.

Obra dramtica.
 La Cantatrice chauve (1950);
 Les Salutations (1950);
 La Leon (1951);
 Les Chaises (1952);
 Le Matre (1953);
 Victimes du devoir (1953);
 La Jeune Fille  marier (1953);
 Amde ou comment s'en dbarrasser (1954);
 Jacques ou la soumission (1955);
 Le Nouveau Locataire (1955);
 Le Tableau (1955);
 L'Impromptu de l'Alma (1956);
 L'avenir est dans les ufs (1957);
 Tueur sans gages (1959);
 Scne  quatre (1959);
 Rhinocros (1959);
 Apprendre  marcher (1960);
 Dlire  deux (1962);
 Le Roi se meurt (1962);
 Le Piton de l'air (1963);
 La Soif et la Faim (1965);
 La Lacune (1966);
 Jeux de massacre (1970);
 Macbett (1972);
 Ce formidable bordel! (1973);
 L'Homme aux valises (1975);
 Voyage chez les morts (1980);

Traduccions al catal.
 La cantant calba. Traducci de Bonaventura Vallespinosa. 1963;
 La llic. Traducci de Joan Tarrida. 1990;
 Les cadires. Traducci de Joan Tarrida. 1990;
 Rinoceront. Traducci de Joan Tarrida. 1990;
 El Solitari. Edicions Proa: Biblioteca A tot vent, 168;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272410" title="Lakm" nonfiltered="2001" processed="1993" dbindex="107071">

Lakm s una pera en tres actes amb msica de Lo Delibes sobre un llibret francs d'Edmond Gondinet i Philippe Gille, basat en la novella Rarahu ou Le Mariage de Loti (1880) de Pierre Loti.  

Histria.
El tema de l'pera va ser suggerit per Gondinet com un vehicle per al llument de la soprano nord-americana Marie van Zandt. Delibes va compondre'n la partitura entre 1881 i 1882. Com altres peres franceses de les darreries del segle XIX, Lakm evoca ambients orientals, tan de moda durant aquella poca; Els pescadors de perles de  Georges Bizet i Le roi de Lahore de Jules Massenet en sn altres exemples.

Va ser estrenada el 14 d'abril de 1883 a l'Opra-Comique de Pars amb Van Zandt en el paper protagonista i Jean-Alexandre Talazac com Grald.

Sinopsi.

L'acci transcorre a les acaballes del segle XIX al Raj Britnic de l'ndia, on molts hinds es veien forats a practicar la seua religi en secret, forats per l'oposici britnica a les seues creences.


 Acte I .
Grald, un oficial britnic, s'introdueix accidentalment en un temple dedicat a Brama. Hi troba Lakm (nom derivat del snscrit Lakshmi), filla del gran sacerdot, Nilakantha. Grald i Lakm s'enamoren. Nilakantha s'assabenta del sacrilegi del jove oficial i jura venjar-se'n.
 Acte II .
En un basar, Nilakantha obliga Lakm a cantar (ria de les campanetes) amb l'objectiu d'atreure el seu jove enamorat estranger i aix poder identificar-lo. Quan Grald s'acosta, Lakm s'esvaneix i Nilakantha apunyala el jove, deixant-lo ferit. Lakm s'endu Grald a un indret secret de la selva, on pensa guarir-lo.
 Acte III .
Mentre Lakm ha anat a buscar l'aigua sagrada que ha de confirmar els vots dels amants, apareix Frderic, un oficial britnic company de Grald, i li recorda a aquest el seu deure amb l'exrcit. En tornar, Lakm s'adona dels dubtes de Grald i comprn que l'ha perdut. Lakm prefereix morir amb honor abans que viure en la vergonya, i se sucida menjant la fulla d'una datura verinosa.

 Nmeros musicals .
 Preludi;
 Acte I .
 Nm. 1 Introducci: " l'heure accoutume" (Nilakantha) ;
 Prire: "Blanche Dourga" (Lakm, Nilakantha) ;
 Nm. 1 Bis - Escena: "Lakm, c'est toi qui nous protgeons!" (Nilakantha, Lakm) ;
 Nm. 2 - Duet (Duet de les flors): "Viens, Mallika, les lianes en fleurs ... Dme pais, le jasmin" (Lakm, Mallika) ;
 Escena: "Miss Rose, Miss Ellen" (Grald);
 Nm. 3 - Quintet i couplets: "Quand une femme est si jolie" (Grald);
 Recitatiu: "Nous commettons un sacrilge" (Grald);
 Nm. 4 - ria: "Prendre le dessin d'un bijou" (Grald);
 Nm. 4 Bis - Escena: "Non! Je ne veux pas toucher" (Grald, Lakm);
 Nm. 5 - Recitatiu i Cantabile: "Les fleurs me paraissent plus belles" (Lakm);
 Nm. 5 Bis - Recitatiu: "Ah! Mallika! Mallika!" (Lakm);
 Nm. 6 - Duo: "D'o viens-tu? Que veux-tu?" (Lakme, Grald);
 Nm. 6 Bis - Escena: "Viens! La! La!" (Nilakantha, Lakm);
 Entreacte;

 Acte II .
 Nm. 7 - Cor i Escena del mercat: "Allons, avant que midi sonne";
 Nm. 7 Bis - Recitatiu: "Enfin! Nous aurons du silence!";
 Nm. 8 - Aires de dansa: Introducci;
 Nm. 8 - Aires de dansa: Terana;
 Nm. 8 - Aires de dansa: Rektah;
 Nm. 8 - Aires de dansa: Persa;
 Nm. 8 - Aires de dansa: Coda amb cors;
 Nm. 8 - Aires de dansa: Eixida;
 Recitatiu: "Voyez donc ce vieillard";
 Nm. 9 - Escena i Cantabile: "Ah! Ce vieillard encore!" (Nilankantha, Lakm);
 Nm. 9 Bis - Recitatiu: "Ah! C'est de ta douleur" (Lakm, Nilankantha) ;
 Nm. 10 - Escena i Llegenda de la filla del Pria (Air des Clochettes/ria de les campanetes): ;
 "Ah!... Par les dieux inspires... O va la jeune Hindoue" (Lakm, Nilankantha) ;
 Nm. 11 - Escena: "La rage me dvore" (Nilankantha, Lakm) ;
 Nm. 12 - Escena i Cor: "Au milieu des chants d'allegresse" (Nilankantha, Lakm) ;
 Nm. 12 Bis - Recitatiu: "Le matre ne pense qu' sa vengeance" ;
 Nm. 13 - Duo: "Lakm! Lakm! C'est toi!" (Lakm, Grald);
 Nm. 14 - Finale: "O Dourga, toi qui renais" (Grald);
 Entreacte;

 Acte III .
 Nm. 15 - Berceuse: "Sous le ciel tout toile" (Lakm);
 Nm. 15 Bis - Recitatiu: "Quel vague souvenir alourdit ma pense?" (Grald, Lakm);
 Nm. 16 - Cantilne: "Lakm! Lakm! Ah! Viens dans la fort profonde" (Grald);
 Nm. 17 - Escena i Cor: "La, je pourrai t'entendre" (Lakm, Grald);
 Nm. 18 - Escena: "Vivant!" (Grald);
 Nm. 19 - Duo: "Ils allaient deux  deux" (Lakm, Grald);
 Nm. 20 - Finale: "C'est lui! C'est lui!" (Nilankantha, Lakm, Grald);

Enregistraments.
 1940: Lily Pons (Lakm), Armand Tokatyan (Grald), Ceorge Cehanovsky (Frdric), Ezio Pinza (Nilakantha), Ira Petina (Mallika), Cor i Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York, Wilfred Pelletier (conductor) (The Golden Age; en viu);
 1952: Mado Robin (Lakm), Libero de Luca (Grald), Jacques Jansen (Frdric),  Jean Borthayre (Nilakantha), Agns Disney (Mallika), Cor i Orquestra del Teatre Nacional de l'Opra-Comique, Georges Sebastian (director) (Decca);
 1968: Joan Sutherland (Lakm), Alain Vanzo (Grald), Claude Cals (Frdric), Gabriel Bacquier (Nilakantha), Jane Barbi (Mallika), Cor i Orquestra de l'pera de Montecarlo, Richard Bonynge (director) (Decca);
 1971: Mady Mespl (Lakm), Charles Burles (Grald), Jean-Christophe Benoit (Frdric), Roger Soyer (Nilakantha), Danielle Millet (Mallika), Cor i Orquestra del Teatre Nacional de l'Opra-Comique, Alain Lombard (director) (EMI);
 1998: Natalie Dessay (Lakm), Gregory Kunde (Grald), Jos van Dam (Nilakantha), Cor i Orquestra del Capitole de Toulouse, Michel Plasson (director) (EMI);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Enregistraments;
 Easybyte - arranjament fcil per a piano del "Duet de les flors" i fitxer de so Midi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272415" title="Resina" nonfiltered="2002" processed="1994" dbindex="107072">
 
La resina s qualsevol de les substncies de secreci de les plantes amb aspecte i propietats ms o menys anlogues a les dels productes aix denominats. Del llat resina. Es pot considerar com resina les substncies que sofreixen un procs de polimeritzaci o assecat donant lloc a productes slids sent en primer lloc lquids.

Tipus de resines.

 Resines naturals.
Resina veritable: Dura, trencadissa, semblada exteriorment a la goma, per insoluble i que no es reblandeix en aigua. La ms tpica s la colofonia. ;
Gomorresina : barreja natural de goma i resina que s'emulsiona al barrejar-se amb aigua. Pot contenir o no, a ms, un oli essencial voltil. s un suc blanc i esps, de naturalesa lletosa que flueix de diverses plantes desprs de practicar-lis una incisi. Aquest suc es fa slid desprs d'estar a l'aire una quantitat de temps variable. S'utilitza com a adhesiu natural.
Oleorresina: s una barreja ms o menys fluda de resina i oli essencial, com per exemple la trementina de pi. Igualment es pot extreure de les espcies, com pot ser el piment, la oleorresina resultant s utilitzada cada vegada ms en la indstria alimentria com a colorant.
Blsam: Secreci vegetal composta de resina, cids aromtics, alcohols i sters.
Lactorresina: Resina vegetal procedent del ltex coagulat. Contenen, principalment, productes derivats de la polimeritzaci de l' isopr. Exemple: el cautx.

Resines sinttiques.
 Polister: Categoria de polmers que cont el grup funcional ster en la seva cadena principal.
 Poliuret: s'obt mitjanant condensaci de polisters; es caracteritza per la seva baixa densitat i s molt utilitzat com allant trmic i escuma resilient.
 Resina epoxi: polmer termoestable que s'endureix quan es barreja amb un agent catalitzador.
 Acrlic ;
 Vinilster: s molt resistent a la corrosi, fins i tot d'cids. Suporta altes temperatures, l'exterior i la fatiga. Tamb t bones propietats d'allament tant trmic com elctric.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272416" title="ADR" nonfiltered="2003" processed="1995" dbindex="107073">
L'Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera conegut habitualment per les sigles ADR (de l'angls European Agreement concerning the International Carriage of Dangerous Goods by Road) o (del francs  Accord Europeen Relatif au Transport des Marchandises Dangereux par Route) s un acord internacional europeu per al transport de matries perilloses per carretera basat a les recomanacions de l'ONU. Va ser adoptat a Ginebra el 30 de setembre del 1957 a instncies de la Comissi Econmica per a Europa de les Nacions Unides i va entrar en vigor el 29 de gener del 1968. L'estat espanyol es va adherir a L'ADR el 19 d'octubre del 1972.

L'acord va ser modificat a Nova York el 21 d'agost del 1975, es va canviar l'article 14 (pargraf 3), les modificacions van ser efectives a partir del 19 d'abril del 1985. Un nou conjunt de noves modificacions va comenar a ser efectiu el primer de gener del 2007, la versi consolidada i reestructurada del document va ser publicada com a ECE/TRANS/175, Vol.I & II (ADR 2007).

L'acord s fora simple en el seu contingut. L'article clau s el segon, on s'estableix que a excepci de certes mercaderies excessivament perilloses, la resta de mercaderies perilloses poden ser transportades internacionalment per carretera seguint una srie de normes:

 L'annex A regula les mercaderies afectades, en especial el seu embalatge i etiquetatge;
 L'annex B regula la construcci, l'equipament i la circulaci dels vehicles que transporten mercaderies perilloses.

 Enllaos externs .
ADR 2007 en castell;
Fe de errades del ADR 2007;
Esmenes aprovades ADR 2009;
Foro de consellers de seguretat ADR en castell;
Directori ADR d'empresas vinculadas amb Mercaderies perilloses;
Blog noticies ADR;
Formaci de mercanderes perilloses i cursos ADR;
Pgina de Fomento amb la normativa sobre el transport de mercaderies perilloses i peribles;
Pgina de la UNECE (Comisi econmica de la ONU per a Europa) amb el texte original en angls;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272427" title="Milafranga" nonfiltered="2004" processed="1996" dbindex="107074">

Milafranga (en francs Villefranque) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Milafranga s la localitat natal de Jean Saint-Pierre (1884-1951), clebre escriptor en llengua basca. Milafranga est travessada pel riu Nive, afluent de l'Adur i limita al nord amb Baiona , a l'oest amb Bassussarry , al sud amb Ustaritz i Jatxou i a l'aquest amb Saint-Pierre-d'Irube i Muguerre.

Historia.  
Milafranga prov del gasc bila franca derivat de l'euskera Bazter escrit baster el 1200 amb el significat d' apartat. En la edat mitjana va arribar a conixer-se com ajo Saint-Martin-de-Basters, pertanyent com vila lliure del bisbe de Baiona en el segle XI. Segons la tradici, el 24 d'agost de 1343, el burgmestre de Baiona va manar capturar cinc nobles de la regi durant unes festivitats i ensorrar els pilars del pont de Proudines a les baixes dependncies del Chteau de Miotz, on van morir ofegats al pujar la marea. Aquest episodi va ser reprs pel filsof i escriptor Hippolyte Adolphe Taine a la seva obra Voyage aux Pyrnes, amb illustracions de Gustave Dor. 

Temporalment unida a la comuna d'Hiriburu, va ser rebatejada com Tricolore (tricolor, per l'ensenya nacional francesa) durant el Directori de la Revoluci Francesa entre 1794 i 1795. Durant les Guerres Napoleniques i la Guerra de la Independncia Espanyola la comuna va ser escenari d'un enfrontament el 9 de desembre de 1813 en el curs de la Batalla del Nivelle entre les tropes anglohispanoportugueses comandades pel vescomte de Hill, de l'estat major del duc de Wellington, i les franceses del general Drouet d'Erlon sota les ordres del Mariscal Soult que van tractar sense xit de tancar el pas a la invasi del territori francs. 

 Demografia .

Enllaos externs.

Web del Contrat de Rivire des Nives;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272440" title="Bloc-Iniciativa-Verds" nonfiltered="2005" processed="1997" dbindex="107075">

Coalici formada pels partits Bloc Nacionalista Valenci, Iniciativa del Poble Valenci i Els Verds-Esquerra Ecologista. Considerada per molta gent hereva del Comproms pel Pas Valenci, aquesta coalici es va crear amb motiu de les eleccions generals espanyoles del 2008. El seu lema era Units som ms. Va quedar sense representaci parlamentria al traure 29.679 vots.

La seua cap de llista per Valncia era Isaura Navarro d'IPV qui fora diputada al congrs per EU.

Per la circumscripci d' Alacant, el cap de llista va ser Rafael Climent, del Bloc i alcalde de Muro.

I per Castell, tamb del BNV, sigu Alfred Remolar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272444" title="Llista de batles de Fornalutx" nonfiltered="2006" processed="1998" dbindex="107077">
Regnat de Ferran VII i Constituci de Cadis.
 Antoni Mayol Arbona (Xoroi) 1812-1814;
 Lluc Bisbal  Arbona 1814;

Regnat de Ferran VII i rgim de Riego.
 Joan Ripoll i Mayol de Blitx 1820;
 Pere Antoni Mayol 1821;

Regnats d'Isabel II, Amadeu de Savoia, Primera Repblica i Alfons XII.
 Bartomeu Estades de Moncaira i Socies de Fangar;
 Jaume Vicens;
 Bartomeu Ripoll i Bisquerra de Gabell;
 Jaume Antoni Mayol Arbona ( Borrs);
 Francesc Ensenyat Trias  (Binibassi);
 Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner;
 Antoni Arbona Ballester (Manguer);
 Pere Antoni Nadal Mayol ( de Ca Sa Mestre);
 Josep Colom Castanyer (Pere Sim) 1893;
 Josep Sastre Ensenyat  (des Mas) 1894;

Regncia de Maria Cristina i Regnat d'Alfons XIII.
 Gabriel Ballester Busquets maurista;
 Josep Vicens Ros Trota  maurista;
 Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennsser de Massana  liberal;
 Salvador Sastre Escales liberal. Mor el 26 de desembre de 1917 ocupant la batlia. El seu antecessor el succe fins el 1922.
Vicen Colom Colom mil Liberal interi entre la mort de Sastre Escales i l'elecci del successor.
 Joan Puig Colom Reus conservador;

Dictadura de Primo de Rivera.
 Bernat Alberi Arbona Des poador;
 Francesc Alberti Cirerol ;
 Bartomeu Mayol Ballester  Xoroi ;
 Josep Puig Barcel  Puigderros;
 Miquel Adrover Bau  Bieu;

Fi de Regnat d'Alfons XIII.
 Jordi Mayol Ballester Xoroi  Conservador;

II Repblica Espanyola.
 Jaume Busquets Ros  Raboa Republic;
 Joan Antoni Modesto Gallach  gestora;
 Josep Albert Arbona Pardalet  Uni de dretes;
 Josep Arbona Busquets  Cabana   Uni de dretes;
 Lloren Ramis Perell    Fava  Esquerra Republicana gestora;

Movimiento Nacional i Franquisme.
 Pere Joan Busquets Arbona  Benet gestora;
 Josep Puig Barcel  Puigderros gestora falangista;
 Miquel Amengual Barcel   gestora;
 Joan Arbona Albert Des Clot   gestora;
 Sebasti Vicens Mayol  De Moncaira gestora Cap local de F.E.T. y de las J.O.N.S.
 Bartomeu Mayol Arbona  Fraret (inter) gestora;
 Josep Arbona Busquets  Cabana;
 Bernat Albert Albert  S'Hort d'Amunt  Inter;
 Antoni Busquets Bernat  De Sa Font;
 Lloren Rullan Albert   Des Bosc  Batle i Cap local del Movimiento;
 Antoni Vicens i Vicens  Des Maiol dit Mandarin Batle i Cap local del Movimiento;
 Jordi Arbona Vicens  Des Clot;

Regnat de Joan Carles I.
 Alexandre Vidal Vicens  Vinyavella  Independents de Fornalutx;
 Jordi Arbona Vicens  Des clot AP i PP;
 Josep Puig Colom   Ferrer  PP;
 Andreu Sebasti Barcel Vicens  Pera  PSIB-PSOE;
 Salvador Sastre Umbert Fuster PSM;
 Joan Alberti Sastre  Morons PP;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272457" title="Pa" nonfiltered="2007" processed="1999" dbindex="107078">


El pa (Pavo cristatus) s un au de la famlia dels fasinids, ordre dels galliformes. Provinent d'sia, s un au gil i de bec dur, d'hbits terrestres i alimentaci omnvora. Les seves plomes sn de colors vius, i es caracteritza per la cresta de plomes rgides i per la cua dels mascles, que s llarga i extensiva en forma de ventall de colors.

La seva llargria s d'1,80 a 2,30 m, i el seu pes de 4 a 5 kg.

Entre maig i juny, la femella pon de 5 a 8 ous que sn incubats durant 28 dies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272461" title="Subgnere" nonfiltered="2008" processed="2000" dbindex="107079">
En biologia un subgnere s una unitat taxonmica immediatament inferior al gnere. Els subgneres reagrupen artificialment espcies; presentant entre elles molts carcters similars i habiten rees geogrfiques similars.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272469" title="Cigonya blanca" nonfiltered="2009" processed="2001" dbindex="107080">

La cigonya blanca (Ciconia cinonia) s una au migratria que viu en prats inundats i planes herboses prop de l'aigua. Passa l'hivern a l'frica i al mes de febrer comencen a arribar a Europa, se les pot veure fins a la tardor.

Cada any solen tornar al mateix niu per reproduir-se, poden pondre de 2 a 6 ous que incuben de 33 a 37 dies.

La seva alimentaci s bsicament piscvora, tot i que tamb poden menjar rptils, granotes, insectes...

Sn fcilment identificables per la seva mida grossa, plomatge blanc amb negre a les ales, llarg bec i potes de color vermell. Poden pesar de 2 a 4 Kg.

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272470" title="Provncia d'Owari" nonfiltered="2010" processed="2002" dbindex="107081">

Owari, escrit formalment com Owari no Kuni (   ) era una vella provncia del Jap que avui en dia s la meitat oest de l'actual prefectura d'Aichi. La seva abreviatura s Bishu (  ).

La capital era Inazawa, a l'oest de la provncia. Dos dels generals ms famosos del perode Sengoku de Jap, Oda Nobunaga i Toyotomi Hideyoshi, provenien d'aquesta provncia, i Oda tenia un castell a Kiyosu.

Tokugawa Ieyasu va establir el shogunat Tokugawa amb el seu castell a Nagoya i va collocar a un dels seus fills al carreg del Owari Han, la tendncia ms gran era fora del shogunat Tokugawa.

El 1871 amb l'abolici dels dominis feudals i l'establiment de la prefectura (Haihan Chiken), desprs de la restauraci Meiji,les provncies d'Owari i Mikawa va ser unides per establir-se definitivament a la prefectura d'Aichi al finals del 1872.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272474" title="nec de cara blanca" nonfiltered="2011" processed="2003" dbindex="107082">


L'nec de cara blanca o nec vidu de cara blanca pertany a la subfamlia Dendrocygninae de la famlia Anatidae.

Els dos sexes d'nec vidu presenten una coloraci molt semblant: la cara s blanca, el coll i la part posterior del cap negres, el pit de tonalitat marr rogenca i el ventre negre. Les potes, fora llargues, i sn de color blau griss.

La seva rea de distribuci abasta quasi tota Amrica del Sud. Ocupa tota mena de llacs, estanys i pantans amb abundant vegetaci. s una espcie fora adaptable, menja petits invertebrats aqutics i tota mena de productes vegetals.

La posta consta de 4 a 13 ous i el perode d'incubaci s d'uns 26 i 28 dies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272475" title="Tulerpeton curtum" nonfiltered="2012" processed="2004" dbindex="107083">

Tulerpeton curtum ("animal reptant de Tula fragmentari", en grec) s una espcie extingida de tetrpodes del Devoni de la qual s'han trobat fssils a la regi de Tula. Se'l considera un dels primers tetrpodes autntics en aparixer. Es diferencia dels "tetrpodes aqutics" menys desenvolupats (com Acanthostega o Ichthyostega) en qu t una estructura dels membres ms robusta. Malgrat aquesta robustesa, Tulerpeton manca d'autntiques articulacions del canell i del turmell. A ms, els seus membres semblen ms adaptats per nedar amb fora que per caminar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272476" title="Elginerpeton pancheni" nonfiltered="2013" processed="2005" dbindex="107084">

Elginerpeton pancheni s una espcie fssil del Frasni (Devoni tard) de Scat Craig, Esccia. Originalment se'l descrigu com a un "sarcopterigi no identificat". Per una reavaluaci a principis dels anys noranta per Per Ahlberg demostr que es tractava d'un tetrpode primitiu. De fet, Elginerpeton i l'animal properament relacionat Obruchevichthys sn els dos tetrpodes ms antics coneguts per material ossi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272481" title="Cigne de coll negre" nonfiltered="2014" processed="2006" dbindex="107085">

El cigne de coll negre (Cygnus melanocoryphus) s un au de la famlia dels antids, de plomatge blanc amb el cap i el coll negres, propi de l Amrica del Sud. Sn aqutics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, per de caminar feixuc, amb el coll llarg i flexible. Aquesta espcie de cigne s originria d Austrlia. Actualment es troba repartit arreu del mn com a au ornamental.

La seva alimentaci s herbvora. Solen fer de 4 a 8 ous que tarden a incubar de 34 a 37 dies. El seu pes oscil.la entre els 3'5 i els 6'7 Kgs.
Entre les peculiaritats d aquest cigne es pot destacar el seu comportament reproductor, en colnies i que no t una poca determinada, sin que pot criar en qualsevol moment que les condicions ambientals li siguin favorables.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272494" title="Nitrit" nonfiltered="2015" processed="2007" dbindex="107086">




El i nitrit s NO2 . L'ani s angular, a ms de isoelctric amb l'O3.

Els nitrits sn sals o be sters de l'cid nitros (HNO2).

A la natura els nitrits es formen per oxidaci biolgica de les amines i de l'amonac, o per reducci del nitrat en condicions anaerbiques.

A la indstria s'obtenen al disoldre N2O3 en dissolucions bsiques.

Tractan-se de sals d'un cid feble en contacte amb cids forts com l'cid sulfric es lliura l'cid nitrs inestable que en disoluci cida est en equilibri amb el i de nitrosoni (NO+). Aquest est relacionat en diverses reaccions de sustituci electroflica i en reaccions de sntesi de colorants diazoics.

 Aplicacions .

Els nitrits formen part de moltes formulacions de sals per salar carns (E249 = nitrit potsic; E250 = nitrit sdic). Es coneix la seua capacitat de mantindre un color roig desitjat a la materia prima per que reacciona amb la mioglobina de la carn. No obstant aix, la concentraci ha de ser baixa perque n'hi han sospites de qu pot afavorir l'aparici de cncer. A ms per la seua interacci amb l'hemoglobina resulten txics.

Els nitrits sn productes de partida a la sntesi de diversos composts qumics, sobretot compostos diaz. La seua a aplicaci mdica s com antdot en cas d'enverinaments per ciani de potassi, causant vasodilataci i a ms s antiespasmdic.

 Toxicitat i medi ambient.

Els nitrats resulten txics per als peixos. Una concentraci de 0,2 - 0,4 mg/l mata al 70 % d'una poblaci de truites. I es dona una mortalitat alta de peixos a partir de 0,15 mg/l.

 Determinaci .

El nitrit present a l'aigua es determina per diazotaci amb sulfanilamida i copulaci amb clorhidrat de N-(1-naftil)-etilendiamina, per formar un colorant azoic de gran intensitat que es mesura amb un espectrofotmetre de longitud d'ona de 540nm.

Tamb s'analitza afegint-hi reactiu de Zambelli i mesurant-lo amb un espectrofotmetre a 450nm.

 Nitrits Orgnics .


En qumica orgnica, els nitrits sn sters de l'cid nitros i cont el grup funcional nitrosooxy. Tenen la frmula general RONO, on la "R" s un grup arilo o alquilo. El nitrit amilo s utilitzat en medicina per tractaments de malalties del cor.

No s'ha de confondre els nitrits amb els nitrats, les sals d'cid ntric, o amb nitroderivats, encara que comparteixen la frmula RNO2. Tampoc s'ha de confondre l'ani nitrit NO2  amb el cati nitroni NO2+.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272498" title="Discovery Channel" nonfiltered="2016" processed="2008" dbindex="107087">


Discovery Channel s un canal de televisi per cable i satllit fundat per John Hendricks i distribut per Discovery Communications. Es concentra en documentals sobre cincia, tecnologia i histria.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272504" title="Nitrobacter" nonfiltered="2017" processed="2009" dbindex="107088">


Nitrobacter s un gnere de bacteris que formen una part molt important del cicle del nitrogen perque oxiden els nitrits en nitrats als sls.

 Enllaos externs .
 Projecte del Genoma Nitrobacter (en angls).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272505" title="Llista d'estats sobirans del 1896" nonfiltered="2018" processed="2010" dbindex="107089">


Estats sobirans.
A.
;
 Amrica Central   Gran Repblica de l'Amrica Central (des del 1896);
   Principat d'Andorra;
 Ankole   Regne d'Ankole (fins al 30 de juny);
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro;
 Ashanti   Uni Ashanti;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Baguirmi;
   Regne de Blgica;
 Benn   Imperi de Benn;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bukhara   Emirat de Bukhara;
 Bulgria   Principat de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
 Illes Cook   Federaci de les Illes Cook;
  Repblica de Costa Rica;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
 Equador   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Regne de Fouta Djallon (fins al 1896);
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hawaii   Repblica de Hawaii;
   Repblica d'Hondures (fins al 1896);

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;
 Joseon   Regne de Joseon;

K.
   Regne de Kaffa;
   Regne de Kndougou;
 Khiva   Khanat de Khiva;
   Regne de Koya (fins al 31 d'agost);

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
 Nicaragua   Repblica de Nicaragua (fins al 1896);

O.
   Estat Lliure d'Orange;
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   el Salvador (fins al 1896);
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;
 Sulu   Sultanat de Sulu;

T.
   Regne de Tonga;
 Toro   Regne de Toro (fins al 30 de juny);

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

W.
   Imperi Wassoulou;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272506" title="Greg Costikyan" nonfiltered="2019" processed="2011" dbindex="107090">
Greg Costikyan, conegut tamb com a  Designer X, s un dissenyador de videojocs i escriptor de cincia ficci estatunidenc.
s
Costikyan ha dissenyat diversos jocs de taula (incloent-hi jocs de guerra),  jocs de cartes, jocs de rol i videojocs, entre els quals el joc de rol Paranoia o el joc de rol de La Guerra de les Galxies. Tamb ha escrit relats de cincia ficci i articles sobre el disseny de videojocs. Alguns dels seus jocs han estat premiats amb Origins Awards.

Enllaos externs.
 Web oficial de Greg Costikyans;
 Greg Costikyan a BoardGameGeek;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272510" title="Ronda del Mig" nonfiltered="2020" processed="2012" dbindex="107091">

S'anomena Ronda del Mig a la via rpida que recorre la ciutat de Barcelona per l'interior de la ciutat, a diferncia de la Ronda del Litoral i la Ronda de Dalt, que la recorren per la perifria. Originalment rebia el nom de "Cintur de Ronda".

Fou planificada inicialment en el pla d'enllaos de Barcelona de 1907, obra de l'urbanista tolos Lon Jaussely, si b la seva execuci, amb modificacions importants, s'ha anat allargant gaireb tot el segle XX.

 Recorregut .

En el seu recorregut, la ronda del mig passa pels segents carrers i places:

Passeig de la Zona Franca;
Plaa d'Ildefons Cerd;
Rambla de Badal;
Crulla amb Avinguda de Madrid;
Rambla del Brasil;
Crulla amb Travessera de les Corts;
Gran Via de Carles III;
Pas sota l'avinguda Diagonal;
Gran Via de Carles III (cont.);
Plaa de Prat de la Riba;
Ronda del General Mitre;
Crulla amb Via Augusta;
Ronda del General Mitre (cont.);
Plaa de Lesseps;
Travessera de Dalt;
Crulla amb Carrer Sardenya;
Ronda del Guinard;
Carrer de Ramon Alb;
Carrer d'Arnau Oms;
Carrer de Piferrer;
Avinguda de Rio de Janeiro;

 Soterrament .

Actualment la ronda est parcialment soterrada entre la plaa d'Ildefons Cerd fins a la crulla amb Via Augusta, tram que es pot recrrer sense parar a cap semfor, a ms d'un petit tram en Travessera de Dalt i Ronda del Guinard (entre Carrer de l'Escorial i l'Avinguda de Pi i Margall). A ms, la ronda disposa de pas soterrani al seu pas pel carrer Muntaner, sota l'avinguda Diagonal i a Plaa de Lesseps.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272515" title="Aistpode" nonfiltered="2022" processed="2013" dbindex="107093">

Els aistpodes (Aistopoda, "potes invisibles" en grec) sn un ordre d'amfibis semblants a serps altament especialitzats coneguts del Carbonfer i Cisurali d'Europa i Amrica del Nord. La seva mida variava entre cinc centmetres i gaireb un metre de longitud. Els ms antics apareixen al registre fssil al perode Mississippi i continuen fins el Cisurali.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272517" title="Cisurali" nonfiltered="2023" processed="2014" dbindex="107094">
El perode Cisurali s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 299  0,8 milions d'anys i fa 270,6  0,8 milions d'anys.

Animals del Cisurali.
Arthropleura;
Diadectes;
Pantylus;
Platyhystrix;
Seymouria;
Sphenacodon;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272519" title="Anne-Sophie Mutter" nonfiltered="2024" processed="2015" dbindex="107095">
 Anne-Sophie Mutter (Rheinfelden, Baden-Wurtemberg, 29 de juny de 1963) s una violinista alemanya. Mutter ha rebut nombrosos premis, com ara un Grammy, i ha actuat amb les orquestres mundials ms prestigioses.

Va ser de ben petita una nena prodigi que amb noms cinc anys ja tocava el piano. Poc desprs va comenar a estudiar amb els mestres del viol Erna Honigberger i Aida Stcki, i als set anys guanya el concurs federal de la joventut musical amb la menci d'excellncia. Guanya el mateix concurs una segona vegada el 1974, desprs s dispensada d'obligaci escolar, el que li permet consagrar-se plenament al seu art.

El 1976, amb noms 13 anys, comena la seva carrera internacional debutant al Festival de Lucerna i un any ms tard el director Herbert von Karajan la convida a tocar amb la Filharmnica de Berln al Festival de Salzburg.  Des que llavors no li han parat les demandes tant com un solista com a msic de cambra, i ha donat concerts en tots els centres de msica essencials d'Europa, Amrica del Nord i sia. 

 Als quinze, Mutter fa el seu primer enregistrant amb el Tercer i Cinqu concert per a viol de Mozart amb von Karajan i la Filharmnica de Berln. El mateix any, se la nomena Artista de l'Any.

El 1980, feia el seu debut americ amb Filharmnica de Nova York amb Zubin Mehta. El 1985, a l'edat de 22, se la feia una membre honorfica de la Royal Academy of Music de Londres i cap de la seva facultat d'estudis internacionals de viol. El 1988, feia una gran gira pel Canad i els Estats Units, tocant per primera vegada al Carnegie Hall. El 1998 enregistrava per a CD i DVD el conjunt complet de les sonates per a viol de Beethoven, acompanyades per Lambert Orkis i que desprs s'emeteren a la televisi de molts pasos.

 Malgrat que el seu repertori inclou moltes obres del perode clssic i romntic, Anne-Sophie Mutter s especialment reconeguda per les seves execucions de msica de compositors contemporanis. A ms, diverses obres han estat especialment escrites o dedicades a ella, incloent peces de Witold Lutos awski, Krzysztof Penderecki i Wolfgang Rihm.

Com a persona compromesa ha donat regularment concerts de benfics. Ha rebut importants distincions, incloent l'Ordre de la Repblica d'Alemanya (Primera Classe). Tamb posseeix dos violins construts per Antonio Stradivari: un Emiliani de 1703, i un Lord Dnn-Raven de 1710.

El 1989, Anne-Sophie Mutter es va casar amb l'advocat Detlef Wunderlich, amb qui va tenir dos fills: Arabella i Richard. Tanmateix, Wunderlich va morir el 1995. L'any 2002, Mutter contreu matrimoni per segona vegada amb el pianista, compositor i director Andr Previn, que li va dedicar un concert per a viol amb el seu nom el mar del 2002. La parella se separa l'any 2006.

 Anne-Sophie Mutter fou la receptora l'any 2008 de l'Ernst von Siemens Music Prize, que s'acompanya amb una donaci en efectiu de 200.000 euros. La violinista va fer la donaci de la meitat dels diners del premi per a l'Anne-Sophie Mutter Foundation, que s'establir durant el curs del mateix any. L'objectiu de la fundaci s promoure a escala mundial el suport per a msics joves prometedors - una tasca que la violinista ja tenia en compte des de l'any 1997 quan va fundar The Anne-Sophie Mutter Circle of Friends Foundation.

Enllaos externs.
Pgina oficial d'Anne-Sophie Mutter ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272520" title="Estakhanovisme" nonfiltered="2025" processed="2016" dbindex="107096">
 

L'estakhanovisme, o stakhanovisme, va ser un moviment obrer socialista que va nixer a l'antiga Uni Sovitica arran del miner Aleksei Stakhnov i que propulsava l'augment de la productivitat laboral, basat en la prpia iniciativa dels treballadors.

El 31 d'agost de 1935, Stakhnov era miner en un pou de carb a Donetsk i va assolir la fita d'extraure, en un sol dia, 102 tones de carb, amb qu va superar 14 vegades la mitjana. A causa d'aquest fet, es va iniciar un moviment obrer per a l'increment del rendiment de la producci en el treball, i es va comenar a aplicar a totes les branques de la indstria sovitica.

L'xit d'aquest moviment va ser tan gran que la primera conferncia estakhanovista es va realitzar al Kremlin el novembre de 1935, on Stalin la va elogiar. No obstant aix, al cap de poc temps va produir una disparitat salarial i problemes entre els treballadors.

Aquest moviment va provocar la fi dels kolkhozos en la indstria, que quedaren relegats tan sols al camp agrcola.

Generalitzaci del terme.
Per extensi, s'anomena estakhanovisme tots el conjunt d'esforos portats a terme per implicar el treballador i animar-lo a adherir-se als objectius de la seva empresa. El mot estakhanovista pot tamb descriure una persona molt aplicada a la seva feina: efica, perfeccionista.

L'estakhanovisme a l'actualitat.
Les empreses capitalistes han fet seues algunes de les tcniques de l'estakhanovisme per animar l'emulaci entre treballadors i augmentar els rendiments amb un s menor del factor treball. Bsicament, es busca augmentar els lligams entre treballador i empresa (un exemple: el paternalisme a les fbriques de Michelin). El management japons s capdavanter a l'hora d'aconseguir una fidelitat total cap a l'empresa, amb la creaci, fins i tot, dels himnes de l'empresa. Un altre exemple podria ser la creaci del concepte del treballador del mes, popularitzat per la cadena McDonald's.

En honor de Stakhnov, a Donetsk precisament, el 1936 es va fundar un club de futbol anomenat Stakhnovets Stlino, s a dir, els Estakhanovistes de Stalin. Aquest club juga actualment a la Lliga Premier d'Ucrana, amb el nom de FC Xakhtar Donetsk.

 Vegeu tamb .
Estalinisme;
Emulaci socialista;
Udarnik;
Fordisme, taylorisme;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272526" title="Comarques d'Andalusia" nonfiltered="2026" processed="2017" dbindex="107097">


A Andalusia, existeixen 62 comarques, amb el segent repartiment provincial: 7 a Almeria, 6 a Cadis, 8 a Crdova, 10 a Granada, 6 a Huelva, 10 a Jan, 6 a Mlaga i 9 a Sevilla. 



 Enllaos externs .
 Municipis que formen les comarques d'Andalusia, segons l'Ordre del 14 de mar del 2003 de la Junta de Andaluca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272530" title="AizuWakamatsu" nonfiltered="2027" processed="2018" dbindex="107098">

Aizuwakamatsu s una ciutat japonesa localitzada a la Prefectura de Fukushima, Jap.

El 2003, aquesta ciutat tenia una poblaci estimada de 116.906 habitants i una densitat de 370,94 habitants per km. L'rea total de la ciutat s de 315,16 km. A la ciutat es troba la Universitat de Aizu, i el Castell d'Aizuwakamatsu.

La ciutat va ser fundada l'1 d'abril de 1899.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272534" title="Isabel Vil i Pujol" nonfiltered="2028" processed="2019" dbindex="107099">
Isabel Vil i Pujol (Calonge 1843   Sabadell 1886) va ser una republicana i lluitadora pels drets dels treballadors. Considerada la primera sindicalista catalana. Va contribuir a la fundaci de Associaci Internacional de Treballadors (AIT) a l Empord i va fundar-ne la federaci local de tapers i paletes a Llagostera.

Era coneguda com  Isabel cinc hores  per la seva reivindicaci de la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys.

El 1874, amb el cop d estat de Pavia i la illegalitzaci de la Internacional va exiliar-se a Carcassona.

Set anys ms tard va tornar a Catalunya per dedicar-se a l ensenyament. Va fundar un collegi a Barcelona i ms tard va ser directora d una escola de nenes de la Institucin Libre de Enseanza a Sabadell, on va morir el 1886.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272535" title="Jatsu" nonfiltered="2029" processed="2020" dbindex="107100">

Jatsu (en francs Jatxou) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

La comuna de Jatsu estan travessades pel riu Nive, afluent de l'Adur i limita al nord amb Muguerre i Milafranga, Hazparne a l'aquest, Uztaritze a l'oest, Larresoro al sud-oest i Haltsu al sud.
 Demografia .

 Administraci .


 Imatges .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272538" title="Hagakure" nonfiltered="2030" processed="2021" dbindex="107101">
El Hagakure s una obra literria japonesa dictada per Yamamoto Tsunetomo a un dels seus aprenents entre el 1710 i el 1717, inspirada en el clebre codi del Bushid . El terme Hagakure significa "fulles ocultes".

Es tracta d'un conjunt dels ideals dels bushins tradicionalistes. En els anys de Tsunetomo molts bushins van menysprear els velles usances dels de la seva classe i es van enriquir a cosata d'altres persones civilitzades del Jap de l'era Tokugawa, com el comer (en aquella poca els comerciants eren a l'ltim esgla de la pirmide social al Jap). Aix el va moure a escriure aquest llibre en el que es descriu per primera vegada el bushido. Un llibre molt personal i, per tant, sobrevalorat pels occidentals que en ell van veure un manual para convertir-se en samurais.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272544" title="Uztaritze" nonfiltered="2031" processed="2022" dbindex="107102">

Uztaritze (en francs Ustaritz) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).  Durant l'Antic Rgim fou la capital de Lapurdi. 

 Demografia .


Enllaos externs.
  Pgina de l'alcaldia;
  Oficina de turisme;
  Uztaritze a Bernardo Estorns Lasa - Auamendi Encyclopedia (Euskomedia Fundazioa);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272549" title="Zamboanga" nonfiltered="2032" processed="2023" dbindex="107103">
Zamboanga, s una ciutat filipina amb ms de 774,407 habitants i t un rea de 1,483 kilmetres. Fou fundada al 1635 com fortalesa militar espanyola contra els moros. Es coneguda per la seva llengua criolla espanyola, el chavacano de Zamboanga. La ciutat t tres universitats importants: l'Ateneu de Zamboanga, universitat del Estat Occidental de Mindanao, i la recentment creada Universitat de Zamboanga.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272551" title="Artemis Fowl" nonfiltered="2033" processed="2024" dbindex="107104">
Artemis Fowl s una sria de novelles fantstiques escrites per Eoin Colfer, protagonitzades per una adolescent, que t el mateix nom de la novella, amb una intelligncia superior.

Artemis, el personatge principal, s un criminal jove cruel i extremadament intelligent l'objectiu principal del qual s l'adquisici de diners a travs d'una varietat d' estratagemes.

 Llibres .














Enllaos externs.
Web oficial en angls d'Artemis Fowl al Regne Unit.;
Web oficial d'Artemis Fowl als Estats Units.;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272559" title="Contra la banda del Llard" nonfiltered="2034" processed="2025" dbindex="107105">

Contra la banda del Llard (Contra el "gang" del Chicharrn originalment en castell) s la segona histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicat el 1969. El 1987 es va republicar en catal en la collecci Mestres de l'Humor d'Edicions B.

A diferncia de la histria llarga anterior, en aquest cada pgina es divideix en una mitjana de cinc tires de vinyetes, esquema que l'autor conserva durant els lbums posteriors.

Argument.
Una banda d'espies internacionals, la "banda del Llard", s'ha introdut al pas. Intenten operar en punts claus i Mortadello i Filem hauran d'apressar la banda, cosa que fan un a un (per ordre): el "Metralleta", el "Paquiderm", Kin-Un el "Raqutic", el "Motocicleta", el "Moro", el "Sangonera", el "Blancaneus", el Bescomte Godofred, el "Mongol" i Gede el "Llard", que s el cap de la banda.

El cmic est dividit en captols de quatre pgines per facilitar l'edici en publicacions setmanals d'aquest. En cada un dels deu primers captols s'apressa a un membre diferent de la banda menys a l'ltim i onz en qu juntament s'escapen tots de la pres per ser capturats de nou.

Els diferents membres de la banda tornen a sortir en l'lbum Venganza cincuentona! en el que proven de venjar-se del parell d'investigadors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272560" title="Larresoro" nonfiltered="2035" processed="2026" dbindex="107106">

Larresoro (en francs Ustaritz) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

La comuna es troba recorreguda pel curs del Nive, afluent de l'Adur, i limita al nord amb Uztaritze, al noreste amb Halsou i Jatsu, a l'aquest amb Kanbo i al sud amb Ezpeleta i Itsasu.

 Economia .
Larressore s un centre d'elaboraci de conserves de pebrot d'Ezpeleta en diversos condicionaments. Tamb disposa d'un taller artesanal per a la fabricaci de makila, bastons de camp tradicionals bascos.
 Demografia .



Administraci.

Enllaos externss.
 Taller de fabricaci artesanal de Makhila;
 Conserves artesanals de pebrots d'Ezpeleta, BiPia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272562" title="Saba de Mutalasca" nonfiltered="2036" processed="2027" dbindex="107107">
Saba (Saba o Sabas, ) fou un eclesistic grec del segle V nadiu de Mutalasca a Capadcia on va nixer el 439, fill de Joan i Sofia. La seva biografia la va escriure Ciril d'Escitpolis.

Era de famlia cristiana i de rang. Mentre el pare servia com a militar a Alexandria, Saba va restar a Capadcia a cura del seu oncle Hrmies primer, i desprs d'un altre oncle de nom Gregori. La disputa entre els dos tutors va portar al noi al monestir de Flavianae a uns 30 km de Mutalasca, on fou educat en la ms estricte observana de la vida monstica. Quan va poder sortir va refusar fer-ho i va romandre al monestir on va passar en total deu anys (dels 8 al 18 anys). 

Quan tenia 18 anys va voler visitar Jerusalem i viure all com a solitari, i desprs d'obtenir perms de l'arquimandrita (abat) va arribar a Jerusalem el 457 i es va voler establir al monestir d'Eutimi, el qual el va rebutjar per ser massa jove. Saba va rebutjar l'entrada a altres monestirs; finalment va entrar al monestir de Teoctist, de disciplina severa.

Estant en aquest monestir va fer un viatge a Alexandria en companyia d'un monjo que havia de resoldre afers privats, i fou reconegut pels seus pares, que sembla que ignoraven la vida del jove; el seu pare, que havia canviat el seu nom a Con, exercia un important comandament, li va oferir entrar a l'exrcit per va refusar i va retornar al monestir.

Desprs va viure amb Eutimi a Ruba, prop del Jord, i al sud de la mar Morta, on va restar fins a la mort d'Eutimi vers el 473; llavors es va retirar a un monestir del Jord i desprs a una cova prop de la font de Siloam on el 483 o 484 va comenar a  erigir una comunitat  que va ser coneguda com Magna Laura (Laura s el nom grec per monestir) on es van reunir 150 monjos. 

El 491 o 492 fou ordenat prevere i va fundar altres comunitat monstiques, i fou nomenat pel patriarca de Jerusalem como arquimandrita dels anacoretes de Palestina; la tranquillitat d'aquestes comunitats fou alterada per les disputes conseqncia de la revifalla de les doctrines d'Orgenes, que Saba considerava hertiques. 

El 512 va encapalar una delegaci enviada pel patriarca Elies I de Jerusalem per protestar davant de l'emperador Anastasi; l'emperador, degut a la seva fama, el va acollir molt be i li va fer diversos regals, per tot i aix Anastasi va restar fidel a les doctrines monofisites. Anastasi va deposar finalment a Elies (513) i al concili de Calcednia, Saba va donar suport a Elies, igual que Toeodosi, arquimandrita dels cenobites de Palestina; els tres homes van guanyar a la seva causa al nou patriarca de Jerusalem, Joan, elevat a condici de defensar al monofisisme, i que es va girar contra l'emperador.

Saba, Teodosi i Joan hagueren estat desterrats si no hagus estat el conflicte amb el got Vitali que va distreure a l'emperador (514). El 518 Saba, amb 80 anys, va visitar a Elies al seu exili a Aila (Eliat, al costat d'Aqaba) i poc desprs a la pujada al tron de Just I, el monofisisme va perdre el poder.

Saba fou enviat amb el ex patriarca Joan a publicar l'edicte imperial que reconeixia el concili de Constantinoble. El 529 o 530, amb ms de 90 anys, va viatjar a Constantinoble, on va obtenir de l'emperador Justini I, una remissi de taxes per Palestina com a compensaci per les destruccions ocasionades per la revolta dels samaritans. Va morir a Magna Laura el 532 amb 94 anys.

Obra seva fou , Typia um, Jauvente Deo, continens lstegrum Officii Ecclesia,Iici Ordinem  per totum Annu o Sanctae Laurae in Hierosolymis, quod et in aliis Monasteriis Hierosolymitanis aliisque Ecclesiis obtinet exu Praescripto S. Sabae Capita lix. Complezum, conegut com Typicon. Tamb  porta el nom de , Typicon, s. Ordo Officii Ecclesiastici Monasterii Hieroslymitani Sancti Patris nostri Sabae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272563" title="Sabazi" nonfiltered="2037" processed="2028" dbindex="107108">
Sabazi (Sabazius, ) fou una divinitat frgia.

s descrita normalment com a filla de Rea o Cibeles per que posteriorment fou identificada amb el mstic Dions que de vegades s anomenat com Dions Sabazi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272564" title="Sabaces" nonfiltered="2038" processed="2029" dbindex="107109">
Sabaces () fou un militar persa.

Fou strapa d'Egipte sota el rei Darios III de Prsia Codom. Va participar a la batalla d'Issos contra Alexandre el Gran, el 333 aC, en la qual va morir. El seu nom apareix escrit tamb com  Sataces o Sathaces.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272566" title="Sabelli" nonfiltered="2039" processed="2030" dbindex="107110">
Sabelli (Sabellius) fou un heresiarca del segle III probablement originari de Lbia (Teodoret afegeix que de la Pentpolis Lbia). Segons Abul Faradj (que el fa de Bizanci) vivia vers el 252/253. La seva heretgia, desenvolupada inicialment a Lbia, es va estendre a la seva mort.

Segons la seva concepci, noms hi havia una hipstasis o persona amb natura divina, que rebia tres noms (Pare, Fill i Esperit Sant) i comparava la seva creena al Sol: una element nica que produa llum (Fill), produa calor (Esperit Sant) i existia com a substancia (Pare). La seva teoria s'aproximava molt a la de Noetus i els noecians i sabellians foren sovint confosos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272568" title="Aleksei Grigrievitx Stakhnov" nonfiltered="2040" processed="2031" dbindex="107111">

Aleksei Grigrievitx Stakhnov (en rus                             , 1905-1977) fou un clebre miner sovitic nascut a Lgovaia, prop d'Oriol. Fou nomenat Heroi del Treball Socialista el 1970.

Arran d'un concurs organitzat pel Komsomol, aquest miner de la mina Tsentrlnaia-Irmino del Donbass aconsegu extraure catorze vegades ms carb que la mitjana el 31 d'agost de 1935: 102 tones en 6 hores de treball. El normal eren 7 tones. La propaganda sovitica l'agaf com a model per a tots els treballadors de l'URSS. Aquest exemple de sacrifici personal en benefici del Partit reb el nom d'estakhanovisme.

Carrera.
El 1927, comen treballant a la mina de Tsentrlnaia-Irmino, a la vila de Kadievka, al Donbass ucrans. L'agost de 1935 va ser quan va batre el fams rcord, 102 tones de carb extretes en 5 hores i 45 minuts de treball. El 9 de setembre, Stakhnov trenc el seu propi rcord amb l'extracci de 227 tones de carb. s a partir d'aquest moment quan esdev model per a tots els treballadors, per la seva empenta i el seu sacrifici. Fins i tot va ser portada del Time Magazine. Tanmateix, la veracitat d'aquesta fita ha estat molt discutida: pareix ser que Stakhnov hauria rebut ajuda de collegues seus, a causa de l'inters del Partit en l'xit del que ja era model de treballador socialista.

Entre 1936 i 1941, Stakhnov estudi a l'Acadmia Industrial de Moscou. Entre 1941 i 1942, va ser nomenat director de la mina nm. 31 de Karaganda. Entre 1943 i 1957, Stakhnov treball al Ministeri de la Indstria del Carb de la Uni Sovitica. Entre 1957 i 1959, se'l nomen cap del trust Txistiakovantratsit, com a ajudant de l'enginyer en cap de la mina nm. 2/43 al departament Torezantratsit del trust abans esmentat. Ac romangu fins a la seva jubilaci el 1974.   

Stakhnov tamb va ser diputat del Soviet Suprem. Va rebre dos Ordes de Lenin, un Orde de la Bandera Roja i nombroses medalles. L'ltim diumenge d'agost va ser proclamat la Diada del miner de carb, presumiblement en honor seu.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Estakhanovisme;
 Propaganda;
 Emulaci socialista;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272572" title="L'enterrament del comte d'Orgaz" nonfiltered="2041" processed="2032" dbindex="107112">

L'enterrament del comte d'Orgaz s un mural d'El Greco pintat per a la parrquia de Santo Tom de Toledo, on s conservat.

 Trets del manierisme .

El Manierisme va ser el moviment artstic produt durant el Cinquecento i la formaci del qual es dna en les primeres dcades del segle XVI i s'estn fins i tot comenaments del segle XVII. Evidencia la intenci per part dels arquitectes, humanistes i artistes del perode d'un art, que encara que en essncia segus al classicisme, possea, un contingut bastant anticlssic. En el Manierisme per tant es desenvolupa la innovaci constructiva confrontant-se amb l'arquitectura clssica, ja plenament coneguda.Una vegada gastat l'impuls de la tratadstica, que dotava de certa homogenetat a l'arquitectura mitjanant la imposici d'unes determinades regles, va sorgir una nova generaci d'arquitectes, fortament individualistes, que suposa de fet un pont entre el Renaixement i el Barroc. Els seus dos principals exponents sn Miquel ngel i Giulio Romano. A les seves obres, sn constants les referncies als elements compositius clssics, per en forma "desconstruda" i gaireb irnica. Converteixen a l'interior patrons decoratius de finestres que haurien d'estar collocades en l'exterior, juguen amb els efectes de la illusi ptica proporcionats per la perspectiva, a travs de volums dimensionats inusitadament, etc. L'aprofundiment en els carcters propis de les construccions manieristes va suposar el germen del naixement del Barroc, que si superficialment es considera com ruptura de l'ideal clssic proposat pel Renaixement, realment va constituir la reacci a l'esgotament d'aquest, ja anunciat pel Manierisme.

En el manierisme, canvia la concepci de l art:
 Art necessitat d explicaci, est destinat a experts i entesos.
 Triomfa entre l aristocrcia.
 Ho fan a  la maniera  de les obres dels grans creadors.
 s un producte d una societat escptica, que noms es preocupa del gaudi, el refinament i el desig d envoltar-se de riquesa.

 Comentari .

El quadre es divideix en dues parts de significaci i estil molt diferents. Si la part inferior correspon a una composici i a una manera de pintar ms propera a l poca que El Greco va passar a Roma (1570 -1576), la part superior ja pertany a una poca posterior, ms vehement i d un estil manierista tard.

A la part inferior o terrenal, el conjunt format pels cavallers, clergues i frares, agrupats a la mateixa alada, aconsegueix una gran intensitat psicolgica. La majoria van vestits de negre i els colors sn molt sobris; de fet, el poc colorit que hi ha en aquesta primera meitat s acumula al primer pla, mentre que el segon pla es compon noms de blanc i negre. Destaquen, sobretot, les vestimentes daurades dels dos sants. La dalmtica de sant Esteve, situat a l esquerra, illustra en un brodat el martiri del sant, que va morir lapidat per una multitud embogida.

A la part superior, El Greco reflecteix un mn totalment nou; les estilitzades figures semblen, a vegades, a punt de desaparixer de tan blanques i espectrals com sn, la llum no segueix amb rigor les lleis fsiques, i l aire es dilata en tons grocs i blancs platejats insospitadament lluminosos. Els nvols, de color opalescent, tenen les formes capricioses tan caracterstiques de la maduresa artstica d El Greco.

A la part de baix, totalment plena per unes 25 figures dempeus i de la mateixa alada, ms els dos sants i el cos del comte, es crea la sensaci d un fris compacte de cares que observen el miracle que es produeix. Noms dues figures no miren dins el quadre: el vuit personatge per l esquerra, que tradicionalment s ha dit que podria ser el mateix Greco; i el nen del primer pla, que s Jorge, el fill de l artista.

L escena mostra un petit desplaament cap a l esquerra, de manera que el centre del quadre l ocupa sant Agust, el personatge ms important de la part terrenal, enllaat amb sant Esteve per la figura horitzontal del comte. Aquesta correspondncia es repeteix als dos extrems del quadre: la postura del monjo de l esquerra s aparella amb la del sacerdot que llegeix la Bblia al costat oposat. Tots dos serveixen per acotar l acci per les dues bandes.
El cel, que ocupa ms espai al quadre que el mn terrenal  per que continua sent, per a indignaci dels contemporanis ms crtics de l autor, l element secundari-, s oposa al realisme de la part inferior amb les formes allargades i la resplendor de les figures celestials.

El Greco, considerat un pintor espanyol malgrat el seu origen cretenc, va rebre, entre d altres, influncies de Tintoretto. Tal com feia l autor de Sant Jordi i el drac, El Greco decidia que les seves pintures estaven acabades quan reflectien all que ell volia dir, independentment que tots els detalls quedessin resolts o no. s per aquesta ra que moltes vegades al fons dels seus quadres hi predominen els grisos. Un altre tret d El Greco s que a les seves obres no hi ha espais lliures, es produeix un horror vacui. En aquesta obra, per exemple, el bigarrament a la part de sota fa impossible de dir on s esdev l acci.


 Interpretaci .
A la part del cel , hi podem veure Crist i, als seus peus, la Verge Maria, que atansa el bra per rebre l nima del comte de mans d un ngel de cabells daurats. A l esquerra de Crist, sant Joan Baptista, d una blancor espectral, li ret homenatge.

El Greco era un home d una gran religiositat, que s expressava en tots els seus quadres. Si a la primera poca, amb obres com l Espoli, optava per la intensitat dramtica i l s de colors violents (apresos de Tici), a la seva ltima poca va preferir figures espectrals i llums d un altre mn.
Aquest pintor singular, considerat un home estrany a tots els nivells, vivia el seu misticisme a la seva manera sense parar gaire atenci als esdeveniments terrenals de l Esglsia que, en aquells moments, estava molt ocupada amb la Contrareforma. Es podria dir que els seus llenos sn impregnats d una atmosfera i un sentiments similars als que desprenien els mstics espanyols contemporanis a l autor, com Santa Teresa de Jess o Sant Joan de la Creu.

El quadre va ser encarregat pel capell de Santo Tom, Andrs Nez, per tal de commemorar el triomf en un judici contra la famlia del comte, que no volia pagar els diners que aquest havia llegat a l Esglsia. 

Encara que actualment El Greco s considerat una de les mximes figures de la histria de la pintura, va restar molt de temps oblidat per culpa de la incomprensi de les formes espectrals dels seus personatges. En realitat fou descobert en un estudi que va realitzar l historiador d art M.B.Cosso el 1908.

Es creu que el sacerdot amb el sobrepells transparent que apareix a la part inferior dreta de l obra s Andrs Nez, qui va encarregar l obra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272575" title="Mestres de l'Humor" nonfiltered="2042" processed="2033" dbindex="107113">
Mestres de l'Humor va ser una collecci iniciada per Ediciones B com a versi catalana de la castellana Magos del Humor.

El projecte va durar entre 1988 i 1991, tancant la collecci per falta de vendes.

S'hi inclogueren intercaladament ttols de Mortadello i Filem, Zipi i Zape i Sper Llopis.

Llista d'lbums publicats.
1. El sulfat atmic (1987, Mortadello i Filem)
2. La volta al mn 	(1987 Zipi i Zape)
3. Contra la banda del Llard (1987, Mortadello i Filem)
4. El tnel del temps (1987 Zipi i Zape)
5. La histria de Mortadello i Filem (1987, Mortadello i Filem)
6. Detectius en acci (1987 Zipi i Zape)
7. Mag "El Mag" (1989, Mortadello i Filem)
8. El gran safari (1989 Zipi i Zape)
9. Concurs oposici (1989, Mortadello i Filem) 
10. L'origen d'en Sper Llopis (1990, Super Llopis)
11. Els monstres (1989, Mortadello i Filem)
12. Enviats especials (1989 Zipi i Zape)
13. Els gorilles (1990, Mortadello i Filem)
14. El Supergrup (1990, Super Llopis)
15. Els invents del Professor Bacteri (1990, Mortadello i Filem)
16. Aprenents a la babal (1990 Zipi i Zape)
17. El rapte del nen (1990, Mortadello i Filem)
18. El Supergrup en acci (1990, Super Llopis) 
19. Contraban (1990, Mortadello i Filem)
20. L'esprai mgic (1990 Zipi i Zape)
21. Els invasors (1990, Mortadello i Filem)
24. Els mercenaris (1990, Mortadello i Filem)
25. Guerra a la Xusma (1990 Zipi i Zape)
26. Safari pels carrers (1990, Mortadello i Filem)
27. Agafeu-lo per les banyes! (Mortadello i Filem) 
30. Barcelona '92 (1991, Mortadello i Filem)

Enllaos externs.
Catleg de Cmic en Catal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272580" title="Bryan Adams (lbum)" nonfiltered="2044" processed="2034" dbindex="107115">

Bryan Adams s el ttol de l'lbum de debut en solitari del rocker canadenc Bryan Adams. Va sortir al mercat el febrer de 1980 a A&M Records. 

A principis de 1978, Bryan Adams va formar amb Jim Vallance, del grup Prism, un equip per escriure canons a duo. A&M els va contractar.
El primer single era Hidin' from love. Tot i que el disc no va tenir notorietat en el debut, va ser l'oportunitat del grup canadenc per aparixer a la rdio, fer gires, aconseguir agents i mangers i fer-se un lloc en el negoci musical. La primera gira va ser per Canada, tocant en clubs i universitats.

 Canons de l'lbum .
 Hidin' from Love - 3:17 ;
 Win Some, Lose Some - 3:47 ;
 Wait and See - 3:05 ;
 Give Me Your Love - 2:54;
 Wastin' Time - 3:34;
 Don't Ya Say It - 3:21;
 Remember - 3:41 ;
 State of Mind - 3:15 ;
 Try to See It My Way - 4:03;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de A&M/Octone Records;
 On A&M Records - permet cercar artistes i gravacions a travs d'A&M Records i el seus segells musicals.;
 A&M Corner - lloc web per a colleccionistes d'A&M. ;
 MySpace A&M Records;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272581" title="You Want It You Got It" nonfiltered="2045" processed="2035" dbindex="107116">

You Want It You Got It s el segon lbum de Bryan Adams, que va sortir al mercat el 1981. A diferncia del primer lbum, on Adams i Vallance tocaven ells mateixos la majoria d'instruments, aquest treball va ser gravat en directe (live) a l'estudi i va ser acabat i mesclat en noms dues setmanes a la primavera de 1981 a Nova York. 

El ttol original de l'lbum era "Bryan Adams Hasn't Heard Of You Either", per els conservadors de la companyia discogrfica van preferir no fer cas al sentit humor del cantant, i van optar per aquest ttol ms discret.

 Canons de l'lbum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272582" title="Artemis Fowl encontre a l'rtic" nonfiltered="2046" processed="2036" dbindex="107117">


Qui no ha sentit parlar d'Artemis Fowl? L'han tradut a trenta-tres pasos i, tan sols entre Gran Bretanya i Estats Units, l'han llegit ms d'un mili de persones.

En aquesta segona part veiem amb incredulitat el que se'ns presenta amb ironia: que en el mn mgic tamb hi ha espies i delators, i les lluites de poder sn constants. Per tamb coneixem un Artemis ms hum, ms disposat a collaborar -tot i que sempre s a canvi d'alguna cosa-, que haur de combatre, d'embrutar-se i de suar -una cosa realment impensable al primer lliurament, on ell era el cervell, la Intelligncia amb majscula-. Aix s, ens reserva un cop d'efecte al final de ka novella propi del millor Fowl.

Argument.
ALG HA POGUT OBLIDAR ARTEMIS, AQUELL NEN QUE VA POSAR EN PERILL L'ESTABILITAT DE LES ESPCIES, FENT XANTATGE A LES CRIATURES MGIQUES?

En aquesta segona part descobrim que Artemis tenia ra: el seu pare s viu, segrestat en algun lloc de l'rtic. D'altra banda, el mn subterrani, amb el comandament Remo i la capitana Tapdebassa a primera lnia, no est passant pel seu millor moment. Els goblins -les ms estpides de les criatures mgiques- semblen estar en contacte amb algun hum, negociant amb armes prohibides. El comandant Remo necessita saber qui s l'hum que tracta amb els goblins, i Artemis necessita ajuda per rescatar el seu pare... Seran capaos d'entendre'ls?

Captols.

 Prleg;
 Captol I: Lligams familiars;
 Captol II: Un vol de patrulla per cercar Chix;
 Captol III: Cap al subsl;
 Captol IV: Fowl diu la veritat;
 Captol V: La filla de pap;
 Captol VI: L'oportunitat de fer una foto;
 Captol VII: Bufar i fer ampolles;
 Captol VIII: A Rssia amb guants;
 Captol IX: Refugi ja no s un lloc segur;
 Captol X: Lluites i conflictes;
 Captol XI: Molt soroll per no res. La malaventura de Mandbules;
 Captol XII: Els nois tornen a l'atac;
 Captol XIII: Elfs i humans travessen la fissura;
 Captol XIV: El dia del pare;
 Un parell d'eplegs;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272584" title="Eleven" nonfiltered="2047" processed="2037" dbindex="107118">
Eleven s un disc del msic canadenc Bryan Adams ha estat publicat el 2008.

Segons la web del cantant  s'ha escollit aquest ttol ja que s el nmero onze, s el mes de naixement del msica, ... 

 Canons de l'lbum .

 "Tonight We Have the Stars";
 "I Thought I'd Seen Everything";
 "I Ain't Losing the Fight"  ;
 "Oxygen" ;
 "We Found What We Were Looking for" ;
  "Broken Wings" ;
 "Something to Believe In" ;
 "Mysterious Ways" ;
 "She's Got a Way" ;
 "Flower Grown Wild" ;
 "Walk on By" ;
 "Way of the World" Bonus Track;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272590" title="Artemis Fowl el codi de l'eternitat" nonfiltered="2049" processed="2038" dbindex="107120">

Argument.
L'ARTEMIS FOWL CONEIX ELS SECRETS DE LES FADES, S EL MOMENT DE TREURE'N PROFIT

L'Artemis Fowl s un adolescent gens com: ell va ser el primer hum que es va enfrontar als ssers subterranis  va aconseguir el que volia: or i algun secret ms. Ara sembla que tot ha tornat a la normalitat: ha rescatat el seu pare de l'incident que va patir a l'rtic i la seva mare s'entesta a convertir els Fowl en una famlia normal. D'aquesta manera, l'Artems t poc temps per a una ltima maniobra genial. A partir de tecnologia robada a les criatures subterrnies, ha construt un superordinador que, si cau en males mans, pot tenir conseqncies terribles tant per als humans com per a les fades. Per no cal que us preocupeu, que l'Artems t un pla brillant. No pensa utilitzar aquest ordinador; noms l'ensenyar a un home de negocis nord-americ sense escrpols i relacionat amb la mfia. Vol fer-li xantatge. El Majordom, el seu fidel guardaespatlles, l'acompanyar. Ell ho t tot controlat, com sempre. Qu hi pot anar malament...?

Captols.
 Prleg;
 PRIMERA PART. L'atac;
 Captol I: El cub;
 Captol II: Allament;
 Captol III: Al gel;
 Captol IV: La famlia en rodatge;
 Captol V: L'home de ferro i el mico;
 Captol VI: Assalt a la mansi dels Fowl;
 Captol VII: Els Millors plans;
 SEGONA PART. El contraatac;
 Captol VIII: Ha picat;
 Captol IX: Fantasmes a la mquina;
 Captol X: Dits petits i dits grossos;
 Captol XI: L'home invisible;
 Captol XII: La neteja de la memria;
 Epleg;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272599" title="Willy Schroeders" nonfiltered="2050" processed="2039" dbindex="107121">

Willy Schroeders (Sint-Agatha-Rode, 9 de desembre de 1932) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1955 i 1965.

Durant la seva carrera professional aconsegu 35 victries, destacant les 3 etapes aconseguides al Giro d'Itlia. A banda d'aquests triomfs, el 1962 port durant 3 etapes el maillot groc del Tour de Frana.

Palmars.
1955;
 1r a la Brusselles-Lieja ;
1956;
 1r al Gran Premi del Brabant Val;
 1r al Circuit del Centre de Blgica;
 1r al Circuit de l'Oest de Blgica i vencedor de 2 etapes;
 1r a Puurs;
 1r a Zellik;
 Vencedor d'una etapa als 3 dies d'Anvers;
1957;
 1r a Den Bosch;
 1r a Ninove;
 1r a la Zottegem-Dr Tistaertprijs;
 1r a Mechelen;
 1r a Haacht ;
 1r a Sint-Lambrechts-Woluwe;
 1r a Hoegaarden;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1958;
 1r a Deinze;
 1r a Mechelen;
1959;
 1r al Gran Premi de les Ardenes;
 1r al Gran Premi del Brabant Val;
 1r a Mechelen;
 1r a Aalter;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Champagne;
1960;
 1r a les Tres Viles Germanes;
 1r a Wavre;
 1r a Ninove ;
1961;
 1r a Sint-Katelijne-Waver;
 1r a Kumtich;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1962;
 1r al Gran Premi Ciutat de Vilvoorde;
 Vencedor d'una etapa al al Giro d'Itlia;
1963 ;
 1r a la Brusselles-Ingooigem;
 1r a Kontich;

Resultats al Tour de Frana.
1962. Abandona (14a etapa). Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1963. Abandona (11a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1961. 13 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1962. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1963. 48 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Willy Schroeders;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272601" title="Doms de la Renaixena Catalana" nonfiltered="2051" processed="2040" dbindex="107122">
Els Doms de la Renaixena Catalana sn un conjunt de doms submarins situats a l'rea de la Mar Mediterrnia equidistant entre la desembocadura del riu Roine, l'illa de Sardenya i l'illa de Menorca, al voltant de les coordenades  4115'44"N/528'6"E.

Descoberts durant les campanyes oceanogrfiques d'exploraci i cartografia submarina de la segona meitat del segle XX, els diversos doms foren batejats amb els noms de personatges illustres de la Renaixena Catalana. Entre els doms ms importants es troben, de nord a sud:

 Dom d'Aguil, situat a les coordenades 4138'43,60"N/533'56,25"E;
 Dom de Mil i Fontanals, situat a les coordenades 4138'12,06"N/523'31,42"E;
 Dom de Maragall, situat a les coordenades 4138'2,40"N/513'17,66"E;
 Dom de Carner, situat a les coordenades 4131'56,28"N/541'8,07"E;
 Dom d'Alcover, situat a les coordenades 413'54,52"N/5 9'42,18"E;
 Dom de Clav, situat a les coordenades 4052'59,44"N/519'48,09"E;
 Dom de Fabra, situat a les coordenades 4045'0,12"N/515'57,09"E;


 Referncies .

 Canals, M.; Serra, J. i Riba, O. (1983). Toponmia de la Mar Catalano-Balear. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares. v. 1982/2;

 Enllaos Externs .

Mapa batimtric de la Mar Catalanobalear, de l'Institut de Cincies del Mar (CSIC) de Barcelona (Descrrega per al Google Earth);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272602" title="Segona Escola de Viena" nonfiltered="2052" processed="2041" dbindex="107123">
La Segona Escola de Viena va ser un grup de compositors de la primera meitat del segle XX compost per Arnold Schnberg i els seus deixebles. Van ser els primers a emprar l'atonalitat i desprs el dodecafonisme en la msica occidental. Els principals membres de l'Escola, a ms de Schnberg, van ser Alban Berg i Anton Webern (tamb van ser anomenats la Trinitat Vienesa). La Segona Escola de Viena est vinculada a l'esttica expressionista. Rep el seu nom per la seua comparaci amb la Primera Escola de Viena, que inclouria els compositors del classicisme i primer romanticisme viens, i que va suposar un perode d'esplendor de la msica a Viena, particularment amb les figures de Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i Franz Schubert.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272605" title="Sabina (emperadriu)" nonfiltered="2053" processed="2042" dbindex="107124">
Sabina fou emperadriu romana, esposa de l'emperador Adri i besneboda de Traj (filla de Matdia, que era filla de Marciana i aquesta germana de Traj).

Es va casar amb Adri vers el 100 per influncia de Plotina, l'esposa de Traj: Adri no hi estava massa d'acord i el matrimoni no fou afortunat; l'emperador no se'n va divorciar a causa del seu crrec i encara que la va tractar malament, no va permetre que ning ms li perds el respecte degut a l'emperadriu i quan el prefecte pretori Suetoni Tranquil i altres oficials la van tractar amb rudesa en el viatge a Britnia, Adri els va destituir. Sabina, humiliada, va acabar sucidant-se potser uns dos anys abans de la mort del seu marit el juliol del 138 (en una moneda apareix viva encara el 136). Va portar el ttol d'augusta i a la seva mort fou divinitzada. Sovint se l'anomena Jlia Sabina, per el nom Jlia noms apareix a unes monedes que sn considerades falses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272606" title="Popea Sabina" nonfiltered="2054" processed="2043" dbindex="107125">
Poppea Sabina (Poppaea Sabina)  fou l'amant i desprs esposa de Ner, d'una noble famlia romana (filla de Tit Olli i neta de Poppeu Sab cnsol l'any 9), i una dona molt bella. 

Va agafar el nom matern (Poppaea) perqu era ms illustre que el del pare. Es va casar inicialment amb Rufi Crisp prefecte pretori sota Claudi, amb el que va tenir un fill; desprs fou l'amistanada de Marc Salvi Ot, amb el que es va casar desprs de divorciar-se de Crisp. Ot era amic de Ner, i Poppea va coquetejar descaradament davant aquest fins que va atreure la seva atenci; Ner va enviar fora a Ot (el va fer governador de Lusitnia) el 58 i Poppea va esdevenir la seva amant oficial; volia ser la seva dona i per aix necessitava desfer-se d'Agripina II la mare de Ner contra la que va excitar aquest fins que Agripina fou assassinada el 59.

Ner no estimava a la seva dona Octvia per se li aconsellava no repudiar a la dona a la que devia el tron, per finalment la va fer matar el 62 i es va casar amb Poppea al cap de pocs dies.

El 63 va tenir una filla i es va fer grans festes i llavors va rebre el ttol d'augusta, per la recent nascuda va morir al cap de quatre mesos. Quan estava prenyada per segona vegada Poppea va morir d'un cop de puny del seu brutal marit (65). Ner li va dedicar grans honor i la va incloure entre els deus. La seva tomba porta la inscripci Sabinae deae Veneri matronae fecerunt. Ner es va casar amb un noi que es deia Sporus perqu s'assemblava a Poppea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272609" title="Sabina Fria" nonfiltered="2055" processed="2044" dbindex="107126">
Sabina Fria o Sabina Tranquillina (Sabina Furia o Sabina Tranquillina) fou la filla de Misteu i esposa de Gordi III. 

Segons les monedes que s'han trobat l'enlla entre Sabina i Gordi ha estat situat a l'any  241, i es desconeix si hi va haver descendncia o no. (Capitolinus, Gordian. tres, 23; Eutropius, 9.2.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272611" title="Haltsu" nonfiltered="2056" processed="2045" dbindex="107127">

Haltsu (en francs Halsou) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

La comuna s recorreguda pel curs del riu Nive, afluent del Adur. Limita al nord amb Jatsu, amb Hazparne a l'est, Kanbo al sud-est i Larresoro al sud-oest.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272612" title="Paulatem" nonfiltered="2057" processed="2046" dbindex="107128">
Paulatem s un nucli del municipi d'Zwalm a la provncia Flandes Oriental a la regi Flamenca de Blgica.


Histria.
El poble de Paulatem feia part de la baronia de Gavere, que sota el regne de  Carles V va esdevenir un principat a la castellania del pas d'Aalst.

Monument.
L'nic monument del poble s l'esglsia Sant-Gangolf. Les parts ms antics daten del segle XII, per de l'esglsia original en estil romnic noms romanen els murs laterals de la nau central. Un primer eixample s'ha construit al segle XIII. El cor gtic, ms alt que la construcci original, data de  la fi del segle XIV i de l'inici del segle XV. Durant una restauraci als anys 1892-93, l'arquitecte gantenc, Joseph Franois Piscador va afegir una nova faana occidental. Des del 1936 s un monument llistat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272613" title="Sabini" nonfiltered="2058" processed="2047" dbindex="107129">
Sabini (Sabinuanus) fou un general rom del temps de l'emperador Constant I que el va nomenar el 359 al lloc d'Ursuc, per dirigir les forces contra el rei persa Sapor II.

No fou una elecci afortunada doncs Sabini es va mostrar incompetent tot i que ja havia dirigit diverses campanyes, i encara a ms fou covard i trador. Ursuc va haver de servir a les seves ordes, i va haver de fer la tasca difcil mentre Sabini s'apuntava els honors. 

A causa de Sabini es va perdre Amida, una de les principals fortaleses a Mesopotmia: Ursuc va demanar ajut a Sabini per aquest no va fer res perqu volia perjudicar al seu rival; desprs de la caiguda Sabini va exercir represlies; Ammi Marcell que servia a l'estat major d'Ursuc, fou dels pocs que es va escapar a la fria del general.

Quan Ursuc va retornar a Constantinoble el 360 va ser desterrat i va acabar els seus dies obscurament. Quan va pujar al tron Juli l'Apstata, Sabini es va retirar i no torna a ser esmentat.

Un general del mateix nom, per diferent personatge, fou derrotat per Teodoric el Gran a la batalla de Margas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272614" title="Miquel Peris Segarra" nonfiltered="2059" processed="2048" dbindex="107130">
Miquel Peris Segarra (Castell de la Plana, 1917 - Castell de la Plana, 31 de desembre de 1987) va ser un poeta valenci, un dels ms prolfics de la segona meitat del segle XX.

Va comenar a escriure a l'edat de quaranta-cinc anys, tot i que abans havia desenvolupar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedaggiques que durant la Guerra Civil van portar el teatre i altres expressions culturals a les comarques septentrionals del Pas Valenci. Es declarava admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola i va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera literria, inclinant-se per un estil de carcter pairalista i sense abandonar el cnon esttic que Joan Fuster qualificaria de paisatgisme sentimental. No obstant aix, en la dcada de 1970 va encetar una lnia ms intimista amb la producci dels poemaris que han estat considerats com el ms reeixit de la seua trajectria.

 Obres .
1965-1966 Aiguamols i senill Recull de poemes solts;
1965-1970 Canonetes de tot l'any;
1966-1970 Afanys primaverals;
1967-1971 Dries tardorenques;
1965-1971 Paisatge;
1965-1975 Canons de Bressol - Nadales;
1969-1970 Vull assolir;
1971 Fossar de naus;
1971 Soliloquis;
1974 Mascarada;
1976-1978 Periples;
1967-1979 Homenatges;
1981 Cantata dels dotze estels;
1981 Viatge astral;
1981-1982 Cartes i sonets;
1983 Solcs;
1966-1984 Galanies;

 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272622" title="Safari pels carrers" nonfiltered="2060" processed="2049" dbindex="107132">

Safari pels carrers (Safari Callejero originalment en castell) s la tercera histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada setmanalment entre el 1969 i el 1970. El 1990 es va republicar en catal en la collecci Mestres de l'Humor d'Edicions B.

Argument.
Un lladre ha entrat a casa del professor Bacteri i ha provocat que tots els animals del seu laboratori s'escapin. Els animals estan sota els efectes d'un srum que els canvia el metabolisme i els costums. En Mortadello i en Filem els hauran de recuperar cercant-los per tota la ciutat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272625" title="Sebastin Viera" nonfiltered="2061" processed="2050" dbindex="107133">

Sebastin Viera, nascut el 7 de mar del 1983 a Florida, Uruguai, s un futbolista que juga en la posici de porter (al igual que son pare, Mario Viera), actualment en el club espanyol Villarreal CF.

 Trajectria .
Sebastin Viera comen a jugar al futbol en el Quilmes i l'Atltico Florida de la seva ciutat natal, per va ser Nacional on inici la seva carrera professional, en 2004, sota la direcci tcnica de Santiago Ostolaza. En el club tricolor obtingu el Campionat uruguai del 2005, sense perdre cap partit.

Les seves bones actuacions en l'equip del Parque Central cridaren l'atenci de l'Arsenal F.C. d'Anglaterra. Quan tot estava a punt per a realitzar la transferncia, el tcnic de l'equip britnic, Arsne Wenger, es neg a donar la vista bona per la incorporaci pel fet que els metges del club indicaren que Viera tenia problemes fsics que l'impedien desenvolupar normalment la prctica professional de l'esport. Aquests metges establiren que el quist  que tenia el jugador al maluc, format a l'infncia, representava un gran risc de fractura, per  la qual cosa desaconsellaren el seu fitxatge pel club angls.

Tot i aix, en la mateixa temporada en qu anava a jugar amb l'Arsenal, l'ngel de l'arc pas a formar part del Villarreal CF, complint destacadssimes actuacions. Amb el club de castellonenc, l'uruguai arrib a les semifinals de la Lliga de Campions, la millor actuaci de l'equip en competncies internacionals. 

El 7 d'octubre del 2007, en el partit contra l'Osasuna per la setena jornada de la Lliga espanyola de futbol, Viera super la marca de 389 minuts de Pepe Reina i es convert en el porter amb ms minuts invicte en la histria del Villarreal. Super la marca anterior en 3 minuts, assolint els 392 minuts sense rebre gols.

 Clubs .


 Selecci nacional .

En juvenils, particip en el Campeonat Sudameric Sub-20 de 2003 realitzat en febrer a Uruguai. L'entrenador era Jorge Orosmn Da Silva i el porter titular era Martn Silva, del Defensor Sporting. La selecci uruguaiana sub-20 es classific per la fase final, per la participaci fou dolenta: obtingu una sola victria (contra Equador), un empat (contra Argentina) i va perdre els altres 3 partits i qued eliminada de la los Copa Mundial Sub 20 d'aquell mateix any.

Martn Silva va ser el porter titular durant tot el campionat, excepte en l'ltim partit, contra Brasil, que signific l'estrena de Sebastin Viera.

El debut de Sebastin Viera en la selecci absoluta fou sorprenent. Per a la Copa Amrica de 2004 en Per, els porters convocats foren Fabin Carini i Llus Barbat. El mateix da del debut d'Uruguai contra Mxic, a causa d'una lesi de Fabin Carini, l'entrenador Jorge Fossati convoc d'urgncia a Viera.

En els tres partits del grup B (contra Mxic, Equador i Argentina), el porter titular fou Lluis Barbat. Per les seues actuacions no conformaren l'entrenador i el partit de quarts de final contra Paraguai, es produ el debut de Sebastin Viera en l'arc de la selecci absoluta. Amb el triomf 3-1 vingu la classificaci a la semifinal davant la Brasil que acab 1-1 i fou victria per penals de Brasil. 

Per al partit pel tercer lloc, davant Colmbia, Jorge Fossati arm un equip amb els jugadors que menys havien participat en la Copa i, llavors, Llus Barbat torn a la porteria.

Al reagafar la competici de las Eliminatories, Viera pas a ser el titular i Fabin Carini, el suplent. Aix fou aix durant 8 partits seguides. Desprs vingu el trasps de Viera de Nacional de Montevideo a Villarreal CF i en aquest perode, els papers s'invertiren i Fabin Carini recuper la titularitat.

 Estadstiques amb la selecci .



 Resum de la seva participaci en la selecci .

Dels 11 partits en els que particip Sebastin Viera, Uruguai guany 4 (36,4%), empat 5 (45,4%) i perd 2 (18,2%).

Dels 11, 1 fou amists (derrota davant Anglaterra) i 10 oficials.

Dels oficials guany 4 (40%), empat 5 (50%) i perd 1 (10%).

Els partits oficials es divideixen en: 2 per Copa Amrica de 2004 en Per y 8 per les eliminatries per a la Copa Mundial de Futbol de 2006.

Fou titular en totes les seues participacions en partits oficials i en el partit amists, ingress en el segon temps, substituint a Fabin Carini.

En total va rebre 11 gols.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272632" title="Kanbo" nonfiltered="2062" processed="2051" dbindex="107134">

Kanbo (en francs Cambo-les-Bains) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).  

Kanbo s coneguda pel seu suau clima i estaci termal que permeten activitats per al tractament de diverses malalties. Un museu est dedicat a Edmond Rostand, autor de Cyrano de Bergerac, en el palauet on va arribar a residir. s tamb la vila on va morir Isaac Albniz, compositor catal del segle XIX. La comuna es troba recorreguda pel curs del riu Nive, afluent de l'Adur. AL nord limita amb Haltsu, a l'oest amb Larresoro, al sud amb Itsasu, Louhossoa i Macaye, mentre que a l'est limita amb la comuna de Hasparren. 

Poblaci.



Museu Edmond Rostand. 
Als afores de la localitat es troba un museu dedicat a Edmond Rostand, una de les figures representatives de la Literatura francesa de finals del segle XIX, creador del clebre personatge de Cyrano de Bergerac. El museu ocupa la vila Arnaga, una gran mansi d'estil neobasc dissenyada per l'arquitecte Joseph-Albert Tournaire entre 1903 i 1906 segons els desitjos de l'autor. Aquest, que va arribar a Kanbo per a seguir un tractament contra la pleuresia, va decidir establir la seva residncia en la mansi entre 1906 i 1918, perode durant el qual va escriure la pea teatral Chantecler. El mateix Edmond Rostand va decorar segons el seu propi disseny els interiors de les 40 estades de la mansi inspirant-se en estils diversos com l'angls per al rebedor o el xins per al fumatori. 

El museu est envoltat d'un gran jard en estil francs dotat d'una galeria prgola la silueta de la qual que veu reflectida en les aiges de l'estany. Des de l'alt de la balconada, Rostand tenia per costum rebre als seus convidats sobre aquest jard, recitant versos. La part posterior de la mansi es troba decorada per un jard en estil angls. En 1960, l'ajuntament va decidir la compra de l'edifici per a dedicar-lo al museu Edmond Rostand i en 1992 Grard Depardieu li va realitzar la donaci de la estatueta del premi Csar amb el qual havia estat guardonat per la seva interpretaci en el film Cyrano de Bergerac. El museu va ser declarat Monument histric en 1995.



Estaci termal de Kanbo. 
Kanbo alberga una estaci termal que s'ha especialitzat en el tractament de malalties reumticas, de l'artrosi i altres dolncies de l'aparell locomotor per tamb en el tractament de les vies respiratries, otorrinolaringologia i neumologia. L'edifici termal s d'estil neoclssic envoltat d'un parc de 15 hectrees. 


Personalitats de la localitat.

Kanbo es la localitat natal de Joseph Apesteguy, conegut com "Chiquito de Cambo", pelotari campe de Frana.

Han mort a Kanbo personatges com: 

Sebastin Durn, compositor espanyol, el 3 d'agost de 1716.
Charles Denis Bourbaki, general francs, el 27 de setembre de 1897.
Isaac Albniz, pianista i compositor catal, el 18 de maig de 1909;
Eugne Rostand, advocat i economista pare d'Edmond Rostand, el 20 de gener de 1915;
 La baronessa de Vaughan, amant del rei de Blgica, el 12 de febrer de 1948;
 Paul Gadenne, escriptor, el 1 de maig de 1956;
 Georges Bidault, poltic francs, president del Conseil entre 1949 y 1950, el 25 de gener de 1983.

Enllaos externs.


 Pgina no oficial de la vila;
 Web d'informaci de la vila de Kanbo;
 Asociaci cultural Accords de Cambo les Bains;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272634" title="Rino Benedetti" nonfiltered="2063" processed="2052" dbindex="107135">

Rino Benedetti (Ponte a Buggianese, 18 de novembre de 1928 - Ponte a Buggianese, 14 de juny de 2002) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1951 i 1963.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 46 victries, destacant 4 etapes al Giro d'Itlia, una a la Volta a Espanya i una al Tour de Frana.

Palmars.
1951;
 1r al Giro del Mendrisiotto;
 1r al Gran Premi Ceramisti, a Ponzano Magra ;
1952;
 Campi de la Toscana dels independents;
 1r de la Copa Gori;
 1r del Gran Premi Colli Pistoiesi;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1953;
 1r de la Copa Linari;
 1r de la Copa Desideri;
 1r de la Copa Mobilieri&Ceramisti;
 1r del Gran Premi Ceramisti;
 1r a Quarrata ;
 1r del Gran Premi de Barberino de Mugello;
 1r al Gran Premi de la Indstria i del Comer de Prato;
 Vencedor de 2 etapes al Giro de Siclia;
1954;
 1r a la Copa Sabatini;
 1r de la Copa San Giovanni;
 1r del Gran Premi de Panna;
 1r del Gran Premi de Ponte di San Giovanni;
1955;
 Campi d'Itlia dels independents;
 1r al Giro de la Provncia de Reggio Calbria;
 1r al Trofeu Fenaroli;
 1r del Gran Premi de Prato;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1957;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1958;
 1r al Trofeu de l'U.V.I. i vencedor de 2 etapes;
 1r del Gran Premi de Rho;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Sussa;
 Vencedor de 3 etapes al Tour dels 3 mars;
 Vencedor de 2 etapes al Giro de Siclia;
1959;
 1r del Giro del Vneto;
 1r a la Copa Sabatini;
 1r al Giro de Campnia ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r a Peccioli;
1960;
 1r a Mdena;
 1r a Pescia;
1961;
 1r al Gran Premi de la Indstria a Quarrata ;
 1r al Trofeu Fenaroli;
 Vencedor d'una etapa dels 4 dies de Dunkerque ;
1962;
 1r a Pescia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1953. Abandona;
1954. 34 de la classificaci general;
1955. 49 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1956. 18 de la classificaci general;
1957. Abandona;
1958. 37 de la classificaci general;
1959. 23 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 18 de la classificaci general;
1961. Abandona;
1962. 30 de la classificaci general;
1963. 39 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 42 de la classificaci general;
1962. 63 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1957. 36 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Rino Benedetti ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272635" title="Laissez faire" nonfiltered="2064" processed="2053" dbindex="107136">
La frase "laissez faire, laissez passer" s una expressi francesa que significa "deixeu fer, deixeu passar", referint-se a una completa llibertat en l'economia: lliure mercat, lliure manufactura, baixos o nuls impostos, lliure mercat laboral, i mnima intervenci dels governs. Va ser usada per vegada primera per Jean-Claude Marie Vicent de Gournay, fisicrata del segle XVIII, contra el intervencionisme del govern a l'  economia.

 Histria .
En la segona meitat del segle XVIII, a la calor de la Revoluci industrial anglesa, Adam Smith va ocupar un paper molt important en la popularitzaci de les teories econmiques del laissez-faire, sent considerat el pare de les teories de lliure mercat o lliurecanvisme. La idea principal d'aquestes teories era la no ingerncia dels estats en assumptes econmics. Segons Adam Smith, havia una m invisible que guiava a l'economia capitalista per la qual la suma dels egoismes responsables repercutiria en benefici de tota la societat i el desenvolupament de l'economia. Les regulacions socials, des d'aquest punt de vista, resultaven poc desitjables.

En la Frana del segle XVIII l'expressi laissez faire era la frmula mitjanant la qual els revolucionaris comprimien el seu programa. El seu objectiu era l'establiment d'una societat de mercat sense obstacles. Amb la finalitat d'arribar a aquesta fi advocaven per l'abolici de totes les lleis que prevenien que gent ms eficient supers a competidors menys preparats.

Avui dia s'utilitza com sinnim d'economia de liberalisme econmic o neoliberalisme mes no obstant aix, la teoria laissez-faire suposaria reduir drsticament la influncia dels governs comenant per abstenir-se de participar en l'economia. Aix tamb suposa una massiva reducci de la grandria dels programes socials i el predomini de la llei de l'oferta i la demanda en tots els mbits de la vida.

 Vegeu tamb .

 Liberalisme;
 Lliurecanvisme;
 Lliure comer;
 Lliure mercat;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272637" title="Sab (poeta)" nonfiltered="2065" processed="2054" dbindex="107137">
Sab (Sabinus) fou un poeta amic i contemporani d'Ovidi, esmentat per aquest.

Va escriure respostes a sis de les anomenades Epistolae Herodium d'Ovidi. Tamb Ovidi dona noticies de dues obres ms una d'elles probablement un poema pic de nom Troezen amb la vida i aventures de Teseu. Hauria viscut a la segona meitat del segle I aC i ja era mort l'any 15 dC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272641" title="Sab (desambiguaci)" nonfiltered="2066" processed="2055" dbindex="107138">


Antropologia:
Sab, poble que habitava Itlia central des de la prehistria i que van ser absorbits per Roma;

Onomstica:
 	
Sab (poeta), poeta roma amic i contemporani d'Ovidi;
 	
Publi Sab, prefecte del pretori de l'emperador Vitelli.
	  	
Sab (jurista), jurista rom;
	
Sab (prefecte de la ciutat), prefecte de la ciutat.
	 
Sab (retric), sofista i retric grec;
	 
Sab d'Heraclea, bisbe d'Heraclea de Trcia;
	 
Sab (metge), metge grec;
 	
Marc Celi Sab, jurista rom;
	
Gai Calvisi Sab (cnsol 39 aC), cnsol, governador i pretor rom;
 	
Gai Calvisi Sab (cnsol 4 aC), cnsol el 4 aC;
	
Gai Calvisi Sab (cnsol any 26), cnsol rom l'any 26 ;
 	
Cati Sab, cnsol el 216;
	
Corneli Sab, un dels assassins de Calgula;

Tit Flavi Sab (pare de Vespasi), pare de l'emperador Vespasi;
 	
Flavi Sab (governador i prefecte), governador i prefecte de la ciutat;
 	
Tit Flavi Sab (cnsol), cnsol sufecte el 69;
	  
Flavi Sab (prefecte), prefecte de la ciutat.
	  
Juli Sab, cap dels lingons;
	 
Masuri Sab, jurista rom del que l'escola anomenada dels sabinians va agar el nom;
	 	
Poppeu Sab, cnsol el 9 i governador de Msia;
	 
Tit Sicini Sab, cnsol el 487 aC;
	 
Titi Sab, cavaller rom, amic de Germnic Csar;
	 
Quint Tituri Sab, llegat de Juli Csar a la Gllia;
 	
Vecti Sab, senador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272642" title="Can Terrers (la Garriga)" nonfiltered="2067" processed="2056" dbindex="107139">

La villa romana de Can Terrers, a l'entrada de l'actual poblaci de la Garriga, sn les restes d'un assentament rural d'poca romana.

Ubicada al sud del terme municipal, la seva construcci s situada al segle I aC. Es tractava d'un edifici d'uns 200 metres quadrats i pel seu bon estat de conservaci, es considera un dels assentaments rurals d'poca romana ms rellevants del patrimoni cultural catal.

L'edifici s distribut en sis estances principals: el vestidor o apodyterium, la sala tbia o tepidarium, la sala calenta o caldarium, la sauna o sudatorium, la piscina d'aigua freda o frigidarium i el forn on hi havia les instal.lacions de la calefacci subterrnia dels banys, coneguda amb el nom dhypocaustum.

El dia 9 d'abril de 2001, la Generalitat de Catalunya va declarar la vil.la B Cultural d'Inters Nacional, en la categoria de zona arqueolgica. Amb aquesta declaraci, les runes de Can Terrers s'equiparen a conjunts monumentals romans tan importants com el frum de Tarragona o la ciutat romana d'Empries. 

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272643" title="Publi Sab" nonfiltered="2068" processed="2057" dbindex="107140">
Publi Sab (Publius Sabinus) fou prefecte del pretori de l'emperador Vitelli.

Era prefecte d'una cohort i l'emperador el va nomenar prefecte pretori quan va pujar al poder l'any 69, crrec que va exercir breument. No s'ha de confondre amb el seu contemporani Flavi Sab, prefecte de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272644" title="Sab (jurista)" nonfiltered="2069" processed="2058" dbindex="107141">
Sab (Sabinus) fou un un jurista rom de rang consular que va viure en temps d'Elagbal. 

Aquest el va fer matar per un centuri per el militar va comprendre malament l'ordre i el va fer nicament sortir de la ciutat. Ulpi va comentar una obra seva segons Lampridi. Aquest tamb esmenta com a consiliarii d'Alexandre Sever a "Fabi Sab, fill de l'il"lustre Sab", que seria aquest personatge, probablement un destacat jurista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272645" title="Canal de Valncia" nonfiltered="2070" processed="2059" dbindex="107142">
El Canal de Valncia s un canal submar que recorre l'eix de la Mar Catalana, amb una geomorfologia molt marcada. En el seu tram final s anomenat Canal de Ramn Llull, per no hi ha acord en quin punt s'esdev el canvi de nom. Alguns autors proposen canviar el nom un cop creuat el Cany del Foix.

Al Canal de Valncia van a desembocar la majoria dels canyons i canals submarins de la Mar Catalana, recollint les seves aportacions sedimentries i conduint-les fins a les zones ms profundes de la plana abissal. En la major part del seu recorregut t una orientaci cap al nord-est, per un cop travessat el Mont de Muntaner, al nord de Menorca i on fa un gran meandre, canvia la direcci progressivament fins a anar cap al sud, ja fora dels lmits de la Mar Catalana, passant entre l'illa de Menorca i els Doms de la Renaixena Catalana.

 Referncies .

Canals, M.; Serra, J. i Riba, O. (1983). Toponmia de la Mar Catalano-Balear. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares. v. 1982/2

 Enllaos Externs .

Mapa batimtric de la Mar Catalanobalear, de l'Institut de Cincies del Mar (CSIC) de Barcelona (Descrrega per al Google Earth (format kmz));




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272648" title="Sab (prefecte de la ciutat)" nonfiltered="2071" processed="2060" dbindex="107143">
Sab (Sabinus) fou un magistrat rom de rang consular que va viure en temps de Maxim I que el va nomenar prefecte de la ciutat.

Va morir en les lluites que es van produir mentre intentava sufocar una revoluci que va esclatar a Roma quan va crrer la noticia de la proclamaci de Gordi I i Gordi II a la provncia d'frica, l'any 238.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272649" title="Sab (retric)" nonfiltered="2072" processed="2061" dbindex="107144">
Sab (Sabinus, ) fou un sofista i retric probablement nadiu de Zeugma, que va florir sota Adri.

Va escriure un treball en quatre llibres titulat  i uns comentaris sobre Tucdides, Acusilau, i altres autors grecs; tamb va escriure alguna obra exegtica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272650" title="Sab d'Heraclea" nonfiltered="2073" processed="2062" dbindex="107145">
Sab d'Heraclea (Sabinus) fou un bisbe d'Heraclea de Trcia seguidor de l'heretgia de Macedoni de Trcia i un dels primers escriptors sobre els concilis eclesistics. 

La seva obra port el ttol  i s esmentada sovint per Scrates i altres historiadors eclesistics. Va viure vers el final del regnat de Teodosi II, que va regnar del 422 al 450.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272652" title="Sab (metge)" nonfiltered="2074" processed="2063" dbindex="107146">
Sab (Sabinus, ) fou un metge grec.

Fou un dels ms antics comentaristes d'Hipcrates que va viure abans de Juli vers la part final del segle I. Fou mestre de Metrdor i Estratnic de Prgam. s esmentat sovint per Gal i tamb per altres escriptors de medicina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272653" title="Marc Celi Sab" nonfiltered="2075" processed="2064" dbindex="107147">
Marc Celi Sab (Marcus Celius Sabinus) fou un jurista rom, successor de Cassi Long.

No fou d'aquest Sab que els sabinians van agafar el nom. Celi Sab fou cnsol nomenat per Marc Salvi Ot, i al que Vitelli va confirmar (any 69). Va escriure  Ad Edictum Aedilium Curulium (Gell. 4.2, 7.4-Z2).  Es creu que va escriure altres treballs per no s'han conservat ni tan sols els ttols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272654" title="Gai Calvisi Sab (cnsol 39 aC)" nonfiltered="2076" processed="2065" dbindex="107148">
Gai Calvisi Sab (Caius Calvisius Sabinus) fou un magistrat rom.

Fou un dels llegats de Juli Csar a la guerra civil. Csar el va enviar a Etlia el 48 aC i es va apoderar de tot el pas. Appi esmenta que fou derrotat per Metel Escipi a Macednia per el mateix Csar no en fa cap referncia.

El 45 aC va rebre la provncia d'frica. El 44 aC fou pretor i Marc Antoni li va concedir altre cop el govern d'frica on no va arribar a tornar ja que desprs de l'afer de Mutina el senat va revocar l'orde i va nomenar a Quint Cornifici.

El 39 aC fou cnsol amb Luci Marci Censor i a l'any segent va dirigir la flota d'Octavi (August) en la guerra amb Sext Pompeu i unit a Menes que havia desertat a Sext, va fer la guerra contra Mencrates, el principal almirall pompei, i fou derrotat a Cumes. Menes es va tornar a passar a Pompeu (36 aC) i Sab va perdre el comandament per no haver vigilat i controlat al desertor (aquesta ra fou l'oficial per probablement Octavi August volia donar la direcci de la guerra al seu amic Agripa).

Sab va rebre l'encrrec de combatre a les bandes de lladres d'Itlia. Poc abans de la batalla d'ccium encara s esmentat com a amic i lleial a Octavi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272656" title="Itsasu" nonfiltered="2077" processed="2066" dbindex="107149">

Itsasu (en francs Itxassou) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Situada a 4 km de Kanbo i a la vora del riu Nive, Itsasu es troba en les vies d'accs immediat als cims de les muntanyes Artzamendi (926 m) i Mondarrain (750 m). Limita al nord amb Kanbo i Larresoro, a l'oest amb Ezpeleta i Ainhoa, i a l'aquest amb Louhossoa i Bidarray. Segons la tradici, una cossa del cavall del cavaller Roland, nt de Carlemany, va partir en dos una roca del congost formant un pas per al riu Nive, en un lloc cridat el Pas de Roland. Alberga restes funerries prehistrics anomenats cromlechs) en el cim de Mehatxe (716 m) sobre el mont Mondarrain. Al seu cim es troben les runes d'un castell pertanyent al rei de Navarra ocupat fins al segle XV.
 Demografia .



 Economia .

Com altres comunas de la regi, Itxassou s un centre de producci de formatges d'ovella i de criatura de pottoka. Les seves cireres sn famoses en les varietats xapata, beltza o peloa. La melmelada de cireres negres de Itxassou acompanya als plats preparats en base de formatge d'ovella que reben el nom de ardi gasna. Una fira anual de la cirera t lloc a principis del mes de juny. 
Enllaos externs. 
Web oficial d'Itsasu



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272662" title="Economia d'Hondures" nonfiltered="2078" processed="2067" dbindex="107150">


Honduras s el segon ms pobre pas de l'Amrica Central, i un dels pasos ms pobres del mn. Seva economia s molt depenent dels Estats Units, dest de 70% de les exportacions i origen de ms de 50% de les importacions del pas.

La principal activitat econmica s l'agricultura, i els seus principals productes sn el caf i la banana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272663" title="Agafeu-lo per les banyes!" nonfiltered="2079" processed="2068" dbindex="107151">

Agafeu-lo per les banyes! (Valor y... al toro! originalment en castell) s la quarta histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1970. Es va republicar en catal en la collecci Mestres de l'Humor d'Edicions B.

L'estil de dibuix d'aquest cmic presenta algunes anormalitats degudes al moment. s un estil ms detallat del que s habitual, i aix destaca sobretot en les quatre primeres pgines en qu s molt semblant al d'El Sulfat Atmic, amb quatre tires de vinyetes per article i uns decorats molt elaborats, a l'estil de l'escola belga del cmic. En canvi ms endavant, tot i conservar un detallisme dels personatges ms elaborat del que s habitual, el cmic torna a les cinc tires de vinyetes per pgina habituals de l'poca. La ra s que en una de les discussions habituals que va tenir amb  l'Editorial Bruguera, l'Ibez va decidir treballar per una altra editorial, i com que no en tenia els drets d'autor va decidir de fer-ho amb uns personatges nous. Ms tard, per, va poder arribar a un acord, i va reciclar les primeres pgines que ja tenia fetes per fer una histria llarga de Mortadello i Filem, per aix hi ha casos en qu sembla que el cap d'en Filem no acabi d'encaixar en el dibuix. s tamb per aix que passi el fet tan poc habitual de qu la histria comenci amb en Filem i que la missi es dugui a terme sense intervenci del Sper.

Argument.
En Mortadello i en Filem han de recuperar uns plnols robats per una banda que intenta abandonar la ciutat a bord d'un transatlntic al que els dos investigadors embarques per recuperar-los.

Enllaos externs.
Si Valor y al toro fuera una aventura de Tintn ya tendramos 10 libros analizndola ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272667" title="Joseph Franois Piscador" nonfiltered="2080" processed="2069" dbindex="107152">
Joseph Franois Piscador nascut el 27 de maig de 1866 a Gant i mort el 31 de gener de 1928 a Wilsele, a prop de Lovaina, era un arquitecte belga adepte de l'estil neogtic.

Biografia.
 Joseph Franois Piscador era el ms gran d'una famlia de huit fills, fill de fuster. Ja de molt jove va comenar dibuixar construccions de fusta al taller del seu pare. Aviat va anar al l'escola d'art gantenca Sint-Lucasschool. A l'escola superior d'arquitectura del mateix nom, va estudiar l'arquitectura neogtic aprop de Jean-Baptiste de Bthune. Era un dels millors deixebles d'aquest institut i el 1889 va obtenir el "Gran premi de l'arquitectura". De Bthune va recomanar el seu deixeble a l'arquitecte Joris Helleputte, figura emblemtica del moviment neogtic a Blgica, professor a la Universitat Catlica de Lovaina, diputat del partit catlic i ms tard ministre. De 1892 a 1893 va restaurar l'esglsia Sant Gangolf a Paulatem.

Des de 1896 va comenar els seus projectes propis i desenvolupar el seu propi estil. Va casar-se amb Hlne van Aerschodt i la famlia s'integrar als cercles de la burgesia opulent, francfona i catlica de Lovaina.

Les seves primeres comissions eren la casa Heilig-Harthuis (en catal, casa del Cor Sagrat) pel canonge Armand Thiry i la restauraci de l'abadia de Santa Gertrudis a Lovaina. La relaci amb Thiry va enverinar-se quan el canonge va immiscir-se massa en l'execuci de l'obra i arrossegar l'arquitecte en conflictes jurdics interminables amb la fbrica de l'esglsia, la comissi dels monuments i l'ajuntament de la ciutat.

Pels seus mrits, l'Associaci dels arquitectes de l'aglomeraci de Lovaina va eligir-lo com a president.

Va morir el 31 de gener a la seva casa d'estiueig el mas Het Puthof a Wilsele. El seu sepulcre es troba al cementiri Groot Kerkhof van de Stad Brussel a Schaarbeek.

Referncies.


Enllaos externs.
 Foto del Heilig-Harthuis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272668" title="George Gaylord Simpson" nonfiltered="2081" processed="2070" dbindex="107153">
George Gaylord Simpson (16 de juny del 1902   6 d'octubre del 1984) fou un paleontleg estatunidenc. Era expert en els mamfers extingits i en les seves migracions intercontinentals. Simpson fou el paleontleg ms influent del segle XX i un contribudor important de la sntesi evolutiva moderna, participant-hi amb Tempo and Mode in Evolution (1944) i Principles of Classification and a Classification of Mammals (1945). Entre altres coses, destaca per haver predit conceptes com ara l'equilibri puntuat (a la seva obra del 1944, vegeu evoluci quntica) i desmentint el mite que l'evoluci del cavall fou un procs linial que culmin en lEquus caballus d'avui en dia.

Fou catedrtic de zoologia a la Universitat de Columbia i comissari del Departament de Geologia i Paleontologia del Museu Americ d'Histria Natural entre 1945 i 1959. Fou comissari del Museum of Comparative Zoology a la Universitat de Harvard entre 1959 i 1970.

Cites.
L'home s el resultat d'un procs natural sense objectius que no el tenia en ment.

No penso que l'evoluci s supremament important perqu s la meva especialitat; s la meva especialitat perqu penso que s supremament important.

L'absncia habitual de formes de transici no es limita als mamfers, sin que s un fenomen gaireb universal, com els paleontlegs han comprovat des de fa temps.

Llibres.

 Attending Marvels (1931);
 Mammals and Land Bridges (1940);
 Tempo and Mode in Evolution (1944);
 The Meaning of Evolution (1949);
 Horses (1951);
 Evolution and Geography (1953);
 The Major Features of Evolution (1953);
 Life: An Introduction to Biology (1957);
 Principles of Animal Taxonomy (1961);
 This View of Life (1964);
 The Geography of Evolution (1965);
 Penguins (1976);
 Concession to the Improbable (1978);
 Splendid Isolation (1980);
 The Dechronization of Sam Magruder (novella publicada pstumament, 1996);

 Enllaos externs .
George Gaylord Simpson - biografia completa i exhaustiva, per L. F. Laporte ;
George Gaylord Simpson - esbs biogrfic del Stephen Jay Gould Archive ;
George Gaylord Simpson - una curta biografia del web de PBS Evolution ;
George Gaylord Simpson Papers, American Philosophical Society ;

Vegeu tamb.
Annie Montague Alexander, que contribu a finanar gran part de la seva obra.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272669" title="Ainhoa" nonfiltered="2082" processed="2071" dbindex="107154">

Ainhoa s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). La localitat es troba als marges del riu Nivelle limitant al nord amb la comuna de Zuraide, a l'oest amb la de Senpere i a l'aquest amb Ezpeleta i Itsasu. Guardonada per la seva bellesa i atractiu turstic per l'associaci Les plus beaux villages de France, Ainhoa, que durant la revoluci va ser rebatejada com a Mendiarte, possex un ric patrimoni religis com resultat de la seva posici en el Cam francs de peregrinaci a Santiago de Compostella i en la via de Baztan    

 Demografia .



 Patrimoni religis .


 Patrimoni civil .



 Enllaos externs .
Siti oficial





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272672" title="El caso del bacalao" nonfiltered="2083" processed="2072" dbindex="107155">

El caso del bacalao (El cas del bacall) s la cinquena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem.

La histria t cinc captols perfectament delimitats: un de 28 pgines i quatre ms de quatre. La ra d'aquesta anomalia s que primerament havia de ser una historieta de noms 28 pgines, en la que va deixar un final obert per si es podia acabar per fer un lbum de 44 pgines. el primer captol es va publicar primerament en la revista Gran Pulgarcito en els nmeros del 74 i 84 (del juny a l'agost del 1970) que va ser l'ltim de la revista. Els altres captols es varen publicar en la revista Mortadelo en els nmeros del 0 al 4, aquest ltim amb data del 14 de desembre.

En l'aspecte artstic destaca que el primer captol est ms elaborat que la resta i que el segon t un entitat que destaca entre els altres per la seva mala qualitat que crea la sensaci que s'ha fet amb preses.

L'argument vertebrador de la segona pellcula amb actors de Mortadello i Filem (Mortadelo y Filemn - Misin: Salvar la Tierra) est en gran part inspirada en el d'aquest lbum.

Argument.
Alg est regalant el bacall a tots els comerciants de la ciutat, que el venen a duro el quilo, provocant que totes les mestresses de casa el comprin per cuinar. Aix provoca que la set s'estengui entre els habitants de la ciutat. Mentrestant, a la T.I.A., es descobreix que ha estat obra de Lucrecio Borgio, el rei de la Mfia, de manera que en Mortadello i en Filem han d'anar al seu amagatall per descobrir que rere aquesta aparent generositat s'amaga un pla maquiavllic consistent en crear una gran quantitat de set per desprs tallar el subministrament d'aigua i vendre-la a preus desorbitats per enriquir-se. El pla fracassa quan en Mortadello canta una dansa de la pluja i inunda del tot la ciutat. A causa d'aix, en el segon captol la ciutat ha quedat submergida i en el tercer enfangada. Mentrestant, en Mortadello i en Filem van capturant els membres de la banda.

Enllaos externs.
El caso del bacalao ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272673" title="Senpere" nonfiltered="2084" processed="2073" dbindex="107156">

Senpere (en francs Saint-Pe-sur-Nivelle) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Administrativament depn del Districte de Baiona i del Cant de Ustaritz. Durant l'Edat Mitjana, la comuna era coneguda pel nom de St Pierre d'Ibarren o St Petrus divarren. Recorreguda pel riu Nivelle, alberga tamb el llac de Saint-Pe-sud-Nivelle destinat a usos turstics i d'oci. Limita al nord amb Ahetze i Arcangues, a l'oest amb Donibane Lohitzune i Ascain, al sud amb Sare i a l'aquest amb Ustaritz, Sourade i Ainhoa. Tradicionalment tots els anys se celebra l'Herri Urrats, o festa de les ikastolak d'Iparralde.

 Demografia .



A Senpere descasan les restes mortals del poeta Tristan Derme (1889-1941). 
Llocs d'inters. 
Castell, d'estil renaixentista ;
Esglsia de la localitat ;
Enllaos externs. 

web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272675" title="Ungulatomorf" nonfiltered="2085" processed="2074" dbindex="107157">

Els ungulatomorfs (Ungulatomorpha) varen formar un clade de mamfers, ara abandonat, que agrupava els ungulats, els dinocerats i els zhelstids. Se'l considera obsolet perqu les investigacions moleculars i gentiques ms recents indiquen que es tracta d'un grup parafiltic. Els seus membres han estat reclassificats en tres superordres molt diferents, els laurasiateris, els atlantogenats i els afroteris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272676" title="Parlisi del son" nonfiltered="2086" processed="2075" dbindex="107158">
 
La parlisi del son (PS) s una condici muscular produda per l'atonia que t lloc mentre la persona dorm. S'observa majoritriament en els moments que l'individu est despertant-se o quedant-se dormit, o comenant una fase REM del somni.

Segons la Classificaci Internacional de Trastorns del Somni, la parlisi del somni consisteix en un perode d'inhabilitat per a realitzar moviments voluntaris a l'inici del somni (hipnaggica o forma predormital) o al despertar-se ja sigui durant la nit o el mat (hipnopmpica o forma postdormital).

La parlisi s totalment normal i es produeix cada vegada que un dorm. s el mecanisme natural de defensa de l'organisme per a evitar l'"escenificar fsicament els somnis", la qual cosa podria resultar nociu i perills per a l'individu dormit (somnambulisme). 

Normalment no s'est conscients en aquest estat, per alguns individus sn susceptibles de sofrir episodis de parlisis estant conscients. Aix pot ocasionar que l'individu barregi sensacions reals de l'entorn que li envolta amb qualsevol tipus d'allucinaci produda per un somni, com pot ser sentir una sensaci d'ofec o dificultat per a respirar, amb opressi del pit, palpitacions i altres sensacions d'origen fisiolgic. Aquesta parlisi, acompanyada per temor en la persona que la pateix, es coneix com malson, en el sentit clssic de la paraula.

En aquest estat, el subjecte se sent incapa de realitzar qualsevol moviment o de parlar, per est plenament conscient de la seva situaci i del que ocorre en el seu medi ambient circumdant, ja que pot escoltar, olorar o percebre sensacions tctils, fins i tot veure-hi si t els ulls oberts.  

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272678" title="Zuraide" nonfiltered="2087" processed="2076" dbindex="107159">

Zuraide (en francs Sourade) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Limita al nord amb la comuna d'Ustaritz, a l'est amb Espelette, a l'oest amb Saint-Pe-sur-Nivelle i al sud amb Ainhoa. Durant la Revoluci Francesa, la llei del 4 de mar de 1790 que va promulgar el Directori va rebatejar la localitat amb el nom de Mendialde. 
 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272680" title="Sint-Maria-Latem" nonfiltered="2088" processed="2077" dbindex="107160">
Sint-Maria-Latem s un nucli del municipi d Zwalm a la provncia Flandes Oriental a la regi Flamenca de Blgica.


Histria.
El poble de Sint-Maria-Latem feia part de la baronia de Gavere, que sota el regne de  Carles V va esdevenir un principat a la castellania del pas d'Aalst.

Monuments.
El mol IJzerkotmolen, probablement el mol de paper ms gran dels Pasos Baixos.
L'esglsia gtica dels segles XIII-XIV, eixamplada per a l'arquitecte A.R. Janssens de 1906 al 1910.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272681" title="Galera (crustaci)" nonfiltered="2089" processed="2078" dbindex="107161">

La galera, galiota o gamba imperial (Squilla mantis) s un crustaci de l'ordre dels estomatpodes, de la famlia dels esqullids, d'un color groguenc i cos deprimit, amb el segon parell de maxillpedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d'ungla prensora i dentada.

Morfologia.

 Talla: mxima de 20 cm, comuna de 12 a 18 cm.
 Cos amb crestes molt marcades, les submitjanes del cinqu tegument abdominal amb espines posteriors.
 Procs lateral del cinqu segment torcic acabant en una sola dent, punxeguda i recorbada endavant.
 Cara dorsal del tlson amb una cresta mitjana ben marcada i de petites depressions, per desprovista de fileres de tubercles.
 Dctil de la pota rapotra armada de sis espines, amb la vora externa convexa.
 Color groguenc o marrons, les crestes sovint vermelloses o blavoses.
 Una lnia fosca al llarg de la vora posterior dels segments 6 a 8 i dels abdominals 1 a 5.
 Una taca rectangular mitjana fosca sobre el segon segment abdominal.
 Tlson marcat de groc i amb dues taques marr fosc envoltades d'un anell blanc.

Hbitat.

Demersal sobre fons fangosos i sorrencs de la zona sublitoral fins als 250 m, generalment a menys de 50 m.

Reproducci.

Es reprodueix a la primavera i les femelles sn ovgeres (amb posta) tot l'estiu.

Els ous es mantenen aglutinats entre els apndixs locomotors grcies a una secreci viscosa produda per unes glndules especials dels darrers segments del perion.

Els sexes estan separats i la fecundaci s interna.

Les larves sn inicialment bentniques, per rpidament esdevenen pelgiques.

Alimentaci.

Sn animals carnvors que s'alimenten d'altres crustacis i de peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia i a l'Atlntic (des d'Angola fins a les Illes Britniques). s una espcie molt abundant als Pasos Catalans.

Pesca.

s capturat mitjanant pesca semiindustrial, artesanal i esportiva, amb arts d'arrossegament, tremalls, nanses, arts de platja i teranyina.

Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresc.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 168.

Enllaos externs.

 Estudi sobre la galera del Mediterrani.  i ;
 mplia informaci sobre de la gamba imperial. ;
 Descripci d'aquest crustaci. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272684" title="Monotpic" nonfiltered="2090" processed="2079" dbindex="107164">
Un txon monotpic s aquell que noms t un tipus biolgic.

en botnica, es refereix a un txon amb una nica espcie: Ginkgo s un gnere monotpic, mentre que Ginkgoaceae s una famlia monotpica. El terme no s sempre realment precs, car s'assumeix que una espcie inclou un nic tipus. Aquest no s sempre el cas ja que una espcie pot incloure diverses subespcies (o altres txons infraespecfics), cadascuna de les quals tindr un tipus. Un terme ms precs s "uniespecfic".
Un exemple s el gnere Darlingtonia, amb una nica espcie: Darlingtonia californica.

en zoologia, es refereix a un txon que inclou un nic txon immediatament inferior. Per exemple, un gnere amb una sola espcie. Inversament, es pot dir que un txon dins un altre txon s monotpic dins del rang superior.
Un exemple s el gnere Tarsius, que s monotpic dins la famlia Tarsiidae (que al seu torn s monotpica dins de Tarsiiformes).

Referncies.


Vegeu tamb.
Politpic;
Raa per una definici ms detallada del terme monotpic dins d'una espcie, i la seva rellevncia quant a l'espcie Homo sapiens;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272688" title="Pirata" nonfiltered="2091" processed="2080" dbindex="107165">


Biologia: pirata (aranya), gnere d'aranyes.
Dret: qui practica la pirateria.
Histria: ;
Pirateria martima, significat original.
Pirateria martima moderna;
Corsari, pirata legal.
Pirateria aria;
Informtica:pirata informtic, vid entusiasta informtic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272689" title="Ezpeleta" nonfiltered="2092" processed="2081" dbindex="107166">

Ezpeleta (en francs Espelette) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Espelette destaca per ser el centre de producci de pebrots de qualitat que reben des de l'any 2000 la qualificaci oficial de AOC Piment d'Espelette-Ezpeletako Biperra aix com per la criatura de cavalls de la raa pottoka. s la localitat natal del naturalista Armand David, descubridor per al mn occidental en el segle XIX de l'existncia del panda gegant. Limita al nord amb Ustaritz i Larressore, a l'oest amb Ainhoa i Sourade i a l'est amb Itxassou. 

Demografia. 



Patrimoni. 
El cultiu de pebrots remunta a la seva introducci en la vall del Nive des de les Amricas durant el segle XVI a la imatge de la introducci pel mar guipsco Gonzalo de Percarteguy del blat de moro o el blat d'ndies en 1523. El procs d'assecat dels pebrots a la fi de l'estiu afavoreix escenes caracterstiques quan t lloc agrupant llargues guirnaldes que s'exposen sobre les faanes i balconades de nombroses cases de la localitat. 

La ramaderia es troba en Espelette especialitzada en la cura del pottok al que es dedica una fira tots els dimarts i dimecres del mes de gener. Amb una esglsia que conserva el mobiliari del segle XVII, en el seu cementiri destaca el pante en estil art-deco dissenyat per Agns Souret, guardonada Miss France en el primer concurs del gnere celebrat en 1920. La localitat es troba a proximitat del munti Mondarrain, del euskera arrano mendi o "muntanya d'guiles", que arriba a els 750 m. d'altitud i cap a on parteixen diverses senderes que permeten la prctica de l'escalada pels seus vessants rocosos de grs.

Personalitats. 
 Jean Duvoisin, escriptor en euskera i traductor ;
 Armand David, religis naturalista i botnic, missioner catlic en Xina i Tibet. ;
 Roger Etchegaray, membre de la jerarquia catlica, Arquebisbe emrit de Marsella.


Enllaos externs.

  Web d'informaci sobre los pebrots d'Ezpeleta;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272692" title="Cimolestes" nonfiltered="2093" processed="2082" dbindex="107167">

Cimolestes ("lladre de l'argila blanca") s un gnere de mamfers placentaris semblants als opssums. El gnere aparegu a Amrica del Nord al Cretaci superior i s'exting durant el Paleoc.

Antigament se'ls considerava marsupials, per ara se'ls classifica dins l'ordre Cimolesta (que deu el seu nom a aquest gnere).

Es creu que els pangolins i carnvors (s a dir, el clade Ferae) sn els seus parents ms propers encara vivents.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272694" title="Daulestes" nonfiltered="2094" processed="2083" dbindex="107168">

Daulestes s un gnere de mamfers placentaris del Cretaci inferior. s un gnere incertae sedis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272696" title="Cooperativa Obrera Mataronense" nonfiltered="2095" processed="2084" dbindex="107169">

La Cooperativa Obrera Mataronense s una fbrica situada a Matar, obra de l'arquitecte modernista catal Antoni Gaud. Fou una de les primeres obres de Gaud, testimoniant el seu apropament al socialisme utpic durant aquella poca. La Cooperativa havia sigut creada el 1864, i Gaud reb l'encrrec de construir la seu social a Matar, formada per un conjunt de fbrica, barri de cases econmiques, un casino amb jard i un edifici de serveis. Gaud realitz els plnols entre 1878 i 1882, encara que finalment tan sols es constru la fbrica, l'edifici de serveis i una nau, primer lloc on Gaud utilitz els arcs catenrics tan freqents en la seva obra posterior. A l'edifici de serveis va emprar rajoles de cermica, altre dels segells caracterstics de la seva obra. Gaud tamb va dissenyar l'ensenya de la Cooperativa, amb la figura d'una abella, smbol de la laboriositat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272698" title="Gai Calvisi Sab" nonfiltered="2096" processed="2085" dbindex="107170">


Onomstica:

Gai Calvisi Sab (cnsol 39 aC), cnsol, governador i pretor rom;
 	
Gai Calvisi Sab (cnsol 4 aC), cnsol el 4 aC;
	
Gai Calvisi Sab (cnsol any 26), cnsol rom l'any 26;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272700" title="Gai Calvisi Sab (cnsol 4 aC)" nonfiltered="2097" processed="2086" dbindex="107171">
Gai Calvisi Sab (Caius Calvisius Sabinus) fou un magistrat rom fill de Gai Calvisi Sab (cnsol 39 aC) (Caius Calvisius Sabinus). Fou cnsol el 4 aC junt amb Luci Passi Ruf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272702" title="Gai Calvisi Sab (cnsol any 26)" nonfiltered="2098" processed="2087" dbindex="107172">
Gai Calvisi Sab (Caius Calvisius Sabinus) fou un magistrat rom fill de Gai Calvisi Sab (cnsol 4 aC) (Caius Calvisius Sabinus).

Fou cnsol l'any 26 amb Gneu Corneli Lntul Getlic, en temps de l'emperador Tiberi. El 32 fou acusat de majestas, per fou salvat per Celsus, un trib militar i un dels informadors dels suposats delictes.

Sota Calgula fou governador de Pannnia i fou altre cop acusat junt amb la seva dona Cornlia, per quan van veure que serien condemnats els dos es van sucidar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272703" title="Cati Sab" nonfiltered="2099" processed="2088" dbindex="107173">
Cati Sab (Catius Sabinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sota Caracalla el 216 juntament amb Corneli Anul. El codi de Justini diu que fou dos vegades cnsol per als Fasti noms s esmentat una vegada i segurament l'altra vegada fou cnsol sufecte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272704" title="Corneli Sab" nonfiltered="2100" processed="2089" dbindex="107174">
Corneli Sab (Cornelius Sabinus) fou un militar rom.

Fou trib de les forces pretorianes i desprs de Cassi Querea fou el principal conspirador contra la vida de Calgula i li va aplicar un dels cops d'espasa  mortals. Quan Querea fou executat per orde de Claudi, Sab es va sucidar ja que no volia sobreviure al seu amic i associat en el fet gloris del magnicidi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272705" title="Tit Flavi Sab (pare de Vespasi)" nonfiltered="2101" processed="2090" dbindex="107175">
Tit Flavi Sab (Titus Flavius Sabinus) fou el pare de l'emperador Vespasi i el fill de Tit Flavi Petr un centuri de l'exrcit de Gneu Pompeu a la batalla de Farslia a Tesslia el 48 aC.

Fou granger a la provncia d'sia, i en aquesta regi va tenir algunes esttues dedicades; tamb va fer negocis al pas dels helvecis, en el que va morir, deixant dos fills: Sab i Vespasi (aquest darrer l'emperador).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272706" title="Marc Bernab" nonfiltered="2102" processed="2091" dbindex="107176">
Marc Bernab (La Ametlla, Barcelona - 24 de juliol de 1976) s un escriptor catal, especialista i traductor de manga, anime i cultura japonesa. s traductor del japons al catal i al castell. Va estudiar un mster de Niponologia a la Universitat d'Estudis Estrangers d'Osaka (on va viure anteriorment). Les seves principals rees d'inters sn la didctica de la llengua i la cultura japonesa contempornia. Les seves principals rees d'inters sn la didctica de la llengua i la cultura japonesa contempornia. s autor de les obres Japons en Vinyetes (1 y 2), Apuntes de Japn, Kanji para recordar i Kana para recordar (aquests dos ltims realitzats amb James W. Heisig i Veronica Calafell). Les seves aficions sn les segents: el cinema, la lectura, el viatge i la fotografia.

s un dels fundadors de la pgina web nipona Nipoweb, conjuntament amb Veronica Calafell.

Enllaos externs.
Nipoweb;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272707" title="Flavi Sab (governador i prefecte)" nonfiltered="2103" processed="2092" dbindex="107177">
Flavi Sab (Flavius Sabinus) fou el fill gran de Tit Flavi Sab (Titus Flavius Sabinus) i germ gran de l'emperador Vespasi.

En el regnat de Claudi (any 45) servia a les ordes de Plauci a Britnia junt amb el seu germ. Desprs fou governador de Msia per set anys; durant els darrers onze anys de Ner (56 a 68) va ser prefecte de la ciutat. Galba el va destituir per va recuperar el crrec amb Marc Salvi Ot, que volia guanyar-se a Vespasi, que dirigia les legions orientals. 

Igualment fou confirmat per Vitelli al que va reconixer. Quan el general Antoni Prim i altres generals avanaven cap a Roma en nom de Vespasi, Vitelli, que no confiava en la seva victria, va oferir l'Imperi a Sab fins l'arribada del seu germ; per els soldats germnics de Vitelli no van acceptar el tracte i van decidir lluitar; Sab es va haver de refugiar amb els seus soldats al Capitoli; a la nit segent va enviar un missatge d'ajuda immediata als generals del seu germ ja que Sab tenia amb ell al seu fill, per tamb a Domici, el fill de Vespasi; al fer-se de dia els soldats de Vitelli van atacar el Capitoli i es va posar foc en unes cases properes i finalment el Capitoli es va cremar totalment (69). Sab fou capturat i portat davant de Vitelli que no el va poder protegir de la fria dels soldats que el van matar; en canvi el seu fill i nebot van poder escapar. 

Quan els generals de Vespasi van entrar a la ciutat, Sab va rebre un funeral amb honors de censor.

Va deixar dos fills: Flavi Sab i Flavi Climent (Flavius Sabinus i Flavius Clemens)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272708" title="Tit Flavi Sab" nonfiltered="2104" processed="2093" dbindex="107178">


Onomstica:

Tit Flavi Sab (pare de Vespasi), pare de l'emperador Vespasi;
 		
Tit Flavi Sab (cnsol), cnsol sufecte el 69;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272709" title="Flavi Sab" nonfiltered="2105" processed="2094" dbindex="107179">


Onomstica:

Tit Flavi Sab (pare de Vespasi), pare de l'emperador Vespasi;
 	
Flavi Sab (governador i prefecte), governador i prefecte de la ciutat;
 	
Tit Flavi Sab (cnsol), cnsol sufecte el 69;
	  
Flavi Sab (prefecte), prefecte de la ciutat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272711" title="Tit Flavi Sab (cnsol)" nonfiltered="2106" processed="2095" dbindex="107180">

Tit Flavi Sab (Titus Flavius Sabinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte junt amb Marc Celi Sab el maig i juny del 69. Fou un dels generals nomenats per Marc Salvi Ot per oposar-se a les forces de Vitelli per desprs de la victria d'aquest darrer va reconixer al nou emperador. Tillemont pensa que era un personatge diferent a Flavi Sab prefecte de la ciutat i governador de Msia, per Tcit pensa que eren la mateixa persona. Probablement eren diferents perqu aquest general fou enviat al nord d'Itlia per Ot per combatre a Vitelli, cosa molt improbable si era prefecte de la ciutat. D'altra banda el seu nom segons les inscripcions era Titus per el prefecte de la ciutat no es podia dir Titus ja que aquest era el nom del seu germ Vespasi; per d'altra banda Vespasi portava el nom Titus com el seu pare, en contra de la costum de donar el mateix nom al fill gran el que noms s'explicaria si un fill ms gran que Flavi Sab va morir jove, abans del naixement de Vespasi, i desprs va nixer aquest i va rebre el nom Titus que havia quedat vacant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272715" title="Flavi Sab (prefecte)" nonfiltered="2107" processed="2096" dbindex="107181">
Flavi Sab fou el fill de Flavi Sab, prefecte de la ciutat.

Fou assetjat amb el seu pare i el seu cos Domici al Capitoli per les forces germniques de Vitelli (any 69) i es va poder escapar quan l'edifici fou incendiat. Es va casar amb Jlia la filla de son cos Tit. Fou cnsol el 82 junt amb el seu cos Domici, per ms tard aquest el va fer matar amb el pretext de qu l'herald que havia proclamat el seu consolat l'havia anomenat Imperator en lloc de cnsol, per amb la ms probable causa de l'atracci de Domici per la seva dona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272718" title="Ciutat justa" nonfiltered="2108" processed="2097" dbindex="107182">



Ciutat Justa s una distinci concedida per una associaci reconeguda de comer just (per exemple la Xarxa de Consum Solidari a Catalunya, la Fairtrade Foundation al Regne Unit o la TransFair Canada al Canad) que distingeix una ciutat com a promotora del Comer Just.

Per extensi, les organitzacions tamb atorguen les distincions de Ciutat Justa, Poble Just, Zona Justa, Barri Just, Illa Justa, Comarca Justa i Universitat Justa.

Histria.
 La campanya "Ciutat Justa" es va llanar per primera vegada l'any 2001 a Garstang, Lancashire, impulsada per  Bruce Crowther, un membre local d'OXFAM i el Grup Garstang Oxfam. La iniciativa, que aspirava a promoure els bns certificats de comer just a la ciutat, va tenir un gran xit: al cap d'un parell de mesos, la disponibilitat de productes de comer just va arribar a cobrir vora el 70% a la ciutat mentre les vendes de productes certificats de comer just augmentaren significativament. A ms, durant el curs de la campanya, Garstang cre lligams amb comunitats d'agricultors de cacau "just" a l'frica occidental, el que va conduir a l'agermanament de la ciutat amb New Koforidua, Ghana. 

 A mesura que les activitats a Garstang anaven guanyant notorietat, la Fairtrade Foundation va llanar un programa de certificaci de Ciutats Justes i una Guia d'Acci per animar-ne altres seguir en l'xit de Garstang. Entre 2001 i 2006, al voltant de 209 ciutats britniques van obtenir el certificat de Ciutat Justa, atorgat per la Fundaci Fairtrade.

En un intent de replicar l'xit del "Programa de Ciutats Justes" de la Fairtrade de Foundation, la Comissi Europea va finanar un ampli programa d'abast europeu anomenat "Fairtrade Towns in Europe" (Ciutats Justes a Europa), conjuntament amb diverses iniciatives de certificaci.

Al novembre de 2006 va tenir lloc el primer congrs de Ciutats Justes Europees a la London Southbank University. Els objectius del congrs eren 
identificar i desenvolupar procediments per a enfortir els lligams entre les comunitats locals i les organitzacions pbliques i privades;
desenvolupar estratgies per a facilitar l'adaptaci del model britnic de Ciutats Justes a les condicions de cada pas.

Arran de l'xit d'aquest primer encontre, es va dur a terme un segon congrs de Ciutats Justes, aquesta vegada a Bruselles al gener de 2008.

Actualment hi ha Ciutats Justes a ustria, Blgica, Canad, Finlndia, Frana, Irlanda, Itlia, Noruega, Espanya, Sucia, els Pasos Baixos, el Regne Unit i els Estats Units d'Amrica.

 Criteris .

Alguns membres de FLO han treballat conjuntament en el desenvolupament de guies per a la certificaci de Ciutats Justes. Per a aconseguir aquest certificat s'han de complir cinc criteris:
El govern local ha d'aprovar una resoluci de suport al comer just, i s'ha de comprometre a fer servir te i caf procedents de comer just en les seues oficines, reunions i cafeteries.
Ha d'haver disponible a les botigues, cafeteries i restaurants de la poblaci un cert nombre d'articles (almenys dos) de comer just. ;
Nombre de botigues: poblaci < 10000 - 1 botiga per 2500; poblaci < 200000 - 1 botiga per 5000; poblaci < 500000 - 1 botiga per 10000.
Nombre de restaurants (o establiments on se servisca menjar): poblaci < 10000 - 1 restaurant per 5000; poblaci < 200000 - 1 restaurant per 10000; poblaci < 500000 - 1 restaurant per 20000;
S'han d'utilitzar productes de comer just en un cert nombre de llocs de treball (immobiliries, perruqueries etc.) o installacions pbliques o comunitries (esglsies, escoles etc.);
S'ha d'atraure l'atenci dels mitjans de comunicaci i el suport popular a la campanya.
S'ha de constituir un grup local de suport que vetlle per la continutat i el manteniment de l'estatus de Ciutat Justa.

Altres iniciatives.
Pas Just.
L'any 2002 el Frum de Comer Just de Galles, una xarxa de desenvolupament d'ONGs i activistes de Comer Just, va comenar a treballar per aconseguir que Galles arribara a ser el primer Pas Just del mn.  La idea estava basada en l'esquema de Ciutat Justa desenvolupat per la Fairtrade Foundation al Regne Unit.  L'any 2005, l'Assemblea de Govern de Galles va acceptar la idea, i l'any 2006 diversos grups de Comer Just d'Esccia i Galles van fixar-ne els requisits.

Actualment es treballa tant a Esccia com a Galles per aconseguir que els productes de comer just estiguen disponibles per a tothom, per aconseguir la implicaci popular i per promoure grups locals de Comer Just en cada rac del pas.
Ms detalls a: Fairtradewales.com.

Els criteris inicials (esborrany) per a una "Naci Justa" sn:
75% de la poblaci ha d'adquirir productes de comer just almenys una vegada a l'any.
40% de la poblaci ha d'adquirir productes de comer just regularment.
Totes les poblacions han de disposar de grups de comer just treballant per obtenir el certificat corresponent de Ciutat Justa.
55% de les poblacions han d'estar certificades com a Ciutat Justa, amb un creixement anual del 10%.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272719" title="Juli Sab" nonfiltered="2109" processed="2098" dbindex="107183">
Juli Sab (Julius Sabinus) fou un cap dels lingons, que es va unir a la revolta de Clssic el 70. 

Tenia la falsa idea de qu era descendent de Juli Csar i es va fer donar el ttol de csar pels seus seguidors. Amb un exrcit de lingons va atacar als squans per fou derrotat i es va retirar a una vila que va cremar i es va suposar que havia mort a les flames per en realitat s'havia amagat a unes cambres soterrnies on va romandre 9 anys amb els seus amics i la seva dona Epponina o Peponila. 

Finalment fou capturat i portat a Roma on Vespasi el va fer executar


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272720" title="Masuri Sab" nonfiltered="2110" processed="2099" dbindex="107184">

Masuri Sab (Masurius Sabinus) fou un jurista rom del que l'escola anomenada dels sabinians va agar el nom.

Va destacar com a jurista en temps de Tiberi per va viure fins al regnat de Ner. Va ingressar a l'orde eqestre als 50 anys ja que era fora pobre. Sota Tiberi va obtenir el Ius Respondendi, una prova de la seva reputaci com a jurista. Les seves opinions sn esmentades al Libri tres Juris Civilis, al  Libriad Sabinum de Pomponi, a obres d'Ulpi i a un llibre de Paule.

Obres seves foren Commentarii de indigenis Libri Memoralium, Fasti, dos llibres de Responsa, un comentari Ad Edictum, i Libri ad Vitellium. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272721" title="Tallahams" nonfiltered="2111" processed="2100" dbindex="107185">

El tallahams o trencahams (Pomatomus saltatrix) s un peix de l'ordre dels perciformes molt rpid i potent.

 Morfologia .

 Talla: mxima de 110 cm i comuna entre 20 i 60 cm.
 Cos allargat i comprimit, amb un cap robust i carenat dorsalment.
 Boca terminal gran, amb la mandbula inferior lleugerament prominent i el premaxillar protrctil.
 Dents visibles, punxegudes, comprimides i en una sola srie a les dues mandbules.
 Al palat i al vmer, les dents sn menudes.
 Presenten una sola espina a l'opercle.
 Dues aletes dorsals, la primera amb espines.
 Aleta anal una mica ms curta que la segona dorsal.
 Caudal forcada.
 Cos cobert de petites escates cicloidees (llises).
 Lnia lateral gaireb rectilnia.
 Coloraci del dors verdosa, els flancs i ventre argentats.
 Aletes dorsals, anal i caudal d'un verd groguenc i les pectorals amb una taca blavosa a la base, ms marcada als juvenils.

 Hbitat .

Espcie pelgica que es troba a la plataforma continental fins als 200 m de fondria.

Realitza migracions estacionals a la recerca d'aiges clides, i es troba mar endins a l'hivern i aproximant-se a la costa a l'estiu.

De vegades, fan incursions als estuaris i les desembocadures dels rius.

La seua activitat s dirna.

 Reproducci .

Es reprodueix a la primavera i l'estiu, i els ous sn pelgics. 

 Alimentaci .

Els juvenils cacen en moles per evitar el canibalisme, i els adults en grups allats, atacant sovint altres peixos gregaris com les llisses, seitons, sardines i sards, entre altres, i destruint quantitats superiors a les seues necessitats. Tamb s'alimenten de crustacis i cefalpodes.

 Distribuci geogrfica .

Es troba a tota la Mediterrnia (incloent-hi la Mar Negra) i a l'Atlntic (de Portugal fins a Sud-frica). 

 Pesca .

A la Mar Negra es pesca semiindustrialment, i a la resta del Mediterrani de manera artesanal i esportiva amb tremalls, palangres, arrossegament, encerclament, lnies de m, curric i teranyina. 

Sol trencar el fil i els hams amb les dents, comportament que est reflectit als noms locals.

Es comercialitza fresc, congelat o en conserva.

 Referncies .

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 83.

 Enllaos externs .

 Article sobre el trencahams. ;
 Caracterstiques i costums d'aquest peix. ;
 mplia informaci sobre el tallahams. ;
 Descripci del tallahams. ;
 Estudi sobre el hbitat i costums d'aquest peix. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272722" title="Poppeu Sab" nonfiltered="2112" processed="2101" dbindex="107186">
Poppeu Sab (Poppaeus Sabinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 9 amb Quint Sulpici Camer. Fou nomenat per August (vers l'any 13) governador de  i Tiberi el va confirmar (15) i va afegir al seu govern Macednia i Acaia. Va conservar aquestos governs fins a la seva mort el 35, amb lo que va governar Msia 22 anys. 

El 26 va obtenir ornaments triomfals per una victria obtinguda sobre les tribus trcies. Fou l'avi de Poppea Sabina que fou amant i desprs muller de Ner.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272725" title="Tit Sicini Sab" nonfiltered="2113" processed="2102" dbindex="107189">
Tit Sicini Sab (Titus Sabinus Sicinius) fou un magistrat rom. Dions d'Halicarns l'esmenta com Tit Sicci (Titus Siccius).

Fou cnsol el 487 aC junt amb Gai Aquilli Tusc i va fer la guerra contra els volscs aconseguint els honors del triomf segons diuen els Fasti Capitolini. Fou ms tard llegat sota el cnsol Marc Fabi Vibul I el 480 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272726" title="Titi Sab" nonfiltered="2114" processed="2103" dbindex="107190">
Titi Sab (Titius Sabinus) fou un cavaller rom, amic de Germnic Csar i per tant enemic de Sej. 

Un agent de Sej va aconseguir que critiqus tant a Sej com a Tiberi i llavors el va trair. Sab fou empresonat i poc desprs executat i el seu cos tirat al riu Tber. Els antics escriptors esmenten la fidelitat del gos de Sab que no va deixar en cap moment al seu amo i quan fou tirat al riu es va llenar per treure'l.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272727" title="Quint Tituri Sab" nonfiltered="2115" processed="2104" dbindex="107191">
Quint Tituri Sab (Quintus Titurius Sabinus)  fou un llegat de Juli Csar a la Gllia.

s esmentat en la campanya de Csar contra els rems el 57 aC. El 56 aC Csar el va enviar amb tres legions contra els unels, els curiosolites i els lexovis (a la moderna Normandia) dirigits per Viridovix, als que va derrotar i va sotmetre.

El 54 aC Sab i Luci Aurunculeu Cotta van passar el hivern al territori dels eburons amb una legi i cinc cohorts; al cap de 15 dies d'estatge, foren atacats per Ambiorix i Cativolcus que havien iniciat una rebelli; Cotta es volia defensar al camp per Sab considerava la defensa impossible i volia evacuar confiat en el salva conducte ofert per Ambiorix; per no trencar la concrdia, Cotta va accedir i els romans van caure en un parany dels gals; Cotta fou ferit durant el combat per va seguir lluitant i va refusar negociar amb els gals; finalment ell mateix, Sab i la major part dels seus soldats van morir a mans dels gals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272728" title="Vecti Sab" nonfiltered="2116" processed="2105" dbindex="107192">
Vecti Sab (Vectius Sabinus) fou un senador rom.

Fou membre de la famlia lpia. Com a senador va presentar la moci per la qual (segons diu Capitol), Dcim Celi Balb i Pupi Mxim foren reconeguts emperadors conjunts. Desprs de la pujada dels dos emperadors fou nomenat Praefectus Urbi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272730" title="Leigh Van Valen" nonfiltered="2117" processed="2106" dbindex="107193">

El Professor Leigh M. Van Valen (nascut el 1935) s un bileg de l'evoluci estatunidenc.

Entre altres coses, Van Valen fou el primer en proposar la hiptesi de la reina vermella (1973) com un company aclarador de la Llei de l'Extinci que propos. La Llei concernia la probabilitat (no el ritme) constant d'extinci en famlies d'organismes propers. Les dades foren reunides de les obres existents sobre la durada de desenes de milers de gneres del registre fssil. Tamb defin el Concepte d'Espcies Ecolgiques el 1976, en contrast amb el Concepte d'Espcies Biolgiques d'Ernst Mayr. El 1991 sugger que les cllules HeLa fossin definides com una espcie nova i anomenades Helacyton gartleri. s catedrtic del Departament d'Ecologia i Evoluci a la Universitat de Chicago.

Obres.
 Leigh Van Valen (1973). A new evolutionary law. Evolutionary Theory, 1:1-30. ;
 Leigh Van Valen (1976). Ecological species, multispecies, and oaks. Taxon, 25:233-239.
 Leigh Van Valen and Virginia C. Maiorana (1991). HeLa, a new microbial species. Evolutionary Theory, 10:71-74;

 Enllaos externs .
 Lloc web;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272731" title="Makina Kimya Endstrisi Ankaragc" nonfiltered="2118" processed="2107" dbindex="107194">

El MKE Ankaragc (nom complet en turc: Makina Kimya Endstrisi Ankaragc) s un club esportiu turc de la capital Ankara. En destaca per importncia la seva secci de futbol.

Histria.
L'Ankaragc s un club d'Ankara, per en realitat va ser fundat a Zeytinburnu, Istanbul el 1904 amb el nom de Altin rs Idman Yurdu. L'equip jug la lliga dels divendres. Posteriorment fou traslladat a la capital del pas, Ankara. Segons sembla, el 1910 els jugadors del Zeytinburnu es dividiren en dos grups amb dos lders diferents ( kr Abbas i Agah Orhan). El grup de  kr Abbas deix el grup i form el Turan Sanakaran gc. Desprs de la Primera Guerra Mundial els dos grups s'uniren de nou amb la seu a la capital formant el AS-FA Gc. Des del 1948 el nom oficial s Ankaragc.

 Palmars .
Copa turca de futbol (2): 1972, 1981;
Supercopa de Turquia/Copa President (1): 1980/81;
Copa del Primer Ministre turca de futbol (2): 1968/69, 1990/91;
Campionat turc de futbol (1): 1949;
Lliga d'Ankara de futbol (6): 1935-36, 1936-37, 1948-49, 1951-52, 1955-56, 1956-57;
Copa TSYD (17);

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web dels partisans d'Ankaragc;
 Web en angls;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272734" title="Malcolm C. McKenna" nonfiltered="2119" processed="2108" dbindex="107195">

Malcolm C. McKenna (1930-2008) fou un paleontleg estatunidenc, especialment clebre per la seva obra Classification of Mammals Above the Species Level, escrita conjuntament amb Susan K. Bell. Es tracta d'una obra que classifica tots els mamfers, vivents o extingits, coneguts.

Es doctor el 1958 a la Universitat de Califrnia, i comen el seu treball de recerca especialitzant-se en mamfers de l'Eoc inferior dels Estats Units. El seu treball amb Bell fou tan ben rebut en l'mbit acadmic que eclips la resta de la seva considerable obra.

Va morir el 3 de mar de 2008 a Boulder, Colorado (Estats Units).

Bibliografia.

 


Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272735" title="Ankaraspor Kulb" nonfiltered="2120" processed="2109" dbindex="107196">

L'Ankaraspor Kulb, tamb conegut com Byk ehir Belediye Ankaraspor, B.B. Ankaraspor o simplement Ankaraspor, s un club esportiu turc de la capital Ankara. En destaca per importncia la seva secci de futbol.

 Histria .
El club ha tingut diversos noms durant tota la histria. Aquests han estat:
1978: Ankara Belediyespor;
1994: Ankara Byk ehir Belediyespor;
1998: Byk ehir Belediye Ankaraspor;
2005: Ankaraspor Kulb;

 Palmars .
Copa TSYD (2) ;

 Seccions .
A ms del futbol el club t seccions de bdminton, basquetbol, boxa, handbol, hoquei gel, judo, tennis taula i lluita.

 Enllaos externs .
 Web oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272737" title="Susan K. Bell" nonfiltered="2121" processed="2110" dbindex="107197">
Susan K. Bell s una paleontloga estatunidenca, especialment clebre per la seva obra Classification of Mammals Above the Species Level, escrita conjuntament amb Malcolm C. McKenna. Es tracta d'una obra que classifica tots els mamfers, vivents o extingits, coneguts.

Bibliografia.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272738" title="Bursaspor Kulb" nonfiltered="2122" processed="2111" dbindex="107198">

El Bursaspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Bursa.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1963. El seu xit ms destacat fou la seva victria a la copa turca de l'any 1986. L'equip jug a la primera divisi del pas entre el 1967 i el 2004. Torn a ascendir a la mxima categoria el 2006.

 Palmars .
Copa del Primer Ministre turca de futbol (2): 1970/71, 1991/92;

 Entrenadors destacats .
 Nejad Biyedi ;
 Gordon Milne;
 Sepp Piontek;
 Gheorghe Hagi;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Major web de seguidors;
 Web multimdia i frum;
 Primer web de seguidors;
 Portal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272741" title="aykur Rizespor Kulb" nonfiltered="2123" processed="2112" dbindex="107199">

El aykur Rizespor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Rize.

 Histria .
El club va ser fundat el 1953 amb el nom de Rizespor i amb colors verd i groc. El 1968 esdevingu professional i canvi els seus colors pel blau i verd. Des del 1990 s patrocinat per la companyia de te turc aykur. La seva millor temporada fou la 1979-80 en la que finalitz cinqu a la lliga.

 Palmars .
Copa TSYD (1);

 Trajectria esportiva .
Lliga turca de futbol 1979-1981, 1985-1989, 2000-2002, 2003-;
Lliga turca 2a divisi 1974-1979,1981-1985,1989-1993,1994-2000, 2002-2003;
Lliga turca 3a divisi 1968-1974, 1993-1994;
Copa Intertoto 2001-2002;

 Jugadors destacats .
 nal Alpu an;
  ener A karo lu;
 Koray Avc ;
 Devran Ayhan;
 Zafer Demiray;
 Osman Denizci;
 mit Ozan Kazmaz;
 Arif Kocab y k;
 Kemalettin  entrk;
 Fahri Tatan;
 Hakan Tecimer;
 Hasan Vezir;
 Jrgen Pahl;
 Ibrahim Ba;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272747" title="William Alvin Clemens" nonfiltered="2124" processed="2113" dbindex="107200">
William Alvin Clemens s un paleontleg estatunidenc especialitzat en l'evoluci dels organismes terrestres del Mesozoic i Cenozoic. La seva passi per la paleontologia li vingu de nen, quan vivia a prop de la Formaci Chadron de Wyoming.

Enllaos externs.
Clemens al web de la Universitat de Califrnia ;
William Clemens ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272748" title="Denizlispor Kulb" nonfiltered="2125" processed="2114" dbindex="107201">

El Denizlispor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Denizli. A ms del futbol t seccions de voleibol, basquetbol, tennis taula, escacs i gimnstica.

 Histria .
El Denizlispor va ser fundat el 26 de maig de 1966 com a resultat de la fusi de dos petits equips juvenils anomenats elik Ye ilspor Genlik i Pamukkale Genlik. El primer nom del club fou Club Juvenil Denizlispor. Les seves millors temporades han estat la 2001-2002 i 2003-2004 on acab cinqu a la primera divisi.

 Palmars .
Copa TSYD (2) ;

 Presidents .


 Enllaos externs .
Web oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272750" title="Zoutleeuw" nonfiltered="2126" processed="2115" dbindex="107202">

Zoutleeuw (en francs, Lau) s un municipi de la provncia belga del Brabant Flamenc.

El nom Leeuw significa "tur", i s'hi afeg Zout ("sal") a partir del segle XVI en reconeixement del dret del poble d'imposar un impost sobre la sal.

Altres nuclis.
A ms de Zoutleeuw, el terme municipal tamb inclou els segents nuclis de poblaci:

 Budingen;
 Dormaal;
 Halle-Booienhoven;
 Helen-Bos;

Enllaos externs.
Web oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272751" title="Meriwether Lewis" nonfiltered="2127" processed="2116" dbindex="107203">

Meriwether Lewis (nascut el 18 d'agost del 1774 a Charlottesville i mort l'11 d'octubre del 1809 a Hohenwald) fou un explorador, soldat i funcionari estatunidenc, clebre pel seu rol com a lder del Corps of Discovery, la missi del qual era explorar el territori adquirit per la compra de Louisiana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272752" title="Gaziantepspor Kulb" nonfiltered="2128" processed="2117" dbindex="107204">

El Gaziantepspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Gaziantep.

 Histria .
Fundat el 1969 s un dels principals clubs del sud de Turquia, juntament amb el Malatyaspor i el Diyarbak rspor. El club finalitz tercer a la lliga turca les temporades 2000-2001 i 2001-2002.

 Palmars .
Copa TSYD (6);

 Trajectria esportiva .
Primera divisi: 1979-1983, 1990-;
Segona divisi: 1972-1979, 1983-1990;
Tercera divisi: 1970-1972;

Jugadors destacats.
Sak p zberk;
Hseyin Kalpar;
Ya ar Duran;
smail Kartal;
Nurettin Y ld z;
Francisco Lima;
Mustafa zer;
Elvir Bolic;
mer atk ;
Erhan Albayrak;
Erhan Naml ;
Hakan Bayraktar;
Hasan zer;
Y ldo;
brahim Toraman;
Antonio de Nigris;
Giani Stelian Kiri  ;
Manuel Neira;
Ugur Yildirim;
Tarik El Taib;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272754" title="Carnegie Museum of Natural History" nonfiltered="2129" processed="2118" dbindex="107205">

El Carnegie Museum of Natural History s un museu gestionat pel Carnegie Institute amb exposicions de biologia. Tamb t una funci d'investigaci que ha dut a troballes com el Diplodocus carnegii o el Fruitafossor windscheffeli, aix com "Samson", el crani de tiranosaure ms complet que es coneix.

Es troba situat a Pittsburgh, Pensilvnia.

Altres seccions del museu sn:

la Hillman Hall of Minerals and Gems;
l'Alcoa Foundation Hall of American Indians;
Polar World: Wyckoff Hall of Arctic Life;
la Walton Hall of Ancient Egypt;
la Benedum Hall of Geology;
la Powdermill Nature Reserve, establerta el 1956 per servir com a base de camp per estudis a llarg termini de les poblacions naturals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272757" title="Diyarbak?rspor Kulb" nonfiltered="2130" processed="2119" dbindex="107206">

El  Diyarbak rspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Diyarbak r.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1968. Jug a la primera divisi durant 10 temporades i la seva millor posici fou una cinquena a la temporada 1978-79.

Trajectria esportiva.
Primera divisi: 1977-1980, 1981-1982, 1986-1987, 2001-2006;
Segona divisi: 1976-1977, 1980-1981, 1982-1986, 1987-2001, 2006-;
Tercera divisi: 1968-1976 ;

 Enllaos externs .
 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272760" title="Formaci de Hell Creek" nonfiltered="2131" processed="2120" dbindex="107207">

La Formaci de Hell Creek est composta d'una srie intensament estudiada d'estrats del Cretaci superior i del Dani d'Amrica del Nord. Deu el seu nom a afloraments situats a prop de Hell Creek, a prop de Jordan.

La Formaci se situa en una regi de badlands de l'est de Montana i parts de Dakota del Nord, Dakota del Sud i Wyoming. A Montana, se solapa amb la Formaci de Fox Hills, i s la formaci ms recent del perode Cretaci. El "Pompey's Pillar" s una petita secci allada de la formaci Hell Creek.

Es compon d'una srie d'argiles d'aigua dola i de salmorra, llims i gresos dipositats durant el Maastrichti, l'ltima part del Cretaci, per l'activitat fluvial amb les modificacions dels cursos dels rius i els deltes; i de dipsits molt rars de torba al baix marge continental davant el mar Niobrar. El clima era clid.. El clebre lmit K-T ric en iridi, que separa el Cretaci del Cenozoic, apareix com una marca discontnua per distinta a la formaci, a prop dels seus estrats superiors.

Hi ha excavacions comercials per vendre fssils de la formaci. Normalment sn dents de dinosaures, fragments dels ossos dels cocodrilians, o plaques drmiques dels lepisstids. Es pot veure una selecci representativa de fssils de Hell Creek al Museum of the Rockies, a Bozeman.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272761" title="Formaci de Judith River" nonfiltered="2132" processed="2121" dbindex="107208">
La Formaci de Judith River s una formaci geolgica fossilfera del nord de Montana. Forma part del grup de Judith River i data del Cretaci superior.

s una formaci histricament important, havent estat explorada per alguns dels primers paleontlegs estatunidencs  com ara Edward Drinker Cope, que defin diversos dinosaures de restes fragmentries que hi trob a la seva expedici del 1876 (per exemple, Monoclonius). Ms recentment, s'han trobat esquelets gaireb complets de l'hadrosurid Brachylophosaurus.

Fssils.
Dinosaures.
Ornithischia
Ceratopsia;
Ceratopsidae;
Avaceratops lammersi;
Centrosaurinae (llarga banya nasal, petites banyes frontals, petita cresta punxeguda al coll);
Albertaceratops nesmoi;
Monoclonius crassus;
Ornithopoda;
Hadrosauridae;
Hadrosaurinae;
Brachylophosaurus canadensis;
Lambeosaurinae;
?Lambeosaurus paucidens;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272762" title="Malatyaspor Kulb" nonfiltered="2133" processed="2122" dbindex="107209">

El Malatyaspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Malatya.

 Histria .
El club va ser fundat el 1966. Abans de 1984 els seus colors eren el groc i el negre.

 Palmars .
Copa TSYD (1) ;

Jugadors destacats.
 Erdo an Ar ca;
 Oktay evik;
 nal Karaman;
  eyhmuz Suna;
 Ya ar Duran;
 Bnyamin Sral;
 Eren Talu;
 Ceyhun Gray;
 Feyzullah Kk;
 Orhan Kapucu;
 Mert Korkmaz;
 Tolga Seyhan;
 Celaleddin Koak;
 Okan Y lmaz;
 Taner Demirba ;
 Klodian Duro;
 Carlos Roberto Gallo;
 Serginho Chulapa;
 Zden k enke k;
 Marcel Mbayo;
 Petar Milosevski;
 Artim Sakiri;
 Milan Osterc;
 Helman Mkhalele;

 Enllaos externs .
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272764" title="Seraing" nonfiltered="2134" processed="2123" dbindex="107210">

Seraing (en val Ser) s una municipi de Blgica, a la provncia de Lieja, que forma part de la regi valona. Avui t uns 61.237 habitants. Fins al 1795 la residncia d'estiu dels prnceps-bisbes del principat de Lieja al castell de Seraing, actualment la seu de la societat CMI.

Histria.
De l'edat mitjana al 1795.
Les primeres traces d'inhabitaci   es van excavar artefactes, joies, ossades i armes dels segles V i VI de l'epoca dels Francs. El primer esment escrit Saran data de 956 quan un cert Saran dona un domini carolingi a ambds costats del Mosa a l'abadia de Sint-Truiden. Poc desprs, el territori pass al Principat de Lieja. Al segle XI, el prncep-bisbe Enric I de Verdun havia una casa d'estiueig a Seranus a la qual rebia els seus hostes nobles. 

A l'edat mitjana, el poble de Seraing va obtenir exoneracions fiscals en bescanvi de defensar la ciutat de Lieja dels invasors que vinguessin pel riu.

Al 1381, es va construir un primer pont de fusta.


La revoluci industrial.
El poble que va mantenir el seu carcter rural fins a la fi del segle XVIII, va comenar a canviar-se desprs de la descoberta d'hulla a Ougre. Les primeres acereries van crear-se al 1809. El poble va prendre volada sota el regne de Guillem I quan Seraing feia part, desprs del perode de l'ocupacio francesa (1795-1815), del Regne Unit dels Pasos Baixos.

Guillem I va donar a l'industrial John Cockerill el castell de Seraing per a crear-hi la seva fbrica de mecnica. Non satisfet de la qualitat de l'acer disponible, Cockerill va desenvelupar el seu propi mtode en utilitzar coc tret de carb de llenya. Les dues fbriques, la de construcci mecnica (CMI o Cockerill Mechanical Industries) i l'acereria (Cockerill-Sambre, avui integrat al grup multinacional Arcelor-Mittal).

Guillem I tamb vendr el castell i l'abadia de Val-Saint-Lambert a un qumic, Franois Kemlin i un politcnic Aguste Lelivre, vinguts de la cristalleria de Vonche. Aquests dos van crear la Socit des verreries du Val Saint Lambert que va comenar la fabricaci de cristal des del 1826.

A l'entorn de les dues indstries principals, es van crear moltes pimes de subcontractants. Desprs de la crisi del carb des de l'any 70 del segle passat quan les mines van tancar-se i de les crises successives de l'acer, la ciutat de Seraing va conixer molts problemes socials. La diversificaci va comenar amb la creaci d'un polgon industrial i cientfic a costat de la Universitat de Lieja al Sart-Tilman, situat a ambds costats de la frontera amb la ciutat de Lieja. Hom hi troba entre altres el centre de recerca de l'acer d'ArcelorMittal i moltes empreses (bio)technolgiques, aerospacials, informtiques  

Al 2004, l'aleshores Arcelor va decidir de tancar l'alt forn, en trobar que les fbriques siderrgiques massa lluny del mar o de les mines ja no eren rentables, per l'alt cost del transport de la ganga i del coc. Al 2007, en augmentar la demanda d'acer tot arreu al mn in en pujar els preus de l'acer, s'ha decidit de reobrir l'alt forn el 21 de gener 2008.

Fills predilectes de Seraing.
Eugenio Barsanti, inventor itali del motor a combusti (1821-1864);
Gilbert Bodart, footbolista;
Fabrizio Cassol, msic;
John Cockerill, fundador de l'aceria i dels tallers de construcci mecnica (1790-1840);
Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne, directors d'escena de pelcules;
Leo Anton Karl de Ball, astrnom (1853-1916);
Michal Goossens, futbolista;
Julien Lahaut, comunista, sindicalista i republic (1884-1950);
Charles Lecocq, poeta (1901-1922);
Guy Mathot, poltic, burgmestre, ministre (1941-2005);
Joseph Merlot, poltic, ministre (1886-1959);
Laurette Onkelinx, poltica, ministre (b. 1958);
Michel Preud'homme, futbolista;
Marc Tarabella, poltic ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272765" title="Genlerbirli?i Spor Kulb" nonfiltered="2135" processed="2124" dbindex="107211">

El Genlerbirli i Spor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat d'Ankara. El nom vol dir, textualment, "Uni de Joves".

Histria.
El Genlerbirli i va ser fundat per estudiants de l'escola Ankara Erkek Lisesi (Sultani Mektebi). Aquests estudiants eren Ramiz Eren, Mennan  z, Mazhar Atacanl , Sait, Kenan, Nuri, Namik Kato lu, Nam k Ambarc o lu, Ridvan K rmac , Hafi Ara, Ruhi, Sari Ziya i Hakki.

El 14 de mar de 1923 nasqu el club i adopt el nom d'Uni de Joves, pel fet d'estar format completament per estudiants. Faik Bey, pare de Sar  Ziya, fou el primer president. 

L'actual club Genlerbirli i OFTA  s el club reserva del Genlerbirli i SK.

 Palmars .
Lliga d'Ankara de futbol (10): 1929-30, 1930-31, 1931-32, 1932-33, 1934-35, 1939-40, 1940-41, 1945-46, 1949-50, 1950-51 ;
Copa turca de futbol (2): 1987, 2001;
Campionat turc de futbol (2): 1941, 1946;
Copa TSYD (10);

Jugadors destacats.


 Fatih Akyel;
 Serkan Balc ;
 Deniz Bar  ;
 U ur Boral;
 mit Bozkurt;
 Mehmet ak r;
 mer atk ;
 Metin Diyadin;
 Tolga Do antez;
 smail Gldren;
 mit Karan;
 Okan Ko;
 Tayfun Korkut;
 Baki Mercimek;

 mit zat;
 Mustafa zkan;
 Ergn Penbe;
 Kemalettin  entrk;
 Adrin Domenech;
 Jorge Rinaldi;
 Filip Daems;
 Patrick Nys;
 Elvir Boli ;
 Zlatko Yankov;
 Tomasz Zdebel;
 Fredrik Risp;
 Nick Carle;
 Josip Skoko;

 Ayman Abdelaziz;
 Abdelzahr El-Saka;
 Ahmed Hassan;
 Lahcen Abrami;
 Geremi Njitap;
 Marcel Kimemba Mbayo;
 Haminu Dramani;
 Souleymane Youla;
 Cheick Oumar Dabo;
 Tijjani Babangida;
 Isaac Promise;
 Lamine Traor;
 John Moshoeu;
 Alfred Phiri;


 Bibliografia .
 Ankara Rzgar . Kendi Yayinlari 2003 ISBN 9759242206 author: Tan l Bora.

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web en angls;
Web de seguidors;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272767" title="Kas?mpa?a Spor Kulb" nonfiltered="2136" processed="2125" dbindex="107212">

El Kas mpa a Spor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat d'Istanbul.

 Histria .
Va ser fundat el 1921 amb el nom d'Alt ntu . L'any 2007 ascend per segon cop en la seva histria a la primera divisi de Turquia.

Trajectria esportiva.
Primera divisi: 1959-1964, 2007-;
Segona divisi: 1964-1968, 1989-1992, 1997-2000, 2006-2007;
Tercera divisi: 1968-1979, 1984-1989, 1992-1997, 2000-2001, 2005-2006;
Quarta divisi: 2001-2005;
Categoria amateur: 1958-1959, 1979-1984;

 Enllaos externs .
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272775" title="Emperador del Jap" nonfiltered="2137" processed="2126" dbindex="107213">
L'Emperador (en japons:   , tenn , literalment "sobir celestial", i formalment conegut com el Mikado), s el monarca del Jap. s el cap de la casa imperial del Jap. Segons la constituci actual, l'Emperador s el "smbol de l'Estat i de la unitat del poble";s una figura cerimonial de la monarquia constitucional.  L'emperador actual s Sa Majestat Imperial l'Emperador Akihito, que puj al tron desprs de la mort del seu pare l'Emperador Showa (Hirohito) el 1989. La casa imperial, des del la segona meitat del segle XIX es coneixia com a Ky j  (  ), i desprs com a K kyo (  ), i es troba a la seu antiga del Castell d'Edo al centre de Tquio. Els emperadors anteriors residiren a Kyoto per ms d'onze segles. 

Vegeu tamb.
 Llista d'emperadors del Jap;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272776" title="Joie Chitwood" nonfiltered="2138" processed="2127" dbindex="107214">
 Joie Chitwood   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 14 d'abril del 1912 a Denison, Texas. 

Chitwood va crrer a la Champ Car a les temporades 1940-1950 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de diversos d'aquests anys .

Joie Chitwood va morir el 3 de gener del 1988 a Tampa Bay, Florida.


 Resultats a la Indy 500 .




(*) Cotxe compartit.


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Joie Chitwood va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 1;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272778" title="Himne al poble de Sant Joan" nonfiltered="2139" processed="2128" dbindex="107215">
Josep Rossell Ordines va compondre l'Himne al poble de Sant Joan l'any 1913. Actualment es canta dia 29 d'agost, el dia de Sant Joan Degollat, al final de la missa solemne.

Himne al poble de Sant Joan.
Al bell mig de l'illa aimada,
on la calma i ditxa estan,
seus, oh terra consagrada,
oh vila de Sant Joan!

Una dolura profunda;
se desprn de tots els terrers;
i un suau encant inunda;
tos pujols, plans i carrers.

Tos camps en aquella estranya;
fecunditat triomfant,
i llur prolifca entranya;
s'obri al nostre esfor constant.

Tu amb amor a tots nos lligues;
de germanor amb lo lla.
Mare esplndida que abrigues;
tots els teus en ampli abra.

La plau i la placidesa;
damunt ton front van planant;
i ens atreus amb ta dolcesa;
com irresistible imant.

Ben feels a la memria;
de la nostra santa avior;
refarem la vella histria;
plens de coratge i amor.

Cada cor ser una ara,
on t'oferirem tribut;
i precs, perqu avencis, Mare;
Ptria, en briu i en virtut.

I sies noble i gloriosa,
ton nom sempre benet,
i sies forta i ditxosa,
preservada de l'oblit.

Que amb la fe i treball per guia,
un poble es fa ardit i gran,
com nostre cor te somnia;
o vila de Sant Joan!

I essent bona i essent justa,
no et mancar en l'aflicci;
l'auxili d'aquella augusta;
Verge de Consolaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272779" title="Planejament urbanstic" nonfiltered="2140" processed="2129" dbindex="107216">
El planejament urbanstic s la disciplina de planificaci de l's del sol que abasta aspectes de la construcci i de les activitats socials dels municipis i comunitats. Altres disciplines treballen a una escala inferior, com ara l arquitectura, el paisatge urb i el disseny urb. En sentit contrari, la planejament regional o metropolitana, s l instrument que planifica mbits supra-municipals, especialment a les rees d influena de les grans ciutats. 

Altre element del planejament urbanstic s la rehabilitaci i regeneraci del espai urb adaptant els criteris constructius, la qualificaci constructiva i les infraestructures obsoletes a les noves necessitats socials.

Histria .
El planejament urbanstic neix com a disciplina a mitjans del segle XIX, no obstant el creixement de moltes ciutats al llarg de la histria ja s havia produt seguint uns determinats criteris de disseny i funcionalitat predeterminats a la construcci.

Quan l agricultura s implanta a les societats nmades, apareixen els assentaments permanents de la poblaci. Les primeres ciutats neixen amb una orientaci comercial, defensiva i com a centres de redistribuci de la producci agrcola. L assentament dels habitatges i centres d activitat s ubiquen de forma desordenada al voltant de camins i rius en funci de l oportunitat. Cap al tercer milleni aC. trobem els primers indicis de planejament i gesti urbana a Ur entre el Tigris i l Eufrates a l actual Iraq i a l Indus Valley, l actual ndia. Els carrers d'aquestes primeres ciutats sovint es pavimentaven i es traava una incipient trama urbana amb carrers en angles rectes. Tamb existia certa zonificaci funcional separant zones d activitat comercial, residencials, etc.

Aspectes del planejament urbanstic.
El planejament urbanstic, en tant que disciplina que s avana i predetermina com i quins han de ser els espais, les construccions pbliques i privades i les infraestructures, ha de contemplar criteris:
 Esttics: que fixin el perfil urb, la imatge global determinant aspectes de la distribuci de la trama urbana i, molt especialment, de les limitacions constructives i de l ocupaci de l espia pblic amb senyals, quioscs, mobiliari urb, etc.
 Seguretat: de la visi de tancament protector dels castells hem evolucionat a que les ciutats disposin de capacitat per afrontar catstrofes o evacuacions massives. ;
 Concentracions socials: evitant la creaci de suburbis sense un nivell adient de serveis o la creaci de guetos amb concentracions de poblaci amb dificultats d integraci social.
 Regeneraci: renovaci de teixit urb degradat mitjanant la rehabilitaci de zones que han perdut la seva funci (zones industrials absorbides pel creixement residencial) o que la seva antiguitat requereix una intervenci (habitatges amb mancances sanitries o de confort) i reassignaci funcional (antics palaus, mansions medievals).
 Mobilitat: resulta obvi que l evoluci de necessitats de mobilitat i el tipus de transport canvien a una velocitat superior a la capacitat de les vies per adaptar-se. No tant sols cal preveure un creixement en el dimensi (carrers per cavalls a carrers per a cotxes), sin tamb una capacitat d adaptaci a altres usos (zones comercials peatonals, rees d oci impensables fa noms 50 anys, etc.).
 Factors ambientals i de creixement sostenible: Els aspectes relacionats amb els subministrament de serveis, sanitaris, espais verds, contaminaci atmosfrica i sonora, sn factors a tenir present al moment dels planejament a fi de tenir capacitat per a poder atendre les demandes socials sense perjudicar l entorn.

Enllaos externs.
Registre de planejament urbanstic de Catalunya, del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272783" title="Temporada 2005 de Frmula 1" nonfiltered="2141" processed="2130" dbindex="107217">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 2005. 




s la temporada nm. 56 de la historia del Campionat del mn de la F1. 




 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de dinou (19) curses.

S  adjudiquen punts als vuit primers llocs (10, 8, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 2005 .






 Clasificaci del mundial de pilots del 2005 .




()




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272788" title="Llista d'estats sobirans del 1895" nonfiltered="2142" processed="2131" dbindex="107218">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
 Ankole   Regne d'Ankole;
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro;
 Ashanti   Uni Ashanti;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Baguirmi;
   Regne de Blgica;
 Benn   Imperi de Benn;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bukhara   Emirat de Bukhara;
 Bulgria   Principat de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
 Illes Cook   Federaci de les Illes Cook;
  Repblica de Costa Rica;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
 Equador   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Regne de Fouta Djallon;
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hawaii   Repblica de Hawaii;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;
 Joseon   Regne de Joseon;

K.
   Regne de Kaffa;
   Regne de Kndougou;
 Khiva   Khanat de Khiva;
   Imperi Kong (fins al 1895);
   Regne de Koya;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
 Nicaragua   Repblica de Nicaragua;

O.
   Estat Lliure d'Orange;
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   el Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;
 Sulu   Sultanat de Sulu;

T.
   Regne de Tonga;
 Toro   Regne de Toro;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

W.
   Imperi Wassoulou;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh;
 Formosa   Repblica de Formosa (del 24 de maig al 23 d'octubre);
 - Principat de Trinitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272790" title="Rhymes and reasons" nonfiltered="2143" processed="2132" dbindex="107219">
Rhymes and Reasons s un lbum del cantautor nord-americ John Denver, va ser enregistrat l'octubre de 1969 sota el segell RCA Records.  

Llista de temes.
Cara A.
"The Love of Common People";
"Catch Another Butterfly";
"Daydream";
"The Ballad of Spiro Agnew";
"Circus";
"When I'm Sixty-Four";
"The Ballad of Richard Nixon";
"Rhymes and Reasons";

Cara B.
"Yellow Cat";
"Leaving on a Jet Plane";
"(You Dun Stomped) On My Heart;
"My Old Man";
"I Wish I Knew How It Would Feel To Be Free";
"Today Is The First Day Of The Rest Of My Life";
"Leaving On A Jet Plane";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272791" title="Leaving on a Jet Plane" nonfiltered="2144" processed="2133" dbindex="107220">
"Leaving on a Jet Plane" s una can escrita per  John Denver el 1967 durant una espera en un aeroport a Washington i fou enregistrada pel Mitchell Trio  el mateix any. El ttol original era "Oh Babe I Hate To Go" per el productor, Milt Okun, el va convncier per canviar el ttol. El tema va passar desaparcebut fins que Peter, Paul and Mary el van incloure en el seu Album 1700 i com a single d'aquest. D'aquesta manera va tenir molt d'xit i es va convertir en el hit de Denver. 

Diversos grups i autors han fet versions del tema cosa que l'han fet ms fams i ms exits.

Enllaos externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272793" title="Whose Garden Was This?" nonfiltered="2145" processed="2134" dbindex="107221">
Whose Garden Was This? s un lbum del cantautor nord-americ John Denver que es va enregistrar l'octubre de 1970. 

Llista de temes.
Cara A.
 "Tremble If You Must";
 "Sail Away Home" (written by Denver);
 "The Night They Drove Old Dixie Down";
 "Mr. Bojangles";
 "I Wish I Could Have Been There (Woodstock)";

Cara B.
 "Whose Garden Was This?" (written by Tom Paxton);
 "The Game Is Over";
 "Eleanor Rigby";
 "Old Folks";
 Medley: "Golden Slumbers"; "Sweet Sweet Life"; "Tremble If You Must";
 "Jingle Bells" (adapted by Denver);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272794" title="Take Me to Tomorrow" nonfiltered="2146" processed="2135" dbindex="107222">
Take Me To Tomorrow s un disc del cantautor nord-americ John Denver, fou el segon que enregistr amb RCA Records i va aparixer el maig de 1970.

Llista de temes.
Cara A.
 "Take Me To Tomorrow";
 "Isabel";
 "Follow Me";
 "Forest Lawn";
 "Aspenglow";
 "Amsterdam";

Cara B.
 "Anthem-Revelation";
 "Sticky Summer Weather";
 "Carolina In My Mind";
 "Jimmy Newman";
 "Molly";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272795" title="Poems, Prayers and Promises" nonfiltered="2147" processed="2136" dbindex="107223">
Poems, Prayers, and Promises s un disc del cantautor nord-americ John Denver que va aparixer el maig de 1971. 

Llista de temes.
Cara A.
1. Poems, Prayers and Promises
2. Let It Be
3. My Sweet Lady
4. Wooden Indian
5. Junk
6. Gospel Changes

Cara B.
1. Take Me Home, Country Roads
2. I Guess He d Rather be In Colorado
3. Sunshine On My Shoulders
4. Around and Around
5. Fire and Rain
6. The Box






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272797" title="Rocky Mountain High (lbum)" nonfiltered="2148" processed="2137" dbindex="107224">
Rocky Mountain High s un lbum del cantautor nord-americ John Denver que va aparixer el setembre de 1972.

Llista de temes.
Cara A.
 "Rocky Mountain High";
 "Mother Nature s Son";
 "Paradise";
 "For Baby (For Bobbie)";
 "Darcy Farrow";
 "Prisoners";

Cara B.
 "Goodbye Again";
 "Season Suite: Summer, Fall, Winter, Late Winter, Early Spring, Spring";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272799" title="Medalla de la Distinci Laboral" nonfiltered="2149" processed="2138" dbindex="107225">

La Medalla de la Distinci Laboral (rus:                    ; transliterat: Za trudovoye otlichiye) s una condecoraci sovitica creada per Stalin el 27 de desembre de 1938. Era atorgada als obrers, als treballadors dels koljos, als especialistes en l'economia nacional, als treballadors en els camps de la cincia, la cultura, la instrucci pblica, la sanitat pblica i altres ciutadans de la URSS: 
 Pel treball que contribueix al creixement del rendiment del treball i de la millora de la qualitat de la producci, pels xits en la competici socialista;
 Per l'aportaci laboral a la construcci, la reconstrucci dels objectes essencials d'economia nacional;
 Per les invencions valuoses i les propostes de racionalitzaci;
 Pel treball d'xit en el camp de la cincia, la cultura, la literatura, l'art, la instrucci pblica, la sanitat pblica, el comer, l'alimentaci pblica, l'administraci de serveis comunals, el servei domstic de la poblaci i d'altres branques de l'activitat laboral;
 Pel treball actiu en l'educaci comunista i la preparaci professional de la joventut;
 Pels xits en l'activitat estatal i pblica;
 Pels xits en els camps de la cultura fsica i l'esport.

Va ser instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 27 de desembre de 1938, sent publicat a la Gaseta del Soviet Suprem de la Uni Sovitica n23 de 1938. La descripci de la medalla es va modificar mitjanant decret del 19 de juny de 1943, i la seva posici el 16 de desembre de 1947. Finalment, es confirm la seva posici mitjanant una nova redacci dels estatuts el 28 de mar de 1980.

Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la Medalla dels Treballadors Distingits.
Pot ser atorgada a estrangers. 

Va ser una de les primeres medalles institudes a la URSS. s la menor de les dues medalles de preguerra institudes pels mrits laborals (la superior s la Medalla dels Treballadors Distingits), i serien equivalents a les seves anlogues militars (la Medalla al Valor i la Medalla pel Servei de Combat). Va ser realitzada pel pintor I.I. Dubasov. 

Noms era concedida mitjanant Decret del Soviet Suprem de la URSS. El primer Decret va ser signat el 15 de gener de 1939, atorgant-la a 8 obrers de la fbrica d'armament n8 de Kalinin. Al dia segent, juntament amb la concessi de l'Orde de la Bandera Roja als Cors i Danses  de l'Exrcit Roig, la Medalla de la Distinci Laboral va ser atorgada a 16 membres del conjunt; i encara, al dia segent, 17 de gener, s'atorg a 28 treballadors per l'elaboraci cientfica del mtode de gasificaci subterrnia del carb. En total, abans de la guerra ja va ser atorgada a unes 11.000 persones, i durant els anys de la guerra a ms de 44.000 persones. La darrera concessi va ser atorgada el 21 de desembre de 1991 a N.A. Barontsov, director de la fbrica del consorci Ciment de Belgorod. En total, va ser atorgada en unes 2.146.400 ocasions.

Juntament amb la medalla es concedia un certificat acreditatiu.

 Disseny .
s una medalla de plata de 32mm de dimetre. A l'anvers apareixen a fal i el martell en relleu  d'esmalt vermell, i la inscripci en relleu "CCCP" (URSS). A sota hi ha la inscripci "                   " (Per la Distinci Laboral), tamb en esmalt vermella i en dues lnies. 

Al revers de la medalla hi ha la inscripci                          (Treballar a la U.R.S.S. s una Qesti de Glria).

Es suspn sobre un gal pentagonal de 24mm de color lila amb una franja longitudinal en daurat de 2mm a cada costat (la primera variant penjava d'un gal pentagonal vermell)

 Vegeu tamb .

 Medalla dels Treballadors Distingits ;
 Medalla per la Tasca Meritria durant la Gran Guerra Patritica de 1941-1945 ;
 Medalla dels Treballadors Veterans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272801" title="Agrnoms" nonfiltered="2150" processed="2139" dbindex="107226">

 Enginyer agrnom, per a la professi sobre l'agronomia. ;
 Agrnom, per als magistrats de l'antiga Grcia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272803" title="Integraci de Montecarlo" nonfiltered="2151" processed="2140" dbindex="107227">
En matemtiques, la integraci de Montecarlo s un mtode de quadratura numrica que fa servir nombres pseudo aleatoris. Es a dir, els mtodes d'integraci de Montecarlo sn algorismes per trobar una avaluaci aproximada de la integral definida, normalment d'integrals mltiples. Els algorismes deterministes d'integraci numrica, per aproximar la integral, avaluen la funci en un conjunt de punts corresponents a una graella regular o en un conjunt de punts predefinits. En canvi, els mtodes de Montecarlo trien de forma aleatria els punts en els que s'avaluar la funci.
La integraci de Montecarlo forma part d'una famlia d'algorismes anomenats genricament mtodes de Montecarlo. Aquests algorismes utilitzen nombres aleatoris per a resoldre diferents tipus de problemes matemtics i reben el seu nom degut al casino de Montecarlo

Informalment, per estimar l'rea d'un domini d, primer es tria un domini D tal que contingui d i que la seva rea sigui fcil de calcular (per exemple un rectangle). Llavors es tria un conjunt aleatori de punts que caiguin dins de D. Es calcula la fracci d'aquests punts que tamb queden dins de d. Llavors l'rea de d s'aproxima com l'rea de D multiplicada per aquesta fracci.

L'algorisme tradicional de Montecarlo distribueix els punts on s'avalua la funci uniformement dins l'intrval d'integraci. Els algorismes adaptatius com ara VEGAS i MISTER fan servir el mostreig per importncia i el mostreig estratificat per tal d'obtenir un resultat millor.

 L'algorisme tradicional .

L'algorisme tradicional calcula una estimaci de una integral definida mltiple de la forma,

;

Sobre l'hipercub de volum  definit per .

L'algorisme mostreja punts uniformement distributs dins la regi d'integraci per tal d'estimar la integral i el seu error. Suposeu que es t un conjunt de mostres de mida N i els punts del conjunt sn x1,  , xN. Llavors l'estimaci de la integral ve donada per
;
on  indica la mitjana aritmtica de l'integrand.

La varincia de la funci es pot estimar emprant
;

La varincia de la estimaci de la integral es pot estimar emprant
;

Per valors grans de N aquesta varincia disminueix asimptticament en proporci a V2 var(f) / N, on var(f) s la autntica varincia de la funci sobre la regi d'integraci. L'error de la estimaci mateix disminueix en proporci a V  (f) /  N. La llei familiar dels errors disminuint en proporci a 1 /  N s'aplica: per a reduir l'error en un factor de 10 cal augmentar 100 cops el nombre de punts de mostreig. 

La expressi anterior subministra una estimaci estadstica de l'error del resultat. Aquesta estimaci no s estrictament una fita superior; pot ser que el mostreig aleatori de la funci no descobreixi totes les caracterstiques rellevants de la funci i per tant pot ser infravalori l'error.

 MISER Montecarlo .

L'algorisme MISER de Press i Farrar es basa en un mostreig recursiu estratificat. Aquesta tcnica busca reduir l'error global d'integraci a base de concentrar els punts d'integraci en les regions on la varincia s ms gran. 

La idea del mostreig estratificat sorgeix de l'observaci de qu per a dues regions disjuntes a i b amb estimacions de Montecarlo de la integral  i  i varincies  i , la varincia  de la estimaci combinada  ve donada per, 

;

Es pot demostrar que aquesta varincia queda minimitzada a base de distribuir els punts de forma tal que, 

;

D'aqu en resulta que la estimaci ms petita de l'eror s'aconsegueix a base de collocar un nombre de punts a cada sub-regi proporcional a la desviaci tpica de la funci en la sub-regi. 

L'algorisme MISTER treballa bisecant la regi d'integraci al llarg d'un eix coordenat per obtenir dues sub-regions a cada pas. La direcci es tria a base d'examinar totes les direccions possibles i elegint la que minimitzar la varincia combinada de les dues sub-regions. La varincia en les sub-regions s'estima amb la fracci del nombre total de punts que est disponible a cada pas. Llavors es repeteix recursivament el procs per a cada un dels dos semiespais obtinguts amb la millor bisecci. Els punts de mostreig que queden es colloquen en les sub-regions emprant la frmula per  N_a i N_b. Aquesta recursi continua fina a una profunditat especificada per l'usuari, llavors s'integra cada subr-regi amb l'algorisme tradicional de Montecarlo. Llavors es combinen aquestes estimacions individuals i les seves estimacions de l'error per obtenir el resultat global i la seva estimaci de l'error. 

 VEGAS Montcarlo .

L'algorisme VEGAS de G.P.Lepage es basa en el mostreig per importncia. Mostreja els punts a partir de la distribuci de probabilitat descrita per la funci , de forma que els punts es concentren el les regions que fan la aportaci ms gran a la integral. 

En general, si la integral de Montecarlo de  es mostreja amb punts distributs d'acord amb la distribuci de probabilitat que descriu la funci , s'obt una estimaci , 



Amb una varincia corresponent, 



Si la distribuci de probabilitat es tria com  llavors es pot demostrar que la varincia  s'esvaeix, i l'error de l'estimaci esdev zero. A la prctica no s possible mostrejar a partir d'una distribuci exacta  que a qualsevol funci arbitrria, per tant els algorismes basats en el mostreig per importncia pretenen produir aproximacions eficients a la distribuci desitjada. 

L'algorisme VEGAS aproxima la distribuci exacta a base de diverses passades sobre la regi d'integraci i trobant l'histograma de la funci . Cada histograma es fa servir per a definir la distribuci del mostreig de la segent passada. Aquest procediment convergeix assimptticament acap a la distribuci desitjada. Per tal d'evitar que el nombre de piles de l'hitograma creixi en proporci de  la distribuci d probabilitat s'aproxima amb una funci separable:  aix el nombre de piles que calen s noms proporcional a . Aix s equivalent a localitzar elspics de la funci a partir de les projeccions de l'integrand sobre els eixos de coordenades. L'eficincia de VEGAS depn d'aquesta suposici. s ms eficient quan els pics de l'integrand estan ben localitzats. Si un integrand es pot reescriure de manera que sigui aproximadament separable, aix augmentar l'eficincia de la integraci amb VEGAS. 


 Referncies  .

La segent referncia en angls dels mtodes de Montecarlo i quasi-Montcarlo (amb una descripci de les tcniques de reducci de la varincia) s un excellent comenament:
 R. E. Caflisch, Monte Carlo and quasi-Monte Carlo methods, Acta Numerica vol. 7, Cambridge University Press, 1998, pp. 1-49.

Curs en angls per a estudiants de fsica d'altes energies que dona una introducci als mtodes d'integraci numrica incloent-hi el mtode de Montecarlo:
 S. Weinzierl, Introduction to Monte Carlo methods, ;

L'algorisme MISER es descriu en el segent article, 

 W.H. Press, G.R. Farrar, Recursive Stratified Sampling for Multidimensional Monte Carlo Integration, Computers in Physics, v4 (1990), pp190-195. ;

L'algorisme VEGAS es descriu en els segents articles, 

 G.P. Lepage, A New Algorithm for Adaptive Multidimensional Integration, Journal of Computational Physics 27, 192-203, (1978) ;
 G.P. Lepage, VEGAS: An Adaptive Multi-dimensional Integration Program, Cornell preprint CLNS 80-447, March 1980 ;

Enllaos externs.
Module for Monte Carlo Integration ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272805" title="Vader (grup)" nonfiltered="2152" processed="2141" dbindex="107228">

Vader s un grup de death metal d'Olsztyn, Polnia fundat el 1986. s una de les bandes capdavanteres del death metal europeu, una tradici estilstica que es distingeix clarament de la del death metal nordameric. No obstant aix, tenen una marcada influncia dels nordamericans Morbid Angel. El nom de la banda prov del personatge Darth Vader de La Guerra de les Galxies.

Biografia.
Malgrat que el grup comen la carrera el 1986, no editaren la primera maqueta, Morbid Reich, fins al 1990. Fou una fita remarcable per ser una producci de qualitat feta darrere el tel d'acer i perqu assol la xifra de 10,000 cpies venudes. De fet, s una de les maquetes ms exitoses de la histria del heavy metal. Les peces de Morbid Reich aparegueren el 1993 en llur primer disc, The Ultimate Incantation, editat per Earache Records. El segon disc, De Profundis, es public el 1995 i s considerat la creaci ms reeixida de la banda i una de les obres cabdals del death metal a nivell mundial. A continuaci editaren un disc de versions, Future of the Past, i Black to the Blind, publicats respectivament el 1996 i el 1997. El 1998 signaren un contracte amb Metal Blade Records, grcies al qual el maig de 2000 publicaren el quart disc, Litany. Els segents discos, Revelations (2002) i The Beast (2004), resultaren tal vegada menys inspirats que els anteriors. L'agost de 2005, el bateria Krzysztof "Doc" Raczkowski, mor a causa d'un cncer amb 35 anys d'edat. El 5 de setembre de 2006 publicaren llur set lbum d'estudi, Impressions in Blood.

Membres de la banda.
Membres actuals.
 Piotr "Peter" Wiwczarek   Veu i guitarra;
 Maurycy "Mauser" Stefanowicz   Guitarra;
 Marcin "Novy" Nowak   Baix;
 Dariusz "Daray" Brzozowski   Bateria;

Membres anteriors.
 Konrad "Simon" Karchut   Baix;
 Jaros aw "China" Labieniec   Guitarra;
 Krzysztof "Doc" Raczkowski   Bateria;
 Leszek "Shambo" Rakowski   Baix;
 Zbigniew "Vika" Wrblewski   Guitarra;
 Robert "Astaroth" Struczewski   Baix;
 Grzegorz "Belial" Jackowski   Bateria;
 Piotr "Berial" Kuzio a   Guitarra;
 Robert "Czarny" Czarneta   Veu;
 Jacek "Jackie" Kalisz   Baix;

Msics de suport.
 Krzysztof "Siegmar" Olo    Teclats a The Art of War;
 Marcin "Z bek" Go ebiewski   Bateria a la gira de 2001;
 Grzegorz Skawinski   Guitarra convidada a Sothis;
 Adam "Nergal" Darski   Veu convidada a Revelations;

Discografia.
Discos d'estudi.
 The Ultimate Incantation (1993);
 De Profundis (1995);
 Black to the Blind (1997);
 Litany (2000);
 Revelations (2002);
 The Beast (2004);
 Impressions in Blood (2006);

References.




Enllaos externs.

 Pgina oficial de Vader;
 MySpace oficial de Vader;
 Crtiques i entrevistes a Chronicles of Chaos;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272814" title="Traductologia" nonfiltered="2153" processed="2142" dbindex="107230">
La traductologia s l'estudi teric de la traducci. Aix fa part dels estudis de traducci i d'interpretariat a les universitats.

Bibliografia.
(ISBN 84-376-1941-6) HURTADO ALBIR, Amparo (2001), Traduccin y Traductologa: Introduccin a la traductologa, Madrid: Ctedra.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272817" title="Chapeau el "esmirriau"" nonfiltered="2154" processed="2143" dbindex="107231">

Chapeau el "esmirriau" (Chapeau el "desnerit") s la sisena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada entre el 1970 i el 1971.

Argument.
El Sper deixa a crrec d'en Mortadello i en Filem amb una moneda antiga i molt valuosa, per tot just l'han posada a la caixa forta que en Chapeau l'"esmirriau" la roba. Tots dos proven d'enfrontar-s'hi, per el seu barret amaga tot de mecanismes de defensa i atac que fan que els pugui esquivar sense esforar-se.

El llibre est dividit en onze captols de quatre pgines, per facilitar la publicaci setmanal, en els que proven d'aturar l'enemic, cosa que no aconsegueixen fins a l'ltim en qu descobreixen que la tan valuosa moneda noms s un truc que fa servir el professor Bacteri per comprar tabac en una mquina expenedora que sempre li torna aquella moneda, conseguint fumar de franc.

Aquest personatge torna a tenir un captol dedicat en l'lbum Venganza cincuentona! en el que prova de venjar-se del parell d'investigadors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272819" title="Pere del Rei" nonfiltered="2155" processed="2144" dbindex="107232">
Pere, anomenat Pere del Rei, fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicen de Valncia (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).

La seva lauda sepulcral a la Seu Vella, diu que fou fill del rei Pere II, i per tant, germanastre de Jaume II, de qui fou conseller. Durant el seu bisbat, arregl el servei de la catedral i al captol general de l Assumpta dispos que noms s hi fessin bateigs. Tamb ratific que el capell del Comte celebrs la missa de l alba. Celebr snode dioces el 1301 sobre disciplina eclesistica i fu confegir una compilaci de les constitucions sinodals.

Al snode s acord que:

 Durant la consagraci, a la missa, es toquessin les campanes i, qui, estant a casa o al carrer, s'agenolls i ress un parenostre i un Ave Maria, obtindria 40 dies d indulgncies.
 En temps d interdicte s'exceptuaven les festivitats de les tres Pasqes i la festa de l Assumpta.
 Tot prevere havia de saber els 10 manaments, el Credo, els set sagraments, els dons de l Esperit Sant, els set pecats capitals i les virtuts oposades i les catorze obres de misericrdia.
 Els clergues no jugarien al "tresillo", escacs o altres jocs d'atzar. Tampoc podien ser collectors de cap santuari, hospital, pont o altres.
 Tots els clergues tindrien el llibre de la "Constitutio...".


Contribu a la fundaci de l Estudi General de Lleida el 1300, sens dubte el fet mes important del seu pontificat i que represent una obra de formaci humana i espiritual que va durar fins el dia 11 de novembre del 1707.

El 1308 an amb l expedici de Bernat de Fenollar a Almeria. Va morir a Lleida el 4 de setembre del 1308. s enterrat a la capella de sant Nicolau, fundada pel seu germ Jaume Sarroca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272826" title="Samson" nonfiltered="2156" processed="2145" dbindex="107233">


Samson era una banda britnica de heavy metal format el 1977 pel guitarrista i cantant Paul Samson.

Biografia.
El grup s conegut sobretot pel fet que en els tres primers discos el cantant fou Bruce Dickinson, el futur cantant d'Iron Maiden i que llavors es feia anomenar "Bruce Bruce". Aquests tres primers discos, de fet, situaren Samson com una de les bandes destacades del moviment renovador del heavy metal que fou la New Wave of British Heavy Metal, sovint denotada amb l'acrnim "NWOBHM". Una caracterstica remarcable de la banda en aquella poca era que el bateria Thunderstick (el nom real del qual s "Barry Graham") feia totes les actuacions abillat amb una mscara de cuir i tancat en una gbia metllica. Tamb comptaren amb la participaci del bateria Clive Burr, abans i desprs que fos membre d'Iron Maiden. La histria del grup s'acab a causa de la mort del lder, Paul Samson, per un cncer el 9 d'agost de 2002. El baixista Chris Aylmer mor el 9 de gener de 2007 tamb a causa d'un cncer.

Discografia.

Discos d'estudi.
 Survivors (1979);
 Head On (1980);
 Shock Tactics (1981);
 Before the Storm (1982);
 Don't Get Mad, Get Even (1984);
 Joint Forces (1986)   Disc en solitari de Paul Samson;
 Head Tactics (1986);
 And There It Is (1988)   reeditat el 1993 amb el ttol "1988";
 Refugee (1990);
 Samson (1993);
 Test of Time (1999);

Discos en directe.
 Thank You and Goodnight (1985);
 Live at Reading 1981 (1990);
 Live at the Marquee (1994);
 The BBC Sessions (1997);
 Metal Crusade (1999);
 Live in London 2000 (2001);
 Live: The Blues Nights (2002);

Recopilatoris.
 Last Rites (1984);
 Pillars of Rock (1990);
 Burning Emotion (1995);
 The Masters (1998);
 Past, Present, and Future (1999);
 Test of Time (1999);
 There and Back (2001);
 Riding with the Angels - The Anthology (2002);

Formacions de la banda.
 1978 Paul Samson, Chris Aylmer, Clive Burr;
 1979 Paul Samson, John McCoy, Thunderstick (Barry Graham);
 1980 Paul Samson, Chris Aylmer, Thunderstick (Barry Graham), Bruce Bruce (Bruce Dickinson);
 1981 Paul Samson, Chris Aylmer, Mel Gaynor, Bruce Bruce (Bruce Dickinson);
 1982 Paul Samson, Chris Aylmer, Pete Jupp, Nicky Moore;
 1984 Paul Samson, Mervyn Goldsworthy, Pete Jupp, Nicky Moore, Dave Colwell;
 1988 Paul Samson, Dave Boyce, Toby Sadler, Charlie Mack, Mick White;
 1990 Paul Samson, Peter Scallan, Toby Sadler, Charlie Mack;
 1993 Paul Samson, Chris Aylmer, Tony Tuohy;
 2000 Paul Samson, Chris Aylmer, Thunderstick (Barry Graham), Nicky Moore;

Referncies.
 Pgina oficial de Paul Samson;
 All Music Guide: Samson;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272827" title="Panerola americana" nonfiltered="2157" processed="2146" dbindex="107234">



La panerola americana o panerola roja (Periplaneta americana) s una espcie de panerola alada de mida gran, t una longitud entre 2,5 cm i 4 cm. s molt comuna al sud dels Estats Units i en climes tropicals, i s cosmopolita, a causa del seu viatge mitjanant el transport i comer internacional. Al sud dels EUA, s'anomena sovint un Palmetto Bug o Waterbug, a causa de la seva associaci amb arbres i llocs humits. S'han localitzat al nord-est dels EUA, (Ciutat de Nova York) i al sud-est del Canad (Montreal), on es troba principalment prop d'habitatges humans a causa de la seva manca de tolerncia al fred. La panerola americana tamb es pot trobar prop de diversos ports arreu del mn, com Ciutat del Cap i Durban, Sud-frica i al sud d'Europa (Barcelona). Entre les espcies de paneroles ms comunes, s l'espcie ms gran.
 
Es creu que el seu hbitat original es troba a frica, per fa temps s'establ a Amrica, d'on rep el nom com. 

L'insecte pot viatjar de pressa, sovint llanant-se fora de vista quan alg entra en una sala, i pot cabre en petites escletxes petits i sota les portes malgrat la seva mida bastant gran. Se sap que sn molt mbils i tamb tenen ales que el deixen ser un aviador bastant capacitat. 

L'insecte es considera sovint una plaga ja que envaeix estances on viuen les persones per a refugi i menjar,. 

Biometria.
Els adults de les paneroles americanes fan una longitud mitjana de 38 mm. Sn de color marr vermells i tenen un marge groguenc a la  regi de cos darrere el cap (pronot). Les paneroles immadures s'assemblen als adults excepte que sn pteres. 

Ecologia.

La panerola americana generalment viu en rees humides, per poden sobreviure en rees seques si tenen accs a aigua. Prefereixen temperatures calentes al voltant de 29 C (84 F) i no toleren temperatures fredes. En zones residencials, aquesta panerola viu a soterranis i clavegueres i es poden moure a l'exterior a patis durant la temporada clida. Aquestes paneroles sn comunes a soterranis, arrossegar-se espais, escletxes i clivelles de porxos, fonaments, passarelles adjacents a edificis. Sn eminentment detritivors s'alimenten d'una varietat mplia de materials vegetals i animals.

Cicle vital.
Les femelles produeixen l'ooteca i la duu sobresortint de la punta de l'abdomen durant aproximadament dos dies. Llavors les dipositen en llocs ocults i escletxes. Les ooteques fan vora 0,9 cm. Les nimfes de panerola immadures emergeixen de l'ou en 6-8 setmanes desprs de la posta i requereixen un perode de maduraci entre 6 i 12 mesos. Les paneroles adultes poden viure fins a un any durant el qual les femelles poden arribar a produir una mitjana de 150 fills.

Control de plagues.
La presncia de paneroles al voltant de les cases sn ms difcils de controlar. Primer, cal limitar la disponibilitat de menjar i aigua, llenar les deixalles domstiques en cubells d'escombraries, no en bosses de plstic, ja que les bosses de plstic s'estripen fcilment i permeten alimentar aquests animals. Cal desviar l'aigua com a mnim 1 metre fora dels fonaments. En segon lloc, cal reduir i eliminar els possibles refugis per a les paneroles. No apilar llenya o runa prop dels fonaments. Es recomana fer una inspecci visual entre una o dues hores desprs de posta de sol per tal de localitzar les escletxes i clivelles de l'edifici per on emergeixen les paneroles. Es poden ruixar amb insecticida aquestes superfcies i intentar segellar les escletxes i clivelles.

Articles relacionats.
Blattellidae - Llista d'altres espcies de paneroles.

Galleria.


Enllaos externs.
An Ohio State University Entomology article on the American Cockroach;
Gallery of cockroaches;
Harvard University fact sheet on the American Cockroach;
Order Blattodea, Exploring California Insects;
;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272828" title="?stanbul Byk?ehir Belediyespor" nonfiltered="2158" processed="2147" dbindex="107235">

El Istanbul Byk ehir Belediyespor s un club de futbol turc de la ciutat d'Istanbul.

 Histria .
El club s propietat de l'ajuntament d'Istanbul. Va serfundat l'any 1990 com a resultat de la fusi de tots els clubs menors de la ciutat en un nic club. Jug a segona divisi des del 1996, i juga a primera a partir del 2007-2008.

 Trajectria esportiva .
Lliga turca de futbol 2007-;
Lliga turca 2a divisi 1993-1995, 1996-2007;
Lliga turca 3a divisi 1991-1993, 1995-1996;

 Enllaos externs .
Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272829" title="Mikey Way" nonfiltered="2159" processed="2148" dbindex="107236">

Michael James Way Lee, ms conegut com Mikey Way, s el baixista del grup My Chemical Romance, i germ petit del vocalista del mateix grup, Gerard Way. Va nixer el 10 de setembre de 1980 a Nova Jersey.

 Biografia .
Va nixer i va crixer a Newark, Nova Jersey. En Mikey i en Gerard sn cosins segons del comediant Joe Rogan, i descendents de escocesos e italians. Ell s el responsable del nom del grup, el cual va provenir del llibre "Ecstacy: three tales of chemical romance" (en catal: xtasis), escrit per Irvine Welsh; el llibre el va trobar en una llibreria on  treballava. En Mikey va apendre a tocar el baix per a poder estar en la banda del seu germ. Toca amb un "A Highway 1 Precision Bass", i amb un "Fender Standard Precision Bass". s miope i adicte a la cafeina. Fa un temps es va fer una operaci lser per curar-se la miopia, i tamb va fer un cambi radical de look, bastant brusc, que va consistir en cambiar-se el color del cabell i tallar-se'l, i posar-se sombra als ulls. Es va casar amb la baixista i tcnic Alicia Simmons el 8 de mar del 2007.

Salut Mental.
Durant la grabaci del seu ltim disc "The Black Parade", en Mikey tenia  problemes personals que resoldre , que el van fer deixar temporalment la banda, causant casi la desintegraci de la mateixa. Ell va dir en una entrevista per a Alternative Press, en la edici de desembre del 2006, que pensava en la seva capacitat per a tocar, "aqu estava, finalment, tenia tot per lo que habia lluitat durant tota la meva vida , i no em divertia ms. Estava en la etapa en la que mirava cap enfora i veia que jo no disfrutava com tots." En Mikey va sortir de la banda per "desconectar-se" de la banda.  Despus de varies setmanes de psicioterapia li van diagnosticar un trastorn bipolar. Desprs, va tornat a la grabaci.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272830" title="Sivasspor Kulb" nonfiltered="2160" processed="2149" dbindex="107237">

El Sivasspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Sivas.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272834" title="Konyaspor Kulb" nonfiltered="2161" processed="2150" dbindex="107239">

El Konyaspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Konya.

 Histria .
El club va ser fundat oficialment el 1922 adoptant els colors negre i blanc. L'any 1981, desprs de la seva fusi amb el club rival local Konya  dmanyurdu, adopt els colors verd i blanc; s a dir, adoptar el nom del Konyaspor i els colors del Konya  dmanyurdu.

 Palmars .
Copa TSYD (5) ;
Segona divisi categoria A (1): 2003;
Segona divisi (1): 1988;
Tercera divisi (1): 1971;

 Jugadors destacats .
 Mehmet Ek i;
 Kayhan Kaynak;
 Sava  Demiral;
 Fatih Uraz;
 Mcahit Yal nta ;
 Grol Arkan;
 Fuat Yaman;
 Fuat Buruk;
 Suat Kaya;
 Sertan Eser;
 Saffet Sancakl ;
 Tolunay Kafkas;
 Ogn Temizkano lu;
 Cenk   ler;
 Murat Hac o lu;
 Zafer Biryol;
 mit Bozkurt;
 Jobanny Rivero;

 Enllaos externs .
 Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272836" title="Imago" nonfiltered="2162" processed="2151" dbindex="107240">


L'imago s l'ltim estadi del desenvolupament d'un insecte, desprs de la seva ltima muda, ja sigui a partir de la nimfa (metamorfosi incompleta) o desprs d'emergir de la pupa (metamorfosi completa). s l'nic estadi durant el qual l'insecte s sexualment madur i presenta ales funcionals en el cas dels insectes alats (Pterygota). L'imago s amb freqncia denominat estadi adult. 

Els imagos ja no tornen a mudar, amb l'excepci dels efemerpters, que presenten l'estadi de subimago, amb ales funcionals, per immadurs sexualment; desprs d'una darrera muda, emergeix l'imago madur.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272841" title="Kayserispor Kulb" nonfiltered="2163" processed="2152" dbindex="107241">

El Kayserispor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Kayseri.

Histria.
El club va ser fundat l'any 1975, a partir d'un club anomenat Kayserigc. Durant la seva histria ha tingut diverses denominacions i colors:
1975: Kayseri Emniyetspor, colors vermell i blau fosc.
1989-90: Kayseri Erciyesspor, colors negre i blanc.
1992: Byk ehir Belediye Erciyesspor, colors blau i blanc.
1994: Melikgazi Belediyespor, colors groc i vermell.
1999: Hac lar Erciyesspor, colors groc i blau fosc.
2001: Erciyesspor, colors groc, vermell i blanc.
2004: Kayserispor, colors groc i vermell, en canviar el nom amb el Kayseri Erciyesspor.

 Palmars .
Copa Intertoto (1): 2006;
Copa TSYD (1);

 Enllaos externs .
Web oficial;
Article sobre el club a uefa.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272844" title="Sorell" nonfiltered="2164" processed="2153" dbindex="107242">

El sorell (Trachurus trachurus) s un peix de la famlia Carangidae de molta importncia comercial.

Morfologia.

 Talla: mxima de 60 cm i comuna entre 10-30 cm.
 Cos fusiforme, allargat, poc elevat i, lleugerament, comprimit.
 Escates petites i cicloides (llises).
 De 66 a 76 escudets a la lnia lateral principal; la lnia lateral accessria acaba a prop de l'extrem posterior de la segona aleta dorsal per darrere del radi 20.
 Rostre obts.
 Ulls grossos amb pupilla adiposa, ben desenvolupada.
 Boca grossa, obliqua i terminal; dents petites, en una sola filera.
 Primer arc branquial amb 15-18 branquispines superiors i 41-48 inferiors.
 Dues aletes dorsals, la primera formada per espines, la segona amb una espina i la resta per radis tous.
 Anal, relativament curta, amb 3 espines, tot i que les dues primeres sn sovint poc visibles i queden incloses a la pell; la resta est formada per radis tous.
 Les pectorals , falciformes.
 La caudal, forcada.
 Coloraci del dors negre blavs, amb els flancs argentats i el ventre blanquins.
 T una petita taca negra a la vorera superior de l'opercle.
 Les aletes sn de grises a vermelloses.

Comportament.

Espcie pelgica migradora litoral. Forma grans bancs prop de la superfcie i la lnia de costa. 

Els juvenils solen estar associats amb meduses, aix com als objectes flotants.

Alimentaci. 

S'alimenta de petits peixos, crustacis i calamars.

Reproducci.

Arriba a la maduresa sexual quan t una longitud a la furca de 20 cm. La reproducci t lloc de gener a abril.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia (rarament a la Mar Negra) i a l'Atlntic oriental (des d'Islndia fins al Senegal, incloent-hi les illes Madeira, Canries i Cap Verd).

Pesca.

Pesca industrial, semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb arts de platja, tremalls, encerclament, volant, palangres i de rssec.

Es tracta d'una espcie popular de preu relativament baix.

A la Mediterrnia hi ha dues espcies ms del mateix gnere (Trachurus mediterraneus i Trachurus picturatus), amb les quals s'acostuma a confondre.

Referncies.

 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 68.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.

Enllaos externs.

 Descripci del sorell. ;
 Informaci sobre el sorell. ;
 Fotos, vdeos i informaci sobre aquest peix. ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272847" title="Kayseri Erciyesspor Kulb" nonfiltered="2165" processed="2154" dbindex="107244">

El Kayseri Erciyesspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Kayseri.

 Histria .
El club va ser fundat l'1 de juliol de 1966 com a resultat de la fusi de diversos clubs: Yeni Sanayispor, Erciyes Genlik, Fenergenlik i Ortaanadoluspor. Entre el 1966 i el 2004 s'anomen Kayserispor. Aquest any intercanvi el nom amb el Kayserispor i adopt el de Kayseri Erciyesspor.

 Palmars .
Finalista de la Copa turca de futbol (1): 2007;
Una participaci a la copa de la UEFA 2007-08.

 Enllaos externs .
 Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272850" title="Lnia Mannerheim" nonfiltered="2166" processed="2155" dbindex="107245">

La Lnia Mannerheim va ser un sistema defensiu de fortificacions que s'estenia al llarg del Istme de Carlia, construt abans de la Guerra d'Hivern per Finlndia per a defensar-se de la Uni Sovitica. Seria un dels ms sagnants escenaris del conflicte entre ambds pasos.

El seu nom procedeix de la denominaci que li van donar els mitjans de comunicaci, en honor a Carl Gustaf Mannerheim, Mariscal de camp fins qui va obtenir una gran reputaci arran de la resistncia oferta per Finlndia contra la gegantesca maquinria bllica de la Uni Sovitica. Cal destacar que moltes fonts afirmen que el terme seria encunyat en origen per Jorma Gallen-Kallela, i desprs divulgat pels periodistes estrangers.

Estructura.

La Lnia estava composta per al voltant de dos-cents nius de metralladores, abastant des de la costa del Golf de Finlndia fins a Taipale, passant per Summa i el riu Vuoksi. L'rea que circumdava Summa va ser considerada com el punt ms vulnerable, i per aix, seria la ms fortificada.

En la costa del Golf de Finlndia, la lnia es recolzaria en el Fort Saarenp, mentre que en la riba del Llac Ldoga, l'eix defensiu principal seria el Fort Jrisev. Aquestos enclavaments estarien armats amb peces d'artilleria de 5', 6' i 10'.

Al contrari que la Lnia Maginot i altres sistemes similars de l'poca, la lnia Mannerheim no es basava en la successi de gegantescos bnkers i lnies de dents de drac, sin que confiava en l'entorn i els accidents geogrfics per a la seva eficcia. D'aquesta manera, els finesos aprofitaven elements com arbres caiguts i gegantesques pedres per a situar les posicions defensives. Tot aix es va complementar amb el perfeccionament de les tcniques de camuflatge, que permetien aprofitar al mxim tals nuclis fortificats.

Histria.

Els primers plans per a la construcci d'una lnia defensiva en l'Istme de Carlia es plantegen desprs de la Guerra Civil Finlandesa, sent Mannerheim el seu principal promotor. No obstant aix, no van ser tinguts en compte desprs que aquest dimits desprs de la guerra. Finalment, la lnia seria construda durant els anys 20 i 30.

Els primers bnquers es van aixecar entre 1921 i 1924. La segona fase va comenar en 1932, sent interrompuda per la Guerra d'Hivern. Durant el conflicte, la lnia suportaria l'ofensiva sovitica durant dos mesos. El Fort Saarenp sofriria diverses vegades l'atac dels cuirassats "Marat" i "Oktoberskaya Revolutsiya" entre els mesos de desembre de 1939 i gener de 1940. No obstant aix, la seva artilleria aconseguiria forar a l'armada sovitica a regressar a la seva base d'operacions.

Durant la guerra, la propaganda d'ambds contendents va exagerar de manera notable l'extensi i magnitud de la Lnia Mannerheim. La justificaci finesa era bvia, doncs buscaven elevar la moral de les tropes, creant ms expectatives d'xit entre els soldats. Pel costat sovitic, es pretenia justificar el lent avan contra un enemic que era diverses vegades inferior en nombre i armament.

Com a conseqncia directa, la capacitat defensiva de la Lnia Mannerheim quedaria falsejada en les fonts histriques sovitiques, i igualment, moltes fonts occidentals mostrarien tal deformaci histrica. En tot cas, la Lnia Mannerheim es donaria suport principalment en trinxeres i altres fortificacions menors. Els bnquers tenien petites dimensions, i no podien albergar una guarnici nombrosa. Igualment, les peces d'artilleria eren molt escasses.

Desprs de la Guerra d'Hivern, els enginyers de l'Exrcit Roig van eliminar les installacions que encara romanien dempeus. No obstant aix, en la Guerra de Continuaci, tant els finesos com els sovitics van tractar d'aprofitar els avantatges oferts per l'entorn, malgrat que la Lnia no tornaria a fortificar-se, ni en l'ofensiva de Finlndia de 1941, ni en l'atac sovitic en 1944. 

Vegeu Tamb.
 Carl Gustaf Mannerheim;
 Guerra d'Hivern;
 Guerra de Continuaci;
 Guerra de Lapnia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272851" title="Ttanus" nonfiltered="2167" processed="2156" dbindex="107246">

El Ttanus s una malaltia infecciosa causada per l'exotoxina Tetanoespasmina del Clostridium tetani, caracteritzada per un augment del to muscular i per la presncia d espasmes.

Epidemiologia.

Varia molt entre els pasos que conten o no amb un programa de vacunaci global. Als pasos sense programes de vacunaci afecta especialment als nadons i als nens petits. Als pasos amb programes de vacunaci el ttanus apareix de forma espordica i afecta a persones no vacunades o mal vacunades. 

Majoritriament el ttanus va presidit per  una lesi aguda com una incisi, una abrasi o una laceraci. Aquestes poden ser greus, per solen ser lleus motiu pel qual el malalt no acostuma a consultar el metge.

Tamb s associa al consum de drogues injectades o cirurgies.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272853" title="Santuari de Sant Joan de Penyagolosa" nonfiltered="2168" processed="2157" dbindex="107247">


El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa est situat a un dels llocs ms coneguts de la provncia de Castell, s'ubica als peus del pic Penyagolosa, a 8 quilmetres del poble de Vistabella del Maestrat. El Santuari es troba dins el Parc Natural del Penyagolosa. Est declarat B d'Inters Cultural del Pas Valenci.

Arquitectura.
El Santuari est format per un conjunt d'edificacions en torn a una plaa, i un petit pati interior al voltant del qual s'articulen diferents dependncies, les ms antiges del conjunt.

S'accedeix al santuari a travs d'una portada d'arc de mig punt que condueix al pati. A la dreta es troba la torre campanar de l'esglsia que presenta escassos vans i est rematada amb pinculs i boles. El pati interior presenta en tres dels seus costats  prtic corregut d'arcs escarans. Al voltant del pati s'articulen les diferents dependncies entre les que cal assenyalar el restaurant, la cuina, magatzems i una estana-xemeneia. Altra part del recinte la forma l'edifici allargat que alberga les deu habitacions dels peregrins i en planta baixa t un prtic a mode de corredor exterior. Es completa el conjunt amb altres dos edificacions exemptes.

L'esglsia, situada al sud, s d'una sola nau i quatre trams de desigual longitud coberts amb bveda els tres primers, i amb una cpula sobre petxines l'ltim, que correspon al presbiteri.
La portada principal, als peus, est llabrada en pedra i consta la data de 1706 que indica l'any de la seva finalitzaci. L'entrada lateral, que dona al pati interior, poseeix una portada amb un senzill arc de mig punt amb motllures clssiques i capitells, i una clau lleugerament remarcada. En aquest mateix front es conserven pintures murals que, al parixer, daten de l'poca de construcci del temple. Tamb hi han restes de pintures al fresc en la planta baixa del campanar. Front a l'entrada lateral, en l'interior de l'esglsia, es troba l'nica capella que poseeix el temple, de planta quadrada i grans dimensions.

 Paisatge .
Des del pic de Penyagolosa pot contemplar-se un paisatge indit. Aquest paisatge ofereix espais d'obligada visita com pot ser el Barranc de la Pegunta, els masos del Carbo, el Mas de La Cambreta, la rambla del Pla o serres i crestes com la de Batalla.

Cal destacar la magnfica conservaci dels seus boscos, la vegetaci que canvia segons l'altitud i, la fauna. Per damunt dels 1.000 metres podem trobar el roure, el pi roig i la carrasca. Per baix dels 1.000 metres trobem el pi negral, el pi blanc i de nou la carrasca.

Hi ha que destacar tamb arbres com el brezo, el romer i l'aranda.

Entre la fauna que habita Penyagolosa podem destacar l'guila culebrera, l'guila reial, el falc, el mussol reial, la cabra ibrica, diverses espcies de rats penats, i el xotacabres gris. Els cursos fluvials solen ser frecuentats per la madrilleta roja, aix com la bellssima papallona Graellsia isabellae.  
  
El Penyagolosa, la muntanya per excelncia, s un dels paratges interiors de muntanya de major importncia ambiental, paisatgstica i cultural del Pas Valenci.

Romeries i processons.
Peregrinaci de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa l'ltim divendres d'abril.

 Pregria a Sant Joan de Penyagolosa des de Puertomingalvo el primer dissabte de maig.

 Fira i process a Sant Joan de Penyagolosa des de Vistabella del Maestrat el 24 de juny.

 Romeria a Sant Joan de Penyagolosa des de Xodos, el dia 24 de juny.

 Romeria a Sant Joan de Penyagolosa des de Culla.

 Vegeu tamb .
Penyagolosa;
Parc Natural del Penyagolosa;
Vistabella del Maestrat;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272854" title="Trabzonspor Kulb" nonfiltered="2169" processed="2158" dbindex="107248">

El Trabzonspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Trabzon.

 Histria .
El Trabzonspor es fund el 1967 com a fusi de diversos clubs locals: Karadenizgc, Martispor,  dmangc i  dmanoca i. El Trabzonspor s l'nic club de fora d'Istanbul que ha guanyat la lliga turca, cosa que el situa com a quart club del pas per palmars.

Amb molts dels jugadors que havien jugat als clubs locals, el Trabzonspor aconsegu pujar a la primera divisi turca la temporada 1973/74. Des d'aleshores inici una dcada plena d'xits on aconsegu guanyar sis lligues turques i la copa turca tres cops mes. Al club destacaren jugadors com  enol Gne , Turgay Semercio lu, Necmi Perekli i Ali Kemal Denizci.

 Palmars .
Lliga turca de futbol (6): 1975-76, 1976-77, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1983-84;
Copa turca de futbol (7): 1977, 1978, 1984, 1992, 1995, 2003, 2004;
Supercopa turca de futbol (7): 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1983, 1995;
Copa del Primer Ministre turca de futbol (5): 1975/76, 1977/78, 1984/85, 1993/94, 1995/96;
Copa TSYD (3);

 Jugadors destacats .


 Necmi Perekli;
 enol Gne ;
 nal Karaman;
 Tolunay Kafkas;
 Hami Mand ral ;
 Osman zkyl;
 Abdullah Ercan;
 Ogn Temizkano lu;
 Metin Akta ;
 Fatih Tekke;
 Gkdeniz Karadeniz;
 Hseyin im ir;
 a da  Atan;
 Ceyhun Eri ;
  Ersen Martin;
  mer R za;
  Mehmet Aurlio;

 Marcelinho;
 Fabiano Eller;
 Jefferson;
 Shota Arveladze;
 Archil Arveladze;
 Gocha Jamarauli;
 Georgi Nemsadze;
 Yuri Kalitvintsev;
 Maxim Romaschenko;
 Alban Bushaj;
 Petar Milosevski;
 Igor Nikolovski;
 Miodrag Jei ;
 Milan Stepanov;
 Davor Vugrinec;
 Miros aw Szymkowiak;

 Kevin Campbell;
 Jean-Marie Pfaff;
 Hans Somers;
 Bernd Thijs;
 Lars Olsen;
 Kiki Musampa;
 Oumar Dieng;
 Rune Lange;
 Augustine Ahinful;
 Ibrahim Yattara;
 Daouda Jabi;
 Jean-Jacques Miss-Miss;
 Lee Eul-Yong;
  Levent Osman;
  Tansel Baser;
 Michael Petkovic;


 Notable entrenadors .


 enol Gne  ;
 Georges Leekens;
 Urbain Breams;
 Y lmaz Vural;
 Sadi Tekelio lu;
 Giray Bulak;

 Gordon Milne;
 Hans-Peter Briegel;
 Samet Aybaba;
 Ahmet Suat zyaz c ;
 Metin Trel;

 zkan Smer;
 Sebastio Lazaroni;
 Vahid Halilhodzic;
 Ziya Do an;
 Ersun Yanal;


 Enllaos externs .
Web oficial;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272858" title="Bases de la Llei d'Educaci de Catalunya" nonfiltered="2170" processed="2159" dbindex="107249">
Les Bases de la Llei d'Educaci de Catalunya fou un document presentat per la Conselleria d'Educaci de la Generalitat de Catalunya el mes de novembre de 2007.  L'any 2006 es va signar el Pacte Nacional d'Educaci de Catalunya, aprovat per la major part d'entitats de la comunitat educativa de Catalunya, patronals, federacions de pares i mares d'alumnes, entitats municipals i sindicats (l'nic sindicat amb presncia significativa que no el va signar va ser la USTEC). El Pacte volia establir un consens ample a la comunitat educativa per intentar afrontar els principals problemes que pateix: problemes de dualitzaci del sistema, amb diferncies entre els centres sostinguts amb fons pblics, potenciar la participaci de les famlies al procs educatiu, incrementar l'autonomia dels centres educatius perqu puguin gestionar amb xit projectes educatius acceptats per la seva comunitat educativa sota una cultura de l'avaluaci, corresponsabilitzar l'administraci local i augmentar les seves competncies en educaci i millorar la carrera professional del professorat. 

Al novembre del 2007 Ernest Maragall, Conseller d'Educaci, va presentar un document de bases per a una Llei d'Educaci a Catalunya, com a inici d'un procs que hauria s'acabaria aprovant al Parlament pels partits poltics majoritaris tal i com van anunciar a diferents mitjans de comunicaci i diferents mtins.  

 Eixos principals de les bases . 
 Els principis generals del sistema educatiu catal;
 La definici, l abast i la gesti del servei pblic d educaci;
 La planificaci de l oferta educativa;
 La gesti dels centres educatius des del principi d autonomia;
 La professi docent;
 L avaluaci del sistema educatiu;
 L educaci, les famlies i el territori;
 L ensenyament obligatori;
 Els ensenyaments postobligatoris;
 El finanament;

El document de bases es va publicar al novembre del 2007.

Oposici a les Bases.
Des del moment que van sortir les bases hi ha hagut una forta oposici per part dels sindicats de professors amb presncia majoritria (UStecStes, CCOO, Aspecp-Sps, Fete-UGT i CGT), que es va poder veure a la vaga del 14 de febrer del 2008. Altres sectors del professorat molt minoritaris, per exemple representats per la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica, van ser tamb crtics amb les propostes que contenia el document de bases, per no van creure oport iniciar tot aquest procs amb una vaga sino participar en el procs de debat obert encara que aquest procs  de dileg no va ser sollicitat pel Conseller fins a la setmana en qu estava convocada la vaga. L'oposici del professorat a les bases es va poder veure amb el seguiment de la vaga, que tot i el Conseller va decretar serveis mnims d'un 20% del professorat que es quedava sense el dret de poder fer vaga.

Les federacions de pares i mares d'alumnes de l'ensenyament pblic van expressar que aquesta vaga era preventiva i no es justificava en aquest moment tan inicial del procs que hauria de conduir a una Llei Catalana d'Educaci. Tamb van ser fora crtics amb el document de bases presentat per la Conselleria i van participar del procs de debat obert. Encara que ha data d'avui el descontent del pares continua creixent.

Moltes d'aquestes aportacions es van recollir en un informe elaborat pel Consell Escolar de Catalunya en el qual van fer aportacions totes les entitats esmentades anteriorment. 

Les xifres donades pels sindicats convocants sobre el seguiment de la vaga van ser:




El Departament d'Educaci va donar unes xifres de seguiment de la vaga d'un 50% (35% a Secundria i 60% a la Primria). Sense contar el 20 % de persona que debien complir els serveis mnims.

Els motius presentats pels convocants de la vaga per oposar-se al document de bases  sn diversos en formes i continguts per majoritriament apunten a que les propostes del document de bases no afronten els que ells creuen que sn els veritables problemes de l'educaci actual: falta del temps dels pares per dedicar als fills (solucions als fills horitzontals), manca de recursos en noves tecnologies en els centres educatius, falta d'una bona oferta i adaptada a les necessitats dels centres de formaci del professorat, falta de professorat als centres per obrir ms aules d'acollida i disminuir la rtio d'alumnes per aula, falta d'especialistes als centres (pedagogs, psiclegs,...) per ajudar als professors en la seva tasca pedaggica, manca de prestigi social i econmic a la societat de les persones universitries que motivin als alumnes a continuar estudis post-obligatoris.

Per un altre cant les entitats signants del Pacte Nacional per l'Educaci van expressar que el document de bases no recollia adequadament alguns dels acords assolits dins de l'ampli consens del pacte. El pacte cont previsions per a potenciar la participaci de les famlies, millorar l'autonomia dels centres educatius perqu puguin gestionar els seus projectes educatius amb xit, millorar l'equitat del sistema reduint les barreres a la igualtat d'oportunitats i definir un veritable servei educatiu pblic on tots els centres participants tinguin la mateixes responsabilitats quant a l'escolaritzaci dels alumnes amb necessitats educatives especfiques, amb els centres pblics com a centres de referncia i eix vertebrador de tot el sistema.

Enllaos externs.
 http://www.gencat.net/educacio/llei_educacio/pdf/Llei_edu.pdf;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272860" title="Luhuso" nonfiltered="2171" processed="2160" dbindex="107250">

Luhuso (en francs Louhossoa) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Coneguda com a Lourhousane en 1595, Lahaussoa en 1683, Louhossia en 1690, i Montagne sud Nive durant la Revoluci Francesa, la comuna est recorreguda pel riu Nive, afluent de l'Adur i limita al nord amb Cambo-les-Bains, a l'oest amb Itsasu, al sud amb Bidarray i a l'est amb Macaye. El poble va ser poblat a la fi del segle XVI i es va desenvolupar a partir del descobriment d'un jaciment de feldspat i caol en 1836. 

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272863" title="Makea" nonfiltered="2172" processed="2161" dbindex="107251">

Makea (en francs Macaye) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Makea limita al nord amb Hasparren, al nord-oest amb Kanbo, a l'aquest amb Mendionde, a l'oest amb Luhuso i al sud amb Bidarray. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272866" title="Lekorne" nonfiltered="2173" processed="2162" dbindex="107252">

Lekorne (en francs Medionde) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Mendionde, del euskera Mendi Ondo, al costat de la muntanya, limita al nord amb Hasparren, al noreste amb Ayherre i Bonloc, a l'est amb Hlette, a l'oest amb Macaye, al sud-oest amb Osss i al sud-est amb Irissarry.
 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272868" title="Medalla de l'Aire" nonfiltered="2174" processed="2163" dbindex="107253">


La Medalla de l'Aire (angls:Air Medal) s una condecoraci de les Forces Armades dels Estats Units d'Amrica, creada l'11 de maig de 1942 per Franklin Roosevelt i atorgada a qualsevol membre de les Forces Armades que, posteriorment al 8 de setembre de 1939, s'hagi distingit pel resultat meritori mentre que participava en un vol. 

Tamb es atorgada per reconixer actes d'heroisme o serveis meritoris, o per la distinci en els deures amb vols freqents i regulars.

Pot ser atorgat per accions de combat com no, i reconeix el actes d'heroisme o mrit en les activitats contra l'enemic. Entre els exemples del personal els deures de combat dels quals requereixen volar s'inclouen aquelles unitats que participin en assalts aire-terra contra un enemic armat i aquells directament involucrats en el comandament aerotransportat i del control de les operacions de combat (no s'inclouen aquells que fan servir l'avi noms pel propsit de ser transportats d'un punt a l'altre en una zona de combat).

Mentre que a l'Exrcit les posteriors condecoracions s'indiquen mitjanant un numeral, la USAF encara mant les tradicionals fulles de roure. El 21 d'octubre del 2004 s'aprov la concessi de la insgnia "V" per les concessions al valor, tot i que aquesta concessi no es va fer de manera retroactiva.

 Histria .
Establerta mitjanant l'Orde Executiva 9158. Va fer-se retroactiva al 8 de setembre de 1939.

En una carta del Secretari de la Guerra del 9 de mar de 1942 es proposava establir una Medalla de l'Aire per recompensar aquells que, mentre que servien en qualsevol branca de l'Exrcit dels Estats Units, es distingissin mentre participaven a un vol: la Creu dels Vols Distingits noms es concedia per l'heroisme o per un mrit extraordinari mentre es participava en un vol, i no es volia degradar-la concedint-la per motius que no fossin heroics, per per altra banda calia recompensar el servei meritori.

Al juliol de 1942, l'Oficina del Quarter General d'Intendncia (OQMG) envi una carta a 22 artistes oferint-los l'oportunitat de presentar els seus dissenys. El disseny definitiu va ser aprovat per Secretari de la Guerra el 31 de desembre de 1942, i era obra de Walker Hancock.

 Disseny .
Una rosa dels vents amb un medall central. Al mig apareix una liga atacant amb raigs a les urpes. Queda subjecta a l'anella del gal mitjanant una flor de lis. El revers s llis, per poder-hi gravar el nom del receptor.

Penja d'un gal blau mar, amb una barra or als costats.

Receptor Notables .

 Buzz Aldrin;
 Henry Arnold;
 Patrick Henry Brady;
 George H. W. Bush;
 Roger Chaffee;
 Benjamin O. Davis, Jr.;
 George E. Day;
 Jimmy Doolittle;
 Michael Durant;
 Clark Gable;
 Francis Gabreski;
 John Glenn;
 Gus Grissom;
 David Hackworth;
 Joe R. Hooper;
 Robert L. Howard;
 Jack H. Jacobs;
 Daniel "Chappie" James, Jr.;
 Johnnie Johnson;
 Clyde Lassen;
 Curtis LeMay;
 Jim Lovell;
 Barry McCaffrey;
 John C. Meyer;
 Wayne Morris;
 Michael Novosel;
 Stephen Pless;
 Colin Powell;
 George Preddy;
 Chesty Puller;
 Gene Roddenberry;
 Robert Rosenthal;
 H. Norman Schwarzkopf;
 James Stewart;
 James Stockdale;
 Charles Sweeney;
 Paul Tibbets;
 Chuck Yeager;
 Hubert Zemke;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272869" title="Trio" nonfiltered="2175" processed="2164" dbindex="107254">


Un trio s qualsevol conjunt de tres instruments o veus interpretant una composici alhora;

Tamb s'aplica la denominaci de trio a la pea, o fragment d'una pea, que interpreta un conjunt d'aquestes caracterstiques. En el cas de la msica instrumental s habitual que la totalitat de la composici estigui escrita per al mateix nombre d'instruments, de manera que un trio s una pea sencera.

En la msica clssica tamb s'anomena trio a la part central d'una pea en forma ternria   ABA. Aix, la majoria dels minuets en el Classicisme, i la majoria dels scherzi en el Romanticisme   com per exemple els minuets o scherzi que sovint apareixen com a tercer moviment d'una sonata o d'una simfonia  anaven seguits d'una segona part que es denominava trio en record dels temps en qu aquesta segona part era interpretada per noms un grup de tres instruments. , ;

En canvi, en els oratoris, peres i altra msica escnica, s freqent que les diferents parts en qu aquestes obres es subdivideixen vagin a crrec d'uns efectius vocals i instrumentals diferents, de manera que el trio vocal acaba essent, en moltes ocasions, un fragment d'una composici ms llarga.

El trio en la msica instrumental.
El perode Barroc.
Durant el perode Barroc, sobretot des de finals del segle XVIII el trio va ser una de les combinacions ms importants de la msica de cambra arreu d'Europa. 

La combinaci ms habitual d'instruments dins d'un trio era de dos instruments meldics de tessitura aguda i un baix continu. Ats que el ms freqent era que el baix continu l'interpretessin conjuntament un instrument meldic de tessitura greu com per exemple una viola de gamba, un violoncel o un fagot, a ms d'un instrument polifnic o harmnic com un clavicmbal, una arpa o un instrument de la famlia del llat, en realitat es tractava d'un trio interpretat per quatre instruments, dos dels quals compartien una mateixa funci. 

Pel que fa als dos instruments aguts, en ocasions l'autor preveia que fossin instruments idntics -dos violins, era el ms habitual- o b diferents, combinant flautes de bec i travesseres, violons i obos, de manera que al contrast entre aguts i greus s'hi afegia un contrast entre els timbres dels aguts.

El ms habitual era que es dediquessin a aquestes formacions un tipus de composicions en forma de sonata que a vegades eren properes a la sonata da chiesa i a vegades a la sonata da camera. fos com fos, aquests tipus de composicions s'anomenaven trio sonata o sonata a trio. la majoria dels compositors ms importants de la primera meitat del segle XVIII van compondre peces en aquesta estructura.

El Classicisme.
En el Classicisme va ser el trio format per viol, violoncel i piano el que es va guanyar el favor dels compositors d'una manera ms clara. De fet, aquesta formaci reunia diversos elements que donaven molt de joc: la confluncia de dos instruments de timbre semblant per tessitures diferents i fins i tot confrontades, que es complementen amb un instrument polifnic, d'un timbre ben diferent; la polifonia dels primers pot establir dilegs interessants amb la de l'altre; cada un dels meldics pot ser acompanyat pel piano; etc.

Franz Joseph Haydn va deixar un collecci important de trios d'aquestes caracterstiques, alguns dels quals contemplen la possibilitat que en comptse d'un viol ho pugui interpretar una flauta. Ludwig van Beethoven s l'altre gran compositor de trios per a viol, violoncel i piano, amb peces memorables com el trio de l'arxiduc.

De totes maneres, ja al classicisme hi va haver altres tipus de trios descatables; entre aquests cal parlar del trio de corda que, normalment, estava compost per un viol, una viola i un violoncel.

El trio instrumental en la msica romntica i posterior.
Durant el segle XIX la necessitat d'explorar i ampliar les capacitats expressives de la msica va portar els compositors a escriure per a altres tipus de trios, sense que, per aix, perds la seva preeminncia el format per viol, violoncel i piano. Entre molts altres exemples, Johannes Brahms escriu un trio en qu l'instrument agut pot ser el clarinet o la viola, un altre en qu es contempla la possibilitat que el violoncel sigui substitut per una trompa; Mikhal Glinka escriu el seu Trio pattic per a piano, clarinet i fagot. 

Al llarg del segle XX el trio no ha gaudit de tanta estima per parts dels compositors com altres formacions de cambra com puguin ser el quartet de corda o el quintet de vent.

El trio en la msica vocal.
La textura a tres veus va ser fora utilitzada durant els segles XV i XVI i fins i tot ms enll en el perode en qu es continu practicant la polifonia renaixentista, en aquelles gneres de la msica vocal ms lleugers com per exemples les canzonette. En sn un exemple els Scherzi Musicali de Claudio Monteverdi.

A partir del Barroc el trio vocal adquireix importncia en passatges de composicions de ms envergadura, com puguin ser les peres i els oratoris, especialment per a representar escenes i situacions en qu tres personatges s'enfronten, a ra de dos d'ells contra l'altre. N's un exemple The flocks shall leave the mountains, d'Acis i Galatea de Georg Friedrich Hndel. Ja dins del Classicisme, en trobem un exemple a La Creaci, de Franz Joseph Haydn, en el trio que canten els arcngels Uriel, Gabriel i Rafael. En la producci de W. A. Mozart s de destacar el trio Soave sia il vento de l'pera Cos fan tutte.  Ja sigui per ra dels textos que aquests i altres trios que formen part d'oratoris i peces de msica escnica, ja sigui per influncia dels trios de la msica instrumental, el cert s que la majoria d'aquesta trios vocals acostumen a estar configurats per dues veus femenines i una de masculina, molt ms que no pas al revs.

El trio en la msica moderna.
Malgrat que en la msica moderna molts grups s'han inclinat per formacions de quartet o de quintet, tamb hi ha hagut trios memorables. Alguns han optat per una formaci de teclats, bateria i guitarra elctrica, mentre altres ho han fet per guitarra elctrica, baix elctric i bateria, entre altres formacions que no han tingut tant predicament.

Entre els primers mereixen ser destacats Emerson, Lake & Palmer, i entre els segons, The Police.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272871" title="Guerra de Continuaci" nonfiltered="2176" processed="2165" dbindex="107255">



La Guerra de continuaci (finlands: Jatkosota, suec: Fortsttningskriget), del 25 de juny del 1941 al 19 de setembre del 1944, va ser una de les dues guerres lliurades entre Finlndia i la Uni Sovitica durant la Segona Guerra Mundial.

El Regne Unit va declarar la guerra a Finlndia el 6 de desembre del 1941, per no hi va participar activament. Alemanya va intervenir mitjanant l'enviament de material de guerra i oferint cooperaci militar al bndol finlands. Els EUA no van lluitar ni van declarar la guerra contra Finlndia, per van donar a la Uni Sovitica ajuda massiva a diversos nivells, dirigida oficialment a collaborar en l'esfor de guerra sovitic contra Alemanya.

La guerra va acabar formalment amb els Tractats de pau de Pars el 1947.

La Guerra de Continuaci (o Segona Guerra russo-finlandesa), va rebre el seu nom a Finlndia ja durant la guerra, amb la finalitat de deixar clar el seu carcter de continuaci de la Guerra d'Hivern (o Primera Guerra russo-finlandesa) del 1939.

 Introducci .
Si b la Guerra de Continuaci va tenir lloc a la perifria de la Segona Guerra Mundial i les tropes involucrades van ser relativament poques, la seva histria representa l'nic cas d'un estat genunament democrtic participant a la guerra al costat de les Potncies de l'Eix, si b no va firmar el Pacte Tripartit. El Regne Unit declar la guerra a Finndia el 6 de desembre de 1941, dia de la independncia finesa, Canad i Nova Zelanda ho van fer el 7 i Austrlia i Sudfrica ho van fer el 8. El Secretari d'Estat dels Estats Units, Cordell Hull es va alegrar de l'alliberament fins de Carlia, per advert a Finlndia de que no entrs en territori sovitic; per finalment, els Estats Units no van declarar la guerra a Finlndia quan se la van declarar a l'Eix i, juntament amb el Regne Unit, s'aprop a Stalin a la Conferncia de Teheran per aconseguir assegurar la independncia finesa. No obstant, el govern estatunidenc retingu mercants finesos als ports americans i a l'estiu de 1944 deix les relacions diplomtiques i comercials fineses a resultes del tractat del President Ryts amb Alemanya. El govern americ posteriorment advert a Finlndia sobre les conseqncies de continuar la lluita al costat de l'Eix.


L'acci britnica ms coneguda sobre territori fins va ser un atac amb Swordfish sobre els vaixells alemanys al port fins de Petsamo, el 31 de juliol de 1941. Aquest atac gaireb no va aconseguir res llevat de la prdua dels 3 vaixells britnics, per va ser ents com una demostraci del recolzament britnic a la Uni Sovitica. Posteriorment, Hurricanes de l'Ala 151 de la RAF amb seu a Murmansk va proveir de protecci aria a les tropes sovitiques i caces d'escorta pels bombarders sovitics. La contribuci britnica a la guerra va ser ocasional per significativa.

Finlndia adopt el concepte d'una "guerra parallela", que tenia els seus propis objectius, separats dels de l'Alemanya Nazi.

Van haver diversos fets de la II Guerra Mundial que van tenir un impacte significatiu en el curs de la Guerra de Continuaci:
 la invasi alemanya de la Uni Sovitica (Operaci Barbarroja) est molt connectada a l'inici de la Guerra de Continuaci.
 la invasi aliada de Frana (Batalla de Normandia) estava coordinada amb la major ofensiva sovitica contra Finlndia (9 de juny-15 de juliol de 1944.
 la cursa cap a Berln entre americans i sovitics al final de la guerra va suposar el final de la Guerra de Continuaci, car convert en irrellevant l'escenari del nord d'Europa.

 Rerafons .
 Motius de la guerra .
A diferncia de la Guerra d'Hivern, que va ser d'una guerra d'agressi sovitica contra Finlndia, la Guerra de Continuaci va ser una guerra d'agressi a crrec dels finesos, en un intent de rectificar el resultat de la Guerra d'Hivern i prevenir una possible agressi sovitica. A Finlndia existeix un debat sobre si realment Finlndia tenia alguna opci realista de no unir-se a l'atac alemany, aix com n'estaven de justificades les agressions fineses. No obstant, existeix el consens de que un dels objectius principals objectius finesos va ser l'intent de recuperar el territori perdut a la Guerra d'Hivern.

L'objectiu principal de Finlndia durant la Segona Guerra Mundial era sobreviure a la guerra com un Estat democrtic independent, capa de mantenir la seva sobirania en un entorn polticament hostil. Especficament, a la Guerra de Continuaci, Finlndia va pretendre revertir les prdues sofertes en el Tractat de Pau de Moscou al mar de 1940, aix com, expandint el seu territori vers l'est, aconseguir ms terra no-finesa per defendre en precauci d'un nou atac sovitic. Tanmateix, existinen alguns petits grups nacionalistes que defenien la ideologia de la Gran Finlndia. L'esfor fins durant la Segona Guerra Mundial va acomplir-se en quant al primer i principal objectiu, si b el preu va resultar molt elevat en vides humanes, reparacions de guerra, prdues territorials, erosi del prestigi internacional i subseqent acomodament a les perspectives estratgiques sovitiques. L'aliana germano-finesa va ser totalment diferent a la majoria de les aliances alemanyes amb la resta de pasos de l'Eix, com exemplifica la participaci de jueus finesos en la lluita contra la Uni Sovitica.

Els objectius bllics de la Uni Sovitica eren ms difcils de valorar. S'ha argumentat que la poltica defensiva sovitica a Finlndia podia enquadrar-se en el marc d'una estratgia defensiva construda en base d'una srie de mesures defensives: la partici de Polnia amb Alemanya, l'annexi de Litunia i Letnia i l'intent de l'ocupaci de Finlndia a la Guerra d'Hivern poden veure's com a elements de la construcci d'una zona de seguretat davant l'amenaa de les potncies capitalistes de l'Europa occidental, semblant a l'establiment d'estats satllits sovitics a travs del Pacte de Varsvia o de l'Acord d'Amistat, Cooperaci i Assistncia signat amb la Finlndia de postguerra. En conseqncia, desprs de l'atac alemany a la Uni Sovitica, l'atac de l'Exrcit Roig sobre Finlndia es vist com un intent de protegir la poblaci sovitica: a travs del control de Finlndia s'eliminaven les amenaces sobre Leningrad i l'important port de Murmansk.

 Abans de la Segona Guerra Mundial .
Si b la Carlia Oriental mai no havia format part de la Finlndia moderna, una part significativa dels seus habitants eren de parla finesa. Desprs de la declaraci finesa d'independncia, es van alar veus per demanar l'annexi de la Carlia Oriental per a "rescatar-la de l'opressi". Aix va portar a diverses incursions a la zona (Expedici de Viena i Expedici Aunus), per van ser infructuoses. Finlndia port el tema de la Carlia Oriental a la Societat de Nacions, per sense xit.

En cercles no d'esquerres, el paper de l'Imperi Alemany en la victria del govern "Blanc" sobre els rebels socialistes durant la Guerra Civil Finlandesaes va celebrar, si b molts preferien el recolzament britnic o escandinau a l'alemany. La poltica de seguretat de la Finlndia independent s'inclin vers la creaci d'un cord sanitari amb d'altres nacions de creaci recent (com Polnia, Litunia, Estnia o Letnia) en defensa contra la Uni Sovitica; per desprs de que les negociacions fracassessin, Finlndia es dirig a la Societat de Nacions per a seguretat. Els contactes amb els altres pasos escandinaus li van portat petits xits: al 1932, Finlndia i la Uni Sovitica van signar un pacte de no-agressi, per que fins els analistes contemporanis consideraven que era paper mullat.

L'acord de pau del 1920 va ser trencat per la Uni Sovitica al 1937 quan atur als vaixells finesos que navegaven entre el Llac Ladoga i el Golf de Finlndia a travs del riu Neva. L's lliure dels vaixells mercants d'aquesta ruta havia estat un dels articles a l'acord.

 Conseqncies del Pacte Molotov-Ribbentrop .


El Pacte Molotov-Ribbentrop de 1939 permetia a la Uni Sovitica fer pressi sobre Litunia, Estnia, Letnia i Finlndia. Les 3 repbliques bltiques van cedir aviat a les pressions sovitiques, per Finlndia ho refus. Com a resultat, el 30 de novembre de 1939 esclat la Guerra d'Hivern. La condemna de la Societat de Nacions i de tots els pasos del mn no va causar cap efecte en la poltica sovitica, i es project enviar ajut internacional a Finlndia, per aquesta proposta no es materialitz mai.

El Tractat de Pau de Moscou, signat el 12 de mar de 1940, pos punt i final a la Guerra d'Hivern. El tractat era sever cap a Finlndia: una quinta part de la indstria del pas i un 11% del terreny agrcola es van pedre, aix com la ciutat de Viipuri, la segona del pas; sobre un 12% de la poblaci finesa va haver-se de moure's cap al costat fins de la frontera; el poble de Hanko va ser cedit a la Uni Sovitica com a base militar; per tot i a aix, Finlndia havia evitat que la Uni Sovitica s'annexions tot el pas.

Per el Tractat de Pau de Moscou va ser un cop molt dur pels finesos, car va ser vist com el darrer error de la poltica d'exteriors finesa, que s'havia basat en les garanties multilaterals de recolzament. A partir d'aquell moment es cercaren tractats bilaterals per suavitzar les relacions tradicionalment fredes, com amb la Uni Sovitica o el Tercer Reich. L'opini pblica finesa esperava la recuperaci de la Carlia finesa, i pos les seves esperances en la conferncia de pau que s'assumia que seguiria la Guerra Mundial. El mot Vlirauha ("Pau Interina") es va fer popular desprs d'anunciar-se les dures condicions de pau.

Si b s'havia signat el tractat de pau, l'estat de guerra i la censura no van ser revocat donada la cada major amplada de la guerra mundial, la dificultat de la situaci del subministrament d'aliments, aix com el mal estat de l'exrcit fins. Aix va fer possible que el president Kysti Kallio pogus demanar al Mariscal Mannerheim que continus com a comandant en cap i superviss el rearmament i els treballs de fortificaci. Durant 1940. Finlndia reb materials adquirit i donat durant i immediatament desprs a la Guerra d'Hivern. Les despeses militars van augmentar al 1940 a un 45% del pressupost fins. Un tractat de comer de material militar amb el Regne Unit gaireb no va tenir cap efecte prctic, donada l'ocupaci alemanya de Noruega i Dinamarca.

L'Alemanya Nazi atac Escandinvia el 9 d'abril de 1940 (Operaci Weserbung). Finlndia, a l'igual que Sucia, es lliur de l'ocupaci, per qued encerclada per Alemanya i la Uni Sovitica i per tant, des de maig de 1940, Finlndia inici una campanya per reestablir bones relacions amb Alemanya. La premsa finesa no noms refren les seves crtiques vers l'Alemanya Nazi, sin que va prendre un paper actiu recolzant-la. La dissidncia va ser censurada; i desprs de la conquesta de Frana, la campanya s'intensific.

La implementaci del Tractat de Pau de Moscou va generar problemes. La devoluci forada de la maquinria evacuada, locomotores i vagons de tren, i la inflexibilitat sovitica relativa a qestions que podrien haver alleugerit les dificultats creades per les noves fronteres, com els drets de pesca o l's del canal de Saimaa van fer augmentar la desconfiana cap als veritables objectius sovitics. 

Sense que Finlndia ho sabs, Hitler havia comenat a planificar la invasi de la Uni Sovitica. Hitler no s'havia interessat en Finlndia abans de la Guerra d'Hivern, per ara veia el possible valor del pas com a base d'operacions, aix com el possible valor militar de l'exrcit fins. Durant les primeres setmanes d'agost, els temors alemanys cap a un immediat atac sovitic sobre Finlndia van fer que Hitler cancells l'embargament armamentstic. S'iniciaren negociacions relatives a la obtenci de drets de pas de les tropes alemanyes per Finlndia a canvi d'armes i de material divers. Pel Tercer Reich aix era una violaci del Pacte Molotov-Ribbentrop, de la mateixa manera que pels finesos ho era del Tractat de Pau de Moscou: els negociadors sovitics havien insistit en que en que l'acord de trnsit de tropes a Hanko no havia de ser publicat, fent aix de senzill pels finesos mantenir el secret sobre l'acord de trnsit de tropes amb Alemanya fins que no arribessin els primers soldats alemanys.

Tot i a que els lders sovitics havien proms als finesos durant la signatura del Tractat de Pau de Moscou que no interferirien en la poltica interior finesa, la realitat mostr el contrari. Desprs de l'alto el foc els sovitics van reclamar la ciutat industrial d'Enso, que clarament estava dins del costat fins segons l'acord de pau, reclamaci que els finesos van acceptar. La interferncia sovitica continu amb el total recolzament sovitic a l'organitzaci d'extrema esquerra SNS Amistat Uni Sovitica-Finlndia, que clarament propugnava que Finlndia s'uns a la Uni Sovitica. Els sovitics tamb van demanar (amb xit) que el ministre fins Vin Tanner dimits i que, durant les eleccions presidencials fineses de 1940, ni Mannerheim, ni Kivimki, ni Tanner o Svinhuvud havien de ser candidats. El fet ms significatiu durant el perode de la pau interina va ser mentre que el ministre d'exteriors sovitic Mlotov es trobava de visita a Berln, li deman carta blanca per a "resoldre la qesti finesa".

Les negociacions sobre els drets d'extracci del nquel de Petsamo s'havien encallat durant 6 mesos, quan el ministre sovitic d'exteriors anunci al gener de 1941 que les negociacions havien d'acabar ja. El mateix dia, la Uni Sovitica va interrompre els enviaments de gra a Finlndia. L'ambaixador sovitic Zotov va ser cridat a consultes el 18 de gener i els programes de rdio van comenar a atacar a Finlndia. Els alemanys del nord de Noruega van informar l'1 de febrer que la Uni Sovitica havia reunit 500 vaixells de pesca a Murmansk, capaos de transportar a tota una divisi. Hitler orden a les tropes destinades a Noruega que ocupessin Petsamo (Operaci Ren) immediatament en cas de que la Uni Sovitica ataqus Finlndia. Els finesos van oferir la meitat de la mineria als sovitics i van demanar una garantia de que no s'hi produssin agitacions antigovernamentals. Aix no va ser suficient pels sovitics, i quan Mannerheim declar que qualsevol concessi ms feta als sovitics podria amenaar la seguretat del pas, els finesos decidiren allargar les negociacions quan no hi va haver moviment des de les posicions sovitiques.

Desprs del fracs de les negociacions pel nquel, l'activitat diplomtica s'atur durant alguns mesos, perode on hi hagu un creixent inters alemany per Finlndia. Un signe d'aquest inters creixent va ser el reclutament d'un batall de voluntaris finesos per a les Waffen-SS al juliol de 1941, amb l'aprovaci del govern fins.  Es va arribar a la conclusi de que el batall serviria com a prova del comproms fins a cooperar amb l'Alemanya nazi. L'acord va ser que els voluntaris finesos no serien enviat a combatre contra les forces britniques o gregues (els dos nics pasos europeus llavors en guerra amb Alemanya), i tenia una duraci de dos anys. El batall, anomenat Finnisches Freiwilligen Bataillon va formar part de la Divisi SS Wiking, lluitant a Ucrana i al Caucas. Quan el termini expir, el batall va ser retirat del front al maig de 1943, sent transportat a Tallinn i d'all a Hanko, a on va ser dissolt l'11 de juliol. Els soldats van ser transferits en diferents unitats de l'exrcit fins.

El ministeri d'exteriors alemany va enviar a Ludwig Weissauer a Finlndia el 5 de maig, en aquesta ocasi per aclarir que la guerra entre Alemanya i la Uni Sovitica no comenaria fins a la primavera de 1942. El govern fins ho cregu (al menys oficialment), i envi el missatge als suecs i als britnics. Quan la guerra s'inici un parell de mesos desprs, s comprensible que tant el govern suec com el britnic creguessin que els finesos els havien mentit.

A la primavera de 1941, els plans de batalla conjunts van ser discutits amb Alemanya, aix com les comunicacions i les zones martimes segures. Finlndia va fer grans demandes de material, i esperava unir-se a Alemanya en la lluita contra la Uni Sovitica amb alguns requisits previs: una garantia de la independncia finesa, les fronteres anteriors a la Guerra d'Hivern (o millors), que els enviaments de gra continuessin i que les tropes fineses no travessarien la frontera abans d'una incursi sovitica. L'arribada de tropes alemanyes participants a l'Operaci Barbarroja comen el 7 de juny a Petsamo. Abans de la Guerra de Continuaci, els alemanys van oferir a Mannerheim el comandament de totes les tropes alemanyes a Finlndia (sobre uns 80.000 homes), per aquest declin l'oferiment, car si acceptava, quedarien completament lligats als propsits alemanys.

El Parlament fins va ser informat per primera vegada el 9 de juny, quan les primeres ordres de mobilitzaci van ser lliurades a les tropes necessries per salvaguardar les properes fases de mobilitzaci general. El 20 de juny, el govern fins evacu a 45.000 persones residents a la frontera sovitica; i el 21 de juny, el Cap de l'Estat Major General de Finlndia, General Erik Heinrichs, va ser finalment informat pel seu equivalent alemany que l'atac havia comenat.

 El curs de la guerra .
 Ofensiva finesa de 1941 .

L'Operaci Barbarroja va comenar al Bltic nord al vespre del 21 de juny, quan minadors alemanys, que havien estat amagats a l'arxiplag fins, van crear dos grans camps de mines al Golf de Finlndia. Aquests camps de mines van provar ser suficients com per confinar la Flota del Bltic sovitica a la part ms oriental del Golf de Finlndia. Aquella mateixa nit, ms tard, bombarders alemanys volaven pel golf direcci Leningrad per minar el port i el riu Neva. Al viatge de tornada, aquests bombarders van carregar combustible a l'aeroport d'Utti. Finlndia estava preocupada amb el fet de que la Uni Sovitica pogus ocupar land, aix que es llan l'Operaci Kilpapurjehdus  (Regata) a les primeres hores del 22 de juny per ocupar land per Finlndia. Els bombarders sovitics van llanar diversos atacs contra els vaixells finesos durant l'operaci, per no van causar danys. Els submarins finesos, en canvi, van crear diversos petits camps de mines entre les 8 i les 10 del mat entre Suursaari i la costa d'Estnia, d'acord a un pla de defensa de Finlndia i Estnia de pre-guerra. 

El mat del 22 de juny, el Gebirgskorps Norwegen alemany inici l'Operaci Renntier, comenant a moure's des del la Noruega septentrional cap a Petsamo. Finlndia no permet als alemanys que ataquessin la Uni Sovitica directament des de territori fins, motiu pel qual els alemanys a Petsamo i Salla van haver d'aturar el foc. Va haver algun intercanvi de foc d'armes lleugeres entre gurdies fronterers sovitics i finesos de manera espordica, per el front principalment va restar tranquil.

El 21 de juny Finlndia concentr les seves unitats mobilitzades a la frontera sovitico-finesa, a on van ser situades en formacions defensives. Finlndia mobilitz 16 divisions d'infanteria, una brigada de cavalleria, i dues brigades "Jger" (brigades normals d'infanteria, excepte un batall a la 1a Brigada Jger, que usava blindats sovitics capturats. Tamb hi havia batallons separats, principalment formats per tropes frontereres i principalment emprats pel reconeixement. Els plans sovitics estimaven que els finesos noms podrien mobilitzar 10 divisions d'infanteria, com havien fet a la Guerra d'Hivern, per van fracassar al comptabilitzar el material que Finlndia havia adquirit entre les guerres i que s'havia entrenat a tots els homes disponibles. Les forces alemanyes tamb estaven presents al nord de Finlndia: dues divisions de muntanya a Petsamo i dues d'infanteria a Salla. El 22 de juny es desplaa una nova divisi d'infanteria des d'Oslo dirigida cap al Carlia, si b un regiment va ser dirigit cap a Salla.

La mobilitzaci del bndol sovitic a la frontera s'inici el 18 de juny. L'istme de Carlia va ser ocupat pel 23 Exrcit sovitic, consistent en els cossos 50, 19 i 10 Cos Mecanitzat, juntament amb 5 divisions d'infanteria, 1 motoritzada i 2 blindades. Al Ladoga Karelia hi havia el 7 Exrcit, consistent en 4 divisions d'infanteria. A la regi de Murmansk-Salla, la STAVKA despleg el 14 Exrcit, amb el 42 Cos, consistent en 5 divisions d'infanteria (1 en reserva a Archangelsk) i 1 divisi blindada. Ams, l'Exrcit Roig tenia uns 40 batallons de regiments diversos i unitats de fortificaci a la regi que no formaven part de la seva estructura de divisi. A Leningrad hi havia destinades 3 divisions d'infanteria i un cos mecanitzat com a guarnici.

Els atacs inicials alemanys contra la Fora Aria Roja no van afectar les unitats situades prop de Finlndia, i aix doncs els sovitics tenien uns 750 avions, ams de 700 avions de la Marina Sovitica, contra uns 300 avions finesos. Al mat del 25 de juny, la Uni Sovitica llan una gran ofensiva aria contra 18 ciutats fineses amb 460 avions, dirigida principalment contra objectius civils finesos i camps d'aviaci. La Uni Sovitica declar que l'atac havia estat dirigit contra objectius alemanys a Finlndia, no obstant, l'ambaixada britnica verific que noms s'havien atacat objectius finesos al sud i a la Finlndia central, a on l'ambaixada tenia informadors. L'atac fracass en atacar objectius alemanys. Al mateix temps, l'artilleria sovitica estacionada a la base de Hanko comen a disparar contra objectius finesos, i un atac menor d'infanteria es va llanar contra el costat fins de la frontera de Parikkala. Es program una reuni del Parlament fins pel 25 de juny, en la que el Primer Ministre Rangell intent presentar la neutralitat finesa en la guerra sovitico-alemanya, per els bombardeigs sovitics el feren anunciar que Finlndia es trobava de nou en guerra amb la Uni Sovitica. La Guerra de Continuaci havia comenat.

La guerra contra Alemanya no va anar tan b com les maniobres i jocs de guerra sovitics de pre-guerra havien previst, i aviat l'Alt Comandament sovitic va haver de reclamar totes les unitats disponibles per taponar les escletxes que s'anaven formant a la lnia del front. A causa d'aix, l'ofensiva aria inicial contra Finlndia no va poder ser seguida per una ofensiva terrestre, com s'havia planejat inicialment. En canvi, el 10 Cos Mecanitzat (amb dues divisions blindades i la 237a Divisi d'Infanteria sovitica va ser retirat del Ladoga Karelia.

 Reconquesta de Ladoga Karelia .


Si b en un inici els finesos s'havien desplegat en posicions defensives, el 29 de juny Mannerheim cre l'Exrcit de Carlia, comandat pel Tinent General Erik Heinrichs, amb ordres de preparar l'atac al Llac de Carlia. L'Exrcit de Carlia consistia en el VI Cos, format per les divisions d'infanteria 5a i 11a; el VII Cos, format per les divisions d'infanteria 7a i 9a i pel Grup O, format per la Brigada de Cavalleria, i les Brigades Jaeger 1a i 2a. Al davant tenien el 7 Exrcit sovitic, amb la 168a Divisi de Fusellers prop de Sortavala i la 71a Divisi de Fusellers al nord de . Ams, els sovitics havien fortificat la frontera a Sortavala i el nus de carreteres a Vrtsil i a Korpiselk.

El 9 de juliol s'inici l'ofensiva, i el 14 els finesos ja havien tallat la via de tren de Sortavala-Petrozavodsk, arribant al llac Ladoga al dia segent. Els sovitics es van veure obligats a transferir dos regiments des de l'Istme de Carlia per tancar l'escletxa que s'havia format. Per un altre costat, gaireb s'aconsegu encerclar les forces sovitiques al sud de Korpiselk i les fortificacions de Vrtsil. Per evitar-ho, els sovitics es retiraren a l'est, i els finesos aconseguien arribar des de Jnisjrvi al llac Ladoga el 16 de juliol.

Cap el dia 23 de juliol, la 5a divisi finesa arrib al poble de Vitele, sent capturat al dia segent; per l'avan posterior va ser aturat pels tancs i per l'artilleria sovitica. A partir d'aquell moment, els sovitics iniciaren una contraofensiva que, desprs de 5 dies de lluita, el front qued estabilitzat a 10km a l'est de Vieljrvi.

Els sovitics reorganitzaren les seves tropes des del 21 de juliol i Mannerheim, estudiant la situaci, orden un alto en l'atac a la lnia Vitele-Vieljrvi ja el 19. Els temors de Mannerheim es confirmaren quan, a les primeres hores del 24 de juliol els sovitics desembarcaren amb xit a les illes de Lunkulansaari i de Mantsi, per els finesos, mitjanant l'artilleria pesada, van aconseguir aillar als sovitics, rebutjant un intent de reforar-los llanat el mat del 25. Pel 27, havia acabat la darrera resistncia sovitica.

 Reconquesta de l'istme de Carlia .


 Conquesta de la Carlia Oriental .


 Avan per la Finlndia Septentrional .


La frontera operativa entre Finlndia i la forces alemanyes estava situada al sud-est del llac Oulujrvi fins a la frontera, i de l'estret fins a l'est. La 14a Divisi finesa controlava la part sud de la frontera, mentre que la nord estava sot la responsabilitat de l'AOK Norwegen del Coronel General von Falkenhorst. El III Cos Fins (General Siilasvuo) estava ms al sud, al costat del XXXVI Cos alemany (General Feige), i el Cos de Muntanya alemany (General Dietl) estava al nord de Petsamo. Junts tenien 3 divisions d'infanteria, 2 de muntanya i una de les Waffen-SS (la Nord), aix com dos batallons blindats. Al davant tenien al 14 Exrcit sovitic (Tinent General Frolov) a Murmansk i part del 7 Exrcit, juntament amb 6 divisions d'infanteria i una blindada, aix com una altra divisi d'infanteria reforant la zona fortificada.

Com que els finesos no van permetre als alemanys que ataquessin per la frontera abans del 25 de juny, els sovitics estaven alerta i van usar tots els dies de que van disposar per fortificar la regi fronterera. A ms, la concentraci de forces alemanyes a la frontera dur ms dies del que s'havia previst, motiu pel qual l'ofensiva es retard fins al 29 de juny, una setmana sencera desprs de que s'inicis l'Operaci Barbarroja, donant encara ms temps als sovitics per reforar les seves fortificacions.

El cos de muntanya ataca les forces sovitiques a les primeres hores del 29 de juny, aconseguint avanar gaireb 30km fins al riu Litsa, a on l'ofensiva s'hagu d'aturar el 2 de juliol donats els problemes de subministraments. Quan l'atac prossegu una setmana desprs, els sovitics havien aconseguit portar reforos i havien preparat posicions defensives, motiu pel qual l'atac no aconsegu guanyar terreny.

El XXXVI Cos atac a travs de la lnia ferroviria Rovaniemi-Kandalakixa l'1 de juny, per desprs de noms un dia de combats, la divisi SS Nord havia perdut la seva capacitat combativa i cost una setmana abans que la 169a divisi alemanya i la 6a finesa aconseguissin capturar Salla, i noms dos dies desprs tota l'ofensiva queda aturada per una nova lnia de fortificacions sovitiques.

Els alemanys havien fet servir totes les seves forces en l'ofensiva, i no tenien reserves de cap mena (aquestes havien de ser transportades des de Noruega i Alemanya). Aix caus un retard en les operacions que els sovitics van aprofitar de manera efectiva per reforar les seves posicions i millorar les seves fortificacions. L'OKW noms va ser capa d'enviar dos regiments d'infanteria a von Falkenhorst. Per tot aix, la renovada ofensiva fracass en l'intent d'obtenir algun terreny el 8 de setembre al riu Litsa, desprs de que l'OKW orden a les forces que passessin a posicions defensives.

A Salla, al XXXVI Cos li van anar les coses millor des del 19 d'agost, mentre que la 6a Divisi finesa havia tallat les lnies de subministrament sovitiques, forant a les divisions sovitiques 104 i 122 a abandonar les seves posicions fortificades i el seu equipament pesat el 27 d'agost. Aix va prosseguir amb un avanament de l'operaci sobre el ferrocarril fins que 50km desprs l'atac es va haver d'aturar donat l'esgotament de les tropes i la nova lnia de defensa sovitica al riu Verma el 19 de setembre. Von Falkenhorst deman reforos a Alemanya en dues ocasions per continuar immediatament la seva ofensiva mentre que els sovitics encara estaven desorganitzats, per la seva petici va ser refusada.

El III Cos fins operava sota les ordres de l'AOK Norwegen, i estava situat a la regi de Kuusamo-Suomussalmi. Era una formaci molt feble, amb noms una divisi d'infanteria (la 3a), i dos batallons separats. Estava comandat per Major General Hjalmar Siilasvuo. Al davant tenien la 54a divisi d'infanteria sovitica, comandada pel Major General I.V. Panin, i va ser reforada a l'agost amb l'arribada de la 88a divisi d'infanteria (Major General A.I. Zelentsov) i del regiment d'infanteria 1087, i al novembre amb la 186a divisi d'infanteria i un regiment de gurdies fronteres.  El III Cos reb ordres d'atacar cap a Uhtua (avui Kalevala) i cap a Kiestinki (avui Kestenga). Quan l'ofensiva s'inici l'1 de juliol, l'atac va ser refrenat per una defensa sovitica, i cost fins el dia 9 superar les defenses sovitiques al riu Vuonnisenjoki al sud, i fins el 20 les del riu Sohjananjoki al nord. Al sud, l'atac continu l'11 de juliol mitjanant un atac pels flancs a travs del llac Yl-Kuittijrvi, per la defensa sovitica va ser tan efectiva que l'atac va haver-se de suspendre a inicis de setembre sense haver arribat a Uhtua, encara a 10km, mentre que les forces atacants havien de recol locar 2 batallons del grup nord.

El grup nord va ser reforat amb un regiment d'infanteria de la Divisi SS Nord, i l'atac continu el 30 de juliol. Una setmana desprs Kiestinki era capturada, i l'atac prossegu a travs de la carretera i la lnia del tren a l'est. El 53 regiment d'infanteria fins avan molt ms de pressa a travs de la lnia del tren que no pas les altres, que avanaven per la carretera. El comandant de la recentment arribada 88a divisi d'infanteria sovitica vei una oportunitat, i el 758 regiment d'infanteria atac pel bosc pel darrera del regiment fins, aconseguint encerclar-lo el 20 d'agost, i convertint-lo en la major unitat finesa que els sovitics van aconseguir encerclar durant la guerra.

Els finesos van aconseguir obrir un pas a travs del bosc al dia segent, per la ruta de subministraments a travs del tren seguia tancada, i per tant el 53 regiment hagu de retirar-se a travs del bosc el 2 de setembre desprs de destruir el material que havien d'abandonar. Les forces fineses van ser reforades amb un segon regiment de la Divisi SS Nord, i el contraatac sovitic va aconseguir-se aturar a noms 10-15km a l'est de Kiestinki.

A l'octubre, les forces van rebre subministraments, van ser reforades amb la resta de la divisi Nord, per von Falkenhorst i Siilasvuo planejaven llanar un nou atac al novembre. L'OKW orden a l'AOK Norwegen que no s'ataqus, sin que es preparessin per a la defensa. No obstant, von Falkenhorst i Siilasvuo encara comenarien la seva ofensiva l'1 de novembre. Els finesos aconseguirien trencar les defenses sovitiques i un regiment d'infanteria sovitic va quedar encerclat entre finesos i alemanys. La situaci era amenaadora pels sovitics, que van comenar a transferir la nova 186a divisi d'infanteria de Murmansk a Kiestinki. Mannerheim contact amb i li orden aturar l'atac, mentre es conduen relacions fineses amb els Estats Units. L'OKW repet la seva ordre a von Falkenhorst perqu aturs l'ofensiva, allibers la Divisi SS Nord i la envis cap a Alemanya. Quan es don l'ordre de passar a operacions defensives el 17 de novembre, fracass el darrer intent per arribar a la lnia del tren de Murmansk.

 Guerra Naval al Golf de Finlndia .

Desprs de la Guerra d'Hivern i de l'ocupaci sovitica dels estats Bltics, la Marina Roja entr a la guerra des d'una posici forta: la Flota del Bltic Bandera Roja (KBF) era la major flota del mar Bltic (2 cuirassats, 2 creuers lleugers, 19 destructors, 68 submarins i 709 avions de l'aviaci naval). Amb una base naval sovitica a Hanko, al sud de Finlndia, i el control sovitic dels estats bltics, la preocupaci finesa era que podria ser molt senzill ser bloquejats per la Uni Sovitica, i que la llarga costa finesa podria ser molt vulnerable als assalts amfibis sovitics.

La Marina Finesa (Merivoimat) estava dividida en dues branques, la marina i l'artilleria costanera. Els russos havien construt abans de la I Guerra Mundial una xarxa de forts d'artilleria Costanera que ara eren usades pels finesos. La marina era molt petita, consistent noms en 2 vaixells de defensa costanera, 5 submarins i diversos transports.

La Kriegsmarine noms podia aportar una petita part de la seva fora al Bltic, donat que es trobaven lligats per la lluita amb la Royal Navy. La principal preocupaci alemanya al Bltic era protegir les rutes amb que proveen a la seva indstria del vital mineral de ferro importat des de Sucia.

La cooperaci entre ambds va ser ms propera al teatre del Golf de Finlndia del que ja havia estat mai abans. Ambdues marines van fer servir les mines navals per tal de neutralitzar la superioritat de la marina sovitica. La base naval d'Hanko va ser assetjada. Hores abans de l'inici de l'Operaci Barbarroja, les marines finesa i alemanya van comenar a crear camps de mines al Bltic i al golf de Finlndia. En el segon dia de la lluita, la Marina Sovitica va perdre el seu primer destructor a causa d'una mina. Grcies a aquesta tctica, els sovitics no van poder aprofitar la seva superioritat naval i les seves prdues van incrementar-se durant l'estiu de 1941.

Quan els sovitics van perdre les seves bases navals de Riga i Liepaja, el gruix de la flota es retir a Tallinn. A finals d'agost, els alemanys van envoltar Tallin. En previsi a aix, les marines finesa i alemanya van llenar 2.400 mins ms a les 600 ja existents a la costa al voltant de Tallin. S'install artilleria alemanya al cap Jumida, i un parell de torpedineres alemanyes i fineses van ser posades en alerta. Els sovitics havien d'evacuar 28.000 persones, incloent als lders comunistes locals i les seves famlies, el personal de l'exrcit i la marina i a 10.000 estonians allistats en treballs forats, aix com 66.000 tones de material, amb noms 160 vaixells per fer-ho. L'evacuaci s'inici la nit del 27 d'agost, mentre que les primeres tropes alemanyes entraven a la ciutat. Durant l'embarcament, la marina sovitica va estar sotmesa contnuament a l'atac alemany, mitjanant artilleria i bombarders, i de manera especial mentre que l'armada es dirigia a l'altament minat Cap Jumida. A mitjanit del 28, l'armada penetra al camp minat, mentre que era atacada per les torpedineres; les baixes van ser importants: 65 dels 160 vaixells es van perdre, i molts ms van ser danyats, amb 16.000 dels 28.000 evacuats morts. Amb molts menys mitjans, les marines finesa i alemanya van causar una gran derrota a la sovitica. Les restes de la flota va aconseguir arribar a la base naval de Kronstadt, als afores de Leningrad, a on restaren els seus vaixells principals fins a l'estiu de 1944.

Poc desprs d'aix, la marina finesa pat la seva prdua ms important, quan el 13 de setembre el vaixell de la defensa costanera Ilmarinen top amb una mina i s'enfons durant l'Operaci Nordwind, matant 271 mariners finesos.

Les forces sovitiques encara mantenien la base naval de Hanko a la costa sud-oest de Finlndia, per mentre que tenia lloc el Setge de Leningrad, aquesta perd la seva importncia i va ser evacuada al desembre de 1941.

 Desenvolupament poltic .
El 10 de juliol, l'exrcit fins inici una gran ofensiva a l'Istme de Carlia i al nord del Llac Ladoga. L'orde del dia de Mannerheim, la Declaraci de la beina d'espasa, deixava ben clar que la intenci finesa era ofensiva. A finals d'agost de 1941, les tropes fineses van arribar a les fronteres de preguerra. Travessar la frontera portava tensi a l'exrcit, al govern, als membres del parlament i a l'opini pblica. L'expansionisme militarista podia haver guanyat suport, per estava lluny de ser un clam popular.



A ms, les relacions internacionals eren molt tibants; especialment amb el Regne Unit i Sucia, els governs respectius s'havien assabentat del propi ministre d'exteriors Witting que Finlndia no tenia absolutament cap pla per a una campanya coordinada amb els alemanys: els preparatius finesos eren purament defensius.

El govern suec esperava millorar les relacions amb l'Alemanya Nazi a travs d'un recolzament indirecte a l'Operaci Barbarroja, conduda principalment a travs de Finlndia. El Primer Ministre Hansson i el Ministre d'Exteriors Gnther van trobar, no obstant, que el suport poltic al Govern d'Unitat Nacional i sense el d'organitzacions socials no seria suficient, particularment desprs de la Declaraci de la Beina de Mannerheim, i encara ms quan, menys de dos mesos desprs, Finlndia iniciava una guerra de conquesta. Un efecte tangible va ser que Finlndia va esdevenir ms i ms depenent dels enviaments de menjar i armament des d'Alemanya.

La Commonwealth va establir un bloqueig contra Finlndia, i l'ambaixador britnic va ser retirat. El 31 de juliol de 1941 la RAF bombardej el port de Petsamo. Els danys van ser limitats, car el port gaireb estava buit de vaixell.

L'11 de setembre, l'ambaixador americ Arthur Schoenfeld va ser informat de que l'ofensiva de l'Istme de Carlia s'havia aturat a les fronteres anteriors a la Guerra d'Hivern i que, si b Finlndia podria unir-se en una ofensiva sense condicions sobre Leningrad, de moment es mantindria en una defensa esttica i esperaria per una resoluci poltica (de fet, que Mannerheim rebutgs atacar Leningrad va ser el que en darrera instncia salv la ciutat, car els sovitics no haguessin pogut resistir un atac coordinat germano-fins.

El 22 de setembre l'ambaixador de Noruega present una nota britnica exigint l'expulsi de les tropes alemanyes del territori fins i la retirada finesa de la Carlia Oriental a posicions darrera les fronteres anteriors a la Guerra d'Hivern. Finlndia se sent amenaada per una declaraci de guerra britnica a menys que s'acceptessin les demandes britniques, i aquesta arrib el Dia de la Independncia de Finlndia, el 6 de desembre. La declaraci retardava l'inici de l'estat de guerra fins a les 12:00 GMT del 7 de desembre. La puntualitzaci del temps respecte als moviments navals japonesos cap a les colnies del sud-est asitic indica que la declaraci de guerra britnica en la guerra sovitico-finesa esperava encoratjar als sovitics perqu declaressin la guerra al Jap.

Al desembre de 1941, l'avan fins havia arribat fins al riu Svir (que connecta la part sud del Llac Ladoga amb el Llac Onega i marca la frontera sud de la Carlia oriental. A finals de 1941, el front s'estabilitz, i els finesos no portaren a terme cap gran operaci ofensiva ms durant els dos anys i mig segents. La moral combativa de les tropes disminu quan se n'adonaren que la guerra no acabaria aviat. S'ha suggerit que l'execuci del preeminent lder pacifista Arndt Pekurinen al novembre de 1941 va ser per temor d'una desmoralitzaci de l'exrcit al ser exacerbat pel seu activisme.

 La guerra de trinxeres 1942-43 .
 Maniobres diplomtiques .
El pla de l'Operaci Barbarroja consistia en una blitzkrieg d'unes poques setmanes de duraci. Els observadors britnics i americans creien que l'operaci podria haver acabat abans d'agost. No obstant, a la tardor de 1941, les previsions no eren tan optimistes, i els principals oficials finesos comenaven a dubtar de la capacitat alemanya. Les tropes alemanyes al nord de Finlndia encaraven circumstncies per a les que no estaven preparades, i fracassaven en assolir els seus objectius, el ms important de tots, Murmansk. L'estratgia de Finlndia ara havia variat: s'ofer una pau per separat amb la Uni Sovitica, per la fora alemanya encara era massa gran. La idea de que Finlndia hauria de continuar a la guerra mentre que exposava les seves forces al menor perill possible guanyava suport, potser perqu l'esperana de que la Wehrmacht i l'Exrcit Roig s'afeblirien mtuament prou com perqu les negociacions poguessin comenar, o al menys perqu Finlndia pogus prendre les seves decisions de manera independent. Alguns tamb esperaven una victria d'Alemanya.

La participaci de Finlndia a la guerra port grans beneficis per a Alemanya: la flota sovitica es trobava bloquejada al Golf de Finlndia, i aix el Bltic estava lliure tant per a l'entrenament de les tripulacions dels U-Boots com per a la navegaci comercial alemanya, especialment pel transport del vital mineral de ferro suec, aix com el nquel fins i d'altres metalls rars necessaris per al procs de l'acer de la regi de Petsamo. El front fins assegurava el flanc nord del Grup d'Exrcits Nord als estats bltics. Les 16 divisions fineses lligaven nombroses tropes fineses, pressionaven Leningrad (tot i que Mannerheim rebutjava atacar-la) i amenaava la via frria de Murmansk. A ms, Sucia quedava totalment allada i rebia ms pressi per satisfer les demandes alemanyes i fineses.

Tot i a la contribuci finesa a la causa alemanya, els Aliats Occidentals tenien uns sentiments ambivalents, a causa de les seves simpaties cap a Finlndia i la necessitat d'acomodar-se al seu aliat vital, la Uni Sovitica. Per tant, encara que el Regne Unit va declarar la guerra a Finlndia, els Estats Units no ho van fer. Amb algunes excepcions, no van haver combats entre aquests pasos i Finlndia, tot i que alguns mariners finesos que es trobaven a ultramar van ser internats. Als Estats Units, Finlndia va ser denunciada pels atacs que feia contra els vaixells del Prstec-Arrendament, per reb l'aprovaci per continuar fent els pagaments dels seu deute de la Primera Guerra Mundial. 

Com que Finlndia pertanyia al Pacte Anti-Comitern i en sign altres acords amb Alemanya, Jap i Itlia, els aliats van incorporar de facto a Finlndia a les Potncies de l'Eix, si b el terme emprat a Finlndia era el de co-belligerncia amb Alemanya.

 Voluntaris internacionals i suport.
A l'igual que ja havia succet a la Guerra d'Hivern, es van allistar voluntaris suecs. Fins a desembre, per protegir la base naval sovitica de Hanko, va ser evacuada per mar i la unitat sueca va ser oficialment dissolta. Durant la Guerra de Continuaci, els voluntaris signaven per un servei d'entre 3 a 6 mesos. En total, uns 1.600 van lluitar per Finlndia, dels quals noms en quedaven uns 60 a l'estiu de 1944. Aproximadament un ter dels voluntaris van ser reclutats durant la Guerra d'Hivern. Un altre grup significatiu, aproximadament una quarta part dels homes, eren oficials suecs de perms-

Tamb va existiu un batall de voluntaris a les SS al front septentrional de Finlndia entre 1942 i 1944, reclutat a Noruega i a Dinamarca. 

Sobre uns 3.400 voluntaris estonians van prendre part en la Guerra de Continuaci.

En d'altres ocasions, els finesos van rebre uns 2.100 presoners de guerra sovitics de tornada d'aquells presoners que ells havien tornat als alemanys. Aquests eren principalment estonians i karelians, que esperaven unir-se a l'exrcit fins. Aquests, aix com alguns voluntaris de la Karlia oriental ocupada, van formar el Batall Kin (fins: "Heimopataljoona"). Al final de la guerra, els sovitics van demanar que se'ls lliuressin els membres del Batall Kin. Alguns van aconseguir fugir, per la majoria d'ells van ser enviats al Gulag o executats.

Els jueus a Finlndia.

Finlndia no va permetre l'extensi de les prctiques anti-semtiques nazis. Els jueus finesos van servir a l'exrcit fines, i els jueus no noms eren tolerats, sin que tamb es garantia l'asil als refugiats jueus (noms 8 de ms de 500 refugiats van ser retornats als nazis). Es va arribar a l'extrem de que alguns oficials jueus de les forces de defensa fineses van ser condecorats amb la Creu de Ferro alemanya, tot i que van declinar rebre-la.

 Poltica d'ocupaci finesa.
Entre 2.600 i 2.800 presoners de guerra sovitics van ser lliurats pels finesos als alemanys. La majoria d'ells (uns 2.000) es van unir a l'Exrcit d'Alliberament Rus. Molts de la resta eren oficials de l'exrcit i oficials poltics, dels quals uns 74 eren jueus, morint la majoria als camps de concentraci nazis, mentre que d'altres van ser lliurats a la Gestapo per a que fossin interrogats. De vegades, van ser lliurats a canvi de menjar o d'armes.

Aquest darrers van ser especialment durant 1942, donada l'escassetat que va regnar a Finlndia, sent el motiu principal per a l'augment dramtic de morts als camps finesos. Els cstigs pels intents de fuga o pel trencament greu de les normes incloen el confinament solitari i l'execuci. D'uns 64.188 presoners de guerra sovitics, 18.318 van morir als camps de presoners finesos.

Desprs de la guerra, i basant-se en els testimonis d'antics presoners de guerra, es va acusar a 1.381 membres del personal dels camps, resultant en 723 condemnes i 658 persones alliberades. Se'ls va acusar de 42 execucions i 242 assassinats. Van haver 7 casos de deixar morir sota la petici d'antics presoners, 10 casos de mort a causa de les tortures, 8 violacions contra les lleis de la propietat, 280 violacions oficials i 86 crims diversos ms.

Un nombre significatiu d'immigrants sovitics arribats a la Carlia oriental desprs de 1917 van ser deportats a camps de concentraci. Havia dones russes, criatures i vells: noms   de la poblaci original de 470.000 persones restaven a la Carlia Oriental quan els ocupants finesos van arribar, i noms la meitat d'ells eren originaris d'all. Sobre un 30% (24.000 persones) de la resta de la poblaci russa va ser confinada als camps, 6.000 d'ells capturats mentre esperaven el transport rus pel Llac Onega, i 3.000 ms del sud del Riu Svir, per assegurar la lnia davant del front dels atacs partisans. El primer d'aquests camps s'al el 24 d'octubre de 1941 a Petrozavodsk. Durant la primavera i la tardor de 1942 van morir uns 3.500 interns a causa de la malnutrici. Durant la darrera meitat de 1942 la xifra de retinguts descend rpidament fins a 15.000 mentre que la gent era alliberada a les seves llars o reassentada en "pobles segurs", mentre que la situaci nutricional millorava, i durant els dos anys segents noms van morir unes 500 persones. Durant els anys segents els finesos van detenir alguns centenars de civils ms, principalment per l'activitat partisana, per com que els alliberaments continuaven, la xifra de retinguts es mantenia entre els 13.000 i 14.000.

 Activitat partisana sovitica .


Els partisans sovitics van operar a Finlndia i a Carlia de 1941 a 1944. 24.000 russos tnics van ser internats per les forces d'ocupaci fineses, dels quals van morir entre 4.000 i 7.000, principalment de fam durant la primavera i l'estiu de 1942 donada la gran escassetat de 1941. La segregaci en l'educaci i en l'assistncia mdica entre carelians i russos cre ressentiments, fent que molts russos tnics recolzessin els atacs partisans.

Els partisans sovitics conduren diverses operacions. La principal fracass quan la 1a Brigada Partisana va ser destruda a inicis d'agost de 1942 al llac Seerjrvi. Els partisans distriburen el diari Pravda en fins i el Martell de Lenin en rus. Un dels lders partisans a Finlndia i Carlia va ser el futur lder de la Uni Sovitica Iuri Andrpov. 

A la Carlia Oriental els partisans atacaven principalment objectius de comunicacions i subministraments militars, per al costat fins de la frontera, gaireb dos teros dels atacs eren contra objectius civils, matant uns 200 civils i ferint-ne 50 ms, incloent nens i vells. 

 Ofensiva sovitica de 1944 .
 Contactes inicials per a la pau .

Finlndia comen activament a buscar un cam de sortida de la guerra desprs del desastre alemany a Stalingrad. Edwin Linkomies form un nou govern amb la pau com a prioritat absoluta. Les negociacions van ser condudes intermitentment entre 1943 i 1944 entre Finlndia (representada per Juho Kusti Paasikivi ) per un costat i pels Aliats Occidentals i la Uni Sovitica per l'altre, per no s'arrib a cap acord. Stalin decid forar als finesos a la rendici, iniciant una campanya de bombardeigs. La campanya aria de febrer de 1944 va incloure 3 grans atacs sobre Hlsinki, amb un total de 6.000 sortides de bombarders. No obstant, les defenses antieries fineses aconseguiren repellir els atacs, estimant-se que noms un 5% de les bombes van arribar als seus objectius. Ouli i Kotka tamb patiren grans atacs aeris, per grcies a la intelligncia radiofnica i a l'efectivitat de les defenses antieries, el nombre de danys no va ser elevat.

 Reconquesta de l'Istme de Carlia .

El 9 de juny de 1944 la Uni Sovitica inici una gran ofensiva contra les posicions fineses a l'istme de Carlia i a la zona del llac Ladoga (coordinada amb el Desembarcament de Normandia). Durant el segon dia de l'ofensiva, els sovitics van aconseguir trencar les lnies fineses i, durant els dies segents, van ver avenos que semblaven que arribarien a amenaar la prpia supervivncia de Finlndia. En una zona de 21,7km, l'Exrcit Roig havia concentrat 2.851 canons de 45mm i 130 de 50mm. Als llocs ms fortificats de l'istme, s'arribaren a concentrar 200 canons per cada kilometre de frontera (un a cada 5m). El 9 de juny, l'artilleria sovitica dispar uns 80.000 projectils sobre l'istme de Carlia. Les tropes sovitiques alliberaren Petrozavodsk el 28 de juny de 1944. Abans de retirar-se, els finesos van lliurar menjar per a dues setmanes als habitants de la regi.

A Finlndia li mancava principalment armament anti-tanc, que pogus aturar els tancs pesats sovitics, i el Ministre d'Exteriors alemany Joachim von Ribbentrop els n'ofer a canvi d'una garantia de que Finlndia no buscaria una pau per separat. El 26 de juny, el President Risto Ryti li don aquesta garantia de manera personal, que intent acomplir fins al final de la seva presidncia. A ms del material lliurat, Hitler afeg algunes brigades de canons d'assalt i una unitat de caa-bombarders de la Luftwaffe per recolzar els sectors ms amenaats.

Amb els nous subministraments alemanys, els finesos eren capaos d'encarar la crisi, aturant als sovitics a inicis de juliol de 1944. en aquest punt, les forces fineses s'havien retirat prop d'un centenar de kilmetres, quedant aproximadament en el mateix punt en que es trobaven al final de la Guerra d'Hivern. La lnia es coneixia com la Lnia-VKT (de "Viipuri Kuparsaari Taipale", discorrent entre Vyborg al riu Vuoski, i entre el riu i fins al llac Ladoga i Taipale), a on l'ofensiva sovitica qued aturada a la Batalla de Tali-Ihantala, tot i a la seva superioritat numrica. Finlndia s'havia convertit en un problema lateral per la Stavka, car ara dirigia principalment la seva atenci cap a Polnia i l'Europa sud-oriental. Els Aliats Occidentals havien tingut xit en el seu desembarcament a Frana i es dirigien cap a Alemanya, i els lders sovitics no volien que tinguessin les mans lliures a l'Europa Central. Un cop el front fins tornava a estar estabilitzat, els finesos estaven esgotats i volien sortir de la guerra.

 L'Armistici i el final .
Mannerheim havia recordat en repetides ocasions als alemanys que en cas de que les tropes a Estnia es retiressin, Finlndia es veuria obligada a fer la pau fins i tot en uns termes extremadament desfavorables. Estnia ocupada pels sovitics es convertiria en una base perfecta per a les invasions amfbies i els atacs aeris contra Helsinki i d'altres ciutats, i haguessin ofegat l'accs fins al mar. Quan els alemanys es retiraren, s'increment paral lelament el desig fins d'acabar la guerra. Potser adonant-se de la validesa d'aquest punt, la reacci inicial alemanya davant l'anunci fins d'intentar una pau separada va quedar limitada a una oposici nicament verbal. No obstant, els alemanys van detenir a centenars de mariners de mercants finesos que es trobaven a Alemanya, Dinamarca i Noruega.

El President Ryti dimit, fent possible una pau per separat, i el lder militar fins i heroi nacional, Carl Gustaf Emil Mannerheim, va ser nomenat President de manera extraordinria pel Parlament, acceptant la responsabilitat d'acabar la guerra.

El 4 de setembre, l'alto el foc acab amb les accions militats al bndol fins. La Uni Sovitica acab les hostilitats exactament 24 hores desprs dels finesos. El 19 de setembre va signar-se l'Armistici de Moscou entre la Uni Sovitica i Finlndia. Finlndia havia de fer diverses concessions: la Uni Sovitica mantindria les fronteres de 1940, amb l'addici de la zona de Petsamo, la pennsula de Porkkala (adjacent a la capital finesa, Hlsinki) va ser lliurada als sovitics com a base naval per 50 anys i amb els drets de trnsit garantits; l'exrcit fins havia de ser desmobilitzat i Finlndia havia d'expulsar als alemanys del seu territori en 14 dies. Com que els alemanys no van abandonar Finlndia en el termini requerit, els finesos van iniciar la Guerra de Lapnia contra els seus antics aliats. Els finesos a ms havien de netejar els camps minats de Carlia (incloent la Carlia Oriental) i del Golf de Finlndia (aquesta operaci va requerir molt de temps, especialment a les zones martimes, no finalitzant-se fins al 1952, causant 100 morts i 200 ferits, la majoria d'ells a Lapnia).

No obstant, i en contrast amb la resta dels pasos del front oriental (a on la guerra es lluit fins al final), no va haver ocupaci sovitica de Finlndia i aquesta va romandre sobirana. Els Comunistes mai no van arribar al poder, com s ho van fer a la resta dels pasos del Bloc Oriental. Una poltica basada en la Lnia Paasikivi-Kekkonen form les bases de la poltica exterior finesa cap a la Uni Sovitica fins a la seva dissoluci al 1991.

A l'igual que amb l'ocupaci sovitica dels estats bltics, el govern dels Estats Units no van reconixer l'annexi sovitica de la Carlia occidental ni al 1940 ni tampoc al 1944.



 Anlisi .
A diferncia de la Guerra d'Hivern, que havia estat una guerra d'agressi sovitica contra Finlndia, la Guerra de Continuaci va ser una guerra d'agressi iniciada pels finesos, que intentava rectificar les prdues territorials de la Guerra d'Hivern, aix com evitar una possible agressi sovitica. Hi ha un debat obert a Finlndia sobre si el pas tenia veritablement opcions o no d'unir-se a l'Operaci Barbarroja alemanya, i sobre fins a quin punt l'acci finesa estava moralment justificada. No obstant, s que existeix un consens sobre el fet de que un dels objectius prioritaris finesos era recuperar les zones perdudes a la Guerra d'Hivern.

La fita mxima finesa durant la Segona Guerra Mundial va ser sobreviure a ella com un estat independent i democrtic, capa de mantenir la seva sobirania en un entorn polticament hostil. Especficament per a la Guerra de Continuaci, Finlndia tamb intent revertir les seves prdues territorials del Tractat de Pau de Moscou, estenent el seu territori encara ms cap a l'est, per a tenir ms territori no fins per defensar davant dels exrcits sovitics abans que aquests no s'introdussin a territori prpiament fins. Alguns grups d'extrema dreta recolzaven la ideologia d'una Gran Finlndia. Els esforos finesos durant la guerra, quan es considera la seva supervivncia i amb retrospectiva, van tenir xit, tot i que el preu va ser alt en baixes, pagaments de reparacions de guerra, prdues territorials, una reputaci internacional afectada i l'adaptaci subseqent a les diferents perspectives internacionals sovitiques durant la Guerra Freda (veure l'article Finlanditzaci). L'aliana germano-finesa va ser diferent de la resta de relacions entre els pasos de l'Eix, un exemple de la qual es veu en la participaci de jueus finesos en la lluita contra la Uni Sovitica.

Els objectius sovitics sn ms difcils d'estimar a causa de la naturalesa de secrets de la Uni Sovitica estalinista. Les fonts sovitiques mantenen que la Guerra de Continuaci s'explica com a una mesura defensiva emprant mitjans ofensius: la divisi de la Polnia ocupada amb Alemanya, les ocupacions d'Estnia, Letnia i Litunia, aix com la invasi de Finlndia durant la Guerra d'Hivern han de contemplar-se com a parts en la construcci d'una zona de seguretat entre la percebuda amenaa dels poders capitalistes de l'Europa occidental i la Uni Sovitica comunista; aix com la creaci de diversos estats satllits de la Uni Sovitica (formant el Pacte de Varsvia) i l'Acord d'Amistat, Cooperaci i Assistncia Mtua que finalitz formalment amb la postguerra finesa. Diversos historiadors notables, no obstant aix, afirmen que tot plegat simplement era conseqncia de l'ambici sovitica de recuperar les antigues fronteres de l'Imperi Rus.

 Batalles i operacions .

 Reconquesta finesa de Ladoga Karelia(1941);
 Reconquesta finesa de l'istme de Carlia (1941);
 Conquesta finesa de la Carlia Oriental (1941);
 Setge de Leningrad (1941-1943);
 Operaci Guineu Platejada;
 Operaci Silberfuchs (1941);
 Quarta ofensiva estratgica (1944);
 Batalla de Tali-Ihantala (1944);
 Batalla de la Bahia de Viipuri (1944);
 Batalla de Vuosalmi (1944);
 Batalla de Nietjrvi (1944);
 Batalla de Ilomantsi (1944);

Veure tamb .
 Co-beligerncia;
 Finlandizaci;
 Voluntaris finesos a les Waffen SS;
 Llista de cossos finesos a la Guerra de Continuaci;
 Llista de divisions fineses a la Guerra de Continuaci;
 Lotta Svrd;
 Lnia Paasikivi-Kekkonen;
 Salpalinja;
 Destacament de la Luftwaffe Northern (rctic) (Luftflotte 5) (Finlndia-Noruega);
 Ala 151 de la RAF;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272873" title="Anguila" nonfiltered="2177" processed="2166" dbindex="107256">

L'anguila (Anguilla anguilla) s un peix teleosti, anguilliforme i pode que remunta els corrents d'aigua dola per que descendeix al mar per criar. Segons la seua mida t diferents denominacions: anguila (ms de 35 cm), angul (entre 10 i 35 cm) i angula (menys de 10 cm). 

Morfologia.

 Talla: mxima  de 150 cm, comuna de 20 i 80 cm (femelles) i de 30 a 40 cm (mascles).
 Cos molt allargat, anguilliforme, part anterior de secci cilndrica, la posterior comprimida.
 Escates petites i incloses en la pell, i abundant mucositat.
 Boca terminal, amb la comissura posterior en la vertical del marge anterior de l'ull; mandbula ms prominent que els maxillars superiors.
 Obertures branquials laterals, verticals, situades lleugerament per davant de la base de les aletes pectorals, que sn normals i sempre presents.
 L'nic orifici nasal s tubular i es troba sobre el musell, per sobre del llavi superior.
 Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; la dorsal s'inicia molt ms al darrere que les pectorals.
 Coloraci variable, per en general s marr verdosa.

Comportament.

Espcie migradora, catdroma, present a les aiges costeres somes i en aiges continentals.

Especialment activa a la nit.


Alimentaci.

S'alimenten, segons les fases de creixement de zooplncton, insectes, crustacis i peixos.

Reproducci.

La fresa es produeix a la Mar dels Sargassos; les larves, desprs de 2 anys de ser arrossegades pel Corrent del Golf de Mxic, arriben a les costes europees i de l'frica del Nord. Durant el viatge, les larves s'han transformat en petites angules, les ms petites es quedaran a la mar i passaran a sser mascles; les altres, remuntaran els rius i seran femelles, on passaran el primer hivern enterrades al fang sense menjar, esperant l'arribada de la primavera. Al cap d'un any els surten les escates i es transformen en angules grogues; ms tard, als 8 o 9 anys que sn al riu, es transformen en anguiles platejades i tornen a la mar per trobar-se amb els mascles, aparellar-se i tornar cap a la Mar dels Sargassos per fer la posta.

Distribuci geogrfica.

Viu en aiges europees i africanes, a la Mediterrnia i a la Mar Negra. A l'Atlntic oriental des de la Mar Blanca fins a les costes africanes del parallel 25, incloent-hi les illes Aores, Canries i Madeira.

Pesca.

Dues sn les modalitats de pesca principals: el buss (l'nic art autoritzat per a la pesca de l'angula) i el gnguil, emprat al Delta de l'Ebre i a les llacunes per capturar anguiles i angules; tamb amb nanses, llences i cucada; ocasionalment, tamb es capturen amb arts d'arrossegament.

El perode de veda de l'anguila al Principat de Catalunya s comprs entre el 11 de mar i el 19 d'octubre.

La pesca d'angulons s prohibida per llei.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 35.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'angula al Delta de l'Ebre. ;
 Informaci sobre aquest peix. ;
 mplia informaci sobre l'anguila. ;
 Normativa de la pesca de l'angula al Principat de Catalunya. ;
 Descripci de l'anguila. ;
 Distribuci de l'anguila a la Pennsula Ibrica. ;
 Estudi sobre l'alimentaci de l'anguila. ;






 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272877" title="Jaume Josep Cassanyes" nonfiltered="2178" processed="2167" dbindex="107258">
Jaume Josep Cassanyes (Canet de Rossell 1758-1843) fou diputat a la Convenci Nacional i al Consell dels Cinc-Cents

En un principi, Cassanyes, nascut l'11 de novembre de 1758, havia comenat a estudiar per capell, per deix el seminari per estudiar medicina a la Universitat de Perpiny i dedicar-se a fer de cirurgi com el seu pare.

En esclatar la Revoluci Francesa, Cassanyes fou elegit batlle de Canet, com tamb fou membre del districte i del directori de Perpiny. El 4 de setembre de 1792, fou elegit diputat a la Convenci Nacional i, durant el procs contra Llus XVI va votar a favor de l'execuci del rei. 

Arran de l'entrada de les tropes espanyoles del general Ricardos a la Catalunya del Nord durant la Guerra Gran, per decret del 6 de juliol de 1793 Danton envi Cassanyes en missi com a representant del poble a l'Exrcit dels Pirineus Orientals, en el qual tingu un paper destacat en la victria francesa de Parestortes (1793) i en la presa de Puigcerd; arran de la collaboraci del poble de Sant Lloren de Cerdans (Vallespir) amb els espanyols, Cassanyes va proposar a la Convenci destruir la vila, expulsar-ne els habitants i establir-hi una colnia de lleials sans-culottes.

Un cop expulsades les tropes de Ricardos, Cassanyes torn a Pars; durant la reacci termidoriana va votar a favor de la destituci de Robespierre, cosa que li va permetre continuar la seva carrera poltica, i, desprs, se n'an en missi al front dels Alps on les tropes de la Repblica tamb lluitaven contra les potncies de l'Europa absolutista. Desprs d'haver estat diputat al Consell dels Cinc-Cents en temps del Directori, on no tingu una actuaci gaire destacada, se'n torn a Canet on va menar una vida tranquilla com a jutge de pau de Perpiny i com a conseller d'arrondissement; el 1813, sota l'Imperi de Napole fou elegit de nou batlle de Canet.

La monarquia restaurada de Llus XVIII va declarar proscrits els regicides; per aix, el 1816, Cassanyes fou expulsat de Frana; durant el seu exili, va viure, primer, a Sussa, i, desprs, a l Escala (Alt Empord), on va dedicar-se a fer de cirurgi-barber. No va poder tornar a Frana fins el 1830, quan, arran del triomf de la Revoluci de Juliol, Carles X abdic i s'entronitz Llus Felip d'Orleans. A Canet, va poder trobar-se amb el seu fill, de nom tamb Josep, acabat d'elegir batlle de la vila. Aleshores, Cassanyes va viure una vellesa retirada fins a la seva mort, esdevinguda el 22 d'abril de 1843. Les seves Mmoires foren publicades el 1888-1890.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272880" title="Banys de l'Almirall" nonfiltered="2179" processed="2168" dbindex="107259">


Dades del monument
 Telfon i horari per a concertar visites de grups o fer consultes: 605.275.784;
de dimarts a dissabte de 9.30 a 10.00 i de 17.30 a 18.00, i diumenge de 9.30 a 10.00
 
 Horari de visita: de dimarts a dissabte de 10:00 a 14.00 h i de 18:00 a 20.00 h; diumenge i festiu: de 10:00 a 14.00 h. Cada mitja hora es projectar un audiovisual durant el qual les portes de l edifici estaran tancades. Tanca dilluns, divendres sant, sant Josep, Nadal i Cap d any;
 Cr/ Banys de l Almirall, 3-5;
46003 Valncia (Ciutat Vella)

Els Banys de l'Almirall s un edifici que se situa junt amb el Palau de l Almirall d'Arag, en el barri de la Xerea, districte de la Ciutat Vella de Valncia, d'arquitectura islmica, construt en el segle XIII i utilitzat fins al XX.

Encara que sn del segle XIV, poca de dominaci cristiana van ser construts seguint l estil i la tipologia de l'arquitectura islmica, i en sn la millor i quasi nica mostra d aquest tipus d'arquitectura a la ciutat de Valncia, on tot va ser arrasat amb l'arribada dels cristians.
    
La Valncia on entraren els primers ocupants cristians el 1238 era una ciutat molt ben proveda d establiments balnearis. El total de banys existents en aquell moment podia acostar-se als vint-i-cinc, amb una poblaci d uns 15.000 habitants. Aix i tot, no serien ms de cinc els banys que van sobreviure als anys immediatament posteriors a la conquesta. Calgu esperar al regnat de Jaume II (1291-1327) per a la creaci de nous establiments balnearis nous de trinca.

Fou llavors que es bastiren els banys de l Almirall. El constructor del conjunt d edificis format per un palau, un forn, el bany i, probablement, altres immobles de carcter venals va ser el cavaller i jurista Pere de Vila-rasa. Les obres es consideren acabades el 1320.

El hammm o bany de vapor rab era la forma usual adoptada pels banys pblics en els regnes hispnics medievals, i no noms en els de tradici islmica, sin tamb en ciutats que no form part d al-Andalus, com ara Girona. Aix doncs, encara que segueix la tradici dels banys de vapor rabs, els de l Almirall van ser construts en poca cristiana. Cal dir que aquests sn els banys pblics de la ciutat de Valncia que ms temps han estat oberts (quasi ininterrompudament des del segle XIV fins al XX).

El Bany de l Almirall s un edifici de banys de carcter humil que serveix per a conixer com funcionava la vida quotidiana de les classes menys afavorides de la ciutat de Valncia. S hi desenvolupava una sociabilitat entre les dones i entre els hmens, sexes que es reunien en dies o horaris distints. El bany constitua un exercici d higiene prctica i permet conixer les relacions socials de cadascuna de les poques.

L edifici consta de tres cambres amb volta: la sala freda, la tbia i la calenta.

 Sala Freda .

La sala freda s rectangular coberta amb volta de can, i amb deu lluernes estrelades. Era la primera sala, a la qual s accedia des del vestbul, que donava al carrer. Era una estana de trnsit que disposava de latrines i d un espai per alar els utensilis de bany. Tamb hi havia una pica d aigua freda perqu els banyistes la barrejaren amb aigua calenta. 

 Sala Tbia .



De la freda s accedia a la sala tbia, on la gent passava la major part del temps. Aquesta sala, la ms bella del conjunt, s la dependncia de majors dimensions. De planta rectangular est dividida en tres trams mitjanant tres arcs que baixen en dues columnes. L'espai central est cobert per una cpula octogonal sobre trompes, i en la cpula s'obrin lluernes estrelades. Els espais laterals sn rectangulars i estan coberts amb volta de can perforades amb lluernes estrelades.

 Sala Calenta .

Des de la sala tbia s entra a la calenta, que igual que la freda, s de planta rectangular coberta amb volta de can i amb sis obertures estrelades. A la boca de la sala calenta hi ha una obertura que permet prendre-hi aigua en ebullici; l aire calent produt pel foc de la caldera s expandeix, a travs d un hipocaust o cambra de poca alada, sota el terra de la sala, i desprs ascendeix per l interior dels murs que limiten amb la sala temperada a travs d unes xemeneies denominades escalfadors. La sala calenta s la que defineix el bany de vapor. Com que el paviment estava molt calent, la gent abocava poals d aigua contnuament i en generava vapor. Desprs de passar uns minuts en aquesta sala, els banyistes anaven a la sala tbia per als massatges i per xarrar.

 Altres dependncies .

La fbrica s de murs slids i molt gruixuts per a resistir la humitat i mantenir la calor, sense ms obertures que les de les menudes portes de trnsit i unes menudes lluernes estrellades obertes en les voltes i tapades amb vidres de colors. Habitualment a aquest conjunt, o bany prpiament dit, s afegia una sala amb funcions de vestbul o lloc de reps, a ms dels locals de servici, com la sala de la caldera i el dipsit de llenya.

 Enllaos externs .


 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272890" title="Economia de la Repblica Dominicana" nonfiltered="2180" processed="2169" dbindex="107260">


L'economia de la Repblica Dominicana s molt depenent de la nord-americana: el dest de ms de 70% de les exportacions i l'origen de ms de 45% de les importacions dominicanes s els Estats Units. 

Les principals activitats econmiques sn l'agricultura (especialment canya de sucre, caf, tabac i cacau) i el turisme. L'enviament de diners per dominicans que resideixen en l'estranger representa gaireb 1/10 del PIB nacional. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272893" title="Congre" nonfiltered="2181" processed="2170" dbindex="107261">

El congre (Conger conger) s un peix teleosti, anguilliforme, de la famlia dels cngrids, semblant a l'anguila i amb la pell sense escata.

Morfologia.

 Talla: mxima de 300 cm, comuna de 60 a 150 cm.
 Cos molt allargat, anguilliforme; part anterior de secci cilndrica, la posterior comprimida.
 Pell nua.
 Lnia lateral visible, amb porus separats entre si.
 Cap cnic, lleugerament deprimit.
 Musell arrodonit i prominent.
 Boca terminal amb la comissura bucal a nivell de la meitat posterior de l'ull.
 La llengua s lliure en la seua part ms anterior.
 Dents cniques, disposades en bandes sobre les mandbules, el vmer i el paladar, a ms de petites dents farngees.
 Orificis olfactoris laterals sobre el musell.
 Obertures branquials grans i en posici lateral.
 Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; origen de l'aleta dorsal en la vertical que passa per l'extrem posterior de les pectorals.
 Pectorals, presents.
 Ventrals, absents.
 Coloraci grisa per tamb pot sser negrosa.
 Els porus de la lnia lateral sn voltats de blanc.
 Aletes dorsal i anal orlades de negre.

Comportament.

Espcie bentnica i solitria.

Actiu durant el crepuscle i la nit. 

Hbitat.

Es troba als litorals rocosos des de pocs metres fins als 500, generalment, amagat a balmes i caus, per tamb sobre fons fangosos.

Alimentaci.

s un vora depredador de peixos, crustacis i cefalpodes i, de vegades, necrfag.

Reproducci.

Es reprodueix noms un sol cop a la vida, a l'estiu, i passa una llarga etapa larvria.

La maduresa sexual arriba als 5-15 anys.

Les femelles grvides poden arribar a pesar uns 40 quilos amb uns ovaris de 8 quilos i uns 3 a 8 milions d'ous.

Distribuci geogrfica.

Viu en aiges europees i africanes, a tota la Mediterrnia i a la part oriental de la Mar Negra. A l'Atlntic oriental des de les costes de Noruega i Islndia fins a les costes del Senegal (incloent-hi les illes Aores, Madeira i Canries).

Pesca.

Carn relativament apreciada, es comercialitza fresca.

La pesca pot sser artesanal, semiindustrial i esportiva amb arts de platja, tremalls de fons, d'arrossegament i palangres.

La seua pesca no est regulada per llei ni t talla mnima legal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 36;
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Fotografies i descripci del congre. ;
 Informaci sobre el congre. ;
 Descripci del congre. ;
 mplia informaci i fotografies d'aquest peix. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272897" title="Anlisi modal amb elements finits" nonfiltered="2182" processed="2171" dbindex="107262">
L'objectiu de l'anlisi modal en mecnica estructural es determinar els modes i freqncies de vibraci naturals.

En enginyeria s com utilitzar el mtode d'elements finits per realitzar aquest tipus d'anlisi.  El tipus d'equacions a les que porta l'anlisi modal s un problema de valors i vectors propis. La interpretaci fsica dels valors propis sn les freqncies naturals del sistema, mentre que els vectors propis proporcionen la forma del mode de vibraci natural associat a cada freqncia natural. Tpicament els nic modes de vibraci importants sn els de freqncia ms baixa ja que sn els modes ms destacats en la resposta vibratria del sistema estructural analitzat.

  Equaci del problema dinmic  .
Emprant el mtode d'elements finits un sistema continu que tingui un comportament elstic lineal (que obeeixi a la Llei de Hooke), per exemple una pea estructural metllica,  es analitzant com un sistema discret representat en forma matricial segons una malla de nodes sobre el domini de l'estructura.

L'equaci generalitzada del moviment ve donada per:



on  s la matriu de masses nodals,
 s la segona derivada dels desplaaments nodals
 (l'acceleraci), 
s la primera derivada dels desplaaments nodals (la velocitat),  s la matriu d'esmortement nodal,
 s la matriu de rigideses nodals, i 
s el vector de forces nodals externes.  

En contrast, l'equaci pel problema esttic en elements finits s:


on tots els terme amb derivada temporal esdevenen nuls.

  Problema de valors propis  .
En l'anlisi modal noms es t en compte la forma homognia de l'equaci de moviment i noms tenint en compte el primer i tercer terme a l'esquerra de l'equaci. Per tant s'obt el segent sistema lineal i homogeni d'equacions diferencials:



Si s'assumeix un moviment harmnic per a l'estructura la soluci del sistema d'equacions es pot expressar com una combinaci de funcions trigonomtriques, sinus i cosinus amb argument . Donat aquest tipus de soluci   l'acceleraci s pot expressar com 

 ;

Per tant, l'equaci homognia es pot expressar com



Donat que  no pot ser un vector nul, aquesta s un problema algebraic de valors propis en . Els valors propis  sn les arrels del polinomi caracterstic indexades amb .



Els vectors propis  associats a cada soluci de valors propis  satisf l'equaci



on  s la freqncia natural i-ssima del problema i  permet mostrar el mode de vibraci associat a aquesta freqncia natural.




 Mtodes de resoluci .
Per a un problema lineal elstic que estigui suficientment restringit (que no apareixi moviment de slid lliure),
les matrius de rigidesa i de masses nodals sn definides positives. A ms, per tenir sentit fsic tant  com  tenen valors no negatius a la diagonal principal. Aix porta a que totes les solucions de l'equaci caracterstica siguin nombres reals positius 


garantint que un mtode de resoluci numric tingui soluci positiva, i per tant amb sentit fsic correcte.

El sistema a resoldre t certes caracterstiques que s'han de considerar en el moment de plantejar un mtode de resoluci:

 1) Noms els primers modes de vibraci dels valors propis ms baixos i els seus vectors propis associats sn desitjats.
 2) La matriu de massa i rigidesa sn matrius amb molts valors nuls i amb valors propers a la diagonal (matriu banda).
 3) El sistema es definit positiu.

Una tpica metodologia per resoldre el sistema s tridiagonalitzar el sistema emprant el algorisme de Lanczos, i tot seguit utilitzant el algorisme QR buscar els valors i vectors propis del sistema tridiagonal.





 Enllaos relacionats .
Mtode dels elements finits;
Anlisi modal;
Valors propis;
Vectors propis;

 Referncies .


 Bibliografia .
Clough, Ray W. and Joseph Penzien, Dynamics of Structures, 2a edici, McGraw-Hill Publishing Company, Nova York, 1993.

Golub, Gene H. and C.F. Van Loan, Matrix Computations, 3a edici, The Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1996.

Hughes, Thomas J. R., The Finite Element Method , Prentice-Hall Inc., Englewood Cliffs, 1987.

Thomson, William T., Theory of Vibration with Applications, 3a edici, Prentice-Hall Inc., Englewood Cliffs, 1988.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272901" title="Art dco" nonfiltered="2183" processed="2172" dbindex="107263">



 L Art dco va ser un moviment de disseny popular a partir de 1920 fins a 1939 (la influncia del qual s'estn fins als anys 50 en alguns pasos), afectant les arts decoratives com ara l'arquitectura, disseny interior, i disseny grfic i industrial, tamb a les arts visuals com ara la moda, pintura, gravat, escultura, i cinematografia.

Desprs de l exposici universal de 1900 de Pars, diversos artistes francesos (com Hector Guimard, Eugne Grasset, Raoul Lachenal, Paul Follot, Maurice Dufrene, i Emile Decour) van formar un collectiu formal dedicat a les arts decoratives d'avantguarda. El 1925 organitzen lExposition Internationale des Arts Dcoratifs et Industriels Modernes a Pars, aquest grup d'artistes es van anomenar a si mateix els moderns; en realitat, el terme Art dco va ser encunyat en la retrospectiva titulada Les Anns 25 duta a terme a Pars en el Muse des Arts Dcoratifs del 3 de mar al 16 de maig de 1966. 

Morfologia i Tecnologia. 
Aquest moviment s, en un sentit, una amalgama de molts diversos estils i moviments del comenament del segle XX i, a diferncia del Modernisme s'inspira en les Primeres Avantguardes. Les influncies provenen del Constructivisme, Cubisme, Futurisme, del propi Art Nouveau del que evoluciona, i tamb de l'estil racionalista de Bauhaus. Els progressius descobriments arqueolgics en el Antic Egipte van marcar aix mateix la seva empremta en certes lnies dures i la solidesa de les formes de l'Art dco, af, a la monumentalitat i elements de forta presncia en les seves composicions.

Com a estil de  l'edat de la mquina  va utilitzar les innovacions dels temps per a les seves formes: les lnies aerodinmiques producte de l'aviaci moderna, illuminaci elctrica, la rdio i els gratacels. Aquestes influncies del disseny van ser expressades en formes fraccionades, cristallines, amb presncia de blocs cubistes o rectangles i l's de la simetria. El color es nodreix de les experincies del Fauvisme. Trapezoides, facetaments, ziga-zagues; i una important geometritzaci de les formes sn comuns al Dco.

Corresponent a les seves influncies maquinistes, l'Art dco es caracteritza tamb pels materials que prefereix i usa, com ara l'alumini, acer inoxidable, laca, fusta embotida, pell de taur (shagreen), i pell de zebra. L's de tipografia en negreta, sans-serif o pal sec, les formes amb facetes i la lnia recta o trencada o greca (oposat a les corbes sinuoses i naturalistes de lArt Nouveau), els patrons del gal (chevrn), i l'ornament en forma de sunburst sn tpics de l'Art dco. Certs patrons d'ornament s'han vist en aplicacions ben diferents, des de disseny de sabates per a senyores, a graelles de radiadors, disseny d'interiors per a teatres, i gratacel com el Chrysler Building.

Sociologia. 
L'Art dco va assolir el seu apogeu en els anys 20. Encara que molts moviments del disseny tenen arrels o intencions poltiques o filosfiques, l'Art dco era gaireb purament decoratiu, per la qual cosa s'ho considera un estil burgs. Malgrat l'eclecticisme de les seves influncies formals i estilstiques, el Dco s slid i t una clara identitat prpia. No es tracta d'un historicisme ni d'un anacronisme; s fidel a la seva poca i deixa entreveure la noci futurista de la Revoluci Industrial. La seva significaci gira entorn del progrs, l'ordenaci, la ciutat i l'urb, la maquinria. elegant, funcional, i modernista, l'Art dco va ser un aven davant l'Art Nouveau, aquesta vegada, reeixit a generar un nou repertori de formes concordes a la problemtica i imatgeria del seu temps.

L'Art dco era un estil opulent, i la seva exageraci s'atribueix a una reacci contra l'austeritat forada producte de la Primera Guerra Mundial. Simultniament a una creixent depressi econmica i al fantasma de l'acostament de la Segona Guerra hi havia un desig intens per l'escapisme. La gent va gaudir dels plaers de la vida i de l'Art dco durant ledat del jazz'.

Decadncia. 
El moviment perd patrocini a les metrpolis europees i americanes molt desprs d'haver assolit una introducci massiva; al punt de ser emprat per representar falses pretensions de luxe. Eventualment, l'estil cau en decadncia donades les austeritats imposades per la Segona Guerra Mundial.

En pasos colonials o perifrics com ara la ndia, Nova Zelanda, Colmbia, Argentina, Mxic i Filipines, es va convertir en una porta d'entrada a l art Modern i va continuar sent utilitzat b fins als anys 50. A Amrica Llatina es poden trobar durant aquest perode diversos exponents de l'Art dco com Jos Fioravanti a Argentina.

Un ressorgiment de l'inters pel Dco va venir des d'exploracions del disseny grfic en els anys '80. La seva associaci amb el " film noir " en cinematografia i l'encant del glamour dels 30 va propiciar la seva reutilitzaci a finals dels anys 30 en peces publicitries per a joieria i el mn de la moda i en la decoraci d'hotels com l'Hotel Fairmont de la Ciutat de Mxic.

 Cinema . 
L esttica Art dco influ a les arts cinematogrfiques de principis del segle XX, un exemple d'aix s el film Metrpolis de 1927 de Fritz Lang, la qual compte amb enlluernadores escenografies inspirades en la anomenada Escola de Chicago d'arquitectura per a les preses de la ciutat, a ms dels decorats de la ciutat subterrnia, el robot (personatge a la pellcula que s una metfora de la mecanitzaci de la humanitat) s considerat com una de les imatges ms reconeixibles de l'Art dco.

Destacats. 
Pintors. 
Sonia Delaunay;
Beltrn Masss ;
Alexandra Ekster ;
Vadim Meller ;
Jean Dunan ;
Tamara de Lempicka ;
Pierre Legrain ;
Francois Jourdan ;
Maurice Ascalon ;
Eileen Gray ;
Lewis Sue ;
Paul Jirbe ;
Robert Mallet-Stevens ;
Santiago Martinez Delgado ;
Rene Prou ;
Andre Mane ;
Jos Fioravanti ;
Armand Albert Rateau ;
Jacques Emile Ruhlmann ;
Jean Puiforcat ;
Jean Marie Mouron (Cassandre) ;
Arquitectes. 
Frank Lloyd Wright ;
Raymond Hood ;
William Van Alen ;
Henry Hohauser ;
L. Murray Dixon ;
Enric Viedma i Vidal ;
Manuel Joaquim Raspall i Mayol;
Galeria. 


Bibliografia. 
Hillier, Bevis 'The World of Art Deco  ' New York:1971--E.P. Dutton & CO., Inc.
 Enllaos externs .

Treball sobre Art dco ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272902" title="Convenci Nacional" nonfiltered="2184" processed="2173" dbindex="107264">
Durant la Revoluci Francesa, la Convenci Nacional o, simplement, la Convenci, fou el govern de Frana des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Desprs de la seva dissoluci, el poder pass al Directori.

 Formaci .
Durant la insurrecci del 10 d'agost de 1792, quan les classes populars de Pars assaltaren el Palau de les Tulleries i exigiren l'abolici de la Monarquia, l'Assemblea Legislativa va suspendre Llus XVI en les seves funcions i decret la convocatria d'una convenci nacional que hauria d'elaborar una nova constituci. Al mateix temps, es va decidir que els diputats de la nova convenci s'haurien d'elegir per tots els homes francesos majors de vint-i-cinc anys, amb domicili propi des de com a mnim un any i que visquessin del fruit del seu treball. Posteriorment, l'edat mnima per ser elector es va baixar a vint-i-un anys mantenint-se els vint-i-cinc com a edat mnima per ser elegit. Aix doncs, la Convenci fou la primera assemblea francesa elegida per sufragi universal mascul.

Les eleccions van tenir lloc durant el setembre, al mateix temps que els prussians avanaven cap a Pars. Sobre un total de 7 milions d'electors, noms va haver-hi 630.000 vots, la qual cosa indica una abstenci del 90%. 

La primera sessi de la Convenci va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, l'endem, la Convenci va decretar l'abolici de la reialesa i la proclamaci de la Repblica

 Estructura i membres.
La Convenci celebr la seva primera sessi en un vestbul de les Tulleries, desprs, s'establ a la Salle du Mange, i des del 10 de maig de 1793, a la sala d'espectacles, on hi havia tribunes que els oradors feien servir; sovint, el resultat de les votacions es veia influt pels aplaudiments o les interrupcions als oradors.

Igual com en les eleccions als Estats Generals de Frana de 1789, l'escrutini a dues voltes va excloure les classes populars de la representaci nacional; per aix, els membres de la Convenci procedien generalment de la burgesia i hi predominaven els advocats i juristes. La Convenci tenia un total de set-cents quaranta-nou diputats; ara b, els escons dels diputats executats o proscrits eren donats a suplents; alguns dels diputats bandejats pel Terror recuperaren el seu lloc desprs de la reacci termidoriana; per altra banda, alguns diputats eren enviats als departaments o a l'exrcit a desenvolupar-hi missions que duraven bastant de temps. Per aix, resulta difcil esbrinar el nombre de diputats presents a la Convenci en un determinat moment. Durant el Terror la mitjana de diputats votants noms arribava a dos-cents cinquanta. 

Segons el seu reglament mateix, la Convenci elegia el seu president cada quinze dies, el qual noms podia ser reelegit al cap de quinze dies ms. Normalment, les sessions tenien lloc durant el mat; de vegades, per, en casos excepcionals, la Convenci es declarava en sessi permament i es reunia durant uns quants dies sense interrupci. Tant per a tasques legislatives com executives, la Convenci va crear comits, d'entre els quals els ms coneguts foren el Comit de Salut Pblica (Comit de salut public), el Comit de Seguretat General (Comit de sret gnrale) i el Comit d'Educaci (Comit de l instruction).

Malgrat haver estat concebuda com un cos legislatiu, la Convenci va acaparar tamb els poders executiu i judicial, contradient aix la teoria de la separaci de poders enunciada, entre d'altres, per Montesquieu, que, en un principi, havia inspirat la Revoluci; per tot aix, sovint se la defineix com a govern revolucionari. Fou sota el govern de la Convenci que Frana va patir el Rgim del Terror.

 Les faccions poltiques .
Dins de la Convenci, hi havia tres faccions poltiques: els girondins, els montagnards i els de la plana.

Els girondins procedien majoritriament de la burgesia provincial dels grans ports costaners. Els brissotins, rolandins o girondins, que tenien el seu suport entre la rica burgesia mercantil i industrial de provncies, es malfiaven del poble menut parisenc. Es senten molt compromesos amb les llibertats individuals i econmiques aconseguides el 1789, per la qual cosa no estan pas gens disposats a prendre mesures d'excepci per salvar la jove Repblica. Els seus dirigents eren Brissot, Vergniaud, Ption i Roland. A l'poca, se'ls denominava brissotins o rolandins, el nom "girondins" fou creat a principis del segle XIX per Lamartine autor dHistoire des Girondins. 

Els Montagnards, dits aix perqu acostumaven a seure als bancs ms alts de l'estrada, eren els ms radicals de la Convenci, juntament amb els diputats parisencs dirigits per Robespierre. Sempre estan disposats a aliar-se amb els sectors populars, principalment amb els  sans-culottes de la Comuna de Pars, i a prendre mesures excepcionals per protegir la Repblica. Els seus lders eren Robespierre, Danton, Marat, Saint-Just. 

Al centre, hi seia una majoria de diputats, dits de la plana, que, segons les ocasions, donaven suport a una de les altres dues faccions.

Molts dels Montagnards estaven vinculats al Club dels Jacobins, on es considerava innecessria la separaci de poders en un rgim democrtic. Segons ells, la forma de govern ms perfecta era un sistema d'assemblea monocameral elegida per sufragi universal que concentrs els tres poders. Des del principi, el club jacob form un poder parallel al de la Convenci; era al club on, sovint, es desenvolupaven els debats fonamentals i es prenien les grans decisions que, desprs, a vegades de mala gana, seguia la Convenci. Desprs de la caiguda de Robespierre, el club fou rpidament clausurat.

En el moment de la seva elecci, la facci majoritria dins de la Convenci foren els  girondins, els quals, per, en foren purgats el 2 de juny de 1793; aleshores, el domini de la Convenci pass a la facci radical dels Montagnards, els quals foren, en gran part, responsables del Terror, que dur fins a la reacci termidoriana. A conseqncia de totes aquestes turbulncies, el 1795 molts dels membres originals de la Convenci havien mort executats a la guillotina ja fos arran de la purga dels girondins, del Terror o de la persecuci dels termidorians contra els culpables del Terror.

 La Convenci Girondina (21 de setembre de 1792-2 de juny de 1793).

Ja des del principi, dins de la Convenci es podia veure la violenta rivalitat existent entre girondins i montagnards. En el procs contra Llus XVI, els girondins provaren d'evitar jutjar el rei com a manera de no encendre la contrarevoluci i de calmar l'hostilitat de les monarquies europees; ara b, desprs de la descoberta de l'"armari de ferro", on hi havia uns documents que demostraven de manera incontestable la traci de Llus XVI, al Palau de les Tulleries el 30 de novembre de 1792, engegar el procs esdevingu inevitable. Segons els montagnards, encapalats per Robespierre i Saint-Just, l'actuaci contra el rei no era pas judicial sin poltica: Llus XVI era un enemic estranger dins del cos de la naci i un usurpador. Al final dels debats, el rei fou declarat culpable per una majoria de 693 vots contra 28; ara b, la condemna a mort s'aprov noms per 366 vots contra 334; el recurs de l'apelaci al poble, proposat pels girondins, fou rebutjat.

Durant la Restauraci (1814-1830), foren perseguits aquells antics diputats de la Convenci definits com a regicides perqu havien votat a favor de la pena de mort de Llus XVI.

Desprs de l'execuci de Llus XVI (21 de gener de 1793), es form la Primera Coalici de l'Europa absolutista contra la Frana revolucionria; per aix, el 24 de febrer, es decret una mobilitzaci general, la qual va provocar revoltes als medis rurals, les quals foren reprimides per la fora. Aleshores, la Convenci aprov una llei que obria la porta al Terror: tot rebel trobat amb les armes a la m havia de ser executat al cap de vint-i-quatre hores, sense procs. L'esclat de la revolta reialista de la Vende (mar 1793) dugu els montagnards, amb el suport dels Sans-culottes, a denunciar la tebior dels girondins i a exigir l'adopci de mesures excepcionals, que els girondins rebutjaven, com ara la creaci d'un Comit de Salut Pblica i d'un Tribunal Revolucionari; a ms, les dificultats econmiques i socials tamb tensaven l'enfrontament de les dues faccions; finalment, comptant amb el suport dels sans-culottes de la Comuna de Pars, entre el 31 de maig i el 2 de juny de 1793, els montagnards declararen proscrits els girondins, molts dels quals acabaren a la guillotina.

 La Convenci Montagnarde (2 de juny de 1793- 27 de juliol de 1794) .
El juliol de 1793, la Convenci aprov una constituci fora democrtica i descentralitzada, rafiticada per referndum. La Constituci de 1793 pretenia establir una veritable sobirania popular grcies a les eleccions freqents dutes a terme per sufragi universal, el mandat imperatiu i la possibilitat dels ciutadans d'intervenir en el procs legislatiu. Tots els poders (legislatiu, executiu i judicial) es concentraven en una assemblea elegida per un any; un consell executiu de vint-i-quatre membres, nomenats per l'Assemblea i que havien d'actuar sota la seva estreta vigilncia, s'havia d'encarregar de fer aplicar les decisions de l'Assemblea. Ara b, aquesta constituci mai no fou aplicada ja que el 10 d'agost de 1793 la Convenci decret que l'entrada en vigor d'aquesta constituci quedava en suspens fins que arribs la pau, s a dir, fins que es poss fi a les insurreccions federalistes, a la revolta de la Vende i a la guerra contra les monarquies europees, tot aix agreujat pel deteriorament de les condicions econmiques del pas. Aix, es va decidir instaurar una dictadura revolucionria exercida a la prctica pel Comit de Salut Pblica i el Comit de Seguretat General. Segons el decret del 10 de desembre de 1793, el govern havia de ser revolucionari fins a la pau.  

Creat a l'abril de 1793 i dominat, en principi per Danton, fins que, el 10 de juliol, el va abandonar, el Comit de Salut Pblica estava format per dotze membres elegits cada mes per la Convenci. El Comit disposava d'iniciativa legislativa, de poder executiu i de la capacitat de nomenar els funcionaris; fou, doncs, l'organisme que centralitz el poder. La seva figura dominant fou Robespierre. Cadscun dels seus membres s'especialitzava en una rea concreta com ara, per exemple, Carnot que s'ocupava dels exrcits.

Per tal d'evitar un nou esclat de fria popular com el que havia dut a les massacres del 2 de setembre de 1792, la Convenci instaur el Terror legal; aix, el setembre de 1793, va aprovar la llei dels sospitosos segons la qual els nobles, els emigrats, els clergues refractaris, els federalistes aix com els especuladors i les seves famlies havien de ser empresonats fins que arribs la pau. A ms, les societats populars, controlades pels sans-culottes, exercien les funcions de vigilncia i de policia. Per altra banda, amb el propsit de calmar el malcontent popular provocat per l'ala de preus dels aliments i la devaluaci de l'assignat, el 27 de juliol, la Convenci va decretar la pena de mort contra els acaparadors d'aliments; pel setembre, es va decretar un preu mxim dels articles de primera necessitat establert en el preu de 1790 ms un 30%, aix com va establir-se el curs fors de l'assignat. Ara b, totes aquestes mesures no van solucionar pas el problema del provement de les ciutats, on el poder adquisitiu dels assalariats, pagats en assignats, s'erosionava contnuament.

Per decret del 21 de vents de l'any II (11 de mar de 1794), la Convenci nomen una comissi encarregada de crear l'cole Centrale des Travaux Publics, futura cole polytechnique. Gaspard Monge, Lazare Carnot (dit el gran organitzador de la victria) i Prieur de la Cte d'Or en foren els principals membres.

La mobilitzaci general i l's de totes les energies en favor d'una economia de guerra, aix com la substituci dels generals incompetents o tradors per joves oficials indubtablement republicans com ara, entre d'altres, Hoche, Jourdan, Marceau, Pichegru o Napole) port victries decisives en el camp de batalla; ara b, les dissencions entre els montagnards no trigaren pas a aparixer.

Desprs d'haver intentat una poltica d'equilibri de les faccions, Robespierre decid l'eliminaci dels ultrarevolucionaris Hbertistes, i desprs dels Indulgents, encapalats per Danton. Finalment, desprs que la victria a la batalla de Fleurus poss fi a l'amenaa d'una invasi estrangera, molts diputats de la Convenci comenaren a deixar de creure necessari continuar amb el Terror, el conflicte entre el Comit de Salut Pblica i el Comit de Seguretat General van dur a la caiguda de Robespierre i els seus seguidors el 9 de termidor de l'any II (27 de juliol de 1794).

 La Convenci Termidoriana (27 de juliol de 1794-26 d'octubre de 1795) .

Desprs de la caiguda de Robespierre, dins de la Convenci s'esdev la lluita dels Montagnards, encapalats per  Barre, Billaud-Varenne o Collot d'Herbois, partidaris de mantenir el govern revolucionari, el dirigisme econmic, amb la taxaci dels preus, i el Terror, contra la majoria moderada de l'assemblea, on s'agrupaven els montagnards dantonistes, liderats per Tallien o Frron i els diputats de la plana, dirigits per Sieys, Cambacrs, Daunou o Boissy d'Anglas, partidaris del retorn al liberalisme econmic i al govern constitucional. El 8 de mar de 1795, 
Marie-Joseph Chnier obtingu el retorn a la Convenci dels vint-i-dos dirigents girondins proscrits desprs de les purgues del 31 de maig/2 de juny de 1793, amb la qual cosa es refor el camp moderat.

El govern revolucionari fou desmantellat progressivament desprs d'haver establert la renovaci mensual d'una quarta part dels membres del Comit de Salut Pblica i la minva de les seves atribucions, fins a la seva desaparici el 1795, l'abolici de la taxaci dels preus el 24 de desembre de 1794 i el restabliment definitiu de la Borsa de Pars el 10 d'octubre de 1795, cosa que afavor l'especulaci.

L'hivern de 1794/95 fou particularment dur, el preu del pa va pujar i el poble de Pars va patir una greu fam, que la poltica liberal de la Convenci no permetia combatre, per la qual cosa, es va produir un gran descontent entre les seccions revolucionries de Pars. Per altra banda, l'assignat, que el govern revolucionari havia estabilitzat el 1793, va caure en picat a causa de la gran inflaci. Per altra banda, desprs del 9 de termidor, una gran part dels sospitosos empresonats pel Terror (monrquics, federals, acaparadors) foren alliberats mentre que molts revolucionaris foren detinguts i tamb es destituren els funcionaris acusats d'haver collaborat amb el "tir Robespierre"; a ms, havent-se conegut els excessos perpetrats per alguns diputats de la Convenci enviats en missi, alguns d'ells (Carrier a Nantes o Joseph Lebon  Cambrai) foren jutjats i executats. A ms, la premsa moderada i la monrquica crea opini contra els terroristes; comencen els atacs contra antics jacobins i el seu club fou clausurat el novembre de 1794. Davant d'aquesta situaci, els jacobins inciten les seccions populars a la revolta; tanmateix, desprs de les insurreccions  de l'any III (1795) del 12 de germinal (1 d'abril) i de l'1 de pradial (20 de maig), les autoritats ordenaren el desarmament dels terroristes. Aquestes foren les darreres revoltes populars fins a la Revoluci de Juliol de 1830.

Durant l'any 1795 tamb sorgiren moviments de venjana contra els jacobins formats per monrquics, familiars de vctimes del Terror i catlics, la qual cosa va donar origen al Terror Blanc. Aix aparegueren les  Compagnies de Jhu a Li i les du Soleil, que perseguien i assassinaven jacobins, republicans, capellans constitucionals i protestants a Lons-le-Saunier, Bourg, Li, Saint-Etienne, Aix, Marsella, Tol, Tarasc, etc., generalment amb la complicitat de les autoritats municipals i departamentals, o dels representants de la Convenci en missi que es recolzaven en els monrquics en la seva lluita contra els jacobins. Ara b, el desembarcament d'emigrats a Quiberon del juny-juliol de 1795, i la revolta reialista del 13 de venidimiari de l'any IV (5 d'octubre de 1795) feren prendre conscincia a la Convenci de l'amenaa que representaven els monrquics i, per aix, es torn a la uni de tots els republicans contra el seu enemic com.

Per tal de tornar a l'ordre, els termidorians van promulgar el 22 d'agost de 1795 la Constituci de l'Any III, on es definia el nou rgim del Directori, la qual, desprs de ser aprovada en referndum, va entrar en vigor el 27 de setembre de 1795. Com que la resistncia al nou rgim del directori va resultar impossible, la Convenci va optar per dissoldre's el 26 d'octubre de 1795.

 Els Diputats de la Catalunya del Nord .
 Els diputats i els suplents .

Pel departament de Pirineus Orientals, s a dir, la Catalunya del Nord, s'elegiren cinc diputats a la Convenci nacional ms dos suplents.

Els diputats foren:

Josep Guiter, batlle de Perpiny, proscrit desprs del 31 de maig de 1793; fou cridat de nou a la Convenci el 18 de frimari de l'any III (8 de desembre de 1794);
Josep Fabre, metge, jutge de pau de Vin;
Joan Bonaventura Birotteau, secretari del districte de Perpiny. Guillotinat a Bordeus el 7 de brumari de l'any II (28 d'octubre de 1793). Fou substitut per Delcasso.
Francesc Esteve Sebasti Montegut, dit tamb Montegut el vell;
Jaume Josep Cassanyes, administrador del districte de Perpiny;

Els suplents van ser:

Lloren Delcasso, nascut a La Cabanassa, rector de Montllus, substitu Birotteau a partir del 13 d'agost de 1793; fou acusat i executat el 7 de brumari de l'any II (28 d'octubre de 1793);
Josep Chambon, rector d'una parrquia de Perpiny. No va participar en la Convenci.

 El procs contra Llus XVI .

Dimarts 15 de gener de 1793 va tenir lloc a la Convenci Nacional la votaci nominal sobre aquestes dues qestions, aix formulades:

1 "s Louis Capet culpable de conspiraci contra la llibertat pblica i d'atemptats contra la seguretat general de l'Estat, si o no?";
2 "Cal sotmetre el judici de la Convenci nacional contra Louis Capet a la ratificaci del poble, si o no?";

Cada departament fou cridat successivament, comenant per la lletra G, i els seus diputats pronunciaven el seu vot a la tribuna.

Des de dimecres 16 de gener de 1793 a les sis de la tarda fins dijous 17 de gener a les set del vespre, sense cap interrupci, comenant pel departament de l'Haute-Garonne, va tenir lloc la votaci nominal sobre la tercera qesti:

3 "Quina pena cal imposar a Louis?";

Durant la sessi de dissabte 19 de gener de 1793, la Convenci decret que discutiria immediatament la qesti de la suspensi de la sentncia contra Louis Capet, i decret que la qesti seria aix formulada:

 4 "Cal suspendre l'execuci de la sentncia de Louis Capet, si o no?" ;
La votaci nominal tingu lloc per ordre alfabtic de departament comenant pel Gers. 

Els vots dels diputats catalans foren:

Josep Guiter: 1 s, 2 si, 3 empresonament mentre duri la guerra, exili quan arribi la pau, 4 s.
Josep Fabre: no va votar en cap de les sessions perqu estava malalt;
Joan Bonaventura Birotteau 1 s, 2 s, 3 la mort  quedant suspesa fins a la pau i a l'expulsi dels Borb 4 s.
Montegut el vell 1 s motivada, 2 no, 3 la mort, 4 no.
Jaume Josep Cassanyes: 1 s, 2 no motivada, 3 la mort, 4 no.

Vegi's tamb.
 Girondins;
 La Muntanya;
 Danton;
 Maximilien de Robespierre;
 Marat;
Primera Repblica Francesa;
Revoluci Francesa;
Club dels Jacobins;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272903" title="Histria de l'Uruguai" nonfiltered="2185" processed="2174" dbindex="107265">

La histria de l'Uruguai s el perode que comprn els fets histrics ms rellevants de l'actual Repblica Oriental de l'Uruguai des d'abans de la colonitzaci espanyola fins a la data. Es divideix en etapes diferenciades: prehistria, perode pre-colomb, poca colonial (Banda Oriental), creaci de la Provncia Oriental, invasi portuguesa (Provncia Cisplatina), independncia, Guerra Gran (1839-1852), Guerra contra Paraguai, modernitzaci (separaci d'esglsia i estat), dictadura militar (1973-1985), tornada a la democrcia, i primer govern socialista (2005) amb l'actual presidncia de Tabar Vzquez pel partit poltic d'esquerra, Front Ampli.

Orgens.



Abans de les exploracions espanyola i portuguesa, el territori estava poblat per algunes tnies indoamericanes nmades, d'entre les quals destaquen la charra i la guaran.

Els primers assentaments europeus van ser els de Soriano, Colonia del Sacramento i Montevideo. Els espanyols es van assentar a partir del 1726, any en qu es produeix la fundaci de Montevideo, degut a l'avan de les tropes portugueses a travs de l'actual territori uruguai i a la fundaci de ciutats per aquests.

La ciutat de Montevideo es va fundar amb carcter militar i mercantil, i va ser una important plaa militar dels dominis realistes de l'Imperi Espanyol al sud durant el segle XVIII i el principal port de l'estuari de la Plata. La importncia de Montevideo com a principal port del Virregnat del Riu de la Plata li va ocasionar en diverses ocasions enfrontaments amb la capital del virregnat, Buenos Aires.

El 1798 i entre el 1806 i 1807 es produeixen les invasions angleses. Les tropes de Montevideo i de Buenos Aires van repellir juntes els atacs de la flota anglesa (la primera comandada pel Comodor Sir Home Riggs Popham i la segona per l'Almirall Sir Charles Stirling) vinguda a conquerir els territoris del Plata. A la Revoluci de Maig de 1810 i durant l'aixecament revolucionari de les provncies del Plata, Montevideo es mant fidel a les autoritats espanyoles.

Al comenament del segle XVIII, van sorgir moviments d'independncia a Sud-Amrica. El territori de la Banda Oriental - sota el poder de Buenos Aires -, i que era l'antic nom de l'Uruguai, va ser reclamat per l'Imperi del Brasil influt per interessos de la corona portuguesa. El Brasil va annexar el territori el 1821, desprs de una invasi per part de Portugal el 1816, per Uruguai va declarar-ne la independncia el 1825 i el 1828 - amb la Convenci Preliminar de Pau de Rio de Janeiro i amb interessos del Regne Unit - es va convertir en un pas independent, sota tutela dels seus dos poderosos vens fins a l'any 1830, quan adquireix la sobirania plena i absoluta.

Uruguai va experimentar inestabilitat poltica i econmica durant el segle XIX. Desprs de la Segona Guerra Mundial l'economia es va collapsar en diverses ocasions i el govern va comenar a perdre el suport ciutad. Els Tupamaros, un grup radical d'esquerra, va reaccionar a la crisi amb violncia i va provocar la repressi per part del govern i la suspensi dels drets individuals. Finalment, el 1973, l'exrcit va prendre el poder, donant inici a un perode d'11 anys de dictadura militar en un pas que havia estat una democrcia estable. El 1984 la democrcia va ser restaurada.

Obra de Jos Gervasio Artigas.


La figura de Jos Gervasio Artigas, prcer nacional, roman en la memria histrica de l'Uruguai. Artigas, nascut a Montevideo durant l'poca colonial espanyola, va militar durant els seus primers anys al costat de les Forces Armades del Virregnat del Riu de la Plata, sota el control i l'administraci de Buenos Aires en representaci de la Corona d'Espanya.

Desprs de ser influt per la Illustraci i altres texts independentistes - molts d'ells provinents dels Estats Units -, va liderar un moviment de resistncia contra el govern unitari de Buenos Aires i va crear un poder autnom que va anomenar Provncia Oriental, i aquesta, al seu torn, dins d'un grup de territoris coneguts com Provncies Unides del Riu de la Plata o Lliga Federal. 

El seu sistema federalista, que li va valer el nom de "Protector dels Pobles Lliures", consistia a donar-li a cada provncia del Plata, un govern autnom i una Assemblea prpia, aliena a Buenos Aires. En aquesta poca, la Provncia Oriental (actual Uruguai) formava part del seu pla d'integraci, al costat d'altres provncies com Entre Ros, Misiones, Crdoba i Santa Fe. En totes elles va tenir nombrosos aliats i enemics poderosos que van donar ordre de captura i mort per trair la "Ptria".

Si b la Lliga Federal va fracassar i Artigas va ser derrotat i exiliat a Paraguai, on va morir el 1850, la seva tasca va ser molt important per l'inici de moviments de carcter independentista que van provocar, ms endavant, l'autodeterminaci de molts pobles respecte a Espanya i Portugal.

Invasi portuguesa i naixement de la Provncia Cisplatina.

 
La Provncia Cisplatina (s a dir "Provncia d'aquest costat del Riu de la Plata" des de la perspectiva del Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve) s el nom donat pels invasors portuguesos a la llavors Provncia Oriental creada per Artigas. Aquesta denominaci es va mantenir durant la seva ocupaci en mans de l'Imperi del Brasil entre 1824 i 1827, quan el front terrestre de l'exrcit combinat de 8.000 homes provinents de les altres Provncies Unides del Riu de la Plata, sumats als de la Provncia Oriental, va ser el que va vncer en la batalla d'Ituzaing a les forces imperials el 20 de febrer de 1827, segellant la reincorporaci del territori a les Provncies Unides, declarada el 1825 al Congrs de Florida.

Portugal va justificar la incorporaci de la provncia a travs de l'"aclamaci general" d'una Assemblea de "notables" orientals (de la que formava part Fructuoso Rivera) el 18 de juliol de 1821, tractant-se d'addictes a les tropes d'ocupaci. Tamb es van fixar els lmits: per l'est l'Oce Atlntic, pel sud el Riu de la Plata, per l'oest el Riu Uruguai i pel nord el riu Cuareim fins la Cuchilla (les cuchillas, a l'Uruguai, sn cadenes de turons) de Santa Ana. Amb aquesta delimitaci, territoris tradicionalment pertanyents a l'antiga Banda Oriental van ser annexats a la jurisdicci de Rio Grande do Sul.

1830: Independncia i primera presidncia de Rivera.



Desprs del desembarcament dels Trenta-Tres Orientals, el 19 d'abril de 1825, liderats per Juan Antonio Lavalleja, a la platja de l'Agraciada (al departament de Soriano), i els successius combats i enfrontaments contra els invasors portuguesos i brasilers, la llavors Provncia Cisplatina es va veure seriosament amenaada i no hi va haver cap altra opci per cedir davant dels revolucionaris orientals, recolzats pel govern argent. Com a resultat, es va firmar un armistici, el 1828, que va posar fi a les hostilitats, i que es coneix com a Convenci Preliminar de Pau.

En l'esmentada convenci, es va acordar que la Provncia Cisplatina o Oriental, tingus un govern propi i sobir, per a aix evitar una nova guerra d'interessos entre les dues potncies venes: l'Argentina i el ja independent Brasil.

La histria uruguaiana, en general, sost que l'heroi mxim de la guerra contra els brasilers va ser Juan Antonio Lavalleja, cap dels Trenta-Tres Orientals, fet que, desprs del Tractat Preliminar de Pau, va motivar que el govern del nou Estat recaigus en alg ms acceptable per a l'Imperi del Brasil, Rivera.

Va governar constitucionalment com a President de la Repblica entre el 6 de novembre de 1830 i el 24 d'octubre de 1834. Durant aquest primer perode de govern va afrontar els greus problemes d'un Estat naixent amb instruments inadequats per resoldre'ls. D'altra banda, Lavalleja va intentar recuperar el comandament que se li havia atorgat el 14 de juny de 1825 al Congrs de la Florida per, amb el suport brasiler, Rivera va poder derrotar-lo.

El primer problema que va haver d'afrontar era que l'Estat mancava d'eficcia a nivell de l'Administraci Pblica; hi havia organismes per crear, funcions per atribuir responsabilitats per delegar, afegit a la falta de persones capacitades per desenvolupar tasques de govern. En segon lloc, el nou Estat havia de fer atenci preferentment a les seves relacions internacionals. Era necessari consolidar la independncia amb un tractat que reemplacs la Convenci Preliminar de Pau i era primordial la fixaci amb precisi dels lmits perillosament indefinits amb Brasil. En tercer lloc, l'Estat ja naixia amb deutes.

El cabdill no era home d'Estat, ni entenia de problemes d'administraci. La seva fora arrelava en la vinculaci personal amb la gent de camp, per aix va abandonar el poder formal de l'Estat a mans dels "doctors". Al seu torn, aquests van intentar establir una organitzaci estatal per mitj de recursos formals (lleis i decrets), per el pas real escapava a la seva voluntat perqu mancava la fora poltica per imposar-la. El resultat va ser desordre i lentitud en l'organitzaci administrativa del pas naixent.

1839 - 1851: Guerra Gran i naixement de la identitat nacional.


La Guerra Gran va ser un enfrontament intern ocorregut a l'Uruguai entre 1839 i 1851, entre faccions nacionals (federals) i del Partit Colorado (unitaris) recolzades pels respectius partits de la Confederaci Argentina, a ms de la intervenci final del Brasil.

Va comenar per ser un conflicte de bndols entre Fructuoso Rivera i Manuel Oribe en l'Estat Oriental, on el sentiment nacional era encara molt feble i s'era blanco o colorado abans que uruguai. L'enfrontament es va deure a les diferncies entre ambds, de com encarar la conducci del nou pas que es trobava amb molts problemes.

I encara, en un tercer nivell, que va amplificar i va prolongar la guerra, van entrar les primeres potncies europees de l'poca: Anglaterra i Frana, en defensa dels seus propis interessos comercials i poltics, recolzant per aix obertament a l'anomenat govern de la defensa de Montevideo (colorado), presidit per Joaqun Surez, un dels signataris de la declaraci d'independncia.

Desprs de gaireb dotze anys de guerra, on va estar en perill la sobirania uruguaiana, i desprs d'una invasi conjunta de forces brasileres, "coloradas" i "unitries" que constituen el conegut com "Ejrcito Grande", es firma la pau, el 8 d'octubre de 1851. El tractat va establir: "no hi haur venuts ni vencedors". El 12 d'octubre es firmen els cinc tractats entre el govern brasiler i el de "la Defensa", amb motiu del suport brindat pel Brasil.

En finalitzar l'enfrontament, el pas uruguai era a la runa. Es va produir un descens en la poblaci (molts uruguaians es van veure forats a buscar refugi a l'Argentina, encara quan els "blancos" tamb eren mal vistos pels "unitaris" que amb ajuda dels brasilers i "colorados" havien triomfat a l'Argentina desprs de la batalla de Casero), i als sectors ms populars es va accentuar la pobresa. El 80% de la poblaci romania en l'analfabetisme. D'altra banda, en matria econmica la ramaderia estava enfonsada, igual com la indstria del cuir i la carn. L'Estat va haver de fer front a grans deutes contrets amb Brasil, Frana, Anglaterra i amb particulars producte de les desmesurades despeses en matria militar.

El sentiment nacional s'havia imposat al partidari i es responsabilitza els cabdills. La fusi dels partits que tots veien com a l'nica garantia de pau interna i internacional, va ser la materialitzaci d'aquest nacionalisme i el naixement de la identitat uruguaiana.

Guerra de la Triple Aliana contra Paraguai.



Amb l'assumpci de Venancio Flores de la presidncia de l'Uruguai, desprs de succeir Fructuoso Rivera, el pas se submergiria en una srie d'aliances, producte d'interessos poltics que l'Argentina i el Brasil tenien amb el govern de Flores i viceversa.

Tradicionalment, al Brasil li interessava mantenir un cert tipus de control, directe o indirecte, sobre l'antiga Banda Oriental. Els ms partidaris de mantenir aquesta influncia eren els grans propietaris ramaders de Rio Grande do Sul, que estaven acostumats a travessar la frontera per portar a pasturar el bestiar a l'Uruguai, on molts d'ells hi tenien terres. Aquesta influncia brasilera augmentar en gran mesura posteriorment a la Guerra Gran contra Rosas. 

L'Uruguai havia fet una aliana molt desfavorable amb el Brasil, cedint drets territorials, hipotecant les duanes i permetent el lliure moviment de bestiar pel seu territori sense cobrar-los impostos. Aquestes disposicions, i l'empobriment de l'Uruguai en la dcada de 1850 com a conseqncia de la Guerra Gran, van facilitar l'entrada massiva al pas de capital i propietaris brasilers. 

Fins el 1855 hi havia a l'Uruguai un destacament permanent de 5.000 soldats de l'exrcit brasiler, que es convertia aix en una regi depenent del Brasil. Els residents brasilers a l'Uruguai eren uns 20.000, propietaris de gaireb un ter del territori nacional, normalment les millors terres. La guerra civil permanent entre blancos i colorados, feia que molts d'aquests propietaris demanessin compensacions al govern uruguai, i si llurs exigncies no eren satisfetes, recorrien al govern brasiler per a qu els ajuds. Aix provocava un clima d'enfrontament amb els uruguaians, que volien recuperar els drets de duanes i gravar amb impostos el pas fronterer de bestiar. El conflicte s'anava gestant. Aix, el 1853, es decreta l'abolici de l'esclavitud a l'Uruguai, fet que suposava una amenaa directa pels propietaris brasilers que havien introdut esclaus al pas.

Aquest domini brasiler sobre l'Uruguai el personifica Irineu Evangelista da Souza. Irineu s'havia convertit en l'home ms ric del Brasil subministrant material de guerra als brasilers i aliats durant la Guerra Grande. Un cop finalitzada la guerra, va rebre diverses concessions comercials per part del govern colorado pro-brasiler. A ms, el govern uruguai, per compensar els diners que li devia, va nomenar-lo recaptador de les duanes del pas.

El 1860 els blancos arriben al poder mitjanant una nova guerra civil. Irineu, que ja havia previst la situaci establint amb anterioritat contactes amb els blancos, va aconseguir que les seves propietats fossin respectades. El nou govern uruguai es neg a ratificar els tractats de 1851 amb Brasil. Cal recordar que durant la dcada de 1860 el govern brasiler estava format per liberals, aliats tradicionals dels colorados uruguaians. Aix, a principis de la dcada de 1860 el govern uruguai es trobava sota l'amenaa de l'oposici interna colorada, del Brasil i de l'Argentina. El darrer recurs consistir en demanar ajut al Paraguai, situaci que desembocar en la Guerra de la Triple Aliana.

Segle XX.

Modernitzaci de l'Uruguai: la separaci entre Esglsia i Estat, i la tasca del batllisme.



El batllisme, amb la seva poltica nacionalista, la seva legislaci social avanada (amb tints radicals per moments), la seva economia dirigida amb una especial cura pels equilibris macroeconmics, va aconseguir forjar una societat mesocrtica excepcional a Amrica Llatina, la "Sussa d'Amrica", al record del qual encara s'aferren els nostlgics.

Va ser mrit de Batlle, i en especial dels seus continuadors (Claudio Williman, Baltasar Brum, Jos Serrato, Juan Campisteguy, Gabriel Terra, Alfredo Baldomir, entre molts d'altres), el mantenir el model en el primordial, malgrat retrocessos coneguts popularment com "L'alt de Viera" -detenci de les reformes durant la presidncia de Feliciano Viera- o derrotes circumstancials (com la pretensi d'instaurar un Poder Executiu Collegiat), a travs de 30 anys d'intensa vida poltica, en molts dels quals el "batllisme" hagus mancat de les majories parlamentries que hagus necessitat.

Quan Batlle y Ordez va morir el 1929, l'Uruguai era un pas essencialment diferent al de 1903, quan va accedir per primera vegada a la presidncia. Una societat fortament laica, integrada, amb aspectes principals de l'economia a les mans de l'Estat, com el monopoli dels segurs (Banc d'Assegurances de l'Estat - 1911), creaci del Banc Hipotecari de l'Uruguai (1912), monopoli de l'energia elctrica i del servei telefnic a travs de UTE (Usinas i Telfons de l'Estat, posteriorment Usinas i Transmissions Elctriques, 1912) nacionalitzaci del Banco de la Repblica Oriental del Uruguay (1911), amb una legislaci social notablement avanada (jornada laboral de vuit hores, llei de prevenci d'accidents de treball, protecci al treball de dones i nens, descans setmanal obligatori, pensi a la vellesa i a la indigncia, empara als desocupats, dret de vaga, etctera) i una legislaci social de similars caracterstiques (llei de divorci, protecci als drets dels fills naturals, etctera) una notable extensi de l'ensenyament (creaci dels liceus, installaci del Ministeri d'Instrucci, de la Comissi Nacional d'Educaci Fsica, creaci de la Universitat de Dones, noves facultats -Enginyeria, Arquitectura, Agronomia, Qumica, Veterinria-, installaci d'escoles i liceus nocturns per als treballadors) i un sistema electoral depurat que, malgrat les seves limitacions i defectes, va permetre que el pas transits en pau durant 30 anys; i tot aix noms durant les dues presidncies de Jos Batlle y Ordez (1903 -1907 , 1911 -1915) al que s'ha de sumar una gran tasca posterior dels seus continuadors, aix com de legisladors nacionalistes i socialistes, entre d'altres.

Prosperitat econmica i financera. La Sussa d'Amrica.

A finals del segle XIX el pas havia completat la seva organitzaci i durant l'etapa batllista va consolidar la seva democrcia i va assolir alts nivells de benestar, equiparables als europeus. A causa d'aix, l'Uruguai va comenar a ser conegut internacionalment com "la Sussa d'Amrica". Uruguai va ser el primer pas en establir per llei el dret al divorci (1907) i un dels primers pasos al mn en establir el dret de les dones a sufragar. A ms, va ser la primera naci del mn que, seguint els postulats de Jos Pedro Varela, va establir per llei un sistema educatiu gratut, obligatori i laic (1877). Amb la reforma i el nou pla educatiu de la mestra uruguaianocatalana Enriqueta Compte y Riqu, es crea el primer Jard d'Infants de Sud-amrica (1892).

A la bonana econmica donada per les conseqncies de la Segona Guerra Mundial, quan es va comenar la industrialitzaci del pas, on per anys es va deixar d'importar productes manufacturats europeus i a fabricar-se al territori nacional, tenint una de les taxes de desocupaci ms baixes. A tot aix es va sumar, l'edifici ms alt d'Amrica Llatina el 1925, Palau Salvo, l'excellent infraestructura, sanitat i educaci amb nivells superiors als pasos europeus i a molts pasos de l'Amrica Llatina en desenvolupament, les seves universitats pbliques, l'estadi ms gran del mn (Estadio Centenario), els serveis pblics estatals, (electricitat, telfons, gas, tramvies, ferrocarrils, aigua corrent, entre d'altres), el Peso uruguai que tendia a apreciar-se davant el dlar americ, noves institucions pbliques, el triomf als campionats de futbol als Jocs Olmpics (Pars 1924 i Amsterdam 1928) i els mundials de futbol de 1930 (la seu del qual va ser la ciutat de Montevideo) i 1950, al Brasil (Maracanazo), gestes que van contribuir a perpetuar el mite de l'"edat d'or" de l'Uruguai.

Deteriorament econmic.


Cap a 1955 es va iniciar una crisi econmica que va afectar tamb les institucions pbliques poltiques. Durant la dcada de 1960 hi va haver un procs de deteriorament social i econmic amb un notable augment de l'organitzaci massiva dels sectors populars encapalats per partits d'esquerra (sobretot pel PSU), per la classe obrera i per la lluita reivindicativa dels estudiants. Tamb es va registrar l'activitat d'altres grups, entre els que destaquen els "Tupamaros" que es van inclinar per la lluita armada a travs de la guerrilla urbana. La major organitzaci i fora del moviment popular va ser enfrontat per altres organitzacions d'extrema dreta, com la Joventut Uruguaiana de Peu (JUP). Les Forces Armades, encoratjades per sectors de l'oligarquia van ser assumint protagonisme i en mig de la crisi social, econmica i poltica que vivia el pas, (9 de febrer de 1973) condueixen a un cop d'estat cvic - militar.

1973 - 1985: Cop d'Estat i dictadura militar.


 
El 27 de juny de 1973 el llavors president Juan Mara Bordaberry, dissol el parlament amb el suport de les Forces Armades i crea un Consell d'Estat amb funcions legislatives, de control administratiu i amb encrrec de projectar una reforma constitucional "que reafirmi els principis republicans-democrtics", restringeix la llibertat d'expressi de pensament i faculta les Forces Armades i Policials per assegurar la prestaci ininterrompuda dels serveis pblics.

Aquest cop i el seu Consell d'Estat resultant es va veure immediatament resistit per gran part de la ciutadania i per la totalitat dels treballadors agrupats en la Convenci Nacional de Treballadors (CNT), aix com tamb pel Moviment Estudiantil, principalment representat per la Federaci d'Estudiants Universitaris (FEUU) de la Universitat de la Repblica, qui van realitzar una vaga general de 15 dies de durada, la ms llarga de la histria fins al moment.

Les Forces Armades van detenir dirigents tupamaros i altres ciutadans sense posici poltica acusant-los de sedici durant tot el temps que va durar la dictadura militar, s a dir, fins i tot 1985, aix com tamb (durant breus lapses) a connotats dirigents dels partits poltics tradicionals com Jorge Batlle Ibez i Luis Alberto Lacalle, els qui posteriorment serien Presidents de la Repblica amb la tornada a la democrcia.

Els integrants de partits considerats "d'esquerra" van ser reclosos en incomunicaci gaireb total i van sofrir pressions fsiques i psicolgiques (comprovats posteriorment per organismes com la Creu Roja Internacional), mentre que els dels partits tradicionals van ser alliberats, sense deixar per aix de ser sospitosos a tota hora i sotmesos a vigilncia permanent. A les presons uruguaianes van morir prop d'un centenar de presoners poltics i continuen desaparegudes unes altres 140 persones.

El 1976, en acabar Bordaberry el seu mandat constitucional, davant de la convicci que el caos poltic que havia viscut el pas era responsabilitat del seu sistema poltic, proposa a la Junta de Comandants a Cap de les Forces Armades una reforma del sistema institucional del pas, eliminant els partits poltics i substituint-los per "corrents d'opini" en un sistema d'estil corporativista, idea que no s compartida pels militars que decideixen rellevar-lo del crrec. Mentre continuava la persecuci dels "sediciosos", Bordaberry s reemplaat pel llavors president del Consell d'Estat, Pedro Alberto Demicheli, qui suspn les eleccions previstes per a novembre i s allunyat del crrec aquell mateix any, assumint la presidncia per un perode de cinc anys Aparicio Mndez, Ex Ministre de Salut Pblica.

Tornada a la democrcia.

El 30 de novembre de 1980 la ciutadania rebutja el projecte de reforma constitucional proposat pel rgim dictatorial, comenant a un lent procs d'obertura poltica. L'1 de setembre de 1981 assumeix la presidncia el general Gregorio lvarez, qui el 1984 convoca a eleccions, si b amb ciutadans i partits poltics proscrits. Desprs de realitzar-se aquell mateix any, surt triomfant el Partit Colorado. Durant els primers dies de 1985 lvarez deixa el comandament a les mans del President de la Suprema Cort de Justcia en exercici, Rafael Addiego Bruno i finalment l'1 de mar de 1985 el govern va retornar als civils amb l'assumpci de Julio Mara Sanguinetti com a President.

En un acord per deixar enrere el passat i retornar en pau al sistema democrtic, els partits poltics majoritaris van acordar votar una llei d'amnistia que va extingir tots els delictes comesos a partir de l'1 gener de 1962 en relaci amb les accions subversives, per excloent a text exprs els funcionaris policials i militars que haguessin coms delictes relacionats amb la lluita antisubversiva.

La llei 15.848 de la Caducitat de la Pretensi Punitiva d'Estat (popularment coneguda com a "llei d'impunitat" o "llei de caducitat"), que cobria tots els membres de les Forces Armades acusats de violacions als drets humans entre 1973 i 1985, va ser aprovada pel parlament el desembre de 1986. En els anys segents es va dur a terme una campanya de recollida de firmes per impulsar un referndum amb la intenci de derogar-la. El 16 d'abril de 1989, desprs de qu ms d'un 25% de la ciutadania uruguaiana habilits amb la seva firma el referndum, es va dur a terme el mateix, amb un triomf de l'anomenat "vot groc" (pel color de la papereta), que ratificava la llei, amb un marge de 57% contra 43% respecte al "vot verd". El triomf del "vot groc" va significar no derogar la llei de caducitat, i mantenir l'amnistia als delictes comesos durant el govern militar.

En els comicis de novembre de 1989 va resultar electe Luis Alberto Lacalle (del Partit Nacional). El 1994 Sanguinetti va resultar electe per segona vegada i el 1999 va triomfar Jorge Batlle Ibez (del Partit Colorado), besnt i nebot nt de carismtics presidents del pas, en els segles XIX i XX.

Actualitat.


En les eleccions presidencials realitzades el 31 d'octubre de 2004 va resultar electe Tabar Vzquez, candidat per la coalici d'esquerra Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria amb el 50,6% dels vots, assolint la victria en la primera volta i aconseguint un parlament amb majories absolutes. s la primera vegada en la histria del pas que un partit poltic no tradicional, i de tint socialista, accedeix al Poder Executiu.

En les eleccions municipals realitzades el 8 de maig de 2005, el Partit Nacional va obtenir deu intendncies, l'EP-FA-nm en va obtenir vuit, i el Partit Colorado en va obtenir una.

Referncies.



 Elizabeth Hampsten: Uruguay Nunca Ms: Human Rights Violations, 1972-1985., Verlag: Temple University Press,U.S., o. O. 1992, ISBN 0-877-22953-8;
 Milton I. Vanger: The Model Country: Jos Batlle y Ordez of Uruguay, 1907-1915., Edicions: University Press of New England, o. O. 1980, ISBN 0-874-51184-4;
 Jean L. Willis: Historical Dictionary of Uruguay (Latin American Historical Dictionaries Series, No. 11)., Edicions: Scarecrow Press, o. O. 1974, ISBN 0-810-80766-1;
 John Street: Artigas and the Emancipation of Uruguay., Edicions: Cambridge University Press, o. O. 1971, ISBN 0-521-06563-1 ;
 Pacheco Schurmann; Sanguinetti Coolighan: Historia del Uruguay desde la poca indgena hasta nuestros Das., Edicions: Palacio del Libro, Montevideo, 1957;

Enllaos externs.

 Histria de l'Uruguai en el portal del govern ;
 Histria de l'Uruguai a la pgina de la Universitat de la Repblica ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272906" title="Lekuine" nonfiltered="2186" processed="2175" dbindex="107266">

Lekuine (en francs Bonloc) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Bonloc amb 102 ha. s la comuna ms petita del departament estant travessada pel riu Arn, Harana o tamb Joyeuse. Limita al nord-oest amb Hasparren, a l'aquest amb Ayherre i al sud-oest amb Mendionde. 
 Celebritats de la comuna . 
Yves Salaberri (esportista, pelotari);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272910" title="Fritz Zwicky" nonfiltered="2187" processed="2176" dbindex="107267">

Fritz Zwicky (14 de febrer de 1898 - 8 de febrer de 1974) va ser un astrnom i fsic europeu emigrat als EUA.

 Biografia .

Va nixer a Varna, Bulgria, el 1898. Estudi a Zuric on va rebre el seu doctorat per part de l'Escola Politcnica Federal de Zuric; posteriorment, el 1925, es trasllad als Estats Units per treballar al Caltech (California Institute of Technology), on va romandre fins a 1972. El 1934 al costat de Walter Baade, va proposar que les supernoves sn una classe d'explosions estellars completament diferents a les noves. Va morir a Pasadena, Califrnia (EUA), el 8 de febrer de 1974.

Va conduir una mplia investigaci de les galxies venes mitjanant les supernoves i en va descobrir 18; noms al voltant de 12 havien estat registrades prviament en tota la histria de l'astronomia. Entre els anys 1943 i 1946, al costat de Theodore von Krmn i d'altres, va ajudar a desenvolupar els primers sistemes d'enlairament assistit per reactors.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272911" title="Lehuntze" nonfiltered="2188" processed="2177" dbindex="107268">

Lehuntze (en francs Lahonce) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Lahonce limita al nord amb Tarnos i Saint-Martin-de-Seignanx, del departament de Landes, a l'aquest amb Urcuit, a l'oest amb Baiona i al sud amb Muguerre. 

 Demografia .


Enllaos externs.
Siti oficial



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272915" title="Turbot" nonfiltered="2189" processed="2178" dbindex="107269">

El turbot, rmol empetxinat, rmol de petxines, rom clavellat o rom empetxinat (Psetta maxima maxima) s un peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la famlia dels escoftlmids, de contorn quasi circular i de color gris verds, ferrs o groguenc, amb clapes.

Morfologia.

 Talla: mxima 100 cm, comuna de 40 a 50 cm.
 Cos quasi circular i comprimit, amb els dos ulls, relativament, propers entre si i situats sobre el costat esquerre; el dimetre ocular, ms petit que la distncia interorbitria i que la longitud del musell.
 Sense escates (transformades en tubercles ossis).
 Lnia lateral, ben desenvolupada sobre les dues cares, dibuixa una corba accentuada per sobre de les pectorals i una altra, ben diferenciada, per sobre del cap.
 De 10 a 12 branquispines, a la part inferior del primer arc branquial.
 Boca gran i terminal; el maxillar arriba al nivell posterior de l'ull inferior; les dents sn petites, punxegudes i presents sobre el vmer.
 Origen de l'aleta dorsal, ms proper a l'extrem del rostre que del marge anterior de l'ull.
 La pectoral de la cara ocular, ms gran que la situada a la cara cega.
 Bases de les ventrals allargades i subiguals.
 La caudal s arrodonida.
 Coloraci molt variable, grisenca o marronosa, adaptant-se al tipus de fons.

Hbitat.

Espcie bentnica sobre fons de sorra i pedra, fins als 100 m.

Alimentaci.

S'alimenta, principalment, de peixos i, accessriament, de crustacis i cucs. 

Reproducci.

Maduren, sexualment, als 3 anys (mascles) i de 4 a 5 anys les femelles. 

La reproducci t lloc a principis de la primavera (mar-abril).

La longevitat establerta s de 17 anys, en el cas dels mascles, i 27 anys per a les femelles.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia, excepte a la Mar Negra, on s substituda per una altra subespcie (Psetta maxima maeotica). A l'Atlntic oriental, des del nord de Noruega i la Mar Bltica fins al Marroc.

Pesca.

La pesca s del tipus semiindustrial i artesanal, principalment amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls i palangres de fons.

La carn s bastant apreciada i d'inters comercial.

La seua pesca no est regulada ni t talla mnima legal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 125.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el rom clavellat. ;
 mplia informaci sobre el turbot. ;
 mplia informaci sobre aquest peix. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272917" title="Arbona" nonfiltered="2190" processed="2179" dbindex="107271">

Arbona (en francs Arbonne) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Arbona limita al nord-oest amb el terme municipal de Bidart, amb el d'Arcangues l'est i amb la comuna d'Ahetze al sud-oest. 
Histria. 
Durant l'edat mitjana la localitat era coneguda amb el nom de Narbona mentre que durant desprs de la reforma administrativa de 1790 durant la Revoluci Francesa que va donar origen a la creaci del departament de Baixos Pirineus o Basses-Pyrnes va ser reanomenada com a Constant. 
Patrimoni. 
L'esglsia d'Arbona s un edifici del segle XII amb un campanar caracterstic de les construccions religioses bascofranceses. Els seus sostres estan pintats i disposa de galeries en fusta tallada juntament amb una pila d'aigua beneda l's de la qual estava reservat als cagots, com eren conegudes les persones marginades. 
Demografia. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272920" title="Arrangoitze" nonfiltered="2191" processed="2180" dbindex="107272">

Arrangoitze (en francs Arcanges) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Arrangoitze limita al nord amb Anglet, al noreste amb Bassussarry i amb la comuna d'Ustaritz a l'est. A l'oest s vena d'Arbona, al sud-oest d'Ahetze i al sud, de la comuna de Senpere. 
Patrimoni. 
Del seu patrimoni arquitectnic histric destaquen els edificis del chteau d'Arcangues reconstrut en 1900 i del chteau du Bosquet reformat en 1905 per Jean-Baptiste Ernest Lacombe. L'esglsia parroquial s un edifici del segle XVI en el cementiri del qual reposen les restes del cantant de pera iruns Luis Mariano (1914-1970).

Demografia.

Administraci.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272922" title="Quintet" nonfiltered="2192" processed="2181" dbindex="107273">
Un quintet s un grup de cinc intrprets que toquen instruments o b de cinc intrprets vocals. Aquesta denominaci tamb s'aplica a una composici musical escrita per ser interpretada per un conjunt d'aquestes caracterstiques. 

Quintets instrumentals.
Hi ha unes tipologies de quintets instrumentals que han tingut ms acceptaci al llarg dels darrers dos segles i mig, aproximadament. Aquests sn el quintet de vent, el quintet de metall i el quintet de corda. 

De totes maneres, tamb hi ha hagut altres tipus de quintets que han donat joc als compositors que se n'han servit. Un cas s el quartet de corda ms piano que utilitzen, entre altres Robert Schumann o Johannes Brahms; un altre s el  format per viol, viola, violoncel, contrabaix i piano, que utilitza Franz Schubert al seu quintet anomenat La truita, aix com diverses combinacions d'instruments de vent, dels que formen part del quintet de vent, ms un piano.

Quintets vocals.
Habitualment aquest tipus de formaci parteix de les quatre tipologies principals de veus en la msica clssica -soprano, contralt, tenor i baix- i hi afegeix o b una veu femenina o b una de masculina. Aix vol dir que la immensa majoria de quintets vocals tenen 3+2 veus o 2+3; altres combinacions sn molt ms infreqents.

La veu que podrem considerar afegida al quartet acostuma a ser una mezzosoprano, o b un barton o b es duplica alguna de les veus superiors, de manera que queden soprano primera i soprano segona, o b tenor primer i tenor segon.

L'escriptura per a quintet vocal va ser fins a cert punt freqent a finals del segle XVI i comenaments del segle XVII entre els compositors de madrigals especiamnent a Anglaterra i a Itlia.

En el mn de l'pera bufa del segle XVIII el quintet vocal era una manera de cloure un dels actes amb la confluncia de cinc dels personatges principals en escena.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272923" title="Quintet de corda" nonfiltered="2193" processed="2182" dbindex="107274">
Un quintet de corda s un conjunt constitut per cinc instruments de corda fregada o b una composici per ser interpretada amb un conjunt d'aquestes caracterstiques. 

A diferncia del quartet de corda que gaireb sempre t la mateixa configuraci, el quintet de corda t dues configuracions preeminents entre les moltes altres tericament possibles.

La primera s la que est integrada per dos violins, dues violes i un violoncel. s la que utilitzen, entre altres W. A. Mozart o Johannes Brahms. la segona, integrada per dos violins, una viola i dos violoncels s la que utilitza, tamb entre altres, tot i que menys, Luigi Boccherini. Probablement, en els casos de Mozart i Boccherini va influir en aquesta opci el fet que ells mateixos toquessin, respectivament, la viola i el violoncel.

La primera formaci posa l'mfasi en el registre mitj i agut del conjunt, mentre que l'altre cerca, ms aviat, la polaritzaci en els aguts i el  greus en detriments del registre mig.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272925" title="Basusarri" nonfiltered="2194" processed="2183" dbindex="107275">

Basusarri (en francs Bassussarry) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

La comuna de Basusarri es troba limitada al nord pels municipis de Anglet i Baiona, Milafranga a l'est i amb Arcangues i Ustaritz al sud. El terme municipal est travessat pel curs del Nive, afluent de l'Adur.

Dmografia.


Administraci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272931" title="Ahetze" nonfiltered="2195" processed="2184" dbindex="107278">

Ahetze s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). La localitat es troba en la ruta del Cam francs de Santiago de Compostella. Limita al nord amb la comuna de Bidart i al noreste amb les d'Arbona i Arcangues. A l'oest amb Donibane Lohitzune i al sud amb la de Senpere. 

L'esglsia de Ahetze consagrada al culte cristi de Sant Mart, s un edifici del segle XVII que alberga una figura de Santiago, un retaule i una creu processal del segle XVI que va ser no obstant aix considerada  objecte diablic  per l'inquisidor Pierre de Lancre durant els processos de bruixeria al Pas Basc francs de 1609. El baserri d'"Ostalapia" reformat en local d'hostaleria fou emprat en l'edat mitja com a posada per als pelegrins i grcies als seus defenses, de les quals es conserva un fragment de muralla, tamb com refugi als habitants de la costa enfront dels atacs de pirates. 

Ahetze s la localitat natal del bertsolari Mattin Treku (1906-1987). 

Demografia.


Administraci.


 Enllaos externs .    
 Web oficial d'Ahetze;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272932" title="Disco 2" nonfiltered="2196" processed="2185" dbindex="107279">

Disco 2 s el vuit lbum (la tercera recopilaci) del grup angls de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer al mes de setembre de 1994.

S'hi inclouen versions remesclades de temes inclosos al seu disc anterior, l'aclamat Very, a ms de cares B dels senzills que se n'editaren, tamb remesclades. Tot el material est mesclat pel DJ Danny Rampling i les canons se solapen entre elles, com en una sessi de discoteca.

Als Estats Units s'hi va editar una versi especial de "Disco 2", amb un CD addicional que inclou nous temes i mescles.

Temes.

 Absolutely Fabulous (Rollo Our Tribe Tongue-In Cheek Mix)   0,29;
 I Wouldn't Normally Do This Kind of Thing (Beatmasters Extended Nude Mix)   4,15;
 I Wouldn't Normally Do This Kind of Thing (DJ Pierre Wild Pitch Mix)   2,59;
 Go West (Farley & Heller Mix)   3,40;
 Liberation (E Smoove 12" Mix)   6,09;
 So Hard (Morales Red Zone Mix)   2,48;
 Can You Forgive Her? (Rollo Dub)   4,03;
 Yesterday, When I Was Mad (Junior Vasquez Fabulous Dub)   4,54;
 Absolutely Fabulous (Rollo Our Tribe Tongue-In Cheek Mix)   6,01;
 Yesterday, When I Was Mad (Coconut 1 12" Mix)   2,12;
 Yesterday, When I Was Mad (Jam & Spoon Mix)   5,01;
 We All Feel Better In The Dark (Brothers In Rhythm After Hours Climax Mix)   5,21;

CD extra (edici nord-americana).

 Decadence   3,55;
 Some speculation   6,33;
 Euroboy   4,28;
 Yesterday, when I was mad (RAF Zone Dub Mix)   5,37;
 I wouldn't normally do this kind of thing (7" Mix)   4,45;

Enllaos.

 http://www.psb-discography.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272933" title="Bidarte" nonfiltered="2197" processed="2186" dbindex="107280">

Bidarte (en francs Bidart) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).  Limita amb Birritz al nord, Donibane Lohitzune i Getaria al sud,  Arbona i Ahetze a l'est , i amb el mar Cantbric a l'oest . 

 Histria .
El 1992 hi fou detinguda toda la cpula dirigent d' ETA. Pierre Jaccachoury es l'actual alcalde, elegit el 2001.

Dmografia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272935" title="Quartet (msica)" nonfiltered="2198" processed="2187" dbindex="107281">
Un quartet s un conjunt de quatre intrprets que o b toquen quatre instruments o b canten a quatre veus. En el primer cas parlem de quartets instrumentals i en el segon, de quartets vocals.

Quartets instrumentals.
Tot i que, en el pla teric, hi ha moltes combinacions possibles de quatre instruments amb les quals poder fer msica, el cert s que des de mitjan segle XVIII va prendre un relleu especial i molt ms gran que la resta el denominat quartet de corda.

Altres tipus de quartets que han tingut una acceptaci importants han estat:

 Quartet integrat per un instrument de vent i un trio de corda: viol, viola i violoncel. En aquest cas l'instrument de vent, pel fet d'aportar un timbre diferent al conjunt, exerceix una mica de solista. Tal s el cas dels anomenats "quartets amb flauta" de W. A. Mozart.

 Quartet integrat per tres instruments de corda i un piano. En ocasions els tres instruments de corda sn dos violins i un violoncel i en altres casos, un viol, una viola i  un violoncel. Tamb W. A. Mozart t obres importants representant aquest gnere.

Quartets vocals.
Els quartets vocals poden ser de veus mixtes o de veus iguals. En el cas que siguin de veus mixtes, acostumen a estar integrats per soprano, contralt, tenor i baix. 

Si sn de veus femenines o de veus blanques, les veus que l'integren acostumen a ser: soprano primera, soprano segona, contralt primera o mezzosoprano, i contralt segona.





Si sn de veus masculines, l'integren: tenor primer, tenor segon, baix primer o barton, i baix segon.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272936" title="La mquina del cambiazo" nonfiltered="2199" processed="2188" dbindex="107282">

La mquina del cambiazo (La mquina de la canviada) s la setena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Es va realitzar en tres moments diferents. La primera part va nixer com a una aventura curta el 1969, la segona part de dos episodis com a una seqela de l'anterior el 1970, i la tercera part de cinc episodis es va publicar per lliuraments al llarg del 1971, moment en qu es va publicar recopilat com a lbum.

La mquina que dna peu a l'argument apareix en altres historietes:
La Maldita Maquinita! que s una seqela directa d'aquest lbum.
El Quinto Centenario, en qu la mquina ha estat adaptada per viatjar en el temps.
Bajo el Bramido del Trueno!, en qu tamb serveix per als viatges en el temps.
La cmara calorfera, historieta curta publicada en un especial de Nadal. La mquina est adaptada per cercar llocs frescos.
La cmara busca fresquito, historieta curta publicada en un especial d'estiu. La mquina est adaptada per trobar llocs frescs.


Argument.
El professor Bacteri ha inventat La mquina del cambiazo. s una mquina que serveix per canviar de posici a la gent. S'hi introdueix una persona, s'hi indiquen unes coordenades i la persona que hi sigui a dins apareixer en les coordenades indicades, substituint a qui hi hagus en aquell lloc, que apareixer a la mquina sense saber com ni per qu. La TIA vol aprofitar l'invent per capturar a diversos delinqents. En Mortadello i en Filem sn els encarregats de posar-s'hi per canviar-se de posici amb els criminals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272938" title="Miroslav Filipovi?" nonfiltered="2200" processed="2189" dbindex="107283">
Miroslav Filipovi  (1915 - 1946) frare francisc nascut a Bsnia i Hercegovina. Entre d' altres responsabilitats va ser l' encarregat del  camp de concentraci de Jasenovac  a Iugoslvia durant la  Segona Guerra Mundial. Radical nacionalista croat d' ideologia feixista (Va ser membre de l' staixa), Miroslav Majstorovi  (nom amb que es faria fams) combin la religi amb l' extremisme ideolgic.

 Abans de 1942 .

Batejat amb el nom de Miroslav Filipovi , entr a formar part de l' ordre Franciscana en 1938 al monestir de Petri evac (prop Banja Luka), on agaf "Tomislav" com a nom de religis. En Gener de 1942, finalitz els seus exmens teolgics en Sarajevo fet que comport que fora assignat capell de Rama a la regi d' it (Herzegovina nord).Tanmateix, torn a  Petri evac i en comptes de servir a  Rama, es va convertir en  capell militar per a l' staixa, l' organitzaci de caire feixista i ultra-nacionalista croata que control el rgim-titella croata durant l' ocupaci nazi de Iugoslvia. 

Aquest estat, creat a causa de la desaparici del  Regne de Iugoslvia per part de la  Wehrmacht al 1941,rebia el recolzament de les "Forces Armades Croates" qui, junt a les forces de l' Eix, lluit en la campanya dels Balcans contra els Partisans i els Txtniks.

 Capell de la staixa .

El Capell Filipovi  va ser assignat a la  2nd Poglavnik Brigada de Guardaespatlles (una unitat militar staixa) a Banja Luka. El  7 de Febrer de 1942, feren una incursi a les viles Ortodoxes Srbia de Drakuli i, argovac i Motike.

El llibre Magnum Crimen (El Gran Crim) escrit per Viktor Novak en 1948 ens descriu l' escena:

"Un germ del monestir de  Petri evac, Tomislav Filipovi , entr a classe en horari lectiu junt a 12 staixes, imitant Jesucrist i els  dotze apstols. orden a la mestra Dobrila Martinovi  de portar a un nen serbi davant de la classe.

Sense sospitar res, la mestra crid a  Radojka Glamo anin, una nena molt maca, filla d'en  uro Glamo anin, un respectat ciutad de Drakuli  , que aleshores es trobava empresonat a  alemanya. El germ reb amablement la nena, la va pujar al atril i va procedir a degollar-la lentament davant de tots els altres nens, la mestra i els staixes. va condir el pnic, els nens xisclaven i saltaven. El germ, tranquil i amb l' estil de l' ordre Jesuta, s' adre de manera cerimoniosa cap als staixes: "staixes, en el nom de Du jo batejo aquestos degenerats, i vosaltres deureu de seguir el meu exemple. Sc el primer en acceptar tot pecat que hi hagi a la meva nima; I us confessar i absoldr a vosaltres de tot pecat."



 Postguerra .

Desprs de la guerra, se'l va jutjar per  crims de guerra, on ell admet haver matat sobre 100 persones cada dia , nens inclosos. No est clar si es referia als quatre mesos en qu va ser responsable del camp de concentraci de  Jasenovac, o al seu paper durant quatre anys de guerra. En el primer cas, estariem parlant de 12.000 vctimes; si es tractara del segon cas, estarem parlant de unes xifres properes a les 146.000 persones, la qual cosa seria bastant improbable.

Filipovi /Majstorovi  va ser sentenciat a pena de mort. Se'l va penjar amb les robes de religis que ell solia portar al camp de concentraci.

Referncies.


Vegeu tamb.
 staixa;
 Estat independent de Crocia;
 Crim contra la humanitat;
 Feixisme;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272940" title="Robert Puig-Aubert" nonfiltered="2201" processed="2190" dbindex="107284">

Robert Aubert Puig, dit Puig-Aubert, s un jugador francs de rugbi a 15 i de rugbi a 13 nascut el 24 de mar de 1925 a Andernach (Alemanya) i mort el 3 de juny de 1994. Mesurava 1m67 per a un pes variant de 60 kg (als 19 anys) a 100 kg (als 32 anys). Perd 11 kg en el moment de la gira als antpodes el 1951. Durant quinze anys, de 1944 a 1959, Puig-Aubert va ser un dels esportistes francesos ms coneguts del Frana.

Els seus comenaments.

Puig-Aubert brilla en principi en rugbi a 15 a l'USAP Perpignan. Es fa extraordinari de Frana jniors el 1943 desprs guanya el ttol nacional snior l'any segent de cara al Rem bayonnais de Jean Dauger.

Quinziste fins a 1944, Puig-Aubert passa al XIII des de l'aixecament de la prohibici vichyste de practicar aquest esport. Va ser un esquin per al seu pare, Alphonse Puig, exinternacional de rugbi a 15, i ferstec oposant al XIII. Aquest ltim va portar igual queixa per a segrest de nen en contra de Paul Barrire, president de l'AS Carcassonne XIII ; Sense resultat.

Pipeta.

Universalment rebatejat Puig-Aubert, o incls Pipeta a conseqncia d'aquesta massa forta addicci en el tabac que el va portar als 69 anys. De l'immediat postguerra a la mitja part dels anys 1950 (en total jugar a XIII de 1944 a 1957), la seva aprehensi de l'espai i joc - percebuts com tantes evidncies matemtiques -, limitava amb el geni. Malgrat la distncia i el temps, el record del darrere de Carcassonne rmane encara als Antpodes.

Puig-Aubert va revolucionar el joc i va ser anomenat Campi dels campions francesos pel diari L'Equip el 1951. Era l'amo a jugar de l'equip de Frana que va signar les seves proeses ms boniques el 1951 en ocasi de la gira a l'hemisferi sud. Guiats per Puig-Aubert, els francesos constitueixen en aquestes ocasions les ms poderoses formacions estrangeres mai no havent evolucionat a Austrlia (aix segons els Australians ells mateixos). Puig-Aubert els va impressionar pels seus prodigis gestuals (capa de distingir-se entre les barres des de l'angle de terreny, equivalent al punt de tocar el clxon del futbol). Els seus drops van fer sobretot meravella.

s convidat amb el seu company d'equip lie Brousse, a continuar sent per tocar en un club Sydney durant dos a tres anys en l'intercanvi d'un pont d'or : respectivament 15 milions de francs incloent una prima de 8 milions a la firma, ms un salari de 200 000 francs mensuals, amb una villa a la seva disposici a Bondi Beach. Les licitacions han pujat, fins a 20 milions d'inversi sobre el seu cap. L'ambaixador de Frana mateix assegurava al campi que tindria a la seva disposici tot el que demanaria. Per Pipeta, sabent el que l'esperava, en un univers mercantil on la competncia en faria un blanc, no tenia ganes de violentar-se a l'australiana.

Va treballar llavors en la representaci comercial per a la societat Paul Ricard tot portant una carrera d'entrenador. S'encarrega aix de l'equip jnior de Carcassonne a mans des de 1961 desprs es fa seleccionador de l'equip de Frana de rugbi a 13 el 1969.

El 2000, una esttua en bronze de 300 kg per a 170 centmetres s transformada en el seu honor en l'estadi Albert Domec de Carcassonne. S'hi pot llegir :
A Puig-Aubert, smbol del Rugbi a 13.
Campi del mn sota la samarreta tricolor.
Campi dels campions francesos per a l'any 1951.

El 2004, Bernard Pratviel li ha consagrat el llibre Immortal Pipeta, als edici Impresa.

Carrera en Rugby a XV.
Club.
USAP Perpignan : fins a 1944;

Palmars.
Campi de Frana el 1944 amb l'USAP;
Campi de Frana Jniors el 1943 amb l'USAP;

Carrera en Rugby a XIII.
Club.
TENS Carcassonne XIII : 1944 - 1953;
XIII de Catal : 1953 - 1957;
Celtic de Pars : 1958 - 1959;
RC Castelnaudary : 1959 - 1960;

Palmars.
Campi de Frana : 1946, 1950, 1952 i 1953 amb l'AS Carcassonne XIII i 1957 amb el XIII Catal.
Possedor de la Copa de Frana: 1946, 1947, 1951 i 1952 amb l'AS Carcassonne XIII;
Vice-champion de Frana : 1947, 1948 i 1949 (TENS Carcassonne XIII);
Finaliste de la Copa de Frana : 1945, 1948, 1949 (TENS Carcassonne XIII), 1954 i 1957 (XIII de Catal);

Equip de Frana.
Millor realitzador amb 361 pts (2005);
Internacional (46 seleccions) entre el 23 de febrer de 1946 i el 10 de maig de 1956 (del qual 4 en Copa del Mn (no ha participat en la Copa del Mn 1957), 15 en Copa d'Europa de les Nacions, i 27 altres test-partits);
Membre de la 1a gira francesa d'un esport collectiu francs en Austrlia i Nova Zelanda i.e. 1951 : ;
possedor del Goodwill Trophy 1951 (oficis campi del mn) i 1955 (Frana vencedor dels australians a casa seva en tests-partits : 2/3);
possedor de la Copa Tattersall 1951 (molts tests guanyats (2/3));
Sotscampi del mn : 1954 (i capit, en el moment d'aquesta 1a edici - final a Pars (Parc dels Prnceps));








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272942" title="Altay Spor Kulb" nonfiltered="2202" processed="2191" dbindex="107285">

L' Altay Spor Kulb  s un club de futbol turc de la ciutat d'Esmirna.

Histria.
L'Altay es va fundar el 1914 a Esmirna amb la intenci d'unir els joves turcs que practicaven esport a la ciutat amb el suport dels poltics del moment amb el nom d'Altay Genlik ve Spor Kulub.

Els seus colors negre i blanc representen el dolor i l'honestedat del poble turc.

El jugadors de l'Altay SK representaren Turquia als Jocs Olmpics de Pars de 1924. Tamb fou el primer club turc que particip a la Copa de la UEFA. El seu jugador Vahap zaltay fou el primer jugador turc transferit a l'estranger (Racing Club de Pars el 1932).

 Palmars .
Lliga d'Esmirna de futbol (12): 1923 24, 1924 25, 1927 28, 1928 29, 1930 31, 1933 34, 1936 37, 1940 41, 1945 46, 1947 48, 1950 51, 1953 54;
Lliga d'Esmirna de futbol (professional) (2): 1956 57, 1957 58;
Copa turca de futbol (2): 1966 67, 1979 80;
Copa TSYD (14) ;

Jugadors destacats.
 Mustafa Denizli;
 Fatih Tekke;
 Alpay zalan;
 Nejat Evliyazade;
 Vahap zaltay;
 Nazmi Bilge;
 Kaya Kstepen;
 Necmi Perekli;
 Yusuf Tunao lu;
 Erol Togay;
 Necati Ate ;
 brahim Ak n;
 a da  Atan;
 Reza Shahroudi;
 Alioum Boukar;
 Kenan Hasagi ;
 Ilian Iliev;
 Miodrag Jei ;
 Norman Mapeza;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272944" title="Lliga d'Esmirna de futbol" nonfiltered="2203" processed="2192" dbindex="107286">
La lliga d'Esmina de futbol fou una competici futbolstica disputada a la ciutat d'Esmirna.

 Historial .
 poca amateur .
1923-24 Altay GK;
1924-25 Altay GK;
1925-26 Kar  yaka SK;
1926-27 Alt nordu SK;
1927-28 Altay GK;
1928-29 Altay GK;
1929-30 Sakaryaspor;
1930-31 Altay GK;
1931-32 Alt nordu SK;
1932-33 zmirspor;
1933-34 Altay GK;
1934-35 Alt nordu SK;
1935-36 Alt nordu SK;
1936-37 Altay GK;
1937-38 ok;
1938-39 Do anspor;
1939-40 Alt nordu SK;
1940-41 Altay GK;
1941-42 Gztepe SK;
1942-43 Gztepe SK;
1943-44 Gztepe SK;
1944-45 Alt nordu SK;
1945-46 Altay GK;
1946-47 Karagc;
1947-48 Altay GK;
1948-49 zmirspor;
1949-50 Gztepe SK;
1950-51 Altay GK;
1951-52 Kar  yaka SK;
1952-53 Gztepe SK;
1953-54 Altay GK;
1954-55 zmirspor;

 poca professional .
La temporada 1955-1956 la lliga de futbol d'Esmirna esdevingu professional. La competici es disput fins el 1959 a causa de la creaci de la lliga nacional. El campionat es continu disputant sense la participaci dels principals equips de la ciutat.
1955-56 zmirspor;
1956-57 Altay GK;
1957-58 Altay GK;
1958-59 Kar  yaka SK;

 Enllaos externs .
  Histria del futbol turc;

Categoria :Competicions futbolstiques turques

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272945" title="Azkaine" nonfiltered="2204" processed="2193" dbindex="107287">

Azkaine (en francs Ascain) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

La comuna va ser coneguda amb diferents grafies al llarg de la Histria com Escan cap al 1140, Scain el 1235, Azcayn el 1302, Scainh en 1450 i Ascaing en 1552. Azkaine fa al sud frontera amb Espanya estant travessada pel riu Nivelle i prxima al cim del mont Larrun (en francs, La Rhune). Limita al nord amb Donibane Lohitzune, al nord-oest amb Ciboure, a l'est amb Senpere, a l'oest amb Urrugne, al sueste amb Sara i al sud amb Vera de Bidasoa, a Navarra. 

 Demografia .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272953" title="Sara (Lapurdi)" nonfiltered="2205" processed="2194" dbindex="107288">

Sara (en francs Sare) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

La comuna, titular d'un premi de l'associaci Les Plus Beaux Villages de France, alberga elements del patrimoni natural de gran inters en la regi com les coves de Sare, descobertes pel pare naturalista Jos Miguel Barandiarn, exiliat all en 1941, i l'accs a la forest del Rune. Limita al nordest amb Senpere, al nord-oest amb Azkaine i Urrugne i al sud amb la frontera espanyola de la Comunitat Foral de Navarra. Sara s la localitat natal de l'enginyer Alberto de Palacio y Elissague (1856-1939), dissenyador del Pont de Biscaia a Portugalete i lloc on el sacerdot Pedro de Axular va fundar l' Escola de Sara al segle XVII per a la transcripci del basc escrit donant origen a un important perode de florida i difusi de la cultura basca. La localitat tamb ha inspirat a autors como Pierre Loti per als seus obres Etchezar i el poble de Ramuntcho (1897). 

Demografia.




Enllaos externs.
Web de la comuna;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272956" title="Urrua" nonfiltered="2206" processed="2195" dbindex="107289">

Urrua (en francs Urrugne) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Urrua limita al nord amb el mar Cantbric , a l'oest amb les comunes d'Hendaia i Biriatu, a l'est amb Ciboure i Azkaine, i al sud fa frontera amb el municipi de Vera de Bidasoa, de la Comunitat Foral de Navarra. 

 Demografia .


 Enllaos externs .

 Siti oficial de l'oficina de turisme;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272958" title="Frum (desambiguaci)" nonfiltered="2207" processed="2196" dbindex="107290">


Histria:;
El frum, o for, era el centre neurlgic, geogrfic i comercial de les ciutats de l'Antiga Roma.
El Frum Rom i els Frums Imperials, a Roma.
El Frum Provincial de Tarragona.
El Frum de Dougga, a la ciutat nord-africana de Thugga, actualment a Tunsia.

Geografia histrica:;
Forum Flaminii, antiga ciutat romana de l'mbria, a la Via Flamnia. ;
Forum Gallorum, antiga ciutat romana de la Hispnia Tarraconense poblada per vascons. ;
Forum Iulii, antiga ciutat romana de la Provena, actualment Frejs. Variant tamb de l'antic topnim rom Forum Iulium.
Forum Iulium, antiga ciutat romana del Vneto, actualment Cividale del Friuli. Tamb dugu aquest nom l'actual ciutat d'Andjar, a Andalusia.
Forum Sempronii, antiga ciutat romana de l'mbria, a la Via Flamnia.
Forum Truentinorum, antiga ciutat romana de la Gllia Cispadana. ;

Economia i empreses:;
DVD Forum, agrupaci de deu empreses productores de DVDs. ;
Frum Filatlico, societat de bns tangibles espanyola.

Internet:;
Un frum, o conferncia electrnica, s una eina de comunicaci en grup per al debat i l'intercanvi d'opinions.

Poltica:;
Frum Catal pel Dret a l'Autodeterminaci, entitat de debat entorn del dret d'autodeterminaci.
Frum Liberal (en alemany Liberales Forum), partit liberal austrac. ;
Frum Social Catal, trobada d'entitats per enfortir el teixit associatiu catal. ;
Frum Social Mundial, trobada anual de moviments socials per discutir sobre les problemtiques socials derivades del neoliberalisme i la globalitzaci econmica.

Altres:;
Frum o debat;
FedEx Forum, pavell poliesportiu de la NBA situat a Memphis (Tennessee).
El Frum Universal de les Cultures, esdeveniment celebrat per primera vegada a Barcelona el 2004. ;
L'Estaci del Maresme-Frum del Metro de Barcelona.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272959" title="Mobile World Congress" nonfiltered="2208" processed="2197" dbindex="107291">
El Mobile World Congress s la combinaci de l'exposici ms gran del mn per a la indstria de la telefonia mbil i un congrs on participen alts crrecs d'empreses d'operadors mbils, venedors i propietaris de contingut de tot el mn. L'esdeveniment es coneixia prviament com el 3GSM World Congress, i sovint s encara referenciat com a 3GSM.

L'edici de 2008 va tenir lloc a Barcelona, en el recinte de Fira de Barcelona des de l'11 al 14 de febrer.

Enllaos externs.

 Lloc web del Mobile World Congress;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272960" title="Biriatu" nonfiltered="2209" processed="2198" dbindex="107292">

Biriatu (en francs Biriatou) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

La comuna limita al nord amb Hendaia, a l'est amb Urrua, sent frontera amb els municipis d'Irun (Guipscoa) i de Vera de Bidasoa. Biriatu ocupa el lloc fronterer de l'autopista francesa A-63.

Demografia.

 

Enllaos externs. 
 Web de l'Office du Tourisme de Biriatou;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272963" title="Ziburu" nonfiltered="2210" processed="2199" dbindex="107294">

Ziburu (en francs Ciboure) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Juntament amb Urrua administra el barri Sokoa. Comparteix amb la localitat de Donibane Lohitzune , una bahia oberta al mar Cantbric . La comuna s clebre per ser la localitat natal del compositor Maurice Ravel. L'actual alcalde s Guy Poulou, en la legislatura 2001-2007.

Demografia.



Enllaos externs.
Web oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272966" title="Les histries naturals" nonfiltered="2211" processed="2200" dbindex="107295">
Les histries naturals s la novella que Joan Perucho i Gutierres-Duque va publicar el 1960 en la qual narrava les aventures del cavaller-botnic Antoni de Montpalau a la recerca d'Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume convertit en vampir.


Dins el seu jard botnic, Antoni de Montpalau, naturalista, illustrat i liberal etiqueta i classifica totes les espcies per tal de mantenir l'ordre i illuminar el coneixement de les coses. Tot est sotms al domini de la ra excepte all que la ra mateixa no pot percerbre, com l'urea picuda, una espcie indeterminda que encara no s'ha pogut classificar perqu ning n'ha pogut descobrir mai cap exemplar i perqu el seu cant s inaudible per a l'orella humana.

La seva aventura comena enmig de les guerres entre carlins i liberals, a la Barcelona del segle XVIII i, la del bar de Mald, Antoni de Montpalau inicia un viatge per Catalunya en persecuci d'Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume convertit en vampir, en el dip, l'encarnaci de les forces del mal i de l'irracional que causa estralls en les tropes del general Cabrera i que s l'origen d'un seguit de misteriosos assassinats en un petit poble del Priorat.

Les histries naturals s una novella de fantasia histrica ambientada durant la primera guerra carlina. La histria apareix sota l atenta mirada d Antoni de Montpalau, que t com a missi la recerca i captura de l'sser sobrenatural, el vampir, que amenaa Pratdip. Montpalau es converteix, aix, en el Van Helsing catal. Parallelament  a l'evoluci dels fets histrics, el naturalista anir endinsant-se en la dimensi ms obscura de la realitat, on descobrir l'amor mentre posar en qesti la seva concepci racionalista del mn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272967" title="Shortbus" nonfiltered="2212" processed="2201" dbindex="107296">


It's just like the 60's, only with less hope. / s com en els anys 60, noms que amb menys esperana.
 
Shortbus s una pellcula de 2006 escrita i dirigida per John Cameron Mitchell, escriptor/director/estrella de l'obra i pellcula Hedwig and the Angry Inch. 


Plantejament.

En aquesta pellcula una srie de personatges revelen les seves inquietuts sexuals i vitals d'una srie de personatges del Nova York post11-S:

Na Sofia s una sexloga preorgsmica, s a dir, que mai ha tengut un orgasme.
En James i en Jamie sn una parella homosexual que estan pensant en obrir les seves relacions sexuals a una tercera persona (en Ceth). La idea va sortir d'en James, per el que en Jamie no sap s que en el vdeo que el seu allot li est preparant hi trobar la vertadera ra d'aquesta iniciativa. A ms en Jamie, que va ser gigol fins que va conixer en James, no deixa que la seva parella el penetri.

Na Severin s una prostituta que ofereix sessions de sadomasoquisme als seus clients. T problemes a l'hora d'establir relacions sexuals.

Totes aquestes persones acaben confluint en el bar Shortbus, regentat per l'excntric Caleb. s un bar bohemi on s'hi mescla sexe, art, msica i la possibilitat d'establir conversaci amb personatges de tot tipus.

Reaccions.

La pellcula va ser molt comentada perqu cont escenes de sexe explcit. Molts la qualificaren de pornogrfica. El director John Cameron Mitchell es va haver de defensar en nombroses ocasions:

(El sexe a Shortbus) vol moure el nigul del plaer per a revelar emocions i idees que podria haver amagat. - Mitchell

El sexe, com la msica, s un llenguatge universal. Nosaltres volem usar-lo per introduir personatges, evocar emocions, fer avanar l'argument. A ms el sexe s la cosa ms divertida que conec. Com s'ho far el diable per a que ens descobriguem en aquestes posicions? - Mitchell

La pellcula cont escenes de sexe explcit. No obstant aix, no es tracta de pornografia sin d'una mirada sobre les emocions humanes i la relaci amb el sexe. A ms s un retrat de la sexualitat a Occident a la darrera dcada: un mosaic d'experincies intersexuals on el plaer s viscut com un buit imprescindible. - Mitchell

A ms del director, tamb es va haver de defensar l'actriu Sook-Yin Lee; va estar a punt de ser acomiadada de la Canadian Broadcasting Corporation, per la qual feia un programa de rdio (Definitely Not the Opera) per la seva participaci en un seguit d'escenes de sexe no simulat. Finalment va mantenir el seu lloc de feina grcies al suport del pblic i de famosos com Francis Ford Coppola, Michael Stipe o Yoko Ono.

Banda sonora.

Scott Matthew - "Upside Down" ;
Azure Ray - "If You Fall" ;
Yo La Tengo - "Wizard s Sleeve" ;
Animal Collective - "Winter s Love" ;
Scott Matthew - "Surgery" ;
Lee & Leblanc (with Sook-Yin Lee) - "Beautiful" ;
Gentleman Reg - "It s Not Safe" ;
John LaMonica - "Kids" ;
Scott Matthew - "Language" ;
Jay Brannan - "Soda Shop" ;
Anita O'Day - "Is You Is Or Is You Ain t My Baby" ;
The Ark - "Kolla Kolla (Nationalteatern Tribute Version)" ;
Jasper James and the Jetset - "This House" ;
The Ark - "This Piece of Poetry Is Meant To Do Harm" ;
The Hidden Cameras - "Boys of Melody" ;
Scott Matthew - "Little Bird" ;
Justin Bond and the Hungry March Band - "In the End (Long Film Version)" ;
Scott Matthew - "In the End (Acoustic)" ;

Enllaos externs.
Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272970" title="Getaria (Lapurdi)" nonfiltered="2213" processed="2202" dbindex="107297">

Getaria (en francs Gthary) s un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).   

Antic port especialitzat en la pesca ballenera convertit en estaci balnearia i de la prctica del surf, limita al nord amb Bidart , al sud-oest amb Donibane Lohitzune i al nord-oest amb el mar Cantbric.

 Demografia .



Histria.
El far de Getaria, encara conservat sobre una atalaia, era utilitzat com lloc d'observaci i localitzaci de balenes i tamb de pirates. Quan es localitzaven els espcimens, els pescadors baixaven al port i embarcaven en traineres per a aproximar-se dels animals per al seu harponament. En cas d'atac de pirateria, el poble es refugiava en l'interior, en la casa forta d' Ostalapia volta d'Ahetze, que tamb era un alberg per a pelegrins del Cam de Santiago. Des de mitjans del segle XX, Getaria s'ha convertit en una destinaci turstica per la seva estaci balneria i la prctica del surfisme.
Patrimoni. 
Esglsia de Sant Nicolau, segle XII. ;
Museu de Getaria : elements del perode rom i obres de l'escultor Swiecinski juntament amb exposicions d'art contemporani. ;
La passarella "Itsasoan" de l'arquitecte Godbarge (1927). ;
El port pesquer, presenta una pronunciada inclinaci que servia a l'arrossegament de les balenes. ;
Monument als caiguts, de Maxime Real del Sarte. ;
L'ajuntament, obra de Brana. Alberga una obra pictrica d'Arrue, artista basc influenciat per l'art dco, a ms d'altres representacions d'escenes basques en la sala d'honor Irintzina. ;
La Capella de Parlementia, amb un enreixat per a separar en l'antiguitat als malalts leprosos, tamb alberg per a pelegrins del Cam francs de Santiago de Compostella. ;
Personalitats. 
 Paul-Jean Toulet (1867-1920), poeta mort a Getaria. ;
 Chiquito de Cambo (1881-1950), pilotari mort a Getaria. ;
 Pierre Daninos (1913-2005), escriptor, propietari d'un palauet a Getaria. ;
 Georges Gutary (1915-1997), cantant d'opereta. ;
 Georges Penchenier (1920-2006), periodista, reporter de RTL, Le Monde i l'ORTF. Va ser un dels primers informadors segrestats pel Viet-Cong durant la Guerra de Vietnam. ;
 Mathieu Diesse (1926-2004), pintor i cartellista. ;
 Les germanes Marielle i Katia Labque (1950 i 1952), pianistes. ;
 Gibus de Soultrait, escriptor i periodista nascut en 1957, fundador de la revista Surf Session. ;
 Frdric Beigbeder, escriptor nascut en 1965 ;
 Paul Aizpiri, pintor. ;
 Monsenyor Mugabure, bisbe de Tquio. ;
Localitats germanades. 
 Trois-Pistoles ().

Enllaos externs.
  Siti oficial de la comuna;
  Oficina de turisme;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272972" title="La caja de diez cerrojos" nonfiltered="2214" processed="2203" dbindex="107298">

La caja de diez cerrojos (La caixa dels deu panys) s la vuitena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1971.

Argument.
En aquesta aventura, en Mortadello i en Filem hauran d'obrir una caixa en qu un multimilionari va deixar tota la seva fortuna. La caixa est blindada, i s impossible d'obrir si no s a travs dels deus panys, amb claus que estan amagades al racons ms remots del mn, de manera que la missi consisteix en anar-les recuperant una a una. Al final, quan aconsegueixen obrir la caixa es pensen que noms era una broma i que tot l'esfor ha estat en va, ja que en surt una joguina per espantar, de manera que la tiren al fons del mar ignorant que a dins hi ha un diamant enorme.

La histria est dividida en 11 captols de quatre pgines per facilitar la seva pulbicaci setmanal. En el primer s'explica la missi i en els altres 10 aconsegueixen en cada un una clau diferent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272974" title="Bocau" nonfiltered="2215" processed="2204" dbindex="107299">

Bocau (nom occit) (en basc Bokale, en francs Boucau) s un municipi d'Occitnia, a la regi histrica de Gascunya i a la provncia antiga de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Tot i que histricament pertany a Lapurdi, forma part de la comarca del Baix Adur i la seva llengua tradicional s l'occit gasc.  

El topnim Bocau en occit (gasc) significa desembocadura. La ra s que es troba en el punt on les aiges del riu Adur s'aboquen en el Oce Atlntic (Golf de Biscaia), lloc condicionat per una obra de 1578 que va acabar amb l'antic delta del riu que arribava a les comunes Capbreton i Vieux-Boucau. Bocau limita al nord amb Tarnos en el departament de Landes ja que a l'origen, era un barri d'aquesta localitat. Baiona limita al sud-est i Anglet al sud-oest. 
Histria. 
Desprs de la construcci el 1855 d'una estaci de ferrocarril en la lnia Bordeus-Baiona, Napole III, mitjanant un decret del 14 de setembre de 1857, va ordenar la creaci de la comuna administrativa de Bocau que agruparia 2 dels barris de Tarnos: el barri baix (Bocau) i el barri alt (Romatet). Com a  resultat de l'establiment de la via ferroviria i la millora en els accessos portuaris, Bocau va aprofitar la seva proximitat amb la frontera espanyola i les mines de mineral de ferro de Biscaia per al seu desenvolupament demogrfic i econmic, en particular desprs de la installaci del complex metalrgic de l'empresa Forges de l'Adour en 1881 que es va especialitzar en la producci de rails i perfils per a les vies frries fins al seu declivi i tancament en 1965. Aix des de 1857 la comuna va passar de tenir 1.485 habitants a 4.944 en 1901 fins que en els anys 1960 la poblaci es va estabilitzar entorn als 5.800 habitants.
Localitats germanades.
 Montilla ;

Enllao externs.
Web oficial de la vils de Bocau;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272978" title="Arcostemat" nonfiltered="2216" processed="2205" dbindex="107300">


Els arcostemats (Archostemata) sn un subordre de colepters, possiblement el ms antic del quatre que composen l'ordre. Tenen en com amb els Myxophaga i Adephaga la presncia de pleura protorcica externa, l'absncia d'esclerites cervicals i un tipus d'ales posteriors que usualment presenta cella oblonga i estan plegades de tal manera que el plec transvers major travessa la vena MP (medial posterior). Com en els Myxophaga la punta de les ales est enrotllada en espiral.

En contrast amb els Adephaga, els adults tenen les coxes posteriors mbils, en general amb trocantins visibles, i cinc (en comptes de sis) segments abdominals visibles, i les larves perforen fusta, presentant grans moles mandibulars i lgula esclerotitzada.

Els arcostemats van ser comuns durant el Mesozoic, per ara sn un grup relicte amb unes 50 espcies conegudes.

El subordre inclou cinc famlies actuals:

 Jurodidae, originalment descrita sobre exemplars fssils, al 1996 va ser descoberta a Rssia una espcie actual.
 Micromalthidae, nativa de Nord-amrica, per introduda en diverses parts del mn.
 Cupepidae, cosmopolita.
 Ommatidae, amb representants a Amrica del Sud i Austrlia.
 Crowsoniellidae, de la fauna intersticial d'Itlia.

 Referncies .
Lawrence, J. F. & Newton, A. F. 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, refernces and data on family-group names). In: J. Pakaluk & S. A: Slipinski (eds.): Bioloy, Phylogeny, and Classification of Coleoptera: Papers Celebrating the 80th Birthday of Roy A. Crowson. Museum i Instytut Zoologii PAN, Warszawa. ISBN 83-85192-34-4.
Leschen, R.A.B. & Beutel, R.G. (2004). Ocellar atavism in Coleoptera: plesiomorphy or apomorphy? Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research, 42, 1: 63-69.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272997" title="Somriure" nonfiltered="2217" processed="2206" dbindex="107301">
El somriure s l'expressi facial associada a sentiments com l'alegria, la satisfacci o la felicitat. Es caracteritza per aixecar les comissures dels llavis, de manera que formin una corba en forma d'U. Segons els investigadors, quan el somriure s espontani es mouen tamb els msculs dels costats dels ulls, mentre que si s fruit de la cortesia o el fingiment noms es mou la boca. 

Un somriure ampli pot mostrar les dents, un gest que en la majoria d'animals s signe d'amenaa per no entre els humans. Si va acompanyat de so, es parla de riure, sovint considerat un grau ms de plaer. 

El somriure s innat, ja que s'ha apreciat en nadons molt petits per la freqncia de somriures depn de la personalitat, dels codis culturals per expressar emocions i de les experincies viscudes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273001" title="Llista de compostos inorgnics" nonfiltered="2218" processed="2207" dbindex="107302">
Aquest llistat cont els compostos inorgnics ms comuns emprats en els laboratoris i en les indstries. Un dels objectius d'aquesta llista s afavorir la creaci de nous articles de compostos qumics inorgnics. Afegiu els compostos que s'hagin omesos o que s'hagin descrit recentment. Els criteris seguits sn:

 Per a facilitar la navegaci i edici s'han agrupat per blocs de la taula peridica en diferents articles.
 Els compostos s'han ordenat per ordre alfabtic del cati que contenen o de l'element ms electropositiu en el cas de compostos covalents. Aix, per exemple, els compostos de Cl, l'element ms electronegatiu, no es troben amb el clor i s'han d'anar a cercar a altres elements: el clorur de nquel (II), NiCl2, es troba amb el nquel i el tetraclorur de carboni, CCl4, amb el carboni. ;
 L'ordre correspon als noms i no pas al seu smbol. Per exemple el sodi es posa a la "S" i no pas a la "N" com correspondria al seu smbol, Na. A les sals dobles el compost est ubicat amb el primer cati per ordre alfabtic.
 Els compostos del cati amoni, NH4+ figuren com a compostos de nitrogen.
 Els cids figuren com a compostos d'hidrogen.
 Els compostos hidratats, o hidrats, figuren deshidratats.
 La nomenclatura emprada s la recomenada per la IUPAC per aquest tipus de compostos:
 El sistema de Stock, en funci del nmero d'oxidaci del cati, pels compostos inics que sn combinacions de metalls i no metalls. Exemple: Sulfat de plom (II), PbSO4.
 La nomenclatura sistemtica de proporcions pels compostos covalents entre no metalls. Exemple: Tetraxid de dinitrogen, N2O4.








 Referncies .

LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273005" title="Silesi" nonfiltered="2219" processed="2208" dbindex="107303">


El silesi o alt silesi (Silesi:  l nsko godka, ) s un idioma de Silsia. El seu codi s ISO 639-3: SZL.

 Distribuci .

En general, els parlants de l'idioma silesi habiten a la regi de l'Alta Silsia, situada entre el sudoest de Polnia i el nordest de la Repblica Txeca. Actualmente, el silesi s parlat frecuentement a l'rea entre la frontera histrica de Silsia a l'est, i una lnia de Sycw fins a Prudnik a l'oest, aix com a l'rea de Rawicz (Khazaks). Fins el 1945 el silesi ve ser parlat tamb a enclaus de la Baixa Silsia, com el baix silesi va ser parlat per la majoria tnica alemanya a aquella regi.

D'acord amb l'ltim cens a Polnia (2002), al voltant de 70.000 persones van declarar que el silesi era la seva llengua principal, i aproximadament 0,2 milions van declarar-se de nacionalitat silesiana. Encara i aix, el nombre total de parlants del silesi (la majoria dels quals no el consideren com una llengua separada) supera els dos milions. Tamb hi ha aproximadament 100.000 parlants del dialecte txec silesi.

Exemple.
El Pare Nostre en silesi, polons i txec

Silesi
Uoj ec na, kery  je w  ebjy,
byd  po wjync ne mjano Twojy.
P id  kr lestwo Twojy.
Byd  wola Twoja, kjej we  ebje,
tak ty na  ymjy.
Chlyb na kadod ynny dej n m d  oj.

A uodpu   n m nae winy,
kjej my uodpu  my naym win ik m.
A  e w d  nos na pokuy i,
nale zbow nos uod zuego.
Bo Tw je je kr lestwo a m c,
a suawa na wjeki. Amyn.


Polons
Ojcze nasz, ktry  jest w niebie,
 wi   si  imi  Twoje,
przyjd  krlestwo Twoje,
b d  wola Twoja jako w niebie tak i na ziemi.
Chleba naszego powszedniego daj nam dzisiaj.

I odpu   nam nasze winy,
jak i my odpuszczamy naszym winowajcom.
I nie wd  nas na pokuszenie,
ale zbaw nas ode z ego. Amen.


Txec
Ot e n, jen jsi na nebesch,
posv   se jmno Tv;
P ij  krlovstv Tv.
Bu  v le Tv, jako v nebi, tak i na zemi.
Chlb n vezdej dej nm dnes;

A odpus  nm nae viny,
jako i my odpoutme nam vink m;
a neuve  ns v pokuen,
ale zbav ns od zlho. Amyn.

 Dialecte o llengua? .
Hi ha diferents opinions sobre si el silesi s un dialecte del polons o un idioma. Alguns silesians es consideren una minoria tnica a Polnia.

Si el classifiquem com un dialecte, aquest s el ms prominent dialecte regional de l'idioma polons. Per l'altra banda, si el classifiquem com una llengua, veiem que est ntimament relacionat amb les llenges polonesa i txeca, amb certes influncies de l'alemany.

 Enllaos externs .
 P  naymu - djalykt  l nski kodyfikow ny;
 Slonsko Lauba;
 Text parlat en silesi;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273007" title="Premi Glenn Gould" nonfiltered="2220" processed="2209" dbindex="107304">
 El Premi Glenn Gould s un premi internacional atorgat per la Fundaci Glenn Gould en memria del prestigis pianista canadenc Glenn Gould. s atorgat cada tres anys a un personatge viu al qual se li reconeixen les seves contribucions a la msica i la comunicaci.

Els guardonats (Laureates) reben un premi de C$50.000, i se'ls dna la responsabilitat d'anomenar el receptor del premi de la Ciutat de Toronto-Glenn Gould International Protg de la Msica. Els Protgs reben C$10.000.

Tant el Laureates com el Protg reben un estatueta de bronze de Glenn Gould dissenyat per l'artista canadenc Ruth Abernathy. A ms a ms, es mostra el retrat de cada Laureate a l'Estudi Glenn Gould de Toronto de la Corporaci de Radiodifusi Canadenca.

Premiats.


Laureates
 2008 Jos Antonio Abreu;
 2005 Andr Previn;
 2002 Pierre Boulez;
 1999 Yo-Yo Ma;
 1996 Toru Takemitsu;
 1993 Oscar Peterson;
 1990 Yehudi Menuhin;
 1987 R. Murray Schafer;


Protgs
 2008 ;
 2005 Roman Patkol;
 2002 Jean-Guihen Queyras;
 1999 Wu Man;
 1996 Tan Dun;
 1993 Benny Green;


 Enllaos externs .
 El premi Glenn Gould;
 La Fundaci Glenn Gould;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273008" title="Integral de Riemann-Stieltjes" nonfiltered="2221" processed="2210" dbindex="107305">
En matemtiques, la integral de Riemann-Stieltjes s una generalitzaci de la integral de Riemann, s'anomena aix en honor de Bernhard Riemann i de Thomas Joannes Stieltjes.  

Definici.
La integral de Riemann-Stieltjes d'una funci real f d'una variable real respecte d'una funci real g s'escriu

;

I es defineix com el lmit del segnt sumatori, quant la mida de cada una de les parts de la partici P de l'interval b tendeix a zero

;

on ci s el i-ssim subinterval xi+1. De les dues funcions f i g se'n diu respectivament l'integrand i l'integrador. Habitualment, g s no decreixent, per aix no s necessari. Per que aquesta integral de Riemann-Stieltjes existeixi cal que f i g no comparteixin cap punt de discontinutat.

Una definici alternativa, i lleugerament ms general, de la integral de Riemann-Stieltjes fa servir el mateix sumatori d'aproximaci de ms amunt, per pren el lmit de forma que sigui un limit de Moore-Smith directament sobre el conjunt de particions de b. Es a dir, pren el lmit a mesura que s'insereixen ms i ms punts de divisi en la partici. Amb aquesta definici, una integral pot existir quan f i g comparteixen punts de discontinutat, sempre i quant no siguin discontnues des del mateix cant al mateix punt.

Per un altre formulaci de la integral que s molt ms general, vegeu la integral de Lebesgue. Cal remarcar, per, que si s'admeten les integrals imprpies de Riemann-Stieltjes, llavors la integral de Lebesgue no s estrictament ms general.

Propietats i relaci amb la integral de Riemann.

Encara que g fos derivable a tot arreu encara podria ser que la integral fos diferent de la  integral de Riemann

;

per exemple, si la derivada no s afitada. Pero si la derivada s contnua, llavors sern la mateixa.  Aquesta condici tamb se satisf si g s la integral (de Lebesgue) de la seva derivada; en aquest cas es diu que g s absolutament contnua.

En canvi, g pot tenir discontinutats de salt, o la seva derivada pot ser zero quasi per a tot i continuar sent contnua i creixent (per exemple, g pot ser la funci de Cantor o la Funci signe d'interrogaci), en cap dels dos cassos la integral de Riemann-Stieltjes no es pot obtenir amb cap expressi que impliqui derivades de g.

La integral de Riemann-Stieltjes admet integraci per parts de la forma

;

i l'existncia de la integral de la esquerra implica l'existncia de la integral de la dreta.

Existncia de la integral.

El teorema d'existncia ms senzill, estableix que si f s contnua i g s de variaci afitada en b, llavors la integral existeix. Fixeu-vos que g s de variaci afitada si i noms si s la diferncia entre dues funcions montones.  Si g no s de variaci afitada, llavors hi haur funcions contnues que no podran ser integrades respecte de g.

Aplicacions a la teoria de la probabilitat.

Si g s la funci de distribuci de probabilitat d'una variable aleatria X que t una Funci de densitat de probabilitat respecte de la mesura de Lebesgue, i f s qualsevol funci per a la qual la esperana matemtica E(|f(X)|) s finita, llavors, la funci densitat de probabilitat de X s la derivada de g i es t

;

Per aquesta frmula no funciona si X no t una funci densitat de probabilitat respecte de la mesura de Lebesgue. En particular, no funciona si la distribuci de X s discreta (es a dir, tota la probabilitat es concentra en masses puntuals), i fins i tot si la funci de distribuci de probabilitat g s contnua, no funciona si g no s absolutament contnua (altre cop, la funci de Cantor pot servir com un exemple d'aquest problema).  Per la identitat

;

Es mant si g s qualsevol funci distribuci de probabilitat de la recta real.

Aplicacions a l'anlisi funcional.

La integral de Riemann-Stieltjes apareix a la formulaci original del teorema de F. Riesz que representa l'espai dual de l'espai de Banach  de les funcions contnues en un interval  com a integrals de Riemann-Stieltjes respecte de funcions de variaci afitada  (mes tard, el teorema es va reformular en termes de mesures).  

La integral de Riemann-Stieltjes, tamb apareix en la formulaci del teorema espectral per operadors (no compactes) auto adjunts (o ms generalment, normals) en un espai de Hilbert (en aquest teorema la integral es considera respecte de una, aix anomenada, famlia espectral de projeccions).

el llibre de en F. Riesz per a ms detalls

Vegeu tamb.
 Integral de Lebesgue-Stieltjes;

Referncies.
 Shilov, G. E., and Gurevich, B. L., 1978. Integral, Measure, and Derivative: A Unified Approach, Richard A. Silverman, trans. Dover Publications. ISBN 0-486-63519-8. Emfatitza la Integral de Daniell.
 Stroock, Daniel W., 1998. A Concise Introduction to the Theory of Integration. Birkhauser. 3 edition. ISBN 0-8176-4073-8.  Inclou problemes amb solucions.
 F. Riesz, B. Sz. Nagy. Functional Analysis. (1955) F. Ungar Publishing.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273010" title="Mario Kart DS" nonfiltered="2222" processed="2211" dbindex="107306">


Mario Kart DS s un videojoc de curses desenvolupat i publicat per Nintendo per a Nintendo DS. Va ser el primer joc per a Nintendo DS en utilitzar la tecnologia Nintendo Wi-Fi Connection.

A fi de desembre del 2005, un mes desprs de la seva sortida, Nintendo anuncia haver venut 800.000 exemplars de Mario Kart DS. Al 19 de febrer de 2006, s'havia venut ms d'un mili d'unitats de manera nica al Jap.

 Modes de joc .

Existeixen cinc modes de joc : Gran Premi, Contra-Rellotge, Versus, Batalla i Missions. Noms els modes Versus i Batalla sn disponibles en multijugador.

 Gran Premi .

El moda Gran Premi consisteix a concrrer a les diferents copes del joc amb bons resultats permetent desbloquejar circuits, cotxes o personatges. Quatre categories de cilindrades estan disponibles, corresponent a la velocitat dels cotxes i a la dificultat del joc : 50 cc (lent), 100 cc (normal), 150 cc (rpid)i 150 cc Mirall (igual a 150 cc excepte que els circuits, quan es pot sn fets a l'inrevs). Al final d'un circuit, els punts sn atributs als competidors segons l'ordre d'arribada. Al final d'una copa, una classificaci s atribuda al jugador en funci del nombre de punts acumulats i del seu temps total.

 Contra-Rellotge .

Aquest mode permet establir rcords de temps sobre circuits escollits, sense altres competidors. El jugador t la possibilitat d'activar un fantasma, que s una aparici translcida del cotxe amb el que s'ha realitzat el millor temps fins llavors. Les dades fantasmes tamb poden ser rebudes des d'una altra Nintendo DS.

 Versus .

En el mode Versus, el jugador amb juga contra personatges dirigits per la consola o contra altres jugadors en mode multijugador (fins a 8 jugadors). El jugador que ha creat la partida t la possibilitat de definir la selecci dels circuits (manual o aleatria), el nombre de victries necessries per guanyar la partida o fins i tot dividir el conjunt dels competidors en dos equips.

 Batalla .

Hi ha dues submodes en el mode batalla. El primer s la "Batalla de Globus", on el jugador ha de fer esclatar els globus dels adversaris. Bufant amb el micrfon de la consola, el jugador infla un globus procedent de la seva reserva. El segon s "Curses de Sols", on es tracta de recollir sols disseminats al desert. s possible robar els sols als altres jugadors. A intervals regulars, els jugadors que posseeixen menys sols perden la partida, i aix fins que no quedi ms que el guanyador.

 Missions .

En aquest mode, el jugador ha de complir vuit missions en cada nivell, tals com recollir monedes, destruir un cert nombre d'objectes o d'enemics o realitzar relliscades turbo. Una classificaci s atribuda al jugador en funci de la seva prestaci de temps. Una vegada fetes les missions, per avanar al nivell segent, el jugador ha d'efectuar una missi especial. Hi ha sis nivells, i un set s desbloquejat si el jugador aconsegueix acabar tots els nivells amb una classificaci d'almenys una estrella.

 Cotxes .

Els cotxes posseeixen sis caracterstiques que influeixen en el seu comportament. La prestaci de cada cotxe sobre una caracterstica s establerta per tal del que cada cotxe correspongui a un estil de joc. Per exemple, un cotxe molt eficient en velocitat podr ser mediocre en manejabilitat.

 Velocitat: La velocitat mxima que pot arribar el cotxe.
 Acceleraci: La velocitat en la qual el cotxe arriba la seva velocitat mxima des de zero.
 Pes: El pes total t en compte el pes del personatge. En cas d'enganxada, un cotxe pesat pren l'avantatge sobre un de ms lleuger.
 Manejabilitat: La velocitat de rotaci del cotxe.
 Derrapades: Capacitat per efectuar girs ms estrets mentre es derrapa.
 Objectes: Oportunitat d'obtenir objectes poderosos, influeix tamb en la duraci efectiva de certs objectes.

 Circuits .

Els trenta-dos circuits disponibles sn repartits en dues categories:

 GP NITRO:;
 Copa Xampiny: Circuit en vuit / Cascades d'en Yoshi / Platge Cheep Cheep / Mansi d'en Luigi;
 Copa Flor: Desert del Sol / Ciutat Dof / Pinball d'en Waluigi / Turons xampiny;
 Copa Estrella: Alps DK / Relllotge Tic-Tac / Circuit d'en Mario /  Fortalesa Aria;
 Copa Especial: Estadi d'en Wario / Jard de la Peach / Castell d'en Bowser / Cam de l'arc de Sant Mart;

 GP RETRO:;
 Copa Closca: SNES Circuit d'en Mario / N64 Granja Mu Mu / GBA Circuit de la Peach / GCN Circuit d'en Luigi;
 Copa Pltan: SNES Prat dels donuts / N64 Circuit Nevat / GBA Castell d'en Bowser / GCN Parc Beb;
 Copa Fulla: SNES Platja Koopa / N64 Mont Xocolata / GBA Circuit d'en Luigi / GCN Pont Xampiny;
 Copa Llampec: SNES Illa Xocolata / N64 Port Embruixat / GBA Jardi Blavs / GCN Circuit d'en Yoshi;

 Objectes .

Com en totes les versions de Mario Kart, de les capses que contenen objectes sn disseminats a certs indrets sobre els circuits. Els objectes tenen un paper molt important en el joc, i permeten sovint prendre l'avantatge en una carrera o provocar inversions de situacions. El contacte amb una capsa posa en marxa una animaci que es para sobre un objecte. Certs objectes poden ser posats al darrere del cotxe apretant el bot L, la qual cosa permet prendre un segon objecte. Un objecte posat al darrere tamb pot servir d'escut contra els projectils llanat al darrere o fer que xoqui un adversari si entra en collisi amb l'objecte. Els competidors al capdavant de carrera reben dels objectes fora dbils, mentre que els jugadors en extrem de carrera reben objectes poderosos destinats a fer caure la situaci.

 Pltan: Un contacte amb un pltan dipositat sobre el circuit provoca una caiguda. Tamb pot ser llanat cap endavant.
 Triple pltan: Activant aquest objecte, tres pltans s'arrosseguen darrere el kart. A cada activaci una d'elles s dipositada al circuit. Quan sn darrere el cotxe, fan d'escut contra les closques.
 Closca verda: Un contacte amb una closca fa caure del cotxe. Tamb pot ser llanada cap endarrere.
 Closca vermella: Aquesta closca persegueix l'adversari del davant. T el mateix efecte que la closca verda. Quan s llanada darrere, ja no s guiada i es comporta com una closca verda.
 Triple closca verda: T el mateix efecte que la closca verda. Activant aquest objecte, tres closques verdes giren al voltant del cotxe. A cada activaci una d'elles s llanada. Quan giren al voltant del cotxe, serveixen tamb d'escut.
 Triple closca vermella: T el mateix efecte que la closca vermella. Activant aquest objecte, tres closques vermelles giren al voltant del cotxe. A cada activaci una d'elles s llanada. Quan giren al voltant del cotxe, serveixen tamb d'escut.
 Closca blava amb ales: Aquesta closca blava alada es dirigeix directament cap al jugador al capdavant de carrera en el moment del llanat.
 Capsa falsa: En contacte amb ell provoca una caiguda del cotxe. s idntica a les capses dels objectes per sense el punt d'interrogaci a l'interior i no gira sobre ella mateixa. S'utilitza per enganyar als altres jugadors.
 Bolet: L'activaci dna un turbo al cotxe. Si el jugador que es beneficia del turbo entra en contacte amb un altre kart, l'envia cap al lateral.
 Triple bolet : Dna tres bolets.
 Bolet daurat : Dna una infinitat de bolets durant un temps limitat.
 Bomba: Una bomba que pot ser llanada endavant o darrere. Explota al cap d'un curt perode o directament al contacte d'un cotxe.
 Blooper: Una vegada llanat encega tots els competidors que es troben davant el jugador amb tinta durant un perode de temps determinat. La tinta pot ser treta prematurament passant sobre una zona d'acceleraci o utilitzant un bolet.
 Bala: Transforma el jugador en una bala que es desplaa a molt gran velocitat durant un perode de temps determinat. El contacte amb un altre jugador fa caure el cotxe contrincant.
 Boo: Torna el cotxe invisible i invulnerable un curt instant. El fet d'anar sobre els laterals no fa perdre velocitat. Si un competidor t un objecte, Boo li roba i li dna al jugador.
 Llampec: Tots els altres competidors sn afectats per un llampec durant un temps provocant una volta i fent-los petits. Perden el seu objecte i la seva velocitat s disminuda a la meitat. Llavors, els jugadors tornen a la talla normal partint de l'ltim.
 Estrella: Torna invencible i augmenta la velocitat durant un cert temps. El fet d'anar sobre els laterals no fa perdre velocitat. Tots els adversaris tocats es cauen, i perden el seu objecte.

 Online .

 s el primer joc de la consola a ser executable en lnia grcies al servei gratut Nintendo Wi-Fi Connection que permet aix enfrontar jugadors del mn sencer. Jugar en lnia es limita tanmateix a una selecci de 20 circuits de 32 i noms 4 jugadors poden jugar de manera simultnia en una mateixa carrera. s possible intercanviar un seu codi d'amic amb una altra persona per aix jugar de manera nica contra ell.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de Mario Kart DS;
Lloc web oficial de Mario Kart DS a Europa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273012" title="Johann Friedrich Gmelin" nonfiltered="2223" processed="2212" dbindex="107307">


Johan Friedrich Gmelin (nascut a Tbingen el 8 d'agost del 1748 i mort a Gttingen l'1 de novembre del 1804) fou un naturalista, botnic i entomleg alemany.

Desprs de graduar-se en medicina el 1768, aconsegu el lloc de professor de medicina a Tbingen el 1772 i el 1775 aconsegu la ctedra de medicina i qumica a la Universitat de  Gttingen.

El 1788 public una nova edici del Systema naturae de Carl von Linn, completant-la amb moltes addicions i modificacions. Actualment, en botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura J.F.Gmel.

 Bibliografia .



A. R. Kabat, R. E. Petit The two printings of J. F. Gmelin's Systema Naturae, 13th edition (1788-96) The Nautilus 102(4): 164-166. (1988);
Roland Hoffmann Gmelin 1791   Schon mal gehrt? Wer war das eigentlich? Club Conchylia Inf. Jahr 33(1-3) (2001);
F. Didot Frres Nouvelle Biographie Gnrale Paris, 1862;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273017" title="Tortuga grega" nonfiltered="2224" processed="2213" dbindex="107308">

La tortuga grega s una de les vuit espcies de tortuga classificades tradicionalment dins el gnere Testudo, juntament amb espcies properes com ara la tortuga marginada (T. marginata) o la tortuga mediterrnia (T. hermanni). Se'n coneixen disset subespcies.





 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273021" title="Tortuga marginada" nonfiltered="2225" processed="2214" dbindex="107309">

La tortuga marginada s una de les vuit espcies de tortuga classificades tradicionalment dins el gnere Testudo, juntament amb espcies properes com ara la tortuga mediterrnia (T. hermanni) o la tortuga mediterrnia (T. hermanni). Se'n coneixen tres subespcies.










 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273024" title="Profecia autorrealitzada" nonfiltered="2226" processed="2215" dbindex="107310">
S'anomena profecia autorrealitzada o autocomplida a una predicci que, un cop feta, s ella mateixa la causa moral (o motivaci principal) que fa que esdevingui realitat. s un terme relacionat, sovint, amb la mitologia (el dest), o amb els contes propis de l'autoajuda (un exemple seria el conte "La princesa que creia en els contes de fada", conte que disposa de versi en castell). Una profecia autorrealitzada pot ser optimista o pessimista, segons la situaci en concret, (si b generalment s pessimista).

Es poden trobar exemples de profecies que s'autorrealitzen a la literatura universal, ja a l'antiga Grcia i a l'antiga ndia, per no s fins al segle XX que el socileg Robert K. Merton formalitza la seva estructura i les seves conseqncies. En el seu llibre Teoria social i estructura social, Merton dna la segent definici:

La profecia que s'autorrealitza s, al principi, una definici "falsa" de la situaci que desperta un nou comportament que fa que la falsa concepci original de la situaci esdevingui "veritable".

Un exemple de profecia autorrealitzada s el segent:

Un grup de nois est estudiant i de cop i volta un diu:

- Impossible, per dem no ho haurem estudiat tot i, per tant, suspendrem.

Si aquesta proposici comporta el desnim general del grup, deixen d'estudiar i l'endem suspenen ens trobarem davant d'una profecia autorrealitzada, ja que l'afirmaci va ser la causa de deixar d'estudiar i per tant del suspens. Si aquesta afirmaci en lloc de portar al desnim porta a un augment de coratge i estudi i deriva en un aprovat de l'examen estarem davant d'una profecia autofrustrada.

 Vegeu tamb .
 Profecia autofrustrada;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273025" title="Navarrete" nonfiltered="2227" processed="2216" dbindex="107311">


Navarrete s un municipi de la Comunitat Autnoma de La Rioja (Espanya), situat a uns 11 km de Logronyo, seguint la ruta del Cam de Santiago. Declarat conjunt histrico-artstic pel seu inters histric i monumental, s parada obligatria per a tot pelegr, que pot gaudir de la cultura i la histria, reflectits en els seus carrers i monuments.

Geografia.
El nucli urb es troba en el centre del territori, sobre el Cerro Teden (512 msnm), en un encreuament de carreteres. El seu caseriu s'estn pel vessant i el seu desenvolupament urbanstic s'estn per les zones baixes. En la seva part superior estan les clssiques terrisseries, encara que actualment algunes s'han desplaat a les parts ms baixes, prximes a les vies de comunicaci. El seu terme municipal limita pel nord amb Fuenmayor; Logronyo i Lardero a l'Est; Entrena, Medrano, Hornos de Moncalvillo i Sots al Sud i amb Hurcanos i Cenicero a l'oest.

La major part del terreny est situat en un glacis del Iregua pel qual ara flux el riu Daroca. El seu relleu s suau, amb petites terrasses que van descendint des de la part sud del terme municipal. Sn terrens argilencs i margosos, que s'eleven cap a l'oest en la Devesa la Verd, que t la seva major altitud a 781 metres, en el Tur de La Dehesa.

La resta del terme s de terrenys suaus que formen una petita vall per on discorre el riu Antiguo, que pren les seves aiges del riu Iregua i serveix per a regar algunes terres i movia diversos molins en el seu recorregut.

En la jurisdicci hi ha tamb una Bassa cridada de Valbornedo, que aprofita les aiges sobrants del municipi de Santa Coloma. La construcci d'aquesta bassa es remunta a l'poca fundacional de la vila.

Histria.
En Navarrete conten que el seu nom est en relaci amb el lmit amb Navarra, que en temps s'establia per la zona. En aquesta lnia, altra teoria s la qual obex al vocable "Nafarrate" que en euskera es tradux com "Porta de Navarra", situaci que es dna en la segona part del segle XII; la posterior castellanitzaci del mateix donaria lloc a la denominaci actual. La seva fundaci t a veure amb el desig dels reis castellans de defensar el seu territori enfront dels regnes vens.

Per aquesta ra Alfonso VIII va proposar als habitants dels antics llogarets de la zona que es reunissin en un lloc defensiu. Aquests poblaments es coneixien amb el nom de Corcuetos i els seus noms eren: San Llorente, San Antoln, San Pedro i Ntra. Sra.del Prado.

La seva poblaci es reuneix entorn del castell aixecat en el Cerro Teden, fundant la nova vila de Navarrete. El castell estava fortificat i protegit amb una prop, que tancava la poblaci i la defensava dels possibles atacs que amenaaven des del nord. 

Als habitants d'aquesta nova poblaci se'ls van concedir importants  furs  a partir de 1192. D'aquests furs ve l'origen d'utilitzar l'aigua dels rius de la zona i els aprofitaments de pastures i llenyes que tenia aquest poble en com amb els vens. s tamb el fur la causa dels seus mercats i la seva fira, i grcies a aquests privilegis la vila va arribar una gran importncia. 

Amb totes les poblacions dels voltants formaven una gran mancomunitat cridada de les  Viles del Camp , tenint dret a la forest de Moncalvillo. Aquesta mancomunitat de terres, pastures i llenyes apareix citada en documents des del segle XI, el primer de la reina de Navarra, Estefana de Foix. 

La vila va passar a les mans de Juan Ramrez d'Arellano per donaci del rei Enric II, arribant desprs a les mans de Diego Gmez Manrique, Duc de Njera, en 1380.

Llocs d'inters.
Edificis i monuments.

Esglsia parroquial de l'Assumpci de Mara. Comenada a construir en 1553 i acabada en el segle XVII. Consta de tres naus i un retaule barroc.

Ermita de Santa Mara del Bon Succs. Situada al sud del municipi, en direcci a Entrena. En la seva faana s'observen relleus que fan referncies als pelegrins de la ruta jacobea.

Runes de l'antic hospital medieval de San Juan d'Acre. Pel cam de Sant Jaume, desprs de passar l'Alt de la Grajera, des de Logronyo, i abans d'entrar a la poblaci, a l'esquerra, es pot observar la planta d'aquest antic hospital de pelegrins demolit en el segle XIX. La seva bella portada, d'estil gtic es va conservar, installant-la com accs principal del cementiri del poble, situat a la sortida cap a Njera.

 El Castell. Part ms alta del poble des d'on s'albiren pobles prxims com p. ex. Fuenmayor.

Demografia.

Evoluci demogrfica de Navarrete, durant el segle XX.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.3,0.5,0.7)

ImageSize  = width:500 height:300
PlotArea   = left: 60 bottom: 30 top: 20 right: 20
DateFormat = x.y
Period     = from:1550 till:2110
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = late
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50 start:1550
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10 start:1550
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

  bar: 1900 text: 1900
  bar: 1910 text: 1910
  bar: 1920 text: 1920
  bar: 1930 text: 1930
  bar: 1940 text: 1940
  bar: 1950 text: 1950
  bar: 1960 text: 1960
  bar: 1970 text: 1970
  bar: 1981 text: 1981
  bar: 1990 text: 1990
  bar: 2000 text: 2000


PlotData=
  color:barra width:20 align:center

  bar: 1900 from:1737 till: 1550
  bar: 1910 from:1611 till: 1550
  bar: 1920 from:1672 till: 1550
  bar: 1930 from:1683 till: 1550
  bar: 1940 from:1706 till: 1550
  bar: 1950 from:1836 till: 1550
  bar: 1960 from:1862 till: 1550
  bar: 1970 from:2015 till: 1550
  bar: 1981 from:2019 till: 1550
  bar: 1990 from:2048 till: 1550
  bar: 2000 from:2087 till: 1550
PlotData=

  bar: 1900 at: 1737 fontsize:S text: 1737 shift:(0,5)
  bar: 1910 at: 1611 fontsize:S text: 1611 shift:(0,5)
  bar: 1920 at: 1672 fontsize:S text: 1672 shift:(0,5)
  bar: 1930 at: 1683 fontsize:S text: 1683 shift:(0,5)
  bar: 1940 at: 1706 fontsize:S text: 1706 shift:(0,5)
  bar: 1950 at: 1836 fontsize:S text: 1836 shift:(0,5)
  bar: 1960 at: 1862 fontsize:S text: 1862 shift:(0,5)
  bar: 1970 at: 2015 fontsize:S text: 2015 shift:(0,5)
  bar: 1981 at: 2019 fontsize:S text: 2019 shift:(0,5)
  bar: 1990 at: 2048 fontsize:S text: 2048 shift:(0,5)
  bar: 2000 at: 2087 fontsize:S text: 2087 shift:(0,5)
TextData=
  fontsize:S pos:(60,10)
  text:Fuente Instituto Nacional de Estadstica de Espaa - Elaboracin grfica por Wikipedia.



Podem observar l'increment de poblaci dels ltims anys comparant aquestes dues xifres: En 1900 Navarrete contava amb 1.737 habitants i en 2007 la poblaci va augmentar fins als 2.722 habitants.

Bibliografia.
Cillero Ulecia, Antonio (1990), Santos Ochoa S.A., Prehistoria he historia de la villa de Navarrete. ISBN 84-7359-377-4.

Enllaos externs.
 Pgina web de l'Ajuntament de Navarrete ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273027" title="Bandera de Hong Kong" nonfiltered="2228" processed="2217" dbindex="107313">

La bandera regional de la regi administrativa especial de Hong Kong de la Repblica Popular de la Xina s una Bauhinia blakeana blanca, estilitzada, de cinc ptals al centre d'un camp vermell. El color vermell en aquesta bandera regional s igual que el de la bandera de la Repblica Popular de la Xina.

La bandera va ser adoptada el 16 de febrer de 1990 i rebent l'aprovaci formal del comit preparatori el 10 d'agost de 1996. Va ser iada per primera vegada oficialment l'1 de juliol de 1997, en una cerimnia histrica que marcava la transferncia de la sobirania de Hong-Kong del Regne Unit al RPC. L's exacte de la bandera regional es regula amb les lleis aprovades per la 58a reuni executiva del consell de l'estat sostingut a Pequn.

La bandera colonial anterior va ser utilitzada des del 27 de juliol de 1959, al 30 de juny de 1997 sota el domini britnic. Era la Insgnia blava del Regne Unit darrere de l'escut de Hong-Kong, en un disc blanc centrat en la meitat externa de la bandera. El disseny de 1876 incloa una insgnia colonial, amb una escena local en comptes de l'escut de Hong-Kong.

Disseny.
Simbolisme.


El disseny de la bandera t diversos significats, culturals, poltics i regionals. El color en si s significatiu: el vermell s sempre un color festiu per a la gent a Xina, i s recordat que l'Exrcit d'Alliberament del Poble es deia anteriorment Exrcit Vermell de Xina. Aix, el color comporta un sentit de celebraci i nacionalisme. Ms enll, el vermell s idntic a l'usat per la bandera de la Repblica Popular de la Xina, que implica la relaci propera que es va establir entre el Hong Kong post-colonial i la seva mare ptria. La juxtaposici del vermell i el blanc simbolitza el principi poltic: "Un pas dos sistemes" que s'aplica en la regi amb l'estilitzaci de la Bauhinia blakeana armonitzant aquesta dicotomia.

La bauhinia ha estat usada com smbol nacional de l'ara extint Consell Urb des de 1965 (representat a la dreta). Un pot observar que els elements de disseny es van incorporar a la bandera de Hong Kong.

 Construcci .

Quan es manufactura la bandera, la part anterior i posterior sn exactament iguals. El govern de Hong Kong ha especificat les grandries, colors i parmetres perqu la seva manufactura pugui ser completada.

El fons de la bandera rectangular s vermell. S'intenta que sigui exactament com el color de la Repblica Popular de la Xina. La proporci del seu llarg contra el seu ample s 1:5. En el seu centre es troba una flor estilitzada de color blanc de cinc ptals, anomenada bauhinia. El cercle en el qual es troba la flor s d'un dimetre de 0.6 parts de l'altura de la bandera. Els ptals es reparteixen uniformement al voltant del punt central de la bandera, i es mostren cap a fora en una adrea en sentit de les agulles del rellotge. Cada ptal t una estrella vermella de 5 becs amb una lnia vermella, suggerint l'estambre de la flor. La lnia vermella fa veure a cada ptal com si estigus dividit per la meitat. La corda usada per a pujar la bandera a la seva asta s blanca.



 Banderes histriques .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273028" title="Maxillar superior" nonfiltered="2229" processed="2218" dbindex="107314">

L'os maxillar superior (maxilia) s un os de la cara parell, curt, de forma irregular quadriltera, amb dues cares (interna i externa), quatre vores i quatre angles. Al seu interior hi ha una cavitat, coberta de mucosa i plena d'aire, anomenada si maxillar, que quan est ocupada per mocs o material purulent causa sinusitis o inflamaci del si.

Es troba al centre de la cara, sota l'os frontal i l'etmoide. S'articula amb aquests ossos i el maxillar superior de l'altre costat, el pmul (zigomtic), l'unguis (llacrimal), l'os nasal, el vmer i el cornet inferior.

Vegeu tamb.

Maxillar inferior;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273030" title="Maxillar" nonfiltered="2230" processed="2219" dbindex="107315">

Palp maxillar;
Mandbula (artrpodes);
Els maxillars sn uns ossos de la mandbula:
Maxillar inferior;
Maxillar superior;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273032" title="Llibre d'Isaes" nonfiltered="2231" processed="2220" dbindex="107316">


El Llibre d'Isaes es un llibre de la Bblia, concretament de l'Antic Testament, que s'inclou dins els anomenats Llibres proftics. En les Bblies cristianes es troba entre l'Eclesiasts (ltim dels Llibres sapiencials) i Jeremies.

Els continguts podrien descriure's de la segent manera:

Primera part:
Notcies biogrfiques (Is. 6:1-13; 8:1-4; 7:1-16 i 20:1-6);
Promeses i amenaces contra el regne de Jud (Caps. 1-12) ;
Oracles contra pobles estrangers (13-23);
Profecies apocalptiques sobre el Judici Final (24-27);
Ms amenaces (28-33);
La secci anomenada "Petit Apocalipsi" (34-35);

Segona part:
Primera secci: promeses per als exiliats de Babilnia (40-55) i cntics del Servent de Jehov;
Segona secci: promeses pel poble de Si (55-66);

Autoria.
Tradicionalment el llibre ha estat atribut al profeta Isaes com autor de tota l'obra. En la mateixa introducci ens parla de la Visi d'Isaes, fill d'Ams... 

D'altre banda el Llibre d'Isaes, llarg i complex com s, no pot haver estat escrit d'una tirada. Els especialistes consideren evident que l'obra es va formar al llarg de molts anys, com parts provinents de temps i llocs molt diferents.

Nombrosos crtics creuen que el llibre no fou escrit per un sol autor, sin per tres. A falta de noms, es coneix el primer autor com a "Proto-Isaes"", el segon com a "Deutero-Isaes" i el tercer "Trito-Isaes". 

De fet, la introducci i les autobiografies (en primera persona) no pertanyen a aquest tres escriptors, sin que poden haver estat afegides per un redactor post exili. Alguns passatges es consideren apcrifs.

Entorn poltic.
El poble d'Israel estava en el segle VIII aC atrapat entre les dues grans potncies de l'poca: Babilnia i Egipte. Era un pas petit i dbil que feia de tap entre les dues grans esferes dominants.

Per sort totes dues estaven en decadncia. D'altra banda, un gran poder estava emergint en l'escenari geopoltic de l'sia del 700 aC.: l'imperi assiri. Sargon II havia saquejat totes les civilitzacions circumdants i poc faltava per qu es proclams "Senyor del Mn". Ara, les niques barreres entre Assria i el gran Egipte eren els petits regnes independents d'Edom, Moab, Damasc, Samaria... i Jud.

El profeta Isaes volia influir en la poltica internacional. Enemic dels egipcis, va ser partidari de mantenir l'aliana amb els assiris quan un sector de la societat hebrea volia associar-se amb el fara.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273037" title="Contracte per diferncies" nonfiltered="2232" processed="2221" dbindex="107317">
Contracte per diferncies (o "CFD" acrnim de l expressi anglesa Contract For Difference) s un contracte per el qual un intermediari burstil (agncia de valors) es compromet a abonar o carregar en el compte de seu client (comprador de CFDs) la diferncia positiva o negativa del valor en borsa d un conjunt d accions entre la data de compra dels CFDs i la data de venciment normalment indeterminada, a canvi de un comissi de corretatge, un dipsit de garantia, i interessos  sobre el valors de les accions, per exemple 0.25 %, 10 % i un inters (Euribor + 2 %) anual sobre els valors de les accions.

Aquest tipus d operacions permet jugar en borsa amb un capital substancialment inferior al que s hauria d emprar amb la compra-venda d accions, perqu el client o comprador de les CFDs no s propietari de les accions, s com si aquestes i seus profits es llogaren per no es compren ni es vnen estrictament.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273038" title="Fira de l'oli de la Vall del Corb" nonfiltered="2233" processed="2222" dbindex="107318">
La Fira de l'oli de la Vall del Corb s una fira gastronmica dedicada a la venta i promoci de l'oli de la Vall del Corb i altres productes de la terra. La fira reuneix ms de dos milers de persones i una desena de cooperatives productores d'oli de la Vall del Corb i se celebra anualment a Belianes, Urgell, el primer diumenge de desembre. La festa est declarada Festa d Inters Comarcal.

A Belianes, el mateix dia, tamb t lloc la Fira de l oli de Belianes, que se celebra des de l any 1998.

 Enllaos externs .
Ress de la fira al canal de notcies d'internet 3cat24.cat;
Article de la fira del portal festacatalunya.cat;
Article de la fira del portal firesifestes.com;

Galeria fotogrfica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273041" title="Manisaspor Kulb" nonfiltered="2234" processed="2223" dbindex="107319">

El  Manisaspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Manisa.

 Histria .
Segons la seva web el club va ser fundat el 1931 com Sakaryaspor. El 1965 va canviar el nom per Manisaspor i el 2001 sign un contracte amb Zorlu Holding i el nom canvi per  Vestel Manisaspor. Posteriorment abandon aquest patrocini el nom torn a l'original Manisaspor.

Trajectria esportiva.
Primera divisi: 2005-;
Segona divisi: 1964-1978, 1980-1983, 1985-1986, 1991-1993, 1994-1995, 2002-2005;
Tercera divisi: 1978-1980, 1984-1985, 1986-1991, 1993-1994, 1995-2001;
Categoria amateur: 1983-1984;

 Enllaos externs .
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273056" title="Altzai-Altzabeheti-Zunharreta" nonfiltered="2235" processed="2224" dbindex="107321">

Altzai-Altzabeheti-Zunharreta (en francs Alay-Alabhty-Sunharette) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Aussurucq i Camou-Cihigue al nord, Alos-Sibas-Abense i Lichans-Sunhar a l'est, Mendive a l'oest i Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut i Larrau al sud.

 Demografia .


Des del 1833.
Altzai-Altzabeheti-Zunharreta




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273058" title="rea metropolitana de Tquio" nonfiltered="2236" processed="2225" dbindex="107322">

L'rea metropolitana de Tquio o el Gran Tquio, s una rea metropolitana del Jap integrada per les prefectures de Chiba, Kanagawa, Saitama i Tquio (al centre). En japons es coneix com a "rea de Tquio" (     T ky -ken), "rea Capital" (    Shuto-ken), "Una Metrpoli, Tres Prefectures" (     Itto Sanken) o "Kanto del Sud" (   Minami-Kant ). 

El Gran Tquio s l'rea metropolitana ms poblada del mn; el 2005, la poblaci estimada era de 35,2 milions d'habitants, i abastava una superfcie d'aproximadament 13.500 km. 

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273062" title="Constituci del Jap" nonfiltered="2237" processed="2226" dbindex="107325">
La Constituci del Jap (Shinjitai:       Ky jitai:      , Nihon-Koku Kenp ) ha estat el document legal fonamental del Jap des de 1947. La constituci prescriu un sistema de govern parlamentari i garanteix alguns drets fonamentals. Segons els termes establerts en ella, l'emperador del Jap s el "smbol de l'Estat i de la unitat del poble", les funcions del qual sn merament cerimonials. Per tant, a diferncia d'altres monarques, no s formalment un cap d'Estat, tot i que sovint es presenta com a tal. 

La constituci es va redactar durant l'Ocupaci Aliada desprs de la Segona Guerra Mundial, i tenia la intenci de reemplaar el sistema militar de la monarquia absoluta anterior, amb una forma de democrcia liberal. s un document rgid: no ha hagut cap esmena des de la seva promulgaci. La constituci, tamb coneguda com la "Constituci Pacifista" (    , Heiwa-Kenp ), inclou la famosa renncia expressa al dret de declarar la guerra, en el captol 9. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273063" title="G4" nonfiltered="2238" processed="2227" dbindex="107326">
El G4 o Grup dels Quatre s una aliana entre l'ndia, Alemanya, el Jap i el Brasil, amb la intenci de donar suport mutu a llurs candidatures a un seient permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. A diferncia del G8 o G7, en qu el denominador com dels membres s llur economia i llurs motius poltics a llarg termini, el principal objectiu del G4 s aconseguir una representaci de totes les regions i de tots els estatus econmics en el Consell de Seguretat. 

Les Nacions Unides tenen cinc membres permanents amb poder de veto en el Consell de Seguretat: la Repblica Popular de Xina, Frana, Rssia, els Estats Units i el Regne Unit. Altres Estats sn elegits per un perode de dos anys, i els quatre membres del G4 sn els Estats que ms han estat elegits per a representar llurs grups respectius. 

Tot i que la majoria dels Estats del mn estan d'acord amb una reestructuraci de les Nacions Unides que inclogui una expansi dels membres amb poder de veto en el Consell de Seguretat, no s'ha discutit el temps ni el contingut d'una proposta en especfic. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273064" title="Palau de Potala" nonfiltered="2239" processed="2228" dbindex="107327">



El palau de Potala es troba a Lhasa, la capital de l actual Regi Autnoma del Tibet, a la Repblica Popular de la Xina. Fou la residncia dels dalai-lama fins que el darrer es va exiliar a l'ndia, el 1959. Ara s'ha convertit en museu i ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

El Potala s, sens dubte, la construcci ms gran i espectacular del Tibet. A ms de residncia del dalai-lama, era tamb l'escenari dels grans actes oficials de l'estat i seu del govern tibet. Tamb tenia molta importncia religiosa i encara s un centre de devoci important, els pelegrins s'hi atansen des de tots els racons del Tibet. Tamb tenia funcions monstiques (al Namgyal Tratsang) i docents. El Potala s un dels pocs centres religiosos del Tibet que no van patir destruccions importants durant la Revoluci Cultural, degut a aquest fet el seu estat de conservaci s envejable. La imatge ms venerada del Potala s la d'Avalokitesvara, que es conserva al Phakpa Lhakhang.

El nom de Potala fa referncia al lloc de residncia celestial del bodhisattva Avalokitesvara, conegut en els antics escrits budistes com Riwo Potala. Cal destacar que hom considera els dalai-lames com una emanaci d Avalokitesvara, a ms de seguidors de Songtsan Gampo en el terreny poltic.

Histria.
Abans de la construcci del palau de Potala, els dalai-lames tenien la seva residncia al monestir de Drapung, molt proper a Lhasa. La instituci dels dalai-lames havia nascut el 1578, amb el III dalai-lama, els anteriors foren designats ms endavant, pstumament. El Ganden Potrang de Drapung va arribar tamb a ser la seu del govern tibet. En poca del Gran Cinqu (el V dalai-lama, Ngawang Lobsang Guiamtso, 1617-82) hom va decidir donar ms amplitud a la seu del govern i per aix es va inspirar en els governants anteriors, que exercien el poder des d un dzong, o fortalesa. El lloc on es va aixecar el nou palau es va escollir entre dues opcions: el Dzong de Gongkar, proper a l'aiguabarreig del Kyi Chhu i el Tsangpo, i Lhasa, que gaudia de l'avantatge de trobar-se en un lloc proper de Drapung (i tamb de Ganden i Sera), de la proximitat del Jokhang i de ser la seu del govern en l'poca de Songtsan Gampo.

Es va triar el tur de Marpo Ri, a Lhasa, on Songtsan Gampo havia establert un palau i que a l'poca del Gran Cinqu, era considerat com el lloc on habitava i es venerava Avalokitesvara. D'aquell edifici encara es conserven algunes restes a l'interior del Palau Roig. Hom desconeix com era, per devia tenir una gran envergadura donat que hi ha referncies afirmant que tenia  999 habitacions .

L'estructura constructiva del palau del Potala s fora complexa. Degut a la seva situaci (dalt una muntanya) la disposici de les diferents dependncies es desenvolupa en diversos nivells, que, afegit a les diferents etapes constructives fa que el conjunt sigui de difcil interpretaci: diferents alades, cossos sobreposats i encastats l'un amb l altre. Bsicament hom divideix el palau en dues parts principals: el Potrang Karpo (Palau Blanc) i el Potrang Marpo (Palau Roig).



Un Potrang Karpo (Palau Blanc) es trobava fins llavors a Chusul. El Gran Cinqu va decidir aixecar el nou palau a Marpo Ri el 1645. La seva construcci es va fer en noms tres anys, el 1648 ja era acabat i el 1649 s'hi va traslladar la cort des del Ganden Potrang. Des de llavors va esdevenir residncia del dalai lama. Aquesta etapa constructiva es va basar en afegir noves construccions al voltant de l'edifici inicial de l'poca de Songtsan Gampo, del segle VII.

Aquest palau s'utilitzava per a les activitats de govern, aqu es prenien les decisions de caire poltic i les administratives del govern.

El Potrang Marpo (Palau Roig) es va aixecar ms endavant, tot i que hi ha diferents versions pel que fa a les dates. Hom situa el comenament de la construcci d'aquest sector l'any 1682, el mateix en qu el Gran Cinqu havia mort i el govern del pas va passar a mans del regent, el qual va mantenir en secret la desaparici del dalai lama durant tretze anys. Molt possiblement en aquesta fase de la obra es va enderrocar alguna part del Palau Blanc. La construcci s'hauria acabat el 1693. Possiblement el 5 dalai-lama va disposar aixecar aquest edifici per poder albergar la seva tomba-estupa, el lloc de la seva sepultura va quedar enllestit el 1694, quan el regent, Sangui Gampo, va anunciar als tibetans la mort del cap religis i poltic del pas.

Aquest sector tenia un carcter eminentment religis, servia d escenari de les grans cerimnies religioses.

Les mateixes dimensions del Potala, 130.000 m2, amb una llarga srie de capelles i habitacions, moltes d'elles amb desenes d imatges, fa que hom en compti ms de 200.000, de totes mides i poques. A aix cal afegir les pintures murals, els estupes, thangkes, teixits ornamentals, vestuari, armament, objectes de culte, cermica... fan d'aquest lloc rellevant tant des del punt de vista cultural com artstic. Dins el palau reposen les restes de vuit dalai lames. Excepcionalment el lloc fou respectat en poca de la Revoluci Cultural xinesa, quan molts altres centres de culte tibetans van desaparixer, foren expoliats o van patir destruccions ms o menys sistemtiques.
 
El 13 dalai lama va portar a terme, el 1922, importants obres de restauraci del conjunt monumental, des de canviar velles columnes i bigues fins ampliar capelles i sales del palau. 

Els edificis.
Zhl.
Sota el palau, en un lloc molt ms planer, es troba el Zhl, un lloc d habitacions, fora del recinte del palau, per defensat per una muralla rectangular del segle XIII, aquest mur s'estn per llevant, migdia i ponent, al nord queda tancat per la muntanya de Marpo Ri i el mateix palau del Potala. A ms de la zona residencial, aqu es trobaven alguns organismes oficials, jutjat, impremta, pres... Des del Zhl una srie de rampes i escalinates condueixen a les diferents parts del palau.

Potrang Karpo (Palau Blanc).
Des de les rampes d accs i desprs de passar per un vestbul i diversos corredors hom ateny el Deyang Shar, un ampli pati dominat per l'imposant edifici del Palau Blanc, on es desenvolupaven les cerimnies i festes a l'aire lliure. Al cant oposat a aquest es troba una escola, construda pel 7 dalai-lama, a la primera meitat del segle XVIII. Al Palau Blanc s'hi accedeix per una escalinata de pedra que dna pas a una escala de fusta, molt dreta i dividida en tres sectors, el central destinat a ser utilitzat nicament pel dalai lama, i els laterals utilitzats per a l entrada i sortida, segons el sentit de les agulles d un rellotge i seguint les circumvallacions dels devots.

La part ms alta de l edifici es va destinar a residncia dels dalai lames. All hi ha un seguit de cambres, una sala a la recepci de visitants, la capella particular (Gompo Khang), la cambra utilitzada pel 14 dalai lama fins el 1959, quan es va exiliar. Tamb es troben les cambres de l'poca del Gran Cinqu, que foren utilitzades pels seus successors, excepte el darrer dalai lama, que va utilitzar-ne una de nova. Hom considera que una de les cambres fou pintada pel 13 dalai lama. 

El Palau Blanc est centrat pel Tsomchen Shar, la sala d'assamblees oriental. Aquest lloc fou l'escenari de les ms importants cerimnies de l estat tibet. Aqu foren coronats els dalai lames. La decoraci mural s de l'poca del Gran Cinqu. s la sala ms gran d aquest sector, la fusta de les estructures est decorada amb molta cura, amb relleus i pintures de colors vius.

Potrang Marpo (Palau Roig).
Aquesta edificaci s'aixeca a ponent del Palau Blanc, la seva faana fosca s aixeca sobre la ciutat de Lhasa, donant al conjunt del palau el seu aspecte caracterstic. Es tracta d una laberntica srie de cambres, capelles i altres habitacions connectades per passadissos i escales dretes i estretes. A la quarta planta es troba el Jamkhang on es venera una gran imatge de Jampa (Maitreya) encarregada pel 8 dalai lama.

En una altra capella, de l'poca del 7 dalai lama, es troben tres mandales tridimensionals de gran valor, daten del 1749, 1750 i 1751 i foren encarregats pel VII dalai-lama. 

Per potser el lloc ms venerat del Palau Roig, i del tot el Potala, sigui la Phakpa Lhakhang que tradicionalment hom considera que data de l'poca de Songtsan Gampo, del segle VII. Aqu es conserven algunes imatges ben antigues i d altres que s hi van anar afegint amb el decurs del temps. La pea principal d aquest lloc i de tot el Potala s una petita imatge de sndal que representa Avalokitesvara, de l'poca de Songtsan Gampo. Curiosament es conserven unes empremtes dels peus de Tsongkhapa, Guru Rimpotxe i Nagarjuna. Aquesta capella s al quart pis del palau i sota seu es troba la Chogyal Drubphuk que tradicionalment es considera la cova on va meditar Songtsan Gampo. Aquest lloc t una llarga srie d imatges de diverses personalitats, entre detats i personatges de la reialesa. Sn particularment interessants les de Songtsan Gampo i les seves esposes, de les ms arcaiques de l'art tibet i que podrien situar-se entre els segles VIII i IX. Aqu encara es conserva un estupa antic, del segle VII, molt senzill i pintat de blanc, com tants altres que es troben arreu del pas. Tamb hi ha pintures murals de la mateixa poca, en bon estat de conservaci, si tenim en compte la seva edat.

A la capella de Kalachacra es conserva un fabuls mandala tridimensional de ms de 6 m de dimetre, de coure daurat. Cont centenars de figures distribudes en diferents nivells d alada. s una obra del segle XV.

A la planta baixa se situa la sala gran d'assemblees occidental anomenada Tsomchen Nub. s dedicada al Gran Cinqu, decorada amb obres d'alt nivell i pintures murals del segle XVII que cobreixen una superfcie de 280 m2. La superfcie d'aquesta sala s de 725 m2, la ms gran de tot el Potala. Cont valuosos thangkes i el tron del VI dalai-lama. Envoltant aquesta sala es troben diverses capelles: La Lamrin Lhakhang dedicada a la prctica del lamrin centrada per una imatge massissa de Tsongkhapa, d argent daurat. La capella Rogdzin Lhakhang amb una imatge de Guru Rimpotxe, entre moltes altres. La Trungrab Lhakhang t dues imatges fora particulars: la primera s del Buddha Shakyamuni i la segona del Gran Cinqu, la particularitat rau en qu els dos personatges es troben asseguts al mateix tron i gaudint de la mateixa categoria, cosa poc freqent. Una cosa els distingeix: la primera imatge s d'or masss i la segona d'argent masss i daurat. Sn del segle XVII. 

Al Palau Roig s'hi ha enterrat diversos dalai-lames:
 La primera tomba i, potser, ms important s la del fundador, el V dalai-lama (Ngawang Lobsang Guiamtso, 1617-82), s un estupa de fusta de sndal i, amb 12,60 m d alada, s la ms gran de totes. La part superior arriba al sostre del palau. Est recobert per una estructura d'or, que hom diu que pesa 3,7 tones, a ms de pedres precioses.
 L estupa (o chorten) del VII dalai-lama (Kalsang Guiamtso, 1708 1757), de 9,36 m d alada, d'or i pedres precioses. Al costat de la Phakpa Lhakhang.
 La tomba-estupa del VIII dalai-lama (Jampal Guiamtso, 1758 1804), del 1805, tamb al costat de la Phakpa Lhakhang. T 9,4 m d'alada.
 La tomba del IX dalai-lama (Lungtik Guiamtso, 1806 1815), que tamb reposa en un estupa d or de 7 m d'alada.
 El X dalai-lama (Tsultrim Guiamtso, 1816 1837) t una tomba senzilla, degut a la curta durada del seu govern. De 7 m d'alada.
 La tomba de l'XI dalai-lama (Khadrub Guiamtso, 1838 1856) s coneguda com Serdhung Phendhe Wobar. D'una alada de 6,9 m.
 El XII dalai-lama (Trhinla Guiamtso, 1857 1875) tamb disposa d'una senzilla tomba, com la del X, i pel mateix motiu. T 7,25 m d'alada.
 El XIII dalai-lama (Thubtan Guiamtso, 1879 1933) reposa enterrat amb sal en un chorten de 13 m d'alada, acompanyat d'un mandala tridimensional recobert amb perles.

Namgyal Tratsang.
A l'extrem occidental del conjunt es troba el monestir de Namgyal Tratsang fundat inicialment a Dreung i traslladat aqu pel V dalai-lama.

Bibliografia.
 Victor Chan. Tibet. Editions Olizane. Ginebra, 1998. ISBN 2-88086-217-5;
 Tuden Gyaltsan i altres. The Potala. Holy Palace in the Snow Land. Tibetan Administrative Office of the Potala, 1996. ISBN 7-5032-1182-2;
 Josep Llus Alay. Histria dels tibetans. Pags Editors. Lleida, 2000. ISBN 84-7935-738-X;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273069" title="Decia de duumviris navalibus" nonfiltered="2240" processed="2229" dbindex="107328">
Decia de duumviris navalibus fou una llei romana adoptada a proposta de Marc Deci, trib de la plebs, el 313 aC, sota els cnsols Gai Juni Bubulc Brut i Quint Emili Barbula. En virtut d'aquesta llei foren creats els duumvirs navals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273071" title="Didia sumptuaria" nonfiltered="2241" processed="2230" dbindex="107329">
Didia sumptuaria fou una llei romana que estenia als pobles italians les disposicions de la llei Fannia. 

La llei taxava les despeses dels banquets i altres despeses. Fou aprovada a proposta del trib de la plebs Didi el 143 aC o 610 de la fR., a l'any que eren cnsols Appi Claudi Pulcre i Quint Cecili Metel Macednic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273072" title="Menor" nonfiltered="2242" processed="2231" dbindex="107330">

La Menor (en hebreu:      )era un canelobre de set braos que, segons la Biblia, va manar construir Jahv, ensems a l'Arca de l'Aliana. Totes dues eren dipositades al  Sancta Sanctorum del temple de Jerusalem. Simblicament cada un d'aquests set braos correspon a cada un dels set dies de la Creaci, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure Moiss al Sina.

s un dels smbols ms estesos del judaisme, i s usada per l'estat d'Israel com a smbol oficial, per exemple en el seu escut d'armes.

La Menor va desapareixer durant el saqueig del Temple per Titus, l'any 70, i se la pot veure a l'arc de Titus, a Roma, entre els trofeus obtinguts. A partir d'aquest moment el seu fat s incert: l'any 455 els vndals van saquejar Roma i s'endugueren els tresors del Temple, tot i que es desconeix si la Menor encara es trobava entre ells. El 533 foren recuperats per Belisari i duts a Constantinoble. Segons l'historiador Procopi, Justini (527-565) va enviar-los de retorn a Jerusalem, per en aquest punt la pista del tresor es perd.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273073" title="Lliga d'Ankara de futbol" nonfiltered="2243" processed="2232" dbindex="107331">
La lliga d'Ankara de futbol fou una competici futbolstica disputada a la ciutat d'Ankara.

 Historial .
 poca amateur .
1922-23 Harbiye SK;
1923-24 Turan Sanatkarangc;
1924-25 Muhaf zgc;
1925-26 Muhaf zgc;
1926-27 Muhaf zgc;
1927-28 Muhaf zgc;
1928-29 Muhaf zgc;
1929-30 Genlerbirli i SK;
1930-31 Genlerbirli i SK;
1931-32 Genlerbirli i SK;
1932-33 Genlerbirli i SK;
1933-34 ankaya;
1934-35 Genlerbirli i SK;
1935-36 MKE Ankaragc;
1936-37 MKE Ankaragc;
1937-38 Harbokulu;
1938-39 Ankara Demirspor;
1939-40 Genlerbirli i SK;
1940-41 Genlerbirli i SK;
1941-42 Harbokulu;
1942-43 Ankara Demirspor;
1943-44 Harbokulu;
1944-45 Harbokulu;
1945-46 Genlerbirli i SK;
1946-47 Ankara Demirspor;
1947-48 Ankara Demirspor;
1948-49 MKE Ankaragc;
1949-50 Genlerbirli i SK;
1950-51 Genlerbirli i SK;
1951-52 MKE Ankaragc;
1952-53 Havagc;
1953-54 Hacettepe YCS;

 poca professional .
La temporada 1954-1955 la lliga de futbol d'Ankara esdevingu professional. Tots els clubs militars com Karagc, Havagc, Jandarmagc, Harbokulu, Muhaf zgc, Talimgah romangueren com clubs amateurs. La competici es disput fins el 1959 a causa de la creaci de la lliga nacional. El campionat es continu disputant sense la participaci dels principals equips de la ciutat.
1954-55  Hacettepe YCS;
1955-56  MKE Ankaragc;
1956-57  MKE Ankaragc;
1957-58  Hacettepe YCS;
1958-59  Ankara Demirspor;

 Enllaos externs .
  Histria del futbol turc;

Categoria :Competicions futbolstiques turques
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273074" title="Domitia de sacerdotiis" nonfiltered="2244" processed="2233" dbindex="107332">
Domitia de sacerdotiis fou una llei romana proposta pel trib de la plebs Gneu Domici Aenobarb (que fou l'avi de l'emperador Ner) el 103 aC en el any que foren cnsols Gai Mari i Luci Aureli Orestes. 

Es pensa que la llei permetia als  absents optar als crrecs sacerdotals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273075" title="Luci Aureli Orestes" nonfiltered="2245" processed="2234" dbindex="107333">


Onomstica:

Luci Aureli Orestes, cnsol el 157 aC;
Luci Aureli Orestes,  cnsol el 126 aC ;
Luci Aureli Orestes, cnsol el 103 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273079" title="Duilia Maenia" nonfiltered="2246" processed="2235" dbindex="107334">
Dulia Menia fou una llei romana proposta pel trib de la plebs Marc Duli i el seu collega Luci Meni, sota els cnsols Gai Marci Rutil i Gneu Manli Capitol Imperis el 396 de la fR (357 aC). Prohibia sota condemna de pena capital convocar al poble rom en assemblea a una distancia fixada de la ciutat on els soldats podien imposar les lleis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273082" title="PCI" nonfiltered="2247" processed="2236" dbindex="107335">
PCI (Peripheral Bus Component) s un bus d'ordinador estndard per connectar dispositius perifrics directament a la placa base. Va ser desenvolupat per Intel Corporation i va aparixer en els ordinadors per primer cop el 1993. Actualment son els busos locals ms usats de E / S (entrada/sortida), ha desplaat a busos locals com ISA i VESA fins a convertir-se en el bus local estndard. Aquests dispositius poden ser circuits integrats o targetes d'expansi que s'ajusten als connectors. 

La versi PCI ms comuna utilitza:

 Rellotge a 33.33 MHz amb transferncies sncrones;
 Ample de bus de 32 bits o 64 bits;
 Taxa de transferncia mxima de 133 MB per segon al bus de 32 bits (33.33 MHz  32 bits  8 bits/byte = 133 MB/s);
 Taxa de transferncia mxima de 266 MB/s al bus de 64 bits;
 Espai de direcci de 32 bits (4 GB);
 256 bytes d'espai per configuraci;
 3,3 V o 5 V, depenent del dispositiu;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273084" title="Temporada 2006 de Frmula 1" nonfiltered="2248" processed="2237" dbindex="107336">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 2006. 




s la temporada nm. 57 de la historia del Campionat del mn de la F1. 




 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de divuit (18) curses.

S  adjudiquen punts als vuit primers llocs (10, 8, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 2006 .






 Clasificaci del mundial de pilots del 2006 .




()









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273087" title="Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="2249" processed="2238" dbindex="107337">
La Conselleria de Turisme s una entitat pblica de la Generalitat Valenciana, a qui correspon el foment i l'ordenaci de l'activitat turstica, i en general, l'execuci de la poltica turstica de la Generalitat Valenciana.

El principal objectiu de la Conselleria de Turisme s la millora de la competitivitat, la qualitat i diversificaci del producte, la formaci i el rendiment del sector turstic valenci, com tamb la reglamentaci i ordenaci del sector.

Enllaos.
 Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273091" title="sia Oriental" nonfiltered="2250" processed="2239" dbindex="107338">
L'sia Oriental o sia de l'Est s una regi geopoltica del continent asitic segons les divisions de les organitzacions internacionals com ara el Banc Mundial el Fons Monetari Internacional i les Nacions Unides.  Aquesta denominaci s compatible o similar amb la denominaci antiga de l'Extrem Orient, que descriu la posici geogrfica de la regi en relaci amb Europa.  Aquesta regi abasta una superfcie de 6.640.000 km, s a dir, el 15% del continent. Hi viuen ms de 1.500 milions de persones, o el 40% de la poblaci total de l'sia i un 25% de la poblaci mundial. 

L'sia Oriental inclou:

 el Jap;
 Corea;
 la Xina i Taiwan;
 Monglia;
 i en alguns casos Vietnam i Singapur per raons culturals. ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273092" title="Gran Premi de Singapur" nonfiltered="2251" processed="2240" dbindex="107339">
El Gran Premi de Singapur s una carrera puntuable pel campionat mundial de Frmula 1 que s'ha disputat per primera vegada el 28 de setembre del 2008 pels carrers de Singapur. 

Per aquest gran premi es prepara un traat, el Circuit de Singapur, que s totalment urb, amb una longitud de 5.067 km i t un total de 24 revolts i al que es correr la cursa en el sentit contrari del rellotge.

Desprs de varies proves, el GP de Singapur ser el primer GP nocturn de l'histria de la F1. 


 Guanyadors del Gran Premi de Singapur .




 Enllaos Externs .

Web Oficial del GP de Singapur;
Singapur confirma la disputa nocturna del GP;
La FIA autoritza el primer GP nocturn;
Google Earth;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273093" title="Waterloo Hawks" nonfiltered="2252" processed="2241" dbindex="107340">

Els Waterloo Hawks foren un equip de la National Basketball League i la National Basketball Association que tenia la seva seu a Waterloo (Iowa). Els Hawks sn la nica franqucia de les quatre lligues majors d'esports americans que ha sorgit d'aquest estat.

Els Waterloo Hawks es van fundar el 1948, jugant la National Basketball League, que el 1949 es va fusionar amb la seva rival Basketball Association of America, fundant la National Basketball Association. La temporada 1949-1950 la seva primera, van tenir uns resultats de 19 victries per 43 derrotes, sent cinquens de sis a la Conferncia Oest. El 1950-51, es van treslladar a la National Professional Basketball League, que no va acabar la temporada, i de la que es van considerar campions. 

El seu propietari original fou P.L. "Pinkie" George.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273094" title="Arxiplag japons" nonfiltered="2253" processed="2242" dbindex="107341">
L'arxiplag japons (en japons:     , Nihon Rett ) s el conjunt d'illes que constitueixen el pas del Jap. S'estenen de nord a sud de manera parallela a la costa nord-est del continent asitic, sobre les aiges de l'oce Pacfic. L'arxiplag est constitut per ms de 3.000 illes de les quals quatre sn les ms gran i ms importants:
 Hokkaido;
 Honshu;
 Shikoku;
 Kyushu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273097" title="Setge de Perpiny (1542)" nonfiltered="2254" processed="2243" dbindex="107342">



El Setge de Perpiny de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de Frana i les Espanyes del segle XVI.

Antecedents.
Durant el segle XVI es van lluitar diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de Frana per establir la preeminncia a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per Frana conjuntament amb una aliana amb l'Imperi Otom, Dinamarca i Sucia.

El setge.
El delf de Frana va assetjar Perpiny amb 40.000 homes. Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco, que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins l'arribada de l'exrcit de Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba, provocant la retirada d'Enric, delf de Frana.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273106" title="Lamprid" nonfiltered="2255" processed="2244" dbindex="107343">


Els lamprids (Lampyridae) sn una famlia de colepters polfags; les femelles i les larves son conegudes vulgarment amb el nom de lluernes, llumenetes o cuques de llum, per la seva capacitat de produir llum, que tamb tenen els mascles (bioluminiscncia). Es coneixen ms de 2.000 espcies, la majoria tropicals.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273107" title="Llista d'estats sobirans del 1894" nonfiltered="2256" processed="2245" dbindex="107344">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
 Ankole   Regne d'Ankole;
   Repblica d'Argentina;
   Confederaci Aro;
 Ashanti   Uni Ashanti;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Baguirmi;
   Regne de Blgica;
 Benn   Imperi de Benn;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bukhara   Emirat de Bukhara;
 Bulgria   Principat de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
;
 Illes Cook   Federaci de les Illes Cook;
  Repblica de Costa Rica;

D.
 Dahomey   Regne de Dahomey (fins al 20 de gener);
   Regne de Dinamarca;
;

E.
 Equador   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Regne de Fouta Djallon;
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hawaii   Govern Provisional de Hawaii (fins al 4 de juliol);
 Hawaii   Repblica de Hawaii;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;
 Joseon   Regne de Joseon;

K.
   Regne de Kaffa;
   Regne de Kndougou;
 Khiva   Khanat de Khiva;
   Imperi Kong (fins al 1895);
   Regne de Koya;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Principat de Montenegro;

N.
 Nicaragua   Repblica de Nicaragua;

O.
   Estat Lliure d'Orange;
   Imperi Otom;
   Imperi Ouaddai;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Regne de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   el Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
   Califat de Sokoto;
 Sud-frica - Repblica Sud-africana;
 Sucia-Noruega   Regnes Units de Sucia i Noruega;
   Confederaci sussa;
 Sulu   Sultanat de Sulu;

T.
   Regne de Tonga;
 Toro   Regne de Toro;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

W.
   Imperi Wassoulou;
   Regne de Welayta (fins al novembre);

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing;

Estats que proclamen la sobirania.
 Aceh   Sultanat d'Aceh;
 - Principat de Trinitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273108" title="Lluerna" nonfiltered="2257" processed="2246" dbindex="107345">

Claraboia. Obertura feta al sostre o a la part alta d una paret per on entra la llum.
Lluerna. Peixos de la famlia dels trglids, com ara;
Lluerna fosca;
Lluerna roja;
Lluerna vera;
Lamprids. Les larves i les femelles dels colepters de la famlia dels lamprids, tamb conegudes com a cuques de llum o llumenetes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273112" title="Estrella del Pacfic" nonfiltered="2258" processed="2247" dbindex="107346">


L'Estrella del Pacfic (angls:Pacific Star) s una condecoraci militar del Regne Unit i de la Commonwealth pel servei durant la Segona Guerra Mundial. Va ser creada per Jordi VI, i era atorgada pel servei al teatre d'operacions del Pacfic entre el perode del 8 de desembre de 1941 al 2 de setembre de 1945, ambds inclosos, aix com per certs serveis especfics a Xina, Hong Kong, Malisia i Sumatra:
 Hong Kong: entre el 8  i el 25 de desembre de 1941;
 Xina i Malisia: entre el 8 de desembre de 1941 i el 15 de febrer de 1942;
 Sumatra: entre el 8 de desembre de 1941 i el 23 de mar de 1942;

Les zones martimes que qualificaven eren l'Oce Pacfic (incloent el Mar del Sud de Xina) i l'Oce ndic a l'est d'una lnia entre el sud de Singapur cap a la costa sud-est de Sumatra, a travs de Christmas Island, i al sud cap el meridi 110 est.

La restricci de lluir l'Estrella de 1939-45 no s'aplicava a aquells el servei dels quals al Pacfic comencs a partir del 2 de mar de 1945. El personal de terra de la Royal Navy tenia els mateixos requisits que el personal de l'Exrcit.

El personal del Exrcit havia de servir en aquells territoris que haguessin estat subjectes a invasions aliades o enemigues. El servei a Birmnia quedava excls, car aquell territori tenia la seva prpia estrella (l'Estrella de Birmnia). Els tamb possedors de la Estrella de Birmnia portaven una barra amb la inscripci "Burma" a la cinta, o una roseta platejada sobre el gal.
 
L'Exrcit no tenia qualificacions prvies de temps. Les tripulacions de la RAF havien de completar al menys un vol operatiu sobre la zona, tant sobre terra o sobre mar.

L'Estrella del Pacfic es concedia immediatament a qualsevol soldat que fos mort o ferit en combat.

 Disseny .
Una estrella de bronze 6 puntes. T una alada mxima de 44mm, i una amplada mxima de 38mm.
Al centre de l'anvers apareix el monograma reial GRI/VI, amb una corona a la part superior i la inscripci THE PACIFIC STAR a sota. El revers es pla. 

El gal consisteix en 7 barres de colors vius: vermell, blau mar, verd, groc, verd, blau cel i vermell. Els colors representen la jungla, les platges i l'Exrcit, la Royal Navy i la RAF.

 Vegeu tamb .

 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella de l'Atlntic;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273120" title="Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa" nonfiltered="2259" processed="2248" dbindex="107347">


L'Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa (angls:Air Crew Europe Star) s una condecoraci de campanya durant la II Guerra Mundial britnica i de la Commonwealth. Era atorgada per complir un perode de 2 mesos de vols operatius des de les bases del Regne Unit sobre Europa durant dos mesos entre el 3 de setembre de 1939 i el 4 de juny de 1944.

Va deixar d'atorgar-se desprs del Dia-D (6/6/1944). A partir d'aquell moment, les operacions comptarien per a la Estrella de Frana i Alemanya. 

No podia atorgar-se a menys que es tingus la Estrella de 1939-45, per la qual cosa el temps mnim necessari para lluir ambdues condecoracions era de 120 dies (4 mesos)

 Disseny .
Una estrella de 6 puntes, i al centre el monograma reial de Jordi VI] (GRI/VI), amb una corona a la part superior, i la inscripci THE AIR CREW EUROPE STAR als peus.

Penja d una cinta blau cel (el cel) i, als costats, una franja negre (els vols nocturns) i una groga (els reflectors de llum enemics), sent la blau cel el doble d ample. 

 Barres .

 Atlantic   atorgada als que qualificaven per a l'Estrella de l'Atlntic que ja tenien l'Estrella de les Tripulacions Aries d Europa.
 France & Germany - atorgada als que qualificaven per a l'Estrella de Frana i Alemanya que ja tenien l'Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa.

 Vegeu tamb .

 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella de l'Atlntic;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Estrella del Pacfic;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273121" title="Llista de municipis de l'Arieja" nonfiltered="2260" processed="2249" dbindex="107348">
Llista dels 332 municipis (communes) del departament francs d'Arieja, ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273122" title="Llus de Caralt i Borrell" nonfiltered="2261" processed="2250" dbindex="107349">
Llus de Caralt i Borrell (Barcelona, 1916) s un editor, colleccionista d'art i poltic. 

Biografia.
Nascut en una famlia de tradici industrial sense relaci amb l'edici, fund el 1942 l'editorial Luis de Caralt Editor, que actualment s'ha unit a lEditorial Noguer per formar Noguer Caralt Editores. Al llarg dels anys public tant ttols de qualitat com comercials entre els quals abundaven els autors estrangers (William Faulkner, Graham Greene, Jack Kerouac, Georges Simenon, James M. Cain, Constantin Virgil Gheorghiu o Mario Lacruz). A la postguerra exerc de regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
Segons Xavier Moret, Llus de Caralt feu un paper fonamental en la postguerra pel tal de difondre la literatura estrangera.

Enllaos externs.
Moret, Xavier. Jans, Caralt, Vergs i Barral, quatre grans noms de l'edici catalana. Barcelona Metrpolis Mediterrnia, nm. 60, hivern 2003;
Noguer Caralt Editores;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273129" title="El transformador metablico" nonfiltered="2262" processed="2251" dbindex="107350">

El transformador metablico (El transformador metablic) s la quarantena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1979.

s l'ltima de les aventures en qu la histria est dividida en cinc tires de vinyetes per pgina en comptes de les quatre que hi haur posteriorment.

Argument.
Al professor Bacteri se li ha trencat una probeta que contenia un virus de la seva invenci. Aquest virus, que se'ha escampat per tot l'edifici de la T.I.A., canvia radicalment les persones (el fluix el torna fort, l'honrat el torna lladre, l'Oflia pesa tan poc que sura a l'aire, etc.). Alguns empleats de la T.I.A. es contaminaran d'aquest virus provocant situaciones inverosmils, pel que hauran de ser localitzats i curats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273131" title="Carles Cun i Llaudet" nonfiltered="2263" processed="2252" dbindex="107351">
Carles Cun i Llaudet (nascut a Tiana) s un periodista catal que ha desenvolupat la seva carrera a la rdio. s cofundador, juntament amb Miquel Calada, del Grup Flaix, que inclou les emissores Flaix FM i Rdio Flaixbac i el canal de televisi Flaix TV.

s germ del tamb periodista Josep Cun.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273135" title="Parallamps" nonfiltered="2264" processed="2253" dbindex="107353">

Un parallamps s un instrument de protecci envers el llamp inventat l'any 1752 per Benjamin Franklin que t per objecte esdevenir l'element amb ms possibilitats de rebre l'impacte del llamp en una rea determinada. En cas de caiguda del llamp sobre el parallamps, aquest canalitza la seva energia de forma ms o menys controlada fins a la corresponent presa de terra, evitant aixi els possibles danys a construccions i persones presents a la zona.

Histria de la protecci contra els llamps.

El 1752 Benjamin Franklin va dur a terme el fams experiment de l'estel amb estructura metllica lligat a un fil de seda amb una clau a l'altre extrem. En comprovar que la clau estava carregada elctricament, quedava demostrat que l'ambient tamb ho estava i que els llamps no eren ms que descrregues sobtades d'aquest potencial.

Des de llavors fins ara, la cincia no ha anat molt ms enll pel que fa a la protecci contra els llamps. La comunitat cientfica s'ha centrat en l'optimitzaci d'aquell rudimentari mstil punxegut del segle XVIII, la denominada Punta Franklin, fins a aconseguir aparells que encara cridin amb ms fora el llamp per intentar assegurar, almenys, el lloc de caiguda. El desenvolupament d'aquesta tcnica provoca un augment no tan sols de les probabilitats que el llamp caigui en el punt desitjat sin tamb de qu augmenti l'activitat elctrica a la zona.

Des del pas de gegant de Franklin al segle XVIII, es pot considerar l'invent de l'inhibidor de llamps com el segent pas endavant en el camp de la protecci contra els llamps.

Estructura i Funcionament.
Un parallamps inclou una tija o mstil metllic (habitualment de coure) connectat a una presa de terra per un o ms cables conductors metllics que poden formar part d'una gbia de Faraday.

Els parallamps no atreuen els llamps, com errniament s'acostuma a pensar, sin que per l'efecte punta del parallamps sobre el camp elctric que l'envolta el ms probable s que la descrrega elctrica vagi cap ell i no cap a una altre lloc. L'efecte punta provoca que el camp elctric sigui ms intens all on el conductor presenta un radi de curvatura ms petit, s a dir, all on s ms punxegut. De fet, una nica punta presenta una efectivitat relativament reduda.

Els parallamps s'installen en llocs elevats i, a cops, acaben en una estructura multipunta per tal de potenciar-ne l'efectivitat.

Tipus de protecci contra els llamps.
 Parallamps .
Punta Franklin;
Parallamps d'encebament;

 Gbia de Faraday .

 Inhibidor de llamps .

L'inhibidor de llamps s un element de protecci contra els llamps que, a diferncia del parallamps, evita la formaci del canal traador a travs del qual es produeix l'impacte. D'aquesta manera impedeix el procs natural de la formaci del llamp en una rea determinada.

Els parallamps tradicionals protegeixen les estructures per no poden evitar els efectes negatius de la inducci electromagntica causada per la gran energia que es transmet durant la descrrega, on els conductors de les installacions existents, ja siguin elctriques, telefniques, informtiques, electrniques, etc. se n ressenten en major o menor grau, pudent arribar incls a la seva completa destrucci.

L Inhibidor de llamps proporciona protecci no noms contra els llamps sin tamb contra els efectes de les induccions electromagntiques, ja que s capa d evitar el procs natural de la formaci del llamp a la zona protegida.

La terra i el nvol es comporten com dues plaques d un condensador, de manera que si la tensi entre plaques augmenta suficientment s arriba al punt de ruptura i es produeix el llamp. El temps de caiguda del llamp dura entre 10us i 100ms, prcticament instantani, per el procs de formaci del canal traador pot durar incls minuts.

El principi fsic d actuaci de l Inhibidor de llamp es basa en la descrrega d aquest condensador de forma controlada i constant durant aquest temps, a travs d un flux elctric de l ordre de milliampers que es produeix en el seu capal cap a la presa de terra en moments de camp elctric  entre plaques  elevat, situaci que es presenta quan hi  ha tempesta.


 Fils armats .

Notes.



Pgines relacionades.
Tempesta;
Llamp;
Llampec;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273136" title="Borhyaena" nonfiltered="2265" processed="2254" dbindex="107354">

Borhyaena ("hiena vora de dents grans" en grec) s un gnere de marsupial sud-americ extingit que visqu entre fa vint i quinze milions d'anys.

Borhyaena era un gran predador marsupial, similar a un s i amb una mida de fins a 1,5 metres de llargria i un pes mitj de cent quilograms. Com era tpic en la seva famlia, tenia peus plans i un cos robust. Probablement caava parant emboscades a les preses car les seves potes curtes no li permetien crrer gaire rpid.

Enllaos externs.
Natural History Museum ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273138" title="El rapte del nen" nonfiltered="2266" processed="2255" dbindex="107355">

El rapte del nen (A por el nio! originalment en castell) s la quaranta-unena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1979, Any Internacional del Nen, servint per a commemorar-lo. Es va republicar en catal el 1990 en la collecci Mestres de l'Humor d'Edicions B.

En aquest lbum es presenta un canvi en l'estructura que afectar tots els cmics posteriors fins a l'ltim. En la publicaci setmanal, en comptes de sortir quatre pgines de Mortadello com llavors hi surten sis. L'lbum segueix tenint quaranta-quatre pgines, per en comptes de dividir-se en onze captols de quatre pgines es divideix en vuit captols, els sis primers de sis pgines i l'ltim de vuit. Per equilibrar l'augment d'esfor que aix comportava, els cmics van passar de tenir cinc tires de vinyetes per pgina a tenir-ne quatre. Aix far que d'ara endavant el cmic pugui disposar de fons ms elaborats i de ms bromes en segon pla no relacionades amb la histria, per al mateix temps perd densitat de narraci i els gags es desenvolupen amb menys vinyetes.

Argument.
Uns segrestadors volen raptar un nen fill d'un milionari director de banc, per demanar-ne un rescat. En Mortadello i en Filem tenen la missi d'anar a la seva escola per protegir-lo a ell i a la resta de companys de classe.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273139" title="Giuseppe Farina" nonfiltered="2267" processed="2256" dbindex="107356">


Emilio Giuseppe "Nino" Farina. ( 30 d'octubre de 1906 - 30 de juny de 1966 ) va ser un pilot de Frmula 1 itali, i va sser el primer campi mundial de la categoria.


 Biografia .

Va nixer a Tor, Itlia i va comenar a correr amb Maserati, encara que la seva carrera no va destacar fins que va passar a correr amb Alfa Romeo, on va tenir com company d'equip a Tazio Nuvolari. A finals de la dcada del 30, Farina va guanyar diversos Grans Premis menors, que li van permetre obtenir el ttol de campi itali de pilots durant tres anys seguits (1937-1939). 

A l'any segent va aconseguir el seu primer triomf gran, en el Gran Premi de Trpoli del 1940, disputat a Lbia. A pesar seu, al moment en qu estava arribant a la seva maduresa com a pilot, va tenir lloc la Segona Guerra Mundial, i van passar 8 anys abans que Farina pogus guanyar un altre Gran Premi.

Quan la Fdration Internationale de l'Automobile va anunciar el Campionat Mundial de Frmula 1 de la temporada 1950, Farina es va assegurar una plaa a l'equip Alfa Romeo, per crrer amb Juan Manuel Fangio i Luigi Fagioli. Farina va obtenir 3 victries en 7 curses del campionat, i va aconseguir aix el primer campionat mundial en la categoria. Era el moment ms important de la seva carrera.

A la temporada segent, 1951, noms va poder fer d'escuder de Fangio, que va tenir un ritme de carrera ms alt que el seu. L'itali va obtenir un nic triomf en el GP de Blgica, encara que va guanyar algunes de las carreres no puntuables pel campionat. 

A la temporada 1952 va passar a Ferrari , i es va tornar a veure superat per un pilot ms jove, Alberto Ascari, qui va aconseguir 9 victries consecutives al campionat entre 1952 i 1953.

El primer triomf de Farina a Ferrari, que a la vegada seria l'ltima de les seves 5 victries a la F1, es va produir en el GP d'Alemanya, disputat a Nurburgring. 

A aquest any, tamb va formar un equip amb el seu amic de la F1 Mike Hawthorn, per disputar i guanyar les 24 hores de Spa. A principis de 1954, Farina va guanyar una prova del Campionat Mundial d'Autos Esportius, encara que poc despres va patir greus cremades en un accident a Monza. 

Va intentar tornar a las pistes a la temporada 1955 prenent calmants, i va poder finalitzar a la zona de punts en varies ocasions. En adonar-se que no podria arribar al seu nivell d'abans, va decidir retirar-se al final de la temporada.

Va morir en un accident de trnsit a Chambry, Frana, mentre es dirigia com espectador al Gran Premi de Frana.


 Resultats a la Frmula 1 .

((Carreres en negreta indica pole position)


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273141" title="Integral de Lebesgue-Stieltjes" nonfiltered="2268" processed="2257" dbindex="107357">
En matemtiques la integral de Lebesgue-Stieltjes generalitza la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue, preservant molts dels avantatges d'aquesta ltima, per en un marc teric de la mesura ms general.  

La integral de Lebesgue-Stieltjes, que s'anomena aix en honor de Henri Leon Lebesgue i Thomas Joannes Stieltjes, tamb es coneix com la integral de Lebesgue-Radon o noms la integral de Radon, en honor a Johann Radon, a qui es deu molta de la teoria d'aquest tema. T aplicaci en la teoria de la probabilitat, i els processos estocstics, i en certes branques del anlisi matemtica que inclouen la teoria del potencial.

Construcci formal.

Per tal de definir la integral de Lebesgue-Stieltjes, es comena per associar una mesura,  w, amb una funci additiva no negativa d'un interval, w(I), la qual ha de ser de variaci afitada.  Sia ( , F) un espai mesurable tal que w t suport a F, llavors es defineix 
;
(l'nfim sobre totes les successions d'intervals ).  Fixeu-vos que es pot demostrar que  w s una mesura exterior de Lebesgue.

Tot seguit es passa a construir la integral de Lebesgue-Stieltjes d'una funci mesurable no negativa seguint un estil similar al que es fa servir per construir la integral de Lebesgue corresponent.  Si ( , F,  w) s un espai mesurable, llavors es pot definir la integral de qualsevol funci esglaonada s =  i ai1Ai (on 1A s la funci caracterstica de A) com 
;
Llavors, si f s una  w-aplicaci mesurable, f:( , F)   + , es pot definir la integral de f respecte de  w sobre E    , com
;
on  wE( ) =  w(E  ) a E i 0 fora de E.  (Si E =  ,  w  =  w.)

per suposat que, sovint cal calcular la integral de funcions mesurables arbitrries (no noms no negatives) f:( , F)   R , per (al igual que en el cas de la integral de Lebesgue) aquestes integrals es costrueixen a partir de dues funcions no negatives.  Si g:( , F)   +  i h:( , F)   +  de forma que g = max(0,f) i h = max(-f,0), llavors s clar que f = g - h i
;

Ara ja es t una teoria de la integral de Lebesgue-Stieltjes de funcions arbitrries f, respecte de mesures  w associades amb funcions de variaci afitada additives no negatives d un interval. Normalment es vol tractar amb mesures associades amb funcions additives arbitrries, ara b, suposant que v s una funci additiva de variaci afitada arbitrria (es a dir, no cal que sigui no negativa) d'un interval.  Sian w1 i w2 les variacions superior e inferior de v, respectivament. Llavors
;
On les mesures  w1 i  -w2 es defineixen com a l'equaci (1), de ms amunt.  

Finalment ja es t l'equipament necessari per a definir la integral de Lebesgue-Stieltjes d'una funci f arbitrria respecte de una mesura associada amb una funci additiva arbitrria d'un interval, v, la qual ha de ser de variaci afitada.  

Sia g = max(0, f) i h = max(-f, 0), i sian w1 i w2 la variaci superior i inferior de v, respectivament.  Llavors si  v es defineix d'acord amb les equacions (1) i (3), la integral de Lebesgue-Stieltjes de f respecte de  v s
;
On cada una de les integrals del cant dret d'aquesta equaci es defineixen d'acord amb (2).

Integraci per parts.

Es diu que una funci  s "regular" en un punt  si els lmits per la dreta i per l'esquerra  i  existeixen, i el valor de la funci al punt s la mitjana aritmtica,
,
Donades dues funcions  i , si a cada punt, tant  com  sn contnues, o si tant  com  sn regulars, llavors es compleix la frmula d'integraci per parts per a la integral de Lebesgue-Stieltjes:
,
on .

Conceptes relacionats.
Integral de Lebesgue.

Quan  v s la mesura de Lebesgue, llavors la integral de Lebesgue-Stieltjes de f s equivalent a la integral de Lebesgue de f.

Integral de Riemann-Stieltjes i la teoria de la probabilitat.

Si f s una funci real d'una variable real i v s una funci real no decreixent, la integral de Lebesgue-Stieltjes s equivalent a la integral de Riemann-Stieltjes, en aquest cas sovint s'escriu
;
per indicar la integral de Lebesgue-Stieltjes, deixant que la mesura  v s'entengui de forma implcita. Aix s particularment com en teoria de la probabilitat quan v s la funci distribuci de probabilitat d'una variable aleatria real, en aquest cas 
;
(Vegeu l'article sobre la integral de Riemann-Stieltjes per a ms detalls sobre com tractar amb aquests cassos.)

Referncies.
 Shilov, G. E., and Gurevich, B. L., 1978. Integral, Measure, and Derivative: A Unified Approach, Richard A. Silverman, trans. Dover Publications. ISBN 0-486-63519-8.

Enllaos externs.
 Saks, Stanislaw (1937) Theory of the Integral.;
 www.probability.net Probability and foundations tutorial.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273144" title="Louis Rostollan" nonfiltered="2269" processed="2258" dbindex="107358">

Louis Rostollan (Chteau-Gombert, 1 de gener de 1936) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1957 i 1967.

Durant la seva carrera aconsegu 13 victries, destacant un Critrium del Dauphin Libr i dos Tour de Romandia.

Palmars.
1957;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr  ;
1958;
 1r del Critrium del Dauphin Libr ;
1959;
 1r a Cluny;
1960;
 1r al Tour de Romandia;
 1r als Boucles Roquevairoises ;
1961;
 1r al Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 1r al Tour de Xampanya;
 1r a Vergt;
1962;
 1r a la Polymultiplie ;
1964;
 1r al Circuit d'Alvrnia;
1965;
 1r al Circuit des Boucles de la Seine ;

Resultats al Tour de Frana.
1959. 59 de la classificaci general;
1960. 15 de la classificaci general;
1961. 31 de la classificaci general;
1962. 24 de la classificaci general;
1963. Abandona (15a etapa);
1964. 22 de la classificaci general;
1965. 20 de la classificaci general;
1966. 47 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1960. 60 de la classificaci general;
1961. 31 de la classificaci general;
1964. 29 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Louis Rostollan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273152" title="L?m" nonfiltered="2270" processed="2259" dbindex="107359">
La l m (en rab  ) s la vint-i-tresena lletra de l'alfabet rab (dotzena, amb un valor numric de 30, en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la l medh fencia.

 s .

Representa el so consonntic lateral .

Noms en el cas del nom de la Divinitat musulmana (o la judeocristiana en mbits arabfons), All, el so d'aquesta lletra es velaritza (representat en AFI com a  o ), sonant com la ela mallorquina.

 Escriptura .



La l m es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Quan la l m es lliga amn una lif posterior, forma l'nic dgraf obligatori de l'alfabet rab: , l m-lif:



Observeu que, com l'lif, el dgraf no es lliga amb la lletra segent.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar l m.

L m es translitera com a L al SATTS i a l'alfabet de xat rab.

A la representaci Unicode, l m ocupa el punt U+0644 amb el nom ARABIC LETTER LAM.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xe4.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1604;

 Variants .

L'alfabet soran distingeix el so velaritzat de la l m amb un diacrtic en forma d'angle a sobre: .


 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273153" title="Bergamota" nonfiltered="2271" processed="2260" dbindex="107360">


El bergamoter s una planta fruitera (bergamotto en itali). El seu fruit, la bergamota (bergamotta en itali), s una baia piriforme, de color groc pllid, de la pela del qual s extreu un oli essencial emprat en perfumeria. S'empra el mateix nom per a l'essncia obtinguda. Se'n produeix sobretot a Calbria.

Enllaos externs.
Aromaterpia amb essncies de bergamota.  - Possibles usos teraputics. ;
Notcia de la BBC sobre el cultiu de la Bergamota a la rgio de Calbria (Italia).  ;
Informaci sobre la bergamota de Nancy. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273156" title="Societat Catalana de Sexologia" nonfiltered="2272" processed="2261" dbindex="107361">

La Societat Catalana de Sexologia fou fundada l' any 1969 al si de l' Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, pertany a la Federaci Europea de Sexologia (EFS) a la Associaci Mundial de Salut Sexual (WAS) i a la Federaci Espanyola de Societats de Sexologia (FESS).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273157" title="Elenchus" nonfiltered="2273" processed="2262" dbindex="107362">

Elenchus s un gnere de braquipodes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273159" title="Eospirifer" nonfiltered="2274" processed="2263" dbindex="107363">

Eospirifer s un gnere extingit de braquipodes. Els seus fssils apareixen sovint en llims calcaris marins.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273160" title="Mucrospirifer" nonfiltered="2275" processed="2264" dbindex="107364">

Mucrospirifer s un gnere extingit de braquipodes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273170" title="Aelia de coloniis deducendis" nonfiltered="2276" processed="2265" dbindex="107365">
Aelia de coloniis deducendis fou una antiga llei romana suposadament establerta el 194 aC a proposta del trib de la plebs Quint Eli Tuber, sota els cnsols Publi Corneli Escipi Afric i Tiberi Semproni Llong II.

La llei va establir la creaci de dues colnies llatines, una a Calbria i una a Thuris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273171" title="Giuseppe Brambilla" nonfiltered="2277" processed="2266" dbindex="107366">

Giuseppe Brambilla (Gorla-Maggiore, 28 de desembre de 1875 - Mil, 1 de maig de 1918) va ser un ciclista itali que va crrer en els anys previs a la Primera Guerra Mundial. 

Durant la seva carrera aconsegu 5 victries, destacant el Giro de Llombardia de 1906.

Palmars.
1906;
 1r al Giro de Llombardia;
1909;
 1r a la Copa del Re;
1910;
 Vencedor de 3 etapes a la Mar-llac-muntanya;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Giuseppe Brambilla ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273174" title="Aelia de jure comitiorum" nonfiltered="2278" processed="2267" dbindex="107367">
Aelia de jure comitiorum fou una llei romana establerta en una data incerta, potser el 167 aC o 155 aC a proposta del trib de la plebs Eli o del cnsol Quint Eli Pet. 

Disposava que abans que se celebressin els comicis es fessin els auspicis i s'obes els anuncis de mals auguris i els magistrat que havien de presidir la reuni poguessin vetar-la. Aquesta llei permetia als patricis que controlaven els collegis d'arspex, impedir les assemblees en moments d'efervescncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273175" title="Aelia Sanctia" nonfiltered="2279" processed="2268" dbindex="107368">
Aelia Sanctia fou una antiga llei romana establerta en una data incerta i de la que noms se sap que tractava sobre els judicis. Pel seu nom hauria d'haver estat proposada per un trib de nom Eli (Aelius) i un de nom Sancti (Sanctius).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273176" title="Aelia de Statilio" nonfiltered="2280" processed="2269" dbindex="107369">
Aelia de Statilio fou una antiga llei romana establerta en una data incerta a proposta del trib de la plebs Gai Eli.

Anava contra l'actuaci de Estenni Estatili Luc que havia actuat molt desfavorablement a la ciutat de Thuris, ciutat que en agrament va concedir al trib una corona d'or i una esttua que fou erigida a Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273180" title="Aemilia cibaria" nonfiltered="2281" processed="2270" dbindex="107370">
Aemilia cibaria fou una lleia romana establerta per plebiscit pel cnsol Marc Emili Escaure (que exercia amb el seu collega Marc Cecili Metel) el 114 aC. Fou coneguda tamb com Aemilia Scauri. Taxava el gnere i quantitat dels banquets. 

El 77 aC una nova llei amb el mateix nom fou establerta pels cnsols Marc Emili Lpid i Quint Lutaci Catul. Fou coneguda tamb com Aemilia Lepidi.

Les dues lleis sn conegudes com Aemilia sumptuaria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273183" title="Bontol" nonfiltered="2282" processed="2271" dbindex="107371">

El bontol (Sarda sarda) s un peix teleosti, perciforme, de la famlia dels escmbrids, que forma grans bancs que s'apropen a la costa per fresar.

Morfologia.

 Talla: mxima 90 cm, comuna de 25 a 65 cm;
 Boca molt gran, mandbula superior a l'alada o b ultrapassant la vora posterior de l'ull.
 Sense dents a la cara superior de la llengua.
 Primer arc branquial amb 16 a 22 branquispines.
 Aletes dorsals juntes, la primera molt llarga i de perfil recte o cncau.
 De 7 a 9 pnnules dorsals i 6 a 8 pnnules anals.
 Pectorals curtes.
 Plviques separades per un apndix bfid (procs interplvic).
 Lnia lateral sinuosa.
 Cos cobert d'escates molt petites excepte a la zona del cap i aleta pectoral, on sn molt ben desenvolupades.
 Peduncle caudal amb dues carenes laterals petites i una mitjana gran a cada costat.
 Color blau brillant al dors, amb 5 a 11 ratlles fosques, lleugerament oblqes.
 Part inferior dels costats i ventre argentats.

Comportament.

Epipelgic, sobretot a aiges costaneres, fins als 200 m de fondria.

Migrador, formant sovint moles prop de la superfcie o b nedant en parelles.

Reproducci.

A la Mar Catalana es reprodueix de maig a juliol.

Els ous sn pelgics i estan recoberts per una cpsula de fibres.

Alimentaci.

s un gran depredador de peixos com sorells, sardines, verats i llisses.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia, incloent-hi la Mar Negra. Es troba tamb a les dues ribes de l'Atlntic en aiges temperades i tropicals (a l'est, de Sud-frica a Escandinvia, i a l'oest, del nord de l'Argentina a Massachussetts, Estats Units).

Pesca.

Carn molt gustosa, una mica llardosa, i d'inters comercial.

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Antigament, es pescaven mitjanant almadraves quan passaven prop de la costa en les seues migracions. Actualment, passen ms lluny de la costa, i es capturen amb arts d'encerclament, tremall, lnies de m, curric, teranyina i palangre. 

Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc, salat, fumat o en conserves.

La seua pesca no est regulada ni t talla mnima legal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 88.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el bontol. ;
 Fotografies de bontols. ;
 Article sobre les propietats nutritives del bontol. ;
 mplia descripci del bontol. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273187" title="Aemilia de terminis" nonfiltered="2283" processed="2272" dbindex="107373">
Aemilia de terminis fou una antiga llei romana de data desconeguda que establia els lmits dels municipis i colnies. Pel seu nom va haver de ser proposada per algun magistrat de la gens Emlia (Aemilia).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273188" title="Scantinia" nonfiltered="2284" processed="2273" dbindex="107374">
Scantinia fou una antiga llei romana de data possible el 227 aC, que va agafar el seu nom de Gai Scantini Arici, que era el condemnat del crim de qu tractava la llei, o be del trib de la plebs Gai Escantini Capitol. 

Castiga el anomenat pecatus nefandus amb una forta multa (alguns suposen que fins i tot amb pena de mort, per probablement aquesta pena no es va imposar fins al segle IV sota els primers emperadors cristians).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273189" title="Scribonia de usucapionibus" nonfiltered="2285" processed="2274" dbindex="107375">
Scribonia de usucapionibus fou una antiga llei romana establerta potser el 34 aC sota els cnsols Luci Escriboni Lib i Marc Antoni.

Prohibia la usucapi de servituds sobre propietats urbanes, i no requeria per la seva extinci ni bona fe ni ttol just.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273190" title="Scribonia viaria" nonfiltered="2286" processed="2275" dbindex="107376">
Scrobonia viaria fou una antiga llei romana establerta el 49 aC sota els cnsols Luci Emili Paule i Gai Claudi Marcel a proposta del trib de la plebs Luci Escriboni. 

Establia la reparaci de camins i pel seu finanament establia una vectiglia pel pas de vehicles, carros de guerra i carruatges particulars, cadires de ma i altres que transitaven pels camins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273191" title="Singularitat de Prandtl-Glauert" nonfiltered="2287" processed="2276" dbindex="107377">




La singularitat de Prandtl-Glauert s un cas de singularitat matemtica en aerodinmica. Si hi ha molta humitat a l'aire, quan un objecte assoleix la velocitat del so es produeix una variaci extrema de la pressi, que pot produir la condensaci del vapor d'aigua que hi ha a l'aire.

Aix, quan un avi travessa la barrera del so, es produeix la singularitat de Prandtl-Glauert, per la baixada sobtada de la pressi de l'aire, la qual causa un nvol de condensaci visible. 

Vegeu tamb .
 Nmero Mach;
 Avi supersnic;
 Velocitat del so;
 Bell X-1;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273192" title="Scribonia de lusitanis" nonfiltered="2288" processed="2277" dbindex="107378">
Scribonia de lusitanis fou una antiga llei romana establerta el 49 aC sota els cnsols Luci Emili Paule i Gai Claudi Marcel a proposta del trib de la plebs Luci Escriboni. 

Establia algunes avantatges pel poble dels lusitans, que havia patit molt desprs de les seves revoltes per ara estava sotms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273193" title="Exocitosi" nonfiltered="2289" processed="2278" dbindex="107379">

L'exocitosi, s el procs cellular mitjanant el qual la cllula secreta soluts cap a l'exterior cellular. Es tracta del procs invers a l'endocitosi, s a dir l'evaginaci de part de la membrana plasmtica per a formar una vescula a l'exterior cellular. En l'endocitosi, la membrana s'arreplega en una zona determinada, es forma una protoberncia que inclou all que ha de ser secretat o expulsat a l'exterior cellular i seguidament pateix una constricci escanyament en la seva base fins a esdevenir una vescula indepenendent de la membrana plasmtica cellular. Aquesta vescula, en tant que prov de la membrana plasmtica, est constituda per una doble membrana lipdica englobant macromolcules com hormones i altres protenes, substncies de rebuig, etc al seu interior.

Tipus.
En organismes multicellulars es poden donar dos tipus d'exocitosi:

La forma no constitutiva promoguda per Ca2+, i ;

La forma constitutiva no dependent de Ca2+. ;

L'exocitosi en les sinapsis qumiques neuronals depn de Ca2+ i permet la senyalitzaci interneuronal. L'exocitosi constitutiva t lloc en canvi, en totes les cllules i serveix per secretar protenes i altres molcules citoplasmtiques, extreure components de la matriu extracellular o simplement, alliberar protenes de membrana sintetitzades de nou que sn incorporades a la membrana cellular desprs de la fusi d'una vescula de transport provinent del reticle endoplasmtic o del complex de Golgi.

Referncies.
Alberts, Bruce; Bray, Dennis; Lewis, Julian; Raff, Martin; Roberts, Keith; Watson, James D. Biologia Molecular de La Cllula. (Traducci de la Segona Edici Americana, 1989) Edicions Omega, 1994. ISBN 84-282-0927-8.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273201" title="Antalyaspor Kulb" nonfiltered="2290" processed="2279" dbindex="107380">

El Antalyaspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat d'Antalya.

Histria.
L'Antalyaspor es form el 1966 desprs que tres equips locals s'unissin. Aquests clubs eren el Yenikap  SuSpor,  lk I  kspor i Ferrokromspor. 

No fou fins el 1982 que el club ascend a la primera divisi turca. Torn a baixar al final de la temporada 1984-85. Torn ascendir noms un any ms tard tornant a descendir la temporada 1986-87. Un nou ascens el visqu el 1993-1994 i aquest cop es mantingu a la mxima categoria fins el 2002. Durant aquest perode disput dos copa la Copa Intertoto i un cop la Copa de la UEFA. I l'any 2000 arrib a la final de la copa turca que perd per 5-3 amb el Galatasaray.

 Palmars .
Finalista de la Copa turca de futbol (1): 2000;

 Jugadors destacats .
 R t Reber;
 Burak Y lmaz;
 Feyyaz Uar;
 Hseyin im ir;
 Oscar Cordoba;
 Fani Madida;
 Richard Kingston;
 Maurizio Gaudino;
 Norman Mapeza;
 Vedin Music;

 Enllaos externs .
Web oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273204" title="Boluspor Kulb" nonfiltered="2291" processed="2280" dbindex="107381">

El  Boluspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Bolu.

 Histria .
El Boluspor va ser fundat l'any 1965. Durant vint temporades jug la primera divisi turca assolint com a millor posici una tercera la temporada 1973-74. Tamb fou un cop finalista de la copa turca.

Palmars.
Copa del Primer Ministre turca de futbol (2): 1969/70, 1980/81;
Copa TSYD (1);

Trajectria esportiva.
Primera divisi: 1970-1979, 1980-1985, 1986-1992;
Segona divisi: 1965-1970, 1979-1980, 1985-1986, 1992-1996, 1997-2001, 2007-;
Tercera divisi: 1996-1997, 2001-2002, 2005-2007;
Quarta divisi: 2002-2005;

Jugadors destacats.
Sinan Alayo lu;
Sadullah Acele;
Mehmet zgl (illi Mehmet);
R dvan Dilmen;
Sercan Grgl;
Fatih Uraz;
Mfit  kizo lu;
Recep etin;
 enol Fidan;
Faruk Yi it;
Erkan Avseren ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273206" title="Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona" nonfiltered="2292" processed="2281" dbindex="107382">



La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona tingu l'explotaci del ferrocarril de Girona a Olot, que es clausur el 1969. 

Actualment la companyia encara existeix i es dedica al transport en general amb autobusos. El seu domicili social al C/ Sardenya n16, C.P.17007 de Girona (Catalunya), correu electrnic teisa-bus@teisa-bus.com.
Dades Registrals: C.I.F. A-17005208, inscrita al Registre Mercantil de Girona al volum 574, full 158, Full GI-10984. 

Cronologia.

 El 21 de maig de 1891 es va fundar a Londres la The Olot & Gerona Railway Comany Ltd , .;
 El 13 de novembre de 1895 S'inaugur el tram entre Amer i Salt(22 KM).;
 1898 S'inaugur el tram entre Salt i Girona(2 KM).;
 El 15 de maig de 1900 S'inaugur el tram entre Amer i Planes d'Hostoles.;
 El 10 de gener de 1902 S'inaugur el tram entre Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols.;

 El 1909 Es canvi el domicili de la companyia que pass de Londres a Barcelona i l'empresa pass a Denominar-se Compaia del Ferrocarril de Olot a Gerona ;
 El 14 de novembre de 1911 s'inaugura l'arribada del tren a Olot.;
 El 15 d'octubre de 1963 a causa del dficit la companyia lliura la lnia d'Olot a l'estat, aix doncs passa a formar part de Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat.;


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273208" title="Moiss de Miquel ngel" nonfiltered="2293" processed="2282" dbindex="107383">


Moiss s una escultura renaixentista del segle XVI, Cinquecento a Itlia. s la figura central de la tomba del Papa Juli II, i es troba en l'esglsia de Sant Pere in Vincoli, de Roma. Va ser realitzada per Miquel ngel a l'any 1513, i acabada a l'any 1515. 

Anlisi de l'obra.
El tema s bblic, s a dir, representa el profeta Moiss, que en tornar dels seus viatges de recerca de  Les Taules de la Llei  per ensenyar-les als israelites, contempla horroritzat com aquests han abandonat el culte de Jehov i estan adorant el  Jnec d'Or 

El material utilitzat s el marbre, que dna un naturalisme a la obra realment increble. El marbre blanc, juntament amb la llum i els plecs de la roba, fa que la figura tingui un cert volum i un gran realisme. Destaca la perfecci de l'anatomia i l'expressi del rostre; els  msculs en tensi, que fan semblar que Moiss s'aixecar ple de fria i rbia.

Podem observar en l'escultura les caracterstiques de l'estil renaixentista com el seu clar naturalisme, la bsqueda de bellesa i l'inters de l'sser hum i la seva anatomia com a la cultura antropocntrica del perode humanista.

La obra anava destinada a la tomba del Papa Juli II, qui l'encarreg l'any 1505, per Miquel ngel no la va finalitzar fins al 1545, de una manera molt diferent de com l'havia projectat. El projecte original consistia en una tomba colossal, amb ms de quaranta grandioses esttues, que es collocarien sota la volta de la cpula de Sant Pere del Vatic. Desprs de la mort del papa al 1513 i els problemes econmics, el projecte es redu, fins que un contracte especific una tomba amb una senzilla faana i amb un ter menys de les figures incloses al projecte original.

Curiositats.
Alguns veuen a Moiss com un retrat del propi escultor o del Papa Juli II, un temible guerrer i un lder espiritual, i tamb un profeta bblic. Altres pensen que pot ser un smbol dels elements que componen la Natura, la barba de Moiss representaria l aigua i el cabell, les flames del foc.

Miquel ngel pensava que Moiss era la seva creaci ms realista. La llegenda explica que al terminar l'escultura, l'artista va colpejar el genoll dret de l'esttua i li va dir  Parla!-, sentint que la nica cosa que faltava era extraure del marbre la prpia vida.

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273209" title="Mar Balear" nonfiltered="2294" processed="2283" dbindex="107384">
La mar Balear (tamb anomenada mar Catalanobalear) s l'rea de la mar Mediterrnia Occidental situada al voltant de les illes Balears. Els seus lmits el marquen la costa de la pennsula Ibrica, la costa del Llenguadoc, les illes de Crsega i Sardenya i la costa del Magrib. Est envoltada per la mar Lgur al nord-est, la mar Tirrena a l'est i la mar d'Alboran al sud-oest.

 Subdivisions .

La mar Balear est subdividida en dues mars menors:

 La mar Catalana, situada entre la pennsula ibrica i les illes Balears;
 La mar de Sardenya, situada entre les illes Balears i l'illa de Sardenya;

Tamb inclou el golf de Lle.

 Denominaci .

Els grecs anomenaren aquesta part de la mar Mediterrnia Occidental com a mar Sarda. Foren els romans que la batejaren com a mar Balearicum, nom que ha pervingut fins avui dia. Tanmateix, hi ha certa confusi amb l'rea que inclou la mar Balear, ja que no presenta uns lmits definits per elements fisiogrfics clars, i els seus lmits sn fins a cert punt arbitraris. A ms, el fet que tamb rebi modernament el nom de mar Catalanobalear ha dut a la confusi comuna d'identificar mar Balear amb la mar Catalana; s a dir, restringint-la noms a la part compresa entre la costa ibrica i les illes Balears, la qual cosa no s correcta.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273212" title="Henri Marie Ducrotay de Blainville" nonfiltered="2295" processed="2284" dbindex="107385">


Henri Marie Ducrotay de Blainville (12 de setembre de 1777 - 1 de maig de 1850) fou un zoleg i anatomista francs.

Blainville nasqu a Arques. L'any 1796  va anar a Pars a estudiar pintura, per en el fons el que li interessava era la histria natural, crid l'atenci de George Cuvier. L'any 1812 fou ajudat per aquest a obtenir una cadira d'anatomia i zoologia en la Facultat de Cincies de Pars. Amb el temps es dona un distanciament entre Blainville i Cuvier que acab en una enemistat oberta.

L'any 1825 Blainville fou adms com a membre de la Acadmia de Cincies Francesa; i l'any 1830 fou escollit per a succeir a Jean-Baptiste Lamarck a la cadira d'histria natural al museu. Dos anys ms tard, a la mort de Cuvier, obtingu la cadira d'anatomia comparada, que segu ocupant per a un perode de divuit anys, ssent un successor no pitjor que el seu gran mestre. Fou trobat mort en un vag de ferrocarril mentre viatjava entre Rouen i Caen.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273213" title="Luis Milla Aspas" nonfiltered="2296" processed="2285" dbindex="107386">

Luis Milla Aspas (nascut en Teruel el 12 de mar de 1966). Futbolista espanyol dels anys 80 i 90. Jugador d'extraordinria tcnica individual, jugava com migcampista organitzador, i destacava per la seva gran visi de joc, el seu senzill toc de bal, i la facilitat i rapidesa amb que movia la pilota.

 Biografia .
Format en les categories inferiors del FC Barcelona, va ser un dels pocs jugadors que sent juvenil va guanyar un ttol de Lliga: el de la temporada 1984-1985. Aquella temporada es va produir una vaga de l'Associaci de Futbolistes Professionals d'Espanya i els clubs van decidir disputar una jornada de Lliga amb els jugadors dels seus equips juvenils. Milla, llavors jugador del juvenil A barcelonista, va disputar un partit de la Lliga professional, en el Camp Nou i davant el Real Zaragoza. El FC Barcelona va acabar guanyant aquella Lliga i Milla va poder anotar el seu primer ttol professional en el seu palmars.

Milla va ascendir al primer equip a principis de la temporada 1988-1989 de la m de l'entrenador Johan Cruyff, que li va confiar la responsabilitat de ser el cervell de l'equip en el mig camp. En la seva primera temporada en l'equip es va revelar, no noms com un jugador clau, i titular indiscutible, sin com un dels futbolistes ms cotitzats d'Espanya.

Milla va anar fins i tot convocat per a jugar en tres ocasions amb la Selecci espanyola, entre 1989 i 1990.

En la seva segona temporada en el club barcelonista va seguir jugant com titular fins que, a mitjan temporada, es van complicar les negociacions entre Luis Milla i el FC Barcelona per a renovar el contracte entre ambdues parts. Milla va demanar un augment de fitxa que ho situs a l'altura del nivell salarial dels jugadors titulars ms experimentats de la plantilla. A pesar que el president del club, Josep Llus Nez, semblava disposat a ampliar-li la fitxa, l'entrenador Johan Cruyff es va oposar que el club accepts les pretensions del jugador. Cruyff opinava que Milla encara era massa jove, i devia seguir progressant abans d'accedir als emoluments que cobraven els ms veterans. Les relacions entre Milla i Cruyff es van complicar a l'instant que, en el partit ms important de la temporada, la final de la Copa del Rei davant el Real Madrid, Cruyff va deixar Milla fora de la convocatria. En la decisi de l'entrenador holands tamb va pesar el rumor que Milla ja havia arribat a un acord amb el Real Madrid, que li oferia les condicions econmiques que el jugador pretenia.

El FC Barcelona va guanyar la final de Copa per dos a zero, la qual cosa va reforar l'autoritat de Cruyff. El FC Barcelona, seguint els criteris del tcnic holands, va presentar a Milla una oferta de renovaci per sota de les pretensions del jugador. Milla va rebutjar l'oferta i va optar per fitxar pel Real Madrid. La situaci va obrir una gran polmica entre l'afici barcelonista: gran part opinava que el FC Barcelona havia deixat escapar a un dels joves amb major talent d'Espanya per la tossuderia de Johan Cruyff. L'entrenador holands, no obstant aix, va dir llavors que tornaria a "fabricar un altre Milla": va pujar al primer equip a un jove jugador del filial per a jugar en la demarcaci de Milla. El seu nom era Josep Guardiola.

Milla va romandre en el Real Madrid durant set temporades. Els primers quatre anys no va obtenir els xits que esperava. Primer, va veure com el FC Barcelona guanyava de forma consecutiva quatre Lligues, la Copa d'Europa i altres ttols menors, mentre el seu nou club passava una gran crisi esportiva. Desprs va veure com Josep Guardiola, el jove jugador que l'havia substitut en el Barcelona, li llevava el lloc com  a migcentre en la Selecci espanyola. Milla no va tornar a ser convocat a jugar cap partit internacional. En els seus ltims tres anys com a madridista, en canvi, va guanyar dues lligues, el 1995 i el 1997. En total, la seva estada al Real Madrid li va proporcionar quatre ttols.

L'estiu del 1997 va fitxar pel Valncia CF, club en el qual va romandre quatre temporades fins a l'estiu del 2001, que es va retirar com professional. De la seva etapa valencianista va obtenir una nova Copa del Rei, la de l'any 1999.

Actualment s Ajudant tcnic de Michael Laudrup en el Getafe C.F. (Primera Divisi Espanyola).

 Clubs .
 FC Barcelona: 1988-1990.
 Reial Madrid: 1990-1997.
 Valncia CF: 1997-2001.

 Palmars .
 3 Lliga espanyola de futbol:
 1 amb el FC Barcelona: 1984-1985;
 2 amb el Real Madrid: 1994-1995 i 1996-1997;
 3 Copa del Rei:
 1 amb el FC Barcelona: (1990);
 1 amb el Real Madrid: 1993;
 1 amb el Valncia CF: 1999;
 2 Supercopa d'Espanya: 1993 i 1997, amb el Real Madrid;

 Enllaos externs .
Fitxa de la lfp.es;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273215" title="Agrupament Escolta i Guia Terra Plana" nonfiltered="2297" processed="2286" dbindex="107388">


L'Agrupament Escolta i Guia Terra Plana s l'agrupament escolta de Belianes. Va ser fundat a principis de la dcada de 1980 per mossn Manel Morgades i t la seva seu a la plaa Comandant Serret de Belianes.

L'Agrupament pertany a l'associaci Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que dna el marc pedaggic fonamentat en la Llei Escolta per a l'educaci dels nois i noies escoltes. A nivell nacional i internacional, l'Agrupament forma part la Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG), Moviment Scout Catlic (MSC), Organitzaci Mundial del Moviment Escolta (WOSM) i Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS).

Entre les principals activitats organitzades per l'Agrupament cal destacar la Marxa ecolgica i per la pau i els campaments d'estiu per a les diferents branques de l'Agrupament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273217" title="Aloze-Ziboze-Onizegaine" nonfiltered="2298" processed="2287" dbindex="107389">

Aloze-Ziboze-Onizegaine (en francs Alos-Sibas-Abense) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Ossas-Suhare i Trois-Villes al nord, Tardets-Sorholus a l'est, Alay-Alabhty-Sunharette i Camou-Cihigue a l'oest, i Laguinge-Restoue i Lichans-Sunhar al sud. 

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273222" title="Sepia (gnere)" nonfiltered="2299" processed="2288" dbindex="107390">

Sepia s un gnere de cefalpode que englova algunes de les espcies de spies ms comunes i conegudes.

 Classificaci .

Genus Sepia;
Subgneres indeterminats;
? Sepia bartletti;
? Sepia baxteri *;
? Sepia dannevigi *;
? Sepia elliptica;
Sepia filibrachia;
Sepia mira;
Sepia plana;
Sepia senta;
Sepia subplana;
? Sepia whitleyana;
Subgnere Acanthosepion;
Sepia (Acanthosepion) aculeata;
Sepia (Acanthosepion) brevimana;
Sepia (Acanthosepion) esculenta;
Sepia (Acanthosepion) lycidas;
Sepia (Acanthosepion) prashadi;
Sepia (Acanthosepion) recurvirostra;
Sepia (Acanthosepion) savignyi;
Sepia (Acanthosepion) smithi;
Sepia (Acanthosepion) stellifera;
Sepia (Acanthosepion) thurstoni;
Sepia (Acanthosepion) zanzibarica;
Subgnere Anomalosepia;
Sepia (Anomalosepia) australis;
Sepia (Anomalosepia) omani;
Sepia (Anomalosepia) sulcata;
Subgnere Doratosepion;
Sepia (Doratosepion) adami;
Sepia (Doratosepion) andreana;
Sepia (Doratosepion) appellofi;
Sepia (Doratosepion) arabica;
Sepia (Doratosepion) aureomaculata;
Sepia (Doratosepion) bathyalis;
Sepia (Doratosepion) bidhaia;
Sepia (Doratosepion) braggi;
Sepia (Doratosepion) burnupi;
Sepia (Doratosepion) carinata;
Sepia (Doratosepion) confusa;
Sepia (Doratosepion) cottoni;
Sepia (Doratosepion) elongata;
Sepia (Doratosepion) erostrata;
Sepia (Doratosepion) foliopeza;
Sepia (Doratosepion) incerta;
Sepia (Doratosepion) ivanovi;
Sepia (Doratosepion) joubini;
Sepia (Doratosepion) kiensis *;
Sepia (Doratosepion) kobiensis;
Sepia (Doratosepion) koilados;
Sepia (Doratosepion) limata;
Sepia (Doratosepion) longipes;
Sepia (Doratosepion) lorigera;
Sepia (Doratosepion) mascarensis;
Sepia (Doratosepion) mirabilis;
Sepia (Doratosepion) murrayi;
Sepia (Doratosepion) pardex;
Sepia (Doratosepion) peterseni;
Sepia (Doratosepion) rhoda;
Sepia (Doratosepion) saya;
Sepia (Doratosepion) sewelli;
Sepia (Doratosepion) sokotriensis;
Sepia (Doratosepion) subtenuipes;
Sepia (Doratosepion) tala;
Sepia (Doratosepion) tanybracheia;
Sepia (Doratosepion) tenuipes;
Sepia (Doratosepion) tokioensis;
Sepia (Doratosepion) trygonina;
Sepia (Doratosepion) vercoi;
Sepia (Doratosepion) vietnamica;
Subgnere Hemisepius;
Sepia (Hemisepius) dubia;
Sepia (Hemisepius) faurei;
Sepia (Hemisepius) pulchra;
Sepia (Hemisepius) robsoni;
Sepia (Hemisepius) typica;
Subgnere Rhombosepion;
Sepia (Rhombosepion) acuminata;
Sepia (Rhombosepion) cultrata;
Sepia (Rhombosepion) elegans;
Sepia (Rhombosepion) hedleyi;
Sepia (Rhombosepion) hieronis;
Sepia (Rhombosepion) madokai;
? Sepia (Rhombosepion) opipara;
Sepia (Rhombosepion) orbignyana;
Sepia (Rhombosepion) reesi;
Sepia (Rhombosepion) rex;
Sepia (Rhombosepion) vossi;
Subgnere Sepia;
Sepia (Sepia) angulata *;
Sepia (Sepia) apama;
Sepia (Sepia) bandensis;
Sepia (Sepia) bertheloti;
Sepia (Sepia) chirotrema;
Sepia (Sepia) dollfusi;
Sepia (Sepia) elobyana;
Sepia (Sepia) gibba;
Sepia (Sepia) hierredda;
Sepia (Sepia) insignis;
Sepia (Sepia) irvingi;
Sepia (Sepia) latimanus;
Sepia (Sepia) mestus;
Sepia (Sepia) novaehollandiae;
Sepia (Sepia) officinalis;
Sepia (Sepia) papillata;
Sepia (Sepia) papuensis;
Sepia (Sepia) pharaonis;
Sepia (Sepia) plangon;
Sepia (Sepia) plathyconchalis;
Sepia (Sepia) ramani;
Sepia (Sepia) rozella;
Sepia (Sepia) simoniana;
Sepia (Sepia) tuberculata;
Sepia (Sepia) vermiculata;

Les espcies allistades amb asterisc (*) sn qestionables i requereixen d'un estudi ms profund per tal de determinar si sn espcies vlides o sinonims. Les espcies marcades amb asteriscs indiquen un emplaament qestionable dins el gnere.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273223" title="Eski?ehirspor Kulb" nonfiltered="2300" processed="2289" dbindex="107391">

L'Eski ehirspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat d'Eski ehir.

 Histria .
El club va ser fundat el 1965. Tot i que mai ha guanyat la lliga turca ha qeudat diverses vegades sotscampi (1968-1969, 1969-1970, i 1971-1972). El seu xit ms destacat fou el triomf a la copa de l'any 1969-1970 on derrot el Galatasaray per 3-2. L'any segent guany la supercopa contra el mateix rival i el mateix resultat.

 Palmars .
Lliga turca de futbol (0);
 Finalista (3): 1969 1970, 1970 1971, 1972 1973;
Copa turca de futbol (1): 1970 1971;
 Finalista (2): 1969 1970, 1986 1987;
Supercopa de Turquia/Copa President (1): 1970/71;
Copa del Primer Ministre turca de futbol (3): 1965/66, 1971/72, 1986/87;
Copa TSYD (1);

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;
Web UnieSeS;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273226" title="Coleoid" nonfiltered="2301" processed="2290" dbindex="107392">

Els coleoids (Coleoidea) constitueixen una subclasse de cefalpodes. A diferncia del grup germ Nautiloidea, els coleoids no tenen una conquilla externa sin, en alguns casos, un os o closca interna que usen en la flotabilitat o com a suport. 

Classificaci.
CLASSE CEPHALOPODA;
Subclasse Nautiloidea: nutils;
Subclasse  Ammonoidea: ammonits;
Subclasse Coleoidea;
Divisi  Belemnoidea: belemnoids extingits;
Gnere  Jeletzkya;
Ordre  Aulacocerida;
Ordre  Hematitida;
Ordre  Phragmoteuthida;
Ordre  Belemnitida;
Divisi Neocoleoidea;
Superordre Decapodiformes;
?Ordre  Boletzkyida ;
Ordre Spirulida;
Ordre Sepiida;
Ordre Sepiolida;
Ordre Teuthida;
Superordre Octopodiformes;
Ordre Vampyromorphida: polps vampir;
Ordre Octopoda: polps;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273228" title="Yokosuka" nonfiltered="2302" processed="2291" dbindex="107393">

Yokosuka (en japons:     ; -shi), s una ciutat costanera japonesa a la Prefectura de Kanagawa. La seva poblaci s de 428.940 habitants (2006).

Est ubicada a la boca de la Badia de Tquio, concretament en la pennsula de Miura, que ocupa fins a la Badia de Sagami. Les poblacions venes sn Yokohama, Miura, Hayama, i Zushi.

Una de els raons per la qual la ciutat s coneguda, s perqu a Yokosuka va nixer hide, guitarrista del llegendari grup de rock X Japan.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273230" title="Gamere-Zihiga" nonfiltered="2303" processed="2292" dbindex="107394">

Gamere-Zihiga (en francs Camou-Cihigue) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Ossas-Suhare al nord, Aussurucq al nord-oest, Alos-Sibas-Abense a l'est  i Alay-Alabhty-Sunharette al sud.

Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273234" title="Altzruk" nonfiltered="2304" processed="2293" dbindex="107395">

Altzrk (en francs Aussurucq) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Musculdy i Ordiarp al nord, Idaux-Mendy al nord-est, Saint-Just-Ibarre al nord-ouest,  Camou-Cihigue i Ossas-Suhare a l'est, Bhorlguy a l'oest, Mendive al sud-oest i Alay-Alabhty-Sunharette al sud.

Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273237" title="Etxebarre" nonfiltered="2305" processed="2294" dbindex="107396">

Etxebarre (en francs Etchebar) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Lichans-Sunhar al nord-est, Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut a l'oest., Licq-Athrey al sud-est i Larrau al sud-oest.

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273240" title="Dermatocrani" nonfiltered="2306" processed="2295" dbindex="107397">
El dermatocrani s un conjunt de peces d'os drmic que constitueixen el sostre drmic, els paladars i les peces operculars i branquiostegues del crani dels vertebrats. Les crestes neurals indueixen la formaci de les peces drmiques.

Peces operculars i branquistegs.
Sn niques de telestoms i les trobem reduides o abstents en tetrpodes. S'ubiquen en la regi del segment de l'arc hioideu.

Es distingueixen quatre peces operculars: preopercle, interopercle, subopercle i opercle.

Paladars.

Hi ha dos tipus de paladars: el primari i secundari. El paladar primari presenta un nombre elevat de peces: 2 vmers, 2 pterigoides, paraesfenoides, 2 palatins i 2 ectopterigoides. 

Paladar secundari.
El paladar secundari s una estructura que s'afegeix al primari, apareix pel creixement de peces del sostre drmic. Desplaa les coanes cap enrrere i s anleg a les estructures farngies de les llampreses. s propi de quelonis, crocodilia i sinpsids. Est constituit per tres peces: maxilars, premaxilars i palatins.

Paladar d'aus.
En paleognates el vmer est molt desenvolupat i en contacte amb els palatins, el paraesfenoides i els pterigoides. Aquest tipus de paladar tamb s present en l'estadi embrionari de les negnates. 

En neognates el vmer est redut i en contacte noms amb els palatins.

El sostre drmic.

El sostre drmic serveix com a punt d'inserci de la musculatura mandibular. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273242" title="Hauze" nonfiltered="2307" processed="2296" dbindex="107398">

Hauze (en francs Haux) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Laguinge-Restoue al nord, Montory al nord-est, Lanne-en-Bartous a l'est, Licq-Athrey a l'oest i Sainte-Engrce al sud

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273244" title="Sorell blancal" nonfiltered="2308" processed="2297" dbindex="107399">

El sorell blancal (Trachurus mediterraneus) s un peix de la famlia dels carngids.

Morfologia.

 Talla: mxima 60 cm, comuna de 10 a 50 cm.
 Cos fusiforme, allargat, poc elevat i lleugerament comprimit.
 Escates petites i cicloides (llises).
 De 75 a 89 escudets a la lnia lateral principal; la lnia lateral accessria acaba entre l'extrem posterior de la primera aleta dorsal i els radis tercer i quart de la segona.
 Rostre obts.
 Ulls grossos amb pupilla adiposa ben desenvolupada.
 Boca grossa, obliqua i terminal; dents petites, en una sola filera.
 Primer arc branquial amb 13-17 branquispines superiors i 36-41 inferiors.
 Dues aletes dorsals, la primera formada per espines i la segona amb una espina i la resta per radis tous.
 L'anal, relativament curta amb 3 espines, tot i que les dues primeres sn sovint poc visibles i queden incloses a la pell; la resta est formada per radis tous.
 Les pectorals falciformes.
 La caudal forcada.
 Coloraci del dors entre el verd blavs i el grisenc, amb els flancs argentats i el ventre blanquins.
 T una petita taca negra a la vorera superior de l'opercle.
 Les aletes sn groguenques.

Comportament.

 Espcie pelgica migradora litoral.
 Forma grans bancs prop de la superfcie i la lnia de costa, fins als 250 m de fondria.
 Els juvenils solen estar associats amb meduses, aix com als objectes flotants.

Alimentaci.

S'alimenta de petits peixos i invertebrats.

Reproducci.

Arriba a la maduresa sexual quan t una longitud a la furca de 23 cm i sol fresar durant l'estiu i la tardor.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia i a la Mar Negra. A l'Atlntic Oriental des del Golf de Biscaia fins al Marroc.

Pesca.

Pesca industrial, semiindustrial, artesanal i esportiva; es captura amb arts de platja, tremalls, encerclament, volant, palangres i de rssec.

Es tracta d'una espcie popular de preu relativament baix. 

A la Mediterrnia hi ha dues espcies ms del mateix gnere (Trachurus trachurus i Trachurus picturatus), amb les quals s'acostuma a confondre.

Referncies.

 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 66.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Steindachner, F. 1868. Ichthyologischer Bericht ber eine nach Spanien und Portugal unternommene Reise. (V Frotsetzung.) bersicht der Meeresfische an den Ksten Spanien's und Portugal's. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 57: 351-424, Pls. 1-6. ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el sorell blancal. ;
 Descripci d'aquest peix. ;
 Informaci sobre el sorell blancal. ;
 Distribuci i hbitat del sorell blancal. ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273252" title="Finlanditzaci" nonfiltered="2309" processed="2298" dbindex="107400">

El terme finlanditzaci (en angls: finlandization) va ser encunyat pels mitjans de comunicaci occidentals durant la guerra freda per a descriure la poltica de neutralitat exercida per Finlndia. Segons aquesta doctrina, Finlndia, tot i trobar-se a l'oest del tel d'acer, evitava prendre posici en els assumptes que poguessin irritar a la Uni Sovitica, la qual cosa, en la prctica, va tenir com a conseqncia la reducci de la sobirania poltica del pas. Segons aquesta interpretaci, Finlndia, i en menor mesura ustria, pertanyien, en molts casos, a l'mbit de la influncia sovitica, tot i  conservar el seu sistema de democrcia occidental i no estar ocupades per la forces sovitiques com els pasos a l'est del tel d'acer. 

Els primers a emprar aquest terme van ser els poltics alemanys que tenien por que el desequilibri de les forces a favor del Pacte de Varsvia permets a la Uni Sovitica exercir una tutela sobre la Repblica Federal d'Alemanya a l'estil finlands. El concepte va ser recuperat per l'OTAN, per a justificar una major presncia nord-americana a Alemanya i el desplegament dels mssils Pershing en aquest pas. 

A Finlndia, per la seva banda, el terme ha estat molt controvertit i no hi ha unanimitat sobre el grau de "finlanditzaci" del pas durant la guerra freda, s a dir, si es tractava solament d'una poltica realista la finalitat de la qual era salvaguardar la independncia i el benestar del pas o, si en canvi, es tractava d'una actitud massa servil per part dels dirigents poltics per afavorir els interessos de la Uni Sovitica. Segons la primera postura, l's d'aquest terme amb sentit negatiu s'ha vist, per part de molts finlandesos, com fruit de la incomprensi de la histria, la realitat i la situaci geopoltica del pas i, segons la postura oposada, hi ha veus crtiques que acusen a la classe dirigent d'aleshores d'haver-se subordinat a Moscou, i d'haver donat l'esquena a occident en massa ocasions. 

Segons la doctrina oficial de la poltica exterior de Finlndia durant la guerra freda, Finlndia es denominava un pas que exercia una poltica de neutralitat respecte als blocs anomenats capitalista i comunista. Cal assenyalar, en aquest sentit, que durant tota la guerra freda els ciutadans finlandesos no van estar subjectes a cap restricci de llibertats, s a dir, podien viatjar lliurement a l'estranger i gaudien de totes les llibertats democrtiques, entre elles la llibertat d'opini. No obstant aix, avui dia es considera que en alguns aspectes de la poltica interna la "finlanditzaci", encara que a Finlndia no s'usava aquest terme, es manifestava en forma d'autocensura, sobretot per part dels dirigents poltics quant al que deien i el que callaven sobre la Uni Sovitica. A ms, hi havia poltics que, en la poltica interior, usaven la anomenada carta de Moscou contra els seus adversaris poltics, s a dir, acusaven a aquests de posar en perill les bones relacions d'amistat entre els pasos vens. 

A Finlndia, aquesta poltica exterior es coneixia pel nom de doctrina Paasikivi-Kekkonen - batejada pel nom de dos presidents de la postguerra -, la pedra angular de la qual era, en paraules del president Paasikivi, tenir en compte la situaci geopoltica del pas. Segons aquesta visi, Finlndia havia d'abstenir-se d'irritar a la Uni Sovitica, perqu era una actitud realista en una situaci que el pas, desprs d'haver-se enfrontat durant el segle XX en tres guerres amb el seu poders ve de l'est, s'havia salvat pels pls, havia evitat l'ocupaci sovitica i havia conservat la seva independncia. 

La "doctrina de Paasikivi-Kekkonen" es va plasmar, principalment, en el Tractat d'Amistat, Cooperaci i Assistncia Mtua  signat a Moscou el 6 d'abril de 1948 entre Finlndia i la Uni Sovitica, que va ser derogat al gener de 1992. La interpretaci de les clusules d'aquest tractat en alguns mbits del mn occidental va fer que es considers que Finlndia estava lligada al sistema de defensa de la Uni Sovitica. No obstant aix, en matria de defensa, les obligacions de Finlndia es limitaven a la defensa del seu propi territori nacional encara que, aix s, en el cas que fos necessari i prvia consulta entre les parts contractants, en collaboraci amb la Uni Sovitica. Cal observar, a ms, que les clusules contractuals reconeixien el carcter independent de Finlndia, la qual, com un pas sobir tenia l'obligaci de defensar el seu territori d'atacs exteriors. En el cas que es recorregus a l'assistncia mtua, havien de complir-se certs requisits, s a dir, una amenaa concreta seguida de negociacions entre les parts contractants, o sigui que les accions no haguessin estat automtiques. En l'article primer s'esmentava, concretament, un atac al territori finlands, o al territori sovitic a travs de Finlndia, per part d'Alemanya o els seus aliats. 

La clusula d'assistncia, malgrat aix, mai va ser posada en prctica. Una vegada, a l'octubre de 1961, la Uni Sovitica, aparentment preocupada per la tibant situaci internacional, va proposar desenvolupar consultes entre els pasos, per les tensions van ser dissipades en les negociacions entre el president Kekkonen i el mandatari rus. 

Desprs de la guerra freda, el terme finlanditzaci sembla haver seguit un desenvolupament independent del seu origen etimolgic i s'aplica per a descriure una situaci en qu la sobirania poltica es veu reduda a causa de les pressions per part d'un poder exterior, sigui un altre pas, entitat u organitzaci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273253" title="Sorell fumat" nonfiltered="2310" processed="2299" dbindex="107401">

El sorell fumat (Trachurus picturatus) s un peix de la famlia Carangidae.

Morfologia.

 Talla: mxima 60 cm, comuna de 20 a 30 cm.
 Cos fusiforme, allargat, poc elevat i, lleugerament, comprimit.
 Escates petites i cicloides (llises).
 De 93 a 100 escudets a la lnia lateral principal; la lnia lateral accessria acaba entre els radis quart i cinqu de la segona aleta dorsal.
 Rostre obts.
 Ulls grossos amb pupilla adiposa, ben desenvolupada.
 Boca grossa, obliqua i terminal; dents petites, en una sola filera.
 Primer arc branquial amb 14-17 branquispines superiors i 41-44 inferiors.
 Dues aletes dorsals, la primera formada per espines i la segona amb una espina i la resta per radis tous.
 L'anal, relativament curta, amb 3 espines, tot i que les dues primeres sn sovint poc visibles i queden incloses a la pell; la resta est formada per radis tous; als adults, el darrer radi de la segona dorsal i el de l'anal sn ms llargs i es troben, lleugerament, separats de la resta.
 Les pectorals, falciformes.
 La caudal, forcada.
 Coloraci del dors negre blavs i grisenc amb irisacions verd blavoses; flancs argentats i el ventre blanquins.
 T una petita taca negra a la vorera superior de l'opercle.
 Les aletes sn de grises a vermelloses.

Comportament.

Espcie pelgica migradora ocenica.

Forma grans bancs prop de la superfcie i dels 250 fins als 350 m de fondria.

Alimentaci.

S'alimenta essencialment de crustacis.

Reproducci.

La reproducci t lloc a l'estiu.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia (excepte al nord de l'Adritic i a la Mar Negra). A l'Atlntic Oriental des del Golf de Biscaia a Mauritnia (incloent-hi les illes Aores, Madeira i Canries).

Pesca.

Pesca industrial, semiindustrial, artesanal i esportiva; es captura amb arts de platja, tremalls, encerclament, volant, palangres i de rssec.

Es tracta d'una espcie popular de preu relativament baix.

A la Mediterrnia hi ha dues espcies ms, del mateix gnere (Trachurus mediterraneus i Trachurus trachurus), amb les quals s'acostuma a confondre.

Referncies.

 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
 Bowdich, S. L. 1825. Fishes of Madeira. Pp. 121-125 and 233-238. In: T. E. Bowdich. Excursions in Madeira and Porto Santo during the autumn of 1823, while on his third voyage to Africa. Londres. Fish. Madeira: i-xii + 1-278, 11 pls. + 10 pls. ;
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 67.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el sorell fumat. ;
 Descripci del sorell fumat. ;
 Informaci i fotografies d'aquest peix. ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273260" title="Lakarri-Arhane-Sarrikotagaine" nonfiltered="2311" processed="2300" dbindex="107402">

Lakarri-Arhane-Sarrikotagaine (en francs Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Alay-Alabhty-Sunharette al nord-oest, Etxebarre i Lichans-Sunhar a l'est i Larrau al sud.

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273266" title="Liginaga-Aste" nonfiltered="2312" processed="2301" dbindex="107403">

Liginaga-Aste (en francs Laguinge-Restoue) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Tardets-Sorholus al nord, Alos-Sibas-Abense al nord-oest, Montory a l'est, Lichans-Sunhar a l'oest i Hauze i Licq-Athrey al sud.

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273268" title="Economia de Veneuela" nonfiltered="2313" processed="2302" dbindex="107404">


L'economia de Veneuela s molt depenent de l'exportaci del petroli: gaireb 90% de les exportacions del pas, ms de 50% de la font dels ingressos pblics, i de 30 del PIB sn originats per la indstria petroliera. Altres activitats econmiques importants sn l'extracci de ferro i alumini i la producci d'acer.

Una vaga nacional entre desembre de 2002 i febrer de 2003 va tenir conseqncies econmiques importants: el PIB real va caure aproximadament 9% el 2002 i 8% el 2003 - per l'economia es va recuperar rpidament des de llavors.

Desprs de la seva reelecci el desembre de 2006, el president Hugo Chvez va nacionalizar empreses d'explotaci petroliera, de comunicacions i d'electricitat, el que va disminuir la influncia estrangera en l'economia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273270" title="Doctrina Breznev" nonfiltered="2314" processed="2303" dbindex="107405">
La Doctrina Breznev - tamb coneguda com a Doctrina de la sobirania limitada - va ser encunyada desprs de la invasi de Txecoslovquia per tropes del Pacte de Varsvia a l'agost de 1968, quan la direcci sovitica va tractar de justificar de manera terica aquesta drstica mesura. 

Va ser en un discurs davant el V Congrs del Partit Obrer Unificat de Polnia (Partit Comunista) al novembre de 1968, que l'aleshores Secretari General del PCUS Leonid Breznev va enunciar el que  a Occident es va conixer com la Doctrina Breznev. 


El lder sovitic va afirmar que "l'aband de la comunitat socialista de Txecoslovquia hagus xocat amb els nostres interessos vitals i hagus estat en detriment dels altres estats socialistes". 


Breznev, en virtut de la "solidaritat socialista internacional", va reivindicar el dret d'intervenir en els assumptes interns de qualsevol pas socialista si optava per reformes que posessin en perill el rgim comunista. Per suposat, era la direcci del PCUS la qui, en darrer terme, havia d'avaluar la "perillositat" de la situaci. 


La fraseologia de la burocrcia sovitica amagava una veritable afirmaci de poder imperial que, evidentment, s'exerciria en funci de la relaci de forces existents dins del bloc sovitic. La debilitat econmica i militar de la Uni Sovitica, unida al procs de reformes de la perestroika va fer que Gorbatxov abandons i condemns pblicament la Doctrina Breznev, substituint-la per la doctrina Sinatra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273272" title="Larraine" nonfiltered="2315" processed="2304" dbindex="107406">


Larraine (en francs Larrau) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Alay-Alabhty-Sunharette i Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut al nord, Etxebarre i Licq-Athrey al nord-est, Mendive al nord-oest, Sainte-Engrce a l'est , Lecumberry a l'oest i Otxagabia (Navarra) al sud.

La comuna s travessada pel riu Gave de Larrau, afluent del Saison. Geogrficament, a Larrau t lloc la intersecci entre el parallel nord 43 i el meridi 1 a l'oest de Greenwich, segons el Degree Confluence Project. El sud de la comuna t frontera amb Espanya. s la localitat natal de Clmence Richard, (1830-1915), segona esposa del prncep Louis Lucien Bonaparte, filleg i poltic francs del segle XIX que va estudiar els diferents dialectes del basc. 

Demografia.



Enllaos externs. 
 El punt 43N1W a Larraine, segons el Degree Confluence Project;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273274" title="Lexantz-Znharre" nonfiltered="2316" processed="2305" dbindex="107407">

Lexantz-Znharre (en francs Lichans-Sunhar) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Alos-Sibas-Abense al nord, Laguinge-Restoue a l'est, Alay-Alabhty-Sunharette a l'oest, Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut al sud-oest, Etxebarre i Licq-Athrey al sud.

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273278" title="Kocaelispor Kulb" nonfiltered="2317" processed="2306" dbindex="107408">

El Kocaelispor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat d'zmit.

 Histria .
Fundat el 1966, disput mxima categoria turca els anys 1980-1988 i 1992-2003. Va guanyar dos cops la Copa turca de futbol els anys 1997 i 2002 com a principals xits.

 Palmars .
Copa turca de futbol (2): 1997, 2002;

Jugadors destacats.
Gven Kurtar;
Ceyhun Gray;
Saffet Sancakl ;
Faruk Yi it;
Tar k Da gn;
Orhan Kaynak;
Sabin Ilie;
John Moshoeu;
Kaan Dobra;
Mert Meri;
Orhan Ak;
Ahmet Dursun;

 Entrenadors destacats .
Holger Osieck;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273281" title="Marissa Mayer" nonfiltered="2318" processed="2307" dbindex="107409">


Marissa Ann Mayer (30 de maig de 1975) s la vicepresidenta de productes de cerca i experincia d'usuari a la companyia del motor de cerca americ Google. Vigila el procs de llanament dels seus productes, determinant quan un producte particular de Google est llest per ser llenat als usuaris. Ha esdevingut una de les cares pbliques de Google, fent diverses entrevistes a la premsa i apareixent a events habitualment per a parlar en nom de la companyia.

Va rebre el seu B.S. en Sistemes simblics i M.S. en Cincies computacionals de la Universitat d'Stanford. Mayer va ser la primera enginyera dona contractada a Google i un dels primers 20 empleats, passant a formar part de la companyia a principis de 1999.

 Aparicions en conferncies .
 Cyberposium 12, Harvard Business School, 11 de Novembre, 2006, Discurs inaugural;
 Kellogg Technology Conference, Kellogg School of Management, 7 de febrer, 2007, Discurs inaugural;

 Enllaos externs .
 Biografia executiva al lloc de Google ;
 Perfil de Marissa a Google Orkut ;
 Innovaci, compartici i somnis, Marissa parlant a Stanford ;
 Entrevista en video, Febrer 2007 (Angls, introducci en alemany, subttols en alemany) ;
 Business Week Online, "Inside Google's New-Product Process," 30 de juny de 2006 ;
 Stanford University, "Marissa Mayer parlant sobre '9 Nocions d'innovaci'", 30 de juny, 2006 ;
 Business Week Online, "Managing Google's Idea Factory," 3 d'octubre, 2005 ;
 Good Experience interview, 15 d'octubre, 2002 ;
 Una foto de Marissa Mayer per Bart Nagel Photography ;
 Cyberposium 12: Video del discurs inaugural de Marissa Mayer ;
 Entrevista podcast amb Marissa Mayer ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273282" title="Basilosurid" nonfiltered="2319" processed="2308" dbindex="107410">

Els basilosurids (Basilosauridae) sn una famlia de cetacis extingits que visqueren als mars tropicals de l'Eoc superior.

Taxonomia.
Famlia Basilosauridae;
 Subfamlia Basilosaurinae;
 Gnere Basilosaurus;
 Gnere Basiloterus;
 Subfamilia Dorudontinae;
 Gnere Ancalecetus;
 Gnere Chrysocetus;
 Gnere Cynthiacetus;
 Gnere Dorudon;
 Gnere Zygorhiza;
 Subfamlia Kekenodontinae;
 Gnere Kekenodon;
 Gnere Phococetus;
Altres;
 Gnere Saghacetus;

Vegeu tamb.

 Evoluci dels cetacis;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273283" title="Ligi-Atherei" nonfiltered="2320" processed="2309" dbindex="107411">

Ligi-Atherei (en francs Licq-Athrey) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Laguinge-Restoue i Lichans-Sunhar al nord,  Etxebarre al nord-oest, Hauze a l'est,  Larraine al sud-oest i Sainte-Engrce al sud.

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273285" title="Doctrina Sinatra" nonfiltered="2321" processed="2310" dbindex="107412">
La Doctrina Sinatra va ser el nom que el govern sovitic de Mijail Gorbatxov usava per a descriure la seva poltica de permetre als seus pasos vens del Pacte de Varsvia determinar els seus propis afers interns. Aquesta doctrina, va ser batejada aix en honor de Frank Sinatra per la seva can My way ("A la meva manera"), ja que permetia a aquestes nacions anar a la seva prpia manera, en contrast amb l'anterior Doctrina Breznev, o de la sobirania limitada, que havia estat usada per a justificar la invasi sovitica a Txecoslovquia en 1968. 

La frase va ser encunyada pel ministre d'Afers Exteriors de Gorbatxov, Eduard Shevardnadze. 

Com a resultat d'aquesta poltica, els diferents estats aliats del Bloc Sovitic van iniciar reformes d'Estat i, en 1989, el Mur de Berln es va esfondrar, assenyalant aix el final de la Guerra freda. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273287" title="Montori" nonfiltered="2322" processed="2311" dbindex="107413">

Montori (en francs Montory) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Barcus al nord, Tardets-Sorholus al nord-oest, Lanne-en-Bartous a l'est, Laguinge-Restoue a l'oest i Hauze al sud-oest.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273290" title="Ozaze-Zhara" nonfiltered="2323" processed="2312" dbindex="107414">

Ozaze-Zhara (en francs Ossas-Suhare) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Menditte i Idaux-Mendy al nord, Sauguis-Saint-tienne al nord-est, Trois-Villes a l'est , Aussurucq a l'oest, Alos-Sibas-Abense al sud-est i Camou-Cihigue al sud.

 Demografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273292" title="Any de sa Desgrcia" nonfiltered="2324" processed="2313" dbindex="107415">






Context europeu.
L'atac turc a Menorca s'esdev en una poca de conflicte entre el rei Felip II de Castella  i Enric II de Frana, enmig de les pretensions del Papa Pau IV d'aconseguir el control del regne de Npols. Aix, es produeixen en l'mbit continental la batalla de Sant Quint (1557), desprs de la invasi de Npols per part dels francesos, i la Batalla de Gravelines (juliol de 1558), mentre que en l'mbit del Mediterrani es preparava la conquesta de Crsega per part de Frana, en mans hispanogenoveses, i atacs a Nia, en mans de la casa de Savoia, aliada de Felip II en la guerra contra Frana.

Antecedents.
En juny de 1558, juntament amb Turgut Reis, Pial Bax salp en direcci a l'Estret de Messina i els dos almiralls capturaren Reggio de Calbria. Des d'all, es dirigiren a les illes Elies i en van capturar diverses d'elles, abans de desembarcar a Amalfi, en el Golf de Salern, i capturar Massa Lubrense, Cantone i Sorrento. Posteriorment desembarcaren a Torre del Greco, en les costes de Toscana, i a Piombino. L'objectiu era reunir-se amb les tropes franceses a Ajaccio per completar la conquesta de Crsega i atacar Vilafranca de Nia, per la flota turca els esquiv pel nord de Crsega i es dirig cap a Menorca propiciat pels suborns rebuts de les forces hispanogenoveses per evitar l'atac a Crsega.

El setge.
El mat del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 d'ells a la capital Ciutadella, que el dia anterior van ser rebutjades des del Castell de Sant Felip de Ma.

Mentre Miguel Negrete va sugerir la rendici, el regent de la Governaci, Bartomeu Arguimbau va avisar de l'arribada de les 140 naus a Mallorca i Barcelona, i va fer concentrar a la capital la poblaci no combatent de la illa seguint ordres de Joana d'Espanya per casos d'emergncia, i cridant reforos de les altres poblacions, de manera que defensaven la ciutat la companyia de Miguel Negrete de 40 soldats, 500 ciutadellencs, cent homes d'Es Mercadal, cent homes d'Alaior i quatre supervivents de l'atac a Ma.

La muralla medieval de Ciutadella, de parets altes i primes no estava preparada per a fer front a les bales dels canons disparades amb plvora, i els defensors van haver de fer sortides per mirar d'inutilitzar l'artilleria enemiga, mentre rebutjaven tres atacs turcs, que bombardejaven la muralla mentre un turc comminava a la rendici en castell

La nit del vuit dia de setge es va evacuar la ciutat, per columna d'evacuaci fou interceptada i els seus integrants morts o capturats i al dia segent les tropes otomanes entraven a la ciutat.

Conseqncies.
La ciutat fou saquejada durant tres dies desprs dels quals qued totalment despoblada i totes les construccions van ser destrudes, incloent la catedral. El nou governador, arribat des de Mallorca va haver de dormir les primeres nits en una cova. 

L'atac va suposar la major catstrofe demogrfica des de la Conquesta de Menorca de Pere el Gran 1287, amb la prdua d'uns 5.000 habitants entre morts i captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus.

Cada 9 de juliol, Ciutadella recorda els fets amb la lectura de l'Acta de Constantinoble al Sal Gtic de l'Ajuntament.

La polmica: implicaci de Frana o d'Espanya?.
La historiografia ha volgut explicar l'atac a Menorca a causa d'errors estratgics de la Corona espanyola i l'ajuda francesa. No obstant aix, la documentaci francesa  desmenteix tot inters d'Enric II de Frana en Menorca, que fins i tot es va queixar als turcs pel trencament del seu acord i per no haver fet res en profit seu, ja que el seu objectiu era Crsega i les possessions de la Casa de Savoia.

Per contra, el gran beneficiat d'aquell trencament entre francesos i turcs fou Felip II de Castella, que es mantenia a Crsega i veia com les posicions dels seus aliats no eren atacades, propiciant aix la seva definitiva victria contra Frana a Gravelines. La implicaci espanyola en la planificaci de l'atac a Menorca es refora, a banda dels motius estratgics, per la presncia a Ciutadella d'un bombarder flamenc anomenat Claudio a qui els menorquins van tallar el coll per traci i del discutit paper del capit Negrete en la defensa de Ciutadella.

Referncies.


Bibliografia.
 Miquel A Casasnovas Camps.: Histria de Menorca. Ed. Moll, Palma 2005.
 Josep M. Ruiz Manent: Assaig histric dels dotze anys que seguiren al de "Sa Desgrcia" de Ciutadella. Ed. Nura Menorca 2004.
 Florenci Sastre Portella.: Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...'. Ed. Nura Menorca 2006.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273293" title="Doctrina de la destrucci mtua assegurada" nonfiltered="2325" processed="2314" dbindex="107416">

La Doctrina de la destrucci mtua assegurada (en angls mutual assured destruction o MAD, sigles que formen la paraula "boig" en angls, intencionada coincidncia), tamb coneguda com "1+1=0" s la doctrina concebuda per John von Neumann per descriure una situaci en la qual l's d'armament nuclear per qualsevol de dos bndols oposats podria resultar en la completa destrucci d'ambds (atacant i defensor). 

Fonament de la teoria.

La doctrina suposa que cada bndol possex suficient armament per a destruir al seu oponent i que qualsevol dels bndols, cas de ser atacat per qualsevol ra pel bndol oposat, respondria a l'atac amb la mateixa o major fora. El resultat esperat s una escalada instantnia on cada bndol obtingui la destrucci total i assegurada de l'enemic. La doctrina suposa a ms que l'armament nuclear dels Estats es troba disseminat per tot el mn (en submarins, avions, etc) per la qual cosa,  la idea de llanar un primer atac devastador sobre la totalitat de l'armament atmic d'un pas per a neutralitzar un eventual contraatac igual de devastador resulta impossible. 

Va ser la resposta als postulats segons els quals un primer atac emprant bombarders i posteriorment submarins nuclears podia inutilitzar totes o la major part de les armes nuclears enemigues. 

Assumint que cap dels bndols seria prou forasenyat com per a arriscar la seva prpia destrucci, cap dels bndols s'atreviria a llanar un primer atac, sota el temor que l'altre ataqus en resposta. L'avantatge d'aquesta doctrina s una pau estable encara que d'elevada tensi. 

La principal aplicaci d'aquesta doctrina va tenir lloc durant la Guerra Freda (anys 1950 a 1990) entre els Estats Units i la Unin de Repbliques Socialistes Sovitiques. Cal destacar que els postulats de la Teoria noms sn aplicables a Estats Naci, institucions que no accepten com escenari possible l'autodestrucci, encara que aquesta impliqui la de l'adversari. L'aplicaci de les idees de la Destrucci Mtua Assegurada entre executors diferents en escenaris diversos (com poden ser les accions de soldats o grups terroristes disposats a morir com mrtirs a l'atacar als seus enemics, per exemple una naci, en la seva accepci poltica) no s'ha estudiat en profunditat



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273294" title="Urdatx-Santa-Grazi" nonfiltered="2326" processed="2315" dbindex="107417">

Urdatx-Santa Grazi (en francs Sainte-Engrce) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Licq-Athrey, Hauze i Lanne-en-Bartous al nord, Arette a l'est, Larraine a l'oest i amb Navarra al Sud. 

El municipi d'-Urdatx-Santa Grazi  est situat en la vessant nord dels Pirineus, en la vall del riu Uhaitxa. Es compon de dos llogarets: Sainte-Engrce Caserne i Sainte-Engrce Bourg, ambds sobre la carretera departamental 113. L'ajuntament i l'escola es troben en el llogaret de La Caserne; l'esglsia en el Bourg, a 5 km de distncia. Sainte-Engrce se situa sobre el itinerari GR 10, que recorre els Pirineus des del Mediterrani fins a l'Atlntic sobre 870 km. Existeixen diverses senderes abalisades que conduxen a la selva d'Irati, al can d'Ehujarre i a les goles de Kakueta. En el terme municipal existeix una central hidroelctrica.

Histria. 
Anomenada oficialment Urdaitx o Urdax fins a 1476, la seva histria est estretament lligada a la de la seva esglsia, nica resta visible d'una collegiata que va tenir gran importncia durant l'Edat Mitjana per ser etapa del Cam de Santiago. L'origen de l'esglsia es perd en la boira de la llegenda. Santa Engrcia seria una cristiana capturada a Saragossa en 303 quan es preparava a creuar els Pirineus per a unir-se al seu proms, un duc de Narbona. Martiritzada en la capital aragonesa, un lladre hauria robat el seu bra per a enterrar-lo sota un roure en les proximitats d'Urdax. Com en molts altres mites fundacionals, aquesta relquia hauria estat descoberta desprs miraculosament per un bou, motivant la fundaci de l'esglsia. Una curiositat s que el roure era considerat un arbre sagrat per molts pobles de l'ntiguitat, la qual cosa podria indicar que l'esglsia es va construir sobre un lloc sagrat pre-cristi.

La ms antiga referncia ens indica que sota el bisbe Od de Benac (1083 - 1101) existia a Urdaitx una collegiata de 12 canonges. En 1085 el rei d'Arag San III d'Arag es va apoderar de la regi i va posar la collegiata sota control del monestir benedict de Leyre a Navarra. A mitjan de segle XII la Collegiata de Santa Engrcia estava en el seu apogeu. Al costat de l'esglsia s'estenia un hospital que acollia als pelegrins de Santiago. Tamb es va convertir en lloc de romiatge per a les parrquies de Sola. La van visitar prnceps de Navarra, Arag i Bearn. 

Els moviments poltics d'aquesta zona dels Pirineus van ser provocant la decadncia de la Collegiata. En el segle XIV van ser els conflictes entre els reis d'Anglaterra i de Frana (Guerra dels Cent Anys), en el XV els enfrontaments entre francesos i castell-aragonesos pel control de Navarra, en el segle XVI les Guerres de Religi que van assolar tot el regne de Frana. La relquia de la santa va desaparixer, les peregrinacions a Santiago prcticament van cessar, l'hospital es va esfondrar. Amb la Revoluci la Collegiata va ser confiscada per l'Estat i venuda. Noms quedava l'esglsia. En 1841 l'esglsia va ser classificada monument histric francs. Es va iniciar la seva restauraci en 1983.

Demografa.



Patrimoni: L'esglsia de Santa Engracia.


Edifici romnic del segle XI. Planta rectangular, dividit en tres naus, amb la central ms ampla que la resta. Cada nau acaba en un absis semicircular. Torre de campanar quadrada. Sn destacables el portal i els 12 capitells historiats que adornen l'interior de la nau. No s segur que la posici actual de cada capitell sigui l'original, a causa de les restauracions successives. Llista de motius dels capitells: 
Centaures llanant fletxes ;
Servidors tocant la trompa de caa ;
Naixement de Jess ;
Les tres dones davant el sepulcre buit ;
Cristians devorats pels lleons (1);
Cristians devorats pels lleons (2) ;
Escena de msica i ball (1) ;
Escena de msica i ball (2) ;
Salomn rep a la reina de Saba ;
Animals diversos, el sentit de la composici no ens s conegut ;
Els Reis Mags cam a Betlem ;
Adoraci dels Reis Mags (veure foto) ;

A l'exterior de l'esglsia s'estn el cementiri del poble, en el qual es poden observar les esteles discodals tpiques del Pas Basc. 

Enllaos externs.
  Alcaldia de Sainte-Engrce.;
  Sainte-Engrce a l'enciclopdia Auamendi;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273301" title="Carolina Bonaparte" nonfiltered="2327" processed="2316" dbindex="107419">

Nascuda Marie-Annonciade Bonaparte a Ajaccio el 1782 i morta a Florncia (Itlia) el 1839, fou germana petita de Napole Bonaparte i esposa del mariscal de Frana Joachim Murat.

Era filla de Carlo-Maria de Buonaparte i de Maria-Ltizia Ramolino i germana de Napole Bonaparte. El 1800, marid Joachim Murat amb qui tingu quatre fills:
Achille Murat, segon Prncep Murat.
Ltizia Murat.
Lucien Murat.
Louise Murat.

Fou gran-duquessa de Berg i de Clves el 1806 i desprs Reina de Npols de 1808 al 1814. Durant el seu regnat, es mostr digna del crrec, car afavor les arts i els artistes,  estimul les excavacions de Pompeia i cre a Npols equipaments necessaris.

El naixement de Napole II va acabar amb l'esperana de qu el seu fill Napole Achille Murat herets al seu germ gran, cosa que va fer que es passs al bndol de Klemens Wenzel Lothar von Metternich. Se la nomen regent quan Murat deix Npols i hi garant la seguretat pblica, no marxant fins haver negociat amb el comodor angls els interessos de les persones grans. Desprs es retir al castell de Baimbourg, prop de Viena, on s ocup exclusivament de l educaci dels seus fills. A partir del 1830, es va poder reunir amb la seva famlia a Itlia. Prengu el ttol de comtessa de Lipona (anagrama de Napoli, nom itali de Npols).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273302" title="Spinochordodes tellinii" nonfiltered="2328" processed="2317" dbindex="107420">

Spinochordodes tellinii  s un cuc nematomorf parsit les larves del qual es desenvolupen en insectes de l'ordre Orthoptera. Aquests cucs sn capaos de modificar el comportament de l'hoste: un cop que el cuc creix provoca que l'hoste salti a l'aigua, provocant el seu ofegament. El cuc adult viu i es reprodueix a l'aigua.

La larva microscpica es desenvolupa a l'interior de l'hoste dins cucs que poden ser ms gran que l'hoste.

Es desconeix si el control del comportament de l'hoste inclou neuromodulaci del sistema nervis o b intervenen altres factors. Estudis han demostrat que els grills que contenen el parsit expressen, o creen, protenes diferents a les dels grills no infectats. Algunes d'aquestes protenes s'ha constatat que t activitat neurotransmissora, altres activitat geotxica o canvis en la resposta del cos a la gravetat.

Un cuc parsit similar s Paragordius tricuspidatus.

Referncies.


Enllaos externs.
 Vdeo de Spinochordodes tellinii, que fa que l'hoste s'ofegui i desprs surt a l'exterior.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273304" title="Josep Mirabent i Magrans" nonfiltered="2329" processed="2318" dbindex="107421">
Josep Mirabent i Magrans (Sitges, juliol del 1907 - 1981) fou un industrial i poltic catal.

Nascut a Sitges el 1907, era fill de Josep Mirabent i de Rita Magrans. Fou alumne del collegi dels Maristes.

Juntament amb Josep Maria Massip, Pere Curtiada i Ramon Planes, fund l'"Ateneu El Centaure" i va ser tresorer de la primera junta directiva. El 1931 es convert en un dels membres destacats de la delegaci local del Partit Catalanista Republic, formaci poltica que anys ms tard passaria a ser coneguda amb el nom d'Acci Catalana Republicana. 

Integrat en la candidatura de Concrdia Sitgetana, el febrer de 1934 esdevingu regidor de l'ajuntament governat per Salvador Olivella, del qual fou sndic i president de l'rea de cultura i turisme. Des d'aquest darrer crrec impuls la creaci  de la primera colnia escolar de la vila, que s'install a la Plana Novella l'estiu de 1934. Tamb tingu un paper destacat en la conversi del Cau Ferrat com a museu, i en la creaci, l'any 1936, de la Biblioteca Santiago Rusiol. Desprs de la Guerra Civil i fins l'any 1967 va compaginar la seva feina com a industrial del ram de la construcci amb diversos crrecs poltics. D'altra banda en els anys 50 va pertnyer a les directives del Foment del  Turisme, de la Uni Esportiva Sitges, i de la Comissi Executiva Permanent de les Exposicions de Clavells.

De 1970 a 1975 fou president del Casino Prado, perode en el que es van restaurar les pintures d'Agust Ferrer i Pino que decoren la faana de l'edifici. Des de molt jove ja va demostrar una gran qualitat com actor de teatre, i l'any  1930 interpret el paper de protagonista a la tragdia Orfeu, dirigida per Artur Carbonell. L'estrena d'aquesta obra al Prado provoc una gran polmica, i va esdevenir un punt d'inflexi en la modernitzaci del teatre sitget. A partir d'aquest moment va protagonitzar altres obres importants entre les que destaca Egmont (1932). Malgrat que es va moure sempre dins el terreny amateur, fou repetidament elogiat i ms d'un crtic assenyal les seves facultats escniques. L'any 1972 fund les Joventuts Musicals de Sitges i des de la presidncia de l'entitat promogu diverses activitats destinades a difondre la msica clssica, com ara els Cicles de Concerts d'Estiu, que es comenaren a celebrar al rac de la Calma a partir de 1976.

L'any 1993, amb la finalitat de recordar Josep Mirabent i Magrans, la seva famlia va comenar a organitzar el Concurs Josep Mirabent i Magrans de cant i msica de cambra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273305" title="Zalgize-Doneztebe" nonfiltered="2330" processed="2319" dbindex="107422">

Zalgize-Doneztebe (en francs Sauguis-Saint-tienne) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb Menditte al nord, Roquiague al nord-est, Barcus a l'est, Ossas-Suhare al sud-oest i Trois-Villes al sud.

Sauguis s la localitat on va morir Jean-Bernard d'Uhart (1765-1834), militar i poltic francs, representant del Pays de Soule en els estats generals i en l'assemblea constituent de 1789.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273307" title="Sistema simblic" nonfiltered="2331" processed="2320" dbindex="107423">
En els camps de l'antropologia i la sociologia, un sistema simblic s un sistema de significats simblics interconnectats.

Per a sistemes complexos de smbols, el terme s preferit a simbolisme, que denota el significat simblic d'un fenomen cultural individual.

 Termes relacionats .
 Antropologia estructural;
 Antropologia simblica;
 Simbolisme;

 Referncies .
 Claude Lvi-Strauss;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273308" title="Concurs Josep Mirabent i Magrans" nonfiltered="2332" processed="2321" dbindex="107424">
El Concurs Josep Mirabent i Magrans s un concurs que premia el cant i la msica de cambra. Es convoca anualment a Sitges i s'atorga al Salo d'Or del Palau Maricel el darrer cap de setmana de juny.

L'any 1992, amb la finalitat de recordar a Josep Mirabent i Magrans, la seva famlia va comenar a organitzar un concurs musical amb el suport de les Joventuts Musicals de Sitges, societat de la qual ell fou fundador i primer president.

Inicialment era una beca que la famlia Mirabent atorgava a un estudiant de msica menor de vint-i-set anys, amb el requisit que resids al Garraf o al Peneds, degut a la gran relaci del personatge recordat amb aquestes comarques. Posteriorment, aquest esdeveniment musical ha evolucionat al llarg dels anys fins a consolidar-se com a un dels premis musicals ms destacats a Catalunya, tant per la participaci de msics d'arreu del mn com per la qualitat d aquest joves intrprets. En l'actualitat s un concurs on hi participen msics d'arreu del mn.

A l'any 2004, i vista la dificultat de valorar instruments molt diferents entre ells, es va decidir dividir el concurs en dues modalitats: cant i msica de cambra.

 Premis .
En la celebraci del quinz aniversari el 2008, el concurs ampli el nombre i el valor econmic de premis. Grcies a les noves collaboracions aconseguides, es repartien 13.800  en premis, una xifra molt superior als 5.200  de l'any anterior.

Aquestes collaboracions estan assegurades pels propers anys, la qual cosa garanteix aquesta quantitat en les properes edicions.

Els premis sn els segents:

 Concurs de cambra .


 Concurs de cant .



A part dels premis econmics, els guanyadors dels tres primers premis de cada categoria de l'any 2008 tindran la oportunitat de participar amb un concert cadascun dins del  9 Cicle de Concerts Concertante , que se celebrar l'any vinent a la Facultat de Geografia i Histria de la UB.

 Relaci de premiats .
 1993 Salvador Monz i Almirall (piano) i Jos Agustn Candisano Mera (piano);
 1994 Xavier Pags (piano);
 1995 Josep Llus Bieito (guitarra);
 1996 Fabrici Rodrguez i Sampaio (flauta);
 1997 Josep "Pinyo" Mart i Camps (percussi);
 1998 Jonathan Carb i Casanellas (orgue);
 1999 Eugeni Amador i Expsito (piano);
 2000 Amaya Barrachina i Plo (viol) i Carmina Font i Olivella (viol);
 2001 Victria Cceres (guitarra);
 2002 Maria Eugnia Espigol (piano);
 2003 Oroitz Maiz i Morea (acordi);
 2004 Free W Bass i Quartet Matiz (cambra); Maribel Ortega Asencio i Tina Gorina Faz (cant);
 2005 Quartet de saxofons Quantz (cambra); Francisco Corujo Perdomo (cant);
 2006 Samuel Muoz i Cosmin Boeru (cambra); Nuria Vil (cant);
 2007 Quartet Qvixote (cambra); Anna Tobella i Prncep (cant);
 2008 Trio Monte (cambra); Beatriz Jimnez i Marconi (cant);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273309" title="Joan Miquel Mestre de Bellavista" nonfiltered="2333" processed="2322" dbindex="107425">
Joan Miquel Mestre de Bellavista (segle XVII) fou un militar catal.

Conegut com lhereu de Just de Vallespir, fou el comandant d'una partida de miquelet durant les revoltes dels Angelets de la Terra, fou capturat a la carretera de Camprodon el 1670 pels francesos, que el dugueren a Ceret mentre que els seus companys de revolta atacaren la ciutat per alliberar-lo i empresonant tota la companyia de soldats a cavall que havien estat enviats per capturar-los.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273311" title="ngel Soler i Renales" nonfiltered="2334" processed="2323" dbindex="107426">

ngel Soler i Renales (Barcelona, 1940) s concertista i professor de piano i de msica de cambra. 
 Formaci .

A l'edat de set anys va comenar els estudis de solfeig i piano demostrant ben aviat grans aptituds.  Curs estudis de piano a l'Acadmia Marshall amb els mestres Joan Torra i Merc Rolds, aconseguint el Premi d'Honor en els graus mitj i superior.  S'inici en la msica de cambra, una de les seves especialitats com a mestre i concertista, amb el violinista i compositor Joan Massi, creador d'una important escola d'intrprets a Barcelona .

Fou convidat als Cursos Internacionals de Weikersheim i estudi al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klien i Gerald Moore.

 Concerts .

Noms amb 17 anys actu a Joventuts Musicals de Sabadell. La crtica va parlar d' "un mecanisme excellent i d'uns prometedors dots artstics".

Ha donat nombrosos concerts tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, participant en festivals tan prestigiosos com els de Barcelona, Granada, Santander, Cadaqus, S'Agar i Torroella de Montgr.

Ha actuat en diverses ciutats europees amb destacades figures com Jean-Pierre Rampal, Radu Aldulescu, Carlos Prieto, Ludwig Streicher i Evelio Tieles.  Ha acompanyat a cantants tan prestigiosos com Montserrat Alavedra, Victria dels ngels, Anton Dermota, Josep Carreras, Anna Ricci i Isabel Aragn.

Collabora habitualment amb el Cor de Cambra del Palau de la Msica.

T gravats diversos CD entre els quals destaquen tres acompanyant a Anna Ricci. Un d'ells Eduard Toldr, msica i poesia, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 1995 de Msica.

 Tasca pedaggica .

s un infatigable i reputat professor de piano. Actualment treballa al Conservatori Superior de Msica del Liceu i dirigeix l'estudi de msica que porta el seu nom a Barcelona.

s professor dels cursos d'estiu de Sant Feliu de Guxols, Sitges, Castell d'Empries i Vila-Seca.

Ha col.laborat en els llibres-partitura El petit pianista i Piano, piano..., editats per DINSIC.

 Bibliografia .

 Manuel Costa Fernndez. Angel Soler, pianista, en Juventudes Musicales. Sabadell, pgina 2. 11/04/1957.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273313" title="Iruri" nonfiltered="2335" processed="2324" dbindex="107427">

Iruri (en francs Trois-Villes) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Sauguis-Saint-tienne al nord, Barcus al nord-est, Tardets-Sorholus a l'est, Ossas-Suhare a l'oest i Alos-Sibas-Abense al sud.

Iruri era en el segle XVII el feu familiar de Jean-Armand du Peyrer, comte de Trville o de Troisville, conegut com Monsieur de Trville, oficial de la companyia dels mosqueters de Llus XIII de Frana i un dels personatges triats per Alexandre Dumas per a la seva obra Els tres mosqueters. 

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273318" title="Barkoxe" nonfiltered="2336" processed="2325" dbindex="107428">

Barkoxe (en francs Barcus) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Chraute i L'Hpital-Saint-Blaise al nord, Gronce, Ges-d'Oloron, Prchacq-Josbaig i Saint-Goin al nord-est, Esquiule a l'est, Sauguis-Saint-tienne i Roquiague a l'oest, Aramits al sud-est, Tardets-Sorholus i Iruri al sud-oest Lanne-en-Bartous i Montori al sud.

Es la localitat natal de Piarres Topet, conegut com a Etxahun (1786-1862), un dels ms destacats bersolaris bascos.

 Demografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273325" title="Sohta" nonfiltered="2337" processed="2326" dbindex="107429">

Sohta (en francs Chraute) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Berrogain-Laruns i Moncayolle-Larrory-Mendibieu al nord, Viodos-Abense-de-Bas al nord-oest, L'Hpital-Saint-Blaise a l'est, Maule-Letxarre al sud-oest, i Barkoxe i Roquiague al sud.

Demografia.



 Personalitats de la vila .
 Jon Mirande, escriptor en basc. La seva mare va nixer al poble.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273327" title="Mitikile-Larrori-Mendibile" nonfiltered="2338" processed="2327" dbindex="107430">

Mitikile-Larrori-Mendibile (en francs Moncayolle-Larrory-Mendibieu) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Angous i Arrast-Larrebieu al nord, Sus au nord-est, Gurs a l'est, Berrogain-Laruns a l'oest, L'Hpital-Saint-Blaise al sud-est i Sohta al sud.

Demografia.



 Personatges de la vila .
 Bernard de Goyheneche dit Matalas, capell de Mitikile, cap de la revolta de pagesos suletins de 1661 contra l'augment dels impostos reials. Fou arrestat a Ordiarp i decapitat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273329" title="Panerola" nonfiltered="2339" processed="2328" dbindex="107431">

Zoologia: diversos tipus d'artrpodes.
Denominaci genrica per als insectes de l'ordre dels blatodeus.
Denominaci genrica per als crustacis ispodes dels gneres Oniscus, Armadillium i Porcellio. Vegeu Porquet de Sant Antoni. ;
Panerola de mar: arriet (Ligia sp.);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273331" title="CNT (diari)" nonfiltered="2340" processed="2329" dbindex="107432">
El CNT s l'rgan de premsa oficial del sindicat anarcosindicalista de nom homnim. Es publica mensualment.

Enllaos externs.
Lloc web del CNT ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273332" title="Bildoze-Onizepea" nonfiltered="2341" processed="2330" dbindex="107433">

Bildoze-Onizepea (en francs Viodos-Abense-de-Bas) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Esps-Undurein i Arrast-Larrebieu al nord, Ainharbe a l'oest, Maule-Letxarre al sud i Sohta i Berrogain-Laruns a l'est.

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273336" title="Medalla de la Defensa" nonfiltered="2342" processed="2331" dbindex="107434">


La Medalla de la Defensa (angls: Defence Medal) s una medalla de campanya britnica i de la Commonwealth, creada el 16 d'agost de 1945 per Jordi VI pel servei durant la Segona Guerra Mundial. Era atorgada per 3 anys de servei al Regne Unit entre el 3 de setembre de 1939 i el 2 de setembre de 1945,  6 mesos a ultramar a una zona no operativa subjecta a atacs aeris, com a reconeixement del servei militar com civil.

El servei que qualificava per a la medalla inclou:
 Servei a les forces en zones no operatives, per subjectes a atacs aeris o molt amenaats;
 Servei no operatiu a l'exrcit a ultramar o fora del pas de residncia durant un perode d'un any. Si el territori s amenaat per l'enemic, o subjecte a atacs aeris, el perode requerit queda redut a 6 mesos.
 La defensa civil en zones operativament militars les quals no atorguen estrelles de campanya;
 Membres de qualsevol servei civil que poden lluir galons pel seu servei de guerra;
 Membres de la Home Guard residents al Regne Unit, que hagin completat al menys un servei de 3 anys;
 Receptors de la Creu de Jordi o de la Medalla de Jordi, independentment de la seva ocupaci, sempre que les guanyessin pel servei en la defensa civil;
El tipus de servei al Regne Unit incloa: 
 La Home Guard;
 Les Brigades de Bombers, incloent el Servei Nacional de Foc;
 Servei de Missatgeria de la Defensa Civil;
 Policia;
 Guardacostes;
El temps necessari per qualificar per a la medalla era:
 Regne Unit: 1080 dies;
 Zones d'ultramar no operatives: 360 dies;
 Zones d'ultramar no operatives per amenaades o subjectes a atacs aeris: 180 dies;

Disseny.
Una medalla de plata de 36mm de dimetre. A l'anvers apareix l'efgie del Rei Jordi VI, mirant cap a l'esquerra, amb la llegenda GEORGEIVS VI D: BR: OMN: REX F: D: IND: IMP:

Al revers, apareix la Corona Reial sobre un brot de roure, flanquejat per un lle i una lleona drets. A la part superior esquerra hi ha la data 1939, i a la dreta, 1945. A la base de la medalla apareix la inscripci 'THE DEFENCE/MEDAL' en dues lnies. 

Penja d'una cinta de color taronja foc, amb una franja verda als costats per simbolitzar els atacs enemics sobre la terra verda britnica, amb una franja negra al centre representant les apagades.

Vegeu tamb.

 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella del Pacfic;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de l'Atlntic ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273337" title="Pas neutral" nonfiltered="2343" processed="2332" dbindex="107435">
Un pas neutral s aquell que no pren part per cap dels bndols enfrontats en un conflicte bllic amb l'esperana de mantenir-se al marge de la mateixa. En les relacions internacionals, una poltica neutralista s, per tant, la que apunta a mantenir la neutralitat davant futurs conflictes. 

El concepte de neutralitat ha de diferenciar-se del de no-alineament. 

Pasos neutrals en l'actualitat.
 Costa Rica ;
 Finlndia - a partir de la Guerra Freda. ;
 Irlanda ;
 Liechtenstein ;
 Sucia ;
 Sussa ;
 Turkmenistan ;

Pasos que es reclamen neutrals per no es troben reconeguts com a tals.
 Cambodja - des de 1993 ;
 Moldova - Segons la seva constituci de 1994. ;

Pasos neutrals en el passat.
 Blgica - abandonada desprs de la II Guerra Mundial i la seva posterior inclusi en l'OTAN.
 Laos ;
 Luxemburg - va abolir la seva neutralitat en 1948 ;
 Pasos Baixos - autoimposada entre 1839 i 1940.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273341" title="Berrogaine-Lahntze" nonfiltered="2344" processed="2333" dbindex="107436">

Berrogaine-Lahntze (en francs Berrogain-Laruns) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Arrast-Larrebieu al nord, Moncayolle-Larrory-Mendibieu a l'est, Viodos-Abense-de-Bas a l'oest i Sohta au sud.
 
Demografia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273343" title="Kobudo" nonfiltered="2345" processed="2334" dbindex="107437">

El kobudo (   ) s un terme japons que es pot traduir com a "Art marcial ancestral". Anteriorment es coneixia com Kobujutsu ("Tcnica marcial ancestral").

Al Jap, aquest terme s utilitzat per referir-se a qualsevol art marcial tradicional (per exemple, Tenshin Sh den Katori Shint -ry ), per fora del Jap generalment es refereix a l'us de diferents armes tradicionals de la regi d'Okinawa (al sur del Jap).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273344" title="rrstoi-Larrabile" nonfiltered="2346" processed="2335" dbindex="107438">

rrstoi-Larrabile (en francs Arrast-Larrebieu) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Charre al nord, Angous i Moncayolle-Larrory-Mendibieu a l'est,  Esps-Undurein a l'oest, i Berrogain-Laruns i Viodos-Abense-de-Bas al sud.

Demografia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273346" title="Zelmira" nonfiltered="2347" processed="2336" dbindex="107439">

Zelmira s una pera en dos actes amb msica de Gioacchino Rossini sobre llibret d'Andrea Leone Tottola (basat en Zelmire, tragdie en cinq actes, de l'escriptor francs Dormont de Belloy, estrenada a Aviny l'any 1762).

L'pera - que va ser la darrera del cicle napolit de Rossini (mentre que Semiramide va constituir l'adu als teatres italians del Cigne di Pesaro) - va ser estrenada al Teatro San Carlo de Npols el 16 de febrer de 1822, un any desprs que Matilde di Shabran.

El Rossini de Zelmira - segons el crtic de l'estrena al Giornale delle Due Sicilie - progressa a grans passes vers la perfecci. El mateix crtic va considerar aquesta obra com superior a l'aclamat Mos (i amb aix queda tot dit, era la glossa).

Els intrprets de la primera vetlada al San Carlo van ser la soprano Isabella Colbran (en el paper de Zelmira), els tenors Andrea Nozzari (Antenore), Giovanni David (Ilo) i Gaetano Chizzola (Eacide), la contralt Anna Maria Cecconi (Emma) i els baixos Antonio Ambrogi (Polidoro), Michele Benedetti (Leucippo) i Massimo Orlandini (Gran Sacerdot).

 El controvertit xit de l'pera .
A la representaci del 6 de mar de 1822 va assistir el rei Ferran I de les Dues Siclies (anteriorment amb el ttol de Ferran IV de Npols), a qui va plaure l'execuci de l'pera, els intrprets, l'orquestra i el mateix Rossini, el qual l'endem se'n va anar amb la Colbran per casar-s'hi pocs dies desprs, el 16 de mar, a Castenaso, prop de Bolonya.  Per tota resposta, i gaireb per represlia, l'empresari Domenico Barbaja va trobar just retenir en el seu poder la partitura.

De gran durada, com sol ocrrer en les peres rossinianes, Zelmira careix de l'habitual sinfonia tot i que disposa d'un breu tema orquestral que precedeix el cor inicial. Tot i ser abundosa d'ries, de concertants i dels tpics crescendi rossinians, segons la crtica moderna Zelmira s encara una pera feble, sobretot pel que fa al seu vessant dramtic, amb un llibret en el qual l'adaptaci de Tottola fins i tot va empitjorar l'evident monotonia del text original de Belloy.

Noms en part la msica de Rossini reeix a dissimular un text considerat infeli: per va bastar per provocar el deliri de la crtica de l'poca, que va considerar Zelmira l'obra mestra de Rossini. Per altra banda, el mateix compositor creia en la partitura com ho demostra el fet que   amb noms una lleugera revisi i amb l'afegit de la nova ria aria Ciel pietoso, ciel clemente, destinada al personatge d'Emma   va fer-la representar poc desprs de l'estrena, el 13 d'abril de 1822 a Viena, i quatre anys desprs, el 14 de mar de 1826, a Pars, aquesta vegada amb un final diferent, per igualment feli.

A la recuperaci de l'oblidada Zelmira, que aviat va eixir de repertori operstic tradicional, ha contribut la Rossini renaissance que es va inciar desprs de la Segona Guerra Mundial i que es va consolidar amb el Rossini Opera Festival. Aquest Festival va posar-la en escena a meitat de la dcada del 1990.

Pattica i monumental alhora, de difcil execuci tant en la part instrumental com en la vocal, Zelmira ha gaudit en les darreres dcades de diverses versions discogrfiques. N'hi ha una en viu de l'any 1965   amb ocasi de la recuperaci de la partitura original al lloc de la seua estrena, Npols   basada en l'edici histrica de 1989, amb els Ambrosian Singers i els Solisti Veneti dirigits per Claudio Scimone, amb un repartiment que incloa, entre d'altres, a Cecilia Gasdia, Chris Merritt, William Matteuzzi, Jos Garcia i Bernarda Fink.

 Sinopsi .

L'acci trascorre en una vasta plana prop de l'indret on hi ha les tombes reials (coronades de xiprers millenaris) front a la mar, fora de les muralles de Lesbos (Acte I); una sala magnfica del palau de Polidoro, el temple del Gran Sacerdot, i de nou la plana junt a Lesbos (acte II).

El complicat argument s'articula entorn de la figura de Zelmira, filla de Polidoro, rei de l'illa de Lesbos i estimat pel poble, i del prncep Ilo, marit de la protagonista.

Abans dels fets que s'hi narren, en absncia d'Ilo, partit per defensar la seua terra natal, Azorre, senyor de Mitilene, a qui Polidoro havia negat la m de la seua filla, ha envat Lesbos en un intent d'assassinar l'anci rei.

Zelmira ha reeixit a amagar son pare en una tomba reial, i fingint cedir als propsits d'Azorre, l'enganya fent-li creure que son pare s'ha amagat al temple de Ceres. Azorre fa calar foc al temple creient que aix ha donat mort al seu rival.

Per Antenore, aspirant al trom de Mitilene i enemic d'Azorre, havent-se unit a la conquesta de Lesbos fa assassinar aquest.

Noms el provindencial retorn del valers Ilo far possible l'expulsi del nou usurpador i restablir al seu tron el savi rei Polidoro.

 Fragments clebres .
Che vidi! Amici! O eccesso! (cavatina d'Antenore);
Terra amica (cavatina d'Ilo);
La sorpresa, lo stupor (cantable concertant del final del primer acte);
Fiume che gli argini rompe, sorpassa (stretta final del primer acte);
Ciel pietoso, ciel clemente (pregria d'Emma, segon acte, a partir de l'edici de Viena);
Riedi al soglio (ria final de Zelmira);

Edici crtica.
Editada per la Fondazione Rossini i l'Editorial Ricordi, a cura de Kathleen Kuzmick Hansell.

 Bibliografia .
Dizionario dell'opera lirica (a cura de Michele Porzio) - 1995, Oscar Mondadori ISBN 88-04-35284-1;
Rossini - Tutti i libretti d'opera Vol. II (a cura de Piero Mioli) - 1997, Newton Musica ISBN 88-8183-806-0;
 Rossini, l'Olimpico - Gino Roncaglia, 1946;

 Enllaos externs .
Zelmira al ROF 1995;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273348" title="?ta D?kan" nonfiltered="2348" processed="2337" dbindex="107440">
 ta D kan (    ) (1432-1486), va nixer amb el nom d' ta Sukenaga (    ) i era un Samurai.  Va ser fill una famlia feudal o daimyo, descendent de Minamoto no Yorimasa. Va servir com a vassall de la branca  gigayatsu a la famlia Uesugi.  ta D kan t fama d'haver estat un excellent estratega militar.  Va ser executat desprs de ser acusat de deslleialtatper la famlia Uesugi, quan aquest passava per un perode de conflictes intern. s reconegut per haver contruit el Castell Edo el 1457.

Referncies.
En angls;
" ta D kan" en Kodansha Encyclopedia of Japan. Kodansha Ltd. Tokio, 1985.
Turnbull, Stephen. The Samurai Sourcebook. Cassell & Co.  Londres, 1998.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273349" title="Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937" nonfiltered="2349" processed="2338" dbindex="107441">

La Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937 (angls:King George VI's Coronation Medal 1937) s una medalla commemorativa britnica i de la Commonwealth, creada al 1937 per Jordi VI. 

Va ser atorgada pel Rei com a record personal per commemorar la seva coronaci el 12 de maig de 1937. 

La medalla va ser atorgada per tot l'Imperi a membres de les Forces Armades i oficials de l'Estat, oficials i serfs de la Casa Reial, ministres, oficials del govern, batlles, funcionaris de l'estat i governs locals. 

Va ser atorgada en 90.279 ocasions.

No hi ha barres per a aquesta medalla.

 Disseny .
Una medalla de 32mm en plata amb les efgies superposades dels reis coronats, Jordi VI i Elisabet amb robes d'estat. Al revers, apareix la inscripci GEORGE VI QUEEN ELIZABETH envoltant el monograma real. A sota del monograma apareix la inscripci Coronats 12-maig-1937.

Se sost d un gal blau amb una franja blanca als costats. Al mig de la franja blanca n hi ha una de vermella.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273350" title="Josep Guiter" nonfiltered="2350" processed="2339" dbindex="107442">
Josep Guiter (Torrelles de la Salanca 1761 - Pars 1829) fou un religis i poltic nordcatal. S'orden sacerdot abans de 1789 per abandon el sacerdoci per dedicar-se a la poltica. Durant la Revoluci Francesa, ocup el crrec d'alcalde de Perpiny des del 2 de gener de 1791 fins al 16 de setembre de 1792. Elegit diputat a la Convenci Nacional, s'aline amb la facci dels girondins i vot en contra de l'execuci de Llus XVI, per la qual cosa fou empresonat. La seva evoluci poltica el situa a la dreta. Desprs de l'execuci de Robespierre el 1794 fou alliberat i torn a ser diputat a la Convenci. Don suport al cop d'estat de Napole Bonaparte el 1799.

Sobre l'execuci de Llus XVI, Guiter manifest que considerava el regicidi com una forma equivocada de sacrifici hum per la llibertat i la igualtat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273351" title="Ezpeize-ndreine" nonfiltered="2351" processed="2340" dbindex="107443">

Ezpeize-ndreine (en francs Esps-Undurein) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Charritte-de-Bas al nord, Charre al nord-est, Aroue-Ithorots-Olhaby al nord-oest, Arrast-Larrebieu a l'est Ainharbe au sud-oest i Viodos-Abense-de-Bas al sud.
 
Demografia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273358" title="Are-Ithorrotze-Olhaibi" nonfiltered="2352" processed="2341" dbindex="107444">

Are-Ithorrotze-Olhaibi (en francs Aroue-Ithorots-Olhaby) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d' Etcharry al nord, Nabas al nord-est, Charritte-de-Bas i Lichos a l'est, Domezain-Berraute a l'oest, Ainharbe i Lohitzun-Oyhercq al sud.
 
Demografia.

 Histria .
Are es troba sobre la Via Podiensis, una de les quatre rutes tradicionals a Frana del Cam de Santiago. Durant la Revoluci Francesa va destacar per ser l'nica comuna basca que va adoptar la poltica jacobina en matria religiosa dels Temples de la Ra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273360" title="Domintxaine-Berroeta" nonfiltered="2353" processed="2342" dbindex="107445">

Domintxaine-Berroeta (en francs Domezain-Berraute) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Arbouet-Sussaute i Osserain-Rivareyte al nord,  Saint-Gladie-Arrive-Munein al nord-est, Etcharry a l'est, Arbrats-Sillgue i Bhasque-Lapiste a l'oest, Aroue-Ithorots-Olhaby al sud-est, Larribar-Sorhapuru al sud-oest i Lohitzun-Oyhercq al sud.
 
Administraci.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273363" title="Lohitzne-Oihergi" nonfiltered="2354" processed="2343" dbindex="107446">

Lohitzne-Oihergi (en francs Lohitzun-Oyhercq) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Domezain-Berraute al nord, Aroue-Ithorots-Olhaby al nord-est, Larribar-Sorhapuru al nord-oest, Uhart-Mixe a l'oest, Ainharbe al sud-est, Pagolle al sud-oest i Ordiarp al sud.

Demografia.


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273368" title="Tete" nonfiltered="2355" processed="2344" dbindex="107447">


 Paraula d'origen valenci, present en castell. Es tracta d'un apellatiu carinys per a referise al germ major, el seu femen es Tata (germana major), te traducci literal a poques llenges com el japones, nichan o nishan que significa germ major tamb.
 Tete (Moambic) capital de la provncia de Tete (Moambic).
 Provncia de Tete, provncia de Moambic;
 Tete Montoliu, pianista i compositor musical.
 Tete Novoa, cantant.
 Tete Bonilla, periodista i msic.
 Tet Delgado, actriu i presentadora.
 Tet personaje interpretat per l'actriu Natalia Snchez a la serie televisiva Los Serrano.
 Tt-Michel Kpomassie, escriptor de Togo.
 Mara Teresa Vlez, tamb anomenada Tet, artista ecuatoriana.

Encara que amb escriptura similar la paraula en francs diferent en pronunciaci (tt) i significat s la paraula tte, que significa cap, i que s'utilitza a diversos terms o expresions de la mateixa. Entre aquestos usos:

 Tte de Moine;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273370" title="Art de Catalunya" nonfiltered="2356" processed="2345" dbindex="107448">

L'Art de Catalunya ha tingut una evoluci para lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de forma diversa les mltiples tendncies que s'han anat produint en el context de la histria de l'art occidental. L'art ha estat des de sempre un dels principals mitjans d'expressi de l'sser hum, a travs del qual expressa les seves idees i sentiments, la forma com es relaciona amb el mn. La seva funci pot variar des de la ms prctica fins la ms ornamental, pot tenir un contingut religis o simplement esttic, pot ser durader o efmer.

Al llarg de la seva histria, Catalunya ha acollit diverses cultures i civilitzacions, que han aportat el seu concepte de l'art i ens han deixat el seu llegat. Cada perode histric ha tingut unes caracterstiques concretes i definibles, comuns a altres regions i cultures, o b niques i diferenciades, que han anat evolucionant amb l'esdevenir dels temps. D'aqu surten els estils artstics, que poden tenir un origen geogrfic o temporal, o incls reduir-se a l'obra d'un artista en concret, sempre i quan es produeixin unes formes artstiques clarament definitries.

L'art catal s fruit de la diversa amalgama social i cultural aportada pels diversos pobles que han habitat el seu territori: als primers pobladors prehistrics succeren els diversos pobles sorotaptes (celtes i ibers) arribats durant l'Edat dels Metalls; aquests convisqueren ms tard amb els primers colonitzadors procedents de les civilitzacions mediterrnies, els grecs; a continuaci arribaren els romans, que convertiren Catalunya en una provncia ms del seu imperi; desprs de la caiguda d'aquest, Catalunya form part del regne visigot, i pat ms tard la invasi islmica. L'Edat Mitjana ser l'inici de la cultura catalana com a entitat prpia i definida, amb una llengua prpia, hereva del llat, i la formaci del primer estat catal. Ser una poca d'esplendor per a l'art catal, sent el romnic i el gtic perodes molt fructfers per al desenvolupament artstic del Principat. Durant l'Edat Moderna, amb la vinculaci a Espanya i la successi de diverses crisis econmiques i culturals, l'art entra en certa decadncia, sent el Renaixement i el Barroc estils no especialment destacables per a la histria de l'art catal. Per ltim, des del segle XIX, amb la revitalitzaci econmica i cultural, torna a florejar l'art, sent el modernisme un dels perodes ms esplendorosos de l'art catal. Tanmateix, el segle XX suposa la posada al dia dels diversos estils produts pels artistes catalans, que connecten amb les corrents internacionals, oferint incls figures de primer ordre a nivell mundial com Salvador Dal, Joan Mir i Antoni Tpies.



 Prehistria .

Les primeres manifestacions artstiques es produeixen a Catalunya al voltant del 30.000 a. C., poca de l'aparici del denominat home de Cromany. Els primers habitants del territori eren petits grups de caadors-reco lectors, que vivien generalment en coves i aixoplucs del terreny. Aquests pobladors desenvoluparen el denominat art rupestre, pintures realitzades en roques i en les parets de les coves, que suposen el primer mitj d'expressi utilitzat per l'sser hum abans de la invenci de l'escriptura. Aquestes pintures estan generalment lligades a ritus religiosos, i representen la plasmaci en un llenguatge simblic del pensament dels primers ssers humans.

 Art paleoltic .
El 1964 es descobr la Cova del Tendo, a la Moleta de Cartagena (Sant Carles de la Rpita). Es tractava de la imatge d'un brau rampant, executat mitjanant un tra de siluetejat, de color negre, que s'atribu al perode Paleoltic Superior. Als pocs anys, aquesta mostra fou expoliada i encara avui segueix constituint l'nica mostra d'aquest art que ha aparegut al nostre territori.

 Art llevant .
Durant l'Epipaleoltic (10.000-6.500 anys abans del present) els grups caadors-reco lectors expressaren el seu mn creencial a travs d'un art exclusivament pictric, l'art llevant, del que Catalunya posseeix excellents exemples, particularment a Lleida i Tarragona, i una presncia ms discreta a la provncia de Barcelona. A Catalunya li correspon l'honor de ser la primera en descobrir una estaci  la Roca dels Moros d'El Cogul (Lleida), el 1908  en la que apareix la figura humana pintada, com no es coneixia en la Prehistria occidental.

Aquestes manifestacions apareixen sempre a cavitats a l'aire lliure, sn figuratives, minucioses en els detalls, d'imatges planes i monocromes. Empren com a instrument pictric la ploma d'au, aconseguint el denominat "tra de ploma llevant". Els seus elements iconogrfics essencials, l'animal i la figura humana, reben un tractament diferencial: els primers sn ms mimtics de la realitat, amb detalls molt expressius (per exemple, a les pelles i cornamentes); la figura humana reflexa un concepte esttic molt singular: individus de cos allargat i trax triangular amb cintures estretes, arribant a crear imatges dissenyades per una sola lnia, dotades d'un dinamisme molt caracterstic que reflexa acci i moviment. Les composicions pictriques d'arquers i animals sn extraordinriament suggerents per a l'apropament a aquells grups humans, d'aqu que es prenguin sempre com a exemples paradigmtics del mn prehistric.

Les estacions de Catalunya ms conegudes sn: l'esmentat aixopluc de Cogul, la Cova dels Vilasos (Os de Balaguer), la Balma dels Punts (Albi), a Lleida, i Cabra Feixet (El Perell), Cova del Cingle, del Ramat (Tivissa), Mas del Llort i Mas d'en Ramon (Montblanc), Cova de l'Escoda, Rac del Perdig i Cova del Carles (Vandells), la Cova de la Caparrella (Rasquera) i el nucli de la Serra de la Pietat (Ulldecona), a Tarragona.

Els valors tan singulars i nics de l'art llevant determinaren a la UNESCO la seva declaraci com a Patrimoni de la Humanitat el 1998, i amb ell totes les manifestacions artstiques prehistriques que es trobin al seu territori, tant les d'art paleoltic com esquemtic, sota la denominaci convencional administrativa dart rupestre de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica.

 Art esquemtic .

L'altre gran estil artstic prehistric s l'anomenat art esquemtic, l'expressi creencial dels grups productors neoltics (6.500-1.000 anys abans del present), els primers que comencen a dominar l'agricultura i a viure en poblats. s un art que es fonamenta en l'abstracci, monocrom (colors vermell, negre, molt rarament el blanc) i presenta tres grans grups de motius: els geomtrics (punts, ratlles, triangles, anellats, etc.), les mcules i, finalment, els que mostren llunyanes referncies a la figuraci (antropomorfs i zoomorfs). La seva tcnica es basa en l'acte gestual, mantenint una factura d'una actualitat sorprenent i, malgrat aix, se'ns presenta extraordinriament enigmtic. Els jaciments ms significatius es troben a Lleida: Cogul, Vall de la Coma i Balma dels Punts (Albi), Aixoplucs del Francs i del Barranc de Vila-seca (Os de Balaguer); i a Tarragona: Cova del Pi (Tivissa), Mas del Gran i Portell de les Lletres (Montblanc), i l'estaci prop de Cova Pintada (Alfara de Carles).

Durant el Neoltic comencen a produir-se les primeres manifestacions arquitectniques dedicades a ritus funeraris o religiosos, generalment relacionades amb la denominada cultura megaltica. Entre els principals monuments destaquen: el menhir, com els de Palaus (Agullana, Alt Empord) i Murtra (Sant Climent Sescebes); el dolmen, com el de Creu d'en Cobertella (Roses) i el de Mas Bousarenys (Santa Cristina d'Aro); o les galeries cobertes, com el Cementiri dels Moros (Torrent, Baix Empord), i Cova d'en Daina (Romany de la Selva). Ms endavant, cap a l'any 1000 aC, sorgeixen les primeres necrpolis, en les que el difunt era incinerat i dipositat en urnes de cermica; s'han trobat diverses d'aquestes necrpolis a Can Missert (Terrassa), Can Bec de Baix (Agullana) i la Pedrera (Vallfogona de Balaguer).

Tanmateix, en la denominada Edat del Bronze (1.500-1.000 aC) comena la manufacturaci de diversos objectes i utensilis treballats de forma artesanal, especialment la cermica i l'orfebreria, destacant la producci dels denominats vasos campaniformes. A la del Bronze succeeix l'Edat del Ferro, que coincideix amb l'arribada a terres catalanes de pobles celtes procedents del centre d'Europa, dels que ens han arribat diversos objectes trobats a recintes funeraris (armes, vestits, ornaments, cermica), que enterraven amb els finats.

 Antiguitat .

 Art ibric .
Malgrat l'assentament dels pobles ibrics al territori catal al voltant del segle VII aC, a Catalunya no tenim gaires mostres d'art ibric de rellevncia, excepte alguns objectes d's quotidi o alguna petita pea decorada rudimentriament, com un petit bronze representant una parella de bous, del Castellet de Banyoles de Tivissa, un vas de cermica grisa amb un petit paisatge, del tur d'en Bosc (Badalona), o unes restes escultriques d'un monument funerari de Sant Mart Sarroca (Alt Peneds), del segle III aC, amb la figura d'un possible rei iber assegut en un tron.

Els poblats ibrics foren els primers assentaments estables al nostre territori, amb aldees traades amb una planimetria urbanstica, rodejades de muralles per a la defensa, ubicades generalment en posicions elevades. Sn de remarcar les restes trobades a Puig Castellet (Lloret de Mar), Puig de Sant Andreu (Ullastret), Castell de la Fosca (Palams) i Mas Castellar (Ponts).

Art grec.

Els grecs van ser la primera gran civilitzaci mediterrnia en assentar-se a Catalunya: al segle VI aC es funda la ciutat d'Empries (Emprion), una de les primeres grans ciutats construdes en sl de la Pennsula Ibrica, que va esdevenir un important centre de comer i porta d'entrada de la cultura grega. La denominada Nepolis grega d'Empries s'articulava al voltant del port, amb una planimetria urbanstica molt desenvolupada, on destacaven els grans edificis pblics, principalment el temple, dedicat al du de la medicina, Asclepi.

A Empries es desenvolupa notablement la cermica grega, destacant els vasos tics pintats amb escenes de diversa tipologia, amb un estil naturalista de gran qualitat: cal esmentar, per exemple, una copa trobada a la Nepolis d'Empries, datable al voltant del segle VI aC, amb una representaci de la deessa grega Pa les Atena. L'art grec es pot percebre tamb als poblats indgenes ibers, grcies a les relacions comercials entre els grecs i els pobles autctons de Catalunya: un bon exemple s el tresor trobat al poblat ibric del Castellet de Banyoles de Tivissa, on destaquen unes pteres d'argent daurat amb representacions mitolgiques.

D'Empries sn tamb les primeres mostres d'escultura que trobem en territori catal, com la famosa esttua del du Asclepi, trobada al santuari sud de la Nepolis el 1909, obra de gran naturalisme i magnfica execuci; o el bust de la deessa Afrodita, del segle IV aC, d'poca he lenstica, que acusa una notable influncia praxiteliana.

Art rom.

Al segle III aC, mitjanant la Segona Guerra Pnica entre Roma i Cartago, arriben els romans a la Pennsula Ibrica, comenant un procs colonitzador que culminar amb la incorporaci de tota Hispnia a l'Imperi Rom. L'any 218 aC el general Escipi funda Trraco (Tarragona), que ser la primera ciutat romana en importncia a Catalunya. La primera obra d'art rom la trobem en un relleu situat a una torre de la muralla de Trraco, representant la deessa Minerva amb llana i escut, de dos metres d'alada.

Els romans eren grans experts en arquitectura civil i enginyeria, i van aportar al nostre territori camins, ponts, aqeductes i ciutats amb un traat racional i amb serveis bsics, com el clavegueram, a ms de temples, termes, circs, teatres, etc. En un lent procs de colonitzaci es funden a Catalunya diverses ciutats amb poblaci procedent sobretot de legionaris romans llicenciats: Baetulo (Badalona), Iluro (Matar), Iesso (Guissona), Aeso (Isona), etc. Tanmateix, la ciutat d'Empries esdev romana amb la creaci d'un nou establiment al costat de la Nepolis grega. Comena aix un procs d'assimilaci de la llengua i la cultura romanes, de les que som hereus, ja que del llat sort la llengua catalana a l'edat mitjana.

Com a principals mostres del primer art rom a Catalunya tenim, al camp de l'arquitectura, el temple i el frum d'Empries i les termes de Baetulo, mentre que en l'escultura tenim diverses troballes a les ciutats de Trraco i Baetulo d'esttues de figures masculines o femenines, segurament obres per a monuments funeraris de famlies benestants. Aquestes primeres obres presenten traos comuns a l'art he lenstic preponderant a l'poca al llarg de la Mediterrnia, amb especial influncia de models procedents de Narbo Martius (Narbona).

Al segle I aC es funda Brcino (Barcelona), petita ciutat emmurallada projectada ja d'entrada amb aire monumental, destacant l'rea del frum amb el Temple d'August. La creaci de l'Imperi i la pacificaci de la pennsula aconseguida per August generen una llarga poca de prosperitat que afavoreix l'art i les obres pbliques. Dos exemples sn l'Arc de Ber i l'aqeducte de les Ferreres a Trraco. A Vic es trob el 1882 les restes perfectament conservades d'un temple, on destaca la faana, amb sis columnes d'ordre corinti rematades per un timp.

Al segle I de la nostra era la ciutat de Trraco, esdevinguda capital de la nova provncia de la Tarraconensis, t una poca de gran desenvolupament, amb la remodelaci del frum i la construcci de la baslica judicial i del teatre. Aquestes construccions destaquen tant per la seva monumental arquitectura com l'acurada decoraci escultrica, amb nombroses esttues en marbre representant membres de la famlia imperial. La remodelaci de Trraco culmina a la segona meitat del segle I amb la creaci del frum provincial, amb un gran temple dedicat al culte de l'emperador i un circ de curses de cavalls.

L'escultura d'poca imperial guanya en realisme, sobretot en el retrat, amb un gran domini de la fisiognomia per part dels artistes d'aquesta poca; tenim nombroses mostres trobades a les muralles de Brcino. A partir del segle II destaquen els sarcfags decorats, com el dHiplit trobat al mar davant la costa de Tarragona, possiblement d'origen grec, representant escenes del mite d'Hiplit i Fedra. Tamb destaca en la decoraci de cases i vi les el mosaic, que t un gran desenvolupament en aquesta poca, com els trobats a les runes d'Empries, amb una escena amb Agammnon i Ifignia; el de la vi la romana de Bell-lloc (segle IV), amb una cursa de quadrigues; el de la vi la dels Munts (Altafulla), amb una representaci de les muses; o el de la vi la dels Ametllers de Tossa de Mar (segles IV-V).

Art paleocristi.
Amb la instauraci del cristianisme com a religi oficial al segle IV, la producci artstica es desenvolupa al voltant de la temtica religiosa, en el que s'ha definit com a art paleocristi. Aquest art parteix de les formes i tipologies romanes, per amb un nou contingut basat en la iconografia cristiana. En l'arquitectura destaca l'esglsia, hereva de la baslica romana, incorporant noves formes com la planta en forma de creu llatina, smbol de Jess, i tipologies com el baptisteri. Tenim aix el conjunt paleocristi i alt-medieval de Santa Maria de Terrassa (segles V-VII), l'esglsia de Sant Feliu a Girona, la de Santa Jerusalem a Tarragona i la de la Santa Creu a Barcelona.

Altra obra significativa de l'art paleocristi s el mausoleu de Centcelles, a Constant, del segle IV, edifici sepulcral amb una gran sala coberta amb cpula, i decorada amb un mosaic policrom amb escenes de la Bblia aix com de caceres i de les quatre estacions. A l'art paleocristi cobren rellevncia els sarcfags, generalment de marbre, amb decoraci de temtica cristiana, moltes vegades importats de tallers romans o del nord d'frica. Bona mostra sn els de l'esglsia de Sant Feliu de Girona i l'anomenat  sarcfag de les orants , trobat a la necrpolis paleocristiana de Tarragona.

 Edat mitjana .
 Preromnic .

El primer estil produt en l'mbit de l'art medieval s el denominat preromnic, situat entre la caiguda de l'Imperi Rom i la creaci de la Marca Hispnica. A Catalunya, com a la resta de la pennsula, el preromnic est marcat per l'art visigtic, aix com influncies mossrabs i carolngies. Destaquen el conjunt de Terrassa (Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel), d'influncia visigoda; les esglsies de Sant Juli de Boada i Sant Quirze de Pedret, d'influncia mossrab en l's de l'arc de ferradura, i Sant Pere de les Pue les (Barcelona), d'influncia carolngia.

L'escultura es desenvolupa principalment en l'mbit arquitectnic, generalment en pedra calcria, amb pervivncia de formes clssiques procedents de l'art paleocristi que de mica en mica aniran evolucionant cap un estil ms original i autcton. Es pot comprovar en la decoraci escultrica de les esglsies de Sant Miquel de Terrassa, Sant Juli de Boada, Sant Benet de Bages, etc.

La pintura preromnica s generalment mural i, com l'escultura, serveix de decoraci a l'obra arquitectnica. Durant aquesta poca conviuen dues lnies estilstiques diferenciades: la primera, hereva de les formes clssiques, especialment de l'art paleocristi, i en contacte amb altres corrents fornies, com la carolngia, representada pels conjunts de Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa; la segona representa als artesans locals, allunyats de les formes clssiques i sense contacte amb altres estils, plasmada en les decoracions de Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze de Pedret i Campdevnol.

Romnic.


L'art romnic s el primer plenament catal, desenvolupat sobretot a l'rea pirinenca, des de l'entorn de l'any 1000 fins al segle XIII. Est lligat a la creaci dels comtats catalans, que progressivament van guanyant independncia envers a l'imperi carolingi, alhora que guanyen terreny als regnes islmics, suposant la creaci del primer estat catal que culminar amb la Corona d'Arag. Tanmateix, es desenvolupen les llenges romniques, entre les que figura el catal.

El Romnic s un moviment europeu, desenvolupat des d'Espanya, Itlia o Anglaterra fins tot el centre d'Europa i Escandinvia. Tipolgicament s hereu de les formes romanes, si b arriben noves influncies com la bizantina. s un art de caire religis, desenvolupat principalment en esglsies en l'arquitectura i de temtica cristiana en les arts plstiques. A Catalunya, les principals influncies provenen de la Llombardia i de les escoles provenal i tolosana, si b es creen noves tipologies en l's de la pedra i en la coberta de grans superfcies amb volta que permeten parlar d'un romnic autnticament catal. L'arquitectura romnica destaca per l's de voltes de can i arcs de mig punt.

Al primer romnic, d'influncia llombarda, destaquen les esglsies de Sant Vicen de Cardona, Sant Pere de Casserres, Sant Pon de Corbera i Sant Jaume de Frontany, aix com els monestirs de Ripoll, Breda, Sant Miquel de Cuix i la catedral de Vic, obres promogudes per l'abat Oliba. La tcnica llombarda destaca per l's de pedra desbastada de petites proporcions, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcs cecs per ornamentaci, i arcs torals i formers per reforar voltes i murs. La influncia llombarda arriba fins al segle XII a indrets com Tall o la Vall de Bo. Tamb hi ha exemples allunyats de la influncia llombarda, com Sant Pere de Rodes o Sant Serni de Tavrnoles (Alt Urgell). 

A un segon romnic, denominat  romnic internacional , generat des de finals del segle XI, trobem canvis generats per les reformes religioses com la cluniacenca i la cistercenca. Es caracteritza per l's de la pedra ms acurada, planimetries ms complicades, amb un cert apuntament de les voltes, i una major utilitzaci de l'escultura per decorar els espais arquitectnics.  Destaquen Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Besal, Santa Eugnia de Berga, Sant Nicolau de Girona, Sant Pau del Camp (Barcelona), la catedral de la Seu d'Urgell i els monestirs de Poblet i Santes Creus.


En escultura s palesa la influncia dels tallers tolos i rossellons, si b tindran importncia tallers autctons com els de Ripoll, Vic, Solsona i Sant Cugat del Valls. Les obres ms importants les trobem als portals  de Vic, Ripoll, i Sant Pere de Rodes, i els claustres de Ripoll, Llu, Girona, Sant Miquel de Cuix i Sant Pere de Galligants. En escultura exempta destaca la imatge de la Mare de Du del Claustre de la Catedral de Solsona, que destaca pel seu gran virtuosisme i precisi dels detalls. Tamb sn de remarcar obres com la imatge de la Mare de Du de Montserrat del Monestir de Montserrat, o la Majestat Batll (MNAC), imatge de Jess crucificat en fusta policromada.

Comena a desenvolupar-se la pintura, sobretot mural, com en les decoracions realitzades a Santa Maria de Mur i Sant Quirze de Pedret, d'influncia italiana, possible obra d'un mestre estranger. Ms endavant trobem els magnfics exemples de Tall i Vall de Bo, destacant el fams Pantocrtor de Sant Climent de Tall, actualment al MNAC, obra d'un mestre de possible origen itali. Apart d'aquests centres es desenvolupa a nuclis episcopals, com Barcelona, Girona i Vic, una pintura relacionada amb la miniatura i la i luminaci de manuscrits, com als conjunts de Sant Pere de la Seu d'Urgell i Santa Eullia d'Estaon.


Al segle XIII el romnic va evolucionant cap a formes que apunten al nou estil gtic. s un art ms urb, amb expansi de l'arquitectura civil, si b les grans realitzacions sn encara religioses: capella de Santa Llcia i Palau Episcopal a Barcelona, catedral de Tarragona, esglsies de Sant Mart i Sant Lloren i la Seu Vella de Lleida, esglsia de Sant Cugat del Valls i de Vallbona de les Monges.  L'escultura cobra fora amb la denominada Escola de Lleida, d'influncia tolosana, on trobem obres com les portades de l'Anunciaci i dels Fillols de la Seu Vella de Lleida, la d'Agramunt, Santa Maria del Castell de Cubells, Guimer, Verd, Gandesa i Santa Coloma de Queralt. La pintura es desenvolupa a l'entorn del denominat  estil 1200 , de procedncia centre-europea, on cobra especial rellevncia la influncia bizantina, passant de la pintura mural a la realitzada sobre taula, sobretot a frontals d'altar; destaca el conjunt de Sant Esteve d'Andorra la Vella.

Cal destacar tanmateix al romnic la gran qualitat de les arts aplicades, amb esplndids treballs en taps, brodat, reliquiaris, orfebreria, forja, etc. Un magnfic exemple el tenim al Taps de la Creaci, de la catedral de Girona, o a l'estendard de Sant Ot (MNAC), del segle XII.

Gtic.


Desenvolupat entre els segles XIII i XVI,  s una poca de desenvolupament econmic, d'expansi geogrfica  conquesta de Valncia i les Illes Balears, expansi cap a la Mediterrnia  i de consolidaci de la corona catalano-aragonesa. s una poca de gran esplendor per a l'art catal. De nou rebem influncies fornies, sobretot de Frana i Itlia, aix com de l'art mudjar, per aqu sn transformades i adaptades a un estil propi. En un mn ms internacional, sn freqents els intercanvis estilstics, els artistes viatgen d'un pas a un altre, incorporant tcniques i estils que es propaguen per tot arreu.

L'arquitectura pateix una profunda transformaci, amb formes ms lleugeres, ms dinmiques, amb una millor anlisi estructural que permet fer edificis ms estilitzats, amb ms obertures i, per tant, millor i luminaci. Apareixen noves tipologies com l'arc apuntat i la volta de creueria, i la utilitzaci de contraforts i arcbotants per sostenir l'estructura de l'edifici, permitint interiors ms amples i decorats amb vitralls i rosasses. La pintura deixa de ser mural per passar a retaules situats als altars de les esglsies.

Es construeixen grans catedrals com les de Barcelona, Tarragona, Girona, Manresa, Solsona, Tortosa, etc.; grans esglsies com Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi a Barcelona, Santa Maria de Vilafranca del Peneds, Sant Joan de Perpiny, la del monestir de Santa Maria de Pedralbes, etc.  Tamb es desenvolupa notablement l'arquitectura civil, sobretot als palaus i a edificis pblics, com el Palau Reial Major, el Palau de la Generalitat, l'Hospital de la Santa Creu, les Drassanes, la Llotja i la Casa de la Ciutat a Barcelona.


L'escultura continua emmarcada al si de les obres arquitectniques, i conjuntament a les formes gtiques s'assoleix un estil ms realista i detallat que a l'escultura romnica; a ms dels portals, l'escultura es desenvolupa a sepulcres, retaules, cors i altars. s palesa la influncia francesa, sobretot als primers anys del gtic, aix com la italiana i flamenca, tot i que es desenvolupen una srie d'escoles autctones que aniran assolint  un estil propi.  

Els primers exemples destacats els tenim als retaules d'Anglesola i Sant Joan de les Abadesses, i als sepulcres de Santa Eullia de la catedral de Barcelona, el d'Elisenda de Montcada a Pedralbes i el de Joan d'Arag a la seu de Tarragona.  Els primers noms coneguts sn els de l'artista normand Aloi de Montbrai, autor dels sepulcres de Pere el Cerimonis i Teresa d Entena a Poblet; Jaume Cascalls, que tamb treball al Pante Reial de Poblet, aix com a la catedral de Girona (Sant Carlemany) i al retaule de Cornell de Conflent; i Jordi de Du, tamb present a Poblet, autor dels retaules de Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt, i treballs a la catedral i la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Al gtic internacional tenim la figura de Pere a Anglada, autor del cor de la catedral de Barcelona; Pere Oller, autor del sepulcre de Ferran I a Poblet i del retaule major de la catedral de Vic; Pere Joan, figura destacada, autor de la faana de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i el retaule major de la catedral de Tarragona; i Guillem Sagrera, que treball a Mallorca, Girona, la Seu d'Urgell, Perpiny i Npols.


La pintura gtica tamb guanya en expressi i realisme, i adquireix per primer cop cotes de veritable importncia. Podem percebre diversos perodes:

Gtic lineal: tamb anomenat francogtic, s un moment de transici entre el romnic i el gtic, amb influncia francesa. Les obres ms importants sn les pintures murals del Sal del Tinell i del Palau Aguilar de Barcelona, amb una temtica centrada en la conquesta de Mallorca, de carcter pic. Continua la pintura mural d'herncia romnica, i comena la producci de retaules, degut al constant augment del culte als sants (Sant Jaume de Frontany, Santa Perptua de Mogoda).;

Gtic italianitzant: estil plenament gtic, s'acusa la influncia italiana. El seu principal representant s Ferrer Bassa, autor de les pintures murals de la capella de Sant Miquel al claustre del monestir de Pedralbes, aix com Ramon Destorrents (retaule de l'Almudaina, Palma de Mallorca) i els germans Serra (Pere i Jaume), que fan figures petites, estilitzades, d'ulls esquinats, amb certa influncia oriental.;

Gtic internacional: podem percebre unes frmules comunes a tota Europa, evolucionant des d'un estil expressionista i dinmic cap a unes formes ms estilitzades i elegants. Destaquen Llus Borrass, autor del retaules de Santa Clara de Vic i Sant Pere de Terrassa; Joan Mates, autor dels retaules de Sant Sebasti de la Pia Almoina i de Sant Ambrs i Sant Mart de la catedral de Barcelona; Ramon de Mur, autor del retaule de Guimer;  i Bernat Martorell, autor dels retaules del Salvador de la catedral de Barcelona i Sant Pere de Pbol, aix com el seu fams Sant Jordi (1430-1435).;

Gtic flamenquitzant: s palesa la influncia flamenca, amb un estil ms naturalista, destacant Llus Dalmau (Verge dels Consellers, 1443, MNAC), Pere Garcia de Benavarri (retaule de Sant Joan del Mercat de Lleida, 1470) i Jaume Huguet (retaule dels sants Abd i Senn de Santa Maria de Terrassa 1460), aix com l'artista cordovs Bartolom Bermejo (Pietat del canonge Despl, 1490, catedral de Barcelona). ;

 Edat Moderna .
 Renaixement .

Catalunya pateix profundes transformacions, comenant per la seva vinculaci a Espanya amb la uni de Castella i Arag feta pels Reis Catlics. Artsticament, encara que se sol parlar de decadncia, s una poca bastant productiva, si b no hi ha una creaci veritablement autctona, ja que tant les formes com els estils artstics, i sovint els propis artistes, venen de fora. De totes formes, les innovacions del Renaixement itali arriben tard, cap a finals del segle XVI, pervivint mentrestant les formes gtiques.   

L'arquitectura del segle XVI s encara plenament gtica, com podem percebre a l'esglsia Prioral de Sant Pere de Reus (1512-1569), les de Sant Agust Vell i Sants Just i Pastor a Barcelona, la de Sant Gens de Vilassar de Dalt (1511-1518), Sant Juli d'Argentona (1514-1521) i Sant Mart d'Arenys de Munt (1531-1540). 
 
Les innovacions renaixentistes van penetrant lentament, donant com a resultat edificis hbrids entre el gtic i el renaixement com el Convent dels ngels i del Peu de la Creu, la Casa de l'Ardiaca i la Casa Gralla, a Barcelona, o les esglsies de Santa Eullia d'Esparreguera i Sant Mart de Tei. Malgrat aquestes solucions eclctiques, les innovacions renaixentistes van cobrant importncia, com podem veure a la nova faana del Palau de la Generalitat (1596-1619), de Pere Blai, o la Capella del Santssim de la Catedral de Tarragona (1582-1590), de Jaume Amig. Blai i Amig, ambds tarragonins, formen la denominada  Escola del Camp , que supos un important esfor de renovaci de l'arquitectura catalana inspirat en el classicisme provinent d'Itlia; obra conjunta seva fou l'esglsia de Sant Andreu de la Selva del Camp (1582-1640).

L'escultura i la pintura tamb mostren aquesta barreja tipolgica en les obres realitzades en aquest perode, fent una sntesi de l'estil gtic amb les noves influncies italiana, flamenca i francesa. La majoria d'artistes que hi treballen a Catalunya sn estrangers, com el brabant Aine Bru, autor del retaule de Sant Cugat del Valls (1504-1507); el portugus Pere Nunyes (retaule de Sant Eloi dels Argenters de la Baslica de la Merc de Barcelona, 1526-1529);  o Joan de Borgonya, d'Estrasburg, que fu les pintures del retaule de l'antiga co legiata de Sant Feliu de Girona (1518). Com a nom autcton a la pintura destaca Pere Mates, autor del retaule de Santa Magdalena de la catedral de Girona (1526).

En escultura  tamb tenim mestres forans, com el burgals Bartolom Ordez, que treball al cor de la catedral de Barcelona (1515-1520); Martn Dez de Liatzasolo, autor del Sant Sepulcre de l'esglsia de l'Esperit Sant de Terrassa (1539-1544); el valenci Dami Forment fu el retaule en alabastre del monestir de Poblet (1527-1529). Com a nom catal destaca Agust Pujol, autor del retaule del Roser de la catedral de Barcelona, el retaule de Sant Vicen de Sarri i el retaule de la Immaculada a Verd.

 Barroc .

Com al Renaixement, l'art catal dels segles XVII i XVIII no cobra especial rellevncia, seguint les innovacions arribades de fora. Desprs de fets com la Guerra dels Segadors i la consegent crisi econmica i social, l'arribada dels Borbons suposa la prdua dels furs catalans, comenant una etapa de crisi cultural que es plasmar en una baixada dels encrrecs artstics. Com va passar amb les innovacions renaixentistes, el Barroc a Catalunya va penetrant paulatinament, amb pervivncia de les tipologies anteriors i una nova barreja estilstica en l'execuci de les obres.

La incorporaci de les formes barroques en arquitectura t ms xit en l'ornamentaci que no pas en el llenguatge arquitectnic prpiament dit, com podem percebre en la generalitzaci de l's de columnes salomniques. Bons exemples sn la faana de la catedral de Girona (1680-1740), la Casa de Convalescncia de l'Hospital de la Santa Creu (1629-1680), la Capella de la Concepci de la catedral de Tarragona (1673), l'esglsia de Betlem a Barcelona (1681-1732) i l'esglsia de la Santa Cova de Manresa (1759-1763).

L'arribada dels Borbons genera en arquitectura una srie d'obres d'enginyeria militar, com els castells de Montjuc i Sant Ferran de Figueres, la Ciutadella de Barcelona i la Universitat de Cervera, o dhuc esglsies com la de Sant Miquel del Port a la Barceloneta (1753) i la Seu Nova de Lleida (1760). Un nou esperit de renovaci podem percebre a les esglsies de Sant Agust Nou (1728) i Sant Felip Neri (1721-1752) de Barcelona; la Baslica de la Merc (1765-1775), de Josep Mas i Dordal; i el santuari de la Mare de Du de la Gleva a Masies de Voltreg (1763-1767). L'arquitectura civil t els seus mxims exponents al Palau de la Virreina (1772-1778) i al Palau Moja (1774-1789), de Josep Mas i Dordal.

L'escultura resta emmarcada al treball gremial i dins d escoles o de dinasties familiars, com els Tramulles, Grau, Costa, Pujol, Rovira, Sunyer i Bonifa.  La tipologia ms corrent s encara el retaule, destacant els del Roser a Sant Pere Mrtir de Manresa (1642), de Joan Grau; el del Roser a Sant Jaume de Perpiny (1643), de Lltzer Tramulles; el de Santes Creus (1647), de Josep Tramulles; i el d'Arenys de Mar (1706-1711), de Pau Costa. Altres obres importants sn l'altar-baldaqu de Santa Maria del Mar (1772-1783), de Salvador Gurri; el cor de la Seu Nova de Lleida (1775-1779) i la llitera de l'Assumpta de la catedral de Girona (1773), de Llus Bonifa i Mass.

La pintura barroca t al segle XVII poca rellevncia, al ser substituda als retaules pel relleu escultric policromat. Podem remarcar el treball de fra Juan Ricci a Montserrat (1627-1640), el nom de Pere Cuquet (retaule de Sant Feliu de Codines, 1636) i el treball del rossellons Jacint Rigau a la cort de Llus XIV. Al segle XVIII, en canvi, cobra ms importncia, sobretot a l'mbit civil i d'encrrec privat. La figura cabdal de la primera meitat de segle fou Antoni Viladomat, autor del conjunt pictric de la Capella dels Dolors de Santa Maria de Matar (1722). Desprs destaquen noms com Francesc Tramulles (Sant Marc escrivint els Evangelis, 1763), Pere Pau Muntanya (A legoria de Carles III) i Francesc Pla  el Vigat  (Sala del Tron del Palau Episcopal de Barcelona, 1784).

 Segle XIX .
El segle XIX va ser una poca de prosperitat econmica, grcies a la Revoluci Industrial que a Catalunya va tenir rpida implantaci, essent capdavantera a l'estat espanyol de la industrialitzaci de l'economia. El progrs econmic i social va suposar una revitalitzaci cultural que va culminar al moviment de la Renaixena, que comport una nova reivindicaci de la cultura catalana a nivell literari, artstic, filolgic  reforma del catal de Pompeu Fabra , etc.

Neoclassicisme.

El neoclassicisme supos un retorn a l'art clssic greco-rom, impulsat per la troballa de les restes de Pompeia i Hercul i l'obra terica de l'historiador de l'art Johann Joachim Winckelmann. A Catalunya, l'impuls de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (la Llotja) fou decisiu per a la consolidaci de l'art catal, aix com el seu allunyament del seu aspecte gremial i artes.

L'arquitectura neoclssica no va ser gaire productiva, destacant el nom d'Antoni Cellers, arquitecte acadmic i gran teric del classicisme; fou autor de l'esglsia dels Escolapis de Sabadell (1831-1832), aix com l'actualment desaparescuda dels Carmelites Calats de Barcelona (1832). Tamb destac l'obra de Josep Mas i Vila, autor de la nova faana de l'Ajuntament de Barcelona (1830). Cal esmentar tanmateix la presncia de l'arquitecte itali Antonio Ginesi, autor del Cementiri Vell de Barcelona (1818), d'un estil un tant eclctic, barrejant el nou llenguatge clssic amb elements que perduren del Barroc.

La pintura t un primer moment d'influncia francesa degut a la presncia de l'artista provenal Joseph Flaugier, que esdevingu director de la Llotja entre 1809-1813; Flaugier fou autor d'un retrat de Josep I Bonaparte, entre altres obres. Desprs trobem noms com Vicen Rods, retratista de gran qualitat tcnica, tamb director de la Llotja al 1840-1858; i Salvador Mayol, autor de temes populars d'aire goyesc, allunyat d'un neoclassicisme rigors.

A l'escultura destaca el nom de Dami Campeny, que visqu a Roma entre 1796-1815, autor d'obres de renom internacional com Lucrcia moribunda (1804), influenciada en l'obra d'Antonio Canova, amb un gran detallisme en l'anatomia de la figura i els plecs del vestit. Antoni Sol, com Campeny lligat a la Llotja i tamb resident a Roma fins a la seva mort (1803-1861), fu obres basades en la mitologia clssica, com Telmac (1806), Meleagre (1818) i Venus i Cupido (1820). Ramon Amadeu es dedic a la imatgeria religiosa i la pessebrstica.

Romanticisme.

Moviment de gran llibertat creativa, l'art s'obre al mn de la fantasia i la imaginaci, a la interpretaci subjectiva que l'artista fa de la realitat que l'envolta. Els romntics s enfronten als conceptes acadmics de l'art, reivindicant la figura de l'artista com a geni creador. Es reivindica l'art medieval, del que els romntics seran grans admiradors i que esdevindr una de les seves fonts d'inspiraci.

L'arquitectura est impregnada d'aquest nou esperit romntic i, seguint les directrius de terics com John Ruskin i Viollet-le-Duc, s'emmarca dins de l'anomenat historicisme, corrent que propugna la revitalitzaci d'estils arquitectnics anteriors, sobretot medievals, creant corrents denominades amb el prefix  neo : neogtic, neoromnic, neobarroc, etc. Una de les seves primeres figures destacades fou Elies Rogent, autor de la Universitat de Barcelona (1863-1868), que esdevingu primer director de la recent creada Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Josep Oriol Mestres fou autor del Gran Teatre del Liceu (1848, amb Miquel Garriga i Roca) i de la nova faana de la Catedral de Barcelona (1882-1888). Joan Martorell fou autor de diverses esglsies inspirades en el gtic, como les dels Jesutes (1883-1889) i de les Saleses (1882-1885), a Barcelona, i del Seminari Pontifici de Comillas (1883-1889). En urbanisme, destac la creaci de la Plaa Reial (1848-1860), de Francesc Daniel Molina.

La pintura romntica t la seva primera figura cabdal en Llus Rigalt, fill d'un paisatgista neoclssic, autor tant de pintures com gravats, litografies, etc; destaca la seva obra Muntanya de Montserrat. Va tenir molta arrel a Catalunya el moviment alemany dels Natzarens, que defensaven i imitaven l'obra artstica anterior a Rafael, que per ells era l'ideal del purisme artstic. El teric del moviment fou Pau Mil i Fontanals, i com a artistes destacaren Claudi Lorenzale (autor de La creaci de l'escut de Barcelona, 1843) i Pelegr Clav (El bon samarit, 1839).

En escultura, continuen les formes neoclssiques vinculades a l'academicisme, per amb una renovaci temtica i major mfasi en l'expressivitat. Destaca l'obra de Josep Bover, autor de les esttues de Joan Fiveller i Jaume I de la faana de la casa de la Ciutat de Barcelona, aix com el Monument a Jaume Balmes de la Catedral de Vic (1848); i el natzar Manuel Vilar, establert a Mxic, autor de Jas (1836) i Tlahuicole (1851), una mena d'Hrcules mexic. 

Realisme.

Cap a mitjans de segle, i per influncia francesa, s'imposa el realisme, moviment que retorna a l'estricta observaci de la realitat i a l'expressi naturalista del mn circumdant. L'artista capdavanter en aquest moviment s Ramon Mart i Alsina, autor de retrats, paisatges i quadres histrics de grans dimensions (Els defensors de Girona). Joaquim Vayreda destac com a paisatgista, fundant la denominada Escola d'Olot (Ramat al prat, 1881). Benet Mercad fou retratista i autor de temes histrico-religiosos (L'esglsia de Cervara, 1864). Francesc Sans i Cabot conre la pintura histrica (El general Prim a la guerra d'frica, 1865) i fou director del Museu del Prado. Modest Urgell s autor de paisatges d'ambient malenconis, sobretot de platges i cementiris solitaris. Per ltim, un gran nom s el de Mari Fortuny, format al natzarenisme, autor de quadres histrics (La batalla de Tetuan, 1863) i de temtica oriental (L'odalisca, 1861). Al mn de la i lustraci destaca Ape les Mestres, que mitjanant el fotogravat cre un singular mn de fades, flors i follets.

A l'escultura destaquen els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, que van crear un taller d'escultura monumental de gran xit; tenen obra al Monestir de Montserrat i al Palau de Justcia de Barcelona, entre d'altres. Andreu Aleu conjuga realisme i romanticisme, com al Sant Jordi matant el drac de la faana del Palau de la Generalitat (1857). Rossend Nobas, deixeble dels Vallmitjana, fou autor del fams monument a Rafael de Casanova (1888). Joan Roig i Sol esdevingu fams per La dama del paraigua (1885), al Zoo de Barcelona. Altres artistes remarcables foren: Josep Reyns (Roger de Llria, 1885), Manel Fux (Bonaventura Carles Aribau, 1884) i Rafael Atch (Monument a Colom, 1888).

L'arquitectura de la segona meitat de segle t com a punt de sortida el projecte urbanstic de l'Eixample, d'Ildefons Cerd, que supos una important ampliaci de la ciutat de Barcelona segons una planimetria racional, amb un traat ortogonal. Continua l'historicisme, i es posa de moda la diversificaci d'estils, amb influncia cada cop ms gran de corrents artstiques extiques, evocant estils tan diversos com l'islmic, el persa, l'hind o l'oriental, generant una barreja denominada eclecticisme. Comena a utilitzar-se el ferro a la construcci d'edificis sobretot civils, com el Mercat del Born (1873-1876), de Josep Fontser. 

Per sense dubte el gran projecte d'aquest perode fou l'Exposici Universal de Barcelona de 1888, que supos una ampla transformaci d'una gran zona de la ciutat de Barcelona, el Parc de la Ciutadella. El projecte general s'encarreg a Josep Fontser, encara que intervingueren els millors arquitectes del moment; a ms dels edificis construts per a l'Exposici (o readaptats de l'antiga Ciutadella), destaquen l'Arc de Triomf d'entrada al recinte, obra de Josep Vilaseca, i el Monument a Colom, que esdevingueren smbols de la ciutat de Barcelona.

Modernisme.


El modernisme, a cavall entre el segle XIX i el segle XX, fou un moviment internacional que amb diferents noms es desenvolup per tot el mn occidental: Art Nouveau a Frana, Modern Style al Regne Unit, Jugendstil a Alemanya, Sezession a ustria, Liberty a Itlia, etc. A Catalunya va tenir suficient personalitat prpia per a parlar de modernisme catal, per la gran quantitat i qualitat d'obres realitzades i el gran nombre d'artistes de primer ordre que conrearen aquest estil. Estilsticament s un moviment heterogeni, amb moltes diferncies entre artistes, cadasc amb el seu segell personal, per amb un mateix esperit, un afany de modernitzar i europetzar Catalunya. 

El modernisme destac especialment a l'arquitectura, amb una srie de noms que han esdevingut referents d'importncia mundial: Antoni Gaud, un genial arquitecte de forta inspiraci personal que cre un estil individualitzat inspirat en la natura, orgnic i naturalista, amb noves solucions tipolgiques com l's d estructures hiperboloides i paraboloides, aix com arcs catenrics basats en funicles; entre les seves obres destaquen la Casa Vicens (1883-1888), El Capricho de Comillas (1883), el Palau Gell (1885-1889), la Casa Bellesguard (1900-1909), la Casa Calvet (1900), el Parc Gell (1900-1910), la Casa Batll (1905-1907), la Casa Mil (1906-1910), la cripta de la Colnia Gell de Santa Coloma de Cervell (1908-1914) i el Temple Expiatori de la Sagrada Famlia (1883-1926).

Llus Domnech i Montaner fu una barreja de racionalisme constructiu i decoraci fabulosa amb influncia de l'arquitectura hispano-islmica: Editorial Montaner i Simn (actual Fundaci Antoni Tpies, 1881-1886), Restaurant de l'Exposici Universal de 1888, conegut com Castell dels Tres Dragons (actual Museu de Zoologia), Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1913), Casa Lle Morera (1905), Palau de la Msica Catalana (1905-1908), Casa Fuster (1908-1910).

Josep Puig i Cadafalch adapt el modernisme a certes influncies del gtic nrdic i flamenc, aix com elements de l'arquitectura catalana rural tradicional, amb forta presncia d'arts aplicades i estucs. s autor, entre altres, de la Casa Amatller (1890-1900), la Casa Macaya (1901) i la Casa Terrades o de  les Punxes  (1903-1905).

Enric Sagnier i Villavecchia segu un estil personal de lnia classicista amb molt d xit entre la classe burgesa catalana: Palau de Justcia de Barcelona (1887-1908), Duana de Barcelona (1896-1902), Temple Expiatori del Sagrat Cor (1902-1961), Caixa de Pensions de Barcelona (1914-1917), Patronat Ribas (1920-1930).

Altres noms destacables sn: Josep Maria Jujol, deixeble de Gaud, per dotat d'una forta personalitat i geni creatiu, autor de la Torre de la Creu  (1913) i la Casa Can Negre (1915), ambdues a Sant Joan Desp, les esglsies del Sagrat Cor de Vistabella (La Secuita, 1918-1923) i de la Mare de Du de Montserrat de Montferri (1926-1929), i la font de la Plaa d'Espanya (1929); i Llus Muncunill, arquitecte municipal de Terrassa, autor en aquesta localitat de la Masia Freixa (1907-1910) i la Fbrica Vapor Aymerich, Amat i Jover (actual seu del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya, 1907-1908).


La pintura modernista es present al pblic en exposicions particulars a les galeries d'art barcelonines, sobretot la famosa Sala Pars. De seguida van destacar noms com els de Ramon Casas i Santiago Rusiol, tots dos amb breus estances a Pars, amb un estil caracteritzat per una temtica naturalista d'ambient ombriu, amb una certa influncia de l'impressionisme francs. Ms tard es reb la influncia del simbolisme, de moda llavors a Europa, practicat pel mateix Rusiol i per artistes com Alexandre de Riquer, Adri Gual i Joan Llimona, aquest ltim a cavall entre el simbolisme i el realisme. Altres noms destacables sn Dions Baixeras, Eliseu Meifrn i Joaquim Vancells.

En un denominat  postmodernisme  trobem noms com Joaquim Mir, Isidre Nonell, Hermenegild Anglada i Camarasa i Francesc Gimeno, aix com trobem la presncia d'un jove Pablo Picasso que s'endins a l'ambient modernista al voltant de l'any 1900, fet que suposar un canvi en la seva trajectria i la seva adscripci a l'art d'avantguarda, com podem veure a la seva etapa fauvista (1900-1901) i al simbolisme de l' poca  blava  (1901-1904), per a desembocar finalment en el cubisme.

L'escultura s hereva del monumentalisme dels Vallmitjana, si b amb posterioritat rep la influncia del simbolisme francs, especialment de l'obra d'Auguste Rodin. Destaquen els noms d'Eusebi Arnau (Joan Maragall, 1913), Josep Llimona (Desconsol, 1903), Miquel Blay (La can popular, al Palau de la Msica Catalana, 1906-1909), Agust Querol (Moiss i les lleis, Palau de Justcia de Barcelona), i Enric Claras (Eva, 1904),  aix com l'expressionisme atormentat de Carles Mani (Els degenerats, 1891-1907). Un interessant projecte escultric co lectiu fou el del Rosari Monumental de Montserrat (1896-1916), que arrepleg els millors escultors del moment.

El modernisme destac especialment en quant a disseny, generant un gran nombre d'obres de gran qualitat a terrenys com el cartellisme, la impressi (llibres, revistes, nadales), joies, cermica, mobles, forja, vitralls, mosaic, etc.

 Segle XX .
El segle XX fou una poca de profundes transformacions socials, poltiques, econmiques, tecnolgiques i culturals. Catalunya visqu els fets dramtics de la Guerra Civil Espanyola i la repressi de la dictadura franquista. La transici i la reinstauraci de la Generalitat i el nou estatut d'autonomia faran revitalitzar la cultura catalana aquests ltims anys.

Noucentisme.


El noucentisme supos un intent de renovaci de la cultura catalana apropant-la a les innovacions produdes al recent estrenat segle XX, en para lel a un ideari poltic de reivindicaci del catalanisme propugnat per Enric Prat de la Riba. El principal teric del moviment ser Eugeni d'Ors, que des del diari La Veu de Catalunya escrigu una srie d'articles enaltint la tasca dels joves creadors catalans de principis de segle. Contrriament als valors nrdics que defensava el modernisme, el noucentisme retorna al mn mediterrani, a la cultura clssica grecollatina. 

L'arquitectura noucentista conviu sovint i es barreja amb la modernista, i com perduren les tendncies historicistes i classicistes n's difcil albirar la frontera. Destaquen figures com Josep Goday (Edifici de Correus de Barcelona, 1926-1927), Nicolau Maria Rubi i Tudur (jardins de Montjuc i del Palau Reial de Pedralbes, esglsia de la Mare de Du de Montserrat de Pedralbes), Josep Francesc Rfols, (Casa Mndiz, Vilanova i la Geltr, 1925), Francesc Folguera (Casal de Sant Jordi, Barcelona, 1928-1932) i Csar Martinell (Celler d'El Pinell de Brai, 1917).

Una fita destacable fou l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, que supos la urbanitzaci de l'entorn de la muntanya de Montjuc, amb un projecte general de Josep Puig i Cadafalch. Per l'Exposici es construeixen edificis com el Palau Nacional de Montjuc (actual seu del MNAC) i l'Estadi Olmpic, aix com la Font Mgica de Carles Bugas, el Teatre Grec i el Poble Espanyol; tamb destac el Pavell d'Alemanya, obra de Ludwig Mies van der Rohe, obra mestra del racionalisme.

La pintura t un primer referent en la figura de l'artista uruguai Joaquim Torres-Garcia, autor d'obres d'un sobri classicisme, com els frescos del Sal de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1913-1917). Joaquim Sunyer, influenciat per la pintura de Czanne i pel seu sentit de l'estructura, aix com pel cubisme, aport una visi de la pintura que conjugava perfectament tradici i modernitat. Josep Maria Sert s'emmarc dins d'un estil personal, barroc, grandiloqent, amb influncia goyesca, fent grans murals que tindran gran xit internacional. Xavier Nogus fou creador d'un mn irnic, plasmat en un muralisme idealitzant reflex del populisme catal. Josep Aragay realitz obres de caire realista per amb un cert gust barroc. Tamb es desenvolupa el cartellisme, el gravat i la xilografia, amb figures com Francesc d'Asss Gal, creador de l'Escola Superior dels Bells Oficis.

L'escultura t la figura excepcional de Josep Clar, autor d'obres figuratives, slides i compactes, d'aire mediterrani (La Deessa, 1908-1910; Joventut, 1928). El rossellons Arstides Maillol fa contundents figures femenines (Mediterrnia, 1902-1905). Manolo Hugu t un estil on barreja classicisme i primitivisme (Bacant, 1934). Altres escultors destacats sn: Frederic Mars (Homenatge a Barcelona , 1928), Enric Casanovas (Monument a Narcs Monturiol, 1918), Julio Antonio (Tarragona als Herois de 1811, 1910-1919) i Ape les Fenosa (Guitarrista, 1923). Igualment cal remarcar el projecte co lectiu realitzat a la  per a l'Exposici Internacional de 1929, on van participar els millors escultors del moment.

Tamb tingu especial rellevncia en aquesta poca el disseny, generalment lligat a l'estil  art dco , el que s'evidencia en obres produdes en mbits com el mobiliari, la joieria, el taps, la cermica, el vitrall, etc.

Avantguardisme.

Desprs d'una poca de prosperitat entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil, en que Catalunya estava al corrent dels moviments artstics europeus, la postguerra fou una poca de retrocs cultural. Malgrat aix, l'art catal connect amb els diferents moviments denominats d'avantguarda, que suposen canvis radicals en la concepci de l'art, tant a nivell teric com tcnic o material. Els successius  ismes  avantguardistes (cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme, expressionisme, etc) pretenen transformar la societat a travs de l'art, plantejant un projecte comproms amb la renovaci cultural dels pobles. L'art abstracte supos la prdua de la figuraci, donant pas a la segona meitat de segle a tendncies informalistes o immaterials.

Un primer i efmer intent de renovaci del noucentisme va ser lAgrupaci Courbet, fundada a Barcelona el 1918 i dissolta el 1919. Reivindiquen com a mestre el pintor realista francs Gustave Courbet, del qual pretenen assolir la seva actitud revolucionria. Impulsada per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Rfols, figuraren noms com Joan Mir, Josep de Togores, Josep Obiols i Olga Sacharoff.

En quant a arquitectura, el 1929 sorg a Barcelona el grup GATCPAC (Grup d'Artistes i Tcnics Catalans per al Progrs de l'Arquitectura Contempornia),  amb voluntat renovadora i alliberadora del classicisme noucentista, aix com la d'introduir a Espanya les noves corrents internacionals derivades del racionalisme. Lamentablement, la seva tasca qued truncada amb l'esclat de la Guerra Civil. Destac Josep Llus Sert, deixeble de Le Corbusier, que inici el racionalisme a Espanya; fou autor del Pavell de la Repblica per a l'Exposici Universal de Pars de 1937, actualment reconstrut a Barcelona, que exhib el Guernica de Picasso, aix com el Dispensari Central Antituberculs (1934-1938, amb Josep Torres i Clav) i la Fundaci Mir (1972). 

L'escultura entra plenament a l'avantguarda amb l'obra de dos artistes de renom internacional: Pau Gargallo, iniciat en el noucentisme, fu escultures met liques, de fort expressionisme i un cert aire esquemtic i primitivista (Gran Ballarina, 1929, El profeta, 1933); Juli Gonzlez utilitz el ferro soldat, apropant-se a formes quasi abstractes (Dona pentinant-se, 1932, L'home cactus, 1939).

Surrealisme.

Sorgit a Frana als anys 1920 com a proposta reivindicadora de la fantasia i el subconscient a la creaci artstica, a Catalunya dna dos grans noms: Salvador Dal, representant del surrealisme figuratiu, i Joan Mir, adscrit a un surrealisme ms abstracte. Dal combin una tcnica perfecta amb la recreaci d'un mn personal fantstic i delirant, amb forta introspecci psicolgica (La persistncia de la memria, 1931; L'ngelus de Ga la, 1935; Autoretrat tou, 1941), evolucionant desprs a un estil ms realista d'influncia religiosa i cientificista (Madonna de Port-Lligat, 1948; Leda atmica, 1949). Mir cre un mn mgic i onric ple de petites figures amb les que busca un nou mtode per descompondre i analitzar la realitat, mostrant una nova relaci entre els objectes i l'espai (Terra llaurada, 1924; Carnestoltes d'Arlequ, 1925; Natura morta amb sabata vella, 1937).

En escultura, a ms d'obres realitzades pels propis Dal i Mir, destac l'activitat del grup ADLAN (Amics de l'Art Nou), fundat pel crtic d'art Sebasti Gasch el 1932, que pretn renovar el llenguatge escultric partint dels principis dadaistes i surrealistes, amb influncia de l'escultor nord-americ Alexander Calder. Destacaren entre les seves files ngel Ferrant, Eudald Serra i Ramon Marinello.

Dau al Set.
Desprs de la guerra i de la consegent crisi cultural derivada de l'exili de bona part dels artistes i de la repressi exercida per la dictadura franquista, a finals dels anys 1940 comen a resorgir el panorama artstic catal a travs d'exposicions a galeries particulars i de moviments culturals com el Cercle Maillol. Surt aix una nova generaci d'artistes joves entre els que destaquen el grup que form Dau al Set, creat l'any 1948 al voltant de la revista que porta el mateix nom, i que arrib fins a 1956. Estigu format per Antoni Tpies, Modest Cuixart, Joan Brossa, Joan Josep Tharrats, Joan Pon i Arnau Puig, els quals sn els primers que connecten amb les corrents europees, fent un art que evoluciona des d'un cert surrealisme mgic cap a l'informalisme ms o menys abstracte.

Informalisme.

Moviment de postguerra, supos el rebuig de la forma per una millor llibertat conceptual i una nova connexi amb l'espectador, segons el concepte d' obra oberta  formulat per Umberto Eco. Sn obres generalment abstractes, on destaca el color i el substrat material de l'obra. Destac Antoni Tpies, pintor de renom internacional i el primer gran renovador de l'art espanyol de postguerra, principal representant de la  pintura matrica , autor d'una obra introspectiva i amb certa espiritualitat, amb petites figuracions simbliques (Zoom, 1946; Collage de creus, 1947; val blanc, 1957). Modest Cuixart combin la pintura matrica amb la gestual, fent quadres on barreja l'oli amb llimadures met liques per donar lluentor a l'obra (Omorka, 1958). Josep Guinovart fa quadres de gran format, amb barreja de materials, de vegades transformats pel foc (vila, 1963; Crist de les glries, 1968). Albert Rfols Casamada s'adscriu al taquisme, amb quadres de grans superfcies llises, austeres, sense gaireb color (Homenatge a Schnberg, 1963). Joan Hernndez Pijuan t un estil expressionista postcubista, amb forta crrega social (Pintura, 1959).

L'escultura intenta recuperar l'esperit avantguardista anterior a la guerra, cercant formes d'expressi innovadores i experimentant amb nous materials. Un aglutinant dels artistes d'aquesta generaci i centre difusor del nou estil ser el Sal d'Octubre, d'on sorgiran noms com Domnec Fita, Manuel Cusachs, Salvador Aulstia, Moiss Villlia, etc. Tamb es dedicaren a l'escultura artistes com Joan Brossa, Antoni Tpies i Josep Guinovart.

Art contemporani.

La situaci poltica a l'Espanya de la transici fa que el panorama artstic sigui diferent del d'altres pasos; aqu no tenen molt ress moviments com el pop-art o l'hiperrealisme. Tan sols a partir dels anys 1980 comena una certa normalitzaci, apareixent artistes que s'adscriuen a l'art conceptual de moda en aquells moments, com Francesc Abad o Jordi Benito, que fan accions i insta lacions de forta crrega reflexiva.

A partir dels anys 1980 sorten les tendncies postmodernes, reinterpretaci d'estils anteriors que dna llibertat a l'artista per utilitzar qualsevol tcnica o estil i transformar-la de forma personal; un dels seus mxims exponents s Miquel Barcel, artista mallorqu arrelat a Barcelona (Big spanish dinner, 1985, L'estaci de les pluges, 1990). Joan-Pere Viladecans fa una pintura personal, destacant pel suport en pasta de paper i els colors agressius (El contagi de la papallona, 1984). Ferran Garca Sevilla fa una pintura figurativa plena de signes, propera a l'art primitiu, amb gammes cromtiques vives (Cent 18, 1987).

En escultura, el principal nom d'aquests ltims anys s Josep Maria Subirachs: format al noucentisme, evolucion a un estil expressiu i esquemtic per finalitzar en l'abstracci; s autor de la Faana de la Passi de la Sagrada Famlia, el Monument a Ramon Llull a Montserrat (1976) i el Monument a Francesc Maci a la plaa de Catalunya de Barcelona (1991). El valenci Andreu Alfaro parteix de l'informalisme per a evolucionar a un constructivisme geomtric inspirat en Antoine Pevsner (Camins de llibertat, 1963). Xavier Corber, format a Londres, s autor d'obres de formes geomtriques i orgniques properes al minimalisme (Piano, 1965). Susana Solano evoluciona des d'una escultura minimalista a una obra de grans dimensions i forta solidesa, reflexant una sensaci de tancament que evidencia la fragilitat de l'existncia (Mar de Galilea, 1986).


En quant a arquitectura, als anys 1950, passada la crisi de postguerra, sorg un nou intent de revitalitzaci amb el Grup R, que sintetitza la tradici mediterrnia catalana amb les corrents internacionals d'avantguarda. Entre els seus membres destacaren: Josep Antoni Coderch, amb una obra de carcter mediterrani influenciada en l'arquitectura popular i en l'obra de l'arquitecte finlands Alvar Aalto (Edificis Trade, 1966-1969); Antoni de Moragas, autor de l'Hotel Park (1950-1954); i Oriol Bohigas, autor de l'edifici d'habitatges del carrer Pallars (1955-1960, amb Josep Martorell). 

Entre els anys 1960 i 1970 sorg la denominada Escola de Barcelona  segons la denominaci proposta per Bohigas , hereva del Grup R, que s'adscriu al neorealisme itali que triomfava aleshores a nivell internacional, combinant un llenguatge constructiu racionalista amb l's de materials tradicionals, posant especial mfasi en la funcionalitat i el disseny. Destaquen Frederic de Correa i Alfons Mil  que formaren equip , autors de l'Edifici Monitor (1969-1970); i Enric Tous i Josep Maria Fargas, autors de la Banca Catalana (1965-1968).

Durant els anys 1980 l'arquitectura s'adscriu a les noves tendncies postmodernes, que destaquen per la lliure utilitzaci dels llenguatges histrics, amb tendncia a l'eclecticisme. Seran exponents d'aquesta corrent Ricard Bofill, autor del Teatre Nacional de Catalunya (1991-1996); i scar Tusquets (Banc d'Espanya a Girona, 1981-1983; Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues, 1987-1990).

Altra de les profundes transformacions de Barcelona esdevingu amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992, que supos la remodelaci de part de la muntanya de Montjuc, on es constru l'Anella Olmpica, amb edificis com el Palau Sant Jordi d'Arata Isozaki, les Piscines Bernat Picornell, la Torre de Comunicacions de Santiago Calatrava i la rehabilitaci de l'Estadi Olmpic Llus Companys. Tamb fou destacable la construcci de la Vila Olmpica al Poblenou, amb la construcci de dos grans gratacels, l'Hotel Arts i la Torre Mapfre. Per ltim, cal destacar l'impuls donat a la zona de Diagonal Mar pel Frum Universal de les Cultures del 2004.

 Bibliografia .
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referncies.


Enllaos externs.
Art catal a la Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya;
Histria de l'art de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273372" title="Urdiarbe" nonfiltered="2357" processed="2346" dbindex="107449">

Urdiarbe (en francs Ordiarp) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Ainharbe i Lohitzun-Oyhercq al nord, Garindein al nord-est, Gotein-Libarrenx i Idaux-Mendy a l'est, Pagolle i Musculdy a l'oest, Aussurucq al sud.

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273376" title="Pagola" nonfiltered="2358" processed="2347" dbindex="107450">

Pagola (en francs Pagolle) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Arhansus, Uhart-Mixe i Lohitzun-Oyhercq al nord, Urdiarbe a l'est, Juxue a l'oest, Saint-Just-Ibarre al sud-oest i Musculdy al sud. 

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273378" title="Muskildi" nonfiltered="2359" processed="2348" dbindex="107451">

Muskildi (en francs Musculdy) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Pagolle al nord, Ordiarp a l'est, Saint-Just-Ibarre a l'oest i Aussurucq al sud. s travessada pel riu  Bidoze, afluent de l'Adur.
 
Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273382" title="Josep Serra i Gil" nonfiltered="2360" processed="2349" dbindex="107452">

Josep Serra i Gil (Amposta, 23 de desembre del 1923   12 de juny del 2002) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1948 - 1958. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 10 victries, destacant un Campionat d'Espanya i dues etapes a la Volta a Catalunya.

Palmars.
1948;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Tarragona;
1949;
 Campi d'Espanya;
 1r al Gran Premi Pascuas ;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi de Catalunya ;
1950;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1951;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta al Marroc;
1954;
 1r a la Bicicleta Eibarresa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1948. 15 de la classificaci general;
1950. 3r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1955. 7 de la classificaci general;
1956. 9 de la classificaci general;
1957. 38 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1949. Abandona (6a etapa);
1951. Abandona (22a etapa);
1952. 23 de la classificaci general;
1953. 14 de la classificaci general;
1954. 81 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. 60 de la classificaci general;
1956. 26 de la classificaci general;
1957. 68 de la classificaci general;

Enllaos externs.
 Biografia i fotografies;
Palmars de Josep Serra i Gil;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273383" title="Verema" nonfiltered="2361" processed="2350" dbindex="107453">

La verema s la recollecci o collita del ram per la producci del vi. El perode de verema varia entre febrer i abril (en l'hemisferi Sud), i juliol i octubre (en l'hemisferi nord). El temps de collecta depn del grau de maduraci del ram i de la varietat, i s molt important per obtenir una relaci percentual entre els sucres i els cids en el gra de ram amb un valor ptim per a el tipus de vi que es vol produir. Si b aquest parmetre s genricament vlid per al ram de taula, en el cas del ram destinat a la producci vincola s necessari considerar altres parmetres per decidir quan s temps de verema. Aix pot dependre de:

 Condicions climtiques: en augmentar la latitud, el ram madura ms tard.
 Zona de producci: els ram de les vinyes exposades al Sud maduren abans que aquelles exposades al Nord; en augmentar l'alada el ram madura abans.
 Tipus de ram: els ceps de ram blanc maduren generalment primer que els de ram negre.
 Tipus de vi que es vulgui elaborar, determinat per la major o menor presencia d'alguns components, tals com:
 sucres: una major quantitat de sucre augmentar el grau alcohlic del vi produt; presentar una justa quantitat de sucre s indispensable per iniciar la fermentaci alcohlica.
 cids: les substncies cides sn necessries tant per evitar la proliferaci de bacteris causants de malalties com per a la conservaci successiva del vi.
 components aromtics: varien durant la maduraci del ram, contribueixen a determinar les caracterstiques orgniques del vi.


Tipus de verema.

Existeixen dos mtodes de verema

 Manual: s utilitzada per a la producci de vi d'elevada qualitat i de vins escumosos, per tant s necessari seleccionar els rams d'una forma ms selectiva, cosa que inevitablement fa augmentar els costos de producci.
 Mecnica: la verema mecnica s ms econmica que la manual. La falta de personal qualificat i l'increment dels costos de recollida del ram estan provocant que s'implanti de forma accelerada en algunes comarques vitvinicoles, un fet que afecta sobre tot a les grans explotacions, que necessiten ms m d'obra. Per a realitzar aquest tipus de verema, el cultiu ha d'estar format en espatllera.

Una prctica utilitzada s la verema escalar, que consisteix en la recollecci del ram d'una vinya extensa en moments successius, i segons el grau de maduraci dels rams individuals. Una altra prctica s l'anomenada verema tardana, que consisteix en retardar la verema per tal d'augmentar la quantitat de sucres del ram. Aquest procediment s utilitzat per a la producci de vi geners.

Durant la fase de collita del ram s necessari respectar algunes regles; s necessari evitar recollir el ram mullat (per pluja, rosada o boira), ja que l'aigua pot influir en la qualitat del most; a ms s'ha d'evitar veremar en les hores mes clides del dia, per impedir l'inici no desitjat de la fermentaci; els rams han de descansar en contenidors no massa profunds, per a evitar que s'aixafin; finalment, el ram ha d'anar transportat als llocs en els quals ser efectuada la vinificaci en el menor temps possible, per evitar fermentacions o maceracions.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273384" title="Garindaine" nonfiltered="2362" processed="2351" dbindex="107454">

Garindaine (en francs Garindein) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes d'Ainharbe al nord, Maule-Letxarre a l'est, Gotein-Libarrenx al sud-est, i Ordiarp al sud-oest.
 
Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273386" title="Gotaine-Irabarne" nonfiltered="2363" processed="2352" dbindex="107455">

Gotaine-Irabarne (en francs Gotein-Libarrenx) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Maule-Letxarre al nord, Garindein al nord-oest, Roquiague a l'est, Idaux-Mendy i Ordiarp a l'oest, i Menditte al sud.
 
Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273390" title="Mersin ?dman Yurdu" nonfiltered="2364" processed="2353" dbindex="107456">

El  Mersin  dman Yurdu s un club de futbol turc de la ciutat de Mersin, al sud-est d'Anatlia.

 Palmars .
Copa del Primer Ministre turca de futbol (1): 1966/67;

 Enllaos externs .
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273394" title="Arrokiaga" nonfiltered="2365" processed="2354" dbindex="107457">

Arrokiaga (en francs Roquiague) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Chraute al nord, Maule-Letxarre al nord-oest, Barkoxe a l'est, Gotein-Libarrenx i Menditte a l'oest i Sauguis-Saint-tienne al sud-oest.
 
Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273397" title="Francesc Massip i Llop" nonfiltered="2366" processed="2355" dbindex="107458">

Francesc Massip i Llop (Barcelona, 8 d'agost de 1926) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1948 i 1960. Durant la seva carrera professional aconsegu 19 victries, entre elles un Campionat d'Espanya i una Volta a Llevant.

Palmars.
1948;
 1r al Trofeu Jaumendreu ;
1950;
 1r al Trofeu Jaumendreu ;
 1r al Trofeu Masferrer ;
1951;
 Vencedor d'una etapa del Tour de les tres provncies;
1952;
 1r al GP Sniace ;
1953;
 Campi d'Espanya d'escalada;
 Campi d'Esanya de ciclisme en ruta;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1954;
 1r a la Clsica a los Puertos;
 1r al GP Sniace;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
1955;
 1r a la Volta a Llevant i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia ;
1956;
 1r al Trofeu Masferrer ;
1957;
 1r a Igualada ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Astries;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 59 de la classificaci general;
1952. 30 de la classificaci general;
1953. 46 de la classificaci general;
1954. 55 de la classificaci general;
1955. Abandona (6a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 31 de la classificaci general;
1956. 28 de la classificaci general;
1957. 18 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1954. 39 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Francesc Massip i Llop a www.museociclismo.it;
Fitxa de Francesc Massip i Llop a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273404" title="Mendikota" nonfiltered="2367" processed="2356" dbindex="107459">

Mendikota (en francs Menditte) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Gotein-Libarrenx al nord, Idaux-Mendy al nord-oest,  Roquiague a l'est, Ossas-Suhare i Sauguis-Saint-tienne al sud.
 
Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273406" title="Tampa" nonfiltered="2368" processed="2357" dbindex="107460">
Tampa (Florida), important aglomeraci urbana de l'estat nord-americ de florida, segona ciutat en importncia del seu estat.

destaquen en la seva economia, el seu p0rt, exportador de fusta i productes agrcoles. aix com la seva industria qumica, naval i alimentaria.

la seva demografia be marcada per la seva gran rea d'influncia urbana amb una poblaci total superior als 2.200.000 habitants. la ciutat en si volta els 350.000.

Tamb cal destacar el seu important equip de futbol americ, que participa a la lliga nacional NFL anomenat Tampa Bay.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273408" title="Idauze-Mendi" nonfiltered="2369" processed="2358" dbindex="107461">

Idauze-Mendi (en francs Idaux-Mendy) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Gotein-Libarrenx al nord-est, Ordiarp al nord-oest, Mendikota a l'est, Aussurucq al sud-oest i amb Ossas-Suhare al sud.

Al municipi se celebra cada any  des del 1996 cada cap de setmana de juliol el festival musical i cultural organitzat per l'associaci Euskal Herria Zuzenean.

Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273411" title="Jacob Hutter" nonfiltered="2370" processed="2359" dbindex="107462">

Jacob Hutter (? - 1536) - lder dels anabaptistes comunitaris, avui coneguts com Germans Huterians.

Nascut a Moos, aprop de Bruneck, fou pastor anabaptista del Tirol en el 1529. En nom de la seva congregaci s'un amb la comunitat anabaptista de Austerlitz en Moravia,  dirigida per Jacob Wiederman. Hutter i els seus defensaven el pacifisme i la necessitat de la comunitat de bens, com la comunitat cristiana de Jerusalem (Ac 2,44).

Al oferir-se en el Tirol una recompensa pel seu cap, Hutter es trasllad a Moravia en el 1533. En el maig de 1535 es va cas amb Katherine Purst. El 29 de novembre de 1535, fou trat en Klausen i entregat a les autoritats, arrestat i portat a Innsbruck. El van interrogar, torturar i execut, cremant-lo pblicament a la foguera el 2 de febrer de 1536. La seva esposa Katherine tamb fou executada dos anys mes tard.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273416" title="Ospitalepea" nonfiltered="2371" processed="2360" dbindex="107463">

Ospitalepea (en francs L'Hpital-Saint-Blaise) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Moncayolle-Larrory-Mendibieu i Chraute a l'oest i Barkoxe al sud. La comuna s travessada per l'Aucet, afluent del gave d'Oloron. 
 
Demografia.



Histria. 
L'Hpital Saint-Blaise deu el seu nom a Ospital amb el significat de "casa gran", fundada a partir d'un establiment de l'orde dels cavallers hospitalaris que servia en el Cam de Santiago. Els canonges de l'abadia de Sainte-Christine en l'alt de Somport van construir a mitjan segle XII un "hospital de la misericrdia" del com ha sobreviscut l'esglsia classificada Patrimoni Unesco de la Humanitat juntament amb altres monuments de segments del Cam francs.
L'esglsia de Saint-Blaise. 
Construda en pedra ocre, l'esglsia de Saint-Blaise s un edifici religis declarat monument histric en 1888, que presenta una barreja dels estils arquitectnics de l'Art romnic navarrs i de l'art hispanomusulm. Conservada des del segle XII, en l'edifici destaquen els seus profunds finestrals adornats amb escultures, els seus arcs polilobulats i la seva cpula octogonal que suportada per columnes entrellaades recorda en la seva geometria a la columnata de la Mesquita de Crdova. 
Enllaos externs. 
 Esglsia de Saint-Blaise a la web de tourisme-pays-basque.fr;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273418" title="Escola Grvol" nonfiltered="2372" processed="2361" dbindex="107464">

L'Escola Grvol s una escola cooperativa catalana arrelada al Poblenou de Barcelona i amb voluntat de projecci europea i universal.

Cerca l educaci integral dels alumnes en el camp cientfic, artstic, tecnolgic, humanstic i fsic, mitjanant un ensenyament cientfic i personalitzat.

Promou els valors fonamentals de l humanisme cristi respectant el pluralisme individual, familiar, histric, cultural i religis.

Fomenta la llibertat de la persona en un clima de responsabilitat i de respecte mutu.

Educa els valors: cooperativisme, solidaritat, ecologisme, treball en equip, la satisfacci del treball ben fet, l esfor per progressar.

Des de la seva fundaci l'Escola Grvol ha estat dirigida per Joan Barot i Oliv. Dins del seu objectiu de constant innovaci pedaggica, ha promogut programes per millorar el domini de l'angls i la utilitzaci de les noves tecnologies per part dels alumnes. L'any 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

L'Escola Grvol s pionera a Europa en impartir l'assignatura  Be an Entrepreneur  ('Emprenedors'). Els alumnes de 4t. d'ESO apliquen formats i metodologies d'escoles de negoci com Harvard Business School, IESE i ESADE, traslladades a l'ensenyament secundari, per fomentar el treball en equip i el lideratge, a la vegada que perfeccionen el seu nivell d'angls, creant un projecte de negoci propi i defensant les seves idees i decisions en pblic.

Enllaos externs.
 Web oficial de l'Escola Grvol;
Article de premsa sobre "Emprenadors";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273421" title="Sarrikotapea" nonfiltered="2373" processed="2362" dbindex="107465">

Sarrikotapea (en francs Charritte-de-Bas) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Nabas al nord, Lichos al nord-est, Aroue-Ithorots-Olhaby al nord-oest, Ainharbe al sud-oest i Esps-Undurein al sud

Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273423" title="Julien Lahaut" nonfiltered="2374" processed="2363" dbindex="107466">
Julien Lahaut (Seraing (Blgica), 6 de setembre 1884   18 d'agost de 1950) era un poltic i sindicalista belga val i president del PCB o partit comunista belga.

Biografia.
Fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Durant la Primera Guerra Mundial va participar a la campanya a Galtsia com voluntari de la divisi blindada belga Auto-canons (ACM). Va esdevenir sotsoficial. Aquesta campanya va acabar-se en un gir del mon per a tornar a casa: els ACM van arribar al 1915 a Sant Petersburg, van lluitar a Galtsia de 1916 a 1917, quan la revoluci d'octubre va bloquejar-les a Kev. Desprs el Transsiberi va portar-los a Vladivostok, on van embarcar-se cap a San Francisco. D'all va travessar els Estats Units per a un gir de propaganda fins a Nova York, on van embarcar-se en un vaixell cap a Bordeus al juny 1918 poc abans la fi de la Primera Guerra Mundial. 

Desprs de la guerra va esdevenir secretari del sindicat socialista ABVV-FGTB (Federaci general del treball de Blgica) a Lieja. Va tenir un paper important en moltes vagues d'entreguerres i al partit comunista PCB. Al 1941, a l'inici de la invasi alemanya de Rssia, la Gestapo va arrestar-lo. Desprs d'un empresonament a la ciutadela de Huy on va ser torturat, van conduir-lo al Camp de concentraci de Buchenwald. All, per a la seva actitud altruista, els altres presoners li donaren el nom de l'home que t el sol a la butxaca.

Desprs de la Segona Guerra Mundial va esdevenir president del PCB. Era un perode molt mogut, quan la major part del poble belga va insurgir-se contra el retorn del rei Leopold III, del qual no van apreciar la collaboraci amb el rgim nazi. El rei va haver d'abdicar. Quan el seu fill gran, Baldu va prestar jurament l'11 d'agost de 1950 davant les cmeres reunides del parlament belga, un del parlamentaris comunistes va cridar  Visca la repblica . Molts van pensar que va ser Julien Lahaut. La investigaci dels arxius de so i d'imatge, anys ms tard per al periodista Ivan Ollivier de la televisi pblica flamenca VRT, va mostrar que molt probablement era Henri Glineur que va cridar les paraules republicanes controvertides.

L'assassinat de Julien Lahaut.
Una setmana desprs de l'incident al parlament, van assassinar Lahaut quan sortia de la seva casa a Seraing. Ms de 100.000 persones van assistir a la cerimnia seu enterrament.

Es pensava que els assassins es trobaven als cercles ultra belgicistes o leopoldistes o de la gendarmeria. La investigaci, dirigida per a la mateixa gendarmeria, molt de dretes, no va dur enlloc. Semblava que l'establishment belga no volia pas trobar als assassins.

Noms vint cinc anys ms tard, al 1985 el pseudnim de l'assass va esdevenir conegut: hauria sigut un cert "Adolphe" de Halle. Noms al 2002, el seu nom ver Franois Goossens va palesar-se. Aquest era un membre de la resistncia leopoldista durant la guerra. Aquest moviment que era patritic a l'inici, va desviar vers un moviment fora de dretes i anticomunista. Aquest assassinat se situa en un perode d'inestabilitat poltica i de polaritzaci, a Blgica (la qesti del retorn de Leopold III) i al mn (el postguerra i l'inici de la guerra freda.

Franois Goossens feia part de la xarxa  stay behind  anomenat  Gladio , organitzada per la CIA i era tamb un espia al servei de monsenyor Leclef, secretari del primat de Blgica d'aleshores, Jozef Van Roey. Encara avui, la veritat no est coneguda. Hi ha unes fets i unes hiptesis. s gaireb segur que el ministre catlic De Vleeschauwer i els serveis secrets van tenir un paper en la preparaci i en ofegar l'operaci.

Al 2002, el senador Vincent van Quickenborne va exigir per ensima vegada que es cres una comissi parlamentria d'investigaci. Cada vegada hi ha hagut resistncies discretes per a ofegar l'afer.

Elements nous.
A l'inici, es pensava que el comando tenia tres membres, tots tres del grup de resistncia d'Halle De Fret: Franois Goossens, el fill i el gendre del burgmestre catlic de Halle, Jan-Nikolaas Devill. Una enquesta de la cadena televisiva Canvas va revelar que hi havia un quart complotant que hauria disparat. Franois Goossens noms hauria tirat en fugir. El diari De Morgen insinua que era el fill del burgmestre de Halle, ja adult al 1950 i encara viu a la fi de desembre 2007. Era part de la xarxa stay behind. Desprs de l'atemptat, hi ha hagut una reuni secreta a un convent de Halle. Aquesta confessi no podria tornar a obrir un plet, com que les fets son extints i que l'investigaci va tancar-se al 1972.

 Qui va donar l'encrrec? Un embolic sense fi.
Ja no se sap qui van encarregar aquest assassinat. El 22 de desembre de 2007, el diari De Morgen va revelar uns fet nous.
Franois Goossens (mort al 1979) era espiava al servei d'un cert Andr Moyen que era connectat amb el servei de seguretat militar SDRA i tamb un dels fundadors de la xarxa Gladio a Blgica. El fill de Goossens va dir que Moyen sempre va negar que era ell qui va comanditar l'assassinat. Va pretendre que coneixia els detall per qu Goossens li va contar-les. Goossens tamb treballava per als serveis secrets del Vatic. Moyen no jutjava bo aquest assassinat, per que comportava el risc de desvelar l'organitzaci. Va guardar el secret per a protegir la xarxa anticomunista.

Al 1 d'abril 1958, va haver-hi un plet de la Fundaci Cardenal Mercier (una fundaci aprop de l'esglsia, nomenada segons l'antic primat de Blgica) contra un cert Emile Delcourt per estafada. Delcourt va defendre's en pretendre que havia utilitzat els diners per a pagar l'assassinat de Lahaut. Tamb va esmentar el nom de Paul Calmeyn, l'aleshores vicari de l'esglsia de la Senyora del Zavel de Brusselles, que s'hauria reunit amb Moyen per a complotar l'assassinat unes dies abans del 18 d'agost. Moyen va pretendre que ell va desaconsellar l'operaci. No van poder sotmetre Calmeyn a interrogatori, come que va delirar i terminar el seus jorns a un asil psiquitric. Poc desprs, Delcourt va retreure les seves declaracions per qu els seus fills van rebre amenaces annimes.

El pare de Delcourt era un amic personal del canonge Leclef, el secretari privat del cardenal Van Roey. Uns dies desprs de l'atemptat, Leclef va rebr Goossens al palau bisbal de Mechelen. El mateix monsenyor era present al jurat que va tenir lloc al convent dels franciscans conventuals a Halle on es va organitzar un plet non oficial de Goossens i d'un agent de la seguritat d'estat Pierre Potargent. Desprs d'aquest plet, Goossens se sentia protegit per Deus i pel rei. 

La investigaci del jutge d'instrucci Ren Loupe aporta un altre element. Al 2 d'octubre 1950 va rebre una nota de la Seguretat de l'estat belga que esmentava el fet que Goossens es vanagloriava de l'assassinat de Julien Lahaut. Era el procurador reial Pholien, germ de l'aleshores primer ministre belga Joseph Pholien, que li va transmetre la nota. Joseph Pholien va dir el dia desprs de l'assassinat que es far tot per a resoldre el cas. El jutge d'instrucci va examinar centenars de fets, per mai no va interrogar Goossens. Goossens va participar a la cursa autombil de Francorchamps amb el mateix cotxe que va utilitzar durant l'assassinat, malgrat el fet que molts testimonis van descriure aquest cotxe de la marca Vanguard. Va utilitzar el mateix Vanguard per a robar la bossa de Frederika Stern, que contenia documents del Partit comunista belga. Ms tard, aquests documents van transferir-se a Moyen. 

La filla de Goossens va treure la pistola Colt .45 de son pare al canal Brusselles-Charleroi. Certes fonts diuen l'arma de l'assassinat es trobava com un trofeu damunt la llar de la famla dels Devill a Halle, fins que uns lladres van robar-la.

El desembre del 2007, un altre vegada els senadors belgues Patrick Vankrunkelsven i Josy Dubie van proposar d'organitzar una comissi d'investigaci parlamentria per a resoldre aquest cas confs al qual la ra d'estat va dictar un silenci que va suscitar moltes teories i suspicions. Va part dels crims enigmtiques del postguerra belga, junt amb el dinamitatge de la torre de l'IJzer, a una poca al qual les forces ultra-catliques, anticomunistes i reialistes van crear una atmosfera d'anys de plom.

 Notes .




Referncies.
 Ivan Ollevier - De laatste communisten. Hun passies, hun idealen (trad.: Els darreres comunistes, els seus passions, els seus ideals) - 1997, Leuven/Amsterdam, Van Halewyck/Jan Mets.
 Rudi Van Doorslaer, Etienne Vehoeyen - De moord op Lahaut, Het communisme als binnenlandse vijand (trad.: L'assassinat de Lahaut: el comunisme com a enemic intern)- 1985, Lovaina, Kritak ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273424" title="Eskiula" nonfiltered="2375" processed="2364" dbindex="107467">

Eskiula (en francs Esquiule) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Gronce i Orin al nord, Moumour al nord-est, Fas i Auloron a l'est, Barkoxe a l'oest i  Ance i Aramits al sud.
 
Demografia.



Enllaos externs.
  Festes d'Eskiula;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273426" title="Plant" nonfiltered="2376" processed="2365" dbindex="107468">
Dins del context faller, la plant (plantada) s l'aixecament del monument faller.

Formalment es referix al dia 15 de mar, quan tots els monuments fallers o falles han d'estar plantats.
La ra s que el jurat anomenat per la Junta Central Fallera (JCF), per cada categoria o poblaci, ha de passar
el dia segent per avaluar la falla.

Antigament la plant s'escomenava i es finalitzava la mateixa jornada, per actualment, degut a la complexitat
dels monuments, i a que els artistes fallers s'encarreguen de varies falles alhora, sol escomenar alguns 
dies abans.

s tradicional la col.laboraci de tots els fallers, que durant la ltima nit ajuden desinteressadament a l'artista,
i donen els ltims retocs al monument.

Una manera diferent de gaudir les falles s passejar, especialment per la ciutat de Valncia la nit del quinze de mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273427" title="Ozaraine-Erribareita" nonfiltered="2377" processed="2366" dbindex="107469">

Ozaraine-Erribareita (en francs Osserain-Rivareyte) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comunes de Guinarthe-Parenties al nord, Autevielle-Saint-Martin-Bideren al nord-oest, Saint-Gladie-Arrive-Munein a l'est, Arbouet-Sussaute a l'oest i Domezain-Berraute al sud.
 
Demografia.

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273429" title="Samsunspor Kulb" nonfiltered="2378" processed="2367" dbindex="107470">

El Samsunspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Samsun.

 Histria .
Els colors del club sn el vermell i el blanc. El tercer color oficial del club, el negre, fou afegit desprs del trgic accident que pat el club el 20 de gener de 1989 i que caus la prdua de quatre vides de membres de la plantilla. Aquest accident estronc una brillant trajectria del club durant els anys 80 a la mxima categoria del futbol turc. Fou finalista de la copa turca el 1987 en una final perduda davant el Sakaryaspor. L'any 2004 pat una greu crisi econmica que el port a les divisions inferiors turques.

 Palmars .
1 Copa Balcnica de clubs: 1993/94;
Copa TSYD (1);

 Jugadors destacats .
1960s
 Nuri Asan;
 Y lmaz Yurtta ;
 Co kun Sapmaz;

1970s
 Temel Keskindemir;
 Adem Kurukaya;
 Abidin Akmanol;
 Hayri Kolo lu;

1980s
 Hasan  engn;
 Tanju olak;
 Mete Adan r;
 Zoran Tomi ;
 Muzaffer Badal o lu;
 Emin Kar;
 Fatih Uraz;
 R fat Benli;
 Sava  Demiral;

1990s
 Ertu rul Sa lam;
 Duko Milinkovi ;
 Mjdat Grsu;
 Osman Aksoy;
 Celil Sa  r;
 Ercan Kolo lu;
 Serkan Aykut;
 Cenk   ler;
 Sinan Ye il;
 Daniel Timofte;
 Bogdan Stelea;
 Wilson Oruma;
 Alioum Boukar;
 Vural Korkmaz;

2000s
 Tmer Metin;
 lhan Mans z;
 Ike Shorunmu;
 Kaies Ghodhbane;
 Giani Stelian Kiri  ;
 Adnan Gngr;
 Caner Alt n;
 Kenan Yelek;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Web de seguidors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273432" title="Etxarri" nonfiltered="2379" processed="2368" dbindex="107471">

Etxarri (en francs Etcharry) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia).
 

Administraci.


Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273434" title="Jestaze" nonfiltered="2380" processed="2369" dbindex="107472">

Jestaze (en francs Gestas) s un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlntics (regi d'Aquitnia). Limita amb les comuns de Tabaille-Usquain al nord, Montfort al nord-est, Espiute a l'oest,  Rivehaute al sud-est i Nabas al sud.
 
Demografia.


Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273435" title="Mare de Du dels Desemparats" nonfiltered="2381" processed="2370" dbindex="107473">
La Verge o Mare de Du dels Desamparats s la patrona de la ciutat de Valncia. La seua baslica s'ubica al costat de la Seu, entre la plaa de l'Almoina i la de la Mare de Du, originalment anomenada de la Seu. Els valencians la coneixen generalment com la Geperudeta.


 Histria .

El seu nom s el de la Mare de Du dels Innocents, Folls i Desamparats i la seua advocaci parteix de la iniciativa del pare fra Joan Gilabert Jofr. Un dia de 1407 quan es dirigia a la seu de Valncia, va vore com uns xiquets feien burles d'un boig indigent. Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre a estes persones.

Esta confraria benfica va donar lloc al primer hospital psiquitric de la histria, i a la primera atenci humanitria de les persones amb estes malalties mentals.

Esta confraria va ser posada baix l'advocaci d'esta Mare de Du, des de 1414, quan diu la legenda, que uns ngels la van escolpir. Esta tenia inicialment la seua seu a la menuda ermita situada actualment a l'entorn de l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llcia, molt a prop de les murades.

La imatge t una altura de set pams valencians, i com a curiositat t el cap reclinat lleugerament cap a baix, degut a que 
posici inicial d'esta imatge era gitada. A era degut a que la Mare dels Desamparats era collocada sobre els fretres dels pobres "ignocents e desamparats" que morien atesos per la confraria. Per esta ra els valencians solen dir que la imatge mira cap als seus fidels.

 Patronatge .

La Mare de Du dels desamparats no sempre va ser la patrona de la ciutat. En un primer moment ho va ser Sant Jordi, al igual que a tots els regnes i comtats de la Corona d'Arag. I des del primer moment de la conquesta, Sant Vicent mrtir, ajusticiat a la ciutat en poca romana. Sant Miquel, conegut a valncia com l'ngel custodi, va tindre una importncia com a patr de les ciutats de jurisdicci reial del regne. Finalment, des del segle XVIII, queden fixats com a patrons Sant Vicent Ferrer, Sant Vicent Mrtir, i la Mare de Du dels Desamparats. Quedant com a patrons del regne, Sant Vicent Ferrer i la Mare de Du del Puig. 

La declaraci oficial com a patrona de la ciutat, la feu el 21 d'abril de 1885, Lle XIII, i la seua coronaci cannica el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.

 Himne .

D'aquella celebraci va quedar el conegut "Himne de la Coronaci", compost per l'organista Romeu de la catedral, i amb lletra de Josep Maria Juan Garca, que transcrivim.

"La ptria valenciana s empara baix ton mant 
Oh, Verge Sobirana de terres de Llevant!
La terra llevantina reviu en ta Capella 
al fer-vos homenatge de pur i ver amor. 
Puix sou la nostra Reina i vostra Imatge bella 
pareix que est envoltada de mgic resplendor. 
La rosa perfumada, la mstica assutzena, 
lo seu verger formaren als peus de ton altar. 
I fervors en elles lo valenci t ofrena. 
La devoci ms santa que es puga professar. 
En terres valencianes, la fe per Vs no mor 
i vostra Imatge Santa portem sempre en lo cor. 
Salve, Reina del cel i la terra; 
Salve, Verge dels Desemparats; 
Salve, sempre adorada Patrona; 
Salve, Mare del bons valencins".'

 Les festes .

El segon diumenge de maig se cel.lebra la festa de la Mare de Du dels Desamparats, un altra cel.lebraci relacionada amb esta advocaci s l'Ofrena que es realitza els dies 17 i 18 de mar, dins de les festes de les falles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273437" title="Sakaryaspor Kulb" nonfiltered="2382" processed="2371" dbindex="107474">

El  Sakaryaspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat d'Adapazar .

 Histria .
El Sakaryaspor es va fundar l'any 1965 desprs de la fusi dels clubs Y ld r mspor, Idmanyurdu, Gne spor i Ada Genlik.

 Palmars .
Segona divisi turca (1): 2004;
Copa turca de futbol (1): 1988;

 Jugadors destacats .


O uz etin;
Recep etin;
Aykut Kocaman;
Turan Sofuo lu;
Engin  peko lu;
Hakan  kr;
Okan Y lmaz;
Sergio Ricardo;
Dominik Werling;
Hakan Tun;
Hseyin ak ro lu (lies Pa a);
Birol Saat;
Zafer Gncler;
Ceyhun Gray;
 enol orlu;
Nezihi Tosuncuk;
Aykut Yi it;
Halil  brahim Eren;


Rahim Zafer;
Tuncay  anl ;
Mahmut Hanefi Erdo du;
mit  nal;
Aygn Ta k ran;
Hasan Kemal zdemir;
Vedat Uysal;
Ali ebi;
Veysel Be ik;
Mohamed Ali Kurtulu ;
Yasin elik;
Gkhan Kaba;
Ayta Ak;
R fk  Manavoglu;
Musa etiner;
Tuna Guneysu;
Kemal Y ld r m;
Yenal Ka ra;


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web tatangalar;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273439" title="Capella (msica)" nonfiltered="2383" processed="2372" dbindex="107475">
Una capella de msica era una estructura musical que feia possible que en un determinat indret es pogus disposar de msica sempre que les circumstncies ho fessin necessari. El terme es refereix, sobretot, a les corts i palaus de la noblesa, i a centre religiosos, sobretot catedrals, convents i monestirs.

Al capdavant d'una capella sempre hi havia un mestre de capella. Era el mxim responsable del seu bon funcionament davant del titular de la capella: un noble, una comunitat monacal, un captol de canonges. Les seves funcions podien ser diverses tant en funci del carcter eminentment religis o prof de la msica que majoritriament haguessin d'interpretar, i de l'poca a la qual ens referim (ats que les grans capelles es van formar ja durant l'edat mitjana i algunes encara perduren avui dia). Entre aquestes funcions destacaven la de compondre msica que desprs interpretava la capella, copiar-la a les partitures que haurien de fer servir per assajar i cantar, procurar-se cpies d'altra msica que pogus resultar interessant interpretar, conduir els assajos i les interpretacions, ensenyar msica als escolans en les capelles religioses, i buscar els msics necessaris per completar la plantilla que en cada cas interesss. La multiplicitat de funcions feia difcil l'elecci en molts casos. Cal tenir en compte que molts dels msica de l'antic rgim que avi coneixem com a compositors, en realitat van ser mestres de capella que van exercir la composici com una part de la seva feina. Tal s el cas de Palestrina, Monteverdi, Johann Sebastian Bach, Telemann, Haydn etc.

Les capelles de catedrals, monestirs i convents tenien un carcter sobretot vocal, per la mateixa ra de ser de la msica religiosa, mentre que en el cas de les profanes, les situacions sembla que eren diverses.

La segona figura en les capelles de les catedrals ben aviat va comenar a ser l'organista que, a ms de tocar sovint al temple, ja fos sol o acompanyant les veus, a vegades era responsable d'ensenyar a tocar aquest instrument a alguns membres de la capella, els escolans en particular.

Les capelles eclesistiques es completaven amb els cantors: tots homes, ja fos cantant amb veus natural o amb falset. Pel que fa als escolans, en el context de la capella, rebien educaci musical (lectura, contrapunt, orgue, un altre instrument ...) i general. Noms les capelles que disposaven de molts recursos contemplaven els instruments tamb com a part integrant de la capella; els ms humils contractaven els instrumentistes sempre que eren necessaris, per no els incloen en la seva estructura.

Les capelles de msica no eren sols grups interpretatius; eren veritables estructures de producci musical. Molts dels fons que contenen partitures anteriors al segle XIX i fins i tot d'aquell segle, sn els vestigis de l'activitat -de composici ,de cpia, d'assaig, d'interpretaci ...- d'aquestes capelles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273440" title="Dsir-Joseph Mercier" nonfiltered="2384" processed="2373" dbindex="107476">


Dsir-Joseph Mercier tamb anomenat Desir Flicien Franois Joseph Mercier (Braine l'Alleud, 21 de novembre de 1851 - Brusselles, 23 de gener de 1926) era un arquebisbe (1906-1926) i  metropolit (1907-1926) de Blgica. 

Va fundar l'Institut superior de filosofia de la Universitat Catlica de Lovaina i la Uni internacional d'estudis socials. 

Els seus contemporanis van apreciar la seva actitud envers l'invasor alemany durant la Primera Guerra Mundial quan va incitar la poblaci a la resistncia. Tamb va intentar apropar les esglsies anglicana i catlica.

Del costat negatiu era la seva oposici virulenta contra la llengua  neerlandesa a Blgica. Va actuar amb totes les seves forces per a francesitzar l'esglsia a Flandes, el que li va valdre un conflicte amb els jesutes flamencs. Considerava que el neerlands era bo per al folklore i la llar, per inadequat per a la cincia o la filosofia. Per aix va oposar-se a l's del neerlands a l'ensenyament i a les esglsies. 

Noms deu anys desprs de la seva mort, el 1936, la Universitat Catlica de Lovaina, de la qual el cardenal d'ofici era el president fins al 1968, va comenar a oferir gaireb tots els cursos en neerlands i francs, sota la pressi de la concurrncia de la Universitat de l'estat a Gant a la qual el neerlands havia esdevingut l'nica llengua d'ensenyament des del 1930. Es temia que massa catlics flamencs que preferien estudiar a Gant per la qesti lingstica hi perdessin la fe. A l'inici del segle passat, Mercier i molts poltics i intellectuals belgues mostraven la mateixa actitud envers el neerlands que els espanyolistes que diuen que el catal noms s bo per a la llar i el teatre folklric, per inepte per a escriure un tractat de fsica nuclear.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273441" title="Juan Cuevas Perales" nonfiltered="2385" processed="2374" dbindex="107477">
Juan Cuevas Perales va nixer a Guadassuar (Ribera Alta) el 8 de febrer de 1782. Fou batejat a l esglsia de la Santa Creu de Valncia amb els noms de Juan, Vicente, Antonio i Constantino.

La seua formaci musical es va desenvolupar a la catedral de Valncia, on ingress de xiquet com a infantillo. Temps desprs, el febrer de 1817, es va traslladar a Tortosa per ocupar la plaa de mestre de capella. Amb tot, dies abans d ocupar-la, havia sol.licitat el mateix crrec a la col.legiata de Xtiva.

Definitivament Cuevas s incorpora a la Catedral de Valncia el desembre de 1833, on exercir de mestre de capella durant 22 anys, fins el 1855, any de la seua mort.

Enllaos externs.
 Programa de festes de Montesa 2007. Joan B. Bols i Ibiza;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273442" title="Pascal Bomati" nonfiltered="2386" processed="2375" dbindex="107478">

Pascal Bomati, nascut el 13 d'octubre de 1973 a Perpiny, s un jugador francs de rugbi a 13 i de rugbi a 15.

Obridor, centre o extrem al rugbi a 13, va optar el 1997 pel rugbi a 15 on juga gaireb exclusivament a l'ala (1,71 m per a 80 kg).

Carrera en Rugbi a XIII.
Club.
XIII de Catal;
Pars Saint-Germain XIII;

Equip de Frana.
Internacional;

Carrera en Rugbi a XV.
Club.
CA Brive 1997-1999;
Secci paloise 1999-2002;
USAP Perpiny 2002-2007;

Palmars.
En club.
Vencedor de la copa d'Europa 1997 amb Briva la Galharda.
Vencedor de l'Escut europeu 2000 amb Pau.
Finalista de la Copa d'Europa 2003 amb Perpiny.
Finalista del Top 16 2004 amb l'USAP.

En selecci nacional.
Internacional rugbi a 7;
Internacional Frana A: 1 selecci el 2005 (Itlia A).

Enllaos externs.
 Pascal Bomati;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273443" title="Manny Edmonds" nonfiltered="2387" processed="2376" dbindex="107479">
Manual Edmonds (Manny), nascut el 12 d'abril de 1977 a Ashburton (Nova Zelanda), s un jugador de rugbi a 15 neozelands. Ha jugat amb la selecci nacional d'Austrlia i ocupa al lloc de mig d'obertura o darrere al Rem Bayonnais (1,82 m per a 94 kg).

Carrera.

En club.
2001-2002 : New South Wales Waratahs (Sper 12)  Austrlia;
2002-2007 : USAP Perpiny  Frana;
des de 2007 : Rem bayonnais  Frana;

En equip nacional.

Ha estat una vegada internacional amb l'equip d'Austrlia el 22 de setembre de 1998 contra l'equip de Tonga.

Palmars.

En club.
Finalista del Campionat de Frana de rugbi a 15 : 2004;

En equip nacional.
2 seleccions en equip d'Austrlia en 1998 i 2001;
2 proves, 1 penalitat, 5 transformacions (23 punts);
Equip amb Austrlia A : 1 selecci el 2002 (Frana A);

Personal.
Escollit jugador millor del Top 16 pels seus companys : 2004;

Enllaos externs.
 Perfil del jugador a lequipe.fr;
 Estadstiques a itsrugby.fr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273444" title="Buchenwald" nonfiltered="2388" processed="2377" dbindex="107480">





Buchenwald era un camp de concentraci nazi fundat el 1937. Era dalt d'un tur, a nou quilmetres de Weimar, el poble de Goethe. Inicialment noms era per als alemanys antinazis. Desprs hi arribarien els jueus, els austracs, els txecs i els polonesos. A partir de 1943 hi entraren republicans catalans i alguns d'ells anirien al camp de concentraci de Dora. Sembla que passaren per aquest camp uns 380 republicans .

Els primers 149 presoners (comunistes, Testimonis de Jehov, homosexuals, gitanos i criminals) van arribar-hi el 15 de juliol de 1937. Provenien dels camps de Sachsenhausen i Lichtenburg i havien de construir el camp. Inicialment el camp es deia  Konzentrationslager Ettersberg per va ser rebatejat com a Konzentrationslager Buchenwald/Post Weimar a demanda de la comissi de cultura de Weimar. 

A l'entrada podies llegir: Recht oder Unrecht, Mein Vaterland, s a dir: "el meu pas, tingui o no tingui ra. Tamb: Jedem das seine, s a dir: "a cadasc el que li pertoca". Com la resta de camps, era voltat de filferrades elctriques, tenia els seus barracons o Blocks de fusta, alguns de ciment i un terra que era una claveguera a cel obert quan plovia. La infermeria era una mica a part i donava cabuda a tot tipus de malats. Durant el 1939 els jueus sn afussellats de forma sistemtica, per ja el 1940 engegaran els primers forns crematoris. El 16 de setembre de 1941, tres-cents oficials sovitics hi seran exterminats noms arribar al camp. Quan arribava un nou carregament de presoners, els nazi els rebien amb aquestes paraules: 
...aqu no teniu ni honor ni valor. No hi teniu cap dret. El vostre dest s sser esclaus. Amn!. .

Per Buchenwald passaren 240.000 deporats i n hi moriren ms de 50.000. 

Fou alliberat l'11 d'abril de 1945 per a la sisena divisi de blindats de l'exrcit dels Estats Units.

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273448" title="Emmanuel Hiel" nonfiltered="2389" processed="2378" dbindex="107481">
Emmanuel Hiel, tamb conegut com Emanuel Hiel (Sint-Gillis-bij-Dendermonde, 30 de maig 1834 - Schaarbeek, 27 d'agost de  1899) era un poeta i escriptor flamenc.

Va obrir una libreria a Sint Gillis noms amb llibres en llengua flamenca, el que era un repte a aquesta poca. Va escriure i traduir moltes canons. La seva libreria va fer fallida i s'en va anar a Brusselles per a esdevenir funcionari al servei de duana de la ciutat de Brusselles i ms tard com a funcionari al ministeri d'afers interiors de Blgica. Al 1869 va esdevenir bibliotecari del Koninklijk Nijverheidsmuseum (museu reial de la indstria) i professor de dicci de neerlands al Conservatori reial de Brusselles.

Va influenciar molt el compositor Peter Benoit. Junts van actuar per a promoure el neerlands i la cultura neerlandesa a una poca a la qual el jove estat belga feia tot per a eradicar tot el que no era pas francs.

Emmanuel Hiel  va morir a l'edat de 65 anys a 1899.

Obra.
Looverkens (1859) ;
Nieuwe liedekens (Canons noves)(1861) ;
Gedichten (Poemes)(1863) ;
Lucifer (1865) ;
De wind (El vent) (1865);
De Schelde (L'Escalda) (1867) ;
Gedichten (Poemes) (1868) ;
De liefde in het leven (L'amor de la vida) (1870) ;
Psalmen, zangen en oratoria  (Salms, cants i oratoris) (1870) ;
Gedichten (Poemes) (1874) ;
Jan Borluut (1875) ;
Bloemeken (Flor petita) (1876) ;
Hymnus aan de schoonheid (Himne a la bellesa) (1882) ;
Historische zangen (Cants histrics) (1885) ;
Flandrialiederen voor ons volk (Cants flamencs per al nostre poble) (1886) ;
Monodramen en andere gedichten (Monodrames i altres poesies) (1893) ;
Symfonien en andere gezangen (Simfnies i altres cants) (1894) ;
Droomerijen (Somnis) (1895);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273449" title="Volta a Andalusia" nonfiltered="2390" processed="2379" dbindex="107482">
La Volta a Andalusia (en castell Vuelta a Andaluca) tamb coneguda com a Ruta del Sol, s una competici ciclista per etapes que es disputa a Andalusia durant el mes de febrer, sent una de les primeres del calendari ciclista.

Es disput per primera vegada el 1925, per no ser fins el 1955 quan la cursa tingui una continuitat fins a l'actualitat. Des de 2005 la Volta a Andalusia forma part de l'UCI Europe Tour, en la categoria 2.1.

El primer vencedor de la cursa fou l'espanyol Ricardo Montero. Els ciclistes que l'han guanyat en ms ocasions sn: Freddy Maertens, Dietrich Thurau, Rolf Glz, Eduardo Chozas, Julin Gorospe i Stefano Della Santa, amb dues victries.

Llistat de guanyadors.



Enllaos externs.
Pgina oficial de la Volta ciclista a Andalusia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273453" title="Televisi experimental" nonfiltered="2391" processed="2380" dbindex="107483">

Televisi experimental s el camp que estudia i aplica la creativitat udio-visual i artstica dintre de mitjans de la televisi. La televisi experimental crea nous mitjans amb un sistema operatiu propi i s'aplica a la creativitat i a l'experimentaci per a desenvolupar tant el seu contingut com les seves formes en les quals es presentin aquests. Per tant investiga altres llenguatges i formats possibles, i examina simultniament els  mitjans convencionals com de la televisi. 

Com estructura que televisa, la TV experimental ha de respondre a la capacitat de la transformaci permanent i del desenvolupament continu, tant conceptual com tcnic. Una estructura d'aquestes caracterstiques pot produir i difondre el seu contingut dintre de l'ambient de la televisi, i la seva difusi est a travs dels canals de la radiofreqncia que es poden rebre amb l'aparell de TV Domstic. L'expressi que televisa experimental es basa en la creativitat, la innovaci i l'experimentaci amb els temes relacionats amb la creaci udio-visual, les activitats multidisciplinarias, les possibilitats d'interactivitat amb les audincies i els sintetitzadors del vdeo la diferncia entre una televisi experimental i una televisi convencional comena amb no ser part de corporacions de la comunicaci ni no basar els seus criteris en interessos comercials. Mentre que experimental la televisi tamb s'entn com histria del desenvolupament tecnolgic de les invencions relacionades amb la televisi dels seus orgens a avui que no han tingut xit d'alguna manera com format estndard com la televisi mecnica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273466" title="Joseph Mallord William Turner" nonfiltered="2392" processed="2381" dbindex="107484">
 

Joseph Mallord William Turner va nixer a Covent Garden, Londres el 23 d'abril de 1775 (dada discutida) i va morir el 19 de desembre de 1851. s considerat un artista romntic del paisatge angls, l'estil del qual va conduir a la fundaci del Impressionisme.

 Vida i carrera . 
El seu pare, Willian Turner, va ser un fabricant de perruques que desprs es va convertir en barber. La seva mare, Mary Marshall, un ama de casa, va anar perdent la seva estabilitat mental gradualment sent jove, potser a causa de la mort de la germana petita de Turner, el 1786. Ella va morir el 1804, reclosa en un psiquitric.

Possiblement aquesta situaci va conduir que el jove Turner fos enviat el 1785 amb el seu oncle matern a Brentford, un petit poble a l'oest de Londres, a prop del riu Tmesi. All Turner va mostrar per primera vegada el seu inters per la pintura. Un any desprs va assistir a l'escola a Margate, en Kent, a l'est de Londres, en l'rea de l'estuari del Tmesi. En aquell moment va crear moltes pintures, que van ser exhibides en l'expositor del comer del seu pare.

 
Turner va entrar a les escoles de la Royal Academy of Art amb tan sols 14 anys. Va ser acceptat als 15, ja que, a diferncia dels seus contemporanis, estava interessat en formar part d'aquesta. Al principi, va mostrar un entusiasta inters per l'arquitectura, per la seva activitat artstica va ser estimulada per l'arquitecte Thomas Hardwick (jnior). Sir Joshua Reynolds, president de la Reial Acadmia llavors, va admetre Turner orientant-lo definitivament al mn de l'art. Una aquarella seva va ser acceptada per a l'exposici estival de la Reial Acadmia el 1790, desprs de noms un any d'estudi. El seu primer oli va ser exhibit el 1796. Durant la resta de la seva vida, va exposar regularment a l'Acadmia.

s comunament conegut com el pintor de la llum, rebatejat no solament pels seus olis sin tamb com a aquarellista, ja que se li considera un dels fundadors de la pintura paisatgstica anglesa a aquarella.

Un dels seus quadres ms famosos s  El temerari remolcat a dic sec  pintat el 1839, dipositat a la National Gallery de Londres. 

Turner va viatjar al voltant d'Europa, iniciant la seva travessia a Frana i Sussa el 1802, estudiant al Louvre de Pars, el mateix any. Tamb va visitar Vencia. Durant una visita a Lyme Regis, a Dorset, Anglaterra, va pintar una escena de tempesta, ara al museu de Cincinnati, Ohio.
 Tal com envellia, Turner es va tornar ms excntric. Va tenir pocs amics, excepte el seu pare, que va conviure amb ell trenta anys, assistint-li eventualment en el seu estudi. El seu pare va morir el 1829, la qual cosa li va produir una profunda impressi, per la que va entrar en depressi.

Va morir a la seva casa a Cheyne Walk, en Chelsea, Londres, el 19 de desembre de 1851. Segons els seus desigs, va ser enterrat a la catedral de S. Pablo (St Paul's Cathedral), on descansa al costat de Sir Joshua Reynolds. La seva ltima exhibici en la Reial Acadmia va ser el 1850.

 Estil .
El talent de Turner va ser reconegut molt aviat, convertint-lo en un acadmic els 23 anys. Tal independncia econmica li va permetre innovar de manera sorprenent, per a molts. D'acord amb la Histria illustrada de l'Art , de David Pipper, les seves ltimes pintures van ser denominades puzles fantstics. No obstant aix, Turner s reconegut com un geni: el crtic angls John Ruskin, va descriure Turner com l'artista que amb ms encert mesura les carcies de la Naturalesa.

Turner s un pintor romntic interessat en la filosofia sublim; retrata el sorprenent poder de la naturalesa sobre l'home. Focs, catstrofes, enfonsaments, fenmens naturals sn descrits pel pintor. En les seves teles, constata que la humanitat no s ms que un conjunt de peons de la Naturalesa. Com altres romntics, considera el paisatge natural com un reflex del seu humor. Turner va mostrar el poder violent del mar, com en Dawn after the Wreck  (1840) o el Vaixell d'Esclaus, 1840.

 El seus primers treballs, com Tintern Abbey (1795) o Vencia: S. Giorgio Maggiore  (1819), conserven les tradicions del paisatgisme angls. Tanmateix, a Annbal travessant els Alps  (1982), el seu mfasi en el poder destructor de la naturalesa ja comena a sorgir. Turner va perfeccionar la seva tcnica amb l'oli, generant un estil distintiu tamb a l'aquarella de llums i canvis atmosfrics.

En els seus ltims anys, va emprar cada vegada menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Exemples d'aquest estil tard sn visibles a  Pluja, vapor i velocitat  pintat en (1844), on els objectes sn difcilment reconeixibles.

Turner, junt amb John Constable, va ser un estendard de la pintura anglesa als seus darrers anys, i va ser popular tamb a Frana. Els impressionistes van estudiar acuradament les seves tcniques, per dilucidar el poder de les seves teles. A l'era del art modern, fins i tot l art abstracte s'ha vist influt per ell.

S'ha suggerit que els alts nivells de cendra en l'atmosfera durant 1816, que van conduir a una inusuals postes de sol durant l'esmentat perode, van poder inspirar el treball de Turner.

 Llegat . 
 Turner va deixar una generosa fortuna que va desitjar que fos invertida per a ajudar al que ell anomenava artistes erosionats. La collecci va ser llegada a la naci britnica, que va construir en la que fou la seva casa una galeria especial. Desprs de problemes governamentals, vint-i-dos anys desprs de la seva mort la seva collecci va ser enviada a museus fora de Londres, a causa del qual va comenar a disgregar-se en contra dels desigs de Turner. El 1987, la major part de la collecci estava en la Clore Gallery, a la Tate Gallery, per el seu disseny va ser fortament criticat.

Existeix un prestigis premi anual, el Premi Turner, creat en el seu honor el 1984, que s'ha tornat controvertit ja que promociona un art no connectat amb la tcnica de Turner. 

El 2005 el 'Temerari' va ser escollit com el millor quadre angls en una votaci pblica organitzada per la BBC.. L'abril de 2006 Christie's va treure a subhasta un quadre amb una vista de Vencia per 35,8 milions de dlars americans, marcant un nou rcord per a Turner. El comprador va ser un magnat de casino anomenat Stephen Wynn.

 Obres selectes . 
1799 - Warkworth Castle, Northumberland - Thunder Storm Approaching at Sun-Set  , oli sobre tela - Victria and Albert Museum, Londres ;
1806 - , oli sobre tela - Tate Gallery, Londres ;
Hacia 1810-1812 -  Annbal creuant els Alps , tamb conegut com  Tempesta de neu: L'exrcit d'Anbal travessant els Alps (Snow Storm: Hannibal and His Army Crossing the Alps) , oli sobre tela - Tate Gallery, Londres ;
1822 - , oli sobre tela National Maritime Museum, Greenwich, Londres ;
1829 -  Ulises burlant a Polifemo (Ulysses Deriding Polyphemus)  oli sobre tela, National Gallery, Londres ;
1835 - , oli sobre tela Philadelphia Museum of Art, Filadelfia ;
1835 - , oli sobre tela Metropolitan Museum of Art, Nova York ;
1838 -  L'ltima singladura del Fighting Tmraire  (The Fighting Temeraire Tugged to Her Last Berth to Be Broken up  ), oli sobre tela National Gallery, Londres ;
1840 - Vaixell d'esclaus - Negrers ell llanant-se per la borda als morts i moribunds  (Slave Ship - Slavers Throwing Overboard the Dead and Dying, Typhoon Coming On)  oli sobre tela Museum of Fine Arts, Boston ;
1842 - Fishing Boats with Hucksters Bargaining for Fish   oli sobre tela The Art Institute of Chicago, Chicago ;
1842 - Pau. Funerals al mar  oli sobre tela The Art Institute of Chicago, Chicago ;
1842 - Tempesta de neu al mar,  el nom complet del qual s Tempesta de neu: un vapor situat davant d'un port fa senyals en aiges poc profundes i avana a la sonda.  L'autor es trobava en aquesta tempesta la nit en qu l'Ariel va abandonar Harwich oli sobre tela, Tate Gallery, Londres ;
1844 -  Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest  (Rain, Steam and Speed - The Great Western Railway ), oli sobre tela, National Gallery de Londres ;
 Vegeu tamb . 

Escuela de pintura anglesa ;
Art britnic ;
Llista de pintors britnics ;
Romanticisme ;
Enllaos externs. 
 
 J.W.W. Turner at the National Gallery of Art ;
 Turner's Gallery at the Tate Britain ;
 Turner's Journeys of the Imagination ;
 J.M.W. Turner at Olga's Gallery ;
 The Twickenham Museum - J M W Turner ;
 The Independent Turner Society ;
 La vida i obra de J.M.W. Turner;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273483" title="Sent Giron" nonfiltered="2393" processed="2382" dbindex="107485">


Sent Giron en francs i nom oficial Saint-Girons s un municipi del departament de l'Arieja a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat en un lloc de pas en un altipl que comunica les muntanyes i les planes de la vall de la Garona, a la confluncia dels rius Salat, Lez i Baup. El terme muncipial s de 19,13 km i el codi postal s 09200. En el cens de 1999 comptava amb 6.254 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273484" title="Llista de municipis de l'Alta Garona" nonfiltered="2394" processed="2383" dbindex="107486">
Llista dels 588 municipis (communes) del departament francs de l'Alta Garona (31), ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal, aix com la pertinena a les comunitats intercomunals.


(CAM) Communaut d'agglomration du Muretain, creada el 2004.
(CAS) Communaut d'agglomration Sicoval, creada el 2001.
(CAT) Communaut d'agglomration du Grand Tolosa, creada el 2001.
Communaut de communes du Volvestre
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273487" title="Llista de municipis del Tarn" nonfiltered="2395" processed="2384" dbindex="107487">
Llista dels 324 municipis del departament francs del Tarn.


(CAC) Communaut d'agglomration de Castres-Mazamet, creada el 2000.
(CAA) Communaut d'agglomration de l'Albigeois, creada el 2003.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273489" title="Directori francs" nonfiltered="2396" processed="2385" dbindex="107488">
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera Repblica Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir desprs de la Convenci Nacional i fou succet pel Consolat

 Histria .
Segons la Constituci de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. Els cinc primers directors foren Reubell, Barras, La Rvellire Lpeaux, Carnot i Letourneur. 

Desprs del cop del 18 de fructidor de l'any V (4 de setembre de 1797), el Directori caigu sota control d'un triumvirat:Reubell, Barras i La Rvellire Lpeaux.

Durant l'poca del Directori, considerat com el moment de la Repblica burgesa o dels propietaris, van produir-se els xits militars de Napole, Klber, Desaix, Massna i  Moreau. 

La poltica interior va anar encaminada a apagar les passions i els odis encesos durant el Rgim del Terror evitant l's de mtodes criminals en el govern, tot i aix, com que, sobretot durant el govern de Barras, el Directori esdevingu sinnim de corrupci i malbaratament, les finances pbliques arribaren a la fallida a causa de la inflaci que dugu a la davaluaci de l'assignat. A ms, eren freqents les lluites entre els directors.

Sieys i els seus seguidors designaren Joubert per dur a terme el cop d'estat que planejaven contra el Directori; tanmateix, Joubert va morir a la batalla de Novi el 28 de termidor de l'any VII (15 d'agost de 1799), amb la qual cosa els conspiradors passaren a pensar en Napole com a executor del seu cop, el qual s'esdevingu el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799), el triomf del qual signific l'abolici del Directori i la instauraci del Consolat


Llista de directors.

Elegits el 10 de brumari de l'any IV (1 de novembre de 1795);
Jean-Franois Reubell (o Rewbell) (1747-1807);
Paul de Barras (1755-1828);
Louis-Marie de La Rvellire-Lpeaux (1753-1824);
tienne-Franois Le Tourneur (1751-1817);
Lazare Carnot (1753-1823);

Remodelaci de juny de 1796 :
Franois de Barthlemy (1747-1830) substitueix tienne-Franois Letourneur, designat per sorteig.

Remodelaci del 18 de fructidor de l'any V (4 de setembre de 1797) :
Philippe-Antoine Merlin de Douai (1754-1838) i Nicolas-Louis Franois de Neufchteau (1750-1828) substitueixen Franois de Barthlmy i Lazare Carnot, als quals s'havia declarat proscrits.

Remodelaci del 20 de floreal de l'any VI (15 de maig de 1798) :
Jean-Baptiste Treilhard (1742-1810) substitueix Nicolas-Louis Franois de Neufchteau, designat per sorteig.

Remodelaci del 21 de floreal de l'any VII (16 de maig de 1799) :
Joseph Sieys (1748-1836) substitueix Jean-Franois Reubell, designat per sorteig.

Remodelaci del Cop d'estat del 30 de pradial (18 de juny de 1799) :
Louis Gohier (1746-1830) substitueix Jean-Baptiste Treilhard, l'elecci del qual havia estat declarat nulla al cap de tretze mesos ;
Roger Ducos (1747-1816) i el general Jean-Franois Moulin (1752-1810) substitueixen La Rvellire-Lpeaux i Merlin de Douai, obligats a dimitir.

 Els Increbles i les Meravelloses .

Desprs d'haver patit el Terror, durant el Directori va donar-se una gran joia de viure entre l'alta societat parisenca en qu tant les dones -dites les Meravelloses- i els homes -dits els Increbles- es lliuren amb passi a una moda excntrica, extravagant i ostentosa. 

Aquesta joventut daurada, que gasta sense mesura la seva fortuna aconseguida amb la venda als exrcits i l'especulaci, acostuma a fer les seves trobades als llocs de moda de Pars com ara teatres, restaurants, salons de ball, etc.: el Tivoli o Frascati, els Camps-Elisis o la galeria del Palais-Royal. Les meravelloses ms destacades foren Mademoiselle Lange, Madame Tallien, Madame Rcamier, Beauharnais i Hamelin. El seu protector era Barras, qui, amb les seves luxoses festes, es form la seva cort de monrquics i jacobins penedits. A ms, hi ha una gran llibertat de costums: hom es divorcia per tornar-se a casar i tornar-se a divorciar rpidament. Tot aquest ambient de disbauxa es va haver de moderar amb l'arribada del Consolat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273497" title="Stellaria" nonfiltered="2397" processed="2386" dbindex="107489">


L'Stellaria s un gnere de plantes herbcees amb flor, anuals, que pertany a la famlia Cariofillcia. Comprn ms de 90 espcies repartides arreu del mn. En els pasos catalans es fa la rvola (Stellaria holostea) i el morr (Stellaria media), entre d'altres.

Produeix plantes amb inflorescncies cimoses ramificades, amb flors blanques de cinc ptals. En general tenen 10 estams i un pistil amb tres estils.

El seu nom prov del mot llat stella, estrella. Fa allusi a l'aspecte d'estrella produt pels ptals, oberts com una rosa dels vents o una estrella de mar.

 Espcies .
 Stellaria alaskana Hultn;
 Stellaria alsine Grimm.;
 Stellaria americana (Porter ex B.L. Robins.) Standl.
 Stellaria antillana Urban;
 Stellaria borealis Bigelow;
 Stellaria calycantha (Ledeb.) Bong.
 Stellaria ciliatosepala Trautv.
 Stellaria corei Shinners;
 Stellaria crassifolia Ehrh.
 Stellaria crassipes Hultn;
 Stellaria crispa Cham. et Schlecht.
 Stellaria cupaniana (Jord. & Fourr.) Beg.
 Stellaria dicranoides (Cham. et Schlecht.) Fenzl;
 Stellaria edwardsi R. Brown;
 Stellaria fontinalis (Short et Peter) B.L. Robins.
 Stellaria graminea L. - Rvola menuda;
 Stellaria holostea L. - Rvola;
 Stellaria humifusa Rottb.
 Stellaria irrigua Bunge;
 Stellaria littoralis Torr.
 Stellaria longifolia Muhl. ex Willd.
 Stellaria longifolia var. eciliata (Boivin) Boivin;
 Stellaria longipes Goldie;
 Stellaria longipes var. longipes Goldie;
 Stellaria longipes ssp. arenicola (Raup) Chinnappa et J.K. Morton;
 Stellaria longipes ssp. longipes Goldie;
 Stellaria media (L.) Vill. - Morr;
 Stellaria neglecta Weihe;
 Stellaria nemorum L.
 Stellaria nitens Nutt.
 Stellaria obtusa Engelm.
 Stellaria oxyphylla B.L. Robins.
 Stellaria pallida (Dumort.) Pir;
 Stellaria palustris Hoffm.
 Stellaria parva Pedersen;
 Stellaria porsildii Chinnappa;
 Stellaria prostrata Baldw.
 Stellaria pubera Michx.
 Stellaria ruscifolia Pallas ex Schlecht.
 Stellaria sitchama Steud.
 Stellaria umbellata Turcz. ex Kar. et Kir.

 Enllaos .

 Stellaria a Flora of America ;
 Stellaria a Flora of China ;
 Stellaria a Flore lectronique ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273498" title="Llap" nonfiltered="2398" processed="2387" dbindex="107490">


 Botnica .
 Capa de color verd que es forma en superfcies submergides en l'aigua. Est constitut per diverses combinacions de molses, lquens i espcies d'algues microscpiques.
 Verdet, comunitat d'algues microscpiques que creix en determinats llocs humits;

 Un dels noms que rep el morr (Stellaria media), una planta considerada mala herba ;
 Nom collectiu que es dna a les comarques del Delta de l'Ebre a diverses plantes sub-aqutiques:
 Llap argilenc (Najas marina, Naiad);
 Llap de llavoreta o Llentia d'aigua (Lemma minor, lenteja de agua, water-centil);
 Llap fils (Zaniquelia, Zanichelia);
 Llap pudent (Chara vulgaris, Ova espinosa);
 Llap punxenc (Ceratophyllum demersum, Horm-wort) ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273504" title="Jess M. de Miguel Rodrguez" nonfiltered="2399" processed="2388" dbindex="107491">

Jess M. de Miguel Rodrguez (Pas Basc, 1947) s un socileg basc.

Doctor en Cincies Poltiques per la Universitat Complutense i PhD en Sociologia per la Yale University. Ha ocupat la Ctedra de Estudios Espaoles Prncipe de Asturias en la Georgetown University, Washington DC.

Actualment s catedrtic de Sociologia, del Departament de Sociologia i Anlisis de les Organitzacions, de la Universitat de Barcelona. Representa a Espanya en el comit de Cincies Socials del European Cooperation in the Field of Scientific and Technical Research, a la Comissi Europea a Brusselles. s director del grup d Investigaci sociolgica GRS, a la Universitat de Barcelona. Membre de la International Visual Sociology Asssociation.

Ha estat professor a les universitats de Georgetown i Berkeley, i investigador a la Yale University, Stanford University, University of California (San Diego), University of Maryland, University of Arizona, University of Adelaide (Australia), i Universitat de Hosei (Tokio, Jap) entre altres. Investigador del Consejo de Europa i de la Organizacin Mundial de la Salud i ha estat fellow de la Fundacin Rockefeller]] en el Bellagio Center. Les seves investigacions han estat finanades  per institucions com Fundacin Ford, American Council of Learned Societies, Social Science Research Council, British Council, Gobierno Francs, Fundacin Juan March, Comisin Fulbright, Fundacin La Caixa, Fundacin Argentaria i Fundacin Foessa entre altres.

Representant espanyol en el programa COST de la Uni Europea. Ha estat, durant quatre anys, gestor del programa nacional PSBS del Plan Nacional I+D, membre de la CTT de la UB, editor de Social Science and Medicine, de l editorial board de Health Promotion, Health for All in Europe, del comit executiu de l  European Society of Medical Sociologists, i membre del Comit Consultor para la lnvestigacin Mdica en la Regi Europea de l OMS.

Ha estat tres anys assessor permanent del Ministro de Sanidad y Consumo. Membre del Comit d Experts de la Diputaci de Barcelona, del Consell Municipal del Medi Ambient de Barcelona, i del Consejo General del Insalud.

Director de la collecci Cuadernos Metodolgicos. Comisin del FIS. Del consell assessor de la Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas, Revista de Sanidad e Higiene, Gaceta Sanitaria, Current Anthropology, Policlnica. Referent tcnic de la Comissi d Investigaci de la World Psychiatric Association. Membre de dos research committees de la lSA des de 1972. Ha format part del consell editorial de Contemporary Sociology.

Ha publicat ms de cinquanta llibres i prop de cent cinquanta articles professionals en espanyol i en angls. Entre els llibres destaquen  Sociology in Spain (Sage 1979), Polticas de poblacin (con Juan Dez Nicols, en Fontanella 1985), El mito de la sociedad organizada (Pennsula 1991), Estructura y cambio social en Espaa (Alianza Editorial 1998). Es coautor del libro Excelencia: Calidad de las universidades espaolas (CIS 2001), i Sociologa Visual (2002).

Ha obtingut deu premis nacionals, entre ells destaquen el Premio Nacional de Investigacin en Ciencias Sociales el 1982, el primer Premio de Ensayo del Pas Vasco en dos ocasions i el Premi internacional "Prince of Asturias Chair" el 1999.


 Referncies .
Sociologa visual, Jess M. de Miguel y Carmelo Pinto. Madrid : Centro de Investigaciones Sociolgicas : Siglo XXI de Espaa, 2002.
El Mito de la sociedad organizada, Jess M. de Miguel. Barcelona : Pennsula, 1990.  ;
Polticas de poblacin, Jess M. de Miguel y Juan Dez Nicols. Madrid : Espasa-Calpe, 1985.
La Amorosa dictadura, Jess M. de Miguel. Barcelona : Anagrama, 1984.


Enllaos externs.
Fons Jess M. Miguel Rodrguez. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.
El ojo sociolgico, por Jess M. de Miguel (archivo PDF).
Para una sociologa de la fotografa, por Jess M. de Miguel y Omar G. Ponce de Len (archivo PDF).
La Universidad denucia pero no realiza una autocrtica (archivo PDF). Dossier de prensa Universidad de Alicante.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273508" title="Rvola menuda" nonfiltered="2400" processed="2389" dbindex="107492">


La rvola menuda (nom cientfic Stellaria graminea) s una planta mitjana de fulles oposades. Produeix flors blanques i els ptals s'obren en estrella just en el punt d'intersecci. s d'inflorescncia cimosa bpada. Fa el fruit en cpsula.

 Enllaos .

 La rvola menuda a l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental;
 Stellaria graminea a Flore lectronique ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273517" title="Ceur" nonfiltered="2401" processed="2390" dbindex="107493">
Ceur s un petit nucli de poblaci del municipi de Castellar de la Ribera integrat per dues masies, l'esglsia parroquial i un petit cementiri. Es troba a la carena esquerra de la vall de la Ribera Salada, a 619 m d'altitud  (110 m per sobre de la vall),  a l'extrem oriental del municipi (l'Alt Urgell s a menys de 2,5 km del nucli).

L'esglsia, dedicada a Sant Juli, s romnica, del segle XI. A 1 km al SE del cementiri hi ha la necrpolis de Ceur. La faana, per, no s la primignia doncs aquesta va ser destruda per un llamp el 1905.

Des del segle XI hi ha constncia documental del castell de Ceur (del qual nicament se'n conserven noms unes restes molt malmeses) que pertangu a l'esglsia de Santa Maria de Solsona. Del segle XI al XIII rep diverses denominacions: Ozr, Ozdr, Odr, Or i Our.

Al segle XIX formava amb Pampe el municipi de Ceur i Pampe


|
|
|
|


Fonts.
 Gran Enciclopdia Catalana.
 Solsona i el Solsons en la histria de Catalunya II - Antoni Lloren i Sol - Virgili & Pags, 1987;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273520" title="Pampa (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="2402" processed="2391" dbindex="107494">

Pampa (en ocasions tamb apareix escrit Pampe) s una entitat de poblaci del municipi de Castellar de la Ribera que el 2005 tenia censats 10 habitants. Situada a la banda ms occidental del terme municipal, a l'entorn de les terres drenades pel barranc de Coscollola.

L'esglsia parroquial, dedicada a Santa Marguerida,  es troba a la dreta de la rasa de Solanes, a 745 m d altitud, a mitja costa del vessant SE del Serrat de Pampa. Actualment, per ja no s parrquia, car va ser annexada a la parrquia de Ceur. La despoblaci del territori (el lloc de Pampa va quedar deshabitat el 1960) ha comportat que, fins i tot, hagi deixat de ser lloc de culte dominical doncs aquest ha estat traslladat a l'esglsia de la Mare de Du de avila, tamb de la parrquia de Ceur.

Histria.

Aquesta esglsia ja s esmentada l'any 839 en l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell amb el topnim Pampano, que etimolgicament ve del llat pampinu:fulla de la figuera.  Hi ha documentaci que la primitiva esglsia va ser reconstruda a final del segle XI. L'esglsia actual que, a diferencia de les dues masies venes, es conserva en bon estat, no s pas l'esmentada del segle XI ja que va ser totalment reconstruda al mateix lloc l'any 1906. 

No hi ha notcia que al lloc tamb s'hi aixequs un castell, com sol ser habitual als llocs on es troben les parrquies que es remunten a l edat mitjana. No es probable que aix fos perqu el que s que se sap amb certesa s que el lloc pertanyia al terme de castell d Oliana. S, en canvi, sembla fora probable que en algun lloc del seu territori hi hagus alguna torre destinada a salvaguardar la seguretat dels seus habitants.

Un dels seus fills illustres va ser Bernat de Pampa, paborde de la catedral de Solsona, que va ser qui va contractar l escultor Gilabert de Tolosa, autor de la imatge romnica de la Mare de Du del Claustre, patrona de Solsona.

Algunes masies del poblament.
 Barraquer;
 Comardons.
 La masia del Camp;
 Pampa.
 Perdiguers.
 Solanes.
 Les Tpies.
 La Vila de Perdiguers;

Fonts.
 Gran Enciclopdia Catalana;
 Diccionari catal-valenci-balear;
 Solsona i el Solsons en la histria de Catalunya II - Antoni Lloren i Sol - Virgili & Pags, 1987.
 Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273523" title="Absorbncia" nonfiltered="2403" processed="2392" dbindex="107495">
En espectroscpia, l'absorbncia () s definida com:

,

on  s la intensitat de llum amb una longitud d'ona especfica  i que s passada per una mostra (intensitat de la llum transmesa) i  s la intensitat de la llum abans que entri a la mostra (intensitat de la llum incident).

Les mesures d'absorbncia sn freqentment utilitzades en qumica analtica, degut a que la absorbncia s proporcional al gruix d'una mostra i la concentraci de la substncia en aquesta, en contrast a la transmitncia I / I0, la qual canvia exponencialment amb el gruix i la concentraci.

Vegeu tamb.
 Llei de Beer-Lambert;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273524" title="Paul Alduy" nonfiltered="2404" processed="2393" dbindex="107496">
Paul Alduy (Lima, Per, 4 d'octubre de 1914 - Perpiny, 23 de gener del 2006) fou un poltic francs, diputat, senador i alcalde de Perpiny de 1959 a 1993. s pare de Jean-Paul Alduy.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273526" title="Orquestra Filharmnica de Nova York" nonfiltered="2405" processed="2394" dbindex="107497">
 
L'Orquestra Filharmnica de Nova York (en angls New York Philharmonic) s l'orquestra simfnica americana ms antiga (1842) i una de les ms reputades. Sol tocar a l'Avery Fisher Hall, una sala de concerts del Lincoln Center de Nova York.


 Direcci .

 Lorin Maazel (2002-present);
 Kurt Masur (1991 2002);
 Zubin Mehta (1978 1991);
 Pierre Boulez (1971 1977);
 George Szell (1969 1970);
 Leonard Bernstein (1958 1969);
 Dimitri Mitropoulos (1949 1958);
 Leopold Stokowski (1949 1950);
 Bruno Walter (1947 1949);
 Artur Rodzinski (1943 1947);
 John Barbirolli (1936 1941);
 Arturo Toscanini (1928 1936);
 Willem Mengelberg (1922 1930);
 Josef Stransky (1911 1923);
 Gustav Mahler (1909 1911);
 Vassili Safonov (1906 1909);
 Walter Damrosch (1902 1903);
 Emil Paur (1898 1902);
 Anton Seidl (1891 1898);
 Theodore Thomas (1877 1891);
 Leopold Damrosch (1876 1877);
 Carl Bergmann (1855 1876);
 Theodore Eisfeld (1848 1865);
 Ureli Corelli Hill (1842 1847);

 Liens externes.
Pgina oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273531" title="Laura Mintegi" nonfiltered="2406" processed="2395" dbindex="107498">
Laura Mintegi (Lizarra, Navarra, 26 d'octubre de 1955 - ) llicenciada en histria s professora a la Universitat del Pas Basc, escriptora i presidenta del Club Euskal PEN.

 Obra .
 Julene Azpeitia, 1988, assaig;
 Ilusioaren ordaina, 1999, collecci de contes;

 Novella .
 Sator zuloa, premi Donostia;
 Bai  baina ez, 1986,  premi Azkue;
 Legez kanpo, 1991, accssit en el premi Jon Mirande;
 Nerea eta biok, 1994;
 Sisifo maiteminez, 2001;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273533" title="Salah Jamal" nonfiltered="2407" processed="2396" dbindex="107499">

Salah Jamal (1951 Nabls, Palestina) s un metge, historiador i escriptor barcelon d'origen palest. s ponent de la comissi de cultura de l'Ateneu Barcelons. Conferenciant de mltiples disciplines, actualment s columnista collaborador d'El Peridico de Catalunya.

El seu llibre de ms xit fins al moment, Aroma rabe, relatos y recetas (Zendrera), ha estat guardonat amb el premi al millor llibre de la seva categoria en llengua castellana i al millor llibre del mn de cuina estrangera (novembre del 2000). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273537" title="Grups xou" nonfiltered="2408" processed="2397" dbindex="107500">
s una modalitat del patinatge artstic sobre rodes que es practica en grup i t com a carcter diferenciador la seva vessant d'espectacle. Es tracta doncs d'una coreografia que representa un tema o una histria, que ajudant-se d'altres disciplines (com per exemple el teatre o la dansa) ha de fer transmetre aquesta idea.

 Histria .
A nivell de Catalunya, l'any 1999 es comencen a celebrar els Campionats de Grups, a imitaci dels Campionats de Grups que se celebraven a Itlia i que posteriorment s'anomenarien Grups xou (Show Groups) i han adquirit rellevncia en el Patinatge Artstic de competici. A l'any 2000 es celebra a Bolonia el campionat d'Europa, on s oficial per primera vegada la modalitat de grups xou.

Aquesta modalitat no tarda a expandir-se a Catalunya, degut a l'acceptaci que aquesta genera tant entre patinadors/es com en el pblic en general. Aix doncs, augmenten els clubs catalans que incorporen aquesta modalitat, comenant a crear competncia i per tant una millora accelerada en nivell. 

s al 2003 quan un equip catal, el CPA Olot, desprs de arravassar la posici ms alta del pdium europeu, a Nantes, aconsegueix una meritria tercera plaa en el campionat mundial d'aquesta modalitat en grups grans, celebrat a Argentina, i aconseguint-ne l'or durant les tres segents edicions. Cal destacar tamb que altres clubs catalans arriben al pdium europeu i mundial.

 Categories .
Es classifica en tres grups diferents segons la quantitat de patinadors/es i l'edat d'aquests.

 En grups petits hi poden intervenir des de sis (6) fins a dotze (12) persones.
 En grups grans hi poden intervenir a partir de setze (16) o ms persones.
 En grups cadets hi poden intervenir des de vuit (8) fins a setze (16) persones en edat cadet.

 Elements del xou .
 Coreografia;
 Vestuari;
 Msica;
 Dificultats tcniques;
 Idea;
 Interpretaci;

 Puntuaci .
En finalitzar l'actuaci en competicions, aquesta s valorada per jutges que atorgaran dues puntuacions:

A - Contingut del programa
 Originalitat;
 Dificultats tcniques;
 Ritme;
 Coreografia, construcci del programa;
 Ocupaci de l espai;

B - Presentaci
 Idees;
 Harmonia entre moviments i msica;
 Adequaci del vestuari amb la naturalesa del programa;
 Impressi general (creativitat);




 Competicions .
 Campionat Mundial de Grups xou petits.
 Campionat Mundial de Grups xou grans.
 Copa Catalana de Grups Xou: est destinada als grups, no classificats pel Campionat de Catalunya, de la categoria en la que han participat l any en curs.


Inicialment en grups petits noms es celebrava fins a l'Europeu, sent aquest el ttol mxim fins al 2006, any a partir del qual es va incloure aquest grup en la competici mundial.

Cal destacar que des de 2003 en el pdium mundial d'aquesta modalitat hi ha presncia de clubs catalans.

 Clubs a Catalunya .
 Club Patinatge Artstic Olot;
 El Masnou;
 Reus Deportiu;
 Sant Celoni;
 Blanes;
 Llagostera;
 Lleida Llista Blava;

 Enllaos externs .
 Mundial Taiwan 2008;
 Mundial Austrlia 2007;
 Mundial Murcia 2006;
 Federaci Catalana de Patinatge;
 Federaci Espanyola de Patinatge;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273541" title="Ahatsa-Altzieta-Bazkazane" nonfiltered="2409" processed="2398" dbindex="107501">


Ahatsa-Altzieta-Bazkazane (en francs: Ahatsa-Altzieta-Bazkazane), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bussunarits-Sarrasquette al nord,  Saint-Jean-le-Vieux al nord-oest, Aincille a l'oest, i Estrenuby i Lecumberry al sud.
 

Administrativament, tamb depn del Districte de Baiona i del cant de Saint Jean Pied de Port. Es troba travessada pel Laurhibar, afluent del riu Nive. La comuna est formada per 3 antigues parrquies (Ahaxe, Alciette i Bascassan) que es van convertir en comunas desprs de la Revoluci Francesa i que posteriorment, l'11 de juny de 1842, es van fusionar en una nica comuna. 
Demografia. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273543" title="Concert per a viol de Previn" nonfiltered="2410" processed="2399" dbindex="107502">
El Concert per a viol Anne-Sophie d'Andr Previn fou  escrit a petici de l'Orquestra Simfnica de Boston perqu Anne-Sophie Mutter el toqus a l'estrena dirigida pel compositor el 14 de mar del 2002. El 2003 fou enregistrat per Deutsche Grammophon i va obtenir el febrer del 2005 un Grammy per l'enregistrament del concert juntament amb la Serenade de Bernstein, aquesta darrera tamb amb Mutter com a solista i dirigida per Previn, per interpretada l'Orquestra Simfnica de Londres.

El concert est compost per tres moviments que foren acabats l'octubre de 2001 i que de fet foren escrits durant els mesos anteriors al matrimoni entre Mutter i Previn. Els sentiments del compositor i la seva admiraci per Mutter es mostren en aquesta concert de forma clida. La pea tamb reflecteix les primeres memries d'infantesa de Previn a Alemanya, incorporant una can infantil alemanya en el tercer moviment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273545" title="Malika Mokeddem" nonfiltered="2411" processed="2400" dbindex="107503">
Malika Mokeddem (Kenadsa Algria, 5 d'octubre del 1949) s una escriptor en llengua francesa i metgessa d'origen algeri.

Nascuda al cor del desert algeri, fou filla de nmades i la gran de deu germans. Va estudiar primria al seu poble i els estudis secundaris els va cursar al Liceu de Bechar, on era l'nica noia de la seva classe. Comen a estudiar la carrera de Medicina a Or i l'acab a Pars. Des de l'any 1979 viu a Montpeller. Exerc primerament de metgessa nefrloga, acab dedicant-se per complet a activitats literries. s autora de diverses novelles que han rebut nombroses distincions.

 Obres .
 Sicle des sauterelles Paris: Ramsay, 1992;
 La prohibida Lleida: Edicions el Jonc, 2001 (L'interdite Paris: Grasset, 1993);
 Somnis i assassins Lleida: Edicions el Jonc, 2001 (Des rves et des assassins Paris: Grasset, 1995);
 Les Hommes qui marchent Paris: Grasset, 1997;
 La nit de la sargantana Lleida: Edicions el Jonc, 2001 (La Nuit de la lzarde Paris: Grasset, 1998);
 N'zid Paris: Grasset, 2001;
 La transe des insoumis Paris: Grasset, 2003;
 Mes hommes Paris: Grasset, 2005;

 Enllaos .
 Resum biogrfic ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273547" title="Aiziritze-Gamue-Zohazti" nonfiltered="2412" processed="2401" dbindex="107504">


Aiziritze-Gamue-Zohazti (en francs: Acirits-Camou-Suhast), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia.  Limita amb les comunes d'Arbouet-Sussaute al nord-est, Gabat al nord-oest, Arbrats-Sillgue a l'est, Amendeuix-Oneix a l'ouest, Bhasque-Lapiste i Donapaleu al sud.


Demografia.


Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273549" title="Hiperinflaci" nonfiltered="2413" processed="2402" dbindex="107505">
En economia, es coneix com hiperinflaci a una inflaci descontrolada, s a dir, que els preus augmenten mentre els diners perden valor de canvi. La definici formal s : "inflaci superior al 50% mensual" Per normalment s'ha aplicat a taxes prou ms inferiors, al voltant del 20 o 30%. Normalment la inflaci es calcula anualment, per la magnitud de les dades a les hiperinflacions fan que hi haja informacions mensual o incls horries.

La majoria d'economistes utilitza la defineix com "un cercle inflacionista sense tendncia al equilibri." Un cercle vicis on a cada itineraci d'aquest es va creant ms i ms inflaci. Malgrat que hi haja un gran debat sobre les causes d'aquesta, s evident que la hiperinflaci apareix quan es produeix un increment excessiu d'oferta monetria, normalment per una drstica emissi de diner. A ha succet en perodes bllics i post-bllics o de crisi.

 Caracterstiques .


En 1956, Phillip Cagan escrigu "The Monetary Dynamics of Hyperinflation", considerat per molts el primer estudi seris sobre la hiperinflaci i les seues causes. Ell fou, en aquest llibre qui defin la hiperinflaci com "una inflaci amb taxes del 50% mensual."
International Accounting Standard 29 descriu quatre smptomes pels que podem veure que una economia podria trobar-se davant una hiperinflaci:
La majoria de la poblaci prefereix tindre el seu sou en bns no-monetaris o moneda estrangera de valor de canvi relativament estable.Aquells qui encara tenen moneda local, la destinen a inversi, buscant no perdre el seu poder de compra.
La gent comena a calcular el preu dels bens en una moneda estrangera de valor estable, en comptes de la seua prpia. Molts venedors comenaran a pressupostar tamb en moneda estrangera.
La compra-venda a crdit, fins i tot a molt curt termini ser pressupostada a preus que calculen la prdua de valor esperada de la moneda local.
Tipus d' inters, salaris i preus sn enllaats a un ndex de preus amb una taxa d' inflaci acumulativa a tres anys, propera, quan no superior al 100%.

En moltes ocasions les taxes d'inflaci mensual sn d' un percentatge de diversos centenars. Els exemples ms extrems han estat:
 Alemanya en 1923 amb una taxa d'inflaci del 3.25  106 per cent mensual (els preus es doblaven cada 49 hores);
 Grcia durant l' ocupaci Alemanya (1941-1944) amb 8.55  109 per cent mensual (els preus es doblaven cada 28 hores).
 El cas ms sever d' inflaci es don a Hongria al finalitzar la Segona Guerra Mundial amb 4.19  1016 per cent mensual (els preus es doblaven cada 15 hores).
 Ms recentment, Iugoslvia pat una taxa del 5  1015 per cent mensual (preus doblats cada 16 hores) entre l' 1 d'Octubre de 1993 i el 24 de Gener de 1994.

Altres exemples ms moderats serien:
 Altres pasos de l' Europa de l'Est com Ucrana al perode de transici al lliure mercat dels 90. ;
 Pasos de Llatinoamrica com:
 Mxic des de 1982 fins a 1988;
 Bolvia en 1985;
 Argentina i Veneuela en 1989;
 Per des de 1988 fins a 1990;
 Brasil des dels 80 fins a principis dels 90;
 Al pas afric de Zimbabwe durant els anys 2006, 2007 i 2008.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Inflaci;
 Hiperinflaci alemanya;
 Hiperinflaci hongaresa;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273551" title="Peix espasa" nonfiltered="2414" processed="2403" dbindex="107506">

El peix espasa o emperador (Xiphias gladius) s un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la famlia dels xfids, amb el maxillar prolongat en forma d'espasa, fort i rpid i de costums pelgics.

Morfologia.

 Talla: mxima de 6 m, comuna entre 80 i 220 cm.
 Cos allargat i subcilndric, molt robust.
 Musell acabant en un rostre amb espasa, llarga i aplanada.
 Petites dents als juvenils, que desapareixen als adults.
 Membranes branquistegues unides per la base i separades de l'istmus.
 Sense branquispines.
 Dues aletes dorsals i anals separades als adults, per no en els juvenils.
 Aletes plviques absents.
 Caudal en forma de mitja lluna en els adults, escotada als juvenils.
 Peduncle caudal amb una forta carena lateral a cada costat i un solc profund a les cares dorsal i ventral.
 Lnia lateral absent als adults.
 Escates absents als adults.
 Color negre marrons al dors i costats, aclarint-se progressivament fins al ventre.


Comportament.

Espcie ocenica i pelgica de 0 a 800 m de fondria.

Generalment solitari, de vegades en petits grups. Efectua migracions entre aiges temperades, on s'alimenta, i aiges fredes, on es reprodueix.

T un comportament bastant agressiu, i s'alimenta principalment d'una gran varietat de peixos pelgics que formen moles, i tamb d'espcies demersals, aix com de crustacis i calamars.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tot el planeta en aiges tropicals i temperades.

 (Marroc).]]
Pesca.

De carn molt apreciada, magra, tendra y delicada.

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva, amb palangres de superfcie, soltes, curric, arts d'arrossegament, encerclament, arts de platja, tremalls, lnies de m, canya i arpons.

Es troba regularment als mercats, i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat, fumat i en conserva.

Els grans acumuls de mercuri als individus grans sn una limitaci al consum.

Tamb s'empra l'oli del seu fetge.

Talla mnima legal de captura: 120 cm des de la punta del maxillar inferior a l'extrem posterior del radi ms petit de l'aleta caudal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 119.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.


Enllaos externs.

 Illustraci i descripci del peix espasa. ;
 Informaci sobre el peix espasa. ;
 Estudi sobre el contingut de mercuri en la carn del peix espasa. ;
 Fotografies i descripci d'aquest peix. ;
 Campanya en defensa del peix espasa de l'Atlntic Nord. ;
 Informaci sobre la dieta d'aquest peix a les costes centrals de Xile. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273553" title="Aintzila" nonfiltered="2415" processed="2404" dbindex="107508">


Aintzila (en francs: Aincille), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Saint-Jean-le-Vieux al nord. aro al nord-oest, Ahaxe-Alciette-Bascassan a l'est, i Estrenuby i Saint-Michel al sud.
 
Demografa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273555" title="Ainhize-Monjolose" nonfiltered="2416" processed="2405" dbindex="107509">


Ainhize-Monjolose (en francs: Ainhice-Mongelos), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Lantabat it Suhescun al nord,  Larceveau-Arros-Cibits a l'est, Jaxu a l'oest, i Bustince-Iriberry, Gamarthe i Lacarre al sud. 

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273557" title="Dorudon" nonfiltered="2417" processed="2406" dbindex="107510">

Dorudon s un gnere de cetaci extingit que compart hbitat amb els basilosaures entre fa 41 i fa 33 milions d'anys, a l'Eoc superior. Feien uns cinc metres de llargria i eren probablement carnvors, alimentant-se de peixos i molluscs. Vivien en aiges clides d'arreu del mn, i se n'han trobat fssils a Amrica del Nord i Egipte, on antigament es trobava el fons mar de l'Oce de Tetis.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273559" title="Aldude" nonfiltered="2418" processed="2407" dbindex="107511">


Aldude (en francs: Aldudes), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia.  Limita amb les comunes de Banka a l'est i Urepel al sud.

Demografia.


Enllaos externs.
 Pgina d'Aldude editada per l'Association des Commerants et Agriculteurs de la Valle des Aldudes (ACVA);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273561" title="Zygorhiza" nonfiltered="2419" processed="2408" dbindex="107512">

Zygorhiza ("arrel de jou" en grec antic) s un gnere de cetacis extingits.

Era un gnere proper al clebre Basilosaurus per era ms petit i menys allargat. Feia uns sis metres de longitud. Zygorhiza tenia aletes que, a diferncia de les dels cetacis actuals, es podien moure a l'alada del colze. Les potes darreres eren rudimentries, i el seu crani d'un metre tenia mandbules temibles amb dents letals. Tenia un coll compost de set vrtebres.

 Vegeu tamb .
 Dorudon;
 Basilosaurus;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273562" title="Boa" nonfiltered="2420" processed="2409" dbindex="107513">

Boa (del llat bos, "vaca", degut a un mite que deia que les boes perseguien les vaques per matar-les) s un gnere de serps de la famlia Boidae.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273563" title="Aspidistra" nonfiltered="2421" processed="2410" dbindex="107514">

L'aspidistra s una planta ornamental, d'interior i exterior, originria de la Xina, la serra de l'Himlaia i el Jap, que presenta reproducci per rizoma. Resisteix molt b la sequedat al sl, la foscor d'interiors i l'ombra d'exteriors, on les fulles prenen una brillantor verd oliva molt vists. No tolera l'exposici al Sol.

No t flors visibles, pel que el seu s a jardineria es centra ms amb la gran resistncia davant la falta d'aigua i atencions, precisos amb altres espcies.

Creix millor als sls cids o neutres i se sol cultivar a testos on arriba a una alada propera als 80 cm.

No se li coneixen plagues comunes d'insectes. El seu major mal s degut al Sol directe, doncs en crema les fulles tot prenent un color grogs i s'assequen als pocs dies.

ASPECTE: plantes herbcies, perennes, d'arrels rizomtiques mancades tall.

FULLES: molt decoratives, amples, coricies, de color verd fosc. Brillants a les varietats ms comunes: blanc i verd en estries i sanefes molt elegants dins de les varietats ms apreciades.

FLORS:	insignificants, apareixen a tocar de terra i sn de color blavs, violaci o ivori.

FLORACI: al final de l'estiu, si b amb les plantes cultivades a testos s molt poc freqent.

EMPRAMENT: como planta de interior, a les regions de clima suau poden cultivar-se tamb al mateix terra, als jardins o als patis ombrvols.

EXPOSICI: a la llum, per no al Sol; a ambients foscos el fullam perd brillantor i vitalitat. A l'aire lliure tan sols viu b amb calor i ombra.

SL: normal per a plantes d'interior o b terra de jard mixta amb 1/4 de turba i 1/4 de sorra.

PLANTACI: a terra, s'efectua durant la primavera. A test, a finals de la tardor.

MULTIPLICACI: per divisi de les plantes al final de la tardor, tamb ha de fer-se durant la tardor el transplant  a un test ms gran.

ADOBAT: quan finalitza l'hivern, amb fertilitzant mineral mineral soluble a l'agua; s important regar cada 15 dies amb agua i estimulant hormonal.

Espcies.
 Aspidistra elatior;
 Aspidistra caespitosa;
 Aspidistra linearifolia;
 Aspidistra lurida;
 Aspidistra minutiflora;
 Aspidistra typica;

Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273564" title="Patinatge artstic sobre rodes" nonfiltered="2422" processed="2411" dbindex="107515">


s una branca del patinatge que consisteix en realitzar salts, piruetes o girs amb patins de rodes.

 Disciplines .

 Figures obligatries;
 Patinatge lliure;

 Modalitats .
 Individual;
 Parelles artstic;
 Parelles dansa;
 Grups xou;
 Grups de precisi o sincronitzat;
 Solo Dance;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273565" title="Ojamajo Doremi" nonfiltered="2423" processed="2412" dbindex="107516">
Ojamajo Doremi (en catal, La mgica Doremi) s un anime de l'estil anomenat "nena mgica" que tracta sobre una estudiant de 5 de primria que es diu Doremi Harukaze i ha assolit un gran xit al Jap. Actualment, aquesta srie ha donat lloc a quatre sries de televisi, dues pellcules i un OVA de 13 captols. L'adaptaci en manga s obra de Izumi Todo amb illustracions de Shizue Takanashi.

 Argument .
L'acci comena un dia que, sortint del collegi, es perd i troba una tenda molt estranya que li crida l'atenci. Decideix entrar, i a dintre, veu una dona tamb bastant estranya amb un gat blanc. Descobreix que es una bruixa que es diu Rika Makihataya, per li diuen Majorika. (Maho japones = Majo  = Majo+Rika) La Majorika es converteix en granota-bruixa i el seu gat, en la seva forma veritable: una fada que es diu LaLa. Com a cstig, la Doremi es converteix en aprenent de bruixa, per ella no s'ho pren com un cstig. Per ser una bruixa de veritat, haur d'aprovar 10 exmens. Aquest gir argumental s el que estructura la resta de la histria. 

Ms endavant s'hi van afegint ms aprenentes de bruixa (la Hazuki, l'Aiko, l'Onpu, la Momoko, la Floreta i fins i tot, la germaneta de la Doremi; la Popi)

 Personatges: .
Doremi Harukaze: s la protagonista. s una mica gafe per t molt bon cor i s molt simptica. T els cabells de color rosa fosc recollit en dos bonys. La seva fada es diu Dodo;
Hazuki Fujiwara: La millor amiga de la Doremi desde petita. Es de familia rica per no per aix es una creguda, tot el contrari, es molt tmida i intelligent. Porta ulleres i els cabells marrons recollits en una cua alta amb un lla. La seva fada es diu Rere.
Aiko Senno: Una noia amb molt de carcter. s molt esportista i t un carcter molt obert. Viu amb el seu pare, que est divorciat.T els cabells curts de color blau amb un pentinat bastant original. La seva fada es diu Mimi.
Onpu Segawa: s l'estrella infantil ms famosa de Jap amb 1.000.000 de fans. El seu pare es passa molt de temps treballant i gaireb no pot veure a la seva filla. T els cabells curts de color lila amb una cueta a la dreta i la resta de cabell sense recollir. La seva fada es diu Roro.
Momoko Asuka : s una aprenenta de bruixa que ve dels Estats Units. Era aprenenta de la Majo-Monroe la qual va morir. T els cabells rossos i sap cuinar. La seva fada es diu Nini.
Popi Harukaze: s la germana petita de la Doremi i es converteix en aprenenta quan veu a la Doremi i les seves amigues fent mgia. La seva fada es diu Fafa.
Floreta: Futura reina del mn de les bruixes. Neix de una flor. Durant la cuarta temporada es converteix en una nina de 12 anys i va a l'escola amb la Doremi i les seves amigues.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273566" title="Mel (anatomia dels cetacis)" nonfiltered="2424" processed="2413" dbindex="107517">

El mel s una pila de greix oliosa i de forma ovalada que es troba al centre del front de la majoria de dofins i balenes dentades, entre l'espiracle i el final del cap. La funci del mel no est ben entesa, per els cientfics creuen que serveix per concentrar els sons utilitzats en l'ecolocaci. Alguns cientfic tamb creuen que el mel pot tenir una funci en la immersi i en la flotabilitat. La mida del mel tendeix a augmentar en les balenes dentades que s'immergeixen a ms profunditat. Els melons d'algunes espcies estan ms desenvolupats i especialitzats que els d'altres. El catxalot est tan especialitzat que l'oli dins de l'rgan t una composici diferent del d'altres espcies. De fet, les diferncies en mida i composici sn tan grans que l'rgan t el seu propi nom: l'espermaceti, que cont la substncia cerosa utilitzada per fer espelmes en els primers temps de la caa de balenes.

El mel de la beluga tamb s nic. Una de les adaptacions al seu ambient glacial s l'habilitat de fer canviar la forma del mel segons com li convingui.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273572" title="La Coma (la Coma i la Pedra)" nonfiltered="2425" processed="2414" dbindex="107518">
La Coma s una entitat de poblaci del municipi de La Coma i la Pedra a la comarca del Solsons. En el cens de 2005 comptava amb 137 habitants. Aquesta entitat s el cap del municipi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273575" title="El Port del Comte" nonfiltered="2426" processed="2415" dbindex="107519">

El Port del Comte s una entitat de poblaci del municipi de La Coma i la Pedra a la comarca del Solsons. En el cens de 2005 comptava amb 69 habitants. En aquesta entitat de poblaci s'hi troba l'estaci d'esqu del Port del Comte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273576" title="Colin Gaston" nonfiltered="2427" processed="2416" dbindex="107520">

Colin Gaston, nascut el 22 d'agost de 1973 a Tolosa de Llenguadoc, s un jugador de rugbi a 15 francs que evoluciona al lloc de segona Lnia al si de l'efectiu del Castres olmpic (2,01 m per a 105 kg).

Carrera.
1987-1989 : Blagnac SCR;
1989-1993 : Estadi toulousain;
1993-1998 : Castres olmpic;
1998-2003 : RC Narbonne;
2003-2007 : USAP;
Des de 2007 : Castres olmpic;

Palmars.
En club.
Finaliste del campionat de Frana de rugbi a 15 : 1995, 2004;
Campi de Frana jniora : 1991;

En equip nacional. 
Equip de Frana universitria : campi del mn el 1996;
Equip de Frana jniora : campi del mn el 1991;

Enllaos externs.
 Profil du joueur par lequipe.fr;
 Statistiques par itsrugby.fr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273591" title="Granmetre" nonfiltered="2428" processed="2417" dbindex="107521">
Un granmetre s un instrument per a mesurar el nombre de grans de pedra o de calamarsa caiguts en una extensi determinada en un perode de temps.

 Descripci .
Est constitut per una placa d'un material rgid fcilment deformable (com el poliestir) recobert o no per una lmina de full d'alumini.

 Utilitzaci .
Es diposita a l'aire lliure de forma absolutament horitzontal i lluny d'obstacles (com un mur o arbres) que poguessin  comprometre la mesura. Durant l'episodi de calamarsa, els impactes de les partcules de gel deixaran marques en el granmetre. Transcorregut el perode de temps que s'estipuli, el recompte d'aquestes marques permetr de calcular la intensitat de la pedregada.

 Enllaos .
 Fotografia,  descripci i equivalncies en diversos idiomes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273593" title="Alfred Rodrguez Pic" nonfiltered="2429" processed="2418" dbindex="107522">
Alfred Rodrguez Pic (Barcelona, 1958) s un meteorleg catal.

Meteorleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorolgic en la seva casa d'Horta (Barcelona). Als quinze anys va comenar a treballar a l'Institut botnic de Montjuc, als setze  es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Rdio Barcelona i collaborant amb el Servicio Meteorolgico Nacional  i als disset inici les observacions a l'Observatori de Montjuc. Desprs d'una curta estada a Frana, on conegu el sistema meteorolgic francs, torn a Catalunya i comen a estudir meteorologia pel seu compte.

De 1976 a 1982 i de 1987 a 1996 va escriure les prediccions del temps per a La Vanguardia, i entre els anys 1987 i 1996 va collaborar amb El Peridico, El Correo Cataln, El Noticiero Universal, Avui i Mundo Diario. A la rdio, Pic ha treballat a Catalunya Rdio (1983-1995) i Rdio Olot. Des de 1984 i fins el 2002 fou informador de meteorologia de TV3. Des de juny de 2003 presenta el programa El temps del Pic a Barcelona Televisi. Ha estat autor de diversos llibres de carcter divulgatiu.

Aficionat musical i germ del compositor Jess Rodrguez Pic, toca el clavicordi; aquesta afici l'ha portat a combinar msica clssica amb la faceta meteorolgica a El temps del Pic. Va ser premiat per mnium Cultural pel  millor programa de televisi (2007,  28 premi mnium Cultural de TV per El temps del Pic).

 Obra .
 Contes del nen del temps Barcelona: Baula, 2006. ISBN 978-84-479-1586-6;
 Eduard Martorell, Alfred Rodrguez Pic Meteorologia ESO crdit variable tipificat, segon cicle Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997. 2 vol. ISBN 84-412-2715-2;
 Observant el temps Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (1994, 1997). ISBN 84-7739-331-1 (Barcelona: Prtic, 2002);
 Quin temps far Barcelona: Proa, 1988 (1995, 1997, 2000, 2004) ISBN 978-84-8256-073-1;

 Enllaos externs.
 Plana del programa El temps del Pic a la plana de Barcelona TV;
 Plana de l'IMDB ;
 Entrevista ;
 Respostes en un frum de meteorologia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273594" title="Copa espanyola d'hoquei patins masculina 2008" nonfiltered="2430" processed="2419" dbindex="107523">


La seixanta cinquena edici de la Copa espanyola d'hoquei patins masculina (en el moment anomenada, Copa del Rei) prengu part al Poliesportiu Les Comes del municipi d'Igualada entre el 28 de febrer i el 2 de mar de 2008. 

El canal de televisi espanyola La2, el canal Teledeportes i el canal de TV via Internet de la RFEP van emetre els partits del campionat.  

El preu d'entrada per als quarts de final fou de 10 euros, i per a la final i semifinals de 20 euros. L'abonament pels quatre dies va costar 40 euros, tot i que l'accs per a menors de 12 anys fou gratuta. Les entrades es van poder comenar a adquirir a partir del dimarts 19 de febrer a travs del telfon 938067342 (de dilluns a divendres de 8 a 15h), o acostant-se a les oficines de l'Igualada Hoquei Club, al Patronat Municipal d'Esports d'Igualada, o al punt de difusi cultural  i turstica de la ciutat.  

Participants.
Els equips classificats com a caps de srie tenen un estel daurat al lateral ().




Llegenda.


Resultats.
Els horaris corresponen a l'hora d'hivern dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+1).




Quarts de final.







Semifinals.




Final.






Mxims golejadors.



Premis.
 Mxim golejador: Guillem Cabestany (Noia Freixenet) ;
 Millor jugador: Guillem Cabestany (Noia Freixenet) i Pere Varias (Noia Freixenet);

Enllaos externs.
Reial Federaci Espanyola de Patinatge (RFEP) ;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273597" title="Eastern Promises" nonfiltered="2431" processed="2420" dbindex="107524">
Eastern Promises (Promeses de l'Est) s una pellcula estrenada l'any 2007.

Argument.

A Londres, Anna (Naomi Watts), una llevadora que treballa en un hospital, decideix investigar la identitat d'una adolescent que mor al parir. I a partir del diari que va deixar escrit en rus, descobreix una perillosa banda mafiosa russa.

En aquesta banda, l'enigmtic xofer Nikolai (Viggo Mortensen) es veu enxampat entre la lleialtat al grup mafis i l'amor per Anna.

Comentaris.

Aquesta s una pellcula, les imatges de la qual quedaran fixades per molt de temps. Ms enll del simptic somriure del propietari d'un car restaurant rus a Londres, tot el mn de la mfia russa: Crim, prostituci, violncia.

El director (David Cronenberg) aconsegueix una magnifica direcci d'actors: Quan Anna (Naomi Watts) comprn, massa tard, com en sn de perillosos els individus en els quals confia... O amb l enigmtic Nikolai (Viggo Mortensen) quan fa concentrat de fria i de poder retingut... I, sin, el temible pare i cap mafis Semyon, subtilment interpretat per Armin Mueller-Stahl amb les seves mirades trboles i indesxifrables.

Repartiment.

 Viggo Mortensen : Nikolai Luzhin, xofer, originari de Sibria;
 Naomi Watts : Anna Khitrova, llevadora, d'origen rus;
 Armin Mueller-Stahl : Semyon, amo del luxs restaurant "Transiberi";
 Vincent Cassel : Kirill, el fill de Semyon;
 Sinad Cusack : Helen, mare d'Anna;
 Jerzy Skolimowski : Stepan, oncle rus d'Anna;
 Mina E. Mina : Azim, el barber;
 Josef Altin : Ekrem, nebot d'Azim;
 Sarah-Jeanne Labrosse : Tatiana, l'adolescent embarassada;

Premis i nominacions.
 BAFTA 2008: Viggo Mortensen nominat en la categoria Millor actor principal.
 Oscar 2008: Viggo Mortensen nominat per l'Oscar al millor actor.

Enllaos externs.
 web oficial  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273604" title="Gonzalo Javier Rodrguez" nonfiltered="2432" processed="2421" dbindex="107525">
Gonzalo Javier Rodriguez (Buenos Aires, 10 d'abril del 1984) s un jugador de futbol argent que juga de defensa central, actualment i des del 2004 en el Vila-real.

Trajectria.
 Inicis .

Des de petit, Gonzalo practicava futbol en la Ciutat Esportiva San Lorenzo de Almagro en Buenos Aires. Participava dels torneigs infantils i desprs fou passant per les divisions inferiors del club.

 Debut a primera .

A mitjans del any 2002, San Lorenzo acabava una reeixida etapa amb Manuel Pellegrini com a Director Tcnic. Havia arribat l'hora de la volta de Rubn Insua al Cicl per aquesta vegada com tcnic de la instituci.

Desprs de l'xode de lenginyer i diverses de les figures del planter, la directiva apostava a les promeses de la pedrera blaugrana, entre les quals estava Gonzalo Rodrguez junt a, per exemple, Pablo Zabaleta.

Fou aix que el 26 de juliol, per la primera data del Torneig Apertura 2002 Gonzalo debut en primera divisi en Rosario davant Rosario Central.

 Al San Lorenzo.

A poc temps d'haver debutat, Gonzalo fou afianans-se en el lloc que havien deixat Horacio Ameli i Fabricio Coloccini, estandarts dels torneigs obtinguts en l'etapa anterior. Form la dupla central junt a Claudio Morel, fonamentals per a l'obtenci de la Copa Suramericana de l'any 2002. Aquella fou la primera volta olmpica de la seva carrera. 

Gonzalo jug per dos anys en el club en un destacat nivell, que el permet ser convocat en les seleccions Sub-20 i en la selecci major. El seu primer pas vestint la camiseta del club pel que fitxa dur dos anys ja que en juny de 2004 fou transferit al Vila-real d'Espanya.

 Enllaos externs .

Formacions tctiques de Gonzalo Javier Rodrguez en Football-Lineups.com ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273605" title="Joaquim Casas Carb" nonfiltered="2433" processed="2422" dbindex="107526">
Joaquim Casas-Carb (Barcelona 1858-1943) va ser un editor i escriptor catal. Cos germ de Ramon Casas i Carb. Al costat del seu amic Pompeu Fabra, fou un dels principals responsables de la campanya lingstica (1890) a la revista  L Aven  que va posar les bases de la normativitzaci de la llengua catalana. Tamb va escriure articles poltics i va realitzar nombroses traduccions. Milit en el moviment catalanista  de la Lliga Regionalista pass al Centre Nacionalista Republic (1906)- per fou marginat pel Noucentisme. 
Public els llibres  Catalnia (Assaigs nacionalistes)  (1908),  Set Odes  (1933),  El problema peninsular  (1933),  Blancs, negres, grocs  (1935),  Del present i del prxim avenir  (1935).

Precursor del discurs sociolingstic.
Va realitzar una  conferncia  a l'Ateneu Barcelons el dia 23 d abril de 1896 amb el ttol "Catalunya trilinge". La intervenci fou publicada junt amb un "Auto-comentari" signat el 13 de mar de 1908 en el llibre Catalnia (Assaigs nacionalistes)   Crida l atenci el subttol de la conferncia: "Estudi de biologia lingstica", coherent amb l poca en qu es va escriure. Avui seria considerat un estudi sociolingstic.  Aquest assaig s una reflexi de la situaci, els orgens i les perspectives de la situaci sociolingstica catalana, en la lnia del que far posteriorment Delf Dalmau. La rigorositat del termes empleats i la minuciosa anlisi de la realitat i dels orgens d aquesta realitat s aparta totalment del discurs efusiu de cert catalanisme i forma part del que podrem anomenar el discurs de la modernitat que travessa tot el segle XX. En l assaig  hi predomina l anlisi i la descripci de la realitat i dels mecanismes sociopoltics i psicosocials que hi intervenen. Delimita acuradament el domini lingstic del catal "llengua autctona i que com a tal dna carcter de nacionalitat"  enfront del castell i el francs "llenges importades i que amb carcter purament complementari viuen superposades a la catalana dins d aquest territori".

Usa el concepte de superposici, adoptat posteriorment per la sociolingstica i es refereix a la "collectivitat lingstica" com a sinnim de comunitat lingstica. L autor descriu tericament la situaci d un idioma normalitzat, d una llengua nacional i conclou que per tal que algun parlant pugui continuar conservant l s de la seva llengua dins d una comunitat on la llengua nacional i general s una altra, haur d utilitzar mecanismes defensius. 

Un altre dels mecanismes sociolingstics -que anomena lleis- de "les relacions entre dugues llenges en contacte" s "la llei de l imitaci i del respecte de l inferior al superior". Amb la qual cosa s avana ms de seixanta anys als escrits de Rafael Llus Ninyoles (v. Conflicte lingstic valenci, 1969 i Idioma i prejudici, 1971). Casas-Carb presenta quatre models d estat segons la diversitat sociolingstica i la poltica lingstica que practiquen: 
(1)l estat  unilinge: "no necessita llengua complementria". El model seria la Gran Bretanya, on l angls "fora un mn apart" i on la producci i el consum en angls est assegurada. Per aquesta ra d auto-suficincia, considera que els parlants tenen un "gran despreci per les dems llenges: com que les necessiten tant poc!" (2) L estat petit unilinge (homogeni): "necessita una llengua complementria, que acostuma a sser la del poble superior que se li assembla ms...". I posa l exemple de Sucia, Noruega, Dinamarca i Holanda que tenien l alemany com a llengua complementria. (3) L estat multilinge (heterogeni): en els quals hi ha "la lluita per la vida entre les diverses llenges... forta, encarniada". En aquests casos, s adona que "quasi sempre n hi ha una que pretn sser preponderant i absorbent, i sol sser la de l agrupaci que t l hegemonia poltica dins l Estat". 

Referncies.
Comentaris extrets de  Joaquim Casas-Carb i la Catalunya Trilinge  dins Jordi Sol i Camardons, La llengua que ens va parir (2007) pp.38-59.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273606" title="Oraci composta" nonfiltered="2434" processed="2423" dbindex="107527">
L'oraci composta s aquella frase que est formada per ms d'un verb.

Ex.:
 Oraci simple: El Joan es pentina.;
 Oraci composta: El Joan no vol que el pentinin.;

Les oracions compostes poden ser de tres tipus:
 oracions coordinades;
 oracions juxtaposades;
 oracions subordinades;

Vegeu tamb.
 Oraci simple;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273607" title="Regi codificant" nonfiltered="2435" processed="2424" dbindex="107528">
La regi codificant d'un gen es la part de ADN o de ARN que es transcriu a un altre ARN, que actua com a missatger o com a una part de ARN no codificat (per exemple un ARN de transferncia o un ARN ribosmic). D aquesta manera la transcripci podr ser traduda a protenes. Aix no inclou les regions dels gens que serveixen com regi de reconeixement, iniciador de seqncia, o terminador de seqncia, no ms inclou la regi que ser directament unida als aminocids.

La seua codificaci a la base de dades GenBank per a cerques s 'CDS'.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273609" title="Oraci coordinada" nonfiltered="2436" processed="2425" dbindex="107529">


Oracions coordinades

Aquest tipus d'oracions compostes van unides mitjanant una conjunci. Es caracteritzen pel fet que, a diferncia de les subordinades, si les separem, les dues frases poden funcionar independentment, s a dir, l'una no depn de l'altra per tenir sentit. Estan en un mateix nivell sintctic.

Ex.: No em puc concentrar, per mirar de fer-ho.

Tipus

Les oracions compostes coordinades es divideixen en:

a) Copulatives: uni o addici.
Nexes: i, ni
Ex.: La Maria jugava a pilota i el Pere saltava.

b) Disjuntives: presenten diferents opcions.
Nexes: o, o b
Ex.: O estudies o suspendrs.

c)Distributives: distribuci.
Nexes: ni...ni, o...o, ara...ara, els uns...els altres, etc.
Ex.: Ni s feli ni ho ser mai.

d) Adversatives: manifesten una oposici.
Nexes: per, sin que
Ex.: No ha fet els deures, sin que ha mirat la televisi.

e) Explicatives: aclareixen.
Nexes: s a dir, o sigui, aix s
Ex.: Neda com un peix, s a dir, es mou amb facilitat per l'aigua.

f) Il.latives: expressen una deducci.
Nexes: doncs, per tant, per consegent
Ex.: Plou? Doncs no sortirem.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273611" title="Fssil estatal" nonfiltered="2437" processed="2426" dbindex="107530">

La majoria d'estats dels Estats Units han designat un fssil estatal, en molts casos durant els anys vuitanta. s com designar una espcie en lloc d'un nic exemplar, o una categoria de fssils que no es limita a una nica espcie.

Alguns estats que manquen d'un fssil estatal explcitament designat tenen, tanmateix, un dinosaure estatal o mineral estatal.

Llista de fssils estatals.


Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273612" title="Reginald Cockcroft Sutcliffe" nonfiltered="2438" processed="2427" dbindex="107531">
Reginald Cockcroft Sutcliffe (Wrecsam Galles, 16 de novembre del 1904   Cadmore End, 1991) va ser un meteorleg britnic.

Nascut a Wrexham, per educat al Yorkshire, obtingu una beca per a estudiar a la universitat de Leeds, on es disting en l'estudi de les matemtiques. Entr al Meteorological Office a l'any 1927.

El seu nom comen a sonar quan public el llibre Meteorology for Aviators (1939), que esdevingu una lectura essencial per als pilots de la RAF durant la Segona Guerra Mundial. En comenar la contesa havia estat destacat a Frana per fer prediccions meteorolgiques per a missions en cels europeus, i en la desfeta anglo-francesa va ser un dels darrers militars britnics a abandonar la Frana que els alemanys ocupaven. Posteriorment, Sutcliffe fou destinat al RAF Bomber Command, fent prediccions per als bombardeigs sobre Alemanya.

Durant el transcurs de la guerra i en el perode posterior, Sutcliffe continu treballant en teoria de la meteorologia; la seva contribuci ms valuosa fou l's de la pressi, per comptes de l'alada, com a coordenada vertical en l'atmosfera. A banda de ser membre de l'Oficina Meteorolgica, tamb tingu molts altres crrecs, com president de la Royal Meteorological Society (1955-1957), i de lInternational Association for Meteorology and Atmospheric Physics entre 1967 i 1971. Va ser elegit membre de la Royal Society a l'any 1957, un fet que hom va veure com un reconeixement explcit de la meteorologia com a cincia.

Reginald Sutcliffe es retir de la Met Office el 1965, per aix no pos fi a una brillant carrera. Conscient de la manca de formaci universitria en meteorologia, fund un departament en aquesta disciplina a la universitat de Reading, el primer curs de pre-grau en el Regne Unit. Es jubil de la vida acadmica el 1970 i mor a Cadmore End, Buckinghamshire el 1991.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273623" title="Oraci subordinada" nonfiltered="2439" processed="2428" dbindex="107532">
Una oraci subordinada s una oraci composta, s a dir, formada per ms d'un verb. Cada verb s el nucli d'una oraci diferent que s'ajunten formant l'oraci composta on cada frase depn d'una altra. Es necessiten l'una a l'altre per tenir sentit complet i no poden funcionar independentment. 

-Exemple: Necessito que m'escoltis.

Les oracions subordinades poden funcionar com un adjectiu, un substantiu o un adverbi. Per aquest motiu, es divideixen en:

Oracions subordinades substantives: equivalen a un nom o pronom i es poden substituir per aquests.

-Exemple: M'agrada que em facis suc de taronja. M'agrada la taronjada.

Oracions subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i es poden substituir per aquest.

-Exemple: La noia que era de Barcelona em va ajudar. La noia barcelonina em va ajudar.

Oracions subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i es poden substituir per aquest.

-Exemple: Quan arribis, truca'm. Desprs, truca'm.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273626" title="ARN ribosmic" nonfiltered="2440" processed="2429" dbindex="107533">
L'RNA ribosmic (rRNA o ARNr) s un tipus d'RNA sintetitzat als nuclols per l'RNA polimerasa I, i s a ms la part central dels ribosomes, l'orgnul fabricant de les protenes a totes les cllules vives. La funci de l'RNAr s  proporcionar un mecanisme per a decodificar l' RNA missatger a aminocids i interactuar amb l'RNA transferncia durant el procs de traducci proporcionant l'activitat peptidil transferasa.

Dins del ribosoma.
Els ribosomes estan compostos per dos subunitats, anomenades de manera diferent en funci de la velocitat de sedimentaci quan se les fa passar per la centrifugadora. L'RNA de transferncia (tRNA) est en mig de les dues subunitats (petita i gran) del ribosoma que catalitzen la formaci d'un enlla peptdic (o amida) entre 2 aminocids transportats pels tRNA. 

Els ribosomes tenen 3 lloc d'uni anomenats A, P i E. 
 Al lloc A d'un ribosoma s'hi uneix un aminoacil-tRNA (un tRNA unit a aminocid). ;
 El grup NH2 de l'aminoacil-tRNA que cont el nou aminocid, ataca el grup carboxil del peptidil-tRNA (contigut dins el lloc P) el qual cont l'ltim aminocid de la cadena peptdica creixent, procs anomentat Reacci de transferncia de peptidil. ;
 El tRNA que trasporta l'ltim aminocid es mou al lloc E (de l'angls, Exit) per a ser expulsat i el que era l'aminoacil-tRNA ara s el peptidil-tRNA que ocupa el lloc P i deixa el lloc A lliure pel segent aminoacil-tRNA. ;

Un RNA missatger pot ser tradut simultniament per diversos ribosomes. En microscpia electrnica la traducci d'un mRNA se sol veure com un filament extremadament fi (l'mRNA) amb tot de boletes (els ribosomes) al llarg d'ell, com si d'un collaret de perles es tracts.

Diferncies entre Procariotes i Eucariotes.

Tant els ribosomes dels procariotes com els dels eucariotes poden ser dividits en dues subunitats:



Noteu que les unitats S (Svedberg) representen mesures de taxa de sedimentaci i no de massa. La taxa de sedimentaci da cada subunitat s afectada per la seva forma, aix com per la seva massa. 

Procariotes.
En procariotes la subunitat petita 30S cont l'rRNA 16S mentre que la subunitat gran de 50S cont dos tiupus d'RNA ribosmic (els rRNAs 5S i 23S). 

Els gens dels RNAs ribosmics bacterians 16S, 23S i 5S es troben tpicament organitzats i co-transcrits com a un oper. Hi deuen haver una o ms cpies de l'oper repartides pel genoma. Escherichia coli, per exemple, en t set. 

Dins el grup Archaea podem trobar-nos tamb amb una sola cpia o amb mltiples cpies d'aquest oper d'rDNA.

L'extrem 3' de l'RNA ribosmic 16S d'un ribosoma s'uneix a la seqncia de l'extrem 5' de l'mRNA anomenat seqncia Shine-Dalgarno.

Eucariotes.
 
Contrriament, en eucariotes trobem generalment diverses cpies dels gens dels rRNA organitzats en repetici en tndem; en humans hi ha aproximadament unes 300 400 repeticions d'rDNA organitzats en cinc "clsters" o agrupacions en els cromosomes 13, 14, 15, 21 i 22.  

En la majoria d'eucariotes, l'rRNA 18S conforma la subunitat petita del ribosoma, mentre que la subunitat gran est constituda per tres tipus de RNA ribosmic: l'5S, 5,8S i el 28S).

Les cllules de mamfers contenen dues molcules d'rRNA mitocondrial (el 12S i el 16S) a ms de 4 tipus de RNA ribosmics citoplasmtics (28S, 5,8S, 5S (a la subunitat gran) i 18S (a la subunitat petita)). Els rRNAs 28S, 5,8S i 18S es troben codificats per una nica unitat transcripcional (45S) i separats per 2 espaiadors transcrits interns o ITS (de l'angls, Internally transcribed spacer). L'rDNA de 45S es troba organitzat en 5 "clusters" (cadascun amb 30-40 repeticions) als cromosomes 13, 14, 15, 21 i 22. Aquests sn transcrits per la RNA polimerasa I. El 5S es troba organitzat en tndem (~200-300 gens 5S vertaders i diversos pseudogens dispersos), el ms llarg dels quals en el cromosoma 1q41-42, i s transcrit per la RNA polimerasa III.

L'estructura terciria de la subunitat ribosomal petita ha estat ressolta per cristallografia de raigs-X. Se sap tamb que l'estructura secundria d'aquesta subunitat cont 4 dominis diferents   els dominis 5' central, 3' major i 3' menor. En la figura que acompanya el text, es mostra un model de l'estructura secundria de 500-800 nucletids del domini 5' .

Traducci.
La Traducci la duu a terme el ribosoma i consisteix en la sntesi de la protena per polimeritzaci dels aminocids, un rera l'altre seguint el codi de bases d'una cpia d'RNA missatjer. Aix succeix a partir de la complementarietat de la subunitat 16S de l'RNA ribosmic amb les bases de l'RNA missatjer. El ribosoma es va desplaant de l'extrem 5' al 3' de l'mRNA i mentre avana per la seva seqncia va addicionant els amincids. s aqu on intervenen els tRNAs. 

Dins el ribosoma hi ha dos espais on es coloquen els tRNAs amb l'anticod complementari al cod de l'mRNA (el triplet de bases que codifica per un tipus d'aminocid). Aix, la sntesi de la protena comena quan el ribosoma s'ensambla sobre l'extrem 5' de l'mRNA i en la seva cavitat ms 3' (lloc A) hi entra el primer tRNA (tRNAMet) que reconeix el cod d'inici AUG que codifica per una metionina (Met). Seguidament, el ribosoma es desplaa una posici 3' passant el (tRNAMet) a la segona cabitat (lloc P) i deixant la primera buida (lloc A) per l'entrada del segn tRNA. El segn tRNA, ser el que transporti l'aminocid que indiqui el segn cod. Un cop tingui lloc el reconeixement de cod es formar un enlla amida entre la metionina i el segn amincid i el ribosoma es desplaar un altre posici en sentit 3'. Tindrem l'alliberament del primer tRNA (sense aminocid), el segn tRNA en la segona cabitat i de nou, la primera cabitat buida esperant l'entrada del segent tRNA. Aquest procs es repetir fins completar la protena.

Importncia.
Les caracterstiques dels RNA ribosmics els fan molt importants en el camp de la medicina i en estudis de la evoluci. 

 L'rRNA s la diana de molts antibitics de gran importncia clnica: cloranfenicol, erithromicina, kasugamicina, micrococcina, paromomicina, ricina, sarcina, espectinomicina, estreptomicina i tiostreptona. ;

 El gen de l'rRNA s el ms conservat (menys variable) en les cllules dels diferents organismes.  Per aquesta ra, els gens que codifiquen l'rRNA (rDNA) sn seqenciats per a identificar el grup taxonmic d'un organisme, calcular grups relacionats i estimar la taxa de divergncia entre espcies. Aix, milers de seqncies d'rRNA sn emmagatzemades en bases de dades especialitzades, tals com RDP-II o la European SSU database.;

Referncies .


Enllaos externs.
 ARN ribosmic per Denis LJ Lafontaine i David Tollervey ;
 Base de dades europea sobre les subunitats petites de l'ARNr ;
 SILVA Database Project (Tamb inclou eucariotes i 23S / 28S) ;
 Ribosomal Database Project II ;
 ARNr 16S, BioMineWiki ;
 ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273631" title="Moeriteri" nonfiltered="2441" processed="2430" dbindex="107534">

Moeritherium s un gnere de proboscidi extingit que visqu a frica a l'Eoc superior. Feien uns setanta centmetres d'alada i uns tres metres de longitud. Estan relacionats amb els elefants i sirenis.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273633" title="Tom Sawyer (pellcula 1973)" nonfiltered="2442" processed="2431" dbindex="107535">

Tom Sawyer s una popular versi teatral de l'any 1973 de la histria d'aventures de la infantesa de Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer. Protagonitzada per Johnny Whitaker (Tom Sawyer), Jodie Foster (Becky Thatcher) i Jeff East (Huckleberry Finn). La pellcula s tamb un musical, amb gui cinematogrfic i canons dels Sherman Brothers, Robert B. Sherman i Richard M. Sherman. Charlie Pride va compondre la tonada d'obertura River Song.

 Nominada a 3 Oscars: millor can, millor vestuari i millor direcci artstica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273634" title="Svedberg" nonfiltered="2443" processed="2432" dbindex="107536">

Un svedberg (smbol S, de vegades Sv) s una unitat no inclosa al SI que s utilitza en ultracentrifugaci. El seu nom neix en memria del fsic i qumic suec Theodor Svedberg (1884-1971), a qui li van atorgar el Premi Nobel de Qumica l any 1926 pel seu treball en qumica dels colloides i la seua invenci de la ultracentrfuga.

El svedberg s una unitat per a mesurar el coeficient de sedimentaci d una partcula o macromolcula quan son centrifugats en condicions normals. Aquesta magnitud t dimensions de temps, de manera que un svedberg equival a 10-13 segons.

Els valors en unitats svedbergs no son admesos, per exemple: els ribosomes eucaritics estan formats per dos subunitats, una de 60S i un altra de 40S, per la suma dels dos no es de 100S sin de 80S.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273635" title="Miquel Utrillo i Morlius" nonfiltered="2444" processed="2433" dbindex="107537">
Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 - Sitges, Garraf, 20 de gener de 1934) fou enginyer, pintor, decorador, crtic i promotor artstic.

De menut havia viscut a Provena, fet que li atorg un excepcional coneixement del francs. Inici a Barcelona els estudis d'enginyeria, els quals va concloure a lInstitut National Agronomique de Pars quan la seva famlia es trasllad a aquesta ciutat. Per b que el seu pare, advocat, decid passar a residir a Madrid, Miquel Utrillo rest a la capital francesa per a exercir-hi la seva professi. Ms tard treball a Bulgria, a Alemanya i a Blgica. El 1887 foren requerits els seus serveis per a l'Exposici Universal que Barcelona preparava per l'any segent, i torn a casa.

El 1889 el diari La Vanguardia li encarreg unes crniques l Exposici Universal de Pars, i s hi install, al barri de Montmartre, amb la intenci de dedicar-se a la pintura. All conegu Santiago Rusiol i Ramon Casas, i tingu unes relacions arravatades amb la pintora Suzanne Valadon el fill de la qual, el futur pintor Maurice Utrillo (1883-1955), reconegu. Tanmateix el 1893 abandon Pars i es trasllad als Estats Units amb el propsit d'explotar-hi uns espectacles d ombres xineses, que fracassaren. 

Torn a Barcelona l'any 1895, on retrob Rusiol i Casas. Amb ells form el nucli fonamental del moviment modernista a Catalunya. Particip entusisticament en la Quarta Festa Modernista de Sitges (1897) i collabor en les revistes Luz i Els 4 Gats. Va dirigir la revista Pl & Ploma (1899-1903), editada per Ramon Casas, que esdevingu la gran plataforma del modernisme tant artstic com literari. Ms tard cre la revista artstica Forma, una de les primeres publicacions que s ocuparen del jove pintor Pablo Picasso.

Durant fora anys fou director artstic de lEnciclopdia Espasa, des de qual project de manera minuciosa els noms dels nous valors de l art catal. Tamb dirig, per encrrec del seu propietari el milionari nord-americ Charles Deering, el Maricel de Sitges, vila en la vida de la qual s'implic en molts aspectes. Mai no deix del tot la pintura, per b que amb resultats desiguals.

Fou un dels directors artstics de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929 i particip activament en la creaci del Poble Espanyol de Montjuc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273636" title="James Lovelock" nonfiltered="2445" processed="2434" dbindex="107538">
James Ephraim Lovelock, (Letchworth,  26 de Juliol del 1919) s un cientfic angls independent, autor, investigador, ambientalista, i futurista que viu a Cornualla, al sudoest del Regne Unit. s conegut per la seua proposta de la teoria de Gaia, a la que postula que la Terra funciona com una mena de superorganisme.

 Biografia .

Lovelock va nixer a Letchworth, va estudiar qumica a la Universitat de Manchester i va obtenir un crrec al Medical Research Council del Institute for Medical Research a Londres.

El 1948 Lovelock va rebre el Doctorar en Medicina a la London School of Hygiene and Tropical Medicine. Als Estats Units ha portat a terme tasques d'investigaci a la Universitat de Yale, el Baylor College of Medicine i a la Universitat de Harvard.

Treballs.
El 1957 Lovelock invent el detector de captura d'electrons que va ajudar als descobriments sobre la persistncia de los CFCs i el seu paper al deteriorament de la capa d'oz.

El 1961 Lovelock va comenar a treballar a la NASA, va crear i desenvolupar nombrosos instruments cientfics utilitzats per a l'anlisi de les atmosferes i superfcies de planetes extraterrestres. Va ser mentre treballava per a la NASA que va desenvolupar la teoria Gaia, grcies a la que s mundialment conegut.

Mentre treballava sobre el Programa Viking es va interessar per la composici de l'atmosfera de Mart, va raonar que el contrast entre l'equilibri esttic de l'atmosfera de Mart (molt dixid de carboni i molt poc oxigen, met i hidrogen) i la barreja dinmica de l'atmosfera de la Terra devia ser un clar indici de l'absncia de vida a Mart.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273640" title="Josep Maria Francs" nonfiltered="2446" processed="2435" dbindex="107539">
Josep Maria Francs i Ladron de Cegama (Lleida 1891, Mxic 1966) Escriptor i periodista. S exili el 1936 i va passar la major part del seu exili a Mxic, on mor.
Public les novelles La rossa de mal pl (1929), Retorn al sol (1936) i La guerra dels sants (1932). T unes voluminoses Memorias de un zero a la izquierda (Mxic, 1962) amb prleg d'Antoni Rovira i Virgili. s autor de diversos cuplets, comdies musicals i de la lletra de la sardana El saltir de la cardina. D ideologia anarquista, espiritualista i catalanista, fou practicant de la maoneria i membre d'Esquerra Republicana de Catalunya; va collaborar durant anys al portaveu republic  La Humanitat .

Retorn al sol, novella d anticipaci

Retorn al sol, Homes artificials i L illa del Gran experiment  sn les tres grans obres clssiques de la cincia-ficci catalana d abans de la guerra civil. Retorn al sol parteix de la glaciaci global de la superfcie de la Terra degut a les bombes d amonac d una Segona Guerra Mundial que l autor anticipa, i situa el paisatge cent anys desprs de l ecocatrstofe mostrant-nos la vida a l interior de la muntanya de Montserrat, sota la ciutat d Olesa, on sobreviuen els descendents dels dos milions de catalans que van escapar del fred mortal i que han fundat una Catalunya del futur anomenada Subolesa que desconeix el sol. Viuen grcies a un sistema de ventilaci molt complex i a les descobertes alimentries. Es tracta d una distopia, ja que en aquella ciutat-estat s ha assolit la igualtat: tothom menja igual, tothom es lleva i se n va a dormir a la mateixa hora, tothom treballa pel b com; ja gaireb no hi ha ni malalties ni crims i unes sacerdotesses voluntries han substitut la prostituci amb els seus agradables serveis. Per no es una realitat perfecta ja que els subolencs estan enfrontats per ideologies que recorden molt les de la Catalunya republicana dels anys trenta del segle XX, amb els catalanistes de diverses tendncies i un grup de cecs espanyolistes. Tres adversaris de la ceguesa ideolgica estan convenuts que el Sol existeix i volen retornar-hi.

Fonts: 
Josep Maria Francs, Retorn al sol. Edici de Jordi Sol i Camardons, Biblioteca Literria de Ponent., Edicions de la Universitat de Lleida, 1998.

Joan-Llus Llus, Diccionari dels llocs imaginaris dels Pasos Catalans, La Magrana RBA, 2006.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273651" title="Sabura" nonfiltered="2447" processed="2436" dbindex="107540">
Sabura o Saburra fou un militar nmida.

Era el comandant de les forces de Juba II a l'frica i va derrotar a Gai Curi, un dels generals de Juli Csar, el 49 aC. Per el 46 aC fou destrut amb totes les seves forces per Publi Sitti, un altre oficial de Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273652" title="Sacades" nonfiltered="2448" processed="2437" dbindex="107541">
Sacades (Sacadas, ) fou el ms important dels antics msics grecs arcaics, nadiu d'Argos. 

Plutarc l'esmenta com un gran mestre que va establir una escola de musica a Esparta  que havia estat fundada inicialment per Taletes. Pausnies diu que va guanyar diversos premis en els concursos de musica establerts pels amfictions als Jocs pitis (vers 590 aC, 486 aC i 582 aC).

Va viure al segle VII aC i segle VI Ac. La seva musica era auldica. Va tenir una esttua erigida a la seva ciutat natal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273653" title="Gai Licini Sacerdot" nonfiltered="2449" processed="2438" dbindex="107542">


Onomstica:

Gai Licini Sacerdot (cavaller), cavaller rom ;

Gai Licini Sacerdot (pretor), pretor el 75 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273656" title="Gai Licini Sacerdot (cavaller)" nonfiltered="2450" processed="2439" dbindex="107543">
Gai Licini Sacerdot (Caius Licinius Sacerdos) fou un cavaller rom que es va fer fams perqu va comparixer amb el seu cavall davant els censors, el 142 aC. 

Escipi Afric el Jove va dir que tenia evidncia que havia coms perjuri, per que no podia fer res en relaci a aquest fet, perqu cap persona havia anat a presentar la denuncia o defensar l'acusaci, i el va haver de deixar passar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273657" title="Gai Licini Sacerdot (pretor)" nonfiltered="2451" processed="2440" dbindex="107544">
Gai Licini Sacerdot (Caius Licinius Sacerdos) fou un magistrat roma net del cavaller del mateix nom.

Fou pretor el 75 aC i a l'any segent va exercir el govern de Siclia en el que fou succet (74 aC) per Verres. Desprs fou llegat de Quint Cecili Metel Crtic a Creta i fou candidat al consolat en els comicis de l'any 64 aC per no fou elegit. 

Cicer diu que la seva administraci a Siclia fou bona i la comparava sovint amb la pssima administraci de Verres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273658" title="Timeu Sacerdot" nonfiltered="2452" processed="2441" dbindex="107545">


Onomstica:

Tineu Sacerdot I, cnsol el 158;

Tineu Sacerdot II cnsol el 219;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273659" title="Sacerdot (desambiguaci)" nonfiltered="2453" processed="2442" dbindex="107546">

Religi:
Sacerdot, persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu du. ;
Sacerdot rom;
Summe Sacerdot d'Israel ;

Onomstica:

Tineu Sacerdot I, cnsol el 158;

Tineu Sacerdot II cnsol el 219;

Gai Licini Sacerdot (cavaller), cavaller rom ;

Gai Licini Sacerdot (pretor), pretor el 75 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273661" title="Tineu Sacerdot I" nonfiltered="2454" processed="2443" dbindex="107547">
Tineu Sacerdot I (Tineius Sacerdos) fou un magistrat rom.

Fou cnsol en el govern de l'emperador Anton Pius, el 158, amb Sext Sulpici Tertul. L'esmenten els Fasti


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273662" title="Tineu Sacerdot II" nonfiltered="2455" processed="2444" dbindex="107548">
Tineu Sacerdot II (Tineius Sacerdos) fou un magistrat rom.

Fou cnsol en el govern de l'emperador Elagbal, el 219. L'esmenten els Fasti


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273668" title="Juli Sacrovir" nonfiltered="2456" processed="2445" dbindex="107549">
Juli Sacrovir (Julius Sacrovir) fou un cap edu de famlia noble que va rebre la ciutadania romana pels seus servis a l'Imperi.

L'any 21, Sacrovir, aliat al cap dels trevirs Juli Flor, van revoltar als gals, que s'havien anat omplint de deutes.  
Flor, amb la gent revoltada, es va fer fort al bosc d'Arduenna, on fou rodejat per les legions romanes i al no poder escapar es va sucidar.

Sacrovir va tenir ms xit inicialment i amb un fort exrcit  amb majoria d'eduins, va operar un cert temps fins que fou derrotat pel llegat rom Sili a la vora d' Augustodunum (Autun), i igualment es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273670" title="Sadales" nonfiltered="2457" processed="2446" dbindex="107550">


Nom de tres reis odrisis de Trcia:

Sadales I vers 87-80 aC;
Sadales II 44-42 aC;
Sadales III 31 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273672" title="Torre Badum" nonfiltered="2458" processed="2447" dbindex="107551">
La Torre Badum o Torra de l'Abadum (tamb trobem referencies com La Badum), com es diu localment a Penscola, s una torre de guaita que est situada a uns 7 km al sud del penyal de Penscola, sobre un penya-segat de considerable altura (uns 97 m). Entre el Barranc del Volante i la platja del Pebret. No se sap amb certessa si pertanyia al sistema de vigia del Castell de Xivert, o era un lloc de la fortalessa de Penscola.

s una construcci del segle XVI (segons aproximacions, l'any exacte seria el 1506), de maposteria i sense porta, per amb unes petites finestres en la part superior de l'estructura. Sobre la seua faana oest, mirant cap al cam del Pebret pot distinguir-se l'escut del Regne de Valncia de l'poca de Carles V, presidit per l'liga bicfala dels ustries.

Actualment, la Torre es troba baix la protecci de la Declaraci genrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la llei 16/1985 sobre Patrimoni Histric.

Referncies.

Bibliografia.
 "Castillos de Espaa" (volumen III), Editorial Everest, Lle, 1997. p. 1.479-1.480. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273674" title="Sadales I" nonfiltered="2459" processed="2448" dbindex="107552">
Sadales I fou un rei odrisi d'Astea a Trcia.

Va succeir al seu pare Cotis I d'Astea (el IV dels rei odrisis de Trcia amb nom Cotis) i va governar uns set anys vers 87 a 80 aC. El va succeir el seu fill Cotis II d'Astea (V rei odrisi de Trcia de nom Cotis).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273675" title="Sadales II" nonfiltered="2460" processed="2449" dbindex="107553">
Sadales fou un rei dels odrisis de Trcia a Astea, fill de Cotis II (V) i probablement net del rei Sadales I, que s esmentat com Sadala, segon Cicer.

Quan ebcara era prncep va ser enviat pel seu pare en ajut de Gneu Pompeu i va lluitar contra Juli Csar al 48 aC. Unit a Escipi va derrotar el llegat de Csar, Luci Cassi Long. Desprs de la batalla de Farslia  fou perdonat  per Csar i va succeir al seu pare com a rei vers el 44 aC. Va morir el 42 aC deixant el seu regne als romans que el van governar directament durant onze anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273676" title="Francesc Arnau Grabulosa" nonfiltered="2461" processed="2450" dbindex="107554">

Francesc Arnau Grabulosa fou porter del primer equip del FC Barcelona entre els anys 1998 i 2001. Actualment, s porter del Mlaga CF. Va nixer a Les Planes, un poble de Girona.

 Biografia .
Francesc Arnau va debutar al futbol professional la temporada 94-95 amb el Futbol Club Barcelona C. La temporada segent va pujar al segon equip del Futbol Club Barcelona. Aquella temporada va jugar 36 partits i va rebre 60 gols a Segona Divisi.

En la 96-97 va jugar 34 partits i li van fer 10 gols menys que l'any passat. Encara aix, va baixar a 2 Divisi B. Aquesta temporada ja va tenir la seva oportunitat en el primer equip i va poder jugar un partit, per hi va encaixar 3 gols. Va seguir en el filial del Barcelona fins a la temporada 1998-1999, quan va jugar un partit, rebent un gol. Aquesta lliga la va guanyar el F.C Barcelona, obtenint aix el primer ttol en el seu currculum. Tamb, aquesta temporada, va ser seleccionat per a jugar l'Europeu Sub-21, que Espanya va guanyar.

La temporada segent va jugar 16 partits en el primer equip marcant-se-li 19 gols. Un bon debut en una temporada per a un porter debutant. La segent temporada va estar com a porter suplent i va jugar 6 partits encaixant 9 gols. La temporada segent, el Mlaga Club de Ftbol el va fitxar i encara segueix en l'equip malagueny, on s el capit.

 Ttols .


 Trajectria .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273677" title="Sadales III" nonfiltered="2462" processed="2451" dbindex="107555">
Sadales III fou rei odrisi d'Astea a Trcia, breument el 31 aC.

El regne havia estat llegat a Roma el 42 aC per Sadales II i durant onze anys va ser administrat directament pels romans. El 31 aC el regne reapareix amb Sadales III pero al mateix any o al segent ja governava Cotis III (VIII).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273678" title="Cermica campaniana" nonfiltered="2463" processed="2452" dbindex="107556">
 Introduccio .

Acabada la Segona Guerra Pnica (218-202 aC) Roma es fa amb el control total del comer de la Mediterrnia Occidental, fet que suposa importants canvis als circuits comercials vigents fins al moment. Una de les conseqncies ms immediates va ser la desaparici gaireb total dels tallers que fabricaven verns negre durant el segle anterior a la zona occidental, anomenats tallers occidentals. La desaparici d'aquests tallers la podem situar amb prou precisi al s. II aC, quan comena la gran producci itlica de cermica de verns negre fabricada industrialment per l'exportaci via martima. Durant el s. II aC ser la Campaniana A. La tipologia de les peces canviar radicalment i seran freqents formes molt ms elaborades i obertes que al segle anterior.

Des de finals de s. II aC i primera meitat de s. I aC, les produccions de verns negre es tornaran a diversificar i s'acaba gaireb amb el monopoli de la Campaniana A desprs de conviure un temps amb la seva variant tardana (Campaniana A Tardana. Finalment ambdues seran superades per la Campaniana B i ms tard la Campaniana C, fabricada a Siclia. Aquest fenomen de produccions cermiques s el principal indicador dels profunds canvis en la producci i comercialitzaci d'excedents agrcoles als quals la cermica estava estretament lligada.

El fenomen comercial que suposa l'exportaci de cermica fina en grans quantitats i pe via martima anava relacionat ntimament amb la ruta comercial dels excedents de vi itlic. Un dels principals mercats d'aquest excedent eren les provncies hispniques, sobretot durant els primers temps de presncia romana. Cal recordar que les cermiques fine de taula com s el cas de les Campanianes, viatgen com a crregues secundries als vaixells que transportes productes agrcoles o excedents de vi.

 Campaniana A .

La cronologia general d'aquesta producci s de 225 - 50 aC.

s una producci originria del Golf de Npols i va ser la primera cermica romana amb una contnua i mplia difusi pel Mediterrani Occidental.

La Campaniana A es caracteritza per presentar una argila de color marr - vermells, originria de les argileres de l'illa d'Ischia i un verns de color negre brillant. Cal destacar que en algunes produccions tardanes presenten iridescncies metlliques i resulta freqent trobar un disc marr en el fons, com a resultat de l'apilonament de les peces al forn durant la cuita.

Pel que fa a la decoraci de la Campaniana A, es caracteritza per motius formats amb 4 palmetes radials envoltades de cercles d'estries,cercles pintats de color blanc a l'interior d'algunes copes, una rosta de 6 ptals en peces petites. Aquesta decoraci desapareix entre el 120 - 100 aC. substituda per les acanaladures caracterstiques de la Campaniana B.


TIPUS DE CAMPANIANA A

 Arcaica (280 - 220 aC): fabricada a l'illa d'Ischia i amb escassa difusi fora de l'illa. La decoraci tpica s de 3 palmetes radials.

 Antiga (220 - 180 aC): produccions procedents del Golf de Npols i distribuda a partir del comer martim. Se'n troben grans quantitats a la Pennsula Ibrica, ja que era la cermica dels soldats que estaven en campanya a Hispnia. Quant a la decoraci, hi a alguns fragments amb decoracions estampades.

 Mitja (180 - 100 a.C): es la varietat ms estesa i la que ocupa una forquilla cronolgica ms amplia. Cal tenir en compte que la vida de les peces era d'entre 20 i 50 anys, o fins i tot ms. Quant a les formes, es deixen de fer peces sofisticades, pe guanyar en funcionalitat. Les ms freqents, sn: Lamnoglia 5,6, 27c, 28, 31a, 33b, 34, 36, 45.

 Tardana (100 - 50 aC): aquesta producci ens parla d'uns moments de decadncia, que consisteix en la desaparici o aturada de la producci dels forns d'Ischia, per Sulla el 82 aC, dins el context de les guerres de Gai Mari contra Sulla. No obstant aix, segurament aquest no va se l'nic motiu de la merma de qualitat a les peces. Tamb es diu que s'hauria pogut esgotar l'argilera d'Ischia. El resultat de tot aix, sn unes peces cermiques de mala qualitat tant pel que fa a les pastes, excessivament gruixudes, que adquiriran uns tons de color vermell vins, com al verns, que sortir dels forns amb iridescncies metlliques o fins i tot degradat.

 Campaniana B .

Introducci

s el tipus cermic dins de la Cermica Campaniana que ms canvis ha sofert en el temps. Es produeix a la zona de l'Eturia i t un repertori de formes propi. La seva cronologia va des del 125 al 50 aC, convivint amb les ltimes produccions de Campaniana A

Ca destacar que en aquest moment hi ha un problema a l'hora d'ubicar totes les produccions de Campaniana B, ja que tot el que no s B Etrusca per n'imita el repertori formal, s'anomena B-Ode, categoria que forma un Calaix de sastre, que no s ms que les produccions de diferents tallers fora de la zona original, els quals seguint moda del moment, tamb fan Camapanianes B.


Caracterstiques

Presenta una pasta de colors marrons clars i un verns negre esps i setinat de molt bona qualitat, aplica per immersi, de manera que la part exterior del fons de les peces acostuma a aparixer en reserva. En comparaci amb la Campaniana A, la B s de ms bona qualitat.

Quant al repertori formal, aquest es presenta molt estandarditzat i aporta noves formes de vasos inspirades en es vaixelles metlliques. Tot i les divisions internes d'aquest tipus de cermica, cal destacar que disposa d'unes formes niques que no es donaran en cap altre tipus de Campaniana.

La decoraci s molt senzilla i normalment es limita a acanaladures concntriques i estries fetes amb rodeta i emmarcades per acanaladures. A mitjans s.I aC, coincidint amb la fi de les produccions de Campaniana B, apareixen algunes estampilles amb les inicials de noms i tamb algun disseny vegetal o geomtric.

Pel que fa al final de les produccions de Campaniana B i B-Ode, aquest no s gens clar, per`, coincideix amb el perode de desenvolupament de la Aretina de Verns Negre, que t unes caracterstiques molt semblants i procedeix d'un rea geogrfica tamb molt propera.

Tipus de Campaniana B

   1. Campaniana B de l'Etruria Martima.
   
   2. Campaniana B de Cales.
   
   3. Campaniana B Ode.


1. Campaniana B de l'Etruria Martima.

Es produeix a la zona de Volterra. Es tracta de vasos de gran qualitat amb un verns negre tirant a blavs i molt acurats tcnicament.


2. Campaniana B de Cales.

La seva cronologia es del 130-120 aC al 90-80 aC en la seva varietat mitja, la ms extesa.

El taller de Cales, ubicat al nord de la Campnia. Inicialment va se considerat un taller de B-Odes, tot i que aquest taller t els seus antecedents ja e les produccions de cermica calena del s. III aC. T un repertori de formes diferent del de la Campaniana A i molt estandarditzat, pensat per a poder ser transportat amb facilitat. s per aquest motiu que la gran majoria de peces tenen formes molt obertes, ja que sn ms fcils d'apilar i s ms difcil que es trenquin amb el llarg transport martim i terrestre.

Pel que fa a la decoraci, s important tenir en compte que alguns vasos adopten la creu de Losange estampada al fons,com a decoraci diferenciadora, tot i que hi ha molts altres motius decoratius.


3. Campaniana B-Ode.

Sn cermiques de verns negre emparentades amb la Campaniana B per la seva tipologia formal, el seu origen podria haver estat la imitaci per part d'alguns tallers, de cermica ja coneguda i amb xit comercial, per sn de molt mal qualitat, en tots els aspectes: les pastes sn gruixudes i normalment cuites en excs, fet que tamb perjudica el verns, que es desgastava molt rpidament a causa d'aquest factor. Tamb degut a l'excs de cuita, les pastes presenten un color marrons com de xocolata que les identifica rpidament com a B-Odes.

Les B-Odes constitueixen un verdader calaix de sastre on s'agrupen totes aquelles produccions que actualment encara no s'han acabat de sistematitzar en no haver-se trobat els centres productors, per, tamb hi conviuen altres varietats e les quals se'n ha pogut establir el seu origen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273679" title="Sadocos" nonfiltered="2464" processed="2453" dbindex="107557">
Sadocos (Sadocus, ) fou rei dels odrisis de Trcia, fill de Sitalces.

Fou reconegut ciutad atenenc el 431 aC quan els atenencs es van aliar al seu pare. El 430 aC els atenencs van convncer a Sadocos d'entregar a Aristeu i altres  ambaixadors que passaven per Trcia en el seu cam a Prsia per demanar suport contra Atenes. Va governar per poc temps a l'entorn del 424 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273681" title="Sadiates" nonfiltered="2465" processed="2454" dbindex="107558">
Sadiates (Sadyattes, ) fou rei de Ldia. 

Va succeir al seu pare Ardis II i va regnar al final del segle VII en unes dates ques situen vers 633 a 621 aC amb uns tres anys de marge. Va fer la guerra contra Milet durant un sis anys, i la guerra fou continuada pel seu successor Aliates II, el parentiu del qual amb Sadiates no es coneix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273683" title="Luci Seni" nonfiltered="2466" processed="2455" dbindex="107559">
Luci Seni (Lucius Saenius) fou un senador rom, que ja s esmentat en el temps de la conspiraci de Catilina (63 aC). Fou proscrit el 43 aC pels triumvirs, per desprs fou restaurat en els seus drets el 39 aC junt amb Sext Pompeu.

Apareix com a cnsol sufecte el 30 aC i com que Appi esmenta en aquest any a un cnsol de nom Balb, el ms probable s que el seu nom complert fou Luci Seni Balb. Fou probablement el que va proposar la Lex Saenia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273684" title="Octavi Sagitta" nonfiltered="2467" processed="2456" dbindex="107560">
Octavi Sagitta (Octavius Sagitta) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 58 aC. Va matar la seva amant Pntia Postmia per haver-se negat a casar-se amb ell desprs d'haver proms fer-ho. Acusat pel pare de la noia, fou condemnat a deportatio in insulam (deportaci a una illa). A la guerra civil que va seguir a la mort de Ner (68) va poder tornar a Roma, per el 70 el cstig li fou confirmat pel senat rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273686" title="Salet" nonfiltered="2468" processed="2457" dbindex="107561">
Salet (Salaethus, ) fou un militar espart.

Quan al comenament del 427 aC Mitilene  (a Lesbos) es va revoltar contra Atenes fou acceptada com aliada d'Esparta, i Salet fou enviat amb la promesa d'ajut. Per entrar a la ciutat va haver de creuar les lnees atenenques.

L'ajut va tardar en arribar  i Salet ja desesperava i va haver d'enrolar als civils a l'exrcit; aix va provocar la revolta dels habitants de Mitilene i el partit oligrquic no va veure altre sortida que rendir-se als atenencs. Salet fou fet presoner i enviat a Atenes junt amb els caps de la primera revolta. Fou sentenciat a mort i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273687" title="Turner" nonfiltered="2469" processed="2458" dbindex="107562">

 Onomstica:
Joseph Mallord William Turner, pintor romntic angls (1775-1851). ;
Tina Turner, cantant americana (1939-).
Joe Turner, cantant de blues americ (1911-1985).
Robert Edward Turner III, magnat dels mitjans de comunicaci americ (1938-).
Nat Turner, esclau americ protagonista de la revolta que influ a la Guerra Civil Americana.
Jack Turner, pilot autombilstic americ (1920-).
Cominicaci:
Turner Network Television (TNT);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273689" title="Quint Sals" nonfiltered="2470" processed="2459" dbindex="107563">
Quint Sals (Quintus Salassus) fou un cavaller rom, germ del Publi Curti que va morir a Hispnia el 45 aC per orde de Gneu Pompeu (fill). 

Probablement s el mateix personatge anomenat com a Vetti Sals, que fou proscrit pels triumvirs l'any 43 aC i que es va sucidar quan va veure a la seva prpia muller que estava conduint al lloc on era als seus executors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273691" title="Flavi Slia" nonfiltered="2471" processed="2460" dbindex="107564">
Flavi Slia (Flavius Salia) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sota Constanci II el 348, juntament amb Flavi Filip. El fet ms destacat del seu consolat fou el naixement del poeta Prudenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273696" title="Tit Sali" nonfiltered="2473" processed="2461" dbindex="107566">
Tit Sali (Titus Salienus) fou un centuri a l'exrcit de Juli Csar a frica el 46 aC  i va induir als Titii a rendir el seu vaixell a Gai Virgili, el cap pompei. Per alguna ra fou expulsat de l'exrcit per Csar, amb deshonor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273697" title="Richard Tolman" nonfiltered="2474" processed="2462" dbindex="107567">
Richard Chase Tolman (4 de mar del 1881-5 de setembre del 1948) va ser un fsic matemtic i qumic-fsic nordameric que era una autoritat en fsica estadstica i va fer contribucions importants en el desenvolupament de la teoria cosmolgica, incloent la teoria de l'univers oscillant. Fou professor de l'Institut Tecnolgic de Califrnia.

En honor seu, la secci del sud de Califrnia de la American Chemical Society entrega cada any, des del 1960, la Medalla Tolman como reconeixement a les excepcionals contribucions en  l'mbit de la qumica.

 Referncies  .
  
 Tolman, Richard C., The Principles of Statistical Mechanics, Nova York: Dover, 1979, orig, 1938, ISBN 0486638960 ;
 Tolman, Richard C., Relativity, Thermodynamics and Cosmology, Oxford: Clarendon Press, 1934;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273698" title="Salinator" nonfiltered="2475" processed="2463" dbindex="107568">


Onomstica:
Salinator (cognom);
Luci Oppi Salinator, pretor;
Tiberi Claudi Salinator Fusc, cnsol;
Marc Livi Salinator, cnsol el 219 aC ;
Gai Livi Salinator (pretor), pretor el 202 aC ;
Gai Livi Salinator (cnsol), cnsol el 188 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273699" title="Gai Livi Salinator" nonfiltered="2476" processed="2464" dbindex="107569">


Onomstica:

Gai Livi Salinator (pretor), pretor el 202 aC ;
Gai Livi Salinator (cnsol), cnsol el 188 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273701" title="Gai Livi Salinator (pretor)" nonfiltered="2477" processed="2465" dbindex="107570">
Gai Livi Salinator (Caius Livius Salinator) fou un magistrat rom. Fou elegit Pontfex el 211 aC  al lloc de Pomponi Mat. Fou edil curul el 203 aC i pretor el 202 aC i va rebre el Bruttium com a provncia. El 193 aC va lluitar a les ordes del cnsol de l'any contra el poble dels bois gals i a finals d'any fou candidat al consolat per no fou elegit. Va morir el 170 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273704" title="Gai Livi Salinator (cnsol)" nonfiltered="2478" processed="2466" dbindex="107571">
Gai Livi Salinator (Caius Livius Salinator) fou un magistrat rom. Fou pretor el 191 aC i tenia el comandament de la flota en la guerra contra Antoc III el Gran. Va derrotar a Polixnides, almirall selucida, a Coricos i a l'any segent va continuar la guerra activament fins que el va substituir Luci Emili Rgil; llavors fou enviat a Lcia i desprs a la cort de Prsies I rei de Bitnia. Fou cnsol el 188 aC junt amb Marc Valeri Messalla i va rebre la Gllia com a provncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273705" title="Marc Livi Salinator" nonfiltered="2479" processed="2467" dbindex="107572">
Marc Livi Salinator (Marcus Livius M. F. M. N. Salinator) fou un magistrat rom. Encara no havia adquirit el cognom Salinator quan fou cnsol el 219 aC juntament amb Luci Emili Paule. Foren enviats contra els illiris revoltats sota la direcci de Demetri de Faros i els van derrotar fcilment. Demetri va haver de fugir al Regne de Macednia; al seu retorn a Roma Livi va obtenir els honors del triomf, per foren encausats per no haver dividit el bot adequadament entre els soldats. Paule se'n va lliurar per Livi fou condemnat (34 tribus van votar a favor de la condemna i noms una en contra), sentencia que es creu que fou injusta i que va afectar moralment molt a Livi Salinator; es va retirar a la vida privada durant uns anys.

Els desastres en front dels cartaginesos van aconsellar la seva crida el 210 aC. Va mostrar la seva rancnia i, quan fou restablert al senat, es va negar a parlar i va restar en silenci per dos anys fins que el 208 aC va sortir en defensa del seu parent Marc Livi Macat. Aquest mateix any fou escollit cnsol pel 207 aC junt amb Gai Claudi Ner. Livi era l'nic general plebeu per va refusar l'elecci, fins que finalment, pressionat fortament, va acceptar, per ara el problema era la seva enemistat personal amb Ner i per aconseguir una actuaci efica el senat va provar de reconciliar-los, i al final Livi hi va consentir; es va decidir enviar a Livi al nord contra sdrubal Barca i a Ner al sud contra Annbal; quan sdrubal es dirigia al sud, va ser interceptat per Ner que va poder reunir les seves forces amb les de Livi acampades a la vora del riu Sena; els cnsols van provar de donar batalla que sdrubal va refusar i es va retirar a Ariminium; finalment, perseguit, va haver de combatre al Metaure on fou derrotat i mort.

Els dos cnsols van retornar a Roma en triomf amb preferncia per Livi, ja que la batalla s'havia produt al seu territori. Per aquesta victria Livi va dedicar un temple a Juventas que fou consagrat 16 anys desprs.

El 207 aC fou nomenat dictador per celebrar el comicis. El 206 aC fou estacionat a Etrria com a procnsol amb dues legions i el seu imperium fou prorrogat per dos anys successius ms. El 205 aC va avanar cap a la Gllia Cisalpina per donar suport al pretor Espuri Lucreci que lluitava contra Mag Barca, que havia desembarcat a Ligria.

El 204 aC fou censor junt amb Gai Claudi Ner i es van enfrontar diverses vegades i al final del perode cadascun va rebaixar a l'altra a la condici d'erari; Livi a ms a ms va rebaixar a la condici d'eraris als membres de totes les tribus que havien votat en contra seva el 218 aC, i noms se'n va lliurar la tribu Maccia, que havia votat al seu favor. Aquesta actuaci va obligar al trib de la plebs Gneu Bebi a llenar acusaci contra els dos censors, per la persecuci es va tancar a instncia del senat que volia mantenir la dignitat de la censura pel damunt dels cstigs individuals. 

En la seva censura va establir una taxa per la sal i per aix fou conegut com Salinator, que desprs va esdevenir cognom hereditari.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273708" title="Sallusti" nonfiltered="2480" processed="2468" dbindex="107573">


Onomstica:

Sallusti (cnsol) o Salusti,  cnsol el 363;

Salusti o Sallusti,  filsof cnic grec siri;

Gai Sallusti Crisp, historiador rom;

Gai Sallusti Crisp el Jove, cavaller rom, fill adoptiu del historiador del mateix nom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273709" title="Sallusti (cnsol)" nonfiltered="2481" processed="2469" dbindex="107574">
Sallusti o Salusti (Sallustius o Salustius, ) fou prefecte del pretori sota l'emperador Juli l'Apstata i probablement s el mateix Sallusti que fou cnsol el 363. Era pag, per va influir en l'emperador, del que fou fora amic, per mantenir la tolerncia als cristians. 

Probablement fou qui va escriure el tractat  i es considerat un neoplatonista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273711" title="Salusti" nonfiltered="2482" processed="2470" dbindex="107575">

Salusti o Sallusti (Salustius o Sallustius, ) fou un filsof cnic de certa importncia que va viure al segle V. Era fill de Basildies, un siri, i de Teoclea, nadiua d'Emesa, on segurament Sallusti va viure i es va criar.

Va estudiar jurisprudncia i va cultivar l'oratria sota la direcci d'Eunou d'Emesa. Finalment fou sofista i va estudiar amb cura als oradors tics i es va aprendre tots els discursos de Demstenes. Quan va perdre els serveis d'Eunou se'n va anar a Alexandria buscant altres mestres; a la capital egpcia es va aficionar a la filosofia i es va afiliar a l'escola atenenca; va assistir a les lectures de Procle (Proclus); finalment va abandonar als neoplatonistes i es va introduir entre els cnics retornant a Atenes.

Altre cop va deixar Atenes per tornar a Alexandria on es va dedicar a la eloqncia i on feia d'endev pretenent que podia preveure pels ulls quina mort esperava a cadascun.

Se li atribueix el tractat , per aix es fora dubts.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273713" title="Gai Sallusti Crisp el Jove" nonfiltered="2483" processed="2471" dbindex="107576">
Gai Sallusti Crisp (Caius Sallustius Crispus), distingit com el Jove, fou el nt de la germana de l'historiador del mateix nom, que fou adoptat per aquest.

Encara que noms era un simple cavaller va gaudir de gran influencia a l'estat. Era donat a la luxria i es cuidava l'aspecte personal; la seva ment era vigorosa i tenia gran capacitat pels negocis. Durant uns anys fou el segon home de ms confiana d'August desprs de Mecenes i desprs fins i tot va arribar a superar a aquest. 

Encara va conservar aquesta influncia sota Tiberi i va participar a la mort de Pstum Agripa, tema que Lvia Drusilla va impedir discutir al senat rom. Tiberi el va enviar a capturar al fals Pstum Agripa. 

Va morir l'any 20 a edat avanada, quan ja havia perdut la confiana de l'emperador encara que fins al final va romandre com un dels seus principals amics. Tenia algunes mines de coure als Alps al pas dels centrons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273714" title="Salnia" nonfiltered="2484" processed="2472" dbindex="107577">
Salnia (Salonia) fou la segona dona de Marc Porci Cat Censor el censor. Era filla d'un escriba i client del seu pare.

Tenia 18 anys i va seduir fcilment al censor, ja gran per encara vigors. El seu fill va rebre el nom de Marc Porci Cat Saloni el vell i fou l'avi de Cat d'tica. Jernim indica el nom de la segona de Cat com Actria Paula, per s, amb fora certesa, un error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273715" title="Cornlia Salonina" nonfiltered="2485" processed="2473" dbindex="107578">
Cornlia Salonina (Cornelia Salonina) fou emperadriu romana.

Era la dona de Galli i la mare de Salon. L'assignaci de Pipa o Pipara (filla del sueu tal) com a esposa legitima de Galli es dubtosa ja que si el fill de Cornlia Salonina va morir als 17 anys a la captura de Colonia Agrippina per Pstum I el 259 (el que indicaria que el seu naixement fou vers el 242) i Zonares diu que va veure personalment la mort del seu marit sota les muralles de Mil el 268, dada confirmada per altres autors i per les monedes,  no hi ha espai per una segona dona legitima.

Les seves monedes o medalles la assenyalen amb els nom Cornlia Salonina, i tamb Jlia (), Pblia Licnia (), i  Chrysogone ().  Per aquest darrer nom es pot pensar que era d'origen grec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273716" title="Salon" nonfiltered="2486" processed="2474" dbindex="107579">


Onomstica:
Salon (cognom);

Gai Asini Gal Salon, fill d'Gai Asini Polli;

Publi Licini Corneli Valeri Salon, csar o august, fill de l'emperador Galli ;

Vegeu tamb: Saloni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273719" title="Publi Licini Corneli Valeri Salon" nonfiltered="2487" processed="2475" dbindex="107580">
Publi Licini Corneli Valeri Salon (Publius Licinius Cornelius Valerianus Saloninus) fou fill de l'emperador Galli i de la seva dona Cornlia Salonina i net de Valeri I.

Quan el seu avi i pare van assolir el ttol d'augusts el 253, el jove fou declarat csar. Un temps desprs fou portat a la Gllia sota custodia de Silv quan el seu pare lluitava contra el rebel Ingenu a Pannnia. Llavors va esclatar a la Gllia la revolta de Pstum I i Salon va fugir cap a Colonia Agrippina, on fou mort a mans de les forces de l'emperador gal (259) quan noms tenia 17 anys.

En una moneda emesa a Perint se l'anomena Gallieius i Egnatius en una feta a Samos. Els noms de Cornelius Saloninus els va heretar de la seva mare i la resta de noms del pare o avi. A les monedes apareix normalment com august i en canvi a la seva apoteosi se l'anomena csar, anomalia que no ha trobat una explicaci satisfactria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273720" title="Lledoner del Com" nonfiltered="2488" processed="2476" dbindex="107581">
Lledoner del Com, del Passeig del Com o de la Font del Com fou un arbre dels Hostalets de Pierola que devia estar plantat quan van inaugurar la zona del Com, l'any 1903, o possiblement ja estava plantat abans. El Com s una zona d's pblic edificada a inicis del segle XX (1903) per l'ajuntament d'aquells temps; l'entorn presenta una forma allargassada on s'hi entra pel Carrer Major a travs de dues columnes modernistes de ma vist, a darrera d'aqueste hi ha la popular Font del Com o Font d ela Bomba, el seu renom el va adquirir grcies a la aigua que se n'extreia, dotada d'una frescor natural envejable, als seus inicis la font tenia una bomba accionada a m per elevar l'aiga del pou establers a l'altre banda de Carrer. 

Seguit de la font, hi trobem el Passeig del Com ombrejat per una dotzena d'accies. Hi finalment hi trobem el Safareig Pblic del Com, amb gran cabuda d'aigua, on les dones del poble hi feien via per rentar la roba; amb gran patxoca de mestressa de casa, amb el cove de roba al meluc o al cap, com a emblema d'aquells temps.

Per sobre del safareig del com hi trobem aquest gran arbre que feia ombra a tot l'entorn. 

Per acabar, ms avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Com, que es regaven amb l'aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig del Com.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273721" title="Saloni" nonfiltered="2489" processed="2477" dbindex="107582">


Onomstica:

Gai Saloni, triumvir per la fundaci de colnies;

Quint Saloni Sarra, pretor el 192 aC ;

Saloni de Gnova, bisbe de Gnova a la meitat del segle V.

Vegeu tambe: Salon;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273722" title="Gai Saloni" nonfiltered="2490" processed="2478" dbindex="107583">
Gai Saloni (Caius Salonius) fou un magistrat rom.

Fou triumvir per la fundaci de colnies i va fundar la colnia de Tempsa el 194 aC. El 173 aC fou decemvir per dirigir la partici de algunes terres que s'havia de fer a Ligria i a la Gllia Cisalpina en favor de ciutadans romans i llatins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273723" title="Quint Saloni Sarra" nonfiltered="2491" processed="2479" dbindex="107584">
Quint Saloni Sarra (Quintus Salonius Sarra) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 192 aC i va obtenir Siclia com a provncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273724" title="Saloni de Gnova" nonfiltered="2492" processed="2480" dbindex="107585">
Saloni (Salonius) fou bisbe de Gnova a la meitat del segle V.

Era fill d'Euqueri, bisbe de Li i deixeble de Salvi. Es suposa que va morir vers el 475 ja que en aquest any ja signa les actes del concili d'Arle un bisbe de Gnova de nom Teoflast.

Es conserva una obra seva de nom  Expositio Mystica in Parabolas Salonmonis et Ecclesiasten, o tamb  In Parabolas Salomonis Dialogi II, o In Parabolas et Ecclesiasten Salomonis Dialogi. Tamb se'n conserva una carta dirigida al papa Lle I el Gran o el Magne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273725" title="Salpi" nonfiltered="2493" processed="2481" dbindex="107586">
Salpi (Salpion) fou un escultor atenenc de data desconeguda. El seu nom es va trobar inscrit en una gran gerra de marbre de Paros, ben decorada amb figures en relleu, representant a Hermes donant al nen Dions a les nimfes per la seva educaci. La gerra es va trobar a Cormia al golf de Gaeta i fou usat a la catedral de Gaeta fins que al segle XIX va passar al Museu de Npols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273726" title="Gens Slvia" nonfiltered="2494" processed="2482" dbindex="107587">
Slvia (Salvia)  fou una gens romana originaria de la ciutat de Ferentium a Etrria.

No va tenir mai importncia durant la repblica i noms alguns personatges secundaris apareixen esmentat a la part final, per desprs van esdevenir importants sota l'Imperi quan Marc Salvi Ot va arribar a emperador, encara que per poc temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273727" title="Salvi" nonfiltered="2495" processed="2483" dbindex="107588">
Salvi (Salvianus) fou un escriptor eclesistic del segle V, que encara que mai fou bisbe es anomenat per Gennadi de Marsella com "el mestre dels bisbes". 

Va nixer a Trveris o rodalia, i se sap que quan es va casar amb Palldia, una dama pagana de Colnia (filla d'Hipaci i Quieta) ja era cristi; va imposar el cristianisme a la seva dona, i desprs del naixement de la seva filla Auspiciola, la va tancar a un monestir; el seu sogre s'hi va enfrontar per al cap de set anys el va poder convertir; desprs se'n va anar al sud de la Gllia on va esdevenir prevere de l'esglsia de Marsella i va restar a Provena la resta de la seva vida; fou amic de Euqueri, bisbe de Li (fou preceptor dels seus fills Saloni de Gnova i Ver).

Encara era viu al 490 i va morir no gaire temps desprs.

Es conserven algunes obres de Salvi:

I. Adversus Avaritiam Libri IV. ad Ecclesiam Catholicam;
II. De Providentia s. De Gubernatione Dei et de Justo Dei pracsentique Judicio Libri ;
III. Epistolae IX;

Altres obres no conservades i que sn esmentades per Gennadi com obra de Salvi, sn:

1. De Virginitatis bono ad Marcellum Libri III. ;
2. De eorum Praemio satisfaciendo;
3. Ad Salonium Episcopum Liber I ;
4. Expositionis extremae Partis Libri Ecclesiastis ad Claudianum Episcopum Viennensem Liber I;
5. De Principio Cenesis usque ad Conditionem Hominis Liber I;
6. De Sacramentis Liber I ;
7. Homilies;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273728" title="Bandera de Quebec" nonfiltered="2496" processed="2484" dbindex="107589">

La bandera de Quebec est dividida en 4 parts de color blau per una creu de color blanc. En cada una d'aquestes quatre parts trobem una flor de lis blanca, que es considera un smbol d'aquesta provncia, degut a la seva histria fortament lligada amb Frana.

Antigament, quan el Canad formava part de l'Imperi Britnic, posea una bandera diferent, basada en l'ensenya britnica.

Enllaos externs.
 Le tricolore du Qubec;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273729" title="Cntic dels Cntics" nonfiltered="2497" processed="2485" dbindex="107590">

El Cntic dels Cntics (en hebreu                  , Shir Hashirim), conegut tamb com el "Cntic de Salom" o el "Cntic dels Cntics de Salom", s un dels llibres de la Bblia i del Tanakh. En la Bblia cristiana est situat entre els llibres de l'Eclesiasts i d'Isaes, i en la Bblia catlica, entre l'Eclesiasts i el Llibre de Saviesa, mentre que en la versi jueva se situa entre el Llibre de Job i el de Rut.

Autor i data.
La introducci indica breument Salom com a autor del llibre i aix ho han considerat les religions jueva i cristiana. Encara que molts indiquen l'any 600 aC com la data del relat, s molt probable que fos escrit amb anterioritat, a causa del seu s habitual entre els hebreus. Com que els manuscrits es troben en mans dels jueus, s molt difcil fer la prova del carboni-14 a totes les cpies de les seves sinagogues; aix no obstant, si fos obra del rei Salom bblic estaria situat a l'any 1020 aC.

Divisi del llibre.
El Cntic dels Cntics, en no seguir un ordre preestablert, sempre ha plantejat dificultats a l'hora de dividir-lo per al seu estudi. S'ha considerat dividit en cinc seccions, en cinc cntics, en sis escenes, en set poemes i ms.

La divisi moderna i acceptada consta d'un prleg, cinc poemes i dos apndixs:

 Prleg (1:1-4);
 Primer poema (1:5/2:7);
 Segon poema (2:8/3:5);
 Tercer poema (3:6/5:1);
 Quart poema (5:2/6:3);
 Cinqu poema (6:4/8:4);
 Primer apndix (tamb anomenat "Desenlla", 8:5/7) i;
 Apndix final (8:8/14).

Contingut general.
A primera vista, el Cntic dels Cntics s'estructura com un poema d'amor conjugal, ali a tot pla organitzat i que defuig qualsevol categoritzaci rigorosa.

Tracta de dos amants, Salom i Sulamit, que han estat obligats a separar-se, que es busquen amb desesperaci, declaren el seu amor en una forma potica altament sofisticada, s'ajunten i es tornen a separar, sempre amb la profunda esperana de tornar a estar junts per sempre, basant-se en l'antiga premissa que "l'amor sempre triomfa".

Interpretacions del seu sentit.
S'han proposat moltes interpretacions sobre el significat del Cntic dels Cntics, per tan sols dues sn acceptades actualment per la teologia jueva i cristiana.

La primera afirma que es tracta d'una allegoria: els jueus han considerat histricament que l'esps i l'esposa representen Du i el seu poble. L'amor entre la detat i els homes es tracta com l'amor conjugal, la mateixa metfora matrimonial que utilitz un segle abans el profeta Osees.

L'altra escola sost que el Cntic dels Cntics s'ha de llegir en el seu sentit literal, s a dir, no s ms que una collecci de cants ertics que celebren l'amor hum protagonitzat per l'esps i l'esposa (cosa que tamb mana la Bblia).

Per altra banda, els estudiosos laics veuen en aquest llibre rituals ancestrals de la fecunditat de les deesses de l'amor.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273730" title="Hiperinflaci alemanya" nonfiltered="2498" processed="2486" dbindex="107591">

La Hiperinflaci Alemanya s l'episodi inflacionista ocorregut a la  Repblica de Weimar a la dcada dels vint. Ni era la primera ni la ms cruenta de la srie d' hiperinflacions europees d' eixes dates. Tanmateix, com que va ser el cas ms destacat des del naixement de la economia, va rebre atenci com cap altre episodi ho podia haver rebut abans. La majoria de les situacions surrealistes que hui dia associem a les hiperinfalcions foren diagnosticades en Alemanya: augments de preus i taxes d' inters, modificacions del tipus de canvi, aband de la moneda com unitat d' intercanvi [ ]


Vegeu tamb.
Hiperinflaci;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273731" title="Oraci subordinada substantiva" nonfiltered="2499" processed="2487" dbindex="107592">
Les Oracions subordinades substantives realitzen la funci sintctica d'un substantiu (subjecte, CD, atribut, CRV...). Poden ser de quatre tipus:

a) Completives: introdudes per la conjunci que.
Ex.: Us demano que m'escriviu.

b) Interrogatives: introdudes per un pronom interrogatiu (qu, com, on, quin, quant, qui...).
Ex.: No sabia qu volia.

c) Relatives o adjectivades: introdudes per un pronom relatiu (qui, el que, les qui...).
Ex.: Sempre parla del que no sap.

d) D'infinitiu: introdudes per aquesta forma no personal del verb.
Ex.: No m'agrada fumar.


Pel que fa a les funcions, es poden distingir les segents:

a) Subjecte: No m'agrada que contestis.

b) CD: Volia que m'acompanyessis. (Ho volia.)

c) Atribut: La veritat s que no t'estimo.

d) CRV: Es va oblidar que havia de comprar el pa.

e) CN: Tenia la idea que s'equivocava.

f) C.Adj: Estic contenta que hagis guanyat.

g) CI: Han donat caramels als qui han arribat primer.

Tamb existeixen les funcions de C. Agent, C. de l'adverbi...

 Vegeu tamb .
Oraci subordinada;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273733" title="Andreas Mller" nonfiltered="2500" processed="2488" dbindex="107593">

Andreas Mller (nascut el 2 de setembre del 1967 a Frankfurt, Alemanya) s un ex-futbolista que jugava a la posici de centrecampista ofensiu. Va guanyar la Copa del Mn del 1990 i l'Eurocopa del 1996 amb Alemanya.

Va guanyar la Copa de la UEFA amb la Juventus de Tor el 1993, i la Lliga de Campions amb el Borussia Dortmund el 1997.

Al juny del 2007 va iniciar la seva carrera com a entrenador al Viktoria Aschaffenburg, de la quarta divisi alemanya.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273735" title="Oraci subordinada adverbial" nonfiltered="2501" processed="2489" dbindex="107594">
Les oracions subordinades adverbials sn un tipus d'oracions subordinades que fan en l'oraci composta la mateixa funci que un adverbi en l'oraci simple i es poden intercanviar per aquest. N'hi ha de diferents tipus introdudes per una conjunci determinada i es poden dividir en prpies i imprpies.

 Prpies .
Sn aquelles que es poden substituir per un adverbi o una locuci adverbial. Poden ser de lloc, temps i mode:

Temps: moment en qu es produeix el fet.
Nexes.: abans que, quan, mentre, desprs que, des que...
Ex.: Quan va arribar, van aplaudir.

Lloc: localitzaci del fet.
Nexes: on
Ex.: Vs on vulguis.

Mode: manera.
Nexes: com, com si...
Ex.: Camina com pot.

 Imprpies .
Sn aquelles que no es poden substituir per un adverbi o locuci adverbial per realitzen en la oraci la funci d'aquests. Poden ser causals, finals, consecutives, comparatives, concessives i condicionals:
Causals: indiquen la causa de l'acci.
Nexes: perqu, ja que, com que...
Ex.: Vinc perqu no em trobo b.

Finals: indiquen finalitat.
Nexes: perqu, a fi que, per tal que...
Ex.: Vinc perqu m'ajudis.

Consecutives: expressen conseqncia.
Nexes: tant...que, massa...perqu
Ex.: Parla tant que m'atabala.

Comparatives: estableixen una comparaci.
Nexes: ms ...que, menys ...que, tan...com
Ex.: s tan alt que no el veig.

Concessives: expressen una concessi.
Nexes: encara que, malgrat que..
Sortirem d'excursi, encara que plogui.

Condicionals: expressen condici.
Nexes. si, en cas que...
Si arribes aviat, anirem al cinema.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273736" title="Vincent Debaty" nonfiltered="2502" processed="2490" dbindex="107595">

Vincent Debaty, va nixer el 2 d'octubre de 1981 a Woluw Saint Lambert (Blgica). s un jugador de rugbi a 15 de belga, que evoluciona actualment amb el SABUT Agen al lloc de pilar (rugbi) (1,90 m per a 122 kg).




Carrera de jugador.
En club.
Abans de 2001 : Kituro Rugby Club (Schaerbeek);
2001-2002 : Estadi rochelais;
2002-2007 : USAP Perpiny;
Des de 2007 : SABUT Agen;

Vincent Debaty ha conegut la seva primera selecci el 17 de juny de 2006 contra Romania que s ms jove (als 15 anys), jugava al Kituro Schaerbeek a Blgica. Abans de comenar el rugbi, era tou : pesava 120 kg i era ms gras que musculat. T d'ailleurz faltat donar mitja volta el seu primer dia! Ha fet llavors un curset a la Rochelle no ha tornat a Blgica. Ha recollit en el nucli professional i galta encara mantenint... a Frana!

s un dels primers Belgues a evolucionar en pro.

Palmars.
En club.
Finalista de la copa d'Europa el 2003 amb l'USAP;
Finalista del campionat de Frana el 2004 amb l'USAP;
Debaty ha jugat 23 partits de Top 16 el 2004-05 i 18 partits de Top 14 el 2005-06.
Ha discutit 18 partits de Copa d'Europa de rugbi amb l'USAP.

En equip de Frana.
(a dia al 01.07.2006)
1 selecci;

Altres seleccions.
Internacional Frana T : 
2 seleccions el 2005 (Irlanda T, Itlia T).
2 seleccions el 2006 (Irlanda T, Itlia T).
Internacional francs -21 anys : participaci en el campionat del mn 2002 a Sud-frica.

Relacions externes.
Site du club de l'USAP;
Fiche usap.fr;
Fiche ercrugby.com;
Fiche sur itsrugby.fr;
Scrum.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273739" title="Raimundo Souza Vieira de Oliveira" nonfiltered="2503" processed="2491" dbindex="107596">

Raimundo Souza Vieira de Oliveira (nat el 15 de maig del 1965 a Ribeiro Preto, So Paulo) i conegut com Ra s un ex-futbolista brasiler. Va guanyar la Copa del Mn del 1994 amb Brasil.

Va ser un dels millors jugadors de la histria del Sao Paulo, marcant 128 gols amb l'equip tricolor. Va guanyar el trofeu al Futbolista americ de l'any el 1992.

Enllaos externs.
Plana web oficial del jugador ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273740" title="Otodus" nonfiltered="2504" processed="2492" dbindex="107597">

Otodus s un gnere de taur lamniforme extingit del Paleoc i l'Eoc, entre fa 60 i 45 milions d'anys. Tot i que noms se n'han trobat algunes dents i vrtebres fssils, els cientfics estimen que arribava a mesurar nou metres de longitud.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273741" title="Le sige de Corinthe" nonfiltered="2505" processed="2493" dbindex="107598">

Le sige de Corinthe (El setge de Corint, en itali L'Assedio di Corinto) s una pera en tres actes amb msica de Gioacchino Rossini, sobre un llibret francs de Luigi Balocchi i Alexandre Soumet

Es tracta d'una nova versi, profundament modificada, de Maometto secondo (1820).

Va ser estrenada a Pars el 9 d'octubre de 1826 amb gran xit. Entre els intrprets van destacar la soprano Laure Cinti-Damoreau i el tenor Adolphe Nourrit. L'orquestra va ser dirigida per Franois-Antoine Habeneck.

Desprs d'haver conegut un gran xit fins a la meitat del segle XIX, al llarg de la segona meitat del segle va sser progressivament oblidada, fins a desaparixer gaireb per complet dels grans circuits operstics, almenys a Itlia, en les primeres dcades del segle XX.

Desprs de la Segona Guerra Mundial va ser reposada en alguns teatres italians, entre els quals cal destacar el Teatro Comunale de Florncia, on el 4 de juny de 1949 va haver-hi una representaci histrica, sota la direcci de Gabriele Santini, amb la soprano Renata Tebaldi i el tenor Mirto Picchi. En una altra representaci de l'any  1969 a la Scala de Mil, es va intentar fusionar El setge de Corint amb Maometto secondo. L'orquestra va ser dirigida per Thomas Schippers. 

Sinopsi.

L'acci t lloc a Corint, assetjada per l'exrcit otom pocs anys desprs de la caiguda de Constantinoble. Les escenes blliques s'alternen amb moments ms ntims, perqu el sult Mehmet II, que finalment rex a conquerir la ciutat, estima i al seu torn s estimat per la filla del governador de Corint, Palmira, a qui temps enrere va conixer a Atenes. No poguent coronar el seu somni d'amor, la noia es llevar la vida en presncia del seu estimat Mehmet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273745" title="Physogaleus" nonfiltered="2506" processed="2494" dbindex="107599">

Physogaleus s un gnere de taur carcharhiniforme extingit de l'Eoc.
Espcies.
Physogaleus aduncus    ;
Physogaleus americanus    ;
Physogaleus aralensis   ;
Physogaleus cappetti    ;
Physogaleus fischeuri    ;
Physogaleus latecuspidatus    ;
Physogaleus latus    ;
Physogaleus muelleri    ;
Physogaleus rosehillensis    ;
Physogaleus secundus    ;
Physogaleus springeri   ;
Physogaleus tertius    ;
Physogaleus zerinus   ;
Referncies.



Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 Elasmo.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273747" title="Slvia (desambiguaci)" nonfiltered="2507" processed="2495" dbindex="107600">

Botnica:
Slvia (Salvia officinalis);
El gnere Salvia.
Onomstica:
La gens Slvia de l'antiga Roma.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273748" title="Wadi al-Hitan" nonfiltered="2508" processed="2496" dbindex="107601">
Wadi al-Hitan (             , vall de les balenes en rab) s una regi del desert occidental d'Egipte que cont importants restes fssils de cetacis primitius. Aquestes restes representen un dels principals registres de la histria de l'evoluci de les espcies: la transformaci d'animals terrestres en animals aqutics soferta per les balenes.

Els fssils complets o gaireb complets de Zeuglodon sn les troballes ms importants que s'han fet a la vall, cosa que li ha guanyat el sobrenom de "Vall dels Zeuglodon".























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273749" title="Basiloterus" nonfiltered="2509" processed="2497" dbindex="107602">

Basiloterus s un gnere de cetaci extingit que visqu a l'Eoc superior. Se n'han trobat fssils a la Formaci Drazinda del Pakistan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273752" title="Pakicetus" nonfiltered="2510" processed="2498" dbindex="107603">

Pakicetus s un gnere de cetaci extingit que visqu a l'Eoc inferior. Se n'han trobat fssils al Pakistan, en estrats que antigament formaven part de la costa de l'oce de Tetis.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273754" title="Teatro Comunale (Florncia)" nonfiltered="2511" processed="2499" dbindex="107604">

El Teatro Comunale (Teatre Municipal) de Florncia es troba situat al Corso Itlia i s el teatre ms gran d'aquesta ciutat. 

Va ser fundat l'any 1862 com casa de comdies a l'aire lliure (anomenada Arena Fiorentina) en una zona prxima a les muralles de la ciutat, per a la banda de fora. Va ser cobert sobre un projecte de l'arquitecte Telemaco Bonaiuti durant el perode en qu Florncia va ser capital d'Itlia (1865-1871) i va prendre el nom de Politeama fiorentino. Disposava en aquella poca d'una faana en estil neoclssic. Va ser destrut en un incendi a l'any de la seua inauguraci, i desprs danyat per un bombardeig l'any 1944 i greument deteriorat arran de la riuada de Florncia. L'any 1966 va ser reconstrut en la forma actual, sobre projecte d'Alessandro Giuntoli: una vasta platea i dues grans galeries semicirculars de llotges, amb un total de 2.003 seients. El complex teatral inclou una sala de menors dimensions, anomenada Piccolo Teatro (Petit Teatre) que pot acollir fins a 600 espectadors. La denominaci de Comunale (Municipal) data de l'any 1933.

Com a centre del festival anomenat Maggio Musicale Fiorentino (Maig Musical Florent), pel seu escenari han passat els grans noms internacionals de la msica, l'pera i el ballet: Vittorio Gui, Bruno Walter, Wilhelm Furtwngler, Dimitri Mitropoulos, Zubin Mehta, Herbert von Karajan, Riccardo Muti, Maria Callas, Pietro Mascagni, Richard Strauss, Paul Hindemith, Bla Bartk, gor Stravinski, Luigi Dallapiccola, Luigi Nono, Karlheinz Stockhausen, Luciano Berio, etc. Entre els directors d'escena cal recordar a Max Reinhardt, Gustav Grndgens, Luchino Visconti, Franco Zeffirelli, Luca Ronconi, Bob Wilson, Giorgio de Chirico i Oskar Kokoschka.

Enllaos externs.
Plana Oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273763" title="Evoluci dels cetacis" nonfiltered="2512" processed="2500" dbindex="107605">

Els cetacis (balenes, dofins i marsopes) descendeixen de mamfers terrestres. Els seus orgens terrestren sn especficament indicats per:

el fet que han de respirar aire de la superfcie;
els ossos de les seves aletes, similars a les mans articulades dels mamfers terrestres; i;
el moviment vertical de la seva columna vertebral ms caracterstica d'un mamfer corredor que del moviment horitzontal dels peixos.

La qesti de com els animals terrestres evolucionaren en animals marins romangu un misteri durant molt de temps, degut a punts foscos en el registre fssil. Tanmateix, descobriments recents al Pakistan han perms resoldre molts d'aquests misteris, i ara s possible distingir diverses etapes en la transici dels cetacis de la terra al mar.

Els avantpassats ms primitius.

La teoria tradicional de l'evoluci dels cetacis afirmava que les balenes estaven relacionades amb els mesonquids, un ordre extingit d'ungulats (animals amb pelles) carnvors que semblaven llops amb pelles i eren un grup germ dels artiodctils. Aquests animals tenien unes dents triangulars inusuals similars a les de les balenes. Per aix, els cientfics pensaren durant molt de temps que les balenes havien evolucionat d'alguna forma de mesonquid.

Tanmateix, des de principis dels anys vuitanta, les anlisis d'una gran varietat de seqncies d'ADN i de protenes indicaren repetidament que les balenes haurien de ser comptades entre els artiodctils. El ms probable s que siguin un grup germ dels Hippopotamidae, al bell mig dels artiodctils. L'article "cetartiodctil" cont una discussi ms extensa sobre la important evidncia que hi ha per un clade que combini els cetacis i els artiodctils.

El recent descobriment de Pakicetus, la protobalena ms primitiva (vegeu ms avall), dna suport a la informaci molecular. Els esquelets de Pakicetus demostren que les balenes no evolucionaren directament dels mesonquids, sin que sn un tipus d'artiodctil (una altra varietat d'ungulats) que comena a adaptar-se a la vida aqutica desprs que la famlia dels artiodctils se separs dels mesonquids. En altres paraules, les protobalenes eren artiodctils primitius que retingueren trets de la seva ascendncia dels mesonquids (com ara les dents triangulars) que els artiodctils actuals han perdut. Una implicaci interessant s que els avantpassats ms primitius de tots els mamfers amb pelles probablement eren almenys en part carnvors o carronyers, mentre que els artiodctils i perissodctils actuals canviaren a una dieta herbvora en un punt ms avanat de la seva evoluci. Les balenes, degut a la major disponibilitat de preses animals i la seva necessitat d'un contingut calric ms alt per viure com a endoterms marins, mantingueren la seva dieta carnvora, igual que els mesonquids, que tanmateix foren superats ms endavant per animals ms ben adaptats com els carnvors (els mesonquids esdevingueren carnvors especialitzats quan la disponibilitat general de grans preses animals encara era baixa; aix doncs, la seva adaptaci es trobava probablement en una posici de desavantatge quan l'espai deixat pels dinosaures fou ocupat per noves formes.

Els pakictids: els primers cetacis?.

Els pakictids sn mamfers amb pelles que en ocasions sn classificats com a les primeres balenes. Visqueren a principis de l'Eoc, fa uns cinquanta-tres milions d'anys. Semblaven gossos amb pelles i llarges cues gruixudes. Se'ls ha relacionat amb les balenes per les seves orelles: la bulla auditivia noms es compon de l'os ectotimpnic. La forma de la regi de la orella de Pakicetus s molt inusual i noms s'assembla als cranis de les balenes. Aquest tret serveix per diagnosticar els cetacis i no es troba en cap altra espcie. Al principi es pens que les orelles de Pakicetus estaven adaptades per sentir-hi sota l'aigua per, com es pot deduir de l'anatomia de la resta del seu cos, les orelles de Pakicetus estan especialitzades en escoltar a terra ferma, i si t relaci amb els avantpassats de les balenes, l'oda subaqutica fou una adaptaci posterior. Segons Thewissen, les dents de Pakicetus tamb s'assemblen a les de balenes fssils, cosa que el relaciona amb les balenes actuals.


Des d'aleshores, Thewissen ha trobat la mateixa estructura de l'orella en fssils d'una petita criatura semblant als crvols, Indohyus, que visqu fa aproximadament quaranta-vuit milions d'anys a Caixmir. D'una mida semblant a l's rentador o el gat domstic, aquesta criatura herbvora compartia alguns dels trets de les balenes, i mostrava signes d'adaptacions a la vida aqutica, incloent-hi una espessa capa exterior dels ossos, similar als ossos de criatures actuals com l'hipoptam, i que redueix la flotabilitat per poder romandre sota l'aigua. Aix indica una estratgia de supervivncia similar a la del trgul afric o l'hiemosc d'aigua, que, quan estan amenaats per un ocell rapinyaire, es capbussen dins l'aigua i s'amaguen sota la superfcie fins a quatre minuts.

Ambuloctids i remingtonoctids.


El ms notable dels descobriments recents al Pakistan s l'Ambulocetus, que tenia l'aspecte d'un cocodril mamfer de tres metres de llargria. L'Ambulocetus era clarament amfibi, car les seves potes darreres estan ms ben adaptades per nedar que per caminar a terra ferma, i probablement nedava ondulant l'esquena verticalment, com ho fan les lldries, foques i balenes. S'ha especulat que els ambuloctids podrien haver caat com els cocodrils, amagant-se a les aiges someres per caar preses desprevingudes.

Un cos ms petit dAmbulocetus era la famla dels remingtonoctids, que tenien morros ms llargs que els Ambulocetus i estaven lleugerament ms ben adaptades per la vida aqutica. S'ha especulat que podrien haver viscut com les lldries marines d'avui en dia, caant peixos a les aiges someres.

Protoctids.


Els protoctids formen un grup divers i heterogeni conegut d'sia, Europa, frica i Amrica del Nord. N'hi havia molts gneres, i alguns d'ells estan molt ben estudiats (per exemple, Rodhocetus). Els protoctids coneguts tenien grans potes anteriors i posteriors que podien suportar el cos a la terra ferma, i s probable que tinguessin un estil de vida amfibi: al mar i a la terra. No se sap amb certesa si els protoctids tenien una aleta caudal a la cua com els cetacis actuals.

Basilosurids i dorudntids: cetacis completament marins.

El basilosaure (descobert el 1834 i inicialment pres per un rptil, d'aqu el seu nom) i els Dorudon visqueren fa aproximadament trenta-vuit milions d'anys, i eren balenes completament recognoscibles que vivien sempre a l'oce. El basilosaure era una criatura monstruosa de divuit metres de llargria; els dorudntids es trobaven dins el ventall de les dimensions dels cetacis moderns, amb uns cinc metres de llargria.  Tot i que s'assemblen molt a les modernes actuals, els basilosurids i dorudntids no tenien el mel que permet als seus descendents cantar i utilitzar ultrasons. Tenien cervells petits; aix suggereix que eren solitaris i no tenien la complexa estructura social de les balenes actuals. El basilosaure possea dues potes del darrere minscules per ben formades, que probablement eren utilitzades com a pterigopodis durant la copulaci; sn un petit recordatori de les vides dels seus avantpassats.

Ecolocalitzaci primitiva.
 
Les balenes dentades (Odontoceti) utilitzen l'ecolocalitzaci per mitj d'una srie de vibracions emeses a certes freqncies. Els polsos snics sn emesos pel seu front en forma de mel, es reflecteixen contra els objectes i captats pel maxillar inferior. Els cranis de Squalodon mostren evidncia de la primera aparici de l'ecolocalitzaci. Aquests animals visqueren des de l'Oligoc inferior-mitj fins el Mioc mitj, entre fa 33 i 14 milions d'anys. Es caracteritzen per una combinaci particular de trets arcaics i moderns. El crani estava ben comprimit i el front s'estenia cap enfora, donant-li l'aparena de les balenes dentades actuals.

Tanmateix, es creu que s improbable que els esqualodntids tinguin relaci amb l'ascendncia de la majoria de dofins vivents.

Els primers misticets.

Tots els misticets sn balenes que s'alimenten filtrant plncton i petits crustacis, tot i que l's que es dna a les barbes varia entre les espcies (els Balaenopterida agafen glops, els Balaenidae filtren i els Eschrichtiidae freguen el fons mar) Els primers membres d'alguns dels grups actuals aparegueren al Mioc mitj. Aquests canvis podrien haver estat el resultat d'un canvi ambiental global i de canvis fsics als oceans. Un canvi a gran escala dels corrents ocenics i les temperatures podria haver iniciat la radiaci dels misticets actuals, causant l'extinci de les formes arcaiques. En general, es pensa que les quatre famlies modernes de misticets tenen orgens distints entre els cetoteris, per aix noms s especulaci. Els misticets actuals tenen tots caracterstiques derivades actualment desconegudes en qualsevol cetoteri.

Els primers dofins.


Durant el Mioc inferior, l'ecolocalitzaci es desenvolup en la seva forma actual. Prosperaren diverses famlies similars als dofins, actualment extingides. Els dofins primitius inclouen els Kentriodon i els Hadrodelphis. Pertanyen a la famlia Kentriodontidae, que eren cetacis dentats de mida petita-mitjana amb cranis gaireb simtrics, i que es pensa que inclouen els avantpassats d'algunes espcies modernes. Els kentriodntids visqueren entre l'Oligoc superior fins el Mioc superior. Menjaven petits peixos i altres organismes nectnics. Es creu que utilitzaven activamet l'ecolocalitzaci, i es podrien haver agrupat en bancs. La diversitat, morfologia i difusi dels fssils sembla parallela a la d'algunes espcies actuals.

Evoluci de l'esquelet.
Actualment, els membres posteriors dels cetacis sn interns i petits, i serveixen com a ancoratge per als msculs dels genitals. En ocasions, els gens que codifiquen membres ms llargs fan que un cetaci actual desenvolupi potes en miniatura, un fenomen conegut com a atavisme.



Mentre que els cetacis primitius com Pakicetus tenien les narius a la punta del morro, en espcies ms tardanes com Rodhocetus, aquestes ja havien comenat a desplaar-se cap al cim del cap. Aix es coneix com a deriva nasal.

En els cetacis moderns, les narius s'han convertit en espiracles que els permeten pujar a la superfcie, inspirar, i submergir-se sense problemes. Les orelles tamb comenaren a desplaar-se cap endins i, en el cas dels basilosaures, l'orella mitjana comen a rebre vibracions del maxillar inferior. Els odontocets actuals utilitzen el mel, una pila de greix, per utilitzar l'ecolocalitzaci.


Vegeu tamb.
Archaeoceti;
Adaptaci aqutica;
Indohyus;
Forma de transici;
Evoluci dels sirenis;
;

Enllaos externs.
BBC: Whale's evolution ;
Hooking Leviathan by Its Past de Stephen Jay Gould ;
Whale Origins, Thewissen Lab, Northeastern Ohio Universities College of Medicine ;
Digital Library of Dolphin Development, Thewissen Lab ;
Research on the Origin and Early Evolution of Whales (Cetacea), Gingerich, P.D., University of Michigan ;
Evolution of Whales Adaptat de National Geographic, novembre del 2001, Revisat el 2006 Dr. J.G.M. Thewissen ;
 Pakicetus inachus, a new archaeocete (Mammalia, Cetacea) from the early-middle Eocene Kuldana Formation of Kohat (Pakistan). Gingerich, P.D., 1981, Museum of Paleontology, The University of Michigan ;
 Skeletons of terrestrial cetaceans and the relationship of whales to artiodactyls, Nature 413, 277-281 (20 de setembre del 2001), J. G. M. Thewissen, E. M. Williams, L. J. Roe i S. T. Hussain ;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273764" title="Lemna" nonfiltered="2513" processed="2501" dbindex="107606">

Lemna s un gnere de petites plantes flotants que t set espcies, tres de les quals es troben als Pasos Catalans, la ms comuna de les quals s la llentia d'aigua (Lemna minor). Molts autors classifiquen aquest gnere i d'altres d'afins dins la famlia de les lemncies, si b d'altres autors les colloquen dins de les arcies (dins la subfamlia Lemnoideae) com fa el sistema APG II.

La planta consta d'uns discs verds flotants (frondes) amb una rel penjant. Aquesta rel nica permet distingir aquest gnere d'altres de la mateixa famlia, com el gnere Spirodela en qu cada planta t un feix de 2 a 18 arrels i que s l'nic altre gnere autcton de lemncies als Pasos Catalans i que alguns autors havien incls dins de Lemna.

Espcies autctones dels Pasos Catalans.
Lemna minor L. (llentia d'aigua): T les frondes rodones i opaques, ms o menys planes. s troba a tot el territori de les Illes, el Pas Valenci i Catalunya, excepte a l'alta muntanya, i hi s comuna.;
Lemna gibba L.: Tamb t les frondes rodones, per les t engruixides per la cara inferior. s menys comuna que L. minor i es troba a tot el territori de les Illes, el Pas Valenci i Catalunya, excepte a l'alta muntanya, l'extrem sud del Pas Valenci i Menorca. Prefereix les aiges riques en nutrients.;
Lemna trisulca L. : Es distingeix per ser l'nica espcie autctona amb les frondes lanceolades i translcides. T frondes estrils, que es mantenen submergides, i frondes frtils, on neix la flor, que sn ms petites i es mantenen flotant. Es troba en estanys i aiges encalmades d'algunes comarques costaneres del Principat i el Pas Valenci, per hi s fora rara.;



Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273768" title="Silv Dupuy" nonfiltered="2514" processed="2502" dbindex="107607">

Silv Dupuy, nascut el 22 de juny de 1982 a Albi (Tarn), s un jugador de rugbi a 15 francs que juga al lloc de mig de mel al si de l'efectiu del SABUT Agen, (1,75 m per a 80 kg).

Carrera.
Abans de 2002 : UA Gaillac;
2002-2005 : Estadi toulousain (Top 14) : 19 enfrontes del qual 1 partit en H-Cup;
2005-2007 : USAP (Top 14) : 36 partits dels quals 6 partits en H-Cup;
Des de 2007 : SABUT Agen (Pro D2);

 Palmars .
Campi de Frana Reichel el 2002 (UA Gaillac);
Campi d'Europa el 2003 (Estadi toulousain);
Campi de Frana Esperances el 2003 (Estadi toulousain);
Finalista Copa d'Europa el 2004 (Estadi toulousain);

Relacions externes.
 Estadstiques a itsrugby.fr;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273772" title="Quint Salvidi Ruf" nonfiltered="2515" processed="2503" dbindex="107608">
Quint Salvidi Ruf (Quintus Salvidienus Rufus) fou un cavaller rom d'origen humil.

Va ascendir mercs a Octavi (August) amb el que es trobava a Apollnia d'Illria i va recomanar l'assassinat de Juli Csar, que desprs es va produir (44 aC). Va servir llavors a Octavi i el 42 aC va rebre el comandament de la flota contra Sext Pompeu per desprs d'alguns xits menors, va ser derrotat en aiges de Brundusium i es va haver de retirar.

A la tornada d'Octavi de Grcia, on havia derrotat a Cassi i Brut, Ruf fou enviat a Hispnia per abans d'arribar fou cridat a Itlia per fer front a Luci Antoni i Flvia que havien desfermat l'anomenada guerra de Perusa. En la lluita que va seguir (41 aC a 40 aC) fou un dels llegat d'Octavi. 

Desprs fou enviat a la Gllia Narbonense. Tot i que Octavi li va donar diversos honors i li va prometre el consolat, va tenir tractes secrets amb Marc Antoni, i va induir a les tropes de la seva provncia a passar a aquest; per llavors Marc Antoni i Octavi van fer les paus i Salvidi va quedar al descobert; cridat a Roma, Octavi el va acusar al senat i el va fer condemnar a mort (40 aC). 

Es va sucidar abans de ser executat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273773" title="Salvi" nonfiltered="2516" processed="2504" dbindex="107609">


Onomstica:

Salvi (trib), trib de la plebs el 43 aC.

Salvi Trif, cap de la revolta dels esclaus a Siclia que va agafar el nom de Trif;

Salvi (escultor), escultor rom ;

Gai Juli Salvi, artista rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273774" title="Salvi (trib)" nonfiltered="2517" processed="2505" dbindex="107610">
Salvi (Salvius) fou trib de la plebs el 43 aC. Va vetar un decret del senat que declarava a Marc Antoni com enemic pblic, per desprs va retirar el seu veto i va esdevenir ferm partidari del partit aristocrtic. Fou proscrit pels triumvirs (43 aC) i fou assassinat mentre estava reunit amb alguns amics en un banquet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273777" title="Gai Juli Salvi" nonfiltered="2518" processed="2506" dbindex="107611">
Gai Juli Salvi (Caius Julius Salvius) fou un artista rom.

Apareix a una inscripci llatina de Florncia com a structor parietum, que s'ha suposat que vol dir que es la persona que decora les parets amb mosaics, per tampoc es pot afirmar si aquesta era la seva activitat realment ja que el nom de l'ofici s desconegut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273779" title="Salinti" nonfiltered="2519" processed="2507" dbindex="107612">
Salinti (Salynthius, ) fou rei dels agreis (agraeis)  i va donar una gran recepci als enviats peloponesis que desprs de la batalla d'Olpes (Olpae) el 426 aC havien abandonat als seus aliats ambraciotes i s'havien garantit la seva prpia seguretat mitjanant un acord amb Demstenes, general atenenc.

El 424 aC Demstenes va enviar el territori del rei, i el va sotmetre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273780" title="Sami de Macednia" nonfiltered="2520" processed="2508" dbindex="107613">
Sami (Samius o Samus, ) fou un poeta lric i epigramtic grec nadiu de Macednia i criat amb Filip V de Macednia. 

Va florir al final del segle III aC i Polibi va conservar algunes lnies de versos imbics escrits per ell, i a ms a ms hi ha dos epigrames seus a l'antologia grega. Fou mort per ordre del rei per causes desconegudes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273781" title="Samoles" nonfiltered="2521" processed="2509" dbindex="107614">


Onomstica:

Samoles d'Acaia, militar grec;

Samoles d'Arcdia, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273782" title="Volta a Astries" nonfiltered="2522" processed="2510" dbindex="107615">
La Volta a Astries (en castell Vuelta a Asturias) s una competici ciclista per etapes que es disputa a Astries durant el mes de maig.

La primera edici tingu lloc el 1925, tot i que no ser fins el 1968 quan tindr una continutat fins a l'actualitat. Des del 2005 la cursa forma part de l'UCI Europa Tour, en la categoria 2.1.

El primer vencedor de la cursa, el1925, fou Segundo Barruetabea. Cinc ciclistes ostenten el rcord de victries a la cursa, amb dues edicions: Ricardo Montero, Federico Bahamontes, Jess Manzaneque, Faustino Ruprez i Juan Carlos Domnguez.

Llistat de guanyadors.


Enllaos externs.
Web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273783" title="Samoles d'Acaia" nonfiltered="2523" processed="2511" dbindex="107616">
Samoles (Samolas, ) fou un militar (mercenari) nadiu d'Acaia.

Fou un dels tres ambaixadors enviats pels deu mil des de Cotiora a Sinope el 400 aC per demanar vaixells per anar fins a Heraclea Pontica. Ms tard apareix dirigint una divisi de la reserva en un victoris enfrontament amb les tropes unides dels bitinis i el strapa de la Frgia Helespntica Farnabazos II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273784" title="Cotiora" nonfiltered="2524" processed="2512" dbindex="107617">
Cotiora (Cotyora) fou una antiga colnia grega a la costa de l'Eux (costa de la mar Negre entre Sinope i Trebisonda), fundada per Sinope a l'entorn del 500 aC la pas dels tibarens. Correspon a la moderna ciutat turca d'Ordu, nom que va agafar degut a les tendes dels nmades turcs i mongols i que va originar tamb el nom "horda".

Hi van passar els mercenaris grecs coneguts pels deu mil, el 400 aC, i van enviar ambaixadors a Sinope per demanar vaixells per anar fins Heraclea Pntica, ms a l'oest (Xenofont a l'Anbasi, llibre 5), pressionant amb un suposat suport del rei de Paflagnia Coriles (Corylas). Fou sempre una petita poblaci de majoria grega fins que al comenament del segle XIX fou repoblada amb turcs i el 1923 els grecs foren finalment expulsats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273785" title="Samoles d'Arcdia" nonfiltered="2525" processed="2513" dbindex="107618">
Samoles (Samolas, ) fou un escultor grec d'Arcdia.

Va fer diverses figures de bronze dedicades pel poble de Tegea a l'oracle o al temple de Delfos, pagades amb el bot fet a la guerra contra els espartans el 400 aC. En concret Samoles va esculpir esttues de Trifil i Azan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273786" title="Sampsigeramus" nonfiltered="2526" processed="2514" dbindex="107619">
Sampsigeramus o Samsigeramus (Sampsiceramus) fou el nom de diversos prnceps-sacerdots de Emesa, la dinastia dels quals fou coneguda per samsigermides per ser el nom del seu primer prncep. L'orador Cicer va anomenar aix a Gneu Pompeu Magne.

Reis amb aquest nom foren:

 Sampsigeramus I 69-43 aC;
 Sampsigeramus II 11 aC-42 dC;
 Julius Sampsigeramus III (Shamashgeram) vers 79;
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273789" title="Cilento" nonfiltered="2527" processed="2515" dbindex="107620">
Cilento s una subregi muntanyosa de la Campnia, que s'extn en forma de peninsula entre els golf de Salerno i Policastro.

En aquesta rea trobem una gran influncia histrica de la civilitzaci grega que constru aqu les importants urbs de Paestum i Elea (actualment Vlia).

Actualment constitueix un parc natural, i trobem pintoresques poblacins com Santa Maria de Castellabate o Stella Cilento.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273791" title="Salom I" nonfiltered="2528" processed="2516" dbindex="107621">
Salom (Salome, ) fou la filla d'Antpater l'idumeu i de la seva dona Cipros, i germ d'Herodes el Gran. 

Salom odiava amb fora a Mariamne I, la dona d'Herodes, de sang asmonea i quan Herodes va estar absent a Laodicea, cridat per Marc Antoni per respondre la mort del seu cunyat Aristbul, Salom al seu retorn, i amb el suport de Cipros,  va acusar a Mariamne d'adulteri amb Josep, el oncle i marit de Salom, que Herodes deixat encarregat de la custodia de Mariamme durant la seva absncia; Josep fou executat i Mariamne ho va ser pocs anys desprs (29 aC).

A la mort de Josep,  Salom es va casar amb Costabarus, un noble idumeu al que Herodes va nomenar governador d'Idumea i Gaza. Aviat Costabarus fou descobert en conspiraci amb Clepatram la reina d'Egipte a la que va oferir traslladar el seu reconeixement si Marc Antoni el feia sobir d'Idumea; va salvar la vida per la intervenci de Salom i Cipros; un temps desprs Salom i el seu marit es van divorciar per iniciativa de ella (en contra de la llei jueva que no permetia a la dona decidir sobre aix) i aviat fou executat acusat d'haver mantinguts els seus plans de traci (26 aC)

Salom tamb va lluitar contra els fills de Mariamme I, Alexandre i Aristbul i va provar de convncer a la seva germanastre Berenice, que estava casada amb Aristbul. 

Per un temps Salom va estar enemistada amb Herodes, que sospitava amb ra que l'havia posat en contra del seu propi fill Alexandre i contra la seva esposa Glafira i per la passi per Sileu, ministre d'Obodes el rei dels nabateus i ambaixador nabateu a la cort jueva. Per amb el temps Salom va recuperar la influencia sobre el seu germ i Salom va poder tornar a calumniar a Alexandre que fou empresonat acusat de traci contra Salom i Ferores, i que va culminar amb la mort del prncep el 6 aC.

Per orde del seu germ, es va casar (terceres noces) amb Alexes, un cortes, segurament contra la seva voluntat.

A la mort d'Herodes, Salom va rebre la possessi de les ciutat de Jamnia, Azotus i Faselis i una gran quantitat de diners, a tot el qual August va afegir un palau a Ascal. Va morir entre el 10 i el 13 i va deixar les seves possessions a l'emperadriu  Lvia Drusilla, l'esposa d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273793" title="Amalfi" nonfiltered="2529" processed="2517" dbindex="107622">

Amalfi s un com de la provncia de Salern, regi de Campnia (Itlia). Dona el nom al l'homnim segment del la pennsula on es troba, la Costiera amalfitana (Costa amalfitana), que des del 1997 fou declarada per l'UNESCO, Patrimoni de la Humanitat.

Histria.
 ;

La seua fundaci ve atribuida als romans (al seu escut resa la inscripci Descendit ex patribus romanorum). Al segle IX  es converteix en una de les Repbliques Martimes rivalitzant amb Pisa, Vencia i Gnova pel control de la Mar Mediterrnia.

El Cdix Maritim d'Amalfi, ms conegut amb el nom de Tavole Amalfitane, va tindre una gran influncia fins al segle XVII. 

Amalfi asoleix el mxim esplendor al segle XI, desprs del qual va iniciar una rpida prdua de poder: al 1131 va ser conquerida pels Normands i al 1135 i 1137 saquejada pels pisans. Al 1343, tamb, una tempesta amb el consequent maremot destru gran part de la ciutat.

El ms celebre monument d'Amalfi s certament el Duomo (la catedral) en estil rab-sicili i dedicat a Sant Andreu, patr de la ciutat. La seua costrucci fou iniciasa al segle XI e complerta amb molts afegits successius. Destaca l'imponent faana, les portes de bronze realitzades al 1066 a Constantinopla, pel bellssim Chiostro del Paradiso i per la famosa escalinata.

Per tradici, cada any un equip di remers amalfitans participa a la regata de les Antigues Repbliques Martimes desafiant als equips del les tres ciutats homlogues. La celebraci d'aquesta regata es rotatria.

Per un error d'interpretaci d'un text llat, el filleg Giambattista Pio va sostindre que la brixola havia estat inventada per l'amalfit Flavio Gioia. Al text en qesti (Amalphi in Campania veteri magnetis usus inventus a Flavio traditur), s'entn que Gioia no fou l'inventor de la brixola, sin no ms b qui va difondre la notcia . Encara que pareix que els navegants amalfitans van estar entre els primers en utilitzar aquell instrument.

Particularment floreixent a la histria de la ciutat, i encara viva, s la indstria paperera, dedicada a la producci della pregiata carta di Amalfi.

Monuments i llocs d'inters.

Duomo;
Chiostro del Paradiso;
Museu del Paper d'Amalfi;
Museu cvic d'Amalfi;
Museu Dioces di Amalfi;
Vall dels Mulini;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273794" title="Motor 3.3 de Chrysler" nonfiltered="2530" processed="2518" dbindex="107623">

El motor Chrysler 3.3 ha estat el primer motor de Chrysler en configuraci V6 de 60 graus per a vehicles de tracci davantera, i el primer 6 cilindres que no s'ha basat en un V8; fou dissenyat per substituir als 3.0 V6 subministrats per Mitsubishi. Amb una configuraci OHV, va ser presentat l'any 1990; d'en avui se segueixen fabricant a la fbrica de Trenton, Michigan.

Existeixen principalment 2 variants: La configuraci 3.3 L i 3.8 L; les variants 3.5L, 3.2L, 2.7L i 4.0L V6 sn de disseny OHC.

Motor semblants a aquest sn el Motor Vulcan V6 de Ford i el Motor 60-Degree V6 de GM.

 Especificacions tcniques .
En aquesta taula apareix la potncia i torsi de cadascun dels motors en funci dels anys.


 3.3 .

Conegut tamb com a EGA, el primer de la famlia, un OHV amb bloc d'acer, culata d'alumini i sistema d'injecci SFI; t un cubicatge de 3.3L (3301 cc, 201 in3) amb un dimetre -bore- de 93 mm i una carrera -stroke- de 81 mm. Grcies a un nou intake el 3.3 augmenta la seva potncia en 12 cv. A partir del 2001, el motor equipa un sistema VIS que augmenta la potncia a 180 cv @ 5000 rpm i 285 Nm @ 4000 rpm. Aquest motor fou dissenyat per equipar-se de forma transversal, per va ser modificat a configuraci longitudinal degut als cotxes amb xasss LH com el Chrysler Concorde.

Vehicles que equipen aquests motors sn:

 1990-1993 Dodge Dynasty/Chrysler New Yorker, Chrysler Imperial, Chrysler New Yorker Fifth Avenue (substitueixen el motor 3.0 L 6G72 de Mitsubishi);
 1990-actualitat Dodge Caravan, Chrysler Town & Country i Plymouth Voyager;
 1993-1997 Chrysler Concorde/Dodge Intrepid/Eagle Vision;

3.8.

Sobre el 3.3 L s'augmenta a 3.8L (3779 cc, 231 in3) grcies a l'increment del dimetre -bore- a 96 mm i la carrera -stroke- a 87 mm. Tamb es coneix com a EGH. A partir del 1994 augmenta a 12 cv grcies a un nou intake. Al 1998 s'increment la relaci de compressi, passant a tenir 180 cv. Com el 3.3, l'any 2001 rep un sistema VIS que augmenta la potncia a 215 cv.

Vehicles que equipen aquests motors sn:

 1991-1993 Chrysler Fifth Avenue and Chrysler Imperial 150 hp (112 kW), 289 Nm;
 1991-actualitat Dodge Caravan, Chrysler Town & Country i Plymouth Voyager;
 2007-actualitat Chrysler Pacifica;
 2007-actualitat Jeep Wrangler;

 Vegeu tamb .

 Motor SOHC V6 de Chrysler;

 Enllaos externs .

 Informaci del motor 3.3 a Allpar.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273795" title="Salom" nonfiltered="2531" processed="2519" dbindex="107624">


Onomstica:

 Salom (Bblia);
 Salom Alexandra, reina dels jueus 76 aC - 67 aC;
 Salom I, germana d'Herodes el Gran;
 Salom II, filla d'Herodes Antipes i Herdies;
 Salom III, filla d'Herodes Filip i Herdies;
 Salom (filla d'Herodes), filla d'Herodes el Gran  ;
 Santa Maria Salom, seguidora de Jesucrist;
 Lou Andreas-Salom (1861-1937), escriptor rus;
 Salom Breziner, director;
 Salome Jens, actriu de la serie Star Trek, Deep Space Nine;
 Salom Urea (1847-1897), poetessa i mestre dominicana;
 Salom (cantant), cantant catalana;
 Salome (msica), msica sussa;

Teatre:
Salom (teatre) d'Oscar Wilde;

pera:
 Salom (pera), una pera de Richard Strauss.

Pellcula:
 Salom (pellcula), pellcula de 1953 dirigida per William Dieterle;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273797" title="Salom (filla d'Herodes)" nonfiltered="2532" processed="2520" dbindex="107625">
Salom (Salome, ) fou la filla d'Herodes el Gran amb la seva darrera dona Elpis.

A la mort del seu pare va rebre diversos bens en herncia i a ms a ms l'emperador August hi va afegir una considerable dot i la va casar amb un fill de Ferores, que era el germ d'Herodes el Gran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273799" title="Salom III" nonfiltered="2533" processed="2521" dbindex="107626">

Salom III (Salome, ) fou una princesa jueva. La seva biografia es barreja amb Salom II. 

Salom III fou la filla d'Herdies i d'Herodes Filip I (fill d'Herodes el Gran). En canvi Salom II fou la filla d' Herodes Antipes i Herdies. 

El seu parent o padrastre Herodes Antipes la va veure ballar i el va complaure. Salom va convncer a Herodes Antipes de fer matar a Joan el Baptista degut a les seves crtiques al matrimoni d'Herodes Antipes i Herdies que Joan considerava adulter. Per aix Salom es esmentada pels evangelistes Marc i Mateu, en sentit crtic, com una seductora i mala persona.

Una de les dues Salom es va casar dues vegades, la primera amb el seu oncle Herodes Filip II, tetrarca d'Iturea i Traconitis, que va morir jove; i desprs amb el seu cos Aristbul, fill d'Herodes de Calcis, amb el que va tenir tres fills.

Flavi Josep en les Antiguitats judaiques (llibre XVIII, captol 5,4): "Herodies,  qui tingu una filla, Salom; desprs del seu naixement, Herodies  es divorci del seu esps mentre encara estava viu, i es cas amb Herodes, germ del seu esps per lnia paterna, ell era tetrarca de Galilea; per Salom es cas amb Herodes Filip  tetrarca de Tracontide ". 

La llegenda de la seva mort que dona Nicfor a la seva "Histria eclesistica" es totalment imaginaria.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273800" title="Salom II" nonfiltered="2534" processed="2522" dbindex="107627">
Salom II (Salome, ) fou la filla d' Herodes Antipes i Herdies 

Sovint es confon amb Salom III, filla d'Herodes Filip I i Herdies.

Una de les dues Salom es va casar dues vegades, la primera amb el seu oncle Herodes Filip II, tetrarca d'Iturea i Traconitis, que va morir jove; i desprs amb el seu cos Aristbul, fill d'Herodes de Calcis, amb el que va tenir tres 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273801" title="Daisy Tourn Valdez" nonfiltered="2535" processed="2523" dbindex="107628">

Daisy Tourn Valdez (Montevideo, Uruguai, 17 de mar de 1951), s una mestra i poltica uruguaiana, exdiputada socialista, que en la seva trajectria parlamentria ha treballat els temes de gnere, infncia, seguretat ciutadana, noves tecnologies i legislaci laboral. s l'actual Ministra de l'Interior de l'Uruguai.

Biografia.

nica filla del matrimoni de Mara Obdulia Valdez i Pedro Csar Tourn, va concrrer a l'Escola Experimental de Malvn i al Liceu N 10 Dr. Carlos Vaz Ferreira, a Montevideo, que en aquesta poca es trobava localitzat enfront de la Platja Brava. Quan va acabar el liceu ingressa als Instituts Normals i cursa la carrera de Mestra d'Educaci Primria. Uns anys desprs, ja diplomada com Mestra, ingressa a l'Escola de Tecnologia Mdica i cursa la carrera de Tcnica en Fonoaudiologia.

Es va integrar a la militncia poltica sent estudianta, coincidentment amb la fundaci del Front Ampli el 1971. Des d'all va romandre integrada al Partit Socialista de l'Uruguai.

Va treballar ms de 20 anys com mestra en escoles de context crtic i com Fonoaudiloga a l'INAU. Es va especialitzar en educaci popular i va comenar a involucrar-se en projectes de formaci sindical en el procs de refundaci del Movimiento Sindical Uruguayo.

Al seu torn va participar activament en la reorganitzaci del sindicat de mestres (Federacin Uruguaya del Magisterio) i va resultar electa dirigent quan va acabar la dictadura. Durant diversos anys va ocupar crrecs en la direcci del seu sindicat i en el Secretariat Executiu del PIT- CNT.

Continua els seus estudis i cursa la carrera de Psicologia Social a l'Escola de Psicologia Social de Montevideo. Al seu torn s'integra a l'equip docent de l'Escola de Funcionaris de l'INAME que genera la carrera d'Educador Social a l'Uruguai.

Crrecs.

Dins del Partit Socialista s electa membre del seu Comit Central i milita activament en el Departament Sindical i en la primera agrupaci de Dones Socialistes que impulsen els temes de gnere i les idees feministes.

s candidata a diputada per primera vegada en l'any 1989. Resulta elegida el 1994, sent la primera dona integrant del Partit Socialista de l'Uruguai a ser electa diputada titular, i ha estat reelegida fins a l'actualitat (perode 2005   2010).

L'1 de mar de 2007, el president de l'Uruguai, Tabar Vzquez, anuncia el relleu del ministre de l'Interior, Jos Daz Chvez, i que la persona que ho substituir s la diputada Tourn juntament amb el nou viceministre Ricardo Bernal, qui com curiositat, s el primer policia a ocupar un crrec de tal importncia. L'assumpci de Tourn al capdavant de la cartera (de la qual s la primera dona titular) es va prendre el 8 de mar de 2007, un dia abans de la visita del president dels Estats Units, George W. Bush, a Uruguai, que requereix un ample treball del ministeri de l'Interior.





Enllaos externs.
 Pgina web de Daisy Tourn (Lloc personal de la Ministra);
 Pgina web dels legisladors de la llista 90 (PS);
 Pgina web del Partit Socialista de l'Uruguai (PSU);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273803" title="Jos Enrique Daz Chvez" nonfiltered="2536" processed="2524" dbindex="107629">

Jos Enrique Daz Chvez (Tupamba, Cerro Largo, Uruguai, 17 de gener de 1932) s un advocat i poltic uruguai. Va ser Ministre de l'Interior des de mar de 2005, al prendre Tabar Vzquez possessi com president, fins a 2007. Daz va ser cofundador del Front Ampli i al costat de Jos Pedro Cardoso va signar els documents que integraven el Partit Socialista al Front Ampli.

En la seva joventut Daz va ser militant del Partit Socialista, aix com tamb Secretari General de la Federaci d'Estudiants de l'Interior i dirigent de la Federaci d'Estudiants Universitaris de l'Uruguai (FEEU), per la qual va participar en el Congrs Mundial d'Estudiants el 1957 a Nigria.

s llicenciat de la Facultat de Dret de la Universitat de la Repblica amb el ttol de Doctor en Dret (Advocat Laborista).

En poques de dictadura, Daz s'hagu d'exiliar cap a l'Argentina perqu era militant d'esquerra i all va revalidar el seu ttol d'advocat. Anys ms tard a l'establir-se una dictadura tamb a l'Argentina, Diaz s'exilia a Espanya, on novament revalida el seu ttol d'advocat. Durant el seu exili Daz va representar el Partit Socialista de l'Uruguai (PSU) en diversos pasos, participant aix en nombrosos esdeveniments internacionals. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273814" title="Amendze-Unaso" nonfiltered="2537" processed="2525" dbindex="107630">


Amendze-Unaso (en francs: Amendeuix-Oneix), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Gabat i Labets-Biscay al nord, Acirits-Camou-Suhast a l'est,  Garris i Luxe-Sumberraute a l'oest, Beyrie-sur-Joyeuse al sud-oest, i Donapaleu al sud.

 Demografia .



Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273819" title="Anhauze" nonfiltered="2539" processed="2526" dbindex="107632">


Anhauze (en francs: Anhaux), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Iroulguy al nord, Ascarat al nord-est, Baigorri a l'oest,  Lasse al sud-est i Banka al sud-oest.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273821" title="Erango" nonfiltered="2540" processed="2527" dbindex="107633">


Erango (en francs: Arancou), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Came al nord-oest, Labastide-Villefranche a l'est i  Bergouey-Viellenave al sud-oest.

 Turisme .
Destaca l'Esglsia de la Nostra Senyora d'Erango, del segle XIII, ambn un destacable portal gtic. Classificada Monument histric i situada al Cam de Santiago, a la Via Turonensis.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273825" title="Arberatze-Zilhekoa" nonfiltered="2541" processed="2528" dbindex="107634">


Arberatze-Zilhekoa (en francs: Arbrats-Sillgue), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Arbouet-Sussaute al nord, Acirits-Camou-Suhast al nord-oest, Domezain-Berraute a l'est i Bhasque-Lapiste al sud-oest.
 
 Demografia .



Administraci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273826" title="Neurpter" nonfiltered="2542" processed="2529" dbindex="107635">

Els neurpters (Neuroptera, del grec nuron, "nervi" i pteron "ala", "ales amb nervis") sn un ordre d'insectes endopterigots (amb metamorfosi completa). Els adults es caracteritzen per posseir dos parells d'ales membranoses amb nombrosos nervis que formen un reticle. Es coneixen unes 6.000 espcies. Les ms grans poden confondre's amb odonats, del quals es diferencien, entre d'altres coses per les antenes ms llargues que el cap i perqu, quan estan en reps, pleguen les ales sobre el cos en forma de teulada. Es tracta d'un grup molt diversificat, amb registre fssil des del Permi.

Aquest ordre anteriorment es dividia en els subordres megalpters (Megaloptera), rafidipters (Raphidioptera) i planipenis (Planipennia); els dos primers es consideren actualment ordres independents, i els planipenis sn sinnim de neurpter.

 Caracterstiques .
Els neurpters adults tenen un cap hipgnat (dirigit cap avall) amb peces bucals mastegadores, que poden estar molt redudes. Les antenes sn llargues i filiformes, i estan formades per molts artells o segments. Posseeixen grans ulls compostos. Tenen dos parells d'ales membranoses i transparents generalment iguals, per en alguns grups (nemoptrids) sn molt estretes i llargues, actuant com a balancins per a equilibrar el vol; la venaci s primitiva amb nombroses venes longitudinals i transversals que formen un reticle. Les potes sn llargues, normalment locomotores, per en els mantspids les potes anteriors sn prensores i recorden a les de les  mantis. L'abdomen es estret i tant o ms llarg que la resta del cos, de vegades molt llarg i prim (per exemple, en els mirmelentids), el que els hi dna aspecte de libllula.

 Biologia i ecologia .
Els neurpters sn majoritriament depredadors, encara que alguns adults s'alimenten de pollen. Cacen principalment altres artrpodes, alguns del quals, com els pugons, sn plagues per als vegetals, amb el que sn tils reguladors de les poblacions naturals.

Els neurpters sn holometbols, s a dir, tenen metamorfosi completa, amb estadis de larva, pupa i imago (adult).

Les larves sn de tipus campodeforme molt mbils i actives, amb les peces bucals de tipus mastegador, per molt modificades per a perforar i xuclar amb la fusi dels palps maxillars amb les mandbules; produeixen enzims digestius que injecten a les seves preses i desprs les succionen; les mandbules sn normalment molt llargues i en forma de tenalla. Totes sn depredadores i algunes, com els reis de formigues, construeixen trampes de caa. En el seu darrer estadi larvari construeixen cpsules esfriques de seda, secretada pels tubs de Malpighi modificats; sovint camuflen els capolls cobrint-los amb deixalles vegetals o pedretes, on passen l'estadi de pupa.

Les larves sn depredadores i canbals (fins i tot dels seus propis adults), encara que algunes poques sn parsites d'altres artrpodes; passen per diverses mudes, entre tres a cinc segons l'espcie, posseeixen tubs llargs aguts buits, els quals sn el resultat de la ; al final del seu ltima estadi larval construeixen cpsules esfriques de seda (produda en l'abdomen per les glndules malpigianes) on passen l'estat de pupa, pel general els construeixen cobrint-los amb deixalles vegetals o pedretes per a protegir-se durant aquesta etapa. En molts casos les larves sn terrestres, per tamb n'hi ha d'aqutiques i amfbies.

Donat els hbits depredadors d'altres artrpodes, algunes espcies s'han utilitzat per al control integrat de plagues; la principal dificultat rau en el canibalisme de les larves que fa difcil la producci massiva dels neurpters.



 Taxonomia .




Els neurpters s'agrupen en sis superfamlies que al seu torn comprenen 16 famlies:

Superfamlia Hemerobioidea
Famlia Chrysopidae. Sn de color verd i ulls daurats, coneguts com crisopes.
Famlia Dilaridae. Semblats a arnes, reposen amb les ales obertes.
Famlia Hemerobiidae. Sn de color caf, es denomina crisopes marrons;
Famlia Polystoechotidae;
Famlia Psychopsidae;
Superfamlia Coniopterygoidea
Famlia Coniopterygidae. Els neurpters ms petits neurpters, amb ales polsoses.
Superfamlia Ithonioidea
Famlia Ithonidae. Semblen arnes amb les puntes de les ales tacades.
Superfamlia Mantispoidea
Famlia Berothidae. Recorden a les papallones.
Famlia Mantispidae. Mitjanes a grans, potes davanteres prensores i protrax llarg.
Superfamlia Myrmeleontoidea
Famlia Ascalaphidae. Neurpteros grans semblats a  libllules.
Famlia Myrmeleonidae. Es coneixen com a formigues lle.
Famlia Nemopteridae. Ales posteriors molt llargues i estretes.
Famlia Nymphidae;
Superfamlia Osmyloidea
Famlia Osmylidae. Les seves larves penetren en l'aigua per a caar animals aqutics.
Famlia Neurorthidae;
Famlia Sisyridae. Larves aqutiques.

Referncies.


 Bibliografia .
 Borror,D. J. i cols., 1989. Study of Insects. Sauders College Publishg. USA.
 Brooks, S. J. & Barnard, P.C., 1990. The Green Lacewings of the World. Reviews of insects found in Bulletins of the Natural History Museum, London.
 De La Fuente, J. A., 1990. Zoologa de Artrpodos. Mc Graw-Hill.
 Henry, C. S. i cols., 1992. The neuropteraid Orders of Central America (Neuroptera and Megaloptera). Insects of Panama and Mesoamerica. Selectod Studies. Oxford University Press.

 Enllaos externs .
 Fotografas de neurpteros.;
 Fauna/Neuroptera MACROFOTED;
 Caribbean Insects @ Harvard Entomology   Neuroptera;
Ordre Neurptera;
 Brooks, S. J.;
 Lista de familias de Neuroptera  ;
 Neuroptera Arbol de la Vida;
 NEUROPTERA TYPE COLLECTION HOLDINGS;
 NeuroWeb "The Neuropterists' Home Page";
 Gordon's Neuroptera Page ;
 Familias de Neuroptera;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273831" title="Festival de Jazz de Figueres" nonfiltered="2543" processed="2530" dbindex="107636">
El festival de Jazz de Figueres s un festival anual de Jazz, que sol comptar amb noms illustres de l'escena nacional i internacional de Jazz. Est organitzat pels Joventuts Musicals de Figueres i actualment se celebra al Teatre Jard i al Cercle Sport.

 Enllaos externs .
 16 Voll-Damm Festival de Jazz de Figueres;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273838" title="Rvola" nonfiltered="2544" processed="2531" dbindex="107637">


La rvola o rvola vera (de nom cientfic Stellaria holostea) s una herba de fulles oposades d'entre 3 i 8 centmetres de llarg. Produeix flors de color predenominantment blanc, amb cinc ptals profundament bfids formant una estrella (d'ac el nom cientfic, stellaria, de stella = estrella) . T de 3 a 10 estams, per b que poden faltar del tot. s d'inflorescncia cimosa bpada. Fa el fruit en cspula.

Es fa en l'Europa meridional.

 Enllaos .

 La rvola a l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental;
 Stellaria holostea a Flore lectronique ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273841" title="Llista de municipis de l'Aude" nonfiltered="2545" processed="2532" dbindex="107638">
Llista dels 438 municipis del departament de l'Aude.


(CAC) Communaut d'agglomration del Carcassonnais, creada el 2002.
(CAN) Communaut d'agglomration de la Narbonnaise, creada el 2003.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273845" title="Llista de municipis de l'Erau" nonfiltered="2546" processed="2533" dbindex="107639">
Llista dels 343 municipis (communes) del departament francs de l'Erau.


(CAM) Communaut d'agglomration Montpellier Agglomration, creada el 2002.
(CAB) Communaut d'agglomration Bziers Mditerrane, creada el 2002.
(CAS) Communaut d'agglomration du Bassin de Thau, creada el 2003 al voltant de Seta.
(CAA) Communaut d'agglomration Hrault Mditerrane, cre en 2003 al voltant d'Agde.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273846" title="Llista de municipis de la Losera" nonfiltered="2547" processed="2534" dbindex="107640">
Llista dels 185 municipis del departament francs de la Losera



Notes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273850" title="lbum d'Auschwitz" nonfiltered="2548" processed="2535" dbindex="107641">
L'lbum d'Auschwitz s una excepcional co lecci fotogrfica de l  Holocaust durant la Segona Guerra Mundial. Foren trobades en un camp d'extermini nazi, a Owicim, Polnia. s l nic testimoni fotogrfic del procs d extermini del camp de concentraci d'Auschwitz Birkenau, fetes pels propis nazis, llevat de tres realitzades pels presoners del grup de Sonderkommandos jueus.

El propsit original de les fotos no  ha estat mai determinat. Podien haver estat preses per Ernst Hofmann o per Bernhard Walter, dos homes de les SS responsables de prendre les empremtes i realitzar les fotografies d identitat dels presoners que no eren seleccionats per a l extermini.

L'lbum consta de 56 pgines i 193 fotos. La colecci tenia originalment moltes ms fotos, per abans de ser donat al Museu d'Israel, Yad Vashem, algunes van ser cedides a supervivents que van reconixer a parents i a amics.

Les imatges documenten detalladament l'arribada dels jueus nouvinguts d Hongria a comenaments de l'estiu de 1944: com eren baixats dels vagons de crrega i el procs de selecci realitzat per suposat personal mdic de les SS i per gurdies del camp, que separaven aquells qui eren considerats aptes per al treball dels qui serien enviats a les cambres de gas. El fotgraf seguia tant els grups seleccionats per al treball fins a la sortida del camp com els grups seleccionats per morir fins a l'entrada dels crematoris. El fotgraf tamb va documentar la feina de l'rea anomenada Canad, on les pertinences dels presoners eren classificades per ser enviades a Alemanya.

Donats els esforos realitzats pels nazis per mantenir en secret la soluci final, s extraordinari que  s hagi trobat l lbum. La presonera Lilly Jacob (ms tard anomenada Lilly Jacob-Zelmanovic Meier) va ser l nica membre de la seva famlia seleccionada per treballar a Auschwitz-Birkenau en l'poca de l'evacuaci del camp quan ja s apropaven les tropes sovitiques.

Jacob, abandonada pel seu estat de salut, es va passejar per diversos camps, arribant finalment al camp de concentraci Dora-Mittelbau,  on va ser alliberada. Va passar un temps recuperant-se de la seva malaltia en barraques de soldats abandonades per les SS. Jacob va localitzar l lbum en una gaveta al costat d'un llit, tamb va trobar fotos dels seus familiars i d alguns membres de la seva comunitat. La coincidncia s sorprenent ja que cap de les persones que surten a les fotografies no va estar tancada amb Jacob, i ella mai no va estar al corrent del pas d'aquestes persones per Auschwitz.

Enllaos externs.
L lbum d Auschwitz de Yad Vashem;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273853" title="Llista de municipis del Gard" nonfiltered="2549" processed="2536" dbindex="107642">
Llista dels 353 municipis (communes) del departament francs del Gard.


 (CAA) Communaut d'agglomration du Grand Avignon, creada el 2001, amb la major part al departament de la Vaucluse.
 (CAC) Communaut d'agglomration d'Als, creada el 2000.
 (CAN) Communaut d'agglomration Nmes Mtropole, creada el 2002.
 (CCR) Communaut de communes Rhny Vistre Vidourle, creada el 2001.
 (CPC) Communaut de communes de Petite-Camargue;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273859" title="Torpedo 1936" nonfiltered="2550" processed="2537" dbindex="107643">
Torpedo, o Torpedo 1936, s una srie de cmics escrita per Enrique Snchez Abul i dibuixada per Jordi Bernet, on es narren les aventures del antagonista Luca Torelli, un despietat assass a sou, i el seu ajudant, Rascal, dins el context violent de la cultura del crim organitzat de la Nova York dels anys de la Gran Depressi.

Histria de la Publicaci.
La Srie va ser portada a terme inicialment per Abul com a guionista i el veter  Alex Toth com a dibuixant, qui va fer les dos primeres histries en 1981. la collaboraci va finalitzar quan Toth va refusar seguir ja que no compartia l' humor negre que Abul traspasava als personatges, deslligant-se totalment del projecte. Aleshores va ser substitut per Jordi Bernet, un autor amb un estil que lligava molt b amb el context del personatge.

Torpedo 1936 es comen a publicar al nmero 32 de la revsita de cmics de terror Creepy en febrer de 1982. Les dos primeres historietes foren dibuixades per  Toth , i per al nmero 34, la historieta De perro a perro ("De gos a gos" segons la traducci de Glnat de 2007) , Bernet pass a ser el dibuixant. Torpedo prompte va aparixer a nombroses revistes d' mbit estatal, com Thriller, Comix International, Totem el comix, Co & Co i Vietas, es publicaren lbums recopilatoris, i es va veure tradut a nombrosos idiomes. Era evident que el pblic havia rebut amb els braos oberts al personatge, qui guany el premi del Festival d' Angoulme de 1986. A maig del 91 es comen a publicar la revista Luca Torelli es Torpedo.

Histria del personatge.
Luca Torelli naix a  Siclia circa 1903 fill d'en Vittorio Torelli i Luciana Petrosino (si be hi han dubtes de qu Vittorio siga realment el seu pare). Trobant-se enmig una  vendetta, es veu obligat a emigrar a  Amrica sent un jovenet, qui prompte es  veuria obligat a fer d' assass a sou ("torpedo" , en 1920, era una manera d' anomenar als "hitman"). Quan conega a Rascal, aquest es convertir en el seu ajudant. A banda d'en  Rascal, i altres personatges que puguen aparixer a  flashbacks, pocs personatges tenen continutat a la srie. El personatge ms significant seria una dona anomenada "Susan" qui apareix a diverses histries, tant al inici com al final de la srie. Sobre 13 anys passen entre la seua segona i tercera aparici.

Bibliografia.


En catal les aventures del personatge es publiquen per primera vegada a finals de 2007, per Glnat, qui decidir publicar els "integrals" (recopilar l' obra en 5 volums amb 3 lbums originals de 5 histries cadascun) la seua publicaci t una periodicitat variant, i a febrer del 2008 va aparixer el segon volum.

 Torpedo Obra Completa Vol. 1. ;
Luca Torelli s... Torpedo (Torpedo 1936 Cap.1, Torpedo 1936 Cap.2, De gos a gos, Parlant de boques..., Conmigo no se juega);
Temps era temps (Temps era temps, Dumbo, Solo de trompeta, R.I.P. i amn, El canvi);
Flash-Back (Flash-Back, L' home que no es mamava el dit, La nit de San Valent, El negre que posava els ulls en blanc; Any nou, mort nova);
 Torpedo Obra Completa Vol. 2 ;
L' art de rematar (L' art de rematar, Tcala altre cop, Sam; Tic-Tac, La dama de les escletxes, Rascal);
Sing-sing Blues (Sing-sing blues, Ms crua ser la caiguda, Miami bitch, West sad story, Dos homes i un disbarat);
Sou de Por;
 Torpedo Obra Completa Vol. 3;
rase una vez en Italia (rase una vez en Italia, Llamad a cualquier puta, La hiena re de 4 a 6, En nombre de la Lou, Ceniciento);
La ley del taln;
Toccata y fuga (Levntate y anda, Toccata y fuga, Un da en las carreras, Tres hombres y un bibern, Tirando hacia atrs con ira);
 Torpedo Obra Completa Vol. 4 ;
No es oro todo lo que seduce (La otra cara de la monada, Las 7 vidas del gato, La paloma de la paz, No es oro todo lo que seduce, Ir a escupir sobre vuestra timba);
El partido (El partido, Sodoma y camorra, Lolita, Ms dura ser la recada, Un alto en el camino, Coyote);
El srdido (El srdido, La madrina, El atracn, Adivina quin palma esta noche, Quin teme al lobo feroz?, Una, dos y tres);
 Torpedo Obra Completa Vol. 5 ;
Adis mueco, Bendita vendetta, El ao que bebimos peligrosamente, La Tapadera, Pietro;
 Los relatos de Torpedo;

Referncies.

 Index dels captols de Torpedo a Creepy Tebeosfera ;
 lbums de Torpedo  Ediciones Glnat. ;
 lbums de Torpedo  Bedetheque. ;
 lbums de Torpedo  Edicions Glnat.
Notes a peu de pgina;


Enllaos externs.
 Article sobreTorpedo  a fandecomix ;
 Index en Angls dels volums francesos ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273860" title="Zubin Mehta" nonfiltered="2551" processed="2538" dbindex="107644">

Zubin Mehta (29 d'abril de 1936) s un director d'orquestra indi. 

Biografia.
Zubin Mehta va nixer al si d'una famlia parsi de Bombai (actualment Mumbai), ndia, essent fill de Mehli i Tehmina Mehta. Son pare, Mehli Mehta, era violinista i director fundador de l'Orquestra Simfnica de Bombai. Zubin va ser alumne de la St. Mary's (ISC) High School, a Mazagoan, Mumbai. Inicialment va voler estudiar medicina, per als divuit anys va anar a Viena a estudiar msica amb l'eminent professor Hans Swarowsky. A la mateixa acadmia va ser company de Claudio Abbado i de Daniel Barenboim. L'any 1958 va fer el seu debut com a director a Viena.  El mateix any va guanyar el Concurs Internacional de Direcci Orquestral de Liverpool i va ser nomenat director assistent de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.

Aviat va atnyer el rang de director en cap, en ser nomenat director musical de l'Orquestra Simfnica de Mont-real, l'any 1960, un lloc que va mantenir fins l'any 1967.  El 1961 va ser nomenat director assistent de Los Angeles Philharmonic; no obstant, el director principal de l'orquestra, Georg Solti, no va ser consultat sobre aquesta decisi, i en conseqncia Solti va dimitir en senyal de protesta; poc desprs, el mateix Mehta va ser nomenat director principal de l'orquestra, lloc que va ocupar entre 1962 i 1978.  Posteriorment es va traslladar a la New York Philharmonic des de 1978 a 1991, esdevenint el director que ms temps ha roms en aquest lloc.  L'Orquestra Filharmnica d'Israel el va nomenar Assessor musical l'any 1969, Director Principal el 1977, lloc que li va ser atorgat de manera vitalcia l'any 1981.  A ms, entre 1998 i 2006, va ser director principal de l'pera Estatal de Baviera a Munic. L'Orquestra Filharmnica de Munic l'ha fet Director Honorari.

Zubin Mehta va rebre elogis des de l'inici de la seua carrera per les seues dinmiques interpretacions de les grans obres simfniques d'Anton Bruckner, Richard Strauss i Gustav Mahler. Tamb ha enregistrat msica ndia, per exemple el Concert nm. 2 per a sitar i orquestra de Ravi Shankar, amb el compositor i l'Orquestra Filharmnica de Londres. 

L'any 1990 va dirigir l'Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino i l'orquestra del Teatro dell'Opera di Roma en el primer concert que van donar els Tres Tenors, a Roma. Posteriorment, l'any 1994, va repetir l'experincia al Dodger Stadium de Los Angeles. Al juny de 1994 va interpretar el Rquiem de Mozart amb membres del Cor i Orquestra Simfnica de Sarajevo a les runes de la Biblioteca Nacional De Sarajevo, en un concert benfic a benefici de les victimes de guerra i com a record dels morts de la Guerra dels Balcans. El 29 d'agost de 1999, va dirigir la Simfonia nm. 2 Resurrecci de Mahler, a la rodalia del camp de concentraci nazi de Buchenwald, a la ciutat alemanya de Weimar, amb l'Orquestra de l'Estat de Baviera i l'Orquestra Filharmnica d'Israel plegades. L'any 1984 va fer una gira per l'ndia, incloent-hi la seua ciutat natal de Mumbai, amb l'Orquestra Filharmnica de Nova York, i de nou entre novembre i desembre de 1994 amb l'Orquestra Filharmnica d'Israel, en companyia dels solistes Itzhak Perlman i Gil Shaham. Entre 1997 i 1998, va treballar amb el director de cinema xins Zhang Yimou en la producci de l'pera Turandot de Giacomo Puccini que va tenir lloc a Florncia i Pequn, on va ser representada a la Ciutat Prohibida, amb ms de 300 extres i 300 soldats. La realitzaci d'aquesta producci va ser recollida en un documental titulat The Turandot Project, amb Mehta com a narrador. 

El 26 de desembre de 2005, primer aniversari del Tsunami de l'Oce ndic, Zubin Mehta amb l'Orquestra Estatal de Baviera van actuar a Chennai (antigament Madrs) a la mundialment famosa "Acadmia de Msica de Madrs". Aquest concert especial va ser organitzat pel consolat alemany de Madrs i l'Institut Max-Mueller Bhavan/Goethe. L'orquestra va actuar en una sala plena de gom a gom, amb moltes personalitats entre el pblic, com ara Amartya Sen (Premi Nobel d'Economia) i el governador de Tamil Nadu, Surjit Singh Barnala.

Mehta ha dirigit el Concert d'Any Nou de la Filharmnica de Viena els anys 1990, 1995, 1998 i 2007.

Des de 2005 s el director principal (junt amb Lorin Maazel) del Palau de les Arts Reina Sofia de Valncia.

Vida personal.
Entre 1958 i1964 va estar casat amb la soprano canadenca Carmen Lasky. Van tenir un fill, Mervon (1959), i una filla, Zarina (1961). El seu divorci va ser amists .

Es va casar de nou el 20 de juny de 1969 amb l'actriu nord-americana Nancy Kovack. 

Dos anys desprs de divorciar-se de Zubin, Carmen es va casar amb el germ d'aquest, Zarin Mehta. Carmen i Zarin van tenir una filla, Rohanna (1967), i un fill, Rustom (1968).  Zarin Mehta va ser nomenat director executiu de l'Orquestra Filharmnica de Nova York l'any 2000. 

La vida de Zubint Mehta ha estat objecte del documental Portrait of Zubin Mehta, de Terry Sanders, i del llibre , de by Martin Bookspan and Ross Yockey.  La seua autobiografia, escrita amb Renate von Matuschka, porta el ttol "Die Partitur meines Lebens".

Premis i distincions.
L'any 2001, el Govern de l'ndia li va atorgar el Padma Vibhushan, la segona distinci civil en importncia del pas.

Al desembre de 2006, va rebre un dels Kennedy Center Honors atorgats pel Kennedy Center.

El 3 de febrer de 2007 va rebre el segon Annual Bridgebuilder Award de la Loyola Marymount University

El 24 de maig de 2008 va ser investit Doctor Honoris causa per la Universitat Politcnica de Valncia. Va concloure l'acte en un perfecte valenci: "Valncia s, hui ms que mai, un lloc on floreixen la pau i la fraternitat. Moltes grcies a tots".

Enllaos externs.
 Official Website;
 Kennedy Center Tribute to Zubin Metha;
 Conducting the Israel Philharmonic with the young violinist Viviane Hagner ;
 Conducting the Los Angeles Philharmoic in 1977 ;
 Kennedy Center Tribute to Zubin Metha (Video);
 Conducting the Israel Philharmonic with the young violinist Viviane Hagner (Video);
 Conducting the Los Angeles Philharmoic in 1977 (Video) ;

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273862" title="El nom de la rosa" nonfiltered="2552" processed="2539" dbindex="107645">

El Nom de la Rosa (Il nome della rosa en l'itali original) s una novella d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedict l'any 1327. Va ser publicada per primer cop l'any 1980 i fou un xit de vendes immediat sent tradda a nombroses llenges, entre elles el catal a crrec de Josep Daurella.

La novela, que ha venut ms de 50 milions de cpies arreu del mn, combina elements d'intriga i una investigaci detectivesca amb reflexions filosfiques i disputes teolgiques, dins del marc del pensament medieval.


Argument.

L'any 1327, durant el papat de Joan XXII, el frare francisc Guillem de Baskerville i el seu aprenent Adso de Melk es desplacen a una abadia del nord d'Itlia per assistir a un concili entre els delegats del Papa i els representants de l'emperador per discutir sobre la suposada heretgia d'una nova branca de l'orde franciscana.

A l'arribar-hi l'abat els encarrega investigar la misteriosa mort d'un jove monjo. A mesura que la trama avana, el nombre de monjos que moren en estranyes circumstncies segueix augmentant, i la investigaci ha de continuar enmig del temor de la vinguda de l'anticrist, l'actuaci de l'inquisici i els debats sobre la pobresa apostlica i la natura subversiva del riure.

Temtica.

La novella descriu la vida monstica del segle XIV en una abadia benedictina, durant la controvrsia sobre la pobresa apostlica que va enfrontar les diferents branques dels franciscans i els dominicans. S'hi veuen reflexades les tensions existents a la Cristiandat en qu els espirituals (una facci dels franciscans) defensaven que l'Esglsia havia d'abandonar totes les riqueses terrenals i viure pobrement com els apstols, i aparegueren algunes sectes hertiques com els apostlics o els dolcinians que assassinaven aquells que consideraven "impurs".

Umberto Eco representa fidelment el pensament medieval, fent que els monjos reaccionin adequadament a la mentalitat de l'poca. L'objectiu de la biblioteca que ocupa un lloc central de la trama s preservar el coneixement de les generacions passades, per en cap cas facilitar la recerca o estar oberta a tothom. El bibliotecari noms permet l'accs a les obres a copistes i traductors, per mai per a l'enriquiment personal (aix es consideraria pecat de gula o de suprbia), i fins i tot alguns llibres sc considerats perillosos i ni tan sols els monjos hi tenen accs. Un altra caracterstica tpicament medieval s la constant apellaci a l'autoritat en les discusions: recrrer a cites bbliques, de destacats filsofs o sants que avalin la prpia tesis s un argument irrebatible.

La investigaci de Guillem de Baskerville s una exposici del mtode escolstic, que era molt popular al segle XIV. A travs del raonament deductiu, especialment sillogismes, desxifra els problemes que se li presenten. Tot i que l'entorn monstic dona per certa la tesis de la posessi demonaca i la fi dels temps abans de la Segona Vinguda, Guillem aconsegueix demostrar que el assassinats sn obra humana. Mantenint una ment oberta, recollectant dades i apreciacions, i seguint la seva intuci i el mtode dialctic, decideix sobre qu cal investigar tal i com ho faria un escolstic. La histria tamb exemplifica la importncia crucial de l'atzar en una investigaci. Tot i que les solucions teriques de Guillem no sempre es corresponen amb la realitat, no s'haurien poder resolt els misteris de l'abadia sense elles.

Com a semitic, Eco utilitza nombrosos smbols com a recursos literaris. Els diferents personatges personifiquen diversos aspectes de la condici humana. Umberto Eco tamb s un destactat teric de la postmodernitat, i El Nom de la Rosa s considerada una obra postmoderna.  D'acord amb l'estil postmodern, el final novella s incert: Guillem resol el misteri, per per casualitat, ja que pensava que els crims seguien un esquema que de fet era casual. Com el mateix autor afirma, al final "es descobreix molt poc i el detectiu es derrotat", renunciant a l'objectiu modernista de la certesa d'un objectiu final.

Personatges.



Referncies.
Obres i autors.
El llibre est ple de cites en llat, moltes de textos autntics i d'altres d'apcrifes inventades per l'autor.
Els monjos de l'abadia citen sovint la Bblia durant les seves converses. El prleg comena amb la primera frase de l'Evangeli de Sant Joan.
Durant tot el llibre es fan nombroses referncies a Aristtil i a les seves obres, de forma especialment prominent al segon llibre de la seva Potica. Tot i que el llibre es va perdre i no ha arribat a la posteritat, Eco en descriu el seu contingut de forma plausible i en cita pargrafs sencers imaginats per ell. ;
La forma en qu Guillem fa que sigui Adso el que arribi a les conclusions lgiques a travs preguntes concretes s'equipara a la maiutica de Scrates segons Plat.

Personatges.
El protagonista Guillem de Baskerville est basat en Guillem d'Ockham, tamb angls i contemporani dels fets descrits a la novella, va revolucionar el pensament medieval introduint molts dels mtodes de raonament que utilitza a la novella el seu personatge homnim (incloent-hi la coneguda "Navalla d'Ockham"). Guillem s alhora una referncia a Sherlock Holmes (un dels seus casos ms coneguts s "El Gos dels Baskerville). Com Guillem, el detectiu fictici creat per Ser Arthur Conan Doyle tamb utilitzava el mtode cientfic i el raonament lgic en moltes de les seves investigacions.
Adso s l'abreviatura de "Ad Simplicio", referint-se al personatge del Dileg de Galileu Galilei. All Simplici fa una crtica a l's inapropiat de la Navalla d'Ockham, de la mateixa manera que a la novella Adso no sempre segueix els raonaments de Guillem. Trobem una altra doble referncia entre Adso i l'acompanyant de Sherlock Holmes el Dr. Watson. A part de la semblana fontica entre els noms, tots dos juguen el mateix paper de companys, confidents i futurs narradors de la histria. Finalment, la procedncia d'Adso s deguda a l'abadia benedictina de Melk, famosa per la seva enorme biblioteca.
Jorge de Burgos s un homenatge a l'escriptor argent Jorge Lus Borges. Com el personatge d'Eco, Borges era cec durant els seus darrers anys de vida i tamb va ser director de la biblioteca nacional d'Argentina. El seu relat curt "La biblioteca de Babel" s una clara font d'inspiraci de la biblioteca secreta del llibre: "La Biblioteca es compon per un nombre indefinit, i potser infinit, de galeries hexagonals, amb grans pous de ventilaci enmig, envoltats de baranes baixes." Molts dels altres temes recurrents de El Nom de la Rosa tamb es troben en relats de Borges: bibliotecaris cecs, laberints, miralls, sectes, i llibres i manuscrits obscurs.
Alguns dels personatges, com l'inquisidor Bernard Gui o Michele de Cesena, sn histrics i visqueren en el temps de la novella. Eco va fer els possibles per que la seva aparici fos versemblant. Per exemple l'abadia se situa en una zona muntayosa perque necessitava un lloc on les gelades arribessin aviat: la matana del porc no es fa fins que arriben les gelades i Eco necessitava grans quantitats de sang de porc per la seva trama, per per que Bernard Gui apregus a la histria els fets no podien ser ms tard ja que se sap que l'inquisidor es trobava fora d'Itlia a finals d'any.

Anacronismes.
En el transcurs del llibre es cita un gran nombre de filsofs, molts d'ells de forma anacrnica. Aix, quan al final del llibre Guillem parla a Adso de la contradicci entre els mtodes de la cincia i de la fe tot citant "un autor de la teva terra", fa servir la mateixa metfora que l'austrac Ludwig Wittgenstein (1889   1951) al seu Tractatus Logico-Philosophicus (cal llenar l'escala desprs de pujar-la).
Durant la recerca entre els llibres de la Biblioteca, en qu Guillem se sorprn de veure'n un comentat per Umberto de Bolonya. Umberto Eco s professor de la Universitat de Bolonya.
Un exemple del diferents nivells de les referncies del llibre s la frase amb que comena la histria "Era un mat gris de la darreria de novembre", s la primera frase del llibre que Snoopy mai es capa d'acabar d'escriure, per alhora la darreria de novembre s l'ltima setmana de l'any litrgic (abans de l'advent), i per tant simbolitza el final dels temps que es presagia a la novella.

Ttol.

Mentre l'escrivia l'autor havia titulat la novella "L'Abadia del Misteri", per el ttol no convencia l'autor perque pensava que centrava l'atenci del lector en la histria dels assassinats desviant l'inters de la resta de temes tractats. Va proposar als editors posar-li el nom del narrador "Adso de Melk", per la proposta no els va convncer.

Finalment es va decidir per "el Nom de la Rosa", incls en la darrera cita en llat de la novella: stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus (de la rosa original noms ens queda el seu nom, noms tenim noms buits). La frase transmet la idea de qu els homes no podem arribar a l'essncia de les coses, i ens hem de conformar amb percebre'n la forma.

La pretesa ambigitat del ttol pot trobar moltes interpretacions a la novella. D'entrada, el llibre illustra el debat sobre l'essncia de les coses que Aristtil i Sant Toms d'Aquino consideraven abastables. La rosa tamb simbolitza el coneixement de la biblioteca, que al final del llibre es perd i quedant-ne noms el record, o l'amor d'Adso per la jove que coneix a l'abadia de la que mai arriba a saber el nom. En un sentit ms general, l'autor apunta que la bellesa dels temps passats ha desaparegut en els nostres dies. 

La cita s de Bernat de Cluny, un monjo benedict del segle XII.

Adaptations.
L'any 1986 el Nom de la Rosa es va adaptar en una versi cinematogrfica dirigida per Jean-Jacques Annaud i amb Guillem de Baskerville i Adso de Melk interpretats per Sean Connery i un jove Christian Slater respectivament. Umberto Eco va quedar tant descontent de la pellcula que va renunciar a vendre els drets de cap ms novella seva.

 Notes .



Enllaos externs.
Anlisis del llibre per captols;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273863" title="Cobla (estrofa)" nonfiltered="2553" processed="2540" dbindex="107646">

Cobla.
Antigament era sinnim d'estrofa. Ms concretament, designava l'octava clssica de la poesia catalana medieval. La cobla, com a grup de versos entrelligats per la rima, ha de comptar almenys amb quatre  versos amb dues rimes encadenades (abab), creuades (abba) o caudades (aabb). Malgrat aix, se solien formar grups de vuit versos del tipus:

 Cadeno-encadenada (ababcdcd);
 Cadeno-creuada (ababcddc);
 Cadeno-caudada (ababccdd);
 Creu-encadenada (abbacdcd);
 Creu-creuada (abbacddc);
 Creu-caudada (abbaccdd);

A ms d'aquestes combinacions, hi havien altres recursos que donaven un gran nombre de varietats, catalogades en els tractats trobadorescs. Aquests antics tractats, a banda de classificar les cobles segons les combinacions de les rimes, ho feien tamb segons la qualitat dels mots que rimaven en:

 Derivatives (canvis de desinncia);
 Equvoques (canvis de sentit);
 Retronxades (amb versos comuns a dinstintes cobles);
 ...

Amb el temps el nom Cobla esdevingu, deixant de banda la forma estrfica, la designaci genrica de les composicions en vers per a recitar o cantar. Algunes varietats derivades sn els goigs per textos religiosos i els romanos per textos profans.
En l'actualitat, donat que es prefereix el terme estrofa, es parla de cobla per designar composicions de to popular com la corranda o la cobla o glosa mallorquina. Tamb les que tenen relaci amb el cant o ball populars de distintes terres com per exemple la jota.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273866" title="Philip Gingerich" nonfiltered="2554" processed="2541" dbindex="107647">
Phillip Gingerich s un paleontleg estatunidenc, catedrtic de la Universitat de Michigan i comissari del seu museu de paleontologia. La seva especialitat sn els mamfers prehistrics en general, per s ms conegut pel seu treball sobre cetacis prehistrics com ara Basilosaurus, Basiloterus o Pakicetus.

Enllaos externs.
Phillip Gingerich al web de la Universitat de Michigan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273868" title="Richard Harlan" nonfiltered="2555" processed="2542" dbindex="107648">

Richard Harlan (19 de setembre del 1796 - 30 de setembre del 1843) fou un naturalista, zoleg, fsic i paleontleg estatunidenc.

Fou l'autor de Fauna Americana (1825) i American Herpetology. Nasqu a Filadlfia i es gradu en medicina a la Universitat de Pennsilvnia. El 1821 aconsegu el crrec de professor d'anatomia comparada al Philadelphia Museum.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273879" title="Vall dels Alforins" nonfiltered="2556" processed="2543" dbindex="107649">
La Vall dels Alforins (Valle de los Alhorines en castell) s un altipl de gran producci cerealstica situat a la confluncia dels termes municipals de Caudete (provncia d'Albacete), Villena (provncia d'Alacant), la Font de la Figuera i Fontanars dels Alforins (provncia de Valncia). Com a Vall de los Alhorines es coneix la part ms occidental de l altipl dels Alforins (Alhorines s la traducci castellana del terme Alforins). Administrativament es troba  i forma part del terme municipal de Villena.

 Histria .
Aquesta vall s la protagonista d un dels contenciosos ms llargs de tota la histria, ja que des de la conquesta cristiana per part de les tropes aragoneses de Jaume I el Conqueridor ha estat disputat entre Cabdet (oficialment Caudete) i Villena.

Desprs de la  Reconquesta  cristiana esdevingut el 1240 la vall qued en mans de Cabdet i de la Corona d Arag, per desprs del Tractat d Almizra, firmat el 1244 per Jaume I d Arag i l aleshores infant Alfons, futur Alfons X de Castella, la vall de los Alhorines i el terme de Cabdet, a la vegada que el castell i terme de Villena, passen a mans castellanes.

En 1304 es firm el Tractat de Torrelles-Elx, tractat pel qual Cabdet i el seu terme pass a la Corona d Arag, per la vall de los Alhorines i Villena romangueren a Castella.

Avan el segle XIV i Cabdet entr com a Vila Reial amb vot en Corts en el Regne de Valncia, dins de la Corona d Arag, i a Villena es va anar gestant el Marquesat homnim. Ms pes va tenir la entrada de Cabdet en les Corts Valencianes que el naixement del Marquesat de Villena, per la qual cosa el Virrei de Valncia entreg la suficient quantitat de diners com perqu comprara la vall de los Alhorines, perqu aix el municipi cabdet tinguera frontera amb el terme de la Font de la Figuera i d Ontinyent, segents poblacions del Regne de Valncia, ja que Cabdet es trobava rodejada completament per possessions castellanes. D aquesta manera, en 1355, Cabdet compr a Villena tota la vall de los Alhorines, unint-se aix amb la resta del Regne de Valncia, a la vegada que es dificultava les comunicacions de Villena amb la resta de Castella. Aquesta situaci mai va ser acceptada per Villena, i sempre aspir a recuperar la vall.

Durant la Guerra de Successi, a principis del segle XVIII, Cabdet don suport, a l igual que la resta de la Corona d Arag, a l Arxiduc Carles d ustria, i Villena li l don, com Castella, a Felip de Borb.

Desprs de la victria borbnica a la contesa, Villena, acusant a Cabdet d infidel i de traci a la Corona, reclam la sobirania de la vila cabdetana que pass a convertir-se en pedania de Villena, dins del regne de Castella. D aquesta manera tornava a Villena la Vall de los Alhorines.

Durant el transcurs del segle XVIII Cabdet, a travs del sacerdot Luis Golf, recuper la seua independncia, per Villena no torn la vall, separant per complet a Cabdet de la resta del Regne de Valncia, al qual ja no pertanyia, i la Corona, per a assegurar-se de Cabdet no tornaria a  tracionar-li , a instncies de Villena, qued adscrita al Regne de Mrcia.

Des de que Cabdet recuper la seua independncia no par de reclamar la seua propietat sobre la vall de los Alhorines, comenant ac una llarga cadena de disputes entre les dues localitats.
A part de pel valor estratgic de la posici de la vall, i per la seua intensa activitat agrcola, Cabdet tamb reclama la vall perqu segons la tradici, la Verge de Grcia (patrona de Cabdet) se li aparegu a un pastor de dita vall, pel que tamb es justific d una forma religiosa la reclama del territori.

Es diu que el contencis de los Alhorines s un dels ms llargs de la histria perqu comen en 1355 quan Cabdet compr la vall, i perdura fins a l actualitat.

Quan Villena qued adscrita a la provncia d Alacant en 1833 la vall de los Alhorines torn al Regne de Valncia, si b Cabdet qued apartat de la seua tradici i histria valenciana passant a formar part de la provncia d Albacete.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273892" title="Field Museum of Natural History" nonfiltered="2557" processed="2544" dbindex="107650">

The Field Museum of Natural History (en catal: "Museu Field d'Histria Natural") s un museu fundat el 1893. Es troba a la ciutat de Chicago, a l'estat d'Illinois (Estats Units). s un dels museus ms grans i importants d'histria natural del mn. El museu compta amb ms de vint milions d'objectes naturals i culturals. A ms, posseeix una biblioteca amb aproximadament 250.000 volums i realitza investigaci bsica en els camps de la biologia sistemtica i antropologia..

Est situat a la riba del llac Michigan i forma el Museum Campus amb dos altres recintes: el Shedd Aquarium i l'Adler Planetarium.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial del museu Field ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273896" title="Archaeoceti" nonfiltered="2558" processed="2545" dbindex="107651">

Archaeoceti ("balenes antigues) s un grup parafiltic de cetacis del qual derivaren els Neoceti. Antigament es creia que evolucionaren dels mesonquids, per dades ms recents indiquen que comparteixen un avantpassat com amb els artiodctils i tenen una relaci propera amb la famlia dels hipoptams.

 Taxonomia .
 Superordre Cetartiodactyla;
 Ordre Cetacea;
 Subordre Archaeoceti;
 Famlia Pakicetidae;
 Gnere Pakicetus ;
 Gnere Ichthyolestes;
 Gnere Himalayacetus ;
 Famlia Ambulocetidae;
 Gnere Ambulocetus;
 Gnere Gandakasia;
 Famlia Remingtonocetidae;
 Gnere Kutchicetus;
 Famlia Protocetidae;
 Gnere Rodhocetus;
 Subfamlia Indocetinae;
 Gnere Protocetus;
 Gnere Georgiacetus;
 Famlia Basilosauridae;
 Subfamlia Basilosaurinae;
 Gnere Basilosaurus;
 Subfamlia Dorudontinae;
 Gnere Dorudon;
 Subordre Mysticeti;
 Subordre Odontoceti;
 (sense rang) Squalodontoidea;
 Gnere Squalodon;

 Filognia .
 Cetartiodactyla
 |--Cetacea
 |  |--Pakicetidae 
 |  `--+--Ambulocetidae 
 |     `--+--Remingtonocetidae 
 |        `--Protocetidae
 |           |--Georgiacetus
 |           `--Basilosauridae
 |              |--Basilosaurus
 |              `--+--Dorudon 
 |                 `--Autoceta
 |                    |--Odontoceti 
 |                    |  |--Squalodontoidea 
 |                    |  |  |--Squalodontidae 
 |                    |  |  `--Rhabdosteidae
 |                    |  `--Physeteroidea 
 |                    `--Mysticeti 
 `--Artiodactyla


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273897" title="Xofars" nonfiltered="2559" processed="2546" dbindex="107652">
Xofars s un barri de Flix (Ribera d'Ebre) al peu del Castell Nou i el cementiri, que s'estn cap a l'interior del meandre de l'Ebre. Est ocupat per horts i alguns masos. El seu nom ve de ser una zona on hi abunden els xops (tal com s'anomena al pollancre al municipi).

Fora del poble s conegut per ser el lloc on s'hi fan les nits de msica electrnica a la festa major de l'estiu, que ha esdevingut gaireb un festival amb aquest nom. Hi ha passat artistes com John Acquaviva, Alexander Kowalski, Le Hammond Inferno, Dave Tarrida, Sideral, Tony Verdi, Juan Queija (resident), Robert X (resident), Iaqui Marin, Jaumtic, 2manyputes, Omar Leon, Fra, Vicknoise, Lontano, Undo...  


Enllaos externs.
 MySpace de Xofars;
 Fotolog de Xofars;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273901" title="Mesonquid" nonfiltered="2560" processed="2547" dbindex="107653">

Els mesonquids (Mesonychidae, "urpes mitjanes" en grec antic) sn una famlia extingida de mamfers carnvors de mida mitjana-gran estretament relacionats amb els cetartiodctils. Aparegueren per primer cop a principis del Paleoc per comenaren a declinar desprs de la fi de l'Eoc i finalment s'extingiren a l'Oligoc inferior. Probablement tenen el seu origen a sia, d'on es coneix el mesonquid ms primitiu, Yangtanglestes del Paleoc inferior. Tamb atenyeren la mxima diversitat a sia, on es troben en totes les faunes importants del Paleoc. Com que altres carnvors com els creodonts o condilartres eren rars o absents en aquestes comunitats, s molt probable que els mesonquids fossin els predadors dominants del Paleoc asitic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273903" title="Llista de municipis de l'Avairon" nonfiltered="2561" processed="2548" dbindex="107654">
Llista dels 304 municipis del departament francs de l'Avairon.


(CAR) Communaut d'agglomration du Grand Rodez, creada el  2000.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273904" title="Lorin Maazel" nonfiltered="2562" processed="2549" dbindex="107655">

Lorin Varencove Maazel (Neuilly-sur-Seine (Frana), 6 de mar de 1930) s un director d'orquestra, violinista i compositor estatunidenc d'origen francs.

Vida i carrera.
Maazel va nixer a Neuilly-sur-Seine, Frana, de pares jueu-americans que molt aviat van tornar a Estats Units. Des d'infant va demostrar un talent prodigis per a la msica. Va prendre la seua primera classe de direcci d'orquestra als 7 anys i en va fer el seu debut als 8. Als 12 anys va realitzar una gira per Amrica dirigint les millors orquestres. El seu debut com a violinista va ser als 15 anys. Va estudiar a la Universitat de Pittsburgh.

Va ser el primer director nord-americ a dirigir a Bayreuth, l'any 1960. Fou director de l'pera de Berln entre els anys 1965 i 1971 i de l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Berln entre els anys 1965 i 1975

L'any 1972 va ser escollit pels membres de l'Orquestra de Cleveland com a successor de George Szell. Abans del seu nomenament, els msics d'aquesta orquestra es mostraven indiferents respecte de Maazel, ja que segons una enquesta noms 2 dels 100 membres de l'orquestra recolzaven Lorin, per la seua elegant i precisa interpretaci al concert de la prova de selecci li va donar la victria, front a una feble interpretaci de Szell. Amb aquesta orquestra va realitzar el primer enregistrament complet de l'pera Porgy and Bess, de George Gershwin 

L'any 1982 va deixar l'orquestra de Cleveland. Els anys segents va dirigir l'Orquestra de l'pera de Viena (1982 - 1984), l'Orquestra Simfnica de Pittsburgh (1988 - 1996), i l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Baviera (1993 - 2002).

L'any 2002 va ser designat successor de Kurt Masur al front de l'Orquestra Filharmnica de Nova York

Des de l'any 2005 s, junt amb Zubin Mehta, director titular del Palau de les Arts Reina Sofia de Valncia.

s assessor, des de l'any 2000, de la Ctedra de Viol de l'Escola Superior de Msica Reina Sofia de Madrid.

Maazel i els concerts d'any nou.
L'any 1980, Lorin Maazel va dirigir per primera vegada el tradicional Concert d'Any Nou de la Filharmnica de Viena, substituint a Willi Boskovsky, qui s'havia retirat desprs de dirigir-lo ininterrompudament durant 25 edicions (1955 a 1979, ambdues incloses). L'ha dirigit 10 vegades: 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1994, 1996, 1999 i 2005.











Enllaos.
 Plana oficial;
 Magister Musicae; Vdeos amb Classes Magistrals del professor Lorin Maazel;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273905" title="Llista de municipis de Gers" nonfiltered="2563" processed="2550" dbindex="107656">
Llista amb els 463 municipis del departament francs de Gers.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273908" title="Llista de municipis dels Alts Pirineus" nonfiltered="2564" processed="2551" dbindex="107657">
Llista dels 474 municipis del departament francs dels Alts Pirineus



(CAT) Communaut d'agglomration del Grand Tarbes, creada el 2000.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273909" title="Llampresa de mar" nonfiltered="2565" processed="2552" dbindex="107658">


La llampresa de mar, ferratim o llamprea (Petromyzon marinus) s un animal parsit (de peixos i mamfers marins) de la famlia Petromyzontidae.

Morfologia.

 Talla: mxima de 150 cm.
 Pes: mxim de 2,3 kg.
 Cos allargat, anguilliforme, de secci cilndrica a la meitat anterior i comprimida a la posterior.
 Pell nua, sense escates, per amb nombroses glndules cutnies.
 Crani cartilagins i, relativament, ben desenvolupat.
 Esquelet branquial tamb cartilagins.
 Ulls funcionals presents.
 Obertura del sac nasohipofisari situat entre els ulls i no comunicat amb la faringe.
 Set parells d'obertures branquials externes, aix com set bosses branquials.
 Boca ms o menys circular, formant l'embut prebucal; dents presents en tot l'embut; placa crnia prebucal relativament gran i amb dues puntes poc separades l'una de l'altra.
 Dues aletes dorsals, la segona ms gran i en continutat amb les aletes caudal i anal.
 Absncia d'aletes parells.
 Coloraci general grisenca amb el dors marbrejat de negre als exemplars ms grans, regi ventral prpura en els mascles adults.

Comportament.

Espcie androma, de caracterstiques costeres i mesoabissals.

Els adults viuen al mar i els joves a les aiges continentals. L'entrada d'aquesta espcie als rius europeus s bastant sincrnica i es produeix entre mar i juny; el perode de fresa s'estn de juny a juliol. Sembla que sol es reprodueix  una vegada i t una durada de vida de 9 a 11 anys, incloent-hi el perode larval, molt llarg, que pot sser de 6 a 8 anys.

Distribuci geogrfica.

Present a l'Atlntic Oriental des de la Mar de Barents, Noruega, Islndia, Illes Britniques i Portugal. Tamb est present a la Mediterrnia Occidental i part de la central i l'oriental. Absent a la Mar Negra. A l'Atlntic Occidental, des de la Pennsula del Labrador fins a Florida i part del Golf de Mxic.

Pesca.

s fora apreciada en alguns pasos europeus i, a la Pennsula Ibrica, es valora especialment a Galcia i a Astries. En canvi, a Catalunya no t valor comercial i est protegida per la llei.

Es pesca ocasionalment amb arts d'arrossegament, nanses i tremalls de fons.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 214.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 La llampresa de mar a l'Enciclopdia d'Eivissa i Formentera. ;
 Fotografies i descripci del ferratim. ;
 Informaci sobre aquesta espcie. ;
 mplia informaci sobre aquest peix. ;
 Impacte ecolgic de la llampresa de mar en altres ecosistemes aliens al seu. ;
 Distribuci geogrfica d'aquest peix a l'estat de Nova York. ;
 Fotografies i vdeos d'aquest peix. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273912" title="Llista dels municipis de l'lt" nonfiltered="2566" processed="2553" dbindex="107660">
Llista dels 340 municipis del departament francs de l'lt (46).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273913" title="Llista de municipis del Tarn i Garona" nonfiltered="2567" processed="2554" dbindex="107661">


Llista dels 195 municipis del departament francs del Tarn i Garona


(CAM) Communaut d'agglomration del Pays de Montauban et des Trois Rivires, creada el 2000.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273921" title="Nariu" nonfiltered="2568" processed="2555" dbindex="107662">

Un nariu s un dels dos canals del nas, des del punt en qu es bifurquen fins l'obertura externa. En aus i mamfers, contenen ossos branquiats o cartlags anomenats cornets nasals, la funci dels quals s escalfar l'aire en la inspiraci i recuperar humitat en l'exhalaci. Els peixos no respiren pel nas, per s que tenen dos petits orificis que utilitzen per olorar.

Les aus de la famlia Procellariiformes es distingeixen de la resta per les extensions tubulars dels seus narius. En els humans, el cicle nasal s el cicle ultradi dels vasos sanguinis de cada nariu que s'inflen i desprs s'empetiteixen. Durant un dia, s'aniran turnant aproximadament quatre hores, cosa que significa que noms s'utilitza un nic nariu en un determinat moment.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273924" title="Dominique Villars" nonfiltered="2569" processed="2556" dbindex="107663">

Dominique Villars, o Vilars, (Villar, 14 de novembre del 1745   Estrasburg, 26 de juny del 1814) va ser un botnic francs.

Nasqu a Villar, un llogarret del municipi de Le Noyer, als Alts Alps, i fou all on descobr la botnica mentre vigilava el bestiar. Quan qued orfe de pare, sa mare l'envi a Gap, perqu aprengus dret. En comptes d'aix, descobr el tractat de Loys Guyon (?-1630) Miroir de la beaut et de la sant corporelle i, poc desprs, feu amistat amb un metge que li prest altres obres de medicina, incloent-hi dues de Pierandrea Mattioli (1501-1577).

Al 1766, conegu labb Dominique Chaix (1730-1799), botnic aficionat que el form en aquest camp i el feu descobrir l'obra de  Linneu. A finals dels anys 1760, decid estudiar medicina a Grenoble, on caus tan bona impressi a l'intendent provincial que l'atorg una beca. Entre 1775 i 1776 particip en l'expedici geolgica que dirig tienne Guettard (1715-1786) per l'rea del Delfinat. A l'any segent, Guttard crid Villars a Paris perqu conegus els grans cientfics de la seva poca, com els botnics Bernard de Jussieu (1699-1777), Antoine-Laurent de Jussieu (1748-1836), Edm-Louis Daubenton (1732-1786), Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708), Sbastien Vaillant (1669-1722) i Andr Thouin (1746-1824), aix com els metges Antoine Portal (1742-1832) i Flix Vicq d'Azir (1748-1794).

Es doctor a Valena el 1778 i li fou oferta la direcci del jard botnic i una ctedra a l'hospital civil i militar de Grenoble, amb un sou fora confortable. A partir d'aquell moment, Villars consagr el temps a les seves dues grans passions, la botnica (herboritz la regi) i la medicina (salv  Jean-Baptiste Bernadotte (1763-1844), futur rei Carles XIV Joan de Sucia, que intent debades de fer-lo el seu metge personal). La Revoluci Francesa caus que hagus de deixar la seva feina a Grenoble. Obtingu la ctedra de botnica de l'escola de medicina d'Estrasburg el 1805, d'on n'acabaria esdevenint el deg. Mor en aquesta ciutat als seixanta nou anys.

 L'obra .
Villars s recordat sobretot per la Histoire des plantes du Dauphin, que aparegu de 1786 a 1789. S'hi descriuen ms de 2.700 espcies vegetals, el fruit de ms de vint anys d'observacions.

Els seus manuscrits i l'herbari que apleg es conserven al Musum d'histoire naturelle de Grenoble.  En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Vill.

 Enllaos .

 Edici de lHistoire des plantes de Dauphin, amb una presentaci;
 Plantes que descrigu recollides per The International Plants Names Index ;

 Bibliografia .
 Benot Dayrat Les Botanistes et la Flore de France. Trois sicles de dcouvertes Paris: Publications scientifiques du Musum national d'histoire naturelle, 2003;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273929" title="Paleotetis" nonfiltered="2570" processed="2557" dbindex="107664">

El Paleotetis s un oce de la prehistria que separ els supercontinents de Gondwana i Euramrica durant el Paleozoic. L'obertura del Paleotetis comen al Siluri a la vora nord de Gondwana.

Es comen a tancar al Devoni superior, i el tancament complet del seu segment occidental (o oce Centrali) acab amb la formaci del supercontinent Pangea al Carbonfer. El seu segment oriental no es tanc fins a l'ltima part del Trisic, amb la subducci total de la placa cimeriana, donant lloc a l'orognesi cimeriana i obrint l'oce de Tetis.

Vegeu tamb.
Oce de Tetis;
Prototetis;
Pangea;
Tectnica de plaques;

Enllaos externs.
Web de l'equip d'investigaci de G. M. Stampfli sobre el Paleotetis ;
Objectif-Terre, el Siluri ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273932" title="Croma" nonfiltered="2571" processed="2558" dbindex="107665">

El croma (de l'angls chroma key) s una tcnica audiovisual utilitzada mpliament tant en cine i televisi com en fotografia, que consistix en la substituci d'un fons per un altre mitjanant ordinador. A es fa pel fet que s massa costs i inviable el retall del fons o personatges per a completar fotograma a fotograma mitjanant rotoscopia.

Per a realitzar aquesta operaci amb facilitat i bon resultat, s'utilitza el Chroma key o "clau de color": Bsicament consistix en un fons de color slid i uniforme i l'objecte que es desitja retallar o canviar de fons, deixant la resta a l'ordinador. Per a realitzar l'operaci correctament s'ha de triar un fons i desprs un objecte o persona per a collocar en una situaci posterior a aqueix hipottic fons.

Aquest color ha de ser algun dels primaris (Rojo, Verd o Blau). Habitualment s'usa verd o blau i no roig, ja que s el component ms important de la pell humana.

Us i exemples.
En el cine, el chroma key s un recurs molt utilitzat en escenes en qu intervenen escenaris creats per ordinador o que sn prcticament impossibles de rodar en la realitat. Aquest s el cas de Titanic per a les escenes de l'afonament del vaixell i les pellcules de Harry Potter per a representar la capa d'invisibilitat.

En televisi un dels casos ms quotidians i utilitzats s el dels serveis de meteorologia dels informatius, on el presentador es colloca davant d'un fons de color slid i uniforme per a desprs adaptar-se els mapes i el plat virtual generats per ordinador. El resultat final s prcticament perfecte perqu, actualment, s'ha aconseguit millorar l'acabat de la vora de l'objecte i el fons.

Dificultats.
El principal problema dels directors de fotografia tant per a cine, publicitat o televisi s aconseguir un color uniforme per al palli (fons de tela muntat en un bastidor) o ciclorama de forma que quede completament illuminat sense ombres ni arrugues. 
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273937" title="Stellaria alsine" nonfiltered="2572" processed="2559" dbindex="107666">


La Stellaria alsine (coneguda en catal com a estellria dels aiguamolls, nom que tamb s'aplica a la espcie stellaria uliginosa ) s una herba que produeix flors de color blanc. s d'inflorescncia cimosa bpada i fa el fruit en cpsula. Alguns autors (Murray i altres) la consideren sinnima de la stellaria uliginosa.

 Enllaos externs.

 La stellaria alsine a l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental;
 Descripci, usos medicinals ;
 La Stellaria alsine a Flora of America ;
 Cultiu ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273940" title="Bell X-1" nonfiltered="2573" processed="2560" dbindex="107667">


El Bell X-1, originalment conegut com XS-1, va ser el primer avi capa de superar la velocitat del so amb un vol horitzontal, per tant, de travessar la barrera del so. El 14 d'octubre de 1947, un avi pilotat per Charles Elwood Yeager de la USAF, va assolir la velocitat d'un Mach i una altitud de 45000 peus. Va travessar la barrera del so.
L'aeronau va ser llanada per la panxa d'un B-29 modificat i va planar fins que va poder dur a terme l'aterrament a una pista. 

L'aeronau era impulsada per un motor de coet Reaction Motors XLR-11-RM3 de 26,7 kN de crrega. Tenia una longitud de 9,4 m, una envergadura de 8,5 m i una altura de 3,3 m. La superfcie de la volada era de 12 m. L'aeronau buida pesava 3175 kg, carregada 5545 kg i el pes mxim al envolar-se era de 5557 kg. L'avi podia assolir com a velocitat mxima 1541 km/h, podia arribar a 5 min d'impuls sostingut pel motor i tenia un sostre de servei de 21900 m.



Histria.

Al comenament del 1946, dos XS-1 varen dur a terme una serie de proves a l'aerdrom militar de Muroc (Califrnia), per obtenir les dades necessries per dur a terme vols a velocitats supersniques. Aquestes proves varen acabar quan varen aconseguir amb un vol tripulat superar el Mach 1, la velocitat del so. Ho va aconseguir el 50 vol, a una velocitat mxima de Mach 1,06.

Aquest avi va ser el primer que es va construir amb intencions d'investigaci, sense produir-ne un srie. El seu disseny va ser realitzat a partir de les propostes de la NACA, va ser pagat per les Forces Aries i construt per Bell Aircraft Inc. La construcci d'aquesta aeronau va proporcionar dades per  al disseny de futures aeronaus d'alt rendiment.

Vegeu tamb.
Barrera del so;
velocitat del so;
Mach;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273947" title="Michel Ney" nonfiltered="2574" processed="2561" dbindex="107668">

Michel Ney, duc d'Elchingen, prncep de Moscova, Mariscal de Frana, nascut el 10 de gener del 1769 a Sarrelouis, al Sarre (actualment Alemanya) i mort el 7 de desembre del 1815 a Pars, a la Place de l'Observatoire.

 Durant l'Antic Rgim .
Fill d'un boter, va deixar un tranquil treball de despatx per entrar de servei, molt jove, com a simple hssar al regiment de cavalleria Colonel-Gnral de Metz, el 1787, en contra de l'opini del seu pare. Desprs de passar per tota la gradaci militar, va esdevenir sub-oficial amb la Revoluci Francesa.

 Guerres de la Revoluci .
El general Klber el nomen lloctinent de l'exrcit del Rhin el 1792, capit el 1794 i finalment cap d'esquadr i adjunt-general. Klber fou un dels primers generals en valorar el talent del jove oficial. Els seus homes ja li havien posat un sobrenom: "l'Infatigable" ("l'incansable").
General de brigada sobre el camp de batalla el 1796, va aconseguir de prendre Wurtzbourg amb noms 100 homes de cavalleria i forar el pas del Rednitz i la presa de Forcheim, 70 peces de can i grans quantitats d'aprovisionaments. El 1797, contribueix, al capdavant dels seus hussards a les victries de Neuwied i Dierdoff. El 1798, Ney repeteix el seu xit i aconsegueix Manheim per astcia, amb noms cent cinquanta homes. El  promouen a general de divisi.

General de divisi el mar del 1799, el setembre comanda provisionalment l'exrcit del Rhin. El cop d'Estat del 18 brumari no tingu pas el seu suport total. Espos Agla Augui, amiga de pensi d'Hortense de Beauharnais.

Ms tard, quan Klber part amb les tropes de la campanya d'Egipte, el futur mariscal Ney serv sota les ordres d'un altre prestigis general Moreau. Entre tots dos posaren fi a les guerres de la Revoluci, vencent a la batalla de Hohenlinden, el 3 de desembre del 1800.

Primer Imperi Francs.

Ney fou Enviat extraordinari i  ministre plenipotenciari davant la Repblica helvtica el 1802, per mirar d'imposar el govern unitari desitjat per Napole Bonaparte i pacificar el pas amenaat per la guerra civil. Aix li valgu l'estima de Talleyrand.

El 1803, al capdavant de l exrcit de Compigne, comand el Camp de Montreuil-sur-mer i es guanya la promoci per a ser nomenat Mariscal de l'Imperi el 19 de maig del 1804, i "Gran guila" el 1er de febrer del 1805. 

El 14 d'octubre del 1805, al front del VI Exrcit de la Grande Arme, ven a la batalla d'Elchingen, la qual fou decisiva per la rendici de la fortalesa d'Ulm, el 21 d'octubre del 1805. Rep, com a premi, el ttol de duc d Elchingen, en memria de la batalla guanyada.

La capitulaci d Ulm fou noms el preludi d Austerlitz. Mentre Napole donava aquell gran cop, Ney, desviat cap el Tirol amb l'ala dreta de la Grande Arme, acabava la campanya treient del Tirol l arxiduc Joan d'ustria, ocupant Innsbruck i la Carntia.

Aviat es va iniciar la campanya de Prssia. Durant la batalla de Jena, el 14 d'octubre del 1806, dugu les seves divisions a l'assalt de les lnies prussianes. Per, endut per la seva empenta, es troba voltat d'enemics i el mariscal Jean Lannes l'ha de treure d'aquest mal pas. L'endem, pren Erfurt i uns dies ms tard comena el setge de Magdeburg, el qual va durar menys de 24 hores.

La Batalla de Eylau, el (8 de febrer del 1807), no es va perdre grcies a les crregues del mariscal Murat, per s que es va guanyar mercs a l'arribada propcia i inesperada del 6 Exrcit dirigit pel Mariscal Ney. Amb solament 14.000 soldats, for els 70.000 soldats russos a replegar-se cap a Guttstadt.

El 6 Exrcit fou encarregat de perseguir el prussi L'Estocq cap el nord. Per abans d'establir el contacte, Ney va decidir defugir el combat, tot recorrent 80 quilmetres en un sol dia.

La victria en la Batalla de Friedland el 1807 tamb es pot atribuir al mrit de Ney, el qual s nomenat duc d'Elchingen el 6 de juny del 1808.

A la pennsula Ibrica, el 1808, actu a Galcia, Astries i posteriorment a Portugal sota les ordres de Massna. Diverses circumstncies li feren l'estada poc agradable, degut sobretot al seu carcter gels i les disputes que tingu amb Jomini, el seu cap d'Estat major i sobretot per l'odi recproc que mantenia amb el mariscal Soult. Fet sorprenent en un mariscal, fou requerit a Pars, on Napole no li fu, tanmateix, cap retret.

Per l'autntica llegenda del mariscal Ney comena a partir de la seva heroica campanya de Rssia el 1812, on hi dirig el 3er Cos d'Exrcit. Durant la fase ofensiva de la campanya, ocup el centre del front de l'exrcit imperial francs, participant als combats sagnants i frontals de Smolensk o el del Moscova el 6 de setembre del 1812, on fou ferit de bala al coll. Aquest darrer combat li valgu a Ney el ttol de prncep de Moscova.

Desprs, en la fase de replegament, es mantingu a la rereguarda de la retirada. A llarg de 40 dies, proteg les restes de l'exrcit, donant temps als civils i als ferits per seguir la retirada de les tropes.

Situat a la darrera rereguarda desprs de la batalla de Krasnoe, anomenada pels russos "la batalla dels herois ", tenia noms 6.000 homes i es vei atacat per tropes nombroses que li impedien la marxa; es retira d'elles, sorprenent amb el pas del Dniper, fins a reunir-se, desprs de tres dies d'arriscades maniobres, una altra vegada amb Napole, el qual afirmava ben alt que donaria 300 millions per salvar el "brave des braves".

En la Batalla del Berzina, aconsegueix una magnfica victria. Tot fent carregar els cuirassers sobre els tiradors emboscats en un bosc, assoleix l'xit de fer 5.000 presoners amb noms 7.000 homes. Salva les restes de l exrcit, i arriba a les fronteres de Rssia desprs de greus perills i marxes forades.

La Restauraci.

Al Castell de Fontainebleau, Ney insisteix a l'Emperador en la necessitat d'abdicar i ell mateix comena a collaborar amb els Borbons, cosa que li valdr ser nomenat par de Frana per Llus XVIII durant la Restauraci.. Fou el primer dels mariscals que abandon Napole desprs de la capitulaci de Pars.

La Restauraci fou un perode de contrastos pel mariscal Ney i la resta de "parvenus" de la Revoluci Francesa. Frana l'ompl d'honors (Comandant en cap de la cavalleria de Frana, governador de la 6a divisi militar), per els ms alts aristcrates i els antics emigrats, menystingueren aquella nova noblesa "fabricada" per l"usurpateur".

Els Cent dies.
En el moment del desembarcament de Napole a Golf-Juan, prop d'Antibes, el 1 de mar del 1815, Ney proposa al rei Llus XVIII de retornar-lo "dins una caixa de ferro", per, tanmateix, acabar tornant amb Napole. Contrriament a les nombroses incitacions rebudes, no hi ha enfrontament entre les tropes de l'un i de l'altre.

El fams rencontre d'Auxerre entre el mariscal Ney i Napole, fou en realitat una trobada a soles. Els testimoniatges divergeixen. Sembla que els dos homes haurien aixecat la veu. Alguns afirmen que l'Emperador hauria escridassat durament Ney per la seva defecci del 1814.

El mariscal Ney va sostenir durant el seu procs posterior d'haver exigit de Napole: "Qu'il ne joue plus au tyran" ("Que no jugus ms a fer el tir"). 
En tot cas, els dos emblemtics personatges es distanciaren i no es tornaren a veure fins el 12 de juny del 1815, quan Napole crida el mariscal Ney per comandar els 1er i 2on cossos d'exrcit en la campanya de Blgica que comenava.

Waterloo i la campanya de Blgica.

La campanya de Blgica fou mal portada des del comenament fins el final. El mariscal Ney, cridat a ltima hora, no arriba a Quatre-bras fins el 15 de juny del 1815 . L'endem mateix comena la batalla de Ligny, en la qual un feble destacament de britnics i holandesos resisteix malgrat la manca de municions.

Segu la batalla de Waterloo.Per a alguns, el mariscal Ney s el perdedor de Waterloo, mentre que per altres fou l'autntic guanyador del combat.

En pocs instants la batalla, que semblava decantada a favor dels francesos, bascula, les files britniques es recomponen i poc desprs, la cavalleria prussiana s'afegeix al combat i l'acaben decidint per l'Aliana.

Desprs de la derrota, vingu el temps de passar comptes. Napole des que va arribar a l'Elisi culpabilitza els mariscals i especialment Ney i Grouchy. El mariscal Davout defensa el mariscal Ney.

L'arrest.
La reinterpretaci dels fets per Napole i la venjana dels monrquics feren el fet. Durant la segona Restauraci, el mariscal Ney era detestat per tots els partits, tret dels republicans que eren, llavors, massa minoritaris.

Fou decidit que tothom qui hagus estat al servei de l'Emperador abans del 20 de mar del 1815, data en la qual Llus XVIII havia abandonat la capital, serien considerats tradors. Noms un mariscal aparegu a la llista del 24 de juliol del 1815 i a dalt de tot: el mariscal Ney.
Malgrat certes complicitats amb Fouch, llavors cap de la Policia, qui li facilita dos passaports per a fugir a Sussa o als Estats Units, el mariscal Ney resta a Frana, a casa una cosina de la seva dona. s arrestat al Chteau de la Bessonie, prop d'Aurillac. 

El mariscal arriba a Pars sota escorta el 19 d'agost. s tancat a la Conciergerie. Posteriorment, s transferit a la pres de Luxembourg, tot passant per pobles on tot plegat se'l vol linxar, tot plegat se'l vol alliberar.

El consell de guerra.
Un consell de guerra havia de jutjar el mariscal Ney i havia d'integrar, necessriament, un Mariscal de Frana. La presidncia es don en dret al mariscal Moncey, duc de Conegliano, que ho refus a travs d'una carta adreada al rei.

Descontent, el rei destitueix Moncey i el condemna a tres mesos de pres. El mariscal Jourdan s aleshores designat per presidir el consell de guerra. Ney s assistit per Berryer (pare) i Dupin.

El mariscal Ney no desitja ser jutjat pels seus antics camarades perqu creu que pot ser vctima de velles rancnies. Ney havia estat nomenat par de Frana per Llus XVIII i pot, per tant, exigir ser jutjat per la Cambra dels pars.

Aix, davant el quadre de mariscals i de generals que formen el consell de guerra, l'acusat es nega a respondre l'interrogatori sobre la seva identitat i declara, en mig la sorpresa general, declinar la competncia del tribunal. Par de Frana en el moment quan es van desenvolupar els fets dels que se l'acusa, demana, fonamentant-se en els articles 33 i 34 de la Carta, la seva resoluci davant la Cambra dels pars.

El consell es retira per deliverar i per 5 vots contra 2 es pronuncia a favor de declarar-se incompetent.

Aix, el 10 de novembre, el consell de guerra, donant ra a la requesta dels defensors de Ney, es declara incompetent i Ney fou jutjat pel la Cambra dels pars.

El procs .
Finalment, la Cambra dels pars jutja el mariscal Ney. Molts eminents personatges es fan dispensar d'assistir-hi. El debat s bsicament en sentit nic, la Cambra dels pars presenta una ampla majoria monrquica.

La defensa decideix abordar poc la discussi dels fets i s'esfora en demostar un problema de legalitat. El mariscal Davout havia signat amb els aliats, el 3 de juliol, un conveni a travs de l'article XII del qual, cap persecuci podr ser realitzada sobre oficials i soldats per la seva actitud durant els Cent-dies. Condemnar el mariscal Ney podia violar aquesta disposici. La Cambra dels pars decid de prohibir a la defensa de desenvolupar aquest argument car "il aurait d tre plaid avant tout dbat sur le fond" ("hauria d'haver estat aclarit abans del debat sobre el fons de la qseti").

Un ltim esdeveniment t lloc el 6 de desembre. Dupin allega que Ney no pot ser jutjat, car en aquell moment era prussi. Immediatament, el mariscal Ney, s'aixeca, interrompt el seu advocat i diu: "Je suis franais et je resterai franais!" ("Sc francs i seguir sent francs!"). La causa s oberta. Tres qestions sn plantejades, amb una formulaci que fa pensar ja que la condemna ser inevitable: 

 Primera qesti: el mariscal Ney va rebre emissaris la nit del 13 al 14 de mar? ;
  
 Segona qesti: el mariscal Ney fu una proclama, el 14 de mar, invitant les tropes a la defecci?;

 Tercera qesti: el mariscal Ney comet un atemptat contra la seguretat de l'Estat?

La tercera qesti comporta la pena a aplicar. Lanjuinais, recolzat per Malville, Lemercier, Lenoir-Laroche i Cholet, mira de fer aplicar la pena de deportaci i 17 pars ho aproven.
 
Finalment, 139 vots, reduits a 128 a causa d'opinions semblants entre parents, reclamen la pena de mort.

Altrament, no satisfet encara d'haver obtingut la condemna del mariscal, Bellart requereix que se'l esborri de la Legi d'honor.

La sentncia s donada a dos quarts de dotze del vespre. Els pars apliquen la regla del consell de guerra i la llegeixen en absncia de l'acusat. 

Els defensors, comprenent que tota esperana s perduda, no assisteixen a la lectura de la sentncia i es recullen a la cambra que des de fa dos dies ocupa el mariscal, al Palau de Luxembourg. 

La fi.
En el moment de la lectura de la sentncia, els defensors del mariscal van a trobar-lo a la seva cambra. Desprs de marxar, es posa a redactar les seves darreres disposicions i s'estira vestit al llit per dormir plcidament. 

A les 3 de la matinada, el secretari-arxiver de la Cambra dels pars, Cauchy, el desperta per comunicar-li la sentncia. El general de Rochechouart, que governa la plaa de Pars, l'informa que pot rebre tres visites: la seva dona, el seu notari i el seu confessor.

Se li proposa un confessor a Ney, que replica "Vous m'ennuyez avec votre prtraille!" ("M'esteu emprenyant, amb el vostre capellanet!"). Ms tard, l'accepta, convenut per un veter de la campanya de Rssia, tornat creient en aquesta ocasi.

Ney escriu per darrera vegada al seu cunyat.
Desprs s'entret amb el capell de Saint-Sulpice.    
  
A dos quarts de nou, un vehicle ve a buscar Ney. No porta el seu uniforme de mariscal, sin un simple vestit burgs.
 
Per darrera vegada, la seva dona havia anat a demanar clemncia a Llus XVIII i el seu germ el comte d'Artois, futur Carles X, la rebutja i li diu secament: "Madame, votre demande n'a plus d'objet" ("Senyora, la vostra petici ja no t sentit").

Ney cau de cara a terra. Tal com s'acostuma, el cos resta quinze minuts sol. Esdev algun incident.

En saber la notcia, Napole hauria dit: "C'tait un brave, personne ne l'tait plus que lui; mais c'tait un fou! Il est mort sans emporter l'estime de personne" ("Era un valent, ning no ho ha estat ms que ell; per era un boig! Ha mort sense l'estima de ning").

La llegenda.

Per els herois no moren mai. I vet-aqu que comena la llegenda del mariscal Ney. Com Massna, Louis XVIII i Wellington, el mariscal Ney fou ma.

Un home que en reclam la identitat mor a Brownsville, Carolina del Nord el 1846. Es deia Peter Stuart Ney. Nom inquietant car Pierre era el nom del pare del mariscal Ney i es deia que la seva mare era descendent dels Stuart escocesos. Aquest Peter Stuart Ney ensenyava el francs, l'alemany, l'hebreu i matemtiques i noms va revelar la seva suposada identitat en dues ocasions.

Molts soldats vingueren a identificar el misteris personatge i foren categrics, s'assemblava fora al mariscal que els havia portat al combat. Dos proves grafolgiques tingueren lloc, per donaren resultats contradictoris. 

La tomba de Peter Stuart Ney presenta una petita banderola francesa i una inscripci equvoca .

El que hom pot dir s que diversos detalls sn inquietants. En primer lloc, els testimonis presents a l'execuci trobaren sorprenent que caigus de cara a terra. Per el ms gran misteri s el segent: el 1903, la Tercera Repblica francesa decideix donar al mariscal Ney una sepultura digna, doncs des del 1815 era enterrat sota una simple lpida. Se li construeix la seva actual tomba, massissa i digne. Per fer-ho, el tat s exhumat. L'enterramorts que obr el tat constat i explic a qui el volgu escoltar que el tat era buit!.

La posteritat.

Diversos monuments recorden el mariscal Ney. La seva tomba s al Cementiri del Pre-Lachaise, divisi 29, a l'angle del cam de les accies i del cam Massna.

El 1831, Llus Felip I, rehabilit el mariscal Ney i el reintegr a les llistes de la Legi d'honor.
El 1848, el govern provisional de la Segona Repblica francesa, decid de construir una esttua al mariscal Ney a l'emplaament on 33 anys abans havia estat afusellat. L'obra fou confiada a l'escultor Franois Rude. L'esttua s'acab el 1853 i inaugurada sota Napole III. L'Emperador estigu absent i el discurs fou molt est absent i el discurs fou molt tebi. 

La seva esttua es pot veure actualment a la plaa de l'Observatoire a Pars. Fou lleugerament desplaada a rel de la construcci de la lnia B del RER d'le-de-France.

Descendncia.
Ney tingu quatre fills:
Napolon Joseph, prncep de Moskova;
Michel Louis Flix, dit "Alloys", duc d'Elchingen;
Eugne, comte Ney (1808-1845), diplomtic.
Edgar, prncep de Moskova;

La descendncia directa del mariscal Ney s'exting amb Laetitia Ney, duquesa d'Elchingen, princesa de Moskova (1940-2005). La descendncia indirecta del mariscal Ney la representa en l'actualitat Suzanne Btain.

 Notes .


Bibliografia.
 Charles Mulli, Michel Ney, dins la Biographie des clbrits militaires des armes de terre et de mer de 1789  1850, 1852;
 Evariste Dumoulin, Histoire complte du procs du marchal Ney (dos volums, Pars, 1815);
 Henri Welschinger, Le marchal Ney, 1815, (segona edici, Pars, 1893);
 Henri Bonnal, La vie militaire du marchal Ney (Pars, 1910);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273949" title="John McCain" nonfiltered="2575" processed="2562" dbindex="107669">

John McCain (Coco Solo, Zona del Canal de Panam 1936) s un membre del Partit Republic dels Estats Units.

Encapala la llista per a les eleccions primries dels Estats Units de Nord Amrica per a l'any 2008 del Partit Republic dels Estats Units.

Infantesa.

Naix a Coco Solo, al 29 d'Agost de 1936 a la zona del Canal de Panam, quan aquesta encara era controlada per Estats Units. Al ser fill d'estadounidencs, t dret a optar per la presidncia als EUA.

La seva famlia paterna, lligada al Servei Militar d'Alts Crrecs, com es el cas del pare de McCain,  John S. "Junior" McCain que fou almirall de l'Armada a Vietnam. Aix mateix, el seu avi tamb fou almirall i va comandar tropes aries a la batalla d'Okinawa al 1945.



Sa mare, s Roberta Wright.

Curs estudis en un collegi episcopali "Episcopal High School" i es gradu al 1954. A la tardor del mateix any, entr a la acadmia naval dels Estats Units i es gradu en 1958.

Carrera militar i empresonament.
 
McCain entr com aviador naval a Pensacola (Florida) i a Corpus Christi, a Texas.
Durant una prctica a Corpus Christi, el seu avi s'estavell a la badia que porta el mateix nom, aconseguint escapar de l'avi sense cap lesi greu. S'hi gradu i s'incorpor al cos aeri lleuger de l'Armada dels EUA.


 
Com a bombarder, McCain particip en els bombardejos massius contra poblaci civil al Vietnam de l'operaci "Rolling Thunder", bombardejos especialment cruents en ciutats com Hanoi. Seguint la poltica de bombardeig per saturaci establerta pel cap de la Fora Aria, Curtis LeMay . L'operaci "Rolling Thunder", desenvolupada des de 1965 fins a 1968, provocaria 182.000 morts, la majoria civils . Al llarg de la guerra els bombardejos nordamericans provocarien ms de 2 milions de morts al Vietnam. El 26 d'octubre de 1967 quan tenia 31 anys, amb l'avi que volava la seua missi n23, un Douglas Aircraft A-4 Skyhawk, fou tombat per un mssil anti-mssils a la ciutat de Hanoi, amb un aterratge al llac Truc Bach. Degut a l'impacte, McCain va romandre ferit de les dues cames i un bra.



Estant inconscient, una tropa de soldats nord-vietnamites el colpejaren, trepitjaren i el desposseren de tota la roba que portava. Fou fet presoner i torturat pels soldats, que amb una baioneta que li perfor la cama esquerra, i amb la culata d'un rifle, li dislocaren el muscle. Desprs el traslladaren a la pres de Hoa Lo.

A Hoa Lo fou interrogat diriament. Al no voler proporcionar cap informaci, fou colpejat fins que va perdre el coneixement.

El fet que el seu pare fora almirall i comandant en cap de l'Exrcit Estatunidenc al Pacfic, va permetre al govern de Hanoi fer publicitat de la seua captura i a ms a ms, li oferiren la llibertat ms prompte a canvi d'afirmar que va cometre crims de guerra. John McCain s'hi va negar i aquest fet provoc cinc anys ms d'empresonament i tortures i colps a Hoa Lo Prison.

Les dimensions de la cella d'empresonament eren molt redudes (2m per 2m), estant completament sol. Suport baionetades als turmells, ser penjat durant moltes hores de les mans. Li trencaren de nou el bra esquerre i diverses costelles.

Cinc anys desprs, el 15 de mar de 1973 fou alliberat.

Tornada als Estats Units i carrera poltica.

Tornada.



Quan retorn als Estats Units desprs del seu captiveri, necessitava ajuda per a caminar b. Encara avui en dia, t dificultats al moure el bra esquerre per l'altura del muscle. Per aquest fet de captiveri, fou condecorat amb l'Estrela de Plata, la Legi al Mrit, la Creu d'Aviaci al Servei Distingit, l'Estrella de Bronze i el Cor Prpura. La seua frase al tornar fou "Ara, el ms important s seguir endavant. No vull viure sent solament un presoner de guerra".



Carrera poltica.

Senador per l'estat d'Arizona.

En 1981 es retir completament de la Marina i decid installar-se a Arizona, l'estat de la seua muller Cindy. En aquest estat fou elegit per a la Cambra de Representants dels Estats Units el 1982. Tamb fou reelegit el 1984.

El 1986, aprofitant-se de la retirada del veter senador Barry Goldwater es present com a candidat del Partit Republic. Ser reelegit en tres ocasions, al 1992, 1998 i 2004. Fou president del Comit de Relacions Exteriors, del Comit de Transport, Comer i Cincia del Senat (1997-2005) i del Comit d'Assumptes Indgenes. Com a senador, es guany rpidament la reputaci de dissident de pura lnia, sobretot els seus punts forts, la poltica internacional i la defensa.

Recolza a l'estat d'Israel al Congrs. Ha recolzat la Guerra d'Irak el 2003 igualment la Guerra del Golf Prsic el 1991 i ajudant al president George Walker Bush en el tema de poltica exterior. Al mateix temps, censur la tortura dels presoners. El 2005 va promoure un avantprojecte de defensa en un intent de trobar un mode d'omplir el buit legal de les lleis anti-tortura ja existents.

Guany reputaci al ser un home que no est conforme amb la lnia establida dins del seu partit. s un opositor a la indstria del tabac i de la influncia de diners a les campanyes electorals, cosa que l'hi ha perms la popularitat als medis de comunicaci.

En tasques com les relacions sexuals entre dues persones del mateix sexe i la immigraci, no t una postura conservadora.
Si quelcom ha caracteritzat el senador John McCain s el seu mal humor. Al president de Corea del Nord l'ha cridat "un ninot amb sabates de plataforma", va dir que la capital de Pakistan "empestava" i fins fa poc es referia als asitics com "gook", un terme pejoratiu propi de la guerra de Vietnam.

Una altra mostra del seu carcter explosiu va ocrrer en 1992. Eixe any va transcendir a la premsa una discussi entre ell i el senador republic Chuck Grassley. "Sap, senador, jo creia que el seu problema era que no sabia escoltar. Per no s aix. El seu problema s que vost s un malet idiota", fou la frase de McCain.

Al 1998, al atacar al president Bill Clinton, McCain va cometre un error pel qual desprs hauria de demanar perd, al burlar-se de Chelsea, la filla del president, i de la Fiscal General Janet Ren, en un esdeveniment pblic: "Per qu Chelsea s tan lletja?" va preguntar. "Perqu son pare s Janet Ren". La revista 'Washingtonian' ho va posar com el segon en la llista dels "amb pitjor temperament" en el Senat.

Candidatures Presidencials.

Al 2000.

John McCain va comenar la seua campanya presidencial de 2000 com una espcie d'insurgent desconegut a la recerca d'una reforma del sistema per a excloure de Washington la influncia de forts interessos econmics. Va avisar que el Governador de Texas, George W. Bush, era el candidat oficial republic, per la qual cosa li costaria molt defendre les possibilitats d'una campanya seriosa dins del partit.
I s que les diferncies van ser moltes. Molt abans que el senador McCain es decidira a competir per la nominaci, Bush havia acudit als seus contactes i havia recaptat diversos milions. I no sols aix. El seu director de campanya, Karl Rove, havia reclutat adherents pel pas i posat en marxa el pla amb qu guanyaria la nominaci. Abans de la primria de New Hampshire, el governador Bush havia demanat una suma de 57 milions de dlars. Aix contrastava radicalment amb els noms 9 milions de dlars reunits pel senador McCain.


"Avui comena la nostra croada nacional!", va proclamar entusiasta el senador McCain desprs del seu xit en la primria de New Hampshire, on va humiliar Bush amb un avantatge de 16 punts. "Arrabassarem la poltica de les mans del Gran Capital i dels lobbys que han corromput Washington. Tornarem el poder als ciutadans nord-americans".
D'all a Carolina del Sud, on s'alliberaria el 19 de febrer del 2000 una altra aferrissada batalla poltica que serviria per a catapultar les aspiracions de McCain o per a tornar-ho a posar en el seu lloc, desprs del miratge de New Hampshire. L'aparell del Partit Republic es va mobilitzar en favor de Bush i li va esclafar en una campanya en qu va haver-hi diners, joc brut i falsos rumors.
McCain es va recuperar guanyant la important primria de Michigan, per la falta de liquiditat de la seua campanya i el fet que en estats com Califrnia i Nova York, rics en delegats, no pogueren votar els independents, va fer que el governador Bush es consolidara definitivament com front-runner indiscutible desprs del superdimarts de mar.
McCain va perdre les primries i va aprendre que sense el partit no hi ha carrera poltica que valga.

Al 2008.

Desprs de recolzar activament la reelecci del president George W. Bush en 2004, el senador McCain ha tornat a llanar-se a la carrera per la Casa Blanca per al 2008. Ha proposat la creaci d'un comit explorador que li permetr reunir fons en tot el territori dels Estats Units. Per a aix ha incorporat a diversos operatius de campanya que van treballar per a Bush, amb la intenci d'aconseguir esta vegada el suport de l'aparell.

Ha cridat el Partit Republic a "recuperar els valors conservadors de qu s'ha separat", proposant una revisi en l'enfocament del partit i una reestructuraci del mateix. Durant 2006 va organitzar i va participar en 346 esdeveniments, en els que va reunir ms de 10,5 milions de dlars per a les campanyes electorals de diversos candidats, la qual cosa li garantix un ferm suport entre altres senadors i representants del seu partit a qu va ajudar.
Tot a li permet llanar-se esta vegada com un insider dins de l'aparell partidista i comptar amb poderoses xarxes de suport poltic i financer. Per a la nominaci republicana tindr davant durs rivals com l'exalcalde de Nova York, Rudolph Giuliani, o l'exgovernador de Massachusetts, Mitt Romney.

De guanyar l'elecci, iniciaria el seu mandat als 72 anys, convertint-se en el president de ms edat de la histria. Superant aix Ronald Reagan en dos anys.
John McCain igual que l'any 2000, va guanyar les primries republicanes per a la nominaci presidencial de l'estat de New Hampshire.

Visi Poltica.

Republic de tota la vida, La Uni Conservadora Americana "American Conservative Union" el puntu amb un 82%. No obstant aix, McCain ha recolzat iniciatives que no van en la lnia del seu propi partit i ha sigut cridat "maverick" (terme amb qu en l'argot poltic nord-americ es designa a qui s'aparta sovint de les lnies marcades pel seu partit) per alguns membres de la premsa nord-americana.

La reputaci de McCain com maverick prov del seu suport als drets dels homosexuals, als programes de treballs per als immigrants illegals, a les limitacions de fons de campanyes poltiques, les seues visions sobre els temes mediambientals i la seua oposici a la poltica sobre impostos de l'Administraci Bush, crida tamb "Bush Tax cuts".

Vida sentimental.

Al 1965, McCain va contraure matrimoni amb Carol Shepp, una model el poble natal de la qual era Philadelphia, Pennsylvania. McCain va adoptar els dos fills de la seua dona, Doug i Andy. 
Posteriorment ell i Carol van tindre una filla, a qui van cridar Sydney. Es van divorciar el 2 d'abril, 1980.

En 1979 va conixer Cindy Hersley, la filla del rei de la indstria de la cervesa d'Arizona, Jim Hersley, amo i fundador de la cerveseria Anheuser-Busch amb una fortuna de 200 milions de dlars. John McCain i Cindy Hersley es van casar en 1981.

John McCain t set fills. Quatre biolgics; dos que tenia la seua primera dona d'un altre matrimoni; i amb Cindy va adoptar una xiqueta de l'orfenat de la Mare Teresa de Calcuta a Bangla Desh.



En 1993 li van detectar per primera vegada un cncer de pell. En 2000 li van extraure un melanoma maligne en el costat esquerre de la seua cara de qu es va recuperar.

Al 21 de febrer del 2008 The New York Times, va patejar el tauler i com sempre el doble estndard va quedar exposat amb la nota "For McCain, Self-Confidence on Ethics Poses Its Own Risk". Cal aclarir que la seua relaci amb Vicky Iseman s -almenys- no aconsellable per a una campanya "conservadora presidencial". Tamb cal tindre en compte que McCain ja va ser "exonerat" en 1991 un cas de trfic d'influncies el cas "Keating".

Referncies.
Web oficial de les Eleccions del 2008 de John McCain;
John McCain i una campanya al YouTube;
John McCain i el laberint Republic, font del peridic El Pas;
Web del Senat dedicada a John McCain;
Space del candidat McCain;



 Notes .

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273955" title="Cabaret" nonfiltered="2576" processed="2563" dbindex="107670">

Cabaret o cabar, s una paraula d'origen francs que significa taverna, per que va passar a utilitzar-se internacionalment per a denominar una sala d'espectacles, generalment nocturns, que solen combinar msica, dansa i can, i poden incloure tamb l'actuaci d'humoristes, illusionistes, mnagers i moltes altres arts escniques.

Es distingeix d'altres locals d'espectacles, entre altres coses, per que tenen un bar, quan sn petits, i un bar-restaurant, quan sn grans. Durant les actuacions, es pot menjar i beure, conversar amb altres espectadors, etc. El pblic dels cabarets aplaudeix, amb freqncia, espectacles atrevits, tant poltics com sexuals. En els cabarets van aparixer els primers transvestiu i tamb es van presentar les primeres pantomimas d'homosexuals i lesbianes, una de les ms famoses va ser, segurament, la pantomima lsbica (Pantomime lesbienne) Rve d'gypte (somni d'Egipte), protagonitzada per l'actriu i pin-up Colette i per la Marquesa de Morny.

L'espectacle es va presentar en el Moulin Rouge en 1907. Estava previst fer 10 representacions, per noms va poder fer-se la primera, perqu la Policia va amenaar amb tancar el local. En els cabarets es van donar a conixer molts cantautors, com Georges Brassens, Aristide Bruant o Serge Gainsbourg, i tamb cantants com Juliette Grco o Edith Piaf.

 Enllaos externs .



  Lloc web oficial del Cotton Club de Nueva York;
  Pellcula The Cotton Club (IMDb) ;
  i  Lloc web oficial del Crazy Horse de Pars;
  Sobre la pellcula Crazy Horse de Paris (New York Times);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273962" title="Santibez-Zarzaguda" nonfiltered="2578" processed="2564" dbindex="107672">
;
Santibez-Zarzaguda s un poble situat en la provncia de Burgos Castella i Lle. Es troba a una distncia de 20 Kilmetres de la capital, Burgos. En 2006 tenia una poblaci de 233 habitants, 125 homes i 108 dones.

Pertany al terme municipal del Valle de Santibez (Burgos), municipi creat als anys 80 per la uni de diversos anteriorment independents.
Inclou la localitat de Min, independent fins mitjans del segle XIX. Aquesta localitat tenia 13 habitants l'any 2006.

Edificis d'inters.
Esglsia de San Nicols, declarada monument nacional el 8 de novembre de 1991 BOE 03/12/1991. De estil gtic, t una planta de tres naus, amb elements decoratius romnics en la torre d'estil herreri. Tamb hem de resaltar el Retaule de Colindres i el trptic flamenc.
En tot el poble hi ha diverses cases blasonades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273963" title="IMEI" nonfiltered="2579" processed="2565" dbindex="107673">
L'IMEI (de l'angls International Mobile Equipment Identity (Identitat Internacional d'Equip Mbil) s un codi pregravat als telfons mbils GSM. Aquest codi identifica a l'aparell unvocament a nivell mundial, i s transms per l'aparell a la xarxa en connectar-se a aquesta.

L'empresa operadora pot usar l'IMEI per verificar l'estat de l'aparell mitjanant una base de dades denominada EIR (Equipment Identity Register).

L'IMEI d'un aparell habitualment est imprs en la part posterior de l'equip, sota la bateria. Es pot marcar la seqncia *#06#(asterisc, numeral/coix, zero, sis, numeral/coix) perqu aparegui el nmero a la pantalla. L'IMEI t 15 xifres (en alguns telfons 14 ja que omet el darrer dgit SPARE, normalment un 0). Als telfons en els quals apareguin 17, els 2 ltims no es fan servir. L'IMEI se subdivideix en diversos camps TAC, FAC, SNR i SPARE.

 EIR .
EIR s una base de dades en la qual hi ha informaci sobre l'estat dels telfons mbils. Dins d'aquesta base de dades hi ha tres llistes d'IMEI: la blanca, la grisa i la negra.

La llista blanca identifica els equips que estan autoritzats per rebre i realitzar trucades. Aquesta llista ha d'existir sempre en l'EIR, encara que sigui l'nica; les altres dos sn opcionals.
La llista grisa identifica els equips que poden fer i rebre trucades, per que poden ser monitoritzats per descobrir la identitat de l'usuari utilitzant la informaci emmagatzemada al xip SIM.
La llista negra identifica els equips a qui se'ls impedeix de connectar-se a la xarxa. Cont els identificatius dels equips robats o utilitzats de forma illegal i tamb la d'aquells equips que no poden accedir al sistema perqu podrien produir greus problemes tcnics. Per tant, no poden realitzar ni rebre trucades.

 Estructura del codi d'IMEI . 
El codi IMEI consta de quatre parts i segueix el segent esquema: XXXXXX YY ZZZZZZ W.

La primera part (XXXXXX) s'anomena Type Allocation Code (TAC), on els primers dos dgits indiquen el pas. ;
La segona part (YY) s el Final Assembly Code (FAC) i indica el fabricant de l'equip. ;
La tercera part (ZZZZZZ) s el nmero de srie del telfon. ;
L'ltim dgit (W), s el dgit verificador, usat per verificar que l'IMEI s correcte. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273964" title="Profecia autofrustrada" nonfiltered="2580" processed="2566" dbindex="107674">
Una profecia autofrustrada s, al contrari d'una profecia autorrealitzada; una predicci que, una vegada feta, s ella mateixa la causa de qu no es compleixi.

Un exemple de profecia autofrustrada s el segent:

Un grup de nois est estudiant i de cop i volta un diu:

- Impossible, per dem no ho haurem estudiat tot i, per tant, suspendrem.

Si aquesta proposici porta a una estimulaci del grup i en conseqncia estudien ms i per tant aproven estarem davant d'una profecia autofrustrada, ja que l'afirmaci va despertar els comportaments necessaris per falsar-la. En canvi, si aquesta afirmaci hagus portat al desnim i haguessin deixat d'estudiar estariem davant d'una profecia autorrealitzada.

 Vegeu tamb .
Profecia autorrealitzada;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273968" title="Paradoxa de la predestinaci" nonfiltered="2581" processed="2567" dbindex="107675">
La paradoxa de la predestinaci estableix que tots els actes que estan passant i que tindran lloc en un futur no poden ser modificats de cap manera. El que ha de passar, passar, s inevitable.

Aquesta teoria d'un mn matematitzat i mecanitzat on res no pot ser alterat per res o per ning xoca amb la teoria del lliure albir.

Segons la teoria de la predestinaci, l'home s incapa de canviar el curs nic i inamovible que t el nostre futur. Els nostres actes i la nostra voluntat estan sotmesos al poder d'una entitat superior, entitat que t establerta com i en quin moment han de passar les coses. 

Aix significa que fem el que fem, volguem o no, estarem donant com a resultat l'acci que passar i que s inevitable.

Per exemple, si decideixes no fer res per canviar el mn, estars fent el que ja estava predestinat a succeir (el fet de no fer-ho).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273970" title="Associaci de sociolingistes de llengua catalana" nonfiltered="2582" processed="2568" dbindex="107676">
L'actualment denominada Associaci de sociolingistes de llengua catalana, actualment es troba en un procs d'integraci com a societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Histria.

Nasqu amb el nom de Grup Catal de Sociolingstica, i es manifest per primera vegada a la Universitat Catalana d'Estiu (Prada) el 1973, constituint-se arran del VIII Congrs Mundial de Sociologia de Toronto (agost, 1974), a impuls de Llus Vicent Aracil, un dels organitzadors del Congrs, on es van presentar diferents comunicacions relacionades amb la problemtica sociolingstica de la llengua catalana. La seva creaci reflectia l inters, en el moment que s albirava un canvi democrtica del pas, per organitzar una socialingstica transformadora i participativa, que forms part d un moviment histric ms vast i alhora pogus sser avantguarda de la sociolingstica arreu del mn.

L'ASOLC s un lloc de confluncia de persones, que des de diferents disciplines (sociologia, lingstica, antropologia, psicologia, dret, cincia poltica, histria...) descriuen i volen canviar la realitat social de les llenges. L'ASOLC ha organitzat, des de la seva creaci, debats i seminaris sobre tot tipus d'aspectes sociolingstics, tant per part d'especialistes del pas com d'arreu. Membres destacats de l'ASOLC van collaborar en l'mbit de llengua del Congrs de Cultura Catalana (1977-1978) i en el II Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1986). La revista de l'ASOLC s l'anuari Treballs de Sociolingstica Catalana, que es publica des del 1977. L' associaci, des del 1991, compta amb un representant en el Consell Social de la Llengua Catalana, creat per la Generalitat de Catalunya.

Membres fundadors.
El 24 d'abril de 1981 s'aprovaren els primers Estatuts de l'entitat. En aquell moment de legalitzaci de l'associaci, els divuit membres fundadors foren: Llus Vicent Aracil, Antoni Maria Badia i Margarit, Domnec J. Bernard, Helena Calsamiglia, Jordi Carbonell, Llus Creixell, Joan Fuster, Francesc Gimeno, Llus Lpez del Castillo, Joan Mart, Aina Moll, Vicent Pitarch, Gentil Puig, Modest Reixach, Joaquim Torres, Teresa Turell, Francesc Vallverd i Gerard Vassalls.

Antoni Badia i Margarit, Francesc Vallverd i Emili Boix han estat els tres primers presidents de l'associaci i actualment ho s Joaquim Torres. La Junta actual de l'entitat es completa amb Vanessa Bretxa (secretariat), Josep Manel Ballarn (tresoreria), Brauli Montoya i Albert Fab (vocals).

Enllaos.
Associaci de Sociolingistes de Llengua Catalana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273971" title="Riccardo Chailly" nonfiltered="2583" processed="2569" dbindex="107677">
Riccardo Chailly () (Mil, 20 de febrer de 1953) s un director d'orquestra itali. Va iniciar la seua carrera com a director d'pera i gradualment va ampliar el seu repertori vers la msica simfnica.

Biografia.
Chailly va nixer al si d'una famlia musical. Va estudiar composici amb son pare, Luciano Chailly.  Va estudiar als conservatoris de Perusa i Mil.  Posteriorment va estudiar direcci orquestral amb Franco Ferrara.  De jove va tocar la bateria en una banda de rhythm-and-blues.

Als vint anys va ser elegit com a director ajudant de Claudio Abbado a La Scala. Va debutar-hi l'any 1978 i aviat va ser reclamat pels millors teatres, fent aparicions a l'pera de l'Estat de Viena, el Metropolitan Opera, la Royal Opera House, Covent Garden, el Festival de Salzburg i l'pera de l'Estat de Baviera. 

Entre 1982 i 1988 va ser Director Principal de l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Berln i entre 1983 i 1986 Principal Director Invitat de l'Orquestra Filharmnica de Londres. Entre 1986 i 1993 va dirigir el Teatro Comunale de Bolonya.

Va fer el seu debut amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam l'any 1985.  Entre 1988 i 2004 va ser-ne el Director en cap, dedicant-s'hi a la interpretaci del repertori simfnic tradicional, i especialment d'Anton Bruckner i Gustav Mahler, amb els quals l'orquestra havia guanyat notorietat, per tamb va ampliar el repertori amb msica contempornia.  Entre d'altres notables projectes, Chailly dirig l'any 1995 el Festival Mahler en commemoraci del centenari del primer concert de Mahler al Concertgebouw. Tamb va dirigir pera a Amsterdam, tant amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw en la gala-matine anual de Nadal com amb De Nederlandse Opera, amb la qual va fer el seu comiat operstic d'Amsterdam amb una producci del Don Carlos de Giuseppe Verdi.  S'ha dit que Chailly decid l'any 2002 deixar l'Orquestra Reial del Concertgebouw en ser-li oferida una prrroga del contracte de noms 2 anys, en lloc dels 5 anys que ell sollicitava.

L'any 1986, Chailly va debutar amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig al Festival de Salzburg. A l'agost de 2005 va traslladar-se a Leipzig com a Director Principal d'aquesta orquestra i Director Musical General de l'pera de Leipzig.  El seu contracte el compromet inicialment fins l'any 2010.  T un contracte discogrfic en exclusiva amb Decca, per a la qual ha enregistrat els cicles complets de les simfonies de Gustav Mahler i Anton Bruckner.  Ms recentment, amb l'Orquestra del Gewandhaus, ha realitzat enregistraments d'obres de Felix Mendelssohn, Johannes Brahms i de les simfonies de Robert Schumann en la re-orquestraci de Gustav Mahler.

Als Estats Units d'Amrica, Chailly ha estat invitat a dirigir l'Orquestra Simfnica de Chicago, l'Orquestra Filharmnica de Nova York, l'Orquestra de Cleveland i l'Orquestra de Filadlfia.  Ha enregistrat un lbum amb obres de Dmitri Xostakvitx amb l'Orquestra de Filadlfia titulat Shostakovich: The Dance Album i La consagraci de la primavera d'gor Stravinski amb l'Orquestra de Cleveland. No obstant aix, les seues aparicions americanes com a director invitat han estat rares durant anys.

Referncies.


Enllaos externs.
Plana Oficial a Decca Records;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273981" title="Copa espanyola d'hoquei patins femenina 2006" nonfiltered="2584" processed="2570" dbindex="107678">


La primera edici de la Copa espanyola d'hoquei patins femenina (en el moment anomenada, Copa de la Reina) prengu part al Poliesportiu El Planto de la ciutat castellana de Burgos el 25 i 26 de mar de 2006. 

Participants.
Els equips participants a la competici foren assignats per la Reial Federaci Espanyola de Patinatge seguint criteris de mrits esportius.



 AC rdenes;
 AD INEF Galicia  ;
 Vigo Stick Traviesas ;
 Biescas Gijn HC;

 CP Voltreg  ;
 CHP Sant Feliu  ;
 CE Arenys de Munt;
 Alcorcn Parque Lisboa  ;


Llegenda.


Resultats.
Els horaris corresponen a l'hora d'hivern de Castella (zona horria: UTC+1).



Quarts de final.






Del cinqu al vuit lloc.




Semifinals.




Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.






Classificaci final.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273982" title="Centre d'Esplai Sant Jordi" nonfiltered="2585" processed="2571" dbindex="107679">
L'Esplai Sant Jordi s una entitat sense nim de lucre que des de 1987 es dedica al mn de l'educaci en el lleure per a infants i joves d'entre 5 i 17 anys. Est ubicat al barri de Vallcarca, al districte de Grcia de Barcelona.

Duu a terme les seves activitats tots els dissabtes de 16.30 a 19 hores. A part tamb es fan excursions de cap de setmana, campaments, colnies d'estiu, ...

 Enllaos externs .
 Lloc web de l'Esplai Sant Jordi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273986" title="Emili Boix (sociolingista)" nonfiltered="2586" processed="2572" dbindex="107680">
Emili Boix (Barcelona) s sociolingista. Ha estat president de l'Associaci de sociolingistes de llengua catalana i s professor de sociolingstica a la Universitat de Barcelona.

Publicacions.

Llibres.
 Triar no s trair: identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona : Edicions 62, 1993. ;
 Tria i alternana de llenges entre joves de Barcelona: normes d's i actituds. Universitat Autnoma de Barcelona, 1991. ;

Collaboracions en obres collectives.
 A situacin do cataln hoxe: cabeza de rato ou rabo de len. Estudios de sociolingstica romnica : linguas e variedades minorizadas / coord. per Francisco Fernndez Rei, 1999, pags. 213-234;
 Lleialtat lingstica i joves barcelonins: un cargol de rosca esmussada? Estudis de lingstica i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Vol. 3, 1996, pags. 5-18;

Articles de revista.
 Poder i llenges a Catalunya. Revista catalana de sociologa, ISSN 1136-8527, N. 20, 2004, pags. 25-42;
 Las lenguas en los rganos centrales del Estado espaol (un balance de los 25 aos de la Constitucin espaola). Revista de llengua i dret, ISSN 0212-5056, N. 41, 2004, pags. 195-218;
 Soziolinguistika: eremuaren ikuspegi orokorra. Bat: Soziolinguistika aldizkaria, ISSN 1130-8435, N. 37, 2000 (Exemplar dedicat a: Euskal Soziolinguistika Institutua Sortzen: Sinposiuma, azaroak 24, Gasteiz), pags. 11-29;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273987" title="Mariss Jansons" nonfiltered="2587" processed="2573" dbindex="107681">

Mariss Jansons (Riga, 14 de gener de 1943) s un director d'orquestra let. 

Naixement i estudis.
Va nixer a Riga, fill del director d'orquestra Arvid Jansons. Sa mare, la cantant Iraida Jansons, que era jueva, el va parir d'amagat desprs que son pare i el seu germ moriren assassinats al Gueto de Riga. L'any 1946, el pare de Mariss va guanyar el segon premi en una competici nacional i va ser elegit per Yevgeny Mravinsky per a ser el seu assistent en l'Orquestra Filharmnica de Leningrad. Quan la seua famlia es va unir a ell, l'any 1956, el jove Jansons va ingressar al Conservatori de Leningrad, on va estudiar piano i direcci coral, si b son pare li va insistir en l'estudi del viol. L'any 1969 va continuar la seua preparaci a Viena amb Hans Swarowsky i a Salzburg amb Herbert von Karajan.

Activitat professional.
El 1973, Jansons va ser nomenat Director Associat de l'Orquestra Filharmnica de Leningrad (avui Orquestra Filharmnica de Sant Petersburg). El 1979, va ser nomenat director musical de l'Orquestra Filharmnica d'Oslo, amb la qual va realitzar nombroses gires i enregistraments. El 1992 va ser nomenat director invitat principal de l'Orquestra Filharmnica de Londres. Al mar de 1997, va ser nomenat director musical de l'Orquestra Simfnica de Pittsburgh.

El 1996, Jansons va patir un atac cardac en plena actuaci a Oslo, mentre dirigia les pgines finals de La Bohme. Cirurgians plstics de Pittsburgh li van collocar un defibrilador per prevenir nous atacs. (Cal dir que son pare va morir al podi.) 

A la tardor de 2003 va debutar com a director principal de l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Baviera com a successor de Lorin Maazel. A inicis de setembre del 2004, Jansons va esdevenir tamb successor de Riccardo Chailly com a director principal de l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam.

L'any 2006 va dirigir el Concert d'Any Nou de la Filharmnica de Viena. Tamb al Gener del mateix any va ser guardonat amb el Premi Artista de l'Any del MIDEM, a Canes.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273994" title="Villingordo" nonfiltered="2588" processed="2574" dbindex="107682">

El Paratge Natural del Villingongo s un Paratge Natural Municipal del municipi de Setaiges (Foia de Bunyol). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 6 de juliol de 2006.

 Situaci geogrfica .
Geogrficament, l mbit del paratge es correspon amb la conca vessant de la rambla del Fresnal, situada a la capalera del riu Millars, aquesta s obri pas entre la serra de Malacara per a desguassar els vessaments procedents del pla del Rebollar (Requena) i les vessants de la serra de Tejo, Montote i Malacara. Es tracta d un terreny forestal amb vessants de pendent acusat pertanyents a la serra de Malacara, que estan separats en dos blocs a un costat i a l altre de la rambla. El pas discontinu d aigua ha mantingut el traat del llit a pesar de l espenta patida gradualment durant el perode d elevaci de la muntanya.

 Geologia .
En l mbit del paratge dominen els materials del Cretaci; generalment es troben dolomies sacaroides, compactes o friables, a excepci d una franja estreta situada al sud on apareixen calcries gris clar, localment dolomtiques.

Tectnicament l rea est bastant fragmentada a l est del paratge, a la serra de Malacara. Una d aquestes falles, amb orientaci nord-sud, coincideix aproximadament amb el lmit est del paratge.

 Vegetaci .
Trobem al paratge tres unitats bsiques de vegetaci, que podem definir-les genricament com a rees de pineda, matolls i vegetaci de ribera.

La pineda de pi blanc (Pinus halepensis) s la formaci predominant, que cobreix la major part de la superfcie del paratge. El matoll correspon a grans trets amb les tpiques formacions de matoll termomediterrani, amb predomini de coscoll (Quercus coccifera) i llentiscle (Pistacia lentiscus) i amb aparici en les zones ms degradades de comunitats de labiades amb espcies com el romer (Rosmarinus officinalis) i diverses varietats de timons (Thymus sp.). Amb aquestes trobem exemplars de ginebre (Juniperus oxycedrus), de carrasques (Quercus ilex) i ms rarament de freixe de flor (Fraxinus ornus) en les orientacions d ombria. La formaci de matoll es desenvolupa tant en les zones despoblades d arbres com sota la pineda, formant sotabosc. Als voltants de la rambla, en els racons fondos i les fresques vessants que segueixen el recorregut del curs estacional d aigua, i que s ha determinat com la unitat ecolgica de ribera, abunden el freixe de flor i altres frondoses com l'albor (Arbutus unedo), o els aurons (Acer opalus), i tamb es troben comunitats relacionades amb les lleres i llits de cudols i graves com el baladrar (Nerium oleander).

 Protecci de la flora .
En l entorn del paratge es troben 8 hbitats naturals d inters per als quals la Directiva d hbitats indica que s han d establir zones especials de protecci. Entre ells n hi ha 3 classificats com a prioritaris.

Els hbitats englobats en el codi Natura 2000: 6220 designen un gran grup d herbassars i pastius que es desenvolupen majoritriament sobre sls calcaris, formant paisatges estpics dominats per gramnies i altres espcies anuals. Els pastius efmers d hivern i principi
de la primavera amb Hornungia petraea pertanyents a la classe Tuberarietea guttatae formen un taps continu integrat per plantes molt xicotetes, ben sovint de menys de 5 cm d alada. Les plantes ms freqents sn crucferes de floraci hivernal, acompanyades per una llista extensa de plantes efmeres diminutes, entre les quals s inclou Saxfraga tridactylites, Veronica sp. i Viola kitaibeliana. A la tardor i hivern aquests pastius mostren un taps continu de brifits, en el qual resulten especialment abundants les espcies del gnere Bryum.

Els hbitats englobats en el codi Natura 2000: 9560 (subtipus 9561) designen un gran grup d herbassars i pastius que es desenvolupen majoritriament sobre sls calcaris, formant paisatges estpics dominats per gramnies i altres espcies anuals.

 Fauna .
Respecte a la fauna, mereix destacar-se la presncia de les segents espcies protegides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catleg valenci d espcies de fauna amenaades, i s estableixen categories i normes per a la seua protecci.

Entre l'herpetofauna figuren cinc espcies protegides: la granota (Rana perezi) i el gripau com (Bufo bufo), el fardatxo (Lacerta lepida) i la colobra bastarda (Malpolon monspessulanus). Entre les espcies d'aus protegides es troben l'alosa (Alauda arvensis), el gaig (Garrulus glandarius) i el cruixidell (Miliaria calandra). L'guila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) t la consideraci de vulnerable.

Entre els mamfers protegits hi figuren la rata d'aigua (Arvicola sapidus), la musaranya comuna (Crocidura russula), la fagina (Martes foina), el teix (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis) i l'esquirol (Sciurus vulgaris). A ms d aquestes podem trobar al paratge un ampli ventall d espcies, majoritriament d aus, que resultaria massa extens enumerar ac.

 Paisatge .
El paratge conforma una interessant unitat de paisatge dominada per la massa de pineda, tallada per la rambla del Fresnal, amb els seus vessants i meandres. La relativa dificultat d accs de l enclavament  que noms es pot recrrer per una senda  i la presncia de bosc ofereixen interessants panormiques i proporcionen una interessant opci de gaudi de la naturalesa tant per als habitants de la localitat com per als visitants.

 Presncia humana .
Pel que fa als valors patrimonials, cal esmentar que fins al moment no s hi han descrit jaciments en l mbit del paratge, per molt prop, a menys de 500 m al sud-est hi ha dos jaciments denominats Puntal del Capador i Cueva Milln. El primer d aquests correspon a un poblat de l edat del bronze on s han trobat fragments de cermica i restes d un mol. El segon se situa a uns 50 metres de l anterior i es tracta d un avenc utilitzat com a necrpoli.

 Enllaos interns .
 Setaiges;
 Serra de Malacara;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273999" title="ndex de radiaci ultraviolada" nonfiltered="2589" processed="2575" dbindex="107683">
 

L'ndex de radiaci ultraviolada o UVI (de l'angls UltraViolet Index) s una unitat de mesura internacional d'intensitat de la radiaci ultraviolada solar a un lloc i moment determinat. Normalment aquest ndex s utilitzat com una escala primria per a informar a la poblaci sobre el risc d'exposici a la llum solar.

El seu propsit s ajudar a la gent a a protegir-se de la radiaci UV solar i de les causes provocades per la seua exposici excessiva. Les organitzacions de salut pblica recomanen que la poblaci prengui mesures de protecci davant la radiaci UV com ara l'aplicaci de crema de protecci solar, portant ulleres de sol o una gorra al cap.

 Enllaos externs .
 Sunwise by the US Environment Protection Agency - background information and UV-index forecasts ;
 World Health Organization UV Radiation program ;
 World maps showing UV index - updated daily ;
 Australia UV National Index Forecast ;
 South African UV Index Forecast ;
 How the index is calculated ;
 Australia major cities UV Index and interpretation ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274001" title="Teoria diferencial de Galois" nonfiltered="2590" processed="2576" dbindex="107684">
En matemtiques, les primitives de certes funcions elementals no es poden expressar com a funcions elementals. Un exemple clssic de funci d'aquest tipus s , la primitiva de la qual s (tret d'una constant) la funci error, que es troba habitualment en estadstica.  Altres exemples sn  i .

Cal dir que la noci de funci elemental s merament una qesti de convencions. Es pot decidir d'afegir la funci error a la llista de funcions elementals i, amb aquesta nova llista, la primitiva de  s elemental.  Ara b, no importa lo llarga que es faci la llista de funcions elementals, sempre hi haur funcions a la llista tals que les seves primitives no hi seran.

La maquinaria de la teoria diferencial de Galois permet determinar quan una funci elemental t o no t una primitiva que es pot expressar com una funci elemental. La teoria diferencial de Galois s una teoria que es basa en el model de la teoria de Galois. Mentre que la teoria algebraica de Galois estudia les extensions d'un cos algebraic, la teoria diferencial de Galois estudia les extensions dels cossos diferencials, es a dir cossos amb un operador derivaci, D. La major part de la teoria diferencial de Galois s parallela a la teoria algebraica de Galois.  Una diferncia entre les dues construccions s que els grups de Galois en la teoria diferencial de Galois tendeixen a ser matrius grups de Lie, en comparaci amb els grups finits que sovint es troben en la teoria algebraica de Galois.

 Definicions .

Per a qualsevol cos diferencial F, hi ha un subcos

Con(F) = , ;

anomenat les constants de F. Donats dos cossos diferencials F i G, G es diu una extensi logartmica de F si G s una extensi transcendental simple de F  tal que 

Dt = Ds/s per algun s de F.  ;

Aix t la forma d'una derivada logartmica. Intutivament, es pot veuret com el logaritme d'algun element s de F, en aquest cas, la condici s anloga a la regla de la cadena ordinria. Per cal recordar que F no est necessriament equipat amb un nic logaritme; es podrien afegir moltes extensions "pseudo-logartmiques" a F. De forma semblant, una extensi exponencial s una extensi transcendental simple que satisf 

Dt = tDs.  ;

Amb la prevenci anterior en ment, aquest element es pot veure com un exponencial de un element s de F. Finalment, es diu que G s una extensi diferencial elemental de F si hi ha una cadena finita de subcossos des de F fins a G on cada extensi de la cadena s o b algebraica, o b logartmica, o b exponencial.

 Exemple .

Com a exemple, el cos C(x) de les funcions racionals d'una sola variable, t un operador derivada donat per la derivada habitual respecte d'aquesta variable.  Les constants d'aquest cos sn precisament els nombres complexos C.

 Teorema basic.

Se suposa que F i G sn cossos diferencials, amb Con(F) = Con(G), i que G s una extensi diferencial elemental de F. Sian a de F, y de G, i se suposa que Dy = a (en paraules, se suposa que G cont una primitiva de a). Llavors existeix c1, ..., cn de Con(F), u1, ..., un, v de F tal que

;

En altres paraules, les niques funcions que tenen "primitives elementals" (es a dir primitives que pertanyen, en el pitjor dels cassos, a una extensi diferencial elemental de F) sn aquelles que es poden escriure d'aquesta forma que prescriu el teorema. Aix, a nivell intutiu, el teorema estableix que les niques primitives elementals sn les "funcions simples" ms un nombre finit de logaritmes de funcions "simples".

Enllaos externs.
 Differential Galois Theory, M. van der Put and M. F. Singer;

 Vegeu tamb .
Algorisme de Risch;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274028" title="Fototipus" nonfiltered="2591" processed="2577" dbindex="107685">
El fototipus s la capacitat que t la pell per assimilar la radiaci solar. Su classificaci oscilla entre I i IV.

El fototipus ha de ser determinat per un dermatleg i varia en funci de la MED o Dosi Eritemtica Mnima, que s la dosi de radiaci ultraviolada (en W/m2) necessria per crear un eritema.

La segent taula s una ajuda per determinar el fototipus en persones de races caucsiques:




Aquesta clasificaci s'utilitza en medicina i en cosmtica per recomanar cremes de protecci solar amb factors que varien entre 20 per a pells ms sensibles i 4 per a les menys sensibles.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274029" title="Gztepe Genclik ve Spor Kulb" nonfiltered="2592" processed="2578" dbindex="107686">

El Gztepe Genclik ve Spor Kulb, abreujadament Gztepe SK o Gztepe GK, s un club esportiu, destacat en futbol, turc de la ciutat d'Esmirna, al barri de Guzelyali.

Histria.
Va ser fundat el 14 de juny de 1925. La seva denominaci histrica ha estat Gztepe Spor Hizmetleri ve Tic. A. ., abreujadament Gztepe A. . o Gztepe SHTA .

Va viure la seva poca ms gloriosa durant els anys 1963-1971 sota el control tcnic de l'entrenador Adnan Suvari. El seu onze de gala d'aquest perode era: Ali Artuner, Mehmet "Junior" I  kal, Ca layan Dereba  , Huseyin, Mehmet "Senior" Ayd n, Nevzat "English" Guzel rmak, Nihat Yayz, Ertan znur, Fevzi Zevzem, Grsel Aksel, Halil Kiraz. Fou el primer club turc de futbol que aconsegu arribar a una semifinal d'una competici europea, l'any 1968 .

L'any 2002 pat una greu crisi econmica. Al club de futbol se li prohib la contractaci de nous jugadors, cosa que li provoc quatre descensos de categoria en 5 temporades. L'any 2007 baix a la 1a divisi amateur d'Esmirna. El 20 d'agost del mateix any el club fou venut al conglomerat empresarial Altinbas Group. 

El seu principal rival ciutad s el Kar  yaka SK. Van arribar a reunir 80.000 espectadors en un partit de Segona Divisi l'any 1981, xifra rcord al mn per un partit de segona divisi.

Trajectria esportiva.
Primera divisi: 1958-1977, 1978-1980, 1981-1982, 1999-2000, 2001-2003;
Segona divisi: 1977-1978, 1980-1981, 1982-1999, 2000-2001, 2003-2004 ;
Tercera divisi: 2004-2005;
Quarta divisi: 2005-2007;
Lliga amateur: 2007-;

 Palmars .
Copa turca de futbol (2): 1968-69, 1969-70;
Supercopa de Turquia/Copa President (1): 1969/70;
Campionat turc de futbol (1): 1950;
Lliga d'Esmirna de futbol (5): 1941-42, 1942-43, 1943-44, 1949-50, 1952-53;
Copa TSYD (9);

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Web dels seguidors radicals;
  fanzine & webzine;
  Web de seguidors;
  Web tam35;
Document de la TV britnica sobre la rivalitat entre Gztepe i Kar  yaka;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274039" title="Govern del Freeciv" nonfiltered="2593" processed="2579" dbindex="107687">
Al Freeciv, per dirigir la teva civilitzaci, necessites tenir un govern. Aqu sota hi ha una llista dels governs disponibles:
Despotisme: Hi ha molta corrupci, ja que representa que no hi ha lleis escrites, la gent no accepta el govern i tampoc, degut a la mateixa corrupci, hi ha comer, ni cincia, ni luxes, ni taxes.
Monarquia: Representa qu ja hi ha lleis escrites, per aix hi ha menys corrupci, i ms comer.
Comunisme: Al comunisme hi ha corrupci a totes les ciutats, per poca per ciutat. El nivell mxim s del 80%, aix que s un bon govern.
Repblica: Permet produir molt comer, com el comunisme, el 80%. Tot i aix, els ciutadans no estan tan felios i es revolten ms sovint.
Democrcia: La democrcia s molt semblant a la repblica, l'nic s que en democrcia el lmit s del 100%. Igual que la repblica, els ciutadans tamb es revolten sovint.
Tamb hi ha l'anarquia, que, de fet, no s cap govern. Hi ha anarquia quan s'est fent una revoluci per canviar el govern, excepte quan es t la meravella Esttua de la Llibertat.

Enllaos externs.
Govern;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274045" title="Eritema" nonfiltered="2594" processed="2580" dbindex="107688">
Eritema s una lesi cutnia caracteritzada pel to roig que agafa la pell, limitat o extens, permanent o passatger, degut a fenmens vasculars, produint vasodilataci. Sn molt tpiques els eritemes produts per una llarga exposici al sol.

Tamb s'utilitzen per a anomenar algunes sndromes, com ara:
Eritema nods;
Eritema polimorf;
Lupus eritemats;

Vegeu tamb Fototipus



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274059" title="Tabarla" nonfiltered="2595" processed="2581" dbindex="107689">

El Paratge de Tabarla s un Paratge Natural Municipal del municipi de Itova (Foia de Bunyol). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 30 de gener de 2007.

 Geografia .
El paratge correspon a un tram del riu Magre i la seua ribera, situat cinc quilmetres aiges amunt de l embassament de Forata.
 
El Magre discorre en la zona del paratge encaixat entre els abruptes relleus de la serra de Marts (1.085 m) i les muntanyes de Bunyol. A excepci de les deposicions del quaternari, que es troben en la zona de meandre on es va construir l antic campament, la resta de materials que componen l estratigrafia de la zona pertanyen al jurssic. Concretament, abunden els calcaris grisos i beixos del Dogger i calcries microcristallines de tons clars una miqueta ms recents (kimmeridgi mitj i superior). Tectnicament s una rea que est molt fragmentada; en concret, el paratge est seccionat per dues falles amb alineaci parallela i direcci est-oest.
 
 Vegetaci .
A grans trets, es poden distingir tres grans grups de vegetaci al paratge: la vegetaci aqutica i de ribera, la pineda de pi blanc i matoll esclerofil a les vessants de solana (marge esquerre del riu) i un matoll en fase de regeneraci postincendi en les vessants d ombria (marge dret del riu). Cal destacar la riquesa de les zones d ombria en espcies de frondoses, com el freixe de flor (Fraxinus ornus), l albor (Arbutus unedo) o els aurons (Acer opalus), que a la tardor pinten amb les seues tonalitats, ocres i rogenques, el paisatge. En l mbit del paratge es troben nou hbitats naturals d inters, per als quals la Directiva d hbitats indica que s han d establir zones especials de protecci. Entre aquests n'hi ha tres classificats com a prioritaris.
 
 Fauna .
Quant a la fauna mereix sens dubte destacar-se la presncia de la cabra salvatge (Capra pyrenaica), a la qual podem observar sovint en els penyals o baixant a abeurar al riu. En l mbit del paratge podem trobar una mplia varietat d espcies, diverses de les quals ostenten la categoria de protegides segons la normativa autonmica i estatal vigent respecte d espcies de fauna amenaades. Entre l herpetofauna  destaca la presncia de la granota i el gripau com, el fardatxo, la colobra bastarda, l ofegabous i la tortuga d aigua ibrica. Entre les espcies d aus destaca la presncia de les espcies segents: guila de panxa blanca, el duc, l astor, l esparver vulgar, la siseta vulgar, la falcia de panxa blanca, el raspinell com, el falconet, el xoriguer, el formiguer, l abellerol, la merla blava i l oriol, a ms de l alosa comuna i el gaig. Entre els mamfers destaca la presncia, a ms de la ja esmentada cabra salvatge, d espcies com el gat salvatge, la llebre ibrica, la rabosa, el porc senglar, la fagina i l esquirol.

 Paisatge .
Quant als valors paisatgstics, conv esmentaral que el paratge de Tabarla conforma una bella mostra de vall mitjana fluvial, on el curs del riu i les formacions boscoses de ribera creen un entorn d indubtable atractiu visual. L allament del lloc  que noms es pot recrrer per una senda  afig inters al paratge, que constitueix aix un enclavament de visita obligada a tots aquells aficionats a l excursionisme en la natura.
 
 Presncia humana .
Quant als valors vinculats amb el patrimoni cultural, cal indicar que en l mbit estricte del paratge no hi ha cap element d inters, per en la rodalia se situa el poblat del Pic dels Alls, a la serra Marts, corresponents a l edat del ferro i cultura Ibrica. Tamb hi ha restes de l poca romana a la zona del Partidor o al tur Mulet.
 
 Enllaos interns .
 Itova;
 Riu Magre;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274063" title="?stanbulspor Anonim ?irketi" nonfiltered="2596" processed="2582" dbindex="107690">

L' stanbulspor Anonim  irketi s un club esportiu, destacat en futbol, turc de la ciutat d'Istanbul.

 Histria .
L' stanbulspor fou fundat per Kemal Halim Grgen i per estudiants del Liceu d'Istanbul ( stanbul Lisesi) el 4 de gener de 1926 amb el nom de Konstantinopel SK. El 1930 es convert en Istanbulspor Klb. La temporada 1931-1932 guany la lliga d'Istanbul i el campionat turc.

Fins el 1990 el club fou dirigit per la fundaci del Liceu d'Istanbul anomenant-se  stanbulspor SFTA . Ascend i descend de la mxima categoria del futbol turc diversos cops. El 1990, l'Uzan Holding, dirigit per l'empresari i antic membre del Liceu Cem Uzan, compr el club i el convert en  stanbulspor A. .. Aconsegu ascendir a la primera divisi el 1995, quedant quart classificat la temporada 1997-1998 fet que li don la possibilitat de disputar la Copa de la UEFA. La famlia Uzan deix de donar el seu suport al club el 2001. El club entr en una crisi econmica i el 2003 fou intervingut per les autoritats. De forma parallela baix de categoria. L'any 2006 el club fou venut a l'empresa de l'antic jugador Saffet Sancakl  Marmara Spor Faaliyetleri San. ve Tic. A. . per $3,250,000.

Histricament s el quart club de la ciutat d'Istanbul en importncia i millor estructura professional, darrera dels tres grans Be ikta , Galatasaray i Fenerbahe. 

 Smbols .
Els colors de l' stanbulspor sn el groc i el negre, que sn els colors del Liceu d' stanbul. Tamb s'accepta el blanc com a tercer color, per no s oficial.

Pel fet d'haver representat a Turquia en una competici internacional, el club t el privilegi d'usar la bandera turca com emblema, que usa juntament amb l'emblema del Liceu.

 Palmars .
Segona divisi turca (2): 1967-68, 1993-94;
Campionat turc de futbol (1): 1931-32;
Lliga d'Istanbul de futbol (1): 1931-32;
Copa TSYD (2);

 Jugadors destacats .
  

 Alban Bushi;
 Elvir Balji ;
 Elvir Boli ;
 Vedin Music;
 Alex Yordanov;
 Zdravko Zdravkov;
 John van den Brom;
 Peter van Vossen;

 Uche Okechukwu;
 Oleg Salenko;
 Aykut Kocaman;
 Cemil Turan;
 O uz etin;
 Sergen Yalcin;
 Tanju olak;
 Y ldo;
 Yasin zdenak;


 Enllaos externs .
Web oficial;
Fundaci  stanbulspor;
Seguidors "Pa al  Bulls";











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274067" title="Comarques de Cantbria" nonfiltered="2597" processed="2583" dbindex="107691">
La Llei 8/1999 de Comarques de la Comunitat Autnoma de Cantbria del 28 d'abril de 1999 estableix que la comarca s una entitat necessria integrant de l'organitzaci territorial de la regi. Amb aquesta llei s'obre el desenvolupament a la comarcalitzaci a Cantbria fomentant-se la creaci d'entitats comarcals.

Aix mateix, estableix que la creaci de les comarques no exigir la seva generalitzaci a tot el territori de la comunitat autnoma mentre no s'hagi produt la comarcalitzaci del 70% del territori de la comunitat. D'igual forma dilucida que la ciutat de Santander no es regir per aquesta llei de comarcalitzaci, havent d'establir la seva prpia rea metropolitana.


Divisi Comarcal de Cantbria.

Actualment les comarques a Cantbria no tenen un carcter administratiu i no estan del tot definides. nicament Libana, per la seva condici geogrfica als Picos de Europa, Trasmiera i Campoo-Los Valles, a la vall del riu Ebre s'estableixen com a comarques clarament definides a la regi. No obstant aix, es poden establir diferncies funcionals al territori, que divideixen la regi a mode de comarques:












]]

 La comarca d'Asn-Agera: T un carcter rural. S'hi troben els cursos alts dels rius Asn i Agera, molt al lmit amb Biscaia. La capital d'aquesta comarca s Ramales de la Victoria.

 La comarca del Besaya: Amb la seva capital a la ciutat de Torrelavega, s'estn al llarg del riu Besaya, el qual funciona com a eix articulador o corredor pel qual circulen les principals vies de comunicaci. Posseeix un marcat carcter indstrial. ;

 La comarca de Campoo-Los Valles: Abasta tota la capalera de la vall de l'Ebre i t com a capital comarcal el nucli de poblaci de Reinosa. De marcat carcter rural, si exceptuem els focus industrials de Reinosa i Mataporquera, sofreix en els ltims anys un important procs de despoblament i desindustrialitzaci.

 La comarca de la Costa Occidental: T un carcter urb. S'estn des de Santillana del Mar fins al lmit amb Astries.

 La comarca de la Costa Oriental: De tendncia urbana i turstica, abarcaria des de Colindres fins al lmit amb Biscaia, arribant pel sud fins a les muntanyes prelitorals.

 La comarca de Libana: Enclavada als Picos de Europa, la seva orografia a manera de gran foia entre murallons de pedra calcria han fet d'ella la millor definida de Cantbria. De difcil accs, es tracta d'una comarca rural la capital de la qual se situa a Potes.

 La comarca de Saja-Nansa: S'estn des de la comarca del Besaya fins al lmit amb Astries i des de La Marina fins a les muntanyes de Pea Sagra i la Serralada Cantbrica. T un carcter eminentment rural.

 La comarca de Santander: s de carcter clarament industrial i urb, est constituida pel propi municipi de Santander (capital de la comarca) i l'arc de la Badia de Santander i al sud fins al municipi de Penagos i la Sierra de la Matanza.

 La comarca de Trasmiera: Abasta des de la badia de Santander fins a la seva localitat ms important, Santoa.

 La comarca dels Valles Pasiegos: Engloba els cursos alts dels rius Pas i Miera. Sn les valls de Toranzo, Carriedo, Cayn i Pas. Amb un carcter eminentment rural, la seva poblaci bascula cap a Torrelavega, Santander o Laredo a la recerca de serveis. Esment especial mereix aquesta comarca per les seves histriques caracterstiques intrnseques.

 Notes i referncies .






 Bibliografia .
 De Cos Guerra, O. (2005): Propuesta de delimitacin del rea metropolitana de Santander. Realidad funcional, organizacin administrativa y gobernanza. Santander. Centro de Estudios de la Administracin Pblica Regional. Gobierno de Cantabria. ISBN 84-689-5197-8;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274068" title="Bandera de Sri Lanka" nonfiltered="2598" processed="2584" dbindex="107692">



La bandera de Sri Lanka, tamb anomenada bandera del lle, est formada per un lle de color daurat que subjecta una espasa a la seva pota anterior dreta, sobre un fons granat amb quatre fulles daurades a cada cant. Al voltant d'aquest fons hi trobem un marc groc, i a la seva esquerra dues barres verticals de la mateixa talla de color verd i taronja, d'esquerra a dreta.

Es va adoptar el 1950 seguint les recomanacions d'un comit elegit pel Primer Ministre de Sri Lanka (D.S. Senanayake).

Histria.

Quan Vijaya, el primer rei del poble cingals, va arribar a Sri Lanka a l'any 486 abans de Jesucrist, va portar amb ell una bandera amb el smbol d'un lle. Desde aleshores el lle es va convertir en un smbol significatiu de Sri Lanka. Va ser utilitzat per monarques que seguien Vijaya, fins a convertir-se en un smbol de llibertat i esperana. Quan el llegendari rei Dutugemunu es va embarcar a la campanya on va derrotar el rei indi Elara, que habia ocupat part de Sri Lanka, va portar amb ell una bandera que representava un lle subjectant una espasa amb la seva pota anterior dreta, juntament amb els smbols del Sol i de la Lluna. 

Aquesta bandera es va utilitzar fins al 1815, quan el regnat de l'ltim rei del Regne Candi (Sri Vikrama Rajasinghe) es va enfonsar quan la noblesa candiana va proclamar rei de Ceilan en George III i es va utilitzar la bandera de la Uni en comptes de la del lle. El govern de la Ceilan Britnica va utilitzar la seva prpia bandera. La bandera del lle es va donar a Anglaterra i va ser guardada al Royal Hospital Chelsea. Amb el pas dels anys, el disseny de la bandera va ser oblidat.

Aleshores, quan el moviment independentista va guanyar fora al segle XX, E.W. Perera, una important figura d'aquest moviment, ajudat per D.R.Wijewardene, va descobrir la bandera original de Sri Lanka a Chelsea. Una imatge d'aquesta va ser publicada en una edici especial del diari Dinamina indicant els cent anys des de la fi de la independncia cingalesa. La bandera del lle es va convertir en una forma d'atreure la gent, que va adoptar-la de nou, per primer cop desprs de la caiguda del regne candi.

Simbolisme.

La bandera nacional de Sri Lanka representa el pas i la uni entre les diferents minories tniques. 

La majoria dels smbols de la bandera tenen algun significat




Referncies.

Pgina del govern de Sri Lanka;
Biblioteca Lanka;
Com va sorgir la bandera de Sri Lanka;

Enllaos externs.
http://www.priu.gov.lk/Cons/1978Constitution/Schedle_2_Amd.html;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274069" title="Giresunspor Kulb" nonfiltered="2599" processed="2585" dbindex="107693">

El Giresunspor Kulb s un club de futbol turc de la ciutat de Giresun.

Histria.
El Giresunspor fou fundat l'any 1967. Va disputar la primera divisi turca de futbol entre els anys 1971 i 1977.

Trajectria esportiva.
Primera divisi: 1971-1977;
Segona divisi: 1967-1971, 1977-1978, 1979-1986, 1988-1991, 1993-1995, 1997-2000, 2007-;
Tercera divisi: 1978-1979, 1986-1988, 1991-1993, 1995-1997, 2000-2001, 2005-2007;
Quarta divisi: 2001-2005;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;
Web de seguidors;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274071" title="Monestir de Sungtseling" nonfiltered="2600" processed="2586" dbindex="107694">

El monestir de Sungtseling (o Sumtseling) est situat a uns 8 km al nord de la ciutat de Shangri-La, des del 2001 nom oficial i fabuls de l antiga Zhongdian, tamb coneguda amb el nom tibet de Gyeltang. A la prefectura de Dqn, un lloc particularment bell de la provncia xinesa de Yunnan. Est situat a 3.300 m d alada, a llevant de la Regi Autnoma del Tibet.

s el monestir de tradici tibetana ms important de Yunnan. La construcci de Gandan Sungtseling va comenar el 1679 i es va acabar al cap de dos anys. El lloc on es va aixecar fou triat en poca del Gran Cinqu (el V dalai-lama, Ngawang Lobsang Guiamtso, 1617-82) amb mtodes endevinatoris. Com molts altres centres, hom l anomena  Petit Potala .

Est format per dos temples principals: Zhakhang y Jikhang, amb diverses plantes i rematats per teulades daurades. Al seu costat s'aixequen temples secundaris, a ms de les residncies monacals i els serveis. La sala d'assemblees s molt mplia i est presidida per una imatge del Gran Cinqu. A la part superior hi ha unes cambres reservades al dalai-lama. T una ampli conjunt de peces artstiques, com ara imatges, thangkes, pintures murals, llibres, objectes litrgics, que es van poder salvar dels efectes destructius de la Revoluci Cultural.

Ara t uns 700 monjos. Pertany a l orde gueluk, la dels birrets grocs, fundada per Tsongkhapa al monestir de Gandan, al Tibet. Anualment s hi celebra el festival Gedong.

Enllaos externs.
  Pan-Tibet Travel;
  Travel China Guide;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274073" title="Volta a Arag" nonfiltered="2601" processed="2587" dbindex="107695">
La Volta a Arag (en castell Vuelta a Aragn) s una competici ciclista per etapes que es disput a Arag cada any durant el mes d'abril.

La primera edici se celebr el 1939, sent Antonio Andrs Sancho el primer vencedor, per no ser fins el 1965 quan es consolidi la prova. El 2005 se celebr la darrera edici de la cursa, havent estat 42 les edicions disputades. Leonardo Piepoli s el ciclista que ms edicions ha guanyat, amb tres. 

Llistat de guanyadors.


Enllaos externs.
Palmars de la Volta a Arag a memoire-du-cyclisme.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274089" title="Economia de guerra" nonfiltered="2602" processed="2588" dbindex="107696">
Es denomina economia de guerra a la que s'aplica en moments histrics de fortes convulsions violentes, siguin o no conflictes armats, o en perodes d'extrema autarquia i que t per objecte mantenir el funcionament de les activitats econmiques indispensables per a un pas, procurar el auto abastament, desincentivar el consum privat, garantir la producci d'aliments i controlar l'economia nacional des de l'Estat. 

Entre les actuacions fonamentals es troben: 
 Control exhaustiu de la poltica monetria que eviti els processos de hiperinflaci. ;
 Afavoriment de l'autarquia com sistema que eviti la dependncia de les importacions exteriors en productes bsics i material militar. ;
 Mesures d'estalvi del consum energtic. ;
 Incentivaci de la m d'obra femenina a baix cost per a ocupar els llocs de treball d'aquells que s'incorporen a l'exrcit. ;
 Canvis en la poltica agrcola que dirigeixen els cultius i la indstria transformadora cap a la producci de gra i, en general, cultius que aportin una alta quantitat de hidrats de carbonis. ;
 Augment de la producci de la indstria pesada i de material militar. ;
 Establiment de reduccions del consum privat, que pot incloure el racionament a la indstria i a les famlies. ;

Per a molts pasos no belligerants i propers territorial o econmicament a una zona de conflicte armat, l'economia de guerra representa una oportunitat de creixement i desenvolupament al poder incrementar les seves exportacions als belligerants. En altres casos, l'economia de guerra sustenta processos d'investigaci i desenvolupament tecnolgic que milloren la capacitat del pas, sostenint-se per alguns economistes que, en alguns casos, aquest sembla ser l'origen real d'alguns conflictes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274091" title="QWERTY" nonfiltered="2603" processed="2589" dbindex="107697">


El teclat QWERTY s una distribuci de teclat, la ms comuna actualment. Va ser dissenyat i patentat per Christopher Sholes en 1868 i venut a Remington en 1873. Al mirar el teclat de l'ordinador es veu que la primera seqncia de lletres s QWERTY. Degut a aquesta seqncia, aquesta distribuci de l'alfabet en el teclat, rep el mateix nom. L'explicaci a aquest ordre aparentment catic la trobem en les primeres mquines d'escriure.

Les mquines d'escriure mecniques accionaven un petit martell (que imprimia la lletra corresponent) al prmer cada tecla. Si es premien dues o ms tecles alhora, o molt seguides, els martells xocaven els uns contra els altres, i la mquina s'encallava. Tan era aix que Christopher Sholes va dissenyar el fams teclat; actualment, els tipus de tecles que fem servir no requeririen aquesta distribuci, per tal com explica la teoria QWERTY degut al costum adquirit per l's d'aquesta distribuci, va fer que no es fes la redistribuci de les lletres en el teclat per ordre alfabtic, cosa que el faria ms fcil de recordar. Tot i aix, cal remarcar, que al escriure en angls la distribuci QWERTY es fa molt ms intutiva, ja que aquesta va ser dissenyada per a minimitzar les possibilitats que tots aquells inconvenients es produssin escrivint en angls.
A ms, aquesta distribuci facilita que una m es prepari per a escriure la segent lletra mentre l'altra encara est escrivint l'anterior, permetent escriure una mica ms rpid.

En aquest teclat, segons la tcnica de mecanografia ms difosa, en posici de reps, quatre dits de cada m es colloquen sobre la fila central de tecles. Per a poder trobar aquesta posici sense haver de mirar el teclat, les tecles corresponents als dits ndex de cada m (F i J) solen tenir algun tret distintiu al tacte. Aquesta disposici de teclat es va dur als teclats d'ordinador per a facilitar l'entrada dels mateixos en les oficines, desplaant a les mquines d'escriure. D'aquesta forma, les persones encarregades de 'mecanografiar' documents seguien sabent manejar els nous teclats.

Encara que aquesta distribuci s molt usada en tot el mn, hi ha pasos (com Alemanya) que intercanvien la tecla "Y" i la tecla "Z" per qu aquesta s'utilitza ms sovint. A Frana i Blgica hi ha ms canvis i les primeres 6 tecles alfabtiques tenen la seqncia AZERTY. Existeixen altres disposicions de teclat, basades en diferents estudis cientfics, els defensors dels quals alleguen que sn molt ms eficients, tot i que la seva efectivitat sigui discutible.

Possiblement la ms coneguda d'aquestes distribucions de teclat alternatives sigui el Teclat Simplificat Dvorak, patentat per August Dvorak en 1936. Encara que existeixen distribucions alternatives possiblement ms efectives, els defensors del teclat Dvorak esmenten com aspecte important la comoditat a l'escriure. Es diu que t aquesta disposici ja que es podia escriure la paraula typewriter (mquina d'escriure, en angls) sense haver de saltar de lnia. Independentment de l'efectivitat actual d'aquesta distribuci de teclat comparada amb unes altres, la veritat s que la distribuci QWERTY va anar curosament triada per a superar nombroses competicions de velocitat d'escriptura de l'poca.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274093" title="Medalla per la Tasca Meritria durant la Gran Guerra Patritica de 1941-1945" nonfiltered="2604" processed="2590" dbindex="107698">


La Medalla per la Tasca Meritria durant la Gran Guerra Patritica de 1941-1945 (rus:                                                           1941-1945) s una medalla civil de la Uni Sovitica, creada per Stalin el 6 de juny de 1945, i va ser creada per commemorar l esfor massiu de la fora laboral per derrotar l'Alemanya feixista. Atorgada a tots els civils que van ajudar a assegurar la victria de la Uni Sovitica durant la Gran Guerra Patritica a travs dels seus esforos laborals. Aix incloa als treballadors a les fbriques que van construir els avions, tancs i rifles; aix com als grangers que van assegurar que hi hagus prou menjar pels soldats, car sense els seus esforos no s hagus aconseguit la victria.

Va ser instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la Uni Sovitica del 6 de desembre de 1945 (Gaseta del Soviet Suprem de la URSS n33 de 1945). La seva posici es va completar amb el decret de 5 de febrer de 1951.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la Medalla per l'Alliberament de Praga.

Era atorgada:
 Als obrers, enginyers, tcnics i empleats de la indstria i el transport;
 Als treballadors dels kolkhoz i els especialistes de l'agricultura;
 Als treballadors de la cincia, la tcnica, l'art i la literatura;
 Als treballadors de les organitzacions socials sovitiques, del partit i sindicals,

que hagin provet mitjanant el treball valers i abnegat la victria de la Uni Sovitica sobre Alemanya a la Gran Guerra Nacional.

Als invlids de la guerra que hagin tornat a la producci, els joves obrers que hagin acabat a les escoles d'arts i oficis, aquells que haguessin estat jubilats per invalidesa, les dones declarades exemptes del treball per les crregues familiars, als jubilats, rebien la medalla per treballar al menys 6 mesos.

Els treballadors dels kolkhoz la rebien a condici de superar els mnims establerts a la granja de les jornades de treball i de l'observaci de la disciplina laboral.

 Histria .
La tasca de preparar el projecte de la medalla va ser atorgat pel cap de l'Administraci Central de l'Exrcit Roig, General A.V. Hrulevym el 21 de mar de 1945. El model, obra dels pintors I.K. Andrianov i E.M. Roman, va ser confirmat el 4 de juny de 1945.

Instituda un mes desprs de la Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945, aquesta es destinava als treballadors a la reraguarda. El dibuix a l'anvers era el mateix, modificant-se noms el revers i la cinta. En un principi les dues havien de ser del mateix metall (significant que el treball al front i a reraguarda tenien la mateixa vlua), per aix es modific (la primera era de llaut i la segona de coure).

Al 1946 va ser atorgada a un grup de representants de l'Esglsia Russa, que havien realitzat una important tasca en la victria, reunint diners per a les famlies que havien perdut alguns dels seus membres.  

Pel decret de la Presidncia del 5 de febrer de 1951 s'establ que la medalla i el seu certificat quedarien en mans de la famlia un cop traspasss el receptor per poder-lo recordar (fins llavors s'havien de retornar a l'Estat)

Va ser atorgada sobre unes 16.096.750 vegades.

 Disseny .
La medalla consisteix en una medalla de 32 mm de coure.

A l'anvers apareix la imatge de Stalin al mig, amb uniforme de Mariscal de la Uni Sovitica. A la part superior apareix la inscripci                  ("La nostra causa s justa") i             ("Hem guanyat la Victria") a l'inferior.

Al revers de la medalla hi ha la inscripci                     ("Pel treball heroic" seguint la circumferncia superior i, al centre,                             1941-1945 ("A la Gran Guerra Patritica de 1941-1945"). A la part superior de la inscripci hi ha la fal i el martell, i a la inferior, l'estrella de 5 puntes.

La medalla se suspn sobre un gal pentagonal de 24 mm amb dues franges vermelles separades per una franja central verda, totes tres de la mateixa mida (7mm). Hi ha tamb una petita franja groga a les puntes del gal.            



 Vegeu tamb .

 Medalla dels Treballadors Distingits ;
 Medalla de la Distinci Laboral ;
 Medalla dels Treballadors Veterans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274101" title="Common Unix Printing System" nonfiltered="2605" processed="2591" dbindex="107699">
CUPS o Sistema d'impresi com d'Unix (Common Unix Printing System en angls) s un sistema d'impresi modular per a sistemes operatius de tipus Unix que permet que un ordinador actui com a servidor d'impresi.

Vegeu tamb.
 LPRng;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de CUPS ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274103" title="William Brewster" nonfiltered="2606" processed="2592" dbindex="107700">


William Brewster (peregr) (1567-1644), Peregr i tripulant del Mayflower.
William Brewster (ornitoleg) (1851-1919), ornitoleg.
William K. Brewster, poltic democrata i ex-congresista d'USA per Oklahoma.
Bill Brewster (DJ), disc jockey i cantautor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274104" title="Valentn Uriona Lauciriga" nonfiltered="2607" processed="2593" dbindex="107701">

Valentn Uriona Lauciriga  (Muxika, 29 d'agost de 1940 - Sabadell, 30 de juliol de 1967) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1961 i 1967, en qu aconsegui 29 victries.

En el seu palmars destaquen algunes victries com la Mil-Tor o el Dauphin Libr de 1964. Tamb compte amb triomfs d'etapa a la Volta a Espanya i Catalunya.

Va participar en cinc edicions del Tour de Frana, sent el seu millor resultat el 13 lloc assolit 1965. A la Volta a Espanya els millors resultats foren la 6a posici aconseguida el 1966 i la 7a el 1964, a ms de liderar la prova durant deu dies el 1966. 

Va morir el 1967 com a conseqncia d'una caiguda durant la disputa del Campionat d'Espanya de fons en carretera, a Sabadell.

Palmars.
1961;
 1r al Gran Premi Iurreta;
1962;
 Campi d'Espanya de Regions de Contrarellotge, amb Biscaia;
 1r a Urretxu;
 Vencedor de 2 etapes al Circuit de Torrelavega;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 2 etapes al Circuito Montas;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a la Gran Bretanya;
1963;
 1r al Gran Premi de Llodio;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1964;
 1r a la Mil-Tor;
 1r al Critrium del Dauphin Libr;
 1r al Gran Premi de Tafalla;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a vila;
1965;
 1r al Gran Premi de Villabona;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya;
1966;
 Campi d'Espanya de muntanya;
 Campi d'Espanya de Regions de Contrarellotge, amb Biscaia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
1967;
 1r a la Volta a Mallorca i  vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa a la Vuelta a los Valles Mineros;

Resultats a la Volta a Espanya.
1963. 18 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1964. 7 de la classificaci general;
1965. Abandona;
1966. 6 de la classificaci general. Vencedor d`'una etapa;
1967. 31 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1963. 50 de la classificaci general;
1964. Abandona (3a etapa);
1965. 13 de la classificaci general;
1966. 14 de la classificaci general;
1967. Abandona (13a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Valentn Uriona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274114" title="Alberto Ascari" nonfiltered="2608" processed="2594" dbindex="107702">


 Alberto Ascari . ( 13 de juliol de 1918 - 26 de maig de 1955 )  va ser un pilot de Frmula 1 itali, i va sser campi mundial de la categoria.


 Biografia .

Va nixer a Mil,  i aviat va comenar a crrer, ja que va heretar la passi familiar per les curses del seu pare, mort en accident al GP de Frana del 1925. Ascari va comenar amb una moto Ferrari, per aviat es va passar als cotxes, comenant a disputar curses al volant d'un Maserati, fent de company d'equip de Luigi Villoresi, que li va fer d'amic i mentor al llarg de la seva carrera.

A l'any 1948 va aconseguir el seu primer triomf gran, en el Gran Premi de San Remo. A l'any segent va seguir Villoresi a Ferrari i va guanyar 4 curses ms.

Quan la Fdration Internationale de l'Automobile va anunciar el Campionat Mundial de Frmula 1 de la temporada 1950, Ferrari s'hi va presentar amb Villoresi, Ascari i el pilot francs  Raymond Sommer com a pilots oficials. Ascari va fer segon a Montecarlo i Monza, aconseguint un cinqu lloc final al campionat del mn.

A la temporada segent, 1951, ja va poder obtenir el triomf en el GP d'Alemanya i en el GP d'Itlia, quedant en segn lloc del campionat , noms superat per Juan Manuel Fangio.



 Resultats a la Frmula 1 .

(Carreres en negreta indica pole position)




(*) Cotxe compartit.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274115" title="Can" nonfiltered="2609" processed="2595" dbindex="107703">

Un can s una arma d'artilleria, en general gran i en forma tubular, que usa plvora per a impulsar un projectil a una distncia. Els canons varien en calibre, munici usada, mobilitat, taxa de foc, i poder de foc.

Etimologia.
El terme "can" es deriva de l'itali cannone, que significa "gran tub" que deriva del llat canna, que a la seva vegada procedeix del grec kanna i, en definitiva, l'acadi qanu que significa canya. La paraula s'usa per les armes de foc a Itlia des del 1326, i des del 1418 a Anglaterra. Bombarda era la paraula que s'usava anteriorment per desprs del 1430 va designar nicament les de mida ms gran.

Histria.
Usats per primer cop a a la Xina durant el regnat de la dinastia Song a la Xina (960 - 1279 i a Europa apareixen en el segle XII quan els andalusins els van usar contra els cristians. El final de l'edat mitjana va veure la introducci ms uniforme i efica del can.

Alguns dels canons ms gran construts han estat asitics, com el can Jaivana indi. A Europa tamb se n'han fet grans, per van ser abandonats en favor d'un major nombre dels ms lleugers, ms maniobrables, que conduiria a la utilitzaci de la moderna artilleria de camp. Si la gran bombarda turca medieval necessitava dos-cents homes, al segle XVIII els canons anglesos en requerien noms una dotzena, entre ells dos artillers, i durant les Guerres Napoleniques, ja noms es necessitaven cinc homes per usar un can britnic.

Histria primerenca.
Els canons inventats per Ctesibius al segle III aC abans del 200 aC usaven aire comprimit per comptes de plvora. 

 Vegeu tamb.
 Can de 88 mm;
 Artilleria;
 Bateria;
 CWT;
 Plvora;
 Projectil;
 Morter;
 Balstica;
 Obs;

Enllaos externs.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274118" title="Arboti-Zohota" nonfiltered="2610" processed="2596" dbindex="107704">


Arboti-Zohota (en francs: Arbouet-Sussaute), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Autevielle-Saint-Martin-Bideren al nord-est. Osserain-Rivareyte a l'est, Acirits-Camou-Suhast i Gabat a l'oest, i Arbrats-Sillgue i Domezain-Berraute al sud.
 
 Demografia .


 
Administraci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274121" title="Llista de municipis de les Landes" nonfiltered="2612" processed="2597" dbindex="107706">
Llista dels 334 municipis del departament francs de les Landes (40).


(CAM) Communaut d'agglomration del Marsan, creada el 2002.



(MACS) Communaut d'agglomration Maremne Adour Cte-Sud, creada el 2003.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274123" title="Llista de municipis de la Gironda" nonfiltered="2613" processed="2598" dbindex="107707">
Llista dels 542 municipis del departament francs de la Gironda (33).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274124" title="Llista de municipis de l'Olt i Garona" nonfiltered="2614" processed="2599" dbindex="107708">
Llista dels 319 municipis del departament francs de l'Olt i Garona (47).


(CAA) Communaut d'agglomration d'Agen, creada el 2000.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274126" title="Llista de municipis de la Dordonya" nonfiltered="2615" processed="2600" dbindex="107709">
Llista dels 557 municipis del departament francs de la Dordonya (24).


(CAP) Communaut d'agglomration Prigourdine, creada el 2000.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274127" title="Arhantsusi" nonfiltered="2616" processed="2601" dbindex="107710">


Arhantsusi (en francs: Arhansus), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Uhart-Mixe al nord, Ostabat-Asme al nord-oest, i Pagolle i Juxue al sud.

La comuna est regada pel riu Biduze, afluent de l'Adur.
 
 Demografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274129" title="Armendaritze" nonfiltered="2617" processed="2602" dbindex="107711">


Armendaritze (en francs: Armendarits), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Mharin i Saint-Martin-d'Arberoue al nord, Saint-Esteben al nord-oest, Hlette a l'oest, Lantabat al sud-est i Iholdy al sud.

 Demografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274131" title="Arnegi" nonfiltered="2618" processed="2603" dbindex="107712">


Arnegi (en francs: Arnguy), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Lasse i Uhart-Cize al nord, Saint-Michel a l'est i Valcarlos / Luzaide al sud (Navarra)


 Demografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274133" title="Arrueta-Sarrikota" nonfiltered="2619" processed="2604" dbindex="107713">


Arrueta-Sarrikota (en francs: Arraute-Charritte), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Masparraute i Amorots-Succos al sud, Bidache i Came al nord, Bergouey-Viellenave i Arancou a l'est i Orgue a l'oest.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274135" title="Azkarate" nonfiltered="2620" processed="2605" dbindex="107714">


Azkarate (en francs: Ascarat), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d' Osss i Saint-Martin-d'Arrossa al nord, Ispoure a l'est, Iroulguy a l'oest, Anhaux al sud-oest, i Uhart-Cize i Lasse al sud.


 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274154" title="Sac pollnic" nonfiltered="2621" processed="2606" dbindex="107715">

En Botnica, sac pollinic correspon a cadascuna de les dues cavitats d'una teca dins l'antera de l'estam. En els sacs pollnics es formen els grans de pollen a partir de l'arquespori i, funcionalment, es correspon amb el microsporangi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274170" title="Josep Pons i Rosell" nonfiltered="2622" processed="2607" dbindex="107716">
El Dr. Josep Pons Rosell (Arbo del Peneds, 1918), va ser catedrtic del Departament d Antropologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, des del 1973 fins a la seva jubilaci, i es pot dir que ha estat el mestre de gran part del professorat actual d antropologia biolgica, tant d aquesta universitat com de la Universitat Pompeu Fabra, les universitats Complutense i Autnoma de Madrid, la Universitat d Oviedo i la de Santiago de Compostela. L any 1991 va ser elegit acadmic de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona.

La dedicaci acadmica del Dr. Pons s ha centrat en l rea de l antropologia fsica, que tracta de la variabilitat biolgica de les poblacions humanes i de l origen i l evoluci de l espcie.

La histria acadmica de l antropologia fsica a la Universitat de Barcelona es va iniciar l any 1920, amb el catedrtic d aquesta matria Telesforo de Aranzadi i Unamuno (1860-1945). El Dr. Pons va substituir posteriorment, en la ctedra d Antropologia de la UB, el seu successor, el Dr. Santiago Alcob, el qual havia estat tamb rector de la UB. Amb el Dr. Alcob s havien format al Departament d Antropologia de la Universitat de Barcelona, a ms d en Josep Pons, els investigadors Miquel Fust i Antoni Prevosti (el qual ms endavant va desenvolupar els estudis de gentica a la facultat). Posteriorment, el Departament d Antropologia va ser integrat, juntament amb el de Zoologia, en l actual Departament de Biologia Animal.

Tant en la seva etapa inicial com a investigador del CSIC i de la Universitat de Barcelona com posteriorment, durant l exercici de la ctedra a les diverses universitats espanyoles, el Dr. Josep Pons Rosell va obrir les perspectives a Espanya per al desenvolupament de diverses lnies d investigaci dins l mbit de l antropologia, com ara l osteologia de poblacions, la biodemografia, els polimorfismes moleculars, la somatologia, o l antropologia quantitativa. Els seus estudis sobre dermatoglifs, des del vessant poblacional i gentic, van rebre un reconeixement mundial. I, durant 10 anys, va presidir el Comit Internacional per a l estudi d aquesta especialitat antropolgica.

Com a ancdota es pot esmentar que, tot i haver arribat a ser catedrtic de la Universitat Complutense de Madrid, aix que va quedar lliure la ctedra de la Universitat de Barcelona, immediatament la va demanar. Aquest fet, que un catedrtic de la Complutense volgus deixar la plaa per anar-se n a  provncies , era sorprenent en la mentalitat funcionarial de l poca.

Enllaos externs.

Collecci Pons Rosell. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274221" title="Aiherra" nonfiltered="2623" processed="2608" dbindex="107717">


Aiherra (en francs: Ayherre), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de La Bastide-Clairence al nord, Isturits a l'est, Lekuine, Hazparne i Mendionde a l'oest, i Hlette i Saint-Esteben al sud.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274259" title="Connectiu" nonfiltered="2624" processed="2609" dbindex="107718">

En botnica, s'anomena connectiu a la porci de teixit estril de l'antera situada entre les teques, que forma cos amb elles i les mant unides. El ms habitual s que estigui poc desenvolupat, de tal manera que les teques destaquin mpliament; en algunes angiospermes primitives, tot l'estam pot ser ms o menys foliaci i el connectiu pot assolir un gran desenvolupament, de manera que separi mpliament les teques. En alguns casos el connectiu presenta apndixs de formes molt variades que tenen importncia sistemtica, per exemple en les melastomatcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274266" title="Akamarre" nonfiltered="2625" processed="2610" dbindex="107719">


Akamarre (en francs: Came, en occit Cama), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Hastingues, Oeyregave i Orthevielle (Landes) al nord, Lren i Saint-P-de-Lren; a l'est, Bidache a l'oest,  Labastide-Villefranche i Arancou al sud-est i Arraute-Charritte i Bergouey-Viellenave al sud.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274277" title="National Museum of Natural History" nonfiltered="2626" processed="2611" dbindex="107720">


El National Museum of Natural History s un museu gestionat per la Smithsonian Institution, que es troba a la National Mall a Washington DC.

Les colleccions del museu contenen ms de 125 milions d'exemplars de plantes, animals, fssils, minerals, roques, meteorits i objectes culturals humans. s el segon museu ms popular de la Smithsonian i tamb alberga uns 185 cientfics que estudien la histria natural professionalment   el grup de cientfics dedicats a l'estudi de la histria natural i cultural ms gran del mn.

Enllaos externs.
Web del National Museum of Natural History;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274282" title="Arrosa" nonfiltered="2627" processed="2612" dbindex="107721">


Arrosa (en francs: Saint Martin d'Arrosa,), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bidarray al nord, Osss; a l'est, Donibane Garazi a l'oest,  Azkarate al sud-est i Iroulguy al sud.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274284" title="Manglar" nonfiltered="2628" processed="2613" dbindex="107722">

El manglar (castellanisme) o Mangrova (com en occit i itali i altres) s un bioma format per arbres i arbusts molt tolerants a la sal, que ocupen la zona intermareal propera a les desembocadures de rius a les latituds tropicals de la Terra. Les regions amb manglars inclouen estuaris i zones costeres. Els manglars tenen una enorme diversitat biolgica degut a la seva alta productivitat, i s'hi troben nombroses espcies de molts tipus. Els manglars sn especialment susceptibles als canvis provocats per les marees, i el que de dia s una platja, de nit pot convertir-se en fons mar amb la pujada de la marea. Els manglars reben el seu nom dels arbres que els formen, els mangles.

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274286" title="American Philosophical Society" nonfiltered="2629" processed="2614" dbindex="107723">
L'American Philosophical Society (Societat Filosfica Americana) s un grup de discussi fundat sota el nom de Junto el 1743 per Benjamin Franklin a Filadlfia. Les activitats del grup eren variades: debats cientfics, publicacions, creaci d'una biblioteca... Simbolitza l'efervescncia intelectual de les Tretze Colnies i tpica de la Illustraci. Els primers presidents foren Benjamin Franklin i David Rittenhouse. Thomas Jefferson en fou membre el 1780, esdevingu vicepresident el 1791 i fou elegit tercer president el 1797. Presid l'American Philosophical Society durant disset anys, incloent-hi els anys de l'expedici de Lewis i Clark. Els quaderns de ruta, cartes i croquis dels explorados encara es troben avui en dia a Filadlfia per aquest motiu.

Enllaos externs.
The American Philosophical Society ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274290" title="Copa Davis 2008" nonfiltered="2630" processed="2615" dbindex="107724">
La Copa Davis 2008 correspon a la 97 edici del torneig de tennis mascul ms important per nacions. 16 equips participaran en el Grup Mundial i ms de cent en els diferents grups regionals. 

La primera ronda es jug entre el 8 i el 10 de febrer, i la final entre el 21 i el 23 de novembre.

Grup Mundial.



Vuitens de final.
Argentina vs. Regne Unit.





Israel vs. Sucia.





Rssia vs. Srbia.





Repblica Txeca vs. Blgica.





Alemanya vs. Corea del Sud.





Per vs. Espanya.





ustria vs. Estats Units.





Romania vs. Frana.





Quarts de final.
Argentina vs. Sucia.





Rssia vs. Repblica Txeca.





Alemanya vs. Espanya.





Estats Units vs. Frana.





Semifinals.
Argentina vs. Rssia.





Espanya vs. Estats Units.





Final.
Argentina vs. Espanya.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274291" title="Banka" nonfiltered="2631" processed="2616" dbindex="107725">


Banka (en francs: Banca,), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Baigorri al nord, Anhaux i Lasse al nord-est, Aldude a l'oest i Urepel al sud-oest

 Demografia .



Enllaos externs.
Banka a Bascoweb;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274304" title="Bastida (Baixa Navarra)" nonfiltered="2632" processed="2617" dbindex="107726">


Bastida (en francs: La Bastide-Clairence, en occit La Bastida de Clarena), s una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bardoze i Urt al nord, Hasparren a l'oest, Aiherra al sud i Orgue a l'est. Reguen el municipi els rius Joyeuse (a l'oest) i Arbrou (a l'aquest). 

Histria. 
 
Aquesta bastida navarresa va ser fundada el 1288 per Claire de Rabastens, sobre un vessant a la vora del riu Aran, d'aqu el seu nom gascn Bastida de Clarena. Als 800 refugiats vinguts principalment de Bigorra se'ls atorg una carta al juliol de 1312, de part de Llus I de Navarra, futur Llus X de Frana. El naixement d'aquest poble respon a la necessitat de Navarresa de crear una ciutat-forta en aquesta arborada zona fronterera. 

La Bastide-Clairence, com el seu nom ho indica, s una ciutat-forta. L'historiador Paul Broca veu all les restes de la seva antiga i poderosa fortalesa en 1875. La Bastide-Clairence acull a poc a poc a una poblaci comerciant vinguda del sud-oest de Frana. Ms tard, acollir a refugiats espanyols que fugien de la Inquisici, i a bascos de les ciutats i pobles dels voltants. Existeix altra versi en relaci a l'origen de la ciutat. Establ que aquesta hauria estat poblada per colons descendents de diveros llocs, i sobretot, de pelegrins de Santiago de Compostella anomenats els francs. 

Cap a 1700, la poblaci era de 2.000 persones. Els habitants vivien de la indstria de la fbrica de claus, de la confecci de la llana, de la indstria de gneres de punt i de l'agricultura. Fires de 12 dies asseguren la prosperitat de la ciutat. Si b en el segle XVI els habitants no parlaven el basc, sin el gasc, a poc a poc adoptaren la llengua i els costums bascos. La ciutat contava en el segle XVII amb 320 cases i molins. 

De 1575 a 1789, La Bastide de Clairence va dependre dels senyors de Gramont.Entonis, la ciutat contava amb una important comunitat jueva, desprs de l'expulsi dels jueus portuguesos. Encara avui, la plau des Arceaux i les seves cases d'entramat alberguen nombrosos artesans. Entre aquestes cases tpiques, es distingeixen dues tendncies arquitecturales: 
 l'estil labort, amb sostres de front, teulada de dos vessants, faanes d'entramat de color vermell o verd sobre volades, i muntants i llindes esculpides. ;
 un estil de cases navarreses amb teulada de 4 vessants i portes en arc de volta. ;

La Bastide-Clairence ha estat guardonada amb el ttol de "Els plus beaux villages de France", atorgat per una associaci independent l'objectiu de la qual s promoure les bases turstiques de petits municipis francesos amb un ric patrimoni. El municipi, antany denominat Labastide-Clairence, va ser rebatejat com La Bastide-Clairence el 25 de juny de 1988. 
La comunitat israelita. 
Va durar aproximadament 200 anys, des de comenaments del segle XVII a la fi del segle XVIII. A la fi del segle XVI, es van installar a Baiona israelitaes sefardins vinguts d'Espanya i sobretot de Portugal, d'on es van dispersar a les tres petites ciutats de Peyrehorade (on els va acollir el senyor d'Aspremont), Bidache i La Bastide-Clairence, on els protegia el duc de Gramont. Sovint anomenats "portuguesos", els israelites de la bastida es repartien entre 70 i 80 famlies en el segle XVII. Van viure all en una comunitat relativament autnoma designada amb l'expressi de "Naci jueva" i van disposar d'un cementiri distint del cementiri cristi, que es va obrir al comenament del segle XVII. 

Les inscripcions de les tombes, 62 en total, van ser estudiades pel professor Grard Nahon de 1962 a 1964. La tomba ms antiga data de 1620, la ms recent de 1785. En 18 d'elles, la data de la defunci ve expressada en el calendari hebreu. A partir de 1659, tots els noms sn bblics: Jacob, Isaac, Benjam..., Esther, Sarah, Rebecca... Entre els noms de famlia figuren Dacosta, Henriquez, Lopez, Nunez, Depas, Alvares... El nombre de israelitas va disminuir notablement a mitjan segle XVIII, quan no es contaven ms que una quinzena de famlies jueves. Van passar a ser noms sis en 1798. El cementiri pertany al Consistori israelita de Baiona.


 Demografia .

 
Administraci.


Enllaos externs.

 Web oficial del municipi;
 Laes bastides a Pirineus Atlntics;
 Article sobre La Bastide-Clairence a l'Enciclopedia Auamendi;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274307" title="Os cortical" nonfiltered="2633" processed="2618" dbindex="107727">

L'os cortical s un dels dos tipus principals de teixit ossi. L'os cortical s dens i forma la superfcie dels ossos, representant el 80% del pes d'un esquelet hum. s extremament dur, i est format de mltiples capes apilades amb pocs espais. La seva funci principal s suportar el cos, protegir rgans, articular el moviment i (juntament amb l'os esponjs) emmagatzemar minerals.

Vegeu tamb.
Os esponjs;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274309" title="Arrasate" nonfiltered="2634" processed="2619" dbindex="107728">

Arrasate (Mondragn en castell, i oficialment Arrasate/Mondragn) s un municipi de Guipscoa, el ms poblat de la comarca de Debagoiena.

s conegut per la seva activitat cooperativa, on es van crear empreses com ara Euskadiko Kutxa/Caja Laboral, Eroski, Fagor, Mondragon Unibertsitatea, etc. Totes aquestes cooperatives formen part de Mondragn Corporacin Cooperativa (MCC). Molts habitants d'Arrasate i de la comarca, i fins i tot del Pas Basc, treballen a diferents empreses d'aquesta cooperativa.

 Geografia .

Arrasate est ubicat al sud-oest del territori histric de Guipscoa, al lmit amb laba i Biscaia. El municipi est dins d'un vall, envoltat de muntanyes:

 Udalatx (1.117 m);
 Murugain (778 m);
 Kurtzetxiki (532 m);

 Municipis confrontants .

El municipi d'Arrasate limita amb els segents pobles:

 Al nord: Elorrio (Biscaia) i Bergara.
 A l'est: Oati.
 Al sud: Aretxabaleta.
 A l'oest: Aramaio (laba).

 Evoluci de la poblaci .


Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:30000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1900 text:1900
  bar:1910 text:1910
  bar:1920 text:1920
  bar:1930 text:1930
  bar:1940 text:1940
  bar:1950 text:1950
  bar:1960 text:1960
  bar:1970 text:1970
  bar:1980 text:1980
  bar:1990 text:1990
  bar:2000 text:2000
  bar:2005 text:2005

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1900 from:0 till: 3273.305
  bar:1910 from:0 till: 4296.873
  bar:1920 from:0 till: 5199.655
  bar:1930 from:0 till: 6909.691
  bar:1940 from:0 till: 8834.667
  bar:1950 from:0 till: 10014.823
  bar:1960 from:0 till: 14148.753
  bar:1970 from:0 till: 22421.115
  bar:1980 from:0 till: 26279.300
  bar:1990 from:0 till: 25598.822
  bar:2000 from:0 till: 23718.968
  bar:2005 from:0 till: 22611.154

PlotData=
  bar:1900 at: 3273.305 fontsize:S text: 3.273 shift:(-8,5)
  bar:1910 at: 4296.873 fontsize:S text: 4.296 shift:(-10,5)
  bar:1920 at: 5199.655 fontsize:S text: 5.199 shift:(-10,5)
  bar:1930 at: 6909.691 fontsize:S text: 6.909 shift:(-10,5)
  bar:1940 at: 8834.667 fontsize:S text: 8.834 shift:(-10,5)
  bar:1950 at: 10014.823 fontsize:S text: 10.014 shift:(-10,5)
  bar:1960 at: 14148.753 fontsize:S text: 14.148 shift:(-10,5)
  bar:1970 at: 22421.115 fontsize:S text: 22.421 shift:(-10,5)
  bar:1980 at: 26279.300 fontsize:S text: 26.279 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 25598.822 fontsize:S text: 25.598 shift:(-10,5)
  bar:2000 at: 23718.968 fontsize:S text: 23.718 shift:(-10,5)
  bar:2005 at: 22611.154 fontsize:S text: 22.611 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:Font - Ajuntament


 Enllaos externs .

 Dades generals d'Arrasate/Mondragn;
 Pgina web de l'Ajuntament d'Arrasate;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274311" title="Arc vertebral" nonfiltered="2635" processed="2620" dbindex="107729">

L'arc vertebral (o arc neural) s la part posterior d'una vrtebra.

Consisteix d'un parell de pedicles i un parell de lmines i suporta set processos.

quatre processos articulars;
dos processos transversals;
un procs espins;

Vegeu tamb.
Cos de la vrtebra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274314" title="Behauze" nonfiltered="2636" processed="2621" dbindex="107730">


Behauze (en francs: Bguios), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Masparraute al nord, Labets-Biscay al nord-est, Luxe-Sumberraute a l'est, Amorots-Succos a l'oest, i Beyrie-sur-Joyeuse al sud.

 Demografia .

 

Administraci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274316" title="Smithsonian Institution" nonfiltered="2637" processed="2622" dbindex="107731">

La Smithsonian Institution s una instituci educativa i investigadora amb un complex de museus, gestionada i finanada pel Govern dels Estats Units, per fons de les seves fundacions, i pels beneficis de les seves botigues i la seva revista. La majoria de les seves installacions es troben a Washington DC, per els seus dinou museus, el seu zoolgic i els seus vuit centres d'investigaci es troben a Nova York, Virgnia, Panam i altres indrets. T ms de 142 milions d'objectes en les seves colleccions.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274318" title="El Camell de Molins de Rei" nonfiltered="2638" processed="2623" dbindex="107732">

El Camell de Molins de Rei s una bstia de foc recuperada l'any 1981 d'una tradici molinenca de Carnestoltes del segle XIX. El Camell s, sens dubte, una de les pees d'imatgeria festiva ms dinamitzadores i representatives de Molins de Rei. La seva composici est feta integrament a base de fusta, teixits de cot i espuma de poliestir. Compta amb tres punts de foc.
Amb un pes aproximat de 200 kg., s autoportada interiorment per 6 bastaixos i un portador del cap, el qual t la particularietat que, mitjanant un sistema de palanca, t un moviment dalt a baix, fet que li dona gran espectacularitat quan aixeca el cap, arribant fins a una alada de 5'30 metres. Exteriorment est dirigit per 4 persones ms mitjanant unes cordes i 3 persones ms s'encarreguen del cap i la cua. 
La bstia medeix 6'75 m. de llargada i 2 m. d'amplada.

 Orgens .

Arran del preg de Festa Major de l'any 1979 en qu es parl d'una antiga bstia que feien els antics molinencs per Carnestoltes, sorg la idea entre alguns molinencs de recuperar-la, aix com tamb la recuperaci de la festa del Carnestoltes en si.
Desprs d'una recerca documental es va poder saber com els antics vilatans de Molins de Rei, pels volts de Carnestoltes. Agafafen els arquets de vela d'un carro units amb una barra recoberts amb mantes i roba de sac donant-li forma de bstia. Com a cap, hi collocaven el cap mig putrefacte d'un matxo amb una bona dentadura, el qual previament havien preparat amb unes cordes per tal que des de l'interior de la bstia es pogus obrir i tancar la boca. A les concavitats dels ulls s'hi collocaven dos taronges per tal d'acabar de donar un aspecte fent ferstec. El Camell apareixia aleshores a la Plaa de la Vila per Carnestoltes per tal d'espantar a la gent rica del poble, fet que li ha donat de sempre la imatge de smbol del poble contra els qui els volen manar i terratinents.

 Breu histria .

Amb la informaci documental disponible, s'inici la construcci moderna de la bstia, la qual rep el nom de El Camell en relaci a la frase feta "fer el camell", s a dir, fer festa i disbauxa.
El Camell no acostuma a sortir fora vila, si b n'ha fet diverses sortides com a les Festes de la Merc de Barcelona, el Bestiuari tamb de Barcelona, a Sant Feliu de Llobregat per apadrinar-ne la Garsa de Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat o Valls.
A Molins de Rei realitza tres sortides l'any: Carnestoltes (principis de febrer), Matines (29 de setembre, dia del patr de la vila, a les 6 del mat)i Corre-cuita (dissabte de Festa Major). La seva sortida a plaa tradicionalment s'ha fet amb "La Pres del Rei de Frana" de la Companyia Elctrica Dharma.
L'entitat que vetlla pel seu manteniment i funcionament s Els Amics del Camell, el qual hi inclou a ms a ms dels portadors, als timbalers, diables, bombers i collaboradors del Camell.
L'any 1992, per Carnestoltes, el Camell es va cremar a la sortida, sent reconstrut aquell mateix any.
L'any 2006, en motiu del seu 25 aniversari, realitz un espectacle conjuntament amb Comediants i la sortida a plaa fou tocada en directe per la Companyia Elctrica Dharma i l'any 2008 visit la poblaci de Wrflach (ustria).

 Referncies .

http://www.amicsdelcamell.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274320" title="Behaskane-Laphizketa" nonfiltered="2639" processed="2624" dbindex="107733">


Behaskane-Laphizketa (en francs: Bhasque-Lapiste), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Acirits-Camou-Suhast i Arbrats-Sillgue al nord, Domezain-Berraute a l'est, Donapaleu a l'oest i Larribar-Sorhapuru al sud. s travessada pel riu Biduze, afluent de l'Adur.

 Demografia .



Administraci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274323" title="Rap vermell" nonfiltered="2640" processed="2625" dbindex="107734">

El rap vermell, rap fotaire o rap negre (Lophius budegassa) s un peix de cap gros i ulls grossos de la famlia Lophiidae. 

Morfologia.

 Talla: mxima 100 cm, comuna de 20 a 40 cm.
 Cos molt deprimit, ample a la regi anterior i aprimant-se rpidament cap a la posterior.
 Pell nua, amb nombrosos apndixs cutanis a la regi ceflica.
 Lnia lateral invisible.
 Cap fort, gros i aplanat.
 Boca immensa, amb la mandbula inferior prominent i protrctil com els maxillars.
 Dents fortes, cniques i, ms o menys, articulades sobre les mandbules i el paladar; dents fargees.
 Obertura opercular reduda a un orifici situat sota les pectorals.
 Dues aletes dorsals; la primera, formada per espines allades, no unides per cap membrana; de les tres primeres (cefliques) dues sn llargues i la tercera curta i totes es localitzen a la part ms anterior del cap, a l'extrem de la primera, anomenada illicium, o filament pescador, amb un cimbell no bifurcat.
 Les tres darreres espines de la primera dorsal sn ms petites (occipitals) i sovint estan unides per una membrana.
 La segona dorsal i anal sn oposades i estan formades per radis tous.
 Aletes ventrals petites i jugulars.
 Pectorals grans.
 Color marr vermells, ms o menys tacat.
 Pectorals orlades de negre.
 Peritoneu negre.

Comportament.

Espcie de comportament bentnic, es troba damunt dels fons fangosos entre 25 i 830 m, per sobretot entre els 33 i 760 m.

Alimentaci.

S'alimenta de peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia i a la Mar Negra. A l'Atlntic Oriental, des de les Illes Britniques fins al Senegal, incloent-hi les Illes Canries.

Pesca.

Es tracta d'una espcie molt valorada comercialment. Pesca semiindustrial i artesanal, principalment amb arts d'arrossegament (art de bou) i palangres de fons; tamb amb tremalls.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 54.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Fotografia i descripci del rap fotaire. ;
 Informaci sobre aquest peix. ;
 Estudi del rap negre a la Mar Adritica. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274333" title="Samuel lise von Bridel-Brideri" nonfiltered="2641" processed="2626" dbindex="107737">
Samuel lise von Bridel-Brideri  (Crassier, 28 de novembre del 1762   Gotha, 7 de gener del 1828 ) va ser un botnic, poeta i bibliotecari sus, i un dels brilegs ms importants del seu temps.

 Biografia .
Nascut a Crassier, un poble en el cant sus de Vaud, d'on es trasllad per a estudiar a la universitat de Lausana. Dels dinou anys en endavant fou tutor dels prnceps de Saxnia-Gotha-Altenburg August i Frederic, i posteriorment n'esdevingu membre del Consell Privat ("Geheimer Legationsrat" en alemany, Consiliis Secretis Legationis Saxo-Gothanae en llat).

En en camp botnic, del 1797 al 1803 public el llibre Muscoloria recentiorum, que ampli amb diversos suplements entre 1806 i 1822. Recopil tots aquests materials en una gran obra, la Bryologia universa del 1826-27, en qu propos un nou sistema de classificaci de les molses, sistema que ara ja no s'empra . Bridel tamb escriv poesia en francs i tradu algunes obres alemanyes al francs. Part de l'herbari que colleccion es conserva al Museu Botnic de Berln, i alguns dels seus escrits es troben a la Forschungsbibliothek Gotha Schloss Friedenstein a Turngia.

En honor seu, Wildenow bateja el gnere Bridelia (de l'ordre malpigial ) amb el seu nom . En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Brid.

 Obres.
 M** Les dlassemens potiques Lausanne: LaCombe, 1788;
 Muscologia recentiorum seu analysis, historia et descriptio methodica omnium muscorum frondosorum hucusque cognitorum ad normam Hedwigii Gothae: apud C. G. Ettingerum,  Parsiis, apud Barrois iuniorem, 1797-1803 (Reimpressi Zug: Inter-Documentation, );
 Muscologiae recentiorum supplementum Gothae: apud C. G. Ettingerum, 1806-1822. 4 vol.
 S..Bridel, recollides i publicades pel bar de Bilderbeck Les loisirs de Polymnie et d'Euterpe: ou Choix de posies diverses Paris: Maradan, 1808;
 Methodus nova muscorum : ad naturae mormam melius instituta et muscologiae recentiorum accommodata Gothae: apud A. Ukertum, 1819;
 Bryologia universa seu systematica ad novam methodum dispositio, historia et descriptio omnium muscorum frondosorum hucusque cognitorum cum synonymia ex auctoribus probatissimis. Accedunt tabulae aeneae tredeci Lipsiae: Sumtibus Joan. Ambros. Barth, 1826-1827 2 vol. (Reimpressi Amsterdam, 1976);

 Enllaos .
 Brevssimes notes biogrfiques ;
 E.Zippel  Type material in the moss herbarium of Samuel Elise von Bridel, article a Willdenowia 36-2 (2006) p.913-935 ;
 Resum biogrfic ;

 Obres de Bridel en format digital .
 Edici digital del Muscologia... de 1797-1803 ;
 Edici digital del Muscologia...supplementum ;
 Edici digital del Bryologia universa I ;
 Edici digital del Bryologia universa II ;

 Notes .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274336" title="Behorlegi" nonfiltered="2642" processed="2627" dbindex="107738">


Behorlegi (en francs: Bhorlguy), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Hosta al nord, Saint-Just-Ibarre al nord-est, Lecumberry al nord-oest, Aussurucq a l'est i Mendive al sud.

 Demografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274340" title="Rupilia" nonfiltered="2643" processed="2628" dbindex="107739">
Lex Rupilia fou una antiga llei romana publicada en forma semblant a un reglament amb nombrosos articles (perr aix fou anomenada com a "leges rupiliae"), que establia la forma de justcia a l'illa de Siclia.

Fou establerta sota els cnsols Publi Popilli Laenes i Publi Rupili el 132 aC al final de la guerra servil a l'illa.

Per la gens romana, vegeu Ruplia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274342" title="El" nonfiltered="2644" processed="2629" dbindex="107740">
El (en hebreu    ) era un du principal de la mitologia cananea.
Es solia representar en forma de brau.
Tamb s'anomenava Eloh, Elh, que en rab es va convertir en Allah).

Antic Testament.

Els israelites utilitzaven el terme El per referir-se al du Jehov, noms que en comptes d'usar-lo en singular l'usaven en plural: (Elohim,         ).
Els jueus i els cristians consideren Elohim en plural com smbol de majestat, de manera que quan Elohim s'aplica al du Jehov significaria el fort, o ser poders.

Fins i tot alguns catlics diuen que podria referir-se a un anunci de la Trinitat. Altres erudits simplement el tradueixen de manera literal: dus.

En altres ocasions els israelites feien servir el nom El, o Elohim, per referir-se a una o varies divinitats estrangeres:

...escolliu-vos avui a qui donareu culte: potser als dus (elohim), que van adorar els vostres pares a Mesopotmia, o b als  dus (elohim) dels amorreus al pas dels quals viviu.

Tamb era freqent emprar El en topnims bblics.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274343" title="Futbol Int" nonfiltered="2645" processed="2630" dbindex="107741">
Futbol Int s un programa de Televisi de Catalunya presentat per Joan Valls i Pere Ger. En el programa es repassa l'actualitat del futbol mundial, ensenyant els resultats i els gols de les principals lligues mundials. El programa va per la seva vuitena temporada i ara comena a explorar lligues africanes com la de Camerun o Tunsia.

Enllaos externs.
Pgina web;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274348" title="Bithiria" nonfiltered="2646" processed="2631" dbindex="107742">


Bithiria (en francs: Beyrie-sur-Joyeuse), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Amorots-Succos, Bguios i Luxe-Sumberraute al nord, Amendeuix-Oneix al nord-est, Mharin al nord-oest, Donapaleu a l'est, Orgue al sud-est i Lantabat al sud-oest.

 Demografia .


 
Administraci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274352" title="Bidarrai" nonfiltered="2647" processed="2632" dbindex="107743">


Bidarrai (en francs: Bidarray), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Luhuso i Makea al nord, Itsasu al nord-oest, Osss al sud-est, Baigorri i Arrosa al sud.

 Demografia .


  




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274355" title="Llista de municipis de Baixa Navarra" nonfiltered="2648" processed="2633" dbindex="107744">
Llista dels municipis de la Baixa Navarra:





Vegeu tamb.
Pirineus Atlntics;
Iparralde;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274365" title="Els somiadors" nonfiltered="2649" processed="2634" dbindex="107745">


Els somiadors (The dreamers) s una pellcula de Bernardo Bertolucci, de l'any 2003. Est basada en la novella The Holy Innocents de Gilbert Adain, que tamb n's el guionista. 

Oubliez tout ce que vous avez appris. Commencez par rver / Oblidau tot el que heu aprs. Comenau per somiar. 


Actors principals.

Matthew		Michael Pitt;
Isabelle	        Eva Green;
Tho 		        Louis Garrel;
Pare                   Robin Renucci ;
Mare                   Anna Chancellor ;

Sinopsi.

 En Matthew, un estudiant d'intercanvi americ, ha anat a Pars per aprendre francs. Encara que ja fa uns mesos que hi viu i encara s'hi ha d'estar tot un any, no ha fet cap amic. Com a gran cinfil, passa gran part del seu temps en el cinema. Per enmig d'una manifestaci coneix una francesa, na Isabelle, i el seu germ, en Tho. Els tres tenen comparteixen un vid amor per les pellcules, especialment els clssics. Mentre la seva amistat augmenta, en Matthew s'assabenta de l'extrema intimitat que comparteixen els germans i s'endinsa en el seu mn. Poc a poc s'enamora d'ells, i tots tres s'allen de la realitat, caient ms i ms llunyans dels aldarulls estudiantils del 1968. Un brusc final a aquesta relaci arriba quan es destrossa aquell mn i s'obliguen a encarar-se amb la realitat del Maig francs.

Pellcules a les que es fa referncia.

 Bande  part;
 Na Isabelle, en Theo i en Matthew recorren tot el Louvre, intentant rompre el rcord de Bande  part de 9 minuts i 45 segons. ;
 Shock Corridor;
 s la pellcula que en Matthew mira a la Cinmathque Franaise al prinicipi de la pellcula. ;
 Pierrot le fou;
 Msica d'aquesta pellcula apareix al llarg del film. ;
 Les Quatre Cents Coups;
 Tamb n'apareix msica a The Dreamers;
 Persona;
 La Chinoise;
 Un poster d'aquesta pellcula penja a la paret de l'apartament d'en Tho i na Isabelle.
 Blonde Venus;
 Na Isabelle imita l'escena de na Marlene Dietrich.
 Freaks;
 Desprs de recrrer tot el Louvre, na Isabelle i en Tho li canten a en Matthew "We accept him, one of us" (L'acceptam, s un de nosaltres). ;
 Scarface;
 En Tho imita la mort d'en Paul Muni, i demana a na Isabelle el nom de la pellcula.
 Queen Christina;
 Na Isabelle simula l'escena en qu na Greta Garbo com a Reina Cristina "memoritza l'habitaci", al dormitori d'en Matthew, el primer dia que hi ha dormit. ;
 Top Hat;
 Na Isabelle repta en Matthew a dir el nom de la pellcula en qu un ballar de claqu molesta una dona que intenta dormir a l'apartament de sota. ;
  bout de souffle ;
 Na Isabelle imitata na Patricia Franchini el primer vespre que ella i el seu germ han conegut en Matthew tot cridant "New York Herald Tribune".
Sunset Boulevard;
Mouchette;
Quan na Isabelle se n'adona que sa mare l'ha vista dormir despullada amb en Tho i en Matthew, decideix sucidar-se amb gas juntament amb el seus amants. Quan tanca els ulls apareixen imatges del sucidi decMouchette de la pellcula de Robert Bresson. ;
City Lights;
Cita d'en Tho a una conversa amb en Matthew. ;
The Cameraman;
Resposta d'en Matthew a la cita d'en Tho.
Rebel Without a Cause;

Curiositats.

A en Jake Gyllenhaal, en Jerist Aguilar i en Leonardo DiCaprio els van proposar el paper de Matthew. En Gyllenhaal el va rebutjar per mor de la natura massa explcita de les escenes de ns (hi ha diversos primers plans del penis del protagonista). En DiCaprio el va rebutjar perqu ja estava a la preproducci de la pellcula The Aviator.                          ;
En el llibre hi ha escenes de sexe gai entre en Matthew i en Tho que es consideraren massa explcites per al pblic de la pellcula. De qualsevol manera segons en Pitt i en Bertolucci no hi sn mes es poden sobreentendre.                        ;
El cabell de n'Eva no s'hauria d'haver incendiat, per com que l'actriu actua amb tanta calma el director va decidir deixar l'escena aix. ;

Banda sonora.

La banda sonora The Dreamers va ser llanada en CD l'any 2004: 

CD Track List:
Third Stone From The Sun - Jimi Hendrix   ;
Hey Joe - Michael Pitt & The Twins of Evil   ;
Quatre Cents Coups (Score From "Les Quatre Cents Coups") - Jean Constantin   ;
New York Herald Tribune (Score from "A Bout de Souffle") - Martial Solal   ;
Love Me Please Love Me - Michel Polnareff   ;
La Mer - Charles Trenet   ;
Song For Our Ancestors - Steve Miller Band   ;
The Spy - The Doors   ;
Tous Les Garons et Les Filles - Franoise Hardy   ;
Ferdinand (Score from "Pierrot Le Fou") - Antoine Duhamel   ;
Dark Star - The Grateful Dead   ;
Non, Je Ne Regrette Rien - Edith Piaf;

Vegeu tamb.
Existencialisme;

Enllaos externs.
 Innocents - the dreamers a l'Internet Movie Database ;
 Lloc oficial ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274366" title="Charles William Andrews" nonfiltered="2650" processed="2635" dbindex="107746">

Charles William Andrews (Hampstead 30 d'octubre del 1866   25 de maig del 1924) fou un paleontleg angls, membre de la Royal Society des del 1906  i guanyador de la Medalla Lyell de la Geological Society of London el 1916. Descrigu l'espcie Basilosaurus isis a partir de fssils trobats a Wadi al-Hitan, Egipte. Fou un dels primers valedors de la teoria de la deriva continental d'Alfred Wegener, argumentant que frica i Amrica del Sud formaven una nica massa continental durant el Jurssic a partir d'anlisis faunstiques. 

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274367" title="Campionat turc de futbol" nonfiltered="2651" processed="2636" dbindex="107747">
El Campionat turc de futbol, anomenat Trkiye Futbol Birincililigi o Birincilikleri o Turkiye Amator Futbol Sampiyonasi, fou la primera competici nacional de futbol a Turquia amb clubs de les diferents regions. Es disputava en format de copa i hi prenien part els campions de totes les lligues regionals. Era una competici de caire amateur i comen a disputar-se l'any 1923 i deix de jugar-se el 1951. No es disput totes les temporades.

 Historial .
1923 Harbiye SK;
1924-26 no es disput;
1927 Ankara Muhafizgucu SK;
1928-31 no es disput;
1932 Istambulspor SK;
1933 Fenerbahe SK;
1934 Besiktas JK;
1935 Fenerbahe SK;
1936-39 no es disput;
1940 Eskisehir Demirspor;
1941 Genclerbirligi SK;
1942 Harp Okulu SK;
1943 Yapilmandi;
1944 Fenerbahe SK;
1945 Harp Okulu SK;
1946 Genclerbirligi SK;
1947 Ankara Demirspor;
1948 no es disput;
1949 MKE Ankaragucu;
1950 Goztepe AS;
1951 Besiktas JK;

 Enllaos externs .
 Birincilikleri;
 Frum;

Categoria :Competicions futbolstiques turques
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274375" title="Bacora (peix)" nonfiltered="2652" processed="2637" dbindex="107748">




La bacora, bacoreta, ullada o tonyina blanca (Thunnus alalunga) s un peix de l'ordre dels perciformes i de la famlia dels tnids, semblant a la tonyina, per ms petit, de cos fusiforme, amb el dors blau fosc i el ventre blanc.

Morfologia.
 Talla: mxima de 127 cm, comuna entre 50 i 100 cm.
 Cos molt robust, sobretot, a la regi anterior; totalment cobert de petites escates, a excepci d'una cotilla d'escates ms grans i desenvolupades a nivell de les pectorals, ventrals i l'origen de la primera dorsal.
 De 25 a 31 branquispines sobre el primer arc branquial.
 Dues aletes dorsals separades per un estret interval i que es poden arreplegar en un solc; la segona ms baixa que la primera; de 7 a 9 pnnules darrere de la segona dorsal.
 L'aleta anal amb espines, radis tous i de 7 a 9 pnnules.
 Les pectorals sn molt llargues, ultrapassant la vertical que passa per l'origen de l'aleta anal i de la segona dorsal; amb un apndix interplvic bfid.
 Bufeta gasosa present.
 Coloraci general blava, ms fosca a la regi dorsal.
 Flancs i ventre ms clar amb reflexos argentats; una banda lateral irisada, a tot el llarg dels flancs (animals vius). ;
 Primera dorsal groguenca, segona dorsal i anal d'un groc clar.
 Pnnules anals fosques, amb el marge posterior de la caudal blanc.
 Carn de color blanc.

Comportament.
Espcie epi i mesopelgica fins als 100 m, per sota de la termoclina o a temperatures de 17 a 21C. Molt bona nedadora, capa de fer migracions transoceniques. s molt vora i s'alimenta de peixos gregaris, crustacis i cefalpodes.

Reproducci.
T lloc a l'estiu, de juliol a setembre.

La maduresa sexual es dna als 6 anys de vida, quan t uns 85 cm.

Distribuci geogrfica.
Es troba a la meitat nord de la Mediterrnia occidental i a part de l'oriental (per no a la Mar Negra) i a les dues vessants de l'Atlntic (des de Murmansk i Labrador fins a Sud-frica i l'Argentina).

Pesca.
Carn molt apreciada, forma part de la pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb diverses modalitats de pesca, com sn el palangre de superfcie, encerclament, arts de deriva, curric i pesca esportiva d'altura.

Referncies.


Bibliografia.
 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 91.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre la bacora. ;
 Descripci d'aquest peix. ;
 Estudi sobre la pesca de la bacora a Califrnia. ;
 Fotografia i informaci sobre la bacoreta. ;
 Hbitat i qualitats esportives de la bacora. ;
 Ecologia i distribuci geogrfica d'aquest peix. ;
 ;
 Fotografies i segells de bacores. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274377" title="Serpent mar" nonfiltered="2653" processed="2638" dbindex="107749">

Un serpent mar s qualsevol tipus de monstre mar allargat i de forma serpentina, i no cal que sigui una serp. Hi ha casos ocasionals en qu es dna notcia de criatures allargades i serpentines a l'oce, i en altres casos hi ha mltiples observadors.

Descripci.
Els anomenats "serpents marins" han estat descrits des de l'antiguitat. El Leviat bblic s descrit com una "serp torta". Al segle XVII tingueren lloc la majoria de vistes a la costa de Nova Anglaterra, inclosa una durant la reuni de la Linnean Society el 18 d'agost del 1817. Fins i tot es don el nom de Scoliophis atlanticus a una serp terrestre, pensant que era la forma juvenil d'un serpent mar.

La vista ms famosa d'un serpent mar s probablement el que fou descrit per oficials i tripulants de l'HMS Daedalus el 1848, quan estaven en ruta cap a Santa Hellena al sud de l'Atlntic.

Vegeu tambi.
Monstre mar;
Leviat;
Monstre del llac Ness;
Ogopogo;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274396" title="Alternative" nonfiltered="2654" processed="2639" dbindex="107751">


Alternative s el nom del nov lbum (la quarta recopilaci) del grup angls de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer a l'any 1995.

Es tracta d'un disc doble que reuneix 30 cares B dels senzills que el grup havia publicat fins aleshores. Per promocionar-lo, els Pet Shop Boys van editar un senzill amb una versi actualitzada del tema "Panninaro".

Temes.

Disc 1.

 In the night   4,50;
 A man could get arrested (12" mix)   4,19;
 That's my impression (Disco mix)   5,15;
 Was that what it was?   5,15;
 Paninaro   4,40;
 Jack the lad   4,32;
 You know where you went wrong   5,52;
 A new life   4,56;
 I want a dog   4,59;
 Do I have to?   5,14;
 I get excited (You get excited too)   4,55;
 Don Juan   3,55;
 The sound of the atom splitting (extended version)   5,13;
 One of the crowd   3,57;
 Your funny uncle   2,15;

Disc 2.

 It must be obvious   4,34;
 We all feel better in the dark   4,00;
 Bet she's not your girlfriend   4,29;
 Losing my mind   4,34;
 Music for boys   3,36;
 Miserablism   4,11;
 Hey, headmaster   3,07;
 What keeps mankind alive?   3,24;
 Shameless   5,03;
 Too many people   4,17;
 Violence (Hacienda version)   4,59;
 Decadence   3,57;
 If love were all   2,59;
 Euroboy   4,28;
 Some speculation   6,35;

Enllaos externs.

 http://www.psb-discography.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274403" title="Seymouria" nonfiltered="2655" processed="2640" dbindex="107752">

Seymouria s un gnere de tetrpode similar als rptils del Cisurali d'Amrica del Nord i Europa. Era petit i noms mesurava seixanta centmetres de llargria. Estava ben adaptat a la vida terrestre, amb molts trets reptilians; de fet, al principi es pens que era un rptil primitiu.

El clima sec del Permi estava ms adaptat als rptils que als amfibis i altres tetrpodes ms primitius, per Seymouria tenia moltes caracterstiques reptilianes que l'ajudaven en aquest ambient tan ardu. Tenia potes llargues i musclades, i podria haver tingut una pell seca i la capacitat de conservar aigua. Podria haver estat capa d'eliminar l'excs de sal de la seva sang a travs d'una glndula al nas, com els rptils actuals. Tot aix implica que Seymouria, a diferncia d'altres amfibis i tetrpodes primitius, podria haver viscut durant perodes de temps llargs fora de l'aigua. Si fos aix, hauria pogut moure's pel terreny en busca d'insectes, petits amfibis i altres possibles preses, com ous de rptils.

Els mascles tenien cranis gruixuts que podrien haver utilitzat per embestir rivals en lluites per les femelles. Desprs de l'aparellament, les femelles havien de tornar a l'aigua per pondre els ous. Com en els amfibis, les larves es desenvolupaven dins l'aigua, caant cucs i insectes fins que eren prou fortes com per viure a la terra ferma. Tot i que no s'han trobat larves de Seymouria, s que s'han trobat fssils de larves d'altres espcies de l'ordre Seymouriamorpha, amb marques d'estructures branquials externes com en alguns amfibis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274406" title="Evil under the Sun" nonfiltered="2656" processed="2641" dbindex="107753">
Evil under the Sun s una novella de n'Agatha Christie de la srie del detectiu fictici Hrcules Poirot. Va ser piblicada al Regne Unit per Collins Crime Club el juny de 1941. 

N'existeixen dues versions cinematrogrfiques: la de 1982, amb en Peter Ustinov com a Hrcules Poirot i gravada a Mallorca; i la de 2001, amb en David Suchet en el paper del fams detectiu. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274410" title="Jaume Gort Farr" nonfiltered="2657" processed="2642" dbindex="107754">
Jaume Gort Farr. Escultor catal nascut a Montoliu de Lleida el 27 d agost de 1919 i mort a Lleida el 9 de novembre de 1966, als 47 anys. Es va iniciar en l ofici a la Llar de Sant Joseph de Lleida sota la direcci de Ramon Borrs, continuant desprs a l Escola del Treball, on tenia de professor al senyor Francesc Argils Bifet.

Amb una beca de la Diputaci Provincial de Lleida va anar a Barcelona a completar els seus estudis a l'Escola d Arts i Oficis, al mateix temps que posava en prctica els seus coneixements al taller de l escultor Enric Monjo, i s all on, sota la seva direcci, esculp l Arc Triomfal de la pujada al camerino de la Mare de Du de Montserrat. Tamb intervingueren el la seva formaci els escultors Joan Rebull i Miquel Marig, entre altres.

Es trasllad desprs a Pars i Roma on deix mostres del seu art, tornant ms tard a Lleida, on la seva tasca esdevindria, des de llavors molt extensa. En els primers temps d aprenentatge li fou encomanada la restauraci de les imatges de la faana de Sant Jaume i la de la Mare de Du gtica de la faana de l'Institut d Estudis Ilerdencs.

Jaume Gort va saber assimilar les ms diverses tcniques i va dominar materials tan diferents com sn l escaiola, el fang, la fusta, la pedra i el marbre.

Entre les primeres obres cal destacar el grup escultric "La fugida a Egipte", conegut popularment com "el pas de la somereta" que desfila cada any a la process del Diumenge de Rams a la ciutat de Lleida. Una de les imatges ms conegudes s la de Sant Jaume a la capella del Peu del Romeu, una talla que presideix anualment la tradicional process dels fanalets de Lleida. 

Tamb podem trobar un bon nombre de grups escultrics al cementiri de Lleida.

Altres obres destacades.
 Imatge del Sagrat Cor, Sant Crist, Sant Nicolau i Sant Antoni a l esglsia de Sant Joan de Lleida.
 Imatge de Sant Pere Claver a l esglsia de Verd.
 Imatges de Sant Josep i ngels de l altar major a la Llar de Sant Josep de Lleida;
 Relleus de Sant Cristfol al Palau Episcopal de Lleida.
 Relleu de Jacint Verdaguer a la Plaa Mossn Cinto de Lleida.
 Algunes figures dels Camps Elissis de Lleida.
 Els ngels de l altar de sant Josep a la Catedral Nova de Lleida.
 La verge de l ermita de Granyena.
 Imatges en les esglsies de Gausac a la Val d Aran, Ribera de Cards, La Riba, Barbastre, etc.
 
 
Fonts.
Enciclopdia Rfols, 1987, volum 2




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274415" title="Michel Konieck" nonfiltered="2658" processed="2643" dbindex="107755">
Michel Konieck, de verdader nom Michel Konieckiewicz, va nixer el 14 d'octubre de 1972. s un jugador de rugbi a 15 francs, que jugava amb l'USAP al lloc de taloner (1,82 m per a 106 kg).

En club.
1998-2007 : USAP

Konieck ha jugat 14 partits de Top 16 el 2004-05 i 26 partits de Top 14 el 2005-06.

Ha discutit 26 partits de Copa d'Europa de rugbi i 7 partits de Competici europea de rugbi amb l'USAP.

Palmars.
Finalista de la copa d'Europa el 2003 amb l'USAP.
Finalista del campionat de Frana de rugbi a 15 el 1998 i 2004 amb l'USAP.

Enllaos externs.
Fitxa a ercrugby.com;
Fitxa a itsrugby.fr;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274417" title="Catala Island" nonfiltered="2659" processed="2644" dbindex="107756">




L'illa de Catal, denominada oficialment Catala Island, s una petita illa situada a prop de l'accidentada costa occidental de l'illa de Vancouver, una gran illa parallela a la costa continental de Canad, a la Colmbia Britnica.

L'illa no t una poblaci estable. S'hi poden veure diversos estanys units entre si per rierols i hi abunden les zones de maresma; forma part del parc mar Catala Island en qu s'hi poden practicar diverses activitats com ara el cmping, el rem amb caiac o el submarinisme.

Origen del nom.

L'illa va ser batejada aix en honor d'un fill illustre de Montblanc, el francisc Fra Mag Catal i Guasch. La ra per la qual el nom d'aquest francisc forma part de la toponmia canadenca t els seus antecedents en les expedicions navals dels exploradors espanyols que sortien de les costes mexicanes i anaven cap al nord en recerca de nous territoris. Les autoritats espanyoles volien que en cada vaixell hi ans almenys un capell. Quan no podien disposar d'un capell secular demanaven un religis. Una de les demandes de les autoritats va motivar que el mes de juliol de 1793 Fra Mag Catal embarqus en un vaixell que havia de fer la ruta de la badia de Nootka, on hi havia un establiment i on es va construir un fort anomenat de Nootka Sound. Segons Francesc Badia i Batalla, l'estada del francisc montblanqu fou relativament breu, uns dotze mesos, en terres de Nootka, per que

 "coneixent la personalitat de Fra Mag Catal i la seva dedicaci permanent als pobres i desvalguts, s ben legtim pensar que durant aquell temps no va estar-se amb els braos plegats i que tamb en aquelles terres exerciria la seva tasca pastoral i humanitria".

Malgrat la curta estada del frare montblanqu, va deixar una forta petjada en terres de Nootka, i el seu nom fou escollit per identificar la petita illa canadenca.

Enllaos externs.
 Pgina web del parc mar Catala Island al lloc web del Ministeri de Medi Ambient canadenc ;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274418" title="La Casa Nova de Valls" nonfiltered="2660" processed="2645" dbindex="107757">



La Casa Nova de Valls (o en la forma abreujada de Valls) s una de les set entitats de poblaci del municipi de Guixers a la comarca del Solsons.  s el nucli a on hi ha l'ajuntament del municipi i, per tant, el que exerceix la capitalitat del mateix. 

Abasta l'ampla vall que s'obre desprs de l'Aigua de Valls hagi deixat enrere l'estret de Vallpregona fins al torrent de la Solana. El poblament s dispers, sense cap nucli urb.

L'esglsia, Santa Maria de Valls, s sufragnia de la parrquia de Guixers.

Demografia.
En el cens de 2005 comptava amb 26 habitants. Tot i aix, sn nombroses les cases que sn habitades com a segona residncia.

Cases.
Sense cap pretensi de ser exhaustiu, la llista que segueix a continuaci s una relaci de les cases o masies de les quals se'n troba referncia als arxius parroquials. Entre parntesi, la cronologia de la primera referncia histrica que s'ha trobat. 

 Cal Badia ((segle XV);
 Cal Barat (o Cal Sastre Barat) (segle XIX);
 Cal Bossoms (desapareguda)(segle XIX). Possiblement s la mateixa que Cal Bossols (segle XIII);
 Cal Costa de Vilavert (segle XIX).
 Cal Cots.
 Cal Culleraire (segle XIX);
 Cal Grau (segle XVII);
 Cal Jep (segle XIX);
 Cal Maaners (segle XVII);
 La Pera (segle XVII);
 Mas del Riu (segle XIII);
 Cal Riu de Gat Vilar (despareguda) (segle XVII);
 Casa Riudevalls;
 La Balma del Sagarra.
 Cal Sastre de Valls.
 Cal Teuler (segle XVIII);
 Cal Vil o Vilar (segle XVI);
 Cal Xut (segle XIX);
 Can Villar;

Fins fa relativament pocs anys, a Cal Teuler hi hagu un hostal. El 24 de mar de 1948 en Marcell Massana, destacat membre del maquis, hi dugu a terme un atracament que va tenir fora ress a la comarca.

Enllaos externs.
 Mapa de l'ICC;
 Sobre l'esglsia de Santa Maria de Valls;
 Sobre l'acci del Massana a Cal Teuler;



Notes i referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274423" title="La Corriu" nonfiltered="2661" processed="2646" dbindex="107758">

La Corriu s una de les set entitats de poblaci del municipi de Guixers a la comarca del Solsons. Es troba a la part central del municipi en el sector comprs entre el lmit amb el terme municipal de Gsol al nord, el curs de l'Aigua de Valls a l'est, la serra de Guixers al sud i el lmit amb el terme municipal de la Coma i la Pedra a l'oest. 

Com totes les entitats de poblaci de Guixers, el seu origen cal buscar-lo en l'antiga divisi eclesistica en parrquies. La de la Corriu (Sant Mart de la Corriu) continua tenint aquesta categoria i, a ms del citat territori, abasta tamb el del venat de Vilacireres, ja al terme municipal de Gsol.

Poblament.
Format ntegrament per masies, s un poblament totalment dispers, sense cap nucli urb. Aquestes masies es van anar despoblant comenant per les que es trobaven ms allunyades de la carretera de Berga a Sant Lloren de Morunys i al cens de 2005 comptava nicament amb 4 habitants.

Sense cap pretensi de ser exhaustiu, la llista que segueix a continuaci s una relaci de les cases o masies de les quals se'n troba referncia als arxius parroquials. Entre parntesi, la cronologia de la primera referncia histrica que s'ha trobat. .

 La Caseta (XVIII);
 Castell d'Aguilar (1410);
 Costa (1597);
 Creu de Jovells (X);
 Felip (medieval);
 Marginedes (XVII);
 Cal Miquel (XVIII);
 Mol de la Corriu.
 Can Mosoll (XIX);
 Muntada (982, 1428...);
 Paraire (XVII);
 Puig Aguilar, casa i ermita gtica (XVI);
 Rectoria de Sant Miquel, capella romnica.
 Santa Eullia (1419);
 Sant Climent, o Santcliment (XVII);
 Santmart, o Sant Mart (XVIII), masoveria de la rectoria;
 Sants (XVIII);
 Cal Toms (XVIII);
 Torre de Vilapatz (i497). Sembla que es tracta de la Torre de la Corriu.

Histria.
s una de les parrquies citades a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839)

Etimologia.
A la documentaci llatina, el topnim Corriu s escrit curriz (939), Curriza (982) o ipsa Curriz (1050) i recorda l'tim corr o quer que, segons el Diccionari catal-valenci-balear, s d'etimologia desconeguda per segurament pre-romana: segons alguns, preindoeuropea; segons altres, cltica; Rohlfs Gasc. 65 opina que es pot admetre la hiptesi de Meyer-Lbke Katal. 167, qui vol veure en el catal quer un prellat karri (llatinitzat en carr um) que correspondria al basc modern harri,  pedra . Per el fet de tenir r simple els derivats de quer, com Querol, sembla discordar d'un tim karri amb rr geminada.

Mapa.
Mapa de l'ICC

Enllaos externs.
 Web de l'ajuntament de Guixers, esglsia de Sant Mart de la Corriu i el santuari de Santa Maria de Puig-Aguilar.



Notes i referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274427" title="Vilamantells" nonfiltered="2662" processed="2647" dbindex="107759">

Vilamantells s una de les set entitats de poblaci del municipi de Guixers a la comarca del Solsons. Es troba a la banda oriental del municipi en el sector comprs entre el Cardener (a l'est) i el lmit amb el terme municipal d'Odn a l'oest. 

Poblament.
s l'nica de les set entitas de poblaci de Guixers que t un nucli urb. Malfrat aix, ho no pot pas dir que a Vilamantells hi hagi un poble dons es tracta d'una urbanitzaci de Sant Lloren de Morunys (Sant Lloren de Morunys|els Emprius)la banda oriental de la qual ha sobrepassat els lmits del terme municipal de Sant Lloren per entrar al de Guixers. A banda d'aquest sector, la resta s de poblament dispers, b en forma de masies, b en forma de moderns xalets. La part situada al sud de les Roques de Lord est del tot despoblada i no hi ha constncia documental de que n'hagus estat alguna vegada.

Al cens de 2005 comptava amb 72 habitants la qual cosa significa que tenia tants habitants com les altres sis entitats de poblaci del municipi. bviament, la ra d'aix cal atribuir-la a l'existncia d'aquell sector urbanitzat.

Sense cap pretensi de ser exhaustiu, la llista que segueix a continuaci s una relaci de les cases o masies de Vilamantells. Entre parntesi, la cronologia de la primera referncia histrica que s'ha trobat, normalment als arxius parroquials. .

 Can Bajona (XVI);
 Bafarull (1280). Actualment desapareguda;
 Cal Cabrit (XVIII);
 Cal Camps (XX);
 Can Cases (XIX);
 La Caseta (XIX);
 Les Costes (XVII);
 Can Ermengol (XX);
 Can Jard (XVIII). Casa on es antigament s'hi reunia l'Ajuntament de Guixers i os es van produir els fet que donaren lloc a l'expressi ;
tupinada en referncia a un frau electoral.
 Miralda (XVIII). Actualment desapareguda.
 Les Nogueres (XVII);
 Can Peret (XIX);
 Les Planes;
 El Pujol (XIX);
Serra d'Arnau (o Serreta de les Valls) (XI). Actualment desapareguda.
 Cal Simon (XVIII). Restes d'una torre medieval.
 Cal Vila (XV);
 Vilassal: Villa Salavonsis (1069), Villa Salroni (1261), Villa Sabroni (XIII), Vilasal (1483);

Esglsies.

 Sant Serni del Grau.
 Santa Creu d'Ollers;

Histria.

Segons un document de l'any 1068 transcrit al catolari de Sant Lloren de Morunys, l'any 992 un perdsonatge de la Vall de Lors anomenat Gerbert va donar al monestir de Sant Lloren de Morunys una devesa que tenia aquests termenats: La vall de Miralles, al coll del Colador, una altra vall que no especifica, el Coll de Jou i Aiges Juntes. 

Un altre document de l'any 1064 permet identificar la dita vall de Miralles com un sector de la contrada anomenat Villa Mantells. Els comtes d'Urgell, Ermengol III de Barbastre i la seva esposa Adeled (Adelaida de Besal) van fer donaci al monestir de Sant Lloren de l'esglsia de Sant Sadurn del Grad i la condomina adjunta, situada a l'apndix de Castelltort en el lloc anomenat Villa Mantells.

Aquesta esglsia es tracta de la que avui s'anomena Sant Serni del Grau que el 1297 va esdevenir la parrquia de de Vilamantells i que ho va ser fins l'any 1593 quan, amb la supressi del monestir de Sant Lloren, va passar a formar part, juntament amb la de Santa Creu d'Ollers, de la parrquia de Guixers.

Enllaos externs.
 Mapa de l'ICC;
 Sobre l'esglsia de Sant Serni del Grau;
 Sobre l'esglsia de la Santa Creu dels Ollers;



Notes i referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274471" title="Gtic (tendncia)" nonfiltered="2663" processed="2648" dbindex="107760">
La subcultura gtica o cultura underground gtica s un moviment subcultural existent en diferents pasos. Es va originar al Regne Unit i prov generalment de les influncies de literatura de terror, el cinema de terror i, una petita part, de la cultura BDSM (o sadomasoquisme).

Aquesta subcultura comparteix gusts esttics, musicals i culturals en com. Encara de que la msica gtica avarca varis subgneres i estils, tots aquests comparteixen una tendncia a una experincia i un sentit  dark  o obscur. Els estils de vestimenta dins de la subcultura prenen influncies del death rock, el punk, l estil androgin i fins l estil de vestimenta del Renaixement;, els gtics tenen una esttica prpia, que es centra en el color negre: roba negra, maquillatge per ressaltar la palidesa en el rostre, pentinats que tapin la cara, etc.
 
Es important aclarir, sens dubte, que no tothom que vesteixi de acord al estil gtic es considerat gtic per els membres de la subcultura. De la mateixa manera, no tots els gtics vesteixen de negre ni segueixen sempre l estil.

A igual que altres estils de vida alternatius i altres subcultures urbanes, la cultura gtica ha rebut varies crtiques. La intolerncia amb la subcultura gtica va des de mirades de disgust a agressions. La fascinaci del grup amb la bellesa bizarra ha provocat ocasionalment en la opini pblica certa preocupaci pel benestar dels gtics. Els medis ocasionalment relacionen errniament als gtics amb el satanisme, creant el prejudici que els gtics sn  malignes .

Articles relacionats.
Punk;
Rock gtic;

 Enllaos externs.


Article de  New Scientist sobre els beneficis de la cultuta gtica.
Article a partir de SixDegrees sobre la subcultura gtica. ;
Encyclopedia Gothica Enciclopdia de la subcultura gtica.
Darkness3 Lloc web de notcies centrat en la subultura gtica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274477" title="Patriarca Gregori VII" nonfiltered="2664" processed="2649" dbindex="107761">
Gregori VII (?, (?) -   Istanbul, 17 de novembre de 1924). Patriarca de Constantinoble del 1923 a 1924.

Patriarca Ecumnic de Constantinoble des de la seva elecci el 6 de desembre del 1923 fins a la seva mort per un atac cardac el 17 de novembre del 1924.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274483" title="Ange le Strat" nonfiltered="2665" processed="2650" dbindex="107762">

Ange le Strat (Inguiniel, 18 de febrer de 1918 - Morlaix, 8 de desembre de 1999) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1943 i 1960, aconseguint 12 victries.

Les seves victries ms destacades foren al Gran Premi de Plouay i a la Bordeus-Pars. Els darrers anys de la seva vida els dedic a la pista, aconseguint notables xits, com ara un Campionat de Frana i el rcord del mn de l'hora rere moto.

Palmars.
1946 ;
 1r al Gran Premi de Plouay;
1947;
 1r al Gran Premi de Saint Lonard ;
1948;
 1r a la Pars-Clermont-Ferrand ;
 1r a Plordut;
 1r a la Bordeus-Pars;
 1r a Limoges, darrere derny;
 1r a Vienne, darrere derny;
1950;
 1r a la Pars-Camembert;
 1r al Gran Premi de Calais;
1952;
 1r a Inguinel;
1954;
 Campi de Frana d'hivern de mig fons;
1955;
 Rcord del mn de l'hora darrere moto, en pista coberta, amb 73,554km;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 33 de la classificaci general;
1949. Abandona (8a etapa) ;

Enllaos externs.
Palmars d'Ange le Strat ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274488" title="Meleci IV Metaxakis" nonfiltered="2666" processed="2651" dbindex="107763">
Meleci IV Metaxakis, (Grcia, (?) - Alexandria, 28 de juliol del 1935). Patriarca de Constantinoble del 1921 a 1923.

Bisbe ortodox de Xipre fins i tot que, el 21 de mar de 1918, va ser elegit arquebisbe d'Atenes dignitat que va ocupar fins que el 1920 va ser deposat pel rei Constant I en recuperar el tron grec.

Va anar elegit Patriarca Ecumnic de Constantinopla el 8 de desembre de 1921, i va romandre en l'esmentat crrec fins al 23 de setembre de 1923, data en qu la que va renunciar a causa de la derrota militar grega a sia Menor.

El 20 de maig del 1926 va ser elegit Patriarca d'Alexandria, ocupant l'esmentat crrec fins a la seva mort, el 28 de juliol del 1935.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274496" title="Patriarca Germnic V" nonfiltered="2667" processed="2652" dbindex="107764">
Germnic V (?, (1835) -    ?, 28 de juliol de 1920). Patriarca de Constantinoble del 1913 al 1918.

Patriarca Ecumnic de Constantinoble des del 10 de febrer del 1913 fins al 25 d'octubre del 1918.

Va morir el 1920.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274497" title="Diego Roberto Godn Leal" nonfiltered="2668" processed="2653" dbindex="107765">

Diego Roberto Godn Leal (Rosario, 16 de febrer de 1986) s un futbolista uruguai  que actualment juga com a defensa en el Vila-real Club de Futbol de la Lliga espanyola de futbol.

 Biografia .

S'inici en la sexta divisi del club Defensor Sporting, i desprs pass en l'any 2003 al Club Atltico Cerro, de la primera divisi del futbol uruguai. Al seu comenament jugava en la posici de davanter, per desprs pass a jugar en la posici de defensa central on tingu el seu millor rendiment. Degut al seu gran joc en Cerro, fou fitxat en el 2006 pel Club Nacional de Football, del seu pas. El seu debut oficial en Nacional fou el 26 d'agost de 2006 (Nacional 0-Danubi 1, Torneig Apertura 2006). Amb Nacional, fou campi de la Lligueta Pre-Libertadores 2007, i tamb fou molt important en la campanya Nacional en la Copa Libertadores 2007 on marc dos gols i fou figura de l'equip i del torneig. 

El seu fitxatge pel Vila-real Club de Futbol deix de ser rumor i se concret fa poc temps, en gran part a la baixa de Roberto Ayala que fitx pel Saragossa, compartir equip amb el seu compatriota Sebastin Viera, porter que provingu tamb del Club Nacional de Football.

 Selecci nacional .
El seu debut en la Selecci uruguaiana fou el 26 d'octubre de 2005 en un amists contra Mxic en Guadalajara. Ha sigut convocat per a 12 partits internacionals amb la Selecci uruguaia, baix la direcci tcnica d'Oscar Tabrez, marcant en dos oportunitats. Tamb particip en la Copa Amrica 2007.

 Clubs .
  Club Atltico Cerro - 2003 - 2006;
  Club Nacional de Football - 2006 - 2007;
  Vila-real Club de Futbol - 2007 - ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274508" title="Geek" nonfiltered="2669" processed="2654" dbindex="107766">

Un geek (de l'angls geek, pronunciat "guik" IPA /gik/) s una persona amb una gran fascinaci per la tecnologia i la informtica. Es descriu ms com un estil de vida i una forma de ser, que com una afici concreta per alguna cosa poc habitual. 

El seu objectiu s fer o utilitzar tecnologia per diversi i/o pel reconeixement que comporta. Gaireb sempre pel simple plaer de fer-ho. En  catal aquest terme es relaciona noms amb la tecnologia, a diferncia de l's del terme  en idioma angls, que t un sentit ms ample i equivalent al terme friki. Sovint el geek s un subtipus de friki.





 Descripci . 

Geek s un terme per a indicar a la persona que presenta una gran fascinaci per la tecnologia, la informtica, i temes relacionats. El terme Geek generalment sol confondre's com sinnim de Nerd, malgrat aix no ho sn, ja que posseeixen caracterstiques que els diferencien. Igual que un geek, un nerd s una persona amb gran intelligncia i passi pel coneixement; Nogensmenys el terme geek sol designar una persona ms extravagant i extravertida, tant en el seu estil de vida com en la seva forma de ser. Generalment no t grans tendncies a mantenir-se apartat d'alguns corrents socials. Per una altra part, un nerd tendeix a ser associat amb una personalitat ms conservadora, i el tipus de coneixement que pot manejar s ms variat, abastant igualment altres temes. Tot amb tot no impedeix o exclou que un nerd tamb sigui considerat o es consideri igualment un Geek; encara que ambds termes no siguin sinnims.

Cultura geek.
Quant a cultura, alguns geeks tirada a temes com la cincia ficci o obres cinematogrfiques, literries o videojocs com "Star Wars", "Star Trek", "Stargate", "StarCraft", "Matrix", "World of Warcraft", entre altres, considerant-se com frikis d'aquestes sries o pellcules; i alguns tamb relacionats amb el tema dels videojocs, ja que molts sn igualment com un jugadors ("gamer").


Vegeu tamb.
Cinema Geek;
Digerati;
Friki;
Fandom;
Gosu;
Gamer;
Hacker;
Hikikomori;
Leet speak;
Nerd;
Argot en Internet;


 Enllaos externs .
 ThinkGeek, botiga virtual molt popular destinada als geeks, amb articles com samarretes, gadgets, elements d'escriptori, llibres, etc. ;
 The Geek Test ;
 Geek Culture: The Third Counter-Culture, article sobre la cultura geek. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274520" title="Demetri I de Constantinoble" nonfiltered="2670" processed="2655" dbindex="107767">
Demetri I de Constantinoble (Istanbul, 8 de setembre del 1914). -    2 d'octubre del 1991). Patriarca de Constantinoble del 1972 al 1991.

De nom Dimitrios Papadopoulos va ser nomenat Patriarca de Constantinoble el 16 de juliol del 1972, dignitat que va ostentar fins a la seva mort el 2 d'octubre del 1991.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274527" title="Forti (llinatge)" nonfiltered="2671" processed="2656" dbindex="107768">

Els Forti (als textos medievals escrit sobretot Forci) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval orind de la localitat altempordanesa de Forti, llavors pertanyent als comtes d'Empries, dels quals eren feudataris. A partir de l'ltim quart del segle XIV habitaren sobretot a Barcelona.

Armes herldiques: d'argent, dues faixes de sable (segons els armorials de Bernat de Llupi i d'Esteve Tamburini; als posteriors, faix de sis peces, argent i sable o, tamb, or i sable; en altres, argent i dos pals de sable, i encara altres combinacions).

Casa pairal: a la localitat de Forti existeix un casal popularment anomenat Casa de la reina Sibilla. En realitat, s una obra renaixentista de 1628, construda per la famlia fortianenca dels Ferrer, si b sembla aixecada sobre restes ms antigues que no han estat estudiades. 

Els membres ms prominents d'aquest llinatge foren la reina Sibilla de Forti i el seu germ Bernat de Forti. De fet, s'exting amb ells dos, ja que no es coneix descendncia de Bernat. La descendncia de Sibilla i Pere III refor els drets al tron de Jaume d'Urgell i de Pere de Portugal.

Genealogia.
Els Forti i els seus descendents durant els segles XIV i XV:














   

Enllaos externs.
Escudos herldicos de la Corona de Aragn: vegeu Forti i tamb Forci ;
La Casa de la reina Sibilla;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274534" title="Francisco Javier Garca" nonfiltered="2672" processed="2657" dbindex="107769">

Francisco Javier Garca Atienza (1965), pilotari valenci.
Francisco Javier Garca Fernndez (1987), futbolista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274567" title="Jess-Jacques Moujica" nonfiltered="2673" processed="2658" dbindex="107770">

Jess-Jacques Moujica (Urretxu, 18 de setembre de 1926 - Montlimar, 14 de novembre de 1950 va ser un ciclista basc de naixement, per nacionalitzat francs el 4 de juny de 1948 que va crrer entre 1945 i 1950.

Durant la seva breu vida professional aconsegu 37 victries, entre les que destaca la Bordeus-Pars de 1949.

Palmars.
1945;
 1r a Bagnres de Bigorre;
1946;
 1r a Auch;
 1r a Boulogne-sur-Gesse;
 1r a L'Isle-en-Dodon;
 1r al Gran Premi de Clausura del VC Montpellier;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Armagnac;
 Vencedor d'una etapa del Circuit dels Colls Pirinencs;
1947;
 1r del Gran Premi de la Pesca a Estang;
 1r del Gran Premi de Couserans;
 1r del Gran Premi de Pau;
 1r del Gran Premi de Villeneuve-sur-Lot;
1948;
 1r del Premi CA Bglais;
 1r del Gran Premi de la Victria a Liborna;
 1r del Gran Premi del Tomquet a Marmanda i vencedor d'una etapa;
 1r del Premi de Libre-Poitou;
 1r a Valence-sur-Basse;
 1r del Premi de Moissac;
 1r del Premi de Clausura a Boulogne-sur-Gesse;
 1r del Premi de Bourcefranc ;
 1r del Circuit de la Soule;
 1r a Chteauneuf-sur-Charente;
 1r a Bassoues d'Armagnac ;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Gers;
1949;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r a Aix-en-Provence;
 1r del Gran Premi Routier, rere derny;
 1r del Gran Premi de Dinan;
 1r del Gran Premi de Saint-Servan;
 1r a Oloron-Ste.Marie;
 1r a la Challenge Groga;
 Vencedor d'una etapa del Circuit dels Colls Pirinencs;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Algria;
1950;
 1r del Circuit de Calais;
 1r a Casteraverduzan;
 1r a Oloron-Ste.Marie;
 1r a l'Aviny-Cavaillon-Aviny;

Enllaos externs.
Palmars de Jess-Jacques Moujica ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274572" title="Evaristo Baschenis" nonfiltered="2674" processed="2659" dbindex="107771">

Evaristo Baschenis (Brgam, 4 de desembre de 1607- 15 de mar de 1677) va ser un pintor itali del Barroc que va treballar principalment a la seua ciutat natal.

Va nixer al si d'una famlia d'artistes. s molt conegut per les seues Natures mortes, principalment d'instruments musicals. Aquest fet explicaria la seua amistat amb una famlia de Cremona amb notables luthiers. Les natures mortes van ser un tema poc habitual entre els pintors italians anteriors al segle XVII. Baschenis, junt amb Giuseppe Arcimboldo, l'excntric pintor milans del segle XVI, representa un art provinci d'original factura que sembla apellar a la preocupaci sobre les formes i textures ms que a les grans realitzacions de tema mitolgic o religis. Per a Arcimboldo l'artifici ho s tot, per a Baschenis, els seus elements, instruments musicals, tenen el seu perqu i la seua bellesa, fins i tot en la seua silenciosa geometria. Una font del seu estil "fotogrfic" poden ser els primerens quadres de natures mortes, amb prssecs, de Caravaggio, o b la pintura neerlandesa. El ms fidel imitador del seu estil va ser un jove contemporani bergamasc, Bartolomeo Bettera. Baschenis era contemporani del pintor de retrats bergamasc Carlo Ceresa, i sembla haver influt sobre l'artista modens Cristoforo Munari.

Galeria.


Bibliografia.
Dictionnaire Bouillet;
 ;
Web Gallery Art biography;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274589" title="Gai Cosconi (desambiguaci)" nonfiltered="2675" processed="2660" dbindex="107772">

 Biografia;
Diversos textos romans alludeixen a Caius Cosconius o Gaius Cosconius. La migradesa de les dades disponibles no permet assegurar que dos dels ressenyats a continuaci no siguin una mateixa persona.
 Gai Cosconi, militar rom. Pretor el 89aC. Procnsol d'Illiria el 79aC;
 Gai Cosconi, magistrat rom. Trib de la plebs el 59aC, edil curul el 57aC, jutge el 56aC i posteriorment edil altra volta;
 Gai Cosconi, magistrat rom. Pretor el 63aC, procnsol de la Hispania Ulterior el 62aC. Mor el 59aC;
 Gai Cosconi Calidi, orador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274594" title="Jean-Pierre Munch" nonfiltered="2676" processed="2661" dbindex="107773">

Jean-Pierre Munch (Estrasburg, 12 de juny de 1926 - Estrasburg, 17 d'octubre de 1996) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1951 i 1955, aconseguint 4 victries, entre elles la Pars-Nia de 1953.

Palmars.
1952;
 1r a la Nancy-Estrasburg;
1953;
 1r de la Pars-Nia i vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Jean-Pierr Munch ;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274617" title="Cataplexia" nonfiltered="2677" processed="2662" dbindex="107774">

La cataplexia (del llat. cataplexis, i aquest del gr.             , "esbalair") consisteix en episodis sobtats i generalment breus de prdua bilateral del to muscular durant la viglia. La majoria de les vegades, ocorre en associaci amb emocions intenses; durant l'accs, la hipotonia o flacidesa muscular fa que la persona caigui sobtadament. 

L'atac de cataplexia sobrev quan la prdua de to muscular central, que normalment acompanya al somni MOR t lloc durant la viglia. La investigaci sobre la cataplexia s'ha centrat en les cllules de la formaci reticular cabal que controlen la relaxaci muscular durant el somni REM: les cllules del nucli magnocellular bulbari. s un trastorn del somni paradoxal, present amb gran freqncia en narcolptics, causat per una inhibici generalitzada de les neurones motrius per intrusi d'elements del somni REM.

 Bibliografia .
Pinel, John P.J. Biopsicologa Ed. Prentice-Hall. 4 Edicin;
Siegel, JM i cols. Neuronal activity in narcolepsy: Identification of cataplexy-related cells in the medial medulla.  Science,  Vol. 252, pp. 1315-1318 (1991). ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274623" title="Jean Bobet" nonfiltered="2678" processed="2663" dbindex="107775">

Jean Bobet (Saint-Men-le-Grand, 22 de febrer de 1930) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1949 i 1959, aconseguint 16 victries, entre les que destaca la Pars-Nia de 1955 i tres campionats universitaris.

Una vegada retirat del ciclisme en actiu es dedic al periodisme esportiu. Tamb ha escrit dos llibres sobre el mn del ciclisme.

s el germ petit del tamb ciclista Louison Bobet, triple vencedor del Tour de Frana i Campi del Mn.

Palmars.
1949;
 Campi del mn universitari;
 Campi del mn de persecuci per equips universitaris;
1950;
 Campi del mn universitari;
1951;
 1r al Tour de l'Orne;
 1r a la Lannion-Rennes;
 1r al Circuit de la Vall del Loira;
 Vencedor d'una etapa del Premi de l'Eclaireur;
1952;
 1r a Dinan;
 1r a Hautmont;
1953;
 1r al Circuit de Morbihan;
 1r al Gran Premi d'Europa;
1955;
 1r a la Pars-Nia i vencedor d'una etapa;
 1r a Scaer;
1956;
 1r a la Gnova-Nia;
1959;
 1r a Lodve;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 14 de la classificaci general;
1957. 15 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1953. Abandona;
1957. 25 de la classificaci general;
1958. Abandona (11a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. Abandona (16a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Bobet ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274647" title="Bandera de Rwanda" nonfiltered="2679" processed="2664" dbindex="107776">




La nova bandera de Rwanda es va adoptar el 25 d'octubre del 2001. 

La bandera poseeix quatre colors: el blau, el verd i dos tipus de groc (Groc estndard per la franja del mitg i "groc sol" per al smbol del Sol. La diferncia entre aquests grocs no s molt notable.).

La franja blava representa la felicitat i la pau, la groga simbolitza el desenvolupament econmic i la verda l'esperana i la prosperitat. El Sol simbolitza la llum.

Aquest diseny va ser fet per Alphonse Kirimobenecyo.

Bandera anterior.
L'antiga bandera de Rwanda estava formada per tres franges verticals de color vermell, groc i verd, amb una gran lletra R al mig. Aquesta s'hi va incloure per distingir la bandera de la de Guinea. Derivats de la bandera d'Etipia, els colors verd, groc i vermell representen la pau, l'espeana pel futur i el poble. La bandera es va haver de canviar degut a que s'havia convertit en un smbol de la brutalitat del Genocidi de Rwanda.

Enllaos externs.
Bandera de Rwanda a "Flags of the World"





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274648" title="Monstre del llac Ness" nonfiltered="2680" processed="2665" dbindex="107777">


El monstre del llac Ness, conegut familiarment com a Nessie, s el nom d'una criatura llegendria que suposadament viu al llac Ness, un profund llac d'aigua dola) (conegut a Esccia com a Loch Ness), a prop de la ciutat d'Inverness. Se'l sol considerar un monstre de llac. Juntament amb el Bigfoot i el Yeti, Nessie s possiblement el misteri ms difs de la criptozoologia.

La majoria de cientfics i altres experts afirmen que les proves que donen suport a l'existncia de Nessie no sn convincents, i consideren que aquests informes sn fraus o identificacions errnies de criatures reals. Si existeix, s possible que fos un rptil mar, tot i que ja es podria haver extingit.

La versi tradicional del monstre, abans que es fessin conegudes les restes fssils, de grans rptils era de fet la d'un cavall.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274650" title="Samps" nonfiltered="2681" processed="2666" dbindex="107778">

Sant Samps (Sampson, ), de malnom , o "Hospitum Exceptor" fou un religis rom, nascut a Roma de famlia noble al segle V.

Va estudiar medicina per no per exercir la professi per lucre sin per ajudar als pobres, i va assistir gratutament, amb fora xit. De jove va anar a Constantinoble on va continuar el mateix i va convertir casa seva en un hospital. 

Fou ordenat sacerdot quan tenia uns 30 anys. Es va fer amic de l'emperador Justini I al qual va curar d'una malaltia i al que va convncer de construir un hospital en lloc de donar-li una recompensa personal. Va morir vers el 531 i desprs de la mort se'l suposa autor de diversos miracles i fou canonitzat per les esglsies romana i grega. 

El seu hospital, proper a santa Sofia, fou dos vegades destrut pel foc per reconstrut. La seva memria es commemora el 27 de juny.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274651" title="Ogopogo" nonfiltered="2682" processed="2667" dbindex="107779">
Ogopogo o N'ha-a-itk s un monstre de llac que, segons les llegendes dels indis americans i alguns criptozolegs moderns, neda a les aiges del llac Okanagan, al centre-sud de la Colmbia Britnica al Canad. La seva existncia quedaria suposadament demostrada per algunes fotografies i filmacions, tot i que la baixa qualitat de les imatges obtingudes fins ara impedeix considerar-les proves conclusives.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274654" title="Sancuniat" nonfiltered="2683" processed="2668" dbindex="107780">
Sancuniat (Sanchuniathon, ) fou un escriptor fenici nadiu de Beirut o de Tir, els llibres del qual foren traduts al grec per Fil Herenni Bibli a la segona meitat del segle I. Suposadament hauria viscut al temps de la mtica reina Semiramis.

Bona part de la traducci de Fil es conserva a la Praeparatio Evangelica. Fou esmentat per diversos autor comenant per Ateneu de Naucratis i va provocar fora polmica al segle XVIII ja que es poden conciliar les seves referncies amb les de l'Antic Testament. La seva mateixa existncia s'ha posat en dubte ja que no l'esmenta mai ning abans de la traducci de Fil, que podria haver utilitzat el nom d'un autor imaginari al que hauria donat una gran antiguitat, per fer en realitat una obra prpia. Tamb s'ha suggerit que el nom s una deformaci de les paraules fencies que es tradueixen per  "llibre de lleis de Chon" (Chon era un nom alternatiu de la detat fencia Bel)

Obra seva fou una Theologia. Suides el situa a l'poca arcaica i diu que va escriure , per en aquest cas la informaci no es t per gaire segura i podrien ser diferents ttols d'una sola obra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274655" title="Endotrmia" nonfiltered="2684" processed="2669" dbindex="107781">
L'endotrmia o homeotermia s la capacitat d'alguns animals de controlar la seva temperatura corporal a travs de tremolors musculars, combusti de greix o respiraci rpida. Alguns autors restringeixen l's del terme a les accions destinades a elevar la temperatura del cos.

Els animals de sang calenta (aus, mamfers i possiblement alguns dinosaures) usen l'endotrmia per conservar l'homestasi, s a dir, mantenir la temperatura del seu cos a un nivell constant.

Vegeu tamb.
Ectotrmia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274658" title="Sant San" nonfiltered="2685" processed="2670" dbindex="107782">
Sant San (Sanctus, ) fou un metge rom nadiu dOtriculum a Itlia que fou martiritzat en el regnat de l'emperador Marc Aureli. 

La referncia apareix al "Monumenta Ecclesiae Otriculanae in Sabinis", per al Menologium Graecum (vol. 3. p. 182) es indicat com a nadiu de Ravenna, no es diu que fou metge i que la seva memria es commemora el 26 de juliol. Ughelli a la Italia Sacra no esmenta a Sant San, per anomena a Sant Mdic com a patr d' Ocirculum (o Otriculum), i a lActa Santorum Sant Mdic apareix commemorat el 26 de juny.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274661" title="Sandoces" nonfiltered="2686" processed="2671" dbindex="107783">
Sandoces (Sandoces, ) fou un jutge reial persa que va viure sota Darios I el Gran i va dictar una sentencia injusta desprs de rebre un suborn; el rei se'n va assabentar i el va condemnar a la crucifixi per just abans de l'execuci el rei va decidir que els seus serveis anteriors compensaven el crim i el va perdonar.

El 480 aC fou governador de Cumes a Elia i en aquest any, en la invasi persa de Grcia, va dirigir un esquadr de 15 vaixells, que finalment van ser capturats pels grecs en aiges d'Artemsion.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274663" title="Sea Monsters" nonfiltered="2687" processed="2672" dbindex="107784">
Sea Monsters ("Monstres marins") s una srie de televisi en tres parts produda el 2003 per la BBC. La srie va utilitzar els mateixos efectes especials que s'havien fet servir a Caminant entre dinosaures i Walking with Beasts. El programa segueix les aventures del cientfic Nigel Marven a mesura que viatja enrera i endavant en el temps per observar els animals marins ms ferotges de tots els temps.

Episodis.
Episodi 1.
Set mar ms perills de tots els temps.
Ordovici   fa 450 milions d'anys;
Cameroceras;
Megalograptus;
Astraspis;
Isotelus;

Sis mar ms perills de tots els temps.
Trisic   fa 230 milions d'anys;
Cymbospondylus;
Nothosaurus;
Tanystropheus;
Coelurosauria;
Peteinosaurus;
Peixos;

Cinqu mar ms perills de tots els temps.
Devoni   fa 360 milions d'anys;
Dunkleosteus;
Bothriolepis;
Stethacanthus;

Episodi 2: Into the Jaws of Death ("dins les mandbules de la mort").
Quart mar ms perills de tots els temps.
Eoc   fa 36 milions d'anys;
Basilosaurus;
Dorudon;
Arsinoitherium;

Tercer mar ms perills de tots els temps.
Plioc   fa 4 milions d'anys;
Megalodon;
Odobenocetops;

Episodi 3: To Hell, and Back? ("a l'infern, i de tornada?").
Segon mar ms perills de tots els temps.
Jurssic   fa 155 milions d'anys;
Liopleurodon;
Metriorhynchus;
Leedsichthys;
Hybodus;

El mar ms perills de tots els temps.
Cretaci   fa 75 milions d'anys;
Typlosaurus;
Hesperornis;
Halisaurus;
Elasmosaurus;
Archelon;
Xiphactinus;
Pteranodon;
Tyrannosaurus;
Squalicorax;
peixos;

Enllaos externs.
Sea Monsters ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274666" title="Sandrocottus" nonfiltered="2688" processed="2673" dbindex="107785">
Sandrocottus () fou un rei de l'ndia del temps de Seleuc I Nictor. Governava als pobles dels gangrides (gangaridae) o gandrides (gandaridae) de la zona del Ganges, i als prasis (en llat prasii, snscrit prachi). La seva capital era Palibothra (Pataliputra) prop de Patna. 

Segons els escriptors grecs el seu pare fou un barber que es va casar amb la reina desprs que aquesta va matar al seu marit. Diodor de Siclia l'anomena Xandrames, i  Quint Curti  Aggrammes. El nom del rei apareix tamb com a Androcottus (Appi) i com a Sandrocuptus ().

Just diu que va veure a Alexandre el Gran, i el va ofendre i va haver de fugir,; desprs va esdevenir cap d'una banda de lladres fins que va obtenir el poder suprem. Desprs de la mort d'Alexandre el 323 aC va recuperar les possessions macednies al Panjab; el 311 aC Seleuc va tractar de recuperar aquestos dominis probablement (segons Just) vers el 302 aC. Segons alguns relats Seleuc va avanar fins la mateixa Pataliputra per en tot cas sembla que no va aconseguir els seus propsits ja que al tractat del pau que va posar fi a la guerra, Seleuc no sols va renunciar al Panjab sin a altres satrapies orientals als Paropamisos, a canvi de 500 elefants que van assegurar la supremacia de Seleuc a la guerra a l'occident; tamb es va acordar una aliana matrimonial. Un ambaixador de Seleuc, Megastenes, va viure molts anys a la cort de Pataliputra.

Correspon al rei Chandragupta en snscrit, conegut com Chandragupta Maurya.  Segons les narracions indies, a Pataliputra regnava Nanda, fill d'una dona de la casta sudra, cruel i avaricis; amb la seva dona  principal  tenia vuit fills (que junt amb el mateix rei eren coneguts pels nou "Nandas"); amb una altra dona, de baixa extracci (una criada de nom Mura) tenia un sol fill, Chandragupta, o en tot cas era al menys un parent de Nanda; els bramans, que eren oposats a Nanda, van utilitzar a Chandragupta contra el rei i el van posar al tron desprs de matar al rei Nanda i als seus vuit fills. Un prncep del nord que els va ajudar va rebre la promesa de territoris, promesa que desprs no fou complida i els bramans van fer assassinar a aquest rei; el seu fill Malayaketu va anar al sud contra Chandragupta, amb el suport dels "yavanas" (els grecs), per no va aconseguir res (aquesta expedici seria la de Seleuc del 302 aC). Chandragupta va regnar 24 anys i va deixar el regne al seu fill.

Vegeu Chandragupta Maurya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274672" title="Quint Fabi Sanga" nonfiltered="2689" processed="2674" dbindex="107786">
Quint Fabi Sanga (Quinntus Fabius Sanga) fou el patr dels allbroges al qual els ambaixadors d'aquest poble van revelar els designis de Catilina i els altres conspiradors que li donaven suport. Sanga ho va revelar a Cicer i aquest va fer detenir a Lntul i altres (63 aC) que finalment foren executats. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274673" title="Messier 46" nonfiltered="2690" processed="2675" dbindex="107787">

Messier 46 (M46 o NGC 2437) s un cmul obert en la constellaci de la popa Va ser descobert per Charles  Messier en 1771. 

M46 s molt ric en estrelles, al voltant de 500, de les quals unes 150 oscilen entre les magnituds 10 i 13. L'estrella ms brillant del cmul t una magnitud de 8,7. El cmul es troba a una distncia d'uns 5.400 anys llum de la Terra i s'allunya d'ella a  una velocitat de 43 km/s; t una edat estimada d'uns 300 milions d'anys. El seu dimetre espacial s d'uns 30 anys llum. 

La nebulosa planetria NGC 2438 visualment sembla estar situada dintre del cmul per en realitat sembla ser  un objecte mlt ms proper situat al voltant dels 2.900 anys llum.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274674" title="Sanniri" nonfiltered="2691" processed="2676" dbindex="107788">
Sanniri (Sannyrion, ) fou un poeta cmic atenenc dels darrers anys de la vella comdia i comenament de la mitjana. Fou contemporani de Diocles de Flios y Filille. Vivia a la segona meitat del segle V aC i potser fins vers el 370 aC.

El Suides esmenta algunes de les seves comdies : 
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274676" title="Santra" nonfiltered="2692" processed="2677" dbindex="107789">
Santra fou un gramtic rom.

De la seva biografia personal no es coneix res per s destacat perqu els gramtics posteriors l'esmenten sovint, especialment Pescenni Fest i Paule. Es coneix el ttol d'un dels seus llibres de nom De Verborum Antiquitate.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274679" title="Sa de Samotrcia" nonfiltered="2693" processed="2678" dbindex="107790">
Sa (Saon, ) fou un mtic legislador de Samotrcia. 

La llegenda el fa fill de Zeus amb una nimfa, o d'Hermes amb Rene. Va reunir als habitants de l'illa de Samotrcia en un estat que va regular per lleis. Pausnies esmenta un mtic personatge del mateix nom, que hauria descobert l'oracle de Trofoni, per que era persona diferent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274680" title="Saoter" nonfiltered="2694" processed="2679" dbindex="107791">
Saoter (Saoterus) fou un alt funcionari rom.

Era nadiu de Nicomdia i fou camarlenc de l'emperador Cmmode, del que fou el principal favorit i va estar al costat de l'emperador quan aquest va entrar a Roma en el seu carruatge triomfal. Fou executat  per les maquinacions de Cleandre. Lampridi li dona errniament el nom de Auterus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274685" title="Maurice Desimpelaere" nonfiltered="2695" processed="2680" dbindex="107792">

Maurice Desimpelaere (Ledegem, 28 de maig de 1920 - Wevelgem, 30 de gener de 2005) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1942 i 1950, aconseguint 38 victries. Els seux triomfs ms destacats foren la Pars-Roubaix de 1944 i la Gand-Wevelgem de 1947.

Palmars.
1942;
 1r a Dixmude;
1943;
 1r a Dikkelvene;
 1r a Ninove;
1944;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r al Critrium de Brusselles;
 1r a Ledegem;
 1r a Bavilhove;
1945;
 Campi de Blgica de clubs;
 1r del Circuit de la Capital;
 1r del Circuit d'Espraza;
 1r a Oostkamp;
 1r del Gran Premi Stad Vilvoorde;
 1r a Oostnieuwkerke;
 1r al Critrium de Lokeren;
 1r al Critrium de Marcinelle;
 1r al Critrium de Mons;
 1r a Bonheiden;
1946;
 Campi de Blgica de clubs;
 1r de A Travs de Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r de la Brusselles-Moorslede;
 1r a Rollegem;
 1r a Rollegem-Kapelle;
1947;
 Campi de Blgica de clubs;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r de les Tres Viles Germanes;
 1r de la Brusselles-Moorslede;
 1r de la Pars-Montceau les Mines;
 1r al Critrium de Tournai;
 1r al Critrium d'Oostende;
1948;
 1r al Circuit de Flandes Occidental;
 1r a Stekene;
 1r a Bredene;
 1r al Critrium de Moorslede;
1949;
 1r de la Pars-Saint tienne i vencedor d'una etpa;
 1r a Aartrijke;
 1r a Izegem;

Enllaos externs.
Palmars de Maurice Desimpelaere ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274687" title="Ivn Campo Ramos" nonfiltered="2696" processed="2681" dbindex="107793">

Ivn Campo Ramos (nat el 21 de febrer de 1974 a Sant Sebasti, Guipscoa) s un  futbolista espanyol que actualment juga al Ipswich Town.

Trajectria.
Va comenar a jugar a les divisions inferiors del Club Deportivo Logros fins el 1994, quan va fitxar pel Deportivo Alavs, jugant-hi una temporada.

Amb el Real Valladolid va debutar a la primera divisi el 17 de desembre de 1995, perdent davant el Real Zaragoza. 

L'any segent va fitxar pel Valncia CF on no va gaudir d'oportunitats, deixant el club la mateixa temporada per anar al RCD Mallorca. A les illes va fer una gran temporada que li va valer ser convocat per jugar la Copa del Mn del 1998 i fitxar pel Real Madrid CF.

Al club blanc noms va jugar habitualment les dues primeres temporades, per va contribuir significativament a la victria del conjunt a la Lliga de Campions del 1998, jugant la final.

La temporada 2002/2003 va ser cedit al Bolton Wanderers, on es va quedar desprs de finalitzar el seu contracte amb el Real Madrid. Va estar al conjunt de Bolton durant sis temporades, fitxant el 2008 per l'Ipswich Town.

Enllaos externs.
 Estadstiques a la Primera divisi espanyola ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274689" title="Natzarens" nonfiltered="2697" processed="2682" dbindex="107794">


Els Natzarens (hebreu       Netzarim ou        Notzrim) foren una secta de fidels a Jess de Natzaret, que creien en el seu messianisme per refusant, igual que els Ebionites, de trencar amb el judaisme com va fer l'Esglsia cristiana primitiva. Aquest grup represente la doctrina original de Jess (Yeshoua) el Messies.
Els natzarens professaven que hi havia una resurrecci dels morts i proclamaven a un sol Du.

Sant Jeroni els confon amb els Ebonites i Ignasi d'Antioquia els condemne en les seves cartes apostliques.

Evangelis.
A Jess se li aplic l'apellatiu de natzar que ms tard va passar als seus apstols.
Persones de tota mena en llocs mol diversos anomenaren natzar a Jess.
Jess accept i va fer servir aquest nom.
En la inscripci que Pon Pilat pos sobre la creu, va escriure en hebreu, llat, i grec Jess el Natzar el rei dels jueus.

Fet important a destacar que en el llibre dels Fets dels Apstols el gran sacerdot Ananes acus davant Flix al apstol Pau de pertanya a la secta dels natzarens. 

Segons la tradici cristiana, que s'anomens a Jess el Natzar era normal ja que des de la infncia fou criat a la ciutat de Natzaret situada a uns 100 km al nord de Jerusalem. 

Autors moderns  posen en dubte l'existncia d'aquesta ciutat en temps de Jess en el primer segle. Segons aquestes tesis la ciutat no figura en cap text antic. Ni en el Antic Testament ni Flavi Josep ni el Talmud ni en els Manuscrits de la mar Morta apareix la vila de Natzaret. En realitat la ciutat actual no aparegu fins el segle VIII.
Aix a portat a alguns autors a defensar la tesis de qu Jess formava part de la secta dels Natzarens.

Arqueologia.
L'arqueologia a Sria corrobora la presencia d'aquesta comunitat. La toponmia amb el nom de nasara, es molt freqent, testimonia la presencia de grups d'ideologies semblants, parlarem mes aviat d'un moviment plural que de una secta prpiament dita. Els jueu-natzarens alimentats durant mols segles per un esperit de revolta messinica i apocalptica.

Referncies.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274695" title="Complement de l'adverbi" nonfiltered="2698" processed="2683" dbindex="107795">
Un complement adverbial s el sintagma que complementa a un adverbi.

Els adverbis sn mots que tradicionalment complementen el verb, encara que tamb els trobem ocasionalment fent-ho amb un adjectiu. Fan la mateixa funci amb el verb que fa l'adjectiu amb el nom. N'hi ha de manera (els ms coneguts sn els que porten la terminaci en -ment), de quantitat, de temps, de lloc...

En les oracions que ara tanscrivim es mostren diverses frases en qu apareix un adverbi i complements. 

La Merc canta b
Aqu trobem un adverbi completant al verb canta.

La Merc canta extraordinriament b
Aqu l'adverbi de manera extraordinriamentest fent la funci de complement d'un adverbi.

Un altre exemple:

Vam caminar molt rpidament'


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274701" title="Haloalc" nonfiltered="2699" processed="2684" dbindex="107796">

Els haloalcans (tamb coneguts com halogenalcans o halurs d'alquil) sn un grup de composts qumics, que consisteixen en alcans modificats, com el met o l'et, amb un o ms halgens com el clor o el fluor substituint els hidrgens, convertint-los en un tipus d'halur orgnic. Son coneguts sota molts noms qumics i comercials. S'empren amplament com a refrigerants, agents extintors de incendis, propellents i dissolvents. Alguns haloalcans  (els que contenen clor  i brom) es  creu que tenen efectes negatius sobre el medi ambient, especialment amb la destrucci de la capa d'oz. La famlia ms mpliament coneguda dins d'aquest grup sn els clorofluorocarburs (CFC).
General.
Un haloalc tamb conegut com halogenur d'alquil, halogenalc  i halur d'alquil s un compost qumic obtingut d'un alc substituint un o ms toms d'hidrogen amb toms d'halogen. La substituci amb fluor, clor, brom i iode origina fluoroalcans, cloroalcans, bromoalcans i iodoalcans, respectivament. Tamb son possibles els composts mixtos, sent els exemples ms coneguts el clorofluorocarburs (CFCs) que sn els  principals responsables de la destrucci de l'oz. Els haloalcans s'utilitzen en la fabricaci de dispositius semiconductors, com refrigerants, agents escumejants, dissolvents, propellents en esprais, agents extintors, i reactius qumics.

Freon, en catal fre,  s un nom comercial per a un grup de clorofluorocarburs emprats principalment com a refrigerants. La paraula Freon s una marca registrada que pertany a DuPont. 

Hi ha 3 tipus d'haloalcans: Primaris, secundaris i terciaris. En  els haloalcans primaris el carboni unit a l'tom d'halogen noms s'uneix a un altre grup d'alquil, tanmateix s'ha de senyalar que els composts d'halurs de met com el CH3Br es consideren tamb haloalcans primari tot i que no hi ha cap grup d'alquil; els haloalcans secundaris on el carboni que porta l'tom d'halogen s adjunt a 2 grups d'alquil i finalment els haloalcans terciaris caracteritzats per l'enlla del carboni que porta l'tom d'halogen  a tres grups d'alquil.
Composts de clor i fluor (CFC, HCFC).

El clorofluorocarburs (CFC) sn composts que noms contenen clor, fluor i carboni, i no contenen gens d'hidrogen. Varen ser emprats mpliament en la indstria, per exemple com a refrigerants, propulsants, i dissolvents de neteja. El seu s ha estat prohibit pel Protocol de Montreal, a causa dels seus efectes sobre la capa d'oz. Sn tamb gasos hivernacle molt potents, per exemple el CFC-12 t un potencial d'escalfament global (durant un perode de temps de cent anys) de 11.000 .. Els CFC tenen semivides d'entre 50-100 anys, per la qual cosa la seva presncia en l'atmosfera i la reactivitat amb l'oz es mant durant molt de temps. Una molcula de CFC tpicament degrada al voltant de 10.000 molcules d'oz abans de la seva supressi, per aquest nmero pot a vegades ser de milions.

Els hidroclorofluorocarburs (HCFCs) sn una classe d'haloalcans on no tot l'hidrogen s'ha substitut per clor o fluor. S'utilitzen principalment com a substituts dels clorofluorocarburs (CFC) ,ja qu la seva capacitat de depleci de l'oz s del voltant d'un 10% de la dels CFCs.

Composts de fluor i hidrogen (HFC, PFC).

Els hidrofluorocarburs (HFCs) no contenen clor i estan compostos integrament per carboni, hidrogen, i fluor. Els perflorucarburs (PFCs) estan formats noms per carboni i fluor, sense rastre d'hidrogen. Es creu que noms els composts que contenen clor i brom fan malb la capa d'oz, mentre que el fluor no s un destructor de l'oz, motiu pel qual ambds grups de composts no tenen cap efecte conegut sobre la capa d'oz.  Malgrat no ser destructors de l'oz, els HFCs i perfluorocarburs sn potents gasos hivernacle, per la qual cosa fomenten l'escalfament global. Tots dos grups d'haloalcans, hidrofluorocarburs (HFCs) i perfluorocarburs (PFCs), sn objectius del Protocol de Kyoto.  Allan Thornton, president de l'Environmental Investigation Agency, una organitzaci de vigilncia del medi ambient, diu que els HFCs sn fins a 12.500 vegades ms potents que el dixid de carboni en la seva capacitat de provocar l'escalfament global. Thornton tamb  diu que molts pasos estan produint innecessriament aquests productes qumics noms amb l'objectiu d'aconseguir crdits de carboni de manera fraudulenta.Aix, com a resultat del comer de carboni promogut pel Protocol de Kyoto,  gaireb la meitat dels crdits d'emissions dels paisos en procs de desenvolupament sn de HFCs. Per exemple, la Xina ha aconseguit milers de milions de dlars en crdits de carboni mitjanant la recuperaci i destrucci de subproductes industrials com el HFC-23, amb el resultat que aquests crdits de carboni dominen el mercat a costa dels projectes d'energies renovables.

Polmers d'haloalcans.

Els alquens de clor o fluor es poden polimeritzar, donant  lloc a  polmers d'haloalcans amb notables propietats de resistncia qumiques. Els exemples mes importants inclouen el policloroet (clorur de polivinil, PVC), i el politetrafluoroetil (PTFE, o tefl), per existeixen molts ms polmers halogenats.
 Histria .
 Desenvolupament original .

El tetraclorur de carboni s'utilitzava en extintors i en "bombes de m antifoc" de vidre des de finals del segle dinov segle fins al voltants de la fi de la Segona Guerra Mundial. L'experimentaci amb cloroalcans per a la supressi de focs en aeronaus militars va comenar com a mnim tan prompte com els anys vint del segle passat.

L'enginyer americ Thomas Midgley va desenvolupar els  clorofluorocarburs (CFC) el 1928 com a substituts per a l'amonac (NH3); el cloromet (CH3Cl); i el dixid de sofre (SO2), que sn txics per eren en aquella poca usats com a refrigerants. Degut als problemes anteriors es buscava desenvolupar nous composts amb un punt d'ebullici baix, no txics i generalment no reactius. En una demostraci per a la Societat Qumica Americana, Midgley va demostrar espectacularment totes aquestes propietats inhalant el gas i utilitzant-lo per a apagar una espelma.
Midgley va desenvolupar especficament el CCl2F2. Tanmateix, un dels trets atractius d'aquests composts s l'existncia d'una famlia sencera, on cada membre t un punt d'ebullici nic que es pot ajustar a aplicacions diferents. A part de la seva aplicaci original com refrigerants, els clorofluoroalcans s'han utilitzat com a propellents d'aerosols, dissolvents per a la neteja de circuits electrnics, i agents escumejants per a fer plstics expandits (com per exemple, el poliestir expandit utilitzat en materials d'embalatge i tasses de caf d'un sol s).

Desenvolupament comercial i s.

Durant la Segona Guerra Mundial, diversos cloroalcans eren d's estndard en avions militars dels combatents, per aquests primers halons eren excessivament toxics. No obstant aix, desprs de la guerra, lentament es feren ms comuns en l'aviaci civil tamb.

Durant els anys seixanta, els fluoroalcans i bromofluoroalcans es tornaven disponibles i varen ser reconeguts rpidament com als materials de lluita contra el focs ms eficaos mai descoberts. La major part de les  primeres recerques amb l'hal 1301 foren fetes sota els auspicis de les Forces Armades dels EUA, mentre que l'hal 1211 principalment es desenvolupava, inicialment, al Regne Unit. A les acaballes dels anys seixanta eren estndards en moltes aplicacions on l'aigua i els extintors de pols seca suposaven una amenaa de dany a la propietat protegida, incloent-hi sales informtiques, centrals de telecomunicacions, laboratoris, museus i galeries d'art. Comenant amb els vaixells de guerra, durant els anys setanta, els bromofluoroalcans  progressivament tamb venien a ser associats amb l'extinci rpida d'incendis greus en espais reduts amb un risc mnim per al personal.
La recerca d'alternatives a l's dels clorofluorocarburs com a refrigerants va comenar a les darreries dels setanta desprs que els primers avisos de dany a l'oz estratosfric es publiquessin en la revista Nature el 1974 per Molina i Rowland (els quals compartirien el Premi Nobel de qumica el 1995 per al seu treball). Al afegir hidrogen i aix crear  hidroclorofluorocarburs (HCFC), els qumics feren menys estables els composts en la baixa atmosfera, permetent-los descompondre abans d'arribar a la capa d'oz. Les alternatives posteriors prescindiren del clor, creant hidrofluorocarburs (HFC) amb vides fins i tot ms curtes en la part inferior de l'atmosfera.

A principis dels  vuitanta, els bromofluoroalcans eren d's com  en avions, vaixells i grans vehicles aix com en installacions informtiques i museus. Tanmateix, s'estava comenant a sentir la preocupaci sobre l'impacte dels cloroalcans i bromoalcans en la capa d'oz. La Convenci de Viena sobre la  protecci de la capa d'oz no cobria els bromofluoroalcans perqu en aquella poca es pensava que la descrrega d'emergncia en sistemes d'extinci era massa petita en volum per produir un impacte significatiu, i molt important per a la seguretat humana com per restringir-la.

Tanmateix, abans del Protocol de Mont-real ja era evident que les descarregues deliberades i accidentals durant les proves dels sistemes i el seu manteniment donaven lloc a volums substancialment ms grans que els generats durant les emergncies, i consegentment els halons s'introduren al tractat, per b que amb moltes excepcions.

Retirada progressiva.

L's de certs cloroalcans com a dissolvent per a aplicacions a gran escala,per exemple com la neteja en sec, ha estat eliminat per la directiva de la IPPC de gasos hivernacle del 1994 i per la  directiva sobre composts orgnics voltils (VOC de la UE del 1997. Noms es permet l's medicinal dels clorofluoroalcans.

Tamb,s'han eliminat en gran part els  bromofluoroalcans i la possessi de tals materials es prohibeix en alguns pasos com els Pasos Baixos i Blgica, des de l'1 de gener de 2004, basant-se en el Protocol de Mont-real i altres directrius de la Uni Europea.

La producci d'aquests productes va finalitzar completament en la majoria (probablement tots) de pasos a partir de 1994. Tanmateix molts pasos encara exigeixen que les aeronaus vagin equipades amb sistemes d'extinci d'halons perqu no s'ha descobert cap alternativa segura i completament satisfactria per a aquesta aplicaci. Hi ha tamb alguns altres sos, altament especialitzats. Per a aquests sos es recicla l'hal a travs de "bancs d'halons" coordinats per l'Halon Recycling Corporation  per a assegurar que la descrrega a l'atmosfera ocorri noms en una emergncia genuna i aix poder conservar les existncies restants.

Els EUA els tcnics i altres persones que compren o treballen amb CFC, HCFC i HFC han d'aprovar exmens posats per la Agencia de Protecci Mediambiental (en angls Environmental Protection Agency, EPA) per obtenir una llicncia . Amb un examen, el qual es pot fer en lnia, es pot obtenir la llicncia 609 que permet a una persona treballar en els condicionadors d'aire dels autombils. Es necessiten quatre exmens per a una llicncia 608 , la qual permet al titular treballar en tots els altres tipus de refrigeraci i equip d'aire condicionat. Aquestes proves sn donades per grups privats aprovats per l'EPA. Les emissions de freons, el treball sense llicncia, o no utilitzar l'equip de recuperaci aprovat, pot ocasionar multes substancials.

El 21 de setembre de 2007, en una cimera a Mont-real patrocinada de Nacions Unides, aproximadament 200 pasos acceptaven accelerar l'eliminaci dels hidroclorofluorocarburs, els quals tenen que estar totalment eliminats el 2020. Les nacions en desenvolupament tenen de termini fins a 2030. Moltes nacions, com els Estats Units i la Xina, que anteriorment s'havien resistit a tals esforos, signaren el tractat. 

Nomenclatura.
Nomenclatura IUPAC.

La denominaci formal dels haloalcans hauria de seguir la nomenclatura de la IUPAC, que posa l'halogen com a prefix de  l'alc. Per exemple, l'et amb brom s'anomena bromoet, el met amb quatre grups de clor rep el nom de tetracloromet. Tanmateix, molts d'aquests composts tenen ja un nom trivial establert, al qual dna suport la nomenclatura de la IUPAC, per exemple cloroform (tricloromet) i clorur de metil (dicloromet). Per a evitar possibles ambigitats, aquest article segueix la nomenclatura sistemtica en tota la seva extensi.

 Nomenclatura alternativa per a refrigerants .

El sistema de nomenclatura de refrigerants s'utilitza principalment per als  alcans clorats i fluorats de cadena curta emprats a la refrigeraci. Als EUA l'estndard s'especifica en la normativa ANSI/ASHRAE Standard 34-1992, i els seus suplements anuals addicionals  Aquest sistema, desenvolupat fa dcades, s'ha convertit en un sistema de nomenclatura internacional. El sistema ANSI/ASHRAE emprava com a prefixos FC (fluorocarburs) o R (refrigerant), per actualment es fan servir majoritriament els segents prefixes per a una classificaci ms especfica:

 CFC Llista de clorofluorocarburs;
 HCFC Llista d'hidroclorofluorocarburs;
 HFC Llista d'hidrofluorocarburs;
 FC- Llista de fluorocarburs;
 PFC Llista de perfluorocarburs (completament fluorats);

El sistema de codificaci per a aquesta nomenclatura s prefixe-01234a a on:
prefixe un dels seguents: CFC, HCFC, HFC, FC, PFC;
 0 Nmero de enllaos dobles (oms si zero);
 1 toms de carboni -1 (oms si zero);
 2 toms d'hidrogen +1;
 3 toms de fluor ;
 4 = Canviats per brom (s'afegeix "B" al prefix);
 S'afegeix una lletra per a identificar els ismers, l'ismer "normal" en qualsevol nombre|nmero t la ms petita diferncia de massa en cada carboni, i a, b, o c sn afegides a mesura que les masses divergeixen del normal.
Descodificant el nom .

Es pot fer deduint-ho de les regles anteriorment exposades, o b sumant-li 90 al nmero que segueix al prefix, obtenint-se una xifra que es correspon amb la composici C:H:F. En composts saturats el nombre de substituents s igual a (2C +2). En el cas que la suma d'toms d'H i F sigui inferior al nombre de substituents, llavors la resta d'toms per a arribar a la saturaci correspondr a toms de Cl, Br i/o I. Per exemple:
 ASHRAE      +90    Composici emprica   Frmula
                    C  H  F  (+Cl) (+Br)
 CFC-11      101    1  0  1    3     -     CCl3F
 
 HCFC-21     111    1  1  1    2     -     CHCl2F
 
 HBFC-22B1   112    1  1  2    -     1     CHBrF2
 
 HFC-32      122    1  2  2    -     -     CH2F2

 Nomenclatura alternativa d'halons .

Igual que l'anterior tamb s'ha convertit en un sistema de nomenclatura internacionalment utilitzat. Va ser ideat pel cos d'enginyers de l'exercit nord-americ, (U.S. Army Corps of Engineers). Els halons sn hidrocarburs halogenats destinats a ser emprats com a agents extintors.

En aquesta nomenclatura a l'acabo "hal" li segueix un nombre de 3, 4 o 5 xifres on el primer dgit correspon al nombre d'toms de carboni, el segon al nombre d'toms de fluor, el tercer al nombre d'toms de clor, el quart al nombre d'toms de brom i el cinqu correspon al nombre d'toms de iode. Els zeros finals no s'expressen. Per exemple l'hal 1301 correspon al compost de frmula CBrF3, (bromotrifluoromet).

 Visi general dels composts .


 Sntesi .

Els halurs d'alquil es poden sintetitzar des d'alcans, alquens, alcohols o cid carboxlic.

 Des d'alcans .

    
Els alcans reaccionen amb els halgens mitjanant l'halogenaci radicalria. En aquesta reacci un tom d'hidrogen es eliminat de l'alc, i llavors s substitut per un tom d'halogen per reacci amb una molcula d'halogen diatmica. L'intermediari reactiu en aquesta reacci s un radical lliure i la reacci s'anomena una reacci en cadena radical.

Etapa 1: X2  2 X (Iniciaci) ;
Etapa 2: X + R-H  R + HX (1a etapa de propagaci) ;
Etapa 3: R + X2  R-X + X (2a etapa de propagaci) ;
Les etapes 2 i 3 es continuen repetint, cada una subministrant l'intermedi reactiu necessari per a l'altra etapa. Aix es coneix com a reacci en cadena radicalria. La reacci continua fins que els radicals sn consumits en una de les tres etapes d'acabament:
R + X  R-X ;
2 X  X2 ;
2 R  R-R ;
En la primera el producte s el mateix que el de l'tapa 3, l'haloalc desitjat, per a travs de la destrucci de dos radicals. La segona s la reacci inversa a l'etapa 1. La tercera explica la petita contaminaci en aquesta reacci amb alcans ms grans i els seus consegents haloalcans.

 Des d'alquens .

En la hidrohalogenaci, una reacci d'addici electroflica, un alqu reacciona amb un halur d'hidrogen sec (HX) com el clorur d'hidrogen (HCl) o bromur d'hidrogen (HBr) per formar un haloalc. El lligam doble de l'alqu es canvia per dos lligams nous, un amb l'halogen i un amb l'tom d'hidrogen de l'hidrcid de l'halogen. La regla de Markovnikov estableix que en aquesta reacci, s ms probable que l'halogen quedi adjunt al carboni ms substitut. Per exemple:
H3C-CH=CH2 + HCl   H3C-CHCl-CH3 pero no H3C-CH2-CH2Cl ;

L'aigua ha de ser absent altrament hi hauria una reacci d'hidrataci i per tant el procs s'ha de portar a terme en un dissolvent inert sec com el CCl4 o directament en fase gasosa.

Els alquens tamb reaccionen amb els halgens (X2) per formar haloalcans amb dos toms d'halogen vens en una reacci d'addici d'halogen. Aix es coneix a vegades com "descoloraci" de l'halogen, ja que el reactiu X2 es de color i el producte s normalment incolor. Per exemple:
H3C-CH=CH2 + Br2   H3C-CHBr-CH2Br;
 Des d'alcohols .

Un alcanol terciari reacciona directament amb l'cid clorhdric per produir un cloroalc terciari:
(H3C)3C-OH + HCl   (H3C)3C-Cl + H2O;

Per si s'utilitza un alcanol primari o secundari , es necessita un activador, un cid de Lewis, com el clorur de zenc. Alternativament la conversi es pot realitzar directament utilitzant clorur de tionil, en l'anomenat  procs de Darzen. 
CH3-(CH2)6-OH + SOCl2   CH3-(CH2)6-Cl + SO2 + HCl;

El procs del Darzen s un dels mtodes coneguts ms convenients perqu els subproductes sn gasosos i aix s'escapen, deixant el clorur d'alquil pur. De la mateixa manera es pot convertir un alcanol en bromoalc fent servir cid bromhdric o tribromur de fsfor o en iodoalc emprant fsfor vermell i iode (per a generar "in situ"  triiodur de fsfor). Un altre agent  halogenant que tamb s'empra es el el pentaclorur de fsfor.
Des d'cid Carboxlic.

Hi ha dos mtodes per a la sntesi d'halurs d'alquil des d'cids carboxlics: la reacci Hunsdiecker i la reacci Kochi


 Reaccions dels haloalcans .
Els haloalcans sn reactius en front nuclefils. Sn molcules polars: el carboni a qu s'adjunta l'halogen s una mica electropositiu, mentre que  l'halogen s una mica electronegatiu. Aix ocasiona un carboni electrodeficient (electrfil) que, inevitablement, atreu nuclefils.
 Reaccions de substituci .
Les reaccions de substituci impliquen la substituci de l'halogen amb una altra molcula, deixant intacta la cadena de l'hidrocarbur saturat, aix com generant un altre producte amb l'halogen.
La hidrlisi, una reacci en la qual l'aigua trenca un enlla, s un bon exemple de la natura electrfila dels halogenoalcans.
L'enlla polar atreu un i hidrxid, OH-. (Sent el NaOH(aq) una font comuna d'aquest i). Aquest OH- s un nuclefil amb una crrega clarament negativa i com qu t electrons sobrants  en fa donaci al carboni donant lloc a un enlla covalent entre el dos. Aix provoca el trencament de l'enlla C-X per heterlisi i dna lloc a un i d'halur, X-. El resultat final es un OH adjunt al grup d'alquil, per crear un alcohol. (La hidrlisi de bromoet, per exemple, produeix etanol).

Cal destacar que dins del grup dels halogens, l'enlla C-X es debilita a mesura que anem cap a halgens ms pesats, i aix afecta la velocitat de la reacci. Aix, el C-I d'un iodoalc generalment reacciona ms rpid que el C-F d'un fluoroalc.

A part de la hidrlisi, hi ha alguns altres exemples allats de substituci nuclefila:
L'amonac (NH3) i bromoet produeixen una mescla d'etilamina, dietilamina, i trietilamina (aix com les seves sals de bromur), i bromur de tetraetilamoni.
El cianur (CN-) afegit a bromoet forma propionitril (CH3CH2CN), un nitril, i Br-. Els nitrils es poden hidrolitzar posteriorment a cid carboxlic.
 Reaccions d'eliminaci .

En lloc de  crear una molcula amb l'halogen substitut per una altra cosa, es pot  eliminar completament tant l'halogen com un hidrogen prxim, per a formar un alqu. Per exemple, amb bromoet i NaOH en etanol, l'ani hidrxid OH- atreu un tom d'hidrogen, eliminant-se un hidrogen i el brom del bromoet, donant lloc a C2H4 (et), H2O i Br-.
 Aplicacions.
 Propellents .

Un s essencial dels CFCs ha estat com a propellents en els inhaladors d'aerosols, medicaments utilitzats per a tractar l'asma. La conversi d'aquests mecanismes i tractaments des de CFC a halocarburs que no tinguin el mateix efecte sobre la capa d'oz est en desenvolupament. L'habilitat dels propulsants a base de hidrofluoroalcans per a solubilitzar els medicaments i els excipients s molt diferent de la dels CFCs i com a resultat aix exigeix una quantitat considerable d'esfor per a reformular (una quantitat significativa d'esfor de desenvolupament tamb s'ha exigit en la recerca d'alternatives sense CFC per als refrigerants que es basaven en el CFC, especialment per a aplicacions on no pot modificar-se o reemplaar-se el mecanisme de refrigeraci). Actualment se'ls ha proscrit universalment en els 50 estats dels EUA.

Extinci d'incendis .

A temperatures altes, els halons es descomponen per a alliberar toms d'halogen que es combinen immediatament amb toms d'hidrogen actius, extingint la reacci de propagaci de les flames fins i tot quan existeixen restes de combustible, oxigen i calor adequades.  Els processos qumics en una flama es donen com a resultat de la reacci en cadena de radicals lliures; segrestant els radicals que propaguen la reacci, els halons poden "enverinar" el foc a concentracions molt ms baixes de les que sn demanades per als  supressors de focs que empren els mtodes ms tradicionals de refredament, privaci d'oxigen, o diluci de combustible.

Per exemple, els sistemes d'inundaci total amb Hal 1301   normalment utilitzen concentracions no ms altes  d'un 7% v/v en aire, i pot suprimir molts focs a un 2.9% v/v. Per contrast, els sistemes extinci de focs per inundaci amb dixid de carboni operen a concentracions que van des d'un 34% en volum (per a la  combusti superficial de combustibles lquids) fins a un 75%

 Problemes amb el medi ambient. .
El 21 de setembre, de 2007, en una cimera a Montreal patrocinada  per les Nacions Unides, aproximadament 200 pasos acceptaven accelerar l'eliminaci dels hidroclorofluorocarburs, els quals tenen que estar totalment retirats l'any 2020. Les nacions en desenvolupament tenen de termini fins al 2030. Moltes nacions, com els Estats Units i la Xina, que anteriorment s'havien resistit a tals esforos, signaren el tractat. 
Des de les darreries dels anys setanta l's dels CFCs s'ha regulat fortament a causa dels seus efectes destructius sobre la capa d'oz. Desprs de desenvolupar el detector de captura d'electrons, James Lovelock fou el primer en constatar la presncia estesa dels CFCs en l'aire, va trobar una concentraci de 60 parts per mil milions de CFC-11 sobre Irlanda. En una expedici de recerca auto-financiada finalitzada el 1973, Lovelock va mesurar la concentraci de CFC-11 dins ambds l'Arctic i Antrtic, trobant  la presncia del gas en cada una de les 50 mostres d'aire que va prendre, per va concloure incorrectament que els CFCs no eren  perillosos per al medi ambient. L'experiment va proporcionar ,tanmateix, les primeres dades tils sobre la presncia de CFCs en l'atmosfera.
El dany provocat pels CFCs fou descobert per Molina i Rowland que, desprs d'escoltar una conferncia sobre el treball de Lovelock, s'embarcaren en una recerca que don  lloc al primer article publicat que suggeria la connexi el 1974. Es va descobrir que la no-reactivitat dels CFCs, un dels seus trets ms atractius,  ha estat l'instrument per a fer-los un dels contaminants ms significatius ja qu aquest carcter els dna un temps de vida que pot excedir en alguns casos els 100 anys. Aix els dna temps de difondre's fins a l'estratosfera superior. Aqu, la radiaci ultraviolada del sol s prou forta per a trencar   els CFCs i alliberar els toms de clor en forma de radicals lliures altament reactius. Aix catalitza la conversi de l'oz en oxigen per mitj d'una varietat de mecanismes, dels quals el ms simple s:
 Cl + O3   ClO + O2;

 ClO + O3   Cl + 2 O2;
Ja qu el clor es regenera al final d'aquestes reaccions, un nic tom de Cl  pot destruir molts milers de molcules d'oz. Es considera que esquemes de reacci similars a aquest (per ms complicats) sn la causa del forat d'oz observat sobre els pols i les altes latituds de la Terra. Les disminucions en l'oz estratosfric poden donar lloc a augments en el cncer de pell i produir la fallada de les collites.
El 1975, l'estat americ d'Oregon promulgava la primera prohibici del mn sobre els CFCs (legislaci introduda per Walter F. Brown). Els Estats Units i uns quants pasos europeus prohibien el 1978 l's de CFCs en esprais, per els continuaven utilitzant en la refrigeraci, escumejants, i com a dissolvent per a netejar equips electrnics. Pels voltants de 1985, els cientfics   comenaren  a observar un dramtic esgotament estacional de la capa d'oz sobre l'Antrtida. L'atenci internacional sobre els CFCs ocasionava una reuni de diplomtics mundials a Mont-real el 1987. Redactaren un tractat, el Protocol de Mont-real, que demanava una reducci drstica en la producci de CFCs. El 2 de mar, de 1989, 12 nacions de la Comunitat Europea acceptaven prohibir a la producci de tots el CFCs cap a finals del segle. El 1990, els diplomtics es trobaren a Londres i votaren per reforar significativament el Protocol de Mont-real advocant per a una eliminaci completa de CFCs per a l'any 2000. Per l'any 2010 els CFCs s'haurien tamb d'haver eliminat completament dels pasos en procs de desenvolupament.
Degut a que l'nic CFC disponible en els pasos que s'adhereixin al tractat s el reciclat, els seus preus han pujat considerablement. Un final mundial de la producci tamb hauria d'acabar amb el contraban d'aquest material, com el que es fa de Mxic cap als Estats Units.

S'han presentat un cert nombre de substituts de CFCs. Els hidroclorofluorocarburs (HCFCs) sn molt ms reactius que el CFCs, aix una fracci mes gran dels HCFCs que s'emeten es descomposen a en la troposfera, i per aix sn eliminats abans que tinguin  la possibilitat d'afectar la capa d'oz. No obstant aix, una  part significativa dels HCFCs encara arriba i es descompossa  en l'estratosfera i per tan han contribut a l'acumulaci de clor mes enll del que originalment es va pronosticar.El desenvolupament de  composts qumics sense clor com a substituts dels CFCs i els HCFCs continua. Una tal classe sn els hidrofluorocarburs (HFCs), que contenen noms hidrogen i fluor. Un d'aquests composts, HFC-134a, s'utilitza ara en lloc del CFC-12 en els aires condicionats dels autombils; malauradament aquest compost pot contribuir a l' escalfament global (vegi HFC-134a).
Hi ha preocupaci que els halons s'estiguin descomponent i donin lloc en l'atmosfera a brom, que reacciona amb l'oz de forma similar al clor, portant a esgotament de la capa d'oz (aix s semblant al que succeeix en el cas de clorofluorocarburs com els freons). En aquest cas l'assumpte s complicat: les classes de focs que exigeixen l's d'extintors d'halons per a ser apagats normalment provoquem  ms dany a la capa d'oz que l'hal mateix, sense esmentar els danys humans i materials. Tanmateix, els sistemes d'extinci s'han de provar regularment, i aquestes proves poden ser responsables de la major part del dany a l'oz per part dels halons. Com a resultat, s'han pres algunes mesures reguladores, i els halons s'estan eliminant en la majoria del mn.

Als Estats Units, l'adquisici i l's de freons s regulat per la Agncia de Protecci del Medi Ambient (EPA) , i s'imposen multes substancials per la seva descarrega a l'atmosfera. Tamb s'exigeixen llicncies per a comprar o utilitzar aquests productes qumics. El lloc web de l'EPA parla d'aquestes regles en gran detall, i tamb llista nombroses companyies privades que estan autoritzades per a donar exmens d'aquests certificats.

Hi ha dues classes de llicncies. Obtenir una "Secci 609", llicncia que permet utilitzar CFCs per a recarregar models vells (d'abans l'any 1993) d'aires condicionats de cotxes, s bastant fcil i exigeix noms un qestionari tipus test en lnia ofert per diverses companyies. Les  empreses que utilitzen tcnics sense una llicncia per a operacions de recrrega de CFC poden rebre una multa de  15.000 USD per tcnic per part de l'EPA.

Es necessita una llicncia "Secci 608" per a recarregar emprant CFC per a unitats estacionaries i mbils no-autombils, les proves sn tamb qestionaris tipus test per ms difcils que en el cas de la llicncia 609. S'exigeix una prova de coneixement general, ms exmens separats per a  les unitats  petites (com les neveres domstiques), i per a sistemes d'alta i baixa pressi. Aquestes s'anomenen respectivament parts I, II, i III. Una persona que fa i aprova totes les proves rep una llicncia "Universal"; altrament, la llicncia noms dna cobertura per a les parts respectivament aprovades. Mentre que els exmens de coneixement general i de la  part I es  poden fer en lnia,fer-los amb la presncia d'un "proctor" (la qual cosa es obligatria  per a les parts II i III) permet passar les  proves als sollicitants amb resultats ms baixos.

 Seguretat .
Els haloalcans que es troben en tubs de  coure exposats  es poden  convertir en gas fosg desprs d'entrar en contacte amb una calor extrema, com la que es produeix durant una soldadura o en un incendi. El fosg tamb es pot crear al passant l'haloalc per dintre d'un motor de combusti interna, o inhalant-lo a travs d'un cigarret, cigar o pipa encs. El fosg s una substncia que s'utilitzava com a arma qumica en la Primera Guerra Mundial, degut a que una exposici baixa s irritant i a nivells ms alts produeix un edema pulmonar que pot ocasionar la mort.

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274705" title="Uni Esportiva Poblera" nonfiltered="2700" processed="2685" dbindex="107797">


La Uni Esportiva Poblera s un club de futbol de la vila mallorquina de sa Pobla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274709" title="Gambo" nonfiltered="2701" processed="2686" dbindex="107798">

Gambo s el nom donat a un cadver no identificat d'un gran animal mar, que suposadament fou trobat a la platja a Bungalow Beach, a Gmbia.

Es diu que fou trobada per l'adolescent Owen Burnham i la seva famlia el mat del 12 de juny del 1983. Owen, un entusiasta dels animals, decid mesurar-lo i en fu dibuixos car no portava una cmera a sobre. Segons el seu testimoni, no pens en prendre'n una mostra fins que s'adon que no podia identificar l'animal en cap llibre. Segons Owen, els habitants locals deien que era un "dof", per ell assum que noms era per la semblana superficial.

La criatura fou decapitada pels habitants del poble, i el cap fou venut a un turista. El cos fou eventualment enterrat i els intents de trobar-lo no han tingut xit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274710" title="Tortuga careta" nonfiltered="2702" processed="2687" dbindex="107799">

La tortuga careta o tortuga babaua (Caretta caretta) s un rptil de l'ordre dels quelonis i de la famlia dels quelnids que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqncia a la Mediterrnia.

Morfologia.

 Talla: longitud mxima de la closca -distncia en lnia recta- 125 cm i comuna fins a 110 cm.
 Pes: mxim 159 kg i com fins a 105 kg.
 Closca en forma de cor, ms o menys, aplanat; l'amplada correspon a un 76% de la seua longitud.
 Cap bastant llarg (un 28% de la longitud de la closca) i ample, amb 2 parells de plaques prefrontals i un fort bec corni.
 Cinc parells de plaques laterals; el parell davanter al costat de la placa precentral; tres parells de plaques inframarginals sobre el plastr (cuirassa ventral); dues formacions espinoses (pues) a cada una de les potes nedadores.
 Coloraci del dors de la closca marr vermells amb taques clares.
 Regi ventral (plastr) groguenc amb taques ataronjades difuses.

Alimentaci.

Carnvora, s'alimenta de molluscs, crustacis, peixos i meduses.

Comportament.

Espcie migradora, capa de recrrer distncies considerables.

Reproducci.

Per motius de reproducci pot formar concentracions de centenars d'individus.

La maduresa sexual arriba cap als 10 anys. 

L'acoblament t lloc just abans de l'anidaci i la posta t lloc des del mes d'abril al setembre a les platges mediterrnies de sorra fina de Turquia, Israel, Xipre, Illes Jniques, illa de Lampedusa, Tunsia i Lbia.

La posta (que es fa cada dues estacions) consisteix en un nombre de 64 a 198 ous i la incubaci dura aproximadament de 45 a 65 dies. Els ous, que sn esfrics, tenen un dimetre de 4,5 cm i un pes de 36 grams.


Distribuci geogrfica.

Cosmopolita, molt comuna a la Mediterrnia i a la Mar Negra. Present tant a l'Atlntic Oriental com a l'Occidental, a l'Oce ndic i al Pacfic.

Pesca.

Es captura accidentalment amb tremalls, palangres i arts d'arrossegament.

s una espcie declarada protegida per la Llei 3/1988, de 4 de mar, de protecci dels animals (DOGC nmero 967, del 18 de mar del 1988).

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 216.

Enllaos externs.

 Informaci sobre la tortuga babaua als Pasos Catalans. ;
 Fotografies i informaci de la tortuga careta. ;
 Estudi sobre la tortuga careta de la provncia de Mulga a Turquia. ;
 Distribuci i ecologia de la tortuga babaua. ;
 Dades sobre el comportament i la reproducci d'aquesta tortuga. ;
 Fotografies i vdeos d'aquest rptil. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta tortuga. ;
 Illustracions i informaci d'aquesta tortuga. ;
 Conservaci d'aquesta tortuga a Siclia. ;
 Conservaci de la tortuga careta al Brasil. ;
 Conservaci de la tortuga careta de l'Atlntic. ;
 Informaci sobre la tortuga babaua de Grcia. , ,  i ;
  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274713" title="Cadborosaurus willsi" nonfiltered="2703" processed="2688" dbindex="107802">
Cadborosaurus willsi, conegut familiarment com a "Caddy", s el nom donat a un serpent mar que suposadament viu a la costa del Pacfic de Nord-amrica. El seu nom ve de Cadboro Bay a Victoria (Colmbia Britnica), i del mot grec sauros, que vol dir sargantana o rptil. S'assembla en aspecte i comportament a diversos monstres aqutics com l'Ogopogo o el monstre del llac Ness.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274714" title="Diadectes" nonfiltered="2704" processed="2689" dbindex="107803">

Diadectes s un gnere de tetrpode molt similar als rptils, que visqu durant el Cisurali d'Amrica del Nord. Fou un dels primers tetrpodes herbvors, i un dels primers animals terrestres en assolir grans dimensions.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274715" title="Eogyrinus" nonfiltered="2705" processed="2690" dbindex="107804">

Eogyrinus s un gnere de tetrpode similar als rptils, que visqu al Pennsilvani d'Europa.



]]










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274716" title="Hylerpeton" nonfiltered="2706" processed="2691" dbindex="107805">

Hylerpeton s un gnere de microsaures que visqueren al perode Devoni. Se n'han trobat fssils a la formaci de Joggins de Nova Esccia (Canad).

Les dents d'aquest amfibi tenien les puntes formades en solcs oblics separats per vores afilades, que segurament li eren de gran ajut a l'hora de perforar teixits durs. El seu ventre estava cobert d'escates llargues i estretes.

Bibliografia.
Dawson, J. W. (1893). Some salient points in the science of the Earth.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274717" title="Peltobatrachus pustulatus" nonfiltered="2707" processed="2692" dbindex="107806">

Peltobatrachus pustulatus s una espcie d'amfibi temnospndil del Lopingi d'frica. Es tractava d'un amfibi totalment terrestre que noms tornava a l'aigua per pondre els ous. Per tal de protegir-se de predadors com ara els grans terpsids gorgonpsids, desenvolup un blindatge similar al dels armadillos que en cobria el cos i la cua. El blindatge estava format per amples plaques a les espatlles i el maluc i plaques ms estretes a la resta del cos. Tot i que no se n'han trobat dents, els cientfics creuen que s'alimentava d'insectes, cucs i cargols, que casualment tamb componen la dieta dels armadillos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274718" title="Platyhystrix rugosus" nonfiltered="2708" processed="2693" dbindex="107807">

Platyhystrix rugosus ("porc esp pla rugs" en grec) s una espcie d'amfibi temnospndil del Cisurali d'Amrica del Nord.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274719" title="Camp Municipal es Revolt" nonfiltered="2709" processed="2694" dbindex="107808">
El camp municipal es Revolt s el recinte esportiu on juga com a local el CE Monturi, situat a la vila mallorquina de Monturi. El camp de futbol forma part del poliesportiu municipal conjuntament amb el pabell i una piscina.

La fundaci del club de futbol (1942) va lligat al naixament del camp. L'any 1944 un grup de joves aconseguiren que Joan Ferrando Obrador ceds els terrenys de la seva propietat, anomenats es Revolt,  vora la carretera de Manacor (M-15). A ms tamb aconseguiren gratutament les fustes per tancar el camp dels pinars del terme.

El recinte, orientat est-oest, era noms una explanada i quasi sense installacions de cap tipus. El 1969 el CE Monturi volgu comprar-lo al propietari per va ser necessria la collaboraci de la Parrquia i l'aportaci de 250.000 pessetes feta per 54 persones. L'acord consignava que el camp seria propietat de l'Esglsia per el cedia a l'equip de futbol durant 25 anys. Aquest canvi comport la reorientaci nord-sud i el sorgiment de les primeres installacions.

L'agost de 1973 s'inaugurava la illuminaci des Revolt, d'en se celebra el Torneig de sa Llum per commemorar aquest esdeveniment.El recinte pass mans de l'ajuntament de Monturi l'agost de 1975, va ser inaugurat oficialment quan feia 24 anys que s'hi practicava futbol i 6 que romania acabat.

L'estiu del 2003 s'acabaren les obres que substituren el camp de terra per un de gespa artificial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274720" title="Tuditanus punctulatus" nonfiltered="2710" processed="2695" dbindex="107809">

Tuditanus punctulatus s una espcie de microsaure extingit que visqu durant el Pennsilvani a Amrica del Nord, que aleshores es trobava en latituds tropicals. Com Pantylus, s probable que Tuditanus s'aliments d'insectes. Tanmateix, tenia un cap parcialment ms petit, un cos ms alt respecte a les extremitats, una cua ms llarga i una dentici ms petita que la de Pantylus, cosa que ha portat als paleontlegs a considerar la possibilitat que Tuditanus tamb fos un herbvor que s'allunyava ms de l'aigua que altres amfibis primitius.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274723" title="Marxandatge" nonfiltered="2711" processed="2696" dbindex="107810">
El marxandatge, fa referncia als mtodes, prctiques i operacions que es fan en un punt de venda per tal d'augmentar l'atractiu dels productes exposats i afavorir-ne la venda.

Segons el diccionari normatiu, el marxandatge es refereix a la relaci comercial establerta entre un marxant i un artista per a difondre, promocionar i vendre les obres produdes per l'artista. Degut a la influncia del terme angls merchandising (referent a mercaderia),  aquest terme ha adquirit un nou significat.

El marxandatge representa l'aplicaci del mrqueting al punt de venda i fa referncia als estudis i tcniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions al consumidor final. En contraposici amb la presentaci passiva, es realitza una presentaci activa del producte o servei utilitzant una mplia varietat de mecanismes que el facin ms atractiu, com ara la collocaci o la presentaci. El marxandatge es recolza generalment en la imatge de marca del producte o del seu productor, i passa sobretot per l'adopci d'un empaquetat personalitzat.

Els objectius principals del marxandatge son: cridar l'atenci, portar al client fins al producte i facilitar l'acci de compra.

En el mn de l'espectacle i dels mass media, el marxandatge fa referncia al conjunt d'accions d'explotaci d'una marca o d'algun dels seus elements caracterstics, com ara els seus logotips, personatges o altres elements.
En aquest context, el marxandatge s una prctica de mrqueting en la qual la marca o imatge d'un producte o servei s'utilitza per vendre'n un altre. Aix s especialment rellevant en relaci amb pellcules i amb programes de televisi orientats als infants i adolescents.

Notes. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274726" title="Geoff Crossley" nonfiltered="2712" processed="2697" dbindex="107811">
Geoffrey Crossley va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va nixer el 11 de maig del 1921 a Baslow, Derbyshire. Va morir el 7 de gener del 2002. 


 A la F1 .

Va participar a la temporada 1950 del campionat del mn de Frmula 1, on va participar en dues curses, debutant el 13 de maig del 1950 a la primera cursa de l'historia de la F1, el GP de la Gran Bretanya.

Crossley no va sumar cap punt pel campionat, per va participar a varies curses no puntuables pel campionat de la F1.
 

 Resultats a la F1 .

 Curses: 2;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Poles: 0;
 Voltes rpides: 0;
 Punts: 0;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274727" title="Ludovic-Napolon Lepic" nonfiltered="2713" processed="2698" dbindex="107812">

El vescomte Ludovic-Napolon Lepic (1839-1889), fou un pintor i gravador impressionista francs. Contemporani de Edgar Degas i Claude Monet i un dels setze signataris de la carta fundacional de l'impressionisme, la seva obra s molt poc coneguda.

EL seu pare era mariscal de palau i superintendent de Napole III. 
Va decidir estudiar pintura i va ser deixeble de Cabanel, Gustave de Wappers i Charles Verlat. Va estudiar al estudi Gleyre amb Frdric Bazille i Monet, de qui va ser un bon amic. Va tenir una estreta relaci amb Edgar Degas amb qui freqentava l pera i les curses de cavalls. Al quadre  Corredors abans de la sortida , Lepic s representat com un joquei amateur. 
Va participar a la primera exposici impressionista en 1874 animat per Degas, a on va presentar 4 aquarelles. En 1876, a la segona exposici impressionista, va presentar 36 paisatges. Amb els seus ingressos personals, donava suport als seus pintors amics, entre els que no comptava Paul Czanne a que intentava excloure de les exposicions. Finalment va ser ell l expulsat del grup per haver exposat simultniament a un altre sal i va desistir de tornar a formar part de les exposicions collectives. 


Lepic va treballar a Pars i Berck, a prop de Calais, a on arrib per casualitat en equivocar-se de parada de tren i a on decid installar-se permanentment. Va aconseguir uns efectes sorprenent mitjanant noves tcniques grfiques. A l igual que Degas, s interes per la figura de la ballarina i compta amb Roseta Mauri com a model.
En 1872, va crear el museu d Aix les Bains i va ser el seu primer conservador. En 1879, Lepic expos individualment a la galeria  la vie moderne , i en 1883 al museu d Arts dcoratifs. 
Ms tard, viatj a  Egipte i Pompeia per participar en unes excavacions.
Va ser membre de la legi d honor.

 Obres ms destacades .
La plage de Berck au pliant (1839-1889);
La plage de Berck (Pas-de-Calais) (1839-1889);
Bateaux de pche rentrant  Berck (1839-1889);

 Enllaos externs .
Biografia de Lepic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274737" title="Bunuze" nonfiltered="2714" processed="2699" dbindex="107813">


Bunuze (en francs: Bunus), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Larceveau-Arros-Cibits, al nord, Juxue al nord-est, Ibarrolle a l'oest, i Saint-Just-Ibarre al sud.

 Demografia .


 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274740" title="Burgue-Erreiti" nonfiltered="2715" processed="2700" dbindex="107814">


Burgue-Erreiti (en francs: Bergouey-Viellenave), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Erango al nord-est, Arraute-Charritte a l'oest, Labastide-Villefranche a l'est, i Ilharre, Labets-Biscay i Masparraute al sud. s travessada pel riu Biduze, afluent de l'Adur.

 Demografia .


 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274742" title="Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provena" nonfiltered="2716" processed="2701" dbindex="107815">
Llista dels 200 municipis del departament francs dels Alps de l'Alta Provena (04).



Alguns municipis tenen com a oficina de correus una del departament dels Alts Alps o dels Alps Martims, d'aqu que el seu codi postal comenci per 05 o 06. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274743" title="Buztintze-Hiriberri" nonfiltered="2717" processed="2702" dbindex="107816">


Buztintze-Hiriberri  (en francs: Bustince-Iriberry), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Ainhice-Mongelos al nord, Jaxu al nord-oest, Lacarre a l'est, Bussunarits-Sarrasquette al sud-est i Saint-Jean-le-Vieux al sud-oest.

 Demografia .


  
Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274746" title="Llista de municipis dels Alts Alps" nonfiltered="2718" processed="2703" dbindex="107817">
Llista dels 177 municipis del departament francs dels Alts Alps (05).



(*) La grafia La Salle les Alpes no s un error perqu li faltin els guionets, com s el codi oficial de l'INSEE, sin que s una excepci oficialment correcta. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274747" title="Uni d'Estudiants del Kurdistan" nonfiltered="2719" processed="2704" dbindex="107818">

La Uni d'Estudiants del Kurdistan (UEK) (en kurd: Yektiya Xwendekarn Kurdistan, YXK) s un sindicat estudiantil independentista i socialista del Kurdistan, vinculat com a secci estudiantil del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

La UEK va ser fundada el 13 de desembre de 1991 a Bochum (Alemanya) per setanta cinc estudiants kurds provinents de setze universitats d'arreu d'Europa. Degut a la seva disparitat territorial, la UEK es constitueix organitzativament com a coordinadora de diferents nuclis universitaris creats per la dispora kurda al "vell continent". Cada nucli pren la seva prpia iniciativa en el desenvolupament d'idees per a la creaci de projectes i activitats.

La UEK disposa d'una revista anomenada Rohani (Llum), que es publica en llengua kurda a Alemanya. Un dels esdeveniments ms importants de l'organitzaci s el Premi de Literatura Hseyn eleb. Aquest concurs s'inici el 1993 amb l'objectiu de premiar els millors poemes i histries curtes escrites en kurd o turc.

Hseyn eleb s el president honorari de la UEK. Aquest estudiant nascut a Alemanya, fill de mare turca i pare kurd, va desenvolupar un paper significatiu, tant a nivell poltic com diplomtic,  en el desenvolupament de vincles de solidaritat del poble kurd amb la resta. eleb fou assassinat el 1992 a les muntanyes del Kurdistan.      

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la Uni d'Estudiants del Kurdistan ,  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274748" title="Giorgio Vasari" nonfiltered="2720" processed="2705" dbindex="107819">

Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florncia, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor itali 

Clebre sobretot per les seues biografies d'artistes italians, collecci de mtodes, ancdotes, rumors i llegendes recollides al llibre Vite...: Vida dels millors arquitectes, pintors i escultors italians (1542-1550; segona edici ampliada l'any 1568) i que ha esdevingut una font primordial per al coneixement de la histria de l'art itali.

 Aprenentatge .
Molt aviat esdevingu alumne de Guglielmo da Marsiglia - destacat pintor de vitralls - a qui va ser-ne recomanat pel seu parent, el pintor Luca Signorelli. Als setze anys, el cardenal Silvio Passerini el va enviar a estudiar a Florncia on va freqentar l'estudi de l'escultor Baccio Bandinelli i va alternar amb el cercle d'Andrea del Sarto i dels seus alumnes Rosso Fiorentino i Jacopo Pontormo. Tamb a Florncia va conixer Miquel ngel poc abans del seu trasllat a Roma, a qui va reverenciar tota la vida i l'estil del qual va influir molt en la seua prpia pintura.

L'any 1529 va visitar Roma i va estudiar les obres de Rafael i d'altres artistes romans de la generaci anterior. Va treballar regularment per a diversos patrons de la famlia Mdici a Florncia i Roma, i treball tamb a Npols, Arezzo, Pisa, Bolonya i Mdena.

 Fama .
Vasari va gaudir d'una alta reputaci durant tota la seua vida i va aconseguir fer una considerable fortuna. Tamb va gaudir de la consideraci dels seus paisans d'Arezzo, ciutat dependent de Florncia, on l'any 1547 es va acabar de construir una bella casa  actualment un museu dedicat a la seua memria  a la decoraci de la qual va dedicar un gran esfor. Va ser nomenat representant del consell municipal de la seua ciutat natal i finalment va ostentar el crrec suprem de gonfaloniero. Tamb fou colleccionista de dibuixos, que en alguns casos li van servir per a formular els judicis artstics que va recollir a les seues Vides.
El manierisme de Vasari va ser ms admirat durant la seua vida que desprs.  Cal dir que Vasari era en certa manera un romntic, lcid i entusiasta davant el nou paper que estava exercint en l'art el moviment realista en qu participava, i que en certa manera era rupturista amb el passat.

 Obra arquitectnica .
Com a arquitecte, la seua obra principal va ser el Palau dels Uffizi, a Florncia, edifici d'un classicisme simtric i molt elegant. Tamb va ser autor del llarg passads que connecta els Uffizi amb el Palau Pitti a travs del Ponte Vecchio, l'any 1559. Dissortadament, va intervenir de manera desmesurada, fins a espatlar-les, en les esglsies medievals de Santa Maria Novella i Santa Croce, en les quals no va respectar el cor i el rerecor, en remodelar-les al gust manierista de l'poca.

A Roma va collaborar en la construcci de la Vila del papa Juli III, Villa Giulia, iniciada el 1552, amb Giacomo Barozzi da Vignola i Bartolomeo Ammanati. Diversos edificis de Pistoia van ser dissenyats per ell.

 Obra pictrica .
Va comenar els frescos de la cpula de la catedral de Florncia, que no va completar.
Se li deuen els frescos del gran sal del palau de la Cancelleria, a Roma i especialment alguns dels frescos decoratius del Palazzo Vecchio a Florncia. L'any 1563 va fundar l'Accademia del Disegno a Florncia, sota la protecci de Cosme I, amb Miquel ngel com a cap de la instituci i trenta-sis artistes escollits com a membres. 

 Le Vite .

Com a primer historiador de l'art itali, va ser iniciador del gnere de les enciclopdies de biografies artstiques, que encara avui continua. Vasari va encunyar el terme Renaixement (rinascita), conscient del continu renixer en els arts des dels temps d'Alberti.

Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori va ser publicada l'any 1550, dedicada al Duc Cosme I de Mdici. Posteriorment seria parcialment ampliada i reescrita (1568), amb l'afegit de gravats de retrats d'artistes   alguns d'ells inventats. El llibre comena amb un prleg tcnic sobre arquitectura, escultura i pintura, agrupades sota la denominaci d'arts del dibuix i hi inclou un tractat informatiu i valus sobre les tcniques emprades en els arts. Continua amb una introducci sobre l'origen de les arts des dels pobles antics fins a l'edat mitjana (com a decadncia de l'art) i presenta el Renaixement com l'etapa de renovaci

Va utilitzar com a documentaci tant els escrits sobre art anteriors a la seua obra, com les notes, els records sobre artistes antics i tot el material que havia recollit en els seus viatges a travs d'Itlia.

Les seues biografies estan farcides d'ancdotes, noltes de les quals tenen l'esperit i l'aparena de la veritat; tot i que d'altres semblen massa bones com per a ser certes. Algunes d'elles sn pura ficci, com el conte del jove Giotto que pintava una mosca a la superfcie d'una pintura de Cimabue, la qual el vell mestre intentava espantar nombroses vegades; fams conte que probablement es basa en una ancdota que es contava del pintor grec Apelles de Colof. Amb poques excepcions, el judici esttic de Vasari s perspica i imparcial. La concepci renaixentista de la histria com a relat dels hmens i les seues obres, dota a les seues biografies d'un toc hum i dramtic, mentre que les obres d'art s'analitzen com a expressi absoluta d'un temperament o d'un pensament, com resultat de l'impuls que porta a tot artista a crear art.

Vasari no investigava als arxius per a trobar les dates exactes, com farien els moderns historiadors de l'art, i naturalment les seues biografies sn ms segures per als artistes de la seua prpia generaci i de la precedent. La crtica moderna   amb tots els nous materials descoberts per la investigaci   ha corregit bona part de les seues dates i atribucions tradicionals. El resultat de tot plegat ha estat la tendncia a subestimar l'exactitud de Vasari.

Tanmateix, l'obra continua sent un clssic. Vasari va escriure una petita autobiografia al final de les Vides, i va afegir notcies de si mateix i de la seua famlia en les vides de Lazzaro Vasari i Francesco Salviati.

 Galeria .


 Enllaos externs .

Biografia i projectes ;
Le Vite. Edizioni Giuntina e Torrentiniana ;
Biografia ;
Algunes vite tradudes de les edicions Giuntina i Torrentina;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274754" title="Donaixti-Ibarre" nonfiltered="2721" processed="2706" dbindex="107820">


Donaixti-Ibarre  (en francs: Saint-Just-Ibarre), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de  Bunus i Juxue al nord, Pagolle al nord-est, Hosta i Ibarrolle a l'est, Musculdy a l'est, Aussurucq al sud-est.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274756" title="Llista de municipis de les Boques del Roine" nonfiltered="2722" processed="2707" dbindex="107821">
Llista dels 119 municipis del departament francs de les Boques del Roine (13).


(CUM) Communaut urbaine Marseille Provence Mtropole, creada el 2000.
(CAAP) Communaut d'agglomration du Pays d'Ais de Provena, creada el 2001, en part sobre el departament de la Vaucluse.
(CAA) Communaut d'agglomration Arles-Crau-Camargues-Montagnette, creada el 2004.
(CAG) Communaut d'agglomration Garlaban Huveaune Sainte-Baume, creada el 2000, en part sobre el departament de Var.
(CAO) Communaut d'agglomration de l'Ouest de l'tang-de-Berre, creada el 2001.
(CAS) Communaut d'agglomration Berre Salon Durance, creada el 2002.
(SANB) Syndicat d'agglomration nouvelle Ouest Provence, creada el 1984.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274757" title="Llista de municipis de la Vauclusa" nonfiltered="2723" processed="2708" dbindex="107822">
Llista dels 151 municipis del departament francs de la Valclusa (84).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274760" title="Llista de municipis del Var" nonfiltered="2724" processed="2709" dbindex="107823">
Llista dels 154 municipis del departament francs del Var (83).


(CAT) Communaut d'agglomration Toulon Provence Mditerrane, creada el 2002.
(CAF) Communaut d'agglomration de Frjus-Saint-Raphal, creada el 2000.
(CAD) Communaut d'agglomration Dracnoise, creada el 2001.

(CCoV) Communaut de communes Cur du Var
(CCoP) Communaut de communes Comt de Provence
(CPF) Communaut de communes du Pays de Fayence
(CAV) Communaut de communes Provence d'Argens en Verdon
(CMA) Communaut de communes Sainte-Baume Mont-Aurlien, cre en 2001 ;
(CSB) Communaut de communes Sud Sainte Baume
(CVI) Communaut de communes du Val d'Issole
(CVG) Communaut de communes de la Valle du Gapeau
(CMM) Communaut de communes Verdon Mont Major
(CAG) Communaut d'agglomration Garlaban-Huveaune-Sainte-Baume, creada el 2000, amb una part al departament de les Boques del Roine
(LDV) Communaut de communes Luberon Durance Verdon, creada el 2002, amb una part al departament dels Alps de l'Alta Provena.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274770" title="Astrapoteri (espcie)" nonfiltered="2725" processed="2710" dbindex="107824">

L'astrapoteri (Astrapotherium magnum, "bstia gran del raig" en grec) s un mamfer prehistric que exist a Amrica del Sud des del Chatti fins el Mioc mitj. Semblava una mescla entre un elefant petit i un tapir molt gran.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274771" title="Alphadon" nonfiltered="2726" processed="2711" dbindex="107825">

Alphadon ("primera dent" en grec) s un gnere de mamfers prehistrics que existiren a Amrica del Nord durant el Cretaci superior.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274772" title="Reinaldo Gargano Ostuni" nonfiltered="2727" processed="2712" dbindex="107826">

Reinaldo Gargano Ostuni (Paysand, Uruguai, 26 de juliol de 1934) s un poltic i diplomtic uruguai. Va ser el Ministre de Relacions Exteriors de l'Uruguai des del 1 de mar de 2005 fins al 3 de mar de 2008, el president del Partit Socialista de l'Uruguai (PSU) des de 2001 i membre del senat nacional des de 1984. Es va exiliar a Espanya el 1974, desprs del cop militar, per va tornar diversos anys desprs, servint com secretari general del Partit Socialista de l'Uruguai per 16 anys, del que s actualment el seu president. Gargano es va convertir en membre del gabinet del President Tabar Vzquez quan va prendre el comandament el 2005. Poc temps desprs d'assumir com Ministre de Relacions Exteriors, Gargano va conduir al seu pas al restabliment de les relacions diplomtiques amb Cuba.

Entre els principals objectius del seu mandat va estar el d'intentar solucionar el conflicte amb l'Argentina per les plantes de cel-lulosa a Fray Bentos, sobre el riu Uruguai. Va contar amb el suport del seu homleg espanyol Miguel ngel Moratinos i un mediador enviat pel rei Joan Carles per a intentar solucionar la problemtica dels corts de ruta per part dels manifestants argentins. La seva gesti en aquest assumpte va ser inefica i noms es va limitar a dir que "l'Uruguai no dialogar mentre els ponts internacionals es mantinguessin interromputs" per ciutadans argentins.

Un altre de les seves comeses va ser signar un TIFA amb els Estats Units, desprs del rebuig per part del sector radical de l'esquerra en general, i del Mercosur en particular, de signar un Tractat de Lliure Comer (TLC) amb el govern del president George W. Bush.

Va nixer el 26 de juliol de 1934 a Paysand, al nord de l'Uruguai. s descendent d'italians, orinds de la provncia de Potenza. Casat amb Judith Grauert (filla del poltic del Partit Colorado, Hctor Grauert), el matrimoni t dos fills.





 Referncies .




Enllaos externs.
 Pgina web del Partit Socialista de l'Uruguai (PSU);
 Pgina web dels legisladors de la llista 90 (PS);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274777" title="Zalambdalestes" nonfiltered="2728" processed="2713" dbindex="107827">

Zalambdalestes s un gnere de mamfers prehistrics que existiren a Monglia durant el Cretaci superior. Com el posterior Leptictidium, s'assemblava a les musaranyes amb el seu morro llarg, dents llargues, un petit cervell i grans ulls. Feia uns vint centmetres de longitud.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274779" title="Steropodon" nonfiltered="2729" processed="2714" dbindex="107828">

Steropodon ("dent d'estrella" en grec antic) s el gnere de monotremes ms primitiu conegut. Visqu a Austrlia durant l'estatge Albi, fa aproximadament cent milions d'anys. s conegut per un nic maxillar amb unes quantes dents. Abans del descobriment de Steropodon el 1982, els monotremes ms antics coneguts dataven de fa noms 25 milions d'anys.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274781" title="Thylacoleo" nonfiltered="2730" processed="2715" dbindex="107829">

Thylacoleo s un gnere de marsupials carnvors prehistrics que existiren a Austrlia des del Plioc superior fins el Plistoc superior. Noms fa 30.000 anys que s'extingiren. Se'n coneixen tres espcies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274783" title="Kor?ula" nonfiltered="2731" processed="2716" dbindex="107830">

Kor ula (en itali Curzola, en llat Corcyra Nigra, en grec Korkyra Melaina, i en eslau antic Krkar) s un municipi que dna nom a una illa del mar Adritic, al comtat de Dubrovnik-Neretva a Crocia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274784" title="Diprotodon" nonfiltered="2732" processed="2717" dbindex="107831">

Diprotodon s un gnere de marsupials prehistrics que existiren a Austrlia al Plistoc. s el marsupial ms gran que mai hagi existit, arribant a tres metres de llargria i dos d'alada.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274786" title="Angria (desambiguaci)" nonfiltered="2733" processed="2718" dbindex="107832">


Angria, nom llat que els romans donaven al sistema postal de l'Imperi persa.
Angria actualment Engern, territori ocupat pels angrivaris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274788" title="Cladosictis" nonfiltered="2734" processed="2719" dbindex="107833">

Cladosictis s un gnere de marsupials prehistrics que existiren a Amrica del Sud a l'Oligoc i el Mioc. S'assemblaba a les lldries i feia uns vuitanta centmetres de longitud.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274791" title="Donamartiri" nonfiltered="2735" processed="2720" dbindex="107834">


Donamartiri  (en francs: Saint-Martin-d'Arberoue), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Orgue al nord, Isturits al nord-oest, Mharin a l'est, Saint-Esteben a l'oest i Armendarits al sud.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274805" title="Nikolai Bulganin" nonfiltered="2736" processed="2721" dbindex="107835">

Nikolai Alexandrovic Bulganin (en rus                               ; Nijni Nvgorod 11 de juny de 1895 - Moscou 24 de febrer de 1975) va ser un militar i poltic  sovitic.

Bulganin era fill d'un oficinista, i en 1917 es va unir a les files dels bolxevics, i desprs de la Revoluci d'Octubre, va collaborar entre 1918 a 1922 en la primera txeca. Va arribar a ser un gerent industrial, que va treballar a l'administraci d'electricitat fins a 1927, i com el director del subministrament d'electricitat de Moscou en 1927-31. A partir de 1931 fins a 1937 era el president del comit executiu del Soviet de la ciutat de Moscou. Va ser alcalde de Moscou entre 1931 i 1937 i president del Banc Estatal entre 1937 i 1941.

En el XVII Congrs del Partit Comunista de 1934 es va triar a Bulganin candidat membre del Comit Central. Un estalinista lleial, va ser promogut rpidament quan altres capdavanters van caure vctimes de la Gran Purga stalinista de 1937-38 . Al juliol de 1937 va ser designat al Primer Ministre de la Repblica russa (RSFSR). Esdevingu membre en ple dret del Comit Central ms tard eixe any, i al setembre de 1938 es va convertir en Primer Ministre de la Uni Sovitica.

Durant la Segona Guerra Mundial va formar part de l'Estat Major del Exrcit Roig, encara que ell mai va ser un comandant de primera lnia. Va ascendir a mariscal i va ser viceprimer ministre en 1947, i va ser membre aix mateix del politbur del Partit Comunista de la Uni Sovitica en 1948, i Ministre de Defensa sota els mandats de Isif Stalin i Malenkov.

Desprs d' Stalin

Desprs de la mort d' Stalin al mar de 1953, Bulganin, recolzat per Nikita Khrusxov, qui era llavors Secretari General del PCUS, es va convertir en President del Consell de Ministres en 1955, substituint en el crrec a Gueorgui Malenkov. En 1955 com president del govern sovitic va assistir a la conferncia de les Grans Potncies a Ginebra i va viatjar a Birmnia i l' ndia.

Generalment era vist com un partidari del programa de Khrusxov de la reforma i destalinitzaci. Ell i Khrusxov van viatjar junts a ndia, Iugoslvia i Gran Bretanya, on ells eren coneguts en la premsa com "el show de K i B."

Cap a 1957, no obstant aix, Bulganin havia arribat a compartir els dubtes sostinguts sobre les poltiques liberals de Khrusxov pel grup conservador (el cridat "Grup Antipartit") condut per Viatxeslav Mlotov. Al juny, quan els conservadors van tractar de fer fora a Khrusxov del poder en una reuni del Politbur, Bulganin va vacillar entre els dos camps. Quan els conservadors van ser derrotats i remoguts del poder, Bulganin va sobreviure un temps, per al mar de 1958, en una sessi del Soviet Suprem, Nikita Khrusxov va forar la seua dimissi. Va Ser designat president del Banc Estatal sovitic, un treball que ell havia sostingut dues dcades abans, per al setembre Bulganin va ser cessat del Comit Central i privat del ttol de Mariscal. Va Ser enviat A Stavropol com a president del Consell Econmic Regional, una posici simblica, fins que a febrer de 1960 va ser retirat amb una pensi.

 Condecoracions .
 Orde de Lenin;
 Orde de la Bandera Roja;
 Orde de Suvrov de 1a i 2a Classe;
 Orde de Kutuzov;
 Orde de l'Estrella Roja;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Orde Virtuti Militari (Polnia);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274808" title="Donazaharre" nonfiltered="2737" processed="2722" dbindex="107836">


Donazaharre  (en francs: Saint-Jean-le-Vieux), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Jaxu al nord, Bustince-Iriberry al nord-est, Bussunarits-Sarrasquette a l'est, Ispoure a l'oest, Ahaxe-Alciette-Bascassan al sud-est, Donibane Garazi i aro al sud-oest, i Aincille al sud.


 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274814" title="Donostiri" nonfiltered="2738" processed="2723" dbindex="107837">


Donostiri  (en francs: Saint-Esteben), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Isturits al nord, Donamartiri al nord-est, Aiherra al nord-oest, Hlette a l'oest, Armendarits al sud-est i Iholdy al sud.

 Demografia .


|}
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274817" title="Baigorri" nonfiltered="2739" processed="2724" dbindex="107838">


Baigorri  (en francs: Saint-tienne-de-Bagorry), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bidarray al nord, Saint-Martin-d'Arrossa al nord-est,  Iroulguy a l'est, Anhaux al sud-est i Banka al sud.

 Demografia .



 Histria .
El 1391 Baigorri englobava les actuals comunes d'Anhaux, Ascarat, Iroulguy i Lasse, i formaren part del Bearn. El 1790, en plena Revoluci Francesa, la comuna fou englobada en el nou departament dels Pirineus Atlntics, dins del qual formaria un cant.

 Enllaos externs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274821" title="Llista de municipis de l'Alta Savoia" nonfiltered="2740" processed="2725" dbindex="107839">
Llista dels 294 municipis del departament francs de l'Alta Savoia (74).


(C2A) Communaut d'agglomration Anncienne, cre en 2001.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274823" title="Xavier Barral i Altet" nonfiltered="2741" processed="2726" dbindex="107840">
Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) s un historiador de l'art catal. 

Biografia.
Xavier Barral s Doctor en histria de l art i arqueologia per la Universitat de la Sorbona (Pars) i va ser professor adjunt d histria de l art medieval a la mateixa Universitat (1974-1981). A l'actualitat s catedrtic d Histria de l Art i Arqueologia a la Universitat de Rennes. Ha estat director del Museu Nacional d Art de Catalunya. A ms, a l'any 1992 va ingressar com a membre de l Institut d Estudis Catalans. Tamb s vicepresident de la Universitat Catalana d Estiu.

Principals obres.
L art preromnic a Catalunya;
Les mosaques mdivales de Venise, Toreello i Murano;
Tresors artstics catalans;
La sculpture du Moyen ge (amb Georges Duby);
La catedral romnica de Vic, Artstudi 1979;
Histria Universal de l'Art, L'antiguitat clssica,Vol II , editorial Planeta, 1988;
Les catedrals de Catalunya, Edicions 62, 1994;
Art de Catalunya. Arquitectura religiosa moderna i contempornia, L isard, 1999;
Vitralls Medievals de Catalunya, Lunwerg Editors, 2000;
L art i la poltica de l art, Galerada, 2001;
Josep Puig i Cadafalch. Escrits d'arquitectura art i poltic, IEC, 2004 ;
Catalunya destruda, Edicions 62, 2005;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274827" title="Llista dels municipis de la Savoia" nonfiltered="2742" processed="2727" dbindex="107841">
Llista dels 305 municipis del departament francs de la Savoia (73).


Abreviacions.

(CAC) Communaut d'agglomration Chambry Mtropole, cre en 2000

(CCA) Communaut de communes de l'Arvan
(CCB) Communaut de communes du Beaufortain
(CCC) Communaut de communes de Chautagne
(CCCAi) Communaut de communes du canton d'Aime
(CCCAl) Communaut de communes du canton d'Albens
(CCCM) Communaut de communes Cur de Maurienne
(CCCS) Communaut de communes Combe de Savoie
(CCGC) Communaut de communes du Gelon et du Coisin
(CCHCS) Communaut de communes Haute Combe de Savoie
(CCHMV) Communaut de communes Haute Maurienne-Vanoise
(CCLA) Communaut de communes du lac d'Aiguebelette
(CALB) Communaut d'agglomration du Lac du Bourget 
(CCLN) Communaut de communes de la Norma
(CCMB) Communaut de communes du Mont Beauvoir
(CCMG) Communaut de communes Maurienne-Galibier
(CCPB) Communaut de communes du Pays des Bauges
(CCPM) Communaut de communes Porte de Maurienne
(CCRA) Communaut de communes de la Rgion d'Albertville
(CCRVG) Communaut de communes la Rochette - Val Gelon
(CCVA) Communaut de communes des Valles d'Aigueblanche
(CCVE) Communaut de communes de la Valle des Entremonts
(CCVGl) Communaut de communes de la Valle du Glandon
(CCVGu) Communaut de communes Val Guiers
(CCY) Communaut de communes de Yenne



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274832" title="Galhac" nonfiltered="2743" processed="2728" dbindex="107842">

Gaillac (en occit Galhac) s un municipi francs del departament del Tarn a la regi de Migdia-Pirineus, situat a 50 km de Tolosa i a 20 d'Albi, a la riba del riu Tarn. s cap de cant i compta amb 11.073 habitants (cens 1999) en un territori de 50,93 km2. El codi postal s 81600.

s un centre productor de vi des de l'poca dels romans i durant l'edat mitjana el vi era transportat des del port fluvial que hi havia en aquesta localitat. 

El municipi est agermanat amb la localitat aragonesa de Casp. 

Vegeu tamb.
Gaillac AOC;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274842" title="Loredana Bert" nonfiltered="2744" processed="2729" dbindex="107843">
Loredana Bert (20 de setembre de 1950) s una cantant italiana. Durant la seva llarga carrera ha treballat amb els millors compositors italians com Enrigo Ruggeri, Pino Daniele, Ivano Fosasti, Mario Lavezzi i Mango, entre d'altres. Ha experimentat amb diferents gneres, des del rock al reggae, passant pel funk i la pop. Bert va ser una model de nusos al principi de la seva carrera. La seva germana, Mia Martini, tamb s una reconeguda cantant italiana. 

 Enllaos .
 Plana web no oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274847" title="Duzunaritze-Sarasketa" nonfiltered="2745" processed="2730" dbindex="107844">


Duzunaritze-Sarasketa  (en francs: Bussunarits-Sarrasquette), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Gamarthe i Lacarre al nord, Bustince-Iriberry al nord-oest, Hosta i Ibarrolle a l'est, Saint-Jean-le-Vieux a l'oest i Ahaxe-Alciette-Bascassan i Lecumberry al sud.

 Demografia .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274874" title="Zaro" nonfiltered="2746" processed="2731" dbindex="107845">


Zaro  (en francs: aro), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Saint-Jean-le-Vieux al nord, Donibane Garazi al nord-oest, Aincille al sud-est i Saint-Michel al sud.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274883" title="Eiheralarre" nonfiltered="2747" processed="2732" dbindex="107846">


Eiheralarre  (en francs: Saint-Michel), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Zaro al nord, Aincille i Estrenuby a l'est, Uhart-Cize i Arnguy a l'oest i Navarra al sud.

 Demografia .


  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274887" title="Ezkoze" nonfiltered="2748" processed="2733" dbindex="107847">


Ezkoze  (en francs: Escos), s un municipi de Bearn, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Aquesta comuna del cant de Salies-de-Barn s generalment omesa dins les llistes recentes de comunes de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria. Pertanyia tot i aix a la Baixa Navarra durant el Antic Rgim. Avui, no fa pas part del "Pas Basc"  al sentit de la llei dita Pasqua de 1995. Limita amb les comunes d'Auterrive al nord, Castagnde a l'est, Labastide-Villefranche a l'oest, Oras al sud-est i Abitain al sud

 Demografia .


 

Administraci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274888" title="Cambrils (Odn)" nonfiltered="2749" processed="2734" dbindex="107848">
Cambrils s una entitat de poblaci del municipi d'Odn a la comarca del Solsons, en el cens de 2005 comptava  amb 50 habitants. En aquest nucli s on hi ha l'ajuntament del municipi. 

Situat a 1.135 m d'altitud, estroba al sud-oest del Tossal de Cambrils (1.803 m alt) i aota el caseriu de Llinars prop del qual hi hs la Font Salada en la qual neix la Ribera Salada o (que en el seu primer tram tamb s coneguda amb el nom de Riu Fred) que deixa a la dreta l'esglsia  parroquial de Sant Mart (consagrada el 1.051), passa pel mol de Cambrils i pel mol de la Sal ( o sal de Cambrils), on es preparava la sal treta del riu.

El lloc s esmentat ja el 839 en l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell amb el topnim Kabrils, que segons el Diccionari catal-valenci-balear prov del terme llat capr les que significa el lloc on s'arredossen les cabres . A l'poca medieval, la senyoria pertangu als vescomtes de Cardona






 

----





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274893" title="Llinars" nonfiltered="2750" processed="2735" dbindex="107849">

Municipis:
Llinars del Valls;
Entitats de poblaci:
Llinars (Odn);
Llinars (Castellar del Riu);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274900" title="Cova Vella d'Alpera" nonfiltered="2751" processed="2736" dbindex="107850">
s l nic jaciment amb art rupestre prehistric postpaleoltic (10.000-6.500 anys abans del present) de Castella-La Manxa que disposa de dues publicacions; una, de carcter divulgatiu i, l'altre, monogrfica.

 Bibliografia .
 Anna ALONSO y Alexandre GRIMAL (1990): Las pinturas rupestres de la Cueva de la Vieja, Ayuntamiento de Alpera (Albacete) (ISBN 84-86919-20-7);
 Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1999): Introduccin al Arte Levantino a travs de una estacin singular: la Cueva de la Vieja (Alpera-Albacete), Asociacin Cultural Malecn de Alpera, Alpera (ISBN 84-605-9066-6);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274901" title="Brics (Olius)" nonfiltered="2752" processed="2737" dbindex="107851">
Brics s una entitat de poblaci del municipi d'Olius a la comarca del Solsons. En el cens de 2005 comptava amb 64 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274902" title="Castellvell" nonfiltered="2753" processed="2738" dbindex="107852">
El Castellvell s una entitat de poblaci del municipi d'Olius a la comarca del Solsons. En el cens de 2005 comptava amb 38 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274903" title="El Pi de Sant Just" nonfiltered="2754" processed="2739" dbindex="107853">
El Pi de Sant Just s una entitat de poblaci del municipi d'Olius a la comarca del Solsons. En el cens de 2005 comptava amb 395 habitants. En aquest nucli s on hi ha l'ajuntament del municipi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274904" title="Ezterenzubi" nonfiltered="2755" processed="2740" dbindex="107854">


Ezterenzubi  (en francs: Estrenuby), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Ahaxe-Alciette-Bascassan i Aincille al nord, Lecumberry a l'est i  Saint-Michel a l'oest
 Demografia .


 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274909" title="Gabadi" nonfiltered="2756" processed="2741" dbindex="107855">


Gabadi  (en francs: Gabat), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Ilharre al nord, Arbouet-Sussaute a l'est, Labets-Biscay a l'oest, Acirits-Camou-Suhast al sud-est i Amendeuix-Oneix al sud

 Demografia .


 
Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274911" title="Estereoscpia" nonfiltered="2757" processed="2742" dbindex="107856">




L'estereoscpia, imatge estereogrfica, o imatge 3D (tridimensional) s qualsevol tcnica capa de recollir informaci visual tridimensional o de crear la illusi de profunditat en una imatge. La illusi de la profunditat en una fotografia, pellcula, o altre imatge bidimensional s creada presentant una imatge lleugerament diferent per a cada ull, com succeeix en la nostra forma habitual de recollir la realitat. Moltes pantalles 3D fan servir aquest mtode per a transmetre imatges. Va ser inventada primer per Sir Charles Wheatstone el 1838.
L'estereoscpia s'usa en fotogrametria i tamb per a entreteniment amb la producci de estereogrames. L'estereoscpia s til per a veure imatges  renderitzades  (processades per un ordinador) d'un conjunt de dades multi-dimensionals com les obtingudes per dades experimentals. La fotografia tridimensional de la indstria moderna pot usar escners 3D per a detectar i guardar la informaci tridimensional. La informaci 3D de profunditat pot ser reconstruda a partir de dues imatges usant un ordinador per a fer relacionar els pxels corresponents a les imatges d'esquerra i dreta. Solucionar el problema de correspondncia en el camp de la visi per ordinador t com a objectiu crear informaci significativa de profunditat a partir de dues imatges.
La fotografia estereoscpica tradicional consisteix en crear una illusi 3D a partir de un parell d'imatges 2D. La forma ms senzilla de crear en el cervell la percepci de profunditat s proporcionar als ulls de l'espectador dues imatges diferents, que representen dues perspectives del mateix objecte, amb una petita desviaci similar a les perspectives que de forma natural reben els ulls en la visi binocular.
Si es vol evitar la fatiga visual i la distorsi, cada una de las imatges 2D s'ha de collocar preferiblement al ull corresponent del espectador de tal manera que qualsevol objecte a distncia infinita percebut pel espectador ha de ser visualitzada per aquest ull, i, a ms, la imatge ha d'estar orientada just al davant i en la posici adequada a la realitat. La visi obtinguda des de cada ull no s'ha de creuar. 

 Estereoscpia .

La imatge estereoscpica es basa en la visualitzaci de dues imatges que representen dues perspectives diferents d'un mateix objecte. D'aquesta manera el nostre cervell rep dues imatges per les interpreta com una de sola produint una sensaci tridimensional, s a dir, afegint profunditat a les imatges convencionals 2D.

Podem situar el fenomen de l'esteresocpia a la primera meitat del segle XIX, quan un fsic de la Gran Bretanya, Charles Wheatstone, estableix les bases de la visi tridimensional, construint ell mateix un aparell per poder apreciar figures geomtriques en relleu. Al 1849 David Brewster dissenya i construeix la primera cmera fotogrfica estereoscpica, i, poc desprs, un visor amb lents per poder observar les fotografies. s important destacar, doncs, que els primers aparells apareixen poc desprs de la fotografia convencional, fet que confirma que els estudis de l'estereoscopia ja es realitzaven fins i tot abans de l'aparici de la primera cmera fotogrfica, de la m de personatges illustres com Leonardo Da Vinci. Oliver Wendell Holmes, el 1862, construeix un model de m ms cmode d'utilitzar. No obstant aix, no t una acollida continuada per part del pblic, com passa amb la fotografia i posteriorment amb el cinema estereoscpic. No s fins a mitjans del segle XX, que s'intenta fer una explotaci comercial d'aquest sistema en tres dimensions, com en el cas de  Els crims del museu de cera  d'Andre de Toth el 1953. Tot i aquest intent, algunes d'aquestes produccions no acaben de satisfer al pblic ja que comporten dificultats de visi durant la pellcula, i com a conseqncia, les produccions d'aquest format tornen a baixar excepte en el cas del format de cinema IMAX, que permet veure imatges en relleu en pantalles de grans dimensions.  
  
No obstant aix, l'estereoscpia t altres aplicacions a part de l'entreteniment, com ara la cincia i la medicina. Els avenos informtics permeten representar imatges 3D que s'utilitzen en la cartografia o la mateixa medicina, a ms de les aplicacions industrials i les de l'astronomia, que permeten veure astres d'una manera que la fotografia convencional no permetria. 
Ms especficament, per poder observar imatges estereoscpiques, s'han creat diferents procediments, com ara la visualitzaci creuada, on la imatge de la dreta es veu a l'esquerra i viceversa. Altres procediments requereixen la utilitzaci d'algun tipus d'aparell, com ara l'anglif, que consta normalment d'unes ulleres de color vermell i blau, que provoca que les parts de la imatge que sn de color vermell no sn apreciables pel filtre del mateix color, per s per l'altre i viceversa, provocant la sensaci de relleu. Un sistema similar a aquest s la polaritzaci, que utilitza llum polaritzada per tal de separar les imatges a dreta i esquerra amb l'ajut d'unes ulleres LCD (liquid crystal display). 
Cal tenir en compte que en tots aquests procediments, el resultat final de la visualitzaci variar d'una persona a una altra ja que cadasc en t una percepci diferent.  




  
Avui dia es poden trobar diverses aplicacions informtiques per a la creaci d'imatges i vdeos que permeten observar-les en 3D amb el material adient. Una altra futura aplicaci ser en la televisi convencional, que en comportar una nova dimensi. 
Existeixen dos tipus de sensors remots. Sensors passius que detecten l'energia (radiaci) que es emesa o reflectida per l'objecte o els seus voltants. Reflecteix la llum solar que es la font ms com de la radiaci mesurats per sensors passius. Alguns exemples de sensors remots passius, sn:  la fotografia el cine, els sensors  d'infraroig, radimetres i altres. En canvi, els sensors actius emeten energia amb l'objectiu de escanejar objectes i els seus voltants. El sensor mesura la radiaci que es reflecteix o es retrodispersada. El RADAR s un exemple actiu de la teleobservaci en qu el temps de retard entre l'emissi i el retorn s mesura, el lloc de la ubicaci, l'altura, la velocitat y la direcci d'un objecte.

 Parallaxi en X . 

La parallaxi en X, que tamb es coneix com parallaxi estereoscpic, s causat per una rotaci en la posici d'observaci. Per generar un parell estreo de fotografies aries, una cmera fotogrfica a bord d'un avi fa fotos del terreny en diverses hores i posicions. En el cas dels satllits, cal que les dades siguin recollides des de dues posicions o angles diferents. El canvi en els punts d'observaci provoca una rotaci aparent en la posici de l'objecte respecte a la imatge de referncia.

 Angle parallctic . 

L'angle parallctic, tamb conegut com angle de convergncia, s format per la intersecci de la lnia de vista de l'ull esquerra amb la lnia de vista de l'ull dret. El punt ms prxim als ulls d'aquestes interseccions t l'angle de convergncia ms gran. El cervell percep l'altura d'un objecte associant la profunditat en la seva tapa i en la seva base als angles de convergncia que es formen veient la tapa i la base. El parallaxi de X i l'angle parallctic estan relacionats. Mentre que el parallaxi de X augmenta, tamb ho fa l'angle parallctic.
  
Model estreo. Quan els ulls exploren rees que s' encavalquen entre un parell estreo de imatges, el cervell rep una percepci tridimensional (3D) continuada de la superfcie. Aix s causat perqu el cervell est percebent constantment els canvis en l'angle parallctic d'infinit nmero de punts de la imatge que se superposa per generar la percepci del terreny. El model tridimensional percebut es coneix com model estreo.  

 Parallaxi en Y .

El parallaxi de Y est present en molts parells estreo. Es la diferncia en distancies entre dues imatges d'un punt contingut en el pla vertical que posseeix la base aria. Pot ser causat per la inclinaci d' una o ambdues imatges respecte a un sistema de referncia exterior. La inclinaci pot ocrrer com a resultat del desviament de l'avi. El parallaxi de Y es pot causar tamb per una variaci en altures de vol o si las imatges s'imprimeixen en escales lleument diferents. Finalment, la parallaxi de Y pot ocrrer si l'espectador posa en lnia les imatges incorrectament.
En quantitats petites, el parallaxi d'Y pot causar fatiga visual, tot i aix, el cervell ho compensa i el model tridimensional segueix sent visible. En quantitats grans, el parallaxi de Y fa impossible la visi estreo.  

 Exageraci visual .

L'exageraci vertical es presenta en tots els parells estreo i es deu a la dispersi entre les escales verticals i horitzontals de un model estreo. En condicions normals, l'escala vertical s major que la horitzontal. Els intrprets de la imatge han d'agafar aquest efecte en consideraci en estimar elevacions d'objectes o ndex de pendents. L'exageraci vertical s'interpreta millor quan es considera la relaci entre la geometria de projecci de la imatge i la geometria de vista de un model estreo. L'exageraci vertical s la diferncia entre les relacions de la base de la projecci de la imatge a l'altura de vol i la base de la visi estreo a l'altura des de la qual el model estreo s vist usant algun dispositiu de visi estereoscpica.  

 Integraci d'imatges .

Matemticament, una imatge s la representaci de l'espai tridimensional en un mitj 2D. La visi d'imatges de la superfcie de la Terra en estereoscpia dna als interpretes d'una informaci ms qualitativa i quantitativa que una sola imatge. Els cartgrafs, els enginyers, els gelegs, els hidrologistes i altres cientfics han utilitzat tradicionalment la visi estreo en el seu treball. Un model estreo pot contenir la informaci sobre pendents, la dimensi de formes de la terra i elevacions molt ms clarament que una representaci 2D. A ms, els models estreo poden mostrar relacions entre les formes del terreny i la vegetaci, les explotacions minerals que surten a la , o els sistemes de drenatge que no sn obvis amb una sola imatge.  

 Visi estereoscpica .
Utilitzant parells d'imatges de radar es genera de la mateixa manera que en fotogrametria convencional la visi estereoscpica. El control del posicionament en la imatge permet cancellar el parallaxi en Y, d'aquesta manera l'operador suprimeix el parallaxi en X, fusionant les marques flotants i mesurant el parallaxi bidimensional entre las dues imatges per cada punt.  
L'operaci visual de supressi de parallaxi combina un aspecte geomtric, "fusi de les marques flotants" i un aspecte radiomtric, "cerca de punts homlegs en les imatges". Aquesta s la principal avantatge de la visi en estreo, ja que integrar simultniament, la percepci general del relleu i la senyal de retorn d'ambdues imatges. 
La correspondncia automtica se sensible a les dispersions radiomtriques que la correspondncia visual en la cerca de punts homlegs en las dues imatges. La visi estereoscpica impedeix la propagaci de l'error de parallaxis artificials de les coordenades dels punts de control (GCP, ground control points). Per altra banda, la utilitzaci d'imatges estreo facilita el procs d'identificaci d'algunes caracterstiques tals com: punts de control sobre el tosell del bosc, rius, conques, etc. En el mtode estereoscpic, l' extracci planimtrica de caracterstiques s independent de l'altimetria. Un parell estreo tamb proporciona una informaci ms quantitativa que una sola imatge, ja que permet una visualitzaci tridimensional del terreny. Aix s important per aplicacions de mapes. Un dels parmetres que t un impacte significant en la precisi del MDE quan la correspondncia s visual, s el tipus de relleu. No es aix per la correspondncia automtica, tot i que les dispersions radiomtriques "equivalents" indudes pel relleu afecten adversament la correspondncia de las imatges. Amb dispersions geomtriques equivalents el millor parell estreo radiomtric dna els millors resultats i viceversa. La correspondncia automtica pot donar resultats una mica millors, excepte quan les dispersions geomtriques sn molt grans, perqu dna un subpxel el qual redueix l'error en la llargada i conseqentment l'error en elevaci. La millora s encara ms important quan hi ha una forta geometria de parells estreo del mateix cant. La correspondncia aleshores es pot fer en dos passos: primer automtica i desprs visual per corregir punts on les dispersions geomtriques sn molt grans.

Enllaos.
 Web de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Web de la Sociedad Espaola de Cartografa, Fotogrametra y Teledeteccin;
 Web del Instituto Geogrfico Nacional;

Vegeu tamb.
Visi estereoscpica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274917" title="Saturnalia (dinosaure)" nonfiltered="2758" processed="2743" dbindex="107857">

Saturnalia s un gnere de sauropodomorf que visqu a principis al Trisic del Brasil. s un dels dinosaures ms antics coneguts.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274918" title="Gamarte" nonfiltered="2759" processed="2744" dbindex="107858">


Gamarte  (en francs: Gamarthe), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Larceveau-Arros-Cibits al nord-est, Ainhice-Mongelos al nord-oest,  Ibarrolle a l'est, Lacarre a l'oest i Bussunarits-Sarrasquette al sud.

 Demografia .

artir de 1962, el cens t en compte la poblaci resident definida com a "Population sans doubles comptes" per l'INSEE
|}
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274920" title="Glacialisaure" nonfiltered="2760" processed="2745" dbindex="107859">

Glacialisaurus s un gnere de sauropodomorf que visqu a principis del Jurssic de l'Antrtida. Se'l coneix d'una pota posterior.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274922" title="Garrze" nonfiltered="2761" processed="2746" dbindex="107860">


Garrze  (en francs: Garris), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Amendeuix-Oneix a l'est i Luxe-Sumberraute a l'oest.

 Demografia .


 
Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274924" title="Protoavis" nonfiltered="2762" processed="2747" dbindex="107861">

Protoavis s un gnere de saurisqui que visqu a principis del Trisic de Texas. s un fssil molt polmic car la seva validesa taxonmica est disputada, i si realment hagus existit, es tractaria de l'ocell ms antic, molt abans que l'Arquepterix.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274925" title="Lamplughsaura" nonfiltered="2763" processed="2748" dbindex="107862">

Lamplughsaura s un gnere de sauropodomorf que visqu a principis del Trisic de l'ndia. L. dharmaramensis n's l'espcie tipus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274926" title="Heleta" nonfiltered="2764" processed="2749" dbindex="107863">


Heleta  (en francs: Helette), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Ayherre al nord, Mendionde al nord-oest, Armendarits i Saint-Esteben a l'est, Iholdy al sud-est i Irissarry al sud

 Demografia .


  
Patrimoni.
Esglsia d'Heleta, barroca del segle XVII.
nombroses esteles amb el lauburu;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274932" title="Hvar" nonfiltered="2765" processed="2750" dbindex="107864">

Hvar (en dialecte local: Hvor o For, en grec: Pharos, en llat: Pharina, en itali: Lesina) s un municipi que dna nom a una illa de Dalmcia, a Crocia, situat al costat oposat de l'illa de Stari Grad.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274966" title="Llista de municipis de l'Isra" nonfiltered="2766" processed="2751" dbindex="107865">
Llista dels 533 municipis del departament francs de l'Isra (38).


(CAG) Communaut d'agglomration Grenoble Alpes Mtropole, creada el 2000.
(CAPI) Communaut d'agglomration Porte de l'Isre.
(CAVI) Communaut d'agglomration du Pays Viennois, creada el 2002, amb una part al departament del Roine.
(CAVO) Communaut d'agglomration Pays Voironnais, creada el 2000.
(CCCG) Communaut de communes Chartreuse Guiers.
(CCCT) Communaut de communes La Chane des Tisserands.
(CCMV) Communaut de communes du massif du Vercors, creada el 2000.
(CCPPR) Communaut de communes du plateau des petites roches, creada el 1993.
(CCSG) Communaut de communes du Sud Grenoblois, creada el 2000.
(CIAGE) Communaut d'intervention et d'amnagement du Grsivaudan et de son environnement, creada el 1994.
(COSI) Communaut de communes du Moyen Grsivaudan.
(SANI) Syndicat d'agglomration nouvelle de l'Isle-d'Abeau, creada el 1984.


 A .



 B .


 C .


 D .


 E .


 F .


 G .

 H .

 I .

 J .

 L .

 M .


 N .


 O .

 P .


 Q .

 R .

 S .


 T .


 V .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274967" title="Apartat de Correus" nonfiltered="2767" processed="2752" dbindex="107866">

Que s:
Un "Apartado postal", es un lloc fsic (una bstia) , normalment en una oficina de  "Correos"  on pots dirigir la teva correspondncia.

Aquest sistema era fora emprat fa uns anys sobretot per a oficines petites, per tal que no es perdes el correu.

Com funciona:
Per donar d'alta un "apartado postal", ens hem de dirigir a una oficina de  "correos" i sollicitar-ne un.  Les tarifes es poden consultar en la web i es pot escollir a pagar de forma trimestral o anual.

Per que ho vull:
Per exemple pot ser util si es viatge molt de oficina en oficina i no tens on rebre el correu, sollicites un "apartado postal" i all rebrs el correu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274968" title="Bou (crustaci)" nonfiltered="2768" processed="2753" dbindex="107867">

El bou (Cancer pagurus) s un crustaci decpode mar i braquir de la famlia Cancridae.

Morfologia.

 Talla: longitud i amplitud mxima 20 i 30 cm.
 Cos ample, oval i convexe, amb solcs molt febles.
 Front amb 5 dents obtuses, que no ultrapassen el perfil general de la carcassa; bord anterolateral, amb 9 amples dents obtuses i arrodonides.
 Quelpeds grans i llisos, sense espnules; 4 parells de potes similars i piloses, per sense veritables espines o espnules.
 Coloraci, general, marr vermellosa o groguenca, ms o menys uniforme; els individus joves, d'un color violaci.
 Extremitats del quelpeds de color negre. ;

Comportament.

Espcie bentnica, que viu sobre fons de roca, entre la franja intercotidal i els 100 m, generalment, entre 6 i 40 m; els joves a les aiges ms someres.

Distribuci geogrfica.

Present a la Mediterrnia Occidental i part de l'Oriental. A l'Atlntic Oriental, des de les Illes Lofoten, Illes Britniques, Golf de Biscaia i Portugal fins al Marroc.

Pesca.

D'inters comercial relatiu a la Mediterrnia.

Es captura amb nanses, dragues, tremalls de fons i, ocasionalment, amb arts d'arrossegament.

Totes les peces que es poden trobar als mercats dels Pasos Catalans sn de procedncia atlntica.

La seua pesca no est regulada ni t talla mnima legal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 155.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Fotografies i vdeos d'aquest crustaci. ;
 Descripci del bou. ;
 Informaci bsica sobre el bou. ;
 Fotografies de bous. ;
 Valor nutricional del bou. ;
 Fotografies de l'anatomia d'aquest crustaci. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274969" title="Llista de municipis de l'Ain" nonfiltered="2769" processed="2754" dbindex="107868">
Llista dels 419 municipis del departament francs de l'Ain (01).


(CAB) Communaut d'agglomration de Bourg-en-Bresse, creada el 2001.
(CCMB) Communaut de communes des Monts Berthiand, creada el 1994.
(CVC) Communaut de communes Val-de-Sane Chalaronne, creada el 1994.
(CCBB) Communaut de communes du Bassin Bellegardien
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274975" title="Mant de Manila" nonfiltered="2770" processed="2755" dbindex="107869">
El mant de Manila s un mantell que fa de complement en el vestuari femen. s de seda i brodat amb fil tamb de seda. s quadrat, t serrell i les seves dimensions sn les necessries per cobri l'esquena d'una dona, i prou llarg per arribar a la punta dels seus dits amb els braos oberts perpendicularment al tronc.

 Histria .
L'origen es remunta a la Xina] de l'any 600aC, durant la dinastia Tang, quan les dones xineses de classe alta els feien servir. Aquesta afirmaci s recolzada pel fet que van ser els xinesos els inventors del teixit de seda i els primers a brodar amb fil de seda. La ms antiga mostra de brodat xins s'ha trobat a una tomba de la dinastia Zhou al segle VI aC.

L'especificaci del nom deriva de la capital de l'antiga colnia espanyola de Filipines, Manila. El port de Manila es va convertir en el segle XV en parada obligada per als vaixells espanyols que tornaven a la metrpoli carregats de productes orientals. Els comerciants hi van conixer el mant i el van comenar a portar a Espanya.

En poc temps les decoracions xineses dels mantons varen ser substitudes per motius autctons; van desaparixer els dragons, el bamb i les pagodes i van aparixer rosetons i ocells, roses, clavells i altres flors, cadascun amb un significat (el lliri, puresa; la margarida, impacincia; la rosa, secret; el gira-sol, fidelitat). Tamb va ser a Espanya on se li va afegir el serrell. Poc a poc, el mant de Manila es va convertir en una pea habitual del vestuari femen, sobre tot a Sevilla i a Madrid, tant entre les dones acabalades de l'alta societat com entre la classe popular.

 Actualitat .
Avui en dia el seu s ha disminut, tot i que encara les dones se'l posen per donar un toc festiu, elegant i femen al seu vestuari, especialment amb vestits de nit.

Un altre s que se li dona al mant sobre tot en terres andaluses, s per guarnir els balcons en determinades festes. s tradicional que les cases dels carrers per on passen les processons del Corpus Christi tinguin en els seus balcons mantons de Manila penjats. Les cantadores i balladores de flamenc aix com les d'altres cants i balls regionals, com per exemple la jota aragonesa, se'ls posen com a part del seu vestuari.

El mant de Manila tamb s protagonista en el Carnaval de Vilanova i la Geltr, tant en el ball de mantons com en les sortides dels comparsers.

 Enllaos .
 El Mant de Manila i el flamenc ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274977" title="Johann Friedrich Carl Grimm" nonfiltered="2771" processed="2756" dbindex="107870">
Johann Friedrich Carl Grimm  (Eisenach, 1737   Gotha, 21 d'octubre del 1821) fou un metge i botnic alemany.

 Biografia .
Estudi medicina a Gttingen amb Albrecht von Haller, i es doctor en 1758 amb una tesi sobre ptica fisiolgica i la seva problemtica epidemiolgica en Eisenbach i comarca. Comen a exercir a la seva ciutat natal, per acabar traslladant-se a Gotha. Va ser membre del Consell Privat i arquiatre (metge principal) del duc de Saxnia-Gotha-Altenburg, que l'encarreg d'estudiar les dus medicinals de Rottenburg. Deix escrites diverses obres, les principals de les quals sn una traducci d'Hipcrates, molt apreciada en l'poca, i dues relacions de viatges, una per Alemanya, Frana, Anglaterra i Holanda, i una altra pels estats prussians, ambdues escrites en forma de cartes als seus amics.

En en el camp botnic, estudi la flora dels voltants d'Eisenach i en descrigu espcies vegetals, com lArabis pauciflora  i la Stellaria alsine . Es conserven dues cartes que Grimm envi a Linneu als anys 1766 i 1767. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Grimm.

Va ser molt respectat pels seus convilatans per la seva humanitat i pels seus coneixements mdics. La comunitat mdica l'homenatj batejant amb el seu nom l'ordre de molses Grimmia, i S.E. Bridel li dedic el volum II de la Muscologia Recentiorum.

 Obres .
 Dissertatio inauguralis de Visu... Gottingae, Litteris Schulzianis, 1758;
 Sendschreiben an Se. Hochwohlgebohrne Gnaden Herrn Albrecht von Haller,... von der Epidemie zu Eisenach in der 1. Hlfte des Jahres 1767 und den Mitteln wider dieselbe Hildburghausen: J. G. Hanisch, 1768;
 Abhandlung von den Mineralwassern zu Ronneburg Altenburg, 1770;
  Bemerkungen eines Reisenden durch Deutschland, Frankreich, England und Holland in Briefen an seine Freunde Altenburg: Richterischen Buchhandlung, 1775-1779;
 F.C.G. Bemerkungen eines Reisenden durch die Kniglichen Preussischen Staaten in Briefen Altenburg, 1779-81 3 vols. ;

 Traduccions .
 Hipcrates Hippocrates Werke; aus dem Griechischen  ubersetzt und mit Erla uterungen von Dr. J.F.C. Grimm; revidirt und mit Anmerkungen versehen von Dr. L. Lilienhain Altenburg: Richter, 1781-1792. 4 vols. (reeditat Glogau: H. Prausnitz, 1837-1838);
 Hipcrates Aphorismen, aus der Originalsprache bersetzt, und mit kurzen Anmerkungen erluter Wien: Joh. Dav. Hrlingschen Buchhanlung, 1791;

 Bibliografia .
 Allgemeine Deutsche Biographie Mnchen/Leipzig: Duncker & Humblot, 1875-1912 ;
 Michael Maurer O Britannien, von deiner Freiheit einen Hut voll. Deutsche Reiseberichte des 18. Jahrhunderts. Bibliothek des 18. Jahrhunderts Mnchen: Beck, Leipzig , Weimar: Kiepenheuer, 1992. ISBN 3406353223;
 Johann Georg Roederer Dissertationem inauguralem ... Joannis Friderici Caroli Grimm ... indicit praemissis de animalium calore observationibus Gottinga, Ex Officina Schulziana, 1758;

 Enllaos .
 Corresponsals de Linneu ;
 Resum biogrfic al Wikisource ;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274980" title="Economia de Burundi" nonfiltered="2772" processed="2757" dbindex="107871">


Burundi s un pas petit, sense litoral i amb pocs recursos naturals. La principal activitat econmica del pas s l'agricultura, on treballa aproximadament 90% de seva poblaci econmicament activa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274982" title="Orde d'Orange-Nassau" nonfiltered="2773" processed="2758" dbindex="107872">
L'Orde d'Orange-Nassau (holands: Orde van de Orange Nassau) s un orde neerlands, creat al 1890 per la Reina Regent Emma d'Holanda, en nom de la seva filla, la Reina Guillermina I.

s un orde civil i militar, i pot considerar-se com l'equivalent holands a l'Orde de l'Imperi Britnic, i est situada al darrere de l'Orde del Lle Neerlands.

El Sobir Neerlands s el Gran Mestre de l'Orde.

Al 1841, el rei Guillem II dels Pasos Baixos, com a Gran Duc de Luxemburg, cre l'Orde de la Corona de Roure. Si b aquest no era un orde holands, era un honor que es conferia regularment als holandesos. Desprs de la mort de Guillem II, Luxemburg esdevingu independent, amb la qual cosa hagu la necessitat de crear un tercer orde, juntament amb l'Orde de Guillem i l'Orde del Lle Neerlands, mitjanant el qual es pogus honorar als diplomtics estrangers i als holandesos de classe baixa.

Durant la II Guerra Mundial, l'Orde d'Orange-Nassau va ser atorgada tant a membres de l'exrcit neerlands com a membres dels serveis estrangers que van collaborar en l'alliberament dels Pasos Baixos de l'ocupaci nazi. Actualment s l'orde civil i militar ms activa.
Tpicament s'atorga cada any per l'aniversari del Sobir (actualment el 30 d'abril), amb centenars de nomenaments fets pblics. Tamb s'usa per honorar prnceps estrangers, ministres, dignataris i diplomtics.
 Classes .
S'atorga en 6 classes:
 Gran Creu: llueix la insgnia a una banda que penja des de l'espatlla dreta, amb l'estrella a l'esquerra ;
 Gran Oficial: llueix la insgnia penjant del coll, amb l'estrella a l'esquerra ;
 Comandant: llueix la insgnia penjant del coll ;
 Oficial: llueix la insgnia penjant d'un gal amb una roseta a l'esquerra ;
 Cavaller: llueix la insgnia penjant d'un gal ;
 Membre: llueix la insgnia penjant d'un gal ;
 Medalla (d'oro/plata/bronze);
 
La classe membre est reservada als ciutadans holandeses, mentre que la Medalla d'Or normalment es atorgada a estrangers.

 Disseny .
La Insgnia: s una Creu de Malta en esmalt blau amb les franges en esmalt blanc, en daurat pels oficiales i superiors i platejat per a cavallers i membres. Al disc central de l'anvers apareix el Lle de l'escut holands en esmalt blau i daurat, envoltat per un anell d'esmalt blanc amb el lema holands "Je Maintiendrai" (Perseverar). Al revers, apareix el monograma reial coronat, envoltat pel lema God Zij Met Ons (Du est amb nosaltres). Sobre la creu hi ha una corona. La divisi civil llueix una corona de llorer entre els braos de la creu; la militar, dues espases creuades.
L'Estrella: s una estrella platejada, de 8 puntes per a la Gran Creu i 4 per a Gran Oficial, amb el disc central d'esmalt amb el lle holands i el lema nacional. La divisi militar t dues espases creuades. ;

El gal s taronja amb una franja blava i una blanca en les vores.

Vegeu tamb.
 Orde de Guillem ;
 Orde del Lle Neerlands;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274985" title="Llop marsupial" nonfiltered="2774" processed="2759" dbindex="107873">

El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus) fou el marsupial carnvor ms gran conegut dels temps moderns. Era nadiu d'Austrlia i Nova Guinea i es creu que s'exting al segle XX. Es tractava de l'ltim membre vivent del seu gnere (Thylacinus), els altres membres del qual visqueren en temps prehistrics, apareixent a principis del Mioc.

El llop marsupial s'exting al continent australi milers d'anys abans de l'arribada dels colons europeus, per sobrevisqu a Tasmnia juntament amb altres espcies endmiques, incloent-hi el diable de Tasmnia. Generalment se sol culpar la caa intensiva, motivada per recompenses, de la seva extinci, per hi podrien haver contribut altres factors, com ara les malalties, la introducci dels gossos o l'ocupaci del seu hbitat pels humans. Tot i que se'l considera oficialment extingit, encara hi ha qui diu haver-lo vist.

Com els tigres i llops de l'hemisferi nord, dels quals heret dos dels seus noms comuns, el llop marsupial era un predador alfa. Sent un marsupial, no tenia relaci amb aquests mamfers placentaris, per degut a l'evoluci convergent, presentava la mateixa forma general i les mateixes adaptacions. El seu parent vivent ms proper s el diable de Tasmnia.

Evoluci.

El llop marsupial modern aparegu per primer cop fa quatre milions d'anys. Les espcies de la famlia Thylacinidae daten del comenament del Mioc; des de principis dels anys noranta, s'han excavat almenys set espcies fssils a Riversleigh, part de Lawn Hill National Park al nord-oest de Queensland. Nimbacinus dicksoni s la ms antiga de les set espcies fssils descrites i data des de vint-i-tres milions d'anys enrere. Aquest tilacnid era molt ms petit que els seus parents moderns. L'espcie ms gran, Thylacinus potens, que ateny la mida d'un llop, fou l'nica que sobrevisqu fins el Mioc superior. A finals del Plistoc i principis de l'Holoc, el llop marsupial modern estava ests (sense arribar a ser nombrs) per Austrlia i Nova Guinea.

Un exemple d'evoluci convergent, el llop marsupial presentava moltes semblances amb els cnids de l'hemisferi nord: dents afilades, mandbules potents, talons alats i la mateixa forma general. Com que el llop marsupial ocupava el mateix nnxol ecolgic a Austrlia que els cnids a la resta del mn, desenvolup molts dels seus trets. Malgrat aix, no t relaci amb cap dels predadors de l'hemisferi nord   el seu parent ms proper vivent s el diable de Tasmnia (Sarcophilus harrisii).

Sn facils de distingir d'un gos autntic per les ratlles de l'esquena, per l'esquelet s ms difcil de distingir. Els estudiants de zoologia d'Oxford havien d'identificar cent exemplars zoolgics com a part del seu examen final. Aviat es va crrer la veu que, si mai es trobaven un crani de "gos", era segur identificar-lo com a llop marsupial ja que quelcom tan obvi com un crani de gos havia de ser una trampa. Un any, els examinadors, se'ls ha de reconixer el mrit, els pararen una doble trampa i inclogueren un autntic crani de gos. La manera ms fcil de distingir-los sn els dos forats prominents a l'os palatal, que generalment sn caracterstics dels marsupials.

Descobriment i taxonomia.
Els aborgens australians foren els primers en entrar en contacte amb els llops marsupials. S'han trobat nombrosos exemples de gravats i art aborigen que daten almenys del 1000 aC. Es poden veure petroglifs del llop marsupial al Dampier Rock Art Precinct de la pennsula de Burrup a Austrlia Occidental. Quan hi arribaren els primers exploradors, l'animal ja era rar a Tasmnia. Els europeus podrien haver-lo trobat ja el 1642 quan Abel Tasman hi arrib per primer cop. La seva expedici inform de les petjades de "bsties salvatges amb urpes com les d'un tigre." Marc-Joseph Marion du Fresne, havent-hi arrivat el 1772 amb el Mascarin, inform d'un "gat tigre". No es pot identificar amb certesa el llop marsupial com l'animal observat, car el gat marsupial de cua tacada (Dasyurus maculatus) t una aparena similar. La primera observaci indiscutible fou d'exploradors francesos el dia 13 de maig del 1792, com ho explica el naturalista francs Jacques Labillardire, al seu diari de l'expedici encapalada per Antoine Bruny d'Entrecasteaux. Tanmateix, no fou fins el 1805 que William Paterson, Tinent Governador de Tasmnia, envi una descripci detallada per ser publicada a la Sydney Gazette i el New South Wales Advertiser.

La primera descripci cientfica detallada fou feta pel Supervisor-General Suplent de Tasmnia George Harris el 1808, cinc anys desprs de la primera colonitzaci de l'illa. Harris classific originalment el llop marsupial dins el gnere Didelphis, que Carl von Linn havia creat pels opssums americans, descrivent-lo com a Didelphis cynocephala. El descobriment que els marsupials australians eren fonamentalment diferents dels gneres de mamfers coneguts men a l'implementaci del mtode de classificaci actual, i el 1796 Geoffroy Saint-Hilaire cre el gnere Dasyurus, on classific el llop marsupial el 1810. Per resoldre la mescla de nomenclatura grega i llatina, el nom de l'espcie fou canviat a cynocephalus. El 1824, fou reclassificat dins el seu propi gnere, Thylacinus, per Temminck. El seu nom com prov directament del nom del gnere, originalment del grec         (thylakos, "butxaca".

Morfologia.
Les descripcions del llop marsupial varien, car les proves es limiten a cries conservades; el registre fssil, restes de pell i d'esquelets; fotografies i filmacions en blanc i negre de l'animal en captivitat; i crniques de treballs de camp.

El llop marsupial semblava un gran gos amb pl curt i una cua rgida que s'estenia gradualment del cos de manera similar a la dels cangurs. Molts colons europeus en feren comparacions directes amb la hiena, degut a la seva postura inusual i el seu comportament general. El seu pelatge groc-marr tenia entre tretze i vint-i-una ratlles negres distintives a l'esquena, el tors i la base de la cua, que li guanyaren el sobrenom de "tigre". Les ratlles estan ms marcades en exemplars joves, i es descolorien a mesura que l'animal envellia. Una de les ratlles s'estenia per la part exterior de les cuixes del darrere. El seu pelatge era esps i suau, de fins a quinze millmetres de longitud; en els animals joves, la punta de la cua tenia una cresta. Les seves orelles arrodonides i erectes tenien una longitud d'aproximadament vuit centmetres i estaven cobertes de pl curt. La coloraci anava d'un groc marrons clar al marr fosc; el ventre era de color crema.

La mida dels adults variava entre 100 i 180 cm de longitud, incloent-hi una cua de 50-65 cm. L'exemplar ms gran mesurat feia 290 cm del nas a la cua. Els adults tenien una alada de 60 cm a l'espatlla i pesaven entre vint i trenta quilograms. Hi havia un lleuger dimorfisme sexual i, en general, els mascles eren ms grans que les femelles.

La femella tenia una butxaca amb quatre mamelles, per a diferncia de molts altres marsupials, la butxaca s'obria cap al darrere del cos. Els mascles tenien una butxaca escrotal, nica entre els marsupials australians, dins de la qual podien ficar el seu sac escrotal.

El llop marsupial podia obrir la seva mandbula fins un punt inusual (120). Aquesta capacitat es pot veure, en part, a la breu filmaci d'un llop marsupial en captivitat que David Fleay fu en blanc i negre el 1933. Les mandbules eren musculars i potents i comptaven amb quaranta-sis dents.

Es poden distingir les petjades dels llops marsupials de les d'altres animals, nadius o introduts; a diferncia de les guineus, gats, gossos, uombats o diables de Tasmnia, el llop marsupial tenia un coixinet posterior molt gran i quatre coixinets anteriors molt evidents, situats gaireb en lnia recta. Les potes posteriors eren similars a les anteriors per tenien quatre dits en lloc de cinc. Les seves urpes no eren retrctils.

Les primeres investigacions cientfiques suggeriren que possea un agut sentit de l'olfacte que li permetia rastrejar preses, per anlisis de la seva estructura cerebral revelaren que els seus bulbs olfactoris no estaven ben desenvolupats. s probable que confis en la vista i l'oda per caar. Alguns observadors en descrigueren una olor forta i caracterstica, mentre que altres descrigueren una lleugera i neta olor animal, i altres cap olor. s possible que el llop marsupial, com el seu parent, el diable de Tasmnia, deixs anar alguna olor quan se'l posava nervis.

Se'n destac una anadura rgida i un xic maldestra, que el feia incapa de crrer veloment. Tamb podia fer un bot bpede, semblant als cangurs, fet que es va poder observar algunes vegades en els exemplars en captivitat. Guiler especula que aquesta era una forma de locomoci accelerada que l'animal usava en situacions d'alarma. Tamb era capa de mantenir l'equilibri i romandre dret durant perodes breus.

Tot i que no existeixen grabacions de les vocalitzacions del llop marsupial, els observadors que l'estudiaren en llibertat i en captivitat indicaren que solia grunyir i xiular quan estava nervis, i sovint ho completava amb un badall d'amenaa. Quan caava, emetia una srie de lladrucs guturals semblants a una tos, repetint-los rpidament, probablement per comunicar-se amb altres membres del grup. Tamb tenia un so llarg i llastims, utilitzat probablement per identificar-se des de lluny; i un so baix i com d'olorar, utilitzat per comunicar-se amb els membres de la famlia.

Ecologia i comportament.
No se sap gaire sobre el comportament i l'hbitat del llop marsupial. Se n'ha fet observacions en captivitat, per noms existeixen observacions limitades i anecdtiques del comportament de l'animal en llibertat. La majoria d'observacions foren fetes durant el dia, mentre que el llop marsupial era un animal nocturn. Aquestes observacions, fetes al segle XX, podrien haver estat atpiques degut al fet que l'espcie ja estava patint els problemes que aviat la portarien a l'extinci. Una part del seu comportament ha estat extrapolat a partir del del seu parent ms proper, el diable de Tasmnia.



s probable que el llop marsupial prefers els secs boscs d'eucaliptus, zones humides i prats del continent australi. Petroglifs dels aborgens australians indiquen que el llop marsupial estava ests per Austrlia continental i Nova Guinea. Es trob una prova de l'existncia de l'animal a l'Austrlia continental quan el 1990 es descobr un cadver dissecat en una cova de la plana de Nullarbor, a Austrlia Occidental. La dataci de carboni revel que tenia una 3.300 anys. 

A Tasmnia, preferia els boscs de les zones centrals i els brucs costaners, que eventualment es convertiren en l'objectiu principal dels colons britnics que buscaven terreny de pastura pels seus ramats. L'animal tenia un radi d'acci des de la seva llar d'entre quaranta i vuitanta quilmetres. Sembla ser que romania dins el seu radi d'acci sense ser territorial: en algunes ocasions s'havia observat en un mateix territori grans grups d'animals, massa grans per ser una nica famlia.

Era un caador nocturn i crepuscular, i durant el dia romania en coves petites o troncs d'arbres buits, en un niu de branquetes, escora o falgueres. Solia retirar-se als turons i els boscs per refugiar-se durant el dia i caava als brucs durant la nit. Els primers observadors veieren que l'animal era tmid, amb respecte envers la presncia d'humans i que solia evitar el contacte, tot i que en ocasions semblava mostrar ms inters.

Hi ha proves que l'poca de cria durava tot l'any (els registres de sacrificis indiquen que hi havia cries a la butxaca a totes les poques de l'any), tot i que el perode de cria principal era a l'hivern i la primavera. Naixien fins a quatre cries per ventrada (normalment, dues o tres), i les cries romanien a la butxaca fins els tres mesos d'edat, i la mare les protegia fins que tenien almenys la meitat de la mida adulta. En nixer, les cries eren calbes i cegues, per ja tenien els ulls oberts i el cos ple de pl una vegada deixaven la butxaca. Deprs d'abandonar la butxaca, i fins que havien crescut prou per ajudar, els animals joves es quedaven al cau mentre la mare caava. Els llops marsupials noms criaren una vegada en captivitat, el 1899 al Zoo de Melbourne. S'estima la seva esperana de vida en estat salvatge en entre cinc i set anys, per alguns exemplars visqueren fins a nou anys en captivitat.

Dieta.

El llop marsupial era exclusivament carnvor. El seu estmac era muscular i podria distendre's per permetre a l'animal menjar grans quantitats de menjar d'una vegada. Probablement era una adaptaci per compensar per perodes llargs en qu la caa no tenia xit i l'aliment era escs. Anlisis de l'estructura de l'esquelet i observacions de l'animal en captivitat indiquen que triava una presa i desprs la perseguia fins que estava exhausta. Alguns estudis conclouen que l'animal podria haver caat en petits grups familiars; el grup principal feia fugir les preses en la direcci d'un llop marsupial preparat per emboscar-les. Els caadors observaren que es tractava d'un predador que caava per mitj d'emboscades.

Les seves preses incloen cangurs, ualabis, uombats, ocells i petits animals com cangurs rata o pssums. Una presa preferida podria haver estat l'antigament com em de Tasmnia. L'em era una gran au no voladora que compartia l'hbitat del llop marsupial i acab extingint-se per una caa excessiva a voltants del 1850, possiblement coincidint amb el descens del nombre de llops marsupials. Tant els dingos  com les guineus tamb han caat l'em al continent. Durant el segle XX, sovint es caracteritz el llop marsupial com un animal que s'alimentava principalment de sang, per actualment es fan poques referncies a aquest tret; sembla que la popularitat d'aquesta descripci s'origin a partir d'un nic informe indirecte. Els colons europeus creien que el llop marsupial matava les ovelles i l'aviram dels grangers. En captivitat, els llops marsupials eren alimentats amb una gran varietat d'aliments, incloent-hi conills i wallabies morts aix com carn de bou, de xai, i de cavall, i de tant en tant aviram.

Extinci.
s probable que el llop marsupial s'extings al continent australi fa aproximadament dos mil anys (potser ms aviat a Nova Guinea). Es culpa de l'extinci a la competici dels humans aborgens i dels dingos. Tanmateix, hi ha dubtes sobre l'impacte dels dingos, car les dues espcies no haurien competit directament. El dingo s principalment un predador dirn, mentre que es creu que el llop marsupial caava majoritriament de nit. A ms, el llop marsupial era ms robust, cosa que li hauria donat un avantatge en combats entre espcies.

Pintures rupestres del Kakadu National Park mostren clarament que els llops marsupials eren caats pels humans primitius, i es creu que els dingos i llops marsupials podrien haver competit per les mateixes preses. Els seus hbitats se solapaven clarament: s'han trobat restes sub-fssils de llop marsupial en proximitat a restes de dingos. L'adopci del dingo com a company de cacera pels aborgens hauria incrementat la pressi sobre el llop marsupial.



Tot i que ja portaven molt de temps extingits al continent australi quan arribaren els colons europeus, els llops marsupials sobrevisqueren fins els anys trenta a Tasmnia. En temps de la primera colnia europea, la zona de poblaci ms densa dels llops marsupials era el nord de l'illa. Des dels primers dies de colonitzaci europea, els llops marsupials eren una vista rara, per poc a poc se'ls comen a culpar de nombrosos atacs a ovelles; aix port a la implementaci de recompenses en un intent de controlar-ne el nombre. Una companyia, la Van Diemen's Land Company, ofer recompenses per matar llops marsupials des del 1830, i entre el 1888 i el 1909 el govern de Tasmnia pag 1 per cap (10 xlings pels cadells). En total es pagaren 2.184 recompenses, per es creu que es mataren molts ms llops marsupials dels que es reclam. La seva extinci se sol atribuir a aquests esforos constants dels grangers i caadors de recompenses. Tanmateix, s probable que mltiples factors contribussin al seu declivi i eventual extinci, incloent-hi la competncia amb gossos salvatges (introduts pels colons), l'erosi del seu hbitat, l'extinci d'espcies que eren les seves preses, i una malaltia semblant al borm que afectava molts exemplars en captivitat en aquells temps.

Fos pel motiu que fos, l'animal ja era extremament rar en estat salvatge a finals dels anys vint. Hi hagu diversos intents de salvar l'espcie de l'extinci. Els registres del comit de gesti de Wilsons Promontory del 1908 recomanaven la reintroducci de llops marsupials en diferents indrets adients de Victria. El 1928, el Comit de Consell de la Fauna Nadiua de Tasmnia recoman protegir tots els llops marsupials que quedaven, en zones com ara Arthur River i Pieman River, a l'oest de Tasmnia.

L'ltim llop marsupial salvatge conegut fou mort el 1930 per un granger anomenat Wilf Batty a Mawbanna, al nord-est de Tasmnia. L'animal (suposadament un mascle) havia estat vist a prop dels galliners de Batty des de feia algunes setmanes. 


"Benjamin" i les recerques.
L'ltim llop marsupial en captivitat, conegut ms endavant com a "Benjamin" (tot i que no se n'ha confirmat mai el sexe), fou capturat el 1933 i enviat al zoolgic de Hobart, on visqu durant tres anys. Frank Darby, que afirmava haver estat un treballador al zoo, sugger que "Benjamin" havia estat el nom afectiu donat a l'animal en un article de diari del maig del 1968. Tanmateix, no existeix cap document que indiqui que tenia un nom afectiu, i Alison Reid (la comissria de facto del zoo en aquells temps) i Michael Sharland (publicista del zoo) negaren que Frank Darby hagus treballat al zoo o que l'animal hagus estat anomenat "Benjamin". Darby tamb sembla ser l'origen de l'afirmaci que l'ltim llop marsupial era un mascle: les proves fotogrfiques suggereixen que era una femella. Aquest exemplar mor el 7 de setembre del 1936. Es creu que mor per negligncia - tancat a fora del seu refugi, qued exposat a un esdeveniment meteorolgic rar a Tasmnia: una calor sofocant durant el dia i temperatures glacials a la nit.
Aquest llop marsupial apareix a l'ltima filmaci coneguda d'un exemplar vivent: 62 segons de filmaci en blanc i negre que el mostren movent-se amunt i avall pel seu recinte, presos el 1933 pel naturalista David Fleay. A Austrlia, cada 7 de setembre, des de l'any 1996, se celebra el National Threatened Species Day (Dia nacional de les espcies amenaades) per tal de commemorar la mort de l'ltim llop marsupial registrat oficialment.

Malgrat que hi havia hagut un moviment a favor de la protecci dels llops marsupials des del 1901, motivat en part per la creixent dificultat de trobar exemplars per les colleccions d'altres pasos, dificultats poltiques impediren que qualsevol tipus de protecci fos promulgada abans del 1936. La protecci oficial de l'espcie pel govern de Tasmnia fou introduda el 10 de juliol del 1936, cinquanta-nou dies abans de la mort en captivitat de l'ltim exemplar conegut.

Els resultats de recerques posteriors indicaren una forta possibilitat que l'espcie hagus sobreviscut a Tasmnia fins els anys seixanta. Cerques condudes per Eric Guiler i David Fleay al nord-oest de Tasmnia trobaren petjades i excrements que podrien haver pertanyut a l'animal, sentiren vocalitzacions que es corresponien amb la descripci de la dels llops marsupials, i reuniren relats anecdtics de gent que afirmava haver vist l'animal. Malgrat la recerca, no es trob proves conclusives sobre la seva existncia en estat salvatge.

El llop marsupial tingu l'estatus d'espcie amenaada fins el 1986. Els protocols internacionals exigeixen que qualsevol animal del qual no s'hagin trobat exemplars en cinquanta anys sigui considerat extingit. Com que no s'han trobat proves definitives de l'existncia del llop marsupial des de la mort de "Benjamin" el 1936, l'espcie compleix aquest criteri i fou declarada oficialment extingida per la IUCN. La Convention on International Trade in Endangered Species (CITES) s ms cauta, i la considera "possiblement extingida".

Observacions no confirmades.
Tot i que est oficialment extingit, molta gent creu que el llop marsupial encara existeix. De tant en tant es diu que ha sigut vist a Tasmnia, altres parts d'Austrlia i fins i tot Papua Occidental, a prop de la frontera amb Papua Nova Guinea. L'Australian Rare Fauna Research Association ha enregistrat 3.800 suposades observacions de l'animal al continent australi des de la data de l'extinci el 1936, mentre que el Mystery Animal Research Centre of Australia n'enregistr 138 fins el 1998, i el Ministeri de Conservaci i Gesti de la Terra n'enregistr 65 a Austrlia Occidental al mateix perode. Els investigadors independents Buck i Joan Emburg de Tasmnia han informat de 360 vistes a Tasmnia i 269 al continent des del 1936, una xifra calculada a partir de diferents fonts. Al continent, les observacions sn sovint al sud de Victria.


Les observacions de guineus (introdudes per primer cop el 1864 i de nou el 2000) a Tasmnia sn preses molt seriosament, tot i els mnims indicis de la presncia de l'espcie a l'illa. Mentre que la Fox Free Tasmanian Taskforce rep finanament del govern, ja no n'hi ha per la recerca del llop marsupial. La dificultat de trobar guineus a les regions salvatges de Tasmnia sembla indicar que hi ha alguna possibilitat que el llop marsupial hagi sobreviscut lluny del contacte amb els humans.

Tot i que moltes de les observacions queden immediatament desmentides, algunes han generat molta publicitat. El 1982, un investigador del Tasmania Parks and Wildlife Service, Hans Naarding, observ durant tres minuts, de nit, el que ell consider un llop marsupial, en un indret a prop d'Arthur River al nord-oest de l'estat. Aquesta observaci port a una extensa recerca d'un any finanada pel govern. El gener del 1995, un oficial dels Parks and Wildlife afirm haver observat un llop marsupial a la regi de Pyengana al nord-est de Tasmnia durant la matinada. Les recerques posteriors no trobaren cap rastre de l'animal. El 1997, s'inform que alguns habitants i missionaris d'a prop de Mount Carstensz a Papua Occidental havien vist llops marsupials. Sembla que els habitants els coneixien des de feia molts anys per no n'havien fet un informe oficial. El febrer del 2005, un turista alemany anomenat Klaus Emmerichs afirm haver pres fotografies digitals d'un llop marsupial a prop del Lake St Clair National Park, per no s'ha determinat l'autenticitat de les fotografies. Les fotos no foren publicades fins l'abril del 2006, catorze mesos desprs de l'observaci. Les fotografies, que noms mostraven el darrera de l'animal, foren considerades com a no concloents quant a l'existncia del llop marsupial.

Recompenses.
El 1983, Ted Turner ofer una recompensa de $100.000 per proves de l'existncia del llop marsupial. Tanmateix, en una carta enviada el 2000 com a resposta a una petici d'un buscador de llops marsupials de nom Murray McAllister, indic que la recompensa havia estat retirada. Al mar del 2005, la revista de notcies australiana The Bulletin, que es publica setmanalment a Sydney, ofer una recompensa d'1,25 milions de dlars per la captura segura d'un llop marsupial viu, com a part de les celebracions del seu 125 aniversari. Quan l'oferta expir a finals de juny del 2005, ning no havia presentat proves de l'existncia de l'animal. L'operador turstic de Tasmnia Stewart Malcolm ha ofert una recompensa d'1,75 milions de dlars. Tanmateix, la captura s illegal segons la legislaci feta per protegir els llops marsupials, per la qual cosa qualsevol recompensa oferta per la seva captura s invlida, car no s'expediria una llicncia de captura.

Projectes i investigaci actuals.


Els registres de tots els exemplars, molts dels quals formen part de colleccions europees, es troben actualment a la International Thylacine Specimen Database (Base de Dades Internacional dels Exemplars de Llop Marsupial) o ITSD. L'Australian Museum de Sydney comen un projecte de clonaci el 1999. L'objectiu era utilitzar material gentic d'exemplars preservats de principis del segle XX per clonar nous individus i tornar l'espcie de l'extinci. Alguns microbilegs seriosos han acusat aquest projecte de ser una acci de cara a la galeria, i el seu valedor principal, el Professor Mike Archer, reb una nominaci l'any 2000 per l'Australian Skeptics Bent Spoon Award, per "perpetrar un dels exemples ms absurds de bajanades paranormals o pseudocientfiques".

A finals del 2002, els investigadors tingueren un cert xit car pogueren extraure ADN replicable dels exemplars. El 15 de febrer del 2005, el museu anunci que aturava el projecte desprs que anlisis mostressin que l'ADN recuperat dels exemplars estava massa degradat per utilitzar-lo. Al maig del 2005, el Professor Michael Archer, Deg de Cincies de la Universitat de Nova Galles del Sud, antic director de l'Australian Museum i bileg evolutiu, anunci que el projecte quedava reobert per un grup d'universitats interessades i una instituci de recerca.

La International Thylacine Specimen Database fou completada a l'abril del 2005 i s el fruit d'un projecte de recerca de quatre anys destinat a catalogar i fotografiar digitalment, si possible, tots els exemplars de llop marsupial supervivents coneguts, de tots els museus, universitats i colleccions privades. Els registres mestres estan en possessi de la Zoological Society of London.

Referncies culturals.

El llop marsupial ha conegut un gran s com a smbol de Tasmnia. Apareix a l'escut de Tasmnia. Apareix als logotips oficials de Tourism Tasmania i de l'Ajuntament de Launceston. Des del 1998 ocupa un lloc destacat a les matrcules de cotxes de Tasmnia.

El suplici del llop marsupial fou el tema d'una campanya de The Wilderness Society titolada We used to hunt Thylacines (Solem caar llops marsupials). Apareix en productes de la cervesera Cascade Brewery i en els seus anuncis de televisi. En videojocs, Ty the Tasmanian Tiger s l'estrella de la seva prpia trilogia. Al programa de dibuixos animats de principis dels anys noranta Taz-Mania, el personatge Wendell T. Wolf era suposadament l'ltim llop marsupial supervivent. Tiger Tale s un llibre per nens basat en un mite aborigen sobre com aconsegu les seves ratlles el llop marsupial. s la mascota de l'equip de criquet Tasmanian Tigers i ha aparegut en segells d'Austrlia, Guinea Equatorial i Micronsia.


Vegeu tamb.
Evoluci convergent;
Fauna d'Austrlia;

Bibliografia.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Referncies.


Enllaos externs.

 The Thylacine Museum ;
 Fotografies i filmacions d'un llop marsupial ;
 Set filmacions curtes d'un llop marsupial ;
 Megafauna Australiana ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274986" title="Llista de municipis de l'Ardecha" nonfiltered="2775" processed="2760" dbindex="107874">
Llista dels 339 municipis del departament francs de l'Ardecha (07).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274988" title="Llista de municipis de la Droma" nonfiltered="2776" processed="2761" dbindex="107875">
Llista dels 369 municipis del departament francs de la Droma (26).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274989" title="Quiasme" nonfiltered="2777" processed="2762" dbindex="107876">
Figura retrica que consisteix a construir una simetria sintctica o semntica mitjantant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions. Tamb s'anomena quiasme el recurs publicitari mitjantant el qual es mostra en una imatge, una permutaci de papers, un canvi de rols en una situaci o entre dos personatges amb caracterstiques socialment ben definides.

 Exemples literaris .

Amor de mort./
Ah mort sense conhort!  

(Vicent Andrs Estells)

Busco en la petitesa infinitud/
com en la infinitud la petitesa 
(Joan Brossa)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274990" title="Llista de municipis de la Loira" nonfiltered="2778" processed="2763" dbindex="107877">
Llista dels 327 municipis del departament francs de la Loira (42).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274991" title="Llista de municipis del Roine" nonfiltered="2779" processed="2764" dbindex="107878">
Llista dels 293 municipis del departament francs del Roine (69).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274993" title="Ellipsi" nonfiltered="2780" processed="2765" dbindex="107879">
Recurs utilitzat en la poesia, que consisteix a repetir la darrera de les sl.labes d'un vers al comenament del vers segent.

 Exemples literaris .

El carrer desert. Les pedres humides. L'asfalt, lluent com un mirall.

(Salvador Espriu)

 Exemples del llenguatge publicitari .

Calefacci Roca, solucions pel seu confort.
(Roca)
Amb Agiolax, un rellotge.
(laxant Agiolax)























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274994" title="Parallelisme" nonfiltered="2781" processed="2766" dbindex="107880">
Figura retrica que consisteix en la repetici d una mateixa estructura en diverses frases seguides.

 Exemples literaris .

No esperis altre do que el de tes llgrimes 

ni vulles ms consol que els teus sospirs.

(Joan Maragall)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274995" title="Eptet" nonfiltered="2782" processed="2767" dbindex="107881">
Adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.  


 Exemples literaris . 

Ton delicat fullatge 

que sota lo cel blau l'embat oneja.

(J. Llus Pons i Gallarza)


 Exemple del llenguatge publicitari .

Bell, confortable i Volkswagen.

(Volkswagen Polo )






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274996" title="Concatenaci" nonfiltered="2783" processed="2768" dbindex="107882">
s una figura de dicci que consisteix en la continuaci progressiva de l'anadiplosi, o gradaci, per la qual es van repetint una paraula o paraules finals d'una frase o un vers a l'inici de la frase o l'estrofa segent.


 Exemples .

Calcomania daurada

amb fons 

de jard ombrejat

jard ombrejat, 

amb fons 

de papallona groga

papallona groga,

amb fons 

de gira-sol

gira-sol

amb fons 

d'aigua de rosa

aigua de rosa

amb fons 

de calcomania daurada.

(Albert Rfolos-Casamada)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274998" title="99 Luftballons" nonfiltered="2784" processed="2769" dbindex="107883">
99 Luftballons ("99 globus") s una can de protesta de la era de la Guerra Freda de la cantant alemanya Nena. Tamb s el nom de l'lbum que la cont. Originalment cantada en alemany, posteriorment va ser traduda a l'angls sota el ttol de "99 Red Balloons" (99 Globus Vermells). s una de les canons pop d'una cantant alemanya amb ms xit a tot el mn.

"99 Luftballons" va arribar al nmero u a la Alemanya Occidental al 1983. Al 1984 la versi original alemanya tamb va aconseguir arribar al nmero dos a l'American Billboard Hot 100 i la versi anglesa va arribar al capdamunt de l'UK Singles Chart.

Histria de la can.

Mentre Carlo Karges, el guitarrista de Nena, estava a un concert dels Rolling Stones va veure com deixaven anar uns globos. Al moure's els globos cap a l'horitz va notar com es movien i canviaven de forma. En comptes de semblar globos semblaven una mena de nau espacial. Desprs d'aquesta experincia va escriure "99 Luftballons".

Tant la versi alemanya com la anglesa expliquen la histria de 99 globos que floten a l'aire. Les forces militars sobrereaccionen en detectar els objectes que volen i llancen un atac apocalptic. Uwe Fahrenkrog-Petersen va compondre la msica. Kevin McAlea va escriure la lletre de la versi anglesa titulada "99 Red Balloons" (en un sobre, que assegura que encara conserva) que t un to ms satric que la original.

El ttol original es tradueix com "99 Globus". El color vermell es va afegir en la versi anglesa, molts assumeixen que es refereix a la percepci de l'amenaa comunista, a pesar del fet que no apareix a la versi original.

 Enllaos externs .

Versi original ;
Versi en angls ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275024" title="Medalla dels Evadits" nonfiltered="2785" processed="2770" dbindex="107884">
La Medalla dels Evadits (francs:Mdaille des vads) s una condecoraci francesa, creada el 20 d'agost de 1926 i atorgada a civils i militars, tant francesos com estrangers, presoners de guerra i autors de fugues de presons o camps enemics o reclutats a la fora.

Va ser creada per a recompensar als presoners fugits durant la I Guerra Mundial i es va fer retroactiva a la Guerra Franco-Prussiana.

Al 1925, el diputat Marcel Plaisant present una proposici de llei destinada a crear una condecoraci particular destinada a aquells que s'havien evadit de les presons enemigues. La medalla s'aprov el 20 d'agost de 1926, i des del decret del 7 d'abril de 1927, tamb s'atorg a les poblacions d'Alscia-Lorena i dels territoris ocupats. 

La seva atribuci per a la guerra 1914-1918 va ser sotmesa a una comissi interministerial depenent del ministeri de la guerra, que n'atorg unes 16.000 acompanyades de la Creu de Guerra 1914-1918 o la Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors.

L'ordenana del 7 de gener de 1944 estengu la seva atribuci per les accions i temptatives d'evasi de militars o civils durant la guerra 1939-1945 (se n'atorgaren unes 38.976).

La medalla es retirada si, el receptor, desprs de la seva evasi, ha estat objecte d'una condemna pel que el codi penal o de justcia militar consideren una crim.

La medalla s considerada com un ttol de guerra, i atorga privilegis per a les candidatures de la Legi d'Honor, la Medalla Militar i l'Orde Nacional del Mrit.

Amb la condecoraci s'atorga un diploma al receptor.

 Disseny .
Una medalla de bronze de 30mm. Sobre l anvers apareix l efgie de la Repblica coronada en fulles de roure i de llorer, envoltada de la llegenda REPUBLIQUE  FRANAISE. Sobre el revers, una corona de fulles de roure envoltant la inscripci MEDAILLE  DES  VADES.

Penja d una cinta de 36mm verda amb 3 ratlles verticals taronges, la central de 6mm d ample i les laterals de 2mm.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275027" title="Asuma Sarutobi" nonfiltered="2786" processed="2771" dbindex="107885">
Asuma Sarutobi s fill del tercer Hokage, i els seus trets ms distintius sn la seva espessa barba i el seu sempre present cigarret. s oncle de Konohamaru, i no el seu pare com s'especulava al principi. s el sensei del grup de Shikamaru Nara, Ino Yamanaka i Choji Akimichi. s una persona de gran maduresa i saviesa que acostuma jugar al sh gi amb el seu deixeble Shikamaru, al que t en gran estima. La naturalesa de la seva chakra s vent, que aprofita per a convertir un parell de fulles especials en unes armes capaces de tallar qualsevol cosa. Maneja aquestes dues armes que sn similars a punys americans amb gran mestratge. Naruto li va demanar consell quan s'estava entrenant, en la segona part de la histria. Era un dels dotze guardians del senyor feudal del Pas del Foc, com el monjo Chiriku, al que respectava profundament.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275033" title="Sulpcia" nonfiltered="2787" processed="2772" dbindex="107886">

Sulpcia fou una gens romana patrcia, una de les ms antigues de Roma, i els seus membres ocuparen magistratures al llarg de tota la Repblica. Ms tard la famlia va esdevenir voluntariament plebea. Fou una de les gens que va produir ms personatges notables en el perode republic. El primer que va obtenir el consolat fou Servi Sulpici Camer Cornut I (500 aC), nou anys desprs de l'abolici de la monarquia. El darrer Sulpici que apareix com a cnsol fou Sext Sulpici Tertul el 158, en el perode imperial. Els seus cognomen principals foren Camer (Camerinus), Galba i Saverrio; tambe van usar els de Cornut, Gal, Llong, Patercle, Ptic, Pretextat, Quir, Ruf.

Els principals membres d'aquest famlia (Sulpici, Sulpicius en llat) foren:

 Servi Sulpici Camer Cornut I, cnsol de Roma l'any 500 aC ;
 Quint Sulpici Camer Cornut I, cnsol de Roma el 490 aC, fill del precedent;
 Servi Sulpici Camer Cornut II, cnsol de Roma el 461 aC, fill del precedent;
 Quint Sulpici Camer Cornut II, trib amb poder consolar el 402 aC i el 398 aC, fill del precedent;
 Servi Sulpici Camer, trib amb poder consolar el 393 aC, fill del precedent;
 Quint Sulpici Camer Pretextat (Quintus Sulpicius Camerinus Praetextatus), trib amb potestat consular el 434 aC;
 Quint Sulpici Llong, trib amb poder consolar el 390 aC;
 Gai Sulpici Llong, cnsol els 337, 323 i 314 aC i dictador el 312 aC, net del precedent;
 Servi Sulpici Ruf (trib consolar), trib militar amb poder consolar tres vegades a la primera part del segle IV aC;
 Gai Sulpici Camer, trib amb poder consolar el 382 aC ;
 Gai Sulpici Ptic, trib amb poder consolar el 380 aC, cnsol el 364, 361, 355, 353 i 351 aC, censor el 366 aC i dictador el 358 aC;
 Servi Sulpici Pretextat, trib amb poder consolar els 377, 376, 370 i 368 aC;
 Servi Sulpici Camer Ruf, cnsol de Roma el 345 aC;
 Publi Sulpici Saverri I, cnsol el 304 aC i censor el 299 aC;
 Publi Sulpici Saverri II, cnsol el 279 aC;
 Gai Sulpici Patercle, cnsol el 258 aC;
 Gai Sulpici Gal, cnsol el 243 aC;
 Publi Sulpici Servi Galba Mxim, cnsol els 211 i 200 aC, i dictador el 203 aC;
 Servi Sulpici Galba, magistrat;
 Gai Sulpici Galba, pontfex el 201 aC;
 Servi Sulpici Galba, edil curul el 188 aC;
 Gai Sulpici Galba, pretor urb el 171 aC;
 Gai Sulpici Gal, cnsol el 166 aC;
 Servi Sulpici Servi Galba, cnsol el 144 aC;
 Servi Sulpici Servi Servi Galba, cnsol el 108 aC, fill del precedent;
 Sulpcia, nica poetessa romana de qui es conserven escrits, filla de l'anterior;
 Gai Sulpici Servi Galba, pontfex, qestor el 120 aC, un altre fill del cnsol del 144 aC;
 Publi Sulpici Ruf (trib) (Publius Sulpicius Rufus), trib de la plebs el 88 aC;
 Servi Sulpici Lemnia Ruf, cnsol el 51 aC;
 Publi Sulpici Ruf (pretor), pretor el 48 aC;
 Servi Sulpici Ruf (militar), militar roma;
 Publi Sulpici Galba, magistrat rom;
 Servi Sulpici Galba, pretor urb el 54 aC;
 Sulpici Galba, escriptor, fill de l'anterior;
 Gai Sulpici Galba, cnsol el 22, fill del precedent;
 Servi Sulpici Galba, cnsol el 33 i emperador rom del 67 al 68, fill del precedent;
 Publi Sulpici Quir, censor el 42 aC i cnsol sufecte el 36 aC ;
 Publi Sulpici Quir, cnsol el 12 aC ;
 Quint Sulpici Camer, cnsol el 9;
 Sulpici Ruf, magistrat inferior rom;
 Sulpcia (poetessa), poetessa de finals del segle I;
 Sext Sulpici Tertul, cnsol el 158;

 Notes .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275038" title="Malta" nonfiltered="2788" processed="2773" dbindex="107887">


L'illa de Malta s la ms gran de les tres illes que constitueixen l'arxiplag i la Repblica de Malta.

Aquesta illa s la ms gran de les tres illes que constitueixen l'arxiplag, que est al mig del Mediterrani, al sud d'Itlia i al nord de Lbia, amb una superfcie de 246 km i capital a Valletta. El seu paisatge es caracteritza per turons baixos i terrenys amb terrasses.

Histria.
Vers el 1000 aC fou colonitzada pels fenicis. El seu nom antic fou Melita. Dels fenicis va passar als cartaginesos fins a la conquesta romana, que no est referenciada.

Belisari, el general bizant, va ancorar a l'illa en el seu cam cap a l'frica. Al segle IX fou ocupada pels rabs procedents de Siclia, que van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants autctons es van fer musulmans junt amb els colons rabs. El 1090 fou ocupada pels normands i hi fou restablert el cristianisme. Va passar als Hohenstaufen (1194), als angevins (1268) i a la Corona d'Arag el 1283 formant part del comtat de Malta.

L'emperador Carles V la va cedir el 1530 a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, on fou l'escenari de dos intents otomans de conquesta, un primer el 1551, en el qual acaben conquerint la vena Gozo, i un segon setge el 1565, sense que la pogussin conquerir, i va quedar en mans hospitaleres fins a la conquesta francesa de Napole Bonaparte del 6 de juny de 1798, i la posterior conquesta britnica el 5 de setembre de 1800.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275051" title="Bilingual" nonfiltered="2789" processed="2774" dbindex="107888">


Bilingual s el des disc (el sis de material nou) del grup angls de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer a l'any 1996.

Quasi tres anys desprs del seu anterior disc, Very, i deixant enrere les collaboracions amb Suede i David Bowie, els PSB tornaren a oferir material nou amb l'edici del senzill "Before", aparegut al mes d'abril. L'estil del disc resultant provoc fora sorpreses: si b alguns temes com "Before" o el senzill posterior "A red letter day" continuen amb el seu so electrnic i ballable de sempre, d'altres com "Single-Bilingual" o "Se a vida  (That's the way life is)" incorporaven importants elements rtmics llatinoamericans (especialment brasilers, com el sample amb qu s'inicia "Se a vida ", d'una can del grup brasiler Olodum) i trossos de la seva lletra estaven cantats en portugus i castell. Ja a l'any 1988 un dels seus xits, "Domino dancing", incorporava elements musicals llatins, per no tenien tanta importncia com en aquest disc.

Bilingual s, doncs, un disc molt eclctic, tant estilsticament com idiomtica; considerant que l'lbum va aparixer enmig del moviment musical Britpop (principalment revisionista i essencialista), aquest eclecticisme pot interpretar-se com una resposta irnica a l'esperit d'aquest corrent musical.

Han aparegut tres edicions de "Bilingual": l'original de 1996, una edici especial amb un CD extra de remescles i, a l'any 2001 (dintre d'un procs realitzat als sis primers discos dels PSB), una tercera edici, tamb doble, que inclou el CD original i un segon disc amb encara ms material, com cares B i versions indites. Aquest segon CD va rebre el ttol de "Further listening 1995-1996".

Temes.

7243 8-53102-4.

 Discoteca - 4,37;
 Single - 3,48;
 Metamorphosis - 4,03;
 Electricity - 4,58;
 Se a vida  (That's the way life is) - 4,00;
 It always comes as a surprise - 6,05;
 A red letter day - 5,10;
 Up against it - 4,16;
 The survivors - 4,30;
 Before - 4,32;
 To step aside - 3,48;
 Saturday night forever - 3,59;

CD extra (Edici 1997).

 Somewhere (Extended mix) - 10,53;
 A red letter day (Trouser Enthusiasts Autoerotic Decapitation mix) - 9,59;
 To step aside (Brutal Bill mix) - 7,30;
 Before (Love to Infinity Classic Paradise mix) - 7,56;
 The boy who couldn't keep his clothes on (Danny Tenaglia International Club mix) - 6,06;
 Se a vida  (Pink Noise mix) - 5,37;
 Discoteca (Trouser Enthusiasts Adventure Beyond The Stellar Empire mix) - 9,30;

Further Listening 1995-1997.

 Panninaro '95   4,11;
 In the night (1995)   4,18;
 The truck-driver and his mate   3,33;
 Hit and miss   4,07;
 How I learned to hate rock 'n' roll   4,38;
 Betrayed   5,20;
 Delusions of grandeur   5,04;
 Discoteca (7" version)   5,14;
 The calm before the storm   2,48;
 Discoteca (new version)   3,47;
 The boy who couldn't keep his clothes on   6,09;
 A red letter day (expanded 7" version)   5,36;
 The view from your balcony   3,44;
 Disco potential   4,07;
 Somewhere (extended mix)   10,55;

Temes escrits per Neil Tennant i Chris Lowe, excepte "Somewhere" (L.Sondheim/S.Sondheim).

Senzills.

 Before / The truck driver and his mate / Hit and miss (22 d'abril de 1996);
 Se a vida  (That's the way life is) / Betrayed / How I learned to hate rock'n'roll (12 d'agost de 1996);
 Single-Bilingual / Discoteca (11 de novembre de 1996);
 A red letter day / The boy who couldn't keep his clothes on (18 de mar de 1997);
 To step aside / Se a vida  (That's the way life is) (1 d'abril de 1997);
 Somewhere / The view from your balcony (23 de juny de 1997).

Dades.

 Pet Shop Boys sn Neil Tennant i Chris Lowe.
 Pete Gleadall: Programacions als temes 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 11 i 12.
 SheBoom: Bateria i percussi als temes 1 i 2; bateria i percussi addicionals al tema 5.
 Robin Jones: Percussi al tema 6, percussi addicional al tema 1.
 Davide Giovanni, Joseph De Jesus, Weston Foster i Lino Rocha: Veus addicionals al tema 1.
 Sylvia Mason-James: Veus al tema 3.
 Ritchie Birkett: Teclats al tema 3.
 Simon Cotsworth: Programacions al tema 3.
 Trevor Henry/The Ignorants: Scratch i teclats addicionals al tema 3.
 Kevin Robinson, Bud Beadle i Fayyaz Virji: Secci d'instruments de metall al tema 3.
 J.J. Belle: Guitarra al tema 5.
 Mike Innes, Noel Langley, Richard Sidell i Andy Hamilton: Secci d'instruments de metall al tema 5.
 Chris Cameron: Teclats addicionals als temes 6 i 9. Arranjaments orquestrals i direcci al tema 9.
 Hugh Burns: Guitarra al tema 6.
 Andy Hamilton: Saxfon als temes 6 i 9.
 Katie Kissoon: Veus addicionals als temes 6 i 9.
 Alyosha Zolotukhin: Arranjament coral al tema 7.
 Graeme Perkins: Coordinador coral al tema 7.
 Victor Popov: Director coral al tema 7.
 Acadmia Coral de Moscou: Cors al tema 7.
 Barbara Tucker, Karen Bernod i Carole Sylvan: Veus addicionals als temes 7 i 10.
 Johnny Marr: Guitarra i veus addicionals al tema 8.
 Greg Bone: Guitarra al tema 9.
 Andy Duncan: Bateria i percussi al tema 9.
 Danny Tenaglia i Louie 'Balo' Guzman: Programacions de bateries al tema 10.
 Pete Dao: Teclats al tema 10.
 Phil Pagano: Programacions al tema 10.
 Eddie Montilla: Teclats addicionals al tema 12.

Enllaos externs.

 http://www.psb-discography.com/;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275052" title="Lucy" nonfiltered="2790" processed="2775" dbindex="107889">


Lucy s el nom donat a un esquelet d'Australopitec d'un individu que va viure fa uns 3,5 milions d'anys. Va ser descobert per l'estatunidenc Donald Johanson el 24 de novembre de 1974 a 150 quilmetres d'Addis Abeba, Etipia.

Es tracta d'un esquelet femella de prop d'un metre d'alada, d'aproximadament 27 quilograms de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat, i sembla ser que va tenir fills, per no se sap quants exactament.

Fins el 1977, la comunitat cientfica no va tenir consideraci amb el descobriment de Johanson i el seu equip del International Afar Research Expedition. La revista Science va acceptar publicar el descobriment d'un homnid que des de llavors es va anomenar Australopithecus afarensis.

El nom.
El nom "Lucy" prov de la can "Lucy in the sky with diamonds" dels Beatles, que l'estaven escoltant els membres del grup investigador la nit desprs del descobriment.

Enllaos externs.
La nena ms vella del mn ;
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275053" title="Jos Miaja Menant" nonfiltered="2791" processed="2776" dbindex="107890">
Jos Miaja Menant (Oviedo, 1878 - Mxic, 1958), militar espanyol. 

Va ingressar en l'Acadmia d'Infanteria de Toledo al 1896. La seva primera destinaci va ser el Principat d'Astries, des d'on va sollicitar el trasllat a Melilla. En la guerra del Marroc va obtenir la graduaci de comandant al 1911, arribant com a "generalato" al 1932. A pesar de la seva possible pertinena a la dretana Unin Militar Espaola (UME), al 1935, durant el ministeri de Gil Robles, s enviat a Lleida, una dels destinacions allunyades de la capital que se solien donar a militars que no gaudien de la plena confiana del govern. 

El juliol de 1936, en iniciar-se la rebelli militar que desembocaria a la Guerra Civil Espanyola, estava al comandament de la 1a Brigada d'Infanteria, de guarnici a Madrid. Molts dels seus subordinats estaven implicats en la revolta i, ell mateix, en un primer moment, no adopta una actitud decidida, probablement pel fet que la seva famlia estava en zona controlada pels rebels. No obstant aix, decideix romandre lleial al govern i s designat ministre de la Guerra en el fuga gabinet de Diego Martnez Barrio, a la matinada del 18 al 19 de juliol de 1936. No accepta el mateix crrec en el govern format per Jos Giral. 

El 25 de juliol de 1936 s nomenat Cap d'Operacions del Sud, partint el 28 de juliol d'Albacete al comandament d'una fora de 5.000 homes amb la qual arriba a les portes de Crdova, per vacilla i la seva indecisi li fa perdre un temps que dna lloc a l'actuaci de l'aviaci nacionalista sofrint una gran derrota el dia 5 d'agost. 

s traslladat a Valncia, on pren el comandament de la 3a Divisi Orgnica. A finals d'octubre torna A Madrid com a Cap de la 1a Divisi Orgnica. El novembre de 1936, en evacuar el govern la capital davant la imminent arribada de les tropes franquistes, va ser nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid. Amb el tinent coronel Rojo com a Cap d'Estat Major, assoleix aturar l'enemic al Manzanares desprs de feroos combats a la Ciutat Universitria, arribant a gran popularitat entre el poble madrileny. Comandant de l'Exrcit del Centre (febrer 1937) i de l'agrupaci d'exrcits de la zona Centre-Sud (abril 1938), va dirigir les batalles de Guadalajara i Brunete, sent un dels militars republicans amb ms poder. 

Es va sumar a la rebelli contra el govern Negrn encapalada pel coronel Casado el mar de 1939, presidint el Consell Nacional de Defensa. Com que no va poder negociar la pau amb Franco, el 26 de mar de 1939 es va exiliar a Algria, desprs a Frana, i finalment a Mxic on va morir en 1958. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275058" title="Alea jacta est" nonfiltered="2792" processed="2777" dbindex="107891">
Alea jacta est (o alea iacta est) s una locuci llatina d's actual que significa literalment "s'ha tirat el dau", "el dau ha estat tirat" o "la sort s'ha llenat". 

s una expressi atribuida per Suetoni a Juli Csar en el moment de creuar el riu Rubic, lmit entre Itlia i la Gllia Cisalpina (provncia que el Senat Rom li havia assignat). Amb aquest pas, es va revellar contra l'autoritat del Senat i va donar inici a la llarga guerra civil contra Gneu Pompeu Magne i els Optimates. 

Segons algunes versions, Csar va utilitzar l'imperatiu "jaci" en lloc de la passiva "jacta est" ("Tireu la sort!").
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275059" title="Khair ed-Din Barba-rossa" nonfiltered="2793" processed="2778" dbindex="107892">

Khair ed-Din (en turc Hayreddin Pa a) o Barba-rossa foren els sobrenoms amb qu fou conegut l'almirall otom Yakupo lu H z r (Lesbos, 1478   Istanbul, 4 de juliol de 1546).

Es coneixia com a H z r Reis abans de ser promogut a paix i esdevenir almirall de la marina otomana, amb la qual va dominar la Mediterrnia durant dcades. Va nixer a l'illa de Midilli (l'actual Lesbos) i va morir a Constantinoble.

El seu nom era Yakupo lu H z r, i Solim el Magnfic li va donar el nom honorfic de Hayreddin, de l'rab Khair ed-Din (           'Bondat de la Religi'). A Occident se'l va conixer per Barba-rossa, nom heretat del seu germ gran Baba Oru desprs de la seva mort a mans de les tropes de Carles I a Algria, per deformaci fontica i per analogia amb el fet que tenia la barba roja.

Bibliografia.
  Ernle Bradford, The sultan's admiral: the life of Barbarossa, Londres, 1968.
  John B. Wolf, The Barbary Coast: Algeria under the Turks, Nova York, 1979; ISBN 0-393-01205-0;
  Salvatore Bono, Corsari nel Mediterraneo, Oscar Storia Mondadori, Perusa, 1993.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275060" title="Jos Joaqun Moreno Verd" nonfiltered="2794" processed="2779" dbindex="107893">


Jos Joaqun Moreno Verd, ms conegut com Josico, s un futbolista es  espanyol nascut en Isso, pedania d'Helln (Albacete), el 6 de gener de 1975. Sol jugar de migcampista defensiu, encara que en alguna ocasi a arribat a jugar en el centre de la defensa. Actualment juga en el Fenerbahe turc. 

 Trajectoria .

Josico es form en les categories inferiors de l'Albacete Balompi, equip amb el que debut en Primera en 1995 de la m del que fra entrenador de l'equip llavors, Benito Floro. En el conjunt manxec est tres temporades, desprs les que fou traspassat a l'Unin Deportiva Las Palmas, entitat en la que milit quatre anys, desprs firm pel Vila-real CF. El migcampista manxec destaca per la seva capacitat de sacrifici en la lnia de mitjos, lo que li permeteix recuperar moltes pilotes durant un partit. Josico a tingut una presncia continua en l'onze inicial del Vila-real, independentment de l'entrenador que ha estat al front de l'equip, fins arribar a portar el braalet de capit en nombroses ocasions.
A l'estiu de 2008, Manuel Pellegrini li va dir que no comptava amb ell i el 30 d'agost del mateix any fitx pel Fenerbahe de Turquia de Luis Aragons.

Amb la selecci espanyola mai ha estat internacional absolut, per s a la categoria sots-21, en la que conquist el ttol europeu i de la que fou capit. 

 Clubs .


 Ttols .

 2 Copes Intertoto: 2003 i 2004.
 1 Campionat d'Europa UEFA sub-21: 1998.
 Semifinalista de la Lliga de Campions: 2006.
 Semifinalista de la Copa de la UEFA: 2004;
 Subcampionat de Lliga: 2008;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275064" title="Francisco Gonzlez" nonfiltered="2795" processed="2780" dbindex="107894">

Francisco Gonzlez Amadis (1926-1997), poltic gallec.
Francisco Gonzlez Daz (1939), sindicalista catal.
Francisco Gonzlez Ledesma (1927), escriptor catal.
Francisco Gonzlez Sanchis (1913-2007), motorista valenci.
Francisco Gonzlez (tennista);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275094" title="Pedro Ruiz (desambiguaci)" nonfiltered="2796" processed="2781" dbindex="107895">

Pedro Ruiz (1947), artista, escriptor i presentador de televisi catal.
Pedro Ruiz Carrilero (1975), pilotari valenci.
Pedro Ruiz Torres (1951), historiador valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275119" title="Sar" nonfiltered="2797" processed="2782" dbindex="107896">
Sar (Saron, ) fou un mtic rei de Trezene.

Va construir un santuari dedicat a rtemis Sarnia a la costa; fou enterrat a la cova d'rtemis i, en endavant,  el golf entre l'tica i l'Arglida fou anomenat golf Sarnic. Prop de Trezen hi havia tamb una petita ciutat anomenada Saron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275132" title="Messier 47" nonfiltered="2798" processed="2783" dbindex="107897">

Messier 47 (M47 o  NGC 2422) s un cmul obert situat en al constellaci de  Popa, molt a prop de  Messier 46. Va ser descobert per Giovanni Battista Hodierna abans de 1645, per com que els treballs d'aquests astrnom van ser oblidats i redescoberts a principis dels anys 80, va ser descobert independentment per Charles Messier el 19 de febrer de 1771.

Tanmateix, Messier va cometre un error de clcul de la posici de l'objecte que observava, i degut a aix, l'objecte que ell va anomenar M47 no va ser identificat fins el 1934,ja que no hi havia cap  nebulositat en la posici que ell indicava.  William Herschel va resdescobrir el cmul indepentment dels altres dos al 1785
Caracterstiques.
M47 est constitut per una cinquantena d'estrellesdins un volum de 12 anys llum de dimetre aproximadament. Est situat  1600 anys llum del  sistema solar, allunyant-se a una velocitat de  9 km/s. T un dimetre aparent de 30 minuts d'arc,  ms  o menys el mateix que el de la Lluna. La seva edat estimada s de 78 milions d'anys.


Enllaos externs. 
SEDS ;
SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275133" title="Sar" nonfiltered="2799" processed="2784" dbindex="107898">
Sar (Sarus, ) fou un militar got de l'exrcit rom en temps dels emperadors Arcadi i Honori.

Era germ de Sigeric (breument rei dels visigots), i va servir a l'Imperi on va gaudir de gran popularitat entre els soldats per la seva fora i coratge.  Durant anys va servir lleialment al costat d'Estilic; el 406 va lluitar junt amb Uldes (un general d'origen hun) contra Radagais, que desprs d'assolar la Gllia es dirigia a Itlia, i fou derrotat a Fiesole.

El 407 va agafar el comandament d'un exrcit a Ravenna, per orde d'Estilic, i va anar cap a la Gllia per combatre a Constant, i va obtenir dues victories sobre els seus generals, fins que va assetjar al usurpador a Valentia (Valence-sur-Rhne), setge que no va reeixir per l'arribada de reforos dirigits per Edobic i pel magister militum Geronci. Sar es va retirar cap els Alps on va haver de pagar el dret de pas als bagaudes.

Junt amb altres generals, es va declarar en contra d'Estilic el 408; es trobava a Ravenna amb un exrcit disposat a tornar a la Gllia, i va decidir capturar viu o mort al general, i amb grup de gots va atacar el campament d'Estilic, per aquest va aconseguir fugir cap a Ravenna on finalment va morir assassinat per orde d'Honori (22 d'agost del 408). Sar, fou llavors el favorit de la cort i va ser nomenat magister militum, amb l'oposici d'Alaric I i Atalf, els caps gots de la casa dels Balts i enemics hereditaris de Sar.

Quan Alaric es va acostar a la ben fortificada Ravenna on es trobava Honori, Sar el va derrotar amb noms 300 guerrers i va declarar a Alaric trador a l'emperador i a Roma. Alaric va anar llavors contra la ciutat eterna que va saquejar (410). 

El 411, mort Constant, a la Gllia es va aixecar un nou usurpadors, Jov, que tenia el suport dels burgundis i alans, i que es va saber atreure a Sar al que va fer el seu magister militum. El 412 els visigots dirigits ara per Atalf, successor de'Alaric, van entrar a la Gllia per eliminar a Jov. Atalf va atreure a Sar (amb un grup redut de soldats) a una embuscada,  el va atacar i el va matar (412). Jov va haver de fugir pero fu assetjat i capturat a Valentia i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275135" title="Sataspes" nonfiltered="2800" processed="2785" dbindex="107899">
Sataspes () fou un noble persa de la famlia aquemnida, fill de Teaspes; per un conflicte amb la filla de Zopir fill de Megabizos, fou condemnat per Xerxes I de Prsia a ser empalat, per a petici de la seva mare, que era tia del rei, fou perdonat amb la condici de navegar a l'entorn d'frica.

Va sortir d'Egipte, va passar per l'estret de Gibraltar i va avanar al sud, per finalment va retornar descoratjat pels vents adversos i per les corrents contraries. Xerxes no va acceptar les seves excuses i el va fer empalar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275136" title="Satureu" nonfiltered="2801" processed="2786" dbindex="107900">
Satureu (Satureius, ) fou un artista grec que va fer una imatge (potser un relleu per ms probablement una pintura)  d'Arsinoe en un vidre o cermica, molt elogiada per Diodor en un epigrama que figura a l'antologia grega. 

El seu nom apareix esmentat tamb com a Satiri (Satyrius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275137" title="Conservatori de Msica de Reus" nonfiltered="2802" processed="2787" dbindex="107901">
L'escola i conservatori de msica de Reus s un dels tres centres de msica que la Diputaci de Tarragona de ubicats en les seves comarques, juntament amb el de Tortosa i el de Tarragona.

Histria.
La histria d'aquest Centre s'inicia el curs 1974-1975, moment en qu es constitueix una delegaci del Conservatori Professional de Msica de la Diputaci de Tarragona, ubicada al Centre de Lectura de Reus. 
El professorat formava part, juntament amb els docents dels centres de Tarragona i Tortosa, d'un nic claustre; es tractava, doncs, d'un sol Conservatori amb un sol equip directiu, per amb tres seus diferents.

La situaci descrita perdura fins al curs 1996-1997 en qu, amb data de 12 de juny de 1997, se signa el Conveni entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i la Diputaci de Tarragona, amb el qual s'obt el reconeixement com a Escola de msica de la Diputaci a Reus. En l'organigrama de la Diputaci de Tarragona aquesta Escola forma part de l'Organisme Autnom Administratiu Conservatori Professional de Msica. 

La seu actual de l'Escola i Conservatori de Msica de Reus s, des del curs 92-93, el Palau Bofarull de Reus. 

Estudis.
Actualment es cursen en el centre estudis d'escola de msica (sensibilitzaci, iniciaci, aprenentatger bsic, aprenentatge avanat i aprofundiment) i de conservatori (Grau Professional de Msica, fins ara anomenat Grau Mitj). Les especialitats que ofereix el conservatori sn: viol, viola, violoncel, contrabaix,
guitarra, clarinet, flauta travessera, flaut, fagot, obo, saxfon, trompeta, trompa, tromb de vares, bombard, piano i percussi.

Activitats.
A ms de les audicions i els concerts habituals, el Conservatori engega el curs 2007-08 un Cicle de Joves Intrprets amb concerts gratuts remunerats. Actuen grups de reconeixement nacional com de Duo Iceberg, el Quintet de vent Ligeti, el Quartet de Corda Kayros, etc.
El 2008 se celebra el IV Concurs de Msica de Cambra Higini Angls, d'mbit estatal.

Enlla.
Web del Conservatori de Msica de Reus de la Diputaci de Tarragona


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275143" title="Hozta" nonfiltered="2803" processed="2788" dbindex="107902">


Hozta  (en francs: Hosta), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Ibarrolle al nord, Saint-Just-Ibarre al nord-est, Bussunarits-Sarrasquette al nord-oest, Lecumberry a l'oest i Bhorlguy al sud.

 Demografia .


   

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275145" title="Toledot Yeshu" nonfiltered="2804" processed="2789" dbindex="107903">
Toledot Yeshu (          ) es el titul de dos o ms manuscrits medieval jueus que expliquen la histria de Jess des de la perspectiva jueva.

La tradici rabnica, i la posici del judaisme, no son gaire benvols quan parlen de la vida Jess. El Toledot Yeshu es una de les versions  ms polmiques ha on es qualifica a Jess de fill illegtim, amb poders mgics, i que pat una mort vergonyosa.

Contingut.
Toledot Yeshu proporciona detalls sobre la concepci de Jess que contradiu la histria dels evangelis sobres el seu naixement miraculs d'una verge, i explica que Jess va ser concebut com la resta dels homes. 

Relata que Miriam (nom hebreu de Maria) fou promesa al rab Jochanan, que era descendent de la casa de David. Durant el perode de separaci entre el prometatge i el casament, un home va entrar per la nit en la seva habitaci a qui ella prengu pel seu proms, per en realitat era un altre home anomenat Ben Pandira. De la relaci que varen tenir fou concebut Jess que a partir de llavors fou conegut com Jess ben Pandira.

Ben Pandira.
El nom del pare de Jess Ben Pandira no era un nom jueu. En la tradici antiga van sorgir varies hiptesis per explicar aquest fet, una d'elles coincideix amb la teoria de Cels que declara que el pare de Jess era un legionari rom. Per recentment a agafat fora la teoria de qu aquest nom podria tenir origen egipci. Dividint el nom s'obt la paraula Pa-ndi-ra que podria tractar-se d'un ttol del du egipci solar Ra.
  
Referencies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275149" title="Ibarrola" nonfiltered="2805" processed="2790" dbindex="107904">


Ibarrola  (en francs: Ibarrolle), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Larceveau-Arros-Cibits al nord, Bunus a l'est, Gamarte a l'oest, Saint-Just-Ibarre al sud-est, Bussunarits-Sarrasquette al sud-oest, i  Hozta al sud.

 Demografia .


   


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275153" title="Artemisia Gentileschi" nonfiltered="2806" processed="2791" dbindex="107905">


Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de juliol de 1597   Npols, vers el 1654) va ser una pintora caravaggista italiana, filla del pintor tosc Orazio Gentileschi (1563-1639). Va viure a la primera meitat del segle XVII. Va aprendre del seu pare Orazio el rigor del dibuix, donant-li una forta accentuaci dramtica, presa de les obres de Caravaggio i carregada d'efectes teatrals; aquest element estilstic va contribuir a la difusi del caravaggisme a Npols, ciutat a la qual es va traslladar el 1630.

Biografia.
Comenaments a Roma.
 
Artemisia Gentileschi va nixer a Roma el 8 de juliol del 1593. Fou la filla gran del pintor Orazio Gentileschi, un dels grans representants de l'escola romana de Caravaggio. Artemisia va ser introduda a la pintura al taller del seu pare, mostrant ms talent que els seus germans, que van treballar al seu costat. Va aprendre dibuix, com empastar els colors i com donar brillantor als quadres. Ats que l'estil del seu pare, en aquells temps, es remetia explcitament a l'art de Caravaggio (amb el qual Orazio tenia relacions de familiaritat), tamb els primers passos artstics d'Artemisia es van situar, per motius diversos, cap al despertar del gran pintor llombard. Tanmateix, la seva aproximaci als temes era diferent de la del seu pare.

Als disset anys va signar la seva primera obra, (encara que molts sospitessin llavors que va rebre l'ajuda del seu pare): Susanna e i Vecchioni (Susanna i els vells, 1610, collecci Schnborn en Pommersfelden). El quadre mostra com Artemisia havia assimilat el realisme de Caravaggio sense romandre indiferent al llenguatge de l'escola de Bolonya, que va tenir Annibale Carracci entre els seus millors artistes. Als dinou anys, ats que l'accs a l'ensenyament de les acadmies professionals de Belles Arts era exclusivament mascul, i per tant li estava prohibit, el seu pare li va donar un preceptor privat, Agostino Tassi. Amb ell estava treballant en aquell temps Orazio, a la decoraci de les voltes de Casino della Rose dins del Palau Pallavicini Rospigliosi a Roma.

Un escndol va marcar la seva vida. Tassi la va violar l'any 1612. Al principi, ell va prometre salvar la seva reputaci casant-se amb ella, per ms tard va renegar de la seva promesa, car ja estava casat, i Orazio el va denunciar davant el tribunal papal. La instrucci, que va durar set mesos, va permetre descobrir que Tassi havia planejat assassinar la seva esposa, havia coms incest amb la seva cunyada i havia volgut robar certes pintures d'Orazio Gentileschi.

Del procs que va seguir es conserva documentaci exhaustiva, que impressiona per la cruesa del relat d'Artemisia i pels mtodes inquisidors del tribunal. Artemisia va ser sotmesa a un humiliant examen ginecolgic i torturada usant un instrument que estrenyia progressivament cordes al voltant dels dits (una tortura particularment cruel per a un pintor). D'aquesta manera es pretenia verificar la veracitat de les seves acusacions, car es creia que si una persona diu el mateix sota tortura que sense ella, la histria ha de ser certa. Tassi va ser condemnat a un any de pres i a l'exili dels Estats Pontificis. Les actes del procs han influt en la lectura en clau feminista, donada a la segona meitat del segle XX, a la figura d Artemisia Gentileschi.

Aquest s el testimoni d'Artemisia en el procs, segons els documents de l'poca:
Va tancar l'habitaci amb clau i una vegada tancada em va llanar sobre un costat del llit posant-me una m al pit, em va ficar un genoll entre les cuixes perqu no pogus tancar-les, i alant-me les robes, que li va costar molt fer-ho, em va ficar una m amb un mocador a la gola i boca perqu no pogus cridar i havent fet aix va ficar els dos genolls entre les meves cames i apuntant amb el seu membre a la meva naturalesa va comenar a empnyer i el va ficar a dins. I li vaig esgarrapar la cara i li vaig estiregassar els cabells i abans que poss dintre meu el membre, li hi vaig agafar i li vaig arrancar un tros de carn.

La pintura Giuditta che decapita Oloferne (Judit i Holofernes) (1612 - 1613), que s'exhibeix a la Galleria degli Uffizi de Florncia impressiona per la violncia de l'escena que representa, i ha estat interpretada en clau psicolgica i psicoanaltica, com un desig de venjana respecte a la violncia que ella havia sofert. Un mes desprs del judici, Artemisia es va casar, en un matrimoni concertat pel seu pare, amb un pintor florent, Pierantonio Stiattesi (o Pietro Antonio Stiattesi), un modest artista, que va servir per a restituir a Artemisia, violada, enganyada i denigrada per Tassi, un estatus de suficient honorabilitat. 

D'aquests comenaments romans data tamb la Madonna col Bambino (Verge amb nen) de la Galeria Spada a Roma.

Perode florent (1614-1620).

Artemisia i el seu marit es van installar a Florncia l'any 1614. Artemisia va gaudir d'un gran xit. Va ser la primera dona en ingressar a l'Accademia del Disegno (Acadmia del Dibuix) de Florncia. Es va convertir en una reeixida pintora de cort. Va mantenir bones relacions amb els artistes ms respectats del seu temps, com Cristofano Allori, i va ser capa de conquistar els favors i la protecci de persones influents, comenant pel gran duc Cosme II de Mdici i especialment de la gran duquessa Cristina. Va tenir una bona relaci amb Galileu Galilei, amb qui es va mantenir en contacte epistolar durant llarg temps, molt ms enll del seu perode florent.

Entre els seus admiradors t un lloc d'especial importncia Buonarroti el jove (nebot del gran Miquel ngel): obstinat a construir la Casa Buonarroti para celebrar la memria del seu illustre antecessor, va encarregar a Artemisia l'execuci d'una tela destinada a decorar el sostre de la galeria de pintures.

La pintura en qesti representa una Allegoria dell'Inclinazione (aix s, una allegoria del talent natural), representada en forma d'una dona jove nua que sost una brixola. Es creu que l'atractiva figura femenina tenia els trets de la prpia Artemisia, que (com sostenien les informacions mundanes de l'poca) va ser una dona d'extraordinari atractiu.

En efecte, se sol entendre que dins les teles d'Artemisia, els trets facials de les belles i enrgiques herones que apareixen tenen una semblana al rostre que apareix als seus retrats o autoretrats: sovint el que li encarregava quadres havia de desitjar tenir una imatge que li records visualment a l'autora, la fama de la qual anava creixent. El seu xit i la fascinaci que emanava de la seva figura, van alimentar, al llarg de tota la seva existncia, rumors sobre la seva vida privada.

S'ha considerat que durant aquest perode florent Artemisia va pintar tamb La Conversione della Maddalena (La conversi de la Magdalena), i Giuditta con la sua ancella (Judit i la seva cambrera), avui al Palau Pitti. Artemisia va pintar una segona versi de Giuditta che decapita Oloferne (Judit i Holofernes), ms gran que la versi de Npols i que avui es troba a la galeria dels Uffizi a Florncia. Aquesta Judit i Holofernes o Degollaci d'Holofernes est considerada la seva obra mestra. Ella posa els seus mateixos trets al rostre de Judit, atribuint a Holofernes els de Tassi. La foscor i violncia grfica d'aquesta obra, la fredor amb qu Judit decapita a Holofernes, s'atribueixen a la seva violaci i al procs humiliant que la va seguir. 

Mentre va estar a Florncia, Artemisia i Pierantonio van tenir quatre fills i una filla. Tanmateix, noms la filla, Prudenzia, va arribar a l'edat adulta. Malgrat el seu xit, a causa d'un excs de despeses seves i del seu marit, el perode florent va estar ple de problemes amb els creditors i amb el seu esps, pel que s raonable suposar que va ser aix el que va motivar el seu retorn a Roma que va realitzar de manera definitiva l'any 1621. Amb ella va dur la seva filla Prudenzia, amb la qual ms tard es va traslladar a Npols. Desprs de la mort de la seva mare, la vida d'aquesta filla cau a la foscor i roman desconeguda.





Roma i Vencia (1621-1630).

Aquest mateix any que, separada del seu marit, Artemisia va arribar a Roma, el seu pare Orazio va deixar la ciutat i es va traslladar a Gnova. Alguns creuen que Artemisia va seguir al seu pare a la capital lgur (fins i tot per a explicar la persistncia d'una afinitat d'estils que, encara avui, dificulten determinar quin dels dos va pintar certes obres); per no hi ha prou proves referents a aix. La major part dels indicis recolzen la idea que Artemisia va romandre a Roma, com a dona independent, intentant trobar una casa i criar les seves filles. A ms de Prudenzia, va tenir una altra filla natural, probablement nascuda el 1627.

L'estil de Caravaggio, encara que el mestre duia mort ms d'una dcada, era encara molt influent a la Roma de l'poca i va convertir molts pintors en seguidors seus (anomenats Caravaggisti), com el pare d'Artemisia, Carlo Saraceni (que va tornar a Vencia en 1620), Bartolomeo Manfredi, i Simon Vouet. Tanmateix, els estils pictrics a Roma a comenaments del segle XVII eren diversos, coexistint la tendncia ms clssica, seguida pels deixebles bolonyesos d'Annibale Carracci i les aventures barroques de Pietro da Cortona.

Artemisia va demostrar tenir la sensibilitat justa per a prendre les novetats artstiques i la determinaci precisa per a viure com protagonista aquesta extraordinria estada artstica de Roma, meta obligada d'artistes de tota Europa. Artemisia va entrar a formar part de lAccademia dei Desiosi. Amb aquest motiu va ser celebrada amb un retrat gravat que, a la dedicatria, la qualifica com Pincturare miraculum invidendum facilius quam imitandum. D'aquesta mateixa poca data la seva amistat amb Cassiano dal Pozzo, un humanista, colleccionista i gran mentor de les belles arts.

Malgrat la seva reputaci artstica, la seva forta personalitat i la xarxa de bones relacions, Roma no va ser tan lucrativa com ella esperava. S'apreciava el seu art als retrats i la seva habilitat per a posar en escena les herones bbliques, per li estaven vedats els rics encrrecs de cicles de frescs i dels grans retaules. L'absncia de suficient documentaci fa difcil seguir els moviments d'Artemisia en aquest perode. s segur que entre el 1627 i el 1630 es va traslladar a Vencia, potser a la recerca d'encrrecs ms lucratius: ho documenten els homenatges que va rebre dels lletrats de la ciutat de la llacuna que van lloar la qualitat de la pintora.

Encara que de vegades s difcil datar les seves pintures, i s sovint motiu de divergncia entre els crtics d'art, s versemblant assignar-li aquests anys el Ritratto di gonfaloniere (Retrat d'un gonfaloniere), avui a Bolonya (nic exemple fins ara de la seva clebre habilitat com a retratista); la Giuditta con la sua ancella, (Judit i la seva cambrera) avui al Detroit Institute of Arts (que reflecteix el domini de la pintora dels efectes de clarobscur de la llum d'una espelma, per les quals van ser famosos en Roma pintors com Gerrit van Honthorst, Trophime Bigot, i molts altres); el seu Venere Dormiente (Venus dorment), i el seu Ester ed Assuero (Ester i Assuer) situat al Metropolitan Museum of Art a Nova York, que testimonia la seva assimilaci de les llions del luminisme veneci.

Npols i el perode angls (1630-1653).
 
El 1630 Artemisia es va traslladar a Npols, una ciutat rica en tallers i amants d'art, a la recerca de noves i ms lucratives oportunitats laborals. Molts altres artistes, incloent Caravaggio, Annibale Carracci o Simon Vouet havien estat a Npols en algun moment de les seves vides, i en aquella poca, Josep de Ribera, Massimo Stanzione, i Domenichino hi estaven treballant i ms tard, Giovanni Lanfranco i molts altres acudirien a aquesta ciutat. El debut napolit d'Artemisia est representat per lAnunciaci al Museu de Capodimonte. Va romandre a Npols durant la resta de la seva carrera amb l'excepci de la seva breu estada a Londres i algun altre viatge. Npols va representar per Artemisia una segona ptria on ocupar-se de la seva famlia (ambdues filles es van casar a Npols, amb dot propi). Va rebre moltes proves de la gran estima que se li tenia, i va tenir bones relacions amb el virrei, el Duc d'Alcal. Va tenir relacions d'intercanvi amb els majors artistes que es trobaven a Npols, comenant per Massimo Stanzione, amb qui, segons l'escriptor del segle XVIII Bernardo de Dominici, va comenar una collaboraci artstica basada en una autntica amistat i semblances artstiques.

A Npols, per primera vegada, Artemisia va comenar a treballar en quadres per a una catedral, dedicats a San Gennaro nell'amfiteatro di Pozzuoli, a Pozzuoli. Durant el seu primer perode napolit va pintar Nascita di Sant Giovanni Battista (Naixement de sant Joan Baptista) que es conserva al Museu del Prado de Madrid, i Corisca e il satiro, a una collecci privada. En aquestes pintures Artemisia demostra novament la seva capacitat de renovar-se segons els gustos artstics del seu temps i d'emprar diferents temes, en lloc dels usuals Judit, Susanna, Betsab, i Magdalena penitent, per les quals ja era coneguda.

El 1638 Artemisia es va reunir amb el seu pare a Londres a la cort de Carles I d'Anglaterra,on Orazio es va convertir en pintor cortes i va rebre l'important encrrec de decorar un sostre, Allegoria del Trionfo della pace e delle Arti (Triomf de la pau i de les arts) a la Casa delle Delizie de la reina Enriqueta de Frana a Greenwich. El pare i la filla estaven una vegada ms treballant junts, encara que ajudar el seu pare probablement no era la seva nica ra per a viatjar a Londres: Carles I l'havia cridat a la seva cort, i no era possible rebutjar-lo. Aquest rei era un colleccionista fantic, disposat a arrunar les finances pbliques per a satisfer els seus desitjos artstics. La fama d'Artemisia probablement l'intrigus, i no s una coincidncia que la seva collecci inclogus un quadre molt suggerent, lAutoritratto in veste di Pittura ("Autoretrat com l'Allegoria de la Pintura").

Orazio va morir sobtadament, cuidat per la seva filla, l'any 1639. Artemisia va haver de complir els seus propis encrrecs desprs de la mort del seu pare, encara que no hi ha obres que puguin assignar-se amb certesa a aquest perode. Se sap que Artemisia ja havia abandonat Anglaterra el 1642, quan es produen les primeres escaramusses de la Guerra civil anglesa.

Segon perode napolit.  
No se sap molt dels seus moviments posteriors. Es creu que va marxar definitivament a Npols l'any 1642 on va passar la resta de la seva vida. Els historiadors saben que el 1649 estava de nou a la ciutat partenopea, en correspondncia amb Don Antonio Ruffo de Siclia, que es va convertir en el seu mentor i bon cometent durant el seu segon perode napolit. L'ltima carta coneguda al seu mentor data de 1650 i deixa clar que ella estava encara plenament en actiu.

Es va pensar que Artemisia havia mort l'any 1653. Proves recents, no obstant aix, mostren que encara acceptava encrrecs el 1654, encara que depenia cada vegada ms del seu assistent, Onofrio Palumbo. Per tant, pot especular-se amb la seva mort durant la devastadora plaga que va assolar Npols el 1656 i prcticament va escombrar a tota una generaci d'artistes napolitans.

Algunes obres d'aquest perode sn Susanna e i vecchioni (Susanna i els vells) avui a Brno i Madonna e Bambino con rosario (Verge amb el Nen i un rosari) avui a El Escorial.

La seva tomba es trobava a l'esglsia de Sant Joan dels Florentins de Npols, que va ser destruda desprs de la Segona Guerra Mundial. A la seva lpida estava escrit HEIC ARTEMISIA. 

Desprs de la seva mort va ser prcticament oblidada.

Anlisi de la seva obra.
Artemisia Gentileschi s considerada una dels primers pintors barrocs, dels ms complets de la seva generaci, imposant-se pel seu art en una poca a la qual les dones pintores no eren acceptades fcilment. Va pintar quadres histrics i religiosos en un moment en qu aquests temes heroics eren considerats inadequats per a l'esperit femen.

Va retocar i va modificar obres del seu pare, dotant-les d'un realisme que abans no tenien. Els va afegir una atmosfera dramtica, accentuant-ne el clarobscur a la manera de Caravaggio, contribuint aix a qu aquest estil madurs. Representa aix un caravaggisme violent.

Un assaig de 1916 de Roberto Longhi, mestre de la crtica italiana, titulat Gentileschi padre e figlia (Gentileschi pare i filla) va tenir el mrit de cridar l'atenci de la crtica sobre l'alria artstica d'Artemisia Gentileschi a l'mbit dels caravaggistes a la primera meitat del segle XVII.

Longhi emet, al tractar sobre Artemisia, en un to involuntriament misogin, el segent judici: "l'nica dona a Itlia que alguna vegada va saber una mica sobre pintura, colorit, empastament i altres". 
  
A l'anlisi efectuada del quadre ms clebre d'Artemisia, el Degollament d'Holofernes dels Uffizi, Longhi va escriure: Qui pensaria de fet que sobre un llen estudiat de candor i ombres valuoses, dignes d'un Vermeer, d'una grandesa  natural, pogus tenir-hi lloc una matana tan brutal i sagnant? per - s lgic dir-lo - aquesta s una dona terrible! Una dona va pintar tot aix?

I afegia:... No hi ha res sdic aqu, en lloc d'aix el que ms impressiona s la impassibilitat de la pintora, que va ser fins i tot capa d'adonar-se de com la sang, en regalimar violentament, podia decorar amb dues lnies de gotes al vol la zona central! Increble, us dic! I tamb per favor donin a la Sra. Schiattesi (el nom de casada d' Artemisia) l'oportunitat de triar el puny de l'espasa! Al final, no creuen que l'nic propsit de Judit s apartar-se tot el possible per evitar que la sang pugui tacar el seu nou vestit de seda groga? Pensem, de totes maneres, que aquest s un vestit de Casa Gentileschi, el guarda-roba ms refinat de l'Europa del segle XVII, desprs de Van Dyck.

L'anlisi de la pintura subratlla, de manera exemplar, el que significava saber de pintura, i de color i d'empastament: s'evoquen els colors cridaners de la paleta d'Artemisia, la luminiscncia de seda dels vestits (amb aquest groc inconfusible de l'autora), l'atenci perfeccionista per la realitat de les joies i de les armes. L'inters per la figura artstica d'Artemisia, que va romandre inexplicablement feble a pesar de la lectura donada per Longhi, va rebre un fort impuls grcies als estudis en clau feminista, que van subratllar eficament el seu sofriment per la violaci i posterior maltractament, el que determinaria la fora expressiva que assumeix el seu llenguatge pictric quan el subjecte representat eren les seves herones bbliques, que sempre semblen voler manifestar la seva rebelli contra les condicions a les quals els condemnava el seu sexe.

En un article del catleg de l'exposici Orazio e Artemisia Gentileschi que va tenir lloc a Roma l'any 2001 (i desprs a Nova York) al Metropolitan Museum of Art, a l'any 2002, Judith W. Mann es distancia, mostrant els lmits d'una lectura en clau estretament feminista:Tal opini pressuposa que tot el potencial creatiu d'Artemisia s noms sobre dones fortes i capacitades, fins al punt que sembla impossible imaginar-la ocupada en imatges religioses convencionals, com una Mare de Du amb Nen o una verge que acull submisament l'Anunciaci; i a ms es diu que l'artista va refusar modificar la seva interpretaci personal d'aquests temes per acomodar-se a les preferncies dels clients bsicament homes. L'estereotip causa un doble efecte restrictiu: indueix els crtics a dubtar de l'atribuci d'aquelles pintures que no es corresponen amb el model preestablert, i a atribuir un valor inferior a aquells quadres que no compleixen amb el clix.

La crtica ms recent, comenant per la difcil reconstrucci del catleg total dels Gentileschi, intenta donar una lectura menys restrictiva de la carrera d'Artemisia, situant-la ms apropiadament al context dels diferents ambients artstics en els quals la pintora va participar activament. Una lectura semblant restableix Artemisia com una artista que va lluitar amb determinaci, usant l'arma de la seva personalitat i de les seves qualitats artstiques, contra els prejudicis expressats en contra de les dones pintores; va aconseguir ingressar productivament al cercle dels pintors ms respectats de la seva poca, assolint una gamma de gneres pictrics que va ser probablement ms mplia i variada del que indiquin avui les teles atribudes a Artemisia.

Artemisia i les pintores contempornies.
Per a una dona al comenament del segle XVII, ser pintora com Artemisia era una elecci difcil, per no excepcional. Abans d'Artemisia, a la fi del segle XVI i comenaments del XVII, altres pintores van tenir carreres reeixides. Poden esmentar-se:
Sofonisba Anguissola (Cremona al voltant de 1530 - Palerm al voltant de 1625), va anar a Espanya cridada pel rei Felip II.
Lavinia Fontana (Bolonya, 1552 - Roma 1614) va marxar a Roma per invitaci del papa Climent VIII.
Fede Galizia (Mil o Trento, 1578 - Mil, 1630) va pintar natures mortes i una Judit amb el cap d' Holofernes.

Altres pintores van comenar la seva carrera mentre Artemisia encara vivia. Jutjades pels seus mrits artstics, pot qestionar-se l'afirmaci de Longhi que Artemisia va ser "l'nica dona a Itlia que va saber una mica sobre pintura". No hi ha dubte, tanmateix, que Artemisia continua sent una de les ms considerades artistes femenines, i finalment ha ocupat el seu lloc entre els grans artistes del perode barroc.

Repercussi en altres mbits.
Hi ha encara, sigui a l'art d'Artemisia, sigui a la seva biografia, quelcom que la fa especialment fascinant i que desperta l'inters d'alguns escriptors i, no per casualitat, d'algunes escriptores.

La primera escriptora que va decidir compondre una novella entorn de la figura de Artemisia va ser Anna Banti, la dona de Roberto Longhi. El seu primer esborrany del text, en forma manuscrita, data de 1944, per es va perdre en el transcurs de les vicissituds blliques. La decisi de tornar al llibre, titulat Artemisia, escrivint-lo de forma diferent, la va prendre tres anys ms tard. Anna Banti, a la seva nova novella, dialoga amb la pintora, en forma d'un "diari obert", al qual cerca (en parallel al relat de l'adolescncia i maduresa de Artemisia) explicar-se a si mateixa la fascinaci que sent, i la necessitat que hagu de sentir de dialogar, de dona a dona, sobre les lmpides, encara que apassionades, consideracions artstiques de les quals tantes vegades hauria parlat amb Roberto Longhi. A Espanya, Artemisia va ser publicat per Edicions Ctedra l'any 1992.

Cinquanta anys ms tard, el 1999, l'escriptora francesa Alexandra Lapierre afronta, de nou amb una novella, la fascinaci enigmtica de la vida d'Artemisia, i ho fa a partir d'un estudi extremadament escrupols de la biografia i del context histric que li serveix de fons. L'anlisi psicolgic que es llegeix entre lnies, per a comprendre la relaci entre Artemisia dona i Artemisia pintora, acaba per utilitzar, com un leitmotiv, la relaci, feta d'un afecte que troba difcil expressar-se i d'una rivalitat professional latent entre pare i filla. Aquesta novella, amb el ttol dArtemisia, ha estat editada l'any 1999 per Editorial Planeta, i per Planeta DeAgostini el 2000 i 2006.

Artemisia, i ms especficament el seu quadre Degollament d'Holofernes, sn esmentats a l'obra de Wendy Wasserstein de l'any 1988 The Heidi Chronicles, on el personatge principal, Heidi imparteix classes sobre ella com a part del seu curs d'histria de l'art sobre pintores. Al final de l'obra, Heidi adopta a una filla que anomena Judy, que s almenys una referncia parcial a la pintura.

El 1989 Maria ngels Anglada va publicar la seva novella Artemisia, sobre aquesta mateixa figura; posteriorment s'ha reeditat el 1995 i el 1999.

La dramaturga canadenca Sally Clark va escriure una obra de teatre basada en els esdeveniments que van dur a la violaci, aix com els posteriors. "Life Without Instruction" va ser un encrrec del Teatre Nightwood el 1988. Es va treballar el 1990, sota l'adrea de Kate Lushington i Jackie Maxwell. "Life Without Instruction" es va estrenar al Teatre Plus de Toronto el 2 d'agost de 1991. 

Cal esmentar, finalment, entre les obres publicades a Espanya, Artemisia Gentileschi, de Rauda Jamis, Circe Edicions, 1998.

De ms recent aparici s la novella de Susan Vreeland titulada The Passion of Artemisia, que torna a fer una lectura feminista de la seva obra, i sembla que vol aprofitar-se del recent xit de les novelles histriques sobre una obra d'art i el seu autor.

Discutibles, per les mateixes raons, sn els resultats als quals ha arribat la cineasta francesa Agns Merlet, amb la seva pellcula Artemisia (1997), protagonitzada per Valentina Cervi. Es basa noms en part de la vida de la pintora, per es representa de forma inadequada la relaci entre Tassi i Artemisia com un apassionat roman en lloc d'una violaci.

Dintre del gnere documental, ja s'havia rodat l'any 1992, Artemisia, producci canadenca per a televisi.

Obres.      


Altres obres.
Minerva, Sopraintendenza alle Gallerie, Florncia, 1615;
Allegoria dell'Inclinazione, Casa Buonarroti, Florncia, 1615-16 ;
Magdalena penitent, Collecci privada (Marc A. Seidner Collection, Los ngeles), 1615-16 ;
Autoritratto come suonatrice di liuto, Curtis Galleries, Minneapolis, 1615-17 ;
Santa Caterina di Alessandria, Galleria degli Uffizi, Florncia,1618-19 ;
Allegoria della Pittura Museu de Tess, Le Mans, 1620-30 ;
Lucrezia, Gerolamo Etro, Mil, 1623-25 ;
Maria Magdalena come Melanconia, Sala del Tresor de la catedral de Sevilla, 1625 ;
Venere dormiente, Collecci Barbara Piasecka Johnson, Princeton, Nova Jersei, 1625-30 ;
Annunciazione, Museu de Capodimonte, Npols, 1630 ;
Corisca e il satiro, Col. privada, 1630-35 ;
Clio, la Musa della Storia, Col. privada (Nova York, Col. Wildenstein), 1632 ;
Aurora, Col. privada, Roma;
Lot e le sue figlie, The Toledo Museum of Art, Toledo, Ohio, 1635-38 ;
Ratto di Lucrezia, Neues Palais, Potsdam, 1635;
Davide e Betsabea , Neues Palais, Potsdam, 1635 ;
Davide e Betsabea , Palazzo Pitti, Depositi, Florncia, 1635 ;
Santi Proclo e Nicea, Museu i Gallerie Nazionali di Capodimonte, Npols, 1636-37 *Adorazione dei Magi, Museu Nazionale di Sant Martino, Npols, 1636-37 ;
Davide e Betsabea, The Columbus, Museum of Art, Columbus, Ohio, 1636-38 ;
Venere che abbraccia Cupido, Collezione privata, 1640-50 ;
Un'allegoria della Pace i delle Arti sotto la Corona inglese, Malborough House, Londres, 1638-39 (en collaboraci amb Orazio Gentileschi) ;
Madonna e Bambino con rosari, Palau El Escorial, Casita del Principe, 1651.

Referncies.


Fonts bibliogrfiques.
  
  
  
 
 
 
 
 
 
     
 
 
 
 
 
 

Enllaos externs.
Narraci del procs de violaci ;
Biografia d'Artemisia Gentileschi. ;
Artemisia Gentileschi, el valor de una artista. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275160" title="Iholdi" nonfiltered="2807" processed="2792" dbindex="107906">


Iholdi  (en francs: Iholdy), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Armendarits al nord-est, Heleta al nord-oest, Irissarry a l'oest, Lantabat al sud-est i Suhescun al sud.

 Demografia .


   
 Patrimoni religis .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275162" title="Ilharre" nonfiltered="2808" processed="2793" dbindex="107907">


Ilharre  (en francs: Ilharre), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bergouey-Viellenave i Labastide-Villefranche al nord, Abitain a l'est , Labets-Biscay a l'oest, Arbouet-Sussaute al sud-est i Gabat al sud.

 Demografia .


   
Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275163" title="Protrombina" nonfiltered="2809" processed="2794" dbindex="107908">
La protrombina s una protena sanguinia que s'activa donant lloc a la trombina una seriproteasa que catalitza el pas final de la cascada de reaccions del procs de coagulaci de la sang. Se sintetitza al fetge , com els Factors VII, IX i X, en un procs dependent de vitamina K.

La protrombina o Factor II de coagulaci, s el precursor de la trombina, de fet, la trombina no es troba en condicions normals a la sang. La trombina s sintetitzada al fetge com a zimogen en forma de protrombina. Es genera a partir de la protrombina mitjanant la seva proteolisi en dos punts (entre els residus Arg 274 - Thr 275 i Arg 323 - Ile 324) per mitj d'un enzim anomenat Factor de Stuart (o Factor Xa). Aix t lloc en el pas final de dues cascades convergents de reaccions que completen el procs de coagulaci, dites via intrseca i via extrnseca de la coagulaci. Aquesta etapa s dependent de cati Ca2+, actuant com a coenzim. 
La trombina seguidament, duu a terme la conversi de fibringen, una protena sangunia, en fibrina. El resultat s la formaci del cogul tou de fibrina, que cobreix la lesi i atura l'hemorrgia. Amb l'acci del Factor XIII - XIIIa s'obt el cogul dur i es completa el procs.

Referncies.
VOET, Donald; VOET, Judith G. Bioqumica - Captol 34 "Fisiologa Molecular". Trad. de Jorge Bozal, Claudi M. Cuchillo i Jaume Farrs. Barcelona: Ediciones Omega, 1992. ISBN 84-282-0906-5.

Vegeu tamb.

Trombina;
Coagulaci;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275164" title="Jo de Haan" nonfiltered="2810" processed="2795" dbindex="107909">







Jo de Haan (Klaaswaal, 25 de desembre de 1936 - Huijbergen, 19 d'abril de 2006) va ser un ciclista nerlands que fou professional entre 1959 i 1966.

Durant la seva carrera professional aconsegu 39 victries, destacant la Pars-Tours de 1960 i el Tour de Picardia del mateix any. El 1963 aconsegu la medalla de bronze al Campionat del Mn de ciclisme disputat a Ronse.

Abans, com a amateur, havia aconseguit el Campionat dels Pasos Baixos de 1958 com a triomf ms destacat.

Palmars.
1959;
 1r al Gran Premi de Flandes;
 1r al Circuit de Cher;
 1r a Rijen;
 1r a Haacht;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Xampanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest;
1960;
 1r a la Pars-Tours;
 1r al Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa;
 1r al Tour de Picardia;
 1r a la Pars-Valenciennes;
 1r a Lommel;
 1r a Hoepertingen;
 1r a Zandvoort;
 1r al Critrium de Saint-Nazaire;
 1r de la Challenge de Frana;
1961;
 1r al Circuit de Vienne ;
 1r a les Tres Viles Germanes;
 1r al Gran Premi d'Isbergues;
 1r a Sint-Truiden;
 1r a Zwevezele;
 1r a Ieper;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;
 Vencedor d'una etpa al Tour del Nord;
1962;
 1r a Lommel;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque ;
 Vencedor de 2 etapes a la Midi Libre;
1963;
 1r a Sint-Jansteen;
 1r a Wavre;
 3r del Campionat del Mn;
1964;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque ;
 1r a Eede ;
 1r a Sint-Willebrord;
1965;
 1r a Dinteloord ;
1966;
 1r a Opwijk;
 1r a Grobbendonk;

Resultats al Tour de Frana.
1961. Abandona (9a etapa);
1964. 60 de la classificaci general;
1967. 77 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jo de Haan ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275166" title="Nebulosa de reflexi" nonfiltered="2811" processed="2796" dbindex="107910">


En astronomia, les nebuloses de reflexi sn nvols de pols que simplement reflecteixen la llum d'una o diverses estrelles venes.

Aquestes estrelles no sn prou calentes per provocar la ionitzaci dels gasos, com en el cas de les nebuloses d'emissi, per sn prou lluminoses per permetre la dispersi suficient per fer la pols visible.

Edwin Hubble el 1922 va fer la distinci entre aquests dos tipus de nebuloses.

Les nebuloses de reflexi son normalment blaves perqu la dispersi s ms efica per la llum blava que per la vermella (s el mateix procediment de dispersi que ens dna els cels blaus i de les postes de sol vermelles.

Les nebuloses de reflexi i les nebuloses d'emissi sn molt sovint vistes juntes, com per exemple la nebulosa d'Ori i poden ser ajuntades en un sol tipus: les nebuloses difuses

Es coneixen prop de 500 nebuloses de reflexi. Entre les ms boniques trobem les que envolten les estrelles de lesPliades.
Una nebulosa de reflexi blava tamb es pot veure al mateix sector del cel que la nebulosa trfida. L'estrella gegant Antares, molt vermella (tipus espectral M1), est envoltada por una gran nebulosa de reflexi vermella.
Les nebuloses de reflexi sn sovint llocs de naixement d'estrelles.

El 1922, Edwin Hubble public el resultat de les seves investigacions sobre les nebuloses lluminoses. Una part d'aquest treball s la llei de lluminositat de Hubble per les nebuloses de reflexi que estableixen una relaci entre la mida angular (r) de la nebulosa magnitud aparent (m) de l'estrella associada :
5 log(r) =  m + k;
en qu k s una constant que depn de la sensibilitat de l'instrument de mesura.  






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275167" title="Irisarri" nonfiltered="2812" processed="2797" dbindex="107911">


Irisarri  (en francs: Irissarry), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Heleta al nord, Osss a l'oest, Iholdi i Suhescun a l'est.

 Demografia .


   

Enllaos externs.
Web de la comuna d'Irisarri;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275169" title="Irulegi" nonfiltered="2813" processed="2798" dbindex="107912">


Irulegi  (en francs: Iroulguy), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Saint-Martin-d'Arrossa al nord, Ascarat a l'est, Baigorri a l'oest i Anhaux al sud.

 Demografia .


   




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275173" title="Guillaume Bortolaso" nonfiltered="2814" processed="2799" dbindex="107913">
Guillaume Bortolaso, nascut el 21 de mar de 1981 a Agen (Lot-et-Garonne), s un jugador de rugbi a 15 francs que evoluciona al lloc de tercera lnia centre al si de l'efectiu dels USOS Montauban (1,96 m per a 110 kg).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275174" title="Larzabale-Arroze-Zibitze" nonfiltered="2815" processed="2800" dbindex="107914">


Larzabale-Arroze-Zibitze  (en francs: Larceveau-Arros-Cibits), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Lantabat al nord,  Ostabat-Asme al nord-est, Juxue a l'est, Ainhice-Mongelos a l'oest, Bunus al sud-est i Gamarte al sud-oest.

 Demografia .


   


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275178" title="Philippe Boher" nonfiltered="2816" processed="2801" dbindex="107915">
Philippe Boher (Perpiny, 9 de desembre del 1969) s un entrenador de rugbi a 15. Va ser l'entrenador de l'USAP de Perpiny de setembre de 2004 a maig de 2007 fent equip amb Philippe Ducousso, primer, i desprs amb Franck Azma.

 Trajectria .
Va comenar el rugbi a l'escola de rugbi del Vol. Jug en infantils i jniors al Cret Esportiu, per passar desprs a l'USAP de Perpiny (1987) , amb que guany l'any segent el Campionat de Frana Crabos en categoria jnior. Del 1988 al 1996 va jugar amb l'USAP (amb dos parntesis: a l'any 1992, quan va fer el servei militar a Joinville, i la temporada 1993-1994, que va jugar al Brive).

Desprs d'haver acabat la seva carrera com a jugador, compagin la seva tasca de comercial amb la direcci, a la temporada 1997-98, dels equips jnior i promeses de l'USAP, i a la 1999-2000 del primer equip. A partir del 2000 va ser nomenat conseller tcnic de la regi Migdia-Pirineus alhora que conseller tcnic del departament Pirineus Orientals (2000-2004). Juntament amb Philippe Ducousso, al 2001 passa a fer-se crrec de la selecci francesa sub 21, responsabilitat de qu dimitiren per per incorporar-se a l'USAP com a entrenadors. En marxar Ducousso el 2006, el substitu com a co-entrenador Franck Azma, per a la fi del 2007 Boher pleg tamb. Poque setmanes desprs, Philippe Boher es feia crrec de la selecci estatal sub 19, feina que encara exerceix en l'actualitat (2008).

Ha coentrenat la selecci de rugbi a 15 del Rossell .

 Enllaos .
 Biografia ;
 Fitxa de la seva actuaci com a jugador 1990-1996 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275179" title="Cecili Estaci" nonfiltered="2817" processed="2802" dbindex="107916">
Cecili Estaci (Caecilius Statius) fou un comedigraf rom del segle II aC.

Era un esclar de la Gllia Cisalpina, manums. Va conviure amb Enni.

Escriu a l'poca que va entre la mort de Plaute i l'inici de l'obra literria de Terenci (dcades del 180 i 170 aC).

De totes les fabulae palliatae (comdies d'ambient grec) que va escriure ens en queden 40 ttols i uns 300 versos.

El seu model principal s Menandre d'Atenes, i va practicar la tcnica de la contaminatio fins i tot ms que Plaute.

Introdueix a la comdia reflexions psicolgiques i morals.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275180" title="Leslie Johnson" nonfiltered="2818" processed="2803" dbindex="107917">
Leslie Johnson va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 2 de mar del 1912 a Walthamstow, una barriada de Londres. Va morir el 8 de juny del 1959 a Foxcote, Gloucestershire, Anglaterra. 


 A la F1 .

Va participar a la temporada 1950 del campionat del mn de Frmula 1, on va participar a una sola cursa, la primera cursa de l'historia de la F1, el GP de la Gran Bretanya el 13 de maig del 1950.

Leslie Johnson no va sumar cap punt pel campionat, per va participar a varies curses no puntuables pel campionat de la F1.
 

 Resultats a la F1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275181" title="Franck Azma" nonfiltered="2819" processed="2804" dbindex="107918">
Franck Azma (Ambilly Alta Savoia, 7 d'abril de 1971) va ser jugador de rugby i s entrenador de la USAP. Jugava en la posici de centre (1m82, 82 quilos).

Des del 15 de maig de 2006, s coentrenador de l'equip de primera divisi de Perpiny, la USAP, encarregat de les lnies de defensa. Reemplaa Philippe Ducousso i durant la temporada 2006-2007 coincid amb Philippe Boher, que tenia cura dels davanters.

 Carrera esportiva .

 Com a jugador de club .
 Format a Arles;
 USAP 1990-92;
 Montpellier RC 1992-96;
 ASM Clermont 1996-2000;
 RC Narbonne 2000-2001;

 Com a jugador en la selecci francesa .
Internacional militar;
Frana -21 anys;

 Com a entrenador.
 Cret Esportiu  fins a 2004;
 Jniors Reichel USAP ;
 USAP  2006-;

 Palmars .
 De club .
 Vencedor de l'Escut europeu: 1998-99 (amb Montferrand);

 Enllaos .
 Biografia a la plana de l'USAP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275183" title="Huascarn" nonfiltered="2820" processed="2805" dbindex="107919">
  
L'Huascarn, amb 6.768 metres, s el cim ms alt del Per i el quart ms alt d'Amrica del Sud. Es troba a la Serralada Blanca, als Andes centrals peruans, a la provncia de Yungay. 

Es caracteritza per tenir dos cims: el ms alt, l'Huascarn Sud (6.768 m) s separat pel coll de la Garganta de l' Huascarn Nord, de 6.655 metres.

Origen del nom.
El seu nom prov del qutxua waskha (cadena) i ran (pedres o muntanyes rocoses). Huascarn significa, doncs, cadena de muntanyes. Existeixen diverses llegendes sobre l'origen del nom Huascarn, per la mes versemblant s que l'inca Huayna Cpac al seu pas per Yungay li va donar el nom del seu fill primognit Huscar a la muntanya ms alta i bella, per la qual cosa Huascarn tamb significa La muntanya d'Huscar.

Primera ascensi.
La primera ascensi al Huascarn es realitz el 20 de juliol de 1932 per una expedici germano-austraca, encapalada per par H. Bernhard, E. Hein, H. Hoerlin, i E. Schneider. 

El cim nord fou assolit el 1908 per una expedici nord-americana en la qual va prendre part Annie Smith Peck.

Altres.
 El 31 de maig de 1970, un gran terratrmol va causar el despreniment d'una gran quantitat de gel, neu i pedres del seu cim nord, provocant la total desaparici de la ciutat de Yungay, la mort de ms de 20.000 persones i la desolaci de bona part dels voltants.

 De juliol a setembre de 1979, l'alpinista i metge Nicolas Jaeger va viure 60 dies, sol, a 6.700m, just al costat del cim de l'Huascaran, per estudiar els efectes de la hipxia sobre el seu organisme. De resultes de la experincia realitz la pellcula Operaci Supervivncia.

 La muntanya i els voltants estan inclosos dins el Parc Nacional de Huascarn, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1985.

Enllaos externs.
 Ascencions a l'Huascarn;
 Llista de cims andins ms alts de 6.000 metres i fotografies de l'Huascarn   ;
 Llista, altitud i fotografies dels principals cims d'Amrica del Sud ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275184" title="3/4 Ala" nonfiltered="2821" processed="2806" dbindex="107920">

En rugbi a 15, el 3/4  ala (11 o 14) (esquerre i dret) (en angls : wing) s un dels quinze llocs habituals i a un equip s'en troben dos, un a l'extrem dret (14) i un altre a l'esquerre (11). L'ala s un jugador que forma part dels tres quarts.

Els jugadors que fan aquesta funci sn ms petits ats que la seva velocitat els ha de permetre infiltrar-se en l'espai no ocupat per anar a marcar un assaig. Sn els finalitzadors de les jugades, els millors marcadors d'assaigs. Durant les fases ofensives, no poden anar cap a l'altre costat i aix crear superioritats per passar la defensa. Sn jugadors reputats pels assaigs marcats per tamb han de ser bons defensors i placadors per defensar sobre els seus homlegs per tamb impedir els tocs que permetrien a l'adversari ocupar el terreny.

Els jugadors que juguen a aquest lloc sn generalment els ms lleugers de la defensa, menys tanmateix que els migs de mel. Tenen tanmateix tendncia des del comenament dels anys 90 a ser a la vegada rpids i forts, com ho sn sovint els jugadors originaris de les illes Tonga o Samoa, que exploten llavors la seva inrcia per no ser aturats un vegada llanats. Jonah Lomu s l'exemple ms destacat d'aquest nou tipus d'extrem, simbolitza les transformacions que ha comportat el pas al rugbi professional. Encara queden extrems de mida ms modesta que juguen ms amb seva tonicitat i els seus suports en els petits espais: Austin Healey, Christophe Dominici, Breyton Paulse, Shane Williams, Pierre-Yves Lerayer i James Simpson-Daniel.

Alguns dels jugadors ms destacats a la posici d'ala o extrem sn: Jonah Lomu (NZ), Joe Rokocoko (NZ), Doug Howlett (NZ), John Kirwan (NZ), David Campese (AUS), Gerald Davies (GAL), Rory Underwood (ANG), Bryan Habana (AFS), Rupeni Caucaunibuca (FID), Christophe Dominici (FRA), Philippe Saint-Andr (FRA), Andr Boniface (FRA) i Patrice Lagisquet (FRA), Vincent Clerc (FRA), Vilimoni Delasau (FID), JP Pietersen (AFS), Shane Williams (GAL), Lote Tuqiri (AUS), Jason Robinson (ANG), Rory Lamont (ESC), Sean Lamont (ESC), Cdric Heymans (FRA), Tom Varndell (ANG) .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275185" title="Monument a Colom" nonfiltered="2822" processed="2807" dbindex="107921">

 
El Monument a Colom s una de les ms famoses esttues de la ciutat de Barcelona. Construda en homenatge al descobridor Cristfor Colom; est erigida a la plaa del Portal de la Pau, punt d'uni entre el sud de les Rambles i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau.

A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet pujar fins a la semiesfera situada sota els peus de l'esttua, des d'on es divisa la ciutat.

Inauguraci.
El monument va ser construt com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de la Exposici Universal de Barcelona de 1888. Inaugurat el 1 de juny de 1888, en plena Exposici, es va convertir de seguida en una de les icones ms caracterstiques de la ciutat.

Artistes escultors.
L'esttua de Colom est situada dalt d'una columna de ferro. El monument va ser concebut per Gaiet Bugas i Monrav, i l'esttua, de set metres d'altura, s obra de l'escultor Rafael Atch. El conjunt escultric mesura un total de 60 metres d'altura. Va obtenir la medalla d'or de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888.

Els escultors que hi intervingueren foren Pere Carbonell i Huguet, Josep Gamot, Rafael Atch i Josep Carcass a les allegories dels regnes; Manel Fux, Josep Gamot, Eduard Batista Alentorn, Francesc Pags i Serratosa a les esttues dels collaboradors de Colom; aquestes vuit escultures sn de pedra, mentre que sn de bronze la de Colom, de Rafael Atch, els quatre lleons de la base de l'Agapit Vallmitjana i Abarca i els vuit relleus amb escenes, obra l'Antoni Vilanova i de Josep Llimona, desapareguts poc desprs, i que van ser substituts el 1929 per uns de nous de Fux, Carbonell i Torres.

Polmica i interpretaci.
L'esttua representa Colom amb el bra dret ests i el dit ndex assenyalant cap al mar. Inicialment es va dir que assenyalava Amrica, per aquesta afirmaci va crear polmica ja que Amrica est situada en sentit contrari a on assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents d'opini: la primera, segons la qual l'esttua s'ha d'entendre com una metfora, afirma que la intenci del seu autor era que Colom assenyals cap a Amrica, per que el pblic no hauria ents que el dit hagus assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per aix va installar l'esttua assenyalant al mar. La segona opini, molt similar a la primera, afirma que l'esttua no assenyala a Amrica, sin el cam cap a Amrica per mar, que s la ruta que va fer Colom partint del port de Palos de la Frontera (Huelva). I la tercera opini s que l'esttua no assenyala la ruta cap a Amrica sin cap a Gnova, la seva presumpta ciutat natal, i que est en lnia recta seguint la direcci que marca el dit.

Finanament.
El gran impulsor de la construcci del monument va ser el alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet. El finanament del monument va causar una gran polmica en el seu moment. Al principi es va obrir una subscripci popular perqu pogus ser construt grcies a les donacions dels particulars, ms tard l'Ajuntament de Barcelona s'en va fer crrec donat que les aportacions particulars van ser insuficients, i el pressupost inicial, unes 300.000 pessetes, va ser mpliament superat.

Galeria d'imatges. 


 Vegeu tamb . 
 Les Rambles ;
 Exposici Universal de Barcelona de 1888 ;

 Referncies .


 Enllaos externs . 
 web de l'Ajuntament de Barcelona ;
 Cpia digital del concurs per fer el monument a Colom. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275187" title="Mig d'Obertura" nonfiltered="2823" processed="2808" dbindex="107922">

En rugbi a 15, el mig d'obertura o obridor (nmero 10) (en angls : Fly-half) s el jugador encarregat de l'orientaci del joc del seu equip desprs d'una fase tancada obrint sobre els tres quarts (d'on prov el seu nom) encara que el seu paper no es limiti a aquest aspecte. Tradicionalment porta el nmero 10. Amb el mig de mel, forma una associaci anomenada charnire (frontissa) cabdal en l'organitzaci d'un equip. Les seves decisions influencien de manera determinant la manera de jugar de l'equip. El mig d'obertura t una mplia gamma de possibilitats tctiques en funci de les diferents situacions.

El joc al peu s crucial en aquest lloc. En una fase defensiva, el joc al peu del mig d'obertura sovint t per objectiu alleujar el seu equip trobant un toc el ms lluny possible de la zona d'anotaci. En atac, el seu joc al peu pot permetre ocupar el terreny guardant la pilota a l'rea de joc per pressionar llavors l'equip contrari. Tamb pot picar un globus, sovint cap al darrere del contrari per tal d'obligar-lo a un duel aeri perills i aix crear confusi en una defensa organitzada. D'altres possibilitats sn les petites puntades de peu a seguir, per a ell mateix o un per a company d'equip, a terra o b per sobre el mig d'obertura i els centres contraris.

A ms a ms del joc al peu, el mig d'obertura tamb t el recurs del joc a m. Per aquesta alternativa s rarament utilitzada quan l'equip s sota pressi dintre dels seus 22 metres, excepte en casos excepcional com per exemple una situaci de final de partit amb superioritat numrica. El joc a m s utilitzat amb el propsit de marcar un assaig utilitzant la velocitat i l'agilitat dels tres quarts, al principi o en el moment de fases de joc ms perllongades per comenar a desestabilitzar la defensa abans d'iniciar un nou moviment ofensiu.

Alguns dels jugadors ms destacats a la posici de mig d'obertura sn: Fred Allen, Phil Bennett, Naas Botha, Mark Ella, Barry John, Jack Kyle, Michael Lynagh, Ian McGeechan, Cliff Morgan, Bennie Osler, Hugo Porta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275189" title="Motor Chrysler SOHC V6" nonfiltered="2824" processed="2809" dbindex="107923">
El motor Chrysler SOHC V6 va ser presentat l'any 1993 com un dels motors punters de Chrysler. Es tractava d'una versi derivada del motor 3.3 noms que s'usa una arquitectura de motor SOHC en comptes del OHV. Sn fabricats a la planta de Trenton, Michigan, excepte la versi high-output del 3.5L que es fabrica a Kenosha, Wisconsin.

S'espera que aquesta famlia de motors quedi substituda pels motors Phoenix l'any 2013.

 Informaci general .

Existeixen 3 variants d'aquesta famlia de motors: 3.5L, 3.2L i 4.0L (aquesta ltima, va aparixer al 2006 amb el Dodge Nitro). En principi aquests havien d'usar-se, ms aviat, com a substituts dels motors en configuraci longitudinal que usaven els vehicles de Chrysler que usaven el xasss LH i no pas del disseny transversal usat pels vehicles amb xasss K. Cal esmentar tamb un 2.7L, encara que aquest usa una arquitectura DOHC.

El primer en nixer d'aquesta famlia es el 3.5L (1994). Posteriorment, s'ofereix un 3.2L (1998) que deixar de fabricar-se al 2004. Com s'ha indicat anteriorment, el 4.0L apareix a partir del 2006 (2007).



 3.5 .

Amb un cubicatge de 3.5L (3518 cc, 214 in), es tracta d'una versi del 3.3L amb un dimetre (bore) major, de 96 mm i una carrera (stroke) de 81 mm que en aquest cas es la mateixa. El motor disposa d'una configuraci que permet una major torsi a baixes i mitjanes revolucions; tot i ser SOHC, el motor tenia 4 vlvules per cilindre, una configuraci de vlvules ms comuna en un DOHC. La seva potncia era de 214 cv i 300 Nm de torsi.

L'any 1999 es va oferir completament d'alumini, sota el nom d'EGJ. Tamb, va ser modificat per ser ubicat de forma longitudinal per als models de propulsi, primer amb el Prowler i posteriorment amb la gamma LX. Al 2004, la potncia ja era de 234 cv i 327 Nm de torsi.

La versi high-output, anomenada EGG, t una potncia de 255 cv i una torsi de 339 Nm. La versi EGK va ser utilitzada pels models especials de 300M durant el perode 2002-2004.

 Vehicles que han equipat el motor EGJ:
 Chrysler Sebring;
 Dodge Avenger;
 Chrysler Concorde;
 Chrysler LHS;
 Chrysler New Yorker;
 Dodge Intrepid;
 Eagle Vision;
 Plymouth Prowler;

 Vehicles que equipen el motor EGG:
 2005 Chrysler 300 Touring;
 2005 Dodge Magnum SXT;
 2006 Dodge Charger;
 2009 Dodge Journey;
 1999-2004 Chrysler 300M;
 2002-2004 Chrysler Concorde Limited;

 4.0 .

El motor 3.5L va crixer a 4.0L (3952cc; 241 in) per oferir-se al Dodge Nitro i al Chrysler Pacifica. El dimetre (bore) es de 96 mm, la carrera (stroke) de 91 mm i la seva relaci de compressi es de 10.3:1. La potncia d'aquest motor 

Vehicles que equipen aquest motor

 2007 actualitat Dodge Nitro;
 2007 actualitat Chrysler Pacifica;
 2008 actualitat Chrysler Town & Country;
 2008 actualitat Dodge Grand Caravan;

 3.2 .

Aquest motor 3.2L (3231 cc; 197 in) es va presentar juntament amb l'actualitzaci del xasss LH l'any 1998. Tamb, de 4 vlvules per cilindre, tenia un dimetre (bore) menor, de 92 mm i una carrera (stroke) de 81 mm, la mateixa que el 3.5L. Amb 225 cv i 305 Nm de potncia, complia amb l'estndard TLEV. A partir del 2001 va deixar d'oferir-se.

Vehicles que l'han equipat

 1998-2001 Chrysler Concorde;
 1998-2001 Dodge Intrepid;

 Vegeu tamb .

 Motor 3.3 de Chrysler;
 Motor LH de Chrysler;

 Enllaos externs .

 Informaci dels motors SOHC V6 a Allpar.com ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275191" title="Hideki Tojo" nonfiltered="2825" processed="2810" dbindex="107924">



Hideki Tojo (Ky jitai:      ; Shinjitai:      ; T j  Hideki) (Tquio, 30 de desembre de 1884   Tokio, 23 de desembre de 1948) fou un poltic i militar de l'Imperi del Jap.

Tojo fou general de l'exrcit imperial japons i primer ministre de l'Imperi del Jap durant la Segona Guerra Mundial, del 18 d'octubre de 1941 al 22 de juliol de 1944. Un cop acabada la guerra fou condemnat a mort pel tribunal militar internacional de l'est, i penjat el 23 de desembre de 1948 a Tquio.

 Biografia .
Hideki Tojo va nixer al districte japons de K jimachi al 1884. Era el tercer fill de Hidenori Tojo, un Chu Sho (Tinent General) de l'Exrcit Imperial Japons. Els dos germans ms grans de Hideki van morir abans que ell nasqus. Al 1909 es va casar amb Hatsuko Ito, amb qui tingu 3 fills i 4 filles.

 Inicis de la carrera militar .
Tojo es gradu a la 17a promoci de l'Acadmia Imperial de Guerra del Jap al 1905, sent el 42 de 50 cadets, i reb el despatx de Tinent de 2a d'infanteria.

Es gradu amb honors a la 27a promoci de l'Acadmia d'Estat Major al 1915, sent promogut desprs a capit i assignat com a comandant del 3r Regiment Imperial de Gurdies. Al 1919 va ser destinat a Sussa com a agregat militar. Torn al Jap al 1920, sent promogut a major. Al 1921 torn a Europa, ara com a oficial resident a Alemanya.

Al 1922 torn al Jap per assumir el crrec d'instructor a l'Acadmia d'Estat Major de l'Exrcit. Al 1929 va ser promogut a tinent coronel.
 
Durant la dcada dels 20, Tojo s'involucr en poltica, sent dirigent del Tosei-Ha (Grup de Control) amb Kazushige Ugaki, Gen Sugiyama, Koiso Kuniaki, Yoshijiro Umezu i Tetsuzan Nagata. Van intentar representar als moderats ms conservadors, en oposici als grup extremista Kodaha (Grup d'Acci), encapalat per Sadao Araki (i, finalment, ambdues faccions van derivar en la Societat de la Fulla Doble, un grup militarstic de credos ultranacionalistes fantics).

 General .
Al 1933, Tojo va ser promogut a Sho Sho i serv com a Cap del Departament de Personal del Ministeri de l'Exrcit.

Va ser nomenat comandant de la 24a Brigada d'Infanteria IJA a l'agost de 1934. Al setembre de 1935, Tojo va ser nomenat comandant del Kempeitai del Exrcit Kwangtung a Manxroa. El malnom de Tojo era "Kamisori" (Rasurat), donada la seva reputaci d'una ment esquerpa i legalstica capa de prendre rpides decisions.

Durant els Incidents del 26 de Febrer de 1936, Tojo i Shigeru Honjo, un conegut seguidor de Sadao Araki, Tojo actu en contra del cop d'estat. L'Emperador Hirohito es va sentir ultratjat pels atacs contra els seus consellers (van morir 3 ministres), i desprs d'una curta crisi poltica, els rebels van rendir-se. Desprs, el Tosei-Ha va purgar l'Exrcit d'oficials radicals, i els lders de la rebelli van ser jutjats i executats. Desprs de la purga, el Tosei-Ha i el Kodaha es van unir en la seva associaci conservadora per altament anti-poltica sota l'estendard del Kodoha, i amb Tojo a una posici de lideratge.

Tojo va ser promogut a Cap d'Estat Major de l'Exrcit de Kwangtung. Com a Cap d'Estat Major, Tojo era responsable de diverses operacions militars per tal d'incrementar la penetraci japonesa a les regions frontereres de Monglia i Monglia Interior que llindaven amb Manchukuo. Al juliol de 1937, comand personalment les unitats de la 1a Brigada Independent a l'Operaci Chahar.

Desprs de l'Incident al Pont Marco Polo, que senyal l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa, Tojo orden a les seves tropes que es dirigissin cap a Hopei i a altres objectius al nord de Xina.

Tojo torn al Jap al maig de 1938 per servir com a Viceministre de la Guerra sota el Ministre de la Guerra Seishiro Itagaki. Entre desembre de 1938 a 1940, Tojo va ser Inspector General de l'Aviaci de l'Exrcit.

 Ascensi a Primer Ministre .

Al juliol de 1940, Tojo va ser nomenat Ministre de la Guerra al segon govern de Fumimaro Konoe, continuant al mateix crreg durant el tercer govern de Konoe. Era un seguidor convenut de l'Aliana Tripertita del Jap amb l'Alemanya Nazi i l'Itlia Feixista. Com a Ministre de la Guerra continu l'expansi de la guerra amb Xina.

Per tal d'aillar Xina de l'ajut extern, Jap enva l'Indoxina francesa al juliol de 1941. Davant d'aquest fet, els Estats Units van imposar sancions econmiques al Jap a l'agost, imposant un embargament total de les exportacions del petroli i la gasolina.

El 6 de setembre es fix un termini fins a inicis d'octubre per continuar les negociacions. El 14 d'octubre, ja havia passat la data sense cap mena de progrs. El Primer Ministre Konoe presid per darrer cop el consell de ministres, a on Tojo va ser qui ms va parlar: Durant els sis darrers mesos, des d'abril, el ministre d'exteriors ha fet grans esforos per millorar les relacions. Tot i al meu respecte per tot aix, seguim en un punt mort  El quid de la qesti es la imposici que se'ns ha fet de retirar-nos d'Indoxina i de Xina. Si ens dobleguem a les demandes americanes, destruirem els fruits de l'incident de Xina. Se'ns prendr Manchukuo del nostre control, i finalitzar el nostre control sobre Corea.  

L'opini predominant a l'Exrcit japons en aquells moments era que prosseguir amb les negociacions podria ser perills, per l'Emperador Hirohito pesava que ell podria ser capa de controlar les opinions extremistes de l'exrcit fent servir al carismtic i ben relacionat Tojo, el qual havia mostrat pblicament les seves reserves cap a una guerra mab l'oest, si b el propi emperador era escptic sobre el fet de qu Tojo pogus ser capa d'evitar el conflicte. El 13 d'octubre declar a Koichi Kido que "Sembla que actualment hi ha poques esperances sobre la situaci de les negociacions entre el Jap i els Estats Units. En aquests moment, si esclaten les hostilitats, haur de declarar la guerra".

El 16 d'octubre. Konoe, polticament allat i convenut de qu l'emperador no confiava ms en ell, dimit. Posteriorment es justific al seu secretari en cap del gabinet, Kenki Tomita:

s clar que Sa Majestat s un pacifista, i no hi ha dubte de qu voldria evitar la guerra. Quan li vaig dir que iniciar una guerra s un error, em don la ra. Per al dia segent em digu: "Ests amonat per l'ahir, per no t'haurs d'amonar gaire ms". Aix, gradualment, comen a inclinar-se per la guerra. I la segent vegada que el vaig trobar, estava molt ms inclinat cap a la guerra. En poc, sentia que l'Emperador deia: "El meu primer ministre no entn els afers militars, ho s prou b". Poc desprs, l'Emperador havia fet seus els punts de vista de l'alt comandament de l'Exrcit i la Marina. 


En aquells moments, el Prncep Higashikuni era l'nic que es deia que podria controlar l'Exrcit i la Maria i estava recomanat per Konoe i per Tojo. Hirohito rebutj aquesta opci, argumentant que un membre de la famlia imperial no hauria de suportar la responsabilitat d'una guerra contra Occident. Seguint el consell de Koichi Kido, escoll a Tojo, de qui se sabia la seva devoci cap a la instituci imperial. L'Emperador convoc a Tojo al Palau Imperial un dia abans que Tojo prengus possessi del crrec. 

Tojo escrigu al seu diari que "creia que estava convocat perqu a l'Emperador no li agradaven les meves opinions". Li va donar una ordre: revisar el que havia estat sancionat a les conferncies imperials. Tojo, que recolzava la guerra, accept l'ordre i procur obeir-la. D'acord amb el coronel Akiho Ishii, un membre de l'Estat Major General de l'Exrcit, el Primer Ministre demostr un sentit sincer de lleialtat cap a l'emperador mentre realitzava la seva tasca.

El 2 de novembre, Tojo i els Caps d'Estat Major Hajime Sugiyama i Osami Nagano van informar a Hirohito que la l'anlisi havia estat en va. L'emperador llavors don el seu consentiment a la guerra.

El 3 de novembre el Tai Sho Nagano explic en detall el pla de l'atac a Pearl Harbor a Hiroito. El pla esbossat pels Caps de l'Estat Major de l'Exrcit i la Marina preveia la destrucci del permetre defensiu occidental, operant en lnies interiors de comunicaci i inflingint grans baixes. A ms, la flota japonesa que ataqus Pearl Harbor tenia l'ordre de l'Almirall Yamamoto d'estar preparada per tornar al Jap en cas de qu les negociacions arribessin a bon terme.

El 5 de novembre, Hirohito aprov en una conferncia imperial el pla d'operacions per a una guerra contra l'oest i tingu diverses reunions amb els militars i amb Tojo fins a finals de mes. L'1 de desembre, una nova conferncia imperial sancion la "Guerra contra els Estats Units, Anglaterra i Holanda".

 Primer Ministre .
Tojo continu mantenint el crrec de Ministre de la Guerra durant que serv com a Primer Ministre, entre el 18 d'octubre de 1941 i el 22 de juliol de 1944. Tamb serv com a Ministre de Vivenda entre 1941-42, Ministre d'Afers Exteriors al setembre de 1942, Ministre d'Educaci al 1943 i Ministre de Comer al 1943.

Com a Ministre d'Educaci, continu amb l'adoctrinament militarstic i nacionalista dins del sistema nacional d'educaci, i reafirm les poltiques conservadores al govern.

La seva popularitat era molt alta als primers anys de la guerra, mentre que les tropes japoneses anaven de victria en victria. No obstant aix, desprs de la Batalla de Midway, i a mida que la guerra s'anava girant en contra del Jap, Tojo hagu d'encarar una oposici tant del govern com dels militars. Per enfortir la seva posici, al febrer de 1944 assum el crrec de Cap de l'Estat Major General de l'Exrcit Imperial Japons. Per desprs de la caiguda de Saipan es vei obligat a dimitir el 18 de juliol de 1944, retirant-se a la llista de primera reserva i recluint-se posteriorment.

 Captura, judici i execuci .
Desprs de la rendici incondicional al 1945, el General americ Douglas MacArthur don ordres perqu s'arrestessin als primers 40 criminals de guerra, Tojo entre ells. Ben aviat, la llar de Tojo a Setagaya va ser envoltada per periodistes i fotgrafs. Quan la policia militar va envoltar la casa el 8 de setembre de 1945, van sentir un tret des de dins. El Major Paul Kraus i un grup de policies militars van entrar, seguits per George Jones, un periodista del The New York Times. Tojo s'havia disparat, per no s'havia encertat al cor. A les 4:29, desarmat i sagnant pel pit, Tojo comen a parlar, i dos periodistes japonesos van gravar les seves paraules: Sento molt que em costi tant morir. La Guerra del Gran Est Asitic estava justificada i era correcta. Ho lamento per la naci i per totes les races de les potncies de la Gran sia. Espero pel judici correcte de la Histria. Volia sucidar-me, per de vegades aix falla.

Va sobreviure i va ser detingut. Desprs de curar-se de les ferides, va ser traslladat a la Pres de Sugamo i va ser jutjat per crims de guerra pel Tribunal Militar Internacional per l'Orient Lluny i trobat culpable dels segents crims:

 1r crrec: emprendre guerres d'agressi, y guerra o guerres en violaci a la llei internacional;
 27 crrec: emprendre una guerra no provocada contra la Repblica de Xina;
 29 crrec: emprendre una guerra agressiva contra els Estats Units;
 31 crrec: emprendre una guerra agressiva contra la Commonwealth Britnica;
 32 crrec: emprendre una guerra agressiva contra Holanda (Indonsia);
 33 crrec: emprendre una guerra agressiva contra Frana (Indoxina);
 54 crrec: ordenar, autoritzar i permetre tracte inhum contra els presoners de guerra i altres. ;

Hideki Tojo va acceptar la total responsabilitat al final per les seves accions durant la guerra. Va ser sentenciat a mort el 12 de novembre de 1948 i executat a la forca el 23 de desembre de 1948. Als moments finals es disculp per totes les atrocitats comeses pels soldats japonesos i deman als militars americans que mostressin compassi cap als japonesos, que havien patit uns atacs aeris devastadors, aix com dues bombes atmiques.

 Condecoracions .

 Orde del Mil d'Or (2a classe) ;
 Orde del Sol Naixent (2 classe) ;
 Orde del Tresor Sagrat (2 Classe) ;
 Orde del Mrit de la Creu Roja;
 Medalla de la Guerra Ruso-Japonesa 1904-05 ;
 Medalla de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victoria aliada a la Primera Guerra Mundial;
 Medalla de la Guerra del Gran Est Asitic;
 Medalla de l'Incident Xins 1931;
 Medalla de l'Incident Xins 1937;
 Medalla de l'Incident Xins 1942;
 Medalla de la commemoraci del 2.600 Aniversari Nacional;
 Medalla de la Coronaci Showa;
 Medalla Commemorativa de la Visita de l'Emperador;
 Orde de l'liga Alemanya	 ;
 Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer (Itlia);


 Enllaos externs .
Hideki Tojo Biografia.
WW2DB: Hideki Tojo;
Frases de Hideki Tojo;
Judici;
Adrea de Tojo Hideki, Premier del Jap;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275211" title="Auto sacramental" nonfiltered="2826" processed="2811" dbindex="107925">
Un auto sacramental s una pea teatral religiosa que noms consta d'un tema eucarstic que es representava entre els segles XVI i XVIII el dia de Corpus Christi, amb una gran expectaci. 

La millor descripci que s'ha fet d'un auto sacramental sn aquests versos de Lope de Vega i Pedro Caldern de la Barca:

"Y qu son autos?

Comedias

honor y gloria del pan

que tan devota celebra

esta coronada Villa

por su alabanza sea

confusin de la hereja

y gloria de la fe nuestra

todas historias divinas"

 Histria . 

En els seus orgens, l'auto era una representaci teatral tant de carcter religis com prof; a l'edat mitjana el autos tamb rebien el nom de misteris o moralitats, sobretot quan eren religiosos; des de la segona meitat del segle XVI van comenar a anomenar-se autos sacramentales.  

L'auto sacramental desenvolupa una relaci entre els personatges simblics que encarnen conceptes i sentiments humans immersos en mig d'una luxosa escenografia per desenvolupar una idea allegrica de carcter teolgic o filosfic. Els elements reals van anar perdent cada vegada ms la seva realitat i la seva referncia al temps, fins i tot. El auto sacramental no disposa de noci de temps, i per aix es constitueix en el pol oposat a l'entrems, impregnat per la vida realista concreta. Aquesta irrealitat i va imposar l'atac dels autors del Neoclassicisme al segle XVIII. Tot i aix, alguns autors moderns, en particular els de la Generaci del 27 i posteriors, han intentat revitalitzar el gnere: Rafael Alberti i Miguel Hernndez, amb Quin  te ha visto y quin te ve i Sombra de lo que eras van escriure autos sacramentals i Gonzalo Torrente Ballester, posteriorment. 

L'origen d'un auto allegric s'ha de buscar al Auto de la Pasin de Lucas Fernndez publicat cap al 1500. Fernndez introdueix alguna innovaci respecte als procediments de Juan del Enzina, que s aprofitada desprs per Gil Vicente en el seu Auto pastoril castelanho (1502); a ms, aquest autor portugus fa un altre pas en el Auto de la sibila Casandra, en el que abandona la submissi als lmits cronolgics. A ms, segons d'hispanista  Ludwig Pfandl , els autos sacramentals sn els nics drames veritablement simblics. Presenten la vida allegrica i, per tant, perceptible per els sentits, al conjunt dogmtic del Catolicisme; contenen el mn i la naturalesa, els afectes i els sentiments, la intelligncia, la voluntat i la imaginaci com a potncies de l'nima, la histria religiosa i la profana, el passat, el present i el futur com a conjunt de l'Esglsia, purgant, militant i triomfant, sota el sostre protector d'aquella catedral d'idees; ajunten l'univers i la humanitat en una gran parbola.

No hi ha un auto sacramental consagrat a la festivitat del Corpus Christi, prpiament, fins la Farsa sacramental de Hernn Lpez de Yanguas (1520-1521). La trajectria del auto comena a agafar importncia entre 1525 i 1550. Diego Snchez de Badajoz s el primer en perfilar una acci eucarstica, encara que es limita a narrar-la i no fa intervenir personatges allegrics; un altre pas ms el marca el Auto de los hierros d'Adn del Cdice, perqu l'nic personatge real s Adn, que es mou entre deu smbols personificats (el Libre Albedro, el Deseo, el Trabajo, la Ignorancia, la Fe, la Sabidura, la Esperanza, la Caridad, el Error i la Misericordia). L'enumeraci  d'aquests personatges illustra els rols abstractes que arribar a aconseguir el auto en el segle que va des de 1550 a 1650. Posteriorment hem de destacar els noms de Juan de Timoneda, Lope de Vega, Antonio Mira de Amescua, Tirso de Molina i Jos de Valdivielso, precursors influenciats pel gran mestre del gnere, Pedro Caldern de la Barca.

 Tipus d'autos sacramentals .
La classificaci dels autos sacramentals i alguns exemples de les obres.

 Filosfics i teolgics: El gran teatro del mundo, El veneno y la triaca, La vida es sueo.

 Antic Testament: Sueos hay que son verdad, La cena de Baltasar.

 Nou Testament: Tu prjimo como a ti mismo, basada en la paraula del Bon Samarit. ;

 Histric llegendari: La devocin de la misa.

 Mitolgics: Los encantos de la culpa, El divino Orfeo.

 Enllaos externs .

www.cervantesvirtual.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275231" title="Llista de municipis de Cantal" nonfiltered="2829" processed="2812" dbindex="107928">
Llista dels 260 municipis del departament francs del Cantal (15).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275232" title="Llista de municipis del Pui Domat" nonfiltered="2830" processed="2813" dbindex="107929">
Llista dels 470 municipis del departament francs del Pui Domat (63).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275237" title="Llista de municipis de l'Alta Viena" nonfiltered="2831" processed="2814" dbindex="107930">
Llista dels 201 municipis del departament francs de l'Alta Viena (87).


(CAL) Communaut d'agglomration Limoges Mtropole, cre en 2003.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275239" title="Llista de municipis de la Corresa" nonfiltered="2832" processed="2815" dbindex="107931">
Llista dels 286 municipis del departament francs de la Corresa (19).


(CAB) Communaut d'agglomration de Brive, cre en 2002.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275241" title="Guayadeque" nonfiltered="2833" processed="2816" dbindex="107932">


El barranc de Guayadeque es troba a l'illa de Gran Canria. Separaci natural dels municipis d'Ingenio i Agimes, s un dels barrancs ms grans de l'arxiplag. Destaca per les restes arqueolgiques guanxes i per els seus valuosos exemples de flora i fauna.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275243" title="Llista de municipis de la Cruesa" nonfiltered="2834" processed="2817" dbindex="107933">
Llista de municipis del departament francs de la Cruesa (23).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275250" title="El Cuc de Molins de Rei" nonfiltered="2835" processed="2818" dbindex="107935">
El Cuc de Molins de Rei, al Baix Llobregat, s la tercera bstia de foc de la poblaci, desprs d'El Camell i l'Entxuscat.

La colla que se'n encarrega del seu manteniment i de fer-lo sortir s el Grup del Drac del Casal de Joves de Molins de Rei, format l'any 1986 i que originalment sortia amb un drac de grans dimensions que tenien que desmuntar i muntar completament cada cop que participava a un correfoc degut a un local de dimensions redudes per la mida de la bstia.

Per posar remei a aquesta problemtica, el Drac del Casal de Joves va ser substitut pel Cuc, una cuca de cinc mduls que s'uneixen entre s, portat a pes. La seva estrena fou el 23 d'abril de 1995, participant en una representaci de la Diada de Sant Jordi, conjuntament amb els Diables de l'Agrupa de Molins de Rei.

Actualment realitza diferents sortides i actes fora de Molins de Rei, anant a poblacions com Barcelona, Tortosa, Premi de Mar o Granollers. A ms a ms, a Molins de Rei participa i organitza conjuntament amb els Diables de l'Agrupa i l'Entxuscat el Correfoc de Diables i Bsties el divendres de Festa Major.

 Referncies .

http://usuarios.lycos.es/cbestiari/cuc.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275251" title="Le Vite" nonfiltered="2836" processed="2819" dbindex="107936">

Les Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes, o Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori en la seua versi original italiana, s una obra que cont una srie de biografies d'artistes escrites pel pintor i arquitecte itali del segle XVI Giorgio Vasari, considerada potser l'obra ms famosa, i fins i tot actualment la ms llegida entre la literatura antiga sobre art, Una de les obres ms influents sobre art del Renaixement itali", i un dels textos fonamentals de la histria de l'art. El ttol complet s'abreuja normalment a Vite o Le Vite.

Histria.
Cal dir primer de tot que amb Le Vite, Vasari va crear el gnere de les enciclopdies sobre biografies d'artistes que encara sobreviu avui dia. Va encunyar el terme "Renaixement" (rinascita) en lletra impressa, com a conscincia del renixer de les arts que es venia vivint des del temps de Leone Battista Alberti. Le Vite va ser editada per primera vegada l'any 1550 a Florncia, per Lorenzo Torrentino, i va ser dedicada al Gran Duc Cosme I de Mdici. Inclou un valus tractat sobre tcniques artstiques. Va ser parcialment reescrita i ampliada l'any 1568 i proveda amb gravats de retrats d'artistes (alguns d'ells inventats).     

L'obra palesa un permanent i notori biaix en favor dels florentins i tendeix a atribuir-los tots els nous desenvolupaments de l'art renaixentista   per exemple la invenci del gravat. L'art veneci en particular, s sistemticament obviat. Entre la seua primera i segona edici, Vasari va visitar Vencia, i per tant la segona edici presta ms atenci a l'art veneci (incloent-hi finalment Tici per sense atnyer un punt de vista neutral). John Symonds manifestava l'any 1899 que s clar que Vasari sovint escrivia sense massa cura, confonent llocs i dates, i sense preocupar-se de verificar la veritat de les seues afirmacions. Tot i que hom mant actualment aquest punt de vista, el cert s que Le Vite continua sent avui dia una de les fonts bsiques per a l'estudi del Renaixement a Itlia.

Les seues biografies estan farcides d'ancdotes, algunes de les quals tenen un halo d'autenticitat i d'altres que semblen invencions. Altres sn ficcions genriques, com aquella en qu el jove Giotto pintava una mosca sobre un quadre de Cimabue i aquest vell mestre intentava repetidament espantar, un conte que recorda una ancdota que es contava del pintor grec Apelles de Colof. Vasari no va investigar als arxius per a obtenir dates correctes, i naturalment les seues biografies ms fiables corresponen a les dels pintors de la seua generaci o els de la immediatament anterior. La crtica moderna   amb els nous materials descoberts per la investigaci   ha corregit moltes de les dates i atribucions. No obstant l'obra continua considerant-se un clssic, tot i que actualment s'utilitza suplementada amb els resultats de la moderna investigaci.

Vasari va incloure un esbs autobiogrfic de 42 pgines com a final de les seues Vite, i va afegir ms detalls sobre ell mateix i la seua famlia en les vides de Lazzaro Vasari i Francesco Salviati.

Influncia.
Le Vite de Vasari ha estat qualificada com Amb diferncia el text ms influent per a la histria de l'art del Renaixement" i l'obra ms important sobre biografies d'artistes del Renaixement. La seua influncia se situa principalment en tres aspectes: com un exemple per als bigrafs i historiadors de l'art contemporanis i posteriors, com a visi del Renaixement i del paper que Roma i Florncia hi jugaren, i com una important font d'informaci sobre la vida i obra dels primers artistes italians. 

Les Vite han estat tradudes a diverses llenges, ja siga parcialment o per complet, incloent-hi l'angls, el neerlands, l'alemany i el francs.

Onada de biografies d'artistes.
Le Vite van desencadenar una onada de biografies d'artistes. Molts, principalment durant el segle XVII van ser creditors del sobrenom del Vasari del seu respectiu pas. Karel van Mander als Pasos Baixos va ser probablement el primer mul de Vasari amb la seua obra Het Schilderboeck (Llibre dels pintors) de l'any 1604, la primera llista general de biografies de pintors neerlandesos. Joachim von Sandrart (1606-1688), autor de  Deutsche Akademie, va ser conegut com el Vasari alemany. A Anglaterra, l'obra Painting Illustrated d'Aglionby, de l'any 1685, tamb est fonamentalment basada en l'obra de Vasari.

Visi del Renaixement.
Le Vite ha estat tamb la font de discussions sobre el desenvolupament de l'estil, Durant molt de temps va influir en l'opini que els historiadors de l'art tenien sobre el Renaixement inicial, posant l'mfasi en les conquestes artstiques dels artistes romans i florentins i ignorant-hi les dels venecians, i, per descomptat, les dels de la resta d'Europa.

Font d'informaci.
Finalment, Le Vite ha estat durant segles la principal font d'informaci sobre els pintors del primerenc Renaixement itali (i especialment tosc) i l'atribuci de les seues obres. El 1899, un autor del prestigi de John Addington Symonds va emprar Le Vite com una de les fonts bsiques per a la descripci dels artistes en la seua obra en 7 volums Renaissance in Italy., i avui dia, malgrat el seu obvi biaix, continua sent la base de les biografies de nombrosos artistes, com ara Leonardo da Vinci.

 Contingut .
Le Vite cont les biografies de molts artistes italians importants, i tamb s'usa com una mena de referncia clssica sobre llurs noms, que de vegades presenten variacions. La segent llista respecta l'ordre del llibre, que es divideix en tres blocs. El llibre comena amb una dedicatria a Cosme I de Mdici i un prefaci, per continuar amb textos tcnics i histrics sobre arquitectura, escultura i pintura. Hi segueix un segon prefaci, introduint les Vides, en les parts 2 a 5 del llibre. La segent s la llista completa de l'edici de 1568.

 Part 2 .
 Cimabue;
 Arnolfo di Lapo, amb Bonanno;
 Nicola Pisano;
 Giovanni Pisano;
 Andrea Tafi;
 Gaddo Gaddi;
 Margaritone;
 Giotto, amb Puccio Capanna;
 Agostino i Agnolo;
 Stefano i Ugolino;
 Pietro Lorenzetti (Pietro Laurati);
 Andrea Pisano;
 Buonamico Buffalmacco;
 Ambrogio Lorenzetti (Ambruogio Laurati);
 Pietro Cavallini;
 Simone Martini amb Lippo Memmi;
 Taddeo Gaddi;
 Andrea Orcagna (Andrea di Cione);
 Tomasso Fiorentino;
 Giovanni da Ponte;
 Agnolo Gaddi;
 Berna Sanese (Barna da Siena);
 Duccio;
 Antonio Viniziano (Antonio Veneziano);
 Jacopo di Casentino;
 Spinello Aretino;
 Gherardo Starnina;
 Lippo;
 Lorenzo Monaco;
 Taddeo Bartoli;
 Lorenzo di Bicci;

 Part 3 .
 Jacopo della Quercia;
 Niccolo Aretino (Niccol di Piero Lamberti)  ;
 Dello (Dello di Niccol Delli);
 Nanni di Banco;
 Luca della Robbia;
 Paolo Uccello;
 Lorenzo Ghiberti;
 Masolino da Panicale;
 Parri Spinelli;
 Masaccio;
 Filippo Brunelleschi;
 Donatello;
 Michelozzo Michelozzi;
 Antonio Filarete i Simone (Simone Ghini);
 Giuliano da Maiano;
 Piero della Francesca;
 Fra Angelico;
 Leon Battista Alberti;
 Lazaro Vasari;
 Antonello da Messina;
 Alessio Baldovinetti;
 Vellano da Padova (Bartolomeo Bellano) ;
 Fra Filippo Lippi;
 Paolo Romano, Mino del Reame, Chimenti Camicia i Baccio Pontelli;
 Andrea del Castagno;
 Domenico Veneziano;
 Gentile da Fabriano;
 Vittore Pisanello;
 Pesello i Francesco Pesellino;
 Benozzo Gozzoli;
 Francesco di Giorgio i Vecchietta (Lorenzo di Pietro);
 Galasso Ferrarese;
 Antonio Rossellino;
 Bernardo Rossellino;
 Desiderio da Settignano;
 Mino da Fiesole;
 Lorenzo Costa;
 Ercole Ferrarese;
 Jacopo Bellini;
 Giovanni Bellini;
 Gentile Bellini;
 Cosimo Rosselli;
 Il Cecca (Francesco d'Angelo) ;
 Don Bartolomeo Abbate di S. Clemente (Bartolomeo della Gatta);
 Gherardo Silvani;
 Domenico Ghirlandaio;
 Antonio Pollaiuolo;
 Piero Pollaiuolo;
 Sandro Botticelli;
 Benedetto da Maiano;
 Andrea del Verrocchio;
 Andrea Mantegna;
 Filippino Lippi;
 Bernardino Pinturicchio;
 Francesco Francia;
 Pietro Perugino;
 Vittore Scarpaccia;
 Iacopo detto l'Indaco (Jacopo Torni);
 Luca Signorelli;

 Part 4 .

 Leonardo da Vinci;
 Giorgione da Castelfranco;
 Antonio da Correggio;
 Piero di Cosimo;
 Donato Bramante (Bramante da Urbino);
 Fra Bartolomeo Di San Marco ;
 Mariotto Albertinelli ;
 Raffaellino del Garbo ;
 Pietro Torrigiano (Torrigiano);
 Giuliano da Sangallo;
 Antonio da Sangallo el Vell;
 Rafael;
 Guillaume de Marcillat;
 Simone del Pollaiolo (il Cronaca);
 Davide Ghirlandaio i Benedetto Ghirlandaio;
 Domenico Puligo;
 Andrea da Fiesole;
 Vincenzo da San Gimignano i Timoteo da Urbino;
 Andrea Sansovino (Andrea dal Monte Sansovino);
 Benedetto da Rovezzano ;
 Baccio da Montelupo i Raffaello da Montelupo (pare i fill);
 Lorenzo di Credi;
 Boccaccio Boccaccino (Boccaccino Cremonese) ;
 Lorenzetto ;
 Baldassare Peruzzi;
 Pellegrino da Modena (Pellegrino Aretusi);
 Giovanni Francesco Penni, tamb conegut com il Fattore ;
 Andrea del Sarto;
 Francesco Granacci;
 Baccio D'Agnolo;
 Properzia de  Rossi;
 Alfonso Lombardi;
 Michele Agnolo (Giovanni Angelo Montorsoli);
 Girolamo Santacroce ;
 Dosso Dossi and Battista Dossi (Dossi brothers);
 Giovanni Antonio Licino;
 Rosso Fiorentino;
 Giovanni Antonio Sogliani ;
 Girolamo da Treviso (Girolamo Da Trevigi) ;
 Polidoro da Caravaggio i Maturino da Firenze (Maturino Fiorentino) ;
 Bartolommeo Ramenghi (Bartolomeo Da Bagnacavallo) ;
 Marco Calabrese;
 Morto Da Feltro ;
 Franciabigio ;
 Francesco Mazzola;
 Jacopo Palma  (Il Palma);
 Lorenzo Lotto;
 Fra Gocondo;
 Francesco Granacci;
 Baccio d'Agnolo;
 Valerio Vicentino (Valerio Belli), Giovanni da Castel Bolognese (Giovanni Bernardi) i Matteo dal Nasaro Veronese;

Part 5.
 Marcantonio Bolognese;
 Antonio da Sangallo;
 Giulio Romano;
 Sebastiano del Piombo  (Sebastiano Viniziano);
 Perino Del Vaga;
 Giovann'Antonio Lappoli;
 Niccol Soggi;
 Niccol detto il Tribolo;
 Pierino da Vinci;
 Domenico Beccafumi;
 Baccio Bandinelli;
 Giuliano Bugiardini;
 Cristofano Gherardi;
 Jacopo da Pontormo;
 Simone Mosca;
 Girolamo Genga, Bartolommeo Genga i Giovanbatista San Marino (Giovanni Battista Belluzzi);
 Michele Sanmicheli;
 Giovannantonio detto il Soddoma da Verzelli;
 Bastiano detto Aristotile da San Gallo;
 Benedetto Garofalo i Girolamo da Carpi;
 Ridolfo Ghirlandaio, Davide Ghirlandaio i Benedetto Ghirlandaio;
 Giovanni da Udine;
 Battista Franco;
 Francesco Rustichi;
 Fra' Giovann'Agnolo Montorsoli;
 Francesco detto de' Salviati;
 Daniello Ricciarelli da Volterra;
 Taddeo Zucchero;

Part 6.
 Michelangelo Buonarroti (Michelangelo);
 Francesco Primaticcio;
 Tiziano da Cadore (Tici);
 Jacopo Sansovino;
 Lione Aretino (Leone Leoni);
 Giulio Clovio, miniaturista;
 Bronzino;
 Giorgio Vasari;

 Cpies de Les Vides de Vasari en lnia .


Giorgio Vasari's Lives of the Artists.  Website created by Adrienne DeAngelis.  Currently incomplete, intended to be unabridged,  in English. ;
Le Vite." 1550 Unabridged, original Italian.
Stories Of The Italian Artists From Vasari.  Translated by E L Seeley, 1908. Abridged, in English.
Le Vite - Edizioni Giuntina e Torrentiniana;
Gli artisti principali citati dal Vasari nelle "Vite" (elenco);
Excerpts from the Vite combined with photos of works mentioned by Vasari.;
Brief Vita;

Notes.


 Referncies .

The Lives of the Artists (Oxford World's Classics). Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-283410-X ;
Lives of the Painters, Sculptors and Architects, Volumes I and II. Everyman's Library, 1996. ISBN 0-679-45101-3;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275257" title="Pagre" nonfiltered="2837" processed="2820" dbindex="107937">

El pagre, pguera o pargo (Pagrus pagrus) s un peix de l'ordre dels perciformes i de la famlia dels esprids que s comestible per tamb rar. La forma juvenil es denomina pargot o pargol.

Morfologia. 

 Talla: mxima 82 cm, comuna entre 20 i 60 cm.
 Cos oval i moderadament alt.
 Perfil dorsal convex, lleugerament abrupte, davant de l'ull; de 6 a 7 fileres d'escates sobre les galtes; preopercle nu; boca baixa, llavis gruixuts; grans dents caniniformes, 4 superiors i 6 inferiors, seguides per unes altres ms petites, que passen a ser molariformes a la part de darrera.
 De 14 a 18 branquispines sobre el primer arc branquial.
 Lnia lateral que consta de 50 a 56 escates.
 Una sola aleta dorsal amb una part espinosa i una altra formada per radis tous; les dues primeres espines no sn ms curtes que les segents, que no sn filamentoses.
 L'anal, amb tres espines i radis tous. ;
 Les pectorals, grans i falcades.
 Les ventrals torciques, amb una espina i cinc radis tous.
 Aleta caudal bifurcada.
 El color s rosat, amb reflexos argentats.
 Una taca fosca al cap (des de la nuca fins l'extrem posterior de la boca); una petita taca a la base de les pectorals; punts de color blavs sobre la part superior dels flancs; aleta caudal de color rosat ms fosc, amb les dues puntes de la cua blanques.
 Sense cap taca negra sobre l'origen de la lnia lateral, ni cap banda frontal daurada.

Comportament.

Espcie demersal sobre fons durs (roca o conglomerats) i sorra; els joves sobre herbers de fanergames fins als 250 m, ms comuna fins als 100m. 

Solitari, per els joves poden formar grups petits.

Alimentaci.

S'alimenta de peixos, crustacis i molluscs.

Reproducci.

Madura quan t 24 cm i la reproducci es dna entre abril i juny.

Distribuci geogrfica.

S'estn arreu de la Mediterrnia excepte a la Mar Negra. A l'Atlntic Oriental (des del sud de les Illes Britniques -on s rara- i Portugal fins a Mauritnia i el Senegal, incloent-hi les illes de Madeira i Canries). Tamb es troba a l'Atlntic Occidental.

Pesca.

Espcie comercial de carn bastant apreciada. Es captura amb gran varietat d'arts i ormeigs com sn els tremalls i palangres de fons, nanses, al volant, pesca amb arp i arts d'arrossegament.

Talla mnima legal de captura: 18 cm.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 110.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest peix. ;
 Descripci i fotografia del pagre. ;
 Caracterstiques d'aquest peix. ;
 Hbitat i ecologia de la pguera. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275260" title="Priaboni" nonfiltered="2838" processed="2821" dbindex="107939">
El perode Priaboni s l'ltim estatge faunal de l'Eoc. Coincideix aproximadament amb el Ludi. Comen fa 37,2  0,1 milions d'anys. s l'ltim estatge faunal de l'Eoc, i la Grande Coupure, un episodi d'extincions, de canvis faunstics i d'abundant especiaci, tingu lloc a finals del perode. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per una de les aparicions ms inferiors del nanofssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. El seu final queda marcat per foraminfers planctnics i l'extinci del gnere Hantkenina. S'acab fa 33,9  0,1 milions d'anys i deu el seu nom a la localitat de Priabona (Itlia).

Animals del Priaboni.
Basilosaure;



Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275274" title="Izpura" nonfiltered="2839" processed="2822" dbindex="107940">


Izpura  (en francs: Ispoure), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Osss al nord, Jaxu al nord-est, Saint-Jean-le-Vieux a l'est, Ascarat a l'oest, i Donibane Garazi i Uhart-Cize al sud.


 Demografia .


   



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275276" title="Think tank" nonfiltered="2840" processed="2823" dbindex="107941">
Un think tank s una instituci investigadora o qualsevol altre tipus d'organitzaci que ofereix consells i idees sobre assumptes de poltica, comer i interessos militars. Sovint estan relacionats amb laboratoris militars, empreses privades, institucions acadmiques... Normalment aquest terme es refereix especficament a organitzacions on uns quants terics i inte lectuals multidisciplinars elaboren anlisis o recomanacions poltiques. El nom prov de l'angls, per l'abundncia d'aquestes institucions als Estats Units i significa dipsit d'idees. 

Un think tank t estatus legal d'instituci privada (sovint sota la forma de fundaci no comercial) i defensen diverses idees. Els seus treballs habitualment tenen un pes important a la poltica, particularment als Estats Units. 

A Europa els think tanks han comenat a aparixer, per la seva capacitat d'influncia sobre la poltica dels seus respectius estats encara est molt lluny de l'aconseguida a les institucions americanes. 

Think tanks dels Pasos Catalans.
Cercle d'Estudis Sobiranistes, presidit per Alfons Lpez Tena i Hctor Lpez Bofill; nacionalista.
Fundaci Antoni Maura, presidida per en Jaume Matas Palou; vinculada al PP balear.
Fundaci Catalunya Oberta (FCO), presidida per Llus Prenafeta i Garrusta; independent i liberal, "t com a objectius analitzar, defensar i promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democrcia i l'economia de mercat" segons defineix a la seva pgina web.

Think tanks a altres llocs del mn.

Alemanya.
Els partits poltics alemanys solen dotar-se d'un think tank; cal destacar el CDU amb la Konrad Adenauer Stiftung o el SPD amb la Friedrich-Ebert-Stiftung.

Espanya.
El ms influent dels think tanks espanyols s el Reial Institut Elcano d'Estudis Internacionals i Estratgics, creat el 2001 seguint l'exemple del Royal Institute of International Affairs (Chattham House) al Regne Unit, i molt vinculat al Govern de torn (actualment est presidit per Gustavo Surez Pertierra, ministre en el darrer govern d'en Felipe Gonzlez. 

Tanmateix durant els darrers anys Espanya ha registrat un intens desenvolupament d'organitzacions independents creades sota el mateix esperit dels think tanks americans. Les ms influents i no lligades a cap partit poltic sn la CIDOB, fundada el 1973; i la FRIDE (Fundaci per a les Relacions Internacionals i el Dileg Exterior), fundada el 1999. FRIDE s el principal motor d'iniciatives com el Club de Madrid, un grup d'ex-caps d'Estat i de govern de tot el mn que alimenten el canvi democrtic, o l'edici espanyola de Foreign Policy.

Altres think tanks, aquests s vinculats a partits poltics, sn la FAES, liderada per l'expresident del Govern Jos Mara Aznar, del PP; o la Fundaci Alternatives, vinculada als partits d'esquerres.

Estats Units.
Els Estats Units sn probablement l'estat on ms influncia tenen els think tanks. Cal citar per la seva importncia el Project for the New American Century, el Cato Institute, la Hoover Institution, la Brookings Institution, la RAND Corporation o lAmerican Enterprise Institute.

Frana.
El think tanks ms coneguts sn lInstitut Montaigne, l'europeista Fondation Robert Schuman, la Fondation Concorde, lInstitut Targot, l'expert en geoeconomia Institut Choiseul i l'antiglobalitzaci Fondation Copernic. 

Lligats als partits poltics francesos trobam la Fundaci per la innovaci poltica amb l'UMP, la Fondation Gabriel Pri amb el PCF, la Fondation Jean-Jaurs amb el PSF i la Fondation Robert Schuman amb la UMP.  

Grcia.
A Grcia el PASOK est lligat a lInstitut de Poltiques Progressistes Andreas Papandreou,       .

Portugal.
A Portugal trobam Compromisso Portugal, un important think tank d'ideologia neoliberal. 

 Regne Unit .
La situaci britnica s propera a l'americana en el nombre de think tanks influents: Adam Smith Institute, Institut for Public Policy Research, Center for Policy Studies.

 Principals think tanks mundials .
Ordenats per any de fundaci.


Enllaos externs.
 Web del Cercle d'Estudis Sobiranistes;
 Web de la Fundaci Catalunya Oberta;
 Web de la Fundaci Antoni Maura;
 RAND: la interrelaci dels think tanks amb les forces armades Per Michael D. Rich;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275278" title="Izturitze" nonfiltered="2841" processed="2824" dbindex="107942">


Izturitze  (en francs: Isturits), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Aiherra al nord-oest, Orgue a l'est, Saint-Esteben i Saint-Martin-d'Arberoue al sud.

 Demografia .


   

Patrimoni religis.
Esteles discodals;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275282" title="Jatsu Garazi" nonfiltered="2842" processed="2825" dbindex="107943">


Jatsu Garazi  (en francs: Jaxu), s un municipi de la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Irissarry i Suhescun al nord, Osss al nord-oest, Ainhice-Mongelos a l'est, Ispoure a l'oest, Bustince-Iriberry al sud-est i Saint-Jean-le-Vieux al sud.

 Demografia .


   


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275289" title="Jutsi" nonfiltered="2843" processed="2826" dbindex="107944">


Jutsi  (en francs: Juxue), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Arhansus i Ostabat-Asme al nord, Pagola a l'est, Larceveau-Arros-Cibits a l'oest, Bunuze al sud-oest i Saint-Just-Ibarre al sud.

 Demografia .


   

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275292" title="Izura-Azme" nonfiltered="2844" processed="2827" dbindex="107945">


Izura-Azme  (en francs: Ostabat-Asme), s un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Lantabat a l'oest, Larceveau-Arros-Cibits i Juxue al sud, Arhansus a l'est, Orsanco i Uhart-Mixe al nord.

 Demografia .


   
Histria. 
La comuna va ser creada per Decret de 13 de juny de 1841 en reunir les localitats d'Ostabat i d'Asme. Amb anterioritat, des del segle X durant l'Edat Mitjana, Ostabat va destacar com una de les etapes importants de passada dels pelegrins de la ruta Via Podiensis cap a  Santiago de Compostella. Cap a mitjans del segle XIV comptava amb 2 hotels, 2 hospedatges i una vintena d'albergs amb capacitat per a 5 000 viatgers. 

El 1228 la ciutat va ser atacada per les tropes del rei navarrs San el Fort que van destruir part de les muralles que encara es conserven. En roman navarrs s'anomenava Ostavals. Durant les guerres de religi del segle XVI, Ostabat va ser incendiada per a la proclamaci de Enric IV de Frana, que detenia tamb el ttol de rei de Navarresa, la localitat va obtenir privilegis reals, entre ells, la facultat de construir un gran mercat i d'organitzar una fira anual. 

En 1964 es va inaugurar el monument de l'anomenat  encreuament de Gibraltar  on conflyen tres de les vies de pelegrinatge tradicional cap a Santiago de Compostella: la via Turonensis, la via Lemovicensis i la via Podiensis. Gibraltar en aquest cas, procedeix segons alguns autors de la veu en euskera Xibaltarre amb el qual la toponmia basca designa diversos llocs on s'installaven campaments de gitanos vinguts d'Andalusia. Per a uns altres, pot ser tamb una deformaci de Salbatore en referncia al santuari de Sant Salvador. 
Patrimoni. 
Castell de Laxague, del segle XIV ;
Casa forta de Latsaga, segles XIII i XIV ;
Restes de la muralla;
Capella de Saint Nicolas de Myre, segle XI ;
Hospici i oratori de Harambeltz;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275319" title="El Joc d'Ender" nonfiltered="2845" processed="2828" dbindex="107946">
El Joc d'Ender (ttol original Ender's Game, 1985) es la novella ms coneguda d'Orson Scott Card.

Va aconseguir els dos premis ms prestigiosos de la cincia ficci: el Premi Nebula a la millor novella el 1985 i el Premi Hugo a la millor novella el 1986. La novella es va originar com un conte de cincia ficci a Analog Magazine (1977) i est ambientada en un futur on la humanitat s'enfronta a l'extermini a mans d'una agressiva societat extraterrestre coneguda com els Insectors (buggers en l'original). L'Ender del ttol s Andrew Wiggin, qui es reclutat a l'edat de sis anys per ser adiestrat a la Escola de Combat, una estaci espacial on nens superdotats son preparats des de la infncia per dirigir la prxima guerra. El joc d'Ender s el primer d'un grup de quatre llibres coneguts com la Saga d'Ender. Al 1999, Card va comenar una srie de novelles parallela a l'acci descrita a la Saga d'Ender, la Saga de les ombres, que es compon de quatre llibres. La primera d'aquestes novelles va ser L'ombra d'Ender.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275323" title="Degree Confluence Project" nonfiltered="2846" processed="2829" dbindex="107947">
El Degree Confluence Project (nom angls per Projecte de Confluncia de Graus) s un projecte internacional que consisteix en visitar, amb l'ajuda d'un receptor GPS, tots els punts d'intersecci entre meridians i parallels amb un nombre enter de graus de longitud i latitud.

Principis del projecte.
A la Terra existeixen 64.442 punts d'intersecci entre meridians i paralleles enters, 21.541 sobre terra, 38.411 al mar i 4.490 sobre els casquets polars. L'objectiu del projecte s visitar-los tots, aconseguint un mostrari del globus terrestre.

Es diferencien els punts d'intersecci primaris i els punts d'intersecci secundaris. Una intersecci s primria noms si s sobre terra ferma, o a la vista de terra. A grans altituds els punts es poden considerar secundaris degut a la seva dificultat. A latituds elevades, en els casquets polars, noms alguns punts sn considerats com a primaris per tal d'evitar tenir diversos punts primaris massa propers un de l'altre.

Visita dels punts d'intersecci.
L'indret precs d'una intersecci s determinada per un receptor GPS. Per poder aconseguir una visita reeixida, el visitant ha d'arribar a menys de 100 m del punt d'intersecci (segons el Sistema Geodsic Mundial WGS 84), treure almenys dues fotografies (una del receptor GPS indicant la posici ple de zeros decimals, i l'altre dels voltants del punt) i escriure un resum de la seva expedici sobre l'indret. Si el visitant no aconsegueix complir amb aquestes condicions, per exemple perqu el punt s inaccessible, la visita s inscrita com a incompleta.

s possible inscriure una visita d'un punt ja visitat prviament. De fet, nombrosos punts ja han estat visitats diverses vegades, especialment a l'Amrica del Nord i a Europa. Aquestes visites mltiples poden ser un registre de les evolucions produdes en el lloc. Altres llocs de difcil accs queden encara pendents. Es tracta de llocs amb condicions climtiques extremes, una altitud elevada, un bosc dens, una extensi desrtica o amb conflictes locals que sn obstacles per a una visita.

Exemples.
A Catalunya hi ha tres punts terrestres: Vilanova de Mei (), Santa Maria de Merls () i Cor (). ;
Al Pas Valenci n'hi ha dos: Aiora () i Castell de la Plana (). ;
A les illes Balears n'hi ha un: Ferreries (). ;
Punt ms alt: Kba, a la Regi Autnoma del Tibet, amb 5.835 m d'altitud (). ;
Intersecci de la lnia equatorial i el meridi de Greenwich: al golf de Guinea (). ;

 Referncies .
 Web del Degree Confluence Project;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275327" title="ngel Martn" nonfiltered="2847" processed="2830" dbindex="107948">

ngel Martn Gmez (Barcelona, 5 d'octubre de 1977) s un cmic, guionista, monologuista, actor i presentador de televisi catal.

Trajectoria.

Comenament.
Estudi piano al conservatori de Barcelona i posteriorment treball amb son pare i un amic d'aquest en un grup musical en balls per a la tercera edat. Amb el que guanyava comen a pagar-se la seva carrera d'interpretaci en una acadmia interpretativa de la capital catalana on, com ell mateix ha confessat, la majoria de papers que havia de fer eren de tipus obscur i misteris.

Televisi.
Els productors de Paramount Comedy organitzaren en el centre un csting per a trobar nous talents en el camp del monleg i ngel es present amb un llenol tirat a sobre, interpretant un monleg escrit per ell mateix sobre el "rotllo" que suposa ser un fantasma. Grcies a la seva ocurrncia super la prova i pass a formar part del talents grup de cmics de Paramount Comedy, factoria que li otorg la fama, on realitz nombrosos monlegs. Alguns d'all ms aclamats son Psicofonies i espiritisme i Contes infantils. 

ngel tamb ha participat en diferents programes televisius com Noche sin tregua, presentat pel seu gran amic Dani Mateo, o La noche de Fuentes y Ca, (on tingu un curt espai en un paper que recorda al que desprs desenvoluparia a S lo que hicisteis..., el d'un tipus crtic i "pasota"). Aix mateix ha sigut guionista de la srie d'xit Siete vidas durant una de les ltimes temporades. 

Actualment treballa a La Sexta co-presentant un programa diari d'aproximadament dues hores, S lo que hicisteis..., amb Patricia Conde, en el qual critica, amb humor i ironia, els programes de televisi espanyols basats en el xafardeig i la premsa del cor. 

L'xit aconseguit per aquest ltim programa ha motivat que La Sexta li confi, juntament a la seva companya Patricia Conde, la presentaci d'alguns programes especials com la gala d'entrega dels Premis TP d'Or 2006 o les campanades de la nit de cap d'any de 2006 i les de 2007.

Cine.
Fou el protagonista del curtmetratge Pernambuco l'any 2006 , rodat a Ogjares (Granada) juntament amb Carmen Alcayde. El curtmetratge fou dirigit per Albert Ponte. ngel donava vida a Carles, un noi que casualment coneix a una jove (Carmen Alcayde), vena de la seva localitat per que per questions del dest mai havia sabut res d'ella.
El 27 de novembre de 2007 es celebr la premier de Marta Molina, el seu segon curt com a
protagonista, dirigit per Javier Ocaa i basat en una histria d'aquest director. ngel, posat en la pell de Jorge, ens transmet la histria d'un fotgraf disposat a tornar-li la memria al seu amor de l'infncia, Marta (paper interpretat per Laura Snchez) per mitj d'un curtmetratge.

Teatre.
Tot i no ser un desconegut per als escenaris pel seu treball com a monologuista, al febrer del 2008 s'estrena oficialment com a actor a les tables amb l'obra "Qu viene Richi!", acompanyat de diferents actors com Secun de la Rosa, Virgnia Rodrguez i Jorge Calvo. Est produda per Globomedia, mateixa productora de  S lo que hicisteis..., i dirigida per Carmen Losa. En ella interpreta a Guillermo, un jove que creu que t la vida solucionada i que al seu aniversari rep una visita que ho capgirar tot.

Premis.
En setembre de 2007 rep el premi Hombre del ao en la secci de comunicaci, otorgat per la revista Men`s Health, i unes semanes desprs el premi "Cmico del ao" en el Jaja Festival, de Saragossa, de m del seus companys Miki Nadal i Pepe Macas.

Tamb rep el premi com millor presentador de programes d'entreteniment en els Premis ATV 2007 junt a Patricia Conde.

Rep el premi com millor presentador en els Premis TP d'Or 2007.

Rep el premi zapping 2007 com millor presentador.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Club de fans de l'ngel Martn;

 
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275329" title="Arnolfo di Cambio" nonfiltered="2848" processed="2831" dbindex="107949">

Arnolfo di Cambio (Colle Val d'Elsa, c. 1240   1300/1310) va ser un arquitecte i escultor itali. 

Biografia.


Nat a la Toscana, va ser el principal ajudant de Nicola Pisano en el treball del plpit de marbre de la Catedral de Siena (1265-1268), per aviat comen a treballar de manera independent en importants escultures funerries. Entre 1266 i 1267 va treballar a Roma per al rei Carles I d'Anjou, retratant-lo en la famosa esttua que es conserva al Campidoglio. Al voltant de 1282 va finalitzar el monument al cardenal de Braye a l'esglsia de Sant Domnec d'Orvieto, per a la qual va modificar una esttua romana antiga de l'Abundncia. A Roma, Arnolfo havia conegut l'estil cosmatesc, i la seua influncia s palesa en la taracea i les decoracions polcromes en vidre a les esglsies de San Paolo fuori le Mura i Santa Cecilia in Trastevere, en les quals va treballar els anys 1285 i 1293, respectivament. En aquest perode tamb va treballar al pessebre de Santa Maria Maggiore, a Santa Maria in Aracoeli, al monument del papa Bonifaci VIII (1300) i a l'esttua de bronze de Sant Pere a la Baslica de Sant Pere del Vatic. 

Entre 1294 i 1295 treball a Florncia, principalment com a arquitecte. Segons el seu bigraf, Giorgio Vasari, va ser responsable de la construcci de la Catedral de la ciutat, per a la qual tamb va proveir les esttues que abans decoraven la part inferior de la faana, destruda l'any 1589. Les esttues que van sobreviure es troben actualment al Museu de la Catedral. Tamb atribu a Arnolfo el disseny de la Baslica de Santa Croce i el Palazzo Vecchio. Tant l'autoria del Palazzo Vecchio com de Santa Croce han estat discutides. Vasari tamb li va atribuir el planejament urb de la nova ciutat de San Giovanni Valdarno.

El carcter monumental de l'obra d'Arnolfo ha deixat la seua emprempta en l'aparena de la ciutat de Florncia. Els seus monuments funeraris esdevingueren un model per a l'art funerari gtic. 

Giorgio Vasari el va incloure en la seua clebre obra Vides d'Artistes....

Obres escollides.


Arquitectura.
Antiga Baslica de Santa Maria del Fiore, Florncia;

Escultura.
Monument al papa Adri V (1276) - Esglsia de Sant Francesc, Viterbo;
Monument al cardenal Riccardo Annibaldi (1276) - Baslica de Sant Joan del Later, Roma;
Esttua de Carles I d'Anjou (1277) - Campidoglio, Roma;
Font dels Assedegats (Fontana Minore) - Perusa;
Tomba del cardenal Guillaume de Braye (c. 1282) - Esglsia de Sant Domnec, Orvieto;
Monument al papa Bonifaci VIII  - Museu de l'Opera del Duomo - Florncia);

Referncies.


Enllaos externs.
Arnolfo di Cambio a "History of Art";






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275338" title="Filtre electrnic" nonfiltered="2849" processed="2832" dbindex="107950">
Un filtre electrnic s un circuit electrnic que discrimina una determinada freqncia o gamma de freqncies d'un senyal elctric que passa per ell, modificant tant la seva amplitud com la seva fase.

Els filtres electrnics es formen amb la interconnexi de components passius, com resistncies, condensadors i bobines; i components actius, com transistors, amplificadors operacionals, etc.

Caracterstiques.
Funci de transferncia.
Independentment de com s'ha dissenyat el filtre (ja sigui analgic, digital o mecnic) la forma de comportar-se d'un filtre es descriu per la seva funci de transferncia. Aquesta descriu la forma en qu el senyal aplicat canvia en amplitud i fase en travessar el filtre. La funci de transferncia escollida caracteritza el filtre. Alguns dels filtres habituals sn:
Filtre de Butterworth, amb una banda de pas suau i un tall agut.
Filtre Chevyshev, amb un tall agut, per amb una banda de pas amb ondulacions.
Filtres ellptics o filtre Cauer, que aconsegueixen una zona de transici ms abrupta que els anteriors a canvi d'oscillacions en totes les seves bandes.
Filtre de Bessel, que en el cas de ser analgic, assegura una variaci de fase constant. ;

Es pot arribar a expressar matemticament la funci de transferncia en forma de fracci amb les transformades en freqncia adequades:




Els valors que anullen el numerador sn els zeros, i els que anullen el denominador sn pols. Els nombre de pols i zeros indica l'ordre del filtre, i el seu valor determina les caracterstiques del filtre, com la seva resposta en freqncia i estabilitat.

Ordre.
L'ordre d'un filtre descriu el grau d'acceptaci o rebuig de freqncies per sobre o per sota de la freqncia de tall. Un filtre de primer ordre amb freqncia de tall (F), presentar una atenuaci de 6 dB en la primera octava (2F), 12 dB en la segona octava (4F), 18 dB en la tercera octava (8F) i successivament. 
Un de segon ordre tindria el doble de pendent en l'escala logartmica. Aix es relaciona amb els pols i els zeros: els pols fan que el pendent pugi fins a 20 dB i els zeros que baixi, aix els pols i els zeros poden compensar el seu efecte.

Per realitzar filtre analgics d'ordres ms alts se sol realitzar una connexi en srie de filtres de primer i segon ordre degut a que a major ordre, el filtre es fa ms complex. Malgrat aix, en filtre digitals s habitual veure ordres superiors a 100.

Tipus de filtre.

Tenint en compte els seus components, naturalesa dels senyals amb que treballen, a resposta en freqncia i el mtode de disseny, els filtres es classifiquen en diferents grups.

Segons la resposta en freqncia.
Filtre passabaix: s aquell que permet el pas de freqncies baixes, des de freqncia 0 Hz fins a una de determinada. Presenta zeros d'alta freqncia i pols de baixes freqncies.
Filtre passaalt: s el que permet el pas de freqncies des d'una freqncia de tall determinada cap amunt, sense lmit especfic. Presenta zeros de baixes freqncies i pols d'altes freqncies.
Filtre passabanda: s aquell que permet el pas de les components freqencials contingudes en un determinat rang de freqncies, entre una freqncia de tall superior (FH) i una d'inferior (FL).
Filtre banda eliminada: s el que dificulta el pas de les components freqencials contingudes en un rang determinat de freqncies entre una freqncia de tall superior i una altra d'inferior.
Filtre multibanda: s el que presenta diversos rangs de freqncies on hi ha un comportament diferent.
Filtre variable: s aquell que pot canviar els seus marges de freqncia.

Filtres actius i passius.
Filtre passiu: s el format nicament per components passius com resistncies, condensadors i bobines.
Filtre actiu: s aquell que pot presentar guany a tota o una part del senyal de sortida respecte l'entrada. En la seva implementaci es combinen elements actius i passius. s habitual l's de l'amplificador operacional, que permet obtenir ressonncia i un elevat factor Q sense utilitzar bobines.

Filtres analgics i digitals.
Segons la natura dels senyals tractats:
Filtre analgic: Dissenyat per tractar senyals analgics.
Filtre digital: Dissenyat per tractar senyals digitals.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275339" title="Mulassa de Montblanc" nonfiltered="2850" processed="2833" dbindex="107951">
La mulassa  de Montblanc, s una de les pees d'imatgeria festiva que formen part del Seguici Popular de Montblanc, junt a altres elements com el Drac, l'liga, els Gegants, els Bastoners o els Castellers. El Seguici Popular de Montblanc surt al carrer per les Festes de Sant Maties al 2n dissabte de maig, per Corpus i per la Festa Major de Montblanc, el 8 i 9 de setembre. 

L'estrena de la Mulassa. obra d'Ismael Porta, fou l'any 1981. Est composta per fibra de vidre, fusta i roba; t la particularietat que des del seu interior es poden articular orelles, boca i ulls. La Mulassa t un pes aproximat de 110 kg. i pot ser autoportada per tres o quatre persones. T una llargada de 370 cm, una amplada de 110 cm i una alada total de 240 cm. 

Actualment s'encarrega de fer-la sortir els Amics dels Gegants. La mulassa tamb realitza sortides fora vila com les realitzades a Barcelona, Canovelles o Valls, aix com sortides a l'extranger a Tallinn (Estnia) i Tolosa (Frana).

 Referncies .

Web dels Amics dels Gegants;
Fitxa de l'Agrupaci de Bestiari de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275341" title="Orazio Gentileschi" nonfiltered="2851" processed="2834" dbindex="107952">

Orazio Lomi Gentileschi. Pisa, 1563 - Londres, 1639. Fou un pintor caravaggista itali. 

Format a l'ambient del manierisme de la Toscana, es va establir aviat a Roma, on va quedar impressionat per l'obra de Caravaggio; per va conformar un estil personal, elegant i matisat que va influir en mestres com l'espanyol Juan Bautista Mano. 

Desprs de treballar a les Marques (cap a 1613 - 1619), a Gnova i a Pars (1624 - 1625), va prosseguir la seva carrera a Londres, a la cort de Carles I d'Anglaterra. Va romandre a Anglaterra durant el temps que li quedava de vida. 

El seu estil era prou convencional, per les seves obres van ser apreciades pel seu classicisme per l'aristocrcia anglesa. El seu tenebrisme juvenil era influncia de Caravaggio per sense el naturalisme excessiu d'aquest; empra llums contrastades per es recrea en teixits i materials luxosos, no en els defectes fsics. Entre les seves obres ms conegudes, destaquen "Moiss rescatat de les aiges del Nil" i "Sant Francesc i l'ngel" (ambds al Museu del Prado a Madrid), "Lot i les seves filles" (versions molt distintes al Museu de Belles Arts de Bilbao i al Museu Thyssen-Bornemisza) i "Josep i la dona de Putifar" (Hampton Court, Royal Collection, Regne Unit). 

Va ser el pare de la pintora Artemisia, que va treballar a Florncia i a Npols. Aquesta va representar amb certa freqncia temes violents (Degollaci d'Holofernes), el que alguns crtics expliquen per la violaci que va sofrir per part d'un aprenent del seu pare.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275346" title="Agostino Tassi" nonfiltered="2852" processed="2835" dbindex="107953">
Agostino Tassi Buonamici (Perusa, 1566 - Roma, 1644) fou un pintor itali tardo manierista. 

Influenciat per l'art nrdic de Paul Brill i Adam Elsheimer, va treballar inicialment a la Toscana (1594-1608) i desprs a Gnova. Des de 1610 es va establir definitivament a Roma, on va treballar com a paisatgista; al seu taller es va formar Claude Lorrain. A la seva maduresa es va acostar al classicisme bolonys del Domenichino. Expert amb l'art del trompe-l'oeil, va intervenir en la decoraci de diversos palaus i villes de Roma i els seus entorns: Casino Ludovisi, Palau del Quirinal, Palau Pamphili, Palau Rospigliosi, etc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275349" title="Eva Green" nonfiltered="2853" processed="2836" dbindex="107954">


Eva Green, ( nascuda el 5 de juliol de 1980 a Pars), s una actriu francesa, educada a Pars i resident la major part del temps a Londres. Segons la revista Vogue destaca per les seves " mirades matadores, la seva intelligncia i modstia" i ha estat descrita pel diari angls The Independent com una persona "gtica, inusual i sexy".

Filla de l'actriu Marlne Jobert, va treballar en el teatre abans de fer la seva primera pellcula cinematogrfica Els somiadors (2003), la qual va generar una gran controvrsia per les numeroses escenes nudistes que va protagonitzar. La fama per, li va arribar per la seva participaci a Kingdom of Heaven (2005), i al 2006 a la pellcula de James Bond Casino Royale, pel qual va guanyar un BAFTA. Tamb ha fet de model per diverses marques.

Filmografia.


Enllaos externs.

 Pgina de fans d'Eva Green (En angls);
 Tribut a Eva Green (En angls);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275355" title="Ignasi Minguella" nonfiltered="2854" processed="2837" dbindex="107955">
Ignasi Minguella (Tortosa, segle XVII   segle XVIII) fou un poltic catal.

Com a procurador primer de la ciutat de Tortosa fou comandant de la Coronela de Tortosa durant la Guerra de Successi Espanyola fins la caiguda de la ciutat el 8 de juliol de 1708, que estava sent assetjada per les tropes de Felip d'Orleans des del 12 de juny.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275357" title="Color del cel" nonfiltered="2855" processed="2838" dbindex="107956">
Una part de la radiaci electromagntica emesa pel sol es reflecteix per l'atmosfera terrestre i no arriba a l'ull de l'observador terrestre, part d'aquesta  radiaci s visible (llum). Una altra part penetra l'atmosfera, i eventualment la travessa, ms o menys directament, fins arribar a l'ull de l'observador. L'atmosfera terrestre difon la radiaci provinent del sol, i encara ms si la seva longitud d'ona s curta (el que correspon, dins de l'espectre visible, als colors propers al violeta.  

Quan dirigim la mirada cap al sol o en la seva direcci, percebem la radiaci solar ms directa, s a dir, la radiaci de longitud d'ona ms llarga (colors que tendeixen cap al vermell, i per tant, menys difosos per l'atmosfera.

En canvi, quan dirigim la mirada cap a una altra direcci, percebem la radiaci que prov del sol d'una manera indirecta, s a dir, aquella radiaci de longitud d'ona curta (colors que tendeixen al violeta), ms difosos per l'atmosfera.

Espectre visible.

L'ull hum noms pot percebre una part de la radiaci (llum) que emet el sol, per definici s'anomena aquesta radiaci visible; la seva longitud d'ona est compresa entre els colors vermell, la ms llarga, i el violeta, la ms curta visible : vegeu espectre electromagntic.

Quan totes les freqncies estan presents en una proporci equivalent, percebem la llum blanca  del ple sol. No obstant aix, les diferents freqncies no reaccionen de la mateixa manera a diferents fenomens.  
 absorci;
 refracci;
 reflexi;
 dispersi;
 Difusi;

Resultant que, segons la direcci de l'observaci, la repartici en freqncia (l'espectre) s diferent i el color observat tamb varia. 




Efectes del gruix de l'atmosfera .

L'efecte de la dispersi sobre la coloraci del sol s ms marcada prop de l'horitz que al znit: la llum t llavors un trajecte llarg a travs de l'atmosfera i troba al seu pas ms partcules. 

Aix, el color del cel variar entre l'aurora i el  crepuscle. A trenc d'alba i a la posta el sol es troba prop de l'horitz, llavors sembla vermell perque la llum blava es dispersa i noms podem veure la llum que prov directament del sol.



De la mateixa manera, en altitud, on l'aire s ms rar, la dispersi s molt menys forta. Rebem, doncs, la llum ms direcat, i molta menys llum indirecta difusa per l'atmosfera: el cel s menys llumins, el que dna un blau ms profund. 

Efectes de la composici de l'atmosfera.
La lluminositat del cel i la qualitat de la llum que emet depenen tamb de la composici de l'atmosfera i de la presncia de partcules en suspensi. . Les molcules de l aire difonen la llum amb un efecte selectiu, anomenat efectet Tyndall o difusi de Rayleigh, que dona un color blau al cel clar.

De fet, , la difusi de Rayleigh indica que el cel hauria de veure's violeta. A ms, la llei del cos negre afirma que la radiaci del Sol s ms important en el domini del violeta (i ms encara  per l'ultravioleta, encara que l'ultravioleta queda filtrat per la capa d'oz), que per al blau. No obstant aix, l'ull hum en visi fotpica presenta un pic de sensibilitat al voltant del verd (longitud d'ona 555 nm), mentre que la sensibilitat al violeta s 100 vegades ms feble. El desfs vers el verd condueix a  veure un cel blau.   
El vapor d'aigua s un element important de la lluminositat. El vapor d'aigua fa que la coloraci vermella del sol (i el blau del cel) sigui ms important al vespre que al mat, i al mar que al desert.  Els nvols i la boira contenen gotetes d'aigua que absorbeixen i difonen la llum incidental, quan aquestes gotes sn poc nombroses tenenun efecte de difusi que torna la bveda celeste ms lluminosa que un cel clar (en detriment de la llum directa), quan sn denses, hi ha ms absorci i s'enfosqueix el cel.  


Les partcules en suspensi a l'aire (pols) juguen tamb un paper important, absorbeixen parcialment  la llum, disminuint la quantitat global d'energia que arriba del sol i per tant la difonen de manera selectiva.

Explicaci.
Sir John William Strutt Rayleigh calcul la intensitat dispersada pels difusors formats de molcules dipolars molt ms petites que la longitud d'ona com:



 
on
 N s le nombre de partcules ;
 s  la longitud d'ona de la llum incidental;
 s la  polaritzabilitat;
 s l'angle entre l'ona incidental i l'observador;

Enllaos externs.

Per qu el cel s blau? ;
 Per qu el cel s blau?: un video explicatiu ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275368" title="Magda Oranich i Solagran" nonfiltered="2856" processed="2839" dbindex="107957">
Magda Oranich i Solagran (Barcelona, 1945) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en dret i periodisme, fou detinguda per participar en reunions de l'Assemblea de Catalunya. Dedicada al dret penal, form part de l'equip defensor del militant d'ETA Jon Paredes Manot Txiki en el consell de guerra del 27 de setembre de 1975. Desprs de la fi del franquisme milit a Nacionalistes d'Esquerra i desprs d'Iniciativa per Catalunya, amb la que fou escollida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 diputada per Barcelona. 

Tamb ha estat membre de la Comissi dels Drets humans del Collegi d'Advocats de Barcelona i membre de la Comissi de Reforma dels Estatuts del Futbol Club Barcelona. El 1995 abandon IC i fou regidora independent per les llistes de CiU a l'Ajuntament de Barcelona des del 1999, on ha estat adscrita al Districte de Grcia,  membre de la Comissi de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, membre de la Comissi de Seguretat i Mobilitat. Tamb s membre de la Fundaci Ramon Trias Fargas.

 Enllaos externs .
 Entrevista a El Mundo;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275378" title="Jordi Vera" nonfiltered="2857" processed="2840" dbindex="107958">
Jordi Vera  (Terrassa, 1953) s un poltic independentista catal. Militant del PSAN i membre del FAC, el 1974 es exiliar al Rossell. Militant de Catalunya Lliure, entr a ERC, partit del qual fou membre del Comit Executiu i president a la Catalunya del Nord. Amb Pere Bascompte va protagonitzar el 13 de juliol del 1991 l'anunci de la dissoluci de Terra Lliure. Es va presentar a les eleccions regionals dels Pirineus Orientals de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots.

El 8 de desembre del 1992 va ser detingut per la Gurdia Civil junt amb el Gustau Navarro, l'Emili Soutullo i l'Agust Cerd, per ordre de l'Audincia Nacional d'Espanya pel jutge Carlos Bueren. Vera es va acollir a les mesures de reinserci davant el jutge Carlos Bueren, defensat per l'advocat Joan Ridao, actual secretari general d'ERC. Com a conseqncia d'aquestes detencions es va produir la declaraci voluntria del desprs conseller Xavier Vendrell. La seva dissociaci de la violncia el va enemistar amb alguns militants de partits independentistes extraparlamentaris. Arran de divergncies poltiques i estratgiques al s d'ERC abandon aquest partit juntament amb la major part de la federaci nord-catalana i es pass al Partit per la Independncia (PI) d'ngel Colom i Pilar Rahola. Va propiciar la fundaci de la branca nord-catalana d'aquest partit, el Partit per Catalunya. El 1995 fou escollit regidor a Elna per la llista d'esquerra i catalanista.

El 2001 va fundar el partit Bloc Catal amb antics militants d'Unitat Catalana i del Partit per Catalunya. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de San i noms li va faltar un vot per ser batlle. El 2006 aquest partit es va transformar en Convergncia Democrtica de Catalunya/Convergence Dmocratique de Catalogne i esdevingu una federaci autnoma de CDC, amb Vera com a president. El mar del 2008 fou elegit conseller de la Vila de Perpiny, en una llista de coalici Union avec la Gauche amb l'esquerra, el MoDem, els Verds i CDC.

 Referncies .


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275382" title="Batalla naval de Cartagena" nonfiltered="2858" processed="2841" dbindex="107959">








La Batalla naval de Cartagena de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constant el 13 de maig. Desprs de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell 

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer el Rossell, que havia quedat allat al nord, per foren derrotades a mig cam i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus i el Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i d'aquesta manera els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i pertant es van donar per acabades les operacions principals. A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

La batalla.
La marina espanyola no gosava aparixer per les costes catalanes i Jean Armand de Maill-Brz, buscant la superioritat francesa al Mediterrani, va anar a la recerca de l'estol espanyol fins que el va trobar a les costes del cap de Gata, composat per l'estol de Dunkerque de Joos Petersen, el del Regne de Npols i el del mar oce de Martn Carlos de Mencos.

A les set del mat del 3 de setembre de 1643 contant amb naus de molta ms qualitat militar, Brz va ordenar l'atac de quatre galions contra naus espanyoles separades de la resta, contant amb el vent a favor. La resta de naus va escometre sense foc d'artilleria contra l'estol espanyol per intentar, en v, trencar la lnia, amb el que es va obrir foc d'artilleria i mosquets i els brulots, enfonsant alguns vaixells i provocant la fugida de l'estol espanyol al port de Cartagena al vespre.

Les galeres del duc de Fernandina van tancar el port per impedir l'entrada dels francesos.

Conseqncies.
La victria a la batalla naval de Cartagena el 3 de setembre de 1643 va significar la destrucci de la flota espanyola del Mediterrani i la dominaci francesa de les costes occidentals.

referncies.


Bibliografia.
  Carlos Martnez-Valverde y Martnez Enciclopedia General del Mar. Garriga. 1957.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275383" title="Copa d'Europa de futbol 1956-57" nonfiltered="2859" processed="2842" dbindex="107960">
A la temporada 1956-57 es va disputar la segona edici de la Copa d'Europa de futbol, organitzada per la UEFA. Hi van participar vint-i-dos equips, tots campions de les seves respectives lligues ms el Real Madrid CF, campi de la primera edici.

Segons el reglament de la competici, la final es disputava al camp de l'anterior campi. Per aix el Real Madrid va guanyar la copa al seu propi estadi. La norma no va continuar a les segents edicions.

Ronda prvia.







|}
1 Borussia Dortmund derrot el CA Spora Luxembourg 7 0 en un partit de desempat.

Quadre.


des.: Partit de desempat

Vuitens de final.









|}

1 Segon partit disputat a l'Estadi Heysel, Brusselles

2 Real Madrid derrot el Rapid Wien 2 0 en el partit de desempat.

3 Nia derrot el Rangers 3 1 en el partit de desempat.

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.







Golejadors.



Comptats tamb els gols de la ronda prvia

 Enllaos externs.
 Partits de la competici ;
 Temporada 56-57 - Uefa.com   ...
Temporada 1956-57 a European Cup history;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275390" title="Insgnia de l'Assalt d'Infanteria" nonfiltered="2860" processed="2843" dbindex="107961">


La Insgnia de l'Assalt d'Infanteria (alemany:Infanterie Sturmabzeichen) era una insgnia de guerra alemanya, creada el 20 de desembre de 1939 pel Generaloberst Walther von Brauchitsch com a comandant de l'OKH per atorgar als soldats del Heer i de les Waffen-SS durant la Segona Guerra Mundial.

Per a la seva concessi calia:
 Ser membre d un regiment d infanteria, granaders, fusellers o fusellers de muntanya;
 Haver participat en accions d assalt d infanteria, contraatacs d infanteria, reconeixements armats que finalitzessin en combat, participessin en combat m a m a una posici d assalt o la destrucci amb armes manuals d un tanc enemic;
 Les accions s havien d haver realitzat en 3 dies diferents.

Va ser instituda amb la intenci de reconixer les accions de les tropes d infanteria a primera lnia de foc. Les recomanacions per a la seva concessi eren realitzades pels comandants de companyia i, simblicament, les primeres concessions van ser fetes a un soldat ras i a un oficial, l oberleutnant Wilhelm Krbel per von Brauchitsch personalment el 28 de maig de 1940.

L 1 de juny de 1940 s institu una versi en bronze, per ser atorgada a la infanteria motoritzada i mecanitzada.

Donades les seves caracterstiques, amb el transcurs de la guerra fou altament atorgada.

Al 1957 s autoritz una versi "desnazificada" de la condecoraci. Pass a denominar-se "Ordens-Gesetz" i, simplement, s elimin l liga amb l esvstica.

Es llua a la butxaca esquerra de l uniforme.

 Disseny .
Una corona vertical ovalada de fulles de roure, sobre la que hi ha diagonalment un Mauser Kar98k amb la baioneta fixada (l arma clssica de la infanteria alemanya). A la part superior hi ha l emblema nacional, l liga amb les ales recollides amb l esvstica a les urpes, en l estil de la Wehrmacht. T 6,3cm d alt per 4,9cm d ample. 

T un acabat en plata (o bronze)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275398" title="Saturn" nonfiltered="2861" processed="2844" dbindex="107962">


Onomstica:
Saturn (cognom);

Saturn (artista), gravador rom ;

Saturn I, usurpador del tron imperial rom;

Saturn II o Juli Saturn, usurpador del tron imperial rom;

Saturn III (segle IV), fou un usurpador del tron imperial rom.

Luci Antoni Saturn (segle I), usurpador del tron imperial rom.

Aponi Saturn, governador de Msia;

Claudi Saturni, jurista rom ;

Gai Appuleu Saturn (comissionat), comissionat rom ;

Appuleu Saturn, pretor el 166 aC;

Luci Appuleu Saturn (trib), poltic rom, dos vegades trib de la plebs i electe per tercera vegada;

Luci Appuleu Saturn (governador), propretor de Macednia el 58 aC;

Gai Senti Saturn, propretor de Macednia ;

Gai Senti Saturn I, cnsol el 19 aC ;

Gai Senti Saturn II, cnsol l'any 4 any ;

Gneu Senti Saturn (cnsol sufecte any 4), cnsol sufecte l'any 4 ;

Gneu Senti Saturn (cnsol any 41), cnsol el 41 ;

Venuleu Saturn, jurista rom ;

Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte 12 aC), cnsol sufecte el 12 aC ;

Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte any 3), cnsol sufecte l'any 3;

Quint Volusi Saturn (cnsol any 56),  cnsol l'any 56 ;

Aule Volusi Saturn, cnsol el 87 ;

Quint Volusi Saturn (cnsol any 92), cnsol el 92;

Saturn (bisbe), bisbe d'Arle fins el 350;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275399" title="Saturn (artista)" nonfiltered="2862" processed="2845" dbindex="107963">
Saturn (Saturninus) fou un gravador rom del ms notables de l'poca d'August. 

Es conserva com obra seva un objecte gravat amb una cara d'Antnia Menor, l'esposa de Claudi Drus Ner, amb la inscripci ; al segle XIX fou propietat de la reina de Npols Carolina Murat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275400" title="Saturn I" nonfiltered="2863" processed="2846" dbindex="107964">
Saturn I (Saturninus) fou un usurpador del tron imperial rom, i un dels Trenta tirans esmentats per Trebelli Polli que el defineix com un dels millors generals romans i molt apreciat per Valeri I.

Enfrontat a Galli es va fer proclamar emperador pels soldats per al cap d'un temps fou assassinat per les mateixes tropes, malcontentes per la rigidesa de la disciplina. No se sap on va governar ja que l'Histria Augusta no en fa cap referncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275404" title="Saturn II" nonfiltered="2864" processed="2847" dbindex="107965">
Saturn II o Juli Saturni (Julius Saturninus) fou un usurpador del tron imperial rom.

Era nadiu de la Gllia i la seva biografia va ser escrita per Flavi Vopisc que diu que es va destacar en els afers militars a la Gllia, Hispnia i frica, i Aureli el va nomenar comandant de la frontera oriental amb orde expressa de no visitar mai Egipte, que com a provncia turbulenta on un general ambicis podia provocar conflictes.

Aquesta decisi era fora assenyada ja que ms tard, en el regnat de Marc Aureli Probe, Saturn (que era amic de l'emperador)  fou nomenat governador de Sria, i un dia va anar a Alexandria on fou proclamat august per les tropes; la proclamaci fou contra la seva voluntat i va retornar a Sria, per sembla ja no va poder evitar ser sospits aix que finalment va acceptar la porpra a Palestina; per poc desprs va morir a mans dels soldats de Probe, encara que aquest volia evitar la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275405" title="Saturn III" nonfiltered="2865" processed="2848" dbindex="107966">
Saturn III (Saturninus) fou un usurpador del tron imperial rom.

Noms es conegut per una moneda o medalla, considerada autentica, d'poca impossible de precisar per probablement de la primera meitat del segle IV. Segurament commemorava la usurpaci d'un pretendent del que la histria no ha deixat cap ms rastre. A l'anvers de la moneda un cap amb llamps i les paraules "IMP. CAE. SATVRNINVS AV."; a l'anvers un soldat caigut del seu cavall amb la llegenda FEL. TEM. REPARATIO, llegenda que es troba tamb a les monedes  de Constant i Constanci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275406" title="Luci Antoni Saturn" nonfiltered="2866" processed="2849" dbindex="107967">
Luci Antoni Saturn (Lucius Antonius Saturninus) fou un usurpador del tron imperial rom.

Era governador de la Germnia Superior en el regnat de Domici i es va revoltar per motius personals (any 91).  Una sobtada pujada del nivell del Rin va impedir a Saturn de rebre ajut dels germnics, als que s'havia aliat, i fou fcilment derrotat per Luci Appi Mxim, general de Domici. El general vencedor va cremar les cartes de Saturn per no implicar a ning ms a la revolta, per Domici no va ser tant magnnim i va fer executat a diversos sospitosos i al mateix Saturn, i va exhibir els seus caps a la Rostra de Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275408" title="Aponi Saturn" nonfiltered="2867" processed="2850" dbindex="107968">
Aponi Saturn (Aponius Saturninus) fou governador de Msia. 

Governava a la mort de Ner i va rebutjar als srmates que van envair la provncia i fou recompensat amb una esttua triomfal per Ot. En la lluita entre Vitelli i Vespasi va donar suport al primer per desprs va canviar de bndol i va creuar els Alps per unir-se a Antoni Prim al nord d'Itlia; Prim, que volia per ell sol els honors, va incitar un mot al camp de Saturn i aquest va haver de fugir.

Tcit diu que tenia rang consolar per el seu nom no consta als Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275409" title="Claudi Saturni" nonfiltered="2868" processed="2851" dbindex="107969">
Claudi Saturni (Claudius Saturninus) fou un jurista rom.

Va escriure el Liber Singularis de Poenis Paganorum inserit parcialment (alguns extractes) al Digest. Fou pretor sota els Divi Fratres. Tamb consta que va actuar com a llegat a la provncia de la Gllia Belga.

Va viure a la primera meitat del segle II.

Goti (Gotius) diu que va escriure deu llibres Ad Edictum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275410" title="Gai Appuleu Saturn (comissionat)" nonfiltered="2869" processed="2852" dbindex="107970">
Gai Appuleu Saturn (Caius Appuleius Saturninus) va ser un comissionat rom. El senat el va enviar per arranjar les disputes que havien esclatat entre  pisans i lunenses (entre les ciutats de Pisae i de Luni), l'any 168 aC. L'esmenta Tit Livi (Liv. 45.13.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275411" title="Bonanno Pisano" nonfiltered="2870" processed="2853" dbindex="107971">


Bonanno Pisano (Pisa), va ser un escultor itali que va treballar a les dcades del 1170 i 1180. El seu estil barreja elements bizantins i de l'Antiguitat clssica. Giorgio Vasari li va atribuir errniament la realitzaci de la Torre inclinada de Pisa en les seues Vite.

Obres.
Porta Reale.
Entre mar de 1179 i mar de 1180, va fer, en bronze, la Porta Reale de la Catedral de Pisa, que va ser destruda per un incendi l'any 1595.

La porta de Sant Rainer a Pisa.


Iniciada l'any 1186, la Porta de Sant Rainer, al transsepte dret de la Catedral, mostra els principals episodis de la vida de Crist.

La Porta de la Catedral de Monreale.
Construda entre 1185 i 1186, la porta duu la signatura Bonanno civis pisanus. Mostra cinc escenes de l'Antic Testament a la banda inferior, comenant amb Adam i Eva, i cinc escenes del Nou Testament a la banda superior, finalitzant amb "Crist i Maria en la glria del Parads".

Bibliografia.
Antonio Milone, '"Bonanno Pisano", in Artifex bonus, page 82-89, Roma-Bari 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275412" title="Appuleu Saturn" nonfiltered="2871" processed="2854" dbindex="107972">
Appuleu Saturn (Caius Appuleius Saturninus), fou un magistrat rom.

Fou pretor el 166 aC i probablement fou el mateix personatge que el comissionat designat al 173 aC per dividir les terres de Ligria i la Gllia que es van repartir entre ciutadans romans i ciutadans llatins.

 Vegeu tamb .

 Gai Appuleu Saturn (comissionat), comissionat rom;
 Luci Appuleu Saturn (trib), poltic rom, dos vegades trib de la plebs i electe per tercera vegada;
 Luci Appuleu Saturn (governador), propretor de Macednia el 58 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275414" title="Luci Appuleu Saturn (trib)" nonfiltered="2872" processed="2855" dbindex="107973">

Luci Appuleu Saturn (Lucius Appuleius Saturninus) fou un poltic rom.

Era net d'Appuleu Saturn que fou pretor el 166 aC. Era un bon orador per de carcter dissolut, i probablement no hauria destacat mai si al comenament de la seva carrera poltica no hagus rebut un insult del senat que el va tirar en braos dels enemics dels aristcrates: era qestor el 104 aC i estava estacionat a stia; Roma patia llavors manca de gra i el senat va encarregar proveir la ciutat a Marc Emili Escaure; aix el va molestar i es va passar al partit popular de Gai Mari.

Es va fer popular i fou elegit trib de la plebs el 102 aC; en aquest temps Quint Cecili Metel Numdic que era censor va provar d'expulsar-lo del senat per immoralitat per el seu collega s'hi va oposar. Aix el va acostar encara ms a Mari, enemic personal de Metel.

El 101 aC fou candidat per ser altre cop trib de la plebs mentre un altre demagog, Glucia, era candidat com a pretor i Mari com a cnsol. Abans de les eleccions uns ambaixadors de Mitridates VI Eupator van arribar a Roma, i van subornar a alguns senadors, i Saturn que se'n va assabentar, va aprofitar aquesta circumstancia per atacar als seus enemics poltics i tamb als ambaixadors; els senadors llavors el van encausar per violaci de la llei dels pobles (al atacar als ambaixadors) causa que havia de ser jutjada pels senadors; Saturn, convenut que seria condemnat, va apellar al poble i el dia del judici fou absolt pel vot de les tribus.

Als comicis que van seguir Mari fou elegit cnsol, Glucia pretor, per Saturn no va reeixir a ser elegit trib de la plebs per causa de la pressi de Aule Noni que fou escollit al seu lloc; per la mateixa nit de l'elecci,  Noni fou assassinat per emissaris de Glucia i Saturn i l'endem al mat Saturn fou elegit per cobrir la vacant.

En el seu tribunat va fer aprovar una llei agrria que repartia les terres a la Gllia que abans havien estat ocupades pels cimbres, i la norma que establia que una llei votada pel poble havia de ser referendada pel senat en el termini de cinc dies i si un senador refusava fer-ho seria expulsat del senat i pagaria una multa; aquesta clusula anava dirigida especialment a Metel; aquest va pactar amb Mari refusar la llei, per Mari, al moment de la veritat, va votar a favor i noms Metel va refusar aprovar la llei votada i va ser expulsat del senat al dia segent; llavors va fer aprovar una llei que, a ms, el condemnava a l'exili; els amics de Metel es volien revoltar per aquest va refusar aquesta possibilitat i va sortir de Roma. 

Saturn va fer aprovar altres mesures que van donar satisfacci al poble, de les quals hi ha poca informaci; se sap que va aprovar una llei frumentria que venia gra al poble a molt baix preu, i la fundaci de noves colnies de Siclia, Acaia i Macednia.

Als comicis de finals del 100 aC Saturn fou elegit altre cop trib per l'any segent, junt amb Luci Equici, un esclau fugitiu que pretenia ser fill de Tiberi Grac; Glucia va optar al consolat amb Marc Antoni i Gai Memmi; com que aquest darrer estava a punt de guanyar l'elecci, fou assassinat per homes contractats per Glucia i Saturn, al mateix lloc dels comicis, i aix Glucia fou elegit junt amb Antoni.

El senat va decidir donar un cop d'estat i els va declarar fora la llei i va ordenar als consols sortints la seva detenci; Glucia, Saturn i el qestor Saufeu es van refugiar al Capitoli i els partidaris del senat van tallar el subministrament d'aigua; Gai Mari no els va poder ajudar, i els assetjats finalment es van rendir a Mari que per la seva seguretat els va tancar a la Cria Hostlia per la gent del poble mobilitzada pel senat hi va entrar i els va matar. Un esclau de nom Scaeva fou qui suposadament va matar a Saturn i va rebre la recompensa del senat. Quaranta anys desprs el vell senador Rabiri fou acusat d'aquesta mort per Tit Labi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275415" title="Luci Appuleu Saturn (governador)" nonfiltered="2873" processed="2856" dbindex="107974">
Luci Appuleu Saturn (Lucius Appuleius Saturninus) fou governador rom (propretor) de Macednia el 58 aC. Era nadiu d'Atina i fou el primer nadiu d'aquesta prefectura que va obtenir un ofici curul.

Durant el seu govern la provncia fou visitada per Cicer i el propretor, que era el seu amic, no va gosar a mostrar cap marca d'honor al visitant llavors caigut en desgracia; en canvi el seu qestor Planci va abraar obertament la causa de Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275416" title="Gai Senti" nonfiltered="2874" processed="2857" dbindex="107975">
Gai Senti Saturn (Caius Sentius Saturninus) fou propretor rom de Macednia durant la guerra social (vers 90 aC) i algun temps desprs. 

Va derrotar els tracis que van envair la provncia amb un gran exrcit sota el rei Sotim (Sothimus) . El temps exacta durant el qual va governar Macednia es incert per no va poder ser nomenat abans del 92 aC i encara governava el 88 aC. Els autors antics l'anomenen noms Gai Senti, i el cognom Saturn li fou donat posteriorment per no hi ha seguritat que  el ports.

 Vegeu tamb .

Gai Senti Saturn


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275417" title="Creu Espanyola" nonfiltered="2875" processed="2858" dbindex="107976">

La Creu Espanyola (alemany:Spanienkreuz) era una condecoraci de l'Alemanya Nazi, creada per Adolf Hitler el 14 d'abril de 1939, i atorgada als membres de la Legi Cndor que van lluitar amb l'Exrcit Nacional a la Guerra Civil Espanyola entre juliol de 1936 i mar de 1939.

L'ajut nazi donat al General Franco va ser semi-oficial, sobre unes bases voluntries, i com que la Creu de Ferro encara no havia estat reinstaurada al 1936, es cre aquesta distinci (de curta durada) per premiar la valentia o els xits militars. Per tant, es decret que la Creu Espanyola no seria noms una distinci de campanya, sin que tamb per reconixer la valentia.

Es llua a la butxaca dreta, i se situava a sota de la Creu Alemanya. 315 addicionals varen ser atorgades.

 Classes .

Estava dividida en sis classes:
 Bronze amb Espases: Atorgada per mostrar mrit durant la guerra (8.462 atorgades);
 Bronze sense Espases: Atorgada per 3 mesos de  servei a Espanya (7.869 atorgades);
 Plata amb Espases: Atorgada a aquells soldats que havien pres part en batalles decisives, que tenien una experincia de combat considerable, o que havien guanyat la Creu al Mrit amb Distintiu Vermell espanyola. (304 atorgades);
 Plata sense Espases: Atorgada pel mrit. (327 atorgades);
 Or amb Espases: Habitualment reservada a oficials superiors, a aquells que havien mostrat grans mrits en combat o havien guanyat la Creu de Guerra espanyola (1.126 atorgades);
 Or amb Espases i Diamants: Era vista com una reedici de la Pour le Mrite imperial, i atorgada als generals comandants o als asos de la Luftwaffe (amb 4  ms victries aries), que havien mostrat unes grans habilitats de lideratge en batalla o grans mrits. Se'n van atorgar 28: General der Flieger Sperrle, General der Flieger Volkmann, Generalleutnant Richthofen, Oberst von Thoma, Oberleutnant Mehnert, Major Harlingshausen, Major Wolff, Hauptmann Harder, Hauptmann Ltzow, Hauptmann Mlders, Hauptmann von Moreau, Hauptmann Neudrffer, Hauptmann Schellmann, Hauptmann Schlichting, Oberleutnant Balthasar, Oberleutnant Bertram, Oberleutnant Enslen, Oberleutnant Galland, Oberleutnant Hoyos, Oberleutnant von Kessel,  Oberleutnant Kraft, Oberleutnant Oesau, Oberleutnant Seiler, Oberleutnant Strcke, Leutnant Boddem, Leutnant Fehlhalber, Leutnant Henrici, Leutnant Runze);

Es cre una versi especial, la Creu d Honor dels Parents dels Morts a Espaa (Ehrenkreuz fr Hinterbliebene Deutscher Spanienkmpfer), atorgada als parents d'aquells morts en acci durant la Guerra Civil Espanyola o a causa de les ferides contretes all. Noms se'n concediren 315, i l'orde de precedncia dels parents era:
 viuda;
 fill gran;
 filla gran;
 pare;
 mare;
 germ;
 germana;

 Disseny .
Una creu de Malta. Al centre hi ha un medall amb una esvstica. Entre els braos de la creu hi ha dues espases creuades i, sobre les espases, l'liga de la Luftwaffe (en la versi de no-combatents s'eliminen les espases).

En els rangs mxims de la condecoraci hi ha diamants engastats al voltant de l'esvstica.
El revers s pla, i t l'agulla per poder-se penjar de l'uniforme.

La versi pels familiars s igual a la creu de no-combatent, per ms petita. A diferncia de les altres, aquesta penja d'un gal negre amb una franja blanca a les puntes, amb una bandera espanyola al centre (vermell groc vermell)











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275419" title="Gai Senti Saturn I" nonfiltered="2876" processed="2859" dbindex="107977">
Gai Senti Saturn I (Caius Sentius Saturninus) fou un magistrat rom.

Fou un dels personatges notables que va abandonar a Sext Pompeu i es va passar a Octavi August (35 aC); sembla ser el mateix Senti Saturn Vetuli que fou proscrit pels triumvirs el 43 aC i es va escapar amb Pompeu a Siclia. August el va recompensar amb el consolat que va exercir el 19 aC amb Quint Lucreci Vespill; en el seu perode es va oposar als projectes sediciosos d'Egnaci Ruf; desprs fou nomenat governador de Sria, i s esmentat per Flavi Josep (vers 9 aC a 6 aC); fou succet per Publi Quintili Var i desprs d'aquest va tornar a exercir breument (vers 4 aC). Josep diu que al seu govern va estar acompanyat per tres fills que foren els seus llegats i que van estar presents al judici dels fills d'Herodes el Gran a Beirut el 6 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275420" title="Gai Senti Saturn II" nonfiltered="2877" processed="2860" dbindex="107978">
Gai Senti Saturn II (Caius Sentius Saturninus) fou un magistrat rom fill de Gai Senti Saturn I.

Fou llegat del seu pare a Sria (vers 9 aC a 6 aC)

Fou cnsol rom l'any 4 any en qu fou aprovada la llei Elia (Aelia). August el va nomenar governador de Germnia i va servir amb distinci a les ordes de Tiberi (desprs emperador) en la seva campanya contra els germnics. August li va concedir ornaments triomfals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275421" title="Gneu Senti Saturn (cnsol sufecte any 4)" nonfiltered="2878" processed="2861" dbindex="107979">
Gneu Senti Saturn (Cnaeus Sentius Saturninus) fou un magistrat rom probable fill de Gai Senti Saturn I.

Si realment fou fill de Gai Senti Saturni I, va ser llegat del seu pare a Sria.

Fou cnsol sufecte l'any 4 i a l'any 19 va ser nomenat governador de Sria i va obligar Gneu Calpurni Pis a entregar-li la provncia per la fora.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275422" title="Gneu Senti Saturn (cnsol any 41)" nonfiltered="2879" processed="2862" dbindex="107980">
Gneu Senti Saturn (Cnaeus Sentius Saturninus) fou un magistrat rom fill de Cnaeus Sentius Saturninus.

Fou cnsol el 41 durant el domini de l'emperador Calgula, el qual mor aquell mateix any assassinat. A la mort de Calgula, Saturn va fer un llarg discurs al senat contra la tirania, segons explica Flavi Josep.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275423" title="Venuleu Saturn" nonfiltered="2880" processed="2863" dbindex="107981">
Venuleu Saturn (Venuleius Saturninus) fou un  jurista rom deixeble de Papini i conseller d'Alexandre Sever. T alguns extractes seus al Digest.

Va escriure: 

Decem Libri Actionum;
Sex Interdictorum Quatuor de Officio Proconsulis;
Tres Publicorum o De Publicis Judiciis;
Novemdecem Stipulationum;
 
L'obra De Poenis Paganorum li es atribuda per l'ndex Florent


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275424" title="Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte 12 aC)" nonfiltered="2881" processed="2864" dbindex="107982">
Luci Volusi Saturn (Lucius Volusius Saturninus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 12 aC. Descendia d'una noble famlia en la que cap dels membres havia obtingut anteriorment un alt ofici de l'estat ms enll de la pretoria. Va acumular una gran riquesa que va fer famosa la seva famlia. Va morir l'any 20.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275425" title="Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte any 3)" nonfiltered="2882" processed="2865" dbindex="107983">
Luci Volusi Saturn (Lucius Volusius Saturninus) fou un magistrat rom fill de Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte 12 aC) (Lucius Volusius Saturninus), fou cnsol sufecte l'any 3. Del 4 al 5 fou governador de Sria. Va heretar una gran fortuna del seu pare i encara la va incrementar.

Va morir en el regnat de Ner el 56 a l'edat de 93 anys i sobrevisqu a totes les persones que estaven al senat quan fou cnsol. Segons Plini era prefecte de la ciutat quan va morir, per amb 93 anys sembla poc probable. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275426" title="Quint Volusi Saturn (cnsol any 56)" nonfiltered="2883" processed="2866" dbindex="107984">
Quint Volusi Saturn (Quintus Volusius Saturninus) fou un magistrat rom fill de Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte any 3). 

Fou cnsol l'any 56 juntament amb Publi Corneli Escipi. El seu pare tenia com a mnim 62 anys quan va nixer i la seva mare era Cornlia de la famlia dels Escipions. Fou un dels tres comissionats que va fer el cens dels gals l'any 61.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275427" title="Aule Volusi Saturn" nonfiltered="2884" processed="2867" dbindex="107985">
Aule Volusi Saturn (Aulus Volusius Saturninus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 87 amb l'emperador Domici. L'esmenten els Fasti


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275428" title="Quint Volusi Saturn (cnsol any 92)" nonfiltered="2885" processed="2868" dbindex="107986">
Quint Volusi Saturn (Quintus Volusius Saturninus) fou un magistrat rom. Fou cnsol rom el 92 amb l'emperador Domici, l'esmenten els Fasti


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275429" title="Senti Saturn" nonfiltered="2886" processed="2869" dbindex="107987">

Onomstica:

 Gai Senti Saturn, propretor de Macednia;
 Gai Senti Saturn I, cnsol el 19 aC;
 Gai Senti Saturn II, cnsol l'any 4 any;
 Gneu Senti Saturn (cnsol sufecte any 4), cnsol sufecte l'any 4;
 Gneu Senti Saturn (cnsol any 41), cnsol el 41;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275430" title="Gneu Senti Saturn" nonfiltered="2887" processed="2870" dbindex="107988">


Onomstica:

 Gneu Senti Saturn (cnsol sufecte any 4), cnsol sufecte l'any 4;

 Gneu Senti Saturn (cnsol any 41), cnsol el 41;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275431" title="Volusi Saturn" nonfiltered="2888" processed="2871" dbindex="107989">


Onomstica:

 Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte 12 aC), cnsol sufecte el 12 aC;

 Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte any 3), cnsol sufecte l'any 3;

 Quint Volusi Saturn (cnsol any 56), cnsol l'any 56;

 Aule Volusi Saturn, cnsol el 87;

 Quint Volusi Saturn (cnsol any 92), cnsol el 92;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275432" title="Luci Volusi Saturn" nonfiltered="2889" processed="2872" dbindex="107990">

Onomstica:

 Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte 12 aC), cnsol sufecte el 12 aC;

 Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte any 3), cnsol sufecte l'any 3;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275433" title="Quint Volusi Saturn" nonfiltered="2890" processed="2873" dbindex="107991">


Onomstica:

 Quint Volusi Saturn (cnsol any 56), cnsol l'any 56;

 Quint Volusi Saturn (cnsol any 92), cnsol el 92;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275434" title="Orde de Miquel el Valent" nonfiltered="2891" processed="2874" dbindex="107992">


L'Orde de Miquel el Valent (romans:Ordinul "Mihai Viteazul") s la mxima condecoraci militar romanesa, creada pel Rei Ferran I el 26 de setembre de 1916 i atorgada a oficials pels excepcionals actes de valentia al camp de batalla.

L'Orde pot ser atorgada com a medalla individual o com a condecoraci d'unitat, i va ser anomenada en honor de Miquel el Valent (Mihai Viteazul), un prncep de Valquia del segle XVI.

Va ser creada durant les primeres etapes de la Campanya Romanesa durant la I Guerra Mundial, i durant la II Guerra Mundial s atorg en 3 models: 1916, 1941 (instituda el 8 d'octubre de 1941) i 1944 (instituda el 18 d'octubre de 1944). 

El model 1944 intentava reemplaar el model 1941, que havia estat atorgada als aliats alemanys mentre que Romania havia pertangut a l Eix, per la qual cosa la distinci entre els vells i els nous aliats s havia de fer patent d alguna forma. Per tant, s arrib a l extrem en qu van haver casos d oficiales romanesos que reberen els models de 1941 y 1944, i fins i tot 3 casos que reberen la 3 classe del model 1944, desprs d haver  rebut la 2 classe del model 1941. 

Actualment s atorgada pel President de Romania.
 
S atorga en 3 classes 

En total s'ha atorgat en 2.184 condecoracions: 

 Durant la I Guerra Mundial: ;
 1a classe: 16;
 2a classe: 12;
 3a classe: 336 (43 collectives);
 Durant la II Guerra Mundial: ;
 1a classe: 15;
 2a classe: 76 (13 collectives);
 3a classe: 1628 (118 collectives);

 Disseny .
Una creu florejada daurada d esmalt blau. Al centre de la creu hi ha una el monograma del rei Ferran I a l anvers, y 1916 al revers. La medalla se suspn del gal per mitj d una corona. 
La de 1 classe feia 60mm i es llua a l esquerra del pit, la de 2 classe feia 28mm i es llua penjada del coll, i la de 3 classe feia 20mm i es llua penjada del pit. 

Al model de 1941 apareixia el monograma de Miquel I i l any 1941, i el monograma de Ferran I i el 1916 quedaven relegats al revers. 

El 18 d'octubre de 1944 aparegu un nou model de la condecoraci, amb 2 espases creuades. 

El gal era grana, de 37mm d ample, amb una franja de 3mm daurada als costats











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275435" title="Philippe Bono" nonfiltered="2892" processed="2875" dbindex="107993">

Philippe Bono (Pars, 26 de desembre de 1909 - Vsinet, 21 de gener de 1986) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1932 i 1937, aconseguint 2 victries, ambdues al GP Ouest France-Plouay. 

Palmars.
1932;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 2n a la Pars-Arras;
1933;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
1936;
 2n al Circuit de Deux-Svres;

Enllaos externs.
Palmars de Philippe Bono;

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275438" title="Vicente Alejandro Guillamn" nonfiltered="2893" processed="2876" dbindex="107994">


Vicente Alejandro Guillamn (Onda, 1930-) s un periodista i escriptor.

 Biografa .
Fill petit d'una famlia de petits agricultors i ramaders, neix a Onda, provncia de Castell  en 1930. 

Perito mercantil per les escoles de Melilla i Mlaga i periodista format a l'antiga Escuela Oficial de Periodisme de Madrid. Ha treballat al Telegrama del Rif com a corresponsal, El Alcazar de PESA, l'agncia de notcies mexicana AMEX, la Agncia EFE, on durant 17 anys va cobrir diversos llocs, des primer delegat regional de l'agncia a la Comunitat de Valncia fins Redactor-Jefe d'informaci nacional, i director de la revista d'informaci religiosa Vida Nueva. 

Ocasionalment en la dcada dels setanta, en l'mbit docent, va exercir com a professor de redacci periodstica en la acabada d'inaugurar Facultat de Periodisme de Valncia (UV). 

El 1982, va fundar la UCIP (Uni Catlica d'Informadors i Periodistas), organitzaci que agrupa bona part dels periodistes catlics espanyols. 

Durant el franquisme va formar part en la clandestinitat dels grupuscles democristians que s'oposaven al rgim. El 1960 va fundar, amb antics membres de la JOC (Joventut Obrera Catlica), la Federaci Sindical de Treballadors (FST), d'inspiraci cristiana i activitat subterrnia, que va acabar fagocitades per l'USO (Uni Sindical Obrera), i el 1964 es va unir al sector socialista que intentava articular el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) d'aquell llavors. La seva militncia socialista va finalitzar en l'actuaci a 1977 desprs de el desengany que li va produir el cam seguit per aquesta organitzaci poltica i el fet de no trobar-se cmode al marxisme, encara que fos moderat, a causa de la seva formaci i posicionaments netament liberals. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que tant el seu avi com el seu pare eren profundament liberals. El seu avi va ser seguidor del Partit Liberal de Sagasta i el seu pare, Toms Alejandro, nascut a la localitat de Santa Fe, illa de Pinos (Cuba), va militar, primer, aquest partit, amb qu va arribar a ser alcalde de la petita localitat castellonenca de Espadilla, i desprs, desprs de la seva desaparici durant la repblica, en el Partit Radical que liderava Alejandro Leroux. 

 Ensayo .
Justicia Social,  Doctrina para un sindicalismo de inspiracin cristiana , Pluma, Madrid, 1962. ;
La poltica al desnudo, Pluma, Valncia, 1975. ;
Neopersonalismo Cristiano,  Una teora para la participacin en la vida pblica , Editorial San Pablo, Madrid, 1997. Una obra destinada a aclarir aquell estat nebuloso, suposat o sobreents, en qu est sumida l'expressi humanisme cristi i sobre com i cap a on es podrien dirigir els criteris de participaci dels cristians a la vida pblica actual i que ve. ;
Prleg i epleg del llibre Diez horas d'Estat Ctala: La insurreccin separatista de Esquerra Republicana explicada por un testigo ocular en octubre de 1934 , de Enrique de Angulo, Ediciones Encuentro, Madrid, 2005. ;
El caos de la Segunda Repblica,  breve historia de los hechos que antecedieron a la Guerra Civil Espaola , LibrosLibres, Madrid, 2006. ;

 Teatro .
Crnica de sucesos, s un reportatge tendencis escenificat en verd llangardaix ocellat i negre xarol dividit en tres actes. Un text d'ambient policac amb sis personatges (quatre masculins i dos femenins), AAT- Asociacin de Autores de Teatro, Madrid, 2000.

 novella .
Corpus de sangre en Toledo, Ediciones Encuentro, Madrid, 1985. ;

 Obra satrica . 
Las seoras tienen un gran provenir por delante, Pluma, Alboraia, Valncia, 1977. Obra satrica on es posen en solfa els motius dels moviments feministes.

 Referncies . 
 Forum Libertas ;
 Vicente Alejandro Guillamn, nomenat director de Vida Nueva ;
 LibrosLibres, cites ;
 Liceus ;
 Libertad Digital, blogs ;
 Agencia Interamenricana de Prensa Econmica (AIPE), articles ;
 Renati Sunt ;
 Instituto Cervantes de Tnger (Marroc)  ;
 Libertad Digital - Religin en Libertad  ;


 
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275439" title="Rmol" nonfiltered="2894" processed="2877" dbindex="107995">

El rmol o rom (Scophthalmus rhombus) s un peix de la famlia dels escoftlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 Talla: mxima 75 cm, comuna entre 20 i 40 cm.
 Cos ovalat.
 Boca terminal, molt obliqua.
 Dents petites a les dues mandbules i al vmer.
 Septe branquial sencer, sense foramen.
 Vora posterior del preopercle lliure.
 Dorsal i anal acaben al comenament del peduncle caudal.
 Pectoral de la cara ocular ms gran que l'altra.
 Aletes plviques de bases iguales i llargues. ;
 Caudal arrodonida.
 Coloraci variable per tal de camuflar-se amb el substrat que l'envolta.
 Escates petites, cicloidees (llises) a les dues cares, i sobre els radis de les aletes dorsal i anal.
 Color marrons o grisenc, amb nombroses taques fosques i petits punts blancs, ms grans a les vores de les aletes dorsal i anal.
 Els dos ulls sobre el costat esquerre, relativament espaiats, de dimetre inferior a l'espai interorbitari, i molt ms curt que el musell.
 Origen de l'aleta dorsal per davant de l'ull superior, amb els primers radis ramificats i lliures en l'extrem.
 Lnia lateral amb 115-125 escates, igualment desenvolupada a les dues cares, amb una curvatura sobre la pectoral i una branca al cap ben visible.;

Reproducci.

La seua maduresa sexual arriba devers els 3 o 4 anys. Es reprodueix de febrer a mar al Mediterrani. Els ous sn pelgics.

Alimentaci.

S'alimenta de petits peixos i d'invertebrats bentnics i pelgics.

Hbitat.

Demersal sobre fons sorrencs de la plataforma continental, fins als 125 m, sobretot fins als 80 m. Entra de tant en tant en aiges someres.

Distribuci geogrfica.

s present al Mediterrani i a l'Atlntic nord-oriental.

Alimentaci.

S'alimenta de petits peixos i d'invertebrats bentnics i pelgics.

Pesca.

La seua carn s apreciada. Pesca semiindustrial i artesanal, amb arts de platja, rssec, tremalls i palangres de fons. Es troba regularment als mercats dels Pasos Catalans i es comercialitza fresc. No est regulada la seua pesca ni t talla mnima legal.

Referncies.



Bibliografia.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 126.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Descripci del rmol. ;
 Informaci sobre aquest peix. ;
 Valor nutricional del rmol. ;
 Fotografia i informaci d'aquest peix. ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275440" title="Marcel Baillette" nonfiltered="2895" processed="2878" dbindex="107996">
Marcel Baillette  (Perpiny, Rossell, 12 d'octubre de 1904 - Tol, (Var), 30 d'abril de 1987) fou un jugador francs de rugbi a 15 que jugva al lloc de centre o 3/4 Ala (1,73 m per a 76 kg).

Va participar en vuit finals de proves nacionals d'importncia i va aconseguir la proesa de ser campi de Frana amb 3 clubs diferents (Arnaud Marquesuzaa aconseguiria la mateixa proesa 36 anys ms tard).

Va ser nomenat Cavaller de l'Orde Nacional del Mrit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275443" title="Giuseppe Fezzardi" nonfiltered="2896" processed="2879" dbindex="107998">

Giuseppe Fezzardi (Arcisate, 28 de desembre de 1939) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1961 i 1972. Durant la seva carrera aconsegu 4 victries, destacant una Volta a Sussa i una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1962;
 1r de les Tres Valls Varesines ;
1963;
 1r de la Volta a Sussa ;
1965;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1966;
 1r al Giro del Ticino;

Resultats al Giro d'Itlia.
1963. 53 de la classificaci general;
1966. 58 de la classificaci general;
1968. 61 de la classificaci general;
1969. 42 de la classificaci general;
1970. 80 de la classificaci general;
1971. 73 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1965. 36 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. 42 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Giuseppe Fezzardi ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275444" title="Arc former" nonfiltered="2897" processed="2880" dbindex="107999">

L'arc former s un element arquitectnic corb, que discorre para lel a l'eix longitudinal de la nau; la seva funci s sostenir els murs superiors de separaci entre les naus d'una estructura. Si l'edifici s d'una sola nau, els arcs formers aniran encastats al mur, s a dir, seran arcs cecs. Els arcs formers van de pilar a pilar coincidint amb els trams de la volta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275450" title="Copa del Primer Ministre turca de futbol" nonfiltered="2898" processed="2881" dbindex="108000">
La Copa del Primer Ministre turca de futbol, tamb anomenada Copa del Canceller, en turc Ba bakanl k Kupas , fou una antiga competici futbolstica de Turquia.

 Histria .
S'inici el 1944 amb un partit que enfrontava el campi de les lligues amateurs i el de la Milli Kme (aquell any anomenada Maarif Mkafat ). Fou, per tant, en la prctica, una supercopa. Els anys 1948 i 1949 no es disput la competici a causa dels Jocs Olmpics de Londres 1948 i dels Jocs del Mediterrani de 1949 a Atenes. La competici es re emprengu el 1950 en la que fou la darrera competici de l'poca amateur del futbol turc. El futbol professional comen a Istanbul just a continuaci.

La primera lliga professional turca es disput el 1959, per la primera copa no ho feu fins anys ms tard. La Ba bakanl k Kupas  es torn a disputar el 1966, per el format canvi, essent disputada a partir d'aquest any entre el campi de la segona divisi turca i el campi amateur turc. A partir del 1971 fou disputada pel segon classificat de la primera divisi i pel finalista de la copa. No es disput entre 1982 i 1984 i deix de disputar-se definitivament el 1998.

 Historial .
Disputada entre els campions del Campionat turc i la Lliga Nacional;


Disputada entre el campi de la segona divisi turca i el campi amateur turc;


Disputada entre el segon classificat de la primera divisi i el finalista de la copa;


 Palmars .


 Enllaos externs .
  RSSSF;
  Histria del futbol turc;

Categoria :Competicions futbolstiques turques




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275455" title="Steal This Album!" nonfiltered="2899" processed="2882" dbindex="108001">

Steal This Album! s un album del grup californi de metal alternatiu System of a Down, posat a la venda el 26 de novembre de 2002 per American Records i Columbia Records. El disc s una collecci de material indit i canons descartades a les sessions de Toxicity que alg va penjar a Internet amb el ttol de Toxicity II. El grup, al descobrir aquest "disc pirata" va decidir enregistar en un estudi aquestes canons.

Encara que amb Toxicity el grup va aconseguir un gran xit, els mesos i dies anteriors al llanament d'aquest lbum eren de bastant indiferncia. El fet que el pblic i la crtica penss que es tractaven de rareses o descarts, va fer que no hi hagus gaire expectaci amb el llanament de Steal This Album!.

Al disc trobem els singles Innervision, Boom! i I-E-A-I-A-I-O. El ttol de l'lbum fa referncia al llibre Steal This Book d`Abbie Hoffman de 1971 i a la seva pellcula autobiogrfica Roba aquesta pellcula. El ttol i la portada tamb han estat interpretats com un clar missatge en contra de la pirateria i l'intercanvi de fitxers mp3.

 Llista de canons .
. Chic'n'Stu - 2:23 (Tankian/Malakian);
. Innervision - 2:33 (Tankian/Malakian);
. Bubbles - 1:56 (Tankian/Malakian);
. Boom! - 2:14 (Tankian/Malakian);
. Nguns - 2:30 (Tankian/Malakian);
. A.D.D. (American Dream Denial) - 3:17 (Tankian/Malakian);
. Mr. Jack - 4:09 (Tankian/Malakian)';
. I-E-A-I-A-I-O - 3:08 (Tankian/Dolmayan/Pfister/Odadjian/Malakian);
. 36 - 0:46 (Tankian/Malakian);
. Pictures - 2:06 (Tankian/Malakian);
. Highway Song - 3:13 (Tankian/Malakian);
. Fuck The System - 2:12 (Tankian/Malakian);
. Ego Brain - 3:21 (Tankian/Malakian);
. Thetawaves - 2:36 (Tankian/Malakian);
. Roulette - 3:20 (Tankian/Malakian);
. Streamline - 3:37 (Tankian/Malakian);

 Videoclips .
Boom!

 Crdits .
Serj Tankian - cantant, 1 veu, teclats;
Daron Malakian - guitarra, cantant, 2 veu;
Shavo Odadjian - baix;
John Dolmayan - bateria;
Arto Tunboyaciyan - cantant adiccional;
Rick Rubin i Daron Malakian - productors;
Andy Wallace - mescles;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275457" title="Robert van Eenaeme" nonfiltered="2900" processed="2883" dbindex="108002">

Robert van Eenaeme (Wondelgem, 27 d'agost de 1916 - Marche-en-Famenne, 8 de mar de 1959) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1939 i 1950. Durant aquests anys aconsegu 22 victries, destacant tres edicions de la Gand-Wevelgem.

Palmars.
1936  ;
 1r a la Gand-Wevelgem ;
1937  ;
 1r a la Gand-Wevelgem ;
1939;
 1r a Ninove;
1940;
 1r a Stekene;
1941;
 1r a Adegem ;
 1r a Sint-Niklaas;
1942;
 Campi de Flandes;
 1r al Circuit de Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r al Critrium de Zingem;
1943;
 1r a Kruishoutem ;
 1r a les Tres Viles Germanes;
 1r a a Acht van Brasschaat;
 1r a Maldegem;
 1r a Sint-Niklaas;
 1r al Critrium de Gant;
1944;
 1r a Zomergem;
 1r a Rumbeke-Beitem;
1945;
 1r a la Gand-Wevelgem ;
 1r a Zomergem;
 1r a Oedelem ;
1946;
 1r a Ename;

Palmars.
Palmars de Robert van Eenaeme ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275458" title="Messier 48" nonfiltered="2901" processed="2884" dbindex="108003">

Messier 48 (M48 o NGC 2548) s un cmul obert situat dins la constellaci  de l'Hidra. Va ser descobert per Charles Messier al 1771; per a l'igual que amb l'M47 que va observar durant la mateixa nit, va cometre un error de clcul i l'objecte no es va poder trobar fins el 1959. Va ser, per tant, redescobert independentment per Johann Elert Bode sobre el 1782, i desprs per Caroline Herschel al  1783. Aquesta ltima descoberta va ser publicada al 1786 per William Herschel.

Caracterstiques.
M48 cont al voltant de 80 estrelles en un volum de  23 anys llum , amb un dimetre aparent total de 54 minuts d'arc. Est situat aproximadament a 1.500 anys llum del sistema solar, i la seva edat estimada s de 300 milions d'anys.

Observaci.


M48 es troba en una zona del cel privada d'estrelles i d'objectes rellevants, est situada en la frontera entre la constellaci d'Hidra, a la qual pertany, i la de l'Unicorn. En bones condicions atmosfriques M48 s visible a ull nu i amb un telescopi petit es poden arribar a resoldre fins a una cinquatena d'estrelles.  

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275459" title="Copa Atatrk" nonfiltered="2902" processed="2885" dbindex="108004">
La Copa Atatrk (en turc: Atatrk Kumasi) fou una antiga competici futbolstica turca.

 Histria .
El 1955, la Federaci Turca de Futbol cre una competici a la qual li pos el nom de Mustafa Kemal Atatrk. Cinc clubs van pendre part a la primera edici: Be ikta  JK, Fenerbahe SK, Galatasaray SK, Adalet i Vefa SK. Adalet fou el campi, amb el Fenerbahe segon. La segona edici es disput el 1963, amb la victria final del Fenerbahe. La tercera edici no fou fins el 1998 i es disput per commemorar el 60 aniversari de la mort d'Atatrk i enfront als campions de la Copa President i la Copa del Primer Minstre. El Fenerbahe derrot el Be ikta  per 2-0. La quarta edici i de moment la darrera fou el nom que va rebre la supercopa turca de futbol de l'any 2000. El Be ikta  derrot el Galatasaray per 2-1.

 Historial .


 Enllaos externs .
  Histria del futbol turc;

Categoria :Competicions futbolstiques turques


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275462" title="ngel Sanz-Briz" nonfiltered="2903" processed="2886" dbindex="108005">

ngel Sanz-Briz (Saragossa, 28 de setembre de 1910   Roma, 11 de juny de 1980) va ser un diplomtic espanyol. L'any 1944 va contribuir a salvar la vida d'uns cinc mil jueus hongaresos durant l'Holocaust, proporcionant passaports espanyols, al principi a jueus que allegaven origen sefard, i posteriorment, a qualsevol jueu perseguit. Per aquests fets, va ser reconegut com a Just entre les Nacions.

Biografia.
Desprs d'estudiar Dret, va ingressar a l'Escuela Diplomtica l'any 1933, finalitzant els seus estudis poc abans de comenar la Guerra Civil Espanyola, durant la qual va combatre amb les tropes franquistes. Acabada la guerra, va obtenir la seva primera destinaci, com Encarregat de Negocis a El Caire (Egipte). L'any 1942, va obtenir la seva segona destinaci, tamb com a secretari d'Ambaixada, a l'ambaixada espanyola a Hongria, un Estat prxim a l'Eix, per que no havia posat en prctica mesures d'extermini dels jueus com les que ja estaven en marxa a tota l'Europa ocupada pels nazis. No obstant aix, la tranquilla vida de Sanz Briz va canviar completament quan Alemanya va prendre el control d'Hongria, envaint el pas al mar de 1944. Immediatament desprs de la invasi, el propi Adolf Eichmann es va traslladar a Hongria per a supervisar els plans d'extermini de la comunitat jueva del pas (unes 750.000 persones).


Ajuda als sefardites.

Indignat pels plans nazis, un grup de diplomtics encapalat pel suec Raoul Wallenberg, entre els quals hi havia tamb l'espanyol Miguel ngel Muguiro (Encarregat de negocis d'Espanya) van comenar a treballar per a salvar els jueus perseguits. Muguiro i ngel Sanz-Briz van obtenir del govern espanyol el perms per a proporcionar documents espanyols als jueus sefardites que pogus trobar i negociar amb les autoritats hongareses (titelles dels ocupants alemanys) el trasllat a lloc segur d'aquestes persones (desempolsant aix un decret de 1925 de Miguel Primo de Rivera, que no obstant aix havia expirat en 1931). La actitud de Muguiro va provocar una protesta dels nazis davant les autoritats espanyoles, que el van cessar de manera fulminant. Sanz Briz va quedar com a Encarregat de negocis, i va continuar amb la tasca de salvament dels jueus. Va protegir les vides d'uns 5.200 jueus, usant la seva influncia i contactes (tamb els seus diners, amb els quals va subornar al "gauleiter" alemany) aix com edificis llogats amb els fons de l'ambaixada que va retolar com "Annex a la legaci espanyola". Els mtodes que va seguir els va descriure ell mateix en el llibre "Los judos de Espaa":

Vaig aconseguir que el Govern hongars autoritzs la protecci per part d'Espanya de 200 jueus sefardis (...) Desprs la labor va ser relativament fcil, les 200 unitats que m'havien estat concedides les vaig convertir en 200 famlies; i les 200 famlies es van multiplicar indefinidament, amb el simple procediment de no expedir cap salconduit o passaport a favor dels jueus que dugus un numero superior al 200.

Aix, dels 5.200 jueus la vida dels quals va poder salvar, noms uns 200 eren d'origen sefardi. A la fi de novembre de 1944, el govern espanyol, davant la imminent caiguda de Budapest en mans de l'Exrcit Roig, li va ordenar abandonar la ciutat i traslladar-se a Sussa. Giorgio Perlasca, un veter itali de la Guerra Civil Espanyola, ciutad espanyol honorari, que havia estat ajudant a Sanz-Briz en les seves tasques de protecci dels jueus, va continuar la seva labor utilitzant documents d'identitat espanyols falsificats per ell mateix, en els quals declarava ser el cnsol espanyol a Budapest. Perlasca va aconseguir que els jueus "espanyols" seguissin fora de perill fins que el 16 de gener de 1945 els sovitics van entrar a Budapest.

Carrera posterior.
Posteriorment, Sanz-Briz va continuar la seva carrera diplomtica: va ser destinat a San Francisco i Washington (Estats Units), Lima, Berna, Baiona (Frana), Guatemala, L'Haia, Brusselles i Xina (1973, on va ser el primer ambaixador espanyol). En 1976 va ser destinat a Roma com ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu, on va morir el 11 de juny de 1980.

El propi Sanz-Briz va relatar les circumstncies mitjanant les quals va poder salvar la vida de punts jueus a Federico Ysart, el qual ho va plasmar en el seu llibre "Los judos de Espaa" (1973).

Reconeixement.
L'any 1991, el Museu de l'Holocaust Yad Vashem d'Israel va distingir la seva acci i va reconixer als seus hereus el ttol de Just entre les Nacions, inscrivint el seu nom en el memorial de l'Holocaust. En 1994 el govern hongars li va concedir a ttol pstum la Creu de l'Ordre del Mrit de la Repblica Hongaresa. Va ser el primer diplomtic espanyol que va aparixer en un segell de correus d'Espanya. 

Sanz-Briz i altres diplomtics espanyols van ser homenatjats en una exposici titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid, l'any 2007.

Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Miguel ngel Muguiro;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Jos Rojas Moreno;
 Julio Palencia Tubau;
 Jos Ruiz Santaella;
 Juan Schwartz Daz-Flores;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
Espaoles ante la Shoa. La Lista de Sanz-Briz en Sefarad. ;
The angel of Budapest - Angel Sanz Briz 1910-1980, de Salvo Haim Alhadeff - Institut Sefard Europeu ;
Entrevista sobre ngel Sanz Briz a Gustavo Jalife, Director Executiu de la Fundaci Internacional Raoul Wallenberg;
Los "Schlinder" latinos del Holocausto ;
Sanz Briz: el ngel espaol de Budapest, per Fernando Daz Villanueva ;
Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
Rellaci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275463" title="Hypnotize" nonfiltered="2904" processed="2887" dbindex="108006">
Hypnotize s el cinqu lbum del grup californi System of a Down i la segona part que completa el doble disc Mezmerize/Hypnotize. El seu llanament es va produir el 22 de novembre de 2005 per American Records i Columbia Records, sis mesos desprs del llanament de Mezmerize.

Hypnotize cont 12 noves canons en una edici especial dissenyada per Vartan Malakian, pare del guitarrista Daron Malakian. Cont els singles Attack, Hypnotize, Lonely Day, Kill Rock'N'Roll i Vicinity of Obscenity. L'ltim tema del disc, Soldier Side completa a Soldier Side - Intro, primer tema de l'lbum Mezmerize.

L'lbum va guanyar els discs d'or i de plat concedits per la RIAA el 13 de desembre de 2005 i va acabar l'any al primer lloc del Billboard. s el primer lbum de System of a Down en el que no apareixen guitarres acstiques.

 Llista de canons .
1. Attack   3:06

2. Dreaming   3:59

3. Kill Rock 'N Roll   2:28

4. Hypnotize   3:09

5. Stealing Society   2:58

6. Tentative   3:37

7. U-Fig   2:55

8. Holy Mountains   5:28

9. Vicinity of Obscenity   2:51

10. She's Like Heroin   2:44

11. Lonely Day   2:47

12. Soldier Side   3:40

 Videoclips .
1. Hypnotize

2. Lonely Day

3. Soldier Side

 Crdits .
Daron Malakian- guitarra, veus de fons;
Serj Tankian - cantant, teclats;
Shavo Odadjian - baix;
John Dolmayan - bateria;
Vartan Malakian - Disseny artstic;
Rick Rubin i Daron Malakian - productors;
Andy Wallace - mescles;
Gravat a The Mansion, Laurel Canyon, Los Angeles, Califrnia i a la Akademie Mathematique of Philisophical Sound Research, Los Angeles, Califrnia.
Mesclat a Enterprise Studios Burbank, Califrnia i als Soundtrack Studios de Nova York.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275473" title="Manuel Safont Castell" nonfiltered="2905" processed="2888" dbindex="108007">
Manuel Safont Castell (Onda, 1928   Onda, 24 de novembre de 2005), ms conegut com Manolo Safont, fou un pintor i ceramista del segle XX. La seva vida i trajectria professional estan influenciades per la seva constant recerca en el color, el relleu i la textura, que el fan un dels mags de la illusi plstica de la cermica. En el seu honor s'ha rebatejat el museu valenci de la cermica d'Onda. 

 Biografia . 
Ja desde molt jove va comenar a treballar en el mn de la cermica artesanal, realitzant objectes tradicionals. 

L'any 1952 inaugur el seu taller individual a Onda, en el qual va realitzar estampes decoratives, sants i ballarines, ocells i paisatges que reflecteixen una imatge de cartell, amb tcniques i textures de fons que fan confondre la pea cermica amb la pintura. 

El 1958, a causa de diversos encrrecs, va introduir-se completament en la investigaci. Fruit d'aquestes investigacions sn els tres premis que aconsegu en aquesta poca a Valncia. En un d'ells  una imatge de Sant Josep  la silueta del sant s'obt raspant el relleu del color de superfcie i amb una superposici de colors i reactius. 

L'any 1961 realitz la seva primera exposici en la Sala Estilo, una galeria avui desapareguda, situada en la Plaa del Sol de Castell de la Plana. Experiment en la figuraci per sempre ressaltant les superfcies sobre les quals realitzava la pintura, riques en textures i en color. El seu estil navega entre l'abstracci i la figuraci, emprant elements dels dos corrents per a expressar tot all que li inquieta i necessita resoldre. 

Del 1958 al 1960 realitz elements de decoraci per a despatxos, segurament a causa del creixement de la indstria cermica en la zona, i va fer bodegons amb un estil que recorda a Matisse, a Braque i en alguns aspectes a Modigliani. Del 1960 al 1962 segu realitzant bodegons amb reactius i base de color amb plans. En aquella poca, en plena dictadura franquista, el seu carcter i ideologia diametralment oposades al rgim predominant a Espanya el van conduir vers l'abstracci: sense perdre completament la forma, els colors comencen a prendre importncia en les seves obres. 

L'any 1962 expos en Madrid convidat per la Direcci general de Belles Arts. A partir d'aquest moment, va abandonar la figuraci per la necessitat de gaudir de la matria, no fixant-se en cap convenci i utilitzant l'abstracci com a alliberament, encara que va passar per etapes en les quals va introduir-se en la figuraci de la pintura social (a aquesta poca pertanyen una srie de treballs simblics amb evocacions als treballadors de les fbriques de taulells. Les obres pertanyents a aquestes etapes figuratives tenen un gran valor expressionista: treballadors en premses hidruliques, un mural amb una gran m blanca, tallada amb fons negres, verds de coure i vermells carm, aquests ltims molt habituals en la seva obra, mostrant una riquesa tant social amb expressiva. Tamb pertany a aquesta poca un mural amb el rostre d'Ernesto Che Guevara. 

Va conrear la pintura social fins a les acaballes del franquisme, i noms de mort Franco a la fi dels anys 1970 va "guanyar l'abstracci". A la fi dels anys 1990 va comenar a realitzar una srie de murals de gran grandria, encarregats per la Universitat Jaume I de Castell de la Plana. 

Va ser un dels precursors de l'Escola de Cermica d'Onda i d'altres iniciatives culturals. Durant la dictadura franquista, va defensar amb el seu particular estil la llibertat i la cultura. D'aquesta poca sn dues de les seves iniciatives culturals: El Museu Histric Municipal d'Onda, del qual fou director en el inicis i, la Sala Municipal d'Exposicions, que arrib a ser un referent en els anys 70 dels corrents artstics ms avantguardistes del Pas Valenci . La llarga lluita pel patrimoni artstic onder i la importncia de la seva obra van ser reconeguts a la seva ciutat natal a l'any 1998, en qu coincidint amb el seu 70 natalici va rebre com a homenatge la retolaci d'una avinguda amb el seu nom. El Museu de la Cermica d'Onda tamb duu el seu nom a partir del mateix any, tot i que en els darrers anys no li va ser ofert participar-hi directament o indirectament. 

Era reconegut pels seus llargs i arrissats bigotis, la seva cabellera grisa i arrissada i la seva inalterable manera de vestir  sempre en combinacions de vermell-, la seva particular obsessi, i negre. Era un lluitador, que estimava i li preocupava el seu poble, el seu pas; ple de vitalitat, que es reflectia en les seves converses inesgotables, on els temes recurrents eren l'art, la poltica i tot el referit al seu poble.

Altres dades d'inters. 
 Joan Baptista Porcar, pintor castellonenc, el va qualificar de Pintor de foc a causa de la lluminositat i als tons clids tpics del seu estil. ;
 La seva casa, aix com el minaret situat en el seu sumptus jard i el forn de construcci rab situat en les proximitats del seu habitatge, que va defensar amb tanta passi al llarg de la seva vida, formaran part del futur jard-museu dedicat a l'artista i a la seva esposa, Ana, aquesta encara en vida.

Bibliografia.
 Falomir Ventura, Carmela. La pintura cermica de Manolo Safont. Butllet d'Estudis Onders, 2 poca, N 2, p. 7-48.

Enllaos externs. 
  Exposici dedicada a Manolo Safont, amb imatges d'algunes de les seves obres i dos articles sobre la seva vida i estil de pintura. ;
 Article sobre una de les seves obres (mural) pertanyent a la seva ltima etapa abstraccionista ;



 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275474" title="Dark Passion Play" nonfiltered="2906" processed="2889" dbindex="108008">
Dark Passion Play s el ttol del sis lbum d'estudi de Nightwish, posat a la venda a finals de setembre del 2007. s el primer disc amb la nova vocalista, Anette Olzon, substituta de Tarja Turunen qui va ser expulsada pels altres membres del grup. Va ser llanat el 26 de setembre a travs de Spinefarm Records, el 28 de setembre a travs de Nuclear Blast i el 2 d'octubre a travs de Roadrunner Records.

El cost de la gravaci de l'lbum va ser de 500.000 , fet que el converteix en el disc ms car de la histria de Finlndia. Va ser gravat als estudis d'Abbey Road amb l'Orquesta Sinfnica de Londres a ms d'altres 270.000  que es van gastar en la producci dels videoclips dAmaranth i Bye Bye Beautiful.

 Llista de canons .


 Nova vocalista .
A l'octubre de 2005, desprs d'una gira mundial de l'lbum Once, la cantant Tarja Turunen va ser expulsada a travs d'una carta oberta. Per a trobar una substituta, la banda va realitzar cstings des del 17 de mar de 2006 fins el 15 de gener de 2007. Durant aquest temps, el grup va rebre ms de 2000 demos.

El 24 de mar de 2007, es va anunciar oficialment que Anette Olzon, anteriorment cantant amb la banda Alysson Avenue seria la nova vocalista de Nightwish.

 Crdits .
Membres

Anette Olzon - veu femenina
Emppu Vuorinen - guitarra
Marco Hietala - baix, veu masculina
Tuomas Holopainen - bateria, growling a Master Passion Greed
Jukka Nevalainen - bateria, bodhran

Collaboradors

Orquesta Sinfnica de Londres - orquesta
Guy Elliott - nen soprano
Tom Williams - segon nen soprano i veu a The Poet And The Pendulum
Metro Voices - cor

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275475" title="Copa de l'Associaci d'Escriptors d'Esports Turcs" nonfiltered="2907" processed="2890" dbindex="108009">
La Copa de l'Associaci d'Escriptors d'Esports Turcs,  Trk Spor Yazarlari Dernegi Kupasi - Copa TSYD, fou una competici futbolstica de Turquia.

 Histria .
S'inici el 1963 i es desenvolup a sis regions de Turquia: Adana, Ankara, Istanbul, Esmirna, Konya, i Trabzon. La principal competici enfront als tres grans del futbol turc; Fenerbahe SK, Galatasaray SK, i Be ikta  JK. Va desaparixer el 2000, tot i que encara es disputa a Ankara per quatre clubs a l'inici de temporada. 
Palmars.
Istanbul.


1963 Galatasaray SK;
1964 Be ikta  JK;
1965 Be ikta  JK;
1966 Galatasaray SK;
1967 Galatasaray SK;
1969 Fenerbahe SK;
1970 Galatasaray SK;
1971 Be ikta  JK;
1972 Be ikta  JK;

1973 Fenerbahe SK;
1974 Be ikta  JK;
1975 Fenerbahe SK;
1976 Fenerbahe SK;
1977 Galatasaray SK;
1978 Fenerbahe SK;
1979 Fenerbahe SK;
1980 Fenerbahe SK;
1981 Galatasaray SK;

1982 Fenerbahe SK;
1983 Be ikta  JK;
1984 Be ikta  JK;
1985 Fenerbahe SK;
1986 Fenerbahe SK;
1987 Galatasaray SK;
1988 Be ikta  JK;
1989 Be ikta  JK;
1990 Be ikta  JK;

1991 Galatasaray SK;
1992 Galatasaray SK;
1993 Be ikta  JK;
1994 Fenerbahe SK;
1995 Fenerbahe SK;
1996 Be ikta  JK;
1997 Galatasaray SK;
1998 Galatasaray SK;
1999 Galatasaray SK;


Palmars.
Adana.


Ankara.


Istanbul.


Esmirna.


Konya.


Trabzon.


 Enllaos externs .
  Histria del futbol turc;

Categoria :Competicions futbolstiques turques




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275477" title="Eduardo Propper de Callejn" nonfiltered="2908" processed="2891" dbindex="108010">
Eduardo Propper de Callejn (1895 - 1972) va ser un diplomtic espanyol recordat principalment per haver facilitat, durant la Segona Guerra Mundial, la fugida de milers de jueus de la Frana ocupada a travs d'Espanya.

La seva esposa, Hlne Fould-Springer, es va convertir al catolicisme poc abans de les noces; era filla del banquer jueu-francs, Bar Eugne Fould, i de la seva esposa Mary ("Mitzi") Springer, jueva d'origen austrac. Era per tant germana de la mecenes, Baronessa Liliane de Rothschild (1916 - 2003), esposa de Elie de Rothschild.

Quan es va signar l'armistici de 22 de juny de 1940, Propper de Callejn era primer secretari de l'Ambaixada d'Espanya a Pars. Per a evitar el saqueig de la collecci d'art conservada al Castell de Royaumont, propietat dels seus sogres, ho va declarar com la seva residncia principal. Grcies als consegents privilegis diplomtics, va poder impedir que s'espoliessin nombroses obres d'art. Entre elles es trobava un trptic de Van Eyck, un dels artistes ms admirats per Adolf Hitler. Ats que els seus sogres eren jueus, era probable que l'exrcit nazi acabs desposeint-los de la seva collecci d'art.

Al juliol de 1940, des del consulat d'Espanya a Burdeus, va expedir, en collaboraci amb el cnsol portugus Aristides de Sousa Mendes, ms de trenta mil visats a refugiats jueus perqu poguessin travessar Espanya cam de Portugal. Els visats es van emetre eludint els trmits ordinaris que exigirien les autoritats de Madrid, el que va motivar que Ramn Serrano Suer, Ministre d'Afers exteriors del rgim franquista, transfers immediatament Propper de Callejn Carrer a Larache (Marroc).

Posteriorment va ser tamb enviat a Rabat, Zurich, Washington, Ottawa i Oslo. Va morir a Londres en 1972. En vida, mai va ser reconegut pblicament pel seu heroisme.

Una de les seves ntes s l'actriu anglesa Helena Bonham Carter.

El 12 de mar de 2007 el Museo de l'Holocaust de Jerusalem (Yad Vashem) va concedir a Propper de Callejn la distinci de Just entre les Nacions.


Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Angel Sanz Briz;
 Miguel Angel Muguiro;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Jos Rojas Moreno;
 Julio Palencia Tubau;
 Jos Ruiz Santaella;
 Juan Schwartz Daz-Flores;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
 Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Rel.laci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275480" title="Sebastin Romero Radigales" nonfiltered="2909" processed="2892" dbindex="108011">
Sebastin Romero Radigales va ser un diplomtic espanyol que des del seu lloc com a Cnsol General d'Espanya a Atenes (1943-1944) va organitzar la repatriaci per terra, mar i aire dels jueus d'origen sefardita. Davant les objeccions per a la seva entrada a Espanya, va proposar el Marroc. Entre mar i juny de 1943 48.000 jueus de Salnica van ser deportats al camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Romero Radigales actu para intentar alliberar als deportats sefardis. Saltant-se les autoritats alemanyes aconsegueix traslladar 150 sefardis des de Salnica a Atenes.

Davant la falta de resposta del rgim de Franco sobre la repatriaci dels jueus sefardis, Alemanya propos com a soluci provisional el seu internament a Bergen-Belsen. Romero s'hi opos, rotund, demanat l'internament en territori grec, i l'exclusi de nens i ancians, i que el transport es realitzes en les millors condicions possibles. El 13 d'agost de 1943 arribaren a Bergen, desprs de dotze dies de viatge, 367 jueus sefardis, entre ells 40 menors de 14 anys i 17 majors de 70 anys. El Cnsol va aconseguir evitar la confiscaci dels bns d'alguns sefardis, que arribaren a Espanya entre el 10 i el 13 de febrer de 1944.


Sebastin Romero i altres diplomtics espanyols que com ell, van ajudar als jueus a fugir de l'Holocaust van ser rescatats de l'oblit l'any 2000 quan el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya va dedicar una pgina web a la seva memria, anomenada Diplomticos espaoles durante el Holocausto, sent Ministre Abel Matutes.

Posteriorment, l'any 2007, van ser homenatjats un altre cop en una exposici titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid.

Sebastin Romero, Julio Palencia Tubau i Bernardo Rolland de Miota han estat proposats l'any 2008 per la Fundaci Raoul Wallenberg per a ser designats com a Justos entre les Nacions, distinci que l'estat d'Israel a aquelles persones que no sent de confessi o ascendncia jueva, van ajudar als jueus vctimes de la persecuci antisemita durant el Tercer Reich.

Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Angel Sanz Briz;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Miguel Angel Muguiro;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Jos Rojas Moreno;
 Julio Palencia Tubau;
 Jos Ruiz Santaella;
 Juan Schwartz Daz-Flores;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
 Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Rel.laci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275481" title="Columna salomnica" nonfiltered="2910" processed="2893" dbindex="108012">


La columna salomnica s una columna de forma helicodal, que s'utilitz fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.

Origen.
Encara que no fou un estil de construcci emprat a poques antigues, el seu nom procedeix de la denominaci donada pels arquitectes barrocs, a partir de la descripci que es fa a la Bblia de les columnes del gran temple del rei Salom a Jerusalem, destrut l'any 586 aC. Aquest temple tindria dues columnes principals flanquejant el vestbul, amb fust retorat, que portaven els noms de Boaz i Jachin, que simbolitzaven respectivament la fora i l'estabilitat. 

Aquest peculiar estil de fust pot haver evolucionat des de l'estil manifestat a la Columna de Traj de la Roma antiga, erigida com a homenatge a l'emperador del mateix nom; l'antiga columna t el fust decorat amb una banda nica contnua, en forma d'espiral. Aquesta banda t una srie d'imatges que representen el poder militar de Traj a la batalla. Aquestes columnes tamb semblen haver tingut s a l'arquitectura i decoraci bizantina.

Descripci.
Una columna salomnica comena en una base i termina en un capitell, com la columna clssica, per el fust t un desenvolupament retorat de forma helicodal que dna generalment sis voltes i que produeix un efecte de moviment, fora i dramatisme. La introducci de la columna salomnica al barroc manifesta la condici d'art en moviment. En moltes ocasions es troba el fust cobert amb decoraci vegetal a base de fulles de parra. Els capitells poden ser de diversos ordres, predominant l'ordre compost i l'ordre corinti. s corrent que el seu s sigui ms aviat com a una columna ornamental que no tectnica, pel que s molt habitual que aparegui en retaules o adossada junt amb altres ornaments.

Utilitzaci a l'arquitectura .

L's ms destacat de columnes salomniques es dna al baldaqu dissenyat per Gian Lorenzo Bernini a la Baslica de Sant Pere del Vatic. Aquest tipus de columna es fu molt popular a l'Europa catlica, incloent la part sud d'Alemanya (Esglsia de Sant Carles Borromeu a Viena); es va estendre a Espanya, quasi al mateix temps que Bernini construia les seves columnes, i d'Espanya pass en poc temps a les colnies americanes, on s'utilitz freqentment a esglsies com a element caracterstic de l'estil xorigueresc (Temple de Santa Prisca de Taxco).

Desprs del 1660, aquest tipus d'ornamentaci es convert en caracterstica bsica de disseny de mobiliari a Frana, Holanda i Anglaterra.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275486" title="Julio Palencia Tubau" nonfiltered="2911" processed="2894" dbindex="108013">
Julio Palencia Tubau va ser un diplomtic espanyol que, des del seu lloc com a Ministre de l'Ambaixada d'Espanya a Sofia (1940-1943) va denunciar la legislaci antisemita del govern blgar - que afectava 50.000 jueus - i va intercedir davant Bulgria i Alemanya per a protegir els drets i bns de 150 jueus sefardis. Es va enfrontar sense xit amb les autoritats nazis per a evitar l'execuci del jueu Leon Arie, els fills del qual va adoptar perqu puguessin sortir i retrobar-se amb la seva mare. L'ambaixador d'Alemanya a Sofia va qualificar Julio Palencia de fantic anti-alemany i amic dels jueus.


Julio Palencia i altres diplomtics espanyols que com ell, van ajudar als jueus a fugir de l'Holocaust van ser rescatats de l'oblit l'any 2000 quan el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya va dedicar una pgina web a la seva memria, anomenada Diplomticos espaoles durante el Holocausto, sent Ministre Abel Matutes.

Posteriorment, l'any 2007, van ser homenatjats un altre cop en una exposici titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid.

Julio Palencia, Bernardo Rolland de Miota i Sebastin Romero Radrigales han estat proposats l'any 2008 per la Fundaci Raoul Wallenberg per a ser designats com a Justos entre les Nacions, distinci que l'estat d'Israel a aquelles persones que no sent de confessi o ascendncia jueva, van ajudar als jueus vctimes de la persecuci antisemita durant el Tercer Reich.

Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Angel Sanz Briz;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Jos Rojas Moreno;
 Miguel Angel Muguiro;
 Jos Ruiz Santaella;
 Juan Schwartz Daz-Flores;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
 Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Rel.laci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;

Referncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275487" title="Llus Bonifa i Mass" nonfiltered="2912" processed="2895" dbindex="108014">

Llus Bonifa i Mass (Valls, 1730 - dem, 1786) fou un escultor catal, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana. Nt de Llus Bonifa i Sastre i besnt de Llus Bonifa el Vell, i germ de Francesc Bonifa i Mass, tots ells igualment escultors.



Estudi al taller del seu avi, comenant la seva tasca professional el 1752. El 1763 obtingu el ttol d'acadmic de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Treball per tot Catalunya, aix com a Madrid i Puerto Rico. Fou autor, entre d'altres obres, del Sant Miquel de la Barceloneta (1755); el cambril de la Misericrdia, a Reus (1756); el retaule de Sant Ignasi, a la Granadella (1762); els de la Victria (1762) i dels Dolors (1779) a Valls; el retaule major de Cubells (1764) i el cor de la Seu de Lleida, una de les obres ms importants del barroc a Catalunya, amb ms de cent imatges en alt relleu (1775-1779). Totes aquestes obres desaparegueren durant la Guerra Civil.

Entre les seves obres conservades destaquen el Sant Aleix de Valls (1769); el relleu de Sant Sebasti a l'Acadmia de San Fernando de Madrid (1763); els passos de la Soledat (1775) i el Davallament (1766) de Valls; i la llitera de lAssumpta de la catedral de Girona (1773). L'obra de Bonifa, de tra gil i expressiu, est influenciada per l'estil Llus XV i el rococ francs. Tingu com a deixeble a Ramon Amadeu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275488" title="Sar?yer Genlik Kulb" nonfiltered="2913" processed="2896" dbindex="108015">

El Sar yer Genlik Kulb o Sariyer G.K. s un club esportiu turc de la ciutat d'Istanbul, destacat en futbol.

 Palmars .
Copa Balcnica de clubs: 1991/92;

 Trajectria esportiva .
Primera divisi: 1982-94, 1996-97;
Segona divisi: 1963-69, 1971-82, 1994-96, 1997-01, 2004-05;
Tercera divisi: 1969-71, 2001-04, 2005-present;

 Jugadors destacats .
 Erdo an Ar ca;
 Sead Celebic;
 Erdi Demir;
 R dvan Dilmen;
 Sinan Engin;
 Sercan Grgl;
 Erdal Keser;
 Cem Pamiro lu;
 Seluk Yula;
 Mustafa Yceda ;

 Enllaos externs .
 Web de seguidors;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275491" title="Llus Bonifa i Sastre" nonfiltered="2914" processed="2897" dbindex="108016">

Llus Bonifa i Sastre (Barcelona, 1683 - Valls, 1765) fou un escultor catal, fill de Llus Bonifa el Vell. Deixeble de Lltzer Tramulles, treball als retaules de Sant Marc (1720) i La Candela (1722) de Valls, aix com al de Les nimes de la Gurdia dels Prats (1735) i el retaule major de Riudecols (1741). Cre una escola d'escultura a Valls on destacaren els seus nts Llus i Francesc Bonifa i Mass.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275493" title="Bernardo Rolland de Miota" nonfiltered="2915" processed="2898" dbindex="108017">

Bernardo Rolland de Miota, va ser un diplomtic espanyol que, des de la seva posici de Cnsol General d'Espanya a Pars (1939-1943) va evitar la confiscaci dels bns d'un grapat de jueus sefardites. Va intercedir per 14 jueus espanyols enviats al camp de Drancy, i va organitzar la repatriaci d'altres 77, feina que va enllestir Alfonso Fiscowich. La seva actuaci en favor dels jueus va provocar greus tensions amb les autoritats alemanyes de la Frana ocupada, i amb l'aleshores Ambaixador d'Espanya, Flix de Lequerica.


Rolland i altres diplomtics espanyols que com ell, van ajudar als jueus a fugir de l'Holocaust van ser rescatats de l'oblit l'any 2000 quan el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya va dedicar una pgina web a la seva memria, anomenada Diplomticos espaoles durante el Holocausto, sent Ministre Abel Matutes.

Posteriorment, l'any 2007, van ser homenatjats un altre cop en una exposici titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid.

Bernardo Rolland, Julio Palencia Tubau i Sebastin Romero Radrigales han estat proposats l'any 2008 per la Fundaci Raoul Wallenberg per a ser designats com a Justos entre les Nacions, distinci que l'estat d'Israel a aquelles persones que no sent de confessi o ascendncia jueva, van ajudar als jueus vctimes de la persecuci antisemita durant el Tercer Reich.

Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Angel Sanz Briz;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Miguel Angel Muguiro;
 Jos Rojas Moreno;
 Julio Palencia Tubau;
 Jos Ruiz Santaella;
 Juan Schwartz Daz-Flores;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
 Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Rel.laci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;

Referncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275494" title="Jos Ruiz Santaella" nonfiltered="2916" processed="2899" dbindex="108018">
Jos Ruiz Santaella, funcionari espanyol, des del seu lloc d'Agregat a l'Ambaixada d'Espanya a Berln (1944) junt amb la seva dona, Carmen Schrader, van aconseguir amagar , i salvar, a tres dones jueves, donant-los treball com a servei domstic: Gertrud Neumann els posa en contacte amb Ruth Arndt, que va treballa com a mainadera dels seus quatre fills, i la seva mare, Lina Arndt, que ho va fer de cuinera, al mateix temps que enviaven ajuda i aliments al pare, el Dr. Arndt. Tots van sobreviure ocults.

Jos Ruiz Santaella va ser distingit amb el titol de Just entre les Nacions, pel Museu de l'Holocaust Yad Vashem d'Israel.


Jos Ruiz Santaella i altres diplomtics espanyols van ser homenatjats en una exposici titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid, l'any 2007.

Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Angel Sanz Briz;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Jos Rojas Moreno;
 Julio Palencia Tubau;
 Miguel Angel Muguiro;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
 Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Rel.laci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275495" title="Francesc Bonifa i Mass" nonfiltered="2917" processed="2900" dbindex="108019">
Francesc Bonifa i Mass (Valls, 1735 - Tarragona, 1806) fou un escultor barroc catal, nt de Llus Bonifa i Sastre i besnt de Llus Bonifa el Vell, i germ de Llus Bonifa i Mass, tots ells igualment escultors. Establert a Tarragona, realitz un gran nombre d'obres: Sant Francesc de Paula, a Sant Mart de Mald (1762); Sant Crist, per al Morell (1766); Ester i Abigail, per al cambril de la Misericrdia de Reus (1772); els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegr per a la seu de Lleida (1775-1785); el retaule major dels carmelites de Vilanova i la Geltr (1795). Altres obres seves sn de cronologia incerta: els retaules de Sant Oleguer i Sant Agust per a la catedral de Tarragona, el de Santa Rosalia a Torredembarra, la llitera de la Verge d'Agost a Valls i obres per a la Cartoixa d'Escaladei. El 1771 fou nomenat acadmic de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275496" title="Jos Rojas Moreno" nonfiltered="2918" processed="2901" dbindex="108020">
Jos Rojas Moreno, va ser un diplomtic espanyol que, des de la seva posici com aAmbaixador d'Espanya a Bucarest (Romania) (1941-43) va aconseguir que es revoquessin els decrets d'expulsi dictats contra un grup de jueus sefardites i la promesa formal que en el futur cap d'ells seria expulsat.

Jos Rojas, i altres diplomtics espanyols que com ell, van ajudar als jueus a fugir de l'Holocaust van ser rescatats de l'oblit l'any 2000 quan el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya va dedicar una pgina web a la seva memria, anomenada Diplomticos espaoles durante el Holocausto, sent Ministre Abel Matutes.

Posteriorment, l'any 2007, van ser homenatjats un altre cop en una exposici titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid.

Referncies.


Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Angel Sanz Briz;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Miguel Angel Muguiro;
 Julio Palencia Tubau;
 Jos Ruiz Santaella;
 Juan Schwartz Daz-Flores;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
 Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Rel.laci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275498" title="Llus Bonifa" nonfiltered="2919" processed="2902" dbindex="108021">


Llus Bonifa, nomenat Bonifa el Vell (  Riudoms, 1696) fou un escultor francs establert a Catalunya. Nascut a Marsella -no se sap la data del seu naixement-, s'establ primer a Barcelona i posteriorment a Valls; mor a Riudoms, on treballava al retaule del Roser. A Barcelona realitz el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescncia (1678), la Santa Eullia per al obelisc del Pedr (1686) i el retaule de Santa Magdalena per a la catedral (1688). El 1693 realitz el retaule de Sant Pau a Valls, i el de Sant Isidre a Arbeca. Bonifa fou el fundador d'una dinastia d'escultors a la que destacaren el seu fill Llus Bonifa i Sastre i els seus besnts Llus i Francesc Bonifa i Mass.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275500" title="Llus Bonifa (desambiguaci)" nonfiltered="2920" processed="2903" dbindex="108022">


Llus Bonifa,  escultor francs del segle XVII establert a Catalunya, conegut tamb com a Bonifa el Vell.
Llus Bonifa i Sastre, escultor, fill de l'anterior.
Llus Bonifa i Mass, escultor, besnt de Llus Bonifa i nt de Llus Bonifa i Sastre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275502" title="Socialisme o barbrie" nonfiltered="2921" processed="2904" dbindex="108023">
Socialisme o barbrie (Socialisme ou barbarie en francs) va ser un grup marxista francs que va existir entre 1948 i 1965. El nom tamb fa referncia a la revista d'aquest grup. L'expressi socialisme o barbrie va ser emprada per primera vegada per na Rosa Luxemburg el 1916.  



Orgens de Socialisme o barbrie.
El 1946, en Cornelius Castoriadis i en Claude Lefort (entre altres membres del Partit Comunista Internacionalista (PCI) de Frana) varen crear l'anomenada tendncia Chaulieu-Montal, que ben prest passaria a anomenar-se Socialisme o barbrie. El 1948 la facci es va separar del PCI i va abandonar els postulats trotskistes. El grup va comenar a publicar llavors una revista amb el mateix nom. Altres integrants en foren: Daniel Blanchard (como Pierre Canjuers), Guy Debord, Jacques Gautrat (como Daniel Moth), Grard Genette, Alain Guillerm, Jean Laplanche, Jean-Franois Lyotard, Albert Maso (como Vega), Henri Simon i Pierre Souyri.

Idees principals.
Els membres de Socialisme o barbrie combatien l'estalinisme en totes les seves manifestacions i varen tractar de desenvolupar un marxisme antidogmtic. Consideraven la URSS i a tots els pasos autoanomenats socialistes com "capitalistes d'estat", s a dir, societats dirigides per una nova classe dominant, la burocrcia (explotadors enganyosament autoanomenats socialistes que ocuparien el lloc dels antics patrons mentre que la situaci real dels treballadors no canviaria).

Desenvolupament i dissoluci.
Tot i que estava fortament influt per en Castoriadis, el grup va tenir des de la seva creaci diverses corrents internes que varen acabar per produir dues escissions importants:

El 1951 va esclatar el primer conflicte entre els partidaris de crear un partit revolucionari estructurat entorn d'un programa poltic (Castoriadis) i els que confiaven en la uni espontnia de l'avantguarda obrera en un procs revolucionari violent; aquests creien que Socialisme i barbrie no havia de ser ms que un lloc de discussi i crtica, el que modernament es coneix com un think tank. La controvrsia va dur a la sortida temporal d'en Lefort i altres militants.  

El juny de 1958, desprs de l'ascensi de De Gaulle, es va produir una altra crisi amb el mateix tema de fons per en una nova situaci, produda per l'arribada de nous membres, la majoria estudiants. Un grup reprendr les tesis d'en Lefort i formar Informations et Liaisons Ouvrires (Informaci i llaos obrers). Per la seva banda, en Castoriadis i altres militants, tot i que rebutjaven el model leninista de partit, es varen pronunciar a favor de desenvolupar una organitzaci poltica basada en un programa d'acci enfocat a ajudar a la vanguarda obrera a desenvolupar la presa de conscincia poltica.  

A partir de 1960, en Castoriadis es va anar allunyant del marxisme. Entenia que l'extensi dels rgims burocrtics i la creixent burocratitzaci del capitalisme estava creant una societat piramidal on la majoria de les persones, alienades, podrien ser impulsades a combatre el sistema fora de la idea de lluita de classes, superada per un rgim capitalista/burocrtic, i aconeguir eliminar les crisis, assegurar el creixement econmic i augmentar el nivell de vida.  

Desprs de successives escissions Socialisme o barbrie es va autodisoldre entre 1966 i 1967.

Enllaos externs.
Socialisme o Barbrie: Un grup revolucionari francs (1949-65) per Marcel van der Linden, Left History 5.1, 1997. ;
De l'esquerra alemanya a Socialisme o barbrie de La Banquise No. 2: le roman de nos origines, 1983. ;
Biblioteca llibertria i comunista, Socialisme o barbrie ;
 ;

Bibliografia.
GOTTRAUX, P., Socialisme ou Barbarie, un engagement politique et intellectuel dans la France de l'aprs guerre. Editions Payot Lausanne, s.l., 1997.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275503" title="Adanaspor A.?." nonfiltered="2922" processed="2905" dbindex="108024">

L' Adanaspor A. .  s un club de futbol turc de la ciutat d'Adana.

 Histria .
El club va ser fundat el 1954. Els seus primers colors van ser el blau mar i el groc. L'any 1966 s'un als clubs Ak nspor i Torosspor, esdevenint professional, i adopt el taronja i el blanc, que representen els ctrics i el cot, representatius de l'agricultura de la ciutat. Disput 21 temporades a la primera divisi del pas i la seva millor posici fou una segona la temporada 1980-81.

 Palmars .
Copa TSYD (8);
Copa Genlik ve Spor Bakanl    (1): 1971/72;

Trajectria esportiva.
Primera divisi: 1971-1984, 1988-1991, 1998-2001, 2002-2004;
Segona divisi: 1966-1971, 1984-1988, 1991-1998, 2001-2002, 2004-2005;
Tercera divisi: 2005-2006, 2007-;
Quarta divisi: 2006-2007;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Forum;
 TurBey.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275505" title="Adana Demirspor Kulb" nonfiltered="2923" processed="2906" dbindex="108025">

L'Adana Demirspor Kulb  s un club de futbol turc de la ciutat d'Adana.

 Palmars .
Copa TSYD (9);

Trajectria esportiva.
Primera divisi: 1960-1961, 1973-1984, 1987-1990, 1991-1992, 1994-1995;
Segona divisi: 1963-1973, 1984-1987, 1990-1991, 1991-1994, 1995-1999, 2002-2004;
Tercera divisi: 1999-2002, 2004-;
Categoria regional: 1958-1960, 1961-1963;

 Enllaos externs .
 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275509" title="Facultat de Medicina de Montpeller" nonfiltered="2924" processed="2907" dbindex="108028">






La Facultat de Medecina de Montpeller est situada a la ciutat de Montpeller, Frana i existeix a la prctica des del segle XII, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220. Avui en dia pertany a la Universitat de Montpellier, anomenada l'Universit Montpellier I. Al seu si van estudiar personatges illustres tals com Nostradamus, Franois Rabelais o Guillaume Rondelet entre d'altres.

Breu resum histric.

La Facultat de Medecina de Montpeller s la ms antiga en activitat del mn (la de Salerno va desaparixer a comenaments del segle XIX).

Els orgens.

L'ensenyament mdic a Montpeller va nixer a la prctica, fora de tot marc institucional, a comenaments del segle XII. En 1180, el senyor feudal de Montpeller, Guilhem VIII, va promulgar una llei autoritzant l'ensenyament de la medecina.

L'Edat Mitja.

En 1220, l'ensenyament de la medecina a Montpellier surt de la seva prehistria, i el Cardenal Conrad d'Urach en nom del papa Honorius III, va concedir a l'  Universitas medicorum  seus primers estatuts. Un quadre institucional es va desenvolupar al voltant de l'ensenyament mdic en menys d'un segle.

El 26 d'octubre de 1289, el papa Nicols IV va ordenar, des de Roma, la constituci apostlica  Quia Sapientia  a tots els doctors i estudiants de la ciutat de Montpeller, creant aix oficialment la Universitat de Montpeller.

L'Escola de Medecina gaudeix d'un gran prestigi i de la fama d'haver heretat el saber dels rabs i dels jueus, i acull estudiants de tot Europa.

El Renaixement.

Des del Renaixement fins al final de l'Antic Rgim, la senseanza va ser marcada per la perduda progressiva de la tutela del clergue en favor de l'Estat amb una facultat que va adquirir els seus propis locals, el Collge Royal de Mdecine, Collegi Real de Mdicina cap a 1450 amb noves normes, recollides al decret reial de Louis XII el 29 d'agost de 1498.

L'arribada dels protestants al capdavant de la ciutat el 1562 va acompanyar la destrucci completa de la torre "Sainte-Eulalie"( Santa Eullia), seu de l'Universit dels Drets, que va desaparixer temporalment. El regne del bon rei (Enrique IV va deixar a Montepellier el sentiment d'un renaixement universitari. L'Escola de Medecina va ser dotada d'un Jard donis insubordinacions, Jard botnic. Voluntat d'un rei, va ser l'obra del professor Pierre Richer de Belleval. Primer Jard Real de Frana, anterior al de Pars, consituye encara avui en dia una de les majors riqueses de Montpellier. El renom de la Medecina a Montpellier va ser en aquell temps molt important. Entre els professors, illustres savis van ocupar els claustres. Guy de Chauliac i Arnau de Vilanova van ser precursors, Michel de Notre Dame conegut com Nostradamus, Rabelais, Ramon Llull i Guillaume Rondelet, van ser alumnes destacats. Tots ells es van preocupar per la botnica.

El perode revolucionari i l'Imperi.

Durant el perode revolucionari, per un decret del 15 de setembre de 1793, la Convenci Nacional va acabar amb sis segles d'ensenyament, va dissoldre les universitats i va tancar les escoles. Malgrat la seva fama internacional, la Universitat de Medecina i l'Acadmia de Ciruja (creada el 1741) van ser clausurades.

Per, desprs de sol un any, desprs d'aquest funest decret, el 4 de desembre de 1794 (14 de frimari de l'any III), la Convenci Nacional va decretar la fundaci de tres Escoles de Salut (Montpellier, Pars i Estrasburg) per a l'ensenyament mdic i quirrgic.

El 1795, la Facultat va deixar els seus antics locals pels actuals, el monestir "Saint Benot", monestir de San Benet, antic bisbat al costat de la catedral de San Pre.  Jean-Antoine Chaptal va manar contruir en el seu interior un teatre d'anatomia. Es van reunir medecina i ciruja. El perode 1794-1803 va ser una etapa frtil de reforma i d'ensenyament d'idees cientfiques noves. El decret de l'11 de mar de 1803 (19 de vents de l'any XI) va sotmetre l'exercici de la medecina a l'obtenci d'un doctorat. La Facultat de Medecina de l'era moderna va trobar llavors un marc insitucional fix i va poder desenvolupar-se sense crisis majors. La contribuci recproca entre ensenyament i prctica hospitalria no en va fer ms que mantenir-se. A partir de 1804, la Facultat de Medecina es va fer, grcies al seu bibliotecari Victor-Gabriel Prunelle, amb una biblioteca prestigiosa.

El segle XIX.

El segle XIX va veure la construcci d'un pavell addicional al llarg del boulevard Henri-IV (1851), que aculli el conservatori d'anatomia (avui en dia Museu d'Anatomia) aix com un pavell d'anatomia (avui en dia enderrocat). El 1890, es va establir la construcci d'un annex anomenat "Institut de Biologie", Institut de Biologia, que va ser ampliat posteriorment. La Facultat de Medecina de Montpeller es adheri aplicant la llei del 10 de juliol de 1896, a l'Universit de Montpellier, Universitat de Montpeller.

El segle XX.

Va ser el segle XX quan es va ampliar l'Institut de Biologia (1937 i 1960). El 1957, es va construir l'edifici que acoje els laboratotios d'anatomia, just al costat de l'edifici histric al llarg del boulevard Henri-IV.

Aquest edifici acoje encara avui en dia els cossos humans destinats a les classes d'anatomia i el servei de donacions del cos del CHU (Centre Hospitalari Universitari).

El 1969, la Facultat de Medecina va desaparixer. Va ser integrada a l'Universit Montpeller I conforme a la llei del 12 de novembre de 1968 i es va convertir en l'UER Mdecine, i ms tard el 1984 en UFR (Unit de Formation et de Recherche, Unitat de Formaci i Investigaci)


La Biblioteca Universitria de Medecina, Bibliothque Universitaire de Mdecine, conserva colleccions patrimonials que superen l'mbit mdic, al seu torn ben representat.

Aquesta situaci t el seu origen en el perode postrevolucionari, quan Victor-Gabriel Prunelle, metge i bibliotecari per encrrec de Jean-Antoine Chaptal, va anar a recrrer els  dipsits literaris i sembla constituir, prcticament des de zero, una biblioteca digna de la prestigiosa Escola de Medecina de Montpeller. Amb una erudici i una devoci destacables, va posar dempeus un fons enciclopdic la riquesa del qual i coherncia sn dignes d'admiraci.

Els 900 volums de manuscrits, els dos teros dels quals sn medievals (i 59 del perode carolingi), alguns de ricament illustrats, i els 100 000 volums impresos abans del segle XIX -sense comptar 300 llibres incunables- van ser en efecte reunits per Prunelle. Ms endavant la collecci va ser completada per altres donacions com les de Paul Joseph Barthez (5000 obres principalment d'mbit cientfic). Els fons de manuscrits constitueixen el tresor i la gran originalitat de la biblioteca: s absolutament excepcional trobar tal conjunt de texts de tots els dominis al si d'una universitat. Es tracta, certament, d'una de les biblioteques universitries ms riques de Frana.

Avui en dia, la biblioteca universitria conserva, igualment, en 9 quilmetres lineals de prestatgeries totes les colleccions mdiques (obres, tesi i diaris) fins als anys 1990. Des de l'obertura en 1993 de la biblioteca de l'Unitat Pedaggica Mdica en proximitat als hospitals, les adquisicions corrents se centren en els estudiants de primer cicle, que sn acollits a la sala de lectura histrica. Una altra sala s reservada a investigadors per a la consulta de fons patrimonials.

La Biblioteca de Medecina est gestionada pel Servei Com InterUniversitari de Montpeller. S'est realitzant un important treball de digitalitzaci de documents antics en format CD-ROM i microfilms.

Personatges illustres.

Entre els clebres savis diplomats en medecina a Montpeller, podem esmentar: Nostradamus, Franois Rabelais, Paul Joseph Barthez, Franois Lapeyronie, Pierre Borel, Pierre Magnol, Guy de Chauliac, Guillaume Rondelet, Jean Astruc...

D'entre els professors clebres podem citar: Antoine Louis Dugs, Jacques Philippe Raymond Draparnaud, Augustin Pyrame de Candolle, Jacques Mathieu Delpech, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Franois Chicoyneau...

Enllaos externs.

 Web de la Facultat de Medecina de Montpeller (Francs);
 Servei Com Interuniversitari de Montpeller (Francs);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275512" title="George Stuart" nonfiltered="2925" processed="2908" dbindex="108029">
Ludovic Stuart, senyor d'Aubigny (Londres, 17 de juliol de 1618 - 11 de novembre de 1665 fou un noble i militar angls.

Fill d'Esm Stuart, duke de Lennox i Katherine Clifton, baronesa de Clifton, va succer com a senyor d'Aubigny-sur-Nre als seus germ Henry, que havia mort sense descendncia. Es va casar en secret el 1639 amb Lady Katherine Howard, filla de Theophilus Howard, duc of Suffolk i Elizabeth Home, amb qui va tenir dos fills, Charles Stuart, que rebre el ttol de duc de Lennox, i Katherine que va rebre el de baronesa de Clifton.

Durant la Guerra dels Segadors va defensar Illa amb 600 homes de l'atac de Juan de Garay Otaez, que atacava amb 5.000 homes i artilleria i va participar en la Batalla de Montjuc de 1641, situant-se a la muntanya de Montjuc. 

Va participar a la Guerra Civil Anglesa, morint a la batalla d'Edgehill, en la que va morir el 23 d'octubre de 1642.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275518" title="Eugene Martin" nonfiltered="2926" processed="2909" dbindex="108030">
 Eugene Martin   va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Martin va nixer el 24 de mar del 1915 a Suresnes, Ille de France. Va morir el 12 d'octubre del 2006 a Rochelle. 


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1, el GP de la Gran Bretanya disputat el 13 de maig del 1950, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a dues curses.

Eugene Martin no va sumar cap punt pel campionat, per va participar a varies curses no puntuables pel campionat de la F1.
 

 Resultats a la F1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275519" title="Llista de municipis de Blgica per poblaci" nonfiltered="2927" processed="2910" dbindex="108031">
Llista de municipis de Blgica classificats per poblaci del 2007.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275522" title="Tony Rolt" nonfiltered="2928" processed="2911" dbindex="108032">
 Anthony Peter Roylance "Tony" Rolt  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Rolt va nixer el 16 d'octubre del 1918 a Bordon, Hampshire. Va morir el 6 de febrer del 2008. 

Fora de la F1 va ser un  destacat militar, essent condecorat en varies ocasions.

 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1, el GP de la Gran Bretanya disputat el 13 de maig del 1950, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Rolt va participar a dues edicions ms del GP de Gran Bretanya  puntuables pel campionat de la F1.
 

 Resultats a la F1 .




 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275528" title="Producte cartesi" nonfiltered="2929" processed="2912" dbindex="108033">
En teoria de conjunts, el producte cartesi s un producte directe de conjunts. En particular, el producte cartesi de dos conjunts X i Y, expressat com X   Y, s el conjunt de tots els parells ordenats en els quals els primer component pertany a X i el segon a Y. 

;

El producte cartesi rep el seu nom de Ren Descartes, qui va donar origen a aquest concepte al formular geometria analtica. Per exemple, el producte cartesi del conjunt de tretze element de la baralla anglesa  amb el conjunt dels quatre pals   s el conjunt de les 52 cartes de la baralla .

Si els conjunts involucrats sn conjunts finits, la cardinalitat (o nombre d'elements) del producte cartesi s el producte de les cardinalitats dels conjunts involucrats:

card (X Y) = (card X) (card Y);

En l'exemple anterior, el nombre d'elements del producte era 52 = 13 4.

Generalitzaci finita.

El quadrat cartesi d'un conjunt de X es defineix com X2 = X   X. Un exemple d'aix s l'espai euclidi de dues dimensions  2, on   s el conjunt dels nombres reals;  2 s aleshores el conjunt de tots els punts (x, y) on x i y sn tots dos reals.

Aix es pot generalitzar en un producte cartesi n-ari sobre n conjunts X1, ..., Xn:

;

Aquest conjunt es pot identificar amb (X1  ...   Xn-1)  Xn;  s un conjunt de n-ples.

De manera anloga al quadrat cartesi, es pot usar en potncies majors:  3 =           s l'espai euclide tridimensional.

 Teoria de la categories .

En la teoria de categories, el producte cartesi no es ms que el producte en la categoria de conjunts.

 Podeu consultar tamb .

Relaci binaria ;
Producte directe;
Parell ordenat;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275529" title="Joe Fry" nonfiltered="2930" processed="2913" dbindex="108034">
 Joe Fry  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 26 d'octubre del 1915 a Chipping Sodbury. Va morir el 29 de juliol del 1950 a Blandford Camp. 


 A la F1 .

Va participar el 13 de maig del 1950 a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1, el GP de la Gran Bretanya pertanyent a la temporada 1950 del campionat del mn de F1.

Joe Fry no va participar a cap ms cursa puntuable pel campionat de la F1 ja que va morir poc desprs del seu debut.
 

 Resultats a la F1 .



 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275531" title="Llista de municipis de la Charente" nonfiltered="2931" processed="2914" dbindex="108035">
Llista dels 404 municipis del departament francs de la Charente (16).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275533" title="Llista de municipis del Charente Martim" nonfiltered="2932" processed="2915" dbindex="108036">
Llista dels 472 municipis del departament francs del Charente Martim (17).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275535" title="Provncia de Nagato" nonfiltered="2933" processed="2916" dbindex="108037">

Nagato (japons:    , Nagato no kuni), se solia anomenar com a Ch sh  (  , Ch sh ), era una provncia de Jap. Es troba a l'extrem ms occidental de la illa de Honsh , a l'rea que avui ocupa la prefectura de Yamaguchi. Nagato limitava amb els provncies d'Iwami i de Su .

Tot i que antiga capital de la provncia era Shimonoseki, Hagi solia ser la seu del han (feu). Nagato estava governada pel clan M ri abans i desprs de la Batalla de Sekigahara.

El 1871, amb l'abolici del sistema han i l'establiment de les prefecturas (Haihan Chiken) desprs de la Restauraci Meiji, els provncies de Nagato i Su  es van unir per formar la prefectura de Yamaguchi.

Histricament, l'oligarquia que va pujar el poder desprs de la Restauraci Meiji de 1868 va tenir una forta representaci de la provncia de Ch sh , It  Hirobumi, Yamagata Aritomo i Kido Koin (tamb coneguda com Katsura Kogoro) eren d'all. Altres natius famosos pel seu paper a la restauraci sn, entre altres, Yoshida Sh in, Takasugi Shinsaku i Kusaka Genzui.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275537" title="Llista de municipis de Deux-Svres" nonfiltered="2934" processed="2917" dbindex="108038">
Llista dels 305 municipis del departament francs dels Deux-Svres (79).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275539" title="Llista de municipis de la Viena" nonfiltered="2935" processed="2918" dbindex="108039">
Llista dels 281 municipis del departament francs de la Viena (86).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275542" title="Rafidipter" nonfiltered="2936" processed="2919" dbindex="108040">

Els rafidipters (Raphidioptera o Rhaphidioptera, del grec, rhaphe, "costura" i ptron, "ala") sn un ordre d'insectes endopterigots (holometbols), amb ales transparents i venaci reticulada a ambds parells d'ales; els adults es caracteritzen pel seu protrax allargat. Les peces bucals estan dirigides cap a davant, i les femelles tenen un aparell ovipositor llarg.

Antigament es van considerar un subordre de neurpters, junt amb els megalters i planipenis; avui se'ls sol tractar com ordres independents, encara que molt relacionats. Sn un grup dels grups ms primitius d'insectes nepters (amb ales que poden plegar-se sobre l'abdomen).

Aquest ordre va ser descrit formalment per l'entomleg catal Long Navs.

 Caracterstiques .
Els adults posseeixen un cap triangular i prgant (dirigit cap en avant), amb unes peces bucals de tipus mastegador; les antenes sn curtes i multiarticulades; posseeixen un parell de ulls composts b desenvolupats i, de vegades, tres ocelles. El primer segment del trax (protrax) est molt allargat, s molt mbil i adquireix l'aspecte d'un llarg coll. Les ales, que es pleguen sobre l'abdomen en forma de teulada, sn transparents i posseeixen un pterostigma (una taca fosca en el marge dorsal prop de l'pex) ben diferenciat i una venaci en forma de reticle. Els tres parells de potes sn llargues, caminadores i semblants entre si. L'abdomen s allargat i en la femella acaba en un rgan ovipositor molt desenvolupat.

Les larves sn de tipus campodeforme, aplanades, molt actives i de vida terrestre.

 Biologia i ecologia .

Els adults sn depredadors; cacen a l'aguait grcies a la gran mobilitat del cap i el protrax; volen solament en trams curts i es refugien entre la vegetaci; sn d'activitat dirna.

Les femelles dipositen una massa d'ous entre l'escora dels arbres, eclosionant desprs d'uns dies neixen les larves de forma allargada amb poderoses potes i mandbules.
Les larves sn tamb depredadores d'un gran varietat d'artrpodes. La durada del cicle larvari s aproximadament de dos anys. La pupaci es realitza dins del sl.

Per ser depredadors tant en la seva etapa larvari com adulta, sn considerats com insectes benfics ja que regulen les poblacions naturals de plagues potencials, amb gran inters per a treballs en lluita biolgica.

 Taxonomia .
Els rafidipters inclouen dues famlies actuals, que agrupen diversos gneres i al voltant de 150 espcies.

Famlia Raphidiidae Latreille, 1810
Gnere Alena Navs, 1916;
Gnere Agulla Navs, 1914;
Famlia Inocelliidae Navs , 1913
Gnere Fibla Navs, 1915;
Gnere Negha Navs, 1916;
Gnere Atlantoraphidia Aspck et Aspck, 1968;
Gnere Dichrostigma;
Gnere Harraphidia Steinmann, 1963;
Gnere Hispanoraphidia Aspck et Aspck, 1968;
Gnere Mongoloraphidia;
Gnere Phaeostigma Navs, 1909;
Gnere Ohmella Aspck et Aspck, 1968;
Gnere Subilla Navs, 1916;
Gnere Xanthostigma Navs, 1909;

 Referncies.
 De La Fuente, J. A. 1990. Zoologa de Artrpodos. Mc Graw-Hill.
 Borror, D. J. i cols. 1989. Study of Insects. Sauders College Publishg. USA.
 Oswald, J. D. & Penny, N. D. 1991. Genus-group Names of the Neuroptera, Megaloptera and Raphidioptera of the Wold.

 Enllaos externs.



 Fauna Ibrica, Rhaphidioptera;
 Foto de Raphidia notata;
 Ordre Raphidioptera;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275544" title="Gran Premi de Malisia del 2008" nonfiltered="2937" processed="2920" dbindex="108041">
El Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de la Temporada 2008 es disputar al circuit de Sepang, a Sepang el 23 de mar del 2008. 




 Qualificacions del dissabte .



 Sancions .

 Els dos McLaren han estat sancionats amb 5 posicions per molestar a l'intent de volta rpida de Nick Heidfeld i Fernando Alonso.
 Kazuki Nakajima ha estat sancionat amb 10 places per col.lidir amb Robert Kubica a l'anterior Gran Premi (Gran Premi d'Austrlia del 2008).

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Pole: Felipe Massa;

 Volta Rpida: Nick Heidfeld   1: 35' 366 a la volta 55.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275545" title="Centre del Carme" nonfiltered="2938" processed="2921" dbindex="108042">

Dades del museu
Horari: de dimarts a diumenge de 10:00 a 20:00. Dilluns tancat;
Tel. 96.315.20.24  ;
C/ Museu, 2;
46003 Valncia (barri del Carme, districte de Ciutat Vella)


El Centre del Carme, dependent del Museu de Belles Arts de Valncia s un espai cultural ubicat a l antic Convent del Carme de la ciutat de Valncia, i ser la futura seu del Museu del Segle XIX. Actualment sn obertes al pblic les sales de les exposicions temporals.



El convent del Carme, que s el que dna dom al barri del Carme, t els seus orgens en el segle XIII, quan els carmelites calats es van establir a Valncia a la mort de Jaume I. Amb l'exclaustraci del segle XIX el convent va quedar deshabitat i l'esglsia va passar a dir-se Esglsia de la Santa Creu. 

El convent s'articulava al voltant de dos claustres, el ms antic d'estil gtic dels segles XIV i XV i el segon d'poca renaixentista del segle XVI. El claustre gtic disposa de quatre arcs apuntats en cadascun dels seus costats tancat amb voltes de creueria i mnsules historiades, mentre que el renaixentista es compon de dos pisos amb huit arcs en el primer pis i setze en el segon. Els arcs de tots dos pisos sn de mig punt. Les voltes sn d'arestes de rajola i les columnes d'orde dric.

En una de les antigues capelles que disposava el claustre gtic, en l'actualitat hi ha el sarcfag de l'escriptor valenci Vicent Blasco Ibez, de Mari Benlliure (1935), encara que mai ha arribat a contindre les restes del fams escriptor que va morir a Frana en 1933 i les restes de les quals van arribar a Valncia en 1935 i soterrades al cementeri general on encara reposen.

Encara que prou desvirtuat per les modificacions realitzades durant la recuperaci de l'edifici per a la funci que hui compleix, el convent disposava al voltant del claustre gtic de refectori construt en el segle XIV, sala capitular i esglsia conventual, coneguda com a Esglsia del Carme (hui de la Santa Creu).



El 1839 amb el convent ja buit per l'exclaustraci, es va inaugurar l'edifici com a Museu del Carme, a fi d'arreplegar totes les obres d'art que havien quedat rfenes als convents, esglsies i monestirs arran de la desamortitzaci de Mendizbal.
El 1848 la Acadmia de Sant Carles que tamb disposava d'un fons de pintures i que es trobava ubicada a l'edifici de la Universitat es va traslladar al convent del Carme i va mamprendre la gesti dels fons depositats en aquest, tot creant el germen de l'actual Museu de Belles Arts de Valncia. El 1913 la gesti del museu pass a mans estatals. El 1946 i com a conseqncia dels danys patits per l'edifici durant la guerra civil, els fons del museu passaren a l'edifici de Sant Pius V, on es troben actualment.

El convent del Carme va quedar en estat d'aband fins als anys 1980 en qu progressivament ha anat sent restaurat i ha tornat a complir funcions musestiques, dependent del Museu de Belles Arts de Valncia. Fou declarat monument historicoartstic el 1983.

Pel que fa a l esglsia, l'any 1842 s havien enderrocat els vens convent i esglsia de la Santa Creu, traslladant-se la titularitat de l'esglsia a aquesta parrquia del convent del Carme, per la qual cosa indistintament se la coneix com a Esglsia del Carme o de la Santa Creu. 

La primitiva esglsia conventual, consagrada en 1343, va registrar successives millores i ampliacions, que han determinat la varietat d'estils arquitectnics. D'aquesta manera, la capalera fou reformada en 1555, emprant el sistema constructiu tradicional de volta de creueria estrelada, actualitzat amb detalls ornamentals de gust renaixentista, incorporats aix mateix tamb en la sagristia. En el segle XVII es va allargar la nau de l'esglsia remodelada interiorment mitjanant un ordenament classicista.

La seua actual fbrica ens parla d'un temple de planta rectangular d'una sola nau, arcs de diafragma, capelles laterals, volta de can i llunetes. El presbiteri cobert amb volta de creueria t forma poligonal. 

Destaca la fatxada, que dna a la plaa del Carme, una de les millors faanes retaule manieristes alades a Valncia. Fou realitzada en dues fases: la primera que correspon al cos inferior, la va dur a terme durant la primera meitat del segle XVII el frare arquitecte Gaspar de Sant Mart, qui la va dotar d'un aspecte encara bastant clssic i sever. En canvi, desprs de la seua mort en 1644, els arquitectes barrocs Joan Baptista Vinyes i Josep Bonet van executar els cossos superiors seguint una esttica molt mes recarregada. Les esttues sn obres de Juli Capuz.

La torre campanar comenada per Gaspar de Sant Mart, va ser paralitzada a la seua mort en 1644, per a tornar a ser represa en 1647 per Joan d Yraola i Maties Coder. En 1741 Josep Mnguez hi afeg la cupuleta que remata la torre. Construt en pedra, t planta quadrada. En el cos de campanes s'obri un arc de mig punt en cadascun dels seus costats, flanquejats per pilastres estriades d'orde dric. Sobre aquest una balustrada amb adorns de boles i flames.


Enllaos externs. 
Pgina sobre el Centre del Carme







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275570" title="Marc Overmars" nonfiltered="2939" processed="2922" dbindex="108043">

Marc Overmars s un futbolista holands que va nixer el 29 de mar del 1973 a Emst (Holanda). Considerat un dels millors extrems esquerres d'Europa (malgrat ser dret) dels anys 90' i 00', va destacar a l'Ajax Amsterdam de Louis Van Gaal que, a mitjans dels 90', va conquistar tots els ttols possibles als Pasos Baixos, Europa, i fins i tot va guanyar la Copa Intercontinental.

Trajectria.
Amb una altura de 1,73m i 72 kg de pes, va destacar per la seva gran velocitat, que li permetia fer perilloses incursions per les bandes. La seva facilitat per a l'esquivament, per al centre, l'assistncia, i el seu fort xut a porteria el feien un futbolista complet.

Desprs de triomfar a l'Ajax va fitxar per l'Arsenal londinenc, amb el qual va aconseguir guanyar tant la Lliga com la Copa anglesa, i es va confirmar com un dels millors extrems d'Europa.

L'estiu del 2000 va fitxar pel FC Barcelona, club en el qual va romandre quatre temporades. Va arribar amb un difcil triple repte. Primer, demostrar a la Lliga espanyola la fama de "crack" que s'havia guanyat els anys anteriors. En segon lloc, justificar la gran despesa que el Barcelona havia fet per ell, i que el va convertir en el fitxatge ms car de la histria del club catal, amb un cost de 6.500 milions de pessetes. I tercer, fer oblidar a l'afici blaugrana el portugus Lus Figo, la posici del qual venia a ocupar, i que s'acabava de marxar al gran rival del conjunt catal, el Reial Madrid en mig d'un gran escndol.

La trajectria d'Overmars al Barcelona va ser irregular, va combinar grans actuacions amb llargues absncies provocades per les constants lesions que van marcar la seva etapa blaugrana. A ms, el seu perode barcelonista va coincidir amb els pitjors anys de l'entitat, que no va guanyar cap ttol i va viure una gran crisi tant esportiva com institucional, amb constants canvis d'entrenador, i fins i tot de presidents.

L'estiu del 2004, i malgrat que encara li restava un any de contracte, Overmars va decidir abandonar l'entitat barcelonista i retirar-se del futbol. La causa van ser les lesions. El propi Overmars va reconixer en roda de premsa que les lesions ja no li permetien rendir al nivell que es requeria en un club com el FC Barcelona. A ms, en un gest poc habitual que va ser molt reconegut pels afeccionats, Overmars va renunciar voluntriament a cobrar la totalitat de la fitxa que li corresponia, per contracte, per l'ltima temporada que li quedava. Va ser l'ltim gest d'honradesa d'un gran futbolista que sempre es va distingir per la seva gran educaci i esportivitat.

Actualment treballa com a director esportiu del primer equip del Go Ahead Eagles, a Deventer (Over ssel), el club on va donar els seus primers passos com a futbolista.

Selecci holandesa.
Marc Overmars va ser titular habitual de la Selecci des del 1993, quan va debutar, fins el 2004. Va jugar un total de 87 partits en els quals va marcar 17 gols i va donar una quantitat major d'assistncies a companys com ara Patrick Kluivert, Dennis Bergkamp o Ruud van Nistelrooy.

Amb la selecci va participar en les segents competicions:

Eurocopa de futbol dels anys 1996, 2000 i 2004 (a Portugal, on va ser semifinalista);
Copa del Mn de futbol del 1994 (als Estats Units, va arribar als quarts de final) i la de 1998 (a Frana, on va ser semifinalista);

 Clubs .
 Go Ahead Eagles, Pasos Baixos, temporada 1990-1991;
 Willem II, Pasos Baixos, temporada 1991-1992;
 Ajax Amsterdam, Pasos Baixos, del 1992 a 1997;
 Arsenal, Anglaterra, del 1997 a 2000;
 FC Barcelona, del 2000 a 2004;
 Go Ahead Eagles, des del 2008;

 Palmars .
 Amb l'Ajax Amsterdam;
 3 Lligues holandeses;
 1 Copa d'Europa;
 1 Copa Intercontinental;
 1 Supercopa d'Europa;

 Amb l'Arsenal:
 1 Lliga Anglesa (Premier League): 1998;
 1 Copa anglesa: 1998;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275571" title="Jaume Amig" nonfiltered="2940" processed="2923" dbindex="108044">
Jaume Amig (Ulldemolins, Priorat, segle XVI) fou un eclesistic catal. Rector de Tivissa (Ribera d'Ebre), fou un gran coneixedor de l'arquitectura renaixentista italiana, la qual don a conixer al Camp de Tarragona. Collaborador de l'arquitecte Pere Blai, el 1580 project la capella del Santssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Blai, l'esglsia de la Selva del Camp, la primera plenament renaixentista de Catalunya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275573" title="Nicola Pisano" nonfiltered="2941" processed="2924" dbindex="108045">


Nicola Pisano (tamb anomenat Niccol Pisano, Nicola de Apulia o Nicola Pisanus; c. 1220/1225   c. 1284) va ser un escultor itali que va emprar un estil basat en l'escultura clssica romana. Sovint se l'ha considerat el fundador de l'escultura moderna. 

 Primers anys .
La seua data de naixement i els seus orgens sn incerts. Va naixer a Aplia, fill de "Petrus de Apulia", com consta als arxius de la Catedral de Siena. Probablement va ensinistrar-se als tallers locals de l'Emperador Frederic II, a la coronaci del qual va assistir. Ac va aprendre a dotar a les representacions tradicionals d'un major moviment i emoci, barrejant les tradicions cristiana i clssica. Les niques obres el seu primer perode que han sobreviscut sn dos caps de gos amb un tnue efecte de clarobscur.

Al voltant de 1245 va traslladar-se a la Toscana per a treballar al Castell de Prato. Els lleons de la porta d'aquest castell probablement sn obra seua. "El cap d'una dona jove" (actualment conservat al Museu del Palazzo Venezia, a Roma), tallat en pedra d'Elba, tamb s'ha atribut a Nicola Pisano en el mateix perode.

Va traslladar-se a Lucca, on va treballar a la faana de la Catedral de Sant Mart, concretament en el relleu Davallament de la Creu (al timp nord) i als relleus de la llinda sobre la Nativitat i l'Adoraci dels Reis Mags.



 Plpit del Baptisteri de Pisa .
Va traslladar-se a Pisa entre 1245 i 1250, ciutat on va nixer el seu fill Giovanni. Al voltant de 1255 li va ser encomanat el plpit del baptisteri de Pisa. Va acabar aquesta obra l'any 1260 i la va signar amb el nom de "Nicola Pisanus". Va rebre l'ajuda de nombrosos assistents, entre els quals hi hagu Arnolfo di Cambio i Lapo di Ricevuto.

En aquest plpit, considerat una de les seues obres mestres, va reeixir a fer una sntesi de l'estil gtic francs i l'estil clssic de l'Antiga Roma, tal i com havia vist als sarcfags del Campo dei Miracoli de Pisa, aix com en l'escena Melagre caant el senglar de Calid en un sarcfag portat a Pisa com a bot de guerra per la seua armada. Vasari  conta que Nicola Pisano estudi contnuament aquestes restes romanes i les escultures romanes dels temps d'August, que semblen haver-li deixat una punyent emprempta. Al panell de la Presentaci, la Mare de Du ens recorda el reial capteniment de les deesses en l'escultura romana, mentre que l'expressiu rostre de Santa Anna palesa el deteriorament de l'edat. 



El plpit se sost en una columna central, que jeu sobre un pedestal octogonal amb escultures d'animals i telamons, i envoltada de sis columnes de diferent alada, tres de les quals estan sobre un lle, mentre que les altres jeuen sobre un pedestal octogonal. Les columnes es van treure de runes d'stia. Els capitells corintis sostenen arcs gtics trifolis, ricament decorats amb Profetes i Evangelistes.  Els arcs estan separats per escultures de Sant Joan Baptista, Sant Miquel i les Virtuts i, sorprenentment, un Hrcules nu. 

El plpit hexagonal en si mateix consisteix en cinc escenes en marbre blanc de Carrara sobre la Vida de Crist : la Nativitat, l'Anunciaci i l'Anunciaci als pastors   totes tres al primer relleu , l'Adoraci dels Reis Mags, la Presentaci, la Crucifixi i el Judici Final. El fons de les escenes era originalment pintat i esmaltat, i els ulls de les figures estaven acolorits. Aix contribua a un major realisme d'aquestes escenes religioses. Totes les escenes, excepte les dues darreres, reflecteixen el seu coneixement de l'estil dels sarcfags romans. Les figures estan abillades amb tniques, a l'estil rom. La Mare de Du porta un pallium al cap, com si fos una matrona romana. 

L'escena del Judici Final es va basar probablement en un vori bizant i La Crucifixi va ser esculpida amb l'elegncia de l'art gtic francs contemporani.

Potser va trobar la inspiraci per a aquest plpit en els arcs de triomf que havia vist a Roma quan va viatjar a stia. La forma del plpit difereix absolutament amb all que era habitual a l'poca. Les escultures estan representades d'igual manera que les de l'Arc de Constant a Roma, amb les figures sobre columnes. Ms encara, aquell arc t un pis superior amb escenes esculpides, com en el cas del plpit.


Entre 1260 i 1264 va finalitzar l'obra de l'arquitecte Diotisalvi per a la cpula del Baptisteri, augmentant-ne l'alada amb un sistema de dues voltes : un con truncat petit al cim de la cpula hemisfrica. Les dues files de gablets de traceria van ser posteriorment decorades pel seu fill Giovanni Pisano entre 1277 i 1284.

 Sepulcre de Sant Domnec (Bolonya) .
Durant 1264 li va ser encomanat el Sepulcre de Sant Domnec a la Baslica de Sant Domnec de Bolonya. Certament va ser-ne responsable del disseny, tot i que el seu treball efectiu en l'obra probablement va ser minso (l'any 1265 ja es trobava treballant al plpit de la Catedral de Siena). La cara frontal va ser realitzada al seu taller, parcialment per ell mateix per en la seua major part pel seu ajudant Lapo di Ricevuto. Van caldre gaireb 500 anys per a donar per acabat aquest monumental sepulcre, amb l'obra d'un bon grapat d'escultors: Arnolfo di Cambio, fra Guglielmo Agnelli, Niccol dell'Arca, el jove Miquel ngel, Girolamo Coltellini i Giovanni Batista Boudard. L'expressiu rostre de sant Domnec, tan diferent dels altres rostres, ms indolents, del panell frontal Sant Domnec ressuscitant Napoleone Orsini, s'atribueix a Arnolfo di Cambio.

 Plpit de la Catedral de Siena .
Al setembre de 1265 se li va encomanar altra de les seues obres ms importants: un plpit de marbre per a la Catedral de Siena. Aquest plpit, fet de marbre de Carrara, va ser esculpit entre el final de l'any 1265 i novembre de 1268 amb la important collaboraci del seu fill Giovanni Pisano i dels seus ajudants Arnolfo di Cambio, Lapo di Ricevuto i diversos artistes addicionals. 

Aquesta s l'obra d'art ms antiga de les conservades a la catedral. Nicola Pisano va rebre aquest encrrec arran de la fama adquirida amb el plpit de Pisa. Aquest, semblant al de Pisa per ms gran, s fins i tot ms ambicis i s considerat l'obra mestra de l'artista. Tots els elements del plpit estan relacionats amb la doctrina de la Salvaci i el Judici Final.

El plpit s octogonal. Hi ha nou columnes, fetes de granit, prfir i marbre verd. Quatre columnes jeuen sobre una base, dues estan suportades per lleons i dues per lleones, mentre que la central jeu sobre petites esttues de les Set Arts Lliberals i la Filosofia. 

Al nivell intermedi, els arcs trifolis entre les vuit columnes estan separats per petites esttues, que representen la Virtut Cristiana. Als costats dels arcs, a l'espai entre els arcs i les esttues, Pisano va fer unes estatuetes de sibilles, els quatre Evangelistes i profetes, anunciant la salvaci de la Humanitat.



Les set escenes de la part superior del plpit continuen a desenvolupar el tema de la salvaci. Sn difcils de contemplar a causa de la foscor que regna a l'interior del temple. Els columnetes entre els panells van ser tallades en petites figures de profetes i ngels. Les cornises superior i inferior van ser igualment ricament tallades, fent de les successives escenes un continu. 

Les set escenes del parapet narren la Vida de Crist. Estan farcides de gom a gom amb personatges, sense deixar-hi cap lloc buit. Les figures principals de cada escena amb el seu efecte de clarobscur, mostren una gran riquesa de detalls, moviment i narrativa. Els personatges expressen llurs emocions i sn ben conscients del drama que s'hi narra. Els rostres dels Benets i Condemnats en el Judici Final mostren expressions realistes. Les diferents escenes en diversos panells se superposen una sobre l'altra, donant certa impressi de profunditat. Cada panell est farcit fins a dalt amb figures per evitar els espais buits:
 Visitaci i Nativitat;
 Viatge i Anunciaci dels Reis Mags;
 Presentaci al Temple i Fugida a Egipte;
 Massacre dels Innocents;
 Crucifixi;
 Judici Final amb els benets;
 Judici Final amb els condemnats;

Aquest plpit palesa en un grau ms pregon la influncia de l'estil gtic francs adoptat per Nicola Pisano, tot i que encara mostra la influncia de l'estil clssic rom, per ms moderat.

Les escales i el repl superior, amb balustres i panells tallats amb un fullatge semi-clssic, s un afegit d'al voltant de 1500.

 Pistoia i Perugia .
Al juliol de 1273, Nicola Pisano va rebre la comanda dels Operai di San Jacopo de Pistoia per a fer l'altar de San Jacopo a la vatedral de San Zeno. Hi va treballar amb el seu fill Giovanni. La capella de San Jacopo va ser esfondrada l'any 1786. La pica d'aigua consagrada amb les tres figures femenines va ser esculpida probablement en aquest perode. Giovanni Pisano faria posteriorment el seu primer plpit en aquesta catedral.




La seua darrera gran comanda va ser la Gran Font de Perugia (1277-1278). La font, amb tres recipients superposats va ser dissenyada per Fra Bevignate i Boninsegna. La font mostra la delicada m de Nicol Pisano, per la major part de les escultures van ser realitzades pel seu fill Giovanni Pisano i els seus ajudants. Per la seua riquesa de detalls i per la seua iconografia, aquesta darrera obra palesa un acostament a l'art gtic francs.

 Conclusi .
No va ser un simple imitador de l'antiguitat clssica. Les seues figures sn creacions originals que van ser possibles a partir de l'estudi i comprensi dels antics prototips. s el ms important precursor del Renaixement itali, en reinstaurar les antigues representacions.  Certament, els estudis habituals del Renaixement itali solen comenar en l'any 1260, l'any en qu Nicola Pisano dat el plpit del Baptisteri de Pisa. 

No obstant aix, tal i com mostra el plpit de la Catedral de Siena, Nicola Pisano encara estava influt pel contemporani art gtic. Per potser aquesta apreciaci siga errnia, ats que l'esmentat plpit va ser finalitzat pel seu fill Giovanni Pisano, qui mai no va mostrar un gust extremat per l'art clssic. 

Ambds estils van coexistir durant un grapat de generacions i fins i tot el gtic internacional i les seues derivacions van arribar a ser ms populars que el classicisme del primerenc Renaixement al segle XV.

Nicola Pisano va empnyer l'escultura toscana del segle XIII vers l'art gtic que ja integrava les nobles caracterstiques de l'art rom antic, restant alhora lligat a l'art gtic del nord d'Europa.

El vertader hereu del seu estil fou Arnolfo di Cambio (c. 1250-1302), qui, en morir jove, va deixar el camp lliure a  Giovanni Pisano, qui aleshores ja havia iniciat la seua barreja entre el gtic francs i l'art clssic.

Giorgio Vasari va incloure la biografia de Nicola a les seues Vides.

 Bibliografia .
 ;
;

 Notes .


Enllaos externs.
La vida de Pisano ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275575" title="Nu Metal" nonfiltered="2942" processed="2925" dbindex="108046">
El Nu metal (a vegades tamb anomenat Aggro-Metal, N Metal o u Metal) s un subgnere musical surgit a mitjans dels anys 90 i influenciat sobretot per estils com: el Grunge, el Metal alternatiu, el Funk, el Rap i alguns subgneres del Heavy metal, com el Thrash metal i el Groove metal.

La msica Nu Metal engloba l'atmosfera el ritme i la textura per sobre de la melodia i la complexa instrumentaci. Moltes vegades, les cancons de Nu metal utilitzen riffs rtmics i sincopads, tocats amb distorsionades guitarres elctriques afinades en rangos baixos per a crear una msica ms fosca que la tradicional.
Les bandes que van donarorigen al gnero Nu Metal van ser Korn (amb el seu lbum homnim l'any 1994) i els Deftones amb el seu disc del 1995, Adrenaline.

 Definici .
Es diu Nu metal, perqu ve de New metal (Nou metal) per voler presentar una barreja de diversos gneres ja esmentats en el principi de l'article. En certes parts es denomina Aggro metal al Nu metal ms agresiu (cridat) i menys rapejat (Korn, Deftones, Slipknot, Ill Nio, Mudvayne, etc.), per diferenciar-lo  del Nu Metal menys agresiu i ms relacionat amb el rap (Limp Bizkit, Linkin Park, P.O.D., Resorte,etc.) Tamb es denomina a vegades com a Nu Metal, la banda System of a down, tot i que el seu estil de msica tira ms cap al Metal Alternatiu. Com curiositat, a Espanya molts cops tamb denominen a aquest gnere "chandal metal" (xandall metal), degut a la vestimenta que molts grups d'aquest estil solen portar.


El terme fou usat per primer cop en una resenya d'un concert de Coal Chamber a Itlia l'any 1997. La categorizaci d'artistes especfics com  Nu metal  es difcil, un asumpte que es fa ms evident en la comunitat online de fantics del metal tradicional que s'ofenen per aquest terme. El Nu Metal va com una barreja de diferents gneres, per aix la definici no es  del tot slida. L'lbum Meteora de Linkin Park, per exemple, s llistat com  alternatiu  a AOL Music Now i en tres gneres diferents a Metacritic.

Com el seu estil no estava clarament definit, les bandes de Nu metal foren a molt sovint considerades dins d'altres gneres. Per exemple, Korn y Slipknot entren en el Metal alternatiu, Limp Bizkit, Linkin Park i P.O.D. al rapcore i Disturbed al Hard rock. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275576" title="Llenguado" nonfiltered="2943" processed="2926" dbindex="108047">

El llenguado (Solea solea o Solea vulgaris) s un peix de l'ordre dels pleuronectiformes i de la famlia dels soleids que t els ulls al costat dret.

Morfologia.

 Talla: mxima de 70 cm, comuna entre 15 i 45 cm.
 Cos oval i comprimit, amb els dos ulls, relativament, prxims entre si i situats sobre el costat dret; el superior a una distncia, del perfil dorsal, inferior al seu dimetre.
 Escates d'aspecte rectangular i rugoses (ctenoides).
 Lnia lateral, que consta de 116 a 165 escates, rectilnia, formant una dola corba per damunt del cap.
 Rostre arrodonit.
 Boca nfera i arquejada; la comissura bucal arriba al nivell mitj de l'ull inferior.
 Origen de l'aleta dorsal, ms proper a l'extrem del rostre que del marge anterior de l'ull.
 La pectoral de la cara ocular, amb 9 o 10 radis i una mica ms gran que la de la cara cega.
 La caudal s arrodonida, unida al darrer radi de l'anal i de la dorsal per una membrana ben desenvolupada.
 Coloraci de la cara ocular marr o grisenca, amb taques fosques i difoses.
 La pectoral de la cara ocular, amb una taca fosca sobre la meitat distal.
 Aleta caudal, orlada de negre.

Comportament.

Espcie bentnica sobre fons de sorra i fang, de les aiges costaneres fins a quelcom ms dels 100m.

Alimentaci.

S'alimenta, principalment, de cucs, molluscs i petits crustacis.

Reproducci.

Maduren, sexualment, entre els 3 i 5 anys (25 cm). La reproducci t lloc entre gener i agost.

La longevitat establerta s de 24 anys, en el cas dels mascles, i 27 anys per a les femelles.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia, excepte a la Mar Negra. A l'Atlntic Oriental, des de Noruega fins al Senegal.

Pesca.

La pesca s de tipus semiindustrial i artesanal, principalment amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls i palangres de fons. 

La carn s bastant apreciada i d'inters comercial.

Talla mnima legal de captura: 20 cm.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 127.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 La pesca del llenguado. ;
 Informaci i fotografies d'aquest peix. ;
 Descripci d'aquesta espcie. ;
 Hbits alimentaris del llenguado del sud de Portugal. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie. ;
 Estudi del llenguado de la Mar Adritica. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275580" title="Thylacinus" nonfiltered="2944" processed="2927" dbindex="108050">

Thylacinus s un gnere extingit de marsupials carnvors. L'ltim representant del gnere, el llop marsupial, s'exting el 1936.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275582" title="Tilacnid" nonfiltered="2945" processed="2928" dbindex="108051">

Els tilacnids (Thylacinidae) foren una famlia extingida de marsupials carnvors. L'ltim representant del gnere, el llop marsupial, s'exting el 1936.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275583" title="Parc Natural de l'Alt Pirineu" nonfiltered="2946" processed="2929" dbindex="108052">

El Parc Natural de l Alt Pirineu s un parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'agost de 2003 entre les comarques del Pallars Sobir i l Alt Urgell. s el ms extens de Catalunya i la seva extensi supera les seixanta mil hectrees (69 850 ha) i representa el 55'5% del territori total del Pallars Sobir.

El territori del parc s'estn pels municipis d'Alt neu, La Guingueta d neu, Esterri d neu, Alins, Esterri de Cards, Farrera, Lladorre, Llavors, Rialp, Soriguera, Sort, Trvia i Vall de Cards al Pallars Sobir; i Les Valls de Valira i Montferrer i Castellb a l'Alt Urgell.

Va nixer amb una doble vocaci: d'una banda, la de salvaguardar els valors d'aquesta zona privilegiada (els valors d'un extraordinari patrimoni natural i monumental, per tamb els valors d'un modus vivendi ancestral), geolgics, biolgics, ecolgics, paisatgstics i culturals inclosos en el seu mbit i establir un rgim d'ordenaci i de gesti adreat al desenvolupament sostenible d'aquest territori, i, de l'altra, la d'atreure un turisme sensible a aquesta rica herncia tradicional i respectus amb un entorn paisatgstic absolutament prodigis.

Entre els valors naturals del parc destaquen zones d'inters geolgic, com ara l'estany de Certascan, que s l'estany glacial ms extens de Catalunya, o la Cigalera de l'Obaga de Valeran, un avenc de 320 metres de profunditat i 365 metres de recorregut, i d'inters biolgic, com algunes espcies de flora i fauna singulars, nou de les quals foren declarades estrictament protegides.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275584" title="Badjcinus" nonfiltered="2947" processed="2930" dbindex="108053">

Badjcinus ("gos caador expert") s un gnere extingit de marsupials carnvors. s un dels membres ms primitius de la famlia Thylacinidae, a ms de ser un dels ms petits.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275585" title="Nimbacinus" nonfiltered="2948" processed="2931" dbindex="108054">

Nimbacinus s un gnere extingit de marsupials carnvors. S'han trobat fssils molt ben preservats de N. dicksoni.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275586" title="Pere Mates" nonfiltered="2949" processed="2932" dbindex="108055">
Pere Mates (~1500 - 1558) fou un pintor renaixentista catal. Actiu a Girona, Besal i la Garrotxa, fou deixeble de Joan de Borgunya, amb el que tingu un primer moment brillant, decaient desprs a un estil repetitiu en qu s'especialitza en la reproducci de gravats de Durer i Schongauer, en una lnia narrativa i popular. La seva tcnica segueix la tradici de la pintura al tremp del gtic catal, sobre taula, amb colors vius, comenant ms tard l's de la pintura a l'oli. 

Entre les seves obres destaquen el retaule de Sant Iscle de Millars, el de Santa Magdalena de la catedral de Girona (1526) i el de Santa Maria del Mont (1530), i en una segona poca el retaule de Sant Pere de Rodes (1532, desaparegut), el de Sant Joan Baptista (1536) i el de Santa Maria de Seguer. Hom considera a Pere Mates el millor representant autcton de la pintura renaixentista a Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275587" title="Manolo Garca" nonfiltered="2950" processed="2933" dbindex="108056">


El cantant Manolo Garca va iniciar la seva aventura en solitari amb Arena en los bolsillos, un lbum que va sortir a la llum al maig de 1998 i amb el qual va obtenir un xit rotund amb ms de 700.000 cpies venudes i ms de 90 concerts per tot l'Estat. A ms, grcies a aquest treball va aconseguir el premi Ondas al millor artista en directe, dos Amigo al millor solista espanyol i al millor lbum, i tres Premis de la Msica, al millor artista pop, millor elap i millor producci artstica. 

El segon disc de l'excantant dEl ltimo de la Fila es va publicar al maig de 2001 amb el ttol Nunca el tiempo es perdido. L'lbum es va gravar a Avinyonet de Puigvents (Girona), Barcelona i Pars, i les mescles es van fer a Los ngeles. Amb aquest nou treball va fer una gira de 72 concerts i en els Premis Amigo va ser guardonat com a millor solista mascul espanyol i millor lbum espanyol. 

Para que no se duerman mis sentidos ha estat fins ara l'ltim treball de Manolo Garcia en solitari. Desprs de tres anys de silenci, va tornar amb 16 noves canons molt variades, una d'elles instrumental, i amb un estil ben diferent al que ens tenia acostumats. En el primer single, que donava nom al disc, ja es podia veure la intensitat, la sensualitat i la varietat musical del disc. El tema, gravat a Salvador de Bahia amb msics brasilers, era un carpe diem, un cant a viure la vida amb els ulls ben oberts per aprofitar-la al mxim. En el seu conjunt, Para que no se duerman los sentidos era un cant a la paraula i a la necessitat de comunicar-se i d'intercanviar sentiments. 

La gravaci del disc es va fer a tres estudis diferents: Music Lan, a Avinyonet de Puigvents (Girona); Grabaciones Silvestre, a Sant Quirze de Safaja (Barcelona) i Ilha dos Sapos, a Salvador de Baha (Brasil). Com en els anteriors treballs, el disc va ser produt pel mateix Manolo Garca amb les coproduccions de Pedro Javier Gonzlez i Nacho Lesko en algunes de les canons. La major part dels temes van ser mesclats per Bob Clearmountain, un personatge que havia treballat amb artistes del nivell de Bruce Springsteen, David Bowie o els Rollings Stones. La masteritzaci tamb va anar a crrec d'un dels grans, Stephen Marcussen. 

Desprs de quatre llargs anys sense tenir notcies de Manolo Garca, des de la publicaci de Para que no se duerman mis sentidos, el cantant del Poblenou ja est ultimant el seu quart disc en solitari, que sortir al carrer el 22 d'abril de 2008. Durant 10 dies ha estat gravant a l Illa de Creta els arranjaments de cinc de les seves noves composicions amb msics grecs. Ara noms li queda introduir-hi la veu i rematar la feina a Kentucky (EUA), on far les mescles.

El compacte inclour 14 temes i ser estrenat en directe a Llatinoamrica (Mxic, Argentina i Veneuela). La gira espanyola comenar al juny a Crdova. Si el full de ruta no falla, passar per la seva ciutat natal el mes de setembre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275591" title="Diprotodont" nonfiltered="2951" processed="2934" dbindex="108057">

Els diprotodonts (Diprotodontia) sn un gran ordre de marsupials amb unes 120 espcies. Comprenen els cangurs, ualabis, pssums, coales, uombats i molts altres. Alguns membres extingits sn Diprotodon, de la mida d'un rinoceront, i Thylacoleo, l'anomenat "lle marsupial".




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275594" title="Culturisme" nonfiltered="2952" processed="2935" dbindex="108058">
El culturisme s un esport que consisteix en desenvolupar la massa muscular del cos (una hipertrfia muscular) per mitj d'exercicis com l'alament de peses, discs, barres, manuelles o la utilitzaci d'aparells amb pesos integrats combinats amb una alimentaci hipercalrica. El culturisme cerca el desenvolupament dels grups musculars del cos mantenint sempre un balan en el desenvolupament, el que es coneix com a simetria.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275595" title="Stir (desambiguaci)" nonfiltered="2953" processed="2936" dbindex="108059">


Stir, els stirs sn ssers mitolgics;
Stir (explorador), oficial egipci;
Stir de Rodes, ambaixador rodi;
Stir (poltic), poltic de la Lliga Aquea.
Stir de Siclia, cap dels esclaus revoltats a Siclia;
Stir I, rei del Bsfor;
Stir II, rei del Bsfor;
Stir III, rei del Bsfor;
Stir de Tebes, msic teb;
Stir (msic), flautista grec;
Stir de Marat, actor cmic grec;
Stir (filsof), filsof peripattic i historiador grec ;
Stir (poeta), poeta epigramtic grec ;
Stir (arquitecte), arquitecte grec;
Stir (metge), metge grec del segle II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275599" title="Kickboxing" nonfiltered="2954" processed="2937" dbindex="108060">

El terme kickboxing designa un conjunt de disciplines o esports de combat que utilitzen els peus i els punys. en particular s una de les disciplines de Boxe pieds-poings que van desenvolupar primer els japonesos i desprs els nordamericans.

A mitjans dels anys seixanta el japons Kurosaki, practicant de Karate Kiokushinka, viatj a Tailndia descobrint el Muay-Tha. A la seva tornada al Jap va decidir barrejar les seves tcniques de Karate amb les del Muay-Tha, suprimint els cops de colze i genoll, aix va nixer un nou esport denominat kick (patejar) boxing (boxejar).

Entre els no japonesos que ms xits van aconseguir, destaquen el francs Christian Guillaume, que el 1969 va aconseguir quatre victries i dos nuls; i l americ Benni  The Jet  Urquidez, que el 1977 guany Tatsuyuki Suzuki en quatre assalts.

El 1973 Urquidez i Howard Hanson van crear la W.K.A. (Associaci Mundial de Karate), canviant anys desprs la  K  de karate per la de Kick-Boxing.

Els campions ms coneguts sn Rob Kaman, Benni Urquidez, Dennos Alexio i Ernesto Hoost.

Reglament.

Els cops de puny i cama estan autoritzats per sobre de la cintura, els escombrats i els low-kicks (cops amb la cama a la cuixa) tamb estan autoritzats.
Els combats amateurs se celebren a tres assalts, i els professionals passen dels cinc assalts; 10 en campionats d Europa i 12 en els campionats del mn, amb un descans d un minut entre assalts.
Els cops amb la cama a la cuixa (low-kick) solen marcar la diferncia en els combats.

Indumentria.

Pantalons curts, guants i protectors per la boca i els genitals; en els combats femenins han de portar protector de pit i botins (opcionals en els professionals).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275600" title="Stir (explorador)" nonfiltered="2955" processed="2938" dbindex="108061">
Stir (Satyrus, ) fou un oficial egipci.

Ptolemeu II Filadelf el va enviar en una expedici que pretenia explorar les costes de la mar Roja; en aquesta expedici Stir va fundar la ciutat de Filotera (Philotera), que s esmentada per Estrab.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275602" title="Stir de Rodes" nonfiltered="2956" processed="2939" dbindex="108062">
Stir de Rodes (Satyrus, ) fou un ambaixador rodi.

Fou enviat pel govern de l'illa de Rodes a Roma el 172 aC. Va provocar un incident diplomtic quan davant del senat rom va dirigir atacs intemperats contra el rei umenes II de Prgam, aliat rom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275604" title="Stir (poltic)" nonfiltered="2957" processed="2940" dbindex="108063">
Stir (Satyrus, ) fou un poltic de la Lliga Aquea.

Fou enviat per la Lliga com ambaixador a Roma el 164 aC, per intercedir davant el senat rom per l'alliberament dels ciutadans aqueus que havien estat enviats a Roma per instigaci de Callcrates de Lention, o al menys que fossin portats a judici. L'ambaixada no va tenir xit i va haver de tornar a Grcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275606" title="Stir de Siclia" nonfiltered="2958" processed="2941" dbindex="108064">
Stir (Satyrus, ) fou un cap dels esclaus revoltats a Siclia durant la segona guerra dels esclaus. 

Desprs de la derrota i mort d'Ateni (any 101 aC) va agafar el comandament de la resta dels insurgents i es va tancar a una poderosa fortalesa on fou bloquejat pel cnsol Aquilli i finalment es va haver de rendir per la fam junt amb un miler de seguidors. 

Tots foren portats a Roma i obligats a lluitar contra feres salvatges a l'amfiteatre,  per la majoria van preferir la mort per altres mitjans i Stir es va sucidar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275607" title="Espot Esqu" nonfiltered="2959" processed="2942" dbindex="108065">

L'estaci d'Espot Esqu est situada en el municipi d'Espot, en una de les vies d entrada del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, i prop d'una zona amb molts llacs d origen glacial; les pistes orientades al nord-est tenen l'encant d'estar envoltades de bosc.

Espot Esqu t una extensa longitud de pistes amb un disseny molt cuidat; en una nova etapa s'han creat rees temtiques perqu cada esquiador trobi un espai propi per practicar mltiples activitats: esqu alp, esqu nrdic, snowboard, esqu de fons, esqu de muntanya i freeride, raquetes de neu, excursions amb motos de neu, circuits de trineus amb gossos, etc. Aquesta ampliaci no va estar exempta d'una certa controvrsia mediambiental donat que es troba prop d'una zona catalogada dins de la xarxa Natura.

Fitxa tcnica. 



Enllaos externs.
 Plana web de l'estaci d'esqu;
 Medi Ambient paraliza la ampliacin de Espot Esqu (2004);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275609" title="Stir I" nonfiltered="2960" processed="2943" dbindex="108066">
Stir I (Satyrus, ) fou un rei del Bsfor.

Era fill d'Esprtoc I i va pujar al tron vers el 407 aC o 406 aC; com que segons Diodor de Siclia el successor d'Esprtoc, Seleuc, noms va regnar quatre anys (vers 431 a 427 aC), resten vint anys sense noticies, el que indicaria un error de Diodor. Una teoria suggereix que desprs de Seleuc i hauria un altre rei de nom Esprtac i que aquest seria el pare de Stir.

Del seu regnat noms se sap que va tenir contactes comercials amb Atenes, amb la que va tenir una relaci amistosa; aquesta poltica la va continuar el seu fill Leuc I. Iscrates d'Atenes el descriu en favorables termes.

Va morir al setge de Teodsia el 393 aC i el va succeir el seu fill Leuc I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275610" title="Valent Comellas i Santamaria" nonfiltered="2961" processed="2944" dbindex="108067">
Valent Comellas i Santamaria (Casserres, 1861 - Solsona, 1945) fou un eclesistic catal.

Ordenat prevere fou promogut a canonge de Solsona el 1912 i preconitzat bisbe d'Amata i administrador apostlic de Solsona el 1920.  El 1933 aconsegu la restauraci de la mitra de Solsona, suprimida pel concordat del 1851. Fou bisbe d'aquesta dicesi entre 1933 i 1942.

Enllaos externs.
L'Enciclopdia: Valent Comellas i Santamaria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275611" title="Stir II" nonfiltered="2962" processed="2945" dbindex="108068">
Stir II (Satyrus, ) fou un rei del Bsfor.

Era el fill gran del rei Parisades I (348 aC-311 aC) i fou designat com a successor al tron. A la mort de Parisades (311 aC)  un altre fill, Eumel, es va revoltar per obtenir el tron i va tenir el suport del rei dels escites de la rodalia, Arifarnes, que va posar al seu servei un fort exrcit. Stir va derrotar els rebels i escites i va assetjar la capital d'Arifarnes; en aquest setge fou mortalment ferit (310 aC) desprs de uns nou mesos de regnat. 

El va succeir el seu germ Pritanis, que va acabar enderrocat per Eumel. 

Un Stir esmentat per Deinarc de Delos com a tir del Bsfor vers 324 aC era probablement aquest mateix rei, que hauria governat algun territori en nom del seu pare.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275612" title="Martn Dez de Liatzasolo" nonfiltered="2963" processed="2946" dbindex="108069">
Martn Dez de Liatzasolo ( Barcelona, 1583) fou un escultor d'origen incert, actiu a Barcelona entre 1527 i 1578. Format possiblement a Itlia, visur obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes (1527) i el retaule de Poblet de Dami Forment (1536). Treball a Barcelona, Terrassa (1539), Montcada (1544), Ssser (1548), Sant Esteve de Castellar (1569), Lli d'Amunt (1576) i la Granada (1578).

Fou autor dels retaules de Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata, i el retaule major d'Arenys de Munt, aix com la imatge de la Mare de Du de l'altar major de Sanaja (1543). Entre les seves obres noms es conserven el Sant Sepulcre a la cripta de l'esglsia de l'Esperit Sant a Terrassa (1539) i la Mare de Du de la Victria del retaule de la capella del Palau Reial Menor de Barcelona (1556). Se li atribueixen tamb la Dormici de Maria de l'esglsia de Sant Miquel de Barcelona (avui al MNAC) i la imatge de la Mare de Du de Montserrat de l'arxiu de l'esglsia dels Sants Just i Pastor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275613" title="Stir III" nonfiltered="2964" processed="2947" dbindex="108070">
Stir III (Satyrus, ) fou un rei del Bsfor

s esmentat per Poli sense donar cap data. Cal situar-lo a la primera meitat del segle III aC. Va fer una guerra contra la reina Tirgatao dels ixomates en la que no va tenir xit. La derrota el va afectar i va morir deixant el tron al seu fill Gorgip, que podria ser el mateix que Parisades II. Aquesta poca del regne s gaireb desconeguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275614" title="Stir de Tebes" nonfiltered="2965" processed="2948" dbindex="108071">
Stir de Tebes (Satyrus, ) fou un destacat msic teb, pare del destacat flautista Antignides ().

Mercs a aquesta indicaci, i com que Antignides va viure al temps de Filox de Citera, es pot situar la msica de Stir vers la primer meitat del segle IV aC. La msica de Stir fou fora apreciada en el seu temps a Becia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275615" title="Antignides" nonfiltered="2966" processed="2949" dbindex="108072">
Antignides (Antigenidas, ) fou un msic grec nadiu de Tebes, fill del msic Stir de Tebes.

Fou un flautista destacat que va viure en temps d'Alexandre el Gran a la segona meitat del segle IV aC. Va deixar dues filles, de noms Melo i Satira, que van continuar amb la feina del pare, i sn esmentades a un epigrama de l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275617" title="Stir (msic)" nonfiltered="2967" processed="2950" dbindex="108073">
Stir  (Satyrus, ) fou un flautista grec, possible descendent de Stir de Tebes.

Eli indica sobre aquest msic que va llegir al filsof Arist de Quios i en endavant es va dedicar principalment a estudiar filosofia; la seva msica la va dedicar a personatges de l'obra d'Homer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275618" title="Stir de Marat" nonfiltered="2968" processed="2951" dbindex="108074">
Stir de Marat (Satyrus, ) fou un actor cmic grec, fill de Teognis de Marat.

Va viure probablement a Olint i va treballar a Atenes i fou contemporani de Demstenes. Es diu que va instruir al gran orador en l'art de donar ms efecte als discursos per mig d'una acci apropiada.

Demstenes explica que el rei Filip II de Macednia desprs de la conquesta d'Olint (347 aC) va celebrar un festival on els actors  participants foren recompensats; Stir va demanar al rei com a recompensa l'alliberament de dos captius d'Olint, dues filles d'un antic amic, a les que va casar desprs de ser alliberades. 

L'esmenta tamb Plutarc. Ateneu l'indica com a autor de l'obra Pamphila, el que indicaria que a ms d'actor fou escriptor de comdies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275620" title="Stir (filsof)" nonfiltered="2969" processed="2952" dbindex="108075">
Stir (Satyrus, ) fou un filsof peripattic i historiador grec que va viure no abans del temps de Ptolemeu IV Filoptor.

Va escriure una collecci de biografies entre les quals les de Filip II de Macednia i de l'orador Demstenes. s esmentat sovint pels antics escriptors. Va escriure una obra sobre la ciutat d'Alexandria i una obra titulada .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275624" title="Stir (poeta)" nonfiltered="2970" processed="2953" dbindex="108076">
Stir (Satyrus, ) fou un poeta epigramtic grec.

Els epigrames de Stir apareixen a les antologies palatina i de Planudes, amb diversos noms: Satyrius, Satyrus, Satyrus Thyllus o solsament Thyllus o Thylus. 

Jacobs suposa que Stir i Thyllus foren dos poetes diferents.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275625" title="Joan Grau" nonfiltered="2971" processed="2954" dbindex="108077">
Joan Grau (Constant, Tarragons, 1608 - Manresa, Bages, 1685) fou un escultor i arquitecte catal. Autor del retaule del Roser a Sant Pere Mrtir de Manresa (1642), el perode 1660-1674 el trobem actiu al monestir de Poblet, on fu una cripta i alguns sepulcres, com el d'Alfons el Magnnim. El 1670 fu el retaule major d'Esparreguera (destrut el 1936); el 1671 fa diverses obres per a la Casa de la Ciutat de Manresa; i el 1678 fa la faana de la Santa Cova de Manresa. Grau s'emmarca en un estil barroc contingut, d'influncia plateresca. Treball amb el seu fill Francesc Grau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275626" title="Stir (arquitecte)" nonfiltered="2972" processed="2955" dbindex="108078">
Stir (Satyrus, ) fou un arquitecte grec.

Fou un dels director de l'obra del Mausoleu a Halicarns, considerada una de les set meravelles del mn antic, i dedicada per la reina Artemsia II al seu marit Mausol de Cria.

Va escriure una descripci del Mausoleu que s esmentada per Vitruvi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275627" title="Stir (metge)" nonfiltered="2973" processed="2956" dbindex="108079">
Stir  (Satyrus, ) fou un metge grec del segle II, deixeble de Quint.

Fou el seu deixeble el que va transmetre les seves opinions  (De Ord. Libror. Suor. vol. 19. p. 58). Va viure alguns anys a Prgam on fou un dels primers mestres de Gal (vers el 149). Va escriure algunes obres d'anatomia i uns comentaris sobre l'obra hipocrtica; cap dels seus escrits s'ha conservat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275628" title="Lltzer Tramulles" nonfiltered="2974" processed="2957" dbindex="108080">

Lltzer Tramulles o Tremulles (Vilafranca del Peneds, 1605 - Perpiny, 1657) fou un escultor catal, fill d'Antoni Tramulles i germ de Josep Tramulles, tamb escultors. Treball al Rossell, on fu els retaules de Cameles, Brull, Trullars, Santa Maria d'Arles i Sant Jaume de Perpiny (1643).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275635" title="Antoni Tramulles" nonfiltered="2975" processed="2958" dbindex="108081">
Antoni Tramulles o Tremulles ( Falset, Priorat, 1630) fou un escultor catal. Entre les seves obres destaca el retaule de Sant Ramon de l'esglsia de Santa Maria de Vilafranca del Peneds (1605). Fou pare de Lltzer Tramulles i Josep Tramulles, tamb escultors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275641" title="Josep Tramulles" nonfiltered="2976" processed="2959" dbindex="108082">
Josep Tramulles o Tremulles (Vilafranca del Peneds, 1603 - ?) fou un escultor catal, fill d'Antoni Tramulles i germ de Lltzer Tramulles, tamb escultors. Treball a Barcelona i Valls, i fu el retaule major de Santes Creus.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275652" title="Pere Cuquet" nonfiltered="2977" processed="2960" dbindex="108083">
Pere Cuquet (  Barcelona, 1663) fou un pintor catal. Autor del retaule major de l'esglsia de Sant Feliu de Codines (1636), treball principalment a Barcelona: estances del Consell de Cent (1647-1648), claustre de Sant Francesc de Paula i El concili d'Efes per a la sagristia del Carme. El seu estil es caracteritza per l's correcte del dibuix, colors de tonalitats fortes, amb clarobscurs accentuats, i composici simtrica amb un cert hieratisme.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275659" title="Antoni Cellers i Azcona" nonfiltered="2978" processed="2961" dbindex="108084">
Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835) fou un arquitecte catal. Estudi a Madrid (1797-1803) i Roma (1803-1814). Al 1816-1818 disseny diversos projectes d'obres pbliques a Lleida, entre els que destac un del canal d'Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traat definitiu del 1852. Autor del palau neoclssic d'Als i de Dou de Barcelona (1818) i de l'esglsia dels Escolapis de Sabadell (1831-1832), intervingu en la restauraci del Monestir de Montserrat. Estudi amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres les restes del temple rom de Barcelona, que identific amb el d'Hrcules. Autor tanmateix d'un estudi sobre les roques volcniques d'Olot (1829).

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275660" title="Michelle Jenner" nonfiltered="2979" processed="2962" dbindex="108085">

Michelle Jenner (Barcelona, 14 de setembre del 1986), s una actriu catalana.

 Biografia .
Filla de l'actor de doblatge Miguel ngel Jenner, va nixer el 1986. De petita va estudiar al collegi barcelons de La Salle de Bonanova, on tamb va assistir a classes de teatre, cant i ball, disciplines que tamb practicava a l'escola Company & Company.

Amb noms dos anys d'edat, la seva mare ja va comenar a portar-la a castings i va realitzar alguns treballs de publicitat i moda.

Als sis anys va comenar per casualitat en el mn del doblatge dient tan sols dues paraules en una pellcula on es necessitaven molts nens. A partir d'aqu, aquest mateix director va comenar a contactar amb ella per a altres papers cada vegada ms importants, i altres directors tamb la van anar coneixent. 

Al acabar el batxillerat va ingressar a l'escola d'interpretaci Nancy Tuon, on no va poder acabar els tres cursos.
Posteriorment marx a Madrid a rodar la serie de televisi "Los Hombres de Paco".

A ms a ms ha participat en la campanya de Herbal Essences per l'estiu del 2007, ha actuat en dos curtmetratges,  Tight  (guanyador del premi Brigadoon al millor curtmetratge a Sitges 2006) i  Cinco contra uno  (guanyador del Premio Joven en el Festival Humor en Corto). L'actriu ha posat per a revistes tan conegudes com MAN o FHM a ms de moltes altres (Lnea, Ragazza, Loka, Bravo, Superpop, etc). s la nova ambaixadora del videojoc  Los Sims 2  amb un personatge creat a partir d'ella. Actualment s'emet i grava la cinquena temporada de  Los hombres de Paco  i una pelcula titulada  Extraamente ntimos  en la que treballa amb Pablo Rivero (Cuntame cmo pas) i que t previst estrenar-se pel 2008.

 Treballs .
 Doblatge .


Joana (petita) a Joana d'arc.
Cody a La Bendici.
Hermione Granger (Harry Potter 1 a 4);
Cindy Torbellino a Jimi Neutron;

 Televisi .
Bichos & ca, programa d'animals a La Sexta.(2006-2007);
Los Hombres de Paco (Antena 3), actuant com a Sara Miranda, filla adolescent del protagonista. (2005-Actualidad);
El cor de la ciutat, de TV3.
Diario del analista catdico, de la Sexta;
El club de Flo de La Sexta (Especial Nadal 2006).

 Cine .
Aparici a Faust, l'amor dels condemnats;
Telemovie: Ms enll de les estrelles;
Petit paper a Nubes de verano (2004);
Curtmetratge Tight (2007);
Curtmetratge Cinco contra uno (2007);
ntimos y extraos (2008);
Circuit (Pre-producci) (2008);
Noche de bodas (Pre-producci) (2008);

 Publicitat .
Spot publicitari per Telefnica.
Patates Cracks, de Matutano.
3 Spots per flotadors i joguines Toy.
Junta d'Andalusia.
Xocolatines Lindt.
Freixenet.
Generalitat de Catalunya.
Nenuco (Lorenzo).
Per a Portugal: UNI 2 i Material Escolar.
Nescaf.
Ericsson.
Per a Rssia: Boomer.
Donetes.
Pantene.
Herbal Essences, imatge de l'estiu 2007.
 Promoci 101 Dlmates en DVD;

 Videoclips .

Veneno en la piel - Andrs Calamaro;
In your mind - Anggun;
Incredible - Darius;

 Teatre .

 Doa Ins a Don Juan Tenorio (2008);

 Msica .

BSO - Los hombres de Paco;
Me gusta as

Me gusta as (unplugged)

Cada da 

Agradecido (petita aportaci)

Nada que perder (petita aportaci)

 Videojocs .

Skin controlable de Los Sims 2.

 Enllaos externs .
Web oficial de l'actriu;
Fitxa en eldoblaje.com;
Fitxa en eldoblatge.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275661" title="Activisme" nonfiltered="2980" processed="2963" dbindex="108086">
El concepte d'activisme es pot generalitzar com l'acci o activitat sostinguda amb l'intenci d'efectuar un canvi d'ndole social o poltic, usualment dirigida a favor d'una postura particular dins d'una disputa o controvrsia.

La paraula "activisme" s'utilitza sovint de manera sinnima de protesta o dissensi, per l'activisme pot sorgir de qualsevol tipus d'orientaci poltica i expressar-se de maneres ben diverses: editant o collaborant als mitjans de comunicaci, fent campanyes i promocionant boicots que pretenen incidir a nivell econmic, organitzant manifestacions de carrer, o fins i tot tctiques de guerrilles.

En els casos on la confrontaci s especialment marcada, un activista pot ser qualificat com a lluitador per la llibertat per alguns, i com a terrorista per altres, depenent de si el comentarista dna suport o no a les idees de l'activista.

En alguns casos, l'activisme no t res a veure amb la protesta o la confrontaci pblica: per exemple, alguns activistes religiosos, feministes o vegetarians intenten persuadir la gent de canviar la seva conducta directament, ms que no pas pressionar als governs per canviar les lleis. De manera similar, el cooperativisme o moviment cooperatiu procura construir institucions noves que s'ajustin a principis cooperatius i generalment no fa campanyes o protestes a nivell poltic.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275662" title="Serj Tankian" nonfiltered="2981" processed="2964" dbindex="108087">

Serj Tankian (            ) (nascut el 21 d'agost de 1967 a Beirut, Lban) s un cantant, compositor, poeta, activista i instrumentalista de diversos instruments libans amb nacionalitat d'Armnia i americana. s ms conegut per ser el cantant i pianista del grup de Metal alternatiu System of a Down. Al 2002, en Serj i en Tom Morello van fundar una organitzaci sense nim de lucre activista i poltica, Axis of Justice. Durant la seva carrera, ha publicat cinc lbums amb System of a Down, un amb Arto Tunboyac yan (Serart) i un lbum en solitari, Elect the Dead, al 23 d'octubre de 2007.

Biografia.
Principis.
En Serj Tankian va destacar en els estudis des de ben petit. T un ttol universitari en Mrqueting i Negocis de la Universitat de l'Estat de Califrnia. Va rebre llions de guitarra des de molt petit.

L'any 1993, va fundar el grup musical Soil amb Daron Malakian, Domingo Laranio, Dave Hakopyan i, ms tard, Shavo Odadjian. Dos anys desprs, tot i que van fer una gravaci i una actuaci en directe, en Dave i en Domingo deixaren el grup. En Shavo (que entr al grup per ser el baixista, port al grup el bateria Andy Kakachirin. Ja amb aquests components el grup es va passar a anomenar System of a Down. Durant la seva estncia a System, va cantar en altres grups algunes canons, com Mushroom Cult de Dog Fashion Disco, i va deixar la seva veu per a realitzar la can Mein de Deftones. Va produr "Enter the Chicken" de Buckethead, i va cantar tamb les canons de Buckethead We Are One, Coma, i Waiting Here.

Amb Serjical Strike Records, el seu segell discogrfic, s'esfor per oferir a aquells musics  que sovint eren ignorats pel gran pblic una possibilitat per a publicar la seva msica i fer-se sentir. La primera publicaci d'aquest segell va ser Serart, un projecte format per en Tankian i un amic armeni seu, Arto Tunboyac yan.

Ms recentment, ha cantat amb Les Rita Mitsouko a la can Terminal Beauty. A ms, tamb va cantar amb el grup Fair to Midland durant una versi improvitzada de la seva can Walls of Jericho, de l'lbum Fables from a Mayfly: What I Tell You Three Times Is True, qu va tindre un gran ress. Acostuma tamb a colaborar amb un bon amic seu, el director Diran Noubar, en diversos projectes, incloent la veu en off de Armnia, a Country Under Blockade. En Noubar va collaborar tocant la guitarra a l'album d'en Tankian Elect the Dead, concretament a la can Saving us" i va dirigir el videoclip d'una can del mateix disc, Baby.

Serj Tankian est tamb molt involucrat polticament. Junt amb Tom Morello, va fundar la organitzaci Axis of Justice. En Tankian t una casa on pasar les vacances a Nova Zelanda. Hi va haver un malents en qu es deia que ell es volia quedar a Nova Zelanda fins a la finalitzaci de la guerra d'Iraq, per tal com assenyal en una entrevista, no t intenci de fer-ho. Acostuma tamb a parlar pblicament en contra de la violncia i la injustcia al mn.

Llibres.
L'any 2001, en Tankian va publicar un llibre de poesia titulat Cool Gardens, que ja va per la segona impresi. L'actor i poeta Saul Williams va dir en una revisi de Cool Gardens:

Les paraules d'en Serj, al igual que la seva veu, t una sensibilitat esttica diferent connectada a no rendir-se mai, un clam visceral de passi. La seva capacitat per a 'imitar un ocell matador' mentre ens preguntem la grcia, la bellesa i el rang de colors de la seva grandria ser la marca de les seves carreres com a cantant i escriptor

Dos dies desprs dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, en Serj escrigu un assaig titulat Undesrtanding Oil. Va causar molta controvrsia, especialment perque molts dels lectors sembla que no van entendre el missatge.

Discografia.
System of a Down.
1998: System of a Down;
2001: Toxicity;
2002: Steal This Album!;
2005: Mezmerize;
2005: Hypnotize;

Serart.
2003: Serart;

Axis of Justice.
2004: Concert Series Volume 1;

En solitari.
2007: Elect the Dead;

Singles.


Collaboracions/contribucions en canons.
lbums.
Representades i/o escrites;
1999: Limp Bizkit amb Serj Tankian - "Don't Go Off Wondering" (Demo) - Demo per a Significant Other;
2000/2006: (h d) p.e. amb Serj Tankian and Morgan Lander - "Feel Good" - Broke i The Best of (h d) Planet Earth;
2000: Tony Iommi amb Serj Tankian - "Patterns" - Iommi;
2000: Snot amb Serj Tankian - "Starlit Eyes" - Strait Up;
2001: Dog Fashion Disco amb Serj Tankian - "Mushroom Cult" - Anarchists of Good Taste;
2003: Serj Tankian - "Bird of Paradise" - Bird Up!: The Charlie Parker Remix Project;
2004: Saul Williams - "Talk to Strangers" - Saul Williams (En Serj toca el piano en aquesta can);
2003: Kittens for Christian amb Serj Tankian - "Had a Plan" - Privilege of Your Company;
2005: Buckethead amb Serj Tankian - "We Are One" - Enter the Chicken i Masters of Horror Soundtrack;
2005: Buckethead amb Azam Ali i Serj Tankian - "Coma" - Enter the Chicken;
2005: Buckethead amb Shana Halligan i Serj Tankian - "Waiting Hare" - Enter the Chicken;
2006: Deftones amb Serj Tankian - "Mein" - Saturday Night Wrist;
2007: Les Rita Mitsouko amb Serj Tankian - "Terminal Beauty" - Varity;
2007: Serj Tankian - "Bug Theme" - Can bug;
2007: Serj Tankian i Petra Jolly - "Innermission" - Can bug;
2007: Serj Tankian - "The Essenece of Tequila" - Stranglehold;
2007: Serj Tankian - "Chicakong" -  Stranglehold.
2007: Wyclef Jean amb Serj Tankian i Sizzla - "Riot (Trouble Again)" - Carnival Vol. II: Memoirs of an Immigrant;
2008: Praxis amb Serj Tankian - "Sulfur and Cheese" - Profanation (Preparation for a Coming Darkness);

Actuacions en directe.
1999: Fear Factory amb Serj Tankian - "Cars";
2000: Incubus amb Serj Tankian - Improvitzaci en directe;
2000: Metallica amb Serj Tankian i Daron Malakian - "Mastertarium" (Part de "Welcome Home (Sanitarium)");
2006: Buckethead amb Shana Halligan i Serj Tankian - "Waiting Hare";
2007: Tool amb Serj Tankian - "Sober" (versi improvitzada) - Big Day Out 2007 (Noms Auckland);
2007: Fair to Midland amb Serj Tankian - "Walls of Jericho" (versi improvitzada) - Coachella 2007;
2007: Foo Fighters amb Serj Tankian - "Holiday in Cambodia" - 2007 MTV Video Music Awards;
2008: The Nightwatchman (acoustic) amb Serj Tankian - "Lazarus on Down" - Big Day Out 2008 (Noms Auckland);
2008: Foo Fighters: Acte d'obertura (Detroit, Michigan);
2008: Foo Fighters: 2on grup d'obertura (Allstate Arena, Rosemont, IL);
2008: Foo Fighters: 2on grup d'obertura (Target Center, Minneapolis, MN);

Canons remixades.
2005: M.I.A. - "Galang" (Serj Tankian Remix) - Galang '05;
2006: Dredg - "Ode to the Sun" (Serj Tankian Remix) (No publicada);
2006: The Notorious B.I.G. - "Who Shot Ya?" (Serj Tankian Remix) - Marc Eck 's Getting Up: Contents Under Pressure;


Premis.
L'any 2006, System of a Down va guanyar el seu primer Grammy com la Millor Producci Hard Rock per "B.Y.O.B.";
L'any 2006, van guanyar el "MTV Good Woodie Award" per la seva can "Question!".
L'any 2006, van ser a la posici #14 al VH1 Top 40 Metal Songs amb "Toxicity".
L'any 2007, van ser nominats per un Grammy a la Millor Producci Hard Rock per la seva can"Lonely Day".

Videografia.



Equipament. 
Fender Stratocaster;
Varis Marshall 1/2 stacks ;
Gibson SG;
Gibson Les Paul;
Gibson Flying V;
Roland VS-1680 ;
BOSS DR-202 Dr. Groove ;
Ibanez Grg170dx;
BOSS GT-5 Guitar Effects Processor;
BOSS DS-1 Distortion ;
BOSS CH-1 Super Chorus;
Korg Triton;
Custom First Act Double Cutaway Lola;
Roland SH-101;

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial d'en Serj Tankian;
Tauler de missatges oficial d'en Serj Tankian;
MySpace d'en Serj Tankian;
Pgina oficial de la pellcula Screamers;
Serjical Strike Records;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275666" title="Salvador Mayol" nonfiltered="2982" processed="2965" dbindex="108088">

Salvador Mayol o Maiol (Barcelona, 1775 - dem, 1834) fou un pintor catal. Deixeble de Joseph Flaugier a la Llotja. Durant l'ocupaci napolenica de Barcelona resid a Palma de Mallorca, on fu diversosdeixebles. El 1820 ofer a la Diputaci de Barcelona una A legoria de la Constituci del 1812. Des del 1824 fins a la seva mort exerc la direcci interina de la classe de pintura a l'oli de la Llotja. Particip en l'Exposici de Llotja del 1826 amb Jesucrist baixant de la creu i Ball de boleres.

Conre diversos gneres (mitolgic, bblic, religis), per destac especialment en el costumisme satric, d'influncia goyesca: Un caf en carnaval, A cal capeller, A cal sastre. El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva el seu Autoretrat, i a l'Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi hi ha diverses obres seves. Mor a l'epidmia de clera del 1834.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275673" title="Dasiuromorf" nonfiltered="2983" processed="2966" dbindex="108089">

Els dasiuromorfs (Dasyuromorphia, "cua peluda") sn una famlia de metateris composta de la majoria de marsupials carnvors, incloent-hi els gats marsupials, ratolins marsupials, numbats, diables de Tasmnia i els recentment extingits llops marsupials. Les niques excepcions sn els bndicuts (omnvors de l'ordre Peramelemorphia i els talps marsupials (que s'alimenten de carn per sn molt diferents i ara es troben en un ordre propi, Notoryctemorphia).

Hi ha tres famlies: una amb un nic membre, una amb noms membres extingits (incloent-hi el llop marsupial) i una altra, Dasyuridae, amb uns setanta membres.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275675" title="George Prideaux Robert Harris" nonfiltered="2984" processed="2967" dbindex="108090">
George Prideaux Robert Harris (1775 - 1810) fou un supervisor suplent i naturalista de Tasmnia, Austrlia. Descrigu molts dels marsupials de l'illa, com el diable de Tasmnia i el llop marsupial. Tamb descrigu algunes espcies vegetals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275676" title="Predador alfa" nonfiltered="2985" processed="2968" dbindex="108091">
En cincies naturals (biologia, zoologia, ecologia) i en antropologia es denomina predador alfa o superpredador l'espcie animal carnvora que preval sobre les altres espcies d'un bioma o ecosistema. Aix doncs, a frica el predador alfa tpic s el lle i el cocodril; a gran part d'sia ho s el tigre; a gran part d'Amrica ho s el jaguar, i en llocs on no s com, com les muntanyes rides, s el puma el que sol ocupar el rang de predador alfa. Tanmateix, es pot considerar que els humans, tot i ser herbvors i carronyers al principi, i desprs omnvors, sn actualment el superpredador ms potent del planeta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275681" title="Judeollat" nonfiltered="2986" processed="2969" dbindex="108092">
El Judeollat o La az s la varietat lingstica parlada per les nombroses comunitats jueves presents per tot l'Imperi Rom, per sobretot per les comunitats jueves de la pennsula itlica i de la Gllia Cisalpina. 

S'ha proposat que el judeollat s la llengua predecessoria de totes les llenges judeoromniques, per noms es troba un vincle fonolgic estret amb el shuadit (judeoprovenal). Aquesta teoria sost que el shuadit i el zarftic varen evolucionar a partir de variants del La az haMa rav (judeollat occidental) i que el judeoitali prov del La az haDarom (judeollat meridional). La relaci amb el judeocatal (o catalnic), el lad i el judeoportugus resulta molt ms llunyana. 

El judeollat no noms va influir en les dems llenges judeoromniques, sin tamb en el yiddish i el rotwelsch, a travs de les seves llenges derivades, el judeoitali, el shuadit i el zarftic. 


 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275684" title="Bacillus cereus" nonfiltered="2987" processed="2970" dbindex="108093">


El bacillus cereus s un bacteri grampositiu i beta hemoltic que es pot trobar fcilment al menjar i causa una intoxicaci alimentria. s un bacteri que pot aguantar diferents condicions ambientals, s aerbic per com d'altres membre de la famlia de les bacillcies pot crear endspores per protegir-se.

El Bacillus cereus s el causant malalties transmeses pels aliments com la intoxicaci emtica (amb vmits) causada per la ingesti de la toxina cereulida. Hi ha altres Bacillus spp., B. subtilis , B. licheniformis, B. pumilus , que han estat identificats ms rarament com a agents de malalties de transmissi alimentria caracteritzades per diarrees i/o vmits.  Bacillus cereus s ubiqitari i amb un nombre baix d'espores, insuficients per provocar una intoxicaci alimentria per es poden trobar en un ample ventall de productes alimentaris. Les espores poden germinar i multiplicar-se en aliments humits de acidesa baixa, de 4-5 C a 55C. No obstant aix, hi ha soques capaces de multiplicar-se per sota dels 7 C, i d'altres que poden multiplicar-se per sobre del 45C, per no sn gaire freqents. El B. cereus emtic s aparentment incapa de crixer i produir toxina cereulida per sota 10C, o en absncia d'oxigen. Altres Bacillus spp. implicats en casos de infeccions txiques alimentries  han estat tamb  causa freqent del deteriorament dels aliments. Prcticament qualsevol tipus de menjar pot estar implicat amb infeccions txiques per B. cereus . Nogensmenys, la majoria de brots notificats han estat relacionats amb el consum de menjars tractats per la calor i, sovint, han tingut lloc en restaurants i establiments de ctering. Amb freqncia se sospita que la causa sn deficincies de refrigeraci. Els menjars cuinats amb pasta o arrs han estat els principals -per no els nics- implicats en les intoxicacions emtiques.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275689" title="Micrococcus luteus" nonfiltered="2988" processed="2971" dbindex="108094">


Micrococcus luteus s un bacteri no patogen grampositiu, esfric, saprfit de la famlia del Micrococcaceae.  . En tractar-se d'un organisme aerbic es pot trobar al sl, a la pols, l'aigua o l'aire i com a part de la flora que es troba a la pell dels mamfers. Als humans, el bacteri tamb colonitza la boca, les mucoses, l'orofaringe i el tracte respiratori superior.

Tot i que M. luteus no s patogen i habitualment s vist com un contaminant, ha de ser considerat com un factor emergent d'infeccions nosocomials en pacients immunodeficints. 

M. luteus dna negatiu en el test de la coagulasa, s susceptible a la bacitracina i forma colnies d'un color groc brillant sobre un medi com l'agar-agar. El test de la susceptibilitat a la bacitracina permet confirmar que no es tracte de Staphylococcus aureus.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275696" title="Programaci estructurada" nonfiltered="2989" processed="2972" dbindex="108095">
La programaci estructurada es pot definir com un subconjunt o una disciplina de la programaci procedimental, un dels paradigmes de programaci ms importants. 

Estructura de la programaci estructurada.

Els programes estructurats estan formats per estructures simples organitzades de forma jerrquica que controlen el flux d'execuci del programa. Hi ha tres estructures bsiques:

Estructures de concatenaci: un seqncia de declaracions o instruccions executades en ordre. En molts llenguatges de programaci l'odre d'execuci de les instruccions esta marcat pels salts de lnia o per altres carcters especials (per exemple ;).
Estructures de selecci: sn estructures que permeten seleccionar quines declaracions del programa s'executen depenent del seu estat. Normalement s'expressen utilitzant paraules clau com if..then..else...endif, switch, case, etc.
Estructures de repetici: sn estructures que permeten repetir l'execuci d'una declaraci fins que es compleixi una determinada condici. Tamb  s'utilitzen paraules clau (p. ex. for, repeat. while, do..until, etc.) ;

Histria.

Orgens de la programaci estructurada.

A finals dels anys setanta va sorgir la programaci estructurada basada en el teorema del programa estructurat, demostrat per Bhm-Jacopini, demostra que tot programa es pot escriure utilitzant nicament els tres tipus d'estructures del llenguatge estructurat (seqncia, selecci i iteraci). La majoria de llenguatges de programaci estructurats disposen d'un repertori ms ampli d'instruccions per aquestes instruccions es poden construir a partir de les instruccions bsiques.

Aquest teorema proporciona la teoria bsica per a la programaci estructurada. Aquest sistema s de fet l'utilitzat per les unitats centrals de processament (CPU en angles) per l'execuci de les instruccions del llenguatge mquina o ensamblador en les mquines simples que segueixen el mdel de Von Neumann . Per tant, s interessant indicar que tots les aplicacions finalment s'executen en un llenguatge estructurat de baix nivell tot i que el llenguatge d'alt nivell llegit per la CPU des de la memria principal del sistemes estigui implementat amb una altre paradigma de disseny (com per exemple Programaci Orientada a Objectes).

El teorema del programa estructura estructurat no defineix com s'han d'escriure programes amb llenguatge estructurat. Les contribucions que gent com Edsger_Dijkstra, Robert W. Floyd, Tony Hoare o David Gries van fer a finals dels anys 60 van sentar les bases dels llenguatges estructurats.

 Llistes de programari fams desenvolupat utilitzant programaci estructurada .

Programari de sistema operatiu Software.

Kernel Linux;

Aplicacions.

Apache Server;
PostgreSQL;
Python;
Ruby;
Perl;
PHP;
Samba;

Jocs.

 Doom;
 Doom II: Hell on Earth;
 Quake;
 Quake II;
 Quake III Arena;

Emuladors.

Zsnes;
MAME;
VGB;
iNES;
VGBA;
fMSX;
MG;
Speccy;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275698" title="Miguel ngel Muguiro" nonfiltered="2990" processed="2973" dbindex="108096">
Miguel ngel de Muguiro, diplomtic espanyol que, des del seu lloc a l'Ambaixada d'Espanya a Budapest (Hongria) va contribuir a la salvaci de jueus perseguits pel govern pro-alemany de Miklos Horthy. En un ambient de pogroms, persecucions pels carrers i camps de trnsit organitzats pels nazis hongaresos de la Creu Fletxada per a concentrar als jueus abans del seu enviament als camps d'extermini, Miguel Angel de Muguiro, com a Encarregat de negocis, va escriure a Madrid escandalitzat pels registres, les pallisses  que els membres de les SS practicaven. 

Muguiro, com altres diplomtics espanyols, havia rescatat un vell decret promulgat per Primo de Rivera l'any 1924, en virtut del qual tots els qui demostressin ser d'origen sefardita , obtindrien immediatament la nacionalitat espanyola. Ocultaven que el decret havia expirat en 1931, per a Madrid no s'enrecordaven i els nazis, naturalment, no ho sabien. Muguiro es va agafar a aquest decret per a sollicitar a les autoritats hongareses la protecci dels sefardites. El problema s que a Hongria, de sefardites de veritat n'hi havia molt pocs. No donaven ni per a omplir un tren.

Muguiro, per, va continuar els seus esforos i va informar a Madrid del negre esdevenidor que esperava a la comunitat jueva. Fent valer la seva condici de diplomtic va intercedir a favor de tots els jueus que va poder i va culminar la seva obra fent-se crrec d'un carregament de nens, 500 exactament, la destinaci dels quals era una cmera de gas a Polnia. Va aconseguir visat per a tots i els va despatxar a Tnger, que en aquells dies era una mena de colnia espanyola. Aquesta i altres actuacions li van donar molt mala fama entre hongaresos i alemanys, que van presentar una queixa a les autoritats espanyoles. Muguiro va ser cessat fulminantment. El seu lloc el va ocupar el secretari d'Ambaixada que, com ell, s'havia implicat personalment en el salvament del jueus perseguits. Es deia Angel Sanz Briz, ms tard reconegut amb el titol de Just entre les Nacions, ensems al diplomtic suec Raoul Wallenberg que, tamb destinat a Budapest, va ser l'iniciador d'aquesta acci salvadora.


Muguiro, i altres diplomtics espanyols que com ell, van ajudar als jueus a fugir de l'Holocaust van ser rescatats de l'oblit l'any 2000 quan el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya va dedicar una pgina web a la seva memria, anomenada Diplomticos espaoles durante el Holocausto, sent Ministre Abel Matutes.

Posteriorment, l'any 2007, van ser homenatjats un altre cop en una exposici titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid.


Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Angel Sanz Briz;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Jos Rojas Moreno;
 Julio Palencia Tubau;
 Jos Ruiz Santaella;
 Juan Schwartz Daz-Flores;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
 | Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 | Rel.laci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 |Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275699" title="Eduard Fontser i Riba" nonfiltered="2991" processed="2974" dbindex="108097">
Eduard Fontser i Riba (Barcelona, 1 de mar de 1870 - 1 de setembre de 1970) va ser un meteorleg, astrnom i sismleg catal. Va ser el fundador i director del Servei Meteorolgic de Catalunya (1921-1939). Es pot considerar el pare de la meteorologia professional a Catalunya i de la professionalitzaci cientfica i acadmica de la meteorologia catalana.

Biografia.
Meteorleg, astrnom i sismleg, doctor en cincies fisicomatemtiques, ocup les ctedres de Geodsia, Mecnica Racional i Astronomia a la Universitat de Barcelona. 

Fontser estudi a la Facultat de Cincies, on curs l especialitat de Cincies Fsiques i es doctor a Madrid, triant per a la seva memria de doctorat un treball d astronomia.

Una vegada tornat de Madrid el 1893, Fontser aconsegu una ocupaci com a encarregat dels observatoris de l Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona i a partir d aquell moment fou l impulsor de multitud d activitats i iniciatives.

Organitz i presid el Servei Horari Oficial, que fixava l hora oficial de Barcelona, present un projecte d observatori astronmic al cim del Tibidabo, posat en prctica amb modificacions en construir-hi l Observatori Fabra, estant al front de l Observatori de la Granja Experimental de la Diputaci de Barcelona, organitz la Xarxa Pluviomtrica de Catalunya, particip en la impressi a Barcelona de la primera radiografia a l Estat.

Amb l ajuda de l Institut d Estudis Catalans, cre l Estaci Aerolgica de Barcelona, cllula inicial del Servei Meteorolgic de Catalunya.

El Servei Meteorolgic de Catalunya esdevingu la seva gran obra. Aprovada la seva creaci pel Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya el setembre de 1919, el director del Servei era nomenat per l Institut d Estudis Catalans, i l Institut propos Eduard Fontser per a aquesta funci.

Fontser fou director del Servei Meteorolgic de Catalunya al llarg de tots els anys d existncia de la instituci (1921-1939). Com a director del Servei represent l organitzaci catalana a reunions de la Conferncia Internacional de Directors de Serveis Meteorolgics, mxim rgan rector de l Organitzaci Meteorolgica Internacional (OMI) i aconsegu amb els treballs portats a terme un alt prestigi internacional.

Un altre punt a destacar de l activitat cientfica de Fontser fou la promoci d associacions en el camp de les cincies. Form part de la Societat Geogrfica de Barcelona. Tingu importants vincles amb el Centre Excursionista de Catalunya. Fou membre de l Acadmia de Cincies. Presid l Ateneu Barcelons i la Societat Astronmica de Barcelona, propici la creaci de la Societat Catalana de Geografia.

Fou president de la Secci de Cincies de l Institut d Estudis Catalans en la qual, en la clandestinitat i ja jubilat des de 1942, particip en la represa de les activitats cientfiques a Catalunya.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275701" title="Teorema del programa estructurat" nonfiltered="2992" processed="2975" dbindex="108098">
El teorema del programa estructurat s un resultat de la teoria de llenguatges de programaci. Aquest teorema estableix que tota funci computable pot ser implementada per un llenguatge de programaci que combini subrutines de noms 3 tipus. Aquestes 3 formes tamb anomenades estructures de control sn:
Executar una subrutina i desprs un altre (estructures de seqncia);
Executar una subrutina seleccionada d'entre 2 rutines possibles depenent d'un valor boolea (estructures de selecci com IF-THEN-ELSE);
Executar una subrutina durant el temps que una variable booleana sigui certa (estructures d'iteraci, cicle o bucle);

Aquest teorema demostra que la instrucci GOTO no s estrictament necessria i que per a tot programa existeix un programa equivalent que no utilitza aquesta instrucci. 

El experts en computaci acrediten aquest teorema a un article escrit per Corrado Bhm i Giuseppe Jacopini. Tot i aix, David Harel va rastrejar els orgens d'aquest teorema fins arribar a la descripci de 1946 de la arquitectura de Von Neumann i el teorema formal de Kleene.

 Enllaos externs .
;
;
;
;

 Vegeu tamb .

 Estructures de control;
 Bucle;
 Bucle for;
 Bucle while;
 Bucle repetir;
 Cicle infinit;
 Programaci estructurada;
 Llenguatge de programaci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275704" title="Paisley" nonfiltered="2993" processed="2976" dbindex="108099">


Paisley s un poble situat al sud-oest d'Esccia, a pocs quilmetres de Glasgow. Amb una poblaci de 73 mil habitants s la capital administrativa i centre econmic del Refrewshire, de manera que ha aspirat a la distinci de City en els ltims anys. 

Encara que es creu que pot tenir els seus orgens en l'poca de la invasi romana (S. VI-VII) quan un monjo irlands santificat com Sant Mirren (Saint Mirin) aixec una capella, no va ser fins al segle XII (1163) quan es cre un priorat al voltant del qual van crixer assentaments de poblaci. En el transcurs d'un segle de la seva fundaci, al 1245, va donar a origen a una abadia, centre monacal regit per l'orde de Cluny. A la actualitat, l'edifici restaurat de l'abadia i el palau adjacent construt sobre el claustre medieval sobreviu com esglsia parroquial de l'Esglsia d'Esccia (Church of Scotland) i s una de les icones ms caracterstiques del poble.


Paisley va esdevenir fams durant els segles XVIII i XIX per la producci txtil, especialment roba de cot, amb el disseny distintiu que porta el mateix nom de la ciutat Paisley Pattern. El desenvolupament de Paisley va estar molt lligat al de la industria txtil i va patir el declini d'aquesta indstria al segle XX. Durant molt de temps la ciutat fou el centre de la fabricaci del fil de cot, de manera que en el anys 30 hi havia 28.000 persones treballant a les dues fbriques  Anchor i Ferguslie del fabricant J & P Coats Ltd (Coats Viyella), les ms grans arreu del mn d'aquest sector. En els anys 50 les fbriques introduren la producci de fils sinttics, principalment d'importaci ms econmica des de les seves fbriques de l'ndia i el Brasil, el que supos una disminuci progressiva de la producci local. A finals dels anys 80 s havia acabar la producci de fil a Paisley. 

Paisley ha fet front a la desaparici de la seva indstria des dels anys 70, ja que moltes industries han tancat o traslladat la seva producci. Un dels moments ms significatius per a la zona va ser l'any 1981 quan l'empresa Peugeot, abans Chrysler va tancar les portes de la seva fbrica a  Linwood, a les afores de Paisley  i gaireb 5000 treballadors van ser acomiadats.

A l'actualitat els centres motors de l'economia de la zona sn l'aeroport de Glasgow, situat al nord de Paisley, i la seva universitat (Paisley University).

 Notes .


Enllaos externs.

Web oficial de Paisley ;
Web que reuneix a la gent de Paisley d'arreu del mn ;
Galeria de fotografies de Paisley ;
Web del diari Paisley People ;
Web del diari Gazette ;
El Paisley Pattern: Poesia, pobresa i... filantropia ;
Fotografies i histria del tren de Paisley, amb enllaos a altres llocs web ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275713" title="Bahram I" nonfiltered="2994" processed="2977" dbindex="108100">
Bahram I () fou rei sassnida de Prsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274. 

Shapur tenia quatre fills: Bahram Gilan Shah (governador de Gilan), Shapur Misan (rei de Mesene a Mesopotmia), Ormazd Ardashir  Wuzurg (governador o rei d'Armnia, que podria ser identificat amb Artavasdes VII d'Armnia) i Narss Sakan (rei dels saces o sakes, Sind i Turan). Bahram era el fill gran per la successi va recaure en Ormazd Arsdashir (Hormazd I) que noms va regnar un any (vers 270 a 271). Segurament fou l'influent sacerdot Karder el que el va elevar al tron el juny del 271.

Probablement Narss no el va reconixer fins que el va nomenar rei d'Armnia, que era el segon en rang desprs del gran rei. Fou considerat un rei benevolent, aficionat a la lluita,  la cacera i les festes; va eliminar la tolerncia religiosa de Shapur i va contribuir a establir la religi de Zoroastre com a religi d'estat. El 274 va fer executar a Mani i perseguir als maniqueus. Va fer la guerra contra Zenbia de Palmira i desprs contra l'emperador rom Aureli, que no va tenir cap resultat per la mort d'aquest emperador el 275. 

Va morir a finals del 274 i el va succeir el seu fill Bahram II 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275714" title="Estudi d'un nu" nonfiltered="2995" processed="2978" dbindex="108101">


Estudi d'un nu, o Suzanne cosint (en francs tude de nu ou Suzanne cousant), s un quadre de Paul Gauguin fet el 1880 a Pars. Es conserva a Copenhaguen, a la Gliptoteca Ny Carlsberg. Es coneix per la referncia nm. 39 del catleg de Wildenstein.

Descripci.
El quadre descriu una dona jove que est arreglant una pea de roba mentre es troba en una nuesa gens dissimulada. L'escena est situada en un dormitori, amb la dona asseguda al llit desfet que est contra una paret tacada de malva i decorada amb una mandolina i una catifa. El cos de la model est en una perspectiva de tres quarts amb el cap de perfil. Mentre que la cara suggereix una dona atractiva, el cos s flccid, desproporcionadament periforme i intencionadament lleig. 

La llum ve de la dreta, a l'esquena de la dona, deixant a mitja penombra el rostre i el pit. El joc de llum i ombra ressalta el carcter d'intimitat, per resultant fora estrany que estigui cosint a l'ombra.

Composici.
El quadre va ser pintat en els inicis de Gauguin com a pintor, quan encara compaginava la pintura amb la seva professi d'agent de borsa, i freqentava els cercles impressionistes.

La tcnica usada suposa una experimentaci de l'estil puntillista de Seurat. L'aplicaci de la pintura a travs de pinzellades fines de color pur, provoca una lluminosa impressi de moviment. En contrast, el color del fons s totalment esttic i gens impressionista. Ms tard, Gauguin es referiria als puntillistes com els joves qumics que fan quadres a base de taquetes.

Va ser exposat el 1881, en la sisena exposici impressionista, simplement com tude de nu, per ms tard Gauguin s'hi va referir en una carta com la Suzanne. Segons el seu fill, Pola Gauguin, es tracta de la seva mainadera Justine. Segons el crtic d'art George Wildenstein, es tracta d'una model professional tal com es dedueix d'una carta de Gauguin a Pissarro.

El quadre va atraure l'atenci dels crtics. Va ser qualificat de cruel i horrfic, encara que l'artista mostrava talent. Per per Joris-Karl Huysmans era la representaci d'una dona del nostre temps. Va trobar que s d'un realisme que cap dels seus contemporanis podria aconseguir, i el va comparar amb els nus de Rembrandt. Pel pblic el quadre era provocatiu i la nuesa de la model s'explicava perqu estava cosint la seva camisa, i les seves proporcions perqu estava embarassada.


Prviament Gauguin ja havia pintat a la seva dona, Mette, cosint en una escena domstica. Per el de Suzanne s el primer nu que va fer Gauguin. Quant a concepci i execuci s un trencament amb les obres anteriors, i una novetat respecte als nus ertics contemporanis. No obstant aix, Gauguin no va seguir explorant la novetat estilstica i va seguir amb composicions impressionistes. No se sap si va ser per les crtiques rebudes o perqu tenia algun significat personal relacionat amb la mainadera Justine.


El quadre recorda La Grande baigneuse (1808) d'Ingres, un dels pintors favorits de Gauguin. Per, a diferncia dels models d'Ingres, la figura de Gauguin s natural i gens idealitzada, representant una activitat quotidiana en la intimitat i totalment despreocupada del possible observador. 

Histria.
Quan Gauguin va deixar la seva famlia a Copenhagen, el quadre va quedar en poder de Mette fins que el va vendre, el 1892, a l'artista dans Philipsen. El 1920 el va donar al Museu Reial de Belles Arts, i des del 1922 est en dipsit a la Gliptoteca Ny Calsberg.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275720" title="Bahram II" nonfiltered="2996" processed="2979" dbindex="108102">

Bahram  II fou rei sassnida de Prsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I.

El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el ttol de "Savi de l'anima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardi del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi. El 276 o 277 va supliciar a Mani fundador del maniqueisme.

L'emperador Marc Aureli Car va envair la Mesopotmia i segons Flavi Vopisc els perses estaven llavors en guerra civil,; Claudi Mamert diu que s'havia revoltat el seu germ Ormazd que tenia el suport dels saces, dels gellis i dels ruffis (potser els kushana, si be la forma llatina era cuseni). Herfeld identifica a aquest Ormazd amb el rei kushana esmentat a les monedes com Ohromoz Kushan Shahan Shah, per aix es fora dubts. La revolta d'Ormazd tenia per centre Sakastan i va durar uns quants anys per fou finalment dominada i Bahram II va imposar la seva sobirania als saces segons Agcies; un fill de Bahram, de nom Bahram, fou fet rei dels saces amb el ttol de Sakan Shah (els gecs l'anomenen Sagestanon basileus), Aprofitant aquestes lluites a l'orient els romans van arribar fins a Ctesifont que van ocupar fcilment per es van retirar per la mort en misterioses circumstancies de l'emperador Car (283) dirigits per els seus fills Car i Numeri. Bahram va signar poc desprs un tractat de pau amb  Diocleci que havia estat proclamat emperador, en part pressionat per la necessitat de fer font a la revolta del seu germ que era governador (kushansha) de Khurasan.

Sota consell de Karder va continuar la persecuci de maniqueus i cristians. L'art va arribar a un alt nivell de desenvolupament. Alguna moneda mostra a la reina Sapurduxtak, fill de Shapur Misan (cos de Bahram II). Alguns relleus mostren al rei, la reina, l'hereu Bahram Sakan Shah,  Karder, el prncep Narss i a Papak, strapa de Gergia i altres dignataris

Va morir a finals del 291 i el va succeir el seu fill gran Bahram III (Bahram Sakan Shah)
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275725" title="Eines CASE" nonfiltered="2997" processed="2980" dbindex="108103">


Les eines CASE (Computer Aided Software Engineering, Ingenieria del programari Assistida per Ordinador) sn diverses aplicacions informtiques destinades a augmentar la productivitat en el desenvolupament de programari reduint el cost del desenvolupament en termes temps i diners. Aquestes eines proporcionen ajudes en totes les fases del cicle de vida de desenvolupament de programari com per exemple el procs de realitzar un disseny del projecte, calcular costos, implementaci automtica de codi a partir del disseny, compilaci automtica, documentaci o detecci d'errors entre d'altres.

 Objectius.
 Millorar la productivitat en el desenvolupament i manteniment de programari.
 Augmentar la qualitat del programari.
 Millorar el temps i el cost del desenvolupament i manteniment de sistemes informtics.
 Millorar la planificaci d'un projecte.
 Augmentar la biblioteca de coneixement informtic en una empresa ajudant a la cerca de solucions ;
 Automatitzar en la mesura del possible el desenvolupament de programari, la documentaci, la generaci de codi, les proves i la estandarditzaci de la documentaci.
 Ajudar en la reutilitzaci del programari, la portabilitat i la estandarditzaci de la documentaci.
 Gesti global de totes les fases del desenvolupament de programari en una sola eina.

 Classificaci .

Podem classificar les eines CASE segons els parmetres segents:
Les plataformes que suporten.
Las fases del cicle de vida del desenvolupament de programari que cobreixen.
L'arquitectura de les aplicacions que produeixen.
La seva funcionalitat;

Segons la fase del cicle de desenvolupament.

Upper CASE (U-CASE): eines que ajuden en les fases de planificaci, anlisis de requisits i estratgia de desenvolupament, utilitzant entre altres diagrames UML.
Middle CASE (M-CASE), eines per automatitzar tasques en l'Anlisi de sistemes i el disseny de l'aplicaci.
Lower CASE (L-CASE), eines que semi-automatitzen la generaci de codi, creen programes de detecci d'errors, suporten la depuraci de programes i proves. A ms automatitzen la documentaci de les aplicacions. Aqu es poden incloure els entorns de desenvolupament integrals (IDE);

Altres noms utilitzats en eines CASE sn:

Integrated CASE (I-CASE), eines que engloben tot el procs de desenvolupament de programari, des de l'anlisi a la implementaci.
 MetaCASE, eines que permeten la definici de la nostra prpia tcnica de modelat.
 CAST (Computer-Aided Software Testing), eines de suport a les proves de programari.
 IPSE (Integrated Programming Support Environment), eines que suporten tot el cicle de vida, i inclouen components per a la gesti de projectes i la gesti de la configuraci.

Segons la funcionalitat.

Eines de generaci semiautomtica de codi.
Editors UML.
Eines de Refactorizaci de cdi.
Eines de manteniment. Sistemes de control de versions.

 Llista d'aplicacions CASE .

 AllFusion ERWin - Lloc web;
 ArgoUML - Lloc web;
 Blue Ink - Lloc web;
 BPWin;
 CASE Studio 2 - Lloc web;
 CASEWise - Lloc web;
 Database Designer for MySQL - Lloc web;
 DBDesigner 4 - Lloc web;
 DeZign for Databases - Lloc web;
 DMS Software Reengineering Toolkit - Lloc web;
 EasyCase;
 Eclipse - Lloc web;
 Embarcadero ER/Studio - Lloc web;
 Enterprise Architect - Lloc web;
 eREQUIREMENTS - Lloc web;
 GeneXus - Lloc web;
 GNU Ferret - Lloc web;
 INNOVATOR - Lloc web;
 iRise - Lloc web;
 IRqA - Lloc web;
 MagicDraw - Lloc web;
 MetaCASE - Lloc web;
 Modelistic - Lloc web;
 MOSKitt - Lloc web;
 Obsydian / Plex - Lloc web;
 Oracle Designer - Lloc web;
 Rational ClearCASE - Lloc web;
 Rational Rose - Lloc Web;
 SILVERRUN - Lloc web;
 swREUSER - Lloc web;
 Sybase PowerDesigner - Lloc web;
 System Architect - Lloc web;
 Together - Lloc web;
 Topcased - Lloc web;
 Umbrello - Lloc web;
 Visible Enterprise Products - Lloc web;
 Visual Paradigm for UML - Lloc web;
 Xcase Database Design Software - Lloc web;

 Vegeu tamb .
 Entorn de desenvolupament integrat;
 Enginyeria del programari;
 Llenguatge Unificat de Modelat;

 Enllaos externs .
 monografias.com;
 Universidad Jaume I;
 Lista de Herramientas CASE;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275726" title="Bahram III" nonfiltered="2998" processed="2981" dbindex="108104">
Bahram III o Varanes III fou rei sassnida de Prsia, fill gran i successor de Bahram II. Va regnar noms uns mesos (291-292) entre quatre i vuit segons les fonts.

En vida del seu pare fou nomenat rei dels saces de Sakastana (Bahram Sakan Shah). A la mort del pare, fou proclamat rei per un grup de nobles del Fars o Persis, dirigits per Wahnam fill de Tatrus, amb el suport d'Adurfarrobay rei de Mesene de Mesopotmia, segons es diu contra la seva voluntat. Per una assemblea de grans nobles, controlada pel gran sacerdot Karder, va decidir donar suport com a successor a Narss, besoncle de Bahram III i rei de l'Armnia sota control persa. Fou convidat a venir des de Armnia i rebut a Ctesifont on fou coronat. En una campanya militar, el cap dels nobles del sud, Wahnam, fou derrotat i mort, per la sort de Bahram III no s esmentada.

Narss va substituir el seu nom al de Bahram en alguns relleus. Sembla que no va deixar cap moneda ja que les que li foren atribudes avui dia se suposa que foren realment de Narss.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275736" title="Bahram IV" nonfiltered="2999" processed="2982" dbindex="108105">

Bahram IV o Varanes IV fou rei sassnida de Prsia successor de Sapor III, que va regnar del 388 al 399. Tabari l'esmenta com a fill de Sapor II per Agcies, Hamza i alguns altres l'esmenten com fill de Sapor III, cosa ms probable. Un altra possibilitat s que fou germ de Sapor III. 

Com a prncep era governador del Kirman i portava el ttol de Kirman Shah, que va originar el nom de la ciutat de Kirmanshah o Kermanshah al modern Kurdistan irani, fundada per aquest sobir.

Va fer un tractat amb l'emperador Teodosi I el Gran sobre Armnia (389) que va dividir el pas entre els dos imperis, i aix la part assignada a Prsia va esdevenir la Persarmnia (vers el 394 aquest territori es va passar als bizantins per el germ de Bahram,  Bahramshapur o Vram-Shapuh en armeni, que havia estat nomenat rei, en va conservar el control).

El 395 una horda d'huns va arribar fins a Mesopotmia.

Va morir en una conspiraci de nobles el 399 i el va succeir Yezdegerd I (fill de Sapor III i per tant possible germ de Bahram IV o en altre cas nebot)























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275743" title="Giorgio Perlasca" nonfiltered="3000" processed="2983" dbindex="108106">
Giorgio Perlasca (31 de gener de 1910   15 d'agost de 1992) va ser un itali que es va fer passar per cnsol espanyol a Hongria durant l'hivern de 1944 i va salvar a ms de cinc mil jueus dels nazis i de l'Holocaust.

Biografia.
Perlasca va nixer a Como i va crixer a Maser, provncia de Pdua. Durant la dcada de 1920, va seguir el feixisme, va lluitar a l'est d'frica durant la invasi d'Etipia i a la Guerra Civil Espanyola (Corpo di Truppe Volontarie), on va rebre un salconduit per a portar a terme missions diplomtiques per l'Espanya de Francisco Franco. 

Durant la Segona Guerra Mundial, Perlasca va treballar obtenint provements per a l'exrcit itali als Balcans. Quan els nazis van ocupar Hongria al mar de 1944, en lloc de retirar-se juntament amb altres diplomtics (Itlia ja s'havia rendit als Aliats en aquesta data), es va refugiar a l'ambaixada espanyola a Budapest, convertint-se de forma immediata en ciutad espanyol amb el nom de Jorge Perlasca en virtut del seu estatus de veter de la guerra civil espanyola. Va treballar amb l'Encarregat de negocis Angel Sanz Briz i altres diplomtics d'estats neutrals per a treure de forma illegal jueus del pas.

Davant la imminent arribada de l'Exrcit Roig a Budapest, Sanz Briz va ser traslladat a Sussa a la fi de novembre de 1944, i el govern hongars va ordenar l'evacuaci de l'edifici de l'ambaixada espanyola i altres edificis extraterritorials on es refugiaven els jueus. Perlasca immediatament va donar el fals anunci que Sanz Briz estava a punt de tornar d'una curta absncia i que l'havia nomenat cnsol d'Espanya.

Durant l'hivern, Perlasca va ser molt actiu amagant, donant cobertura i alimentant a milers de jueus a Budapest, aix com expedint salconduits basats en la llei de dret a la ciutadania espanyola que havia aprovat Miguel Primo de Rivera l'any 1924 per als jueus d'origen sefardita. Quan al gener de 1945 els sovitics van prendre la capital hongaresa, Perlasca va aconseguir desaparixer, arribant a Itlia desprs d'un viatge fora accidentat. Quan va arribar a Itlia, Perlasca va guardar en secret la seva increble aventura per ms de 30 anys, fins que un grup de dones d'una comunitat jueva a Hongria va comenar a rastrejar al diplomtic espanyol que havia salvat les seves vides.

Giorgio Perlasca va morir d'un atac al cor en 1992. En vida va rebre nombroses condecoracions dels governs d'Itlia, Hongria i Espanya i havia estat considerat per Israel com Just entre les Nacions.

Perlasca, juntament amb Sanz Briz i altres diplomtics espanyols van ser homenatjats en una exposici titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad a Madrid, l'any 2007.

Condecoracions.
 Just entre les nacions - Israel;
 Gran Creu d'Isabel la Catlica - Espanya;
 Estrella al mrit - Hongria;
 Medalla d'Or al valor civil - Itlia;

Filmografia.
La seva vida va inspirar una pellcula, El cnsol Perlasca (Itlia-Hongria, 2002) (T. o.: Perlasca, un eroe italiano), dirigida per Alberto Negrin, protagonitzada per Lucca Zingaretti i amb msica d'Ennio Morricone (La missi, Els intocables d'Elliot Ness).

Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Raoul Wallenberg;
 Angel Sanz Briz;
 Miguel Angel Muguiro;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Jos Rojas Moreno;
 Julio Palencia Tubau;
 Juan Schwartz Daz-Flores;
 Jos Ruiz Santaella;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
Giorgio Perlasca. Cont documents originals en PDF ;
Espaoles ante la Shoa. La Lista de Sanz-Briz en Sefarad. ;
The angel of Budapest - Angel Sanz Briz 1910-1980, de Salvo Haim Alhadeff - Institut Sefard Europeu ;
Entrevista sobre ngel Sanz Briz a Gustavo Jalife, Director Executiu de la Fundaci Internacional Raoul Wallenberg;
Los "Schlinder" latinos del Holocausto ;
Sanz Briz: el ngel espaol de Budapest, per Fernando Daz Villanueva ;
Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
Rel.laci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275751" title="Bahram V" nonfiltered="3001" processed="2984" dbindex="108107">
Bahram V o Varanes V, ms conegut com Bahram Gor (Gor = Ase salvatge) per la seva afici a la cacera de les ases salvatges, fou rei sassnida de Prsia. Va regnar del 420 al 438. 

La seva mare era suposadament Shoshanduxt, filla de l'exiliarca jueu. Va viure a la cort dels reis lcmides d'Hira Numan i Mundhir, on el seu pare l' hauria desterrat per algun desacord. A la mort de Yezdegerd I el seu fill gran, Shapur, va anar des de Armnia a Ctesifont per reclamar el tron per fou assassinat pels nobles i elegit rei el prncep Khusraw (Cosroes) conegut com Khusraw l'usurpador.

Bahram V amb ajut del rei lcmida Mundhir o Monder va avanar cap a Ctesifont i els nobles alarmats, van negociar amb ell i van acceptar la seva reclamaci desprs de prometre que canviaria la poltica del seu pare. Una llegenda diu que Bahram va suggerir posar la corona entre dos lleons i aquell dels dos pretendents que l'agafs seria rei, i Cosroes llavors va renunciar i en canvi Bahram va agafar la corona.

Va deixar el govern a alts funcionaris especial al gran ministre (wuzurg framadar) Mihr Narseh, Va rebaixar impostos i deutes en ocasi de grans festivitats, va promoure a diversos msics als ms alts crrecs i va portar a milers d'indis (luris) a Iran, per ensenyar als seus sbdits; el rei es dedicava als plaers sexuals i  la cacera i va ser un dels reis ms populars.

Poc desprs de pujar al poder es va enfrontar als huns blancs o heftalites que van envair el Iran oriental; va deixar al seu germ Narss com a regent i va marxar de Nish a Merw fins a Kushmehan on va trobar a l'enemic i el va derrotar obtenint un gran bot que va dedicar al temple de foc d'Adur Gushnasp. Narss fou desprs nomenat governador del Khurasan.

Al front occidental fou menys afortunat; els armenis s'havien passat als bizantins i el 421 va esclatar la guerra; Mihr Narseh va dirigir les forces perses per sense resultats decisius; a la provncia de Arzanene, Narseh fou derrotat (en aquesta ocasi el correu Palladi va portar la noticia al Bsfor en noms tres dies) per els bizantins no van poder culminar el setge de Nisibis encara que van expulsar als perses de la vall d'Amida.

Finalment (428) es va haver de signar un tractat de pau (anomenat pau dels cents anys i va durar fins al 12 any de regnat de l'emperador Anastasi, el 503), negociada per Maxim i Procopi, que reconeixia la llibertat religiosa dels cristians a l'Imperi Persa i dels zoroastrians a l'Imperi Bizant; aquest darrer contribuiria financierament a la defensa del passos del Caucas contra els huns. El rei Artaxes IV d'Armnia (establert el 423), fill de Bahramshapur, fou deposat i el pas convertit en provncia sota un governador o marzban.

Hauria mort a l'estiu del 438 be de mort natural o be en una cacera.

La seva vida es narrada en un roman pic, les principals versions de la qual sn  el Sha-nama, el Haft peykar i el Hasht behesht. Les versions tenen un fons igual per els detalls varien considerablement. A les fonts literries Bahram Gor s esmentat com la primera persona que va escriure poesies a Prsia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275753" title="Bahram VI" nonfiltered="3002" processed="2985" dbindex="108108">
Bahram VI o Varanes VI, conegut con Bahram Txobin  pel seu aspecte (tamb se l'anomena Bahram l'Usurpador ja que no era de la casa sassnida) fou rei de Prsia del 590 al 591. Era comandant militar del rei Ormazd IV fill de Bahramgoshnap, de la famlia de Mihran, una de les set principals famlies nobles de l'Imperi, i marcgravis hereditaris de Ray.

Era marcgravi de Ray i dirigia la cavalleria reial que va capturar Dara el 572; fou nomenat sipahbad del nord (equivalent a strapa de Mdia i Azerbaidjan) per Ormazd IV i va lluitar contra els bizantins en una campanya de resultats incerts.
 
El 588 una horda d'heftalites dependent dels Turcs Occidentals des de feia 30 anys, va envair l'orient de l'Imperi i va arribar fins a Badgis i Herat. En un consell de guerra Bahram fou escollit comandant en cap i strapa de Khurasan i amb dotze mil cavallers va rebutjar als invasors. Va avanar amb rapidesa i va derrotar els Turcs occidentals ocupant la ciutat de Balkh entrant en els dominis heftalites i creuant l'Oxus obtenint all un altre victria sobre els turcs i matant personalment al gran Kakhan (anomenat Chu Lo Hou a les fonts xineses). Va arribar fins a Baykan prop de Bukhar.

Mentre Ormazd havia perdut el suport dels magnats al empresonar i executar alguns d'aquestos; tamb va reduir la mesura de la cavalleria i va reduir la paga de l'exrcit en un 10%. La popularitat del general Bahram li feia ombra i el va acusar de conservar el bot per ell mateix i el va declarar esclau inferior. Bahram sembla que no es va revoltar immediatament; va nomenar un strapa per Khurasan i va avanar cap a Ctesifont via Rayy (tamb Ray o Rai), on se li van unir molts veterans de l'exrcit occidental; els nobles de la capital van agafar el poder dirigits per Bendoy i Bistam i amb el suport del prncep Khusraw (Cosroes II) van matar a Ormazd IV i van posar al seu fill al tron (490).

Quan Bahram es va acostar a la capital, Cosroes va fugir a l'Azerbaidjan per fou interceptat i derrotat i moltes de les seves tropes van desertar cap al general; Cosroes va poder escapar a territori bizant mercs al sacrifici de Bendoy.

Bahram va entrar a Ctesifont i es va proclamar rei, i va allegar que el primer rei sassnida Ardashir I fill de Sassan el pastor, havia usurpat el dret dels arscides i que ara ell, com a descendent d'una famlia arscida, recuperava el dret legtim i comenava un millenni de nou govern. Per la majoria dels nobles, d'origen persa, preferia com a rei a Khusraw.

Aquest va obtenir dels bizantins un exrcit de 40.000 homes i avanava cap a Azerbaijan; a Armnia un exrcit de 12000 armenis dirigits per Mushel i 8000 iranians dirigits per Bendoy i Bistam l'esperaven. Per evitar la uni dels dos contingents, Bahram va sortir de Ctesifont amb un petit exrcit, per va arribar massa tard; els dos bndols es van enfrontar prop del llac Urmia i desprs de tres dies de lluita al quart di, Bendoy, cap de l'exrcit de Khusraw, va obtenir la victria. Bahram es va retirar amb 4000 homes cap a Nishapur mentre els partidaris de Khusraw entraven a Ctesifont. 

En el seu cam Bahram va derrotar a un exrcit que el perseguia i a un exrcit de la famlia dels Karen (en una batalla a Qumes); finalment va creuar l'Oxus i fou acollit pel kakhan dels Turcs Occidentals, al servei del qual es va posar; finalment desprs de diversos fets victoriosos pels turcs, va ser assassinat (potser enverinat) per un emissari de Khusraw; les seves tropes va tornar a Iran on es van unir al rebel Bistam (592). 

Va deixar tres fills: Shapur (que es va unir a Bistam i fou executat), Mihran, marcgravi de Ray (el fill del qual Siavosh, rei de Ray, va morir en lluita contra els rabs el 643) i Nosrad, origen dels samnides.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275754" title="Sant Lloren de Montgai" nonfiltered="3003" processed="2986" dbindex="108109">
Sant Lloren de Montgai s un nucli de poblaci del municipi de Camarasa.

Durant la Guerra dels Segadors s'hi va lluitar el 22 de juny del 1645 la batalla de Sant Lloren de Montgai, que va enfrontar les tropes franceses de Henri Harcourt de Lorena i les castellanes de Andrea Cantelmo, que foren derrotades, sent capturat Francisco de Orozco juntament amb nombrosos soldats espanyols.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275755" title="Batalla de Sant Lloren de Montgai" nonfiltered="3004" processed="2987" dbindex="108110">





La Batalla de Sant Lloren de Montgai de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades per l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis i les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt fins que els espanyols van bastir un estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell. 

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer el Rossell, que havia quedat allat al nord, per foren derrotades a mig cam i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus, de manera que el Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i per tant es van donar per acabades les operacions principals. A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, a qui va succeir el seu fill Llus XIV, conegut com el rei sol, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van atacar el moll entre el 23 i el 28 d'agost de 1644, sent rebutjats pels espanyols que capturaven a ms Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Aix va provocar la substituci de de La Mothe per Henri Harcourt de Lorena desprs del seu fracs en intentar recuperar Tarragona.
 
La batalla.
Henri Harcourt de Lorena va sorprendre a Andrea Cantelmo a Sant Lloren de Montgai el 22 de juny de 1645, capturant a Francisco de Orozco amb cinc teros d'infanteria, mentre el virrei de Catalunya es retirava a Balaguer, on deixaria Simn de Mascarenhas.

Conseqncies. 
Desprs de la presa de Camarasa va caure Balaguer, i tret de la conquesta de Roses, la frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275761" title="Nicolau V d'Alexandria" nonfiltered="3005" processed="2988" dbindex="108111">
Nicolau V (nascut al 1876 - mort al 1939) va ser papa i patriarca ortodox d'Alexandria i de tota l'frica de l'11 de febrer del 1936 al 3 de mar del 1939.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275764" title="Mesquita d'Emin" nonfiltered="3006" processed="2989" dbindex="108112">
La mesquita d'Emin (o mesquita d Amin, Su Gong Ta o Pagoda de Sugong) est situada a uns dos km al sud-est de la ciutat de Turfan, a la regi autnoma de Xinjiang, a la Xina. L'oasi de Turfan est situat en una depressi, sota el nivell del mar, en una de les vies de la ruta de la seda, la que vorejava pel nord el desert de Takla Makan. L'rea ha servit molt de temps com a lloc d'intercanvi cultural entre grups tnics i religiosos diferents. La mesquita d'Emin, com d altres mesquites uigurs, reflecteix aix en la combinaci dels trets islmics i els tradicionals de la cultura local uigur.

Histria.
La dinastia Qing va conquerir aquesta regi majoritriament musulmana durant els anys 1750 derrotant els mongols i uigurs en una srie de batalles i grcies al seu millor armament. Com a conqueridors, foren tolerants amb l'islamisme de la regi.

La mesquita es va comenar el 1777 durant el regnat de l'emperador Qianlong (1735-1796) i es va acabar l'any segent. Fou finanada pels governants locals en honor del general Emin Khoja en el seu vuitant aniversari, d aqu el nom. Aquest personatge havia collaborat amb els emperadors Yongzheng (1723-1735) i Qianlong per unificar Xinjiang i annexionar-lo amb la Xina, entre 1756-1759 va acabar amb els rebels.

Fou bastida per artesans locals que utilitzaren materials tamb del territori, la prpia estructura est basada en la fusta i el ma. Hom diu que fou l arquitecte uigur Ibrahim qui s encarreg d aixecar aquesta mesquita.

L edifici.
La mesquita fortificada s aixeca en una plataforma elevada, es troba isolada a les rodalies de la ciutat, i est desproveda d'edificis auxiliars. Combina la sala d'oraci hipstila tradicional de Xinjiang, amb influncies de Prsia i sia Central, sobretot en l iwan central, i el minaret. L iwan es troba al centre del mur nord-est de la mesquita i s semblant a d altres que es poden veure en construccions de Prsia i de l sia Central. Est precedit per una terrassa a la que s accedeix ara per una mplia escalinata, que precedeix una segona, ms senzilla. L iwan est decorat en la seva faana principal i en els seus costats amb plafons rectangulars i nnxols. La part superior est oberta als quatre vents, amb finestres de mig punt, formant una galeria o mirador.

Un vestbul octogonal, amb cpula, condueix de l iwan de l'entrada a la sala d'oracions. A la dreta d'aquest vestbul hi ha una cambra amb l'escala que condueix a la galeria sobre liwan. A l esquerra, un corredor estret flanquejat per dues cambres, dna accs al minaret.

La sala d'oracions segueix el model tradicional de les construccions de la regi de Turfan. Les columnes sn de fusta i s aixequen sobre bases de pedra. Suporten l'embigat, tamb de fusta, i la coberta de la sala. Aquesta sala est envoltada en tres dels seus costats per galeries d obra i illuminada dbilment amb obertures zenitals. El paviment de pedra est habitualment recobert amb catifes i estores.

El mihrab est en una sala amb cpula, simtrica a la que hem trobat a l'entrada i oberta a les galeries perimtriques, a ms de la mateixa sala d oracions. Aquesta cambra es cobreix amb una gran cpula, el tambor de la qual s'encercla de finestres i descansa sobre una base octogonal.

Les galeries de d'obra que envolten la sala hipstila estan cobertes amb cpules que descansen en arcs i pilars. La decoraci s molt elemental.

El minaret.
Situat a la cantonada de llevant de la mesquita, aquest minaret s el ms alt de la Xina, amb quaranta-quatre metres. T un dimetre de 10 m a la base i a mida que hom puja, es va reduint fins a una amplada de 2,8 m. A la torre, trobem unes quantes finestres estretes, distribudes en diverses alades i direccions, que proporcionen llum i ventilaci a l escala de cargol de 72 graons que es desenvolupa al voltant d'un suport central i porta a la part superior, un espai cobert amb cpula semiesfrica, amb quatre finestres des d'on es crida a l'oraci.

Est decorat exteriorment amb dibuixos geomtrics, caracterstics de l'arquitectura islmica. Consta de quinze bandes de diverses amplades i dibuixos, elaborades amb una tcnica fora refinada. Els maons formen dibuixos en mosaic intricats, geomtrics i florals, que es van repetint, com ara flors estilitzades i rombes.

Bibliografia.
 Mohammad Al-Asad i altres. The Mosque. History, Architectural Development & Regional Diversity. Thames & Hudson. Londres, 2002. ISBN 0-500-28345-1;
 Wang Bo, Huo Xuchu. A Collection of Important Historical Sites and Relics in the Western Regions. Qi Xiaoshan. 1999. ISBN 7-228-05427-X;


Enllaos externs.
  ArchNet;
  Travel China Guide;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275766" title="Labetze-Bizkai" nonfiltered="3007" processed="2990" dbindex="108113">


Labetze-Bizkai  (en francs: Labets-Biscay), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bergouey-Viellenave al nord, Gabat i Ilharre a l'est, Masparraute a l'oest, Bguios al sud-oest, Amendeuix-Oneix i Luxe-Sumberraute al sud.

 Demografia .


   
Administraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275769" title="Bahram" nonfiltered="3008" processed="2991" dbindex="108114">


Bahram o Varanes fou el nom de sis reis sassnides de Prsia. El nom vol dir "deu de la victoria". En antic persa era Vr ragna, en avesta Vere rayna,  en persa Warahran o Wahram, en part War agn, en armeni  Vahagn o Wa(r)hram  (generalment Vram), i en grec .

Bahram I;
Bahram II;
Bahram III;
Bahram IV;
Bahram V;
Bahram VI;

Fou tamb el nom d'altres personatges:

Bahram (visir), visir fatimita;
Bahram Shah, sult gaznvida;
Bahram Shah ibn Toghril, sult seljcida;
al-Amdjad Bahramshah, amir aibida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275770" title="Lakarra" nonfiltered="3009" processed="2992" dbindex="108115">


Lakarra (en francs: Lacarre), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Ainhice-Mongelos al nord, Gamarthe a l'est, Bustince-Iriberry a l'oest i Bussunarits-Sarrasquette al sud.

 Demografia .


   


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275776" title="Landibarre" nonfiltered="3010" processed="2993" dbindex="108116">


Landibarre (en francs: Lantabat), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Beyrie-sur-Joyeuse i Mharin al nord, Armendarits i Iholdi al nord-oest, Orsanco i Ostabat-Asme a l'est, Suhescun a l'oest, Ainhice-Mongelos al sud-oest i Larceveau-Arros-Cibits al sud.

 Demografia .


   
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275783" title="Larribarre-Sorhapr" nonfiltered="3011" processed="2994" dbindex="108117">


Larribarre-Sorhapr (en francs: Larribar-Sorhapuru), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bhasque-Lapiste al nord, Domezain-Berraute al nord-est, Donapaleu al nord-oest, Lohitzun-Oyhercq al sud-est i Uhart-Mixe al sud-oest.

 Demografia .


   

Administraci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275788" title="Lasa" nonfiltered="3012" processed="2995" dbindex="108118">


Lasa (en francs: Lasse), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Ascarat al nord, Uhart-Cize a l'est, Anhaux a l'oest, Arnegi al sud-est, Banka al sud-oest i Valcarlos al sud.

 Demografia .


   
 Imatges .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275790" title="(157) Dejanira" nonfiltered="3013" processed="2996" dbindex="108119">
Dejanira s l'asteroide nm. 157 de la srie. Fou descobert l'1 de desembre del 1875 des de Marsella per l'Alphonse Borrelly (1842-1926).

El seu nom d'aquest asteroide del cintur principal es deu a la princesa Deianira de la mitologia grega. Deianira era la filla del rei d'Etlia, l'Eneu, encara que popularment tamb se la coneixia com a la filla del du Dions i d'Altea, dona de l'Eneu. Fou una princesa molt festejada per herois i dus per la seva gran bellesa, i en proclamar que seria esposa del ms fort i valent, guany Heracles en vncer l'Aquelou. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275793" title="Lekunberri (Baixa Navarra)" nonfiltered="3014" processed="2997" dbindex="108120">


Lekunberri (en francs: Lecumberry), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bussunarits-Sarrasquette al nord, Hozta, Bhorlguy i Mendive a l'est, Ahaxe-Alciette-Bascassan i Estrenuby a l'oest i Larrau al sud-est.

 Demografia .


   
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275796" title="Lkze-Altzmarta" nonfiltered="3015" processed="2998" dbindex="108121">


Lkze-Altzmarta (en francs: Luxe-Sumberraute), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Labets-Biscay al nord,  Amendeuix-Oneix i Garris a l'est, Bguios a l'oest i Beyrie-sur-Joyeuse al sud.

 Demografia .


   

Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275804" title="Martxueta" nonfiltered="3016" processed="2999" dbindex="108122">


Martxueta (en francs: Masparraute), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Arraute-Charritte i Bergouey-Viellenave al nord, Labets-Biscay a l'est, Amorots-Succos al sud-oest i Bguios al sud.

 Demografia .


   
Administraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275813" title="Saverri" nonfiltered="3017" processed="3000" dbindex="108123">
Saverri (Saverrio) fou el nom d'una famlia patrcia de la gens Sulpcia. Els personatges ms destacats de la famlia foren:
Publi Sulpici Saverri I, cnsol el 304 aC ;
Publi Sulpici Saverri II, cnsol el 279 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275814" title="Publi Sulpici Saverri" nonfiltered="3018" processed="3001" dbindex="108124">


Onomstica:

Publi Sulpici Saverri I, cnsol el 304 aC ;

Publi Sulpici Saverri II, cnsol el 279 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275815" title="Publi Sulpici Saverri I" nonfiltered="3019" processed="3002" dbindex="108125">
Publi Sulpici Saverri (Publius Sulpicius Saverrio) fou cnsol el 304 aC junt amb Publi Semproni Sop. Segons els Fasti va obtenir el triomf sobre els samnites per Tit Livi explica que Saverri va romandre a Samni amb un exrcit per totes les hostilitats estaven suspeses ja que es feien negociacions de pau que es va acordar a finals de l'any i es va restaurar l'antiga aliana amb els samnites. Uns anys desprs fou censor junt amb el mateix collega que havia tingut al consolat  i va establir les noves tribus aniensis i terentina.

Nota .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275817" title="Publi Sulpici Saverri II" nonfiltered="3020" processed="3003" dbindex="108126">
Publi Sulpici Saverri (Publius Sulpicius P. F. Ser. N. Saverrio) fou un magistrat rom fill de Publius Sulpicius Saverrio.

Fou cnsol el 279 aC juntament a Publi Deci Mus III i va dirigir la guerra contra el rei Pirros de l'Epir; en les files d'aquest va crrer el rumor que Mus es volia sacrificar heroicament atacant massivament el campament epirota, tal com havien fet el seu pare i avi; Pirros va fer saber als romans que havia donat ordes de no matar a Mus sin d'agafar-lo viu per desprs executar-lo com malfactor. Va combatre a la batalla d'Asculum, que segons Jernim de Crdia fou una victria de Pirros, segons Dions d'Halicarns fou una batalla equilibrada sense guanyador clar, i segons els escriptors romans fou una victria d'aquestos. Aquest darrera versi se sen dubte falsa i realment la victria es pot considerar que la batalla va ser equilibrada amb lleugera avantatge del rei.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275818" title="Saufeu" nonfiltered="3021" processed="3004" dbindex="108127">


Onomstica:

Gai Saufeu, qestor el 100 aC ;

Marc Saufeu, company de Mil ;

Luci Saufeu, cavaller  rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275819" title="Gai Saufeu" nonfiltered="3022" processed="3005" dbindex="108128">
Gai Saufeu (Caius Saufeius) fou un magistrat rom.

Era qestor el 100 aC i era un dels ms importants partidaris del trib Appuleu Saturn. Junt amb aquest es va refugiar al Capitoli quan el senat es va revoltar i els aristcrates s van decidir a agafar el poder. Es va haver de rendir a Gai Mari per fou mort per la part del poble que donava suport als aristcrates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275820" title="Messier 49" nonfiltered="3023" processed="3006" dbindex="108129">

Messier 49 (M49 o NGC 4472) s una galxia ellptica, de tipus E4 en la seqncia de Hubble, situada a  la constellaci de la  Verge. Va ser descoberta per Charles Messier al febrer de 1771.

M49 s una de les galxies ms brillants del cmul de la verge amb una magnitud aparent de 8,5, la seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) s igual a la 10.2. Est situada a una distncia d'aproximadament 60 milions d'anys llum. Es tracta d'una de les galxies ellptiques gegants del cmul de la verge (juntament amb M60 i M87). T una extensi de 9x7,5 minuts d'arc que correspon a un ellipsoide amb una projecci de l'eix major propera als 160.000 anys llum, un veritable ellipsoide gegant.

Una probable supernova, 1969Q (magnitud aparent +13), va ser observada al juny de 1969. A ms, M49, podria tenir dues galxies satllits NGC4465 i NGC 4467.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275821" title="Marc Saufeu" nonfiltered="3024" processed="3007" dbindex="108130">
Marc Saufeu (Marcus Saufeius) fou un poltic rom.

Era company de Mil i va prendre part destacada en l'assassinat de Publi Clodi Pulcre el 52 aC. Desprs de la condemna de Mil fou acusat en virtut de la lex Pompeia de vi, i s va escapar a la condemna per noms un vot. Uns dies desprs fou acusat de nou en virtut de la lex Plautia per fou altre cop absolt. Ambdues vegades fou defensat per l'orador i ex cnsol Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275822" title="Mehaine" nonfiltered="3025" processed="3008" dbindex="108131">


Mehaine (en francs: Mharin), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Orgue al nord, Amorots-Succos al nord-est, Saint-Martin-d'Arberoue a l'oest, Beyrie-sur-Joyeuse al sud-est, Armendarits al sud-oest i Lantabat al sud.

 Demografia .


   

Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275823" title="Luci Saufeu" nonfiltered="3026" processed="3009" dbindex="108132">
Luci Saufeu (Lucius Saufeius) fou un cavaller  rom.

Era ntim amic de Tit Pomponi tic i com aquest darrer un destacat admirador de la filosofia epicria. La seva propietat a Itlia, molt valuosa, fou confiscada pels triumvirs. Fou protegit per tic que va aconseguir la devoluci de la seva propietat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275825" title="Suries" nonfiltered="3027" processed="3010" dbindex="108133">
Suries (Saurias, ) fou un antic artista de Samos al que s'atribueix la invenci de l'art de dibuixar que fou anomenat en grec , i que volia dir traar una lnia d'una figura. Noms l'esmenta Atenagores i la seva existncia no s molt creible.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275827" title="Mendibe" nonfiltered="3028" processed="3011" dbindex="108134">


Mendibe (en francs: Mendive), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bhorlguy al nord, Alay-Alabhty-Sunharette a l'est,  Lecumberry a l'oest i Larrau al sud-est.

 Demografia .


   

Administraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275831" title="Oragarre" nonfiltered="3029" processed="3012" dbindex="108135">


Oragarre (en francs: Orgue), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Bardoze i Bidaxune al nord, Arraute-Charritte a l'est, La Bastide-Clairence, Aiherra i Isturits a l'oest, Amorots-Succos al sud-est, Saint-Martin-d'Arberoue al sud-oest i Mehaine al sud.

 Demografia .


   

Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275833" title="Ostankoa" nonfiltered="3030" processed="3013" dbindex="108136">


Ostankoa (en francs: Orsanco), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Donapaleu al nord, Beyrie-sur-Joyeuse al nord-oest, Uhart-Cize a l'est, Lantabat al sud-oest i Ostabat-Asme al sud.

 Demografia .


   

Administraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275835" title="Sauromates (desambiguaci)" nonfiltered="3031" processed="3014" dbindex="108137">


Sauromates, poble antic,  origen probable del nom srmates;
Tiberi Juli Sauromates o Sauromates I, rei del Bsfor ;
Sauromates II, rei del Bsfor;
Sauromates III, rei del Bsfor;
Sauromates IV, rei del Bsfor;
Sauromates V, rei del Bsfor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275836" title="Tiberi Juli Sauromates" nonfiltered="3032" processed="3015" dbindex="108138">
Tiberi Juli Sauromates () fou un suposat rei del Bsfor en temps d'August i Tiberi. Eckhel diu que la seva dona es deia Pepepiris, reina que apareix a algunes monedes, per aquesta opini es discutida per altres numismtics. 

Probablement s el mateix personatge que Sauromates I que va governar entre vers el 93 i el 123 i que Plini diu que va enviar una ambaixada a l'emperador Adri, segurament al comenament del regnat d'aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275838" title="Sauromates II" nonfiltered="3033" processed="3016" dbindex="108139">
Sauromates II fou rei del Bsfor, successor de Juli Eupator vers el 173.

Les seves monedes porten la imatge dels emperadors Marc Aureli, Cmmode, Septimi Sever i Caracalla, la darrera datada el 210. Va regnar uns 22 anys i el va succeir el seu fill Rescuporis II, vers el 210 o poc desprs. El seu nom apareix com Tiberi Juli Sauromates.

Va morir desprs d'una victria sobre una coalici de srmates, siraces i escites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275839" title="Sauromates III" nonfiltered="3034" processed="3017" dbindex="108140">
Sauromates III fou rei del Bsfor, successor del seu germ Cotis III del Bsfor vers el 229. 

De seu regnat noms es coneixen les seves monedes, que apareixen amb la imatge de l'emperador Alexandre Sever i estan datades vers l'any 231. El va succeir en el tron el seu nebot Rescuporis III (fill de Cotis III del Bsfor) vers l'any 233, potser amb el seu oncle Inintimer (Inintimeros o Ininthimaios, germ de Sauromates III) com associat al tron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275840" title="Sauromates IV" nonfiltered="3035" processed="3018" dbindex="108141">
Sauromates IV fou rei del Bsfor, successor de Rescuporis IV del Bsfor vers el 275.

El seu regnat fou segurament breu. Les seves monedes porten la data 276 i cap supera aquesta data per lo que s improbable que s tracte de la mateixa persona que un Sauromates que apareix al regnat de Totorses vers el 291. Vegeu Sauromates (fill de Criscorones). S'hauria oposat al seu germ Teiranes per finalment aquest s'hauria imposati potser hi va haver un arranjament amb alguna mena d'associaci de Sauromates al poder.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275843" title="Ortzaize" nonfiltered="3036" processed="3019" dbindex="108142">


Ortzaize (en francs: Osss), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Macaye al nord, Irissarry a l'est, Saint-Martin-d'Arrossa i Bidarray a l'oest, Jaxu al sud-est, i Ascarat i Ispoure al sud.

 Demografia .


   

Administraci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275845" title="Sauromates V" nonfiltered="3037" processed="3020" dbindex="108143">
Sauromates V fou rei del Bsfor, successor d'Annibali vers el 343, net de Sauromates IV.

Va reunir un gran exrcit amb el que va envair Querson, per fou derrotat a Cafes (Caphae), i la sort de la guerra es va establir per un combat singular entre Sauromates i Farnaces, rei o tir de Querson, en el que Sauromates fou derrotat i obligat a signar un tractat de pau, en el qual va haver de cedir part dels seus dominis. Segons Constant VII Porfirognit Sauromates fou mort i el pas va passar a Querson. 

Vers el 370 els huns van ocupar el regne del Bsfor, on o be governava Sauromates o el rei de Querson.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275846" title="Decidi Saxa" nonfiltered="3038" processed="3021" dbindex="108144">
Decidi Saxa (Decidius Saxa) fou un militar rom, d'origen celtiber, germ de Luci Decidi Saxa.

El 41 aC fou qestor del seu germ a Sria i tenia el comandament a Apamea. Totes les guarnicions de la provncia es van rendir als parts (40 aC) i Apamea fou la darrera; sembla que era a Antioquia quan va conixer la mort del seu germ i llavors es va rendir al general renegat Labi.

 Vegeu tamb .

Luci Decidi Saxa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275850" title="Saxa" nonfiltered="3039" processed="3022" dbindex="108145">


Onomstica:
Luci Decidi Saxa, governador de Sria;
Decidi Saxa, qestor a Sria, germ de Luci Decidi Saxa;
Quint Voconi Saxa, trib de la plebs;

Mitologia:
Saxa (mitologia), gegant de la mitologia escandinava;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275851" title="Luci Decidi Saxa" nonfiltered="3040" processed="3023" dbindex="108146">
Luci Decidi Saxa (Lucius Decidius Saxa) fou un militar d'origen celtiber.

Fou un soldat de Juli Csar que va arribar a oficial. Segons Cicer inicialment no tenia la ciutadania romana i va servir amb Csar a Hispnia contra els llegats de Gneu Pompeu el 49 aC; va romandre a Hispnia fins el final de la guerra contra els fills de Pompeu el 45 aC; llavors va anar a Roma amb Csar i fou nomenat trib de la plebs per l'any 44 aC. 

Desprs de l'assassinat de Csar, Saxa va prendre part activa en les lluites en suport dels amics del seu patr i fou seguidor de Marc Antoni amb el que va servir com a centuri al setge de Mutina. El 42 aC fou enviat junt amb Norb a Macednia, amb vuit legions i van prendre possessi dels passos de muntanya prop de Filips per aturar la marxa de Brut i Cassi per aquestos van arribar per un altre cam.

Saxa i Norb van retornar cap a Amfpolis i es van posar a la defensiva ja que les forces enemigues eren superiors. A la mort de Brut i Cassi, Saxa va acompanyar a Marc Antoni a Orient i fou nomenat governador de Sria (41 aC); no gaire desprs el pas fou envat pel general renegat Labi (40 aC) amb un exrcit part; Saxa fou derrotat i va haver de fugir mentre els seus soldats es passaven a Labi.

Saxa es va dirigir a Antioquia per assabentat de qu Apamea ja havia caigut en mans dels parts no va gosar entrar a la capital siriana i va seguir cap a Cilcia, per abans d'arribar fou atrapat per les tropes de Labi i executat (o segons alguns relats es va sucidar per no caure presoner).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275852" title="Samatze" nonfiltered="3041" processed="3024" dbindex="108147">


Samatze (en francs i gasc: Sames), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Sainte-Marie-de-Gosse, Port-de-Lanne i Orthevielle (Landes), al nord, Guiche a l'oest i Hastingues (Landes) a l'est i al sud.

 Demografia .


   

Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275854" title="Luci Munaci Planc" nonfiltered="3042" processed="3025" dbindex="108148">


Onomstica:


Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC), consol el 42 aC ;

Luci Munaci Planc (consol any 13), cnsol l'any 13;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275855" title="Mariscal de Frana" nonfiltered="3043" processed="3026" dbindex="108149">

El ttol de mariscal de Frana s la ms alta distinci militar francesa. Tant el grau de mariscal de Frana, com el d'almirall de Frana   el seu equivalent pels marins   constitueix una dignitat d'Estat.

Un Mariscal de Frana llueix 7 estrelles, aix com el bast de mariscal, actualment, un cilindre blau amb estrelles, (durant la monarquia eren Flors de lis i durant el Primer Imperi eren ligues). T la inscripci llatina Terror belli, decus pacis (terror en la guerra, ornament en la pau).

En els perodes estudiats, Frana n'ha pogut tenir 329. A sis d'ells se'ls conced el rang encara ms elevat de Mariscal General de Frana: Biron, Lesdiguires, Turenne, Villars, Saxe i Soult.

poca monrquica.
Mariscal de Frana s un terme format a partir del de mariscal. El ttol de mariscal de Frana fou creat per Felip August, vers 1190, per a Albric Clment.

El segle segent, la seva funci esdev un dels grans crrecs de la Corona, designant un comandament militar, subordinat al conestable. Desprs de l'abolici del crrec de conestable per Richelieu el 1624, els mariscals esdevenen els caps suprems de l'exrcit. Alguna vegada, el rei crear la distinci de "mariscal general dels camps i exrcits del rei", que atorgar als ms prestigiosos dels seus mariscals.
 
A ms de les seves funcions militars, els mariscals tenien la responsabilitat de mantenir l'ordre a les zones rurals, mitjanant els anomenats "prvts" dels mariscals. Aquest s l'origen de la paraula "marchausse" que hom dna a vegades a les gendarmeries.

El 1791, data d'abolici d'aquest crrec, hi havia hagut 257 mariscals de Frana.

Els Capets.
Sis mariscals sota Felip II de Frana, del 1180 al 1223.

 Albric Clment, (? -   1191), primer mariscal de Frana el 1190;
 Guillaume de Bournel, (? -   1195), mariscal de Frana el 1192;
 Nivelon d'Arras, (? -   1204), mariscal de Frana el 1202;
 Henri I Clment, dit el "Petit marchal" , senyor de Mez i d'Argentan (1170 -   1214), mariscal de Frana el 1204 ;
 Jean III Clment, seigneur du Mez et d'Argentan (?   1262), mariscal de Frana el 1214 ;
 Guillaume de La Tournelle, (? -   ?), mariscal de Frana el 1220;

Vuit mariscals sota Llus IX de Frana, de 1226 al 1270.

 Ferry Past, senyor de Challeranges (? -   1247), mariscal de Frana el 1240 ;
 Jean Guillaume de Beaumont, (? -   1257), mariscal de Frana el 1250 ;
 Gauthier III de Nemours, senyor de Nemours (? -   1270), mariscal de Frana el 1257;
 Henri II Clment, senyor de Mez i d'Argentan (? -   1265), mariscal de Frana el 1262 ;
 Hric de Beaujeu, (? -   1270), mariscal de Frana el 1265 ;
 Renaud de Prcigny, (? -   1270), mariscal de Frana el 1265 ;
 Raoul II Sores, dit "d'Estre" (? -   1282), mariscal de Frana el 1270 ;
 Lancelot de Saint-Maard, (? -   1278), mariscal de Frana el 1270;

Quatre mariscals sota Felip III de Frana, de 1270 a 1285.

 Ferry de Verneuil, (? -   1283), Mariscal de Frana el 1272 ;
 Guillaume V du Bec Crespin, (? -   1283), Mariscal de Frana el 1283 ;
 Jean II d'Harcourt, "le Preux", vescomte de Chtellerault, sire d'Harcourt, (? -   1302), Mariscal de Frana el 1283 ;
 Raoul V Le Flamenc, (? -   1287), Mariscal de Frana el 1285;

Sis mariscals sota Felip IV de Frana, de 1285 a 1314.

 Jean de Varennes, (? -   1292), Mariscal de Frana el 1288 ;
 Simon de Melun, sire de la Loupe i de Marcheville (?   1302), Mariscal de Frana el 1290 ;
 Guy I de Clermont de Nesle, (? -   1302), mariscal de Frana el 1292 ;
 Foulques de Merle, dit "Foucaud", (? -   1314), Mariscal de Frana el 1302 ;
 Miles X de Noyers, (? -   1350), Mariscal de Frana el 1302 ;
 Jean de Corbeil, senyor de Grez (? -   1318), Mariscal de Frana el 1308;

Un mariscal sota Llus X de Frana, de 1314 al 1316.

 Jean IV de Beaumont, dit "le Dram" (? -   1318), Mariscal de Frana el 1315;

Tres mariscals sota Felip V de Frana, de 1316 al 1322.

 Mathieu de Trie, (? -   1344), Mariscal de Frana el 1318 ;
 Jean II des Barres, (? -   ?), Mariscal de Frana el 1318 ;
 Bernard VI de Moreuil, senyor de Moreuil (? -   1350), Mariscal de Frana el 1322;

Un mariscal sota Carles IV de Frana, de 1322 al 1328.

 Robert VIII Bertrand de Bricquebec, bar de Briquebec, vescomte de Roncheville (1285 -  1348), Mariscal de Frana el 1325;

Els Valois.
Cinc mariscals sota Felip VI de Frana, de 1328 al 1350.

 Anseau de Joinville, (1265-1343), Mariscal de Frana el 1339 ;
 Charles de Montmorency, sire de Montmorency (1325-1381), Mariscal de Frana el 1344 ;
 Robert de Waurin, senyor de Saint-Venant (  1360), Mariscal de Frana el 1344 ;
 Guy II de Nesle, senyor d'Offmont i de Mello (  1352), Mariscal de Frana el 1345 ;
 douard de Beaujeu, (1316-1351), senyor de Chteauneuf, Mariscal de Frana el 1347;

Quatre mariscals sota Joan II de Frana, de 1350 al 1364.

 Arnoul d'Audrehem, sire d'Audeneham (  1370), Mariscal de Frana el 1351 ;
 Rogues de Hangest, senyor d'Avesnecourt (  1352), Mariscal de Frana el 1352 ;
 Jean de Clermont, senyor de Chantilly i de Beaumont (  1356), Mariscal de Frana el 1352 ;
 Jean Ier Le Meingre dit Boucicaut, lies Le Brave (1310-1367), Mariscal de Frana el 1356;

Dos mariscals sota Carles V de Frana, de 1364 al 1380.

 Jean IV de Mauquenchy, sire de Blainville (  1391), Mariscal de Frana el 1368 ;
 Louis de Sancerre, comte de Sancerre (1342-1402), Mariscal de Frana el 1369;

Nou mariscals sota Carles VI de Frana, de 1380 al 1422.

 Jean II Le Meingre dit Boucicaut, (1366-1421), Mariscal de Frana el 1391 ;
 Jean II de Rieux, senyor de Rochefort i de Rieux (1342-1417), Mariscal de Frana el 1397 ;
 Pierre de Rieux, senyor de Rochefort i de Rieux (1389-1439), Mariscal de Frana el 1417 ;
 Claude de Beauvoir, senyor de Chastellux i vescomte d'Avallon (1385-1453), Mariscal de Frana el 1418 ;
 Jean de Villiers de L'Isle-Adam, (1384-1437), Mariscal de Frana el 1418 ;
 Jacques de Montberon, seigneur d'Engoumois (  1422), Mariscal de Frana el 1418 ;
 Gilbert Motier de La Fayette, (1396-1464), Mariscal de Frana el 1421 ;
 Antoine de Vergy, (  1439), Mariscal de Frana el 1422;
 Jean de La Baume, comte de Montrevel-en-Bresse (  1435), Mariscal de Frana el 1422;

Sis mariscals sota Carles VII de Frana, de 1422 al 1461.

 Gilbert Motier de La Fayette, nomenat Mariscal de Frana el 20 de maig del 1421, desprs de la batalla de Baug, pel futur Carles VII;
 Amaury de Sverac, senyor de Beaucaire i de Chaude-Aigues (  1427), Mariscal de Frana el 1424 ;
 Jean de Brosse, bar de Boussac i de Sainte-Svre (1375   1433), Mariscal de Frana el 1426;
 Gilles de Laval-Montmorency, "Marchal de Rais", senyor d'Ingrande i de Champtoc, (1404   25/10/1440), Mariscal de Frana el 1429 ;
 Andr de Lohac, seigneur de Lohac et de Retz (1408   1486), Mariscal de Frana el 1439 ;
 Philippe de Culant, senyor de Jaloignes, de la Croisette, de Saint-Armand i de Chalais (  1454), Mariscal de Frana el 1441 ;
 Jean Poton de Xaintrailles, senescal de Limousin (1390   1461), Mariscal de Frana el 1454;

Quatre mariscals sota Louis XI de Frana, de 1461 al 1483.

 Joachim Rouhault de Gamaches, seigneur de Boismenard (  1478), Mariscal de Frana el 1461 ;
 Jean de Lescun, dit "le Btard d'Armagnac", comte de Comminges (  1473), Mariscal de Frana el 1461 ;
 Wolfart VI Van Borselleen, senyor de Vre a Holanda i comte de Boucan a Esccia (  1487), Mariscal de Frana el 1464;
 Pierre de Rohan-Gi, senyor de Rohan (1450-1514), Mariscal de Frana el 1476;

Dos mariscals sota Carles VIII de Frana, de 1483 al 1498.

 Philippe de Crvecur d'Esquerdes, (1418-1494), Mariscal de Frana el 1486;
 Jean de Baudricourt, senyor de Choiseul i batlle de Chaumont (  1499), Mariscal de Frana el 1486;

Mariscals del Primer Imperi Francs (1804-1814).
Vint-i-sis mariscals van haver-hi al llarg del regnat de Napole Bonaparte (1804-1815), durant el Primer Imperi Francs. S'ha donat els noms d'una gran part d'ells a successives ampliacions de l'avinguda de circumvallaci de Pars anomenada colloquialment Boulevard des Marchaus (Bulevard dels Mariscals).

Louis Alexandre Berthier, Prncep de Neufchatel y de Wagram, Duc de Valegnin. (1753-1815), Mariscal de Frana l any 1804;

Joachim Murat, Prncep de l Imperi, Gran Duc de Clves i de Berg, Rei de Npols en el nom de Napole l any 1808 (1767-1815), Mariscal de Frana l any 1804;

Bon Adrien Jeannot de Moncey, Duc de Congliano (1754-1842), Mariscal de Frana l any 1804;

Jean-Baptiste Jourdan, Comte de Jourdan (1762-1833), Mariscal de Frana l any 1804;

Andr Massna, Duc de Rivoli, Prncep de Essling 1758-1817), Mariscal de Frana l any 1804;

Pierre Augereau, Duc de Castiglione (1757-1816), Mariscal de Frana l any 1804;

Jean Baptiste Jules Bernadotte, Prncep de Pontecorvo, Rei de Sucia i Noruega sota el nom de Carles XIV Joan l any 1818 (1763-1844), Mariscal de Frana l any 1804;

Guillaume Marie-Anne Brune, Comte de Brune (1763-1815), Mariscal de Frana l any 1804;

Nicolas Jean de Dieu Soult, Duc de Dalmcia (1769-1851), Mariscal de Frana l any 1804;

Jean Lannes, Duc de Montebello (1769-1809), Mariscal de Frana l any 1804;

douard Adolphe Casimir Joseph Mortier, Duc de Trvise (1768-1835), Mariscal de Frana l any 1804;

Michel Ney, Duc de Elchingen, Prncep de Moscou  (1769-1815), Mariscal de Frana l any 1804;

Louis Nicolas Davout, Duc de Auertaedt, Prncep de Eckmhl (1770-1823), Mariscal de Frana l any 1804;

Jean-Baptiste Bessires, Duc de Istria (1768-1813), Mariscal de Frana l any 1804;

Franois Christophe Kellermann, Duc de Valmy (1737-1820), Mariscal de Frana l any 1804;

Franois Joseph Lefebvre, Duc de Dantzig (1755-1820), Mariscal de Frana l any 1804;

Dominique Catherine de Prignon, Marqus de Prignon (1754-1818), Mariscal de Frana l any 1804;

Jean-Mathieu-Philibert, Comte de Srurier, (1742-1819), Mariscal de Frana l any 1804;

Claude Perrin Victor, Duc de Bellune (1764-1841), Mariscal de Frana l any 1807;

Etienne-Jacques-Joseph-Alexandre MacDonald, Duc de Tarento (1765-1840), Mariscal de Frana l any 1809;

Nicolas Charles Oudinot, Duc de Reggio (1767-1847), Mariscal de Frana l any 1809;

Auguste Frdric Louis Viesse de Marmont, Duc de Ragusa (1774-1852), Mariscal de Frana l any 1809;

Louis Gabriel Suchet, Duc de Albufera (1770-1826), Mariscal de Frana l any 1811 ;

Laurent Gouvion Saint-Cyr, Marqus de Gouvion-Saint-Cyr (1764-1830), Mariscal de Frana l any 1812;

Joseph Poniatowski, Prncep Poniatowski (1763-1813), Mariscal de Frana l any 1813;

Emmanuel, marqus de Grouchy, (1766-1847), Mariscal de Frana l any 1815;

 La Segona Restauraci (1815-1830).
 Set mariscals creats per Llus XVIII, entre el 1816 i el 1823 .

 Franois-Henri de Franquetot, duc de Coigny, (1737-1821), Mariscal de Frana l any 1816;
 Henri Jacques Guillaume Clarke, duc de Feltre (1765-1818), Mariscal de Frana l any 1816;
 Pierre Riel, marqus de Beurnonville, (1752-1821), Mariscal de Frana l any 1816;
 Charles du Houx, marqus de Viomesnil (1734-1827), Mariscal de Frana l any 1816;
 Jacques Law, marqus de Lauriston (1768-1828), Mariscal de Frana l any 1823;
 Gabriel, comte de Molitor (1770-1849), Mariscal de Frana l any 1823;
 Georges Cadoudal (1771-1804) (a ttol pstum);

 Tres mariscals creats per Carles X, entre el 1827 i el 1830 .

 Louis Aloy de Hohenlohe-Waldenburg-Bartenstein, (1765-1829), Mariscal de Frana l any 1827;
 Nicolas, marqus de Maison (1771-1840), Mariscal de Frana l any 1829;
 Louis de Ghaisne, comte de Bourmont (1773-1846), Mariscal de Frana l any 1830;

 Vegeu tamb .

Guerres Napoleniques

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275856" title="Quint Voconi Saxa" nonfiltered="3044" processed="3027" dbindex="108150">
Quint Voconi Saxa (Quintus Voconius Saxa) fou trib de la plebs el 169 aC i va proposar la lex Voconia, que va tenir el suport de Cat el Vell que llavors tenia 65 anys i va parlar en favor d'aquesta norma. Del seu perode no s coneix res ms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275857" title="Scaeva" nonfiltered="3045" processed="3028" dbindex="108151">
Scaeva (en catal Esceva) fou un esclau de Quint Crot, i considerat el autor material de l'assassinat del trib Appuleu Saturn l'any 100 aC. 

Per aquest fet el senat rom el va recompensar amb la llibertat (Cic. pro C. Rabir. 11. 

 Vegeu tamb .

Cassi Esceva;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275858" title="Suhuskune" nonfiltered="3046" processed="3029" dbindex="108152">


Suhuskune (en francs: Suhescun), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Iholdi al nord, Lantabat i Ainhice-Mongelos a l'est, Irissarry a l'oest i Jatsu al sud..

 Demografia .


   

Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275860" title="Frans Brands" nonfiltered="3047" processed="3030" dbindex="108153">

Frans Brands (Berendrecht, 31 de maig de 1940 - Blankenberge, 9 de febrer de 2008) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1961 i 1972.

Durant aquests anys aconsegu 38 victries, entre elles una etapa al Tour de Frana i al Giro d'Itlia, a banda de la Volta a Luxemburg de 1967.

Palmars.
1961;
 1r a Rummen;
1963;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya;
1964;
 1r de la Munic-Zuric;
 1r a Plneour-Lanver;
 1r al Gran Premi Ciutat de Vilvoorde;
 1r a Sint-Amandsberg;
 1r al Circuit Hageland-Zuiderkempen;
 1r a Zellik ;
 1r a Kapellen;
1965;
 1r a Roosendaal ;
 1r a Stabroek;
 1r a Sint-Lenaerts ;
 1r al Critrium de Bilzen;
 1r a Ossendrecht;
 1r a Putte-Kapellen;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1966;
 1r al Circuit del Brabant Oest;
 1r a Polder-Kempen;
 1r a Vis ;
 1r a Essen;
1967;
 1r a la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 1r al Circuit de les 3 Provncies;
 1r a De Pinte;
 1r a Auvelais;
1968;
 1r a Nokere Koerse;
 1r a Herenthout;
 1r a Oud-Turnhout;
 1r a Buggenhout;
 1r a Putte-Kapellen;
1969;
 1r a Mortsel;
 1r a Houtem;
1970;
 1r a la Belsele-Puivelde;
 1r a Sint-Kwintens-Lennik;
 1r a Wilrijk ;
1971;
 1r a Anvers;

Resultats al Tour de Frana.
1963. 25 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa ;
1964. 70 de la classificaci general;
1965. 8 de la classificaci general;
1966. 33 de la classificaci general;
1967. 13 de la classificaci general;
1968. 34 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1964. Abandona;
1965. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa ;
1967. 28 de la classificaci general;
1968. Abandona;

Enllaos externs.
Fitxa de Frans Brands ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275861" title="Esceva" nonfiltered="3048" processed="3031" dbindex="108154">


Onomstica:

Esceva (Scaeva), esclau que va assassinar al trib Appuleu Saturn;

Cassi Esceva, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275862" title="Cassi Esceva" nonfiltered="3049" processed="3032" dbindex="108155">
Cassi Esceva (Cassius Scaeva) fou un militar rom, centuri a l'exrcit de Juli Csar a la batalla de Dyrrhachium contra els pompeians, l'any 48 aC, en la que es va distingir pel seu valor.

En aquest batalla va mantenir les posicions i encara que va perdre un ull va seguir lluitant, Va sobreviure a les seves ferides i s esmentat per Cicer com un dels partidaris de Juli Csar tant abans com desprs de la mort del dictador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275863" title="Flavi Escev" nonfiltered="3050" processed="3033" dbindex="108156">
Flavi Escev (Flavius Sceavinus) fou un senador rom.

Portava una vida dissoluta i va entrar en la conspiraci de Pis contra l'emperador Ner l'any 65. Fou precisament el seu llibert Milic el que va revelar la conspiraci. Milic fou lliberalment recompensant i Escev fou executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275865" title="Uharte Garazi" nonfiltered="3051" processed="3034" dbindex="108157">


Uharte Garazi (en francs: Uhart-Cize), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes d'Ascarat i Ispoure al nord, Lasa a l'oest,  Arnguy al sud, Saint-Michel i Donibane Garazi a l'est

 Demografia .


   

Administraci.


Personatges clebres.
 Juan Huarte de San Juan, metge;
 Jean Ybarnegaray, poltic, alcalde, ministre i fundador de la "Fdration Franaise de Pelote Basque".



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275868" title="Uhartehiri" nonfiltered="3052" processed="3035" dbindex="108158">


Uhartehiri (en francs: Uhart-Mixe), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Donapaleu al nord, Orsanco i Ostabat-Asme a l'oest, Arhansus i Pagolle al sud, Lohitzun-Oyhercq i Larribar-Sorhapuru a l'est

 Demografia .


   

Administraci.


Personalitats clebres .
 Gustave d'Uhart (1791-1860);
 Martial-Henri Berdoly (1844-1905), poltic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275870" title="Urepele" nonfiltered="3053" processed="3036" dbindex="108159">


Urepele (en francs: Urepel), s un municipi de la Baixa Navarra (Nafarroa Behera), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Limita amb les comunes de Banka al nord, i Aldude a l'oest.

 Demografia .


   

Administraci.


Personatges.
 Fernando Aire Etxart Xalbador (Urepel, 1920-1976), bertsulari.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275872" title="Pen" nonfiltered="3054" processed="3037" dbindex="108160">

El puig Pen s un contrafort de 606,6 m d'elevaci a la serra de Rodes (Alt Empord), a la pennsula del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqus i pel nord-est la badia de Roses. 

Al seu cim hi ha les installacions d'una estaci de radar (Esquadr de Vigilncia Aria nmero 4, EVA-4) que pertany a l'Exrcit de l'Aire espanyol,  construda pels Estats Units l'any 1959.

Als seus vessants, durant la Segona Guerra Mundial, es va estavellar el 6 de desembre de 1942 un avi B-26 nord-americ de reconeixement electrnic que es dirigia al sud de Frana.

 Cartografia .
 Mapa topogrfic de Catalunya "Parc Natural del Cap de Creus" (19), E 1:25000, Generalitat de Catalunya / Institut Cartogrfic de Catalunya. Desembre 1997;
 Mapa 443 "Catalua/Catalunya Aragon-Baleares" 1/400000 Michelin ISBN:2067004433;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275873" title="Editorial Galaxia" nonfiltered="3055" processed="3038" dbindex="108161">
Editorial Galaxia s una editorial gallega fundada el 25 de juliol de 1950 a Santiago de Compostella. Es tracta de l'empresa editorial amb ms significat histric de quantes existeixen a Galcia. Ha editat al voltant de 2.000 volums i t en catleg uns 1.000 ttols. El seu director actual s l'escriptor Vctor Fernndez Freixanes i el president del consell d'administraci s Xaime Isla Couto.

Entre els fundadors de l'editorial, que va aglutinar el bo i millor de la intellectualitat gallega, es trobaven Ramn Otero Pedrayo, Francisco Fernndez del Riego, Ramn Pieiro (el seu primer director literari i el seu gran animador intellectual) i altres. La vocaci del projecte era recuperar per al gallec la seva significaci histrica i el seu valor cultural tant en la creaci com en la transmissi del pensament. Domingo Garca-Sabell, Xan Rof Carballo, Celestino Fernndez de la Vega, Ramn Pieiro, Xaime Isla Couto i Francisco Fernndez del Riego van configurar un nucli de pensament que en la histria de la literatura gallega contempornia es coneix com a grup Galxia, cllula activa de creaci intellectual, a la recerca d'un discurs modern i universalista. 

L'origen intellectual de Galxia est en el Suplemento del Sbado del peridic compostell La Noche; encara que susps aviat per l'administraci franquista, en ell van comenar a collaborar moltes persones que desprs van configurar el fons de l'editorial. El primer llibre publicat fou Antfona da cantiga (1951), de Ramn Cabanillas. Simultniament a la labor d'edici de llibres, Galxia va comenar en 1951 a publicar una revista cultural, els Cadernos Grial (que aviat fou prohibida i no va tornar a circular fins a 1963). Aix mateix, l'editorial ha propulsat la creaci de diverses fundacions culturals, com la Fundaci Penzol, la Fundaci Otero Pedrayo i la Fundaci Isla Couto, i alguna revista ms, com entre 1958 i 1968 la Revista de Economa de Galicia.

En 1985, Carlos Casares va assumir la direcci de l'editorial i en va animar un important procs d'actualitzaci i modernitzaci. S'impulsa el disseny, la collecci de literatura infantil i juvenil, rbore i Costa Oeste, l'edici d'obres d'assaig, diccionaris, gramtica i material escolar. La "Biblioteca Bsica da Cultura Galega" va reunir en 51 ttols el ms destacable de la histria i cultura de Galcia. 

Entre els seus directors es troben Francisco Fernndez del Riego, Ramn Pieiro, Carlos Casares (director tamb de Galaxia entre 1985 i 2002) i, en l'actualitat, Vctor Fernndez Freixanes amb Henrique Monteagudo. En la presidncia del consell d'administraci editorial van estar Ramn Otero Pedrayo (1950-1976), Domingo Garca-Sabell (1976-1980), Marino Dnega (1980-1996) i Xaime Isla Couto. 


Enllaos externs.
  Web de l' Editorial Galaxia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275874" title="Tomba" nonfiltered="3056" processed="3039" dbindex="108162">

Una tomba s el lloc on es deixen les restes mortals dels ssers vius. Solen estar en cementiris, per a vegades tamb es troben en llocs d'honor de les esglsies.







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275877" title="Mausoleu de Santa Costanza" nonfiltered="3057" processed="3040" dbindex="108163">


El mausoleu de Santa Costanza, avui esglsia de Santa Costanza, va ser construt a principis del segon quart del segle IV per l emperador Constant (Constant I el Gran) a Roma. s un dels millors exemples d edifici de planta circular de l arquitectura paleocristiana i un dels edificis funeraris millor conservats. L emperador Constant va fer construir el mausoleu per a l enterrament de la seva filla Constana (Costanza), avui Santa Constana, morta el 330.

Breu histria.
Aquest mausoleu formava part del conjunt basilical que l emperador havia fet construir uns anys abans a prop de la tomba de Santa Agns (Santa Agnese fuori le Mura), de qui Constana n era devota. La baslica tenia la funci de cementiri cobert, i se situava extramurs com era obligatori en aquell temps. De la baslica noms en queden restes de l absis i murs laterals, si b suficients per apreciar la gran dimensi que l edifici havia tingut: 40,30 x 98,30 metres.

El mausoleu estava annexat a la baslica, i s hi accedia des de la nau lateral Sud-oest, transversalment a l eix principal de la baslica. Degut a la seva planta circular va ser utilitzat com a baptisteri a partir del segle VII. La conversi de l antic mausoleu en l actual esglsia es produ ms tard, al 1254.

Les darreres investigacions (excavacions de Stanley, 1992)  han obert alternatives a la interpretaci tradicional que suposen la existncia d un antic baptisteri de planta trilobular, construt anteriorment al mateix lloc i que va ser substitut per l actual mausoleu. Sota aquest supsit la data de construcci del mausoleu seria una mica ms tardana (tercer quart del segle IV) i s hauria edificat per a enterrar-hi Helena, la filla petita de l emperador Constant, morta el 360 - 361.

Els orgens de la planta circular.
A partir de l Edicte de Mil de 313 es va tenir la necessitat d establir una nova tipologia d edifici religis conseqent amb la nova religi de l imperi, en substituci dels tipus tradicionals vinculats al paganisme. Tres nous models apareixen a la histria de l arquitectura sota Constant, si b sn reinterpretacions de models anteriors: les esglsies-basliques, els baptisteris i els mausoleus. Els dos darrers varen adoptar majoritriament la planta centralitzada, circular o poligonal, que millor s adaptava a la complexa funci a que era destinat. 

Els mausoleus no noms eren tombes monumentals, sin que tamb obeen a funcions de culte i oraci. A voltes tenien un carcter commemoratiu a la memria d un heroi o un mrtir (martyria), i esdevenien llocs de pelegrinatge. 

A partir d aquest moment histric la majoria de les construccions funerries cristianes adoptaran la forma de planta central, rematada per una cpula.

Descripci arquitectnica.
L edifici est constitut per un nucli central de planta circular cobert per una cpula hemisfrica sobre tambor que s ala sobre una arcada contnua, tamb circular, formada per 12 parells de columnes disposades radialment. Aquest nucli central est rodejat per un altre espai circular a mena de deambulatori, ms baix que el central, cobert amb volta de can anular. L accs es produa per un nrtex o vestbul, avui desaparegut, configurat com un espai de transici entre la baslica i el mausoleu. Aquest nrtex, amb costats absidiats, podria correspondre amb l emplaament de l antic baptisteri, de dimensions mes redudes. 

Interior.


L espai central esta fortament illuminat per 12 finestrals tancats amb gelosies, un damunt de cada buit format pels intercolumnis. Aquesta explosi de llum contrasta amb la foscor del deambulatori, noms obert a l exterior per petites obertures situades just a l arrencada de la volta, de dimensions molt ms redudes que les finestres del tambor. Segons Zevi aquest contrast s intencionat:

... l obra esta concebuda a girar incessantment en el fosc cam perimetral, per desprs ser atrets cap a l interior ;
La cpula s hemisfrica amb un dimetre de 22,50 m, i s aixeca sobre un elevat tambor perforat. Al treballar a compressi genera empentes horitzontals en els seus recolzaments, que sn absorbides pels gruixuts murs de tancament mitjanant la volta del deambulatori. El seu interior estava recobert de mosaics, avui desapareguts. ;
Les columnes sn d ordre compost, de granit llis, amb cimacis disposats radialment. Aquests cimacis tenen una dimensi considerable, necessria per abraar els dos capitells, un per columna.
Els arcs que sustenten les columnes tenen un gruixut intrads, dimensi necessria per suportar la compressi de la cpula. La perduda decoraci ens mostra la riquesa de l aparell de fbrica, en doble filada de ma;
El mur de tancament perimetral s tamb circular i est articulat per 12 nnxols de diferents dimensions, un per cada intercolumni, llevat de l espai correspon a l accs. El nnxol situat al final de l eix longitudinal juga un paper absidal. El joc de llums i ombres que produeixen els nnxols contribueix a centrifugar l espai i dotar l edifici d un especial dinamisme.

La concepci de l espai.
Santa Costanza s un exemple paradigmtic de la nova concepci de l espai paleocristi, basat en la directriu humana: l espai perd la centralitat romana i es dilata, es fa dinmic i es jerarquitza a partir d eixos pels que es desplega la visi del conjunt. En paraules de Zevi:

Aquest Mausoleu nega el sentit rom de la gravetat esttica, substituint els murs per una teoria de meravelloses columnes aparellades que, per la seva orientaci radial i el suggeriment lineal dels arquitraus que descansen sobre cada parell, indiquen a l espectador el centre de l edifici des de qualsevol punt de l anella circumdant ;
Una anlisi detallada de la disposici d arcades i nnxols permet apreciar que la disposici dels arcs no s regular: sobre els dos eixos principals els arcs sn ms alts i amples, el que condiciona la situaci dels nnxols excavats al mur de tancament, que dilaten l espai amb les seves ombres. Sorprn aquesta concepci espacial on la lgica constructiva se supedita a la visual, que emfatitza la visi del sarcfag, sota la cpula  en manifesta ruptura de la tradici clssica de la perfecci simtrica.
Aquesta estructura comporta un curis esquema geomtric corresponent a una creu grega inscrita a una circumferncia.

Exterior.
La visi del conjunt des de l exterior permet endevinar la relaci dels espais interns: originalment s apreciaven tres cobertes concntriques corresponents a la cpula central, la volta de can anular del deambulatori i la corresponent a un prtic o peristil exterior, avui desaparegut. Aquest segon deambulatori exterior rodejava tot l edifici i desembocava en el nrtex del mausoleu. Encara sn apreciables les seves empremtes. L edifici 

reflecteix les caracterstiques principals de l arquitectura de Constant: grandiositat, simplicitat de la planta i de l exterior, suntuositat a l interior ;

Mtode constructiu.
La cpula de Santa Costanza s un molt bon exemple dels mtodes constructius de l antiguitat romana,  que utilitza un sistema mixt de fbrica de ma i formig: una estructura formada per amples nervadures de maons disposada en la direcci dels meridians venia travada per filades de maons collocats plans, segons la direcci dels parallels. Els cassetons que en resulten eren omplerts pel formig. L estabilitat estructural s aconsegueix amb la reducci del seu propi pes utilitzant formig a base de pedra volcnica esmicolada.


Decoraci.


De la decoraci original s han conservat els extraordinaris mosaics de la volta del deambulatori, amb diversos motius: geomtrics, pmpols, gerres de libaci, putti, motius vegetals i animals. Els motius barregen simbologies paganes i cristianes. Segons  G. Mackie Santa Costanza reflexa  la nova iconografia de la fe cristiana en els primers anys de la seva legitimitat en el si de l imperi rom  

La disposici dels mosaics del deambulatori segueixen una curiosa seqncia jerrquica: les imatges guanyen complexitat a mida que ens apropem al absis, al final de l eix longitudinal. Els mosaics que se situen a l accs formen motius geomtrics simples, mentre que els situats junt a l absis mostren una major densitat d imatges.

En el nnxols del deambulatori hi trobem mosaics amb temes figuratius, clarament cristians: el lliurament de les claus a Sant Pere i la Traditio Legis, Crist lliurant la  Nova Llei  a Sant pere i Sant Pau. Aquests mosaics corresponen a l poca en la que el mausoleu va ser adaptat per a baptisteri (S. VII).

La cpula tamb estava tamb coberta de mosaics, avui desapareguts, car foren substituts al 1620 per frescos amb escenes del Nou Testament. 

Els murs despullats que avui mostren l aparell constructiu de fbrica de ma, estaven ricament revestits de marbres, presumiblement de variats colors, en opus sectile, es a dir mitjanant una tcnica de retall de plaques de marbre de diverses grandries i colors, composant figures geomtriques.

Notes i cites.


Bibliografia.
FULLANA, Miquel. Diccionari de les arts i oficis de la construcci. 6ena edici. Mallorca: Editorial Moll, 1995 ISBN 84-273-0372-6 ;
MAMBRINI, Carlo. ROSELL, Jaume i TACCA, Alda. Arquitectura, construcci i ciutat en la histria d occident. Garsineu Edicions, 1998;
BARRAL I ALTET, Xavier. The Early Middle Ages from Late Antiquity to A.D. 1000.  Taschen America Llc, 2002 ;

Enllaos externs.
Sacred Destinations  ;
Pgina oficial del Mausoleu de Santa Costanza  ;
28 photos de Stevan Kordic ;
Diccionari visual de la construcci;


Informaci prctica.
Nom oficial: Mausoleo di Santa Costanza; Chiesa di Santa Costanza;
Adrea: Via Nomentana, 239. Roma;
Telfon: 06 86 10 840;
Com arribar-hi: Bus 36, 90 (des de Termini) o 60 (des de Piazza Venecia);
Google Maps 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275878" title="Angelino Soler i Romaguera" nonfiltered="3058" processed="3041" dbindex="108164">

Angelino Soler i Romaguera (Alcsser, 25 de novembre de 1939) va ser un ciclista valenci que fou professional entre 1960 i 1969. 

El seu xit esportiu ms important fou el triomf a la Volta a Espanya de 1961. Aquest triomf l'aconsegu amb tan sols 21 anys, convertint-se d'aquesta manera en el ciclista ms jove en aconseguir-ho fins avui en dia. 

Altres triomfs importants foren la Volta a Andalusia de 1961, la Volta a Llevant de 1966 i 4 etapes al Giro d'Itlia. 

Es retir del ciclisme professional als 28 anys.

Palmars.
1960;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
1961;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor d'una etapa;
 1r a la Volta a Andalusia;
 1r a la Barcelona-Madrid ;
 1r al Gran Premi de San Lorenzo;
1962;
 1r al Giro del Veneto;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1963;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
1964;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etaoa a la Bicicleta Eibarresa;
1965;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
1966;
 1r a la Volta a Llevant;
 
Resultats a la Volta a Espanya.
1961. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. 9 de la classificaci general;
1967. 11 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1962. 12 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1964. 17 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1962. Abandona (5a etapa);
1963. 6 de la classificaci general;
1965. 22 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Fitxa d'Angelino Soler Romaguera ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275886" title="Aristides de Sousa Mendes" nonfiltered="3059" processed="3042" dbindex="108165">

Aristides de Sousa Mendes (Cabanas de Viriato, municipi de Carregal do Sal, districte de Viseu, 19 de juliol de 1885    Lisboa, 3 d'abril de 1954) va ser un diplomtic portugus. Va expedir visats a refugiats de totes les nacionalitats que desitjaven fugir de Frana en 1940, any de la invasi de Frana per l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial. De Sousa Mendes va salvar desenes de milers de persones de l'Holocaust per la qual cosa va ser reconegut en 1966 desprs de la seva mort com a Just entre les Nacions per l'Estat d'Israel. Va ser l'"Oskar Schindler portugus" (fins i tot va salvar a ms persones que Schindler).

Abans de 1940.
Aristides de Sousa Mendes do Amaral i Abranches pertanyia a una famlia aristocrtica, catlica, conservadora i monrquica. El seu pare era membre del Tribunal Suprem de Portugal.

Desprs de llicenciar-se en Dret per la Universitat de Combra, l'any 1907 Aristides de Sousa es va mudar a Lisboa, igual que el seu germ bess Csar, qui arribaria a ser ministre sota el rgim de Salazar. L'any 1910 Aristides de Sousa va contreure matrimoni amb el seu amor de joventut, Angelina; amb ella tindr 14 fills nascuts en els diferents pasos en els quals Sousa Mendes va estar destinat. Poc temps desprs va comenar la seva carrera diplomtica ocupant llocs en diverses delegacions consulars portugueses de Zanzbar, Brasil o els Estats Units d'Amrica. L'any 1929 va ser nomenat Cnsol a Anvers, crrec que va ocupar fins a 1938. La seva obstinaci en la promoci de Portugal no va passar desapercebut. Blgica el va condecorar en dues ocasions com a oficial de l'Ordre de Leopold i comendador de l'Ordre de la Corona, la ms alta condecoraci belga. Desprs de passar gaireb deu anys de servei a Blgica, Sousa Mendes va ser nomenat cnsol a Bordeus, Frana.

Segona Guerra Mundial.
En esclatar la Segona Guerra Mundial, de Sousa Mendes es trobava a Bordeus desenvolupant la seva feina de cnsol. Les tropes d'Hitler avanaven rpidament sobre Frana. Portugal es va declarar pas neutral. El propi dictador del pas, Antnio de Oliveira Salazar va fer constar a travs de la Circular 14 la seva negativa a entrar en el conflicte obligant a tots els cnsols portuguesos a no concedir visats a: estrangers de nacionalitat indefinida, contestada o en litigi; els aptrides; els jueus expulsats del seu pas d'origen o del pas del com siguin ciutadans.

Aristides de Sousa Mendes va fer cas oms a les ordres del seu Govern i va expedir visats d'entrada per a Portugal o Estats Units. El 16 de juny de 1940 de Sousa Mendes va decidir lliurar un visat a tot aquell que l'hi demans. Amb l'ajuda dels seus fills i nebots aix com amb la del rab d'Anvers, Jacob Kruger, es va dedicar a expedir passaports, i signar visats ininterrompudament. Al rebre les queixes des de Lisboa va dir: Si cal desobeir, prefereixo que sigui a una ordre dels homes que a una ordre de Du.

Malgrat que el govern de Salazar va prendre mesures contra el cnsol rebel, Sousa va continuar la seva activitat a Baiona entre els dies 20 i 23 de juny de 1940 en presncia del vice-cnsol i de dos altres funcionaris que res van poder fer per a aturar la concessi de visats. El 23 de juny el govern de Salazar el va cessar del seu crrec de cnsol per de Sousa Mendes va continuar emetent visats a tots els quals es trobava de cam a Hendaia.

El govern de Salazar va enviar diversos funcionaris per a endur-se Sousa Mendes. Malgrat aix, Aristides de Sousa aconsegueix travessar la frontera francesa juntament amb altres refugiats i arribar a Espanya. A causa dels deficients mitjans existents per a la comunicaci els gurdies de la duana espanyola no havien estat avisats per Madrid per a tancar la frontera i no van tenir ms remei que deixar passar a tots els refugiats que acompanyaven l'antic cnsol per a continuar viatge cap a direcci a Portugal.

Retorn a Portugal.
En tornar a Portugal, Aristides de Sousa Mendes va patir represlies per part del govern de Salazar, que el va obligar a abandonar la seva carrera diplomtica, i fins i tot li va impedir que exercs l'advocacia. La seva llicncia per a conduir, que havia estat emesa a l'estranger, va ser requisada. Va sobreviure grcies a la caritat de la comunitat jueva de Lisboa. Amb la seva ajuda, dos dels onze fills d'Aristides van poder estudiar en Estats Units.

Al terme de la Segona Guerra Mundial, Salazar es felicita per haver ajudat a molts refugiats. En cap moment, Sousa va tornar a formar part de la Carrera diplomtica.

Sense el reconeixement pblic de la seva tasca, Sousa Mendes va passar els seus ltims anys de vida sumit en la misria desprs de vendre les seves pertinences a la mort de la seva esposa en 1948. Va Morir oblidat el 3 d'abril de 1954 a l'hospital dels franciscans a Lisboa. Va ser enterrat amb una tnica franciscana.

Persones salvades.
 Otto d'Habsburg, fill de l'ltim emperador d'ustria-Hongria, va escapar amb la seva famlia des de l'exili belga i es va dirigir a Estats Units.
 Norbert Gingold, pianista;
 Charles Oulmont, escriptor francs i professor de la Universitat de la Sorbona.
 Tres ministres del govern belga fugits abans de la invasi del seu pas, els quals, refugiats en la casa-palau d'Aristides de Souza a Portugal, van formar el "Govern belga a l'exili".

Reconeixements.
En 1966, en el Memorial del Museu Yad Vashem, celebrat a Israel, va ser reconegut com a Just entre les nacions.

En 1987, la Repblica de Portugal el va condecorar amb l'Ordre de la Llibertat i demana disculpes pbliques a la seva famlia.

En 1994, el president portugus Mario Soares va descobrir un bust en homenatge a Aristides de Sousa Mendes, aix com una placa commemorativa en el lloc en el qual hi havia el consolat de Portugal a Bordeus l'any 1940.

En 1995, l'Associaci Sindical de Diplomtics Portuguesos (ASDP) crea un premi anual amb el seu nom.

En 1998, la Repblica Portuguesa el va condecorar amb la Creu de Mrit a ttol pstum per les seves accions a Bordeus.

En 2006 es va proposar la reconstrucci de la casa del cnsol.

En 2007, va ser votat com un dels 10 "portuguesos ms grans", en el programa de TV "Os Grandes Portugueses", quedant en tercera posici.

Enllaos externs.
 Jewish Virtual Library: Aristides de Sousa Mendes ;
 Os Grandes Portugueses ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275887" title="Hantkenina" nonfiltered="3060" processed="3043" dbindex="108166">

Hantkenina s un gnere extingit de foraminfers. s destacable perqu se l'utilitza per determinar els lmits dels estatges faunals Ypresi, Luteci i Priaboni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275890" title="Reticulofenestra" nonfiltered="3061" processed="3044" dbindex="108167">

Reticulofenestra s un gnere de cocolitfor. Destaca perqu la seva quasi-extinci en temps de l'Eoc serveix com a marcador per separar els estatges faunals Luteci i Bartoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275894" title="Chiasmolithus" nonfiltered="3062" processed="3045" dbindex="108168">

Chiasmolithus s un gnere de cocolitfor. Destaca perqu la seva aparici en temps de l'Eoc serveix com a marcador per separar els estatges faunals Bartoni i Priaboni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275897" title="Matrs aforat" nonfiltered="3063" processed="3046" dbindex="108169">

En qumica, un matrs volumtric o aforat s un recipient amb forma de pera, fons pla i un coll llarg i prim.

Solen fabricar-se amb materials com vidre, vidre borosilicatat o polipropil. Alguns tenen una marca grabada al voltant del coll que indica cert volum de lquid que s el contingut a una temperatura concreta (usualment 20C), sent en aquest cas un matrs graduat per contenir. Un altre tipus de matrs s el que es calibra abocar un determinat volum de lquid, tamb a una temperatura donada, sota condicions especfiques. L s dels matrassos per contenir s majoritari, ja que l exactitud dels d'abocament s menor degut a la dificultat per abocar sempre de la mateixa forma, i a factors com la diferent volatilitat o viscositat dels lquids empleats.

La marca de graduaci envolta tot el coll de vidre, pel qual es fcil determinar amb precisi quan el lquid arriba fins la marca. La forma correcta de mesurar volums s portar el lquid fins que la part inferior del menisc sigui tangent a la marca. El fet que el coll del matrs sigui estret s per augmentar l exactitud, d aquesta  forma un canvi petit en el volum es tradueix en un augment considerable de l alada del lquid.

Els matrassos es presenten en volums que van de 10 ml fins a 2 l. La seva principal utilitat s preparar dissolucions de concentraci coneguda i exacta. El procediment usual de preparaci de dissolucions s pesar la quantitat de solut, abocar-lo al matrs i afegir el dissolvent fins un volum menor que la seva capacitat. Posteriorment, es dissol b el solut i s omple fins la marca (operaci coneguda com "enrasar").

A causa de la modificaci del volum dels lquids i del vidre amb els canvis de temperatura s ha de tornar a calibrar el material volumtric quan s hagi d utilitzar a temperatura diferent de la temperatura a la que van ser calibrats. La calibraci feta pel fabricant no s ha de prendre per infallible, sin que s ha de comprovar per tenir la seguretat de qu la graduaci est  dins les tolerncies exigides pel treball a realitzar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275898" title="Azolla" nonfiltered="3064" processed="3047" dbindex="108170">

Azolla s un gnere de plantes pteridfites que a ms  s l'nic gnere de la famlia Azollcia (Azollcies o Azollaceae). 

La seva morfologia s molt especialitzada ja que sn de mida molt menuda i no s'assemblen a les falgueres convencionals. 

Comprn set espcies de falgueres aqutiques i una planta d'aquest gnere podria haver desencadenat el refredament global que port a les glaciacions del Plistoc.

Espcies. 
Azolla caroliniana 
Azolla filiculoides 
Azolla japonica 
Azolla mexicana 
Azolla microphylla 
Azolla nilotica 
Azolla pinnata 

Ecologia.
Azolla sura en la superfcie de l'aigua grcies a nombroses i petites fulletes i t les arrels penjades en l'aigua. Formen una relaci simbitica amb un cyanobacteri (Anabaena azollae), que fa la fixaci de nitrgen atmosfric que nodreix la planta. Per aix azolla pot colonitzar rpidament grans superfcies d'aigua. El fsfor aleshores esdev l'element limitant pel creixement per en condicions d'eutrofitzaci hi ha una explosi vegetativa.

Es fa servir aquesta planta com a fertilitzant especialment a l'sia en el conreu de l'arrs.

Tanmateix la planta es comporta tamb com una important mala herba tot i que no suporta les glaades.

Reproducci.

Azolla es reprodueix sexualment i asexualment per divisi. Produeix (al contrari de la majoria de les falgueres) dues menes d'espores.

s com aliment.
Es fa servir com a farratge per al bestiar.

Paleontologia climtica.


Els estudis de la climatologia rtica mostren que azolla hauria tingut un gran paper en contrarrestar l'efecte hivernacle que va tenir lloc fa 55 milions d'anys i va portar a una glaciaci. 

Referncies.

Scagel, R. F., Bandoni, R. J., Rouse, G. E., Schofield, W. B., Stein, J. R., & Taylor, T. M. C. (1966). An Evolutionary Survey of the Plant Kingdom. Wadsworth.

Enllaos externs.
aquaplant.tamu.edu;
Germplasm Resources Information Network: Azolla;
Flora of China: Azolla species list;
Flora of North America: Azolla;
Marriage Between A Fern & Cyanobacterium;
plants.usda.gov;
royalbcmuseum.bc.ca;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275899" title="Cmera digital" nonfiltered="3065" processed="3048" dbindex="108171">
 
Una cmera digital s un dispositiu electrnic usat per capturar i emmagatzemar fotografies electrnicament en un format digital, en comptes d'utilitzar pellcules fotogrfiques com les cmeres convencionals, o imatges gravades en un format anleg a la cinta magntica com moltes cmeres de video.

Les cmeres digitals compactes modernes generalment sn multifuncionals i contenen alguns dispositius capaos de gravar sons i/o videos a ms de les fotografies. Actualment es venen ms cmeres fotogrfiques digitals que pellcules de 35 mm.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275901" title="Narss de Prsia" nonfiltered="3066" processed="3049" dbindex="108172">
Narss (Narseh o Narseus) fou rei sassnida de Prsia (292 a 302) fill de Sapor I. Abans de ser rei fou prncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercs al suport que tenia dels magnats i del cap religis Karder.

Va estar durant vuit any en guerra contra Diocleci i contra el seu gendre Galeri. Tiridates III d'Armnia, fill de Tiridates II d'Armnia, i que era aliat rom, va fer alguns atacs que van provocar la resposta persa (296). Sorprs per l'ofensiva persa, va fugir per l'atac va poder ser aturat per Galeri que va arribar en ajut i es va sumar a les forces armnies, rebutjant als perses. Desprs Galeri va envair Mesopotmia on es trobava Narss i es van lliurar tres batalles, les dos primeres sense guanyador clar, per la tercera, lliurada a Callinicum, supos una gran victria per Narss i una greu derrota per Galeri que es va haver de retirar cap a Antioquia; el seu sogre Diocleci, que era a la ciutat, li va tirar en cara la derrota. Galeri va preparar la revenja i el hivern va fer els preparatius (296-297) per una nova invasi d'Armnia amb 25000 homes.

El 297 va entrar a Armnia on ja era Narss; amb el suport dels armenis va sorprendre el camp persa i va derrotar a Narss que va haver de fugir; la dona del rei, les seves germanes i alguns dels seus fills foren fets presoners. Tota la Mesopotmia oriental va tornar als romans i Tiridates III va conservar el tron armeni. Narss va enviar un ambaixador de nom Afraban a Galeri per obtenir la pau per el csar rom no va donar cap resposta; finalment, desprs de consultar a Diocleci, aquest va recomanar acceptar la pau amb els perses, pau que es va concertar probablement el mateix any 297; segons aquest tractat cinc provncies foren cedides a Roma: Intilene, Sofene, Arzanene, Corduene i Zabdicene; altres llistes donen Arzanene, Moxoene, Zabdicene, Rehimene i Corduene; el regne d'Armnia rebia alguns territoris per la part de Mdia, fins a la fortalesa de Zintha; Prsia renunciava a qualsevol dret sobre el Regne d'Ibria.

Poc desprs de la pau Narss va abdicar a favor del seu fill Ormazd II. Va viure encara alguns anys ms per se sap que ja era mort el 309.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275905" title="Migdnia (Bitnia)" nonfiltered="3067" processed="3050" dbindex="108173">


Nom de dues regions:

Migdnia de Macednia;
Migdnia de Mesopotmia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275907" title="Bistam" nonfiltered="3068" processed="3051" dbindex="108174">

Bistam fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa. 

Vas servir sota Ormazd IV I sota Cosroes II. El seu pare es deia Sapor i era nt de Korbondad. Pertanyia a la famlia dels Spahbad, comandants militars i una de les grans nissagues de l'Imperi i suposats descendents dels arscides.

Ormazd IV va empresonar i executar a alguns magnats entre els quals el pare de Bistam, Sapor. Bistam i el seu germ Bendoy foren empresonats. La paga de l'exrcit fou reduda un 10% i les unitats de cavalleria redudes. El principal cap dels nobles, Bahram Txobin, un victoris general, es va aixecar i es va dirigir a Ctesifont; els magnats es van revoltar en aquesta ciutat i van alliberar als presoners; en la confusi de la revoluci i l'arribada imminent de Txobin, el poder va quedar en mans de Bistam i Bendoy (grec Bindoes); van donar suport a Cosroes, fill d'Ormazd IV, com a rei i Ormazd fou detingut i cegat i finalment executat; Txobin ja estava a la vora de la ciutat i Bistam i Bendoy van fugir cap a Azerbaidjan (estiu del 590). Bistam es va quedar a l'Azerbaidjan per reclutar fidels mentre Bendoy i Cosroes anaven cap l'Imperi Bizant.

A comenaments del 591 Cosroes va tornar amb un exrcit de mercenaris bizantins (obtingut a canvi d'un tractat amb concessions territorials als bizantins) i Bistam se li va unir amb vuit mil reialistes; Bendoy es va escapar i se'ls va unir tamb. La batalla contra les forces de Txobin va acabar amb la victria de Cosroes. Aquest va conservar per un temps una gurdia bizantina de mil soldats. Els seus fidels foren recompensats: Bendoy fou nomenat tresorer i gran ministre i Bistam governador del Tabaristan, Gurgan, Kumesh i Khurasan.

Per la mort d'Ormazd assenyalava a Cosroes i aquest va decidir desfer-se dels seus oncles sobre els que havia de recaure tota la culpa. Bendoy fou arrestat, mutilat i executat.

Cosroes va convidar a Bistam a anar a la cort per consultes, per va conixer els fets a temps i es va revoltar, reclamat la reialesa en ra de la seva ascendncia arscida, declarant als sassnides usurpadors i torn a dir que Sassan, l'ancestre sassnida, noms era un pastor. Va rebre el suport de la resta de les forces de Bahram Txobin que havia estat assassinat al seu exili al pas dels Turcs Occidentals (aquestes tropes es van establir al Daylam i anaven dirigides pel seu fill Sapor) i de molts magnats.

Bistam es va casar amb Gordiya, germana de Bahram Txobin i va emetre moneda a Ray amb la llegenda Peroz Bistam (Bistam el Victoris) . Va lluitar fins el 596 amb l'ajut de cavallers de l'Iraq i mercenaris de Ray i Qazwin, i va obtenir l'adhesi dels magnats locals a Gilan, Babr (regi d'Ardebil) i Talishan. 

Bistam va rebutjar diversos exrcits enviats contra ell i encara va poder estendre el seu poder cap el pas dels heftalites on dos prnceps de noms Saug i Pariowk se li van sotmetre. Bistam va fixar la seva capital a Dashtaba o Dastabi, prop de Ray i va fer diverses expedicions a Mdia; el darrer dels exrcits que va marxar contra ell fou dirigit pel mateix Cosroes; Bistam va guarnir els principals passos de muntanya i va aturar l'exrcit de Cosroes en una gran batalla prop d'Hamadan; per desprs de tres dies de lluita, Cosroes va recrrer a la traci i va aconseguir que Bistam fos mort pel prncep Pariowk, que va portar el cap de Bistam a Cosroes. L'exrcit de Bistam es va desbandar sense lder; un altre versi diu que Bistam fou mort per la seva dona Gordiya que havia rebut la promesa de matrimoni de Cosroes.

Uns seixanta fidels foren executats entre els quals Sapor fill de Bahram Txobin. L'armeni Sembat Bagratuni fou enviat per Cosroes per recuperar el control de les provncies revoltades. Cosroes va acabar acusat jutjat i executat per la mort del seu pare i dels seus oncles. Els seus fills Tiroya i Bendoya van continuar la casa dels Spahbad i van  lluitar contra els rabs el 634; una germana de Bistam va tenir un fill de nom Narss que tamb va combatre als rabs. El seu nom s'ha conservat en la ciutat de Bestam al nord de Sahrud i alguns altres llocs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275908" title="Bendoy" nonfiltered="3069" processed="3052" dbindex="108175">
Bendoy fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa. 

Vas servir sota Ormazd IV I sota Cosroes II. El seu pare es deia Sapor i era net de Korbondad. Pertanyia a la famlia dels Spahbad, comandants militars i una de les grans nissagues de l'Imperi i suposats descendents dels arscides.

Ormazd IV va empresonar i executar a alguns magnats entre els quals el pare de Bendoy, Sapor. Bendoy i el seu germ Bistam foren empresonats. La paga de l'exrcit fou reduda un 10% i les unitats de cavalleria redudes.  El principal cap dels nobles, Bahram Txobin, un victoris general, es va aixecar i es va dirigir a Ctesifont; els magnats es van revoltar en aquesta ciutat i van alliberar als presoners; en la confusi de la revoluci i l'arribada imminent de Txobin, el poder va quedar en mans de Bistam i Bendoy (grec Bindoes); van donar suport a Cosroes, fill d'Ormazd IV,  com a rei i Ormazd fou detingut i cegat i finalment executat; Txobin ja estava a la vora de la ciutat i Bistam i Bendoy van fugir cap a l'Azerbaidjan (estiu del 590). Bistam es va quedar a l'Azerbaidjan per reclutar fidels mentre Bendoy i Cosroes anaven cap l'Imperi Bizant; Bendoy es va deixar agafar per permetre la fugida de Cosroes al territori bizant; Bendoy fou tractat correctament.

A comenaments del 591 Cosroes va tornar amb un exrcit de mercenaris bizantins (obtingut a canvi d'un tractat amb concessions territorials als bizantins) i Bistam se li va unir amb vuit mil reialistes; Bendoy es va escapar i se'ls va unir tamb. La batalla contra les forces de Txobin va acabar amb la victria de Cosroes.  Aquest va conservar per un temps una gurdia bizantina de mil soldats. Els seus fidels foren recompensats: Bendoy fou nomenat tresorer i gran ministre  i Bistam governador del Tabaristan, Gurgan, Kumesh i Khurasan.

Per la mort d'Ormazd assenyalava a Cosroes i aquest va decidir desfer-se dels seus oncles sobre els que havia de recaure tota la culpa. Bendoy fou arrestat, mutilat i executat (crucificat), segons alguns relats quan ja fugia cap a Azerbaidjan per unir-se a Bistam; la seva execuci fou a Gondishapur vers el 592.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275909" title="Club Cerro Porteo" nonfiltered="3070" processed="3053" dbindex="108176">

El Club Cerro Porteo s un club esportiu de la ciutat d'Asuncin, Paraguai, destacat per la seva secci professional de futbol.

Histria.
El club es va fundar l'1 d'octubre de 1912. Va adoptar els colors vermell i blau, dels dos partits poltics tradicionals del pas, el Colorado i el Liberal. Posteriorment s'adopt el color blanc pels pantalons, per la qual cosa els tres colors de la bandera paraguaiana quedaren incorporats a l'uniforme. El primer nom fou Cerro Porteo Foot-Ball Club. El nom del club prov d'un munt proper a la ciutat.


Les seves installacions estan al Barrio Obrero. El seu estadi General Pablo Rojas s conegut com La Olla Azulgrana. Fou construt a mitjans dels 70 i remodelat el 1991.

El seu mxim rival s el Club Olimpia, amb qui disputa el clssic del futbol paraguai.

Palmars.
Lliga paraguaiana de futbol (27): 1913, 1915, 1918, 1919, 1935, 1939, 1940, 1941, 1944, 1950, 1954, 1961, 1963, 1966, 1970, 1972, 1973, 1974, 1977, 1987, 1990, 1992, 1994, 1996, 2001, 2004, 2005;

Jugadors destacats.
 Cayetano R;
 Saturnino Arra;
 Pedro Rodriguez;
 Roberto Cabaas;
 Roberto Fernndez;
 Sergio Goycochea;
 Geremi Njitap;
 Faryd Aly Mondragn;
 Francisco Arce;
 Carlos Gamarra;
 Diego Gaviln;
 Julio dos Santos;
 Edgar Barreto;
 Santiago Salcedo;
 Jorge Nez;

Entrenadors destacats.
  Ferenc Pusks;
 Valdir Espinoza;
Sergio Markarin;
 Paulo Csar Carpegiani;
 Carlos Baez;
 Gerardo Martino;

Presidents.
1912/1914 Pedro David Villalba;
1915/1917 Roque J. Medina;
1918/1919: Digenes R. Ortzar;
1920/1922: Adriano Irala;
1923: Juan Manuel Alvarez;
1924: Gernimo Riart;
1925/1933: Adriano Irala;
1934: Luis Laterza;
1935: Gerardo Buongermini;
1936: Dionisio Gonzlez Torres;
1937/1938: Ramn Prieto;
1939: Miguel Oliveira y Silva;
1940: Julio Clcena;
1941: Miguel Oliveira y Silva;
1942/1943: Nicols Angulo;
1944: Oscar Pinho Insfrn;
1945: Jos Muoz Chvez;
1946: Oscar Pinho Insfrn;
1947: Ramn E. Martino;
1947: Abelardo Codas;
1948: Wenceslao Bentez;
1949: Alejandro Salinas;
1950/1952: Luis Campecholi;
1953: Antonio Castagnino;
1954: Juan Manuel Torres;
1955: Oscar Pinho Insfrn;
1956/1958: Medardo Castagnino;
1959/1972: Pablo Rojas;
1973: Bls N. Riquelme;
1973/1974: Gernimo Angulo Gastn;
1975/1982: Abraham Zapag;
1983/1984: Juan H. Pettengil;
1985/1988: Magno Ferreira Falcn;
1989/1990: Toms Gimnez Villalba;
1990: Juan Angel Napuot;
1991/1992: Magno Ferreira Falcn;
1993/1994: Ral Doutreleau;
1995/1996: Pedro Aguilera;
1996/2000: Luis Lezcano;
2000/2003: Csar Lus Gabino Puente;
2003: Lus Alberto Pettengil;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275911" title="Club Nacional" nonfiltered="3071" processed="3054" dbindex="108177">

El Club Nacional s un club de futbol de la ciutat d'Asuncin, Paraguai, situat al Barrio Obrero.

 Histria .
El Nacional Football Club va ser fundat el 5 de juny de 1904 per joves del Colegio Nacional de la Capital, nomenant Vctor Paredes Gmez com a primer president. El seu primer uniforme fou totalment blanc, adoptant ms tard un de franges verdes i blanques, abans de l'actual tricolor. Posteriorment canvi el nom per Club Nacional.

Juga a l'Estadi Arsenio Erico, tamb conegut com La Visera, que porta el nom del jugador ms gran que ha donat el club, Arsenio Erico. s proper als estadis de Sol de Amrica i Cerro Porteo.

Palmars.
Lliga paraguaiana de futbol (6): 1909, 1911, 1924, 1926, 1942, 1946;
Segona divisi paraguaiana de futbol (3): 1979, 1989, 2003;

Jugadors destacats.
 Arsenio Erico (El Saltarn Rojo);
 Manuel Fleitas Solich (El Brujo);
 Heriberto Herrera (El Sargento de Hierro);
 Cecilio Martnez;
   Roberto Miguel Acua (El Toro);
 Edgar Denis (La Araa);
 Oscar Cardozo (Tacuara);
 Cristian Bogado;

Enllaos externs.
Web no oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275912" title="Club Libertad" nonfiltered="3072" processed="3055" dbindex="108178">

El Club Libertad s un club de futbol de la ciutat d'Asuncin, Paraguai, situat al barri de Tuyucu.

 Histria .
Va ser fundat el 30 de juliol de 1905. s una de les institucions ms antigues del pas. En fou el primer president Juan Manuel Sosa Escalada. Tamb en fou membre destacat Basiliano Villamayor. 

Palmars.
Lliga paraguaiana de futbol (12): 1910, 1917, 1920, 1930, 1943, 1945, 1955, 1976, 2002, 2003, 2006, 2007;
Segona divisi paraguaiana de futbol (1): 2000;

Jugadors destacats.
   Delfn Bentez Cceres;
 Carlos Bonet;
 Pablo Garnier;
 Hernn Rodrigo Lpez;
 Eulogio Martnez;
 Sebastian Fleitas Miranda;
 Juan Samudio;
 Estanislao Struway;
 Juan Bautista Torales;
 Justo Villar;
 Dante Lopez;

Entrenadors destacats.
 Carlos Jara Saguier;
 Gerardo Martino;
 Sergio Markarin;

 Secci de basquetbol .
El Club Libertad tamb disposa d'una secci de basquetbol que juga a la primera divisi del pas.
 Palmars .
Lliga paraguaiana de bsquet (9): 1958, 1972, 1974, 1977, 1979, 1986, 1987, 1990, 2005.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web de seguidors;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275913" title="Mazda6" nonfiltered="3073" processed="3056" dbindex="108179">

El Mazda6 o Mazda Atenza es un cotxe de tipus mid size fabricat per Mazda des del 2002. El nom Atenza noms s'utilitza al mercat japons i Mazda 6 o Mazda6 sn les denominacions emprades a nivell mundial. Substitueix a l'anterior 626/Capella i  del 2002 al 2006 s'han venut ms d'1 mili d'unitats .

Es fabrica a les plantes de Hiroshima i Hofu, Jap; Flat Rock, Michigan (per al mercat de Nord Amrica) i Bogot, Colmbia (per al mercat de Sud Amrica). Rivals d'aquest model sn el Ford Fusion, Toyota Camry, Honda Accord, Nissan Altima, Chevrolet Malibu i Saturn Aura.

 Primera generaci (2002-2007) .



El nou model de Mazda s'ofereix en 3 diferents carrosseries: sedan de 4 portes "Sport Sedan", liftback de 5 portes "5-Door" i station wagon "Sport Wagon" de 5 portes; tots ells, construts sota la plataforma CD3 de Ford, ja usada en el Ford Fusion, Mercury Milan, Lincoln MKX i Lincoln MKZ entre d'altres. A Nord Amrica va arribar al 2003, oferint-se com a model 2003 als Estats Units i com a model 2004 a Canad.

Mides del Mazda6:

Batalla (Wheelbase): 2,675 m (105.3 in)

Llargada (Length): 4,745 m (186.8 in); 4,770 m (187.8 in, versi Station Wagon)

Amplada (Width): 1,781 m (70.1 in)

Alada (Height): 1,440 m (56.7 in); 1,455 m (57.3 in, versi Station Wagon)

Capacitat del dipsit: 64 l (17 galons EUA)

Capacitat del portaequipatges: 501 cm3 (16 cu. ft.)

Mecnicament s'ofereix amb un ampli ventall de motors: de gasolina, 1.8L MZR, 2.0L MZR, 2.3 L MZR i 3.0L MZI V6 (aquest ltim, en alguns mercats s'ofereix amb la transmissi de 5 velocitats automtica). En disel, el 2.0 MZR-CD turbodiesel (aquesta ltima s'ofereix a Europa associada a una transmissi de 6 velocitats estndard.

En transmissions succeeix el mateix: 2 manuals de 5 i 6 velocitats i automtiques que van de la 4 velocitats Sport automatic, 5 i 6 velocitats.

Des del 2005, a Nord Amrica l'opci automtica de 5 velocitats per als V6 desapareix a favor d'una automtica de 6 velocitats i les versions de 4 cilindres reben l'automtica de 5 velocitats. Setembre d'aquest mateix any per al mercat australi el Mazda6 rep canvis cosmtics que afecten en l'exterior, transmissions de 5 velocitats automtica o 6 estndard.

En alguns mercats, com l'europeu i el nip, pot elegir-se amb tracci integral.

 Mazdaspeed6 .

Article principal: Mazdaspeed6

El Mazdaspeed Atenza (Mazdaspeed6 a Nord Amrica o Mazda 6 MPS a Europa i Austrlia) es una versi d'alt rendiment del Mazda6; utilitza un motor 2.3L MZR turbo d'injecci directa que desenvolupa 272 cv (la versi europa es queda amb 260 cv).

 Segona generaci (2007-) .

El nou Mazda6 presenta un significant canvi esttic respecte de l'anterior (t unes lnies semblants a les que podem trobar al Toyota Camry o Subaru Legacy); aquest nou disseny ofereix un coeficient de 0,27 Cx (0,28 per la versi Sport Wagon), el que ha perms reduir un 10% les emissions dels motors 1.8 i 2.0 respecte de l'anterior model . Tanmateix, segueix usant la mateixa plataforma que el model anterior, la CD3; les carrosseries es mantn igual: 5 portes liftback, 4 portes sedan i 5 portes Station Wagon.

Mides del Mazda6:

Batalla (Wheelbase): 2,725 m (107.3 in)

Llargada (Length): 4,735 m (186.4 in); 4,765 m (187.6 in, versi Station Wagon)

Amplada (Width): 1,795 m (70.7 in)

Alada (Height): 1,440 m (56.7 in); 1,490 m (58.7 in, versi Station Wagon)

Capacitat del dipsit: 64 l (17 galons EUA)

Capacitat del portaequipatges: 501 cm3 (16 cu. ft.)
Mecnicament, presenta algunes novetats, com 2 nous motors de gasolina i un motor disel revisat: Un nou 2.5L MZR L4 i un 3.7L MZI V6. El 2.0L MZR-CD turbodiesel rep millores de cara a redur les emissions .

En transmissions, s'oferir en 2 opcions estndard i automtiques de 5 i 6 velocitats.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Mazda6club, informaci relativa al Mazda6 ;
 Informaci del Mazda6 a Km77.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275918" title="Museu de Prehistria de Valncia" nonfiltered="3074" processed="3057" dbindex="108180">




Dades del Museu
Adrea;
Corona 36 - 46003 Valncia;
(barri del Carme;
districte de Ciutat Vella)

Horari (dilluns tancat);
Hivern: 10 a 20 h.
Estiu: 10 a 21 h.

Tel.
 96.388.35.65 (Informaci) ;
 96.388.35.79 (Concertaci visites);

Web Oficial:
 Web Oficial;


El Museu de Prehistria de Valncia s un museu de la ciutat de Valncia que exposa materials arqueolgics que cobreixen des del perode Paleoltic fins a poca visigoda.

Ocupa des de 1982 una part del Centre Cultural la Beneficncia, edifici construt en 1841 del que destaca l'esglsia, d'estil bizant en 1881.

L'any 1995 s'inaugur la restauraci completa de l'edifici, duta a terme per l'arquitecte Rafael Rivera. La Casa de la Beneficncia, actual Museu de Prehistria consta de planta baixa i dos pisos disposats entorn de cinc patis. En la planta baixa es troben la botiga, la cafeteria, dues sales d'exposicions temporals, tallers didctics, magatzems i laboratoris de restauraci i fauna quaternria, aix com els despatxos i dependncies del Servei d'Investigaci Prehistrica, mentre que l'esglsia es converteix en sala d'actes. En la primera planta es troben la biblioteca i les sales permanents dedicades al paleoltic, Neoltic i Edat del Bronze. En la segona planta les sales permanents dedicades a la Cultura Ibrica i al mn rom.

 El Servei d'Investigaci Prehistrica .



El Servei d'Investigaci Prehistrica (SIP) de la Diputaci de Valncia i el seu Museu de Prehistria foren fundats l'any 1927 a instncies d Isidre Ballester Tormo com una instituci cientfica dedicada a investigar, conservar i difondre el patrimoni arqueolgic valenci. Hi han treballat alguns dels ms notables arquelegs d'Espanya: Llus Pericot, Domingo Fletcher o Enric Pla, que van dirigir el SIP, o Miquel Tarradell, Milagros Gil-Mascarell o Carmen Arnegui, que van collaborar estretament amb aquest servei. Des dels seus inicis, el SIP desenrotlla una intensa labor de camp en jaciments arqueolgics com la Bastida de les Alcuses de Moixent, la Cova Negra de Xtiva, la Cova del Parpall de Gandia o el Tossal de Sant Miquel de Llria. Els materials obtinguts a partir d'aquestes excavacions prompte van constituir uns fons el valor dels quals cientfic i patrimonial converteixen al SIP i al seu Museu en un dels ms importants d'Espanya.

En l'actualitat, els projectes d'investigaci comprenen totes les etapes de la Prehistria i l'Antiguitat valencianes, amb importants actuacions com la desenrotllada en la Cova del Bolomor a Tavernes de la Valldigna, on han aparegut les restes humanes ms antigues en terres valencianes. Tamb es realitzen excavacions en els jaciments eneoltics de Fuente Flores y Cinto Mariano (Requena), en el poblat de l'Edat del Bronze de la Lloma de Betx (Paterna) en els poblats ibrics de la Bastida dels Alcuses i Los Villares (Caudete de las Fuentes), aix com en la ciutat iberoromana de la Carncia de (Tors).

 Enllaos externs .
Web Oficial







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275922" title="Centre Cultural la Beneficncia" nonfiltered="3075" processed="3058" dbindex="108181">




Dades del museu.

Telfons:
 96.388.35.65 (Informaci) ;
 96.388.35.79 (Concertaci de visites);
 96.388.35.49 (Alfons el Magnnim);
Adrea:Centre Cultural de
la Beneficincia 
Corona, 36: Barri del Carme
Districte de Ciutat Vella
46003 Valncia 

Webs oficials:
 Museu Valenci d'Etnologia -;
 Museu de Prehistria de Valncia -;
 Institut Alfons el Magnnim ;


El Centre Cultural la Beneficncia es troba a l'antiga casa de la Beneficncia de la ciutat de Valncia. El seu origen s un antic hospici del segle XIX restaurat i preparat com a centre cultural i sala d'exposicions.

Contingut.
Dins d'aquest centre es troben:
 El Museu Valenci d'Etnologia;
 El Museu de Prehistria de Valncia;
 El Servei d Investigaci Prehistrica.
 L Institut Alfons el Magnnim;
El Centre de Publicacions de la Diputaci de Valncia.



Sales d'exposicions.

El Museu de Prehistria alberga sales permanents amb materials arqueolgics que comprenen des de la prehistria valenciana fins a poca visigoda.

El Museu Valenci d'Etnologia presenta l'exposici permanent La Ciutat Viscuda. Ciutats valencianes en trnsit, 1800-1940

Tamb s'organitzen exposicions temporals i tallers didctics sobre la societat i la cultura a travs del temps.

Vegeu tamb.
Barri del Carme;
Centre del Carme;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275932" title="Benet Tallaferro" nonfiltered="3076" processed="3059" dbindex="108182">
Benet  Tallaferro (Benot Brisefer, originalment en francs) s un cmic creat per Peyo.

s un nen, ros, amb boina i superpoders, que perd els seus poders quan agafa un refredat.

Biblografia.
1. Els taxis vermells (Les taxis rouges);
2. La senyora Adolfina (Madame Adolphine);
3. Els dotze treballs d'en Benet Tallaferro (Les 12 travaux de Benoit Brisefer);
4. Agent especial (Tonton Placide);
5. El circ Bodoni (Le cirque Bodoni);
6. Lady d'Olphine;
7. Le ftiche;
8. Hold-up sur pellicule;
9. L'le de la dsunion;
10. La route du sud;
11. Le secret d'Eglantine;
12. Chocolats et coups fourrs;
13. John John;

Enllaos externs.
 Pgina sobre tots els cmics d'en Peyo ;

Enllaos externs.
Portades dels lbums en catal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275936" title="Guerra Boshin" nonfiltered="3077" processed="3060" dbindex="108183">

La  va ser una guerra civil de Jap, que va durar des del 1868 fins el 1869 entre forces del govern del Shogunat Tokugawa i aquells que afavoreixen la restauraci de l'Emperador Meiji. La guerra va tenir els seus origens en la declaraci de l'emperador de l'abolici del shogunat de ms de 200 anys, i la imposici del mandat directa de la cort imperial. Moviments militars de les forces imperials i actes de violncia partidaris a l'imperi a Edo portant a Tokugawa Yoshinobu, el shogun, a llanar una campanya militar per controlar la cort imperial a Kyoto. La marea militar rpidament va canviar a favor de la facci imperial, que era petita per relativament modernitzada, i desprs d'una serie de batalles que van culminaramb la rendici d'Edo, Yoshinobu es va rendir personalment. El romanent del govern Tokugawa es va retir cap al nort de Honsh  i posteriorment cap a Hokkaid , on van declar una nova repblica, la Repblica de Ezo. Derrotats a la Batalla de Hakodate, es va destruir al final del shogunat, atorgant-li-li un control suprem a l'imperi per tot el Jap, i completant la fase militar de la Restauraci Meiji.

Notes.


Enllaos externs.
La Guerra Boshin  ;
La Batalla de Ezo ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275944" title="Setge de Balaguer (1645)" nonfiltered="3078" processed="3061" dbindex="108184">





El Setge de Balaguer de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades fins que els espanyols van bastir un estol que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell. 

El 1642, desprs de fracassar en els intents d'enviar-hi reforos, donen per perdut el Rossell, i retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus, de manera que el Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i es van donar per acabades les operacions principals. 

A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, a qui va succer el seu fill Llus XIV, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van atacar el moll entre el 23 i el 28 d'agost de 1644, sent rebutjats pels espanyols que capturaven a ms Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Aix va provocar la substituci de de La Mothe per Henri Harcourt de Lorena desprs del seu fracs en intentar recuperar Tarragona. Harcourt de Lorena va atacar les terres de ponent, a sorpendre a Andrea Cantelmo a Sant Lloren de Montgai el 22 de juny de 1645, capturant a Francisco de Orozco amb cinc teros d'infanteria, mentre el virrei de Catalunya es retirava fins a Balaguer, on deixaria Simn de Mascarenhas.
 
La batalla.
Envoltat per l'exrcit de Henri Harcourt de Lorena, finalment Simn de Mascarenhas es va rendir el 18 d'octubre.

Conseqncies. 
Aconseguits els seus objectius de conquerir Camarasa i Balaguer, Henri Harcourt de Lorena va tornar a Barcelona per preparar un nou atac a Lleida. Tret de la conquesta de Roses, la frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.

Referncies.


Bibliografia.
 manuscrit annim, Sitio de Balaguer y alrededores, 1645 Lleida, 1645;
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275954" title="Arriet" nonfiltered="3079" processed="3062" dbindex="108185">

L'arriet o panerola de mar (Ligia sp.) s un gnere de crustacis amb el cos oval deprimit i sense closca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275957" title="Portal de la Valldigna" nonfiltered="3080" processed="3063" dbindex="108186">

El Portal de la Valldigna s un portal del 1400 que separava la ciutat cristiana de la moreria de Valncia. Es troba al barri del Carme, dins el districte de Ciutat Vella. s un portal sense porta, que pren el nom del Monestir de la Valldigna (Simat de la Valldigna), la casa del qual es trobava davant del portal. 

Oberta sobre la prpia muralla rab del segle XI en l'any 1400, era la porta d'accs a la moreria. s un arc de mig punt, de carreu, amb un lleuger avan en les impostes. Fou restaurat en 1965. 

En el portal hi ha una reproducci del retaule original que all va existir, dedicat a la Mare de Du i que fou collocat l'any 1589. El retaule representa al rei Jaume el Just en l'acte de fundaci del monestir de la Valldigna, que va atorgar a l'abat de Santes Creus, amb una inscripci que acompanya a la imatge i que diu "Aquesta vall per a la vostra causa". 

En la seua part superior hi ha la representaci de la Mare de Du amb els escuts de la ciutat de Valncia i del monestir de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels anys 60 del segle XX, junt al qual hi ha una inscripci que diu Nostra Dna de la Bona Son, 
Pregueu per ns, Portal de Valldigna. 

Junt al portal es va installar la primera impremta d'Espanya, per part del mestre impressor Lambert Palmart, en la qual l'any 1474 es va imprimir el primer llibre a la Pennsula Ibrica, escrit en valenci: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de lahors de la sacratssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa ens ho recorda.

Tamb, junt amb el portal va tindre lloc el succs viscut per Fra Joan Gilabert Jofr, interposant-se a l'acaament i apedregament d'un dement, desprs del qual i canviant el seu serm quaresmal, va propiciar el que el 9 d'abril de 1409 es posaren els fonaments del primer manicomi del mn que es deia Hospital dels Folls i dels Ignocents.
 
 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275960" title="Riversleigh" nonfiltered="3081" processed="3064" dbindex="108187">
Riversleigh, al nord-oest de Queensland (Austrlia), s una zona de jaciments fssils, una de les ms importants d'Austrlia. La seva superfcie s d'uns 100 km, i cont les restes de fssils de mamfers antics, ocells i rptils de l'Oligoc i del Mioc. L'any 1994, la zona va ser considerada com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO i s una extensi del Parc Nacional Boodjamulla.

Els fssils de Riversleigh es troben a la roca calcria, dipositats en els fons de cursos d'aigua rics en calcria, i a les coves. L'ecosistema cont una gran variabilitat que va des d'una rica selva tropical a una prada semirida. 

Entre les troballes del lloc destaquen, trenta-cinc fssils de ratpenats que han estat identificats al lloc, per la qual cosa s el jaciment ms ric del mn en aquest grup animal. El crani i una dentici, gaireb completa, de fa quinze mil anys d'un monotremata, Obdurodon dicksoni, proporciona una finestra en l'evoluci d'aquest grup caractersticament australi. Tamb han estat identificats els avantpassats fssils del recentment extint Thylacinus cynocephalus, conegut com a llop de Tasmnia, llop marsupial o tigre de Tasmnia.

 Troballes fssils .
Mamfers;
Yalkaparidon, un estrany marsupial ;
Ekaltadeta,  una rata cangur carnvora;
Silvabestius, un wombat gegant;
Fangaroo, un cangur;
Wakaleo, un lle marsupial;
Priscileo, un lle marsupial;
Burramys, un pssum pigmeu de muntanya ;
Nimbacinus, el precursor del llop marsupial;
Obdurodon, un ornitorrinc gegant;
Brachipposideros, una espcie de ratpenat;
Nimiokoala, un koala antic;
Yarala, un bandicut;
Paljara, un petit pssum llans;

Ocells ;
Pengana, un au de presa;
Cacatua;
Menura tyawanoides, un prehistric ocell lira;
El primer registre fssil dels Orthonychidae (logrunner);

Rptils;
Trilophosuchus, un cocodril;
Baru, el cocodril cap de fulla ;
Montypythonoides, una serp pit de Riversleigh;
Yurlunggur, Nanowana i Wonambi, serps extingides;

 Enllaos externs .

Fitxa de lloc a l'UNESCO. ;
Patrimoni de la humanitat: Llocs de Mamfers Fssils Australians. ;
Informaci sobre els fssils de Riversleigh, Museu Australi. ;
La Sociedad Riversleigh recolza la investigaci cientfica a Riversleigh. ;

 Bibliografia .

Archer, M. et al 1991. Riversleigh: the Story of Australia's Inland Rainforests, Sydney: Reed Books.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275963" title="Setge de Lleida (1647)" nonfiltered="3082" processed="3065" dbindex="108188">





El Setge de Lleida de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades fins que els espanyols van bastir un estol que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell. 

El 1642, desprs de fracassar en els intents d'enviar-hi reforos, donen per perdut el Rossell, i retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus, de manera que el Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i es van donar per acabades les operacions principals. 

A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, a qui va succer el seu fill Llus XIV, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van atacar el moll entre el 23 i el 28 d'agost de 1644, sent rebutjats pels espanyols que capturaven a ms Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Aix va provocar la substituci de de La Mothe per Henri Harcourt de Lorena desprs del seu fracs en intentar recuperar Tarragona. Harcourt de Lorena va atacar les terres de ponent, sorpenent a Andrea Cantelmo i recuperant Camarasa i Balaguer.

La batalla.
El 8 de maig, les tropes concentrades a Barcelona, 8.200 infants, 5.400 genets i 37 canons, entre els que es trobaven les del Batall del Principat van partir cap a Lleida, on van arribar el 12 de maig, refent les lnies del setge de 1646, per enfrontar-se a uns defensors molt experimentats, i directament a la ciutadella de la Seu Vella

Desprs de diversos atacs d'aproximaci i diverses sortides dels defensors que van castigar molt els enginyers i sapadors, aquests no van poder continuar avanant i el setge es va aixecar el 18 de juny, per evitar l'exrcit espanyol de socors que s'acostava.

Conseqncies. 
Llus II de Borb-Cond, l'heroi de la batalla de Rocroi fou destitut i el cardenal Mazzarino va posar en el seu lloc al seu germ Miquel Mazarino. La frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.

Referncies.


Bibliografia.
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275964" title="Gerolamo Maria Caracciolo" nonfiltered="3083" processed="3066" dbindex="108189">
Gerolamo Maria Caracciolo, (Segle XVII) marqus de Torrecuso, fou un militar del regne de Npols.

Duc de San Giorgio, prncep de la Campnia i marqus de San Giorgio, fou nomenat Gran d'Espanya el 1666, durant el regnat de Carles II d'Espanya. 

Fou home de confiana de Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, el governador del Regne de Navarra, que posteriorment va comandar les tropes espanyoles durant la Guerra dels Segadors.

Durant la Guerra dels Trenta Anys va vncer a les tropes franceses a la batalla de Fuenterraba el 1638 i el 1639 al Setge de Perpiny. 

Va participar en diverses accions de la Guerra dels Segadors desprs de la mort en combat del seu fill Carlo Maria Caracciolo a la batalla de Montjuc, entre elles el Setge de Tarragona durant el 1641, sent derrotat el 1642 a la Batalla de Montmel quan es dirigia a socrrer Perpiny, tornant al Regne de Npols per buscar reforos, que van desembarcar a Dnia el 1643

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275968" title="FallenSword" nonfiltered="3084" processed="3067" dbindex="108190">



FallenSword s un videojoc de rol (RPG) en qu consisteix en anar millorant el teu personatge lluitant contra criatures extranyes.
Amb objectes tamb et millores i com ms nivell tinguis, millors objectes i ms privilegis tindrs.
Actualment, amb ms de 1.398.714 jugadors, FallenSword s un joc molt adictiu i divertit.
Pots unir "Guilds" que en catal seria gremis, que et milloren el personatge.
Tamb es pot anar al "Auction House" per comprar objectes.

Cada nivell et pots millorar el personatge ficant "Skill Points" a la teva defensa, atac, mal (Damage) i armadura.

Els objectes es poden ficar a "Helmet" (casc), "Amulet" (amulet o collar), "Weapon" (arma), "Armor" (armadura), "Shield" (escut), "Ring" (amell), "Boots" (Botes), etc que cadascun et millorar el teu personatge.

El joc est en angls.

Enllaos externs.
http://www.fallensword.com


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275972" title="IBE" nonfiltered="3085" processed="3068" dbindex="108191">

IBE s un partit poltic de Begur.

Un grup de ciutadans de Begur han decidit tirar endavant una agrupaci independent amb la finalitat d'incentivar la vida poltica i convertir-se en una alternativa real al bipartidisme de CiU i del PSC que ha tingut el poble durant tot el perode democrtic. Els impulsors del grup, que es diu Independents de Begur i Esclany (IBE), volen deixar clar que no van contra cap partit ni persona i que noms aposten per millorar el municipi. Ara treballen en la llista i en el programa electoral.

La creaci del grup independent s'ha anat forjant els ltims mesos arran de la mala gesti del govern convergent i de la passivitat de l'oposici socialista en aquests ltims dos anys. Tot i aix, el grup d'amics, que s molt heterogeni, vol deixar clar que la seva finalitat no s criticar ni anar contra ning. Noms anem contra una manera de fer que considerem inadequada. I com a ciutadans, volem canviar, va dir un dels integrants del grup. Per tirar endavant el seu projecte, sn conscients que cal reactivar la vida poltica, mirar de posar fi al conformisme respecte del bipartidisme i constituir-se en una tercera fora clara.

Des de l'any 1979, CiU i el PSC s'han anat repartint el govern local. I malgrat que durant els ltims quatre mandats s'han presentat altres alternatives, noms el PP va aconseguir un regidor al 1999. Volem posar fi a les majories absolutes. Aconseguir representaci municipal i fer de xarnera, que s millor que no pas l'ordeno y mando, manifesta un dels integrants del grup. I per aquest motiu estan treballant per presentar-se.

En aquests moments ja han creat el grup, que es dir Independents de Begur i Esclany. I ara es volen obrir a la societat begurenca perqu diuen que crearan una alternativa real a CiU i al PSC.

Estem oberts a la gent del poble, de totes les edats, que tenen la intenci de fer coses nica i exclusivament per a Begur i Esclany, insisteix un dels impulsors. I, parallelament, tamb treballen en el contingut del programa electoral.

 Enllaos d'inters .
 Web del partit IBE;
 Fitxa de IBE a VilaWeb;
 Web de l'ajuntament de Begur;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275974" title="Bernal de Bonaval" nonfiltered="3086" processed="3069" dbindex="108192">
Bernal de Bonaval (o Bernardo de Bonaval) va ser un trobador gallec del segle XIII, un dels primers a utilitzar com llengua literria el galaicoportugus, del que es conserven 19 cantigas, 10 d'amor i 9 de amic. Es creu que va nixer en Santiago de Compostella, i va ser poeta ulic en les corts dels reis castellans Ferran III i Alfons X. 

Se'l considera un segrel relacionat amb Santiago de Compostella, ja que en les seves obres cita repetidament el monestir de Santo Domingo de Bonaval; se'l considera tamb un dels primers poetes dels cancioneros. Alfons X el Savi retreiaa Pero da Ponte que no faci poemes a la manera provenal, sin com Bernal de Bonaval, la qual cosa semblar indicar que componia en un estil pretrovadoresc autcton, allunyant-se de cnons estrangers, especialment a les anomenades cantigues de romiatge, de temes relacionats amb els santuaris. 
 Obres destacades . 
Cantigues d'amor.

 A Bonaval que eu am'e tenho por senhor (CV 660, CBN 1003);


A dona que eu am e tenho por senhor
amostrade-nhm-a, Deus, se vos em prazer for,
senon dade-mh-a morte.

A quen tenh eu por lume d estes olhos meus
e por que choram sempr ,amosade-mh-a,Deus,
senon dade-mh-a morte.

Essa que vs fezestes melhor parecer
de quantas sey,ay Deus!, fazede-mh-a veer.
mostrade-mh-a u possa con ela falar, 
senon dade-mi-a mort.


Cantigues d'amic.

 Fremosas, a Deus grado ;
 Diss a fremosa en Bonaval ass ;
 Se veess o meu amigo ;
 Ai, fremosinha, se ben ajades ;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275981" title="Crvia" nonfiltered="3087" processed="3070" dbindex="108193">

La crvia, crvia, cerviola o cirviola (Seriola dumerili) s un peix de l'ordre dels perciformes, de cos anleg al dels escmbrids i de color gris blavs amb parts laterals i inferiors grises argentades. La forma juvenil rep el nom de verderol. 

Morfologia.

 Talla: mxima 190 cm, comuna entre 30 i 50 cm.
 Cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit.
 Escates molt petites i cicloides (llises).
 La lnia lateral acaba en una carena ben visible.
 Dos solcs transversals (dorsal i ventral).
 Rostre cnic.
 Boca relativament petita, lleugerament obliqua i terminal.
 Dents molt petites, en banda, i a cada maxillar.
 De 11 a 19 branquispines totals al primer arc branquial.
 Dues aletes dorsals, la primera formada per espines curtes i la segona amb una espina i la resta per radis tous.
 L'anal, relativament, curta amb 3 espines, tot i que les dues primeres sn sovint poc visibles i queden incloses a la pell.
 Les pectorals ms curtes que les ventrals.
 Caudal forcada i potent.
 La coloraci varia amb l'edat; els exemplars molt joves llueixen 5 o 6 bandes verticals fosques que no envaeixen les membranes interradials de la segona aleta dorsal i de l'anal; el color general del fons sempre daurat. Els adults tenen el dors de color oliva, els flancs argentats i el ventre blanquins. Quan l'animal est excitat, presenta una barra nucal fosca que va des de l'ull fins a l'origen de la dorsal i una lnia daurada poc aparent que corre, longitudinalment, de cap a cua.

Comportament.

Espcie pelgica i demersal. Viu entre 20 i 70 m, per pot arribar fins als 360 m.

Els juvenils sn associats amb objectes flotants.

Alimentaci.

S'alimenta de petits peixos i invertebrats (crustacis i cefalpodes).

Reproducci.

Desova a les aiges costaneres des de finals de maig a finals de juny.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia (excepte a l'Adritic i a la Mar Negra). A l'Atlntic Oriental des del sud de les Illes Britniques (on s rara) fins al Marroc. 

Probablement, es tracta d'una espcie cosmopolita circumglobal present des de Nova Esccia al Brasil, Golf d'Arbia, Austrlia, el Jap i les Illes Hawaii.

Pesca.

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva (pesca submarina). Es captura amb soltes, morunes, tremalls, teranyines i curric.

La seua pesca no est regulada ni t talla mnima legal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 65.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest peix. ;
 Descripci i fotografies d'aquest peix. ;
 Fotografies i informaci de la crvia. ;
 Alimentaci i qualitats esportives de la crvia. ;
 Article sobre la cerviola de les costes de Texas. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275988" title="Cantiga" nonfiltered="3088" processed="3071" dbindex="108195">
Cantiga s el gnere tpic de la poesia medieval galaicoportuguesa (segles XII-XIV). Les cantigues sn poesies cantades, la lletra de les quals i msica venia composta per trobadors. El que tocava i cantava aquestes poesies era el joglar, que de vegades tamb era trobador. Les cantigues galaicoportugueses estan recollides en els anomenats cancioneros que reunien gran nombre de trobes. 

Es coneixen tres cancioneros: el Cancioneiro da Ajuda, el Cancioneiro de la Biblioteca Nacional de Lisboa i el Cancioneiro da Vaticana. La cantiga ms antiga que es coneix s la "Cantiga da Ribeiria", tamb anomenada "Cantiga da Garvaia", composta per  Paio Soares de Taveirs probablement el 1189 (o 1198, hi ha dubtes en la dataci). Actualment es considera una composici en vers a la qual se li posa msica per a ser cantada. s prpia de la msica tradicional de Galcia i tamb se les coneix com a cobles. 
Tipus de cantigues. 
Mtrica. 
Des del punt de vista mtric poden distingir-se dos tipus de cantigues:
Cantiga de refram: sol tenir quatre estrofes amb el segent esquema mtric abbacca, abbaccb, ababcca, ababccb. Manca de tornada. S'utilitza sobretot en les cantigues d'escarni i en les cantigas de amor. Tenen el seu origen en la poesia dels trobadors provenals. ;
Cantiga de maestra: el seu element caracterstic s la tornada. El seu origen s popular. s freqent sobretot en les cantigas de amigo. Ambds tipus de cantigues tenen en com el tipus de vers utilitzat (octossllabs o decassllabs, en general) i l's de la rima consonant. Ambds fan un s freqent del parallelisme. ;
Temtica. 
Quant a la seva temtica, es distingeixen: 
Cantigas de amor:un trobador es dirigeix a la seua estimada. ;
Cantigas de amigo: una dona enamorada es queixa de l'absncia del seu estimat. ;
Cantigas de romera: el poeta critica b un enemic particular, b la societat en el seu conjunt. ;
Cantigas de maldizer (maleir): el poeta no utilitza paraules encobertes sin que expressa els seus vituperis. ;
Cantigas de escarnio: de temes relacionats amb els santuaris. ;

Altres gneres menors sn la cantiga de vilos i la cantiga de seguir. 
 Vegeu tamb . 
 Cantigas de Santa Mara ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275993" title="Cantiga de amor" nonfiltered="3089" processed="3072" dbindex="108196">
Cantiga de amor s un tipus de composici literria de l'edat mitjana, prpia de la poesia galaicoportuguesa medieval. Deriva de la can de la literatura trobadoresca en occit. Quant a la temtica, gaireb totes les composicions tracten el tema de la coita (tristesa) del poeta, causada pel desdeny o el rebuig (sanha) de la seva dama, a la qual es denomina en mascul (senhor) seguint usos propis de la literatura provenal. 

Els termes del feudalisme es traslladen aqu, com en la can provenal, a l'experincia amorosa. Des del punt de vista mtric, sol tenir l'estructura prpia de ll'anomenada cantiga de maestra: quatre estrofes de set versos octosllabs o decasllabs, amb l'estructura abbaccb, abbacca, ababcca, ababccb. T una gran importncia en elles el parallelisme. Alguns destacats conreadors de les cantigas d'amor van ser el rei de Portugal Don Dens, Pero da Ponte, Martim Soares i Paio Soares de Taveirs.

 Vegeue tamb .
Can;
Cantiga de amigo;
Cantiga de escarnio;
Cancioneiro da Ajuda;
Cancioneiro Colocci-Brancuti;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275995" title="Constant V de Constantinoble" nonfiltered="3090" processed="3073" dbindex="108197">
Constant V (1833 -   1914). Va ser Patriarca de Constantinoble del 1897 al 1901.

Patriarca Ecumnic de Constantinoble des del 14 d'abril del 1897 fins al 9 d'abril del 1901.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275998" title="Doroteu de Constantinoble" nonfiltered="3091" processed="3074" dbindex="108198">
Doroteu de Constantinoble va sser Patriarca de Constantinoble des de l'any 1918 fins a l'any 1921.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276001" title="Martn Codax" nonfiltered="3092" processed="3075" dbindex="108199">

Martn Codax (o Martim Codax) va ser un joglar gallec, possiblement de Vigo, per les contnues referncies a aquesta ciutat en els seus poemes, d'entre mitjans del segle XIII i comenaments del segle XIV. Tot just existeixen dades sobre la identitat del personatge. 

El corpus literari atribut es limita a 7 cantigas de amigo que figuren en els cancioneiros de lrica galaicoportuguesa i en el Pergam Vindel, en el qual figura el seu nom com autor de les composicions. El descobriment d'aquest pergam va ser fruit de l'atzar: va succeir quan Pedro Vindel a principis del segle XX el va trobar en la seva biblioteca, servint de folre a un exemplar del De officiis de Cicer. Els poemes de Martn Codax que figuren en el pergam sn els segents (sense ttol, se citen pel seu primer vers):

;
;
;
;
;
 (Sols text, sense notaci musical);
;

Grcies al pergam Vindel, es conserva tamb la notaci musical d'aquestes composicions. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de l'any 1998 (juntament amb Xohn de Cangas i Mendinho).

 Enllaos externs .
Portal de Martin Codax a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276004" title="Xohn de Cangas" nonfiltered="3093" processed="3076" dbindex="108200">
Xohn de Cangas, tamb conegut com Xon de Cangas, Johan de Cangas o John de Cangas va ser un joglar gallec del segle XIV, probablement procedent de la zona de Morrazo. Es conserven tres cantigas de amigo, sobre el Santuari de San Mamede. Va ser homenatjat en el Dia de les Lletres Gallegues de 1998 al costat de Martn Codax i Mendinho. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276006" title="Mendinho" nonfiltered="3094" processed="3077" dbindex="108201">
Meendio, Mendio, Mendinho o Meendinho va ser un trobador gallec medieval (del segle XIII - al XIV). 
 Vida . 
El seu origen no est molt clar, el joglar procedeix probablement del sud de Galcia, ms concretament de la ria de Vigo o la Illa de San Simn, Redondela, encara que els autors no mantenen una nica postura. Les seves cantigas de amigo estan considerades les ms importants de la lrica trovadoresca lrica galaicoportuguesa. Les seves composicions es conserven en el Cancioneiro da Vaticana i al el de la Biblioteca Nacional de Lisboa. 
 Obra . 
Destaquen les seves composicions de cantigas d'amic. Se li va dedicar el premi del Dia de les Lletres Gallegues en l'any 1998 (juntament amb Xohn de Cangas i Martn Codax). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276008" title="ntim VII de Constantinoble" nonfiltered="3095" processed="3078" dbindex="108202">
ntim VII (1827 -   Halki, 1913). Patriarca de Constantinoble del 1895 al 1897.

Patriarca Ecumnic de Constantinoble des del 1 de febrer del 1895 fins el 10 de febrer del 1897.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276009" title="Dia de les Lletres Gallegues" nonfiltered="3096" processed="3079" dbindex="108203">
Dia de les Lletres Gallegues (Da das Letras Galegas en gallec) s una celebraci instituda en 1963 per la Reial Acadmia Gallega per a homenatjar a aquelles persones que destaquessin per la seva creaci literria en gallec o pel seu defensa d'aquesta llengua. Cada any es dedica a una personalitat diferent, escollida per la Real Acadmia Gallega, tenint en compte que s'exigeixen almenys deu anys des de la seva defunci. Des de la instauraci d'aquesta celebraci cultural, solament en 1998 va haver una dedicaci conjunta als poetes medievals Martn Codax, Xohn de Cangas i Mendinho, famosos per les seves cantigas. 

La data de celebraci d'aquest esdeveniment, el 17 de maig, es deu al fet que en tal dia com aquest, en 1863, es va publica a L'Havana el primer exemplar de l'obra Cantares Gallegos, de Rosala de Castro, que marcaria l'inici del "Rexurdimento", o renaixement cultural del gallec. s festiu a la Comunitat Autnoma de Galcia. 
 Llista de figures homenatjades . 

 1963 - Rosala de Castro;
 1964 - Alfonso Daniel Rodrguez Castelao;
 1965 - Eduardo Pondal;
 1966 - Francisco An;
 1967 - Manuel Curros Enrquez;
 1968 - Florentino Lpez Cuevillas;
 1969 - Antonio Noriega Varela;
 1970 - Marcial Valladares Nez;
 1971 - Gonzalo Lpez Abente;
 1972 - Valentn Lamas Carvajal;
 1973 - Manuel Lago Gonzlez;
 1974 - Xon Vicente Viqueira Cortn;
 1975 - Xon Manuel Pintos Villar;
 1976 - Ramn Cabanillas;
 1977 - Antn Villar Ponte;
 1978 - Antonio Lpez Ferreiro;
 1979 - Manuel Antonio;
 1980 - Alfons X el Savi;
 1981 - Vicente Risco;
 1982 - Lois Amado Carballo;
 1983 - Manuel Leiras Pulpeiro;
 1984 - Armando Cotarelo Valledor;
 1985 - Antn Losada Diguez;
 1986 - Aquilino Iglesia Alvario;
 1987 - Francisca Herrera Garrido;
 1988 - Ramn Otero Pedrayo;
 1989 - Celso Emilio Ferreiro;
 1990 - Lois Pimentel;
 1991 - lvaro Cunqueiro;
 1992 - Fermn Bouza Brey;
 1993 - Eduardo Blanco Amor;
 1994 - Lois Seoane;
 1995 - Rafael Dieste;
 1996 - Xess Ferro Couselo;
 1997 - nxel Fole;
 1998 - Xohn de Cangas, Martn Codax i Mendinho;
 1999 - Roberto Blanco Torres;
 2000 - Manuel Murgua;
 2001 - Eladio Rodrguez;
 2002 - Fray Martn Sarmiento;
 2003 - Antn Avils de Taramancos;
 2004 - Xaqun Lorenzo Fernndez, Xocas;
 2005 - Lorenzo Varela;
 2006 - Manuel Lugrs Freire;
 2007 - Mara Mario;
 2008 - Xos Mara lvarez Blzquez;

 Enllaos externs .
Reial Acadmia Gallega;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276012" title="Club Guaran" nonfiltered="3097" processed="3080" dbindex="108204">

El Club Guaran s un club de futbol de la ciutat d'Asuncin, Paraguai, situat al barri de Dos Bocas.

 Histria .
El Club Guaran s el segon club de futbol ms antic del Paraguai, fundat el 12 d'octubre de 1903 amb el nom de Football Club Guaran, essent primer president Juan Patri. El nom prov de la tribu indgena de mateix nom. Els colors del club, el groc i el negre, foren proposats pels germans Melina en referncia, per un costat al club Pearol on aquest havien jugat poc abans, i a l'emblema del corsari Francis Drake.

La dcada ms destacada del club fou els anys 60, on guanyaren tres ttols nacionals. Amb l'Olimpia disputa el clsico aejo (el clssic antic) en referncia al fet de ser els dos clubs ms antics del pas. Ambds clubs sn els nics que mai han jugat a segona divisi.

 Palmars .
Lliga paraguaiana de futbol (9): 1906, 1907, 1921, 1923, 1949, 1964, 1967, 1969, 1984;


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276013" title="Provncia de Satsuma" nonfiltered="3098" processed="3081" dbindex="108205">

Satsuma (   ; -no Kuni) va ser una provncia del Jap que actualment constitueix la part occidental de la prefectura de Kagoshima, a la illa de Ky sh . La seva abreviatura s Sassh  (  ).
  
Durant el perode Sengoku, Satsuma va ser un feu del daimyo del clan Shimazu, que va governar la major part de Ky sh  des del seu castell a la ciutat de Kagoshima.  
   
Satsuma va ser una de les provncies principals que es va oposar al Shogunat Tokugawa a mitjans del segle XIX. A causa d'aix, l'oligarquia que va arribar al poder desprs de la Restauraci Meiji de 1868 va tenir una forta representaci de la provncia de Satsuma, amb lders com kubo Toshimichi i Saig  Takamori, que van ocupar llocs claus del govern. El 1871 amb l'abolici del sistema han i la instauraci de les prefectures desprs de la Restauraci Meiji, les provncies de Satsuma i Osumi es va unir per formar l'actual prefectura de Kagoshima, i la provncia va ser escenari de la darrera revolta dels samurais contra l'emperador Meiji, la rebelli de Satsuma.  
  
Satsuma s coneguda per la seva producci de boniatos     (satsumaimo).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276016" title="Paio Gomes Chario" nonfiltered="3099" processed="3082" dbindex="108206">
Paio Gomes Chario de Sotomaior (c. 1225 - 1295) va ser un poeta i noble gallec. Primer senyor de Rianxo i Avanat Major del Regne de Galcia, fou una figura poltica de la corona de Castella i singular trobador en llengua gallega. 
Figura poltica. 
Va nixer probablement en 1225 en una famlia de la noblesa del sud-oest de Galcia. De molt jove va brillar pels seus dots militars en el mar. Va destacar al capdavant de la frota que va conquistar Sevilla per a Castella remuntant el Guadalquivir (1248). Va ser nomenat almirall en 1284. En 1292 va ocupar el crrec d'Avanat Major del Regne de Galcia al servei del monarca San IV. A la mort d'aquest, Don Joan de la Cerda va pretendre la corona dels regnes de Sevilla, Galcia i Lle, quedant Mara de Molina com a regent a Castella i Toledo. El principal valedor d'aquesta idea a Galcia va ser Juan Alfonso de Albuquerque a qui Paio Gomes Chario es va enfrontar i va arribar a fer presoner. Va ser assassinat per Rui Prez Tenorio en 1295. El seu majestus fretre presideix l'esglsia de San Francisco de Pontevedra. 
Poeta. 
Se li coneixen 27 composicions entre cantigas de amor i de amigo. Noms queda d'ell una cantiga de escarnio. En els seus poemes amorosos introdueix la temtica pescadora. s un exponent de la perfecci tcnica i esttica a la qual va arribar el cancioneiro en gallec en el segle XIII.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276020" title="Airas Nunes" nonfiltered="3100" processed="3083" dbindex="108207">
Airas Nunes va ser un clergue i trobador del segle XIII, nascut probablement a Galcia. Va estar al servei d'un bisbe i ms tard, entre 1284 i 1289, va ser poeta en la cort de San IV de Castella. Es conserven 15 composicions seves, de les quals hi ha 7 cantigas de amor, 3 cantigas de amigo, 4 de escarnio, dues ballades i una pastorela. En les seves cantigues apareixen de vegades cites d'altres autors, com Don Dens, Alfons X, Xohn Zorro i Nuno Fernandes Torneol. Es pensa que va poder haver collaborat en la composici de les Cantigas de Santa Mara, d'Alfons X el Savi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276025" title="Ren Ich" nonfiltered="3101" processed="3084" dbindex="108208">


Ren Ich (Sallles d'Aude, Frana, 21 de gener de 1897 - Pars, Frana, 23 de desembre de 1954) va ser un escultor i pintor francs.

 Enllaos externs .
Web oficial de Ren Ich.
Mmoires de la Rsistance ;



 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276027" title="Du de la guerra" nonfiltered="3102" processed="3085" dbindex="108209">
El du (o deessa) de la guerra s el nom genric de la divinitat que regeix la guerra, la violncia o l'oposici entre contraris. Moltes mitologies tenen figures que presideixen la lluita i la conquesta, que pot tenir un mats negatiu o ser la celebraci de la fora del propi poble (a travs de la guerra creix)

Llista dels dus de la guerra.
Anann, deessa irlandesa de la guerra i la mort;
Anat, de la mitologia semtica;
Ares, du de la mitologia grega;
Astarte, deessa de le guerra i la fertilitat;
Bellona, deessa romana;
Chi You, de la mitologia xinesa;
Hachiman, du de la guerra de la mitologia japonesa;
Huitzilopochtli, du de la guerra asteca;
Indra, de la mitologia hind, tamb s du del clima;
Mart, du rom;
Nk , deessa grega de la victria;
Odn, de la mitologia germnica;
Tanit, deessa fencia de la guerra i la fertilitat;
Thor, de la mitologia germnica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276028" title="Llibre de Susanna" nonfiltered="3103" processed="3086" dbindex="108210">

El Llibre de Susanna (hebreu:            ; grec:         ) s un relat addicionat al Llibre de Daniel, en la Septuaginta (segle III aC) i a la versi de Teodocin (segle II), antigues traduccions de l'Antic Testament al grec.

Contingut.
Susanna, una dona bella, casada, va ser observada i desitjada per dos ancians que havien estat nomenats jutges a Babilnia. Els dos es posen d'acord per a tractar de sorprendre-la tot sola i abusar d'ella. Els homes estaven amagats, un dia que Susanna anava a banyar-se al seu jard, i la van sorprendre, la van amenaar dient-li que si no es lliurava a ells, atestarien falsament, acusant-la de cometre adulteri amb un jove. Susanna els va respondre: 

Si faig aix s la mort per a mi, per si no ho faig no escapar de vosaltres; per s millor caure a les vostres mans sense haver-lo fet, que pecar davant del Senyor. 

Els dos jutges van complir la seva amenaa i al judici, davant el prestigi dels testimonis, Susanna va ser condemnada a mort. Quan anava a ser executada, el jove Daniel va detenir l'execuci, va defensar a Susanna i va demanar interrogar tot sol als dos jutges, qui es van contradir al respondre sota quin arbre estaven els supsits adlters quan ells els van veure, un va dir que era una accia i l'altre que era un roure. Davant l'evidncia de la calmnia, Susanna es va salvar i els dos jutges van ser condemnats.

El text se centra a la decisi de Susanna d'agradar a Du abans que acomodar-se per convenincia personal, a la maldat. Per a ms contrasta la corrupci de dos jutges, ancians, amb prestigi, amb la saviesa d'un jove i aprofita per a elogiar la personalitat d'un profeta i demostrar que "Du salva als quals esperen en ell".












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276029" title="Yasmina Khadra" nonfiltered="3104" processed="3087" dbindex="108211">
Yasmina Khadra (nascut el 1955) s el pseudnim de l'escriptor argel Mohammed Moulessehoul, que va adoptar per motis de seguretat (va ser oficial de l'exrcit). A les seves obres tracta els conflictes del mn musulm, la violncia i la doble visi d'Occident-mn rab. La seva trajectria ha estat fora polmica, tant pels temes com pel fet d'escollir el francs per divulgar-la. Ha estat tradut en trenta llenges i ha obtingut el reconeixement internacionals amb premis com l'IMPAC.

 Obres ms destacades .
El Kahira (1986);
Morituri (1997);
Les agneaux du seigneur (1998);
L'crivain (2001);
Les hirondelles de Kaboul (2002);
L'attentat (2005);
Les sirenes de Bagdad (2006), publicada en catal per Edicions 62;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276030" title="Espet" nonfiltered="3105" processed="3088" dbindex="108212">

L'espet (Sphyraena sphyraena) s un peix de l'ordre dels perciformes, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes i de mandbula inferior clarament prgnata.

Morfologia.

 Talla: mxima de 165 cm, comuna entre 30 i 60 cm.
 Cos allargat i, lleugerament, comprimit.
 escata cicloides.
 Lnia lateral ben visible, gaireb rectilnia i amb 125/145 escates.
 Cap gran; opercle, totalment, escats i amb una punta al seu marge posterior.
 Musell llarg i punxegut.
 Boca gran i horitzontal, amb la mandbula inferior una mica prominent.
 Maxillar superior amb l'extrem anterior truncat i amb un lbul carns; l'extrem posterior, no arriba a la vertical del marge anterior de l'ull.
 Dents fortes, caniniformes i de mida desigual, sobre els maxillars i els palatins.
 Dues dorsals curtes i ben separades; la primera, amb espines fortes, s'inicia a la vertical o, lleugerament, per davant de l'origen de les ventrals, i la segona formada per radis tous i oposada a l'anal.
 Les aletes pectorals]] sn curtes, d'inserci baixa i sn menors que la longitud ceflica.
 Les ventrals, petites i abdominals; la seua base es troba, ms o menys, a la vertical de la primera dorsal.
 La caudal, bifurcada.
 Coloraci general, verd marrons, gris verds o groguenc; la meitat migdorsal, amb una vintena de bandes transversals ms fosques.
 Mucosa bucal groguenca.
 Regi ventral blanquinosa.

Reproducci.

T lloc a finals de primavera i a l'estiu. Els ous sn planctnics.

Alimentaci.

S'alimenta essencialment de peixos per tamb de cefalpodes i crustacis.

Hbitat.

Espcie pelgica per sobre dels fons rocallosos i sorrencs de la zona costanera, fins als 100 m. Els joves, generalment, ms a prop del fons.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia (incloent-hi la Mar Negra), a l'Atlntic Oriental (des del Golf de Biscaia fins a Sud-frica, incloent-hi Madeira) i l'Atlntic Occidental (des de les Bermudes fins al Brasil).

Costums.

Pot formar bancs molt nombrosos quan migra. Els adults sn ms solitaris. Igual que altres pelgics, s'agrupa a l'ombra d'objectes flotants. S'apropa a la costa, sobretot a costes rocalloses, durant l'estiu i prefereix les puntes amb corrent.

Pesca.

Carn, generalment, apreciada. La seua pesca s del tipus artesanal i esportiva i es du a terme amb arts d'encerclament, tremalls de fons, lnies de m i curric. Ocasionalment, tamb, amb arts d'arrossegament.

La seua pesca no est regulada ni t talla mnima legal.

Referncies.



Bibliografia.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 114.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest peix. ;
 Descripci d'aquesta espcie animal. ;
 Fotografies i hbitat de l'espet. ;
 Distribuci geogrfica i ecologia de l'espet. ;
 Importncia pesquera d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i caracterstiques de l'espet. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276033" title="Francisco An Paz" nonfiltered="3106" processed="3089" dbindex="108214">
Francisco An Paz (Outes, 1812 - Madrid, 1878) fou un periodista i poeta gallec, precursor del Rexurdimento.

Biografia. 
Va nixer al llogaret de Boel, a Outes (La Corunya), fill de llauradors acomodats. Va estudiar Filosofia i Teologia en el Seminari de Santiago de Compostella i es va llicenciar en Jurisprudncia en la universitat d'aquesta ciutat (1845). Va participar en les activitats de la Acadmia Literria i va collaborar amb la primera generaci provincialista. Entre 1840 i 1846 va collaborar en els peridics gallecs El Porvenir, El Idlatra i El Recreo Compostelano. Per la seva participaci en la revoluci de 1846 va haver d'emigrar a Lisboa, on vivia com a llibreter el seu cos Diego Campos, per tamb va ser expulsat d'all en 1850 a causa d'haver publicat la seva Himne dos povos. 

Va aprofitar per a viatjar per Frana, Itlia i el sud d'Espanya al servei de lord Shanford, un angls, fins a 1853. Desprs va residir a Sevilla i Madrid (1861), on va viure del periodisme i fent classes d'idiomes a domicili. Va regressar a Portugal i desprs de la Gloriosa (setembre de 1868) va tornar definitivament a Madrid, encara que va estar a Galcia un any (1868-1869). Durant uns mesos va treballar com funcionari del Ministeri de Gracia i Justcia, per va cessar al poc temps. Va malviure escrivint fins que el 1875 es va fundar a Madrid l'associaci "La Galcia Literria", de la qual va ser nomenat president. Aquesta associaci, creada per Vesteiro Torres, va tenir com fi reunir als intellectuals gallecs de Madrid i animar-los a escriure. An va passar els seus ltims anys en la probresa i va morir el 20 d'abril de 1878 a Madrid en la misria. Fou enterrat en el Cementiri Nord, per les seves restes van anar a passar amb el temps a una fossa comuna. 
Obres. 
Moltes de les seves poesies s'han perdut o caminen disperses per peridics. La Biblioteca de La Concordia, en Vigo, va editar la primera collecci en 1878. En 1879 el semanario El Tambre, de Noia, publica les seves poesies en fullets. En 1889 es va publicar l'edici de la Biblioteca Gallega de Martnez Salazar a La Corunya, en el tom XIX, sota el ttol Poesas gallegas y castellanas. Xos Mara lvarez Blzquez va rebre l'obra indita d'An que possea el seu nebot-nt, i amb tot aquest material i el ja publicat amb anterioritat, Fernando Bel Ortega va fer la seva tesi doctoral (1991) en la qual constitux la recopilaci ms completa: 39 poemes en gallec, 7 en portugus i 107 en castell.

S'ha dit que s el poeta ms popular de Galcia, i part d'aquesta popularitat deriva que Curros Enrquez ho va escollir com guia en el seu Divino Sainete; Treballs ho admirava com o vello mestre i s'identificava amb les seves idees progressistes i anticlericals. Fora dels molts poemes de circumstncies que constituxen el ms nombrs de la seva producci, prenyats de stira i humor, la seva poesia apareix tenyida d'una profunda morria, enyorana ("Recordos da infanza", 1845, retocat anys desprs) i amor a la ptria gallega, com en la seva "Himno a Galicia". Un altre segon grup canta costums i tipus populars de Galcia, on no falta el toc irnic. El ms fams s "Alma en pena" (1860). Anteriors a 1862 sn "O magosto" i "A leiteira". Hi ha tamb epigrames i poemes amorosos: "Amor precipitado" (1869) o "A Sabelia". 

Si per alguna cosa va ser conegut An fou per ser el poeta dels himnes, destacant el "Himno a la agricultura" (1873), l' "Himno dos povos" (en portugus) o els poemes dedicats a Galcia. Els temes recurrents en la seva poesia sn el paisatge, els records d'infncia, la denncia de la situaci de Galcia i l'esperana en el progrs futur. En els primers poemes predominen els dos temes primers i en els ltims els segents van cobrant protagonisme.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276039" title="Regne de Sardenya-Piemont" nonfiltered="3107" processed="3090" dbindex="108215">



El Regne de Sardenya-Piemont, o senzillament Regne de Sardenya, (en itali: Regno di Sardegna) fou l'estat situat a la pennsula Itlica i l'illa de Sardenya sota el domini de la Dinastia Savoia.

Aquest estat es configur el 1720 amb l'annexi de l'antic Regne de Sardenya als dominis del Ducat de Savoia, i fou l'origen de la unificaci italiana que finalitz amb la constituci del Regne d'Itlia.

Antecedents.

Al final de la Guerra de Successi Espanyola, i en virtut del Tractat d'Utrecht de 1714, l'Imperi Austrac reb el Regne de Sardenya i la Casa de Savoia reb el Regne de Siclia. Posteriorment per Carles VI d'ustria i Vctor Amadeu II de Savoia decidiren bescanviar els seus territoris, unint aix l'illa de Sardenya i el ttol de "rei" al territori dels Savoia a la pennsula Itlica, el Piemont.

Aquest ttol fou dut pels monarques de la dinastia Savoia fins a la proclamaci del Regne d'Itlia el 1861. Els nobles Piemontesos van lamentar el fet que la part ms pobre del regne, Sardenya, s'honors amb el ttol de regne, mentre que la part rica, el Piemont, tenia solament el ttol del principat.

Els primers reis.
Vctor Amadeu II.


La seva participaci de Vctor Amadeu II de Savoia al costat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic i dels Aliats durant la Guerra de Successi Espanyola li comport a la finalitzaci d'aquesta, i desprs de la signatura del Tractat d'Utrecht, la conversi del ducat de Savoia en regne grcies a l'annexi del Regne de Sardenya, anomenant al nou territori Regne de Sardenya-Piemont.

s considerat un "dspota illustrat" i administr sviament tots els territoris del regne, engegant una srie de reformes algunes de les quals estan molt avanades per a l'poca, com la creaci del cadastre, si b el seu regne pat greus crisis econmiques i de seeguretat. 

Inici ula lenta recuperaci econmica grcies al comer de vi, per a mitjans del segle XVIII grcies al descobriment de les glaceres prop de Chamonix per part dels britnics William Windham i Richard Pecock aquesta zona es convert en la destinaci preferida de l'aristocrcia britnica. Aix provoc que l'inicipent turisme alp es consagrs pels volts de 1786 amb l'ascens al cim del Mont Blanc per part de Jacques Balmat.

Carles Manuel III.

El fill de l'anterior, Carles Manuel III de Sardenya, particip activament en dues guerres: la Guerra de Successi Polonesa i la Guerra de Successi Austraca. En aquesta ltima guerra no en sort ben parat al patir la invasi dels francesos, el 1744 pat la derrota a la batalla de Madonna dell'Olmo per el 1747 aconsegu expulsar els francesos amb la victria a la batalla dell'Assietta.

El 19 de setembre de 1772 va establir el primer Servei Postal del mn i posteriorment va modernitzar els ports de Nia i Vilafranca de Mar, i va lluitar contre el bandolerisme.

La revoluci francesa de 1789. 
El rei Vctor Manuel III s'ali amb el Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermnic i el Regne de Prssia per fer front les embestides de la Revoluci Francesa, per fou batut per Napole Bonaparte el 1796 perdent les seves possessions al Piemont: el Ducat de Savoia i el comtat de Nia. 

El 1793 la Primera Repblica Francesa va organitzar una temptativa d'invasi de la part insular del Regne grcies a que havia mantingut en la zona consellers i espies. La noblesa de l'illa va acceptar la rebelli, seguint la denegaci de Vctor Amadeu III de reconixer els estatuts sards, Stamenti. El 28 d'abril de 1794 els reis foren expulsats, mitjanant un aixecament republic dirigit per l'advocat Giovanni Maria Angioy. El rei Vctor Amadeu III de Sardenya va morir a l'exili el 1796 per aconsegu derrotar els rebels prop d'Oristano. L'advocat Angioy va refugiar-se a Frana i la casa de Savoia va prendre altra vegada el control de l'illa durant alguns mesos, exercint una repressi molt dura. 

El tron de Cller.
La casa de Savoia, amb tota la seva cort, va exiliar-se a Cller que es va convertir en la nova capital del regne fins a la restituci final dels estats de terra ferma (possessions continentals del regne) el 1814. 

El tron a Tor.


El 10 de desembre de 1798 va ser creada a Tor la Repblica del Piemont, esdevenint reconeguda pels francesos que havien ocupat la ciutat. El 20 de juny de 1799, aprofitant l'estada de Napole a Egipte, les tropes austro-russes van reconquerir la ciutat de Tor i van restaurar Carles Manuel IV de Sardenya al seu tron, per un any desprs, Frana torn a ocupar la ciutat creant la Repblica Subalpina. Aquesta repblica fou la primera a Itlia que adopt el sistema decimal del franc francs. 

L'11 de setembre de 1802 el Piemont fou annexat a Frana i se suprim la Repblica Subalpina. Amb la Restauraci i amb el Tractat de Pars de 30 de maig de 1814, la casa de Savoia fou restaurada en els seus drets i el 4 de gener de 1815, pel Congrs de Viena, la Gnova i la Ligria van ser annexades al Regne, per constituir un estat prou gran per fer front a Frana. 

La restauraci.
El 2 de maig de 1814 Vctor Manuel I de Sardenya part de Cller en direcci a Tor, on el dia 19 entr triomfant i mitjanant el Tractat de Pars i el Congrs de Viena el poder de la Dinastia Savoia augment, aconsguint crear un regne prou poders per fer front a qualsevol embestida de Frana.


L'any 1821 l'abdicaci de Vctor Manuel I de Sardenya, el matrimoni del qual amb Maria Teresa d'ustria-Este noms li proporcion hereus femenins, comport l'ascens de l'oncle d'aquest, Carles Flix I de Sardenya. Aquest afavor la industrialitzaci del pas i el liberalisme, per del seu casament amb la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies no en tingu descedncia el que comport un breu perode d'incertesa. Aix el 1831 la successi recaigu en el seu nebot Carles Albert I de Sardenya, cap de la casa Savoia-Carignano. Aquest promulg l'anomenat Statuto Albertino, pel qual es concedia una constituci liberal al Regne seguint les lnies generals de les llibertats franceses de la Revoluci. Durant els fets revolucionaris de l'any 1848 el rei Carles Flix fou l'nic monarca itali que don suport als revolucionaris liberals que pretenien la uni territorial de la pennsula. Per aix, declar la guerra a l'Imperi austrac, amb el qual s'enfront a la Batalla de Custozza el 1848 i a la Batalla de Novara l'any segent, resultant derrotat en els do enfrontaments.

Aquestes derrotes comportaren l'abdicaci de Carles Albert I en favor del seu fill Vctor Manuel II de Sardenya, el 23 de mar de 1849.

Presidents del Consell de Ministres.


Cap al regne d'Itlia.


El 1850 el Regne de Sardenya-Piemont es va convertir en el motor de la unificaci italiana, grcies al ministre liberal Camillo Benso di Cavour i a la decisi de Vctor Manuel II. 

Sardenya-Piemont va participar en la Guerra de Crimea, aliada amb l'Imperi Otom, la Gran Bretanya i la Segona Repblica Francesa contra l'Imperi Rus. El 1859 Frana va ajudar Sardenya en la seva guerra contra l'Imperi austrac, Napole III no va respectar les promeses fetes a Cavour i va annexar-se la Llombardia. El 1860, per, Sardenya va aconseguir la Llombardia de Frana, perdent, per, les regions de la Savoia i Nia.

El 17 de mar de 1861 el regne de Sardenya va perdre el seu carcter diferencial, integrant-se dins el Regne d'Itlia.

Vegeu tamb.
Ducat de Savoia;
Regne de Sardenya;
Llista de reis de Sardenya-Piemont;
Regne d'Itlia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276042" title="Provincialisme gallec" nonfiltered="3108" processed="3091" dbindex="108216">
El provincialisme gallec va ser un moviment poltic que va sorgir a Galcia al voltant de 1840 i va constituir un dels primers antecedents del galleguisme i del nacionalisme gallec. 

El seu objectiu era la recuperaci de Galcia com una nica provncia que mantingus la unitat administrativa, social, cultural i econmica. Aquesta unitat s'havia perdut amb la divisi provincial de 1833, que havia acabat formalment amb l'anomenat regne de Galcia. Polticament va tenir el seu moment central en las revoluci de 1846. Literriament va donar lloc al Rexurdimento. El provincialisme es va gestar al voltant de la Sociedade Patritica i Accin Literria, un grup de joves hidalgos apassionats per la literatura, que descobririen a travs d'ella la seva terra gallega, el retard en el qual estava sumida i el menyspreu amb que se'ls considerava. Es reunien a Santiago de Compostella peridicament per a realitzar conferncies sobre temes com la legitimitat de la pena de mort, el socialisme de Fourier o l'emancipaci de la dona. Publicaven, en castell, en mitjans creats per ells, com El Iris de Galicia, El Centinela de Galicia, El Idlatra de Galicia, El Emancipador Gallego, La Situacin de Galcia, La Aurora de Galicia, etc., els ttols de la qual revelen quin era el seu centre d'inters.

El seu lder ms destacat va ser el periodista Antoln Faraldo, que denominava a la seva activitat "La Gran Obra". Al costat d'ell, Antonio Romero Ortiz, Antonio Neira de Mosquera o Po Rodrguez Terrazo. Com moviment mai va tenir uns ideals clars i homogenis. Es pretenia una autonomia legislativa i tributria de Galcia, mai clara, tal vegada federalista, aix com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de 1846 capitanejat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galcia, Miguel Sols, contra el govern de Narvez, no tenia un carcter regionalista, per els lders provincialistes que es van sumar a la revolta, com Faraldo i Rodrguez Terrazo, l'hi van incorporar. L'aixecament es va saldar amb l'afusellament de 12 oficials (els Mrtirs de Carral) i l'exili dels dirigents civils. L'ideari galleguista va prendre en la intellectualitat, donant origen al Rexurdimento. 
Enllaos externs.

  As primeiras manifestacins polticas do feito diferencial galego: o Provincialismo ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276045" title="Antonio Neira de Mosquera" nonfiltered="3109" processed="3092" dbindex="108217">

Antonio Neira de Mosquera (Santiago de Compostela, 1818 - 1853), periodista i escriptor gallec. Collabor als diaris gallecs Revista de Galicia, El Recreo Compostelano i La Situacin de Galicia amb el pseudnim de Malatesta. A Galcia public la novella La marquesa de Camba (1842) i estren a La Corunya amb xit el drama La razn de la sinrazn. Es trasllad a Madrid el 1846, on fou redactor d' El To Vivo (1845), El Imparcial  i El Censor de Prensa. Collabor en el Semanario Pintoresco Espaol amb articles sobre Galcia que li serviren de base per a les seves Monografas de Santiago (1850), collecci de quadres histrics, poltics, costumbristes, d'art, tradicions i llegendes. Tamb s autor de Las ferias de Madrid (1848) i El reinado de las musas (1851). Figura a Los espaoles pintados por s mismos amb "El gaitero gallego", al que descriu como un narrador de contes i alcavota d'amors difcils, animador de missa y romiatges, mai no falta en festes patronals, casoris i magosto.

 Vegeu tamb .
 Provincialisme gallec;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276048" title="Antonio Romero Ortiz" nonfiltered="3110" processed="3093" dbindex="108218">
Antonio Romero Ortiz (Santiago de Compostella, 24 de mar de 1822- 18 de gener de 1884) fou un poltic gallec, ministre d'Ultramar en els gabinets de Zabala i de Sagasta.

Fill del notari Domingo Manuel Romero, i de Rita Garca Mario, en 1837 se li conced el ttol de Batxiller en Filosofia i en 1843 aconsegu la llicenciatura de Dret. Romero Ortiz va participar en l'Acadmia Literria de Santiago durant els seus anys d'estudiant i all va fundar amb Jos Ra Figueroa el peridic satric de literatura i costums Santiago y a ellos, que aviat va ser prohibit. Ms tard, juntament amb Ra Figueroa i Antoln Faraldo, va ser editor de la revista El Porvenir, dirigida per Faraldo, que publica una srie d'articles que recullen la seva ideologia poltica i el converteixen en figura cabdal del primer provincialisme gallec. El 13 de mar de 1878 fou nomenat ministre d'Ultramar durant els gabinets de Zabala i de Sagasta. Va ser un destacat mac, que va arribar el grau de Sobir Gran Comendador del Suprem Consell en els anys 1882-1884. 

 Enllaos externs .
 La collecci Romero Ortz;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276052" title="Antoln Faraldo Asorey" nonfiltered="3111" processed="3094" dbindex="108219">
Antoln Faraldo Asorey (Betanzos, 2 de setembre de 1823 - Granada, 20 de juny 1853) va ser un escriptor i periodista gallec, i un dels pares del moviment provincialista gallec de la primera meitat del segle XIX. 
Biografia. 
 
Natural de Betanzos, Antoln era fill de Feliciano Vicente Faraldo i de Francisca Asorey Canda. El seu pare era un actiu defensor de l'absolutisme, aspecte que va influir decisivament en la seva ideologia. Va estudiar, malgrat els greus problemes econmics que sofria la seva famlia desprs de la defunci de la seva mare, en la Universitat de Santiago de Compostella, obtenint el grau de Batxiller en Medicina l'octubre de 1842. Era un gran apassionat de la histria i de la lectura, aix com un jove implicat amb els problemes del seu temps, formant part de mltiples moviments i associacions pbliques de l'poca. En 1842 s'incorpora com periodista al peridic El Recreo Compostelano, que dirigiria Antonio Neira de Mosquera, i del que aviat es convertiria en redactor principal emprant el pseudnim d' Abenhumeya. Entre febrer i octubre de 1845 funda i dirigeix, juntament amb Jos Ra Figueroa i Antonio Romero Ortiz, la revista El Porvenir. Aquesta revista, el subttol de la qual era Revista de la Juventud Gallega, i que en la seva capalera resava Todo para Galicia, serveix a Faraldo de plataforma per a exposar el seu model poltic de Galcia, sempre mantenint una lnia liberal i regionalista.

Aquest model es veuria plasmat amb la seva participaci en l'anomenada revoluci de 1846, per a la qual redacta el 15 d'abril de 1846 la proclama de constituci de la Junta Provisional de Govern de Galcia, de la qual era secretari. Fracassat l'intent de revoluci, el 26 d'abril d'aquest mateix any es veu obligat a exiliar-se a Portugal, al costat d'altres companys, a bord del buc Nervin. El 8 de setembre s condemnat en rebellia per aixecament, si b a l'any segent assoliria l'amnistia, installant-se a Madrid. All dirigir durant un breu perode la publicaci La Europa, per a perdre's desprs la seva pista histrica fins a la seva defunci a Granada, a la primerenca edat de trenta anys. 

Pensament poltic. 
Amb una Galcia en crisi degut, principalment, a l'intens centralisme aplicat per la monarquia borbnica, la visi provincialista de Faraldo li va suposar ser reconegut per autors com Manuel Murgua com "el primer i el millor" dels precursors del Rexurdimento (en Los precursores, de 1865). El pensament de Faraldo pot resumir-se en el segent pargraf, extret de la proclama de constituci de la Junta Provisional de Govern de Galcia: 

Galcia, arrossegant fins a aqu una existncia oprobiosa, convertida en una veritable colnia de la cort, va  aixecar-se de la seva humiliaci i abatiment. Aquesta Junta, amiga sincera del pas, es consagrar constantment  engrandir l'antic regne de Galcia, donant profitosa direcci als nombrosos elements que atresora en el seu si, aixecant els fonaments d'un avenir de glria. Per a aconseguir-lo s'esforar constantment a fomentar interessos materials, crear costums pblics, obrir les fonts naturals de la seva riquesa, decrpita fundada sobre la ignorncia. Despertant el poders sentiment de provincialismo, i encaminant  una sola fi tots els talents i tots els esforos, arribar  conquistar Galcia la influncia que s mereixedora, collocant-se en l'alt lloc  que est cridat l'antic regne dels sueus. 

A travs de les publicacions en les que hi collaborava, Faraldo pretenia generar en la joventut gallega de l'poca una conscincia de la problemtica gallega, i ho feia basant-se en el engrandecimiento del seu histria, sens dubte influenciat pel naixent esperit romntic. En les seves prpies paraules, entenia que a mesura que Galcia sigui ms coneguda ser ms respectada i admirada. No obstant aix, el fracs de la Revoluci de 1846 i el seu posterior exili van truncar les seves illusions poltiques, que ja no es plasmaran en els textos per ell escrits des d'aquest moment i fins a la seva defunci. 

Bibliografia.
Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo espaol. Madrid: Ctedra, 1982 (3. ed.);
Gran Enciclopedia Gallega. Tom 11. Santiago de Compostela, Silverio Caada Ed. 1974.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276054" title="Skol" nonfiltered="3112" processed="3095" dbindex="108220">
Skol s una marca de cervesa propietat de l'empresa danesa Carlsberg, antigament comercialitzada a Galcia per que ara es comercialitza exclusivament en el mercat brasiler, on s el lder del seu sector. 

Histria.
La cervesa Skol Pilsen va ser presentada el 25 d'agost de 1964 a Europa. El nom es deu a la transcripci fnica dskl, paraula sueca que significa "a la teva salut" en el context dels brindis. La seva histria va estar marcada pels avanos tcnics i de disseny: el 1971 es va llanar la primera llauna i el 1979 va ser la primera marca en fabricar les llaunes d'alumini. Va desaparixer d'Europa entre els anys 80 i els 90. 

Va arribar al Brasil l'any 1967 i a l'actualitat s la cervesa ms venuda del pas. s un dels majors patrocinadors d'events i mant en el mercat cerveses de tipus pilsen, canya i cervesa amb llimona, produdes totes per la firma AmBev. Com a marca, Skol s la quarta ms valuosa del Brasil. 

Enllaos externs.
 Web oficial d'Skol - Brasil ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276057" title="Revoluci de 1846" nonfiltered="3113" processed="3096" dbindex="108221">
Revoluci de 1846 s el nom que rep l'aixecament del coronel Miguel Sols el 2 d'abril de 1846 contra el govern de Ramn Mara de Narvez. La conspiraci fou dirigida des de La Corunya, impulsada per Juana de Vega, comtessa d'Espoz y Mina; a Vigo foren Benigno Cid, Ramn Buch i Juan Nogueira, en contacte amb l exilat Mrtir Molins; i a Orense, alguns militars. Gernimo Pieiro de las Casas feia de  orreu entre ells, i fixaren la data de l'alament pel mes d'abril.

 L'aixecament .
El 2 d'abril del 1846 es pronunci a la plaa major de Lugo el II Regiment de Zamora. El comandant Miguel Sols y Cuetos es pos al cap de l'exrcit, i Manuel Becerra constitueix una Xunta a Lugo. El 4 d abril tamb s ala a La Corunya amb els provincialistes. Po Rodrguez Terrazo fa una Xunta i s enfront al governador militar Villalonga. El dia 5 Sols marxa amb l`exrcit cap a Santiago, on els caps Antoln Faraldo, Antonio Romero Ortiz, Ramn Garea, Bermdez Cedrn i els germans Pasarn aconseguiren reclutar 300 universitaris.  El dia 8 s uniren a Sols, qui top amb Puig Semper i MacMahon a Sigeiro. El dia 9 es produ el pronunciament de Buceta a Pontevedra, on es constitu una Xunta presidida per Jos Maria Santos. El dia 10 es pronunciarien Tui i Vigo, on s hi faria crrec el brigadier Rubn de Celis. El dia 11 Puig Samper entra a Santiago i obliga Sols a marxar a Vigo, mentre que Iriarte, que ha penetrat des de Portugal, s venut a Astorga.

 Constituci de la Xunta .
Puig Samper i Sols s enfrontarien novament a Sigeiro, sense resultats, Per el dia 14 el general Concha, enviat des de madrid, penetra a Galcia. Els insurrectes dominaven Santiago, Lugo, Ponetvedra, Vigo i Tui, i reuniren una Assemblea, presidida per Sols, amb Rubn de Celis, Po Rodrguez Terrazo (de la Xunta de Santiago), Jos Mara Santos (de la Xunta de Pontevedra) i Ramn Buch (de la Xunta de Vigo). Es constituiren el dia 15 d abril en Xunta Superior de Galiza, i acordaren:

 Constituir dos cossos d exrcit, que un cop aconseguits llurs objectius, s unirien per atacar Concha, per sense cap suprem.
 Exrcito de Libertazn de Galicia, dirigit per Sols i Manuel Buceta, que atacaria Corunya i Ferrol.
 Segundo Exrcito, de Rubn de Celis i Sebastin Arias, que atacaria Ourense.
 Constituir una Xunta Suprema (tamb Xunta Superior do goberno de Galicia) per administrar i socrrer l exrcit, amb Po R. Terrazo (president), Antoln Faraldo (secretari) Jos Mara Santos i Ramn Buch (vocals).

Faraldo fa una proclama de compromos dels sublevats amb Galcia, per tal que deixi de ser una colonia da corte. Les primers mesures que prendran seran  suprimir el sistema tributari del 1845, substituir els concellos i sotmetre totes les Xuntas locals a la suprema.

 Derrota i repressi .
Tanmateix, els dos exrcits fracassaren en les insurreccions perqu no volien vessar sang. El 21 d'abril Sols ser nomenat pels sublevats Capit General de Galcia, per el dia 23 ser venut per Concha a la batalla de Cacheiras i fet presoner, i Rubn de Celis, que no li va donar suport, hagu de fugir a Portugal.  Aleshores Villalonga orden el dia 26 d'abril l afusellament a Carral de Sols i 11 companys seus ms, tots militars, que sern coneguts com a os mrtires de Carral.  Ra Figueroa fou empresonat, i Antoln Faraldo, Francisco An Paz i Antonio Romero Ortiz hauran d exilar-se.

Cap el 1848 es dict una amnistia i la majoria tornaren. Faraldo abandon el galleguisme i mor al poc temps, i els seus companys no tornarien a tenir cap paper destacat en la poltica gallega.

 Bibliografia .
 Francisco Rodrguez Iglesias, editor (1991)  Galicia-Historia (8 volums)  Hrcules de Ediciones S.A  A Corua ;
 Ramn Villares (1985)  Historia de Galicia, Alianza Editorial, Madrid;

Enllaos externs.
  As primeiras manifestacins polticas do feito diferencial galego: O Provincialismo ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276058" title="Cndid o l'optimisme" nonfiltered="3114" processed="3097" dbindex="108222">

Cndid o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) s una novella escrita per Voltaire. "Candid" s una novella filosfica molt coneguda i un dels escrits ms populars de Voltaire (en oposici evident a algunes de les idees bsiques de Leibniz). 

En un gnere tant prxim a la forma d'escriure tcnica, molt seriosa i suposadament objectiva com sn els escrits de filosofia (els textos d'Aristtil i de Hegel en sn alguns dels exemples ms evidents), la novella brilla en aquest estil ms aviat per la seva absncia. Les novelles, les obres de teatre i els contes literaris d'estil filosfic sn ms aviat rars i existeixen en comptades ocasions (per no parlar ja de l'estil de cmic dibuixat amb vinyetes...). Per el Cndid i alguns escrits de Plat i de Sartre, entre altres exemples, en serien una excepci.

El conte Cndid es pot considerar (el mateix Voltaire ho assenyala en alguns fragments del mateix Cndid) com una crtica frontal de l'optimisme metafsic de Leibniz (i, en general, com una espcie de "demostraci del pessimisme"). Tamb s una crtica dels mals de la societat de Voltaire (molts dels quals, en major o menor mesura, es repeteixen en la societat d'avui, pel que la crtica de Voltaire no ha perdut gaire vigncia).

El personatge central del conte s en Cndid; home bo i ingenu, quasi sempre *"ostiat i vapulejat" pel malvat de torn, en busca de la societat mtica de El Dorat (la qual, en la fantasia del conte, acaba trobant, per en la que no s'hi queda a viure gaire temps), enamorat de la "seva dama" Cunegilda, fidel a les llions del mestre Pangloss, i el qual, en companyia de varis amics seus, acaba al final oblidat de tot i dedicat al seu jard. A diferncia d'en Tintn, personatge que acaba sovint suplantat per altres personatges secundaris (especialment per en Haddock), en Cndid prcticament sempre s omnipresent en el conte i la seva presncia rarament s oblidada per causa d'altres personatges.

El missatge tic, moral i filosfic que defensa el Cndid (ben propi del pensament general de Voltaire) s el segent. L'optimisme metafsic s ridcul i completament inversemblant; la realitat dels temps de Voltaire s trgica i, si hom vol pensar sobre ella, aquest pensament noms dna lloc al pessimisme. "Els savis" volen vendre una visi del mn en que "tot va b", i no, tot va malament. Noms en el mn de El Dorat (un mn fora del mn convencionalment conegut, i que en Cndid acaba coneixent) hom pot trobar la riquesa i la felicitat. I al final, la soluci que queda (o, almenys, s la que proposa en Cndid, o com a molt, la que acaba adoptant al final del llibre) s oblidar-se de la crua i irreparable soluci del mn, i refugiar-se en el cert confort de la feina i la disciplina.

L'obra de Cndid va ser, com segurament esperava el mateix Voltaire, tot un escndol per als sectors conservadors i religiosos del seu temps. En tot cas, avui en dia, el Cndid s una mostra de com la literatura, les novelles i la filosofia poden realment donar-se la ma en una mateixa histria.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276059" title="Mrtirs de Carral" nonfiltered="3115" processed="3098" dbindex="108223">
Mrtirs de Carral s el nom que reberen els dotze afusellats durant la repressi de la revoluci de 1846. Els dotze afusellats el 26 d'abril de 1846 foren el colonel Miguel Sols Cuetos; els comandants d infanteria Vctor Velasco (43 anys) i Juan Snchez (56 anys); els capitans d'infanteria Manuel Ferrer (43 anys), Jacinto Dabn (23 anys), Fermn Marin (23 anys) i Ramn Jos Llorens (24 anys); i els capitans Ignacio de la Infanta (43 anys), Santiago de la Llave (36 anys), Francisco Mrquez, Jos Martnez (31 anys) i Felipe Valero (29 anys).

El 1856, durant el Bienni Progressista, el govern declararia "Benemritos de la Ptria" als dotze afusellats. Les Corts els van concedir la "Creu del Valor i la Constncia" i van decretar l'erecci d'un monument, que no es va portar a terme fins a 1904, quan, per iniciativa de la Liga Galega da Corua, es va erigir l'actual, que est construt en granit de les pedreres d'Ill (Pontevedra) i que va ser dissenyat per l'arquitecte Juan lvarez Mendoza. 

Es pot veure l'escut de Galcia i una inscripci que diu: "Aos mrtirs dna liberdade mortos ou 26 d'abril de 1846. Liga Galega na Crua" ("Als mrtirs de la llibertat morts el 26 d'abril de 1846. Lliga Gallega de La Corunya"). Aquest monument, encara que no es pugui considerar en si un cruceiro, en reuneix la motivaci i les formes. A ms, l'estructura de l'obra t forma de creu. Aquest recordatori fsic seria escenari de diversos homenatges, com el celebrat el 26 d'abril de 1931 i del que es conserva una fotografia en la qual es veu Manuel Lugrs Freire dirigint-se als assistents.  



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276060" title="Copa d'Europa de futbol 1957-58" nonfiltered="3116" processed="3099" dbindex="108224">
A la temporada 1957-58 es va disputar la tercera edici de la Copa d'Europa de futbol, organitzada per la UEFA.

Hi van participar vint-i-quatre equips, representant vint-i-tres federacions futbolstiques. La Real Federacin Espaola de Ftbol estava representada pel Sevilla FC i el Real Madrid CF.

El campionat el va guanyar el Real Madrid per tercer cop consecutiu, guanyant a la final a l'AC Milan, durant un partit molt emocionant. Desprs d'avanar-se l'equip itali al minut 60 de partit, en cinc minuts es van marcar tres gols, decidint-se el partit a la prrroga desprs d'un empat a dos gols. Al minut 107, Paco Gento va marcar aconseguint el triomf blanc.

Ronda preliminar.









|}

1El Wismut Karl Marx Stadt es classific per la primera ronda pel llanament de moneda a l'aire enfront el Gwardia Warszawa desprs de finalitzar el partit de desempat 1 1 en el minut 100 de la prrroga per un problema en l'enllumenat.

2El Milan derrot el Rapid Wien 4 2 en el partit de desempat per accedir a la primera ronda.

Quadre.


 

Primera ronda.









|}

1El Borussia Dortmund derrot el CCA Bucure ti 3 1 en el partit de desempat per accedir a quarts de final.

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

 Final .








Enllaos externs.
Temporada 1957-58 a European Cup history;
Temporada 1957-58 a la web de la UEFA;
RSSSF;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276061" title="Miguel Sols Cuetos" nonfiltered="3117" processed="3100" dbindex="108225">
Miguel Sols Cuetos (San Fernando, Cadis, 27 de mar de 1816 - Carral, 22 d'abril de 1846) fou un militar espanyol.
Biografia. 
Va nixer en San Fernando (Cadis), el 22 d'abril de 1816, sent educat en una escola dirigida pel prevere Feli, un home illustrat i d'idees liberals, el que va motivar el tancament de l'escola per ordre del govern absolutista de Ferran VII. Va ingressar aen la Marina en 1829 amb una plaa de guarda en la Reial Armada, superant amb brillantor els examens d'ingrs, restant-hi fins a 1836, quan desprs d'una carrera en els bergantins Guadalete i Perla i en el navili Sobir va arribar el grau d'alferes de navili, i en breu, el de capit d'artilleria de marina. 

Durant les guerres Carlines va passar al cos de terra. Va lluitar contra el bndol carl a Arag, on va arribar el grau de capit i tinent coronel i per la seva actuaci posterior a Molina de Aragn (1840) i va participar en els aixecaments esparteristes de 1840 i 1842, pel que se li va concedir l'ascens a segon comandant i, just abans de la caiguda del Regent, va assolir -per mediaci del seu oncle i protector, Evaristo San Miguel, en aquells dies capit general de Madrid- l'ascens a coronel, que no obstant aix no li seria reconegut. 

En 1842 va ingressar en el cos de l'Estat Major, sent destinat a Sant Sebasti, on es trobava quan va esclatar el pronunciament de 1843, per sent contrari a la revolta, va regressar a Madrid. En 1845 va ser destinat a la Corunya com a primer comandant, accedint a l'Estat Major de la Capitania General de Galcia, el titular de la qual era Puig Samper, que posteriorment seria rellevat per Vilallonga. A Corunya va freqentar els cercles prxims a Juana de Veiga, comtessa d'Espoz y Mina, unint-se a una conspiraci dels liberals. Miguel Sols va encapalar l'anomenada Revoluci de 1846, al comandament del Segon Regiment de Zamora, que es va iniciar a Lugo el 2 d'abril, ja que havia rebutjat fer-lo en Corunya para evitar ser ell qui hagus d'arrestar al general Puig Samper, per qui sentia una particular estima. A aquest pronunciament es van sumar tropes de Santiago de Compostella, Vigo i Pontevedra, les d'aquestes dues ltimes citats sota el comandament de Leoncio Rubn de Celis. 

El dia 15 es van reunir a Santiago els presidents de les juntes locals, recin establertes, per a constituir amb carcter provisional la Junta de Govern de Galcia, de la qual Po Rodrguez Terrazo va ser designat president i Antoln Faraldo, secretari. Rubn i Sols van ser nomenats mariscals de camp, per l'elecci de Sols com capit general de Galcia el 22 d'abril, amb el comandament suprem sobre tots els exrcits revoltats, va provocar que Rubn es retirs de la revolta, encara que segons alguns autors, i arran de la seva actuaci posterior, s possible que ja hagus decidit desvincular-se de la revolta. 

El 23 d'abril, en la batalla de Cacheiras, Sols va ser derrotat per les tropes de Manuel Gutirrez de la Concha. Es va refugiar a Santiago de Compostella, per va acabar lliurant-se a les tropes lealistas. Va ser jutjat en Carral, on va morir afusellat amb onze dels seus oficials, coneguts com a mrtirs de Carral. El 27 d'abril es rendien els revoltats de Lugo, i es posava fi a la revolta.

Bibliografia.
 La Revolucin Gallega de 1846, F. Tettamancy, Imprenta Regional de Carr (1908).
 Los Mrtires de Carral, F. Tettamancy Gaston, Imprenta fotogravado de Ferrer (1912).
 Episodios Gallegos, Manuel Cass Fernndez, Ediciones Galicia (1953).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276065" title="Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials (UB)" nonfiltered="3118" processed="3101" dbindex="108226">
La Facultat de Cincies Econmiques de la Universitat de Barcelona va ser fundada l'any 1450 i est situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona.

 Cronologia .
1450 - Alfons el Magnnim funda la Facultat d'Econmiques de la Universitat de Barcelona;
1717 - Felip V de Borb, tanca la Universitat de Barcelona i signa els Decrets de Nova Planta;
1837 - Torna a obrir la Universitat de Barcelona, desprs de la protesta de Canaletes.;

 Departaments .
Histria i Institucions Econmiques;
Poltica Econmica i Estructura Econmica Mundial 	;
Sociologia i Anlisi de les Organitzacions;
Matemtica Econmica, Financera i Actuarial 	;
Teoria Sociolgica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Cincies Socials;
Comptabilitat 	;
Economia i Organitzaci d'Empreses 	;
Teoria Econmica;
Econometria, Estadstica i Economia Espanyola 	;
Economia Poltica i Hisenda Pblica;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276066" title="Essncia" nonfiltered="3119" processed="3102" dbindex="108227">


L'essncia s un concepte filosfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substncia que el fan ser el que s, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat. L'essncia es contrasta amb l'accident, que sn les propietats que es tenen de forma contingent, sense els quals es pot mantenir la identitat. El concepte d'essncia s'origina amb Aristtil, que va utilitzar l'expressi grega to ti n einai, literalment 'el que ha de ser', o a vegades la frase escurada to ti esti, literalment 'el que s', per expressar la mateixa idea. Aquesta frase va suposar tantes dificultats pels traductors al llat que van encunyar la paraula essncia per a designar l'expressi completa. Per a Aristtil i els seus seguidors escolstics la noci d'essncia est estretament lligada a la de definici (horismos).  

En la histria del pensament occidental, l'essncia ha estat un concepte til per a les doctrines que tendeixin a individuar les diferents formes d'existncia, aix com les diferents condicions d'identitat per a objectes i les seves propietats. Des d'aquest punt de vista eminentment lgic, el concepte ha bastit una forta base terica a tota la famlia de teories lgiques basades en l'existncia de "mons possibles", una analogia feta per Leibniz i desenvolupada cap a una forma lgica per diversos autors, des de Carnap fins a Kripke, que desprs seria qestionada per filsofs com Quine.

Referncies.


Vegeu tamb.
Essencialisme;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276067" title="Nicmedes Pastor Daz" nonfiltered="3120" processed="3103" dbindex="108228">
Nicomedes Pastor Daz Corbelle (Viveiro, Lugo, 15 de setembre de 1811   Madrid, 22 de mar de 1863), escriptor, periodista i poltic gallec del Romanticisme. 
Biografia. 
Va crixer en el si d'una famlia nombrosa. El seu pare, Antonio Daz, ocupava un lloc d'oficial administratiu de l'Armada, i amb el temps va arribar a ser titular de la comptaduria de correus de Lugo. La mare era Mara Corbelle. Nicomedes va ingressar en el Seminari conciliar de Viveiro i desprs al de Mondoedo en 1823. Quatre anys ms tard va marxar a estudiar Lleis en la Universitat de Santiago de Compostella, on va comenar la seva activitat potica. Li va afectar el tancament de les universitats decretat per Ferran VII i el seu ministre Francisco Tadeo Calomarde en 1832. Llavors es va traslladar a Alcal d'Henares per a prosseguir els seus estudis, i all va obtenir el ttol d'advocat en 1833. 

Els seus valedors fen la societat madrilenya van ser, Manuel Fernndez Varela, el general Manuel de Latre i l'acadmic Manuel Jos Quintana. Per mediaci d'aquest va conixer Juan Donoso Corts, Juan Nicasio Gallego, Ventura de la Vega, Jos de Espronceda, Mariano Jos de Larra, Serafn Estbanez Caldern i altres, entre els quals es trobava el qual anys ms tard seria el seu gran amic i protegit, Jos Zorrilla. Va freqentar en aquells dies la tertlia d'El Parnasillo i va publicar en diverses revistes madrilenyes, com El Artista, La Abeja i El Siglo, on va estar en la redacci amb Antonio Ros de Olano i Jos de Espronceda.  Conservador i monrquic; lleial a Mara Cristina, enemic d'Espartero, a qui va atacar des del setmanari El Conservador (1841), peridic fundat per ell, Antonio Ros Rosas, Joaqun Pacheco i per Francisco de Crdenas. En 1835 collabora en la refundaci de l'Ateneu i en aquest mateix any Javier de Burgos, en aquell temps ministre, va nomenar Pastor Daz, per mediaci del general Latre, oficial del ministeri de Governaci a Cceres, comenant aix una imparable carrera poltica. Aquest mateix any Salustiano Olzaga el va recomanar per al Ministeri de Governaci i va ser nomenat Secretari Poltic de Santander. Els seus compliments serveis en aquesta plaa i la seva negativa a participar en els sacsejaments poltics de l'anys 36, li van valer el nomenament d'Oficial del ministeri de la Governaci, i un any ms tard, en 1837, el de Cap Poltic de Segvia. 

El 1839 va ser nomenat per a aquesta dignitat a Cceres, ciutat en la qual redacta un fams Manifest. Des d'all, dna suport obertament la Constituci de 1837. Quan va esclatar el pronunciament de setembre de 1840, va ser comissionat a Valncia per a parlar amb la regente Maria Cristina i sollicitar-li la formaci d'un govern d'unitat nacional que tracts de salvaguardar els interessos pblics ms enll de les lluites partidistes. En aquesta missi va conixer al general O'Donnell. Al seu retorn a Madrid d'aquest encrrec, va ser empresonat durant dos mesos. Finalment va ser alliberat sense crrecs i va participar al costat de Rios Rosas en la defensa dels periodistes que havien estat enviats a l'exili a causa dels  esdeveniments. 

El 1841 en collaboraci amb Francisco Crdenas, va iniciar la composici de Galera de espaoles clebres contemporneos entre les quals destaquen la del Duc de Rivas, el general Diego de Len (el procs del qual i afusellament per part d'Espartero li va commoure profundament), Ramn Cabrera i Javier de Burgos. Juntament amb Francisco Crdenas, Joaqun Pacheco i Antonio de los Ros Rosas, va fundar una revista molt influent fins que va ser tancada per ordre governativa, El Conservador (1841), amb la qual projectava oposar-se, situant-se entre les files poltiques del moderantisme (sector dels puritans), a Espartero, el que li va dur a oferir els seus serveis a la Reina Governadora durant el conflicte de la Regncia; aquest acte, que li va valer una pres d'un mes i va cristallitzar el seu prestigi poltic entre els monrquics. 

Desprs del seu pas per El Correo Nacional i El Heraldo, funda el peridic El Sol al costat de Antonio de los Ros Rosas i Gabriel Garca Tassara. En aquest mitj precisament s el primer a sollicitar obertament en 1842 la majoria d'edat de la futura reina Isabel I, el que ho converteix en centre de tots els debats. Era llavors molt amic de Gabriel Garca Tassara, amb qui havia fundat El Heraldo (1842) desprs del tancament d' El Conservador. Triat diputat a Corts per la Corunya eln 1843, una vegada dissoltes aquestes renova el seu esc, encara que en aquesta ocasi per la circumscripci de Cceres, on encara es recordava el seu pas per la provncia com Cap Poltic. Ms endavant seria tamb diputat per Pozoblanco, i per Navalmoral de la Mata de Morella. Li oferiren des del sector privat la secretaria del Banc d'Isabel II. Des d'aquest lloc va crear en 1847 el Real Consell d'Agricultura, Indstria i Comer. 

Al comenament d'aquest mateix any s nomenat Sotssecretari de Governaci, i pocs mesos desprs s nomenat Ministre de Comer, Instrucci i Obres Pbliques. Tamb en 1847, el 18 de mar, va ser nomenat membre de la Reial Acadmia Espanyola de la Llengua, al costat de Hartzenbusch i Olivari, cdsa que l'apart progressivament de la poltica, encara que peridicament ser cridat a moderar les disputes entre les diferents faccions. Se centra llavors en la seva vida intellectual i tracta de convertir-se en un ms dels dedicats tranquillament al seu treball i el seu estudi, sense major notorietat pblica. Entre 1847 i 1850 va ser rector de la Universitat de Madrid i en 1856 va ser nomenat Conseller d'Estat. Va ser ministre d'Estat en 1856 amb la Uni Liberal de Leopoldo O'Donnell. En 1857 fou escollit membre de nombre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. En 1858 va ser nomenat senador del Regne. A ms de tot aix, va complir tamb diverses missions com ambaixador a Sardenya (1854) i Lisboa (1859-1861), per ja mai arribaria a arribar a un crrec de la importncia del ministeri que va ocupar en 1847. Conseller d'Estat i ministre de Gracia i Justcia de nou amb O'Donnell durant dos mesos en 1863, ja malalt i poc abans de morir el 22 de mar de 1863.

Obres.
 Poesas (1840) ;
 Alborada (1828) un dels primers poemes en gallec del segle XIX;
 "Mi inspiracin" (1828)  ;
 "Mariposa negra", (1835),  ;
 Una cita (1837),
 De Villahermosa a la China. Coloquios de la vida ntima (1855), ;
 Condiciones del Gobierno Constitucional en Espaa. Palabras de un diputado conservador sobre las principales cuestiones de nuestra situacin poltica (1846)  ;
 Los problemas del socialismo (1848-1849), ;
 La Patria (1849). ;
 Compendio Histrico-Crtico de la Jurisprudencia Romana (1842)  ;
 "Del movimiento literario en Espaa" (Museo Artstico y Literario, 1837);
 "De las novelas en Espaa" (El Conservador, 1841) ;
 
Bibliografia.
Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo espaol. Madrid: Ctedra, 1982 (3. ed.).
 
Enllaos externs.
Obres completes de Nicomedes Pastor Daz;
Antologia potica;
Biografia de Nicomedes Pastor Daz;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276069" title="Nimbacinus dicksoni" nonfiltered="3121" processed="3104" dbindex="108229">

Nimbacinus dicksoni  fou un parent primitiu del llop marsupial. Visqu entre fa 23 i 16 milions d'anys. Era un predador de cinquanta centmetres de longitud que s'alimentava d'ocells, petits mamfers i rptils. Se n'han trobat fssils molt ben preservats a Riversleigh (Austrlia).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276072" title="Merc Bayona i Codina" nonfiltered="3122" processed="3105" dbindex="108230">
Merc Bayona i Codina va nixer als Hostalets d'en Bas, el 3 de juliol de 1903, a la casa pairal dels Carbonell. T publicades poesies al setmanari olot La tradici Catalana i al llibre Les cinc branques. Casada, va viure sempre amb els fills a la masia pairal del seu marit, la Pruenca. Va escriure poesia fins als darrers dies de la seva vida, per la seva etapa ms intensa va de l'any 1923 al 1927. Amb els seus versos va cantar la senzillesa de la terra i dels boscos que la voltaven. Va morir a Cogolls, el 30 de setembre de 1972.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276077" title="Consell de Moray" nonfiltered="3123" processed="3106" dbindex="108231">


Moray (pronunciat Murray en angls, Moireibh o Moireabh en galic escocs) s un dels 32 consells d'Esccia. Es troba situat al nord-est del pas, amb lmits amb el Moray Firth (o fiord de Moray) i amb els consells d'Aberdeenshire i Highland.

 Ciutats i viles .
 Aberlour, Alves, Archiestown, Arradoul, Auchenhalrig;
 Bogmoor, Broadley, Buckie, Burghead;
 Clochan, Craigellachie, Cullen, Cummingston;
 Dallas, Deskford, Dipple, Drybridge, Dufftown, Duffus, Dyke;
 Elgin;
 Findhorn, Findochty, Fochabers, Forres, Fogwatt;
 Garmouth;
 Hopeman;
 Ianstown, Inchberry;
 Keith, Kingston, Kinloss;
 Lhanbryde, Longmorn, Lossiemouth;
 Mosstodloch;
 Nether Dallachy, Newmill;
 Ordiquish;
 Portgordon, Portknockie;
 Raffan, Rafford, Rothes, Rothiemay;
 Spey Bay;
 Tomintoul;
 Unthank, Upper Dallachy, Urquhart;

 Poltica .

El consell de Moray va ser creat el 1996 en aplicaci de la  Local Government etc. (Scotland) Act del 1994 amb els lmits de l'antic districte de Moray.

Desprs de les eleccions de maig del 2007 la composici del consell s:



El consell de Moray s controlat per una coalici entre els Independents i els Conservadors.

Economia.
Ocupaci.
La poblaci ocupada de Moray era el 2003 d'unes 40.000 persones, d'aquestes 34.000 eren empleats i uns 6.000 autnoms. Dels 34.000 empleats , el 31% treballava al sector pblic i noms el 18% de les feines eren de tipus directiu o professional.

Activitat econmica.
La RNB de Moray va ser de 1,26 bilions de lliures el 2003 (14.500  per habitant), el que suposa que va va quedar un 6% per sota de la mitjana d'Esccia i un 12% per sota de la mitjana del Regne Unit

La estructura de la producci mostra un pes important del sector de la indstria alimentria (begudes, conserves i galetes) i del sector pblic. Del total de la RNB el 19% correspon al sector de les begudes i l'alimentaci (que noms representa el 2% a nivell d'Esccia), Moray produeix el 9% del total de productes alimentaris i begudes d'Esccia. Altres sectors importants sn el turisme, els productes forestals, productes txtils i productes metllics especials. Els serveis empresarials representen el 15% de la RNB (19% per al conjunt d'Esccia).

Notes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276078" title="Xohan Manuel Pintos Villar" nonfiltered="3124" processed="3107" dbindex="108232">
Xohan Manuel Pintos Villar (Pontevedra, 1811 - Vigo, 1876) fou un escriptor i lexicgraf gallec. Va estudiar humanitats amb els dominics de La Corunya i Dret a la Universitat de Santiago de Compostella. Va ser jutge an Cambados i Pontevedra. Registrador de la propietat a Vigo. Autor d' A gaita galega (1853), en prosa i vers, dividida en set parts, en les quals va reconstruint la videa camperola gallega, intentant reflectir les variants del parla popular gallega. Destaca el seu idilli buclic en vers "Antonio y Margarita". 

Es considera a Pintos, al costat del poeta social Manuel Curros Enrquez, Eduardo Pondal i Rosala de Castro, un dels impulsors del Rexurdimento. Com a filleg va reunir molts materials lxics fins a un total de catorze mil veus, per no va arribar a publicar-los. Una cpia manuscrita d'al voltant de 1865 es conserva en la Reial Acadmia Gallega amb el ttol Vocabulario gallego-castellano. Hi ha notcies que Pintos va comenar aquest treball en 1853. N'hi ha una versi electrnica deguda a Margarita Neira Lpez i Xess Riveiro Costas. Pintos es declarava a favor de crear una koin, o llengua comuna, en comptes de promocionar a llengua literria qualsevol dels dialectes gallecs, l'es portar a terme per la Reial Acadmia Gallega fundada en 1906.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276081" title="Carlo Maria Caracciolo" nonfiltered="3125" processed="3108" dbindex="108233">
Carlo Maria Caracciolo, duc de San Giorgio ( - Barcelona, 26 de gener de 1641) fou un militar del regne de Npols.

Fill de Gerolamo Maria Caracciolo, a la Guerra dels Segadors va participar en la presa de Tortosa, la batalla del coll de Balaguer, la batalla de Martorell i posteriorment en la batalla de Montjuc el 26 de gener de 1641, en la que va morir a mans de Manuel d'Aux Borrellas.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276082" title="Thylacinus potens" nonfiltered="3126" processed="3109" dbindex="108234">

Thylacinus potens  fou una de les espcies ms grans de la famlia Thylacinidae, atenyent la mida d'un llop. Visqu a Austrlia fa 10-8 milion d'anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276085" title="Parc Nacional de Boodjamulla" nonfiltered="3127" processed="3110" dbindex="108235">
El Parc nacional Boodjamulla, anteriorment conegut com Lawn Hill National Park, s un parc nacional situat a Queensland, (Austrlia), i est a 1.837 km al nord-oest de Brisbane.

Dins del parc es troben els camps de fssils de Riversleigh, lloc que forma part del Patrimoni Mundial de l'UNESCO. Al parc es troben diversos rierols, gorges i serralades calcries. La gorja de Lawn Hill Gorge, soscavat pel rierol Lawn Hill s un ric oasi de vegetaci tropical. A la gorja hi ha cocodrils d'aigua dola. El procs d'erosi sobre les muntanyes calcries i de llim ha produt gran quantitat d'interessants accidents geogrfics com grutes i formacions rocoses.

La regi ha estat habitada pel poble aborigen waanyi durant, almenys, 17.000 anys i l'anomenen Boodjamulla, que vol dir "pas de la serp arc iris". La gorja de Lawn Hill s un lloc sagrat per als waanyi, els qui actualment participen en el control del parc.

En temps recents, la regi ha estat la principal zona productora de bestiar de Queensland.

La zona arqueolgica de Riversleigh, dins del parc, est classificat com a Patrimoni de la Humanitat i cont gran quantitat de restes fssils, ossos d'animals de prop de 25 milions d'anys que es van preservar en diverses capes sedimentries.

El desembre de 2006 les autoritats van tancar l'accs al parc a causa dels incendis forestals que van consumir ms de 60.000 ha dins i als voltants del parc.

 Vegeu tamb .
 Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'sia i Oceania;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276086" title="Manuel Leiras Pulpeiro" nonfiltered="3128" processed="3111" dbindex="108236">

Manuel Leiras Pulpeiro (Mondoedo, 1854 - 1912) fou un escriptor gallec. Va estudiar Llat i Humanitats en el seminari de la seva ciutat natal, i Medicina a Madrid. Va exercir la Medicina a Mondoedo, amb un gran reconeixement popular. 

Republic, va ser President del Comit Republic Federal de Mondoedo Liberal. Anticlerical, el seu tarann li va crear nombroses dificultats a Mondoedo, seu episcopal, aconseguint mantenir les seves conviccions amb total fermesa. Va rebutjar el nomenament de membre de la Reial Acadmia Gallega per creure no merixer-lo, per don a aquesta instituci important material per ell recollit. Va escriure un sol llibre, Cantares Gallegos, amb poemes de tipus popular i de temtica costumista, patritica i stira anticlerical, on eleva a la categoria de mite a figura del Mariscal Pardo de Cela. 
 
Cant a Mondoedo i a les seves terres, a Galcia i als seus problemes. Les seves restes van rebre sepultura en el cementiri civil de Mondoedo. Pocs anys desprs de la seva mort es van recopilar en una edici les Obres Completes les composicions que havia deixat indites. Se li va dedicar en 1983 el Dia de les Lletres Gallegues. 

Enllaos externs.
Mondoedo. Informaci sobre Manuel Leiras Pulpeiro;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276093" title="Nefit VIII de Constantinoble" nonfiltered="3129" processed="3112" dbindex="108237">
Nefit VIII (1832 -   1909). Patriarca de Constantinoble del 1891 al 1894.

Patriarca Ecumnic de Constantinoble des del 8 de novembre del 1891 fins al 6 de novembre del 1894.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276096" title="Marcial Valladares Nez" nonfiltered="3130" processed="3113" dbindex="108238">
Marcial Valladares Nez (Vilancosta, A Estrada, Pontevedra, 14 de juny de 1821 - 20 de maig de 1903)fou un erudit, lexicgraf, periodista i escriptor gallec. s autor de la primera novella moderna en llengua gallega, Maxina ou a filla esprea. Va nixer en el si d'una famlia acomodada. Va cursar la carrera de Dret a la Universitat de Santiago de Compostella, llicenciant-se en 1844, encara que es va dedicar simultniament al periodisme, la poltica i la literatura. Es va retirar en 1866 al seu lloc natal per a consagrar-se a les lletres. Va abandonar tamb les activitats poltiques, a les quals havia dedicat part de les seves energies durant algun temps i en el curs de les quals va arribar a ser diputat 
Obra. 
 Com a estudis de la llengua, s autor d'un diccionari gallec-castell amb 11.000 vocables que va recollir entre 1850 i 1884, al que va incorporar com referncia 240 cantigas i 460 textos en prosa, en la seva majoria literatura popular. ;
 Com a poeta, una de les seves composicions ms excellents duu el ttol de Soidades. Est escrita en hendecasllabs de tipus sentimental. Van aparixer desprs A fonte do Pico Sacro, d'accent didctic, i A castaeira a Santiago, monleg de certa qualitat. De la seva autoria s tamb una srie de cants de tipus popular, que va titular Vilancosta. ;
 Com a novellista va venir a ser, cronolgicament, el primer autor del Rexurdimento. Escriv Maxina ou a filla esprea, novella inicial de la narrativa en llengua gallega. ;

Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1970.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276105" title="Manuel Lugrs Freire" nonfiltered="3131" processed="3114" dbindex="108239">
Manuel Lugrs Freire (Sada, 11 de febrer de 1863 - La Corunya, 15 de febrer de 1940) va ser un escriptor i activista galleguista, director o cofundador, entre moltes altres, de la Escola Regional de Declamaci, de la Reial Acadmia Gallega i de les Irmandades da Fala. El seu pare tenia un magatzem de sal al port, per ho va perdre per problemes administratius, pel que de seguida van arribar les dificultats econmiques. Aix, a l'acabar els estudis primaris, es va veure obligat a estudiar per a escriv en l'ajuntament d'Oleiros, fins a on anava caminant des de la seva casa a Soeiro, una parrquia de Sada. En aquesta poca escriu Nociones generales de mitologa. 

Va emigrar a Cuba als vint anys, cridat pel seu germ major Plcido. All va treballar com comptable en la signatura Otamendi Amiel, va formar part del Centre Gallec des de 1884 i fou el director (i fundador) del primer peridic americ redactat ntegrament en gallec A gaita galega (1885-1889), desprs de collaborar amb El Eco de Galicia de Waldo lvarez nsua, en el que la seva primera collaboraci havia estat un poema titulat Nostalgia. La declaraci de principis apareix en el seu article O noso pensamento. Va collaborar en A gaita gallega durant les primeres sis lliuraments per, barallat amb Ramn Armada, la va deixar. Va ser tamb vocal de la junta directiva del Centre Gallec de L'Havana. A Cuba va publicar Soidades (poesies prologades per Manuel Curros Enrquez), el primer captol de la novella curta O penedo do crime i A costureira da vila, obra de teatre costumista que tamb es va representar. Va escriure tamb l'obra De Galicia a Lavapis, en resposta la una obra que pretenia ridiculizar els gallecs. 

Va tornar a Galcia en 1896 acompanyat de la cubana d'ascendncia espanyola Concepcin Orta Iglesias, es va installar a La Corunya i va continuar la seva labor literria, mentre que seguia treballant com a comptable. Va ingressar en la Societat Annima Aiges de La Corunya, de la qual va anar soci accionista i primer empleat. Es va relacionar amb els regionalistes corunyesos, prenent part en totes les activitats galleguistes del moment, com la Cova Cltica, juntament amb Murgua, Pondal i altres. En 1897 va entrar en la directiva de la Liga Galega da Crua, presidida per Salvador Golpe, com secretari. En 1898 va nixer la seva filla Socorro i va morir la seva dona, cosa que li va causar una forta depressi. En 1901 va publicar Noitebras, llibre de poemes en la qual barreja pessimisme personal i composicions d'intenci social i mtica. A l'any segent es va casar amb Purificaci Gonzlez Varela, germana del pintor i escriptor regionalista Urbano Gonzlez, amb la qual tindria cinc fills. Va licitar per la creaci de la Escola Regional de Declamaci (1903), que va fundar amb Galo Salinas, de la qual fou el president. 

Va tenir com especial preocupaci la de subministrar textos a la nova entitat, amb un gran afany a retirar a la literatura gallega del costumisme predominant. Tots els seus textos tenen una forta crrega reivindicativa. L'Escola es va presentar amb una pea de Galo Salinas i, durant l'any que va estar en funcionament, la totalitat dels muntatges van anar sobre obres del propi Lugrs Freire: A Ponte (1903), Minia (1904) i Mareiras (1904). Lugrs Freire fou el primer autor teatral gallec a utilitzar la prosa. s tamb el mxim representant del teatre social o de tesi.

En 1904 va participar en la fundaci de l'Associaci de la Premsa de La Corunya i en 1906 de la Reial Acadmia Gallega. Fou tamb el primer a utilitzar el gallec en un mtin: va ser el 6 d'octubre de 1907 a Betanzos, en un acte del sindicat Solidaritat Gallega, del que tamb havia estat fundador. Va participar en molts altres actes pblics en la comarca de La Corunya. En 1908 va passar a ser membre del Consell Redactor d' A Nosa Terra, publicaci en la qual apareixerien des del primer nombre (4 d'agost) una srie de contes populars sota el ttol genric de A carn do lar ("Al costat de la llar"). Abandonat el teatre, va reprendre la poesia i va escriure tamb nombrosos relats curts, que va reunir en 1909 en Contos de Asieumedre. En 1916 va participar en la creaci de la Irmandade da Fala de La Corunya.

En 1919, com suplement del peridic El Noroeste, va publicar Versos de loita, per el seu millor llibre potic va ser Ardencias (1927), que est dedicat a la joventut gallega. En 1922 va publicar una Gramtica do idioma galego, seguidora de la Gramtica de Sao e Arce, per la primera en gallec, i a l'any segent va ingressar com soci corresponent en el Seminario de Estudos Galegos amb un discurs sobre Pondal. El 5 de maig de 1924 va ser nomenat fill predilecte de Sada. En 1930 va participar en l'elaboraci del programa del Partit Autonomista Republic Agrari per a la campanya electoral i en la constituci de la Federaci Republicana Gallega. En aquest any tamb se li va dedicar un carrer en la seva vila natal. Al maig de l'any segent, va participar en la redacci de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Galcia promogut pel Seminari de Estudos Galegos i al desembre en la redacci dels estatuts del Partit Galleguista. En 1932, juntament amb Alexandre Bveda, va redactar l'avantprojecte definitiu de l'Estatut, per encrrec de l'Assemblea de Municipis de Galcia. El 28 d'abril de 1934 va ser nomenat president de la Reial Acadmia Gallega, per va renunciar el 20 d'agost de l'any segent per problemes de salut. Poc abans havia participat com orador en l'acte d'inauguraci del monument a Curros Enrquez a La Corunya, junt del president de la Repblica, Niceto Alcal Zamora. Tamb va ser nomenat soci de mrit del Istituto Histrico do Minho, de Viana do Castelo (Portugal). La seva labor periodstica va anar tamb extensa. Va signar amb els pseudnims de Asieumedre, L.O. Gris, K. oto i Roque de les Marias.

Lugrs Freire va morir a La Corunya a l'any d'iniciar-se la Guerra Civil, enmig de la persecuci de l'activitat galleguista i el drama de veure dos fills en bndols distints de la guerra, a causa de les circumstncies: Secundino en el Cinqu Regiment en Madrid i Urbano Lugrs, que desprs destacaria com a pintor, reclutat pels revoltats. Est enterrat en el cementiri de San Amaro. El Dia de les Lletres Gallegues de 2006 va estar dedicat a Manuel Lugrs Freire.

 Obra .
 Soidades: versos en gallego, 1894;
 Noitegras: poesas, 1901;
 A ponte: drama en dous actos en prosa, 1903;
 Mareiras: drama en tres actos en prosa, 1904;
 Minia: drama n-un acto en prosa, 1904;
 Esclavit: drama en dous actos en prosa, 1906;
 Contos de Asieumedre, 1908 (8 cuentos), 1909 (28 contes);
 O pazo: comedia en dous actos, en prosa, 1916;
 Estadea: comedia en duas xornadas en prosa, 1919;
 Versos de loita, 1919;
 Gramtica do idioma galego, 1922 i 1931;
 Ardencias, 1927;
 As Marias de Sada: homenaxe a Sociedade Sada y sus Contornos, 1928;
 A carn do lar, 1970;

 Bibliografia .
 Xabier Campos Villar: Dicionario Manuel Lugrs Freire;
 Xabier Campos Villar: Lugrs Freire. Unha biografa;
 Xabier Campos Villar: A obra narrativa en galego de Manuel Lugrs Freire ISBN 84-453-4218-5;
 Francisco Pillado Maior: Na outra banda da ponte;
 Xos Manuel Fernndez Costas: Manuel Lugrs Freire: a fe na causa;
 Ramn Nicols: Vida e obra;
 Henrique Rabual: Manuel Lugrs Freire;

 Enllaos externs .
  Especial de la Real Academia Galega ;
  Article al web de l'IES "As Lagoas" d'Orense  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276112" title="Commutador de creuament" nonfiltered="3132" processed="3115" dbindex="108240">


El commutador de creuament t quatre punts de connexi i tal com el seu nom indica serveix per creuar circuits elctrics.

Aplicaci.
S'utilitza a les installacions elctriques per fer circuits commutats que permetin encendre i apagar un llum d'una de ms de 2 punts.

Muntatge.
Els commutadors de creuament s'installen en els punts intermedis del circuit de commutaci i als extrems es munten commutadors normals de tres punts de connexi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276113" title="Cova Cltica" nonfiltered="3133" processed="3116" dbindex="108241">
Cova Cltica va ser el nom que va rebre una tertlia que mantenien un grup de intelectuals gallecs regionalistes, que es reunien en la botiga d'Uxo Carr Aldao per a debatre sobre temes relacionats amb Galcia. La Cova Cltica va ser una de les tantes expressions culturals del Rexurdimento, sorgit al voltant del tercer quart del segle XIX, que va revitalitzar la cultura de Galcia i que el seu detonant es troba en la publicaci d'obres en gallec d'autors com Valentn Lamas Carvajal i del propi Manuel Murgua, i el primer referent del qual en el temps es troba a Rosala de Castro. L'establiment en qesti, era el mateix que utilitzs en el seu moment Andrs Martnez Salazar com a editorial, i que estava situat (tal com informa Ricardo Carvalho Calero) primer al carrer Rego de Auga, desprs en el nombre 30 del Carrer Real de La Corunya, i desprs novament a Rego de Auga. 

El nom de Cova Cltica va tenir el seu origen en un acte de sarcasme: en el segle XIX, Manuel Murgua va difondre la idea que el fons tnic del poble gallec havia de ser buscat entre els cltics. Aquest corrent rep el nom de celtisme, i sobre ella es va fundar tota la poesia d'Eduardo Pondal. Per contra, el pontevedrenc Celso Garca de la Rega, defensava que eren els grecs els quals havien generat el paper atribut per Murgua als celtes. Per aquest motiu, es va anomenar a aquest grup d'erudits com A Cova Cltica. Ms els contertulis es van apoderar d'aquest nom i ho van traduir al gallec, per a passar a anomenar-se des d'aquell moment, A Cova Cltica, nom amb el qual ha passat a la histria. L'rgan de difusi d'aquest grup va ser la Revista Gallega, de Galo Salinas. Alguns dels seus integrants foren: Uxo Carr Aldao, Manuel Murgua, Andrs Martnez Salazar, Xos Prez Ballesteros, Evaristo Martelo Paumn, Francisco Tettamancy, Salvador Golpe Varela, Florencio Vaamonde Lores, Eladio Rodrguez Gonzlez, Manuel Lugrs Freire, Galo Salinas, Xos Baldomir,... La Cova Cltica va estar ntimament vinculada a la constituci de la Reial Acadmia Gallega, de manera que tots llurs integrants en foren anomenats acadmics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276115" title="Uxo Carr Aldao" nonfiltered="3134" processed="3117" dbindex="108242">
Uxo Carr Aldao (La Corunya, 1859 - id., 1932) fou un llibreter i escriptor gallec. Es va fer crrec en 1891 de la llibreria d'Andrs Martnez Salazar i de la impremta de Domingo Puga, on tenia lloc una tertlia galleguista, coneguda com a Cova Cltica, de la qual Uxo Carr era el principal animador. A la seva impremta van aparixer gran part dels llibres dels autors gallecs de l'poca. Va ser membre de la Lliga Gallega (1897) i de Solidaritat Gallega (1907), i va ser un dels fundadors de la Reial Acadmia Gallega, aix com membre de la Reial Acadmia de la Histria. 

 Obra .
Brtemas (1896);
Rayolas (1898);
Apuntes para la historia de la imprenta y el periodismo (1901);
La literatura gallega en el siglo XIX (1903);
Sacrificio (1904);
Influencia de los catalanes en el progreso de la industria pesquera en Galicia (1904);
Catecismo solidario (1907, amb Juan Beltrn, en gallec);
Idioma y literatura de Galicia (1908);
Guerra de la Independencia en Galicia. El alzamiento contra los franceses (1908);
Literatura gallega (1911);
Influencias de la literatura gallega en la castellana (1915);
Contos da forxa (1919);
A Terra chama (1925);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276116" title="Lliga Gallega (La Corunya)" nonfiltered="3135" processed="3118" dbindex="108243">
La Lliga Gallega va ser un grup poltic regionalista liberal gallec fundat el 1897 a La Corunya, presidit per Manuel Murgua i dirigit per un comit integrat per Manuel Lugrs Freire, Uxo Carr Aldao i Salvador Golpe que en 1898 van redactar els seus estatuts, ntegrament en gallec. Demanava  la constituci d'una autonomia per a Galcia de la mateixa manera que era concedida a Cuba i Puerto Rico. Waldo lvarez Insua va ser el president en 1899. Desprs de 1900 va tenir escassa activitat, encara que va sobreviure fins a 1907. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276121" title="Batalla d'Elchingen" nonfiltered="3136" processed="3119" dbindex="108244">

Batalla de les guerres napoleniques que tingu lloc el 14 d'octubre del 1805 a la plana d'Elchingen, Baviera, al nord-est d'Ulm, (Alemanya).

S'enfrontaren el mariscal Ney i els seus 17.000 homes als 16.000 soldats austracs dirigits pel mariscal de camp ("Feldmarschall-Leutnant") Graf von Riesch. El resultat de la batalla fou una clara victria francesa, que fou seguida per una nova derrota de les forces de la Tercera Coalici a la batalla d'Ulm.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276122" title="Club Sol de Amrica" nonfiltered="3137" processed="3120" dbindex="108245">

El Club Sol de Amrica s un club esportiu, destacat en futbol, de la ciutat d'Asuncin, Paraguai, situat al Barrio Obrero.

Va ser fundat el 22 de febrer de 1909. Juga a l'estadi Luis Alfonso Giagni, tamb conegut com Ciudad de Villa Elisa.

 Palmars .
Lliga paraguaiana de futbol (2): 1986, 1991;
Segona divisi paraguaiana de futbol (3): 1965, 1977, 2006;
Torneo Repblica (1): 1989;

 Jugadors destacats .
 Carlos Bonet;
 Luis Cristaldo;
 Dante Lpez;
 Enrique Vera;
 Justo Villar;
 Pablo Zeballos;

 Entrenadors destacats .
  Ferenc Pusks;
 Sergio Markarin;
 Ever Hugo Almeida;

 Secci de basquetbol .
El Sol de Amrica tamb disposa d'una secci de basquetbol que juga a la primera divisi del pas.
 Palmars .
Lliga paraguaiana de bsquet (8): 1982, 1983, 1984, 1995, 1996, 1998, 1999, 2007.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276125" title="Solidaritat Gallega" nonfiltered="3138" processed="3121" dbindex="108246">
Solidaritat Gallega va ser una organitzaci poltica regionalista gallega activa entre 1907 i 1912. Desprs del triomf electoral de Solidaritat Catalana el 1906, a Galcia augmenten els contactes entre les forces de l'oposici per a l'establiment d'una fora poltica que aglutins als sectors contraris al turnisme. En l'estiu de 1907, 42 persones signaren el Manifest Solidari que donaria origen a Solidaritat Gallega, on s'uniren els republicans dirigits per Jos Rodrguez Martnez, els republicans federals de Bruno Barcia, els tradicionalistes de Juan Vzquez de Mella i els regionalistes de Manuel Murgua, Galo Salinas i Uxo Carr Aldao. L'anticaciquisme i el suport a l'associacionisme agrari van ser els dos pilars de l'organitzaci. 

Sota el seu patrocini es van formar 400 societats agrries, en 1911 solament 85 romanien afiliades a l'organitzaci. A les eleccions municipals de 1910 van obtenir 258 consellers en la provncia de la Corunya, per les diferncies entre els membres de l'organitzaci en va impedir la consolidacia. Solidarismo gallego, el seu rgan oficial, va aparixer al desembre de 1907.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276129" title="Lois Amado Carballo" nonfiltered="3139" processed="3122" dbindex="108247">
Lois Amado Carballo (Pontevedra, 1901 - id., 1927) fou un escriptor gallec. Va cursar estudis de Filosofia i Lletres a Santiago de Compostella, per sense arribar a finalitzar-los. En 1920 es va traslladar a Madrid amb la idea de dedicar-se al periodisme, cosa que noms aconsegueix parcialment. Duu una vida bohmia i assisteix l'algunes tertlies literries. De tornada a Pontevedra, en 1922 va fundar juntament amb Xon Vidal Martnez la revista Alborada. En 1924, desprs d'exercir de mestre amb carcter inter, va ingressar com redactor de La Concordia a Vigo i desprs a El pueblo gallego. Va morir en Pontevedra als vint-i-set anys, degut a la tuberculosi.

En 1982 se li dedic el Dia de les Lletres Gallegues.

 Obra .
 Maliaxe (Pontevedra, 1922) ;
 Os pobres de Deus (1925) ;
 Proel (Pontevedra, 1927) ;
 O galo (1928);
 Obras en prosa e verso (Vigo, 1970);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276133" title="Elchingen" nonfiltered="3140" processed="3123" dbindex="108248">
Elchingen s un municipi de Baviera, Alemanya, a uns 7 kilmetres al nord-est d'Ulm. Es constitu el dia 1 de maig del 1978 pel reagrupament de tres municipis fins llavors independents: Oberelchingen, Unterelchingen i Thalfingen.

Elchingen s conegut sobretot per haver estat l'escenari de la Batalla d'Elchingen, preludi de la Batalla d'Ulm el 1805, trobant-se el seu nom inscrit a l'Arc de triomf de l'toile a Pars. L'estiu del 1806, el mariscal Ney fou nomenat "duc d'Elchingen", ttol establert per Napole.

En l'actualitat, sobre el territori d'Elchingen s'hi troba l'encreuament "Kreuz Ulm " de les autopistes A7 i A8.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276140" title="12 de Octubre Football Club" nonfiltered="3141" processed="3124" dbindex="108249">

El 12 de Octubre Football Club s un club de futbol de la ciutat d'Itaugu, Paraguai.

 Histria .
El club va ser fundat el 14 d'agost de 1914. En els seus inicis particip a les lligues de l'interior on guany molts torneigs fins que va ascendir a la primera divisi paraguaiana el 1997. L'any 2002 guany el Torneo Apertura.

 Palmars .
Segona divisi paraguaiana de futbol (1): 1997;
Lliga d'Itaugu (14): 1924, 1926, 1927, 1977, 1980, 1983, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1991, 1993, 1995;

 Jugadors destacats .
  Salvador Cabaas;
  Luis Alberto Monzn;
  Freddy Bareiro;
  Dario Vern;
  Julio Csar Enciso;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276143" title="Fermn Bouza Brey" nonfiltered="3142" processed="3125" dbindex="108250">
Fermn Bouza-Brey (Ponteareas 1901 - Santiago de Compostella 1973) fou un historiador, etngraf i escriptor gallec. En 1919 va publicar el seu primer article, Teatro de antao en Santiago en castell. Va ser un dels fundadors del Seminari d'Estudis Gallecs en 1923 i a l'any segent comena a escriure per primera vegada en gallec amb l'article Os estudantes ao arcebispo. Collaborador en revistes com Cristal, Resol o Ns. 

Jutge des de 1929, durant la Guerra Civil va ser separat de la carrera per galleguista fins que en 1938 va ser rehabilitat com jutge de Vielha, per a passar desprs a A Estrada. Va ingressar en la Reial Acadmia Gallega en 1941. A pesar de la dictadura, va continuar la seva labor d'investigaci en la secci d'Arqueologia i Prehistria de l' Instituto Padre Sarmiento. La seva producci ms excellent s dintre del mn cientfic. La seva investigaci se centra principalment en la prehistria i arqueologia de Galcia, encara que tamb va atendre camps com la epigrafia, la numismtica i l'etnografia. 

D'igual manera tamb es va dedicar a l'estudi bibliogrfic d'escriptors gallecs. Destaquen els seus articles sobre Rosala de Castro. Com poeta destaca per ser el iniciador del neotrovadorisme la tendncia del qual tamb va a ser seguida per lvaro Cunqueiro o lvarez Blzquez. En aquest camp s autor de Nao senlleira i Seitura. El 1992 se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues.

Obres literries.

 Cabalgadas en Salns, 1925 (narrativa);
 Nao senlleira, 1933 (poemari);
 Seitura, 1955 (poemari);

Obres cientfiques.

 Bibliografia da prehistoria galega, 1927 (de Lpez Cuevillas  i Bouza Brey);
 Prehistoria y Folklore de Barbanza, 1928 (de Lpez Cuevillas i Bouza Brey);
 La civilizacin neo-eneoltica gallega, 1931 (de Lpez Cuevillas i Bouza Brey);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276150" title="Seminari d'Estudis Gallecs" nonfiltered="3143" processed="3126" dbindex="108251">
Seminari d'Estudis Gallecs (gallec Seminario de Estudos Galegos, SEG) va ser una instituci cultural de Galcia creada pel galleguisme en 1923 per a estudiar i divulgar el patrimoni cultural gallec i per a formar investigadors. La Guerra Civil va truncar l'existncia del Seminari. Antn Losada Diguez va ser qui va tenir la idea de crear un rgan que tingus com funci posar en valor la cultura gallega, una funci que la universitat gallega de l'poca, la Universitat de Santiago de Compostella, no complia, amb programes acadmics totalment aliens a la realitat, a la histria i a la cultura gallegues. 

Aix, es va formar en la casa de Losada a Pontevedra la Xuntanza de Estudos e Investigacins Histricas e Arqueolxicas, el germen del que seria posteriorment el SEG. En una histrica junta celebrada el 12 d'octubre de 1923, a Ortoo (parrquia del concejo d'Ames), en la qual van participar nou estudiants recollint la tradici de la Junta d'Ampliaci d'Estudis promoguda per la Institucin Libre de Enseanza, s'acorda la creaci del Seminari d'Estudis Gallecs. AlL poc temps, s'integren en ell bona part de la intellectualitat galleguista que es movia al voltant de la revista Ns. 

El SEG estava estructurat en dotze seccions i utilitzava com a mtode de treball els equips interdisdiplinares. Encara que no tots els treballs realitzats ho van estar en gallec, s s cert que va anar el SEG qui per primera vegada va utilitzar la llengua gallega de manera significativa per a fer treball cientfic. Les dotze seccions i els presidents de les mateixes van ser les segents: 
Secci de Filologia , coordinador Armando Cotarelo Valledor. ;
Secci d'Art i Lletres, coordinador Alfonso Daniel Rodrguez Castelao. ;
Secci d'Etnografia, coordinador Vicente Risco. ;
Secci d'Histria, coordinador Cabeza de Len, president del Seminari de 1925 a 1934 ;
Secci de Prehistria, coordinador Florentino Lpez Cuevillas. ;
Secci de Geografia, coordinador Ramn Otero Pedrayo. ;
Secci d'Histria de l'Art, coordinador Xess Carro. ;
Secci d'Histria de la Literatura, coordinador Xos Filgueira Valverde. ;
Secci de Pedagogia, coordinador Daz Fregues. ;
Secci de Cincies Aplicades, coordinador Manuel Gmez Romn. ;
Secci de Cincies Naturals , coordinador Luis Iglesias. ;
Secci de Cincies Socials, Jurdiques i Econmiques; coordinador Lois Tobo. ;

En 1936 el SEG, desprs de tretze anys d'activitat, va ser desmantellat pel nou rgim sorgit de la revolta militar del 18 de juliol. En 1944 es va crear el Institut d'Estudis Gallecs Padre Sarmiento (dependent del CSIC) amb el patrimoni del SEG. En 1978 es va crear el Novo Seminario de Estudos Galegos, amb seu a Santiago de Compostella.

Enllaos externs.
  Novo Seminario de Estudos Galegos  ;
Web del Instituto de Estudios Gallegos Padre Sarmiento.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276154" title="Revista Ns" nonfiltered="3144" processed="3127" dbindex="108252">
Ns va ser una revista publicada en gallec entre 1920 i 1936 amb continguts literaris, lingstics, artstics, etnogrfics, filosfics i de pensament poltic. Ns va ser impulsada i dirigida per Vicente Risco, qui va buscar insistentment collaboracions de fora de Galcia per a donar-li a la revista una dimensi europea. El primer nombre va aparixer el 30 d'octubre de 1920 an Orense i all es publicarien fins al 15, desprs passaria a tenir la seva administraci a La Corunya i Santiago de Compostella, en la seu de l'Editorial Ns. La direcci va estar sempre dirigida al domicili de Risco. 

La revista, unida al pensament nacionalista, pretenia normalitzar l's del gallec i dur-lo dels usos orals fins a l'alta cultura. Fins a la publicitat que l'acompanyava era totalment en gallec. Es va intentar tamb que el disseny grfic ajuds a aconseguir aquesta dignificaci i a crear una esttica genunament gallega, pel que Risco va deixar Castelao com responsable artstic. Tractava essencialment dos mbits distints: d'una banda el descobriment de la identitat gallega, introduint lnies d'investigaci noves i contribuint a la modernitzaci metodolgica que va afectar fonamentalment a l'arqueologia, etnografia, histria i pensament; i d'altra banda la presentaci de les idees que anaven apareixent a Europa Per a aquesta fi es van explorar les cultures europees que es consideraven ms prximes a la gallega: la irlandesa (a Irlanda s'estava convertint en estat independent en aquells dies) i la portuguesa (a Portugal floria la llengua gallega). Encara amb tot, va haver una enorme presncia d'altres cultures, especialment en el cas de les centreeuropees que es relacionen amb els gustos de Risco i amb els epicentres culturals predominants en l'poca. Altres regions amb gran presncia en els articles de la revista van ser, de major a menor freqncia, Galcia i Portugal seguides de Hispanoamrica, Frana i Alemanya. A continuaci apareixen altres regions amb situacions sociolingstiques semblants a la gallega com poden ser Bretanya, Catalunya, Valncia i Anglaterra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276160" title="lvaro Cunqueiro Mora" nonfiltered="3145" processed="3128" dbindex="108253">
 
lvaro Cunqueiro Mora (Mondoedo, 22 de desembre de 1911   Vigo, 28 de febrer de 1981) va ser un novellista, poeta, dramaturg, periodista i gastrnom gallec. 

Els seus pares van ser Joaqun Cunqueiro Montenegro, boticario, i Pepita Mora Moirn. Ja de nen li agradava llegir, especialment lectures populars de l'poca com novelitas sobre Buffalo Bill i Fitz Roy. Ell mateix compte com va escriure la seva primera novella a la manera de les de l'oest en la qual els blancs parlaven en castell i els indis en gallec. Ja un poc ms major, dedicava temps per a llegir la poesia que li aconsellava el seu amic Jos Ramn Santeiro. Va estudiar batxillerat en l'Institut General i Tcnic de Lugo (1921), i all fa bona amistat amb Evaristo Correa Caldern i nxel Fole. Es va matricular en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Santiago en 1927, per la va abandonar per a dedicar-se al periodisme, i va figurar com redactor i collaborador de diversos peridics i revistes com El Poble Gallec. En la seva etapa compostelana acudia regularment a les tertlies del Caf Espanyol. Entre els seus millors amics estaven Francisco Fernndez del Riego, Domingo Garca Sabell, Gonzalo Torrente Ballester, Ricardo Carballo Calero, Carlos Maside i Xos Eiroa. Membre de primera hora del Partit Galleguista. 

En 1936 era professor a Ortigueira i va militar a Falange Espaola durant la Guerra Civil. A partir de 1937 collabora amb diverses publicacions del bndol rebel. En 1939 s'establix en Madrid com redactor del diari ABC, fins que en 1943 surt de Falange i en 1944 se li retira el carnet de periodista, acabant aqu la seva collaboraci amb el rgim franquista. En 1946 regressa a Galcia i es dedica a collaborar amb els principals peridics gallecs. Va ser un escriptor polifactic, i la seva extensa obra literria abasta els camps periodstic, potic, narratiu i teatral, aix com treballs de traducci. En lnia avantguardista va publicar els poemaris Mar ao norde (1932) i Poemes do si e do non (1933). Cantiga nova que se chama Riveira (1933) la va escriure sota l'influx de la lrica galaico-portuguesa medieval.

 


En les dcades de 1940 i 1950 va comenar a centrar-se principalment en la narrativa, i va publicar tres novelles rellevants: Merln e famlia e outras historias, As crnicas do sochantre i Se o vello Simbad volvese s illas. Aix mateix, tamb va publicar alguns llibres de relats com Xente d'aqu e de acol, Escola de mencieiros, etc. Va rebre el Premi Nacional de la Crtica en 1959 per Las crnicas del sochantre, que en realitat va ser una traducci del ja citat As crnicas do sochantre. En 1961 va ingressar en la Reial Acadmia Gallega. Aix mateix, li va ser concedit el Premi Nadal en 1968 per la novella Un hombre que se pareca a Orestes, i per Herba aqu ou acol, una collecci de poesies, el premi Frol da agua en 1979 i el Premi de la Crtica de narrativa gallega per Os outros feriantes. Tamb, com periodista, va rebre el Premi Comte de God. En 1991 se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues. 

El primer Cunqueiro va ser fonamentalment poeta, de manera avantguardista, neotrobadoresca i culturalista, i desprs de la guerra civil espanyola es va dedicar sobretot a la narrativa i al periodisme, deixant innombrables articles en peridics com Vallibria, La Voz de Galicia, El Progreso i El Faro de Vigo (peridic que a ms va dirigir). De la seva obra teatral sobresurt, O incerto senyor don Hamlet, prncipe de Dinamarca (1958). 

Obras.
En gallec;

Poemes
Mar ao Norde (1932);
Poemas do si e non (1933);
Cantiga nova que se chama Riveira (1933);
Dona do corpo delgado (1950);
A noite vai coma un ro (1965);
Palabras de vspera (1974);
Prosa
Merln e familia (1955);
Crnicas do Sochantre (1956);
Si o vello Sinbad volvese s illas (1961);

Teatre
O incerto seor Don Hamlet, Prncipe de Dinamarca (1958) ;

Relat
Escola de Mencieiros (1960);
Xente de aqu e de acol (1971);
Os outros feirantes (1979);

En castell;
Elegas y canciones (1940);
Balada de las damas del tiempo pasado (1945);
Crnica de la derrota de las naciones (1954);
Las mocedades de Ulises (1960);
Flores del ao mil y pico de ave (1968);
Un hombre que se pareca a Orestes (1969);
Vida y fugas de Fanto Fantini della Gherardesca (1972);
El ao del cometa con la batalla de los cuatros reyes (1974);
Tertulia de boticas prodigiosas y Escuela de curanderos (1976);

 Enllaos externs .

Mondoedo. Todo sobre lvaro Cunqueiro;
El portal de Mondoedo;
Poemes d'lvaro Cunqueiro;
lvaro Cunqueiro ael Centro Virtual Cervantes;
Una referncia ms breu;
Mondoedo. Ms informaci sobre lvaro Cunqueiro;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276166" title="Antn Noriega Varela" nonfiltered="3146" processed="3129" dbindex="108254">
Antonio Noriega Varela (Mondoedo, 1869 - Vivero, 1947) fou un escriptor i periodista gallec. 

A part de la seva poca d'escriptor agrarista en la revista anticaciquil Guau, guau, Noriega Varela va ser autor d'un nic poemari, Montaesas (1904), que va ser refent i ampliant mitjanant la inclusi de nous poemes fins a conformar Do ermo (1920). En aquest llibre hi ha tres tendncies fonamentals: 
 Composicions costumistes, en la lnia del segle XIX. ;
 Poemes "franciscanistes", la seva aportaci ms original, on el jo del poeta apareix noms, submergit enmig del paisatge en la recerca de l'esttica d'all ms senzill de la naturalesa. Poemes a una penya, a la rosada, a la flor del toix... Formalment aquests poemes imiten la poesia popular. La llengua usada s tamb la del poble pla. ;
 Sonets franciscanistes, que incideixen en la temtica anterior per emmarcant-la dintre del motlle mtric del sonet i afegint-li pinzellades d'influncia portuguesa. La llengua s, tamb, ms culta i elevada, amb la introducci de cultismes d'origen portugus. El poema "Toda humilde beleza" s potser el ms representatiu d'aquesta tendncia. ;

Antonio Noriega Varela va comenar el cam d'una poesia, anomenada franciscanista, neovirgilianista o humanista paisatgista, que va tenir posteriors imitadors com Daz Castro, Crecente Vega, Aquilino Iglesia Alvario i, actualment, fins i tot Uxo Novoneyra. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1969. Va traduir Virgili al gallec.

Enllaos externs.
Mondoedo. Ms informacin sobre Antonio Noriega Varela;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276167" title="Messier 50" nonfiltered="3147" processed="3130" dbindex="108255">

Messier 50 (M50 o NGC 2323) s un cmul obert a la constellaci de l'Unicorn. Va ser descobert per Charles Messier al 1772, tot i que , s possible que fos descobert abans del 1771 per Giovanni Cassini , i incls  per Odierna molt abans, al 1654. 

M50 es troba a una distncia d'uns 3.000 anys llum de la Terra. T un dimetre angular de 15x20. S'estima que posseeix prop de 200 components. L'estrella ms lluminosa del cmul es de tipus espectral B8 o B6 segons les fonts. El cmul compta amb una estrella gegant vermella de tipus M  a 7' als sud del seu centre, que contrasta amb les seves venes blanques i blaves.  Tamb cont algunes estrelles gegants grogues. La seva edat estimada s de 78 milions d'anys. 

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276169" title="Aquilino Iglesia Alvario" nonfiltered="3148" processed="3131" dbindex="108256">
Aquilino Iglesia Alvario (Abadn, Lugo, 10 de juny de 1909 - Santiago de Compostella, 1961) fou un escriptor gallec.

Biografia. 
Va estudiar en el seminari de Mondoedo i va dedicar la seva vida a l'ensenyament del llat i a la creaci potica. Va traduir al gallec textos d'autors clssics (Horaci, Tecrit de Siracusa, Tbul). La seva poesia s'incriube dintre del corrent iniciat per Noriega Varela anomenat humanisme paisatgista o neovirgilianisme, que comparteix amb autors com Daz Castro o Crecente Vega. En la seva obra es percep la petjada de la poesia clssica, del saudasisme portugus i, en menor mesura, del imaxinismo heretat de Amado Carballo i del creacionisme de Manuel Antonio. Els temes recurrents en la seva poesia sn el dolor existencial i el paisatge. 

Abans de la guerra civil va publicar Seard (1930), un poemari format per sonets en el qual el tema principal s el dolor; i Corazn ao vento (1933) on hi ha una major obertura a l'avanguarda. En 1947 apareix Cmaros Verdes, primer llibre publicat a Galcia desprs de la guerra, en el qual abandona la rima emprant preferentment l'hendecasllab blanc i se submergeix en un paisatgisme en el que la solitud s un tema fonamental. A Dia a dia (1960) domina l'actitud existencial amb contnues referncies al passat i en un to greu i reflexiu. Amb Lanza de Soled (1961) torna al sonet i la temtica se centra en l'angoixa humana enmig d'una "Noite" simblica en la qual la contraposici llum/ombra t gran importncia. En aquest mateix any publica tamb Nenias, poemes homenatge a autors gallecs i forans, moderns i antics que van des de Valeri Catul fins a Rosala. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1986. 

 Obra .
Poesia.
Searda (Lugo, 1930).
Corazn ao vento (Lugo, 1933).
Contra el ngel y la noche (Buenos Aires: Emec, 1941).
Cmaros verdes (Villagarca de Arosa: Celta, 1947).
De da a da (Villagarca de Arosa: Celta, 1960).
Nenias (Vigo: Galaxia, 1961).
Lanza de soled (Orense: Editora Comercial, 1961).
Leva o seu cantare (Villagarca de Arosa: Celta, 1964).
Cantares de Meis (Meis Poio, 1965).

Traduccions.
Horaci, Carmina (Madrid: CSIC, 1950).
Plaute, A comedia da olia (Vigo: Galaxia, 1962).

Assaigs.
Noriega Varela, poeta da montaa (Vigo: Galaxia, 1969).
A lengua dos poetas do Norte de Lugo (La Corua: Pubricaciones de la Reial Acadmia Gallega, 1964).
"Lengua e estilo de Cabanillas" Obras completas de Ramn Cabanillas (Buenos Aires: Galicia, 1959).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276174" title="Aburakago" nonfiltered="3149" processed="3132" dbindex="108257">

L'Aburakago s en la mitologia japonesa l'anomenat nen de l'oli. Se'l troba a les cerimnies de les llnties d'oli.
Existeix molt poca informaci sobre aquest estrany y kai.
El aburakago apareix en forma de nen i tendeiz a gravitar al voltant de llanties, reclamant oli.
Sempre apareix acompanyat d'una o ms boles de foc, possiblement hitodama.

Amb freqncia succionen oli de les llnties per moures amb ms rapidesa.
Alguns diuen que els aburakago sn manifestacions dels lladres de l'oli, com a fantasmes que tornen al que eren el seu hbit diaris en vida.

Font.

Addis, Stephen, ed. Japanese Ghosts and Demons: Art of the Supernatural. George Braziller, 2001. ;
Kiej'e, Nikolas. Japanese Grotesqueries. C. E. Tuttle Co., 1973. ;
abbr. KYDD: Kaii-Y kai Densh  Database. Online bibliographical database of supernatural folklore published by the International Research Center for Japanese Studies. ;
Mizuki, Shigeru. Mizuki Shigeru No Nihon Y kai Meguri. JTB, 2001. ;
Mizuki, Shigeru. Aiz ban Y kai Gadan. Iwanami Shoten, 2002. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 1: Kant , Hokkaid , Okinawa-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 2: Ch bu-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 3: Kinki-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 4: Ch goku, Shikoku-hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 5: T hoku, Ky sh -hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 6: Sekai, Tokubetsu-hen. Soft Garage, 2004. ;
Takehara, Shunsen. T sanjin Yawa - Ehon Hyaku Monogatari. Kadokawa Shoten, 2006. ISBN 4043830017. ;
Toriyama, Sekien. Gazu Hyakki Yak  Zenga Sh . Kadokawa Shoten, 2005. ISBN 4044051011. (pag. 94);
Yanagita, Kunio. Y kai Dangi. K dansha, 1977. ISBN 406158135X.

Enllaos externs.

La vila dels y kai  ;
El projecte obakemono ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276175" title="Uxo Novoneyra" nonfiltered="3150" processed="3133" dbindex="108258">

Uxo Novo Neira (Folgoso do Courel, 19 de gener de 1930 - Santiago de Compostella, 30 d'octubre de 1999), ms conegut com a  Uxo Novoneyra fou un poeta i escriptor de contes infantils gallec. Fill d'una famlia de llauradors, va comenar a escriure poesia mentre estudiava batxillerat a Lugo. Desprs es va traslladar a Madrid per a estudiar Filosofia i Lletres. En 1951 regressa a Galcia i inicia les seves publicacions en gallec. En 1962 torna A Madrid i treballa en programes de rdio i TV. Es va casar en 1973 amb Elva Reyi, amb qui va tenir tres fills. En 1983 s'establix definitivament en Santiago de Compostella, ciutat en la qual va exercir el seu crrec de president de la Asociacin de Escritores en Lingua Galega, fins a la seva mort en 1999. En els seus poemes, manifesta el seu comproms nacionalista i marxista sense descurar la forma potica.

 Obra .
Abrojos (1948);
Os eidos (1955), Vigo, Edicins Xerais de Galicia, 84-7507-455-3;
Os eidos 2. Letana de Galicia e outros poemas (1974), Vigo Ed. Galaxia 84-7154-221-8;
Poemas caligrficos (1979) Madrid, Brais Pinto, ISBN 84-85171-05-5;
Libro do Courel (1981);
Muller pra lonxe (1987) Lugo, 84-505-4535-8;
Do Courel a Compostela 1956-1986 (1988) Santiago de Compostela, Sotelo Blanco 84-86021-80-4;
O cubil de Xabarn (1990) Madrid, Edelevives : 84-263-1956-4;
Tempo de elexa (1991) Oleiros, Va Lctea 84-86531-58-6;
Gorgorn e Cabezn (1992) Madrid, Edelvives, 84-263-2170-4;
Poemas de doada certeza i este brillo premido entre as plpebras (1994) La Corunya, Espiral Maior 84-88137-39-7;
Betanzos: Poema dos Caneiros e Estampas (1998);
Dos soos teimosos Noitarenga (1998) Santiago de compostela, Noitarenga, 84-921096-5-3;
Ilda, o lobo, o corzo e o xabarn (1998) Saragossa, Edelvives, 84-263-3727-9;
Arrodeos e desvos do Camio de Santiago e outras rotas (1999) La Corua, Hrcules Ediciones, 84-453-2306-7;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276179" title="No passaran" nonfiltered="3151" processed="3134" dbindex="108259">


No passaran! (castell: No pasarn!, francs: Ils ne passeront pas, angls: They shall not pass, alemany: Sie kommen nicht durch) s l'eslgan emprat per a expressar la determinaci de defensar una posici contra l'enemic. La primera referncia que se'n t s de la Batalla de Verdun a la Primera Guerra Mundial, pronunciada pel general francs Robert Nivelle (tot i que hi ha qui l'atribueix al seu comandant, en Philippe Ptain). Apareixer desprs en cartells propagandstics, com el d'en Maurice Neumont desprs de la Segona Batalla del Marne, amb la forma On ne passe pas!, que ser l'adoptada a les plaques dels uniformes de la Lnia Maginot. 

Dolores Ibrruri (La Pasionaria, una de les fundadores del PCE) la va tornar emprar ms tard durant l'assetjament de Madrid, a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), sota la forma castellana No pasarn!.Ha arribat a ser un eslgan internacional antifeixista i encara ara s'empra en els cercles poltics de l'esquerra.  

Sovint s'ha respost a aquesta expressi amb un Passarem. La resposta de la dreta Hemos pasado s del general Francisco Franco, quan les tropes rebels varen aconseguir entrar finalment a Madrid, i amb aquest ttol la cantant Celia Gmez va gravar un xotis en qu es fa burla del "No pasarn!" republic.

Usos en la msica.
Ja durant la Guerra Civil Espanyola es va fer una can amb aquest ttol, que entonaven els milicians i soldats republicans. Posteriorment l'han interpretat cantants com Joan Manuel Serrat, entre d'altres.
El cantant uruguai Carlos Meja Godoy t una can amb aquest ttol.
El grup madrileny Boikot tamb t una can amb aquest ttol en qu fusionen les canons republicanes Bella ciao i Puente de los Franceses (amb lleugeres modificacions).
No pasaran s el ttol d'un lbum del grup polons Blade Loki.

 Usos en el cinema .
Una lleugera variaci es pot veure a la primera pellcula dEl Senyor dels Anells, quan en Gandalf s'enfronta a en Balrog a les Mines de Mria i li barra el pas critdant No passars!. Curiosament en J.R.R. Tolkien va lluitar a la Primera Guerra Mundial, tot i que no a Verdun.
Els Monty Python tamb l'empren a la seva pellcula Monty Python and the quest for the Holy Grail (cat. Els Monty Python i la recerca del Sant Graal; en cast. Los caballeros de la mesa cuadrada), a la seqncia de la lluita contra el Cavaller Negre.
En el cmic Astrix a Hispnia un allotet hisp parafraseja aquesta expressi quan les tropes d'en Juli Csar s'apropen al seu poble. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276181" title="Xels de Toro" nonfiltered="3152" processed="3135" dbindex="108260">
Xels de Toro (Santiago de Compostella, 1962) s un escriptor gallec, germ del tamb escriptor Suso de Toro, llicenciat en Filologia Gallega. Va ser lector de gallec a les universitats de Birmingham (1991-93) i Oxford (1993-1997). El 1990 va fundar amb Francisco Macas l'Editorial Positivas. Entre la seva obra narrativa destaquen Non hai misericordia (1990), premi Ciutat de Lugo, Terminal (1994) i Os saltimbanquis no paraso (2000). Ha publicat nombrosos ttols de literatura infantil, entre els quals O trompetista e a La, publicat en catal com El trompetista i la Lluna (Marjal/Edeb, 1999). Actualment s collaborador de Vieiros i viu a Anglaterra, on treballa com a freelance.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276185" title="Suso de Toro" nonfiltered="3153" processed="3136" dbindex="108261">
 
Xess Miguel de Toro Santos, ms conegut com a Suso de Toro (Santiago de Compostella, 1956) s un escriptor contemporani gallec. Llicenciat en Art Modern i Contemporani, s tamb guionista de televisi i collaborador habitual en premsa i rdio. Ha publicat ms de vint llibres en gallec de narrativa, teatre i assaig. La seva obra est traduda a diverses llenges i ha estat objecte d'estudi en diverses universitats europees. El seu germ, Xels de Toro, tamb s escriptor. 

 Selecci d'obres .
Caixn desastre (1983).
Polaroid (1986), premi de la Crtica de Galcia.
Land Rover (1988).
Ambulancia (1990).
Tic-tac (1993), premi de la Crtica de narrativa gallega.
A sombra cazadora (1994); edici catalana: L'ombra caadora, Columna, 2001; Bromera, 2005.
Conta saldada (1996); edici catalana: Compte saldat, Alfaguara / Grup Promotor, 1998.
Unha rosa  unha rosa: Unha comedia de medo (1997), teatre.
Calzados Lola: O dano e a absolucin (1997), premi Blanco Amor.
Crculo: Da materia dos soos (1998).
Non volvas: Filla da madrugada (2000), premi de la Crtica de narrativa gallega.
Trece badaladas (2002), Premi Nacional de Narrativa; edici catalana: Tretze campanades, Bromera, 2004.
O prncipe manco (on agrupa Tic-Tac i Crculo, ISBN 8426414729, 2004).
Morgn: Lobo mxico, llibre infantil-juvenil (ISBN 8467503491, 2004).
Home sen nome (2006); edici catalana: Home sense nom, Bromera, 2006.  ;
Periodisme i assaig:
Camilo Nogueira e outras voces: Unha memoria da esquerda nacionalista (1991).
F. M (1991).
Parado na tormenta: Paus, ortigas, seixos (1996).
Eterno retorno (1996).
O pas da brtema: Unha viaxe no tempo pola cultura celta (2000).
A carreira do salmn (2001).
Nunca mis Galiza  intemperie (ISBN 8483075555, 2002); edici catalana: Mai ms: Diari urgent d'una catstrofe, Ara Llibres, 2003.
Espaois todos: As cartas sobre a mesa (2004); edici catalana: Espanyols tots, Bromera, 2004.
Ten que doer: Literatura e identidade (ISBN 8497820983, 2004).
Outra idea de Espaa: Mar de fondo (ISBN 8483076721, 2005); edici catalana: Una altra idea d'Espanya, Bromera, 2005.
Madera de Zapatero: Retrato de un presidente (2005).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276187" title="Cintur d'Ori" nonfiltered="3154" processed="3137" dbindex="108262">

El terme cintur d'Ori es refereix a una part de la constellaci d'Ori format per un asterisme de tres estrelles brillants alineades. A l'esquema es poden veure al centre de la imatge les estrelles  ,   i   formant aquesta alineaci. 

 Zeta Orionis abreviat   Ori (Alnitak);
 Epsilon Orionis abreviat   Ori (Alnilam);
 Delta Orionis abreviat   Ori (Mintaka);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276188" title="Abumi-kuchi" nonfiltered="3155" processed="3138" dbindex="108263">


L' Abumi-kuchi  s una estranya criatura peluda illustrada per Toriyama Sekien en Hyakki Tsurezure Bukuro .
El poema que l'acompanya suggereix que alguna vegada va pertnyer a un home qui havia caigut en una batalla, s a dir a un soldat. 

Fonts.

Addis, Stephen, ed. Japanese Ghosts and Demons: Art of the Supernatural. George Braziller, 2001. ;
Kiej'e, Nikolas. Japanese Grotesqueries. C. E. Tuttle Co., 1973. ;
abbr. KYDD: Kaii-Y kai Densh  Database. Online bibliographical database of supernatural folklore published by the International Research Center for Japanese Studies. ;
Mizuki, Shigeru. Mizuki Shigeru No Nihon Y kai Meguri. JTB, 2001. ;
Mizuki, Shigeru. Aiz ban Y kai Gadan. Iwanami Shoten, 2002. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 1: Kant , Hokkaid , Okinawa-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 2: Ch bu-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 3: Kinki-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 4: Ch goku, Shikoku-hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 5: T hoku, Ky sh -hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 6: Sekai, Tokubetsu-hen. Soft Garage, 2004. ;
Takehara, Shunsen. T sanjin Yawa - Ehon Hyaku Monogatari. Kadokawa Shoten, 2006. ISBN 4043830017. ;
Toriyama, Sekien. Gazu Hyakki Yak  Zenga Sh . Kadokawa Shoten, 2005. ISBN 4044051011. ;
Yanagita, Kunio. Y kai Dangi. K dansha, 1977. ISBN 406158135X. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276189" title="Mid-size" nonfiltered="3156" processed="3139" dbindex="108264">

Un cotxe de tipus mid-size (o mid size), es un terme automobilstic emprat a Nord-Amrica per definir els vehicles ubicats entre els compact i els full size. A Europa aquests solen rebre el nom de "large family cars" o "executive cars" depenent de si sn de luxe. A Regne Unit es coneixen com saloon cars i a Espanya com a segment D.

 Histria .
 Primers mid size .


L'origen d'aquesta categoria va sorgir als anys '50 amb el AMC Rambler Six del 1956. Posteriorment, als anys '60 aquest segment va comenar a crixer, amb exemples com el Ford Fairlane o el Oldsmobile Cutlass; fins que la EPA no va definir els segments que existien en el mercat, el parmetre per definir un mid size era la batalla (de 112 in a 118 in; 2,845 m a 2,997 m).

A finals dels anys '70, l'augment del preu del combustible i les noves regulacions federals van provocar una reducci dels vehicles (en alguns casos van desaparixer). Les mides "oficials" de cada segment van ser introdudes per l'EPA, la qual va fixar parmetres com l'espai de portaequipatges i de passatgers (la mida de l'habitacle interior i la del portaequipatges). El criteri era, per als mid size, un volum de 130 a 159 cu. ft. (3.68 a 4.5 m3)..

General Motors va reduir de mida els seus models 2 anys abans que la resta: el Chevrolet Malibu del 1978 va escurar la seva batalla a 108 in (2,743 m); Ford va presentar el Fairmont per substituir el Ford Granada, un vehicle d'estil similar a un Volvo amb 105 in (2,667 m); per ltim, Chrysler va presentar els K-cars.

Els models d'importaci com el Toyota Camry o Honda Accord classificats com a compact per l'EPA van augmentar la seva mida a mid-size als anys '90.

 Actualitat .

Avui dia la major part de mid size s'atenen als segents criteris:

 Una batalla de 105 a 110 in (2.68 a 2.79 m);
 Espai interior de 110 a 119 ft (3000 a 3300 litres);

El cotxe que va definir aquesta nova categoria va ser el Ford Taurus, que era el cotxe ms venut per anys fins que el Toyota Camry el va sobrepassar l'any 1997, i actualment, segueix essent el ms venut.

 Vegeu tamb .

 Classificaci dels autombils.
 Classes de vehicles per la seva mida.
 Segment D automotriu;

 Enllaos externs .

 Llistat de cotxes ms venuts Desembre 2007 ;
 Llistat de cotxes midsize de l'EPA per l'any 2008 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276193" title="Xohan Vicente Viqueira Cortn" nonfiltered="3157" processed="3140" dbindex="108265">
Xohan Vicente Viqueira Cortn (Madrid, 22 d'octubre de 1886 - Bergondo, La Corunya, 29 d'agost de 1924) va ser un escriptor gallec. De famlia gallega, va nixer a Madrid, per va viure fins als 12 anys en la parrquia de Vixoi, a Bergondo. En 1898 es va traslladar a Madrid per a estudiar en la Institucin Libre de Enseanza, que li va posar en contacte amb el pensament cientfic modern. Des dels 15 anys va sofrir una malaltia crnica en una cama, pel que va passar poques immobilitzat i fins i tot va ser operat a Pars dues vegades. En 1911 es va llicenciar en filosofia per la Universitat de Madrid i va ampliar estudis a Alemanya fins a 1914. Desprs de fer classe en la Instituci Lliure d'Ensenyament va aprovar per oposici a l'abril de 1917 la ctedra de psicologia de l'Institut de Santiago de Compostella. Al maig va casar amb Jacinta Landa i a la fi d'any es va traslladar a l'Institut de La Corunya. All va ingressar en les Irmandades da Fala, arribant fins i tot a ser el president de les Irmandades de La Corunya, i va collaborar amb A Nosa Terra. 
Obra. 

Viqueira va escriure en castell obres sobre filosofia, psicologia i pedagogia com Introduccin a la Psicologa pedaggica, Elementos de tica, Lecciones elementales de historia de la Filosofa, tica y Metafsica, La Psicologa contempornea i traduccions de Tecrit, Immanuel Kant o David Hume.

La majoria de la producci en gallec la van editar els seus amics en el volum Ensanyos y Poesas en 1930. Es va centrar sobretot en el sistema educatiu, en la seva galleguitzaci i en la seva reforma, aix com en l'ortografia del gallec que Viqueira volia que s'acosts a la portuguesa. L'article publicat a A Nosa Terra en 1918 Pol-a reforma da ortografia, s considerat per alguns com el naixement del reintegracionisme. En 1974 se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276195" title="Gonalo Lpez Abente" nonfiltered="3158" processed="3141" dbindex="108266">
Gonalo Lpez Abente (Muxa, La Corunya, 1878 - id., 1963) fou un escriptor gallec. Fou membre de les Irmandades da Fala, en les que dirig el quadre escnic, i del Seminario de Estudos Galegos. Cultiv el periodisme, la narrativa, el teatre i la poesia. La seva obra s inspirada en el paisatge de la Costa da Morte. El 1919 va guanyar el premi de literatura de la revista A Nosa Terra. Se li dedic el Dia de les Lletres Gallegues de 1971.

Obras.
Narrativa.
O diputado;
Por Veiramar;
Vaosilveiro;

Teatre.
Mara Rosa;

Poesia.
Escuma da ribeira;
Alento da Raza;
D'Outono;
Nemanco;
Centileos nas ondas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276200" title="Alfredo Conde Cid" nonfiltered="3159" processed="3142" dbindex="108267">
Alfredo Conde Cid (Allariz, 6 de gener de 1945) s un escriptor i poltic gallec. 
 
Va nixer en el si d'una famlia galleguista de classe mitja. Va estudiar Nutica en l'Escola Superior de Nutica de La Corunya i Histria en la Universitat de Santiago de Compostella. Va treballar com mar i tamb com professor d'Histria en un collegi privat. Va ser diputat al Parlament de Galcia com a independent en el grup del PSdeG (1981-1993) i conseller de Cultura amb Fernando Ignacio Gonzlez Laxe (1987-1990). Va ser el primer president del PEN Club de Galcia (1990-1991).

 Obres . 
La seva primera obra va ser el poemari Mencer de las (1968). Per Alfredo Conde s conegut sobretot per la seva obra narrativa que va comenar en 1974 amb el llibre de relats Mementos de vivos. En 1978 va publicar Contubernio catro de Tom S. i Come e bebe que o barco  do amo. En 1981 va sortir de les premses Breixo amb el qual va obtenir el Premi de la Crtica de narrativa gallega, i el 1982 Memria de Noa. Per Conde es va fer conegut a tota Galcia amb la publicaci de Xa vai o griffn no vento (1984) amb el qual va tornar a obtenir el Premi de la Crtica de narrativa gallega el 1986. El 1989 public Msica sacra i en 1991 amb la novella en castell Los otros das guany el Premi Nadal. Les seves ltimes obres sn Sempre me matan (1995), A casa de Adara (1996) i Romasanta. Memorias incertas do home lobo (2004), portada al cinema.

 Enllaos externs .
Pgina oficial d'Alfredo Conde;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276203" title="Xess Manuel Valcrcel" nonfiltered="3160" processed="3143" dbindex="108268">
Xess Manuel Valcrcel (Lugo, 1955) s un escriptor gallec. Membre del collectiu potic Cravo Fondo, el 1984 es va donar a conixer amb el seu primer poemari Trnsito , al qual segu el 1985 Eman, i desprs Rosa clandestina (1989), A porta de lume (1992) i Areas do fondo (1992). Contos nocturnos (1985) fou el seu primer llibre de narrativa i Matar o tempo (1985) fou la seva primera novella, a la qual seguiren els llibres de relats O capitn lobo negro (1995), amb qu va obtenir el Premi de la Crtica de narrativa gallega, Os ollos do sentinela (1997) i la novella As grandes carballeiras (1998).


Enllaos externs.
  Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276204" title="Gal del Reconeixement de la Fora Aria" nonfiltered="3161" processed="3144" dbindex="108269">


El Gal del Reconeixement de la Fora Aria (angls:Air Force Recognition Ribbon) s una distinci de la Fora Aria dels Estats Units, creada l'octubre de 1980. s Atorgada per reconixer aquells que han rebut premis "no portables" per l'acompliment i l'excellncia mentre servien en el servei actiu de la USAF. Per rebre-la, la persona ha de rebre algun trofeu, placa o similar, per alguna fita realitzada segons especifiquin les regulacions de la Fora Aria.

Creat per reconixer aquells premis que, d'altra manera, no es podrien mostrar sobre l'uniforme; i usualment s'atorga en combinaci amb el premi anual de nivell de la USAF.

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure.

 Disseny .
Un gal blau cel. Al centre hi ha una franja vermella ampla, i als costats una franja vermell i blanca ms estretes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276206" title="Macas O Namorado" nonfiltered="3162" processed="3145" dbindex="108270">
Macas O Namorado (fl. 1340-1370) fou un joglar de Padrn, del que no se sap gaire de la seva vida.  Implicat en trbols assumptes poltics i en amors impossibles, potser va morir entre 1367 i 1384. Una de les versions ms esteses de la seva mort afirma que estava al servei del maestre de Calatrava Pedro Moiz de Godoy, que es va veure obligat a empresonar-lo davant la denncia del marit d'una dama a la que estimava Macas. No satisfet, el marit venjatiu el va travessar amb una llana mentre Macas cantava en la seva cella poemes d'amor. s autor de 21 cantigues recollides al Cancionero de Baena

Enllaos externs .
 Referncies a la vida de Macas;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276208" title="Abura-sumashi" nonfiltered="3163" processed="3146" dbindex="108271">
L'Abura-sumashi es una criatura del folklore d'Amakusa de la prefectura de Kumamoto 

L'Abura significa oli en japons, mentre que sumashi significa pressionar, prmer o exprimir en amakusa.

Aquest esperit que espanta a les persones en el pas de les muntanyes, es pensa que s el fantasma d'un hum que roba oli.

En els dies anteriors a l'electricitat, l'oli era una comoditat molt valuosa, necessria per calentar i illuminar les cases.
A l'actualitat el abura-sumashi s representat com un ser que utilitza un abric de palla que li cobreix el cos i una cap amb forma de pedre Aquesta aparena s inspirada en els traballs de l'art de Shigeru Mizuki.

Fonts.

Addis, Stephen, ed. Japanese Ghosts and Demons: Art of the Supernatural. George Braziller, 2001. ;
Kiej'e, Nikolas. Japanese Grotesqueries. C. E. Tuttle Co., 1973. ;
abbr. KYDD: Kaii-Y kai Densh  Database. Online bibliographical database of supernatural folklore published by the International Research Center for Japanese Studies. ;
Mizuki, Shigeru. Mizuki Shigeru No Nihon Y kai Meguri. JTB, 2001. ;
Mizuki, Shigeru. Aiz ban Y kai Gadan. Iwanami Shoten, 2002. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 1: Kant , Hokkaid , Okinawa-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 2: Ch bu-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 3: Kinki-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 4: Ch goku, Shikoku-hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 5: T hoku, Ky sh -hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 6: Sekai, Tokubetsu-hen. Soft Garage, 2004. ;
Takehara, Shunsen. T sanjin Yawa - Ehon Hyaku Monogatari. Kadokawa Shoten, 2006. ISBN 4043830017.
Toriyama, Sekien. Gazu Hyakki Yak  Zenga Sh . Kadokawa Shoten, 2005. ISBN 4044051011. ;
Yanagita, Kunio. Y kai Dangi. K dansha, 1977. ISBN 406158135X. (pag.206);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276215" title="Gal del Servei Prolongat a la Fora Aria" nonfiltered="3164" processed="3147" dbindex="108272">


El Gal del Servei Prolongat a la Fora Aria (angls:Air Force Longevity Service Award) s una distinci de la Fora Aria dels Estats Units, creada el 25 de novembre de 1957 per orde del Cap de l'Estat Major de la Fora Aria, General Thomas D. White, mitjanant l'Orde General de la Fora Aria n.60. Inicialment va ser creat com un equivalent de la Fora Aria a les barres de servei que utilitzaven les altres branques de l'Exrcit dels Estats Units per remarcar els anys de servei

s atorgat al completar 4 anys de servi actiu, a la reserva o a la Gurdia Nacional. Pels membres de la Reserva i de la Gurdia Nacional, el servei ha d'haver estar en un estatus d'instrucci, amb una assistncia regular a la instrucci de cap de setmana i a l'entrenament anual.

s atorgada tant a oficials com a classe de tropa, en contrast a les barres de servei, que noms s'atorguen a la tropa. Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure.
La distinci es va fer retrospectiva a la fundaci de la USAF, al 1947.

Enlla externs.
Condecoracions de la USAF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276220" title="Animac" nonfiltered="3165" processed="3148" dbindex="108273">

Animac s la Mostra Internacional de Cinema d'Animaci que se celebra a Lleida des de l'any 1996.
Animac s'ha convertit en els ms del seu deu anys d'existncia en un Festival Internacional especialitzat i en un punt de referncia en la creaci i en les noves tecnologies cinematogrfiques. El seu principal objectiu s que les pellcules que s'hi mostren arriben a la ciutadania i puguin ser reconegudes i valorades en les millores condicions pel mxim nombre possible de gent. El Festival apropa l'animaci,tant internacional com local, amb els diferents mitjans d'expressi artstica.

 Organitzadors .
Animac compta amb el suport de l'Institut Municipal d'Acci Cultural de l'Ajuntament de Lleida i el ICIC Institut Catal de les Indstries Culturals de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
Pgina del festival;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276223" title="Manat de Fulles de Roure" nonfiltered="3166" processed="3149" dbindex="108274">


El Manat de Fulles de Roure (alemany: Eichenlaub; angls: Oak leaf cluster) sn un smbol poltic i militar a Alemanya i militar als Estats Units. El smbol alemany prov del fet que el roure s l'arbre alemany per excellncia donades les seves caracterstiques d'acord amb la personalitat germnica (i de la seva presncia constant dins de la mitologia germnica).

 Significat .
 Alemanya .


El roure ha estat durant molt de temps l'arbre "alemany" per excellncia. La seva dura fusta i les seves caracterstiques el convert en smbol d'immortalitat i constncia pels teutons (veure, com a exemple Irminsul). Al romanticisme del segle XIX es convertiria, a ms, en el smbol de la lleialtat.

Des de la fundaci de l'Imperi Alemany al 1871, juntament al sentiment d'unitat nacional ha estat sempre un important smbol de captaci per a la llengua germana. La simbologia de la pintura alemanya, les corones, signes i la nomenclatura territorial aquest smbol s'empra de forma similar al llorer a l'Imperi Rom i posteriors.

Per aix es poden trobar sovint manats de fulles de roure com a smbol religis i a monedes i bitllets. Tamb es fa servir com a extensi a les condecoracions (per indicar una segona condecoraci de la Pour le Mrite durant l'Imperi o com a grau superior per a la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro)

Amb la desnazificaci de les condecoracions de la Segona Guerra Mundial, habitualment se substitu l'esvstica per unes fulles de roure. Tamb apareixien fulles de roure a les monedes de Pfennigen (penics) i, des del 2001 a les monedes d'1, 2 i 5 cntims d'euro alemanyes.

Estats Units d'Amrica .

A la militaria dels Estats Units, el Manat de Fulles de Roure significa la repetida concessi d'una condecoraci. El nombre de fulles de roure normalment indiquen el nombre de concessions posteriors de la condecoraci.

Habitualment sn en bronze, i cada 5 concessions se substitueix per un manat de plata, permetent aix mostrar un major nombre de concessions sobre un nic gal (per exemple, 6 concessions s'indicarien mitjanant un manat en plata i un altre en bronze)

 Regne Unit i Commonwealth .
Al Regne Unit i, per extensi, als pasos de la Commonwealth, el Manat de Fulles de Roure significa la Menci als Despatxos, i es llueix com a una condecoraci per si mateixa sobre qualsevol gal (les mltiples condecoracions s'indiquen mitjanant barres).

 Marina .
A moltes forces navals del planeta s tradici adornar la visera de la gorra. Habitualment, a partir de Capit de Navili llueixen unes fulles de roure ondulades. Els almiralls llueixen una doble decoraci de fulles de roure anomenada habitualment "ous remenats" (scrambled eggs).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276226" title="Carlo Galetti" nonfiltered="3167" processed="3150" dbindex="108275">

Carlo Galetti (Corsico, 26 d'agost de 1882 - Mil, 2 d'abril de 1949) va ser un ciclista itali, professional entre 1901 i 1921 i del 1929 a 1931. Era anomenat L'Uomo-cronometro. Durant la seva carrera professional aconsegu 40 victries, destacant el Giro d'Itlia de 1910 i 1911.

Galetti ja havia quedat 2n en la primera edici del Giro i va guanyar les dues edicions posteriors. El 1912 va guanyar el Giro formant part de l'equip Atala, guanyador de la classificaci per equips d'aquell any i formada tamb per Giovanni Micheletto i Eberardo Pavesi. 

Palmars.
1904;
 Campi de Brianzola;
 1r a la Menaggio-Como-Lecce-Menaggio;
1905;
 Campi de Brianzola;
1906;
 1r a la Roma-Npols-Roma;
 1r a la Mil-Roma i vencedor d'una etapa;
 1r a la Cursa Nacional ;
 1r del Tour de Provena;
 1r de la Lissone-Monza-Lissone;
1907;
 1r al Giro de Siclia i vencedor de 5 etapes;
 1r de la Florncia-Roma;
1908;
 1r al Giro de Siclia i vencedor de 3 etapes;
 1r a la Cursa Vittorio-Emanuele III;
 1r de la Copa Tradate;
1910;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 2 etapes;
 1r a les Tres Copes Parabiago ;
 1r de la Mar-muntanya-llacs i vencedor de 2 etapes;
1911;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 3 etapes;
 1r a les Tres Copes Parabiago ;
 1r a la Mil-Roma;
1912;
 1r al Giro d'Itlia, formant part de l'equip Atala i vencedor d'una etapa. 1r de la classificaci no oficial per temps;
1918;
 1r a la Mil-Roma i vencedor d'una etapa;
1919;
 Campi d'Itlia de mig fons;

Resultats al Giro d'Itlia.
1909. 2n de la classificaci general;
1910. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1911. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1912. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1913. Abandona (4a etapa);
1914. Abandona (1a etapa);
1919. Abandona (9a etapa);
1921. Abandona (6a etapa);

Resultats al Tour de Frana.
1907. Abandona (6a etapa);
1908. Abandona (4a etapa);
1909. Abandona (3a etapa);







Enllaos externs.
Palmars de Carlo Galetti;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276233" title="Carlo Oriani" nonfiltered="3168" processed="3151" dbindex="108276">

Carlo Oriani (Cinisello Balsamo, 5 de novembre de 1888 - Caserta, 3 de desembre de 1917) va ser un ciclista itali, anomenat El Pucia, que fou professional entre 1908 i 1915.

Va destacar noms en competicions italianes, assolint com a major xit el triomf en la classificaci general del Giro d'Itlia de 1913. Anteriorment, havia estat 5 el 1909 i 11 el 1911. Entre el seu palmars tamb destaca la victria en el Giro de Llombardia de 1912.

Palmars.
1912;
 1r al Giro de Llombardia;
1913;
 1r al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1909. 5 de la classificaci general;
1911. 11 de la classificaci general;
1913. 1r de la classificaci general;
1914. Abandona ;





Enllaos externs.
Palmars de Carlo Oriani ;
Palmars de Carlo Oriani;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276236" title="Afrosorcid" nonfiltered="3169" processed="3152" dbindex="108277">

Els afrosorcids (Afrosoricida) sn un ordre de mamfers afroteris. Inclou els talps daurats i els tenrecs. Totes les espcies del grup habiten a frica.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276237" title="Drepani (biologia)" nonfiltered="3170" processed="3153" dbindex="108278">

En botnica, drepani fa referncia a un tipus d'inflorescncia caracteritzada per ser un monocasi escorpioide amb les branques laterals situades en un mateix pla. D'aquesta manera, si totes les flors provenen del mateix costat, el conjunt es cargola com la cua d'un escorp. s tpic en algunes boragincies i un bon exemple s el gnere Heliotropium.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276238" title="Francesc Pla i Duran" nonfiltered="3171" processed="3154" dbindex="108279">
Francesc Pla i Duran, conegut com El Vigat (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor catal. El 1756 s'insta l a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tramulles. Inscrit al co legi de pintors el 1771, en fou clavari (1776) i primer cnsol (1782). Es dedic sobretot a les decoracions murals amb temes bblics o mitolgics, de vegades ajudat pel pintor igualment vigat Lluci Romeu. El 1784 fu la decoraci del Palau del Bisbe de Barcelona, el 1791 la del Palau Moja -considerada una de les seves millors obres- i el 1793 la de la casa del comerciant Joan Ribera al carrer Nou de Sant Francesc (avui a la casa de Pau Casals al Vendrell). Tamb decor el palau del marqus de Sabassona, actual seu de l'Ateneu Barcelons: les cinc pintures que hi va fer sn a les sales on hi ha la biblioteca.

Les decoracions de les cases Clars i del Marqus de Monistrol, avui desaparegudes, es troben al Palau Reial de Pedralbes. Estilsticament el Vigat se situa en una lnia personal que partint de l'estil rococ arriba a un cert preromanticisme, essent de vegades comparat amb el pintor francs Eugne Delacroix.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276239" title="Alfonso Calzolari" nonfiltered="3172" processed="3155" dbindex="108280">

Alfonso Calzolari (Vergato, 30 d'abril de 1887 - Ceriale, 4 de febrer de 1983) va ser un ciclista itali, anomenat Fonso o Fascio di nervi, que fou professional entre 1909 i 1924.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 3 victries, destacant el Giro d'Itlia de 1914.

El juliol de 1975 fou nomenat Cavaller de l'Orde al mrit de la Repblica Italiana pels seus mrits esportius i civils. 

Palmars.
1913;
 1r del Giro de l'Emlia;
1914;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1912. Abandona (4a etapa);
1913. Abandona (1a etapa);
1914. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1919. Abandona (11a etapa);
1920. Abandona (2a etapa);
1921. Abandona (3a etapa);





Enllaos externs.
 Ficha, historia y palmars de Alfonso Calzolari ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276241" title="Joseph Flaugier" nonfiltered="3173" processed="3156" dbindex="108281">

Joseph-Bernard Flaugier, conegut tamb en catal com a Josep Bernat Flaugier (Lo Martegue, Provena, 1757 - Barcelona, 1813) fou un pintor francs establert a Catalunya. Cap al 1773 s'insta l a Barcelona, on estudi a l'Escola Llotja. Entre 1793 i 1800 viatj arreu d'Europa. Fu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet i en esglsies barcelonines, com la Coronaci de la Mare de Du a la cpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo (1800). Tamb fu els retrats de Carles IV i Maria Llusa de Parma (1802), per a l'Ajuntament de Barcelona, el de Josep I Bonaparte (1808) i un autoretrat. Conre igualment la decoraci d'interiors: la casa Vedruna (Palau Reial de Pedralbes), la casa Mir a Reus i la casa Castellarnau a Tarragona. El 1809 ocup el crrec de director de la Llotja, que mantingu fins a la seva mort. D'estil neoclssic, rep la influncia de Jacques-Louis David i Anton Raphael Mengs.

Referncies.
Biografia a biografiasyvidas.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276244" title="Cinc" nonfiltered="3174" processed="3157" dbindex="108282">

En botnica, cinc fa referncia a un tipus d'inflorescncia caracteritzada per ser un monocasi escorpioide amb les branques laterals situades en ms d'un pla i, per tant, amb les successives branques arranjades tridimensionalment. s tpic en algunes boragincies i un bon exemple s el gnere Symphytum (consolda).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276247" title="Vicen Rods i Aries" nonfiltered="3175" processed="3158" dbindex="108283">

Vicen Rods i Aries (Alacant, 1783 - Barcelona, 1858) fou un pintor espanyol. Estudi a l'Escola de Dibuix d'Alacant i la de Sant Carles de Valncia, on es diplom el 1815 i en fou acadmic supernumerari el 1817 i de mrit el 1818. Conre la miniatura i el retrat al pastel, tcnica que fou la seva gran especialitat. El 1820 an a Barcelona per a fer el Retrat del Comte de Santa Clara. En morir Salvador Mayol (1834), el succe com a cap de la sala de pintura de l'Escola Llotja, de la que ser director des del 1840 fins a la seva mort. Autor dels retrats de Ferran VII, del General Castaos, del Comte d'Espanya, del General de la Rocha, etc. T obra a l'Acadmia de Sant Jordi (Abraham i Agar, 1834; Retrat de Dami Campeny, 1838) i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Pintor d'estil neoclssic, amb certa influncia del pintor francs Ingres, els seus retrats destaquen pel seu gran realisme.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276250" title="Flabel" nonfiltered="3176" processed="3159" dbindex="108284">

En botnica, flabel o ripidi fa referncia a un tipus d'inflorescncia caracteritzada per ser un monocasi helicodal les branquetes del qual surten alternadament, a dreta i esquerra, en un o dos plans, comenant des de baix i acabant a dalt. s tpic en algunes iridcies i un bon exemple s el gnere Iris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276252" title="Jacint Rigau-Ros i Serra" nonfiltered="3177" processed="3160" dbindex="108285">

 

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francs com Hyacinthe Rigaud (Perpiny, 20 de juliol de 1659 - Pars, 27 de desembre de 1743) fou un pintor rossellons. Nascut a Perpiny quan encara pertanyia a la Monarquia Hispnica, poc desprs del seu naixement pass a domini francs pel Tractat dels Pirineus (7 de novembre de 1659).

Rigau fou el pintor de retrat ms important de la cort de Llus XIV de Frana. El seu instint per a trobar poses impressionants i una presentaci grandiosa s'ajustava perfectament als desitjos dels membres de la reialesa, ambaixadors, clergues i cortesans que posaren per a ell. El 1682 se li atorg el Premi de Roma.

Els quadres de Rigau capturen amb gran exactitud la semblana dels vestits i detalls del fons, pel que constitueixen un document precs de la moda de l'poca. El seu quadre ms fams s el Retrat de Llus XIV de 1701, el qual s'exhibeix al Museu del Louvre de Pars.

El 1709 esdevingu noble a la seva ciutat natal, Perpiny. El 1727 fou nomenat cavaller de l'Ordre de Sant Miquel.

 Perpiny .
 Context i ascendncia .
Vui als vint de juliol mil sis cents cinquanta nou,jo Joseph Morat, domer de Sant Joan de Perpigna, fai fe com he batejat segon rito de santa mare Iglesia, a Hyacintho-Honorat-Matias-Pere Mrtir-Andreu-Joan, fill de M. Matias Rigau (y Ros) y de Maria conjuges. Poren padrins Musur Andreu Langlet y la senora Roza Cazals.
s aix com el jove Hyacintho Rigau, encara honorat del seu nom catal, posa un peu en el Gran Segle, batejat sobre la pica baptismal de l'antiga catedral de Sant Joan de Perpiny, el 20 de juliol de 1659. Nascut dos dies abans, al carrer de la Porta de l'Assalt, no pertanyia encara al Regne de Frana ja que el Rossell i la Cerdanya no serien annexats fins al segent 7 de novembre, pel clebre tractat dels Pirineus. Aquest ltim posava fi als combats que oposaven des de 1635 Frana als Habsburg d'Espanya i institua la uni de Llus XIV amb la infanta d'Espanya Maria Teresa.

El seu pare, Maties, sastre i tamb pintor (com indica la partida de matrimoni del germ de Jacint), provenia d'una nissaga d'artistes ben implantats a la influncia perpinyanesa per haver treballat a la parrquia de Sant Joan en les decoracions de diversos tabernacles i altres plafons d's eclesistic. Honorat Rigau (1592   1621), besavi de Jacint, contract el 1596 unes pintures amb el captol d'Elna i el 1609 pint el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Du de Montalb (Vallespir). El seu fill Honorat Rigau i Nofra (?   1624), avi de Jacint, contract el retaule de Sant Ferriol per als mnims de Perpiny (1623, actualment a la parrquia de Sant Joan). Un germ d'aquest, Jacint Rigau i Nofra (?   1631), tamb pintor, fou el pare de Maties Rigau, pintor que deix l'ofici pel de sastre. Fills d'aquest foren el pintor Jacint Rigau i Gaspar Rigau (Perpiny 1661   Pars 1705), que segu la carrera del seu germ gran i fou retratista a Pars i agregat a l'Acadmie Royale; hom creu que algunes obres seves han estat errniament adscrites al seu germ. Una filla seva es cas amb el pintor Jean Ranc.

El 1647, el pare de Jacint, Maties Rigau, es cas amb Teresa Faget, filla d'un fuster. Rpidament envidu, i va decidir casar-se de nou amb Maria Serra el 20 de desembre de 1655. El 1665, se sap que adquireix una casa en lo carrer de las casas cremades (actual carrer de l'Incendi, prop de la catedral) i que percep els ingressos de dues hectrees de vinyes del territori de Bompas. Pel seu segon matrimoni, posseeix igualment una casa sobre la Plaa de l'Oli, per que revn rpidament.
Als 20 de decembre de 1655, en presncia del Reverent Hyeronimo Fita, pere y domer de San-Joa de Perpina fonch celebrat matrimoni servada, la forma del sagrat concile de Trenta, entre Matias Rigau, viudo, sastra, de una part, y Maria Serra, donzella, filla de Antoni Serra, quondam botiguer y Hyeronima, conjuges. Presents per testimonis, M. Joan Ribalta y M. Joseph Nogues, sastras, tots de Perpina.

Formaci.
Per tal de justificar els formidables dons del jove pintor, segurament fou aconsellat per figures emblemtiques de la pintura catalana d'aquella poca com Antoni Guerra el Vell (1634-1705). La qualitat molt relativa de les obres d'aquest artista no permeten de trobar-hi les claus d'un aprenentatge. Tot el just seu fill, Antoni Guerra el Jove (1666-1711), reprendr al seu compte les frmules pictriques fixades ms tard per Rigau per amb menys virtuositat i ms sequedat, com en el retrat del coronel Albert Manuel recentment adquirit pel museu Rigau de Perpiny. D'altra banda, l'inventari desprs de defunci del jove Guerra, conservat a l'arxiu departamental, no aclareix si realment va tenir relaci amb el retratista. Molt just s'hi troba : un portret du sieur Rang de montpellier en ovalle Antoni Ranc ja que Joan ja s'havia establert a Pars et deux portrets sur papier l'un du sieur Rigaud peintre et l'autre de damoiselle Rigaud avec leurs quadres dors: la qesti s si es tracta de Jacint o de Gaspar, i la senyoreta Rigaud s difcilment identificable.

A la mort del seu pare, el 1671, Jacint s en canvi confiat a les bones cures del daurador de Carcassona Pierre Chypolt, del qual es conserva a l'arxiu departamental dels Pirineus Orientals el contracte d'aprenentatge passat amb Maria Serra. Aquest descobriment fet per Lugan explica aix el gran coneixement d'aquest ofici ben especfic, del qual el futur Rigaud en far esment moltes vegades, sobretot en la seva correspondncia amb el marqus Gaspard de Gueidan, en el transcurs dels anys 1720-30.

Si l'ancdota segons la qual Rigau hauria sigut el protegit d'un hipottic comte de Ros del qual n'hauria pres la partcula Rigau-Ros s apartada ja que es considera estrafolria, el compendi de la vida del pintor, redactat el 1716 per un dels seus amics ntims, probablement l'acadmic honorari Henry Van Hulst, per tal d'acontentar el desig del Gran Duc Cosme III de Mdici s una referncia ms fiable. En aquest testimoni directe, no exempt d'aproximacions, no es menciona cap formaci pictrica abans de la seva sortida, l'any 1675, cap a Montpeller. Abans d'all, l'ofici del seu pare va formar probablement l'ull del jove Jacint a la cincia dels recoberts, dels agenaments i dels colors.

Montpeller.

A Montpeller freqent els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a travs del qual es familiaritz amb la manera de Van Dyck, aix com l'acadmia de Joan de Troy. Encara que el contracte d'aprenentatge de Rigau no hagi estat trobat, s probable que treballs amb Pau Peset d'acord amb les regles de l'poca en s al Rossell:   l'alumne s allotjat i alimentat per l'amo, encara que les despeses d'aliments quedin de vegades per la famlia. Durant la seva formaci, l'alumne t prohibit de treballar en un altre taller de pintura dels comtats del Rossell i la Cerdanya, i ha de tornar els dies en qu estigui malalt o absent. Quant a la formaci, ser dispensada de la millor manera possible: mestre sera tingut y obligat com de present se obliga en ensenyar al dit aprenent lo dita art de pintar fi y de la millora manera sabra y lo dit sabra apendrer ; all segons termes presos als estatuts de l'Acadmia de Sant-Lluc de Perpiny establerts el 1630.
 
Si b sembla que Peset no sembla haver desenvolupat els talents suficients per formar l'estil del jove aprenent, la seva collecci de quadres de mestres flamencs inicia probablement l'ull de Hyacinthe. D'all, es diu, t el seu formidable coneixement de la pintura de Van Dyck, Rubens, aix com de Sbastien Bourdon. Representant emblemtic de Montpeller i del segle XVII francs, Sbastien Bourdon, compta entre els artistes privilegiats de la primera collecci de Rigau el 1703 i tornar amb fora a l'inventari desprs de la defunci del 1744. Jacint, posseint d'altra banda un autoretrat de Bourdon que llega el 1734 a l'Acadmia Reial desprs d'haver-hi afegit un recobert (Versalles, museu nacional del castell), confeccionar el 1730, un magnfic dibuix per ajudar el gravador Laurent Cars en la seva recepci a la dita Acadmia tres anys ms tard.

En aquells moments, l'esfera artstica montpellerina era molt activa. Aix, Jans Zueil (actiu entre 1647 a 1658), encara que originari de Brusselles i gran imitador de l'estil de Rubens i de Van Dyck, va portar a Montpeller el coneixement de les tcniques pictriques nrdiques. Casat amb la germana del pintor montpeller Samuel Boissire (1620-1703), s sobretot conegut per les seves baralles amb justament Sbastien Bourdon. Per Zueil s sobretot un parent d'Antoni Ranc el Vell (1634-1716),  ms professor que pintor i fortament lligat als encrrecs protocollaris de la ciutat llenguadociana. 

Tot i que el passatge de Jacint al taller de Ranc no s formalment provat, la recent reaparici d'un autoretrat de Rigau anomenat de l'abric blau, en canvi, tendeix a provar les relacions d'amistat que els lligava. En efecte, a l'esquena, apareix una firma autgraf que sembla ser ms destinada a Ranc el pare ms aviat que al seu fill, Joan, que treballar sota les ordres de Rigau a Pars, es casar amb una de les seves nebodes i far carrera a Madrid com nosaltres l'hem vist : Retrat de Rigaud / pintat per ell mateix / per al seu amic Ranc / el 1696.  En aquesta data, justament, Joan Ranc pinta les seves primeres obres amb un Rigaud ja ben establert a Pars. Finalment, es coneix un retrat presumiblement d'Antoni Ranc pel nostre catal (Narbona, museu de les Belles Arts), el qual pot igualment acreditar la formaci inicial al taller del montpeller.

A la sortida de Jacint Rigau cap a Li, quatre anys desprs de la seva arribada a Montpeller, Ranc hauria exclamat: Mai no captar com vost la naturalesa amb tanta precisi, mai no la desenvolupar amb tanta destresa. Ha estat el meu alumne, ser el meu mestre; recordi aquesta profecia! Si es pot, de bona grcia, donar versemblana a aquesta citaci de Nanteuil treta dels Petits Cartells de 1776 (per segurament fantasiosa), se ser ms crtic envers un possible aprenentatge de Rigau a la vora d'Enric Verdier (1655-1721), alumne al seu torn del vell Ranc. Segurament foren noms collegues. 

S'ignora encara la data precisa en la qual Verdier s'installa a Li, se sap que hi oficia com a mestre d'ofici de la comunitat dels pintors del 1683 desprs el 1687. El 12 de febrer de 1693, el consolat li designa les funcions de pintor ordinari de la ciutat de Li. Dimiteix del crrec el 6 de novembre de 1721, quan ja havia executat nombrosos retrats (alguns coneguts pel gravat), com Rigau. s doncs fcil imaginar l'amistat entre Rigau i Verdier. 

Li.

Encara no s'han trobat elements que puguin donar llum sobre l'activitat de Rigau a Li. Se sap que per tradici, els artistes montpellerins han desenvolupat de sempre estretes relacions amb aquesta capital, per exemple Samuel Boissire que va ser format a Li. A ms, la identitat dels futurs models pintats per Rigau prova que va estar activament al servei de botiguers de moda, l'activitat dels quals feia temps que oferien prestigi a la ciutat.  

Els primers models testificats pels llibres de comptes del pintor privilegien els models lionesos. Aix arriben els seus primers retrats de joventut que li comenarien a donar fama: el d'un home encara desconegut, el d'Antoine Domergue, conseller del rei, recaptador dels delmes i controlador general provincial de la generalitat de Li (1686) o de Sarazin de Lle, membre de la clebre dinastia dels metges de l'Htel-Dieu (1685). Per ms encara, el retrat de Jean de Brunenc (pintat el 1687), venedor de seda, banquer i cnsol de Li, que reunir tots els ingredients que faran, ms tard, l'xit de Rigau. 

 Desprs de quatre anys a Li, el 1681, decideix traslladar-se a Pars convenut pel seu amic Pierre Drevet. Rigau havia establert la seva reputaci amb una clientela local, estesa fins a Sussa i sobretot a Ais de Provena. A Pars adopt el nom de Hyacinthe Rigaud i l'any segent guany el concurs de l'Acadmie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Can construint la ciutat d'Anoc.


El debut gloris.

L'arribada a Pars.
Establert a la parrquia Saint-Eustache, del carrer Neuve-des-Petits-Champs, al si d'un barri privilegiat omplert d'artistes, pintors, dauradors, gravadors o msics, editors i ebenistes, Rigau s'activa i s'apunta immediatament a l'Acadmia Reial de Pintura i d'Escultura. Passatge obligat per a tot pintor aspirant al reconeixement i, sobretot, necessria acreditaci per poder exercir l'ofici en tota legalitat, l'Acadmia li obriria aviat les seves portes al catal. Per abans d'aix, Jacint es presenta al premi de Roma que, encara avui, permet, al guanyador, marxar estudiar a Roma amb els mestres italians i formar-se aix en les tcniques ms difcils.





Referncies.

Laura Portet, Renada. Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de rosa gratacul;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276256" title="Juan Ricci" nonfiltered="3178" processed="3161" dbindex="108286">

Juan Ricci (Madrid, 1600- Montecassino, 1681) fou un pintor barroc espanyol.

Fill d'Antonio Ricci, pintor itali establert a Espanya per a treballar a la decoraci del Monestir de l'Escorial, i germ de Francisco Ricci, tamb pintor, Juan probablement inici el seu aprenentatge com a pintor amb el seu pare, encara que sembla que freqent el taller de Juan Bautista Mano.

El 7 de desembre de 1627 ingress en l'orde benedict al Monestir de Montserrat, del que fou expulsat pel seu ardent castellanisme, encara que sempre sign com a "fill de Montserrat". Mestre del prncep Baltasar Carlos, a l'oposar-se a l'elecci de l'abat de Montserrat feta pel rei, per considerar-la i legal, perd el seu crrec a palau. 

Desprs de sortir de la cort realitzaria la major part de la seva obra per als monestirs als que resid: Irache, Santo Domingo de Silos o San Milln de la Cogolla, entre d'altres. El 1662 es trasllad a Roma i el 1670 a l'abadia de Montecassino, on mor el 1681.

A ms de la pintura, tamb destac com a escriptor de tractats de teologia, geometria, arquitectura i pintura. Arrib a ser predicador general del seu orde i sembla ser que fou proposat per a bisbe.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276257" title="Historicisme arquitectnic" nonfiltered="3179" processed="3162" dbindex="108287">

L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al segle XIX que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats. Es tractava d'imitar estils arquitectnics d'altres poques incorporant algunes caracterstiques culturals d'aquell segle, mentre que l'arquitectura eclctica es dedicava a barrejar estils per a donar forma a quelcom de nou.

Podem destacar diverses corrents com la neobizantina, neorab, neobarroca, encara que la que ms xit tingu fou la neogtica, que es basava, com indica el seu nom, en un nou gtic ressuscitat. Entre les edificacions realitzades segons aquest estil destaca el Parlament Britnic, projectat per Augustus Welby Northmore Pugin i Charles Barry. Tamb tingueren molta importncia algunes variants orientals, com el neogtic-indi, dins del qual podem destacar el Pavell Reial de Brighton, obra de John Nash. A Espanya, destac la corrent Neomudjar, com a expressi d'un estil propi i nacional.

 Vegeu tamb .

Neobizant;
Neoromnic;
Neogtic;
Neomudjar;
Neobarroc;
Neoclassicisme;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276259" title="Neoromnic" nonfiltered="3180" processed="3163" dbindex="108288">

El Neoromnic s un estil arquitectnic emmarcat en l'historicisme del segle XIX, basat en la reinterpretaci de l'art romnic. 

Alguns exemples del neoromnic sn la Catedral de la Major a Marsella o la Catedral de Reggio di Calabria; a Espanya, la cripta de la Catedral de l'Almudena de Madrid o la Baslica de Santa Mara la Real de Covadonga.

 Vegeu tamb .

Historicisme arquitectnic;
Neobizant;
Neogtic;
Neomudjar;
Neobarroc;
Neoclassicisme;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276261" title="Neobarroc" nonfiltered="3181" processed="3164" dbindex="108289">

Neobarroc s la denominaci d'un estil arquitectnic, escultric, musical i literari, imitaci del Barroc, que es don a la segona meitat del segle XIX. El Neobarroc t grans punts de contacte amb el Romanticisme.

 Arquitectura .
Es dna a la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir del 1880. Es considera com un estil representatiu de l'Historicisme, que rellev el Neoclassicisme. El Neobarroc s'utilitz especialment per als teatres, ja que el Barroc havia contribut a una florida de les arts escenogrfiques. En el perode tard de l'historicisme la tendncia general cap al Renaixement entra en un segon pla i el Neobarroc s'utilitza en nombroses construccions.

A ustria el seu s t una connotaci patritica, ja que es relaciona amb la florida cultural i expansi poltica de principis del segle XVIII. A la seva fase tardana va coexistir amb la Sezession, la qual influ parcialment. 

Alguns exemples d'edificis sn:
 La Grand Opra de Pars (1854-1874).
 La Semperoper de Dresden (1871-1878).
 El Castell Schloss Herrenchiemsee (1878-1886).
 La Neue Hofburg de Viena (1881-1914).
 La Festhalle de Frankfurt (1907).

 Escultura .
Al mateix temps que a l'arquitectura, apareixen a l'escultura tendncies neobarroques. Com a mxim representant del neobarroc podem citar a l'escultor berlins Reinhold Begas i el viens Victor Tilgner.

 Msica .
En msica es designa com a neobarroc una tendncia compositiva de principis del segle XX, que reprn formes i estils de la msica barroca. Alguns representants importants sn: Max Reger, Johann Nepomuk David, Paul Hindemith i Ernst Krenek.

 Vegeu tamb .

Historicisme arquitectnic;
Neobizant;
Neoromnic;
Neogtic;
Neomudjar;
Neoclassicisme;

 Enllaos externs .
 Kunstlexikon: "Neobarock";


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276262" title="WordPerfect" nonfiltered="3182" processed="3165" dbindex="108290">


WordPefect es un processador de textos propietari. En el punt ms lgid de la seva popularitat (finals dels anys 80 i principis dels 90) era el processador de facto estndard; tot i que les versions per MSDOS i Microsoft Windows sn mes conegudes, tamb es va desenvolupar en un ampli ventall de sistemes operatius com , Windows, OS/2, Linux, MacOS, Apple IIe, Unix, VMS, Data General, System/370, AmigaOS, Atari ST i NeXTSTEP

 Versi DOS.

Originriament produt per Bruce Bastian i Dr. Alan Ashton, qui fund Satellite Software International Inc. de Orem, Utah, que posteriorment canviar el nom a WordPerfect Corporation. Les primeres versions es van crear per als sistemes Data General l'any 1982, els programadors el van portar-lo per al IBM PC en la versi 2.20, seguint la numeraci que ja existia en els sistemes Data General.

Per la seva popularitat va crixer a partir de la versi 4.2 l'any 1986, amb numeraci automtica de pargrafs, i la creaci de notes de peu de pgines. Aquesta versi va sobrepassar en vendes al que fins llavors era el lder, WordStar, principalment en la categoria de processadors en sistemes DOS.

Tot i aix, la versi que tingu ms xit fou la versi 5.1, presentada l'any 1989, per a DOS; va ser la primera en incloure mens a l'estil Macintosh, desplegables, que substituen als tradicionals F-nmero, aix com suport per fer taules. La tecnologia WYSIWYG el feu molt popular, present amb el WordPerfect 6.0: tal com ho veus es tal com quedar imprs. A part, possea un ampli ventall de fonts i suportava moltes impressores.

 Punts clau .
Algunes de les caracterstiques que diferenciaven WordPerfect dels altres processadors de textos, com arquitectura "streaming code", Reveal Codes i el PerfectScript.

 Streaming code: Els documents es creaven com si s'estiguessin escrivint pgines en format HTML.
 Estils i llibreria d'estil: A partir de la versi 5.0, les llibreries d'estil permetien una major flexibilitat i potncia en la formataci de textos; aquests poden ser accessats a travs de "Opening Style".
Reveal Codes: Una segona pantalla d'edici pot ser oberta o ocultada de la pantalla principal. Aquesta visualitza el text amb els objectes que s'intercalen en aquests; es molt til en casos en que es mesclen diferents estils d'edici en un text, i permet corregir-ho fcilment. Una caracterstica que molts processadors intenten afegir-la, amb resultats poc satisfactoris. Amb les tecles "Alt+F3" permet accedir en la versi DOS.
 Macro languages: WordPerfect era fora b per les macros, funcionalitat que es veure reforada a la versi 5.0 amb les "Ctrl-keystone" macros. Aquestes permetien registrar una seqncia de tecles que podien ser desades, editades i executades. A partir de la versi 6.0 (tant DOS com Windows) una nova versi d'aquestes van servir de base pel llenguatge PerfectScript.
 Function keys: A l'igual que el seu competidor, MultiMate, podia usar diferents combinacions de tecles, amb les Ctrl, Alt i Shift, un avantatge sobre el WordStar que noms usava la tecla Ctrl;
 Controladors d'impressora: La versi per DOS incloa un ampli suport en impressores, i tamb tenia un editor de controladors d'impressores, anomenat PTR, que tenia caracterstiques com un flexible llenguatge de macros que permetia modificar i crear nous controladors.
 WordPerfect Library/Office: WordPerfect Library (presentada el 1986; posteriorment rebr el nom de WordPerfect Office) fou un paquet de programes i utilitats per usar WordPerfect, pensat en oficines que usaven el Novell NetWare.
 WordPerfect shell: La WordPerfect Library/Office incloa aquest programa. Es tractava d'un shell que permetia l'obertura rpid d'aplicacions (MS-DOS era monotasca), aix com el canvi rpid entre programes prviament oberts.

 Versi Windows .

La versi pel sistema de Microsoft va sortir una mica tard. La primera versi va ser la WordPerfect 5.2, el novembre del 1992 (encara que un any abans va haver-hi una versi 5.1); d'en ja existia el Microsoft Word per Windows versi 2.0 (ja feia 1 any i ja havia rebut la seva tercera revisi: 2.0c). La interfcie basada en les tecles de funci no era massa adequada amb l's del ratol, i els mens desplegables a on les combinacions de tecles eren incompatibles amb les del sistema Windows (per exemple, ALT+F4 es per sortir d'un programa, i en WordPerfect era Block Text).

Internament, WordPerfect seguia usant els sets de carcter interns; aix provocava que WordPerfect per Windows fos incapa de soportar alguns idiomes (com el xins) cosa que Windows s suportava de forma nativa.

El processador de textos va formar part s'una suite ofimtica quan la companyia va signar un acord amb Borland l'any 1993. La Borland Office inclou les versions Windows del WordPerfect, Quattro Pro, Borland Paradox i un paquet de gesti LAN anomenat WordPerfect Office (res a veure amb la suite de Corel), basada amb la llibreria per DOS del WordPerfect. Aquest paquet es va vendre 2 cops, un amb Novell el Juny de 1994, qui el va vendre a Corel el Gener del 1996; no obstant, Novell va quedar-se amb la WordPerfect Office, incorporant-la al seu producte GroupWise.

La nova versi del WordPerfect, WordPerfect 7, va ser creada per ser usada en Windows 95 i presentava fora millores respecte de la versi de 16 bit del WordPerfect 6.1, va ser presentada el Maig de 1996, 9 mesos desprs de la presentaci del Microsoft Office 95 (que inclou el Word 95. La versi 7 presentava fora problemes d'estabilitat i no havia obtingut el segell "Designed for Windows 95". A sobre, era incompatible amb el Windows NT (fet que es va resoldre amb el Service Pack 2 de 1997), 6 mesos desprs de la presentaci del Windows NT 4.0 i 1 any i mig de l'Office 95 (que suportava Windows NT) i a poc temps de la presentaci del Office 97.

Malgrat WordPerfect va aconseguir retenir part de les vendes dels seu producte, Microsoft va anar guanyant terreny en els ordinadors nous: donava descomptes a OEM's que incloen Word en els seus ordinadors, amb el qual, els usuaris finals van comenar a usar-lo; en el terreny acadmic i empresarial, WordPerfect va seguir usant-se. de fet, Corel va subministrar-lo al departament de justcia dels Estats Units l'any 2005  o la Comissi Reguladora Nuclear (EUA), la Comissi Internacional de Comer (EUA) i l'autoritat de trnsit de la zona metropolitana de Washington EUA elegeixen la WordPerfect Office X3 .

 Versi Linux .

L'any 1995 WordPerfect 6.0 va oferir-se per Linux com a part del paquet Caldera. A finals del 1997 es va oferir una nova versi, per s'havia d'adquirir per activar-la. Amb l'esperana d'entrar al segment Linux, Corel va crear la seva prpia distribuci.

L'acolliment de WordPerfect per Linux va ser divers; per alguns els va semblar b tenint en compte el currculum que tenia, per altres en canvi considerave qe ja estava massa saturada la categoria, i es que en un mercat dominat pel software gratut, com l'OpenOffice.org, no el feien massa viable. La versi 9 (que no era nativa de Linux com les versions 6 i 8) va ser durament criticada per estabilitat i prestacions.

Finalment Corel va vendre la seva distribuci a Xandros. A l'abril del 2004 Corel va presentar la WordPerfect 8.1 amb algunes actualitzacions per sondejar el mercat. L'any segent, ja no estava disponible per adquirir-lo.

 Versi Macintosh .

A diferncia de les altres versions, les versions Mac tenien un sistema de numeraci propi. La primera versi era molt semblant a la versi DOS, amb el qual no va tenir xit. La segent versi va tractar-se de fer-se ms semblant a les lnies de l'Apple UI. La versi 3 es va fer pensava en versions del System 7.0-7.5, encara que podia funcionar b en mquines ms lentes. La versi 3.5 va ser presentada al 1996, i posteriorment, la 3.5e. Ja no va exitir una nova versi; l'any 2004 Corel ja va anunciar que no tenia plans de presentar un WordPerfect per Macintosh.

Durant anys Corel va permetre als usuaris Mac a descarregar-se la versi 3.5e de franc a travs del seu web; actualment segueix oferint-se.

 Taula .
En aquesta apareixen les diferents versions que han existit de WordPerfect per cada sistema operatiu:


(* - Part de la WordPerfect Office)

Versions conegudes per VAX/VMS include 5.1, 5.3  i 7.1 .

Versions conegudes per SUN inclou 6.0, requerint SunOS o Solaris 2 (es desconeix la data de presentaci).
Versions conegudes per IBM System/370 inclou 4.2, presentada el 1988.

Versions conegudes per OS/2 inclou 5.0, presentada el 1989.

Versions conegudes per DEC Rainbow 100 inclou la versi (?), presentada el Novembre 1983.

Per ltim, versions de WordPerfect han estat disponibles per Apricot, Atari ST, DEC Rainbow, Tandy 2000, TI Professional, Victor 9000, and Zenith Z-100 systems, aix com tamb sobre unes 30 versions d'unix, incloent AT&T, NCR, SCO Xenix, Microport Unix, DEC Ultrix, 
Pyramid Tech Unix, Tru64, AIX, Motorola 8000, i HP9000 i SUN 3.

 Vegeu tamb .

 Microsoft Word;
 Lotus Amipro;
 WordStar;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Actualitzacions per la versi de Wordperfect per MSDOS ;
 Informaci sobre el Wordperfect ;
 Llibre Almost Perfect, parla de la histria del creixement i caiguda d'aquest processador de textos ;
 Que ha fet el Worperfect d'incorrecte, per Ed Foster ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276266" title="Brian Shawe Taylor" nonfiltered="3183" processed="3166" dbindex="108291">
 Brian Shawe Taylor  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Taylor va nixer el 28 de gener del 1915 a Anglaterra. Va morir el 1 de maig del 1999. 


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1, el GP de la Gran Bretanya, disputat el 13 de maig del 1950, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Taylor va participar a dos curses ms puntuables pel campionat de la F1, el GP de Frana i el GP de la Gran Bretanya de la temporada segent ( 1951 ).
 
Taylor tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1,


 Resultats a la F1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276278" title="Bstrix" nonfiltered="3184" processed="3167" dbindex="108292">

En botnica bstrix fa referncia a un tipus d'inflorescncia caracteritzada per ser un monocasi helicodal i on les flors es situen en ms d'un pla.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276280" title="Eduardo Blanco Amor" nonfiltered="3185" processed="3168" dbindex="108293">
Eduardo Blanco Amor (Orense, 14 de setembre de 1897 - Vigo, 1 de desembre de 1979) fou un escriptor gallec. El seu pare va abandonar la llar familiar quan Eduardo noms tenia tres anys. En 1915, a l'edat de disset, va comenar a treballar com secretari de direcci a El Diario de Orense. Durant aquesta poca va freqentar les tertlies de Vicente Risco, figura que va tenir una importncia decisiva en la seva futura defensa i promoci de la cultura gallega. En 1919 va emigrar a Buenos Aires, on va continuar en contacte amb intellectuals gallecs de l'emigraci, prenent part activa en la Federacin de Sociedades Galegas, fundada en 1921, que pretenia aglutinar a tots els immigrants gallecs. 

En 1923 va fundar amb Ramiro Isla Couto la revista Terra, en llengua gallega. Ms endavant va participar tamb en altra publicaci galleguista, Cltiga. En 1926 va entrar a formar part del diari argent La Nacin, on va conixer a escriptors argentins com Leopoldo Lugones, Horacio Quiroga, Borges, Sabato i Mallea. En 1927 va iniciar la seva carrera literria, amb la novella Os Nonnatos, a la qual va seguir, a l'any segent, el llibre de poemes Romances Galegos. En 1928 va regressar a Galcia com corresponsal del diari La Nacin. Durant aquest primer retorn va conixer Castelao i a diversos intellectuals del Partit Galleguista i el grup Ns, i va escriure Poema en catro tempos, que publicaria posteriorment a Argentina en 1931. Des de Buenos Aires va collaborar ms tard amb la revista Ns amb diversos poemes i tres captols de la seva novella inconclusa A escadeira de Jacob. 

Va tornar a installar-se a Espanya com corresponsal de La Nacin entre 1933 i 1935, i va conixer a Madrid Federico Garca Lorca, amb el qual li va unir una gran amistat. Va defensar des d'Argentina la legalitat republicana quan es va produir l'esclat de laguerra civil espanyola. Durant els 20 anys segents va utilitzar en exclusiva el castell en la seva obra literria, amb obres com Los miedos (1936) o La catedral y el nion (1948). En 1956 va regressar al gallec amb Cancioneiro, i en 1959 va publicar una novella de gran importncia per a la renovaci de la narrativa gallega, A Esmorga. En Buenos Aires va fundar i va dirigir el Teatro Popular Galego. Tamb va ser director de la revista Galcia, publicada pel centre Gallec de Buenos Aires. Va regressar a Galcia en 1965, i va publicar altra obra que va tenir gran repercussi, el llibre de contes Os biosbardos (1962). La seva ltima etapa va ser molt fecunda, a pesar de ser postergat per la cultura oficial: en 1970 va donar a llum una nova edici de A Esmorga, i en 1972 va aparixer l'extensa novella Xente ao lonxe. En els seus ltims anys va prestar gran atenci al gnere teatral, amb obres com Farsas para Tteres (1973) i Teatro pra a xente (1975). Va morir en Vigo en 1979. 

Moltes de les seves obres narratives (A Esmorga, Xente ao lonxe, Os biosbardos) es desenvolupen en una ciutat fictcia, Auria, trasposici literria d'Orense. Els crtics han trobat en les seves ficcions ecos d'autors com Ramn Mara del Valle-Incln o Ea de Queiroz.


 Obra en gallec .
 Os Nonnatos (narrativa, 1927);
 Romances galegos (poesia, 1928);
 Poema en catro tempos (poesia, 1931);
 A escadeira de Jacob (narrativa, inacabada);
 Cancioneiro (poesia, 1956);
 A esmorga (prosa, 1959).  ;
 Os biosbardos (contes, 1962). ;
 Xente ao lonxe (narrativa, 1972).  ;
 Farsas para tteres (teatre, 1973);
 poesia pra xente (teatre, 1974);
 Poemas galegos (poesia, 1980);
 Proceso en Jacobusland (Fantasa xudicial en ningures) (teatre, 1980);
 Castelao escritor (assaig 1986);
 A Contrapelo (assaig, 1993);

 Obra en castell .
 Horizonte evadido (poesia, 1936);
 En soledad amena (poesia, 1941);
 La catedral y el nio (narrativa, 1948);
 Chile a la vista (assaig, 1950);
 Las buenas maneras (assaig, 1963);
 Los miedos (novella, 1963);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276283" title="nxel Fole Snchez" nonfiltered="3187" processed="3169" dbindex="108295">
nxel Fole Snchez (Lugo, 11 d'agost de 1903 - 9 de maig de 1986) fou un escriptor gallec. Va pertnyer, amb lvaro Cunqueiro i Rafael Dieste, a la generaci d'escriptors gallecs formats abans de la Guerra Civil. 

Va estudiar en el collegi dels Pares Maristes, desprs en el Seminari i va obtenir el batxillerat a l'Institut de Lugo en 1927. En l'adolescncia va descobrir als poetes romntics espanyols Jos de Espronceda i Gustavo Adolfo Bcquer i a partir de llavors es dedica a la lectura amb passi. De la literatura gallega llegir aviat els poetes del Rexurdimento, fonamentalment Rosala de Castro i Curros Enrquez. Tamb s'entusiasmar amb Valle-Incln i Antonio Machado. lvaro Cunqueiro, company d'institut, fou un gran amic seu. Va iniciar la carrera de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Valladolid, amb la idea de fer-se notari per desprs es trasllada a Santiago de Compostella, fins a 1933, sense arribar a obtenir la llicenciatura per problemes econmics i tamb perqu s'interessava ms per la literatura i la vida estudiantil que pels seus estudis acadmics. Va comenar a dedicar-se al periodisme, que no abandonaria mai del tot. 

En 1931 va inaugurar en el peridic El Progreso la srie Cartafolio de Lugo, que es mantindria al llarg dels anys. En 1932 funda i dirigeix, tamb a Lugo, la revista literria avantguardista Enclusa, en la qual es van publicar per primera vegada els poemes gallecs de Garca Lorca. En 1933 es va convertir en redactor del peridic vigus El Pueblo Gallego, en el qual va publicar el seu primer article en gallec a l'any segent. Va ser corresponsal a Lugo de l'agncia de notcies Febus, ms tard transformada en EFE. En 1936, comenada ja la Guerra Civil Espanyola, va continuar amb l'edici de la revista compostelana Resol, el que li va suposar un gran risc. Precisament a causa de la guerra no es va arribar a publicar el seu primer llibre de relats Auga Lizgaira, que estava ja en la impremta per a ser editat en 1936. El text es va perdre i actualment es coneixen solament dos dels seus relats, que havia publicat en la revista Ns, i un que havia aparegut en El Pueblo Gallego. Al final de la guerra, opta per no exiliar-se, com altres escriptors com Dieste, per es va veure sotms a un total ostracisme interior. 

En 1941 deixa Lugo per a viure en el camp (Quiroga, O Incio i O Courel) i publica els seus dos primers llibres de contes,  lus do candil (1953) i Terra Brava (1955), i la pea teatral Pauto do Demo (1958). Els seus altres dos llibres de relats sn Contos da nboa (1972) i Historias que ningun cre (1981). A pesar del seu retir al camp, va continuar collaborant en la premsa. En 1953 va retornar a Lugo, on s'establix definitivament. Va ingressar en la Reial Acadmia Gallega el 5 d'octubre de 1963, dia de Sant Froil (patr de Lugo). En 1984, va obtenir la Medalla Castelao. En 1997 se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues i es va emetre un segell de correus en el seu honor amb una caricatura de Siro Lpez. 

En la seva narrativa, hereva de les d'lvaro Cunqueiro, Castelao i Ramn Otero Pedrayo, Fole presenta la geografia dels llocs de muntanya en els quals va viure, aix com els treballs, costums, diversions, etc. dels seus habitants a mitjan segle XX. La llengua dels seus relats recull el parla popular i inclou abundants vulgarismes, hipergalleguismes i dialectalismes, peculiars de les zones on situa els fets que conta. Els seus escrits acosten una informaci etnogrfica i antropolgica fonamental del mig rural gallec abans de l'arribada de la mecanitzaci.

 Obres .
 lus do candil. Contos a carn do lume (1953);
Terra Brava. Contos da solaina (1955);
Pauto do Demo (1958);
Contos da nboa (1972);
Historias que ningun cre (1981);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276284" title="Llista de municipis de l'Eure i Loir" nonfiltered="3188" processed="3170" dbindex="108296">
Llista dels 403 municipis del departament francs de l'Eure i Loir (28).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276287" title="Llista de municipis de l'Indre" nonfiltered="3189" processed="3171" dbindex="108297">
Llista dels 247 municipis del departament de l'Indre (36).


(CAC) Communaut d'agglomration Castelroussine, creada el 2000.
(CCPI) Communaut de communes du Pays d Issoudun, creada el  1994.
(CCLCSS) Communaut de communes de La Chtre et Sainte-Svre, creada el 2002.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276288" title="Xos Neira Vilas" nonfiltered="3190" processed="3172" dbindex="108298">
Xos Neira Vilas (Gres, Vilar de Cruces, Pontevedra, 1928) s un narrador, assagista, periodista i poeta en gallec. Va emigrar a Buenos Aires el 1949. All alterna el treball amb la formaci autodidacta, mantenint els seus vincles amb Galcia en els centres de la collectivitat gallega emigrant. Es va casar amb l'escriptora cubana Anisia Miranda, filla de gallecs, i es va traslladar a Cuba, on va desenvolupar la seva labor literria. Desprs de trenta-un anys a l'illa, ja jubilats, van regressar a Galcia en 1994 per a viure a Gres on dirigeixen la Fundacin Xos Neira Vilas i continuen amb la seva labor cultural i periodstica. s membre numerari de la Reial Acadmia Gallega, Doctor Honoris causa per les Universitats de La Corunya i L'Havana, Premi de la Crtica Espanyola (narrativa) i premi de la Crtica Gallega (assaig). Li van ser concedides les medalles Castelao, Pedrn de Honra i Celanova Casa dos Poetes. 
Obra narrativa. 
L'obra narrativa de Neira Vilas la podem situar dintre d'un realisme social crtic en el qual les estructures i les forces socials actuen com determinants de les situacions. Galcia est presentin en la mirada de Neira Vilas i les seves experincies de la infncia i joventut condicionen el seu testimoniatge. S'ajunten en les seves obres la preocupaci social i el lliure desenvolupament de l'afectivitat, amb un llenguatge directe que busca la rpida comunicaci amb el lector. A continuaci es comenten algunes d'elles. 

Memries dun neno labrego (1961). s una novella autobiogrfica d'estructura molt senzilla que, amb un llenguatge de gran eficcia narrativa, aprofundeix en la realitat de la Terra, en el subdesenvolupament d'un grup de gents del llogarret. L'autor conta des de l'ptica d'un nen -Balbino, personificaci del propi novellista- la vida d'un nen submergit en un mn tancat, en un llogaret de l'interior de Galcia, fins que es veu obligat a emigrar. Aquesta novella constitux una fita en la literatura gallega de postguerra a causa del seu xit i impacte popular. 

Xente no rodicio (1965). s una collecci de relats en els quals l'autor segueix amb l'exploraci de la vida camperol. Ens introdux en el mn marginal de les tragdies aldeanes, amb les leiras recremades per la sequera, les collites perdudes, amb les gents famolencs i els nens treballant com homes. 

Camio bretemoso (1967) s una novella testimoniatge de l'home que emigra del llogaret de velles cases i duu una existncia angoixant a Buenos Aires i en el sud argent. El protagonista conta la seva odissea plena d'angoixa, tristesa, allament i inhibici. El relat podria ser un monleg per est dirigit a un supsit odor, que escolta, riu i interv amb algunes paraules que no apareixen registrades en el relat. En la mateixa dimensi, enfrontant el tema de l'emigraci estan els contes de Historias de emigrantes (1968). Les situacions marginals del llogaret reviuen en els relats de A muller de ferro (1969) i el mn de Balbino amb el mateix escenari i alguns personatges reapareix en Cartes a Ximple (1971). 

Remuio de sombras (1973) s una novella en la qual Neira Vilas empra una tcnica de collage (multiperspectivisme) per a donar-nos una visi completa de la complexa vida de l'emigraci. El seu protagonista s collectiu: els emigrants gallecs maltractats per l'xode i la histria. En Aqueles anos do Moncho (1977), Neira Vilas reflecteix altres testimoniatges del llogaret lluny, narrant esdeveniments del temps terrible de la guerra civil, en un escenari camperol, amb homes dominats per la por. 

Nai (1980) cont una srie de records ordenades al voltant de la figura materna i que constituxen un homenatge a totes les mares gallegues. Amado Toms (1980) ens mostra la inquietant confessi en primera persona -com Balbino a les Memries- de Sara, mestra de quaranta anys, en les terres de l'Ulla i del Deza- escenaris comuns a les narracions de Neira Vilas. Sara queda en el llogaret amb una fidelitat resignada mentre Toms es veu obligat a emigrar a Amrica. Es tracta d'una histria amorosa trencada per l'emigraci, per les estructures socioeconmiques i pels successos poltics del passat. Dintre de la narrativa per a nens va publicar Espantallo amigo (1971), O cabalio do buxo (1971) i A Marela Taravela (1974). 

Enllaos externs.

 Fundacin Xos Neira Vilas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276290" title="Llista de municipis de l'Indre i Loira" nonfiltered="3191" processed="3173" dbindex="108299">
Llista dels 277 municipis del departament francs de l'Indre i Loira (37).


(CAT) Communaut d'agglomration Tours Plus, cre en 2000.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276293" title="Xos Lus Mndez Ferrn" nonfiltered="3193" processed="3174" dbindex="108301">
Xos Luis Mndez Ferrn (Orense, 7 de setembre de 1938) s un escriptor gallec mpliament reconegut com un dels ms importants i representatius de la literatura gallega contempornia. 
Vida. 
En la seva infncia va residir a Orense amb estades a Celanova. A la ciutat d'Orense fa el primer curs de batxillerat, i es trasllada, en 1949, amb la seva famlia a Pontevedra. s all on acaba els estudis de grau mitj. En la dcada de 1950 desperta la seva conscincia poltica, el que va deixar en ell una profunda petjada nacionalista, que no va abandonar mai. En 1955 es trasllada amb la seva famlia a Vigo, ciutat que deixa al poc temps per a anar a estudiar Filosofia i Lletres en la Universitat de Santiago de Compostella. All pren contacte amb el galleguisme cultural, articulat entorn de l'Editorial Galaxia i a la figura de Ramn Pieiro. En 1956 va obtenir el primer premi de poesia en les Festes Minervais de Santiago. En 1957 va anar a Madrid on tres anys desprs es va llicenciar en Filologia Romnica. En aquesta ciutat mant estret contacte amb el galleguisme all situat. Aix, en 1958, es crea el grup Brais Pinto, entorn de l'editorial del mateix nom. En 1961 va seguir un curs de cultura anglesa en la Universitat de Oxford. Entre els anys 1963 i 1965 va realitzar diversos viatges per Europa. 

Desprs de fer el servei militar a Canries va passar dos anys, entre 1962 i 1964, a Lugo, exercint de professor en el Collegi Fingoi fins que en 1965 obt la Ctedra de Llengua i Literatura Espanyola de l'Institut Santa Irene de Vigo, ciutat on s'installa. A causa de la seva activitat poltica va ser processat en tres ocasions passant en algunes d'elles un perode en la pres. En l'actualitat segueix sent professor de literatura en l'Institut Santa Irene. Tamb s columnista en el peridic El Faro de Vigo i dirigeix la revista de pensament crtic A Trabe de Ouro, amb gran influncia en la cultura gallega, grcies a la difusi de problemes i investigacions sobre qestions diverses amb aproximacions interdisciplinars, i sota una doble perspectiva nacional i universal. Ferrn s membre de la Reial Acadmia Gallega i Doctor Honoris causa per la Universitat de Vigo. s Doctor en Filologia.

Xos Luis Mndez Ferrn va ser proposat al Premio Nobel de Literatura en l'any 1999 per la Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega. Ha estat guardonat amb nombrosos premis com el Premi de la Crtica de narrativa gallega, Premi de la Crtica Espanyola, Premi de la Crtica Galcia, Premi Losada Diguez o el Premi Eix Atlntic. 

Activitat poltica. 
Ja en 1958 forma part del grup literari nacionalista Brais Pinto. En 1964 participa en la creaci de la Unin do Povo Galego. A causa de la seva activitat poltica va ser acusat de propaganda illegal en 1967 i va estar detingut en la pres del Prncep de Vigo. En 1968 va ser processat per rebelli militar per la causa finalment va ser sobreseguda. En 1969, durant l'estat d'excepci, torna a ser detingut, jutjat i condemnat a dos anys de pres per propaganda illegal, dels quals va complir part en diversos penals. En 1972, a causa de les vagues de maig i setembre a Vigo, va haver contra ell una ordre de crida i cerca el qual li va obligar a passar a la clandestinitat. En 1977 va participar en la formaci de la Unin do Povo Galego-lia proletaria, que es convertir en 1978 en el Partido Galego do Proletariado, i en 1979 en la creaci de l'organitzaci independentista Galicia Ceibe-OLN. Aix, en 1980, va ser detingut sota l'acusaci de tinena d'armes i va passar tres mesos en la pres de Segvia, abans de ser posat en llibertat. Jutjat per l'Audincia Nacional va ser absolt. En l'actualitat sost iniciatives poltiques i socials com les Redes Escarlata i s membre destacat de l'organitzaci poltica FPG (Fronte Popular Galega).

 Obres publicad3s .
 Poesia .
 Voce na nboa, 1957.
 Antoloxa Popular, 1972, amb el pseudnim d'Heriberto Bens.
 Sirvents pola destruccin de Occitania, 1975. ;
 Con plvora e magnolias, 1977. Premi de la Crtica .
 Poesa enteira de Heriberto Bens, 1980. ;
 O fin dun canto, 1982. ;
 Ertica, 1992. ;
 Estirpe, 1994. Premi Losada Diguez.
 O outro, 2002. ;
 Era na selva de Esm, 2004.
 Contra Maquieiro, 2005. Premi Losada Diguez.

 Narrativa .
 Percival e outras historias, 1958  ;
 O crepsculo e as formigas, 1961.
 Arrabaldo do norte, 1964.
 Retorno a Tagen Ata, 1971.
 Elipsis e outras sombras, 1974.
 Antn e os inocentes, 1976. ;
 Crnica de ns, 1980  ;
 Amor de Artur, 1982.
 Arnoia, Arnoia, 1985.
 Bretaa Esmeraldina, 1987. Premi Crtica Galcia.
 Arraianos, 1991. Premi Crtica Galicia, Premi Losada Diguez, Premi de la Crtica Espanyola. ;
 No ventre do silencio, 1999.  Premi Eix Atlntic de narrativa gallega i portuguesa  Carlos Blanco .
 
 Altres gneres .
 De Pondal a Novoneyra, 1984.
 Conversas con Xos Luis Mndez Ferrn, 2006.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276295" title="Monocasi" nonfiltered="3195" processed="3175" dbindex="108303">

 
Un monocasi o cima unpara s un tipus d'inflorescncia cimosa que es caracteritza perqu l'eix principal no produeix ms que una sola ramificaci secundria i aix successivament. D'aquesta manera, una sola branca floral reprn el creixement quan l'eix precedent produeix una flor i atura el seu propi creixement.

Segons l'orientaci de les ramificacions s'obtenen dos tipus de monocasi:

Monocasi helicoide.
Les ramificacions es produeixen alternativament d'un costat i de l'altre de l'eix, donant a la inflorescncia una forma helicodal; tanmateix sovint els eixos sn redreats i, en conjunt, simulen un ram. La diferncia amb el ram es troba en qu les flors es disposen al costat oposat d'una brctea que s en realitat la de la flor superior, mentre que en un ram, les flors sn sempre a l'aixella d'una brctea. En sn tpics el bstrix i el flabel o ripidi.

Monocasi escorpioide.
La inflorescncia es doblega en forma de cua d'escorp, ats el fet que les ramificacions successives es produeixen totes del mateix costat de l'eix i totes les brctees florals es troben dins de la corba amb les flors a la part exterior. El monocasi escorpioide es troba en nombroses espcies de la famlia boragincies i en sn tpics el cinc i el drepani.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276297" title="Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega" nonfiltered="3196" processed="3176" dbindex="108304">
Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega (Asociacin de Escritores en Lingua Galega, AELG) es va constituir a partir d'una junta celebrada el 3 de maig de 1980 a Santiago de Compostella (Espanya) per un grup d'escriptors, entre els quals es hi havia Alfredo Conde Cid, Paco Martn, Xos Manuel Martnez Oca, Xos Lois Mndez Ferrn, Alfonso Pexegueiro, Manuel Rivas i Xon Ignacio Taibo que van acordar formar una associaci que defenss els interessos de la prctica escrita en gallec seguint l'exemple de la Asociacin de Escritores de Galicia que no va poder desenvolupar la seva labor a causa del desencadenament de la Guerra Civil espanyola poc desprs de la seva constituci. 

L'AELG va celebrar el I Congrs d'Escriptors Gallecs en 1981 i participa en l'organitzaci de les trobades Galeusca amb escriptors catalans i bascos. Durant anys va estar enfrontada a la Reial Acadmia Gallega per considerar-la una instituci immobilista que no treballava a favor de la cultura gallega. La revista N s el seu portaveu oficial. En l'actualitat ms de 230 escriptors estan associats. Est reconeguda per la Acadmia Sueca per a presentar candidats oficials al Premi Nobel de Literatura i forma part del Congrs d'Escriptors Europeus. 
 Presidents .
Carlos Mella;
Xos Mara lvarez Cccamo (president inter);
Bernardino Graa;
Antn Avils de Taramancos;
Uxo Novoneyra;
Euloxio Ruibal;
Cesreo Snchez Iglesias;

 Enllaos externs .
  Web oficial de l'AELG ;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276300" title="Xon Ignacio Taibo" nonfiltered="3197" processed="3177" dbindex="108305">
Xon Ignacio Taibo (Madrid, 1949) s un escriptor gallec. Nascut de pares emigrants a Madrid, va prendre contacte amb cultura gallega a Madrid i, en 1976, es va establir en Galcia. En 1975 va publicar la seva primera obra literria, Os inmortais, una recopilaci de tres relats. Amb la novella Homes de ningures apareguda en 1978, va guanyar el Premi de la Crtica de narrativa gallega. El 1980 fou un dels fundadors de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega (AELG). En 1981 va publicar A semancia i Calendario de brtemas maanceiras na mia praia atlntica, on recull 14 relats. Diversos dels seus relats van resultar guanyadors dels premis Modesto R. Figueiredo com A enquisa en 1976 i Pacfico Sul en 1979 .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276301" title="Frank Capra" nonfiltered="3198" processed="3178" dbindex="108306">

Frank Capra (Bisacquino, Siclia (Itlia), 18 de maig de 1897 - La Quinta, Califrnia (Estats Units), 3 de setembre de 1991) fou un director de cinema nord-americ d'origen itali guanyador d'un premi Oscar. s autor d'algunes pellcules molt populars de la dcada dels 30 i 40 com els clssics Que bonic que s viure i Mr. Smith Goes to Washington, entre d'altres.

 Nascut a Siclia, Capra va emigrar a Amrica amb una part de la seva famlia que es va installar el 1903 a Los ngeles. Va cursar estudis d'enginyer qumic al Throp Institute (que ms tard es convertiria en el California Institute of Technology). Frank Capra debuta en el cinema el 1921 al costat de Walter Montague on posa en escena poemes. Entra llavors com a gagman per al clebre fullet Our Gang. El 1930, Capra entra a treballar a la Columbia on es va lligar amb el guionista Robert Riskin i el cmera Joseph MacDonald amb els quals va treballar molt de temps. El 1940, Sidney Buchman va reemplaar Riskin com a guionista.

 Desprs d'haver-se emportat el 1934 l'Oscar al millor directoor amb la comdia romntica It Happened One Night, Capra va accedir a la celebritat i va encadenar els xits, aconseguint imposar en un Hollywood llavors bastant refractari la visi del realitzador en tant que mestre d'obra. Capra va dirigir un gran nombre de pellcules predicant valors humanitaris, socials i morals, en les quals un personatge sense una veritable envergadura per amb un bon cor aconsegueix oposar-se als homes de negocis, als banquers o als homes poltics cnics. Mr. Deeds Goes to Town, You Can't Take It with You (que li valen dos nous Oscars per a la seva realitzaci) i Mr. Smith Goes to Washington formen part de les ms conegudes d'aquestes faules morals que van ser la firma de Capra.

Entre 1942 i 1948 Capra va realitzar o va corealitzar vuit documentals per al ministeri de la guerra en el marc de la srie documental Why We Fight per al qual tamb es va emportar un Oscar pel primer Prelude to War. La srie apuntava a explicar tant a nivell nacional com internacional el perqu de la lluita contra el Jap i l'Alemanya nazi.

Poc desprs de la guerra, desitjs d'alliberar-se de la gruixuda maquinria que eren els estudis de Hollywood, Capra va fundar juntament amb George Stevens i William Wyler una companyia independent, la Liberty Films. Capra va realitzar el 1946 Que bonic que s viure amb James Stewart. La pellcula va ser ignorada en el moment de la seva sortida, per des de l'expiraci del seu copyright, s'ha difs cada any per Nadal per les televisions americanes.

 Capra va signar el 1950 amb la Paramount per a la qual va rodar dues pellcules amb Bing Crosby. Desprs de diversos anys lluny de les cmeres, va tornar al cinema amb Milionari d'illusions el 1959 i va dirigir la seva ltima pellcula, Un gngster per a un miracle el 1961 amb Glenn Ford i Bette Davis.

Filmografia.



El forut (1926);
For the Love of Mike (1927);
Long Pants (1927);
The Power of the Press (1928);
Say It with Sables (1928);
So This Is Love? (1928);
Submarine (1928);
The Way of the Strong (1928);
That Certain Thing (1928);
The Matinee Idol (1928);
Flight (1929);
The Donovan Affair (1929);
The Younger Generation (1929);
Rain or Shine (1930);
Ladies of Leisure (1930);
Dirigible (1931);
The Miracle Woman (1931);
Platinum Blonde (1931);
Forbidden (1932);

American Madness (1932);
The Bitter Tea of General Yen (1932);
Lady for a Day (1933) ;
It Happened One Night (1934) ;
Broadway Bill (1934);
Mr. Deeds Goes to Town (1936) ;
Horitzons perduts (1937) ;
You Can't Take It with You (1938) ;
Mr. Smith Goes to Washington (1939);
L'home del carrer (1941);
Why We Fight (1942-45);
Arsnic per compassi (1944);
The Battle of China (1944);
Que bonic que s viure (1946) ;
State of the Union (1948);
Riding High (1950);
Here Comes the Groom (1951);
Milionari d'illusions (1959);
Un gngster per a un miracle (1961);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276303" title="Bernardino Graa Villar" nonfiltered="3199" processed="3179" dbindex="108307">
Bernardino Graa Villar (Cangas de Morrazo, 1932) s un escriptor gallec. Des de jove va formar part del Consell de Redacci de la revista potica Alba. Va participar tamb com articulista a La Noche i el Faro de Vigo, a ms de collaborar com assagista en altres publicacions. En 1958 va participar en la creaci del grup literari Brais Pinto en Madrid i va ser impulsor i primer president de la Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega (AELG). En 2006 va obtenir o Premi Eixo Atlntic de narrativa gallega i portuguesa per la seva primera novella, Protoevanxeo do neto de Herodes. Tota la seva obra est escrita en gallec.

Obres.
Poesia.
 Poema do home que quixo vivir (1958);
 Profeca do mar (1966);
 Non vexo Vigo nin Cangas (1975);
 Se o noso amor e os peixes... (1980);
 Sima-Cima do voar tolo (1984);
 Himno verde (1992);
 Sen sombra e sen amor (2004);

Teatre.
 Vinte mil pesos crime (1962);
 Sinfarn contra don Perfeuto (1975);
 Os burros que comen ouro nunca cabalos sern (1992).

Narrativa jovenil.
 Fins do mundo (1974);
 O len e o paxaro rebelde (1991);
 Planeta dos ratos tolos (1990);
 Xan Guindn, capitn (1991);
 Oso mimoso (1992);
 Namoro de lobo Pipo na escola de don Perico (1992);
 O gaiteiro e o Rato Prez (1994, premio Merln);
 Xan Guindn, mensaxeiro (1994);
 Cristo e San Pedro, peregrinos (1994);
 Rata linda de Compostela (1994);
 O lobo e o grilo (1995);
 Contra o len covarde (1995);
 Xan Guindn e os Salvaxes (1995);
 Xan Guindn mensaxeiro (1997);
 O quirico lambn (Xerais 1997);

Narrativa.
 Protoevanxeo do Neto de Herodes (2006) Premio Eixo Atlntico;

 Enllaos externs .
  Biografa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276305" title="Antn Avils de Taramancos" nonfiltered="3200" processed="3180" dbindex="108308">

Antn Avils de Taramancos (Noia, 6 d'abril de 1935 - La Corunya, 23 de mar de 1992) fou un escriptor gallec. El seu veritable nom era Xos Antn Avils Vinagre. El seu pare era Severiano Avils, pescador, i la seva mare Manuela Vinagre, llauradora, els quals van tenir altres tres fills abans de nixer Antn. Va fer el batxillerat a Noia, i ja als 15 anys publica el seu primer poema, en gallec, en la revista local Tapal editada per Manuel Fabeiro Gmez. 

Es va mudar a La Corunya per a fer estudis de nutica. All s decisiva la seva amistat amb Urbano Lugrs, Xohn Casal i Reimundo Patio que influxen en la seva concepci de Galcia i en la seva ideologia. En aquest temps collabora en revistes literries com Aturuxo, de Ferrol, o Quatro Ventos, de Braga. En la revista Atlntida de La Corunya publica els sis poemes que constituxen As moradas do vento, i en 1959 publica el seu primer llibre, A frauta i o garamelo, un poemari que va enviar al concurs literari organitzat per Bras Pinto. Pequeno canto para a un peito xoven va quedar indit fins a 1982. Va participar en l'estrena de l'obra teatral d'lvaro Cunqueiro, O incerto seor Don Hamlet, prncipe de Dinamarca. 

En 1961 va emigrar a Colmbia, on roman fins a 1980, primer en la selva amanica i ms endavant a Bogot, on havia trobat treball en l'ambaixada brasilera. All va conixer a la qual es convertiria en la seva dona en 1970 i a Manuel Arce Valladares, ambaixador de Guatemala, d'origen gallec. Una vegada finalitzat el contracte amb l'ambaixada va iniciar una srie de treballs sense molt xit fins que aconsegueix un treball com distribudor de llibres a Cali. El 15 d'agost de 1980 retorn a la seva ciutat natal, on regenta una taverna en la qual organitza recitals potics i des de la qual organitza la Sociedade Cultural Catavento. Va presidir la Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega (1986) i escollit regidor en Noya en les llistes del Bloc Nacionalista Gallec, sent designat regidor de cultura (1987-1991). Va morir a conseqncia d'un cncer. En 2003 se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues.

Obres.
 As moradas do vento (1955);
 A frauta i o garamelo (1959). ;
 O tempo no espello (1982);
 Cantos caucanos (1985);
 As torres no ar (1989);
 Obra viva (1992);
 Nova Crnica das Indias (1992);
 ltima fuxida a Harar (1992, pstuma);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276307" title="Asociacin de Escritores de Galicia" nonfiltered="3201" processed="3181" dbindex="108309">
Asociacin de Escritores de Galicia (AEG) va ser una associaci que representava als escriptors gallecs formada a l'abril de 1936 a iniciativa de lvaro de las Casas i finalment impulsada per nxel Casal en aquest moment alcalde de Santiago de Compostella. No obstant aix, la Guerra Civil va tallar les seves activitats. La AEG va ser el primer intent de crear un organisme que represents els interessos dels escriptors gallecs. L'Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega (AELG) ha intentat recollir el seu testimoni des del 1980.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276309" title="Christo i Jeanne-Claude" nonfiltered="3202" processed="3182" dbindex="108310">

Christo (n. Gabrovo, Bulgria, 13 de juny de 1935) i Jeanne-Claude (n. Casablanca, Marroc, 13 de juny de 1935) sn un matrimoni d'artistes que realitza installacions artstiques ambientals (Land Art).

Es caracteritzen, principalment, per utilitzar tela per a embolicar gegantins edificis o cobrir extenses rees pbliques.

Han realitzat les seues installacions en diferents pasos: l'any 1972 van folrar el edifici del Reichstag en Alemanya i en 1985 van cobrir el Pont Neuf en Pars. Tamb van construir una cortina de 39 quilmetres de llarg, anomenada Running Fence, en la comuna francesa de Marin en 1973. El seu treball ms recent va ser The Gates (2005), el que va consistir a installar 7.503 marcs metllics en el Central Park de Nova York.

Christo.
Christo, l'artista primordial i dissenyador dels projectes del duo, va nixer el 13 de juny de 1935 en Gabrovo, Bulgria. Son pare, Vladimir Javacheff, era una cientfic i sa mare, Tsveta Dimitrova, era secretria de l'Acadmia de Belles Arts de Sofia. Els artistes de l'Acadmia que visitaven la seua famlia van observar el talent artstic de Christo a una primerenca edat.

Per part de son pare, Christo s descendent d'un immigrant alemany a Bulgria. El besavi de Christo, l'alemany Friedrich Fischer, havia inventat un sistema modern per a la producci massiva de 
rodaments. Fischer va enviar al seu fill  -l'avi de Christo, Vitus Fischer- a Bulgria per a inaugurar la primera fbrica de rodaments de Europa De l'Est. Desprs collapsar el projecte (14 obrers blgars van morir en un accident en la fbrica) i en veure que la policia local el mirava amb recel, Vitus Fischer va canviar la seua identitat a la de Dmitri Javacheff, nom d'un dels treballadors que van morir en l'accident. Amb la seua nova identificaci, Vitus es va reincorporar a la societat com un blgar com i corrent i va comenar a treballar en un negoci de producci de llet. El nt de Dmitri, Vladimir Javacheff, va mostrar les aptituds tecnolgiques del seu avi i es va convertir en un cientfic acadmicament reeixit a Bulgria, tot i que encara era pobre.

Christo es va adonar dels seus orgens alemanys en la dcada dels 1970 i, desprs d'un breu ju en les corts de la llavors Alemanya Occidental, va ser indemnitzat amb el 49% del patrimoni de Friedrich Fischer. Encara que a faria de Christo un milionari, ell va decidir viure modestament d'una part del que produa la seua obra artstica, donant la majoria dels seus ingressos i tota la seua herncia a organitzacions de caritat.

En la seua joventut, Christo es va interessar en el Teatre i en les obres de Shakespeare. En 1953, va ser adms en l'Acadmia de Belles Arts, per es va desillusionar de l'esctricte currculum imposat pel Partit Socialista de l'poca. Va estudiar Art en l'acadmia de Sofa des de 1952 fins a 1956 i un altre any ms en Praga, Txecoslovquia. En 1957, Christo va fugir del estat socialista amagant-se en un cami que transportava medicina a ustria.

Christo es va installar rpidament en Viena i es va matricular en l'Acadmia Vienesa de Belles Arts. Desprs de noms un semestre all, va viatjar a Ginebra i desprs es va mudar a Pars. A causa del viatge, va perdre la ciutadania i es va convertir en una persona aptrida. La seua vida a Pars es va caracteritzar per la carncia econmica i l'allament social, que va ser incrementat per la seua dificultat per a aprendre el idioma francs. Va guanyar diners pintant retrats, la qual cosa va comparar amb la prostituci. En visitar les galeries i museus de la ciutat, es va inspirar en l'obra de Joan Mir, Nicholas de Stael, Jackson Pollock, Jean Tinguely i principalment en la de Jean Dubuffet.

Al gener de 1958, Christo va fabricar la seua primera pea de "art embolicat": va cobrir un pot de pintura buit amb un llen remullat en acrlic. Ho va amarrar i va pintar amb goma d'apegar, arena i pintura d'autombil. Un empresari alemany, anomenat Dieter Rosenkranz, va comprar diverses obres xicotetes "embolicades" per Christo. Va ser a travs de Rosenkranz que Christo va conixer l'artista francs Yves Klein i a l'historiador de l'art Pierre Restany.

Jeanne-Claude.
Jeanne-Claude va nixer el mateix dia que Christo (13 de juny de 1935) en Casablanca, El Marroc. Sa mare, Prcilda, tenia 17 anys quan es va casar amb el pare de Jeanne-Claude, el Major Lon Denat. Prcilda i Lon es van divorciar poc de temps desprs del naixement de Jeanne-Claude. Durant la Segona Guerra Mundial, Jeanne-Claude va viure amb la famlia de son pare mentre el seu mare combatia en la Resistncia francesa. Desprs de finalitzar la guerra en 1945, Prcilda va trobar a Jeanne-Claude emocionalment pertorbada i desnodrida.

En 1946, Prcilda va contraure noces amb l'influent General Jacques de Guillebon. La famlia va viure a Pars des de 1945 fins a 1952, traslladant-se a Tunis en 1952 i tornant a Pars en 1957.

La parella.
Christo i Jeanne-Claude es van conixer en 1958, quan ell va ser l'encarregat de pintar un retrat de sa mare, Prcilda de Guillebon. Inicialment, Christo es va sentir atret per la germanastra de Jeanne-Claude, Joyce. Jeanne-Claude estava compromesa amb Philippe Plachon. Al poc de temps d'haver-se casat amb ell, va quedar embarassada de Christo. Encara que era casada amb Plachon, Jeanne-Claude ho va abandonar immediatament desprs del viatge de noces. El fill de Christo i Jeanne-Claude, Cyril, va nixer l'11 de maig de 1960. Els pares de Jeanne-Claude estaven molestos amb la relaci, particularment pels humils orgens de Christo. A pesar de l'adversitat, la parella va contraure matrimoni el 28 de novembre de 1962.

En 1959, Christo va canviar el seu enfocament als objectes embolicats. En compte d'adornar el material envoltant amb goma d'apegar i arena, ho va mantindre mantindre intacte. L'any segent, va deixar de pintar per complet i va finalitzar la seua srie Inventory.

En 1961, Christo va embolicar barrils en el port alemany de Colonia. Aquest projecte es va convertir en el primer on Christo cobria objectes de gran tamaao. En 1962, la parella va enfrontar el seu primer projecte monumental, Rideau de Fer (Cortina d'Acer, en idioma francs). Sense advertir-los a les autoritats i com una declaraci en contra del Mur de Berln, van bloquejar amb barrils de petroli la Rue Visconti, un xicotet carrer sobre el Riu Sena. Jeanne-Claude va persuadir als policias, aconseguint que l'obra artstica romanguera en el lloc durant algunes hores. Encara que Christo duia a terme simultniament la seua primera exhibici en una galeria, va ser el projecte Visconti el que ho va donar a conixer a Pars.

Al febrer de 1964, Christo i Jeanne-Claude arribaren a  Nova York. Desprs d'una breu gira per Europa, es van establir als Estats Units al setembre d'aquell any. Encara que eren pobres i amb un deficient maneig de l'idioma angls, Christo va exposar el seu treball en diverses galeries, incloent la Galeria Llig Castelli a Nova York i la Galeria Schmela en Dsseldorf, Alemanya. Christo va comenar a embolicar aparadors de botigues. La venda dels aparadors va ajudar a finanar deutes i altres projectes artstics de la parella. El seu prxim treball, un paquet de 1.200 metres cbics, va ser construt amb la collaboraci d'estudiants entusiastes. Al comenament de 1968, Christo i Jeanne-Claude van abandonar la Galeria Leo Castelli per a mantindre la seua autonomia.

Treballs a gran escala.
Documenta 4.
En 1968, Christo i Jeanne-Claude van tindre l'oportunitat de participar en Documenta 4 en Kassel, Alemanya. En aquesta ocasi, la visible a una distncia de 25 quilmetres. Els primers intents van fallar quan la superfcie de polietil es va malmetre mentre era hissada. Desprs de repetits reparacions i usant les dues grues ms grans d'Europa, el projecte finalment es va fer realitat. El paquet tubular va romandre all durant dos mesos i va tindre un valor de $70.000 dlars, suma difcil de reunir per a Christo i Jeanne-Claude.

Wrapped Coast (Costa Embolicada).
A finals de 1969, Jeanne-Claude i Christo van embolicar la costa de Little Bay en Sidney, Austrlia amb la collaboraci de 130 ajudants que van dedicar 17.000 hores de treball. El projecte va necessitar 9.300 metres quadrats de tela sinttica i 56 quilmetres de soga. Desprs de la resistncia inicial de les autoritats i el pblic, les reaccions van ser majoritriament positives.

Valley Curtain (Cortina de la Vall).
A finals de 1970, Christo i Jeanne-Claude van comenar a preparar-se per al projecte "Valley Curtain". Un drap de 400 metres de llarg seria estirat a travs del Rifle Gap, un vall en les Muntanyes Rocoses, prop de Rifle, Roig. La realitzaci de l'obra va ser complicada a causa dels $230.000 (dlars nord-americans) que van haver de reunir i les protestes d'alguns grups ambientalistes. El projecte va requerir 14.000 metres quadrats de drap per a ser penjat en un cable d'acer, el qual estava subjecte a barres metlliques fixades en concret en cada vessant. Tamb van ser necessries 200 tones de concret, que van haver de ser transportades a m en poals costa amunt.

El pressupost va augmentar a $400.000, causant-li a Christo i a Jeanne-Claude problemes addicionals amb el finanament. Finalment, es van vendre suficients peces d'art per a reunir els diners. El 10 d'octubre de 1971, la cortina taronja estava preparada per a ser penjada, per estava esgarrada a causa del vent i les roques. Mentre una segona cortina era fabricada, Christo va rebre la resposta d'un arquitecte de Berln per a poder embolicar el edifici del Reichstag. El 10 d'agost de l'any segent, el segon intent de penjar la cortina va ser un xit, encara que va haver de ser retirada 28 hores ms tard a causa de l'aproximaci d'una tempestat.

Running Fence (Tanca Corredissa).
En 1973, desprs de 17 anys com aptrida, Christo es va convertir en ciutad nord-americ. Aqueix mateix any, va comenar a planejar l'obra "Running Fence": una tanca feta amb pals i cables d'acer coberta per un vel, que s'estenia pel paisatge fins al mar. La tanca mesurava 5,5 metres d'alt i 40 quilmetres de llarg. Per al projecte, treballadors agrcoles van haver de ser convenuts i el perms de les autoritats va haver de ser obtingut, per la qual cosa Christo i la seua esposa van contractar a nou advocats. A finals de 1974, Christo va traar el trajecte de la tanca amb estaques de fusta. El 19 d'abril de 1976, el projecte finalment va comenar desprs d'una extensa lluita contra la burocrcia. Aproximadament, 200.000 metres quadrats de nil, 2.050 pals d'acer i 145 quilmetres de cable d'acer van ser necessaris. El 10 de setembre de 1976 l'obra estava acabada. No obstant aix, Christo i Jeanne-Claude van haver de pagar una multa de $60.000 (dlars nord-americans) per no tindre el perms de les autoritats.

Wrapped Walk Ways (Passarelles Embolicades).
En 1977, Christo i Jeanne-Claude estaven tornant prstecs i tractaven d'estalviar el mxim de diners. No obstant aix, van continuar planejant futurs projectes. Al novembre d'aqueix any, Christo es va reunir amb els seus pares, veient sa mare per primera vegada desprs de 20 anys.

Amb l'obra "Wrapped Walk Ways", Christo i Jeanne-Claude van cobrir 4,5 quilmetres de passarelles en el Parc Lloe's, ubicat en Kansas City, Missouri. El projecte va requerir 12.500 metres quadrats d'un brillant nil de color groc safr. A l'octubre, els vianants difrutaren de l'obra per dues setmanes. El cost del projecte va ascendir a $130.000 (dlars nord-americans).

Surrounded Islands (Illes Rodejades).
La parella va planejar un projecte basat en la idea de Jeanne-Claude de rodejar onze illes en la Badia Biscana de Miami amb 603.850 metres quadrats de polipropil rosat. L'obra va ser finalitzada el 4 de maig de 1983 amb la collaboraci de 430 ajudants i va poder ser contemplada durant dues setmanes. Les illes van ser vigilades dia i nit per monitors en bots inflables.

Pont Neuf.

El 14 de mar de 1984, Jeanne-Claude es va convertir en ciutadana nord-americana, no obstant, va mantindre una doble nacionalitat i va conservar el passaport francs. A l'agost, la parella va obtindre el perms per a cobrir el Pont neuf, desprs de nou anys de negociacions amb l'alcalde de Pars, Jacques Chirac. Per a embolicar l'estructura es van necessitar 40.000 metres quadrats de tela poliamida color arena. El 22 de setembre de 1985, el projecte havia finalitzat. En les prximes dues setmanes, ms de tres milions de persones van visitar l'obra.

Ombrelles.
Christo i Jeanne-Claude van preparar el seu prxim treball, "ombrelles". El pla consistia a installar paraiges blaus i grocs en Califrnia i Ibaraki, Jap, al mateix temps. Al desembre de 1990, les bases per a les ombrelles van ser collocades. Els pedestals de 80 centmetres de llarg van ser ancorats al pis amb tensors de 1.500 kiloponds. Al setembre de l'any segent, el paraigua van ser portats als seus llocs per 2.000 treballadors. Per a conservar el paisatge, les bases van ser transportades als seus llocs amb un helicpter. El cost final del projecte va ser de $26 milions (dlars nord-americans).

Els colors de les ombrelles van ser triats amb l'objectiu de complementar el paisatge on serien installades: el groc havia d'accentuar l'herba color ambre present en els tossals de Southern Califrnia i el blau havia d'accentuar l'exuberant fullatge que rodejava un riu de Jap.

El 7 de setembre de 1991, estaven installats 1.340 paraigua blau en Ibaraki i 1.760 paraigua groc en el Teix Ranch de Califrnia. L'exhibici va comenar el 9 d'octubre. Un total de 3 milions de persones van visitar les ombrelles, cada una de les quals mesurava 6 metres d'alt i 8,66 metres de dimetre. El paraigua es van convertir en una gran atracci turstica, algunes persones els van utilitzar per a fer pcnics'i altres, fins i tot, els van usar com a altars de bodas.

Dos obrers van morir durant la construcci de l'obra. Una dona, Lori Mathews, va morir quan un del paraigua la va colpejar enpentat per una ratxa de vent i un home, Masaaki Nakamura, va ser electrocutat mentre removia les ombrelles, entrant en contacte amb una lnia d'alt voltatge.

El Edifici del Reichstag.
Desprs de les Ombrelles, Christo i la seua esposa es van concentrar a embolicar l'edifici del Reichstag a Alemanya. Amb el suport de la presidenta parlamentria, Rita Sssmut, la parella es va esforar per a convncer els membres del Parlament, anant d'oficina a oficina, enviant cartes a cada un dels 622 delegats i realitzant innumerables telefonades per a negociar. El 25 de febrer de 1995, desprs de llargues discussions, el Bundestag va autoritzar l'execuci del projecte.

Ms de 100.000 metres quadrats de tela de polipropil resistent al foc, coberta per una capa d'alumino, i 15 quilmetres de corda van ser necessaris. L'edifici va comenar a ser embolicat el 17 de juny de 1995, una setmana desprs ja estava preparat. L'espectacle va ser contemplat per 5 milions de visitants abans de ser retirat el 7 de juliol d'aqueix mateix any.

Verhllte Bume (Arbres Coberts).
Entre el 13 de novembre i el 14 de desembre de 1998, Christo i Jeanne-Claude van embolicar 178 arbres en el Parc Berower, al nord-oest de Basilea, Sussa. Per a cobrir els arbres, la parella va utilitzar 55.000 metres quadrats d'un brillant polister color plata i 23 quilmetres de soga. Les branques dels arbres espentaven la tela creant formes niques en cada un d'ells. La grandria de l'obra variava de 2 a 25 metres d'altura i d'1 a 15 metres d'ample, depenent del volum dels arbres. Tal com altres antics projectes, va ser finanat amb la venda de peces originals. Tot el material usat en els "Arbres Coberts" va ser reciclat quan l'obra va ser desmuntada.

Wrapped Snoopy House (Casa de Snoopy Embolicada).
En 1978, Charles M. Schulz va dibuixar un episodi de la seua tira cmica Peanuts, on la casa del protagonista, Snoopy, havia sigut embolicada en tela per Christo. En resposta, Christo contruy una casa per a gossos i la va cobrir de tela, per a posteriorment presentar-la en el Museu Charles M. Schulz l'any 2003.

The Gates (Les Entrades).
El 3 de gener del 2005, va comenar la installaci del projecte ms extens de les parella, "The Gates", en el Central Park de Nova York. Christo i Jeanne-Claude tamb van batejar l'obra com "The Gates, Central Park, Nova York, 1979-2005" fent referncia al temps transcorregut des de la primera vegada que van demanar el perms a les autoritats, fins que el projecte va ser aprovat per l'alcalde de la ciutat, Michael Bloomberg. "The Gates" va ser inaugurat el 12 de febrer del 2005 i va ser clausurat dues setmanes desprs. Un total de 7.053 "entrades" van ser fabricades amb un material de color groc safr i van ser installades en les sendes del parc. Mesuraven 5 metres d'alt i, combinats, tenien un ample de 37 quilmetres.

El valor del projecte es va estimar en $21 milions (dlars nord-americans) que van ser reunits completament per Christo i Jeanne-Claude. Per a finanar l'obra, la parella va haver de vendre peces artstiques de les dcades 1950 i 1960, estudis, dibuixos, collages i fotografies originals dels seus anteriors treballs. No van acceptar cap patrocini, ni tan sols la ciutat de Nova York va haver de proveir fons. Christo i Jeanne-Claude van donar a "Nurture New York's Nature Inc." totes les ganacias produdes pels souvenirs que es van vendre, com ara postals, camisetes i afiches. Per a previndre el vandalisme, uns 600 empleats van repartir als visitants prop d'1 mili de trossos de tela de 7 centmetres quadrats cada u. Aquests empleats tamb entregaven informaci als espectadors sobre el projecte.

Projectes futurs.
Over The River (Sobre el Riu).
Christo i Jeanne-Claude van anunciar que el prxim projecte, titulat "Over The River", ser construt en el riu Arkansas, prop de Can City, Roig. Els plans del treball contemplen la suspensi de ms de 10 quilmetres de tela reflectora translcida, fermada per cables d'acer ancorats a la vora del riu. La installaci haguera de romandre durant dues setmanes l'any 2012, mentre el riu estiga obert al pblic per a la recreaci.

Christo i Jeanne-Claude van concebre inicialment "Over The River" en 1985, quan embolicaven el Pont Nou i un tros de tela va caure sobre el riu Sena. Durant els anys 1992 i 1995, els artistes van buscar les locacions adequades, considerant prop de 89 rius. Van triar el riu Arkansas perqu les seues vores eren els prou altes com perqu la gent que navega en basses poguera gaudir del riu i de l'obra al mateix temps. Christo i Jeanne-Claude ja han gastat prop de $2 milions (dlars nord-americans) provant teles en tnels de vent, en estudis ambientals i enginyeria de disseny. Tal com en projectes passats, "Over The River" ser finanat completament per la parella, a travs de la venda de dibuixos que Christo va realitzar en la seua preparatria i models a escala.

Enllaos externs.

Lloc web oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276310" title="Cima" nonfiltered="3203" processed="3183" dbindex="108311">
En botnica una cima s una inflorescncia senzilla definida (o simpdica), en la qual l'eix principal s'acaba amb una flor. Aquesta flor, que s la flor central de la inflorescncia, floreix en primer lloc i para el creixement de l'eix de tal manera que els eixos secundaris tamb acaben amb una flor. Contrriament al cas de les inflorescncies indefinides, l'antesis s centrfuga.

Segons el tipus de ramificaci, es distingeixen tres tipus de cimes:
 Cima unpara o monocasi;
 Cima bpara o dicasi;
 Cima multpara o pleocasi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276312" title="nxel Casal Gosenge" nonfiltered="3204" processed="3184" dbindex="108312">
nxel Casal Gosenge (La Corunya, 17 de desembre de 1895 - Teo, La Corunya, agost de 1936) va ser un editor i poltic gallec. En 1909 va emigrar a Buenos Aires. All va estar emprat en diversos oficis durant dos anys. Va tornar a La Corunya i va trobar treball en el consulat de Frana. A causa de la precarietat econmica va emigrar altra vegada, d'aquesta vegada a Bordeus, per va regressar als pocs mesos. De 1914 a 1917 va complir el servei militar, del que sempre guardaria mals records. 

Es va unir a les Irmandades da Fala de La Corunya, va collaborar en el Conservatori d'Art Gallec i va anar el promotor i primer mestre de l'escola de l'ensenyament gallec (galleguista i laica) de les Irmandades, la primera que va utilitzar el gallec (1926-1931). En 1920 es va casar amb Mara Miramontes i per a sobreviure van obrir una botiga de teixits. Al novembre de 1924, en collaboraci amb Leandro Carr Alvarellos, va fundar l'Editorial Lar. Es va desvincular d'aquesta iniciativa per a fundar en 1927 la Editorial Ns. De la seva impremta sortien A Nosa Terra i la revista Ns. En 1930 va fundar el peridic republic El Momentoque, el qual, per falta de suport, noms duraria 14 nombres i arrossegaria a Ns gaireb a la fallida. A l'agost de 1931 es va traslladar a Santiago de Compostella per a tractar de salvar l'editorial. 

Militant des de la seva creaci del Partit Galleguista, va ser alcalde de Santiago des de febrer de 1936 fins al seu assassinat. All va continuar imprimint i collaborant amb diverses iniciatives republicanes, galleguistes i sindicalistes. Va ser l'editor i impressor de les revistes avantguardistes Claridad (1934) i Ser (1935) i promotor de la Asociacin de Escritores de Galicia, creada a l'abril de 1936 i truncada per la guerra civil. Desprs de la revolta militar del 18 de juliol va escapar cap a la parrquia de Vilantime, a Arza. Va ser detingut el 4 d'agost, i el seu cos va aparixer el 19 d'agost en una fossa de la carretera de la parrquia de Cacheiras, marcat avui amb un petit monument.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276319" title="Manuel Rivas Barros" nonfiltered="3205" processed="3185" dbindex="108313">

Manuel Rivas Barros (Montealto, la Corunya, 26 d'octubre de 1957) s un escriptor i periodista gallec. Estudi a l'IES de Monelos i des de fa molts anys viu a Vimianzo. Escriu llibres en gallec i articles periodstics en castell. Ha escrit Que me queres amor? (1996), on inclou el relat A lingua das bolboretas, en qu es bas la pellcula La lengua de las mariposas.

Periodista des dels quinze anys, ha collaborat en diversos mitjans de premsa, rdio i televisi. En l'actualitat escriu al diari El Pas. Comproms amb el seu pas i la seva realitat, Manuel Rivas va ser soci fundador de Greenpeace a Espanya, i va ocupar crrecs directius en l'organitzaci durant diversos anys. Durant la catstrofe del Prestige, va participar en la creaci de la plataforma ciutadana Nunca Mis. s casat amb Mara Isabel Lpez Mario i t dos fills, un home i una dona. El fill, Martio Rivas, s actor.

Premis .
Entre els molts premis literaris i periodstics que ha rebut en destaquen els segents:
Premi de la Crtica espanyola de narrativa gallega en tres edicions:
1989 per Un milln de vacas.
1998 per O lapis do carpinteiro.
2006 per Os libros arden mal. ;
Premis Nacional de Narrativa i Torrente Ballester per Que me queres, amor? (1996).
Premi Xarmenta 2007 a la promoci de la llengua gallega al Bierzo.

Obra selecta.
 Poesia .
 Libro do Entroido (1980);
 Anisia e outras sombras (1981);
 Balada nas praias do Oeste (1985);
 Mohicania (1987);
 Ningn cisne (1989);
 Costa da Morte blues (1995);
 O pobo da noite (1997);
 Do descoecido ao descoecido (2003);

 Narrativa .
 Un milln de vacas (1990);
 Os comedores de patacas (1992);
 En salvaxe compaa (1994);
 Que me queres, amor? (1996); edici catalana: Qu vols de mi, amor?, Proa, 1997;
 Bala perdida (1997); edici catalana: Bala perduda, Alfaguara / Grup Promotor, 2005 ;
 O lapis do carpinteiro (1998); edici catalana: El llapis del fuster, Proa, 1999 ;
 Ela, maldita alma (1999); edici catalana: Ella, maleda nima, Proa, 2000;
 A man dos paos (2001) ;
 As chamadas perdidas (2002) ;
 Os libros arden mal (2006); edici catalana: Els llibres fan de mal cremar, Edicions 62, 2006;

 Teatre .
 O heroe (2006);

 Assaig .
 Galicia, el bonsai atlntico (1989);
 Toxos e flores (1992);
 El periodismo es un cuento  (1997);
 Compostela, vanguardia y sosiego (2000); edici catalana: Santiago de Compostella: Patrimoni de la Humanitat, Grup Agbar / Unoediciones, 2002;
 Galicia, Galicia (2001);
 Muller no bao (2003) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276321" title="Guild Wars Prophecies" nonfiltered="3206" processed="3186" dbindex="108314">


Guild Wars Prophecies s la primera campanya de Guild Wars. s una campanya totalment independent, perqu s la primera, i a mesura que es vagin comprant noves expansions s'hi van adjuntant a la perfecci. L'nic que es necessita per tal de poder jugar-hi s haver-la comprada i disposar de connexi a Internet, sense necessitat de pagar cap mena de quotes, perqu el joc s totalment gratis (encara que hi han packs especials o accesoris que si es volen s'hand e pagar). Actualment es troba tradut totalment a molts idiomes: angls, francs, rus, itali, alemany, xins, japons, castell... Per no hi ha constncia de qu ArenaNet tingui la intenci de traduir-lo al catal.
El joc ens situa al continent de Tyria, el ms gran, extens, complet i el ms nrdic, perqu l'expansi de Guild Wars eye Of The North (GWEN), es sita ms al nord per est al mateix continent. 
El joc no noms dona la oportunitat de jugar el mode rol modalitat coneguda com a PvE Player versus environment (Jugador contra el entorn) sino que tamb ens ofereix la possibilitat de jugar contra altres jugadors en diferents tipus de batalles en la modalitat PvP Player versus Player (Jugador contra jugador)

La primera campanya Guild Wars: Propechies va sser llanada el 28 d'abril del 2005. s la ms adecuada i la millor per als jugadors novells, al ser la primera est creada per a crear un entorn fcil i entenedor amb el joc.A diferncia de les altres dues campanyes completes, Prophecies noms compta amb 6 professions per escollir, que son les professions anomenades comunes. Al crear un personatge hem d'escollir quina ser la seva professi primria, aquesta definir el seu aspecte fsic, la seva armadura i habilitats. Durant el desenvolupament del joc en modalitat PvE el jugador podr triar una segona professi o professi secundria. La professi primria d'un personatge no es podr canviar mai, al contrari de la segona que es podr canviar, tot i que totes tres campanyes requereixen haver assolit certs objectius abans de permetre aquest canvi al jugador.
La segona i tercera campanya completa (Guild Wars: Factions i Guild Wars: Nightfall) van anar introdunt noves mecniques de joc i noves professions al ventall de possibilitats tot i que s necessari tenir la campanya corresponent per jugar amb aquestes noves possibilitats.

Historia.
La primera campaa s coneixia simplement com Guild Wars, el sobrenom de Prophecies s va afegir posteriorment abans de la sortida de la campanya Guild Wars Factions, per no confondre-les.El nom es  va escollir per la trama de la primera campanya que parlava indirectament sobre les profecies del Portador de la Flama que tenia lloc a tyria.

Caracterstiques.
La publicaci de Guild Wars Prophecies va tenir les seguents caracterstiques:
El continent de Tyria: 
124 ciutats y zones explorables 
25 aventures cooperatives amb dos nivells de recompensa (normal/extra). 
205 misions.
Zona tutorial (Ascalon pre-Devastaci, tamb dit Pre-Ascalon) 
6 profesiones comunes 
Guerrer
Guardaboscos 
Hipnotizador 
Monjo
Nigromant 
Elementalista 
Esbirrs per acompanyar-te si no hi ha altres jugadors disponibles.  
4 espais per personatges noms amb la campanya Prophecies en la compta. 
2 espais ms adicionales por cada campaa afegida(es poden comprar espais per a personatges adicionals). 
455 noves habilitats, inclunt 90 habilidats d'lit 
72 tipus d'armadura (18 d'ellas compartides amb Factions) 
Objetes verdes 
9 tipus de mascotes per als Guardaboscos. 
8 sales de clan 


Professions.
Cada professi t uns atributs, els quals faran que siguin ms efectives les seves habilitats. La professi primria ens donar accs als tots els  atributs de la professi corresponent, per la secundaria dna accs a tots els atributs de la professi menys l'atribut conegut amb el nom d'nic, que noms el tenen aquells personatge que tinguin aquella professi com a primria. En aquesta campanya noms n'hi ha sis:

Guerrer
Personatge amb una gran resistncia fsica i fora bruta. s un personatge d'atac cos a cos.
Atributs:
 Fora (nic): per cada punt augmenta la penetraci d'armadura.
 Esgrima: per cada punt augmenta la destresa amb les espasses. ;
 Domini de la destral: per cada punt augmenta la destresa amb les destrals.
 Domini del martell: per cada punt augmenta la destresa amb els martells.
 Tctica: cada punt millora els crits i actituds.

Guardaboscos
Personatge que utilitza els arcs per aconseguir els seus objectius. Pot anar acompanyat per un animal, el qual l'ajudar en el seu cam. 
 Percia (nic): cada punt redueix el cost d'energia de les trampes, preparacions i atacs amb l'arc.
 Domini de les bsties: cada punt millora l'atac i les habilitats relacionades amb la mascota del guardabosc.
 Punteria: cada punt augmenta el mal que es realitza amb l'arc.
 Supervivncia en la naturalesa: cada punt millora les actituds, preparacions i trampes.

Monjo
Personatge la misi principal del qual habitualment s evitar que els altres jugadors de l'equip morin, tot i que tamb podem trobar monjes d'atac, que habitualment ajuden ofensivament a l'equip amb encantaments o ataquen directament (aquests ltims molt ms infreqents).
 Favor div (nic): cada punt proporciona una extra de curaci dels conjurs de qualsevol categoria. Tamb millora l'efecte de les habilitats relacionades amb el favor div.
 Pregries curatives: cada punt augmenta la eficcia i duraci dels conjurs relacionats amb les pregries curatives.
 Pregries d'atac: cada punt augmenta la efectivitat de les habilitats d'atac.
 Pregries de protecci: cada punt augmenta la eficcia i duraci de les habilitats relacionades amb les pregries de protecci.

Elementalista
Personatge que domina els quatre elements bsica per aconseguir els seus propsits.
 Emmagatzematge d'energia (nic): augmenta el nivell mxim d'energia.
 Mgia del foc: cada punt augmenta l'efectivitat dels conjurs relacionats amb el foc.  ;
 Mgia de l'aigua: cada punt augmenta l'efectivitat dels conjurs relacionats amb l'aigua.
 Mgia de terra: cada punt augmenta l'efectivitat dels conjurs relacionats amb la terra.
 Mgia de l'aire: cada punt augmenta l'efectivitat dels conjurs relacionats amb l'aire.

Hipnotitzador
Personatge que domina les arts illusries i la manipulaci de la ment del contrincant.
 Llanament rpid de conjurs (nic): com el seu nom indica augmenta la velocitat de llanament de conjurs.
 Dominaci: cada punt augmenta la duraci i eficcia dels conjurs de dominaci.
 Illusi: cada punt augmenta la duraci i eficcia dels conjurs d'illusi.
 Inspiraci: cada punt augmenta la duraci i eficcia dels conjurs d'inspiraci.

Nigromant
Personatge que controla les arts obscures i la manipulaci dels morts.
 Collita d'nimes (nic): proporciona energia per cada mort prxim.
 Malediccions: cada punt augmenta la duraci i l'eficcia de les habilitats relacionades amb les malediccions.
 Mgia de la sang: cada punt augmenta la duraci i l'eficcia de les habilitats amb la mgia de la sang.
 Mgia de la mort: cada punt augmenta la duraci i l'eficcia de les habilitats amb la mgia de la mort.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276323" title="Unin do Povo Galego-lia proletaria" nonfiltered="3207" processed="3187" dbindex="108315">
Unin do Povo Galego-lia proletaria (UPG-lp) va ser un partit gallec independentista i comunista que donava suport la lluita armada. Editava el peridic Terra e Tempo. Fruit d'una escisi de la Unin do Povo Galego esdevinguda en 1977 quan l'escriptor i poltic Xos Lois Mndez Ferrn, que acusava a la UPG de dretanitzaci, progressiu acatament de les institucions espanyoles i interclassisme, va ser expulsat de l'organitzaci per discrepncies en la poltica sindical, oposici a la legalitzaci de la Intersindical Nacional Galega, sobre la participaci en les eleccions i tamb pel seu suport a la lluita armada. Ser rebatejat en 1978 amb el nom de Partido Galego do Proletariado.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276324" title="Limp Bizkit" nonfiltered="3208" processed="3188" dbindex="108316">


Limp Bizkit, s un grup americ de Nu Metal, format a Jacksonville, Florida, que va comenar l'any 1994

 Orgens .
Limp Bizkit s una de les bandes ms energtiques dins del subgnere que s'ha creat fusionant el Rap i el Metal, anomenat Rapcore o Rap metal, arribant a nombrar-se com una de les bandes ms importants del Nu Metal, junt amb Korn, Deftones o Linkin Park. Tenen com a base el Heavy Metal, l'underground Metal, i el Rap, combinan-lo alguns cops amb Trash Metal, Funk i Hardcore punk (elements caracterstics del Nu Metal). Es considerada una de les millors bandes de Metal de la dcada dels 90, i del nou milleni, marcant unes pautes i influenciant bastant, a grups del mateix gnere que sorgirien ms tard com Linkin Park, P.O.D o Soufly, entre d'altres. Es caracteritzen pel seu alt nivell de ventes, i per la seva polmica en alguns concerts, on en algunes canons.

Limp Bizkit, es va formar a Florida, l'any 1994, de la m del vocalista Fred Durst, i del baixista i amic Sam Rivers. Ms tard, Jonh Otto, cos de Sam Rivers, s'uneix al grup com a nou bateria, i Rob Watters, guitarrista, i que complet la formaci del grup (tot i que ms tard s'hi va afegir DJ Lethal, ex membre de House of Paint i la formaci, va augmentar en qualitat). Sobre l'origen del nom del grup hi ha varies llegendes. La ms destacada  que Rob Watters, va descriure al seu cervell, com una galeta mustia (limp biscuit), i desprs va passar a Limp Bizkit.


 Discografia .


 Membres .

 Actuals .
Fred Durst - cantant;
Sam Rivers - baix;
John Otto - bateria;
DJ Lethal - DJ;
Terry Balsamo - guitarra (1993 - 1994; 2008 - actualitat);
 
 Ex-membres .
Wes Borland - guitarra;
Rob Waters - guitarra- teclats;
Mike Smith - guitarra (2003 - 2005);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276325" title="Intersindical Nacional Galega" nonfiltered="3209" processed="3189" dbindex="108317">
Intersindical Nacional Galega (ING) va ser un sindicat nacionalista gallec format al mar de 1977 de la uni del Sindicato Obreiro Galego, UTEG, UTSG, UTBG i el SGTM. Francisco Garca Montes va ser el seu secretari general. Va celebrar el seu primer Congrs a l'octubre de 1977. En les primeres eleccions sindicals de 1978 la ING es va convertir en el tercer sindicat de Galcia amb 722 delegats (13,5%). Al setembre de 1980 es va fusionar amb la Central de Traballadores Galegos per a denominar-se, a partir de 1981, Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos (INTG). A les eleccions sindicals de 1980 va augmentar la seva representaci fins a 1.679 delegats (17,5%).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276327" title="Joan Salat i Tarrats" nonfiltered="3210" processed="3190" dbindex="108318">
Joan Salat i Tarrats (Cervera, 6 de maig del 1920   Barcelona, 21 de febrer del 2008), alcalde de Cervera per CiU durant ms de dues dcades.

Estudi al "Pares del Cor de Maria" de Cervera i, posteriorment, es titul de peritatge mercantil a Barcelona. Durant la Guerra civil espanyola fou reclutat en la Lleva del Biber i hagu d'enfrontar-se a un consell de guerra acabada la contesa ; com molts altres membres d'aquella lleva, no pogu tornar a casa fins al 1945.

Joan Salat fou Paer en Cap (=alcalde) de Cervera durant vint-i-sis anys, del 1969  al 1995, i president del Consell Comarcal fins a aquell mateix any. Entre els anys 1976 i 1980 form part de la "Comisin para el estudio de un rgimen especial de la cuatro provincias catalanas" i de la "Comissi mixta de transferncies de les diputacions catalanes a la Generalitat de Catalunya"; al 2004 lliur a l'Arxiu Nacional de Catalunya cpia de la documentaci generada per aquests ens  .

En jubilar-se de l'ajuntament fou elegit president del Casal d'Avis de la poblaci fins al seu trasps. En aquest mbit de la tercera edat contribu decisivament a la creaci del "Consell consultiu de la Gent Gran de la Segarra" i l'"Aula d'extensi universitria" .

Al 1940 fund la revista local Segarra, on collabor publicant-hi un article mensual. Va ser membre fundador del Gran Teatre de la Passi, que presid durant vint anys, i hi interpret el paper del fariseu Isacar  ms de 50 anys consecutius, fins al 2008.

 Notes .


 Enllaos .
 Necrolgica a "Vilaweb";
 Data de la mort;
 Necrolgica a "La Maana" de Lleida ;
 Dos  talls de veu sobre les seves experincies en la Lleva del Biber;
 Fotografies de Salat en el seu paper de sacerdot a "La Passi";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276328" title="Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos" nonfiltered="3211" processed="3191" dbindex="108319">
Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos (INTG) va ser un sindicat nacionalista gallec que es va formar en 1981 desprs de la uni de la Intersindical Nacional Galega (ING) i la Central de Traballadores Galegos (CTG). Al gener de 1982 va celebrar el primer Congrs, en el qual va sortir escollit secretari general Lois Ros. En 1982 es va integrar en ella la Confederacin Sindical Galega i en les eleccions sindicals de 1982 va aconseguir 1.649 delegats a Galcia (18'5%). En 1983 Xan Carballo va ser escollit nou secretari general. 

Al maig de 1984 es va constituir un corrent intern, Corverxencia Sindical Nacionalista, un sector prxim al Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega, que majoritriament provenia de la CTG i la CSG i que en 1985 es va escindir finalment per a constituir la Confederacin Xeral de Traballadores Galegos (CXTG). En les eleccions sindicals de 1986 la INTG aconsegueix 1.067 delegats, quedant per sota de la CXTG. Al maig de 1987 celebra el seu III Congrs, que tria a Manuel Mera com secretari general en un ambient de tensi que es va reflectir en les eleccions per al secretariat, centrades en les relacions amb la CXTG, a la qual van concrrer tres llistes: la llista prxima al Bloc Nacionalista Gallec va aconseguir 6 membres, la prxima a la Fronte Popular Galega i la de Assembleia do Povo Unido 1. En 1990 forma amb la CXTG la Converxencia Intersindical Galega per a concrrer en coalici a les eleccions sindicals. Aquesta coalici, a l'unir-se definitivament en 1994, es va transformar en la Confederacin Intersindical Galega (CIG). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276330" title="Confederacin Sindical Galega" nonfiltered="3212" processed="3192" dbindex="108320">
Confederacin Sindical Galega (CSG) va ser un sindicat nacionalista gallec que es va formar com una escisi de la Uni Sindical Obrera (USO) en 1980. Va celebrar el seu primer congrs al setembre de 1980, i bona part dels quadres triats eren membres del Partit Socialista Gallec. Al setembre de 1982 es va integrar en la Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos (INTG). Silo Castro fou el seu secretari nacional de coordinaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276333" title="Confederacin Xeral de Traballadores Galegos" nonfiltered="3213" processed="3193" dbindex="108321">
Confederacin Xeral de Traballadores Galegos (CXTG) va ser un sindicat de Galcia d'orientaci nacionalista gallega, format en 1985 com una escisi de la Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos (INTG). A l'octubre d'aquest any va celebrar el seu primer Congrs, en el qual es va escollir a Fernando Acua com secretari general. En les eleccions sindicals de 1986 va aconseguir 1.087 delegats a Galcia. En 1990 va formar, amb la INTG, la Converxencia Intersindical Galega per a concrrer en coalici a les eleccions sindicals. La coalici es va transformar en la Confederacin Intersindical Galega (CIG) en 1994.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276335" title="Confederacin Intersindical Galega" nonfiltered="3214" processed="3194" dbindex="108322">

Confederacin Intersindical Galega (CIG) s un sindicat de classe de Galcia (Espanya), d'orientaci nacionalista gallega, fundat el 19 de mar de 1994 mitjanant la fusi de la Confederacin Xeral de Traballadores Galegos (CXTG) i Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos (INTG), si b aquestes organitzacions es presentaven a les eleccions sindicals en coalici ja des de 1990, amb el nom de Converxencia Intersindical Galega. 
Estructura. 
CIG est integrada per 8 agrupacions comarcals (La Corunya, Pontevedra, Santiago de Compostella, Orense, Lugo, A Maria, Ferrol i Vigo) i 11 federacions sectorials o d'indstria (Administraci Pblica; Alimentaci i Txtil; Banca, Estalvi i Segurs; Construcci i Fusta; Ensenyament; Mar; Metall; Qumiques i Energia; Sanitat; Serveis; i Transport i Comunicacions). Aix mateix, la central sindical compte amb departaments i secretries especfiques per a temes com dona, pensionistes, joventut, salut laboral, immigrants i cooperaci. El seu Consell Federal (Consello Federal) s el mxim organisme entre congressos i consta de 100 membres. 
Implantaci. 
Aquest sindicat va obtenir en les eleccions sindicals de 1990 a Galcia el 26,3% dels delegats sindicals (ms de 4.000) pel que es considera a efectes jurdics "sindicat ms representatiu" en tota Espanya juntament amb CCOO, UGT i ELA-STV. 
 Enllaos externs .

  galizacig.com Pgina web de CIG ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276343" title="Giuseppe Enrici" nonfiltered="3215" processed="3195" dbindex="108323">

Giuseppe Enrici (Pittsburgh, Estats Units, 2 de gener de 1898 - Nia, Frana, 1 de setembre de 1968) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1921 i 1928. El seu major xit esportiu fou la victria al Giro d'Itlia de 1924.

Anteriorment va participar en el Giro de 1922 i 1923 com a gregari de Giovanni Brunero, acabant 3r i 6, respectivament, en la classificaci general.

Va participar en dues edicions del Tour de Frana, sense acabar-les.

Palmars.
1923;
 1r a la Copa Cavacciocchi ;
 1r al Giro de Sestriere ;
 1r al Giro del Penice ;
1924;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 2 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1922. 3r de la classificaci general;
1923. 6 de la classificaci general;
1924. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1926. 5 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1924. Abandona (4a etapa);
1925. Abandona (11a etapa);





Enllaos externs.
Palmars i biografia de Giuseppe Enrici ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276344" title="Proteasoma" nonfiltered="3216" processed="3196" dbindex="108324">
 
El proteasoma o proteosoma s un complex proteic gran present en totes les cllules eucariotes i arqueobacteris, aix com en alguns bacteris. En eucariotes, es troben al nucli i al citoplasma. La principal funci del proteasoma s la degradaci de protenes danyades o innecessries per protelisi, una reacci qumica que trenca els enllaos peptdics. Els enzims que porten a terme aquestes reaccions s'anomenen proteases. Els proteasomes sn el principal mecanisme pel qual les cllules regulen la concentraci de determinades protenes i degraden protenes que han perdut la seva estructura. El procs de degradaci produeix pptids d'entre set i vuit aminocids de llargria, que poden ser degradats posteriorment a aminocids i utilitzats per sintetitzar noves protenes. Les protenes estan marcades amb una petita protena anomenada ubiquitina en un procs catalitzat per lligases d'ubiquitina. Un cop la protena ha estat marcada amb una molcula d'ubiquitina, altres lligases uneixen molcules addicionals d'ubiquitina. Els resultat s una cadena poliubiquitina unida al proteosoma, permetent-li la degradaci de la protena.

Pel que fa a la seva estructura, el proteasoma t forma de barril i cont un "nucli" format per quatre anells al voltant d'un porus central. Cada anell est composat per set protenes individuals. Els dos anells interns estan constituts per set subunitats   que contenen els llocs actius amb activitat proteasa. Aquests llocs estan localitzacions en la superfcie interna dels anells, de forma que la protena diana ha d'entar al porus central abans de ser degradada. Els dos anells externs contenen cadascun set subunitats   la funci de les quals s mantenir una "porta" a travs de la qual les protenes puguin entrar dins el barril. Aquestes subunitats   estan controlades per la uni a partcules reguladores que reconeixen les cadenes poliubiquitina unides al substrat de la protena i inicien el procs de degradaci. Aquest procs global d'ubiquitinitzaci i degradaci proteasmica s conegut com sistema ubiquitina-proteasoma.

La via de degradaci proteasmica s essencial per molts processos cellulars, incloent el cicle cellular, la regulaci de l'expressi gnica i respostes a l'estrs oxidatiu. La importncia de la degradaci proteoltica a l'interior de les cllules i el paper de l'ubiquitina en les vies proteoltiques descobert per Aaron Ciechanover, Avram Hershko i Irwin Rose fou premiat amb el Premi Nobel de Qumica del 2004.

 Descobriment . 
Abans del descobriment del sistema ubiquitina-proteasoma, es pensava que la degradaci de protenes es portava a terme principalment en els lisosomes, orgnuls l'interior del qual s cid, que estan replets de proteases que poden degradar i reciclar protenes exgenes i altres orgnuls danyats. No obstant aix, un treball sobre la degradaci d'una protena depenent d'ATP en reticulcits, que no tenen lisosomes, insinuava que existia un segon sistema intracellular de degradaci. En 1978 es va demostrar que aquest sistema contava amb diverses cadenes distintes de protenes, un fet totalment nou quant a proteases en aquell temps. Posteriors treballs en la modificaci d'histones, van portar a la sorpresiva identificaci d'una modificaci covalent de la protena histona per un enlla ramificat entre un residu de lisina histnic i l'extrem N-terminal glicina, residu de la protena ubiquitina, que no tenia funci coneguda. En aquest moment es va descobrir que la protena ja identificada com factor proteic dependent d'ATP 1 (FPA 1), involucrada en la degradaci proteica, era l'ubiquitina. 

La major part del treball que va dur al descobriment del sistema ubiquitina-proteasoma va ocrrer al final dels anys 70 i principis dels 80, a l'Institut Tecnolgic Israel, al laboratori d'Avram Hershko, on Aaron Ciechanover treballava com estudiant graduat. Hershko va passar un any sabtic al laboratori d'Irwin Rose, al Fox Chase Cancer Center de Filadlfia, Estats Units, concebent les idees principals de la teoria. El rol de Rose en el descobriment tamb va ser decisiu. Els tres cientfics van compartir el Premi Nobel de Qumica del 2004 pel descobriment del sistema.

Encara que la microscpia electrnica revelava els anells apilats del proteasoma a mitjans dels '80, la primera estructura del nucli proteasmic no va ser resolt fins el 1994 per mitj de la cristallografia de raigs X. Fins el 2006 cap estructura ha estat resolta quant a la uni del nucli i les zones reguladores.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276347" title="Jacksonville" nonfiltered="3217" processed="3197" dbindex="108325">

Jacksonville s una poblaci de situada al Comtat de Duval, a l'estat de Florida, Estats Units. s la seu del comtat i segons el cens de l'any 2006, la poblaci era de 794.555 habitants. 

Jacksonville s la ciutat dels Estats Units (sense comptar Alaska) amb major superfcie. s la ms gran de les ciutats del estat i la 13a de les ciutats ms grans del pas. L'rea metropolitana de Jacksonville t ms d'un milli de residents (l'any 1996).

Els governs de Jacksonville i del Comtat de Duval estan consolidats, altres municipis del comtat sn Baldwin, Neptune Beach, Atlantic Beach i Jacksonville Beach.

L'rea total de Jacksonville s de 2.264,5 km (874,3 m). Jacksonville es deia originalment Cowford degut a la seva activitat ramadera. La ciutat va canviar de nom l'any 1822 en honor al primer governador territorial de Florida i set President dels Estats Units, Andrew Jackson. Jacksonville molt sovint s'abrevia com Jax, que s el codi de l'Aeroport Internacional de Jacksonville.

Ciutats agermanades.
 Baha Blanca, Argentina;
 Masan, Corea del Sud;
 Murmansk, Rssia;
 Nantes, Frana;
 Port Elizabeth, Sud-frica;
 Yingkou, Xina;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276349" title="Luigi Marchisio" nonfiltered="3218" processed="3198" dbindex="108326">

Luigi Marchisio (Castelnuovo don Bosco, 26 d'abril de 1909 - Castelnuovo don Bosco, 2 de juliol de 1992) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1929 i 1936. El seu major xit esportiu fou el triomf al Giro d'Itlia de 1930, en el qual va guanyar tamb dues etapes. El 1931 qued 3r.

Palmars.
1928;
 Campi d'Itlia de la categoria "isolati" ;
1930;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 2 etapes;
 1r al Giro de Regio Calabria ;
 1r a la Copa Val Maira;
1932;
 1r a la Barcelona-Madrid ;
 1r a la Copa Arpinati ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1930. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1931. 3r de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1932. 26 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Palmars i biografia de Luigi Marchisio ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276350" title="Huancavelica" nonfiltered="3219" processed="3199" dbindex="108327">


Huancavelica s una ciutat del Per, capital de la Regi de Huancavelica. En poques pre-incaiques, Huancavelica fou coneguda com la regi del Wancawilka, o l'indret on residien els nts dels Wankas. El nom de Huancavelica s'atribueix a una dona anomenada Blica, ja que quan els indgenes de la zona la cridaven, ho feien dient "la Huanca Blica".

Fou fundada el 5 d'agost de 1572 pel Virrei Francisco de Toledo amb el nom de Villa Rica de Oropesa (aquest ltim, poble natal del colonialista, situat a la provncia de Toledo, Castella-la Manxa). En temps de la Colnia espanyola fou famosa per la Mina de Santa Brbara, d'on s'extreia principipalment el mercuri o "azoque", mineral necessari per a la purificaci de la plata, el principal mineral de les colnies espanyoles.

Actualment, s una de les ciutats amb un major ndex de pobresa del pas, i est ciutat en una regi fora mal comunicada de la zona central dels Andes peruans.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276352" title="Carlos Casares Mourio" nonfiltered="3220" processed="3200" dbindex="108328">
Carlos Casares Mourio (Ginzo de Limia, Orense, 1941 - Vigo, 2002) fou un escriptor gallec. Estudi filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella. Fou lector a diverses universitats europees i quan torn a Galcia establ la residncia a Vigo, on ha estat professor d'institut i escriptor. Ideolgicament, est marcat per Ramon Pieiro i pel grup galleguista vinculat a l'Editorial Galaxia. Fou elegit membre de la Reial Acadmia Gallega el 1977, diputado autonmico pel PSdeG-PSOE en las eleccions al Parlament gallec de 1982 i president del Consello da Cultura Galega el 1996. Tamb ha collaborat a Grial, que dirig de 1989 a 2002, i La Voz de Galicia. Ha escrit les biografies de Vicente Risco, Otero Pedrayo, Ramn Pieiro i Curros Enrquez i ha tradut al gallec Le petit prince (1983) d'Antoine de Saint-Exupry, Els escarabats volen pel capvesptre (1989) de la sueca Maria Gripe i The old man and the sea (1998) d'Ernest Hemingway.

El 1976 reb el Premi de la Crtica de narrativa gallega per Xoquetes para un tempo perdido, el 1996 per Deus sentado nun silln azul i el 2002 per O sol do veran.

 Obres .
 Narracions .
  Vento ferido (1967), ;
 Cambio en tres (1969);
 Xoguetes pra un tempo prohibido (1975);
 Os escuros soos de Clo (1979);
 Ilustrsima (1980);
 Os mortos daquel vern (1987);
 Na marxe de cada da: follas dun diario (1994);
 Deus sentado nun silln azul (1996);
 Un pas de palabras (1999) ;
 O sol do vern (2002);
 Literatura infantil .
 A galia azul (1968);
 As laranxas mis laranxas de tdalas laranxas (1973);
 O can Rin e o lobo Crispn (1983);
 Lolo anda en bicicleta (1996);
 O galo de Antioqua (1994);
 Un polbo xigante (2000);
 Este  Toribio (1991);
 Toribio contra o profesor Smith (1991);
 Toribio e o contador de contos (1991);
 Toribio ten unha idea (1992) ;
 Toribio revoluciona o trfico (1994). ;
 Assaig .
  marxe. Palabra de escritor (2 de enero - 10 de marzo de 2002) (2003 );
  marxe, 1992 (2005);
  marxe, 1993 (2005);
  marxe, 1994 (2006) ;
  marxe, 1995 (2006).

Enllaos externs.
Fundaci Carlos Casares. En construcci;
Fundaci Carlos Casares al web de l'Asociacin de Casas-Museo y Fundaciones de Escritores;
Biografia i Bibliografia al web d'El Poder de la Palabra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276354" title="Que bonic que s viure" nonfiltered="3221" processed="3201" dbindex="108329">


Que bonic que s viure! (It's a Wonderful Life) s una pellcula nord-americana de Frank Capra de l'any 1946. Amb 5 nominacions als Oscars: Millor pellcula, director, actor (James Stewart), muntatge i so.

s un clssic del cinema, programat per les televisions de mig mn a les festes nadalenques. Bons sentiments i inoblidables interpretacions per a la histria d'un home que contempla com hagus estat la vida dels que l'envolten si ell no hagus existit, i d'un entranyable ngel que vol aconseguir les seves ales.

Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276355" title="Carlo Clerici" nonfiltered="3222" processed="3202" dbindex="108330">
Carlo Clerici (Zuric, 3 de setembre de 1929 - Zuric, 27 de gener de 2007) va ser un ciclista sus d'origen itali, que fou professional entre 1951 i 1957.

Itali per part de pare, va obtenir la nacionalitat sussa el 1954, poc abans d'aconseguir la victria en el Giro d'Itlia. Aquella edici del Giro la va comenar com a gregari, per una fuga durant la sisena etapa li supos una ventatja de ms de 20' sobre el grup principal en qu hi havia els grans favorits. Tot i no ser un gran escalador, la gran ventatja obtinguda li va permetre mantenir el liderat i guanyar el Giro.

A ms d'aquest triomf, Clerici va guanyar el Gran Premi de Sussa el 1952 (aquell mateix any va ser tercer a la Volta a Sussa) i el Campionat de Zuric el 1956.

Equips.
Carlo Clerici va crrer en diferents equips:
1951. Welter ;
1952. Rapier, Welter-Ursus i Condor ;
1953. Welter-Ursus i Condor ;
1954. Guerra-Ursus, Condor i Cilo ;
1955. Condor, Van Hauwaert-Maes, Faema-Guerra i Condor ;
1956. Faema-Guerra ;
1957. Helyett-Potin i Condor ;
1958. Condor ;

 Palmars .
1952;
 1r al Gran Premi de Sussa;
1954;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa;
 1r al Gran Premi de Locle;
1956;
 1r al Campionat de Zuric ;
 1r al Gran Premi de Locle;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 23 de la classificaci general;
1954. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1955. 26 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1954. 12 de la classificaci general;





Enllaos externs.
Palmars i biografia de Carlo Clerici ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276365" title="Eleccions al Parlament de Galcia de 1981" nonfiltered="3223" processed="3203" dbindex="108331">
Les Eleccions al Parlament de Galcia de 1981 se celebraren el 20 d'octubre. Amb un cens de 2.174.246 electors, els votants foren 1.006.222  (46,3 %) i 1.168.024 les abstencions (57,3 %). Ha estat el percentatge d'abstenci ms alt en unes eleccions autonmiques. Aliana Popular fou la fora ms votada, seguida de molt a prop per la UCD. Merc un comproms entre les dues forces ms votades fou nomenat primer president de la Xunta de Galcia Xerardo Fernndez Albor (AP). Les forces galleguistes i d'esquerra van assolir una representaci molt minsa. Endems, els diputats del BNPG decidiren no acatar la constituci i foren expulsats del Parlament.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren   (0,0 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 Xerardo Fernndez Albor (AP);
 Xos Luis Barreiro (AP);
 Adolfo Abel Vilela (AP);
 Jos Luis Alonso Riego (AP);
 Juan Carreira Gmez (AP);
 Ramn Evaristo Castromil Ventureir (AP);
 Jos Ramn Cocia Garca (AP);
 Manuel Eiris Cabeza (AP);
 Jos Luis Garca Casasnovas (AP);
 Jess Gayoso Rey (AP);
 Jos Gonzlez Dopeso (AP);
 Benito Iglesias Cacicedo (AP);
 M del Carmen Lovelle Alen (AP);
 Julin Martnez Larrn (AP);
 Manuel Morn Morn (AP);
 Pablo Moure Mario (AP);
 Ricardo Prez Queiruga (AP);
 Toms Prez Vidal (AP);
 Juan Luis Pa Martnez (AP);
 Mariano Rajoy Brey (AP);
 Jos Carlos Rodrguez Gonzlez (AP);
 Antonio Sangiao Pumar (AP);
 Ramn Taboada Soto (AP);
 Antonio Varela lvarez (AP);
 Ramn de Vicente Vzquez (AP);
 Manuel ngel Villanueva Cendn (AP);
 Xos Quiroga Surez (UCD);
 Antonio Rosn Prez (UCD);
 Pablo Gonzlez Marias (UCD);
 Senn Bernrdez lvarez (UCD);
 Jos Castro Surez (UCD);
 Fernando Garca Agudn (UCD);
 Emma Rosa Gonzlez Bermello (UCD);
 Gerardo Gonzlez Martn (UCD);
 Manuel Iglesias Corral (UCD);
 Jos Lage Lage (UCD);
 Ramn Lareo Lpez (UCD);
 Jos Carlos Mella Villar (UCD);
 Aurelio Domingo Miras Portugal (UCD);
 Jos Pedro Moreno Gonzlez (UCD);
 Antonio Olives Quints (UCD);
 Santos Oujo Bello (UCD);
 Jos Mara Pardo Montero (UCD);
 Maximino Prez Hortas (UCD);
 Miguel Gernimo Pieiro Snchez (UCD);
 ngel Rodrguez Vzquez (UCD);
 Jos Romero Becerra (UCD);
 Francisco Surez-Vence Santiso (UCD);
 Vctor Manuel Vzquez Portomee (UCD);
 Flora Veiga Aldariz (UCD);
 Francisco Vzquez Vzquez (PSdeG);
 Miguel Barros Puente  (PSdeG);
 Ramn Flix Blanco Gmez  (PSdeG);
 Antonio Carro Fernndez-Valmayor  (PSdeG);
 Benxamn Casal Vila  (PSdeG);
 Carlos Casares Mourio  (PSdeG);
 Alfredo Conde Cid  (PSdeG);
 Manuel Couce Pereiro  (PSdeG);
 Manuel Ceferino Daz Daz  (PSdeG);
 Xerardo Denis F. Estvez Fernndez (PSdeG);
 Benito Garca Dorgambide (PSdeG);
 Antonio Edelmiro Gato Soengas (PSdeG);
 Francisco Gonzlez Amadis (PSdeG);
 Juan Manuel Iglesias Rivera (PSdeG);
 Fernando Martnez Gonzlez (PSdeG);
 Ramn Pieiro Lpez (PSdeG);
 Anxo Guerreiro (PCE-PCG);
 Camilo Nogueira  (Esquerda Galega);
 Bautista lvarez (BNPG);
 Lois Diguez Vzquez (BNPG);
 Claudio Lpez Garrido (BNPG);

 Enllaos externs .
 Arxiu de Resultats Electorals;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276366" title="Partit Comunista de Galcia" nonfiltered="3224" processed="3204" dbindex="108332">
Partit Comunista de Galcia (PCG) s el nom amb que es constitu la federaci gallega del Partit Comunista d'Espanya, i que actualment forma part d'Esquerda Unida-Izquierda Unida. T com a nica llengua oficial el gallec i el seu himne s La Internacional. El seu jovent s'organitza en la  Xuventude Comunista Galega.

El PCG es va constituir el 1968 en un congrs d'exiliats a Pars, i fou la principal fora poltica d'oposici al franquisme fins el sorgiment dels partits nacionalistes gallecs. El seu cap ha estat l'histric Anxo Guerreiro. A les eleccions al Parlament de Galcia de 1981 va obtenir un esc.

 Enllaos externs .
 Web oficial del PCG;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276370" title="Pl & Ploma" nonfiltered="3225" processed="3205" dbindex="108333">
Pl & Ploma va ser una revista d'art i literatura  publicada a Barcelona des del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903. Inicialment sortia cada setmana, per a partir del juny de 1901 pass a ser mensual, fins arribar al nmero 100, que deix de publicar-se. Per b que escrita essencialment en catal, tamb edit algunes collaboracions en espanyol i en francs.

Nascuda de les restes de la revista Els 4 Gats, era propietat de Ramon Casas, tamb responsable de la direcci artstica i present amb els seus dibuixos en tota la trajectria de la publicaci.  El seu director literari fou Miquel Utrillo, el qual en els primers nmeros era gaireb l'nic redactor. Tot i que inicialment no constava ms que de quatre pgines impreses a dos colors, de mica en mica augment de volum i presentaci, fins arribar a les trenta-dues pgines amb gran qualitat de paper i una excellent policromia per a la reproducci d'obres d art.

Entre els seus collaboradors artstics cal esmentar, a ms de Ramon Casas, el seu amic Santiago Rusiol, Isidre Nonell, Ramon Pichot, Joaquim Mir, Joaqun Sorolla, Hermen Anglada Camarasa, Josep Maria Sert, Joaquim Torres-Garcia i un jovenssim Pablo Picasso que aleshores encara signava amb el seu cognom "Ruiz". 

Quant a la literatura, Pl & Ploma acoll les darreres obres de Jacint Verdaguer i en un parell de nmeros poemes i narracions de Joan Maragall. Altres firmes literries que hi publicaren van ser Apelles Mestres, Eduardo Marquina, Eugeni d'Ors i Miquel Costa i Llobera.

Esdevingu una revista de culte, perqu representava la gran eclosi del modernisme catal i alhora deixava palesa la incorporaci de la cultura del pas als corrents europeus ms innovadors i cosmopolites.

 Enllaos externs .

Tots els nmeros de Pl & Ploma digitalitzats a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276372" title="Josu Abrizketa Korta" nonfiltered="3226" processed="3206" dbindex="108334">
Josu Abrizketa Korta (Miravalles, Biscaia, 1948) s un militant histric d'ETA. Fou jutjat amb altres ms en el clebre procs de Burgos de desembre de 1970 i fou condemnat a 62 anys de pres. Fou amnistiat el 1977, per el 1979 es va exiliar novament a Iparralde desprs que fos processat per delit de collaboraci amb banda armada.  

El 10 de gener de 1984 les autoritats franceses el van deportar a Panam, i quatre mesos desprs a Cuba, on encara continua en negar-se a acollir-se a mesures de reinserci. El 1992 portava la representaci a Cuba de la firma Ugao SA, que comercialitza productes de diverses empreses espanyoles. El 1998, en la documentaci incautada a l'empresa Gadusmar, encarrergada al negoci del bacall d'Islndia a Cuba, que ja apareixia en la documentaci incautada a Bidart el mar de 1992, hi havia un fax del Grup Ugao, on hi havia referncies de diners a favor de Josu Abrizketa. El febrer de 2000 es va trobar a Cuba amb el representant del govern basc, Josu Jon Imaz.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276375" title="Gat marsupial" nonfiltered="3227" processed="3207" dbindex="108335">

El gat marsupial (gnere Dasyurus) s un marsupial carnvor, nadiu d'Austrlia i Papua Nova Guinea.

Els adults tenen una mida d'entre 25 i 75 centmetres de longitud, amb cues peludes d'entre 20 i 35 centmetres de llargria. Les femelles tenen entre sis i vuit mugrons i noms tenen una butxaca (que s'obre vers la part posterior) durant la temporada d'aparellament, quan cuiden de les cries. Aquestes tenen la mida d'un gra d'arrs. Els gats marsupials viuen tant en boscs com en terres obertes de les valls. Tot i que viuen principalment al terra, han desenvolupat caracterstiques secundries arbries. No tenen cues prnsils, per tenen arrugues als coixinets de les potes. Les seves dents molars i canines estan ben desenvolupades.

La tribu Dasyurini, a la qual pertanyen, tamb inclou el diable de Tasmnia, l'antequ, el kowari i les mulgares.

Les diferents espcies de gats marsupials mostren poques diferncies en la forma corporal, tot i que tenen caracterstiques diferents. Per exemple, el gat marsupial de cua tacada es pot identificar per les seves taques blanques i grans canines.

El nom Dasyurus significa "cua peluda" i fou encunyat per Etienne Geoffroy Saint-Hilaire el 1796. La primera espcie descrita, el gat marsupial de cua tacada, fou originalment classificat dins el gnere d'opssums americans Didelphis.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276380" title="Didelphis" nonfiltered="3228" processed="3208" dbindex="108336">

Didelphis s un gnere de l'ordre de marsupials Didelphimorphia. Inclou els opssums americans grans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276382" title="Gal del Servei a l'Exrcit" nonfiltered="3229" processed="3209" dbindex="108337">


El Gal del Servei a l'Exrcit (angls: Army Service Ribbon) s una condecoraci de l'Exrcit dels Estats Units creada el 10 d'abril de  1981. s atorgada a tots els membres de l'Exrcit dels Estats Units (incloent la Reserva i la Guardia Nacional) que completen el seu entrenament inicial d'accs.

L'Entrenament Inicial d'Accs s defineix com qualsevol entrenament o curs d'instrucci completat immediatament desprs de l'ingrs a l'Exrcit. Inclou l'entrenament bsic, el ROT i l'Acadmia de Candidats a Oficial. Per aquells membres que van completar el seu entrenament abans de 1981, el gal s concedit de manera retroactiva a tots aquells que encara estiguessin en servei al 1981. Per a aquells membres de servei que s'allisten a l'Exrcit desprs de servir en una altra branca de servei (i que no se'ls pot requerir l'entrenament inicial d'accs), el gal se'ls atorga al acomplir 4 mesos de servei actiu.

Noms s'atorga un nic cop. Equival al Gal d Entrenament de la Fora Aria. La Marina dels Estats Units i els Guardacostes no tenen una distinci equivalent. El gal est prohibit sobre tots els uniformes de servei naval; i els Marines tampoc no tenen cap equivalent, per reben la seva insgnia (l'liga amb el Globus i l'ncora) al finalitzar el seu entrenament bsic.

El gal t 34,8mm d'ample, i est composat per les segents franges verticals: 5mm en Vermell, 4mm en taronja, 2,4mm en groc, 3,17 verd, blau mar al centre i viceversa. La multiplicitat de colors representa l'espectre sencer d'especialitats militars on oficials i tropa poden accedir desprs de completar el seu entrenament inicial.

Com que s un gal molt com, ha rebut noms com "Medalla de l'Infart i la Respiraci" (Heartbeat and Respiration Medal), el "Gal d'Higiene de l'Exrcit" (Army Hygiene Ribbon) o el "Gal Benvinguda a l'Exrcit" (Welcome to the Army Ribbon). Pels seus colors ha rebut malnoms com el "Gal Orgull Gay" (Gay Pride Ribbon).

Enllaos externs .
pgina sobre les condecoracions del Pentgon;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276384" title="Mra (infructescncia)" nonfiltered="3230" processed="3210" dbindex="108338">


En botnica la mra s una infructescncia caracteritzada per estar formada per un conjunt de fruits secs monosperms tots ells rodejats d'un periant que es torna carns i disposats en espiga. En sn un exemple la morera (Morus nigra), la mra d'esbarzer (Rubus ulmifolius i Rubus caesius entre d'altres) o el gerd (Rubus idaeus).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276385" title="Sorosi" nonfiltered="3231" processed="3211" dbindex="108339">
Un sorosi s una infructescncia carnosa que s'ha originat a partir de la concrescncia de diversos fruits simples entre ells i amb l'eix com. En sn exemples la pinya americana (Ananas comosus) i la xirimoia (Annona cherimola).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276386" title="Michael Curtiz" nonfiltered="3232" processed="3212" dbindex="108340">

Michael Curtiz, del seu verdader nom Mihly Kertsz, fou un realitzador nord-americ d'origen hongars, nascut el 24 de desembre de 1886 en una famlia jueva a Budapest (Hongria), mort el 10 d'abril de 1962 a Hollywood (Califrnia).

Michael Curtiz va marxar de casa seva als 17 anys per unir-se a un circ, desprs e seguir un formaci d'actor a la Royal Academy fur Theater and Art. El 1912, va comenar la seva carrera d'actor i d'escengraf a Hongria sota el nom de Mihly Kertsz, realitzant en total 43 pellcules.

 Al final de la Primera Guerra Mundial, marxa a treballar a Alemanya, desprs desembarca a Hollywood el 1926, on dirigeix pellcules amb Errol Flynn que esdevenen grans clssics del cinema: El capit Blood (1935), La crrega de la Brigada lleugera (1936) i culminant amb Les aventures de Robin Hood (1938). Per s grcies a Casablanca, amb Humphrey Bogart i Ingrid Bergman, que la firma de Curtiz pertany al pante del cinema.

Filmografia.
1910.

 The Last Bohemian (1912);
 Today and Tomorrow (1912);
 Captive Souls (1913);
 My Husband's Getting Married (1913);
 The Exile (1914);
 The Borrowed Babies (1914);
 The Princess in a Nightrobe (1914);
 Prisoner of the Night (1914);
 Bnk Bn (1914);
 Golddigger (1914);
 One Who Is Loved By Two (1915);
 Seven of Spades (1916);
 The Strength of the Fatherland (1916);
 The Karthauzer (1916);
 The Black Rainbow (1916);
 The Wolf (1916) ;
 The Medic (1916) ;
 Mr. Doctor (1916);
 Master Zoard (1917);
 The Red Samson (1917);
 The Last Dawn (1917);
 Spring in Winter (1917);
 Tartar Invasion (1917);

 Secret of St. Job Forest (1917);
 Nobody's Son (1917);
 The Charlatan (1917);
 A Penny's History (1917);
 The Fishing Bell (1917);
 Earth's Man (1917);
 The Colonel (1917);
 Peace's Road (1917);
 Jean the Tenant (1917);
 The Merry Widow (1918);
 Magic Waltz (1918);
 A Skorpi I. (1918);
 The Devil (1918);
 Lulu (1918);
 Lu, the Coquette (1918);
 Jds (1918);
 The Ugly Boy (1918) ;
 Alraune (1918);
 99 (1918);
 The Sunflower Woman (1918);
 Liliom (1919);
 Jn az csm (1919);
 The Lady with the Black Gloves (1919);


1920.

 Boccaccio (1920);
 The Star of Damascus (1920);
 The Scourge of God (1920);
 Miss Tutti Frutti (1921);
 Good and Evil (1921);
 Mrs. Dane's Confession (1921);
 Labyrinth of Horror (1921);
 Sodom and Gomorrah (1922);
 Young Medardus (1923);
 Avalanche (1923);
 Nameless (1923);
 A Deadly Game (1924);
 General Babka (1924);
 Harun al Raschid (1924);

 Moon of Israel (1924);
 Red Heels (1925);
 Cab No. 13 (1926);
 The Golden Butterfly (1926);
 The Third Degree (1926);
 A Million Bid (1927);
 The Desired Woman (1927);
 Good Time Charley (1927);
 Tenderloin (1928);
 Noah's Ark (1928);
 Glad Rag Doll (1929);
 Madonna of Avenue A (1929);
 The Gamblers (1929);
 Hearts in Exile (1929);


1930.

 Mammy (1930);
 Under a Texas Moon (1930);
 The Matrimonial Bed (1930);
 Bright Lights (1930);
 A Soldier's Plaything (1930);
 River's End (1930);
 Demon of the Sea (1931);
 God's Gift to Women (1931);
 The Mad Genius (1931);
 The Woman from Monte Carlo (1932);
 The Strange Love of Molly Louvain (1932) ;
 Doctor X (1932);
 The Cabin in the Cotton (1932);
 20,000 Years in Sing Sing (1932);
 Mystery of the Wax Museum (1933);
 The Keyhole (1933);
 Private Detective 62 (1933);
 Goodbye Again (1933);
 The Kennel Murder Case  (1933);
 Female (1933);
 Mandalay  (1934);
 Jimmy the Gent (1934);

 The Key (1934);
 British Agent (1934);
 The Case of the Curious Bride (1935);
 Black Fury (1935);
 Front Page Woman (1935);
 Little Big Shot (1935);
 El capit Blood (1935);
 The Walking Dead (1936);
 La crrega de la Brigada lleugera (1936);
 Stolen Holiday (1937);
 Mountain Justice (1937);
 Kid Galahad (1937);
 The Perfect Specimen (1937);
 Gold Is Where You Find It (1938);
 Les aventures de Robin Hood (1938);
 Four's a Crowd (1938);
 Four Daughters (1938);
 Angels with Dirty Faces (1938);
 Dodge City (1939);
 Daughters Courageous (1939);
 The Private Lives of Elizabeth and Essex (1939);
 Four Wives (1939);


1940.

 Virginia City (1940);
 El falc del mar (1940);
 Santa Fe Trail (1940);
 The Sea Wolf (1941);
 Dive Bomber (1941);
 Captains of the Clouds (1942);
 Yankee Doodle Dandy  (1942);
 Casablanca (1942);
 Mission to Moscow (1943);
 This Is the Army (1943);
 Passage to Marseille (1944);

 Janie (1944);
 Roughly Speaking (1945);
 Mildred Pierce (1945);
 Night and Day (1946);
 Life with Father (1947);
 The Unsuspected (1947);
 Romance on the High Seas (1948);
 My Dream Is Yours (1949);
 Flamingo Road (1949);
 The Lady Takes a Sailor (1949);


1950.

 Young Man with a Horn (1950);
 Bright Leaf (1950);
 The Breaking Point (1950) ;
 Force of Arms (1951);
 Jim Thorpe -- All-American (1951);
 I'll See You in My Dreams (1951);
 The Story of Will Rogers (1952);
 The Jazz Singer (1952);
 Trouble Along the Way (1953);
 The Boy from Oklahoma (1954);
 The Egyptian (1954);

 White Christmas (1954);
 We're No Angels (1955);
 The Scarlet Hour (1956);
 The Vagabond King (1956);
 The Best Things in Life Are Free (1956);
 The Helen Morgan Story (1957);
 The Proud Rebel (1958);
 King Creole (1958);
 The Hangman (1959);
 The Man in the Net (1959);


1960.

 The Adventures of Huckleberry Finn (1960);
 A Breath of Scandal (1960);

 Francis of Assisi (1961);
 The Comancheros (1961);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276389" title="Driosaure" nonfiltered="3233" processed="3213" dbindex="108341">

Els driosaures (Dryosaurus, "sargantana roure" en grec antic) sn un gnere de dinosaures ornitpodes que visqueren al Jurssic superior a Amrica del Nord i frica. Deuen el seu nom a les seves dents posteriors, amb una forma lleugerament similar a la d'un roure.

Bibliografia.

 


Enllaos externs.
Dryosaurus a DinoData ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276390" title="Altirhinus" nonfiltered="3234" processed="3214" dbindex="108342">

Altirhinus ("morro alt" en grec antic) s un gnere de dinosaures ornitpodes que visqueren a principis del Cretaci a Monglia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276394" title="Sheila Fugard" nonfiltered="3235" processed="3215" dbindex="108343">
Sheila Meiring Fugard (Birmingham, 1932) s una escriptora i actriu de teatre sud-africana.

El 1940 va partir des d'Anglaterra al seu pas de procedncia amb els seus pares; va estudiar a la Universitat de Ciutat del Cap. Va ser en aquesta poca quan va comenar a escriure relats i a actuar en teatre. Va conixer el dramaturg Athol Fugard mentre actuava a una de les seves obres i es varen casar el 1957. 

El 1972 va publicar la seva primera novella, The Castaways. La seva novella ms coneguda s A Revolutionary Woman (1983).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276399" title="Chriacus" nonfiltered="3236" processed="3216" dbindex="108344">

Chriacus s un gnere extingit de mamfers que visqueren fa aproximadament cinquanta milions d'anys.

Semblava un s rentador del Paleoc, amb una mida d'aproximadament un metre comptant la seva llarga cua prnsil. Era de constituci lleugera, pesava uns set quilograms i grimpava gilment als arbres. Era un animal plantgrad, s a dir, caminava sobre les palmes de les seves potes de cinc dits, que tenien llargues urpes. Les seves potes eren potents i tenien articulacions flexibles. Les potes anteriors podien servir per excavar, mentre que les posteriors estaven ms adaptades a grimpar. Probablement era un omnvor com el seu parent Arctocyon, alimentant-se de fruita, ous i petits mamfers.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276416" title="Alternana" nonfiltered="3237" processed="3217" dbindex="108345">
L'alternana es dna quan, en la successi de versos s'alterna en les rimes pel que fa al seu accent; si un acaba en paraula
aguda -vers mascul-, el segent ho fa en paraula plana o esdrixola -vers femen-. Dins la poesia catalana antiga predominen els versos sense alternar i acabats en paraula aguda.
Tamb podem trobar alternana de rima en les estrofes; si una acaba en vers femen, la segent comena en vers mascul.
Un exemple de composici potica emprant aquest tipus d'estructura el tenim en el segent fragment:

                            Cantant, cantant, nasqu la infmia,
                            i descantant la redempci:
                            el Comte Arnau tenia l'nima
                            a la merc d'una can.
                            Lo que la mort tanca i captiva,
                            sols per la vida s deslliurat:
                            basta una noia amb la veu viva
                            per redimir la humanitat. 
      
                                               Joan Maragall



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276424" title="Toxicity (album)" nonfiltered="3238" processed="3218" dbindex="108346">


Toxicity s el segon disc d'estudi del grup de Metal Alternatiu, System of a down. Llanat el 4 de setembre de 2001 per American Recordings, va tenir un gran xit internacional i va donar a conixer la banda a tot el mn, ms que mai.

El disc Toxicity cont els senzills Chop Suey!, Aerials i Toxicity. El disc fou nmero u del Billboard estatunidenc l'any 2001 i va ser el disc ms escoltat desprs dels atemtats del 11 de setembre de Nova York. Va vendre 6 millions i mig de cpies en tot el mn, va ser multi-plati als Estats Units, va rebre molt bones crtiques (segons la crtica i molts fans, el millor lbum de la banda fins avui en dia) i fou nominat el'any 2003 al Grammy a la Millor actuaci de hard rock per Aerials i l'any 2002 a la Millor actuaci de metal per Chop Suey!.

 Llistat de canons .
"Prison Song"   3:21;
"Needles"   3:11;
"Deer Dance"   2:56;
"Jet Pilot"   2:06;
"X"   2:01;
"Chop Suey!"   3:31;
"Bounce"   1:55;
"Forest"   4:02;
"ATWA"   2:56;
"Science"   2:43;
"Shimmy"   1:51;
"Toxicity"   3:38;
"Psycho"   3:48;
"Aerials"   6:11;

Toxicity Bonus CD

CD1

"Prison Song"   3:21;
"Needles"   3:11;
"Deer Dance"   2:56;
"Jet Pilot"   2:06;
"X"   2:01;
"Chop Suey!"   3:31;
"Bounce"   1:55;
"Forest"   4:02;
"ATWA"   2:56;
"Science"   2:43;
"Shimmy"   1:51;
"Toxicity"   3:38;
"Psycho"   3:48;
"Aerials"   6:11;

CD 2
"Toxicity (vdeo);
"Chop Suey! (live)-(vdeo);
"Prison Song (live)-(vdeo);
"Bounce (live)-(vdeo);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276459" title="Sulpici" nonfiltered="3239" processed="3219" dbindex="108347">

 Onomstica:;
 Sulpici s la forma catalana dels cognom llat Sulpicius, propi dels membres de la gens romana Sulpcia;
 Publi Sulpici Quir, censor el 42 aC i cnsol sufecte el 36 aC. L'historiador Tcit indic que no pertanyia a la famlia Sulpcia;
 Publi Sulpici Quir, cnsol el 12 aC. Podria haver estat fill de l'anterior i, segons Tcit, no procedia de la famlia Sulpcia;

 Altres ;
 Sant Sulpici el Piets (Vatan, fi del segle VI   Bourges , 17 de gener del 647), sant francs, en honor del qual es fund la Companyia de Sant Sulpici;
 Sulpici el Sever, sant del segle VI ;
 Sulpici Alexandre (Sulpicius Alexander), historiador rom de les antigues tribus germniques;
 Sulpici Apollinar (Sulpicius Apollinaris), gramtic i erudit cartagins del segle II;
 Sulpici Sever  (Sulpicius Severus) (Aquitnia, 363   entre 420 i 425), bigraf de Sant Mart de Tours;
 Sant Sulpici.
 Sulpici Flau;
 Sulpici Luperc Servast, poeta;
 Sulpici Sever Pius, eclesistic francs. ;
 Companyia de Sant Sulpici, un orde catlic fundat a Pars el 1645. Els seus integrants sn denominats sulpicians.
 Nombroses localitats, especialment franceses, porten el nom de Sant Sulpici (vegeu: Saint-Sulpice).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276480" title="Sant Sulpici" nonfiltered="3240" processed="3220" dbindex="108348">

 Hagiografia;
 Sant Sulpici el Piets (Vatan, fi del segle VI   Bourges , 17 de gener del 647), sant francs, en honor del qual es fund la Companyia de Sant Sulpici;
 Sulpici el Sever, sant del segle VI;

 Geografia;
 Esglsia de Sant Sulpici, a Pars, vinculada a la "Companyia de Sant Sulpici";
 Estaci de metro de Saint Sulpice, a Pars;
 Sant Sulpice, un municipi al Quebec, al Canad;
 Una gran quantitat de municipis i llocs denominats Saint-Sulpice, a Frana;

 Altres;
 Companyia de Sant Sulpici, un orde catlic fundat a Pars el 1645. Els seus integrants sn denominats sulpicians.

Vegeu tamb.
 Saint-Sulpice;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276487" title="Chuquicamata" nonfiltered="3241" processed="3221" dbindex="108349">
Chuquicamata s el nom d'una mina de coure a cel obert, i tamb el d'un antic campament miner. Ambds estan ubicats a setze quilmetres al nord de Calama, a la II Regi d'Antofagasta, Xile. 

s considerada una de les ms grans del mn del seu tipus, i s la major pel que fa a producci de coure. Chuquicamata est administrada per l'empresa estatal minera xilena, Codelco. La mina t una forma ellptica, amb una superfcie d'uns 8.000.000 m i uns 1.250 metres de profunditat. Va iniciar la producci de coure el 1915 i fins el 2007 possea un campament o poblat miner, destinat a albergar als treballadors i treballadores i les seves famlies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276488" title="Dalmacio Langarica Lizasoain" nonfiltered="3242" processed="3222" dbindex="108350">

Dalmacio Langarica Lizasoain (Otxandio, 5 de desembre de 1919 - Basauri, 24 de gener de 1985) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1943 i 1955, durant els quals va aconseguir 62 victries.

El seu major xit professional va ser el triomf a la Volta a Espanya de 1946, en la que tamb va guanyar cinc etapes. Tamb fou campi d'Espanya de muntanya el 1945 i 1946. 

En acabar la seva carrera professional exerc de director esportiu en diferents equips.

 Palmars .
1943;
 Campi de la Rioja;
 1r a Sestao ;
1944;
 1r a la Pujada al Naranco;
 1r a la Pujada a Santo Domingo;
 1r a la Vuelta al Puente;
 1r a la Pujada a Estbaliz;
 1r al Circuit de Deusto;
 1r a Ermua;
 1r a Etxebarri;
 1r al Gran Premi laba;
 1r al Circuit d'Asua;
 1r a Ampuero;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Cantbria;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
1945;
 Campi d'Espanya de muntanya ;
 1r a la Volta a Guipuzcoa i vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya;
 1r a Durango;
 1r al Gran Premi Biscaia;
 Vencedor d'una etapa del Circuit del Nord;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi Sant Joan a Eibar;
1946;
 Campi d'Espanya de muntanya;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor de cinc etapes;
 1r al Gran Premi de Primavera a Amorebieta;
 1r del Circuit de Pamplona;
 1r del Circuit d'Elget;
 1r a Irun;
 1r a Abanto y Ciervana;
1947;
 1r a la Volta a laba;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mallorca;
 Vencedor de 2 etapes al Gran Premi Marca;
1948;
 1r a la Volta a la Vall de Leniz (Aretxabaleta);
 1r de la Sevilla-Malaga-Sevilla i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 1r a Legazpia;
 1r a Renteria;
1950;
 Vencedor de 5 etapes a la Volta a Portugal;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Catalunya;
 1r a l'Oporto-Braga;
1951;
 1r a Alacant;
 1r a Legazpia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Portugal;
1952;
 Vencedor d'una etapa a la Bicicleta Basca;
1953;
 1r al Gran Premi de Muxika ;
1954;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Mallorca;

 Resultats a la Volta a Espanya .
1945. 14 de la classificaci general;
1946. 1r de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes;
1948. 4t de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;

 Resultats al Tour de Frana .
1949. Abandona (5a etapa);
1951. 58 de la classificaci general;
1953. 73 de la classificaci general;
1954. Abandona (7a etapa);






 Enllaos externs .
Palmars de Dalmacio Langarica Lizasoain;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276493" title="Saint-Sulpice" nonfiltered="3243" processed="3223" dbindex="108351">

 Hagiografia;
 Saint Sulpice s la forma francesa de dos sants anomenats Sulpici el Sever i Sant Sulpici el Piets;

 Geografia;
 Canad;
Sant Sulpice, un municipi al Quebec;

 Frana;
 Saint-Sulpice, en el departament d'Ain;
 Saint-Sulpice, en el departament de Lot;
 Saint-Sulpice, en el departament de Maine-et-Loire;
 Saint-Sulpice, en el departament de Mayenne;
 Saint-Sulpice, en el departament de Nivre;
 Saint-Sulpice, en el departament d'Oise;
 Saint-Sulpice, en el departament de Pui Domat;
 Saint-Sulpice, en el departament de Alt Saona;
 Saint-Sulpice, en el departament de Savoia;
 Saint-Sulpice, en el departament de Tarn;
 Saint-Sulpice-d'Arnoult, en el departament de Charente Martim;
 Saint-Sulpice-de-Cognac, en el departament de Charente;
 Saint-Sulpice-de-Faleyrens, en el departament de Gironde;
 Saint-Sulpice-de-Favires, en el departament d'Essonne;
 Saint-Sulpice-de-Grimbouville, en el departament d'Eure;
 Saint-Sulpice-de-Guilleragues, en el departament de Gironda;
 Saint-Sulpice-de-Mareuil, en el departament de Dordonya;
 Saint-Sulpice-de-Pommeray, en el departament de Loir i Cher;
 Saint-Sulpice-de-Pommiers, en el departament de Gironda;
 Saint-Sulpice-de-Roumagnac, en el departament de Dordonya;
 Saint-Sulpice-de-Royan, en el departament de Charente Martim;
 Saint-Sulpice-de-Ruffec, en el departament de Charente;
 Saint-Sulpice-des-Landes, en el departament d'Ille i Vilaine;
 Saint-Sulpice-des-Landes, en el departament de Loira Atlntic;
 Saint-Sulpice-des-Rivoires, en el departament d'Isra;
 Saint-Sulpice-d'Excideuil, en el departament de Dordonya;
 Saint-Sulpice-en-Pareds, en el departament de Vende;
 Saint-Sulpice-et-Cameyrac, en el departament de Gironda;
 Saint-Sulpice-la-Fort, en el departament d'Ille i Vilaine;
 Saint-Sulpice-Laurire, en el departament de Alta Viena;
 Saint-Sulpice-le-Dunois, en el departament de Cruesa;
 Saint-Sulpice-le-Gurtois, en el departament de Cruesa;
 Saint-Sulpice-les-Bois, en el departament de Corresa;
 Saint-Sulpice-les-Champs, en el departament de Cruesa;
 Saint-Sulpice-les-Feuilles, en el departament de Alta Viena;
 Saint-Sulpice-le-Verdon, en el departament de Vende;
 Saint-Sulpice-sur-Lze, en el departament de Haute-Garonne;
 Saint-Sulpice-sur-Risle, en el departament d'Orne;

 Sussa;
Saint-Sulpice, Neuchtel;
Saint-Sulpice, Vaud;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276511" title="Dstic" nonfiltered="3244" processed="3224" dbindex="108352">
Un dstic s una estrofa de dos versos que t un sentit temtic complet, procedent de la poesia clssica grega i llatina.

En el segle XIV s'introdu a Catalunya l'elegia clssica basada en la forma mtrica del dstic elegac, compost normalment de dos hexmetres. Joan Maragall i Carles Riba van fer adaptacions d'aquest tipus de vers clssic, equiparant les sllabes  llargues i curtes del llat a les sllabes tniques i tones. La versi moderna dna, aix, com a hexmetre, versos de sis accents rtmics que oscilla entre les tretze i les disset sllabes.

El dstic elegac s format per dos hexmetres, el segon dels quals es presenta, sincopat, com un pentmetre. Un exemple el veiem en els segents versos:



                        Arribareu sense mi a la ptria expectant, elegies:
                             de dolor a dolor la impacincia us empeny.

                                                            Carles Riba




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276512" title="Esglsia de Santa Eugnia de Berga" nonfiltered="3245" processed="3225" dbindex="108353">
La esglsia de Santa Eugnia de Berga, s situada al centre del poble de Santa Eugnia de Berga de la comarca d'Osona.

s d'estil romnic del segle XI, ampliat durant el segle XII i posteriors reformes de l'any 1664 modificant la seva planta amb la creaci de dues naus laterals.En la restauraci de l'any 1955, es va procedir al enderrocament de las capelles per retornar a la seva estructura primitiva.

Consta de planta de creu llatina amb una nau nica coberta amb volta de can, capada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars, dedicats els seus altars a santa Ceclia, el central a santa Eugnia y el de la dreta a Sant Jaume. En la intersecci de la nau i el transsepte s'ala una cpula sobre trompes, formant un cimbori, al exterior de base octogonal sobre el qual s'aixeca un campanar de torre de dos pisos amb finestres dobles al primer cos y triples al segon.

Destaca la portalada d'accs, a la faana de ponent, amb arquivoltes ornamentades amb motius vegetals i dos parells de capitells tamb esculpits.

Al Museu Episcopal de Vic es conserven restes de pintures murals y dues lipsanoteques romniques d'aquest temple.
Bibliografia.
M. Llusa Ramos, Catedrals monestirs i grans edificis religiosos, 2005, Barcelona, Geoestel, ISBN 84-96295-15-X;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276529" title="Hiena" nonfiltered="3246" processed="3226" dbindex="108354">

Les hienes sn carnvors terrestres mitjanament grans que habiten a frica, Arbia, sia i el subcontinent indi. Sn membres de la famlia Hyaenidae. La famlia inclou quatre espcies: el prteles, la hiena bruna, la hiena tacada i la hiena ratllada.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276536" title="Navalla recta" nonfiltered="3247" processed="3227" dbindex="108355">

La navalla recta o canyut (Ensis siliqua) s un mollusc de la famlia Solenidae que es troba a tota la Mediterrnia. 

Morfologia.

 Talla: mxima de 23 cm, com entre 12 i 15 cm.
 Coquilla rectangular, amb les vores dorsal i ventral subrectilnies.
 Marge anterior truncat, una mica oblic, sense presentar cap depressi dorsoventral just abans dels ganxos.
 El lligament s'estn fins a un quart de la longitud de la vora dorsal.
 Xarnera amb dues dents cardinals i dues laterals a la valva esquerra, una cardinal i una lateral a la valva dreta.
 Impressi del mscul adductor anterior una mica obliqua en referncia a la vora dorsal de la closca, ultrapassant clarament enrere la zona del lligament.
 Impressi de l'adductor posterior allunyat del sinus paleal una distncia igual a la seua prpia amplada.
 Color blanquins a beix a l'exterior, ornamentat exteriorment de taques i bandes marrons a vermelloses, amb un periostracum llustrs, marr olivaci.
 Interior blanquins a gris blau clar.

Comportament.

S'enterra als fons sorrencs nets o fangosos de la zona infralitoral, viu fins als 70 m de fondria.

Reproducci.

Espcie de reproducci ovpara, de sexes separats.

Alimentaci.

Alimentaci suspensvora.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tot el Mediterrani (incloent-hi la Mar Negra) i a l'Atlntic (de Noruega i la Mar Bltica fins al Marroc).

Pesca.

De carn bastant apreciada, i com altres espcies del mateix grup, presenten un cert inters econmic.

Pesca artesanal amb arrossegament, dragues o a m amb ganxos. Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc.

No est regulada la seua pesca ni t talla mnima legal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 182.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Descripci del canyut. ;
 Valor nutricional de la navalla recta. ;
 Informaci i fotografia d'aquest mollusc. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276538" title="Uombat" nonfiltered="3248" processed="3228" dbindex="108357">

Els uombats sn marsupials australians. Sn quadrpedes musculars de potes curtes, i fan aproximadament un metre de llargria comptant una cua molt curta. El nom uombat prov de la comunitat aborigen d'Eora, els habitants originals de l'rea de Sydney. Viuen en zones boscoses, muntanyoses i brucs del sud-est d'Austrlia i Tasmnia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276541" title="Megalpter" nonfiltered="3249" processed="3229" dbindex="108358">


Els megalpters (Megaloptera, del grec, megle, "gran" i ptron, "ala") sn un ordre d'insectes endopterigots amb ales grans i abundant venaci de caire primitiu; les seves larves sn aqutiques, essent les ms grans entre els insectes. Els adults sn alats i viuen poc temps. Es distribueixen per tot el mn; sn ms abundants a les zones tropicals.

Antigament s'incloen com a un subordre dels neurpters, per en l'actualitat es classifiquen com a ordre independent; estan considerats com un dels ordres ms primitius d'insectes holometbols, s a dir, amb metamorfosis completa (ou, larva, pupa i imago). Les larves sn aqutiques, depredadores de diferents tipus d'organismes; l'estadi de larva s el ms llarg; els estats d'ou, pupa i adult sn terrestres; l'ltim s de vida molt curta, alimentant-se possiblement solament de substncies dolces

 Biologia i ecologia .
Les femelles posen una massa d'ous sobre roques, troncs, fulles o sobre el substrat a la vora de l'aigua; les larves eclosionen desprs de la incubaci caient a l'aigua.

Les larves sn allargades, aplanades, arriben als 10 mm de longitud, i posseeixen unes poderoses mandbules, presenten filaments abdominals que actuen com a brnquies (traqueobrnquies). Sn depredadores d'animals aqutics i canbals.



Habiten aiges tranquilles i netes; algunes espcies viuen en aiges de rius i rierols, unes altres solament en pantans. Algunes posseeixen tubs respiratoris complementaris, especialment les que habiten aiges poc oxigenades. Certes larves es protegeixen de la llum directa del sol. Poques espcies habiten en tolls entre troncs d'arbres, i altres larves es mantenen en estat de reps embolicades en un capoll durant l'estaci seca i reprenen les seves activitats amb les pluges. En les zones temperades hivernen.

Les larves passen entre 10 a 12 instars (etapes) segons l'espcie; aquest perode pot durar d'un a cinc anys depenent  de la temperatura ambiental.



Al final del seu ltim instar, les larves surten de l'aigua i construeixen una cmera que les protegeixen durant una setmana en el seu estat de prepupa, desprs pupen durant una setmana a un mes, i emergeix un adult alat, completant-se el cicle de vida.

Els adults d'aquest ordre poden distingir-se per la forma de ventall de les seves ales posteriors, amb envergadura fins a 16 cm. Els mascles, especialment dels gneres Corydalus i Acanthacorydalis, posseeixen mandbules summament grans. Hi ha espcies dirnes i altres nocturnes, per pel general es troben prop d'aiges netes, amagats entre la vegetaci mentre descansen. Els adults sn efmers, durant solament una setmana aproximadament, s'alimenten solament de solucions liquides diludes.

Les parelles s'atreuen durant el festeig amb vibracions en unes espcies i amb substncies oloroses (feromones) en unes altres, produts tant per mascles com per femelles. Certs mascles es barallen i uns altres s'amenacen, uns altres realitzen danses rituals abans d'aparellar-se; alguns persegueixen a les femelles.

La majoria de les larves d'aquests insectes sn d'aiges netes, i no toleren cap grau de contaminaci, sent indicadors biolgics, la seva presncia s'associa a aiges pures.

Constitueixen una font d'aliment per a diversos peixos d'aiges dolces, com ara la truita, entre molts d'altres.

 Taxonomia .
Hi ha aproximadament 300 espcies identificades, pertanyents a dues famlies i dues subfamlies:

Famlia Corydalidae
Subfamlia Chauliodinae;
Subfamlia Corydalinae;
Famlia Sialidae

 Referncies.
 Bameul, F.  Les Insectes Aquatiques.
 De La Fuente, J. A. 1990. Zoologa de Artrpodos. Mc Graw-Hill.
 Henry, C. S. i cols. 1992. The neuropteraid Orders of Central America (Neuroptera y Megaloptera). Insects of Panama and Mesoamerica. Selectod Studies. Oxford University Press.
 Oswald, J. D. & Penny, N. D. 1991. Genus-group Names of the Neuroptera, Megaloptera and Raphidioptera of the Wold.

 Articles relacionats .
 Raphidioptera;

 Enllaos externs .



 Insectes Aqutics Neotropicals   Megalopera;
 Order Megaloptera (Alderflies, Dobsonflies, Fishflies);
 Larve aqutiques, dels diferents ordres;
 Bibliografia sobre Megaloptera.;
 Clau d'identificaci dels los megalpters;
 Fotografies de Megaloptera;
 Discover Life Megaloptera.;
 Larves de Megaloptera com a  font d'aliment pisccola;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276546" title="Viadera" nonfiltered="3250" processed="3230" dbindex="108359">
La viadera s un gnere potic basat en la can parallelstica. Es forma amb un refrany al principi i dues sries d'estrofes breus i parallelstiques, a cada srie enllaades per la repetici d'algun vers. Al llarg del poema les estrofes de cada srie parallelstica  es van alternant d'una en una. Aquest esquema tan rgid i culte, documentat en tres preceptives potiques catalanes i occitanes del segle XIV, apareix en els textos conservats (setze catalans fins al segle XVII) molt alterat: o b manca el refrany, o l'aternana d'estrofes, etc. To aix degut, probablement, a la incidncia de la poesia popular o a la dels copistes.

Les canons parallelstiques. considerades ara com el gnere que inclou la Viadera han deixat, als Pasos Catalans, bastants textos conservats fins ara. Sn quasi sempre de tipus cortes, amors, i algunes vegades de to burlesc i popular. Del segle  XIII tenim la famosa Viadeira, en provenal de Cerver de Girona:
                          
                            No.l prenatz lo fals marit
                                  Jana delgada!

                            No.l prenatz lo fals jurat,
                            que pec es mal enseynat
                                  Jana delgada.

                            No.l prenatz lo mal marit
                            que pec es ez adormit,
                                  Jana delgada.

                            Que pec es mal enseynat,
                            no sia per vos amat,
                                   Jana delgada.

                            Que pec es ez adormit
                            no jaga ab vos el lit
                                   Jana delgada.
                             
                            No sia per vos amat,
                            mes val cel c'avetz privat
                                   Jana delgada

                            No jaga ab vos el lit
                            mes vos y valra l'amich
                                 Jana delgada.

No el prengueu el fals marit, Jana delicada. No el prengueu el perjur, que s un neci ignorant, Jana delicada. No el prengueu el mal marit, que s neci i adormit, Jana delicada. Que s neci i adormit, que no jegui amb vs al llit, Jana delicada. No sigui per vs amat, ms val aquell que teniu secret, Jana delicada. Que no jegui amb vs al llit, ms us hi valdr l'amic, Jana delicada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276566" title="Lai" nonfiltered="3251" processed="3231" dbindex="108360">
El lai s un tipus de can que originriament servia de conclusi a un relat. Moltes llegendes celtes van adoptar la forma de lai, per exemple la de Tristany i Isolda. Altres termes per designar aquesta composici sn descorten provenal i leich en alemany.

s caracterstica principalment de Frana i Alemanya entre els segles XIII i finals del XIV; consta normalment de diverses estrofes de temtica centrada en la queixa amorosa, cap de les quals t la mateixa forma. Com a resultat, la msica t fragments que no es repeteixen (exceptuant en alguns lais de finals del segle XIV). Aquesta caracterstica fa que es distingeixin del rond i de la balada, dos tipus de composicions en versos musicals del mateix perode. Els ms coneguts sn els de Maria de Frana.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276571" title="Drac japons" nonfiltered="3252" processed="3232" dbindex="108361">

Els dracs japonesos (     nihon-no-ry  o   ry  "drac")  sn unes criatures llegendries d'atributs fsics similars als dels dracs xinesos i coreans. El ry  prov de la Xina i s una de les quatre bsties divines de la mitologia japonesa. s amb freqncia usat com a emblema d'emperadors o herois. 

Es diu que les histries sobre dracs provenen de pescadors que han vist peixos allargats de gran mida, donat que mai s'ha trobat cap mena d'esquelet sobre aquestes criatures mai han sortit d'un sentit mitolgic.

Dins de la mitologia japonesa es troben pocs dracs. Un dels ms famosos s Yamata no Orochi, un terrible monstre de vuit caps i vuit cues que va ser assassinat per Susanoo, qui desprs d'aix es va trobar amb la sagrada katana Kusanagi dins de la quarta cua del monstre. Un altre drac important s el du-emperador del mar, Ry jin.

 Comparaci amb altres dracs .

Hi ha poques diferncies entre els dracs japonesos i aquells que es creia que vivien en altres llocs del mn. Tot i aix una diferncia sobre els dracs xinesos i coreans s que aquests posseeixen tres urpes a les potes del darrera en lloc de quatre. Es diu que els dracs japonesos volen menys que els occidentals i que, exceptuant-ne alguns, solen ser molt ms pacfics i fins i tot concedeixen desitjos. Els dracs japonesos, aix com els xinesos i coreans, no sempre se'ls representa amb ales, a diferncia dels occidentals. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276573" title="Luci Opimi" nonfiltered="3253" processed="3233" dbindex="108362">

 Luci Opimi, cnsol rom el 121 aC;
 Luci Opimi, militar rom d'entre els segles segon i primer aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276582" title="Pere Tuyet" nonfiltered="3254" processed="3234" dbindex="108363">

Poeta bergued que va nixer a Berga el 27 d'octubre de 1913 i va morir el 1937 afusellat durant la guerra civil. Tenia noms 23 anys. Aquesta mort prematura va trencar la carrera literria d'aquesta gran promesa de la literatura bergued. Se l'ha comparat, entre d'altres, amb Salvat-Papasseit o Mrius Torres. Juntament amb Josep Maria Claret i Climent Peix formen un grup literari molt cohesionat dins la intellectualitat berguedana del moment. precisament part de la seva obra est publicada conjuntament amb la de Climent Peix i Josep Maria Claret al llibre poesia escollida, d'edicions l'alb.

Es va llicenciar en teologia i va ordenar-se sots-diaca.

Tot i que va morir jove, va deixar una obra admirable. com a poeta combina el moviment romntic, el noucentista i arriba a incloure pinzellades surrealistes. s un enamorat de Catalunya i de Berga i ho plasma als seus poemes.

Fonts.
 Poesia escollida, Peix, Tuyet i Claret.Collecci escriptors berguedans, Edicions l'Alb.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276589" title="Drac xins" nonfiltered="3255" processed="3235" dbindex="108364">

El drac xins s una criatura mitolgica xinesa que tamb apareix en altres cultures de l'est d'sia i que a vegades es denomina drac oriental. Es representa com una criatura de cos allargat, similar a una serp amb quatre urpes, a diferencia del drac occidental els dracs xinesos no solen ser criatures malvades tot i que s'explica la llegenda que si que ho eren. El drac xins ha sigut des de l'antiguitat un potent smbol de poder favorable al folclore i l'art xins.

El drac s tamb la personificaci del concepte del yang (mascul) i est relacionat amb el temps com a propiciador de la pluja i de l'aigua en general. La seva equivalncia al femen s el fnix xins. Molts xinesos usen de tant en tant el terme "descendent dels drac" (    ) com a  senyal d'identitat tnica. El terme va ser posat original pel msic taiwans Yi De-jian a finals dels anys 1970 i posteriorment per la can amb el mateix nom.

El drac de tant en tant a orient s'usa com a smbol nacional de la Xina. Tot i aix, aquest s dins de la Repblica Popular de la Xina com de la Repblica de la Xina a Taiwan s rar. Primer, el drac va ser histricament el smbol de l'Emperador de la Xina i va figurar a la bandera nacional fins la dinastia Qing. Aquests esdeveniments monrquics van contra la ideologia de la Xina moderna. Segon, el drac t connotacions agresives i bliques que el govern xins prefereix evitar. Per aquestes dues raons el panda gegant s'usa molt ms que el drac dins de la Xina com a smbol nacional. Tot i aix a Hong Kong el drac s part del diseny de la marca Hong Kong, un smbol usat per promocionar Hong Kong com a marca internacional.

El drac inspira molt de respecte en la cultura xinesa. Es un tab desfigurar una representaci d'un drac. Per exemple, una campanya publicitria encarregada per Nike en la que apareixia el jugador de basquet LeBron James matant a un drac (igual que guanyant a un vell mestre de Kung fu) va ser immediatament censurada pel govern xines desprs de les protestes populars per la falta de respecte.

Varis proverbis i modismes xinesos tamb inclouen referncies al drac. Per exemple, esperar que el fill d'un es converteixi en un drac (    , s a dir que tingui tant xit i poder com un drac).

 Culte al drac .

 Origen .


L'origen del drac xins s incert, per molts investigadors estan d'acord en qu procedeix dels ttems de diferents tribus a la Xina. Alguns han suggerit que vivien d'una representaci estilitzada d'animals existents, tales com les serps, peixos o cocodrils. Per exemples, el jaciment Banpo de la cultura Yangshao a Shaanxi presentava un motiu allongat similar a una serp. Els arquelegs creuen que el "peix llarg" havia evolucionat a imatges del drac xins. La relaci amb els peixos es reflexa en la llegenda d'una carpa que va veure el cim d'una muntanya i va decidir arribar-hi, va nadar riu a dalt, escalant rpids i cascades sense deixar que res l'aparts del seu cam. Quan va arribar al cim all estava la mtica "porta del drac" i quan va saltar a dins es va convertir en un drac. Es creu que varies cascades a la Xina amb la ubicaci de la "porta del drac".

 Notes .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276590" title="Grilloblatodeu" nonfiltered="3256" processed="3236" dbindex="108365">

Els grilloblatodeus (Grylloblattodea) sn un petit ordre d'insectes nepters, extremfils i pters que viuen en zones fredes d'alta muntanya, amb una sola famlia, els grillobltids (Grylloblattidae) que cont 5 gneres i 25 espcies.

La seva aparena va deixar perplexos als cientfics que els van descobrir, com posa de manifest el nom donat a la primera espcie descrita, Grylloblatta campodeiformis, que significa "aspecte de panerola (Blatta), grill i Campodea" (una classe d'insectes amb dues llargues cues). Molts sn nocturns i sembla que mengen detritus. Tenen llargues antenes (de 23-45 segments) i llargs cercs (5-8 segments), per no ales. Els seus parents vius ms propers sn els Phasmatodea (insectes bast i insectes fulla) i l'ordre recentment descobert Mantophasmatodea (Cameron i cols., 2006).

 Referncies .
 Cameron, S. L., Barker, S. C. & Whiting, M. F. 2006. Mitochondrial genomics and the new insect order Mantophasmatodea. Molecular Phylogenetics and Evolution, 38: 274 279.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276596" title="Kugelmugel" nonfiltered="3257" processed="3237" dbindex="108366">

Kugelmugel (camp esfric en alemany) s una micronaci a Viena, ustria.

Localitzada al Prater de Viena, la Repblica de Kugelmugel es va declarar independent el 1984, desprs de discussions entre l'artista Edwin Lipburger i les autoritats austraques sobre els perms de construcci d'una cases de forma esfrica. La casa est envoltada amb una tanca de pues que marca els lmits de Kugelmugel. La seva direcci s Antifaschismusplatz, 2 (plaa de l'antifeixisme 2), i el fundador s un dels 389 ciutadans. Lipburger es va negar a pagar impostos al govern austrac i va comenar a imprimir els seus propis segells, amb el que va ser condemnat a pres, per el President d'ustria li va concedir el perd i el va deixar lliure. Kugelmugel s'ha tornat una atracci turstica a Viena per la seva histria i arquitectura niques.

Enllaos externs.
 Pgina principal de la Repblica de Kugelmugel;
 http://www.croynielsen.de/km_eng.htm;
 http://www.art2102.org/pages/exhibitions/20_wildmen.html;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276598" title="Marc-Joseph Marion du Fresne" nonfiltered="3258" processed="3238" dbindex="108367">
Marc-Joseph Marion du Fresne o Nicolas Thomas Marion du Fresne (22 de maig de 1724, Saint-Malo - 12 de juny de 1772, Nova Zelanda), va ser un navegant i explorador francs del segle XVIII, que va descobrir el 1772 la illa Marion, la illa del Prncep Eduard i les Illes Crozet.

 Biografia .

Va nixer en el si d'una rica famlia de Saint-Malo, a la Bretanya francesa. El 1745 inici una carrera d'oficial d'infanteria de marina, obtenint el grau de capit, desprs del de tinent de fragata. El 1752 deixa l'exrcit pel comer, incorporant-se a la Compagnie des Indes. El 1769, desprs de la dissoluci de la Companyia, Marion-Dufresne comanda una expedici que porta a Tahit l'indgena Aoutourou que el 1768 va viatjar a Pars amb Louis Antoine de Bougainville. L'expedici parteix el 18 d'octubre de 1771 de Port-Louis a l'illa de Frana (antic nom de l'illa Maurici). Marion-Dufresne comanda el Mascarin, secundat per Julien Crozet, i Ambroise Bernard-Marie Le Jar du Clesmeur s al capdavant del Marqus de Castries. Per Aoutourou mor de la verola durant l'escala a Madagascar el 6 de novembre de 1771.

Les prioritats del viatge sn llavors modificades, i Marion-Dufresne es dirigeix cap al sud. Ateny el 13 de gener de 1772 l'illa Marion i l'illa del Prncep Eduard, que anomena Terra de l'Esperana i illa de la Cova. Aquestes illes, descobertes el 1663 per Barent Barentszoon Lam i avui possessions sud-africanes, havien quedat oblidades degut a una mala estimaci de la seva posici. Aquest mateix dia, a causa de la calitja, la roda del Mascarin aborda el Marqus de Castries i li causa desperfectes importants que impulsa l'expedici a buscar terra per tal d'efectuar reparacions.

El 22 i 24 de gener de 1772, Marion-Dufresne descobreix un arxiplag, al qual Cook donar el nom de Crozet. Ell en pren possessi dipositant una ampolla contenint un pergam a les armes del rei de Frana sobre l'illa de la Presa de Possessi (actual illa de la Possessi).

Marion-Dufresne arriba a Tasmnia el 3 de mar de 1772 i posteriorment a Nova Zelanda, el 10 del mateix mes. El 4 de maig de 1772, els dos vaixells llencen ncores a la badia de les illes, anomenada Port-Marion pels francesos.

Els primers contactes amb els maori sn ms aviat cordials. Els francesos s'estableixen per a un temps a Port-Marion, reparant els seus vaixells, emmagatzemant aliments, cuidant els seus malalts de l'escorbut, i comerciant amb els maori. Tanmateix, desprs de la demolici de kaoris, que eren arbres sagrats per als indgenes, aquests decideixen atacar als europeus; els massacren el 12 de juny de 1772. Del Clesmeur pren llavors el comandament de l'expedici, i Julien Crozet es fa el comandant del Mascarin. El 7 de juliol, una expedici, enviada al poble del cap dels maori per intentar trobar els rastres de Marion-Dufresne, descobreix restes de la matana i tamb indicis de prctiques canbals.

 Enllaos externs .
 Marion-Dufresne a la filatlia ;
 Genealogia de Marion-Dufresne;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276604" title="Mantofasmatodeu" nonfiltered="3259" processed="3239" dbindex="108368">


Els mantofasmatodeus (Mantophasmatodea) sn un ordre d'insectes nepters descobert en l'any 2002, el primer que es descrivia des de 1914. Es tracta d'insectes carnvors que habiten a l'oest de Sud-frica i Nambia (masss de Brandberg), per fssils de l'Eoc suggereixen una ms ampla distribuci en el passat.

Els membres d'aquest ordre sn pters. Semblen una barreja entre mantis i insecte bast i evidncies moleculars indiquen que estan ms propers evolutivament d'aquests ltims i de l'ordre Grylloblattodea, tamb enigmtic..

Van ser descrits inicialment a partir de cinc espcimens vius trobats en Nambia i Tanznia (Mantophasma zephyra i M. subsolana) i d'un espcimen fssil de l'ambre bltic de 45 milions d'anys d'antiguitat (Rhaptophasma kerneggeri).

Els autors de l'article en qu es descriu el nou ordre indiquen que no pot excloure's categricament que els dos espcimens de Mantophasma siguin de la mateixa espcie, i que la diferncia de grandria reflecteixi en realitat el seu dimorfisme sexual, per s poc probable a causa de l'ampla separaci geogrfica de les localitats de captura dels mateixos.

Classificaci.

Les tres primeres espcies van ser classificades com segueix:
Famlia Mantophasmatidae;
Mantophasma zephyra;
Mantophasma subsolana;
Rhaptophasma kerneggeriextinci;


Tanmateix, espcimens addicionals i estudis gentics ha condut a la descripci de nombroses espcies i dues noves famlies:

Famlia Tanzaniophasmatidae;
Tanzaniophasma subsolana - Tanznia;
Famlia Mantophasmatidae;
Mantophasma zephyra - Nambia;
Sclerophasma paresisensis - Nambia;
Famlia Austrophasmatidae;
Austrophasma caledonensis - Sud-frica;
Austrophasma gansbaaiensis - Sud-frica;
Austrophasma rawsonvillensis - Sud-frica;
Lobophasma redelinghuysensis - Sud-frica;
Hemilobophasma montaguensis - Sud-frica;
Karoophasma biedouwensis - Sud-frica;
Karoophasma botterkloofensis - Sud-frica;
Namaquaphasma ookiepensis - Sud-frica;
Incertae sedis;
Rhaptophasma kerneggeriextinci zona del Bltic i Escandinvia;
Praedatophasma maraisi - Nambia;
Tyrannophasma gladiator - Nambia;

 Referncies .


 Enllaos externs .



 Mantophasmatodea - A new order of insects;
 Mantophasmatodea;
 New insect order found in Southern Africa;
 New order of insects identified: Mantophasmatodea find their place in Class Insecta;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276618" title="La princesa i el psol" nonfiltered="3260" processed="3240" dbindex="108369">
La princesa i el psol s un conte breu de Hans Christian Andersen on es descriu la histria de un prncep que es volia casar, per no amb qualsevol dona sin amb una princesa de veritat. Cap no va superar la prova que els feia fins que un dia de tempesta va arribar una princesa que...
desprs de passar la nit com a convidada al castell en un habitaci d'un luxe impressionant, li van preguntar com havia dormit. Ella contest que molt malament, perqu un psol se li havia clavat a l'esquena tot traspassant els vint matalassos i les vint flassades que li havien posat. Aix va demostrar que era una princesa ja que noms elles tenen la pell tan delicada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276623" title="Esqueix" nonfiltered="3261" processed="3241" dbindex="108370">

Un Esqueix s un fragment d'una planta separat de la seua progenitora amb una finalitat reproductiva. 
Poden tallar-se parts de la tija i posar-lis en terra, per produir arrels. Les plantes que s'han tret amb aquest mtode sn genticament idntiques a la seua progenitora, tenint les mateixes propietats i fenologia, es a dir, seran clons. Existeixen diferents maneres de fer esqueixos dependent del perode de creixement que tinga la planta mare quan es talla l'esqueix:

 De brots. S'han de taller a la primavera a partir de puntes de brots de creixement rpid.
 De branques tendres. Es tallen un poc ms tard que els anteriors, quan el creixement apical dels brots s ms lent, per encara hi son verds.
 De branques semilignificades. Aquests esqueixos es tallen a acabar l'estiu, quan el creiximent ha menguat, i les soques sn ms amples i forts. ;
 De branques lignificades. Es fan d'arbres i arbusts de fulla caduca, durant el perode de latncia,  branques llenyoses, tamb anomenades "estaques".

 Reproducci per esqueixos .
La reproducci per esqueixos s asexual pel que no ms cal un progenitor.

Passos:
 Tallar un tros tendre i viu planta progenitora.
 Ficar-ho a un recipient amb aigua fins que desenvolupe els arrels. Este pas pot ser llevat, i continuar amb el vinent si cal, ja que a algunes plantes es podreix la soca abans de desenvolupar els arrels.
 Enterrar a la terra l'esqueix i regar un poc ms del normal.

I si tot resulta b, en pocs dies tindrem una nova planta clonada completament independent de la seua progenitora asexual. Hi ha plantes que es reprodueixen molt fcilment amb aquest mtode.

 Vegeu tamb .
 Reproducci asexual;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276631" title="Escut de Benetsser" nonfiltered="3262" processed="3242" dbindex="108371">


L'escut de Benetsser t el segent blasonament:

Sobre pergam, un escut ovalat que t en camper d'or quatre pals de gules. Es timbra amb corona de marqus, que s d'or amb pedres i perles, amb vuit florons (quatre de foliats i els altres en pirmides de tres perles; visibles un de sencer i dos mitjos de la primera espcie i dos d'intercalats de la segona). Com a suports, una palma i un ram de llorer.

Histria.
L'escut tradicional presenta els quatre pals, l'antic emblema dels reis de la Corona d'Arag, que figura en molts dels escuts municipals de localitats que pertanyien a aquest territori. La corona fa allusi al marqus de Dosaiges i senyor de Benetsser.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276632" title="Escevola" nonfiltered="3263" processed="3243" dbindex="108372">

Onomstica:
Escevola (cognom);
Quint Cervidi Escevola, jurista rom ;
Gai Muci Escevola, heroi llegendari  rom;
Quint Muci Escevola (pretor 215 aC), pretor el 215 aC ;
Quint Muci Escevola (cnsol 174 aC), pretor el 179 i cnsol el 174 aC;
Publi Muci Escevola (cnsol), cnsol el 175 aC ;
Publi Muci Escevola (jurista), jurista i cnsol rom ;
Quint Muci Escevola (cnsol 117 aC), cnsol el 117 aC ;
Quint Muci Escevola (cnsol 95 aC), cnsol el 95 aC ;
Publi Septimi Escevola, senador rom;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276633" title="Quint Cervidi Escevola" nonfiltered="3264" processed="3244" dbindex="108373">
Quint Cervidi Escevola (Quintus Cervidius Scaevola) fou un jurista rom del temps d'Anton Pius; parl de les lleis de Luci Ver i Marc Aureli en termes que donen a entendre que eren vius. Marc Aureli el va utilitzar com a conseller legal  (Jul. Capitol. Marc. 100.11, usus est Scaevola praecipue juris perito); que sobrevisqus Marc Aureli (mort el 180) s incert.

Algunes de les seves Responsa foren donades amb una sola paraula. El seu estil es comprimit i obscur, per va gaudir de gran reputaci. El Codi Teodosi l'esmenta com " Prudentissimus omnium Jurisconsultorum". Al Digest, on consten 307 referncies a Escevola, figuren alguns dels seus escrits:

Digestorum Libri quadraginta (derivat de l'obra  Responsorum Libri sex);

Viginti Libri Quaestionum;

Libri quatuor Regularum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276636" title="Gai Muci Escevola" nonfiltered="3265" processed="3245" dbindex="108374">

Gai Muci Escevola (Caius Mucius Scaevola) fou un heroi llegendari rom.

Quan el rei etrusc Lars Porsena bloquejava Roma (509 aC), el jove Gai Muci, un patrici, va sortir de la ciutat amb perms del senat rom tericament per demanar ajut als deus i fer algun fet noble; es va acostar a la tenda de Porsena per matar-lo, per el secretari del rei (scriba) estava al seu costat vestit amb robes similars a les del rei, i el va confondre i va matar el secretari en lloc del sobir.

Agafat per la gurdia fou portat davant el rei al que va donar el seu nom i la seva voluntat de matar Porsena. El rei el va condemnar a morir cremat viu; Muci va posar la m al foc ja preparat i va deixar cremar la seva m esquerra. Davant d'aquesta mostra de valor, el rei va ordenar alliberar-lo; Muci va dir al rei que hi havia tres-cents joves ms disposats a fer el mateix i Porsena va optar llavors per aixecar el bloqueig.

Va rebre llavors el malnom d'Escevola (que voldria dir el de la m esquerra o el que va perdre la m esquerra) i va rebre com a recompensa unes terres al darrera del Tber (terres conegudes com Mucia Prata). Encara que a la histria, narrada per Tit Livi i Dions d'Halicarns se l'esmenta com a patrici, la famlia dels Mucii era plebea. Marc Terenci Varr diu que Escevola era un diminutiu d'amulet.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276637" title="Quint Muci Escevola (pretor 215 aC)" nonfiltered="3266" processed="3246" dbindex="108375">
Quint Muci Escevola (Quintus Mucius Scaevola) fou un magistrat rom, fill de Publi Muci Escevola.

Fou pretor el 215 aC i va rebre Sardenya com a provncia; el seu comandament a l'illa fou prorrogat per dues vegades fins el 212 aC, per de les operacions que va portar a terme a l'illa no se'n dona cap indicaci.

Fou decemvir sacrorum i va morir el 209 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276640" title="Quint Muci Escevola (cnsol 174 aC)" nonfiltered="3267" processed="3247" dbindex="108376">
Quint Muci Escevola (Quint Mucius Scaevola) fou un magistrat rom fill de Quint Muci Escevola (pretor 215 aC).

Fou pretor el 179 aC i va rebre Siclia com a provncia. Fou desprs cnsol el 174 aC junt amb Espuri Postumi Alb. Desprs fou trib militar del cnsol Publi Licini Cras (171 aC) a la campanya de Grcia contra el rei Perseu de Macednia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276642" title="Kusanagi" nonfiltered="3268" processed="3248" dbindex="108377">
Kusanagi-no-tsurugi o Segadora s una espasa llegendria japonesa tant important per la histria del Jap com Excalibur per la historia de Gran Bretanya. El seu nom real s Ame no Murakumo no Tsurugi , Espasa del cel dels nvols) per es ms coneguda com Kusanagi (talladora d'herba, o ms probablement espasa de la serp). Tamb se sol dir Tsumugari no Tachi . La Kusanagi real segurament es tracti d'una espasa de l'estil de l'edat de bronze: curta, dreta i de doble fil; molt diferent de la ms recent katana, amb un sol fil i amb una forma corbada que pot ser empunyada amb una o les dues mans.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276646" title="Giovanni Pisano" nonfiltered="3269" processed="3249" dbindex="108378">
Giovanni Pisano (h. 1250-1314) va ser un escultor itali, pintor i arquitecte. Fill del fams escultor Nicola Pisano, va rebre la seua formaci al taller de son pare.

Entre 1265 i 1268 va treballar amb son pare al plpit de la catedral de Siena. La Fontana Maggiore, a Perusa, va ser la seua segent gran obra amb son pare. Al final d'aquest projecte, l'any 1278, probablement son pare ja havia mort. Tamb s possible que Nicola Pisano morira l'any 1284, quan Giovanni va anar a viure a Siena. Aquestes primeres obres es van fer seguint l'estil de son pare. s difcil distingir el treball de cadasc. No obstant la Mare de Du amb Infant pot atribuir-se amb certesa a Giovanni, mostrant un nou estil amb una certa familiaritat entre la Mare i l'Infant. 


La seua segent obra va ser a Pisa, esculpint les esttues en les dues files de gablets amb traceries a l'exterior del Baptisteri (1277-1284). La vivacitat d'aquestes esttues s una nova confirmaci que estava deixant enrere el ser estil de son pare.

Va ser nomenat al mateix temps arquitecte en cap de la catedral de Siena entre 1287 i 1296. Aix el va obligar a viatjar sovint entre Pisa i Siena. Les elegants escultures i el disseny arquitectnic per a la faana de la catedral de Siena mostren la seua tendncia a barrejar l'art gtic amb reminiscncies de l'art rom antic.

El 1296 va tornar a Pisa per a comenar a treballar a l'esglsia de Sant Joan. L'any 1301 va continuar la seua obra al plpit per a l'esglsia de sant Andreu de Pistoia, que ja havia comenat el 1297. Els cinc relleus del plpit sn l'Anunciaci i la Nativitat; l'Adoraci, el Somni dels Reis Mags i l'ngel advertint Josep; la Matana dels innocents; la Crucifixi; i el Judici Final.

La seua obra entre 1302 i 1310 en el nou plpit per a la catedral de Pisa mostra la seua distintiva preferncia pel moviment en els seus personatges, allunyant-se encara ms de l'estil de son pare. Mostra nou escenes del Nou Testament, tallades en marbre blanc amb un efecte de clarobscur. Cont fins i tot una gosada representaci naturalista d'un Hrcules nu. La seua figura de la Prudncia, al plpit, potser va ser la font d'inspiraci per a l'Eva en la pintura L'expulsi del Jard de l'Edn de Masaccio. Aquest plpit amb les seues emocionants escenes s'ha considerat la seua obra mestra. Desprs de l'incendi del 1595 va ser emmagatzemat per a conservar-lo durant la redecoraci i no va ser redescobert i erigit novament fins l'any 1926. 

L'esglsia de sant Nicolau a Pisa va ser ampliada entre 1297 i 1313 pels Agustins, potser amb disseny de Giovanni Pisano.

La seua ltima gran obra data probablement de 1313, quan va fer un monument en memria de Margarida de Brabant (que va morir l'any 1311) a petici del seu marit l'emperador Enric VII.

Les seues obres palesen una barreja gtic francs i l'estil clssic. Henry Moore es va qualificar de el primer escultor modern. 

Un dels seus alumnes va ser Giovanni di Balduccio, qui tamb va esdevenir un escultor fams, i l'arquitecte i escultor Agostino da Siena. Tamb va influir en el pintor Pietro Lorenzetti. Giorgio Vasari va incloure una biografia de Pisano en el seu llibre Le vite dei pi eccellenti pittori, scultori, e architetti.

L'asteroide 7313 Pisano rep el seu nom en honor de Nicola i Giovanni Pisano.

 Referncies .

Carli, Enzo - Giovanni Pisano; Mil 1966; ISBN 88-7781-045-9;
G.L. Mellini, Il pulpito di Giovanni Pisano a Pistoia, Florncia 1969 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276653" title="La petita venedora de llumins" nonfiltered="3270" processed="3250" dbindex="108379">
La petita venedora de llumins s un conte de Hans Christian Andersen. 


Explica la histria d'una nena pobra que anava descala. Venia llumins que ning li comprava. Feia molt de fred i nevava. La nena encengu els llumins. Cada cop que encenia un llum s imaginava coses bones: un foc, una taula plena de saborosos menjars i un arbre de Nadal que li agradava molt.

Quan va encendre el darrer misto, va veure la imatge de la seva via que l estimava molt. La seva via la prengu i la port al cel. 
Quan va sortir el Sol, la trobaren morta de fred.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276659" title="Copa Catalunya de corfbol 2008" nonfiltered="3271" processed="3251" dbindex="108380">
La Copa Catalunya de corfbol 2008 organitzada per la Federaci Catalana de Korfbal va comptar amb la participaci de vuit equips. Els quatre primers classificats de Primera Divisi en qualitat de caps de srie (CK Assessoria Vallparads, CK Vacarisses, CEVG-Stirling i CK Badalona) i els altres tres de Primera (SLCA, CK Cerdanyola i KC Sant Cugat), juntament amb el primer classificat de segona divisi (CK Castellbisbal).   

Els quarts de final es van disputat el 17 de febrer   i les semifinals van ser el 24 de febrer al Pavell Sant Lloren, a Terrassa, organitzat pel CK Assessoria Vallparads.


El Club Korfbal Vacarisses es va proclamar campi de la Copa Catalana de Korfbal 2008 desprs de guanyar 14-8 en la final al CE Vilanova i la Geltr, l'1 de mar al Pavell Illa Esportiva de Castellbisbal    .





(*) Gol d'or


Referncies.


Enllaos externs.
Copa Catalunya 2008 Al lloc web de la Federaci Catalana de Korfbal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276661" title="Canal Catal Tarragona" nonfiltered="3272" processed="3252" dbindex="108381">

Canal Catal Tarragona s el resultat de la integraci de "Ms TV", del Grup 100% Comunicaci, a la xarxa Canal Catal TV. Emet pel canal 41 de la UHF des del repetidor de la Mussara (Baix Camp) i es rep a les principals poblacions del Camp de Tarragona, com Tarragona, Reus, Salou, Valls o Cambrils. Com a programaci prpia emet el "Redacci Tarragona", "Planeta Grana", "El Cercle", entre d'altres. La resta del dia emet la programaci generalista de Canal Catal TV.

Direcci.
Han estat directors de Canal Catal Tarragona, Carles Abell i liver Mrquez. El director actual s Joan Martnez Vergel, que fins ara era director de comunicaci de l'Ajuntament de Calafell. El canal tarragon estava sense director des del juny de 2006, quan liver Mrquez va deixar el crrec per incorporar-se al departament de premsa de l'empresa qumica BASF. Des de llavors no hi havia hagut director i havien marxat diversos dels professionals que hi havia, com la cap d'informatius, Roser Marqus, a Canal Reus TV. En els darrers mesos s'havia intensificat la recerca d'una persona per ocupar aquest crrec un cop Nicola Pedrazzoli va comprar la majoria de les accions a Jacint Romeu.

Plans de futur.
L'etapa que s'endega amb Martnez al capdavant de Canal Catal Tarragona vindr marcada per importants projectes a partir d aquest mateix any 2008. Joan Martnez Vergel ser l encarregat de fonamentar les bases de la nova etapa de Canal Catal Tarragona. Entre les accions ms immediates est la de consolidar una important programaci prpia que es desenvolupar en un nou espai.

Durant aquest primer semestre de 2008 est previst el canvi de seu de Canal Catal Tarragona. Aix suposar una important inversi tcnica per aconseguirem fer una televisi encara ms propera al ciutad i amb ms qualitat. A ms del canvi d ubicaci, entre els objectius marcats en aquesta nova etapa professional tamb es troba la de potenciar el lideratge de Canal Catal Tarragona, com a televisi de capital de provncia, en el conjunt de televisions associades a Canal Catal. La de Tarragona ha estat una televisi histricament arrelada al territori i amb un potencial important pel que fa a la producci de programaci de proximitat.

Histria de l'emissora.
La histria d'aquesta emissora es remunta a 1996, quan va nixer Tarraco Visi (TVI). Els estudis estaven al carrer Major de Tarragona i la programaci era de dilluns a dijous i de les 8 del vespre a les 12 de la nit. Tarraco Visi emetia una programaci variada on hi tenia cabuda des de la informaci  fins a diferents espais on els protagonistes sn la cultura, la poltica, els espectacles, els castells, etc. La programaci era en directe i al dia segent, a partir de les 12.30 del migdia es fa una reposici. 

Destaquen programes com "El bar del sof", "Sabor d'Abans" o l'espai informatiu "Tarraco Notcies". D'aquesta poca, en destaquen presentadors com Francesc Valls-Calada o Antoni Panads.

Al juny de 2001, desprs d'una poca on hi havia pocs programes en antena, Tarraco Visi s comprada pel grup 100% Comunicaci que, desprs d'uns mesos en proves, llena Ms TV. Els estudis del nou canal estan a la seu del Grup 100% Comunicaci a Tarragona, al carrer de Lpez Pelez, nmero 9, compatint espai amb Rdio Tele Taxi Tarragona. La seu compta amb un plat multifuncional, que serveix tant per a l'informatiu, els esports o entrevistes. 

De la primera poca destaquen programes com "Ms Notcies", amb Vernica Tapias, "Ms esport", amb Rafa Gonzlez i "Moltes ms coses" magazine presentat per Slvia Petit, Rosa Serres i Olga Cabezas. Totes tres provenen de l'antiga Tarraco Visi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276667" title="Publi Muci Escevola (cnsol)" nonfiltered="3273" processed="3253" dbindex="108382">
Publi Muci Escevola (Publius Mucius Scaevola) fou un magistrat rom fill de Quint Muci Escevola (pretor 215 aC)

Fou elegit pretor alhora amb el seu germ Quint Muci Escevola el 179 aC i va tenir la jurisdicci urbana i la quaestio de veneficiis a la ciutat i a deu milles a l'entorn.

Fou cnsol el 175 aC junt amb Emili Lpid. Va rebre Ligria com a provncia i va combatre amb algunes tribus que havien atacat les comarques de Luna i Pisae i per la seva victria va ser recompensat amb els honors del triomf.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276671" title="Publi Muci Escevola (jurista)" nonfiltered="3274" processed="3254" dbindex="108383">
Publi Muci Escevola (Publius Mucius Scaevola) fou un jurista i magistrat rom fill de Publi Muci Escevola (cnsol).

Fou trib de la plebs el 141 aC any en qu va encausar a Luci Hostili Tbul per mala administraci com a pretor. El 136 aC fou pretor urb i el 133 aC fou cnsol amb Luci Calpurni Pis. El 131 aC va succeir al seu germ Publi Licini Cras Dives Muci com a Pontfex Mxim. 

A petici d'Escipi Nasica es va oposar al segon tribunat de Tiberi Grac, per va declarar que ho faria de forma suau, ja que no volia ser el primer a utilitzar la violncia ni matar cap ciutad sense judici. El seu collega al consolat era absent a Siclia on feia la guerra als esclaus. Mort Tiberi, Escevola va aprovar la conducta de Escipi Nasica que fou el principal responsable de la mort de Grac.

Va viure fins al menys el 121 aC en temps de Gai Grac.

Fou un advocat destacat i es va destacar pel seu coneixement del Ius Pontificium. Era considerat tamb un gran jugador de pilota i a un joc anomenat Duodecim Scripta. Tit Pomponi tic diu que va escriure deu llibrets (libelli) sobre matries legals. Diversos juristes l'esmenten com a referncia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276672" title="Eugen Coseriu" nonfiltered="3275" processed="3255" dbindex="108384">
Eugen Co eriu o Eugeniu Co eriu, (27 de juliol de 1921 a Mihaileni, Romania, avui Moldvia     7 de setembre de 2002 a Tubinga, Alemanya) va ser un lingista especialitzat en filologia romnica. s una de les ms importants figures de la filologia del segle XX.

Desprs d'iniciar els seus estudis a Iasi, es va traslladar a Itlia l'any 1940, on es va doctorar en filosofia y en filologia, passant per Roma, Pdua y Mil.

El 1951 s'estableix a Montevideo com a professor de lingstica de la seva universitat fins el 1958. All va desplegar una gran activitat intellectual i va deixar una profunda empremta. Va publicar en aquest perode en castell algunes de les seves obres ms importants, com Sincrona, diacrona e historia (1958), un dels clssics de la lingstica contempornia i Teora del lenguaje y lingstica general (1962), conjunt d'articles entre els que destaca Sistema, norma y habla pels matisos que introdueix a la dicotomia saussuriana de llengua-parla.

El 1963 va obtindre la ctedra de lingstica romnica de la Universitat de Tubinga, on va ser nomenat professor emrit el 1991. L'any 1981, coincidint amb el seixant aniversari, es van publicar els cinc volums d'homenatge titulats Logos semantikos : studia lingstica in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981, coordinats per Horst Geckeler i altres destacats lingistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrid.

A ms d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats de tot el mn, l'any 2001 va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Savi. Va ser tamb president entre 1980 i 1983 de la Societat de Lingstica Romnica.
 
L'Arxiu Eugen Coseriu (Pgina Web), a la Universitat de Tbingen, cont les seves cartes, llibres i documents originals (molts indits) i s actualment gestionat per Johannes Kabatek, el seu deixeble, y scar Loureda.


 Lecciones de Lingstica General .

En aquesta obra, l'autor defineix el llenguatge com una activitat humana universal ja que es realitza de forma individual, segons tcniques histricament determinades (llenges).
Estableix, a la vegada, tres nivells del llenguatge, autnoms fins a cert punt, i uns altres tres punts de vista del mateix. Aquests nivells l' universal, l' histric i l'individual; Els punts de vista, per la seva part, fan referncia al llenguatge com a  saber, activitat i com a producte. vid. 1r captol


 Obres .

 Introduccin a la lingstica (1951/81) PDF;
 Sincrona, diacrona e historia (Madrid, Gredos, 1958).
 Teora del lenguaje y lingstica general (Madrid, Gredos, 1962).
 Structure lexicale et enseignement du vocabulaire (1966);
 Sprache, Strukturen und Funktionen (1970);
 Tradicin y novedad en la ciencia del lenguaje, (Madrid, Gredos, 1977).
 Principios de semntica estructural (Madrid, Gredos, 1977).
 El hombre y su lenguaje. Estudios de teora y metodologa lingstica (Madrid, Gredos, 1977).
 Gramtica, semntica, universales, Madrid, Gredos, 1978).
 Lecciones de lingstica general (Madrid, Gredos, 1981).
 Introduccin a la lingstica (Madrid, Gredos, 1986).
 Competencia lingstica (Madrid, Gredos, 1992).
 La semntica estructural en Espaa, Analecta Malacitana, XXI/2, pgs. 455-482.
Dix thses  propos de l'essence du langage et du signifi 1999. Revue texto!
 Lenguaje y discurso (Eunsa, 2006. Pstum: colecci de teories del lingista extretes dels seus manuscrits).

Coseriu descriu els nivells de funcionalitat o contingut lingstic en cadascun dels nivells i defineix tres branques de la gramtica, tamb corresponents a un nivell determinat.

Enllaos externs.
Arxiu Coseriu Enlla a la pgina de l'Arxiu Coseriu;
Eixampldia Diccionari de Lingstica: Co eriu;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276676" title="Quint Muci Escevola (cnsol 117 aC)" nonfiltered="3276" processed="3256" dbindex="108385">
Quint Muci Escevola (Quintus Mucius Scaevola) fou un magistrat rom fill de Quint Muci Escevola (cnsol 174 aC), conegut com l'ugur. 

Es va casar amb la filla de Gai Leli, l'amic d'Escipi Afric el Jove. El 128 aC fou trib de la plebs, el 125 aC fou edil plebeu, i desprs fou pretor i va governar la provncia d'sia (121 aC); al seu retorn va ser perseguit acusat de repetundae (120 aC), per fou absolt. El 117 aC fou cnsol amb Luci Cecili Metel. Segons Cicer era viu encara el 88 aC. No se sap quan va morir.

Es va destacar pel seu coneixement de la llei i va exercir activament fins als darrers anys de vida, Cicer explica que encara va oferir els seus serveis a la guerra social (90 aC) tot i que ja era molt gran. El 88 aC apareix al senat negant-se a la petici de Sulla de declarar a Gai Mari enemic pblic, amb la justificaci de qu no es podia declarar enemic a una persona que havia salvat Roma.

Va deixar una filla, Mucia, que es va casar amb Luci Licini Cras l'orador, que fou cnsol el 95 aC junt amb Quint Muci Escevola).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276678" title="Yamata-no-Orochi" nonfiltered="3277" processed="3257" dbindex="108386">

Yamata-no-Orochi  s un monstre de la mitologia japonesa. Est descrit en els llibres xintoistes Kojiki i Nihonshoki com una deitat que vivia a la zona anomenada "Torikami", en el pas d'Izumo. Tot i que tamb es diu que s una "versi" japonesa de l'Hidra de Lerna. T vuit cap i vuit cues, motiu pel qual li diuen "Yamata". "Orochi" significa "serp gegant", i sol venerar-se com una detat de la muntanya en el xintoisme.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276680" title="Santuari de Sant Pere del Bosc" nonfiltered="3278" processed="3258" dbindex="108387">



El santuari de Sant Pere del Bosc, es troba al mig d una zona boscosa entre Maanet de la Selva i Lloret de Mar, municipi al qual pertany. El seu origen se situa en un petit monestir benedict cap al 986, si be no est documentat.  En tot cas, fou destrut al 1694 a la guerra del Francs. Al 1759 es va reconstruir en estil barroc.

Al 1836, amb la desamortitzaci de Mendizabal, Sant Pere del Bosc va ser subhastat. Va ser adquirida per l indi Nicolau Font Maig, comte de Jaruco (Cuba), i va ser representat pel seu cos i alcalde de Lloret, Agust Font Suris. En tornar a Catalunya, Nicolau Font encarreg a l arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch la restauraci i reforma de l edifici. Aquest compt amb la collaboraci d Enric Monserd i Vidal qui va pintar l esglsia i amb Eusebi Arnau i Mascort qui s va fer crrec de les escultures.

Puig tamb va construir amb la collaboraci un oratori a la Mare de Deu de Gracia i una creu de terme en el cam d accs al monestir des de Lloret de Mar.

A ms dels canvis a l edifici, tamb es varen escriure els   goigs  de la Mare de Deu per part de mossn Cinto Verdaguer  i es van musicar per l organista i compositor Cndid Candi Casanova. Tots aquests canvis varen ser inaugurats l 1 de maig de 1898.

Durant la guerra civil espanyola, es va destruir el retaule gtic que hi havia a l esglsia.

Agust i Pius Cabaas Font, nebots de Nicolau Font li varen dedicar un monument que est ubicat davant del monestir. Posteriorment, l Agust Cabaas va construir un asil al costat del monestir. Comenat el 5 de maig de 1918, va ser inaugurat el 27 d'agost de 1922.

Al cam d accs a Sant Pere del Bosc, al 1904 es va aixecar un monument conegut com  L'ngel  dissenyat per Enric Monserd i Vidal amb escultures de Federico Bechini i Joan Pujol. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276681" title="Quint Muci Escevola (cnsol 95 aC)" nonfiltered="3279" processed="3259" dbindex="108388">
Quint Muci Escevola (Quint Mucius Scaevola) fou un jurista i magistrat rom fill de Publi Muci Escevola (Publius Mucius Scaevola).

Fou trib de la plebs el 106 aC, edil curul el 104 aC i cnsol el 95 aC junt amb Luci Licini Cras. En el seu perode es va aprovar la Lex Mucia Licinia de Civitate, una de les que van provocar la guerra social; l'any segent fou procnsol a sia, provncia que va governar correctament i fins i tot es va crear un festival (dies Mucia) per commemorar les seves virtuts; desprs fou nomenat Pontfex Mxim.

Va morir el 82 aC desprs de ser proscrit pel partit popular; es va refugiar amb les vestals, per fou assassinat en presncia de les sacerdotesses i les esttues dels deus foren tacades de sang; el seu cos fou tirat al Tber; l'assass fou Gai Flavi Fmbria.

Cicer el descriu com un orador eloqent i un expert jurista. Dona referncia d'un important cas en el que es va oposar a Luci Licini Cras, el seu antic collega. Fou el primer jurista que va tractar de forma cientfica el ius civile sobre el que va fer una obra de 18 llibres (Jus civile primus constituit gencratim in libros decem et octo redigendo) molt utilitzat per juristes posteriors. Pomponi tamb esmenta com obra seva el Liber Singularis; i un llibre de definicions, del qual hi ha alguns fragments al Digest. Cicer tamb el defineix com autoritat en Ius Pontificium. La Cautio Muciana (de la que deriva la moderna presumpci muciana del Codi Civil espanyol, derogada en els seus aspectes discriminatoris, i de la compilaci catalana i codi de successions de Catalunya) es derivada d'aquest personatge.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276682" title="Publi Septimi Escevola" nonfiltered="3280" processed="3260" dbindex="108389">
Publi Septimi Escevola (Publius Septimius Scaevola) fou un senador rom.

Fou condemnat durant la pretoria d'Hortensi el 72 aC acusat formalment de repentudae per en realitat perqu fou un dels jutges que foren subornats per Cluenci el 74 aC per condemnar a Oppinic (Cicer,  Verr. Act. 1.13, pro Cluent. 41. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276683" title="Escam" nonfiltered="3281" processed="3261" dbindex="108390">
Escam (Scamon, ) fou un escriptor grec nadiu de Mitilene. 

Va escriure un llibre sobre invents  anomenat  del qual el primer llibre s esmentat per Ateneu de Naucratis (xiv. pp. 630, b, 637, b; tamb Climent d'Alexandria Strom. 1. p. 132;  Euseb. Praep. Ev. 10.7; Vossius, de Hist. Graec. p. 495).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276684" title="Camp de Montreuil-sur-mer" nonfiltered="3282" processed="3262" dbindex="108391">

El Camp de Montreuil-sur-Mer fou un campament militar dels exrcits napolenics del Primer Imperi Francs establert el 1803 a la poblaci de Montreuil-sur-Mer.

El camp es va destinar a preparar el desembarcament d'Anglaterra, principalment destinat als regiments d'infanteria de lnia que, amb els camps de Saint-Omer i Bruges, sumaren quaranta batallons. Formaven una part essencial de l'Exrcit de la costa ocenica constitut el 1804 i que havia d'acabar constituint la Grande Arme.

El mariscal Michel Ney en fou comandant en cap.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276685" title="Mnlia Escantilla" nonfiltered="3283" processed="3263" dbindex="108392">
Mnlia Escantilla (Manlia Scantilla) fou una emperadriu romana.

Fou la dona de l'emperador Didi Juli, i va gaudir del ttol d'augusta durant el breu perode en qu el seu marit fou emperador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276686" title="Escantini" nonfiltered="3284" processed="3264" dbindex="108393">


Onomstica:

Gai Escantini Capitol, magistrat rom.

Escantini (trib), trib de la plebs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276687" title="Eocursor" nonfiltered="3285" processed="3265" dbindex="108394">

Eocursor ("corredor de l'albada") fou un dinosaure que visqu a l'estatge Nori del Trisic, fa 210 milions d'anys. Era un ornitisqui que habitava al que avui en dia s Sudfrica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276688" title="Gai Escantini Capitol" nonfiltered="3286" processed="3266" dbindex="108395">
Gai Escantini Capitol (Caius Scantinus Capitolinus) fou un magistrat rom. Fou edil vers el 226 aC i fou acusat per Marc Claudi Marcel III, el seu collega al crrec, d'haver propostes infamants al seu fill Marc; fou condemnat a pagar una multa. Valeri Mxim diu que al temps de la condemna era trib de la plebs, per no es gaire probable pel carcter inviolable d'aquest crrec.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276689" title="Quint Muci Escevola" nonfiltered="3287" processed="3267" dbindex="108396">

Onomstica:

Quint Muci Escevola (pretor 215 aC), pretor el 215 aC ;
Quint Muci Escevola (cnsol 174 aC)  pretor el 179 i cnsol el 174 aC;
Quint Muci Escevola (cnsol 117 aC), cnsol el 117 aC ;
Quint Muci Escevola (cnsol 95 aC), cnsol el 95 aC;
Quint Muci Escevola (trib);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276691" title="Publi Muci Escevola" nonfiltered="3288" processed="3268" dbindex="108397">

Onomstica:

Publi Muci Escevola (cnsol), cnsol el 175 aC ;
Publi Muci Escevola (jurista), jurista i cnsol rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276692" title="Fabrosaure" nonfiltered="3289" processed="3269" dbindex="108398">

Fabrosaurus ("llangardaix de Fabre") fou un dinosaure que visqu al Jurssic inferior, fa 208-196 milions d'anys. Era un ornitisqui que habitava al que avui en dia s Sudfrica i Lesotho.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276693" title="Escantini (trib)" nonfiltered="3290" processed="3270" dbindex="108399">
Escantini (Scantinus) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs per en un any desconegut. Va proposar una llei per suprimir els crims no naturals (pederstia, homosexualitat etc...). Alguns suposen que aquesta llei deu al seu nom a Gai Escantini Capitol per es improbable que la llei fos proposada per una persona justament acusada d'aquest delicte. En virtut d'aquesta llei Marc Celi Ruf va presentar acusaci contra Appi Claudi Censor



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276694" title="Escapci" nonfiltered="3291" processed="3271" dbindex="108400">


Onomstica:

Publi Escapci (rbitre), rom al que fou sotms un arbitratge;

Publi Escapci (prefecte), comerciant rom de Cilcia i prefecte de Salamina de Xipre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276695" title="Heterodontosurid" nonfiltered="3292" processed="3272" dbindex="108401">

Els heterodontosurids ("llangardaixos de dents diferents") s una famlia de dinosaures ornitisquis primitius. Malgrat que els seus fssils sn rars, aparegueren a finals del Trisic i podrien haver sobreviscut fins el Cretaci inferior.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276696" title="Publi Escapci (rbitre)" nonfiltered="3293" processed="3273" dbindex="108402">
Publi Escapci (Publius Escaptius) fou un notable rom que va ser designat com a mediador en una disputa sobre la terra  entre els habitants d'Arcia i els d'Ardea (446 aC), que desrps d'un llarg conflicte es van posar d'acord en el seu nomenament.

Per sorpresa general, Publi Escapci va dictaminar que la terra no era de cap dels dos pobles sin dels romans. Probablement fou un personatge llegendari que mai va existir


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276699" title="Publi Escapci (prefecte)" nonfiltered="3294" processed="3274" dbindex="108403">
Publi Escapci (Publius Scaptius) fou un comerciant rom de Cilcia. 

La ciutat de Salamina de Xipre li devia una suma important i per cobrar la deute i els interessos (fora abusius) el governador de Cilcia, Appi Claudi (52 aC, predecessor de Cicer) el va nomenar prefecte de la ciutat amb algunes tropes de cavalleria a la seva disposici. 

Quan va arribar Cicer com a governador, Marc Brut li va recomanar a Escapci, per Cicer va cridar a la cavalleria i va destituir a Escapci com a prefecte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276700" title="Escapula" nonfiltered="3295" processed="3275" dbindex="108404">


Onomstica:

Publi Ostori Escapula, cnsol sufecte el 46 i governador de Britnia;

Publi Ostori Escapula el Jove, fill de Publi Ostori Escapula ;

Tit Quint Escapula, militar rom, destacat pompei.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276701" title="Pisanosaure" nonfiltered="3296" processed="3276" dbindex="108405">

Els pisanosaures ("llangardaixos de Pisano") foren un gnere de dinosaures ornitisquis que visqueren al Trisic superior al que avui en dia s Argentina. s un membre molt basal dOrnithischia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276702" title="Publi Ostori Escapula" nonfiltered="3297" processed="3277" dbindex="108406">
Publi Ostori Escapula (Publius Ostorius Scapula) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte el 46 i governador de Britnia, on va succeir a Aule Plauci, vers el 50, amb ttol de propretor. Va fer la guerra contra diverses tribus britones entre les quals els silurs, al rei dels quals Caractac, va fer presoner i va enviar carregat de cadenes a Roma. 

Va rebre per aquesta causa les insgnies triomfals, per va morir poc desprs a Britnia pel cansament i l'angoixa provocat per les guerres.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276704" title="Publi Ostori Escapula el Jove" nonfiltered="3298" processed="3278" dbindex="108407">
Publi Ostori Escapula (Publius Ostorius Scapula) fou un militar rom fill del magistrat del mateix nom que fou governador de Britnia l'any 50. Va lluitar al costat del seu pare a Britnia el 50 i va rebre com a recompensa una corona cvica perqu va salvar la vida en una batalla a un ciutad rom. El 62 va ser relacionat amb Antisti Sosi en les critiques contra l'emperador Ner, i va defensar la innocncia de Sosi; per aquest el 64 el va denunciar al emperador com enemic; fou condemnat a mort i es va sucidar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276705" title="Tit Quint Escapula" nonfiltered="3299" processed="3279" dbindex="108408">
Tit Quint Escapula (Tit Quintius Scapula) fou un militar rom, destacat pompei.

Va anar a Hispnia per lluitar al costat de Gneu Pompeu (fill) i va organitzar la resistncia a Juli Csar a la provncia; fou escollit lder de les tropes junt amb Quint Aponi, per el 45 aC va entregar el comandament a Pompeu que havia tornat d'frica. 

Desprs de la derrota de Munda (45 aC) veient que tot estava perdut, va fugir a Crdova i es va sucidar desprs d'un esplndid banquet, tirant-se a les flames d'una pira que havia fet preparar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276707" title="Luci Pinari Escarp" nonfiltered="3300" processed="3280" dbindex="108409">
Luci Pinari Escarp (Lucius Pinarius Scarpus) fou un militar rom.

Marc Antoni el va enviar a Cirene amb quatre legions una mica abans de la batalla d'ccium; desprs de la derrota Marc Antoni va desembarcar a Lbia per Escarp va refusar rebre'l, i va fer matar als enviats de Marc Antoni, i va posar les seves tropes a les ordes de Gai Corneli Gal, lloctinent d'August. Es creu que aquest li va confirmar el govern de Cirenaica potser supeditat a Corneli Gal, governador d'Egipte


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276709" title="Possessiu" nonfiltered="3301" processed="3281" dbindex="108410">
Els possessius sn determinants del nom, amb el qual concorden, i presenten els morfemes de gnere i nombre. 

Els possessius designen el possedor i presenten formes diferents relacionades amb la primera persona, la segona persona o la tercera persona del discurs i amb el carcter singular (un sol possedor, com a "el teu llibre") o plural (diversos possedors, com a "el vostre llapis") d aquestes persones.
Els possessius es divideixen en possessius forts, perqu sn tnics ("la meva cosina")  i possessius febles, que sn tons ("ma cosina").


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276710" title="Escat" nonfiltered="3302" processed="3282" dbindex="108411">
Vetti Escat o Vetti Cat (Vettius Scato o Vettius Cato) fou un general dels aliats italians revoltats a la guerra social (90 aC).

Va derrotar el cnsol Luci Juli Csar i llavors va avanar cap Esrnia que es va haver de rendir per manca de menjar. Va derrotar a l'altre cnsol Publi Rutili Llop que va morir en combat. Podria ser el mateix personatge que Appi esmenta com el general Ventidi. Sneca diu que fou fet presoner, i per evitar ser portat davant el general rom fou mort pel seu propi esclau. 

Appi l'anomena Cat i probablement tamb s el Cat anomenat per Vellei Patercle; per altres referncies l'anomenen Escat que era un nom propi dels mars. El seu nom apareix com a Publi a Cicer, com a Tit a Eutropi i com a Gai a Sneca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276711" title="Escaure" nonfiltered="3303" processed="3283" dbindex="108412">
Escaure (Scaurus) fou un cognom rom que equivalia a tenir un defecte als peus (Scaurum, pravis fultum maic talis, Hor. Sat. 1.3. 47), i va derivar ms tard en un cognom usat per algunes de les gens romanes, principalment els Aemilii i els Aurelii.

Personatges amb el cognom Escaure foren:
Marc Emili Escaure (cnsol), cnsol el 115 aC i el 107 aC ;
Marc Emili Escaure (governador), governador de Sria i Sardenya;
Emili Escaure (militar), militar rom;
Marc Emili Escaure (pompei), militar rom;
Mamerc Emili Escaure, poeta i orador rom;
Gai Aureli Escaure, pretor l'any 186 aC ;
Marc Aureli Escaure, cnsol sufecte el 108 aC;
Quint Terenci Escaure, gramtic rom del temps d'Adri;

Vegeu tamb: Emili Escaure;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276712" title="Orde de la Corona de l'ndia" nonfiltered="3304" processed="3284" dbindex="108413">

L'Orde de la Corona de la ndia (angls:Order of the Crown of India) era un orde de cavalleria de l'Imperi Britnic, creat per la Reina Victria I al 1878, quan va esdevenir Emperadriu de l'ndia, i es va abandonar desprs de la independncia de l'ndia al 1947.

L'Orde noms estava  limitada a les princeses britniques, esposes o parentes dels Prnceps indis, aix com esposes o parentes dels que tinguessin el crrec de:
 Virrei de l'ndia;
 Governador General de l'ndia;
 Governador de Madrs;
 Governador de Bombai;
 Governador de Bengala;
 Secretari d'Estat per l'ndia;
 Comandant en Cap de l'ndia;

Les membres de l'Orde, anomenades "Companyes" podien emprar el post-nominal "CI", per no adquirien cap precedncia especial ni cap mena d'estatus. Noms estaven autoritzades a lluir la insgnia de l'Orde.

La Reina Elisabet II (llavors Princesa Elisabet) i la seva germana la Princesa Margarida van ser nomenades a l'orde pel seu pare el rei Jordi VI al juny de 1947. La Reina Elisabet II s la darrera membre supervivent de l'orde. 

 Disseny .

El monograma imperial de la Reina Victria, VRI (Victoria Regina Imperatrix), amb les lletres en diamants, perles i turqueses, envoltades de perles amb una Corona Imperial al damunt.

La insgnia es llua penjant d'un lla blau cel, amb les vores en blanc, sobre l'espatlla esquerra.


 Vegeu tamb.
 Orde de l'Estrella de la ndia;
 Orde de l'Imperi Indi;
 Orde Indi del Mrit;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276713" title="Emili Escaure" nonfiltered="3305" processed="3285" dbindex="108414">
Emili Escaure (Aemilius Escaurus) fou una famlia patrcia de la gens Emlia, que no va agafar importncia fins a la part final de la Repblica a partir del darrer quart del segle II aC.

Personatges destacats foren:

Marc Emili Escaure (cnsol), cnsol el 115 aC i el 107 aC ;
Marc Emili Escaure (governador), governador de Sria i Sardenya;
Emili Escaure (militar), militar rom;
Marc Emili Escaure (pompei), militar rom;
Mamerc Emili Escaure, poeta i orador rom;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276715" title="Antiteisme" nonfiltered="3306" processed="3286" dbindex="108415">
L'antiteisme s una postura filosfica que va ms enll de l'ateisme, en no tan sols negar l'existncia de Du, sin lluitar contra l'existncia d'aquesta mateixa idea.

 Antiteisme a l'anarquisme .
El principal difusor de la doctrina antiteista fou Mikhal Bakunin, que fonament l'origen ideolgic de tota opressi en la creena en Du. El principi d'autoritat, i per tant, la predisposici a obeir dels oprimits, se sustenta sobre la creena de que un sser pot ser superior, suprem. Aix, aquesta dependncia de l'home respecte la idea de Du l'impedeix assolir la seva humanitat, i per tant, la llibertat. La religi suposa la negaci de la realitat de l'home, i la seva alienaci, per tant.

L'antiteisme anarquista afirma, en paraules de Bakunin i fent referncia a Voltaire: Si Du exists realment, aleshores s'hauria de fer desaparixer.

 Bibliografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276716" title="Marc Emili Escaure (cnsol)" nonfiltered="3307" processed="3287" dbindex="108416">
Marc Emili Escaure (Marcus Aemilius Scaurus) fou un magistrat rom, el primer d'importncia dins la famlia dels Emili Escaure. Va nixer el 163 aC i encara que de origen patrici, els seus pares s'havien empobrit i van deixar poc patrimoni.

Va estudiar oratria i va servir a l'exrcit on va obtenir alguna distinci. La seva primera campanya fou a Hispnia, segurament a la guerra de Numncia. Desprs va servir amb el cnsol Luci Aureli Orestes a Sardenya el 126 aC; el 123 aC fou edil curul per per la seva limitada riquesa no va poder fer uns bons jocs que l'haurien fet popular. 

Tot i aix era considerat influent en el cercles de poder i consta com personatge destacat quan Adherbal va anar a Roma el 117 aC per demanar ajut contra Jugurta; fou un dels pocs que no va acceptar els suborns del rei de Numdia. 

Fou candidat a cnsol pel 116 aC per no fou elegit; a l'any segent fou altra cop candidat i fou elegit pel 115 aC amb Marc Cecili Metel com a collega; en el seu consolat es va aprovar una llei sumpturia i una sobre el vot dels lliberts als comicis; tamb va fer la guerra contra algunes tribus alpines que li van valer els honors del triomf. Aureli Vctor diu que va derrotar lgurs i gantiscs, i els Fasti el fan triomfador sobre gals i carnis.

El 112 aC fou enviat com ambaixador a Jugurta que havia arrabassat a Adherbal la part del regne assignat pels romans i tenia a aquest assetjat a Cirta. Jugurta respectava a Escaure per no va aixecar el setge i quan la va conquerir (a finals d'any) va matar Adherbal. 

A causa d'aix Roma va declarar la guerra a Jugurta, la direcci de la qual fou encarregada a Luci Calpurni Bstia (cnsol el 111 aC). Bstia va nomenar a Escaure com a llegat; subornats ambds per Jugurta van concedir al rei favorables termes de pau; aix va provocar gran indignaci a Roma i el senat va aprovar la rogatio del trib Gai Mamili (110 aC) que creava una comissi de investigaci per investigar qui havia rebut suborns. Escaure era culpable per per la seva influncia fou nomenat un dels tres qestors de l'estat encarregats del cstig i encara que ell mateix va quedar segur, no va poder salvar els seus cmplices, incloent-hi Bstia.

El 109 aC fou censor amb Marc Livi Drus, i en el seu perode va restaurar el pont Milvi, i va construir la via Emlia (entre Pisae i Luna i Dertona). En morir el seu collega, segons la costum havia de dimitir per no ho va fer fins que en fou obligat pels tribuns sota amenaa d'empresonament. 

El 107 aC fou cnsol per segona vegada al lloc de Luci Cassi Long, caigut en combat contra els tigurins. El candidat derrotat, Publi Rutili Ruf, el va acusar de suborn als comicis per fou absolt i llavors va acusar a Rutili del mateix delicte. 

El 104 aC, el senat li va encarregar que proves Roma de gra, el que va molestar al prefecte d'stia, Appuleu Saturn, que volia ser nomenat ell mateix. Hi va haver una gran hostilitat entre els dos homes durant quatre anys. Va ser acusat algunes vegades per sempre absolt;  el 104 aC es va oposar a l'elecci de Gneu Domici Aenobarb pel collegi d'ugurs i Aenobarb el va acusar de majestas i fou absolt pel vot de 33 de les 35 tribus.

El 91 aC fou acusat de repetundae per Quint Servili Cepi per apropiar-se de diners pblics durant una ambaixada a sia, i va respondre amb una contraacusaci a Cepi. Aquest en revenja va induir el trib Quint Vari a acusar Escaure (el 90 aC) d'incitar els aliats italians a la revolta, per el seu suport popular era molt alt i finalment el trib va retirar l'acusaci. 

Tenia 72 anys i va morir poc desprs ja que el 88 aC la seva vdua Ceclia es va casar amb Luci Corneli Sulla.

Amb la seva dona Ceclia va tenir dos fills: el gran es deia Marc Emili Escaure i el nom del segon no es coneix i s'identifica noms com Emili Escaure; tamb va tenir una filla de nom Emlia, casada amb Mani Acili Glabri III i desprs amb Gneu Pompeu Magne.

Escaure va escriure una obra autobiogrfica en tres llibres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276717" title="Indefinit" nonfiltered="3308" processed="3288" dbindex="108417">
Els indefinits sn quantificadors que es caracteritzen perqu aporten una significaci d indeterminaci o vaguetat. 
La major part d ells presenten flexi de gnere i nombre: "algun, altre, cert, tot "
Des del punt de vista sintctic, els indefinits poden sser pronoms o b funcionar com a especificadors d un nom, i en molts casos presenten formes especfiques per a cadascuna d aquestes funcions. 

Forma pronominal 	/    Ambdues formes         /          Forma especificadora 
     alg 	                                      algun / alguna / alguns / algunes 
     altre 	                                      altre / altra / altres 
                                altri 
     cada u 	                                      cada un / cada una
     cadasc                                          cadascun / cadascuna 
                            hom (o un hom) 
                                ning 
    qualsevol 	                                      qualsevol / qualssevol 
                                quelcom 
                                 res 
    tal 	                                            tal / tals 
    tot 	                                      tot / tota / tots / totes 
                                tothom 
   un / una / uns / unes                              un / una / uns / unes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276721" title="Consello da Cultura Galega" nonfiltered="3309" processed="3289" dbindex="108418">
Consello da Cultura Galega s un organisme estatutari creat per  l'Estatut de Galcia, de la mateixa manera que el Parlament o la Junta de Galcia.

Fou creat el 8 de juliol de 1983  a l'empara de l'article 32 de l'Estatut d'Autonomia de Galcia, aprovat per refermdum en desembre de 1980, on ja s'establien quins havien de ser els organismes encarregats de promocionar els valors culturals de Galcia:

 Correspon a la Comunitat Autnoma la defensa i promoci dels valors culturals del poble gallec.  Amb aquesta finalitat i mitjanant Llei del Parlament es constituir un Fons Cultural Gallec i el Consello da Cultura Galega .

 Legislaci .

La instituci es regeix, endems de per la Llei de la seva creaci (Llei 8/1983, de 8 de juliol de 1983) pel seu Reglament, aprovat per la Junta de Galcia el 29 de setembre de 2000 (Decret 237/2000, de 29 de setembre).

 rgans de Govern .

La Comisin Executiva s un dels dos rgans de govern del Consello da Cultura Galega. Est composta per un president, un o varis vicepresidents i un secretari elegits pel Ple entre els seus membres.

Dins del Consello, la Xerencia s'ocupa de l'administraci i de l'organitzaci de les activitats desenvolupades per la instituci.

El Ple es el mxim rgan de govern del Consello. Est compost per dues classes de membres:

 Miembros nats. Sn el President de la Junta de Galcia, que det la funci de President d'Honor, i la Conselleira de Cultura. ;
 Miembros electes, per designaci de ls institucions que formen el Consello.

 Enllaos externs .

 Pgina web del Consello da Cultura Galega;
 Text ntegre de la Llei 8/1983, de 8 de juliol de 1983 de creacin del Consello (pdf).
 Text ntegre del Decret 237/2000, de 29 de setembre, que cont el Reglament del Consello (pdf).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276724" title="Inugami" nonfiltered="3310" processed="3290" dbindex="108419">
Els inugami (  ) sn unes criatures de la mitologia japonesa, sn una barreixa entre homes i gossos que actuen com a guardians dels seus amos.

Antigament es deia que per crear un inugami haver que enterrar un gos fins el coll i posar-li menja per de tal manera que no la pogus arribar-hi, Durant aquest procs, l'amo del gos li deia que aquest patiment no era ms que el seu propi. Quan el gos moria, es transformava en un inugami i se li deixava el menja com a ofrena, cosa que feia que l'esperit li dons obedincia.

Es diu que els inugami-mochi (amos dels inugamis) sn beneits amb bona sort i xit a la vida, per a canvi els costava molt d'esfor trobar parella.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276725" title="Teilhardina" nonfiltered="3311" processed="3291" dbindex="108420">

Teilhardina fou un primat semblant als tits que visqu a frica, Amrica i sia des de finals del Paleoc fins mitjans de l'Eoc, entre fa 59 i 47 milions d'anys. El paleontleg George Gaylord Simpson l'anomen en honor del paleontleg i filsof jesuita Teilhard de Chardin.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276728" title="Estatut d'Autonomia de Galcia" nonfiltered="3312" processed="3292" dbindex="108421">
Estatut d'Autonomia de Galcia s la norma institucional bsica de la comunitat autnoma de Galcia. En l'mbit de la Constituci espanyola de 1978, l'Estatut de Galcia, reconeix aquesta comunitat autnoma la seva condici de nacionalitat histrica. Afirma que els poders de la comunitat autnoma es basen en l'Estatut, la Constituci i el poble gallec. Estableix un marc democrtic de solidaritat entre tots els integrants del poble gallec. A part de l'actual (avantprojecte de 1978, aprovat el 1981), durant la Segona Repblica Espanyola es va aprovar un Projecte d'Estatut d'Autonomia, que no va arribar a entrar en vigor a causa de l'esclat de la Guerra Civil.

Estatut de 1981 .
En l'avantprojecte d'estatut de 1978 es recullien entre altres coses:
El reconeixement del gallec com a llengua prpia de Galcia (i la cooficialitat amb el castell).
Los smbols propis de Galcia: bandera, escut...
El reconeixement en la divisi i organitzaci administrativa del territori de comarques i parrquies rurals.
El reconeixement de les comunitats gallegues a l'estranger.
Hisenda i patrimoni propis.
Diverses competncies d'acord amb la Constituci i amb les lleis de solidaritat entre les comunitats que conformen Espanya.

El 6 d'abril de 1981, l'estatut va ser firmat pel rei Joan Carles I, i pel president del govern Leopoldo Calvo-Sotelo, al Palau Reial de Madrid.

Vegeu tamb.
Referndums a Espanya;

Enllaos externs.
Text ntegre en castell de l'Estatut d'autonomia de Galcia de 1981 a xunta.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276744" title="Crisi dels Sudets" nonfiltered="3313" processed="3293" dbindex="108422">
La crisi dels Sudets (en alemany, Sudetenkrise) s el nom que van rebre els esdeveniments de 1938 iniciats pels "Sudetendeutsche", una minoria tnica de l'Europa Central formada per alemanys que vivien a Bohmia, Morvia i Silsia oriental.

Desenvolupament de la crisi.

Des de la creaci de Txecoslovquia en 1919, es va utilitzar l'expressi alemanya "Sudeten" per designar a la minoria germanfona que habitava a Morvia i sobretot la frontera de Bohmia amb la Silsia alemanya i Saxnia. Aquests representaven ms del 30% de la poblaci total d'aquest territori d'uns 3,5 milions d'habitants i conservaven la cultura i les tradicions alemanyes. Eren descendents de colons alemanys convidats a habitar la regi pels reis de Bohmia a partir del segle XIII.

Ja al segle XIX van sorgir els primers conflictes amb els txecs, com durant la Revoluci de 1848. La poblaci germanoparlant va demanar la seva annexi a Alemanya l'any 1919, per van romandre adherits a Txecoslovquia, allegant els aliats que mai havia format part d'Alemanya. Desprs d'agreujar-se la situaci amb la crisi dels anys 30 en una regi molt industrialitzada, alguns dels seus habitants van formar el Partit Alemany dels Sudets l'Octubre de 1933, que reclamava l'adhesi de la regi al Tercer Reich, dirigit per Konrad Henlein i el seu lloctinent Karl Hermann Frank el qual havia pactat secretament amb el recent ascendit al poder Partit nazi alemany per radicalitzar progressivament la situaci, malgrat que en els seus orgens aquest partit no estava vinculat a la ideologia nazi i noms va recrrer a ell com un recurs per a desbloquejar la situaci amb Txecoslovquia. Desprs de la seva victria electoral en 1935 van reclamar la formaci d'un estat federal txec que va ser rebutjat pel govern central.

Desprs de l'annexi d'ustria el mes de mar del 1938, Hitler s'erigeix com a defensor dels alemanys de Txecoslovquia desfermant la crisi. El Partit Alemany dels Sudets promulga els decrets de Carlsbad el 24 d'Abril de 1938, en els que exigeix autonomia i llibertat per professar la ideologia nazi. Gran Bretanya envia a Lord Runciman per negociar un acord amb el govern txec, liderat pel president Edvard Benes que va fracassar per decisi de Hitler que buscant radicalitzar la situaci va ordenar a Henlein que realitzs demandes impossibles d'acceptar pel govern txec. Frana i l'URSS van recolzar a Txecoslovquia sense molt entusiasme, mentre que Gran Bretanya intentava mostrar-se conciliadora a travs dels gestos de Lord Runciman i les entrevistes del primer ministre Neville Chamberlain amb Hitler a Berchtesgaden (16 de setembre de 1938) on es va acordar la cessi a Alemanya; el 21 Hitler afegeix a les seves reivindicacions territoris de Polnia i Hongria i a Godesberg (22-24 de Setembre) torna a entrevistar-se amb Chamberlain i reclama no noms l'annexi a Alemanya sin la completa ocupaci militar; Benito Mussolini interv com a mediador i proposa l'acord de Munic. Malgrat certes concessions fetes per Praga, Txecoslovquia va mobilitzar les seves tropes el 23 de Setembre; malgrat comptar amb el suport de l'URSS i un exrcit modern i preparat, es va negar a iniciar un conflicte armat sense el suport de les potncies occidentals. Hitler va donar un ultimtum el 26 de setembre i va imposar la seva posici en els acords de Munic el 30 de setembre signats per Hitler, Mussolini, Chamberlain i Daladier, primer ministre francs, prometent a Alemanya un plebiscit, el que va ser acceptat per Chamberlain en un esfor per evitar la guerra. Aquests acords van indignar Txecoslovquia que no va ser convidada a participar-hi i noms se li va comunicar el resultat.

L'ocupaci alemanya es va realitzar de l'1 al 10 d'Octubre, restant-li amb aix prop de 30.000 km quadrats a Txecoslovquia, sense que les altres potncies europees reaccionessin. Desprs d'aix, la major part de la poblaci txeca va ser expulsada de de la regi. A finals de 1938 el Partit Alemany dels Sudets desapareix i es fusiona amb el Partit Nazi Alemany. El mes De mar del 1939 Alemanya va ocupar la resta de Txecoslovquia.

Desprs de la derrota soferta per Alemanya en la Segona Guerra Mundial, els Sudets van tornar a formar part de Txecoslovquia i la poblaci d'origen alemany va ser massivament expulsada.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276752" title="Bonaventura Conill i Montobbio" nonfiltered="3314" processed="3294" dbindex="108423">
Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876   1946). Fou un arquitecte modernista catal.

Deixeble d Antoni Gaudi, es va llicenciar el 1893, i desenvolup la seva activitat principal abans del 1910. Destaca la construcci de l'estaci superior del funicular de Vallvidrera, en colaboracin con Arnau Calvet. Tamb sn obra seva alguns dels panteons modernistes del Cementiri de Lloret de Mar, a on tamb va fer la capella del Santssim de l'esglsia parroquial de Lloret de Mar, destruda durant la guerra civil espanyola. Tamb s seva la faana de la casa de la vila d'Hostalric. 

Va collaborar com a illustrador al "Cu-Cut!". 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276753" title="Sumari 18/98" nonfiltered="3315" processed="3295" dbindex="108424">
El sumari 18/98, ms conegut com el macro-sumari 18/98, s el sumari pel qual el juny de l'any 1998 el jutjat d'instrucci nmero 5 de l'Audincia Nacional empren una persecuci de lentramat d'ETA. Es persegueix la desarticulaci de persones i entitats que es considera que donen suport econmic o difonen la ideologia del grup armat.

 Operacions policials . 
El jutge Baltasar Garzn va ordenar la detenci de 76 persones, vuit empreses privades i la Coordinadora per l'alfabetitzaci i l'ensenyament de l'euskera als adults (AEK) sn intervingudes judicialment,  s'illegalitzen les entitats de carcter poltic (KAS, EKIN i XAKI), es clausuren dos mitjans de comunicaci (Egin i Egin Irratia).
 
 Referncies .
 Deia;
 La fbrica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276755" title="Fira Educaci Mobilitat Segura 2008" nonfiltered="3316" processed="3296" dbindex="108425">


 Dades bsiques .
Dates
Del 3 al 6 d'abril de 2008

Lloc
Palau Firal i de Congressos de Tarragona

Plana web
http://firamobilitat.tinet.cat 

 Introducci .
La Comissi d actes del 150 aniversari de la Guardia Urbana de Tarragona amb la collaboraci del Servei Catal de Trnsit i altres institucions, entitats i empreses del sector, organitza del dia 3 al 6 d abril la 1a Fira d Educaci per a la Mobilitat segura i sostenible al al Palau de Firal i de Congressos de Tarragona. 

La fira est dirigida a tots els pblics, l'entrada s gratuta i estar oberta de 9:30 a 20:00 del dijous 3 d'Abril al diumenge 6 d'Abril.

Aquesta Fira s una activitat de caire pedaggic, ldic i divulgatiu organitzada amb la finalitat de conscienciar i educar als infants, a la joventut i als usuaris/es de la via pblica en general, sobre la problemtica vial, aix com promoure l adquisici de valors de comportament vial per part de la ciutadania i actituds positives per assumir amb responsabilitat els seus rols com a conductors, vianants i passatgers.

Els assistents tindran l oportunitat de participar en els tallers i interactuar amb els recursos tcnics, els vehicles, el simulador de motos i altres activitats per a la formaci en les competncies i habilitats necessries per a la mobilitat segura i sostenible, aprendre tcniques de conducci en situacions de risc i com solucionar un incident de forma rpida i efectiva.

 Tallers fixes . 
Oberts a tots els pblics de dijous a diumenge en tot l'horari.

    * Guardia Urbana
          o Tallers infantil de manualitats
          o Tcniques de conducci en situaci de risc
          o Taller didctic d'educaci vial
    * Bombers
          o Taller Protegir Alertar Socrrer (PAS)
    * Sistema d'Emergncies Mdiques (SEM)
          o Taller Reanimaci CardioPulmonar (RCP)
    * Protecci Civil
          o Taller amb Gossos de salvament i rescat
    * Servei Catal de Trnsit - Tcniques de Conducci i Control
          o Taller Rescat en un autobs accidentat
    * Tcniques de Conducci i Control
          o Taller Circuit de Bicicletes
          o Taller Cirtuit de Ciclomotors
                + Prctic
                + Teric
    * RACC Autombil Club - Fundaci
          o Taller Circuit de Bicicletes
          o Taller de Formaci
    * Teatre itinerant
          o Animacions de civisme i segureta
    * STOP accidentes
          o Diversos tallers educatiu
    * Honda
          o Simuladors de ciclomotors

 Exhibicions i activitats puntuals . 
(obert a tots els pblics)

    Dijous
          o Excarceraci - Bombers de Tarragona (11:30 a 12:30)
          o Exhibici de patinadors (18:00 a 19:00)
          o Exhibici de gossos de Salvament i Rescat - Protecci Civil (19:00 a 20:00)
    Divendres
          o Excarceraci - Bombers de Tarragona (11:30 a 12:30)
          o Conferncia: Viure i Conviure, mobilitat segura per a persones grans a l'Auditori August (15:30 a 16:30) ms informaci i inscripci gratuta http://firamobilitat.tinet.cat/activitats/viure-i-conviure.html
          o Curs de Conducci Eficient part Prctica - Institut Catal d'Energia
                + Prctica 1 (16:00 a 17:00)
                + Terica (17:00 a 19:00)
                + Prctica 2 (19:00 a 20:00)
          o Exhibici Trial-Sin (17:30 a 18:00)
          o Exhibici de patinadors (18:00 a 19:00)
          o Exhibici de gossos de Salvament i Rescat - Protecci Civil (19:00 a 20:00)
    Dissabte
          o Jornada Ciutat Educadora i Mobilitat Segura i Sostenible (9:00 a 14:30) ms informaci i inscripci gratuta a http://firamobilitat.tinet.cat/jornada/
          o Exhibici Trial-Sin (10:30 a 11:00)
          o Excarceraci - Bombers de Tarragona (11:30 a 12:30)
          o Exhibici Trial-Sin (17:30 a 18:00)
          o Exhibici de patinadors (18:00 a 19:00)
          o Exhibici de gossos de Salvament i Rescat - Protecci Civil (19:00 a 20:00)
    Dimenge
          o Excarceraci - Bombers de Tarragona (11:30 a 12:30)
          o Exhibici de patinadors (13:00 a 13:30)
          o Descens en Mountain Bike (13:30 a 14:30)
          o Exhibici Trial-Sin (17:30 a 18:00)
          o Exhibici de patinadors (18:00 a 19:00)
          o Exhibici de gossos de Salvament i Rescat - Protecci Civil (19:00 a 20:00)



 Expositors .
La fira comptar amb els segents expositors que realitzaran diferents activitats, exposicions i exhibicions.

    * Bombers
    * Bonal
    * Decovial
    * Grio ecolgic
    * Gruas David
    * Guardia Urbana
    * Guidosimplex
    * Honda
    * Patronat Muncipal d'Esports
    * Protecci Civil
    * RACC Autombil Club - Fundaci
    * Servei Catal de Trnsit
    * Servirueda
    * Sistema d'Emergncies Mdiques (SEM)
    * STOP accidentes
    * Tarracopatina
    * Tcniques de Conducci i Control


 Organitza .

 Ajuntament de Tarragona ;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276757" title="Moviment Comunista de Galcia" nonfiltered="3317" processed="3297" dbindex="108426">
Moviment Comunista de Galcia (MCG) fou un partit poltic comunista creat a Galcia el 1976 com a secci local del Moviment Comunista. Els seus caps eren Xess Manuel Vega Buxn i Maria dol Carmo Santos Castroviejo. Particip en la constituci de la Consello de Forzas Polticas Galegas (CFPG). Es present en coalici amb la LCR a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981. A les eleccions municipals gallegues de 1987 i 1991 va obtenir 317 vots i un regidor a Padrn. El 1991 es va integrar en el nou grup Inzar juntament amb la LCR, que uns anys ms tard s'integraria en el Bloc Nacionalista Gallec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276766" title="Club Sportivo Luqueo" nonfiltered="3318" processed="3298" dbindex="108427">


El Sportivo Luqueo s un club de futbol de la ciutat de Luque, Paraguai.

 Histria .
L'Sportivo Luqueo va nixer per la fusi de tres clubs de la lliga luquenya, el Marte Atltico, el General Aquino i el Vencedor, l'1 de maig de 1921. El club guany dos campionats paraguaians els anys 1951 i 1953, i es proclam campi del torneig d'obertura del 2007, per no assol el campionat del pas en ser derrotat pel campi del clausura, el Club Libertad, a la final.

El club s conegut com Kur Luque, a causa del fet que la ciutat de Luque s famosa pels seus porcs (Kur en guaran).

Els colors del club sn el groc i el blau, els mateixos de la bandera de la ciutat.

 Jugadors destacats .
 Aurelio Gonzlez;
 Dionisio Arce;
 Jos Luis Chilavert;
 Julio Cesar Romero "Romerito";
 Ral Vicente Amarilla;
 Mario Villasanti;
 Maxi Biancucchi;

 Palmars .
Lliga paraguaiana de futbol (2): 1951, 1953;
 Tamb guany el campionat d'Apertura 2007;
Segona divisi paraguaiana de futbol (4): 1924, 1956, 1964, 1968;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Sportivo Luqueo;
 Lligues de Luque;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276767" title="Marc Emili Escaure (governador)" nonfiltered="3319" processed="3299" dbindex="108428">
Marc Emili Escaure (Marcus Aemilius Escaurus) fou un magistrat rom fill de Marc Emili Escaure (cnsol). Fou fillastre del dictador Sulla quan la seva mare Ceclia es va casar amb aquest desprs de quedar vdua.

Va servir com a qestor de Gneu Pompeu a la tercera guerra de Mitridates. Pompeu el va enviar a Damasc amb un exrcit, amb el qual es va dirigir cap a Judea per arranjar les disputes entre els germans Hirc II i Aristbul II que lluitaven pel poder; els dos el van voler subornar i es va decidir per Aristbul, que segurament fou el que va pagar ms (64 aC). Desprs d'expulsar a Hirc es va dirigir altre cop a Damasc i a l'arribada de Pompeu (63 aC) fou acusat d'haver estat subornat; Pompeu va revertir la decisi i va posar al tron a Hirc II per no va prendre cap mesura contra Escaure i fins i tot el va deixar encarregat del govern de Sria amb dos legions. 

Va romandre a Sria fins el 60 aC quan el va succeir Luci Marci Filip. En el seu govern va fer una incursi a l'Arbia Ptria per es va retirar contra un pagament de 300 talents del rei nabateu Aretes.

El 59 aC, ja de retorn a Roma fou elegit edil curul pel 58 aC i va celebrar uns jocs extraordinriament esplndids, els ms magnfics mai vistos fins llavors; es van exhibir feres salvatges com panteres, i es van veure per primer cop cocodrils i hipoptams; aquests jocs el van deixar arrunat.

El 56 aC fou pretor i va presidir la cort que jutj a Publi Sesti, defensat per Cicer. El 55 aC va governar Sardenya que va saquejar per recuperar-se. Al seu retorn a Roma el 54 aC fou candidat al consolat, per abans dels comicis fou acusat per Publi Valeri Triari i altres de repetundae a Sardenya; fou jutge del seu cas Marc Cat; Escaure fou defensat per Cicer i Hortensi entre d'altres, i les seves referncies als gran jocs organitzats el 59 aC van produir efecte i tot i ser culpable fou absolt el 2 de setembre; no gaire desprs fou acusat per Triari dambitus i altre cop fou absolt, per acusat de nou el 52 aC en virtut de la nova llei dambitus dictada per Pompeu, i probablement fou condemnat i va haver de marxar a l'exili.

Es va casar amb Mcia que havia estat casada amb Pompeu i va deixar un fill de nom Marc Emili Escaure, militar pompei.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276768" title="Emili Escaure (militar)" nonfiltered="3320" processed="3300" dbindex="108429">
Emili Escaure (Aemilius Escaurus) fou un magistrat rom fill de Marc Emili Escaure (cnsol). Fou fillastre del dictador Sulla quan la seva mare Ceclia es va casar amb aquest desprs de quedar vdua.

Al final del segle II aC va lluitar contra els cimbres i atesis a les ordes del procnsol Quint Catul, i va fugir del camp de batalla; indignat el seu pare li va prohibir tornar mai ms a la seva presencia, i el jove, molt afectat, es va sucidar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276769" title="Marc Emili Escaure (pompei)" nonfiltered="3321" processed="3301" dbindex="108430">
Marc Emili Escaure (Marcus Aemilius Escaurus) fou un militar rom fill de Marc Emili Escaure (governador) i de Mcia, que havia estat esposa de Gneu Pompeu Magne, i per tant fou germanastre de Sext Pompeu al que va acompanyar a sia desprs de la derrota a Siclia, per va acabar entregat als generals de Marc Antoni (35 aC). 

Desprs de la batalla d'ccium va caure en mas d'Octavi August (31 aC) i fou condemnat a mort, per es va lliurar per la intercessi de la seva mare Mcia davant August que finalment el va perdonar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276770" title="Mamerc Emili Escaure" nonfiltered="3322" processed="3302" dbindex="108431">
Mamerc Emili Escaure (Marmercus Aemilius Escaurus) fill de Marc Emili Escaure fou un destacat poeta i orador rom, per de carcter dissolut. 

Era senador quan Tiberi va pujar al tron (14) i es va fer sospits a l'emperador per alguns dels seus discursos. El 21 va acusar a Domici Corbul i el 22 a Sil; el 32 fou acusat de majestas (traci)  per Tiberi va aturar el procediment; aviat fou altre cop acusat de mgia i adulteri, l'any 34, per Servili i Corneli Tusc  per en realitat per una critica a l'emperador en una de les seves tragdies.

Per suggeriment de la seva dona Sxtia es van sucidar junts. Tcit i Sneca li donen rang consular per no apareix als Fasti. Abans d'estar casat amb Sxtia va tenir una dona de nom Lpida amb la que va tenir una filla, i ms tard es va casar amb la vdua del germ de Lpida.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276772" title="Gai Aureli Escaure" nonfiltered="3323" processed="3303" dbindex="108432">
Gai Aureli Escaure (Caius Aurelius Scaurus) fou un magistrat rom.

Fou pretor l'any 186 aC i va obtenir com a provncia l'illa de Sardenya. 

L'esmenta Tit Livi (Liv. 39.6, 8-Z1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276773" title="Marc Aureli Escaure" nonfiltered="3324" processed="3304" dbindex="108433">

Marc Aureli Escaure (Marc Aurelius Scaurus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte el 108 aC. Tres anys desprs, el 105 aC fou llegat consular a la Gllia on fou derrotat pels cimbres i fet presoner; conduit davant els caps del poble, els va advertir de no creuar els Alps i de no intentar sotmetre als romans, i fou executat immediatament per Boiorix, un dels caps. 

Hi ha unes monedes d'un Marc Aureli Escaure, per probablement fou un personatge diferent, un magistrat inferior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276774" title="Quint Terenci Escaure" nonfiltered="3325" processed="3305" dbindex="108434">
Quint Terenci Escaure (Quintus Terentius Scaurus) fou un celebre gramtic rom del temps d'Adri. 

Fou un dels preceptors de l'emperador Luci Ver. Fou l'autor d'una Ars Grammatica i uns comentaris sobre Plaute, Virgili i l' Ars Poetica d'Horaci, conegudes per les indicacions en el tractat anomenat Q. Terentii Scauri de Orthographia ad Theseum incls a la Grammaticae Latinae Auctores Antiqui de  Putschius, que probablement no fou producci genuna de Terenci Escaure.

Enllaos externs.
 Corpus Grammaticorum Latinorum.  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276776" title="Escerdlides" nonfiltered="3326" processed="3306" dbindex="108435">

Escerdlides (Scerdilaidas, ) fou rei d'Illria quasi be amb seguretat fill de Pleurat II i germ petit d'Agron. 

s esmentat desprs de la mort d'Agron dirigint una fora enviada per la reina vdua Teuta contra l'Epir (230 aC). Va avanar a travs dels passos d'Atintnia i va derrotar a un exrcit epirota i va arribar fins a Fenice (Phoenice)  per va haver de tornar cridat per Teuta, per fer front a un atac dels dardanis. 

Probablement va pujar al tron desprs de l'abdicaci de Teuta (228 aC) per segurament dominant noms una part del pas i sense el ttol reial que segurament no va agafar fins la mort del seu nebot Pinnes (212 aC) al que els romans havien transferit la sobirania sota regncia de Demetri de Faros.

El 220 aC apareix aliat a Demetri en una expedici contra els aqueus i va fer un tractat amb els etolis contra els aqueus; aviat es va barallar amb els seus nou aliats i va ser indut per Filip V de Macednia a canviar de bndol i aliar-se al Regne de Macednia. El 218 aC va enviar un esquadr en suport de Filip, per no va ser de gaire ajut ni en aquesta ocasi ni durant la guerra,  per va reclamar al rei macedoni la seva part del bot i com que no se li va donar va declarar la guerra a Filip (217 aC), va capturar alguns vaixells macedonis i va fer una incursi fins a Macednia ocupant algunes fortaleses frontereres, obligant a Filip, que era al Pelopons, a tornar al seu pas per defensar-lo; Filip va recuperar les fortaleses perdudes i va passar el hivern equipant una flota per atacar Illria;  Escerdlides va demanar ajut a Roma, que llgicament estaven favorablement disposats per en aquell moment no podien oferir cap ajut ja que s'enfrontaven als cartaginesos d'Annbal. El 216 aC els romans van enviar deu vaixells i noms la seva presencia va fer retirar a Filip de la mar Adritica, cap a Cefalnia. Com que l'ajut rom ja no va reaparixer, Filip va poder, a la resta de l'any, ocupar la fortalesa de Lissus i diverses comarques illries.

El 211 aC Escerdlides, ja rei,  es va aliar a la Lliga Etlia i a Roma per la seva part a la guerra es va limitar a algunes incursions a Macednia. Va morir abans de la pau del 204 aC. El va succeir el seu fill Pleurat III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276777" title="Escerdlides (fill de Gentius)" nonfiltered="3327" processed="3307" dbindex="108436">
Escerdlides (Scerdilaidas, ) fou fill del rei illiri Gentius.

Fou fet presoner pels romans al final de la guerra, juntament amb el seu pare el 168 aC i fou portat captiu a Roma tamb junt amb el seu pare i el seu germ Pleurat. L'esmenta Tit Livi  (Livius,  44.32.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276778" title="Angelo Conterno" nonfiltered="3328" processed="3308" dbindex="108437">

Angelo Conterno (Tor, 13 de mar de 1925 - 1 de desembre de 2007), anomenat Penna bianca, va ser un ciclista itali que fou professional entre 1950 i 1965. 

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 17 victries, sent el seu major xit el triomf a la Volta a Espanya de 1956 en qu aconsegu la victria per tan sols 13 segons sobre Jess Loroo, segon classificat d'aquella edici. Es convert, d'aquesta manera, en el primer itali en aconseguir el triomf final en aquesta cursa. 

 Palmars.
1952;
 1r al Trofeu Ponsin;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1953;
 1r al Giro dels Apenins;
1954;
 1r al Giro del Lazio ;
 1r a Latino;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1955;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1956;
 1r de la Volta a Espanya i vencedor d'una etapa;
 1r al Giro de Campania;
1957;
 1r al Giro del Veneto ;
1958;
 1r al Giro de Calbria;
1959;
 1r al Campionat de Zuric;
 1r al Giro de Ticino;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
1961;
 1r al Giro del Piemont;
 1r al Trofeu Matteotti;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 24 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1953. 5 de la classificaci general;
1954. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1955. 18 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1957. Abandona;
1958. Abandona;
1959. 14 de la classificaci general;
1960. 21 de la classificaci general;
1961. 16 de la classificaci general;
1962. 21 de la classificaci general;
1963. 27 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa ;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 41 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Fitxa d'Angelo Conterno;
Palmars i biografia d'Angelo Conterno ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276779" title="Copa d'Europa de futbol 1958-59" nonfiltered="3329" processed="3309" dbindex="108438">
A la temporada 1958-59 es va disputar la quarta edici de la Copa d'Europa de futbol, organitzada per la UEFA.

Hi van participar vint-i-vuit equips, representant vint-i-sis federacions futbolstiques. La federaci espanyola estava representada per l'Atltico de Madrid i el Real Madrid CF i l'anglesa pel Manchester United i el Wolverhampton.

El Real Madrid va guanyar el campionat per quarta vegada seguida, vencent a la final al Stade de Reims francs. Es va viure el primer partit d'equips d'una mateixa ciutat, Madrid, durant les semifinals de la competici, arribant a jugar un partit de desempat a La Romareda.

Ronda preliminar.













|}

1El Schalke 04 derrot el KB 3 1 en el partit de desempat per accedir a la primera ronda.

2El Wismut Karl Marx Stadt derrot el Petrolul Ploie ti 4 0 en el partit de desempat per accedir a la primera ronda.

3El Gteborg derrot el Jeunesse Esch 5 1 en el partit de desempat per accedir a la primera ronda.

Quadre.




Primera ronda.









|}

1 L'Atltico Madrid derrot el CSKA Sofia 3 1 en el partit de desempat per accedir a quarts de final.

Quarts de final.





|}

1El Young Boys derrot el Wismut Karl Marx Stadt 2 1 en el partit de desempat per accedir a semifinals.

Semifinals.



|}

1El Real Madrid derrot l'Atltico Madrid 2 1 en el partit de desempat per accedir a la final.

Final.





Enllaos externs.
Temporada 1958-59 a la web de la UEFA;
Resultats de la competici a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276780" title="Europeisme" nonfiltered="3330" processed="3310" dbindex="108439">
L'Europeisme s un corrent ideolgic del segle XX que defensa la unificaci poltica d'Europa. 

Histria.
L'Europeisme com l'entenem avui dia no pren forma fins desprs de la Primera Guerra Mundial; en foren defensors en Bertrand de Jouvenel, en Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot n'Aristide Briand. Per la mort de Briand el 1932 i l'ascens de qu estaven gaudint el feixisme i el nazisme varen fer que s'aparcs la idea. Per desprs de la Segona Guerra Mundial es va reemprendre el projecte amb fora, en part per la necessitat de reconciliar i reconstruir una Europa dessagnada per lluites intestines. Fites clau sn el Congrs de l'Haia (1948 i la declaraci de principis que a va seguir (1949); el Consell d'Europa, la Universitat d'Europa, la cooperaci cientfica (EURATOM, CERN, ESA...); la CECA el 1951; els tractats de Roma del 1957 en qu es crearen les bases de les Comunitats Europees; el naixement de la Uni Europea l'any 1992 i les seves posteriors ampliacions...

Principals partits poltics europeistes dels Pasos Catalans.



(*) Aquests dos partits formen la federaci de Convergncia i Uni.

Principals partits poltics europeistes d'altres pasos.

ustria.



Espanya.



Frana.


Luxemburg.


Portugal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276787" title="Peter Walker" nonfiltered="3331" processed="3311" dbindex="108440">
 Peter Walker  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Walker va nixer el 7 d'octubre del 1912 a Leeds, Yorkshire. Va morir el 1 de mar del 1984 a Newtown, Worcestershire. 


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1, el GP de la Gran Bretanya, disputat el 13 de maig del 1950, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Peter Walker va participar a tres curses ms puntuables pel campionat de la F1, el GP de la Gran Bretanya de les temporades ( 1951 - l'nica cursa que va aconseguir acabar - i 1955 ) i el GP dels Pasos Baixos tamb del  1955.
 
Walker tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la F1 .




(*) Cotxe compartit.


 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276788" title="Fragata (vaixell)" nonfiltered="3332" processed="3312" dbindex="108441">
Una fragata s una nau de guerra. El terme s'ha emprat per bucs de guerra de moltes mides i funcions a travs dels temps. 


En el segle XVIII, el terme es referia als bucs de mida fins a la nau de lnia, amb tres mstils, rpids i amb armament lleuger, usats per patrullar i escoltar, i la seva efectivitat es va provar durant la Guerra dels Vuitanta Anys i per primer cop en l'estol holands que va participar a la batalla de les dunes el 1639. 

Al segle XIX la fragata blindada era una mena de buc de guerra blindada, propulsada per motors de vapor, i durant un temps fou el tipus de vaixell ms poders que navegava.


Les fragates modernes nicament estan relacionades amb les primeres pel nom, i foren reintrodudes per l'armada britnica durant la Segona Guerra Mundial per definir un vaixell d'escorta antisubmar ms gran que la corbeta per ms petit que el destructor. En les armades modernes les fragates s'usen per protegir als altres vaixells de guerra i la marina mercant respecte altres vaixells i submarins. 
	





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276789" title="Tnels de Vallvidrera" nonfiltered="3333" processed="3313" dbindex="108442">


Els Tnels de Vallvidrera s una carretera que, travessant la serra de Collserola, uneix la ciutat de Barcelona amb la comarca del Valls Occidental. Van ser inaugurats el 1991. Inclou un seguit de tnels, el ms llarg dels quals (amb diferncia) s el tnel de Vallvidreda, que s l'nic de peatge.

Histria.
El 14 de febrer de 1967 l'Ajuntament de Barcelona va iniciar els trmits per connectar Barcelona amb el Valls amb una srie de tnels a travs de la serra de Collserola. La primera part de les obres es va dur a terme entre 1970 i 1975, per es va paralitzar el mar de 1976. Es van tornar a activar el 1988, finalitzant la boca sud del tnel oriental, i es van innaugurar el 1991.

Recorregut.

 Sortida 2- B-20 Ronda de Dalt direcci Bess - Nus de la Trinitat - Pa. Borrs.
 Sortida 7- La Floresta - Les Planes. Enlla a BV-1462.
 Sortida 8- Valldoreix - Sant Cugat. Enlla a BV-1462;
 Sortida 10-  Sant Cugat Centre - Mira-sol;
 Sortida 11-  Sant Cugat - Rub Sud;
 Sortida 12- Centre Comercial Sant Cugat (Eroski). Polgon Industrial Can Sant Joan;
 Sortida 13A- AP-7 Girona - Frana;
 Sortida 13B- AP-7 / B-30 Tarragona - Lleida;

Vegeu tamb.
Tnel del Cad;

Enllaos externs.
 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276792" title="Galiot (vaixell)" nonfiltered="3334" processed="3314" dbindex="108443">


Els galiots eren embarcacions eren naus similars a petites galeres amb un o dos mstils i uns vint rems, usant ambds per navegar. Com a naus de guerra duien entre dos i deu canons de petit calibre, i entre 50 i 150 homes. 

A partir del segle XVII, les Provncies Unides usaven galiots de dos mstils amb un per d'entre 50 i 300 tones i estabilitzadors laterals, usats per comerciar amb Alemanya. A Frana els galiots eren de la mida de les corbetes i tenien dos mstils.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276795" title="Pom (botnica)" nonfiltered="3335" processed="3315" dbindex="108444">

En botnica, un pom (del llat pomum, poma) s un tipus de fruit complex produt per plantes de la subfamlia Maloideae de la famlia de les roscies

El pom est compost de cinc o ms carpels en els quals l'epicarpi forma una capa discreta. El mesocarpi s normalment carns, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi s la part ms comestible d'aquesta fruita, que prov del receptacle floral i altres parts, de la flor, l'endocarpi correspon al que s'anomena popularment "el cor" i cont les llavors. Les restes arrugades dels spals, estil i estams es poden veure al capdavall d'un pom fent-se evident que l'ovari s nfer en aquestes flors.

L'exemple ms conegut d'un pom s la poma. Altres exemples de plantes que produeixen fruits classificats com a pom sn la poma, la nespra, la pera o el codony.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276797" title="Llista de municipis de la Costa d'Or" nonfiltered="3336" processed="3316" dbindex="108445">
Llista dels 707 municipis del departament francs de la Costa d'Or (21).


(CAD) Communaut d'agglomration Dijonnaise























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276798" title="Llista de municipis de la Nivre" nonfiltered="3337" processed="3317" dbindex="108446">
Llista dels 312 municipis del departament francs de la Nivre (58).


(CAN) Communaut d'agglomration de Nevers creada el 2003.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276799" title="Llista de municipis de Saona i Loira" nonfiltered="3338" processed="3318" dbindex="108447">
Llista dels 573 municipis del departament francs de Saona i Loira (71).


(CCM) Communaut urbaine Creusot-Montceau, creada el 1970.
(CAC) Communaut d'agglomration Chalon Val de Bourgogne, creada el 2001.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276801" title="Manuel Mara" nonfiltered="3340" processed="3319" dbindex="108449">

Manuel Mara Fernndez Teixeiro, ms conegut com a Manuel Mara (Outeiro de Rei, 6 d'octubre de 1929 - La Corunya, 8 de setembre de 2004) fou un poeta i escriptor gallec destacat pel seu carcter combatiu i el seu comproms poltic. Entre els temes dels seus poemes destaquen l'amor, l'art, el comproms poltic, la denncia de defectes, l'etnografia, la fsica, la histria, l'immaterialisme, la mitologia, el mn animal, la paraula potica, el pas del temps, la religi, la societat, la llengua, els treballs agraris, l'urbanisme o la geografia.

Biografa.
Manuel Mara era fill de dos llauradors benestants, Antonio Fernndez Nez i Pastora Teixeiro Casanova. El 1942 es va traslladar a Lugo per estudiar el batxillerat i en aquesta ciutat va comenar la seva preco carrera literria participant, a l'edat de vint anys, en el cicle de conferncies "Joves valors de Lugo", amb el que va entrar en contacte amb els integrants de la tertlia del caf Mndez Nez (Lois Pimentel, nxel Fole, Rof Codina...) que li van posar en contacte amb el galleguisme.

El 1950 va publicar el seu primer poemari, Muieiro de brtemas  , amb el que es va inaugurar la denominada "Escola da Tebra" ("Escola de la Tenebra"). El 1958 es va installar a Monforte de Lemos, ciutat en la qual va romandre durant la major part de la seva vida, com a procurador dels tribunals i a la que va dedicar un poemario ("Cancioneiro de Monforte de Lemos"); a l'any segent es casa amb Saleta Goi. En els agitats anys seixanta i setanta, Manuel Mara va participar en la reorganitzaci poltica, en la clandestinitat, dels partits nacionalistes gallecs, mentre collaborava amb nombroses organitzacions dedicades a la recuperaci de la cultura gallega donant conferncies i recitant poemes.

Va presentar tamb la Nova Cancin Galega. Sent la poesia el seu gnere preferit, tamb va fer  l'assaig, la narrativa i el teatre. Va passar d'una actitud existencialista pessimista cap al comproms social i poltic.

Va ser elegit regidor el 1979 pel Bloc Nacionalista Gallec, per el 1985 va abandonar el seu crrec pblic i, sense deixar mai la militncia poltica, es va dedicar per complet a l'activitat literria i cultural, assentant-se a La Corunya. Una de les ltimes campanyes amb qu va collaborar va ser amb la de Burla Negra i la Plataforma Nunca Mis arran del desastre del Prestige.

Obra.
Obra potica.
 1950, Muieiro de brtemas;
 1952, Morrendo a cada intre;
 1954, Terra Cha;
 1954, Advento;
 1957, Auto do taberneiro. 4 ventos;
 1958, Documentos personaes;
 1960, Sermn para decir en cualquier tiempo (en castellano);
 1961, Auto do labrego. Cltiga, 4;
 1962, Libro de pregos;
 1962, Contos en cuarto crecente e outras prosas;
 1963, Mar Maior;
 1964, "A poesa galega de Celso Emilio Ferreiro", Grial, 6;
 1965, "As augas van caudales" Grial, 9;
 1966, "Os alugados" Grial 14;
 1967, "Raimon, poeta de noso tempo", Grial, 18;
 1968, Proba documental;
 1968, Os soos na gaiola;
 1968, Barriga Verde;
 1968, Noticia da vida e da poesa de Xos Crecente Vega;
 1969, Versos pra un pas de minifundios;
 1969, Versos pra cantar en feiras e romaxes;
 1970, Remol;
 1970, Cancis do lusco ao fusco;
 1971, A Rosala;
 1971, 99 poemas de Manuel Mara;
 1971, O Xornaleiro a sete testimuas mis;
 1972, Odas nun tempo de paz e de ledicia;
 1973, Aldraxe contra a xistra;
 1973, Informe pra axudar a alcender unha cerilla;
 1973, Laio e clamor pola Bretaa';
 1973, Cantos rodados para alleados e colonizados;
 1976, Poemas para construr unha patria;
 1977, O libro das badaladas;
 1977, Poemas  outono;
 1978, Catavento de neutrs domesticados;
 1979, As ras do vento ceibe;
 1982, Escolma de poetas de Outeiro de Rei;
 1982, Versos do lume e do vagalume;
 1985, O camio  unha nostalxia;
 1984, Cantigueiro do Orcelln;
 1984, A luz resuscitada;
 1986, Orculos para cavalinhos-do-demo;
 1986, Ritual para unha tribu capital do concello;
 1988, As lcidas las do outono;
 1988, Sonetos ao Val de Quiroga;
 1989, Saturno;
 1990, Cancioneiro de Monforte de Lemos;
 1991, Compendio de orballos e incertezas;
 1991, Hinos pra celebrar ao sculo futuro;
 1992, Panxolias;
 1993, Os lonxes do solpor;
 1993, Antoloxa potica;
 1993, A primavera de Venus;
 1993, Poemas a Compostela;
 1994, Cantigas e cantos de Pantn;
 1994, Poemas para dicirlle a das lagoas;
 1996, O Mio, canle de luz e nboa;
 1997, Sonetos  casa de Hortas;
 2000, Brtemas de muieiro;
 2000, Camios de luz e sombra;

Obra narrativa.
 1952, Contos en cuarto crecente e outras prosas;
 1971, O xornaleiro e sete testemuas mis;
 1971, Kricoi, Fanoi e D. Lobons;
 1990, Os ontes do silencio;
 1992, Cando o mar foi polo ro;
 2003, O bigote de Mim;

Obra dramtica.
1957, Auto do taberneiro;
1961, Auto do marierio;
1970, Barriga verde;
1976, Unha vez foi o trebn;
1979, Aventuras e desventuras dunha espia de toxo chamada Berenguela;
1979, Auto trascendental do ensino tradicional;
1979, Farsa de Bulul;

Enllaos externs.
Nota biogrfica al diari El Mundo.
Nota biogrfica an Telpolis;
Semblana personal al blog d'Antn Castro    ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276802" title="Arcadio Lpez Casanova" nonfiltered="3341" processed="3320" dbindex="108450">
Arcadio Lpez Casanova (Lugo, 1942) s un poeta i crtic literari gallec en llenges gallega i castellana. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Santiago de Compostella. Va rebre nombrosos premis a les Festas Minervais i altres certmens literaris convocats en Galcia en els anys 60. Professor de Literatura i crtic literari, va conrear tamb el teatre (Orestes, 1963) i la literatura infantil (O bosque de Ouriol 1973). El 1968 es va traslladar a Valncia per a ocupar una ctedra de llengua i literatura espanyoles en l'Institut Mariano Benlliure. Des de 1986 s professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filologia de la Universitat de Valncia, on imparteix matries relacionades amb la poesia i la novella espanyoles del segle XX, aix com l'anlisi i la composici de texts potics.

Obra literaria.

El 1965 publica Sonetos da esperanza presentida i en 1967 Palabra de honor. El llibre Mesteres, finalista en 1976 del Premi Nacional de la Crtica, suposa una renovaci de la seva poesia. A continuaci va publicar Liturxia do corpo. El 1978 obt el Premi Adonais per La oscura potestad. El 2003 va recollir la seva obra potica completa en castell amb el ttol En oscuro desvelo.

Els primers llibres de Lpez-Casanova reflecteixen una preocupaci obsessiva per recuperar la infantesa, la innocncia perduda, barrejada amb dramatisme que exposa una visi desesperada del mn i de les coses, en la lnia intimista i angoixada de la poesia da tebra  (poesia de la tenebra). A Mesteres mostra una major preocupaci formal, emprant versos de llarga etapa, entroncados en les formes rapsdiques de la lrica tradicional. Liturxia do corpo cont meditacions ntimes sobre la mort.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276805" title="Plesiomorfia" nonfiltered="3342" processed="3321" dbindex="108451">

En biologia sistemtica i, en particular, en cladstica, una plesiomorfia s l'estat ancestral o primitiu d'un carcter. El concepte s'oposa al d'apomorfia, que s l'estat derivat d'un carcter.

Per exemple, el quiridi (extremitat amb cinc dits) s la condici ancestral de les extremitats dels primitius tetrpodes i s per tant una plesiomorfia. A partir d'aquesta condici primitiva, van sorgir diversos estats apomrfics, com les extremitats amb un sol dit dels cavall, les aletes dels cetacis o l'atrfia de les potes de les serps.

Les plesiomorfies no han d'utilitzar-se per a definir grups monofiltics (clades). El fet de compartir un o ms carcters plesiomrfics no justifica la creaci de txons. Aix, durant dcades, els animals diblstics (cnidaris i ctenfors) es van agrupar en el filum celenteris pel fet de posseir noms dues fulles embrionries, ectoderma i endoderma; per es considera que aquesta s la condici ancestral dels primitius eumetazous i, no existint cap carcter apomrfic que reuneixi a cnidaris i ctenfors, s inadequat formar un txon amb ambds grups. L'aparici d'una tercera fulla embrionria (la mesoderma) s una apomrofia (novetat evolutiva) i per tant s s justificat agrupar a tots els animals triblstics (amb mesoderma, a ms d'ectoderma i endoderma).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276806" title="Francisco Xavier Alcal Navarro" nonfiltered="3343" processed="3322" dbindex="108452">
Xavier Alcal (Francisco Xavier Alcal Navarro) (Miguelturra, provncia de Ciudad Real, 1947) s un escriptor en gallec. s enginyer de telecomunicacions. Va passar la seva infantesa a Ferrol i actualment resideix a La Corunya.  Va comenar la seva carrera literria escrivint canons per a Andrs do Barro, a continuaci va passar fugament a la poesia per a finalment especialitzar-se en la prosa. Collabora com a columnista en diversos peridics gallecs. El 1980 obtingu el Premi de la Crtica de narrativa gallega per Fbula.

 Obras .
Voltar, seis personaxes e un fado, 1972 (relats);
A insua, 1978 (novella);
A nosa cinza, 1980 (novella);
Fbula, 1980 (novella);
Nos pagos de Huinca Loo, 1982 (novella);
O Larvisin e outros relatos, 1984, (relats);
Tertlia, 1985 (novella);
Crcere verde, 1990 (novella);
Latitude austral, 1991 (relats);
Viaxes no pas de Elal, 1992 (crnica de viatges);
Contos das Amricas, 1992 (relats);
Contos do impas, 1992 (relats);
Cdigo Morse, 1996 (novella);
La Habana Flash, 1998 (crnica de viatges);
Aln da desventura, 1998 (novella);
Entre fronteiras, 2004 (novella);

Enllaos externs.
 Fitxa biogrfica ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276808" title="Plaisance-du-Touch" nonfiltered="3344" processed="3323" dbindex="108453">


Plaisance-du-Touch s un municipi francs al departament de l'Alta Garona, de la regi Migdia-Pirineus. En el cens de 1999 comptava amb 14.164 habitants i un terme municipal de 26,53 km .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276809" title="Premi de la Crtica de narrativa gallega" nonfiltered="3345" processed="3324" dbindex="108454">
El Premi de la Crtica de narrativa gallega es un premi literari que, des de 1976, concedeix l'Associaci Espanyola de Crtics Literaris dintre de la convocatria anual del Premi de la Crtica, i on es valora l'obra en prosa escrita en gallec, publicada l'any anterior, que es considera millor.

Premiats.
1976 - Carlos Casares Mourio, per Xoquetes para un tempo perdido. ;
1977 - Desert;
1978 - Xon Ignacio Taibo, per Homes de ningures. ;
1979 - lvaro Cunqueiro, per Os outros feriantes. ;
1980 - Xavier Alcal, per Fbula. ;
1981 - Alfredo Conde Cid, per Breixo. ;
1982 - Vctor Fernndez Freixanes, per Tringulo inscrito na circunferencia. ;
1983 - Camilo Gonsar, per Desfeita. ;
1984 - Alfredo Conde Cid, per Xa vai o grifn no vento. ;
1985 - Lois Xos Pereira, per As horas de cartn.
1986 - Antn Risco, per Memoria de un emigrante. ;
1987 - Ricardo Carballo Calero, per Sporpio. ;
1988 - Vctor Fernndez Freixanes, per O enxoval da novia. ;
1989 - Manuel Rivas, per Un milln de vacas. ;
1990 - Xavier Queipo, per Artico. ;
1991 - Xos Lois Mndez Ferrn, per Arraianos. ;
1992 - Salvador Garca Bodao, per Os misterios de monsieur d'Allier. ;
1993 - Suso de Toro, per Tic-tac. ;
1994 - Desert;
1995 - Xess Manuel Valcrcel, per O capitn Lobo Negro. ;
1996 - Carlos Casares Mourio, per Deus sentado nun silln azul. ;
1997 - Xos Carlos Caneiro, per Un xogo de apcrifos. ;
1998 - Manuel Rivas, per O lapis do carpinteiro. ;
1999 - Xos Lois Mndez Ferrn, per No ventre do silencio. ;
2000 - Suso de Toro, per Non volvas. ;
2001 - Xos Vzquez Pintor, per A memoria do boi. ;
2002 - Carlos Casares Mourio, per O sol do veran. ;
2003 - Xabier Lpez Lpez, per A vida que nos mata. ;
2004 - Xess Constela, per As humanas proporcins. ;
2005 - Teresa Moure, per Herba moura.
2006 - Manuel Rivas, per Os libros arden mal.

Vegeu tamb.
Premi de la Crtica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276810" title="Vctor Fernndez Freixanes" nonfiltered="3346" processed="3325" dbindex="108455">
Vctor Fernndez Freixanes (25 d'agost de 1951) s un escritor gallec, periodista, editor i professor de universitat, premi Torrente Ballester en 1993.

Es don a conixer el 1979 amb Unha ducia de gallegos, biografies escrites a l'estil de Josep Pla, A caza das cascudas (1980), i el 1982 amb O tringulo inscrito na circunferencia va obtenir el Premi de la Crtica de narrativa gallega, i el 1987 amb la publicaci d' O enxoval da noiva en la que recreava un ambient del Renaixement i per la que novament va obtenir el 1988 el Premi de la Crtica de narrativa gallega.

El 1993 va obtenir el premi Torrente Ballester per la novella  A cidade dos Csares que situ en una colnia de gallecs de la Patagnia argentina en el segle XVIII.

Professor de la facultat de cincias de la informaci de la Universitat de Santiago de Compostela, dirig  "Alianza Editorial" entre 1996 i 1998, i des del 2002, l'editorial Galaxia.

Enllaos externs.
Ressenya biogrfica a consellodacultura.org;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276812" title="Josep Maria Claret i Huch" nonfiltered="3347" processed="3326" dbindex="108456">
Josep Maria Claret i Huch fou un poeta bergued nascut a Berga el 4 d'agost de 1914. va quedar orfe de molt jove, fet que el marc per tota la vida. Va estudiar a Barcelona la carrera de dret; exerc d'advocat.

Catlic practicant, form part de la congregaci mariana, la federaci de joves cristians i acci catlica. l'any 1945 es cas amb la seva estimada Rosina, amb qui va tenir tres filles i un fill. va morir a Berga el 24 de setembre de 1962 a l'edat de 48 anys.

com a poeta s fidel a la mtrica de Josep Carner i Puig-Oriol i els noucentistes; alhora s'apropa a l'avantguardisme a travs de metfores agosarades que el vinculen al surrealisme. Canta l'amor al paisatge i a la seva muller. juntament amb Climent Peix i Pere Tuyet formen un grup literari i intellectual molt cohesionat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276813" title="Llista de municipis de l'Alta Crsega" nonfiltered="3348" processed="3327" dbindex="108457">
Llista dels 236 municipis del departament francs de l'Alta Crsega (2B).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276815" title="Llista de municipis de Crsega del Sud" nonfiltered="3349" processed="3328" dbindex="108458">
Llista dels 124 municipis del departament francs de Crsega del Sud (2A).


(CAA) Communaut d'agglomration d'Pays Ajaccien, creada el 2002.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276818" title="Climent Peix i Armengou" nonfiltered="3350" processed="3329" dbindex="108459">
Climent Peix i Armengou fou un poeta bergued nascut a Berga el 27 de mar de 1905. Es cas el 1936 amb Montserrat Mans Barniol amb la qual tingu una filla, la Maria Carme. La seva professi fou la de sastre, igual que el seu pare.

Els entesos diuen que la seva poesia es veu molt influenciada per la seva professi. Escriu amb una gran sensibilitat i la seva poesia s plena d'impressions. Utilitza amb precisi els adjectius i els diminutius.

El tema central dels seus poemes s el somni. Aquest, per, no s usat per fugir de la realitat, sin lligat a aquesta.

La seva producci fou escassa, per abast temes amorosos, religiosos i paisatgstics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276821" title="Josep Armengou i Feliu" nonfiltered="3351" processed="3330" dbindex="108460">

Josep Armengou i Feliu fou un gran escriptor bergued nascut a Berga el 1910. va morir el 1976.

Desprs de fer els ensenyaments bsics es va dedicar a la msica que era el que ms li agradava. La seva famlia tenia un obrador de sastreria i ell combinava aquesta feina amb la de msic.

El 1931 va entrar al seminari de Solsona. Quan va esclatar la guerra del 1936 va passar la frontera per por de represlies. El 1942 va guanyar les oposicions d'organista del claustre de Solsona. S'hi estigu fins el 1949, quan es trasllad a Berga com a vicari i mestre de capella.
A Berga va escriure tota la seva obra important: collabora a la revista Queralt i alfull parroquial del bisbat. la seva obra mxima s justificaci de Catalunya, publicada clandestinament el 1958 i lliurement el 1979.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276824" title="Poliaqueni" nonfiltered="3352" processed="3331" dbindex="108461">

Poliaqueni s un fruit mltiple o collectiu composat per petits aquenis.

Es tracta d'un fruit pluricarpellar, s a dir que cada carpel es converteix en un fruit en forma d'aqueni de tal manera que s'origina un conjunt de fruits monosperms i secs reunits en un receptacle pla, cncau o convex agrupats de manera compacte.

s un tipus de fruit tpic del gnere Ranunculus de la famlia de les ranunculcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276828" title="Ricardo Carvalho Calero" nonfiltered="3353" processed="3332" dbindex="108462">

Ricardo Carvallo Calero, tamb Ricardo Carvalho Calero (Ferrol (La Corunya) 30 d'octubre, 1910 - Santiago de Compostella 25 de mar, 1990) fou un escriptor, filsof i intellectual gallec. llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Santiago i Doctor per la de Madrid. Membre numerari de la Reial Acadmia Gallega, fou el primer catedrtic de Lingstica i Literatura Gallega de la Universitat de Santiago. Est considerat el gran pensador del reintegracionisme. 
Vida. 
Desprs de cursar el Batxillerat a Ferrol, es va traslladar a Santiago de Compostella en 1926 per a estudiar Dret i Filosofia i Lletres i complir amb el servei militar. Aqu va entrar en contacte amb el galleguisme i amb els moviments culturals de l'poca, especialment amb el Seminari d'Estudis Gallecs. Va ser aquest un moment d'intensa militncia poltica de Carvalho, integrat en el moviment nacionalista i prenent part en l'activisme estudiantil en la Federaci Universitria Escolar, de la qual arriba a ser president. 

En 1931 va participar en la creaci del Partit Galleguista i va contribuir a l'avantprojecte d'Estatut de Galcia. De 1933 a 1936 torna a Ferrol i guanya la plaa d'auxiliar administratiu en l'ajuntament de la ciutat, i es casa amb Mara Ignacia Ramos, llicenciada en histria i companya d'estudis universitaris. En aquests anys va contribuir amb nombroses collaboracions a les ms destacades revistes literries (A Nosa Terra, Ns, Guin, Galiza, Resol, Universitarios, Papel de Color) i va iniciar la publicaci dels seus llibres potics, primer en castell i desprs en gallec. Va estudiar per lliure la carrera de Filosofia i Lletres, llicenciant-se en 1936 per la Universitat de Santiago de Compostella, participant al mateix temps activament en el moviment galleguista tant a nivell local com nacional, sent nomenat president del partit en Ferrol. 

La revolta del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Madrid en el moment que concorria a les proves per a professor d'institut en Llengua i Literatura Espanyola. Carvalho es va mantenir fidel a la Repblica, en el batall Flix Brzana de FETE-UGT, el sindicat en el que militava, amb el grau de tinent i va participar en la defensa de Madrid. Una vegada acabat el conflicte, va ser condemnat en consell de guerra a 12 anys per separatista i recls en la pres de Jan. En 1941 va sortir en llibertat provisional i va regressar a la seva ciutat natal. 

Impossibilitat per a exercir la funci pblica, es va refugiar en l'educaci privada (entre 1950 i 1965 en el Colegio Fingoi de Lugo), en el qual va exercir com a conseller delegat, car no estava autoritzat per a ser director. Va restablir els contactes amb els galleguistes que s'havien quedat en el pas, molt especialment amb Francisco Fernndez del Riego, amb qui havia mantingut correspondncia des de la pres. Parallelament a la seva labor docent, va desenvolupar en aquests anys un importantssim treball investigador  iniciat amb la seva tesi doctoral, Aportaciones a la literatura gallega contempornea (1955, premi extraordinari)   que va tenir com fruit ms valus la publicaci en 1963 de la Historia da literatura galega contempornia. 

Va ser membre de la Reial Acadmia Gallega a partir de 1958. En 1965 se li va autoritzar a exercir l'educaci pblica com agregat d'institut en el Liceu Rosala de Castro, de Santiago de Compostella, al mateix temps que comena a impartir aules de gallec en la universitat. Per fi, en 1972 va accedir per oposici a la recin creada ctedra de Lingstica i Literatura Gallega. Recollint l'herncia dels autors del primer Rexurdimento i els treballs del professor Rodrigues Lapa, Carvalho Calero, preocupat per la coherncia histrico-lingstica del gallec a pesar de la frria oposici que va trobar en el cam, es va mostrar defensor de les tesis etimologistes que tindrien continutat en el moviment reintegracionista, fet que li costaria ser marginat en els ltims anys de la seva vida. Aix mateix, desenvoluparia una mplia labor com editor dels clssics. Es va jubilar en 1980 per va mantenir la seva activitat creadora i va seguir collaborant amb diverses associacions. 

En 1987 va obtenir el Premi de la Crtica de narrativa gallega per la seva obra Scrpio. En l'actualitat un carrer, un institut d'ensenyament secundari, un centre cultural i un prestigis certamen de narrativa i d'investigaci lingstica-literria recorden el seu nom en Ferrol. 

 Obra .
Poesia.
Trinitarias, 1928 (en castell);
Vieiros, 1931;
La soledad confusa, 1932;
O silencio axionllado, 1934;
Anxo da terra, 1950;
Poemas pendurados dun cabelo 1952;
Calteiro de Fingoi, 1961;
Pretrito Imperfeito, 1980;
Futuro condicional, 1982;
Cantigas de amigo e outros poemas, 1986;
Reticncias, 1990;

Teatre.
Catro pezas (cont: A sombra de Orfeo, Farsa das zocas, A arbre, Auto do prisioneiro), 1971;
Teatro Completo, 1982;

Narrativa.
Xente da Barreira, 1950;
Scrpio, 1987;

Assaig.
Histria da Literatura Galega Contempornea, 1963 (reedicions en 1975 i 1976);
Sete poemas galegos, 1955;
Versos iorados e ou esquecidos de Eduardo Pondal, 1961;
Gramtica elemental del gallego comn, 1966;
Brevario antolgico de la literatura gallega contempornea, 1966;
Edicin de Cantares gallegos de Rosala de Castro, 1969;
Libros e autores galegos: dos trovadores a Valle Incln, 1970;
Sobre lingua e literatura galega, 1971;
Particularidades morfolgicas del lenguaje de Rosala de Castro, 1972;
Poesas de Rosala de Castro, amb L.Fontoira Surs, 1972;
Estudos rosalianos, 1977;
Problemas da Lngua Galega, 1981;
Da Fala e da Escrita, 1983;
Letras Galegas, 1984;
Escritos sobre Castelao, 1989;
Do Galego e da Galiza, 1990 (Pstum);
Umha voz na Galiza, 1992 (Pstum);

 Enllaos externs .
Poemes de Ricardo Carballo Calero;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276832" title="Francisco Fernndez del Riego" nonfiltered="3354" processed="3333" dbindex="108463">
Francisco Fernndez del Riego (Lourenz, 1913) s un intellectual i escriptor gallec. Va ser un dels principals artfexs de l'editorial Galaxia i director al costat de Ramn Pieiro de la revista Grial en les seves primers cent nombres. Assagista i narrador, s autor d'una extensa obra centrada sobretot en la cultura i en la literatura gallega. 

Pertany a la generaci d'intellectuals sorgits al voltant del grup Ns. Durant la Repblica va ser membre del Seminari d'Estudis Gallecs i del Partit Galleguista, i va formar part del Consell gallec de Galeusca (1934). Va ser, juntament amb Ramn Pieiro i Xaime Isla Couto, un dels principals impulsors de l'Editorial Galaxia (fundada en 1950), empresa que va liderar el procs de recuperaci cultural en la postguerra. En 1963 va sorgir d'aquesta editorial la revista Grial, que va codirigir i per a la qual va escriure de forma assdua recensions literries i articles. Va ingressar en 1960 en la Reial Acadmia Gallega amb un discurs titulat Un pas y una cultura. La idea de Galicia en nuestros escritores. En 1997 va presidir aquesta instituci. 

El seu treball en l'mbit cultural i la seva extensa obra el converteixen en un dels principals intellectuals galleguistes del segle XX i comenaments del XXI. Entre els seus llibres destaquen assajos sobre la cultura i la literatura gallegues com Historia da literatura galega, Galicia no espello, Diccionario de escritores en lingua galega o A xeracin Galaxia e estranxeiras i estrangeres, com Letras do noso tempo o Escritores de Portugal e do Brasil. Va conrear tamb la narrativa (O cego de Pumardedn) i la literatura de viatges (As peregrinacins xacobeas, O camio de Santiago e Galcia). Va editar antologies potiques i llibres de vocabulari, va escriure gran nombre d'articles potics i biografies. Tamb s autor d'un llibre de memries, O ro do tempo (1991). En 2003 va recopilar la seva correspondncia amb Cunqueiro i la va editar en Galxia amb el ttol Cartes ao meu amigo. Epistolario Mindoniense. En 2004 va publicar amb Galxia les seves memries sota el ttol de Camio caminado. 

En 1995 don a la ciutat de Vigo la seva collecci de llibres, que constitux la Biblioteca-Museu Francisco Fernndez del Riego. s director de la Biblioteca de la Fundaci Penzol, a Vigo Com una de les principals figures de Galcia, va ser reconegut amb nombrosos guardons (Premi Trasalba, Premi Pedrn de Oro, Medalla d'Or de la Ciutat de Vigo, Premi de creaci Cultural de la Xunta de Galcia, Premi Celanova, La Casa de los Poetas, Medalla Castelao, Premi de les Arts i de les Lletres de Galcia, etc.). Va ser nomenat Doctor Honoris causa per la Universitat de Vigo i Gallec Egregi per la Fundaci dels Premis de la Crtica. 

Enllaos externs.
  Fitxa a la Biblioteca Virtual Galega  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276834" title="Quatre bretones" nonfiltered="3355" processed="3334" dbindex="108464">


Quatre bretones, o Dansa de quatre bretones (en francs Les quatre Bretonnes ou La danse de quatre Bretonnes), s un quadre de Paul Gauguin fet el 1886. Es conserva a la Neue Pinakothek de Munic. Es coneix per la referncia nm. 201 del catleg de Wildenstein.

Gauguin va fer diversos esbossos preliminars al final de la seva primera estada a la Bretanya (de juny a setembre del 1886). No se sap si el quadre el va pintar a Pont-Aven, o a Pars a finals d'any. Fins i tot s'ha suggerit que podria ser de la segona estada a la Bretanya, el 1888. L'octubre del 1888 va ser venut pel seu marxant, Theo van Gogh, per 500 francs.

Descripci.
L'obra mostra quatre camperoles, amb vestits tradicionals i cfies tpiques de Pont-Aven, que estan xerrant al costat d'una tanca, tres d'elles en primer pla i la quarta darrera la tanca. Al fons un home est llaurant la terra i unes oques pasturen al voltant.

Crida l'atenci els posats de les quatre dones que recorden les ballarines de Degas. Anomenat inicialment com les bretones, es va incloure en el catleg de Wildenstein amb el ttol de la Dansa de les quatre bretones. Per la interpretaci d'una dansa ha estat molt discutida. Noms s possible si l'espai indefinit entre les dones es veu com el terra en lloc d'una tanca. L'nica actitud de moviment el pot suggerir la dona de la dreta, per tamb es pot veure com una posici mig ajupida amb el bra dret recolzat a la tanca i amb la ma esquerra agafant-se el tal de l'esclop.

La confusi amb una dansa, ha portat sovint a confondre el quadre amb La ronde des petites Bretonnes (1888).

Composici.
La composici es caracteritza per les figures planes, sense relleu ni perspectiva. El grup de dones gaireb ocupen tot l'espai buscant un efecte monumental, un model que Gauguin seguiria usant en composicions posteriors adquirint un estil decoratiu.

El quadre est considerat com una de les obres clau en l'evoluci artstica de Gauguin a la Bretanya que va culminar amb La visi desprs del serm. Els colors i la tcnica sn similars a les pinzellades impressionistes de Pissarro i de les seves obres anteriors. Per aquesta influncia no s contnua en tot el quadre i t ms pes l'equilibri esttic que la sensaci de moviment impressionista. Gauguin comena a incorporar zones de color pla, especialment a la faldilla vermella de l'esquerra i en el sobri blanc de les cfies i colls. Aquests colors prenen un paper ms destacat que els tons suaus i naturals anteriors, mostrant el cam d'evoluci des de l'impressionisme al sintetisme o simbolisme. A ms, les figures tenen una lnia perfilada de contorn, sobretot en els rostres, que denota una preocupaci pel dibuix i que acabar denominant-se cloisonisme per la similitud amb la tcnica dels vitralls.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276838" title="Viggo Mortensen" nonfiltered="3356" processed="3335" dbindex="108465">

Viggo Peter Mortensen, s un actor de cinema estatunidenc (20 d'octubre de 1958, Nova York), nominat als Globus d'Or i a l Oscar pel seu paper com a Nikolai Luzhin a Eastern Promises. s ms conegut pel seu paper com Aragorn a Senyor dels Anells.
Parla perfectament angls, espanyol, dans i t coneixements de francs, itali, suec et noruec.

 Biografia .

Nascut  en 1958  Nova York, de pare dans i mare argentina, Viggo Mortensen va passar la seva infantesa a Manhattan abans de seguir la seva famlia a Argentina,  Veneuela i  Dinamarca. Va tornar als Estats Units el 1982 on aprn art dramtic amb Warren Robertson i fa el seu debut al Teatre Workshop de Nova York. La seva  passi pel teatre el porta a rebre el premi Dramalogue Critics' Award per l obra Bent, amb la que t un gran xit a Los Angeles.

Desprs d un primer paper a  La Rosa Porpra del Caire de Woody Allen, va comenar la seva carrera cinematogrfica amb la interpretaci d un jove Amish a Witness(1985) de Peter Weir, on sortia amb Harrison Ford. Ha participat en una trentena de pellcules, destacant The Portrait of a Lady de Jane Campion, L'Impasse de Brian De Palma, A Perfect Murder  d'Andrew Davis, o A walk on the moon de Tony Goldwyn. 

Per va ser la trilogia de El Senyor dels Anells de Peter Jackson que l ha mostrat al mn pel seu paper del personatge d'Aragorn.
.

Desprs de l xit de El Senyor dels Anells va aconseguir el seu primer paper com actor protagonista a la pellcula Hidalgo, de Joe Johnston. 
Posteriorment ha interpretat un altre paper protagonista a la pellcula de David Cronenberg A History of Violence amb Mara Bello, Ed Harris i William Hurt. 

En el seu darrer treball, Eastern Promises, del director David Cronenberg, Viggo interpreta el paper d un xofer en un grup mafis rus, i pel qual ha estat nominat 
amb l Oscar al millor actor.

Va estar casat amb Exene Cervenka, cantant del grup punk X, de qui es va divorciar. Amb ella va tenir un fill, Henry Blake, el 1989.


 Filmografia .
 1984 : La Rosa porpra del Caire de Woody Allen;
 1985 : Witness , de Peter Weir;
 1987 : Salvation !, de Beth B.;
 1988 : Prisson, de Renny Harlin;
 1988 : Fresh Horses, de David Anspaugh;
 1990 : Tripwire, de James Lemmo;
 1990 : La Matana de Texas 3 (Leatherface: Texas Chainsaw Massacre III) , de Jeff Burr;
 1990 : Young Guns 2, de Geoff Murphy;
 1990 : La pell que brilla (The Reflecting Skin), de Philip Ridley;
 1991 : The Indian Runner, de Sean Penn;
 1993 : The Young Americans, de Danny Cannon;
 1993 : Ewangelia wedlug Harry'ego, de Lech Majewski;
 1993 : Boiling Point , de James B. Harris;
 1993 : Ruby Cairo (Rob Cairo),  de Graeme Clifford;
 1993 : Atrapat pel passat(Carlito's Way), de Brian De Palma;
 1993 : American Yakuza, de Frank A. Cappello;
 1994 : Floundering, de Peter McCarthy;
 1994 : The Crew, de Carl Colpaert;
 1995 : Gimlet, de Jos Luis Acosta;
 1995 : Crimson Tide(Marea roja), de Tony Scott;
 1995 : La mirada del desconegut (The Passion of Darkly Noon), de Philip Ridley;
 1995 : Black Velvet Pantsuit, de William Butler;
 1995 : The Prophecy, de Gregory Widen;
 1996 : El cocodril alb (Albino Alligator), de Kevin Spacey;
 1996 : The Portrait of a Lady, de Jane Campion;
 1996 : Daylight, de Rob Cohen;
 1997 : G.I. Jane, de Ridley Scott;
 1998 : Un crim perfecte (A Perfect Murder), d'Andrew Davis;
 1998 : Psycho, de Gus Van Sant;
 1999 : A Walk on the Moon, de Tony Goldwyn;
 2000 : 28 Days (28 dies), de Betty Thomas;
 2001 : El senyor dels anells: La germandat de l'anell , de Peter Jackson;
 2002 : El senyor dels anells: Les dues torres, de Peter Jackson;
 2003 : El senyor dels anells: El retorn del rei, de Peter Jackson;
 2004 : Hidalgo, de Joe Johnston;
 2005 : A History of Violence , de David Cronenberg;
 2005 : Alatriste, d'Augustin Diaz Yanes;
 2007 : Eastern Promises (Les Promeses de l'Est), de David Cronenberg;
 2008 : Apaloosa, d'Ed Harris;

 Nominacions i Premis .
 Premi Oscar .



 Globus d'Or .


 Premi BAFTA .


 Screen Actors Guild .

 



 Enllaos externs .
 Perceval Press;
  ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276840" title="Corall vermell" nonfiltered="3357" processed="3336" dbindex="108466">

El corall vermell (Corallium rubrum) no s ms que l'esquelet de petits animals, celenterats de vuit braos, que es desenvolupen amb gran lentitud a mesura que la colnia va creixent. Aquestes colnies, rgides, es ramifiquen en totes direccions.

Morfologia.

 Talla: certes colnies poden arribar fins als 20 cm d'alada, per la recollecci intensiva va fer desaparixer els exemplars ms grans, que podien tindre fins a 3 cm a la base.
 Els plips sn blancs, transparents i amb vuit tentacles vorejats de fines pnnules, sense esclerits.
 Quan una colnia es toca o b s'arrenca, els plips es retrauen, rpidament, als petits forats (calzes) que els cont i llavors pren un aspecte completament diferent, el mateix que quan es treuen fora de l'aigua o estan morts.
 La coloraci habitual s d'un vermell fosc, per, de vegades, pot presentar una tonalitat rosa clar.
 Creix a una velocitat de 3 a 5 millmetres per any.

Hbitat.

La biologia del corall vermell est condicionada a tres trets essencials: baixa o, quasi, nulla lluminositat, un substrat dur per adherir-se i l'existncia de corrents submarins, que li proporcionen l'aliment necessari per desenvolupar-se.

Distribuci geogrfica.

Es tracta d'una espcie gaireb de la conca occidental mediterrnia, en particular del Marroc, Pennsula Ibrica, Estat francs, Itlia, Algria i Grcia. A l'Atlntic Oriental, a Portugal, el Marroc, les Illes Canries i Cap Verd.


Recollecci.

Espcie emprada per la indstria de joieria, era molt comuna i abundant en altres temps, per l'explotaci intensiva d'avui dia l'ha reduda considerablement.

La recollecci es du a terme per immersi (submarinistes) i des de la superfcie, mitjanant un art anomenat Creu de Sant Andreu. L'art conegut com la barra italiana resta totalment prohibit.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 211.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Descripci del corall vermell. ;
 Fotografia i informaci sobre el corall vermell. ;
 Hbitat i recollecci del corall vermell. ;
 Biologia d'aquesta espcie. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie. ;
 s del corall vermell en homeopatia. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276842" title="Vilamar (llinatge)" nonfiltered="3358" processed="3337" dbindex="108468">

Els Vilamar foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval possiblement orind del poble de Vilamar (Pla de l'Estany). Documentats a partir de finals del segle XI, la seva descendncia s'exting a Catalunya en el segle XVI, si b continu a Itlia. 

Foren senyors de Boadella d'Empord i de Palau-saverdera, a l'Alt Empord, i ms tard de Palams (Baix Empord) i encara d'altres llocs. Foren residncies del llinatge els castells-palaus gtics de Boadella d'Empord i de Palau-saverdera, conservats amb ms o menys fortuna. 

Els membres ms importants del llinatge foren bisbes de Girona i almiralls i capitans generals de l'armada de la Corona d'Arag.

Armes herldiques: de gules, quatre pals d'argent (als armorials de Bernat de Llupi i Esteve Tamburini; els posteriors inverteixen els colors o presenten altres combinacions).

Bibliografia.
Arnald Pluj i Canals, Els Vilamar i el castell de Palau-saverdera (palau als segles XIV, XV i XVI), Girona, Grfiques Alzamora, 2003.
Bernat de Vilamar  ( 1292-1312 )   al.  , Lletres del Bisbe de Girona (segle XIV), ed. a cura de Jaume de Puig i Oliver i Josep M. Marqus i Planagum, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans-Facultat de Teolologia de Catalunya-Ajuntament de Girona, 2007.
 J. Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 41-42 i  47 (castell de Boadella) i 302-303 i  306 (castell de Palau-saverdera).
 F. del Campo i Jord, Castells medievals: 88 guaites dels castlans de l'Alt Empord, 2a ed., Figueres, Carles Valls, 1991, pp. 35-36 (castell de Boadella).

 Personatges destacats .
 Bernat de Vilamar  (  Viena del Delfinat, 1312), bisbe de Girona (1292-1312).
 Guillem de Vilamar (  1318), abat de Sant Feliu de Girona i bisbe de Girona (1312-1318).
 Francesca de Vilamar i de Palau, senyora de Palau-saverdera, mare de la reina Sibilla de Forti.
 Joan I de Vilamar i de Palau (fl. 1384-1411), senyor de Palau-saverdera, veguer de Puigcerd.
 Francesc de Vilamar i de Palau (  1418/1421), senyor de Boadella d'Empord, conseller i algutzir de Mart I l'Hum.
 Bernat II de Vilamar (Boadella d'Empord?, 1403/1411 - al mar, prop d'Itlia, 1463), senyor de Boadella d'Empord i de Palau-saverdera, almirall d'Arag i capit general de l'armada, governador dels comtats de Rossell i Cerdanya. Sepulcre monumental al monestir de Montserrat.
 Joan III de Vilamar (  1479), senyor de Boadella d'Empord i de Palau-saverdera, primer senyor de les baronies de Palams i de Bosa i la Planargia, almirall d'Arag i capit general de l'armada.
 Bernat III de Vilamar (  1516), senyor de Palau-saverdera, primer comte de Capaccio, almirall d'Arag i capit general de l'armada, virrei inter de Npols.

Vegeu tamb.
Forti (llinatge);

Enllaos externs.
Els Vilamar a l'Enciclopdia;
Escudos herldicos de la Corona de Aragn: Vilamar ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276847" title="Grial (revista)" nonfiltered="3359" processed="3338" dbindex="108469">
La revista Grial s una publicaci trimestral editada per l'editorial Galaxia des de 1950 i que es mant en l'actualitat, tot i que durant el perode 1952-1962 fou completament censurada pel ministeri dirigit per Manuel Fraga Iribarne. El 1963 recuper novament la seva publicaci per l'editorial Galaxia de Vigo i s un dels millors referents de les revistes culturals gallegues.

A la revista Grial apareixen treballs que obeeixen a un doble propsit: informar sobre la realitat de Galcia, i informar i reflexionar sobre els ms diversos aspectes de la cultura universal. Actualment els directors sn Vctor Fernndez Freixanes i Henrique Monteagudo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276856" title="Lois Seoane" nonfiltered="3360" processed="3339" dbindex="108470">

Lois Seoane Lpez (Buenos Aires, Argentina, 1910- La Corunya, Espanya,5 d'abril de 1979) va ser un dibuixant, pintor, grabador i escriptor argent d'origen gallec.
 Biografia . 
Va nixer a Buenos Aires, fill de emigrants gallecs, si b quan s un nen torna a Galcia. Va fer el batxillerat a La Corunya i Dret a Santiago de Compostella, on va realitzar la seva primera exposici en 1929. All va participar en l'activitat poltica i cultural estudiantil. Va exercir d'advocat laboralista a La Corunya i va ser membre del Partit Galleguista. Es vincula a grups poltics nacionals i republicans. Obt la llicenciatura en 1932 i comena a fer cartells i a illustrar llibres, un d'ells del poeta lvaro Cunqueiro. Comena a pintar, influt per Paul Klee. 

Exercint la carrera d'advocat, en el primer despatx collectiu que existeix a Galcia, defensa causes obreres que ho signifiquen enfront de la dreta revolucionria que iniciar la contesa civil al juliol de 1936, a la fi de l'any de la qual s'exilia a Buenos Aires. En aquesta ciutat es troba amb nombrosos artistes gallecs de renom, com Maruja Mallo, Manuel Colmeiro Guimars, Federico Ribas. Dibuixa i collabora en diaris. En 1938 inicia la seva collaboraci amb la Editorial Losada, fundada per un gallec, que ser la receptora de la literatura europea que a l'Espanya de postguerra est proscrita. Des de 1939 i durant vint anys dirigeix la revista Galcia del Centre Gallec de Buenos Aires. Edita a autors gallecs i funda revistes literries, amb Arturo Cuadrado i Lorenzo Varela. Publica llibres de dibuixos i gravats. Un dels seus llibres, Homenaje a la Torre de Hrcules, s seleccionat a Nova York, en 1945, com un dels deu millors publicats en l'ltima dcada en el mn. Va ser el principal promotor de moltes empreses culturals, de l'emigraci i de l'interior (revistes, editorials, complex de Sargadelos, etc.). 

La seva obra com artista grfic va ser importantssima: dibuixant, grabvador, dissenyador de llibres i d'objectes cermics, cartellista, pintor... s un dels ms grans plstics gallecs de tots els temps, i sens dubte el ms complet i conegut. En 1948 exposa a Caracas i en els anys segents, amb regularitat, a Buenos Aires i altres ciutats de Sudamrica. A l'any segent viatja a Pars i a Londres, on exposa amb xit. En 1952 publica Fardel de exiliado, llibre de poemes de veritable importncia, al que seguiran altres, illustrats per ell amb gravats a l'acer, com Na brtema, Sant-Iago, Semellando recordos As cicatrices (1959) i A maior abondamento (1972). En 1977 va sortir un volum amb la seva obra potica integral. Apareix a Galcia el primer llibre sobre la seva pintura, escrit pel seu amic Domingo Garca Sabell. En 1955 realitza un enorme mural en el Teatre San Martn de Buenos Aires. En 1956 exposa per primera vegada a Nova York. Dos anys desprs obt medalla de plata en la Exposici Universal de Brusselles i la medalla del Senat de la Naci Argentina.

Viatja a Itlia en 1960, per a estudiar l'obra del pintor vigus Serafn Avendao. En 1962 rep el premi Palanza, el ms important d'Argentina. Una exposici de ms d'un centenar d'obres s mostrada a Madrid en 1963, en la Direcci general de Belles Arts. En 1965 apareix un nou llibre de Domingo Garca Sabell sobre la seva obra, en aquesta ocasi sobre els seus gravats. Un any desprs s'edita una monografia de la seva obra a Buenos Aires, amb textos de Mujica Linez i Lorenzo Varela, entre uns altres. Prossegueixen les seves exposicions, una d'elles retrospectiva, a Buenos Aires, en 1968, any que funda, amb Isaac Daz Pardo, el Laboratori de Formes de Galcia, base de la renovaci de Sargadelos i del Museu Carlos Maside de Sada, La Corunya. Els seus llibres sobre art, literatura, poesia, es multipliquen. En Galcia la seva presncia s constant en tota activitat cultural. En les ltimes dcades de la seva vida, va alternar la residncia en Amrica amb viatges a Galcia. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues en 1994. 
Obra en gallec.
Poesia
 Fardel d'eisilado (Buenos Aires, Edicis Anxel Casal, 1952);
 Na brtema, Sant-Yago (Buenos Aires, Ediciones Botella al Mar, 1956);
 As cicatrices (Buenos Aires, Editorial Citania, 1959);
Narracin
 Tres follas de ruda e un allo verde (Indit). publicat en castell: Tres hojas de ruda y un ajo verde (Buenos Aires, Ediciones Botella al Mar, 1948);
Teatro
 A soldadeira (indita). Publicada en traducci castellana: La soldadera (Buenos Aires, Editorial Ariadna, 1957);
Ensayo
 Eiroa (Vigo, Galaxia, 1957);
 Castelao  artista (Buenos Aires, Alborada, 1969);
Grabados y dibujos con textos literarios
 Homaxe a un paxaro (A Corua, Edicis do Castro, 1969);
 Retratos de esguello (A Corua, Edicis do Castro, 1968);
 O meco (A Corua, Edicis do Castro, 1963);
 O conde asesino de Sobrado (A Corua - Buenos Aires, Edicis Cuco-Rei, 1971);

 Obra plstica .
L'obra plstica de Luis Seoane est representada en els museus de Belles Arts i Eduardo Svori de Buenos Aires, aix com amb el d'Art Modern de la mateixa ciutat; en el Metropolitan de Nova York i d'Art Modern; en els de Detroit i Philadelphia; Caracas; de Belles Arts i Municipal de Montevideo; Crdova; Israel; Sada, La Corunya; Vigo; Pontevedra i Santiago; Fundaci CIEC, a Betanzos; Ugo de Carpi, a Itlia; Biblioteca del Congrs, a Washington; Santiago de Xile i Mar del Plata, aix com en nombroses institucions i importants colleccions particulars. Seoane s un expressionista, amb forta influncia de Picasso. Les seves figures simplificades estan fetes en colors plans. En alguns moments recorda a Grommaire. Com grabador, encara que va conrear diferents tcniques, destaca en la planxa d'acer. La seva pintura s sntesi dels ismes europeus de entreguerras i de l'expressi americana d'origen autcton precolomb.

 Bibliografia . 
 Garca Sabell, Domingo: Seoane. Vigo, Edit. Galaxia, 1954.
 Garca Sabell, Domingo: Seoane, Grabados. Vigo, Edit. Galaxia, 1965.
 Garca Sabell, Domingo: Carta ao pintor Luis Seoane. Sada, A Corua, Edicis do Castro, 1983.
 Mjica Linez, Manuel y otros: Seoane. Buenos Aires, Galera Bonino, 1966.
 Glusberg, Jorge: Luis Seoane: fiesta de luz y color. Buenos Aires, 1968.
 Alberti, Rafael: A la pintura. Buenos Aires, Edit. Losada, 1953.
 V. V. A. A.: Luis Seoane. Mostra antolxica. Compostela, A Corua, Xunta de Galicia, Ayuntamiento, 1989.
 Campoy, A. M.: Diccionario crtico del Arte espaol contemporneo. Madrid, Ibrico Europea de Edic., 1973.
 Mon, Fernando: Pintura contempornea en Galicia. A Corua, Caixa Galicia. 1987.
 Chamoso Lamas, Manuel: Arte, en Galicia. Barcelona, Edit. Noguer, 1976.
 Gaya Nuo, J. A.: La pintura espaola del siglo XX. Madrid, Ibrico Europea de Edic., 1970.
 Carrete Parrondo, Juan; Vega Gonzlez, Jesusa; Fontbona, Francresc, y Bozal, Valeriano: El grabado en Espaa (siglo XIX y XX). Vol. XXXII de Summa Artis. Madrid, Edit. Espasa Calpe, 1988.
 Pablos, Francisco: Plstica gallega. Vigo, Caixavigo, 1981.
 Pablos, Francisco: Serigrafas de arte. Vigo, 1971.
 Pablos, Francisco: Coleccin Adriano Marques de Magallanes. Vigo, Excmo. Ayuntamiento, 1992.
 Otero Vzquez, C.: Luis Seoane. A Corua. Diputacin provincial 1991.
 Irizarry, E.: Escritores-pintores del Siglo XX. A Corua, Edicis do Castro 1990.
 Varela, Lorenzo: Seoane. Buenos Aires, Botella al Mar, 1948.
 Squirru, R.: Seoane. Estudio crtico-biogrfico. Buenos Aires, Edic. Dead Weight, 1976.
 Cuadrado, Arturo: Dibujos de Seoane. Buenos Aires, Botella al Mar, 1950.
 Blum, Sigwart: Grabados de Luis Seoane. Buenos Aires, Esquema XX, 1961.
 Castro Arines, Jos de: Luis Seoane. Madrid, Direccin General de Bellas Artes, 1963.
 Sucarrat, Francine: Luis Seoane. Sada, A Corua, Edicis do Castro, 1977.
 X. Seoane, "Grande Enciclopedia Gallega" t. 28, p. 141; C. Otero Vzquez, "Seoane grabador" en "Lus Seoane", catlogo de la exposicin itinerante por la Corua, Lugo y Santiago de Compostela, Alvar Grfica, 1994, A Corua; Josefina Cervio Lago, "Lus Seoane", 1994, A Corua.
 E. Pablos "O secundario elevado  protagonismo" en la presentacin del catlogo de la exposicin "Bodegns e Floreiros" reproducido con el n 9.
 Este dibujo ilustra " El Renacimiento" de Gobineau, Editorial Poseidn, Buenos Aires.
 Aparece reproducido en "Los Sueos" de Francisco de Quevedo. Editorial Poseidn. Buenos Aires.

 Obres de l'autor .
 Obres de l'autor a la Coleccin Caixanova;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276859" title="Biblioteca del Parlament de Catalunya" nonfiltered="3361" processed="3340" dbindex="108471">
La Biblioteca del Parlament de Catalunya  va ser inaugurada el 1984 per donar servei, principalment, a la comunitat parlamentria (Art. 16 els Estatuts del rgim i el govern interiors del Parlament de Catalunya)

El fons de la biblioteca est especialitzat en dret pblic. Disposa, tamb, d un fons de dret comunitari, de dret privat, de cincies socials, d histria de Catalunya i d altres disciplines, en qu el Parlament t capacitat de legislar.
 
S hi pot trobar tota mena de documents en qualsevol suport documental: 

 Obres de referncia;
 Monografies especialitzades en les matries prpies;
 Revistes d mbit general i especialitzades;
 Premsa local, nacional i internacional;
 Publicacions oficials de l Estat espanyol, de les Comunitats autnomes, de les provncies  catalanes, i de la Uni Europea;
 Repertoris de legislaci i jurisprudncia;
 Publicacions de la Generalitat de Catalunya;
 Fons especials: donaci Fornas i donaci Castellet;



Accs a la biblioteca.

La sala de la biblioteca es troba a la planta baixa de les dependncies del Palau. 
Els usuaris externs poden accedir-hi prvia identificaci a l entrada del Palau.

Usuaris.

 Comunitat parlamentria: parlamentaris, assessors i collaboradors, serveis i rgans;
 Membres d altres parlaments, d'institucions i organismes pblics;
 Investigadors autoritzats;
 Mitjans de comunicaci acreditats;
 Ciutadania;

Les demandes d informaci es poden fer arribar personalment, per telfon, per fax, o b mitjanant la bstia electrnica de la biblioteca: biblioteca@parlament.cat 

Consultes en lnia.
El Catleg de la biblioteca, aix com alguns dels productes que elabora, es poden consultar en lnia des del portal parlamentari:

 Bibliografies temtiques;
 Butllet de sumaris;
 Cartells de la Collecci Fornas;

Adrea. 

 Biblioteca del Parlament de Catalunya;
 Parc de la Ciutadella, s/n;
 08003 Barcelona;
 Tel. 93 304 65 00;
 Fax 93 304 65 49;
 Correu-e: biblioteca@parlament.cat;

Com arribar-hi.

 	Metro:   Arc de Triomf;   Barceloneta
 	Rodalies Renfe: C1, C3, C4 i C7, Arc de Triomf
 	Trambess: Wellington
 	Autobusos: 14, 39, 40, 41, 42, 51, 141 i B25

Horari. 

 De dilluns a divendres de 10 h. a 14 h. i de 16 h. a 18.30 h.
 Tancat a la tarda del 16 al 31 de gener i els mesos de juny, juliol i setembre; Dijous Sant, i els dies 23 d abril, 24 i 31 de desembre, ms tres tardes segons conveni.
 De l 1 al 15 de gener i el mes d agost, no s atenen consultes externes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276863" title="Domingo Garca-Sabell" nonfiltered="3362" processed="3341" dbindex="108472">
Domingo Garca-Sabell (Santiago de Compostella, 9 d'octubre de 1909 - La Corunya, 5 d'agost de 2003) fou un metge, poltic i intellectual gallec. Era fill d'un procurador en tribunals, estudi medicina a Santiago i a Madrid. All fou membre de la Federacin Universitaria Escolar (FUE), onde coincid ambn Rafael Dieste, Carlos Maside, nxel Fole i Lois Seoane. Com a intellectual i metge conegu i va fer amistat amb personatges com Castelao, Novoa Santos, Miguel de Unamuno, Valle-Incln o Gonzalo Torrente Ballester, de qui en fou metge. El 1936 s'afili al Partit galleguista, ra per la qual en comenar la guerra civil espanyola fou internat un temps en el camp de concentraci de Labacolla.

En acabar la guerra fou depurat i hagu de dedicar-se a la medicina privada. Contact amb el galleguisme cultural i el 1950 va dirigir l'Editorial Galaxia amb Ramon Pieiro. La seva filla gran fou la primera esposa de Xos Manuel Beiras. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit senador per designaci reial. Del 1979 al 1997 fou president de la Reial Acadmia Gallega i delegat del govern a Galcia del 1981 al 1996.

 Obres .
 Ensayos I (1962);
 Notas para una antropologa del hombre gallego (1966);
 Pintura como comunicacin (1971);
 Tres sntomas de Europa (1972);
 Ensayos II (1976);
 Os gromos do pensamento (1996) ;
 Libros dos comentos (1996) ;
 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276865" title="Murujuga" nonfiltered="3363" processed="3342" dbindex="108473">

Murujuga ("coxal que sobresurt"), coneguda tamb com a pennsula de Burrup, s una pennsula que es troba a la costa nord-occidental d'Austrlia Occidental, a l'arxiplag Dampier. s una zona ecolgicament i arqueolgicament nica car cont la collecci de petroglifs ms gran i important del mn. Algunes escultures aborgens podrien datar de l'edat de gel, s a dir, fa deu mil anys. La collecci de formes de roques aborgens s la ms gran d'Austrlia. Hi ha ms d'un mili de petroglifs i moltes imatges de l'actualment extingit llop marsupial.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276866" title="Margarita Ledo Andin" nonfiltered="3364" processed="3343" dbindex="108474">
Margarita Ledo Andin (Castro de Rei, 5 de febrer de 1951) s una periodista i escriptora gallega. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella, carrera que no va arribar a acabar. Militant de la Unin do Povo Galego, les seves activitats poltiques nacionalistes van forar el seu exili a Portugal (1974-1976), on va treballar com a lectora de gallec a la Universitat de Lletres de Porto. Es va titular en periodisme a Barcelona. Va ser directora del setmanari A Nosa Terra entre 1977 i 1980 i va realitzar nombroses investigacions sobre la premsa gallega. Va ser professora de la Universitat Autnoma de Barcelona (1983-1991) i professora de la Facultat de Cincies de la Informaci de la Universitat de Santiago de Compostella des de 1991. 

Com a escriptora, va publicar la seva primera obra, el poemari Parolar cun eu, cun intre, con inseuto, el 1970, al qual va seguir O corvo rguese cedo el 1973. Va publicar tamb el llibre de relats Mama-f (1983) i les novelles Trasalba ou Violeta i o militar morto (1985) i Porta blindada (1990). El 2004 va dirigir el seu primer llargmetratge documental, Santa Liberdade (sobre el segrest pel Directori Revolucionari Ibric d'Alliberament del buc Santa Mara el 1961, que van rebatejar com a Santa Libertade), al qual va seguir el 2007 Liste pronunciado Lster.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276867" title="Lluitadors per la Unitat i Llibertat de la Gran Sria" nonfiltered="3365" processed="3344" dbindex="108475">
Els Lluitadors per la Unitat i Llibertat de la Gran Sria s un grup armat que el desembre de 2005 va reivindicar ser l'autor de l'assassinat de Gebran Tueni i d'haver amenaat a Detlev Mehlis. Hi ha la possibilitat que tingui relaci amb Jund al-Sham.

Vegeu tamb.
 Gran Sria;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276868" title="Directori Revolucionari Ibric d'Alliberament" nonfiltered="3366" processed="3345" dbindex="108476">
El Directori Revolucionari Ibric d'Alliberament (DRIL) va ser una organitzaci armada formada en 1959 per exiliats espanyols (sobretot gallecs) i portuguesos per a lluitar contra les dictadures salazarista i franquista. El DRIL tenia dos secretaris generals: Humberto Delgado i Xos Velo Mosquera (Xunqueira de Amba), fundador d'organitzacions tals com la Federacin de Mocedades Galeguistas o la Uni de Combatents Espanyols Antifranquistes Nacionalistes Gallecs (aquesta ltima en Veneuela). Entre els seus membres van destacar el capit portugus Henrique Galvo i Jos Fernndez Vzquez (Jorge de Sotomayor), ex militant del Partit Comunista d'Espanya i que havia estat comandant de la marina republicana durant la Guerra Civil Espanyola. 

Les primeres accions armades les va realitzar al febrer de 1960 contra la Casa de la Vila (seu de l'ajuntament) de Madrid i els locals del Movimiento Nacional, tamb a Madrid, acci en la qual va morir el membre del DRIL Jos Ramn Prez Jurado. Al juny de 1960 el DRIL va atemptar contra estacions de tren de Barcelona i Bilbao i contra l'Aeroport de Madrid-Barajas. L'acci ms coneguda del DRIL va ser el segrest del buc portugus Santa Mara, que cobria la ruta Caracas-Lisboa-Vigo, entre el 22 de gener i el 4 de febrer de 1961. Vint-i-quatre membres del DRIL van segrestar el buc amb 586 passatgers amb el propsit d'atreure l'atenci mundial sobre la situaci que es vivia a Portugal i Espanya, rebatejant el buc com Santa Libertade. Desprs de converses amb el govern brasileny presidit per Jnio Quadros, els membres del DRIL van deposar les armes i van conduir el buc cap a Recife an canvi de rebre l'estatut de refugiats poltics. El buc va ser retornat als seus propietaris. 

Desprs del segrest el DRIL es va sumir en una crisi degut, entre altres coses, a les lluites internes sobre qui havia de liderar l'organitzaci. A pesar d'aix el DRIL va continuar realitzant accions espordiques fins a 1964. En 2004 es va estrenar un documental, Santa Libertade> , dirigit i escrit per Margarita Ledo, narrant el segrest del Santa Mara. La pellcula conta amb la participaci de Camilo Mortgua (que tenia 27 anys llavors i era la m dreta de Galvo), Federico Fernndez (fill del comandant Sotomayor) i Victor Velo (fill de Xos Velo). 
Referncies. 


Enllaos externs.
El segrest del Santa Mara en la premsa del rgim franquista, article d'Armando Recio Garca, a la Revista Historia y Comunicacin Social, 2005, vol. 10 (Universitat Complutense de Madrid) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276871" title="Humberto Delgado" nonfiltered="3367" processed="3346" dbindex="108477">

Humberto da Silva Delgado va ser un general portugus de la Fora Aria nascut a Boquilobo (Portugal) en 1906 i mort (assassinat) a Villanueva del Fresno (Extremadura) en 1965. Conegut com "el general sense por" (i pels seus detractors com "el general sense judici"). Va ingressar en la universitat militar, finalitzant en 1922. En 1925 va entrar en l'escola prctica de l'artilleria, de Vendas. Va participar en el moviment militar del 28 de maig de 1926, que va derrocar la Repblica liberal i va implantar a Portugal una Dictadura Militar que evolucionaria al que des de 1933, a l'anomenat Estat Novo liderat per Antnio de Oliveira Salazar. 

Durant molts anys va ser un fervent defensor de l'ideari salazarista, particularment del seu anticomunisme. La seva actitud poltica favorable al rgim i la seva capacitaci tcnica obtinguda en Estats Units, li van permetre ascendir rpidament en l'escala jerrquica (seria el general ms jove de la Fora Aria, ascendint a aquest lloc amb tot just 47 anys) i a ocupar posicions destacades dintre del Portugal de la dictadura. Va ser procurador de la Cmera Corporativa entre 1951 i 1952. Va representar Portugal en els acords secrets amb el Govern britnic sobre la installaci de Bases Aliades a les Aores. A pesar de ser originalment identificat entre les franges ultres del rgim dictatorial, a partir de la dcada de 1950 i desprs de ser postergat per Salazar per a un important crrec que ambicionava (Salazar va procurar compensar-lo nomenant-lo Cap de la Missi Militar Portuguesa a Washington de 1952 a 1957), va passar a defensar l'ideal democrtic i va participar en l'oposici. Va participar en les eleccions presidencials de 1958, contra l'almirall Amrico Toms (amb suport per Salazar), l'oposici interna al rgim es va unir entorn de la seva candidatura. 

A les eleccions presidencials de 1958 va ser derrotat, i alleg frau electoral en favor del candidat del rgim. En 1959, a conseqncia de la derrota, demana asil poltic en Ambaixada de Brasil, dirigint-se desprs per a l'exili a Algria. Convenut que rgim no podria ser venut mitjanant procediments pacfics, procura atreure a caps militars per a un cop d'estat i form part del Directori Revolucionari Ibric d'Alliberament (DRIL). Aquest cop va ser per fi portat a terme 1962 per va fracassar. Desillusionat per successius fracassos, intenta reconciliar-se amb Antnio de Oliveira Salazar, qui per fi el convoc. A la seva trobada, no obstant aix, el rgim envia a un comando de la PIDE, liderat per Rosa Casaco que el troba en Villanueva del Fresno (Espanya) i l'assassina a ell i a la seva secretria, brasilera, el febrer de 1965. En 1990 va ser nomenat Mariscal de la Fora Aria. El seu cos est avui dia en el Pante Nacional de Portugal.

 Vegeu tamb . 
Revoluci dels Clavells;
 
 Enllaos externs. 

 Humberto Delgado a Vidas Lusfonas;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276879" title="Gat marsupial de cua tacada" nonfiltered="3368" processed="3347" dbindex="108478">

El gat marsupial de cua tacada s un marsupial carnvor nadiu d'Austrlia. s el marsupial carnvor ms gran del continent australi.

Taxonomia.
El gat marsupial de cua tacada s un dasirid, una famlia que inclou la majoria de marsupials carnvors. Fou descrit el 1792 per Robert Kerr, l'escriptor i naturalista escocs, que el classific dins el gnere Didelphis, que comprn diverses espcies d'opssums americans. El nom de l'espcie, maculatus, fa referncia a les seves taques.

Se'n reconeixen dues subespcies:
D. m. maculatus, que habita en una zona que va del sud de Queensland a Tasmnia;
D. m. gracilis, que habita en una poblaci allada del nord-est de Queensland, on el Ministeri de Medi Ambient i Patrimoni la classifica com a espcie amenaada.

Fisiologia i comportament.
El gat marsupial de cua tacada t una longitud d'entre 35 i 75 centmetres de llargria, amb una cua d'entre 34 i 50 cm. Tamb s un 50% ms gran que altres espcies de gat marsupial. Les femelles sn ms petites que els mascles; elles pesen uns quatre quilograms, mentre que ells arriben a set. Com altres gats marsupials, t un pelatge esps de color marr clar, marr fosc o negre, amb un pl ms clar a la part inferior. T petites taques blanques que li cobreixen el cos, incloent-hi la seva cua peluda, que pot tenir una punta blanca. T un musell allargat amb un nas rosat i humit, ulls brillants i dents afilades. Les arrugues dels coixinets de les seves potes li permet grimpar als arbres.

Aquest gat marsupial s'alimenta d'una gran varietat de preses, com ara ocells, rates, altres marsupials, rptils petits i insectes. s un bon grimpador per passa la majoria del temps al terra del bosc. Tot i ser nocturn, es passa el dia prenent el sol. Fa el niu en forats entre roques, troncs buits o petites coves.

T una ventrada per any, amb entre quatre i sis cries. La gestaci dura 21 dies. El marsupi de la femella es desenvolupa durant la temporada d'aparellament, i s'obre envers la part posterior. Les cries romanen a la butxaca de la mare durant unes set setmanes, i necessiten unes divuit setmanes per esdevenir independents. Atenyen la maduresa sexual desprs d'un any. Viuen fins a quatre o cinc anys.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276882" title="Xos Velo Mosquera" nonfiltered="3369" processed="3348" dbindex="108479">
Xos Velo Mosquera (Celanova, 21 d'abril de 1916 - So Paulo, 31 de gener de 1972) fou un poltic gallec, partidari de la independncia de Galcia. Fill de Lino Velo Castieiras, que havia estat alcalde conservador de Celanova, i de Manuela Mosquera. En 1926 va quedar orfe de pare. En els seus temps d'estudiant en el collegi dels Escolapis fou amic de Celso Emilio Ferreiro, amb qui a la fi de 1932 va organitzar les Mocidades Galeguistas en Celanova, formant part del primer Consell Nacional de la Federacin de Mocedades Galeguistas (FMG). Va ser triat secretari general de la FMG a l'abril de 1935 i el 24 d'abril es casa amb Jovita Prez Gonzlez. 

Desprs de la revolta de 1936 contra el govern de la Repblica, la Gurdia Civil el va detenir el 21 de juliol, encara que va sortir de la pres al poc temps i el 14 de mar de 1937 es va haver d'incorporar a l'exrcit revoltat en la Divisi Cuirassada Brunete fins a 1938 en el qual va tornar a Celanova i al poc temps va marxar a la Guinea Espanyola. Va retornar desprs de finalitzar la guerra i al novembre de 1939 va obrir una acadmia d'ensenyament a Celanova. En 1943 es va traslladar a Vigo, on va obrir una altra acadmia, i degut al fet que mantenia contactes amb organitzacions de l'oposici galleguista en l'exili la policia ho va detenir en 1944. Beneficiat per una amnistia va sortir de la pres en 1945 i va romandre durant un any amagat prop de Celanova. 

Exili. 
En 1948 va fugir a Portugal, on ho va detenir la PIDE, la policia poltica portuguesa. Desprs de la seva posada en llibertat va aconseguir sortir cap a Veneuela, on va arribar el 9 d'octubre de 1948. A l'any segent se li va unir la seva famlia, que va mantenir treballant com professor en acadmies i collegis privats i fins i tot en 1959 va ser professor en l'Escola de Suboficials de l'Exrcit veneol. Va ser president de la Llar Gallega (1956) i va participar en el Primer Congrs de l'Emigraci Gallega que es va celebrar entre el 24 i el 31 de juliol de 1956 a Buenos Aires. 

Va entrar en contacte amb el grup de l'oposici espanyola que dirigiria Alberto Bayo des de Cuba, i va participar en la seva emissora de rdio, Radio Claridad. Per descontentament amb l'actuaci d'aquest grup va organitzar amb membres de l'oposici portuguesa a la dictadura salazarista exiliats en Sud-amrica, com Humberto Delgado i Henrique Galvo i amb altres gallecs com Jos Fernndez Vzquez (Jorge de Sotomayor), el Directori Revolucionari Ibric d'Alliberament en 1959. Velo va ser el cosecretari general al costat de Humberto Delgado des de gener de 1960 i va participar amb altres membres gallecs i portuguesos d'aquesta organitzaci en la presa del buc portugus Santa Mara entre el 22 de gener i el 4 de febrer de 1961, que pretenia cridar l'atenci internacional sobre els rgims dictatorials de la Pennsula Ibrica. Desprs d'un acord amb el govern brasiler, aquest va reconixer a Velo i a la resta dels segrestadors com refugiats poltics. 

Es va establir amb el seu fill Vctor, que tamb havia participat en la presa del buc, en la ciutat de So Paulo. En 1962 va establir all la llibreria Ns i en 1966 l'Editora Ns, que tan sols va publicar una traducci de Rosala de Castro. En 1971 va fundar la revista mensual Paraso 7 das, que noms va publicar 5 nombres, i el 31 de gener va morir de cncer de pulm.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276887" title="Coca (planta)" nonfiltered="3370" processed="3349" dbindex="108480">


 La coca (Erythroxylum coca) s una planta en la famlia Erythroxylaceae, s oriunda d'Amrica del Sud nord occidental. La planta juga un paper significatiu en la cultura andina tradicional. Les fulles de la coca contenen cocana, que s un potent estimulant del sistema nervis central i tamb s una de les substncies ms controlades del mn.

La coca no s'hauria de confondre amb la planta del cacau de sud-america de la qu es fa xocolata, l aqual t un nom molt semblant. 

 La planta s'assembla a un arbust d'aranyoners i creix fins a una alaria de 2-3 m (7-10 peus). Les branques sn erectes, que tenen un tint verd, sn primes, opaques, ovalades i transici de sortida a les extremitats. Una caracterstica marcada de la fulla s una porci d'areolada limitada per dues lnies|rectes curvilnies longitudinals, una lnia|recta en cada costat de la mig costella, i ms conspicu en el sota cara del full|fulla.

Les flors sn petites i disposen en poc captols en tiges curtes; la corolla compon de cinc ptals de blanc groguenc, les anteres tenen forma de cor i el pistil consta de tres carpels units per formar un ovari de tricameral. Els fruits sn de tipus baies vermelles.

Les fulles sn a vegades menjades per les larves de l'arna Eloria noyesi. 

 Sinonmia i noms populars .
Aquesta planta no presenta sinonmies. El nom popular d'aquesta planta s coca.

 Etimologia .
Del Quetxua Kuka, que significa arbust.

 Ecologia .
 Aquesta planta es troba a gran part dels Andes i a diverses regions dels rius Gran Chaco i Amazones. Les condicions ptimes de creixement sn una altitud entre 600 i 2000 metres, una temperatura d'uns 20C (s una planta sensible al fred), i creix en zones on la humitat s aproximadament del 90% i els sls rics en nitrogen. El creixement tamb s possible en altres regions on no es trobin aquestes condicions.

 En el principat no creix de manera silvestre i tampoc hi ha grans cultius, tot i que hi ha plantacions particulars.

 Descripci .
Arbust que creix fins a uns 2 metres i mig d'alada, de tiges llenyoses i glabres i arrel axonomorfa. Les fulles sn simples i ovalades, de textura coricia i de color verd brillant. La divisi del marge s entera amb un nervi central. La seva disposici sobre la tija s alterna, en grups de 7 a cada branca. Mesuren entre 4 i 8 cm de llarg i de 2 a 4 cm d'ample.

s una planta dioica, amb flors axillars molt petites. El periant consta de 5 ptals dialiptals de color blanquins, amb simetria actinomorfa. L'androceu est compost per 9+3 estams diadelfs i el gineceu s pluricarpelar, de 3 carpels, cenocrpic i sincrpic. L'ovari s tricarpelar i sper. El fruit sn baies vermelles amb forma ovoide d'1 cm de llarg.

 Cultiu .
La propagaci es compleix majoritriament per llavors. Els petits fruits es posen en remull uns dies fins que es desprn la polpa.Es renten les llavors i se sembren entre desembre i gener en petites parcelles en qu no hi toca el sol (almacigas), i quan les plantes joves medeixen entre 40 i 60 cm es trasplanten en el lloc de plantaci final (aspiraciones), si el terreny s pla es colloquen en els solcs (uachos) cavats cuidadosament en el terra. Les plantes creixen millor en clarianes del bosc ja que tenen les caracterstiques d'humitat i temperatura idnies pel creixement de la planta, per majoritriament es prefereixen les fulles que s'obtenen de les plantacions ms seques, en els vessants de les muntanyes. La recolleci es dur a terme de manera manual. Les fulles recollectades varien entre un any i mig i quaranta anys, per noms les plantes fresques sn cultivades. La primera cullita, i la ms abundant s a finals de mar, desprs de les pluges. La segona s a finals de juny i la tercera a l'octubre o novembre. Les fulles verdes s'estenen en capes fines sobre grosses teles de llana i s'asseca al sol.

El nombre de recolleccions pot variar depenent de la zona: mentre a unes zones de Bolvia es duen a terme tres cullites, en altres regions del mateix pas se'n duen terme quatre, i en Alto Huallaga (Per), sis.

 Farmacologia .

Part utilitzada.
Els seus principis actius es troben sobretot a les fulles de la planta.

Composici qumica.
Les fulles de coca posseeixen substncies anomenades alcaloides (la cocana s noms una 
d elles). El seu contingut en vitamines i oligoelements fan que, al mateix temps, la infusi de coca constitueixi un complement nutritiu de la dieta diria. En 100 g de coca es poden obtenir gaireb 2g de potassi, necessaris per l equilibri del cor.

La coca cont 14 alcaloides naturals:
 Cocana: s l ster metllic del benzol egnonina. T propietats analgsiques i anestsiques.
 Egnonina: s un derivat carboxilat de l atropina. T propietats de metabolitzar greixos, glcids i carbohidrats. ;
 Atropina: O escopolamina, s un anestsic que produeix sequeta de l arbre respiratori.
 Pectina: s absorbent i antidiarreic, junt a la vitamina E regula la producci de melanina per la pell.
 Papana: s un proteasa molt semblant en estructura a la catepsina animal. ;
 Higrina: Excita les glndules salivars quan hi ha deficincia d oxigen en l ambient.
 Globulina: s un cardiotnic que regula la carncia d oxigen en l ambient, millorant la circulaci sangunia, evita el "soroche" (mal d altura).
 Piridina: Accelera la formaci i funcionament del cervell, augmenta la irrigaci sangunia a la hipfisis y les glndules.
 Quinolina: Evita la formaci de cries dental junt amb el fsfor y el calci.
 Conina: s un anestsic poders.
 Cocamina: Analgsic que, juntament amb l anterior ajuden a la cocana a augmentar les seves propietats.
 Reserpina: Regula la pressi arterial en hipo i hipertensi i ajuda a la formaci de cllules sses.
 Benzona: Accelera la formaci de cllules musculars i evita la putrefacci dels aliments. T propietats teraputiques per ;
la gastritis i les lceres.
 lnulina: Regula la secreci de la bilis i la seva acumulaci en la vescula, refresca i millora el funcionament del fetge, equilibra la formaci de melanina evitant i netejant las taques de la cara, s dirtic, ajuda a eliminar les substncies nocives i txiques no fisiolgiques. Es un polisacrid molt semblant a la vitamina Bl2 que produeix augmento de les cllules de la sang.

Aquests 14 alcaloides, els aminocids, els cids i les vitamines A, B1, C i E, la tiramina, niacina i riboflavina, la converteixen en la planta ms completa del univers en nitrogen no protenic, que s el que elimina les toxines i patologies del cos hum i li proporciona propietats de solubilitat i hidrataci, obtenint combinacions optimes amb fruites medicinals.


Usos medicinals.   
Es considerada com a estimulant mental i fsic, amb beneficiosos efectes digestius i respiratoris.

Accions farmacolgiques de la cocana.

La cocana s un estimulant addictiu que actua mitjanant la modulaci de dopamina, un neurotransmissor que actua en determinades zones del cervell. Els efectes sn immediats i es caracteritzen per elevaci de l autoestima i la confiana en un mateix, acompanyat de eloqncia i excitaci, podent arribar a l extrema irritabilitat. L efecte dura relativament poc temps (30-60 minuts) i quan comena a declinar el subjecte t ansietat per rebre una altre dosis. A llarg termini, el seu s descontrolat pot crear addicci, desordres mentals i, en casos extrems, la mort, b sigui per efectes fsics directes o b per sucidi o accidents traumtics. La cocana augmenta el risc de patir trombosis, hemorrgia cerebral i infart de miocardi, accelera el procs d aterosclerosis i provoca paranoia transitria en la majoria dels addictes. L s continu mitjanant l aspiraci nassal pot produir congesti nassal, ulceraci de la membrana mucosa i fins i tot perforaci del tabic nassal. Si b produeix ms excitaci sexual, tamb pot provocar impotncia sexual i disfunci erctil. El risc de morir d un sobredosis de cocana pels seus consumidors s 20 vegades menor que pels consumidors d herona. Pot produir psicosis cocanica, sndrome de conducta molt semblant a l esquizofrnia paroide. La cocana s un anestsic local molt emprat. Degut a l elevada perillositat d addicci i la marcada toxicitat no s utilitza, per s present en molts anestsics locals. Posseeix propietats estimulants, anestsiques, teraputiques i mitigadores de la gana, la set i l esgotament.

Toxicitat.
La cocana s un alcaloide derivat de la planta que crea addicci. A ms, com que s utilitzada (illegalment) per inhalaci nasal, via endovenosa i inhalaci del fum, s estan descrivint un gran nombre d anormalitats funcionals i lesions extracellulars del sistema respiratori. Aix inclou lession de la va ari i alteracions vasculars, pleurals i parenquimatoses (bronquitis, exacerbacions del asma i fibrosis pulmonar).

Conservaci.
Les fulles es poden acullilar fresques, encara que tamb es poden assecar.

Comer.

L'nic pas en qu s legal el comer de les fulles de coca s el Per.

En altres pasos la cocana es ven pels carrers, illegalment, en forma de pols blanca, fina i cristallina. Els traficants generalment la barregen amb altres substncies com maicena, talc o sucre; o amb altres drogues com la procana o estimulants com l'amfetamina. Tamb es ven en forma de pedretes blanques o grogues processades amb sal d amoni o bicarbonat de sodi, anomenada  crack , que normalment es fuma en pipa de vidre. Aquesta forma s molt popular en les classes mitjanes i baixes i crea ms addicci.



Histria.
Els habitants andins coneixien aquesta planta i els seus efectes des d poques molt anteriors a l aparici de l'Imperi Inca. Els reialistes li van donar diferents denominacions, mentre que els nadius la coneixien com a fulla sagrada per la seva utilitzaci entre els membres de la casta superior dels nobles. Sembla ser que l s d aquesta fulla estava restringit entre la resta de la poblaci. Les alteracions de la conducta provocades per la fulla de coca es consideraven com un fet sobrenatural i per aix estava present en actes com els funerals. L eficcia de la fulla de coca com estimulant va ser reconeguda pels espanyols des del moment en qu van arribar a Sud-americ. Rodejada per cerimnies i formalitats exercides per la comunitat, rarament s objecte d abs o descontrol que pugui causar dany a la salut. En les relacions socials de la cultura andina, la coca s un obsequi que significa amistat i generositat. L acte de compartir la coca i consumir-la conjuntament amb altres, s un fet molt importar per relacions de confraternitat i confiana entre els participants. A ms, a la medicina tradicional no existeix cap altre remei amb tants usos. La coca s un dels components ms destacats de la psicoterpia popular nativa. Entre els indgenes colombians, encara que la relaci amb la coca sigui quotidiana, est revestida de religiositat i es considera a la planta com molt sagrada, rodejada de respecte i admiraci. 

Altres usos.
La primera recepta de la beguda refrescant Coca-cola contenia extractes de fulla de coca i de nous de cola, per no contenia cocana en cap quantitat. Coca-cola s la nica empresa mundial autoritzada per importar fulles de coca en quantitats superiors al mig quilo.

 Enllaos externs .
 http://www.ub.edu/portals/monUB/servlet/MonUB;
 http://es.wikipedia.org/wiki/Cauca_(ciudad_romana);
 http://psicodioscorides.com/p_15.htm;

Galeria d'imatges.



 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276888" title="Camilo Gonsar" nonfiltered="3371" processed="3350" dbindex="108481">
Camilo Gonzlez Surez-Llanos (Sarria, 1931), ms conegut com a Camilo Gonsar s un escriptor gallec, membre de l'anomenada nova narrativa gallega de finals del segle XX.

Va estudiar el batxillerat en Vigo i va cursar les carreres de Filosofia i Dret en Madrid. Desprs de viure durant un temps en Londres, va ser professor de la Universitat de Syracusa, Nova York, i desprs professor de filosofia en un institut de secundria des de 1964 fins a la seva jubilaci. 
 Obra .

Lonxe de ns e dentro, 1961 (relats);
Como calquera outro da, 1962 (novella);
Cara a Times Square, 1980 (novella);
A desfeita (semirreprotaxe), 1983 (novella; Premi de la Crtica de narrativa gallega);
Cemento e outras escenas, 1994 (narrativa);
Arredor do non, 1995 (narrativa);
A noita da aurora, 2003 (novella);

 Enllaos externs .
  Biografia i bibliografia amb motiu de l'entrada el 2002 en la Reial Acadmia Gallega.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276891" title="Eduardo Moreiras Collazo" nonfiltered="3372" processed="3351" dbindex="108482">
Eduardo Moreiras Collazo (Quiroga 1914 - Vigo 1991) va ser un escriptor en gallec i castell. La seva temtica preferida era el mar. Va estudiar, en la Universitat de Santiago de Compostella, Filosofia i Lletres. Va viure a Vigo i es va casar amb Olga Barreiro amb qui va tenir tres fills. Va estar casat trenta-cinc anys, durant els quals va desenvolupar la major part de la seva obra potica. Ms tard va casar en segones noces amb la poetisa Luz Pozo Garza. Va ser fundador i director de la revista Mensajes de Poesa. Va traduir al castell els poemes de Paul luard en 1955. A partir d'aquest any va escriure noms en gallec. Va ser membre de la Reial Acadmia Gallega.

 Obra .
 En castell .
El bosque encantado, 1947.
xtasis, 1948.
Los oficios, 1952.
 En gallec .
A realidade esencial, 1955 (poesia);
Paisaxe en rocha viva, 1958 (poesia);
Os nobres carreiros, 1970 (poesia),  ;
Follas de vagar. Xornal (1969-1970), 1972 (diari);
Primaveira no Lor, 1974 (relats);
Fogo solt, 1976 (relats);
O libro dos mortos, 1979 (poesia);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276894" title="Plana de Nullarbor" nonfiltered="3373" processed="3352" dbindex="108483">

La plana de Nullarbor s una part de l'rea plana, gaireb sense arbres, rida o semirida just al nord de la Gran Badia Australiana. El nom Nullarbor ve dels mots llatins nullus (cap) i arbor (arbre), i es pronuncia l b r. El nom aborigen de la zona s Oondiri, que significa "mancat d'aigua". s la pea de pedra calcria ms gran del mn, i ocupa una zona d'uns 200.000 km . Al punt ms ample, s'estn uns 1.200 km d'est a oest entre Austrlia Meridional i Austrlia Occidental.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276896" title="Xos Fernando Filgueira Valverde" nonfiltered="3374" processed="3353" dbindex="108484">
Xos Fernando Filgueira Valverde (Pontevedra, 28 d'octubre de 1906 - Pontevedra, 13 de setembre de 1996) fou un escriptor, intellectual, investigador, erudit i crtic gallec, una de les ms destacades figures de la cultura gallega del segle XX. Se li coneix, en l'mbit intellectual gallec, amb l'lies d' "o vello profesor". 
Aspectes biogrfics. 
Estudia Dret a Santiago de Compostella i posteriorment, entre Santiago i Saragossa, Filosofia i Lletres (histria). Diplomat en Psicologia, Filgueira Valverde va fundar en 1923, amb de Lois Tobo i Fermn Bouza Brey, el Seminari d'Estudis Gallecs, on va dirigir la secci d'Histria de Literatura per a desprs ser nomenat director d'honor d'aquesta instituci. Anys desprs dirigiria l'Institut d'Estudis Gallecs Pare Sarmiento. Filgueira Valverde va comenar exercint com ajudant en l'Institut d'Ensenyament Mitj de Pontevedra, en 1927, poc desprs de llicenciar-se en Dret. Sis anys ms tard es convertiria en professor encarregat del curs de Llengua i Literatura. 

Creador del Museu de Pontevedra en 1927 amb el qual collabora fins a la fi dels seus dies. Va participar del galleguisme, sent membre des dels comenaments del Partit Galleguista. No obstant aix, al maig de 1935 encapala un grup de militants del Partit Galleguista de Pontevedra que abandonen el partit com protesta per la poltica de pactes amb l'esquerra i van organitzar la Dereita Galeguista. En 1935 va ser nomenat catedrtic numerari de l'Institut Balmes de Barcelona i va passar a exercir aquest mateix any a Lugo i, cinc anys desprs, a Pontevedra. Desprs de la Guerra Civil, va collaborar amb el rgim franquista, arribant a ser alcalde de Pontevedra. Des de 1942 i fins a 1986, Filgueira Valverde va dirigir el Museu de Pontevedra. En 1942 va ser nomenat membre numerari de la Reial Acadmia Gallega i vocal del Instituto da Lingua Galega de la Universitat de Santiago en 1972. 

Desprs de les primeres eleccions al Parlament de Galcia de 1981 va ser designat Conseller de Cultura (1982-1983) de la Xunta de Galcia, crrec des del qual va defensar en les Corts el bilingisme en l'ensenyament. Del seu ample currculum es poden destacar, a ms, el ttol corresponent de la Reial Acadmia de la Histria (1932), de la Llengua (1953), i de les de Belles Arts de San Fernando, La Corunya, Crdova, Sevilla i Mlaga. Entre els guardons amb els quals va ser distingit, va rebre el Premio da Crtica das Letras e das Arts, la Medalla d'Or de la Provncia de Pontevedra, va ser nomenat Fill Predilecte de Pontevedra i doctor honoris causa per diferents universitats espanyoles. 

 Obra .
La seva faceta d'erudit i investigador va produir treballs sobre literatura medieval (Literatura medieval gallec-portuguesa), sobre els cancioneiros musicals gallecs, guies, histries i dos volums d'assajos breus, Adral (1970) i Segundo Adral (1981), en els quals tracta molt variats aspectes de la cultura gallega. 

La seva creaci literria s'inicia amb Os nenos (1925), una srie de textos breus en els quals cadascun dels protagonistes evoca incidents de la seva infncia; sn estampes alegres o tristes contades amb sensibilitat, en les quals la mort juga un important paper. Sn relats directes fets amb artificiositat no aparent. Les proses de Filgueira, com les d'altres escriptors de la seva poca, tracten temes populars des d'uns supsits culturals, aconseguint l'equilibri entre els dos elements en una prosa treballada per senzilla. Una altra narraci s O vigairo (1927), en la qual fa la semblana d'un tipus popular de la Pontevedra antiga. De 1936 s la seva pea teatral per a nens Agromar. Com poeta es pot adscriure al neotrovadorisme pels seus Seis canciones del mar in modo antico (1941). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276898" title="Akaname" nonfiltered="3375" processed="3354" dbindex="108485">

L'akaname s un y kai de la mitologia japonesa que surt ilustrat per Toriyama Sekien en el seu primer llibre.
El seu nom significa Succionador d'immundcia. 

Se'l pot trobar en els banys, banyeres i fins i tot dins de lavabos o succionant amb la seva llengua qualsevol material de rebuig que es pugi trobar.Generalment es poden trobar em banys antics i descuidats. 
s un ser benvol tot i la seva lletjor i el soroll pertorbador que produeix amb la seva llengua.

Fonts.

Addis, Stephen, ed. Japanese Ghosts and Demons: Art of the Supernatural. George Braziller, 2001. ;
Kiej'e, Nikolas. Japanese Grotesqueries. C. E. Tuttle Co., 1973. ;
abbr. KYDD: Kaii-Y kai Densh  Database. Online bibliographical database of supernatural folklore published by the International Research Center for Japanese Studies. ;
Mizuki, Shigeru. Mizuki Shigeru No Nihon Y kai Meguri. JTB, 2001. ;
Mizuki, Shigeru. Aiz ban Y kai Gadan. Iwanami Shoten, 2002. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 1: Kant , Hokkaid , Okinawa-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 2: Ch bu-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 3: Kinki-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 4: Ch goku, Shikoku-hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 5: T hoku, Ky sh -hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 6: Sekai, Tokubetsu-hen. Soft Garage, 2004. ;
Takehara, Shunsen. T sanjin Yawa - Ehon Hyaku Monogatari. Kadokawa Shoten, 2006. ISBN 4043830017. ;
Toriyama, Sekien. Gazu Hyakki Yak  Zenga Sh . Kadokawa Shoten, 2005. ISBN 4044051011. ;
Yanagita, Kunio. Y kai Dangi. K dansha, 1977. ISBN 406158135X;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276902" title="Aka-shita" nonfiltered="3376" processed="3355" dbindex="108486">

L'Aka-shita  s un y kai que apareix en el llibre Gazu Hyakki Yak  de Toriyama Sekien.
L'artista el dibuixa com una bstia amb urpes i un rostre pelut.
Sol amagar el seu cos radera de nvols negres i el dibuixa sobre els reixes d'una entrada.
Dins de la seva boca oberta s'oberva una llarga llengua.
Sekien no va deixar constncia sobre si aquest y kai, s una creaci seva o va pertanyer a la creena popular. Per tot i aix el va relacionar amb el shakuzetsujin, un du amb una llengua vermella que s el guardi de l'entrada oest de Jpiter.

 Fonts .

Addis, Stephen, ed. Japanese Ghosts and Demons: Art of the Supernatural. George Braziller, 2001. ;
Kiej'e, Nikolas. Japanese Grotesqueries. C. E. Tuttle Co., 1973. ;
abbr. KYDD: Kaii-Y kai Densh  Database. Online bibliographical database of supernatural folklore published by the International Research Center for Japanese Studies. ;
Mizuki, Shigeru. Mizuki Shigeru No Nihon Y kai Meguri. JTB, 2001. ;
Mizuki, Shigeru. Aiz ban Y kai Gadan. Iwanami Shoten, 2002. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 1: Kant , Hokkaid , Okinawa-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 2: Ch bu-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 3: Kinki-hen. Soft Garage, 2003. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 4: Ch goku, Shikoku-hen. Soft Garage, 2004. ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 5: T hoku, Ky sh -hen. Soft Garage, 2004.(pag. 5) ;
Mizuki, Shigeru. Mujara 6: Sekai, Tokubetsu-hen. Soft Garage, 2004. ;
Takehara, Shunsen. T sanjin Yawa - Ehon Hyaku Monogatari. Kadokawa Shoten, 2006. ISBN 4-04-383001-7. ;
Toriyama, Sekien. Gazu Hyakki Yak  Zenga Sh . Kadokawa Shoten, 2005. ISBN 4-04-405101-1. (pag. 62);
Yanagita, Kunio. Y kai Dangi. K dansha, 1977. ISBN 4-06-158135-X.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276904" title="Xos Cermeo" nonfiltered="3377" processed="3356" dbindex="108487">
Xos Cermeo Baraja (La Corunya, 1959) s un guionista, director i escriptor gallec.
Come collaborant a la TVG el 1986 com a guionista d'O Mellor de Manuel Rivas. Fou el primer editor de la versi galega d' O Correo da Unesco

 Obra literria .
A meiga e a toupeira, 1983 (teatre);
Ela chegou e dixo, 1984 (teatre);
Almas perdidas, 1987 (teatre);
Historia de Abbadn, 1991 (poemari);
A cocia dos Vilas, 1993 (assaig);
Ciencia de facer as camas, 1994 (narrativa);
Os nervios da cabeza, 1994 (narrativa). Premi Cidade de Lugo;

 Televisin .
Herminia da Ponte, 1989 (director);
Roque das Goas, 1990 (director);
Pratos combinados, 1995 (director i guionista);
Avenida de Amrica, 2002;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276907" title="Luis Gonzlez Tosar" nonfiltered="3378" processed="3357" dbindex="108488">
Lus Gonzlez Tosar (Buenos Aires, 1952) s un escriptor gallec.
De famlia gallega, cap el 1969 regress a Galcia. Director de la revista Dorna. s president del PEN Clube de Galicia

Obra.
A caneiro cheo, 1986 (poemari);
Seis cnticos labrados co recordo de seis cidades mouras, 1986 (poesia);
Remol das travesas, 1989 (poemari);
Coa forza da palabra, 1992 (antologia potica);
Estacin martima, 1996 (relats);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276908" title="Ormazd II" nonfiltered="3379" processed="3358" dbindex="108489">
Ormazd II fou rei sassnida de Prsia del 303 al 309. Era fill de Narss de Prsia i portava el ttol de Rei de l'Iran i el No Iran (Eran i Aneran)

El seu regnat es molt poc conegut; tingu fama de savi, suau i benvolent; segons Abu Rayhan Biruni va reprendre la persecuci dels maniqueus. Va enviar tropes per exigir el tribut als ghassnides, que es van aliar a Roma. El rei ghassnida va morir abans de l'arribada de l'ajut rom, per el seus homes van sorprendre a Ormazd quan estava de cacera al desert i el van ferir mortalment, i es van acostar fins a Ctesifont en una expedici de saqueig. Es sospita que foren els magnats els que el van matar perqu volien eliminar als seus fills de la successi. A la seva mort es va produir una breu guerra civil.

Una crnica del segle XI diu que va fer la guerra contra els romans com a revenja per la derrota del seu pare; la crnica d'Arbela diu que va reunir un exrcit amb el que va entrar a territori rom i va saquejar diverses ciutats, per aquestes circumstancies no tenen corroboraci.

Va deixar vuit fills, dels quals el ms destacat fou Sapor II va regnar del 309 al 379. La seva filla Horzosdokt fou possiblement la muller del prncep armeni Vahan Mamikonian. El fill gran Adarnases, que es va proclamar rei, fou mort rpidament pels magnats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276909" title="Adarnases" nonfiltered="3380" processed="3359" dbindex="108490">
Adarnases fou rei sassnida de Prsia. A la mort del seu pare Ormazd II es va proclamar rei. Els magnats, oposats a la seva successi, es van revoltar i el van assassinar, acusant-lo de crueltat.

El segon fill fou cegat quedant impossibilitat de regnar, i el tercer, Ormazd, fou empresonat per es va escapar ms tard a l Imperi Rom. La successi va recaure en el no nat Sapor II, fill d una de les dones d Ormazd, una jueva.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276910" title="Y?kai" nonfiltered="3381" processed="3360" dbindex="108491">

Els Y kai ("aparicions", "esperits" o "dimonis") sn una classe de criatures en la mitologia japonesa que van des del malvat oni a l'entremaliat kitsune o la dona pllida Yuki-onna. Uns posseeixen una part d'animal i parts humanes (per exemple Kappa o el Tengu). Els Y kai sn generalment ms poderosos que els ssers humans, i donat aix, tendeixen a actuar amb arrogncia sobre els mortals. Els Y kai tamb tenen valors diferents als ssers humans, i quan aquest entre en conflicte poden entrar en una forta enemista. Ells sn generalment invulnerables a l'atac d'un hum, per poden ser derrotats per experts exterminadors de y kai (   , taijiya) o monjos budistes amb la benedicci de Buda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276912" title="PEN Clube de Galicia" nonfiltered="3382" processed="3361" dbindex="108492">
PEN Clube de Galicia s la secci gallega del PEN Club compost per escriptores en gallec al que s'accedeix per invitaci, fou adms en el 53 Congrs que es celebr a Maastrich el maig de 1989 i fou l'organitzador, amb suport de la Xunta de Galcia, del seu 60 Congrs celebrat a Santiago de Compostella del 6 al 12 de setembre de 1993. El PEN Clube de Galicia entrega els premis Rosala de Castro a autors en portugus, castell, catal i basc.

Presidents.
rsula Heinze;
Luis Gonzlez Tosar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276914" title="Callovosaure" nonfiltered="3383" processed="3362" dbindex="108493">

El callovosaure (Callovosaurus) s un gnere de dinosaures iguanodonts del Jurssic mitj d'Anglaterra. La dieta del callovosaure, com la d'altres iguanodonts, era vegetal. Visqu a la mateixa poca que el lexovisaure i el cetiosaure, o predadors com Eustreptospondylus i el megalosaure. Probablemet es movia en ramats per evitar l'atac dels predadors.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276915" title="Miguel-Anxo Fernn-Vello" nonfiltered="3384" processed="3363" dbindex="108494">
Miguel-Anxo Fernn-Vello (Cospeito, 1958) s un escriptor gallec.
Membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega i AGAL. Fund Edicins Espiral Maior (1991) i fou un dels fundadors de les revistes Cen augas e Aglia. Fou premiat en el VII Concurs Modesto R. Figueiredo amb Anti-memria dun dia.
Obra.
Auto inslito do autor, 1985 (teatre);
Livro das paisaxes vivas, 1985 (poemari);
Conversas en Compostea con Carballo Calero, 1986 (amb Pillado Mayor);
Entre gua e fogo (Cantos da terra posuda), 1987  (poemari);
Cuarteto para unha noite de verao, 1988 (teatre);
A nacin incesante. Conversas con Xos Manuel Beiras, 1989 (amb Pillado Mayor);
A casa dos afogados, 1989 (teatre);
Poemas da lenta nudez, 1994 (poemari);
As certezas do clima, 1996 (poemari);
Territorio de desaparicin, 2004 (poemari);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276917" title="Draconyx" nonfiltered="3385" processed="3364" dbindex="108495">

Draconyx s un dinosaure iguanodont del Jurssic superior de Portugal. L'espcie tipus s D. loureiroi, anomenat en honor de Joo de Loureiro, un monjo jesuita i pioner en la paleontologia portuguesa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276926" title="Simon Vouet" nonfiltered="3386" processed="3365" dbindex="108496">

Simon Vouet (Pars, 9 de gener de 1590 - Pars, 30 de juny de 1649) Fou un pintor francs d'estil barroc. 

Format al taller del seu pare Laurent Vouet, va demostrar molt aviat una gran facilitat per a la pintura, als catorze anys d'edat ja realitzava retrats a Anglaterra. L'any 1611 es va traslladar a Turquia on va romandre un any en el qual va executar el retrat de Mustaf I.

Es va traslladar a Itlia entre els anys 1615 i 1627, durant aquests anys va romandre a Vencia, Roma i Gnova i va estar protegit pels Doria i pel cardenal Barberini futur papa Urb VIII. 

A la seva primera poca italiana va estar molt influenciat per la pintura de Caravaggio, passant, sota el coneixement de l'obra de Guido Reni, a un barroquisme ms virolat.

Va realitzar obres religioses com el Naixement de la Verge per a l'esglsia de Sant Francesc a Ripa i la srie de la Vida de Sant Francesc (1629) per a Sant Lloren in Lucinia (Roma).    
  
A la seva tornada a Pars, va treballar per a la cort del rei Llus XIII, realitzant retrats i decoracions per els palaus de la capital francesa, principalment les seves obres van ser de temtica mitolgica i va influir molt a les noves generacions de pintors com Eustache Le Sueur, Nicolas Chaperon i Charles Le Brun.
Obres. 

Altres obres.
 1614-Magdalena. Palau del Quirinal. Roma.
 1620- L'Anunciaci. Galleria degli Uffizi. Florncia.
 1621-Retrat de Marcantonio Doria. Museu del Louvre. Pars.
 1620/25- Sant Jeroni i l'ngel. Collecci Samuel H. Kress. Estats Units.
 1627-Allegoria del Temps i la Bellesa. Museu del Prado. Madrid.
 1628/39- El bany de Venus. Cincinnati Art Museum. Cincinnati.Ohio.
 1633-Magdalena penedida. Museu de Picardie. Amiens;
 1633-Lot i les seves filles. Museu de Belles Arts. Estrasburg.
 1637-Diana. Royal Collection Hampton Court.
 1638-Les quatre virtuds cardinals. Palau de Versalles;
 1640-El Rapte d'Europa. Museu Thyssen Bornemisza. Madrid.
 1643- Retrat de Anna d'Austria. Museu Hermitage.Sant Petersburg.
 1645/46 Saturn venut per l'amor. Museu de Berry. Bourges.

Bibliografia.
Volum 7. Historia Universal del Arte. Barroco y Rococ. 1989 Barcelona, Editorial Planeta. ISBN 84-320-6687-7














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276927" title="Trinquet de Benissa" nonfiltered="3387" processed="3366" dbindex="108497">




El Trinquet de Benissa s el trinquet de capalera a Benissa.

Fou adquirit per l'Ajuntament l'any 1997, per resta sub iudice una causa per la permuta del local en canvi d'unes parcelles en primera lnea de costa .

s un trinquet cobert i amb illuminaci, llarg, de 59 metres, sense galeries laterals, per s al dau i al rest, on hi ha el marcador electrnic. La llotgeta de baix s fondo i amb un mur baix, per amb la llotgeta de dalt una miqueta sota la galeria del dau.

En aquest trinquet es va criar com a pilotari Paco Cabanes Pastor, el Genovs I. No debades ell i l'actual trinqueter, Antonio Miralles (Canana), treballaven plegats i fou aquest qui el convenc de ser un pilotari professional. Tamb hi juga sovint Pedro l'esquerr.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Trinquet de Benissa, al web del Museu de Pilota;
 Youtube: lvaro i Genovs II al Trinquet de Benissa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276930" title="Trinquet del Pla de l'Arc" nonfiltered="3388" processed="3367" dbindex="108498">




El Trinquet del Pla de l'Arc s el trinquet de capalera a Llria.

L'actual, inaugurat l'any 1997 i de titularitat municipal, s el tercer trinquet en la histria de la vila.

Els pilotaris el consideren un trinquet difcil de jugar, tant per les seues mesures, de 58 metres de llarg per 5,5 d'ample (terreny de joc), com per tenir un terra rpid i unes parets mentideres (rugoses i de rebot irregular).

A ms, el sostre, triangular, est protegit per una xarxa baixa que pot afectar la trajectria de les pilotes massa bombejades. Aix s compensat per tenir una llotgeta de baix fcil d'enviar-hi la pilota, car s gran, el seu mur s molt baix, i la llotgeta de dalt est molt alta.

Compta amb illuminaci i marcador electrnic, i galeries al dau, al rest i sobre la paret de l'escala. Amb capacitat per a 1.100 espectadors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276933" title="Marc Emili Escaure" nonfiltered="3389" processed="3368" dbindex="108499">

Onomstica:
Marc Emili Escaure (cnsol), cnsol el 115 aC i el 107 aC ;
Marc Emili Escaure (governador), governador de Sria i Sardenya;
Marc Emili Escaure (pompei), militar rom;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276935" title="Legislaci sobre l'homosexualitat en el mn" nonfiltered="3390" processed="3369" dbindex="108500">
La legislaci sobre l'homosexualitat, encabint dins el terme homosexual tamb els bisexuals, transexuals o transvestits, varien d'acord amb la cultura de cada pas. A l'actualitat existeix una enorme varietat a la legislaci sobre l'homosexualitat en el mn; tanmateix aquestes diferncies han estat presents al llarg de la histria de les civilitzacions humanes.  

 Histria .

Les dades arqueolgiques ms antigues on es pot interpretar connotacions homoertiques apunten cap el 12.000 aC. Civilitzacions antigues de la ndia, Egipte, Grcia o Amrica ens han deixat restes de perides on l'homosexualitat es retratava a la cermica, l'escultura, la pintura... S'entn que en diversos perodes de la histria l'homosexualitat va ser admesa en algunes civilitzacions. El primer codi penal que punia l'homosexualitat va ser editat a l'Imperi de Gengis Khan, i prohibia la sodomia amb la pena de mort. A Occident les primeres promulgacions de lleis que punien la sodomia daten de1533 a travs de la publicaci pel Rei Enric VIII d'Anglaterra del codi "Buggery Act" o a travs dels canvis en el Codi Penal de Portugal, tamb el 1533, per influncia de la Inquisici. Lleis que prohibien la sodomia, sobretot a les relacions homosexuals, s'aniran promulgant a molts pasos occidentals. Si tenim en compte que tant Anglaterra, Portugal com Castella eren grans potncies colonials en aquella poca, les lleis que prohibien les relacions homosexuals tamb es varen imposar a les seves colnies.. En aquest mateix sentit a Alemanya s'edita el Pargraf 175 el 1871; aquest pargraf, tot i les temptatives de treure'l del codi penal el 1907 i 1929, va ser emprat pel nazisme per a castigar tamb els homosexuals. Desprs de la caiguda del rgim de Hitler els homosexuals condemnats varen deixar els camps de concentraci per varen haver de complir les penes previstes pel Pargraf 175. 

Poc a poc els moviments gais varen comenar a desemmascarar els pressuposts erronis sobre la seva vida, els seus sentiments i les seves accions. Una de les protestes pioneres pels drets dels homosexuals es va celebrar a Nova York el 1976. El 15 de desembre de 1973 lAmerican Psychiatric Association ja havia retirat l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. L'exclusi de l'homosexualitat com a dolena mental fou revisada per l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) el dia 17 de maig de 1990 i ratificada el 1992.

El canvi de considerar l'homosexualitat com una dolena mental a considerar-la un comportament sexual possible entre ssers humans va ser fundamental per a que diversos pasos poguessin canviar les lleis que castigaven l'homosexualitat, garantint en qualcuns casos els mateixos drets oferits als heterosexuals. 

Principals drets reivindicats.
Els drets reivindicats varien d'un pas a l'altre i fins i tot entre segments de les comunitats GLBT. Als pasos que preveuen la pena de mort per a les relacions homosexuals s normal que els defensors dels drets GLBT hi demanin una revisi de la rigidesa de les penes aplicables. De la mateixa manera, gais de qualcuns pasos poden ser ms propensos a defensar drets civils com el dret al matrimoni o a l'herncia de bns, mentre que els transvestits poden ser ms propensos a defensar drets com tractaments quirrgics i hormonals, i els transexuals solen defensar els drets a cirurgies a canvi de sexe o la modificaci de nom i sexe als registres civils. Simplificant aquestes reivindicacions podem resumir:  
 El dret a la vida, independentment de l'orientaci sexual, la identitat de gnere, la identitat sexual... ;
 El dret a la integritat social, refusant totes les formes de prejudicis entre homes, dones, gais, lesbianes, transvestits, transexuals, etc.
 Els drets civils, incls el dret al matrimoni civil i a la parella de fet entre persones del mateix sexe, incloent els drets de pensi, herncia, adopci... garantits a les unions heterosexuals. ;
 El dret de tractament mdic, amb qu transvestits i transexuals cerquen ser atesos pels organismes de salut pblics per a realitzar els canvis hormonals i/o quirrgics que condicionin les seves identitats. ;
 El dret a revisar el nom i el sexe en els registres civils per als transexuals. ;

Visi general per continents.


Homosexualitat legal




Homosexualitat illegal



]]

Nota:La categoritzaci per colors en els esquemes de ms avall noms s'ha de prendre com una guia rpida, de cap manera com a fruit d'un estudi rigors. Els criteris emprats sn els segents:
Vermell intens: Pasos que castiguen l'homosexualitat amb la pena de mort o la cadena perptua.
Vermell clar: Pasos que castiguen l'homosexualitat amb penes que no sn ni la pena de mort ni la cadena perptua.
Verd clar: Pasos que compleixen almanco una de les tres dades analitzades considerades positives cap al collectiu LGBT (aprovaci d'algun tipus d'uni homosexual, adopci o lleis contra l'homofbia).
Blau cel: Pasos que compleixen almanco dues de les tres dades analitzades considerades positives cap al collectiu LGBT (aprovaci d'algun tipus d'uni homosexual, adopci o lleis contra l'homofbia).
Blau cel intens: Pasos que equiparen les unions homosexuals amb les heterosexuals, a ms de tenir lleis contra l'homofbia.
 amb cal tenir present que hi ha pasos on tot i no haver-hi una legislaci punitiva o contrria als homosexuals aquests sn vctimes d'una persecuci consentida pel poder; de la mateixa manera hi ha pasos on es conserva una legislaci contra el collectiu LGBT que tanmateix no s'aplica.

Menci especial mereixen els pasos federals, on potser hi ha disparitat de criteris depenent de l'estat (per exemple els EUA, Austrlia, l'Argentina, el Brasil o Mxic). En aquest cas s'ha optat per reflectir el criteri general.

frica.


Amrica del Nord i Amrica Central.


Amrica del Sud.


sia.


Europa.
Nota: el membres de la Uni Europea no noms exigeix als seus membres no tenir lleis contra l'homosexualitat, sin que pel Tractat d'Amsterdam els exigeix una legislaci en contra de la discriminaci a aquest collectiu. 


Oceania.


Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276937" title="TV3i" nonfiltered="3391" processed="3370" dbindex="108501">

El TV3i s el portal interactiu de Televisi de Catalunya i es va estrenar el novembre del 2005, juntament amb l inici de les emissions del canal 300 a la TDT. 

 Descripci .
El portal cont notcies, programaci, informaci de programes, enquestes, jocs, etc. Tota aquesta informaci es pot consultar a travs del televisor, prement el bot vermell del comandament a distncia mentre es veu qualsevol dels canals de TVC.
Quan l espectador accedeix al TV3i la imatge es redueix, de manera que pot consultar la informaci i participar en els serveis sense deixar de veure la televisi. 

Per sortir dels serveis interactius i continuar veient l emissi del canal a pantalla completa cal prmer de nou el bot vermell (seguint l estndard europeu d interactivitat). Tamb es pot canviar de canal dins el mltiplex de TVC (TV3, 33 o K3, 3/24 o 300) sense abandonar els serveis interactius. 

Televisi de Catalunya va ser pionera en l impuls de la TDT a Catalunya. Des del maig del 2002, tots els canals de Televisi de Catalunya ja s emeten oficialment a travs de la TDT, tot i que aleshores al mercat no hi havia receptors disponibles per poder rebre aquestes emissions.

L any 2002 es van posar en funcionament les primeres aplicacions interactives, i al setembre del 2003 es van activar diverses aplicacions interactives englobades dins d un projecte pilot que permetia a l espectador participar activament en determinats programes.

 MHP . 
Per accedir als serveis interactius de la televisi digital terrestre, cal disposar d un receptor amb l estndard Multimedia Home Platform (MHP).

Per comprovar que portin aquest estndard es poden consultar les caracterstiques del receptor que proporciona el fabricant.
En alguns casos, el fabricant identifica aquest aparells, de forma visible, amb el logotip distintiu d MHP.

 Aplicacions interactives .


Existeixen dos tipus d aplicacions interactives: aquelles permanents, que l espectador t sempre disponibles, i les que van sincronitzades amb l emissi de les cadenes, que solen estar actives mentre dura un programa determinat.

Actualment, el portal del TV3i disposa de manera permanent d un espai amb la programaci de tots els canals, recomanacions del dia i les sinopsis dels programes de ms audincia. Tamb hi ha informaci del temps i el trnsit, aix com una secci dedicada a les actualitats de TVC i una altra als personatges del Club Super3. Els titulars del 3/24 s l'ltim servei permanent estrenat al TV3i. Es tracta d una aplicaci que es pot obrir des de qualsevol canal de TVC i que permet llegir les darreres notcies a peu de pantalla, i ampliar-les si l espectador ho vol.

El desembre del 2005 es va posar en funcionament la primera aplicaci sincronitzada a l estat espanyol: les estadstiques de futbol del TV3i. Aquest servei est sincronitzat amb l emissi del partit dels dissabtes a TV3 i permet consultar dades com la possessi de pilota, les alineacions amb les estadstiques individuals de cada jugador (faltes comeses, faltes rebudes, passades bones, etc.) i informaci general de l'evoluci del matx, com els crners i xuts a porta.

Des d aleshores, s han creat serveis sincronitzats amb els principals programes de la graella: hi ha una aplicaci per llegir els SMS enviats al programa "Els matins", una altra per a les retransmissions de Frmula 1 que ofereix informaci de la cursa, un joc mentre s emet el Club Super3 i informaci al minut dels partits del Bara, de l Espanyol i dels principals esdeveniments poltics. I tamb hi ha informaci complementria en alguns programes com "Cuines", "Silenci?", "El club", "Polnia", etc.

 Enllaos externs .

Emissions digitals de TVC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276940" title="Brian Boitano" nonfiltered="3392" processed="3371" dbindex="108502">

 



Brian Anthony Boitano (nascut el 22 d'octubre de 1963 a Mountain View, California) s un patinador artstic sobre gel italoameric de Sunnyvale (California). s 4 cops campi consecutiu del campionat nacional de patinatge artstic d'Estats Units (1985-1988), dos cops al Campionat Mundial (1986, 1988) i tamb fou medallista d'or als Jocs Olmpics de Calgary 1988, a la categoria de patinatge artstic mascul. Es va convertir en patinador professional la temporada 1988.

 Carrera .
Boitano fou el primer nord-americ a aconseguir realitzar un Triple Axel, que consisteix en qu el patinador patina cap endavant, salta amb la cama esquerra, dona tres voltes i mitja, caient amb la cama dreta. El 1987, ell va introduir el seu salt especial, el Triple Tano Lutz, que consisteix en qu mentre s'est desenvolupant el segon salt triple ms difcil, aixeca el seu bra esquerra sobre el seu cap.

 Fites .

Amateur.




Professional.
Sis cops Campi Mundial Professional desprs de convertir-se en professional el 1988

Mrits.
El 1996, Boitano fou inclut al Sal de la Fama Mundial de Patinadors Artstics sobre gel.
El 1996, Boitano fou inclut al Sal de la Fama Estadounidenc de Patinadors Artstics sobre gel.

 Referncies Culturals .
Una caricatura de Boitano com a superheroi apareix com a personatge recurrent a la srie animada South Park. A la pellicula "South Park: Ms gran, ms llarga i sense talls" (1999) apareix un nmero musical anomenat  Que faria Brian Boitano?"
Aquest nmero musical s una adaptaci caricaturesca de la can "What Would Brian Boitano Do" del grup americ DVDA

El 2006, Boitano s mencionat en una escena de la serie  Rescue Me  del canal FX.

 Enllaos externs .
Brian Boitano's U.S. Olympic Team Bio;
Brian Boitano Fan Club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276943" title="Centre Arqueolgic de l'Almoina" nonfiltered="3393" processed="3372" dbindex="108503">

Dades del museu
Telf. 96.208.41.73 ;
C/ Farina, s/n;
Valncia (barri de la Seu;Ciutat Vella)
Horari: De dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00.
Diumenges, de 10.00 a 15.00.
Dilluns, tancat. 
Entrada Gratuta.
Visites guiades cada 30 minuts. 



El Centre Arqueolgic de l'Almoina de la ciutat de Valncia alberga troballes que van des del segle II aC fins al segle XIV, sobre una superfcie de 2500 m2, excavada entre 1985 i 2005. 

Les runes de l'Almoina van quedar a l'aire arran de l'enderroc a mitjan segle XX d'unes cases en el solar on es troben amb el fi d'eixamplar la contigua Baslica de la Mare de Du dels Desemparats. Aquesta obra d'ampliaci de la baslica es va anar ajornant i finalment, davant el gran valor arqueolgic de les runes, es va decidir mostrar-les al pblic. El nom de l'Almoina respon a l'edifici que hi havia en l'actual solar del Centre Arqueolgic, una instituci de socors per als pobres fundada durant el segle XIV i l'edifici de la qual fou enderrocat cap al 1910.

L'estructura arquitectnica de vidre que cobreix el conjunt arqueolgic permet al passejant per la ciutat tindre un contacte visual directe amb les runes que s'incorporen d'aquesta manera al paisatge urb. Aquesta finestra tamb permet percebre des de certs punts de l'interior del conjunt arqueolgic els espais exteriors afavorint el dileg entre les restes arqueolgiques i el seu entorn immediat. 

Aquest projecte ha tingut sempre present que ens trobem en un espai patrimonial on els vestigis del passat sn els verdaders protagonistes. La incorporaci de les noves tecnologies est al servici del discurs expositiu i de la interpretaci histrica, no a l inrevs. Amb tot aix, s'ha prets fer de l'Almoina i, per extensi, de les ciutats histriques subjacents un testimoni del que va ser en vida. 

La visita al Centre Arqueolgic l'Almoina s un passeig per dos mil anys d'histria de Valncia. En aquest mateix lloc, els romans van fundar Valentia l'any 138 aC i ac hi van situar el punt a partir del qual van traar la futura ciutat. 

El subsl arqueolgic reunix un conjunt d'edificis monumentals que formen un complet compendi de la histria i evoluci urbana de Valncia des dels seus orgens fins als nostres dies. Un apassionant viatge per la primera ciutat romana, per la Valentia imperial, per la seu episcopal visigoda o per l'Alcsser islmic. Totes aquestes ciutats tenen un punt en com: van situar el seu centre poltic, religis i cvic en aquest lloc. 



 Valentia, la primera ciutat romana .

Valncia fou fundada l'any 138 aC. El lloc triat fou una xicoteta illa fluvial prxima al mar, i travessada per la via Heraclea (desprs d August, pass a anomenar-se Via Augusta). Els primers pobladors van ser antics soldats procedents del centre i sud de la pennsula itlica.

Els principals edificis apareguts en l'Almoina s'articulen a partir dels dos carrers principals. Un sitja o graner i unes termes, construdes a finals del segle II ac, i que constitueixen una xicoteta joia arquitectnica ja que s un dels escassos exemples que es coneixen en tot el mn rom de data tan antiga, sn els edificis ms representatius d'aquest primer perode. 

L'any 75 aC aquesta primera Valentia fou arrasada per Pompeu en el transcurs de les Guerres Civils. 

 Valentia, una ciutat de l'imperi .

La Valentia imperial era una urbs monumental sent qualificada pel gegraf Pomponi com "notissima urbs" o ciutat important. 

En l'Almoina podem veure els dos carrers principals, el decumanus mxim (est-oest) i el cardo mxim o Via Augusta (nord-sud), el nimfeu o font monumental, el prtic del frum o plaa pblica al voltant de la qual se situaven els edificis de la cria, on es reunia el senat de la ciutat, o la baslica, on es realitzaven transaccions comercials i funcions judicials. 

 Valentia, la primera ciutat cristiana .

En el segle VI el bisbe de Valentia, Justini, va emprendre un important programa urbanstic, part del qual podem contemplar en l'Almoina. Va construir la catedral i el baptisteri, tamb un mausoleu cruciforme que podem visitar en l'anomenada Cripta de Sant Vicent, molt prop de l'Almoina. 

A finals del segle VI sobre el mateix lloc on es diu que Sant Vicent Mrtir va patir martiri l'any 304 es va alar una xicoteta esglsia en memria del sant. En l'Almoina podem visitar l'absis d aquesta esglsia i les tombes monumentals que es van alar al seu voltant. 

 Balansiya, ciutat islmica .

Conquistada pels musulmans en el segle VIII, Balansiya va arribar a ser en el segle XI una gran ciutat. Sobre aquest mateix espai es van edificar part de les dependncies de l'alcsser, seu del govern. Hom pot visitar les restes d'un safareig i un pati pertanyents a un dels monumentals palaus que allotjava l'alcsser. 

 Valncia, novament cristiana .

En 1238 Jaume I va conquistar la ciutat repartint les cases entre els nous pobladors. En aquest mateix espai, a principis del segle XIV, es va construir l'edifici de l'Almoina per iniciativa del bisbe Ramon Despont. L'Almoina era una instituci benfica que s'ocupava del suport dels pobres. 

Vegeu tamb.


Histria de Valncia;

 Referncies .
Ajuntament de Valncia







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276944" title="El Pla de la Font" nonfiltered="3394" processed="3373" dbindex="108504">
El Pla de la Font s una entitat municipal descentralitzada integrada dins del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, a la comarca del Segri. Compta amb cases unifamiliars i una plaa que s el centre de la petita vila.

El municipi disposa de mltiple espai natural, molt agradable pels esportistes i per descansar. Les festes majors sn per l'1 de maig i pel 25 d'octubre aproximadament ja que s'adapten al cap de setmana. 

Enllaos externs.
 Frum del Pla de la Font;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276945" title="Antihipertensiu" nonfiltered="3395" processed="3374" dbindex="108505">

Un hipotensor o antihipertensiu s el nom genric dels agents que provoquen una disminuci de la pressi arterial. Sn emprats en els processos amb pressi arterial alta i sn tamb anomenats medicaments antihipertensius. 
Algunes plantes medicinals com es el cas de Rauvlfia (Rauwolfia serpentina) tenen principis actius com la reserpina que actuen com a hipotensors.

Hi ha moltes classes d'antihipertensius amb els que s'aconsegueix, de diferent manera, disminuir la pressi arterial. Pertanyen a diferents grups teraputics; els ms emprats en medicina sn els blocadors a i b-adrenrgics, els vasodilatadors, els dirtics, les substncies que interfereixen el sistema renina-angiotensina i els inhibidors enzimtics.

 Plantes amb activitat antihipertensiva .
 All;
 Olivera;
 Petasita;
 Viscum album;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276946" title="Opssum" nonfiltered="3396" processed="3375" dbindex="108506">
Els opssums no s'han de confondre amb els pssums.;

Els opssums (Didelphimorphia) -tamb coneguts com a sarigues- sn un ordre de marsupials de l'hemisferi oest. Probablement divergiren dels marsupials basals d'Amrica del Sud al Cretaci superior o Dani. Tenen un grup germ, Paucituberculata (opssums musaranya). L'opssum de Virgnia fou el primer animal en ser anomenat "opssum".

La seva dieta flexible, biologia no especialitzada i estratgia reproductiva fan de l'opssum un colonitzador amb xit. Originalment nadiu de l'est dels Estats Units, l'opssum de Virgnia fou introdut expressament a l'oest durant la Gran depressi, probablement com una font d'aliment. La seva difusi s'ha anat estenent fermament vers el nord, grcies en part a fonts d'aigua ms abundants construdes pels homes, ms refugis degut a la seva entrada en zones urbanes, i uns hiverns ms benvols. Actualment la seva difusi arriba a Ontario (Canad) i se l'ha vist al nord de Toronto.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276954" title="William Nylander" nonfiltered="3397" processed="3376" dbindex="108507">
William Nylander, o  Wilhelm Nylander, (Uleborg, 3 de gener del 1822   Pars, 29 de mar del 1899) fou un botnic i entomleg finlands.

 Biografia .
Nasqu a Oulu (aleshores posessi russa amb el nom d'Uleborg). Estudi a Helsinki i s'hi doctor en medicina i cirurgia al 1847, per no exerc la prctica mdica. De primer estigu interessat en els insectes,  especialment les formigues -hom el considera el fundador de la mirmecologia o estudi de les formigues -, per al 1850 concentr els seus esforos en el camp de la botnica. Grcies a una beca, durant els anys 1852 i 1858 visit diversos pasos, com Algria, Frana i Anglaterra, pas on feu coneixena amb William Jackson Hoocker. Amb aquest estudi els lquens en el jardins botnics de Kew. Fou nomenat el 1858 per a la nounada ctedra de botnica a la universitat d'Hlsinki. En present la renncia el 1863, quan s'install definitivament a Pars per a dedicar-se a l'estudi i treballar ocasionalment al Musum national d'histoire naturelle. Per la tasca que desenvolup, se'l considera un dels principals investigadors en el camp dels lquens de la segona meitat del segle XIX; en descrigu ms de 5.000 en ms de 300 publicacions. Malgrat un carcter un pl difcil, mantingu correspondncia amb gran nombre de corresponsals d'arreu del mn i en vida fou considerat la mxima autoritat en el seu camp .

Nylander fou un pioner per usar el 1866 reactius qumics per a establir la taxonomia dels lquens, emprant tintures de iode i d'hipoclorit , i per mostrar el lligam existent entre la polluci atmosfrica i el seu efecte en el creixement de lquens . La seva collecci de lquens, amb ms de 50.000 exemplars, es conserva al "Museu Fins d'Histria Natural" de la universitat de Helsinki  i s usada encara ara. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura  Nyl.

 Bibliografia .
 Recopilacions d'obres de Nylander .
 William Nylander's Collected Lichenological Papers. Edited and prefaced by Teuvo Ahti Berlin & Stuttgart: J. Cramer, 1967-1990, 6 vol.

 Monografies de Nylander .
(selecci)
 Collectanea lichenologica in Gallia meridionali et Pyrenaeis Holmiae: Johannes Beckman, 1853;
 Monographia calicieorum: specimen Academicum : Frenckellian, ;
 numration gnrale des lichens, avec l'indication sommaire de leur distribution gographique Cherbourg: Bedelfontaine et Syffert, 1858;
 Expositio synoptica pyrenocarpeorum Andecavis: Cosnier et Lachse, 1858;
 Analyses mycologicae Helsingfors: Finska Litteratur sllskapets Tryckeri, 1859;
  Bidrag till Finlands bryologi Helsingfors: J. C. Frenckell, 1859;
 W.Nylander, Anders Thiodolf Saelan Herbarium musei fennici: frteckning fver finska musei vxtsamling: utgifven af sllskapet pro fauna et flora fennica Helsingfors: Finska litteratur-sllskapets, 1859;
 Prodromus expositionis lichenum Novae Caledoniae Paris: impr. de L. Martinet, 1860;
 Diatomaceis Fenniae fossilibus additamentum Helsingfors: finska Litteratursllskapets tryckeri, 1861;
 Lichenes scandinaviae Helsingfors: J. Simelii, 1861;
 Conspectus synopticus sticteorum Caen: F. Le Blanc-Hardel, 1868;
 Note sur les lichens de Port-Natal Caen: impr. de F. Le Blanc-Hardel, 1868;
 numration des lichens rcolts par M. Husnot aux Antilles franaises Caen: impr. de Le Blanc-Hardel, 1869;
 Lichenes angolenses welwitschiani Caen: impr. de Le Blanc-Hardel, 1869;
 Recognitio monographica ramalinarum Caen: impr. de P. Le Blanc-Hardel, 1870;
 Observata lichenologica in Pyrenaeis orientalibus Caen: impr. de F. Le Blanc-Hardel, 1873;
 Lichenes insularum Andaman Caen: impr. de F. Le Blanc-Hardel, 1874;
 Addenda nova ad lichenographiam Europam  exposuit in Flora Ratisbonensi W. Nylander Paris: Lechevalier, 1886-1888;
 Enumeratio lichenum Freti Behringii Caen: , 1887;
 Lichenes Fuegiae et Patagoniae Paris: impr. de A. Hloin et E. Charles, 1888;
 Lichenes Novae Zelandiae Parisiis: e typis P. Schmidt, 1888;
 Lichenes insularum guineensium (San Thom, do Principe, das Cabras) Parisiis: e typis P. Schmidt, 1889;
 Lichenes Japoniae Parisiis: e typis P. Schmidt, 1890;
 Lichenes Pyrenaeorum orientatalium observatis novis (Amlie-les-Bains, Fora-Ral, Costabonne, La Massane, Collioure) Parisiis: e typis P. Schmidt, 1891;
 Sertum lichenaeae tropicae e Labuan et Singapore Parisiis: e typis P. Schmidt, 1891;
 numration des lichens de l'le Annobon Paris: impr. de P. Schmidt, 1896;
 Les Lichens des environs de Paris Paris : impr. de P. Schmidt, 1896;
 Supplment aux Lichens des environs de Paris Paris: impr. de P. Schmidt, 1897;

 Estudis sobre Nylander .
 Orvo Vitikainen William Nylander (1822 1899) and Lichen Chemotaxonomy, article a The Bryologist 104-2 (2001), p. 263-267;

 Enllaos .

 Resum biogrfic ;
 Resum biogrfic d'Orvo Vitikainen ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276955" title="El Cant de l'Usap" nonfiltered="3398" processed="3377" dbindex="108508">

El Cant de L'USAP s el nou himne del club de rugbi de L'USAP Perpiny. Aquest can ha estat creada en el transcurs de la temporada 2007-2008. Hi ha tamb, d'altres himnes no oficials com L'Estaca de Lluis Llach.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276959" title="Stade Toulousain" nonfiltered="3399" processed="3378" dbindex="108509">


L'Stade toulousain (Estadi tolosenc en occit) s un club omnisports francs basat a Tolosa de Llenguadoc del qual la secci principal s la de rugbi a 15 que participa en el Campionat de Frana de rugbi a 15. Aquest article no concerneix ms que aquesta secci de rugbi a 15.

Histria.
La secci de rugbi va ser fundada a finals del segle XIX per un grup d'estudiants anarco-sindicalistes dins del club omnisports de l'Stade olympien des tudiants toulousains (SOET). De la corrent anarquista comunista, en va heretar els colors (vermell i negre) que sn tamb el dels capitols de Tolosa i del nom del primer estadi: la vierge rouge. Amb aquest 1er nom (SOET), el club va disputar la final del campionat de Frana de 1903. Finalment Les tudiants es van fusionar amb els rugbistes de l'escola de veterinria de Tolosa, formant l' Stade toulousain (1907).
El 31 de mar de 1912, a l'Stade des Ponts-Jumeaux de Tolosa, l'Stade toulousain va vncer el Rcing club de France, amb un resultat de 8-6. D'aquesta manera es va fer amb el seu primer ttol de campi de Frana. Grcies a l'haver acabat aquella temporada imbatut, se li va donar el sobrenom de Vierge Rouge. Tanmateix, desprs d'aquell any, van fer falta 10 temporades per tornar a veure com l'Stade toulousain s'enduia un nou ttol.

Durant els anys 20 el rugbi es va convertir en l'esport rei a Frana. Aquesta dcada va veure l'Stade toulousain guanyador de cinc ttols de campi de Frana (1922, 1923, 1924, 1926 i 1927). Desprs d'aquesta primera poca gloriosa, els de Tolosa van haver d'esperar fins l'any 1947 per tornar a guanyar un campionat de Frana. 

Els anys 80 el club va esdevenir el referent del campionat de rugbi francs. Les dues darreres dcades del segle XX, l'Stade toulousain va ser un dels millors clubs d'Europa. Des del 1985, ha guanyat el Bouclier de Brennus nou cops, quatre de les quals de manera consecutiva (de 1994 a 1997). Tamb va ser el primer club en guanyar la Copa d'Europa de rugbi l'any 1996.

 
Actualment, l'Stade toulousain posseeix dos altres rcords: el de nombre de ttols de Campi de Frana (16, davant l'Stade franais amb 13 i l'AS Bziers amb 11) i el de nombre de copes d'Europa (3). L'equip de Tolosa s tamb l'nic equip europeu en haver participat en totes les edicions de la Heineken Cup des de la seva creaci. s tamb el que a disputat el major nombre de partits en aquesta competici (72 en data de la final del 2005) i el que a marcat el major nombre de punts, aix com tamb el major nombre d'assajos. El 1998, l'equip va inscriure el rcord d'assajos en un sol partit (setze), el major nombre de punts (108), aix com tamb el marge ms ampli de punts (amb una diferncia de 92), tot plegat contra el Ebbw Vale. Avui en dia el club compta amb ms de 90 internacionals seleccionats al llarg de la seva histria.

L'Stade toulousain disposa d'importants mitjans i est constitut per set seccions esportives diferents, de les quals el rugbi i el tennis en sn les principals. s propietari tamb del seu estadi, l'estadi Ernest-Wallon, anomenat popularment Stade des Sept Deniers, nom del barri on s'allotja. L'Ernest-Wallon va ser construt la temporada 1978-79 i ha estat recentment renovat. Disposa d'una capacitat per a 19.500 espectadors. Tot i aix, tot i ser un dels estadis de rugbi ms grans de Frana, l'estadi Ernest-Wallon s massa petit. Pels grans esdeveniments l'Stade toulousain es trasllada al camp del Toulouse Football Club, jugant d'aquesta manera a l'Stadium, d'una capacitat que dobla la de l'Ernest-Wallon (38.000 espectadors aproximadament). L'Stade rep una mitjana de 19.050 espectadors per partit, t 9.578 abonats (dades de la temporada 2006/2007) i 250 empreses collaboradores.

Jugadors destacats.
Hi ha hagut molts jugadors de renom que han dut la samarreta de l'Stade toulousain: Jean-Claude Skrla, Jean-Pierre Rives, Walter Spanghero, Denis Charvet, Christophe Deylaud, Emile Ntamack, Didier Codorniou, Thomas Castaignde, Christian Califano, Yanick Jauzion i l'actual capit de la selecci nacional de rugbi de Frana Fabien Pelous.

 Palmars.

 Primer equip, titols nationals i europeus . 
 Copa d'Europa de rugbi a 15 ;
 Campi: 1996, 2003 i 2005;
 Finalista: 2004 i 2008;
 Campionat de Frana de rugbi a 15 ;
 Campi: 1912, 1922, 1923, 1924, 1926, 1927, 1947, 1985, 1986, 1989, 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2001 i 2008 (17);
 Finalista: : 1903 (SOE Toulousains), 1909, 1921, 1969, 1980, 1991, 2003 i 2006;
 Challenge Yves du Manoir ;
 Campi: 1934, 1988, 1993, 1995 i 1998;
 Finalista: 1971, 1984;
 Copa de Frana de rugbi a 15 ;
 Campi: 1946, 1947 i 1984;
 Finalista: 1949 i 1985;
 Coupe de l'Esprance ;
 Campi: 1916 i 1940;
 Finalista: 1917;
 Trofeu dels Campions;
 Campi: 2001;

Les finals de l'Stade Toulousain.

Campionat de Frana.



Copa d'Europa.



Presidents.

 Ernest Wallon:  1907 - 1912;
 Charles Audry:  1912 - 1930;
 Andr Haon:  1930 - 1935;
 Albert Ginesty:  1935 - 1938;
 Louis Thomas:  1938- 1942;
 Pierre Pons:  1942 - 1944;
 Louis Puech:  1944 -1951;
 Philippe Struxiano: 1951-1954;
 Henri Cazaux: 1954 - 1957 ;
 Andr Brouat: 1964 - 1966;
 Henri Fours: 1966 - 1973;
 Henri Cazaux: 1974 - 1980;
 Jean Fabre: 1980 - 1989 ;
 Jean-Ren Bouscatel: 1992 -;

Enllaos externs.
 Web oficial de l'Stade-Toulousain;
 Web de l'Association Stade-Toulousain Rugby;

Clubs de seguidors.
 Club des Supporters du Stade Toulousain dit "Le Huit";
 Gnration Rouge et Noire : les Supporters du Stade Toulousain au Nord de la Loire;
 Le forum de Gnration Rouge et Noire;
 L'amicale des supporters;
 Le Rouge et le Noir;
 Le 16 Homme;
 Le Tolosa XV;
 Les Capitouls;
http://www.supporters-du-stade-toulousain.com

Bibliografia.
 Le Stade toulousain - De la vierge rouge aux anges blonds, de Pierre Capdeville i Roger Surjus, ed. Cpadus, 1983;
 Cent ans de rugby  Toulouse - Stade toulousain. Section Rugby, ed. Grasset, 1991;
 Ombres noires et soleils rouges: histoire du rugby au Stade toulousain, de Lucien Remplon, ed. Gazette, 1998;
 Stade toulousain - L'Acadmie du rugby, de Jean-Paul Cazeneuve i Jrme Leclerc, ed. Universelles, 2006;
 Stade toulousain - Un club  la une, ed. L'quipe, 2006;
 Les Matres du rugby moderne 2, La Stade toulousain de 1985  2005, de Jean Claude Martinez, ed. Atlantica, 2006;
 "Stade toulousain, un sicle de rugby en rouge et noir", de Bruno Fabioux i Henri Rozs, ed. Midi Olympique, 2006 ;
 Lors des matchs  domicile, le club dite la revue Gnration Stade.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276960" title="Laura Pausini" nonfiltered="3400" processed="3379" dbindex="108510">
     

Nascuda el 16 de maig de 1974 en Faenza i criada en Solarolo. Va comenar a cantar en bars de piano locals amb el seu pare, quan tot just tenia vuit anys. En 1993, la seva carrera va comenar quan va guanyar el Festival de la Can de San Rem amb una de les seves ms conegudes canons, "La Solitudine" (La Solitud, en espanyol). En 1994, va llanar el seu primer lbum en espanyol, Laura Pausini, una compilaci de versions en espanyol de canons seleccionades de les seves dues primers CDs en itali, Laura Pausini i Laura, el que li va obrir un buit en els pasos hisp, lbum amb el qual va assolir vendre ms d'un mili de discos a Espanya. En 1996 es va publicar el seu segon lbum en espanyol, Les coses que vius, que si b no va assolir igualar les vendes del seu predecessor (va arribar al #3 a Espanya i va vendre unes 350.000 cpies), va llanar singles que van arribar a copar les principals llestes de vendes i popularitat entre finals de 1996 i mitjans de 1997, entre ells Inoblidable, Les coses que vius, Dues enamorats o Escolta al teu cor. Dos anys ms tard, a la fi de 1998, va veure la llum La meva resposta, on la figura d'artista ms madura i la veu ms elaborada de Laura eren els principals protagonistes d'un disc que va vendre unes 200.000 cpies a Espanya i va arribar al #8 en la seva sengunda setmana de publicaci. La popularitat d'aquest disc no va arribar les cotes dels anteriors de la cantant italiana, encara que els singles Emergncia d'amor i En absncia de tu es van colar entre les rdios i les vendes. Maduresa professional Desprs del disc de grans xits de 2001, amb l'xit del single Tornar al costat de tu, ja en 2002, va intentar triomfar en el mercat nord-americ amb l'lbum en angls From the Inside, per l'lbum no va tenir l'acceptaci esperada. Pausini ha venut ms de 26 milions de cpies i ha aconseguit 160 discos de plat i un disc de diamant. Entre els seus reconocientos es troben dos World Music Awards en 1994 i en 2003, un I.F.P.I. Platinum Europe Awards. En el 2005 va guanyar el premio Grammy Llat en la categoria Album Pop Llat Femen amb el seu lbum "Escolta". El 8 de febrer del 2006 va guanyar el Grammy Americ en la categoria "Best Latin Pop Album" amb el seu disc Escolta. Desprs, el 23 de febrer va triomfar en Premis Ho El nostre 2006, obtenint un premi en la categoria "Artista femenina de l'any" i el 27 d'abril suma un premi ms a la seva carrera, obtenint el premio Billboard Llat en la categoria "Temi Latin Pop Airplay de l'Any Femen" amb el seu tema Viu-me, can que va anar el tema principal de la telenovela mexicana "La Madrastra". Ja aquesta en les principals estacions de rdio el tan esperat single de Laura, la version de Jo Cant, cancion original de Riccardo Cocciante, i en una setmana el publico itali gauds de la version en el seu idioma d'aquest clasico de 1979. es coneix que aquest nou material inclou canons com "Estrella Bessona" de Ramazzotti, "No m'ho puc explicar" de Ferro, i altres com "La meva lliure cancion", "Com el sol inesperat", "Destino Paraiso", entre unes altres. El llanament aquesta previst per al 10 de novembre en italia i el 14 de novembre per a la resta del mn.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276961" title="GNU Debugger" nonfiltered="3401" processed="3380" dbindex="108511">
 

GDB o GNU Debugger s el depurador estndar per al sistema operatiu GNU.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276964" title="Ama-no-jaku" nonfiltered="3402" processed="3381" dbindex="108512">
L'Ama-no-jaku ("esperit div malvat") s una criatura similar a un dimoni japons. Generalment s representat com una especie de petit oni i s capa de provocar els disitjos ms foscos d'una persona i aix convence'l per cometre males accions.
s l'esperit de la contradicci i la perversitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276967" title="Oni" nonfiltered="3403" processed="3382" dbindex="108513">

Els  sn criatures del folklore japons, similars als dimonis o als ogres  occidentals. Sn personatges populars en: l'art, la literatura i el teatre japoneses.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276979" title="Grans Histries dels Dies de l'Antigor" nonfiltered="3404" processed="3383" dbindex="108514">
Les Grans Histries dels Dies de l'Antigor s el conjunt dels tres relats ms importants que J. R. R. Tolkien desenvolup al seu mn mitolgic (Arda). Comen a escriure durant la segona dcada del segle XX.

Les histries passen totes durant la Primera Edat del Sol o en els Dies de l'Antigor (d'aqu ve el nom) i estan estretament relacionats amb la histria dels Silmarils (que podeu trobar a El Silmarllion).

Trobem els segents relats:

 La histria d'en Beren i na Lthien (la histria d'amor entre l'elf Lthien i l'home Beren).
 La Caiguda de Gndolin (s'hi conten les aventures d'en Tuor fins que no arriba a Gndolin, la seva arribada i vida all fins la seva caiguda i posterior fugida de l'heroi i la seva famlia).
 La histria dels fills d'en Hurin (s'hi narra el malaurat dest d'en Turin i na Nenor, fills d'en Hurin), tamb anomenat Narn.

Aquestes histries les podem trobar en diversos reculls, tots ells editats desprs de la mort de Tolkien, pel seu fill Cristopher. Sn: El llibre dels contes perduts, Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana, El Silmarllion i Els fills d'en Hurin.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276980" title="Shinjitai" nonfiltered="3405" processed="3384" dbindex="108515">
Els Shinjitai (Shinjitai:    , en Ky jitai:    , "forma de nous carcters") sn els formes de kanji usats al Jap des de la promulgaci de la llista T y  kanji el 1946. Algunes de les noves formes que es troben en el Shinjitai tamb es poden trobar en el xins simplificat, per el Shinjitai no s un canvi extensiu en tots els kanji i noms s aplicable a un petit grup, a diferncia del xins simplificat.
El Shinjitai va ser creat per simplificar el complicat Ky jitai ("forma de vells carcters"), els kanji sense simplificar sn equivalents als carcters del xins tradicional, anomenats seiji (  , carcters correctes o adequats) van passar per un procs (molt similar al xins simplificat) reemplaant el tsuruki ( , part dreta del kanji) indicant la lectura on'yomi amb un altre carcter de la mateixa lectura on'yomi per amb menys traos, o reemplaat una secci complicada d'un carcter amb un smbol ms simple.

Va haver un grup d'altres simplificacions posteriorment, tot i que ja no va haver canvis des de la promulgaci de la llista J y  kanji el 1981.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276983" title="On'yomi" nonfiltered="3406" processed="3385" dbindex="108516">
El On'yomi (   ), lectura xinesa, s l'aproximaci japonesa de la pronunciaci dels carcters Kanji, alguns van ser inclosos de diferents parts de la Xina i en diferents moments, pel que mltiples on'yomi tenen diversos significats.

Generalment onyomi es classifica en quatre tipus:

Go-on (  ; literalment So Wun), pronunciaci de la regi Wu.
Kan-on (  ; literalment So Han) pronunciaci durant la Dinastia Tang entre els segles VII i IX.
T -on (   literalment So Tang) pronunciaci de les ltimes dinasties, com la Dinastia Song i la Dinastia Ming.
Kan'y -on (   ) sn errors de pronunciaci, que van ser integrats al idioma.

Temes relacionats.

Hiragana;
Katakana;
Kanji;
Okurigana;
Furigana;
Romaji;
kun'yomi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276985" title="Calixto Bieito" nonfiltered="3407" processed="3386" dbindex="108517">
Calixto Bieito (Miranda de Ebro, Burgos 1963) s un director i actor espanyol.

Biografia.
Va nixer el 1963 a la ciutat de Miranda de Ebro, poblaci situada a la provncia de Burgos. Interessat pel teatre des de ben jove, als 15 anys es trasllad a Barcelona. El 1999 va esdevenir director artstic del prestigis Teatre Romea de Barcelona.

 Obres .

2007 Tirant lo Blanc;
2007 Los persas. Rquiem por un soldado;
2006 Plataforma;
2006 Peer Gynt;
2004 El Rey Lear;
2004 Celestina;
2003 Hamlet;
2002 La pera de cuatro cuartos;
2001 Macbeth;
2000 La vida se sueo;
2000 Barbaric Comedies;
1999 Mesura per Mesura;
1998 Pierrot Lunaire;
1998 Life is a Dream;
1998 La casa de Bernarda Alba;
1997 Company;
1996 Galileo Galilei;
1995 Anfitrin;
1994 Kasimir y Karoline;
1993 Un da;
1991 Sueo de una noche de verano;

 Enllaos externs .
 Web Oficial de Calixto Bieito;
 Web Oficial de laes produccions de Bieito con la Compaa Romea;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276989" title="Cria de marsupial" nonfiltered="3408" processed="3387" dbindex="108518">



Les cries de marsupial sn les que neixen menys desenvolupades de tots els mamfers. Els marsupials tenen un perode de gestaci extremament curt, i la cria neix en un estat fetal. El nounat, cec, calb i de la mida d'una gominola, s'arrossega pel pelatge de la seva mare fins arribar a la butxaca (anomenada marsupi), on s'arrapa a una mamella per nodrir-se. No tornar a sortir en uns quants mesos, temps durant el qual es va desenvolupant. Desprs d'aquest perode, la cria comena a passar estones cada vegada ms llargues fora de la butxaca, pastant i aprenent tcniques de supervivncia. Tanmateix, les cries tornen al marsupi per dormir o si detecten un perill.

En algunes espcies, les cries romanen al marsupi fins a un any, o fins el naixement de la prxima cria.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276994" title="Kun'yomi" nonfiltered="3409" processed="3388" dbindex="108519">
El Kun'yomi (   ) s la lectura d'un Kanji en japons, yamatokotoba, sobre la seva pronunciaci en xins. Molts kanjis poden tenir diversos pronunciaments kun, o b cap pronunciament kun'yomi.

Per exemple la paraula Est ( ) la seva pronunciaci en Onyomi (lectura xinesa) s "tou". Els japonesos tot i aix sempre van tenir una paraula pel concepte Est que es pronuncia "higashi" i algunes vegades "azuma". Per lo que el Kanji  , va prendre la pronunciaci "higashi" o "azuma".

La lectura Kunyomi es caracteritza per tenir una estructura balancejada constant-vocal com el castell.  La majoria dels substantius i adjectius de kunyomi sn de dos o tres sllabes de llarg, mentre que els verbs kunyomi tenen una longitud d'una a dos sllabes. No s'ha d'incluir al compte el Okurigana que acompanya al verb.

Temes relacionats.

Hiragana;
Katakana;
Kanji;
Okurigana;
Furigana;
Romaji;
On'yomi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276998" title="Orde de l'Imperi Indi" nonfiltered="3410" processed="3389" dbindex="108520">

La Molt Eminent Orde de l'Imperi Indi (angls:The Most Eminent Order of the Indian Empire) s un orde de cavalleria fundat per la Reina Victria al 1877. L'Orde incloa 3 classes:

 Cavaller Gran Comandant - Knight Grand Commander (GCIE) ;
 Cavaller Comandant - Knight Commander (KCIE) ;
 Company - Companion (CIE) ;

No s'ha fet cap nomenament des del 1947 (l'any en qu la ndia esdevingu independent). 

El lema de l'orde s Imperatricis auspiciis ("Sota els auspicis de l'Emperadriu"), una referncia a Victria, la primera Emperadriu de la ndia. L'Orde era la de menor importncia associada amb l'Imperi de la ndia (la superior era l'Orde de l'Estrella de la ndia)

 Histria .
L'Orde va ser fundat al 1877 per  recompensar als oficials britnics i nadius que servien a l'ndia. Originalment noms tenia una classe (Company), per al 1887 s'estengu a 3 classes. S'intent que l'Orde de l'Imperi de l'ndia fos una versi menys exclusiva que l'Orde de l'Estrella de la ndia, (fundada al 1861), per la qual cosa se'n feren molts ms nomenaments.

No s'ha fet cap nomenament des del 14 d'agost de 1947 (l'any en qu la ndia esdevingu independent). Els nics membres supervivents sn la Reina Elisabet II (la Sobirana) i el Maharaj de Dhrangadhra (Cavaller Comandant), nascut al 1923. El darrer GCIE supervivent, el Maharaj Sir Chithira Thirunal Balarama Varma de Travancoreva morir al 1991.

 Composici .
El Sobir britnic s el Sobir de l'Orde. El membre superior s el Gran Mestre, ofici realitzat pel Virrei de l'ndia. Els virreis anteriors, aix com altres alts oficials eren elegibles pel nomenament, aix com els mandataris dels principats indis. Generalment, els governants dels principals estats eren nomenats Gran Comandant de l'Orde de l'Estrella de la ndia ms que de l'Orde de l'Imperi de l'ndia, si b no sempre. Les dames (llevat de les mandatries) no eren elegibles per l'ordre, i aquestes com a "Cavaller", no pas com a "Dama".

 Precedncia i privilegis .
Els Cavallers Gran Comandant feien servir la citaci "GCIE", els Cavallers Comandant "KCIE" i els Companys "CIE". Els Cavallers Gran Comandant i Comandant rebien el prefix "Sir" al seu nom, i les seves esposes, "Lady", si b aquestes frmules no eren emprades entre els prnceps indis, excepte quan escrivien formalment el seu nom.

Els Cavallers Gran Comandant, a ms, rebien un escut herldic. Si ja en tenien, podien encerclar-lo amb l'anell de l'orde i el collar. Els Cavallers Comandant i els Companys noms podien afegir l'anell.

La insgnia penjava del collar o de l'anell, segons el cas.

 Disseny .
 Grans Ocasions (Reuni de l'Orde o Coronacions):
 La Capa: De color blau fosc, amb cordons de seda blanca. Noms es porta pels Cavallers Gran Comandant. A l'esquerra porta bordada l'Estrella. ;
 El Collar: Noms es portat pels Cavallers Gran Comandant. Consisteix en Elefants daurats, Roses ndies i pavons. s fet d'or.
 Altres Ocasiones:
 L'Estrella: Usada pels Cavallers Gran Comandant i Cavallers Comandant. Es porta sobre el costat esquerra. T 10 puntes, amb raigs d'or i plata per classe Gran Comandant i noms en plata per Comandant. Al centre hi ha una imatge de la Reina Victria envoltada per un anell blau fosc amb el lema (Imperatricis auspiciis) i amb la corona al damunt.
 La Insgnia: Usada per tots els membres de l'orde. Se suspn d'un gal blau fosc. Els membres de grau Gran Comandant la porten en forma de banda sobre l'espatlla dreta; i els de grau Comandant i Company la porten penjant del coll. Es tracta d'una flor vermella de 5 ptals, amb la corona a la part superior, i la imatge de la Reina Victria al centre, envoltada per un anell blau fosc amb el lema (Imperatricis auspiciis).

A diferncia de la majoria dels altres ordes britnics de cavalleria, la insgnia de l'Orde de l'Estrella de la ndia no incorpora creus, la qual cosa hagus estat inaceptable per prnceps indis nomenats a l'orde.

 Vegeu tamb.
 Orde de l'Estrella de la ndia;
 Orde de la Corona de l'ndia;
 Orde Indi del Mrit;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277013" title="Mecpter" nonfiltered="3411" processed="3390" dbindex="108521">


Els mecpters (Mecoptera) sn un ordre d'insectes endopterigots, amb el cos tubuliforme i el cap summament allargat formant una mena de bec, i quatre ales membranoses. Els rgans reproductors d'alguns mascles recorden el postabdomen dels escorpins, pel que tamb sn coneguts amb la denominaci de mosques escorp. Malgrat aix, els mecpters sn totalment inofensius. Es coneixen unes 120 spcies.

 Caracterstiques .
El cap dels mecpters est molt allargat en forma de bec o rostre dirigit cap avall cnic, format pel clipi i el labre, cosa que s un tret caracterstic d'aquest ordre; les antenes sn moniliformes i multiarticulades; tenen dos ulls compostos grans i de vegades tres ocelles; les peces bucals son mastegadores. El protrax es petit i transvers, i el pterotrax (meso + metatrax) est ben desenvolupat. Les potes sn llargues, raptores, o adaptades a la marxa o al salt. Tenen quatre ales similars entre si; sn grans, allargades i estretes, i poden ser transparents o presentar taques fosques; en reps es disposen horitzontalment sobre l'abdomen o b plegades a ambds costats; en alguns casos poden estar redudes o absents.

Les larves sn terrestres i eruciformes.

 Biologia i ecologia.

Els mecpters es troben normalment a les zones boscoses humides, les femelles dipositen els seus ous en el sl, i les larves s'alimenten normalment de les fulles en descomposici i de les matries que formen el mantell. Algunes espcies sn capaces d'atacar a altres insectes als quals devoren, i amb freqncia se'ls veu penjant de les seves potes anteriors, agafades a les fulles o branquillons, preparades per agafar amb les potes posteriors petits insectes o aranyes. Algunes espcies de mecpters s'alimenten de nctar i tamb mengen ptals de flors; les seves larves, en canvi, es nodreixen d'una gran varietat de fulles de plantes comunes.

Mecpters ibrics.
A la fauna ibrica noms es coneixen dos gneres, Bittacus (famlia Bittacidae) i Panorpa (famlia Panorpidae).

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277023" title="Morena" nonfiltered="3412" processed="3391" dbindex="108522">

La morena (Muraena helena) s un peix de l'ordre dels anguilliformes, de la famlia dels murnids, de pell gruixuda i amb la boca grossa i dents agudes.

Morfologia.

 Talla: mxima de 130 cm, comuna entre 60 i 100 cm.
 Cos musculs, allargat de tipus anguilliforme.
 Lnia lateral poc visible.
 Cap robust, curt, de perfil convex.
 Obertures branquials laterals, clarament separades i redudes.
 Orificis olfactoris tubulars; els posteriors, oberts en les proximitats del marge anterosuperior de l'ull.
 Dents llargues, fortes i agudes d'aspecte caniniforme, disposades en una sola filera sobre els maxillars i el vmer.
 Aletes dorsal i anal altes i llargues, confluents amb la caudal; l'origen de la dorsal sobre el cap, per davant del porus anterior de la lnia lateral.
 Les pectorals i ventrals, absents.
 Coloraci molt variable, tot i que, generalment, s marr xocolata amb taques grogues o blanques irregulars; sobre les taques de color clar, destaquen alguns punts negres.
 Obertura branquial i comissura bucal vorejades de negre.
 Aletes amb els marges clars.
 Pell recoberta de mucositat.

Comportament.

Espcie demersal de les aiges costaneres, sobre fons rocallosos, fins als 105 m de fondria.

Solitria, durant el dia s'amaga als forats i amfractuositats rocoses del litoral.

Alimentaci.

s carnvora i predadora nocturna, s'alimenta de cefalpodes, crustacis i petits peixos.

Reproducci.

El perode de reproducci es desenvolupa durant els mesos de juliol i agost.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia, llevat de la Mar Negra. A l'Atlntic Oriental, des de les Illes Britniques fins al Senegal, incloent-hi les illes Aores, Madeira, Canries i Cap Verd.

Pesca.

Carn blanca, grassa i no gaire apreciada. 

Es pesca amb palangre, tremalls i, ocasionalment, amb arts d'arrossegament.

Antigament, es pescava amb un tipus de nansa especfica, anomenada morenell. Els pescadors esportius la pesquen amb llences i en la modalitat de caa o pesca submarina.

La seua pesca no est regulada ni t talla mnima legal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 37.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre la morena. ;
 La morena a l'Enciclopdia d'Eivissa i Formentera. ;
 Descripci de la morena. ;
 Tcniques de pesca de la morena. ;
 Fotografies i ecologia d'aquest peix. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277025" title="Electroosmosi" nonfiltered="3413" processed="3392" dbindex="108524">
En electroqumica i en botnica de les plantes vasculars, l'electroosmosi s un fenomen consistent en el pas de lquid polaritzat a travs d'una membrana o qualsevol altra estructura porosa sota la influncia d'un camp elctric. L' electroosmosi va ser descrita per primer cop el 1809 per Ferdinand Friedrich Reu i ha tingut una aplicaci creixent en el camp dels microfuids.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277027" title="Don Benito" nonfiltered="3414" processed="3393" dbindex="108525">


Don Benito s una ciutat d'Extremadura, dintre de la provncia de Badajoz. Forma una conurbaci amb la vena Villanueva de la Serena creant un nucli urb amb influncia regional.

Situaci.

Est emplaat al nord de la provncia, a 112 quilmetres de la capital. Amb Villanueva de la Serena s la capital de la comarca de las Vegas Altas. Durant els anys 90 es va construir una autovia que comunica amb Villanueva, apropant ambdues ciutats i formant actualment un nic nucli urb. 

Histria.

Es va fundar al segle XV, per famlies procedents de Medelln. El nom de la poblaci prov del llaurador que la va fundar.

Com que est situada a la riba del riu Guadiana, aviat va crixer grcies a l'agricultura i la ramaderia, i es va expandir rpidament durant els segles XV i XVI.

Va esdevenir villa el 1737. Durant la Guerra del Francs va esclatar una batalla als camps entre Don Benito i Medelln, i van morir milers de civils de la zona.

El 1856 va aconseguir el ttol de Ciutat, concedit per Isabel II, desprs d'haver estat escollit cap de Partit Judicial i desenvolupar una important indstria agrcola.

Avui s un important centre industrial i comercial dins de la regi agrcola de Las Vegas Altas i La Serena. Hi predomina la indstria relacionada amb la manufactura dels tomquets cultivats a la riba del Guadiana.

Monuments i edificis.
Plaza de Espaa: plaa situada al centre urb, amb una extensi de 600 metres quadrats aproximadament. Al centre, substituint una antiga font tradicional, hi ha un conjunt escultric d'Enrique Prez Comendador, titulat Monumento al agua y la tierra (Monument a l'aigua i la terra). Al seu interior s'hi troben versos de la poesia dedicada al riu Guadiana, escrit pel metge i humanista Don Celestino Vega. Al costat oriental de la plaa s'hi troba l'esglsia de Santiago Apstol, d'estil renaixentista, remodelada el 1965.

Esglsia de Santiago: esglsia dels segles XVI i XVII. La seva faana s d'estil barroc i el seu interior d'estil gtic-renaixentista. Va ser declarada B d'inters cultural per la Junta de Extremadura, i s considerada un dels monuments ms emblemtics de la localitat.

Esglsia de San Sebastin: s l'edifici religis ms antic de la ciutat. Als seus origens va ser una ermita dedicada a Sant Sebasti i Sant Fabi. Est situada a l'indret ms elevat de la ciutat, damunt d'un tur.

Ermita de las Cruces: ermita situada a set quilmetres de la ciutat, al vessant nord de la Sierra de Ortigas. S'hi troba la imatge de la Virgen de las Cruces (Verge de les Creus), patrona de la ciutat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277030" title="L'Alt Maestrat" nonfiltered="3415" processed="3394" dbindex="108526">
L'Alt Maestrat, declarat lloc d'inters comunitari per la Generalitat Valenciana, s una comarca de relleu molt accidentat com a punt ms alt la Mola d'Ares amb 1.315 metres d'altura sobre el nivell del mar. El Maestrat s una terra seca, de pobles petits, de gent que hi ha viscut sempre de conrear la seva terra i pasturar el ramat. Hi ha estat els antics habitants de la comarca els que ms han marcat aquest territori a sobre les vessants de les muntanyes per poder-hi aprofitar la terra transformant aix el seu paisatge. Terrasses i ms terrasses fetes amb pedra seca an un distintiu de l'Alt Maestrat.
La comarca est composada pels pobles: Albocsser, Ares del Maestre, Benassal, Cat, Culla, Trig, La Torre d'en Besora, Vilafranca i Vilar de Canes. Quasi tots es troben a sobre d'una mola, amb carrerons estrets i costeruts.
Els seus recursos naturals avui dia sn els exellents formatges de merescuda fama, mel o torrons que edolceixen el paisatge i fan amable la seva visita.

 Histria .
Les terres de l'Alt Maestrat sn terres seques, agrestes, de barrancs profunds entre parets de roca i on els primers habitants d'aquestes terres, fa milers d'anys, pintaren als seus abrics escenes de la vida quotidiana i la mitologia. Aix, el museu de la Valltorta a Trig s un gran referent de les pintures rupestres prehistriques.
Junt amb aquest, el museu de la Pedra en Seca de Vilafranca, patrimoni natural d'aquestes terres, o el de la Nevera d'Ares del Maestre, que ens apropa als usos de la neu i el gel i com es transportava amb matxos per camins cap a la Plana litoral.
Aquests i ms, repartits pels diferents pobles de la comarca, ens apropen a la manera de viure i entendre la terra dels seus habitants, a la seua filosofia de vida.

 Agricultura i ramaderia .
L'Alt Maestrat dedicat a la ramaderia, de la llet de les seves vaques, ovelles i cabres es comercialitzen magnfics formatges artesans. Amb ells cal afegir-hi tamb la mel, els torrons o l'oli d'oliva. Tots ells productes que nixen de l'aprofitament dels seus recursos naturals.
Per tamb hi podem trobar treballadors del vimet, de la fusta. Els seus oficis tenen les seves arrels en una cultura i una mena de viure antiga.
El seu treball es converteix aix en una manifestaci sociocultural de la zona on viuen, per tamb ha esdevingut en un atractiu ms per a la gent que visita la comarca.  

 Rutes i excursions .

L'Alt Maestrat s una terra de contrast, de terres seques i boscos de roures, de barrancs pelats i d'altres amb una vegetaci exhuberant, de muntanyes inacabades i de verds valls. Sn moltes les excursions que podem fer: a banda del GR-7, que el creua en gran part del seu terme, hi trobem nombrosos senders de menut recorregut  i senders locals  als diferents pobles. Molins, ermitoris, faixes, llogarets rurals, es complementen amb una natura agrest que conserva boscos de roures i carrasques centenries, aurons, xops, boixos  que a la tardor plenen el paisatge d'un cromatisme espectacular. 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277031" title="Ky?jitai" nonfiltered="3416" processed="3395" dbindex="108527">
El Ky jitai (en Shinjitai:    ; en Ky jitai:    ; literalment "forma de vells caracters") s la forma tradicional del kanji japons usat abans de 1947. La contrapart simplificada del Ky jitai s el Shinjitai. Abans de la promulgaci de la llista t y  kanji, el Ky jitai era conegut com  o seijitai. Tot i que van ser obsolets desprs de la promulgaci del t y  kanji, els carcters Ky jitai van ser impresos fins la dcada de 1950 donat el canvi de les mquines d'escriure a nous models. A diferncia del xins simplificat on tots els nom personals sn carcters simplificats, el Ky jitai encara s tolerat en nom personals japonesos (vegeu jinmeiy  kanji). Sota aquest principi, l'escriptura de noms de figures histriques en Ky jitai i Shinjitai poden ser intercanviables en el japons modern.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277035" title="Pokmon Diamond and Pearl" nonfiltered="3417" processed="3396" dbindex="108528">


Pokmon Diamond and Pearl (Pokmon Diamant i Perla en catal) sn dos jocs de Pokmon de la 4a Generaci. Inclouen 107 Pokmon totalment nous, a ms de moltes ms novetats. Evidentment, les funcions de la Nintendo DS han facilitat moltssim moltes novetats, entre d'elles moltes es fan amb diversos jugadors a travs de la connexi Wi-Fi.

Connexi.
Diamant i Perla sn compatibles amb els jocs d'RPG per a Game Boy Advance, desprs d'obtenir la Pokdex Nacional. El cartutx de GBA s'insereix a la Nintendo DS amb Diamant o Perla a la vegada i es transfereixen Pokmon des del joc de GBA al de DS.
Tot i aix, per evitar un excs de transferncies, noms es poden transferir un mxim de 6 Pokmon en un perode de 24 h. A ms, tampoc no es poden transferir Pokmon que hagin aprs algun MO.
La connexi amb els jocs de GBA s irreversible, s a dir, no es poden tornar els Pokmon des del joc de DS al de GBA.
Si s'insereix un joc de GBA alhora que el de DS, es poden trobar certs Pokmon a certes rutes que no es poden trobar si el cartutx de GBA no est inserit. Aix es diu Dongle-Mode.
A travs de la connexi Wi-Fi, es pot combatre, intercanviar i comunicar-se online.
Es pot connectar amb la Pokmon Battle Revolution per a Wii.
Un sistema anomenat GTS (Global Trade System) permet a jugadors de tot el mn deixar Pokmon a intercanviar posant uns requisits a canvi i buscar-ne per intercanviar.
Tamb es pot connectar amb Pokmon Ranger, i aix es pot obtenir un ou de Manaphy.

Pokmon exclusius.
Noms a Diamant.
Seel, Dewgong, Scyther, Murkrow, Scizor, Larvitar, Pupitar, Tyranitar, Poochyena, Mightyena, Aron, Lairon, Aggron, Kecleon, Cranidos, Rampardos, Honchkrow, Stunky, Skuntank, Dialga;

Noms a Perla.
Slowpoke, Slowbro, Pinsir, Slowking, Misdreavus, Houndour, Houndoom, Stantler, Spheal, Sealeo, Walrein, Bagon, Shelgon, Salamence, Shieldon, Bastiodon, Mismagius, Glameow, Purugly, Palkia;

Noms obtenibles amb un event Nintendo.
Darkrai, Shaymin, Arceus;
De moment, l'nic anunciat s l'event de Darkrai al Jap, que coincideix amb l'estrena de Dialga vs. Palkia vs. Darkrai (14 de juny de 2008).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277037" title="Lespedeza" nonfiltered="3418" processed="3397" dbindex="108529">


La Lespedeza s un gnere de prop de 30 espcies de la famlia lleguminoses Fabaceae, o trvol japons. El gnere s natiu de regions templades a subtropicals de l'est de Amrica del Nord, est i sud de sia i d'Australsia.

Cultiu i usos.
Algunes espcies serveixen de plantes ornamentals, i/o com cultius de forratge, especialment a Amrica, enriqueix el sl i prev l'erosi. Pot se herba adventcia en algunes rees.
Especies.


Referncies.
 ILDIS Versi 6.05;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277039" title="Onry?" nonfiltered="3419" processed="3398" dbindex="108530">
Un   s un fantasma japons que pot tornar al mn fsic per buscar venjana. 

Pot haver Onryous masculins, principalment procedents del teatre kabuki, per la majoria sn dones. Impotents en el mn fsic, sovint aquest fantasmes van patir en vida, normalment per motius amorosos, per desprs de la mort el seu esperit arriba a tenir una gran fora.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277041" title="Escipi" nonfiltered="3420" processed="3399" dbindex="108531">
Escipi (Scipio) fou el nom d'una illustre famlia patrcia de la gens Cornlia. 

El nom significa "pal" i es diu que es va donar originalment a Corneli, perqu va servir al seu pare, que era cec, com el bast d'un cec ja que el va guiar arreu; desprs el malnom fou agafat com a cognom hereditari de la famlia. Va produir alguns dels personatges romans ms destacats de la repblica. 

Posseen un lloc d'enterrament a Roma prop de la Porta Capena on tots els membres eren enterrats, lloc que fou descobert el 1780 a la porta San Sebastiano.

 Genealogia .
Publi Corneli Escipi (mestre de la cavalleria 396 aC) (trib amb potestat consular 395 aC);
Publi Corneli Escipi (mestre de la cavalleria 350 aC) (edil curul 366 aC);
Luci Corneli Escipi (cnsol 350 aC) ;
Publi Corneli Escipi Barbat (cnsol  328 aC);
Luci Corneli Escipi Barbat (cnsol 298 aC);
Gneu Corneli Escipi Asina (cnsol  260 aC i 254 aC) ;
Publi  Corneli Escipi Asina (cnsol  259 aC) ;
Luci Corneli Escipi (cnsol  259 aC);
Publi Corneli Escipi (cnsol 218 aC) ;
Publi Corneli Escipi Afric Major o el Vell;
Publi  Corneli Escipi Afric (sacerdot) ;
Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor o el Jove (adoptiu), casat amb la seva cosina per adopci Semprnia Cornlia;
Luci o Gneu Corneli Escipi Afric;
Cornlia Escipiona Major, casada amb Publi Corneli Escipi Nasica Corculum ;
Cornlia Escipiona Menor, casada amb Tiberi Semproni Grac III;
Tiberi Semproni Grac;
Gai Semproni Grac;
Sempronia Cornlia;
Luci Corneli Escipi Asitic el Vell  ;
Luci Corneli Escipi Asitic el Jove ;
Luci Corneli Escipi Asitic;
Luci Corneli Escipi Asitic (cnsol 83 aC);
Gneu Corneli Escipi Calb;
Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 191 aC);
Publi Corneli Escipi Nasica Corculum;
Publi Corneli Escipi Nasica Serapi;
Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 111 aC);
Publi Corneli Escipi Nasica (pretor);
Corneli Escipi (adoptat per Luci Licini Cras va agafar el nom de Luci Licini Cras Escipi);
Corneli Escipi (adoptat per Quint Cecili Metel Pius va gafar el nom de Quint Cecili Metel Pius Escipi;
Luci Corneli Escipi;
Gneu Corneli Escipi Hispal (cnsol);
Gneu Corneli Escipi Hispal (pretor);
Gneu Corneli Escipi Hispal (governador);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277042" title="Publi Corneli Escipi (mestre de la cavalleria 396 aC)" nonfiltered="3421" processed="3400" dbindex="108532">
Publi Corneli Escipi (Publius Cornelius Scipio) fou un magistrat rom. Fou magister equitum del dictador rom Marc Furi Camil el 396 aC. Els Fasti esmenten com a magister equitum a Publi Corneli Maluginense. El 395 aC fou trib amb potestat consular. Tamb fou dues vegades interrex el 391 aC i 389 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277043" title="Publi Corneli Escipi (mestre de la cavalleria 350 aC)" nonfiltered="3422" processed="3401" dbindex="108533">
Publi Corneli Escipi (Publius Cornelius Scipio) fou un magistrat rom fill de Publi Corneli Escipi (mestre de la cavalleria 396 aC) (Publius Cornelius Scipio).

Fou un dels primers edils curuls nomenat el 366 aC quan un dels cnsols va passar a ser plebeu. Probablement s el mateix  personatge que fou magister equitum del dictador Marc Furi Camil el 350 aC  (Tit Livi 7.1, 24-Z1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277044" title="Compraraci d'escales de temperatura" nonfiltered="3423" processed="3402" dbindex="108534">













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277047" title="Luci Corneli Escipi (cnsol 350 aC)" nonfiltered="3424" processed="3403" dbindex="108535">
Luci Corneli Escipi (Lucius Cornelius Scipio) fou un magistrat rom. Fou interrex el 352 aC i cnsol el 350 aC juntament amb Marc Popilli Laenes I. L'esmenta Tit Livi (Liv. 7.21, 23-Z1.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277050" title="Sintagma preposicional" nonfiltered="3425" processed="3404" dbindex="108536">
Un sintagma preposicional s un sintagma nominal precedit d'una preposici: la casa del meu fill. S'anomena construcci exocntrica perqu, a diferncia dels altres sintagmes tradicionals, no rep el nom de la paraula amb ms crrega de significat (que seria el nom), no t un nucli clar perqu usualment l'existncia d'una preposici o d'una altra ve exigida per una altra paraula (per exemple el verb pensar exigeix la preposici "en"). 

El sintagma preposicional no ha de seguir la concordana de la resta dels elements de l'oraci i t una funci prpia, fet que explica que es postuli com a entitat independent malgrat la polmica sobre el seu nom o el seu nucli (hi ha torics que s que consideren que la preposici actua com a nucli).

En catal.
Les funcions sintctiques que pot fer un sintagma preposicional en catal sn:
complement del nom: les flors del balc, un llibre amb illustracions;
complement de l'adjectiu: content de veure't, satisfet amb les notes;
complement de l'adverbi: lluny de tu;
complement directe (amb tothom, ning, alg, altri, qui o el qual): No hem vist a ning;
complement indirecte: He comprat unes flors a la meva mare;
complement circumstancial: Viatjarem a Itlia, Tot era diferent en aquells temps;
atribut: Aquests nois sn de Calella;
complement de rgim verbal: No parlar de vosaltres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277051" title="Publi Corneli Escipi Barbat" nonfiltered="3426" processed="3405" dbindex="108537">
Publi Corneli Escipi Barbat (Publius Cornelius Scipio Barbatus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 328 aC juntament amb Gai Plauci, segons esmenten els Fasti; en canvi Tit Livi esmenta a un dels cnsols d'aquest any amb el nom de Publi Corneli Escapula. Fou nomenat dictador el 306 aC amb l'encrrec de fer comicis; l'any segent fou Pontfex Mxim (Liv. 9.44, 46-Z1)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277052" title="Voltampere" nonfiltered="3427" processed="3406" dbindex="108538">
El voltampere (smbol: VA) s la unitat de mesura de la potncia aparent (S) en un sistema elctric de corrent altern.

Un circuit de corrent altern monofsic transporta una potncia aparent d'1 voltampere  quan circula per ell un corrent efica (I) d'1 ampere amb una diferncia de potencial efica (V) d'1 volt .

A un circuit monofsic:
;
A un circuit trifsic:
;

Quan la potncia reactiva (Q) es igual a zero, es cumpleix que la potncia aparent (S) s igual a la potncia activa (P). A aquests casos el voltampere (VA) s equivalent al watt (W).

Voltampere reactiu.
El voltampere reactiu (smbol: var) s la unitat de mesura de la potncia reactiva (Q) en un sistema elctric de corrent altern.

Quan la potncia activa (P) es igual a zero, es cumpleix que la potncia aparent (S) s igual a la potncia reactiva (Q). A aquests casos el voltampere reactiu (var) s equivalent al voltampere (VA).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277053" title="Luci Corneli Escipi Barbat" nonfiltered="3428" processed="3407" dbindex="108539">
Luci Corneli Escipi Barbat (Lucius Cornelius Scipio Barbatus) fou un magistrat rom fill d'un desconegut Gneu Corneli Escipi. Fou el besavi de l'Escipi vencedor d'Annbal.

Fou cnsol el 298 aC juntament amb Gneu Fulvi Mxim Centumal i va fer la guerra contra els etruscs als que va derrotar prop de Volaterrae. Al segent any, 297 aC, va servir com a llegat sota el cnsol Quint Fabi Mxim Rulli contra els samnites. 

El 295 aC va servir altre cop com a llegat de Fabi Mxim i de Deci Mus en la campanya contra els gals, etruscs i samnites, amb ttol de propretor. El 293 aC va lluitar a les ordes de Luci Papiri Cursor en la campanya que va posar fi a la guerra samnita. Tots aquest fets estan narrats per Tit Livi per al seu epitafi hi ha algunes circumstancies diferents : no parla de la victria a Etrria per si de les conquestes de Samni i la Pulla (que podrien estar fetes el 297 aC).

 Nota .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277054" title="Gneu Corneli Escipi Asina" nonfiltered="3429" processed="3408" dbindex="108540">
Gneu Corneli Escipi Asina (Cnaeus Cornelius Scipio Asina) fou un magistrat rom fill de Luci Corneli Escipi Barbat (cnsol 298 aC|Lucius Cornelius Scipio Barbatus).

Fou cnsol el 260 aC juntament amb Gai Duili durant la Primera Guerra Pnica i se li va encarregar el comandament de la flota construda feia poc pels romans. Va atacar les illes Lipari i fou derrotat i fet presoner junt amb 70 vaixells (aquests fetes presenten diverses variants segons els autors Tit Livi, Eutropi, Zonares, i Poli.

Va recuperar ms tard la llibertat i fou cnsol per segona vegada el 254 aC amb Aule Atili Calat, any en qu va creuar a Siclia amb el seu collega i va conquerir la important ciutat de Panormos obtenint els honors del triomf.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277055" title="Publi Corneli Escipi Asina" nonfiltered="3430" processed="3409" dbindex="108541">
Publi Corneli Escipi Asina (Publius Cornelius Scipio Asina) fou un magistrat rom fill de Cnaeus Cornelius Scipio Asina, cnsol 260 aC i 254 aC. Fou cnsol el 221 aC amb Marc Minuci Ruf i va fer la guerra junt amb el seu collega contra els istris, que es dedicaven a les pirateries contra els romans, i als que va derrotar completament, per la qual cosa va obtenir els honors del triomf. El 217 aC fou nomenat interrex per celebrar comicis. s esmentat el 211 aC quan va recomanar cridar a tots els generals a Roma per defensar la capital contra Annbal, recomanaci que no fou seguida.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277056" title="Luci Corneli Escipi (cnsol 259 aC)" nonfiltered="3431" processed="3410" dbindex="108542">
Luci Corneli Escipi (Lucius Cornelius Scipio) fou un magistrat rom fill de Luci Corneli Escipi Barbat (cnsol 298 aC|Lucius Cornelius Scipio Barbatus).

Fou cnsol el 259 aC junta amb Gai Aquilli Flor. Va expulsar als cartaginesos de les illes de Sardenya i Crsega, derrotant al general Hann, i fou recompensat amb els honors del triomf; el seu epitafi recorda que va conquerir Crsega i la ciutat d'Alria.

Els Fasti l'esmenten com a censor el 258 aC amb Gai Duili, i diu tamb que fou edil (sense indicar l'any).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277057" title="Creu del Servei Distingit (Regne Unit)" nonfiltered="3432" processed="3411" dbindex="108543">


La Creu del Servei Distingit (angls: Distinguished Service Cross (DSC)) s la tercera condecoraci militar en el rang atorgada per la Royal Navy britnica. Va ser creada el 15 de juny de 1901 pel rei Eduard VII

s atorgada al personal de la Royal Navy i d altres serveis, aix com als oficials d altres passos de la Commonwealth, per valentia o conducta distingida durant accions contra l enemic al mar. Pot ser atorgada pstumament.

Originalment es denominava Conspicuous Service Cross, per condecorar als oficials inferiors que no podien rebre l'Orde del Servei Distingit, A l'octubre de 1914 se li modific el nom a Creu del Servei Distingit, obrint-se a tots els oficials navals per sota de Lieutenant Commander (Major). Des de 1931 tamb poden rebre-la els membres de la Marina Mercant.
Des de 1940 tamb pot rebre-la el personal no-naval (membres de l'Exrcit i de la RAF) mentre servien a bord d una nau. Des de 1993 poden optar-hi tots els rangs, desprs de la derogaci de la Medalla del Servei Distingit. Actualment s la tercera condecoraci per valentia per tots els rangs de la Royal Navy.

Des de 1916 s afegeix una barra sobre el gal per a tots aquells que la reben per segn cop. Els receptors poden emprar el post-nominal DSC.

 Disseny .

Una creu llisa de 4 braos iguals, de forma corva, de 43mm d'ample. Al mig figura el monograma reial, amb una corona imperial al capdamunt. Al revers hi figura l any de la concessi de la creu sobre el bra inferior.

Penja d un gal de 3 franges iguals, blau fosc a l exterior i blanc al mig.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277058" title="Publi Corneli Escipi" nonfiltered="3433" processed="3412" dbindex="108544">


Onomstica:

Publi Corneli Escipi (mestre de la cavalleria 396 aC) ;
Publi Corneli Escipi (mestre de la cavalleria 350 aC) ;
Publi Corneli Escipi Barbat (cnsol  328 aC);
Publi  Corneli Escipi Asina (cnsol  259 aC) ;
Publi Corneli Escipi (cnsol 218 aC) ;
Publi Corneli Escipi Afric Major ;
Publi Corneli Escipi Afric (sacerdot), fill de l'afric;
Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor ;
Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 191 aC);
Publi Corneli Escipi Nasica Corculum;
Publi Corneli Escipi Nasica Serapi;
Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 111 aC);
Publi Corneli Escipi Nasica (pretor);
Publi Corneli Escipi (marit d'Escribnia) ;
Publi Corneli Escipi (cnsol 16 aC) ;
Publi Corneli Escipi (cnsol any 56);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277064" title="Tiberi Semproni Llong" nonfiltered="3434" processed="3413" dbindex="108545">


Onomstica:

Tiberi Semproni Llong I, cnsol el 218 aC;

Tiberi Semproni Llong II, cnsol el 194 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277065" title="Serra de Miramar" nonfiltered="3435" processed="3414" dbindex="108546">

La serra de Miramar s com es coneix popularment el masss format per les serres de les Guixeres, Carbonria i de Jord. Es tracta d'una cadena muntanyosa que marca el lmit fsic entre les comarques de l'Alt Camp, al sud, i  la Conca de Barber, al nord. Est distribut entre els municipis de Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, Figuerola del Camp i Valls, a l'Alt Camp, i de Montblanc i Barber de la Conca, a la  Conca de Barber. El nom de "Miramar" prov del llogaret de Miramar, que pertany a Figuerola, situat al vessant sud de la serra.

Geologia.
La serra de Miramar s un conjunt tabular, enlairat per sobre dels materials paleozoics. Es tracta d'un relleu calcari diferenciat que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana d'uns 13 km de longitud en direcci NE-SW, situada entre el riu Francol i el coll de Cabra, que la separen, respectivament, de les Muntanyes de Prades al SW, i de la serra Voltorera, al NE.

Entre les seves elevacions destaquen el Tossal Gros (862 m), la Cogulla (789 m) i el Tossal de la Somerota (771 m).

Clima.
Aquestes muntanyes creen una pantalla orogrfica que dificulta l'entrada de l'aire procedent de l'interior. Noms entra per alguns portells com el coll de Cabra i l'estret de la Riba. D'altra banda, l'alada modifica notablement el comportament dels principals elements climtics.

Les masses d'aire procedents de la Mediterrnia tenen ms fora que les de l'Atlntic en aquesta part de Catalunya; per tant, les borrasques d'aquesta ltima procedncia provoquen pluges ms intenses, que en ocasions presenten un carcter catastrfic. Els aiguats es produeixen de manera peridica. Aquestes muntanyes fan de barrera a les masses humides del mediterrani cap a l'interior, de manera que afecten a les precipitacions de la Conca de Barber, i atemperen la influncia de la Mediterrnia.

Les precipitacions sn mal repartides al llarg de l'any: sn ms abundants a la tardor i la primavera i sn escasses a l'estiu. El mes de juliol registra els mnims anuals, amb percentatges que representen nicament entre el 3-4% dels totals anuals com a mitjana.

Rius i aiges.
De la Serra de Miramar neixen diversos torrents i rieres de curs irregular que nodreixen la conca hidrogrfica del Francol.

Alguns dels ms significatius sn la rasa de les Aligueres, el torrent dels Masos al vessant sud, i la rasa de Sant Miquel, rasa de Toni i la rasa de l'Hortnsia al vessant septentrional.

Vegetaci i ecologia.
El tossal Gros cont una zona PEIN degut a que el seu paisatge vegetal constitueix una mostra tpica de les comunitats secundries i permanents del pas de l'alzinar litoral, com els garrigars, les mquies i les brolles. Tamb presenta una elevada diversitat faunstica caracteritzada per l'ornitofauna i per la presncia d'alguns rptils de gran inters com la bvia o lludri (Chalcides bedriagai). La zona PEIN, que t 177,71 ha de superfcie, es troba repartida entre els municipis de Figuerola del Camp, Montblanc i Barber de la Conca.

Turisme i oci.

En aquesta zona, que forma part de la Ruta del Cister, hi trobem indrets d'inters. Un d'ells s la visita a la zona on se situava l'antic poble de Prenafeta amb les runes del castell i les restes d'una petita esglsia del segle XIII que encara est en peu. Al peu de la serra i al costat de la carretera N-240 tamb hi trobem la pedania de Lilla. 

El GR 175 travessa la serra en la etapa que uneix els monestirs de Santes Creus i Poblet.

Entre els esports que s'hi poden practicar destaquem el senderisme; hi trobem diverses etapes del GR 175 i del GR 7, a ms de diverses excursions com ara l'ascensi al Tossal Gros.

Tamb destaquem les pistes ciclables per a la prctica de Bicicleta de muntanya o BTT, com sn el mateix GR 175, que ascendeix la serra pel Coll de Prenafeta seguint el GR 7, i altres recorreguts com l'ascensi al Tossal Gros o recorreguts integrals per la serra.

Enllaos externs.
Descripci GR-7;
Descripci etapes GR-175;
Excursi en BTT al Tossal Gros;
Pgina de la Ruta del Cister;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277068" title="Luci Corneli Escipi (germ de Publi i Gneu Escipi)" nonfiltered="3436" processed="3415" dbindex="108547">
Luci Corneli Escipi  (Lucius Cornelius Scipio) fou un magistrat rom fill de Luci Corneli Escipi (cnsol  259 aC) (Lucius Cornelius Scipio) i germ de Gneu Corneli Escipi Calb i de Publi Corneli Escipi (cnsol 218 aC). Fou el pare de Gneu Corneli Escipi Hispal (cnsol). El cognom Hispal derivava ben segur de l'heroisme dels seus germans. Segurament noms va exercir magistratures menors o crrecs sacerdotals secundaris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277070" title="Publi Corneli Escipi Afric" nonfiltered="3437" processed="3416" dbindex="108548">


Onomstica:

Publi Corneli Escipi Afric Major o el Vell;
Publi  Corneli Escipi Afric (sacerdot) ;
Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor o el Jove;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277072" title="Secci de voleibol del CD Numancia" nonfiltered="3438" processed="3417" dbindex="108549">

El Numancia Ciudad del Medio Ambiente Soria (nom comercial) s la secci de voleibol del CD Numancia, de la ciutat de Sria, a Castella i Lle.

Va ser fundat el 15 de maig de 1978.

 Palmars .
3 Lliga espanyola de voleibol masculina: 1994/95, 1995/96, 1998/99;
3 Copa espanyola de voleibol masculina: 1993/94, 2000/01, 2007/08;
2 Supercopa espanyola de voleibol masculina: 1994/95, 1999/00;

 Trajectria esportiva .
 1987/88: Ascens a Divisi d'Honor.
 1992/93: 2n a la Lliga.
 1993/94: 2n a la Lliga, campi de Copa.
 1994/95: Campi de Lliga, finalista de la Recopa d'Europa, campi de la Supercopa.
 1995/96: Campi de Lliga, 5 a la Lliga de Campions europea, finalista de Copa.
 1996/97: 2n a la Lliga.
 1997/98: finalista de Copa.
 1998/99: Campi de Lliga, 5 a la Recopa d'Europa.
 1999/00: 2n a la Lliga, finalista de Copa, campi de la Supercopa.
 2000/01: 2n a la Lliga, campi de Copa.
 2001/02: 3r a la Lliga.
 2002/03: 4t a la Lliga.
 2003/04: 2n a la Lliga, finalista de Copa.
 2004/05: 4t a la Lliga, finalista de Copa.
 2005/06: 2n a la Lliga, 3r a la Copa, 1/4 de final a la Copa CEV.
 2006/07: 4t a la Lliga, finalista de Copa, 1a fase a la Lliga de Campions europea.
 2007/08: ? a la Lliga, campi de Copa, 1/16 de final a la Copa CEV.

 Enllaos externs .
Web Oficial;
CD Numancia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277081" title="Xos Lois Franco Grande" nonfiltered="3440" processed="3418" dbindex="108551">
Xos Lois Franco Grande, (Tebra, Tomio, 17 de febrer de 1936), s un escriptor i advocat gallec.  

Fou guardonat diverses vegades a les Festas Minervais i va obtenir el premi Eduardo Pondal  amb el seu poemari Brtemas de vieiro. Tamb ha escrit peces teatrals, un diccionari catal-gallec i ha tradut del francs al gallec Antgona de Jean Anouilh i Non haber guerra de Troia de Jean Girardoux.

Obra.
Vieiro chodo, 1957 (teatre);
Entre o si e o non, 1967 (poemari).
Diccionario galego-casteln, 1968 ;
Vocabulario galego-casteln, 1972;
Os anos escuros I. A resistencia cultural da xeracin da noite (1954-1960), 1985 (assaig);
O tempo  espreita, 1987 (poemari);
A ilusin da esperanza. De Cabanillas a Baixeras, 1991;
Francisco F. Del Riego, 2001 (biografia);
Os anos escuros: A resistencia cultural dunha xeracin, 2004,  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277083" title="Luci Corneli Escipi Asitic el Vell" nonfiltered="3441" processed="3419" dbindex="108552">
Luci Corneli Escipi Asitic el Vell (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) fou un magistrat rom fill de  Publius Cornelius Scipio i germ de Publius Cornelius Scipio Africanus Major. s l'nic membre de la famlia del que es conserven algunes monedes.

Va servir com a llegat del seu germ a Hispnia i va conquerir la ciutat d'Oringis el 208 aC; al final de la guerra fou enviat pel seu germ a Roma per portar la notcia. El 193 aC fou pretor i va obtenir la provncia de Siclia.

Fou cnsol el 190 aC amb Gai Leli; el senat no tenia gaire confiana en les seves habilitats i dubtava de donar-li el govern de Grcia i la direcci de la guerra contra Antoc III el Gran, per el seu germ Publi Corneli Escipi Afric Major es va oferir a servir com a llegat seu el que li va garantir el nomenament. Antoc fou derrotat decisivament a Magnsia del Sipilos i llavors va recrrer a Publi Escipi, que li devia un favor, i aquest va aconseguir del seu germ termes de pau menys severs (tot i que ho foren fora), per el senat va imposar condicions mes dures.

El 189 aC Publi i el seu germ Luci van tornar a Roma. Luci va rebre el malnom dAsitic, per aviat els dos germans foren acusats d'haver estat subornats per Antoc i de quedar-se part dels diners pagats pel rei al tresor rom. Va dirigir l'acusaci Marc Porci Cat i no es pot establir si hi ha alguna cosa de veritat a la histria.

El 187 aC els tribuns coneguts com els Petillis van obligar a Publi i Luci Escipi a rendir comptes dels diners rebuts d'Antoc III. Luci va presentar les comptes per Publi s'hi va negar per orgull; aquesta conducta va produir una impressi desfavorable; Luci fou declarat culpable i va haver de pagar una forta multa i el trib Gai Minuci va exigir l'empresonament fins el pagament. Publi va obligar al trib a alliberar al seu germ, i la cosa podia haver acabat malament sin hagus estat que Tiberi Semproni Grac III, pare del fams trib, que exercia tamb com a trib de la plebs i va alliberar a Luci encara que li va confiscar la seva propietat i com que no va cobrir la multa va haver de fer una collecta entre amics i clients (es van recaptar prou diners per pagar i encara per  restaurar el seu patrimoni, per noms va acceptar el necessari per pagar).

El 185 aC va celebrar uns jocs que havia proms si guanyava a Antoc i Valeri d'Antium diu que va obtenir els diners en una ambaixada en la que se li va encarregar arranjar un conflicte entre Antoc III i umenes I de Prgam. El 184 aC fou candidat a censor, per no fou elegit i el crrec va ser pel seu vell enemic Marc Porci Cat; aquest va privar a Luci del seu cavall en la revista dels cavallers.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277085" title="Xos Mara lvarez Cccamo" nonfiltered="3442" processed="3420" dbindex="108553">
Alfonso lvarez Cccamo (Vigo, 1952) s un escritor gallec, fill del tamb escriptor Xos Mara lvarez Blzquez. Estudi filosofia i lletres i magisteri, treballa com a professor a Panxn-Nigrn. Ha collaborat als diaris Faro de Vigo i A Nosa Terra

Obra.
Peito de vimbio, 1988 (novella);
As baleas de Eduardo Reinoso, 1990 (novella, premi xerais);
O eco de Ramalln, 1992 (relats);
Xente de mala morte, 1993 (relats);
Xos M lvarez Blzquez, 1994 (biografia);
Catapulta, 1995 (relats);
O Esprito de Broustenac, 1996 (novella);
Contos mamferos, 1998 (relats);
Na flor do vento, 1999 (poemari);
O Bosque de Levas, 2002 (novella);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277091" title="Ase mossegaire" nonfiltered="3443" processed="3421" dbindex="108554">

L'ase mossegaire, la bavosa ocellada, la dormilega, el papagall, la futarra, la rabosa, la rabosa d'ullot negre o el toret (Blennius ocellaris) s un peix de la famlia Blenniidae d'hbits nocturns.

Morfologia.

 Talla: mxima de 20 cm, comuna entre 10 i 15 cm.
 Cos robust, relativament allargat i comprimit.
 El cap s masss, alt i curt amb un parell de tentacles supraorbitals i un altre parell de situaci lateral, sobre l'opercle i a prop de l'inici de l'aleta dorsal.
 Pell nua i llisa, sense escates.
 Boca terminal; a cada maxillar una fila d'unes 36 dents incisives i un fort can posterior, al nivell de la comissura bucal; vmer sense dents.
 Una aleta dorsal amb una porci anterior de radis espinosos tous; molt ms alta que la posterior; els primers radis sn ms llargs que la membrana que els uneix.
 Pectorals ben desenvolupades.
 Ventrals jugulars i redudes amb una petita espina inclosa a la pell i 2  3 radis.
 Caudal arrodonida.
 Coloraci grisenca o marr griss, amb 5 o 7 amples bandes ms fosques transversals.
 Una taca fosca orlada de blanc entre els radis 6. i 8. de la dorsal.
 Aletes amb taques i franges marrons.

Comportament.

Espcie bentnica que viu sobre diferents tipus de fons entre els 5 i 250 m (fins a 400 m a les costes d'Algria).

Alimentaci.

S'alimenta de petits invertebrats bentnics.

Reproducci.

Es reprodueix a la primavera; fixen els ous sota les closques buides o pedres llises, on sn protegits pel mascle.

Distribuci geogrfica.

Present a la Mediterrnia i la Mar Negra (no es troba, per, a les costes de Tunsia, Lbia i part d'Egipte). A l'Atlntic Oriental, des de les Illes Britniques fins al Marroc.

Pesca.

Sense cap inters comercial: forma part de la morralla.

Es captura amb l'art d'arrossegament i amb volant.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 61.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest peix. ;
 Fotografia i descripci de la futarra. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277094" title="Independentisme gallec" nonfiltered="3444" processed="3422" dbindex="108557">

Independentisme gallec s un corrent minoritari del nacionalisme gallec que pretn la separaci de Galcia d'Espanya i la constituci d'una repblica gallega independent (I Repblica Galega).

Histria.
La primera concreci poltica organitzada fou el Comit Revoluzonareo Arredista Galego de Fuco Gmez fundat a Cuba vers el 1920, per durant la II Repblica Espanyola no va tenir a penes rellevncia.

A comenament de la dcada de 1970, un sector d'UPG prxim a Moncho Reboiras intent organitzar la lluita armada contra el franquisme seguint el model d'ETA,  per va acabar amb la mort de Moncho Reboiras. El 1978, un sector d'UPG es va escindir, i va constituir primer la Unin do Povo Galego-lia proletaria i posteriorment el Partido Galego do Proletariado, de carcter independentista, que constitu un front assembleari, Galicia Ceibe-OLN, que es dissoldria el 1981. Propici la creaci de LAR (Loita Armada Revolucionaria), que actu  principalment contra la construci de l'autopista AP-9, cosa que provoc la detenci d'alguns dirigents, entre ells Xos Lus Mndez Ferrn. Galicia Ceibe-OLN es neg a entrar al BNG durant l'Assemblea de Riazor.

El 1986 el Partido Comunista de Liberacin Nacional, escissi independentista d'UPG, fou expulsat del BNG per donar suport la candidatura d'Herri Batasuna durant les Eleccions al Parlament europeu. Junt a Galiza Ceive-OLN (nou nom de l'organitzaci) i diversos collectius independentistes, formaren la Frente Popular Galega el 1987, la principal organitzaci independentista gallega des d'aleshores.

En aquest context aparegu l'Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive, que realitz 90 accions terroristes en sis anys, l'ltima el 13 de setembre de 1991. Com a conseqncia moriren dos activistes, un gurdia civil i una noia. Foren detinguts una dotzena de membres.


El 1989, el sector prxim a Galiza Ceive-OLN marx de Frente Popular Galega per diferncies sobre estratgia i el tractament dels presos d'EGPGC, i cre l'Assembleia do Povo Unido (APU). El Frente Popular Galega continua existint actualment, i s el principal partit independentista en nombre de vots. Tenen cert suport social i electoral al Morrazo i compta amb un sindicat af, la Central Unitaria de Traballadores (CUT). L'APU es va autodissoldre el 1995 i  el seu espai poltic fou ocupat per l'organitzaci juvenil Assembleia da Mocidade Independentista (AMI), creada en 1993.

.

Una altra organitzaci de carcter independentista tamb escindida d'UPG (1996) s constituda posteriorment fora del BNG (1996) s Primeira Linha. La seva fora estava centrada en els ambients estudiantils de Compostella i a la comarca do Condado. Igual que Galiza Ceive-OLN i la resta d'organitzacions aparegudes a partir de la dcada de 1990, assumeix els postulats del reintegracionisme lingstic (l'nica excepci actual en l'independentisme s FPG). Totes aquestes organitzacions sn comunistes, si b el model organitzatiu varia del marxisme-leninisme clssic fins l'assemblearisme.


En els primers anys de la dcada de 1990 es formul una proposta, coneguda com a Procs Espiral, que pretenia unificar els nombrosos grups independentistes existents, tots ells de militncia reduda i rees d'acci limitades. A finals de la dcada es va constituir Ns-UP, que comptava amb l'AMI com a organitzaci juvenil. La seva militncia s bsicament juvenil i el seu treball es va centrar en els centres socials, les lluites juvenils i les organitzacions feministes. Com a organitzaci marc constituren el Movimento Nacional de Liberaom de Galiza, si b discrepncies entre Ns-UP i AMI motivaren que aquella cres la seva prpia organitzaci juvenil, BRIGA i estudiantil, AGIR.

Deu membres d'AMI i Ns-UP i altres collectius foren detinguts el 2005 i dos d'ells foren acusats de collocar una bomba en un caixer automtic a Compostella. Aquest mateix any es va fer pblica l'existncia d'un grup anomenat Resistencia Galega que se li ha atribut alguns atemptats amb bombes de petita potncia.

El 2005 es comenaren a formar altres organitzacions dins del BNG, novament procedents en bona part d'UPG, de carcter independentista: el Movemento pola Base i el grup juvenil Isca. Tenen com a referncia l'AN-PG dels anys 70 i compten amb ms suport a les zones rurals i a l'organitzaci sindical nacionalista CIG.

A la primavera de 2007 es va fer pblica una nova temptativa d'unificaci de l'independentisme anomenada Causa Galiza.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277100" title="Comit Revoluzonareo Arredista Galego" nonfiltered="3445" processed="3423" dbindex="108558">
Comit Revoluzonareo Arredista Galego (CRAG) fou una agrupaci poltica fundada a l'Havana per un grup d'emigrats gallecs encapalats per Fuco Gmez el 1921. Propugnava la independncia de Galcia, i per aquesta ra s considerat el primer grup independentista gallec. El 25 de juliol de 1922, el CRAG va fer pblica la declaraci Independenza ou morte. Va redactar un projecte de constituci per a Galcia, va dissenyar una bandera, escut i himne per a la Repblica Gallega. Durant la Segona Repblica Espanyola la seva actuaci poltica, fou irrellevant.

Referncias.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277105" title="Fuco Gmez" nonfiltered="3446" processed="3424" dbindex="108559">
Fuco Gmez (Ouselle, Becerre, 9 de juliol de 1895 - l'Havana, 9 de gener de 1972) fou un escriptor i poltic gallec.

Resid la major part de la seva vida a Cuba, on hi va arribar el 1913. Autodidacta, particip activament en actividats poltiques de la colnia gallega i comen a escriure en publicacions com Galicia, Heraldo de Galicia i Ecos de Galicia defensant la independncia de Galcia i la llengua gallega. Particip en la constituci de les primeres organitzacions poltiques gallegues, como la Irmandade Galega da Habana el 1917, el Partido Autonomista Galego del 1919, la Xuntanza Nacionalista Galega de 1920 i el Comit Revoluzonareo Arredista Galego, de carcter independentista gallec. Per a la Xuntanza Nacionalista Galega dirig la publicaci Tierra Gallega.

Quan es proclam la Segona Repblica torn a Galcia amb l'objectiu  de defensar l'independentisme, per fracass, ja que la majoria de galleguistes el consideraven un aventurer.

Entre els anys 1941 i 1960 dirig la revista mensual Patria Galega. Fuco Gmez public gareib cinquanta obres.

Obra.
Grafa galega, 1926 (assaig);
O idioma dos anims. Opscaro de enxebreza, 1937 (novella);

Enllaos externs.
Biografia d'ADIGAL;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277109" title="L'or de Moscou" nonfiltered="3447" processed="3425" dbindex="108560">

 

L'or de Moscou s el terme encunyat durant la Guerra Civil Espanyola i els primers anys del rgim franquista per a referir-se a l'operaci de trasllat de la major part de les reserves d'or del Banc d'Espanya per part del govern de la II Repblica des de la seua seu de Madrid a la Uni Sovitica, aix com les posteriors gestions relacionades amb la seua utilitzaci i els similars enviaments de bns confiscats al llarg de la guerra. L'expressi ja havia estat utilitzada en la dcada de 1930, i seguiria sent-lo durant la Guerra Freda, per la propaganda antisovitica i la contrria a partits i sindicats comunistes occidentals per a qualificar les fonts de finanament de les activitats d'aquests ltims, considerant que els fons provenien en la seua majoria de la URSS, popularitzant l'expressi "a sou de Moscou". Encara que l'episodi histric espanyol ha estat el tema de nombroses obres i assajos a partir de documents oficials, l'operaci s encara objecte de forta controvrsia, especialment en la prpia Espanya, per la interpretaci poltica de les seues motivacions, la seua presumpta utilitzaci, les seues conseqncies envers el desenvolupament de la contesa i la seua influncia posterior en la Repblica en l'exili i les relacions diplomtiques del govern franquista amb el sovitic.

 La revoluci comunista mundial i el Moscow Gold.
Amb anterioritat a 1935, mentre el govern de Josef Stalin orientava part de la seua poltica internacional cap a la promoci de la cridada revoluci mundial del mn del proletariat, mitjans de parla anglesa com la revista EstafeRevista Estafe, 21/11/1938, Loud Pedal, article disponible en %estafe.com utilitzaven l'expressi Moscow Gold para referir-se als plans sovitics d'intensificar les activitats del moviment comunista internacional, que en aquells dies es manifestava tmidament en Estats Units i el Regne Unit. Estafe considerava que aquesta evoluci de la poltica sovitica, que en 1935 es va manifestar en favor de la participaci comunista per a la formaci de diferents agrupacions frentepopulistes en diversos pasos del mn, es devia en part a la necessitat de Stalin de contrarestar les crtiques del trotskisme. 

L'episodi espanyol.

Context: els primers mesos de la Guerra Civil.

A partir del 19 de juliol de 1936, als pocs dies de la revolta militar, tant el govern de Jos Giral com el general Franc, llavors responsable de l'exrcit d'frica, van realitzar gestions simultnies a Frana, d'una banda, i a travs d'emissaris en Roma i Berln, per l'altra, per a sollicitar suport material. Amb aquestes iniciatives va donar comiezo la progressiva internacionalitzaci del conflicte davant la conscincia comuna de les manques en mitjans i equipaments militars d'ambds bndols per a sostenir l'esfor bllic.(Moradiellos 1999) i (Howson 2000). AL comenament de la Guerra Civil Espanyola, la situaci poltica de Frana era confusa, amb un govern frentepopulista que incloa entre els seus elements majoritaris al centrista Partit Radical. Encara que Lon Blum, com el PCF, va pretendre intervenir a favor de la Repblica, els radicals es van oposar i van amenaar amb retirar-li el seu suport. A aix es van unir els advertiments britniques sobre el risc d'obstruir la poltica de apaciguamiento empresa pel conservador Stanley Baldwin. De tal manera, el consell de ministres reunit el 25 de juliol de 1936 va aprovar la cancellaci de qualsevol subministrament des de Frana.(Moradiellos 1999). El mateix dia que es confirmava la no intervenci de les democrcies occidentals, Hitler donava el seu consentiment per a l'enviament d'un primer lot d'avions, tripulaci i equip tcnic al Marroc, mentre que el 27 de juliol, Mussolini enviaria una partida d'avions de transport, material que seria utilitzat posteriorment per al pont aeri de tropes cap a Sevilla establit el 29 de juliol de 1936.Cites 14 i 15 en (Moradiellos 1999) El govern nazi va utilitzar una empresa fantasma, la Societat Hisp-Marroquina de Transports, com tapadora per a canalitzar els seus subministraments a Franco. El 1 d'agost de 1936 el govern francs va emetre la proposta a la comunitat internacional per a l'adopci d'un "Acord de No Intervenci a Espanya", donada suport pel Foreign Office a travs de la seua ambaixada en Pars el 7 d'agost."Note de la Sous-Direction d Europe", 8 d'agost de 1936. DDF, vol. III, n 108. citada en (Moradiellos 1999). L'acord va ser inicialment tamb van subscriure la Uni Sovitica, Portugal, Itlia i el Tercer Reich, sumant-se al Comit de supervisi de Londres creat el 9 de setembre de 1936. No obstant aix, aquestes tres ltimes nacions van mantenir el seu suport logstic i material mentre que els agents de compres del govern republic van adquirir subministraments procedents de Mxic i del mercat negre.Cites 22, 23, 24 i 25 en: (Moradiellos 1999). En el terreny de les hostilitats, durant els mesos d'agost i setembre de 1936 les forces revoltades van assolir importants avanos, consolidant la frontera portuguesa desprs de les Batalla de Badajoz del 14 d'agost i tancant de la vascofrancesa, desprs de l'entrada en Irun del 4 de setembre de 1936. Aquest avan va coincidir amb un progressiu viraje de la poltica de la URSS cap a una intervenci activa. Es va emprendre llavors l'establiment de relacions diplomtiques amb la Repblica espanyola i el nomenament del primer ambaixador sovitic a Madrid, Marcel Rosenberg (abans representant sovitic en la Societat de les Nacions), el 21 d'agost de 1936.(Kowalsky 2004: Diplomacy). A la fi de setembre de 1936, partits comunistes de diferents pasos van rebre instruccions del Komintern i de Moscou per al reclutament i organitzaci de les Brigades Internacionals, que entrarien en combat durant el mes de novembre. Mentre, el 28 de setembre, el final de les operacions entorn al Alczar de Toledo permetria a les forces dirigides pel general Varela orientar el seu esfor cap a la Batalla de Madrid. Al llarg del mes d'octubre de 1936, la URSS va enviar material en ajuda del nou govern de concentraci frentepopulista presidit per Llarg Caballero, que incloa dos ministres comunistes, acci que l'ambaixador sovitic a Londres, Ivn Maiskiel, justificaria davant el Comit de No Intervenci el 23 d'octubre de 1936, denunciant el previ sabotatge italoalemn al mateix i reclamant la restituci del dret a la Repblica a armar-se.Cita 27 en: (Moradiellos 1999). Cinc dies ms tard, el 28 d'octubre del 1936, van salpar de Cartagena quatre cargueros sovitics contenint l'or evacuat el 14 de setembre del Banc d'Espanya. 

Situaci de les reserves i estatus del Banc d'Espanya. 
Pocs mesos abans de l'inici de la Guerra Civil les reserves movilizables espanyoles havien estat registrades per les estadstiques internacionals al maig de 1936 com les quartes ms grans del mn.Estadstiques del Banc de Pagaments Internacionals de Basilea, Sixime rapport annuel del 11/5/1936. Veja's (Vinyes 2006:112) Va Ser acumulada principalment durant la Primera Guerra Mundial, en la qual Espanya es va mantenir neutral. Grcies als estudis de la documentaci del BDE,(Vinyes 2006:111) es coneix que aquestes reserves es distribuen principalment en la seu central de Madrid, les delegacions provincials del BDE i altres dipsits menors a Pars, des de 1931, estant constitudes en la seua major part per monedes, estrangeres i espanyoles, mentre que la fracci d'or antic era menor al 0,01% i insignificant la quantitat d'or en barres doncs tan sols havia 64 lingotes.(Vinyes 2006: 111) Sobre el valor de les reserves movilizables, aquest era conegut per les diverses publicacions oficials que s'emetien regularment i aix el The Nova York Estafes del 7 d'agost de 1936(Vinyes 2006: 111) informava de la xifra de 718 milions de dlars nord-americans de l'poca per a les disponibles en la seu de Madrid. Per a l'historiador ngel Vinyes, aquesta xifra es corresponia amb 635 o 639 tones d'or fi o b a 20,42 o 20,54 milions de unces troy. Segons el balan del Banc d'Espanya del 30 de juny de 1936, publicat en la Gaceta de Madrid (el BOE de l'poca) el 1 de juliol, les reserves d'or existents, tres setmanes abans d'iniciar-se la contesa, arribaven a un valor de 2.202 milions de pessetes-or, equivalent a 5.240 milions de pessetes efectives. Vinyes calcula que la xifra de 719 milions de dlars de 1936 correspondria, actualitzada amb els ndexs d'inflaci, a 9.725 milions de dlars de 2005. En comparana, les reserves espanyoles disponibles al setembre d'aqueix any eren de 7.509 milions.(Vinyes 2006: 112) 

 

En 1936, el Banc d'Espanya estava constitut menge societat annima per accions (igual que les seues homlegs francs i angls) amb un capital de 177 milions de pessetas, el qual es trobava distribut en 354.000 accions nominatives de 500 pessetes cadascuna. A pesar de no ser un banc de propietat estatal,Doncs no esdevindria en tal fins a la promulgaci del Decret-Llei 18/1962 del 7 de juny de 1962, sobre Nacionalitzaci i Reorganitzaci del Banc d'Espanya (%). la instituci estava sotmesa al control tant del govern, qui designava al governador, com del ministeri d'Hisenda que nomenava a diversos membres del Consell General del banc.(Vinyes 2006: 111) La Llei d'Ordenaci Bancria (LOB) del 29 de desembre de 1921 (o Llei Camb)Refosa el 24 de gener de 1927 i modificada per Llei de 26 de novembre de 1931. va intentar per vegada primera ordenar les relacions entre el Banc d'Espanya menge banc central i la banca privada. En la llei es regulaven tamb les condicions per a la mobilitzaci per part del Banc de les reserves, el qual havia de contar amb la preceptiva autoritzaci del Consell de Ministres. En la base 7 de l'Article 1 la LOB estipulava la facultat del Govern per a acudir a l'entitat i sollicitar la venda d'or exclusivament per a influir en el tipus de canvi de la pesseta i "exercir una acci interventora en el canvi internacional i en la regularitat del mercat monetari", en aquest cas el Banc d'Espanya participaria en aquesta acci amb una quantitat igual a l'arbitrada pel tresor Pblic. Encara que autors menge Po Moa(Moa 2001) i (Moa 2003). consideren que el trasllat de l'or violava clarament la Llei, en opini d'ngel Vinyes l'aplicaci de la Llei Camb per part del govern republic va ser estricta, basant-se en els testimoniatges del que fora ltim ministre d'Hisenda de la Monarquia,Entre el 18 de febrer de 1931 i el 15 d'abril segent. Juan Ventosa i Calvell, que la jutjava, poc abans del colp militar, massa ortodoxa,(Vinyes 2006: 113); l'autor cita els articles de Juan Ventosa en Espanya Econmica i Financera (23/5/1936) i ABC (29/5/1936), limitant les possibilitats de creixement de l'economia del pas. La situaci excepcional creada per la rebelli, explicaria per a Vinyes, que evita entrar en aspectes jurdics, el canvi d'actitud pel que fa a la Llei Camb per part del govern, que va passar a exercir els mecanismes necessaris per a realitzar una nacionalitzaci parcial encoberta del Banc d'Espanya.Segons Vinyes, guiat per la mxima "salus patriae, suprema lex" (Vinyes 2006: 114). Altres historiadors, menge Sard, Miralles o Moradiellos, coincideixen amb aquesta interpretaci. L'actuaci del govern republic sobre el Banc d'Espanya per a collocar en el seu direcci a persones fidels a la Repblica es va concretar en el Decret de 4 d'agost de 1936, que va destituir a Pedro Pa Gmez com sotsgovernador primer en favor de Julio Carabias,Pa Gmez fugiria a la zona nacional, per a ocupar-se uns mesos desprs d'organitzar el nou Banc d'Espanya de Burgos. que 10 dies ms tard va ser seguida de la destituci d'altres consellers i alts executius. Desprs del trasllat de l'or a la Unin Sovitica, el 21 de novembre, es va decretar la modificaci del Consell, que va patir noves modificacions i cessaments fins que el 24 de desembre de 1937 nou consellers van ser substituts directament per representants institucionals.(Snchez Asian 2002: 281). 

Preliminars a l'enviament. 
Amb el comenament de la guerra, els revoltats @engegar<3> la seua prpia maquinria estatal, considerant illegtimes i illegals les institucions que van quedar sota el control del govern de Madrid. Aix, es va constituir tamb un Banc d'Espanya, amb seu a Burgos. Cada banc afirmava ser el legtim, tant en l'interior com en l'exterior.(Sanchez Asian 2002: 249-50) En poder del govern republic van quedar la seu central amb la seua reserva d'or i les delegacions ms importants, mentre que el de Burgos administrava les reserves i delegacions provincials del Banc d'Espanya en el territori revoltat.Cap assenyalar que, quan ambds van reunir les seues respectives juntes d'accionistes, en la rebel va haver 154.163 accionistes i en la republicana 31.389. (Snchez Asian 2002: 250) El 27 de juliol el Govern Giral va anunciar l'inici de l'enviament A Frana de part de l'or, per l'acord del Consell de Ministres de 21 de juliol de 1936. Conveni.
 Per iniciativa i acord del Govern de la Repblica, el Sr. Ministre d'Hisenda ha autoritzat al Banc d'Espanya en data 21 de l'actual per a la venda d'or amonedado o en barres fins a la quantitat de vint-i-cinc milions dues-centes vint mil pessetes valor nominal, a aquest efecte de l'acci interventora en el canvi internacional, que es refereix la Base 7 de la Llei d'Ordenaci Bancria, exercitant per a aqueixa autoritzaci la facultat que al Govern concedeix el pargraf 10 de la Base 2 de l'article 1 de la referida Llei.
  I a fi d'emplenar aquest acord, causa i motiu del present Conveni, fent-se constar en ell les conclusions establides pel govern i acceptades pel banc d'Espanya, es formalitza conformement a les segents Estipulacions.
 1. El Banc d'Espanya, en compliment de l'autoritzaci atorgada pel govern de la Repblica, segons comunicaci del Sr. Ministre d'Hisenda, data 21 de l'actual, procedeix, per descomptat, a la venda d'or amonedado o en barres fins a la quantitat de vint-i-cinc milions dues-centes vint mil pessetes valor nominal per a actuar i intervenir en el canvi internacional i en la regularitzaci del mercat monetari conjuntament amb l'Estat.
 2. De conformitat amb el previngut en la Base 7 de la Llei d'Ordenaci Bancria, la participaci de l'Estat i del Banc s'entn feta per meitat, i a virtut del requeriment del Ministre d'Hisenda, previ acord del Consell de Ministres, el Banc anticipa a l'Estat, d'acord amb l'establit en l'ltim pargraf de l'apartat D. de la Base 3 de la referida Llei, els dotze milions sis-centes deu mil pessetes valor nominal or, import de l'aportaci que li correspon.
 3. El Govern de la Repblica s'obliga conformement a dret al reemborsament de les quantitats or anticipades pel banc, en el ms breu termini possible des que cesse la seua aplicaci, arbitrant per a aix els recursos oportuns, sempre amb el comproms de no aplicar aquestes quantitats a altres fins que els quals donen origen a aquest Conveni.
 4. S'entn part integrant d'aquest Conveni quant es prev en la Base 7 de l'article 1 de la Llei d'Ordenaci Bancria.
 5. Les despeses que per qualsevol concepte ocasione el desplaament de l'or, aix com la seua venda i els altres que es produsquen amb motiu d'aquestes operacions es distribuiran per meitat entre Tesoro i Banc.
 6. L'acord del Consell de Ministres que es refereix l'ordre del Ministeri d'Hisenda, cont, com en la mateixa s'indica, l'expressa autoritzaci que es refereix el pargraf 10 de la Base 2 de l'article 1 de la Llei d'Ordenaci Bancria.
 7. Els dotze milions sis-centes deu mil pessetes que el Banc anticipa a l'Estat per aquest Conveni es comprenen en l'autoritzaci concedida al Ministre d'Hisenda fins a la quantitat de vint-i-cinc milions dues-centes vint mil pessetes or per la Llei de dues de juny de mil nou-cents trenta-sis (Gaceta de Madrid, 11 del mateix) Els revoltats, informats puntualment dels enviaments d'or pels seus agents i amics a Frana i la zona republicana,(Vinyes 1976: 101-5). van afirmar que aquestes despeses estaven molt allunyats del previst en l'esmentada Llei Camb. Per tant, els van considerar illegals. Aix, la Junta de Defensa Nacional de Burgos va emetre el 25 d'agost de 1936 un decret, el n 65, declarant nulles, pel que a ells concernia, les operacions de crdit realitzades pel govern frentepopulista sobre la base d'aquesta reserva: Decrete nombre 65:
Interessa a aquesta Junta, en l'ordre moral, destacar, una vegada ms, l'escndol que davant la conscincia universal ha produt l'eixida d'or del Banc d'Espanya, decretada pel mal cridat Govern de Madrid. Per la incumbeix ms principalment assenyalar les conseqncies d'aqueixes operacions en el terreny jurdic, perqu efectuades amb oberta infracci de preceptes fonamentals de la vigent Llei d'Ordenaci Bancria, s evident condueixen per la seua manifesta illegalitat a la conclusi inexcusable de la seua nullitat, que ha d'arribar a en els seus efectes civils a quantes persones nacionals o estrangeres hagen participat en elles, amb independncia de la responsabilitat criminal, ja regulada en altre Decret. I s lgic complement d'aquesta declaraci, el prevenir els danys que es irroguen, amb mesures de cauci, que han d'adoptar-se amb la urgncia que la defensa dels interessos nacionals exigeix.
En virtut d'aix, com President de la Junta de Defensa Nacional, i d'acord amb ella, vinc a decretar el segent:
Article primer. Es declaren nulles totes les operacions que s'hagen verificat o es verifiquen amb la garantia de l'or extret del Banc d'Espanya, a partir del divuit de Juliol ltim, i en el seu moment s'exercitaran quantes accions corresponguen en Dret, per al rescat de l'or referit, siga com ans el lloc que es trobe.
Article segon. Sense perjudici de la responsabilitat criminal definida en el Decret nombre 36, els valors, crdits, drets i bns de totes classe que possesquen a Espanya les persones o entitats nacionals o estrangeres que hagen intervingut o intervinguen directa o indirectament en les operacions que es contrau l'article precedent, seran immediatament embargats, a fi d'assegurar les responsabilitats de qualsevol espcie que es deriven de tals actes.
Dau a Burgos a 25 d'agost de 1936
. Miguel Cabanellas. La creaci del Comit de No Intervenci no va paralitzar l'enviament d'or a Frana i el govern de Llarg Caballero, constitut al setembre, va prosseguir aquesta poltica. Fins a mar de 1937 es van enviar 174 tones d'or fi (193 brutes) al Banc de Frana, equivalents al 27,4 per cent de totes les reserves espanyoles, per a convertir-les en divises amb que pagar les compres d'armament i queviures.La Hisenda republicana va rebre 3.922 milions de francs (uns 196 milions de dlars) per a tals menesters (Martn Acea 2001: 74). Es t constncia a ms de molts altres enviaments d'or, plata i joies introduts en el pas gal de contraban (Olaya Morales 2004a: 460). Aquests enviaments es van justificar amb un decret reservat del 30 d'agost, en ra de la gravetat provocada per la insurrecci armada, i a fi de "poder desenvolupar la lluita amb l'extensi i intensitat que exigisca l'aixafada de la execrable rebelli". Per acord del Consell de Ministres, s'autoritzava "al Ministre d'Hisenda per a disposar que, pel centre Oficial de Contractaci de Moneda, se situe en una o diverses vegades, per compte del Tresor, en l'estranger, a la disposici de la representaci diplomtica, consular o persona que designar en cada cas, la quantitat de francs francesos que estime precisa per a atendre les despeses que les necessitats de campanya imposen".(Olaya 2004a: 311-312)

L'ordre de trasllat i les seues motivacions. 

El 13 de setembre es va signar un decret reservat del Ministeri d'Hisenda, ems a iniciativa del ministre Juan Negrn, pel qual s'autoritzava el trasllat de les reserves metlliques del Banc d'Espanya i preveia una futura rendici de comptes a les Corts que mai va arribar a produir-se:(Bolloten 1989: 261) i (Vinyes 1976: 133-4) Ministre d'Hisenda
Excm. Sr:
Per la seua excellncia el president de la Repblica, i amb data 13 de l'actual, ha estat signat el segent decret reservat: L'anormalitat que en el pas ha produt la revolta militar aconsella al Govern adoptar aquelles mesures precautorias que considere necessries per a millor salvaguardar les reserves metlliques del Banc d'Espanya, base del crdit pblic. L'ndole mateixa de la mesura i la ra de la seua adopci exigeixen que aquest acord romanga reservat. Fundat en tals consideracions, d'acord amb el Consell de Ministres, i a proposta del d'Hisenda, vinc a disposar, amb carcter reservat, el segent: *Art. 1: S'autoritza al Ministre d'Hisenda perqu en el moment que ho considere oport ordene el transport, amb les majors garanties, al lloc que estime de ms seguretat, de les existncies que en or, plata i bitllets haguera en aquell moment en l'establiment central del Banc d'Espanya. *Art. 2: El Govern adonar en el seu moment a les Corts d'aquest decret. Madrid, 13-9-36. El decret est signat pel president de la Repblica, Manuel Azaa, el qual afirmaria posteriorment el seu desconeixement sobre la destinaci final de les reserves. Segons va justificar ms tard Llarg Caballero, Azaa va ser informat ms tard a causa del seu estat emocional i el carcter reservat de l'operaci:Olaya Morales indica (2004a: 447) que, "posant-se legalista", a podria violar l'article 76 de la Constituci, que facultava al President parar signar "els decrets, confirmats pel ministre corresponent, previ acord del Govern, podent el President acordar que els projectes de decret se sotmeten a les Corts, si cregus que s'oposen a alguna de les lleis vigents". "D'aquesta decisi convenia adonar a moltes persones? No. Una indiscrecin seria la pedra d'escndol internacional % Es va decidir que no ho sabera ni el President de la Repblica, el qual es trobava llavors en un estat espiritual veritablement lamentable, per tant noms ho sabia el President del Consell de Ministres %propi Llarg, el Ministre d'Hisenda % i el de Marina i Aire %Prieto. Per els dos primers serien els nics que s'havien d'entendre amb el Govern de Rssia".Llarg Caballero, en Fundaci Pablo Iglesias, Arxiu de Francisco Llarg Caballero, XXIII, pg. 477 Encara que habitualment Negrn s considerat l'artfex de l'enviament de l'Or (per iniciativa prpia o confabulat amb els sovitics, depenent de les tendncies), el seu amic i company Mariano Ans ho defensava afirmant que "no va poder ser ni va anar l'artfex de l'enviament A Rssia de l'or espanyol; va ser a tot estirar un cooperant de menor importncia del Lenin espanyol i els seus consellers alicos, al capdavant dels quals figurava Luis Araquistin".(Ans 1976: 317) Diversos autors, com Vinyes, han assenyalat que la decisi de traslladar l'or fora de Madrid va estar motivada pel rpid avan de l'exrcit d'frica, que des de la seua arribada a la Pennsula havia realitzat un rpid avan cap a la capital, trobant-se, en el moment de prendre's la decisi, ja en Talavera de la Reina, a 116 quilmetres de Madrid, sense que cap dels esforos fets per a detenir-los o frenar el seu avan hagueren tingut xit, si ms no parcial. No obstant aix, les tropes revoltades no arribarien finalment fins a dos mesos desprs, no a causa de la resistncia de les forces republicanes, sin a una decisi del propi Franco, que va decidir desviar-se per a socrrer als assetjats en el Alczar de Toledo, en una operaci de prestigi que li va consolidar polticament i li va permetre ascendir a la prefectura de l'Estat el 29 de setembre de 1936. La capital resistiria fins a la fi la guerra, i el propi govern republic no es va traslladar a Valncia fins al 6 de novembre. Un dels principals protagonistes dels fets, Llarg Caballero, va justificar posteriorment, en el seu exili francs, l'enviament de l'or en el Pacte de No Intervenci i la defeccin de les democrcies pel que fa a la Repblica, i l'amenaa dels revoltats sobre Madrid.Com els facciosos estaven a les portes de la capital d'Espanya, va sollicitar (Negrn) del Consell de ministres autoritzaci per a traure l'or del Banc d'Espanya i dur-lo a lloc segur, sense dir a on. % Com primera mesura ho va traslladar als forts de Cartagena. Desprs, tement un desembarcament, va decidir traslladar-lo fora d'Espanya. % No havia altre lloc que Rssia, pas que ens ajudava amb armes i queviures. I a Rssia es va lliurar. No obstant aix la qual cosa, el seu company, el tamb socialista Luis Araquistin, ho va atribuir posteriorment a la coacci sovitica.Com estic segur que Llarg Caballero, de qui era jo llavors amic ntim, no es trobava en tal estat de desesperana quant al desenlla de la guerra, i em costa tamb molt treballe imaginar presa de tal abatiment a Negrn, no em queda altra alternativa que tornar a la hiptesi de la coacci sovitica, o declarar simplement que el lliurament de l'or a Rssia va ser una bogeria totalment inexplicable. Tamb es parla del perill fasta, i de la intenci anarquista d'assaltar les voltes del Banc d'Espanya i transferir les reserves d'or a Barcelona, el basti de la CNT i la FAI, no noms per a mantenir-lo fora de perill, sin per a comprar material de guerra pel seu compte.(Bolloten 1989: 268-9) Aquest pla hauria estat preparat per Diego Abad de Santilln, un dels ms ardents detractors de Negrn, per tal extrem s considerat fals per l'historiador llibertari Francisco Olaya Morales, que opina que l'or de va traslladar a Cartagena no per motius de seguretat, sin amb la intenci preconcebuda d'enviar-lo A Moscou.(Olaya Morales 2004a: 289-93) En qualsevol cas, es desconeix qui va tenir la idea de traure l'or d'Espanya. Antony Beevor cita que existeixen versions que atribueixen a l'economista sovitic Artur Stashevsky el suggeriment a Negrn de tenir una compte corrent en or a Moscou, a causa de l'amenaa que penjava sobre Madrid i a la necessitat de comprar armes i matries primeres.(Beevor: 232) Per tamb cita a Gabriel Jackson i Vctor Alba, els quals en el seu llibre Juan Negrn li atribueixen la idea al propi Negrn, sostenint que la idea va prendre per sorpresa als sovitics i que Negrn va haver d'explicar curosament la idea a l'ambaixador Rosenberg.(Beevor: 716-717) En qualsevol cas, el Consell del Banc d'Espanya (molt redut desprs de l'inici de la guerra) no va ser informat de la decisi de confiscar l'or i traslladar-lo fins a l'endem.El 14 de setembre, el mateix dia en el qual els revoltats creaven a Burgos el seu propi Banc d'Espanya. Ats que l'operaci ja havia comenat, el Consell del Banc no va poder impedir aquestes mesures. No obstant aix, els dos consellers representants dels accionistes del Banc d'Espanya que no s'havien passat als revoltats (Jos lvarez Guerra i Lorenzo Martnez Fresneda), van presentar la seua dimissi.Fernando Schwarz. La internacionalitzaci de la guerra civil espanyola, Barcelona, 1971, p. 210; citat per: (Olaya Morales 2004a: 287). Martnez Fresneda va expressar la seua ms enrgica protesta allegant que el trasllat era illegal, ja que l'or era d'exclusiva propietat del Banc d'Espanya, i ni l'Estat ni el Govern podien disposar d'ell; a ms va assenyalar que l'or garantia per llei la convertibilitat dels bitllets del Banc, i, per tant, havia de romandre en la caixa de seguretat del Banc.A mitjan setembre %1936, segons informaci personal i directa del senyor Martnez Fresneda a l'Assessor Cap, el dia 14, es va citar a un Consell extraordinari i secret per al segent dia 15. En ell es va adonar pel senyor Governador que el Govern havia disposat, davant l'avan de les tropes insurrectes, confiscar-se de tot l'or del Banc, per a traslladar-lo a lloc i localitat on estiguera amb ms seguretat que les oferides per Madrid, al com es dirigirien aquestes tropes amb intenci de prendre'l, i que a aquest efecte havia ja comenat aquesta translaci. Llavors el senyor Martnez Fresneda va dir que, simultnia la notcia de l'acord del Govern de la confiscaci i translaci de l'or del Banc, amb l'execuci de l'acord, no cabia discutir sobre tal acord per a impugnar i impedir la seua realitzaci, ats que est ja executant-se, per si no cabia discussi, s cabia i ho feia constar de la manera ms solemne la seua enrgica protesta, per considerar l'acord illegal i inefica en dret. Era illegal, perqu sent l'or de propietat exclusiva del Banc, ni l'Estat ni el Govern podien disposar d'ell. Per altra banda, va dir, l'or s la reserva que prev la llei i que garanteix la convertibilitat del bitllet, i sent aix aix, en part alguna pot estar, sin en la caixa del Banc i precisament quan s'acaba d'inaugurar la nova caixa, que respon a tots els avenos de seguretat a prova d'incendis, de bombes, etc., tot aix demostra el desafortunat de l'acord. Va Concloure reiterant la seua protesta i a ella es va sumar en iguals termes d'energia el senyor lvarez Guerra (Assessor Cap). Va afegir que, corollari d'aqueixa protesta i lgica conseqncia era la seua dimissi que anunciava al Consell.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277111" title="Fairlight CMI" nonfiltered="3448" processed="3426" dbindex="108561">


El Fairlight CMI (Computer Musical Instrument) s un sistema electrnic de composici musical, manufacturat per la marca australiana Fairlight, que incorporava un sampler, un sintetitzador digital polifnic i un seqenciador.

Histria.

La idea original dels seus creadors, els australians Kim Ryrie i Peter Vogel, era construir un sintetitzador de funcionament totalment digital (amb mtode additiu), en contrast amb els sintetitzadors analgics (de sntesi substractiva) que predominaven aleshores (1975). El primer model reb el nom de Quasar M8, i fou construt amb la cooperaci de Tony Furse. Aquests models incorporaven un llapis ptic amb qu es podien dibuixar formes d'ona a la pantalla de l'aparell.

Com que els resultats obtinguts pel primer model no els acabaven de convncer, Ryrie i Vogel decidiren d'introduir un canvi radical en l'orientaci musical de l'instrument, i li afegiren la possibilitat d'enregistrar sons externs per reproduir-los amb el teclat. Aix, acabava de nixer el mostreig (en angls, sampling). En els primers aparells, la resoluci no era gaire bona (8 bits, amb una freqncia de mostreig de 20 KHz), per la qualitat del so an millorant i els ltims models (Fairlight CMI Srie III, 1985) ja eren capaos de mostrejar sons amb qualitat de CD (16 bits i fins a 50 KHz).

El primer model aparegu a l'any 1979. Els primers usuaris de l'instrument foren els msics Stevie Wonder i Peter Gabriel, que l'utilitz extensament en molts dels seus discos. L'instrument venia de fbrica amb una biblioteca de sons llestos perqu els propietaris poguessin comenar a treballar-hi sense haver de crear els seus propis sons; alguns d'ells han estat utilitzats a moltes canons conegudes i, per tant, sn fcilment reconeixibles i identificables (com s el cas dels sons  orquestrals o els que imitaven veus humanes).

Les diverses versions que aparegueren posteriorment (Srie II, 1982; Srie IIx, 1984; Srie III, 1985) introduiren millores tcniques (com ara processadors ms avanats, o ms memria interna) o nous sistemes posats a l'abast dels msics, com el MIDI. Degut a les mltiples opcions que presentava, el Fairlight era un instrument car (els seus preus assolien sovint desenes de milers de dlars).

Durant molts anys, l'nic competidor que tingu el Fairlight era el NED Synclavier, que tamb es tractava d'un sistema integrat de sintetitzador digital (de fet, ja oferia la sntesi FM  de modulaci de freqncia  uns anys abans de l'aparici del sintetitzador que popularitz aquest mtode de sntesi, el Yamaha DX7), sampler i seqenciador, amb un preu semblant. Tanmateix, amb el pas dels anys, els diferents models de l'E-mu Emulator (aparegut el 1980) i, sobretot, l'Ensoniq Mirage i l'Akai S612 esdevingueren els samplers ms populars i acabaren d'erosionar la posici privilegiada de qu havia gaudit el CMI. L'ltim model del Fairlight CMI va aparixer a l'any 1991.

Caracterstiques tcniques.

Les diferens funcions del Fairlight CMI apareixien presentades a una pantalla inicial, on s'enumeraven totes, distribudes en seccions (anomenades "pgines" en la nomenclatura de l'empresa). A ms del sintetitzador digital i del sampler, el Fairlight incorporava un sistema de programaci, que incloa tres tipus diferents de seqenciadors: un seqenciador per enregistrar parts tocades amb els teclats (anomenat Pgina 9), un altre sistema per programar seqncies per passes (Music Composition Language, situat a la Pgina C) i, potser el sistema ms conegut, el Real-Time Composer (o Pgina R), que permetia de programar seqncies en grups anomenats patrons, on es distribuen els instruments per pistes. Aquest ltim sistema era tamb conegut com a Rhythm Sequencer o Rhythm Arranger, perqu molts usuaris el feien servir per programar pistes rtmiques, com una caixa de ritmes.

Quasar I, II i M8 (1975-1977).

 Microprocessadors duals Motorola 6800;
 Polifonia de 8 veus;
 Memria: 4 kB per veu;
 Sntesi: Digital additiva (Sntesi de Fourier);
 Lectura: targeta perforada.

CMI Srie I (1979).

 Microprocessadors duals Motorola 6800;
 Polifonia de 8 veus;
 Resoluci i freqncia de mostreig: 8 bits, 16 kHz (mono);
 Memria: 16 kB per veu;
 Sntesi: creaci d'ones mitjanant llapis ptic, control harmnic dinmic, edici de les formes d'ona;
 Teclat: 73 notes;
 Seqenciador: Pgina 9, MCL;
 RAM de vdeo: 16 kB (512x256 pixels);
 Dos disquets de 8".

CMI Srie II (1980).
 
 Microprocessadors duals Motorola 6800;
 Polifonia de 8 veus;
 Resoluci i freqncia de mostreig: 8 bits, fins a 30200 kHz (mono);
 Memria: 16 kB per veu;
 Sntesi: creaci d'ones mitjanant llapis ptic, control harmnic dinmic, edici de les formes d'ona;
 Teclat: 73 notes;
 Control: MIDI (en alguns models);
 Seqenciador: Pgina 9, MCL;
 RAM de vdeo: 16 kB (512x256 pixels);
 Dos disquets de 8".

CMI Srie IIx (1983).

 Microprocessadors duals Motorola 6800;
 Polifonia de 8 veus;
 Resoluci i freqncia de mostreig: 8 bits, fins a 30200 kHz (mono);
 Memria: 16 kB per veu (Sistema: 256 Kb);
 Sntesi: creaci d'ones mitjanant llapis ptic, control harmnic dinmic, edici de les formes d'ona;
 Teclat: 73 notes;
 Control: MIDI, SMPTE;
 Seqenciador: Pgina 9, Pgina R, MCL;
 RAM de vdeo: 16 kB (512x256 pixels);
 Dos disquets de 8".

CMI Srie III (1985).
 
 Microprocessadors duals Motorola 6809 i un microprocessador 6809 CPU per a les targetes de veu, microprocessador Motorola 68000 (o 68020) per a la targeta del processador de les formes d'ona;
 Polifonia de 16 veus (expandible);
 Resoluci i freqncia de mostreig: 16 bits, 100 kHz (mono) o 50 kHz (stereo);
 Memria: 14 MB, expandible fins a 32 MB (mxim: 64 MB en l'ltima revisi);
 Sntesi: creaci d'ones mitjanant targeta grfica, sntesi de Fourier, edici de les formes d'ona;
 Teclat: 73 notes;
 Control: MIDI, SMPTE;
 Seqenciador: CAPS (Composer, Arranger, Performer Sequencer), polifnic, 80 pistes, Musical Composition Language (MCL);
 Disc dur, lector de cintes DC600, un disquet de 8".

Alguns usuaris famosos del Fairlight.

 Art of Noise;
 Stevie Wonder;
 David Bowie;
 The Cars;
 Johnny Hates Jazz;
 Devo;
 Peter Gabriel;
 Jean Michel Jarre;
 Depeche Mode;
 Orchestral Manoeuvres in the Dark;
 A-ha;
 Yello;
 The Buggles;
 Frankie Goes To Hollywood;
 ABC;
 Pet Shop Boys;
 Tears for Fears;
 U2;
 Klaus Schulze;
 Vince Clarke (Yazoo, Erasure);
 Scritti Politti;

Enllaos externs.

 http://www.vintagesynth.com;
 http://www.hollowsun.com/vintage/fairlight/index.html;
 http://www.ghservices.com/gregh/fairligh/;
 http://www.synthmuseum.com/fair/index.html;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277113" title="Moncho Reboiras" nonfiltered="3449" processed="3427" dbindex="108562">

Xos Ramn Reboiras Noia, ms conegut com a Moncho Reboiras (19 de gener de 1950 - 11 d'agost de 1975) fou un sindicalista, poltic nacionalista gallec i opositor a la dictadura franquista. Va nixer en la parrquia d'Imo, en el municipi corunys de Dodro, en una famlia humil que va haver d'emigrar per a la ciutat a la recerca de millors condicions de vida. A Vigo, i mentre el seu pare treballava, Moncho estudiava batxillerat i atenia als clients en el Bar Noia que la seva famlia va aconseguir establir amb els seus estalvis, a ms d'un breu perode de treball en la construcci quan tenia 15 anys. 

A poc a poc va ser prenent una conscincia poltica nacionalista en reacci al franquisme i identificant com a opressi nacional de Galcia: baix nivell econmic en el camp, explotaci, conflicte lingstic... Es matricula ms tard en la Facultat d'Enginyeria Industrial de Vigo, on obt bones notes. All ocupa un paper molt actiu en les reivindicacions dels estudiants en aquells anys, aix com en la defensa de la cultura gallega i la reivindicaci nacionalista. Va ser un dels fundadors de la revista Des...tornillol, la qual va ocupar un gran paper de propaganda nacionalista. Formen tamb parteix del grup cultural O Castro, el qual aborda  dintre de les limitacions d'aquell temps  les reivindicacions nacionalistes gallegues el problema nacional gallec. En 1969 ingressa en la Unin do Povo Galego (UPG). Finalitzada la carrera, la Facultat li concedeix una beca per a fer un treball d'especialitzaci a Drassanes Barreres, convivint aix amb els treballadors, i on coneixer les difcils condicions laborals dels obrers. Aprofita per a estudiar a fons els mecanismes emprats per la classe patronal, i la forma de combatre-la.

Per aquesta poca, en 1972, t lloc la "Vaga de Setembre" i Moncho tindr en ella un paper important com organitzador i combatent. Perduda la beca per aquesta ra, es dedica a la lluita poltica. Treballa en lvarez de Vigo, havent de deixar-lo per raons de salut. Es muda llavors a Ferrol on treballa a Astano i, posteriorment, en La Corunya, on s'empra com obrer en el complex fabril d'Intelsa. Durant aquesta poca, Moncho es dedica, en nom d'UPG, a l'organitzaci de la Fronte Cultural Galega. s en gran parteix el responsable que el Front Cultural arribs a la rellevncia que va tenir en aquella poca i del paper que aquesta va ocupar en el panorama cultural de Galcia. Per primera vegada, existia una coordinaci efectiva entre la majoria de les associacions culturals de Galcia amb la Fronte Cultural com rgan de comunicaci social. Per aquesta poca, en els anys 1973 i 1974, Moncho era un dels organitzadors dels grups sindicals gallecs. Promou el boicot a les eleccions per al sindicat vertical en 1974, campanya que va servir tamb per al llanament del Sindicato Obreiro Galego (SOG), el qual, amb la Unin de Traballadores do Ensino de Galicia (UTEG), ja constituda, conformarien en poc temps la Intersindical Galega, la qual va anar un antecessor lluny de l'actual Confederacin Intersindical Galega (CIG).

Va ser tamb l'nima del grup de La Corunya que, al voltant de l'rgan de comunicaci social Xerme, ocupa un paper fonamental per a la creaci d'un sindicalisme especficament gallec. Xerme, de qualitat periodstica reconeguda, crear un nou estil en l'mbit de la premsa obrera a Galcia. Moncho va anar tamb, com membre del Comit Central i del Comit Executiu de la UPG, un dels artfexs del que UPG comena a sser a partir de 1972: una organitzaci proletria que, tenint com ideologia el marxisme-leninisme, va ser un dels motors del moviment nacionalista gallec. Va participar, dintre de la lnia poltica definida per UPG, en un grup dedicat a dotar el partit de infrastrutures logstiques, amb accions prpies de la clandestinitat i enfront d'un estat dictatorial. Trobant-se a Ferrol, on es trobava per a organitzar UPG, la Brigada Poltico Social (BPS) establix en la nit de l'11 d'agost de 1975 un control en la zona de Canido. A les dues del mat nombrosos efectius de la BPS, acompanyats de ms de 300 agents de la Policia Armada van acordonar l'edifici on es trobava amb dos militants ms, que grcies a la intervenci de Reboiras  l'nic que estava armat  van assolir fugir. Reboiras assoleix desfer-se de la policia durant ms de dues hores, aconseguint finalment acorralar-lo en el portal del carrer da Terra (on se li fa tots els anys un homenatge), crivellant-lo a tirs, un d'ells en el clatell, segons informaci mdica. A partir d'aquest moment es deslliga un ampli operatiu en tota Galcia que produx la detenci de diversos militants nacionalistes i l'exili a Portugal (on havia triomfat la Revoluci dels Clavells a l'abril de 1974) d'un gran nombre de membres d'UPG. 

 Enllaos externs .
 Moncho Reboiras al web d'UPG  ;
  Moncho Reboiras al web de la FPG  ;
 Moncho Reboiras e o nacionalismo galego  .
 Moncho Reboiras al web de la CIG ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277115" title="Delio Rodrguez Barros" nonfiltered="3450" processed="3428" dbindex="108563">

Delio Rodrguez Barros (Ponteareas, 19 d'abril de 1916 - Vigo, 14 de gener de 1994) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1936 i 1950, durant els quals va aconseguir 87 victries, la major part d'elles en competicions espanyoles.

Era un corredor molt velo, la qual cosa li va servir per aconseguir nombrosos triomfs d'etapa a la Volta a Astries, la Volta a Burgos, la Volta a Galcia, la Volta a Llevant o la Volta a Catalunya. s el ciclista que ms triomfs parcials ha aconseguit a la Volta a Espanya, amb 39 triomfs d'etapa.

A la Volta a Espanya s on aconseguir la seva victria ms important, la primera posici de la general el 1945. Tamb va quedar 3r el 1947, 4t el 1941, 5 el 1946 i 7 el 1942.

Palmars.
1940;
 1r a la Volta a laba i vencedor de 3 etapes;
 1r a la Madrid-Salamanca-Madrid i vencedor de 2 etapes;
 1r a Avils ;
 1r al GP Ciudad de Vigo ;
 1r al GP del Corpus;
 1r al GP Vizcaya;
 1r a Oviedo;
 1r al Trofeu Masferrer;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;
 Vencedor d'una etapa al Circuit del Nord;
1941;
 1r a la Volta a laba i vencedor de 2 etapes;
 1r al GP de Bilbao;
 1r al GP Vizcaya;
 1r a la Madrid-Valncia;
 1r a la Pujada al Naranco;
 Vencedor de 12 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 4 etapes al Circuit del Nord;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Navarra;
1942;
 1r a la Madrid-Valncia;
 Vencedor de 8 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor de 5 etapes al Circuit Castella-Lle-Astries;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1943;
 1r al Circuit Ribera Jalon;
 1r al GP Catalunya;
 1r al GP San Juan;
 1r del GP Victoria Manresa i vencedor d'una etapa;
 1r a Madrid;
 1r a la Madrid-Valncia;
 1r de la Pujada al Naranco;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 2 etapes al Circuit Castella-Lle-Astries;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa al GP Ajuntament de Bilbao;
1944;
 1r a Burgos;
 1r a la Copa Avante ;
 1r a les Festes de Vitria;
 1r al GP Liberacin;
 1r al GP Vizcaya;
 Vencedor de 5 etapes a la Volta a Llevant;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Cantbria;
1945;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor de 6 etapes;
 1r a la Volta a Galcia i vencedor de 2 etapes;
 1r al Circuit de Mieres;
 1r al Circuit dos Campees ;
 1r al Circuit Ribera Jalon;
 1r al GP Liberacin ;
 1r al Trofeu Francisco Candela;
 Vencedor d'una etapa al Circuit del Nord;
1946;
 1r al Circuit de Castro Urdiales;
 1r al Circuit de Mieres;
 1r a la Sevilla-Jerez-Sevilla;
 Vencedor de 5 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Castella i Lle;
1947;
 Vencedor de 8 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Galcia ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Castella i Lle;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Burgos;
1948;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Llevant;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Portugal;

Resultats a la Volta a Espanya.
1936. 24 de la classificaci general;
1941. 4t de la classificaci general. Vencedor de 12 etapes;
1942. 7 de la classificaci general. Vencedor de 8 etapes;
1945. 1r de la classificaci general. Vencedor de 6 etapes. 1r de la classificaci per punts;
1946. 5 de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes;
1947. 3r de la classificaci general. Vencedor de 8 etapes;






Enllaos externs.
Palmars de Delio Rodrguez Barros;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277121" title="Loita Armada Revolucionaria" nonfiltered="3451" processed="3429" dbindex="108564">
Loita Armada Revolucionaria (L.A.R.) fou una organitzaci armada de l'esquerra independentista gallega considerada terrorista per l'Estat espanyol. Vinculada al Partido Galego do Proletariado i a l'organitzaci Galicia Ceibe-OLN, realitz la seva primera acci el 28 de juliol de 1978, amb la cremada d'uns camions a Santiago de Compostela. Poc desprs intent assaltar, sense xit, un polvor a Noia, realitz tamb altres accions armades, les ms conegudes foren el robatori d'una sucursal de la Caixa de Aforros de Ourense, atribuda a Antn Arias Curto i la colocaci d'explosiius a les obres d' Autopistas del Atlntico (17 de setembre de 1979). 

El setembre de 1980 una operaci policial desarticul l'organitzaci, i forendetingudes 16 persones acusades de "constituir un grup armat que persegueix la independncia de Galcia". Els detiinguts foren: Xos Cid Cabido, Antn Arias Curto, Jos Lus Nieto Pereira, Francisco Jos Atanes Gomes, Xos Lus Mndez Ferrn, Arturo Esteves Rodrigues, Antom Brtolo Losada, Modesto Romm Gonalves, Manuel Pousada Covelo, Jos Lus Villaverde Varela, Xos Patricio Recamm, Luciano Prego Sanxurxo, Edelmiro Domingues, Fernando Eiras Fernandes, Lus Calvar Puga i Alberte Lama Couso. La resta dels seus militants refugiaren a Portugal. Als detinguts se'ls va aplicar la llei antiterrorista en vigor. Desprs d'aquest periode Manuel Pousada Covelo i Jos Lus Villaverde Varela foren alliberats sense crrecs. La resta dels detinguts ingressaren en presons de Galcia, per posteriorment foren  recollocats primer a Madrid i desprs a Segvia.

El cop policial tindr com a conseqncia la fundaci de les Xuntas Galegas pola Amnista (XUGA), organitzaci antirepressiva que t com a objectiu la defensa dels drets dels presos, especialment contra las poltica de dispersi.

El 1981 es produiren diverses excarceracions, restant presos solament Nieto Pereira, Xos Cid Cabido, Antn Arias Curto, Edelmiro Domingues, Francisco Atanes i Arturo Esteves.
El judici contra LAR es va dur a terme l'abril de 1982, a l' Audincia Nacional d'Espanya a Madrid e amb la condemna en ferm de Recamn, Atanes Gomes, Nieto Pereira, Xos Cid Cabido i Antnio rias Curto.

El 1983 un indult del govern del PSOE, solicitat pels propis presos, pos en llibertat als tres ltims reclusos que quedaven. El 1984 l'organitzaci es va dissoldre formalmente.
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277123" title="Partido Comunista de Liberacin Nacional" nonfiltered="3452" processed="3430" dbindex="108565">
Partido Comunista de Liberacin Nacional (PCLN) va ser un partit comunista i independentista de Galcia (Espanya) format el 25 de juliol de 1986 pel Colectivo Comunista 22 de marzo que havien format 13 membres del comit central de la Unin do Povo Galego, disconformes amb la decisi del V Congrs de donar suport que el Bloc Nacionalista Gallec particips en les sessions del Parlament de Galcia. Les principals figures del PCLN eren Mariano Abalo, Manuel Caamao i Xan Carballo, secretari general de la Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos. 

En la III Assemblea Nacional del BNG (1987), es va decidir expulsar al PCLN pel suport que havia donat a Herri Batasuna a les eleccions al Parlament Europeu. El PCLN va iniciar llavors un procs amb altres grups de l'esquerra independentista (el ms significatiu dels quals era Galiza Ceibe-OLN) per a constituir en 1988 l'organitzaci Fronte Popular Galega (FPG). Dintre del FPG, el PCLN pretenia mantenir la independncia de les organitzacions integrants del front. Per altra banda Galiza Ceibe-OLN volia dissoldre-les i convertir al FPG en una organitzaci unitria. La lnia del PCLN es va convertir en predominant dintre del FPG. El PCLN es va inscriure en el registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior espanyol el 13 de febrer de 1988. No obstant aix, aviat van sorgir divisions dintre del FPG. El PCLN tenia objeccions al suport al Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive, mentre que Galiza Ceibe-OLN ho donava suport activament. A causa de aquestes disensiones internes es va convocar una Assemblea Nacional extraordinria del front. Galiza Ceibe-OLN va decidir abandonar el FPG i constituir la Assembleia do Povo Unido (APU). A principis de la dcada de 1990, el PCLN es va dissoldre dintre del FPG, convertint-se aquest en un partit poltic unitari.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277131" title="mile Armand" nonfiltered="3453" processed="3431" dbindex="108566">
mile Armand, pseudnim d'Ernest-Lucien Juin (1872-1962). Anarcoindividualista francs. Neix el 26 de mar de 1872 a Pars.

Fill d'un antic Communard, entra en 1890 en un cos de l'Armada, dimitint del seu lloc d'oficial en 1897. El seu humanisme crtic es transforma progressivament en anarquisme crtic sota la influncia de les lectures de Jean Grave, Leon Tolstoi, Benjamin R. Tucker, Walt Whitman, Ralph Waldo Emerson i Max Stirner, entre d'altres.

A partir de 1902 s'aproxima al comunisme llibertari, per al final es decantar definitivament per l'anarquisme individualista. En 1911 escriu Le petit manuel anarchiste individualiste. Promou diferents protestes antibellicistes durant la Primera Guerra Mundial, el que li valdrs diversos perodes d'empresonament.

Des de 1922 edita el peridic L'En-Dehors, la vida del qual es perllongar durant 17 anys.

Va escriure Posies composes en prison, l'Initiation individualiste anarchiste en 1923 i La rvolution sexuelle et la camaraderie amoureuse en 1934. Va ser a ms un dels fundadors de la Lliga antimilitarista amb George Mathias Paraf-Javal, Albert Libertad i altres individualistes radicals.

Mor el 19 de febrer de 1963 a Rouen.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277133" title="Luci Corneli Escipi" nonfiltered="3454" processed="3432" dbindex="108567">


Onomstica:

Luci Corneli Escipi (cnsol 350 aC) ;
Luci Corneli Escipi Barbat (cnsol 298 aC);
Luci Corneli Escipi (cnsol  259 aC);
Luci o Gneu Corneli Escipi Afric;
Luci Corneli Escipi Asitic el Vell  ;
Luci Corneli Escipi Asitic el Jove ;
Luci Corneli Escipi Asitic;
Luci Corneli Escipi Asitic (cnsol 83 aC);
Luci Corneli Escipi, germ de Publi i Gneu Escipi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277134" title="Gneu Corneli Escipi" nonfiltered="3455" processed="3433" dbindex="108568">


Onomstica:

Gneu Corneli Escipi Asina (cnsol  260 aC i 254 aC) ;
Gneu Corneli Escipi Calb, germa de Publi Corneli Escipi (cnsol 218 aC);
Gneu Corneli Escipi Hispal (cnsol);
Gneu Corneli Escipi Hispal (pretor);
Gneu Corneli Escipi Hispal (governador);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277136" title="Publi Corneli Escipi Afric (sacerdot)" nonfiltered="3456" processed="3434" dbindex="108569">
Publi  Corneli Escipi Afric (Publius Cornelius Scipio Africanus) fou un sacerdot rom  fill gran de  Publi  Corneli Escipi Afric Major (Publius Cornelius Scipio Africanus Major).

Degut a la seva mala salut no va poder participar a la vida publica. Cicer elogia la seva oratria i una Histria de Grcia. No va tenir fills o va adoptar a Luci Emili Paule que va agafar el nom de Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor

Fou escollit ugur el 180 aC i tamb fou flamen dialis, segons la inscripci de la seva tomba el text complert de la qual s: " Quei apicem, insigne Dialis flaminis, gessistei, mors perfecit tua, ut essent omnia brevia, honos fama virtusque, gloria atque ingenium. Quibus sei in longa licuisset tibe utier vita, facile superas(s)es gloriam majorem. Quare lubens te in gremiu(m), Scipio, recipit terra, Publi, prognatum Publio, Corneli" 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277137" title="Luci o Gneu Corneli Escipi Afric" nonfiltered="3457" processed="3435" dbindex="108570">
Luci o Gneu Corneli Escipi Afric (Lucius o Cnaeus Cornelius Scipio Africanus) fou un magistrat rom  fill petit de  Publi  Corneli Escipi Afric Major (Publius Cornelius Scipio Africanus Major).

Va anar amb el seu pare a sia el 190 aC i fou fet presoner per les forces d'Antoc III el Gran. Aquest el va alliberar generosament i el seu pare va voler tornar el favor al rei, i encara que ho va intentar el senat rom va desfer la seva proposta.

Fou pretor el 174 aC. Aquell mateix any fou expulsat del senat pels censors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277138" title="Luci Corneli Escipi Asitic el Jove" nonfiltered="3458" processed="3436" dbindex="108571">
Luci Corneli Escipi Asitic el Jove (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) fou un magistrat rom fill de Luci Corneli Escipi Asitic el Vell  (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus). A la seva tomba es troba la segent inscripci: "L. Corneli L. F. P. N. Scipio quaist. tr. mil. annos gnatus XXXIII. mortuos. Pater regem Antioco(m) subegit" (Orelli, Inscr. No. 556). 

Per la seva condici de qestor cal suposar que s el mateix personatge que el qestor Luci Corneli Escipi enviat a buscar a Prsies i portar-lo a Roma quan el rei de Bitnia va visitar Itlia el 167 aC.

Fou el pare de Luci Corneli Escipi Asitic del que no consta cap intervenci en la vida pblica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277139" title="Luci Corneli Escipi Asitic (cnsol 83 aC)" nonfiltered="3459" processed="3437" dbindex="108572">
Luci Corneli Escipi Asitic (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) fou un magistrat rom fill de Luci Corneli Escipi Asitic (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) i nt de Luci Corneli Escipi Asitic el Jove.

El 100 aC apareix agafant les armes contra el trib Appuleu Saturn. El 90 aC apareix estacionat junt amb Luci Acili a la ciutat d'Esrnia de la que es va escapar disfressat d'esclau quan es va acostar el general itali Vetti Escat.

Desprs fou partidari de Gai Mari en la guerra civil i va arribar a cnsol el 83 aC junt amb Gai Norb. En aquest any Sulla va tornar d'sia i va derrotar a Norb; les tropes de Luci es van passar a Sulla i el cnsol fou fet presoner junt amb el seu fill (que portava el mateix nom), per fou alliberat per Sulla sense cap cstig; per el 82 aC fou proscrit i va haver de fugir a Masslia on va romandre la resta de la seva vida.

Va tenir tamb una filla que es va casar amb Publi Sesti. Cicer diu que era un bon orador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277140" title="BOUML" nonfiltered="3460" processed="3438" dbindex="108573">


BOUML s una aplicaci que permet fer diagrames UML 2 per a especificar i generar codi en C++, Java, Idl, Php i Python.

Funciona sobre Unix/Linux/Solaris, MacOS X (Power PC i Intel) i Windows.

s relativament rpid i fa un consum de memria relativament petit, com es pot veure a les segents mesures comparatives: http://bouml.free.fr/benchmark.html

BOUML s extensible, i es poden escriure extensions en C++ o Java, fent servir BOUML per a la seva definici com qualsevol altre programa. Els generadors de codi i contra-generadors de codi sn extensions incloses a la distribuci de BOUML.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277141" title="David Murray" nonfiltered="3461" processed="3439" dbindex="108574">
 David Murray  va ser un pilot de curses automobilstiques escocs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Murray va nixer el 28 de desembre del 1909 a Edimburg, Esccia. Va morir el 5 d'abril del 1973 a Las Palmas de Gran Canaria, Espanya. 


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1, el GP de la Gran Bretanya, disputat el 13 de maig del 1950, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta cursa i al GP d'Itlia.

David Murray va participar a un total de cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades a la F1, les corresponents als anys 1950, 1951 i 1952.

Murray va ser el fundador de l'escuderia Ecurie Ecosse. Tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la F1 .




 Resum .




Enllaos externs.

Ecurie Ecosse ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277142" title="Mikhal Bulgkov" nonfiltered="3462" processed="3440" dbindex="108575">


Mikhal Afanssievitx Bulgkov (en rus:                               ), nascut a Kev el 3 de maig de 1891, mort a Moscou el 10 de mar de 1940) fou un escriptor rus.

La seva obra ms coneguda s El mestre i Margarida (                  ), en qu barreja hbilment el fantstic amb el real, de tal manera que el fantstic passa per real i el real per fantstic, aix com les poques i els llocs, Jerusalem al segle I, sota Pon Pilat, i Moscou, en els anys 1930, sota la dictadura sovitica.

Mikhal Bulgkov era l'hereu d'Afanassi Ivnovitx Bulgkov, fill d'un prebost d'Oriol (ell mateix va ser professor d'histria de les religions occidentals a l'acadmia de Kev), i de Varvara Mikhilovna, de soltera Pokrvskaia, filla d'un arqueprebost de Karatxev (provncia d'Oriol), que fou mestra abans de casar-se. L'via materna de Bulgkov era nascuda a Turbin. Va tenir quatre germanes i dos germans. Al 1901 en Mikhal va entrar al liceu Alexandrovski de Kev. El mateix any, els Bulgkov fan construir una datxa a Butxa, a 30 quilmetres de Kev, on es reunien a l'estiu i organitzaven espectacles d'aficionats familiars i amics. La famlia apreciava i i practicava la msica i en Mikhal aprengu a tocar el piano. 

Traduccions al catal.
 El mestre i Margarida. Traducci de Manuel de Seabra. 1985;
 La Gurdia blanca. Traducci de Josep Maria Gell. 1991;
 Els dies dels Turbin (La Gurdia blanca). Traducci de Josep Maria de Sagarra i ngel. 1993;
 Aquell foll d'en Jourdain. Traducci de Josep Maria de Sagarra i ngel;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277143" title="Parker Posey" nonfiltered="3463" processed="3441" dbindex="108576">

Parker Christian Posey s una actriu estatunidenca nascuda el 8 de novembre de 1986 a Baltimore, Maryland.

 Enllaos externs .
;
ParkerPosey.org;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277152" title="Llista de municipis de l'Alt Saona" nonfiltered="3464" processed="3442" dbindex="108577">
Llista dels 545 municipis del departament francs de l'Alt Saona (70).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277154" title="Llista de municipis del Jura" nonfiltered="3465" processed="3443" dbindex="108578">
Llista dels 594 municipis del departament francs del Jura (39).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277156" title="Llista de municipis del Territori de Belfort" nonfiltered="3466" processed="3444" dbindex="108579">


Llista dels 102 municipis del departament francs del Territori de Belfort (90).


(CAB) Communaut d'agglomration de l'Agglomration Belfortaine, creada el2000.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277157" title="Llista de municipis de l'Alt Rin" nonfiltered="3467" processed="3445" dbindex="108580">
Llista dels 377 municipis del departament francs de l'Alt Rin (68).


(CAC) Communaut d'agglomration de Colmar.
(CAM) Communaut d'agglomration Mulhouse Sud-Alsace.
(CCVM) Communaut de communes de la Valle de Munster.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277158" title="Ligre" nonfiltered="3468" processed="3446" dbindex="108581">

El ligre s l'hbrid producte de l'encreuament entre un lle i una tigressa. El seu aspecte s de lle gegant amb ratlles difuses de tigre.

Medeix fins a quatre metres. Han coexistit junts (lleons i tigres) a Prsia, Xina i a Bering, actualment coexisteixen al "Bosc de Gir", a l'India.

Tots els ligres mascles coneguts sn esterils.

Tamb existeix l'hbrid invers, el tig, l'encreuament entre un tigre i una lleona.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277159" title="Llista de municipis del Baix Rin" nonfiltered="3469" processed="3447" dbindex="108582">
Llista dels 527 municipis del departament francs del Baix Rin (67).


(CUS) Comunitat Urbana d'Estrasburg, creada el 1966.
(CAS) Comunitat d'aglomeraci de Sarreguemines Confluences, creada el 2002, amb una bona part al departament de la Moselle.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277160" title="Primeira Linha" nonfiltered="3470" processed="3448" dbindex="108583">
Primeira Linha s una organitzaci poltica comunista de Galcia integrada en l'anomenat Movimento de Libertaom Nacional Galego. Dna suport la independncia de Galcia, considerant aquesta com l'actual Comunitat Autnoma de Galcia ms les Terres de l'Eo-Navia i la vall del Ibias (a Astries) i les zones gallegoparlants d'El Bierzo i Sanabria (a Castella-Lle). Forma parteix de Ns-Unidade Popular. 

Va ser fundada l'1 de maig de 1996. Els seus objectius programtics sn "la superaci de l'opressi nacional i social de gnere imposada pel capitalisme sobre Galcia a fi de contribuir per a l'edificaci mundial de la societat comunista". 
 
Fundaci i primera etapa en l'interior del BNG. 
Primeira Linha va nixer a Galcia de 1996, en una etapa marcada pel fracs dels rgims comunistes de l'Est europeu, amb l'objectiu d'organitzar la corrent independentista i comunista existent en l'interior del Bloc Nacionalista Gallec. Romania en l'interior del BNG com a corrent no reconeguda per la direcci i en permanent conflicte amb el corrent hegemnic, la Unin do Povo Galego. En aquesta etapa, la militncia de Primeira Linha treballava en el si de moviments socials gallecs com l'antimilitarista (ANA-ANOC) i el estudantil (CAF), entre altres. En 1998, va realitzar el seu primer Congrs. Per davant els conflictes en el si del BNG, va resoldre abandonar el front nacionalista en 1999, desprs d'un congrs extraordinari que aquesta decisi va ser aprovada majoritria, per no unnimement. En la seva publicaci trimestral Abrente, Primeira Linha va explicar que "Un irrespirable clima de setge impedia la intervenci poltica, forava a destinar ingents energies i recursos a una mera prctica defensiva". 

Reorganitzaci independentista fora del BNG. 
El II Congrs tamb va decidir impulsar una poltica d'unitat d'acci amb els altres sectors independentistes existents fora del BNG, bsicament l'Assembleia da Mocidade Independentista (AMI) i la Fronte Popular Galega (FPG), amb l'objectiu estratgic de la confluncia orgnica. Una denominada "Comissi Nacional Unitria de l'Esquerra Independentista" va promoure un procs unitari trencat en 2000, a causa de les diferents expectatives de cada organitzaci participant. Aquest any, la militncia de Primeira Linha va participar en la creaci d'"Assembleias Populares Comarcais", precedents del que ser el Procs Espiral, que va dur a la creaci, en 2001, de Ns-Unidade Popular, amb el suport i participaci de la prpia Primeira Linha, de l'AMI i de les referides "Assembleias Populars Comarcais". Els militants de Primeira Linha compaginen la seva pertinena a de Ns-Unidade Popular des de 2001, amb la participaci l'organitzaci juvenil independentista BRIGA i en l'organitzaci estudiantil AGIR, a ms d'altres entitats independentistes, feministes, culturals i sindicals. 
Model de socialisme. 
En 2002 va portar a terme el seu III Congrs, que va servir per a la definici del model teric de socialisme propugnat pel partit, aix com per a afirmar "la imprescindible composici i adrea obrera del Moviment d'Alliberament Nacional Gallec", rebutjant la tradicional frmula interclassista de les organitzacions nacionalistes anteriors a Galcia. Primeira Linha afirma que "la morfologia de classes a Galcia s ms semblant a la societats del capitalisme avanat que a les de l'anomenat Tercer Mn".

Ms enll dels seus principis marxistes i el seu defensa del model leninista de partit, Primeira Linha no revindica el seu encuadramiento en cap de les "famlies" comunistes tradicionals, buscant una aplicaci creativa i sinttica d'acord amb les particularitats de Galcia.
Publicacions i activitats partidries. 
Donant prioritat al seu treball en el si d'entitats ms mplies al costat d'altres sectors de l'esquerra independentista gallega, Primeira Linha mant una srie d'iniciatives prpies. Aix, publica des de 1996 el seu peridic trimestral, Abrente. En el seu editorial "Abrente Editora", duu publicats nombrosos ttols, ja sigui en edici impresa o digital, incloent alguns clssics del marxisme indits a Galcia i altres obres d'autors gallecs. Anualment, organitza tamb les Jornades Independentistes Gallegues, que ja van superar la desena edici, dedicades cada any a un tema monogrfic diferent. 

 Enllaos externs .
 Web del grup;

 Vdeo das XII Jornadas Independentistas Galegas, com Elena M. Canals (Cuba), Narciso Isa Conde (Repblica Dominicana), Nstor Kohan (Argentina) e Iaki Gil de San Vicente (Pas Basco);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277167" title="Cunhals" nonfiltered="3471" processed="3449" dbindex="108584">


Cunhals (en francs i oficial Cugnaux) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al sud-oest de la conurbaci de Tolosa, al costat del Canal de Saint-Martory. El 1999 comptava amb 12.997 habitants en un territori de 13,01 km . El codi postal s 31270.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277176" title="Everis" nonfiltered="3472" processed="3450" dbindex="108585">

Everis Spain, S.L. s una companyia multinacional de capital espanyol, especialitzada en la consultoria d'estratgia, negoci i desenvolupament d'aplicacions tecnolgiques, amb una plantilla de ms de 5.500 empleats.

En aquests moments disposa d'oficines a Espanya, Portugal, Itlia, Brasil, Argentina, Mxic, Xile i Colmbia

Histria.
 1996 - Neix Everis, sota el nom de DMR Consulting i obre oficines a Madrid i Barcelona (acaba l'any amb 15 empleats);
 1997 - Es crea la divisi Qualitas, amb l'objectiu de complimentar els serveis oferts.
 1998 - 1999 - S'inicia l'expansi internacional del grup. S'obren oficines a Santiago de Chile (1998) i Lisboa (1999).
 2000 - Segueix l'expansi internacional, amb noves oficines a Mil i Buenos Aires (plantilla: 1818 empleats);
 2001 - Es produeix la consolidaci de les activitats en tots els sectors. S'obren oficines a Sao Paulo, Mexico D.F., Roma i Sevilla.
 2004 - Els professionals de DMR Consulting compren la companyia a Fujitsu, amb el suport dels fons d'inversi Apa i FManagers.
 2006 - DMR Consulting canvia de nom: Everis. S'obren oficines a Bogot i La Corua. (plantilla: 4.900 empleats);
 2007 - Everis incorpora com a nous socis inversors el fons d'inversi 3i, el Grupo Corporativo Landon i a un grup minoritari de petits accionistes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277185" title="Xuntas Galegas pola Amnista" nonfiltered="3473" processed="3451" dbindex="108586">
Xuntas Galegas pola Amnista, (XUGA), des de 1988 Juntas Galegas pola Amnistia, s una organitzaci gallega de defensa dels drets dels presos, en especial els vinculats a l'independentisme gallec.

Histria.
Primera etapa.
Es va fundar en 1980 desprs del cop policial contra LAR, i les seves primeres campanyes estaran estretament lligades a l'esdevenir dels presos d'aquesta organitzaci. Aix en 1981 organitzaren una campanya Que volvan  casa, contra la dispersi penitenciria.

El 1982 convocaren i participaren en una manifestaci collectiva a Santiago de Compostela, amb les organitzacions Asociacin para Ceivar Presos Galegos, Asemblea Nacional-Popular Galega, Galicia Ceibe-OLN, Lliga Comunista Revolucionria, Moviment Comunista Gallec, Partit Socialista Gallec, i la Unin do Povo Galego). La manifestaci, convocada amb el lema Liberdade nacionalistas. Amnista total no fou autoritzada, i es produren enfrontaments amb la policia, amb el resultat de nou detinguts, alhora que la marxa no va poder sortir d'Alameda. Aquell mateix any, les XUGA celebren a Pontevedra la seva primera assemblea nacional. El 1983,  desprs de l'indult als tres ltims presos de LAR, les XUGA decidiren dissoldre's.

Segona etapa.
El 1988, desprs del cop policial contra l'Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive, les XUGA procediren a la seva refundaci, aquesta vegada adaptant el seu nom a la norma reintegrada, com a JUGA. Aquell mateix any es constitu tamb la secci de les JUGA en l'emigraci, amb seu a Madrid. En aquesta fase el seu valor com a organitzaci unitria s discutida pel Partido Comunista de Liberacin Nacional i conseqentment aparegueren els parallels Comits nti-repressivos, amb els que collaboraran molt sovint. 

Les dues organitzacions convocaren en setembre de 1988 una segona marxa a les presons (la primera fou convocada per la Frente Popular Galega pel juliol), amb l'objectiu a Carabanchel i Alcal Meco. La polica imped als manifestants d'accedir al recinte de les presons, requisant-los les banderes. A finals del mateix any tamb s'organitzaren noves manifestacions, que consistien en talls de trnsit a diverses ciutats de Galcia per a reivincicar el reagrupament a Galcia dels presos gallecs.  Tamb se celebr a Compostela l'Assemblea Constituent de l'organitzaci. En desembre d'aquell any la Frente Popular Galega convoc una manifestaci a Compostela amb el lema Liberdade. Autodeterminacin. Les JUGA i els Comits nti-repressivos s'hi sumaren, i entre les tres organitzacions sumaren unes 300 persones.

En maig de 1989 les JUGA convocaren una manifestaci amb el lema "Liberdade independentistas.Amnistia total". Recolzada per la Frente Popular Galega, Moviment Comunista Gallec, Lliga Comunista Revolucionria, Mulheres Nacionalistas Galegas, Associaom de Vizinhos 12 de Agosto,Associaom Juvenil Ferradura i Irmandade nti-repressiva d'As Pontes. La manifestaci, que aconsegu aplegar 300 persones, va estar precedida la nit anterior per un concert amb els grups MCD (bascs) i gallecs Raiados i Desvirgueitors.

En juny de 1989 les JUGA denunciaren al jutjat d'Alcal de Henares presumptes agressions als presos independentistes per oposar-se a la seva dispersi interna a la pres d'Alcal Meco. Poc desprs les JUGA participaren amb familiars i amics dels presos en un tancament al palau de Justcia de La Corunya i penjaran de les finestres de l'edifici una pancarta amb el missatge Em Meco torturam aos nossos filhos. Familiares dos presos independentistas gallecs. Els participants foren desallotjats en dues hores per la policia. Un nou tancament es va organitzar el desembre del mateix any, aquest cop a la catedral de Santiago de Compostella, on els manifestants passaren la nit i convocaren una concentraci a la praza de Prateras l'endem.

El 1990 es manifestaren davant del Parlament de Galcia en contra del suposat empitjorament de les condicions de vida dels presos, que fou dissolta per la policia amb el resultat de diversos detinguts. A aquesta li segu una manifestaci el mar (amb els Comits nti-repressivos i el lema Polos direitos humanos nas cadeas) i una altra l'abril, recolzada per Assembleia do Povo Unido, Asociacin para Ceivar Presos Galegos, Associaom 12 de Agosto, Mulheres Nacionalistas Galegas, el collectiu Sanitrios pola Amnistia e contra a Tortura i el Movimento de Objecom de Conscincia de Ferrol. El juliol de 1990 van treure el primer nmero d'A Treu, la revista de l'organitzaci.

Tercera etapa. Escissi.
En novembre de 1990 celebraren el seu "primer" congrs (segon en realitat), on reconeixen com a presos defensables noms els militants del Movemento de Liberacin Nacional Galego, deixant fora els altres cinc que el 12 de novembre d'aquell any abandonaren l'organitzaci armada. Aquest procs  provoca l'aband de les JUGA de part de la seva militncia. Aquest cinc ltims presos tamb seran expulsats de la Comuna de presos independentistas de l'organitzaci. La postura de les JUGA s ratificada l'abril de 1991. 

En novembre de 1991, poc desprs del judici contra l'Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive, la policia detingu vuit persones, algunes d'elles militantes de les JUGA.

De l'11 de juliol al 25 de juliol de 1992 cinc militants de les JUGA es posaren en vaga de fam a l'esglsia parroquial de Conxo (Santiago), reivindicant el reagrupament dels presos i el seu retorn a Galcia. En setembre de 1992 l'organitzaci s'entrevist amb Domingo Merino, diputat del Parlament de Galcia pel PSG-EG, sollicitant-li el seu suport al reagrupament a Galcia dels presos independentistes. El Parlament debatr en comissi una proposici no de llei, impulsada per aquesta formaci per a gestionar a Madrid tal objectiu, allegant qestions humanitries. La proposici fou rebutjada amb els vots en contra del Partit Popular, l'abstenci del PSdeG i el suport de PSG-EG i BNG.

El novembre d'aquell mateix any les JUGA assistiren a Madrid al judici contra Manuel Chao do Barro, que va concloure amb la seva expulsi de la sala, la de Samartim Boua que estava citat com a testimoni, i d'alguns simpatitzants del pblic. El 1994, durant el judici per l'atemptat d'Irixoa, membres de les JUGA foren desallotjats de la sala per vitorejar les preses Xosefa Rodrigues i Alexandra de Queirs, tamb expulsades per desacatament.

En juliol de 1995, les JUGA boicotejaren l'acte de clausura de la Pastoral Penitenciria, a Santiago, on hi participava la secretria d'estat per a Afers Penitenciaris Paz Fernndez Felgueroso. Aquesta acced a entrevistar-se amb dos representants de les JUGA que li reclamen el reagrupament. En aquelles datas se celebr un concert de suport als presos organitzat per les JUGA, els Comits nti-repressivos i ACPG.

L'abril de 1996, dos militants de les JUGA s'encadenaren a l'ambaixada espanyola a Lisboa, i en maig militants de JUGA boicotejaren una conferncia de Juan Alberto Belloch a Caldas de Reis, sobre el codi penal, i en juny convocaren una manifestaci sota el lema Amnista!, polo reagrupamento e o traslado  Galiza dos presos e presas independentistas, que apleg 200 persones.

En gener de 1997 membres de les JUGA s'entrevistaren amb el Defensor del Poble i aquell mateix mes, convocaren a La Corunya una manifestaci de suport als tres presos traslladats de la pres de la ciutat. Eln juny convocaren una manifestaci amb el lemaPres@s independentistas galeg@s oito anos sequestrad@s i el 20 de desembre de 1998, JUGA i els Comits nti-repressivos convocaren dues marxes a les presons de Teixeiro i A Lama, sota el lema En marcha pola liberdade. La marxa es va repertir el 1998, aquest cop amb el lema Ja  hora de saca-l@s fora, a la pres de Teixeiro, on finalment s'aplegaven tots els presos independentistes.

Amb els objectius del reagrupament complits, l'organitzaci realitza altres activitats com unes jornades el 2001 on s'analitzaven les conseqncies laborals del pas per la pres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277189" title="Aranya blanca" nonfiltered="3474" processed="3452" dbindex="108587">

L'aranya blanca, l'aranya monja o el drag (Trachinus draco) s un peix de la famlia dels traqunids molt perills per als banyistes: el seu ver produeix insuficincia respiratria i dolor. 

Morfologia.

 Talla: mxima de 45 cm, comuna entre 10 i 30 cm.
 Cos allargat i comprimit.
 Peduncle caudal curt.
 Escates cicloides, disposades en files oblqes sobre els flancs.
 Lnia lateral rectilnia i que consta de 80 a 83 escates.
 Cap petit i compacte; musell curt.
 Els ulls es troben situats a prop del perfil dorsal; marge anterosuperior amb 2 o 3 espines.
 Boca oblqua, no protrctil.
 Dents petites sobre les mandbules i el paladar.
 L'opercle presenta una gran espina que est connectada amb una glndula verinosa; 15 branquispines sobre el bra inferior del primer arc branquial.
 Dues aletes dorsals; la primera, curta i espinosa que tamb connecten amb una glndula verinosa, i la segona, ms llarga, est formada per radis tous.
 L'aleta anal, llarga, amb espines i radis tous.
 Les pectorals, ms o menys, arrodonides.
 Les ventrals, en posici jugular.
 L'aleta caudal, una mica escotada.
 Coloraci del dors marr verds amb taques fosques al cap.
 Flancs de color blanc groguenc, amb nombroses lnies marrons, blaves i grogues oblqes.
 Regi ventral blanca.

Comportament.

Espcie bentnica sobre fons de sorra i de fang, des de la lnia de costa fins als 300 m, per sobretot, entre els 5 i 10 m.

Alimentaci.

S'alimenta de petits invertebrats, sobretot crustacis.

Reproducci.

La reproducci t lloc entre primavera i estiu; la primera maduresa sexual es produeix quan tenen 3 anys.

Distribuci geogrfica.

S'estn arreu de la Mediterrnia i de la Mar Negra. A l'Atlntic Oriental, des de Noruega fins al Senegal, incloent-hi les illes Madeira i Canries.

Pesca.

Espcie comercial de carn, relativament apreciada, que forma part de la morralla.

Pesca semiindustrial i artesanal. Es captura amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls, palangres de fons i lnies de m.

La seua pesca no est regulada ni t talla mnima legal.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 115.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Descripci de l'aranya blanca. ;
 Fotografies i informaci d'aquest peix. ;
 Distribuci geogrfica i ecologia de l'aranya monja. ;
 Fotografies d'aquest peix. ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277193" title="Dmitri Medvdev" nonfiltered="3475" processed="3453" dbindex="108590">


Dmitri Anatolivitx Medvdev (en rus: ) (Leningrad, 14 de setembre de 1965 - ) s un poltic rus. El 2 de mar de 2008, fou escollit President de Rssia amb 70'23% dels sufragis, i des del 7 de maig de 2008, s President de Rssia.

Biografia.
El seu pare, Anatoli Afanasivitx Medvdev, mort el 2004, era professor a l'Institut Tecnolgic Lensovet, la seva mare professora de llengua a l'Institut pedaggic Hertzen, desprs guia de museu. Fill nic. Vivien al barri Kouptchino a la perifria de la ciutat.

Diplomat un ttol de la facultat de dret civil de la Universitat de Leningrad el 1987, doctor el 1990. Sent estudiant, s'ha apassionat per a la fotografia i el rock'n'roll (grups preferits: Black Sabbath i especialment Ozzy Osbourne), i ha guanyat competicions d'halteroflia. Casat el 1989 amb la seva camarada d'escola Svetlana Linnik, a la qual s diplomat un ttol de l'Institut de finances i d'economia, que treballa a Moscou i organitza manifestacions pbliques a Sant Petersburg. Un fill, Ilia, nascut el 1996.

La facultat de dret de Sant Petersburg pot ser orgullosa d'haver format dos presidents, Vladmir Putin (diplomat el 1975) i Medvdev (el 1987). En un aparador en l'entrada regnen les fotos dels estudiants prestigiosos que han freqentat l'establiment : Vladmir Putin i el seu protegit, per tamb Lenin, pare de la revoluci bolxevic (1870-1924), el compositor gor Stravinski (1882-1971), l'escriptor satric Mikhal Zochtchenko (1895-1958) i d'altres.

Recorregut professional i poltic.

De 1990 a 1999 s professor a la Universitat d'Estat de Sant Petersburg. De 1990 a 1995, conseller del President del Consell Municipal de Leningrad Anatoli Sobtchak, expert prop el Comit de les relacions exteriors de l'Ajuntament de Sant Petersburg, car directament sota la direcci de Vladmir Putin. Estava encarregat de la posada a punt de diversos contractes i projectes d'inversi.

El 1993, s un dels fundadors de l'empresa Fincell, ella mateixa fundadora de Ilim Pulp Enterprise, un dels gegants forestals russos. En aquesta ltima estructura, Medvedev s director dels assumptes jurdics.

El 1998, entra al consell de direcci d'una de les majors empreses controlades per aquesta: el combinat forestal de Bratsk.

Es fa, el desembre de 1999, el director adjunt de l'administraci presidencial desprs 1r director designat el 2000.

El 2000, es fa igualment president del consell de direcci del grup Gazprom.

L'octubre de 2003, es fa cap de l'administraci del Kremlin.

Era des del 14 de novembre de 2005 primer VicePrimer Ministre destinat a la posada en marxa dels projectes nacionals i prioritaris.

El 10 de desembre de 2007, Medvdev s designat candidat a l'elecci presidencial de 2008 per quatre partits, Rssia unit, Rssia justa, el Partit agrari i Fora civil, marxats de la coalici actualment al poder i suports de Poutine. s escollit sense sorpresa president de Rssia el 2 de mar de 2008, en la primera volta de l'elecci presidencial.

Medvdev s considerat com un dels caps de fila de l'ala liberal al Kremlin, per oposici als  siloviki  (exrcit, policia, serveis de scurit).

President de Rssia (2008-actualitat).
El 2 de mar de 2008, fou escollit en la presidncia de Rssia des de la primera volta de les eleccions, amb el 70,23% del vot popular. Als 42 anys, Medvdev es converteix el tercer president de la Rssia postsovitica desprs de Bors Ieltsin (1991-1999) i Vladmir Putin (2000-2008), i igualment el ms jove. Prengu possessi del crrec el 7 de maig de 2008, i design a Vladmir Putin, com a Primer Ministre. 






1: La seva candidatura fou recolzada per quatre partits poltics: Rssia Unida, Rssia Justa, Partit Agrari i Partit del Poder Civil.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277199" title="George Cukor" nonfiltered="3476" processed="3454" dbindex="108591">

George Dewey Cukor (7 de juliol de 1899 - 24 de gener de 1983) fou un director de cinema nord-americ. Sobretot especialitzat en les comdies, possea el talent de fer sortir el millor dels actors que dirigia i sobretot de les actrius. Aix, sota la seva direcci, vint-i-un actors diferents van obtenir nomenaments als Oscars.

Era fill d'immigrants hongaresos jueus. D'adolescent, mentre estudiava a l'institut, es va interessar pel Teatre i va comenar a participar en diferents muntatges com a actor. Desprs de la seva graduaci en el De Witt Clinton High School, va ingressar durant un any als Students Army Training Corp. Desprs, va trobar feina com a tcnic en una companyia de teatre de Chicago, ocupaci que el va mantenir durant tres anys.

Desprs d'aquesta etapa de formaci, el 1920, Cukor es va atrevir a crear la seva prpia companyia teatral a Rochester (Nova York). La companyia va funcionar b durant set anys i li va permetre fer el salt a Broadway.  El 1927, als seus vint-i-vuit anys, Cukor va comenar a treballar a Broadway, la qual cosa li va permetre entrar en contacte amb grans actrius del moment com Ethel Barrymore o Jeanne Eagles.

En els inicis del cinema sonor, Hollywood va comenar a contractar els professionals de Broadway i Cukor va ser un d'ells. El 1929, Cukor va comenar a treballar per a Hollywood, collaborant amb els directors que venien des del cinema mut. El seu primer treball va ser com a director de dilegs a la pellcula River of Romance de Richard Wallace per la Paramount Pictures. Va repetir com a director de dilegs en la clebre All Quiet on the Western Front de Lewis Milestone.

Desprs de codirigir diverses pellcules per la Paramount, David O. Selznick el contracta per a la RKO. La celebritat arribaria a Cukor en aquest perode, ja que les pellcules que va dirigir per a la RKO van obtenir tant de pblic com de crtica. Cukor va arribar a crear un tipus de pellcula molt personal que va ser coneguda com a comdia sofisticada, en les que la dona adquiria un carcter fort, sexista i cruel amb la seva parella.

 El protagonisme que adquireixen els personatges femenins en l'univers de Cukor s la ra per la qual el director se l'ha definit com a director d'actrius, apellatiu, que, en vida, no li feia massa grcia. D'altra banda, encara que les seves pellcules guanyaven premis, la feina de Cukor, en els seus inicis, no va obtenir reconeixement. Se'l considerava un director efica per menor, ja que es creia que les seves pellcules obtenien bons resultats grcies a que eren adaptacions de grans obres.

Cukor havia d'haver estat el director de All que el vent s'endugu, de fet O. Selznick el va posar al comandament el 1937. Cukor va passar un any en les tasques de preproducci de la pellcula i, fins i tot, va arribar a assajar amb les actrius Vivien Leigh i Olivia de Havilland. No obstant aix, a Cukor li van molestar certs canvis de gui i al protagonista mascul de Clark Gable li incomodava l'oberta homosexualitat de Cukor, car el director, encara que discret, mai va ocultar la seva sexualitat. Ambdues raons van portar a O. Selnick a canviar a Cukor.

L'any 1932 va fer debutar a Katharine Hepburn a A Bill of Divorcement, amb la que repetiria en diverses pellcules, d'entre les quals el clssic de la comdia sofisticada: The Philadelphia Story amb Cary Grant i James Stewart, i les comdies de parella amb Spencer Tracy. Amb menys d'xit, reuneix Yves Montand i Marilyn Monroe en El multimilionari, dos anys abans de rodar l'inacabat Something's Got to Give, ltima aparici de Marilyn. L'nic Oscar que s'emporta en qualitat de realitzador s per a My Fair Lady, el 1964, la seva segona comdia musical desprs de A Star Is Born en la seva versi ms coneguda (1954).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277203" title="Associaci d'editors del Pas Valenci" nonfiltered="3477" processed="3455" dbindex="108592">
L Associaci d editors del Pas Valenci fou fundada el 5 de setembre de 1990 i agrupa a ms de cinquanta editorials valencianes. La seua activitat est centrada en: la defensa, promoci i difusi de l edici de llibres i publicacions, parant especial esment i dedicaci a les publicacions en valenci; la representaci, gesti, foment i defensa dels interessos comuns de les editorials associades; la interlocuci davant dels poders pblics en assumptes que puguen afectar el sector; la informaci, la formaci, l assessorament i la prestaci de serveis als seus membres. I tot, per promoure el desenvolupament i el progrs de les empreses associades.



 Editorials associades .

 Algar Editorial, Feditres S.L. (Alzira);
 Brosquil Edicions S.L. (Valncia);
 Campgrfic Editors (Valncia);
 Carena Editors S.L. (Valncia);
 CEIC Alfons el Vell (Gandia);
 Difusin Avances de enfermera. (Riba-roja de Tria);
 Dylar Ediciones S.L. (Borriana);
 Ecir Editorial S.A. (Pgn.Fuente del Jarro-Paterna);
 Ediciones Monterrey (La Pobla de Farnals);
 Edicions 96, S.L. (Carcaixent);
 Edicions Bromera S.L. (Alzira);
 Edicions del Bullent S.L. (Picanya);
 Edicions de Ponent S.L. (Onil);
 Edicions La Xara (Simat de la Valldigna);
 Edicions Voramar S.A. (Picanya);
 Editilde S.L. (Valncia);
 Editorial Albatros (Valncia);
 Editorial Alfredo Ortells S.L. (Valncia);
 Editorial Brief S.L. (Valncia);
 Editorial Edelvives, (Benifai);
 Editorial Marfil S.A.(Alcoi);
 Editorial Marjal-Grupo Edeb (Mislata);
 Editorial Nau Llibres (Valncia);
 Editorial Pencil SL (Alboraia);
 Editorial Tabarca Llibres S.L. (Valncia);
 Editorial Tirant lo Blanch S.L. (Valncia);
 Ellago Ediciones S.L. (Castell);
 El Nadir (Valncia);
 Engloba Edicin (Valncia);
 Grup SM   (Fundacin Santa Mara Madrid);
 Grupo Anaya, S.A. (Valncia);
 Legua Editorial(Valncia);
 Media Vaca (Valncia);
 Onada Edicions S.L. (Benicarl);
 Patrimonio Ediciones S.L. (Valncia);
 Perifric Edicions S.L. (Catarroja);
 Piles Editorial de Msica S.A. (Valncia);
 Pre-textos (Valncia);
 Prodidacta, S.L. Editorial Abril(Alaqus);
 Publicacions Universitat de Valncia (Valncia);
 Redactors i Editors. Ediciones RIE (Valncia);
 Rialla Editores S.A. (Valncia);
 Ruzafa Show (Valncia);
 Sa Edicions S.L. (Valncia);
 Sorl Ediciones (Valncia);
 Sri S.L. Editorial Club Universitario ECU (Sant Vicent del Raspeig);
 Tndem Edicions S.L. (Valncia);
 Teatres de la Generalitat Valenciana (Valncia);
 Universitat Politcnica VAlncia-Servei de Publicacions(Valncia);
 Universitat d'Alacant (Publicacions) (Alacant);
 Universitat Jaume I (Publicacions) (Castell);
 Versos y Trazos Editorial - Atalante SL (Valncia);


 Activitats . 

El programa d activitats de l AEPV implica la relaci directa amb les institucions pbliques i els mitjans de comunicaci i la collaboraci directa amb altres associacions professionals del sector del llibre.
Les seues rees d actuaci sn:


 Promoci del llibre i la lectura: Elaboraci de l Enquesta d Hbits de lectura i Compra de llibres.

 Comer interior del llibre: Participaci en fires del llibre locals i d hbit estatal i elaboraci de l Estudi de Comer Interior del Llibre;

 Promoci exterior del llibre: participaci en fires internacionals ;

 Formaci i noves tecnologies: programes de formaci, assistncia a encontres i congressos, i implantaci;
de noves tecnologies

 Serveis de recolzament i informaci: informaci i comunicaci;

 Enllaos externs .
 http://www.aepv.net;
 http://forumllibre.blogspot.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277204" title="Ualabi" nonfiltered="3478" processed="3456" dbindex="108593">

Un ualabi s qualsevol d'entre unes trenta espcies de macrpode. s un terme informal utilitzat normalment per qualsevol macrpode que sigui ms petit que un cangur o l'euro i que no t cap altre nom.

El nom ualabi ve de la tribu d'aborgens australians Eora, els habitants originals de l'rea de Sydney.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277209" title="Didelf" nonfiltered="3479" processed="3457" dbindex="108594">

Els didelfins (Didelphinae) sn una subfamlia d'opssums americans. Cont setze gneres diferents.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277215" title="Harold Alexander" nonfiltered="3480" processed="3458" dbindex="108595">


El Mariscal de Camp Harold Rupert Leofric George Alexander, 1r Comte Alexander de Tunsia, 1r Vescomte Alexander de Tunsia, 1r Bar Rideau, PC (Can) PC (UK) KG OM GCB GCMG CSI DSO MC LM DSM (10 de desembre de 1891   16 de juny de 1969) va ser un comandant militar britnic i Mariscal de Camp, servint notablement durant la Segona Guerra Mundial com a comandant del 15 Grup d'Exrcits. Posteriorment va servir com el darrer Governador General del Canad britnic.

 Rerafons i famlia .

Tercer fill del 4t Comte de Caledon, va nixer a Londres i va educat a Harrow School i a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst. Alexander va ser el 11 batejador al fams Partit Fowler entre Eton i Harrow al 1910. 

Al 1931 es cas amb Lady Margaret Diana Bingham. La paella tingu dos fills i dos filles (una d'elles adoptada).

 Inicis .
Va rebre el despatx d'oficial als Gurdies Irlandesos al 1911. Durant la Primera Guerra Mundial el seu batall form part de la Fora Expedicionria Britnica (BEF) original, en la qual era un jove tinent, comandant d'escamot de 22 anys.

Alexander esdevingu el tinent coronel ms jove de l'Exrcit britnic durant la guerra, i quan la Gran Guerra finalitz es trobava temporalment comandant una brigada. Va servir al Front Occidental, i va resultar ferit en dues ocasions en 4 anys de combats. Va rebre la Creu Militar al 1915, l'Orde del Servei Distingit al 1916 i la Legi d'Honor. Al 1918 era brigadier. Rudyard Kipling, que va escriure una histria dels Irish Guards (a on lluit i mor el seu fill), va anotar que: s innegable que aquest coronel Alexander tenia el do de moure als homes a les lnies a la qual ells van respondre fcilment  els seus subordinats l'estimaven "

Al 1919-1920, Alexander lluit a la Guerra de la independncia letona, comandant unitats lleials a la Repblica de Letnia en el seu intent d'expulsar als bolxevics del pas. Posteriorment serv a Turquia i Gibraltar abans de tornar a Anglaterra i assistir al Collegi d'Estat Major de Camberley i a l'Imperial Defence College. Al 1937 va ser promogut a major general.

 Segona Guerra Mundial .

Alexander form part de la Cos Expedicionari Britnic (BEF), com a comandant de la 1a Divisi d'Infanteria a Frana al 1939. Desprs de comandar amb xit la retirada de la seva divisi a Dunkerque a finals de maig de 1940, va ser nomenat per comandat el I Cos Britnic a les platges, desprs de qu Bernard Montgomery fos nomenat per comandar el II Cos. Deix la platja a les primeres hores del 3 de juny, desprs de confirmar que totes les tropes britniques havien estat rescatades. 

Durant la resta de 1940 i 1941 tingu comandaments equivalents a un cos i a un exrcit a Gran Bretanya, abans de ser enviat a Birmnia, comandant el que posteriorment seria el 14 Exrcit a l'inici de la campanya. A l'agost de 1942, Winston Churchill el nomen Comandant en Cap de l'Orient Mitj, amb Bernard Montgomery com a Oficial General comandant el 8 Exrcit al Nord d'frica per reemplaar al General Claude Auchinleck, que tenia ambdues posicions. Presid la victria a la Segona Batalla d'El Alamein. Desprs de la trobada entre el 8 Exrcit i les forces anglo-americanes provinents de l'Operaci Torxa a Tunsia al gener de 1943 esdevingu adjunt a Dwight Eisenhower, el Comandant Suprem Aliat a la Mediterrnia.

Alexander era molt popular, tant entre els oficials britnics com entre els americans, i era la preferncia d'Eisenhower per comandar les forces de terra al Dia-D, per el mariscal Alan Brooke pression per que es queds a Itlia, considerant que no era apte pel nomenament. Alexander romangu a Itlia com a comandant del 15 Grup d'Exrcits, amb el 5 Exrcit americ i el 8 Exrcit britnic a les seves ordres.

Montgomery, que havia estat durant molt de temps amic i subordinat d'Alexander a Siclia i a Itlia, va dir d'ell, "Alexander  no s un comandant fort  el mxim art de la guerra s molt lluny d'ell". Va aconsellar als seus collegues americans, George  Patton i Mark Clark que ignoressin qualsevol ordre que provingus d'Alexander si no estaven d'acord amb ella.

Al 1943, el Primer Ministre Churchill propos nomenar a l'aristcrata irlands Cavaller de Sant Patrici. L'Oficina de la Commonwealth ho rebutj, i llavors el va fer Vescomte dins de la noblesa del Regne Unit.

Les seves forces van capturar Roma al juny de 1944, aconseguint una de les fites estratgiques de la Campanya d'Itlia. Tanmateix, les forces americanes del 5 Exrcit a Anzio, a les ordres de Clark, van fracassar en l'obtenci del seu pla original que hagus atrapat les forces alemanyes que s'escapaven cap al nord. A finals de 1944, Alexander va ser promogut a Mariscal de Camp, amb antiguitat des del 4 de juny de 1944, data de la conquesta de Roma, sent una altra vegada superior de Montgomery, car si b aquest havia set promogut a Mariscal abans, ho va ser amb antiguitat d'1 de setembre de 1944, desprs de la Batalla de Normandia.

Alexander va rebre la rendici alemanya a Itlia el 29 d'abril de 1945.

 Desprs de la guerra .
Sir Harold Alexander va ser creat Vescomte Alexander de Tunisia, d'Errigal al comtat de Donegal al 1946 pel seu lideratge al Nord d'frica i a Itlia. Al desembre de 1946 va ser nomenat Cavaller de la Lligacama, i va ser creat Bar Rideau d'Ottawa i del Castell Derg al Comtat de Tyrone, i Comte Alexander de Tunisia al 1952.

 Governador General del Canad .
Alexander va ser nomenat Governador General del Canad (1946-1952), i va resultar una elecci molt popular entre els canadencs. A ms de la seva reputaci militar, Alexander tenia un do carismtic per fer amics i per comunicar-se amb la gent, i aix el convert en un Governador popular i d'xit. Es va prendre seriosament els seus deures, fins i tot quan se li deman fer el xut d'inici a la final de la Grey Cup de 1946, pass uns quants matins practicant.

Va veure el seu paper com un enlla vital entre els canadencs i el seu cap d'estat, i procur enviar aquest missatge all a on an. Va viatjar per tot el pas, fent ms de 294.000km durant els seus 5 anys com a Governador General.

Durant la seva primera visita al Canad occidental, va ser obsequiat el 13 de juliol de 1945 amb un ttem, fet pel fuster Mungo Marti, dels Kwakiutl, per remarcar el seu nomenament com a Cap Honorfic dels Kwakiutl (sent el primer home blanc en rebre aquest honor). El ttem resta com una atracci popular devant del Rideau Hall. Durant una visita posterior, al 1950, va ser investit Cap Testa d'liga.

El termini d'Alexandre (els anys de postguerra) eren una era de canvi pel Canad. L'economia de postguerra estava en expansi al Canad, i comen una nova prosperitat. En Lletres de Patent del 1947, el Rei Jordi VI permet al Governador General a exercir gaireb tots els seus poders i autoritats relatius al Canad en nom del Rei. El document segueix sent la font dels poders del Governador General actualment. Al 1949, durant la Conferncia de Primers Ministres de la Commonwealth, es decid fer servir el terme membre de la Commonwealth enlloc del de Domini.

Aquell mateix any, Terranova ingress a la Confederaci Canadenca, i Alexander visit la nova provncia aquell mateix estiu. Al 1950, Canad es trobava novament en guerra, amb forces canadenques lluitant a Corea contra els comunistes nordcoreans i la Repblica Popular de Xina. Alexander visit les tropes per saludar-los personalment.

Durant el seu mandat reb a diversos dignataris, incloent la Princesa Elizabet i el Duc d'Edimburg, que van anar al Canad en viatge reial a l'octubre de 1951, menys de dos anys abans que la Princesa esdevingus la Reina Elisabet II, Reina del Canad. Alexander tamb realitz diverses visites d'estat, trobant-se amb el President Truman als Estats Units al 1947.

Alexander anim l'educaci al Canad. Diverses universitats canadenques li van atorgar distincions honorfiques, i va ser investit Doctor Honoris Causa en Dret per les universitats de Harvard i Princeton, dels Estats Units.

 Carrera final .

A inicis de 1952, desprs de qu el seu termini s'hagus ests el doble, Lord Alexander abandon el crrec de Governador General, desprs de qu Winston Churchill, de nou Primer Ministre, li deman que torns a Londres per assumir el crrec de Ministre de Defensa. Va ser substitut temporalment per un administrador (el Jutge Deg Thibaudeau Rinfret), abans del nomenament de Vincent Massey com a nou Governador General.

En aquells moments els tres serveis de les Forces Armades encara eren departaments separats, representats per un ministre diferent al Gabinet i amb el Ministre de Defensa com a coordinador; Churchill intent sense xit tenir d'altres departaments coordinats per comandants suprems. Lord Alexander serv com a Ministre fins al 1954, any que definitivament es retir de la poltica.

Canad romangu com la segona llar favorita pels Alexander, on tornaren sovint per visitar la famlia i als amics.

Lord Alexander de Tunsia va morir per una perforaci a l'aorta el 16 de juny de 1969. El seu funeral se celebr el 24 de juny de 1969 a la Capella de Sant Jordi del Castell de Windsor, i les seves restes estan enterrades al cementiri de l'esglsia de Ridge, prop de Tyttenhanger, a la llar de la seva famlia a Hertfordshire. Lady Alexander va morir al 1977.

 Condecoracions .

 Company de l'Orde de la Lligacama (3/12/1946);
 Orde del Mrit (1/1/1959);
 Gran Creu de l'Orde del Bany (11/11/1942);
 Gran Creu de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (1946);
 Company de l'Orde de l'Estrella de l'ndia (7/2/1936);
 Orde del Servei Distingit (1916);
 Creu Militar (14/1/1916);
 8 Mencions als Despatxos (4/1/1917, 27/12/1918, 8/7/1919, 3/2/1920, 7/2/1936, 8/5/1936, 20/12/1940, 28/10/1942);
 Consell Privat (1952);
 Consell Privat de la Reina per Canad (1952);
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20  ;
 Medalla de la Victria de 1914-1918;
 Medalla del Servei General a l'Exrcit i la RAF  ;
 Estrella de 1939-45  ;
 Estrella d'frica ;
 Estrella d'Itlia  ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953;
 Legi d'Honor (Frana);
 Orde de Santa Anna de 2a classe amb espases ;
 Orde de Suvrov de 1a classe (29/2/1944);
 Gran Creu de l'Orde del Rei Jordi I (Grcia) (20/6/1944);
 Orde Virtuti Militari de 5a classe (7/12/1944);
 Medalla del Servei Distingit (Estats Units) (2/8/1945);
 Legi del Mrit (Estats Units) (10/8/1943 ;


















 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277216" title="Eleccions al Parlament de Galcia de 1985" nonfiltered="3481" processed="3459" dbindex="108596">
Les Eleccions al Parlament de Galcia de 1985 se celebraren el 24 de novembre. Amb un cens de 2.226.449 electors, els votants foren 1.277.897 (57,4 %) i 948.552 les abstencions (41,9 %). Aliana Popular guany per majoria relativa, i aconsegu mantenir de president de la Xunta Xerardo Fernndez Albor grcies a l'abstenci de Coalici Gallega, cosa que provocar una escissi en aquest partit (PNG). L'octubre de 1986 Xos Luis Barreiro s expulsat d'AP y forma el seu propi grup poltic amb 4 diputats ms, Uni Democrtica Gallega (UDG), que el juny de 1987 s'integra a Coalici Gallega.

Com a resultat d'aquest canvi de correlaci de forces, el novembre de 1987 s'aprova una moci de censura i s investit president de la Xunta Fernando Ignacio Gonzlez Laxe (PSdeG), amb el suport de totes les forces poltiques llevat AP i l'abstenci de BNG.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren  8.627 (0,7 %) vots en blanc.
 Diputats electes .
 Xerardo Fernndez Albor (AP);
 Xos Luis Barreiro (AP);
 Antonio Rosn Prez (AP);
 Toms Prez Vidal  (AP);
 Jos Luis Alonso Riego (AP);
 Jos Ramn Cocia Garca (AP);
 Luis Cordeiro Rodrguez (AP);
 Juan M. Corral Prez (AP);
 Ramn Daz del Ro y Judenes (AP);
 Pablo Eguerique Martnez (AP);
 Alejandrino Fernndez Barreiro (AP);
 Jos Antonio Cesreo Franco Cerdeira (AP);
 Jos Antonio Gago Lorenzo (AP);
 Fernando Garrido Valenzuela (AP) ;
 Jess Gayoso Rey (AP);
 Emma Rosa Gonzlez Bermello (AP);
 Fernando Gonzlez Surez (AP);
 Jos Mara Hernndez Cochn (AP);
 Manuel Iglesias Corral (AP);
 Jos Miones Trillo (AP);
 Aurelio Domingo Miras Portugal (AP);
 Manuel Nez Carreira (AP);
 Juan Manuel Pramo Neira (AP);
 Fernando Alfredo Pensado Barbeira (AP);
 Ricardo Prez Queiruga (AP);
 Fernando Carlos Rodrguez Prez (AP);
 Antonio Sangiao Pumar (AP);
 Francisco Javier Surez-Vence Santiso (AP);
 Eladio Tesouro Romero (AP);
 Jos Luis Ramn Torres Colomer (AP);
 Rafael Valcarce Baiget (AP);
 Vctor Manuel Vzquez Portomee (AP);
 Ramn de Vicente Vzquez (AP);
 Constantino Vila Lpez (AP);
 Manuel ngel Villanueva Cendn (AP);
 Fernando Ignacio Gonzlez Laxe (PSdeG);
 Gonzalo Adrio Barreiro (PSdeG);
 Miguel Barros Puente (PSdeG);
 Ramn Flix Blanco Gmez (PSdeG);
 Manuel Blanco Surez (PSdeG);
 Antonio Martn Ramn Campos Romay (PSdeG);
 Antonio Carro Fernndez-Valmayor (PSdeG);
 Alfredo Conde Cid (PSdeG);
 Manuel Couce Pereiro (PSdeG);
 Manuel Ceferino Daz Daz (PSdeG);
 Antonio Edelmiro Gato Soengas (PSdeG);
 Jos Girldez Maneiro (PSdeG);
 Francisco Gonzlez Amadis (PSdeG);
 Fernando Martnez Gonzlez (PSdeG);
 Jess Mosquera Sueiro (PSdeG);
 Jos Federico Nogueira Fernndez (PSdeG);
 Xulio Xos Pardellas de Blas (PSdeG);
 Antoln Snchez Presedo (PSdeG);
 Pablo ngel Sande Garca (PSdeG);
 Jos Javier Suances Pereiro (PSdeG);
 Manuel Guillermo Varela Flores (PSdeG);
 Manuel Veiga Pombo (PSdeG);
 Pablo Gonzlez Marias (CG);
 Senn Bernrdez lvarez (CG);
 Jos Carlos Mella Villar (CG);
 Antonio Olives Quints (CG);
 Santos Oujo Bello (CG);
 Pablo Padn Snchez (CG);
 Xos Henrique Rodrguez Pea (CG);
 Jos Romero Becerra (CG);
 Cndido Snchez Castieiras (CG);
 Celestino Torres Rodrguez (CG);
 Camilo Nogueira  (PSG)-(Esquerda Galega);
 Antonio Martnez Aneiros (PSG)-(Esquerda Galega);
 ngel Fernando Martnez Randulfe (PSG)-(Esquerda Galega);
 Xos Manuel Beiras (BNPG);

 Enllaos externs .
 Dades eleccions autonmiques gallegues de 1985;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277218" title="Pablo Gonzlez Marias" nonfiltered="3482" processed="3460" dbindex="108597">
Pablo Gonzlez Marinas (La Corunya, 1947) s un poltic gallec. Va ser membre del Partit Gallec Independent de Jos Luis Meiln Gil. Escollit parlamentari per la UCD a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981, desprs de la dissoluci de la UCD desprs de les eleccions generals de 1982 va ser un dels fundadors de Coalici Gallega per la qual fou el seu candidat a la presidncia de la Xunta de Galcia. Escollit diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1985, va encapalar l'escisi del sector ms nacionalista que va donar origen al Partit Nacionalista Gallec. Va ser conseller de la Presidncia i Administraci Pblica en el govern tripartit del socialista Fernando Ignacio Gonzlez Laxe. Des de setembre de 2005 s diputat en el Parlament de Galcia pel Bloc Nacionalista Gallec.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277223" title="Tipus abstracte de dades" nonfiltered="3483" processed="3461" dbindex="108598">
En informtica un tipus abstracte de dades (TAD) s una especificaci d'un conjunt de dades i d'un conjunt d'operacions que poden ser executades sobre el conjunt de dada. Com a tipus de dades diem que s abstracte en el sentit que s independent de les possibles implementacions. 

La definici d'un TAD es pot fer de forma formal (definici matemtica) o pot fer-se mitjanant una especificaci informtica (per exemple utilitzant una interfcie).

 Tipus abstractes de dades en llenguatges orientats a objectes .
Els tipus abstractes de dades, quan s'especifiquen en llenguatges orientats a objectes com per exemple Java tenen els segents components:

Constructor: s una operaci especial que permet la creaci d'instncies del tipus abstracte de dades. Els constructors poden crear instncies buides o inicialitzar-les amb informaci concreta.
Operacions: Tamb anomenats mtodes (en llenguatges de programaci orientats a objectes, com Java) o funcions, rutines o subrutines (termes ms comunament utilitzats en llenguatges imperatius, com C). Hi ha operacions que permeten alterar part o tot el contingut (per exemple, afegir elements, o reordenar-los), copiar part o tot el contingut (per exemple, obtenir determinat element, o clonar tota la instncia), o obtenir altres informacions (per exemple, obtenir el nombre de components, o saber si un valor determinat est contingut).

 Histria .
El concepte de tipus abstracte de dades, va ser utilitzat per primer cop al 1974 per John Guttag i altres per no va ser fins al 1975 que per primer cop Liskov va proposar aquest concepte en un llenguatge de programaci (CLU.llina).

 Exemples de TDA .
Contenidor;
String o tira de carcters;
Array o vector;
Array associatiu o hash;
Llista;
Cua;
Pila o stack;
Conjunt o set;
Arbre;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277225" title="Camilo Nogueira Romn" nonfiltered="3484" processed="3462" dbindex="108599">
Camilo Nogueira Romn (Lavadores, Vigo, 22 de novembre de 1936) s un poltic gallec. Va estudiar en l'Escola Industrial de Vigo i va passar per les escoles d'Enginyers Industrials de Bilbao i de Madrid. Tamb va cursar la llicenciatura de Cincies Econmiques en la Universitat de Santiago de Compostella. En 1964 va entrar a treballar en la fbrica viguesa de Citron com a enginyer i va participar en les grans vagues obreres de 1972. Va formar part de Galcia Socialista, un grup que donaria origen al sindicalisme nacionalista gallec i que acabaria fusionant-se amb la Unin do Povo Galego en 1971. 

Va participar en la fundaci de la Asemblea Nacional-Popular Galega, un front impulsat per la UPG com plataforma de mobilitzaci social i base per al futur establiment d'una candidatura electoral nacionalista, i la coalici electoral Bloc Nacional Popular Gallec (en les llistes del qual es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977). Tamb va estar implicat en la creaci del Partido Obreiro Galego (POG) el 1977, del que en fou un dels seus lders, i que desprs es refund com a Esquerda Galega (1980), un partit nacionalista d'esquerres que va arribar a aconseguir un diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981. En aquesta poca, Nogueira va participar en la redacci de l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Galcia. Esquerda Galega es va fusionar amb el Partit Socialista Gallec i ambds acabarien integrant-se en el Bloc Nacionalista Gallec amb el nom de Unidade Galega en 1995. L'entrada de Camilo Nogueira en el Bloc va ser rebuda amb satisfacci entre els militants, al considerar que es produa per fi la uni del nacionalisme gallec sota unes niques sigles. 

Nogueira va ser diputat en el Parlament gallec en les legislatures 1981-85, 1985-89, 1989-93 i en el perode 1997-99 de la legislatura 1997-2001, fins que va ser escollit diputat en el Parlament Europeu (1999-2004). En l'actualitat, Nogueira s membre de l'Executiva del BNG i responsable de Relacions Internacionals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277228" title="Galcia Socialista" nonfiltered="3485" processed="3463" dbindex="108600">
Galcia Socialista va ser un grup poltic de Galcia d'esquerres i nacionalista gallec, clandest durant la dictadura franquista. Va sorgir a Vigo al voltant de Camilo Nogueira i Xan Lpez Facal i el componien fonamentalment treballadors, especialment de la fbrica de Citron en la localitat. Va intentar, infructuosament, crear un sindicat nacionalista. Comptava tamb amb altre grup a Santiago de Compostella compost per estudiants universitaris. Al principi va mantenir contactes amb el Frente de Liberacin Popular i va treballar en el mn sindical en el si de Comissions Obreres. En 1971 es va integrar en la Unin do Povo Galego. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277229" title="Esquerda Unida" nonfiltered="3486" processed="3464" dbindex="108601">
Esquerda Unida-Izquierda Unida (EU-IU) s la federaci gallega del partit poltic Izquierda Unida. En l'actualitat s extraparlamentaria, si b compta amb 14 regidors arreu de Galcia (Cambre, Fene, Ferrol, Mugardos, Neda, Viveiro, Villagarca de Arosa, O Grove...). Es va formar el 1986, a la calor de les mobilitzacions contra la permanncia d'Espanya a l'OTAN, com a coalici electoral formada pel Partit Comunista de Galcia (PCG, branca gallega del PCE), les federacions gallegues del PASOC i d'Izquierda Republicana, Partit Comunista del Poble Gallec (PCPG, branca gallega del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya) i independents. En 1989 es va transformar en un moviment poltic i social. 

El seu primer Coordinador General va ser Anxo Guerreiro. En 1995 es va produir la incorporaci d'Esquerda Galega, antic PSG-EG, amb qui havien format coalici en les eleccions generals i autonmiques de 1993. Aquest any, va aconseguir els seus millors resultats electorals en les eleccions municipals, arribant a obtenir tres regidors a Lugo i Ferrol. En 1997 una part de l'organitzaci, encapalada pel coordinador General, Anxo Guerreiro (que va rebre suport a nivell nacional pel Partit Democrtic de la Nova Esquerra), contra la decisi adoptada en la conferncia nacional, va decidir coaligar-se amb el PSdeG-PSOE a les eleccions autonmiques. Una part de l'organitzaci, encapalada pel regidor de Lugo Carlos Dafonte i pel secretari General del PCG Manuel Pea-Rey van celebrar una assemblea en la qual van decidir mantenir la relaci amb Izquierda Unida a nivell federal i concrrer a les eleccions autonmiques com Izquierda Unida (la junta electoral va impedir l's del nom Esquerda Unida), escollint Manuel Pea-Rey com a Coordinador General. Posteriorment, el grup que va decidir aliar-se amb el PSdeG-PSOE, es va transformar en Esquerda de Galcia i els tribunals li van concedir finalment a la federaci gallega d'IU l's del nom Esquerda Unida. 

Avui dia, Esquerda de Galcia ja no existeix i s'ha produt la reintegraci de molts membres d'aquesta organitzaci a EU-IU. En l'Assemblea Nacional de 2000 va ser escollit Coordinador General Carlos Dafonte, Secretari General del PCG, que va dimitir en 2001. En l'Assemblea Nacional de l'organitzaci en 2003, va ser nomenada coordinadora nacional d'EU-IU la regidora de Mugardos Pilar Daz, que desprs d'un any va presentar tamb la seva dimissi, forada per la falta de suport de qui la van acompanyar en la seva candidatura. Desprs d'aix, es va fer crrec de l'organitzaci una comissi gestora, encarregada de dur l'organitzaci a una nova assemblea de conjuntura que va tenir lloc en 2005 i en el qual va ser triada coordinadora nacional la regidora ferrolana Yolanda Daz. A pesar de l'escassa i irregular presncia de Esquerda Unida a Galcia, mant una forta implantaci en les comarques de Ferrolterra i Arosa, on es concentren la major part dels vots i regidors de l'organitzaci.

A les eleccions generals de 2004 va obtenir 31.908 vots (1,74%). A les eleccions autonmiques de 2005 la candidatura encapalada per Yolanda Daz va aconseguir uns 12.000 vots (0,8%), sent la quarta fora poltica de Galcia. A les eleccions municipals de 2007, EU-IU va obtenir 22.592 vots (1,47%) i 14 regidors(una millora enfront de l'1,17% i els onze regidors aconseguits en 2003), amb bons resultats en Ferrol (on la llista encapalada per la coordinadora general va obtenir quatre regidors) i Villagarca de Arosa, amb tres. En la primera localitat, van accedir l'equip de govern municipal presidit pel socialista, Vicente Irisarri. 

 Coordinadors Generals . 
1986-1997: Anxo Guerreiro;
1997-2000: Manuel Pea-Rey;
2000-2001: Carlos Dafonte;
2003-2004: Pilar Daz;
2004-2005: Comissi Gestora;
Desde 2005:  Yolanda Daz;

Referncies.


 Enllaos externs.
Web oficial d'EU-IU;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277230" title="EADS" nonfiltered="3487" processed="3465" dbindex="108602">
EADS (European Aeronautic Defence and Space company ; Euronext : EAD ; BMAD: EAD ; FWB: EAD) s un grup industrial del sector de la indstria aeronutica i espacial civil i militar.

s el primer grup de defensa a Europa i es classifica en els cinc primers grups del mn, en competncia directa amb Boeing.

Organitzaci.

EADS ha estat creat el 10 de juliol de 2000 per la fusion de l'alemany DASA, del francs Arospatiale Matra i de l'espanyola CASA.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277231" title="Anxo Guerreiro Carreiras" nonfiltered="3488" processed="3466" dbindex="108603">

Anxo Guerreiro Carreiras (Xermade, Lugo, 1945), tamb conegut pel sobrenom Geluco, s un poltic de Galcia. Va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya quan era estudiant universitari a Santiago de Compostella. La seva militncia contra la dictadura franquista el va dur diverses vegades a la pres. Va ser un dels membres de la Comissi dels 16 que va redactar l'Estatut d'Autonomia de Galcia. Aprovat el rgim autonmic de Galcia va ser el primer diputat comunista en el Parlament de Galcia (1981-1985) i mxim dirigent del Partit Comunista de Galcia i d'Izquierda Unida a Galcia (Esquerda Unida). 

Les seves discrepncies amb Julio Anguita el van dur a separar l'organitzaci gallega de la federal creant Esquerda de Galicia (EdeG), i que va acudir a les al Parlament de Galcia de 1997 en coalici amb el PSdeG-PSOE, el que va possibilitar que de nou fos escollit diputat (1997-2001). A les eleccions al Parlament de Galcia de 2001 el PSdeG-PSOE no va voler reeditar el pacte i EdeG es va presentar en solitari amb Anxo Guerreiro com a candidat a la presidncia de la Xunta de Galcia. Desprs dels mals resultats, EdG va treure poc ms de 2.000 vots, Guerreiro va dimitir i EdeG va acabar desapareixent. En l'actualitat presenta un programa de debat en una televisi local gallega. 

Enllaos externs. 
  Tributo a Anxo Guerreiro o 14 de abril en Compostela ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277235" title="Irmandade Nazonalista Galega de Buenos Aires" nonfiltered="3489" processed="3467" dbindex="108604">
Irmandade Nazonalista Galega de Buenos Aires va ser una associaci galeguista de Buenos Aires (Argentina). Va ser fundada a l'agost de 1923 per Eduardo Blanco Amor i Ramiro Illa Couto, vinculada a la Irmandade Nazonalista Galega. El seu rgan d'expressi era Terra, del que van sortir cinc nombres, tots unilinges en gallec. En 1924 desprs del comenament de la dictadura de Primo de Rivera, l'associaci es divideix en dues, Blanco Amor i els seus partidaris marxen a la Federacin de Sociedades Gallegas, mentre que l'altre sector, encapalat per Manuel Oliveira, Moiss da Presa, Lpez Pasarn i Lino Prez refonguin la Irmandade en 1925, amb A Fouce com a rgan d'expressi, amb un carcter marcadament independentista. 

El 1927 la Irmandade es converteix en una associaci cultural amb el nom de Sociedade d'Arte Pondal (posteriorment coneguda com Sociedade Nazonalista Pondal). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277237" title="Metal alternatiu" nonfiltered="3490" processed="3468" dbindex="108605">


El Metal alternatiu s un subgnere musical del Heavy metal dins del rock alternatiu.

Caracterstiques.
El Metal alternatiu no es un subgnere del Metal i, com el seu propi nom indica, no s molt usual. S'encarrega de mesclar gneres com el hip hop, el rap, el funk o el soul amb hardcore punk.
Tamb se sol utilitzar instruments no molt usuals en el Heavy metal, amb temps estranys i lletres poc convencionals que fan que no es consideri Metal.

Desenvolupament.
Per a comenar amb la caracteritzaci de l'estil, un bon exemple s Faith No More, amb un so metal caracterstic i poc convencional, a l'igual que els projectes del seu ex-lder Mike Patton: Fantmas i Tomahawk. Alguns artistes d'aquest gnere segueixen un cam avantguardista i innovador com The Melvins i Meshuggah.

El movimient grunge de principis d'anys 90 va ser el detonant que port a aquest subgnere a un pblic major, fent que els grups que el practicaven busquessin els seus propis camins: Jane's Addiction i Tool van agafar com a referncia un so ms proper al rock progressiu, Corrosion Of Conformity i el grup de grunge ja desaparegut Soundgarden tenien una influncia del blues dels anys 70, mentre que Alice in chains agafava una mica de la obscuritat i densitat de Black Sabbath.

Faith No More, Primus i Incubus van incorporar elements del Funk a la seva forma de veure el Metal alternatiu, mentre que White Zombie, Nine Inch Nails i Fear Factory van comenar el ara anomenat Metal industrial, combinant el techno amb les guitarres del Heavy metal.

Sepultura va mesclar els ritmes dels amerindis brasilenys a la seva msica, fent-la una msica nica al seu lbum "Roots", mentre que bandes com Mr. Bungle, Secret Chiefs 3, Dog Fashion Disco i Vicious Hairy Mary mesclaven la msica de circ i de carnaval, el jazz i el rock surfer a la seva msica. s l'estil descrit com Circus Metal.

s important destacar els grups System of a Down, Underminded i Bezumnie Usiliya (  Z            ) per estar a l'avantguarda d'aquest subgnere.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277238" title="Lindsay Davenport" nonfiltered="3491" processed="3469" dbindex="108606">






Lindsay Davenport (Palos Verdes, California, Estats Units. Nascuda el 8 de juny de 1976) s una tennista dels Estats Units d'Amrica, guanyadora de tres tornejos de Grand Slam individual, tres en dobles, i cinc en dobles mixtos, medalla d'or individual a les Olimpades d'Atlanta 1996 i una de les quatre dones (amb Steffi Graf, Martina Navratilova i Chris Evert) que ha aconseguit acabar amb el nmero u del mn com a mnim en quatre ocasions (1998, 2001, 2004 i 2005).

 Finals individuals de Grand Slam  .
 Campiona (3) .



 Sub-campiona (4) .



 Finals de dobles de Grand Slam .
 Campiona (3) .



 Sub-campiona (10) .



Enllaos externs.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277239" title="Contenidor (estructura de dades)" nonfiltered="3492" processed="3470" dbindex="108607">
En informtica, un contenidor s una classe, una estructura de dades, o un tipus abstracte de dades (TDA) les instncies del qual sn colleccions d'altres objectes. S'utilitzen per emmagatzemar objectes d'una forma organitzada i seguint unes normes especfiques d'accs.

Normalment els contenidors implementen mtodes o operacions que realitzin les segents funcions:
Crear un nou contenidor buit (constructor);
Informar del nombre d'elements de l'objecte (mida);
Informar si la llista esta buida (buida);
Inserir un nou objecte a la collecci (afegir);
Treure un objecte de la collecci (treure);
Eliminar tots els objectes del contenidor (buidar);

Hi han dos tipus de contenidors:

Contenidors per valor: El contenidor emmagatzema cpies dels objectes que cont.
Contenidors per referncia: El contenidor noms cont referncies (normalment adreces de memria) als objectes.

Els contenidors sovint s'implementent conjuntament amb els iteradors.

Exemple d'operacions comunes de tots els contenidors.

En general podem dir que tots els contenidors implementar els segents mtodes:

Informar del nombre d'elements de l'objecte (p.ex el mtode nombreElements());
Informar si la llista esta buida (buida);
Un mtode que retorni un objecte de tipus iterador;

Un exemple d'especificaci s la segent interfcie del llenguatge de programaci Java:

 public interface Contenidor 
 

En alguns casos es pot utilitzar una classe abstracte per implementar aquests mtodes.

Contenidors seqencials.

Els contenidors seqencials sn aquells on l'ordre en que s'emmagatzemen els elements s important. La segent llista ens mostra els contenidors seqencials ms utilitzats:

String;
Llista;
Cua;
Pila;

Exemples de contenidors.

String o tira de carcters;
Llista;
Cua;
Pila o stack;
Array o vector;
Array associatiu o hash;
Conjunt o set;
Arbre;




Implementacions.

Java Collections Framework;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277244" title="Oliaigu" nonfiltered="3493" processed="3471" dbindex="108608">
L'oliaigu o oliaigua s una sopa freda tpica de Menorca. T els seus origens en la pagesia de l'illa i s per aix que els seus ingredients sn bsicament productes de l'hort, com el tomtic, la ceba o els porros. Tradicionalment feia part de l'esmorzar, per amb el temps ha esdevingut un plat que es menja per dinar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277245" title="Montgomery (Alabama)" nonfiltered="3494" processed="3472" dbindex="108609">
 

Montgomery s la capital de l'estat d'Alabama, al sud dels Estats Units. 
Va ser la primera capital dels Estats Confederats d'Amrica. 

Poblaci. 
198.325 habitants. ;

Geografia. 
Altitud: 76 metres. ;
Latitud: 32 22' N ;
Longitud: 086 18' O;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277249" title="Implementaci (informtica)" nonfiltered="3495" processed="3473" dbindex="108610">
En informtica una implementaci s una realitzaci especfica d'una especificaci tcnica o d'un algorisme. Aquesta implementaci pot ser un programa informtic, de component de programari, una llibreria o qualsevol altre tipus de programari. Poden existir mltiples implementacions per a una especificaci concreta. Per exemple una mateixa especificaci pot estar implementada en diferents llenguatges de programaci. Sovint les especificacions sn estndards.  Per exemple, els navegadors web contenen diferents implementacions d'estndards definits pel consorci WWW. 

En programaci orientada a objectes les especificacions (que normalment es realitzen mitjanant interfcies) defineixen les signatures dels mtodes, serveis o funcionalitats que ha d'oferir una classe i la descripci de cada un d'aquests mtodes. La descripci de cada mtode sol contenir precodicions i postcondicions.

La implementaci associa un algorisme a cada una de les funcionalitat o mtodes definits en l'especificaci. L'algorisme a de garantir que es compleix les precondicions i les postcondicions.

Vegeu tamb.
 Especificaci (informtica);
 Interfcie (informtica);
 Programaci orientada a objectes;
 Java;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277250" title="Cangur rata" nonfiltered="3496" processed="3474" dbindex="108611">

Els cangurs rata (Potorous) sn un gnere de marsupial. Totes les espcies viuen a Austrlia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277254" title="Pssum" nonfiltered="3497" processed="3475" dbindex="108612">

Un pssum s qualsevol d'entre seixanta-quatre espcies de marsupials arboris nadius d'Austrlia, Nova Guinea i Clebes, i introduts a Nova Zelanda.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277263" title="Roger Ramis" nonfiltered="3498" processed="3476" dbindex="108613">
Roger Ramis (diu El Nin, o Lou Ninou) s un jugador francs de rugbi a 15, nascut el 29 de mar de 1902 a Perpiny i mort el 16 de novembre de 1985, d'1 m 73 per a 75 kg, havent ocupat el lloc de tres quarts ala, desprs centre, al si del club de l'USAP de 1919 a 1934, any en qu va decidir passar al XIII per entrenar el XIII Catal.

Va ser el capit de l'equip durant les fases finals de 1924 a 1926. Treballava a la Cambra de Comer de Perpiny.

Un estadi de Perpiny porta sempre el seu nom.

Palmars.
3 seleccions en equip de Frana A, en 1922 i 1923 (igualment seleccionat durant el mateix perode (a 6 vegades): Joseph *Pascot, l'obridor de l'equip, capit el 1921, i nascut el 1897);
Campi de Frana en 1921 i 1925;
Sotscampi de Frana en 1924 i 1926;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277265" title="Jacques Palat" nonfiltered="3499" processed="3477" dbindex="108614">

Jacques Palat, nascut el 25 de maig de 1915 a Sant Cyprien i mort el 19 de novembre de 1961 als 46 anys, d'1 m 78 per a 80 kg, s un jugador francs de rugbi a 15, tercera lnia ala (de vegades centra) de l'USAP, del qual la carrera va ser d'una longevitat exemplar, illustrada per la seva participaci en 8 finals majors persones grans.. malgrat la interrupci de les competicions franceses deguda a la Segona Guerra mundial !

Viticultor, va terminar la seva carrera esportiva al CS Bergusien.

Palmars.
1 selecci en equip de Frana A, el 22 de maig de 1938 de cara a Alemanya, batuda 8 a 5 a Bucarest !
Campi de Frana en 1938 i 1944;
Desafia Yves du Manoir el 1935;
Finalista del campionat de Frana en 1935 i 1939;
Finalista de la competici Yves du Manoir en 1936, 1937 i 1938;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277266" title="Paul Porical" nonfiltered="3500" processed="3478" dbindex="108615">

Paul Porical s un jugador francs de rugbi a 15, nascut el 23 d'octubre de 1911 a Pzilla-la-Rivire i mort el 10 d'agost de 1977 a Perpiny, d'1 m 66 per a 66 kg, havent evolucionat avant-guerre al lloc de darrere a l'USAP Perpiny. i jardiner municipal del seu estat.

Va poder aix discutir 7 finals majors nacionals amb el seu club.

(El seu fill Jrme Porical -escassos 40 anys ms tard- es va fer sotscampi de Frana sempre amb el mateix club ocupant el mateix lloc que el seu pare, en l'any 1977. El 2005, un altre Porical, Jrome, endarrereix excellent golejador, es va fer extraordinari de Frana jniora Reichel desprs el ja haver estat en fill petit, sempre sota els colors de l'USAP.)

Palmars.
Campi de Frana el 1938;
Desafia Yves du Manoir el 1935;
Sotscampi de Frana en 1935 i 1939;
Finalista de la competici Yves du Manoir en 1936, 1937 i 1938;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277267" title="Raoul Got" nonfiltered="3501" processed="3479" dbindex="108616">






Raoul Got (dit "Bala de Can") fou un jugador francs de rugbi a 15, nascut l'11 de febrer de 1900 a Perpiny, mort el 20 de novembre de 1955 a la mateixa ciutat, d'1 m 65 per a 69 kg, havent evolucionat al lloc de 3/4 Ala esquerre en selecci nacional aix com a l'USAP (va jugar igualment a l'Estadi Toulousain).

Va formar part del 1r equip de Frana a terminar segon d'un torneig de les cinc nacions (el 1921), en els costats del seu capit -centre- Ren Crabos (desprs ulteriorment d'Andr Bhotguy) .

Palmars.
13 seleccions en equip de Frana, de 1920 (a penes de 20 anys d'edat!)  1924;
Sotscampi olmpic el 1924 (el seu ltim partit);
1r vencedor d'un partit internacional fora de Frana, a Irlanda el 1920 (i Esccia el 1921);
Campi de Frana el 1921;
Sotscampi de Frana el 1924;
Campi de Frana d'atletisme sobre 100 metres;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277268" title="Andr Sanac" nonfiltered="3502" processed="3480" dbindex="108617">
Andr Sanac conegut pel sobrenom dEl Senyor de Trullars), va nixer el 4 d'agost de 1929 a Trullars, d'una famlia de viticultors, activitat que continuaria ell mateix a Trullars i el seu fill a Sant Gens de Fontanes. s un jugador retirat de rugbi a 15, que va formar part de l'equip de Frana i de l'USAP en la posici de segona lnia. Les seves mesures fsiques: 1,80 m i 103 kg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277269" title="Belmonte" nonfiltered="3503" processed="3481" dbindex="108618">




Belmonte s un municipi situat a la provncia de Conca, comunitat autnoma de Castella la Manxa. En el cens de 2007 comptava amb 2.257 habitants, repartits en un territori de 93 km. Dista 103 km de Conca. 

En aquest poble hi ha un castell fet construir per Joan Manuel de Castella el 1456 i que fou possessi de la famlia dels marquesos de Villena. El poble fou escenari d'una escena de la pellcula El Cid, concretament la del torneig, que es va enregistrar a l'antic camp de futbol. 
Abans de ser una vila independent, Belmonte va formar part del Marquesat de Villena, junt amb el castell de Garcimuoz i Alarcn. L'infant Juan Manuel, s qui va construir el 1323 la seva mansi senyorial, coneguda avui dia, i en estat semiruins "Alczar Viejo", Palau de l'Infant Don Juan Manuel. L'Infant Don Juan Manuel, va passar llargues temporades, per la seva afici a la cacera i la pesca, en terres de Castella, on havia en abundncia . La tradici diu que en els seus castells residencials d'Alarcn,Castell de Garcimuoz i en aquest "Alczar Viejo" va escriure captols de la seva immortat obra "El Conde Lucanor".
El marquesat de Villena, fou el de major riquesa de Castella. Les seves possessions arribaven fins a  Alacant, passant per Belmonte, Sant Climent, Ucls, Alarcn, Utiel, Requena, Villena, etc.

Llocs d'inters.
 Castell gtic-mudjar del segle XV.
 Esglsia Collegiata de Sant Bartolomeu, gtic del segle XV.
 Convent dels Jesutes.
 Plaa del Pilar.
 Ermita de Ntra.Sra.de Grcia.
 Edifici de la Cambra Agrria.
 Convent dels Trinitaris.
 Muralles.Construdes al llarg del segle XV.Hi han cinc portes, tres de les quals avui dia encara s'utilitzen.

Personatges il.lustres i efemrides.
 Fray Luis de Len (1527-1591);
 San Juan del Castillo (1595-1628);
 Eugnia de Montijo (1826-1920);

Enllaos Externs.

Belmonte;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277271" title="Jean Galia" nonfiltered="3504" processed="3482" dbindex="108619">

Jean Galia (suggereix Senyor Jean) s un antic jugador de rugbi a 15 i de rugbi a 13, nascut el 20 de mar de 1905 a Ille-sur-Tt, mort el 1949 a Tolosa de Llenguadoc.

1 m 80 per a 85 kg, era un jugador segona lnia del rugby a XV, desprs es va fer per fora de les coses un jugador i dirigent del rugby a XIII.

Abans de molesten, havent debutat als USOS Quillan abans de marxar a l'USAP, aquest Catal va migrar a Villeneuve sobre lot del qual es va fer el capit de l'equip de rugbi a 15, el Club Athltique Villeneuvois (CAV XV) el 1930. Va ser ratllat el gener de 1933 pels notables de la FFR, b ms per a les males relacions que mantenia amb ells que per al seu no-respecte discutit de les regles de l'amateurisme (a les quals en aquell temps pocs dirigents francesos no tornaven de fet totalment grcia). Era acusat haver comprat la transferncia d'un jugador de l'USAP (efectuant el seu servei militar a Agen) a favor del CAV XV. Per a aquest assumpte, el CAV XV va ser susps de campionat de novembre de 1932 a maig de 1933 (el jove Mxim Rousi era llavors ja membre del CAV XV).

Contactat a l'hivern 1933 pels Britnics de la RFL (que ho consideraven com el millor abans d'Europa del rugbi a 15), Galia va "pujar" rpidament el primer equip treiziste francs amb el qual, el mar de 1934, va fer una memorable girada a Angleterre (era a la vegada el capit i l'empresari d'aquest equip). Aquest equip dit els Galia's criats ha estat formada de 17 jugadors en delicadesa o llibertins del mn quinziste. J. Galia s una de les 5 a 6 persones a l'origen del naixement del rugby a XIII gallican que, en 6 anys (juliol de 1934 a octubre de 1940), havia reunit o crea de 155 a 160 clubs. El " neorugby" podia esperar en els anys segents (de part l'ennuegada que ell succitait: joc rpid, desenfrenat i partits internacionals) suplantar el rugby a XV a Frana (encara que havent perdut 105 clubs, la FFR en tenia tanmateix sempre 558 d'afiliats el 1939) ja que els Homes Unions britnics havien romput tota relaci amb la FFR al motiu del seu prets amateurisme quan, fi octubre de 1940, va ser prohibit en els primers mesos del Rgim de Vichy i de la seva Revoluci nacional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277275" title="Eugne Ribre" nonfiltered="3505" processed="3483" dbindex="108620">






Eugne Ribre fou un jugador de rugbi a 15 francs, nascut el 14 de juny de 1902 a Tur (Rossell), procedent d'una famlia d'agricultors. Es guany la vida treballant de comerciant i mor el 22 de mar de 1988.

Tercera lnia ala d'1 m 88 per a 90 kg, va ser a la vegada un gran atacant i un defensor intractable, sempre d'una correcci exemplar.
Aconsegu la proesa de ser retingut per a la selecci nacional durant deu anys, en un perode en qu les seleccions anuals per a partits internacionals no superaven 4 a 5 capes anualment.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277276" title="Cova Oscura" nonfiltered="3506" processed="3484" dbindex="108621">

La Cova Oscura s una cova que pertany al municipi d'Atzeneta del Maestrat (Alcalatn). Est considerat Lloc d'Inters Comunitari per la Generalitat Valenciana.

T una superfcie d'una hectrea i es una cova de gran inters com a refugi per a rats penats, sobre tot per a Myotis emarginatus, per la qual constitueix la quarta localitat en importncia del Pas Valenci.

Hbitats i espcies destacables s'han indicat en la cavitat Rhinolophus mehely, Rhinolophus ferrum-equinum, Myotis emraginatius, Myotis natterei i Miniopterus schreibersii.

 Enllaos interns .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277277" title="Philippe Ducousso" nonfiltered="3507" processed="3485" dbindex="108622">
Philippe Ducousso (Vic-Fezensac, 27 de juny del 1959) s un entrenador de rugbi a 15. Va ser l'entrenador de la USAP de Perpiny de setembre de 2004 a maig de 2007 amb Philippe Boher; el succe Franck Azma.

 Trajectria .
 Com a jugador .
 Vic-Fezensac;
 Bagnres;
 Stade Toulousain;

 Com a entrenador .
 Colomiers (1996-2000);
 Responsable del centre de formaci de Colomiers (2000-2003);
 Co-seleccionador francs sub-21, amb Philippe Boher;
 Co-entrenador de l'USAP (2004-2006);
 Colomiers (2007- );

 Enllaos .
 Fitxa i fotografia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277278" title="Lliga colombiana de futbol" nonfiltered="3508" processed="3486" dbindex="108623">
La Lliga colombiana de futbol, coneguda oficialment com Ftbol Profesional Colombiano o Copa Mustang, per motius comercials des de 1990 , s la mxima competici futbolstica de Colmbia.

La competici es divideix en dues fases: 
Apertura (Copa Mustang I) de febrer a juny;
Finalizacin (Copa Mustang II) de juliol a desembre.

 Histria .
La lliga colombiana fou creada l'any 1948 . El 1949 s'inici un fenomen que fou anomenat El Dorado (el daurat), i que va consistir en un perode en el que foren portades moltes figures mundials de l'estranger a cop de talonari. Entre elles van arribar al pas homes com Alfredo Di Stfano o Adolfo Pedernera, per jugar entre d'altres equips al Club Deportivo Los Millonarios.

L'any 1989 el Cartel de Medelln va assassinar a la ciutat de Medelln al rbitre colombi lvaro Ortega, desprs d'un partit Independiente Medelln - Amrica de Cali. Aquest fet provoc la cancellaci el campionat . L'nic ttol que es disput aquest any fou la Copa Colmbia.

El 1948 van prendre part a la competici 10 equips, que s'augment a 18 el 1951. Ms tard va anar variant entre els 12 i 13, fins el 1966, en qu s'estabilitz en els 14. El 1988 s'augment el nombre d'equips a 15, en permetre l'entrada de l'Sporting, que havia jugat a la lliga entre 1950 i 1953.

A partir de 1991 es comen a disputar el campionat de Primera B i comen, per tant, un sistema d'ascensos i descensos. El primer club que assol l'ascens fou l'Envigado Ftbol Club. Del 1992 fins el 2002 la Primera Divisi compt amb la participaci de 16 equips. Aquest darrer any s'ampli el nombre d'equips a 18. El 2002, a ms, el campionat es divid en dos, a l'estil dels campionats d'apertura i clausura de la resta de pasos del continent.

 Equips participants a la temporada 2008 .



 Historial .


1948 Santa Fe;
1949 Millonarios;
1950 Deportes Caldas;
1951 Millonarios;
1952 Millonarios;
1953 Millonarios;
1954 Atltico Nacional;
1955 Medelln;
1956 Deportes Quindo;
1957 Medelln;
1958 Santa Fe;
1959 Millonarios;
1960 Santa Fe;
1961 Millonarios;
1962 Millonarios;
1963 Millonarios;
1964 Millonarios;
1965 Deportivo Cali;

1966 Santa Fe;
1967 Deportivo Cali;
1968 Unin Magdalena;
1969 Deportivo Cali;
1970 Deportivo Cali;
1971 Santa Fe;
1972 Millonarios;
1973 Atltico Nacional;
1974 Deportivo Cali;
1975 Santa Fe;
1976 Atltico Nacional;
1977 Junior;
1978 Millonarios;
1979 Amrica de Cali;
1980 Junior;
1981 Atltico Nacional;
1982 Amrica de Cali;
1983 Amrica de Cali;

1984 Amrica de Cali;
1985 Amrica de Cali;
1986 Amrica de Cali;
1987 Millonarios;
1988 Millonarios;
1989 Campionat cancellat;
1990 Amrica de Cali;
1991 Atltico Nacional;
1992 Amrica de Cali;
1993 Junior;
1994 Atltico Nacional;
1995 Junior;
1996 Deportivo Cali;
1997 Amrica de Cali;
1998 Deportivo Cali;
1999 Atltico Nacional;
2000 Amrica de Cali;
2001 Amrica de Cali;

2002-I Amrica de Cali;
2002-II Medelln;
2003-I Once Caldas;
2003-II Deportes Tolima;
2004-I Medelln;
2004-II Junior;
2005-I Atltico Nacional;
2005-II Deportivo Cali;
2006-I Deportivo Pasto;
2006-II Ccuta Deportivo;
2007-I Atltico Nacional;
2007-II Atltico Nacional;
2008-I Boyac Chic;
2008-II;


 Referncies .


 Enllaos externs .
We  oficial;
Web de DIMAYOR;
RSSSF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277279" title="Narcs Garolera i Carbonell" nonfiltered="3509" processed="3487" dbindex="108624">

Narcs Garolera i Carbonell (Vic, 1949) s professor de literatura i crtic literari. S'ha especialitzat en l'estudi de Verdaguer.

Doctor en filologia catalana (1990), ha estat professor a les universitats Barcelona (1975-83) i Autnoma (1990-92), i, des de 1993, ho s a la Pompeu Fabra. Ha publicat una seixantena de llibres, la major part dels quals sn edicions  crtiques o filolgiques  d'obres d'escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. s autor de manuals de literatura catalana, els ms destacats dels quals sn quatre volums dAnlisis i comentaris de textos literaris catalans (1982-85) i dos de Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (1994-95). Tamb ha publicat una biografia de Joan Coromines (2006), sobre el qual ha publicat diversos treballs. Estudis de la literatura de viatges, s autor del volum L'escriptura itinerant (1998), i de dos volums d'estudis sobre Jacint Verdaguer (Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua, 1996, i Verdaguer. Textos, comentaris, notes, 2004), l'edici crtica d'una obra del qual  Excursions i viatges  constitu la seva tesi doctoral, la primera dedicada a aquest escriptor. Altres edicions crtiques d'obres de Verdaguer sn: Canig (1995), L'Atlntida (2002), Al cel (2003), Idillis i cants mstics (2005), Jovenvoles (2006) i Poesies juvenils indites (1996). Cal esmentar, a ms, l'edici crtica de l'obra completa de Josep Maria de Sagarra (1994-), del qual ha publicat tamb tres volums d'articles periodstics: L'nima de les coses (2001), El perfum dels dies (2004) i  amb articles de Josep Pla  Cartas europeas (2001) . Entre altres distincions, ha rebut el Premi Crtica Serra d'Or d'Estudis Literaris (1993) i el Premi d'Assaig Literari Sant Miquel d'Engolasters, d'Andorra (1991 i 1997).

Vegeu tamb.
Publicacions de Narcs Garolera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277281" title="Alguers de Borriana-Nules-Moncofa" nonfiltered="3510" processed="3488" dbindex="108625">

Els alguers de Borriana-Nules-Moncofa perteneixen a la comarca de la Plana Baixa, a la provncia de Castell.
Tenen una superfcie de 4.082 hectrees i tamb comprenen les poblacions de Xilxes i La Llosa.

Les seves caracterstiques sn aigua marina comprenguda aproximadament entre el sud del Port de Borriana, al nord, i al front litoral d'Almenara, al sud. 

Est considerat Lloc d'inters comunitari per la Generalitat Valenciana des de 2006.

Hbitats i espcies.
L'informaci d'hbitats disponible grafia l'existncia de prats de Cymodocea i Posidnia d'extensi variable en la costa situada entre les platges de Nules i Xilxes, a una profunditat entre -10 i -20 m.; la presncia de prats fins al sud -Almenara- s ms extranya i puntual. Aquesta mateixa informaci grafia l'existncia d'aquests hbitats -sobre tot prats de Cymodocea- al nord de la zona proposta, en el mbit comprs aproximadament entre els ports de Castell de la Plana i Borriana i en la qual s'inclueix la desembocadura del riu Millars.
Els hbitats i espcies ms destacables sn, basicament, els prats de Posidnia i algunes de les espcies marines associades.

 Enllaos interns .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
 Espais Naturals Protegits del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277283" title="Copa Colmbia" nonfiltered="3511" processed="3489" dbindex="108626">
La Copa Colmbia s una competici futbolstica colombiana de clubs membres de la Dimayor (Divisin Mayor del Ftbol Colombiano).

Noms s'ha disputat en cinc ocasions, la primera el 1950-51 i la darrera el 1989. Es te previst una nova celebraci per el 2008.

 Histria .
La Copa Colmbia va ser jugada a Colmbia en cinc ocasions, quatre d'elles entre 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1962-63 (les tres primeres en la famosa poca daurada del futbol colombi) com un torneig eliminatori molt similar a les copes europees (amb partits d'anada i tornada). En finalitzar l'edici 1962-63, el trofeu fsic de la Copa Colmbia li fou donat al Millonarios de forma definitiva per haver guanyat consecutivament les edicions de lliga de 1951, 1952 i 1953 i la Copa Colmbia de 1952-53 i desprs les edicions lliga de 1961, 1962 i 1963 i la Copa Colmbia de 1962-63.

26 anys ms tard, el 1989 es realitz una nova edici de la Copa Colmbia, com part del campionat del Futbol Professional Colombi. Es va jugar entre la primera i la segona volta del torneig i va comptar per a la taula de re classificaci del campionat, que classificava als semifinalistes. Independiente de Santa Fe guany la competici.

El 14 de febrer del 2008, els 36 clubs membres de la Dimayor van aprovar la realitzaci d'una nova edici de la Copa Colmbia que compts amb equips de la Primera i Segona Divisi del Futbol Colombi, es disputs durant tot l'any 2008 i atorgus al campi una plaa per a la Copa Sud-americana. Les dates van del 12 de mar fins al 19 de novembre. El patrocinador oficial del torneig pels propers 5 anys ser l'empresa Postobn.

 Historial .



 Enllaos externs .
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277288" title="Segona divisi de la lliga colombiana de futbol" nonfiltered="3512" processed="3490" dbindex="108627">
La segona divisi de la lliga colombiana de futbol, anomenada oficialment Categora Primera B, o per motius comercials Copa Premier, s la segona categoria del futbol de la Lliga colombiana de futbol. La competici s professional.

 Histria .
El primer intent de crear una segona categoria al futbol colombi fou l'any 1962 en desaparixer la Federacin Aficionada de Ftbol (Fedebol), la qual deix diversos clubs sense competici. Aix, la Divisin Mayor del Ftbol Colombiano cre la Divisi  B  on es van incloure els clubs: Once de Noviembre (Cartagena), Deportivo Atlntico (Barranquilla), Deportivo Barranca (Barrancabermeja), Municipio de Tulu, Boca Juniors de Cali (ara a Palmira) i Javeriano (Pasto). No obstant aix l'Associaci Colombiana de Futbol (Adeftbol), el mxim organisme futbolstic colombi, es va oposar a aquesta important iniciativa.

Desprs de 4 anys, el 1966, es posa en marxa aquesta idea amb un denominat "Torneig Especial". Van participar 8 clubs aficionats: Deportivo Girardot, Deportivo Robledo de Cartago, Sulfcidos, Disrepuestos, Distriobras Palmira, Adenorte  i la selecci del departament de Huila, tots ells de ciutats que no comptaven amb equip a primera divisi. A ms participaren els reserves de dotze dels catorze equips de la mxima categoria. Esdevingu campi l'equip reserva de l'Amrica de Cali

El 1968 es torna a realitzar una segona versi del torneig anomenada "Torneig de Segona Categoria", amb la participaci de vuit clubs de ciutats que no comptaven amb equip a primera divisi. Fou campi el Juvenil Buga. La resta de participants foren: Juventud Girardot, Deportivo Tulu, Deportes Cartago, Atltico Barranca, Unin Sogamoso i Atltico Palmira.

Entre 1978 i 1981 es realitz el Torneig Nacional de Reserves, una mena de segona divisi que tampoc va tenir continutat. 

Finalment, el 1991, la Divisin Mayor del Ftbol Colombiano (Dimayor), amb el recolzament de l'empresa privada Concasa, decid organitzar la Categora Primera B, que tamb fou coneguda com Copa Concasa, nom que mantingu fins el 1997.

El nombre d'equips ha estat successivament: El 1991 10 equips,1992 12, 1993 14, 1996 16 equips, el 2002 es redu a 14, el 2003 ascend a 17 i el 2005 18.

 Equips participants .



 Historial .
1991 Envigado Ftbol Club;
1992 Atltico Huila;
1993 Cortulu;
1994 Deportes Tolima;
1995 Atltico Bucaramanga;
1995-96 Ccuta Deportivo;
1996-97 Deportivo Unicosta;
1997 Atltico Huila;
1998 Deportivo Pasto;
1999 Real Cartagena;
2000 Deportivo Pereira;
2001 Deportes Quindo;
2002 Centauros Villavicencio;
2003 Bogot Chic Ftbol Club;
2004 Real Cartagena;
2005 Ccuta Deportivo;
2006 La Equidad;
2007 Envigado Ftbol Club;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de la Primera B a Dimayor;
Histria de la Primera B;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277293" title="Dileg de Protgores" nonfiltered="3513" processed="3491" dbindex="108628">

El dileg de Protgores, el Protgores o Els sofistes sn els ttols de l'obra escrita pel filsof Plat en el seu primer perode com a escriptor, t com a protagonistes principals a Scrates, Protgores i Prdic; i, com a secundaris, a Hipcrates, Alcibades, Cl.lies, Crities, Hipies, i un cert amic innominat de Scrates. Excepte aquest amic desconegut de Scrates, tots els protagonistes del relat sn personatges histrics documentats. El dileg, aparentment, ens presenta una visi de Scrates semblant a la seva realitat histria (encara lluny dels "elevats" dilegs platnics posteriors) i ens ofereix un retrat del pensament sofista que sempre ha despertat certes sospites entre els futurs comentaristes d'aquest pensament. La intenci del relat s clarament antisofista, i hom pot suposar que s, d'alguna manera, una apologia de la forma de ser de Scrates, qui, naturalment, sempre fou un rival del relativisme i de la sofstica.

 Resum del dileg .

El relat podria dividir-se resumidament en els segents punts:

 Scrates informa a cert amic seu innominat sobre l'arribada de Protgores a la ciutat; i explica (a continuaci del relat) aquesta reuni (que aleshores ja estava finalitzada).
 El "tab d'Atenes" arriba a casa de Clicles, on hi estan Protgores, Prdic, Hipies i d'altres sofistes i alguns joves admiradors de la sofstica.
 Davant les preguntes de Scrates, Protgores es presenta a si mateix com un mestre de cultura, i com alg que vol millorar moralment el poble.
 El "pare de la sofstica" Protgores, intenta, davant un mite i un discurs, demostrar que la virtut s pot ensenyar (s a dir, que ve "a posteriori"); que la virtut s imprescindible per la societat; i que els tribunals de justcia actuen moguts per la difusi de la virtut quan actuen (contra el criminal i contra tots aquells que observin aquest crim); tamb es mencionen en aquest discurs aspectes de la virtut.
 Discussi de Scrates i Protgores entre quines sn les parts de la virtut. Segons Scrates, la virtut s una sola, i "el seny, la saviesa, la valentia i altres parts de la virtut" es donen alhora, i no poden donar-se per separat. Aquesta lli de Scrates pot ser interpretada com la clssica (i molt discutible) teoria, tant prpia del socratisme original, segons la qual, qui coneix la virtut, la segueix immediatament, i que la falta de virtut no s altra cosa que la ignorncia.
 Protgores replica a Scrates que la virtut s pluriforme i que cada home pot "preferir diferents coses". Posa com a exemple grfic de la seva teoria relativista el que "un home no menjaria palla, mentre que un cavall s".
 Scrates intenta que Protgores faci les respostes "el ms curt possibles". Protgores s'hi nega en rod, argumentant que prefereix les frases llargues. Hi ha un moment de tensi. Scrates amenaa amb marxar del debat. Dissuadit pels altres membres del debat, Scrates es queda, demanant a Protgores que lideri el debat a partir d'ara; aquest, de mala gana, accedeix.
 Sempre amb la virtut com a tema, Protgores comena un debat sobre poesia. Scrates t aviat una polmica sobre la sinonmia entre "sser" i "esdevenir" en un poema de Simnides. Prdic interv.
 Scrates, apremiat per les circumstncies, explica, en un resum un tant llarg, la seva opini sobre aquest poema. Una de les tesis de Simnides expressades en el poema diu que "Cap home s tant fort que no pugui ser abatut sobre el mal; per els qui spiguen ser resistents davant les empentes de la maldat, malgrat no guanyin sempre, a aquesta gent, malgrat siguin senzills i comuns, sempre els far l'elogi".
 S'acaba el resum sobre poesia de Scrates. Es torna al debat sobre les aparents subdivisions de la virtut. En aquest punt, Scrates diu aviat que "no s possible sser venut pel plaer" per fer el mal, perqu, segons Scrates, "ning faria una cosa malament a plena conscincia de si mateix". El Scrates del "Protgores" contraposa "l'art de mesurar" amb "el sentit de les aparences". I, naturalment, noms "una incomprensi del b" fa entendre, d'acord amb aquestes hiptesis, que l'home esculli el mal en algunes ocasions. (A partir d'aquest punt del relat, ja fa estona que els interlocutors noms responen amb exclamacions afirmatives, no sempre de molt bona gana, a les preguntes de "Scrates l'imparable").
 Protgores, amb una alabana cap a Scrates, s'acomiada d'ell i, argumentant que t altres feines, finalitza el debat. Scrates s'acomiada de tothom i marxa cap a casa, on, s'ha de trobar amb un amic desconegut.

Aquest debat, a favor del dogmatisme i en oposici al relativisme, ja obre pas a algunes idees futures de Plat. No obstant aix, tamb s til per a conixer (tot i que d'una forma un tant polmica), a travs del debat, diverses idees sofistes, sobretot de Protgores i Prdic.

 Vegeu tamb .

 Protgores;

 Plat;

 Crit (dileg platnic);

 La Repblica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277297" title="Vesprals" nonfiltered="3514" processed="3492" dbindex="108629">

Els vesprals sn uns animals imaginaris que surten als llibres de la saga de Harry Potter.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277298" title="Josep Cuatrecasas i Arum" nonfiltered="3515" processed="3493" dbindex="108630">
Josep Cuatrecasas i Arum (Camprodon, 19 de mar del 1903 - Washington DC, 24 de maig del 1996) va ser un botnic catal que s'establ als Estats Units desprs d'exiliar-se durant la guerra civil espanyola.

 Biografia .
Fill i net dels apotecaris de Camprodon, obtingu la llicenciatura en farmcia a la Universitat de Barcelona, de la que en va ser  professor de botnica els anys 1924 a 1930. En aquest perode, i juntament amb els prestigiosos cientfics Pius Font i Quer i Carles Pau fund la revista Cavanillesia, la primera revista cientfica de botnica que es public a Espanya (1928-1938) ; tamb collabor en el Butllet de la Instituci Catalana d'Histria natural de l'IEC i en el Boletn de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural. Es doctor en la universitat de Madrid el 1928 amb una tesi sobre la vegetaci de la serra de Magina (Jan). Ampli la seva formaci amb Chodat a la universitat de Ginebra als anys 20 i, amb una beca de la "Junta para ampliacin de estudios", a l'institut i jard botnic de Berln-Dahlem als anys 30.

A l'any 1931 guany la ctedra de Botnica Descriptiva de la facultat de farmcia de la universitat de Madrid. A l'any segent, en representaci dels cientfics espanyols viatj a Colmbia per a participar en la commemoraci del segon centenari de Jos Celestino Mutis, i aquesta experincia don els seu fruit amb diverses publicacions (en qu aplica la metodologia apresa del seu mestre Huguet del Villar  ) i, anys a venir, com a lloc de treball i origen de molt literatura tcnica futura. Al 1932 esdevingu cap de la nounada secci de flora tropical de la universitat de Madrid, on estudi l'herbari que Joan Isern i Batll havia recollit en la "Comisin Cientfica del Pacfico"; al 1936 fou nomenat director del "Jardn Botnico" de Madrid. Durant la guerra civil espanyola fou cridat per Frederica Montseny per al crrec de conseller de Personal i Organitzacions Professionals del ministeri de Sanitat .

S'exili en acabada la guerra i s'establ primerament a Colmbia. A Bogot fou professor de l'"Instituto Botnico" de la universitat (1939-1942) i es relacion amb el gegraf Pau Vila, i a Cali esdevingu director de l'Escola Superior d'Agricultura Tropical (1942-1943),  cap de la comissi botnica de la Vall del Cauca i professor de l'escola d'agronomia (1943-1947).

De Colmbia emigr als Estats Units, on el 1947 es va fer crrec de la plaa de conservador del "Field Museum of Natural History". Es nacionalitz ciutad estatunidenc el 1953. Dos anys ms tard, al 1955, s'incorpor al departament de botnica de la Instituci Smithsoniana. Entre els anys 1961 i 1975 particip en un projecte de la UNESCO, la "Flora Neotrpica", que havia ideat com a eina de coordinaci dels estudis botnics de l'Amrica tropical. En dirig la secci de plantes vasculars els anys 1964 a 1971 i la presid entre el 1972 i el 1975. La seva jubilaci de lSmithsonian el 1977 no hi estronc la seva activitat investigadora a la instituci, que continu com a investigador honorari associat fins a la seva mort.

Autoritat eminent en botnica tropical, les seves investigacions es centraren en les regions de paramos i sub-pramos de les zones altes dels Andes sud-americans i, en concret, en les flors de la famlia Astercia. Descrigu ms de mil espcies noves . Tenen especial importncia els seus estudis sobre el gnere Theobroma (el del cacau), del que en va fer una revisi exhaustiva.

 Distincions i reconeixements .
El 1954 va ser escollit membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans . Al 1996 reb la Medalla Narcs Monturiol de la Generalitat de Catalunya i li fou dedicat el "IV Congrs de Taxonomia Vegetal", que tingu lloc a Barcelona . Cuatrecasas t tamb un carrer dedicat a Sant Quirze del Valls.

A l'any 1997, l'Institut Smithsonian va dotar el Jose Cuatrecasas Botanical Fund per "recolzar projectes de recerca significatius que emulessin l'esperit investigador de Josep Cuatrecasas". LSmithsonian tamb atorga anualment la Medalla Jos Cuatrecasas per a l'"Excellncia en Botnica Tropical". En botnica, on sempre sign Jos Cuatrecasas, se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura  Cuatrec.

La seva collecci de flora tropical, composta per llibres i diapositives en placa de vidre, fou donada al 1997 a l'Institut Botnic de Barcelona. 

El seu germ Joan va ser metge, professor universitari i autor de gran nombre de publicacions de tema mdic, i la seva germana monja Maria fou coautora del llibre L'apotecari de Camprodon: la nissaga dels Cuatrecasas (Fitxa) .

 Publicacions .
 Excursin botnica a Alcaraz y Ripar Barcelona: Museo de Ciencias Naturales, 1926;
 Estudios sobre la flora y la vegetacin del macizo de Mgina Barcelona: Museo de Ciencias Naturales, 1929;
 Plantae novae colombianae Madrid: Junta para la ampliacin de estudios e investigaciones cientficas, 1933;
 Plantae novae colombianae: series altera Madrid: Junta para la ampliacin de estudios e investigaciones cientficas, 1935;
 Nota a la flora de Colombia 1934;
 Observaciones geobotnicas en Colombia Madrid: Junta para Ampliacin de Estudios e Investigaciones Cientficas, 1934;
 Plantae Isernianae I, article publicat a Anales de la Universidad de Madrid 4-2 (1935), p. 206-265;
 Resumen de mi actuacin in Colombia con motivo del II centenario del nacimiento de Mutis Madrid: Junta para Amplicacin de Estudios e investigaciones Cientficas, 1937;
 Notas a la flora de Colombia Bogot: Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Fsicas y Naturales, 1940-1956;
 Cucurbitaceae novae colombianae, II Cali: Departamento del Valle del Cauca, 1943;
 Estudios sobre plantas andinas;
 VI. Compositae, article a Caldasia III-15 (1945);
 Vistazo a la vegetacin natural del bajo Calima Bogot: Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Fsico-Qumicas y Naturales, 1947;
 Les espcies del gnere Espeletia Barcelona: Instituci Catalana d'Histria Natural,  1949;
 Jos Cuatrecasas, Vctor Manuel Patio Una nueva fruta tropical americana, el boroj Cali: Secretara de Agricultura y Ganadera, 1949;
 Contributions to the flora of South America Chicago: Chicago Natural History Museum, 1950-1951;
 New Proteaceae from Colombia, article a Lloydia 13-3 (1950);
 Moraceae Chicago: Field Museum, 1951;
 Bombacaceae Chicago: Field Museum, 1952;
 Caracterizacin del gnero Borojoa, article a Acta agronomica 3 (1953);
 Huertea, un genre nouveau pour la flore de Colombie Paris: Societ botanique de France, 1953;
 Un nouveau genre de Bombaces, Patinoa Le Mans: Impr. Monnoyer, 1953;
 Disertaciones sobre Bombacaceas Bogot: Revista Colombiana de Ciencias, 1954;
 Dos Moraceas y dos Compuestas nuevas de Venezuela Caracas: Instituto Botnico, 1954;
 El gnero Mniodes Alenon: Imp. Alenonnaise, 1954;
 Nouvelles composes de l'Amerique du Sud Paris: Societ botanique de France, 1954;
 Taxonomic notes on neotropical trees, article a Tropical woods 101 (1955);
 Jos Cuatrecasas, Leandro Aristeguieta El gnero Hinterhubera Weddell Caracas: Tip. de la Nacin, 1956;
 Neue Vernonia-Arten und Synopsis der andinen Arten der Sektion Critoniopsis Stuttgart, 1956;
 Notas a la flora de Venezuela Caracas: Tip. de la Nacin, 1956;
 Prima flora colombiana Firenze: Istituto botanico dell'universit, 1957-1969;
 Aspectos de la vegetacin natural en Colombia Bogot: Voluntad, 1958;
 Introduccin al estudio de los manglares Mxico D.F.: Sociedad Botnica de Mxico, 1958;
 A Taxonomic revision of the humiriaceae Washington D.C.: Smithsonian Institution, 1961;
 Burseraceae Brasiliae novae Belm, 1961;
 Notas sobre Astereas andinas Mxico: Revista Ciencia, 1961;
 Cacao and its allies. A taxonomic revision of the genus Theobroma Washington D.C.: Smithsonian Institution, 1964;
 Establecimiento de la "Organizacin pro Flora Neotrpica" Mxico D.F., 1966;
 El gnero Sorocea (Moraceae) en la costa occidental de Colombia Mxico D.F., 1966;
 Ernest P.Imle, Jos Cuatrecasas  Plant introduction with Theobroma cacao Tegucigalpa: Escuela Agrcola, 1966;
 Revisin de las especies colombianas del gnero Baccharis Bogot:Academia colombiana de ciencias exactas, fsicas y naturales, 1967;
 Notas adicionales, taxonmicas y corolgicas, sobre Baccharis Bogot:Academia colombiana de ciencias exactas, fsicas y naturales, 1968;
 Brunelliaceae Darien (Conn.): Hafner, 1970;
 Brunelliaceae (supplement). With accounts of the life and career of Jos Cuatrecasas by Vicki A.Funk cols. New York: Published for Organization for Flora Neotropica by the New York Botanical Garden, 1985;
 Jos Cuatrecasas, Lyman B.Smith, Roberto Miquel Klein Cunoniceas Florianpolis : Universidade Federal de Santa Catarina, 1976;
 Santiago Daz Piedrahita, Jos Cuatrecasas, textos Flora de la Real Expedicin del Nuevo Reyno de Granada (1783-1816); promovida y dirigida por Jos Celestino Mutis. Tomo XLVII Compuestas, tribu Astereas Madrid: Ediciones de Cultura Hispnica, 1989. ISBN 84-7232-470-2;
 Santiago Daz Piedrahita, Jos Cuatrecasas Asterceas de la flora de Colombia: Senecioneae I: Gneros Dendrophorbium y Pentacalia Santaf de Bogot, D.C. : Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Fsicas y Naturales, 1999;

 Bibliografia .
 Josep Cautrecasas i Gens, Maria Cuatrecasas i Arum, Joan Ricamora i Subir L'apotecari de Camprodon Barcelona: Mediterrnia, 2006. ISBN 978-84-8334-792-8 ;
 Josep Maria Camarasa, Santos Casado Ya no volveremos del exilio: Testimonios del exilio de Josep Cuatrecasas, article a Boletn de la Institucin Libre de Enseanza 58 (2005);
 Joan Valls i Girau Josep Cuatrecasas i Arum, article a Memria curs 1995-1996 Barcelona: Institut d'Estudis catalans, 1997. ISBN 84-7283-350-X;
 "Botanical Endowment at Smithsonian", article a Biological Conservation Newsletter 170 (August 1997);
 Maria Cristina Garcia Kirkbride "Jose Cuatrecasas (1903-1996)", article a Taxon, Vol. 46,  1 (February 1997), pp. 132-134;
 The Jose Cuatrecasas Botanical Endowment, article a Plant Science Bulletin 43-3 (1997);
 Harold Ernest Robinson cols. Jos Cuatrecasas Arum (1903-1996) Stockholm Swedish Museum of Natural History, 1996;
 Antonio Gonzlez Bueno Josep Cuatrecasas Arum, necrologia a Lazaroa 16 (1995), p. 7-8;
 Joan Valls, Montserrat Rigat i Teresa Garnatje Josep Cuatrecasas i Arum, un botnic camprodon internacionalment reconegut, article en dues parts publicat al diari El Ripolls;

 Enllaos externs .
 Resum biogrfic a la plana de l'IEC;
 Article necrolgic ;
 Fotografia del 1921;
 Fotografia de la marxa a l'exili el 1939;
 Descripci de les investigacions de Josep Cuatrecasas a Mgina ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277299" title="Pietro da Cortona" nonfiltered="3516" processed="3494" dbindex="108631">

Pietro da Cortona (Pietro Berrettini). Cortona, 1 de novembre de 1596 - Roma, 16 de maig de 1669. Pintor i arquitecte d'estil barroc. Gran protegit per la cort pontifcia en diversos papats, com el de Urb VIII, Innocenci X i Alexandre VII. Fou elegit Prncep de l'Acadmia de Sant LLuc entre els anys 1634 i 1637.
Biografia.
El seu aprenentatge artstic va comenar a la seva ciutat natal Cortona, sota els ensenyaments del pintor florent Andrea Commodi l'any 1609. Segueix els seus estudis a Roma cap a 1612 amb Baccio Ciarpi, pintor recomanat per Commodi. 

Influt pels grans pintors Caravaggio i Annibale Carracci, de seguida s'independitza i entra en contacte amb el seu primer protector el marqus Marcello Sacchetti; els seus primers treballs per a la famlia Sacchetti van ser dibuixos de l'antiguitat clssica, principalment de la Columna de Traj i va pintar el Sacrifici de Polixena i el Triomf de Bacus. Rep l'encrrec per a la decoraci de la vila de Castellfusano de Sacchetti que finalitza el 1630 un any desprs de la mort del seu gran mecenes. 

Per mitj d'aquest primer protector va aconseguir del papa Urb VIII el seu primer encrrec pblic: els frescos per a l'esglsia de santa Bibiana l'any 1625, la faana de la qual era obra de Gian Lorenzo Bernini. L'any 1629 va acabar els grans quadres de temtica mitolgica amb el Rapte de les Sabines en el Palau dei Conservatori de Roma. 
Urb VIII segueix amb el mecenatge i li encarrega les pintures de la capella i la volta del sal del palau Barberini, finalitzats el 1639 i que esdevengu el seu ms fams fresc: La Glria dels Barberini.El programa d'aquestes pintures va ser creat pel poeta Francesco Bracciolini. 

El 1640 es trasllada a Florncia per finalitzar la decoraci de les Edats de l'Home (L'Edat d'Or, L'edat de Plata, L'Edat del Coure i L'Edat del Ferro) amb colors semblats als empleats pel Paolo Veronese i que havia comenat el 1637 i estaven destinats per a la Sala de l'Estufa del Palau Pitti. La seva permanncia a Florncia s'allarga pels encrrecs que rep del Gran Duc Ferran II, per a seguir pintant les cambres del primer pis del palau, les sales de Venus, Jpiter i de Mart.

Torna a Roma l'any 1647, on molt aviat aconsegueix ocupar de nou el lloc de pintor oficial pel papa Innocenci X Pamphili, que li encarrega el 1651, les pintures de la galeria del palau Doria-Pamphili, obra de Francesco Borromini. El sostre mostra una gran varietat de La Eneida.

Amb el nomenament del nou papa Alexandre VII, el seu lloc es reafirma i aquest papa tamb li far nombrosos encrrecs.


Arquitectura.
Els darrers anys de la seva vida es dedica principalment a obres arquitectniques en Sant Mart del Mont, Sant Carles del Corso, Santa Maria de la Pau (remodelaci de la faana, 1656/1657), Santa Maria de la Via Lata ( 1658/1662, que van assolir tant xit com l'anterior de l'esglsia de Sant Lluc i Santa Martina (1635/1650).

Per a la famlia Sacchetti va construir l'any 1630, la Vila del Pigneto, prop de Roma, amb una estructura central amb una forncula monumental idea semblant al Belvedere del Vatic.
  
L'esglsia de Santa Maria de la Pau, s situada a la plaa Navona a Roma, fou restaurada per ordre d'Alexandre VII, entre els anys 1656/1667. Cortona va realitzar una faana entre dues ales cncaves i va situar un nrtex semicircular sostingut per columnes en formaci de parells d'estil dric.

L'esglsia de Sant Lluc i Santa Martina consta d'una planta de creu grega rematades les seves puntes amb forma semicircular. La cpula subjectada amb grans columnes t una decoraci daurada plena d'escultures d'ngels i sants dins un cel amb cassetons que van disminuint de grandria donant la sensaci d'allunyament i semblant molt ms alta i grandiosa del que en realitat s. La faana est resolta en dos cossos d'igual amplria, amb formes corbes, cncaves i convexes  tota dintre de l'estil barroc caracterstic de Pietro da Cortona.

Influncia rebuda.
Va estudiar els frescos de Polidoro, deixeble de Rafael, que segons va dir el mateix Cortona: 

"ensenyen la veritable forma de dibuixar les coses antigues".

Als colors i composicions emprats als frescos especialment de sostres es veu clarament la influncia del Verons. 

A travs dels gravats que es reproduen en aquella poca de l'artista flamenc Rubens, es pot apreciar la gran influncia que van exercir a la pintura de Cortona, i es pot veure clarament al llen de la Victria d'Alexandre sobre Darius o als frescos Enees arriba a la desembocadura del Tber i a Minerva en lluita contra els gegants.
Anlisi.
Les seves formes a l'arquitectura sn el moviment com tamb ho eren les de Borromini, en totes les seves faanes es poden observar les corbes contrastants.

El ms cridaner de la seva pintura fou la collocaci d'un ampli nombre de figures amb gran vitalitat i fora fsica que es relaciona rpidament amb el barroc, el colorit s molt cridaner, a causa del moviment neoveneci de la dcada de 1630 que es va formar a tota Itlia. El 1633, Cortona va realitzar el sostre del Sal del Palau Barberini, on l'estructura arquitectnica pintada amb les figures que apareixen per damunt i sota d'aquesta arquitectura mostren un gran illusionisme cap a un espai obert. A pesar del gran nombre de figures i decoracions secundries aconsegueix una obra completament unificada.

Obres escrites.
Va publicar a Florncia l'any 1654 un llibre en collaboraci amb el Pare Ottonelli, titulat : Tractat de la pintura i l'escultura; de l's i de l'abs d'aquestes dues arts; fet per un teleg i un pintor.
L'any 1741, es van editar unes lmines d'anatomia realitzades cap a 1618, amb el nom de Tabulae anatomicae.
Obres.


Altres obres.
Pietat. 1620. Santa Clara. Cortona.
Triomf de Baco. 1625. Museus Capitolins. Roma.
L'Aurora. 1620. Palau del Senat. Roma.
Paisatge amb pont. 1625. Museus Capitolins. Roma.
Baptisme de Crist. Castellfusano. Vila Sacchetti.
Triomf d'Alexandre sobre Daro. Roma.
El rapte de les sabinas. 1629. Museus Capitolins. Roma ;
Venus caadora s'apareix a Eneas. 1630-1635. Museu del Louvre. Pars.
El triomf de la Divina Providncia. 1633-1639. palau Barberini. Roma. ;
Sagrada Famlia en descans en la seva fullida a Epigte. 1643. Alte Pinakothe. Munich.
Rmul i Remo. 1643. Museu del Louvre. Pars.
Eneas arriba a la desembocadura del Tber.1651. Palau Doria-Pamphili. Roma.  ;
L'ngel custodi. 1656. Galleria Nazionale d'Arte Antica. Roma.
L'Assumpci de la Verge. 1655-1660. Chiesa Nuova. Roma. ;
La visi de sant Felip Neri durant la construcci de l'esglsia. 1664-1665. Chiesa Nuova. Roma.

Referncies. 

Fonts bibliogrfiques.
Volum 16. La Gran Enciclopdia en catal, 2004, Barcelona Edicions 62, ISBN 84-297-5444-X;
Volum 7. Historia Universal del Arte, Barroco y Rococ. 1989, Barcelona, Editorial Planeta. ISBN 84-320-6687-7;
Enllaos externs.

  
Tabulae anatomicae;
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277321" title="Imre Lakatos" nonfiltered="3517" processed="3495" dbindex="108632">


Imre Lakatos, nascut Imre Lipschitz (Debrecen, Hongria 1922 - Londres, 1974) va ser un matemtic i filsof de la cincia.

Tingu una enorme influncia en la nova filosofia de la cincia del segle XX. Les seves idees sobre rigor, proves, refutacions, conjectures, descobriments, etc., han influt positivament en els nous enfocaments educatius de les matemtiques actuals.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277323" title="Corrent Revolucionari Occitan" nonfiltered="3518" processed="3496" dbindex="108633">
El Corrent Revolucionari Occitan o CRC  s un antic moviment poltic occit que va existir entre 1995 i 2001. Federava un seguit de grups locals: Anaram Au Patac a Bearn, els Patritas Occitans a Tolosa, Occitnia Libertat a Ais de Provena, Reviscl Roergs a Roergue.

Malgrat certes divergncies entre els grups i fins i tot dins els grups mateixos es pot definir com un moviment d'extrema esquerra i independentista.  

L'Har/Far, revista que encara existeix avui dia, era el diari del moviment. 

Dels grups fundadors avui dia noms en resta actiu l'Anaram Au Patac a Bearn, que continua fent la revista Har/Far.

Histria.
El 1995, els tres grups fundadors del CRC varen ser Anaram Au Patac o AAP (fundat a Pau el 1992), els Patritas Occitans (fundats a Tolosa el 1993) i Occitnia Libertat (fundat a Ais de Provena el 1994). Ms tard s'hi afegeix un quart company, Reviscl Roergs de Roergue. 

AAP va ser el grup ms dinmic i fort dins el CRC. La seva revista, Har, fundada el 1995, va esdevenir la revista del CRC amb lo nom panoccit Har/Far, per la redacci i la gesti varen romandre a la seu d'AAP a Pau. 

El CRC va conixer un cert dinamisme entre 1995 i 2000. Durant un temps va atreure la quasi totalitat dels joves occitanistes que volien entrar en poltica i que dificilment s'identificaven amb les organitzacions ms tradicionals com el Partit Occitan i el PNO. L'nic partit que podia atreure els joves a ms del CRC era la Linha Imagint, que tanmateix era antiindependentista. Cal dir, per, que el CRC no es limitava pas a la joventut i tenia militants de totes les edats. ). 

Per la manca de coordinaci del CRC, a escala panoccitana, va provocar la seva crisi a finals del 2000 i l'AAP va decidir sortir del CRC el 2001. Aix va accentuar la baixa activitat i la rpida desaparici del CRC. 

Desprs del 2001, hi ha hagut qualcuns intents de reviscolar el CRC a Tolosa i Carcassona. La major part dels exmilitants del CRC varen anar cap a altres organitzacions poltiques occitanista com  Anaram Au Patac, Iniciativa per Occitnia, el Partit de la Nacion Occitana (PNO) i el Partit Occitan (PC), o b a l'occitanisme cultural o fins i tot a organitzacions poltiques alienes a l'occitanisme d'esquerra. N'ha sortit especialment beneficiat el Partit Occitan, que ha sabut reorganitzar-se i modernitzar-se parcialment. L'existncia del CRC, tot i que ha sigut efmera, ha marcat la generacio de militants dels anys 90, que han contribut a rejovenir l'occitanisme en general.

Vegeu tamb.
 Anaram Au Patac;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277326" title="Cadrete" nonfiltered="3519" processed="3497" dbindex="108634">


Cadrete s un municipi de la provncia de Saragossa situat a la comarca de Saragossa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277332" title="Campillo de Altobuey" nonfiltered="3520" processed="3498" dbindex="108635">


Campillo de Altobuey s un municipi de la provncia de Conca de la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Est situat al sud de la provncia, a 65 km de Conca. Compta amb una poblaci de 1716 habitants (cens de 2007) i un territori de 172 km2. El poble est situat a 935 m d'altitud. Limita amb els municipis de Motilla del Palancar, Gabaldn, Almodvar del Pinar, Paracuellos, Engudanos, Puebla del Salvador i Iniesta. 

 Administraci .



 Enllaos externs .
 Ajuntament de Campillo de Altobuey;
 Pgina de Campillo de Altobuey;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277343" title="Llista de municipis de Meurthe i Mosella" nonfiltered="3521" processed="3499" dbindex="108636">
Llista dels 594 municipis del departament francs de Meurthe i Mosella (54).


(CUGN) : Communaut urbaine du Grand Nancy, cre en 1995.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277345" title="Llista de municipis de Mosella" nonfiltered="3523" processed="3500" dbindex="108638">
Llista dels 730 municipis del departament francs de Mosella (57).


(CAF) Communaut d'agglomration de Forbach Porte de France, creada el 2003.
(CAM) Communaut d'agglomration de Metz Mtropole, cre en 2002, anomenada CA2M. 
(CAS) Communaut d'agglomration de Sarreguemines Confluences, creada el 2002, amb una part al Baix Rin.
(CAT) Communaut d'agglomration Portes de France-Thionville, creada el 2004.
(CAH) Communaut d'agglomration del Val de Fensch, creada el 2000.
(CCFM) Communaut de communes de Freyming-Merlebach , creada el 2001.
(CCHC) Communaut de communes de l'Haut Chemin, creada el 2002.
(CCSM) Communaut de communes del Sillon Mosellan, creada el 2004.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277346" title="David Cronenberg" nonfiltered="3524" processed="3501" dbindex="108639">

 David Cronenberg , s un director de cinema canadenc i actor ocasional (15 de mar de 1943, Toronto). s un dels principals iniciadors del qu es coneix comunament com  body horror  o horror corporal. Aquest estil de fer pellcules explora les pors de la gent per la transformaci i la infecci corporals. A la primera meitat de la seva carrera, va explorar aquests temes sobretot amb el terror i amb la cincia-ficci, tot i que el seu treball s ha ampliat ms enll d'aquests gneres.

 Biografia .

Cronenberg va nixer a Toronto, Ontario, Canad, on viu actualment. s fill d'Esther Sumberg,  pianista, i Milton Cronenberg, escriptor i redactor. Va crixer en la secular famlia jueva de classe mitjana i estudi a l institut collegial del nord de Toronto  i ms endavant es va graduar a la universitat de Toronto en literatura. Cita William Burroughs i Vladimir Nabokov com a influncies.

Desprs de dues pellcules curtes presenta  en blanc i negre   Stereo  i en color  Crimes of the Future , Cronenberg es va asociar amb Ivan Reitman. El govern canadenc proporcionava finanament per a les pellcules de Cronenberg als anys 1970. Cronenberg alternava la seva signatura "body horror" en pellcules com  Shivers  amb projectes que reflecteixen el seu inters en curses de cotxes i motos.  Rabid" explotava els talents inesperats de la reina porno Marilyn Chambers, i va ser una revelaci amb els distribudors internacionals i aix va tenir ms xit en els seus dos segents projectes d'horror.

Les pellcules de Cronenberg segueixen una progressi, un moviment des del mn social fins a la vida interior. A les seves primeres pellcules, els cientfics modifiquen cossos humans, que suposen la interrupci de l'ordre social (Shivers, Rabid). En el seu perode mitj, el caos treballat pel cientfic s ms personal,  The Brood ,  Scanners ,  Videodrome . En el perode posterior, el cientfic s canviat pel seu experiment ( The Fly ). Aquesta trajectria culmina a  Dead Ringers  on un parell de gineclegs entren en una espiral de codependncia i l addicci a les drogues. Les pellcules posteriors de Cronenberg tendeixen ms al vessant psicolgic, sovint contrastant realitats subjectives i objectives ( eXistenZ ,  M Butterfly ,  Spider ).

Potser el millor exemple d'una pellcula que trenca la lnia dels seus treballs de caos personal i confusi psicolgica s l'adaptaci de Cronenberg del seu heroi literari: el llibre ms controvertit de Burroughs,  Naked Lunch . El llibre es considerava "no filmable" i Cronenberg admetia que una traducci directa del llibre per filmar-lo "costaria 100 milions de dlars i estaria prohibit a tots els pasos al mn". En canvi, Cronenberg  -com en la seva pellcula anterior,  Videodrome"  -borroses les lnies entre el que semblava ser realitat i el que semblaven allucinacions causades per la drogoaddicci. Cronenberg manifestava que mentre escrivia el gui cinematogrfic per a  Naked Lunch , sentia un moment de sinergia amb l'estil d'escriptura de William Burroughs. Sentia que la connexi entre la seva direcci i l'estil de prosa de Burroughs era tan forta, que va arribar a dir que "escriur el seu prxim llibre".

Cronenberg ha dit que les seves pellcules s'haurien de veure "des del punt de vista de la malaltia", i que, per exemple, s'identifica amb els personatges a  Shivers , desprs que s'infecten amb parsits anrquics.
A banda de  The Dead Zone  (1983) i  The Fly , Cronenberg no ha treballat generalment dins del mn del gran pressupost, tal com es fan les pellcules a Hollywood, encara que ha tingut alguna ocasi. En una etapa se'l va considerar com a director possible per a  Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi.
Durant els ltims anys 1990, Cronenberg s'anunciava com director d'una seqela d'una altra pellcula de Verhoeven, ' ' Instint Bsic ' ', per tampoc va anar endavant. El seu treball recent, el thriller ' ' A History of Violence ' ' (2005), s un dels de ms alt pressupost i de ms bona audincia. 
Cronenberg ha contractat Howard Shore per compondre la banda sonora de gaireb totes les seves pellcules. 


 Filmografia .

 1969 : Stereo ;
 1970 : Crimes of the Future;
 1974 : Vnen de dintre de...;
 1975 : Shivers;
 1977 : Rbia;
 1979 : Fast Company;
 1979 : Cromosoma 3 ;
 1981 : Scanners ;
 1983 : Videodrome;
 1983 : La zona morta;
 1986 : La mosca;
 1988 : Inseparables;
 1991 : Naked Lunch;
 1993 : Madame Butterfly;
 1996 : Crash ;
 1999 : eXistenZ;
 2002 : Spider;
 2005 : A History of Violence;
 2007 : Eastern Promises ;
 2008 : Maps to the Stars;

Enllaos externs.
;
(angls) David Cronenberg at Northern Stars ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277347" title="Llista de municipis dels Vosges" nonfiltered="3525" processed="3502" dbindex="108640">
Llista dels 515 municipis del departament francs dels Vosges(88).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277366" title="Andrea Tafi (artista)" nonfiltered="3526" processed="3503" dbindex="108641">
Andrea Tafi (actiu entre 1300   1325) va ser un artista itali. Se'l coneix fonamentalment pel seu treball en el mosaics del Baptisteri de Sant Joan a Florncia, obra que va ser iniciada l'any 1225 per Jacobus. Buonamico di Cristofano va ser un dels seus deixebles.

Tafi apareix representat al quadre de Frederic Leighton La famosa Mare de Du de Cimabue portada en process pels carrers de Florncia  (1853-5). El tema d'aquest quadre est basat en la narraci que va fer Giorgio Vasari del trasllat de la Madonna dels Rucellai des de la casa de Cimabue a l'esglsia de Santa Maria Novella a Florncia.

Vasari inclou la biografia d'Andrea Tafi a les seues Vides; incloent-hi l'ancdota de com Buonamico di Cristofano va haver de disfressar-se de dimoni per convncer Tafi de no aixecar-se tan mat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277367" title="Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 191 aC)" nonfiltered="3527" processed="3504" dbindex="108642">
Publi Corneli Escipi Nasica (Publius Cornelius Scipio Nasica) fou un magistrat rom fill de Gneu Corneli Escipi Calb (que va morir a Hispnia el 211 aC). Va agafar el malnom Nasica que vol dir "Nas en punta".

s esmentat el 204 aC quan encara era molt jove; va ser enviat a stia amb les matrones romanes per rebre l'esttua de la deessa de la Gran Mare Frgia portada des de Pessinus. El 200 aC fou triumvir per establir una colnia a Vensia; el 196 aC fou edil curul; el 194 aC fou pretor i en aquest any i el segent va lluitar amb xit a l'Hispnia Ulterior que li havia estat assignada com a provncia.

Tot i el suport del seu cos Publi Corneli Escipi Afric Major no fou elegit pel consolat el 192 aC, per si que va obtenir el crrec el 191 aC junt amb Mani Acili Glabri I. En el seu perode va lluitar contra els bois als que va derrotar i fou honorat amb un triomf. 

Va defensar al seu cos Luci Corneli Escipi Asitic el Vell quan aquest fou acusat el 187 aC desprs de vncer a Antoc III el Gran. El 184 aC va optar a la censura, per fou derrotat per Marc Porci Cat.

El 183 aC i 182 aC fou altre cop triumvir per establir una colnia llatina a Aquileia. La darrera vegada que s esmentat fou el 171 aC quan era advocat dels hispans contra les malifetes dels governadors. Cicer l'esmenta com un jurista destacat. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277368" title="Teorema de la tangent" nonfiltered="3528" processed="3505" dbindex="108643">

En trigonometria, el teorema de la tangent s una frmula que relaciona les longituds dels tres costats d'un triangle i les tangents dels seus angles.

A la Figura 1, a, b, i c sn les longituds dels tres costats del triangle, i  ,  , i   sn els angles oposats a aquestes tres cares respectivament. El teorema de la tangent estableix que

;

Tot i que el teorema de la tangent no s tan conegut com el teorema del sinus o el teorema del cosinus, s exactament igual d'til, i es pot fer servir en qualsevol dels casos on es coneixen dos costats i un angle o quan es coneixen dos angles i un costat. 

Demostraci.
Per a demostrar el teorema de la tangent es pot comenar amb el teorema del sinus:

 ;

Anomenant q al resultat d'aquest quocient, es t , , per tant 

 ;

Fent servir la frmula de Simpson

 ;

amb  i  s'obt 



Vegeu tamb.
Teorema del sinus;
Teorema del cosinus;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277374" title="Publi Corneli Escipi Nasica Corculum" nonfiltered="3529" processed="3506" dbindex="108644">
Publi Corneli Escipi Nasica Corculum (Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) fou un magistrat rom fill de Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 191 aC). El cognom Nasica havia esdevingut hereditari.

Va heretar del seu pare l'afici a la jurisprudncia i pel seu coneixement de la llei civil i pontifical va rebre el nom de Corculum .

Es va casar amb una filla de Publi Corneli Escipi Afric Major. s esmentat el 168 aC quan servia amb distinci a les ordes de Luci Emili Paule a Macednia. El 162 aC fou cnsol per primera vegada amb Gai Marci Fgul I, per va renunciar quasi immediatament d'entrar al crrec per un defecte en els auspicis. 

El 159 aC fou censor amb Marc Popilli Laenes i va imposar una norma per la qual no es podien erigir esttues de personatges pblics al frum; en el seu perode es va introduir per primer cop la clepsidra.

Fou cnsol per segona vegada el 155 aC amb Marc Claudi Marcel i va sotmetre als dlmates. Es va oposar a les innovacions i en el seu consolat va fer demolir el teatre, quasi acabat, per ser contrari a la moral publica. El 150 aC fou escollit Pontfex Mxim.

Com orador fou elogiat per Cicer i Aureli Vctor el descriu com  "eloquentia primus, juris scientia consultissimus, ingenio sapientissimus".

Notes i referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277376" title="Publi Corneli Escipi Nasica Serapi" nonfiltered="3530" processed="3507" dbindex="108645">
Publi Corneli Escipi Nasica Serapi (Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) fou un magistrat rom fill de Publi Corneli Escipi Nasica Corculum (Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum).

Fou destacat partidari de l'aristocrcia repetidament esmentat per Cicer com a lder del senat i uns dels principals instigadors de la mort de Tiberi Semproni Grac. s esmentat per primer cop el 149 aC quan juntament amb Gneu Corneli Escipi Hispal fou enviat a Cartago per demanar la rendici, cosa que no va obtenir. 

Va ser candidat a edil, per no fou elegit. El 138 aC fou cnsol amb Dcim Juni Brut i a causa de la severitat amb que els dos cnsols van dirigir el reclutament de tropes foren encausats i empresonats pel trib de la plebs Gai Curiaci; fou aquest darrer qui va donar a Escipi el malnom de Serapio per la seva similitud amb les persones que sacrificaven animals, i que ms tard va esdevenir un cognom distingit. 

El 134 aC quan les tribus es van reunir per reelegir a Grac com a trib pel 133 aC, Nasica Serapi va cridar als cnsols a salvar la repblica, per aquestos no van voler recrrer a la violncia; llavors va dir "si els cnsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin" i amb un grup de gent es va dirigir al temple de Fides on estava el senat, en un moviment que va culminar amb la mort de Tiberi Grac quan tractava de fugir. 

Aquestos fets el van fer molt impopular i el senat va decidir enviar-lo a una fictcia missi a sia, tot i que era Pontfex Mxim i no podia deixar Itlia. No va gosar mai a tornar i va morir al cap d'un temps a Prgam.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277377" title="Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 111 aC)" nonfiltered="3531" processed="3508" dbindex="108646">
Publi Corneli Escipi Nasica (Publius Cornelius Scipio Nasica) fou un magistrat rom fill de Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio.

Fou cnsol el 111 aC juntament amb Luci Calpurni Bstia i va romandre a Itlia mentre el seu collega anava a frica per dirigir la guerra contra Jugurta. Va morir mentre era cnsol. Diodor de Siclia diu que era inaccessible al suborn i Cicer el descriu com una persona afable i un bon orador amb un llat parlat molt pur i amb bon sentit de l'humor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277378" title="Publi Corneli Escipi Nasica (pretor)" nonfiltered="3532" processed="3509" dbindex="108647">
Publi Corneli Escipi Nasica (Publius Cornelius Scipio Nasica) fou un magistrat rom fill de Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 111 aC).

Fou pretor el 94 aC i s esmentat per Cicer com un dels advocats de Sext Rosci d'Amria. Es va casar amb Licnia la segona filla de Luci Licini Cras l'orador. Va deixar dos fills que foren adoptats testamentriament per l'avi matern Luci Licini Cras: Luci Licini Cras Escipi i Quint Cecili Metel Pius Escipi (aquest darrer fou cnsol el 80 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277379" title="Publi Corneli Escipi Nasica" nonfiltered="3533" processed="3510" dbindex="108648">


Onomstica:


Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 191 aC);
Publi Corneli Escipi Nasica Corculum;
Publi Corneli Escipi Nasica Serapi;
Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 111 aC);
Publi Corneli Escipi Nasica (pretor);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277381" title="Gneu Corneli Escipi Hispal" nonfiltered="3534" processed="3511" dbindex="108649">


Onomstica:

Gneu Corneli Escipi Hispal (cnsol);
Gneu Corneli Escipi Hispal (pretor);
Gneu Corneli Escipi Hispal (governador);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277383" title="Gneu Corneli Escipi Hispal (cnsol)" nonfiltered="3535" processed="3512" dbindex="108650">
Gneu Corneli Escipi Hispal (Cnaeus Cornelius Scipio Hispallus) fou un magistrat rom, fill de Luci Corneli Escipi (germ de Publi i Gneu Escipi). Hispallus, en catal Hispal, fou un cognom utilitzat pel magistrat. Cal no confondre a aquest Gneu Corneli Escipi amb Gneu Corneli Escipi Calb conqueridor d'Hispnia. Sembla que precisament el nom derivava de l'actuaci de la famlia dels Escipions a Hispnia.

Fou pretor el 179 aC i cnsol el 176 aC. amb Quint Petilli Espur. Va ser atacat de parlisi durant el seu consolat i va morir a Cumes en el curs del mateix any  

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277384" title="Gneu Corneli Escipi Hispal (pretor)" nonfiltered="3536" processed="3513" dbindex="108651">
Gneu Corneli Escipi Hispal (Cnaeus Cornelius Scipio Hispallus) fou un magistrat rom, fill de Gneu Corneli Escipi Hispal (cnsol).

Apareix esmentat el 149 aC quan fou enviat junt amb Publi Corneli Escipi Nasica Serapi (Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) per demanar la rendici a Cartago, cosa que no va obtenir. El 139 aC fou pretor i va publicar l'edicte dirigit als caldeus (astrlegs) segons el qual havien d'abandonar Roma i Itlia en deu dies. 

Valeri Mxim li dona el nom Gai (Caius) per probablement s un error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277386" title="Gneu Corneli Escipi Hispal (governador)" nonfiltered="3537" processed="3514" dbindex="108652">
Gneu Corneli Escipi Hispal (Cnaeus Cornelius Scipio Hispallus) fou un magistrat rom, fill de Gneu Corneli Escipi Hispal (pretor).

L'esmenta Valeri Mxim que assenyala que fou nomenat governador (propretor) a una de les provncies d'Hispnia (no s'indica l'any per va haver de ser a la segona meitat del segle II aC) per finalment el senat va revocar el nomenament i li va prohibir anar a la provncia per causa de la vida desordenada que havia portat anteriorment. Probablement havia estat pretor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277387" title="Corneli Escipi Saluti" nonfiltered="3538" processed="3515" dbindex="108653">
Corneli Escipi Saluti (Cornelius Scipio Salutio) fou un militar rom, d'origen obscur que es diu que va lluitar amb Juli Csar a la seva campanya africana el 46 aC i aquest el va nomenar cap de l'exrcit perqu els Escipions sempre s'havien destacat a frica.

Va lluitar contra Quint Cecili Metel Pius Escipi, el general pompei. Alguns pensen que aquest personatge no va existir. Plini el Vell diu que el malnom Saluti que portava era per la seva ressemblana amb un actor de mims que tenia aquest nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277390" title="Publi Corneli Escipi (marit d'Escribnia)" nonfiltered="3539" processed="3516" dbindex="108654">
Publi Corneli Escipi (Publius Cornelius Escipi) fou un notable rom que es va casar amb Escribnia que ms tard fou la dona d'Octavi (August). No s coneixen detalls de la seva vida i la seva descendncia es fora incerta. 

Suetoni diu que els dos marits d'Escribnia abans del seu enlla amb August, foren de rang consular per com que el darrer Escipi que fou cnsol fou Luci Corneli Escipi Asitic (cnsol 83 aC) hauria estat noms cnsol sufecte o seria consular hereditari. 

Hauria tingut al menys dos fills: Publi Corneli Escipi (cnsol 16 aC) i Cornlia (casada amb Paule Emili Lpid censor el 22 aC); un altre possible fill hauria estat llegat del procnsol d'frica, Juni Bles, en la campanya contra Tacfarines l'any 22 i que noms es pot identificar com Corneli Escipi; finalment podria ser tamb filla una Cornlia que es va casar amb Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte any 3) i fou la mare de Quint Volusi Saturn (cnsol any 56).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277392" title="Publi Corneli Escipi (cnsol 16 aC)" nonfiltered="3540" processed="3517" dbindex="108655">
Publi Corneli Escipi (Publius Cornelius Escipi) fou un magistrat rom, fill de Publi Corneli Escipi (Publius Cornelius Escipi) i d'Escribnia i per tant fillastre de l'emperador August. Fou cnsol el 16 aC junt amb Luci Domici Aenobarb. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277393" title="Publi Corneli Escipi (cnsol any 56)" nonfiltered="3541" processed="3518" dbindex="108656">
Publi Corneli Escipi (Publius Cornelius Escipi) fou un magistrat roma possible fill d'un Corneli Escipi que fou llegat en la guerra contra Tacfarines l'any 22.

La seva dona Poppea Sabina fou executada per orde de Messalina, esposa de l'emperador Claudi i no va poder desaprovar el fet. Va proposar donar les gracies al llibert de l'emperador, Palles, per deixar ser considerat un servidor de Claudi tot i ser descendent dels antics reis d'Arcdia. 

Fou cnsol sota l'emperador Ner el 56 juntament amb Quint Volusi Saturn, probablement el seu cos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277394" title="Margaritone d'Arezzo" nonfiltered="3542" processed="3519" dbindex="108657">


Margarito o Margaritone d'Arezzo (fl c. 1250-1290) va ser un pintor itali d'Arezzo.

Vida.
Hom coneix poc de la vida de Margaritone.  L'nic registre documental que ens ha arribat data de 1262, quan vivia a Arezzo.  Tanmateix, un considerable nombre de les seues obres han sobreviscut; i sorprenentment per a l'poca la majoria d'elles estan signades. Llur natura i distribuci indiquen que els treballs Margaritone van ser molt cotitzats, tant a Arezzo com a tota la Toscana.  Fora d'Itlia, s conegut fonamentalment per haver estat incls a les Vides d'Artistes de Giorgio Vasari.

Estil.
L'estil de Margaritone s nic i fcil d'identificar, en distanciar-se dels corrents artstics habituals del segle XIII itali.  De vegades la seua obra ha estat menyspreada per reaccionria i provinciana, i de fet sovint va ser vista pels crtics del segle XIX com un exemple primerenc del barbarisme percebut en la darrera pintura bizantina. Ats que no han sobreviscut dates, no s'ha pogut fer una cronologia de la seua obra.

Hi ha pintures de Margaritone a diversos museus, com ara la National Gallery of Art, a Washington, DC, la National Gallery de Londres i a diversos indrets al voltant d'Arezzo.

Nom.
El nom de Margaritone era en realitat Margarito, per va ser transcrit errniament per Vasari com "Margaritone".  Amb aquesta darrera forma s com se'l coneix avui dia.


Enllaos externs.
Breu biografia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277409" title="Timbuctu" nonfiltered="3543" processed="3520" dbindex="108658">



Timbuctu (Timbuktu o Tin-Buktu en Tamasheq; Tombouctou en francs) s una ciutat propera al riu Nger a la regi homnima de Mali. La ciutat tamb s anomenada la ciutat dels 333 sants i la perla del desert.

La ciutat acull la prestigiosa madrassa de Sankore i d'altres madrasses. Durant els segles XV i XVI fou un centre intellectual i espiritual de primera magnitud i principal difusora de l'islam per la resta de l'frica. En ella destaquen les tres grans mesquites: Djingareyber, Sankore i Sidi Yahya, mostra d'un passat gloris. 

La ciutat va construir la seva prosperitat al voltant dels intercanvis comercials entre la zona sudanesa del Sahel i el Magrib, sent la porta d'entrada al Sahara. Va tenir el seu punt lgid durant el segle XVI, per la seva riquesa va comenar a declinar quan els europeus van obrir la via martima pel comer entre l'frica del Nord i l'frica negra.

La ciutat s habitada per diferents tnies: songhais, tuaregs, fulanis, i mandinkas. 

Histria.
Timbuctu fou fundada al voltant de l'any 1100, durant la dinastia Mandinga. Durant el segle XIV, sota el domini de l'Imperi de Mali i l'emperador Kouta Moussa es va construir l'actual muralla i la mesquita de Djingareyber per l'arquitecte Abou Ishaq es-Sahli.

El seu major esplendor va arribar durant el segle XV, amb l'Imperi Songhai. Durant el regnat de Sonni Ali Ber la ciutat arrib a acollir ms de 25.000 estudiants a la madrassa de Sankore i ms de 100.000 habitants, repartits per barriades segons l'tnia.

 
El 1591 tropes enviades pel sult del Marroc van conquerir la ciutat i altres poblacions de la zona. La major part dels soldats es van quedar a la ciutat i es van fussionar amb la poblaci local. El domini marroqu va durar gaireb cent anys, al cap dels quals els sultans van perdre inters per la ciutat ja que no havien arribat a controlar les mines d'or.

Timbuctu va ser una ciutat prohibida per als no musulmans. El primer europeu en entrar-hi fou l'explorador escocs Alexander Gordon Laing (1793-1826), que va arribar a Timbuctu, procedent de Trpoli, l'agost de 1826 i que fou obligat a marxar poques setmanes ms tard, tot i que no arrib gaire lluny, en ser assassinat al desert.

Poc desprs, el 1827, visitaria la ciutat el francs Ren Cailli, que va arribar navegant pel riu Nger disfressat de musulm, i va poder tornar per explicar-ho.

El 1893 la ciutat va caure sota la dominaci colonial francesa, tot i la resistncia tuareg. L'ocupaci francesa es va mantenir fins el 1960, moment de la independncia del Sudan francs que va prendre el nom de Mali.

 Cultura i monuments .

Timbuctu s inscrita en la llista del patrimoni mundial de la UNESCO des de 1988. Des d'aquell moment s'han dut a terme diversos programes per conservar i protegir la ciutat de l'aven de les sorres del desert.

La major part de l'rea de la ciutat est dedicada a mercats i espais pblics. Els seus carrers sn de sorra, estretes i sinuosos.
 
Un dels llocs ms atraients pel visitant s la seva muralla, d'uns 5 km, per tamb la mesquita de Djingareyber, construda el 1325 per l'arquitecte granad Abou Ishaq es-Sahli, a petici de l'emperador Kouta Moussa. Aquesta s l'nica mesquita a la qual poden accedir els visitants no musulmans.

Tamb s apreciable la bellesa de la madrassa de Sankore; el Palau Buct i la mesquita de Sidi Yahya, records de l'edat d'or d'aquesta ciutat.

La desertificaci i l'acumulaci de sorra portada pel vent sec harmattan va destruir la vegetaci, el provement d'aigua i moltes estructures histriques de la ciutat.

El 2007 la ciutat de Timbuctu fou finalista de les Set noves meravelles del mn.

Els manuscrits de Timbuctu.
El veritable tresor de Timbuctu s constitut per un conjunt de prop de 100.000 manuscrits pertanyents a les grans famlies de la ciutat. 

Aquests manuscrits, alguns dels quals daten de l'poca preislmica, sn conservats des de fa segles com a secrets de famlia. La majoria estan escrits en rab o fulani, la llengua ful, per savis originaris de l'Imperi de Mali i contenen un saber didctic sobre astronomia, msica, botnica... Manuscrits ms recents cobreixen el dret, les cincies, la histria (amb documents com el Tarikh el-Sudan de Mahmoud Kati sobre la histria del Sudan del segle XV i el Tarikh el-Fetash d'Abderahmane Es-Saad al segle XVII), la religi o el comer.

El Centre de Documentaci i d'Investigacions Ahmed-Baba (Cedrab), fundat el 1970 pel govern, amb l'ajuda de la UNESCO, recull alguns d'aquests manuscrits per restaurar-los i digitalitzar-los. Molts d'aquests documents es troben en perill per culpa dels colleccionistes occidentals. 

A finals de setembre de 2003 es va acabar la construcci de la Biblioteca Andalus de Timbuctu, on s'allotgen ms de 3.000 volums amb manuscrits pertanyents, majoritriament, als segles XV i XVI.

Notes. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277413" title="Orde del Servei a la Ptria a les Forces Armades" nonfiltered="3544" processed="3521" dbindex="108659">


L'Orde del Servei a la Ptria a les Forces Armades (rus:      "                                    "; transliterat: Orden "Za Sluzhbu Rodine v Vooruzhennih Silah") s un orde militar sovitic, creat per Leonid Brjnev instituit mitjanant el Decret de la Presidncia del Soviet Suprem del 28 d'octubre de 1974.

Penja a la dreta del pit, i se situa desprs de l'Orde de l'Estrella Roja. L'orde consisteix en 3 graus, 1a classe, 2a classe i 3a classe, i s'atorga successivament (s'inicia per la 3a classe).

Els receptors de l'Orde Servei a la Ptria a les Forces Armades de tots 3 graus tenen dret a diversos beneficis socials, com a un augment del 15% en la pensi, prioritat en el manteniment de l'habitatge, al transport personal gratut (un cop l'any) tant ferroviari com naval en 1 classe, a l's gratut dels transports locals, a serveis extraordinaris de les empreses d'espectacles o culturals/educatius, etc.

Es tracta de l'nic orde militar aparegut a la Uni Sovitica desprs de la II Guerra Mundial, i va ser institut poc d'un any desprs de l'Orde de la Glria Laboral, sent anloga a aquella (tamb t 3 graus, i tenen un sistema similar de privilegis). Ams, la concessi era atorgada rigurosament de manera successiva (dels 10 ordes que existien a la URSS, aquest orde noms el tenien aquests dos ordes i l'Orde de Glria)

L'orde s'institu per la proposici del ministre de defensa de la URSS A.A. Gretxko. L'autor del projecte de l'orde va ser el Coronel de la Reserva Filipenko. 

La primera concessi va ser feta el vespre anterior a la celebraci del Dia de l'Exrcit Sovitic i la Flota de Guerra, mitjanant el Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 17 de febrer de 1975. Aquest decret la concedia a 57 militars.

Abans de la celebraci del 30 Aniversari de la Victria sobre l'Alemanya nazi es torn a concedir, mitjanant el Decret de 30 d'abril de 1975, sent atorgada a un nou grup de militars d'alt rang, aix com veterans de la guerra que encara estaven en actiu. Entre aquests hi havia 8 Mariscals de la Uni Sovitica, (entre ells Aleksandr Vasilevski o Hovhannes Baghramian), els Caps Mariscals de les diverses armes, els Generals d'Exrcit P.I. Batoc, A.S. Jadov, D.D. Leljushenko, i d'altres. 

La primera concessi de la 2a classe va tenir lloc el 30 de juliol de 1976, i va ser pel Tinent General I.V. Vinogradov. En any i mig va ser atorgada en 150 ocasions. 
Els primers en rebre la 1a classe van ser el Coronel General I.G. Zavjalov, el Tinent General I.K. Kolodkajnij, i el seu suplent, el Major General V.P. Xerbakov, l'11 de febrer de 1982. En total, la 1a classe s'atorg en 13 ocasions: coronel B.N. Agapov, Coronel General .A. Atxalov, Coronel General d'Aviaci E. F. Baiducov, Tinent General d'Aviaci A.I. Borovskij, General Major A.S. Verevkin, Coronel General I.G. Zavjalov, Capit de 1 A.K. Cossac, Tinent General I.K. Kolodkajnij, Coronel E.K. Loixcapev, Coronel I.M. Orel, Vicealmirall V.A. Poroshin, Vicealmirall S.H. Sergei, General Major V.P. Xerbakov.
Les darreres concessions van ser el 19 de desembre de 1991.

En total, l'orde de I Classe va ser concedida en 13 ocasions; la de II Classe en 589 ocasions i la de III Classe en 69.576 ocasions.

L' Orde del Servei a la Ptria a les Forces Armades de la Uni Sovitica de 1a classe s l'orde ms rara de la URSS (per la quantitat de cavallers, no pas per la difusi), ms estranya que l'Orde de la Victria (20 condecoracions i 17 cavallers) i l'Orde d'Uixakov de 1a classe (47 condecoracions); per el fet de la seva curta existncia i de la seva escassa popularitat han fet que aix queds totalment desapercebut.

 Requeriments .
Atorgada als militars de l'Exrcit Roig, la Flota de Guerra, Tropes frontereres i Tropes del Ministeri d'Interior (MVD):
 Pels xits assolits en la preparaci de combat i poltica, el manteniment de l'estat d'alerta alt de l'exrcit i l'assimilaci de noves tcniques de combat;
 Pels alts ndex en l'activitat de servei;
 Per l'execuci amb xit de les tasques especials del comandament;
 Per la valentia i l'abnegaci a l'execuci del deure militar;
 Per altres mrits davant la Ptria durant el servei a les Forces Armades de la URSS;

 Disseny .
L'Orde "Pel Servei a la Ptria a les Forces Armades de la URSS" representa una estrella de 8 puntes octogonal convexa. Les puntes de l'estrella que apunten en vertical i en horitzontal tenen raigs, mentre que les altres sn llises i estan cobertes d'esmalt blau cel. A sobre de l'esmalt apareixen la part superior i inferior de dos mssils creuats. A la part central de l'estrella, i damunt d'una corona de fulles de roure, hi ha una estrella de 5 puntes. Al voltant hi ha un anell en esmalt blanc amb la inscripci "                    CCCP" ("Pel servei a la Ptria a les Forces Armades de la URSS") i la fal i el martell a la part inferior. Per darrera de l'anell apareixen dues ales de plata i un ncora.

La de segona classe difereix en qu la vora de l'estrella i el medall central s ntegrament en plata, aix com la inscripci, quedant noms l'estrella en daurat. La de tercera classe ja s tota en plata.

Les dimensions entre les puntes de l'estrella s de 65mm, i el dimetre de l'anell amb la inscripci s de 24mm.

La cinta de la condecoraci s de seda blau cel, de 24mm d'ample, amb franges longitudinals al mig: una de 6mm d'ample per la I classe, dues de 3mm per a la II classe, i tres de 2mm per a la III classe.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277431" title="Esclries" nonfiltered="3545" processed="3522" dbindex="108660">
Escires o Esclries (Sciras o Sclerias, ) fou un poeta grec de Trent, seguidor de Rint (Rhinthon) en la seva peculiar mena de comdia o tragdia burlesca  prpia dels doris de la Magna Grcia i sobretot de Trent. 

s esmentat per Ateneu de Naucratis i altres autors. El seu nom apareix sota diverses formes, per Esclries s la ms comuna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277432" title="Escir" nonfiltered="3546" processed="3523" dbindex="108661">

Escir (Sciron, ) fou un mtic lladre grec que operava a la frontera entre tica i Megara  robant als viatgers als que generalment matava a la roca anomenada Escirnia, on una tortuga devorava els cossos de les vctimes. 

Escir fou mort per Teseu. A l'estoa d'Atenes un grup escultric representava a Teseu matant a Escir.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277436" title="Escirnides" nonfiltered="3547" processed="3524" dbindex="108662">
Escirnides (Scironides, ) fou un militar atenenc. 

Junt amb Frnic i Onomacles va dirigir una fora combinada d'atenencs i argius enviada a la costa d'sia Menor el 412 aC i desprs d'un victoris enfrontament amb els milesis van assetjar la ciutat de Milet; per l'arribada d'una flota peloponsia reforada per sicilians els va obligar a retirar-se cap a Samos. El mateix any fou un dels generals de Samos als que Estrombquides va encarregar una campanya contra Quios; el 411 aC a proposta de Pisandre d'Acarnes, els atenencs el van cridar (junt amb Frnic) i van donar el comandament de Samos a Lle d'Atenes i Diomed.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277438" title="Escopes" nonfiltered="3548" processed="3525" dbindex="108663">


Onomstica:

Escopes d'Etlia, militar etoli.

Escopes de Paros, escultor grec de l'escola tica moderna;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277442" title="Ellen G. White" nonfiltered="3549" processed="3526" dbindex="108664">

Ellen Gould White (26 de novembre de 1827 -- 16 de juliol de 1915) Filla de Roberto i Eunice Harmon, fou una cristiana nord-americana, considerada pionera en l'establiment de l'Esglsia Adventista del Set Dia. Els membres d'aquesta esglsia la consideren lder eclesistica com profeta per els temps moderns.

Ellen G. White fou una figura controvertida en el seu temps i encara genera moltes discussions, especialment entre els altres grups cristians, aix com dels no religiosos. Afirmva haver rebut visions desprs de no complir-se la segona vinguda de Jess que William Miller, del qual n'era seguidora, havia fixat per l'octubre de 1844. Les visions de la senyora White foren la base per considerar que en ella es manifest el "do de profecia", motiu pel qual els seus escrits haurien de tenir gran importncia per als creients. Els adventistes creuen que ella experiment prop de  2.000 visions. Alguns adventistes (pocs), els cristians no adventistes i els no-religiosos consideren que aquestes visions eren provocades per una epilpsia del lbul temporal resultat d'una lesi patida a l'edat de nou anys.

Cronologia.

 1827 Neix el 26 de novembre a Gorham (Maine) de pares metodistes, Robert Harmon y Eunice Gould.
 1836 En tornar de l'escola una companya li llana una pedra a la cara i la deixa tres setmanes en coma.
 1840 Conversi assistint a una "reuni campestre" metodista, va per primera vegada a una conferncia de William Miller.
 1842 Batejada a la edat de 15 anys en l'Esglsia Metodista.
 1844 La Gran Decepci de 1844 en qu s'esperava la segona vinguda de Jess.
 1846 Es casa amb James White. La parella accepta favorablement els treballs de Joseph Bates sobre el reps bblic del dissabte.
 1847 Neix Henry Nichols White.
 1849 Neix James Edson White.
 1851 Edita A Sketch of Christian Experience (Apunt d'experincia cristiana).
 1854 Neix William Clarence White.
 1855 La famlia White s'installa a Battle Creek (Michigan).
 1858 Edita Spiritual Gifts (volum 1).
 1860 Neix John Herbert White, que mor tres mesos ms tard.
 1863 Inauguraci de l'Esglsia Adventista del Set Dia de Battle Creek, mort de Henry White als 16 anys.
 1873 El matrimoni White anima el jove adventista John Harvey Kellogg (futur responsable del sanatori de Battle Creek i creador dels famosos Corn Flakes el 1894) a realitzar estudis de medicina i d'administraci.
 1881 Mort de James White als 60 anys.
 ' Viatge a Europa: Anglaterra, Sussa, Frana, Itlia, Alemanya, Dinamarca, Noruega i Sucia.
 1888 S'oposa al legalisme majoritari dels delegats de l'Associaci General de Minneapolis. Primera versi The Great Controversy (La gran controvrsia).
 ' Viatge a Austrlia i Nova Zelanda.
 1892 Steps to Christ. (El cam a Crist).
 1896 Thoughts from the Mount of Blessing.
 1898 The Desire of Ages (El Desig de totes les eres).
 1900 S'installa a Elmshaven (California), Christ s Object Lessons (Paraules de vida del Gran Mestre);
 1903 Education (Educaci).
 1905 The Ministry of Healing (El ministeri de curaci);
 1909 Testimonies for the Church (Testimonis per a l'esglsia).
 1911 The Acts of the Apostles (Fets dels apstols), correcci de The Great Controversy, segona publicaci de l'obra.
 1915 Mort el 16 juliol, als 88 anys.
 1919 El president de l'"Associaci General", Arthur Daniells, invita 65 investigadores per reflexionar sobre la naturalesa i la inspiraci del profetisme d'Ellen G. White.

Enllaos externs.

Webs Oficials de Ellen G. de White:

The OFFICIAL Ellen G. White Website ;
Centro de Investigacin White (Argentina);
Centro White (Mxic);


Webs crtiques de Ellen G. White:

EllenWhite.org, web NO OFICIAL.;
Opini dels No Religiosos sobre Ellen G. de White, profeta de l'Esglsia Adventista del Set Dia.;
Elena G. de White: Profeta de Du o epilptica del lbul temporal? Importncia de la  ferida de la senyora Elena G. de White Article del metge adventista Molleurus Couperus.
arguments que refuten l'obra de ellen g. white;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277444" title="Escopes d'Etlia" nonfiltered="3550" processed="3527" dbindex="108665">
Escopes (Scopas, Skpas ) fou un militar etoli.

Era un dels caps principals de la Lliga Etlia quan va esclatar la guerra social (220 aC); era parent o proper d'Arist, que llavors era estrateg de la Lliga, i el va deixar encarregat dels afers poltics. Desprs d'una expedici a Messnia amb poc xit, el general Dorimac va demanar ajut a Escopes, que va acceptar dirigir una nova expedici a Messnia , la qual va assolar; quan rat de Sici, al front de l'exrcit de la Lliga Aquea, es va dirigir a la zona, el va derrotar a Caphyae, i es va retirar sense problemes. 

Aix va provocar la guerra oberta entre aqueus (aliats del rei Filip V de Macednia) i etolis. Escopes fou escollit com estrateg de la Lliga Etlia (219 aC) i fou encarregat de dirigir la guerra; la primavera del 219 aC va enviar el regne de Macednia i va assolar la comarca de Piera ocupant Dium (Dion) que fou destruda mentre el seu temple fou saquejat; al fer aquesta expedici va descuidar la defensa d'Etlia i Filip V va poder obtenir alguns triomfs a la part d'Acarnnia.

El 218 aC l' estrateg de la lliga fou Dorimac que el va enviar al front d'una fora mercenria per ajudar a Elis, per les operacions d'aquest any i els segents no han quedat registrades

No es torna a parlar d'Escopes fins el 211 aC quan tornava a ser estrateg de la Lliga i com a president de l'assemblea va signar un tractat amb els romans representats pel pretor Marc Valeri Lev, segurament a causa de la conquesta macednia d'Acarnnia. Escopes va reunir al seu exrcit per envair Acarnnia per la resistncia d'aquest pas i l'ajut que hi va enviar Filip van fer fracassar el intent. 

El 210 aC cooperava amb Lev en el setge d'Anticira, que desprs de ser ocupada fou entrega a la Lliga pels romans. 

Desprs de la pau que va posar fi a la guerra social, els etolis van romandre ocupats per lluites civils i per arranjar la situaci, causada principalment per les deutes que ofegaven a la gent, Escopes i Dorimac foren nomenats per reformar la constituci (204 aC); cap dels dos nomenats tenia capacitat com a reformador; Escopes, al ser desautoritzat, se'n va anar a Alexandria, on el ministre Agtocles, regent de Ptolemeu V Epfanes el va nomenar cap de l'exrcit egipci a Celesria.

Inicialment va tenir xit i va sotmetre Judea per desprs fou derrotat per Antoc III el Gran a Panium i es va haver de tancar darrera les muralles de Sid on finalment es va haver de rendir per la fam (un intent de fer aixecar el setge per un exrcit egipci de socors no va reeixir).

Tot i aquest fracs va romandre en el favor de la cort egpcia i el 200 aC fou enviat a Grcia amb diners per reclutar mercenaris, tasca que va acomplir amb eficcia i va portar sis mil soldats a Egipte, molts d'ells etolis. La confiana en el suport d'aquests soldats, les seves habilitats i la riquesa acumulada, el van decidir a aspirar a la direcci dels afers d'Egipte que volia agafar per la fora; descoberts els seus plans, el ministre Aristmenes d'Acarnnia va enviar contra ell una tropa que el va arrestar per sorpresa; portat davant el consell del rei fou condemnat a mort i executat a la pres a la nit (296 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277446" title="Castell de Castellcir" nonfiltered="3551" processed="3528" dbindex="108666">
El castell de Castellcir, documentat des de l'any 1014, est a la poblaci de Castellcir (Valls Oriental) i la seva principal funci era la defensa de la vall de la riera Castellcir-Tenes. Popularment, tamb s conegut per castell de la Popa per la forma del penyal on es basa.

 Histria .
A principis del segle XI aparegu la dinastia dels Castellcir amb Gerard de Castellcir, els quals posseen els drets del castell, per havien de pagar uns tributs al monestir de l'Estany. Durant el 1107 va pertnyer a Guillem Ramon d'dena, un dels  membres de la famlia dena. A l'any 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com propietaris del castell. La famlia quasi va desaparixer durant l'any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra, encara que en va sobreviure Almanda, una de las filles. Durant l'any 1363 pass a mans de Guilabert de Centellesi, vint anys desprs, Ramon de Planella va adquirir el castell. A l'any 1942 esdevingu propietat d'Enric Torell i Cendra.

 Actualitat .
El conjunt del castell est format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Mart de la Roca. Les edificacions, encara imponents, ocupen una rea de 570 m2, repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de la Popa est aixecat sobre la pedra, sense fonaments i actualment presenta un avanat estat de degradaci, amenaant runa les poques estructures que resten dempeus.

 Llegendes .
S'han escrit diverses llegendes sobre el castell. Una d'elles es qu diuen que l'edifici feudal tenia una sortida subterrnia que donava pas a un altre indret a uns quilmetres enll, on hi havia una gran torre. Aquesta era coneguda amb el nom de la Torrassa i pertanyia als comtes de Llar. La gent, plena de curiositat, ms d'un cop s'hi havia ficat a dins, per el fort vent apagava les torxes. Van passar molts anys i els pagesos van tapar el forat: sempre s'hi perdien xais i porcs. No se sap res del cert, per es diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat.

 Enllaos .
 Descripci i fotografia;
 Descripci, fotografies i itinerari d'accs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277450" title="DIN" nonfiltered="3552" processed="3529" dbindex="108667">
DIN s l acrnim de Deutsches Institut fr Normung ("Institut Alemany de Normalizaci").

El DIN Deutsches Institut fr Normung e.V. (la seva marca empresarial s DIN), amb seu a Berln s l organisme nacional de normalitzaci d Alemanya. Elabora, en cooperaci amb el comer, la indstria, la cincia, els consumidors i institucions pbliques, estndards tcnics (norma) per la racionalitzaci i el control de qualitat. El DIN representa els interessos alemanys en les organitzacions internacionals de normalitzaci (ISO, CEI, etc.).

El DIN va ser establert el 22 de desembre de 1917 com Normenausschuss der deutschen Industrie (NADI). L'acrnim DIN tamb ha estat interpretat com Deutsche Industrie Norm i Das Ist Norm.

A travs de la metodologia emprada en l'elaboraci de les normes es pretn garantir que els seus continguts corresponguin amb l'"estat de la cincia".

L editorial Beuth-Verlag, relacionada con el DIN, s encarrega de la venda i distribuci de les normes editades per DIN y de las normes d altres organismes de normalitzaci, tant nacionals com estrangeres.

Una norma DIN d us habitual s la DIN 476 que defineix els formats (o mides) del paper i que ha estat adoptada per la majoria dels organismes nacionals de normalitzaci d Europa.

 Enllaos externs .

 Deutsches Institut fr Normung e. V. (DIN) (en angls i alemany);
 - informaci a prop de normatives DIN, ISO, UNEIX i tot tipus d'acers, materials no frrics, etc. - Directori d'Empreses de la Metalrgic a Espanya (en espanyol);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277461" title="Revolta Irmandia" nonfiltered="3553" processed="3530" dbindex="108668">
 
La Revolta Irmandia, Revolta Hermandina o guerres Irmandias, sn una srie de revoltes que van tenir lloc durant la segona meitat del segle XV a Galcia contra l'opressi senyorial. A pesar d'haver-se annexionat a la Corona de Castella en 1037, amb la uni dinstica entre els regnes de Lle i Castella, el regne de Galcia seguia conservant una acusada personalitat, caracteritzada pel gran pes rural en l'estructura econmica i per l'enorme influncia nobiliaria, tant laica com eclesistica, en la vida del regne; aix com una situaci de relatiu allament respecte als assumptes castellans, fomentat per la noblesa. Aquesta noblesa (els Ossrio a Monforte de Lemos i Sarria, els Andrade a Pontedeume, els Moscoso a Vimianzo, els Sarment, els Ulloa, els Sotomayor...) cometia nombrosos abusos que anaven des del patrocini del bandolerisme senyorial fins a l'increment desorbitat de la pressi fiscal. La pagesia va ser la vctima ms acusada dels abusos senyorials i, per tant, va protagonitzar diverses revoltes contra la noblesa. Les ms importants foren:
La "Irmandade Fusquenlla", en contra sobretot dels senyors episcopals. ;
La "Gran guerra Irmandia". ;
 Irmandade Fusquenlla . 
La "Irmandade Fusquenlla" (Germanor Fusquenlla) es va formar en l'any 1431, en les terres del senyor d'Andrade, per l'extrema duresa amb la qual Nuno Freire de Andrade, "o Malo", tractava als seus vassalls. La revolta es va iniciar a les comarques de Pontedeume i Betanzos i es va expandir pels bisbats de Lugo i Mondoedo i fins i tot el arquebisbat de Santiago de Compostella. Roi Xordo, un gentilhome de baixa estirp de La Corunya, va dirigir les tropes de la "Irmandade Fusquenlla". Va morir en la repressi posterior a la derrota irmandia (1435). 
 Gran Guerra Irmandia . 
La "Gran Guerra Irmandia"  va tenir lloc entre els anys 1467 i 1469. Els preparatius per a la formaci d'una Irmandade Xeral (germanor general) van comenar en els anys anteriors per part d'Alonso de Lanzs i amb el suport de diversos ajuntaments (La Corunya, Betanzos, Ferrol, Lugo); que van actuar com a motors inicials del moviment. En aquest cas, la revolta irmandia va ser una autntica guerra civil per la participaci social que va tenir. Anys consecutius de males collites i pestes van provocar una revolta popular. Segons els testimonis del judici Tavera-Fonseca, els irmandios comptarien amb uns 80.000 efectius. 

En l'organitzaci i direcci de la guerra irmandia van participar diversos grups socials: camperols, gents de ciutats, baixa noblesa, hidalguia i fins i tot membres del clergat (diversos membres de l'estructura eclesistica van donar suport econmicament als irmandios). Els caps del moviment pertanyien a la baixa noblesa (gentilhomes). Pedro de Osrio va actuar en el centre de Galcia, sobretot en la zona compostelana, Alonso de Lanzs va dirigir la revolta en la zona nord de Galcia i Diego de Lemos va dirigir les accions irmandias en el sud de les provncies de Lugo i nord de Orense. L'auge del moviment irmandio va ser possible per l'existncia del que l'estudis Carlos Fangs va cridar "mentalitat justiciera i antisenyorial" de la societat gallega baixmedieval, que rebutjava les injustcies comeses pels senyors, considerats popularment com uns "malfactors". Els enemics dels irmandios van ser fonamentalment nobles laics, amos de castells i fortaleses i ordinaris de les principals esglsias i monestirs. Els irmandios van destruir al voltant de 130 castells i fortaleses durant els dos anys de la guerra irmandia. 

Els llinatges Lemos, Andrade i Moscoso van ser el blanc preferit dels irmandios. Els irmandios, per contra, no van atacar als eclesistics. En un primer moment part de la noblesa que va sofrir l'ira dels irmandios va fugir a Portugal o Castella. El 1469, Pedro Madruga inicia des de Portugal l'atac feudal, contant amb el suport d'altres nobles i de les forces de l'arquebisbe de Santiago de Compostella. Les tropes feudals, contant amb una millor maquinria de guerra (les tropes de Pedro Madruga usaven moderns arcabuos), van vncer als irmandios, arrestant i matant als seus lders. La victria de les tropes de Pedro Madruga es va produir en comptar amb el suport dels reis de Castella i Portugal, a ms de la divisi de les forces irmandias.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277469" title="Alfredo Braas" nonfiltered="3554" processed="3531" dbindex="108669">
Alfredo Braas Menndez (Carballo, 1859 - Santiago de Compostella, 1900) va ser un escriptor i ideleg del regionalisme gallec. Fill d'un registrador de la propietat, va passar la infncia en Cambados. Entre 1869 i 1873 va estudiar el batxillerat a Santiago, i posteriorment Dret en la Universitat de Santiago de Compostella (USC). Desprs de la mort del seu pare aconsegueix rematar els seus estudis grcies a la mare d'un amic que li va pagar la carrera, i ja mentre estudiava va comenar a escriure en la premsa, en el peridic compostell El Porvenir dirigit per Antonio Toledo Quintela. 

En 1878, al final dels seus estudis, torna a Cambados i treballa en una notaria. Tres anys desprs, en 1881 retorna a Santiago per a collaborar en el nou diari d'Antonio Toledo Quintela, El Libredn i comena a exercir d'advocat i a participar en els cercles catlico-tradicionalistes de la ciutat. AL mateix temps comena a escriure poesia en castell i, en menor mesura, en gallec. Entre 1884 i 1885 va ser secretari general de la USC. En 1885 escriu El Principio Fundamental del Derecho, en el qual recopila i resumeix les llions que havia donat aquest any per a poder optar a la una plaa de professor ajudant, que acaba aconseguint. Entre 1885 i 1887 va ser director del Libredn, passant a collaborar amb el seu successor, El Pensamiento Galaico, per acaba abandonant-lo pel carlisme declarat del peridic. 

En 1887 aconsegueix per oposici la ctedra de Dret Natural de la Universitat d'Oviedo, all publica Fundamentos del Derecho de Propiedad. Ja en 1888 retorna una vegada ms la Santiago a l'obtenir la ctedra d'Economia Poltica en la universitat d'aquesta ciutat. En 1889 publica a Barcelona El Regionalismo, estudi sociolgic, histric i literari, que va ser acceptat per tots els sectors del galleguisme com un referent. En 1890 va rebre un homenatge a Santiago, que va suposar la primera reuni de tots els galleguistes en un ambient d'unitat, independentment de les diferents tendncies en qu es dividia, i que va constituir el punt de partida de la mobilitzaci regionalista. L'obra tamb va obtenir gran repercussi entre el regionalisme catal. 

Braas va ser regidor a Santiago entre 1890 i 1891, i en 1890 participa en la creaci de la Associaci Regionalista Gallega i escriu en el seu rgan d'expressi, La Patria Gallega, en el qual Braas parla per primera vegada de Galcia com a nacionalitat. Participa en els Jocs Florals de Tui de 1891, en els quals per la primera vegada en un discurs pblic empra el gallec. En aquesta poca, l'ARG desapareix, desprs d'un enfrontament entre el sector liberal de Manuel Murgua i el catlic tradicionalista de Braas. Per el juliol de 1892 Braas i diversos dels seus seguidors acudeixen a l'homenatge a Murgua amb motiu del seu nomenament com a bibliotecari de la USC i d'ella sorgeix l'encrrec para Braas de redactar les Bases generales del regionalismo y sua aplicacin en Galicia. Les Bases, en les quals es percep la influncia de les Bases de Manresa, presenten un model prctic de descentralitzaci. 

En 1893 participa en la mobilitzaci, juntament amb la resta dels regionalistes contra del trasllat que capitania general de La Corunya a Lle. En 1893 viatja a Catalunya per a participar en els Jocs Florals de Barcelona com membre del jurat, i ja abans havia publicat articles comparant els regionalismes gallec i catal en les publicacions barcelonines La Renaixena o La Espaa Regional. En 1894 publica Historia Econmica i un Curso de Hacienda Pblica en 1896 i en aquest any estrena el drama La Voz de la Sangre y la Voz de la Patria. Va ser un dels fundadors de l'Ateneu Lle XIII (1896) a Santiago i del Cercle Catlic d'Obrers seguint les directrius del papa Lle XIII en la seva encclica Rerum Novarum'. La crisi del 98 va a provocar un cert refredament de les seves posicions regionalistes i el seu acostament al carlisme. 

El regionalisme de Braas es basava en un catolicisme i un historisme tradicionalista que li serveix per a reclamar les llibertats antigues, al mateix temps que arremet contra la industrialitzaci, el liberalisme i el capitalisme, reclamant la tornada als gremis. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277470" title="Cantant sota la pluja" nonfiltered="3555" processed="3532" dbindex="108670">

Cantant sota la pluja (ttol original en angls Singin' in the Rain) s un clssic cinematogrfic del gnere de la comdia musical estrenada als Estats Units el 27 de mar de 1952.

Sinopsi.

La pellcula comena amb una espcie de burla sobre el premi dels Oscar, en qu els protagonistes fingeixen una relaci entre ells per tal de donar ms publicitat a les seves pellcules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en  la seva fugida de la qual s'enamora, per ella l'evitar per diferencies de visi sobre els actors del cinema mut i del teatre. 

Ms tard es retrobaran en una festa on desprs d'un altre incident entre ells i tamb la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pellcula amb veu, de la qual es burlen perqu creuen que no t futur; poc temps desprs s'assabenten que ha sortit la primera pellcula amb so i que resulta un xit; a causa d'aix i amb el desastre de la preestrena de la seva ltima pellcula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que aix els provocar: ensenyar a parlar als actors, buscar alg que escrigui els dilegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronitzaci, etc.

Desprs de superar tots aquests problemes treuen la pellcula endavant amb un gran xit, amb el qual tamb es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, s ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho spiga. Aquesta ms tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaa a la productora perqu no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputaci, aix que al director no li queda ,ms remei que acceptar,per ella en una de les presentacions de la pellcula es dirigeix al pblic, i el pblic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix per si es doblada per l'altre noia, per resulta que el plan de qu la doblin es per mostrar al pblic qui s l'autntica artista.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277473" title="Alexandre Bveda Iglesias" nonfiltered="3556" processed="3533" dbindex="108671">

Alexandre Bveda Iglesias (Orense, 7 de juny de 1903 - mont d'A Caeira, Poio, 17 d'agost de 1936 ) va ser un poltic de tendncia galleguista, afusellat pels revoltats al comenament de la Guerra Civil. Va ser un dels intellectuals ms rellevants de l'poca a Galcia sent el motor del Partit Galleguista, segons paraules del propi Castelao. 

Des de molt nen es va dedicar a l'estudi del francs i de la comptabilitat. Va estudiar peritatge mercantil a La Corunya per lliure al mateix temps que impartia classes als ms joves en un collegi d'Orense. Assidu lector de la Revista Ns aviat va comenar a escriure a La Zarpa de Basilio lvarez. s en les pgines d'aquest peridic on es dna a conixer al mn com un gran comunicador. Desprs participa en unes oposicions en Madrid a una de les deu places de cap d'Hisenda de l'estat aconseguint el nombre u. A causa de aix Calvo Sotelo li oferix un lloc en el seu Comit d'Intervenci de Canvis per rebutja l'oferta i regressa a Galcia per a treballar en la Delegaci d'Hisenda d'Orense. Desprs d'aprovar altres oposicions marxa a Pontevedra a ocupar el lloc de Cap de Comptabilitat amb tan sol 23 anys. 

Aviat pren contacte amb la tertlia que presidien Castelao i Losada Diguez en el Caf Mndez Nez i es veur implicat en les activitats dels dos galleguistes. Ambds l'introduren en la poltica i en altres camps com la Coral Polifnica on coneix Amalia lvarez Gallego, amb la qual casar en 1930 al Monestir de Poio i amb la qual tindria cinc fills. En 1932 participa en l'assemblea pro-estatut que es va celebrar a Santiago de Compostella resultant triat membre de la comissi redactora. Tindr un paper molt actiu en la redacci de l'estatut i en les assemblea de municipis que es crea per a debatre el mateix. En 1933 s triat membre central del comit de l'Autonomia presidida per Bibiano Fernndez Osorio Tafall. El 20 d'octubre de 1934 es pblica una ordre ministerial imposant-li la destinaci administrativa fors en la Delegaci d'Hisenda de Cadis regressant en 1935 a Galcia a l'obtenir una plaa en la delegaci d'hisenda de Vigo. 

En 1936 participa en la campanya electoral a la qual acudeix com candidat del Front Popular per la provncia d'Orense mentre pren possessi d'un crrec en la delegaci d'hisenda de Pontevedra. El 20 de juliol de 1936, s detingut desprs del cop d'estat acusat de traci i va ser condemnat a mort en un judici celebrat el 13 d'agost d'aquest mateix any. La sentncia va ser executada el 17 d'agost en la forest de Caeira, an Poio, al costat de Pontevedra. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277474" title="Uni Socialista" nonfiltered="3557" processed="3534" dbindex="108672">
La Uni Socialista s una candidatura progressita i autonomista que es present per les Illes Balers a les eleccions generals del 1977.

En formaven part el Partit Socialista de les Illes, el Partit Socialista Popular, el Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera i el Moviment Socialista de Menorca.

No obtingu representaci a cap cambra de les Corts Generals, arreplegant el 5'1% del sufragis totals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277475" title="Escopasis" nonfiltered="3558" processed="3535" dbindex="108673">
Escopasis (Scopasis, ) fou un rei dels escites, que dirigia part de les forces escites quan el pas fou envat pel rei de Prsia Darios I el Gran en la seva expedici a l'Esctia europea.

Escopasis va arribar al Danubi abans que Darios i les seves forces. Aquest volia impedir la seva retirada destruint el pont de barques construt en aquest riu, per el pont fou ben defensat pels grecs jnics al servei dels perses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277476" title="Escopeli" nonfiltered="3559" processed="3536" dbindex="108674">
Escopeli (Scopelianus, ) fou un sofista, retric i poeta grec de Clazmenes (Clazomenae), deixeble de Nicetes d'Esmirna. 

Va florir sota Domici i Nerva una mica abans de Polem Antoni i d'Herodes tic. Va ensenyar a Esmirna i va tenir a tic entre els seus deixebles. Es va dedicar a la poesia i especialment a la tragdia. La seva vida es narrada per Filostrat que en parla amb molt de respecte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277479" title="Eli Escorpi" nonfiltered="3560" processed="3537" dbindex="108675">
Eli Escorpi (Aelius Scorpianus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 276 quan Marc Aureli Probe fou proclamat emperador. L'esmenta Flavi Vopisc. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277480" title="Escribnia" nonfiltered="3561" processed="3538" dbindex="108676">


Escribnia, esposa de l'emperador August abans de ser emperador.
Gens Escribnia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277482" title="Antn Losada Diguez" nonfiltered="3562" processed="3539" dbindex="108677">
Antn Losada Diguez (Bobors, Orense, 1884 - Pontevedra, 1929) va ser un escriptor gallec. Pertanyia a una famlia de la noblesa rural, d'ideologia tradicionalista i ultracatlica. Va estudiar Lletres a Deusto i Dret a Santiago de Compostella. Doctor en Filosofia, el 1913 guanya una ctedra, essent destinat a Toledo, encara que en poc temps aconseguiria el trasllat a Orense, on va fer amistat amb els homes del grup de Vicente Risco. Va passar desprs a exercir a Pontevedra. 

Amb Risco i Noguerol, funda en 1920 la revista Ns. Presid la Primera Assemblea Nacionalista de Lugo. En 1924 ingressa en el Seminari d'Estudis Gallecs. Integrant de les Irmandades da Fala, t un paper notori en la conversi del que anava ser el nucli de la Generaci Ns. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1985. En la seva memria es va instituir el Premi Losada Diguez, concedit anualment i des de 1986 pels ajuntaments de Bobors i O Carballio en dues modalitats, investigaci i creaci literria. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277484" title="Escribnia (esposa d'August)" nonfiltered="3563" processed="3540" dbindex="108678">
Escribnia (Scribonia) fou la dona de l'emperador August abans de ser emperador.

Va estar casada a dos homes de rang consular, segons Suetoni que no en dona els noms i per altres fonts noms se'n coneix un: Publi Corneli Escipi, del que no consta cap consolat. D'aquest va tenir entre dos i quatre  fills: Publi Corneli Escipi (cnsol 16 aC),  Cornlia (casada amb Paule Emili Lpid censor el 22 aC); un altre possible fill hauria estat llegat del procnsol d'frica, Juni Bles, en la campanya contra Tacfarines l'any 22 i noms es pot identificar com Corneli Escipi; podria ser tamb filla una Cornlia que es va casar amb Luci Volusi Saturn (cnsol sufecte any 3) i fou la mare de Quint Volusi Saturn (cnsol any 56).

Era germana de Luci Escriboni Lib, el sogre de Sext Pompeu.

Desprs de la guerra de Perusa (40 aC) Octavi va tmer que Marc Antoni i Sext Pompeu es podien aliar en contra seva i seguint el consell de Mecenes es va casar amb Escribnia, que era ms vella que Octavi i per la que mai va sentir cap atracci; no va dubtar a divorciar-se de la seva dona un any desprs, el 39 aC, el mateix dia que li donava una filla, Jlia; desprs del divorci August es va casar amb Lvia Drusilla. En aquell moment Octavi tornava va estar aliat a Marc Antoni i esperava desfer-se de Sext Pompeu. August va allegar pel divorci la baixa moral de la seva dona per Marc Antoni va revelar que fou perqu Escrobnia es va ofendre per la relaci del seu marit amb Lvia.

Va viure encara uns quants anys doncs s esmentada com a viva l'any 2 quan voluntariament va acompanyar a la seva filla Jlia a l'exili a l'illa de Pandatria.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277485" title="Gens Escribnia" nonfiltered="3564" processed="3541" dbindex="108679">
Gens Escribnia (Scribonia) fou una gens romana plebea esmentada per primera vegada durant la Segona Guerra Pnica.

El primer membre que va obtenir el consolat fou Gai Escriboni Curi (76 aC). Els seus cognoms principals foren Curi i Lib (algun altre cognom apareix en poca imperial). En monedes noms apareix el cognom Lib.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277487" title="Licini Cras Escriboni" nonfiltered="3565" processed="3542" dbindex="108680">
Licini Cras Escriboni (Licinius Crassus Scribonianus) fou un notable rom fill de Marc Licini Cras i d'Escribnia la neta de Sext Pompeu. Era tamb germ de Luci Calpurni Pis Licini que fou adoptat per l'emperador Galba.

El general Antoni Prim va oferir l'Imperi a Escribnia, per aquest va refusar l'oferiment (Tcit,  Hist. 1.47, 4.39-Z2.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277491" title="Escriboni" nonfiltered="3566" processed="3543" dbindex="108681">
Escriboni (Scribonius) fou prncep de Clquida i rei del Bsfor.

Pretenia ser descendent de Mitridates VI Eupator del Pont i a la mort d'Asandre del Bsfor va usurpar la corona del Regne del Bsfor (16 aC). Segons Lluci les tropes d'Asandre van desertar a favor d'Escrobini encara en vida d'Asandre que es va sucidar. 

Per aviat es va descobrir la usurpaci i una revolta va enderrocar al rei (13 aC) abans de l'arribada de Polem I del Pont que havia estat encarregat d'enderrocar-lo i que desprs es va  proclamar rei i fou reconegut per August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277493" title="Escrofa" nonfiltered="3567" processed="3544" dbindex="108682">


Onomstica:

Luci Tremelli Escrofa, qestor rom;
Gneu Tremelli Escrofa, pretor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277495" title="Luci Tremelli Escrofa" nonfiltered="3568" processed="3545" dbindex="108683">
Luci Tremelli Escrofa (Lucius Tremellius Scrofa) fou un magistrat rom.

Fou qestor d'Aule Licini Nerva, propretor de Macednia el 142 aC. En absncia de Nerva va derrotar el pseudo Perseu o pseudo Filip, revoltat amb 16000 homes als que va dir que aplanaria com a porcs ("dixit celeriter se illos, ut scrofa porcos, disjecturum") i d'aix va obtenir el malnom d'Scrofa que va esdevenir cognom hereditari. Aquest origen del nom per, no est comprovat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277496" title="Verat volador" nonfiltered="3569" processed="3546" dbindex="108684">

El verat volador, xoric, xoriguer o juliola voladora (Dactylopterus volitans) s un peix de la famlia Dactylopteridae.

Morfologia.

 Talla: mxima de 50 cm, comuna entre 15 i 30 cm.
 Cos allargat i recobert d'escates petites, fortes i rugoses.
 El dors i els flancs del cap sn totalment cuirassats per ossos drmics.
 El cap es perllonga cap al darrere per l'existncia de dues llargues espines a cada costat; una, sobre el dors, i l'altra sobre el preopercle.
 Ulls grans i circulars.
 Dues carenes sobre l'extrem distal del peduncle caudal.
 Dues aletes dorsals; la primera amb dues espines lliures, i les restants unides per una membrana; la segona dorsal, amb una espina, i la resta formada per radis tous.
 Les pectorals queden dividides en dues parts; l'anterior, amb radis curts, forma un lbul estret i falciforme de la mateixa llargada que el cap; la posterior, llarga i ampla, recorda una ala.
 Aleta anal curta.
 Les ventrals, en posici torcica.
 La caudal, arrodonida als joves i escotada als adults.
 Coloraci marronosa o rosada amb petites taques fosques o blavoses.
 Les pectorals blaves, tacades d'ocels clars envoltats de fosc.
 Mucosa bucal i cambres branquials ataronjades.

Comportament.

Espcie bentnica, habitant dels fons de sorra o fang a les aiges costaneres poc profundes i praderies marines entre 10 i 80 m.


Alimentaci.

S'alimenta de crustacis (crancs), bivalves i petits peixos.

Reproducci.

Es reprodueix de maig a juliol.

Distribuci geogrfica.

Present a l'Atlntic Oriental des de les Illes Britniques i Portugal a Angola. A tota la Mediterrnia tret de la Mar Negra. Tamb es troba a l'Atlntic Occidental des de Massachusetts a l'Argentina.

Pesca.

Peix poc apreciat comercialment.

La pesca s artesanal i les captures, ocasionals, amb arts de platja, teranyina, soltes, palangres i tremalls de fons, volant i arts d'arrossegament.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 128.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Fotografia i descripci del verat volador. ;
 Fotografia i hbitat d'aquest peix. ;
 Distribuci geogrfica de la juliola voladora. ;
 Ecologia i importncia pesquera del verat volador. ;
 Illustraci i dades biolgiques d'aquesta espcie. ;
 Fotografies d'aquest peix. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277498" title="Gneu Tremelli Escrofa" nonfiltered="3570" processed="3547" dbindex="108686">
Gneu Tremelli Escrofa (Cnaeus Tremellius Scrofa) fou un magistrat rom, net de Luci Tremelli Escrofa (Lucius Tremellius Scrofa).

Fou tamb un escriptor sobre temes agrcoles. Probablement fou el mateix personatge que el Cn. Tremellius que fou un dels jutges del judici de Verres (70 aC). El 69 aC fou trib militar. Desprs fou un dels vint comissionats per dividir les terres de Campnia sota la llei agrria de Juli Csar (59 aC) i probablement va servir amb aquest a la Gllia i hauria dirigit un exrcit prop del Rin.  Va ser pretor per l'any de la seva pretoria es desconegut.

s esmentat al tractat de Marc Terenci Varr, De Re Rustica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277502" title="Arturo Noguerol Bujn" nonfiltered="3571" processed="3548" dbindex="108688">
Arturo Noguerol Bujn (Orense, 1892 - Ferrol, 1936) fou un intellectual de tendncia galleguista. Ees va llicenciar en Dret. Amic de Vicente Risco, va participar en la publicaci La Centuria que fou de vital importncia per al pas d'una generaci d'intellectuals orensans al galleguisme de les Irmandades da Fala, el que donaria origen el Grup Ns. Va collaborar en la revista Ns i a A Nosa Terra. Secretari de l'ajuntament de Serantes va ser detingut, oficialment per propalar notcies tendencioses, desprs de la revolta de l'exrcit en l'any 1936 i "passejat", apareixent el seu cos en una fossa de la carretera del Ferrol.



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277503" title="Escilax" nonfiltered="3572" processed="3549" dbindex="108689">


Onomstica:

Escilax de Carianda viatger de Cria al servei de Prsia;
Escilax d'Halicarns, astrnom cari;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277505" title="Estatut de Cura" nonfiltered="3573" processed="3550" dbindex="108690">
L'Estatut d'autonomia per Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, ms conegut com a estatut de Cura, fou l'avantprojecte que el mar de 1977 present l'Assemblea Popular al santuari de Cura (Mallorca). Aquesta era formada pel Partit Socialista de les Illes, el Moviment Comunista de les Illes Balears, el Partit del Treball d'Espanya i Partit Socialista d'Alliberament Nacional. La iniciativa tamb tingu el suport de l'Obra Cultural Balear, Uni de Pagesos, el Congrs de Cultura Catalana i un bon grapat d'intellectuals nacionalistes i progressites.

L'Assemblea Popular fou impulsada pel PSI com a alternativa a l'Assemblea Democrtica de Mallorca que consideraven estancada pel que feia al procs autonmic. La presentaci fou al cim del Puig de Randa. Arrepleg la majoria del mn nacionalista, per b que la presncia de representants del PCE en el darrer moment provoc alguns enfrontaments.

Els principals punts eren:

 L'autonomia absoluta per cada illa;
 Un rgan suprainsular coordinador;
 Dret a l'autodeterminaci;
 Oficialitat de la llengua catalana;
 Possibilitat de federaci entre els Pasos Catalans;
 Aprovaci de l'estatut prvia a la constituci;

Tot i que el projecte acceptava modificacions fou rebutjat tant per la majoria de representats de Mallorca i Menorca. La majoria de formacions mallorquines consideraven maximalistes les propostes i criticaven la unilateralitat del document. Els representants de Menorca qestionaren que fos fet sense comptar amb les altres illes. Noms reb el suport parcial del diari ltima Hora a travs d'una editorial on ho considerava una primera passa des d'on treballar.

El fracs de la iniciativa port a que el seu principal impulsor, el PSI, transits cap a posicions ms moderades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277506" title="Escilax de Carianda" nonfiltered="3574" processed="3551" dbindex="108691">
Escilax de Carianda (Scylax, ) fou un viatger de Carianda a Cria al que Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus. Va sortir de Caspatiros cap a l'est fins arribar a l'Indus i desprs a la mar seguint el seu curs; desprs va passar cap a l'oce ndic i cap a la mar Roja des de on es va dirigir altre cop a Cria. El seu viatge va durar tretze mesos. 

Consta una obra descriptiva de diversos pasos d'Europa, sia. i frica, que li correspondria, sota el ttol de  que alguns pensen que fou escrit (potser en base a les seves notes)  al segle IV aC  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277510" title="Escilax d'Halicarns" nonfiltered="3575" processed="3552" dbindex="108692">
Escilax d'Halicarns (Scylax, ) fou un astrnom cari, amic de Paneci de Rodes (Panetius) .

Es va destacar pel seu coneixement de les estrelles. Fou tamb un dels dirigents poltics de la ciutat d'Halicarns. 

Suides li atribueix les segents obres:

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277511" title="Esciles" nonfiltered="3576" processed="3553" dbindex="108693">
Esciles (Scyles, ) fou rei escita fill i successor de Ariapites que regnava en temps d'Herdot.

La seva mare era una grega d'stria que li va ensenyar el grec i li va ensenyar l'amor a les costums gregues. Aix li va servir per ser amic de la ciutat d'lbia una colnia milsia a la boca del Boristenes, on va tenir una casa i va passar part de la seva vida i on es va casar amb una dona de la ciutat. 

Va ser descobert per alguns escites participant a una festa dels misteris de Baccus (Dions) i fou deposat com a rei i proclamat al seu lloc el seu germ Octamasades. Esciles va fugir a la cort de Sitalces rei dels odrisis de Trcia que el va acollir per quan Octamasades va envair els dominis de Sitalces aquest va entregar a Esciles que fou decapitat per orde del seu germ.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277521" title="Ardashir II" nonfiltered="3577" processed="3554" dbindex="108694">
Ardashir II fou rei sassnida de Prsia del 379 al 383.

Quan Ormazd II va morir, el fill gran Adarnases (Adar Narseh) fou aclamat pels nobles i sacerdots, mentre el segon fill era cegat i el tercer, Ormazd, va acabar fugint a Roma; el quart fill Sapor Sakanshah era a la part oriental del regne governant un territori; quan els nobles van veure perduda la seva aposta van proclamar rei al fill encara no nascut d'Ormazd II,  Sapor II, (que va nixer als 40 dies de la mort del pare) i aix van conservar el poder fins que el rei va arribar a l'edat de governar (vers 330); un altra dona d'Ormazd II tamb estava prenyada quan va morir el rei, i va donar a llum al prncep Ardashir.

Ardashir fou nomenat rei d'Hajab (Adiabene) el 344 i va conservar aquest govern fins el 376 i pels relleus se suposa que va participar al 363 en la defensa de l'Imperi sassnida contra l'emperador Juli l'Apstata. 

El 379 Sapor II el va nomenar successor amb la condici de qu havia d'abdicar a favor del fill menor de Sapor II, tamb anomenat Sapor (III) quan aquest arribs a la majoria d'edat. Poc desprs va morir Sapor i Ardashir fou proclamat rei. Va governar uns quatre anys i fou deposat el 383 pels nobles que van portar al tron a Sapor III.

A Armnia Manel Mamikonian es va revoltar per l'assassinat de Mushel Mamikonian, cap del partit prorom, per part del seu rival Varasdat, nomenat pels romans; Manel es va fer amb el poder i va governar com a rei per va deixar la regncia de dos joves  prnceps a la reina Zarmandukht, vdua del rei  Pap d'Armnia; el 379 es va sotmetre a Prsia i Ardashir va enviar com a marzban (marcgravi o governador) a Suren, que va governar conjuntament amb Manel i la reina; aquesta situaci no va durar i vers el 381 els perses foren expulsats, i Manel va governar junt amb la reina regent fins que els prnceps es van casar amb una filla de Manel i una del nakharar Sahak Bagratuni, i Manel els va proclamar reis el 384.

Ni a les monedes ni a les inscripcions Ardashir utilitz normalment el ttol de "rei d'Iran i del No Iran" (noms en comptades ocasions) i en canvi va fer servir el de "Rei de reis dels iranians". Va deixar relleus en pedra a Taq-e Bostan  prop de Kermanshah. Fou considerat savi, geners i lleial i va rebre el sobrenom de "El Benefactor" (ninukar).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277523" title="Selecci de futbol del Jap" nonfiltered="3578" processed="3555" dbindex="108695">

|}

La Selecci de futbol del Jap s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l'Associaci Japonesa de Futbol, que pertany a la AFC.

El 21 de juliol del 2006, el bosni Ivica Osim va reemplaar a Zico com a entrenador de l'equip japons. A finals del 2007 va enmalaltir i va ser substituit per Takeshi Okada.

Actualment s un dels millors equips del continent asitic, guanyant tres cops la Copa d'sia i classificant-se consecutivament per a tres Copes del Mn: Frana 1998, Corea i Jap 2002 i Alemanya 2006.

Va participar com a convidat a la Copa Amrica de futbol de 1999.

Resultats a la Copa del Mn.

1930 - No hi particip;
1934 - No hi particip;
1938 - Es va retirar;
1950 - No hi particip;
1954 - No es classific;
1958 - No hi particip;
1962 - No es classific;
1966 - No hi particip;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - No es classific;
1994 - No es classific;
1998 - Primera fase - 31r lloc;
2002 - Vuitens de final - 9 lloc;
2006 - Primera fase - 29 lloc;

Resultats a la Copa d'sia.

1956 - No hi particip;
1960 - No hi particip;
1964 - No hi particip;
1968 - No es classific;
1972 - No hi particip;
1976 - No es classific;
1980 - No hi particip;
1984 - No hi particip;
1988 - Primera fase;
1992 - Campi;
1996 - Quarts de final;
2000 - Campi;
2004 - Campi;
2007 - Quarta Posici;

Enllaos externs.
Web oficial de l'Associaci Japonesa de Futbol  ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277524" title="xid nitrs" nonfiltered="3579" processed="3556" dbindex="108696">


















 








 





















L'xid nitrs (tamb conegut com el gas del riure) s un compost qumic amb la frmula qumica N2O. A temperatura ambient, s un gas no inflamable i incolor, amb una olor agradable i un gust lleugerament dol. S'utilitza en cirurgia i odontologia per els seu efectes anestsics i analgsics. s comunament conegut com el  "gas del riure" a causa dels efectes eufrics que produeix inhalar-lo, una propietat que ha portat al seu s no mdic com a droga inhalant. Tamb s'utilitza en l'automobilisme com a oxidant per a augmentar la potncia dels motors, on s'el coneix com a nitrs.
 Escalfament global .
A diferncia dels altres xids de nitrogen, l'xid nitrs s un dels principals gasos hivernacle. Mentre que la seva capacitat de retenci de la radiaci infraroja s significativament menor que  la  del dixid de carboni, la persistncia de l'xid nitrs en l'atmosfera, fa que tingui un potencial d'escalfament global de 298 quan es fa servir un horitz temporal de cent anys. Es a dir que per unitat de pes, t 298 vegades la capacitat d'escalfament del dixid de carboni (CO2). El control de l'xid nitrs forma  part dels esforos per restringir les emissions de gasos hivernacle, com el Protocol de Kyoto. Malgrat la seva concentraci relativament petita en l'atmosfera, l'xid nitrs s el tercer contribuent a l'escalfament global global, darrere del dixid de carboni i el met.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277534" title="Elefant Blau" nonfiltered="3580" processed="3557" dbindex="108697">
Elefant Blau va ser una plataforma fundada pels advocats Joan Laporta i Sebasti Roca, creada per a denunciar la gesti del llavors president del Futbol Club Barcelona, Josep Llus Nez.

Els objectius de l'organitzaci era evitar la possibilitat de treure a borsa el Futbol Club Barcelona, esdevenint una Societat Annima Esportiva i que es produs una excessiva inversi en fitxatges.

A finals del 1997 va promoure una moci de censura contra el president del FC Barcelona, Josep Llus Nez. Al gener del 1998, amb la presentaci de 6.014 signatures avalant la iniciativa, es va convocar un referndum, per al 7 de mar del mateix any, per decidir si Nez continuava com a president de l'entitat.

Al referndum, el president es va ratificar al crrec, per el gran nmero de vots a favor de la moci (24.863) va consolidar al grup Elefant Blau com a una oposici real al president.

El 1999 la plataforma va promoure una auditoria externa, per conixer la situaci real del patrimoni del club, ja que considerava que l'endeutament arribava als 14.000 milions de pessetes.

Aquest continu desgast cap al president, va fer que al maig del 2000, Nez renuncis al crrec, convocant eleccions per al juny. Desprs de la victria de Joan Gaspart i la derrota, dins de la candidatura de Llus Bassat, dels integrants de la plataforma, aquesta desaparegu.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277539" title="Festival Lola d'Esparreguera" nonfiltered="3581" processed="3558" dbindex="108698">
Lola, mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut tamb per Festival Lola o simplement el Lola, s un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. El Lola t per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatrgies. La organitzaci corre a crrec de la companyia Tramateatre i de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la collaboraci de la Diputaci de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

El festival, que porta el nom de Lola en memria de l'actriu Lola Lizaran, se celebra anualment, entre els mesos d'octubre i desembre. Dins el Lola t lloc tamb la convocatria del Teatre Sonor, un concurs radiofnico-teatral que pretn potenciar les dramatrgies sonores. El concurs es realitza amb la collaboraci de Rdio Esparreguera, Areatangent i Tramateatre.

En el decurs de les edicions del Lola han passat pel festival noms com: Ramon Oller, Anna Lizaran, Roser Batalla, Llus Soler, Marc Rosich, Jordi Boixaderas, Antonio Calvo, Raquel Toms, Victor Muoz, Ferran Dordal, Elies Barbera, Marta Montiel, Sergio Caballero, David Vert, Jordi Andjar, Alcia Gonzlez Laa, Cristina Gmiz, Clara Gal, Pedro del Rey, Albert Mestres, Neus Quim Mass, Monika Zgustova, Dushan Thomic, Enric Cassassas, Laia de Mendoza, Elnacionalnoensvol, Toti Soler, Anna Gell, Merc Angls, Oriol Broggi, Iban Beltran, Areatangent, Jordi Casanovas, David Pint 

Enllaos externs.
Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277540" title="scar Guido Trejo" nonfiltered="3582" processed="3559" dbindex="108699">
scar Guido Trejo (nat el 26 d'abril de 1988 a Santiago del Estero (Argentina)) s un jugador professional de futbol italo-argent. Juga de davanter al RCD Mallorca.

Biografia.
Trejo va comenar la seva carrera futbolstica des de molt jove. Als 10 anys jugava en lEstrella Roja, un club proper al seu barri natal.

Va debutar a la primera divisi argentina amb el Boca Juniors el 3 de juliol del 2005, partit que perd 3-2 contra l'Almagro i en qu aconsegu el seu primer gol en aquesta categoria.

En 2006 firm un contracte amb el RCD Mallorca, debutant el 8 d'abril del 2007 va debutar a la lliga espanyola, com a suplent, contra el Getafe CF. Va marcar el seu primer gol quatre minuts desprs de debutar.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277543" title="Datxa" nonfiltered="3583" processed="3560" dbindex="108700">

Una datxa (en rus     ) s una casa de camp russa. Generalment als voltants d'una ciutat, pertany habitualment a una famlia urbana, i s'usa estacionalment. Es va posar de moda entre la classe mitja russa desde principis del segle XX. 

Solen ser petites, fins i tot poden ser cabanes de fusta que tan sols s'usen a l'estiu, quan cedeix el fred de l'hivern. Tamb pot tractar-se de casals de diverses plantes amb nombroses comoditats.

A Rssia existeix tota una "cultura de la datxa", ja que moltes persones prenen com a afici tenir cura de la cabana i el jard. L'hort s una part fonamental de la datxa, l'urbanita duu a la prctica el cultiu d'aliments sans. A principis del segle XXI prop de 30 milions de ciutadans russos posseen una datxa.

Sovint les datxes s'associen amb la prctica a l'antiga Uni Sovitica d'assignar a alguns membres destacats de la societat comunista una datxa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277544" title="Emigraci espanyola" nonfiltered="3584" processed="3561" dbindex="108701">

L'emigraci espanyola s un fenomen histric de llarga durada que comena a l'Edat Moderna, i el que es pot considerar com continuaci del procs repoblador peninsular de direcci nord-sud que va estar seguint la Reconquesta a l'edat mitjana. Ja durant el segle XX, va variar les seves destinacions principals d'Amrica a Europa, disminuint molt com a conseqncia de la crisi de 1973, i sense tornar a donar posteriorment xifres molt elevades a causa de l'auge econmic que comport l'entrada a la Comunitat Europea (1986). Malgrat que s'ha produt una tornada important d'immigrants (sobretot des d'Europa), segueixen existint significatives colnies d'espanyols en diferents pasos europeus i americans, aix com els seus descendents nascuts all. Sense destacar numricament, s especialment significativa l'emigraci de joves universitaris que acaben la seva formaci cientfica a l'estranger, i de vegades no en tornen (fugida de cervells).

Immigraci i emigraci.

s important assenyalar que durant tota la histria l'emigraci espanyola va conviure simultniament amb la immigraci provinent de l'entorn mediterrani afric (fonamentalment berbers) cap a Al-ndalus i d'Europa (fonamentalment francs) cap als regnes cristians del nord, fenomen aquest ltim que va continuar durant els segles segents, fins i tot en alguns casos puntuals des de ms lluny (repoblaci de Sierra Morena per camperols catlics alemanys durant la intendncia d'Olavide, al regnat de Carles III). A partir dels anys 1980 la immigraci amb fins laborals (de vegades originada per persecucions poltiques o inestabilitat social o mediambiental) t els seus orgens en Amrica Llatina, Nord d'frica i Est d'Europa (a ms de contingents menys nombrosos d'frica subsahariana, Xina i altres pasos asitics). La immigraci provinent d'Europa Occidental s molt nombrosa, encara que la seva motivaci s tant laboral (en llocs de molta major qualificaci) com d'oci (adquisicions immobiliries de turistes i jubilats, que arriben a fixar la seva residncia en zones costaneres, com Illes Balears, Canries o Valncia).

Emigraci contempornia.

A la taula segent es reflecteix el nombre de residents espanyols a l'estranger per pasos, el 2001 i 2007 (les diferncies en les xifres de cada any s'han d'atribuir no noms al pas del temps, sin a les diferents fonts i metodologies utilitzades per a obtenir-les). El total del cens tancat a l'1 de juny de 2007 era de 1.175.656, en tots els pasos del mn (1.041.239 a l'1 de juny de 2002) . Les xifres reals poden ser ms grans; no s'hi comptabilitzen els no inclosos al cens electoral per molt diverses raons. 


 


(*) en cursiva, valor estimat;
(**) Cens electoral (restringit a persones de ms de 18 anys) INE ;
(***) La gran diferncia amb la xifra del 2007 s'ha de deure a la font utilitzada, ja que el cens electoral de l'1 de juny del 2002 era de 41.100 persones , xifra compatible amb la d'aquest any;

Referncies.




Enllaos externs.
INE ;
Anlisi global ;
Quantificaci de l'emigraci espanyola a Europa ;
Arxiu de l'emigraci gallega ;
Portal de la Secretara Xeral de Emigracin (Xunta de Galicia) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277545" title="Ramon de Guimer" nonfiltered="3585" processed="3562" dbindex="108702">
Ramon de Guimer, senyor de Ciutadilla, esdevingu el 1640 plenipotenciari de la Diputaci General per concertar un ajut militar amb el Regne de Frana per tal de fer front a Castella.

El 7 de setembre de 1640, juntament amb Francesc de Vilaplana, nebot de Claris, va signar el Pacte de Ceret amb Bernard Du Plessis-Besanon, delegat per Armand Jean Du Plessis de Richelieu (el Cardenal Richelieu) en representaci de Llus XIII de Frana, pel qual Catalunya havia de rebre suport militar destinat a fer front a l'ofensiva castellana manada per Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, el Comte-Duc d'Olivares que ja havia decidit intervenir a Catalunya.

Refrencies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277546" title="Setge de Barcelona (1697)" nonfiltered="3586" processed="3563" dbindex="108703">






El Setge de Barcelona de 1697 fou una acci militar de la Guerra dels Nou Anys

Antecedents.
La Guerra dels Nou Anys va ser una guerra lliurada a Europa i Amrica del 1688 al 1697, entre Frana i la Lliga d'Augsburg com a resistncia a l'expansionisme francs al llarg del Rin, i per salvaguardar els resultats de la Revoluci Gloriosa d'una possible restauraci de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos. L'escenari de guerra a Nord-Amrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colnies angleses com la Guerra del rei Guillem. La guerra va comenar amb la invasi francesa del Palatinat el 1688.

L'nic teatre d'operacions de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles noms podien oferir resistncia, i els aliats eren incapaos de prestar suport suficient. Els combats van estar dominats per la guerra amfbia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres de la Corona d'Arag, com Barcelona, Vinars, Penscola i Alacant. 

Les forces franceses eren de 12.000 homes el 1690 per van passar als 10.000 homes el 1691. El 1693, quan la resta de fronts estaven ms tranquils, el front catal va crixer en importncia i les tropes franceses van poder incrementar els efectius fins als 26.000 homes, i Anne-Jules de Noailles pot iniciar una ofensiva que pren Roses desprs d'un setge curt, i desprs de la victria a la Batalla de Verges arriba a les portes de Girona, que cau el 29 de juny de 1694, i amb la caiguda d'Hostalric i, el 8 de setembre, tamb de Castellfollit de la Roca el front es mantindria estable fins a l'ofensiva de 1697.

El setge.
El 1696, la flota de l'almirall Russell marx de Cadis cap al nord, va fer possible que el 1697 Llus Josep de Borb, duc de Vendme, amb la flota francesa de Victor-Marie d'Estres, va capturar Barcelona amb la acci militar ms important del finals de la guerra.

Conseqncies.
El Tractat de Ryswick va ser signat el 20 de setembre de 1697 en la ciutat de Ryswick. La base de la pau era que totes les ciutats i districtes capturats des de la pau de Nimega (1678) havien de ser restaurats, amb el que el Regne de Frana va tornar tot el territori conquerit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277550" title="Partit Galleguista (2004)" nonfiltered="3587" processed="3564" dbindex="108704">

El Partit Galeguista (PG) actual s un partit poltic gallec centrista que es reclama hereu del Partit Galleguista de 1931. El partit es va crear mitjanant la reactivaci de l'anterior Partit Galleguista i la convocatria del VIII Congrs el 13 de novembre de 2004, que va marcar la seva reaparici pblica, amb la fusi amb Democrcia Progressista Gallega-Progressistes Viguesos. El seu actual secretari general s l'exalcalde vigus Manoel Soto i el seu president s Xabier Gonzlez. Es defineix com l'opci poltica galleguista i dels galleguistes, s a dir: nacionalista, democrtica, progressista, europeista per compta amb el rebuig de destacats galleguistas histrics com Avelino Pousa Antelo, president de la Fundaci Castelao, qui considera que l'actual PG gens t a veure amb el qual havia dirigit Castelao  . 

Entre setembre de 2005 i juny de 2006 va estar integrat en el PG Identidade Galega, formaci escindida de Democracia Nacional i que basa la seva acci poltica en l'oposici a la immigraci. El PG va obtenir el 1,22% dels vots en les eleccions municipals de 2007 en el conjunt de Galcia el que es va traduir en deu regidors, sent la sisena fora poltica de la comunitat. No va obtenir representaci en cap de les seves principals apostes: La Corunya, Vigo o Orense . 
Referncies. 


 Enllaos externs .
  Web del Partido Galeguista  ;
  Estatuts del PG (VIII Congrs)  ;
Propuesta del PG per al nou Estatut d'Autonomia de Galcia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277551" title="Identidade Galega" nonfiltered="3588" processed="3565" dbindex="108705">
Identidade Galega (IDEGA) s un partit que es declara galleguista de centre i hereu de la Dereita Galeguista de Vicente Risco i Xos Filgueira Valverde, encara que de vegades t postures bastant prximes a l'extrema dreta. Va ser legalitzat el 19 d'octubre de 2004 i el 4 de novembre va celebrar la seva primera Assemblea General. Contava amb al voltant de 50 militants, i els seus principals dirigents van ser Xos Lois Prez i Xon Lois Manteiga. El 7 de setembre de 2005 va anunciar la seva integraci en el Partit Galleguista. El seu programa reflectia una poltica etnicista i de preferncia a l'autcton, per sense arribar a arribar a la xenofbia o el racisme. En les eleccions al Parlament de Galcia de 2005 es va presentar per la provncia de la Corunya amb Manuel Ambite com candidat a President de la Xunta de Galcia i va obtenir 376 vots. En juny de 2006 els militants del partit van deixar el Partit Galleguista i van reconstituir el partit,  en oposar-se a la poltica sobre immigraci del PG. 
Enllaos externs. 
Pgina web d'Identidade Galega;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277552" title="Llista de municipis de l'Alt Marne" nonfiltered="3589" processed="3566" dbindex="108706">
Llista dels 533 municipis del departament francs de l'Alt Marne (52).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277555" title="Llista de municipis de les Ardenes" nonfiltered="3590" processed="3567" dbindex="108707">
Llista dels 463 municipis del departament francs de les Ardenes(08).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277557" title="Llista de municipis del departament de l'Aube" nonfiltered="3591" processed="3568" dbindex="108708">
Llista dels 433 municipis del departament francs de l'Aube (10).


(CAT) Communaut d'agglomration Troyenne, cre en 2000.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277560" title="Llista de municipis del Marne" nonfiltered="3592" processed="3569" dbindex="108709">
Llista dels 619 municipis del departament francs del Marne (51).


(CAC) Communaut d'agglomration de Chlons-en-Champagne, creada el 2000.
(RM) Communaut d'agglomration de Reims, creada el 2004, reanomenada Reims Mtropole el 2006.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277562" title="Llenguatge d'especificaci" nonfiltered="3593" processed="3570" dbindex="108710">
En informtica, un llenguatge d'especificaci o llenguatge de descripci s un llenguatge formal o semi-formal la funci del qual s construir un model del sistema que es vol crear.

A diferncia dels llenguatge de programaci llenguatges de programaci, que poden ser b llenguatges interpretats o llenguatges tradubles a una representaci executable (llenguatges compilats), els llenguatges d'especificaci no s'utilitzen per a implementar un sistema sin per especificar-lo, conceptualitzar-lo o fins i tot validar-lo.

Com hem comentat, les especificacions fetes amb un llenguatge de descripci no solen ser interpretables o executables, per podem trobar aplicacions (p.ex. entorns de desenvolupament) que permeten generar el sistema a partir del seu model. 

Els llenguatges d'especificaci es poden dividir en formals i semi-formals.

Llenguatges d'especificaci.

 UML, notaci semiformal per modelar programes orientats a objecte.
 Z.120, estndard semiformal de la ITU-T per a diagrames de flux.
 B, llenguatge de descripci formal basat en la lgica de predicats.
 Z, llenguatge de descripci formal basat en la prova automtica de teoremes utilitzant la lgica.
 SDL, llenguatge visual per al disseny de sistemes distributs basat en autmats.
 Lotos, llenguatge formal basat en l'lgebra de processos.
 CCS, llenguatge formal basat en l'lgebra de processos.
 CSP, llenguatge formal basat en l'lgebra de processos;
 Clculo Pi, llenguatge d'especificaci per a sistemes distributs i parallels.
 Xarxes de Petri formalisme equivalent als autmats, utilitzat per a l'especificaci de sistemes discrets parallels i distributs.
 Autmats formalisme utilitzat per a modelar sistemes discrets en general.
 Estelle, llenguatge formal basat en autmats d'estat finit per a l'especificaci de sistemes distributs.
 Promela, llenguatge formal basat en la lgica temporal lineal i els autmats de Buchi.
 VHDL, llenguatge de descripci (e implantaci) de circuits electrnics.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277563" title="Llista de municipis dels Alts del Sena" nonfiltered="3594" processed="3571" dbindex="108711">
Llista dels 36 municipis del departament francs dels Alts del Sena (92).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277564" title="Especificaci (informtica)" nonfiltered="3595" processed="3572" dbindex="108712">
En informtica una especificaci s una definici formal o semi-formal d'un sistema informtic ja sigui un programa informtic, un component de programari, una llibreria o qualsevol altre tipus de programari.

Poden existir mltiples implementacions per a una especificaci concreta. Per exemple una mateixa especificaci pot estar implementada en diferents llenguatges de programaci. Sovint les especificacions sn estndards.  Per exemple, els navegadors web contenen diferents implementacions d'estndards definits pel consorci WWW. 

En programaci orientada a objectes les especificacions (que normalment es realitzen mitjanant interfcies) defineixen les signatures dels mtodes, serveis o funcionalitats que ha d'oferir una classe i la descripci de cada un d'aquests mtodes. La descripci de cada mtode sol contenir precondicions i postcondicions.

Vegeu tamb.

Llenguatge d'especificaci;
Implementaci (informtica);
Interfcie (informtica);
Programaci orientada a objectes;
Llenguatge de programaci Java;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277565" title="Llista de municipis de l'Essonne" nonfiltered="3596" processed="3573" dbindex="108713">
Llista dels 196 municipis del departament francs de l'Essonne (91).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277566" title="Eleccions al Parlament de Galcia de 1989" nonfiltered="3597" processed="3574" dbindex="108714">
Les Eleccions al Parlament de Galcia de 1989 se celebraren el 17 de desembre. Amb un cens de 2.246.455  electors, els votants foren 1.336.578  (59,5 %) i 909.877  les abstencions (40,5 %).El Partit Popular guany per majoria absoluta, i aconsegu el nomenament del seu candidat, Manuel Fraga Iribarne, com a president de la Xunta.  Coalici Gallega perd bona part del seu suport electoral i resta com a una fora residual. Alhora, el Bloc Nacionalista Gallec inicia una corba ascendent en consolidar-se el seu cap, Xos Manuel Beiras, com a alternativa galleguista veritable. 

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren  5,285 (0,4 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 Manuel Fraga (PP);
 Victorino Nez (PP);
 Jos Luis Alonso Riego (PP);
 Daniel Barata Quintas (PP);
 Roberto Castro Garca (PP);
 Gerardo Jess Conde Roa (PP);
 Jos Cua Crespo (PP);
 Jos Manuel Chapela Seijo (PP);
 Juan Miguel Diz Guedes (PP);
 Segundo Manuel Durn Casais (PP);
 Pablo Egerique Martnez (PP);
 Juan Jos Fernndez Garca (PP);
 Jos Antonio Cesreo Franco Cerdeira (PP);
 Jos Mara Garca Leira (PP);
 Jos Garca Pardo (PP);
 Juan Antonio Garca Torrado (PP);
 Fernando Gonzlez Surez (PP);
 Jos Mara Hernndez Cochn (PP);
 Toms Jess Iribarren Fernndez Rogina (PP);
 Jos Lage Lage (PP);
  Manuela Lpez Besteiro (PP);
 Jos Mara Lpez Noceda (PP);
 M Elisa Madarro Gonzlez (PP);
 Manuel Martnez Garrido (PP);
 Aurelio Domingo Miras Portugal (PP);
 Jess Carlos Palmou Lorenzo (PP);
 Pilar Pedrosa Gonzlez de Castejn (PP);
 Jos Serafn Pena Souto (PP);
 Fernando Alfredo Pensado Barreira (PP);
 Manuel Prez lvarez (PP);
 Toms Prez Vidal (PP);
 Nazario Pin Fernndez (PP);
 Fernando Carlos Rodrguez Prez (PP);
 Jos Luis Ramn Torres Colomer (PP);
 Guadalupe Varela Coello (PP);
 Manuel Varela Rey (PP);
 Vctor Manuel Vzquez Portomee (PP);
 Jos Manuel Vila Prez (PP);
 Fernando Ignacio Gonzlez Laxe (PSdeG);
 Mara Antonia lvarez Yez (PSdeG);
 Jos Carlos Baos Mrquez (PSdeG);
 Miguel Barros Puente (PSdeG);
 Ramn Flix Blanco Gmez (PSdeG);
 Bonifacio Borreiros Fernndez (PSdeG);
 Antonio Carro Fernndez-Valmayor (PSdeG);
 Alfredo Conde Cid (PSdeG);
 Miguel ngel Cortizo Nieto (PSdeG);
 Manuel Ceferino Daz Daz (PSdeG);
 Miguel Fidalgo Areda (PSdeG);
 Antonio Edelmiro Gato Soengas (PSdeG);
 Jos Girldez Maneiro (PSdeG);
 Carlos Alberto Gonzlez Prncipe (PSdeG);
 Pedro Manuel Mario Campos (PSdeG);
 Miguel Jos Martnez Losada (PSdeG);
 Rosa Mara Migulez Ramos (PSdeG);
 Jos Federico Nogueira Fernndez (PSdeG);
 Mara Jos Porteiro Garca (PSdeG);
 Ismael Rego Gonzlez (PSdeG);
 Francisco Rodrguez Fernndez (PSdeG);
 Mara Margarita Rodrguez Otero (PSdeG);
 Jos Luis Rodrguez Pardo (PSdeG);
 Juan Fernando Salgado Garca (PSdeG);
 Antoln Snchez Presedo (PSdeG);
 Francisco Sineiro Garca (PSdeG);
 Roberto Jess Taboada Rivadulla (PSdeG);
 Jos Antonio Ventoso Mario (PSdeG);
 Xos Manuel Beiras (BNG);
 Bautista lvarez Domnguez (BNG);
 Mara Pilar Garca Negro (BNG);
 Alberte Xulio Rodrguez Feijoo (BNG);
 Francisco Trigo Durn (BNG);
 Camilo Nogueira  (PSG)-(Esquerda Galega);
 Xon Xos Brais Lpez Facal (PSG)-(Esquerda Galega);
 Santos Oujo Bello (Coalici Gallega);
 Cndido Snchez Castieiras (Coalici Gallega);

 Enllaos externs .
 Dades eleccions autonmiques gallegues de 1989;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277568" title="Llista de municipis del Sena Saint-Denis" nonfiltered="3598" processed="3575" dbindex="108715">
Llista dels 40 municipis del departament francs del Sena Saint-Denis(93).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277569" title="Progressistes Viguesos" nonfiltered="3599" processed="3576" dbindex="108716">
Progressistes Viguesos va ser un partit poltic d'mbit municipal de la ciutat gallega de Vigo (Espanya) liderat per Manoel Soto. A les eleccions autonmiques gallegues de 2001 va formar part de Democrcia Progressista Gallega i poc abans de les eleccions municipals del 2003 es va unir a la Unin Galega d'Agustn Arca Fernndez. Va obtenir un regidor en les eleccions de 1999 (el propi Manoel Soto) i dos en 2003 (Manoel Soto i Agustn Arca). Desprs de la mort d'Agustn Arca va ocupar el seu lloc el pescador i patr de vaixell Xulio Alonso Vzquez. En 2004 es va integrar en el Partit Galleguista, sense que aquesta llista fos capa de revalidar els resultats de Progressistes Viguesos a Vigo en les eleccions municipals de 2007, perdent la seva representaci en el consistori. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277570" title="Llista de municipis de Val-d'Oise" nonfiltered="3600" processed="3577" dbindex="108717">
Llista dels 185 municipis del departament francs de la Val-d'Oise(95).


(CAM) Communaut d'agglomration de la Valle de Montmorency, creada el 2002.
(CAS) Communaut d'agglomration Val de France, creada el 2002.
(CAF) Communaut d'agglomration Val-et-Fort, creada el 2004.
(CACP) Communaut d'agglomration de Cergy-Pontoise, creada el 2004.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277571" title="Llista (estructura de dades)" nonfiltered="3601" processed="3578" dbindex="108718">
Aquest article s sobre la paraula llista utilitzada en el context de la informtica. Per altres usos, vegeu Llista (desambiguaci).;

En el context de la informtica, una llista s una collecci d'entitats/objectes. Una llista es diferencia d'altres estructures de dades com la pila o la cua en qu a diferncia d'aquestes es pot modificar qualsevol element de la llista i no noms els extrems.

En el context de la programaci orientada a objectes, una llista es defineix com una instncia d'un tipus abstracte de dades (TAD) i formalitza el concepte d'una collecci ordenada d'entitats o objectes. Una llista s un contenidor seqencial.



Les operacions habituals que ha d'implementar una llista sn:

Les habituals dels contenidors (vegeu l'article contenidor):
Una operaci per comprovar quan una llista esta buida.
Una operaci per obtenir el nombre d'elements de la llista;
Un mtode que retorni un objecte de tipus iterador;

Les especfiques d'una llista:
Un constructor que crea una llista buida;
Una operaci per afegir un element abans o desprs d'una posici concreta;
Una operaci per eliminar un element abans o desprs d'una posici concreta;
Una operaci que ens permeti recorrer la llista;

Operacions opcionals:
Una operaci per afegir un element al principi;
Una operaci per afegir un element al final;
Una operaci per afegir un element desprs d'una posici concreta;
Una operaci per afegir un element abans d'una posici concreta;
Una operaci per eliminar un element al principi;
Una operaci per eliminar un element al final;
Una operaci per eliminar un element desprs d'una posici concreta;
Una operaci per eliminar un element abans d'una posici concreta;
Una operaci per reemplaar un element per un altre;
Una operaci per intercanviar un element per un altre;
Una operaci per obtenir el primer component de la llista.
Una operaci (sovint anomenada cua) per obtenir una llista formada per tots els elements de la llista excepte el primer;
 
Hi ha dos aproximacions a l'hora d'implementar una llista, utilitzant un vector o utilitzant una llista encadenada.

Una altre nom utilitzat sovint per a llista s seqncia. Aquest mot emfatitza la idea d'ordre.

Caracterstiques.

Les llistes tenen les segents propietats:

La mida de la llista. Indica quants elements cont la llista.
Cada element de la llista t un ndex o posici. Normalment el primer element de la llista t l'ndex 0. Cada element subsegent de la llista t un ndex que s +1 respecte a l'anterior. Normalment l'ltim element de la llista t com a index la mida de la llista -1.
s possible obtenir un element de la llista a partir del seu ndex.
s possible recorrer la llista incrementant l'ndex.
s possible modificar un element de la llista en una posici concreta de la llista per un altre valor, sense afectar la resta d'elements.
s possible inserir un element en una posici concreta de la llista. Els ndexs dels elements ens posicions posteriors s'han d'incrementar en +1.
s possible eliminar un element en una posici concreta de la llista. Els ndexs dels elements ens posicions anteriors s'han de decrementar en -1.

Aplicacions.

En el mon real podem trobar multitud d'exemples de llista (llista de la compra, llista telefnica, etc) i concretament en informtica s'utilitzen per emmagatzemar una llista de registres i s'utilitzen per ordenar elements.

Implementacions.

Com ha hem comentat hi ha dos formes d'implementar una llista:

Llista encadenada: Cada element de la llista cont el valor de l'element i un apuntador al segent element de la llista .Va ser el primer sistema utilitzat per implementar llistes amb llenguatge Lisp. Els encadenaments poden ser simples o dobles.
Vector: Alguns llenguatges de programaci implementen les llistes utilitzant vectors.

Les llistes poden ser manipulades utilitzant dos mtodes:

Iteraci: . La iteraci s un concepte molt lligat a la Programaci imperativa.
Recursivitat: . s el sistema ms utilitzat en llenguatges funcionals.

Alguns llenguatges de programaci no ofereixen una estructura de dades llista per ofereixen vectors associatius o alguns tipus de taula per emular llistes. 

En informtica les llistes sn ms fcils d'implementar que els conjunts. Per aquesta ra, sovint els conjunts se solen implementar com a llistes amb restriccions, com per exemple, no permetre elements duplicats i que l'ordre sigui irrellevant. Cal dir per, que les implementacions ms eficients de conjunts es realitzen utilitzant taules de hash.

Si una llista esta ordenada s ms rpid determinar si un element concret est o no est a la llista per a canvi s ms costos manipular la llista (afegir o treure elements) quan es vol mantenir l'ordre.

Exemple d'especificaci d'una llista en Java.

 public interface Llista  extends Contenidor
 

La classe Iterador s un tipus de dades abstracte utilitzant freqentment en contenidors que permet recrrer colleccions en un cert ordre.

Java a travs de la Java Collections Framework ofereix una interfcie Llista.













Enllaos externs.
Interfcie List Java;
Java Collections Framework;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277572" title="Fundaci Castelao" nonfiltered="3602" processed="3579" dbindex="108719">
Fundaci Castelao s una fundaci de carcter personal i declarada d'inters gallec, fundada el 28 de desembre de 1984 per iniciativa de Ramn Martnez Lpez i Avelino Posa Antelo amb la finalitat d'estimular i afavorir la cultura gallega, especialment en els camps en els quals es va distingir la figura de Castelao. La fundaci t la seva seu en Santiago de Compostella i publica, sota la coordinaci de Henrique Monteagudo, els Cuadernos Castelao. El seu primer president va ser Ramn Martnez Lpez i Teresa Rodrguez Castelao, germana de Daniel, fou la presidenta d'honor fins a la seva mort. L'actual president s Avelino Posa Antelo. 

Enllaos externs. 
Fundaci Castelao;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277573" title="Llista de municipis d'Yvelines" nonfiltered="3603" processed="3580" dbindex="108720">
Llista dels 262 municipis del departament francs d'Yvelines(78).


(CAMY) Communaut d'agglomration de Mantes en Yvelines, creada el 2000.
(CAS) Communaut d'agglomration de Saint-Quentin-en-Yvelines, creada el 2004.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277575" title="L'Union" nonfiltered="3604" processed="3581" dbindex="108721">


L'Union s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus, concretament a la zona nord-est de la conurbaci de Tolosa. En el cens de 1999 tenia 12.141 habitants. El codi postal s 31240. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277576" title="Casas de Bentez" nonfiltered="3605" processed="3582" dbindex="108722">


Casas de Bentez s un municipi del sud provncia de Conca, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, concretament a 106 km de Conca. En el cens de 2007 comptava amb 1096 habitants i un territori de 46,76 km2. El codi postal s 16707.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277583" title="Manoel Soto Ferreiro" nonfiltered="3606" processed="3583" dbindex="108723">
Manoel Soto Ferreiro (Orense, 6 d'abril de 1944) s un poltic gallec. Durant la dictadura franquista va ser un dels fundadors del PSdeG-PSOE clandest a Vigo. Va formar part de dita partida fins a 1998, quan va demanar la baixa per a fundar, juntament amb altres ex militants del PSOE i independents, un partit d'esquerra i galleguista, Progressistes Viguesos. Amb el PSdeG-PSOE va ser alcalde de Vigo des de 1979 fins a 1991. Amb el seu nou partit va concrrer a les eleccions municipals de 1999 aconseguint la llista encapalada per Soto un regidor. Abans de les eleccions de 2003 va incorporar a la llista del partit a Agustn Arqueja Fernndez, d'Unin Galega, i junts van aconseguir dos regidors. Durant 2006, Manuel Soto va participar amb el seu partit en reconstitucin del desaparegut Partit Galleguista al que se li van sumar altres partits independents per a aix concrrer les eleccions municipals de 2007. En aquestes eleccions Manuel Soto va perdre la seva acta de regidor en no obtenir el PG els vots necessaris (4.920 vots, 3,25%) per a revalidar-la. 
Enllaos externs. 
 Web electoral de Manuel Soto ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277591" title="Internet Information Services" nonfiltered="3607" processed="3584" dbindex="108724">
Microsoft Internet Information Services (IIS, antigament anomenat Internet Information Server) s un conjunt de serveis basats en Internet per a servidors que usen Microsoft Windows. 

 Versions .

 IIS 1.0, Windows NT 3.51 disponible com un add-on gratut;
 IIS 2.0, Windows NT 4.0;
 IIS 3.0, Windows NT 4.0 Service Pack 3;
 IIS 4.0, Windows NT 4.0 Option Pack;
 IIS 5.0, Windows 2000;
 IIS 5.1, Windows XP Professional;
 IIS 6.0, Windows Server 2003 and Windows XP Professional x64 Edition;
 IIS 7.0, Windows Vista and Windows Server 2008;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277599" title="Conte de fades" nonfiltered="3608" processed="3585" dbindex="108725">
El conte de fades s un tipus de conte tradicional on apareixen elements de mgia, criatures prpies del folklore i sovint un ensenyament moral. El terme s'usa modernament per parlar d'histries que acaben foradament b o on interv l'element meravells i la fantasia. Els Germans Grimm sn els principals recopiladors de contes de fades. 

El seu estudi implica tant a la literatura com a l'antropologia, ja que aquests contes sn propers als mites, com va destacar l'estudis Vladimir Propp. Aquest explica, a ms a ms, com tots els contes de fades tenen una srie d'elements comuns universals que fan que es trobin histries similars en cultures molt allunyades.

Vegeu tamb.
Els llibres de les fades d'Andrew Lang;








 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277600" title="Terra Galega" nonfiltered="3609" processed="3586" dbindex="108726">


Terra Galega s una coalici de partits poltics nacionalistes gallecs de centre-dreta que es va formar el 4 de novembre de 2005, encara que estava registrada des de maig d'aquest any. La formen el Centre Democrtic Independent (CDI), Iniciativa Galega, Coalici Gallega, Unidade por Narn i algunes altres petites forces locals que en el moment de la constituci de la coalici sumaven 4 alcaldes i 64 regidors en 32 municipis gallecs. 

Va celebrar el seu congrs constituent el 20 de maig de 2006 amb la participaci de 500 compromisaris que van escollir Pablo Padn, ex conseller de sanitat de la Xunta de Galcia, com president i Xon Gato, alcalde de la localitat corunyesa de Narn, com a coordinador general. Terra Galega va obtenir el 2,05% dels vots a les eleccions municipals de 2007 en el conjunt de Galcia el que es va traduir en 69 regidors en 29 municipis, sent la quarta fora poltica de la comunitat. Va ser tamb la fora ms votada en tres municipis (Narn i Neda, en la comarca de Ferrolterra, i Os Blancos, a Orense)  Desprs de la constituci dels ajuntaments, Terra Galega va accedir a l'ajuntament a Neda, Narn, Valdovio i Os Blancos. 
Referncies. 

Enllaos externs. 
Web de Terra Galega;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277603" title="La Blancaneu i els set nans" nonfiltered="3610" processed="3587" dbindex="108727">

La Blancaneu i els set nans s el ttol d'un conte popular, la versi ms coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm. La pellcula homnima de Walt Disney va contribuir a mantenir la histria oral en circulaci.

La histria.
El conte explica com una nena, amb la pell blanca com la neu, desperta la gelosia de la nova esposa del seu pare, una bruixa, que ordena matar-la per a ser ella la dona ms bella del regne (el jutge s un mirall mgic). Els servents no poden complir l'ordre i l'abandonen al bosc, on s recollida per set nans que queden captivats per la noia. Blancaneu passa a viure amb els nans, cuidant-los i creixent. La bruixa intenta trobar-la i assassinar-la amb una poma enverinada, per no aconsegueix el seu propsit perqu ella no s'empassa del tot la poma. Per aix est viva en un tat de vidre que custodien els nans, per profundament adormida. Noms un pet d'amor d'un prncep aconseguir despertar-la i acabar en feli matrimoni.

Interpretacions.
Apareixen diferents elements comuns amb altres histries, com la poma que mata o el pet d'amor (en les primers versions no apareixia i era un sotrac del tat el que despertava la noia, potser s una contaminaci de la Bella Dorment). Igualment el concurs de bellesa amb un mirall que parla s un motiu tradicional. 

La crtica feminista considera que s un conte per allionar sobre el paper reservat a la dona, ja que Blancaneu se salva perqu accepta cuidar i servir els set nans i la bellesa s el motor de la trama. Des de la psicoanlisi se subratlla el complex d'dip i la gelosia com a detonants de l'acci. 

En una versi albanesa antiga no sn set nans sin uns dracs les criatures que acullen Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives s un tret fonamental de la histria (en els contes de fades, els nans i dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies). 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277604" title="Club Boca Juniors de Cali" nonfiltered="3611" processed="3588" dbindex="108728">

El Boca Juniors de Cali fou un club de futbol colombi de la ciutat de Cali.

 Histria .
Va ser fundat el 1939, adoptant el nom i uniforme del Boca Juniors de Buenos Aires.

El 1949 ingess a la 1a divisi del pas. Fou un dels grans clubs dels inicis del professionalisme a Colmbia. Fou sotscampi de lliga els anys 1951 i 1952, ambdues vegades per darrera de Millonarios de Bogot.

Guany dos cops la Copa Colmbia els anys 1951 i 1952. El segent any, 1953, fou finalista per darrere Millonarios.

El club desapareix del Ftbol Profesional Colombiano el 1957.

Jugava a l'Estadi Olmpic Pascual Guerrero, inaugurat el 20 de juliol de 1937.

 Actualitat .
Avui (2008) s una escola de futbol juvenil situada en la ciutat de Cali que participa en tornejos departamentals de primera categoria, i d'on han sortit figures com Hugo Rodallega i diversos futbolistes de l'Amrica i del Deportivo Cali. A ms, participa amb un equip de primera categoria a la lliga vallecaucana de futbol (Copa El Pas), on ha obtingut el subcampionat els ltims dos anys. No obstant aix, no participa en cap torneig oficial de la Dimayor.

 Palmars .
Copa Colmbia (2): 1951, 1952.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277606" title="Llista encadenada" nonfiltered="3612" processed="3589" dbindex="108729">
En el context de la informtica, una llista encadenada s un estructura de dades fonamental que s'utilitza per implementar altres estructures. Consisteix en una seqncia de nodes on cada node cont les dades d'un element de la llista i un o dos apuntadors o enllaos, un enlla al node segent, i un enlla al node posterior.

Les llistes encadenades que tenen un sol enlla per element s'anomenen llistes encadenades simples i permeten recrrer la llista en un sol sentit.

Les llistes encadenades que tenen dos enllaos per element s'anomenen llistes encadenades dobles i permeten recrrer la llista en tots dos sentits.

S'anomenen llistes encadenades circulars si el primer i l'ltim node estan enllaats. Si estan enllaats mtuament la llista s'anomena llista encadenada circular doble i si noms estan enllaat en un sentit s'anomena llista encadenada circular simple.

La principal diferncia d'una llista encadenada respecte als vectors s que l'ordre dels elements enllaats pot ser diferent de l'ordre en qu s'emmagatzemen els elements a la memria.

Una llista encadenada s una tipus de dades auto-referenciat ja que contenen enllaos entre dades del mateix tipus. Les llistes encadenades permeten la inserci, modificaci i eliminaci de nodes en un punt qualsevol amb un cost computacional constant amb independncia de la mida de la llista. En canvi les cerques requereixen d'un cost computacional que incrementa linealment amb la mida de la llista.

Les llistes encadenades poden ser implementades en mltiples llenguatges. Llenguatges com Lisp o Scheme tenen estructures tipus llista pre-construides. Els llenguatges de programaci procedimentals i els llenguatges de programaci orientats a objecte com el llenguatge de programaci C,C++ o Java tamb proporcionen llistes.

Histria.

Les llistes encadenades van ser desenvolupades per primer cop al 1955-56 per Allen Newell, Cliff Shaw i Herbert Simon a l'empresa RAND Corporation com l'estructura de dades principal del llenguatge de programaci Information Processing Language.

 Tipus de llistes encadenades .
 Llistes encadenades lineals .

 Llista encadenada simple .

El tipus ms simple de llista encadenada s la llista encadenada simple (tamb anomenada slist). Cada node t un sol enlla que pot ser al node precedent o al node posterior depenent del sentit en qu es vulgui operar amb la llista. Cal fer notar que l'ltim o el primer element de la llista no t cap enlla (valor nul null).

Una llista encadenada simple amb tres valors

Cada node t dos parts:
La primera part cont la informaci relativa al node.
La segona part cont l'enlla al segent node.

Les llistes encadenades simples noms es poden recrrer en un sentit.

 Llista encadenada doble .

Una mica ms sofisticada s la llista encadenada doble o llista encadenada de dos sentits. 

Cada node t 3 parts:
La primera part cont la informaci relativa al node.
La segona part cont l'enlla al segent node.
La tercera part cont l'enlla al node anterior.

Una llista encadenada doble amb 3 valors enters

El primer element i l'ltim tenen cadascun un dels enllaos sense valor (valor null).

 Llistes encadenades circulars.

A les llistes encadenades circulars els nodes primer i ltim estan enllaats. Aix es pot fer tant amb les llistes encadenades simples com amb les llistes encadenades dobles. Les llistes encadenades circulars no tenen principi ni final.

Una llista encadenada circular de 3 elements enters

 Aplicacions de les llistes encadenades .

Les llistes encadenades sn utilitzades com a estructura de dades bsica per implementar altres estructures de dades com les piles o cues i les seves variants.

Cada node d'una llista encadenada pot ser una altra llista encadenada, fet que permet implementar estructures de dades ms complexes.

A vegades les llistes encadenades s'utilitzen per a implementar vectors associatius i sn anomenades en aquest context llistes associatives. Aquest disseny per no s gaire recomanable.

 Inconvenients .

Com acostuma a passar amb els dissenys informtics, les llistes encadenades no sn la soluci ideal per a tots els casos.

 Llistes encadenades versus Vectors .



L'avantatge principal de les llistes encadenades respecte als vectors s que permeten que la llista creixi de forma infinita sense necessitat de modificar la mida de la llista (normalment els vectors han de definir una mida mxima d'elements i s'han d'implementar mecanismes per redimensionar-los). L'espai s'aprofita millor que un vector ja que no es reserva memria i d'aquesta manera no es malgasta memria com en el cas d'un vector amb pocs elements i el programador no ha de preveure la mida de la llista a priori. 

L'avantage principal dels vectors s que permeten un accs aleatori als elements de la llista, mentre que les llistes noms permeten un accs seqencial. Aix fa que les llistes encadenades no siguin adequades per a aplicacions que hagin d'accedir a qualsevol dels nodes de la llista de forma rpida.

L'altre gran inconvenient de les llistes encadenades s l'espai extra d'emmagatzemament necessari per guardar els enllaos. Per exemple aquest fet no les fa adequades per emmagatzemar carcters (String) o valors booleans.

=Enllaos externs=
http://dmi.uib.es/~cfiol/webEI/material/capitol1.pdf;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277608" title="Innocenci X" nonfiltered="3613" processed="3590" dbindex="108730">

Innocenci X, Roma, 6 de maig de 1574   Roma, 7 de gener de 1655. Papa de l'Esglsia catlica entre 1644 i 1655.

Nascut Giovanni Battista Pamfili dins  d'una illustre famlia originria de Gubbio (mbria), va estudiar jurisprudncia al Collegi Rom i desprs de graduar-se va ser nomenat, el 1604, advocat consistorial i auditor del Tribunal de la Rota.  El 1621, el papa Gregori XV el nomena nunci a Npols, crrec que ocupar fins que l'any 1625 el llavors papa Urb VIII el va enviar a Espanya i Frana acompanyant, en qualitat de datari, a Francesco Barberini qui, a la seva qualitat de nebot del papa, havia estat nomenat nunci. Va ser nomenat cardenal de Sant Eusebi, l'any 1627, i com a tal va participar al Concili de Trento.

A la Profecia de Sant Malaquies es refereix a aquest papa com Jucunditas crucis (L'exaltaci de la creu), cita que pel que sembla fa referncia que va ser escollit papa a l'endem de l'Exaltaci de la Santa Creu. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277610" title="Moll de roca" nonfiltered="3614" processed="3591" dbindex="108731">

El moll de roca, moll borratxo, moll roquer, moll ver o roger de roca (Mullus surmuletus) s un peix de la famlia Mullidae que acostuma a viure en petits grups per tamb en solitari.

Morfologia.

 Talla: mxima de 40 cm, comuna entre 10 i 25 cm.
 Cos allargat i una mica comprimit.
 Escates grans i molt caduques.
 Lnia lateral, ben visible, amb 33-37 escates.
 Perfil ceflic suau; ment amb dos barbillons llargs, mbils i articulats en la seua base.
 Ulls elevats, situats gaireb en el perfil ceflic.
 Boca petita i protrctil; dents sobre el vmer i els palatins, per absents del maxillar superior (adults) i presents als que sn ms petits de 10 cm.
 Opercle sense espines.
 Dues aletes dorsals curtes i ben separades; la primera espinosa i la segona, formada per una espina i radis tous.
 L'anal, curta, oposada a la segona dorsal, amb espines i radis tous.
 Les pectorals, quasi tant llargues com la distncia que separa la seua base de l'extrem posterior del maxillar.
 Ventrals torciques i, lleugerament, ms curtes que les pectorals.
 Caudal escotada.
 Coloraci general vermellosa amb tres bandes grogues longitudinals.
 Primera dorsal amb bandes grogues i marronoses.
 Escates orlades de color marr.

Comportament.

Espcie bentnica i gregria (forma petits grups), viu sobre fons de sorra, roca i graves de la plataforma continental, dels 0,5 fins als 400 m.

Alimentaci.

S'alimenta de petits invertebrats bentnics, principalment de cucs i crustacis.

Reproducci.

Sexualment madurs als 14 cm (un any). La reproducci t lloc d'abril a juliol.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia (incloent-hi la Mar Negra). A l'Atlntic Oriental, des de la Mar del Nord (on s rara) fins al Senegal.

Pesca.

Carn delicada i apreciada. La pesca, semiindustrial i artesanal, es du a terme amb nanses, tremalls i arts d'arrossegament.

La seua talla mnima legal de captura s d'onze cm.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 82.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Biologia i hbitat d'aquest peix. ;
 Dades biolgiques sobre el moll roquer. ;
 Descripci del moll de roca. ;
 Informaci sobre aquesta espcie. ;
 Morfologia i alimentaci del roger de roca. ;
 Distribuci geogrfica del moll borratxo. ;
 Valor nutricional del moll de roca. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277611" title="Unidade por Narn" nonfiltered="3615" processed="3592" dbindex="108732">
Unidade por Narn s una formaci poltica de carcter municipalista, independent, nacionalista i progressista.

T el seu origen en la Unidade Galega de 1979. Desprs de la seva desintegraci els seus components fundaren l'Agrupacin Nacionalista Galega de Narn, que ms tard s'integraria al PSG-EG i desprs a Unidade Galega de 1991. Desprs de la integraci d'Unidade Galega (successora del PSG-EG) al BNG, l'alcalde de Narn Xon Gato i el seu equip de govern al concello de Narn, descontents amb la decisi del partit, fundaren Unidade por Narn. A les seves primeres eleccions aconseguiren 10 regidors que sumat a l'nic regidor d'EU aconseguiren el govern municipal durant el perode 1995-1999. En el perode 1999-2003 aconseguiren 9 regidors, i aconseguiren formar novament govern amb els 3 del BNG. Finalment, el 2003 aconseguiren majoria absoluta amb 13 regidors del total de 21.

A les eleccions municipals de 2007 es va integrar en Terra Galega, assolint 10 regidors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277622" title="Eleccions al Parlament del Galcia de 1993" nonfiltered="3616" processed="3593" dbindex="108736">
Les Eleccions al Parlament de Galcia de 1993 se celebraren el 17 d'octubre. Amb un cens de 2.293.169 electors, els votants foren 1.472.017 (64,2 %) i 821.152 les abstencions (35,8 %).El Partit Popular de Galcia guany novament per majoria absoluta, i aconsegu el nomenament del seu candidat, Manuel Fraga Iribarne, com a president de la Xunta.  El PsdeG entra en crisi de lideratge i per molts vots, mentre que el Bloc Nacionalista Gallec comena a mostrar-se com a veritable alternativa al poder grcies al carisma del seu cap, Xos Manuel Beiras. La resta de partits poltics esdevenen extraparlamentaris

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren  13.355 (0,9 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 Manuel Fraga (PP);
 Victorino Nez (PP);
  Jos Luis Alonso Riego (PP);
 Mara Jos Ares Casal (PP);
 Daniel Barata Quintas (PP);
 Juan Manuel Casares Gonzlez (PP);
 Roberto Castro Garca (PP);
 Mara Fernanda V. Cervio Villaverde (PP);
 Gerardo Jess Conde Roa (PP);
 Xos Cua Crespo (PP);
 Juan Miguel Diz Guedes (PP);
 Pablo Egerique Martnez (PP);
 Juan Jos Fernndez Garca (PP);
 Mara Teresa Fernndez Pieiro (PP);
 Jess Mara Fernndez Rosende (PP);
 Jos Antonio Cesreo Franco Cerdeira (PP);
 Jos Mara Garca Leira (PP);
 Fernando Gonzlez Surez (PP);
 Toms Jess Iribarren Fernndez Rogina (PP);
 Jos Lage Lage (PP);
 Manuela Lpez Besteiro (PP);
 Jos Mara Lpez Noceda (PP);
 Manuel Lpez Outeiral (PP);
 M Elisa Madarro Gonzlez (PP);
 Manuel Martnez Garrido (PP);
 Aurelio Domingo Miras Portugal (PP);
 Julio ngel Montes Marqus (PP);
 Jos Domingo C. Oreiro Rodrguez (PP);
 Jess Carlos Palmou Lorenzo (PP);
 Pilar Pedrosa Gonzlez de Castejn (PP);
 Jos Serafn Pena Souto (PP);
 Fernando Alfredo Pensado Barreira (PP);
 Manuel Prez lvarez (PP);
 Toms Prez Vidal (PP);
 Nazario Pin Fernndez (PP);
 Jaime Alberto Pita Varela (PP) ;
 Fernando Carlos Rodrguez Prez (PP);
 Dositeo Rodrguez Rodrguez (PP);
 Jos Manuel Romay Beccara (PP);
 Manuel Ruz Rivas (PP);
 Jos Enrique Sotelo Villar (PP);
 Vctor Manuel Vzquez Portomee (PP);
 Jos Manuel Vila Prez (PP);
 Antoln Snchez Presedo (PSdeG);
 Mara Antonia lvarez Yez (PSdeG);
 Jos Carlos Baos Mrquez (PSdeG);
 Antonio Carro Fernndez-Valmayor (PSdeG);
 Francisco Julio Cervio Gonzlez (PSdeG);
 Miguel ngel Cortizo Nieto (PSdeG);
 Manuel Ceferino Daz Daz (PSdeG);
 Antonio Edelmiro Gato Soengas (PSdeG);
 Jos Girldez Maneiro (PSdeG);
 Eugenio Santiago Labarta Fernndez (PSdeG);
 Santos Oujo Bello (PSdeG);
  Mara Josefa Porteiro Garca (PSdeG);
 Juan Fernando Salgado Garca (PSdeG);
 Francisco Sineiro Garca (PSdeG);
 Roberto Jess Taboada Rivadulla (PSdeG);
 Celestino Torres Rodrguez (PSdeG);
 Manuel Vzquez Fernndez (PSdeG);
 Agustn Vega Fuente (PSdeG);
 Jos Antonio Ventoso Mario (PSdeG);
 Xos Manuel Beiras (BNG);
 Bautista lvarez Domnguez (BNG);
 Mara Olaia Fernndez Dvila (BNG);
 Mara Pilar Garca Negro (BNG);
 Emilio Lpez Prez (BNG);
 Alberte Xulio Rodrguez Feijoo (BNG);
 Xos Henrique Rodrguez Pea (BNG);
 Francisco Rodrguez Snchez (BNG);
 Alfredo Surez Canal (BNG);
 Jos Enrique Tello Len (BNG);
 Francisco Trigo Durn (BNG);
 Guillermo Vzquez Vzquez (BNG);
 Xess Manuel Vega Buxn (BNG);

 Enllaos externs .
 Dades eleccions autonmiques gallegues de 1993;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277623" title="Xos Lus Barreiro Rivas" nonfiltered="3617" processed="3594" dbindex="108737">
Xos Lus Barreiro Rivas (Forcarei, 1949) s un poltic i politleg gallec. Va ser diputat per Aliana Popular a les eleccions al Parlament de Galcia (1981-1987), conseller de la Presidncia (1982-1986). Va ser tamb l'home fort del govern gallec durant la presidncia de Xerardo Fernndez Albor, sent el principal responsable de la posada en funcionament de la TVG i del seu carcter unilinge. Enfrontat a Fernndez Albor el 1986 va dimitir com a vicepresident i va anar perdent posicions dins del partit, fins que el 1987 va deixar Aliana Popular i va donar suport a la moci de censura del socialista Fernando Ignacio Gonzlez Laxe, sent vicepresident en el seu govern. Es va integrar en Coalici Gallega per va fracassar electoralment en les segents eleccions autonmiques. Processat per irregularitats en la concessi de la loteria autonmica el 1990, va ser condemnat a sis anys d'inhabilitaci. Actualment s professor de cincies poltiques de la Universitat de Santiago de Compostella i escriu articles a La Voz de Galicia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277626" title="Comarca do Condado" nonfiltered="3618" processed="3595" dbindex="108738">


Comarca do Condado s una comarca de Galcia, el sud de la provncia de Pontevedra. Limita al nord i a l'oest amb la comarca de Vigo, a l'aquest amb la comarca da Paradanta i al sud amb el districte de Viana do Castelo (Portugal). La componen els municipis segents:

 As Neves;
 Mondariz;
 Mondariz-Balneario;
 Salvaterra de Mio ;
 Ponteareas ;

Poblaci.
Habitants: 40.192 (2005);
Poblaci estrangera: 1.306 (2005);
Edad mitjan: 42.1 (2005);
Saldo vegetatiu: -40 (2004);
Saldo migratori: +592 (2004);

 Enllaos Externs.
Turisme Ras Baixas;

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277637" title="El mot del Caine" nonfiltered="3619" processed="3596" dbindex="108739">
El mot del Caine (ttol original en angls The Caine Mutiny) s una pellcula del 1954 sobre la Segona Guerra Mundial, protagonitzada per Humphrey Bogart i dirigida per Edward Dmytryk. Es basa en la novella homnima vencedora del premi Pulitzer de 1951 de Herman Wouk.

Va obtenir 7 nominacions als Oscars: Millor pellcula, actor (Humphrey Bogart), actor secundari (Tom Tully), gui original, banda sonora, muntatge i so.

El paper del capit Queeg atorg a Bogart la seva tercera nominaci per a l'Oscar.  L'actuaci de Bogart coincidia amb la seva malaltia terminal de cncer de gola, i s considerada una de les millors de la seva carrera, encara que no tan popular com les pellcules anteriors de Bogart: Casablanca o The Big Sleep.

Sinopsi.

La pellcula descriu un mot fictici dalt d'un destructor pescamines de l'armada dels EUA a la Segona Guerra Mundial.  L'estricte capit Queeg (Bogart) assumeix el comandament del navili dels Estats Units Caine, on la tripulaci manca de disciplina, introduint canvis i restriccions a bord en contra de les opinions de la resta dels oficials. Les mesures del capit arriben a tal extrem que la tripulaci l'arriba a veure com un neurtic perills. Durant una tempesta, Queeg perd el control de la nau, i el segon oficial el relleva en el comandament. Queeg l'acusar ms tard de ser l'instigador del mot.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277638" title="Em de Tasmnia" nonfiltered="3620" processed="3597" dbindex="108740">

L'em de Tasmnia (Dromaius novaehollandiae diemenensis) s una subespcie extingida d'em. Habitava a Tasmnia, on queda allada a finals del Plistoc. A diferncia d'altres txons insulars d'em, com l'em negre o l'em de Baudin, la poblaci de Tasmnia era gran, de manera que no hi havia efectes significatius de poblaci reduda com en aquests altres tips d'em. Aix doncs, l'em de Tasmnia no progress fins el punt en qu se'l consideraria una espcie diferent, i fins i tot el seu estatus de subespcie distinta s discutit ja que les seves mesures es corresponen amb les dels ems del continent, i els trets externs utilitzats per distingir-lo (un coll blanc en lloc de negre, i sense plomes) tamb semblen estar presents, tot i que rarament, en alguns ems del continent. Avui en dia, noms se'n coneixen subfssils, i les pells que se'n tenien s'han perdut.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277640" title="Comarca da Paradanta" nonfiltered="3621" processed="3598" dbindex="108741">

La Comarca da Paradanta es una comarca sudoccidental de Pontevedra (Galicia), que limita amb la Comarca de Vigo al Nord, amb la Comarca do Ribeiro al nord-est, comarca do Condado a l'oest, i amb la Comarca da Terra de Celanova a l'est. 

Est formada pels segents municipis: 

 Arbo;
 A Caiza capital de la comarca;
 Covelo ;
 Crecente;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277643" title="Eleccions al Parlament de Galcia del 1997" nonfiltered="3622" processed="3599" dbindex="108742">
Les Eleccions al Parlament de Galcia de 1997 se celebraren el 19 d'octubre. Amb un cens de 2.565.131 electors, els votants foren 1.603.731 (62,5 %) i 961.400 les abstencions (37,5 %). El Partit Popular de Galcia guany novament per majoria absoluta, i aconsegu el nomenament del seu candidat, Manuel Fraga Iribarne, com a president de la Xunta.  El PsdeG s superat com a segona fora poltica pel Bloc Nacionalista Gallec, que aconsegueix aplegar tot l'espectre poltic del galleguisme. La resta de partits poltics segueixen extraparlamentaris.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren  20.937 (1,3 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 Manuel Fraga (PP);
 Jos Mara Garca Leira (PP);
  Mara Marta lvarez Montes  (PP);
 Jos Manuel Barreiro Fernndez  (PP);
 Mara Fernanda Blanco Fernndez  (PP);
 Juan Manuel Casares Gonzlez  (PP);
 Roberto Castro Garca  (PP);
 Antonio Concheiro Coello  (PP);
 Ramn Cortegoso Fernndez  (PP);
 Xos Cua Crespo  (PP);
 Miguel Domnguez Vaz  (PP);
 Alberto Durn Nez  (PP);
 Serafn Escudero Centrn  (PP);
 Celso Currs Fernndez  (PP);
 Jess Mara Fernndez Rosende  (PP);
 Mara Begoa Freire Vzquez  (PP);
 Castor Gago lvarez  (PP);
 Mara del Carmen Garca Campelo  (PP);
 Justo Jos Gonzlez Ballesta  (PP);
 Jos Mara Hernndez Cochn  (PP);
 Juan Manuel Juncal Rodrguez  (PP);
 Manuela Lpez Besteiro  (PP);
 Manuel Lpez Casas  (PP);
 Sergio Lpez Garca  (PP);
 Manuel Lpez Outeiral  (PP);
 Mara Elisa Madarro Gonzlez  (PP);
 Manuel Mendoza Lpez  (PP);
 Joaqun Muoz Gonzlez  (PP);
 Jos Antonio Orza Fernndez  (PP);
 Jess Palmou Lorenzo  (PP);
 Juan Pedrosa Vicente  (PP);
 Jess Prez Varela  (PP);
 Jaime Pita Varela  (PP);
 Gregorio Rodrguez Fernndez  (PP);
 Carlos Rodrguez Pablos  (PP);
 Mara Dolores Rodrguez Seijas  (PP);
 Manuel Ruz Rivas  (PP);
 Miguel Santalices Vieira  (PP);
 Mara Jess Tapia Fernndez  (PP);
 Mauro Varela Prez  (PP);
 Jos Manuel Vila Prez  (PP);
 Ascensin Yeguas Snchez  (PP);
 Xos Manuel Beiras (BNG);
 Bautista lvarez Domnguez (BNG);
 Mara Olaia Fernndez Dvila (BNG);
 Mara Pilar Garca Negro (BNG);
 Mara Salom lvarez Blanco (BNG);
 Rosa Darriba Calvio (BNG);
 Xos Daz Daz (BNG);
  Xos Francisco Ferreiro Abelleira (BNG);
 Eduardo Gutirrez Fernndez (BNG);
 Bieito Lobeira Domnguez (BNG);
 Emilio Lpez Prez (BNG);
 Domingos Merino Mejuto (BNG);
 Alberte Xulio Rodrguez Feijoo (BNG);
 Xos Henrique Rodrguez Pea (BNG);
 Alfredo Surez Canal (BNG);
 Jos Enrique Tello Len (BNG);
 Francisco Trigo Durn (BNG);
 Xess Vega Buxn (BNG);
 Abel Caballero (PSdeG);
 Mara Antonia lvarez Yez (PSdeG);
 Xabier Casares Mourio (PSdeG);
 Miguel ngel Cortizo Nieto (PSdeG);
 Antn Louro Goyanes  (PSdeG);
 Jos Luis Mndez Romeu  (PSdeG);
 Emilio Prez Tourio  (PSdeG);
 Ismael Rego Gonzlez (PSdeG);
 Isabel Salazar Bello (PSdeG);
 Francisco Sineiro Garca (PSdeG);
 Mara Soledad Soneira Tajes (PSdeG);
 Manuel Veiga Pombo (PSdeG);
 Mara Dolores Villarino Santiago (PSdeG);

 Enllaos externs .
 Dades eleccions autonmiques gallegues de 1997;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277645" title="Micci" nonfiltered="3623" processed="3600" dbindex="108743">

La micci s el procs d'emissi d'orina des de la bufeta urinria a l'exterior del cos, a travs de la uretra. En adults sans, el procs de micci esdev per control voluntari; en nens i individus amb  patologies neurolgiques, la micci pot ocrrer com un reflex involuntari.

rgans implicats.




Els principals rgans involucrats en la micci son la bufeta i la uretra. El mscul llis de la bufeta, el detrusor, est innervat per fibres simptiques provinents de la medulla espinal lumbar i per fibres parasimptiques de la medulla espinal sacra. Fibres dels nervis plvics constitueixen la via aferent principal de la inhibici del reflex; les fibres parasimptiques actuen la via eferent excitatria. Part de la uretra est envoltada per l'esfnter urinari extern, que est innervat per fibres somtiques originades a la medulla espinal sacra, en un rea anomenada nucli d'Onuf.

Les fibres musculars que passen al voltant de la uretra constitueixen l'esfnter uretral intern, encara que no l'encerclen completament. En la uretra una mica ms distal hi trobem un esfnter de mscul esqueltic: l'esfnter de la uretra membranosa (esfnter uretral extern). L'epiteli de la bufeta est constitut per una capa superficial de cllules planes i una capa ms profunda de cllules cbiques (epiteli de transici).

Fisiologia.
Sobre la fisiologia de la micci i de les bases de les patologies associades existeix fora confusi, especialment a nivell supraespinal. La micci s fonamentalment un reflex espinobulboespinal facilitat i inhibit per centres del sistema nervis central (d'igual manera que la defecaci) i est subjecta a la facilitaci i inhibici voluntries.

En individus sans, el tracte urinari inferior t dues fases d'activitat: una fase d'emmagatzematge, en qu l'orina es diposita en la bufeta; i la fase d'expulsi, en qu l'orina s'expulsa del cos a travs de la uretra. L'estat del reflex depn tant de senyals conscients del cervell com de les fibres sensorials de la bufeta i la uretra. Amb nivells baixos d'orina a la bufeta, es contreu la uretra i l'esfnter extern i es relaxa la bufeta.  Quan la bufeta est plena, s'activen les vies aferents, causant una sensaci conscient de necessitat d'orinar. Quan l'individu est preparat per orinar, conscientment comena a expulsar l'orina, per la contracci de la bufeta i la relaxaci de la uretra i els esfnters. El buidament continua fins que la bufeta es buida per complet, punt en qu la bufeta es relaxa i la uretra i els esfnters es contreuen per reiniciar el procs d'emmagatzemament.

En nens, l'expulsi t lloc de manera involuntria (com a reflex). L'habilitat d'inhibir voluntriament la micci es desenvolupa als 2-3 anys, pel control dels centres superiors del sistema nervis central. En adults, el volum d'orina a partir del qual s'inicia la fase d'expulsi s d'aproximadament 300-400 mL.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277650" title="Comarca de Vigo" nonfiltered="3624" processed="3601" dbindex="108744">

La Comarca de Vigo, s una comarca situada en la costa sud de Galcia, a la Provncia de Pontevedra. Limita al nord amb la Comarca de Pontevedra, a l'est amb les comarques de Condado, A Paradanta i O Ribeiro (Orense), al sud amb la Comarca do Baixo Mio i a l'oest amb la Comarca do Morrazo i el Oce Atlntic. 

Se sol confondre la comarca oficial de Vigo amb l'rea Metropolitana de Vigo, per en realitat no es corresponen, car formen part d'aquesta rea Metropolitana, a part dels municipis que integren la comarca, tamb els de Cangas i Moaa (Comarca do Morrazo) i el de Salvaterra de Mio (Comarca do Condado). La formen els municipis de: 
 O Porrio ;
 Baiona ;
 Fornelos de Montes ;
 Gondomar ;
 Mos ;
 Nigrn ;
 Pazos de Borbn ;
 Redondela ;
 Salceda de Caselas ;
 Soutomaior ;
 Vigo;

 Poblaci . 
Habitants: 413.996 (2005) ;
Poblaci estrangera: 14.540 (2005) ;
Edat mitja: 40.9 anys (2005) ;
Saldo vegetatiu: +502 (2004) ;
Saldo migratori: +2.044 (2004);


Font: IGE

 

Es tracta d'una extensa comarca molt heterognia, conformada pels municipis satllits del sud de la Ria de Vigo que giren entorn d'aquesta ciutat. s per aix que l'actual comarca oficial de Vigo aglutina dintre de la seva seno diverses petites comarques histriques de bon tros carcter propi: El Val Mior (amb capital a Baiona), el Val do Fragoso (amb capital a Vigo), el Val dna Louria (amb capital a Porrio), la terra de Ma (amb capital a Redondela), una part de la Terra de Entenza (amb capalera en Salceda de Caselas), i una part de la immensa comarca histrica de Terra de Montes, sense una capital comarcal determinada. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277657" title="Comarca do Ribeiro" nonfiltered="3625" processed="3602" dbindex="108745">


Comarca do Ribeiro s una comarca de Galcia situada a la provncia d'Orense. Limita a l'oest amb les comarques de Vigo i A Paradanta, al nord-est amb la Comarca do Carballino, a l'est amb la Comarca de Ourense i al sud amb la Comarca da Terra de Celanova. En formen part els segents municipis: 
 A Arnoia ;
 Avin;
 Beade;
 Carballeda de Avia;
 Castrelo de Mio;
 Cenlle;
 Cortegada;
 Leiro;
 Meln ;
 Ribadavia.
 Geografia .
La comarca s travessada pels rius Arnoia i Avia. El Mio arriba als municipis de Castrelo de Mio i Frieira. Hi ha alguns balnearis que aprofiten les auiges. Des de la Serra do Sudo i Faro de Avin, a l'oest, on arriba als 1.000 m d'alada, fins que baixa als 97 m a Ribadavia i Arnoia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277666" title="Comarca do Carballio" nonfiltered="3626" processed="3603" dbindex="108746">


Comarca do Carballino s una comarca de Galcia en la provncia d'Orense, que limita al nord amb les Comarques de Tabeirs - Terra de Montes i Deza (Pontevedra), al nord-est amb la Comarca de Chantada (Lugo), a l'est i sud-est amb la Comarca de Ourense (Orense), al sud amb la del Ribeiro (Orense) i a l'oest amb la comarca de Pontevedra (Pontevedra). Pertanyen a ella els segents municipis:
 San Amaro;
 Beariz ;
 Bobors;
 O Carballio;
 San Cristovo de Cea;
 O Irixo;
 Maside;
 Pior ;
 Punxn;

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277676" title="Eleccions al Parlament de Galcia de 2001" nonfiltered="3627" processed="3604" dbindex="108747">
Les Eleccions al Parlament de Galcia de 2001 se celebraren el 21 d'octubre. Amb un cens de 2.567.656 electors, els votants foren 1.544.687 (60,2 %) i 1.022.969 les abstencions (39,8 %). El Partit Popular de Galcia guany novament per majoria absoluta, i aconsegu el nomenament del seu candidat, Manuel Fraga Iribarne, com a president de la Xunta.  El PsdeG s superat per pocs vots com a segona fora poltica pel Bloc Nacionalista Gallec, que no aconsegueix augmentar el nombre de diputats ni de vots. Aix els provocaria una crisi que se saldaria amb la dimissi de Xos Manuel Beiras. La resta de partits poltics segueixen extraparlamentaris.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren  25.988 (1,7 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 Provncia de la Corunya .
 Manuel Fraga Iribarne (PP);
 Jaime Alberto Pita Varela (PP);
 Fernando Rodrguez Corcoba (PP);
 Mara Marta lvarez Montes (PP);
 Mara Elisa Madarro Gonzlez (PP);
 Mara Corina Porro Martnez (PP);
 Ramn Sestelo Fernndez (PP);
 Juan Mara Domingo Pedrosa Vicente (PP);
 Pilar Rojo Nogueira (PP);
 Juan Manuel Casares Gonzlez (PP);
 Mara Martn Alonso (PP);
 Mara Pilar Ramallo Vzquez (PP);
 Xos Manuel Beiras Torrado  (BNG);
 Mara do Pilar Garca Negro  (BNG);
 Xos Henrique Tello Len (BNG);
 Xess Vega Buxn  (BNG);
 Xess Daz Daz  (BNG);
 Domingos Merino Mejuto  (BNG);
 Jos Luis Mndez Romeu  (PSdeG);
 Miguel Cortizo Nieto  (PSdeG);
 Natividad Gonzlez Laso  (PSdeG);
 Francisco Cervio Gonzlez  (PSdeG);
 Marisol Soneira Tajes  (PSdeG);
 Francisco Sineiro Garca  (PSdeG);

 Provncia de Lugo .
  Manuela Lpez Besteiro (PP);
 Jos Mara Garca Leira (PP);
 Xos Manuel Barreiro Fernndez (PP);
 Sergio Lpez Garca (PP);
 Mara Jess Tapia Fernndez (PP);
 Mara Susana Lpez Abella (PP);
Victoria Eugenia Lpez Daz (PP);
 Manuel Daz Vzquez (PP);
 Mara de los Remedios Castedo Carballo (PP);
 Alberte Xullo Rodrguez Feixoo  (BNG);
 Emilio Lpez Prez  (BNG);
 Eduardo Gutirrez Fernndez  (BNG);
  Ricardo Varela Snchez  (PSdeG);
 Ismael Rego Gonzlez  (PSdeG);
 Margarita Prez Herriz  (PSdeG);

 Provncia d'Orense .
  Inmaculada Rodrguez Cuervo (PP);
 Miguel ngel Santalices Vieira (PP);
 Roberto Castro Garca (PP);
 Jos Manuel Baltar Blanco (PP);
 Mara Dolores Rodrguez Seijas (PP);
 Maximino Rodrguez Fernndez (PP);
 Castor Gago lvarez (PP);
 Mara Jos Caldelas Fernndez (PP);
 Alfredo Surez Canal (BNG);
 Xos Henrique Rodrguez Pea (BNG);
 Xos Francisco Ferreiro Abelleira (BNG);
 Francisco Javier Casares Mourio  (PSdeG);
 Laura Seara Sobrado  (PSdeG);
 Pablo Lpez Vidal  (PSdeG);

 Provncia de Pontevedra .
  Xos Cua Crespo  (PP);
 Enrique Csar Lpez Veiga  (PP);
 Mara Soledad gueda Bueno Berrio-Ategortua  (PP);
 Jess Carlos Palmou Lorenzo  (PP);
 Mara Beatriz Gonzlez Loroo  (PP);
 Bautista lvarez Domnguez (BNG);
 Francisco Trigo Durn  (BNG);
 Mara Olaia Fernndez Davila  (BNG);
 Salom lvarez Blanco  (BNG);
 Bieito Lobeira Domnguez  (BNG);
 Emilio Prez Tourio  (PSdeG);
 Dolores Villarino Santiago  (PSdeG);
 Antn Louro Goyanes  (PSdeG);
 Modesto Pose Mesura  (PSdeG);
 Carmen Gallego Calvar  (PSdeG);

 Enllaos externs .
 Dades eleccions autonmiques gallegues de 2001;
 Els diputats electes el 2001;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277681" title="Eleccions al Parlament de Galcia de 2005" nonfiltered="3628" processed="3605" dbindex="108748">
Les Eleccions al Parlament de Galcia de 2001 se celebraren l'11 de juny. Amb un cens de 2.616.811 electors, els votants foren 1.680.202 (64,2 %) i 936.609 les abstencions (35,8 %). El Partit Popular de Galcia guany per majoria relativa. El PsdeG super en vots al Bloc Nacionalista Gallec. Aix facilit que ambds partits pactessin una coalici i fos nomenat president de la Xunta de Galcia el socialista Emilio Prez Tourio. La resta de partits poltics segueixen extraparlamentaris.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren  20.912 (1,3 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 Manuel Fraga (PP);
 Dolores Vilarino (PSdeG);
 Emilio Prez Tourio (PSdeG);
 Anxo Quintana (BNPG);

 Enllaos externs .
 Dades eleccions autonmiques gallegues de 2005;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277683" title="Comarca do Deza" nonfiltered="3629" processed="3606" dbindex="108749">

Comarca do Deza s una comarca de Galcia, a la provncia de Pontevedra. La seva poblaci s de ms de 45.000 habitants. El Deza coincideix amb l'antiga comarca de Pas del Deza, s a dir, les jurisdiccions de Deza, Camba, Dozn, Trasdeza, Carbia i Valquireza. Est composta pels municipis: 
 Silleda ;
 Vila de Cruces ;
 Agolada ;
 Rodeiro ;
 Dozn ;
 Laln capital ;
 Situaci geogrfica . 
Est situada en el nord de la provncia de Pontevedra, coincidint amb el centre geogrfic de Galcia. Limita al nord amb les comarques de Arza i Terra de Melide (provncia de la Corunya); al Sud, amb la comarca do Carballio (provncia d'Orense); a l'aquest, amb la comarca de Chantada (provncia de Lugo) i a l'oest, amb Tabeirs-Terra de Montes (de la provncia de Pontevedra). 

Els lmits naturals de la comarca del Deza estan perfectament definits: al Nord, est separat de la provncia de La Corunya pel riu Ulla; a l'Est, limita amb Lugo amb les serres del muont Farelo i del Far; al Sud, amb la serra que va des de les muntanyes de Testeiro fins a Pena de Frana i a l'Oest, amb la comarca de Tabeirs-Terra de Montes, el mont Sant Sebasti i la serra del Candn. Aquesta comarca est banyada pels rius Deza i Arnego. El riu Deza, i el seu afluent Asneiro, neixen en el Testeiro. El riu Arnego neix en la Serra del Far, en el lmit amb Chantada. 
 Histria . 
Els lmits de la comarca noms van sofrir canvis insignificants durant segles, i ja abans del segle VI van tenir una relativament alta densitat de poblaci. Dhais, fill de Brigo, el fundador de Galcia, s qui dna nom a la comarca, i va ser atret a ella per la caa major i menor. O potser el nom provingui del General rom Deci Juni Brut, que va iniciar la incorporaci de Galcia a l'Imperi Rom a mitjan segle II adC. O pot ser que v del substantiu decius, que significa amo de terres. 
Enllaos externs. 
 Informaci de la Comarca do Deza;
 Deza, Turisme Ras Baixas;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277686" title="Llista de victries del Team High Road" nonfiltered="3630" processed="3607" dbindex="108750">
Aquesta s una llista de victries aconseguides per l'equip Team High Road. S'hi inclouen les victries aconseguides sota els antics noms de Team Telekom (1991-2003) i T-Mobile Team (2004-2007). Noms es comptabilitzen les curses amb qualificaci UCI.

Team Telekom.
1991.

1992.
General de la Volta a la Baixa Saxnia   Steffen Wesemann;
General de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;

1993.
Etapa 4a del Tour de Romandia   Rolf Aldag;
Etapa 1 de la Setmana Catalana de Ciclisme   Steffen Weseman;
Etapa 1 del Tour de l'Avenir   Steffen Wesemann;

1994.
Etapa 1 de la Volta a la Comunitat Valenciana   Rolf Aldag;
Etapa 2 de la Hofbrau Cup   Rolf Aldag;
General de la Hofbrau Cup   Rolf Aldag;

1995.
Etapa 3 de la Volta al Llemos   Rolf Aldag;
Campionat d'Alemanya en contrarellotge individual   Jan Ullrich;

1996.
Etapa 3 de la Volta al Llemos   Rolf Aldag;
Campionat de Sucia en contrarellotge individual   Michael Andersson;
Etapa 3a del Postgirot Open   Michael Andersson;
Etapa 3 de la Volta a la Xina   Michael Andersson;
General de la Volta a la Xina   Michael Andersson;
Etapa 3 de la Cursa de la Pau   Michael Andersson;
Etapa 5 de la Volta a Castella i Lle   Udo Blts;
Etapa 7 de la Volta a Sussa   Udo Blts;
Clssica de Sant Sebasti   Udo Blts;
Etapa 3b del Postgirot Open   Bert Dietz;
Campionat d'Alemanya en ruta   Christian Henn;
Etapa 2 del Postgirot Open   Christian Henn;
Etapa 1 del Regio-Tour   Jens Heppner;
Rund um die Hainleite   Mario Kummer;
Etapa 6 del Postgirot Open   Mikael Holst Kyneb;
Etapa 1 dels Tres Dies de La Panne   Olaf Ludwig;
Etapa 2 de la Volta a Andalusia   Olaf Ludwig;
Etapa 1 dels Quatre Dies de Dunkerque   Olaf Ludwig;
General de la Volta a Rennia-Palatinat   Olaf Ludwig;
Etapa 6 de la Volta als Pasos Baixos   Olaf Ludwig;
Rund um die Nrnberger Altstadt   Jan Schaffrath;
Etapa 20 del Tour de Frana   Jan Ullrich;
Etapa 3a del Regio-Tour   Jan Ullrich;
General del Regio-Tour   Jan Ullrich;
Etapa 1 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 2 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 4 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 6 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 9 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 10 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 11 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
General de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 4 de la Volta a Rennia-Palatinat   Steffen Wesemann;

1997 (52).
Etapa 8 de la Volta a Sussa   Rolf Aldag;
Etapa 3 del GP Tell   Rolf Aldag;
General del Critrium del Dauphin Libr   Udo Blts;
Etapa 5 de l'Euskal Bizikleta   Udo Blts;
GP Kanton Aargau   Udo Blts;
Etapa 1 de la Volta a Arag   Bert Dietz;
Etapa 3a de la Volta a Baviera   Christian Henn;
General de la Volta a Baviera   Christian Henn;
Fletxa Ardenesa   Christian Henn;
General de la Volta a Hessen   Christian Henn;
Etapa 3a de la Volta a Dinamarca   Christian Henn;
Etapa 6 de la Cursa de la Pau   Christian Henn;
Etapa 5 del Critrium del Dauphin Libr   Jens Heppner;
Etapa 2 de la Volta a Hessen   Kai Hundertmarck;
Etapa 5a de la Volta a Hessen   Kai Hundertmarck;
Etapa 4 de la Tirreno-Adriatico   Giovanni Lombardi;
Etapa 1 de l'Euskal Bizikleta   Giovanni Lombardi;
Etapa 2 de la Volta a Dinamarca   Giovanni Lombardi;
Etapa 5 de la Volta a Dinamarca   Giovanni Lombardi;
Etapa 5 de la Volta als Pasos Baixos   Giovanni Lombardi;
GP Aarhus   Bjarne Riis;
Amstel Gold Race   Bjarne Riis;
GP Herning   Bjarne Riis;
Etapa 4 de la Volta a Castella i Lle   Georg Totschnig;
Campionat d'ustria en contrarellotge individual   Georg Totschnig;
Campionat d'ustria en ruta   Georg Totschnig;
Etapa 4 de la Volta a Sussa   Jan Ullrich;
Campionat d'Alemanya en ruta   Jan Ullrich;
Etapa 10 del Tour de Frana   Jan Ullrich;
Etapa 12 del Tour de Frana   Jan Ullrich;
General del Tour de Frana   Jan Ullrich;
HEW Cyclassics   Jan Ullrich;
Prleg de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 2 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 3 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 7 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
General de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 2 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Trofeu Llus Puig   Erik Zabel;
Trofeu Mallorca   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Andalusia   Erik Zabel;
General de la Volta a Andalusia   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Volta a la Comunitat Valenciana   Erik Zabel;
Mil-Sanremo   Erik Zabel;
Continentale Classic   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta als Pasos Baixos   Erik Zabel;
Gran Premi de l'Escalda   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Luxemburg   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Sussa   Erik Zabel;
Etapa 3 del Tour de Frana   Erik Zabel;
Etapa 7 del Tour de Frana   Erik Zabel;

1998 (34).
Continentale Classic   Rolf Aldag;
GP de Valnia   Udo Blts;
Etapa 7 de la Cursa de la Pau   Bert Dietz;
Etapa 3 del Tour de Frana   Jens Heppner;
Etapa 3a de la Volta a la Baixa Saxnia   Andreas Klden;
General de la Volta a la Baixa Saxnia   Andreas Klden;
Prleg de la Volta a Normandia   Andreas Klden;
Etapa 6 de la Tirreno-Adriatico   Giovanni Lombardi;
Prleg de la Volta a Baviera   Dirk Mller;
Etapa 2 de la Volta a Baviera   Dirk Mller;
Etapa 6 de la Volta a Saxnia   Dirk Mller;
Etapa 5 de l'Euskal Bizikleta   Bjarne Riis;
GP Herning   Bjarne Riis;
Etapa 7 del Tour de Frana   Jan Ullrich;
Etapa 16 del Tour de Frana   Jan Ullrich;
Etapa 20 del Tour de Frana   Jan Ullrich;
Prleg de la Volta a Saxnia   Steffen Wesemann;
Etapa 4a de la Volta a Castella i Lle   Steffen Wesemann;
Trofeu Mallorca   Erik Zabel;
Mil-Sanremo   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Arag   Erik Zabel;
Etapa 5 de la Volta a Arag   Erik Zabel;
Etapa1 de la Volta a la Comunitat Valenciana   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
GP Buchholz   Erik Zabel;
Campionat d'Alemanya en ruta   Erik Zabel;
Ronde van Midden-Zeeland   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Ruta del Sud   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Tirreno-Adriatico   Erik Zabel;
Etapa 7 de la Tirreno-Adriatico   Erik Zabel;
Etapa 8 de la Tirreno-Adriatico   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Luxemburg   Erik Zabel;
GP Breitling   Udo Blts i Christian Henn;

1999 (36).
GP Buchholz   Rolf Aldag;
General de la Volta a Baviera   Rolf Aldag;
Etapa 2 de la Volta a Alemanya   Rolf Aldag;
Campionat d'Alemanya en ruta   Udo Blts;
Etapa 10 del Tour de Frana   Giuseppe Guerini;
Volta a Colnia   Jens Heppner;
General de la Volta a Alemanya   Jens Heppner;
Etapa 1 del Regio-Tour   Danilo Hondo;
Etapa 1 de la Cursa de la Pau   Danilo Hondo;
Etapa 4 de la Cursa de la Pau   Danilo Hondo;
Etapa 5 de la Cursa de la Pau   Danilo Hondo;
Etapa 3 de la Volta a l'Algarve   Andreas Klden;
Etapa 4a de l'Euskal Bizikleta   Giovanni Lombardi;
GP Citt di Rio Saliceto e Correggio   Giovanni Lombardi;
Etapa 4 del Regio-Tour   Giovanni Lombardi;
Etapa 3 de la Volta a ustria   Giovanni Lombardi;
Etapa 5 de la Volta a Espanya   Jan Ullrich;
Etapa 20 de la Volta a Espanya   Jan Ullrich;
General de la Volta a Espanya   Jan Ullrich;
Campionat del mn en contrarellotge individual   Jan Ullrich;
Etapa 2 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 7 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 10 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
General de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 2 del Tour Down Under   Erik Zabel;
Etapa 4 del Tour Down Under   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Arag   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a la Comunitat Valenciana   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 6 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Continentale Classic   Erik Zabel;
Volta a la Torre Henninger   Erik Zabel;
Sparkassen Giro Bochum   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Catalunya   Erik Zabel;
Etapa 5 de la Volta a Catalunya   Erik Zabel;

2000 (49).
Campionat d'Alemanya en ruta   Rolf Aldag;
Etapa 3 de la Volta a Alemanya   Udo Blts;
GP de Valnia   Alberto Elli;
Etapa 1 del Rapport Toer   Alberto Elli;
General de la Volta a Luxemburg   Alberto Elli;
Etapa 1 de la Volta a Alemanya   Jens Heppner;
GP Buchholz   Danilo Hondo;
Etapa 1b de la Volta a Sucia   Danilo Hondo;
Etapa 3 de la Cursa de la Pau   Danilo Hondo;
Etapa 5 de la Cursa de la Pau   Danilo Hondo;
Volta a la Torre Henninger   Kai Hundertmarck;
Etapa 5b de la Volta al Pas Basc   Andreas Klden;
General de la Volta al Pas Basc   Andreas Klden;
Etapa 7 de la Pars-Nia   Andreas Klden;
General de la Pars-Nia   Andreas Klden;
Etapa 7 de la Cursa de la Pau   Andreas Klden;
Etapa 5 de la Volta a Catalunya   Giovanni Lombardi;
Etapa 6 de la Volta a Catalunya   Giovanni Lombardi;
Etapa 5 de la Volta a Arag   Giovanni Lombardi;
Etapa 1 de la Volta a ustria   Giovanni Lombardi;
Etapa 7 de la Volta a ustria   Giovanni Lombardi;
Etapa 4 de la Volta a ustria   Georg Totschnig;
General de la Volta a ustria   Georg Totschnig;
Coppa Agostoni   Jan Ullrich;
Or olmpic en ruta   Jan Ullrich;
Etapa 18 de la Volta a Espanya   Alexandre Vinokrov;
Etapa 4 del Tour Down Under   Steffen Wesemann;
Etapa 1 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 4 de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
GP de Gippingen   Steffen Wesemann;
Volta a Colnia   Steffen Wesemann;
Etapa 5 del Tour Down Under   Erik Zabel;
Trofeu Llus Puig   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Andalusia   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a la Comunitat Valenciana   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Tirreno-Adriatico   Erik Zabel;
Mil-Sanremo   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Setmana Catalana de Ciclisme   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Setmana Catalana de Ciclisme   Erik Zabel;
Amstel Gold Race   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 5 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 8 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Volta a Rennia-Palatinat   Erik Zabel;
Etapa 20 del Tour de Frana   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Catalunya   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Volta a Catalunya   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Sussa   contrarellotge per equips;

2001 (40).
Etapa 7 de la Volta a Alemanya   Rolf Aldag;
Volta a Colnia   Gian Matteo Fagnini;
Etapa 1 dels Tres Dies de La Panne   Danilo Hondo;
Etapa 2 del Giro d'Itlia   Danilo Hondo;
Etapa 3 del Giro d'Itlia   Danilo Hondo;
Etapa 1 de la Volta a Dinamarca   Danilo Hondo;
Etapa 5 de la Volta als Pasos Baixos   Danilo Hondo;
Etapa 5 del Tour Down Under   Kai Hundertmarck;
Etapa 3 del Circuito Montas   David Kopp;
Campionat del Kazakhstan en ruta   Andrei Mizrov;
Etapa 3 de la Volta a la Provncia de Lucca   Jan Ullrich;
Campionat d'Alemanya en ruta   Jan Ullrich;
Etapa 1 de la Volta a Hessen   Jan Ullrich;
Volta a l'Emlia   Jan Ullrich;
Campionat del mn en contrarellotge individual   Jan Ullrich;
Etapa 6 de la Volta a Alemanya   Alexandre Vinokrov;
General de la Volta a Alemanya   Alexandre Vinokrov;
Etapa 4 de la Volta a Sussa   Alexandre Vinokrov;
Mil-Sanremo   Erik Zabel;
Trofeu Llus Puig   Erik Zabel;
Trofeu Mallorca   Erik Zabel;
Trofeu Cala Bona-Cala Rajada   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Volta a Andalusia   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a la Comunitat Valenciana   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 5 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 6 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 8 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Sussa   Erik Zabel;
Etapa 9 de la Volta a Sussa   Erik Zabel;
Etapa 1 del Tour de Frana   Erik Zabel;
Etapa 3 del Tour de Frana   Erik Zabel;
Etapa 19 del Tour de Frana   Erik Zabel;
HEW Cyclassics   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Espanya   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Volta a Espanya   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Espanya   Erik Zabel;

2002 (28).
Etapa 1 de la Volta a Baviera   Rolf Aldag;
Etapa 5 de la Volta a la Baixa Saxnia   Robert Bartko;
Etapa 3 de la Setmana Catalana de Ciclisme   Giuseppe Guerini;
Etapa 3 de la Volta a Hessen   Danilo Hondo;
Campionat d'Alemanya en ruta   Danilo Hondo;
Etapa 2 de la Volta a Rennia-Palatinat   Danilo Hondo;
Etapa 2 de la Volta a Catalunya   Danilo Hondo;
GP Jef Scherens   Andreas Klier;
Etapa 5 de la Volta a Hessen   Stephan Schreck;
Etapa 4 de la Pars-Nia   Alexandre Vinokrov;
General de la Pars-Nia   Alexandre Vinokrov;
Etapa 3 de la Volta a Sussa   Alexandre Vinokrov;
Etapa 1 de la Tirreno-Adriatico   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Setmana Catalana de Ciclisme   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Setmana Catalana de Ciclisme   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Arag   Erik Zabel;
Volta a la Torre Henninger   Erik Zabel;
Etapa 6 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Luxemburg   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 5 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 7 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Etapa 2 de la Volta a Sussa   Erik Zabel;
Etapa 8 de la Volta a Sussa   Erik Zabel;
Etapa 6 del Tour de Frana   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta als Pasos Baixos   Erik Zabel;
Rund um die Nrnberger Altstadt   Erik Zabel;

2003 (32).
Sparkassen Giro Bochum   Rolf Aldag;
Etapa 2 de la Volta a Astries   Gian Matteo Fagnini;
GP Schwarzwald   Torsten Hiekmann;
Etapa 1 de la Cursa de la Pau   Danilo Hondo;
Etapa 2 de la Cursa de la Pau   Danilo Hondo;
Etapa 3 de la Volta a Hessen   Kai Hundertmarck;
Rund um die Nrnberger Altstadt   Kai Hundertmarck;
GP Miguel Indurain   Matthias Kessler;
Luk-Cup Bhl   Matthias Kessler;
Gand-Wevelgem   Andreas Klier;
Campionat de Zuric   Daniele Nardello;
Etapa 2 de la Volta a Rennia-Palatinat   Daniele Nardello;
General de la Volta a Rennia-Palatinat   Daniele Nardello;
Etapa 5 de la Volta a Hessen   Daniele Nardello;
Etapa 5 de la Pars-Nia   Alexandre Vinokrov;
General de la Pars-Nia   Alexandre Vinokrov;
Amstel Gold Race   Alexandre Vinokrov;
Etapa 1 de la Volta a Sussa   Alexandre Vinokrov;
General de la Volta a Sussa   Alexandre Vinokrov;
Etapa 9 del Tour de Frana   Alexandre Vinokrov;
General de la Cursa de la Pau   Steffen Wesemann;
Etapa 7 de la Volta a Sussa   Serguei Yakovlev;
Etapa 3 de la Volta a Mrcia   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Setmana Catalana de Ciclisme   Erik Zabel;
Etapa 5 de la Setmana Catalana de Ciclisme   Erik Zabel;
Etapa 4 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;
Etapa 1 de la Volta a Alemanya   Erik Zabel;
Campionat d'Alemanya en ruta   Erik Zabel;
Etapa 3 de la Volta als Pasos Baixos   Erik Zabel;
Etapa 10 de la Volta a Espanya   Erik Zabel;
Etapa 11 de la Volta a Espanya   Erik Zabel;
Pars-Tours   Erik Zabel;

T-Mobile Team (91).
2004 (24).
Etapa 3 de la Volta a Rennia-Palatinat   Rolf Aldag;
Etapa 2 de la Volta a ustria   Cadel Evans;
General de la Volta a ustria   Cadel Evans;
Etapa 5 de la Volta a Rennia-Palatinat   Andr Korff;
GP Miguel Indurain   Matthias Kessler;
Campionat d'Alemanya en ruta   Andreas Klden;
Etapa 1 de la Volta a Saxnia   Stephan Schreck;
Etapa 1 del Regio-Tour   Stephan Schreck;
Etapa 1 de la Volta a Sussa   Jan Ullrich;
Etapa 9 de la Volta a Sussa   Jan Ullrich;
General de la Volta a Sussa   Jan Ullrich;
Coppa Sabatini   Jan Ullrich;
Etapa 5 de la Pars-Nia   Alexandre Vinokrov;
Etapa 7 de la Pars-Nia   Alexandre Vinokrov;
General de la Pars-Nia   Alexandre Vinokrov;
Etapa 8 del Regio Tour   Alexandre Vinokrov;
Etapa 2 del Regio Tour   Alexandre Vinokrov;
Etapa 3 del Regio Tour   Alexandre Vinokrov;
Tour de Flandes   Steffen Wesemann;
Etapa 5 de la Volta a Andalusia   Erik Zabel;
Volta a Colnia   Erik Zabel;
Etapa 7 de la Cursa de la Pau   Erik Zabel;
Etapa 9 de la Cursa de la Pau   Erik Zabel;
Etapa 5 de la Volta a Baviera   Erik Zabel;

2005 (15).
Etapa 1 de la Volta a Luxemburg   Eric Baumann;
Etapa 19 del Tour de Frana   Giuseppe Guerini;
Campionat de Rssia en ruta   Serguei Ivanov;
Etapa 4 de la Volta a Gran Bretanya   Serguei Ivanov;
Etapa 5 de la Volta a Baviera   Andreas Klden;
Etapa 4 de la Volta a Luxemburg   Bram Schmitz;
Etapa 2 de la Volta a Sussa   Jan Ullrich;
Etapa 8 de la Volta a Alemanya   Jan Ullrich;
Lieja-Bastogne-Lieja   Alexandre Vinokrov;
Etapa 4 del Critrium del Dauphin Libr   Alexandre Vinokrov;
Campionat del Kazakhstan en ruta   Alexandre Vinokrov;
Etapa 11 del Tour de Frana   Alexandre Vinokrov;
Etapa 21 del Tour de Frana   Alexandre Vinokrov;
Volta a la Torre Henninger   Erik Zabel;
Pars-Tours   Erik Zabel;

2006 (19).
Etapa 3 del Regio-Tour   Michael Rogers;
Etapa 1 de la Volta a Rennia-Palatinat   Andr Greipel;
Etapa 4 de la Volta a Rennia-Palatinat   Andr Greipel;
Campionat de Luxemburg en ruta   Kim Kirchen;
Prleg de la Volta a Luxemburg   Kim Kirchen;
Etapa 7 del Tour de Frana   Serhiy Honchar;
Etapa 9 del Tour de Frana   Serhiy Honchar;
Etapa 3 del Tour de Frana   Matthias Kessler;
Etapa 6 del Regio-Tour   Andreas Klden;
General del Regio-Tour   Andreas Klden;
Campionat d'ustria en ruta   Bernhard Kohl;
Etapa 6 de la Volta a Califrnia   Olaf Pollack;
Etapa 7 de la Volta a Califrnia   Olaf Pollack;
Etapa 4 de la Volta a Dinamarca   Olaf Pollack;
Etapa 2 de la Volta a Astries   scar Sevilla;
General de la Volta a Astries   scar Sevilla;
Etapa 11 del Giro d'Itlia   Jan Ullrich;
Etapa 9 de la Volta a Sussa   Jan Ullrich;
General de la Volta a Sussa   Jan Ullrich;

2007 (33).
Gand-Wevelgem   Marcus Burghardt;
Etapa 3 del 3-Lnder Tour   Marcus Burghardt;
Etapa 5 del 3-Lnder Tour   Marcus Burghardt;
Gran Premi de l'Escalda   Mark Cavendish;
Etapa 3 dels Quatre Dies de Dunkerque   Mark Cavendish;
Etapa 6 dels Quatre Dies de Dunkerque   Mark Cavendish;
Etapa 2 de la Volta a Catalunya   Mark Cavendish;
Etapa 6 de la Volta a Catalunya   Mark Cavendish;
Etapa 4 del Ster Elektrotoer   Mark Cavendish;
Etapa 6 de la Volta a Dinamarca   Mark Cavendish;
Etapa 2 del Tour del Benelux   Mark Cavendish;
Prleg de la Volta a Gran Bretanya   Mark Cavendish;
Etapa 1 de la Volta a Gran Bretanya   Mark Cavendish;
Etapa 3 del Circuit Francobelga   Mark Cavendish;
General de la Volta a Rennia-Palatinat   Gerald Ciolek;
Etapa 6 de la Volta a Alemanya   Gerald Ciolek;
Etapa 7 de la Volta a Alemanya   Gerald Ciolek;
Etapa 9 de la Volta a Alemanya   Gerald Ciolek;
Etapa 1 del 3-Lnder-Tour   Gerald Ciolek;
Etapa 2 de la Volta a l'Algarve   Bernhard Eisel;
Lancaster Classic   Bernhard Eisel;
Reading Classic   Bernhard Eisel;
General de la Commerce Bank Triple Crown of Cycling   Bernhard Eisel;
Etapa 7 del Tour de Frana   Linus Gerdemann;
Campionat d'Alemanya en contrarellotge individual   Bert Grabsch;
Etapa 8 de la Volta a Espanya   Bert Grabsch;
Etapa 1 de la Volta a Saxnia   Andr Greipel;
Etapa 2 de la Volta a Saxnia   Andr Greipel;
Etapa 2 de la Volta a Gran Bretanya   Roger Hammond;
Etapa 15 del Tour de Frana   Kim Kirchen;
Etapa 13 de la Volta a Espanya   Andreas Klier;
Etapa 5 de la Volta a Saxnia   Stephan Schreck;
Volta a la Torre Henninger   Patrik Sinkewitz;

Team High Road (30).
2008 (30).
Etapa 5 de la Volta a l'Algarve   Bernhard Eisel;
Tour Down Under Classic   Andr Greipel;
Etapa 2 del Tour Down Under   Andr Greipel;
Etapa 4 del Tour Down Under   Andr Greipel;
Etapa 5 del Tour Down Under   Andr Greipel;
Etapa 6 del Tour Down Under   Andr Greipel;
General del Tour Down Under   Andr Greipel;
Campionat d'Austrlia en contrarellotge individual   Adam Hansen;
Etapa 7 de la Volta a Califrnia   George Hincapie;
Etapa 3 del Critrium Internacional   Edvald Boasson Hagen;
Etapa 2 dels Tres Dies de La Panne   Mark Cavendish;
Etapa 3 dels Tres Dies de La Panne   Mark Cavendish;
Hel van het Mergelland   Tony Martin;
Etapa 2 de la Volta al Pas Basc   Kim Kirchen;
Etapa 4 de la Volta al Pas Basc   Kim Kirchen;
Gran Premi de l'Escalda   Mark Cavendish;
Gran Premi de Denain   Edvald Boasson Hagen;
Fletxa Valona   Kim Kirchen;
Etapa 3 de la Volta a Gergia   Gregory Henderson;
Etapa 6 de la Volta a Gergia   Kanstantsn Siutsou;
Etapa 7 de la Volta a Gergia   Gregory Henderson;
General de la Volta a Gergia   Kanstantsn Siutsou;
Prleg del Tour de Romandia   Mark Cavendish;
Etapa 4 del Giro d'Itlia   Mark Cavendish;
Etapa 13 del Giro d'Itlia   Mark Cavendish;
Etapa 17 del Giro d'Itlia   Andr Greipel;
Etapa 1 de la Volta a Baviera   Gerald Ciolek;
Etapa 3 de la Volta a Baviera   Gerald Ciolek;
Etapa 20 del Giro d'Itlia   Marco Pinotti;
Etapa 2 del Critrium del Dauphin Libr   George Hincapie;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277687" title="Complex proteic" nonfiltered="3631" processed="3608" dbindex="108751">

Un complex proteic s un grup de dos o ms protenes associades de forma molt estable formades per interaccions protena-protena. Els complexes proteics sn una forma d'estructura quaternria. La comprensi de la interacci funcional de les protenes s un camp important de recercar en bioqumica i biologia cellular.

De manera similar a la fosforilaci, la formaci d'un complex sovint servix per activar una o ms de les protenes associades.

Molts complexes proteics estan ja establers, particularment al llevat Saccharomyces cerevisiae. Un cop desxifrat el genoma hum, l'aclariment de la majoria d'aquests complexes est en procs.

L'estructura molecular dels complexos proteics pot ser determinada per tcniques experimentals com la cristallografia de raigs X i la ressonncia magntica nuclear (RMN).

Enllaos externs.
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277691" title="Narn" nonfiltered="3632" processed="3609" dbindex="108752">
El Narn (pel ttol lfic de Narn i Chn Hurin o Narn i Hin Hurin segons les fonts, "La histria dels fills d'en Hurin", en catal) s una de les tres Grans Histries dels Dies de l'Antigor que relata el trgic dest de l'heroi Turin Turmbar i la seva germana Nenor Nniel, tots dos fills d'en Hurin Thlion i na Morwen de Dor-lomin.

 Resum de la histria .



En Hurin Thlion, de la Casa d'en Hdor Capdaurat, es cas amb na Morwen Eledhwen, de la Casa d'en Bor. Anaren a viure a a les terres de ms al nord: Dor-lomin. All tingueren un fill, en Turin i desprs n'Urwen Lalaith. Per ngband va enviar una pesta (el Vent Maligne) i mat a n'Urwen. En Turin es pos molt trist. Per ben aviat va saber que la seva mare tornava a estar embarassada.

Poc temps desprs, en Hurin i el seu germ Huor van haver de marxar a la Batalla de les Llgrimes Incomptables (Nirnaeth Arnoediad) en l'host del rei Fingon (Rei Suprem dels Nldor). Mrgoth Buglir, Senyor Fosc, venc i mat el Rei. Fu presoner en Hurin i li va oferir la llibertat si li deia l'enclavament exacte de Gndolin (la Ciutat Oculta del rei Turgon, que encara oferia resistncia). En Hurin s'hi neg i Mrgoth llen una maledicci sobre tota la seva parentella i el seu fat i el va asseure en un tron de pedra d'on no podia escapar.

Desprs de la Nirnaeth, en Brodda l'Orientalenc atac Dor-lomin, se'n fu amo i senyor i n'esclavitz la gent. Na Morwen, per, va fer fugir en Turin cap a Driath amb el rei Thngol i na Mlian. De cam es trob un servent d'en Thngol, en Bleg Arcferm, que el condu fins a Mnegroth, les Mil Cavernes (el palau del Rei).

Els Reis de Driath acolliren amb grans honors en Turin i l'adoptaren com a fill i volgueren fer venir amb ells na Morwen. Ella no ho accept, per com a mostra de gratitud hi fu arribar l'Elm-Drac d'en Hdor, que en Thngol lliur a en Turin. Quan fou ms gran i fort marx a lluitar contra l'Enemic d'ngband.

Uns tres anys desprs en Turin torn a les terres de Driath, on aleshores era envejat per en Seros (conseller del Rei). Aquest comen a insultar-lo i provocar-lo; s'entaul una baralla entre els dos, en qu en Seros volgu atacar en Turin a traci per l'esquena i fou encalat per en Turin pel bosc, fins que trob la mort en relliscar i trencar-se el cap contra una pedra. En Turin, avisat per un servent, fug de Driath pensant que en Thngol el jutjaria i el condemnaria a mort. 

Per el Rei va sentir el testimoni d'una donzella de la cort que havia vist com la mort d'en Seros havia havia estat accidental, i que era ell que havia provocat en Turin. En Thngol l'absolgu i va manar en Bleg que sorts a buscar-lo.

En Turin, per la seva banda, arrib al cau dels Proscrits (a l'oest de les fronteres de Driath), capitanejats per en Frweg i adopt el nom de Nithan (l'Agreujat). En una batussa en Nithan mat Frweg i es proclam el capit.

Mentrestant els Orcs comenaven a ocupar les Terres del Tigling. En Bleg va trobar els Proscrits i en Nithan. En Bleg li explic que el Rei l'havia absolt i que podia tornar a Driath, on seria rebut amb tots els honors, en Nithan s'hi neg per orgull i en Bleg va haver de marxar.

Temps desprs els Proscrits capturaren un Nan, en Mm. Com a rescat en Mm els port al seu cau (Amon Rdh) que estava molt ben situat estratgicament i podrien compartir.

Mentre durava el sojorn dels Proscrits a ca'n Mm, torn en Bleg i port l'Elm-Drac a en Nithan, pensant-se que aix tornaria a Driath. Per, lluny d'aix, en Nithan decid reunir un exrcit i sortir a lluitar contra ngband. L'exrcit que va aplegar en Nithan aviat es va convertir en una gran fora que va fer recular l'Enemic i en Nithan es convert en el gran senyor de la zona d'Amon Rdh. Es pos el sobrenom guerrer de Grthol i per aix de la zona se'n digu Dor-Grthol. Per l'exrcit es confi amb aquestes victries i abaix la gurdia.

Un dia el fill d'en Mm el Nan (Ibun) fou capturat per uns servents Mrgoth i l'amenaa que el torturessin va fer que en Mm revels l'amagatall dels Proscrits. 

L'ofensiva de l'exrcit fosc comen de seguida i hi hagu una gran batalla que acab amb la mort de tots els Proscrits excepte en Bleg, que no trobant el cos d'en Turin entre els morts sort a buscar-lo seguint el rastre dels Orcs.

De cam es trob en Gwndor l'Elf, que havia escapat de les presons de Mrgoth. Tots dos aconseguiren trobar-lo, una nit quan els Orcs i el mateix Turin dormien. Per quan en Bleg havia tallat les cadenes li rellisc l'espasa i va ferir el peu d'en Turin, que sobresalt es despert i pensant-se que en Bleg era un Orc li prengu l'espas i el mat. Esgarrifat en Turin vei qui havia mort i amargament li don sepultura, per es qued amb l'espasa d'en Bleg, l'nglachel. I amb en Gwndor marxaren cap a Nargthrond, la terra de l'Elf.

Arribaren a Nargthrond i en Turin canvi el seu nom per Agarwaen (Tacat de sang). Mica en mica n'Agarwaen s'an guanyant el favor del rei N'Ordreth i va esdevenir-ne el seu conseller. La filla del Rei, na Finduilas Faelevrin, per la qual n'Agarwaen sentia una gran amistat, s'enamor d'ell i li canvi de nou el nom i li pos Thurin (el Secret). En Gwndor estimava na Finduilias i estava gels d'en Thurin. Disposat a fer-li mal revel la seva veritable identitat a la filla del Rei i ella deman explicacions a en Turin sobre perqu l'havia enganyat. Ell s'enfad amb en Gwndor i restaren enemistats.

Per aquell temps, na Morwen i la seva filla, na Nenor, anaren a Driath amb l'esperana de veure-hi el seu fill, per no se'n tenien noves i es quedaren all molt de temps.

Cinc anys desprs de l'arribada d'en Turin a Nargthrond, el Glurung, el Gran Drac d'ngband, avanava cap all amb una gran host d'Orcs. L'exrcit de Nargthrond sort al seu encontre i s'entaul una batall que acab amb la victria del Glurung. En Turin decid tornar cap a la ciutat a salvar na Finduilias del saqueig que els Orcs hi feien, per de cam s'hi trob el Glurung, que sota un encanteri que li llanc, va instar-lo perqu deixs na Finduilias i torns a Dor-lomin a buscar la seva mare i la seva germana, que l'esperaven.

En Turin ho va fer aix, per quan va arribar a Dor-lomin es trob que en Brodda, l'Orientalenc, continuava sent l'amo i senyor de la terra i que sa mare i sa germana havien fugit. Ell, adonant-se de l'engany del Glurung, mat Brodda i tots els Orientalencs i alliber el poble de Dor-lomin. Aleshores marx cap a Nrgothrond un altre cop per trobar na Finduilias.

De cam, a Amon Obel, es trob una lluita entre els Homes d'all i una banda d'Orcs. En Turin els ajud i mat tots els Orcs. Els va demanar noves de na Finduilias, ells li digueren que havia estat morta per l'Enemic i el portaren al seu sepulcre. Turin qued paralitzat de tristesa i els Homes es pensaren que havia mort. El van portar davant el governador de Brethil, en Brndir el Coix. Quan el vei es va adonar de seguida que no era mort i el guar. Quan es despert es va quedar a viure entre els Homes de Brethil i es fu dir Turmbar i va estar molt temps sense sortir a lluitar.

Na Morwen, a Mnegroth, farta d'esperar, marx a cercar en Turin ella sola. Per En Thngol hi envi una petita companyia d'Elfs per protegir-la secretament i tamb s'hi un d'amagat na Nenor. Na Morwen va descobrir que la seguien i no tingu ms remei que deixar-se protegir. Portaren mare i filla a Amon Ethir, prop de Nrgothrond, perqu sabien que en Turin havia lluitat all.

All els va atacar el Glurung i tota la companyia es va dispersar, na Morwen es perd per sempre i na Nenor es trob tota sola al cim del tur amb el Glurung, que la sotmet a un encanteri i es qued desmaiada all. El cap de la compayia, Mblung, va tornar a Amon Ethir i hi va trobar na Nenor inconscient i la port cap a Driath, junt amb tres soldats ms. De cam foren vctimes d'un atac d'Orcs i na Nenor comen a crrer sense parar i es va perdre.

Va ser trobada al bosc per uns quants Homes de Brethil, entre ells en Turmbar. Ell la cuid i la va batejar amb el nom de Nniel, ja que havia perdut del tot la memria. Temps desprs en Turmbar i na Nniel es van casar.

Per el poder de l'Enemic creixia i el Glurung emprengu el cam cap a Brethil per matar en Turmbar. I en Turmbar i dos homes ms (Dorlas i Hntor) sortiren per anar a matar-lo. Na Nniel, que no es resignava a esperar en Turmbar, va sortir cap a l'indret on es dirigia junt amb altres dones. I poc ms tard en Brndir de Brethil, que estimava na Nniel i envejava en Turmbar, sort a cercar-la i renunci al seu senyoriu.

En Turmbar, hagu d'enfrontar-se tot sol al Drac (ja que en Dorlas els havia abandonat com un covard i en Hntor havia mort), per va poder clavar la seva espasa nglachel al ventre del Drac i el mat, per es va esquitxar la m de sang i qued inconscient i enverinat al seu costat.

Amb aquestes, que na Nniel trob en Turmbar al costat del Drac i es va pensar que era mort. El Glurung, que encara li quedava un sospir, parl a na Nniel i li explic la veritat sobre en Turmbar i li revel el seu nom. A l'instant na Nenor sort de l'encanteri i ho record tot amb tal esglai que es llan a les aiges del riu Tiglin. 

En Brndir, que ho havia vist tot, sort cap a Brethil disposat a anunciar les tres morts (en Turin, na Nenor i el Glurung). De cam es trob en Dorlas, el que havia abandonat, i el mat per covard. Quan va arribar a Brethil els explic les noves tal com ell les tenia enteses i revel la veritable identitat de tots dos germans. Per de sobte arrib en Turin i vei que en Brndir havia dit a tothom quin era el seu nom veritable i quan li explicaren que na Nniel era la seva germana, en Turin s'ir contra en Brndir de tal manera que el mat per mentider.

Fug pels boscos com un salvatge i al cap de poc es trob la companyia d'en Mblung que encara buscaven na Morwen i na Nenor. Turin de seguida va veure que qui tenia ra era en Brndir i es clav l'nglachel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277696" title="El Parads perdut" nonfiltered="3633" processed="3610" dbindex="108753">

El Parads perdut (en l'original angls Paradise Lost) s un poema pic en vers lliure escrit el segle XVII per John Milton. s considerat un dels grans clssics de la literatura anglesa.

s una epopeia sobre la caiguda de l'Home d'acord amb la tradici judeo-cristiana, relatant la temptaci de Satans a Adam i Eva i la posterior expulsi del Jard de l'Edn. El protagonista principal s Satans, presentat com un personatge orgulls i ambicis que desprs de desafiar Du i ser derrotat i exiliat a l'Infern decideix venjar-se del Totpoders a travs dels homes que acaba de crear.

El poema va ser publicat per primer cop el 1667, dividit en deu llibres que sobrepassaven els 10.000 versos en total. El 1674 l'autor en prepar una nova edici en la que reestructurava el poema en dotze llibres emulant lEneida de Virgili i introdua petites revisions al text.

Argument.

L'obra inclou dos arcs argumentals: la rebelli de Satans i l'expulsi d'Adam i Eva del Parads.

La histria de Llucifer relata com, desprs d'haver estat derrotats i expulsats a l'Infern, tots els ngels caiguts es reuneixen al Pandemnium. All els dimonis debaten sobre el cam a seguir, i Llucifer s'erigeix com a lder i es presenta com a voluntari per pervertir la Creaci que Du acaba de fer.

El segon arc descriu la vida d'Adam i Eva abans del pecat original, com Llucifer aconsegueix enganyar Eva amb adulacions i com Adam menja tamb de la fruita prohibida. L'arcngel Miquel s'encarrega d'expulsar Adam i Eva de l'Edn. Adam s'adona del seu error, i l'ngel li ofereix visions del futur perqu pugui veure els errors de l'Home i el Diluvi Universal. Adam es penedeix del mal que ha alliberat introduint el pecat al mn, per al final tamb troba l'esperana i la possibilitat de redempci a travs d'una visi de Jesucrist.

Temtica.

Estructura.

El poema es divideix en dotze llibres, com lEneida de Virgili. Cada llibre va precedit per un breu sumari titulat "l'Argument", en el que l'autor descriu en prosa els temes que tractar durant el llibre.

L'epopeia segueix la tradici dels grans poemes pics com la Ilada o l'Eneida de comenar in medias res (al mig de l'acci), amb Satans i la resta d'ngels caiguts que ja han estat expulsats del Parads i comencen a parlar entre ells.



Enllaos externs.

Text original de l'obra complet;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277704" title="Array associatiu (estructura de dades)" nonfiltered="3634" processed="3611" dbindex="108754">


En informtica, un array associatiu s una estructura de dades que cont elements que estan identificats o indexats per una clau literal (o string), que s nica dins de l'array. s a dir, una clau literal nica identifica cada element, i amb aquesta clau podem accedir al valor de l'element o modificar-lo. No existeix un ordre a priori dels elements dins de l'array.

Les operacions habituals sobre un array associatiu sn:

Un constructor per crear un array associatiu buit;

Una operaci per poder iterar sobre tots els elements o totes les claus de l'array associatiu, ja que a priori no existeix un ordre o una seqncia. Per exemple en gawk:

  for(clau in elements) 

Una operaci per obtenir el nombre d'elements de l'array associatiu.
En alguns llenguatges de programaci cal iterar sobre l'array per comptar els elements. 
Per exemple en gawk:

  quants=0
  for(clau in elements) 
  print quants " elements"

Una operaci per comprovar si un array associatiu est buit. ;

Una operaci per afegir un nou element amb una nova clau;

Una operaci per canviar el valor de l'element amb una determinada clau;

Una operaci per eliminar l'element que t una determinada clau;

Una operaci per saber si existeix un element amb una determinada clau. Per exemple en gawk:

  if(clau in elements)  else 

Una operaci per obtenir el valor de l'element amb una determinada clau;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277711" title="Casasimarro" nonfiltered="3635" processed="3612" dbindex="108755">


Casasimarro s un municipi de la provncia de Conca, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, concretament est situat a la zona sud de la provncia a 93 km de Conca. En el cens de 2007 comptava amb 3120 habitants i una superfcie de 49,62 km2. El codi postal s 16239. Limita amb els municipis de Sisante, El Picazo, Villanueva de la Jara, Quintanar del Rey i Villalgordo del Jcar, aquest ltim a la provncia d'Albacete.

Enllaos externs.
Web oficial de l'Ajuntament;
Web NO oficial de Casasimarro;
Web de l'escultor Agustn de la Herrn, autor del Monument a la Guitarra;
Web de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277712" title="Decaryochloa diadelpha" nonfiltered="3636" processed="3613" dbindex="108756">


La Decaryochloa diadelpha s una espcie de bamb pertanyent a la famlia pocia, l'nica del gnere Decaryochloa. s endmica de Madagascar.

Es fa en una alria entre els 500 i els 1000 metres, en entorns humits o sub-humits. s de carcter enfilads. Triga molt a florir i, quan ho fa, la planta queda tan afeblida que mor.

 Enllaos .
 La Decaryochloa diadelpha a la GrassBase ;
 Descripci i fotografia a la base eFloras ;
 Mapa de distribuci geogrfica en l'illa de Madagascar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277713" title="El Pedernoso" nonfiltered="3637" processed="3614" dbindex="108757">


El Pedernoso s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, est situat a la zona sud de la provncia a 107 km de Conca. En el cens de 2007 comptava amb 1307 habitants i un territori de 56,38 km2. El codi postal s 16638.

 Demografia .

Enllaos externs.
 Web oficial del municipi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277714" title="Edward Dmytryk" nonfiltered="3638" processed="3615" dbindex="108758">

Edward Dmytryk (4 de setembre de 1908 - 1 de juliol de 1999) fou un director de cinema nord-americ d'origen ucrans. Dmytryk va ser un dels grans perjudicats de la llista negra de la indstria del cinema que es va crear durant el maccarthisme.

Encara que nascut en Grand Forks, el Canad, Dmytryk va crixer a San Francisco quan els seus pares ucranesos es van traslladar als Estats Units. No s fins als 31 anys que es nacionalitza nord-americ. Estudia fsica i matemtiques al mateix temps que comena a treballar a la Paramount com a muntador i guionista. 

Les seves millors pellcules abans del perode maccarthista van ser Foc creuat, per la qual va rebre una nominaci als Oscars a la millor direcci, i Murder, My Sweet, l'adaptaci cinematogrfica de la novella de Raymond Chandler.

Simpatitzant de l'esquerra poltica americana, realitza el 1943 Els nens de Hitler, una pellcula de suspens en forma de violenta acusaci contra el feixisme que s d'altra banda prohibit a Frana. S'adhereix al partit comunista americ durant un any, de 1946 a 1947. Les seves conviccions li valen de figurar entre els "Deu de Hollywood" convocats pel senador Joseph MacCarthy, i de ser condemnat a un any de pres i 1.000 dlars de multa. S'exilia a la Gran Bretanya el 1949 per torna finalment als Estats Units, dos anys desprs, i purga la seva pena.

Per alliberar-se de les sospites que pesen sobre ell, i cedint a la pressi, ser portat a denunciar, com Elia Kazan, diversos comunistes i simpatitzants d'esquerra d'entre els quals un dels seus amics guionistes, Adrian Scott, amb el qual ha collaborat llargament per a la RKO. Aquest esdeveniment provoca un abans i un desprs en els mitjans i en l'opini pblica. Marca sens dubte un revolt major a l'obra turmentada d'Edward Dmytryk; els seus personatges ambivalents, entre crueltat i penediment, fan la seva marca de fbrica.

Desprs d'aquests fets, Dmytryk treballa al costat de Stanley Kramer com a productor per realitzar El mot del Caine. Malgrat el seu exili, va treballar per als grans estudis com Columbia, 20th Century Fox, MGM i Paramount Pictures, en pellcules com The Left Hand of God (1955), El ball dels malets (1958), remake del clssic de Josef von Sternberg i Marlene Dietrich The Blue Angel. En els seus films, van intervenir grans estrelles de l'poca com Humphrey Bogart, Clark Gable, Gene Tierney, Spencer Tracy, Elizabeth Taylor, Bette Davis, Montgomery Clift o Marlon Brando.
		 
En la dcada dels 70, la seva carrera entraria en un cert declivi pel que va optar per impartir classes a la Universitat de Texas, i a la Universitat de Califrnia del Sud alhora que va escriure nombrosos llibres de direcci fins a la seva mort el 1999 als 90 anys.

Filmografia destacada.
Els nens de Hitler (1943);
Captive Wild Woman (1943);
Behind the Rising Sun (1943);
Company de la meva vida (1943);
Histria d'un detectiu (1944);
La patrulla del coronel Jackson (1945);
Venjana (1945);
Fins a la fi del temps (1946);
Foc creuat (1947);
El franctirador (1952);
Vuit homes de ferro (1952);
Homes oblidats (1953);
El mot del Caine (1954);
Llana trencada (1954);
The End of the Affair (1954);
Soldier of Fortune (1955);
The Left Hand of God (1955);
The Mountain (1956);
L'arbre de la vida (1957);
El ball dels malets (1958);
Warlock (1959);
La gata negra (1962);
The Reluctant Saint (1962);
The Carpetbaggers (1964);
Where Love Has Gone (1964);
Mirage (1965);
Alvarez Kelly (1966);
Anzio (1968);
Shalako (1968);
Barbablava (1972);
The Human Factor (1975);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277716" title="Pila (estructura de dades)" nonfiltered="3639" processed="3616" dbindex="108759">
Una pila s una estructura de dades seqencial (que cont elements ordenats) amb aquestes restriccions d'accs:
 noms es pot afegir elements al cim de la pila;
 noms es pot treure elements del cim de la pila;

Les operacions habituals sobre una pila sn:

Les habituals dels contenidors (vegeu l'article contenidor):
Una operaci per comprovar quan una pila est buida.
Una operaci per obtenir el nombre d'elements que cont la pila;

Les especfiques d'una pila:
Un constructor que crea una pila buida;
Una operaci per afegir un nou element al cim de la pila;
Una operaci per obtenir (i eliminar) l'element del cim de la pila;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277717" title="Cua (estructura de dades)" nonfiltered="3640" processed="3617" dbindex="108760">
Una cua s una estructura de dades seqencial (que cont elements ordenats) amb aquestes restriccions d'accs:
 noms es pot afegir elements al final de la cua;
 noms es pot treure elements del cap de la cua;

Les operacions habituals sobre una cua sn:

Les habituals dels contenidors (vegeu l'article contenidor):
Una operaci per comprovar quan una cua est buida.
Una operaci per obtenir el nombre d'elements que cont la cua;

Les especfiques d'una cua:
Un constructor que crea una cua buida;
Una operaci per afegir un nou element al final de la cua;
Una operaci per obtenir (i eliminar) l'element del cap de la cua;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277718" title="El Provencio" nonfiltered="3641" processed="3618" dbindex="108761">


El Provencio s un municipi de la provncia de Conca, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat a la zona sud de la provncia, a 120 km de Conca. En el cens de 2007 comptava amb 2613 habitants i una superfcie de 101,15 km2. El codi postal s 16670.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277719" title="Conjunt (estructura de dades)" nonfiltered="3642" processed="3619" dbindex="108762">
Un conjunt s una estructura de dades que cont elements amb valors nics (no poden existir dos elements amb el mateix valor dins del mateix conjunt). No existeix un ordre a priori dels elements.

Les operacions habituals sobre un conjunt sn:

Les habituals dels contenidors (vegeu l'article contenidor):
Una operaci per comprovar quan un conjunt est buit.
Una operaci per obtenir el nombre d'elements del conjunt;
Un iterador sobre tots els elements del conjunt;

Les especfiques d'un conjunt:
Un constructor que crea un conjunt buit;
Una operaci per afegir un nou element amb un nou valor ;
Una operaci per eliminar l'element que t un determinat valor;
Una operaci per saber si existeix un element amb un determinat valor;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277720" title="Fuente de Pedro Naharro" nonfiltered="3643" processed="3620" dbindex="108763">


Fuente de Pedro Naharro s un municipi de la provncia de Conca, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat a la zona oest de la provncia, a uns 120 km de Conca. En el cens de 2007 comptava amb 1269 habitants i una superfcie de 63,7 km2. El codi postal s 16411.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277722" title="Tercera Lnia Ala" nonfiltered="3644" processed="3621" dbindex="108764">


 

Al rugbi a 15, el tercer ratlla ala (6 i 7) (en angls : 6. Blindside flanker & 7. Openside flanker) s un dels quinze llocs habituals.

Generalment el nmero 6 efectua ms aviat costat tancat i s ms poders que el seu homleg costat obert que t ms un perfil de corredor per sostenir immediatament els tres quarts en les fases ofensives com defensives. No obstant aix aix no s una regla absoluta i molts jugadors sn a la vegada poderosos i mbils.

En fase defensiva, l'objectiu d'aquests jugadors s d'enganxar-se ms a la pilota per intervenir el ms aviat possible sobre el portador de la pilota. Excellents plaqueurs, les seves intervencions sn temudes. Aix certs jugadors poden ser portats a intentar plaquejar o oposar-se immediatament al mig d'obertura per matar l'atac des del seu llanament. Les seves qualitats de placatge aliades amb les seves mobilitats i les seves potncies sn extremadament tils sobre les fases de joc obertes. D'altra banda jugadors s'han fet especialistes per recuperar rpidament la pilota poc desprs del placatge com Josh Kronfeld o Serge Betsen. Ofensivament, poden aportar rpidament el seu suport als tres quarts i provocar eventualment dels un-contra-un de cara a jugadors ms febles fsicament per tal de passar la ratlla d'avantatge. De manera general, sn jugadors polivalents portats a intervenir sobre quasi totes les fases de joc i per tant particularment suportant.

Alguns grans jugadors als correus de tercera lnia ala : Francois Pienaar (AFS), John Jeffrey (CO), Jerry Collins (NZ), Jason White (CO), Kelly Brown (ECO), Jean Prat (FRA), Lewis Moody (ANG), Neil Back (ANG), Michael Jones (NZ), Fergus Slattery (IRL), Finlay Calder (CO), Josh Kronfeld (NZ), Richie McCaw (NZ), Jean-Pierre Rives (FRA), Serg Betsen (FRA), Yannick Nyanga (FRA), Thierry Dusautoir (FRA), Graham Mourie (NZ), George Smith (AUS).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277730" title="Alexandre VII" nonfiltered="3645" processed="3622" dbindex="108765">

Alexandre VII, Siena, 13 de febrer de 1599  Roma, 22 de maig de 1667. Papa de l'Esglsia catlica entre 1655 i 1667. Nascut com Fabio Chigi dins d'una illustre famlia de banquers era nebot-nt del papa Pau V, i a causa de els atacs d'apoplexia que sofria va tenir una educaci privada per a posteriorment, desprs de superar la seva malaltia, doctorar-se en filosofia, dret i teologia a la Universitat de Siena.

Sota el pontificat d'Urb VIII va iniciar la seva carrera eclesistica quan el 1627 va ser nomenat vicedelegat papal a Ferrara i, desprs de ser recomanat per dos cardenals, se li va nomenar inquisidor de Malta i nunci a Colnia (1639-1651). Encara que hauria d'haver participat a les negociacions que van conduir l'any 1648 al Tractat de Westflia, va rebutjar deliberar amb heretges i va protestar, una vegada concloses les negociacions, contra el tractat, que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i que va inaugurar un equilibri de poder a Europa que hauria de durar fins a les guerres de la Revoluci Francesa. 

El papa Innocenci X li va cridar a Roma nomenant-li cardenal l'any 1652 i secretari d'estat.

Va prohibir la traducci del Missal rom al francs l'any 1661 i el 1665 canonitza a Sant Francesc de Sales. 

Durant el seu papat es va produir la conversi de la reina Cristina de Sucia, qui, desprs de la seva abdicaci, es va traslladar a Roma on va ser confirmada amb el seu baptisme el dia de Nadal de 1655 pel papa en qui va trobar un amic i benefactor geners. 

Va morir en 1667 i fou immortalitzat per una espectacular tomba realitzada per Bernini. 

Li va succeir el papa Climent IX. A la Profecia de Sant Malaquies es refereix a aquest papa com Montium custos (Vigilant de les muntanyes), cita que pel que sembla fa referncia que al seu escut d'armes figurava una estrella sobre unes muntanyes.

 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277736" title="Llista de municipis de la Manche" nonfiltered="3646" processed="3623" dbindex="108766">
Llista dels 601 municipis del departament francs de la Manche (50).

(CUC) Communaut urbaine de Cherbourg, creada el 1970.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277749" title="Teoria Queer" nonfiltered="3647" processed="3624" dbindex="108767">
La Teoria Queer (de l'angls queer: "estrany", utilizat durant molt de temps com a eufemisme per a referir-se als homosexuals) s una teoria sobre el gnere que afirma que la orientaci sexual i la identitat sexual o de gnero de les personas sn el resultat d'una construcci social i que, per tant, no existeixen rols sexuals essencials o biolgicament inscrits en la naturalesa humana, sin formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals.

 Normalitat i anomalia .
Segons aix, la Teoria Queer (TQ) rebutja la classificaci dels individus en categories universals com "homosexual", "heterosexual", "home" o "dona", ja que contenen una quantitat enorme de variacions culturals, cap de les quals seria ms fonamental o natural que les altres. Contra el concepte clssic de gnere, que distingia all "normal" (en angls straight) d'all "anmal" (queer), la Teoria Queer  afirma que totes les identitats socials sn igualment anmales.

 Contra les classificacions tradicionals .
La Teoria Queer  critica les classificacions socials de la psicologia, la filosofia i la sociologia tradicionals, basades habitualment en l's d'un nic patr de segmentaci  sigui la classe social, el sexe, la raa o qualsevol altra  i sost que las identitats socials s'elaboren de manera ms complexa com a resultat de la intersecci de mltiples grups, corrents i criteris. (papalia,2001)

 Histria .
 Antecedents .

 Magnus Hirschfeld .
Un precursor dels conceptes de la TQ va ser el metge alemany Magnus Hirschfeld, els treballs del qual a comenaments del segle XX van estar dedicats a aclarir la dicotomia entre homo i heterosexualitat des d'una perspectiva biolgica; a partir de 1908 va publicar un Zeitschrift fr Sexualwissenschaft en el qual per primera vegada va donar forma a la idea de travestisme, i va estudiar les diferents articulacions dels rols sexuals en la societat de l'poca.

Els orgens del moviment queer sn, per altra banda, diversos. El moviment de gais i lesbianes, que podrien considerar-se els ms propers als queers, no ha proporcionat ni els antecedents terics ni el model d'un comproms poltic. s potser ms correcte afirmar que el moviment queer ve de la teoria queer i que s hereva del feminisme.

 Margaret Mead .
Des de l'antropologia, estudis com el clebre assaig de Margaret Mead Sex and Temperament in Three Primitive Societies (Sexe y temperament en tres societats primitives), en el qual la divisi sexual de la feina i les estructures de parentiu s'analitzen per a explicar els diversos rols de gnere de les tnies arapesh, mundugumor i tchambouli, ajuden a proporcionar material empric que qestiona la rgida diferenciaci entre carcters "femenins" i "masculins", documentant cultures en qu homes i dones compartien per igual prctiques considerades exclusivament virils a Occident (com la guerra) i encara d'altres en qu la distribuci de las feines domstiques i dels hbits suntuaris eren exactament inverses a les occidentals. Les seves descripcions dels mascles tchambouli, exclosos de les feines prctiques i administratives, i als qui es reservaven els hbits del maquillatge i la decoraci personal, van ser rebuts amb escndol per la societat de l'poca, igual que la desmitificaci de la puresa femenina a travs d'estudis de les prctiques sexuals infantils i adolescents de les arapesh.

 Post-estructuralisme .
En canvi, el principal impuls per a la TQ vindria dels estudis filosfics i literaris, a travs del grup d'autors associats a l'anomenat moviment postestructuralista. La noci del descentrament del subjecte-s a dir, la idea que les facultats intellectuals i espirituals de l'sser hum no sn part de la seva herncia biolgica, encara que es formin en condicions biolgiques, sin el resultat d'una multiplicitat de processos de socializaci, a travs dels quals es constitueixen de manera sumament diferenciada les nocions del jo, del mn i les capacitats intellectuals per a operar abstractament amb aquest- va proporcionar l'impuls per a estudiar no noms els rols socials d'home o dona, sin tamb el reconeixement que els individus tenen de la seva condici masculina o femenina mateixa com a productes histrico-socials.

La influncia ms gran en aquest sentit va ser la monumental Histria de la Sexualitat, que Michel Foucault va deixar inconpleta en el moment de morir, en la qual es tractaven crticament hiptesis molt exteses al voltant dels impulsos sexuals, com la distinci entre la suposada llibertat concedida al desig en l'estat de naturalesa i la repressi sexual exercida en les civilitzacions avanades.

Per la seva part, els estudis literaris -en especial els de Roland Barthes, Jacques Derrida, Julia Kristeva i els seus seguidors- van explorar extensament les formes en qu una determinada distribuci de tasques, atributs i rols entre els sexes es difon a travs de texts que simulen proporcionar noms una descripci de facto; la distinci que dna nom a la teoria, per ejemplo, oposa tcitament una forma "normal" de sexualitat -la parella heterosexual estable- a d'altres considerades anormals, suggerint que aquestes darreres sn inadequades o perjudicials.

 Evoluci fins al fenomen queer: feminisme, lesbianisme .
Una altra diferncia entre els moviments queer i el moviment LGBT (Lesbianas, homosexualitatGais, Bisexuals i Transsexuals) s que el primer no ha tingut precedent en el segle XIX. Era, doncs, necessari per als militants gais i lesbianes escollir un model per al seu nou moviment. Per una part, l'xit dels moviments dels negres americans els ha resultat atractiu. Per una altra, malgrat que els queers sn en general ms propers als gais i lesbianes que a les feministes, moltes de les seves arrels ideolgiques es troben tamb en el feminisme americ dels anys 80. Abans d'aquesta data, el feminisme, com d'altres moviments similars, esperava que el progrs social es produiria per un canvi de legislaci.

Els arguments per a l'aprobaci de legislacions progressistes s'han fonamentat sempre en la comparaci entre el grup minoritari en qesti i el ciutad universal, s a dir, l'home ric i blanc. Per motius diversos, alguns moviments han comenat, des dels anys 70, a oposar-se a aquesta imatge de ciutad universal, i a valoritzar la seva prpia capacitat d'actuaci o realitzaci. Aquesta tendncia (marcadament postmodernista ha accelerat la ruptura entre l'home i la dona, i ha essencialitzat el que s'ha acabat constituint en feminisme. Apareix, sobretot, en el The Feminine Mystique, de Betty Friedan, creadora de NOW (National Organization for Women, Organitzaci Nacional per a Dones), que ha estat, malgrat tot, acusada d'ignorar totes les dones que no eren blanques o de classe alta.

Aquesta onada de feminisme se situaba, doncs, en la noci de diferncia, tant la diferncia entre homes i dones, la conceptualitzaci del subjecte i de l'objecte de diversos fenmens socials (el discurs, l'art, el matrimoni, etc.). De tota manera, aquest moviment radical de la segona onada del feminisme ha estat alterat per dos fenmens ideolgics, ambds relacionats amb qestions de sexualitat i gnere. El primer va ser la guerra de sexes (Sex Wars), que va dividir les teriques i militants sobre el paper de la pornografia en la opressi cap a les dones.

L'altra fisura fa referncia a la presncia de lesbianes en els grups feministes i es coneix com Lavender Menace, nom d'un grup informal de feministes lesbianes format per a protestar per l'exclusi de lesbianes i reivindicacions lesbianes del moviment en el Segon Congrs per a la Unitat de les Dones, celebrat el maig de 1970 a Nova York

De la matex amanera que els enemics del feminisme utilitzaven (i utilitzen) amb freqncia l'argumentaci-acusaci (evidentment homofbica de lesbianisme (prctica coneguda en angls com lesbian baiting), una gran part de les militants mostraven la seva prpia homofbia i es negaven a acceptar que algunes d'elles eren lesbianes.

Les lesbianes de la lavender menace manifestaven que elles erne ms feministes grcies al seu allunyament dels homes, mentre que les feministes heterosexuals adduen que els rols mascul/femen (butch/fem) de les parelles lesbianes noms eren cpies del matrimoni heterosexual. Aix doncs, la homofbia atribuda a la segona onada, la seva atenci a les prctiques sexuals, i sobretot la divisi que va produir tot all, va conduir al naixement de la TQ a comenaments dels anys 90.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277750" title="Unificaci italiana" nonfiltered="3648" processed="3625" dbindex="108768">



La unificaci italiana s el procs histric que al llarg del segle XIX va portar a la unificaci dels diferents Estats en qu estava dividida la pennsula Itlica, la major part vinculats a dinasties considerades no italianes, com els Habsburg o els Borb. Aquest moviment s'ha d'entendre en el context cultural del romanticisme i l'aplicaci de la ideologia nacionalista, que busca la identificaci de naci i Estat, en aquest cas en un sentit centrpet (vegeu irredemptisme). Tamb es coneix com a Risorgimento, i fins i tot com a reunificaci italiana (considerant que hi va haver una unitat anterior: la provncia d'Itlia, creada per August a l'antiga Roma).

Tamb s'han addut com a causes del Risorgimento el paper conspiratiu de la maoneria o els interessos de diferents potncies europees, i concretament d'Anglaterra, interessada a crear una forta antagonista a la seva principal rival, Frana.

Alguns historiadors tamb interpreten el procs com la conquesta de l'aristocrtica Itlia meridional (Npols, Siclia), que era l'Estat ms industrialitzat de la pennsula i el tercer d'Europa, per part de la Itlia del nord (vall del Po), influenciada per potncies europees com Frana i ustria (segons aquests historiadors, el procs tamb es pot interpretar en el sentit que el nord va parasitar el sud, impedint-ne el desenvolupament i propiciant l'emigraci i la perpetuaci de la seva situaci social.).

Historiadors com Benedetto Croce veuen el procs com la culminaci del Renaixement itali, interromput per les invasions franceses i espanyoles de la Itlia del segle XVI. Aquest renaixement nacional va arribar a totes les regions habitades per italians (inclosa Siclia), i ms endavant, ja al segle XX, a stria i Dalmcia, reivindicades per l'irredemptisme itali.
 
En qualsevol cas, finalment el procs el va conduir la casa de Savoia, que regnava al Piemont, i principalment el primer ministre, el comte de Cavour, en detriment de les intervencions republicanes de personatges notables com Mazzini o Garibaldi, al llarg de complicades vicissituds lligades a l'equilibri europeu (intervencions de Frana i ustria), que van culminar amb la incorporaci de l'ltim reducte dels Estats Pontificis, el 1870. El nou Regne d'Itlia va continuar reivindicant alguns territoris fronterers, especialment amb l'imperi Austrohongars (Trieste i el Trentino, en unes reclamacions que es van resoldre parcialment el 1919 desprs de la Primera Guerra Mundial (Tractat de Saint-Germain-en-Laye i expedici de Gabriele D'Annunzio).

 Antecedents .

Al principi del segle XIX el poltic austrac Metternich afirmava que Itlia era noms una expressi geogrfica, perqu cada poble tenia uns costums, llengua, bandera i himne diferents. La pennsula Itlica la formaven un mosaic d'Estats, alguns dels quals ocupats per potncies estrangeres.

Napole va conquerir la pennsula i va modificar el mapa completament. Va annexionar el Piemont, Parma, la Toscana, la Repblica Ligur i els Estats Pontificis a l'imperi francs, va unificar tot el nord-est de la pennsula per crear el Regne d'Itlia, del qual es va declarar rei, i tamb va conquerir el Regne de Npols. Durant aquest perode Itlia va viure un seguit de reformes liberals, com ara l'abolici dels privilegis feudals i eclesistics.


Amb la derrota de Napole, el Congrs de Viena (1815) va reestructurar de nou l'espai geogrfic d'Itlia atenent especialment els interessos de les dinasties i de les grans potncies europees, mai d'acord amb els interessos del poble.

L'imperi austrac es va annexionar la Llombardia i el Vneto i va collocar prnceps austracs als trons de Parma, Mdena i la Toscana. Sardenya i el Piemont es van unificar en el Regne del Piemont-Sardenya, que a ms va rebre Savoia i Nia. Es van restaurar els Estats Pontificis i la monarquia dels Borb va tornar a regir el regne de Npols, que va passar a anomenar-se Regne de les Dues Siclies.

A ms, es va restaurar l'absolutisme a tots els Estats. Els governants imposats pel Congrs de Viena no tenien el suport popular, i per aix van haver de rebre el suport de l'Imperi Austrac.

Mentrestant, els ideals nacionalistes es continuaven propagant, incentivats pel retorn a l'absolutisme i el progrs econmic. L'increment de la producci txtil del Piemont necessitava un mercat interior ms ampli per collocar les seves manufactures. L'expansi del ferrocarril afavoria les comunicacions i la unitat dels diversos Estats. Altres elements aglutinadors eren la religi catlica, la cultura italiana i el romanticisme, que va identificar Itlia amb el Risorgimento literari, amb la qual cosa va adquirir un gran poder poltic. Escrits aparentment literaris o histrics estaven plens d'allusions a l'esclavitud o la tirania, i on no estava permesa la crtica es recorria a la stira.

 El Resorgimento letterario i el Romanticisme .

Sovint s'identifica la dominaci espanyola d'Itlia amb un perode de decadncia en la seva literatura a causa, entre altres motius, de l'actuaci de la Inquisici (el tribunal religis tradicional, no la Inquisici espanyola, que operava amb uns altres criteris). Alguns autors, com Campanella o Giordano Bruno, van ser perseguits per motius religiosos, com ja havia passat a l'edat mitjana (i en la Florncia de Savonarola). La identificaci de l'ocupant amb l'opressi formava part de l'mpliament difosa propaganda antiespanyola, coneguda com la Llegenda Negra, que va donar productes com Els promesos d'Alessandro Manzoni (ambientada a la Mil del segle XVII) o el Don Carlo de Verdi (que era ell mateix un smbol vivent del Risorgimento, perqu, a ms del seu comproms personal i artstic amb la causa italiana, el seu nom es feia servir com a acrnim en el crit Viva Verdi, Viva Vittorio Emmanuele, Re d'Italia).

Durant la primera meitat del segle XVIII, la literatura italiana es va revitalitzar amb el moviment conegut com Risorgimento letterario, entre altres coses grcies al carcter illustrat dels seus nous governants austracs.

Giambattista Vico representa el desvetllament de la conscincia histrica a Itlia. En la seva Cincia nova, Vico va investigar les lleis que regeixen el progrs de la raa humana, d'acord amb les quals es desenvoluparien els fets histrics. Altres escriptors importants del Risorgimento literari van ser Giuseppe Parini, Gasparo Gozzi i Giuseppe Baretti.

Les idees que van impulsar la Revoluci Francesa del 1789 van donar un sentit especial a la literatura italiana durant la segona meitat del segle XVIII. Els italians que aspiraven a una redempci poltica la consideraven inseparable d'una recuperaci intellectual, i al mateix temps creien que noms es podia portar a terme tornant a l'antic classicisme. Aquest fenomen era una repetici del que ja havia passat a la primera meitat del segle XV.

Per tant, el patriotisme i el classicisme van ser els dos principis que van inspirar la literatura que comena amb Vittorio Alfieri. Aquest autor va donar a la literatura una motivaci nacional, armada noms amb el patriotisme i el classicisme. Altres importants escriptors patritics d'aquest perode van ser Ugo Foscolo, Pietro Colletta, Carlo Botta, Vincenzo Monti o Pietro Giordani.

Durant aquest perode va nixer la polmica per la puresa del llenguatge. La llengua italiana estava plena de gallicismes, i es va considerar que calia purificar-la pel b de la dignitat nacional; aix, creien en aquella poca, passava pel retorn als models que representaven els grans escriptors del segle XIV. Un dels promotors d'aquesta nova escola va ser Antonio Cesari, entestat a establir la supremacia del tosc sobre la resta de dialectes. Per contra aquesta idea de Cesari va sorgir l'escola llombarda, que no volien saber res del tosc i que defensaven la idea d'una lingua illustre.

El Romanticisme va ser un moviment cultural i poltic originat a Alemanya al final del segle XVIII com a reacci al racionalisme de la Illustraci i el Neoclassicisme. Exaltava els sentiments, el nacionalisme, el liberalisme i l'originalitat creativa. s el moviment literari que precedeix i assisteix les revolucions poltiques del 1848, i a Itlia els seus mxims exponents van ser Giuseppe Giusti, Francesco Domenico Guerrazzi, Vincenzo Gioberti, Cesare Balbo, Alessandro Manzoni i Giacomo Leopardi.

Desprs del 1850 la literatura poltica va perdre importncia; un dels seus ltims representants va ser el poeta Francesco Dall'Ongaro, amb els seus stornelli politici. Possiblement, l'obra literria que ms va contribuir a la consolidaci de la unitat italiana va ser Cuore (Cor), d'Edmondo De Amicis (1886), recull d'episodis protagonitzats per nens de les diferents regions italianes que exalten les virtuts, l'heroisme i el sentiment patritic d'una manera molt efica i un punt sentimental. Aquest llibre va ser mpliament utilitzat com a material escolar i ha estat versionat al cinema, la televisi i en dibuixos animats (i no noms a Itlia: el conte Dels Apenins als Andes, incls al recull, s la base de la famosa srie japonesa Marco).

 Les societats secretes .



Els ideals revolucionaris tamb es van propagar a travs de societats secretes, com ara els carbonaris, els adelfs i els neogelfs.

Durant el domini napolenic, a Itlia s'hi va formar un grup secret de resistncia, els carbonaris, una societat ms o menys manica que tenia com a objectiu, com la maoneria en general, combatre la intolerncia religiosa i l'absolutisme i defensar els ideals liberals. Tamb van lluitar contra les tropes franceses, i particularment contra el rei de Npols, Joachim Murat, cunyat de Napole, ja que s'estava fent un autntic espoli d'Itlia. Amb l'expulsi dels francesos, els carbonaris volien unificar Itlia i implantar-hi els ideals liberals.

Els carbonaris procedien principalment de la petita i mitjana burgesia, i estaven organitzats d'una manera molt rgida i jerrquica per la necessitat de mantenir la ms estricta discreci, ja que el carbonarisme era reprimit amb molta duresa.

El 1830, Giuseppe Mazzini (1805-1872) es va fer carbonari, i el 1831 va ser empresonat per incitar el poble a la revolta juntament amb Federico Campanella, Giuseppe Elia Benza, Carlo Bini i Giambattista Cuneo; arran d'aix va comenar a criticar les societats secretes, els seus ritus i la seva ineficcia militar. De la crtica va passar a l'acci, i va crear la Jove Itlia, una organitzaci paramilitar que volia alliberar el pas del jou austrac, unificar-lo, educar el poble i crear una repblica democrtica. El seu lema era: Drets dels homes, progrs, igualtat jurdica i fraternitat. La societat va organitzar cllules revolucionries arreu de la pennsula Itlica.

A aquest moviment democrtic s'hi oposaven altres corrents que tamb volien la unificaci d'Itlia. Uns eren els reformistes monrquics, contraris a la violncia de Mazzini i que demanaven la reunificaci al voltant del Regne del Piemont-Sardenya, en un rgim monrquic constitucional. Altres eren els neogelfs, conservadors liderats per Vincenzo Gioberti, que tenien com a ideal convertir Itlia en una federaci d'Estats presidits pel papat.

 Les revolucions del 1820 i 1830 .

 Revolucions del 1820 .

Pels volts del 1820 hi ha diverses revolucions de caire nacionalista o liberal arreu d'Europa: a Portugal, una revolta comenada a Porto obliga Joan VI a jurar la Constituci; a l'Estat espanyol, el mot de Riego fora el comenament del Trienni Liberal; a Grcia, la revolta del 1821 els permetr assolir la independncia el 1829, i a Rssia la revolta desembrista va intentar modernitzar l'imperi Rus.

 La revoluci a Npols .

El 1814 els carbonaris van comenar a organitzar activitats revolucionries a Npols. El 1820 els insurgents ja eren prou poderosos per envair la ciutat amb el seu propi exrcit, i un regiment de l'exrcit napolit liderat pel general Guglielmo Pepe, carbonari, es va revoltar i va conquerir la Npols peninsular. Davant la revolta, el rei Ferran I de les Dues Siclies es va veure obligat a jurar que acataria la nova Constituci que els carbonaris estaven redactant. Mentrestant, i de manera provisional, es va fer servir la Constituci de Cadis.

Per la revoluci no tenia el suport popular, i va caure derrotada per les tropes austraques de la Santa Aliana. El rei va suprimir la Constituci i va comenar a perseguir sistemticament els revolucionaris, molts dels quals, incls l'erudit Michele Amari, van ser forats a exiliar-se durant dcades, i alguns van ser afusellats.

 La revoluci al Piemont-Sardenya .

El lder del moviment revolucionari al Piemont-Sardenya era Santorre di Santa Rosa, que volia expulsar els austracs i unificar Itlia sota la casa de Savoia. La revolta del Piemont va comenar a Alessandria, on les tropes rebels van adoptar  la bandera tricolor (verd, blanc i vermell) de la Repblica Cisalpina. El regent del rei, actuant en la seva absncia, va aprovar una constituci per apaivagar els revolucionaris, per quan el monarca va tornar va refusar la carta magna i va demanar ajut a la Santa Aliana. De resultes d'aquesta demanda, ustria va rebre perms per intervenir a Itlia i derrotar les tropes de Santarosa.

 Revolucions del 1830 .

Vora el 1830 va rebrotar el sentiment revolucionari a favor de la unificaci italiana, i un seguit de revoltes van posar la base per a la creaci d'una naci a la repblica Itlica. 

El duc de Mdena, Francesc IV, tenia l'ambici d'augmentar el seu territori i convertir-se en rei de l'Alta Itlia, i el 1826 va declarar que no s'oposaria a aquells que fessin caure els opositors a la unificaci. Animats per aquestes paraules, els revolucionaris de la regi es van comenar a organitzar, per quan va esclatar la revolta Francesc IV la va reprimir durament.

Al mateix temps van esclatar altres insurreccions a les legacions de Bolonya, Forli, Ravenna, Imola, Ferrara, Pesaro i Urbino. Els revolucionaris van adoptar la bandera tricolor i van establir un govern provisional que va proclamar la creaci d'una naci italiana unificada.

Les revoltes a Mdena i en certes demarcacions dels Estats Pontificis van inspirar una activitat similar al ducat de Parma, que tamb va adoptar la bandera tricolor. Desprs d'aquests fets, la duquessa Maria Llusa de Parma va abandonar la ciutat.

Les provncies insurrectes tenien previst unir-se per crear les provncies italianes unides, per el papa Gregori XVI va demanar l'ajuda d'ustria contra els rebels. Metternich va advertir el rei francs, Llus Felip d'Orleans, que havia proms donar suport a les revoltes, que ustria no tenia cap intenci d'abandonar Itlia i que no tolerarien cap intervenci francesa, i arran d'aix Llus Felip va negar qualsevol ajuda militar als rebels i fins i tot va arrestar patriotes italians que vivien a Frana.

La primavera del 1831, l'exrcit austrac va travessar tota la pennsula Itlica, desarticulant els moviments revolucionaris de cada territori i arrestant els seus lders, incls Ciro Menotti.

 Mazzini .



L'any 1831 Giuseppe Mazzini, exiliat a Marsella, va crear una nova societat poltica anomenada la Jove Itlia. Amb el lema Du i el poble, el seu objectiu bsic era aconseguir la uni dels diversos Estats i regnes de la pennsula en una Repblica, que consideraven l'nic mitj per assolir la llibertat italiana.

La Jove Itlia va fracassar, per Mazzini encara creia que la unificaci italiana noms es podria aconseguir mitjanant un aixecament popular, i per aix va continuar plasmant aquest propsit en les seves obres i va mirar d'aconseguir-ho per tots els mitjans, enfrontant-se a l'exili i a tota mena d'adversitats amb una gran constncia. Tot i aix, la importncia de Mazzini va ser ms ideolgica que prctica: desprs del fracs de les revolucions del 1848, durant les quals Mazzini es va convertir en el lder de l'efmera Repblica Romana, els nacionalistes italians van comenar a preferir el rei del Piemont i el seu primer ministre, el comte de Cavour, com a directors del moviment unificador.

 La primera guerra de la independencia (1848) .

 Primer conflicto .



En el 1848, despus de los movimientos revolucionarios en Palermo, Messina, Miln y en otras muchas partes de Europa, se inicia la Primera Guerra de la Independencia declarada a Austria el 23 de marzo de 1848 por Carlos Alberto de Saboya el jefe de la alianza del Reino de Cerdea con los Estados Pontificios y el Reino de las Dos Sicilias.

Giuseppe Garibaldi, Giuseppe Mazzini y Giuseppe Elia Benza regresaron a Italia para participar de la revuelta, pero  la Casa de Saboya no acept completamente que participaran en ella y la rebelin fue generalmente dirigida por los gobiernos.

Despus de las victorias iniciales en Goito y en Peschiera del Garda, el Papa, preocupado por la expansin del Reino de Cerdea en caso de victoria retir sus tropas. Tambin el Reino de las Dos Sicilias decidi retirarse, pero el general Guglielmo Pepe se neg a regresar a Npoles y march a Venecia para participar en la defensa de la contraofensiva austraca.

En efecto, Fernando II cambi la actitud preocupado por los acontecimientos revolucionarios que estaban desarrollndose en Sicilia y envi una delegacin a Turn para alinearse con la Casa de Saboya y pedir ayuda para sofocar la revolucin. Carlos Alberto, aunque era aliado de los napolitanos, mantuvo una posicin cautelosa, lo que disgust profundamente al Borbn.

Los Italianos perdieron en Custoza (cerca de Verona) y tuvieron que firmar, el 9 de agosto de 1848 el armisticio de Salasco con Austria y aceptar lo pactado anteriormente en el Congreso de Viena. As termina la primera fase del 1848 italiano. El ao siguiente la iniciativa sera democrtica.

 Segundo conflicto .

En 1849, Leopoldo II de Toscana abandon Florencia, dejando un gobierno provisional. En Roma se proclam la Repblica romana, con la idea de un triunvirato de Giuseppe Mazzini. Carlos Alberto rompi la tregua con Austria, pero cuando perdi en Novara abdic a favor de Vctor Manuel II.

Roma, defendida por Giuseppe Garibaldi, fue atacada por las tropas francesas de Napolen III, que la sitiaron. Con la cada de la Repblica romana muchos revolucionarios fueron de nuevo condenados al exilio; Garibaldi en el 1850 fue a Nueva York, cerca de Antonio Meucci.

Tambin la ciudad de Venecia, tras una largusima resistencia del asedio austraco comandada por Leonardo Andervolti, tuvo que rendirse por el hambre y una epidemia de clera.

 La segunda guerra de la independencia (1859-61) .



 Los antecedentes .

Aunque Carlos Alberto haba sido derrotado en su intento de liberar a los italianos del poder austraco, los piamonteses no se haban dado por vencidos completamente. Camillo Benso, conde de Cavour, lleg a primer ministro en 1852, y tambin l tena ambiciones expansionistas. Pero se dio cuenta de que para conseguir la independencia necesitaban ayuda, pues haba que combatir contra el Imperio Austraco, por lo que quera asegurarse la ayuda de Francia y Gran Bretaa.

Cavour crea que se ganara el favor occidental si participaba en la guerra de Crimea, por lo que entr en la guerra en 1855. Cavour
saba que no podra pedir nada a cambio de su entrada en la guerra, porque sus aspiraciones iban justamente en contra de las de Austria, que tambin apoyaba a Francia y Gran Bretaa en el conflicto. Pero decidi prestar una ayuda sin condiciones, para ganarse la confianza de las potencias occidentales, considerando que los resultados favorables se obtendran ms adelante. 

El 14 de enero de 1858, el nacionalista italiano Felice Orsini intent asesinar a Napolen III, emperador de Francia. En una splica escrita desde la prisin, Orsini apel a Napolen que cumpliera su sueo ayudando a las fuerzas nacionalistas italianas.  Napolen, que de joven haba pertenecido a la carbonaria, se vea como una persona con una mente avanzada, as que, en consonancia con las ideas del momento, se convenci de que su destino era hacer algo por Italia. En el verano de 1858, Cavour se reuni con Napolen III en Plombires. Acordaron una guerra comn contra Austria. Piamonte se anexionara Lombarda, Vneto, Mdena y Parma, y como compensacin Francia recibira Saboya y Niza. El centro y sur de Italia se quedaran como estaban, aunque s se habl de colocar al primo de Napolen en Toscana y expulsar a los Habsburgo. Para permitir que lo franceses intervinieran en la guerra sin parecer los agresores, Cavour tena pensado incitar al ataque a los austracos participando en los movimientos revolucionarios que se estaban produciendo en Lombarda.

 La invasin austriaca del Piamonte .

El 29 de abril de 1859, el ejrcito austraco, al mando del general Ferencz Gyulai, atraves el ro Ticino e invadi el territorio piamonts, el 30 ocuparon Novara, Mortara y, ms al norte, Gozzano, el 2 de mayo Vercelli y el 7 Biella. La accin no era obstaculizada por el ejrcito piamonts, haban acampado en el sur entre Alessandria, Valenza y Casale. Los austracos llegaron a 50 km de Turn.

A este punto, sin embargo, Gyulai inverti la orden de marcha y se retir a Lombarda; una orden expresa de Viena, sugiri  que el mejor escenario de operacin era cerca del ro Mincio, donde los austracos haban dominado durante 11 aos la regin, contrarrestando la avanzada piamontesa salvaran sus dominios en Italia; por el contrario, invadir Turn, podra significar una derrota. 

Los austracos pretendan luchar contra los Piamonteses y contra los Franceses por separado, entonces comenzaron el reclutamiento de dos ejrcitos. El comando austraco,  por otra parte, realiz una gran inversin estratgica, que difcilmente pudo ser explicada sin asumir una cierta confusin. Ciertamente Gyulai no fue responsable, que a las pocas semanas, no pudo ser frenada una cierta debilidad en la accin.

 La liberacin de Lombarda .


El 14 de mayo de 1859, Napolen III, que haba partido el 10 de mayo de Pars y desembarcado el 12 en Gnova tom el campo de Alessandria y asumi el comando del ejrcito franco-piemonts. Con el grueso del ejrcito localizando entre el ro Ticino y el Po, el 20 de mayo de 1859 Gyulai comand un gran reconocimiento de campo al sur de Pava que fue frenado en la batalla de Montebello (20-21 de mayo) en la que participaron el general Federico Forey por parte de los franceses, futuro mariscal de Francia y la caballera sarda al mando del coronel Morelli di Popolo.

El 30 y el 31 de mayo los Piamonteses de Cialdini y de Durando consiguieron una brillante victoria en la batalla de Palestro. 

Paralelamente los Franceses cruzaron el Ticino el 2 de junio y aseguraron el pasaje batiendo a los austracos en la batalla de Turbigo. Gyulai haba concentrado las propias fuerzas cerca de Magenta la cual fue asaltada el 4 de junio por los franco-piamonteses. El ejrcito de Napolen III cruz el ro Ticino y desbord el flanco derecho austraco, con lo que oblig al ejrcito de Gyulai a retirarse. La batalla de Magenta no fue especialmente grande, ya que no participaron ni la caballera ni la artillera, pero fue una victoria decisiva para decantar la guerra hacia el bando sardo-francs. Los franco-italianos sufrieron 4.600 bajas y los austracos 10.200.

El 5 de junio, el ejrcito derrotado abandon Miln, donde entr el 7 de junio el Patrice de Mac-Mahon, artfice de la victoria en Magenta, para preparar el da siguiente la entrada triunfal de Napolen III y Vctor Manuel II aclamados por el pueblo.

 Los cazadores de los Alpes .

El 22 de mayo los cazadores de los Alpes, liderados por Giuseppe Garibaldi, pasaron en Lombarda del Lago Mayor a Sesto Calende, con el objetivo de entrar en batalla ayundando a la ofensiva principal. El 26 defendieron Varese de un ataque de fuerzas austracas superiores en nmero guiadas por el general Urban. El 27 combatieron al enemigo en la batalla de San Fermo y ocuparon Como.

 Las ltimas batallas .

Mientras tanto, los austracos se agruparon para defender la Fortaleza del Cuadriltero. La tarde del 6 de junio, los austracos enviaron una brigada de retaguardia de cerca  de 8.000 hombres, y dos escuadrones de caballera, compuestos por Dragones y Hsares. La tarde del 8 de junio, la ciudad fue invadida por los franceses. Despus de sangrientos combates (1000 franceses muertos y 1200 austracos) el grueso del ejrcito austraco perdi su marca y se retir a Verona.
Los franco-piamonteses reemprendieron la marcha el 12 de junio y el 14 capturaron Brgamo y Brescia.

El 24 de junio franco-piamonteses vencieron en una gran batalla, la Batalla de Solferino. El ejrcito austraco, al mando de Francisco Jos I, de unos 100.000 hombres fueron derrotados por los ejrcitos de Napolen III de Francia y del Reino de Cerdea, comandado por Vctor Manuel II, con una fuerza aproximada de 118.600 hombres. Despus de nueve horas de batalla, las tropas austracas fueron forzadas a rendirse. Las bajas en el bando aliado fueron 2.492, 12.512 heridos y 2.922 capturados o desaparecidos. Ms de 3.000 soldados austracos murieron, 10.807 fueron heridos y 8.638 capturados o desaparecidos.

 La fundacin de la Cruz Roja .

Al terminar la batalla de Solferino quedaron en el campo de batalla casi 40.000 hombres muertos o heridos abandonados a su suerte. Este escenario fue visto por Henri Dunant, que estaba viajando por el norte de Europa, y le dej muy impresionado. Al ver como los soldados heridos moran sin asistencia se dedic a socorrerlos con ayuda de algunos aldeanos de la zona.

Dunant estuvo reflexionando y lleg a la conclusin de que era necesaria una sociedad que se encargara de atender a los heridos de uno u otro bando sin distincin por medio de voluntarios. Sus reflexiones estn escritas en el libro "Recuerdo de Solferino".

En 1863 se fund el Comit Internacional de la Cruz Roja y al ao siguiente doce estados firman el Primer Convenio de Ginebra.

 La paz .



Napolen III, temiendo no slo la entrada al conflicto de ms estados, sino que tambin la reaccin de Prusia, que moviliz a 400.000 hombres a la frontera en el Rin, firm, sin contar con los piamonteses, un acuerdo de paz. Vctor Manuel II no poda continuar la guerra sin la ayuda francesa, por lo que acept el acuerdo franco-austraco.

La paz se firm en Zrich entre el 10 y el 11 de noviembre. Los Habsburgo cedieron la Lombarda a Francia, que a su vez, la cedi a la casa de Saboya. Austria conservaba el Vneto, el Trentino, Tirol del Sur, Friuli-Venecia Julia y las fortalezas de Mantova y Peschiera.  Todos los estados italianos, incluso el Vneto que era austraco, debieron unirse a una confederacin italiana, presidida por el Papa.

El tratado tena ms ventajas para los austracos y franceses que para los italianos:

La confederacin italiana no presentaba ninguna ventaja para la unificacin y garantizaba la continuacin de la presencia austriaca en la pennsula.

Los aumentos territoriales de Piamonte, aunque eran superiores en cantidad de kilmetros cuadrados que los de los franceses, no contentaban a los piamonteses porque ellos tenan la esperanza de conquistar en esta guerra el Vneto. Los franceses, aunque se retiraron, obtuvieron Saboya y Niza. Vctor Manuel se arrepinti de ceder Niza y Saboya, pero Napolen III necesitaba de tales compensaciones territoriales para justificar la participacin de Francia en la recin acabada guerra.

 Consecuencias .
En los meses sucesivos, de hecho, Piamonte se anex adems de Lombarda, Parma, Mdena, Emilia-Romaa y la Toscana. Despus de estas conquistas, el 24 de marzo de 1860 Piamonte acept firmar el Tratado de Turn, en el cual confirmaron el traspaso de  Niza y Saboya a Francia, ahora las ganancias territoriales italianas eran superiores a las francesas.

El fin de esta guerra dio paso al ltimo perodo de la Unificacin. Tras la Paz, el Reino de Piamonte-Cerdea comenz a expandirse, consiguiendo en menos de dos aos controlar prcticamente la totalidad de la pennsula italiana. As, el 17 de marzo de 1861, casi toda Italia haba sido unificada, a excepcin de Roma y el Vneto.

 La expedicin de los camisas rojas .



En 1860, el Reino de las Dos Sicilias estaba gobernado por el joven rey, Francisco II, hijo de Fernando II. Aunque las Dos Sicilias eran el estado ms prspero de Italia, al tener un rey con poca autoridad y muy represivo el pueblo era propenso a rebelarse. En abril de 1860 una revolucin frustrada en Messina y en Palermo aument los nimos revolucionarios pero nadie del sur de Italia poda combatir al ejrcito borbn; en el ao 1844 haban fracasado los hermanos Bandiera y en 1857 Carlo Pisacane.

El Reino de Piamonte estaba planeando conquistar el Reino de Las Dos Sicilias. Algunas fuentes indican el estmulo que supona que el banco de Npoles concentara ms de los 2/3 de reserva de oro de toda Italia. Bisogna occuparsi di Napoli (es necesario ocuparse de Npoles) deca Cavour.  

Es por eso, que el 5 de mayo de 1860 Giuseppe Garibaldi zarp del puerto de Quarto (Provincia de Gnova) con 1033 hombres, en su mayora veteranos de las guerras de independencia en dos barcos de vapor hacia Sicilia. Esta campaa se llam Spedizione dei Mille (expedicin de los mil en italiano) y fue un paso muy importante para la unificacin de Italia.

El 11 de mayo, desembarca en Marsala, Sicilia, entre dos naves inglesas que cubran la maniobra con 20.000 hombres. 

En Marsala, los camisas rojas (as eran llamadas las tropas de Garibaldi) no recibieron el apoyo esperado, pero el ejrcito aument gracias a los sucesivos desembarcos del ejrcito sardo piamonts. Garibaldi vence al ejrcito borbnico en la Batalla de Calatafimi a pesar de la superioridad numrica de los adversarios y del desarrollo inicial que favoreca a stos. Se ha sealado que el general borbnico Landi haba sido convencido de retirar sus tropas por los piamonteses, dndole dinero y prometindole un cargo importante en el ejrcito italiano. Despus marcha hacia Palermo, all el pueblo vitore el nombre de Garibaldi y muchos entusiastas se unieron a su ejrcito. Garibaldi cruz el estrecho de Messina y entr en el continente. Sigui avanzando con poca resistencia hasta Salerno, ciudad muy cerca de Npoles, la capital del reino. Slo en este momento el rey Francisco II se percat del peligro que corra. Entonces envi 50.000 hombres a Salerno comandados por el general Giosu Ritucci. Estas tropas combatieron contra Garibaldi pero no pudieron vencerlo. Ya sin ejrcito y con el inminente avance de los camisas rojas, el rey Francisco II abdica y huye para evitar una guerra dentro de Npoles y salvarla. El 7 de septiembre Garibaldi entra en la ciudad aclamado por la multitud, que fue obligada a vitorarlo por infiltrados piamonteses que les daban dinero a cambio.  El Reino de las Dos Sicilias haba sido conquistado, los conquistadores despojaron al banco de Npoles de una suma equivalente a 1.670 millones de euros, los cuales fueron declarados bienes nacionales.

Ambicionando una Italia unida bajo un solo gobierno radicado en Roma, Garibaldi concibi la idea de marchar sobre los Estados Pontificios, defendidos por tropas francesas. Sin embargo, Vctor Manuel y Cavour, temerosos de perder lo logrado ante una posible radicalizacin del conflicto, evitaron el avance de Garibaldi. El incidente ovbiamente no supuso un enfrentamiento entre el rey del Piamonte y Garibaldi; al contrario, como haba sido previsto el conquistador le cedi las dos Sicilias. As es como de un ao a otro, se convirti al tercer reino ms prspero de Europa en una pobre colonia italiana.

 La proclamacin del Reino de Italia .

Con tales operaciones, termina la segunda fase de la unificacin de Italia; pero quedaban separados del Reino de Cerdea, Roma, gobernada por el Papa, y el Vneto, en mano de los austracos.

El 18 de febrero  de 1861, Vctor Manuel II de Saboya se reuni en Turn con los diputados de todos los Estados que reconocan su autoridad, asumiendo el 17 de marzo el ttulo de Rey de Italia por gracia de Dios y voluntad de la nacin. Italia fue gobernada con la base de la constitucin liberal adoptada en el Reino de Cerdea en el 1848 (Estatuto albertino). La excepcin se dio en el sur del pas, donde debido a las revoluciones independentistas, se proclam la ley marcial.

 Tercera guerra de independencia (1866) .



 La alianza entre Prusia e Italia .

Las crecientes tensiones entre Austria y Prusia por la supremaca en el mundo germnico, provocaron en 1866 la Guerra Austro-prusiana que ofreci a los italianos la oportunidad de conquistar el Vneto. El 8 de abril de 1866, el Gobierno Italiano, guiado por el general Alfonso La Marmora, realiz una alianza militar con la Prusia de Bismarck.

De hecho, se cre alianza entre los dos Estados que vieron en el Imperio Austraco el obstculo de las respectivas unificaciones nacionales. Segn los planes  prusianos, Italia tena que atacar Austria por el frente meridional. Mientras tanto, aprovechando la superioridad naval, invadir las costas dlmatas, llevando el campo de batalla a Europa central.

 La primera invasin italiana .

El 16 de junio de 1866 Prusia comenz las hostilidades contra algunos principados germanos aliados de Austria. El 19 de junio Italia le declaraba la guerra a Austria, con inicio de las hostilidades el 23 de junio.  

Al inicio del conflicto, el ejrcito italiano estaba dividido en dos grupos: el primero, comandado por La Marmora que era de Lombarda; el segundo, comandado por el general Enrico Cialdini de Emilia-Romaa.  

El general La Marmora sufri una rpida derrota en Custoza el 24 de junio. 

Cialdini asedi la fortaleza austraca de Borgoforte, al sur del Po. 

Custoza supuso un gran retraso de las operaciones, por el tiempo perdido en reorganizarse temiendo una contraofensiva austraca. 

El xito general de la guerra vino de las importantes victorias prusianas en el frente germano, en particular en Sadowa el 3 de julio de 1866,  obra del general von Moltke. Despus de estas batallas los austracos se retiraron a Viena. Uno de cada tres cuerpos armados italianos dieron prioridad a la defensa de Trentino e Isonzo.

 La determinacin del renovado esfuerzo ofensivo .



El 5 de julio, lleg un telegrama del emperador de Francia Napolen III, el cual prometa comenzar una mediacin general, que habra permitido que Austria obtuviera condiciones honorables que hubieran permitido a Italia anexionarse Venecia. 
 
La situacin era particularmente embarazosa, debido a que las fuerzas armadas no supieron ganar ningn enfrentamiento en el campo de batalla. 

El gobierno italiano busc, por lo tanto,  ganar tiempo, mientras el general Alfonso La Marmora obtena "...una buena batalla para estar en condiciones ms favorables para la paz".
  
El 14 de julio, en un consejo de guerra en Ferrara, se estableci, finalmente una nueva actitud respecto al proseguir de la guerra:
Enrico Cialdini habra guiado un ejrcito de 150.000 hombres que habra avanzado a travs del Vneto, mientras La Marmora, con cerca de 70.000 hombres, hubiese mantenido la defensa de la fortaleza del Cuadrilatero.  ;
La Regia Marina de la mano del Almirante Persano buscara la gloria, saliendo del puerto de Ancona (cosa que intent, el 20 de julio, en una desastrosa derrota en la batalla de Lissa). ;
 
El cuerpo de voluntarios de Garibaldi, reforzado con una divisin, debera penetrar en Trentino, acercndose lo ms posible a la capital.  ;

De hecho, ahora la adquisicin del Vneto era cierta, pero era urgente proceder a la ocupacin de Trentino antes de las negociaciones de paz.

 El auge de las operaciones italianas .

En las semanas siguientes, Cialdini dirigi al ejrcito italiano a las orillas del Po, de Ferrara a Udine. Cruz el Po y ocup Rovigo el 11 de julio, Padova el 12 , Treviso el 14 ; Santa Seora de Piave el 18 , Valdobbiadene y Oderzo el 20 , Vicenza el 21 y Udine el 22 de julio.
  
Mientras tanto, los voluntarios de Garibaldi partieron de Brescia hacia Trento abrindose camino, el 21 de julio a la batalla de Bezzecca, la cual gan. A su vez, una segunda columna italiana llegaba, el 25 de julio, a las murallas de Trento. Pero Garibaldi recibi rdenes del Gobierno italiano de abandonar Trentino, las cuales debi obedecer.

El cese de las hostilidades se produjo despus del Armisticio de Cormons , el 12 de agosto de 1866, seguido el 3 de octubre de 1866 en el tratado de Viena. As Italia consigui anexionarse el Vneto, Vctor Manuel entr triunfal en Venecia, y realiz un acto de homenaje en la plaza de San Marcos. Pero an faltaba anexionar al reino Roma,  Trentino, Tirol del Sur (Alto Adige), Trieste, Istria y Dalmacia (aparte las  areas de lengua italiana en Corcega, Nizza y Malta).

 La conquista de Roma (1870) .

 

 Antecedentes .

Giuseppe Garibaldi, despus de la fundacin del Reino de Italia prosigui incansablemente sus actividades militares en busca de la unidad de Italia, emprendiendo acciones sin xito en 1862 al grito de: Roma o muerte!. La protesta de Napolen III, cuyas tropas custodiaban Roma, llev al ejrcito de ocupacin piamonts en Npoles a repeler a Garibaldi, hacindole prisionero en Aspromonte (sur de Npoles). En 1867 realiza una nueva marcha hacia Roma aprovechando la retirada de tropas francesas, que se ven obligadas a desembarcar otra vez y a derrotar al italiano en Mentana.

 La conquista .


En julio de 1870 comenz la guerra franco-prusiana. A principios de agosto Napolen III llam para la guerra a la guarnicin que defenda de un posible ataque italiano a los Estados Pontificios. Numerosas manifestaciones pblicas demandaban que el gobierno italiano tomara Roma. El gobierno italiano no inici ninguna accin blica directa hasta el derrumbamiento del Segundo Imperio Francs en la batalla de Sedn. Vctor Manuel II le envi una carta a Po IX, en la que le peda guardar las apariencias dejando entrar pacficamente al ejrcito italiano en Roma, a cambio de ofrecer proteccin al Papa. Pero est se neg rotundamente.

El ejrcito italiano, dirigido por el general Raffaele Cadorna, cruz la frontera papal el 11 de septiembre y avanz lentamente hacia Roma, esperando que la entrada pacfica pudiera ser negociada. Sin embargo, el ejrcito italiano alcanz la Muralla Aureliana el 19 de septiembre y siti Roma. El Papa sigui siendo intransigente y forz a sus Zuavos a oponer una resistencia simblica. El 20 de septiembre, despus de tres horas de bombardeos, el ejrcito italiano consigui abrir una brecha en la Muralla Aureliana (Breccia di Porta Pia). Bersaglieri march por la Va Pa, despus llamada Va del XX de septiembre. 49 soldados italianos y 19 zuavos murieron en combate, y, tras un plebiscito, Roma y el Lacio se unieron a Italia. 

Vctor Manuel le ofreci al Papa como compensacin una indemnizacin y mantenerle como gobernante del Vaticano. Pero el Papa, que quera mantener el poder de la Iglesia, se neg, pues eso hubiera supuesto reconocer oficialmente al nuevo estado italiano y se declar prisionero en el Vaticano. Adems, sabiendo la influencia que tena sobre los catlicos, les prohibi a todos los catlicos italianos votar en las elecciones del nuevo reino.

Esta incmoda situacin, llamada Cuestin Romana, no se resolvi hasta 1929, cuando Benito Mussolini y Po XI firmaron los Pactos de Letrn.

 El Irredentismo .


La Unificacin de Italia sin embargo no se haba completado. Algunas provincias, como Trentino, Tirol del Sur (Alto Adige), Trieste, Istria y Dalmacia, an continuaban bajo dominio austriaco, por lo que fueron denominadas provincias irredentas (no liberadas). En estos lugares surgi un movimiento de carcter nacionalista que buscaba su incorporacin a Italia. Este movimiento, a favor de unificar al Reino de Italia tambin la llamada Italia irredenta, sucesivamente se extendi a las reas francesas de Niza y Crcega.

En color violeta los territorios del Reino de Italia en Dalmacia entre 1918 y 1947, con las islas de Cherso y Lussino cerca de Istria, la provincia de Zara al centro  y las islas de Lagosta y Cazza en el Adriatico meridional.
En color amarillo los lmites del italiano Gobiernatorado de Dalmacia entre 1941 y 1943, durante la segunda guerra mundial.]]
La situacin no se desbloque hasta el final de la Primera Guerra Mundial, en la que Italia entr del bando aliado con la promesa de recibir como compensacin las Provincias Irredentas en manos austrohngaras. Sin embargo, no todas estas provincias del Imperio de los Habsburgo fueron traspasadas en 1918, sino que Dalmacia (con la excepcin de la ciudad de Zadar y algunas islas como Cherso y Lussino) pas a formar parte de Yugoslavia.

El Fascismo de Benito Mussolini consider "irredentas" tambin Crcega, Niza y Malta, que estaban bajo control de Francia y Gran Bretaa. Durante la Segunda Guerra Mundial, Italia ocup toda Dalmacia, Crcega y Niza por algunos aos hasta septiembre de 1943, cuando result derrotada en el conflicto mundial.

La Italia irredenta fue unida a Italia por Mussolini y esto culmin el proceso de Unificacin de Italia durante los primeros aos de la segunda guerra mundial. Entre 1936 y 1943 Italia tambin se convirti en Imperio, cuando el Rey Victor Manuel III fue coronado Emperador de Etiopa.

Despus de 1945, Istria y Zara fueron cedidas a la Yugoslavia del dictador comunista Tito y se registr el xodo forzado de casi toda la poblacin italiana (350.000 exiliados) de estas reas.

 Movimientos secesionistas posteriores .

 
Despus de los primeros das de la expedicin de los "Mille" de Garibaldi, y durante varios aos siguientes, se produjeron algunas revueltas por la independencia del Reino de las Dos Sicilias que pusieron en dificultades al recin nacido Reino de Italia durante los primeros aos unitarios. Los revolucionarios fueron llamados briganti (bandidos) porque practicaban sangrientas guerras de guerrillas y realizaban saqueos con homicidios.

Esta violenta contrarrevolucin popular se deba a la fidelidad de una pequena parte de la poblacin del sur a la dinasta Borbn (promocionada por la iglesia de Roma que tema la desaparicin del Estado Pontificio, lo que efectivamente ocurri en 1870) y tambin por el aumento de los impuestos y por la confiscacin de tierras borbnicas por parte del nuevo gobierno piamonts. 

La revuelta estall en casi todo el sur a finales del 1861 y el Piamonte envi a Npoles a Enrico Cialdini dndole poderes extraordinarios con un total de 120.000 hombres. As se comenz una de las ms cruentas represiones de la historia italiana. Algunos historiadores borbnicos afirman que el sur italiano fue plagado de matanzas, devastaciones, fusilamientos, detenciones domiciliarias forzosas, saqueos de granjas, expropiacin de  tierras y cierre de industrias lo que provoc una total ruina de la poblacin meridional. Pero los historiadores nacionalistas italianos 
afirman que casi todas las matanzas fueron hechas por los bandidos "briganti" para aterrorizar a la poblacin civil, que en su gran mayora era favorable a la Unificacin de Italia.

En 1864 se instaur la ley marcial en el ex Reino de las Dos Sicilias y las rebeliones se pudieron sofocar hacia el ao 1868. En todos estos aos murieron un total de 17.000 meridionales en batalla o fusilados; esta cifra es muy superior a la de todos los cados en el sur de Italia para lograr la Unificacin.

Despus de la "toma de Roma" por parte de los Italianos en 1870, el Estado Pontificio termin su apoyo a los "briganti" y rpidamente se acab la guerrilla. Este hecho fue considerado (por historiadores como Benedetto Croce) como la prueba de que estas revueltas fueron artificialmente promovidas por el Papa de Roma.

El historiador Alfonso Scirocco afirma que la Unificacin fue completa en la primera mitad del siglo XX, desapareciendo totalmente los movimientos secesionistas durante el gobierno de Victor Manuel III, nacido en Npoles y particularmente unido al sur de Italia.

 Situacin actual .

Con la cada del fascismo, que obtuvo el consenso hacia la completa Unificacin de los Italianos con la conquista de Etiopa en 1936, los Aliados empezaron una poltica de regionalizacin de Italia favoreciendo la creacin de regiones  independientes (como ocurri en Sicilia en 1946).

Los disidentes de la unificacin hicieron su aparicin a lo largo de la segunda mitad del siglo XX (sobre todo despus de la segunda guerra mundial en las leyes de los estados anexados) y los simpatizantes del regionalismo han llegado hasta nuestros das. En la actualidad existen dos pequeos movimientos independentistas con representacin de un partido poltico activo: uno en el norte (Liga Norte) y otro al sur (Movimiento neoborbnico). Este movimiento secesionista meridional es parcialmente el resultado de las antiguas rebeliones de los campesinos contra el nuevo gobierno.

Una situacin similar existe en al autoproclamado Condado de Seborga. Su demanda histrica de independencia viene del haber sido excluidos de los tratados que unificaron el moderno estado italiano. Sin embargo no ha sido identificado como un movimiento secesionista, ya que afirma que nunca fue parte de Italia. Las reclamaciones de independencia de Seborga no han sido reconocidas por ningn gobierno.

La regin italiana de Tirol del Sur (Alto Adige) tuvo un fuerte movimiento secesionista, dirigido por la mayora austro-germana que exiga su unin con Austria (el deseo secesionista se hizo ms fuerte inmediatamente despus del final de la Segunda Guerra Mundial).


Los partidos secesionistas existen en la actualidad, pero el movimiento ha sido apaciguado, en gran parte gracias a la amplia autonoma concedida por parte del gobierno italiano.

Actualmente la mayora de los italianos apoya la continuacin del proceso de Unificacin de Italia en la actual Unificacin de Europa. Dicha Unificacin europea se ha iniciado en el Tratado de Roma de 1957 y fue promovida por el presidente italiano Alcide De Gasperi, considerado uno de los "padres fundadores" de la Unin Europea.

 La Unificacin de Italia en la ficcin .

El gatopardo, novela escrita por Giuseppe Tomasi di Lampedusa.
El gatopardo, adaptacin cinematogrfica de la anterior, dirigida por Luchino Visconti en 1963.
Viva L' Italia, pelcula dirigida por Roberto Rossellini en 1960.
Li chiamarono... briganti!, pelcula histrica dirigida por Pasquale Squitieri en 1999.

 Vase tambin .
Reino de las Dos Sicilias;
Giuseppe Garibaldi;
Piamonte-Cerdea;
Carbonera;
Camilo Benso;
Vctor Manuel II;
Victor Manuel III;
Historia de Italia;

 Bibliografa .

Raffaele De Cesarea, The Last Days of Papal Rome, Archibald Constable & Co, London (1909);
 Pio Nono: A Study in European Politics and Religion in the Nineteenth Century by E.E.Y. Hales (P.J. Kenedy, 1954);
 The Catholic Church in the Modern World by E.E.Y. Hales (Doubleday, 1958);
Edgar Holt, The Making of Italy 1815-1870, Atheneum, New York (1971).
Bernardino Barbadoro, Ventisette secoli di storia D Italia, Asociacin Dante Alighieri, Buenos Aires.
 Alberto Mario Banti, La nazione del Risorgimento: parentela, santit e onore alle origini dell'Italia unita, Torino, Einaudi, 2000 (Biblioteca di cultura storica; 225);
 Alberto Mario Banti, Il Risorgimento italiano, Roma-Bari, Laterza, 2004 (Quadrante Laterza; 125);
 Franco Della Peruta, L'Italia del Risorgimento: problemi, momenti e figure, Milano, Angeli, 1997 (Saggi di storia; 14);
 Franco Della Peruta, Conservatori, liberali e democratici nel Risorgimento, Milano, Angeli, 1989 (Storia; 131);
 Carlo Ghisalberti, Istituzioni e societ civile nell'et del Risorgimento, Roma-Bari, Laterza, 2005 (Biblioteca universale Laterza; 575);
 Denis Mack Smith, Il Risorgimento italiano: storia e testi (Nuova ediz.), Roma-Bari, Laterza, 1999 (Storia e societ);
 Lucy Riall, Il Risorgimento: storia e interpretazioni, Roma, Donzelli, 1997 (Universale; 2);
 Rosario Romeo, Risorgimento e capitalismo, Roma-Bari, Laterza, 1998 (Econmica Laterza; 144) (1 ed. 1959);
 Alfonso Scirocco, L'Italia del risorgimento: 1800-1860 (vol. 1 di Storia d'Italia dall'unit alla Repubblica), Bologna, Il mulino, 1990 (Le vie della civilt);
 Alfonso Scirocco, In difesa del Risorgimento, Bologna, Il mulino, 1998 (Collana di storia contempornea);
 Pietro Scoppola, La proposta politica di De Gasperi, Bologna, Il Mulino, 1977.
 Stuart J. Woolf, Il risorgimento italiano, Torino, Einaudi, 1981 (Piccola biblioteca Einaudi; 420);

 Referencias .



 Enlaces externos .

Historia de los pases e imperios implicados y estudio de los acontecimientos que desembocaron en la Gran Guerra, por Logan Marshall, Project Gutenberg Etext - Captulo IX. "Garibaldi y la unificacin de Italia";
Unificacin italiana;
Unidad de Italia;
La unidad italiana;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277755" title="A-27" nonfiltered="3649" processed="3626" dbindex="108769">
L'autovia A-27 s una carretera de nova construcci, finanada pel Ministeri de Foment espanyol, que el mar de 2008 es trobava en diverses fases de licitaci i construcci segons el tram, i que en una primera fase connectaria l'AP-7 a Tarragona amb l'N-240 i l'AP-2 a Montblanc. Segons la titular de la secretaria d'estat d'Infraestructures, tots els trams de l'autovia estarien en obres durant el 2008. Posteriorment, l'A-27 continuaria fins a Lleida, obra que des del juny de 2007 es trobava en fase de redacci de l'estudi informatiu, tot i que, el maig de 2008, l'Ajuntament de Montblanc ja va presentar tres allegacions a l'estudi d'impacte ambiental d'aquest tram. La finalitzaci de la primera fase fins a Montblanc est prevista per al 2012.

Els trams previstos n'eren:

Tarragona   El Morell.
Amb un longitud aproximada de 7,760 km, aquest tram discorre ntegrament pel Tarragons i travessa els termes de Tarragona, Constant, La Pobla de Mafumet i El Morell. La primera part del traat discorre en parallel i molt a prop del riu Francol per a allunyar-se'n desprs i quedar-ne separat finalment per la refineria. Aquest tram finalitza desprs de creuar el Torrent de Manyer i les vies del ferrocarril Reus   La Pobla de Mafumet   Perafort. 

Aquest tram s el primer que es va comenar (20 de febrer de 2008), tot i que no hi havia resoltes qestions pendents sobre el traat al seu pas per Constant, on els pagesos i l'administraci havien d'acabar de negociar la salvaguarda de la mina dels Tarragonins, entre Tarragona i Constant, de la qual s'abastien un centenar de pagesos. A aquest obstacle se li afegia la negativa de l'Ajuntament del Morell a signar les actes d'expropiaci del segon tram, el Morell-Valls, i amenaava amb denunciar a la Uni Europea el traat de l'autovia si no s'arribava a un acord amb Foment quant a les sortides previstes per a la indstria qumica de Tarragona.

El 30 d'abril de 2008, la titular de la secretaria d'estat d'Infraestructures va admetre que aquest primer tram no avanava perqu el ministeri estava mirant d'introduir una modificaci en el traat; la decisi sobre el traat definitiu no es prendria fins al mes de setembre de 2008.

El Morell - Valls.
Amb una llargada d'aproximadament 9,500 km, aquest tram discorre en parallel a  l'oest de la carretera N-240: penetra a l'Alt Camp, travessa el Francol i finalitza uns 450 m desprs de la seva intersecci amb la carretera C-37. El juliol de 2008, el director al Camp de Tarragona del Departament de Poltica Territorial, Joaquim Margalef, va anunciar que estava en estudi la connexi de la C-14 amb l'A-27, mitjanant la prolongaci de 7 km del desdoblament entre Alcover i Valls, amb la finalitat de reduir les cues que es formen a la C-14.

Variant de Valls.
Aquest tercer tram de l'autovia, d'uns 5 km, travessa la carretera T-742, rodeja Valls per l'oest i enllaa amb la carretera N-240 prop de la pedania de Masmolets (Valls).

Valls   Montblanc.
El quart i darrer tram de l'autovia, d'aproximadament 5 km, s'inicia prop de Masmolets i ressegueix inicialment el traat de l'N-240; desprs travessa la serra de Miramar mitjanant un tnel de 1.567 m de longitud i, ja a la Conca de Barber, torna a enllaar amb l'N-240 a prop de la pedania de Lilla (Montblanc). 

La longitud del tnel en els primers estudis s'havia establert en 1.800 m; la reducci a 1.567 m resultaria molt ms econmica per al Ministeri de Foment per, per contra, provocaria un fort impacte ambiental a la Conca de Barber, ja que la boca de sortida del tnel suposaria la construcci d'uns talussos de fins a trenta-sis metres d'alria. L'ajuntament de Montblanc va advertir que, per a arribar a qualsevol acord amb el Ministeri de Foment, caldria anullar la modificaci del projecte, ja que l'estudi d'impacte ambiental nicament preveia la construcci del tnel de 1.800 metres i no la modificaci posterior.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277788" title="Howard Hawks" nonfiltered="3650" processed="3627" dbindex="108770">

Howard Hawks (30 de maig de 1896 - 26 de desembre de 1977) fou un director, escriptor i productor de cinema nord-americ. En la seva mplia filmografia, que va incloure cinema negre, westerns i comdies, entre d'altres, es compten nombroses pellcules premiades amb premis Oscar, entre altres guardons. Ell, tanmateix, noms va obtenir una nominaci per El sergent York i un Oscar honorfic el 1975.

Director amb una rica i eclctica producci, s l'autor de diverses pellcules d'importncia tals Scarface, Quina fera de nena!, El son etern, Els senyors prefereixen les rosses i Rio Bravo.

Cineasta de la moral, els seus personatges sn sovint caracteritzats per un gran rigor d'esperit i un fort sentit del deure.

Biografia.

Howard Hawks s el primer fill de Frank W. Hawks, industrial d'Indiana i d'Helen Howard provinent d'una rica famlia d'industrials del paper a Wisconsin a Neenah. Estudia enginyeria a les universitats de Pasadena i Nova York. Aviat comena a treballar com a pilot de carreres abans d'anar a l'aviaci militar durant la Primera Guerra Mundial. Segurament per aix, les seves pellcules que posen en escena aviadors i pilots de carreres tenen un segell d'autenticitat. Desprs de la guerra, exerceix diversos petits oficis i desprs s'installa a Hollywood el 1924. El mateix any escriu el seu primer gui, Tiger Love, i l'any segent dirigeix la seva primera pellcula: The Road to Glory. Desprs de vuit pellcules mudes, passa fcilment a les sonores, i tocar tots els gneres esdevenint un clssic en cada un d'ells: western, comdia, cinema negre, comdia musical, aventures i acci.

Clssic entre els clssics, cineasta d'estil transparent, sempre collocava la cmera a l'alada de la mirada dels seus personatges. Va destacar la seva idea de grup i la seva fidelitat a l'amistat. Hawks ha confeccionat una filmografia que es podria tractar d'un manual sobre l'art cinematogrfic respecte als ensenyaments que es deriven a l'hora de collocar la cmera, dirigir actors de forma natural o planificar una escena.

Tamb s cert que el seu reconeixement no arribaria fins als anys 60 grcies a una srie d'estudis realitzats a la revista Cahiers du cinma. 



Filmografia com a director.



Rio Lobo (1970);
El Dorado (1966);
Red Line 7000 (1965);
L'esport favorit de l'home  (1964);
Hatari! (1962);
Rio Bravo  (1959);
Terra de faraons  (1955);
Els senyors prefereixen les rosses  (1953);
O. Henry's Full House (segment "The Ransom of Red Chief") (1952) ;
Em sento rejovenir (1952);
The Big Sky (1952);
The Thing from Another World (1951) ;
I Was a Male War Bride (1949);
Neix una can (1948);
Riu Vermell (1948);
El son etern (1946);
Tenir-ne o no (1944);
The Outlaw (1943) ;
Air Force (1943);
Bola de foc (1941);
El sergent York  (1941);
Lluna nova (1940);
Noms els ngels tenen ales (1939);
Quina fera de nena! (1938);

Come and Get It (1936);
The Road to Glory (1936);
Sutter's Gold (1936) ;
Ceiling Zero (1936);
Ciutat sense llei (1935);
Twentieth Century (1934);
Viva Villa! (1934);
The Prizefighter and the Lady (1933);
Today We Live (1933);
Tiger Shark (1932);
The Crowd Roars (1932);
Scarface (1932) ;
La Foule hurle (1932);
The Criminal Code (1931);
The Dawn Patrol (1930);
Trent's Last Case (1929);
The Air Circus (1928);
Fazil  (1928);
A Girl in Every Port (1928);
Paid to Love (1927);
The Cradle Snatchers (1927);
Fig Leaves (1926);
The Road to Glory (1926);


Bibliografia.

AGUILERA, Christian i DIAS, Nria: Los directores de cine del siglo XX. 2000. Editorial 2001. pg. 269 ISBN 84-930559-1-3
Enllaos externs.
Bibliografia de llibres i articles sobre Hawks via UC Berkeley Media Resources Center ;
Howard Hawks a TCM ;
Senses of Cinema: Great Directors Critical Database ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277789" title="Josep Antoni Blanco Abad" nonfiltered="3651" processed="3628" dbindex="108771">
Josep Antoni Blanco Abad (La Llagosta, 15 d'octubre de 1957) s l'actual alcalde de Sant Pere de Ribes. Es va iniciar en l'activitat social i poltica en les associacions de pares i mares de Les Roquetes, a la segona meitat dels anys 80. 

El 1989 va ingressar al PSC i el 1991 va concrrer com a cap de llista per a aquest partit a les eleccions municipals, aconseguint la victria. Com  a cap de llista de la fora ms votada va substituir a Xavier Garriga i Cuadras (UM9), grcies a l'abstenci d'ERC i CIU, forces amb les quals va mantenir un pacte que no va arribar a la meitat de la legislatura, ja que el perode fou molt turbulent. 

En les eleccions de 1991, UM9 va empatar en escons amb el PSC per va obtenir la majoria de vots. Josep Antoni Blanco va passar a l'oposici, per l'any 1999 va recuperar l'alcaldia amb majoria absoluta, que va mantenir l'any 2003. En les eleccions de l'any 2007 va perdre la majoria absoluta i actualment governa en pacte amb IC-V-EUA, sense arribar, entre ambdues forces a la majoria absoluta.

Ha estat diputat provincial per la provncia de Barcelona i des del 2003 s el president del Consell Comarcal del Garraf.







Enllaos externs.
Pgina Web de Josep Antoni Blanco ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277792" title="Quina fera de nena!" nonfiltered="3652" processed="3629" dbindex="108772">

Quina fera de nena! (ttol original en angls Bringing Up Baby) s una comdia romntica de l'any 1938 dirigida per Howard Hawks i protagonitzada Katharine Hepburn i Cary Grant. 

s una de les millors comdies de la histria del cinema i la principal mostra de l'anomenada screwball comedy o comdia de l'absurd que va florir a la dcada dels 30. Va significar la segona pellcula per a la parella Cary Grant i Katharine Hepburn, desprs del seu treball a la formidable Sylvia Scarlett (1935) de George Cukor, director amb el que gravarien Holiday el mateix any de la producci de Quina fera de nena!.

La pellcula compta amb un esplndid gui de Dudley Nichols (que a l'any segent treballaria al costat de John Ford a La diligncia) i Hagar Wilde, que traspassa a la pantalla Hawks amb el seu metrallador estil, dinamisme rtmic i frentic intercanvi de punyents i enginyosos dilegs.

Tanmateix, tots aquests elements no van ser suficients per triomfar a la seva estrena, per el pas dels anys ha fet justcia i ara s considerada una de les millors pellcules del seu gnere.
		 
Sinopsi.

David Huxley (Cary Grant) s un paleontleg tmid i despistat que est a punt d'acabar la laboriosa reconstrucci de l'esquelet d'un brontosaure, del que noms li falta una clavcula intercostal, i que tamb est a punt de casar-se amb la seva anodina secretria. En una partida de golf amb l'advocat d'una solterona milionria, potencial mecenes del museu per al qual treballa Huxley, aquest coneix Susan Vance (Katharine Hepburn), una jove adinerada i capritxosa que far el possible perqu no culmini cap dels seus dos projectes. A partir d'aquest moment, Susan es dedicar a manipular Huxley i a dedicar-li les seves atencions en el seu particular estil: li abonyega el cotxe, li trenca l'esmquing, amaga la seva roba, li trenca les ulleres i per si fos poc, el conven per cuidar un jove lleopard anomenat "baby".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277795" title="Polifollicle" nonfiltered="3653" processed="3630" dbindex="108773">

Un polifollicle s un fruit mltiple o collectiu composat per dos o ms fruits.

Es tracta d'un fruit pluricarpellar on cada carpel es converteix en un fruit en forma de follicle de tal manera que s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs ms o menys reunits per la base.

s un tipus de fruit tpic del gnere Helleborus de la famlia de les ranunculcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277796" title="Manuel Jos Villanova Rebollar" nonfiltered="3654" processed="3631" dbindex="108774">

Manuel Jos Villanova Rebollar (nascut el 27 d'agost del 1942 a Saragossa) s un entrenador i exfutbolista espanyol conegut com Manolo Villanova. Entrena al Real Zaragoza des del 3 de mar del 2008. Ja havia estat entrenador del club aragons entre el 1978 i el 1981 i a la temporada 1987/88.


 Enllaos externs .
Trajectria com a futbolista a Primera Divisi - Web oficial de la LFP ;
Trajectria com a entrenador a Primera Divisi - Web oficial de la LFP ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277802" title="Equacions biquadrades" nonfiltered="3655" processed="3632" dbindex="108775">
Les equacions biquadrades (dues vegades quadrades) sn un cas especial de les equacions polinmiques de 4art grau.

S'anomenen equacions biquadrades aquelles equacions de 4art grau incompletes que noms tenen els termes en  en  i el terme independent.
Per tant tota equaci biquadrada, un cop reduda, es podr escriure com:


Aquestes equacions es poden resoldre fent un canvi de variable 
que ens converteix aquesta equaci en una de 2n grau

Si  aleshores  ho podem escriure com
 que s una equaci de segon grau en t i podem resoldre utilitzant la frmula general.

Si  i  sn les solucions de la equaci en t per trobar les solucions de la equaci biquadrada original haurem de desfer el canvi de variable. Aix les solucions seran  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277805" title="Joan Escilitzes" nonfiltered="3656" processed="3633" dbindex="108776">
Joan Escilitzes (Joannes Scylitzes o Scylitza) fou un historiador bizant conegut tamb com a Curopalata per seu crrec () i tanmateix  Tracesi i Protovestiari () segurament per ser nadiu del thema dels tracesis i ser desprs protovestiari a la cort. Desprs d'arribar a aquesta dignitat, va ser  magnus drungarius vigiliarum (capit de la gurdia)  i finalment curopalata.

Va florir vers el 1081. Vers aquestes dates va publicar la seva gran obra histrica que arribava fins el 1057 i desprs un suplement que arribava fins el 1080. Una part (entre el 811 i el 1057) sembla idntica a la histria del seu contemporani Jordi Cedr i no est clar quin dels dos autors va copiar a l'altra.

Es possible que hagus fet alguns afegits abans de la seva mort vers el 1118.

La seva obra principal fou , Synopsis annorum a creatione mundi (881-1057), complementada amb la Skylitzes Continuatus pels darrers anys (1057-1080).

Altres obres sn:

2. , Quot Byzantii imperium obti-nuerunt Christiani;
3. , Ab Adamo igitur usque ad Diluvium fluxerunt anni;
4. Una llista dels reis de les deu tribus d'Israel;
5. Una llista dels grans sacerdots d'Israel ;
6. Una llista dels patriarques de Jerusalem;
7. Una llista de bisbes (papes) de Roma fins el 530;
8. Una llista de bisbes i patriarques de Bizanci (Constantinoble) fins Esteve el 866;
9. Una llista de patriarques d'Alexandria;
10. Una llista de Patriarques d'Antioquia fins Anastasi el 593;
11. Sobre l'Antic Testament;
12. Sobre el Nou Testament;
13. Llibres controvertits sobre l'antic Testament especialment l'Apocrypha;
14. Llibres controvertits sobre el Nou Testament, incloent lApocalypsis Joannis, l' Apocalypsis Petri, Barnabae Epistola, i la Exangelium secundum Hebraeos ;
15. Llibres espuris de l'Antic testament;
16. Llibres espuris del Nou Testament;
17. Joannis Scylitzae Varii Sermones Philosophici et Theologici,  el primer dels quals s , De Mundo et ejus Natura o  Ejusdem quaedam Epistolae;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277807" title="Escimne" nonfiltered="3657" processed="3634" dbindex="108777">
Escimne (Scymnus) fou un escultor i treballadors de la plata grec, molt clebre, per del qual no s'ha conservat cap obra. Fou deixeble de Critios i hauria florit vers l'olimpada 83, es a dir vers el 448 aC. (Plini, H.N. 34.8. s. 19.25.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277813" title="Escites de Zancle" nonfiltered="3658" processed="3635" dbindex="108778">
Escites (Scythes, ) fou tir de Zancle a Siclia.

Herdot esmenta a un Cadmos tir de Cos que fou expulsat de la tirania i va anar a Zancle, on es va establir i devia assolir la tirania que hauria transms al seu fill Escites.

Vers el 497/494 aC Escites de Zancle va convidar al jonis a venir a Siclia per fundar una colnia que s'anomenaria , a la costa nord de Siclia. L'oferta fou acceptada per un bon nombre d'habitants de Samos i per alguns fugitius de Milet. Quan els colons van arribar a Locres Epizefiris van saber que Escites estava en guerra contra els sicels, i els colons foren convenuts per Anxiles o Anaxilaos de Rhegion per aprofitar la seva absncia i conquerir Zancle; Esciles en veure la seva ciutat atacada va demanar ajut al tir Hipcrates de Gela; aquest una vegada va ser al campament de Esciles, va empresonar a aquest i al seu germ Pitgenes i els va enviar presoners a Inicos (Inycus) entregant la ciutat als colons de Samos.

Escites es va poder escapar cap a Himera, i de all va anar a Prsia, a la cort de Darios I el Gran, que el va rebre amb honors i el va acollir a la seva cort i probablement li va donar la tirania de Cos. 

Ms tard va visitar Zancle acompanyat del poeta Epicarm, per va retornar a Prsia on va morir ja vell. Herdot esmenta a Anaxiles i a Hipcrates com a tirans (}) per a Esciles li dona el ttol de rei  (Basileos ) o monarca (). Potser va tenir un fill de nom Cadmos que hauria estat tamb tir de Cos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277814" title="Escit" nonfiltered="3659" processed="3636" dbindex="108779">
Escit (Scythinus, ) fou un poeta imbic grec de Teos, esmentat per Esteve Bizant.

Va convertir en vers la gran obra del filsof Gercalit, i un considerable fragment d'aquesta obra fou conservat per Estobeu; tamb l'esmenten Ateneu de Naucratis i dues vegades Plutarc. Dos epigrames seus es conserven a l'antologia grega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277817" title="Segon (desambiguaci)" nonfiltered="3660" processed="3637" dbindex="108780">


Segon, unitat de temps;
Segon angular, de smbol  , s una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cada una de les seixanta parts en qu es divideix un minut angular.
Segon centesimal s una altra mesura angular, que s la deumillsima part d'un grau centesimal (i la centsima part d'un minut centesimal).

Onomstica:

Segon (sofista), sofista atenenc del segle II;

Segon de Trent, poeta epigramtic grec.

Mari Segon, governador rom.

Petroni Segon, prefecte del pretori ;

Pomponi Segon, poeta rom;

Quint Segon Poppeu, cnsol sufecte l'any 9;

Satri Segon, cavaller rom amic de Sej;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277818" title="Segon (sofista)" nonfiltered="3661" processed="3638" dbindex="108781">
Segon (Secundus, ) fou un destacat sofista atenenc del segle II, durant el regnat de l'emperador Adri. 

Fou un dels mestres d'Herodes tic amb el que desprs d'uns anys es va barallar; llavors tic va escriure un versos sarcstics contra Segon, per quan aquest va morir va pronunciar la seva oraci fnebre i el va elogiar.

Era fill d'un fuster i va rebre el malnom d'. Filostrat l'esmenta com a molt illustrat.

Suides diu que va escriure  i tamb hauria escrit una collecci de "Sententiae", per la seva autenticitat s discutida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277825" title="Segon de Trent" nonfiltered="3662" processed="3639" dbindex="108782">
Segon de Trent (Secundus, ) fou un poeta epigramtic grec nadiu de Trent.

Dos dels seus epigrames s'han conservat a l'antologia grega. Els seus versos foren inclosos a la collecci de Filip de Tessalnica, del qual probablement fou contemporani (finals del segle I o comenament del segle II).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277826" title="Mari Segon" nonfiltered="3663" processed="3640" dbindex="108783">
Mari Segon (Marius Secundus) fou un governador rom.

L'emperador Macr li va donar el govern de Fencia i tamb va participar a l'administraci d'Egipte. Quan es va conixer la victria d'Elagbal va esclatar un tumult en el qual va resultar mort (218).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277829" title="Petroni Segon" nonfiltered="3664" processed="3641" dbindex="108784">
Petroni Segon (Petronius Secundus) fou un magistrat rom.

Fou prefecte del pretori juntament amb Norb, durant el regnat de l'emperador Domici. Es va destacar perqu fou un dels que va participar en l'assassinat de l'emperador, considerat uin tir (Di Cassi; Eutropi,  8.1.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277835" title="Pomponi Segon" nonfiltered="3665" processed="3642" dbindex="108785">
Pomponi Segon (Pomponius Secundus) fou un poeta rom del segle I. Va florir en els regnats de Tiberi, Calgula i Claudi. Fou un dels amics de Luci Eli Sej, el ministre de Tiberi; quan Sej va caure (31) fou empresonat i va restar tancat fins a la pujada al tron de Calgula (37) que el va alliberar i el va fer cnsol el 41. 

Di Cassi l'esmenta com a cnsol vers el 30, set anys abans de la pujada al tron de Calgula, per el seu nom no apareix als Fasti.

En temps de Claudi fou nomenat llegat a Germnia on el 50 va derrotar els cats (chatti) i va obtenir ornaments triomfals. 

Fou amic de Plini el Vell que va escriure la seva vida en dos llibres. Tcit el descriu com un home "multa morum elegantia et ingenio illustri".

Principalment fou fams per les seves tragdies, de les que Tcit, Quintili i Plini el Jove parlen amb elogi, i que es van mantenir durant molts anys i encara el gramtic Flavi Sospater Carisi al segle V n'esmenta una.

El seu nom podria ser Publi o Luci, car els dos noms li dona Tcit en dos passatges diferents; Di Cassi l'anomena Quint (nom que Tcit dona a un germ).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277838" title="Quint Segon Poppeu" nonfiltered="3666" processed="3643" dbindex="108786">
Quint Segon Poppeu (Quintus Secundus Poppaeus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte l'any 9, junt amb Marc Papi Mutil.

Aquestos cnsols van donar nom a la coneguda llei Papia Poppea, coneguda generalment com lex Julia et Papia Poppaea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277840" title="Joc de llgrimes" nonfiltered="3667" processed="3644" dbindex="108787">

Joc de llgrimes (ttol original en angls The Crying Game) es una pellcula popular i crticament aclamada del 1992 escrita i dirigida per Neil Jordan. La pellcula explora temes de raa, gnere, nacionalitat, i sexualitat amb el tel de fons del conflicte d'Irlanda del Nord.  La pellcula va guanyar un Oscar al millor gui original desprs de ser nominada tamb a la millor pellcula, millor director i millor actor secundari (Jaye Davidson).

Sinopsi.
L'organitzaci terrorista IRA segresta a un soldat britnic. Durant el confinament, el presoner entaula amistat amb Fergus, un dels terroristes, i li demana que si finalment el maten vagi a veure la seva xicota. Ms tard, Fergus, fugint dels seus companys, acudeix al pub on treballa Dil (Jaye Davidson), la xicota del soldat britnic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277841" title="Satri Segon" nonfiltered="3668" processed="3645" dbindex="108788">
Satri Segon (Satrius Secundus) fou un cavaller rom.

Era amic de Sej i va acusar a Cremuci Corde l'any 25. Per ms tard va trair al seu amic i va donar informaci a Tiberi sobre la conspiraci que preparava Sej. Segons Flavi Josep, la informaci del complot fou revelada a Tiberi per Antnia Menor, i s'ha conjecturat que com que Segon no tenia accs a l'emperador, va revelar els plans a Antnia perqu aquesta els transmets a l'emperador.

Segon es va casar amb la famosa Albucilla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277847" title="Volcaci Sedigit" nonfiltered="3669" processed="3646" dbindex="108789">
Volcaci Sedigit (Volcatius Sedigitus) fou un poeta rom, descrit per Plini com a "illustrem in Potica" 

Aule Gelli (Gelli, 15.24) va conservar el seu llibre de Potis, que sembla que era una mena de metres didascals i tretze imbics senars  en el que s'esmentava als principals cmics llatins en ordre de mrit, primer Cecili Estaci, desprs Plaute, desprs Nevi, Licini, Atili, Terenci, Turpili, Trabea, Lusci i Enni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277850" title="Celi Seduli" nonfiltered="3670" processed="3647" dbindex="108790">
Celi Seduli (Coelius Sedulius) fou un poeta cristi, esmentat com a prevere per Isidor de Sevilla i Honori d'Autun. Es conegut tamb com Antistes, nom que li dona l'annim Mellicensis. Va viure en el segle V,  desprs del 420 ja que esmenta a Jernim (mort en aquesta data) i ms aviat cap al final ja que parla del papa Gelasi I que va governar l'esglsia del 492 al 496. 

La seva obra fou recopilada desprs de la mort i publicada per Asteri.  La inscripci d'aquest  (" Hoc opus Sedulius inter chartulas dispersum reliquit : quod recollectum adornatumque ad omnem elegantiam divulgatum est a Turcio Ruiio Asterio V. C. consule ordinario atque patricio") ajuda a determinar la seva data ja que Turci Rufi Aproni Asteri fou cnsol el 496 juntament amb Presidi o en llat Praesidius (un altre Asteri fou cnsol el 449 junt amb Protgenes).

Obres seves foren:

I. Paschale Carmen s. Mirabilium Divinorum Libri V;
II. Veteris et Novi Testamenti Collatio;
III. Hymnus de Christo;
IV. De Verbi Incarnatione;
V. Un epigrama amb el ttol  "De tabula orbis terrarum jussu Theodosii Junioris Imperatoris facta", d'autoria dubtosa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277854" title="Sedili" nonfiltered="3671" processed="3648" dbindex="108791">
Sedili (Sedilius) fou un bisbe de Britnia que apareix com a signant a les actes del concili de Roma del 721. 

Es titulava " Episcopus Britanniae de genere Scotorum". No s'ha de confondre amb un altre Sedili, un irlands que va viure uns segles desprs i va compilar algunes obres d'Orgenes, Eusebi de Cesarea i Jernim entre d'altres, i un comentari sobre sant Pau que es conserva amb el ttol "Sedulii Scoti Hiberniensis in ones epistolas Pauli Collectaneum."


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277859" title="Segestes" nonfiltered="3672" processed="3649" dbindex="108792">
Segestes fou un cap dels queruscs, sogre i enemic d'Armini.

La filla de Segestes estava casada amb Armini i sembla que Segestes no estava d'acord amb aquest enlla que havia estat imposat per Armini a la fora. Aquesta diferencia personal va posar a Segestes al partit rom. L'any 9 va advertir a Quintili Var de la conspiraci dels caps queruscs Armini, Sigimer i altres i li va consellar el seu arrest abans de la revolta, consell que malauradament pels romans no fou seguit.

El 14 la tribu de la que Segestes era cap el va forar a la guerra contra els romans, per va actuar com a trador i va enviar informaci a Germnic Csar sobre els plans i moviments dels queruscs. Probablement la seva traci fou descoberta i fou atacat al seu poble, sent rescatat amb dificultats per un destacament enviat per Germnic Csar; Segestes amb els seus fills, esclaus i clients fou portat al campament rom; August li va donar la ciutadania romana i Segestes va oferir negociar la pau amb els germnics.

August li va assignar una residncia segura a Narbona i va perdonar al seu fill Segimon (Segimundus) que s'havia revoltat. La filla de Segestes i dona d'Armini, tot i que afavoria ms aviat la causa del seu marit que la del pare, va caure en mans del romans, i fou enviada amb un fill a Ravenna.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277863" title="Segimer" nonfiltered="3673" processed="3650" dbindex="108793">
Segimer o Sigimer (nom que vol dir "el conqueridor") fou un cap dels queruscs, germ de Segestes.

Fou un dels caps de la revolta dels queruscs l'any 9. Estava al costat d'Armini en el moment de la derrota de Var a la batalla del bosc de Teutoburg i va romandre al costat de la revoluci fin vora el final.

L'any 15 es va rendir junt amb el seu fill Sesitaces al rom Estertini, lloctinent de Germnic Csar i fou desterrat a Colnia. Encara que Sigimer fou perdonat el seu fill va tenir dificultats per ser-ho ja que era assenyalat pels que havien sobreviscut a la derrota de Var com un dels que havia maltractat les restes del general rom.

El pare d'Armini tamb portava el mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277866" title="Sigimon" nonfiltered="3674" processed="3651" dbindex="108794">
Sigimon o Segimon (Sigimundus o Segimundus) fou un cap dels queruscs, fill de Segestes.

Fou nomenat sacerdot d'un altar a la rodalia de Colnia, probablement un altar dedicat a August. Vers l'any 9 es va unir a la revolta dels queruscs. Es trobava amb el seu pare quan els queruscs els van assetjar desprs de descobrir la seva traci a favor dels romans (14). Segestes el va enviar a demanar ajut a Germnic Csar; aquest els va alliberar i va perdonar a Segimon i el va enviar amb el seu pare a Narbona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277867" title="Sej (desambiguaci)" nonfiltered="3675" processed="3652" dbindex="108795">


Onomstica:

Luci Eli Sej, prefecte pretori i favorit de Tiberi;
Luci Sej, pretor el 32;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277872" title="Luci Eli Sej" nonfiltered="3676" processed="3653" dbindex="108796">

Luci Eli Sej  (Lucius Aelius Sejanus) fou un militar rom, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi. La principal font per la seva vida es Tcit.

Va nixer a Volsinii a Etrria fill del cavaller Seu Estrab (Seius Strabo) comandant dels pretorians. Probablement per la seva mare era descendent de la gens Jnia ja que el procnsol d'frica Juni Bles era el seu oncle matern.

August va morir el 14 i en aquell mateix any Sej fou fet collega del seu pare en el comandament dels pretorians. Tiberi el va enviar amb el seu fill Drus el Jove a Pannnia on les legions estaven amotinades. 

Quan el seu pare fou nomenat governador d'Egipte, Sej va conservar el comandament dels pretorians en solitari. La influencia que va guanyar sobre Tiberi aviat es va fer notar: la seva filla fou promesa a Drus Germnic, el fill de Claudi (desprs emperador), que no es va portar a terme ja que Drus va morir en un accident (any 20).

El 22 el teatre de Pompeu es va cremar i Sej va rebre les gracies de l'emperador per haver impedit major destrucci. En aquestos anys va anar modificant la disposici de les forces pretorianes a Roma, disposici que havia fixat August; ara estaven ms disperses segons Sej per fer front ms eficament a les emergncies; aquesta distribuci li donava un gran poder a la ciutat. Sej volia ser molt popular entre les tropes pretorianes per quan fos necessari; va nomenar centurions i tribuns als que va aixecar el sou i els va concedir honors; Tiberi, tot i ser un home desconfiat, li donava tota la confiana. 

Sej havia d'eliminar als obstacles que s'interposaven entre ell i el tron. Drus el Jove, el fill de Tiberi, fou assassinat per la seva dona Cludia Livilla, amant de Sej (23) amb la complicitat del metge Eudem; per convncer a Cludia es va haver de divorciar de la seva dona Apicata i va demanar a l'emperador el perms per casar-se amb Cludia, per l'emperador no el va donar de moment per va deixar entendre que potser ms endavant.

Sej va convncer a Tiberi de retirar-se de Roma, allegant motius de seguretat per de fet per controlar l'administraci. El seu segent pas fou contra Agripina Major, la viuda de Germnic Csar, a la que va acusar davant Tiberi de tenir un partit favorable. Justament Agripina va demanar perms a l'emperador per casar-se per segona vegada i l'emperador no el va donar. Llavors Sej va deixar entendre a Agripina que l'emperador sospitava de ella i que la volia eliminar, per Agripina, una dona de coratge, va fer saber a l'emperador que coneixia els seus plans i que la seva mort seria perillosa pel mateix Tiberi.

Un incident va reforar la confiana de Tiberi amb Sej. Eren a una cova entre Amiclea i Fundi quan una part es va enfonsar; tots els que hi havia al lloc van fugir com van poder, menys Sej que va restar al costat de l'emperador i el va protegir aguantant les roques a punt de caure; finalment foren rescatats pels soldats, i Tiberi va agrair l'acte d'heroisme a Sej. Desprs d'aix es va installar a l'illa de Capri (Capreae) i aix va deixar via lliure a Sej a Roma. A la mort de Lvia Drusilla, la mare de Tiberi (29) Agripina i els seus fills Ner Csar i Drus Csar foren desterrats.

La insistncia en aquest punt de Sej, va fer sospitar a Tiberi. Antnia Menor va poder informar a Tiberi dels ambiciosos plans de Sej i l'emperador va decidir desfer-se del seu favorit. El 31 el va nomenar cnsol junt amb ell mateix i li va donar tamb el pontificat junt amb el seu fill i va nomenar a Calgula pontifex Augusti deixant entreveure que seria el seu successor. Sej va veure els seus plans en perill per no va poder reaccionar; Tiberi llavors li va dir que l'associaria a la potestat tribuncia el que va tranquillitzar a Sej, per al mateix temps va enviar a Sertori Macr a Roma per assolir el comandament dels pretorians; al mat, quan ja Macr tenia el control, Sej, encara sense saber res era al senat on es va llegir una carta de l'emperador on expressava el seu temor al fins llavors cap pretori contra el que demanava protecci.

Sej fou immediatament detingut i portat a la pres; el poble el va insultar i les seves esttues foren enderrocades; el mateix dia el senat el va condemnar a mort i fou executat immediatament; el seu cos fou arrossegat pels carrers i finalment tirat al Tber. Molts dels seus amics van morir al mateix temps entre els quals probablement el seu oncle Juni Bles, el seu fill i la seva filla. Aquesta darrera com que era verge, fou violada prviament doncs mai una verge havia estat executada sense judici. Probablement tamb fou mort Vellei Patercle, panegirista de Sej.

Apicata, l'antiga dona de Sej, va confessar tot el que sabia incloent l'assassinat de Drus el Jove, i finalment es va sucidar; Cludia Livilla fou perdonada per l'emperador per la seva mare Antnia la va deixar morir de gana. La propietat de Sej fou incorporada al fiscus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277875" title="Luci Sej" nonfiltered="3677" processed="3654" dbindex="108797">
Luci Sej (Lucius Sejanus) fou un magistrat rom, probablement parent de Luci Eli Sej.

A la caiguda del seu parent (31) no va patir represlies. Fou pretor el 32. Va organitzar uns jocs florals (Florlia) on noms va permetre la participaci de persones calbes; els jocs es van perllongar a la nit quan els espectadors foren illuminats per cinc mil nois amb torxes i els seus caps pelats. Aquest fet sembla que era en referncia a Tiberi que era calb al damunt del cap; Tiberi no s'ho va prendre com un insult. En endavant a les persones calbes se les anomen sejans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277878" title="Emili Eroles" nonfiltered="3678" processed="3655" dbindex="108798">
Emili Eroles fou un llibreter i escriptor nascut a Barcelona. Va conixer Joan Salvat-Papasseit el 1911 quan ambds eren adolescents i van mantenir una estreta amistat fins a la mort de Salvat el 1924.

Eroles tenia en aquells anys una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona, punt de trobada i tertlia poltica i cultural. All va compartir tertlia amb Salvat, Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la poltica. El llibreter va mantenir la parada com a mnim fins als anys seixanta .

El 1911 Eroles, Alavedra, Palau i Salvat es van afiliar a l'Ateneu Enciclopdic Popular i van crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura. Aquesta associaci informal tenia com a objectiu la publicaci de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de m en protesta de les curses de braus a la Plaa de les Arenes.

Eroles i Palau van marxar el 1914 a Pars, on mesos ms tard els va sorprendre la Primera Guerra Mundial. A finals d'aquell any va tornar a Barcelona i juntament amb Salvat van comenar a collaborar a la revista radical d'esquerres Los Miserables.

. En aquest context va comenar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva lnia ideolgiques i temes d'inters: Nietzsche, Ibsen i Gorki, entre d'altres. 

Eroles, Alavedra, Palau i Salvat es van afiliar a l'Ateneu Enciclopdic Popular i van crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura. Aquesta associaci informal tenia com a objectiu la publicaci de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de m en protesta de les curses de braus a la Plaa de les Arenes.  

El 1971 va publicar Memries d'un llibre vell  (cent anys de la vida d'un llibre), obra preuada en cercles biblifils.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277882" title="Marc Seu" nonfiltered="3679" processed="3656" dbindex="108799">
Marc Seu (Marcus Seius L. F.) fou un magistrat rom.

Fou condemnat per causes no conegudes a pagar una gran multa que el seu patrimoni no va poder cobrir, per tot i aix fou edil curul i es va destacar per les seves donacions al poble. La data del seu edilat no s coneix, per el seu collega fou Marc Pupi Pis que fou cnsol el 61 aC i segurament deuria ser edil abans d'aquesta data. 

El 52 aC va acusar a Marc Saufeu que fou defensat per Cicer i el 51 aC va estar involucrat en la condemna de Marc Pletori Cesti (incendio Plaetoriano ambustus, Cic. ad Att. 5.20.8). 

Va morir el 45 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277885" title="Gneu Seu" nonfiltered="3680" processed="3657" dbindex="108800">
Gneu Seu (Cnaeus Seius) fou un cavaller rom que es considerava que tenia el millor cavall del seu temps (meitat del segle I aC).

Fou condemnat i executat per Marc Antoni vers el 48 aC i el seu cavall va passar a mans de Dolabella i ms tard de Cassi, i els dos van morir de mort violenta, del que va derivar el proverbi ille homo habet equum Sejanum. (Aule Gelli,  3.9.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277892" title="Seleuc" nonfiltered="3681" processed="3658" dbindex="108801">


Onomstica:

Seleuc I Nictor, satrapa i desprs primer selucida;
Seleuc II Callnic, rei 246-225 aC;
Seleuc III Ceraune (o Soter), rei (225 aC-223 aC;
Seleuc IV Filoptor, rei 187 aC-175 aC;
Seleuc V Filomtor, rei 126 aC-125 aC;
Seleuc VI Epfanes Nictor, rei 96 aC-95 aC);
Seleuc VII Kybiosaktes (Cibiosactes) o Filomtor, rei vers 83 aC-vers 70 aC;
Seleuc del Bsfor, rei del Bsfor ;
Seleuc (prncep), fill d'Antoc VII Sidetes ;
Seleuc (poeta),  poeta grec ;
Seleuc d'Emesa, historiador grec siri.
Seleuc d'Alexandria, gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277893" title="Seleuc del Bsfor" nonfiltered="3682" processed="3659" dbindex="108802">
Seleuc del Bsfor (Seleucus, ) fou rei del Bsfor 

El seu regnat s molt poc conegut. No se sap segur la seva filiaci per va pujar al tron a la mort del rei Esprtoc I vers el 431 aC i sembla molt probable que fos el seu fill. Se sap per Diodor de Siclia que va regnar quatre anys fins el  427 aC, per com que desprs, fins el 407 aC no hi ha cap noticia del regne, aix podria ser un error i el seu regnat hauria estat ms llarg o el del seu germ i successor Stir I (fill d'Esprtoc I) hauria comenat abans. Una teoria suposa que entre Seleuc i Stir I hi va haver un altre rei de nom Esprtoc i que aix va confondre a Diodor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277894" title="Seleuc (prncep)" nonfiltered="3683" processed="3660" dbindex="108803">
Seleuc (Seleucus, ) fou un prncep selucida, segon fill d'Antoc VII Sidetes i germ gran d' Antoc IX Cyzicenos (114 aC-94 aC).

El 129 aC Sidetes va morir en una batalla contra els parts i el prncep Seleuc fou fet presoner. El rei part el va rebre amistosament i el va tractar conforme al seu rang, per no el va alliberar. La seva sort final es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277896" title="Joan Alavedra i Seguraas" nonfiltered="3684" processed="3661" dbindex="108804">
Joan Alavedra i Seguraas (Barcelona 1896 - 1981), escriptor i periodista catal. Va viure durant molt de temps a Prada on es trobava sovint amb Pompeu Fabra i li dedic un retrat literari a Personatges inoblidables (Barcelona, 1968). Fou bigraf de Pau Casals, el qual music, en forma d oratori, el llibre d Alavedra Poema del pessebre 

En la seva joventut va compartir amistat i tertlies poltiques i culturals amb Joan Salvat-Papasseit i Emili Eroles.

Un dels seus fills va ser Maci Alavedra i Moner, ex-dirigent de CDC i Conseller de Governaci i d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277898" title="Seleuc (poeta)" nonfiltered="3685" processed="3662" dbindex="108805">
Seleuc (Seleucus, ) fou un poeta grec fill de l'historiador Mnesiptlem.

Va florir sota el rei selucida de Sria Antoc III el Gran. Un scholion de Seleuc fou preservat per Ateneu de Naucratis que l'anomena com ) i tamb apareix a l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277899" title="Seleuc d'Emesa" nonfiltered="3686" processed="3663" dbindex="108806">
Seleuc d'Emesa (Seleucus, ) fou un historiador grec siri.

Va escriure dos llibres sobre la historia de l'Imperi Part, un comentari sobre poetes lrics i un poema sobre la pesca en quatre llibres () que esmenta Suides  per que Ateneu de Naucratis diu que fou obra d'un Seleuc de Tars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277903" title="Messier 51" nonfiltered="3687" processed="3664" dbindex="108807">



La Galxia del remol ( Messier 51a, M51a, o NGC 5194) s una galxia espiral clssica situada a una distncia de aproximadament 23 milions d'anys lllum a la constellaci de llebrers. Aquesta galxia i la seva companya NGC5195 amb la qual interactua sn fcilment observables pels astrnoms novells, ja que les dues galxies poden veure's amb binoculars  Aquesta galxia tamb s popular entre els astrnoms professionals que estudien l'estructura de les galxies (particularment les estructures associades als braos en espiral) i les interaccions entre galxies. 
Descobriment.
La galxia del remol va ser descoberta per Charles Messier el 13 d'Octubre de 1773. La seva companya, NGC 5195, va ser descoberta al 1781 per Pierre Mchain. No obstant aix, no va ser fins el 1845 que es va reconixer que es tractava d'una galxia espiral. Va ser  Lord Rosse que ho va descobrir utlitzant un telescopi que ell mateix havia construt a Irlanda. L'any 2005 es va observar una  supernova (SN 2005cs) amb un pic de magnitud aparent 14. Algunes vegades s'utilitza el terme M51 per a referir-se al parell de galxies que interactuen, llavors s'anomenen  M51A (NGC 5194) i M51B (NGC 5195). 
Propietats.

Amb els mesuraments recents que estimen la distncia de la galxia en 23 milions d'anys, i un dimetre angular d'aproximadament 11.2 , es pot inferir que el brillant disc circular de l'M51 t un radi de aproximadament 38.000 anys llum. La seva massa s'estima en 160 mil milions de masses solars. Comparada amb el dimetre de la Via Lctia, M51 t la meitat de la seva mida i de la seva massa. Existeix un forat negre envoltat per un anell de pols al cor de l'espiral. El nvol de pols es troba quasi perpendicular a la relativament plana galxia espiral.  Un anell secundari travessa l'anell primari per un eix diferent, un fenmen que no s'esperava. Un parell de cons d'ionitzacions s'exten des de l'eix de l'anell de pols principal..

Observaci.
Situat a la constellaci de Llebrers, l'M51 s fcil de localitzar seguint l'estrella ms oriental de l'Ossa Major, Eta Ursae Majoris, i anant 3.5 al sudest. La seva declinaci s  +47, per tant s circumpolar per observadors situats per sobre del la latitud 43N latitude i arriba a latituds altes a l'hemisferi nord fent que sigui un objecete accessible, especialment a primeres hores a des de l'hivern fins la primavera.
M51 s visible amb binoculars al cel fosc, per amb un telescopi de 10 cm es poden distingir M51 i la seva companya. Amb telescopis de 15 cm  es pot veure l'estructura de l'espiral i amb aparells ms grans (>30cm) la seva visi s espectacular, poden veure's  les diferents bandes espirals i algunes  regions HII.  
Formaci estellar.
L'estructura en espiral induda de la galxia ms gran no s l'nic efecte de la interacci. Tamb succeeix un significativa compressi de gas d'hidrogen que origina el desenvolupament de regions de formaci estellar. Aix s visible en fotografies de M51 on es poden veure 'nusos' blau brillant en els braos en espiral.
L'hidrogen s el gas ms com del medi interestellar (l'espai entre les estrelles i els sistemes planetaris en les galxies). Existeix en un principi en la seva forma molecular i atmica, i forma grans nvols per tota la galxia. Quan una font de fora gravitacional passa a prop, com per exemple altres galxies, les interaccions gravitacionals produeixen ones de compressi (densitat) que escombren aquests nvols d'hidrogen. Aix produeix que regions de gas difs es comprimeixin formant nuclis opacs de gas dens, aquests sn els camins de gas que es poden veure en els braos en espiral. En regions on la concentraci i la densitat del gas arriba a valors crtics, pot produir-se el collapse gravitacional, i una nova estrella neix al centre del collapse, on el gas es comprimeix tan que s'inicia la fusi nuclear.
Quan aix succeeix, aquestes noves estrelles esmercen gran quantitat de gas produint una expansi i finalment expulsen les capes de pols i gas del voltant incrementant el flux de vent solar. Les proporcions gegantines dels nvols fan que rarament es produeixi la formaci d'estrelles de manera aillada. Aquestes regions amb estrelles joves i calentes emeten prou energia lluminosa com per a poder veure-les amb milions d'anys llum de distncia. 
Un exemple d'aquest tipus de formaci estellar a la nostra galxia s M16 la nebulosa de l'liga.  
Informaci sobre el grup de galxies.
La galxia del remol s la galxia ms brillant del grup M51, un petit grup de galxies que tamb inclouen  M63 (la galxia del gira-sol), NGC 5023, i  NGC 5229. Aquest petit grup es pot considera una subcmul al lmir sudest d'un grup ms gran que inclouria el grup M101 i el grup  NGC 5866, Encara que la majoria de mtodes d'identificaci de grups i la majoria de catlegs els identifiquen com a  entitats separades..
Referncies.

Enllaos externs. 
SEDS ;
SIMBAD ;

M51 The Whirlpool Galaxy;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277905" title="Seleuc d'Alexandria" nonfiltered="3688" processed="3665" dbindex="108808">
Seleuc (Seleucus, ) fou un gramtic d'Alexandria (Egipte) que va ensenyar a Roma. Va rebre el malnom d'Homric (Homericus). Va escriure comentaris sobre molts poetes i va escriure un bon nombre d'obres gramaticals i de miscellnies, els ttols dels quals apareixen relacionats a Suides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277911" title="Semiramis" nonfiltered="3689" processed="3666" dbindex="108809">
Semiramis () fou una llegendria reina, considerada junt amb Ninus () com els mtics fundadors de l'Imperi Assiri de Ninus o Nniveh. La seva histria es narrada per Diodor de Siclia que l'agafa de Ctsies de Cnidos. 

Segons el relat de Diodor, Ninus era un gran guerrer que va construir la ciutat de Nniveh vers el 2182 aC i va dominar bona part d'sia. Semiramis fou la filla de la deessa peix Derceto d'Ascal a Sria, nascuda dels seus amors amb un jove siri, per va haver d'abandonar a la seva filla al desert per deixar-la morir; la nena fou salvada per els coloms fins que fou descoberta pels pastor de la zona; el cap dels pastors reials, Simmes, la va criar, i li va donar el seu nom.

La seva extraordinria bellesa va arribar a orelles d'Onnes, amic i general del rei Ninus que la va fer portar a la seva cort; els assiris estaven embarcats en el setge de Bactra que no podien conquerir  i quan Semiramis va arribar va idear un pla que va reeixir i la ciutat fou conquerida. Ninus, atret per la seva intelligncia i bellesa va decidir fer-la la seva dona. 

Amb Ninus la reina va tenir un fill de nom Nnies (Ninyas). Un altre relat diu que va matar a Ninus i va assolir tot el poder. 

La llegenda li va atribuir tota mena de fets, com construcci d'edificis i jardins fabulosos i tot el que no tenia un constructor conegut li fou atribut (fins i tot les pirmides d'Egipte). Se li atribueix la conquesta d'Egipte i Etipia per en canvi no va poder conquerir l'ndia.

Desprs de 42 anys de regnat va abdicar i va desaparixer agafant forma de coloma  i el seu fill Nnies la va succeir.

Herdot esmenta a Semiramis com a reina de Babilnia. Probablement podria identificar-se amb Sammuramat, reina histrica d' Assria, esposa de Shamshi-Adad V i regent del seu fill Adadnirari III.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277914" title="Semprnia" nonfiltered="3690" processed="3667" dbindex="108810">

 Gens Semprnia, gens romana patrcia i plebea.
Semprnia (germana dels Gracs), germana dels tribuns Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac;
Semprnia (esposa de Brut), esposa de Dcim Juni Brut.
 Dret rom:;
 Julia Sempronia, llei romana que ratificava les disposicions de la llei Cornelia de limitibus.
 Sempronia agraria, llei proposada per Tiberi Semproni Grac el 123 aC;
 Sempronia judiciaria, llei romana proposada per Gai Semproni Grac.
 Sempronia frumentaria, llei romana proposada per Gai Semproni Grac.
 Sulpicia Sempronia, llei romana establerta a proposta dels cnsols Publi Semproni Sop i Publi Sulpici Saverri el 304 aC.
 Sempronia de militibus o Sempronia de militaris sacrata, llei romana proposada per Gai Semproni Grac.
 Sempronia de faenore o Sempronia de aere alieno, llei romana proposada per pel trib de la plebs Marc Semproni.
 Sempronia de suffragis, llei romana proposada per Gai Semproni Grac el 123 aC.
 Sempronia de provinciis, llei romana proposada per Gai Semproni Grac.
 Sempronia de magistratibus, llei romana proposada per Gai Semproni Grac.
 Sempronia de judiciis, llei romana proposada per Gai Semproni Grac.
 Sempronia de coloniis, llei romana proposada pel trib de la plebs Gai Semproni Grac.
 Sempronia de centuriis, llei romana proposada per Gai Semproni Grac;
 Sempronia de limitibus, llei romana proposada per Tiberi Semproni Grac el 133 aC.
 Sempronia de haereditate Attali, llei per la que l'herncia del rei tal III de Prgam era acceptada.
 Sempronia de viis muniendis, llei aprovada el 123 aC a proposta de Gai Semproni Grac.
 Sempronia de capite civium, llei proposada per Gai Semproni Grac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277915" title="Semprnia (germana dels Gracs)" nonfiltered="3691" processed="3668" dbindex="108811">
Semprnia (Sempronia) fou filla de Tiberi Semproni Grac III, censor el 169 aC i germana dels famosos tribuns Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac. Es va casar amb Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor que mai la va apreciar degut a que era estril i no era gaire maca. A la sobtada mort del seu marit tant ella com la seva mare Cornlia foren sospitoses d'haver-lo assassinat per la seva oposici als Gracs, per mai es va poder demostrar res i si realment fou un assassinat, Papiri Carb en fou el culpable ms probable.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277916" title="Bandera de Palau" nonfiltered="3692" processed="3669" dbindex="108812">

L'actual bandera de la repblica de Palau es va adoptar l'1 de gener de 1981. Quan l'arxiplag es va separar dels territoris fidecomissaris va adoptar la seva prpia bandera. Com molts altres arxiplegs del Pacfic, utilitza el color blau per representar l'oce. Per una banda aix li dna a la bandera certa similitud amb la de Micronsia, el cercle descentrat de la bandera s similar al de la de Bangla Desh (i al de la del Jap), per en aquest cas representa el sol i la lluna. 



Enllaos.
Repblica de Palau - Histria de la bandera nacional;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277917" title="Semprnia (esposa de Brut)" nonfiltered="3693" processed="3670" dbindex="108813">
Semprnia (Sempronia) fou esposa de Dcim Juni Brut, cnsol el 77 aC. 

Fou una dona de grans atractius personals i una bona escriptora, per tenia un carcter llicencis. Va participar a la conspiraci de Catilina per el seu marit no en sabia res. 

Asconi parla d'una Semprnia, filla de Tudit i mare de Publi Clodi Pulcre, i diu que va testificar al judici contra Mil el 52 aC i que probablement es la mateixa persona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277919" title="Gens Semprnia" nonfiltered="3694" processed="3671" dbindex="108814">
Gens Semprnia (Sempronia) fou una gens romana patrcia i plebea, de gran antiguitat. 

Un dels seus membres, Aule Semproni Atrat, va obtenir el consolat el 497 aC, noms dotze anys desprs de la fundaci de la repblica. Els Sempronii es van dividir en famlies de les quals els Atrat (Atratinus) foren patricis, i la resta plebeus: els Aselli, Bles, Dens, Grac, Llong, Musca, Piti, Ruf, Rutil, Sop, i Tudit. 

La seva gloria est prcticament limitada al perode republic i molts pocs Sempronii van tenir algun paper durant l'Imperi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277920" title="Sem (gramtic)" nonfiltered="3695" processed="3672" dbindex="108815">
Sem (Semus, ) fou un gramtic grec de data incerta. Suides diu que va escriure vuit llibre sobre Delos, dos llibres de , un sobre Paros, un sobre Prgam i un treball sobre els peans (. El Suides tamb diu que era d'Elis, per Ateneu de Naucratis diu que era nadiu de Delos. 

La seva obra sobre aquesta illa () fou la ms important sobre el tema i s sovint esmentada per Ateneu i altres escriptors. Ateneu parla tamb d'un llibre de Sem sobre illes ().




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277922" title="Marc Anneu Sneca" nonfiltered="3696" processed="3673" dbindex="108816">
Marc Anneu Sneca (Marcus Anneus Seneca)  fou un retric rom nadiu de Crdova (llat Corduba) on va nixer en data incerta per en el segle I aC i probablement una mica abans del 60 aC. Tenia rang d'eques i s conegut com "Sneca el Pare", "Sneca el Vell" o "Sneca l'Orador"  per distingir-lo del seu fill, el filsof del mateix nom (Sneca el Jove).

Va anar fora jove a Roma i desprs va tornar a Hispnia i es va casar amb Hlvia amb la que va tenir tres fills: Luci Anneu Sneca, Luci Anneu Mella (o Mela, que fou pare del poeta Luc) i Marc Anneu Novat (aquest darrer era el fill gran i va agafar el nom de Juni Galli del seu pare adoptiu).

Fou un home de lletres i dotat amb una memria prodigiosa; va escriure (ja gran) Controversiarum Libri decem, dirigit als seus fills, obra de la que es conserven el segon, set, vuit i des llibres. Un altra obra atribuda fou el Suasoriarum Liber.

Va morir en data incerta probablement fins vers el final del regnat de Tiberi; va morir a Roma o al menys a Itlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277923" title="William Miller" nonfiltered="3697" processed="3674" dbindex="108817">


William Miller (1782-1849) fou un predicador laic baptista, agricultor i cap cvic local en Low Hampton, en el est de Nova York. Estudiant de la historia i la profecia bblica; a ran dels seus estudis, comen a predicar en el 1831 l'imminent segon adveniment de Crist.

Es considerat com el fundador del Moviment Adventista (tamb anomenat com Moviment Millerista), dels anys 1830 i anys 1940 a Amrica del Nord. Entre els seus descendents espirituals directes s'inclouen l'Esglsia Adventista del Set Dia i moviments posteriors que es fundaren amb la inspiraci de Miller en la profecia bblica, incloent-i el moviment d'Estudiants de la Bblia de Charles Taze Russell, actualment coneguts com els Testimonis de Jehov.

Biografia.
Miller nascut el 15 de febrer de 1782 a Pittsfield, Massachusetts. En el 1803, Miller form matrimoni amb Lucy Smith.  En el 1809 fou escollit per Sheriff i en una data posterior com Jutge de Pau. Miller serv en la milcia de Vermont i fou comissionat com tinent el 21 de juliol de 1810. Per aquestes dates es converteix en un home relativament afortunat, posseint una casa, terres i com a mnim dos cavalls.

Creences maniques.
Miller fou tamb un actiu francma: "Fou aqu (Poultney, Vermont) a on Miller es convert en membra de la fraternitat manica, avan al grau ms alt de les lgies en el comtat."  Poc sabem dels lligams manics de Miller, apart dels registrats per el seu bigraf Sylvester Bliss. La majoria dels autors ignora aquest fet o no esmenta cap comentari. Whitney R. Cross especifica que Miller era un ma del Ritus de York per no dona ms detalls o fonts.  H. Y. Smith y W. S. Rann, editors del llibre de 1886 Historia del Comtat Rutland Vermont amb Illustracions i Esbossos Biogrfics d'alguns dels seus Prominents Homes i Pioners mostra al "Rev. William Miller" com un dels cinquanta i un individus llistats per Clarke com "els que han estat prominents en la Ordre de aquest comtat (Rutland)."
Miller es nomenat posteriorment com un dels primers Mestres de la Lgia Manica Estrella del Mat.

 Servei militar .

Al inici de la Guerra de 1812, Miller reun una companyia local d'homes i viatjaren a Burlington (Vermont). Fou transferit al XIII Regiment d'Infanteria en el Exrcit Regular dels Estats Units amb el rang de Tinent. Miller pass la major part de la guerra treballant com reclutador i el 1 de febrer de 1814 fou promogut a Capita. Va veure per primera vegada acci en la Batalla de Plattsburgh, a on les forces americanes summament superades en nombre van vena a les britniques. Miller va veure el resultat d'aquesta batalla com un miracle. Posteriorment va escriure, "Em sembl que un Ser Suprem observ els interessos d'aquesta naci d'una forma especial, i ens alliber de les mans dels nostres enemics... un resultat summament sorprenent, contra tals probabilitats, em sembl el treball d'una fora ms poderosa que el home". 

 Visi religiosa .

Desprs de la guerra, el 18 de juny de 1815 es trasllad amb la seva famlia a Low Hampton, a on  compra una granja. Miller per volia recuperar la seva fe i va comenar a freqentar l'esglsia Baptista local. Un dia li van demanar de llegir el serm del dia durant una de las freqents absncies del ministra local. Aquest fet es torn en habitual i un diumenge, quan estava llegint un serm sobre els deures dels pares fou elogiat amb gran emoci.
Desprs d'una fase de clarividncia Miller comen a examinar la bblia detalladament, declarant a un dels seus amics: "Si tingus temps, jo harmonitzaria totes les contradiccions . Miller comen amb Gnesis 1:1, estudiant cada verset sense avanar fins que sentia que el significat estava clar. D'aquesta forma arrib al convenciment de que una segona vinguda de Crist era possible i que estava revelat en les profecies de la bblia.

Basant la seva creena principalment en Daniel 8:14: "Fins dos mil tres-centes tardes i matins; Desprs el santuari ser purificat", i fen servir un principi interpretatiu conegut com el "Principi de dia-any"; Miller arrib a la conclusi que la purificaci del santuari (Templa de Jerusalem) representava la purificaci de la terra per foc en la Segona Vinguda de Crist. Per Miller i altres usuaris de aquest principi, un dia en la profecia deuria ser ents com un temps d'un  any (365 dies). A ms, Miller estava convenut que el perode de 2.300 dies havia comenat en 457 aC amb el Decret per reconstruir Jerusalem de Artajerjes I de Prsia. Clculs simples revelaren que aquest perode acabava en el any 1843 i per lo tan, en aquesta data, esdevindria el retorn de Crist. Miller va escriure: "Vaig arribar a la solemne conclusi, que en aprop de vint-i-cinc anys a partir d'aquesta data (1818), tots els assumptes del nostra estat actual, es collapsarien". 

En 1832 entreg una serie de setze articles al Telgraf de Vermont . El primer de aquest articles fou publicat el 15 de maig, Miller coment sobre la resposta del pblic: "Vaig ser inundat de cartes preguntant-me sobre les meves opinions, i visitants es reuniren amb mi per conversar del tema".  
En 1834, incapa de complir amb moltes de les peticions urgents i amb invitacions per viatjar i predicar que havia rebut, Miller publica una sinopsis de les seves ensenyances en un escrit de 64 planes amb el titul de: Evidencia de les Escriptures i la Historia sobre la Segona Vinguda de Crist, referent al any 1843: Exposat en un Curs de Conferencies .

 Mil.lerisma .

Des de 1840, el Mil.lerisma es transform de un "movimient regional obscur, a una campanya nacional". La figura clau en aquesta transformaci fou Joshua Vaughan Himes, pastor de la capella del carre Chardon en Boston i un experimentat editor. A pesar, de que Himes no accept completament les idees de Miller fins el 1842, segons el peridic quinzenal.

A pesar de la urgncia dels seus partidaris, Miller mai fix una data exacta per la Segona Vinguda de Crist. Si mes no, va dir: "Els meus principis en breu, son, que Jesucrist vindr un altre vegada a aquesta terra, la netejar, purificar, i en prendr possessi, amb tots els sants, en algun moment entre el 21 de mar de 1843 i el 21 de mar de 1844. 

El 21 de mar de 1844 pass sense incidents, algunes discussions i estudis posteriors resultaren en la adopci d'una nova data: 18 d'abril de 1844, basat en la interpretaci del Calendari hebreu.  Com en la data anterior, el 18 d'abril pass sense el retorn de Crist. Miller respongu pblicament, escrivint: "Confesso el meu error i reconec la meva  decepci; per encara crec que el dia del Senyor est aprop, casi a la porta". 

L'agost de 1844 en un campament de reuni en Exeter, New Hampshire, Samuel S. Snow present un missatge que arrib a ser conegut com el missatge dels set mesos o el verdader crit de mitja nit. En una discussi basada en tipologia escriptural, Snow present la seva conclusi (encara basada en la profecia dels 2300 dies de Daniel 8:14), que Crist tornaria el dcim dia del sptim mes del present any 1844.  Fent servir el calendari dels jueus caraistes, el dia fou determinat com el 22 d'octubre de 1844.

El 22 d'octubre i la matinada del 23 d'octubre, es convertiren en la gran decepci dels  Mil.leristes.

Vegeu.
Esglsia Adventista del Set Dia;
Ellen G. White;
Nelson H. Barbour;
Charles Taze Russell;

Enllaos externs.
Apocalipsis ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277929" title="Escrot" nonfiltered="3698" processed="3675" dbindex="108818">

L'escrot o sac escrotal s la bossa que cobreix i allotja als testicles fora de l'abdomen en els mamfers i en l'sser hum. s una bossa de pell rugosa i prima que serveix d'embolcall extern dels testicles i llurs rgans accessoris. Aquesta zona de la pell est coberta de borrissol de tipus genital i presenta caracterstiques particulars que la diferencien de la que cobreix a la resta de l'organisme.

La seva pell est formada per set capes  capa cutnia o escrot prpiament dit, dartos, tnica cellulosa o fscia de Cooper, tnica cremasteriana (cremster), tnica fibrosa i tnica vaginal-, de les quals dues sn musculars. D'aquestes dues ltimes, la ms superficial s el dartos i la ms profunda el cremster. 

El primer frunzit la pell i la segona eleva els testicles aproximant-los a l'abdomen. Aquests msculs es contreuen davant d'estmuls variats, sobretot davant del fred. Els testicles estan allotjats fora de l'abdomen perqu requereixen d'una temperatura baixa per aconseguir que els espermatozoides madurin adequadament. La pell de l'escrot s ms sensible davant del fred i la calor que la d'altres zones de l'organisme. Tamb proporciona la temperatura necessria per al desenvolupament dels espermatozoides.

Referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277934" title="Sambor Prei Kuk" nonfiltered="3699" processed="3676" dbindex="108819">
El lloc de Sambor Prei Kuk s un complex arqueolgic format per les restes de la ciutat d Isanapura, la capital del regne de Chenla, precedent immediat de l imperi khmer (pre angkori). Esta situat a uns 35 km al nord de la ciutat de Kompong Thom, al centre de l actual Cambodja.

Histria.
Aquesta ciutat es va desenvolupar durant el regnat d Isanavarman I (616-635). En aquesta poca es van aixecar diverses construccions, clars precedents de l arquitectura khmer, que es manifestaria en tota la seva esplendor ms endavant, a Angkor.

La ciutat de Bhavapura (que portava aquest nom a causa del rei Bhavavarman I) s un precedent seu. S hauria de situar en el mateix indret, tot i que tamb hi ha qui la fa a l actual Kompong Thom. La denominaci d Isanapura, com en el cas anterior, est relacionada amb Isanavarman I, el seu impulsor.

Desprs del regnat d Isanavarman I, el lloc cau en decadncia i s abandonat. El regne de Chenla es va dividir en diversos estats enfrontats. En el 802 Jayavarman II (802-850) els va unificar, consagrant-se com a nic sobir i traslladant la cort a Angkor. Durant l imperi angkori el lloc es va mantenir actiu, per en el segle XV va caure en l aband restant oblidat i envat pels boscos. 

Es va descobrir a final del segle XIX, els temples i edificis havien perdut el seu nom i fins i tot eren desconeguts pels habitants de la zona. Pels anys 1930 encara continuava abandonat, sense accessos.

El lloc va quedar fora malms pels Khmers Rojos en la dcada dels 1970, i l afectaren molt greument els bombardeigs dels americans. Ms endavant el conjunt va patir els efectes de l aband i va ser vctima del pillatge, amb excavacions clandestines que van fer desaparixer molts elements decoratius. A finals del segle XX, el recinte arqueolgic fou condicionat i inventariat. 

Les restes arqueolgiques.
Tot i que les construccions cal situar-les des de finals del segle VI, fins el segle IX, la majoria d edificis que encara es poden veure sn de l poca d Isanavarman I, s a dir de la primera meitat del segle VII. 

El seu estat de conservaci s divers, des de construccions prcticament desaparegudes, fins a d altres que es conserven estructuralment en un relatiu bon estat, donada la seva antiguitat i els avatars que han acompanyat la seva histria. Altres es troben completament envoltats per les arrels i soques dels arbres, que han anat creixent al damunt. 

Prcticament la totalitat d edificis sn de ma, amb elements esculpits en pedra (falses portes, columnes, llindes, etc.). Antigament eren recoberts d estuc, que ara s ha perdut. Uns elements caracterstics sn els "palaus volants", uns relleus que representen la residncia celestial dels dus i que confereixen un carcter sagrat a l edifici. 

Hom divideix el conjunt monumental en tres sectors principals (el Nord, Centre i Sud), a ms d altres elements dispersos.

El Grup del Nord.
El Grup del Nord ("N"), o Prasat Sambor, consta d un santuari central envoltat d altres construccions, envoltades d una muralla doble. El santuari central (N1) s de planta quadrada, amb quatre portes orientades als punts cardinals. Els portals tenien una decoraci exuberant, per es troben en mal estat de conservaci.

Hi ha altres construccions interessants, com el N7, octogonal, amb "palaus volants" als murs exteriors. Tamb sn interessants els N8, N9, N10, N11 i N16 encara que la seva conservaci no sigui la desitjable. 

Un element diferenciat de la resta s l Ashram Moha Rusi (N17), potser el ms antic, del segle VI. Es tracta d una construcci (un mandapa) de pedra, amb decoraci mont acurada de personatges i motius florals.

El N18 es troba totalment envoltat per les arrels de la vegetaci.


El Grup Central.
El Grup Central ("C"), o Prasat Tor tamb es troba envoltat per una doble muralla centrada per un gran santuari central (C1), de dimensions ms grans en relaci amb els altres. De planta rectangular, amb la porta a llevant i tres falses portes. Amb elements de pedra esculpits i "palaus volants" als murs exteriors. T uns lleons de pedra en les escales de l entrada.

Al seu voltant hi ha diverses construccions, per es troben molt malmeses. Tamb t un estany sagrat rectangular, el Srah Srang.  


El Grup del Sud.
El Grup del Sud ("S"), o Prasat Neak Pean, dedicat a Xiva est envoltat d una doble muralla, la interior amb quatre portals. La muralla es troba en molt mal estat, per en algun sector encara es pot veure la seva decoraci amb medallons circulars.

T un santuari principal (S1), de planta rectangular, amb una porta encarada a llevant i altres tres falses portes. Es conserva relativament en bon estat. Els murs exteriors tenen relleus efectuats amb els mateixos maons que representen els caracterstics "palaus volants", similars als que es van trobant en altres edificis. Tamb t elements esculpits en pedra, llindes, i alguna columna dels portals que encara ha perdurat.   

Davant seu hi ha el santuari S2, amb dues portes, d orient a occident i amb una important particularitat: el seu interior s ocupat, gaireb enterament, per un mandapa de pedra, amb una fina decoraci escultrica.

Les portes de la muralla, molt deteriorades, sn conegudes com S3, S4, S5 i S6.

Al voltant del santuari principal es troben altres cinc ms petits, de planta octogonal (S7 a S11) amb decoraci similar al primer.

A l exterior del recinte encara es troben ms construccions, per en molt mal estat de conservaci.

Bibliografia.
 Michel Tranet. Sambaur-Prei-Kuk, Monuments d Ianavarma (615-628). Vol. 1 i 2. 1997;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277935" title="Matilde Prez Moll" nonfiltered="3700" processed="3677" dbindex="108820">
Matilde Prez Moll fou la primera batllessa de l'estat espanyol en la poblaci de Quatretondeta, Alacant. Elegida el 27 d'octubre de 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, per designaci del governador d'Alacant, el general Cristino Bermdez de Castro. Fou un esdeveniment indit en una poca en qu la dona estava relegada a les feines de llar.

Provenia d'una famlia acabalada, aport certa modernitat al poble impulsant l'arribada de la llum elctrica a cases, carrers i a la carretera que uneix aquesta poblaci amb la vena Gorga.

Tot i la importncia d'aquest fet, aquesta pionera no ha rebut el reconeixement adequat fora d'aquesta poblaci de la comarca d'El Comtat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277937" title="Comarca de Chantada" nonfiltered="3701" processed="3678" dbindex="108821">

La Comarca de Chantada s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca da Ulloa i la comarca de Lugo al nord, les comarques de Deza i Carballio a l'oest, Ourense al sud, Terra de Lemos a l'est. En formen part els municipis de:
 Carballedo;
 Chantada ;
 Taboada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277938" title="Comarca da Ulloa" nonfiltered="3702" processed="3679" dbindex="108822">

La Comarca da Ulloa s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca de Ourense al nord-est, la comarca de Chantada al sud, la comarca do Deza al sud-oest, i la comarca da Terra de Melide al nord-oest. En formen part els municipis de:
 Antas de Ulla;
 Monterroso ;
 Palas de Rei;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277939" title="Climent IX" nonfiltered="3703" processed="3680" dbindex="108823">

Climent IX (Pistoia, 27 o 28 de gener de 1600 - Roma, 9 de desembre de 1669) va ser papa de l'Esglsia Catlica entre 1667 i 1669. El seu nom de naixena era Giulio Rospigliosi. Va ser fill de Giacomo Rospigliosi, membre d'una antiga famlia llombarda, i de la seva esposa Caterina Bisi.

Va fer els primers estudis a Pistoia, al seminari al qual va rebre les ordres menors quan encara no havia complert els catorze anys. Es va traslladar al Collegio Romano, on es va llicenciar en arts liberals. A la Universitat de Pisa es va doctorar en teologia, filosofia i dret civil i cannic el 1623.

El 29 de mar de 1644 va ser consagrat bisbe titular de Tars a la capella de Pius V de la Patriarcal Baslica Vaticana. Immediatament desprs va ser designat nunci a Espanya, crrec al qual va romandre nou anys. De retorn a Roma el 1653, va dur una vida retirada, interrompuda noms pel nomenament de governador de la ciutat per part del Sacre Collegi Cardenalici durant la seu vacant de 1655. Aquest any el nou papa Alexandre VII li va nomenar Secretari d'Estat, crrec que va ostentar durant dotze anys, fins que ell mateix fos triat papa.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Sidus olorum (L'estrella dels cignes), cita que pel que sembla fa referncia que va nixer prop del riu Stellata (stella = estel) i que durant el conclave que ho va triar va ocupar la Cambra dels Cignes al Vatic.
 
 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277941" title="Assemblea Democrtica de Mallorca" nonfiltered="3704" processed="3681" dbindex="108824">
L'Assemblea Democrtica de Mallorca va ser la plataforma que aglutin la majoria de les forces democrtiques opositores al rgim franquista durant els anys de la Transici. L'assemblea es constitu el maig de 1976 i en formaven part els segents membres:

 Partit Comunista d'Espanya;
 Partit del Treball d'Espanya;
 Partit Socialista Popular;
 Federaci Socialista Balear-PSOE;
 Comissions Obreres;
 Uni General de Treballadors;
 Partit Socialdemcrata Balear;
 Partit Socialista de les Illes;
 Partit Socialista d'Alliberament Nacional;
 Moviment Comunista de les Illes Balears;
 Grup Autonomista i Socialista de les Illes;
 Partit Carl;


Un cop celebrabes les eleccions de 1977 les forces amb representaci (UCD i PSOE) arracoraren la resta d'organitzacions. L'Assemblea de Parlamentaris fou qui d'en prengu el protagonisme en la transici i el procs autonmics illencs. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277942" title="Exsecant" nonfiltered="3705" processed="3682" dbindex="108825">

La exsecant, abreviadament exsec, s una funci trigonomtrica que es pot definir en funci de la secant sec( ):

.

En el seu temps va ser important en camps com la agrimensura, astronomia, i la trigonometria esfrica, per avui en dia es fa servir poc. Aix es degut principalment a que la disponibilitat de calculadores i ordinadors ha eliminat la necessitat de les taules trigonomtriques de funcions especialitzades com aquesta.

Una funci relacionada s la excosecant (excsc), la exsecant de l'angle complementari:

;

El motiu per a definir una funci especial per a la exsecant s similar al motiu per definir el versinus: per angles petits  , la sec( ) s molt propera a 1, per tant, si es fa servir la frmula per a calcular la exsecant a partir de la secant, cal restar dues quantitats gaireb iguals, aix exagera els errors. Aix, si s'ha de fer servir una taula de la funci secant per a calcular la exsecant cal que tingui una exactitud molt alta, per aix s til tenir una taula especialitzada per al clcul de la exsecant.  Fins i tot amb un ordinador, els errors de coma flotant poden ser problemtics per al clcul de la exsecant d'angles petis.  Una frmula ms exacta en aquest lmit s fer servir la identitat:

.

Abans de l'existncia dels ordinadors, aix requeria multiplicacions que costaven fora temps.

EL nom de exsecant es pot entendre a partir de la construcci grfica que es pot veure a la circumferncia goniomtrica de la dreta. La sec( ) s la secant , i la exsecant s el boc  d'aquesta secant que queda a lexterior del cercle (ex del Llat fora de).

Referncies.

 M. Abramowitz and I. A. Stegun, eds., Handbook of Mathematical Functions with Formulas, Graphs, and Mathematical Tables (Dover: New York, 1972), p. 78.  ;
 James B. Calvert, Trigonometry (2004).  Retrieved 25 December 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277945" title="Mariano Daz Daz" nonfiltered="3706" processed="3683" dbindex="108826">

Mariano Daz Daz (Villarego de Salvanes, 17 de setembre de 1939) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1965 i 1971.

Durant la seva carrera aconsegu 15 victries, entre les que destaca la Volta a Catalunya de 1969, la Setmana Catalana de 1968, dues etapes a la Volta a Espanya i una al Tour de Frana.

Palmars.
1963;
 1r de la Volta Ciclista a Navarra;
1964;
 1r de la Volta Ciclista a Navarra;
1965;
 1r del Tour de l'Avenir;
 1r de la Vuelta a los Puertos;
 1r de la Volta Ciclista a Navarra;
1966;
 1r de la Vuelta a los Valles Mineros;
1967;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1968;
 1r de la Volta a Llevant;
 1r de la Setmana Catalana de Ciclisme;
1969;
 1r de la Volta a Catalunya;
 1r del Gran Premi de Santander;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. 14 de la classificaci general;
1967. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1969. 28 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1966. 20 de la classificaci general;
1967. Abandona (18a etapa);
1969. Abandona (17a etapa). Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1968. 13 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Mariano Daz Daz ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277948" title="Comarca de Arza" nonfiltered="3707" processed="3684" dbindex="108827">

La Comarca de Arza s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Betanzos i la comarca de Ordes al nord, amb la comarca de Santiago al sud-oest, la comarca do Deza al sud, i la comarca da Terra de Melide a l'est. En formen part els municipis de:

 Arza;
 Boimorto;
 O Pino ;
 Touro;

Enllaos externs.
Turisme a Galicia, web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277949" title="Uni de Pagesos (Catalunya)" nonfiltered="3708" processed="3685" dbindex="108828">


La Uni de Pagesos (UP) s un sindicat dels pagesos de Catalunya que representa els interessos de les petites explotacions familiars agrcoles i ramaderes del pas.

 Inicis .
Va ser fundat en la clandestinitat el 3 de novembre de 1974 a Pontons (Alt Peneds), i va ser definit com  a unitari, democrtic i independent, i es va proclamar hereu de la Uni de Rabassaires, elegint com a rgan d'expressi "La Terra", la mateixa capalera que, en temps de la Uni de Rabassaires, havia dirigit Llus Companys. L'mbit d'agricultura del Congrs de Cultura Catalana els a servir de llenament i per donar-se a conixer. El 1976 el sindicalisme  vertical intent desbancar-los en grans manifestacions, per organitzaren una manifestaci de 25.000 persones a Tarragona i una altra de 10.000 persones a Lleida en demanda de preus justos i criticant la poltica d'excedents. Poc desprs celebraren la Primera Assemblea a Poblet i el Primer Congrs a l'Espluga de Francol. El 1977 va ser legalitzat com a organitzaci professional agrria.

El principal impuls va venir dels pagesos d'esquerres, comunistes i alguns socialistes, que ja havien participat en les anomenades Comissions Camperoles, organitzades pel PSUC a imitaci de les Comissions Obreres. Tot i aix, agrupa sectors de diferents ideologies (CDC, PSC, PSUC) El seu lder ms destacat fou Pep Jai, del Vendrell. Des de 1976 el mxim dirigent va ser Pep Riera, de Matar, coordinador general durant vint anys. Actualment (2006) el Coordinador Nacional s Joan Caball.

Un dels trets diferencials de la Uni de Pagesos ha estat la seva combativitat, protagonitzant nombroses movilitzacions, com manifestacions, tractorades i talls de carretera. El mar de 1977 va organitzar una tractorada en solidaritat amb els pagesos de La Rioja (hi participaren 18.110 tractors). El 1978 n'organitzaren una altra contra les Cambres Agrries, creades el juny del 1977 i lesives als drets dels pagesos. Alhora, el 1978 celebraren el Segon Congrs a Cervera, al qual hi assistiren Josep Tarradellas i els membres de la Generalitat provisional. Aix supos el seu reconeixement com a interlocutor vpalid

El seu referent juvenil s la Uni de Joves Pagesos de Catalunya (UJPC).

Uni de Pagesos tamb s la propietria nica de l'empresa de serveis a la pagesia Agroxarxa.

 Presncia actual .
La Uni de Pagesos s la principal organitzaci d'agricultors i ramaders de Catalunya tant pel que fa a nivell d'afiliaci (prop de 10.000 afiliats i afiliades), com de mobilitzaci social i de representativitat en les eleccions a les cambres agrries ja que, des de les primeres eleccions -realitzades el 1994)-, ha obtingut, amb petites variacions, uns resultats propers sempre al 70% dels vots. Uni de Pagesos, s present a totes les comarques de Catalunya. 

 Caracterstiques i objectius .
Es defineix, segons els seus estatuts, com un sindicat professional, nacional catal, democrtic, unitari, independent i progressista, i els seus objectius generals sn els segents:

 Defensar els interessos dels seus afiliats i de tota la pagesia en general.

 Promoure el canvi d'estructures socials al camp perqu aquest quedi en mans dels pagesos, i que l'explotaci familiar en sigui l'eix bsic.

 Defensar una poltica agrria que faci possible, a partir dels canvis estructurals necessaris, el manteniment de les rendes dels pagesos de totes les comarques de Catalunya.

 Defensar una poltica de rendes global.

 Proporcionar tots els serveis relacionats amb l'activitat professional agrria, i del mn rural en general, ja sigui a nivell individual o collectiu.

 Representar els seus membres davant els organismes privats o oficials amb els que tingui relaci.

 Fomentar activitats culturals i socials lligades directament amb la pagesia i el mn rural, i situar aquests en la dinmica d'avenos socials i econmics de la resta de la societat.

Enllaos externs.
Uni de Pagesos;
Uni de Joves Pagesos de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277951" title="Comarca de Lugo" nonfiltered="3709" processed="3686" dbindex="108829">

La Comarca de Lugo s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca da Terra Ch al nord, amb la comarca de Sarria i comarca de Chantada al sud, amb la comarca de Meira al nord-est, amb la comarca da Ulloa i la comarca da Terra de Melide a l'oest, amb la comarca da Fonsagrada i la comarca dos Ancares a l'est. En formen part els municipis de:
 Castroverde;
 O Corgo;
 Friol;
 Guntn;
 Lugo;
 Outeiro de Rei;
 Portomarn ;
 Rbade;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277953" title="Rednitz" nonfiltered="3710" processed="3687" dbindex="108830">

El Rednitz (en llat Radanlia) s un riu de Baviera, Alemanya, tributari del Regnitz. El Rednitz s format per la confluncia dels rius Frnkische Rezat i Schwbische Rezat, a Georgensgmnd (districte de Roth). El Rednitz flueix cap el nord per Roth bei Nrnberg, Schwabach i les planes del sud-oest de Nuremberg. El Rednitz s'uneix al Pegnitz per a formar el Regnitz a Frth.

El 793, Carlemany havia volgut unir el Rednitz a l'Altmhl, afluent del Danubi, amb la finalitat de fer comunicar el Rhin amb el Danubi. Aquest projecte ha estat executat el segle XX.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277955" title="Kharja" nonfiltered="3711" processed="3688" dbindex="108831">
La kharja (en arbic, "final") s el refrany o tornada final d'una moaixakha, un gnere potic d'Al-Andalus escrit en rab o hebreu. Els dos darrers versos de la moaixakha fan de refrany, o kharja, i sovint es llegeixen a part del llarg poema al peu del qual es troben.

Llengua.
La llengua de les kharges, de les quals se n'han trobat una setantena, era el romnic autcton amb algunes expressions i paraules arbigues, que s'ha anomenat mossrab, o l'rab dialectal d'Al-ndalus. Aquestes tornades no foren compostes pels autors de les moaixakhes. Aquests primer les sentiren a la poblaci hispanovisigtica i desprs les prengueren d'una vella tradici. Aquesta tradici es conserv en un corpus que devia ser escrit i que es difongu per tot Al-ndalus, en el qual pouaren els autors de moaixakhes posteriors. La llengua de les diferents kharja no es pot identificar, doncs, amb el lloc de composici conegut de les moaixakhes de les quals formen part. Concretament, les kharges de les moaixakhes escrites a Xarq al-Andalus, com les d'Ibn Harun al-Larid  o d'Ibn Ruhaym, de Bocairent, no serveixen per a descriure el parlar romnic autcton.

Gnere i influncia.
Conservades en manuscrits dels segles XI i XII, les kharges sn el gnere potic ms antic en llengua romnica, les mostres ms antigues de poesia lrica transcrita en una llengua iberoromnica i tamb els texts sencers en llengua romnica ms antics coneguts.

El zjel s un altre gnere potic en el qual els versos en romnic apareixen escampats per tot el poema. El zejl influ els trobadors.

Segons Emilio Garca Gmez i lvaro Galms de Fuentes, les khardges sn l'origen de les Cantigas de Amigo gallegoportugueses i de les chansons de toile i el virolai francesos, que s'hi assemblen en la forma i el tema.  Segons Michel Zink no es pot demostrar aquest origen, per les influncies sn sens dubte complexes.Cal constatar, malgrat tot, amb unanimitat que les kharges sn el testimoni d'una poesia popular medievale comuna a tota la Romnia.

Descobriment.
El seu descobriment al segle XX per l'hebraista i arabista hongars Samuel Miklos Stern  en collaboraci amb  l'arabista Emilio Garca Gmez, i la publicaci posterior d'altres de descobertes ms envant  ha donat nova llum a l'evoluci de les llenges romniques.

Interpretaci.
Les traduccions modernes de les kharges sn polmiques sobretot perqu al alfabet rab i hebreu noms es transcriuen els sons consonntics i no els voclics. Aleshores es possible un gran nombre d'interpretacions, atesa l'ambigutat que t com a causa la prdua de les vocals. Degut a aix la majoria de les transliteracions d'aquests texts han estat discutides. Un altre debat t l'origen en el carcter mixt del vocabulari emprat pels compositors. La histria lingstica, poltica i social de la pennsula Ibrica es troba en les subtilitats lingstiques d'aquests poemes i s tan confusa com interessant.

Origen.
La kharja t les arrels en la lrica popular, en unes expressions d'amor senzilles, per plenes de sentiment i grcia. Tot i que la majoria dels autors coneguts sn homes, la veu potica sovint s la d'una dona jove. El destinatari de la kharja sempre s el  ('l'amant', en arbic). Els escriptors de l'Orient Mitj i del Nord d'frica com Ahmad Al-Tifasi (1184-1253) es referien a canons d'estil cristi cantades a Al-Andalus des d'una poca antiga que es poden identificar fcilment amb les kharges. Es tracta, doncs, de Frauenlieder, cantigas de amigo o chansons de toile.


Uns exemples de kharja amb la traducci.


Vayse meu corachn de mib:
ya Rab, si me tornard?
Tan mal meu doler li-l-habib!
Enfermo yed, cund sanard


El cor em surt:
senyor, tornars a mi?
Quina pena que sent pel meu amat!
Est malalt, quan es curar?

En aquest vers es troba el tema de l'enyor de l'amat absent (), un tema que desprs es desenvolup en les Cantigas de Amigo gallegoportugueses, des del segle XII fins al XIV, i que influ en la poesia mstica de San Juan de la Cruz a segle XVI.

Un exemple de kharja en alfabet hebreu.

Aquest altre exemple procedeix d'una moaixakha panegrica del poeta jueu Juda Halevi, publicada per Samuel M. Stern amb el nm. 4. Una allota expressa el seu amor en presncia de les seves amigues:

1. En primer lloc, el text de la kharja est noms transliterat, amb el resultat d'una srie incomprensible de consonants:

gryd b y yrmn l
km kntnyr mwm ly
n lhbyb nn bbr yw
dbl ry dmnd ry

2 La transcripci amb les vocals fa aparixer a la fi el text en romnic andalus:
Garyd vos, ey yermanellas
como contenir a meu male
Sin al-habib non vivir yo
advolare demandar

3 Traducci al catal:

Dieu-me, ahi, germanetes,
com podr aguantar la pena!
No puc estar sense el meu amic;
me'n vaig volant a cercar-lo.

El contrast entre el comenament panegric del poema en hebreu i la tornada s molt gros.  Michel Zink hi veu un joc d'una potica que empra la citaci d'un fragment per a refermar la distncia cultural entre l'art culte i l'art popular; demostra l'enginy del poeta.

Unes kharges de Xarq al-Andalus.

Ibn Harun al-Asbahi  al-Larid  (de Lleida):

Non dormirayo, mamma:	
ar'  yo de manyana
bon Ab l-l-Q sim
la fatx de maturana".


No dormir, mare,
veur jo de mat
el bonic Ab l-l-Q sim,
la fa de l'aurora.


Ibn Ruhaim (de Bocairent, Dnia):

Ke farayo o ke xerad de mibi,
hab b ,
no te tolgax de mibi."



Qu far o qu ser de mi?
Amic,
No t'apartis de mi.


Enllaos externs.
55 jarchas - Alma Wood Rivera: Las jarchas mozrabes: Una compilacin de lecturas. 1969. ;

Bibliografia.
S.G. Armistead, "Kharjas and Villancicos", Journal of Arabic Literature, Volum 34, Num. 1-2, 2003, pp. 3-19(17).
Federico Corriente, Poesa dialectal rabe y romance en Alandals : cejeles y xarajat de muwassahat. Gredos, Madrid, 1998, ISBN 8424918878.
Thomas Cramer (Hg.), Frauenlieder - Cantigas de amigo. Hirzel S. Verlag, Stuttgart, 2000, ISBN 3-7776-1022-4.
lvaro Galmes de Fuentes, Las jarchas mozrabes. Forma y significado, Crtica, Barcelona, 1994 ISBN 84-7423-667-3;
Emilio Garca Gmez,  Jarchas Romances, serie rabe, ISBN 84-206-2652-X;
Emilio Garca Gmez, Las jarchas de la serie rabe en su marco. Madrid 1965, Seix Barral, Barcelona, segona edici 1975.
Pierre Le Gentil, "La strophe 'zadjalesque', 'les khardjas' et le problme des origines du lyrisme roman", Romania, 84, 1963, S. 1-27 und S. 209-250.
Alan Jones, "Romance Kharjas", Andalusian Arabic Muwassah poetry: a palaeographic analysis, Ithaca, Londres, 1987, ISBN 0863720854.
Reinhold Kontzi, "Zwei romanische Lieder aus dem islamischen Spanien. (Zwei mozarabische Hargas)", Romania cantat. Gerhard Rohlfs zum 85. Geburtstag gewidmet. Band II Interpretationen, Tbingen, Narr, 1980, ISBN 3878085095, S.305-318.
Samuel Miklos Stern, "Les vers finaux en espagnol dans les muwassahs hispano-hbraques. Une contribution  l'histoire du muwassah et  l'tude du vieux dialecte espagnol mozarabe",  Al-Andalus Revista de las escuelas de estudios rabes de Madrid y Granada, XII (1948), pp. 299-346.
Miguel Nimer, Influncias Orientais na Lngua Portuguesa ISBN 85-314-0707-9;
Manuel Sanchis Guarner, Aproximaci a la histria de la llengua catalana, p.-97-101, Salvat, Barcelona, ISBN 84-345-4102-5;
Josep M. Sol Sol, Corpus de poesa mozrabe (las hargs andaluses), Barcelona, 1973.
Michel Zink, Littrature franaise du Moyen ge, PUF 'Premier cycle', Paris, 1992, 2a edici revisada i actualitzada, 2001, pp. 114/123 ISBN 2130449948,.
Michel Zink, Leon faite le Vendredi 24 mars 1995 au Collge de France, de Littratures de la France Mdivale, p.7 - text complet en format pdf .
Otto Zwartjes, Love Songs from al-Andalus. History, Structure and Meaning of the Kharja (Medieval Iberian Peninsula), Leiden, Brill, 1997, ISBN 978-9004106949, separates.
Otto Zwartjes und Henk Heijkoop, Muwassah, zajal, kharja: Bibliography of strophic poetry and music from al-Andalus and their influence on East and West, Leiden, Brill 2004, ISBN 90-04-13822-6. Bibliografia - text sencer.

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277958" title="Comarca dos Ancares" nonfiltered="3712" processed="3689" dbindex="108832">

La Comarca dos Ancares s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca da Fonsagrada al nord, amb la comarca de Sarria i comarca de Lugo a l'oest, amb la comarca de Quiroga al sud, i amb Astries i El Bierzo a l'est. En formen part els municipis de:
 Becerre;
 As Nogais;
 Baralla;
 Cervantes;
 Navia de Suarna ;
 Pedrafita do Cebreiro;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277962" title="Corporacin Deportiva Amrica" nonfiltered="3713" processed="3690" dbindex="108833">


La Corporacin Deportiva Amrica, habitualment conegut com Amrica de Cali, s un club colombi de futbol de la ciuat de Santiago de Cali.

Va ser fundat oficialment en 1927, el que ho converteix en un dels clubs de futbol ms antics de Colmbia. Juga en la primera divisi del Futbol Professional Colombi i s el segon club de futbol ms llorejat del pas amb 12 ttols nacionals. A nivell internacional, Amrica ha complert un paper destacat amb quatre subcampionats de la Copa Libertadores  i un ttol de la desapareguda Copa Merconorte a l'any de 1999, per aix s un dels equips ms importants de Colmbia.

Al rnquing mundial de clubs de la Federaci Internacional d'Histria i Estadstica de Futbol (IFFHS) de 1990 a 2007, Amrica ocupa la parada 35, estant el millor equipament colombi. i el rnquing de la CONMEBOL ell el segon millor equipament de Colmbia noms superat per Atletico Nacional. 

 Histria .


Les arrels del club es troben el 21 de desembre de 1918 quan alguns estudiants del Collegi Santa Librada fomaren un club anomenat America F.C. per competir amb altres escoles. L'equip guany la Copa Centenario Batalla de Boyac el 1919. L'uniforme era blau cel i blanc a ratlles verticals, i pantalons blau cel.  

L'Amrica de Cali va ser fundat el 13 de febrer de 1927 a un dels barris ms pobres de la ciutat de Cali. Desprs de ser expulsat del torneig regional, l'equip decid fer una volta pel pas, essent el primer equip colombi en jugar arreu del pas. El 16 de febrer de 1948 el club esdevingu oficialment el primer club professional colombi i fou un dels impulsors del professionalisme que comen aquell mateix any.

Segons Luis Hernando Lenis, el nom de l'equipament va nixer d'un comentari sense importncia fet pel capit de la selecci Uruguaiana del 1924. Una bona reputaci per a un conjunt s Amrica", li va manifestar el capit del quadre celest; des d'aleshores aix s'anomena l'onz vermell de Cali Tamb va manifestar que en una publicaci de El grfic on el comentari del cronista, Els negrets de l'Amrica semblen uns diables vermells... ", va causar una especial impressi i des d'aquest moment l'equipament es va comenar a vestir completament de vermell. 

L'Amrica no va arribar a una final del campionat nacional fins el 1960 i no disput la primera Copa Libertadores fins el 1969. L'equip, per, realitz un canvi radical des del 1979, amb Gabriel Ochoa Uribe com entrenador. Durant els 12 que es mantingu al crrec el club guany 7 lligues colombianes i el club assol gran nombre de seguidors a tots els pas. En aquests anys, l'Amrica fou finalista de la Copa Libertadores consecutivament entre els anys 1985-1987.

El primer campionat fou el del 1979. Tres anys ms tard inici la seva millor poca amb una tongada de 5 ttols consecutius (1982, 1983, 1984, 1985 i 1986). L'any 1985 l'Amrica arrib a la seva primera final de la Copa Libertadores en front l'Argentinos Juniors. En el partit de desempat a Asuncin, l'Amrica fou derrotat als penals. El 1986 s'enfront a la final de la Libertadores al River Plate, sortint derrotat als dos partits. El 1987, per tercer any consecutiu arrib a la final de nou. Aquest cop el Pearol el derrot en el partit de desempat amb un gol marcat als darrers instants.


El segent ttol nacional arrib el 1990. L'any segent fou la marxa de Gabriel Ochoa Uribe. No obstant, el 1992, amb Francisco Maturana a la banqueta assol el seu vuit ttol nacional. El campionat de 1997 fou el ms llarg de la histria del futbol colombi ja que dur un any i mig entre 1996 i 1997 i tamb fou venut pel club de Cali. L'any 1996, a ms, el club fou reconegut per la IFFHS com el segon millor club del mn de l'any darrera la Juventus FC.

El 1996, el club arrib a la seva quarta final de la Copa Libertadores, de nou contra el River Plate i de nou sortint derrotat. El 1999, l'Amrica guany la seva primera final continental, la Copa Merconorte, contra el Santa Fe.

2000 Va ser segon del torneig Obertura; primer del torneig Fi i amb aquest es va obtenir una quota per a la Copa  Llibetadores d'Amrica i en el quadrangular final el primer lloc que ho va coronar com a campi del torneig  colombi per dcima vegada. L'ltim partit va anar contra l'Esports Tolima, on Amrica va guanyar per 2-0 amb gols de Luis Asprilla i Nstor Salazar.


2001 Amrica es va coronar campi per onzena vegada desprs de guanyar lo 3-0 en el marcador global a l'Esportiu Independent Medelln. En el partit d'anada en Medelln, Amrica va guanyar 0-1 i en el partit de volta va guanyar 2-0 amb gols d'Edison "Guigo" Mafla i Julin Vsquez. El  "Guigo" va ser la figura d'aquest partit pel gol de tiratge lliure que va anotar i tamb per l'assistncia que el va fer a Julin Vsquez per al segon gol. A Copa Llibetadores d'Amrica  tamb es va fer bona campanya i es va arribar a quarts de final. Finalment els vermells van ser eliminats per Rosario Central en definici des del punt penal, on el porter Americ Luis Barbat va ser  el brivall. 

2002 Al  primer torneig curt", Amrica va aconseguir la seva dotzena estrella en l'Estadi Atanasio Girardot contra l'Atltic Nacional. Amb aquest campionat va aconseguir el *tricampeonato (tres ttols consecutius) sota la direcci tcnica de  Jaime de la Pava i aix es va convertir en l'nic equipament  en tenir un pentacampionat i un *tricampeonato. 

 Rivalitats .


 Amrica de Cali vs Deportivo Cali .

El derbi ciutad conegut com el clsico vallecaucano, entre ambds clubs sumen 20 ttols nacionals (2007), un ms que els dos equips de Bogot (Millonarios - Santa Fe). El primer rastre d'aquest derbi es troba el 1931, any en que l'Amrica fou derrotat pel Cali Football Club per 0-1; les protestes del club per dos suposats gols mal anul lats provocaren la suspensi del club dels torneigs locals durant un temps. Els partits entre ambds clubs omplen els estadis amb ms de 30 mil espectadors.



Amrica de Cali vs Atltico Nacional.
El partit entre ambds clubs s un dels ms seguits del futbol colombi i sovint s conegut com el superclasico de Colmbia.

Aquest enfrontament de recent data t rellevncia pel fet que des del 1979, quan Amrica va aconseguir el seu primer ttol, tots dos equipaments  s'han encarat fins avui en ms de 15 finals (anteriorment, les finals es disputaven entre diversos equipaments. s el clssic ms  llis del futbol Colombi, amb 80 victries de l'Amrica, 75 del Nacional, i 76 empats. La final ms recent entre aquests dos equipaments es va registrar en el primer torneig de l'any 2002 on l'Amrica va aconseguir la seva dotzena estrella i va poder fer la volta  olmpica en  l'Atanasi Girardot, cosa que Atltic Nacional no ha pogut aconseguir. Al 1991  van encarar-se per primera vegada en Copa Llibertadores i fins avui els enfrontaments deixen un saldo de 6 victries Rojas, 4 verdes i un empat. 



Amrica de Cali vs Millonarios.
Es tracta del derbi entre els dos clubs que ms ttols nacionals tenen. s conegut com el clsico i la rivalitat comen a finals dels 70, coincidint amb els primers ttols de l'Amrica.

Amrica de Cali vs Santa Fe.
Es tracta d'una rivalitat recent. Comen a finals dels 80 quan molts jugadors del Santa Fe foren fitxats pel club de Cali. Ambds clubs s'enfrontaren a la final de la Copa Merconorte venuda per l'Amrica. s conegut com el partit dels dos vermells, pels colors de les seves samarretes.

Ttols destacats.

Tornejos internacionals ;
Copa Merconorte (1): 1999;
Copa Simon Bolivar (1): 1976;
Copa Libertadores (0):
Finalista (4): 1985, 1986, 1987, 1996;

Tornejos nacionals;
Copa Centenario Batalla de Boyaca: 1919;
Lliga colombiana de futbol (12): 1979, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1990, 1992, 1997, 2000, 2001, 2002-I;
Campionat de reserves (5): 1966, 1967, 1981, 2003, 2004;

Tornejos Estatals;
Copa El Pais (Lliga departamental): 2006, 2007;
Campionat departamental amateur: 1923, 1927, 1931;

Tornejos Amistosos;
Copa Ciutat de Cali: 1979, 1982;
Copa Ciutat de Via del Mar: 2000;
Copa Sky del Caribe: 2001;
Copa Cafam Cincuentenari: 2008;

 Presidents .
1948 Humberto Salcedo Fernndez;
1949 Manuel Correa Valencia;
1950 Lus Carlos Crdenas;
1951/1955 Manuel Correa Valencia;
1956/1964 Pedro Sellares;
1961 Gustavo Valds;
1965 Jorge Rengifo;
1966 Gonzalo Zambrano;
1966/1973 Alberto Anzola;
1974/1975 Juan De Dios Guerrero;
1976/1978 Ricardo Len Ocampo;
1979/1986 Jos Sanguiovanni;
1987/1991 Juan Jos Bellini;
1993/1994 Pedro Chang;
1994/1996 lvaro Muoz Castro;
1996/Present Carlos Puente;

Jugadors destacats.

 Juan Manuel Battaglia (1979 1989);
 Gerardo Gonzalez Aquino (1979 1985);
 Julio Csar Falcioni (1981 1989);
 Csar Cueto (1982 1983);
 Willington Jos Ortiz (1982 1988);
 Roberto Cabaas (1984 1989);
 Ricardo Gareca (1985 1988);
 Antony de vila (1985 1997);
 Jorge da Silva (1990 1993);
 ngel Comizzo (1993);
 scar Crdoba (1993 1997);
 Giovanny Hernndez (1994 1996);
 Marco Etcheverry (1995);
 Adolfo Valencia (1997);
 Fabin Vargas (1998 2002);
 David Ferreira (2000 2005);
 Jorge Bermdez;

 Uniforme .
Primer uniforme: samarreta, pantalons i mitjons vermells.
Segon uniforme: samarreta, pantalons i mitjons blancs.
Tercer uniforme: samarreta, pantalons i mitjons negres.

Segons les versions histriques, l'Amrica comen usant els colors blau i blanc, els colors del Racing Club d'Avellaneda; posteriorment canvi al vermell i blau. Entre 1927 i 1931, altern entre la samarreta vermella i pantalons blancs i la samarreta blanca i pantalons vermells. Segons un article al diari El Grfico, el sobrenom del club de diables vermells provoc l'adopci final de l'uniforme completament vermell. 

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial del club;
Web oficial a Dimayor;
Web a Myspace;
Web dels seguidors Baron Rojo Sur;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277965" title="Festes de Santa Tecla" nonfiltered="3714" processed="3691" dbindex="108834">


Festivitats:
Festes de Santa Tecla de Tarragona;
Festes de Santa Tecla de Sitges;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277967" title="Aspurge" nonfiltered="3715" processed="3692" dbindex="108835">
Aspurge (Aspurgus o Aspurgos) fou rei del Bsfor des de abans del 10 fins vers el 37.

Era fill d'Asandre del Bsfor i va rebre la corona d'August mentre els polemnides governaven una part del regne amb seu a Trapezunt. Descuidat per Roma va buscar nou aliats a Trcia i es va casar amb Gepepiris, filla del rei odrisi Cotis III (IX) (12-19). El 14 va reconixer a l'emperador Tiberi amb el que va signar un tractat (seguit d'un segon tractat poc temps desprs) pel qual els reis del Bsfor serien clients de l'Imperi.

Va morir vers el 37 o 38 i el seu fill Mitridates II fou proclamat rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277970" title="Gepepiris" nonfiltered="3716" processed="3693" dbindex="108836">
Gepepiris fou princesa odrisia de Trcia i reina del Bsfor.

Es va casar amb el rei Aspurge (vers 10-37); l'enlla va significar l'aliana entre els odrisis i el Bsfor. Aspurge va morir vers el 37 o 38 i Gepepiris va assolir la regncia en nom del fill menor Claudi Mitridates II. Poc desprs Calgula va donar el regne a Polem II per unificar el Regne del Pont i el Regne del Bsfor, per la poblaci es va revoltar i va reposar a Mitridates II que fou confirmat per Claudi el 41 quan ja era major d'edat. Polem va rebre Cilcia en compensaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277971" title="Mitridates de Prgam" nonfiltered="3717" processed="3694" dbindex="108837">
Mitridates de Prgam fou rei del Bsfor

Vers el 47 aC Asandre del Bsfor, general i cunyat de Farnaces I del Bsfor va matar a aquest i va usurpar el tron. Juli Csar va nomenar rei vers el 46 aC a Mitridates de Pergam, que era un notable pergamita, el qual va aconseguir deposar a Asandre amb ajut rom abans del 40 aC (probablement vers el 45 aC). Mitridates segurament fou partidari de Marc Antoni i per aix fou deposat per August el 30 aC i restablert Asandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277974" title="Parlament de la Mancomunitat d'Austrlia" nonfiltered="3718" processed="3695" dbindex="108838">
El Parlament d'Austrlia tamb conegut com el Parlament del Commonwealth o Parlament de la Mancomunitat s la branca legislativa del govern d'Austrlia. El Parlament d'Austrlia s bicameral, amb caracterstiques de la tradici de Westminster amb influncies del Congrs dels Estats Units. Segons la secci primera de la constituci d'Austrlia, el Parlament t tres components: la Reina, el Senat i la Cambra de Representants. La Reina hi s representada pel governador-general. 

La cambra baixa, la Cambra de Representants, est formada per 150 membres que representen els districtes coneguts com a "divisions electorals". El nombre de membres no est fixat, ans pot variar aix com les fronteres dels districtes segons les redistribucions electorals realitzades peridicament. L'ltim increment es va realitzar el 2001. Cada divisi electoral elegeix un membre segons el sistema de vot preferencial.

La cambra alta, el Senat, est formada per 76 membres: dotze membres per cadasc dels estats de la federaci australiana, i dos per a cada territori del continent. Els senadors s'elegeixen segons el mtode de vot proporcional. Les dues cambres es reuneixen en cambres separades de la Casa del Parlament a Canberra, la capital. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277976" title="Dinamis" nonfiltered="3719" processed="3696" dbindex="108839">
Dinamis fou un princesa del Pont, germana de Farnaces II del Pont i I del Bsfor, que es va casar amb el general Asandre del Bsfor. Aquest va va matar a Farnaces i va usurpar el poder al Regne del Bsfor.

Juli Csar va deposar a Asandre, pero fou reposat per August el 30 aC i Dinamis, que havia restat amb el seu marit, va tornar al tron amb aquest. Vers el 16 aC Asandre es va deixar morir de gana (tenia  93 anys), desesperat en veure a les seves forces desertar al camp d'Escriboni de Clquida. Dinamis hauria assolit les regnes del poder per un mesos fins que Escriboni es va fer amb el poder vers el 15 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277978" title="Rescuporis IV" nonfiltered="3720" processed="3697" dbindex="108840">
Rescuporis IV fou rei del Bsfor.

Era fill de Rescuporis III. Va pujar al tron vers el 239 succeint a Inintimer o Inintimeros (germ de Cotis III del Bsfor i de Sauromates III) i va regnar fins el 253 quan degu ser enderrocat pel seu fill Farsanzes I que ja havia governat breument (vers 235-236). Aquest no es va poder sostenir; Rescuporis va recuperar el poder per Farsanzes va seguir en la lluita i el 257 tornava a ocupar (per tercera vegada) el tron. Un Rescuporis va recuperar el poder el 261 per no s clar si fou Rescuporis IV (ja que algunes fonts diuen que fou un altre Rescuporis, germ de Farsanzes); va romandre al poder fins el 267 en qu apareix Quedosbi (Chedosbius), germ de Farsanzes, fins el 272. Rescuporis (un dels dos) tornava a governar el 272 fins el 275. En aquest any apareix al tron Sauromates IV, germ de Farsanzes i fill de Rescuporis IV amb un breu regnat que va donar pas al del seu germ Teiranes (vers 276-279) per retornar Quesdosbi per segona vegada vers el 279.

En aquesta etapa es va produir la intervenci dels gots al regne i aquestes lluites reflexarien els seus suports. Rescuporis IV va haver de concedir a Boranes, el rei got, l's dels ports del pas per servir com a base per les pirateries a la mar Negra i sia Menor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277979" title="Farsanzes I" nonfiltered="3721" processed="3698" dbindex="108841">
Farsanzes I fou rei del Bsfor.

En circumstancies desconegudes apareix com a rei vers 235-236 en meitat del regnant d'Inintimer o Inintimeros. El 239 aquest darrer fou succeit per Rescuporis IV que era el pare de Farsanzes I. El regnat de Rescuporis fou escenari aparent d'una lluita amb el seu fill que va ocupar el tron vers el 253 per per un periode breu. Vers el 257 va tornar al tron i es va sostenir fins el 261 quan ja torna a apareixer Rescuporis (IV?). Els seus germans Quedosbi, Sauromates IV i Teiranes foren tamb reis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277982" title="Dieta del Jap" nonfiltered="3722" processed="3699" dbindex="108843">
La Dieta Nacional del Jap (en japons:   , kokkai), s el poder legislatiu bicameral del Jap. Est integrada per una cambra baixa, la Cambra de Representants i una cambra alta, la Cambra de Consellers. A ms de fer i aprovar lleis, la Dieta elegix el Primer Ministre. 

La Dieta es reun per primera vegada com a "Dieta Imperial", el 1889, com a resultat de la promulgaci de la Constituci de Meiji. L'estructura actual de la Dieta s'establ en la constituci de 1947 i es considera l'rgan del poder de l'Estat ms elevat de la naci. La seu de la Dieta Nacional es troba a Nagatacho, Tquio. 

Els membres d'ambds cambres de la Dieta s'elegixen segons el mtode de vot parallel; s a dir, cada cambra se subdividix en dos grups un d'elegit per la representaci proporcional i un d'elegit per vot directe. La Cambra de Representants est integrada per 480 membres, 300 dels quals hi sn elegits segons l'escrutini uninominal majoritari, un per cada districte, i 180 segons l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partits d'onze blocs electorals. La Cambra de Consellers est integrada per 242 membres, 146 dels quals s'elegixen de les 47 prefectures per mitj de l'escrutini uninominal majoritari. Els altres 96 s'elegixen per mitj de l'escrutini proporcional plurinominal en qu tot el pas conforma una sola llista nacional. 

La constituci del Jap no especifica el nombre de membres de cada cambra de la Dieta, ni el sistema electoral, ni els requisits necessaris per a votar o ser votat; tot a es determina en lleis separades. Tanmateix, la constituci garantix el dret al sufragi universal secret adult i que les lleis electorals no han de discriminar ning en base a la raa, credo, estatus social, origen familiar, educaci, propietat ni renda familiar.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277984" title="Quedosbi" nonfiltered="3723" processed="3700" dbindex="108844">
Quedosbi (Chedosbius) fou rei del Bsfor

Era fill de Rescuporis IV i apareix en el tron al lloc d'un rei Rescuporis, potser el seu pare, el 267. Rescuporis tornava a ser al tron el 272. El 279 Quedosbi va ser proclamat per segona vegada i va regnar fins el 286 any en aque apareix al tron Totorses (Juli Tiberi Totorses), fill de Tiranes (germa de Quedosbi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277985" title="Teiranes" nonfiltered="3724" processed="3701" dbindex="108845">
Teiranes fou rei del Bsfor. Per les monedes porta el nom de Tiberi Juli Teiranes o Teinares o Tiranes o Teineres.

Era fill de Rescuporis IV al que va succeir vers el 275. Va derrotar els gots i va haver de fer front a un rival, el seu germ Sauromates IV (vers 275-276) al que finalment es creu que va associar al poder. Les relacions amb Roma es van deteriorar i es van produir alguns incidents. La seva dona es deia Elia i amb ella va tenir un fill de nom Totorses (o Fofores)

Segurament fou enderrocat vers el 279 per Quedosbi, el seu germ, que potser representava els interessos romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277986" title="Consell Federal Executiu" nonfiltered="3725" processed="3702" dbindex="108846">
El Consell Federal Executiu s l'rgan de govern formal que exerceix el poder o autoritat legislativa d'Austrlia segons el que estableix la constituci australiana. Les seves caracterstiques i funcions sn equivalents als altres Consells Executius dels Territoris del Commonwealth, com ara el Consell Exeuctiu de Nova Zelanda o el Consell Privat del Canad i el Regne Unit. El Consell Executiu s presidit pel governador-general d'Austrlia amb la funci d'"aconsellar-lo" en la gesti de govern. A diferncia dels consells britnics i canadencs, el lder de l'oposici no hi s designat com a membre. 

Segons la secci 62 de la constituci, tots els ministres d'Estat s a dir, els ministres i els secretaris parlamentaris sn membres del Consell. Tots els membres sn vitalicis, tot i que noms els ministres de govern en servei assisteixen a les assemblees. El Consell Executiu difereix del gabinet en qu el gabinet inclou noms els ministres en funcions actuals. Els membres del Consell Executiu reben el ttol de "Honorables". Tot i que els ex ministres, incloent-hi els que s'han retirat de la vida poltica, no sn convidats a assistir a les assemblees i reunions executives, formalment sn "consellers executius  de gurdia". 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277996" title="Gaddo Gaddi" nonfiltered="3726" processed="3703" dbindex="108847">

Gaddo Gaddi (1239 - 1312) va ser un pintor i artista itali del segle XIII.

Va ser pare de Taddeo Gaddi. Va estar actiu com a artista durant la segona meitat del segle XIII. Se li han atribut diverses obres, algunes d'elles d'elevada qualitat.

Entre les seues obres ms destacades cal esmentar part del mosaic de la volta del Baptisteri de Sant Joan a Florncia e la pintura de la lluneta de la contrafaana de Santa Maria del Fiore (en particular La coronaci de la Mare de Du), ambdues atribudes a ell per Vasari a les seues Vides.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277998" title="Llista de municipis del Loira Atlntic" nonfiltered="3727" processed="3704" dbindex="108848">
Llista dels 221 municipis del departament francs del Loira Atlntic (44).


Fonts: INSEE per a la poblaci, IGN per a les superfcies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277999" title="Comarca da Baixa Limia" nonfiltered="3728" processed="3705" dbindex="108849">

La Comarca da Baixa Limia s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca da Terra de Celanova al nord, amb la comarca da Limia a l'est, amb el Districte de Viana do Castelo a l'oest, i amb el Districte de Braga (Portugal) al sud. En formen part els municipis de:
 Bande;
 Entrimo;
 Lobeira;
 Lobios ;
 Muos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278001" title="Llista de municipis de Mayenne" nonfiltered="3730" processed="3706" dbindex="108851">
Llista dels 261 municipis del departament francs de Mayenne (53).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278002" title="Comarca do Baixo Mio" nonfiltered="3731" processed="3707" dbindex="108852">

La Comarca do Baixo Mio s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de Pontevedra. Limita amb la comarca de Vigo al nord, i amb el Districte de Viana do Castelo (Portugal) al sud. En formen part els municipis de:
 A Guarda;
 Oia;
 O Rosal;
 Tomio ;
 Tui;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278005" title="Comarca da Terra de Celanova" nonfiltered="3733" processed="3708" dbindex="108854">

La Comarca da Terra de Celanova s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca do Ribeiro i la Comarca de Ourense al nord, amb la comarca da Limia, comarca da Paradanta la comarca de Allariz-Maceda a l'est, amb el Districte de Viana do Castelo (Portugal) a l'oest i la comarca da Baixa Limia al sud. En formen part els municipis de:
 A Bola;
 Cartelle;
 Celanova;
 Gomesende;
 A Merca;
 Padrenda;
 Pontedeva;
 Quintela de Leirado;
 Ramirs ;
 Verea;

 Enllaos externs .

 Web de la Terra de Celanova;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278006" title="Llista de municipis de la Vende" nonfiltered="3734" processed="3709" dbindex="108855">
Llista dels 282 municipis del departament francs de la Vende (85).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278007" title="Comarca da Limia" nonfiltered="3735" processed="3710" dbindex="108856">

La Comarca da Limia s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca da Baixa Limia i amb la comarca de Vern a l'oest, amb la comarca da Terra de Caldelas al nord-est, amb la comarca de Allariz-Maceda a l'est, i amb el Districte de Vila Real (Portugal) al sud. En formen part els municipis de:
 Baltar;
 Os Blancos;
 Calvos de Randn;
 Porqueira;
 Rairiz de Veiga;
 Sandis;
 Sarreaus;
 Trasmiras;
 Vilar de Barrio;
 Vilar de Santos ;
 Xinzo de Limia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278008" title="Llista de municipis de les Costes del Nord" nonfiltered="3736" processed="3711" dbindex="108857">
Llista dels 373 municipis del departament francs de les Costes del Nord (22).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278009" title="Llista de municipis de l'Illa i Vilaine" nonfiltered="3737" processed="3712" dbindex="108858">
Llista dels 353 municipis del departament francs de l'Illa i Vilaine (35).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278010" title="Comarca de Vern" nonfiltered="3738" processed="3713" dbindex="108859">

La Comarca de Vern s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca da Terra de Caldelas al nord, amb la comarca da Limia a l'oest, amb la comarca de Viana i amb la comarca da Terra de Trives a l'est, i amb el Districte de Vila Real i el districte de Bragana (Portugal) al sud. En formen part els municipis de:
 Castrelo do Val;
 Cualedro;
 Laza;
 Monterrei;
 Ombra;
 Ris;
 Vern ;
 Vilardevs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278011" title="Llista de municipis del Morbihan" nonfiltered="3739" processed="3714" dbindex="108860">
Llista dels 261 municipis del departament francs del Morbihan (56).


(CAL) Communaut d'agglomration du Pays de Lorient, creada ek 2000.
(CAV) Communaut d'agglomration du Pays de Vannes, creada el 2001.
(CAB) Communaut d'agglomration de la Cte du Pays Blanc, creada el 2003, amb una part important al departament del Loira Atlntic.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278013" title="Llista de municipis de Finisterre" nonfiltered="3740" processed="3715" dbindex="108861">
Llista dels 283 municipis del departament francs de Finisterre(29).


(BMO) Brest Mtropole Ocane, Communaut urbaine de Brest, creada el 1973.
(CAQ) Communaut d'agglomration Quimper Communaut, creada el 2000.
(CAM) Communaut d'agglomration du Pays de Morlaix, creada el 2000.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278015" title="Balma" nonfiltered="3741" processed="3716" dbindex="108862">

Balma s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat a la part est de la conurbaci de Tolosa. En el cens de 1999 comptava amb 11944 habitants i un territori de 16,59 km . 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278016" title="Ramonvila Sant-Agne" nonfiltered="3742" processed="3717" dbindex="108863">

Ramonvila Sant-Agne (en francs i oficial Ramonville-Saint-Agne) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat a la part sud de la conurbaci de Tolosa. En el cens de 1999 comptava amb 11.696 habitants i un territori de 6,46 km .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278018" title="Horcajo de Santiago" nonfiltered="3743" processed="3718" dbindex="108864">

Horcajo de Santiago s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situada a la part sud-oest de la provncia, a 98 km de Conca. En el cens de 2007 comptava amb 4444 habitants en un territori de 96,03 km2. 

Personatges illustres.
Lorenzo Hervs y Panduro, lingista i escriptor jesuta de la Illustraci.

Demografia.


Vegeu tamb.
Web oficial de l'ajuntament;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278019" title="Honrubia" nonfiltered="3744" processed="3719" dbindex="108865">

Honrubia s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situada 78 km de Conca, al costat de l'embassament d'Alarcn. En el cens de 2007 comptava amb 1696 habitants en un territori de 110,34 km2. El codi postal s 16730. Limita al nord amb Castillo de Garcimuoz, Torrubia del Castillo, Valverde del Jcar i Hontecillas, a l'est amb Buenache de Alarcn i Alarcn, al sud amb Caada Juncosa i El Caavate i a l'oest amb Santa Mara del Campo Rus i Pinarejo.

 Demografia .





 Administraci .




 Referncies .

Vegeu tamb.
Web oficial de l'ajuntament;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278029" title="Wizards of the Coast" nonfiltered="3745" processed="3720" dbindex="108866">
Wizards of the Coast s una empresa que comercialitza jocs. Creada el 1990, actualment depn de Hasbro. El seu major xit ha estat . Amb aquest joc es va popularitzar el gnere de les cartes collecionables, on ha reeixit amb sagues sobre els Pokmon, Neopets, els Simpson o la Guerra de les Galxies, per exemple. 

Controla l'empresa Avalon Hill, divisi de jocs de tauler. Igualment s'ha introdut en el mercat de les miniatures amb la srie Dungeons and Dragons i en diversos jocs de rol.

Ha copublicat llibres de fantasia amb els seus personatges ms populars, com les sries sobre Dragonlance, Forgotten Realms o Ravenloft, inspirats en el mn de Dungeons & Dragons.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278030" title="Jard de les Hesprides" nonfiltered="3746" processed="3721" dbindex="108867">
 

El Jard de les Hesprides era l'hort d'Hera a occident on hi havia "pomes daurades" que atorgaven la immortalitat. Hera va ubicar en aquest jard un drac de cent caps que mai no dormia anomenat Ladon com a mesura de protecci addicional. L'onz treball d'Heracles va ser robar les pomes d'aquest jard.
 
Segons certes interpretacions, les "pomes d'or" serien de fet taronges. Tot i aix, les taronges eren encara desconegudes pels grecs malgrat que aquestes s'assemblen a pomes d'un color daurat i estrany per a ells. Sembla que Carl von Linn va fer s d'aquesta semblana per introduir el concepte d'hesperidi per a designar el tipus de fruit dels ctrics com la taronja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278035" title="Comarca de Viana" nonfiltered="3747" processed="3722" dbindex="108868">

La Comarca de Viana s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca de Valdeorras i amb la comarca da Terra de Trives al nord, amb la comarca de Vern al sud-est, amb la comarca de Sanabria (provncia de Zamora) a l'oest i amb el districte de Bragana (Portugal) al sud. En formen part els municipis de:
  A Gudia;
  A Mezquita;
  Viana do Bolo ;
  Vilario de Conso;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278037" title="Decret-llei" nonfiltered="3748" processed="3723" dbindex="108869">
El decret-llei s una disposici normativa amb forma de Llei que dicta el Govern d'Espanya en casos d'urgent i absoluta necessitat.
  s una font directa i primria del dret administratiu que deriva de les Lleis.
  Aquesta norma no pot regular drets i llibertats, institucions bsiques de l'Estat, el rgim de les comunitats autnomes ni el rgim electoral general.
  El Decret-Llei, per ser definitivament vlid, haur de ser ratificat pel Congrs dels Diputats, per majoria simple en un termini de 30 dies des que es va dictar (el Congrs podr ratificar-lo o no) .
  L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 regula tamb aquesta competncia com una possibilitat del Govern de la Generalitat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278039" title="Decret legislatiu" nonfiltered="3749" processed="3724" dbindex="108870">

El Decret Legislatiu s una disposici normativa amb fora de llei que dicta el Govern com a conseqncia de la delegaci legislativa que li presenten les Corts Generals.

La delegaci es porta a terme mitjanant una llei de delegaci i per dos motius:
 Per a realitzar textos articulats. En aquest cas la llei de delegaci ser de bases.
 Per a refondre textos. En aquest cas la llei de delegaci no ser de bases.

No es podran delegar matries reservades a llei orgnica (les referents a drets i llibertats, les d'institucions bsiques de l'Estat, les del rgim de les CCAA ni les del rgim electoral general)

La delegaci haur de ser expressa, per a matria concreta, amb uns lmits i/o controls i amb limitaci de termini. No es permet la subdelegaci.

El Decret-legislatiu no cal convalidar-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278046" title="Comarca de Quiroga" nonfiltered="3750" processed="3725" dbindex="108871">

La Comarca de Quiroga s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca de Valdeorras al sud-est, amb la comarca dos Ancares i la comarca de Sarria al nord, amb la comarca da Terra de Lemos i comarca da Terra de Caldelas a l'oest, i amb El Bierzo  i Las Cabreras (provncia de Lle) a l'est. En formen part els municipis de:

 Folgoso do Courel;
 Quiroga ;
 Ribas de Sil.

en la zona coneguda com a Ribeira Sacra. Aquests dos ltims municipis, banyats pel riu Sil juntament amb el de Folgoso, en les serres d'O Courel formen una prspera comarca agrcola, minera i vitivincola en la qual destaquen els seus vins Denominaci d'Origen Ribeira Sacra. Tamb conta amb molts punts d'inters turstic, les seves serres sn un bon lloc per a la prctica d'esports de muntanya com parapent, senderisme. Des de llocs clau com el Castro de Ares, l'Alt d'Aldriz o el d'Augasmestas hom pot gaudir de magnfiques vistes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278047" title="Comarca da Fonsagrada" nonfiltered="3751" processed="3726" dbindex="108872">

La Comarca da Fonsagrada s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca da Maria Oriental al nord, amb la comarca dos Ancares al sud, amb la comarca de Meira i la comarca de Lugo a l'oest, i amb la comarca de Narcea i la comarca d'Eo-Navia (Astries) a l'est. En formen part els municipis de:
 Baleira;
 A Fonsagrada;
 Negueira de Muiz.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278050" title="Comarca da Maria Oriental" nonfiltered="3752" processed="3727" dbindex="108873">

La Comarca da Maria Oriental s una comarca de Galcia situada al nord de la provncia de Lugo. Limita amb el mar Cantbric al nord, amb la comarca da Maria Central, comarca de Meira i Comarca da Terra Ch a l'oest, amb la comarca da Fonsagrada al sud, i amb la comarca d'Eo-Navia (Astries) a l'est. En formen part els municipis de:
 Barreiros;
 A Pontenova;
 Ribadeo ;
 Trabada;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278052" title="Comarca da Maria Central" nonfiltered="3753" processed="3728" dbindex="108874">

La Comarca da Maria Central s una comarca de Galcia situada al nord de la provncia de Lugo. Limita amb el mar Cantbric al nord, amb la comarca da Maria Oriental a l'est, amb la comarca da Maria Occidental, amb la comarca de Meira i la Comarca da Terra Ch al sud. En formen part els municipis de:
 Alfoz;
 Burela;
 Foz;
 Lourenz;
 Mondoedo ;
 O Valadouro.

 Enllaos externs .
Mondoedo;
Mondoedo;
Burela;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278053" title="Comarca da Maria Occidental" nonfiltered="3754" processed="3729" dbindex="108875">

La Comarca da Maria Occidental s una comarca de Galcia situada al nord de la provncia de Lugo. Limita amb el mar Cantbric al nord, amb la comarca da Maria Central a l'est, amb la comarca do Ortegal a l'oest, i amb la Comarca da Terra Ch al sud. En formen part els municipis de:
 Cervo;
 Ourol;
 O Vicedo;
 Viveiro ;
 Xove;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278054" title="Virginia Mayo" nonfiltered="3755" processed="3730" dbindex="108876">

Virginia Mayo (30 de novembre de 1920 - 17 de gener de 2005) fou una actriu de cinema nord-americana.  Va interpretar principalment comdies musicals, westerns i pellcules d'aventura.

 Filmografia .
The Man Next Door (1997);
Midnight Witness (1993);
Evil Spirits (1990);
The Haunted (1979);
French Quarter (1977);
Won Ton Ton, the Dog Who Saved Hollywood (1976);
Fugitive Lovers (1975);
Fort Utah (1967);
Castle of Evil (1966);
Young Fury (1965);
Revolt of the Mercenaries (1961);
Jet Over the Atlantic (1959);
Westbound (1959);
Fort Dobbs (1958);
The Tall Stranger (1957);
The Story of Mankind (1957);
The Big Land (1957);
Congo Crossing (1956);
The Proud Ones (1956);
Great Day in the Morning (1956);
Pearl of the South Pacific (1955);
The Silver Chalice (1954);
King Richard and the Crusaders (1954);
Devil's Canyon (1953);
South Sea Woman (1953);
She's Back on Broadway (1953);
The Iron Mistress (1952);
She's Working Her Way Through College (1952);
Screen Snapshots: Hollywood Night Life (1952) (curt);
Starlift (1951) (cameo);
Painting the Clouds with Sunshine (1951);
Along the Great Divide (1951);
Captain Horatio Hornblower (1951);
The West Point Story (1950);
The Flame and the Arrow (1950);
Backfire (1950);
Always Leave Them Laughing (1949);
Red Light (1949);
White Heat (1949);
The Girl from Jones Beach (1949);
Colorado Territory (1949);
Flaxy Martin (1949);
A Song Is Born (1948);
Smart Girls Don't Talk (1948);
The Secret Life of Walter Mitty (1947);
Out of the Blue (1947);
The Best Years of Our Lives (1946);
The Kid from Brooklyn (1946);
Wonder Man (1945);
The Princess and the Pirate (1944);
Seven Days Ashore (1944);
Up in Arms (1944);
Jack London (1943);
Follies Girl (1943);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278055" title="Comarca de Meira" nonfiltered="3756" processed="3731" dbindex="108877">

La Comarca de Meira s una comarca de Galcia situada al centre de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca da Maria Central i la comarca da Maria Oriental al nord, amb la comarca da Fonsagrada a l'est, i amb la Comarca da Terra Ch i la comarca de Lugo a l'oest. En formen part els municipis de:
  Meira;
  Pol;
  Ribeira de Piqun ;
  Riotorto;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278056" title="Comarca de Sarria" nonfiltered="3757" processed="3732" dbindex="108878">

La Comarca de Sarria s una comarca de Galcia situada al centre de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca de Lugo al nord, amb la comarca da Terra de Lemos i la comarca de Quiroga al sud, amb la comarca dos Ancares a l'est, i amb la Comarca de Chantada a l'oest. En formen part els municipis de:
  O Incio;
  Lncara;
  Paradela;
  O Pramo;
  Samos;
  Sarria ;
  Triacastela.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278057" title="Comarca da Terra de Lemos" nonfiltered="3758" processed="3733" dbindex="108879">

La Comarca da Terra de Lemos s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca de Lugo i la comarca de Sarria al nord, amb la comarca de Quiroga a l'est, amb la Comarca de Chantada a l'oest, i amb la comarca de Ourense i la comarca da Terra de Caldelas al sud. En formen part els municipis de:
 Bveda;
 Monforte de Lemos;
 Pantn;
 A Pobra do Brolln;
 O Saviao ;
 Sober.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278058" title="Comarca da Terra Ch" nonfiltered="3759" processed="3734" dbindex="108880">

La Comarca da Terra Ch s una comarca de Galcia situada al nord de la provncia de Lugo. Limita amb la comarca da Maria Occidental, la comarca da Maria Central i la comarca do Ortegal al nord, amb la comarca de Lugo al sud, amb la comarca de Meira a l'est i amb comarca do Eume, comarca de Betanzos i la comarca da Terra de Melide a l'oest. En formen part els municipis de:
 Abadn;
 Begonte;
 Castro de Rei;
 Cospeito;
 Guitiriz;
 Muras;
 A Pastoriza;
 Vilalba;
 Xermade.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278060" title="Comarca da Terra de Trives" nonfiltered="3760" processed="3735" dbindex="108881">

La Comarca da Terra de Trives s una comarca de Galcia situada al nord de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca de Quiroga al nord, amb la comarca de Valdeorras i la comarca de Viana a l'est, amb la comarca de Vern al sud i amb comarca da Terra de Caldelas a l'oest. En formen part els municipis de:















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278061" title="Comarca da Terra de Caldelas" nonfiltered="3761" processed="3736" dbindex="108882">

La Comarca da Terra de Caldelas s una comarca de Galcia situada al nord de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca da Terra de Lemos al nord, amb la comarca da Terra de Trives a l'est, amb la comarca de Vern al sud i amb comarca de Allariz-Maceda a l'oest. En formen part els municipis de:
 Castro Caldelas;
 Montederramo;
 Parada de Sil ;
 A Teixeira.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278063" title="Comarca de Allariz-Maceda" nonfiltered="3762" processed="3737" dbindex="108883">

La Comarca de Allariz-Maceda s una comarca de Galcia situada al centre de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca da Terra de Caldelas i la comarca de Ourense al nord, amb la comarca da Terra de Trives a l'est, amb la comarca da Limia al sud i amb comarca da Terra de Celanova a l'oest. En formen part els municipis de:
 Allariz;
 Baos de Molgas;
 Maceda;
 Paderne de Allariz;
 Xunqueira de Amba ;
 Xunqueira de Espadanedo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278066" title="Comarca de Ourense" nonfiltered="3763" processed="3738" dbindex="108884">

La Comarca de Ourense s una comarca de Galcia situada al centre de la provncia d'Orense. Limita amb la comarca de Chantada (Lugo), al nord-est amb la comarca da Terra de Lemos i Comarca da Terra de Caldelas, a l'este i sud-est amb la Comarca de Allariz-Maceda, al sud amb la Comarca da Terra de Celanova i a l'oest amb la Comarca do Ribeiro i Comarca do Carballio. En formen part els municipis de:
 Amoeiro;
 Barbads;
 Coles;
 Esgos;
 Nogueira de Ramun;
 Orense;
 O Pereiro de Aguiar;
 A Peroxa;
 San Cibrao das Vias;
 Taboadela;
 Ton ;
 Vilamarn;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278068" title="Comarca de Tabeirs-Terra de Montes" nonfiltered="3764" processed="3739" dbindex="108885">

La Comarca de Tabeirs-Terra de Montes s una comarca de Galcia situada a la provncia de Pontevedra. Limita amb la comarca de Santiago al nord, amb la comarca do Deza a l'est, amb la comarca de Pontevedra i la comarca de Caldas a l'oest i amb comarca do Carballio al sud. En formen part els municipis de:
 Cerdedo;
 A Estrada ;
 Forcarei.

 Enllaos externs .
 Tabeirs Terra de Montes, Turisme Ras Baixas;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278076" title="Comarca de Pontevedra" nonfiltered="3765" processed="3740" dbindex="108886">

La Comarca de Pontevedra s una comarca de Galcia situada a la provncia de Pontevedra. Limita amb la comarca de Caldas al nord, amb la comarca de Vigo al sud, amb la comarca de Tabeirs-Terra de Montes i la comarca do Carballio a l'est i amb comarca do Salns a l'oest. En formen part els municipis de:
 Barro;
 Campo Lameiro;
 Cotobade;
 A Lama;
 Poio;
 Ponte Caldelas;
 Pontevedra ;
 Vilaboa.

Aglutina les terres de l'entorn de la capital provincial excepte Marn, integrada en la comarca do Morrazo per motius histrics, socials i demogrfics (desprs de la creaci de les comarques oficials gallegues en la dcada de 1990, aquest municipi es va integrar primerament la comarca pontevedresa, per a petici dels seus vens va passar a incloure's poc temps desprs dintre de la del Morrazo). 



Font: INE



La comarca ocupa el centre de la regi de les Ras Baixas, si b les seves sortides al mar sn escasses (tan solament les costes dels municipis de Poio i Vilaboa, aix com la reduda orla costanera pontevedresa (parrquies de Lourizn i, en menor amidada Ponte Sampaio). Amb centre en la ciutat de Pontevedra, la comarca ocupa tot l'amfiteatre de la vall baixa del riu Lrez i les abruptes serres circumdants (que la uneixen amb la provncia d'Orense en l'ajuntament de Lama), aix com les riberes martimes ressenyades. 

Aquesta configuraci geogrfica delata una comarca bastant heterognia, que com altres gallegues, aglutina en la seva seno diverses comarques histriques. s la de Pontevedra, doncs, una comarca purament funcional, conformada per municipis que es relacionen amb Pontevedra, per no una comarca histrica ni geogrfica. Aglutina bona part de la gran comarca histrica de Terra de Montes, una part de la del Morrazo, i altra de la del Salns, aix com la del Baixo Lrez, on conflueixen les tres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278081" title="Comarca do Morrazo" nonfiltered="3766" processed="3741" dbindex="108887">

La Comarca de Pontevedra s una comarca de Galcia situada a la provncia de Pontevedra. Limita amb la ra de Pontevedra al nord i amb la comarca de Pontevedra a l'est. En formen part els municipis de:

 Bueu;
 Cangas;
 Marn ;
 Moaa;
 Comarca oficial del Morrazo i Morrazo histric . 
El Morrazo s una de les comarques naturals i sociolgiques amb ms carcter de Galcia, sens dubte a causa del seu condicionament geogrfic de pennsula. L'actual comarca oficial del Morrazo es correspon solament a una part de la comarca tradicional, car a part dels municipis que la integren, formen tradicionalment part d'ella tamb el de Vilaboa (menys la seva parrquia de Brtola i una part de la de Figueirido i el barri de Paredes en la parrquia de Vilaboa). Tamb formen part del Morrazo histric les parrquies pontevedreses de Lourizn i la major part de la de Salcedo. Antigament fins i tot la prpia ciutat de Pontevedra formava part del Morrazo, fins i tot dintre de la seva arxiprestatge. 

El municipi de Vilaboa (que encara avui pertany al partit judicial de Cangas) es va integrar en la comarca oficial de Pontevedra a causa de factors de funcionalitat; i les parrquies pontevedresas de Salcedo i Lourizn per pertnyer al propi municipi capitalino. Al principi tampoc es va incloure en ajuntament de Marn dintre de la comarca oficial del Morrazo, incloent-se en la de Pontevedra, per a petici dels seus habitants, va ser integrada en la del Morrazo, a la que pertany des de fa uns anys. 
 Vegeu tamb .
 Pennsula del Morrazo ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278082" title="Comarca do Salns" nonfiltered="3767" processed="3742" dbindex="108888">

La Comarca do Salns s una comarca de Galcia situada a la provncia de Pontevedra. Limita amb la ra d'Arosa a l'oest i amb la comarca de Pontevedra i la comarca de Caldas a l'est. En formen part els municipis de:
 Cambados;
 O Grove;
 A Illa de Arousa;
 Meao;
 Meis;
 Ribadumia;
 Sanxenxo;
 Vilagarca de Arousa ;
 Vilanova de Arousa.

s una comarca que a l'estiu rep molts turistes grcies a les seves platges entre les quals destaquen les d'A Illa de Arousa i Sanxenxo, i en menor importncia O Grove encara que la illa da Toxa i la platja de Llanada sn dos enclavaments que han de ser visitats. T cims que superen els 600 metres en el munti Castrove i en el mont Xiabre, els 298 metres del Lobeira i la resta del territori s la cridada Vall del Salns. 

A l'Illa d'Arousa la mxima altitud s de 68 metres per amb vista de tota la ria. El clima en la comarca s atlntic per amb estius ms semblants al mediterrani. A l'hivern la temperatura mitjana ronda els 10C i a l'estiu 21'5C amb mximes a l'estiu de 40C i mnimes a l'hivern de menys de 0 i que alguns dies es baixa a 7 o 8 solament. Les nevades no sn molt freqents ja que l'ltima que va cobrir tota la comarca fou en 1984. Si b cau alguna nevada en les forests ms altes com en Xiabre fa pocs anys i en el Castrove tampoc fa molt. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278095" title="Helena Casas" nonfiltered="3768" processed="3743" dbindex="108889">
Helena Casas (Grcia, Barcelona) s una cantant i msic catalana integrant dels grups Pomada, Conxita i Angelina i els moderns. A Pomada, hi feia veus i tocava la pandereta, en un grup de msica folk actualitzada. Amb Conxita, ha evolucionat cap al Pop. I amb Angelina recupera l'estil de msica "yeye", mitjanant el seu alter ego "Angelina Fabregas", la cantant del grup. 

El primer disc de la seva nova formaci, Conxita, fou guardonat als Premis Enderrock de msica en catal del 2006 amb el Premi al millor disc
i amb el Premi al millor disc de Pop-Rock.

Amb el grup "Angelina i els moderns" va participar en l'espectacle de cap d'any (2008-2009) de TV3.

Discografia.
Amb Pomada.
 1998: Folklore (en cassette);
 2000: el disc 1 de pomada;
 2001: el disquet de pomada;
 2004: CD 2.POM (descarregable noms a travs d'internet);

Amb Conxita.
 2006: Amb lletra petita;
 2008: Santa Rita, Santa Rita;

Enllaos externs.
 Entrevista a Transversalweb;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278097" title="Conxita" nonfiltered="3769" processed="3744" dbindex="108890">
Conxita s un grup de msica Pop catal liderat per Helena Casas.

El primer disc de la formaci, Amb lletra petita, fou guardonat als Premis Enderrock de msica en catal del 2006 amb el Premi al millor disc i amb el Premi al millor disc de Pop-Rock.

Membres.
 Marc Marc: So;
 Roger Pineda: Guitarra;
 Pep Pastor: Baix;
 Oriol Casas: Bateria;
 Helena Casas: Veu;

Discografia.
 2006: Amb lletra petita - CC;
 Msica de gossos (Helena Casas);
 Productes de neteja (Joan Miquel Oliver);
 Al darrera la nevera (Janot Vila);
 Horscop (Xavier Grimau);
 Torrefiel (Ovidi Twins);
 La tieta Assuncion (Helena Casas);
 Vikings (Helena Casas);
 Mallorquina (Helena Casas);
 L'autobs que va al Taul (Helena Casas);
 Peus petits (Helena Casas);


2008: Santa rita, santa rita;
 Cor de panxa;
 ngel;
 L'home que diu les paraules;
 Santa rita, santa rita;
 Dolor;
 Tot i res;
 Abordatge;
 Tristor total;
 Quan t'adormis;
 Mal de cap;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Conxita a Gaztelupeko Hotsak;
 Descrrega de canons de la maqueta a Musicalliure.net;
 Premis Enderrock 2007;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278101" title="Sequoia vermella" nonfiltered="3770" processed="3745" dbindex="108891">


Les sequoies vermelles sn els ssers vius ms grans del planeta. Poden tenir mes de 100 metres d'altura i viuen milers d'anys. La sequoia ms voluminosa que es coneix s'anomena General Sherman i es troba al Parc Nacional de les Sequoies de Califrnia. Aquest arbre es viu des de fa mes de 2.150 anys i t una altura de gaireb 125 metres i el seu tronc s tant gran que disset persones estirant els braos amb prou feines el podrien envoltar.

El seu nom cientfic s Sequoiadendron giganteum, i aquesta espcie s l'nic membre del gnere Sequoiadendron de la famlia cupresscia, que comprn, entre els ms comuns a ls Pasos Catalans, el ginebr, el cdec, la savina i el xiprer.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278113" title="Txon Lltzer" nonfiltered="3771" processed="3746" dbindex="108892">


El txon Lltzer s un fenmen de reaparici d'un txon o espcie que es creia extinta. Aquest terme s'aplica tant a les espcies animals com a la resta d'organismes. El nom prov del personatge de Lltzer, ressuscitat per Jess segons el Nou Testament de la Bblia.

El perode d'absncia ve representat per una manca en els registres fssils de l'espcie, s a dir, quan solament se n'han identificat proves de vida en perodes antics i en perodes recents, per cap en perodes intermedis. Ats que s extremadament improbable que una espcie pugui reaparixer desprs d'haver desaparegut, aquest fenomen es pot explicar pel fet que no es va fossilitzar durant els perodes intermedis, o b que encara no se n'han trobat fssils.

Aquest terme s'utilitza en Paleontologia; per extensi, per, es pot aplicar tamb a espcies considerades actualment com a extintes, s a dir, sense haver-se'n observat individus durant anys o desenes d'anys, per que han estat redescobertes, com ara el Campephilus principalis, el Petaurus gracilis o el Porphyrio hochstetteri. Un dels exemples ms coneguts, per, s el celacant, ja que es creia que s'havia extingit fa uns 80 milions d'anys, al Cretaci, per que es va redescobrir el 1938 a la costa oriental de Sud-frica.

Tanmateix, els grans organismes de conservaci com ara l'UICN consideren que aquestes espcies es troben sovint entre les ms amenaades, ja que el nombre d'individus observats s petit o b es troben en una situaci propera a la incapacitat per a renovar les generacions. Tot i aix, determinades espcies han pogut viure sense ser observades desenes d'anys, com ara el Potorous gilbertii, que es va creure extint durant 120 anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278114" title="Sequoia" nonfiltered="3772" processed="3747" dbindex="108893">

 Biologia;
 Sequoia vermella o sequoia gegant, arbre pertanyent a l'espcie Sequoiadendron;
 Sequoia o Sequoia sempervirens, arbre pertanyent a l'espcie Sequoia;
 Metasequoia o Metasequoia glyptostroboides, arbre pertanyent a la famlia Metasequoia;
Geografia:
 Parc Nacional Sequoia, parc nacional a l'estat americ de Califrnia;
Astronomia:
 1103 Sequoia, asteroide descobert el 1928 per Walter Baade;
Onomstica:
 Sequoyah, indi xerokee, inventor del sillabari cherokee;
Automobilisme:
 Toyota Sequoia, vehicle fabricat per Toyota;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278121" title="Gai Soci Seneci" nonfiltered="3773" processed="3748" dbindex="108895">
Gai Soci Seneci (Caius Socius Senecio) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte el 98 i cnsol rom els anys 99, 102 i 107, segons els Fasti.

Probablement s la mateixa persona que fou amic de Plini el Jove i que s esmentat tamb repetidament per Plutarc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278122" title="Sntia" nonfiltered="3774" processed="3749" dbindex="108896">
Sntia (Sentia) fou una gens romana plebea.

s esmentada nicament avanada la repblica. Es troben a la famlia els cognoms Augur i Saturn.

El primer membre de la famlia que va obtenir el consolat fou Gai Senti Saturn el 19 aC. Es conserven algunes monedes d'aquesta gens.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278123" title="Septmia" nonfiltered="3775" processed="3750" dbindex="108897">
Septmia (Septimia) fou una gens romana plebea.

s esmentada a partir del darrer segle de la Repblica (segle I aC). Cap membre d'aquesta gens va arribar als mxims crrecs de l'estat abans del perode imperial, quan Septimi Sever va assolir el crrec d'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278126" title="Septimi" nonfiltered="3776" processed="3751" dbindex="108898">


Onomstica:

Gai Septimi, pretor el 57 aC ;

Luci Septimi, centuri i trib militar rom;

Titi Septimi, poeta rom;

Septimi (emperador el 271);

Septimi Sever, emperador rom (193 - 211);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278128" title="Gai Septimi" nonfiltered="3777" processed="3752" dbindex="108899">
Gai Septimi (Caius Septimius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 57 aC i l'any segent (56 aC) devia governat una provncia. Va donar suport a la crida de l'orador Cicer del seu desterrament. El mateix Cicer l'esmenta com ugur (membre del collegi d'ugurs) el 45 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278129" title="Luci Septimi" nonfiltered="3778" processed="3753" dbindex="108900">
Luci Septimi (Lucius Septimius) fou un militar rom.

Va servir com a centuri a les ordes de Gneu Pompeu Magne en la guerra contra els pirates, i desprs va anar a Sria i va servir amb Aule Gabini (cnsol)Aule Gabini participant a  la campanya d'Egipte que va restaurar a Ptolemeu XII Auletes al tron. Gabini el va deixar a Egipte amb una fora considerable per protegir al rei i romania al pas el 48 aC amb rang de trib militar; quan Gneu Pompeu va fugir desprs de la batalla de Farslia cap a Egipte,  Septimi va participar junt amb Aquilles en el seu assassinat noms desembarcar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278130" title="Xiprer del Shara" nonfiltered="3779" processed="3754" dbindex="108901">


El Xiprer del Shara (o Tarout nom tuareg local, nom cientfic Cupressus dupreziana) s una espcie de confera molt rara, inclosa en la llista d'espcies amenaades. s fa entre els 1.000 i els 2.000 metres d'alada a la meseta de Tassili n'Ajjer, en la part central del desert del Shara (sud-est d'Algria).  Rep el seu nom pel seu descobridor al mn de la cincia, el capit Duprez, comandant de la guarnici francesa estacionada a l'oasi de Djanet. La seva classificaci cientfica, i en conseqncia el seu nom cientfic, han estat discutits. L'ltim nom proposat Tassilicyparis dupreziana (A.Camus) A.V.Bobrov & Melikyan, 2006.

 Descripci .
Forma una nica poblaci de 233 exemplars, distribuda en 200 quilmetres quadrats. La majoria d'aquesta poblaci s molt vella, per sobre dels 2.200 anys, amb molt poca regeneraci a causa de la progressiva desertitzaci del Shara. La pluja a l'rea s de noms 30 mm a l'any. Amb exemplars alts de 22 metres, el ms gran n's el Tin-Balalan, amb una circumferncia de 12 metres.

L'espcie es diferencia del xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) pel seu fullatge molt ms blau amb una taca de resina a cada fulla. Tamb t els cons ms petits, llargs de noms 1,.5-2.5 cm. El xiprer del Marroc (Cupressus atlantica) s ms similar, i alguns autors el consideren una variant del duprezia (C. dupreziana var. atlantica). Les llargues arrels del xiprer del Shara el permeten de cercar aigua a molta distncia; per en ser molt poc fondes, fan que l'arbre estigui amenaat per les infreqents -per ocasionals- pluges torrencials.

 Reproducci .
Probablement com a conseqncia dels seu allament i baixa poblaci, aquest xiprer ha evolucionat fins a obtenir un sistema reproductiu nic, l'apomixis masculina, en qu les llavors es desenvolupen enterament a partir del contingut gentic del pllen. No hi ha aportaci gentica de la mare, que noms els proporciona el nodriment (Pichot i cols., 2000); aix permet que aquesta espcie n'empri una altra per a produir llavors que seran idntiques al dupreziana (en forma amb punts de coincidncia amb el paper instrumental d'una mare de lloguer). El xiprer del Marroc, tot i la semblana, no possex aquesta qualitat. Malauradament, noms un deu per cent de les llavors del xiprer del Shara produeixen embrions viables a causa de la seva meiosi errtica, que produeix tant pllen viable amb cllules diploides (= amb dos parells de jocs de cromosomes), com inviable (amb quatre, un o cap joc).

El Xiprer del Shara es cultiva en llocs del sud i l'oest d'Europa, en part per garantir la supervivncia de l'espcies, per tamb com a arbre purament ornamental. A Canberra (Austrlia) s'est constituint un Arboretum internacional que contindr boscos d'espcies rares i amenaades d'arreu del mn; un d'aquests estar dedicat al Cupressus dupreziana i es preveia que se'n plantessin 1.300 exemplars a les darreries del 2007.

 Bibliografia .
 FAO Forestry Department Databook on endangered tree and shrub species and their provenances Rome: FAO, 1986;
 C.Pichot, B.Fady, I.Hochu Lack of mother tree alleles in zymograms of Cupressus dupreziana A. Camus embryos, article a Ann. For. Sci. 57 (2000) 17 22  Article (pdf file);
 C.Pichot, M. El Mataoui, S.Raddi, P. Raddi Surrogate mother for endangered Cupressus, article a Nature 412 (2001) 39;

 Enllaos .

 Base de dades Gymnosperm: Cupressus dupreziana ;
 Fotografies ;
 Fotografies dels xiprers en el seu medi natural ;
 Descripci i mesures propostes per a la pervivncia de l'espcie ;
 A Cyprus in the Sahara, article de Louis Werner i fotografies de Kevin Bubriski ;
 Un cyprs nouveau du Tassili, l'article original del 1926 d'Aime Camus ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278132" title="Titi Septimi" nonfiltered="3780" processed="3755" dbindex="108902">
Titi Septimi (Titus Septimius) fou un poeta rom menor.

L'esmenta el poeta Horaci en una carta que va dirigir a Juli Flor. Es creu que va traduir alguna de les obres de Pndar al llat i que va compondre tamb poesia lrica i algunes tragdies que no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278141" title="Vibi Seqestre" nonfiltered="3781" processed="3756" dbindex="108903">
Vivi Seqestre (Vibius Sequester) fou un escriptor rom.

Va escriure una obra on donava detall de tots els nom geogrfics esmentats pels poetes romans, incloent una carta de introducci dirigida al seu fill Virgili. El tractat estava dividit en set seccions arranjades cadascuna en orde alfabtic:

1. Flumina;
2. Fontes;
3. Lacus;
4. Nemora;
5. Paludes;
6. Montes;
7. Gentes;
 
De la seva histria personal no se'n sap res. Va haver de viure desprs de la meitat del segle V per les dates exactes no han pogut ser concretades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278143" title="Serapi" nonfiltered="3782" processed="3757" dbindex="108904">


Onomstica:

Eli Serapi, sofista i retric grec;
Serapi d'Atenes, poeta pic grec.
Serapi d'Alexandria, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278147" title="Eli Serapi" nonfiltered="3783" processed="3758" dbindex="108905">
Eli Serapi (Aelius Serapion o Sarapion, ) fou un distingit sofista i retric d'Alexandria del temps d'Adri (segle II).

Suides esmenta algunes de les seves obres:
;

Entre se seves altres obres s'esmenta un petit treball sobre astrologia. Un epigrama seu consta a l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278149" title="Serapi d'Atenes" nonfiltered="3784" processed="3759" dbindex="108906">

Serapi d'Atenes (Serapion, ) fou un poeta pic grec.

Plutarc esmenta a un poeta d'aquest nom nadiu d'Atenes i s sens dubte el mateix poeta que anomena Climent d'Alexandria que diu que va fer algunes referncies sobre els oracles sibillins. Estobeu esmenta dos versos imbics d'un poeta de nom Serapi que podria ser el mateix personatge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278150" title="Con (desambiguaci)" nonfiltered="3785" processed="3760" dbindex="108907">

 Con, figura geomtrica tri-dimensional;
 Con, rgan de les plantes de la classe pinpsid que cont les mesures reproductives. Es coneix amb els noms d'estrbil o pinya (en les conferes), glbul (en els xiprers);
 Con, cllula neuroepitelial de la retina ocular especialitzada en la recepci d'estmuls de llum cromtica;
 Con, nom gric dels membres de l'espcie Conus, de la famlia de gasterpodes Conidae;
 Con arterial, part inicial de l'aorta;
 Con d'Abrams, assaig que es realitza al formig en la construcci;
 Con de dejecci, forma de modelat fluvial causat per l'acumulaci de materials arrossegats per un riu secundari en desembocar en el principal;
 Con de gelat, nom amb que tamb es designa la neula d'un gelat;
 Con de llum, trajectries que descriu la llum en l'espai-temps;
 Con de trnsit, senyal baix de plstic en forma de con que s'empra per dirigit el trnsit de vehicles o a peu per una alteraci temporal de la via;
 Con Sud, zona de l'Amrica del Sud que comprn Argentina, Xile, Paraguai, Uruguai i alguns estats del Brasil;
 Con volcnic, estructura tpica en els volcans;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278152" title="Serapi d'Alexandria" nonfiltered="3786" processed="3761" dbindex="108908">
Serapi d'Alexandria (Serapion, ) fou un metge grec nadiu d'Alexandria que va viure al segle III aC desprs d'Herfil de Calcednia, Erasstrat i Fil de Cos i abans que Apolloni Empric, Glucies, Herclides de Trent, Mendot de Nicomdia, Sext Empric i Crit. Pertany a la secta dels emprics. 

Va millorar els sistemes de Fil. Probablement fou deixeble d'Erasstrat ja que el seu nom s'ha trobat a una medalla probablement seva a Esmirna on era l'escola d'aquest. Va escriure contra Hipcrates amb vehemncia. Les seves obres no s'han conservat. L'esmenten Appuleu Cels i Nicolau Mirepse que van conservar algunes de  les seves formules.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278156" title="Serapis" nonfiltered="3787" processed="3762" dbindex="108909">
Serapis o Sarapis () fou una divinitat egpcia.

El seu culte fou introdut a Grcia en temps dels Ptolemeus. Apollodor deixa constncia de qu Serapis fou el nom donat a Apis desprs de la seva mort i deficaci (Comp. Callim. Ep. 39, i Isis.)


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278158" title="Ser" nonfiltered="3788" processed="3763" dbindex="108910">


Onomstica:

Eli Ser, gramtic grec ;
Quint Sammnic Ser, erudit rom del segle III;
Aule Septimi Ser, poeta lric rom ;
Vibi Ser, governador de l'Hispnia Ulterior;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278160" title="Eli Ser" nonfiltered="3789" processed="3764" dbindex="108911">
Eli Ser ((Aelius Serenus) fou un gramtic grec nadiu d'Atenes, de data incerta.

Va escriure un eptom sobre l'obra de Fil sobre ciutats i els seus homes illustres, en tres llibres, i un eptom d'un comentari de Filox d'Alexandria sobre Homer, en un sol llibre. Tamb va escriure   del que Estobeu va fer nombrosos extractes. Foci fa esment de drames escrits en diferents metres per un gramtic de nom Ser que probablement s el mateix personatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278161" title="Quint Sammnic Ser" nonfiltered="3790" processed="3765" dbindex="108912">
Quint Sammnic Ser (Quintus Sammonicus Serenus o Quintus Samonicus Serenus) fou un poeta i erudit rom del segle III .

Era un home molt ric i culte amb una biblioteca amb 62000 llibres. Fou assassinat al mateix temps que Publi Septimi Geta, del que era amic, el 212. Segons Lampridi fou tamb poeta o orador o potser ambdues coses ja que a la historia Augusta diu "et oratores et potas, in queis Serenum Sammonicum, quem ipse noverat et dilexerat, et Horatium". El seu fill, que port el mateix nom, fou preceptor del jove Gordi III al que va deixar la biblioteca heretada del seu pare. 

La seva obra principal es un poema mdic en 115 lnees hexmetres titulat  Q. Sereni Sammonici de Medicina praecepta saluberrima, o, Praecepta de Medicina parvo pretio parabili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278162" title="Aule Septimi Ser" nonfiltered="3791" processed="3766" dbindex="108913">
Aule Septimi Ser (Aulus Septimius Serenus) fou un poeta lric rom del que dona noticia incidental Sidoni Apollinar. No se sap quan va florir ja que aix depn de l'poca assignada a Terenci Maure del que fou contemporani.

La seva obra principal, esmentada per Noni, porta el ttol Opuscula Raris, o simplement Opuscula, i estava formada per al menys dos llibres. Com que tenia propietats a Falerii es designat com a Poeta Faliseus. Va inventar un versos de mesura especial formats per tres dctils i un pirriqui anomenats metrum faliscum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278163" title="Vibi Ser" nonfiltered="3792" processed="3767" dbindex="108914">
Vibi Ser (Vibius Serenus) fou un governador rom.

Fou governador de l'Hispnia Ulterior i fou condemnat per Vis publicus l'any 23  i fou deportat a l'illa d'Amorgos prop de Naxos. Es creu que la autentica ra de la seva condemna fou la seva oposici a Eli Sej. El 24 fou portat a Roma al ser acusat  pel seu propi fill davant el senat de conspiraci contra Tiberi. El seu fill fou un dels ms odiats delators del regnat de l'emperador Tiberi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278165" title="Srgia" nonfiltered="3793" processed="3768" dbindex="108915">


Onomstica:
Srgia, germana de Catilina.
Gens Srgia, gens romana patrcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278166" title="Srgia (germana de Catilina)" nonfiltered="3794" processed="3769" dbindex="108916">
Srgia (Sergia) fou la germana de Catilina.

Es va casar amb Quint Cecili, un cavaller rom, que fou assassinat pel seu cunyat durant la proscripci de Sulla, vers el 81 aC. Srgia, igual que el seu germ, tenia un mal carcter segons Cicer (Q. Cic. de Pet. Cons. 2 ; Ascon. in Tog. Cand. p. 84).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278168" title="Gens Srgia" nonfiltered="3795" processed="3770" dbindex="108917">
Srgia (Sergia)  fou una gens romana patrcia. 

Deien derivar el seu origen dels troians i concretament de Sergestos ("Sergestusque, domus tenet a quo Sergia nomen"). Es van destacar molt aviat desprs de la fundaci de la repblica (el primer que va arribar al consolat fou Luci Sergi Fidenes el 437 aC), per quan van agafar notorietat autnticament fou en temps de Catilina, el qual era membre d'aquesta gens.

Entre els seus cognoms els de Catilina, Esquil, Fidenes, Orata, Paule, Planc i Sil. Aquest darrer s l'nic cognom que apareix a algunes monedes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278169" title="Josep Batlle i Carre" nonfiltered="3796" processed="3771" dbindex="108918">
Josep Batlle i Carre (Sitges, 1773 - Montevideo, 1854) fou un comerciant i cronista a l'Uruguai, iniciador d'una clebre dinastia de prohoms uruguaians amb quatre presidents de la repblica.

Va viatjar pel Mediterrani i a Mxic fins que, l'any 1800, es va establir a Montevideo com a comerciant de farina i blat. Va construir un mol a La Aguada, als afores de Montevideo, i com a propietari de vaixells mercants negociava amb Buenos Aires i Espanya. 

A la Revoluci de Maig del 1810, i durant les lluites d'emancipaci del virregnat del Riu de la Plata (1810-1828), va participar amb la Companyia de Minyons Catalans en la defensa de Montevideo al costat de la metrpoli. Entre el 1815 i el 1833 va tornar a Barcelona com a exiliat poltic. De nou a Montevideo, va escriure les seves memries, anomenades Noticia, convertint-se en un cronista de la seva poca.

Els seus descendents han constitut una famlia notable a l'Uruguai:
Lorenzo Batlle y Grau, el seu fill, fou ministre de Guerra i desprs president del 1868 al 1872.
Jos Batlle y Ordez, el seu nt, fou president de l'Uruguai (1903-1907 i 1911-1915), i fundador del moviment anomenat batllisme que va quedar reflectit en la Constituci del 1917.
Luis Batlle y Berres, el seu besnt i nebot de Jos Batlle, fou president de l'Uruguai (1947-1951 i 1955-1956).
Jorge Batlle e Ibez, el seu rebesnt, fou president del Senat el 1985, i president de la repblica entre el 2000 i 2005.

Referncies.
Diccionari dels catalans a Amrica, Barcelona: Curial, 1992 ISBN 84-7256-980-2;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278171" title="Luci Sergi Fidenes" nonfiltered="3797" processed="3772" dbindex="108919">


Onomstica:

Luci sergi Fidenes, cnsol dues vegades (437 i 429 aC) i trib amb potestat consolar tres vegades;
Luci Sergi Fidenes, trib amb potestat consular el 397 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278174" title="Sergi de Zeugma" nonfiltered="3798" processed="3773" dbindex="108920">
Sergi (Sergius, ) fou un militar i escriptor rom, nadiu de Zeugma a Sria, fill d'Aftoni.

A l'obra coneguda per Suides o Suda se l'assenyala com a prefecte del pretori, amb rang consular i patrici. Va escriure un epitafi pel seu germ Sab (Sabinus) i un llibre o un tractat contra Eli Aristides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278177" title="Sergi (gramtic)" nonfiltered="3799" processed="3774" dbindex="108921">
Sergi (Sergius, ) fou un  gramtic rom de data incerta per posterior al segle IV.

Va escriure al menys dos tractats: el primer titulat In primam Donati Editionem Commentarium  i el segon  In secundam Donati Editionem Commentaria. Ambds foren publicats per primer cop a la ciutat de Mil el 1504.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278179" title="Marc Marci Serm" nonfiltered="3800" processed="3775" dbindex="108922">
Marc Marci Serm (Marcus Marcius Sermo) fou trib de la plebs el 172 aC i amb el suport del seu collega al tribunat, Quint Marci Escilla va obligar als cnsols d'aquell any a anar a provncies; tamb va proposar la rogatio coneguda com Marcia de Liguribus. (Tit Livi,  42.21.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278181" title="Serr" nonfiltered="3801" processed="3776" dbindex="108923">


Biologia:
Serr (peix);

Onomstica:

Serr (cognom), cognom rom.
Gai Atili Serr (pretor), pretor el 218 aC ;
Gai Atili Serr (edil), edil curul el 193 aC ;
Aule Atili Serr, pretor el 192 aC i cnsol el 170 aC;
Marc Atili Serr (triumvir), magistrat rom ;
Marc Atili Serr (pretor), pretor el 152 aC ;
Sext Atili Serr (cnsol), cnsol el 136 aC;
Gai Atili Serr (cnsol), cnsol el 106 aC;
Sext  Atili Serr Gavi, trib de la plebs el 57 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278182" title="Gai Atili Serr" nonfiltered="3802" processed="3777" dbindex="108924">


Onomstica:

Gai Atili Serr (pretor), pretor el 218 aC ;
Gai Atili Serr (edil), edil curul el 193 aC ;
Gai Atili Serr (cnsol), cnsol el 106 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278184" title="Sext Atili Serr" nonfiltered="3803" processed="3778" dbindex="108925">


Onomstica:

Sext Atili Serr (cnsol), cnsol el 136 aC;
Sext  Atili Serr Gavi, trib de la plebs el 57 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278189" title="Serr (cognom)" nonfiltered="3804" processed="3779" dbindex="108926">
Serr (Serranus) fou un cognom rom.

El primer que el va portar fou Gai Atili Rgul Serr (cnsol el 257 aC) i desprs va esdevenir un cognom distintiu de la gens Atlia. L'origen del nom es incert i els autors el fan derivar dscrere; hauria estat donat a Rgul perqu va rebre noticies del seu nomenament com a cnsol mentre estava defecant. Per el ms probable es que el nom derivi de Saranus (tal com apareix escrit a les monedes que s'han conservat) i per tant el seu origen seria la ciutat de Saranum a l'mbria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278190" title="Gai Atili Serr (pretor)" nonfiltered="3805" processed="3780" dbindex="108927">
Gai Atili Serr (Caius Atilius Serranus) fou un magistrat rom, probablement fill de Gai Atili Rgul Serr.

Fou pretor el 218 aC al comenar la Segona Guerra Pnica i fou enviat al nord d'Itlia per reforar l'exrcit d'un altre pretor, Luci Manli, que era atacat pels bois. Avanat l'any els dos pretors van resignar el comandament de les seves forces en favor del cnsol Publi Corneli Escipi que havia retornat del seu viatge a Hispnia per aturar a Annbal a Itlia. 

El 216 aC fou candidat a cnsol per no fou elegit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278191" title="Gai Atili Serr (edil)" nonfiltered="3806" processed="3781" dbindex="108928">
Gai Atili Serr (Caius Atilius Serranus) fou un magistrat rom, probablement fill de Gai Atili Serr (pretor).
 
Fou edil curul el 193 aC amb Luci Escriboni Lib i foren els dos primers edils que van exhibir la Megalsia com a ludi scenici i en el seu perode que es va assignar per primer cop als senadors diferents seients al teatre dels de la resta del poble. Fou candidat a pretor el 185 aC, per no fou elegit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278195" title="Aule Atili Serr" nonfiltered="3807" processed="3782" dbindex="108929">
Aule Atili Serr (Aulus Atilius Serranus) fou un magistrat rom probablement fill de Gai Atili Serr (pretor). Fou pretor el 192 aC i va obtenir com a provncia Grcia, a ms del comandament de la flota, amb l'encrrec formal de fer operacions militars contra el tir d'Esparta Nabis per en realitat per preparar la guerra contra Antoc III el Gran. El 191 aC va conservar el comandament fins l'arribada del seu successor Gai Livi Salinator. Serr, amb una part de la flota va capturar una flota selucida de transport amb moltes provisions i materials i va portar els vaixells capturats al Pireu.

Fou altre cop pretor el 173 aC i va obtenir la jurisdicci urbana. El mateix any va negociar amb Antoc IV Epfanes la renovaci del tractat que s'havia signat amb el seu pare. El 171 aC fou enviat amb Quint Marci Filip i altres com ambaixador a Grcia per contraposar-se a la influncia de Perseu de Macednia.

El 170 aC fou cnsol amb Aule Hostili Manc i va obtenir Itlia com a provncia mentre el seu collega va fer la guerra contra Perseu de Macednia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278197" title="Marc Atili Serr (triumvir)" nonfiltered="3808" processed="3783" dbindex="108930">
Marc Atili Serr (Marcus Atilius Serranus) fou un magistrat rom probablement fill de Gai Atili Serr (pretor).
 
Fou un dels triumvirs nomenats el 190 aC per establir als colons romans a les noves colnies de Placentia i Cremona. Probablement s el mateix Marc Atili que fou pretor el 174 aC i va obtenir la provncia de Sardenya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278200" title="Marc Atili Serr (pretor)" nonfiltered="3809" processed="3784" dbindex="108931">
Marc Atili Serr (Marcus Atilius Serranus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 152 aC i va obtenir com a provncia l'Hispnia Ulterior, on va anar seguidament (any 151 aC) i va derrotar el poble dels lusitans als quals va conquerir la seva principal ciutat Oxthrace.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278202" title="Sext Atili Serr (cnsol)" nonfiltered="3810" processed="3785" dbindex="108932">
Sext Atili Serr (Sextus Atilius Serranus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 136 aC juntament amb Publi Furi Fil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278204" title="Gai Atili Serr (cnsol)" nonfiltered="3811" processed="3786" dbindex="108933">
Gai Atili Serr (Caius Atilius Serranus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 106 aC juntament amb Quint Servili Cepi. Cicer el defineix com stultissimus homo, per tot i aix fou escollit cnsol amb preferncia sobre Quint Catul. Fou un dels senadors que va agafar les armes contra Appuleu Saturn el 100 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278207" title="Comarca de Caldas" nonfiltered="3812" processed="3787" dbindex="108934">

La Comarca de Caldas s una comarca de Galcia situada a la provncia de Pontevedra. Limita amb la comarca do Sar al nord, aamb la comarca do Barbanza a l'oest, amb la comarca do Salns als sud-oest, amb la comarca de Pontevedra al sud-est i amb la comarca de Tabeirs-Terra de Montes a l'est. En formen part els municipis de:

 Caldas de Reis;
 Catoira;
 Cuntis;
 Moraa;
 Pontecesures;
 Portas ;
 Valga ;

Enllaos externs.
Comarca de Caldas;
Fotografies de Caldas de Reis.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278208" title="Sext Atili Serr Gavi" nonfiltered="3813" processed="3788" dbindex="108935">
Sext Atili Serr Gavi  (Sextus Atilius Serranus Gavianus) fou un magistrat rom. Fou membre originalment de la gens Gvia per fou adoptat per un dels Atilii.

Fou qestor el 63 aC l'any del consolat de Cicer, que el va afavorir. Fou trib de la plebs el 57 aC i fou subornat pels enemics de Cicer per intentar evitar la crida de l'orador del seu desterrament; amb suport del seu collega Quint Numeri Ruf es va oposar a cridar a Cicer per tots els mitjans. 

Quan finalment Cicer va poder tornar, Gavi va vetar la llei que restaurava a l'orador la seva antiga casa, per finalment va retirar la seva oposici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278220" title="Comarca da Terra de Melide" nonfiltered="3814" processed="3789" dbindex="108936">

La Comarca da Terra de Melide s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Betanzos al nord, amb la comarca de Arza a l'oest, amb la comarca da Ulloa i la comarca de Lugo a l'est. En formen part els municipis de:
 Melide;
 Santiso;
 Sobrado;
 Toques;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278221" title="From The Inside" nonfiltered="3815" processed="3790" dbindex="108937">


From The Inside, s la tercera can i el quart senzill del disc Meteora del grup de Nu Metal Linkin Park.
El video est dirigit per Joseph Hand, sampler i DJ del grup. 

La can, s va llanar nicament com a descrrega, al Regne Unit. L'any 2004, el grup va llanar un disc anomenat "From the Inside: Linkin Park's Meteora" (From The Inside, Linkin Park, Meteora". Aquesta senzill, s junt amb Bleed it Out i Enth E Nd, els nics sons amb videoclip del grup, que no estan disponibles en cap DVD seu. From The Inside, s l'nic senzill del disc Meteora, que no va arribar mai al nmero 1 de la llista Modern Rock Tracks.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278222" title="Sauromates (fill de Criscorones)" nonfiltered="3816" processed="3791" dbindex="108938">
Sauromates, fill de Criscorones, fou un personatge esmentat per Constant VII Porfirognit com un rei o cap del Regne del Bsfor.

Constant diu que va reunir un exrcit per combatre als srmates, amb el qual va envair la Clquida i la va assolar, continuant cap al Pont fins al riu Halis. En aquest riu es va trobar amb les forces del general rom Constant que el va aturar (vers 291). Amb l'ajut dels srmates de la zona de la mar d'Azov (Palus Maeotis) va anar a Panticapea i va ocupar la ciutat. Totorses va demanar ajut al rei o tir de Querson, Crest (Chrestus), que va envair el regne del Bsfor i va ocupar la capital Panticapea; Sauromates va haver de negociar la pau per obtenir la restituci dels seus territoris, alliberant a tots els presoners i abandonant les seves conquestes (292).

Encara que sovint confs amb Sauromates IV, aquest no va emetre monedes desprs del 276 i no era fill de Criscorones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278223" title="Comarca do Ortegal" nonfiltered="3817" processed="3792" dbindex="108939">

La Comarca do Ortegal s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb el Mar Cantbric al nord, amb la comarca da Maria Occidental a l'est, amb la comarca de Ferrol a l'oest, i amb la comarca do Eume al sud. En formen part els municipis de:
 Cario;
 Cerdido;
 Man ;
 Ortigueira;
Lmit entre mar i oce. 
El fet que la comarca limiti, simultniament, amb el Oce Atlntic i amb el Mar Cantbric, es deu al fet que tradicionalment s'ha establert com comenament d'aquest ltim mar el cap Estaca de Bares, punt ms septentrional de la Pennsula Ibrica, situat en el municipi de Man.

 Enllaos externs .
 Aldea Lamacido. Comarca de Ortegal.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278226" title="Totorses" nonfiltered="3818" processed="3793" dbindex="108940">
Totorses (Thotorses) fou rei del Bsfor.

Era fill de Teiranes i va succeir al seu oncle Quedosbi vers el 286. Vers el 291 un misteris personatge esmentat per Constant VII Porfirognit amb el nom de Sauromates (fill de Criscorones) va reunir un exrcit per combatre als srmates, amb el qual va envair la Clquida i la va assolar, continuant cap al Pont (provncia romana) fins al riu Halis. En aquest riu es va trobar amb les forces del general rom Constant que el va aturar (vers 291). Amb l'ajut dels srmates de la zona de la mar d'Azov (Palus Maeotis) va anar a Panticapea i va ocupar la ciutat. Totorses va demanar ajut al rei o tir de Querson, Crest (Chrestus), que va envair el regne del Bsfor i va ocupar la capital Panticapea; Sauromates va haver de negociar la pau per obtenir la restituci dels seus territoris, alliberant a tots els presoners i abandonant les seves conquestes (292), i aix Totorses va tornar al tron que va conservar fins vers el 308 en qu el va succeir el seu fill Oliotes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278229" title="Comarca de Ferrol" nonfiltered="3819" processed="3794" dbindex="108941">

La Comarca de Ferrol s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb el Mar Cantbric al nord, amb la comarca do Ortegal a l'est, amb la comarca do Eume al sud. En formen part els municipis de:

 Ares;
 Fene;
 Ferrol;
 Mugardos;
 Narn;
 Neda;
 Valdovio;
 As Somozas;
 Moeche;
 San Sadurnio ;
 Cedeira;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278232" title="Comarca de Betanzos" nonfiltered="3820" processed="3795" dbindex="108942">

La Comarca de Betanzos s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca do Eume al nord, amb la comarca da Terra Ch a l'est, amb la comarca da Corua a l'oest, i amb la comarca de Ordes, comarca da Terra de Melide i comarca de Arza al sud. En formen part els municipis de:

 Aranga;
 Betanzos;
 Cesuras;
 Coirs;
 Curtis;
 Irixoa;
 Mio;
 Oza dos Ros;
 Paderne;
 Vilarmaior ;
 Vilasantar;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278234" title="Arcanctides" nonfiltered="3821" processed="3796" dbindex="108943">
Arcanctides fou el fundador de la dinastia Arcanactida o dels Arcanctides del Bsfor, sorgida de la uni de diverses ciutats gregues amb algunes tribus escites vers el 502 aC. L'esmenta Herdot. Hauria estat elegit rei per acord general i govern al menys vint anys.

Consten els nom de quatre reis de la dinastia, el mateix Arcanctides, Parisades, Leuc i Saugaros. El 438 aC una dinastia d'origen traci, els Espartquides, la va substituir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278238" title="Saumac" nonfiltered="3822" processed="3797" dbindex="108944">
Saumac fou un rei dels escites de la zona del Bsfor Cimmeri.

Les seves exigencies de tribut al Regne del Bsfor no van poder ser satisfetes i vers el 108 aC Saumac es va apoderar del regne posant f a la dinastia espartquida. El rei Parisades V llavors va cedir la sobirania a Mitridates VI Eupator del regne del Pont, que va enviar una expedici que va eliminar a Saumac (vers 107 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278239" title="Joan Serra i Vilar" nonfiltered="3823" processed="3798" dbindex="108945">
Joan Serra i Vilar (Cardona, 1879-Tarragona, 1969) fou un historiador i arqueleg catal.

Biografia.

Joan Serra i Vilar va nixer a Cardona el dia 24 de mar de 1879. Va estudiar teologia, filosofia i llat als seminaris de Vic i Solsona. Va exercir de capell a les parrquies de Casserres, Bag i Solsona. Es va fer crrec de l arxiu dioces de Solsona a l any 1906, alhora que investigava per a l Institut d Estudis Catalans als arxius de Bag i la Pobla de Lillet. En 1909 va rebre l encrrec de gestionar el trasllat del fons del museu dioces de Solsona a una nova ubicaci. Amb el suport de qui aleshores era administrador apostlic de la dicesi, Francesc d Assis Vidal i Barraquer, i de la Junta Superior de Excavaciones de Madrid  va investigar les restes prehistriques d aquelles comarques. Les corresponents memries d excavaci van ser pulicades entre els anys 1917 i 1926. L arquebisbe de Tarragona, i ja cardenal,  Vidal i Barraquer el va cridar perqu dirigs les excavacions que es portaven a terme a la necrpolis paleocristiana descoberta arran de l inici de les obres de construcci de la Fbrica de Tabacs. Tamb va dirigir i supervisar les excavacions de la zona del frum de la colnia als carrers Cervantes i Lleida de Tarragona. Els resultats dels seus treballs van ser publicats per la Junta Superior de Excavaciones y Antigedades entre les anys 1928 i 1935 i sn encara avui en dia una referncia obligada. En esclatar la guerra civil es va refugiar a Itlia i a Frana, on va continuar els seus estudis. De retorn a Tarragona Vidal i Barraquer, des de l exili, el va nomenar canonge de la catedral. 

	L edici del fals Quijote, conegut com el d Avellaneda, va cridar-li l atenci. A l any 1936 va demostrar que s havia imprs a Tarragona i desprs, en tres opuscles, va defensar qiu l autor no era altre que el fams Vicen Garcia, rector de Vallfogona de Riucorb. Entre 1946 i 1949 va donar a conixer els seus treballs  sobre la cronologia de la muralla de Tarragona, identificant-la inequvocament com a romana, descartant-ne l hipottic origen ciclopi. La descoberta de les restes de l antiga catedral visigticas tamb va ser una fita arqueolgica d importncia. Al llarg de la seva va publicar molts estudis de carcter histric i arqueolgic. 

Va ser membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, Real Academia de la Historia de Madrid, Instituto de Arqueologia de Berln i de la Pontificia Accademia Romana di Archeologia de Roma. Va ocupar el crrec de president de la Comisin Provincial de Monumentos de Tarragona (1943 - 1946) i de comissari local d excavacions (1941-1946). A l any 1950 va rebre la Cruz de Alfonso X el Sabio. s fill adoptiu de Tarragona, Bag i Solsona i fill predilecto de Cardona. Va moir el 27 de octubre de 1969 i va ser enterrat als terrenys de la Necrpoli.

Obra publicada.
 Canoner del Calic, Barcelona, 1914.
 El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneoltiques (1924);
 La civilitzaci megaltica a Cataunya (1927);
 Fructus, Auguri i Eulogi, mrtirs sants de Tarragona (Tarragona 1936). ;
 Les ciutats de fang romanes al Nord de l'frica (Tarragona 1933).
 San Prspero de Tarragona i sus discpulos (1943);
 Vctimas sacerdotales del Arzobispado de Tarragona durante la persecucin religiosa del 1936 al 1939 (1945 ?);
 Scavi e ritrovamenti in Spagna, "Quaderni dell'Impero" (Roma 1946).
 La necrpolis de San Fructuoso (Tarragona 1948).
 San Prspero de Tarragona y sus discpulos refugiados en Italia. Madrid, 1943.
 La muralla romana, "Archivo Espaol de Arqueologa" (Madrid) XII (1949), nm. 76, pgs. 221-36.
 Tarraco quanta fuit, "Boletn Arqueolgico" (Tarragona), fasc. 31 (1950), pgs. 111-13.
 Callipolis, "Boletn Arqueolgico" (Tarragona), fasc. 31 (1950), pgs. 123-36. ;
 Baronies de Pins i Mataplana. Barcelona, 1950.
 Los descendientes de los Seores de Portell, patria de San Ramn. Madrid, 1958.
 Santa Tecla la Vieja primitiva catedral de Tarragona (1960);
 Histria de Cardona (1962-1968).

Enllaos externs.
Personalidad y obra de Juan Serra y Vilar. Almagro Basch, Martn (1956).;
Web Tarraco viva de la Biblioteca Pblica de Tarragona. Els arquelegs: Joan Serra i Vilar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278240" title="Comarca do Eume" nonfiltered="3824" processed="3799" dbindex="108946">

La Comarca do Eume s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Ferrol i comarca do Ortegal al nord, amb la comarca da Terra Ch a l'est, amb la comarca de Betanzos al sud i a l'oest amb la Ra d'Ares. En formen part els municipis de:
 A Capela;
 As Pontes de Garca Rodrguez;
 Cabanas;
 Pontedeume;
 Monfero;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278242" title="Gorgip" nonfiltered="3825" processed="3800" dbindex="108947">
Gorgip  fou rei del Bsfor del 389 aC al 349 aC

Encara que els parentius estan mal determinats se suposa que fou germ del rei Leuc I. Aquest, en plena guerra per la conquista de les colnies gregues (principalment milsies) el va associar al govern com fou freqent entre els reis del Bsfor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278247" title="Dinastia Mitridtica del Bsfor" nonfiltered="3826" processed="3801" dbindex="108948">
La dinastia Mitridtica del Bsfor fou la nissaga que va governar el Regne del Bsfor despres de la seva conquesta per Mitridates VI Eupator, del regne del Pont, el 107 aC, fins desprs de la meitat del segle IV. Especialment als darrers cent anys el tron sembla que fou ocupat algunes vegades per usurpadors probablement srmates. Escites, srmates i gots van donar suport als diversos pretendents i la histria dinastica fou agitada.

La dinastia va obrir una segona branca amb Asandre del Bsfor, cunyat del rei i probablement un collateral lluny. El tron va partir una usurpaci seriosa i perllongada amb Escriboni de Clquida pero els descendents d'Asandre foren reinstaurats pels romans.

La dinastia es va acabar a la segona meitat del segle IV quan els huns van ocupar el pas.

Vegeu Regne del Bsfor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278251" title="Oliotes" nonfiltered="3827" processed="3802" dbindex="108949">
Oliotes fou rei del Bsfor. A les monedes apareix com Juli Tiberi Oliotes. El seu nom s'esmenta tamb com Oliotos, Oligotos, Olmpios, i Uhlatos.

Era fill de Totorses al que va succeirt vers el 308. El seu regnat fou curt. Se sap que tenia una filla de nom Nana que es va casar amb el rei Mirian III d'Ibria del Caucas (que va regnar del 284 al 361). El van succeir el seus suposats germans Radamsades i Sauromates (aquest darrer associat durant uns quatre anys, vers 308-312)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278252" title="Radamsades" nonfiltered="3828" processed="3803" dbindex="108950">
Radamsades fou rei del Bsfor vers 308 a 318

Se'l suposa germ i successor d'Oliotes. Apareix juntament amb Sauromates (vers 308-312), que se suposa que era un altre germ associat al tron com era costum al regne. Com que les seves monedes tenen caracters srmates (igual que les del seu suposat germ Sauromates) i el nom de Radamsades era irani, s'ha suposat que en realitat no pertanyien a la dinastia legitima sin que eren usurpadors srmates, per desprs del 318 apareix ja al tron Rescuporis V, fill d'Oliotes, el que fa aquesta teoria poc consistent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278254" title="Inintemeros" nonfiltered="3829" processed="3804" dbindex="108951">
Inintimer o Inintimeros (Ininthimaios) fou rei del Bsfor. Era gerna de Cotis III del Bsfor (227-229) i de Sauromates III (229-233). 

Quan va pujar al tron Rescuporis III, fill de Cotis III, Intimer fou probablement associat al tron segons la costum (234-235). La usurpaci de Farsanzes I, net de Rescuporis III, que segurament fou ajudat pels srmates, va suposar un parntesi, per Inintimer el va expulsar al cap d'uns mesos. El 239 el va succeir Rescuporis IV (fill de Rescuporis III i pare de Farsanzes I)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278260" title="poca de Planck" nonfiltered="3830" processed="3805" dbindex="108952">
L'poca de Planck, en cosmologia, s el ms primer perode de temps en la histria de l'Univers, el que esdevingu entre zero i 10-43 segons (un temps de Planck). En aquest  temps les quatre forces fonamentals estaven unificades i no existien partcules elementals. El nom s un homenatge al fsic alemany Max Planck.

La mecnica quntica estndard diu que no t sentit parlar d'intervals ms petits que un temps de Planck o de distncies ms petites que una longitud de Planck. En conseqncia, la histria de l'Univers s'ha d'explicar a partir del moment en qu culmina el primer temps de Planck. Igualment, el volum de l'univers s'ha de comptar a partir de la primera longitud de Planck.

En l'actualitat (2008), no es coneix una teoria generalment acceptada que unifiqui la mecnica quntica i la gravetat relativista.

 Vegeu tamb .

 Big Bang;
 Cronologia de la cosmologia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278263" title="Espartquida" nonfiltered="3831" processed="3806" dbindex="108953">
La dinastia espartquida fou una nissaga del Regne del Bsfor d'origen traci establerta al poder vers el 438 aC en substituci de la primera dinastia dels arcanctides. La seva histria es poc coneguda. Va tenir una vintena de reis, dels quals els noms ms repetits son Esprtoc (pel fundador), Parisades i Stir.

A la part final del segle II aC el rei escita Saumac va angoixar als sobirans amb les seves exigencies de tribut. Com que el Regne del Bsfor no va poder satisfer el que se li demanava, vers el 108 aC Saumac es va apoderar del pas, posant f a la dinastia espartquida. El rei Parisades V llavors va cedir la sobirania a Mitridates VI Eupator del regne del Pont, que va enviar una expedici que va eliminar a Saumac (vers 107 aC) i va obrir la dinastia Mitridtica del Bsfor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278272" title="Armand Desmet" nonfiltered="3832" processed="3807" dbindex="108954">

Armand Desmet (Waregem, 23 de gener de 1931) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1955 i 1967.  

Durant la seva carrera aconsegu 19 victries, destacant una Volta a Blgica i una etapa a la Volta a Espanya i al Giro d'Itlia.

Palmars.
1955;
 1r a Kortemark;
1957;
 1r a Vichte ;
 1r a Sijsele;
1958;
 1r al G.P. E3 Harelbeke ;
1959;
 1r a la Volta a Blgica;
 1r a Dendermonde;
 1r a Waregem;
1960;
 1r a Boortmeerbeek;
1961;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1962;
 1r a Deerlijk ;
 1r a la Rund um den Henninger Turm Frankfurt;
 1r a Nederbrakel ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1963;
 1r a Bottelare;
1964;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
1965;
 1r a Vichte ;
1966;
 1r a Ouwegem;
1967;
 1r a la Brusselles-Bievene ;

Resultats al Tour de Frana.
1958. 33 de la classificaci general;
1959. 23 de la classificaci general;
1960. 53 de la classificaci general;
1962. 16 de la classificaci general;
1963. 5 de la classificaci general;
1964. Abandona (13a etapa);
1965. Abandona (21a etapa);
1966. 27 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1960. 2n de la classificaci general;
1964. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1965. 25 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1961. Abandona;
1962. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Armand Desmet ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278276" title="Ziggurat" nonfiltered="3833" processed="3808" dbindex="108955">



Un ziggurat (z g` -r t) s un temple de l'antiga Mesopotmia que t forma d'una torre esgraonada. El disseny d'un ziggurat va des d'una simple base amb un temple al damunt, fins a autntics terrats rematats amb un temple, que eren realment una prova de qu les matemtiques eren molt avanades en aquestes cultures. La base podia sser de forma rectangular, ovalada o quadrada. A l'interior del ziggurat (la part no exposada a la intemprie) estava construda amb tova, mentre que la part exterior estava revestida amb totxos, els quals podien a ms estar vitrificats amb diferents colors. L'accs es realitzava a travs d'escales situades als costats del ziggurat o que pujaven en espiral fins a la part superior. Un dels ms ben conservats s el de Choga Zanbil que es troba en l'actual Iran, i que llavors eren terres de l'antic regne de l'elam, un estat de la perifria de la Mesopotmia. Per contra, el ziggurat ms vell que es conserva s el de Kashan, datat del cinqu milleni a.C.

Els zigurats varen ser un tipus de temple com tan per als sumeris, babilonis i asiris.

Els zigurats no eren pas un lloc en qual es realitzaben actes pblics o ceremnies, sino que se les considerava la morada dels deus. Grcies al zigurat, els deus podien estar por de la gent. Cada ciutat tenia un deuo deessa propi, de la qual era patr. Sls els sacerdots tenien accs a l'interior del zigurat per atindre a les necesitats dels deus, els qual els convertia en elements importants de la societat.



Construccions.
Un exemple d'un ziggurat senzill s el Temple blanc d'Uruk, en l'antigua Sumer. El ziggurat en si mateix, noms s la base sobre la qual el temple blanc s construt. El propsit era apropar el temple al cel, al qual s'accedeix des del nivell del sl per unes escales.

Un exemple d'un gran i complex ziggurat s el dedicat a Marduk a la ciutat de Babilnia. Desafortunadament no ha restat gran cosa d'eixa gran estructura, ni tan sols a nivell del terra, per les prospeccions arqueolgiques i les notcies histriques que ens n'han arribat fins als nostres dies ens parlen d'un ziggurat de set nivells pintats de diferents colors, coronat amb un temple de boniques proporcions. El temple sembla haver estat pintat de color indi igual que l'ltim nivell. Se sap que hi havia tres escales que portaven al temple, dos de les quals (les laterals) tan sols pujaven fins a la meitat de l'alada del ziggurat.

Etemenanki, que era el nom amb qu es coneixia l'estructura del ziggurat de Babilnia, s un mot sumeri que vol dir la fundaci del cel i la terra. Probablement construda per Hammurabi, a la seva base s'han trobat restes d'anteriors ziggurats i d'altres estructures sobre els quals se'n van anar edificant de ms nous fins al definitiu de Hammurabi. La darrera fase de construcci consisteix en la restauraci que va portar a terme el rei Nabopolasar (que va regnar entre el 625 i 605 a.C.) i en un revestiment de 15 m de totxos construt pel seu fill, el rei Nabucodonosor II.

Referncies.
T. Busink, "L'origine et volution de la ziggurat babylonienne". Jaarbericht van het Vooraziatisch-Egyptisch Genootschap Ex Oriente Lux 21 (1970), 91-141. ;
R. Chadwick, "Calendars, Ziggurats, and the Stars". The Canadian Society for Mesopotamian Studies Bulletin (Toronto) 24 (Nov. 1992), 7-24. ;
R.G. Killick, "Ziggurat". The Dictionary of Art (ed. J. Turner, New York & London: Macmillan), vol. 33, 675-676. ;
H.J. Lenzen, Die Entwicklung der Zikurrat von ihren Anfngen bis zur Zeit der III. Dynastie von Ur (Leipzig 1942). ;
M. Roaf, Cultural Atlas of Mesopotamia and the Ancient Near East (New York 1990), 104-107. ;
E.C. Stone, "Ziggurat". The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East (ed. E.M. Meyers, New York & Oxford 1997), vol. 5, 390-391.
J.A. Black & A. Green, "Ziggurat". Dictionary of the Ancient Near East (eds. P. Bienkowski & A. Millard, London: British Museum), 327-328. ;
Harriet Crawford, Sumer and the Sumerians, Cambridge University Press, (New York 1993), ISBN 0-521-38850-3. ;
A. Leo Oppenheim, Ancient Mesopotamia, University of Chicago Press, (Chicago 1977), ISBN 0-226-63187-7. ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278277" title="Filosofia del llenguatge" nonfiltered="3834" processed="3809" dbindex="108956">
La filosofia del llenguatge s una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa del llenguatge ( aprenentatge, creaci, significat, referncies, usos etc.) aix com de la interpretaci, la comunicaci i la traducci.

Preocupacions de la filosofia del llenguatge.
Un primer camp d'estudi s el significat, analitzant qu vol dir "significar", com es vehicula aquesta noci a la paraula i les llenges particulars, les diferncies entre idiomes i constants universals i els problemes prctics que se'n deriven, com ara la comprensi intercultural o la traducci de textos. 

En relaci amb aquest tema sorgeix la pregunta sobre la relaci entre llenguatge i pensament. Hi ha terics que argumenten que la llengua s una conducta ms, derivada del pensament, que pot expressar-se amb altres mitjans com les imatges. Per contra, d'altres estudiosos sostenen que es pensa en paraules, que hi ha un idioma mental universal o que la llengua apresa condiciona la manera de percebre el mn i per tant de pensar. 

Un tercer mbit rellevant, proper a la sociolingstica, s l'anlisi de la relaci entre llenguatge i mn, per mirar de delimitar les mancances dels llenguatges naturals (que porten al desenvolupament de la lgica i llenges formals artificials com a alternativa), quina relaci hi ha entre la paraula i el seu referent, com les llenges configuren els grups culturals i com es relacionen amb la semitica.

La naturalesa del llenguatge.
El llenguatge pot tenir diferents concepcions , que clarifiquen les diverses postures histriques dels filsofs d'aquesta disciplina:
En primer lloc destaca la concepci que el llenguatge s una simple convenci social, tradici inaugurada per Plat al seu dileg Crtil. Hi ha una relaci arbitrria entre el signe i la realitat que representa, com prova el fet que diferents llenges usin diferents paraules per designar una mateixa idea. Per tant el llenguatge s'ha d'estudiar des del punt de vista social, tant per analitzar la seva utilitat (com feien els sofistes) com per analitzar qu t de propi cada cultura segons la llengua que usi (en la lnia de Franz Boas);
Per altra banda alguns filsofs defensen que el llenguatge t una connexi natural amb el mn (Herclit), ja que s la seva forma lgica, proposicional. Heidegger, per exemple, afirmava que la llenguatge era l'autntica imatge de l'sser perqu sense ell no es pot expressar ni comprendre res; s un mediador necessari;
Un tercer grup est compost pels qui defensen el carcter d'instrument del llenguatge, que es va creant segons les necessitats dels parlants (Wilhelm von Humboldt) tot i ser conscients de les seves limitacions.

Histria.
L'especulaci sobre el llenguatge va comenar a l'ndia als voltants del 1500 aC amb les disquisicions sobre la categoria gramatical de les diferents paraules i l'aparici dels primers preceptes de gramtica. A Grcia, en canvi, va iniciar-se amb la discussi sobre el carcter natural o convencional de la llengua. 

Posteriorment, amb Aristtil, va iniciar-se la polmica sobre el nominalisme , que va desenvolupar-se a tota l'Edat Mitjana. Aix com sembla evident la relaci entre un terme concret i el seu referent, com per exemple una taula, no queda clara la relaci entre els termes abstractes i la realitat. Al mateix temps sorgeixen els primers intents per formalitzar el llenguatge, amb el naixement de la lgica per resoldre les possibles ambigitats de la llengua. Una nova lnia de recerca es va inaugurar amb aquesta: la seva relaci amb la veritat.

Amb l'aparici de les llenges romniques van aparixer els primers problemes terics de traducci, agreujats pels manuscrits antics en altres idiomes com el grec, el llat, l'hebreu i l'rab. Aquests problemes afectaven als manuals filosfics i als textos sagrats i van servir per desenvolupar una teoria sobre el sentit figurat i literal dels mots, donant peu als moderns estudis sobre la metfora o els actes de parla. Igualment neixen a aquesta poca els intents per trobar (i desprs crear) una llengua universal o perfecta (com l'esperanto i similars).

Des de l'obra de Ferdinand de Saussure i els comparatistes del segle XIX es desenvolupa la lingstica cientfica, assumint part dels problemes fins al moment plantejats per la filosofia del llenguatge. Aquesta aprofundeix en el concepte de significat i es torna en gran part metafilosofia, ja que es dedica a plantejar-se qu volen dir els principals termes de la filosofia. Richard Rorty, amb el seu anomenat gir lingstic, afirma que tota filosofia s per tant filosofia del llenguatge, perqu comena per definir i problematitzar els termes que ha d'estudiar. La filosofia analtica s l'escola que ms pes li atorga a aquestes qestions.

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278285" title="Arcada" nonfiltered="3835" processed="3810" dbindex="108957">

En arquitectura, el terme arcada es pot referir a:

l'obertura d'un arc;
una srie d'arcs.

Els diferents tipus d'arcades sn:

l'arcada tradicional;
si els arcs sn cecs o tancats, se les anomena arcades falses o cegues;
l'arqueria s un conjunt d'arcads falses o decoratives;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278290" title="Medalla del 70 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques" nonfiltered="3836" processed="3811" dbindex="108958">


La Medalla del 70 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques (rus:       70                         ) s una condecoraci sovitica, creada per Mikhal Gorbatxov i instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 24 de gener de 1988, en la commemoraci del 70 aniversari de les Forces Armades de la Uni Sovitica. El reglament, el disseny i la descripci van ser confirmats en la publicaci de la Gaseta del Soviet Suprem de la URSS n5 de 1988.

Va ser atorgada a:
 Oficials, sots-oficials i militars reenganxats que estiguessin en servei el 23 de febrer de 1988 a l'Exrcit Sovitic, la Flota de Guerra, l'Exrcit de Fronteres, les tropes del Ministeri d'Assumptes Interiors i del Comit de Seguretat de l'Estat (KGB);
 Els Gurdies Rojos veterans, a aquells que van prendre part en les operacions militars per la defensa de la Ptria sovitica, els partisans de la Guerra Civil i de la Guerra Patritica.
 Els militars retirats amb 20 anys de servei;
 Els Herois de la Uni Sovitica, els que haguessin estat condecorats amb algun orde o amb alguna de les segents medalles: al Valor, d'Uixakov, pel Servei de Combat, de Nkhimov, dels Treballadors Distingits, de la Distinci Laboral, pel Servei Distingit en la Vigilncia Fronterera o per la Preservaci de l'Ordre Pblic.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la Medalla del 60 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques.
L'autor del dibuix va ser el pintor A.B. Juk.

Es concedia en nom de la Presidncia del Soviet Suprem pels caps de les unitats i establiments militars, i juntament amb la medalla s'atorgava el certificat corresponent.
Se'n van atorgar (aproximadament) unes 9.842.160.

 Disseny .
s una medalla de llaut, i t 32mm de dimetre. A l'anvers de la medalla hi figuren les imatges del pilot, el mariner i el soldat de terra, mirant cap a l'esquerra. Al voltant de la medalla hi ha branques de llorer. A la part superior de la medalla hi ha l'estrella de 5 puntes amb la fal i el martell al centre, i a la interior, les xifres "1918" i "1988" en dues fileres.

Al revers hi ha la inscripci 70                          ("70 anys de Forces Armades de la URSS"), i a sota hi ha una corona de fulles de roure.

La medalla penja d'un gal pentagonal de 24mm d'ample. El color s vermell, i als costats hi ha una franja verda. Al centre de la cinta hi ha una franja blava vorejada de groc.

 Vegeu tamb .
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 60 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278297" title="Paper vegetal" nonfiltered="3837" processed="3812" dbindex="108959">

El paper vegetal, pel tractament qumic que ha rebut, t un aspecte translcid, prcticament transparent. Es fa servir en el dibuix de plnols definitius (a tinta) i permet fer cpies heliogrfiques que s el nom que rep la tcnica especfica de fer fotocpies de plnols dibuixats sobre aquest tipus de paper. El paper vegetal es comercialitza en diversos formats, des d' A2 fins a A4 i tamb en rotlles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278300" title="Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques" nonfiltered="3838" processed="3813" dbindex="108960">


La Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques (rus:       50                         ) s una condecoraci sovitica, creada per Leonid Brjnev i instituda mitjanant el Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 26 de desembre de 1967, en la commemoraci del 50 aniversari de les Forces Armades de la URSS. La regulaci, disseny i descripci de la medalla van ser publicades a la Gaseta del Soviet Suprem de la URSS n.47 de 1967.

Va ser atorgada a:
 Mariscals, generals, almiralls, oficials, sots-oficials, soldats i tropa reenganxada que el 23 de febrer de 1968 figurin als quadres de l'Exrcit Sovitic, la Flota de Guerra, l'Exrcit del Ministeri de l'Interior i l'Exrcit del Comit de Seguretat de l'Estat (KGB).
 Estudiants de les escoles militars de l'Exrcit Sovitic, la Flota de Guerra, l'Exrcit del Ministeri de l'Interior i l'Exrcit del Comit de Seguretat de l'Estat (KGB).
 Veterans de l'Exrcit amb 20 anys de servei;
 Als Herois de la Uni Sovitica i als que tinguessin l'Orde de Glria;
 Als Partisans de la Guerra Civil o de la Guerra Patritica;
 Als possedors de les medalles al Valor, d'Ushakov, pel Servei de Combat, de Nkhimov, dels Treballadors Distingits, de la Distinci Laboral, pel Servei Distingit en la Vigilncia Fronterera (decisi del 22 de febrer de 1968).

Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la medalla commemorativa del 40 Aniversari de les Forces Armades de la URSS.

L'autor de la medalla s el pintor A. Bosisovic.

Tot i que els estatuts preveien noms la concessi d'una medalla, existeixen casos de gent a la que se li va atorgar en dues ocasions. 
Va ser atorgada a unes 9.527.000 persones, aproximadament.

 Disseny .
Una medalla de llaut daurat, de 37mm de dimetre. A l'anvers apareix una estrella de 5 puntes en esmalt vermell. Sota l'estrella hi ha eixos de raigs que surten. Al centre de l'estrella hi ha un medall de 19mm de dimetre, sobre el qual hi ha la imatge de dos soldats sovitics, un amb casc i l'altre amb gorra, i les dates commemoratives "1918" i "1968". Al voltant de la medalla hi ha una corona, la meitat esquerra de branques de llorer, la meitat dreta de roure.

Al revers hi ha una estrella de 5 puntes, amb els braos convexes, amb un martell i una arada a l'interior. A sota hi ha la inscripci "                                  " (50 anys de les Forces Armades de la URSS).

Penja d'un gal pentagonal. De 24mm blau cel. Al centre hi ha una franja blanca de 2mm, amb una franja vermella de 2mm als costats, i una blanca de 0,5mm als costats de la vermella.

 Vegeu tamb .
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 60 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 70 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278306" title="Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2002" nonfiltered="3839" processed="3814" dbindex="108961">
Llista amb l'activitat de les seleccions catalanes absolutes durant l'any 2002.






















 En negreta els esports on les seleccions catalanes estan reconegudes oficialment.
 En negreta els campionats del mn i continentals oficials.


 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Seleccions esportives catalanes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278308" title="Fabia agraria" nonfiltered="3840" processed="3815" dbindex="108962">
Fabia Agraria fou una antiga llei romana, d'origen discutit. 

La llei establia els lmits que s'havien de fixar a les noves colnies i municipis romans i probablement est datada en algun moment del segle III aC. Pel seu nom, la va proposar un membre de la gens Fbia, segurament un trib de la plebs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278310" title="Fabia de ambitu" nonfiltered="3841" processed="3816" dbindex="108963">

Fabia de ambitu fou una antiga llei romana establerta el 639 de la fR (114 aC) que establia el nombre d'acompanyants que podien portar els que demanaven un ofici pblic; sotmesa al poble, no va estar mai en vigor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278311" title="Fabia plagiariis" nonfiltered="3842" processed="3817" dbindex="108964">
Fabia de plagio o Fabia plagiariis fou una antiga llei romana del any 571 de la fundaci de Roma (182 aC) quan foren cnsols Quint Fabi Labe i Marc Claudi Marcel. 

Declarava culpable de plagi al que, de mala fe, comprs, vengus, dons o permuts un home lliure o el dons com a dot; tamb al que incits a un esclau a la fugida o amagus a un esclau fugitiu; la pena era multa de cent cinquanta mil sestercis, confiscaci de la meitat dels bens i desterrament (el nobles) o treball a les mines o crucifixi (la resta); als que copiaven els llibres se'ls anomenava plagiaris, per aix era una cosa diferent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278312" title="Falcidia" nonfiltered="3843" processed="3818" dbindex="108965">
Falcidia fou una important llei romana que buscava combatre la manca de respecte de les lleis Furia testamentaria i Voconia; per evitar aquesta llei els testadors romans feien sovint petits llegats a moltes persones que de vegades superaven el que es deixava a l'hereu. 

La llei deixava llibertat de llegar per obligava a que l'hereu havia de rebre al menys la quarta part de l'herncia si era necessari descomptant un quart de cada llegat. Fou aprovada l'any 39 aC (714 de la fR) a proposta del trib de la plebs Publi Falcidi, sent cnsols Gneu Domici Calv i Gai Asini Polli. 

Aquesta norma continua vigent en l'actual codi de successions de Catalunya amb l'anomenada "quarta falcdia" que justament estableix que l'hereu ha de rebre un quart de l'herncia quan els llegats siguin superiors a aquesta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278313" title="Fannia sumptuaria" nonfiltered="3844" processed="3819" dbindex="108966">
Fannia sumptuaria fou una antiga llei romana establerta pels cnsols Fanni Estrab i Marc Valeri Messalla (cnsol 161 aC).

Com altres lleis d'aquesta mena establia limitacions en la despesa per era ms rigorosa que la llei Orquia; taxava en cent asos la despesa mxima que es podia fer en un dia de jocs o altres festivitats, la resta dels dies de cada ms, fins a deu dies, es podria gastar trenta asos; i els dies que restaven noms deu asos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278314" title="Flavia de Tusculanis" nonfiltered="3845" processed="3820" dbindex="108967">
Flavia de Tusculanis fou una antiga llei romana.

Fou instada pel trib de la plebs Marc Flavi el 430 de la fR (323 aC). Declarava la guerra a la ciutat de Tusculum, al Latium,  per haver-se aliat en contra Roma a les ciutats de Velitres i Privernes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278316" title="Tipus de lnia" nonfiltered="3846" processed="3821" dbindex="108968">
Els tipus de lnia ms importants en dibuix tcnic sn cinc:

 Lnia de contorn. s una lnia plena i gruixuda que s'utilitza en les figures per indicar el contorn, s a dir l'exterior dels cossos.
 Lnia discontnua. Es tracta d'una lnia gruixuda, feta amb tra discontinu, que serveix per indicar el contorn de les peces o parts de l'objecte que no es veuen directament, perqu des d'on es mira l'objecte per representar-lo hi ha una part d'aquest que tapa la part o pea que es dibuixa ;
 Lnia auxiliar. s una lnia plena per molt prima, que s'utilitza per indicar aspectes dels objectes que,per la seva importncia menor, no es poden considerar com a contorn.
 Lnia d'eixos. s una lnia recta prima i discontnua, feta amb ratlles i punts, que indica els eixos de simetria dels objectes o de les figures geomtriques que es representen.
 Lnia a m alada s una lnia prima, feta sense regle ni comps, que es fa servir per indicar que, d'una pea, n'hem trencat una part o que no la volem dibuixar. Assenyala el lmit que separa la part suprimida del dibuix de la part efectivament dibuixada. Tant si s'utilitza una mina (llapis o portamines) com un retolador, se n'haur de fer servir de diferents per dibuixar les lnies gruixudes i les ms primes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278317" title="Fufia" nonfiltered="3847" processed="3822" dbindex="108969">
Fufia o Fufia de religione fou un privilegi (per sota d'una llei) de l'Antiga Roma, instat per un trib de la plebs de nom Fufi. Ordenava que Publi Clodi Pulcre  fos jutjat pel pretor per haver violat els ritus de la Bona Dea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278318" title="Fufia de comitiis" nonfiltered="3848" processed="3823" dbindex="108970">
Fufia de comitiis fou una antiga llei romana instada per un pretor de nom Fufi el 155 aC (598 de la FR). Regulava els comicis romans. Podria ser la mateixa llei que una anomenada Fusia de comitiis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278319" title="Fulvia" nonfiltered="3849" processed="3824" dbindex="108971">
Fulvia fou una antiga llei romana instada pel cnsol Marc Plauci Hipseu el 628 de la fR (125 aC) en la qual es demanava la concessi de la ciutadania als aliats italians de Roma que ho demanaven insistentment. Sotmesa a plebiscit fou rebutjada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278320" title="Noms els ngels tenen ales" nonfiltered="3850" processed="3825" dbindex="108972">

Noms els ngels tenen ales (ttol original en angls Only Angels Have Wings) s una pellcula nord-americana de l'any 1939 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Cary Grant, Jean Arthur i Rita Hayworth. Va ser nominada a dos Oscars per la fotografia i els efectes especials.

s una pellcula  illustrativa dels temes favorits del director, inclosos el recurrent en el seu cinema de la camaraderia. A ms, una de les seves aficions, que compartia amb William Faulkner, era l'amor al mn de l'aviaci, pel qual es va sentir en el rodatge com a peix a l'aigua. Alhora, es tracta d'una de les millors mostres de la capacitat d'Hawks per combinar aventures, romanticisme i comdia. La histria per si mateixa s fora senzilla. Jules Furthman va escriure el gui basat en les moltes ancdotes que li va proporcionar Hawks, de les que assegura, totes tenien base real. I funcionaren molt b les referncies a un fet vergonys en el personatge de Richard Barthelmess.

Sinopsi.

 Una jove americana arriba fent escala a Barranca, un port sud-americ. All coneixer una petita gran famlia de pilots que arrisquen les seves vides portant el correu amb les seves avionetes a travs de les muntanyes. Personatges perfectament definits, enginyosos dilegs, un dur i jovenssim Cary Grant i el debut de Rita Hayworth.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278321" title="Furia Atilia" nonfiltered="3851" processed="3826" dbindex="108973">
Furia Atilia fou una antiga llei romana instada per uns tribuns de la plebs de nom Luci Furi i Sext Atili, per la qual es retornava a Numncia a Gai Manc, que havia signat amb els numantins una pau desavantatjosa pels romans que ara el senat rom no reconeixia (136 aC); tamb es coneguda com Fusia Atilia perqu el nom del primer trib apareix tamb com a Luci Fusi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278324" title="Furia de aedilibus" nonfiltered="3852" processed="3827" dbindex="108974">
Furia de aedilibus fou una antiga llei romana instada pel dictador Marc Furi Camil el 368 aC (385 de la fR). Disposava la creaci d'edils (coneguts per edils curuls) entre els patricis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278325" title="Furia de iura campanorum" nonfiltered="3853" processed="3828" dbindex="108975">
Furia de iura campanorum fou una antiga llei romana instada pel pretor Luci Furi, sent cnsols Fosi i Plauci, el 425 de la fR (328 aC) que determinava la sort dels habitants de Cpua desprs que aquesta ciutat s'havia sotms a Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278327" title="Furia testamentaria" nonfiltered="3854" processed="3829" dbindex="108976">
Furia testamentaria fou una antiga llei romana instada pel trib de la plebs Gai Furi, en una data desconeguda al comenament del segle II aC.

Per les lleis de les dotze taules la facultat de llegar era illimitada i sovint passava que els llegats liquidaven l'herncia i no deixaven res o quasi res per l'hereu. La llei Furia prohibia deixar en donaci mortis causa o llegat ms de mil asos a una sola persona excepte alguns determinats molt propers, i si deixava una quantitat superior hauria de pagar una multa de quatre mil asos per el llegat no s'anullava. La llei no va solucionar el problema ja que els romans van continuar fent llegats, ara petits llegats de mil asos per en gran nombre. Fou esmenada ms tard per les lleis Falcidia i Voconia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278329" title="Furia Caninia" nonfiltered="3855" processed="3830" dbindex="108977">
Furia Caninia fou una antiga llei romana que limitava las manumissions que havien fet crixer el nombre de ciutadans romans. 

Es va establir sota August el 2 aC amb els cnsols Sext Furi Camil i Gai Canini Gal. En testament noms permetia donar la llibertat a cinc esclaus als que en tenien fins a 17, a 9 als que en tenien fins a 29; a 12 els que en tenien fins a 51; a 16 als que en tenien fins a 67; a 25 els que en tenien fins a 129, etc  i el nombre mxim que no es podia superar era de cent encara que es tinguessin ms de vint mil esclaus. Si en testament es nomenaven ms esclaus alliberats que els que es podia legalment noms rebrien la manumissi els primers esmentats fins el nombre legal, i si no s'expressava el seu nom quedaven tots esclaus. Va estar vigent fins el temps de Justini I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278330" title="Fusia de comitiis" nonfiltered="3856" processed="3831" dbindex="108978">
Fusia de comitiis fou una antiga llei romana establerta a proposta del cnsol Publi Fusi Fil o Publi Furi Fil, sent el seu collega Sext Acili Serr el 136 aC. Prohibia celebrar comicis en alguns dies assenyalats que la mateixa llei establia. Podria ser la mateixa llei que la Fufia de comitiis



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278331" title="Fusia de comitiis tributis" nonfiltered="3857" processed="3832" dbindex="108979">
Fusia de Comitiis tributis fou una antiga llei romana establerta a proposta del pretor Quint Fusi Cal el 59 aC, sent cnsols Gai Juli Csar i Marc Calpurni Bbul. Per evitar conflictes entre tribus o dins de cadascuna d'aquestes, es va establir que als comicis haurien de votar les tribus per separat i dins de cada tribu cada classe tamb per separat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278334" title="Revisi de vida" nonfiltered="3858" processed="3833" dbindex="108980">
La Revisi de vida (abreujat RdV) s un mtode que ajuda a analitzar una realitat concreta de la persona i t com a finalitat de transformar-la segons el projecte del Regne de Du. s una metodologia de treball en grup  habitual en els moviments d'Acci Catlica.

Com a esperit, la revisi de vida s un cam de conversi personal a l'Evangeli que ajuda a aprofundir en les opcions de la persona. La seva prctica constant va creant un militant que t un estil de vida, una manera de ser, de veure, de jutjar, de comprometre's.

Com a contingut educatiu, la revisi de vida parteix de veure la persona dins d'un procs en el qual va esdevenint protagonista. Tot aix ho va realitzant en una acci collectiva amb d'altres.

L'esquema simplificat de la revisi de vida s: Veure-Jutjar-Actuar.
 VEURE: mirar la vida i l'acci des de la fe.
 JUTJAR: relacionar-ho amb experincies personals i amb la Paraula de Du, tenint en compte els reptes personals i els que s marca el grup de treball, o el Moviment si s dna el cas.
 ACTUAR: prendre els compromisos als quals s senti cridat cadascun dels participants.

 Enllaos externs .
 Pauta de RdV del MUEC, un moviment d'acci Catlica Especialitzat en l'ambient Universitari;
 Pauta de RdV d'un grup d'Acci Catlica General;
 Pauta de RdV, de la JOC, un moviment d'Acci Catlica especialitzat en l'ambient obrer;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278335" title="Comarca da Corua" nonfiltered="3859" processed="3834" dbindex="108981">

La Comarca da Corua s una comarca de Galcia situada al sud de la provncia de la Corunya. Limita al nord amb el Mar Cantbric, amb la comarca de Betanzos a l'est, amb la comarca de Bergantios a l'oest, i amb la comarca de Ordes al sud. En formen part els municipis de:

 Abegondo;
 Arteixo;
 Bergondo;
 Cambre;
 Carral;
 La Corunya;
 Culleredo;
 Oleiros ;
 Sada;

 Evoluci de la poblaci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278337" title="The Nature of Things" nonfiltered="3860" processed="3835" dbindex="108982">
The Nature of Things (La natura de les coses) va ser el nom d'una srie de programes radiofnics de la BBC realitzats l'any 1950. s en aquest programa que el fsic angls Fred Hoyle, de manera irnica, va utilitzar per primera vegada l'expressi Big Bang.

L'emissi va ser batejada amb aquest nom seguint el ttol d'un poema del filsof Lucreci: De Rerum Natura (de la naturalesa de les coses).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278338" title="Lloro" nonfiltered="3861" processed="3836" dbindex="108983">

Els lloros inclouen unes 350 espcies de l'ordre Psitacciformes. Sn ocells que es troben a la majoria de zones clides i tropicals. Se'ls sol agrupar en dues famlies: els psitcids (lloros autntics) i els cacatids (cacatues). Els trets tpics dels lloros inclouen un fort bec corbat, una postura erecta, potes fortes, i peus zigodctils amb urpes. La majoria de lloros sn principalment verds, amb altres colors brillants, i algunes espcies sn multicolors. Les cacatues van des de majoritriament blanc a majoritriament negre, i tenen una cresta de plomes mbil a dalt dels seus caps. La majoria de lloros sn monomrfics o presenten un dimorfisme sexual mnim.

Vegeu tamb.

 Llista de lloros;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278340" title="Comarca de Bergantios" nonfiltered="3862" processed="3837" dbindex="108984">

La Comarca de Bergantios s una comarca de Galcia situada al nord de la provncia de la Corunya. Limita al nord amb l'Oce Atlntic,  amb la comarca da Corua a l'est, amb la comarca de Ordes al sud-est, i amb la comarca de Xallas i comarca da Terra de Soneira al sud-oest. En formen part els municipis de:

 Cabana de Bergantios;
 Carballo;
 Coristanco;
 A Laracha;
 Laxe;
 Malpica de Bergantios ;
 Ponteceso;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278342" title="Comarca de Ordes" nonfiltered="3863" processed="3838" dbindex="108985">

La Comarca de Ordes s una comarca de Galcia situada al centre de la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca da Corua al nord,  amb la comarca de Betanzos a l'est, amb la comarca de Bergantios a l'oest, i amb la comarca de Arza i comarca de Santiago al sud. En formen part els municipis de:

 Cerceda;
 Frades;
 Mesa ;
 Ordes;
 Oroso;
 Tordoia ;
 Trazo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278347" title="Comarca de Santiago" nonfiltered="3864" processed="3839" dbindex="108986">

La Comarca de Santiago s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Bergantios al nord,  amb la comarca de Ordes i la comarca de Arza a l'est, amb la comarca de Xallas, comarca de Noia, comarca da Barcala i la comarca do Sar a l'oest, i amb la comarca de Tabeirs-Terra de Montes al sud. En formen part els municipis de:
 
 Ames;
 Boqueixn;
 Brin;
 Santiago de Compostela;
 Teo;
 Val do Dubra ;
 Vedra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278351" title="COBE" nonfiltered="3865" processed="3840" dbindex="108987">
El COBE (de l'angls, Cosmic Background Explorer), o 'Explorador del Fons Csmic, tamb conegut com a Explorer 66, va ser el primer satllit construt especialment per a estudis de cosmologia. El seu objectiu era investigar la radiaci csmica de l'univers i ampliar la nostra comprensi del cosmos. La seva missi, planificada per a un perode d'uns 4 anys, va comenar el 18 de novembre de 1989.

Els resultats obtinguts pels seus instruments, confirmen en gran part els postulats de la teoria del Big Bang. D'acord amb el Comit del Premi Nobel, "el projecte COBE es pot considerar com|com el punt de partida per a la cosmologia com una cincia de precisi". Dos dels principals investigadors del COBE, George F. Smoot i John C. Mather, van rebre el Premi Nobel de Fsica el 2006. El satllit WMAP de la NASA s el successor actual de la missi COBE.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Web de la NASA sobre el COBE.
 Perfil de la missi COBE i Exploraci del Sistema Solar per la NASA.
 Dibuix del dipol del COBE, mostrant el moviment de 600 kps de la Terra relatiu al fons csmic de radiaci.
 Un cmic web de XKCD que celebra la Missi COBE.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278364" title="Comarca do Xallas" nonfiltered="3866" processed="3841" dbindex="108988">

La Comarca do Xallas s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Bergantios, la comarca da Terra de Soneira i la comarca de Fisterra al nord, amb la comarca de Muros a l'oest, i la comarca de Noia, comarca da Barcala i la comarca de Santiago a l'est. En formen part els municipis de:
 Mazaricos ;
 Santa Comba.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278366" title="Comarca de Muros" nonfiltered="3867" processed="3842" dbindex="108989">

La Comarca de Muros s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Xallas i la comarca de Noia a l'est , i amb l'Oce Atlntic a l'oest. En formen part els municipis de:
 Carnota ;
 Muros.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278367" title="Comarca da Terra de Soneira" nonfiltered="3868" processed="3843" dbindex="108990">

La Comarca da Terra de Soneira s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb l'Oce Atlntic al nord, amb la comarca de Bergantios al nord-est, la comarca de Xallas al sud-est i la comarca de Fisterra al sud-oest. En formen part els municipis de:
 Camarias;
 Vimianzo ;
 Zas;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278369" title="Comarca de Fisterra" nonfiltered="3869" processed="3844" dbindex="108991">

La Comarca de Fisterra s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb l'Oce Atlntic a l'oest, amb la comarca da Terra de Soneira al nord-est i la comarca de Xallas al sud-est. En formen part els municipis de:

 Cee;
 Corcubin;
 Dumbra;
 Fisterra ;
 Muxa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278370" title="Alingi" nonfiltered="3870" processed="3845" dbindex="108992">




L'Alingi s el parlament nacional d'Islndia, fundat l'any 930 a la regi de ingvellir (situada a 45 quilmetres de l'actual capital de la repblica, Reykjavk).

Fins i tot desprs de ser sotmesos per Dinamarca, l'Althing va seguir funcionant fins que l'any 1799 va ser susps per la monarquia absolutista danesa. El 1844 va restaurar-se per es va traslladar a Reykjavk.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278372" title="Comarca de Noia" nonfiltered="3871" processed="3846" dbindex="108993">

La Comarca de Noia s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb l'Oce Atlntic a l'oest, amb la comarca do Barbanza al sud, ambla comarca de Xallas al nord, i amb la comarca do Sar, la comarca de Santiago i la comarca da Barcala. En formen part els municipis de:
 Lousame;
 Noia;
 Outes ;
 Porto do Son.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278374" title="Comarca do Sar" nonfiltered="3872" processed="3847" dbindex="108994">

La Comarca do Sar s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Noia i la comarca do Barbanza a l'oest, amb la comarca de Santiago al nord, i la comarca de Caldas i la comarca de Tabeirs-Terra de Montes al sud. En formen part els municipis de:
 Dodro;
 Padrn ;
 Rois.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278385" title="Jonqueter" nonfiltered="3873" processed="3848" dbindex="108996">

L'espins o jonqueter (Gasterosteus aculeatus) s un peix de la famlia Gasterosteidae, d'aigua dola, d'uns 5-8 cm de llargria i caracteritzat per les espines dorsals i laterals mbils. L'espins s conegut en algunes comarques amb el nom d'escanyagats per la facultat que t d'obrir unes espines laterals i dorsals en el moment de morir o per defensar-se. s molt sensible a les alteracions de l'hbitat i aix ha fet que la seva subsistncia als rius catalans estigui en perill. 

Morfologia.
 El cos s allargat amb el morro punxegut.
 El peduncle caudal s molt estret.
 En els costats t plaques ssies que donen origen a tres varietats: Trachurus, Leiurus i Semiarmatus (aquest darrer hbrid de les altres dues).
 Presenta tres radis espinosos lliures a la primera dorsal. La segona dorsal t radis blans. Les plviques es redueixen a un radi espins.
 El mascle s de color blau platejat i la femella marr amb bandes transversals negres. En l'poca de zel, el mascle presenta el ventre de color vermell molt llampant.  ;
 Arriba als 5-8 cm, encara que alguns exemplars arriben als 11 cm amb tres anys d'edat.

Comportament.
s una espcie gregria d'aigua dola i pot haver-hi poblacions sedentries i emigrants. Aquestes darreres passen l'hivern a la mar entrant a aiges dolces per poder criar.

Alimentaci.
L'espins s'alimenta de petits invertebratsbentnics i ous d'altres peixos, viu als curs mig i baix dels rius i s un bon indicador del seu estat de conservaci, perqu necessita aiges netes i amb vegetaci aqutica. 

Reproducci.
La reproducci t lloc a la primavera. Sn nidificants i entre els mesos d'abril i maig, el mascle construeix un niu al fons fluvial on fa un clot a la sorra o al fang, damunt del qual hi dipositen restes de vegetaci. Desprs festeja la femella amb un ball peculiar. La femella s incitada pel mascle que s'acosta al niu i pon els ous. Desprs, el mascle els fecunda per fecundaci externa. Una vegada produda la fecundaci, s el mascle el que tindr cura del niu. Netejar i oxigenar els ous renovant l'aigua amb corrent que provoca movent les aletes. No deixar que cap altre peix s'hi acosti i continuar vetllant per la seguretat dels alevins durant un temps prudencial. Quan arriba la calor els alevins formaran estols molt nombrosos a les parts del riu on el corrent s ms lent.

Distribuci geogrfica.
Es troba a diverses zones de la Pennsula Ibrica i a la resta d'Europa. 

Als Pasos Catalans noms en queden algunes poblacions als rius dels Aiguamolls de l'Empord, als ullals del delta de l'Ebre i en alguns rius i rierols del Baix Empord com el Riu Dar. Segons altres s present als rius Muga, Tordera, Ebre, Fluvi, Ter, Dar i Orlina. Tamb fou introdut a S'Albufera de Mallorca amb la finalitat de controlar les plagues de moscard. 



Observacions.
Antigament va sser emprat per a la producci d'oli i farines de peix.

s una de les espcies ms emprades en aquarioflia.

Referncies.
 Mas Ferr, Xavier i Canyelles Ferr, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducci a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 111-112.

Enllaos externs.

 Distribuci i hbitat de l'espins a la Pennsula Ibrica. ;
 Estudi del jonqueter al Parc Natural de S'Albufera de Mallorca. ;
 Biologia de l'espins. ;
 Distribuci de l'espins entre el Llobregat i la Tordera. ;
 Fotografies i vdeos d'aquesta espcie de peix. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278390" title="Negnat" nonfiltered="3874" processed="3849" dbindex="108998">

Els negnats (Neognatha) sn una infraclasse d'ocells de la subclasse Neornithes. Els negnats inclouen la prctica totalitat d'aus vivents: el seu txon germ Paleognathae cont els tinamuns (l'nic ordre de palegnats capa de volar) i els estrutioniformes, que no poden volar.

Hi ha gaireb deu mil espcies de negnats. Des de principis del Cretaci, on apareixen els seus primers fssils, han tingut una radiaci adaptativa per arribar a l'increible diversitat de formes (especialment del bec i de les potes), funcions i comportaments que tenen avui en dia. Els passeriformes sn l'ordre ms gran de vertebrats terrestres: amb el 60% dels ocells vivents, sn ms del doble de diversos que els rosegadors i unes cinc vegades ms diversos que les ratapinyades, que sn els ordres ms grans de mamfers. D'altra banda, inclouen ordres molt petites, que normalment sn aus amb parentescs molt poc clars com l'enigmtic hoatzin.

Els negnats tenen metacarpials fusionats, un tercer dgit allargat, i tretze vrtebres o menys. Es diferencien dels palegnats en trets com l'estructura dels ossos de la seva mandbula. Neognathae significa "mandbules noves", per irnicament sembla que les mandbules dels palegnats, suposadament ms antigues, sn un dels poc trets apomrfics (ms moderns) d'aquest grup en comparaci amb els negnats.

 Taxonomia .
 Superordre Neognathae:
 Ordre Apodiformes, falciots;
 Ordre Anseriformes, necs, oques i cignes;
 Ordre Caprimulgiformes, enganyapastors;
 Ordre Charadriiformes, corriols;
 Ordre Ciconiiformes, cigonyes;
 Ordre Coliiformes, colis;
 Ordre Columbiformes, coloms;
 Ordre Coraciiformes, alcions;
 Ordre Cuculiformes, cucuts;
 Ordre Galliformes, faisans, galls dindi. ;
 Ordre Falconiformes, falcons, ligues i voltors. ;
 Ordre Gaviiformes, calbries;
 Ordre Gruiformes, grues;
 Ordre Passeriformes, passerells, pardals, orenetes...
 Ordre Pelecaniformes, pelicans i mascarells;
 Ordre Phoenicopteriformes, flamencs;
 Ordre Piciformes, picots;
 Ordre Podicipediformes, somorgollaires;
 Ordre Procellariiformes, petrells i albatros;
 Ordre Psittaciformes, lloros;
 Ordre Pteroclidiformes, gangues;
 Ordre Sphenisciformes, pingins;
 Ordre Strigiformes, mussols;
 Ordre Trochiliformes, colibrs;
 Ordre Trogoniformes, trogons;
 Ordre Turniciformes, guatlles;

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278396" title="Petroglif" nonfiltered="3875" processed="3850" dbindex="108999">


Un petroglif s una imatge creada mitjanant la retirada de part de la superfcie d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasi. Se'n troben arreu del mn, i sovint (per no sempre) estan relacionats amb cultures prehistriques. La paraula ve dels mots grecs petros ("pedra") i glyphein ("tallar").































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278397" title="Esquizocarp" nonfiltered="3876" processed="3851" dbindex="109000">


Un esquizocarp s un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpellar. Quan s madur es divideix en mericarpis. Els esquizocarps poden ser:
 Dehiscents (els mericarps s'obren per a alliberar la llavor), per exemple moltes espcies del gnere Geranium.
 Indehiscent (romanen tancats), com en el fruit de la pastanaga o en espcies del gnere Malva.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278398" title="Mericarpi" nonfiltered="3877" processed="3852" dbindex="109001">

En botnica, un mericarpi s cadascuna de les parts en qu es divideix un fruit en esquizocarp.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278400" title="Sapor III" nonfiltered="3878" processed="3853" dbindex="109002">
Sapor III (Shapur III) fou rei sassnida de Prsia del 383 al 388. Era potser nebot  d'Ardashir II al que per tant va succeir segons el pactat, i fill de Sapor II. Ctsies el fa efectivament fill de Sapor II per les fonts perses el fan fill d'un prncep que anomenen Sapor Zulaktaf. Un altre versi el fa germ d'Ardashir II.

Les negociacions de pau i amistat amb Roma iniciades per Ardashir es van completar sota Sapor III i el 384 es va signar un tractat de amistat mtua, segons el qual Armnia quedava repartida entre els dos Imperis i es van formar dos regnes, el menor, protectorat rom fou concedit a Arsaces o Arshak III d'Armnia (387) i la Persarmnia  que fou donada a Cosroes o Khosrov III d'Armnia, membre de la dinastia arscida i cristi de religi. Les bones relacions amb l'Imperi Rom Oriental van durar 36 anys.

Va deixar un grup escultural a la rodalia de Kermanshah format per diverses figures mirant-se l'una a l'altre, dins d'un semicercle, amb nombroses inscripcions en llengua pahlavi.

Va morir desprs de poc ms de cinc anys de regnat, el 388. Era de gustos senzills i passava moltes hores dins de la seva tenda. Un relat diu que va morir quan un hurac va destruir la tenda on era i va fer caure el pal que la sostenia que li va pegar al cap, per els experts sospiten que fou assassinat pels magnats i cortesans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278404" title="Governador general" nonfiltered="3879" processed="3854" dbindex="109003">
Un governador general s el representant reial d'un monarca en un o ms territoris independents. El terme ha estat utilitzat amb diverses connotacions al llarg de la histria en diferents regnes europeus i llurs colnies en altres continents. 

Actuals.
Commonwealth.
En l'actualitat, el governador general s el representant del monarca en els territoris independents del Commonwealth que comparteixen el rei o la reina del Regne Unit. El ttol es va originar de les colnies britniques que van convertir-se en "dominis" de l'Imperi Britnic, com ara l'Austrlia, el Canad i Nova Zelanda. Des de la dcada de 1950, el ttol de governador general (governor general o governor-general) s va donar a tots els representants del monarca en tots els altres pasos independents del Commonwealth el cap d'Estat dels quals s el monarca britnic. En aquests casos el ttol i les funcions del governant colonial es van transformar en un representant constitucional del monarca en comptes d'un smbol de govern colonial. 

Iran.
L'nica altra naci que en l'actualitat fa s del terme de "governador general" s l'Iran per referir-se a les autoritats provincials designades pel Ministre de l'Interior (          ost nd r, en persa).

Histrics.
El governador general a la Corona d'Arag.
El governador general va ser un crrec creat en la corona d'Arag vers la meitat del segle XIV en substituci del procurador general. Era vinculat a l'hereu de la corona, al seu primognit o , si no n'hi havia cap, a un infant. Tenia carcter universal sobre tots els regnes que integraven la corona i la seva jurisdicci emanava de la llei i no pas per nomenament. Tenia la seva disposici una cancelleria integrada per un canceller, un vicecanceller, algutzirs i una escrivania. Va desaparixer al comenament del segle XVI, substitut pels lloctinents generals i les audincies. Com a governador general tenia al seu crrec diversos governadors o delegats.

Els governadors generals de l'Imperi Espanyol.
A l'Imperi Espanyol, un governador general (gobernador general) era un crrec de governaci designat pel rei o virrei en alguna de les possessions del primer, en especial, per no exclusivament, de les capitanies generals.

Els governadors general de les possessions franceses.
El govern francs va designar diversos governadors generals (governeur general) per a administrar les seves colnies d'ultramar, en especial l'Indoxina francesa (en l'actualitat Vietnam, Laos i Cambodja) i altres colnies de l'frica. 

Els governadors generals del Pasos Baixos.
De 1691 a 1948, el Regne dels Pasos Baixos va designar un governador general (governeur generaal) per a governar les ndies Orientals Neerlandeses (en l'actualitat Indonsia). Al Carib, altres ttols van ser utilitzats, tot i que a Curaao hi va haver tres governadors generals entre el 1816 a 1820. 

Els governadors generals de les Filipines.
Les Filipines van ser administrades per un governador general (gobernador general) sota la jurisdicci de l'Imperi Espanyol, i desprs de la Guerra hispanoamericana, el govern dels Estats Units hi van designar un (governor general) fins la independncia de les illes.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278406" title="John Ruskin" nonfiltered="3880" processed="3855" dbindex="109004">

John Ruskin (Londres, 1819 - Brantwood, 1900) fou un escriptor, crtic d'art i socileg britnic, un dels grans mestres de la prosa anglesa.

 Biografia .
Fill d'un ric comerciant, viatj molt per Europa durant la seva joventut, i amb el seu treball exerc una enorme influncia als gustos dels inte lectuals victorians. Entre les seves amistats personals, estava la famlia de Robert Baden-Powell, a qui enseny i vei crixer.

El 1837 ingress a Oxford, on guany (1839) un important premi amb el seu poema Salsette and Elephanta, i es gradu el 1842. El 1843 aparegu el primer volum de Modern Painters, by a Graduate of Oxford, en el que Ruskin sostenia la superioritat dels paisatgistes moderns sobre els vells mestres. Successius volums dilataren el tema fins a convertir l'obra en un ampli tractat sobre els principis que devien constituir els fonaments de l'art, el que contribu a consolidar el seu prestigi com a esteta i crtic d'art. En tant que semblants consideracions foren aplicades a altre domini de l'art a les seves Seven Lamps of Architecture (1849) i Stones of Venice (1851-1853), obres que analitzen la importncia religiosa, moral, econmica i poltica de l'arquitectura domstica. 

L'obra de Ruskin destaca per la exce lncia del seu estil. Rebelant-se contra l'entumiment esttic i els perniciosos efectes socials de la Revoluci Industrial, formul la teoria de qu l'art, essencialment espiritual, assol el seu zenit al gtic de finals de l'edat mitjana, un estil d'inspiraci religiosa i moral. 

Com a economista i reformador social, es manifest franc i inflexible enemic del que considerava egoista i letal a les doctrines de la denominada escola manchesteriana, essent en aquesta esfera on es concentr la seva srie de cartes dirigides als obrers i bracers del Regne Unit, que influren en els reformistes socials per espai de tres generacions. Obtingu la primera ctedra Slade d'Art de la Universitat d'Oxford el 1869, crrec que exerc fins a 1879. Lleg a la universitat una imporant co lecci de gravats, dibuixos i fotografies; a ms de donar una important summa de diners per a la creaci d'un centre d'ensenyana del dibuix. 

Ruskin i lustr nombroses de les seves obres amb dibuixos de la seva prpia m. Des del 1885 fins a la seva mort visqu retirat a Brantwood, desprs que el 1889 queds incapacitat per l'augment dels perodes de bogeria que venia patint des del 1870. Entre les obres que tracten d'afers econmics, socials i tics, destaquen Sesame and Lilies (1865), Ethics of the Dust (1866) i Crown of Wild Olive (1866).

 Obra .
L'espectre de temes abarcat per Ruskin fou molt ampli. Escrigu ms de 250 obres que comenaren en la histria i crtica de l'art, per que terminaren en matries tan variades com la cincia, geologia, crtica literria, ornitologia, els efectes de la po luci sobre el medi ambient o mitologia. Desprs de la seva mort, les seves obres foren recollides en una extensa co lecci, duta a terme pels seus amics Edward Cook i Alexander Wedderburn el 1912. 

Escrigu la seva primera obra (Pintors moderns, 1843-1860) per a defensar el paisatgisme de Turner.
Les set llnties de l'arquitectura (1849), on desenvolupa les seves idees esttiques.
Les pedres de Vencia (1851-1853). Obra escrita desprs de la seva estana a Vencia, tamb exponent de les seves idees esttiques, aix com de la seva visi sobre l'art gtic.
Conferncies sobre l'arquitectura i la pintura (1853).
Economia poltica de l'art (1857).
Dos camins (1859).
Ssam i lliris (1865).
La moral del pols (1866).
La corona d'olivera silvestre (1866);
Fors Clavigera (1871-1887). Cartes als obrers anglesos.
La Bblia d'Amiens (1880-1885).
Praeterita (1885-1889). Biografia inacabada.

Enllaos externs.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278409" title="WordStar" nonfiltered="3881" processed="3856" dbindex="109005">


WordStar va ser un processador de textos publicat per MicroPro per a sistemes CP/M, encara que ms tard va portar-se a DOS, a on va tenir una quota de mercat important a principis dels anys 1980. L'autor de les primeres versions va ser Rob Barnaby i des de la versi 4.0, Peter Mierau (encara que va ser reescrit de nou).

 Histria .

La primera versi d'aquest processador de textos va presentar-se al 1978 per al sistema operatiu CP/M. En el seu temps era el ms complet i fcil d'utilitzar, amb el que es va convertir en un estndard de facto. Al 1981 la versi 2.26 va ser inclosa en l'Osborne 1. Cal esmentar que WordStar fou l'ltim processador comercial en suportar el sistema CP/M: la versi 4.0, en disquets de 5 " (en opci podia demanar-se en disquets de 8").

L'abril de 1982 es present la versi 3.0; s'assemblava fora a la original, i tot i que l'IBM PC tenia tecles de funci separades i tecles de direcci, la tradicional "WordStar diamond" i altres funcions per la combinaci Ctrl-key van ser mantingudes, permetent una rpida adaptaci als anteriors usuaris de CP/M. L'opci de poder usar el mode "non-document" per crear textos sense format el van fer molt popular per als programadors.

La primera versi per DOS era un port directe de la versi per CP/M, tal es aix que noms usava 64 kb de RAM (malgrat el sistema de Microsoft suportava 640 kb). Existia un sistema per fer iniciar el processador rpid: amb un "RAM disk" i una copia del programa WordStar; tot i que el programa havia d'accedir al disc de forma reiterativa, l'accs a la RAM era ms rpida que la del disquet amb el que la millora de la velocitat era significativa; no obstant, es desaven els documents al disc RAM i calia ser copiades al disquet abans de reiniciar.

A mitjans dels anys 1980 WordStar era el processador ms popular del mn. Per IBM amb el DisplayWriter dominava el mercat de "dedicated word processor" (ordinadors que servien per editar i crear documents).

Quan IBM va anunciar que presentaria una versi per PC del seu programa, MicroPro va presentar una versi de WordStar, el WordStar 2000, que era una cpia clonada del DisplayWriter. Cap d'ells van tenir l'xit que s'esperava d'ells, i la falta d'atenci que MicroPro havia donat al WordStar original, afegit a l'escs suport que va rebre el WordStar 2000 als formats i a les combinacions de teclat de WordStar, va permetre que productes de la competncia tinguessin oportunitat de fer-se amb una quota del mercat; WordPerfect, que usava les mateixes combinacions de teclat de la gamma Wang (ordinadors dedicats a edici i creaci de documents), va fer-se un espai en les oficines, que substituen aquests per PC's.

MicroPro International va reestructurar-se sota el nom de WordStar International; va recuperar a molts dels programadors que havien abandonat l'empresa durant la creaci de WordStar 2000, i a l'octubre de 1986 va adquirir el codi del NewWord (una clonaci millorada del WorStar, escrita per Peter Mierau en la seva empresa NewStar). Amb la base del NewWord, es van crear versions millorades del WordStar. La primera fou el WordStar Professional 4.0 per a DOS i CP/M. Posteriorment, sorgiran noves versions, com la 5.0, 5.5, 6.0 i 7.0.

Un conflicte entre els creadors de la versi 6.5 (destinada als usuaris del Microsoft Word) i els nous programadors que estaven treballant en la versi 7.0 (destinada als usuaris del WordPerfect) va provocar que la 6.5 no fos presentada i s la 7.0 (encara que anys desprs de la seva data de presentaci originalment prevista). En Desembre de 1992, es va presentar la ltima versi per DOS: la 7.0.

Com d'altres, WordStar International va tardar-se en decidir-se a fer una versi per al Windows 3.0. L'empresa va adquirir el Legacy, un processador de textos existent per a Windows, que fou modificat i presentat com el WordStar per Windows l'any 1991. Es tractava d'un processador ben revisat amb caracterstiques de programes ms cars. Tot i tenir aquests valors, ja era tard, car Microsoft Word ja s'havia presentat temps abans i ja era un estndard.

En l'actualitat ja no s'ofereix ni s'actualitza pels seus propietaris; de fet, es un abandonware; Riverdeep, Inc, una empresa de software per l'educaci de San Francisco, Califrnia, Estats Units n'es la propietria.

No obstant, segueix oferint-se suport tcnic a travs de la WordStar Users Group Mailing List des de maig del 1996. Tamb es pot aconseguir material per aquest programa en la WordStar Users Group web pages.

 Vegeu tamb .

 WordPerfect;
 Microsoft Word;

 Enllaos externs .

 Histria del WordStar a Wordstar.org ;
 Suport tcnic del WordStar a WordStar Users Group ;
 Actualitzacions, convertidors de format i altres a WordStar Users Group Mailing List Archives ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278410" title="Sierra Nevada (Estats Units)" nonfiltered="3882" processed="3857" dbindex="109006">
La Sierra Nevada s una serralada localitzada a l'estat estatunidenc de Califrnia. Aquesta serralada tamb s coneguda, de manera informal, com a Sierra, High Sierra o les Sierras. 

La Sierra Nevada t una longitud de 650 km. des del Pas de Fredonyer al nord al Pas de Tehachapi al sud, entre la Gran Vall Central de Califrnia a l'oest i la Gran Conca de Nevada a l'est. Fisiogrficament, s una secci de la provncia de serralades Cascade-Sierra, la qual al seu torn, s part de la divisi fisiogrfica del Sistema Muntanyenc del Pacfic.

El territori d'oest a est s'eleva gradualment. Diversos rius flueixen cap a l'oest des dels pics de la serralada a l'oce Pacfic, i d'altres, que flueixen cap a l'est, no vessen en cap oce de manera natural, tot i que, per mitj d'aqeductes, alguns rierols i el riu Owens sn redirigits a la ciutat de Los Angeles i finalment a l'oce Pacfic. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278412" title="Primer ministre del Jap" nonfiltered="3883" processed="3858" dbindex="109008">
El Primer Ministre del Gabinet (en japons:       , Naikaku s ri daijin) s el cap de govern del Jap, designat per la Dieta Nacional entre els seus membres i nomenat per l'emperador. Ha de conservar la confiana de la Cambra de Representants per romandre en el crrec. El Primer Ministre s el cap del gabinet i designa o remou del crrec als ministres de l'Estat. Yasuo Fukuda ha sigut el Primer Ministre japons des del 26 de setembre, 2007.

El crrec de Primer Ministre del Gabinet es cre el 1885, quatre anys abans de la promulgaci de la constituci de Meiji. Les funcions i responsabilitats actuals del Primer Ministre del Gabinets es troben en la constituci actual vigent des de 1947. Segons l'article cinqu de la constituci, el Primer Ministre exercix el "control i la supervisi" de la branca executiva del govern. La seua signatura s requerix en totes les lleis i les ordres del gabinet. A diferncia d'altres sistemes parlamentaris en qu els ministres del gabinet tericament conserven un grau relatiu de llibertat d'acci, dins els lmits de la responsabilitat collectiva, el gabinet japons s, en prctica, una extensi de l'autoritat del Primer Ministre. El Primer Ministre ha de presentar un report sobre les relacions internes i externes davant la Dieta. Segons l'Acta de les Forces d'Autodefensa de 1954, el Primer Ministre s tamb el comandant en cap de les Forces d'Autodefensa del Jap.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278413" title="Toulo de Graffenried" nonfiltered="3884" processed="3859" dbindex="109009">
 Emmanuel 'Toulo' de Graffenried  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Toulo de Graffenried va nixer el 18 de maig del 1914 a Pars, Frana. Va morir el 22 de gener del 2007 a Lonay, Sussa. 


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1, el GP de la Gran Bretanya, disputat el 13 de maig del 1950, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, que va disputar gaireb completa.

Toulo de Graffenried va participar a un total de vint-i-tres curses puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de sis temporades a la F1, les que corresponen als anys 1950, 1951,  1952, 1953, 1954, i 1956.

Tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la F1 .





 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278418" title="Medalla dels Vols Distingits" nonfiltered="3885" processed="3860" dbindex="109010">

La Medalla dels Vols Distingits (angls: Distinguished Flying Medal) s una condecoraci britnica i, per extensi, dels pasos de la Commonwealth, creada el 3 de juny de 1918 pel rei Jordi V, i era atorgada per accions valentia o devoci al deure mentre volava en servei actiu contra l enemic.

Era l'equivalent a la Creu dels Vols Distingits, per aquesta s'atorgava als sots-oficials i tropa, se situava entre la Medalla Militar (Regne Unit) i la Medalla de la Fora Aria.
Els receptors podien lluir el post-nominal DFM.

Al 1993 va quedar derogada, i des de llavors la Creu dels Vols Distingits ha passat a atorgar-se a tots els rangs.

La segona concessi s'indicava mitjanant una barra. Durant la I Guerra Mundial, se n'atorgaren 105 i 2 barres; durant la II Guerra Mundial, se n'atorgaren 6.637 amb 60 barres. Unes 165 van ser concedides a pilots de pasos fora de la Commonwealth.

Una segona barra noms ha estat concedida al Sergent de Vol Donald Kingaby (desprs Comandant d'Ala), DSO, AFC, DFM amb Dues Barres, DFC(US), Creu de Guerra, 21 victries Aries).

 Disseny .
Una medalla oval, de 41mm d'alt i 35mm d'ample. L'anvers mostra l'efgie del monarca regnant. Al revers apareix la deessa Atena alada, amb un falc que ala el vol a la m dreta, sota la qual apareix la inscripci "FOR COURAGE" (Al Coratge).

S'uneix a la cinta mitjanant dues ales obertes, al mig de les quals hi ha una bomba.

El gal t 32mm d'ample, i consisteix en franges alternes en violat i blau, inclinades 45 graus a l'esquerra (fins al 1919 les franges eren horitzontals). El gal s com el de la Creu dels Vols Distingits, per les franges sn ms estretes.

Les condecoracions posteriors s'indiquen mitjanant una barra amb un liga al centre





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278419" title="Cinisme (escola de filosofia)" nonfiltered="3886" processed="3861" dbindex="109011">
El cinisme o escola cnica s un corrent filosfic que que es desenvolup a l'antiga Grcia al segle IV aC. L'escola cnica (del grec      kyon, gos) rep aquesta denominaci despectiva pel tipus de vida frugal que defensaven els seus seguidors, i per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant. 

Antstenes d'Atenes fou el fundador de l'escola cnica i Digenes de Snope un dels representants ms coneguts. Altres filsofs cnics rellevants foren Crates de Tebes, la seva esposa Hiprquia i Mnip de Gadara. Digenes Laerci fa memria d'alguns altres filsofs cnics, dels quals recorda alguns aspectes de la seva biografia i de la seva obra escrita (avui, almenys en gran part, perduda).

Caracterstiques.
L'escola cnica s una escola socrtica menor; els seus seguidors consideraven que per aconseguir la felicitat s'havia de viure segons la natura, per aix rebutjaven la civilitzaci com a perniciosa. Consideraven que l'home t tot el necessari per conquerir la felicitat, la seva autonomia s, de fet, el vertader b al que s'ha d'aspirar, d'aqu el seu rebuig de les riqueses i de qualsevol preocupaci material. L'home ser ms feli quant menys necessitats materials tingui, per aix predicaven una vida extremadament austera. La vida senzilla i d'acord amb la naturalesa s el que pot retornar als homes la serenitat d'nim, per aix aspiraven a l' atarxia (literalment "no pertorbaci"). Aix els cnics defensen la pobresa i la vida asctica allunyada de la civilitzaci. 

Tamb cal no oblidar la crtica dels filsofs cnics contra la religi, i sobretot contra el politeisme grec, si b hi ha qui diu que els filsofs cnics predicaven una classe curiosa de religi monoteista, de la qual poc se'n sap.
 
Ms que construir un conjunt sistemtic de teories, els cnics predicaven amb l'exemple, per aix sn coneguts per les seves excentricitats, conegudes grcies a Digenes Laerci. Eren famosos per la seva actitud irreverent i en molts casos un tant revulsiva sobre la conducta de societat (anaideia). El moviment cnic accentua alguns element socrtics com la ironia, si b en ocasions no estan d'acord amb algunes de les opinions de Scrates sobre la societat.

L'actitud dels cnics es preocupa poc de la poltica (a diferncia de Scrates i Plat). Individualistes radicals, no es cansaven de dir (com Epicur) que els seu objectiu no era gens una transformaci de la societat, sin noms oferir una tranquilitat individual a tot aquell qui, voluntriament, s'uns a les seves doctrines. 

Certs aspectes de la moral cnica influren en l'estocisme, i posteriorment en el cristianisme.

Bibliografia.
 Lonce Paquet: Les cyniques grecs. Fragments et tmoignages. ;
 Michel Onfray: Cynismes.
 Carlos Garca Gual: La secta del perro.
 Peter Sloterdijk: Crtica de la ra cnica.

 Enllaos externs .
Article de Ramon Alcoberro sobre el moviment cnic. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278420" title="Corda (geometria)" nonfiltered="3887" processed="3862" dbindex="109012">
Una corda d'una corba s un segment tal que els seus dos extrems pertanyen a la corba. 
Una secant o una lnia secant s l'extensi d'una corda.



 Cordes d'un cercle .
Entre les propietats de la corda d'un cercle hi ha les segents:
 Dues cordes sn equidistants del centre si i noms si tenen la mateixa longitud.
 La Bisectriu de l'angle passa pel centre de la corda.
 Si s'estenen les cordes AB i CD intersecant al punt P, llavors les seves longituds compleixen la igualtat AP PB = CP PD (potncia d'un punt).

De l'rea compresa entre la corda i l'arc se'n diu segment circular.

 Cordes en trigonometria .



Les cordes es feien servir abastament en els inicis del desenvolupament de la trigonometria. La primera taula trigonomtrica coneguda, feta per Hiparc de Nicea, tabulava el valor de la funci corda per a cada 7.5 graus.

La funci corda es defineix geomtricament emprant el dibuix de l'esquerra. La corda d'un angle s la longitud de la corda entre dos punts d'un cercle de radi unitat separats per aquest angle. 


Observant el dibuix de la dreta es evident que la corda de   s igual al doble del sinus de  /2:



Igual com la trigonometria moderna es construeix principalment a partir de la funci sinus, la trigonometria antiga es construa a partir de la funci corda. Se suposa que Hiparc de Nicea va escriure un llibre de dotze volums sobre les cordes que no s'ha conservat, per tant presumiblement se'n sabia molt sobre les cordes. La funci corda satisf moltes identitats anlogues a les identitats ben conegudes en la actualitat per la funci sinus: 



La identitat de la corda de l'angle meitat permet la creaci de taules de la funci corda. Les taules trigonomtriques de l'era antiga habitualment feien servir circumferncies goniomtriques amb valors grans per al radi (en comptes de fer servir una circumferncia goniomtrica de radi 1 com es fa en la actualitat) i tabulaven els valors de la corda per aquests cercles. Llavors era una qesti d'escala el trobar la corda necessria per a qualsevol cercle. Segons G. J. Toomer, Hiparc feia servir una circumferncia goniomtrica de radi 3438' (=3438/60=57.3). Aquest valor s extremadament proper a  (=57.29577951...). Un avantatge d'aquesta tria del radi era que podia aproximar amb fora exactitud la corda d'un angle pel propi angle si l'angle era petit. En termes moderns, aix permetia una simple aproximaci lineal:

 ;

 Enllaos externs .
 Esbs de la histria de la trigonometria;
 Funcions trigonomtriques, centrat en la histria;
Corda (d'un cercle) Amb animaci interactiva;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278422" title="Mondragn Corporacin Cooperativa" nonfiltered="3888" processed="3863" dbindex="109013">
Mondragn Corporaci Cooperativa (MCC) s un grup de cooperatives i empreses originari del Pas Basc i actualment ests a tota la pennsula Ibrica i d'altres pasos. Constitueix el primer grup empresarial del Pas Basc i el set de l'estat espanyol, aix com el major grup cooperatiu del mn. Va ser fundat pel sacerdot Jos Mara Arizmendiarrieta el 1956 i la seva seu central se situa en la vila d'Arrasate, a la industrial Vall de Lniz. El grup Mondragn est compost per 264 empreses i entitats que es divideixen principalment en tres sectors, financer, industrial i distribuci, a ms d'abastar tamb les rees d'investigaci i formaci. Entre els projectes empresarials que duu actualment a terme el grup Mondragn, el principal el constitueix la creaci d'un polgon industrial a Xina, prop de la seva capital econmica, Shanghai, si b aquest procs d'internacionalitzaci ja havia ests abans la presncia de la cooperativa a altres 16 pasos com per exemple ndia i Rssia. Es preveu que Xina es converteixi en el primer subministrador de la cooperativa en un termini de tres anys, amb un 25% de les seves importacions a ms de centrar all al voltant d'un 15% de la seva producci.

Llistat de cooperatives de MCC:

 rea Financera .
 Caja Laboral: cooperativa de crdit ;
 Lagun Aro: companyia d'assegurances generals. ;
 Lagun Ao Vida: assegurances de vida. ;
 Lagun Aro EPSV: mtua de EPSV per als socis cooperativistes de la corporaci. ;
 Lagun Aro Mondragon: servei mancomunat de prevenci de riscos laborals ;

 rea Distribuci . 
Dintre d'aquest sector destaca com empresa principal la cooperativa Eroski. Eroski s la principal empresa de la corporaci MCC, tant en nombre d'empleats com en facturaci. s un dels lders de la distribuci alimentria a Espanya amb la seva xarxa d'hipermercats, supermercats, agncies de viatges, perfumeries, etc. La resta d'empreses d'aquest sector es relacionen amb el sector alimentici principalment. 
 Auzo-Lagun: serveis de restauraci a collectivitats i plats cuinats. Neteges d'edificis i locals. Servei integral sanitari. ;
 Barrenetxe: cultius hortcoles en hivernacles i a l'aire lliure. ;
 Behi-Alde: llet i bestiar. ;
 Gesti de Serveis Residencials GSR: gesti integral de serveis sociosanitaris per a persones grans. ;
 Miba: pinsos composts. Ferreteria i petita maquinria agrcola. Abonaments i llavors. Fitosanitaris. Servei veterinari. ;
 Multifood: menjar preparat. ;
 Unekel: granja de conills.

 rea Industrial . 
s el ms nombrs del grup. Aquesta organitzat internament en diverses divisions: 

Mondragn Automatitzacin Industrial.
Empreses de MCC dedicades a l'automatitzaci de processos industrials. 
 Fagor Automation: Sistema de control numric. Visualitzadors digitals de cotes. Sistemes de captaci lineals i rotatius. Sistemes digitals de regulaci i motors. ;
 Mondragon Assembly: Sistemes de muntatge automtic i robtica. ;
 Fagor Arrasate: lnies de fabricaci i muntatge automtiques. ;
 Onapres: premses hidruliques. ;

Mondragn Automocin.
Agrupa a les empreses de MCC que pertanyen al sector de components de l'automoci: 
 Cikautxo: Peces de cautx per a foses de conducci de fluids, amortiguaci, estanquetat i protecci. ;
 Ecenarro: Cargols, rtules i peces especials. ;
 Fagor Ederlan: Braos de suspensi. Portamanguetes. Tapes caixes de canvi. Discos. Tambors. Calipers. Tapes de culata. Carcassa diferencial. Caixes de transmissi. ;
 F.P.K.: Suports de muntatge en plstic. Tapes de motor. Cpsules de insonoritzaci. ;
 Maier: Injecci de plstics. ;
 Mapsa: Fabricaci de llandes d'alumini. Fabricaci de carcasses per a bombes d'aigua. Peces d'alumini foses per baixa pressi i gravetat.

Goikide.
s el grup industrial que agrupa les empreses cooperatives sorgides en la comarca guipuscoana de Goierri. s un grup que no est format per empreses del mateix sector. 
 Ampo: fosa de components de vlvules en acers especials, desenvolupament i fabricaci de vlvules especials. ;
 Irizar: autocars de luxe. ;
 Urola: envasos de plstic.

Mondragn Componentes.
s el grup industrial de la corporaci que agrupa les cooperatives que es dediquen a fabricar components, principalment per al sector dels electrodomstics. 
 Consonni: fabricant de resistncies elctriques. ;
 Copreci: fabricant de termostats i controls electrnics per a electrodomstics. ;
 Eika: fabricant de resistncies, plaques elctriques de cocci i controls per a forns. ;
 Embega: fabricant de components metllics i decoratius; juntes d'estanquetat i teclats de membrana. ;
 Fagor Electrnica: components electrnics per a electrodomstics i automoci. ;
 Matz-Erreka: elements de fixaci i automatismes per a portes i finestres. ;
 Orkli: components de seguretat, regulaci i control per a sistemes de calefacci, aigua calenta sanitria i fluids. ;
 Tajo: transformaci de plstic per injecci. Construcci de motlles per a injecci de plstic. ;

Construccin.
Grup industrial que agrupa les cooperatives de la corporaci relacionades amb el sector de la construcci. 
 Biurrarena: venda, lloguer i reparaci de maquinria d'obra pblica. ;
 Elur: soluci integral d'estructures de fusta laminada. ;
 Etorki: escuadras de pi insignis. ;
 Fagor Industrial: fabricaci i muntatge de cuines industrials. ;
 Kide: panells allants i portes per a cmeres frigorfiques, recintes refrigerats, minicmaras. ;
 Llana: tauler d'encofrar, per a mobles, tres estrats i d's estructural. ;
 Rochman: corrons, installacions de manutenci i mquines d'envs i embalatge. ;
 Urssa: enginyeria, fabricaci d'estructures metlliques. ;

Elevaci.
s el grup industrial que agrupa les cooperatives de la corporaci relacionades amb la fabricaci d'ascensors. 
 Electra Vitria. Fabricaci i manteniment d'ascensors. ;
 Orona. Fabricaci i manteniment d'ascensors. ;


Equipaments.
Agrupa les cooperatives que fabriquen cert tipus de bns de consum, aix com components elctrics no assimilables als sectors d'automoci o electrodomstics. 
 Alkargo: transformadors elctrics. ;
 Becker: Esmaltaci i trefilaci de conductors elctrics. ;
 Coinalde: fabricant de puntes, filferros i malles metlliques. ;
 Dikar ;
 Ederfil: fabricant de conductors elctrics. ;
 Eredu: fabricant de mobles metllics. ;
 MccGraphics: empresa d'impressi grfica. ;
 Oiarso: equip sanitari. ;
 Orbea: bicicletes. ;
 Osatu: equips electro-mdics. ;
 Wingroup: tendes de campanya i aparells de gimnstica. ;

Llar.
Agrupa les cooperatives que fabriquen bns de consum destinats a la llar (electrodomstics i mobles). Inclou Fagor Electrodomstricos, la cooperativa entorn de la qual es va crear MCC. 
 Coinma: Equipament integral d'oficines. ;
 Danona: fabricant de mobles de xapa i melamina i sofas tapissats. ;
 Domusa: fabricant de calderes individuals. ;
 Fagor: electrodomstics de lnia blanca. ;
 Gerodan: mobiliari adaptat a ancians.

Mondragn Enginyeria i Serveis.
Com el seu nom indica agrupa les cooperatives que realitzen activitats d'enginyeria i serveis de consultoria, formaci, etc... 
 Alecop: installacions elctriques prefabricades. Equipament didctic tcnic. ;
 LKS: empresa de consultoria. ;
 LKS Enginyeria: Arquitectura i enginyeria. ;
 Mondragn Conet: serveis de connectivitat i contingut. ;
 Mondragon Lingua: serveis de traducci i ensenyament d'idiomes. ;
 Mondragn Sistemes: Informtica Industrial i Telecomunicacions. ;
 Ondoan: projectes clau en m, especialitzaci en temes d'energia i medi ambient. ;

Mquines Eina.
Agrupa les empreses de la corporaci que pertanyen al sector. La principal cooperativa d'aquest grup s Danobat, d'Elgoibar i la major part d'elles estan agrupades dintre del Grup Danobat. 
 Danobat. ;
 Danobat-Sistemes: maquinria especial. Mquines especials i transfer. Lnies flexibles de mecanitzat. ;
 Dano-Rail: productes per al manteniment ferroviari. ;
 Doiki: utillatge de verificaci dimensional. ;
 Egurko: maquinria per a la fusta: txapejadores de cants, perfiladores, combinades. ;
 Estarta: fabricant de rectificadors sense centres. ;
 Goimek: mecanitzat d'alta precissi. ;
 Goiti ;
 Ideko: desenvolupament i innovaci de mquines eina i sistemes. ;
 Latz: broques i eines de tall. ;
 Lealde: torns CNC. ;
 Ortza: maquinria per a la fusta.
 Soraluce: centres de fresat de columna mbil.

Sistemes Industrials.
Est format per diverses cooperatives que formen el Grup Ulma. 
 Ulma CyE: sistemes industrialitzats per a la construcci i l'embalatge. ;
 Ulma Forja: bridas i fittings. ;
 Ulma Formig Polmer: prefabricats per a la construcci. ;
 Ulma Manutenci: carretons elevadors i solucions logstiques per a gesti de magatzems.

Mondragn Utillatge i Sistemes.
 Aurrenak: Utillatge per a les diferents tecnologies de fosa de ferro i alumini en el mercat d'automoci. ;
 Batz: Fabricaci d'Encunys. ;
 Loramendi: solucions completes clau en m per a la fabricaci de maquinria de fosa i ensambli de parts d'aeronaus. ;
 Matrici: encunys per a automoci. ;
 MB Sistemas: enginyeria clau en m per a sistemes de muntatge en automoci.

Centres de formaci. 
Mondragon Corporacin Cooperativa posseeix els segents centres d'ensenyament i formaci; entre ells una universitat privada. 
 Ikastola Arizmendi: s una ikastola amb diversos centres repartits per la Vall de Lniz. ;
 Escola Llegeixi Artibai: centre d'estudis secundaris (Batxillerat i formaci professional), aix com d'estudis superiors de Enginyeria de Polmers. Situat a Markina-Xemein. ;
 Mondragon Unibertsitatea: centre d'estudis universitaris. ;
 MONE: escola de negocis. ;
 Otalora: formaci cooperativa i empresarial. ;
 Politeknika Ikastegia Txorierri: centre d'ensenyament tcnic (formaci professional) situat en Derio (Biscaia).

Centres d'investigaci i I+D. 
 Aotek: automatitzaci i ptica. ;
 Ikerlan: projectes d'I+D sota contracte, per al desenvolupament de nous productes o per a la millora de processos productius. ;
 Ideko: Desenvolupament i innovaci de mquines eina i sistemes. ;
 Koniker: I+D en conformat i en ensambli. ;
 Lortek: Tecnologies d'uni. ;
 M.T.C. (Maier Technology Centre): desenvolupament i investigaci de conjunts i components d'automoci fabricats amb termoplstics. ;
 MIK (Mondragon Innovation & Knowledge): ;
 Orona EIC: sistemes d'elevaci. ;
 Polo de Innovacin Garaia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278423" title="Setge de Balaguer (1280)" nonfiltered="3889" processed="3864" dbindex="109014">

El setge de Balaguer fou un setge que es produ a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran. Aquesta batalla fou guanyada pel bndol reial.

Les despeses blliques de Jaume el Conqueridor havien malms la hisenda de la corona, i Pere el Gran va pretendre imposar a Catalunya el cobrament del bovatge. Aix va causar un gran descontentament entre la noblesa catalana (les dinasties d'Urgell, de Foix, de Pallars, de Cardona, d'Erill), encapalada pel comte Roger Bernat III de Foix, al qual es va unir el comte d'Urgell, el de Pallars, el vescomte de Cardona i d'altres. Pere III va reunir els nobles fidels de Valncia i Catalunya que fou derrotada a Balaguer el 1280, finalitzant aix l'oposici feudal a Catalunya.

Bibliografia.
 Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278426" title="Sent Oren" nonfiltered="3890" processed="3865" dbindex="109015">

Sent Oren (en francs i oficial Saint-Orens-de-Gameville) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus, situat a 10 km al nord de Tolosa. En el cens de 1999 comptava amb 10.991 habitants en un territori de 13,06 km .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278427" title="Sent Gauden" nonfiltered="3891" processed="3866" dbindex="109016">


Sent Gauden (en francs i oficial Saint-Gaudens) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus, situat a 90 km al sud-oest de Tolosa. s seu d'una sotsprefectura del departament. En el cens de 1999 comptava amb 10.845 habitants en un territori de 33,18 km .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278429" title="Castanet Tolosan" nonfiltered="3892" processed="3867" dbindex="109017">


Castanet Tolosan (en francs i oficial Castanet-Tolosan) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus, situat a 12 km a l'est de Tolosa, al costat del Canal de Midi. En el cens de 1999 comptava amb 10.250 habitants en un territori de 8,22 km .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278432" title="Portth de Garona" nonfiltered="3893" processed="3868" dbindex="109018">


Portth de Garona (en francs i oficial Portet-sur-Garonne) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus, situat al sud de Tolosa, a la confluncia de l'Arieja i la Garona. En el cens de 2005 comptava amb 9.532 habitants en un territori de 16,19 km .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278434" title="Saint-Jean (Haute-Garonne)" nonfiltered="3894" processed="3869" dbindex="109019">


Saint-Jean (en francs i oficial Saint-Jean) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus, situat a 10 km al nord est de Tolosa. En el cens de 1999 comptava amb 8.362 habitants en un territori de 5,94 km . El codi postal s 31240.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278437" title="Conquiliologia" nonfiltered="3895" processed="3870" dbindex="109020">

La conquiliologia s la branca de la malacologia que estudia les closques dels molluscs i les seves formes.

Histricament, ha estat una eina important per a la classificaci taxonmica d'aquests animals.

 Vegeu tamb .
 Museu del Cau del Cargol a Vilassar de Dalt;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278443" title="Mirapeis" nonfiltered="3896" processed="3871" dbindex="109021">

Miralpeix (en occit Mirapeis) s un municipi francs del departament de l'Arieja a la regi de Migdia-Pirineus, concretament est situat a la part nord-est del departament. En el cens de 1999 comptava amb 3061 habitants en un territori de 47,28 km2. El codi postal s 09500. 

La vila fou presa el 1209 per Sim de Monfort que la sotmet al poder francs i la va donar a un dels seus lloctinents. Anys ms tard, el 1289 fou completament destruda per una riuada d'aigua i va ser reconstruda a l'altre costat del riu, en una terrassa natural. 

Entre els elements turstics cal destacar l'antiga catedral de Saint-Maurice, la plaa porticada i el palau episcopal. 



Vegeu tamb.
 Web de l'oficina de turisme;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278446" title="Codi INSEE" nonfiltered="3897" processed="3872" dbindex="109022">
El Codi INSEE, s un codi assignat per l'organisme pblic oficial de Frana dedicat als estudis estadstics (en francs, Institut National de la Statistique et des Etudes Economiques INSEE), per a identificar les agrupacions territorials franceses: regi, departament, districte (en francs arrondissements), cantons i comuna. 

Enllaos externs. 
pgina web de INSEE ;
Conversi i validaci de codis;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278447" title="Medalla de la Fora Aria" nonfiltered="3898" processed="3873" dbindex="109023">
La Medalla de la Fora Aria (angls: Air Force Medal) era una condecoraci britnica i dels pasos de la Commonwealth, creada el 3 de juny de 1918   per Jordi V, i atorgada al personal de la RAF i d altres serveis, de classe tropa i suboficials, per accions de valentia i devoci al deure mentre volen, estiguin o no en operacions de combat.

Era l equivalent de la Creu de la Fora Aria, atorgada a oficials (si b els suboficials podien optar a ambdues condecoracions), i estava situada entre la Medalla dels Vols Distingits i la Medalla de la Reina per Valentia. Els receptors poden fer servir el post-nominal AFM

Originalment les franges del gal eren horitzontals.

Es va derogar al 1993, quan es va obrir la Creu de la Fora Aria a tots els rangs.

S atorga una barra per cada condecoraci posterior. L any est gravat al revers.

 Disseny .
De forma oval, figura la imatge del Sobir vigent (Jordi V i Jordi VI miraven a l esquerra; mentre que Elisabet II mira a la dreta). Al revers apareix el du Hermes (mirant a la dreta) muntat sobre un falc en vol. A les medalles de Jordi VI i Elisabet II  II apareix 1918 damunt Hermes.

S uneix al gal mitjanant un suspensori format per unes ales obertes amb una bomba al mig.

Penja d un gal a franges blanques i vermelles, inclinades 45 graus cap a l esquerra (les franges sn molt ms primes que les de la Creu de la Fora Aria)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278451" title="Puccio Capanna" nonfiltered="3899" processed="3874" dbindex="109024">

Puccio Capanna va ser un pintor itali de la primera meitat del segle XIV, que va viure i va treballar a Asss, mbria, entre 1341 i 1347. Tamb s conegut com Puccio Campana. 

Era d'origen florent. Vasari diu d'ell que va ser un dels ms desracats pupils de Giotto. Tot i el seu origen, el poble d'Asss el considerava un conciutad, ats que va deixar un bon grapat d'obres a les esglsies de la localitat, com per exemple a la Baslica de Sant Francesc. Tamb se li atribueix la Santa Maria Egiziaca de l'esglsia de Sant Francesc a Pistoia. Un document de 1341, confirma l'existncia d'un pintor d'Asss anomenat Puccio di Capanna: s'indica una comanda de les autoritats a Puccius Cappanej et Cecce Saraceni, pictores de Assisio per pintar imatges de la Mare de Du i l'Infant amb Sants a la Porta externa platee nove i la Porta Sancti Ruphini (Catedral d'Asss). Tamb hi ha un registre documental de 1347, quan  va vendre bous al Sacro Convento . 

Malhauradament, moltes de les obres que   segons Fra Ludovico da Pietralunga (16.ct.) i Vasari   va realizar, s'han perdut. Algunes pintures de la Passi en la volta de la Baslica inferior de Sant Francesc, A Asss, tamb li han estat atribudes, aix com les Escenes de la vida de Sant Francesc i de Crist, pintades a la capella major de l'esglsia de Sant Francesc a Pistoia.

Mor a Asss. 

Bibliografia.
C. Cenci. Documentazione di vita assisana 1300-1530.  (Spicilegium Bonaventurianum, X-XII), Grottaferrata 1974-1976, vol. I. , p. 85.
SAUR Allgemeines Knstlerlexikon (Die Bildenden Knstler aller Zeiten und Vlker), Band 16 (Campagne-Cartellier), K.G.Saur, Mnchen, Leipzig, 1997. , p. 225-227.
 ;

 Notes .


Enllaos externs.
Fresc de la Crucifixi 1330, North Carolina Museum of Art collection;
Biografia breu a artnet.de. Refereix a The Grove Dictionary of Art ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278454" title="Llista de subgneres del Heavy Metal" nonfiltered="3900" processed="3875" dbindex="109025">

A.
Abyssic Black Metal;
Abyssic Death Metal;
Aggro metal;
Atmospheric Doom;
Avant garde metal;
B.
Black Symphonic Trash Metal;
Black metal;
Black metal depresivo;
Black metal meldico;
Black metal nacional socialista;
Black metal noruego;
Black metal sinfnico;
Blackened death metal;
Blast beat;
Brutal death metal;
C.
 Crossover (metal);

D.
 Dark metal;
Death & Roll;
Death metal;
Death metal meldico;
Death metal progresivo;
Death metal tcnico;
Death/Thrash Metal;
Deathcore;
Deathgrind;
Deathrash;
Doom metal;
E.
Epic metal;
F.
Folk metal;
G.
Glam metal;
Gore metal;
Goregrind;
Groove metal;

H.
Hardcore punk;

M.
Mallcore;
Mathcore;
Melodic metal;
Metal alternatiu;
Metal cristi;
Metal extrem;
Metal gtic;
Metal neoclssic;
Metal progressiu;
Metal simfnic;
Metalcore;

N.
Neue Deutsche Hrte;
Nu metal;
Nuclear Assault;

P.
Porngrind;
Post-Doom;
Power Violence;
Power metal;
Power violence;
R.
 Rapcore;
Rock industrial;
S.
Speed Metal;
Stoner rock;
Suffocation;
Suicidal Depressive Black Metal;
T.
Thrash metal;
Thrashcore;
True metal;
U.
Unblack metal;

V.
Viking metal;
Visualcore;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278459" title="Lluna nova (pellcula)" nonfiltered="3901" processed="3876" dbindex="109026">

Lluna nova (ttol original en angls His Girl Friday) s una comdia de 1940 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Cary Grant i Rosalind Russell. Destaca per la rapidesa del seu ritme i dilegs.

s un remake de la pellcula The Front Page (1931, Lewis Milestone), que al seu temps era una adaptaci d'una comdia de Broadway amb el mateix nom de Charles Lederer, Ben Hecht i Charles MacArthur. El 1963 Billy Wilder tamb faria una altra versi de la mateixa histria a Primera Plana.

Aquesta turbulenta i grandiosa comdia de Hawks retrata amb meticulositat la mitologia i les circumstncies que imperaven als Estats Units dels anys 30. Era l'poca de la depressi econmica, en la que la corrupci i les conductes mafioses estaven a l'ordre del dia, deixant una petjada evident a la pellcula, que llana una freda mirada sobre el mn sense moral. Tamb es potencia el mite de qu el periodista s capa d'esclarir els  assumptes ms trbols.

En aquell temps es produren infinitat de pellcules ambientades en redaccions i protagonitzades per periodistes. Tamb, a mitjans de la dcada hi comencen a aparixer dones que es dedicaven a aquesta professi i que s'encaraven als collegues del sexe oposat des d'una posici d'igualtat. D'aquesta manera, la primera versi estava protagonitzada per dos homes (Adolphe Menjou i Pat O'Brien, mentre que en aquesta segona el conflicte es converteix en una guerra de sexes que resulta divertida i dinmica en part grcies a les trepidants lluites dialctiques, els dilegs sobreposats i el comportament accelerat i carregat d'agudesa de Rosalind Russell i Cary Grant.

La comdia romntica assentaria les seves bases al segent decenni i es convertiria en una de les especialitats de Hawks, que ja l'havia tractat a Quina fera de nena! amb Katharine Hepburn i Cary Grant. Hawks tamb va utilitzar un subgnere nascut a mitjans dels 30 que eren les comdies de segones bodes, en els quals es reflectien els problemes relacionats amb l'emancipaci. Generalment solien acabar amb la reconciliaci i la renncia de la dona a la seva carrera. Pel que fa a Lluna nova, l'ofici compartit per ambds membres permet que aparquin les seves diferncies. 

Sinopsi.

Quan la millor reportera del diari Morning Post, Hildy Johnson, anuncia que deixar el periodisme per dedicar-se a les tasques de la llar al costat del seu proms, a l'editor del diari i exmarit d'Hildy, Walter Burns, s'empenyora en retenir-la a la seva plantilla i de passada tornar a conquerir el seu cor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278464" title="Cetologia" nonfiltered="3902" processed="3877" dbindex="109027">


La cetologia (dels mots grecs       ketos, "balena"; i       logos, "coneixement") s la branca de la mastologia que estudia les aproximadament noranta espcies de cetacis.

Els cetlegs estudien l'evoluci, difusi, comportament, i la dinmica comunitria dels cetacis, entre altres coses.

Enllaos externs.
Els dofins a la mitologia grega ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278474" title="Mn menut" nonfiltered="3903" processed="3878" dbindex="109029">
En anlisi de xarxes socials, matemtiques i fsica, una xarxa de mn menut s un tipus de xarxa en la qual molts nodes sn vens d'algun altre, per la major part dels nodes poden ser enllaats des de qualsevol altre mitjanant noms alguns pocs passos intermedis entre ells. En la xarxa de mn menut, on els nodes representen persones i els enllaos persones que coneixen altres persones, sabem que qualsevol persona est connectada mitjanant qualsevol altra del mn mitjanant uns pocs llaos intermedis. En llenguatge popular es pot considerar que fa referncia als "amics dels amics". 

==Origen==
La idea t el seu origen en els experiments de mn menut realitzats per Stanley Milgram els anys seixanta, que van conduir a la popularitzaci dels "sis graus de separaci" que, en teoria, separen dos ciutadants qualsevol d'Estats Units, a travs d'una cadena de coneguts. L'any 1998, Duncan J. Watts i Steve Strogatz van publicar un conegut article a la revista Nature, on proposaven un model teric que explicar l'existncia del mn menut.

Caracterstiques.
Bsicament, el model consisteix en una xarxa matricial on cada node est connectat amb els seus vens directes fins a una distncia donada, establint a ms enllaos aleatoris amb nodes situats a qualsevol distncia de la xarxa. Es demostra que en estes xarxes, si el nombre de nodes n tendeix a infinit, la distncia mitjana entre dos d'ells creix segons un polinomi en log(n), aix s, la distncia mitjana entre dos nodes, mesurada a travs del nombre d'enllaos que els separa, creix moltssim ms a poc a poc que el nombre d'enllaos a la xarxa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278478" title="Emili Vilanova i March" nonfiltered="3904" processed="3879" dbindex="109030">
Emili Vilanova i March (Barcelona, 1840 - 1905) va ser un escriptor catal.

Biografia.
Nasqu en una famlia benestant i culta, cosa que li permet de conixer els clssics, els romntics castellans i bona part dels literats francesos. El seu pare, fortament arrelat al medi popular, li explic el mn de les festes majors, els balls, les solemnitats, etc... Pogu, tamb, observar el mn dels barris antics de Barcelona i assistir a les funcions del teatre de la Santa Creu. 

Als dinou anys comen en el negoci del seu pare, mestre de dansa i constructor d'envelats. Assist als primers Jocs Florals de 1859; es reunia al carrer d'Escudellers amb Frederic Soler i altres, on es discutia i es parodiava l'ambient jocfloralesc. Freqent les tertlies de la llibreria de Lpez Bernagosi i la de la Penya del Caf Nou; tamb fou admirador dels redactors dUn tros de paper. El 1868 fa la seva primera collaboraci a "Lo Mestre Tites", signada amb el pseudnim de Xinxoles. 

Ben aviat collaborar a "La Barretina", "La Pubilla" i a "Lo Somatent". A partir del 1875 el trobem a les tertlies del Caf Sus i de les Delcies. El 1876 La Renaixensa li publica el seu primer quadre de costums, Gitanesca, i el 1879 li edita Del meu tros, recull de quadres de costums ja publicats. El 1881 publica Quadres populars, amb els quals obt un bon xit; seguiran Entre famlia (1885) i Escenes barcelonines (1886). Durant aquesta poca, potser la ms fecunda de la seva vida, dedic el mat als afers comercials i la tarda a rebre amics, a escriure, a parlar, tot i que la situaci familiar no ho afavoria: la mort del seu pare el 1886 i la malaltia de la seva filla el convertiren en un home trist i ple de melangia. 

El 1887 public Monlegs i quadres i Pobrets i alegrets, el 1889, Gent de casa, i el 1891, amb un ttol ben significatiu, Plorant i rient. Va fer incursions en el camp teatral, aix estren al teatre Romea Qui... compra maduixes! (1892), L'ase que es trenc el coll (1893), La viuda (1894), Colometa la gitana (1896), entre d'altres. A partir de 1896 la seva producci literria s'estronca, desenganyat d'un mn nou que li cau al damunt. Cap el 1904 escriv Ultims quadres, publicats pstumament per Francesc Matheu.

Obra.
Colometa la gitana o Lo regrs dels confinats.
Colometa la gitana o Lo regrs dels confinats s un sainet en un acte i en prosa estrenat a Barcelona en 1896. Es tracta d'una breu situaci escnica en la qual una psicologia de trets guinyolescos, una tcnica senzilla i lineal i un argument gaireb inexistent, a travs d'un llenguatge pintoresc i penetrant, d'acusats matissos intultivos, constitueixen un petit xef d'oeuvre de notable valor literari. 

Colometa -la gitana -va a casar-se amb Seguidilles, fill de Canyetes, quan el seu pare -Patliari- i el seu antic nuvi -Can- estan a la pres. Coloma -mare de Colometa- ha arranjat el matrimoni amb fins exclusivament comercials. Per arriben inesperadament els confinats, desbaraten - de manera intempestiva- aquests plans i, en un final de discutible efecte teatral, fugen de l'amenaa de la Policia. El tema, que s'aparta, pel seu exotismo, del mn tpic de Vilanova, la vella Barcelona vuitcentista de la qual ell ha sabut crear un veritable mite literari, t ja precedents en les seves narracions curtes, i com elles est tractat des d'un angle superficial i pintoresc. El gran valor de l'obra radica en la seva arquitectura lingstica de fina intencionalitat.

Lo primer amor i altres narracions.
Lo primer amor i altres narracions s una tria de diversos quadres de costums publicats en diferents reculls en vida de l'autor. Aquestes narracions constitueixen un retaule nostlgic de la Barcelona del barri de Santa Maria, on l'autor vivia i del qual era un coneixedor de primera m. Cal destacar el retrat que fa del mn caracterstic de la menestralia, un sector poc donat als canvis; apareixen, doncs, una gran diversitat de treballadors per compte propi, o d'assalariats, l'entorn de les mestresses de casa i certs tipus de marginats; aix, a Reflexions d'un porter s'alludeix a les desigualtats socials, a les crisis de feina a Un perdulari o a les quintes a Lo cotxe d'Arbcies. Tamb apareixen personatges propis de la tradici literria, com l'artista incomprs a Sense cdula. Hi ha una part de les narracions en qu els actes quotidians esdevenen l'objecte principal del relat, com la descripci de les festes que se celebren als carrers a L'arc de Mirambell o a La festa de Sant Antoni; les relacions de venat i el xafardeig a Informes; les converses de caf a Quatre gotetes!; els espectacles de pintoresquisme a Als toros!, o b els canvis socials com la moda castellanitzadora a Estils moderns. La narrativa d'Emili Vilanova es caracteritza per una actitud nostlgica i sentimental amb un carcter documental i tipificador de situacions i personatges, i amb el seu localisme potencia les possibilitats de descripci detallista. Pel que fa als recursos emprats cal destacar el somni Pura, la transposici al futur a Falrnies o el record a La rossa. L'autor empra un llenguatge colloquial amb una gran vivacitat i poc elaborat.

Escenes barcelonines.
Escenes barcelonines agrupa les narracions que el costumista catal Emili Vilanova va publicar en diferents peridics i revistes i va reunir, desprs, en els segents llibres: Del meu tros, Quadros populars, Entre famlia, Escenes barcelonines, Monlegs i quadros, Pobrets i alegrets, Gent de casa, Plorant i rient, Collecci de quadros. En l'obra narrativa d'Emili Vilanova, poden distingir-se tres grups temtics, de valor desigual. En primer lloc, narracions d'ambient oriental, petites pardies de temes romntics, en les que situacions i personatges es converteixen en ninots d'un grotesc no sempre aconseguit. Els noms sn un simple joc fontic d'adaptaci de paraules catalanes: Al-Babau, Mohamat-AlKates, Zelamira, Ben-Rifat, Al Babal, etctera. No hi ha, en elles, una pardia d'autntica transcendncia. La seva finalitat resideix en la prpia caricatura, i en les possibles conseqncies humorstiques. Ms importants sn les narracions de tema gitano, en les que l'observaci i recreaci de fets, tipus i expressions estan ja per al seu abast. Malgrat aix, Vilanova no penetra en l'entranya de la seva psicologia, sin que es limita als elements pintorescos de la seva superfcie. Les narracions que dominen per la seva quantitat i temtica sn les de tema barcelon, aquelles a travs de les quals la petita Barcelona menestral de fins del segle XIX es converteix en un vertader mite literari. Tot un mn bigarrat de la petita Barcelona de carreters i cotxers, de vigilants i serens, de venedors ambulants, de petits dentistes, de xafarderes, de dones dominadores i homes febles, etc.., s recollit en les narracions del nostre autor amb tota el seu humanitat palpitant i densa, viva i difcil. En realitat, aquestes escenes barcelonines, en les que el dileg domina i ofega la narraci, amb la seva agilitat i finor, sn simples situacions, verdaderes instantnies fotogrfiques, a travs de les quals es va perfilant la realitat buscada. La psicologia dels personatges exacta en els seus lmits- ve donada pel dileg, per la situaci, i una mica malgr-lui. L'nica intenci a la qual apunta Emili Vilanova s el reflex d'escenes i aspectes del petit mn barcelon vuitcentista, per les seves conseqncies van ms enll de si mateix. Els senzills quadros de costums, amb el seu humor fcil, bons, amb les seves vetes de sentimentalisme i lirisme, sorprenen, a vegades, amb el personatge trgic, complex dins de la seva simplicitat i ignorncia. Sn la realitzaci literria, dins de la ms genuna tradici costumista del segle XIX, d'un mn concret, d'autntica personalitat, d'aspiracions immediates, senzilles i prctiques, un mica orgulls de si mateix i un molt desconfiat i recls en les seves prpies virtuts i defectes, sense concessions a la fantasia o a les altres classes socials. Tot aquest petit mn quotidi, real, gaireb ntim, que oscilla entre la tendresa i l'humor, est construt sobre una llengua plena de sorpreses i indicis. Els termes i els conceptes s'associen per una lgica interna d'humorisme viu, penetrant, ja directe, ja de mats, que transforma el seu valor recte en un altre de grans possibilitats plstiques. Cada terme porta en potncia una metfora - d'ordre ms o menys gramaticalitzat que s'actualitza inesperadament en la cantonada de cada oraci o perode. Entranya, en el seu ms pura senzillesa, tot el procs de creaci lingstica popular d'estructura intutiva i espontnia, que, des del trampol del sentiment, s'ordena en un corpus perfecte, penetrant, de nombrosos i acusats matisos. Els motius de la seva llengua literria sn reals, directes, d'arrel biolgica, i rarament d'origen intellectual.

Els sainets.
Els sainets enclouen les segents obres en prosa: Les bodes d'en Cirillo, El pati d'en Llimona, Qui compra maduixes...!,  Venc maduixes!, Els moros contrapuntats, L'ase de l'hortol, A casa L'Arcalde, Colometa la gitana o el retorn dels confinats. s el creador del sainet en Catalunya. Els sainets de Vilanova es redueixen a breus situacions escniques en les que una psicologia de trets guinyolescos, una tcnica senzilla i lineal i un argument gaireb inexistent, a travs d'un llenguatge agut, espurnejant i pintoresc, feli recreaci del llenguatge del carrer, sn d un notable valor literari. 

Els seus temes reprodueixen vivament els costums, la fesomia i l'nima assossegada de la vella Barcelona vuitcentista, de la que ell ha sabut crear un vertader mite. El tema de Colometa la gitana o Lo regrs dels confinats s'aparta pel seu exotisme del mn tpic d'Emili Vilanova i t els seus precedents en les narracions curtes de l'autor i com elles est tractat des d'un angle superficial i pintoresc. 

De tota l'obra de l'escriptor catal s la que li ha atorgat una popularitat ms gran, la que fins i tot es representa alguna vegada, i sobretot la que li ha valgut amb ms ra la seva fama de gracis escriptor costumista. En els Sainets de Vilanova, com en els seus quadros de costums, palpita la realitat viscuda per l'escriptor, passant de l'ambient a l'escenari pel tams de l'nima de l'artista. Vilanova interpretava ssers humans amb les seves nsies, les seves alegries i les seves angoixes. I els interpretava saturat de l'ambient i identificat amb els seus modestos herois de venatge. D'aquesta manera encerta a idealitzar el natural sense que l'artifici descompongui mai l'encant de les seves fresques i ingnues creacions. El poble amb el seu murmurar i les seves disputes esquitxades de fraseologia pintoresca i punxant, que niava en el cor de la vella ciutat que va ser la musa sentimental. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278488" title="Huete" nonfiltered="3905" processed="3880" dbindex="109031">


Huete s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa que est situat a la zona nord-oest de la provncia, a 54 km de Conca. En el cens de 2005 comptava amb 2024 habitants. El codi postal s 16500. Comprn les pedanies de Valdemoro del Rey, Moncalvillo de Huete, Saceda del Ro, Bonilla, Caracenilla, Verdelpino de Huete, La Langa 

Vegeu tamb.
Pgina web de l'ajuntament;
Pgina amb informaci del municipi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278489" title="Iniesta (Conca)" nonfiltered="3906" processed="3881" dbindex="109032">

Iniesta s un municipi de la provncia de Conca, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, que est situat a la zona sud-oest de la provncia, a 105 km de la ciutat de Conca. Limita al nord amb Castillejo de Iniesta i Graja de Iniesta, a l'est amb Villalpardo, Villarta i El Herrumblar, al sud amb Villamalea i Ledaa i a l'oest amb Villanueva de la Jara i El Peral, tots ells municipis de la provncia de Conca, a excepci de Villamalea, pertanyent a la provncia d'Albacete.

En el cens de 2005, Iniesta comptava amb 4412 habitants en una superfcie de 232,30 km2, una de les ms grans extensions de terreny de tota la provncia. Dins els seus termes s'inclouen les pedanies d'Alcahozo i de Casas de Juan Fernndez i els paratges de Consolacin i de Vadocaas. Pertany al partit judicial de Motilla del Palancar. El terme municipal d'Iniesta s bsicament una plancia, com correspon a l'orografia manxega, tot i que hi ha certes elevacions del terrey que li confereixen personalitat prpia.

Vegeu tamb.
Pgina oficial de l'Ajuntament d'Iniesta ;
Web amb informaci sobre Iniesta ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278490" title="Balash" nonfiltered="3907" processed="3882" dbindex="109033">

Balash (Vologs, part Walagash, persa mitj Walaxsh,  Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, sirac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos etc.. , i llat Vologaesus, Vologessus, Vologeses etc...) fou rei sassnida de Prsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedici contra els huns heftalites. Les fonts gregues el fan fill de Peroz I.

Va fer la pau amb Vahan II  Mamikonian, el cap de la revoluci armnia, que a canvi li va donar suport contra el seu germ Zarer o Zars (Zareh) que reclamava el tron, i que fou derrotat i mort  mercs a la cavalleria armnia. Vahan fou nomenat hazarapet (lloctinent reial) i desprs  marzban.

Fou un rei benvolent i es va preocupar pel benestar dels seus sbdits. Va mostrar un cert favor als cristians. El 486 els cristians sota la direcci cel catolics Acaci, van fer un snode a Selucia. Acaci fou enviat com ambaixador a l'emperador Zen (485 o 486); Barsaumes (o Barsauma)  bisbe de Nisibis i el marzban Kardag Nakwergan van ser encarregats de delimitar la frontera amb l'Imperi Bizant.

Els mags se li van oposar quan va voler introduir els banys romans a les ciutats perses; tampoc va tenir el suport dels magnats que encapalats per Zarmehr Sokra el van deposar als quatre anys de regnat i el van substituir pel seu nebot Kobad (Qobad o Kavad). Balash fou cegat. La data de la seva mort no es coneix.

Se'l considera el fundador de Balashabad al costat de Selucia del Tigris per en realitat fou fundada pel rei Vologs I de Prtia. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278491" title="La Alberca de Zncara" nonfiltered="3908" processed="3883" dbindex="109034">

La Alberca de Zncara s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. En el cens de 2007 comptava amb 1901 habitants en una superfcie de 101 km2. 

 Administraci .



Vegeu tamb.
La Alberca de Zncara, quien la visita vuelve;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278492" title="Khusraw l'usurpador" nonfiltered="3909" processed="3884" dbindex="109035">
Khusraw o Cosroes (conegut com lusurpador) fou un efmer rei sassnida de Prsia, de parentiu indeterminat amb altres reis (possiblement germ o fill de Yezdegerd I)

A la mort de Yezdegerd I el seu fill gran, Shapur, va anar des d'Armnia a Ctesifont per reclamar el tron per fou assassinat pels nobles i elegit rei el prncep Khusraw (Cosroes) conegut posteriorment com Khusraw l'usurpador (420).

Bahram V amb ajut del rei lkhmida Al-Mundhir o Monder va avanar cap a Ctesifont i els nobles alarmats, van negociar amb ell i van acceptar la seva reclamaci desprs de prometre que canviaria la poltica del seu pare. Una llegenda diu que Bahram va suggerir posar la corona entre dos lleons i aquell dels dos pretendents que l'agafs seria rei, i Cosroes llavors va renunciar i en canvi Bahram va agafar la corona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278494" title="Kobad I" nonfiltered="3910" processed="3885" dbindex="109036">
Kobad  I (Kaveh, Kavadh o Qobad, llat Kobad o Cobades, grec ) fou rei sassnida de Prsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.

De jove va acompanyar al seu pare Peroz en una expedici contra els huns heftalites, i els perses foren derrotats; el prncep va caure presoner i va romandre dos anys com a hostatge dels huns a l'espera del pagament del rescat; Peroz I fou derrotat amb tot el seu exrcit el 484 i el seu germ Balash fou proclamat rei per no va poder restablir la situaci militar ni la seva autoritat i els magnats el van deposar (488) i van cridar al tron a Kobad que esperaven seria ms manejable.

Kobad va donar suport a la secta comunista fundat per Mazdak fill de Bamdad que preconitzava que la riquesa (i les dones) dels magnats s'havien de repartir entre els pobres. Kobad volia trencar la influncia dels magnats que no havia parat de crixer. Els magnats van reaccionar i el van deposar el 496 i el van tancar al castell de l'Oblit a la Susiana, i el seu germ Zamasp (Djamasp) fou posat al tron.

Kobad es va poder escapar i es va refugiar amb els huns heftalites, el rei dels quals li va donar a la seva filla en matrimoni i li va facilitar un exrcit per tornar a Prsia. El 498, amb aquest suport, Kobad va entrar a la capital de l'Imperi i va recuperar el tron. S'havia establert que pagaria un tribut als heftalites, i per pagar va haver de demanar ajut financera a l'Imperi Bizant com a contribuci per la defensa dels passos del Caucas; per l'emperador Anastasi I (491-518) va refusar contribuir (va demanar a canvi la cessi de Nisibis) esperant que una possible guerra civil debilits als perses.

Llavors Kobad, aliat a algunes hordes heftalites, va comenar la guerra contra Bizanci. Els perses van atacar l'Armnia bizantina especialment Teodosipolis (armeni Karin, modern Erzurum) i Martiripolis (armeni Neferkert, modern Mayyafariquin) el 502, i els generals bizantins Hipaci i Patrici Frigi foren derrotats; els perses van ocupar Amida (modern Diyarbakir) el 503. Els bizantins van pagar als huns per atacar i aquestos van creuar el pas caucsic de Darial i van envair territori sassnida, i finalment el rei Kavadh va decidir de fer la pau amb Bizanci per set anys (vers el 505 o 506). Amida fou tornat a Bizanci a canvi d'una forta quantitat de diners. Fou llavors quan els bizantins van construir la gran fortalesa de Dara.

La guerra es va reprendre el 521, poc desprs de pujar al tron bizant Just I (518-527). El rei lkhmida Al-Mundhir ben al-Mundhir, vassall sassnida, va atacar la Mesopotmia i la va assolar, matant a monjos i monges. En general els perses van portar avantatge fins que alguns dels generals dels perses es van passar a l'enemic.

El 529, sota consell del seu fill Cosroes entre d'altre, va refutar les doctrines mazdaquites, els seguidors de la qual van comenar a ser perseguits. Els mazdaquites van oferir la corona a Phtasurus, fill de Kobad, per els caps rebels foren capturats en una estratagema i executats. El mateix Mazdak fou penjat.

El 531 el general bizant Belisari fou derrotat a la batalla de Callinicum. El rei no va gaudir de la victria doncs va morir poc desprs, el setembre del mateix any, als 82 anys. El va succeir el seu fill Cosroes I conegut com Cosroes I Anushirwan.

Segons les fonts occidental va tenir quatre fills: Cuases, Zames (Zamasp), Cosroes, i Phtasurus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278500" title="Walgash" nonfiltered="3911" processed="3886" dbindex="109037">


Nom de al menys dos reis d'Hatra:
Walgash I, vers 137/138 a 161/162;
Walgash II vers 200?
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278501" title="Walgash I" nonfiltered="3912" processed="3887" dbindex="109038">
Walgash I, fill de Nasru, fou senyor i desprs malik (rei) dels  rabs d'Hatra i el territori d'influncia, probablement sota sobirania dels parts. El territori fou abandonat pels romans a la mort de Traj.

Era possiblement germ de Sanatruq I i va governar vers 137 o 138 (succeint al seu pare Nasru) a 161 o 162 quan Sanatruq el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278502" title="Walgash II" nonfiltered="3913" processed="3888" dbindex="109039">
Walgash II fou un rei rab d'Hatra, fill d'un Walgash, que podria ser Walgash I. 

El seu nom apareix a una inscripci trobada a la ciutat d'Hatra, en un columna que commemorava l'erecci d'una esttua seva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278504" title="Balash de Kirman" nonfiltered="3914" processed="3889" dbindex="109040">
Balash de Kirman (Balash Kirman Shah) fou un rei de Kirman probablement sota sobirania de l'Imperi Part, del segle III.

Ardashir I el sassnida d'Ishtar (Fars) va comenar la seva expansi i es va dirigir primer contra els seus vens. Amb un exrcit va ocupar la seva capital i el va fer presoner i el Kirman va passar al seu control.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278505" title="Balash (desambiguaci)" nonfiltered="3915" processed="3890" dbindex="109041">


Onomstica:

Balash, rei sassnida de Prsia 484-488;
Balash de Kirman, rei de Kirman abans del 424.
Balash fou un prncep sassnida, fill de Papak i germ d'Ardashir I;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278506" title="Valarsh" nonfiltered="3916" processed="3891" dbindex="109042">
Valarsaces o Valarsh fou bisbe de Nisibis successor de Babu entre el 346 i el 350.

Se li atribueix (al Cronic Pasqual) una carta escrita durant el tercer setge de Nisibis per part del rei sassnida Sapor II (350). A Nisibis s'ha trobat una inscripci que commemorava l'erecci d'un baptisteri per aquest bisbe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278507" title="Bola de foc" nonfiltered="3917" processed="3892" dbindex="109043">

Bola de foc (ttol original en angls Ball of Fire) s una pellcula del gnere de comdia dirigida l'any 1941 per Howard Hawks i protagonitzada per Gary Cooper i Barbara Stanwyck. Va obtenir 4 nominacions als Oscar, a la millor actriu (Barbara Satnwyck), a la millor banda sonora, al millor so i al millor gui original.

 Un clssic de la comdia americana produt per Samuel Goldwyn. Malgrat la seva gran consideraci general i indubtable categoria, no est a l'alada d'altres comdies seves com Quina fera de nena! o Lluna Nova, per s un bon exemple del ritme i capacitat de contraposici de mons adversos que Hawks fa desplegar en les seves comdies.

 El gui fou escrit per Charles Brackett, Thomas Monroe i Billy Wilder a partir d'un conte escrit per Wilder mentre encara estava a Europa, i que es basava en part en el conte de fades de la Blancaneu. Els mateixos set professors es basaven en els set nans de la pellcula de Disney. Si aquesta comdia resulta una de les menys humorstiques de Hawks (t un rerefons ms amarg que altres de les seves) s per la influncia de Brackett i Wilder, que aporta una crrega de cinisme que de vegades s'enfronta a les tendncies ms lleugeres prpies del director.

 L'argument, bastant arquetpic de Wilder i Brackett en aquella poca (el que van escriure per a Ninotchka (1939) d'Ernst Lubitsch era bastant similar, noms que all la revolucionada era la prpia visitant, davant de les delcies d'un meravells Pars d'estudi), a les mans de Hawks es converteix en un exercici de precisi narrativa i d'elegncia, car sap veure b els aspectes ms estimulants que podia donar l'argument.

Barbara Stanwyck, una de les grans dames interpretatives del Hollywood clssic, va rebre una nominaci a l'Oscar pel seu paper de malintencionada penedida.  Els seus moments musicals (doblada en la veu) sn enlluernadors, i la resta tamb. Gary Cooper tamb destaca en un paper poc usual en la seva llarga carrera.  El seu paper s aqu ms proper al de Rock Hudson a L'esport favorit de l'home (1965) que als que va interpretar Cary Grant per a Hawks. La pellcula era la segona de l'any 1941 que ajuntava Cooper i Stanwyck, desprs de L'home del carrer.

La pellcula va tenir un remake musical i en color, Neix una can, realitzat el 1948 pel propi Hawks i interpretada per Danny Kaye i Virgnia Mayo.

Sinopsi.

Grcies a la donaci d'un quart de mili de dlars, un grup de professors estrafolaris, tots solters llevat d'un que s vidu, treballen en l'elaboraci d'una enciclopdia del saber hum. Quan el treball es troba ja en una fase bastant avanada, la visita sorpresa de la ballarina de cabaret Sugarpuss O'Shea (Barbara Stanwyck), requerida pel professor Bertram Potts (Gary Cooper) mentre feia un estudi de l'argot del carrer, els fa replantejar la seva tasca en adonar-se que viuen d'esquenes al mn.

Ella accepta per amagar-se de la policia, que la cerca per testificar en contra del seu futur marit, el mafis Joe Lilac (Dana Andrews).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278508" title="Artur Boruc" nonfiltered="3918" processed="3893" dbindex="109044">

Artur Boruc, nascut el 20 de febrer del 1980 a Siedlce, Polnia, s un futbolista polons que juga actualment com a porter al Celtic Football Club i per la selecci de Polnia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278510" title="Zamasp" nonfiltered="3919" processed="3894" dbindex="109045">
Zamasp o Djamasp fou rei sassnida de Prsia del 496 al 498. Era germ del rei Kobad I i quan aquest fou enderrocat pels magnats, fou portat al tron. Les fonts occidentals i entre elles Procopi, indiquen que l'enderrocament fou motivat pel suport del seu germ a les doctrines comunistes de Mazdak que volia redistribuir la propietat.

Els historiadors rabs Tabari i Dinawari diuen que fou un bon rei, que va reduir els impostos especialment als camperols, per evitar la seva pobresa extrema. Fou fidel a la religi mazdaista (zoroastrisme).

Kobad va tornar a Prsia amb un exrcit posat al seu servei pel seu sogre el rei dels huns heftalites, i Zamasp no va oferir resistncia i va retornar el tron al seu germ. Ja no torna a ser esmentat i la seva sort final es desconeguda.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278512" title="Agostino da Siena" nonfiltered="3920" processed="3895" dbindex="109046">
Agostino i Agnolo da Siena van ser escultors i arquitectes italians de la primera meitat del segle XIV.

Tot i que se'ls considera germans, Della Valle i altres autors ho neguen. El que s cert s que van estudiar plegats sota el mestratge de Giovanni Pisano, i l'any 1317 tots dos van ser designats arquitectes de la seua ciutat natal, per a la qual van dissenyar la Porta Romana, l'esglsia i el convent de Sant Francesc d'Asss i altres edificis. Sota la recomanaci del clebre Giotto di Bondone, qui els considerava els millors escultors de l'poca, van realitzar l'any 1330 la tomba del bisbe Guido Tarlati a la Catedral d'Arezzo, que Giotto havia dissenyat. Va ser considerada una de les obres artstiques ms perfectes del segle XIV, per malauradament va ser esfondrada pels francesos sota les ordres del Duc d'Anjou.

Bibliografia.
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278513" title="Pelegr Clav i Roqu" nonfiltered="3921" processed="3896" dbindex="109047">

Pelegr Clav i Roqu (Barcelona, 1811 - dem, 1880) fou un pintor romntic catal. Format a l'Escola de la Llotja de Barcelona (1822-1833), fou deixeble de Salvador Mayol. 

Estudi a Roma (1833) amb Tommaso Minardi, que el form en l'escola dels Natzarens. Resid a Mxic del 1834 al 1868, amb l'escultor Manuel Vilar, on fou director de les classes de pintura de l'Academia de San Carlos. Destac com a retratista de l'alta societat mexicana de l'poca romntica, i feu algun importan quadre d'histria: La bogeria d'Isabel de Portugal (1856). Basant-se en els seus esbossos, els seus deixebles decoraren la cpula del temple de la Profesa de la Ciutat de Mxic (1867). 

El 1868 torn a Barcelona, i fou elegit membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, on es conserven algunes de les seves primeres obres, com El somni d'Elies (1837), El bon samarit (1839), etc. Als seus darrers anys fu uns esbossos per a la decoraci de la Baslica de la Merc, que finalment no es van dur a terme.

Vegeu tamb.
 Autoretrat de Pelegr Clav 1835, oli sobre tela, 36  24 cm, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona;
 Retrat d'Ana Garca Izcalbalceta, esposa de l'arquitecte de la Hidalga 1851, oli sobre tela, 136  104 cm, Museu Nacional de San Carlos, Mxic;
 Retrat d'Ana Phillips 1850, oli sobre tela, 80  68 cm, Museu Nacional de San Carlos, Mxic;
 Retrat d'Andrs Quintana Roo 1851, oli sobre tela,  cm, Museu Nacional de San Carlos, Mxic;
 Retrat de l'arquitecte Lorenzo de la Hidalga 1851, oli sobre tela, 136  104 cm, Museu Nacional de San Carlos, Mxic;

 Fonts .

Salvador Moreno, El pintor Pelegrn Clav, Universidad Autnoma, Mxico 1966.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278515" title="Andreas Hinkel" nonfiltered="3922" processed="3897" dbindex="109048">

Andreas Hinkel (nascut el 26 de mar del 1982 a Backnang) s un futbolista alemany que juga actualment com a defensa al Celtic FC.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278517" title="Shunsuke Nakamura" nonfiltered="3923" processed="3898" dbindex="109049">

Shunsuke Nakamura (nascut el 24 de juny del 1978 a Yokohama) s un futbolista japons que juga actualment com a migcampista al Celtic FC.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278520" title="Manuel Vilar i Roca" nonfiltered="3924" processed="3899" dbindex="109050">
Manuel Vilar i Roca (Barcelona, 1812 - Ciutat de Mxic, 1880) fou un escultor romntic catal. Estudi a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Dami Campeny. El 1833 viatj a Roma, on estudi amb Antoni Sol i Pietro Tenerani, al taller del qual treball, i reb consells de Bertel Thorvaldsen. Emmarcat a l'escola artstica dels Natzarens, el 1845 s'establ a Mxic amb el pintor Pelegr Clav, on fou director de les classes d'escultura de l'Academia de San Carlos. Destac al gnere del retrat: Moctezuma, La Malinche, Iturbide, Tlahuicole, Colom; altres obres seves sn: Jas, Latona i els llauradors, Deianira i el centaure Neso, El judici de Daniel a Babilnia, Discbol, Un infant jugant amb un cigne i Una noia voltada de gossos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278522" title="Agulla prima" nonfiltered="3925" processed="3900" dbindex="109051">

L'agulla prima (Belone belone gracilis) s un peix de la famlia Belonidae de cos molt allargat i mandbules primes i llargues formant un bec. 
 
Morfologia.

 Talla mxima de 70 cm, comuna de 30 a 60 cm.
 Cos molt allargat, moderadament comprimit.
 Peduncle caudal no deprimit i sense cap carena lateral.
 Sobre el primer arc branquial t de 27 a 40 branquispines.
 Mandbules primes i llargues, formant un bec amb la mandbula inferior prominent, sobretot als joves; a cada una hi ha una banda de dents molt petites i agudes, aix com una srie d'altres ms grans, altes i espaiades.
 Una sola aleta dorsal oposada a l'anal; sense pnnules.
 Pectorals i ventrals petites.
 Caudal furcada, amb el lbul inferior una mica ms llarg que el superior.
 Coloraci general blavosa, ms fosca a la regi dorsal; ventre blanc argentat.
 Una banda blau fosc a tot el llarg del cos.
 Lbul posterior de la dorsal ms clar en els joves.

Comportament.

Espcie epipelgica costera, amb un gregarisme acusat al perode reproductor (forma moles de mida considerable en aiges superficials).

Per tal de fugir dels seus enemics, de vegades, salta fora de l'aigua.

Tamb se'n poden trobar en llacunes d'aiges salobres superficials.

Alimentaci.

S'alimenta de petits peixos, cefalpodes i crustacis.

Reproducci.

Es reprodueix a la primavera; fixen els ous als vegetals o inclosos als objectes flotants.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia llevat de les costes de Lbia i Egipte. A l'Atlntic Oriental, des del Golf de Biscaia fins a Gibraltar incloent-hi les illes Aores, Madeira i Canries. A la Mar Negra es troba la subespcie Belone belone euxini (Gnther, 1866).

Pesca.

Malgrat sser una espcie que no t un gran inters comercial, s capturada amb la modalitat d'encerclament i en ocasions amb agullera (xarxa d'emmall de llum molt fina).

La seua talla mnima legal de captura s de 25 cm.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 38.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Descripci i distribuci geogrfica d'aquest peix. ;
 Mtodes de captura de l'agulla prima. ;
 Dades biolgiques sobre aquesta espcie. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278524" title="Racing Club de Montevideo" nonfiltered="3926" processed="3901" dbindex="109053">


El Racing Club de Montevideo s un club de futbol de la ciutat de Montevideo a Uruguai.

 Histria .
El Racing Club, conegut com La Escuelita (la petita escola) a causa dels excellents jugadors que ha generat, va ser fundat el 6 d'abril de 1919. El 1920 s'anomen Club Atltico Racing i el 1925 s'adopt el nom actual. Va estar fusionat amb el Rentistas (el 1996) amb el nom Alianza Racing Rentistas.

 Palmars .
 Segona divisi uruguaiana de futbol (7): Amateur 1923, Amateur 1929, 1955, 1958, 1974, 1989, Apertura 1999;

 Jugadors destacats .
 Julio Morales;
 Atilio Garca;
 Ladislao Mazurkiewicz;
 Hernn Rodrigo Lpez;
 Ruben Sosa;
 Roberto Saporiti;
 Fernando Kanapkis;
 Marcelo De Souza;
 Adolfo Barn;
 Leo Garca;
 Julio Acua;
 Federico Bergara;

 Uniformes especials .







 Enllaos externs .
Web oficial ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278526" title="Benet Mercad i Fbrega" nonfiltered="3927" processed="3902" dbindex="109054">
Benet Mercad i Fbrega (la Bisbal d'Empord, 1821 - Barcelona, 1897) fou un pintor catal. El 1838 s'insta l a Barcelona, on es dedic al daguerrotip. El 1852 fu la seva primera exposici pictrica, i un any ms tard s'establ a Madrid, mentre que el 1858 viatj a Pars i el 1863 a Roma. El 1869 torn a Barcelona, i el 1882 esdevingu catedrtic a l'Escola de la Llotja. Reb una inicial influncia del natzarenisme (Colom a La Rbida, 1858), per passar desprs al realisme, sempre amb una tendncia eclctica. Se centr a la temtica histrica i religiosa: Les germanes de la Caritat (1860), Els darrers moments de fra Carles Clmac (1862), L'esglsia de Cervara (1864), Translaci del cos de Sant Francesc (1866). Tamb conre el retrat (Retrat vermell de la senyora Annita, 1872; Autoretrat, 1880), aix com el paisatge. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278527" title="Club Sportivo Miramar Misiones" nonfiltered="3928" processed="3903" dbindex="109055">

El Club Sportivo Miramar Misiones, normalment conegut simplement com Miramar Misiones s un club uruguai de futbol de la ciutat de Montevideo. 

 Histria .
El club va ser format per la fusi de dos clubs, el Miramar i el Misiones FC, el 25 de juny de 1980. L'uniforme del nou club fou una combinaci dels uniformes dels clubs originals. L'equipament local (blanc i negre) fou l'antic uniforme del Miramar, mentre que l'uniforme visitant fou un dels usats pel Misiones.

Ambds clubs eren rivals i compartien barri a Montevideo. El Misiones Football Club va ser fundat el 26 de mar de 1906. El 17 d'octubre de 1915 nasqu l'Sportivo Miramar. El Miramar ja s'havia fusionat el 1976 amb el club Albion, formant l'Albion Miramar.

 Palmars .
 Segona divisi uruguaiana de futbol (3): 1942 (Miramar), 1953 (Miramar), 1986;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278529" title="Gabinia de piratis" nonfiltered="3929" processed="3904" dbindex="109056">
Gabinia de piratis fou una antiga llei romana establerta sota els consols Luci Cecili Metel i Quint Marci Rex el 68 aC (o comenament del 67 aC) (685 de la fR) a proposta del trib de la plebs Aule Gabini, un fidel de Gneu Pompeu Magne.

Encarregava a Pompeu la lluita contra els pirates de la mar Mediterrnia podent actuar a la mar i a les costes fins una determinada profunditat, amb dret a ser assistit per les ciutats, els governadors romans i els sobirans clients.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278530" title="Gabinia de nocturnis coetibus" nonfiltered="3930" processed="3905" dbindex="109057">
Gabinia de nocturnis coetibus fou una antiga llei romana dubtosa, que se suposa que castigava amb la pena de mort, conforme era tradici, al que promogus o assists a reunions secretes dins la ciutat de Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278531" title="Fenigrec" nonfiltered="3931" processed="3906" dbindex="109058">



El fenigrec, fenogrec, senigrec, alfolva, alfolver, alfolga, tapissot bord o banya de cabra (Trigonella foenum-graecum) s una planta farratgera anual de la famlia de les fabcies originaria del sud-oest d sia, on encara en queden plantacions. Al territori espanyol, les plantacions de fenigrec es troben a les Balears. s una planta anual de petita alada que floreix en primavera entre els camps de blat de moro.

Etimologia. 
L'estendard i les dos ales de la corona de la planta constitueixen un triangle que dna el nom de Tigonella que deriva del llat (tres angles) i foenum graecum  ve de fenc grec, degut a que es cultivava en tots els pasos mediterranis i en especial a Grcia.

Ecologia. 
El fenigrec es pot trobar en els camps de blat de moro (entre les messes i les terres de llavor) de la pennsula i Balears.
El seu origen s estableix al sud-oest d sia, bsicament a tot l'Orient mitj i va ser introduda a Europa occidental a meitat de l'edat mitjana.
Al territori espanyol el seu cultiu s molt escs, els grans cultius es troben al nord d'frica i a l'sia.
La planta floreix en primavera, la llavor es recull entre els mesos de juliol i agost i es deixa assecar per guardar-la en bosses hermtiques i lluny de la humitat per no danyar-la.

Descripci.
Herbcia anual d uns 10-15 cm d altura, amb un gran rizoma vertical. La tija s arrodonida i ramificada. Les fulles sn trifoliades, enteres i lanceolada i presenta  un pecol curt, d uns 0.5-2 cm, la fulla es modifica quan est vora de les flors i passen a ser brcties i en aquest cas sn petites. Conte una estpula que pot arribar als 10 mm,i est soldada al pecol.El pecol pot arribar fins al mm i s molt fi i curt Els folols sn d 1-3 cm de longitud i amb forma obovada, s pels a la part posterior de la fulla i t una nervadura pinnada i prominent. Presenta unes peces accessries a les fulles anomenades estpules llargues, membranoses, ovalades i pubescents.

Les flors surten de les axilles de les fulles en parelles o de forma individual i adopten un color blanquins; que pot arribar a ser lils a la base. Tenen una longitud de 0.8-1.8cm i la corolla sencera pot fer uns 14-16 mm . El calze s un tub membrans o campanuls que cont 5 dents iguals o desiguals, s molt poc consistent i t uns llargs pls potents; t una mida entre 7-9 mm. Els ptals sn d un color groguenc pllid, blanquins o violeta, i solen mesurar el doble que els spals. Les ales de forma obovada estan articulades en la base i sn la meitat de llargues que l estendard que tamb obovad , mentre que la quilla o carena s esfrica, obtusa, i gaireb de la mida dels spals, cont 2 peces soldades pel marge inferior.

El fruit s una beina linear i pubescent, amb una mida de 2.5-10 cm de longitud i 0,5-1 cm d ample, superant la mida del calze. En cada fruit trobem entre 4 a 20 llavors al seu interior. Aquestes llavors sn ovalades, de color groguenc o marrons  i es troben dividides en dues meitats desigualades per un solc, sn molt dures quan estan seques. La planta sencera no desprn una olor gaire agradable, per molt caracterstic.

Farmacologia.



Part utilitzada (droga).

La part utilitzada s la llavor, la droga s utilitza de forma polvoritzada (per fer les pomades i preparar els banys), en infusions/ decoccions,  extractes fluids o secs i les tintures.
S aconsella prendre l alholva mitja hora abans del pats.

Composici qumica.

Oli essencial;
Trigonelia.
cid ascrbic;
cid nicotnic.
Nicotinamida;
Principis amargs;
Cumarines;
Lignina;
Flavovonoides;
I.	Rutina
II.	Vitextina
III.	Orientina
IV.	Flavonoides

a)	Sapogenines Diosgenina
b)	Gitogenina
c)	Llamogenina
d)	Trigogenina
V.	Fenugreekina
glcids;
I.	Mucilaginogen

a)	Galactomano
b)	Albmina, olis fixes (a l embri exclusivament ) 

II.	Inostiofosat de calci i de magnesi
III.	Fsfor
IV.	Vitamina PP

Accions farmacolgiques.

ESTIMULANT DE L APETIT: A causa del seus compostos amargs, produeixen l estimulaci  de les papilles gustatives desencadenant una alliberaci de saliva i fluids gastrointestinals; donant com a reacci final l estmul de l apetit.

LAXANT EMOLIENT:grcies a l'acci dels muclags i les galactomanes.

HIPOGLUCEMIANT: Disminueix la glucmia postprandial. Els efectes podrien ser deguts a l interacci en l absorci oral de la glucosa per part del muclags.

EMOLIENT DERMATOLGIC: T una excellent capacitat per capturar l aigua, per tant aplicats sobre l estrat corni de la pell, afavoreixen a la seva hidrataci.  

AFECCIONS DE LA PELL: Ferides difcils de cicatritzar, lceres, esquerdes als mugrons i als llavis, aplicant el fenigrec en cataplasma, les neteja i permet la seva cicatritzaci. Tamb resulta til en el cas dels abscessos, furncols, grans de pus i cellulitis, ja que afavoreix el drenatge i neteja de la pell.

Usos medicinals.

L aholva s emprada d una manera mdica pels tipus d anorxia no nerviosa i dermatitis. Com que les seves protenes sn de fcil assimilaci, afavoreix al augment de massa corporal a persones que pateixen depressions. 

Tamb s'usa per articulacions inflamables o doloroses com es el cas de la artritis, artrosis, reumatisme articular aplicant-la en forma de cataplasma calent.

s indicat tamb per anmies ferropniques,disppsies hiposecretores,estrenyiment,gastritis i diabetis

s una de les plantes ms completes des del punt de vista nutricional. Pot refer els organismes debilitats ja que augmenta els glbuls vermells.

Toxicitat.

Al reduir l absorci intestinal dels glcids, ser necessari controlar les glucmies per poder ajustar les dosis d insulina en els pacients insulinodependents.

Tamb s haur de tenir en compte el contingut alcohlic del extracte del fluid i de la tintura. ( Per aquesta ra no es podr donar a nens menors de dos anys o a persones en deshabituaci etlica.)

A l embars s recomanable aturar la dosi per la presencia de cumarines i traces d alcaloides a ms de l efecte oci txic. En el perode de lactncia tampoc s ha de prendre ja que els principis amargs passen a la llet materna.


Observacions.

Histria:  El seu s s molt antic. Era una planta utilitzada pels egipcis als processos d embalssament, en el Papiro de bers, document mdic egipci del segle XV a.C., ja la recomanaven tamb com a pegat per curar les cremades.
Hipcrates  va destacar les propietats curatives del muclag contingut a la seva farina.
En els pasos rabs encara es cultiva com a planta per la ramaderia.
La seva utilitzaci era molt ms genrica com per exemple per una gastritis, o un simple refredat.
La llegenda explica que el fenigrec s'utilitzava amb freqncia per aumentar les curves de les dones. 

Culinari:  En molts pasos, s una espcia ms de la cuina. Utilitzen tant les fulles com les llavors del seu fruit.
A l ndia les llavors es prenen dessecades i torrades per tal d'augmentar el seu sabor.
Les llavors s'han d'utilitzar amb moderaci; pel seu sabor amarg.  
Les fulles verdes en Tailandia es mengen crues en amanides. En el Yemen s usen les fulles com a condiment principal del plat Saltah. La alhova s usa tamb en la cuina de l Irn en el Ghomeh Sabzi.
.- Decocci: Es bull durant 15 minuts, amb una cullera gran en mig litre d'aigua. S'ha de veure pels matins i a semanes alternes.
.- Extracte fluid: Una cullerada o 10-20 gotes diaries dos cops al dia.
La planta tamb es pot aplicar externament amb compreses molt til sobre els furuncles.

Comer: A les farmcies la planta es pot trobar de mltiples formes, des de la llavor sencera empaquetada en petites bosses, fins a cpsules, en petits trossos, en tintura...
En cap dels cassos hem d'oblidar consultar amb el metge tant la seva administraci com la seva dosis, ja que aix podem extraure el seu mxim rendiment i evitarem els possibles efectes txics.

Legislaci: 898 Dilluns 10 de gener 2000 BOE nm. 8
Decret 1674/1977, de 10 de juny, pel qual s aprova
el Reglament General sobre Protecci d  Obtencions
Vegetals, en quant no s oposin a ella.
Disposici final primera. Modificaci de la Llei 11/1986,
de 20 de mar, de Patents.

Mano a tots els espanyols particulars i autoritats,
que guardin i fes-hi n guardar aquesta Llei.
Madrid, 7 de gener de 2000.
JUAN CARLOS R.
El President del Govern,
JOS MARA AZNAR LPEZ
ANEXO 1
Espcies vegetals susceptibles de beneficiar-se
de la excepci de l article 14 de la Llei.
a) Espcies forratjeres:

Trigonella foenumDgraecum L. D alholva.

La present Llei entrar en vigor el dia sigent al
de la seva publicaci all Bolet Oficial de l Estat.
Per  tant,
Mano a tots els espanyols particulars i autoritats,
que guardin i fes-hi n guardar aquesta Llei.
Madrid, 7 de gener de 2000.
JUAN CARLOS R.
El President del Govern,
JOS MARA AZNAR LPEZ

Enllaos externs.

 Base de dades GRIN 3866;
Llibre electrnic de Officinalis.com (sistemtica angiospermes), llistat alfabtic de les espcies medicinals  ;

Bibliografia.

Berdonces i Serra, J. L. Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscrides del tercer milenio natural para el tercer milenio. Tikal Ediciones; 1998;
 Iniciaci a la botnica, Pius Font i Quer, Edici actualitzada per Oriol de Bols, Editorial Fontalba, Segona edici; 1979;
http://es.wikipedia.org/wiki/Fenogreco;
http://nl.wikipedia.org/wiki/Fenegriek;
http://www.hipernatural.com/es/pltalholva.htm;
http://www.ud.edu/portals/monUB/refrescaMonUB.jsp;
http://dossiers.ub.edu/docs/7797/Glossari/glos-a.htm;
http://www.lineo.net/plut/T/trigonella_foenum/trigonella_foenum.htm;
http://www.todoplantas.net/plantas_medicinales/ver_planta.jsp?id=1127942216312;
http://www.linneo.net/plut/T/trigonella_foenum/trigonella_foenum.htm;
http://users.servicios.retecal.es/pdelrio/trigonella.html;
http://www.boe.es/boe/dias/2000/01/10/pdfs/A00898-00899.pdf;
http://www.infojardin.com;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278532" title="Gabinia de Senatu" nonfiltered="3932" processed="3907" dbindex="109059">
Gabinia de Senatu fou una antiga llei romana establerta sota els consols Luci Cecili Metel i Quint Marci Rex el 68 aC (685 de la fR) a proposta del trib de la plebs Aule Gabini, un fidel de Gneu Pompeu Magne. Establia que el senat rom hauria de rebre a les legacions i ambaixadors estrangers durant tot el ms de febrer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278533" title="Liverpool Ftbol Club" nonfiltered="3933" processed="3908" dbindex="109060">

El Liverpool Ftbol Club s un club uruguai de futbol de la ciutat de Montevideo.

 Histria .
El club es fund el 12 de febrer de 1915. S'un a la primera divisi uruguaiana el 1919. La temporada 2005-06 el club adopt un uniforme suplent tot vermell a semblana del que usa el Liverpool angls. Disputa els seus partits a l'Estadi Belvedere, antigament propietat del Montevideo Wanderers.

 Palmars .
 Sense ttols destacats;

 Altres seccions .
El Liverpool F.C. va tenir un equip de basquetbol fins els anys 90, per mai va arribar a la primera divisi del bsquet uruguai.

 Evoluci de l'uniforme .













Font: Liverpool (Montevideo) - BDFA.com.ar;

 Enllaos externs .
Web no oficial;
Web no oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278536" title="lan Sportif Chalonnais" nonfiltered="3934" processed="3909" dbindex="109061">

L'lan Sportif Chalonnais s un club francs de bsquet de la ciutat de Chalon-sur-Sane.

 Histria .
El club nasqu l'any 1970. Ha jugat al pavell de la "Maisons des Sports" fins el 2001, en qu es trasllad al Colise, amb capacitat per a 4000 espectadors.

 Palmars .
 A ms, fou finalista de la Recopa d'Europa de bsquet l'any 2001.

 Plantilla 2007 - 2008 .




 Entrenador : Gregor Beugnot ;

 Dir Tcnico : Rmy Delpon ;


 Jugadors histrics .
  Keith Gatlin;
  Thabo Sefolosha;
  Udonis Haslem;
  Will Mc Donald;
  Mamoutou Diarra;
  Stephane Ostrowski;
  John Best;
  Charles Pittman;

 Entrenadors histrics .
  Philippe Herv;
  Gregor Beugnot;

 Dirigents histrics .
 Dominique Juillot;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278538" title="Francesc Sans i Cabot" nonfiltered="3935" processed="3910" dbindex="109062">

Francesc Sans i Cabot (Girona, 1834 - Madrid, 1881) fou un pintor catal. Es form a l'Escola de la Llotja (1850-1855), i ampli estudis a Roma i Pars. Especialista en pintura d'histria, destac amb el seu quadre Episodi de Trafalgar (1862); per encrrec de la Diputaci de Barcelona pint El general Prim a la guerra d'frica (1865). Ms tard evolucion cap al realisme, i el 1881 retrat per a la Universitat de Barcelona Alfons XII amb l'hbit del Tois d'Or. Decor els teatres Real, Apolo i de la Zarzuela de Madrid i l'alcsser de Toledo. El 1873 fou nomenat director del Museu del Prado, on es dedic a restaurar obres antigues. Des del 1875 fou acadmic de San Fernando.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278540" title="El sergent York" nonfiltered="3936" processed="3911" dbindex="109063">

El sergent York (ttol original en angls Sergeant York) s una pellcula biogrfica sobre la vida del sergent Alvin York, el soldat americ ms condecorat de la Primera Guerra Mundial, dirigida l'any 1941 per Howard Hawks i protagonitzada per Gary Cooper, Walter Brennan i Joan Leslie. Va ser la pellcula ms taquillera de l'any.

La pellcula va obtenir 2 Oscars: Gary Cooper es va emportar l'oscar al millor actor pel seu paper de soldat de profundes conviccions religioses; i millor muntatge.

Sinopsi.

s la histria verdadera d'Alvin Cullum York, un jove camperol pacifista que s'enrola a l'exrcit americ en tant que objector de conscincia i que es esdevindr un heroi de la Primera Guerra Mundial.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278543" title="Le Croupier" nonfiltered="3937" processed="3912" dbindex="109064">
Le Croupier  neix a principis de 2007, quan al msic giron Carles Cors li comena a regalimar un alter ego per sota la pell... un tipus de poques paraules per de moltes mirades, ms aviat esquerp i amb una irrefrenable necessitat morbosa de recopilar histries trboles, aparentment corrents, per amb prou substncia per ser escrites en forma de can.

Aquest alter ego, amb el nom de Le Croupier, decideix apostar-ho tot al doble o res i gravar un primer disc amb la banda formada per Xevi Puig, Toni Huertas, David Bentez i Fal Garcia, sota la producci musical de Marc Parrot i envoltat de professionals de la talla del madrileny Eduardo Laguillo, Manuel Martnez del Fresno, Pere Bardag, David Soler, Josep Thi, Orchestra Fireluche... entre altres.

El primer disc Me han dicho que...surt a la venta el setembre del 2008, amb el segent llistat de canons:

 Charlie ofrece ternura;
 Virginia;
 Doa enredos;
 Cancin accidental;
 La ltima habitacin;
 Mis otros quehaceres;
 Arrivederci;
 Sus maanas;
 Una nana preciosa;
 Bodas de hormign;
 Virginia (en catal) Bonus track;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Le Croupier ;
 Pgina oficial de Le Croupier ;
 MySpace oficial de Le Croupier;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278547" title="Gabinia de suffragiis" nonfiltered="3938" processed="3913" dbindex="109065">
Gabinia de suffragiis o Gabinia tabellaria fou una antiga llei romana establerta sota els consols Gai Calpurni Pis i Marc Popilli Laenes el 140 aC (613 de la fR) a proposta del trib Aule Gabini. Protegia la llibertat dels comicis al establir que a l'elecci de magistrats els vots foren donats per tauletes i no a ma alada o de paraula.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278550" title="Gabinia de usuris" nonfiltered="3939" processed="3914" dbindex="109066">
Gabinia de usuris fou una antiga llei romana establerta sota els consols Gai Calpurni Pis i Marc Popilli Laenes IV el 140 aC (613 de la fR) a proposta del trib de la plebs Aule Gabini. Prohibia donar en usura a Roma diners a un llegat provincial per que no pogus influir en favor dels usurers; imposava penes tant al usurer com al provincial prestamista. Alguns pensen que degut a aquesta llei la usura va reduir el tipus al 1%.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278554" title="Ondateve" nonfiltered="3940" processed="3915" dbindex="109067">

Ondateve s una de les televisions locals que hi existixen a la localitat d Onda (Castell).

Les emissions d esta televisi local varen comenar el 27 d octubre de 2004, durant les festes de la Fira d Onda pel Canal 32 UHF. El seu primer programa fou ems el 4 de novembre de 2004 a les 20 h. En aquell moment, Ondateve sols cobria la localitat. En aquell hivern s estren el mtic "L Entrevista" al restaurant Na Violant. Tamb aquell estiu s emeteren els primers directes, amb el programa "La Terrassa". Es varen traslladar els estudis fins al centre de la poblaci l 11 d octubre de 2005, tot just abans de la Fira d Onda i s install un emissor amb el que s aconsegu cobrir tota la Plana de Castell, des de Cabanes fins a quasi Valncia, tamb arribant-hi a Terol, per una part d Onda es qued sense el senyal. La Fira d Onda 2005 fou la primera que Ondateve retransmit en directe, amb moltes dificultats per la gran complexitat que suponia. A poc a poc, la televisi an creixent. L 11 de gener de 2006 s estren tamb un programa que marc molt a Ondateve: "Bous de Carrer" que s emetia els dijous per la nit. Juntament amb "L Entrevista", estos dos programes foren els lders de la graella de la televisi.

Arrib la Setmana Santa, i Ondateve restransmit en directe les processons per primera vegada. A l estiu, la segona temporada de "La Terrassa" fou tot un xit. Arribada la Fira 2006, a l octubre, Ondateve va muntar un gran desplegament tcnic amb el qual la Fira arrib ja a tots els racons de la localitat, debut a que el 21 de setembre de 2006 s install un remissor pel Canal 21 UHF al Calvari d Onda i es don cobertura a tota la localitat. Acabada la Fira es reprengu el programa "Bous de Carrer", mentre que "L Entrevista" comen al gener. Per segon any, Ondateve va restrasmitir les processons de la Setmana Santa 2007; este any tamb restransmit la Process Diocesana, que per segona vegada en la histria tenia lloc a Onda (1994 i 2007). A partir d aleshores, Ondateve comen a emetre reportatges com: "Anem a fer oli d oliva", "Les Capelletes de la Nostra Vila" (I i II part) i "Mades Seguros Onda: 25 aniversari". La nit de les eleccions municipals i autonmiques 2007, Ondateve emet un gran programa especial pel fet, que fou lder d audincia a la localitat. En l estiu del 2007 s emet la tercera temporada de "La Terrassa". A partir del 12 de setembre de 2007 i fins al 17 d octubre del mateix any, Ondateve emet la serie de reportatges de producci prpia "Racons d Onda" i desprs de la Fira 2007, que tamb fou retransmesa en directe, la srie tamb de producci prpia "Passejant pel Casc Antic". Desaparegu de la graella de la televisi tan "Bous de Carrer" com "L Entrevista", per s estren "Esports TeVe" i "El Puzzle Corporal".

El 23 de desembre de 2007, Ondateve feu el seu primer directe des de l Auditori de la UM Santa Ceclia d Onda, des d on restransmit el Concert de Nadal de la Banda UM Santa Ceclia d Onda al qual tamb actu el Ballet. A part d estos directes, Ondateve en fa ms com el de la Cavalcada de Reis, per exemple. Tamb, dins del seu espai de reportatges locals "La Ciutat al Dia", retransmet entrevistes a personatges d actualitat de la ciutat d Onda.

Enllaos externs.
 http://www.ondateve.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278555" title="Genutia Aemilia" nonfiltered="3941" processed="3916" dbindex="109068">
Genutia Aemilia fou un senatusconsultum establert sota els consols Gneu Genuci Aventinense i Luci Emili Mamerc  el 363 aC (390 de la fR) . Establia la fixaci d'un clau de bronze al Capitoli conegut com Clau anyal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278556" title="Genutia de consolibus" nonfiltered="3942" processed="3917" dbindex="109069">
Genutia de consolibus fou una antiga llei romana establerta sota els consols Gai Marci Rutil i Quint Servili Ahala II el 343 aC (411 de la fR) a proposta del trib de la plebs Luci Genuci. Permetia que fossin plebeus els dos cnsols anyals que abans havien de ser un plebeu i un patrici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278557" title="Genutia de faenore" nonfiltered="3943" processed="3918" dbindex="109070">
Genutia de faenore fou una antiga llei romana establerta sota els consols Gai Marci Rutil i Quint Servili Ahala II el 343 aC (412 de la fR) a proposta del trib de la plebs Luci Genuci. Aquesta llei prohibia la usura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278558" title="Genutia de magistratibus" nonfiltered="3944" processed="3919" dbindex="109071">
Genutia de magistratibus fou una antiga llei romana establerta sota els consols sota els consols Gai Marci Rutil i Quint Servili Ahala II el 343 aC (411 de la fR) a proposta del trib de la plebs Luci Genuci. Prohibia exercir dues magistratures en un mateix any i repetir la que s'havia exercit abans de deu anys.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278561" title="Lex Glicia" nonfiltered="3945" processed="3920" dbindex="109072">
Glicia fou una possible llei romana, l'existncia de la qual es discutida. L'hauria establer el dictador Marc Claudi Glcia i segurament tractava sobre testaments.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278564" title="Lex Glaucia" nonfiltered="3946" processed="3921" dbindex="109073">
Glaucia fou una antiga llei romana establerta per Gai Servili Glucia el 100 aC que concedia als cavallers (eques) el dret de jutjar els delictes de repetundis (extorsi), dret que abans tenia el senat rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278566" title="Miquel Coll i Castany" nonfiltered="3947" processed="3922" dbindex="109074">
Miquel Coll i Castany (Sant Pere de Ribes, 1926 - Sant Pere de Ribes, 24 de desembre de 2002) fou alcalde de Sant Pere de Ribes entre 1973 i 1979 desprs d'haver estat diverses vegades regidor. 

Durant el seu mandat tingu lloc la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde i l'eclosi dels moviments democrtics. Aix mateix, fou un perode de fort creixement demogrfic que supos la consolidaci del nucli de Les Roquetes, adjacent a Vilanova i la Geltr, i el naixement de diverses urbanitzacions arreu del terme. Deix l'alcaldia amb l'elecci democrtica de Xavier Garriga i Cuadras, l'any 1979.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278568" title="Modest Urgell i Inglada" nonfiltered="3948" processed="3923" dbindex="109075">

Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1839 - dem, 1919), a vegades utilitz el pseudnim de Katfol,  fou un pintor i comedigraf catal. Estudi a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Ramon Mart i Alsina. Pass una estana a Pars, on tract Gustave Courbet, i s'adscriv al realisme. Els anys 1860 les seves obres foren rebutjades per massa avanades en les exposicions organitzades a la Llotja, i tamb expos sense xit a Madrid. El 1870 an a Olot, on es relacion amb Joaquim Vayreda, creador d'una escola paisatgista a la ciutat de la Garrotxa, que va influir en Urgell, dedicant-se des de llavors principalment al paisatge. 

Expos habitualment a la Sala Pars des de la seva fundaci el 1877, i obtingu xits a les exposicions nacionals de Madrid el 1876, 1892 i 1895, on obtingu la primera medalla amb El Pedregal, poble civilitzat; tamb guany les mximes condecoracions en les exposicions de Barcelona de 1894, 1896 i 1898, i particip a exposicions de Filadlfia i Munic. Fundador de la Societat Artstica i Literria de Catalunya, des del 1894 fou professor de paisatge a la Llotja. 

La seva obra se centra principalment en paisatges i marines solitaris, amb un ambient trist i misteris, sovint amb localitzacions a cementiris i ermites, en un estil de vegades comparat amb el d'Arnold Bcklin. Obtingu bastant xit al seu temps, amb obra al MNAC, als museus provincials de Girona, Palma de Mallorca i Lugo, a la Kunsthalle d'Hamburg, etc. Reun reproduccions de bona part de la seva obra a l'lbum Catalunya (1905).

Com a escriptor, public diverses obres de teatre: Lluny dels ulls (1898), Un terrs de sucre (1898), Aoranza! (1899), Por (1901), Valor (1907); tamb escrigu la seva autobiografia: El murcilago. Memorias de una patum (1913).

El 1902 esdevingu acadmic de Belles Arts de Barcelona.

El seu fill Ricard Urgell i Carreras tamb fou pintor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278571" title="Ricard Urgell i Carreras" nonfiltered="3949" processed="3924" dbindex="109076">
Ricard Urgell i Carreras (Barcelona, 1874 - dem, 1924) fou un pintor catal, fill i deixeble de Modest Urgell i Inglada. Estudi a l'Escola de la Llotja, on fou professor de dibuix artstic des del 1902. Expos per primer cop a la Sala Pars el 1889. Comen pintant figures i retrats, caracteritzant-se en escenes de teatre, circ, music-hall, etc. Obtingu diversos premis en exposicions de Barcelona (1896, 1907), Madrid (1897, 1910, 1917, 1920), la de Buenos Aires del 1910 i a la internacional de Brusse les; a l'exposici barcelonina del 1923 li fou dedicada una sala d'honor. Fou, amb Anglada i Camarasa, un dels pocs pintors que explor a fons les possibilitats de la llum artificial, i al seu estudi de Grcia tenia una bateria d'i luminaci elctrica per a pintar. Pintor d'estil realista, es dedic al paisatge, per destac en la descripci d'ambients d'interiors pblics, amb una certa tcnica postimpressionista.

 Bibliografia .
CODES, M.A., El pintor invisible. Caixa Peneds/Ministerio de Cultura, 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278572" title="Hirtia de pompeianis" nonfiltered="3950" processed="3925" dbindex="109077">
Hirtia de pompeianis fou una antiga llei romana establerta a proposta d'Aule Hirti o Aule Hirci, que establia la incapacitaci de tots els partidaris de Pompeu Magne que havien exercit magistratures. 

Fou aprovada el aC just desprs de qu Juli Csar va ocupar el poder a Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278575" title="Horatia de Caia Terratia" nonfiltered="3951" processed="3926" dbindex="109078">
Horatia de Caia Terratia fou una antiga norma legal per la qual la vestal Caia Terracia cedia al poble rom el Camp de Mart o Camp Tiber i era recompensada amb diversos privilegis entre els quals el dret a testificar, el dret a casar-se (prohibit a les vestals) i el dret a deixar el sacerdoci al complir 40 anys d'edat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278577" title="Horatia de magistratibus" nonfiltered="3952" processed="3927" dbindex="109079">
Horatia de magistratibus fou una antiga llei romana del 449 aC (304 de la fR) sent cnsols Marc Horaci Barbat i Luci Valeri Publcola. Establia la pena de mort per tots aquells que violessin la figura dels tribuns de la plebs, edils i jutges; els descendents del criminal serien dedicats al culte de Ceres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278579" title="Jacques Julien Houtou de Labillardire" nonfiltered="3953" processed="3928" dbindex="109080">

Jacques Julien Houtou de Labillardire (o La Billardire) (Alenon (Baixa Normandia), 28 d'octubre de 1755 - Pars, 8 de gener de 1834) va ser un botnic francs.

Estudi medicina a Montpeller i Reims, i el 1755 obtingu el seu doctorat a Pars. Interessat per la histria natural, estudi a la Gran Bretanya amb Sir Joseph Banks (1743-1820) i Sir James Edward Smith (1759-1828). Desprs d'haver herboritzat la zona dels Alps i el Delfinat, va ser el responsable d'una missi a Xipre, Sria i Lban. 

El 18 d'agost de 1792 va ser anomenat corresponsal de l'Acadmia Reial de les Cincies. El mateix any, sota les ordres de Bruny d'Entrecasteaux, particip en la missi encarregada d'intentar trobar les naus La Boussole i L'Astrolabe de l'expedici de La Prouse perdudes a Oceania. Malgrat el fracs d'aquesta missi, les naus de l'expedici de socors efectuaren un reconeixement del sud-oest d'Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda i les Antilles. Labillardire, Claude Antoine Gaspard Riche (1762-1798) i tienne Pierre Ventenat (1757-1808) l'aprofitaren per recollir mplies colleccions de mostres zoolgiques, botniques i geolgiques, i descriure els costums i les llenges dels aborgens australians.

Entretant, van esclatar les guerres revolucionries, la seva nau va ser capturada pels holandesos a la seva arribada a Java i les seves colleccions van ser enviades a la Gran Bretanya. El seu antic mestre Sir Joseph Banks va intercedir en favor seu i aconsegu que les autoritats britniques li retornessin les colleccions.

Labillardire torn a Pars el 1796. Poc desprs va ser enviat a Itlia com a membre de la comissi de les cincies i dels arts durant la campanya d'Itlia del general Bonaparte, per tal d'enriquir les colleccions dels museus nacionals. Public un relat del seu viatge a Oceania,  Relation du voyage  la recherche de La Prouse (Relaci del viatge a la recerca de La Prouse) (1799) que fou un xit internacional. El 26 de novembre de 1800 fou escollit com a membre de l'Acadmia de les Cincies. De 1804 a 1806, publica Novae Hollandiae plantarum specimen, una descripci extensiva de la flora d'Austrlia.

S'interess igualment per la qualitat de l'indi i publica un estudi relatiu a la mesura del color d'aquest colorant . Amic de Louis-Augustin Bosc d'Antic (1759-1828), d'Andr Michaux (1746-1803), es va fer amic i corresponent de Jean-Marie Lon Dufour (1780-1865) i de Jean-Baptiste Bory de Saint-Vincent (1778-1846).

La seva obra s honorada amb diversos noms cientfics dedicats a ell, incloent-hi el gnere Billardiera (una apial) i l'espcie Poa labillardieri (del gnere Poa). En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Labill.

 Referncies .


 Bibliografia .

 Edward Duyker Citizen Labillardire: A Naturalist's Life in Revolution and Exploration (1755-1834) Melbourne: Melbourne University Press, 2003. ISBN 0522850103;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278580" title="Horatia Valeria" nonfiltered="3954" processed="3929" dbindex="109081">
Horatia Valeria fou una antiga llei romana del 449 aC (304 de la fR) sent cnsols Marc Horaci Barbat i Luci Valeri Publcola. Establia que el senat rom havia d'obeir i acceptar tot all que el poble hagus votat als comicis tribunats o als plebiscits.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278581" title="Hortensia de nundinis" nonfiltered="3955" processed="3930" dbindex="109082">
Hortensia de nundinis fou una antiga llei romana establerta pel dictador Quint Hortensi el 288 aC, la qual habilitava determinats dies festius per en els que se celebrava mercat, a fi i efecte de qu els pagesos que aquells dies anaven a ciutat poguessin arreglar els seus afers.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278582" title="Hortensia de plebiscitis" nonfiltered="3956" processed="3931" dbindex="109083">
Hortensia de plebiscitis fou una antiga llei romana establerta pel dictador Quint Hortensi el 288 aC, la qual ratificava l'obligaci pel senat rom  que havia establert la llei Horatia Valeria












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278583" title="Hostilia de furtis" nonfiltered="3957" processed="3932" dbindex="109084">
Hostilia de furtis fou una antiga llei romana que permetia establir l'acci de furt en nom dels absents per causa de la repblica o que estaven presoners del enemic. Probablement tocava altres punts en matria de furts per no sn coneguts.

El nom de la llei podria derivar dhostibus (presoners) o del cnsol Aule Hostili Manc que exercia el 170 aC junt amb Aule Atili Serr.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278585" title="Icilia de Aventino monte" nonfiltered="3958" processed="3933" dbindex="109085">
Icilia de Aventino monte fou una antiga llei romana aprovada a proposta del trib de la plebs Luci Icili el 456 aC sent cnsols Marc Valeri Mxim i Espuri Virgini Tricost, que donava dret al poble a edificar al tur Avent, dividint gratutament entre la gent del lloc la part edificada sense just ttol (el que estava edificat aix havia de ser destrut). 

Es va establir desprs que aquesta llei no podia ser derogada per les lleis de les dotze taules.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278588" title="Icilia de tribunis" nonfiltered="3959" processed="3934" dbindex="109086">
Icilia de tribunis fou una antiga llei romana aprovada a proposta del trib Espuri Icili (o Espuri Sicini, d'eon lex Sicinia de tribunis) el 456 aC sent cnsols Tit Gegani Macer i Publi  Minuci Augur. 

Prohibia contradir o interrompre a un trib mentre parlava al poble, i imposava al infractor una multa que havia de determinar el mateix trib junt amb els seus collegues; si el culpable no podia pagar havia de presentar fiadors i si no era condemnat a mort i a confiscaci dels bens.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278591" title="Andreu Aleu i Teixidor" nonfiltered="3960" processed="3935" dbindex="109087">

Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1832 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor catal.

Estudi a Tarragona i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Dami Campeny. Obtingu la medalla d'or per la seva obra Sant Jordi, en l'Exposici Nacional de Madrid de l'any 1871.

Se li encarreg el 1860 el Sant Jordi per a la faana del Palau de la Generalitat, obra que finalitz el 1872; tamb per encrrec de la Diputaci de Barcelona i per a co locar-lo al Sal de Sessions, realitz un retrat en marbre de la reina Isabel II (1862).

Fou membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Obres.
 1857 Bust de Juan Zapatero.
 1858 Profeta Jeremies.
 1861 Font en la plaa de "les Neus" (Vilanova i la Geltr).
 1876 Sant Josep, esglsia de Matar.
 1883 Monument al Marqus del Duero, al passeig de la Castellana de Madrid.
 1885 Bust del rei consort Francesc d'Asss de Borb.

Bibliografia.
Alcolea i Gil, Santiago: Escultura Catalana del Segle XX, 1989, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278592" title="Jan Vennegoor of Hesselink" nonfiltered="3961" processed="3936" dbindex="109088">

Jan Johannes Vennegoor of Hesselink (nascut el 7 de novembre del 1978 a Oldenzaal) s un futbolista neerlands que juga actualment com a davanter al Celtic FC.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278595" title="Rosalind Russell" nonfiltered="3962" processed="3937" dbindex="109089">
 Rosalind Russell (4 de juny de 1907 - 28 de novembre de 1976) fou una actriu de cinema nord-americana nominada quatre vegades a l'Oscar, potser ms coneguda pel seu paper de periodista a la comdia de Howard Hawks Lluna nova, aix com interpretant el paper dAuntie Mame tant a Broadway com en pellcula.

s l'actriu (juntament amb Meryl Streep) que ms Globus d'Or ha ontingut, amb cinc. s notable que guanys cada Globus d'Or cada vegada que n'era nominada.

Rossalind Russel va ser la mitjana de set germans en una famlia benestant en ser el seu pare un prestigis advocat i la seva mare, una coneguda periodista de modes. Va estudiar en un collegi catlic i desprs va assistir a l'American Academy of Dramatic Art de Nova York. A principis dels 30, Russell va comenar a fer papers a Broadway fins que el 1934, entra al mn del cinema en firmar un contracte amb la Metro Goldwyn Mayer, en una dura pugna amb la Universal.

 Durant aquella poca, va intervenir en diverses pellcules amb papers secundaris i no seria fins el seu paper a la pellcula d'Howard Hawks Lluna nova (1940), quan el nom de Rosalind Russell salta al panorama internacional com a estrella de primer ordre fent parella amb Cary Grant.

 Van seguir ttols de tant d'xit com The Feminine Touch (1941) de Van Dyke, This Thing Called Love (1941) d'Alexander Hall, Take a Letter, Darling (1942) de Mitchell Leisen o Sister Kenny (1946) de Dudley Nichols.

A la dcada dels anys 40, va intercalar els seus papers en el cinema amb la seva tornada al teatre, destacant Bell, Book and Candle (1951), on va guanyar un Premi Tony. En la dcada dels 50, destaquen els seus papers a Picnic (1955) o Auntie Mame (1958), que seria un dels seus ltims xits i que li va valer la seva ltima nominaci a l'Oscar.

Filmografia.


Evelyn Prentice (1934);
The President Vanishes (1934);
Forsaking All Others (1934);
The Night Is Young (1935);
The Casino Murder Case (1935);
West Point of the Air (1935);
Reckless (1935);
China Seas (1935);
Rendezvous (1935);
It Had to Happen (1936);
Under Two Flags (1936);
Trouble for Two (1936);
Craig's Wife (1936);
Night Must Fall (1937);
Live, Love and Learn (1937);
Man-Proof (1938);
Four's a Crowd (1938);
The Citadel (1938);
Fast and Loose (1939);
The Women (1939);
Lluna nova (1940);
No Time for Comedy (1940);
Hired Wife (1940);
This Thing Called Love (1940);
They Met in Bombay (1941);
The Feminine Touch (1941);

Design for Scandal (1941);
Take a Letter, Darling (1942);
My Sister Eileen (1942);
Flight for Freedom (1943);
What a Woman! (1943);
Roughly Speaking (1945);
She Wouldn't Say Yes (1945);
Sister Kenny (1946);
The Guilt of Janet Ames (1947);
Mourning Becomes Electra (1947);
The Velvet Touch (1948);
Tell It to the Judge (1949);
A Woman of Distinction (1950);
Never Wave at a WAC (1952);
The Girl Rush (1955);
Picnic (1955);
Auntie Mame (1958);
A Majority of One (1961);
Five Finger Exercise (1962);
Gypsy (1962);
The Trouble with Angels (1966);
Oh Dad, Poor Dad, Mama's Hung You in the Closet and I'm Feeling So Sad (1967);
Rosie! (1967);
Where Angels Go, Trouble Follows (1968);
Mrs. Pollifax - Spy (1971);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278597" title="Llei de l'atracci" nonfiltered="3963" processed="3938" dbindex="109090">
La llei de l'atracci ha estat emprada per molts escriptors esotrics, tot i que la seva definici actual ha variat notablement. Molts autors associen la llei de l'atracci amb la dita anglesa  like attracts like  (les preferncies atreuen les preferncies), normalment aplicat a la ment o l'sser hum. s a dir, que els pensaments conscients o inconscients d'una persona, les seves emocions, creences i accions atreuen les seves corresponents experincies positives o negatives. Aquest procs ha estat descrit com  les vibracions harmniques de la llei de l'atracci  o  obtens all en qu ests pensant; els teus pensaments determinen la teva experincia .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278598" title="Comarca da Barbanza" nonfiltered="3964" processed="3939" dbindex="109091">

La Comarca da Barbanza s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Noia  i la comarca do Sar al nord, i amb la ra de Arosa al sud. En formen part els municipis de:
 Boiro;
 A Pobra do Caramial;
 Rianxo ;
 Ribeira;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278599" title="Efecte dmino" nonfiltered="3965" processed="3940" dbindex="109092">
L'efecte dmino ocorre quan un petit canvi causa un canvi similar al seu costat, que desprs en causa un altra similar, i aix successivament en una seqncia lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dmino collocades en posici vertical. L'efecte dmino tamb pot fer referncia a una cadena d'esdeveniments.

Vegeu tamb Efecte bola de neu.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278602" title="Comarca da Barcala" nonfiltered="3966" processed="3941" dbindex="109093">

La Comarca da Barcala s una comarca de Galcia situada a la provncia de la Corunya. Limita amb la comarca de Xallas, amb la comarca de Santiago al sud-est, i amb la Comarca de Noia al sud-oest. En formen part els municipis de:
 A Baa;
 Negreira;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278607" title="Sndrome de Rett" nonfiltered="3967" processed="3942" dbindex="109094">
La sndrome de Rett o trastorn de Rett s una greu malaltia neurolgica que afecta sobretot a nenes. Encara que sigui poc coneguda s la causa de retard mental ms freqent en nenes desprs de la Sndrome de Down. Concretament, afecta a 1 de cada 10.000 nenes nascudes vives. Es calcula que a Espanya n hi ha 2.100 d afectades i, a Catalunya, 350. A nivell mundial es calcula que n'hi pot haver 300.000.

Caracterstiques.
Sn nenes que, malgrat nixer "aparentment b", tenen una mutaci gentica que, quan es manifesta, els impedeix tenir control sobre el seu cos: no tenen cap autonomia, no parlen, no poden fer servir les mans, moltes ni caminen, no entenen, tenen crisis epillptiques, escoliosi... 

La ra s que les nenes neixen amb dos cromosomes X i si un d ells te una mutaci, l altre cromosoma X les compensa i poden sobreviure. Els nens disposen d un cromosoma X i un cromosoma Y. Si el X porta la mutaci noms poden sobreviure si aquesta est parcialment afectada.

s una malaltia hereditria i, gaireb sempre, s una mutaci que pot afectar a qualsevol famlia. Lamentablement, moltes de les nenes que pateixen aquesta malaltia no estan diagnosticades.

Histria.

La sndrome de Rett s un trastorn neurolgic de base gentica que va ser descobert el 1966 pel doctor Andreas Rett de Viena, ustria, per va tenir molt poca difusi. A finals de 1983 el doctor Bengt Hagberg de Sucia amb els seus collegues de Frana i Portugal van publicar en angls en una revista de gran difusi una revisi de la Sndrome de Rett sobre 35 casos. El gener de 1985 el doctor Rett va visitar l institut John F. Kennedy per nens amb malalties neurolgiques de Baltimore on es va organitzar la primera reuni als Estats Units sobre la malaltia.

Investigaci.
A la Fundaci de l Hospital Sant Joan de Du de Barcelona, en coordinaci amb d altres centres de recerca del mn, hi ha un equip de metges dirigits per la doctora Merc Pineda, neuropediatra especialista en la sndrome de Rett amb prestigi internacional, preparats per comenar una investigaci que pot ser fonamental per avanar en el coneixement de la malaltia.

La periodista Elisabet Pedrosa, mare d'una nena amb sndrome de Rett, ha escrit el llibre "Criatures d'un altre planeta" (La Magrana/Dria Editors) per recaptar fons per a la investigaci. Cada lector destinar un euro i mig a aquest propsit, el 100% dels drets d'autor. A ms, tamb servir per donar a conixer una malaltia molt poc coneguda. 

Enllaos externs.
Associaci Catalana de la Sndrome de Rett;
Llibre "Criatures d'un altre planeta" d'Elisabet Pedrosa;
Saps qu s la sndrome de Rett? - TV3;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278608" title="Gettext" nonfiltered="3968" processed="3943" dbindex="109095">
gettext s la biblioteca GNU d'internacionalitzaci (i18n). Freqentment s usada per a escriure programes amb interfa en mltiples idiomes. La darrera versi s la 0.15.

 Enllaos externs .
 Lloc web de Gettext ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278610" title="Francisco Vzquez Vzquez" nonfiltered="3969" processed="3944" dbindex="109096">
Francisco Vzquez Vzquez, ms conegut com a Paco Vzquez (La Corunya, 9 d'abril de 1946) s un poltic gallec. s advocat i inspector de treball en excedncia. Ha estat alcalde de La Corunya, senador i president de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP). El 10 de febrer de 2006 va ser nomenat ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu. 

En 1975 va ingressar al PSOE i en la UGT, ambds en aquells dies clandestins. En el congrs constituent del PSOE a Galcia, celebrat al febrer de 1977, abans de la legalitat, va ser escollit primer secretari general dels socialistes gallecs, encapalant la primera executiva del partit a Galcia i formant part del comit federal del PSOE. Ha ocupat en tres ocasions diferents el crrec de secretari general del Partit Socialista de Galcia i va ser candidat a la presidncia de la Xunta de Galcia en les primeres eleccions autonmiques. 

Ha encapalat la candidatura al Congrs dels Diputats per la provncia de la Corunya des de les primeres eleccions democrtiques i ha estat escollit diputat en tots els comicis: 1977, 1979, 1982, 1986, 1989, 1993 i 1996, sent des de 1977 fins a l'any 2000 ininterrompudament cap de llista per la mateixa circumscripci. Ha intervingut en els treballs d'elaboraci de la Constituci Espanyola i de l'Estatut d'Autonomia de Galcia de 1981, defensant aquest ltim en el ple del Congrs. En les eleccions de 2000 va ser escollit senador. 

Va ocupar el crrec d'alcalde de La Corunya des del 23 de maig de 1983 fins a 2006 per majoria absoluta i ha estat president de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies des de 1991 a 1995 i tamb vicepresident, en diverses ocasions. Des de 2003 fins al seu nomenament com Ambaixador va tornar a ocupar la presidncia. Encara que s advocat i inspector de Treball la seva situaci s d'excedncia especial. Ha estat nomenat cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britnic i va rebre la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catlica. De l'etapa com alcalde de la seva ciutat natal cap destacar el seu paper decisiu en la realitzaci del passeig martim, la millora del Aeroport d'Alvedro, la creaci de la Universitat de La Corunya, l'engegada de l'obra del port exterior, i la seva actuaci en el terreny de l'educaci i la cultura, significant-se la Orquestra Simfnica de Galcia (OSG) o els Museus Cientfics Corunyesos (=mc2). 

Poltic socialista, es declara catlic practicant i encara que es confessa republic aplaudeix en nombroses ocasions la labor del Rei mantenint aix una ambigitat poltica. Ha estat considerat en ocasions dscol per les seves opinions independents, populistes i contrries a la lnia oficial del seu partit. Contrari al nacionalisme gallec, no va deixar d'abrigar esperances de traslladar la capitalitat gallega a la seva ciutat. Fams per la defensa de la cooficialitat del topnim castell de la ciutat "La Corua" juntament amb l'oficial "A Corua". Com a curiositat, s colleccionista i afeccionat als cmics, havent contribut personalment al foment d'aquest art amb l'organitzaci anual del Sal del Cmic de La Corunya.

Enllaos externs.

Nota de premsa de l'Ajuntament de la Corunya sobre el nomenament de Francisco Vzquez com a ambaixador a la Santa Seu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278612" title="Bautista Goyel lvarez Domnguez" nonfiltered="3970" processed="3945" dbindex="109097">
Bautista Goyel lvarez Domnguez (Loucia, Las, San Amaro, 1933) s un poltic gallec. Fill d'una famlia de pagesos, estudi al seminari d'Orense. Fou membre fundador da Unin do Povo Galego el 1964, un dels redactors del seu programa i el seu president des de 1977. El 1965 tamb fou un dels fundadors del grup Brais Pinto a Madrid, on fou detingut per primer cop per la policia el 1969 . El 1973 s'establ a Vigo, on es dedic a l'activisme clandest, fou detingut per participar en una manifestaci pro-amnistia el 1976 i jutjat pel Tribunal d'Ordre Pblic el 1977.

Particip en la fundaci del Bloc Nacionalista Gallec i s diputat al Parlament de Galcia des de les eleccions al Parlament de Galcia de 1981. El 1981 fou expulsat del parlament gallec amb els seus companys de partit per negar-se a acatar la Constituci Espanyola de 1978. Ha participat en diverses conferncies del CONSEO i ha rebut diverses condecoracions. Des del 1997 fou vicepresident segon del Parlament. El 2004 cre la Fundacin Bautista lvarez de Estudos Nacionalistas.

 Enllaos externs .
  Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278616" title="Lois Diguez Vzquez" nonfiltered="3971" processed="3946" dbindex="109098">
Lois Diguez Vzquez (Monforte de Lemos, 1944) s un escriptor i poltic gallec. Estudi enginyeria topogrfica a Madrid, militant d'Unin do Povo Galego, fou tamb un dels fundadors i portantveu de l'AN-PG i diputat pel BNPG al Parlament de Galcia a les eleccions autonmiques de 1981, i en fou expulsat per negar-se a acatar la Constituci Espanyola de 1978. Membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega
El seu poema Eu son a voz do pobo, s'aconvert en una de les canons emblemtiques del grup Voces Ceibes.
Obra.
Albre de espranza, 1966 (poemari);
Cancis pra un agromar branco e azul, 1968 (poemari);
A torre de Babel, 1968 (novella).
O tempo sin saida, 1972 (narrativa);
Galou Z-28, 1976 (novella);
O ferro dos das, 1982 (poemari);
A cancin do vagamundo, 1986 (novella);
Artusa, 1989 (narrativa infantil);
Monlogos no espello, 1993 (relats);
Tres sombras gticas e unha rosa, 1995 (narrativa);
Henriqueta na galeria, 1997 (narrativa);
Viaxes s terras encantadas de Lemos, 1999 (narrativa);
A casa de Galiaz, 2003 (narrativa);
O canto do Muecn, 2007 (narrativa);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278618" title="Villar de Olalla" nonfiltered="3972" processed="3947" dbindex="109099">

Villar de Olalla s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. El poble compta amb 158,08 km2 d'extensi i 1061 habitants segons el cens de 2006. Comprn les pedanies de Ballesteros, Caballeros, Barbalimpia i el Zarzoso.

Demografia.



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278619" title="Sophia Loren" nonfiltered="3973" processed="3948" dbindex="109100">

Sofia Villani Scicolone (Roma, 20 de setembre de 1934) s una actriu italiana ms coneguda amb el nom artistic de Sophia Loren. Guanyadora de diversos premis (entre ells Oscar i Globus d'Or).

 Enllaos externs .

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278620" title="Villamayor de Santiago" nonfiltered="3974" processed="3949" dbindex="109101">

Villamayor de Santiago s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, dista 98 km de la capital provincial, Conca. Compta amb una superfcie de 180,72 km2 i 2925 habitants segons el cens de 2007. 

Demografia.


Enllaos externs.
Ajuntament de Villamayor de Santiago;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278621" title="Fotogrametria" nonfiltered="3975" processed="3950" dbindex="109102">
 Fotogrametria  s la primera eina tecnolgica de teledetecci . Les propietats geomtriques dels objectes es determinem a partir d'imatges fotogrfiques. Histricament, la fotogrametria s tan vella com la fotografia. Per aquest motiu comena a partir del segle XIX.

En l'exemple ms senzill, el sistema de coordenades tridimensional dels punts d un objecte estan determinats per clculs i mesures fetes en dos o ms imatges fotogrfies fetes des de posicions diferents (vegi estereoscpia). Els punts comuns s'identifiquen sobre cada imatge. Es pot construir una recta, lnia de mira o raig des de la localitzaci de les cmeres fins a l'objecte. s la  intersecci d'aquests raigs (triangulaci) la que determina la localitzaci tridimensional del punt. Uns algoritmes ms sofisticats poden utilitzar altres informacions  que es coneixen sobre l'escena ' ' a priori ' ' ( per exemple les simetries) per tal de, en alguns casos, fer reconstruccions de coordenades 3D des de noms una posici de la cmera.

La fotogrametria s'utilitza en diferents camps, com la cartografia, la arquitectura, la enginyeria, la fabricaci, el control de qualitat, la investigaci policial, i la geologia, aix com en meteorologia per, per exemple, determinar la velocitat del vent d'un tornado on les dades objectives no es poden obtenir. Tamb es va utilitzar en la postproducci de la pellcula ' ' Fight Club per combinar acci en viu amb imatges generades per ordinador.
 
L algoritme tpic utilitzat en fotogrametria s l ajust per mnims quadtrats. La minimitzaci es realitza sovint utilitzant el Algoritme Levenberg-Marquardt (o ajust per feixos).

 Mtodes fotogramtrics .

Els mtodes fotogramtrics utilitzen tcniques de moltes disciplines incloent-hi ptica i geometria projectiva.

Vegeu tamb.
Topografia;
Edouard Deville, inventor;
Geodsia;
Enginyeria geomtica;
Leica Photogrammetry Suite;
SOCET SET;
Leica;

 Enllaos.
 International Society for Photogrammetry and Remote Sensing;
 American Society for Photogrammetry and Remote Sensing;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278626" title="Barbara Stanwyck" nonfiltered="3976" processed="3951" dbindex="109103">
Barbara Stanwyck  (Brooklyn, Nova York (Estats Units), 16 de juliol de 1907 - Santa Monica, Califrnia, 20 de gener de 1990 fou una actriu nord-americana.

D'una infantesa difcil, Barbara Stanwyck va treure una fora i una voluntat fora del com. Comena en el cinema des dels comenaments del sonor i s propulsada per l'escengraf Frank Capra que li dna papers dignes del seu talent d'actriu. Arriba al cim encarnant els estereotips de l'herona del cinema negra. Destaca en els gneres cinematogrfics ms variats : el melodrama, el western, la policaca, el cinema negra, la comdia, i la pellcula social. Ha estat candidata 4 vegades a l'Oscar i el 1982 en va rebre un d'honorfic.


Filmografia.


The Doornvogels - serie (1982);
The Night Walker (1964);
Roustabout (1964);
Walk on the Wild Side (1962);
Forty Guns (1957);
Trooper Hook (1957);
Crime of Passion (1957);
There's Always Tomorrow (1956);
These Wilder Years (1956);
The Maverick Queen (1956);
Escape to Burma (1955);
The Violent Men (1955);
Cattle Queen of Montana (1954);
Executive Suite (1954);
Witness to Murder (1954);
Blowing Wild (1953);
Jeopardy (1953);
All I Desire ofwel Stopveraka You Belong to Me (1953);
The Moonlighter (1953);
Titanic (1953);
Clash by Night (1952);
The Man with a Cloak (1951);
The Furies (1950);
To Please a Lady  (1950);
East Side, West Side (1949);
The File on Thelma Jordon  (1949);
The Lady Gambles (1949);
No Man of Her Own 1949);
B. F.'s Daughter (1948);
Sorry, Wrong Number (1948);
Cry Wolf (1947);
The Other Love (1947);
Variety Girl (1947);
The Two Mrs. Carrolls (1947);
The Bride Wore Boots (1946);
California (1946);
The Strange Love of Martha Ivers (1946);
My Reputation (1946);
Christmas in Connecticut (1945);
Hollywood Canteen (1944);
Double Indemnity (1944);
Flesh and Fantasy (1943);
Lady of Burlesque (1943);

The Gay Sisters (1942);
The Great Man's Lady (1942);
The Lady Eve (1941);
Bola de foc (1941);
You Belong to Me (1941);
L'home del carrer (1941) ;
Remember the Night (1940);
Union Pacific (1939);
Golden Boy (1939);
Always Goodbye (1938);
The Mad Miss Manton (1938);
Internes Can't Take Money (1937);
Breakfast for Two (1937);
Stella Dallas (1937);
This Is My Affair (1937);
Banjo on My Knee (1936);
The Bride Walks Out (1936);
The Plough and the Stars (1936);
A Message to Garcia (1936);
His Brother's Wife (1936);
Red Salute (1935);
The Woman in Red (1935);
Annie Oakley (1935);
Gambling Lady (1934);
The Secret Bride (1934);
A Lost Lady (1934);
Ever in My Heart (1933);
Ladies They Talk About (1933);
Baby Face (1933);
The Bitter Tea of General Yen (1933);
The Purchase Price (1932);
So Big! (1932);
Shopworn (1932);
Forbidden (1932);
Night Nurse (1931);
The Miracle Woman (1931);
The Slippery Pearls (1931);
Ten Cents a Dance (1931);
Illicit (1931);
Ladies of Leisure (1930);
The Locked Door (1929);
Mexicali Rose (1929);
Broadway Nights (1927);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278628" title="Costabona" nonfiltered="3977" processed="3952" dbindex="109104">

El pic de Costabona s un masss de 2.465 m de la zona axial pirinenca. Es troba situat a la lnia de crestes que ve del pic de Roca Colom a travs del coll de Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripolls). El cim de tipus grantic s el darrer dels grans cims d'aquesta carena i envers llevant ja no hi ha alades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre (a la font de Fra Joan) i el Ritort ( a les deus d'en Sitjar), afluents del Ter per l'esquerra; el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l'est, domina l'alt Vallespir (els banys de la Presta i la vila de Prats de Moll). A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Moll (Vallespir), hi ha les mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l'explotaci de les quals ha estat construda una pista forestal en fora mal estat. A la capalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripolls), hi ha el refugi Costabona.

Al cim del Costabona hi ha una fita geodsica i diverses creus, aix com una caixa metl.lica. La vista circular s amplssima, destacant a l'est el Golf de Roses i la Plana del Rossell, separades per la Serra de l'Albera. Cap el nord l'imponent Masss del Canig, les Esquerdes de Roj i la Coma del Tec, amb el Roca Colom i el Roc de la Mort de l'Escol. A l'oest hi han els pics del Circ d'Ulldeter destacant el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat.   







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278633" title="Benxamn Casal Vila" nonfiltered="3978" processed="3953" dbindex="109106">
Benxamn Casal Vila (Lugo, 12 de gener de 1935) s un poltic gallec. Enginyer agrnom i economista. Membre del grup Brais Pinto, va ser conseller d'Energia i Indstria de la Xunta de Galcia (1978-79) i diputat en el Parlament de Galcia a les eleccions autonmiques de 1981 com a galleguista histric pel PSdeG-PSOE. 

Va ser vicepresident de l'Editorial Galaxia i s director de la Gran Enciclopedia Galega des de 2003. Ha escrit articles aRevista Galega de Estudios Agrarios, Desarrollo Agrcola, El Progreso, La Voz de Galicia i El Ideal Gallego. 

 Obres .
 A incidencia en Galicia do Plan Enerxtico Nacional (1978, editorial Xunta de Galicia).
 Achegamento  Minera Galega (1979, editorial Xunta de Galicia);
 A Terra Cha luguesa. Estudio da sa realidade agraria (1984, editorial Seminario de Estudios Galegos);
 A Galicia campesina (1984, editorial Galaxia) ;
 O campo galego (1992, editorial O Correo Galego);

 Enllaos externs .
 Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278637" title="Morera negra" nonfiltered="3979" processed="3954" dbindex="109107">




La morera negra, altrament anomenada "morer de mores", "morer de Sant Joan", "morer vera" o "morer negra"; s un arbre fruiter de la famlia Moraceae, que dna com a fruit la coneguda Mora negra. El nom cientfic  prov de la seva traducci directa del llat (Morus), que significa morera i (Nigra) que fa referncia al color dels seus fruits. Actualment aquesta espcie es pot trobar distribuda arreu del mn com a conseqncia de la seva bona comercialitzaci i el seu rpid desenvolupament. 

Ara b, la primera civilitzaci de la que en tenim constncia que n'utilitzava s la Persa (actual Iran). All va ser cultivada des de poques ancestrals, i no va ser introduda a Europa fins que el rei Jaume I d'Anglaterra va arribar al poder. Aquestes plantes, com la majoria en aquella poca, eren exportades de les conquestes que feien els imperis i les cultivaven en els monestirs, ja que eren un dels principals remeis que hi havia contra les malalties (en el cas de les extracions del fruit per fer xarops) i a partir d aquests cultius minoritaris, es van comenar a descobrir nous usos que van propiciar la seva distribuci per tota l Europa actual, i desprs a tots els continents del mn. Un exemple d aquests nous usos va ser el fet que es descobrs la importncia biolgica que t la Morus nigra pel cuc de seda (Bombyx mori) ja que aquest s alimenta d'ella. Per tant, era molt beneficis, en aquella poca, cultivar aquests arbres ja que permetien una doble producci, la dels fruits i la de la seda que elaboraven els seus depredadors.

Descripci morfolgica.

s un arbre petit que no passa dels 15 metres d alada. La seva ramificaci s axonomorfa. Densa, amb rels llargues, divergents i extenses. 

Presenta fulles simples i caduciflies (caduques), disposades alternament en dues files al llarg de la branca, amb un limbe de forma ovada i de marges dentats, amb una base cordada que acaba en un pecol curt i un pex obts. Sn de color verd fosc, rugoses i aspres per les dues cares i generalment asimtriques amb una nervadura pennada molt marcada. Medeixen 1-2 dm de longitud i 6-10 cm d amplada. La seva pilositat s glabre i s til per a ser diferenciada de la Morus alba.

T una tija (tronc) de tipus llenys degut a la seva consistncia de llenya. s rugs i aspre, amb branques baixes i fortes amb una base que pot arribar a fer 2 metres de dimetre i sol tenir una coloraci marr.

Posseeix petites flors generalment unisexuals, monoiques, dialispales (els spals no estan soldats entre ells), i hipgines que creixen es forma d'espigues atapedes i allargades. El periant de la Morus nigra s diferenciat, amb un calze actinomorf (t ms d'un pla de simetria) i format per quatre spals, mentre que la corolla disposa de 4 petits ptals color crema. L'androceu est compost per 4 estams mentre que el gineceu t un ovari sper amb 1 primordi seminal i 2 estigmes. Pel qu fa referncia a la seva concrescncia, aquesta s pluricarpellar (concretament t 2 carpels) de tipus sincrpic (cada carpel est en contacte amb la resta).

Desprs de la floraci, durant el maig i el juny, el periant es torna carns i sorgeixen els fruits monosperms, les mres, les quals maduren durant tot l estiu, formats per petites drupes estretament agrupades, entre 2-3 cm de llarg, que adopten un color violeta fosc, negre o vermell les quals sn ms dolces que les de la Morus alba.

Ecologia.


En l era de la globalitzaci, la Morera negra s ha convertit en una pea ms de l engranatge de les multinacionals. Aix doncs, tot i que els principals focus de moreres les trobarem en regions fresques i humides en explotacions (com Ucrana, Xina, alguns indrets de l Oest d'Europa), tamb en trobem en llocs on les condicions no sn tant ptimes pel seu creixement (Itlia, Xile, Guatemala), per que per altres motius (com podrien l existncia de latifundis destinats al conreu, els avenos tecnolgics en el camp de la botnica, etc) tamb es converteixen en zones d alta producci. En el cas d Espanya les seves explotacions ms abundants sn les de Huelva, Astries o Lle. 

La Morus nigra es cultiva en terrenys frescos i de clima temperat. Si b pot suportar gelades no li convenen les temperatures baixes, ja que el fred reduiria la velocitat del seu creixement. I en l altre extrem tampoc li convenen climes excessivament calorosos, ja que aix comporta en molts casos que les terres siguin ms seques. Per tant, es podria dir que es tracta d un arbre que necessita uns llindars de temperatura temperats i fora constants tpics de les zones dels trpics de Cncer i de Capricorn. Les seves preferncies en quan al sl, sn fora amplies ja que es desenvolupa satisfactriament en terres arenoses, silciques, fangoses, cides o neutres. Ara b, un cop s'arriba a una fase ms aviat adulta, es necessita una poda enrgica amb la finalitat de obtenir una producci ms abundant i de ms qualitat. Val a dir, que una poda repetida i excessiva podria ser perjudicial pel desenvolupament a llarg termini.

Normalment es cultiva a partir de llavors com a conseqncia del seu creixement rpid, ara b algunes cases comercials permeten la seva comercialitzaci a partir de trasplantaments, ja que les suporten molt b.


Farmacologia.

Parts utilitzades.

De la Morus nigra se n poden utilitzar gaireb totes les parts. El fruit, l escora, l arrel i les fulles tenen propietats farmacolgiques i sn utilitzades com a remeis tradicionals des de fa molt temps. Les vies d administraci son:

 Fruits: Els fruits sn ingerits sencers o en forma de suc de mores (obtingut per exprimici del fruit).
 Fulles: Es pot preparar una infusi de fulles fresques en aigua calenta.
 Rels: Les rels sn tractades per decocci i aplicades en forma de collutoris o gargarismes.
 Escora: De l escora se n poden extreure els principis actius per a productes de cosmtica o fer-ne decoccions.

 Composici qumica .
 Fruits: La major part del fruit s aigua (85-88%) per tamb presenten una gran quantitat de glcids (7.8-9.2%), principalment fructosa i glucosa, matries albuminoides, cids orgnics com l'cid mlic o l'cid ascrbic (1.1-1.9%), pectosa, substncies colorants, antociansids (0.2%) i asparragina (Aminocid). Tamb cont quantitats destacables de fibra (0.9-1.4%).
 Rels: Les rels presenten el ferment quimosina i tamb hi abunden sals clciques i tanins. ;

 Fulles: A les fulles tamb hi abunden els tanins i l cid flic.
 Escora: A l'escora hi trobem polifenols (fenilflavonoides).

 Usos medicinals .
Els fruits sn utilitzats per tractar casos d estrenyiment lleu, varius, hemorroides, flebitis (inflamaci d un segment vens) o la fragilitat capillar. L'escora  s utilitza en casos d odontlgia, faringitis o estomatitis. Tamb s utilitza com a antimictic d aplicaci externa i com a antihelmntic. Les fulles s utilitzen per a tractar la hipoglucmia moderada, diarrees i ferides o ulceracions drmiques.
L'escora de les arrels s utilitza molt en cosmtica pels seus agents decolorants (fenilflavonoides). Tamb s utilitzen per tractar les cremades i t propietats hipotensores.

 Altres usos .

Del fruit se n'obtenen uns tints de color porpra i de la fulla uns de color groc que tenen usos purament industrials. Pel que fa a l escora, s utilitza per obtenir una fibra que s utilitza per teixir.
bviament el fruit tamb pot ser ingerit, cru, cuinat o b elaborat com a conservant. Per tant, t un s culinari important.
Les fulles tamb poden ser utilitzades per alimentar els cucs de seda tot i que son preferibles les fulles de Morus alba.

 Accions farmacolgiques/propietats .
Els fruits actuen com a laxant suau i com a protector capillar. L'escora t propietats analgsiques i antiinflamatries, sobretot de pell, mucoses i del tracte gastrointestinal. Tamb t utilitat com a antiparasitari. Les fulles tenen propietats hipoglucemiants (diurtiques), antidiarreiques (degut a la presncia de tanins) i cicatritzants i, a ms, les infusions de fulles estan recomenades en dones embarassades degut a que cont cid flic. Les arrels tenen propietats astringents, antiinflamatries i hidratants.

 Toxicitat .
La utilitzaci o consum d aquesta planta (en qualsevol de les seves formes) en quantitats moderades i en perodes no molt llargs no ha causa efectes adversos. Malgrat aix, la consumici de Morus nigra durant llargs perodes de temps pot provocar estrenyiment, hiperacidesa gstrica i fins i tot una lcera pptica. En canvi, la ingesta puntual de grans quantitats del fruit pot provocar un empatx amb torons i una diarrea moderada.
A causa del seu alt contingut en tanins, la ingesti de Morus nigra esta contraindicada en casos de gastritis i d lcera gastroduodenal.

Pel seu contingut alcohlic en l extracte fluid, la tintura i el xarop, pot produir una intoxicaci alcohlica.

 Links externs .
 Flora de Xina: Morus(Angls);
 Flora de Nord Amrica: Morus(Angls);
 Informaci sobre Morus nigra i Bombix mori(Angls);
 informacio sobre Morus nigra (Angls);

 Bibliografia .
 http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Morus_nigra 16 de mar de 2008;
 http://www.ibiblio.org/pfaf/cgi-bin/arr_html?Morus+nigra 16 de mar de 2008;
 http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6T6R-4MH8BPV-3&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=122f32f579a86138b95ba856ca5b7038 19 de mar de 2008;
 http://www.botanical.com/botanical/mgmh/m/mulcom62.html 26 de mar de 2008 ;
 http://www.rednaturaleza.com/plantas_doc.asp?p=Moral%20(Morus%20nigra) 26 de mar de 2008;
 http://www.mtplantas.com/plantas/E26352.htm 29 de mar de 2008;
 http://www.planthogar.net/encyclopedia/releases/1/themes/227/el-moral.html 29 de mar de 2008;
 Berdonces i Serra, J. L. Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscrides del tercer milenio natural para el tercer milenio. Tikal Ediciones; 1998;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278642" title="Coll Pregon" nonfiltered="3980" processed="3955" dbindex="109108">
El Coll Pregon s una depressi (a 1.533 m) del masss de Costabona, entre els puigs de l'Artiga del Rei (1.636 m) i de la Clapa (1.655 m), a la lnia fronterera que separa el Ripolls (Moll) del Vallespir (Prats de Moll), per on passa el cam d'Espinavell a la Presta. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278643" title="Tenir-ne o no" nonfiltered="3981" processed="3956" dbindex="109109">
Tenir-ne o no (ttol original en angls To Have and Have Not) s una pellcula de cinema negre dirigida l'any 1944 per Howard Hawks i protagonitzada per Humphrey Bogart i Lauren Bacall.

 Sinopsi .

Harry Morgan i el seu company Eddie sn a l'illa de Martinica, esperant que un vaixell disponible els contracti. La guerra (II Guerra Mundial) est enfonsant el seu mitj de vida, per la qual cosa es veuen obligats a fer un treball per a la resistncia.

Repartiment.
Humphrey Bogart com Harry 'Steve' Morgan ;
Walter Brennan com Eddie ;
Lauren Bacall com Marie 'Slim' Browning ;
Dolores Moran com Madame Hellene de Bursac ;
Hoagy Carmichael com Cricket ;
Sheldon Leonard com el Sr. Coyo ;
Walter Szurovy com Paul de Bursac ;
Marcel Dalio com Gerard  ;
Walter Sande com Johnson ;
Dan Seymour com el Capit M. Renard ;
Aldo Nadi com el guardaespatlles de Renard;

Galeria d'imatges " Escenes de Tenir-ne o no "





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278647" title="Coll de Pal" nonfiltered="3982" processed="3957" dbindex="109110">


El Coll de Pal s una depressi a 2.374 m de la lnia fronterera que separa la vall del Ter (Setcases, Ripolls) i la del Tec (Prats de Moll, Vallespir) entre Roca Colom i el cim de Costabona. 

En aquesta collada enclotada entre dos turonets, hi trobem un curis giny astronmic que marca el pas del Meridi verd i que a les 12, hora solar, permet comprovar l'encaix de l'ombra que genera amb unes fites. El monumental aparell t un regle amb la mesura d'un metre, en record dels astrnoms Delambre i Mchain. Una mica ms endavant, i cam del Costabona, es pot veure un bloc geodsic de pedra i un rtol que indica que ens trobem dins la Reserva Natural de Prats de Moll - La Presta i tot seguit un rellotge de sol i una roca esculpida que recorden, novament, el pas pel Meridi verd. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278651" title="Francisco Gonzlez Amadis" nonfiltered="3983" processed="3958" dbindex="109111">
Francisco Gonzlez Amadis (Vigo, 1926-1997) fou un poltic gallec, tamb conegut com a Panchulo. Llicenciat en economia, fou professor. El 1975 fund el Moviment Socialista Gallec, que s'integr en el Partit Socialista Gallec i el 1978 en el PSdeG- PSOE, en fou president fins el 1980. A les primeres eleccions municipals el 1979 fou elegit regidor de Vigo. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la provncia de Pontevedra. A les eleccions al Parlament de Galcia de 1981 i a les 1985 fou escollit diputat al Parlament de Galcia. Durant el govern de Fernando Ignacio Gonzlez Laxe fou vicepresident segon del Parlament. El 1989 abandon el partit i el 1992 es pass a Esquerda Nacionalista, que acabaria integrant-se en el Bloc Nacionalista Gallec.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278652" title="Coll de Siern" nonfiltered="3984" processed="3959" dbindex="109112">
El Coll de Siern s una collada a 1.629 m. a l'est del cim de Costabona, que separa les altes valls del Tec (Vallespir) i del Ritort (Ripolls). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278659" title="Adolfo de Abel Vilela" nonfiltered="3985" processed="3960" dbindex="109113">
Adolfo de Abel Vilela (Lugo, 13 de juny de 1946) s un poltic i historiador gallec. Autor de nombroses obres sobre l'art gallec, va ser diputat autonmic amb Aliana Popular (AP) a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981, i delegat de la conselleria de Cultura de la Xunta de Galcia a Lugo (1986). Desprs de deixar AP va ingressar an Coalici Gallega (CG) i va ser director general de Poltica Lingstica (1987-1989). Desprs de la conversi de CG en una fora testimonial va organitzar la seva prpia formaci poltica, la Converxencia Nacionalista Galega de la qual en fou secretari general. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278661" title="Roca Colom" nonfiltered="3986" processed="3961" dbindex="109114">

El pic de Roca Colom s un cim a 2.507 m del circ de Concrs, i hi conflueixen la carena principal dels Pirineus amb la carena que ve del Canig separant les valls del Tec i el Tet. 

El cim s pla i ampli, amb un conjunt de pedres que ens permeten assegurar el punt culminant. Ofereix una vista de l'entorn amb les muntanyes del circ d'Ulldeter, el Pic de la Dona, la Portella de Mentet, el Puig de Coma Ermada i, als peus, el circ del Concrs. L'ascensi es pot fer per cam ben fresat, b des de l'estaci d'esqu de Vallter per la Portella de Mentet, o b des de la Collada Fonda pel Coll de Pal.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278664" title="Victorino Nez Rodrguez" nonfiltered="3987" processed="3962" dbindex="109115">
Victorino Nez Rodrguez (Quiroga, provncia de Lugo 20 de maig de 1936) s un poltic galleguista i centrista. Llicenciat en Dret, va iniciar la seva carrera a la Caixa Rural d'Orense, com a collaborador de Eulogio Gmez Franqueira a Coren-Uteco, en l'entorn del qual s'havia creat la caixa per a proporcionar finanament als cooperativistes. Va donar els seus primers passos poltics amb Gmez Franqueira al fundar amb Xos Quiroga Surez el partit Acci Poltica Orensana al comenament de la transici, el qual s'integraria posteriorment en UCD. 

En desaparixer la UCD, Victorino Nez va ser un dels impulsors de Centristas de Ourense, germen al seu torn de Coalici Gallega, formaci poltica que abandonaria en 1985 per a recompondre la formaci anterior sota la denominaci Centristes de Galcia. Aquesta petita formaci, amb implantaci fonamentalment en la provncia d'Orense es va presentar a diversos comicis coligada amb el Partit Popular, en el qual finalment acabaria per integrar-se. Victorino Nez va ser president de la Diputaci Provincial d'Orense, regidor en Orense i conseller sense cartera de la Xunta preautonmica de Xos Quiroga Surez. Desprs de les eleccions generals espanyoles de 1986 va obtenir un esc en el Senat, del que va prendre possessi el 22 de juny i a l'octubre de 1989 va ser escollit diputat en el Congrs. En 1989 va ser escollit diputat al Parlament de Galcia, i grcies als acords entre la seva formaci i el Partit Popular va ser escollit president del Parlament durant set anys (entre 1990 i 1997), corresponents a la tercera i quarta legislatures. Desprs del seu pas pel parlament gallec, va regressar al Senat en 1997, triat en representaci de la comunitat autnoma, fins al 20 de gener de 2004, data que es van dissoldre les cmeres. Est casat i t quatre fills.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278665" title="Daniele De Rossi" nonfiltered="3988" processed="3963" dbindex="109116">
Daniele De Rossi (Roma, 24 de juliol del 1983) s un futbolista itali que juga com a centrecampista a la Roma i a la Selecci Italiana. Ha estat campi del mn al Mundial d'Alemanya de 2006.

 Carrera .

 Club .

 El debut a la Serie A .

Nascut a Ostia, barri martim de Roma, i romanista des de petit, De Rossi comena a jugar molt aviat al sector juvenil de l'Ostiamare i, gran promesa com a davanter, passa a la Roma, equip del qual el seu pare Alberto s un dels majors responsables, a ms a ms d'entrenador dels equips infantils.

El 30 d'octubre de 2001 debuta a la UEFA Champions League al partit contra l'Anderlecht (1-1).

A la temporada 2002/03, amb noms 19 anys, De Rossi comena a formar part oficialment de l'equip, Capello el fa debutar el 25 de gener de 2003 al partit perdut contra el Como (2-0). El 10 de maig contra el Torino, disputa el seu primer partit com a titular i marca el seu primer gol giallorosso.

 L'xit .

La temporada 2003/04 s per De Rossi aquella de la consagraci, de fet el centrecampista millora moltssim (tamb grcies a la presncia molt a prop d'ell d'Emerson), tant com per a guanyar-se la convocaci amb la Selecci.
El 2004/05 pateix juntament amb tot l'equip una vistosa baixada de nivell fsic, per es recupera brillantment a la temporada segent en la qual, grcies a Spalletti, De Rossi torna a ser un lder de l'equip, tant com per merixer per primera vegada el braalet de capit, el 15 de mar al partit de Copa UEFA contra el Middlesbrough F.C..
Quatre dies desprs, el 19 de mar durant el partit Roma-Messina, De Rossi marca un gol de cap empenyent la pilota amb la m. L'rbitre dna el gol per vlid, per el jugador, defenent el fair play admet la irregularitat i el gol s annulat.

La temporada 2006/20074/07 s per a Daniele aquella de la consagraci definitiva tant a nivell nacional com a internacional. El seu gran temperament de competici juntament amb el seu estat fsic el portent a convertirse en un element indispensable de l'equip giallorosso, gaireb com ho s Francesco Totti.
La temporada positiva de la Roma s tamb mrit seu: de fet, tots els partits que va jugar van ser d'alt nivell.

La seva evoluci tctica l'ha portat a ampliar el seu (ampli) inventari d'accions, de manera que es converteix en un bon mur per a la defensa, i un bon rematador quan es tracta d'atac. El convertir-se en central, l'ha portat a reduir el seu nombre de gols (2 a la lliga i un a la copa), per tots han estat macos i decisius.

El 19 d'agost de 2007 a l'estadi Giuseppe Meazza de Mil, marca al minut 33 del segon temps, de penal, el gol que concedeix la Supercoppa Italiana als giallorossi: l'Inter s batut a casa per 1 a 0, davant la presncia de 8.000 romanisti.

 Selecci Nacional .

 Les victries juvenils .

De Rossi ha sumat diverses presncies a la Selecci Sub-21, amb la qual va guanyar coma titular els Europeus Sub-21 del 2004. El mateix any va guanyar la medalla de bronze a les Olmpiades d'Atenes amb la Selecci olmpica i, algunes setmanes ms tard, el 4 de setembre de 2004, debuta amb la Selecci Absoluta, al partit contra Noruega (2-1) a Palerm, vlid per a la qualificaci per al Mundial d'Alemanya de 2006. Al seu debut, De Rossi va marcar el seu primer gol azzurro, i des d'aleshores es va convertir en un convocat fixe per a Lippi.

 El Mundial d'Alemanya .

Al maig de 2006 De Rossi s convocat per al Mundial d'Alemanya, a on parteix com a titular, per durant el partit Italia-Estats Units (1-1) del 17 de juny s expulsat, al minut 26 del primer temps, per haver donat un cop de puny durant un contrast aeri al jugador Brian McBride, ferint-lo. Un gest incorrecte li va comportar 4 dies de desqualificaci i una reprimenda de l'entrenador Lippi. Desprs del partit, De Rossi es va disculpar amb Mc Bride als vestuaris, amb els aficionats a la televisi i oficialment amb la FIFA escrivint una carta.

Acabada la desqualificaci, De Rossi torna a estar a disposici del seleccionador per a la final del 9 de juliol de 2006, on entra al lloc de Francesco Totti i es converteix en campi del mn, marcant el tercer penal contra Frana. De Rossi, juntament amb Perrotta i Totti s un dels tres romanisti que va guanyar el mundial.

 Temps recents .

Actualment t una presncia estable dins el grup dels titular de Donadoni, i desprs de l'abandonament del seu company d'equip Francesco Totti, ha heretat el numero 10, estrany per a un centrecampista.

El 30 de mar de 2005, amb noms 21 anys, va posar-se per primer cop el braalet de capit de la selecci al segon temps del partit amists Itlia-Islndia (0-0).

Ha fet tamb de capit, com a titular, al partit amists Itlia-Sud frica (2-0) del 17 d'octubre de 2007.

 Estadstiques .

 Club .

P = Presncies, G = Gols

C = Lliga de Campions, U = Copa UEFA



 Palmars .

 Club .

Coppa Italia

Roma: 2006/07

Supercoppa Italia

Roma: 2007

 Selecci .

Campionat d'Europa Sub-21: 2004

Olimpiades: Medalla de Bronze, 2004

Mundial: 2006

 Personals .
Oscar del Calcio: Millor Jove, 2006

 Curiositats .

Va debutar a la Roma amb el nmero 27, que va dur durant dues temporades, desprs va escollir el 4, que va fer servir tamb al Mundial d'Alemanya, i finalment el nmero 16 (dia en qu va nixer la seva filla Gaia). Des del partit Italia-Ucrania, disputat a l'Estadi Olmpic de Roma, el setembre de 2006, porta amb la selecci, la prestigiosa samarreta nmero 10, que anteriorment portava Francesco Totti.

El 18 de maig de 2006 es va casar amb Tamara Pisnoli, filla i ex ballarina del programa de Mediaset Sarabanda amb la qual ha tingut una filla, Gaia De Rossi, nascuda el 16 de juliol de 2005.

El 29 de desembre de 2006, va estar proclamat per un sondeig de Men's Health, l'atlera itali protagonista del 2007.

Desprs de la derrota contra el Manchester a Old Trafford el 10 d'abril de 2007 a la Lliga de Campions, va descarregar de manera annima durant la nit, al centre esportiu de Trigoria, una crrega de gaireb 150 quilos de pastanagues. La postal que les acompanyava deia que s'havien de repartir entre tots els jugadors excepte a De Rossi, autor de l'nic gol de la Roma.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278666" title="Centristas de Ourense" nonfiltered="3989" processed="3964" dbindex="109117">
Centristas de Ourense va ser un partit poltic gallec l'mbit del qual d'actuaci era la provncia d'Orense. Va sorgir el 1983 de la desintegraci de la Uni de Centre Democrtic, agrupant a alcaldes i regidors de la provncia. Fundat per Eulogio Gmez Franqueira, entre els seus dirigents va estar Victorino Nez. Va formar part de Coalici Gallega i en aquesta formaci acabaria integrant-se. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278672" title="Centristes de Galcia" nonfiltered="3990" processed="3965" dbindex="109118">
Centristes de Galcia (CdeG) fou un partit poltic gallec, actiu fonamentalment an la provncia d'Orense, entre 1985 i 1991. Va sorgir com una escisi de Coalici Gallega, aglutinant a bona part dels alcaldes de la provncia procedents de l'antiga UCD (que al seu torn provenien de Centristas de Ourense). Es va presentar en coalici amb Aliana Popular a la majoria de les eleccions, fins a la seva integraci final en aquest partit el 1991. Victorino Nez i Xos Luis Baltar van ser els seus principals dirigents. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278673" title="Euloxio Gmez Franqueira" nonfiltered="3991" processed="3966" dbindex="109119">
Euloxio Gmez Franqueira (Cenlle, 6 de juny de 1917 - Orense, 20 d'abril de 1988) va ser un mestre, empresari i poltic centrista i galleguista. 
Vida poltica. 
Encara que simpatitzant de les Mocedades Galeguistas durant els anys finals de la Segona Repblica, la carrera poltica del que va ser mxim representant del galleguisme centrista va nixer durant el franquisme, vinculat a les seves estructures de poder. En 1954 va accedir a un lloc de regidor a Castrelo de Mio i va arribar a ser president de la Germandat de Pagesos de Castrelo i de la Cooperativa Local del Camp, amb el que s'inicia en la vida pblica oficial vinculat als sectors productius agrcoles. En aquest perode va ser tamb mediador entre Fenosa i els camperols en les negociacions de l'expropiaci dels terrenys on es construiria posteriorment el pant de Castrelo de Mio, i procurador en Corts pel denominat Ter familiar d'Orense (en 1966 i durant dues legislatures). En 1977 va fundar el Grup Orens Democrtic, que desprs es va integrar en la Uni de Centre Democrtic (UCD). Amb aquest partit va ser diputat per Orense en la legislatura constituent (del 14 de juliol de 1977 fins al 23 de mar de 1979). i desprs durant dues legislatures ms fins al 15 de juliol de 1986. No obstant aix aquesta ltima legislatura es va correspondre amb el desastre electoral de la fora centrista, i Gmez Franqueira, sense deixar el seu esc de diputat en el Congrs, va fundar primer Centristas de Ourense, i finalment en 1983 Coalici Gallega. En 1984 va sofrir un vessament cerebral que el va allunyar de la vida poltica, amb el que es va obrir una crisi de lideratge en la formaci nacionalista de centre. 
Carrera empresarial. 
Com empresari es va iniciar tamb en Castrelo de Mio, on va muntar una cooperativa de repartiment de productes. En 1961, Gmez Franqueira va ser nomenat pel ministeri d'Agricultura gerent de la Unin Territorial de Cooperatives Orensanes (UTECO) i impulsa les Cooperativas Orensanas (COREN), nascudes en 1961. En la fundaci de l'empresa, que va tenir a l'inici noms una vintena de socis i una aportaci de capital tecnolgic nord-americ (Swift), va posar tot el seu esfor, i d'ella va obtenir els majors rendiments econmics i tamb poltics. El seu objectiu era ampliar les activitats d'aquestes cooperatives perqu entre totes poguessin controlar el procs productiu complet, des de l'obtenci de matries primeres fins a la comercialitzaci dels productes finals. En 1962 va participar en la creaci de la Caixa Rural d'Orense, que va nixer fonamentalment amb l'objectiu de dotar de finanament al projecte cooperativista. 

En 1964, una vegada que ja havia absorbit el coneixement necessari, COREN-UTECO es desf de la collaboraci de la signatura nord-americana i construx la seva primera fbrica de pinsos. En 1965 es constitux la Cooperativa Provincial de Productors d'Ous i en 1966 comena a funcionar un escorxador avcola per a sacrificar els pollastres de les explotacions. Pinsos, criadero, escorxador i una classificadora d'ous tanquen el cercle del negoci. Amb aquest nim va estendre les seves activitats en les rees agrcola, ramadera, avcola i porcina. Aix, el que va comenar com una societat purament avcola es va convertir, amb el nom de COREN-UTECO, i desprs ja noms Coren, en l'eix de tota la ramaderia de carn a Galcia amb produccions en els sectors porcins, bov de carn, ous, necs, galls dindis i conills. A la seva defunci, el seu fill Manuel Gmez-Franqueira va passar a dirigir l'empresa, de la qual s conseller delegat. 
Dades personals. 
Procedia d'una famlia humil de camperols. Va estudiar Magisteri i va exercir com mestre durant gaireb vint anys, primer en San Amaro i desprs a Castrelo de Mio, on va exercir durant ms de vint anys. Al juny de 1980 un comando de ETA poltico-militar va intentar segrestar-li en la seva casa de Razamonde. Els terroristes van fingir una avaria en el cotxe i van entrar en la seva casa amb l'excusa de trucar per telfon. A l'entrar, van treure les armes i van obligar a Gmez Franqueira que els acompanys. Aquest, que estava en pijama va demanar perms per a vestir-se, i va aprofitar el moment per a llenar una pistola que estava damunt d'un armari i disparar els etarres, ferint a un d'ells, Jos Antonio Alcocer Gabaldn, Zapatones, en el coll i en la mandbula. Va eludir les rfegues dels altres terroristes tirant-se al sl entre els llits del dormitori i apagant la llum. Aquest terrorista, ferit, va ser detingut en un pis de Vigo uns dies desprs. 

La Xunta de Galcia li va atorgar la Medalla Castelao en 1986. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278675" title="Xos Luis Baltar Pumar" nonfiltered="3992" processed="3967" dbindex="109120">
Xos Luis Baltar Pumar (Esgos, 10 d'octubre de 1940) s un poltic gallec. Mestre, va ser alcalde de Nogueira de Ramun (1976-1987), president de la Diputaci Provincial d'Orense des de 1987 i senador (1993-2000). Va ser secretari general de Centristes de Galcia fins que aquest partit es va integrar en el Partit Popular, del que s president provincial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278677" title="Antoln Snchez Presedo" nonfiltered="3993" processed="3968" dbindex="109121">
Antoln Snchez Presedo (Betanzos, la Corunya, 5 d'abril de 1955) s un poltic de Galcia, membre del PSdeG-PSOE, i diputat al Parlament Europeu. 
Biografia. 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostella, i Mster en Dret de la Uni Europea per la Universitat Carles III de Madrid. Va ser diputat al Parlament de Galcia des de la primera a la quarta legislatura autonmica (1981-1997), i regidor de la seva ciutat natal des de 1979 fins que, en 1983, obt l'ajuntament de Betanzos al guanyar les eleccions municipals per majoria absoluta. En 1985 va ser nomenat Secretari General del PSdeG-PSOE en substituci de Paco Vzquez, motiu pel qual abandona l'ajuntament de Betanzos para preparar les eleccions autonmiques que se celebrarien al novembre del mateix any. A pesar d'aconseguir un augment d'escons respecte a la legislatura anterior (passant de 16 a 22), no aconsegueix formar govern, pel que abandona la secretaria general. No obstant aix, en 1987, i a causa de la moci de censura presentada contra el govern del Partit Popular presidit per Xerardo Fernndez Albor (que triomfaria grcies al vot del trnsfuga Xos Lus Barreiro), el PSdeG-PSOE va aconseguir el poder, formant un govern tripartit amb Coalici Gallega i el Partit Nacionalista Gallec, liderat per Fernando Gonzlez Laxe. Snchez Presedo va ser nomenat Conseller d'Ordenaci del Territori i Obres Pbliques d'aquest govern, mantenint el crrec fins a la victria del Partit Popular en les eleccions autonmiques de 1989. 

En 1993 va ser candidat a la presidncia de la Xunta de Galcia pel PSdeG-PSOE. La contundent derrota electoral (el PSdeG-PSOE va obtenir 19 diputats) va precipitar la seva sortida com Secretari General del partit, situaci que aprofitaria per a estudiar el citat mster i dedicar-se posteriorment a l'exercici de l'advocacia. En 2004 va regressar a la poltica, sent escollit diputat al Parlament Europeu, crrec que ostenta en l'actualitat. 
Enllaos externs. 
Fitxa d'eurodiputat d'Antoln Snchez Presedo;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278679" title="Bloc Nacional-Popular Gallec" nonfiltered="3994" processed="3969" dbindex="109122">
Bloc Nacional- Popular Gallec (BNPG) fou una candidatura electoral gallega de caire sobiranista com a alternativa a l'autonomisme, creada per a les eleccions generals espanyoles de 1977 (on va obtenir uns 27.000 vots, el 2,4 % dels vots gallecs) i les 1979 (on va obtenir uns 63.000 vots i el 5,9 % dels vots), sense que assols representaci parlamentria. A les eleccions municipals de 1979 va obtenir el 7,1 % dels vots gallecs i representaci als cinc principals ajuntaments gallecs, amb un total de 253 regidors.

Era formada per Unin do Povo Galego (UPG) i l'Asemblea Nacional-Popular Galega (ANPG). A les eleccions al Parlament de Galcia de 1981 es present en coalici amb el PSG, i va obtenir tres escons (entre ells Bautista lvarez, cap d'UPG). El 1982 es va transformar en el Bloc Nacionalista Gallec.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278682" title="Stefano di Giovanni" nonfiltered="3995" processed="3970" dbindex="109123">

Stefano di Giovanni, conegut tamb com el Sassetta o Sassetta (Siena, 1392 - Siena, 1450 o 1451), va ser un pintor medieval itali.

 Biografia .
El Sassetta va nixer probablement a la ciutat toscana de Siena, tot i que hi ha la hiptesi sobre el seu possible naixement en la tamb toscana Cortona perqu de vegades apareix referit com Stefano di Giovanni di Consolo da Cortona. En qualsevol cas, les primeres notcies seues daten de l'any 1423 a la ciutat de Siena, on probablement va ser alumne de Paolo di Giovanni Fei. D'aquesta manera, havent-se format durant la transici senesa d'inicis del segle XIII va assimilar les aleshores noves influncies del gtic internacional (o del gtic tard) i les dels inicis del Renaixement florent.

L'estil gtic en Sassetta s fcilment recognoscible per les lnies allargades dels personatges i fins i tot els objectes representats i els fons daurats de les seues pintures   elements estilstics que per altra banda havien irromput a l'art gtic procedents de l'art sacre bizant   tot i que el seus trets ms destacables sn la lluminositat i el ntid joc de contrastos cromtics de moltes de les seues millors obres, sovint units a una concepci arquitectnica de la pea.

Va ser un dels exponents de la pintura gtica internacional, tot i que les seues ltimes obres comencen a insinuar elements renaixentistes, amb una major desimboltura i menys hieratisme, aix com assajos amb les lnies de fuga i intents de perspectiva.

Segons la partida de defunci va morir a Siena l'1 d'abril de 1451, per l'exactitud d'aquesta data ha estat discutida.

Els deixebles ms coneguts del Sassetta van ser Francesco di Giorgio i di Lorenzo (ms conegut com Vecchietta) i Sano di Pietro.

 Galeria .


 Vegeu tamb .
Escola senesa;

 Obres destacades .
Mare de Du amb l'Infant, pinacoteca nacional de Siena.
Mare de Du amb l'Infant, Museu de Grosseto.
L'encontre de sant Antoni i sant Pau a Tebaida (ca. 1446) pintura al tremp sobre taula, National Gallery of Art (Washington DC).
Visi de sant Toms d'Aquino, (1423), Pinacoteca Vaticana.
Sant Toms inspirat pel colom de l'Esperit Sant, pintura al tremp sobre taula, Museu de Belles Arts de Budapest.
La Mare de Du de les Neus, 1432, Galleria degli Uffizi, Florncia.
La llegenda del llop de Gubbio, 1437-1444, National Gallery de Londres.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278683" title="Slow Food" nonfiltered="3996" processed="3971" dbindex="109124">

El moviment Slow Food va ser fundat per Carlo Petrini a Itlia com un moviment de resistncia per a combatre el fast food. Proclama preservar la cuina cultural i les plantes i llavors associades, animals domstics, i el cultiu dintre d'una ecoregi. Aix va ser la primera part establerta del ms ampli Slow movement. El moviment s'ha expandit des de llavors amb ms de 83.000 membres a 122 paisos.

 L'organitzaci Slow Food .

El Slow Food va comenar a Itlia amb la fundaci de la seva organitzaci precursora, Arcigola, al 1986

La organitzaci Slow Food nascuda del moviment s'ha expandit fins a incloure ms de 83.000 membres amb seus a ms de 122 paisos. En total, existeixen 800 locals convivia. L'estructura organitzativa s descentralitzada: cada convivia t un lder que s responsable de la promoci dels artesans i els granjers locals, a travs d'esdeveniments regionals com ara "Tallers del gust", tasts de vi, mercats de granjers.

S'han obert oficines a Sussa (1995), Alemanya (1998), New York City (2000), Frana (2003), Jap (2005), i ms recentment al Regne Unit. Les oficines centrals s'ubiquen a Bra, a prop de Tor, al nord d'Itlia. L'organitzaci ha publicat numerosos articles, en diversos idiomes. Als Estats Units, the Snail (El Cargol) s la publicaci trimestral escollida, i Slow Food publica literatura tamb a altres pasos europeus. Esforos recents en publicitat inclouen la fira de menjar i vi ms gran del mon, el Salone del Gusto, una fira de formatge bianual a Bra anomenada Cheese, el festival del peix de Genoa anomenat SlowFish i la reuni mundial de comunitats de menjar de Tor Terra Madre.

A 2004, Slow Food va obrir una Universitat de Cincies Gastronmiques

a Pollenzo, a Piemont i Colorno, a Emilia-Romagna, Itlia. Carlo Petrini i Massimo Montanari sn qui ha liderat la creaci de la Universitat, l'objectiu de la qual s promoure concincia sobre el menjar i la nutrici.

 Objectius .
El moviment Slow Food incorpora una srie d'objectius a dins de la seva missi, incloent-hi:
 La formaci i el mantenimient de bancs de llavors per a preservar les varietats relquia en cooperaci amb els sistemes de menjar local. ;
 El desenvolupament d'una "arca del gust" per a cada ecoregi, on les tradicions culinries locals i el menjar sn clebres. ;
 La preservaci i la promoci de productes de menjar local i tradicional, juntament amb la seva tradici popular i la seva preparaci. ;
 La organitzaci del processament a petita-escala (incloent installacions per al sacrifici i producte fresc (curta durada). ;
 La organitzaci de celebracions de cuina local a les regions (per exemple, el Feast of Fields (Festival dels Camps) que es fa a algunes ciutats a Canad).
 La promoci de l'"educaci del gust".
 L'educaci dels consumidors sobre els riscos del menjar rpid.
 L'educaci de la ciutadania sobre els desavantatges de l'agricultura de negoci comercial i les "granjes fbrica".
 L'educaci de la ciutadania sobre els riscs del monocultiu i la dependncia a molt poques varietats.
 El desenvolupament de diversos programes poltics per a preservar les granjes familiars. ;
 La pressi per a la inclusi de la preocupaci per les granjes orgniques a les poltiques agrcoles. ;
 La pressi contra la financiaci del govern a l'enginyeria gentica. ;
 La pressi contra l's de pesticides. ;
 L'ensenyament d'habilitats de jardineria a estudiants i presoners. ;
 La promoci del consum tic als mercats locals. ;

De tant en tant, Slow Food interv directament en transaccions comercials; per exemple, Slow Food va ser capa de preservar quatre varietats de Turc Americ mitjanant l'adquisici de 4.000 dels seus ous i encarregant la seva criana, matana, i distribuci al mercat.

 Impacte .
s difcil mesurar l'abast de l'xit del moviment Slow Food, considerant que la prpia organitzaci s molt jove. La naturalesa embrionria de Slow Food s tal que poca gent a Europa i especialment a Estats Units est assabentada.

Les estadstiques mostren que Europa, i Alemanya en particular, s un consumidor molt ms gran de menjar orgnic que els Estats Units.

Slow Food ha contribut a l'augment de la sensibilitzaci per la salut a Europa, com s'evidencia per aquest fet, per a la societat en general, Slow Food ha tingut poc efecte. Un exemple d'aix s el fet de qu els turistes visiten ms els restaurants de menjar rpid  que els locals, per Slow Food i els seus moviments germans encara sn joves. En un esfor per a difondre els ideals de l'anti fast food, Slow Food s'ha adreat als joves dels paisos a les escoles de primria i secundria. Els voluntaris ajuden a construir marcs de treball estructural per a jardins escolars i fan tallers per a presentar l'art de l'agricultura a la nova generaci.

 Crtiques .
Els crtics cap a l'organitzaci han carregat contra ella per ser elitista, per desmotivar mtodes ms barats de cultivar i crear menjar. Slow Food respon allegant que treballa per a la producci i el consum local, que far servir les millors prctiques de la cincia i les professions del mn, i finalment es provar ms barata a causa de la menor dependncia del transport i els mtodes energtica, qumica i tecnolgicament intensius.

Aquests arguments sn parallels als del moviment anti-globalitzaci, Greenpeace i els partits ecologistes contra l'exportaci global de menjar monocultura, especialment GMOs. Un punt central relacionat en aquests arguments s que els preus del transport sn artificialmente baixos perqu el veritable cost del combustible (incloent la protecci de les rutes comercials i les intervencions militars a tot el mn) no s sumat al preu dels productes, i en canvi sn pagats indirectament mitjanant impostos.

 Vegeu tamb .
 Nutrici;
 Slow design;

 Referncies .

 
Slow food i tica en l'alimentaci;

 Enllaos externs .
 Slow Food official website ;
 Slow Food USA website ;
 Slow Food Dutch website ;
 Slow Food France website ;
 Slow Food Cornwall ;
 Slow Food South Africa website ;
 Slow Food Brazil website ;
 Slow Food Canada Website ;
 Slow Food Zwolle Dutch convivia website ;
 Slow Food Victoria ;
 Slow Food Prague ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278685" title="Hssar" nonfiltered="3997" processed="3972" dbindex="109125">

Un hssar (en l'original hongars huszr, plural huszrok i en polons Husaria) s un soldat integrat en una unitat de cavalleria lleugera usada a Europa des del segle XVII. Algunes unitats militars actuals mantenen el terme 'hssar' per raons de tradici.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278686" title="Aracnologia" nonfiltered="3998" processed="3973" dbindex="109126">

L'aracnologia (del grec:       , arachne, "aranya"; i      , logos, "coneixement") s la branca de la zoologia que estudia els arcnids. Aix inclou les aranyes, els escorpins o els pseudoescorpins. Els que estudien els arcnids sn els aracnlegs.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278689" title="Malacologia" nonfiltered="3999" processed="3974" dbindex="109127">

La malacologia s la branca de la zoologia invertebrada que tracta l'estudi dels molluscs, el segon flum ms gran d'animals, en termes d'espcies descrites. 

Una divisi de la malacologia, la conquiliologia, s'encarrega de l'estudi dels molluscs amb closca.

Els camps d'investigaci de la malacologia inclouen la taxonomia, l'ecologia, i l'evoluci. Els coneixements de la malacologia es fan servir en aplicacions mdiques, veterinries i agrries, fent servir els molluscs com a mediadors de malalties, tals com l'esquistosomiasi.

En l'arqueologia, la malacologia es fa servir actualment per atendre l'evoluci del clima, la biota del ria, i l's del lloc. 

El 1794, va ser publicada la primera recopilaci de molluscs.

 Vegeu tamb .
 Museu del Cau del Cargol a Vilassar de Dalt;

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278690" title="Setge de Balaguer" nonfiltered="4000" processed="3975" dbindex="109128">

Histria:
Setge de Balaguer (1280) en la Revolta dels nobles contra Pere el Gran.
Setge de Balaguer (1413) en la Revolta del comte d'Urgell.
Setge de Balaguer (1645) en la Guerra dels Segadors.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278692" title="Windows Write" nonfiltered="4001" processed="3976" dbindex="109129">


El Windows Write es un processador de textos que s'incloa en les versions 1.0, 2.0, 3.0, 3.1 i 3.11 del Microsoft Windows; es podia comparar en les primeres versions del MacWrite.

La primera versi va ser la 1.0 i es va oferir amb el Microsoft Windows 1.0. Existia una versi tamb per Atari ST.

 Caracterstiques principals .

Es tracta d'un programa de textos senzill, poc complex si es compara amb el WordPerfect o Microsoft Word. Ara b, tenia fora opcions pel formatatge de documents, com la justificaci (quelcom que el seu successor, el WordPad no t), sagnat, tabulacions, espaiat (simple, 1/2 i doble) o numeraci de pgines. L'extensi dels seus fitxers es Write (.wri).

A partir del Windows 3.0 Write podr desar i obrir fitxers Word (.doc). La segent versi de Windows, la 3.1, se li afegeix la tecnologia OLE.

Amb el Windows 95 el Write es deixa d'oferir i en el seu lloc s'ofereix el WordPad.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Petita informaci del Write ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278694" title="Jos Lage Lage" nonfiltered="4002" processed="3977" dbindex="109130">
Jos Lage Lage (18 de juny de 1938 - 9 de desembre de 2007) va ser un veter poltic gallec, diputat, parlamentari i delegat provincial, va nixer en la parrquia de Fontcuberta, Maceda, provncia d'Orense. Estava casat amb Raquel Vidal Docampo i era pare de dos fills. Llicenciat en Cincies Econmiques. 
 Histria i Vida . 
Professionalment va ser president del consell d'administraci de la Caixa d'Estalvis Provincial d'Orense. Regidor del municipi de Maceda, dna el salt a l'Ajuntament d'Orense sent regidor encarregat de trnsit. En 1981 i de la m de la UCD s escollit diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981. Continua en el mateix partit i en 1989 es passa al Partit Popular, continuant en el Parlament de Galcia. Va ser subdelegat de govern, responsable d'Assumptes Socials i delegat de la Xunta de Galcia a Orense. Tamb titular a Orense de Justcia i Interior. En 2005 al complir els 65 anys es jubila. A mitjan octubre de 2007, sofreix un greu accident de trnsit del que no aconsegueix recuperar-se. Les seves restes reposen en el cementiri de la parrquia de Foncuberta, en el municipi de Maceda.

 Enllaos externs .
 Biografia Jos Lage Lage;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278695" title="Ugolino di Nerio" nonfiltered="4003" processed="3978" dbindex="109131">



Ugolino di Nerio (1280? - 1349) va ser un pintor itali que va treballar a Siena, havent notcies d'ell noms en el perode comprs entre 1317 i 1327.

Junt a Segna di Bonaventura va ser el seguidor ms fidel de Duccio di Buoninsegna. Va ser un pintor molt fecund i de gran fama que va contribuir a la influncia de la pintura senesa a Florncia amb prestigioses comandes per als altars majors de les dues principals basliques, l'esglsia de Santa Maria Novella i l'esglsia de la Santa Croce. La seua activitat va coincidir amb el retorn a Florncia de Giotto, que de fet havia creat entorn seu a Santa Croce una escola independent.
 
Biografia i obres.
Va nixer pressumptament a Siena al voltant de 1280. Pertanyia a una famlia de pintors: tant son pare, Nerio, com els seus germans Guido i Muccio eren artistes. Vasari li va dedicar una biografia a la seua obra Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori, indicant com a data de la seua mort l'any 1349.

La seua nica obra signada s un polptic datat l'any 1325 i destinat a l'altar major de la baslica de Santa Croce a Florncia, que avui dia es troba desmembrat i dispers per diversos museus fora d'Itlia. Arran de l'estudi d'aquesta obra li ha estat atribuda una llarga srie de treballs i ha estat reconstruda la seua carrera a partir de la collaboraci amb Duccio a la clebre Maest de la Catedral de Siena (1308-1311), avui dia al Museo dell'Opera Metropolitana del Duomo. La m del deixeble ha estat reconeguda als bustos dels apstols de la banda superior.

Degu atnyer l'autonomia artistica l'any 1315, amb algunes pintures juvenils com ara la Madonna Contini Bonaccossi del Palau Pitti, amb molts trets de l'estil de Duccio, per ja al voltant de 1320 el seu estil personal estava definit i pot dir-se que havia arribat a la maduresa artstica, caracteritzada per la punyent espiritualitat dels temes i la notable elegncia de les figures.

Tamb en l'elecci dels colors, ms brillants que els del seu mestre, s peculiar, potser influt per l'activitat de Simone Martini. Entre les obres d'aquesta etapa han estat identificades algunes Madonne, una a la Lehman Collection i una altra a una esglsia de Montepulciano, molt properes al monumental retaule per a la baslica de Santa Croce, que amb els seu set compartiments amb la Mare de Du i diversos sants degu ser un dels polptics ms espectaculars del segle XIV. 

Vasari va veure el polptic en la seua ubicaci original i va atribuir a Ugolino encara un altre retaule, que declarava haver vist a la capella Bardi de la mateixa esglsia, aix com un polptic per a l'esglsia de Santa Maria Novella, avui dispers i encara no identificat llevat de la zona central amb la Mare de Du amb l'Infant, que es troba a l'esglsia de la Misericrdia a San Casciano Val di Pesa.

Per l'altar de Santa Croce no fou un episodi allat, tot i que va ser la comanda ms important d'una srie de obres que els franciscans li van encarregar: actualment han estat identificats almenys vuit polptics dispersos per diversos museus o sobreviscuts noms com a fragments, com ara les peces amb Sant Pere i Sant Francesc, actualment a l'esglsia de la Misericrdia de San Casciano Val di Pesa, que probablement pertanyien a una rplica ms modesta del gran polptic de Santa Croce.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278698" title="Lotus AmiPro" nonfiltered="4004" processed="3979" dbindex="109132">


Lotus Ami Pro (anteriorment Samna Word, Ami) va ser un processador de textos que es va oferir pel sistema operatiu de Microsoft, Windows. Creat per Samna l'any 1987, el Ami va ser un dels primers processadors de text complets per l'entorn Windows .

 Histria .

Ami va ser un dels principals competidors dels processadors de textos WordPerfect Corporation WordPerfect (el principal processador de textos en el sistema DOS) i Microsoft Word a finals dels anys 1980 i inicis dels anys 1990. L'any 1990 Samna va ser adquirida per Lotus l'any 1990 i va canviar el nom a Ami Pro.

Al 1992 es va publicar la versi 3.0, anticipant-se als seus principals rivals (Word 2.0 i WordPerfect per Windows).

Caracterstiques que destacaven de l'Ami Pro eren els SmartIcons, que permetia tenir diferents barres d'icones personalitzables; tamb tenia un editor d'icones per ser usats en les macros; editor d'equacions, diccionaris d'ortografia amb thesaurus, clip-art, taules, dibuix i el programa Adobe Type Manager (podia usar-se fonts Adobe).

IBM va adquirir a Lotus i va substituir l'AmiPro pel Word Pro.

Per ltim, cal esmentar que una versi de l'AmiPro, la 3.1, va estar disponible en catal.

 Enllaos externs .

 Informaci de l'AmiPro 3.0 ;
 Valoraci de processadors de text anys 1985-1997 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278700" title="Setge de Balaguer (1413)" nonfiltered="4005" processed="3980" dbindex="109133">





El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell

Antecedents.
El rei d'Arag Mart l'Hum tenia una gran consideraci per Jaume II d'Urgell a qui nomen Lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort el seu fill Mart el Jove, el rei el nomen procurador i governador general, cosa que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condici d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei revoc el nomenament sota pressions de l'arquebisbe de Saragossa i la famlia Urrea, morint sense deixar nomenat successor. 

El resultat del Comproms de Casp install al tron al candidat Ferran d'Antequera en detriment de Jaume II d'Urgell. Tot i els drets preeminents d'en Jaume, aquest no havia sabut administrar les oportunitats poltiques que li havia facilitat el rei Mart. L'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa per part d'Anton de Luna li fa perdre el suport del bra eclesistic dominat per Benet XIII i Vicent Ferrer qui jugaria al suport del candidat castell. Com a noble, no va cultivar el favor de la noblesa i la burgesia barcelonina. Aquestes febleses i els suports i diners de Ferran acabaren decantant la balana en la conclusi del Comproms el 28 de juny de 1412.

Ferran I i els seus consellers tingueren un tracte de favor amb Jaume que es concret en concessions territorials i econmiques per a ell, la seva dona Isabel d'Arag i de Forti i la seva mare Margarida de Montferrat. Malgrat tot, la instigaci d'aquesta que li insistia "Fill, o rei o no res" i d'alguns consellers i nobles fidels, com Anton de Luna, l'animren a revoltar-se en maig de 1413 contra el rei amb el reduit suport de mercenaris anglesos i gascons, mentre s desenvolupaven a Barcelona les Corts de 1413. Els diputats, espantats per les notcies d'una revolta al camp i sense ganes de tornar a una situaci d'incertesa poltica que ja havia durat dos anys, van fer pinya amb el nou rei reconegut per tothom. Ferran havia obtingut suport dels notables i les Corts abans d'iniciar la repressi armada. Aconsegueix tamb l'aval de Castella i Frana.

Desprs d'uns xits inicials, el 27 de juny de 1413, Jaume fracas davant Lleida. Posteriorment el seu exrcit ser venut a la batalla d'Alcolea de Cinca el 10 de juliol cosa que impossibilit reunir els exrcits de l'Urgell i d'Arag. va atacar Lleida i Osca. El rei Ferran s'acull a l'Usatge Princeps namque que li permitia aixecar un exrcit a expenses dels seus sbdits. 

El setge.
Jaume d'Urgell es tanc a Balaguer creient que era inexpugneble, amb les seves tropes comandades per Ramon Berenguer de Fluvi, tot esperant l'ajut angls, i el propi rei Ferran organitz un setge el juliol de 1413, amb tropes de terra i sis bombardes de gran calibre i tres fonvols. Simultniament, Anton de Luna resta bloquejat al seu castell de Loarre. 

Ferran d'Antequera va dirigir al Pla d'Almat el pes de l'artillera des dl 5 d'agost, malmetent el Castell Forms, l'esglesia de Santa Maria i el convent de Santa Clara. El setge de Balaguer acaba amb la rendici del comte al rei el 31 d'octubre de 1413 davant de l'assalt imminent. 

Conseqncies.
El castell de Loarre caigu a comenaments de 1414, donant-se per sufocada la revolta.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278703" title="William Paterson" nonfiltered="4006" processed="3981" dbindex="109134">
William Paterson (Montrose, Angus, 10 d'agost de 1755  - 21 de juny de 1810, prop del Cap d'Hornos) va ser un botnic britnic.

Va ser membre de la Linnean Society of London el 1797 i de la Royal Society el 1799. Era jardiner a Syon House sota la direcci de William Forsyth (1737-1804). El 1777 marx a collir plantes a Ciutat del Cap per encrrec de la comtessa de Strathmore. Durant aquells anys, fins al 1780, va realitzar quatre viatges a les terres de l'interior. De 1781 a 1785, va ser comissionat en el 98 regiment de la guarnici a l'ndia. 

El 1792 an a Austrlia com a capit del 102 regiment. Havia sollicitat a Sir Joseph Banks (1743-1820) per obtenir el seu suport a la seva candidatura a la Royal Society per aquest li va comunicar que no podria ser-ho fins que no hagus contribut de manera ms significativa a la cincia. Recollecta plantes per a W. Forsyth i Sir Joseph Banks (1743-1820), aix com dels sements per als planters de James Lee (1715-1795) i James Colvill (v. 1777-1832).

De 1800 a 1810, s tinent governador de Nova Galles del Sud. Va escriure Narrative of Four Journeys into the Country of the Hottentots and Caffraria in... 1777-1779 (1789). No va ser fins desprs de la seva tornada a la Gran Bretanya que Paterson va ser distingit, el 17 de maig de 1798, com a membre de la Royal Society. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Paterson.

Robert Brown (1773-1858) li dedica el 1807 el gnere Patersonia de la famlia Iridaceae.

 Bibliografia .
 Ray Desmond Dictionary of British and Irish Botanists and Horticulturists includins Plant Collectors, Flower Painters and Garden Designers London: Taylor & Francis and The Natural History Museum, 1994;
 P.S. Short (dir.) History of systematic botany in Australia Victoria: Australian Systematic Botany Society Inc., 1990: v + 326 p.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278706" title="Haggis" nonfiltered="4007" processed="3982" dbindex="109135">

El haggis s el plat tpic escocs ms conegut. Consisteix en un pesat empapussat que se serveix tradicionalment amb neeps and tatties, pur de colinap i patates.

s un plat molt condimentat i de sabor intens. Encara que existeixen moltes receptes, algunes de les quals utilitzen moques de crvol, normalment s'elabora a base de moques de xai o ovella (pulm, fetge i cor) barrejades amb cebes, farina de civada, herbes i espcies, tot aix embotit dintre d'una bossa feta de l'estmac de l'animal i cuit durant diverses hores.

Histria i popularitat.

Aquest plat es consumeix tradicionalment en el Sopar de Burns cada 25 de gener, dia en el que es commemora al poeta nacional d'Esccia Robert Burns. Burns va escriure el poema Address to a Haggis, que comena: Fair fa' your honest, sonsie face, Great chieftain o' the puddin-race! Aboon them a' ye tak your place  i es recita com part del sopar de celebraci. En temps del poeta, el haggis era un guisat popular entre els pobres, ja que s'utilitzaven les parts de l'ovella que, d'una altra manera, haguessin estat desaprofitades.

El haggis est mpliament ests en els supermercats d'Esccia durant tot l'any i les marques ms econmiques estan normalment embotides en pells artificials en lloc d'estmacs, de la mateixa manera que les marques de salsitxes barates ja no s'emboteixen en intestins d'animal. Alguns d'aquests haggis s'elaboren en gran part amb derivats del porc en lloc d'ovella. A ms, en gaireb totes les parades de fish and chips es venen petites racions juntament amb una raci de patates fregides. Hi ha tamb establiments de menjar rpid que venen haggis burgers, hamburgueses de haggis, com una mena de empanada fregida sobre un panet.

Fets curiosos i cultura popular.

A causa de qu les lleis de sanitat de molts pasos prohibeixen alguns dels ingredients en la preparaci del haggis (per exemple, als Estats Units la llei prohibeix la venda de pulmons de qualsevol animal per a consum hum), als expatriats escocesos i als seys descendents d'ultramar se'ls coneix com a contrabandistes per a poder obtenir el haggis original.

Aquest plat s objecte de diversi per a molta gent. Aquells que li pregunten a un escocs sobre ell rarament obtenen una resposat directa. La "resposta" habitual a Qu s un haggis? molt sovint s: "Un haggis s una criatura petita de cuatre potes de les Terres Altes d'Esccia que t els membres d'un costat ms curts que els de l'altre. Aix significa que est ben adaptat a crrer pels turons a una altitud constant, sense tenir que ascendir o descendir. Tanmateix, es pot atrapar fcilment a un haggis corrent pel tur en direcci oposada". Sorprenentment, molts turistes es creuen aquest mite humorstic, i es queden perplexes - i possiblement decebuts - al sentir la veritat.

El haggis tamb s'utilitza en un esport anomenat haggis hurling, llanament de haggis, que consisteix en llanar tan lluny com sigui possible. El record mundial el t Alan Pettigrew des de l'agost de 1984, que va llanar un Haggis de una lliura i mitja (680g) a una distncia de 55.11m a la illa de Inchmurrin, Loch Lomond.

Enllaos externs.
Caant haggis ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278709" title="Enfosquiment global" nonfiltered="4008" processed="3983" dbindex="109136">
L'enfosquiment global  s la reducci gradual en la quantitat de la irradincia directa global a la superfcie de la Terra que s'ha observat durant unes quantes dcades desprs del comenament de mesures sistemtics el 1950. Es creu que ha estat provocat per un augment en les partcules com els aerosols de sofre  o el sutge en l'atmosfera a causa de l'acci humana. L'efecte varia segons la localitzaci, per a escala mundial s'ha estimat que sigui de l'ordre d'una reducci d'un 4% en tres dcades des de 1960-1990. La tendncia es va invertir durant la dcada dels noranta. L'enfosquiment global  ha interferit amb el cicle hidrolgic reduint l'evaporaci i pot haver provocat sequeres en algunes rees. L'enfosquiment global tamb crea un efecte de refredament que pot haver emmascarat parcialment l'efecte dels gasos hivernacle sobre l'escalfament global
Causa i efectes.

Mes informaci:
Actualment es pensa que l'enfosquiment global es deu probablement a la creixent presncia d'aerosols i altres partcules en l'atmosfera. Les partcules contaminants actuen tamb com a nuclis de condensaci entorn dels quals es formen gotes microscpiques que van unint-se per coalescncia. Tot nvol cont un determinat nombre d'aquestes partcules per l'increment causat per la contaminaci atmosfrica ha fet que n'hi hagi ms del compte, amb la qual cosa els nvols es carreguen amb una major quantitat de gotes ms petites. Aquest tipus de nvols s'ha calculat que tenen un major albedo, s a dir que reflecteixen millor la llum solar que les de gotes ms grans per ms escasses. El balan total s que la cobertura nuvolosa de la Terra torna a l'espai ms llum solar que abans.
Els nvols intercepten tant la calor del Sol com el que s radiat per la Terra. Els seus efectes sn complexos i varien segons el moment, la localitzaci i l'altitud. Habitualment, durant el dia predomina la intercepci de la llum solar, produint un efecte de refredament, tanmateix, a la nit la reemissi de la calor radiada per la Terra alenteix la prdua de calor del planeta retenint una bona part d'aquest a la baixa troposfera.
Treballs d'investigaci .

A finals dels Anys 60, Mikhail Ivanovich Budyko va treballar amb models climtics basats en balanos energtics bidimensionals simples per investigar la reflectivitat del gel. Va trobar que es creava un bucle de realimentaci positiu sobre el sistema climtic terrestre els extrems del qual eren la quantitat total de gel superficial i l'albedo. Quant ms gel i neu s'acumula, ms radiaci solar es reflecteix cap a l'espai i per tant ms es refreda la terra i augmenten les nevades. Altres estudis van trobar que la contaminaci o les erupcions volcniques podrien precipitar una era glacial. A mitjans dels 80, Atsumu Ohmura, un gegraf que investigava en l'Institut Federal Sus de Tecnologia, va trobar que la radiaci solar que assolia la superfcie terrestre havia descendit en ms del 10% si es compara amb les tres dcades anteriors. Les seves troballes estaven en aparent contradicci amb l'escalfament global (la temperatura global s'havia incrementat a ritme constant). El fet que arribes menys llum  a la Terra significaria que hauria de refredar-se. Ohmura va publicar els seus resultats sota el ttol "Variaci secular de la radiaci global a Europa" el 1989. Aquest article aviat va ser seguit  d'altres: Vivii Russak el 1990 amb "Tendncies de la radiaci solar, la nuvolositat i la transparncia atmosfrica al llarg de les ltimes dcades a Estnia" , i Beate Liepert el 1994 amb "Radiaci solar a Alemanya - Tendncies observades i valoraci de les seves causes". L'enfosquiment tamb va ser observat en llocs de tota l'ex-Uni Sovitica.Gerry Stanhill, que va estudiar aquestes disminucions en molts llocs del mn a travs de molts articles (veure referncies) va encunyar el terme "Enfosquiment global".  


Treballs d'investigaci independents a Israel i Holanda a finals dels 80 van mostrar una aparent reducci de la quantitat d'irradiaci solar, malgrat l'estesa evidncia que el clima realment s'est escalfant. La taxa d'enfosquiment varia en el conjunt del planeta, per s troba dins d'una mitjana estimada d' entre el 2-3%-3 per dcada, amb la possibilitat que la tendncia reverts a comenaments dels 90. s difcil realitzar mesures precises, a causa de la dificultat de calibrar els instruments que s'utilitzen i el problema de la cobertura espacial. No obstant aix, l'efecte s present gaireb amb total certesa.
El fenomen (en una quantia d'una disminuci de la temperatura del 2-3%-3, com es va dir abans) s a causa de canvis en l'atmosfera terrestre; el valor de la radiaci solar en la part alta de l'atmosfera no ha canviat ms que una fracci d'aquest valor. 

L'efecte varia molt a tot el planeta, per les estimacions sobre els valors mitjans a la superfcie terrestre sn:

 5.3% (9 W/m); en 1958-85 (Stanhill and Moreshet, 1992)
 2% per dcada entre 1964-93 (Gilgen i cols., 1998)
 2.7% per dcada (total 20 W/m); cap al 2000 (Stanhill i Cohen, 2001)
 4% entre 1961-90 (Liepert 2002)

Adverteixi's que aquestes xifres sn per a la superfcie terrestre i no una mitjana global real. Mancant de mesures especfiques, existeix un cert desconeixement sobre si es dna un enfosquiment (o augment de la brillantor) sobre els oceans (veure causes ms a baix) encara que es van prendre mesures al llarg de 643,7 km partint de l'ndia i creuant l'oce ndic en direcci a les Illes Maldives. Els efectes regionals probablement sn dominants en aquest cas, encara que no estan estrictament confinats a l'rea del terreny, i els efectes sn dirigits per la circulaci de l'aire.

Trobem les majors xifres de reducci a les latituds mitges de l'Hemisferi Nord. Les regions de l'espectre de radiaci lluminosa ms afectades semblen ser la visible i la infraroja ms que el tall ultraviolat de l'espectre.
Dades d'evaporimetria.

Durant aproximadament els ltims 50 anys s'han recopilat acuradament els registres d'evaporimetria. Durant dcades ning no es va fixar massa en les mesures dels atmidmetres, per els anys 90 els cientfics van advertir una cosa que en el seu moment va ser considerada molt estranya, el fet que la taxa d'evaporaci estava caient, encara que s'esperava que creixs a causa de l'escalfament global. La mateixa tendncia es va observar a la Xina en un perode similar. Es cita un descens de la radiaci solar com a fora directora. No obstant aix, a diferncia d'altres zones del mn, el descens de la irradiaci solar no va ser sempre seguit per un increment de la coberta de nvols i les precipitacions. Es creu que els aerosols podrien exercir un paper crtic en el descens de la irradiaci solar a la  Xina.
El productor de BBC Horizon, David Sington, creu que molts climatlegs es refereixen a les dades d'evaporimetra com la prova ms convincent de l'enfosquiment solar. Els experiments amb evapormetres sn senzills de reproduir amb equips de baix cost, hi ha molts atmidmetres que s'usen per a l'agricultura a tot el mn, amb molt exemples i les dades han estat recopilats durant gaireb mig segle. No obstant aix, l'evaporaci en aquests instruments depn d'alguns factors addicionals a ms de la radiaci solar neta. Els altres dos factors principals sn el dficit de pressi de vapor i la velocitat del vent.. Les dades evaporimtriques  corroboren les dades recopilades pels radimetres i resolen les manques de les dades obtingudes mitjanant piranmetres. Ajustant-se a aquests factors s'han comparat les dades d'evaporimetra amb els resultats de simulacions climtiques.

Causes probables.

La combusti incompleta de combustibles fssils com el disel i la fusta alliberen carbonissa en l'atmosfera. Ja qu la major part d'aquesta s sutge, un component extremadament petit de la contaminaci de l'aire a nivell de superfcie, el fenomen t un efecte d'escalfament en l'atmosfera a altituds d'uns dos quilmetres. Tamb enfosqueix la superfcie de l'oce absorbint la radiaci solar.

Experiments a les Maldives (comparant la porci de l'atmosfera sobre les illes del nord i del sud) en els anys 90 van mostrar que l'efecte dels contaminants macroscpics en l'atmosfera en aquell moment (empesos pel vent cap al sud des de l'ndia) van provocar una reducci del 10% en la llum solar que assolia la superfcie a la zona sota el nvol contaminant -una reducci molt ms gran de l'esperada per la presncia de les partcules en si mateixes.
Abans que s'emprenguessin les investigacions, les prediccions eren d'un efecte entre un 0,5-1% per part del material en forma de partcules; la variaci que s'aparta de la predicci pot ser explicada per la formaci de nvols a partir de les partcules que actuen com a nuclis de condensaci. Els nvols sn molt eficaos reflectint la llum cap a l'espai.

El fenomen subjacent a l'enfosquiment global tamb t efectes regionals. Mentre que la major part de la terra s'escalfa, les regions que sn a sotavent de les fonts ms importants de contaminaci atmosfrica (especficament emissions d'anhdrid sulfurs), generalment s'han refredat. Aix pot explicar el refredament de l'est dels Estats Units en relaci amb l'escalfament de la part oest.

Alguns climatlegs han exposat la teoria que les esteles de les aeronaus estan implicades en l'enfosquiment global, per el flux constant de trnsit aeri  va implicar prviament que aquesta hiptesi no podia posar-se a prova. L'aturada gaireb completa del trnsit aeri en l'aviaci civil durant els tres dies que van seguir els atemptats de l'11 de setembre va proporcionar una rara oportunitat per observar el clima dels Estats Units en absncia de l'efecte de les esteles. Durant aquest perode es va observar una variaci d'1C en la temperatura dirna en algunes parts dels EUA, aix s, que les esteles d'aeronaus podrien haver augmentat les temperatures nocturnes i/o disminut les dirnes en quantitats majors de les que es pensava prviament.

Les cendres volcniques transportades per l'aire poden reflectir els raigs del sol de retorn cap a l'espai i refredar el planeta. S'han observat caigudes en la temperatura de la Terra desprs de grans erupcions volcniques com les de la Muntanya Agung a Bali que va entrar en erupci el 1963, el Chichn (Mxic) 1983, Nevado del Ruz (Colmbia) 1985, i el Pinatubo (Les Filipines) 1991. Per fins i tot en les erupcions importants, els nvols de cendra romanen noms durant curts perodes.

 En relaci amb l'escalfament global . 

Article principal:
Escalfament global
Alguns cientfics consideren ara que els efectes de l'enfosquiment global han emmascarat l'efecte de l'escalfament global, i que solucionar l'enfosquiment global podria tenir un impacte significatiu en l'increment de les temperatures. 
Segons Beate Liepert, "Vivim en un mn d'escalfament global ms un mn enfosquiment global i ara estem eliminant l'enfosquiment global. Aix acabarem amb un mn d'escalfament global, que ser molt pitjor del que pensvem que fora, molt ms calent."  La magnitud d'aquest efecte d'enfosquiment s un dels problemes centrals en l'estudi del canvi climtic amb implicacions significatives per als canvis climtics futurs i les respostes poltiques a l'escalfament global.


Els treballs inicials per a incorporar els efectes de l'enfosquiment global suggereixen que les temperatures mundials podrien elevar-se en 2C cap al 2030 i tant com a 10C cap al 2100; aix suposa doblar les xifres mpliament acceptades de 5C d'increment en la temperatura global per al present segle. Si aix fos aix, semblants increments provocarien la fusi del casquet de gel de Grenlndia, reduccions serioses de l'extensi de les selves pluvials tropicals i elevacions significatives del nivell del mar.

Una hiptesi addicional, coneguda com fusell de clatrats, afirma que un augment de la temperatura podria provocar una fuita rpida i irreversible dels enormes dipsits d'hidrats de met que actualment es troben atrapats sota el pis ocenic, alliberant gas met, un dels gasos d'efecte hivernacle ms poderosos. Un mecanisme similar seria el proposat per a una de les teories que explicarien els esdeveniments que van conduir a les extincions del Prmi-Trisic aproximadament fa 252 milions d'anys i les extincions associades amb el mxim trmic del Paleoc-Eoc, al voltant de 55 milions d'anys enrere. S'estima que al planeta li costaria tant com 100.000 anys recuperar l'"estat normal" desprs d'un mxim trmic.

Al grfic de la dreta s'observa l'evoluci del canvi de la temperatura durant el Segle XX utilitzant dades reals (corba assenyalada com ) i les estimacions provinents d'un model matemtic (corba assenyalada com ). Aix mateix, es desglossen segons la seva influncia relativa cinc factors que contribueixen a l'escalfament global. Alguns dels quals tenen un efecte positiu (gasos d'efecte hivernacle, radiaci solar i oz). D'altra banda s'observen dos factors amb una contribuci negativa, les partcules slides volcniques (volcanic) i les d'origen hum (sulfats). El grfic permet suposar com evolucionaria l'escalfament global de no oposar-se-li l'enfosquiment.
Per s molt ms complicat que un simple assumpte d'escalfament o enfosquiment. Els dos fenomens no sn mtuament exclusius o contradictoris. En un article publicat el 8 de mar de 2005 a l'American Geophysical Union's Geophysical Research Letters , un grup d'investigaci dirigit per Anastasia Romanou del Departament de  Fsica Aplicada i Matemtiques de la Universitat de Columbia, Nova York, tamb mostrava que les forces aparentment oposades de l'escalfament global i l'enfosquiment global es poden donar al mateix temps. L'enfosquiment global interacciona amb l'escalfament global bloquejant la llum del sol que provocaria altrament l'evaporaci i les partcules ajuden a condensar el vapor formant gotetes al damunt d'elles, reduint la concentraci de vapor d'aigua, un gas d'efecte hivernacle. D'altra banda, l'enfosquiment global s veu afectat per l'evaporaci i la pluja, la qual t l'efecte d'eliminar els  contaminants.
Els climatlegs assenyalen que s'han de tractar, conjuntament i des de la base,  els problemes dels contaminants que provoquen l'enfosquiment global i els dels gasos hivernacle que provoquen l'escalfament global el ms aviat possible.

 En relaci amb el cicle hidrolgic .
La contaminaci d'origen hum pot estar debilitant seriosament el cicle de l'aigua de la terra -reduint la pluja i amenaant les provisions d'aigua dola. Un estudi realitzat el 2001 per investigadors de l'Institut Sripps d'oceanografia suggereix que partcules petites de sutge i altres contaminants tenen un efecte significatiu en el cicle hidrolgic. " L'energia del cicle hidrolgic ve de la llum solar. En escalfar aquesta els oceans, l'aigua escapa a l'atmosfera i precipita com a pluja. Aix doncs, com els aerosols aturen en grans quantitats la llum solar, podrien estar alentint el cicle hidrolgic del planeta. " D'acord amb el professor V. Ramanathan.

Els canvis a gran escala en els patrons del temps meteorolgic tamb podrien ser provocats per l'enfosquiment global. Els models climtics suggereixen especulativament que aquesta reducci en la llum solar que assoleix la superfcie va poder haver condut a l'absncia del mons a l'frica subsahariana durant les dcades dels 70 i 80, junt amb les fams associades com la sequera del Sahel, provocada per la contaminaci de l'hemisferi nord que refredava l'Atlntic. Per aix, el cintur de pluges tropicals no va poder ascendir cap a latituds ms septentrionals, provocant d'aquesta manera l'absncia de les pluges estacionals. Aquesta afirmaci no est universalment acceptada i s molt difcil de provar. Tamb es conclou que el desequilibri entre l'enfosquiment global i l'escalfament global a la superfcie condueix a fluxes de calor turbulents ms febles cap a l'atmosfera. Aix significa una evaporaci global reduda i per tant les precipitacions succeeixen en un mn ms fosc i clid que finalment pot conduir a una atmosfera ms humida en la qual plou menys.

S'ha identificat una forma natural d'enfosquiment ambiental a gran escala que va afectar el 2006 la temporada d'huracans de l'hemisferi nord. Un estudi de la NASA va trobar que algunes tempestes de pols importants que van tenir lloc al desert del Sahara entre juny i juliol van enviar pols a la deriva sobre l'Oce Atlntic i mitjanant diversos efectes van provocar el refredament de les aiges, esmorteint aix el desenvolupament de huracans.

 Possible s com a palliatiu de l'escalfament global . 

Alguns cientfics han proposat la utilitzaci d'aerosols per frenar els efectes de l'escalfament global com a mesura d'emergncia. Un expert rus, Mijail Budyko va comprendre aquesta relaci des de molt aviat. El 1974 va suggerir que si l'escalfament global acabava sent un problema, es podria refredar el planeta cremant sofre en l'estratosfera, la qual cosa crearia una boirina.  According to Ramanathan (1988), an increase in planetary albedo of just 0,5 percent is sufficient to halve the effect of a CO2 doubling. d'acord amb Ramanathan (1988), un increment en l'albedo planetari de tan sols un 0,5% s suficient per reduir a la meitat l'efecte d'una duplicaci en la concentraci de CO2.

No obstant aix, encara ens hem d'enfrontar a molts problemes, com a:
 Utilitzar sulfats provoca problemes ambientals com la pluja cida
 Utilitzar carbonissa provoca problemes en la salut humana;
 L'enfosquiment provoca problemes ecolgics com a canvis en els patrons d'evaporaci i precipitaci;
 Les sequeres o l'augment de precipitacions originen problemes per a la agricultura;
 Els aerosols tenen una vida mitjana|mitja relativament curta.

"La idea que haurem d'incrementar les emissions d'aerosols per contrarestar l'escalfament global ha estat descrit com un 'Pacte amb el diable' perqu aix implicaria quantitats encara ms intenses d'emissions per equiparar-se als gasos d'efecte hivernacle acumulats en l'atmosfera, amb un increment similar de les despeses econmiques i en la salut." En essncia, seria necessari abordar tant les fonts de gasos d'efecte hivernacle com les partcules en suspensi aria.

 Recent inversi del fenomen .

Wild i cols. utilitzant mesures a terra van publicar un augment de la lluminositat des de 1990,  i Pinker i cols. van trobar que l'enfosquiment continuava (per menys) sobre terra ferma, i que disminua sobre els oceans.  Per aix, a nivell de terra ferma, Wild i Pinker estan en desacord. Un estudi promogut per la NASA el 2007 basat en dades preses per satllits va llanar una llum sobre les observacions d'altres cientfics que no acabaven d'encaixar sobre la quantitat de llum que assolia la superfcie terrestre. Aquesta quantitat ha descendit contnuament en les ltimes dcades, i sobtadament va comenar a repuntar al voltant de 1990. Aquest canvi en la tendncia des d'un "enfosquiment" global a un augment de la lluminositat va succeir desprs que els nivells globals d'aerosols comencessin a decaure.   

s probable que almenys alguna cosa d'aquest canvi, en particular sobre Europa, es degui a la disminuci de la contaminaci. Molts governs dels pasos desenvolupats han desenvolupat ms poltiques per a reduir els aerosols emesos a l'atmosfera, les quals  contribueixen a reduir l'enfosquiment global, que a reduir les emissions de CO2.

Els aerosols de sulfats han descendit significativament des de 1970 amb la "Clean Air Act" als Estats Units i amb poltiques similars a Europa. La "Clean Air Act" (Llei de l'"aire net") es va fer ms estricta el 1977 i el 1990. D'acord amb l'EPA, han descendit des de 1970 a 2005 les emissions dels sis principals contaminants de l'aire en un 53% als EUA. El 1975, els efectes dels gasos d'efecte hivernacle emmascarats fins aquell moment,  van comenar finalment a emergir i han estat els dominants des de aleshores.


La Xarxa de Radiaci a nivell de superfcie (en angls Baseline Surface Radiation Network amb les sigles BSRN ) ha recollit dades a nivell de superfcie. La BSRN va comenar a operar a comenaments dels noranta i actualitza els seus arxius des de llavors. Una anlisis de les dades recents revela que la superfcie del planeta ha augmentat la seva illuminaci en aproximadament un 4% en la passada dcada. Aquesta tendncia a augmentar la lluminositat ha estat corroborada per altres fonts, incloent anlisi de dades preses per satllits.
Vegi's tamb 

 Influncia antropognica sobre el clima;
 Escalfament global;
 Variaci solar;
 Glaciaci global;

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278710" title="Lucien Aimar" nonfiltered="4009" processed="3984" dbindex="109137">

Lucien Aimar (Hyres, 28 d'abril de 1941) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1965 i 1973. Durant la seva carrera professional aconsegu 32 victries, destacant per damunt de totes la victria al Tour de Frana de 1966.

Cursa amateur.
Aimar va ser un brillant ciclista durant la seva etapa com a amateur, arribant a formar part de l'equip olmpic que va participar als Jocs Olmpics de Toquio de 1964.

Dos mesos ms tard, va acabar segon al Tour de l'Avenir, a 42 segons de l'itali Felice Gimondi, desprs de ser penalitzat amb un minut per un altercat amb un ciclista belga.

Cursa professional.
El 1965 es va convertir en professional a les files de l'equip Ford-Gitane, al qual pertanyia Jacques Anquetil, i que estava dirigit per Raphael Geminiani. En el seu debut al Tour de Frana es va veure obligat a abandonar com a conseqncia d'una caiguda.

El 1966 comen la temporada amb alguns triomfs en curses d'un dia i una 2a plaa a la Fletxa Valona, per aquest any va estar marcat per la seva victria final al Tour de Frana, grcies a dues escapades en les etapes de l'Aubisque i Tor i a l'ajuda d'Anquetil.

El 1967 va crrer el Giro d'Itlia com a gregari d'Anquetil, acabant en 7a posici final. Va participar al Tour de Frana com a lder de l'equip nacional francs, i desprs d'aconseguir un triomf d'etapa, va acabar en sisena posici final. Desprs del Tour va acabar 2n al Campionat de Frana de fons en carretera.

L'any segent va participar a la Volta Ciclista a Espanya, guanyada per Felice Gimondi, en la que Aimar fou 9. Al Tour de Frana acab en la 7a posici final. Aquell any va guanyar el Campionat de Frana.

El 1969 va ser un any complicat per a Aimar, arrossegant una gran baixa forma durant tota la temporada, cosa que es reflect en una pobra actuaci al Tour de Frana. A ms, va ser susps durant un mes per dopatge, cosa que li va impedir participar a la Volta a Espanya.

Desprs d'una reestructuraci de l'equip Bic, amb l'arribada de Luis Ocaa, Aimar va canviar d'equip i va recuperar part de la seva bona forma passada, tot i que no va arribar a aconseguir cap triomf destacat. Va acabar 2n a la clssica Bordeus-Pars i 9 al Tour de Frana, on el belga Lucien van Impe es va erigir com a lder de l'equip Sonolor Lejeune.

El 1971, sense ser el cap de files de l'equip, Aimar va tornar a acabar 9 al Tour grcies a una escapada. Durant els dos ltims anys de la seva carrera no va aconseguir cap xit de renom ms per al seu palmars, tot i que va participar en les edicions del Tour de Frana de 1972 i 1973, completant aix 9 participacions.

Palmars.
1966;
 1r al Tour de Frana;
 1r a la Gnova-Nia;
 1r a Poir-sur-Vie;
 1r a la Grande Combe;
 1r a Marsella;
 1r a Ussel;
 1r a Auch;
 1r de la Promoci Pernod;
1967;
 1r als 4 dies de Dunkerque ;
 1r a Commentary ;
 1r a Quillan ;
 1r a Mont Faron;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1968;
 Campi de Frana;
 1r a Poir-sur-Vie ;
 1r a Creusot ;
 1r a Champs-sur-Tarentaise ;
 1r al Prestige Pernod;
1970;
 1r a la Polymultiple;
 1r a Hyres;
 1r a Labastide;
 1r a Saint-Just;
 1r a Cannes;
 1r a Plaux;
 Vencedor d'una etapa al Midi Libre;
1971;
 1r a Oradour-sur-Glane ;
 1r a Villefranche ;
 1r a Biot ;
1972;
 1r a Excideuil ;
1973;
 1r a Garancires in Beauce ;
 1r a Plessala ;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque;

Resultats al Tour de Frana.
1965. Abandona (9a etapa)  ;
1966. 1r de la classificaci general;
1967. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. 7 de la classificaci general;
1969. 30 de la classificaci general;
1970. 17 de la classificaci general;
1971. 9 de la classificaci general;
1972. 17 de la classificaci general;
1973. 17 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Italia.
1967. 7 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1968. 9 de la classificaci general;







Enllaos externs.
Palmars de Lucien Aimar ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278711" title="Casa Buonarroti" nonfiltered="4010" processed="3985" dbindex="109138">

Casa Buonarroti s un museu consagrat a Miquel ngel a la ciutat de Florncia, situat en el palau de la famlia Buonarroti, a la cantonada de la Via Ghibellina i de la Via Buonarroti. 

No s la casa natal de Miquel ngel Buonarroti, car va nixer a Caprese a la provncia de Arezzo, sin que es tracta d'una de les cases que va viure l'artista. El seu nebot Leonardo, els anys 1546 a 1553 va fer edificar el palau que desprs va ser ampliat i restaurat a la seva actual forma per Miquel ngel el Jove, cap a 1612. El Jove va utilitzar un projecte que comprenia dos dissenys del propi Miquel ngel. El seu ltim descendent, Cosimo, va oferir l'edifici i les seves colleccions a la ciutat, i el 1859, un any desprs de la seva mort, el palau va ser obert com museu. 

L'aspecte extern del palau s molt simple. Es distingeix noms el portal, sobre el qual hi ha un bust de bronze, cpia del retrat de Miquel ngel fet per Daniele da Volterra i conservat el Museu Bargello. El principal inters d'aquest museu s la bella collecci d'obres de l'illustre escultor reunida al llarg dels segles per la famlia Buonarroti, descendents del seu germ, ja que Miquel ngel no va tenir fills. Als ambients nobiliaris estan els frescos del segle XVII que exalten la vida i les obres de Miquel ngel, algun d'ells obra de Artemisia Gentileschi.

Enllaos externs.
Museu casa Buonarroti ;
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278715" title="Kabulistan" nonfiltered="4011" processed="3986" dbindex="109139">
 Kabulistan s l'antic terme que es referia als territoris orientals de Khorasan centrats a la ciutat de Kabul. Kabulistan abarcava l'actual provncia de Kabul, Jalalabad, Kapisa (al nord), Peshawar (al sud), Chitral a l'est i Ghazni a l'oest. A algunes fonts, el Sawat (com ara a les memries de Babur) i parts de Bactriana s'han incls al territori del Kabulistan. La paraula Afganistan era atribuda a les parts del sud de dia modern que l'Afganistan habitava per Pashtuns que s avui conegut|sabut com Pashtunistan. Unes altres antigues denominacions per a les diferents regions de Prsia sn Zabulistan, Sejistan, Sistan, Takharistan, etc. En alguns perodes histrics Kabulistan comprenia diversos regnes independents.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278719" title="Jean-Marie Cieleska" nonfiltered="4012" processed="3987" dbindex="109140">

Jean-Marie Cieleska (Pompey, 19 de febrer de 1928 - Bourges, 5 de maig de 1998) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1950 i 1960. Durant aquests anys aconsegu 23 victries, destacant la Bordeus-Pars de 1958

Palmars.
1952;
 1r a Brigueil-le-Chantre;
 Vencedor d'una etapa al Circuit Loira-Ocean;
1953;
 1r al Circuit de Cher ;
 1r al Tour de Loiret ;
 1r al Gran Premi de Nantes;
 1r a Montluon;
1954;
 1r a Commentry;
1955;
 1r a Brigueil-le-Chantre ;
 1r al Circuit de Morbihan;
 1r al Tour de Loiret ;
 1r a la Pars-Bourges;
 1r a la Pars-Camembert;
1956;
 1r al Gran Premi d'Espraza;
 1r a Landivisiau ;
 1r a Foirs;
 1r a la Pars-Valenciennes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Picardia;
1957;
 1r al Tour de Loiret ;
 1r a Luzy;
1958;
 1r a Saint-Denis l'Hotel;
 1r a la Bordeus-Pars;
1959;
 1r al Gran Premi d'Espraza;
1960;
 1r als Boucles del Bas-Limousin;

Resultats al Tour de Frana.
1951. Abandona (15a etapa);
1952. Abandona (8a etapa);
1954. 46 de la classificaci general;
1955. 47 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jean-Marie Cieleska ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278723" title="Bio" nonfiltered="4013" processed="3988" dbindex="109141">
El lexema bio s'usa en composici de noms i adjectius, prefixat (bio-) o sufixat (-bi, -bia, -bios), on hi aporta el significat de "vida". s un element productiu del qual el 90% del lxic s de producci recent i el 70% no ha estat incorporat al diccionari normatiu.

Alimentaci.
Actualment aquest prefix noms es pot emprar en noms de productes alimentaris que siguin d'origen biolgic, s a dir, que s'hagin produt sense components qumics ni pesticides, sense additius ni conservants, i sense manipulaci gentica.

Histria.
El 24 de juny de 1991 la Comunitat Europea publica el Reglament comunitari de producci agrcola ecolgica nm. 2092/91, aprovat el 22 de juliol de 1991, en el qual es protegeix l's dels termes biolgic, ecolgic i orgnic, reservant-los a la producci agroalimentria ecolgica.

El 22 d'octubre de 1993, s'aprova el Reial Decret 1852/1993 (publicat el 26 de novembre) on es protegix el vocable biolgic i amb carcter supletori, s'indica que les competncies de les Comunitats Autnomes podran afegir termes com ecolgic, orgnic, biodinmic i les formes bio i eco, per a productes vegetals i animals no transformats.

L'11 de maig de 2001, el Consell de Ministres, aprov un Reial Decret 506/2001 (publicat al BOE nm. 126 de 25 de maig de 2001) per a poder utilitzar el terme bio en productes que no sn biolgics, aprofitant la mancana existent en el Reglament Comunitari d'una menci expressa dels termes eco i bio.

Aquest decret fou combatut pel sector agrari i ramader de producci biolgica i ecolgica, i organitzacions ecologistes.

El 14 de juliol de 2006, el Tribunal Europeu dicta una sentncia contra l'Estat espanyol instant a no saltar-se el dret comunitari i impedir l's dels prefixos bio i eco en productes que no procedeixin de l'agricultura ecolgica.

El 30 de desembre de 2006 el Consell de Ministres aprov el Reial Decret 1614/2005, (publicat al BOE nm. 2 de 3 de gener 2006), per la qual cosa es modifica el Reial Decret 1852/1993, de 22 d'octubre, sobre producci agrcola ecolgica i la seva indicaci en els productes agraris i alimentaris que posa fi als 'falsos bio' i torna a protegir els termes 'biolgic', 'orgnic' i 'bio' en exclusiva per a la producci ecolgica que contravenia el dret comunitari. 

Aquest nou decret va suposar el canvi de nom de productes com ara "Biofrutas" de Leche Pascual que es va denominar "Pascual Funciona", "Biocentury" que pass a ser "Bicentury", o el iogurt "Bio" de Danone convertit a "Activia". En total va afectar uns 50 productes.

refrencies.


Enllaos externs.
Article en Terra sobre el Decret. ;
Editorial de Revista Natura sobre l'anunci del decret per part del govern del PP.
Article sobre els falsos biolgics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278726" title="Danubio Ftbol Club" nonfiltered="4014" processed="3989" dbindex="109142">

El Danubio Ftbol Club s un club uruguai de futbol de la ciutat de Montevideo.

 Histria .
El club va ser fundat pels germans d'origen blgar Miguel i Juan Lazaroff l'1 de mar de 1932 i altres joves de l'escola "Repblica de Nicaragua" de Montevideo. El nom del club es refereix, per tant, al riu Danubi, el ms gran de Bulgria.

 Palmars .
 Campionat uruguai de futbol (3): 1988, 2004, 2007;
 Lligueta Pre Libertadores d'Uruguai: 1983;
 Campionats parcials: Apertura 2001, Clausura 2002, Clasificatorio 2004, Clausura 2004, Apertura 2006, Clausura 2007;

 Jugadors destacats .


 Evoluci de l'uniforme .
El club decid el 1932 adoptar l'uniforme i colors del Montevideo Wanderers F.C. (negre i blanc) com a homenatge al darrer club campi del campionat amateur uruguai el 1931. Posteriorment fou forat a canviar d'uniforme per que el club Universal Ramrez usava exclusivament el mateix uniforme. Aix el club adopt la franja diagonal negra sobre fons blanc inspirat en el River Plate de Buenos Aires. Els seus pantalons han variat del negre al blanc i els mitjons blancs. El 2005/06, el club adopt un no usual jersei verd amb franja blanca com a tercer uniforme per jugar contra clubs amb similar uniforme (com ara el Miramar Misiones o el Wanderers). El 2008 s'adopt el vermell en el seu tercer uniforme.
















 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278735" title="Taxa Anual Equivalent" nonfiltered="4016" processed="3990" dbindex="109145">
El TAE, acrnim de Taxa Anual Equivalent s una referncia orientativa del cost real de la inversi/deute.

La Taxa Anual Equivalent (TAE) s una referncia orientativa del cost real d'una inversi o prstec.

El significat exacte s Taxa Anual Equivalent o Taxa Anual Efectiva.

Es calcula a partir d'una frmula matemtica que t en compte el tipus de inters i la freqncia dels pagaments (mensuals, trimestrals, etc.):

;

On:
 r, s el tipus d'inters (mensual, semestral...) expressat en termes relatius (p.ex: 7%=0,07 en tant per 1).
 f, freqncia de pagaments/cobraments d'interessos: s 12 si el tipus s mensual, 6 si s bimestral, 4 si s trimestral, 3 si s quadrimestral, 2 si s semestral, i 1 si s anual.

El TAE calcula l'inters seguint els principis de l'inters compost per ho fa en un perode de 1 any, una frmula que calculs l'inters segons els principis de l'inters compost en un perode amb pagaments distints de l'any, podria tenir moltes solucions. Per exemple: pagaments al trmini d'un mes d'un deute a 10 anys podria tenir calculat a partir de l'inters mensual segons els principis de l'inters compost pot significat resoldre una equaci de grau 120, la qual cosa significa que podria tenir moltes solucions. De fet el que fa la frmula de l'inters compost s elevar a una potncia (el temps, o, a vegades, el nombre de trminis o venciments d'una inversi o cabal) un monomi, la qual cosa dona com a resultat un polinomi de grau igual al nombre de venciments de l'inversi.

La TAE s un indicador que, en forma de tant per cent anual, revela el cost o rendiment efectiu d'un producte financer, ja que inclou el tipus d'inters nominal, les despeses i comissions bancries i el termini de l'operaci. O sigui, que la TAE es diferencia del tipus d'inters que aquest no recull ni les despeses ni les comissions; noms la compensaci que rep el propietari dels diners per cedir-lo temporalment.

El clcul de la TAE est basat en el tipus d'inters compost i en la hiptesi segons la qual els interessos obtinguts es tornen a invertir al mateix tipus d'inters.

Aquesta s la regla general. Per el clcul de la TAE pot ser lleugerament diferent segons el producte bancari que es tracti. El terme TAE apareix tant en els productes estalvi com en els prstecs tant hipotecaris com per a consum.

Habitualment, la TAE no inclou les despeses que el client pugui evitar (per exemple, les despeses de transferncia de fons), els quals s'abonen a terceres persones o empreses (corretajes, honoraris notarials i impostos) o les despeses per assegurances o garanties (excepte primes destinades a garantir a l'entitat el reemborsament del crdit en cas de defunci, invalidesa o atur, sempre que l'entitat imposi la seva subscripci per a la concessi del crdit).

Es calcula com el resultat d'una frmula matemtica normalitzada que t en compte el tipus d'inters, comissions bancries, freqncia dels pagaments (mensuals, trimestrals, etc.) i altres despeses o ingressos.

s molt important saber si el tipus que s'oferix en una operaci s el TAE (podria ser un tipus d'inters mensual, semestral, trimestral).

Enllaos externs.
Teoria i exemples prctics del TAE;
Article explicatiu del TAE;
Portal del Banc d'Espanya ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278743" title="Collada Fonda" nonfiltered="4017" processed="3991" dbindex="109146">
La Collada Fonda s un coll a 1.906 m. que separa els lmits dels municipis de Moll i Setcases (Ripolls). Aquesta collada separa la vessant de les valls que formen el riu Ritort a l'est i el Ter cap a l'oest. Per aquest coll travessa la carretera de muntanya que va de Setcases a Espinavell i, just en la collada, hi ha un petit aparcament pels cotxes ats que s el punt de sortida de la ruta normal per assolir el cim de Costabona per la vessant meridional. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278748" title="Deute pblic" nonfiltered="4018" processed="3992" dbindex="109147">


Per deute pblic s'entn al conjunt de deutes que mant un estat enfront dels particulars o un altre pas. Constitueix una forma d'obtindre recursos financers per l'estat o qualsevol poder pblic materialitzada normalment mitjanant emissions de ttols de valors. s a ms un instrument que usen els estats per a resoldre el problema de la falta puntual de diners, per exemple:

 Quan es necessita un mnim de tresoreria (diners en caixa) per a afrontar els pagaments ms immediats.
 Quan es necessita finanar operacions a mitj i llarg termini, fonamentalment inversions.

Definici.
El deute pblic pot definir-se com el conjunt de passius financers que l'Administraci Pblica t amb el sector privat, b estigui constitut per persones, empreses o institucions nacionals o estrangeres.

Naturalesa del deute pblic.
Per a finanar les seues activitats, el sector pblic pot utilitzar essencialment tres mitjans: 
Impostos i altres recursos ordinaris (preus pblics, transferncies rebudes, taxes, etc.).
Creaci de diners, mitjanant un procs d'expansi monetria.
Emissi de deute pblic.

Per a ms d'aix, l'Estat pot utilitzar el deute com a instrument de poltica econmica i en aquest cas ha d'utilitzar la poltica de deute que considera en cada moment ms apropiada als fins que persegueix. 

El deute pblic pot afectar d'una manera ms o menys directa, a variables econmiques de qu depn bsicament el funcionament real de l'economia, com ara l'oferta monetria, el tipus d'inters, l'estalvi i les seves formes de canalitzaci, b sigui nacional o estranger, etc.

Classes de deute pblic.
Deute real i fictici.
Quan el Tresor Pblic emet ttols de deute  pot ser adquirida per bancs privats, particulars i el sector exterior, per tamb es pot oferir el deute al Banc Central del pas. Aquest ltim deute es considera fictici ja que tal banc s un organisme de l'Administraci pblica i en realitat l'operaci de deute equival, fins i tot en els seus efectes monetaris, a una creaci solapada de diners.

La distinci entre deute real i fictci t gran importncia des del punt de vista de l'estabilitat econmica.
Deute a curt, mitj i llarg termini.
Un aspecte que revesteix importncia a efectes de la poltica econmica s el del termini de duraci de l'emprstit. 
Deute a curt termini, s'emet amb un venciment inferior a un any i sol funcionar com una espcie de lletra de canvi, en aquest cas de l'Estat. A Espanya el deute a curt termini est representat per les Lletres del Tresor. El deute a curt s'ha utilitzat per a cobrir necessitats de tresoreria de l'Estat, els anomenats dficit de caixa que presenten conjunturalment els pressupostos de l'Estat.
Deute a mitj termini que compleix la missi d'aconseguir fons per al finanament de despeses ordinries. A Espanya compleixen aquest paper els bons de l'Estat.
Deute a llarg, t la missi de finanar despeses extraordinries i de dilatada rendibilitat. Dins del llarg termini poden tenir una durada molt variada i fins i tot pot ser de durada illimitada, donant lloc al deute perpetu. A Espanya estan representats per les obligacions de l'Estat.

Deute amortitzable i perpetu.
L'Estat pot emetre ttols de deute amortitzable, en els quals, arribat el moment del venciment, el deute s reembossat al seu titular. 

Enfront d'aquest tipus de deute hi ha un model de deute perpetu en qu no hi ha venciment del mateix i per tant mai s reembossat el principal per l'Estat, a canvi el seu titular cobrar de manera perptua els interessos pactats en la seva emissi. Perqu aquest tipus de deute tingui sentit ha d'existir un mercat on es pugui negociar aquest ttol. Quan l'Estat desitja amortitzar aquest deute haur d'acudir al mercat i haur de comprar-lo al preu a qu estigui vigent en aquell moment.

Deute intern i extern.

Un dels aspectes que ofereix major importncia per les seves repercussions econmiques, s el de conixer la nacionalitat del prestatari i en aquest sentit s necessari distingir entre deute intern i extern.

El primer s subscrit per nacionals i tots els seus efectes queden circumscrits a l'mbit de l'economia interna. El deute extern al contrari, s subscrit per estrangers i aix t importants novetats quant als seus aspectes econmics, tant per a l'economia nacional com per a la d'aquells que subscriuen el deute.

En aquest sentit el deute extern possibilita els fons necessaris sense menyscabament de l'estalvi nacional. Aquests avantatges que ofereix a curt termini el deute extern t la seva contrapartida en el moment de l'amortitzaci del deute, quan ser necessari captar els recursos en el pas sense que aquells recursos produeixin una compensaci en altres ciutadans interns.

 El deute pblic com a mecanisme de poltica monetria.
L'endeutament s un instrument de la poltica monetria i fiscal dels Estats. Grcies a la compravenda de ttols de deute pblic, un Estat pot augmentar o reduir la quantitat de diners en circulaci:

 Si hi ha inflaci, sobra diners en el mercat. L'Estat pot vendre deute pblic (canviar ttols per diners), per aix reduir la quantitat de diners en circulaci.
 Si hi ha deflaci, l'Estat pot comprar els ttols de deute pblic (donar diners a canvi d'ells) per aportar ms diners al mercat.

En la Uni Europea, ats que la poltica monetria s'ha cedit al Banc Central Europeu, els Estats tenen lmits en la quantitat de deute pblic que poden emetre, ats que seria una forma d'interferir en la poltica monetria comuna.

 El deute pblic com a instrument del mercat de valors de renda fixa .
Habitualment, els valors de deute sn vists com a instruments d'inversi molt confiables, a causa de la gran seguretat de recuperaci i als rendiments que generen, perqu -excepte casos excepcionals- els ens pblics compleixen les seves obligacions. Pel mateix se'ls considera de baix risc. En tot cas, i depenent de cada pas, les agncies de rating qualifiquen el risc creditici, que pot ser major o menor, i que serveix de referncia als inversors a l'hora d'exigir un major o menor inters.

El deute pblic s'estructura a termini fix. Fins al venciment no es recupera la inversi. Per aix, als estats els interessa l'existncia d'un mercat de valors en el qual es negocien els ttols.

D'aquesta manera, si una persona vol recuperar la seva inversi, busca un comprador dels seus ttols, que li pagar una mica ms del que a ell li va costar el ttol (encara que el preu depn de l'evoluci dels tipus d'inters). Aix fa molt ms atractiu el deute pblic per als inversors, en augmentar la liquiditat.

Histricament, els mercats de valors neixen com a negociaci de deute privat i posteriorment comencen a negociar deute pblic.

 Ttols de deute pblic a Espanya .

 Lletres del Tresor .

 Emeses en subhasta mensualment.
 Termini: 6, 12 i 18 mesos. (En determinades ocasions i per criteris d'oportunitat El Tresor Pblic elimina alguns d'aquests terminis);
 Sense retenci fiscal.
 Tributen en l'IRPF al tipus fix del 18%.
 Es poden deduir les despeses relacionades amb la tramitaci, adquisici, etc.


Tenen un valor nominal mnim de 1.000 euros i s'emeten al descompte de manera que el comprador (en el mercat primari) d'un d'aquests ttols desembossa una quantitat inferior a la dita xifra i al seu venciment recupera 1.000 euros.

 Bons de l'Estat .

 Subhasta habitualment una vegada al mes, per no hi ha periodicitat fixa.
 Termini d'amortitzaci: 3 o 5 anys.

 Obligacions de l'Estat .

 Subhasta una vegada al mes.
 Termini d'amortitzaci: 10 o 30 anys.

 Enllaos externs .
 Tresor Pblic d'Espanya;
 Butllet del Mercat de Deute Pblic;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278753" title="Quatre dies de Dunkerque" nonfiltered="4019" processed="3993" dbindex="109148">
Els Quatre dies de Dunkerque (francs: Quatre Jours de Dunkerque) s una prova ciclista creada el 1955 que es disputa a la regi francesa Nord-Pas de Calais. 

Tot i el seu nom es disputa durant cinc o sis dies. Durant els inicis de la prova s'arrib a anomenar Cinc dies de Dunkerque per aquest motiu. 

Des del 2005 la cursa forma part de UCI Europa Tour amb una categoria 2.HC. 

El primer guanyador fou el francs Louis Deprez. Freddy Maertens, amb 4 victries, s el ciclista amb ms victries a la cursa.

 Palmars .




 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278758" title="Quint Serveu" nonfiltered="4020" processed="3994" dbindex="109149">
Quint Serveu (Quintus Servaeus) fou un magistrat rom.

Fou pretor (probablement el 17) i  governador rom de la Commagene, nomenat durant el regnat de Tiberi, l'any 18. Era amic de Germnic Csar i a la mort d'aquest fou un dels acusadors de Gneu Calpurni Pis l'any 20.

Desprs fou proper de Sej i a la seva caiguda (31) es va salvar a canvi d'esdevenir informador.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278760" title="Juli Servi" nonfiltered="4021" processed="3995" dbindex="109150">
Gai Juli Servili Urs Servi (Caius Julius Servilius Ursus Servianus) conegut com Juli Servi, fou cunyat de l'emperador Adri, ja que estava casat amb Domcia Paulina, la germana d'Adri, enlla celebrat a finals dels segle I abans de pujar Traj a l'Imperi. 

Fou gels de la influncia d'Adri sobre Traj per ms tard els dos homes es van reconciliar. Sota Traj fou dos vegades cnsol (107 i 111). Adri el va fer cnsol altre cop el 134 i fins i tot li va deixar entendre que estava entre els candidats a la seva successi; quan finalment va decidir el seu successor (136) el va fer matar junt amb el seu net Fusc, per evitar cap pretensi. Llavors Servi tenia 90 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278762" title="Servlia" nonfiltered="4022" processed="3996" dbindex="109151">


Onomstica:

Servlia Major, mare de Marc Juni Brut tiranicida i amant de Juli Csar;
Servlia Menor, esposa de Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC);
Servlia (filla de Servili);
Gens Servlia, gens romana originalment patrcia i desprs tamb plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278763" title="Servlia Major" nonfiltered="4023" processed="3997" dbindex="109152">
Servlia Major (Servilia) fou la mare de Marc Juni Brut tiranicida l'assass de Juli Csar. Era filla de Lvia,  germana del trib de la plebs del 91 aC  Marc Livi Drus. Lvia es va casar dues vegades la primera amb Marc Porci Cat (amb el que va tenir a Cat d'tica) i desprs amb Quint Servili Cepi, amb el que va tenir a Servlia Major i Servlia Menor.

Servlia es va casar dues vegades, amb Marc Juni Brut, amb el que fou la mare de Marc Juni Brut tiranicida, i amb Dcim Juni Sil, cnsol el 62 aC. 

Fou l'amant preferida de Juli Csar que l'apreciava ms per la seva intelligncia que pels seus encants. Ja apareixen esmentats com amants el 63 aC i la relaci va seguir fins al dia de la mort quasi vint anys desprs. Csar li va regalar diverses finques expropiades. Va sobreviure tant al seu amant com al seu fill i no fou molestada pels triumvirs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278764" title="Servlia Menor" nonfiltered="4024" processed="3998" dbindex="109153">
Servlia Menor fou germana de Servlia Major. Era filla de Lvia, germana de Marc Livi Drus (tribu de la plebs el 91 aC). Lvia es va casar dues vegades la primera amb Marc Porci Cat (amb el que va tenir a Cat d'tica) i desprs amb Quint Servili Cepi, amb el que va tenir a Servlia Major i Servlia Menor.

Es va casar amb Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC) que s'hi va casar a la tornada d'sia, desprs de divorciar-se de la seva primera muller Cldia. Va tenir un fill amb Luculle per sembla que li fou poc fidel i finalment el general se'n va divorciar. 

El 49 aC va acompanyar al seu germanastre Cat d'tica a Siclia i desprs a sia on Cat la va deixar a Rodes mentre ell s'unia a Gneu Pompeu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278765" title="Servili" nonfiltered="4025" processed="3999" dbindex="109154">


Onomstica:

Gai Servili (triumvir), triumvirs de finals del segle III aC;
Gai Servili (cnsol), cnsol el 203 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278766" title="Gai Servili" nonfiltered="4026" processed="4000" dbindex="109155">


Onomstica:

Gai Servili (triumvir), triumvirs de finals del segle III aC;
Gai Servili (cnsol), cnsol el 203 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278767" title="Gai Servili (triumvir)" nonfiltered="4027" processed="4001" dbindex="109156">
Gai Servili (Caius Servilius P. F.) fou un magistrat rom.

Fou un dels triumvirs nomenats per l'establiment de les colnies de Placentia i Cremona. En les lluites contra els gals bois de la Cisalpina a la Segona Guerra Pnica (el 218 aC) fou fet presoner i va romandre captiu per quinze anys fins que fou alliberat pel seu fill Gai Servili, cnsol, el 203 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278768" title="Gai Servili (cnsol)" nonfiltered="4028" processed="4002" dbindex="109157">
Gai Servili (Caius Servilius C. F. P. N.) fou un magistrat rom, fill de Gai Servili (triumvir). Tit Livi l'esmenta com Gai Servili Gem (Geminus), per als Fasti apareix noms com C. Servilius C. F. P. N.

Apareix esmentat el 212 aC quan fou enviat a Etrria per comprar gra per les tropes de la guarnici romana de Trent, llavors assetjada per Annbal. Va aconseguir penetrar a la ciutat assetjada i entregar els subministraments. El 210 aC fou escollit pontfex al lloc de Tit Otacili Cras; el 209 aC fou edil plebeu; i el 208 aC edil curul. Mentre exercia aquest darrer crrec fou cridat a servir com a magister equitum del dictador Tit Manli Torquat.

El 206 aC fou pretor i va obtenir Siclia com a provncia. El 203 aC fou cnsol amb Gneu Servili Cepi II. Va obtenir Etrria com a provncia i de all va marxar a la Gllia Cisalpina on casualment va alliberar al seu pare de la captivitat que durava ja 15 anys. Com que no podia ser trib, ni edil plebeu mentre el pare (que ja havia estat assegut a cadira curul) era viu, es va presentar una rogatio per alliberar-lo de les conseqncies (ne C. Servilio fraudi esset) ja que no sabia que el pare era viu.

El 202 aC fou nomenat dictador pel cnsol Marc Servili Palex Gemine per celebrar els comicis, i fou la darrera persona que va exercir aquest crrec fins a Sulla.

El 201 aC fou un dels triumvirs encarregats del repartiment de terres entre els veterans que havien lluitat a frica amb Publi Corneli Escipi Afric Major.

El 183 aC fou escollit Pontfex Mxim al lloc de Publi Licini Cras; va morir el 180 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278769" title="Servi" nonfiltered="4029" processed="4003" dbindex="109158">
Servi Maure Honorat (Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) fou un clebre gramtic llat contemporani de Macrobi, conegut principalment com Servi(Servius, que era un nom rom fora com, algunes vegades usat tamb com a cognom). s esmentat sovint a la Saturnalia on se'l descriu com a modest i amable. Va escriure un comentari sobre Virgili que va rebre molts afegit al llarg del temps de manera que no se sap quina part fou escrita per ell.

Altres obre seves foren:

1. In secundam Donati Editionem Interpretatio ;
2. De Ratione ultimarum Syllabarum ad Aquilinum Liber;
3. Ars de centum Metris s. Centimetrum;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278772" title="Sstia" nonfiltered="4030" processed="4004" dbindex="109159">
Sstia fou una gens romana originalment patrcia i ms tard tamb plebea.

Sovint els seus membres foren confosos amb els Sextius (gens Sxtia) i probablement els dos noms foren originalment un de sol per desprs es devien separar.

Noms un membre de la famlia va obtenir el consolat: Publi Sesti Capitol Vatic (452 aC). Ell mateix fou decemvir el 451 aC. Als Fasti no apareix cap ms Sesti excepte Luci Sesti que fou cnsol sufecte el 23 aC. Un personatge destacat fou el Publi Sesti que fou trib de la plebs el 57 aC i el seu fill Luci Sesti.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278774" title="Publi Sesti" nonfiltered="4031" processed="4005" dbindex="109160">
Publi Sesti (tamb apareix com a Publi Sexti) fou un magistrat rom, fill d'un Publi Sesti que fou trib de la plebs a la primera meitat del segle I aC. Cicer el va defensar en un discurs que es conserva, datat l'any 56 aC. 

Estava casat amb Postmia, la filla de Gai Postumi Alb, amb la que va tenir un fill i una filla; a la mort de Postmia es va casar amb Cornlia, filla de Luci Corneli Escipi Asitic el Vell (que fou cnsol el 83 aC i les tropes del qual es van passar a Sulla). Desprs del 82 aC va visitar al seu sogre a l'exili de Masslia.

El 63 aC va ser qestor amb el cnsol Gai Antoni; va donar suport a Cicer contra els catalinaris i va desmuntar el intent revolucionari a Cpua. Desprs de passar el perill va acompanyar a Gai Antoni a Etrria i junt amb Marc Petreu va derrotar a l'exrcit de Catilina; desprs de la guerra va acompanyar a Antoni a Macednia com a proqestor i Cicer diu que va tenir un govern encertat.

El 57 aC fou trib de la plebs i va aconseguir la crida de Cicer del seu desterrament. Per a la tornada l'orador li va retreure que no havia defensat prou la seva propietat confiscada i els dos homes es van distanciar

El 56 aC Publi Clodi Pulcre fou elegit edil, i llavors Sesti fou acusat per Gneu Neri de suborn en les eleccions i per Marc Tulli Albinov de "vis" durant el seu tribunat; la primera acusaci no va reeixir per la segona va arribar a la cort que presidia Marc Emili Escaure. Fou defensat per Cras, Hortensi i Cicer (que no podia refusar ja que fou el trib que l'havia cridat de l'exili, i a ms li va demanar Pompeu). Sesti fou absolt el 14 de mar.

El 53 aC fou pretor i desprs va governar Cilcia com a propretor (50 aC?). El 49 aC era amb Pompeu a Itlia quan va esclatar la guerra i va escriure la resposta pompeiana a les peticions de Csar, escrit que Cicer va criticar amb exageraci; Sesti llavors va abandonar el camp de Pompeu i es va passar a Csar que el 48 aC el va enviar a Capadcia on va romandre un temps. Encara vivia el 43 aC, darrera vegada que s esmentat. Va deixar un fill de nom Luci Sesti.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278775" title="Luci Sesti" nonfiltered="4032" processed="4006" dbindex="109161">
Luci Sesti fou fill de Publi Sesti i de Postmia.

Probablement va servir amb Marc Juni Brut a Macednia (provncia romana) i fou un destacat partidari dels republicans. Fou un seguidor entusiasta de Brut i de la seva memria cosa que August va aprovar i el va fer cnsol sufecte al lloc de ell mateix el 23 aC. Als Fasti apareix com L. Sestius P. F. Vibi. N. el que posa en dubte la seva filiaci ja que el seu pare (Publi) era fill de Luci i no de Vibi, per aix podria ser noms una mostra d'orgull de Sesti ja que Vibius era un nom usat per la gens Sstia antigament i l'nic cnsol de la gens, Publi Sesti Capitol Vatic s esmentat als Fasti com P. F. Vibi. N.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278776" title="Mrcia Severa" nonfiltered="4033" processed="4007" dbindex="109162">
Mrcia Severa (Marcia Severa T. F.) fou una artista romana.

Aquesta dona treballava artisticament l'or i les pedres precioses (Auraria et Margaritaria, a la Via Sacra). El seu nom s d'inters donat el baix nombre de dones que apareixen a les llistes d'antics artistes romans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278777" title="Severi" nonfiltered="4034" processed="4008" dbindex="109163">


Onomstica:
Severi, fill de Sever II;
Juli Severi, retric rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278778" title="Severi (prncep)" nonfiltered="4035" processed="4009" dbindex="109164">
Severi (Severianus) fou fill de l'emperador Flavi Valeri Sever (Sever II).

Fou executat per orde de Licini I el 313.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278779" title="Juli Severi" nonfiltered="4036" processed="4010" dbindex="109165">
Juli Severi (Julius Severianus) fou un retric rom que va florir sota l'emperador Adri.

Fou l'autor d'un tractat titulat Syntomata s. Praccepta Artis Rhetoricae, que apareix a "Antiqui Rhetores Latini" de  F. Pithou, publicat a Pars el 1599; abans havia estat publicat a Colnia el 1569 per Sextus Pompa, amb el nom Auli Cornelii Celsi de Arte dicendi Libellus, per tot i aquest nom, l'autor va ser Severi i no Aule Corneli Cels.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278781" title="lpia Severina" nonfiltered="4037" processed="4011" dbindex="109166">
lpia Severina (Ulpia Severina) fou emperadriu romana, esposa d'Aureli.

Es coneguda per algunes medalles i per una inscripci que diu ULPIAE. SEVRINAE. AUG. COIUGI. D. N. INVICT. AURELIANI. AUG. Fora d'aquestes referncies no s esmentada per cap autor i no es tenen detalls de la seva vida excepte que per les monedes se sap que va sobreviure al seu marit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278782" title="Sever" nonfiltered="4038" processed="4012" dbindex="109167">


Sever (Severus, ) fou un nom purament llat que fou incorporat al grec i va ser portat per diversos personatges de la poltica, la literatura i la religi orientals.

Septimi Sever, emperador;
Alexandre Sever, emperador;
Libi Sever, emperador;
Sever II o Flavi Valeri Sever , emperador;
Sever d'Antioquia, cap dels monofisites;
Sever Encratita, cap dels gnstics al segle II;
Sever Retric, escriptor grec del segle V;
Sever de Mileum, bisbe de Mileum a Numdia;
Sever de Menorca, bisbe de Menorca al comenament del segle V.
Sever (bisbe de Barcelona) (620-633).
Sever (metge), metge grec del segle I;
Sever Iatrosofista, escriptor grec del segle VI o VII.
Acili Sever, cnsol el 323;
Tit Alledi Sever, cavaller rom del segle I;
Aquilli Sever, escriptor i poeta hispanorom;
Cassi Sever, orador i escriptor satric rom del temps d'August i Tiberi;
Catili Sever, cnsol el 120 ;
Gneu Claudi Sever, cnsol el 146 ;
Tit Claudi Sever, cnsol el 200.
Corneli Sever, poeta rom, contemporani d'Ovidi ;
Juli Sever (governador), governador de Britnia i de Bitnia ;
Juli Sever (gramtic), gramtic rom.
Sever Sant, escriptor rom del comenament del segle V.
Tit Estatili Sever, cnsol el 171;
Sulpici Sever, historiador eclesistic roma;
Sulpici Sever Pius, escriptor i bisbe de Bourges al segle VII;
Verul Sever, militar rom del segle I.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278783" title="Sever d'Antioquia" nonfiltered="4039" processed="4013" dbindex="109168">
Sever d'Antioquia fou el cap de la tendncia monofisita de l'esglsia cristiana al comenament del segle VI. Es anomenat tamb Sever Heresiarca i Sever Acfal.

Va nixer a Sozpolis (Psdia) i de jove va anar a Beirut; en aquest temps encara era pag i va abraar el cristianisme sent batejat a l'esglsia de Sant Lleonci Mrtir a Trpoli del Lban, passant desprs a un monestir a Palestina entre Gaza i Maiuma. Des del primer moment fou considerat monofisita; es possible que al monestir on va anar hi hagus Pere l'Iber, bisbe de Gaza, destacat monofisita i seguidor de Timoteu Elure.

Sever va rebutjat l'Henoticon de l'emperador Zen i es va oposar al moderat monofisita Pere Monge, patriarca d'Alexandria, que si que el va acceptar. Va anomenar a l'Henoticon (, edicte d'uni) com Kenoticon (,  edicte de vanitat) i Diaereticon ( edicte de desuni.

De Palestina va anar a un monestir egipci on era abat Nefali; per aquest es va declarar seguidor de les doctrines del Concili de Calcednia i aviat va expulsat a Sever i altres monofisites del monestir.  Llavors va anar a Constantinoble per protestar i les seves queixes van arribar a l'emperador Anastasi que uns anys abans, el 491, havia succet a Zen. Quan va arribar a la ciutat no se sap, per en general se situa a l'entorn del 510. 

Vers el 511 va encapalar la oposici al patriarca Flavi II d'Antioquia; aquest fou desterrat a Petra (Idumea) i Anastasi, que afavoria el monofisisme,  el va fer nomenar patriarca al seu lloc, per abans de ser consagrat, sota pressi de molts bisbes dirigits per Epifani de Tir, va haver de renunciar a la seva ordenaci com a prevere que havia rebut sent monofisita i era considera invalida, i fou reordenat. 

Anastasi li havia imposat la condici de qu no llanaria anatema contra el Concili de Calcednia, per Sever ja el mateix dia de pujar al crrec va anatemitzar al concili i el 413 va obtenir la confirmaci de l'anatema per un concili que va celebrar a Antioquia; tamb va anatemitzar a Macedoni, el deposat patriarca de Constantinoble i al seu antecessor Flavi, per va acceptar l'Henoticon de Zen i es va declarar partidari de Timoteu i de Joan III patriarques a Alexandria i a Constantinoble, i va restaurar als dptics el nom de Pere Monge; al mateix temps va rebre el suport i l'adhesi del radical monofisita Pere l'Iber.

Dels bisbes del seu patriarcat alguns van abandonar les seves seus i altres foren desterrats. Entre els deposats Elies I de Jerusalem. El partit monofisita va esdevenir vencedor a molts llocs de l'est. L'oposici la van encapalar Cosmes d'Epifania i Severi d'Arethusa que van tenir l'audcia 'enviar un document on el declaraven deposat; l'emperador els va desterrar per tenien tant de suport a les seves seus que finalment Anastasi va haver de renunciar al compliment de la seva orde per evitar un bany de sang. El patriarca de Jerusalem que va succeir a Elies tampoc va donar suport al monofisisme (amb l'ajut dels anacoretes Saba i Teodosi)  per en general els monofisites van predominar arreu fins la pujada al tron de Just I, que es va declarar pel Concili de Calcednia.

Aviat Just va ordenar la deposici de Sever i el seu empresonament; sembla que se li havia de tallar la llengua; mentre fou anatemitzat per un concili a Constantinoble (518). Sever va fugir abans de ser agafat i va anar, junt amb el bisbe Juli d'Halicarns, a Alexandria (potser el 519). Al seu lloc fou nomenat patriarca  Pau d'Antioquia; els monofisites es van separar de l'esglsia mentre diverses snodes o concilis anatemitzaven el monofisisme. 

Sever va romandre a Alexandria protegit pel patriarca Timoteu. Van iniciar all la controvrsia sobre si el cos de Crist es podia corrompre abans de la resurrecci; Sever afirmava que si per el seu company Juli deia que no; Timoteu s'inclinava per Sever.

Quan va pujar al tron Justini I els monofisites van recuperar l'esperana ja que si be Justini era seguidor del concili de Calcednia, la seva dona Teodora era monofisita; per la influencia d'aquesta, Sever va poder tornar a Constantinoble . All es va trobar que Antimi, que acabava de ser nomenat patriarca de Constantinoble, era monofisita. Amb dos patriarques monofisites (a Constantinoble i Alexandria) el partit ortodox es va alarmar. Antimi i Timoteu foren deposats en els concilis de Constantinoble i Jerusalem (536) i per edicte imperial Sever fou altre cop anatemitzat i es va ordenar cremar els seus escrits.

Aix va consolidar la separaci i es va formar la gran esglsia jacobita oriental d'Egipte i Orient de la qual Sever fou considerat el lder fins a la seva mort i el legal patriarca d'Antioquia.

La data en qu va morir no se sap segur. Joan bisbe de Tela la situa el 538, Gregori Bar Hebreu (Abulfaragi) el 539 i altres l'allarguen fins el 542. Hauria mort a Alexandria. Els jacobites van reconixer a Sergi com el seu successor en el patriarcat.

Una biografia escrita per un contemporani s'ha perdut i una biografia derivada del convent siri de Santa Maria podria no ser la seva vida sin la d'un altre Sever.

De les seves obres noms es conserven alguns fragments. Fabricius esmenta com obres seves:

1. Commentarii ;
2. Sermones  o  Sermo;
3. , Contra Grammaticum, o , Contra Joanum Caesarensem Grammaticum;
4. , Contra Felicissimum;
5. , Contra Julianum Halicarnassensem;
6. , Contra Alexandrum o , Contra Codicillos Alexandri;
7. , Contra Testamentum Lampetii ;
8. , Philalethes s. Amator Veri ;
9.  , Philalethae Apologia ;
10. , De duabus Naturis;
11.  , Epistolae;
12. , Hypace in Martyres, o , Hypace ;
13. , Dialoyus ad (s. Contra) Anastasium;
14. , Responsiones ad Eupraxium Cubicularium;
15. , Syntagma in illud, "Sanctus Deus" ;
16. , Liber capitum variorum manu propria subsignatorum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278784" title="Sever Encratita" nonfiltered="4040" processed="4014" dbindex="109169">
Sever Encratita fou un dels lders d'una divisi dels gnstics al segle II. El nom Encratita li va ser donat per ser membre de la secta dels encratites (encratitae) fundada per Tati, secta que va reforar i per aix ms tard foren coneguts per severians (severiani).

Segons uns admetia la llei els profetes per segons altres els rebutjava i potser noms admetia restes de l'antiga llei mosaica. Entre les particularitats dels severians cal esmentar la genealogia del dimoni, l'origen del vi, i de la formaci de la dona i el home. Va negar l'autoritat de Sant Pau i els seus escrits.

Es possible que els gnstics es dividissin en dos sectes: els tatians i els severians, que desprs s'haurien unit sota el nom d'encratites. Entre les seves regles l'abstinncia de matrimoni, l'alimentaci vegetariana, i la prohibici del vi.
  

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278785" title="Sever de Mileum" nonfiltered="4041" processed="4015" dbindex="109170">
Sever de Mileum fou bisbe de Mileum a Numdia, amic i admirador de Sant Agust. 

Va compondre una mena de panegric de Sant Agusti titulat Venerabili ac desiderabili et toto sinu charitatis amplectendo episcopo Augustino que encara es conserva. Noms se sap que va morir abans que Sant Agust.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278786" title="Sever de Menorca" nonfiltered="4042" processed="4016" dbindex="109171">

Sever de Menorca fou bisbe de Menorca al comenament del segle V, quan un gran nombre de jueus es van establir a l'illa i es van convertir al cristianisme, cosa que fou atribuda pel bisbe a la presencia de les relquies de Sant Esteve el protomrtir, que havien estat dipositades a l'esglsia de Mag (Ma) per Orosi quan va retornar de l'Orient i ho va anunciar en una carta a tots els eclesistics del mon (218) titulada Epistola ad omnes orbis terrarum Episcopos, Presbyteros, et Diaconos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278787" title="Sever Retric" nonfiltered="4043" processed="4017" dbindex="109172">
Sever Retric (Severus Rhetor) fou un escriptor grec oriental. 

Fabricius pensa que s el mateix personatge que Sever Sofista Rom esmentat a Suides i per Foci. El Sever de Foci va viure a Alexandria a la darrera part del segle V i fou patr dels estudiosos; era un home de fortuna amb una gran biblioteca. Va visitar Roma en el regnat de Procopi Antemi i fou cnsol rom el 470.

Va escriure:

, Ethopoeiae;
 Herculis  Periclymeno in certamine sese commutante.
 Menelai, rapta a Paride Helena;
 Hectoris, quum comperisset Priamaum apud inferos cum Achille convivatum;
 Fragmentum allerius Ethopoeiae ;
 Achillis, apud inferos edocti captain a Pyrrho Trojam esse ;
 Aeschinis, cum deprehenderet Philippi imagine apud Demosthenem;
 Ejusdem, in exilium abeuntis, cum ei Demosthenes viaticum daret;
 Brises, cum Praecones eam abducerent ;
II. , Narrationes. ;
 De Viola;
 De Hyacintho;
 De Narcisso;
 De Arione;
 De Icaro;
 De Oto et Ephialte;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278788" title="Sever (metge)" nonfiltered="4044" processed="4018" dbindex="109173">
Sever fou un metge grec esmentat per Arqugenes (ap. Gal, De Compos. Medicam.  Loc. 3.1. vol. 12. p. 623), que deixa entendre que ja era mort quan escrivia. Tamb s esmentat per Aeci que va conservar alguns extractes de la seva obra.

Per les diverses citacions d'aquest metge es pot situar la seva vida vers el final del segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278791" title="Sever Iatrosofista" nonfiltered="4045" processed="4019" dbindex="109174">
Sever (Severus) fou un escriptor grec bizant anomenat tamb Sever Iatrosofista.

Fou  l'autor d'un tractat escrit en grec titulat , De Clysteribus, que fou publicat per primer cop el 1836 al regne de Prssia. Es suposa que va viure vers el segle VI o el segle VII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278792" title="Acili Sever" nonfiltered="4046" processed="4020" dbindex="109175">
Acili Sever (Acilius Severus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 323 junt amb Vetti Ruf, durant el regnat de Constant I el Gran. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278793" title="Tit Alledi Sever" nonfiltered="4047" processed="4021" dbindex="109176">
Tit Alledi Sever (Titus Alledius Severus) fou un cavaller rom que es va casar amb la seva prpia neboda per complaure a Agripina Menor, perqu ella s'anava a casar amb Claudi que tamb era el seu oncle. 

L'esmenta Tcit als seus Annals, i tanmateix Suetoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278794" title="Aquilli Sever" nonfiltered="4048" processed="4022" dbindex="109177">
Aquilli Sever (Aquillius Severus) fou un escriptor i poeta hispanorom del grup considerat dels poetas minores.

Va viure en temps de l'emperador Valentini i va escriure un a obra, en part en prosa i en part en vers, esmentada per Jernim als seus De Viris Illustribus, que la descriu com: "volumen, quasi , totius suae vitae statum continens, tam prosa, quam versibus, quod vocavit , sive " 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278797" title="Washington Beltrn Barbat" nonfiltered="4049" processed="4023" dbindex="109178">

Washington Beltrn Barbat (Tacuaremb, 7 de febrer de 1885   Montevideo, 2 d'abril de 1920), fou un advocat i poltic uruguai del Partit Nacional, opositor de les idees de Jos Batlle y Ordez, i pare del futur president Washington Beltrn Mullin.

Biografia.
Primers anys.
Fill de Luis Beltrn i Jacinta Barbat, va abandonar Tacuaremb per a viure a Montevideo.
Va comenar la seva trajectria poltica amb la participaci en diferents gremis estudiantils. D'aquest perode s pot destacar la representaci que va realitzar dels mateixos a Xile i Buenos Aires. En aquest temps, tamb es va dedicar al periodisme, amb nombroses publicacions com La Democracia.

Es va casar amb Elena Mullin i la parella va tenir tres fills: Washington, Enrique i Elena.

Escriptor.
Es gradua com advocat i exerceix com docent de literatura a la Universitat de la Repblica. La seva vocaci d'escriptor li va valer una prolfica producci periodstica, escrivint per a diferents mitjans de l'Uruguai, com La Razn, La Tribuna Popular i la revista cientfica Evolucin. El 1918 participa en la fundaci del diari El Pas, al costat de Leonel Aguirre i Eduardo Rodrguez Larreta.

A ms de la seva tasca com periodista se li suma la producci de diverses obres literries com De la Raza, escrita en collaboraci amb Ismael Cortinas, El contrato social, publicat a Buenos Aires, l'estudi literari El genio, Cuestiones sociolgicas, en el qual escriu sobre la infantesa, De actualidad poltica, Los filsofos del siglo XVIII, ecttera. L'obra que pensava titular El herosmo en el genio, va quedar inacabada a causa de la seva defunci.

L'any 1990, durant el govern nacionalista de Luis Alberto Lacalle, la Cmera de Representants de l'Uruguai li brinda un homenatge, amb la edici de quatre toms que recullen part de la seva intensa activitat com orador i periodista.

Poltic.

En la seva joventut accedeix a la direcci del Partit Nacional, principalment a causa de la seva capacitat per al discurs. Amb 27 anys s electe diputat pel seu partit. Posteriorment va ser membre informant de la Comissi Redactora d'una nova constituci que finalment seria aprovada el 1918. En ella es veuen plasmades moltes de les idees que defensava com el vot secret, la inscripci obligatria al Registre Civil, representaci poltica proporcional, la prohibici per a intervenir en assumptes poltics a les autoritats policials o militars, el dret de interpellaci i el sufragi universal.

El 2 d'abril de 1920 mor com a conseqncia d'un duel amb l'expresident de la Repblica, Jos Batlle y Ordez a la pista del Club Nacional de Football. Desprs d'haver-se realitzat el primer tir d'ambds, en el qual van resultar illesos, va comenar a ploure, suspenent-se el llanci, reprs el mateix en el segon tir va caure mortalment ferit Beltrn.

Le seva mort.

L'1 d'abril de 1920 publica al diari El Pas, un article titulat Que toupet, el qual motivaria ser reptat a duel per part de l'expresident Jos Batlle y Ordez. El duel amb pistoles va ser fixat per a l'endem, oficiant de padrins de Beltrn els seus companys del diari, Leonel Aguirre i Eduardo Rodrguez Larreta.

El primer a arribar al lloc convingut va ser Beltrn passades les deu del mat, acompanyat dels seus padrins i del seu metge, Arturo Lussich. Desprs de passats uns minuts arriba Batlle, acompanyat pels seus padrins, Ovidio Fernndez Ros i Francisco Ghigliani, el seu metge el Lorenzo Mrola, i el director del llanci, Domingo Veracierto.

A causa de la fortes pluges que es van deslligar en el moment del comenament del llanci, el duel va haver de ser susps en dues ocasions de cinc i deu minuts. El duel es reprn a les onze menys deu i ambds es disparen sense fer blanc. Desprs de carregar novament les pistoles, es reprn el duel, per aquesta vegada, Batlle y Ordez fa blanc a pocs centmetres de l'aixella dreta de Beltrn, el qual mor pocs minuts desprs.

Referit a aquest trgic fet, Leonel Aguirre escriu:

...del dolor que va causar la seva mort prematura, gens hem de dir quan encara vibren les ressonncies de l'homenatge, tal vegada nic pel sentiment profund que ho anima i com consol per als seus i per a nosaltres mateixos, vam pensar que si ha escoltat aquest clam de muni adolorida i ha sentit l'ombra impalpable de la glria descendir sobre la buidada i tibant front, Washington Beltrn ha hagut de dir-se que la seva mort no noms s bella, sin tamb fecunda com el superb ensenyament de moral poltica.

 Referncies .




Enllaos externs.
Breu biografia de W. Beltrn Barbat ;
Histria del diari El Pas ;
Article en castell, titulat Ha muerto Washington Beltrn;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278802" title="Louis Chiron" nonfiltered="4050" processed="4024" dbindex="109179">
 Louis Chiron  va ser un pilot de curses automobilstiques monegasc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Chiron va nixer el 3 d'agost del 1899 a Montecarlo, Mnaco. Va morir el 22 de juny del 1979 a Montecarlo, Mnaco.


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de maig del 1950, el GP de la Gran Bretanya, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, que va disputar gaireb completa.

Louis Chiron va participar a un total de dinou curses puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de sis temporades a la F1, les que corresponen als anys 1950, 1951,  1953, 1955, 1956, i 1958.

Louis Chiron ha estat el pilot amb ms edat que ha disputat una cursa de Frmula 1 (58 anys).

Tamb va disputar i guanyar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la F1 .





 Resum .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278804" title="Castell de Montarag" nonfiltered="4051" processed="4025" dbindex="109180">

El Castell-Abadia de Montarag (en aragons: Mont Aragn; en catal: Montarag; en castell: Montearagn; en llat: Montis Aragonis) s un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la provncia d'Osca. 

 Castell de Montarag.
Estratgicament construit el 1085 per San III d'Arag per ajudar en la conquesta de Washka (Osca) a la Taifa de Saragossa. 

 Abadia de Montarag.
Acomplert l'objectiu el 1095 desprs del Setge d'Osca, fou refundat com una abadia canonical sota el nom d'abadia de Jess Natzar de Montarag, convertint-se en un dels monestirs ms rics i poderosos durant l'edat mitjana. Els primers monjos procedien de Loarre i per assegurar-li les rendes, el rei li sotmet la nova vila de Montarag. Els reis d'Arag i diversos magnats continuaren afavorint-lo, i el seu patrimoni s'increment quan el 1391 compraren per 1.000 florins al rei Joan I d'Arag 24 llocs, de manera que arrib a tenir 104 esglsies i villes sota el seu poder. Al segle XV estaven sota la seva jurisdicci les viles de Fornillos, Quicena, Loporzano, Santa Eulalia, Castilsabs, Villanueva, Isarre, Antefruenzo, La Almunia de Santa Eulalia, Sipn, Arbanis, Castejn, Fanlo, Aveniella, Ipis, Barluenga, Chibluco, Sagarillo, Samper de Espitolar, San Julin, Angs, Poleino, Tierz, La Almunia de la Reina, Marcn, Biscarrus i Montmesa.

El 1175 el rei Alfons II d'Arag conced als seus habitants el privilegio de franquesa. El Papa Climent V conced als seus abats el privilegi de l's de la mitra. Els seus abats tenien setial a a les corts del regne d'Arag i all hi van resposar les despulles de de San III d'Arag i d'Alfons I d'Arag fins a ser treslladats al Monestir de San Juan de la Pea i al Monestir de San Pedro el Viejo d'Osca respectivament. 

Durant la Revolta del comte d'Urgell, les tropes mercenries de Basili de Gnova i Menaut de Favars, al servei del revoltat  Anton de Luna i Jrica atacaven els voltants d'Osca prenent el castell, on s'alaren els penons del comte d'Urgell, encara que finalment fou recuperat per Ferran I d'Arag. El monestir rest abandonat fins el 1414, quan el rei Ferran I d'Arag decid posar-lo sota la seva protecci. 

La creaci del bisbat de Jaca i del bisbat de Barbastre supos l'espoliaci de part dels seus bns (1571); el bisbe d'Osca fou sotms a suspensi i interdicte fins que el 1609 en feu restituci. Per tal de revitalitzar-lo, el 1599 s'hi install una nova comunitat de tant sols 5 membres, continuant la successi abacial fins el 1792.

 Abats de Montarag.
 1096-1118 Ximeno;
 1119-1168 Fortn;
 1170-1204 Guillem Berenguer de Barcelona;
 1205-1248 Ferran d'Arag;
 1252-1258 Sanxo d'Orradre;
 1258-1284 Joan Garcs d'Oris;
 1284-1306 Ximeno Prez de Gurrea;
 1306-1317 Pero Lpez de Luna;
 1317-1320 Johan d'Arag;
 1320-1324 Ramon d'Aviny;
 1324-1327 Bernat de l'Avellana;
 1327-1353 Ximeno Lpez de Gurrea;
 1353-1359 Pero Lpez de Gurrea;
 1359-1391 Remon de Sellan;
 1391-1395 Mafiano d'Alaman;
 1395-1420 Johan Martnez de Murillo;
 1420-1445 Sanxo de Murillo;
 1445-1462 Carlos d'Urries;
 1464-1473 Joan d'Arag;
 1473-1490 Juan de Revolledo;
 1492-1520 Alfons d'Arag;
 ....

 La desamortitzaci del 1835.
La desamortitzaci del 1835 supos la fi del monestir, que fou espoliat i pat un devastador incendi. Algunes de les obres d'art que hi havia se salvaren i sn dipositades al Museu d'Osca.  

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Montarag;
 Enciclopedia Aragonesa: Montearagn;
  El Monasterio de Montearagn (1);
  El Monasterio de Montearagn (2);
  El Monasterio de Montearagn (3);
  El obituario de los abades de Montearagn;

Enllaos externs.
  El Castillo de Montearagn;
  El Castillo de Montearagn;
  El Castillo de Montearagn;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278805" title="Gran Premi de Bahrain del 2008" nonfiltered="4052" processed="4026" dbindex="109181">
El Gran Premi de Bahrain de Frmula 1 de la Temporada 2008 s'ha disputat  el 6 d'abril del 2008 al circuit de Sakhir, a Bahrain. 




 Qualificacions del dissabte .




 Nota .

 s la primera pole tant per Robert Kubica com pel seu equip BMW Sauber.


 Cursa .


 Altres .

 Pole: Robert Kubica;

 Volta rpida: Heikki Kovalainen;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278807" title="Circuit de Singapur" nonfiltered="4053" processed="4027" dbindex="109182">


El circuit urb de Singapur es un circuit per curses on es disputar el Gran Premi de Singapur de Frmula 1 a partir de la temporada 2008, entrant aix a la llista de Grans Premis de Frmula 1.
 
El Gran Premi es celebrar al traat urb de la ciutat - estat de Singapur,  a travs dels carrers d'aquesta. Les obres per la construcci del traat van comenar al setembre del 2007.

 Circuit .

Al igual que els circuits de Mnaco i Valncia, la ciutat i els seus carrers seran l'escenari del Gran Premi. El traat fa 5,2 km, i tindr 24 revolts, disputant-se la carrera en el sentit de les agulles del rellotge.

Es creu que es podran agafar altes velocitats en el circuit, en rectes com la de Esplanade Drive o Raffles Boulevard. 




 Articles relacionats .

 Frmula 1;
 Temporada 2008 de Frmula 1;
 Gran Premi de Singapur;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278814" title="Multivers" nonfiltered="4054" processed="4028" dbindex="109183">
El concepte de multivers es refereix a un conjunt hipottic de mltiples universos ms o menys independents i que n'inclouria el nostre. De vegades els diferents universos del multivers reben nom d' universos parallels. El desenvolupament de la fsica quntica, i la cerca d'una teoria unificada (teoria quntica de la gravetat), juntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l'existncia de mltiples dimensions i diversos universos. L'estructura del multivers, la natura de cada univers i les relacions entre els diferents components depen de la hiptesi de multivers considerada.

 Teoria dels universos mltiples d'Everett .
Una de les versions cientfiques ms curioses que recorren als universos parallels s la interpretaci dels universos mltiples  de Hugh Everett (IMM). L'esmentada teoria apareix dins de la mecnica quntica com una possible soluci al problema de la mesura en mecnica quntica. Everett va descriure la seva interpretaci ms aviat com una metateoria. Des de un punt de vista lgic la construcci d'Everett evadeix molts dels problemes associats a d'altres interpretacions ms convencionals de la mecnica quntica, tot i aix, en l'estat actual de coneixement no hi ha una base emprica slida a favor d'aquesta interpretaci.

El problema de la mesura, s un dels principals "fronts filosfics" que obre la mecnica quntica. Si be la mecnica quntica ha sigut la teoria fsica ms precisa fins el moment, permetent fer clculs terics relacionats amb processos naturals que donen 20 decimals correctes i ha proporcionat una gran quantitat d'aplicacions prctiques (centrals nuclears, rellotges d'altssima precisi, ordinadors), existeixen certs punts difcils en la interpretaci d'alguns dels seus resultats i fonaments (el premi Nobel Richard Feynman arribar a fer broma tot dient-hi "crec que ning entn veritablement la mecnica quntica").

El problema de la mesura pot sser descrit informalment de la segent manera:

D'acord amb la mecnica quntica un sistema fsic, ja fos aquest un conjunt d'electrons orbitant al voltant d'un tom o un conjunt de persones decidint-hi quina decisi a prendre tindrem descrites igualment dues situacions que s'adaptarien a una mateixa funci d'ona. L'esmentada funci d'ona es un objecte matemtic que suposadament descriu la mxima informaci possible que cont un estat pur. ;
Si ning extern al sistema ni dins d'ell observs o provs de veure com est el sistema, la mecnica quntica ens diria que l'estat del sistema evoluciona determinsticament. Es a dir, es podria preveure perfectament cap on aniria el sistema. ;
La funci d'ona ens informa de quins son els resultats possibles d'una mesura i ses probabilitats relatives, per no ens diu quin resultat concret s'obtindr quan un observador provi efectivament de mesurar el sistema o conixer-ne quelcom d'ell. De fet, la mesura sobre un sistema es un valor aleatori entre els possibles resultats. ;

Aquest fet planteja un problema seris: si les persones i els cientfics u observadors son tamb objectes fsics com quelcom altre, tindria que haver-hi alguna forma determinista de procedir desprs d'ajuntar el sistema en estudi amb l'aparell de mesura, finalment van arribar a un resultat determinista. Per el postulat de qu una medici destrueix la "coherncia" d'un estat inobservat i inevitablement rere la mesura es queda en un estat barreja aleatori, semble que sols ens deixa tres sortides:

(A) O b renunciem a entendre el procs de decoherncia, pel qual un sistema passa de tindre un estat pur que evoluciona determinsticament a tindre un estat barreja o "incoherent"




Vegeu tamb.
Forat negre;
Brana;
Viatge en el temps;
Interpretacions de la Mecnica quntica;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278815" title="Joe Kelly" nonfiltered="4055" processed="4029" dbindex="109184">
 Joe Kelly  va ser un pilot de curses automobilstiques irlands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Kelly va nixer el 13 de mar del 1913 a Dubln, Irlanda. Va morir el 28 de novembre del 1993  a Neston, Cheshire, Anglaterra.


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de maig del 1950, el GP de la Gran Bretanya, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Joe Kelly va participar unaltre cop a una cursa ms puntuable pel campionat de la F1, el GP de la Gran Bretanya de la temporada  1951.
 
Kelly tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la F1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278818" title="Landete" nonfiltered="4056" processed="4030" dbindex="109185">

Landete s un municipi de la provncia de Conca de la comunitat autnoma de Castella la Manxa. En el cens de 2006 tenia 1385 habitants i un territori de 79,34 km2. El codi postal s 16330.

 Demografia .


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278820" title="Las Mesas" nonfiltered="4057" processed="4031" dbindex="109186">

Las Mesas s un municipi de la provncia de Conca de la comunitat autnoma de Castella la Manxa, a l'oest de la provncia. En el cens de 2006 tenia 2467 habitants i un territori de 87,21 km2. El codi postal s 16550.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278821" title="Las Pedroeras" nonfiltered="4058" processed="4032" dbindex="109187">

Las Pedroeras s un municipi de la provncia de Conca de la comunitat autnoma de Castella - la Manxa. En el cens de 2006 tenia 6971 habitants i un territori de 221,6 km. El codi postal s 16660. 

Agricultura.
s un poble conegut pel conreu d'alls, coneguts com a alls negres de las Pedroeras (ajos morados de Las Pedroeras). Cada any te lloc la Feria Internacional del Ajo, la fira internacional mes important sobre l'all. A las Pedroeras tambe es important el conreu de la vinya.

 Enllaos externs .

 Web de l'ajuntament Las Pedroeras;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278822" title="Las Valeras" nonfiltered="4059" processed="4033" dbindex="109188">


Las Valeras s un municipi de la provncia de Conca de la comunitat autnoma de Castella la Manxa. En el cens de 2007 tenia 1634 habitants i un territori de 113,04 km2. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Pgina web sobre Valeria.;
Ajuntament de Valera de Abajo.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278825" title="El son etern" nonfiltered="4060" processed="4034" dbindex="109189">

El son etern (ttol original en angls The Big Sleep) s una pellcula nord-americana de l'any 1946 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Humphrey Bogart i Lauren Bacall. Est basada en la novella homnima de Raymond Chandler i s un dels principals exemples de cinema negre.

A partir de la brillant novella de Raymond Chandler -sembrada de dilegs insuperables-, tres dels millors guionistes d'Hollywood -entre ells William Faulkner- van adaptar aquest clssic que segueix al cim del gnere. Un parell d'anys abans gaireb el mateix equip -Howard Hawks en la direcci, Sid Hickox encarregat de la fotografia, Faulkner del gui, i Bogart i Bacall a la pantalla- havien creat ja una altra obra mestra: Tenir-ne o no. 

Sinopsi.

 El detectiu Philip Marlowe es veu implicat en la investigaci d'un cadver tret de les aiges del moll Lido. Tanmateix, l'atracci que sent per una de les filles de l'adinerada famlia que l'ha contractat posa en perill la resoluci del cas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278826" title="Parc Nacional de Kakadu" nonfiltered="4061" processed="4035" dbindex="109190">


El Parc nacional de Kakadu s un parc nacional del Territori del Nord (Austrlia), ubicat a 171 km a l'est de Darwin.

El nom kakadu prov de la llengua aborigen anomenada gagudju que era una de les llenges que es parlaven al nord del parc a comenaments del segle XX. El gagudju ja no es parla regularment, per els descendents d'aquells que la parlaven encara habiten la regi del parc. El parc forma part del Patrimoni de la Humanitat segons l'UNESCO. La seva extensi s equivalent a la d'Israel i es creu que cont un 10% de les reserves mundials d'urani. 

 Clima .

El parc t dues temporades, una de pluges i un altra de sequera. Durant les pluges (entre octubre i abril) generalment no s possible accedir a moltes zones del parc. Durant la temporada de sequera (entre maig i setembre) s quan es pot visitar el parc. 

Els aborgens dels pobles Bininj i Mungguy divideixen l'any en sis temporades:
 Gunumeleng. Va de mitjans d'octubre fins a finals de desembre. s una temporada de tempestes premonzniques amb temperatures clides i freqents tempestes elctriques per la tarda.
 Gudjewg. Va de gener a mar. s temporada del mons, amb tempestes, fortes pluges i inundacions; la calor i la humitat generen una gran explosi biolgica, tant en la vida animal com en la vegetal.
 Banggerreng. A l'abril; s una poca de violentes tempestes i forts vents, si b les inundacions disminueixen.
 Yegge. Va de maig a mitjans de juny. s un temps ms fresc, amb baixa humitat, poca en qu els aborgens cremen la vegetaci perqu creixi la pastura per al bestiar.
 Wurrgeng. Va de mitjans de juny fins a mitjans d'agost. s un temps ms fred, amb baixa humitat; la majoria dels rierols s'assequen i s'assequen les planes inundades en la temporada de pluja.
 Gurrung. Va de mitjans d'agost a mitjans d'octubre; s un temps calent i sec, i els pous (billabongs) s'assequen progressivament.

 Curiositats .

Les atraccions del parc inclouen l'oportunitat de relacionar-se amb els habitants de la regi, la geologia, la flora i fauna que fan de Kakadu una font nica i apreciada, tant a Austrlia com a la resta del mn. El centre de visitants de Bowali ofereix informaci sobre el parc. El centre Warradjan per a la cultura aborigen presenta aspectes de la cultura local en forma accessible.

La part ms interessant del parc sn les plancies inundables, que ofereixen el millor aspecte visual. Els cocodrils d'aigua dola i salada dormen durant una gran part del dia als bancs de sorra dels rius i dels mltiples pous. Igualment poden observar-se quan neden o floten en l'aigua. Tamb es poden observar una gran varietat d'ocells.

Sn dignes de destacar les pintures rupestres dels emplaaments d'Ubirr, Nourlangie i Nanguluwur, habitats per l'home ininterrompudament des de fa ms de 20.000 anys. Algunes d'aquestes pintures es troben entre les manifestacions pictriques ms antigues de la humanitat. Tamb en Nourlangie hi ha cascades i bons llocs per nedar.

 Vegeu tamb .
 Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'sia i Oceania;

Enllaos externs.
Viatges de Roderick Eime ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278835" title="Arch Enemy" nonfiltered="4062" processed="4036" dbindex="109191">


Arch Enemy s una banda sueca de Melodic Death Metal fundada el 1996 pel guitarrista de Carcass Michael Amott. Han editat set discos d'estudi, un disc en directe, tres EPs, i un DVD (Live Apocalypse). El cantant original fou Johan Liiva, substitut el 2001  per la cantant Angela Gossow.

Histria.
Amb Johan Liiva (1996 2001).
Arch Enemy s un projecte creat per Michael Amott (ex-membre de Carcass, i membre actual de Carnage i Spiritual Beggars) quan abandon la influent banda britnica de Grindcore i Death Metal, Carcass. Els membres que reclut original foren son germ petit Christopher Amott com a guitarrista (membre actual tamb d'Armageddon), el cantant Johan Liiva (ex-membre de Carnage) i el bateria d'estudi Daniel Erlandsson (ex-membre d'Eucharist). Amb aquesta formaci Michael Amott pretenia obtenir una bona mescla de melodia, agressivitat i tcnica musical.

El disc de debut, Black Earth, s'edit a travs de la desapareguda Wrong Again Records el 1996. Obtingu un cert xit al Jap i a Sucia i aconsegu que la MTV en projects el vdeo-clip de "Bury Me an Angel". En aquesta etapa la banda era ms aviat un projecte en solitari de Michael Amott, puix que era l'nic compositor de les canons i fins i tot, malgrat que els crdits del disc ho atribueixin a Johan Liiva, fou ell qui toc el baix a la gravaci. Amott posteriorment explic que havia alterat una mica els crdits del disc amb la intenci de donar una imatge ms de banda i menys de projecte personal. Aquesta primera gravaci ha quedat com el disc ms agressiu del grup, ja que desprs han avanat cap a un estil ms meldic.

Desprs de l'edici de Black Earth signaren un contracte amb Century Media. El 1998 editaren Stigmata amb dos nous membres: el baixista Martin Bengtsson i el bateria Peter Wildoer. Aquest segon lbum arrib a un pblic ms ample i aix els report ms popularitat tant a Europa com als Estats Units d'Amrica. L'lbum es distribu a nivell mundial.

El 1999 Sharlee D'Angelo entr a la banda com a nou baixista i Daniel Erlandsson recuper la posici a la bateria, ara ja com a membre permanent. Editaren el tercer disc d'estudi, Burning Bridges, i poc desprs l'lbum en directe Burning Japan Live 1999, inicialment distribut noms al Jap per que desprs a petici dels fans fou tamb venut a nivell mundial. Durant la gira de Burning Bridges Sharlee D'Angelo fou substitut temporalment en dues ocasions, primer per Dick Lvgren (membre de Meshuggah, ex-membre de Armageddon i d'In Flames) i desprs per Roger Nilsson (ex-membre d'Spiritual Beggars i membre de Firebird i de The Quill). Burning Bridges represent tota una fita musical per Arch Enemy, ja que s'hi consolidava la nova tendncia, ms marcadament meldica a la vegada que s'hi preservava en certa mesura l'agressivitat dels inicis.

El 2001 Johan Liiva fou convidat a abandonar la banda. Michael Amott explic que volia un cantant "ms dinmic" i que les actuacions de Liiva en directe no estaven a l'alada de la resta de la banda. La vacant fou rpidament coberta per Angela Gossow, cantant de Death Metal i periodista amateur alemanya. Durant una entrevista que havia fet a Christopher Amott pocs mesos abans, li havia lliurat una Demo per mostrar-li les seves aptituds com a cantant.

Amb Angela Gossow (2001 present).
El primer disc amb la nova cantant fou Wages of Sin, editat el 2001. El desembre d'aquell mateix any Arch Enemy particip al concert "Japan's Beast Feast 2002" juntament amb Slayer i Motrhead.

El segent disc, Anthems of Rebellion, aparegu el 2003 amb algunes novetats musicals, com ara l's de segones veus meldiques (per exemple a "End of the Line" i "Dehumanization"). El novembre de l'any segent llanaren l'EP Dead Eyes See No Future, que incloa canons en directe i versions de Manowar, Megadeth i Carcass. 

El juny de 2005 s'acab la gravaci del sis lbum d'estudi, Doomsday Machine, el tercer ja amb Gossow. El juliol de 2005, Christopher Amott deix la banda per poder dedicar ms temps a la seva vida privada. El reemplaaren Gus G. (ex-membre de Dream Evil i membre de Firewindm ), i desprs Fredrik kesson. Tanmateix, el mar de 2007 Christopher Amott torn al grup i just a continuaci comenaren la gravaci d'un nou disc d'estudi, amb Fredrik Nordstrm a les tasques de producci (productor d'In Flames, Soilwork entre d'altres).  El susbtitut, kesson, pass llavors a ocupar la posici de guitarra solista a Opeth. El 24 d'abril de 2007 es reedit Black Earth.

El set disc d'estudi, Rise of the Tyrant, aparegu el 24 de setembre de 2007 a Europa i el dia segent a Estats Units.

Membre de la banda.
Membres actuals.
 Angela Gossow   Veu (2001 present);
 Michael Amott   Guitarra i veus (1996 present);
 Christopher Amott   Guitarra  i teclats (1996 2005, 2007 present);
 Sharlee D'Angelo   Baix (1999 present);
 Daniel Erlandsson   Bateria (1996 1997, 1999 present);

Membres anteriors.
 Johan Liiva   Veu (1996 2001);
 Martin Bengtsson   Baix (1997 1998);
 Peter Wildoer   Bateria (1997 1998);
 Michael San Pablo - Bateria (1998-2000);
 Fredrik kesson   Guitarra (2005 2007);

Msics de suport.
 Dick Lvgren   Baixista en directe (1999);
 Roger Nilsson   Baixista en directe (1999 2000);
 Gus G.   Guitarrista en directe (2005), solo de guitarra convidat a Doomsday Machine ("Taking Back My Soul");

Discografia.


Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina oficial d'Arch Enemy;
 MySpace oficial d'Arch Enemy;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278837" title="Hortense de Beauharnais" nonfiltered="4063" processed="4037" dbindex="109192">
 
Hortense Eugnie Ccile de Beauharnais, princesa de Frana, Reina d'Holanda (1806-1810), duquessa de Saint-Leu (1814), nascuda el 10 d'abril del 1783 i morta el 5 d'octubre del 1837, fou un membre de la famlia imperial francesa en ser fillastra de Napole Bonaparte, esposa del seu germ Louis Bonaparte i mare del futur Emperador de Frana Napole III.

 Biografia .
Filla de Josefina de Beauharnais i del seu primer marit el vescomte Alexandre de Beauharnais, tingu com a pare poltic l'emperador Napole Bonaparte, que es va casar amb la seva mare el 1796, desprs de la mort, ajusticiat, del seu pare el 1794.

Hortense entr amb dotze anys a la pensi de Madame Campan i de ms gran freqent l'alta societat consular. Desprs del casament de la seva mare amb Napole el 8 de mar del 1796, l'Emperador decideix d'adoptar Hortense i el seu germ gran, Eugne. 

Josphine, que pensa que una nova uni refermar l'aliana entre les famlies Bonaparte i Beauharnais, fa casar la seva filla Hortense, el 4 de gener del 1801 amb Louis Bonaparte (1778-1846), un dels germans cadets del Premier Consul. La cerimnia fou celebrada pel cardenal Caprara, al carrer de la Victoire. Hortense esdevingu aix la cunyada de la seva mare. El matrimoni tingu tres fills : 

 Napolon Louis Charles Bonaparte (10 d'octubre del 1802   5 de maig del 1807);
 Napolon Louis (11 d'octubre del 1804   17 de mar del 1831) ;
 Charles Louis Napolon (20 d'abril del 1808   9 de gener del 1873), futur Napole III, Emperador de Frana.

El 1804 van comprar el castell de Saint-Leu, que ella conserv fins el 1815 i on ofer brillants festes socials.

Louis esdevingu rei d'Holanda el 1806 i ella per tant fou reina. Des de llavors, fou coneguda com a La Reina Hortense. Regn fins el 1810, quan el Regne d'Holanda fou annexionat per Napole.

El seu matrimoni fou desastrs: Hortense estava fortament enamorada de Duroc (hi ha qui afirma que foren amants), mentre que Louis pateix mania persecutria i l'obsessi de patir una malaltia venria que mai tingu. 

Dona bella, seductora i intelligent, Hortense s'enamora de Charles de Flahaut, ajuda de camp de Murat i fill natural de Talleyrand. En tingu un fill natural, Charles (1811-1865), futur duc de Morny.

Durant la Primera Restauraci francesa, Hortense flirtej un cert temps amb el tsar Alexandre I de Rssia. A petici seva, Llus XVIII la fu duquesa de Saint-Leu.

Fidel a l'Emperador durant  els Cent Dies, se la desterra a Sussa el 1817 on ha de pujar sola els seus fills. Per la intercessi de la seva mare i dels seu germ, gendre del rei de Baviera, disposa d'una fortuna de 3 millions que li garanteixen una renda confortable de 120.000 francs.


Hortense perd el seu fill Napolon-Louis durant la revolta italiana del mar del 1831. Poc desprs, a finals d'abrils del 1831, torna a Pars i, per intercessi del general d'Houdetot, ajuda de camp de Llus Felip I i vell amic d'Eugne de Beauharnais, obt una entrevista secreta amb el rei, el qual no havia oblidat que Hortense va intervenir a favor de la seva mare la duquessa d'Orlans i de la seva tia, la duquessa de Borb, durant els Cent Dies. Probablement, hi discutiren les condicions d'un establiment durador a Frana per a ella i els seus fills; es parl d'un possible nomenament de Louis-Napolon com a par de Frana amb el ttol de duc de Saint-Leu. Sigui com sigui, desprs d'haver assistit amb els seus fills, el 5 de maig del 1831, segon aniversari de la mort de l'Emperador, a la desfilada dels bonapartistes vinguts en pelegrinatge a la columna Vendme, des de les finestres de l'hotel i desprs a baix a la rue de la Paix, se'n van rpidament cap a Anglaterra, deixant per sempre Frana desprs que la llei d'exili del 10 d'abril del 1832 colpejar legalment els membres de la famlia Bonaparte.

El 1836, el seu ltim fill Louis-Napolon, s detingut i expulsat als Estats Units com a conseqncia de l'intent de sublevaci d'Estrasburg. Informat de la greu malaltia que patia la seva mare, torna just a temps d'assistir a la eva mort el 5 d'octubre del 1837. Tota la seva vida, el futur Napole III guardar a la seva cartera la darrera carta d'Hortense. D'acord amb els desigs que express, fou enterrada a prop de la seva mare a l'Esglsia de Sant Pere i Sant Pau de Rueil-Malmaison de Rueil-Malmaison.

 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278840" title="Salvemos Eurovisin" nonfiltered="4064" processed="4038" dbindex="109193">

Salvemos Eurovisin ha estat el nom elegit per TVE per a la convocatria per elegir l'intrpret i a la can que representaran Espanya en el Festival d'Eurovisi 2008. Aquesta convocatria es desenvolupava primer a travs d'Internet, mitjanant una aliana entre MySpace i TVE. Es va crear un web on qualsevol podia presentar-se creant-se un MySpace musical i proporcionant un vdeo de presentaci. En aquesta web, qualsevol amb accs a Internet ha pogut escoltar les canons i (si tenia compte de correu electrnic) votar per elles. Els cinc temes ms votats i uns altres cinc d'elegits per un jurat d'experts de msica i televisi seran els finalistes d'entre els quals el pblic elegir el seu favorit mitjanant trucades i missatges SMS. Aquests deu finalistes participaran el 8 de mar en un programa especial de TVE, tamb cridat Salvemos Eurovisin, presentat per Raffaella Carr, en el que es coneixer el representant de TVE en el festival de Belgrad.

Aquesta convocatria, presentada per TVE com el major csting pblic que hgim realitzat en aquest pas per a un certamen pblic d'aquestes caracterstiques, ha sofert mltiples retards i ha rebut nombroses crtiques i acusacions, sobretot a la preselecci via Internet. Els errors tcnics i humans relacionats amb el web de MySpace han estat freqents. El final de les votacions via Internet s'ha vist marcat pel Conflicte "El Gato" a Eurovisi.

 Requisits per participar .

Els requisits per poder participar en la selecci de MySpace per poder ser elegits participar en Eurovisi, estaven resumits en unes senzilles pautas:

La can ha de ser original, i indita fins a octubre de 2007

Requisit de l'UER per a totes les canons participants, sent a ms l'UER ms explcita i rigorosa indicant que a ms de no haver estat editada no ha d'haver estat reproduda o tocada en pblic abans de l'esmentada data.

El/els artistes ha de posseir els drets de propietat intellectual i industrial de la can, del seu nom artstic, etc.

Ja que l'artista o grup seleccionat ha de cedir tots els drets requerits per l'UER i RTVE, aix com negociar un contracte editorial amb RTVE.

La can ha de tenir una durada mxima de TRES minuts

Norma de l'UER per participar adoptada des de 1962 per establir el lmit de temps de la gala, si b es van enviar canons amb major durada, que haurien de ser redudes si fossin seleccionades.

El nombre mxim de persones que interpreten la can (entre cantants, msics, cors i ballarins) s de SIS persones

Norma de l'UER respecte al lmit de persones a l'escenari.

Els intrprets han de tenir complerts els 16 anys a la data de la primera Semifinal, (que hagin nascut abans del 20 de maig de 1992)

Norma de l'UER, encara que l'UER exigeix que els 16 anys han de ser complerts aquell any sense que importi si s abans o desprs del festival, va ser posada el 1990.

La lletra no ha de ser conflictiva o irrespectuosa ni tenir missatges ideolgics

Norma UER respecte a la lletra de les canons, que no han de tenir missatges sobre temes poltics, religiosos, etc.

Els participants han d'acreditar la residncia a Espanya des de fa almenys dos anys

Norma interna de RTVE, ja que l'UER permet que els intrprets siguin de qualsevol nacionalitat, inclusivament d'aquells pasos que no poden participar en l'esdeveniment o no sn membres de l'associaci.

La can pot estar escrita en qualsevol dels idiomes oficials de l'estat, i pot tenir tornades o estrofes en qualsevol idioma dels pasos participants en el festival

Norma interna de RTVE, ja que l'UER permet qualsevol idioma en les canons.


A ms, l'artista o grup seleccionat per representar Espanya en el Festival d'Eurovisi 2008 ha d'estar disposat a cedir tots els drets exigits per l'UER (i que TVE tamb necessita), i negociar un contracte editorial amb TVE/RTVE.

Junt amb els requisits per participar en la gala d'Eurovisi a ms calia crear un MySpace musical (si no es tenia ja), pujar la can al portal de les votacions i crear, al seu torn, un vdeo de presentaci per a la seva candidatura.

D'entre tots els presentats, els cinc ms votats pels internautes ms uns altres cinc d'elegits per un comit d'experts serien els que anirien a la gala. Amb aquesta mesura d'elegir 5 dels 10 candidats de forma interna RTVE intentava mitigar el fenomen fan que suposadament impediria als artistes menys coneguts poder classificar-se.

 Procs de votaci .

En principi el perode de votaci era des del dissabte 14 fins al dissabte 23 a les 23:59 hores. L'inici de les votacions es va retardar dos dies. Posteriorment, durant el perode de votaci, es va retardar el final de les votacions uns altres dos dies, fins a les 23:59 del dilluns 25. El procs de votaci s'explicava oficialment amb els segents punts:
Tot el mn pot participar en la votaci per elegir finalistes. Per a aix no ha fa falta estar registrat, basta amb tenir una direcci d'email.
Cada persona disposar de cinc vots diaris, a repartir com es vulgui. Es podran destinar els cinc vots a un mateix candidat, o distribuir-los entre alguns d'ells.
En emetre cada un dels vots, s'obrir un senzill formulari amb dues caselles: una per a la direcci d'email i una altra de verificaci per comprovar que s una persona fsica que est votant.
L'email se sollicita nicament per evitar els vots automtics. Serveix perqu el votant pugui rebre un correu a la seva bstia amb qu validar el vot.
En punxar en l'email rebut, el vot quedar validat.
Es rebran tants correus com vots emesos, havent de validar-se cada un d'ells separadament.
L'estat de les votacions podr comprovar-se a tota hora des de la pgina principal de Eurovisin en MySpace, existint la possibilitat d'ordenar els candidats en funci del nombre de vots rebuts.
RTVE i MySpace continuaran verificant durant el termini de votacions que els candidats s'ajusten als requisits del festival. En qualsevol moment durant tot el procs es podr desqualificar aquells candidats les canons dels quals es confirmi que no compleixen amb aquests requisits.
Davant de qualsevol dubte durant el procs, pot enviar-se un email a eurovision2008@rtve.es;

En el mateix comunicat s'afirmava que "els cinc candidats ms votats a les 00.00 hores del 25 de febrer seran considerats finalistes". Aquesta afirmaci va ser retractada en el mateix moment en qu s'havia de fer efectiva mitjanant un altre comunicat oficial.

 El problema del punt 2 .

En el punt 2 es diu que els cinc vots diaris sn per persona. Per les caracterstiques de la votaci, aquest punt no podia controlar-se ni fer-se complir. S es controlava que la votaci la realitzava un hum, mitjanant la casella de verificaci anomenada en el punt 3. Per la restricci dels cinc vots diaris estava controlada per l'adrea electrnica.

Un bon nombre d'usuaris d'Internet t ms d'un compte de correu electrnic, i no hi havia forma de demostrar si dos comptes pertanyien a diferents persones o no.

Fins i tot en l'hipottic cas de qu internament es guards l'IP des de la qual es votava o es validava el vot, aquesta dada no aportaria res, ja que ni ambdues IP no tenen perqu coincidir, ni una IP no es correspon amb una sola persona.

 Candidatures suposadament seleccionades .

Juan Carlos Mendoza afirma en el seu MySpace que va ser seleccionat per aparixer entre les candidatures, per que no va arribar a aparixer mai en la web. Afirma que MySpace va allegar que havia desaparegut per error del servidor, li van dir que el mirarien i li van demanar disculpes.

 Caiguda dels servidors de MySpace .

El dijous 14 es va obrir el perode de votacions. L'afluncia de votants que els servidors de MySpace no van poder suportar-lo. La votaci es va tancar i es va anunciar que tornaria a obrir-se el dissabte 16, i que acabaria la mitjanit del 25. Fins al dimecres 20 l'indicador dels dies que quedaven indicava dos dies de menys.

 Prdua dels correus de validaci .

Alguns servidors de correu electrnic, com Hotmail, Yahoo! o Telefnica, van considerar el compte de MySpace des de la qual s'enviava l'e-mail de confirmaci en uns casos com a correu escombraries (i, per tant, van enviar aquests e-mail directament a la carpeta de correu no desitjat o spam) i en d'altres directament van bloquejar aquesta direcci.

 Rodolfo Chikilicuatre .

Entre els ms de 530 candidats (hi va haver denncies que es van continuar admetent candidats una vegada iniciades les votacions) es va colar David Fernndez, humorista de Buenafuente, amb el seu personatge Rodolfo Chikilicuatre.

La seva can Baila el Chikichiki va aparixer en el programa el 5 de febrer  , i es va anunciar que era candidata a representar a TVE en Eurovisi, i que se la podria votar. A ms dels votants individuals que aix va poder provocar, en alguns frums com MeriStation, ForoCoches, ElOtroLado i sobretot Media-Vida des del dia 17 de febrer es van obrir fils convidant a votar Chikilicuatre, captant aix nombrosos internautes que no sabien res de les votacions o fins al moment no s'havien interessat.

Tamb el dia 17 i el 18 es va propagar per la xarxa un missatge titulat COM VOTAR PEL CANDIDAT DE BUENAFUENTE en el qual s'explicaven els passos per votar-lo. A ms, s'esmentava la possibilitat d'utilitzar diversos comptes de correu per votar i es proporcionava un truc per votar ms vegades del perms amb comptes gmail. Aquest missatge va aparixer en frums que parlaven de la preselecci d'Eurovisi i en blogs i premsa digital com a comentari a notcies sobre el tema.

Si b el dia 17 anava set, en acabar el dia 19 ja havia assolit la segona posici, amb uns 1000 vots d'avantatge sobre Mayte, que anava tercera. Tres hores desprs, ja era primer, desbancant La Casa Azul. Durant dos dies es va mantenir dalt de la classificaci ampliant el seu avantatge.

 Desclassificacions entre les eleccions del comit d'experts .

Anteriorment a l'elecci de Lorena C i Innata, es va escollir La La Love You i Null System que van ser desqualificats per no complir els requisits anteriors, concretament el d'haver estat editada la can abans d'octubre de 2007.

 Finalistes .

 Els 5 amb ms vots .
 Rodolfo Chikilicuatre - Balla el ChikiChiki (109995 vots);
 La Casa Azul - La revoluci sexual (67706 vots);
 Arkaitz - Un ol (63460 vots);
 Coral (cantant) - Tot est en la teva ment (58339 vots);
 Bizarre - Si pogus (54842 vots);

 Els 5 elegits pel comit d'experts .

 Ell*as -100 x 100 (1533 vots);
 Lorena C - Pensa gai (2423 vots);
 Marzok Mangui - Caramel (87 vots);
 D-Vaig venir -I Dg. You (1439 vots);
 Innata - m'encanta ballar (2827 vots);

 Gala televisada .

Programa especial de TVE, titulat tamb Salvemos Eurovisin, que s'emetr en directe el 8 de mar de 2008 a les 22:30 en La 1. Raffaella Carr ser l'encarregada de presentar-lo. Mitjanant aquest programa es coneixer qui dels deu finalistes ser el representant de TVE en Eurovisi 2008. La decisi de qui ser el guanyador la prenen els telespectadors, que des de la nit del dimecres 4 de mar fins al final de la gala poden votar entre els deu seleccionats a travs de trucades i missatges SMS. Estava previst que se n'obrissin les lnies divendres 29 de febrer, l'endem de conixer els deu finalistes. Per primer, els rumors sobre una nova desqualificaci d'algun candidat, i desprs, la negociaci amb l'operador telefnic, han fet que es retards el seu inici, segons van explicar responsables d'Eurovisi de TVE.

Inicialment la gala anava a celebrar-se l'1 de mar, per TVE va decidir retardar-la una setmana.

Clasificaci final


 Referncies .


 Enllaos externs .

 Eurovisi 2008 - MySpace;
 Blog oficial de RTVE sobre Eurovisi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278843" title="Protocol invers de resoluci d'adreces" nonfiltered="4065" processed="4039" dbindex="109194">

RARP sn les sigles en angls de Reverse Address Resolution Protocol (en catal: Protocol invers de resoluci d'adreces).

s un protocol utilitzat per resoldre l'adrea IP d'una adrea de maquinari donada (com una adrea Ethernet). La principal limitaci era que cada MAC tenia que ser configurada manualment en un servidor central i es limitava noms a la direcci IP, deixant altres dades com la mscara de subxarxa, porta d'enlla i altra informaci que s'havia de configurar a m. Un altre desavantatge d'aquest protocol s que utilitza com a adrea dest, evidentment, una adrea MAC de difusi per arribar al servidor RARP. Tanmateix, una petici d'aquest tipus no s reenviada per l'encaminador del segment de subxarxa local fora de la mateixa, per la qual cosa aquest protocol, per al seu correcte funcionament, requereix d'un servidor RARP a cada subxarxa.

Posteriorment l's de BOOTP el va deixar obsolet, ja que aquest ja funciona amb paquets UDP, els quals es reenvien a travs dels encaminadors (eliminant la necessitat de disposar d'un servidor BOOTP a cada subxarxa) i, a ms, BOOTP ja t un conjunt de funcions major que permet obtenir ms informaci i no solament l'adrea IP.

RARP est descrit en el RFC 903.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278847" title="Teodoric" nonfiltered="4066" processed="4040" dbindex="109195">


Biografies;
 Teodoric I, rei visigot de Tolosa del 419 al 451.
 Teodoric II, rei visigot del 453 al 466;
 Teodoric el Gran, rei dels ostrogots;
 Teodoric (bisbe), bisbe de Barcelona.
 Teodoric (comte), comte d'Autun;

Lleis;
 Edicte de Teodoric. Collecci de lleis que va fer el rei ostrogot Teodoric.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278849" title="Cassi Sever" nonfiltered="4067" processed="4041" dbindex="109196">
Cassi Sever (Cassius Severus) fou un orador i escriptor satric rom del temps d'August i Tiberi. Va nixer vers la meitat del I aC a Longula al Latium, da famlia humil.
 
Es va destacar pels seus atacs a la noblesa romana. El 9 aC va acusar a Noni Asprenes (amic d'August) d'enverinament i Asprenes fou defensat per Asini Polli. Cap al final del regnat d'August fou desterrat (vers l'any 8) a l'illa de Creta per els seus versos contra distingits homes i dones de Roma, i com que va seguir la seva activitat, Tiberi li va confiscar la seva propietat (24) i el va enviar desterrat a l'illa de Serifos on va morir pobre desprs de 25 anys d'exili entre les dues illes (vers el 33). 

Va introduir un nou estil oratori que obriria el tercer estil d'oradors romans (el primer representat per Cat, el segon per Cicer i el tercer per Sever). Les seves obres foren prohibides sota Tiberi per permeses desprs per Calgula.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278850" title="Catili Sever" nonfiltered="4068" processed="4042" dbindex="109197">
Catili Sever (Catilius Severus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 120 i desprs fou nomenat per Adri governador de Sria; ms tard fou prefecte de la ciutat (Parefectus urbis) per en fou destitut el 138 per haver mostrat la seva desaprovaci a Anton Pius al que considerava massa ambicis. 

Fou l'avi matern de Marc Aureli, i amic de Plini el Jove que li va escriure diverses cartes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278851" title="Gneu Claudi Sever" nonfiltered="4069" processed="4043" dbindex="109198">
Gneu Claudi Sever (Cnaeus Claudius Severus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol juntament amb Sext Eruci Clar el 146 i l'esmenta Esparti, apareixent tamb el seu nom al Codi de Justini (Spartianus, Sever. 1 ; Cod. Justin. 6. tit. 26. s. 1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278852" title="Tit Claudi Sever" nonfiltered="4070" processed="4044" dbindex="109199">
Tit Claudi Sever (Titus Claudius Severus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol juntament amb Gai Aufidi Victor  el 200.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278853" title="Corneli Sever" nonfiltered="4071" processed="4045" dbindex="109200">
Corneli Sever (Cornelius Severus) fou un poeta rom, contemporani d'Ovidi que li va escriure una carta. 

Fou l'autor d'un poema titulat Bellum Siculum, que no va poder completar al morir sobtadament; un fragment d'un altra poema (sobre la mort de Cicer) fou conservat per Sneca que tamb diu que va escriure un poema sobre l'Etna (Aetna) per potser dins l'obra Bellum Siculum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278856" title="Juli Sever (governador)" nonfiltered="4072" processed="4046" dbindex="109201">
Juli Sever (Julius Severus) fou llegat d'Adri i governador rom.

Adri el va enviar com a governador a Britnia. Estant en aquesta provncia l'emperador el va cridar per agafar el comandament de la guerra contra els jueus. Desprs de la guerra va ser nomenat governador de Bitnia que va regir amb saviesa i justcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278861" title="Wacken Open Air" nonfiltered="4073" processed="4047" dbindex="109202">

El Wacken Open Air (W:O:A) s un dels grans festivals anuals de Rock i actualment s el que t un nombre ms alt d'assistents entre els festivals dedicats (quasi) exclusivament al Heavy Metal. A l'edici de 2007 hi assistiren unes 60 mil persones (ms de 72 mil si hi comptem el personal). Es celebra cada any a la localitat alemanya de Wacken durant cinc dies (de dimecres a diumenge) que inclouen el primer cap de setmana d'agost, durant els quals les terres de pastura d'aquesta petita poblaci del nord d'Alemanya es converteixen en una immensa zona d'acampada i de concerts, amb tots els serveis per atendre les demandes dels assistents d'arreu del mn. Els concerts se celebren en quatre escenaris diferents.

Comen com un festival petit el 1990 amb participaci exclusivament de bandes alemanyes. El 1998 ja s'havia convertit en el festival metllic ms important del calendari europeu i en un dels festivals anuals de Rock ms grans del mn, i incloa ms de 70 bandes provinents d'Europa, Amrica del Nord i Austrlia.

Cartells.
1990.
24 - 25 d'agost: 5th Avenue, Axe
'n Sex, Motoslug, Sacret Season, Skyline, Wizzard.

1991.
21 - 22 d'agost: Bon Scott (HH), Gypsy Kyss, Kilgore, Life Artist, Ruby Red, Shanghai'd Guts, Skyline.

1992.
22 - 23 d'agost: 5th Avenue, Asmodis, Ax'n Sex, Bad Sister, Bai Bang, Blind Guardian, De La Cruz, Doc Eisenhauer, Dr. Hrp, Eddie E., Highlander, Ides of March, Incubator, Jolly Hangman, Mama's Boys, Morbid Mind, Motoslug, Pagan Spell, Paradise, Play'n'Bleed, Saitensprnge, Saxon, Strspatzen of Des, STS 8 Mission, The Waltons, Vivian.

1993.
20 - 22 d'agost: 5th Avenue, Abi Wallenstein, Ax'n Sex, Blue Velvet, Bon Scott (HH), Buddy Lackey, Chlice, Doro, Fast Lover, Fates Warning, Gary Hughes, Gorefest, Hwi Mdels, Heavenward, Highlander, Holocaust, Jacks Hammer, Jingo de Lunch, Michael Dickes, Noisy Act of Protest, Plan B, Railway, RAX, Riverdogs, Samael, Sahara, Skew Siskin, Torment, Toy, Trespass, Vivian, Warpath.

1994.
19 - 20 d'agost: Ace f Spades, Atrocity, Chemical Breath, Deceased, Decision D, Dixi Gunworks, Easy Livin' (Uriah Heep amb Markus Grosskopf de Helloween), Gamma Ray, Hannes Bauer & Orchester, Gnadenlos, Ken Templin, Many Acts Of Maniacs, Moray, Pagandom, Paul Di'anno's Killers, Prollhead, Rausch, Riff Raff, Riverdogs, Roan, Saintcatee, Skyclad, Stoney Rudolph & The Happy Mc Cardies, Suiciety, Tears for Beers, The Tea Party, The Waltons, Torment, U.K. Subs.

1995.
19 - 20 d'agost: 5th Avenue, Amentia, Angra, Bad Sister, Chlice, Creep, D:A:D, Dark At Down, Das Auge Gottes, Depressive Age, Dixie Gunworks, Ghosts of Dawn, Graue Zellen, Hate Squad, Laberinto, More About Dogs, Morgoth, Paragon, Phantoms of Future, Pothead, Power of Expression, Pretty Maids, Prime, Rape, Revelation, Schweisser, Solitude Aeturnus, Temple of the Absurd, Tiamat, Trauma, Trieb, Vanden Plas, Vocation.

1996.
9 - 10 d'agost: Asylum, Atrocity, Bad Sister, Big Nothing, Bhse Onkelz, Crematory, Desert Storm, Dice, Dimple Minds, Dritte Wahl, Gorefest, Gorn, Grave Digger, Grind Machine, Kingdom Come, Kreator, Manos, Oomph!, Pyogenesis, Ramones Mania, Randalica, Ricochet, Schweisser, Secret Discovery, Sieges Even, Temple of the Absurd, Theatre of Tragedy, The Exploited, The Gathering, Tom Angelripper, Vicki Vomit, Whils.

1997.
8 - 9 d'agost: Aion, Alastis, Amorphis, Birth Control, Dimmu Borgir, Dismember, Dissection, Don Bosco, Entrust, Fox Force Five, Gainsay, Grave Digger, Grinning Sinner, Hammerfall, Hassmtz, In Flames, Iron Savior, Late September Dogs, Lake of Tears, Love Gun, Motrhead, Mummlox, Overkill, Paunch, Rage & Lingua Mortis Orchester, Raven, Rock Bitch, Samael, Saviour Machine, Scanner, Sceptic Acceptance, Sinner, Sodom, Steiger, Subway to Sally, Tank, Theatre Of Tragedy, The Automanic, Therion, Tom Angelripper, Torment, Totenmond, U.D.O., Umbra Et Imago, Undish, Virgin Steele, Waltari, Zed Yago.

1998.
7 - 8 d'agost: Am I Blood, Angel Dust, Anvil, Arch Enemy, Atrocity, Benediction, Blind Guardian, Blind Passenger, Blitzkrieg, Bonfire, Borknagar, Children of Bodom, Covenant, Crack Up, Cradle of Filth, Crematory, Darkseed, Dew-Scented, Disbelief, Doro, Dritte Wahl, Edguy, Gamma Ray, Goddess Of Desire, Gorgoroth, Hades Almighty, Haggard, Heavenwood, Hollow, Holy Mother, Hypocrisy, Iced Earth, Iron Savior, In Extremo, J.B.O., Krabathor, Kreator, Lacuna Coil, Manos, Nevermore, Night In Gales, Nocturnal Rites, Old Man's Child, Pegazus, Postmortem, Primal Fear, Raise Hell, Rough Silk, Ryker's, Sacred Steel, Sadist, Savatage, Sentenced, Skyclad, Soulburn, Sons Of Damnation, Stahlhammer, Stigmata IV, Stratovarius, Sundown, Sweet Noise, Sweet Savage, Tom Angelripper, Tankard, Temple Of The Absurd, Devin Townsend, Unrest, Vader, Virgin Steele, Voivod, Warrior.

1999.
6 - 7 d'agost: Amon Amarth, Angra, Agent Steel, Atrocity, Axel Rudi Pell, Axxis, Blind Passenger, Bewitched, Brainstorm, Cannibal Corpse, Crematory, The Cult, Death SS, Destiny's End, Dimmu Borgir, Destruction, Eisregen, Elkeliset, Enslaved, Edguy, Europe, Fates Warning, God Dethroned, Graveworm, HammerFall, Immortal, In Aeternum, In Extremo, Jaguar, Jag Panzer, Killer, Leatherwolf, Labyrinth, Lefay, Marduk, Marshall Law, Mayhem, Memory Garden, Metal Church, Metalium, Mindfeed, Mystic Circle, Napalm Death, Nevermore, Paradox, Paragon, Pariah, Powergod, Pretty Maids, Primal Fear, Rage, Razor, Reverend Jrgen & Igor, Richthofen, Roland Grapow & Band, Saxon, Sinner, Six Feet Under, Solitude Aeturnus, Spock's Beard, Steel Prophet, Subway to Sally, The Crown, Temple of the Absurd, Therion, Threshold, Torment, Totenmond, Tristania, Tygers of Pan Tang, The Gathering, The Sygnet, Tom Angelripper, U.D.O., Uli Jon Roth, Umbra et Imago, Warrant, Wardog, Warhammer, Witchery, Whiplash.

2000.
4 - 5 d'agost: Agathodaimon, Ancient, Angel Witch, Annihilator, Artillery, Black Sweden, Black Label Society, Blaze Bayley, Breaker, Chantal Chevalier, Dark At Dawn, Dark Age, Dark Funeral, Dee Snider, Demon, Doro, Deranged, Desperados, Engine, Entombed, Freedom Call, Gamma Ray, Gaskin, Grim Reaper, Hades, Heir Apparent, Hypocrisy, Iced Earth, Immolation, Jacob's Dream, Knorkator, Labyrinth, Late Nite Romeo, Liege Lord, Lizzy Borden, Lock Up, Marduk, Molly Hatchet, Morbid Angel, Mob Rules, Nightmare, Nightwish, October 31, Overkill, Pain, Pink Cream 69, Praying Mantis, Raise Hell, Rhapsody, Rose Tattoo, Royal Hunt, Samson, Savage, Sentenced, Six Feet Under, Skew Siskin, Solstice, Spiritual Beggars, Squealer, Steel Attack, Stratovarius, Testament, Tom Angelripper, Twisted Tower Dire, Umbra Et Imago, Vader, Vanishing Point, Vaxination, Venom, Zakk Wylde.

2001.
3 - 4 d'agost: 16 Hell Ventiler, Annihilator, Die Apokalyptischen Reiter, Arch Enemy, Artch, Behemoth, Bionix, Blackshine, Brainstorm, Cage, Carnal Forge, Chinchilla, Circle Of Grief, Crematory, Cryptopsy, Crystal Shark, Culprit, Dark Tranquillity, Death SS, Deceased, Disaster, Dimmu Borgir, Exciter, Exhumed, Exumer, Finntroll, Grave Digger, HammerFall, Helloween, Holy Moses, In Flames, Jag Panzer, Kamelot, Kju, Knight Errant, Krisiun, Lacuna Coil, Lost Horizon, Metalium, Mortician, Motrhead, Mago de Oz, Naglfar, Napalm Death, Nasum, Nevermore, Night in Gales, Nightfall, Nightwish, Nostradameus, Opeth, Overkill, Paragon, Paul Dianno & Killers, Primal Fear, Rage, Rawhead Rexx, Sacraphyx, Saxon, Silent Force, Sins Of Thy Beloved, Smoke Blow, Sodom, Soilwork, Sonata Arctica, Soul Doctor, Stigma IV, Subway to Sally, Tad Morose, Tankard, Therion, Destryer 666, The Haunted, Impotent Sea Snakes, The Traceelords, Therion mit Chor, Trail of Tears, Vintersorg, Warhammer, W.A.S.P..

2002.
1 - 3 d'agost: Alabama Thunderpussy, Amon Amarth, Angel Dust, Angra, Avalanch, Blaze, Blind Guardian, Blitzkrieg, Borknagar, Bruce Dickinson, Candlemass, Cannibal Corpse, Children of Bodom, Criminal, Debris Inc., Destruction, Dimple Minds, Domine, Dornenreich, Doro, Dream Evil, Dying Fetus, Edguy, Eisregen, Evergrey, Exodus, Falconer, Fleshcrawl, Green Carnation, Haggard, Heathen, Heavenly, Hollenthon, Hypocrisy, Immortal, In Extremo, Iron Savior, J.B.O., Justice, Kalmah, Kotipelto, Kreator, Lock Up, Macabre, Metalucifer, Mezarkabul, Mob Rules, Mrk Gryning, My Dying Bride, Necrophobic, Nightmare, Nocturnal Rites, Nuclear Assault, Onkel Tom, Pretty Maids, Primordial, Pungent Stench, Raven, Rebellion, Red Aim, Rose Tattoo, Rottweiler Sabbat, Savatage, Shakra, Sinergy, Stormwarrior, Stormwitch, Suidakra, Thunderstone, Torfrock, U.D.O., Unleashed, Vanden Plas, Vicious Rumors, Vision Divine, Vomitory, Warlord, Wizard, Wolf.

2003.
31 de juliol - 2 d'agost: Ancient Rites, Annihilator, Assassin, Bai Bang, Callenish Circle, Carpathian Forest, Circle II Circle, Dark Age, Dark Angel, Dark Funeral, Darkane, Dew-Scented, Diamond Head, Die Apokalyptischen Reiter, Dismember, Eidolon, Evidence One, Extreme Noise Terror, Freedom Call, Gamma Ray, Graveworm, Heavenshallburn, Human Fortress, In Flames, Kataklysm, Lordi, Lotto King Karl, Malevolent Creation, Masterplan, Metalium, Nile, Obscenity, Onkel Tom, Oratory, Primal Fear, Psychopunch, Rage, Raise Hell, Raunchy, Rotting Christ, Running Wild, Sentenced, Seventh One, Sinister, Sinner, Slayer, Soilwork, Sonata Arctica, Stratovarius, Subway to Sally, Symphorce, Testament, The Almighty Punchdrunk, The Crown, Thyrfing, Twisted Sister, Twisted Tower Dire, V8 Wankers, Vader, Victims Of Madness, Victory, Stormlord.

2004.
5 - 7 d'agost: After Forever, Amon Amarth, Anthrax, Arch Enemy, Artefact, Astral Doors, Bal-Sagoth, Brainstorm, Bhse Onkelz, Cannibal Corpse, Cathedral, Children of Bodom, Death Angel, Destruction, Dio, Dionysus, Disbelief, Doro Pesch & Warlock, Dr. Rock, Ektomorf, Elkeliset, Engine of Pain, Everfest, Feinstein, Grave Digger, Griffin, Gun Barrel, Gutbucket, Helloween, Hobbs Angel of Death, Hypocrisy, J.B.O., Knorkator, Kotipelto, Mambo Kurt, Mayhem, Methedras, Misery Index, Mnemic, Motrhead, Mystic Prophecy, Nevermore, Nocturno Culto, Onkel Tom, Orphanage, Paragon, Quireboys, Raunchy, Reckless Tide, Satan, Satyricon, Saxon, Schandmaul, Sufferage, Supersoma, The Rods, Thora, Thunderstone, Unleashed, Vanguard, Voodoma, Weinhold, Zodiac Mindwarp.

2005.
4 - 6 d'agost: Accept, Apocalyptica, Axel Rudi Pell, Bloodbath, Candlemass, Cataract, Contradiction, Corvus Corax, Count Raven, Dissection, Doomfoxx, DragonForce, Edguy, Eisregen, EmKay, Endhammer, Endstille, Ensiferum, Equilibrium, Finntroll, Goddess of Desire, Gorefest, HammerFall, Hard Time, Hatesphere, Holy Moses, Illdisposed, Kreator, Machine Head, Machine Men, Mambo Kurt, Marduk, Marky Ramone, Mercenary, Metal Church, Metalium, Mob Rules, Morgana Lefay, Mucc, Naglfar, Nightwish, Noise Forest, Obituary, Oomph!, Overkill, Panic Cell, Potentia Animi, Primordial, Reckless Tide, Regicide, Saeko, Samael, Sentenced, Sonata Arctica, Stratovarius, Suffocation, Suidakra, Tersbetoni, Torfrock, Tristania, Turisas, Unleash the Fury, Vanguard, W:O:A Firefighters, Within Temptation, Zyklon.

2006.

3 - 5 d'agost: Aborted, Amon Amarth, Arch Enemy, Atheist, Battlelore, Bloodthorn, Born From Pain, Caliban, Carnivore, Celtic Frost, Children of Bodom, D'espairsRay, Danko Jones, Die Apokalyptischen Reiter, Ektomorf, Emperor, End of Green, Fear Factory, Finntroll, Fleshgore, Gamma Ray, In Extremo, Korpiklaani, Krieger, Krypteria, Lake of Tears, Legion of the Damned, Mambo Kurt, Metal Church, Metal Inquisitor, Ministry, Morbid Angel, Mortal Sin, Motrhead, MSG, Mystic Circle, Nevermore, Nocturnal Rites, Opeth, Orphaned Land, Primal Fear, Rose Tattoo, Scorpions, Six Feet Under, Soilwork, Soulfly, Subway to Sally, Suidakra, Tribe After Tribe, Transilvanian Beat Club, Tourettes, Uli Jon Roth, Victory, Vreid, WE, Whitesnake, Wintersun.

2007.
2 - 4 d'agost: 1349, All That Remains, Amorphis, Lacuna Coil, Die Apokalyptischen Reiter, Animal Alpha, Belphegor, Benedictum, The Black Dahlia Murder, Black Majesty, Blind Guardian, Blitzkrieg, Cannibal Corpse, Chthonic, Communic, Destruction, Dimension Zero, Dimmu Borgir, Dir en grey, Disillusion, Drone, Electric Eel Shock, Enslaved, Fair to Midland,  Falconer, Fastway, Gutbucket, Grave Digger, Haggard, Hatesphere, Heaven Shall Burn, Immortal, In Flames, Iced Earth, J.B.O., Kampfar, Lacuna Coil, Letzte Instanz, Mambo Kurt, Maroon, Mennen, Moonsorrow, Moonspell, Municipal Waste, Napalm Death, Narziss, Neaera, Norther, Overkill, Pharao, Possessed, Rage & Lingua Mortis Orchestra, Rose Tattoo, Sabbat, Sacred Reich, Sahg, Samael, Saxon, Schandmaul, Secrets of the Moon, Sodom, Sonic Syndicate, The Answer, The Sorrow, Stormwarrior amb Kai Hansen, Stratovarius, Subway to Sally, Suidakra, Swallow the Sun, Therion, Turbonegro, Turisas, Type O Negative, Tr, Unheilig, The Vision Bleak, Vital Remains, Volbeat.

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial;
Fotos i crnica del festival;
Fotos del festival des del 2001;
Guia Warnfestivals sobre el festival;
Cerca de quines bandes han actuat al festival;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278862" title="Sever II" nonfiltered="4074" processed="4048" dbindex="109203">
Flavi Valeri Sever (Flavius Valerius Severus) conegut com Sever II (en realitat hauria de ser Sever III), fou emperador rom (306-307). 

A l'abdicaci de Diocleci i Maximi els csars Galeri i Constanci Clor foren fets augusts i calia nomenar nous csars. El nomenament corresponia a Galeri que va escollir dos personatges fidels: Maxim Daia i Sever.

Sever era un obscur aventurer illiri desconegut prcticament a l'Imperi per de lleialtat provada al seu patr. Va rebre les insgnies de csar a Mil el 1 de maig del 305 i va obtenir Itlia i probablement frica i l'Alta Pannnia.

Quan es va saber la mort de Constanci Clor a York el juliol del 306, Sever fou proclamat august al seu lloc per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de Maxenci. Va marxar  cap a Roma  per les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximi (pare de Maxenci), va sortir del retirament a Lucnia, a petici del seu fill, i va assumir altre cop la porpra. 

Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximi. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difcil de conquerir, per mal aconsellat, va decidir entregar-se al vencedor i demanar clemncia; fou portat a Tres Tabernae (una estaci a la via pia) com a presoner. Maxenci i Maximi noms li van concedir escollir la manera de morir (307). Es va obrir les venes. Fou enterrat al sepulcre de Galli.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278863" title="Juli Sever (gramtic)" nonfiltered="4075" processed="4049" dbindex="109204">
Juli Sever (Julius Severus) fou un gramtic rom.

De la seva personalitat no se'n coneix cap detall i noms consta que fou l'autor d'un petit tractat titulat De Pedibus Expositio, que fou publicat per primer cop el 1755 junt amb l'obre de Flavi Malli Teodor (d'igual temtica), per Heusinger.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278864" title="Sever Sant" nonfiltered="4076" processed="4050" dbindex="109205">
Sever Sant (Severus Sanctus) fou un escriptor rom que va florir al comenament del segle V.

Va escriure una pastoral amobeana de considerable mrit en 132 lnees en metre corimbic titulada Severi Rhetoris et Poetae Christiani Carmen Bucolicum. De la personalitat de l'autor es coneix molt poc. Ausoni l'esmenta com el seu parent i Sidoni Apollinar anomena al seu amic "Sanctus" bisbe de Bordeus, per que podria no ser el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278866" title="Libi Sever" nonfiltered="4077" processed="4051" dbindex="109206">
Libi Sever (Libius Severus) fou emperador rom del 461 al 465.

Havia nascut a Lucnia i va deure la seva proclamaci a Ricimer que el va elevar desprs de l'assassinat de Majori. La proclamaci va tenir lloc a Ravenna el 19 o 20 de novembre del 461 i el senat rom va confirma l'elecci poc desprs. Abans de la seva proclamaci no havia estat mai esmentat per se sap que fou un dels collaboradors de Majori. 

Del seu regnat no consta cap fet rellevant excepte la condemna d'Agrip al que desprs va perdonar (462). No fou reconegut per Lle, l'emperador oriental. Va seguir completament les indicacions de Ricimer. Va morir a Roma el 15 d'agost del 465 o poc desprs. Desprs d'un interregne el va succeir Procopi Antemi (467).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278867" title="Ducat de Savoia" nonfiltered="4078" processed="4052" dbindex="109207">



El Ducat de Savoia (en llat: Ducatus Sabaudiae; en francs: Duch de Savoie, en itali: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermnic situat a la part septentrional de la pennsula Itlica, aix com en zones de l'actual Frana, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Aquest estat fou el successor del Comtat de Savoia i el predecessor del Regne de Sardenya-Piemont, al seu torn embri del Regne d'Itlia. 

Situaci geogrfica.
El Ducat de Savoia s'estenia en una mplia zona a cavall entre les actuals Frana i Itlia. La capital, Chambry, estava situada a l'actual departament francs de la Savoia, d'on era originria la famlia. Aix mateix va englobar les terres de l'actual Alta Savoia a Frana i les zones italianes de la Vall d'Aosta i del Piemont, arribant a aconseguir una sortida al mar grcies a l'adquisici el 1388 del Comtat de Nia. Al Piemont els lmits del ducat estaven menys marcats, mantenint contnues guerres amb els Visconti i Anjou pel control del Marquesat de Montferrat i Saluzzo. 

El 1418 Amadeu VIII aconsegu la sobirania total sobre les ciutats de Tor i Pinerolo, traslladant el centre de gravetat del propi ducat cap a la pennsula Itlica, traslladant el 1562 la capital a la ciutat de Tor.

Histria. 
Creaci del Ducat.


El 19 de febrer de 1416 l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermnic conced el ttol de Ducat de Savoia a l'antic Comtat de Savoia, tenint aix una autonomia poltica sense precedent en qualsevol territori del Sacre Imperi Romanogermnic. A partir d'aquells moments els successors d'Amadeu VIII, titular de la dinastia Savoia, utilitzaran, a ms del ttol de comte, el ttol de duc de Savoia.

El 1536 fou ocupat per Francesc I de Frana, moment en el qual es mantingu la seva "independncia formal" per en el qual es reorden la seva poltica interna, concedint-li aix un parlament amb seu a la ciutat de Chambry. El 1559 l'ocupaci cess i el parlament es convert en un senat. El 1601, arran d'un conflicte de 13 anys amb Frana, Carles Manuel I de Savoia va donar als territoris de Bresse, Bugey, Valromey i Gex a Enric IV de Frana a canvi del marquesat de Saluzzo. 

El 1630 es produ una nova ocupaci francesa, obligant als ducs de Savoia a cedir la fortalesa de Pinerolo a Frana mitjanant la signatura del Tractat de Cherasco de 1631. Rebutjada una aliana amb Frana, el Ducat de Savoia fou ocupada novament entre 1690 i 1696, aix com entre 1703 i 1713.

Conversi en reialme.
Al finalitzar la Guerra de Successi Espanyola, i amb la signatura del Tractat d'Utrecht l'any 1713, el Ducat de Savoia va recuperar les seves possessions originals i va rebre el Regne de Siclia, sent nomenat rei de Siclia Vctor Amadeu II de Savoia l'any 1713.

El 1720, desprs de la Guerra de la Qudruple Aliana, el duc va bescanviar el Regne de Siclia amb l'Imperi austrac a canvi del Regne de Sardenya, passant a conformar a partir d'aquell moment el nou Regne de Sardenya-Piemont.

Cessi a Frana.
Entre 1792 i 1814 el Ducat fou ocupat per la Frana Revolucionria, i el 1860 com a conseqncia del suport francs a la unificaci italiana la regi histrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francs de Napole III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.

Vegeu tamb.

Comtat de Savoia;
Duc de Savoia;
Regne de Sardenya-Piemont;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278868" title="Tit Estatili Sever" nonfiltered="4079" processed="4053" dbindex="109208">
Tit Estatili Sever (Titus Statilius Severus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 171 junt amb Luci Alfidi Herenni. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278873" title="Humbert I de Savoia" nonfiltered="4080" processed="4054" dbindex="109209">

Humbert I de Savoia, anomenat Humbert de les Mans Blanques, ( Regne de Borgonya v 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048 ) fou el primer Comte de Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la Dinastia Savoia al comtat del mateix nom.

Biografia.
Va nixer vers l'any 980 en alguna poblaci de l'actual Maurienne, en aquells moments situada al Regne de Borgonya i que avui en dia forma part de la Savoia francesa. Era descendent de la noblesa saxona, italiana, borgonyesa o provenal.

Fou anomenat el "Blanca M" o "el de les Mans Blanques" per la seva gran generositat al llarg de la seva vida.

Mor a la poblaci de Hermillon, actualment situada al departament francs de la Savoia, l'1 de juliol de 1048.

Ascens al tron comtal.
Durant les guerres entre Rodolf III de Borgonya i Enric II del Sacre Imperi Romanogermnic, Humbert va donar suport a aquest ltim mitjanant la cessi de provisions i soldats pels seus vincles familiars. A conseqncia d'aquesta ajuda prestada l'emperador Enric II el nomen comte d'Aosta, una regi muntanyenca del Regne de Borgonya i li conced el nord del Viennois. Mitjanant la seva situaci en aquestes terres Humbert va protegir el flanc de l'exrcit d'Enric durant la seva invasi de la pennsula Itlica el 1004.

Les terres d'Humbert eren essencialment autnomes a la mort d'Enric II grcies a la seva inaccessibilitat i la seva reduda importncia. Aix l'any 1032, a la disgregaci del Regne de Borgonya per la mort de Rodolf III sense descedents, i la divisi del Comtat de Viena en el Comtat d'Albon i la Maurienne per part de Conrad II del Sacre Imperi Romanogermnic.

Npcies i descendents. 
Es cas amb Ancilla de Lenzbourg, filla del mestre de cerimnies del Regne de Borgonya, amb la qual tingu quatre fills coneguts:
 Amadeu I de Savoia (?-1051), comte de Savoia;
 Burchard de Savoia (?-1068), Arquebisbe de Li;
 Aimone de Savoia (?-1055), Bisbe de Si;
 Od I de Savoia (v 1020-1060), comte de Savoia;

Vegeu tamb.
Dinastia Savoia;
Comtat de Savoia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278876" title="Humbert II de Savoia" nonfiltered="4081" processed="4055" dbindex="109210">

Humbert II de Savoia, conegut amb el sobrenom de El Gras, ( Carignano, Savoia v 1065 - 1103 ) fou el comte de Savoia entre 1080 i 1103.

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1065 a la poblaci de Carignano, en aquells moments situat al comtat de Savoia i que avui en dia forma part de la provncia italiana de Tor, sent fill del comte Amadeu II de Savoia i la seva esposa Joana de Ginebra. Era nt per lnia paterna d'Od I de Savoia i Adelaida de Susa, i per lnia materna de Gerold II de Ginebra.

Ascens al tron comtal.
A la mort del seu pare, ocorreguda el 1080, fou nomenat titular del comtat de Savoia. Els primers anys del seu mandat tingu la tutela de la seva via Adelaida de Susa, la qual era la verdadera titular del comtat. A la mort d'aquesta, ocorreguda l'any 1091, vei com el seu comtat fou ocupat per l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermnic per tal de posar ordre en els dominis del Marquesat de Tor, ocupat per Federic de Montbliard.

A la seva mort, ocorreguda el 14 d'octubre de 1103, fou succet pel seu fill Amadeu III de Savoia.

Npcies i descendents.
Es cas, vers el 1090, amb Gisella de Borgonya, filla del comte Guillem I de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
Adelaida de Savoia (1092-1154), casada el 1115 amb el rei Llus VI de Frana;
Amadeu III de Savoia (1095-1189), comte de Savoia;
Guillem de Savoia (?-1130);
Agns de Savoia (1105-1180), casada amb Arquimbau IV de Borb.
Humbert de Savoia (?-1131);
Reginald de Savoia (?-1150);
Guiu de Savoia, abat de Namur;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278877" title="Sulpici Sever" nonfiltered="4082" processed="4056" dbindex="109211">
Sulpici Sever (Sulpicius Severus) fou un historiador eclesistic roma, nadiu d'Aquitnia que va viure cap al final del segle IV, sota Arcadi i Honori, i pertanyia a una famlia noble (el seu naixement se situa vers el 363).

Era una mica ms jove que el seu amic Paul de Nola. Es va destacar com orador i es va casar jove amb una noia rica i noble. La mort d'aquesta li va causar tanta impressi que va abandonar la vida (392)  per dedicar-se a la religi (cosa a la que el seu pare es va oposar i el va desheretar) per en canvi va rebre generoses donacions de la seva sogre Bassula. Va esdevenir prevere i va estar molt proper de Sant Mart de Tours. Gennadi de Marsella diu que al final de la seva fou temptat per l'heretgia pelagiana, per finalment es va adonar del seu error.  Va morir a una data desconeguda entre el 410 i el 432.

Va escriure:

I.	Vita S. Martini Turonensis (escrita vers 400) ;
II.	Tres Epistolae;
 1. Ad Eusebium Presbyterum contra aemulos virtutum beati Martini;
 2. Ad Aurelium Diaconum de obitu et apparitions ejusdem;
 3. Ad Bassulam socrum suam de transitu illius (sc. B. Martini) ex hac vita ad immortalem ;
III.	Historia Sacra (historia agrada des de la creacio del mon fins el 400, acabada vers el 403).
IV.	Dialogi duo;
V. Epistolae Sex.;
1. Ad Claudiam Sororem (sobre el judici final);
2. Ad eandem (sobre la virginitat);
3. Ad Paulinum Episcopum ;
 Carta dirigia als decurions d'una ciutat no esmentada;
5. Ad Salvium;
6. Una nota de poques lnees;

Altres cartes s'han perdut. La seva historia sagrada, l'obra principal, inclou nombrosos errors cronolgics i reprodueix errors d'obres de les que va copiar les dades, per esta escrita en un llenguatge clar i intelligent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278879" title="Sulpici Sever Pius" nonfiltered="4083" processed="4057" dbindex="109212">
Sulpici Sever Pius (Sulpicius Severus Pius) fou un escriptor eclesistic francs (galorom), que fou el 27 bisbe de la ciutat de Bourges a la meitat del segle VII i contemporani de Gregori de Tours.

Va escriure algunes obres una de les quals la va dedicar a Gregori.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278880" title="Verul Sever" nonfiltered="4084" processed="4058" dbindex="109213">
Verul Sever (Verulanus Severus) fou un militar rom. Fou llegat de Corbul quan aquest va servir a Orient i Armnia l'any 60. Va deixar un fill anomenat Luci Verul Sever, en llat Lucius Verulanus Severus, que fou cnsol sufecte sota Traj el 108.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278881" title="Seutes" nonfiltered="4085" processed="4059" dbindex="109214">
}

Nom de tres reis dels odrisis de Trcia:

Seutes I ;
Seutes II;
Seutes III;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278882" title="Seutes I" nonfiltered="4086" processed="4060" dbindex="109215">
Seutes I (Seuthes, ) fou un rei odrisi de Trcia, fill d'Esparadocos (Esporodocos) o Espardocos (Espordocos) i nebot de Sitalces.

Va acompanyar al seu oncle a la seva expedici al Regne de Macednia el 429 aC i en aquesta ocasi el rei Perdicas II el va atreure i a canvi li va prometre la seva filla Estratonice en matrimoni; Seutes va exercir influncia sobre el seu oncle per retirar-se del pas; a la tornada  a Trcia es va casar amb Estratonice.

El 424 aC va succeir al seu oncle en el tron i va portar al pas al seu mxim poder i prosperitat. Es sospita per una carta conservada que Seutes va tenir part en la mort de Sitalces, per Tucdides dna un relat diferent. L'atenenc diu que Seutes va mantenir relacions amistoses amb Atenes i que va rebre la ciutadania. Vers el 415 apareix ja un altre rei de nom Amadocos I que probablement era de la lnia de Sitalces. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278885" title="Seutes II" nonfiltered="4087" processed="4061" dbindex="109216">
Seutes II (Seuthes, ) fou un rei odrisi de Trcia, fill de Maesades, que governava els territoris de les tribus dels melandites, tinis i tranipses.

Va viure a la cort d'Amadocos I que abans del 405 aC el va associar al govern i la va donar diverses regions. El 405 aC Amadocos I i Seutes II van prometre el seu suport a Alcibades contra Esparta.

El 400 aC Xenofont i els deu mil (els mercenaris grecs) van arribar a Crispolis i Seutes II li va demanar ajut per ser reposat als seus dominis dels que hauria estat expulsat al menys en part, per la petici fou rebutjada; quan els grecs foren expulsats de Bizanci i es van trobar a Perint sense mitjans de sortir, va renovar la petici i a proposta de Xenofont, fou acceptada; va obtenir una fcil victria sobre les tribus muntanyenques i va recuperar els seus dominis, per a l'hora del pagament van esclatar dissensions i Seutes, aconsellat per Herclides, va intentar eludir les seves obligacions pecuniries; els grecs per el van obligar finalment a pagar.

El 399 aC apareix esmentat Seutes per haver enviat una fora auxiliar al general esparta Dercillides, a Bitnia. Vers el 393 aC apareix lluitant contra Amadocos I, guerra que va acabar per la intervenci de Trasibul; Seutes llavors va fer aliana amb Atenes. Desprs del 384 aC apareix ja al tron Cotis I.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278886" title="Crispolis" nonfiltered="4088" processed="4062" dbindex="109217">
Crislis (Chrisopolis) fou una antiga ciutat de la costa occidental de Bitnia, al Bsfor, una mica al nord de Calcednia. 

El seu nom vol dir "ciutat daurada". Fou una de les parades dels deu mil (400 aC) en el seu viatge de retorn des de Prsia. Correspon a la ciutat otomana d'Scutari enfront d'Istambul, i s coneguda modernament com skdar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278887" title="Seutes III" nonfiltered="4089" processed="4063" dbindex="109218">
Seutes III (Seuthes, ) fou un rei odrisi de Trcia, successor (vers 341 aC) de Cersobleptes I probablement imposat per Filip II de Macednia del que va esdevenir vassall. Fou contemporani d'Alexandre el Gran.

Vers el 323 aC el macedoni Zopiri exercia el govern de Trcia (on Seutes III tenia un poder molt limitat) i va fer una expedici contra els getes. Zopiri va morir en l'expedici i probablement va coincidir amb la mort d'Alexandre el Gran, i Seutes va aprofitar per revoltar-se. Per un temps Antpater (regent de Macednia) va poder controlar la revolta i poc desprs apareix lluitant contra Lismac de Trcia que havia rebut aquest territori al repartiment dels dominis d'Alexandre.

La lluita va durar una anys sense resultats decisius encara que finalment Seutes va haver de reconixer la sobirania de Lismac en data desconeguda. El 313 aC, durant la guerra entre Lismac i Antgon el Borni, es va declarar en favor d'aquest i va ocupar els passos de les muntanyes Haemus, per finalment fou derrotat i obligat a reconixer a Lismac. 

Desapareix de les crniques vers el 306 i no es parla dels odrisis els segents 25 anys.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278890" title="Sxtia" nonfiltered="4090" processed="4064" dbindex="109219">
Sxtia (Sextia) fou una gens romana plebea que no s'ha de confondre amb la gens Sstia. 

El primer membre de la famlia que va obtenir el consolat fou Luci Sexti Sext Later el 366 aC que fou el primer plebeu que va obtenir aquest honor desprs de qu es va establir que un dels cnsols havia de ser plebeu (lleis Licnies). Noms un altra membre de la famlia fou cnsol durant la repblica (Gai Sexti Calv) el 124 aC. A perode imperial apareixen alguns altres Sextii.

Articles relacionats.
Vegeu Sexti;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278893" title="Sextlia" nonfiltered="4091" processed="4065" dbindex="109220">
Sextlia (Sextilia) fou una gens romana plebea esmentada per primer cop el 379 aC quan un dels seus membres fou trib amb potestat consular. Mai van obtenir gran distinci i el seu nom no apareix als Fasti en la relaci de cnsols.

Cap va arribar a la mxima magistratura de l'estat. No consta cap cognom utilitzat per aquesta gens.

Articles relacionats.
 Sextili;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278894" title="Sextili" nonfiltered="4092" processed="4066" dbindex="109221">


Onomstica:

Gai Sextili, trib consular el 379 aC;
Luci Sextili, triumviri nocturni ;
Sextili (governador), procnsol de l'frica (provncia romana);
Sextili Hena, poeta rom nadiu de Corduba (Crdova);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278896" title="Gai Sextili" nonfiltered="4093" processed="4067" dbindex="109222">
Gai Sextili (Caius Sextilius) fou un trib amb potestat consolar el 379 aC any en qu es va escollir un nombre igual de tribuns patricis i plebeus. L'esmenta Tit Livi (Livius, 6.30.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278897" title="Luci Sextili" nonfiltered="4094" processed="4068" dbindex="109223">
Luci Sextili (Lucius Sextilius) fou un magistrat rom d'poca no esmentada a les fonts.

Era un dels triumviri nocturni i fou encausat pels tribuns de la plebs (junt amb els altres dos collegues) per haver anat massa tard a apagar un foc que s'havia declarat a la via Sacra. Els tres triumvirs foren condemnats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278899" title="Sextili (governador)" nonfiltered="4095" processed="4069" dbindex="109224">
Sextili (Sextilius) fou un magistrat rom.

Fou governador (procnsol) de l'frica (provncia romana), crrec que exercia el 88 aC quan Gai Mari va voler desembarcar al territori i li fou impedit. Mari va haver d'anar a les illes Qerqenna. L'esmenta Plutarc; Appi l'anomena Sexti (Sextius).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278901" title="Sextili Hena" nonfiltered="4096" processed="4070" dbindex="109225">
Sextili Hena (Sextilius Hena) fou un poeta rom nadiu de Corduba (Crdova) a Hispnia, considerat incls en el grup dels anomenats poetas minores. Va viure durant el segle I aC, probablement a la segona meitat.

Va escriure un poema sobre la mort de Cicer, del qual la primera lnea es reproduda per Sneca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278904" title="Sexti" nonfiltered="4097" processed="4071" dbindex="109226">


Onomstica:

Marc Sexti Sab, pretor el 202 aC;

Tit Sexti, militar rom del segle I aC;

Quint Sexti (militar), militar rom del segle I aC;

Quint Sexti (filsof), filsof  estoic rom del segle I aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278905" title="Juli Sever" nonfiltered="4098" processed="4072" dbindex="109227">


Onomstica:

Juli Sever (governador), governador de Britnia i de Bitnia ;
Juli Sever (gramtic), gramtic rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278906" title="Quint Sexti" nonfiltered="4099" processed="4073" dbindex="109228">


Onomstica:

Quint Sexti (militar), militar rom del segle I aC;

Quint Sexti (filsof), filsof  estoic rom del segle I aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278907" title="Marc Sexti Sab" nonfiltered="4100" processed="4074" dbindex="109229">
Marc Sexti Sab (Marcus Sextius Sabinus) fou un magistrat rom.

Va seguir el cursus honorum i fou edil plebeu el 203 aC i pretor al segent any (202 aC). El 201 aC va obtenir el govern de la provncia de la Gllia Cisalpina com a propretor. L'esmenta Tit Livi (Livius, 30.26, 27-Z1.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278908" title="Tit Sexti" nonfiltered="4101" processed="4075" dbindex="109230">
Tit Sexti (Titus Sextius) fou un militar rom.

Fou llegat de Juli Csar a la Gllia Transalpina i va prendre part activa en la campanya contra Vercingetorix el 52 aC. Va passar el hivern amb una legi al territori dels gals bitriges.

A la mort de Juli Csar el 44 aC governava la provncia de Numdia o Nova frica i Quint Cornifici governava l'frica Vella; els dos governadors es van enfrontar en guerra oberta, un per Octavi (August) i l'altra per Marc Antoni (Sexti era partidari de Marc Antoni). Sembla que Sexti va ordenar a Cornifici d'evacuar la provncia i quan aquest s'hi va negar, Sexti el va atacar; encara que inicialment fou rebutjat finalment va aconseguir derrotar a Cornifici que va morir i aix va reunir les dues provncies.

Desprs de la batalla de Filips, Octavi (August) va obtenir la provncia de l'frica (la Nova) i Sexti va rebre l'orde d'entregar el govern a Gai Fufici Fang, llegat d'Octavi; Sexti va obeir per va conservar la Vella frica; a l'esclatar la guerra de Perusa va rebre orde de Flvia i Luci Antoni d'ocupar la Nova frica i va atacar a Fang al que va derrotar i va empnyer cap a les muntanyes on finalment es va sucidar; amb aix Sexti va obtenir altre cop el govern de les dues provncies.

No les va conservar molt de temps, car poc desprs aquestes provncies foren cedides a Lpid el triumvir com el seu domini territorial, i hi va desembarcar amb sis legions; Sexti que no podia fer front a tanta fora, va entregar al triumvir el govern, sense lluita.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278909" title="Quint Sexti (militar)" nonfiltered="4102" processed="4076" dbindex="109231">
Quint Sexti (Quintus Sextius) fou un militar rom. (segle I aC).

Fou un dels conspiradors contra Quint Cassi Long, el qestor de l'Hispnia Ulterior el 48 aC. Quan la conspiraci fou derrotada, Sexti fou fet presoner i hauria estat condemnat a mort, per va comprar la seva vida oferint diners a Long. Valeri Mxim l'esmenta com a Quint Sili (Quintus Silius).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278910" title="Quint Sexti (filsof)" nonfiltered="4103" processed="4077" dbindex="109232">
Quint Sexti (Quintus Sextius) fou un filsof estoic rom contemporani de Juli Csar.

Els seus discursos sovint sn elogiats per Sneca el qual admirava especialment una de les seves obres el ttol de la qual no anomena. Sneca diu que va rebutjar el crrec de senador quan li fou ofert per Juli Csar i que era vegetari. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278911" title="AEiG Sant Sadurn" nonfiltered="4104" processed="4078" dbindex="109233">

L'Agrupament Escolta i Guia Sant Sadurn s troba a la poblaci de Sant Sadurn d'Anoia. Forma part de la Demarcaci Baix Llobregat - Garraf - Alt Peneds i dels 140 agrupament de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG).

El seu smbol s el foulard verd amb el ribet vermell, representant els colors de la Vinya i la Sang de Sant Sadurn, patr i mrtir.

 Enllaos externs .
Web oficial de l'Agrupament;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278913" title="Unin Regionalista Andaluza" nonfiltered="4105" processed="4079" dbindex="109234">

Unin Regionalista Andaluza (URA) fou un  partit poltic de centre-dreta fundat el 10 de mar de 1977 amb mbit d'actuaci a Andalusia, Ceuta i Melilla, liderat per Luis Jandenes Garca de Sola i Luis Cervera-lvarez Osorio. Proposaven l'establiment d'un sistema poltic democrtio, basat en la sobirania popular i en la monarquia com forma d'Estat, i el ple reconeixement dels drets humans, assenyala com objectius a arribar a, en l'mbit territorial, la fixaci dels recursos financers propis de la regi. 

A les eleccions generals espanyoles de 1977 noms va obtenir 21.350 vots i cap representaci. Poc desprs es va integrar en la secci andalusa de la UCD.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278921" title="Frente para la Unidad de los Trabajadores" nonfiltered="4106" processed="4080" dbindex="109235">

Frente para la Unidad de los Trabajadores (FUT) fou una agrupaci electoral creada el 1977 per la Lliga Comunista Revolucionria, Accin Comunista i Organizacin de Izquierda Comunista per a presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1977, donat el fet que cap d'ells havia estat legalitzat a temps. A les eleccions va obtenir 41.208 vots (0,23 %).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278924" title="Naomi Watts" nonfiltered="4107" processed="4081" dbindex="109236">

 Naomi Ellen Watts  (Shoreham, Kent, 28 de setembre de 1968) s una actriu anglesa-australiana.  s coneguda pels seus papers a Mulholland Drive, el remake de The Ring, i King Kong , aix com per la seva nominaci a l'Oscar per la pellcula 21 Grams. 

 Biografia .
Watts va nixer a Shoreham,Kent, Anglaterra,  filla de Myfannwy , una comerciant d'antiguitats i  dissenyadora, i de Peter, un enginyer de so que treballava amb Pink Floyd. Watts t un germ, Ben Watts, un any ms gran i fotgraf als Estats Units.

Els pares del Watts es van separar quan tenia quatre anys, i quan tenia set anys, el seu pare va morir. Desprs de la mort del seu pare, la seva mare va traslladar la famlia a Llanfawr Farm, a l'illa d'Anglesey al nord de Galles, on vivien els avis materns de Watts. 

Els Watts descrivien la mare com una hippie "amb tendncies agressives" i gens de diners. Encara que la seva mare ocasionalment movia la famlia pel Pas de Galles i Anglaterra, sempre acabava retornant a Llanfawr Farm. Watts va viure all fins els 14 anys. La famlia va traslladar-se a Sydney, Australia el 1982. La seva via era australiana, la qual cosa feia que la Naomi i la seva famlia tinguessin dret a ciutadania australiana. De la seva nacionalitat, ha dit, "Em considero britnica i tinc records molt felios del Regne Unit".

A Sydney, Watts va assistir  entre d'altres- a l'Institut de Noies del Nord de Sydney, on va coincidir amb Nicole Kidman, amb qui t encara una estreta relaci. El 1986 feu una pausa i se n'an al Jap a treballar com a model, per l'experincia, que va durar quatre mesos, va ser infructuosa perqu Watts no tenia els requisits fsics d'una model professional. Watts descriu aix com un dels pitjors perodes de la seva vida. En retornar a Austrlia va treballar per a uns magatzems locals i desprs com a ajudant d'editor d'una revista de moda australiana. Una invitaci informal per participar en un taller de teatre va revifar la seva passi per actuar, i aix va deixar la seva feina per comenar la seva carrera com a actriu.

La carrera de Watts va comenar a la Televisi australiana, on apareixia en anuncis i en melodrames de televisi com  Home and Away  i  Brides of Crist . El 1995 fa el salt als Estats Units, amb la pellcula "Tank Girl". Trobar papers de qualitat a Hollywood li fou difcil; aparegu en la srie "Sleepwalkers" i en produccions de la srie B, amb pellcules com "Children of the Corn IV: The Gathering". Gradualment, aconsegu millors papers, com a "Dangerous Beauty".
 
El 2001, Watts va protagonitzar la pellcula de David Lynch Mulholland Drive; aquesta tingu fora xit, i amb ella obtingu el premi a la Millor Actiu al Festival Internacional de Cinema de Cannes de 2001.

La seva segent pellcula va ser el semi-autobiogrfic Ellie Parker. El 2002, feia de protagonista en una de les pellcules ms taquilleres d'aquell any, el remake de la pellcula de terror japonesa The Ring. L'any segent feia de protagonista en la pellcula "Ned Kelly". Per la seva actuaci amb Sean Penn i Benicio del Toro a 21 Grams, del director Alejandro Gonzlez Irritu  Watts va tenir la seva primera nominaci a l'Oscar a la millor actriu. Va produir i  protagonitzar la pellcula independent  "We Don't Live Here Anymore". Va treballar amb Sean Penn i Don Cheadle a  "The Assassination of Richard Nixon", conjuntament amb Jude Law i Dustin Hoffman a la comdia "I   Huckabees" de David O. Russell, i feia de protagonista a la seqela de  "The Ring Two". Desprs va protagonitzar "King Kong" (2005), en el paper que immortalitz Fay Wray en  la pellcula original de 1933. Aquest King Kong ha estat la pellcula ms comercialment reeixida de Watts. La premsa l'ha etiquetat com la "reina del remake" perqu ha fet de protagonista en molts, i est en la llista per fer de protagonista del remake de la pellcula The Birds d'Alfred Hitchcock (1963).


Watts va estar sortint amb Heath Ledger, desprs se la va relacionar amb el director Daniel Kirby, i des de la primavera de 2005, est amb l'actor Liev Schreiber, amb qui ha tingut un fill,  Alexander Pete.
Watts s amiga ntima de Benicio del Toro, amb qui coprotagonitz "21 Grams". Desprs de filmar The Painted Veil, es va convertir al Budisme, afirmant "Tinc alguna creena per no sc una budista estricta encara". 

 Filmografia .

 1986  For Love Alone   ;
 1986  El guardi (The Custodian)  ;
 1991  Flirting ;
 1993  L'ample mar dels sargassos (Wide Sargasso Sea);
 1993  Matinee  ;
 1995  Tank Girl    ;
 1996  Persons Unknown  ;
 1996  Els nens de les panotxes (Children of the Corn IV: The Gathering);
 1997  Ballant sota la llum del far (Under the Lighthouse Dancing);
 1998     ;
 1998  Una proposici perillosa (Dangerous Beauty);
 1998  A House Divided ;
 1999  Strange Planet     ;
 2001  Mulholland Drive ;
 2001  Down   ;
 2001  Never Date an Actress     ;
 2002  El senyal (The Ring);
 2002  Rabbits ;
 2003  21 Grams ;
 2003  Le Divorce   ;
 2003  Ned Kelly   ;
 2004  I   Huckabees   ;
 2004  L'assassinat de Richard Nixon (The Assassination of Richard Nixon);
 2004  We Don't Live Here Anymore    ;
 2005  King Kong   ;
 2005  Stay  ;
 2005  The Ring Two     ;
 2005  Ellie Parker   ;
 2006  The Painted Veil    ;
 2006  Inland Empire   ;
 2007  Eastern Promises    ;
 2008  Funny Games;

 Premis .

 Oscar .




 BAFTA .




Enllaos externs.
;
(angls) Naomi Watts entrevistada per Ginny Dougary 2005;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278939" title="Setge de Lleida (1413)" nonfiltered="4108" processed="4082" dbindex="109237">





El Setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell

Antecedents.
El rei d'Arag Mart l'Hum tenia una gran consideraci per Jaume II d'Urgell a qui nomen Lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort el seu fill Mart el Jove, el rei el nomen procurador i governador general, cosa que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condici d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei revoc el nomenament sota pressions de l'arquebisbe de Saragossa i la famlia Urrea, morint sense deixar nomenat successor. 

El resultat del Comproms de Casp install al tron al candidat Ferran d'Antequera en detriment de Jaume II d'Urgell que no havia sabut administrar les oportunitats poltiques que li havia facilitat el rei Mart. L'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa per part d'Anton de Luna li fa perdre el suport del bra eclesistic dominat per Benet XIII i Vicent Ferrer qui jugaria al suport del candidat castell. Com a noble, no va cultivar el favor de la noblesa i la burgesia barcelonina. Aquestes febleses i els suports i diners de Ferran acabaren decantant la balana en la conclusi del Comproms el 28 de juny de 1412.

Ferran I i els seus consellers tingueren un tracte de favor amb Jaume que es concret en concessions territorials i econmiques per a ell, la seva dona Isabel d'Arag i de Forti i la seva mare Margarida de Montferrat. Malgrat tot, la instigaci d'aquesta que li insistia "Fill, o rei o no res" i d'alguns consellers i nobles fidels, com Anton de Luna, l'animren a revoltar-se en maig de 1413 contra el rei amb el reduit suport de mercenaris anglesos i gascons, mentre s desenvolupaven a Barcelona les Corts de 1413. Els diputats, espantats per les notcies d'una revolta al camp i sense ganes de tornar a una situaci d'incertesa poltica que ja havia durat dos anys, van fer pinya amb el nou rei reconegut per tothom. Ferran havia obtingut suport dels notables i les Corts abans d'iniciar la repressi armada. Aconsegueix tamb l'aval de Castella i Frana.

Desprs d'uns xits inicials, el 27 de juny de 1413, Jaume decideix atacar Lleida

El setge.
Les tropes partidries de Jaume II d'Urgell atacaren Lleida partint d'Albesa i s'apoderaren de Corbins i dels molins de Picabaix, per no aconseguiren la rendici de la ciutat.

Conseqncies.
El fracs a Lleida i la derrota a la batalla d'Alcolea de Cinca el 10 de juliol impossibilit reunir els exrcits de l'Urgell i d'Arag. Mentre Anton de Luna resta bloquejat al castell de Loarre, Jaume II d'Urgell es tanca a Balaguer on espera l'ajut angls i que acaba amb la rendici del comte al rei el 31 d'octubre de 1413. El castell de Loarre caigu a comenaments de 1414, donant-se per sufocada la revolta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278942" title="Organitzaci d'Esquerra Comunista" nonfiltered="4109" processed="4083" dbindex="109238">
 
Organitzaci d'Esquerra Comunista va ser un partit poltic d'Espanya fundat en 1974. En realitat va ser una continuaci dels ja existents COC (Cercles Obrers Comunistes), les arrels dels quals, al seu torn, estaven en el FOC (Front Obrer de Catalunya), la versi catalana del FLP. A aquest tronc principal cal afegir diversos grups cristians obrers, com el cordovs GAB (Grups Anticapitalistas de Base), impulsat per treballadors procedents de les JOC (Joventuts Obreres Catliques, branca juvenil de les HOAC). Altre grup que tamb va confluir en OIC foren els NOC bascos (Nuclis Obrers Comunistes).

 Ideologia . 
Originalment, va prendre el nom d' OICE (Organitzaci d'Esquerra Comunista d'Espanya), perdent la seva ltima sigla en 1978 quan va passar a definir-se com a marxista-leninista. Fins a aquesta data s'havia mogut en el marc del marxisme revolucionari, oposat a   l'estalinisme i inspirat en Rosa Luxemburg, Antonio Gramsci, Gyrgy Lukcs, Amadeo Bordiga, Karl Korsch, Anton Pannekoek i, en menor mesura, Lev Trotski. En un dels seus documents fundacionals, l' Anteproyecto (l'altre va ser el Documento de Vigo), arribava a afirmar-se que Lenin i Trotski havien dit sempre, en el fons, el mateix. En gran mesura, la seva organitzaci histrica de referncia era el POUM, d'ambigua filiaci trotskista, o, ms exactament el BOC (Bloc Obrer i Camperol) de Joaquim Maurn. En aquesta primera etapa, l'organitzaci poltica espanyola ms af va ser AC (Acci Comunista) amb la qual va concrrer, juntament amb la LCR, a les eleccions generals espanyoles de 1977 en la coalici FUT (Front per la Unitat dels Treballadors) que no va obtenir cap parlamentari.

 Treball de masses . 
En els seus inicis, no va tenir cap organitzaci sindical de referncia; ms aviat va optar per una teoritzaci anti-sindicats, proposant l'impuls de Consells Obrers en els centres de treball. No obstant aix, va impulsar una organitzaci para-sindical, que es prentenia de masses, les Plataformes Anticapitalistes, que, en alguns casos i segons pressupostos organitzatius una mica embullats, esdevenien Comissions Obreres Anticapitalistes (COA). Fracassat aquest projecte consellista, va propugnar una postura eclctica respecte als sindicats existents, depenent de la situaci laboral concreta dels seus militants. Aix, no era estrany topar-se amb militants d'OIC treballant a UGT, USO i, en major mesura, a CCOO. Desprs de la seva fusi amb el Moviment Comunista, Comissions Obreres va passar a ser la seva referncia sindical indiscutible.

 Evoluci . 
Amb el virage estalinista iniciat en 1976, el partit va renegar dels seus orgens luxemburguistes, i es va iniciar una caa de bruixes en el seu interior, on els sospitosos de sostenir les antigues bases ideolgiques van ser titllats despectivament de circulistes, amb referncia a les seves primitives sigles (COC). Les essncies luxemburguistes orginals prenien base en els segents principis, radicalment incompatibles amb el marxisme-leninisme: 
 Els obrers no tenen ptria. Escassa consideraci per a les lluites d'alliberament nacional, ms enll de la defensa de llenges i cultures amenaades per la barbrie capitalista. Les seves organitzacions s'atenen al marc estatal preexistent, sense especial inters per modificar-lo. ;
 Crtica al moviment sindical. La lluita obrera no pot ser noms econmica. Assemblees i Consells Obrers enfront de Sindicats. ;
 El partit no vol ni pot ser de masses. Concepci del partit com una lit educadora que no actua directament sobre la classe obrera. Noms les organitzacions de masses desenvolupen activitat poltica. ;
 Obrerisme. Noms els obrers poden ser comunistes. Les files del partit estan vedades a camperols, professionals, funcionaris, etc. ;
 Crtica a les estructures frontistes. L'aliana entre obrers, camperols i altres capes populars s utpica. Aquestes capes seguiran o no a la classe obrera, per si mateixa no tenen personalitat poltica. No als fronts populars. ;
Negativa a dotar-se d'organitzaci juvenil. Es veu com una mica tpic del feixisme. No a la discriminaci dels treballadors per ra d'edat. Qualsevol obrer de 16 o ms anys pot aspirar a militar en el partit.  ;
Rebuig del centralisme democrtic. Les organitzacions que quedin en minoria tenen dret a defensar, juntament amb la posici majoritria, les seves prpies.

El seu primer secretari general va ser Ddac Fbregas, que va utilitzar el "nom de guerra" de Jernimo Hernndez. Ddac Fbregas va ser expulsat del partit a la fi de 1978, acusat de malversaci econmica en la comercialitzaci de la revista Zona Abierta, controlada pel partit. Va Acabar integrant-se en el PSC-PSOE, desprs d'un frustrat intent d'afiliaci al PSUC, arribant a ser director general de Poltica Autonmica del govern d'Espanya, per un breu perode. Tamb va ser breument alt crrec de la Junta de Castella-la Manxa. Desprs de veure's esquitxat pel affaire FILESA, s'ha dedicat en els ltims anys al comer amb Cuba. Tamb se li ha vinculat a negocis impulsats o participats per Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident catal, i amb la multinacional alemanya RWE. Estant en plena expansi l'escndol FILESA, va arribar a declarar a la premsa que tot era una conspiraci contra els empresaris d'xit que havien combatut el franquisme. 

Ddac Fbregas s l'autor dels llibres segents:
 La lucha poltica y econmica enla formacin de la conciencia de clase. OICE, ??
 Espaa en la encrucijada: evolucin o involucin. Textos del Bronce, 1997.
 La democracia en la Espaa del siglo XXI. Viena Edicions, 2007.
 Ley de Inversin extranjera. Viena-Cincel, ??.

Va ser substitut per Jos Vicente Villaescusa, exdirector general de RTV Valenciana, i afiliat al Partit Popular, organitzaci en la qual van ingressar altres militants de l'OIC del Pas Valenci. Villaescusa fou tamb assessor lingstic de l'expresident de la Generalitat Valenciana i actual portaveu parlamentari a Madrid del PP, Eduardo Zaplana. En 1979 es va dissoldre al fusionar-se amb el Moviment Comunista. Aquest va ser la destinaci de bona part de la seva militncia; altra part va optar per desvincular-se del treball poltic organitzat; una altra va integrar l'efmera TUM (Tendncia d'Unificaci Marxista); i altres, en fi es van integrar en el projecte de reactivaci del POUM, que tampoc va tenir xit. La seva rellevncia poltica va ser escassa, encara que va tenir presncia i influncia en el moviment obrer del Valls Oriental, Ford d'Almussafes i en la construcci de Madrid, Granada i Camp de Morvedre (Valncia).

 Joventuts . 
La seva branca juvenil va ser JIC (Joventuts d'Esquerra Comunista), un de qu els seus militants, Iaki Elicechea, va tenir certa rellevncia al ser protagonista d'una campanya de l'organitzaci per a la seva posada en llibertat, desprs de ser arrestat mentre complia el Servei Militar, per tinena de propaganda subversiva en la seva taquilla. 
 Simbologia . 
Quan encara es denominava COC, adoptava, al costat de les sigles, la silueta d'una fal amb el martell, compacta i alguna cosa rodona. Es desconeix el color d'aquesta silueta, que apareixia en negre per bvies raons d'economia de mitjans. Ms tard, convertida ja en OIC, va adoptar una imatge corporativa certament barroca, consistent en una estrella de cinc puntes amb una fal i martell i un puny tancat superperposats. Els colors d'aquests tres elements eren vacillants, amb la probable excepci del puny, que solia ser gaireb sempre blanc.

 Publicacions . 
OCTUBRE ROJO;
VALLS OBRERO;
CUADERNOS ROJOS (teoria marxista, per a consum intern);
LA VOZ DE LOS TRABAJADORES;
EL CARRER (Pas Valenciano);
LA VIDA DEL PARTIDO (butllet intern);

 Militants destacats . 
Montserrat Tura i Camafreita, consellera d'Interior i Justcia del govern catal. ;
Ddac Fbregas i Guilln. ;
Santiago Barreras Milla, sindicalista cristi catal. ;
Vicent lvarez i Rubio, advocat laboralista valenci. Membre del Consell Valenci de Cultura. ;
Enrique Prez Caamares, madrileny, exdirector de la Xarxa de Museus de la Diputaci de Valncia, amb l'administraci del PP. ;
Pep Subirs i Puig, escriptor en catal. ;
Joan Llinares i Gmez, valenci d'Alzira. Ex-Administrador de l'IVAM de Valncia. Director del Museu Nacional d'Art de Catalunya. ;
Julin Castellblanque Prez, sagunt, antic obrer de la construcci; empresari del mateix ram en l'actualitat. ;
Miquel Prez Cresp, escriptor mallorqu en catal. Militant del PSM i collaborador del diari El Mundo a Balears. ;
Antonio Lis Darder, ex-vicepresident de la Diputaci de Valncia i exdirector General del IMSERSO, ambds crrecs amb el PP. ;
Jos Vicente Villaescusa. ;
Alfonso Nieto Alcntara, obrer cordovs, d'origen cristi. ;
Antonio Gmez Romero, obrer de la construcci i malms poeta cordovs. ;
Pedro Romero Martnez, advocat madrileny, sindicalista histric de CCOO a Correus. ;
Iaki Elicechea. ;
Jos Luis Ramos Segarra, antic obrer valenci, advocat comproms amb la causa ecologista en l'actualitat.
Joan Martinez Monjo, narrador i poeta de Gandia, mort d'atac cardac en 2007 ;
 Pilar Tormo Sainz, mestra i pedagoga valenciana. ;
Francisco Signes Martnez, dirigent del metall de CCOO. Antic obrer de MACOSA, a Valncia. ;
Jaume Obrador Soler, mallorqu que es convertiria en 1979 en el primer regidor del PSM a Palma de Mallorca. ;
 Enllaos externs . 

 http://wikanda.cordobapedia.es/wiki/Alfonso_Nieto_Alc%C3%A1ntara;
 http://www.laultim.com/antonio/;
 http://foner.balearweb.net/archives/20060429;
 http://vlex.com/vid/28741318;
 http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/ORGANIZACIoN_DE_IZQUIERDA_COMUNISTA/Jose/V/Villaescusa/nuevo/secretario/general/OIC/elpepiesp/19780201elpepinac_6/Tes/;
 http://www.revoltaglobal.cat/IMG/pdf/estrategia_dialecticarevolucionaria.pdf ;
 http://www.mil-gac.info/spip.php?page=article_es&id_article=215;
 http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=225636;
 http://www.insurgente.org/modules.php?name=News&file=comments&sid=9567&tid=1039755&mode=thread&order=0&thold=0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278945" title="Joan Vallv" nonfiltered="4110" processed="4084" dbindex="109239">

Joan Vallv i Creus (Barcelona 1910 - 1988), enginyer, empresari i promotor d'activitats culturals catal.
Joan Vallv i Ribera (Barcelona, 1940), poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278946" title="Josep Fontser i Mestre" nonfiltered="4111" processed="4085" dbindex="109240">

Josep Fontser i Mestre (Barcelona, 1829 - dem, 1897) fou un arquitecte catal. Era fill de l'arquitecte Josep Fontser i Domnech i germ del mestre d'obres Eduard Fontser.

Titulat el 1853, el 1870 guany el concurs per a la urbanitzaci del Parc de la Ciutadella, on se celebraria l'Exposici Universal de 1888. Fontser constru la Cascada (1874-1882), la Vaqueria (1882) i l'Umbracle (1883). Per a aquest projecte compt amb la co laboraci d'Antoni Gaud, que treball a la reixa d'entrada al parc i a la Cascada, i la dels escultors Joan Flotats, Lloren Matamala i Rossend Nobas. A ms, Fontser fou autor del Mercat del Born (1876), la restauraci del Cercle del Liceu (1886) i les cases del marqus de Santa Isabel i d'Ignasi Girona.

A la localitat de Xerta se li atribueix una edificaci d'estil modernista-colonial que en l'actualitat acull les installacions d'un hotel de luxe.

Enllaos externs.
Biografia extensa de Josep Fontser;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278947" title="Artesa" nonfiltered="4112" processed="4086" dbindex="109241">

Artesa s un nucli poblacional situat al terme municipal d'Onda (Castell) a uns 3 kilmetres del nucli d'Onda.

Poblaci.
Presenta una estructura urbana compacta ats a les xicotetes dimensions del poblament. Artesa, essencialment est formada per carrers que baixen de la carretera CV-223 cap al riu Sonella. Les edificacions, sense pretencions, sn de dos plantes amb coberta de teula rab i murs de maoneria.

Destaca la posici privilegia que t l'esglsia, baix l'advocaci de Santa Anna. Aquesta esglsia est situada a una plaa de topografia complexa. Fou greument afectada per la Guerra Civil (1936-1939), i en els ltims anys es restaur la faana. Al sostre d'aquesta esglsia podem trobar una inscripci que diu: "AO 1887",encara que aquesta data s d'alguna restauraci ja que el temple data del Segle XVIII. 

Artesa tamb compta amb un llavador del Segle XIX que es troba en un paratge agradable i tranquil.

El Calvari d'Artesa est en un estat de conservaci molt ron. Fins i tot algunes de les estacions s'ha derrut i els retaules de la majoria estan o b trencats o b desapareguts.

Com en Onda, en Artesa tamb podem trobar-nos pel carrer plafons cermics devocionals; aix, trobem tres plafons al llarg dels seus carrers: un de la Mare de Du del Carme (Segle XIX), un altre de Sant Josep (Segle XIX) i un altre de Santa Anna (Segle XIX). La font de Santa Anna, situada a la Plaa Major cont un taulellet de Santa Anna que fou pintat en 1963.

 Histria.
Artesa s`anomen Arts durant el perode de la Reconquesta. En temps de moros, era una xicoteta alqueria. La conquist Jaume I i li la don a Mart de Novalles, segons est escrit al "Llibre del Repartiment" el 17 de juny del 1238. Artesa fou habitada principalment per moriscos. A mitat cam entre Onda -i Artesa, el 1437 (segons sabem pel testament d'En Domnec Ros d'Orsins, Ribesalbes a 28 de desembre del 1437) s'estava construint el Santuari de la Mare de Du de l'Esperana, que encara hui existix. En ell es conservava una Biblia Polglota del Segle XV i la primitiva imatge de la Mare de Du de l'Esperana, que datava del Segle XIV; fou cremat el 1936 i totes les relquies que contenia desaparegueren entre les flames.

Quan s'expuls als moriscos del Regne de Valncia, Artesa qued deshabitada fins que es repobl per cristians. Junt a Tales, Artesa intent independitzar-se al 1617, per el Rei no ho va permetre encara que les deslliga un poc ms d'Onda (Tales s'independitz al 1842).

En el cens del 1901 es quan Artesa assol el major nombre d'habitants de la seua histria: 343. Des d'aleshores an descendent, encara que actualment est incrementant-se.

Festes.
En Artesa se celebraven les Festes Promeses a principis de novembre, per en els darrers anys i desprs d'una consulta popular, foren canviades al juliol, aprofitant la festivitat de la patrona Santa Anna. Com no pot ser d'una altra manera a les terres valencianes, aquestes festes tamb compten amb la presncia dels tradicionals Bous al carrer.

Enllaos externs.
 Pgina web de l'Ajuntament d'Onda;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278959" title="Catenria" nonfiltered="4113" processed="4087" dbindex="109242">
Catenria  s la corba que descriu una cadena sospesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme. La paraula deriva del llat catenar us, propi de la cadena. s la corba que s'observa, per exemple, formen els cables de l'estesa elctrica d'alta tensi entre dos torres de suport.

Per extensi, en matemtiques es denomina catenria a la corba que adopta una cadena, corda o cable ideal perfectament flexible, con massa distribuda uniformement per unitat de longitud, sospesa pels seus extrems i sotmesa a l'acci d'un camp gravitatori uniforme. La involuta de la catenria s la tractriu.

Els primers matemtics que van abordar el problema suposaren que la corba era una parbola. Huygens, als 17 anys, demostr que no ho era, pero no trob l'equaci de la catenria. L'equaci fou obtinguda per Gottfried Leibniz, Christiaan Huygens i Johann Bernoulli el 1691, en resposta al desafiament plantejat per Jakob Bernoulli. Huygens fou el primer en utilitzar el terme catenria en una carta dirigida a Leibniz el 1690, i David Gregory escriv, aquell mateix any, un tractat sobre la corba. 

L'equaci de la catenria, prenent el seu mnim en el punt (0,a) s:
 
;

En la qual:
;
On  s la component horitzontal de la tensi, que s constant, i P s el pes per unitat de longitud del fil.


Si es desenvolupa en sries de Taylor la funci 

s'obt

;

que correspon a l'equaci d'una parbola ms un termini de quart ordre. s per aquest motiu que les grfiques sn tan semblants a l'entorn de zero.



Altres relacions importants.
 Longitud de l'arc:
Amb l'origen d'arcs en el mnim resulta que:
;
 Tensi del fil:
La tensi total s   
;


Aplicacions.

Una corba catenria invertida s el traat perfecte per a un arc en l'arquitectura, forma que fou aplicada, entre d'altres i fonamentalment, per Antoni Gaud. La forma que pren un cable que est ests de dos pals a la mateixa altura s la d'una catenria. Tanmateix, la corba catenria s la que descriu una corda, cable o fil, de longitud finita i densitat constant sosts per dos punts; per exemple, s la corba que descriu un cable elctric entre dos pals o suports.

 Enllaos externs .
La corba catenria;
ndex de corbes famoses (en angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278960" title="Equip de la Democrcia Cristiana" nonfiltered="4114" processed="4088" dbindex="109243">

Equip de la Democrcia Cristiana (EDC) fou una organitzaci poltica espanyola creada el 1972 que va tractar d'aglutinar als grups poltics afins a la Democrcia cristiana. Formada per la Federaci Popular Democrtica de Jos Mara Gil-Robles y Quiones i Izquierda Democrtica de Joaqun Ruiz-Gimnez Corts. Ms endavant es van integrar el Partit Nacionalista Basc, Partit Popular Gallec, Uni Democrtica de Catalunya i Uni Democrtica del Pas Valenci. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 (excepte els tres partits nacionalistes que van concrrer amb les seves prpies sigles) com a coalici electoral juntament amb la Federaci de la Democrcia Cristiana, on va obtenir 215.841 vots (l'1,18 %) i cap esc, ra per la qual es va dissoldre i els seus membres es van passar a la UCD o a Aliana Popular. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278962" title="Jos Mara Gil-Robles y Gil-Delgado" nonfiltered="4115" processed="4089" dbindex="109244">
Jos Mara Gi-Robles y Gil-Delgado (Madrid, 17 de juny de 1935 - ) s un advocat i poltic espanyol, fill de Jos Mara Gil-Robles y Quiones, el lder de la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes (CEDA) durant la II Repblica, i germ d'lvaro Gil-Robles y Gil-Delgado, que fou Defensor del Poble en els anys 1980. Jos Mara va passar llarg temps exiliat a Estoril (Portugal), amb la seva famlia, com a conseqncia de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Restaurada la democrcia a Espanya desprs de la mort de Francisco Franco Bahamonde en 1975, va passar a ser lletrat de les Corts Generals i, desprs, es va dedicar a l'activitat poltica dintre de la formaci conservadora Aliana Popular, convertida ms tard en el Partit Popular (PP). Escollit diputat al Parlament Europeu (eurodiputat) pel PP, en gener de 1997 es va convertir en president d'aquesta cmera, per a un mandat que abastava la segona meitat de la legislatura quinquennal 1994-1999. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278963" title="lvaro Gil-Robles" nonfiltered="4116" processed="4090" dbindex="109245">
lvaro Gil-Robles (Lisboa, 9 de setembre de 1944) s un poltic, advocat i professor universitari espanyol de la segona meitat del segle XX i principis del XXI, fill de Jos Mara Gil-Robles, lder histric de la CEDA. Encara que va nixer a Portugal, als pocs anys es va traslladar a Madrid, on va estudiar Dret, llicenciant-se en 1966 per la Universitat Complutense. En 1973 va obtenir el doctorat per la mateixa universitat, en la qual va exercir com professor de dret administratiu els anys segents. En 1981 va redactar el projecte de llei que regula les competncies del Defensor del Poble, crrec del que va ser primer adjunt entre 1983 i 1985, i que va ocupar de 1988 a 1993. Del 15 d'octubre de 1999 al 31 de mar de 2006 va ser el primer Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, crrec en el qual va ser succet pel suec Thomas Hammarberg. Ha exercit diversos crrecs en organismes nacionals i internacionames relacionats amb els drets humans. Ha publicat gran quantitat d'articles i llibres sobre drets humans.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278967" title="Federaci Popular Democrtica" nonfiltered="4117" processed="4091" dbindex="109246">
Federaci Popular Democrtica (FPD) fou una organitzaci poltica demcrata cristiana creada el 1975 per Jos Mara Gil-Robles y Gil-Delgado. Hereva de la Democrcia Social Cristiana de Jos Mara Gil-Robles y Quiones. Va formar juntament amb Izquierda Democrtica de Joaqun Ruiz-Gimnez l'Equip de la Democrcia Cristiana de l'Estat Espanyol per a les eleccions generals espanyoles de 1977, on noms va obtenir l'1,18 % dels vots. Es va integrar en la Federaci de la Democrcia Cristiana el 1977 i poc desprs ambdues es van dissoldre. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278970" title="Raffaella Carr" nonfiltered="4118" processed="4092" dbindex="109247">


Raffaella Carr (nascuda amb el nom de Raffaella Roberta Pelloni a Bolonya, 18 de juny de 1943) s una famosa presentadora de televisi, cantant i actriu italiana. s coneguda principalment al seu pas natal Itlia, Espanya i Iberoamrica, on va presentar programes reeixidament nombrosos de TV durant les dcades passades, la majoria dels quals a la cadena italiana RAI i en l'espanyola TVE. s considerada La Diva italiana.

 Biografia .

 Dcada de 1960.

Nascuda al si d'una famlia de classe mitjana, Raffaella va comenar la seva incursi al mn de l'art gaireb per accident en un viatge amb la seva mare a Stalingrado. Va ser llavors quan, a travs d'un amic de la famlia, un director la va elegir per la seva simpatia per a un petit paper a la pellcula "Turment del passato" als 9 anys. Posteriorment i de tornada a Bolonya, Raffaella s'inscriu als 15 anys en l'Institut de Cinematografia i prossegueix amb la seva educaci i formaci com a ballarina. Finalment, desprs de petits i mitjans papers en ms d'una quinzena de pellcules italianes, Raffaella pega el salt que comenaria a la seva carrera. El 1965 la italiana viatja als Estats Units on apareixer en seu primer pellcula hollywoodense. Havent firmat un contracte amb la FOX i seguint els passos dels seus coterraneas Gina Lollobrigida, Sofia Loren i Virna Lisi, la Carr va aparixer a la pellcula El coronel Von Ryan de 1965 al costat de Frank Sinatra, Edward Mulhare i Trevor Howard.

Encara que aviat Hollywood va notar la seva presncia i Raffaella va prosseguir amb la seva carrera apareixent en altres pellcules, la vida que portava a Los Angeles no era el que esperava i va tornar a Itlia. Al seu retorn a Europa, van venir ms pellcules italianes, franceses i fins una coproducci alemanya amb el genial actor cmic Lando Buzzanca, com aix tamb pellcules "I compagni" sota la direcci de Mario Monicelli.

Semblava que Raffaella estava trobant el seu lloc entre les lluminries del cinema, per el ms grandis de la seva carrera, encara estava per arribar. Corrien els ltims anys de la dcada del seixanta quan el mn canviava radicalment la seva forma de veure i fer art. I Raffaella seria aviat part d'aix.

Fascinada per l'opulncia del Lido de Pars i enlluernada pels nous conceptes que arribaven de la m de musicals com Hair, Raffaella va tornar a Itlia amb el cap ple de noves idees. Aix, en rebre l'oferiment de participar en el programa del francs Nino Ferrer, la Carr accepta amb la condici de poder usar tres minuts d'aire per fer el que volgus. Aix, amb despreocupaci i una grcia nica, Raffaella trenca amb l'esquema de la cantant o ballarina esttica i formal. Es mou, sacseja el cap en una manera mai no vista (i que desprs ser el seu segell) i s un xit immediat.

 Dcada de 1970 .
D'aquesta forma, els executius de la RAI no dubten de proposar-la com l'amfitriona del programa estavella de la televisi italiana al costat de Corrado. Canzonissima 1970 ser el programa que acaba per fianar-la com una estrella a Itlia i s llavors quan Raffaella comena a explotar tamb fu faceta de cantant. Convidada pels directors del canal, per 'gaireb jugant' com diria ella anys ms tard, grava la sigla del programa. I l'xit i l'escndol no es fan esperar. 'Dt. che musica Mestre' s un xit enganxs que rpidament arriba al nmero un de la Batada Vlida Parade italiana venent milers de cpies del senzill, per s el vestidor de Raffaella el que va causar ms commoci en el pblic itali. Hi havia una cosa que mai no s'havia mostrat a la televisi pblica de la pennsula cursiva: el melic. I la jove intrpret, amb un abillament que avui sembla ms innocent que transgressor, va aconseguir fins a la censura del mateixssim Papa quan al poc temps i generant ms polmica encara, llana el famosssim 'Tuca Tuca'.

Una vegada consolidada la seva carrera amb l'xit de Canzonssima (al qual segueix l'edici de 1971) l'ara famosa cantant surt de gira per tota italia amb els xits que ja comenaven a sonar en les discs. Per desprs de gaireb un any recorrent el pas, Raffaella torna a la TV ms atrafegada que mai. Canzonssima 74 ja no comptar amb la conducci de Corrado, sin que ser noms la responsabilitat de Raffaella. I s un xit. Tant aix que aquell mateix any protagonitza junt amb Mina l'espectacular Milleluci.

Ara, si b l'xit havia colpejat les portes de Raffaella Carr i ella s'havia assegurat en cas de demostrar que no era noms una cosa passatgera, l'ambiciosa cantant, ballarina i conductora volia demostrar que volia i podia aconseguir ms. Amb diversos xits a les safates del seu pas natal, la Carr comena a somiar amb altres horitzons.

Espanya quedava tan sols a un pas i la seva primera aparici en el programa "Senyores i Senyors" el 1975 va demostrar ser el comenament d'un "roman durador". Encantats per la mateixa "frescor" que havia portat al seu pas natal, els espanyols no van tardar a enamorar-se de la bomba italiana i el primer lbum de Raffaella amb una recopilaci del millor que havia editat a Itlia (i d'aix, algunes versions en castell), va envair les odes dels espanyols en poques setmanes. Va ser llavors, quan -sense precedents- els executius de la TVE li van oferir fer un especial . "L'Hora de Raffaella Carr" va ser un experiment reeixit i una vegada ms la cantant italiana afermava el seu xit al pas ve. Per com tots els europeus, Raffaella volia conquerir Amrica. I encara que la seva arribada es va fer esperar fins a 1979, ja el 1976 l'xit amb els seus discs i els seus programes "enllaunats" era un fet. Per lluny de l'actualitat dels mitjans amb la seva simultanetat global, els satllits i la internet, cap a finals dels anys 70 la concreci de l'xit gaireb obligava la presncia fsica. I aix va ser quan en 1979 Raffaella va arribar per primera vegada a Amrica del sud: Argentina, Xile, Uruguai, Bolvia, Veneuela, Mxic, Equador i gaireb cada rac de parla hispana al sud del continent van sucumbir a l'encant de l'"estrella" italiana. Els estadis i teatres es curullaven de gent i la histria era tal que havia d'anar amb diversos guardaespatlles a qualsevol lloc que fos. I aix, entre especials per a la televisi, concerts, presentacions va seguir recorrent cada pas, inclusivament filmant una pellcula el 1979.

Dcada de 1980 .
Rafaella Carr va estrenar el 12 de juliol de 1980 a Argentina desprs de dos mesos de filmaci a la capital portenya. Colorits quadres musicals amb gran desplegament d'escenografia i vestidor eren el marc perfecte per a la histria d'amor d'una jove cantant italiana i el prncep d'un pas fictici, intepretado per Jorge Martnez. L'elenc es completava entre altres per Irma Crdoba, Manuel Tenuta i la comiqusima Edda Daz.

Tamb arribaria el 1980 la idea d'una coproducci entre diverses cadenes de TV filmades a 5 capitals del mn. Aix cada companyia produiria un especial i seria copropietari dels altres 4. Ciutat de Mxic, Moscou, Roma, Buenos Aires i Londres van ser les cinc ciutats elegides i els seus carrers i llocs ms significatius van ser mostrats entre quadre i quadre, articulat amb les actuacions de convidats de cada lloc que li donava un sentit ms autcton a cada especial.

Desprs d'aix, Raffaella que havia deixat la CBS com segell discogrfic, comena a baixar el ritme que portava, fent durant 1981 i 1982 els seus ltims espectacles a Amrica Llatina.

Durant 1983 i 1984 reprn la seva carrera a Itlia amb discs i nous programes de TV. Els executius de la RAI, a travs de la inventiva del guru meditic i exparella de Raffaella, Gianni Bomcompagni, encomanen a Raffaella el que ser una revoluci en la TV a nivell global.

Durant els anys 1980 va continuar presentant diversos programes en la RAI i Canale 5. Especialment popular va ser Rampell, Raffaella (1983-1985) a la televisi pblica italiana, que va tenir el seu homleg a Espanya en els anys noranta.

Dcada de 1990 .

A comenaments dels anys noranta es trasllada a Espanya i entre 1992 i 1994 recupera la fama de la que havia gaudit quinze anys abans, presentant l'espai de TVE com a !Hola Raffaella!, una emissi setmanal a qu desprs s'agregaria A las 8 con Raffaella (1993) com un magazine diari. Posteriorment s fitxada per Telecinco per conduir A casa con Raffaella (1995), una vegada que finalitzs el seu contracte amb TVE. La popularitat obtinguda la converteix en creditora del Premi TP d'Or de 1993 a la Millor Presentadora. Desprs va tornar a Itlia per presentar Carramba, che sorpresa (1998-2003).

El ritme alegre i desinhibit dels seus temes va marcar una poca per a la msica disco de principis dels vuitanta al mn de parla hispana i italiana. Entre els seus temes ms famosos destaquen Festa, En el amor todo es empezar, Qu dolor!, Rumore y Caliente, caliente. Tamb va tenir un gran xit amb el tema Tuca Tuca, escrit pel seu company sentimental i collaborador de molts anys, Gianni Boncompagni. Va establir tamb una llarga relaci amb Sergio Japino.

2000.
Raffaella Carr continua fent aparicions a la televisi de pasos llatinoamericans, a ms de presentar diversos programes de televisi al seu pas natal. Va tornar a aparixer de nou a Espanya el desembre de 2006 a la gala de celebraci dels 50 anys de TVE, gravada el 25 de novembre i emesa el 7 de desembre. L'artista italiana va ser l'encarregada de presentar la gala Salvemos Eurovisin que va oferir Televisi Espanyola el 8 de mar de 2008, i que va servir perqu els espectadors elegissin cantant per a Eurovisi 2008 en representaci d'Espanya. Finalment va guanyar l'elecci Rodolfo Chikilicuatre.

 Discografia .
 Raffaella (1970). ;
 Raffaella Carr (1971). ;
 Raffaella... senzarespiro (1972). ;
 Scatola a Sorpresa (1973). ;
 Milleluci (1974). ;
 Felicit t t / Rumore (1975). ;
 *Forte Forte Forte (1976). ;
 Raffaella Carr (1977). ;
 Fiesta (1977). ;
 Hay que venir al sur (1978).
 Canta en castellano (1979). ;
 Latino (1980).
 Raffaella Carr (1981). ;
 Raffaella Carr 1982 (1982).
 Fatalit (1983). ;
 Raffaella Carr/Bolero (1984). ;
 Fidati/Dolce far niente(1985).  ;
 Curiosit (1986).
 Raffaella (1988).
 Inviato Speciale (1990).
 Raffaella Carr (1991).
 Hola Raffaella (1993). ;
 Carramba che Rumba (1996);
 Fiesta, I Grandi Successi (1999).
 Raffica (2007). ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278976" title="Federaci de la Democrcia Cristiana" nonfiltered="4119" processed="4093" dbindex="109248">
Federaci de la Democrcia Cristiana (FDC) fou una organitzaci poltica espanyola formada el 1977 per Izquierda Democrtica de Joaqun Ruiz-Jimnez i Federaci Popular Democrtica de Jos Mara Gil-Robles y Quiones. Fou liderada per Manuel Hidalgo, Juan Bermdez de Castro, Francisco Soroeta i Cristbal Garca. Va formar amb Uni Democrtica del Pas Valenci la coalici electoral FDC-Equip de la Democrcia Cristiana per a les eleccions generals espanyoles de 1977. Desprs del fracs electoral (215.000 vots i una mica ms de l'1 % dels vots) es va dissoldre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278977" title="Josep Goday i Casals" nonfiltered="4120" processed="4094" dbindex="109249">

Josep Goday i Casals (Matar, 1882 - Barcelona, 1936) fou un arquitecte catal. Llicenciat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1905, el 1909 disseny junt al seu mestre, Josep Puig i Cadafalch, l'esglsia neogtica del Cor de Maria a Buenos Aires. Project les cases dels Barquets i Girbau a Sant Feliu de Guxols (1910). El 1912 treball en la secci d'Art Modern dels museus de Barcelona. En collaboraci amb Jaume Torres i Grau present el projecte, de carcter historicista, guanyador del concurs per l'edifici de Correus de Barcelona, que no executaria fins al 1927.

Exerc els crrecs d'arquitecte municipal de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissi de Cultura. Entre 1917 i 1923 edific els grups escolars de Baixeras, Llus Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Mil i Fontanals i Llusa Cura, a Barcelona, en els que es perceben influncies de l'historicisme de Puig i Cadafalch, de qui fou professor ajudant a la seva ctedra d'Histria de l'Art. El 1919 port a terme la restauraci de la Casa de l'Ardiaca a Barcelona, i el 1924 ampli l'edifici de la Maternitat.

El 1929 disseny el projecte del Pavell de la Ciutat a l'Exposici Internacional de Barcelona. Entre les seves ltimes realitzacions, destaca el grup escolar Collaso i Gil, erigit el 1932. En collaboraci amb Puig i Cadafalch i amb Antoni de Falguera public L'arquitectura romnica a Catalunya (1909-1919).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278982" title="Frente Democrtico de Izquierdas" nonfiltered="4121" processed="4095" dbindex="109250">
Frente Democrtico de Izquierdas (FDI) va ser una coalici electoral que formo el Partit del Treball d'Espanya juntament amb altres partits i organitzacions principalment locals com el Partit Socialista Independent, Bloc Socialista Independent, Partit d'Unificaci Comunista de Canries, per a poder-se presentar a les eleccions generals de 1977 ja que no havien estat legalitzats i no van poder presentar-se sota les seves prpies sigles. Es va presentar en tota Espanya menys a Catalunya on el PTE va arribar a un acord de coalici amb Esquerra Republicana de Catalunya per a formar la coalici electoral Esquerra de Catalunya - Front Electoral Democrtic  que va obtenir un diputat. El seu cap de cartell era Antonio Garca Trevijano.
Resultats electorals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278985" title="Josep Francesc Rfols i Fontanals" nonfiltered="4122" processed="4096" dbindex="109251">
Josep Francesc Rfols i Fontanals (Vilanova i la Geltr, 1889 - Barcelona, 1965) fou un arquitecte, pintor i historiador de l'art catal. Membre del Cercle Artstic de Sant Lluc, fund amb Josep Llorens i Artigas el grup artstic Agrupaci Courbet. Dedicat ms a la teoria que a la realitzaci d'obres, entre les seves realitzacions cal destacar la Casa Mndiz, a Vilanova (1925), aix com la seva participaci a les obres de la Sagrada Famlia. Fou el primer bigraf de Gaud (Antoni Gaud, 1928), i el primer en ocupar la Ctedra Gaud de la Universitat Politcnica de Catalunya (1956). Tanmateix, fou un dels primers en escriure sobre el Modernisme (L'art modernista catal, 1943; Modernisme i modernistes, 1949) i un dels terics de l'arquitectura noucentista a travs de la seva obra Arquitectura del Renaixement itali (1926), on el seu estudi sobre Brunelleschi influ en la nova generaci d'arquitectes catalans. Autor tamb de Pere Blai i l'arquitectura del Renaixement a Catalunya (1934), el Diccionari Biogrfic d'Artistes de Catalunya (1951-1954) i L'art romnic a Espanya (1954).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278988" title="Aliana Socialista Democrtica" nonfiltered="4123" processed="4097" dbindex="109252">
Aliana Socialista Democrtica (ASD) fou una coalici electoral espanyola formada per a les eleccions generals espanyoles de 1977 pel PSOE-histric, Partit Socialista Democrtic Espanyol, Reforma Social Espanyola, Partit Laborista de Valncia i Aliana Socialista Democrtica. Els caps de llista eren Jos Prat i Antonio Garca Lpez. Noms va obtenir 101.916 vots (el 0,56 %) i es va dissoldre desprs de les eleccions. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278989" title="Francesc Folguera i Grassi" nonfiltered="4124" processed="4098" dbindex="109253">
Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - dem, 1960) fou un arquitecte catal.

Titulat el 1917, fou un dels principals representants de l'arquitectura noucentista catalana. Ajudant de Gaud a les obres de la Sagrada Famlia, les seves primeres realitzacions foren el Circ Olmpia de Barcelona (1919-1923, avui desaparegut) i la faana de l'esglsia parroquial de Sant Sadurn d'Anoia. Amb Ramon Revents i l'assessorament artstic de Xavier Nogus i Miquel Utrillo constru el Poble Espanyol de Montjuc per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929. Autor, tanmateix, del Casal de Sant Jordi al carrer Casp de Barcelona (1928-1932) i la Casa Llor a Collsacabra (1935), aix com la urbanitzaci de S'Agar (1935). En la postguerra, restaur diverses esglsies i constru la nova faana del Monestir de Montserrat (1947). Autor dUrbanisme per a tots (1959).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278991" title="Partit Socialista Democrtic Espanyol" nonfiltered="4125" processed="4099" dbindex="109254">
Partit Socialista Democrtic Espanyol (PSDE) fou un  partit poltic espanyol fundat el 1976, de tendncia socialdemcrata i liderat per Antonio Garca Lpez i Antonio del Toro. Sorgeix com a conseqncia d'una escisi d'Unin Social-Demcrata Espaola (USDE). A les eleccions generals espanyoles de 1977 va formar parat de la coalici Aliana Socialista Democrtica (ASD) amb el PSOE-histric. Desprs dels minsos resultats, va ser cancellat en 1978 per acord de l'Assemblea General. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278994" title="Alianza Nacional del 18 de julio" nonfiltered="4126" processed="4100" dbindex="109255">
Alianza Nacional del 18 de Julio fou una coalici electoral espanyola formada per partits poltics d'ultradreta formada el 1977 i liderada per Blas Piar que es present a las eleccions generals espanyoles de 1977 a las Corts Constituents sense obtenir cap esc (63.336 vots). Era formada per Fuerza Nueva, un sector de la Falange Espaola, amb la collaboraci d'Accin Nacional de Raimundo Fernndez Cuesta i la Confederacin Nacional de Ex-Combatientes de Jos Antonio Girn de Velasco. A les eleccions generals espanyoles de 1979 es va presentar amb el nom d'Unin Nacional, i va obtenir un diputat (Blas Piar).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278996" title="Lxic del rugbi a 15" nonfiltered="4127" processed="4101" dbindex="109256">
Aquest lxic llista termes especfics al rugbi a 15.

0-9 .
5 metres : passads de 5 metres d'ample al llarg de les lnies de tecla.
5 metres : lnia puntejada a 5 m de les lnies de gol, lmit en dea del qual no poden ser practicades tecles i ser barrejades.
10 metres : zona de 10 metres de part i d'altre de la lnia mediana, assenyalada per una lnia blanca.
10 metres : en el moment d'una penalitat, distncia de retrocs que han de respectar els jugadors de l'equip penalitzat (en el cas on la penalitat no s temptada ni agradada en tecla, per jugada "a m"). Els rbitres utilitzen de vegades l'expressi a deu metres!  per indicar a l'equip sancionat que ha de retrocedir i no impedir als jugadors adversos jugar a la zona de 10 metres ms enll del punt de penalitat.
15 metres (ratlla dels) : lnia assenyalada per puntejats situada a 15 metres de la lnia de tecla, es limita darrere de l'alineaci en el moment dels rebaixa en joc de tecla. s tamb sobre aquesta lnia que s'efectuen penalitats, cops francs i mles sancionant les faltes de rebaixa en joc de tecla.
22 metres : zona de 22 metres de profunditat en el camp de joc situada entre la lnia de gol, les lnies de tecla i la lnia dels 22 metres.
89 : de resultes d'una barreja, designa l'acci durant la qual el Tercera Lnia Centra (n8) recull la pilota i el transmet a m al mig de mel (n9).

A.
Abraonar-se: Cometre una falta, els jugadors de la primera lnia d'una mel ordenada, consistent a llanar-se ajupits contra els jugadors que constitueixen la primera lnia de l'equip adversari.
Adversari: equip amb qui competeix un altre equip en un partit.
Adversari -ria: Dit del jugador o l'equip amb qui competeix un altre jugador o equip en un partit.
Afegir-se: Passar a formar part voluntriament, un jugador, d'una mel ordenada, una mel espontnia o un mol.
Agafada lliure: Acci defensiva consistent a immobilitzar la pilota procedent del xut d'un adversari subjectant-la dintre la zona d'assaig o la zona de 22 m prpies abans que toqui a terra.
Agafar-se: Posar, un jugador, un bra al voltant del cos d'un company d'equip per formar una mel ordenada, una mel espontnia o un mol.
Agrupament: Conjunt de jugadors de tots dos equips agafats entre ells de manera espontnia al voltant de la pilota.
Ajupir-se: Doblegar, els jugadors de la primera lnia, el tronc i els genolls en formar una mel ordenada per poder avanar o resistir l'empenta de l'equip adversari.
Alineaci : designa el conjunt dels jugadors dels dos equips en el moment d'una servei de toc.
Alineament: Cadascuna de les dues lnies de jugadors situades parallelament entre la lnia de 5 m i la lnia de 15 m i constitudes almenys per dos davanters de cada equip disposats l'un darrere l'altre, que noms es formen en determinades circumstncies de joc.
All Blacks : sobrenom de l'equip de Nova Zelanda de rugbi a 15.

D.
Darrere -a: Jugador ms endarrerit, situat a prop de la prpia lnia d'assaig, que s'encarrega de defensar i tamb d'afegir-se a l'atac en cas d'una acci ofensiva del conjunt del seu equip.

F.
Falta: Contravenci del reglament consistent en la comissi d'una acci explcitament prohibida en el transcurs d'un partit.

M.
Mol (rugbi): Jugada consistent a agafar-se almenys un jugador de cada equip al voltant del jugador que condueix la pilota, amb l'objectiu, per a un equip, d'ajudar-lo a avanar i, per a l'altre, d'impedir-li-ho.

R.
Rugbi: Esport de pilota practicat a l'aire lliure entre dos equips de quinze jugadors cadascun, que consisteix a fer assajos a la zona d'assaig de l'adversari portant la pilota amb les mans o el bra, amb la possibilitat d'impedir el pas de l'adversari que porta la pilota subjectant-lo o empenyent-lo amb les mans.

T.
Taloner -a: Primera lnia situat al centre, que s el principal encarregat de talonar.


U.
USAP,s un club de rugbi de Perpiny.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278997" title="Santa Eullia d'Esparreguera" nonfiltered="4128" processed="4102" dbindex="109257">

L'esglsia de Santa Eullia, es troba situada a la plaa de santa Eullia dins el nucli d'Esparreguera a la comarca del Baix Llobregat. 

La seva construcci l'any 1587 es va portar a terme per a suplir a les funcions d'esglsia parroquial de l'antiga romnica de Santa Maria del Puig que es trobava allunyada de la poblaci. La seva benedicci va tenir lloc l'any 1612. Durant la Primera guerra carlina va ser ocupada per les tropes isabelines fent-la servir com caserna. Es va encarregar la seva reconstrucci a l'arquitecte Elies Rogent el 1886, sent oberta novament al culte el 1874. Va sofrir grans destrosses durant la guerra civil espanyola i va ser novament objecte d'una nova reforma posteriorment.

L'edifici. 
L'edifici s d'estil gtic amb la decoraci ja renaixentista. Consta d'una sola nau amb coberta de volta de creuria i amb un absis heptagonal a la capalera, els trams de la nau sn separats per arcs de mig punt i entre els contraforts es troben les capelles laterals. 

A l'exterior, a la faana principal es troba un gran mural de cermica realitzat per Enric Serra. Les portes laterals estan emmarcades per columnes driques. El campanar de 60 metres d'altura s de planta quadrada i a partir del segon pis es converteix en octagonal, es va acabar la seva construcci l'any 1636.
Bibliografia.
Ramos, M. Llusa (2005), Catedrals, monestirs i gran edificis religiosos. ISBN 84-96295-15-X;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278998" title="Raimundo Fernndez Cuesta" nonfiltered="4129" processed="4103" dbindex="109258">
Raimundo Fernndez Cuesta (Madrid, 1897 - 1992) fou un poltic espanyol. Milit a Falange Espaola des de la seva fundaci. Va arribar a ser nomenat secretari general d'aquest partit per Jos Antonio Primo de Rivera. En 1936 va ser detingut a Madrid per ordre de les autoritats republicanes, i desprs de romandre 18 mesos empresonat fou bescanviat pel poltic republic Justino de Azcrate, i pass a la zona nacional. El general Franco li va confiar la secretaria general de Falange Espaola Tradicionalista i de las JONS i la condici de membre del Consell Nacional. Al febrer de 1938 va ser ministre d'Agricultura. 

Acabada la guerra civil espanyola va ocupar diversos crrecs en l'Administraci franquista, entre ells: ambaixador a Brasil (1940-1942) i Itlia (1942-1945). Des de 1945 va ser president del Consell d'Estat i ministre de Justcia fins a 1951 que va ser nomenat de nou Secretari General del Moviment fins a 1956. En 1973 el seu nom va ser incls junts als del reformista Manuel Fraga i el vicepresident Luis Carrero Blanco en la terna que li va ser presentada a Franco perqu designs president del govern. Va ser Conseller Nacional i Procurador en Corts fins a 1977. Va fundar el Frente Nacional Espaol, nom que va canviar al segent any pel de Falange Espaola de las JONS, de la qual en fou secretari general fins a 1983. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278999" title="AEK" nonfiltered="4130" processed="4104" dbindex="109259">



Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos, en catal, Uni Atltica de Constantinoble, s un club poliesportiu d'Atenes, Grcia.
AEK Atenes F.C., s la secci de futbol de l'Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos.
AEK Atenes B.C., s un club de bsquet associat amb l'AEK Atenes F.C.;
AEK Atenes V.C., s un club de voleibol associat amb l'AEK Atenes F.C..
AEK Athens H.C., s un club d'handbol associat amb l'AEK Atenes F.C..
AEK Larnaca, a Larnaca, Xipre;
AEK Peristeriou, un equip de bsquet femen d'Atenes.
AEK Tripolis, un equip de bsquet femen de Trpoli (Pelopons).
AEK Argous, un equip de bsquet femen d'Argos (Pelopons).
Alfabetatze eta Euskalduntze Koordinakundea, "Coordinaci per l'alfabetitzaci i l'ensenyament d'uscar", una organitzaci per l'ensenyament d'uscar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279000" title="Jos Diosdado Prat Garca" nonfiltered="4131" processed="4105" dbindex="109260">
Jos Diosdado Prat Garca (Albacete, 10 d'agost de 1905 - Madrid, 17 de maig de 1994) fou un advocat i poltic espanyol. Influt des de la seva joventut per la formaci krausista i liberal del seu pare, va estudiar dret a la Universitat de Granada, on va obtenir la llicenciatura en 1925 i va entaular contacte amb el catedrtic socialista Fernando de los Ros. Desprs d'obtenir la plaa de tinent auditor del Cos Jurdic Militar, va impulsar a Burgos diverses activitats culturals i va collaborar en la premsa local de la ciutat castellana. En 1930 va aconseguir el lloc de lletrat del Consell d'Estat, i durant els primers mesos de la Repblica va participar en una comissi formada en el Ministeri de la Guerra per a revisar l'obra legislativa de la Dictadura. Aquest mateix any va ingressar en el PSOE, on va ser membre fundador de l'Associaci d'Advocats Socialistes i assessor jurdic de la Federaci Nacional de Treballadors de la Terra integrada en la UGT. 

Membre del Consell de l'Institut de Reforma Agrria, en 1933 va ser electe diputat per Albacete i va formar part de diverses comissions parlamentries. El seu desacord amb la decisi socialista d'impulsar un moviment revolucionari a l'octubre de 1934 no li va impedir defensar activament a companys jutjats en diversos consells de guerra. Aquesta mostra de solidaritat li va permetre resultar novament electe per Albacete en les eleccions generals espanyoles de 1936, dintre del corrent ms moderat del PSOE. Durant la guerra civil espanyola va ser nomenat Director General del Contencis (setembre 1936), sotssecretari de la Presidncia del Govern de Juan Negrn. Va donar la constituci del Consell Nacional de Defensa i, desprs de la derrota, va participar en les sessions parisenques de la Diputaci Permanent, on, per sobre de la lluita Negrn-Prieto per controlar els enormes fons expatriats pel primer, va cridar l'atenci sobre les necessitats dels refugiats espanyols a Frana.

Durant el seu llarg exili, va treballar en la Secretaria del PSOE encarregada dels refugiats i va intentar conciliar les postures enfrontades de Prieto i Negrn. Ms tard, va traslladar la seva residncia a Colmbia, on, de 1939 a 1976, va impartir classes d'Histria i Literatura en la Universitat de Bogot. Va fundar la Casa d'Espanya a Colmbia, i va collaborar en la premsa de la capital. Tornat de l'exili en 1976, es va presentar sense xit en les eleccions generals espanyoles de 1977 dintre d'una candidatura del PSOE-histric en l'Aliana Socialista Democrtica. Desprs del fracs, facilit el procs de reunificaci amb el sector renovat del partit. Va ser senador per Madrid en 1979; 1982 i 1986, i president del Ateneu de Madrid. Era membre de la francmaoneria. 
Fonts. 

Luis Espaol Bouch, "El mito masnico y el final de la Guerra Civil", en Madrid 1939: del Golpe de Casado al final de la Guerra Civil, Madrid, Almena, 2004, pgs. 229-233 y "Sesiones de la Diputacin Permanente de las Cortes en Pars", Madrid 1939... op. cit. pgs. 153-166 ;
Andrs Gmez Flores, Memoria de una lealtad: (conversaciones con Jos Prat), Albacete: Ediciones de la Diputacin Provincial de Albacete , 1986;
Jos Prat, Memorias, 2 vols., Albacete, Ediciones de la Diputacin de Albacete, 1994-1995;

Enllaos externs.
 Fitxa del Senat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279004" title="Consell General dels Pirineus Orientals" nonfiltered="4132" processed="4106" dbindex="109261">

El Consell General dels Pirineus Orientals s l'ens administratiu del departament francs dels Pirineus Orientals, que tamb rep el nom de Catalunya Nord. T la seu al passeig Sadi Carnot 24, a la capital o prefectura del dpartement, Perpiny. La marca corporativa del Consell i departament s una versi de la bandera catalana, fent referncia a la catalanitat de la regi. Es categoritzen els dpartements per nmero i els Prinieus Orientals en sn nmero 66.

Davall del Consell, existeix nombrosos nivells d'administraci:
 Els 3 Arrondissements o sub-provncies de Perpiny, Prada i Ceret;
 31 Cantons o agrupacions de municipis;
 226 Communes o municipis ;

A ms a ms, el president del Consell General del Pirineu Oriental excerceix un paper internacional. El Principat d'Andorra s regida per dos "prnceps", un dels quals ha de ser el president de Frana. En la prctica, el seu representant oficial al territori s el president del Consell. 

Histria del Consell.
Desprs de la separaci de la Catalunya Nord del Principat el 1659, l'any 1660 es cre la Generalitat de Perpiny. Aquest govern fou l'origen del que cent anys desprs seria el Consell General.

Cocretament, el Consell fou creat al 1790, junt amb els altres consells francesos. El consell novell llavors adopt el projecte Cassini que tractava sobre la creaci dels departaments. Aquests sn formats al voltant d'una vila important de la mateixa manera que les provncies espanyoles. Aquest primer consell era democrtic, si b calia pagar un mnim d'impostos per votar.

El 10 d'agost del 1871 una nova lleia dna al Consell General competncies molt ms globals sobre la Catalunya Nord. Aquesta llei reforma la funci del Consell i mana la reelecci de la meitat dels consellers cada tres anys, ams del president. Els consellers sn elegits durant sis anys. Les demarcacions electorals corresponen als cantons. Tanmateix, durant ms d'un segle fou el Prefecte (representant del Govern central) el cap de l'executiu.

s al 1982 que el departament arriba a tenir totes les competncies que t avui en dia. Les lleis de descentralitzaci del 2 de mar en sn les responsables. La tutela de l'administrati prefectoral s aleshores suprimit, i el poder executiu i control del pressupost passa al president.

El 10 de desembre del 2007 el Consell aprov la Carta en favor del catal que fixa la llengua catalana com a co-oficial al departament i busca crear un rgim bilinge (pla de retolaci bilinge, atenci en catal).

Desprs de les eleccions del 2008, el Consell s governat pel Partit Socialista Francs i el seu president s Christian Bourquin.

Font: Plana del Consell General

Vegeu tamb.
 Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals;
 Llista de consellers generals dels Pirineus Orientals;

Enllaos externs.
 Plana web del Consell General dels Pirineus Orientals (noms en francs);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279005" title="Reforma Social Espanyola" nonfiltered="4133" processed="4107" dbindex="109262">
Reforma Social Espanyola (RSE) fou un partit poltic fundat el 1976 per Manuel Cantarero del Castillo, antic ministre franquista que el 1960 fund amb dissidents falangistes l'Agrupacin de Antiguos Miembros del Frente de Juventudes. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977, on va obtenir 64.241 vots (0,35 % dels vots), mentre que a algunes provncies sectors del partit es van presentar en l'Aliana Socialista Democrtica. L'octubre de 1977 es va dissoldre i alguns membres es passaren al PSOE , mentre que el seu president, Manuel Cantarero, el 1978 es va integrar a Acci Ciutadana Liberal de Jos Mara de Areilza, que a les eleccions generals espanyoles de 1979 form part de la Coalici Democrtica.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279006" title="Josep Llorens i Artigas" nonfiltered="4134" processed="4108" dbindex="109263">
Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 1892 - dem, 1980) fou un ceramista i crtic d'art catal. Estudi a l'Escola de la Llotja, al Cercle Artstic de Sant Lluc i a l'Escola Superior dels Bells Oficis de Francesc Gal, on va conixer Joan Mir. Comen a treballar com a crtic d'art a La Veu de Catalunya, i fou membre fundador de l'associaci artstica Agrupaci Courbet. El 1917 viatj a Pars becat per la Mancomunitat de Catalunya. Entre 1922 i 1924 fou secretari de l'Escola dels Bells Oficis, i en aquesta ltima data es trasllad a Pars. 

Llorens es dedic principalment a la cermica, de la que fou un gran revitalitzador al mn de l'art occidental. La seva obra destaca per la depuraci formal, despullant les peces de tota decoraci i renovant els esmalts i colors. El 1941 esdevingu professor de cermica a l'Escola Massana de Barcelona, formant una nova generaci de ceramistes catalans. 

Expos individualment a Barcelona, Madrid, Pars, Brusse les, Londres i Nova York, destacant l'exposici que celebr a la Galeria Maeght de Pars el 1969. Guany diversos premis, com el diploma d'honor de la triennal de Mil (1936), la medalla d'or a l'exposici internacional de Pars (1937) i el gran premi de la Tercera Biennal Internacional Hispanoamericana d'Art (1955). A Pars co labor amb Raoul Dufy i Albert Marquet, i ms tard amb Georges Braque i, sobretot, amb el seu amic Joan Mir, amb qui fu grans murals cermics, com els de la seu de la UNESCO a Pars, la Universitat de Harvard, la Fundaci Maeght i l'aeroport de Barcelona. 

Autor dels llibres Les pastes cermiques i els esmalts blaus de l'antic Egipte (1922), Formulari i prctiques de cermica (1948) i Esmalts i colors sobre vidre, porcellana i metall (1950).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279009" title="Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953" nonfiltered="4135" processed="4109" dbindex="109264">
La Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953 (angls: Queen Elizabeth II's Coronation Medal 1953) s una medalla commemorativa per celebrar la coronaci de la Reina Elisabet II, el 2 de juny de 1953. Es va atorgar en 138.214 ocasions, incloent 11.561 australians i 12.500 canadencs. 

Les dames poden lluir la medalla penjant de l'espatlla esquerra amb el gal en lla.

Les medalles no tenien cap inscripci, llevat les 37 atorgades als membres de l'Expedici britnica a l'Everest, que portaven la llegenda "Mount Everest Expedition", que van assolir el cim de l'Everest el mat de la coronaci (Sir Edmund Hillary va ser fet cavaller i va rebre la Medalla de la Coronaci a mans de la Reina unes setmanes desprs al Palau de Buckingham).

 Disseny .
Una medalla circular, de 3,5 cm de dimetre en plata. A l'anvers apareix l'efgie coronada de la Reina Elisabet II, amb un coll alt d'ermini i lluint el collar de la Lligacama i la insgnia del Bany.

Al revers apareix el monograma reial (EIIR) sota una corona. Al voltant hi ha la llegenda QUEEN ELIZABETH II CROWNED 2ND JUNE 1953 (Reina Elisabet II Coronada 2 de juny de 1953).

Penja d'una cinta vermell fosc de 32mm d'ample. Al centre hi ha dues franges blau fosc, i a les puntes hi ha una franja en blanc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279010" title="Corporacin Nuevo Ccuta Deportivo" nonfiltered="4136" processed="4110" dbindex="109265">

El  Corporacin Nuevo Ccuta Deportivo, ms conegut com Ccuta Deportivo, s un club de futbol de la ciutat de Ccuta, Norte de Santander, Colmbia.

Histria.
El club va ser fundat el 10 de setembre de 1924  amb el nom de Ccuta Sports Club. El club disput els seus primers partits fora de Colmbia el 1926 a Caracas, Veneuela i dos anys ms tard a La Guaira, tamb a Veneuela. Aquest mateix any particip als primers Jocs Esportius Nacionals de Colmbia a la ciutat de Cali.

El 15 de maig de 1949, el president de la lliga colombiana convid els directors dels clubs Club Colpet, Chinaquillo, Guasimales i Unin Frontera a reforar el Ccuta Deportivo de cara a prendre part a la nova lliga professional del pas.

El 1954, una crisi econmica for el club a deixar la lliga durant dos anys. El 1995 baix a la segona divisi, Primera B. L'any segent guany aquesta categoria i retorn a primera per torn a perdre la categoria. Es mantingu en aquesta categoria fins el 2005. El 2006 es proclam per primer cop campi colombi i es classific per primer cop per la Copa Libertadores de Amrica.

Amb l'Atltico Bucaramanga disputa el clssic de la Colmbia occidental.

 Palmars .
Ftbol Profesional Colombiano (1): 2006-II;
Primera B (2): 1995-96, 2005;

 Jugadors destacats .
  Gyula Zsengeller;
  Eusebio Tejera;
  Schubert Gambetta;
  Bibiano Zapiran;
  Carlos Zunino;
  Omar Verdn;
  Juan Ramn Carrasco;
  Nelson Silva Pacheco;
  Hctor Ricardo Viera;
  Sergio Santn;
  Juan Ramn Vern;
  Hugo Horacio Lndero;
  Hector Roganti;
  Csar Cueto;
  Guillermo La Rosa;
  Rolando Serrano;
  Germn Gonzlez;
  Albeiro Usuriaga ;
  Arnoldo Iguaran ;
  Faustino Asprilla;
  Robinson Zapata;
  Ruben Dario Bustos ;
  Macnelly Torres;
  Blas Perez;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Web a DIMAYOR;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279014" title="Club Atltico Bucaramanga Corporacin Deportiva" nonfiltered="4137" processed="4111" dbindex="109266">

El Club Atltico Bucaramanga Corporacion Deportiva, habitualment conegut com Atltico Bucaramanga, s un club colombi futbol de la ciutat de Bucaramanga.

Va ser fundat el 1949.

Palmars.
 Primera B (1): 1995;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web de seguidors;
 Web a DIMAYOR;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279016" title="AEK Sant Cugat" nonfiltered="4138" processed="4112" dbindex="109267">

L'AEK Sant Cugat s un club de futbol Sala de Sant Cugat Sesgarrigues. Va ser fundat l'any 1989. 

El dia 5 de maig de 1989, un grup de joves de la localitat de Sant Cugat Sesgarrigues van decidir emprendre l'aventura de formar un club de futbol sala.

Amb fora i illusi van formar primer un equip el ms competitiu possible, i poc a poc, comenarem a dotar-lo d'infraestructura.

Els dos primers anys, es va jugar en lligues comercials, principalment a Vilafranca del Peneds, amb alguna sortida a algun torneig a Barcelona. Van ser dos anys de perfeccionament, l'equip anava consolidant-se cada dia ms i el club creixia com entitat. El renom del club a la comarca va fer que aquells joves volguessin arribar ms lluny.

Fou l'any 1991 quan per fi, AEK Sant Cugat s'inscrivia en la competici federada en la Tercera Divisi provncia de Barcelona. Va ser un gran moment, com per a qualsevol altra entitat esportiva el primer partit oficial va ser tot un aconteixament al poble.

Tant l'equip com el club han anat guanyant en experincia i actualment milita en la Primera divisi Territorial de Barcelona, la seva mxima divisi fet que no passava en tota la historia.


El President de l'entitat s un ex jugador com l'Eloi Oll, que encapala una junta on tamb hi trobem un dels fundadors com s el Josep Manel Climent.


Plantilla 2008-09.

  Joan Olivella (Porter);
  Roberto Fernndez(Porter);
  Carles Batet(Porter);
  Eduard Pijuan (3er capit);
  Jaume Ramiro;
  Carles Oll (2on capit);
  Llus Montaner;
  Gabriel Glvez;
  Joan Suri (1er capit);
  Juan Antonio Martn;
  Jordi Suri ;
  Oriol Esteban;
  Brian Corts;
  Alejandro Padilla;
  Francesc Lara;
Entrenador:  Josep Manel Climent "Pitxu"

Torneig de les XV Hores.
Torneig de Futbol Sala organitzat per l'entitat des del 1989. Normalment t un format de 8 equips enquadrats en dos grups i realitzant unes semifinals i una final amb una durada de 15 hores reals, i acostuma a jugar-se a finals de juny o primer dissabte de juliol. Ha estat alternant la organitzaci d'equips nicament federats i d'equips de caire popular. 

Torneig de la Verema.
Torneig de pretemporada. La primera edici disputada el 20 de Setembre del 2008 la va guanyar el C.F.S. Ondulados Carme Cappellades. Amb aquest acte es donaven per iniciats els actes del 20 aniversari. T un format de 4 equips entre ells l'AEK i s a eliminatria directe de partit nic, amb dos semifinals i una final. Aquest torneig s de nicament equips federats i serveix per a presentar la temporada.

Noms propis del club.
  Josep Manel Climent (1989-2005);
Un dels fundadors, jugador amb ms partits jugats i amb ms gols anotats. Expresident de l'entitat, actualment a la junta.

  Eloi Oll (1994-2003);
Segon president de l'entitat. (presindent actual)

  Josep Maria Prez i Gonzlez;
Persona qua va ajudar a la creaci del club, i que va participar activament en feines de la junta. Des de la seva mort, l'any 1995 el torneig de les XV Hores s un Memorial a la seva persona.

  Carles Oll (1994-actual);
Jugador en actiu amb ms partits i ms gols anotats, segon jugador a la historia amb ms partits.

  Hector Garcia-Jord (2004-2007);
Entrenador-jugador que va aconseguir dos ascensos consecutius, fent passar l'equip de Segona B a Primera Territorial.

 Enllaos externs .
  Pgina web oficial del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279017" title="Asociacin Nacional para el Estudio de Problemas Actuales" nonfiltered="4139" processed="4113" dbindex="109268">
Asociacin Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales (ANEPA) fou una associaci del Movimiento Nacional, creada el 1969 per a organitzar conferncies i altres actes culturals en el tardofranquisme. El seu president fou Enrique Thomas de Carranza i d'altres membres destacats foren Jos Ramn Alonso i Pedro Perez Alhama. El 1975 va promoure una associaci poltica, Nueva Poltica Espaola, que no va fructificar, i fins i tot van pensar en canviar-li el nom per Asociacin Popular Democrtica. Tot i el seu fort anticomunisme, es mostraren partidaris d'una democrcia liberal.  A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 18.113 vots.  El 1977 es va integrar en Aliana Popular.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279021" title="Falange Espaola de las JONS Autntica" nonfiltered="4140" processed="4114" dbindex="109269">

Falange Espaola de las JONS Autntica (FE-JONS (a)) fou una organitzaci poltica clandestina, liderada per Narciso Perales Herrero. Sorgeix com reacci a la integraci del falangisme i de FE de las JONS en l'estructura de partit nic del franquisme el 1939, el Movimiento Nacional, i es proclamen els veritables hereus ideolgics de Jos Antonio Primo de Rivera. El 1977 fou legalitzada i liderada per Pedro Conde es present a les eleccions generals espanyoles de 1977, on va obtenir 46.548 vots. 

El 1979 el seu cap, Jess Esteban, va dissoldre l'organitzaci i els seus membres s'integren a Falange Espaola Autntica, formada per seguidors de Manuel Hedilla, que operar amb el seu nom fins que el 1983 sort una sentncia que la deslegalitzava per la similitud de noms amb FE de las JONS. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279025" title="Olga Sacharoff" nonfiltered="4141" processed="4115" dbindex="109270">
Olga Nikolaevna Saharova, coneguda com Olga Sacharoff (Tiflis, Gergia, 1889   Barcelona, 1967) fou una pintora russa establerta a Catalunya.

Estudi Belles Arts a la seva ciutat natal i a Munic (1910), on contact amb l'expressionisme alemany. Visqu a Pars des del 1911, on acus la influncia del cubisme, com podem veure al seu Bust femen. L'esclat de la Primera Guerra Mundial port a Sacharoff a viatjar a Espanya el 1915, residint primer a Mallorca i desprs a Barcelona. Expos amb regularitat i bon xit a Barcelona, on va pertnyer al grup artstic Agrupaci Courbet, i co labor amb la revista de Francis Picabia 391, que s'edit a Barcelona i que es considera portaveu del dadaisme. 

A partir d'aquests anys, Sacharoff deix enrera l'avantguardisme i s'endins en l'esttica del noucentisme. El seu estil adopt traos lrics i amables, i es pos al servei d'una visi idealitzada de Catalunya: paisatges, costums, tipus populars. En general, predominen les composicions amb mltiples personatges, servides amb traos esquemtics i vius colors. 

A partir dels anys 1940, la seva producci es torn ms decorativa i repetitiva, en resposta a la demanda. El gnere del retrat guany protagonisme. Aquest tipus d'obres, estticament grates per sense audcia, gaudeix de creixent estimaci en l'actualitat.

A l'igual que Pere Pruna, Olga Sacharoff pertany a una tradici figurativa ms aviat conservadora o no conflictiva que es desenvolup a la Catalunya de postguerra para lelament a la florida de les avantguardes a l'estranger. Relegada, com Pruna, a un relatiu silenci de la crtica durant els anys 1970 i 1980, Sacharoff ha recuperat presncia en el circuit d'exposicions i galeries grcies al co leccionisme.

El 1953 li fou presentada una gran exposici antolgica. L'Ajuntament de Barcelona li atorg la medalla de la Ciutat el 1964. El 2002 se li dedic una antolgica amb Mara Blanchard a Bilbao (Sala de Exposiciones BBK). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279027" title="Falange Espaola Autntica" nonfiltered="4142" processed="4116" dbindex="109271">
Falange Espaola Autntica o Falange Autntica (FEA o FA) s un partit poltic espanyol d'origen i simbologia falangista. D'acord amb les seves manifestacions poltiques, lluita pel patriotisme social i democrtic i es defineix com "espanyolista". Sorgeix en 2002 com d'una escisi de la Mesa Nacional Falangista (MNF) a causa de desacords, MNF provoc una escisi dels renovadors de FE/La Falange a causa del rumb ultradret que estava prenent el partit. Es pretn ser el continuador de la desapareguda Falange Espaola de las JONS Autntica. Els militants d'aquest partit es consideren a si mateixos portadors del veritable missatge de Jos Antonio Primo de Rivera. Els orgens de la denominaci Autntica es remuntarien al Decret d'Unificaci del 19 d'abril de 1937, promogut pel General Franco, al que es va oposar el Segon Cap Nacional de Falange Espaola, Manuel Hedilla Larrey, que va ser condemnat a mort sota l'acusaci de conspirar contra el dictador. Els seguidors d'aquest corrent hedillista, oposats a la dictadura franquista i a la Falange oficialista, van ser coneguts com a falangistes autntics. 

Aquest s l'origen de la denominaci de l'actual FA. Falange Autntica es va presentar a les eleccions municipals de 2003 en diversos municipis, obtenint dos regidors pel municipi abulenc de El Hoyo de Pinares i un regidor per Ardales, a Mlaga. A les Eleccions municipals de 2007, solament va assolir dos regidors a Ardales, els quals van donar suport al candidat d'Izquierda Unida, per a accedir a l'ajuntament i desplaar aix al candidat socialista, el ms votat per sense majoria absoluta. 
Resultats electorals. 
En les eleccions municipals de 2003 va presentar llistes en 10 municipis, i en dos d'ells,  El Hoyo de Pinares (vila) i Ardales (Mlaga), va obtenir 2 i 1 regidors respectivament. En 2007 va presentar llistes en ms municipis encara que els resultats van ser ms modests, perdent els dos regidors abulencs, i guanyant un a Ardales. Els resultats assolits en les eleccions generals i europees han estat testimonials. 




Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Falange Autntica;
 Evolucin ideolgica: Carlismo y Falangismo (Vdeo de Carlos Galn, regidor de Falange Autntica);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279033" title="Orde del Fnix" nonfiltered="4143" processed="4117" dbindex="109272">
En l'univers fictici de Harry Potter creat per J. K. Rowling, l'Orde del Fnix (Order of the Phoenix, a la versi original en angls) s una organitzaci secreta creada per Albus Dumbledore amb l'objectiu d'enfrontar-se a Lord Voldemort i els seus seguidors, els Cavallers de la Mort. L'Orde del Fnix t el nom al cinqu llibre de la srie Harry Potter, Harry Potter i l'orde del Fnix. En formen part aurors i la major part del professorat de Hogwarts.


 Membres de l'Orde .
 Original . 
Alice i Frank Longbottom (torturats fins a la bogeria);
Remus Llopin (a l'Orde fins la seva mort, a la Batalla de Hogwarts);
Srius Black (a l'Orde fins la seva mort, en ser assassinat per la seva cosina Bellatrix Lestrange al Departament de Misteris);
Aberforth Dumbledore (germ d'Albus Dumbledore i propietari del Cap del Senglar);
Ull-foll Murri (exauror amic d'Albus Dumbledore, mor en en el trasllat de Harry Potter, no se'n trob mai el cadver);
Minerva McGonagall ;
Severus Snape;
Gideon i Fabian Prewett (morts a la primera guerra);
Dedalus Diggle ;
Marlene McKinnon (assassinada, ella i la seva famlia, a la primera guerra);
Emmeline Vance (assassinada a la segona guerra);
Benjamin Fenwick (assassinat a la primera guerra, fou esquarterat);
Edgar Bones (assassinat, ell i la seva famlia excepte la seva germana, a la primera guerra. La seva germana, Amelia Bones, fou assassinada a la segona guerra pel mateix Voldemort);
Sturgis Podmore ;
Caradoc Dearborn (desaparegut a la segona guerra);
Rubeus Hagrid ;
Elfies Dux ;
Dorcas Meadowes (assassinada per Voldemort a la  primera guerra);
Ben Babbaw (cavaller de la mort infiltrat a l'Orde);
Mundungus Fletcher;
Arabella Figg (llufa, resident al carrer Privet);

 Membres de l'Orde reconstrut .

Fleur Delacour;
Bill Weasley(ferit per Fenrir Esquenagrisa);
Charlie Weasley;
Fred Weasley i George Weasley (George perd la orella durant el trasllat de Harry Potter i en Fred mor a la Batalla de Hogwarts);
Kingsley Shacklebolt (auror, desprs Conseller d'Afers Mgics en funcions);
Hestia Jones;

Arthur i Molly Weasley;
Nimfadora Tonks (auror, mor a la Batalla de Hogwarts);
Olympe Maxime;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279034" title="Messier 52" nonfiltered="4144" processed="4118" dbindex="109273">

Messier 52 ( M52 o NGC 7654) s un cmul obert en la constellaci Cassiopea. Va ser descobert per Charles Messier en 1774. 

M52 es troba a una distncia d'entre 3.000 i 7.000 anys llum, aquest ampli marge s degut a l'atenuaci que pateix la llum d'M52 al travessar el medi interestellar, molt dens en aquesta zona de la Via Lctia. Es tracta d'un cmul molt ric en estrelles, es calcula que t una densitat de prop de 3 estrelles per parsec cbic, i incls podria arribar a les 50 estrelles per parsec cbic a la zona central. T una dimetre aparent de 13 minuts d'arc i un dimetre real de prop de 19 anys llum.

T una edat estimada de 35 milions d'anys, seria doncs un cmul relativament jove. La seva estrella ms lluminosa  de la seqncia principal t una magnitud aparent 11 i s de tipus espectral B7. El cmul cont una estrella de tipus espectral Of, es tracta d'una estrella molt calenta amb unes peculiars lnies espectrals d'Heli i nitrogen ionitzat.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279037" title="Corporacin Deportiva Independiente Medelln" nonfiltered="4145" processed="4119" dbindex="109274">

La Corporacin Deportiva Independiente Medelln s un club professional colombi de futbol de la ciutat de Medelln.

 Histria .
El club va ser fundat el 15 d'abril de 1913. Ha estat quatre cops campi colombi, els anys 1955, 1957, 2002-II i 2004-I. A nivell internacional la seva millor posici fou una tercera el 2003 a la Copa Libertadores de Amrica.

El seu gran rival s l'altre gran club de la ciutat, l'Atltico Nacional, amb qui comparteix l'estadi Atanasio Girardot. 

 Palmars .
Ftbol Profesional Colombiano (4): 1955, 1957, 2002-II, 2004-I;

Jugadors destacats.


Enllaos externs.
Pgina oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279040" title="Hiperrealisme" nonfiltered="4146" processed="4120" dbindex="109275">
L'Hiperrealisme s un moviment artstic sorgit als Estats Units als anys 1970. Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representaci de la realitat, en contraposici a l'art abstracte i conceptual de moda en aquell temps.

Les arrels del Hiperrealisme es troben al pop-art, del que prenen la banalitat temtica, en escenes quotidianes i intranscendents. Els hiperrealistes eliminen el rastre del propi artista a l'obra, amb una tcnica depurada i preciosista. S'inspiren habitualment en la fotografia, que moltes vegades utilitzen com a suport, pintant els quadres damunt de projeccions fotogrfiques. Tamb utilitzen la retcula per a traspassar les imatges al quadre amb la mxima fidelitat. Solen treballar en formats grans, cobrint la pintura amb pinzell o pistola.

Com a pintors hiperrealistes destaquen Chuck Close, Robert Cottingham, Richard Estes, Don Eddy, John Salt, Ralph Goings, John Kacere, Ben Schonzeit i Audrey Flack, als Estats Units; a Frana, Jean-Olivier Hucleux; a Alemanya, Gerhard Richter; al Regne Unit, Malcolm Morley; a Itlia, Domenico Gnoli; i a Espanya, Antonio Lpez Garca.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279042" title="Pueblo Canario Unido" nonfiltered="4147" processed="4121" dbindex="109276">
Pueblo Canario Unido (PCU) fou una coalici poltica canria formada per Clulas Comunistas iPartido Comunista Canario-provisional (PCC(p)), dirigida per Fernando Sagaseta i Carlos Surez. Va rebre suport d'un arc poltic fora variat (des del MPAIAC fins a l'extrema esquerra) i el seu programa es basava en:
 Dret del poble canari a decidir sobiranament el seu futur entre les diferents opcions possibles. Govern provisional i procs constituent. Dret a l'autodeterminaci.
 Programa poltic antifeixista que advoca per les plenes llibertats poltiques per a tot l'Estat espanyol, per una amnistia total i per un procs constituent a nivell d'Estat. ;
 Alternativa econmica antioligrquica i antiimperialista. Voluntat de mobilitzar les masses i collaborar en la gestaci d'organismes populars que defensin els seus interessos. ;
 Mesures socials orientades a millorar de manera immediata les condicions d'existncia de la classe obrera i del conjunt de les capes populars. ;

A les eleccions generals espanyoles de 1977 noms es present a la provncia de Las Palmas i va obtenir 17.717 vots (la tercera fora ms votada), per no va obtenir representaci. El 1979, juntament amb el  Partido de Unificacin Comunista Canario (que s havia presentat en coalici amb altres partits menors a la provncia de Santa Cruz de Tenerife) i algunes organitzacions socialistes autonomistes, va crear Unin del Pueblo Canario.

 Referncies .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279044" title="Messier 53" nonfiltered="4148" processed="4122" dbindex="109277">

Messier 53 (M53 o NGC 5024) s  un cmul globular situat a la constellaci de la Cabellera de Berenice. Va ser descobert per Johann Elert Bode el 3 de febre  1775, posteriorment i independentment per Charles Messier en 1777. William Herschel va ser el primer que hi va resoldre estrelles. 

M53 s un dels cmuls globulars ms llunyans que es coneixen, situar al voltant de  58 000 d'anys llum del sistema solar. A aquesta distncia, el seu dimetre angular aparent de  12,6 minuts d'arc correspon a un dimetre de 250 anys llum. El cmul s'acosta al sistema solar a una velocitat compresa  entre 75 i 115 km/s.

M53 cont 47 estrelles variables de tipus RR Lyrae 
Observaci.
M53 s fora fcil de localitzar, es troba a prop d'1 al nord-est de l'estrella binria   Comae.
 
Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279045" title="Calla i Balla" nonfiltered="4149" processed="4123" dbindex="109278">
Calla i balla! s el tercer lbum musical del grup Els Pets. Va sortir en venda al mercat catal el 1991.

S'estrena nou productor: Marc Grau i aquest dna un so ms net a les canons i un millor aprofitament dels recursos; els vents i les guitarres prenen ms protagonisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279046" title="Unitat Socialista" nonfiltered="4150" processed="4124" dbindex="109279">
Unitat Socialista (US) fou una coalici poltica que es present a les eleccions generals espanyoles de 1977, formada pel Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galvn, el Partido Socialista Andaluz (PSA) d'Alejandro Rojas Marcos i el Partit Socialista Aragons. Va obtenir 816.582 vots (4,46 %) i 6 escons). Desprs de les eleccions es va dissoldre, ja que el PSP i el PS Aragons es van integrar en el PSOE el 1979 i el PSA es present en solitari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279050" title="Gabriel Gaudin" nonfiltered="4151" processed="4125" dbindex="109280">

Gabriel Gaudin (Epesses, 24 d'agost de 1919 - La Roche-sur-Yon, 28 d'abril de 1999) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1942 i 1956.

Durant la seva carrera professional aconsegu 14 victries, destacant una Pars-Tours.

Palmars.
1942;
 1r a la Nantes-Les Sables d'Olonne;
1943;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Pars-Nantes;
1946;
 1r al Circuit de la Vall del Loira;
1947;
 1r a la Nantes-Les Sables d'Olonne;
1948;
 Vencedor d'una etapa al Circuit dels 4 Gran Premis;
1949;
 1r al Gran Premi de Niort;
1950;
 1r a la La Rochelle-Angouleme;
1951;
 1r al Circuit de Deux-Svres ;
1952;
 1r a la La Rochelle-Angouleme;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi de Granville ;
1953;
 1r al Circuit de Vienne;
 1r al Circuit de la Vall del Loira;
1955;
 1r a Redon;

Enllaos externs.
Palmars de Gabriel Gaudin;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net';



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279051" title="Ramn Surez Picallo" nonfiltered="4152" processed="4126" dbindex="109281">
Ramn Surez Picallo (Veloi, Sada, 1894 - Buenos Aires, 14 d'octubre de 1964) fou un periodista i poltic galeguista.

Surez Picallo come a treballar la terra als set anys, i als catorze acompanyava el seu pare com a mariner. Emigr a Argentina amb catorze anys, i hi particip activament en la vida poltica i sindical. En 1917 la Revoluci Russa el va dur a posicions ms radicals. El 1918 fou candidat a regidor Buenos Aires i un any desprs fou candidat a senador per la Provncia de San Juan.

Fou secretari de redacci del setmanari Correo de Galicia de Buenos Aires des d'abril de 1926 al 16 de maig de 1931. Influenciat pel Seminario de Estudos Galegos i les publicacions Ns i A Nosa Terra, colabor en la creaci de la Federacin de Sociedades Gallegas, Agrarias y Culturales, d'ideologia republicana federal i socialista, de la que en fou president. Organitz mtings contra la dictadura de Primo de Rivera i durant diversos anys la "Semana Galega" en homenatge a Pero Pardo de Cela. Fou secretari de redacci i collaborador asidu d' El Despertar Gallego. El 30 de setembre de 1924 va publicar la revista Cltiga impulsada per Domingo Rial Seijo i dirigit per ell, Eduardo Blanco Amor i Eliseo Pulpeiro.

El 18 d'agost de 1925 estren la seva obra teatral patritica Marola al Teatro Mayo de Buenos Aires, amb msica de Paz Hermo i assessoria teatral d'Eduardo Blanco Amor.

En 1926 viatj a Europa per a participar en el congrs anual de l'Organitzaci Internacional del Treball que se celebr a Ginebra. Tamb visit Galcia com a corresponsal de Cltiga per a contactar amb els cercles poltics. El 21 d'agost parl al Crculo de Artesns da Corua sobre el naixement del nacionalisme gallec a Amrica, acte en el que fou presentat per Antn Villar Ponte, un dels fundadors de les Irmandades da Fala, amb qui faria una gran amistat.

De tornada a Buenos Aires, fund una secci d'ORGA. La Federacin de Sociedades Gallegas, Agrarias y Culturales i ORGA, renviaren com a delegats a l'Assemblea Republicana de la Corunya del 4 de juny de 1931. Ramn Surez Picallo, Antn Alonso Ros i Sigenza. Alonso Ros en fou escollit president de l'assemblea i Surez Picallo candidat a les eleccions generals espanyoles de 1931, en les que fou escollit diputat. Al Parlament formaria part de les comissions de Treball i Previsi. A les eleccions generals espanyoles de 1933 no fou reescollit, cosa que aprofit per a estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostella

En desembre de 1931 particip en la fundaci del Partit Galleguista, del que en fou ben aviat la imatge juntament amb Castelao i lder del sector esquerr i nacionalista. El 1934 fou detingut i empresonat, acusat d'alentir la vaga general d'Astries. Alhora, fou director d'A Nosa Terra. Tamb collabor als diaris El Sol de Madrid, La Humanitat de Barcelona i El Ideal Vasco.

Fou un dels artfex que el PG forms part del Front Popular, amb el qual fou escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1936. Form part de la comissi que va portar l'Estatut d'Autonomia de Galcia de 1936 a Madrid, on li va sorprendre l'esclat de la guerra civil espanyola. El seu germ Jos Antonio fou passejat a Sada. Acompany Castelao a Barcelona, on es responsabilitz de la publicaci de la revista galleguista Nova Galicia. 

El 1939 marx amb Marcial Fernndez a Darnius, i d'all a   Perpiny. D'ac a Cherbourg, on s'embarc en el Queen Mary cap a Nova York. 

El juliol de 1939 marx a la Repblica Dominicana, on hi exerc com a periodista i director del diari La Nacin. Abandon el pas cap a Xile per pressions poltiques del govern de Lenidas Trujillo. All treball als diaris La Opinin i La Hora, rgan oficial del Partit Radical de Xile, que govern Xile entre 1938 i 1951, El Mercurio i El Sur de Concepcin.

El 15 de novembre de 1944 particip en la fundaci a Montevideo del Consello de Galiza, junt amb Alfonso Rodrguez Castelao, Elpidio Villaverde i Antn Alonso Ros. El 1954 viatj a Buenos Aires per a participar com a figura principal dels actes programats per la Comissi Intersocietria amb motiu del 18 aniversari del Plebiscit d'Estatut de Galcia. Abandon l'Argentina per l'hostilidat del govern de Juan Domingo Pern. Hi tornpa el 1956  per a participar en el Primer Congrs de l'Emigraci Gallega, celebrat del 24 al 31 de juliol als salons del Centro Asturiano. 

En 1959 Picallo s'encarreg de la Ctedra de Cultura Gallega del Centro Lucense de Buenos Aires. Els seus darrers anys pat una malaltia mental que oblig a internar-lo. Va morir al sanatori del Centre Gallec de Buenos Aires el 14 d'octubre de 1964.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279058" title="Antonio Garca-Trevijano Forte" nonfiltered="4153" processed="4127" dbindex="109282">
Antonio Garca-Trevijano Forte (Granada, 18 de juliol de 1927) s un poltic i pensador republic, casat i amb dos fills. Va ser professor de Dret Mercantil en la Universitat de Granada i notari. Actualment s advocat en exercici, inscrit en el Collegi de Madrid des de 1960.

Tasca poltica. 
Republic convenut des de la seva joventut (el seu pare, registrador de la propietat, ja era republic del grup de Fernndez de los Ros), va ser un dels protagonistes ms rellevants en l'oposici a la dictadura de Francisco Franco. Ja en 1967, va ser el principal organitzador de la reuni clandestina de Comissions Obreres en la fbrica de Mitges Vilma (Plaza de Castilla) que va preparar la vaga d'octubre de 1967. Al mar de 1968, va ser organitzador del debat en l'Hotel Meli, davant dos mil persones, sobre el Desafiament Americ de Servan Schreiber, convertint-lo en manifestaci de la llibertat contra la dictadura i en conat de la rebelli de la joventut que dos mesos desprs va esclatar a Pars (maig del 68). El mateix any va ajudar a organitzar i dirigir la Independncia de Guinea Equatorial, per a la qual va redactar una Constituci Democrtica, que no va arribar a entrar en vigor perqu el Govern de Franco va imposar la Constituci redactada per Miguel Herrero y Rodrguez de Min, amb la qual Francisco Macas Nguema es va proclamar President vitalici. 

En 1974 va organitzar a Pars les trobades de Joan de Borb amb els grups republicans i Ruedo Ibrico, on va manifestar el seu rebuig del nomenament de Joan Carles com a successor. Aquest mateix any va ser organitzador i coordinador de la Junta Democrtica d'Espanya, redactant tots els seus manifestos i fundant un centenar de Juntes locals i sectorials per tota Espanya. Va donar el discurs de presentaci de la Junta al Parlament Europeu a Estrasburg. En 1976 va organitzar la fusi de la Junta Democrtica d'Espanya i la Plataforma de Convergncia (Platajunta), de la qual tamb va ser Coordinador. Aquest any tamb va organitzar la primera convocatria nacional sota el lema  Amnistia-Llibertat , presidint la histrica manifestaci de Las Palmas. A les eleccions generals espanyoles de 1977 es present com a candidat del Frente Democrtico de Izquierdas (FDI), per va obtenir uns resultats minsos i no fou escollit diputat.

En 1977 funda la Revista  Reporter , on denuncia pblicament, en ms de 50 articles, la traci dels partits clandestins legalitzats per Adolfo Surez Gonzlez, contra el comproms signat amb Garca-Trevijano de no acceptar cap Constituci que no sorts d'un perode de llibertat constituent que dons a la Repblica l'oportunitat de ser escollida. Disset anys desprs presenta el llibre El Discurso de la Repblica en el Paranimf de la universitat. 

s membre fundador de l'AEPI en 1998, juntament amb directors de premsa i rdio, per a coordinar la denncia de corrupci dels governs de Felipe Gonzlez Mrquez. Ha participat en multitud de debats i colloquis, tant en congressos com en programes de televisi sobre poltica. Actualment, exerceix de conferenciant de la llibertat poltica per tota Espanya i cap visible del Moviment dels Ciutadans cap a la Repblica Constitucional (MCRC).

 Obres .
 La alternativa democrtica;
 El discurso de la Repblica;
 Frente a la Gran Mentira;
 Pasiones de servidumbre ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279060" title="Kofola" nonfiltered="4154" processed="4128" dbindex="109283">

 La Kofola s una beguda no-alcohlica d'origen txecoslovac, la producci de la qual va comenar la companyia farmacutica Galena l'any 1962. Durant els anys 60 i 70, Kofola va comenar a ser molt popular a la Txecoslovquia comunista, perqu substitua les begudes occidentals com Coca-Cola o Pepsi-Cola, les quals eren poc disponibles al mercat txecoslovac i, a ms a ms, valien el doble (5 Kcs) del preu de la popular Kofola.
Desprs de la Revoluci de vellut, a l'any 1989, quan va caure el regim comunista i el mercat txecoslovac es va obrir a marques estrangeres, Kofola haba de comenar a competir amb aquestes per a mantenir la seva popularitat al seu pas d'origen.
Desprs d'una temporada de decadncia i molts judicis (moltes companyies van comenar produir les seves prpies "kofola"), tot i que aquestes no tenien res a fer amb l'original kofola. L'any 2000, la companyia Santa npoje, proprietat de la famlia greca Samaras amb domicili la ciutat de Krnov, a la Repblica Txeca, va convertir-se en l'nic productor i distribuidor de Kofola a la Repblica Txeca i Eslovaca.

 Enllaos externs .

 http://www.kofolaoriginal.cz on es pot comprar la kofola original ;
 http://www.kofolaoriginal.sk on es pot comprar la kofola original ;
 http://www.dominikacibulkova.sk/pages/cat/omne.php kofola es tamb la beguda TOP de la tenista eslovaca Dominkia Cibulkova;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279061" title="Francesc Abad" nonfiltered="4155" processed="4129" dbindex="109284">
Francesc Abad (Terrassa, 1944) s un artista catal. Representant de l'art conceptual, ha experimentat tamb amb el body art i el land art. 

Estudi a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa i al Centre de Documentaci Pedaggica de Pars. El 1972 s'insta l a Nova York. Entr al mn de l'art a travs de la pintura, caracteritzada per la simplificaci de formes i la reducci del color. Ms tard es pass a l'art conceptual i a la realitzaci de happenings i insta lacions. Destac en accions que pretenien renovar la percepci del cos i la seva capacitat de transformaci, el cos com a objecte de l'obra d'art, per a posar de relleu la seva alienaci de la vida quotidiana, com a Comptar i numerar una part del bra pels assistents (1 de desembre de 1973).

En els darrers anys es mou en una lnia de treball artstic multimdia. Destaca la seva exposici sobre El Camp de la Bota, projecte basat en els successos del Camp de la Bota de Barcelona, la platja on entre el 1939 i el 1952 el franquisme va afusellar almenys 1704 persones. Abad va voler rescatar de l'oblit aquests successos arran de les obres del Frum Universal de les Cultures del 2004 als terrenys de tan mal record per als barcelonins. L'exposici s un conjunt de documents i testimonis de familiars o amics de les vctimes, i es va presentar a Girona, al Prat de Llobregat, a Manresa i a Barcelona; el 27 de juliol del 2007 l'artista va donar l'obra al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). 

 Exposicions individuals .

1971 Formes Primries, Ateneo de Madrid.
1977 Homenatge a l'home del carrer, Sala Tres, Sabadell. Cronica d'una situaci, Amics de les Arts, Terrassa. ;
1978 Les setrilleres, Institut Industrial, Terrassa. Degradaci de la Natura, Espai b5-125, UAB, Bellaterra. ;
1981 Material Hum, Metrnom, Barcelona. ;
1984 Have a good time, Galeria Canaleta, Figueres.
1986 Parany, Espai d'anar i tornar, Co legi d'Aparelladors de Barcelona. Entropia, Sala Muncunill, Terrassa. ;
1987 Paisatges para lels, Sala Fortuny, Reus. ;
1987-1988 Dinosaures, Pertorbacions irreversibles, Fundaci Caixa de Pensions de Barcelona. ;
1988 L'esperit de la utopia. Sala Parpall, Valncia. La Torre de l'ngel, Subjecte-Objecte, Museu d'Art Espai-83, Sabadell.
1989 Europa Arqueologia de Rescat. Metrnom, Barcelona. Arteleku Guipuzkoako Foru Aldundia, San Sebastin. Sala de Exposiciones Centro Insular de Cultura (CIC), Cabildo Insular de Gran Canaria, Las Palmas. Monasterio de Veruela. Diputacin de Saragossa.
1990 Bildung: La imagen del pensamiento, Galeria Alfonso Alcolea, Barcelona. ;
1991 La lnia de Portbou, Homenatge a Walter Benjamin, Ajuntament de Barcelona. One man show, ARCO'91. Galera Alfonso Alcolea, Madrid. Endstation Portbou, Hommage fr Walter Benjamin, Historisches Museum, Frankfurt. ;
1992 Portbou-ko muga, Walter Benjamin Omenaldia. Arteleku, San Sebastin. Entorn al caos, Galeria Alfonso Alcolea, Barcelona. Haags Centrum, La Haia, Holanda. S.A., Fundacin Municipal de Gijn. La paraula i el paisatge, Trayecto, Vitoria.
1994 Solo cum solo, Centre d'Art Contemporani Le Magasin, Grenoble.
1996 Continuum, Tres discursos indirectos, Francesc Abad, Esther Ferrer, Concha Jerez. Trayecto, Vitoria. Elogi a l'ombra, Galeria Tristan Barbara, Barcelona. Lluc Flux Galeria, Palma de Mallorca. Museu d'Art de Girona. Denise Van de Velde, Aalst, Blgica. Paisatge, Capella de Sant Corneli, Cardedeu. Un al d'aire, Sala Muncunill, Terrassa. Elogi a l'ombra, Galeria Soler-Casamada, Terrassa. Hotel Europa, Tinglado 2, Tarragona.
1997 Un ull que no forma part del mn, Palau de la Virreina, Barcelona. Denken Danken, Galeria Metropolitana, Barcelona.
1998 La paraula i el mn, Espais, Girona. Flandes Stedelig Museum Oud-Hospitaal, Aalst, Blgica.
1999 Visions de futur, La paraula i el Mn, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida.
2000 La Paraula i el Mn, Sa nostra, Eivissa. Wart War, Insta laci interactiva, Media terra 2000, Atenes, Grcia.
2001 Wart War, Insta laci interactiva, Sala Reus.
2002 Conjunciones Copulativas, Metrnom, Barcelona. Utopia i Adaptaci, dins del projecte Espais Obrats Can Paulet, Matar. Wart War, installaci interactiva, El Roser, Lleida. Espais obrats, Can Palauet, Matar.
2004-2007 El Camp de la Bota, Torre Muntadas, El Prat del Llobregat. Museu Comarcal de Manresa. Can Sistre, Santa Coloma de Gramenet. Museu del Vi, Vilafranca del Peneds. Museu d'Histria de la Immigraci de Catalunya, Masia de Can Serra, Sant Adri de Bess. Museu de Matar. Museu/Sala Caixa de Manlleu. Roda de Ter. Museu Abell, Mollet del Valls. Sala Muncunill, Terrassa.

 Enllaos externs .
Pgina de l'artista;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279063" title="Garrapatea" nonfiltered="4156" processed="4130" dbindex="109285">
La garrapatea s una figura musical. Dura 1/128 del que dura una rodona, s a dir la meitat d'una semifusa.

Sobretot es va utilitzar molt en la msica barroca, per la dificultat de la seva interpretaci va fer que deixs de ser utilitzada.
Tamb existeix la semigarrapatea que dura 1/256 del que val una rodona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279064" title="Partit Popular Canari" nonfiltered="4157" processed="4131" dbindex="109286">
Partit Popular Canari (PPC) fou un partit nacionalista canari fundat el 22 d'octubre de 1901 com a Partit Popular Autonomista al local de l'Associaci Obrera de Canries per Secundino Delgado i Jos Cabrera. Poc desprs es va presentar a les eleccions municipals de Santa Cruz de Tenerife. 

El 1977 es va inscriure al Registre d'Associacions Poltiques, i els seus caps eren Bernardo Cabrera Ramrez i Juan Pedro Dvila Garca. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 9.650 vots i no va obtenir representaci parlamentria. El 1979, desprs del Congrs de Bajamar, s'integr amb el ja existent Partido Nacionalista Canario en un Partido Nacionalista Canario renovat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279066" title="Pietro Lorenzetti" nonfiltered="4158" processed="4132" dbindex="109287">
 
Pietro Lorenzetti, tamb conegut com Pietro Laurati (Siena, c. 1280 - Siena, 1348) va ser un pintor itali d'estil italo-gtic, actiu aproximadament entre 1306 i 1345.

 Vida .
Va nixer i va morir a Siena. El ms probable es que es formara amb amb Duccio di Buoninsegna, i desprs al gran taller de la baslica de Sant Francesc d'Asss, amb Giotto i Simone Martini. Aix va fer que desenvolupara un llenguatge figuratiu autnom que sintetitzava l'art siens amb el llenguatge de Giotto. Les seues principals influncies van ser Giovanni Pisano i Giotto.

Moltes de les seues obres religioses es troben en esglsies de Siena, Arezzo, i Asss. 

Va pintar a Asss i desprs es va traslladar a Siena, on l'any 1329 va pintar la gran Pala del Carmine. D'aquesta obra s interessant destacar la Font del profeta Elies, que forma part de la predella, i en la qual s'hi veu un carmelita que agafa aigua amb una gerra. La sensibilitat del pintor per la qualitat matrica dels elements naturals i pels corresponents efectes ptics s'evidencia en l'encrespament de l'aigua, pels esguits, i pels reflexos a les copes de vidre collocades a la vora de la font.

Sempre a Siena, junt amb el seu germ Ambrogio, va executar l'any 1335 els frescos avui perduts de la faana de l'Ospedale di Santa Maria alla Scala.

Entre 1335 i 1342 va treballar a la catedral de Siena, on va pintar la Nativitat de la Mare de Du. Aquesta s l'ltima obra documentada de Pietro Lorenzetti, del qual no es tenen notcies posteriors a l'any 1347: s probable que morira durant la pesta del 1348.

Giorgio Vasari inclou una biografia de Lorenzetti en els seus Vides.

Obres.
El retaule della Pieve d'Arezzo, de 1320, s la seua primera obra datada. 

Entre 1326 i 1329 va executar la que s considerada la seua obra mestra: les decoracions al fresc de l'esglsia inferior de la baslica de Sant Francesc d'Asss. s l'autor d'una emotiva srie de grans panells representant la Crucifixi, el Davallament de la Creu, i l'Enterrament. Les figures en aquestes escenes mostren interaccions emocionals geomtriques, a diferncia de moltes representacions escenogrfiques anteriors que semblen aglomeracions icniques independents, com si figures independents hagueren estat enganxades sobre una superfcie, sense cap relaci entre elles. A la baslica inferior s'hi pot apreciar la influncia narrativa dels frescos de Giotto a les capelles Bardi i Peruzzi a la Santa Croce, a Florncia, i a la Capella dels Scrovegni a Pdua.

Aquesta obra palesa l'impacte del llenguatge de Giotto sobre Lorenzetti, com s'aprecia en el seu dramatisme i saviesa compositiva. Tamb s notable la precisi amb qu va cercar representar els fenmens naturals. De fet, i sempre en el cicle de la baslica d'Asss, hom veu que a l'ltim Sopar un quart de la superfcie del fresc est ocupat per una vista a la cuina adjacent, on el menjar s'est fent sobre un foc i dos servidors renten la vaixella; al fons hom reconeix detalls del mobiliari (una pala de carb i lleixes amb escurada) i al primer pla hi ha un gat que es calfa junt amb el foc i un gos.

Una de les seues ltimes obres s la Nativitat de la Mare de Du (1342), avui al Museu dell'Opera del Duomo (Siena). 

Valoraci.


Tant ell i com el seu germ, Ambrogio Lorenzetti, van ajudar a introduir el naturalisme en l'art siens. Amb llurs experiments amb les composicions tridimensionals i espacials van anticipar l'art del Renaixement. 

Els germans Lorenzetti i el seu competidor contemporani de Florncia, Giotto, aix com els seus seguidors (Bernardo Daddi, Maso di Banco, etc.) van encetar la revoluci pictrica italiana que va emprar figures del daurat ter de la iconografia bizantina i les va introduir en un mn pictric de ciutats, terra i aire. La iconografia sienesa va ser en general ms mstica i fantstica que amb els ms naturalistes florentins, i de vegades, sembla introduir-se en el que sembla un paisatge surrealista modern.

Pel que fa a les seues representacions de Madonnes, amb el seu germ Ambrogio, va difondre el model icongrfic del "colloqui maternal", en el qual la Mare de Du i l'Infant es miren amb tristesa.

 Vegeu tamb.
 Escola senesa;

Referncies.


 Enllaos externs.

 Pietro Lorenzetti a l'Art Renewal Center ;
 Pietro Lorenzetti al Web Gallery of Art ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279070" title="Jordi Benito i Verdaguer" nonfiltered="4159" processed="4133" dbindex="109288">
Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951   Barcelona, 2008) fou un artista catal. 

Estudi arquitectura tcnica a Barcelona i s'inici a la pintura amb obres properes a l'Arte Povera. Desprs es pass a l'art conceptual, fent happenings i environments, com Descoberta Fregoli (1972). Va desenvolupar accions a mig cam entre el body art i l'espectacle teatral. Des de la segona meitat de la dcada del 1980 es va decantar per les insta lacions (Malson, els llits de la mort, 1976) i va dur a terme accions multidisciplinries, com les realitzades amb el msic Carles Santos. Mor el 9 de desembre de 2008 a Barcelona.

Referncies.


Enllaos externs.
Biografia a l'Enciclopdia Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279071" title="Messier 54" nonfiltered="4160" processed="4134" dbindex="109289">

Messier 54 ( M54 o NGC 6715) s un cmul globular de la constellaci de Sagitari. Va ser descobert  per Charles Messier al   1778 .

En un primer moment es pens que l'M54 es trobava a una distncia d'uns 50.000 anys llum de la Terra. Posteriorment, al 1994 es va descobrir que M54 probablement no formava part de la Via Lctia, sin de la galxia elliptica nana de Sagitari (SagDEG) , convertint-lo d'aquesta manera en el primer cmul globular extragalctic descobert. 

Les estimacions modernes situen M54 a una distncia d'uns 87.000 anys llum, el que comportaria un radi real de 150 anys llum. Es tracta d'un dels cmuls globulars ms densos i lluminosos que es coneixen (classe III) amb una lluminositat de 850.000 lluminositats solars i una magnitud absolutat de -10, noms superat per omega centauri a la nostra galxia. 
M54 t almenys 84 estrelles variables, la majoria d'elles de tipus RR Lyrae, tot i que tamb hi ha dues variables vermelles semiregulars amb perodes de 77 i 101 dies.
 
Observaci.
M54 s fcil de trobar al cel, es troba prop de l'estrella Sagittarii. Tanmateix, no s resoluble en estrelles incls amb els telescopis d'aficionats ms grans. 
 
Enllaos externs. 
SEDS ;
astronmiques SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279075" title="Joan-Pere Viladecans" nonfiltered="4161" processed="4135" dbindex="109290">
Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) s un pintor catal.

Influt per Antoni Tpies i Joan Brossa, s'inici amb obres en les que combinava la pintura amb diversos objectes, barrejant tcniques, amb una pinzellada densa propera a la pintura matrica.
A cavall entre la figuraci i l'abstracci, la seva obra se centra en la naturalesa, el temps i la vida. Combina empremtes o el collage d'elements reals amb signes precisos que cerquen un lirisme plstic. La seva obra recent contrasta amb l'austeritat d'poques anteriors per l's de colors vius i intensos. S'ha expressat tamb amb environments, i ha conreat el cartellisme i el disseny. Expos el 1967 al Cercle Artstic de Sant Lluc i, des de llavors, per tot el mn.

 Exposicions .
1992 Expo de Sevilla.
1998 Museu de Zoologia de Barcelona.
1999 Sala d'Exposicions de la Fundaci Caixa de Manresa.
1999 Centre d'Art Santa Mnica, Barcelona.
2001 UNDER DM 2000. Galerie Dreiseitel, Colnia, Alemanya.
2003 Arbeiten auf Papier. Galerie Dreiseitel, Colnia.

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279077" title="Ramn Bajo Fanlo" nonfiltered="4162" processed="4136" dbindex="109291">
Ramn Bajo Fanlo (Vitoria, laba, 1927 - ?) fou un advocat i poltic basc. Va estudiar en els Marianistas de Vitria. Ha estat advocat mercantilista, professor mercantil, censor jurat de comptes i assessor d'empreses. Ha publicat llibres sobre temes de dret foral alabs. Ha collaborat amb la publicaci d'estudis alabesos. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per lava com a independent dins del Front Autonmic, encara que ms tard s'aproxim al Partit Nacionalista Basc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279078" title="Ferran Garca Sevilla" nonfiltered="4163" processed="4137" dbindex="109292">
Ferran Garca Sevilla (Palma, 1949) s un artista mallorqu. Vinculat inicialment a la teoria i la crtica d'art, ha estat professor de Belles Arts a diverses universitats. Expos per primer cop el 1972. Iniciat en l'art conceptual (insta laci Patrius, Patria, Patrium, 1976), arrel en la pintura i el grafisme, emmarcat en el que hom anomena art postmodern. Acostuma a disposar figures ben definides -sovint antropomorfes- sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent. Utilitza gammes cromtiques riques, vives i contrastades, amb un llenguatge simple de vegades prxim a l'art primitiu.

Referncies.

Exposicions segons artnet.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279082" title="Ignacio Oregui Goenaga" nonfiltered="4164" processed="4138" dbindex="109293">
Ignacio Oregui Goenaga (Soraluze, Guipscoa, 13 de mar de 1913 - ?) fou un veterinari i poltic basc. En 1932 funda Eusko Ikasle Batzan a Saragossa i el 1933 ingressa al Partit Nacionalista Basc. Passa la guerra en zona basca, on fou tinent veterinari. Cau presoner en 1937 i s condemnat a 12 anys i un dia. El 1938 surt de la pres i se li prohibeix treballar de veterinari a Guipscoa i Biscaia. El 1941 ingressa de veterinari a Gopegui i el 1943 a Mungua (Navarra). Va ser professor de l'Escola Agrcola i Ramadera a Arcante i veterinari titular de Mungua. Treball en la revista nacional d'agricultura i veterinria. Ha fet diverses ponncies sobre ramaderia i inseminaci artificial a Alba. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per laba pel Front Autonmic. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279084" title="Donald D'Haene" nonfiltered="4165" processed="4139" dbindex="109294">
Donald D'Haene es un escriptor i el autor de la famosa autobiografia  Father's Touch, llibre a on done detalls de les seves experincies que va patir amb els abusos sexuals per part del seu pare, i tamb de la tolerncia dins la comunitat dels Testimonis de Jehov per els abusos a nens dins la famlia.

Donald ara viu a London, Ontario, Canad, amb la seva mare, el seu amant, i tres gats, Edgar, Niles, i Mr. Meow.

Referncies.
D'Haene, Donald, Father's Touch, Amer Book Pub (July 2002), ISBN 1-58982-112-2;

D'Haene, Donald, Father's Touch, Second Edition, LTI Publishing (October 2004), ISBN 0-9743048-2-4;

Vegeu.
Official Website;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279085" title="Mitxel Unzueta Uzcanga" nonfiltered="4166" processed="4140" dbindex="109295">
Mitxel Unzueta Uzcanga (Bilbao, 1933) s un poltic i advocat basc. Estudia batxillerat en el collegi dels Jesutes de Indautxu i la carrera de Dret en la Universitat de Deusto (Bilbao). Va obtenir la llicenciatura a Valladolid en 1956. Poc temps desprs va ingressar en el Collegi d'Advocats de Biscaia. En 1960 obre un despatx propi, est especialitzat en temes de civil i mercantil. Ha desenvolupat una intensa activitat en l'Institut de Dret Foral. Membre de la Junta Directiva del Collegi d'Advocats de Biscaia des de finals dels anys seixanta fins a 1976, membre de l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa, de la Reial Societat Bascongada dels Amics del Pas i de la Fundaci Faustino Orbegozo. 

A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit senador per Biscaia pel Front Autonmic i desprs pel Partit Nacionalista Basc. Particip en la redacci de l'estatut d'autonomia del Pas Basc de 1979 i a les eleccions al Parlament Basc de 1980 fou diputat per Biscaia. El 1984 disput la presidncia del PNB a Xabier Arzalluz.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279086" title="Susana Solano" nonfiltered="4167" processed="4141" dbindex="109296">
Susana Solano (Barcelona, 1946) s una escultora catalana.

Estudi a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. En un principi es dedic a la pintura, per als anys 1980 inicia el seu treball escultric. 

Ha sigut premiada amb el Premio Nacional de Artes Plsticas el 1988 i el Premio CEOE a las artes (1996). Fou seleccionada per a la Documenta de Kassel el 1987 i 1992; ha participat en la XIX Biennal Internacional de Sao Paulo, 1987; en el Carnegie International de Pittsburgh, 1988; i en la Biennal de Vencia, el 1988 i 1993.

En les seves primeres obres s'observa una clara influncia de Constantin Brancusi. El 1984-1985 comena a utilitzar tcniques de forjat industrial per a la srie Turons buits en ferro i plom. Desprs ha anat realitzant obres en altres dimensions: estructures formals tancades en recintes arquitectnics, gbies obertes minimalistes, etc. Utilitza materials com el ferro i el vmet per a expressar els seus suggeriments, sensacions i records.  

 Exposicions .
1980. Fundaci Joan Mir, Barcelona;
1984. En tres dimensiones Co lectiva;
1987. Galerie des Arnes i Chapelle des Jsuite, Nimes, i CAPC, Bordeus; Skulptur Projekte, Westfalisches Landesmuseum, Mnster;
1988. Bonnefantenmueum, Maastricht;
1989. Stdisches Museum, Abteiberg, Mnchengladbach i Hirshhorn Museum, Washington;
1991. SFMOMA, San Francisco;
1992. Palacio de Velzquez, MNCARS, Madrid;
1993. Whitechapel Art Gallery, Londres; Malm Konsthall (Sucia); Centre National d'Art Contemporain de Grenoble;
1996. NBK, Berln; Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig, Viena;
1997. Fundaao Serralves, Porto;
1999. MACBA, Barcelona ;
2001. Sintra Museu de Arte Moderna; Palacio de los Condes de Gabia y Palacio de Dar-al Horra, Granada;
2003. Monasterio de Santo Domingo de Silos, MNCARS;
2007. Proyectos. Susana Solano, Fundacin ICO, Madrid;

 Obra en museus .
 Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa, Madrid.
 ARTIUM, Vitoria;
 IVAM, Valncia;
 Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
 The Utsu-Kushi-Ga-Hara Open Air Museum, Tquio.
 Museum Malm Konsthall (Sucia).
 MOMA, Nova York.
 Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig, Viena.
 Carr d Art Muse d'Art Contemporain de Nimes.
 Museu Guggenheim, Bilbao.
 Museu Marugame Hirai (Jap).
 Banco de Espaa, Madrid.
 CAPC, Bordeus.
 Fattoria di Celle, San Tomasso di Pistoia.
 Fonds National d'Art Contemporain. Centre National des Arts Plastiques, Pars.
 Museu de Arte Moderna, Sintra.
 Stedelijk Museum, Amsterdam.
 The Carnegie Museum of Art, Pittsburgh.
 Fundaao Serralves, Oporto.
 Fundaci "la Caixa", Barcelona.
 Museo de Arte Contemporneo Unin Fenosa, La Corunya.
 Coleccin ICO, Instituto de Crdito Oficial, Madrid.
 Caja de Galicia, La Corua.
 Caja Madrid, Madrid. ;
 MEIAC, Badajoz.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279088" title="?" nonfiltered="4168" processed="4142" dbindex="109297">
  o  , L amb barra, s una lletra dels alfabets polons, casubi, srab, acinka (bielorrs) i navaho. Excepte en navaho, representa la continuaci legtica/eslava oriental de la no-palatal l protoeslava.

  va aparixer per primer cop el Segle XVI a textos en polons.

En polons modern,   es pronuncia normalment /w/ com en u en avui o qualsevol diftong creixent. A l'angls trobem aquest so a la w, com a were, will per no a new o straw. Per l'altra banda, l'antiga pronunciaci encara s'usa a la part ms oriental de Polnia i entre la minoria polonesa a Litunia, Bielorrsia y Ucrana.

Al  acinka bielorrs,   correspon a la   de l'alfabet cirllic, pronunciada normalment , de forma quasi idntica a la nostra l. 

Al Vneto la   s'usa per unificar les varietats d'aquest idioma i es pot pronunciar com l, com , o no pronunciar. Per exemple: la paraula gndola, en vneto s'escriu gndo a y es pot pronunciar gndola, gndoea o gndoa. 

En navaho,   s'utilitza per a la alveolar lateral fricativa sorda (), com Ll en galls.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279090" title="Comtat de Savoia" nonfiltered="4169" processed="4143" dbindex="109298">



El Comtat de Savoia (en llat: Comitatus Sabaudiae; en francs: Comt de Savoie; en itali: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermnic que exist entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu ttol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Situaci geogrfica.
El territori del Comtat de Savoia es va extendre en les valls alpines entre Itlia i Frana, ocupant les zones properes a la ciutat de Chambry en els actuals territoris de la Savoia i Alta Savoia, aix com la Vall d'Aosta, els territoris muntanyencs del Piemont i alguns cantons de Sussa.

Histria.
Creaci del comtat.
El comtat fou creat el 1003 per Rodolf III de Borgonya, rei de Borgonya, per tal d'ampliar els seus dominis sobre els territoris del nord de la pennsula Itlica i mantenir-lo a les valls alpines. La disgregaci total, per, del regne de Borgonya l'any 1032 l'emperador Conrad II del Sacre Imperi Romanogermnic conced plens poders a Humbert I de Savoia, iniciador de la dinastia comtal i li don el perms d'utilitzar l'guila imperial alemanya en el seu escut d'armes. La ciutat de Chambry, la ms important de l'poca en aquella zona, en fou la seva capital fixa.


El matrimoni d'Adelaida de Susa, marquesa de Tor, amb Od de Savoia comport la uni als territoris de Savoia els de la Vall del Susa i del Marquesat de Tor, territori que s'extenia pel Piemont.

La participaci d'Amadeu III de Savoia en la Segona Croada, en la qual mor, va permetre a la Dinastia Savoia incorporar a l'escut d'armes la creu dels croats. Toms I fou nomenat vicari imperial l'any 1225 per part de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic, restaurant els dominis de la casa al Piemont i ampliant les seves possessions als Alps.

El 1285, a la mort de Felip I de Savoia, el comtat es veure sacsejat per conflictes dinstics familiars, sent succet pel seu nebot Amadeu V de Savoia. Si b aquest conserv el ttol comtal i el control de les rutes comercials a travs dels Alps, entr en lluita amb el seu germ petit Llus, el qual ocup la zona nordoriental del pas del Vaud, i tamb amb el seu parent Felip que ocup bona part dels Piemont. Aimone de Savoia aconsegu fer-se de nou amb el territori del Piemont, i el fill d'aquest, Amadeu VI va adquirir els territoris de Biella, Cuneo, Santhi i el pas de Vaud. El 1388 Amadeu VII aconsegu unir als dominis dels Savoia el Comtat de Nia.

Vers el Ducat.

El 1416 l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermnic elev el ttol d'Amadeu VIII de Savoia de comte a duc, establint doncs la nova denominaci de Ducat de Savoia.

Vegeu tamb.
Comte de Savoia;
Savoia i Alta Savoia;
Ducat de Savoia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279092" title="Corporacin Popular Deportiva Junior" nonfiltered="4170" processed="4144" dbindex="109299">

La Corporacin Deportiva Popular Junior, tamb conegut com Junior, s un club colombi de futbol de la ciutat de Barranquilla.

 Histria .
El club va ser fundat el 1924. Va guanyar el campionat nacional el 1977 i 1980. Va viure la seva poca daurada a mitjans dels 90 condut per Carlos "El Pibe" Valderrama, on guany dos campionats, el 1993 i el 1995. El darrer campionat l'assol el desembre de 2004. A nivell internacional destac la semifinal de l'any 1994.

 Palmars .
 Lliga colombiana de futbol (5): 1977, 1980, 1993, 1995, 2004-II;
 Copa Reebok (1) (torneig amists internacional): 1997;

 Jugadors destacats .
  Martn Arzuaga;
  Edgardo Bauza;
  Garrincha;
  Omar Sebastin Prez;
  Vctor Danilo Pacheco;
  Carlos Valderrama;
  Ivn Valenciano;
  Juan Ramn Vern;
  Jos Daniel Ponce;
  Carlos Ischia;
  Alexis Mendoza;
  Jorge Bolao;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Fuerza Tiburona (seguidors);
Junior Pasion;
Junior Multimdia;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279096" title="Nightlife" nonfiltered="4171" processed="4145" dbindex="109300">


Nightlife s l'onz lbum (el set de material nou) del grup angls de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer a l'any 1999.

Desprs de la promoci del seu anterior lbum, l'eclctic Bilingual, i mentre collaboraven amb Jonathan Harvey en l'elaboraci d'un musical, Lowe i Tennant van compondre material suficient per publicar un nou treball, dedicat a la nit i a les activitats nocturnes, i que per aix va rebre el ttol de "Nightlife". Aquest disc es caracteritz, musicalment, per un retorn a les arrels electrniques i ballables dels PSB, ja des de la pea que obre el disc, "For your own good", amb tocs trance, i el primer senzill, "I don't know what you want but I can't give it anymore", ms orientat cap al so dance. "New York City Boy" s un tema amb influncies del so disco, mentre el synthpop de "You only tell me you love me when you're drunk" inclou una part solista de guitarra propera al country.

En aquest lbum hi collabor la cantant australiana Kylie Minogue, que cant a duet amb Neil Tennant al tema "In denial", on Neil Tennant interpreta el paper d'un pare que confessa a la seva filla (Kylie) la seva homosexualitat.

"Nightlife" mostra un nou canvi en la imatge dels Pet Shop Boys: inspirats en fonts tan diverses com el teatre japons o la cultura punk, durant la promoci del disc Lowe i Tennant van lluir vestits llargs, perruques grogues i ulleres de sol. Per a la gira posterior, els PSB comptaren amb l'ajut de la dissenyadora Zaha Hadid.

Als Estats Units, l'lbum fou posat a la venda en una edici limitada en doble CD, amb un segon disc addicional de remescles i cares B.

 Temes .

 7243-5-21857-1 .

 For your own good   5,12;
 Closer to Heaven   4,07;
 I don't know what you want but I can't give it any more   5,09;
 Happiness is an option   3,48;
 You only tell me you love me when you're drunk   3,12;
 Vampires   4,43;
 Radiophonic   3,32;
 The only one   4,21;
 Boy strange   5,10;
 In denial (duet amb Kylie Minogue)   3,20;
 New York City Boy   5,16;
 Footsteps   4,24;

 Edici especial nord-americana .

 Ghost of myself   4,02;
 Casting a shadow   4,36;
 Je t'aime... moi non plus (duet amb Sam Taylor-Wood)   4,14;
 Silver age   3,30;
 Screaming   4,51;
 I don't know what you want but I can't give it any more (The Morales Remix)   7,44;
 I don't know what you want but I can't give it any more (Felix da Housecat 80 Witness Mix)   7,37;
 New York City boy (The Superchumbo Uptown Mix)   9,43;
 New York City boy (The Almighty Definitive Mix)   6,29;
 New York City boy (The Thunderpuss 2000 Club Mix)   10,52;
 New York City boy (The Lange Mix)   7,06;

 Senzills .

 I don't know what you want but I can't give it anymore / Silver age / Screaming (19 de juliol de 1999).
 New York City Boy / Ghost of myself / Cast a shadow (27 de setembre de 1999);
 You only tell me you love me when you're drunk / Lies / Sail away (3 de gener de 2000);

 Dades .

 Pet Shop Boys sn Neil Tennant i Chris Lowe.
 Pete Gleadall: Programacions als temes 1, 4, 7 i 9, i programacions addicionals al tema 3.
 Mark Bates: Teclats addicionals als temes 1, 7 i 9.
 Pauline Taylor: Veus addicionals al tema 1.
 Stephen Hilton: Programacions i teclats addicionals als temes 2, 5, 6, 8, 10 i 12.
 Richard T. Norris: Programacions i teclats addicionals als temes 2, 6 i 12.
 Joey Mosk: Programacions de teclats al tema 11.
 Pete "Ski" Schwartz: Teclats addicionals als temes 2 i 12. Teclats, programacions i arranjaments orquestrals al tema 3.
 Craig Armstrong: Arranjaments orquestrals als temes 2, 5, 6, 8, 10 i 12. Arranjaments corals als temes 10 i 12. Teclats addicionals als temes 2, 5, 6 i 10. Piano als temes 5, 6, 8 i 10. Piano addicional al tema 12. Vocoder al tema 8.
 Pete Lockett: Percussi al tema 2, 6, 8 i 12.
 Kate St John: Oboe al tema 4.
 B. J. Cole: Guitarra al tema 5.
 Scott J Fraser: Baix als temes 5, 6, 8 i 12.
 Sylvia Mason-James: Veus addicionals al tema 4.
 Audrey Wheeler: Veus addicionals al tema 3.
 Ali MacLeod: Guitarra als temes 2, 5, 6 i 12.
 J.B. Henry: Veus addicionals als temes 8 i 12.
 Malcom Hyde-Smith: Percussi al tema 9.
 Paul Herman: Guitarra al tema 9.
 Andy Ganagadeen: Bateria al tema 9.
 Kylie Minogue: Veu al tema 10.
 Vincent Montana Jr.: Arranjaments de corda i metall, i direcci al tema 11.
 Carlos Gomez: Percussi al tema 11.
 Gene Perez: Baix al tema 11.
 Danny Madden: Arranjaments vocals i direcci al tema 11.
 Steve Abrams, Billy Cliff, Keith Flutt i John James: Veus addicionals al tema 11.
 Tessa Niles i Carol Kenyon: Veus addicionals al tema 12. ;
 Orquestra Filharmnica de Londres: Orquestra als temes 2, 5, 6, 10, i 12.
 Metro Voices: Cors als temes 10 i 12.

 Enllaos externs .

 http://www.psb-discography.com;
 http://www.telegraph.co.uk/arts/main.jhtml?xml=/arts/2006/10/08/svpetshop08.xml;
 http://www.voxonline.com/alternative/pet_shop_boys/pet_shop_boys_interview.htm;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279099" title="Josep Antoni Coderch i de Sentmenat" nonfiltered="4172" processed="4146" dbindex="109301">
Josep Antoni Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 - Barcelona, 6 de novembre de 1984) fou un arquitecte catal. Estudi a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on tingu com a professor a Josep Maria Jujol. 

Comen a treballar a Madrid amb Pedro Muguruza i ms tard amb Secundino Zuazo. Als dos any de finalitzar els estudis establ a Barcelona el seu despatx d'arquitectura junt a Manuel Valls. En anys posteriors disseny nombrosos edificis, alguns dels quals foren representatius del conjunt de la seva obra, com ara la Casa Ugalde i l'edifici d'habitatges del carrer Johann Sebastian Bach de Barcelona. Reb diversos premis d'arquitectura i disseny i Josep Llus Sert el va proposar com a representant d'Espanya al CIAM, el Congrs Internacional d'Arquitectes Moderns.

El seu Pavell d'Espanya per a la IX Triennal de Mil obtingu un gran xit de crtica. El 1965 Coderch inici la seva activitat com a professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Fou membre del Team 10, participant en discussions junt a Peter Smithson, Alison Smithson, Aldo Van Eyck i d'altres.

Arquitectes i crtics de renom en el camp de l'arquitectura com Ricard Bofill i Vittorio Gregotti el consideren, per sobre de tots, l'autntic protagonista del renaixement de l'arquitectura espanyola de la postguerra.

Obres representatives.
Casa Ugalde (Caldes d'Estrac);
Pavell d'Exposicions, IX Triennal de Mil ;
Casa Rozs (Roses);
Casa Senillosa (Sitges)  ;
Edifici Banco Transatlntico (Barcelona)  ;
Edifici d'habitatges al carrer Joahann Sebastian Bach (Barcelona)  ;
Casa Uriach (L'Ametlla del Valls)  ;
Edificis Trade (Barcelona);
Hotel del Mar (Palma de Mallorca) ;
Casa Catass (Sitges);
Urbanitzaci Can Pep Sim (Eivissa) ;
Edifici d'habitatges Girasol (Madrid);
Conjunt d'habitatges del Banco Urquijo (Barcelona) ;
Edifici de l'Institut Francs (Barcelona)  ;
Ampliaci de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura (Barcelona);
Centre Tcnic de Seat (Martorell)  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279100" title="Parusia" nonfiltered="4173" processed="4147" dbindex="109302">
La parusia, per la majoria dels cristians, s l'esdeveniment, esperat al final de la histria, de la segona vinguda de Crist a la terra. Les profecies d'una segona vinguda sn diverses i sn presents en moltes religions i cultures. La ms destacada s la creena del cristianisme sobre el retorn de Jesucrist.

En grec koin forma del participi present del verb pareimi, que significa presncia fsica, o tamb adveniment, apropament, retorn, especialment de Crist, a vegades, pel cstig de Jerusalem i, en la "fi dels temps" -sunteleia ton aionos- (literalment, "consumaci de les poques") per cstig dels malvats, per principalment per la restauraci de tot all creat en Crist per medi de la resurrecci.

Els evangelis esmenten nombroses prediccions sobre la presencia de Jess en la seva tornada al mn, com per exemple: Mateu 16:27, 24:26-28, i 24:37-41; Lluc 17:22-37; Joan 14:3 

Aquesta creena est fortament lligada a la creena en Du, i la creena dels profetes, de vegades anomenats missatgers, o Manifestacions, els quals tenen un nivell de divinitat, santedat o proximitat a Du. Gaireb totes les tradicions religioses tenen una forma de profecia del retorn d'una d'aquestes figures, o la vinguda d'una nova figura.

Cristianisme.
L'mplia majoria d'aquells que s'identifiquen a si mateixos com a cristians, esperen la segona vinguda, o el segon adveniment de Jesucrist. D'entre les diverses denominacions cristianes, els detalls de la segona vinguda de Crist sn relativament diferents. Molt pocs s'atreveixen a assegurar una interpretaci autoritativa i completa de les fonts bbliques, les que sn tpicament simbliques i proftiques. El que comunament s'accepta s que:
Jesucrist va morir a la creu.
S'aixec d'entre els morts i va ascendir al Cel.
Tornar per jutjar al mn i establir el Regne de Du.
Ning sap el dia o l'hora del retorn de Crist.

El Llibre de Daniel, l'Evangeli segons Mateu i l'Apocalipsi, sn considerats la ms gran font d'estudi, encara que moltes parts de la Bblia apareixen petites referncies al "dia final" i la Segona Vinguda de Crist. Una petita referncia est continguda en el Credo Nic: "Ell vindr de nou amb glria per jutjar els vius i els morts: del Seu Regne que no tindr fi" (parlant de Jesucrist).

El pastor William Miller i el Moviment Millerita esperaven la segona vinguda el 22 d'octubre de 1844. El fet que aix hagi fallat fou anomenat posteriorment com la Gran Decepci. Alguns dels seus seguidors van crear l'Esglsia Adventista del Set Dia i els Testimonis de Jehov.

Vegeu tamb.
 Profecies dels Testimonis de Jehov;
 Escatologia cristiana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279103" title="Miquel de Salb i de Vallgornera" nonfiltered="4174" processed="4148" dbindex="109303">
Miquel de Salb i de Vallgornera (Barcelona?, c. 1610   Madrid, 1 de febrer de 1683) fou un noble catal, senyor (desprs marqus) de Vilanant i del castell de Santiga i cavaller de Sant Jaume. Exerc diversos crrecs al servei de la Corona, com a conseller i diplomtic. 

Biografia.
Fill de Miquel de Salb i de Vallseca, que fou regent de la Reial Cancelleria i del Consell d'Arag (mort el 1627), i de la seva segona muller Melciora de Vallgornera i de Llupi, senyora de Vilanant. 

Acabada la Guerra dels Segadors mostr la seva fidelitat a Felip IV, que el recompens amb diversos crrecs. A diferncia, per, del seu pare, no era jurista i va haver de conformar-se amb els que no exigien aquesta condici.

Fou regent de la tresoreria de la Diputaci del General de Catalunya (1645), lloctinent del Mestre Racional (1659), segon conseller de capa i espasa (en els tribunals reials, conseller que no era lletrat) catal (1660), lloctinent general de Mallorca (1667-1671), conseller del rei i regent del Consell d Arag.

El febrer de 1659 fou nomenat membre de la comissi reial (integrada per ell i pel jurista Josep Romeu Ferrer) encarregada de fixar els lmits fronterers entre Frana i la Monarquia Hispnica establerts pel Tractat dels Pirineus. El 1660 negoci, a Llvia, amb Giacinto Serroni, bisbe d'Aurenja i delegat francs, i amb ell sign els acords finals coneguts com a Tractat de Llvia. En aquestes negociacions aconsegu de retenir Llvia per a Felip IV amb l argument que no era un poble, a comptar entre els 33 del comtat de Cerdanya que havien de cedir-se a Frana segons el redactat del Tractat dels Pirineus, sin una vila.

El 1682 Carles II conced a Miquel de Salb i als seus successors el ttol de marqus de Vilanant, creat sobre la senyoria que heret de la seva mare.

Mor a Madrid l 1 de febrer de 1683, essent membre del Consell del rei i regent del Consell d Arag.

Es cas amb Jernima de Ponts i, posteriorment, amb Eullia d Erill. De la primera esposa nasqu la seva nica filla i hereva universal Caterina de Salb i Ponts (morta el 1692), casada amb l'aragons Agustn Bernardo Lpez de Mendoza Prez de Pomar, comte de Robres.

Obres.
geogrfic, histric i jurdic sobre la divisi i lmits de les Espanyes i de les Gllies per la part del Principat de Catalunya i Provncia del Llenguadoc en execuci de l'article 42 del Tractat de Pau entre ambdues Corones de l'any 1659 (rplica a Pere de Marca).

Bibliografia.
Salvador Ferr i Mir, "Els Salb, nissaga de la mitjana noblesa catalana d'origen bisbalenc", Miscellnia Penedesenca, 11 (1988), 161-188.;
Miquel ngel Martnez Rodrguez, "Los regentes de la Cancillera en la Catalua de los ltimos Austrias", Manuscrits, 23 (2005), 109-130.;
Alfredo Sez-Rico Urbina, "La experiencia de gobierno del marqus de Vilanant y las 'noticias de Mallorca' dadas a su nuevo virrey en 1681", a Homenaje al dr. D. Juan Regl Campistol, Valncia, Universitat de Valncia, vol. 1, 1975, pp. 611-622.
Peter Sahlins, Boundaries: the making of France and Spain in the Pyrenees, Berkeley, University of California Press, 1989 cat.: Fronteres i identitats : la formaci d'Espanya i Frana a la Cerdanya (ss. XVII-XIX), Vic, Eumo, 1993.
Josep Sanabre, El Tractat dels Pirineus i la mutilaci de Catalunya, Barcelona, Barcino, 1960.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279104" title="Mesquita d'Ibn Tulun" nonfiltered="4175" processed="4149" dbindex="109304">
La mesquita d'Ibn Tulun s una de les ms interessants del Caire, Egipte. Forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l UNESCO. Porta el nmero 220 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada a la ciutat antiga, entre la ciutadella i el Nil. Pot dir-se que s la mesquita ms vella de la ciutat, entre les que es conserven sense modificacions destacades. La mesquita d'Amr (641) s anterior, per ha estat molt reconstruda. Tamb s la mesquita ms gran del Caire, per la superfcie de terreny que ocupa.

Porta el nom del seu fundador: Ahmad ibn Tulun, el primer governador tulnida d'Egipte, entre el 868 i 884. 

Histria.
Ahmad ibn Tulun era originari de Bagdad per de molt jove es va traslladar a Samarra. El 868 arriba al Caire com a representant del califa al-Mu'tazz (866-869); troba aquella capital, coneguda com al-Fustat, massa limitada per les seves tropes i funda un nou assentament, Medinat al-Qata'i, donant entrada a la dinastia tulnida, independent, de fet, de Bagdad. Al-Qata'i es projecta com una gran ciutat, amb tots els seus serveis, entre els quals la mesquita, seguint un model importat de Samarra. Aquella ciutat fou arrasada el 905, la mesquita d Ibn Tulun s un dels pocs elements que van quedar.

A al-Fustat hi havia l antiga mesquita d Amr, del 641, per ja no servia a les necessitats d Ahmad ibn Tulun. Un inscripci fragmentria original en un dels pilars del santuari porta el text de fundaci i la data d'acabament, el 879. La mesquita s havia comenat tres anys abans, en 876.

Una llegenda ens fa saber que en el lloc triat per a la seva construcci era el mateix on l arca de No va tocar terra desprs del Diluvi, tot i que la tradici ms estesa situa aquest esdeveniment al mont Ararat. Al costat de la mesquita tamb es va aixecar un palau, que comunicava directament amb aquella.

Una inscripci fragmentria damunt l'entrada de la mesquita es refereix a restauracions fetes pel visir fatimita Badr al-Jamali, el 1177. El seu fill, al-Afdal, patrocinava un mihrab, descrit ms avall. 

En el perode fatimita, la mesquita d'Ibn Tulun era una de les quatre en les quals el califa feia les oracions del divendres, les altres eren les d al-Azhar, al-Hakim, i Amr.

El sold mameluc Lajin va fer restauracions importants a la mesquita entre el 1296 i 1297. El aquella poca era abandonada per una llegenda ens explica que grcies a haver-li proporcionat refugi quan el perseguien els seus enemics, va decidir restaurar-la. La intervenci de Lajin inclogu el minaret, la font d'ablucions nova del pati, i la cpula de fusta damunt el mihrab principal. Tamb va impulsar l ensenyament de les lleis islmiques, i fins i tot l'ensenyament de medicina. Una escola primria per a nois, per a l'ensenyament i de l Alcor es va afegir a la mesquita. Tamb va patrocinar una font pblica. D'aquestes estructures addicionals, tanmateix, noms la font d'ablucions i la cpula del mihrab sobreviuen. 

Al segle XIII, quan la barriada havia caigut en decadncia, la mesquita d'Ibn Tulun s'utilitzava com a caravanserrall per a pelegrins nord africans en el seu cam a la Meca. Durant el segle XIV, un jutge va afegir-li dos minarets als extrems de la sala d oraci principal, un d'aquests es va enderrocar ja que havia perdut la seva estabilitat. Al segle XIX s'utilitzava com a fbrica, i ms tard com a manicomi. 

L edifici.
La mesquita d'Ibn Tulun est centrada d'un gran pati envoltat de quatre prtics (riwaq), el ms gran esdev el santuari, a tocar de la qibla. Aquest santuari t cinc naus paralleles a la qibla; els altres tres costats tenen dues naus cadascun.

Tot aquest conjunt est envoltat en tres dels seus costats per un pati en forma de U, tancat per muralles, anomenat ziyada.

Est construda amb ma excepte el minaret que s de pedra. Les arcades que conformen els prtics estan suportades per pilars en lloc de columnes. Aquests pilars sn de secci rectangular i tenen unes columnes adossades als angles, del mateix material. Els arcs sn lleugerament apuntats.

Hom ha dit que el motiu pel qual en lloc de columnes de pedra s utilitzessin pilars s que un arquitecte cristi va projectar la mesquita i no volia que la cerca de tantes columnes per a la seva construcci ports a l espoli de les esglsies que hi havia als voltants. El cert s que el sistema constructiu amb maons era emprat habitualment a Samarra i la zona mesopotmica i que aquest edifici est directament inspirat en aquelles construccions. Hi ha dos parells de columnes de marbre d'estil bizant que flanquegen el mihrab, l'nic material obtingut per mitj d espoli a la mesquita d'Ibn Tulun. 

La font d ablucions.
Les fonts d'ablucions originalment no eren dins de la mesquita, es trobaven fora, al pati  (ziyada), on estaven les latrines i fins i tot un lloc per a atencions mdiques. 

La font d'ablucions coberta per una cpula i situada en el centre del pati fou afegida a finals del segle tretz pel sold Lajin. Originalment hi havia una font en el centre, amb un rellotge de sol utilitzat pel, muetz per a la crida a l oraci, per fou destruda pel foc en 986. La font d'ablucions actual porta una inscripci amb un text alcornic relatiu a l'obligaci de les ablucions. Es tracta d un cos rectangular obert pels quatre costats i amb una cpula sobre petxines.

El minaret.
El minaret d Ibn Tulun es troba al costat oposat a la qibla, al ziyada, una mica desplaat de l'eix del mihrab principal. s una estructura de pedra, amb una arquitectura poc usual, amb una escala exterior i una part superior d poca mameluca. Aquest minaret s tema de controvrsia entre els historiadors; alguns l atribueixen a l poca del sold Lajin i altres a la seva fundaci. Les fonts no ens faciliten prou informaci documental per poder determinar la seva data amb ms precisi.

D una banda hom sap que Ahmad ibn Tulun va fer un minaret amb una escala exterior, un tret que es troba en l'arquitectura de Samarra. La forma del minaret est explicada per una llegenda: ibn Tulun estava assegut amb els seus oficials i d una manera inconscient  enrotllava un tros de pergam al voltant del seu dit. Quan alg li va preguntar que feia, va respondre sense pensar que estava planejant la forma del minaret.

El minaret comena amb un cos de planta quadrada, ms estret a la part central, amb l escala exterior. T uns finestrals dobles a cada costat. Ms amunt es torna circular i acaba amb un cos de doble alada amb cpula, d un estil inconfusiblement de l poca de Lajin. A Samarra, hi ha minarets que tenen l'escala exterior, per es construeixen de ma i sn totalment circulars.

Els historiadors troben arguments a favor d'atribuir tota l'estructura a Lajin. Un d ells s que el minaret es va fer amb pedra mentre la resta de la mesquita s de ma. Una altra ra s que el pont que el comunica amb la mesquita t una connexi estranya, bloquejant una de les seves finestres, un error esttic que no hauria estat coms per l'arquitecte tulnida. L'estil d aquest pont, amb un arc de ferradura andalus, i el dels dobles arcs al mateix minaret s atribueixen a finals del s. XIII, tamb la part superior amb una petita cpula. A ms, l'obra mostra un sistema constructiu unitari. 

A aquests arguments, hom pot respondre que un viatger del segle X va dir que el minaret d'Ibn Tulun era de pedra. Que l estil del pont i els arcs al minaret sn efectivament tardans d un estil que es troba en la primera arquitectura mameluca. El pont no seria original i els arcs del minaret, que no tenen cap funci estructural, tampoc; formarien part d'una restauraci plantejada amb pedra nova, en altres paraules, la restauraci de Lajin. 

El fet que el minaret s aixequs de pedra no descarta que sigui l original, al menys parcialment. A Egipte, a diferncia de Mesopotmia, els artesans feien construccions de pedra des de molt antic, i no s sorprenent que disposessin de la tcnica suficient per aixecar un minaret de pedra. A ms, tractant-se d una estructura de pedra slida, sense una escala interior, s improbable que pogus tenir una vida curta. Si s'hagus enderrocat, els historiadors ho haurien esmentat, com ho van fer amb la destrucci de la font d ablucions original.

Els constructors medievals moltes vegades feien afegits a construccions anteriors, si Lajin hagus reconstrut totalment el minaret, hauria fet una construcci mameluca. El fet que es deixs l'escala exterior s un argument a favor de la supervivncia de l'estructura original.
 
Tamb cal dir que al conjunt li falten les proporcions harmonioses prpies d'un edifici mameluc. La forma de la part superior, aliena a la resta de l'estructura, suggereix que el minaret, com ara veiem, no es va fer en el mateix temps. 

Mihrabs.
La mesquita d'Ibn Tulun t sis mihrabs que daten de diversos perodes. El principal, al mig de la qibla, s tamb el ms gran. T decoraci d estuc. Interiorment fou refet pel sold Lajin; consisteix en un cos superior de fusta pintada, una banda de mosaic amb el text de la shahada, i una part baixa feta de peces de marbre. Aquest mihrab s l'nic amb nnxol; els altres cinc sn plans. N hi ha un de petit a la qibla, del primer perode mameluc, de manera que s possible que tamb sigui de l poca del sold Lajin. 

El nnxol d'oraci ms notable de la mesquita d'Ibn Tulun s el d'al-Afdal Shahinshah, un visir del califa fatimita al-Mustansir. Est decorat en estuc i porta una inscripci en escriptura cfica decorada amb una referncia histrica al califa que el patrocinava. s una cpia; l'original s al Museu Islmic del Caire.

La dikka.
Al santuari, prop del pati, hi ha una plataforma de fusta amb columnes de marbre. s la dikka i s'utilitza per a recitacions alcorniques, cants i crides a l oraci dins de la mesquita. Gaireb totes les mesquites posteriors tenen aquest element. 

Altres.
Un fris de fusta amb inscripcions alcorniques corre al voltant de tota la mesquita, sota el sostre, en escriptura cfica senzilla. Una tradici diu que aquesta fusta procedeix, ni ms ni menys, de la mateixa arca de No, que es va aturar aqu o, segons altres fonts, que ibn Tulun la va portar al Caire des d Ararat.

Cal esmentar tamb el valus minbar de fusta situat al costat del mihrab principal, construt en poca de Lajin.

A l poca medieval, es van construir algunes cases adossades als murs exteriors de la mesquita. La major part d elles es van enderrocar el 1928, per es van deixar intactes dues de les ms antigues: Beit al Kritliyya i Beit Amna bint Salim. Originriament eren dues estructures independents, per ms endavant es va unir. Ara aquestes cases allotgen el Museu Gayer-Anderson, el general britnic que hi va viure fins el 1942.

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Islamic architecture in Cairo. An introduction. The American University in Cairo Press. El Caire 1998. ISBN 977-424-203-3;
 Jamila Binous i altres. El arte mameluco. Esplendor y magia de los sultanes. Electa, 2001. ISBN 84-8156-281-5;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279108" title="Club Deportivo Los Millonarios" nonfiltered="4176" processed="4150" dbindex="109305">

El Club Deportivo Los Millonarios, s un club colombi de futbol de la ciutat de Bogot.

Histria.
El club nasqu el 1937 amb el nom de Juventud Bogotana per estudiants de les escoles Colegio San Bartolom i Instituto La Salle. Des del 18 de juny de 1946 s'anomena Club Deportivo Los Millonarios. s el club amb ms campionats del pas.

Va tenir la seva primera poca de glria als anys 50, a l'poca anomenada El dorado. Form un dels millors clubs del mon amb figures com Alfredo Di Stfano, Adolfo Pedernera, Nstor Ral Rossi o Julio Cozzi i guany quatre lligues colombianes (1949, 1951, 1952, 1953). Posteriorment guany cinc lligues en sis anys: 1959, 1961, 1962, 1963, 1964. Als setanta i vuitanta guany els campionats de 1972, 1978, 1987 i 1988. A nivell internacional ha guanyat una Petita Copa del Mn el 1953 i l'Copa Merconorte el 2001.

 Rivalitats .
Millonarios ha forjat moltes rivalitats al llarg de la seva histria. La ms notable s la que t amb el seu mxim rival ciutad Santa Fe en l'anomenat El Clsico Capitalino. Tamb t fora rivalitat amb Atltico Nacional, Deportivo Cali i Amrica de Cali.

 Palmars .
Ftbol Profesional Colombiano (13): 1949, 1951, 1952, 1953, 1959, 1961, 1962, 1963, 1964, 1972, 1978, 1987, 1988;
Copa Colmbia (2): 1953, 1963;
Copa Merconorte (1): 2001;
Petita Copa del Mn (1): 1953;

Jugadors destacats.
Nota: els jugadors marcats amb '(c)' tamb han estat entrenadors.


 Willington Ortiz (Willy);
 Alejandro Brand (c);
 Delio Gamboa (Maravilla) (c);
 Gabriel Ochoa Uribe (c) ;
 Francisco Zuluaga (Cobo);
 Marino Klinger;
 Jaime Morn ;
 Otoniel Quintana;
 Efran Sanchez (El Caiman);
 Carlos Valderrama (El Pibe);
 Arnoldo Iguarn (El Guajaro);
 Carlos E. Estrada (Gambeta);
 Miguel A. Prince (Nano) (c);
 Hernando Garca (El Mico);
 Eduardo Pimentel (El No.5);
 Alberto Gamero;

 Wilman Conde Sr.;
 Cervelen Cuesta (Cerve);
 Nilton Bernal;
 Rubn Dario Hernndez;
 Oscar Cordoba;
 Osmn Lpez (Fosforito);
 Bonner Mosquera;
 Ricardo Prez (Gato);
 John Mario Ramirez;
 scar Corts ;
 Wilman Conde Jr.;
 Andrs Chitiva ;
 Andrs Eduardo Prez;
 Ricardo Ciciliano;
 Gerardo Bedoya;
 Adolfo Pedernera (c) 1949-1954;

 Alfredo Di Stfano;
 Alfredo Castillo ;
 Nstor Rossi (c);
 Julio Cozzi;
 Hugo Reyes;
 Miguel ngel Converti ;
 Amadeo Carrizo ;
 Daniel Onega ;
 Carlos ngel Lpez ;
 Juan Jos Irigoyen (Bho);
 Jos Daniel Van Tuyne;
 Alejandro Barbern;
 Eduardo Andrs Maglioni ;
 Juan Gilberto Funes (El Bufalo);
 Pedro Alberto Vivalda;
 Marcelo Antonio Trobbiani;

 Mario Videla (Panza);
 Oscar E. Jurez (El Pjaro);
 Mario Vanemerak (c) ;
 Juan Carlos Daz (El Nene);
 Rubn Oswaldo Cousillas;
 Sergio Goycochea ;
 Ricardo Lunari;
 Facundo Imboden ;
 Pablo Centurin;
 Valdomiro Vaz Franco;
 Mrio Queiroz ;
 Eduardo Texeira Lima;
 Marcio Cruz;
 Wilmar Cabrera;
 Hctor Burguez;
 Dragoslav ekularac;


Enllaos externs.
Web oficial;
LosMillonarios.Net;
MillonariosTv.Net;
DaleMillos.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279115" title="Marquesat de Vilanant" nonfiltered="4177" processed="4151" dbindex="109306">
El marquesat de Vilanant s un ttol nobiliari creat per Carles II el 7 de febrer de 1682 a favor de Miquel de Salb i de Vallgornera i dels seus descendents sobre la senyoria de Vilanant. 

Dels Salb va passar als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d Aranda, i als Silva, ducs d Hxar.

Marquesos de Vilanant.

1r. Miquel de Salb i de Vallgornera, senyor i desprs marqus de Vilanant (des de 1682; mort el 1683). Negociador del Tractat de Llvia.
2n. Caterina de Salb i Ponts, casada amb Agustn Bernardo Lpez de Mendoza Prez de Pomar, comte de Robres, autor d unes Memorias para la historia de las guerras civiles de Espaa (1708).
3r. Miguel Jos Ponts de Mendoza y Salb, comte de Robres.
4t. Josefa Ponts de Mendoza y Bournonville (morta el 1705), casada amb Pedro Alcntara Buenaventura Abarca de Bolea y Bermdez de Castro, comte d'Aranda (mort el 1742).
5. Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximnez de Urrea y Ponts de Mendoza, comte d Aranda (mort el 1798). Ministre de Carles III.
6. Pedro de Alcntara Fadrique Fernndez de Hxar y Abarca de Bolea, duc d Hxar (des de 1798; mort el 1808).
7. Agustn Pedro de Silva y Palafox, duc d Hxar.
8. Francisca Javiera de Silva y FitzJames Stuart, duquessa d Hxar (morta el 1818).
9.  Jos Rafael de Silva Fernndez de Hxar Portugal y Palafox, duc d Hxar (des de 1818; mort el 1863).
10. Cayetano de Silva y Fernndez de Crdoba, duc d Hxar (des de 1863; mort el 1865).
11. Jaime de Silva y Campbell, duc de Bournonville (des de 1865).
12. Jaime de Silva y Mitjns, duc de Bournonville (mort el 1951).
13. Rosario de Silva y Agrela (des de 1951; morta el 2008), casada amb Fernando d'Ornellas y Pardo.
14. Mara del Rosario d Ornellas Silva, actual titular (des de 2008).

Enllaos externs.
Els marquesos de Vilanant i els ducs d Hxar;
Successi en el ttol de marqus de Vilanant (BOE 36 d 11-02-2008 p. 1547);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279116" title="Les Torres (Sant Pere de Ribes)" nonfiltered="4178" processed="4152" dbindex="109307">
Les Torres s un nucli d origen medieval de Sant Pere de Ribes que es troba al sud-est del municipi, a uns 2 km del centre de Sant Pere de Ribes i a tocar de la urbanitzaci Vallpineda. 

Aquest nucli de poblaci s ha intentat identificar amb l antiga quadra de Vila-roja o de Vila-rbia, ja documentada el 1258. Amb l augment de poblaci dels segles XVI i XVII les Torres experiment un gran creixement. Destaquen les masies d origen medieval de les Barones, can Roig de les Torres, can Vaquero i la modernista de Can Miret de les Torres, entre d altres.

En l'actualitat compta amb 67 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279118" title="Sext" nonfiltered="4179" processed="4153" dbindex="109308">


Onomstica:

Sext Afric o Sext Lbic, filsof rom ;

Sext de Queronea, filsof estoic grec;

Sext Cristi, escriptor rom ;

Sext Empric, metge rom ;

Sext Ruf (escriptor), escriptor rom;

Sext Ruf (historiador), historiador rom;

Sext Pitgoric, escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279120" title="Sext Afric" nonfiltered="4180" processed="4154" dbindex="109309">
Sext Afric o Sext Lbic (Sextus Africanus o Sextus Lybicus, ) fou un filsof rom.

s esmentat a Suides i per Eudcia de Macrembolis. Aquesta li atribueix les obres ,  Sceptica in Libris decem, i  Pyrrhonia, per es clar que el confon amb Sext Empric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279121" title="Sext de Queronea" nonfiltered="4181" processed="4155" dbindex="109310">
Sext de Queronea (Sextus, ) fou un filsof estoic grec, nebot de Plutarc i mestre de l'emperador Marc Aureli. Podria ser el mateix personatge que Sincelle esmenta com Sext Filsof durant el regnat d'Adri.

A Suides se'l confon amb Sext Empric; li atribueix dos obres: , Ethica, i , Episceptica Libris decem. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279122" title="Sext Cristi" nonfiltered="4182" processed="4156" dbindex="109311">
Sext Cristi (Sextus Christianus) fou un escriptor rom del temps de Septimi Sever.

Va escriure una obra que porta el ttol de , De Resurrectione, que no es conserva. L'esmenten Eusebi, Hier i Fabricius (Euseb. H. E. 5.27; Hieron. De Viris Illustrib. 100.50; Fabric. Bibl. Graec. vol. 6. p. 746).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279123" title="Sext Ruf (escriptor)" nonfiltered="4183" processed="4157" dbindex="109312">
Sext Ruf (Sextus Rufus)  fou un escriptor rom.

Va escriure un tractat titulat De Regionibus Urbis Romae, publicat per primer cop a Frankfurt el 1558. Una copia trobada a Monte Casino porta el nom de Sextus Ruffus Vir Consularis. De la seva vida i poca no es pot assegurar res per podria ser el mateix que Sext Ruf el historiador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279124" title="Sext Ruf" nonfiltered="4184" processed="4158" dbindex="109313">


Onomstica:

Sext Ruf (escriptor), escriptor rom;

Sext Ruf (historiador), historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279125" title="Sext Ruf (historiador)" nonfiltered="4185" processed="4159" dbindex="109314">
Sext Ruf (Sextus Rufus)  fou un historiador rom.

Va escriure una obra histrica titulada Sexti Rufi Breviarium de Victoriis el Provinciis Populi Romani, per encrrec de l'emperador Valent, al que la va dedicar. L'emperador va recomanar a l'autor brevetat (brexem fieri Clementia tua praecepit), i fou obet doncs relata els fets de ms d'un millenni en noms 28 captols. 

De la seva biografia no se'n t cap detall. L'obra fou impresa per primer cop a Roma el 1470.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279126" title="Sext Pitgoric" nonfiltered="4186" processed="4160" dbindex="109315">
Sext Pitgoric (Sextus Pithagoraeus) fou el nom d'un escriptor rom identificat amb al menys dos personatges diferents:

Sixt bisbe de Roma i mrtir (podria ser Sixt I del segle II o Sixt II del segle III).
Quint Sexti, filsof rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279127" title="Siburi" nonfiltered="4187" processed="4161" dbindex="109316">
Siburi (Siburius) fou un metge rom.

Era nadiu de Burdigala (Bordeus) i va viure el segle IV; aquest metge  s esmentat junt amb Autsoni i Eutropi per Marcel Empric que diu que era conciutad i predecessor. Va escriure un llibre sobre farmcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279128" title="Sibinti" nonfiltered="4188" processed="4162" dbindex="109317">
Sibinti (Sibyntius, ) fou un lector que era esclau de l'orador Teodectes de Faselis (mort vers el 333 aC).

Fou el primer esclau que va exercir l'art de l'oratria.

Va escriure algunes obres sobre retrica que sn esmentades a Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279129" title="Sibirti" nonfiltered="4189" processed="4163" dbindex="109318">
Sibirti (Sibyrtius, ) fou un militar macedoni al servei del rei Alexandre el Gran.

El rei, al seu retorn de l'ndia, el va nomenar governador de la satrapia de Carmnia (326 aC)  govern que desprs va bescanviar pel d'Aracsia i Gedrsia on va substituir a Toes (Thoas) que havia mort.

El 323 aC, mort Alexandre, va conservar el govern de les seves provncies, en les que tamb fou confirmat a la partici de Triparadisos el 321 aC. En les lluites que van seguir, va donar suport a Peucestes contra Pit i Seleuc, i desprs va acompanyar a Peucestes per unir-se amb umenes de Crdia a la Susiana (317 aC) per sempre amb la seva lleialtat per Peucestes abans que per umenes. Va donar suport a Peucestes en el complot contra umenes, i quan aquest se'n va assabentar es va molestar molt i el va voler portar a judici, per Sibirti es va escapar.

Llavors es va aliar amb Antgon el Borni que poc desprs li va confirmar les seves satrapies i li va donar el comandament d'un selecte cos de tropes, els anomenats argiraspides, tericament per defensar les provncies orientals dels brbars per en realitat perqu Antgon es volia desfer dels argiraspides que eren massa turbulents i desafectes. 

Ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279130" title="Sic" nonfiltered="4190" processed="4164" dbindex="109319">
Sic (Sicanus) fill de Execeste (Execestus) fou un dels tres generals dels siracusans que encapalats per Hermcrates de Siracusa foren nomenats quan es va produir l'expedici atenenca el 415 aC. 

El 413 aC desprs de rebutjar als atenencs a Eppoles, fou enviat amb tretze vaixells a Agrigent, governat pel partit siracus, per demanar subministraments, per abans d'arribar l'oposici va prendre el poder i no va poder desembarcar.

Va lluitar llavors a la mar contra els atenencs als que va derrotar, matant a Eurimed; va dirigir un ala de la flota siracusana en la batalla final al port de Siracusa on els atenencs foren derrotats decisivament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279131" title="Sicnia" nonfiltered="4191" processed="4165" dbindex="109320">
Sicnia (Sicinia) fou una gens romana amb una branca patrcia i les dems plebees.

El patrici membre d'aquesta gens ms destacat fou Tit Sicini Sab que fou cnsol el 487 aC; la resta de Sicinii esmentats a la historia foren tots plebeus. Mai ms van obtenir el consolat per es van destacar en la defensa dels drets dels plebeus.

Personatges destacats.
Luci Sicini Bellut, cap plebeu a la secessi de Mons Sacer el 494 aC ;

Gai Sicini (trib 470 aC), trib de la plebs el 470 aC ;

Luci Sicini Dentat, militar rom conegut com l'Aquilles rom, tribu de la plebs el 454 aC ;

Gai Sicini (trib 449 aC), trib de la plebs el 449 aC ;

Tit Sicini (trib 395 aC), trib de la plebs el 395 aC;

Tit Sicini (trib 387 aC), trib de la plebs el 387 aC ;

Gneu  Sicini (pretor 183 aC), pretor el 183 aC ;

Gneu  Sicini (pretor 172 aC), pretor el 172 aC;

Gneu o Luci  Sicini, trib de la plebs el 76 aC ;

Vegeu tamb.
Sicini;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279133" title="Luci Sicini Bellut" nonfiltered="4192" processed="4166" dbindex="109321">
Luci Sicini Bellut (Lucius Sicinus Bellutus) fou un dels caps plebeus a l'anomenada secessi de Mons Sacer el 494 aC que va portar a l'establiment de l'ofici de trib de la plebs com a magistratura pels plebeus. Fou un dels primers tribuns escollits (493 aC). El 492 aC fou edil plebeu i es va unir al trib Espuri Icili en la protesta al senat per la manca d'aliments. Fou altre cop trib el 491 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279134" title="Gai Sicini (trib 470 aC)" nonfiltered="4193" processed="4167" dbindex="109322">
Gai Sicini (Caius Sicinius) fou trib de la plebs el 470 aC quan els tribuns de la plebs van comenar a ser escollits pels comicis tribunats. Junt amb el seu collega Marc Duili va acusar a Appi Claudi davant el poble, per causa de l'oposici d'aquest a una llei agrria. A Tit Livi se l'esmenta com Siccius i fins i tot en un lloc com Cnaeus Siccius.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279135" title="Luci Sicini Dentat" nonfiltered="4194" processed="4168" dbindex="109323">
Luci Sicini Dentat (Lucius Sicinius Dentatus) fou un militar rom llegendari conegut com l'Aquilles rom. Hauria lluitat a 120 batalles, hauria matat a vuit enemics en combat singular, i hauria rebut 45 ferides en el seu cos. Es considera que havia contribut decisivament al triomf de 9 generals.

Fou trib de la plebs el 454 aC any en qu va portar a judici davant el poble a Tit Romili, cnsol l'any anterior. El 450 aC desprs de la derrota dels romans en front dels sabins va voler revoltar als plebeus i retirar-se als mons Sacer, i els decemvirs van decidir la seva mort i van enviar un contingent militar que per traci el va agafar i el va matar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279136" title="Gai Sicini (trib 449 aC)" nonfiltered="4195" processed="4169" dbindex="109324">
Gai Sicini (Caius Sicinius) fou trib de la plebs el 449 aC desprs de la secessi dels plebeus de l'Avent i l'abolici del decemvirat. Tit Livi el considera un descendent del trib de la plebs Lici Sicini Bellut (Livius, 3.54.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279137" title="Tit Sicini (trib 395 aC)" nonfiltered="4196" processed="4170" dbindex="109325">
Tit Sicini (Titus Sicinus) fou trib de la plebs el 395 aC quan va presentar una rogatio que pretenia traslladar a una part de la poblaci romana a la ciutat de Ves, de manera que l'estat tindria dues capitals. La proposta no degu ser aprovada ja que no es va portar a efecte. Ho esmenta Tit Livi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279138" title="Tit Sicini (trib 387 aC)" nonfiltered="4197" processed="4171" dbindex="109326">
Tit Sicini (Titus Sicinus) fou trib de la plebs el 387 aC i va presentar als comicis per la seva votaci, una llei agrria que es referia a l'anomenat ager Pomptinus; la llei fou aprovada mpliament. Ho esmenta Tit Livi (Livius, 6.6.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279139" title="Gneu Sicini (pretor 183 aC)" nonfiltered="4198" processed="4172" dbindex="109327">
Gneu  Sicini (Cnaeus Sicinius) fou un magistrat rom.

Va seguir el cursus honorum i fou edil el 185 aC; desprs fou candidat a la pretoria per cobrir la vacant deixada a la seva mort pel pretor Gai Decimi, per no fou elegit (184 aC). Als comicis del 183 aC fou finalment escollit i el 182 aC fou propretor a Sardenya. 

Es probablement el mateix que s esmentat com a triumvir per la fundaci de la colnia de Luna el 177 aC  (Livius,  41.13.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279140" title="Gneu Sicini (pretor 172 aC)" nonfiltered="4199" processed="4173" dbindex="109328">
Gneu  Sicini (Cnaeus Sicinius) fou un magistrat rom.

Va seguir el cursus honorum i va arribar a pretor el 172 aC; fou enviat a la Pulla com a designatus. Desprs en el repartiment de funcions entre els pretors va obtenir la jurisdicci peregrina. Al esclatar la guerra contra Perseu de Macednia al comenament del 171 aC el seu imperium fou prorrogat i li fou assignada la Macednia com a provncia, on va restar fins l'arribada del seu successor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279141" title="Gneu o Luci Sicini" nonfiltered="4200" processed="4174" dbindex="109329">

Gneu o Luci  Sicini (Cnaeus o Lucius Sicinius) fou un magistrat rom.

Va ser trib de la plebs el 76 aC i fou el primer magistrat rom que es va atrevir a atacar les lleis de Sulla que privaven als tribuns de la plebs del seu antic poder. Va atacar tamb als caps aristocrtics i especialment a Gai Curi. 

Cicer diu que sabia convncer al poble. Per una citaci de Sallusti es va pensar que havia estat mort pels aristcrates per desprs aquesta suposici fou revisada completament, i se li va donar una nova interpretaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279142" title="Sicinni" nonfiltered="4201" processed="4175" dbindex="109330">
Sicini o Sicinni (Sicinius o Sicinnius, ) fou un esclau persa de Temstocles. Algunes fonts el fan tamb brbar o cretenc.

Plutarc diu que era un esclau de Temstocles quan era jove. El 480 aC fou usat pel seu amo per portar informaci a Xerxes I de Prsia de la batalla que es preparava a Salamina. Derrotats els perses foren perseguits pels grecs fins a Andros on van abandonar la persecuci i Temstocles llavors va tornar a enviar a Sicini a Xerxes per atribuir-se el mrit d'haver aturat la persecuci.

Ms tard Temstocles el va alliberar, li va fer un geners donatiu i li va obtenir la ciutadania a Tspies.

Ateneu de Naucratis l'identifica amb el Sicinnus que va inventar la dansa anomenada .

Vegeu tamb.
Gens Sicnia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279143" title="Scul" nonfiltered="4202" processed="4176" dbindex="109331">


Onomstica:
Scul (cognom);

Quint Cloeli Scul (cnsol), cnsol el 498 aC ;

Tit Cloeli Scul, trib amb potestat consolar el 444 aC;

Publi Cloeli Scul, trib amb potestat consular el 378 aC. L'esmenta Tit Livi.

Quint  Cloeli Scul (censor), censor el 378 aC;

Etnologia:

sculs, antic poble sicili;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279144" title="Quint Cloeli Scul" nonfiltered="4203" processed="4177" dbindex="109332">


Onomstica:

Quint Cloeli Scul (cnsol), cnsol el 498 aC ;

Quint  Cloeli Scul (censor), censor el 378 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279145" title="Cloeli Scul" nonfiltered="4204" processed="4178" dbindex="109333">
Cloeli Scul (Cloelius Siculus) fou una famlia d'alt rang romana, que va jugar un cert paper a la histria primitiva de la repblica.

 Personatges destacats .
Quint Cloeli Scul (cnsol), cnsol el 498 aC ;
Tit Cloeli Scul, trib amb potestat consolar el 444 aC.
Publi Cloeli Scul, trib amb potestat consular el 378 aC. L'esmenta Tit Livi.
Quint Cloeli Scul (censor), censor el 378 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279146" title="Quint Cloeli Scul (cnsol)" nonfiltered="4205" processed="4179" dbindex="109334">
Quint Cloeli Scul (Quintus Cloelius Siculus) fou un magistrat rom.
 
Fou cnsol el 498 aC amb Tit Larci Flau. Segons Dions d'Halicarns, Cloeli va nomenar al seu collega dictador i va lluitar a les seves ordres a una batalla contra els llatins. Tit Livi no inclou aquesta informaci i parla de la dictadura de Larci com un fet del 501 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279147" title="Tit Cloeli Scul" nonfiltered="4206" processed="4180" dbindex="109335">
Tit Cloeli Scul (Titus Cloelius Siculus) fou un magistrat rom. 

Fou trib amb potestat consolar escollit pel 444 aC. Tit Livi l'esmenta com Caecilius, per Dions d'Halicarns diu ; a ms els Caecilii eren plebeus i els Cloeli patricis. El 442 aC va exercir la magistratura de triumvir encarregat de la fundaci d'una colnia a Ardea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279148" title="Publi Cloeli Scul" nonfiltered="4207" processed="4181" dbindex="109336">
Publi Cloeli Scul (Publius Cloelius Siculus) fou un dels tribuns amb potestat consular nomenats el 378 aC. L'esmenta Tit Livi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279149" title="Quint Cloeli Scul (censor)" nonfiltered="4208" processed="4182" dbindex="109337">
Quint  Cloeli Scul (Quintus Cloelius Siculus) fou un magistrat rom.

Va exercir la important magistratura de censor el 378 aC junt amb Espuri Servili Prisc, i abans havia exercit altres magistratures de les quals Tit Livi no en fa esment, indicant noms de la de censor  (Livius,  6.31)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279150" title="Sidoni (gramtic)" nonfiltered="4209" processed="4183" dbindex="109338">
Sidoni (Sidonius,) fou un gramtic rom.

s esmentat a l'  Etymologicum Magnum (pgina 124),  i per les escolstiques d'Homer i Pndar, recollit per Fabricius. Fou diferent personatge que un atenenc del mateix nom, sofista, contemporani de Demonax.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279151" title="Berserker" nonfiltered="4210" processed="4184" dbindex="109339">

Els berserker eren guerrers vkings que combatien mig despullats, guarnits amb pells d'animals. Entraven en combat en estat de tran, possets per l'odi, insensibles al dolor, i arribaven fins i tot a mossegar els seus escuts i a escumejar per la boca (s'ha dit que patien epilpsia). Es llanaven al combat amb fria cega, fins i tot sense armadura ni cap mena de protecci. La seva sola presncia atemoria als seus enemics i fins i tot als seus companys de batalla. 

Es creu que la seva resistncia i indiferncia al dolor provenien del consum de fongs allucingens (Psilocybe cubensis), o per la ingesta de pa o cervesa contaminats per Claviceps purpurea un fong parasitari que es troba sovint al sgol, amb un alt contingut en compostos psicoactius com l'ergotamina i l'cid lisrgic, precursor del LSD. 

Els vkings consumien cervesa amb Hyoscyamus niger, planta allucingena de la famlia de les solancies. s possible que consumissin aquestes cerveses per a entrar en combat. H. niger produx una sensaci de gran lleugeresa, i com la belladona, causa fria i violncia, sovint acompanyades de riallades delirants; els alcaloides d'aquesta planta sn altament txics i poden ocasionar el coma o la mort. 

En certa manera, la religi d'aquests grans guerrers tamb els influenciava a tenir una gran fria en combat. Els seus dus, tots ells guerrers, exigien - per a arribar al ms pur dels paradisos al seu abast - tenir la mort ms noble en la batalla. Per a les grans i antigues batalles, esperaven una nit en la qual l'aurora boreal aparegus, senyal que les valquries baixaven del Valhalla a cercar aquells guerrers valerosos que donaven la seva vida per la mort; noms els ms fers ho aconseguirien. 

La seva mort era una festa, no un conjunt de penes: el guerrer era condut a una gran barcassa de fusta en la qual iniciaria el viatge al Valhalla. Es deixava dur corrent riu avall, mentre la barca cremava. Moltes esposes d'aquests guerrers s'introduen vives en aquestes barques i travessaven el seu pit amb una espasa, per a poder arribar a aix la mateixa sort que els seus marits. 

Van arribar a compondre una gurdia personal (no ms d'una dotzena) al servei de diversos reis vkings. Van ser marginats per la societat per considerar-se'ls bojos, i una llegenda que recorria els pasos nrdics contava que es convertien en homes llop, el que va motivar que se'ls tems ms i se'ls reclogus, ja en la cristiandat, per considerar-los possets pel diable. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279153" title="Vaixell de Tune" nonfiltered="4211" processed="4185" dbindex="109340">
El vaixell de Tune s un vaixell vking de tipus karv trobat a la granja "Haugen" de stfold (Noruega). Construt aproximadament en el 900, est fet de planxes de roure i va ser trobat en un monticle funerari anomenat "Bthaugen"(el tur del vaixell), que havia estat excavat per l'arqueleg Oluf Rygh l'any 1867. 



El vaixell est fragmentat, per havia de tenir uns 22 m d'eslora, 4,35 m de mniga i espai per a 11-12 parells de rems. La mida de la quilla s d'uns 14 metres. Est fet de travessers gruixuts i t una borda slida. 


El vaixell de Tune s'exhibeix en el Museu de vaixells vkings de Bygdi, Oslo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279155" title="Drakkar" nonfiltered="4212" processed="4186" dbindex="109341">
Un drakkar o lngskip s una embarcaci que data del perode comprs entre els anys 700 i 1000. Va Ser utilitzada pels escandinaus i saxons en les seves incursions tant costaneres com de l'interior. Van ser el major exponent de la potncia militar dels escandinaus, que els consideraven com la seva ms valuosa possessi. A les Illes Lofoten (Noruega), alguns vaixells de pesca encara segueixen fabricant-se seguint les mateixes tcniques.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279157" title="Pedra rnica" nonfiltered="4213" processed="4187" dbindex="109342">
Una pedra rnica s una pedra o estela amb inscripcions rniques. Van ser aixecades en els pasos escandinaus entre el 200 i el 1100 dC i sn particularment nombroses a Sucia, on n'hi ha ms de 3430. La suma total a tot el mn s de unes 6000.



Algunes pedres rniques celebres.
Pedra de Rk.
Pedres de Jelling.
Pedra rnica de Kensington.

Vegis tamb.
Runes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279159" title="Prince Bira" nonfiltered="4214" processed="4188" dbindex="109343">
 Birabongse Bhanutej Bhanubandh "Prince Bira"  va ser un pilot de curses automobilstiques tailands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bira va nixer el 15 de juliol del 1914 a Bangkok, Tailndia. Va morir el 23 de desembre del 1985  a Londres, Anglaterra.


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de maig del 1950, el GP de la Gran Bretanya, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Prince Bira va participar varies curses ms puntuables pel campionat de la F1, al llarg de varies temporades ( 1950, 1951, 1952, 1953  i 1954 ).
 
Bira tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279164" title="Alineaci" nonfiltered="4215" processed="4189" dbindex="109344">
Al rugbi a 15, designa el conjunt dels jugadors dels dos equips en el moment d'una servei de toc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279167" title="Mig de mel" nonfiltered="4216" processed="4190" dbindex="109345">


Al rugbi a 15, el mig de barreja (nmero 9) (en angls : scrum-half) s un dels quinze llocs habituals d'un equip. Amb el mig d'Obertura, s un dels dos jugadors que componen la frontissa, que connecta els davants als tres quarts.

Generalment el ms petit jugador de l'efectiu, les seves qualitats primeres sn la intelligncia tctica, el vici, l'agilitat i la vivacitat. Paradoxalment en vista de la seva plantilla, mana sobre nombroses fases de joc l'estratgia dels davants que sn molt ms imponents que ell ja que s de cara al joc i t una visi millor global que ells. Si sn els davants (o gruixut en l'argot rugbystique) que permeten tenir pilotes en el moment de les fases de conquesta (tecla, confusa, recuperaci en els mauls), sn el 10 i el 9 que determinen l'orientaci del joc i que en sn els dipositaris.

Sobre les fases de barreja tancada, introdueix la pilota en la barreja i si el tercer ratlla centre no ho agafa, s que ho fa sortir-li de la barreja. De manera general, ha d'alimentar el seu equip de pilotes i fer la relaci entre els diferents temps de joc. Aix desprs cada fase de joc parada o de reagrupaci consecutiva d'un placatge o d'un maul, durant quina ha dirigit els davants, pot decidir reinterpretar seguint la situaci en l'eix amb altres davants llanats o b de dinamitzar el joc i de transmetre la pilota als tres quarts del seu equip. All significa sovint passar la pilota al mig d'obertura encara que tamb pugui jugar sobre un petit costat directament amb un extrem. El mig de barreja tamb pot jugar al peu directament, descobrint aix la defensa, o intentar b perforar si veu un espai. s generalment ell que juga rpidament les penalitats per intentar posar l'equip advers en defecte o b salvant la lnia d'avantatge, o b obligant un defensor a intervenir mentre que no era reposat i sent doncs de nou sancionat. S'ocupa igualment de llanar el joc en el moment de la presa en tecla de la pilota per un dels seus davants.

Heus aqu exemples notables de jugadors en aquest lloc : Danie Craven(AFS) Joost furg Der Westhuizen(AFS), Matt Dawson(ANG), Agustn Pichot(ARG), Nick Farr-Jones(AUS), George Gregan(AUS), Gary Armstrong(CO), Jacques Fouroux(FRA), Jrme Gallion(FRA), Gareth Edwards(GAL), Rob Howley(GAL), Dwayne Peel(GAL), Peter Stringer(IRL), Justin Marshall(NZ), Sid Going(NZ), Fourie Du Preez (AFS), Jean-Baptiste Elissalde (FRA), Chris Cusiter (ECO), Byron Kelleher (NZ).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279169" title="Ledaa" nonfiltered="4217" processed="4191" dbindex="109346">


Ledaa s un municipi de la provncia de Conca situat a la comunitat autnom de Castella la Manxa, a la zona sud de la provncia a 146 km de Conca. En el cens de 2007 comptava amb 1919 habitants en un territori de 59,70 km2. El codi postal s 16237. Limita amb Villagarca del Llano i Iniesta. 

Administraci.


Demografia.


Enllaos externs.
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279170" title="Los Hinojosos" nonfiltered="4218" processed="4192" dbindex="109347">


Los Hinojosos s un municipi de la provncia de Conca situat a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, a la zona oestde la provncia a 96 km de Conca. En el cens de 2006 comptava amb 1044habitants en un territori de 113,95 km2.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279171" title="Minglanilla" nonfiltered="4219" processed="4193" dbindex="109348">

Minglanilla s un municipi de la provncia de Conca situat a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, a la zona sud de la provncia i tamb al sud de la ciutat de Conca. En el cens de 2007 comptava amb 2532 habitants en un territori de 109,64 km2. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279172" title="Mira (Conca)" nonfiltered="4220" processed="4194" dbindex="109349">

Mira s un municipi de la provncia de Conca situat a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, a la zona occidental de la provncia i a l'oest de la ciutat de Conca. En el cens de 2006 comptava amb 1.020 habitants en un territori de 212,86 km2. Limita amb Garaballa i Henarejos, al nord, amb de Camporrobles i Villargordo del Cabriel, al sud, amb Aliaguilla, a l'est, i amb Engudanos i Narboneta, a l'oest.

Demografia.



Enllaos externs.
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279173" title="Mota del Cuervo" nonfiltered="4221" processed="4195" dbindex="109350">

Mota del Cuervo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Est situat a la zona oriental de la provncia, a 88 km de Conca i en el centre de la Manxa. En el cens de 2006 comptava amb 6078 habitants en un territori de 176,18 km2. El codi postal s 16630.

Administraci.


Enllaos externs.
Web de Mota del Cuervo - El Balcn de la Mancha;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279174" title="Talayuelas" nonfiltered="4222" processed="4196" dbindex="109351">

Talayuelas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Est situat a la zona oriental de la provncia i de la ciutat de Conca. En el cens de 2006 comptava amb 1167 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279175" title="San Lorenzo de la Parrilla" nonfiltered="4223" processed="4197" dbindex="109352">

San Lorenzo de la Parrilla s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Est situat a la zona occidental de la provncia, a 88 km de Conca i en el centre de la Manxa. En el cens de 2007 comptava amb 1322 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279177" title="Francesc Baldomar" nonfiltered="4224" processed="4198" dbindex="109353">


Francesc Baldomar (actiu a la ciutat de Valncia de 1425 a 1463) s un arquitecte valenci autor de diversos monuments gtics al cap i casal.

Se sap d aquest arquitecte valenci que el 1425 estava treballant com a pedrapiquer al pot de la mar de la ciutat de Valncia. En 1440 treballava en la desapareguda capella de Santa Maria dels Ignocents, que formava part del conjunt de l Hospital General de Valncia. Degu treballar tamb en el desaparegut Palau Reial entre 1442 i 1451. La seua obra ms emblemtica s la Capella dels Reis del Convent de Sant Domnec (1439-1463). El seu treball en aquesta capella fou fonamental per al posterior desenvolupament de l art del tall de la pedra. Hi va alar la volta, sense nervadures, i la sagristia, amb portes en biaix i una esvelta escala de caragol. Una de les seues obres ms importants s la Porta de Quart (1441-1460). El 1458 comen les obres de l ampliaci de la Seu de Valncia pels seus peus amb l afegiment de l Arcada Nova, que unia la Seu amb l Aula Capitular i amb el Micalet. Hi va fer nombroses finestres i portes en biaix i una complexa volta en el passads d uni entre la Seu i el Micalet.



Referncies.

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum II, veu: "Baldomar, Francesc". Editorial Prensa Ibrica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279182" title="Dolors Viladrich i Pascual" nonfiltered="4225" processed="4199" dbindex="109354">

Dolors Viladrich i Pascual (Manresa, Bages, 12 de novembre de 1936) s una compositora de sardanes.

De petita, a la seva famlia es respirava ambient musical amb la mare professora de piano i el pare instrumentista de saxo i clarinet. Tanmateix, s la mateixa famlia que li recomana no seguir el cam de la msica perqu eren temps difcils.

No va ser fins el 1994 quan, desprs d'una prejubilaci als 58 anys, va decidir emprendre i perfeccionar els estudis musicals a l'escola Esclat de Manresa. Els seus professors van ser Montserrat Rotllant, piano, i David Martell i Jordi Gonzlez d'harmonia. Desprs de compondre una havanera i una can de bressol com a complement dels exercicis a les classes d'harmonia, a partir de l'any 2000 comena a compondre sardanes assessorada per Marcel Artiaga, de la cobla Montgrins, amb qui ha perfeccionat els estudis d'instrumentaci per a cobla.

El 27 de novembre de 2001, la Jovenvola de Sabadell va estrenar la seva primera sardana Un sentiment dedicada en record del seu fill. Tres anys ms tard la seva sardana dedicada a la seva fillola Anna Maria s finalista de la Sardana de l'any. De moment ha escrit 13 sardanes, i el 15 de mar de 2008 presenta el seu primer compacte titulat Il.lusions al Teatre Conservatori de Manresa, amb la cobla Montgrins.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279183" title="Ar Redadeg" nonfiltered="4226" processed="4200" dbindex="109355">
Ar Redadeg (en bret, la cursa) s un collectiu que organitza una cursa homnima reivindicativa per tota Bretanya, amb l'objectiu de recollir fons en favor de la llengua bretona.

La primera edici de la cursa, l'any 2008, recrre 600 quilmetres des del 30 d'abril fins al 3 de maig, des de Naoned (Nantes) fins a Karaez (Carhaix), passant per tots cinc departaments bretons.

La cursa no t carcter competitiu, sin que vol promoure la revitalitzaci de la llengua bretona: Els participants (prenent el model de la Korrika basca) paguen 100 pel dret a portar un testimoni durant 1 quilmetre, aquest testimoni duu al seu interior un missatge que no es llegeix fins arribar a Karaez, on coincideix amb la celebraci del trent aniversari de les escoles Diwan.

 Vegeu tamb .
 Correllengua, pel catal.
 Korrika, pel basc.
 Correlingua, pel gallec.

 Enllaos externs .
  Pgina web de Ar Redadeg;
cies/Internacional/Un_Correllengua_a_la_Bretanya_/ Una Correllengua a la Bretanya a tribuna.cat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279185" title="McFly" nonfiltered="4227" processed="4201" dbindex="109356">
McFLY s un banda de pop-rock procedent del Regne Unit. Els seus components sn: Tom Fletcher (veu i guitarra, va nixer el 17 de Juliol de 1985 a Northwick Park Hospital, Harrow, Londres, UK), Danny Jones (veu i guitarra, va nixer el 12 de Mar de 1986 a Bolton, UK), Dougie Poynter (cors i baixista, i a vegades veu principal, va nixer a Corringham, Essex, UK el 30 de Novembre de 1987, n's el membre ms jove) i Harry Judd (el bateria, va nixer el 23 de Desembre de 1985 a Chelmsford, Essex, UK).


 Room on the third floor 
----

Aquest grup va debutar amb el seu primer lbum Room on the 3rd Floor (5 de Juliol de 2004), amb el que van aconseguir dos discs de plat i van aconseguir arribar al nmero 1 de les llistes britniques. D'aquest primer lbum van treure quatre singles, Five colours in her hair (n1 al Regne Unit al 29 de Mar), Obviously (n 1 i el single va ser estrenat al 21 de Juny), That Girl (n 3 i estrenat al 6 de Septembre) i Room on the 3rd Floor (n 5, la data de sortida va ser el 15 de Novembre). Van triar aquest nom ja que Danny i Tom van escriure les canons de l'lbum en l'habitaci 363 d'un hotel prestigis londinenc. Amb aquest disc van superar un Record Guiness que es mantenia feia quaranta anys de ser la formaci ms jove en treure un lbum nmero 1. Aquest Guiness li van pendre als Beatles, grcies a Dougie, ja que quan van llanar l'lbum ell encara tenia 16 anys. Ells van comenar com a teloners de l'exitosa boyband Busted i els van acompanyar a la seva gira al febrer. Llavors al setembre farien la seva prpia gira.


Wonderland
----

El segon album, Wonderland, va sortir a la venda al 29 d'agost de 2005 i tamb va ser #1 en les llistes del Regne Unit i va aconseguir un disc de plat. Wonderland va produir quatre singles, el primer va ser un doble A-side de Comic Relief amb All about you/You've got a friend (n 1 i estrenat el 7 de Mar), el segon single va ser I'll be OK (n 1 i estrenat al 15 d'agost), el tercer single va ser I wanna hold you (n 3 i estrenat el 17 d'octubre) i el quart single va ser un A-side de The Ballad of the Paul K/Ultraviolet (n 9 i va ser llenat el 12 de Decembre). Al juliol de 2005 van participar al Live 8 de Tokyo actuant junt amb Good Charlotte i Bjrk. El 15 de Setembre van comenar el seu primer Tour per Gran Bretanya. Van grabar un DVD al MEN Arena de Manchester i el van anomenar Wonderland Tour DVD.


Just My Luck
----

A mitjans del 2006 van treure el seu primer disc recopilatori dels seus dos primers lbums, aprofitant la sortida de la pellcula d'adolescents amb Lindsay Lohan i Chris Pine com a protagonistes principals titulada Just My Luck en la qual apareixien ells actuan com a McFLY, el van titular igual i l'nic single va ser Just My Luck. Van visitar per primer cop Estats Units on van tocar a llocs tan emblemtics com el Hard Rock Caf o Times Square.


Motion in the Ocean
----

El seu tercer lbum, Motion in the Ocean, va sortir a la venda el 6 de Novembre de 2006 i va quedar #6. De Motion in the Ocean van treure cinc singles, el primer va ser un A-side del Sport Relief amb la versi de Queen Don't stop me now/Please Please va ser llenat al 17 de Juliol i va arribar al n 1. El segon va ser Star Girl, va ser llanat al 23 d'Octubre del 2006 i va arribar al n 1. El tercer single va ser un altre A-side de Friday Night/Sorry's not good enough va ser llanat el 18 de Desembre i va entrar al n 3, i l'ltim single va ser un altre doble A-side amb Baby's coming back/Transylvania que el van llanar el 7 de Maig arrivant al n 1. Tamb van fer el Motion in the Ocean Tour per tot el territori britnic i van grabar el seu DVD a Wembley Arena.


All The Greatest Hits
----

El 5 de Novembre de 2007 van treure el seu segon disc recopilatori, All The Greatest Hits, el qual va quedar #4 a les llistes del Regne Unit, que va tenir un nic single The Heart Never Lies, que el van llanar el 22 d'octubre i va arribar al n 3.


Radio:ACTIVE
----

A principis de 2008 van anar a Austrlia a seguir gravant el seu quart disc d'estudi. Al 20 de Juliol van treure el seu quart lbum,  i al 22 de Setembre van treure el disc Deluxe Edition amb quatre canons noves, un DVD i un fullet. s el primer lbum desprs de deixar la seva antiga discogrfica, Island Records ja que no els hi deixava fer el que realment volien. Es van crear una discogrfica prpia, Super Records. Han tret de moment tres singles. One for the radio el van llanar l'1 de juny de 2008 i va arribar al n 2. Lies el van llanar el 17 de setembre i va arribar al n 4. El tercer single va ser un doble A-side de Children in Need amb Do ya/Stay with me que el van llanar el 24 de Novembre i va arribar al n 18. El prxim single ser Falling in love i el llanaran el 9 de Febrer de 2009 aprofitant la setmana de Sant Valent.


 Enllaos externs .
Web oficial de McFLY;
MySpace oficial de McFLY;
MySpace Unofficial Dougie Poynter Spain;
MySpace Dougie Poynter Fans de Espaa;
McFLY Vip Area;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279195" title="Reumatologia" nonfiltered="4228" processed="4202" dbindex="109357">
La Reumatologia s una especialitat mdica dedicada als trastorns mdics (no quirrgics) de l'aparell locomotor i del teixit connectiu, que abasta un gran nombre d'entitats clniques, conegudes en conjunt com malalties reumtiques a les que s'hi sumen un gran nombre de malalties d'afectaci sistmica: les connectivopaties.

Els reumatlegs (especialistes en reumatologia) tracten principalment als pacients amb entitats clniques d'afectaci que malmeten generalment a les articulacions, ossos, msculs, tendons,... etc, i fins i tot malalties amb expressi sistmica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279201" title="Bruno Oro Pichot" nonfiltered="4229" processed="4203" dbindex="109358">
Bruno Oro Pichot (Barcelona, 4 de juny del 1978) s un actor catal.

Va estudiar a l Institut del Teatre. T una vida molt lligada a Cadaqus ja que la famlia per part de mare era d all.

Obra.
Cinema.
 2007-Little Ashes;
 2007-Sing for Darfur;
 2007-Chuecatown;
Televisi.
 2005/2008- Polnia (TV3);
 2005/2007- El cor de la ciutat (TV3);
 2005- Mire ust (Antena 3);
 2004- Las cerezas (TVE);
 2003/2004- Operacin Triunfo (TVE);
 2008- Vinagre (TV3);

Teatre.
 2007- Un roure;
 2007- Arcdia;
 2002- Maca, per favor... els postres;
Rdio.
 2004/2008- Minoria absoluta (RAC 1);

Enllaos externs.
Web oficial de Bruno Oro;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279205" title="Roberto Longhi" nonfiltered="4230" processed="4204" dbindex="109359">
Roberto Longhi. Alba (Itlia), 28 de desembre de 1890 - Florncia, 3 de juny de 1970. Fou un historiador de l'art itali. 

Biografia.
Nat d'una famlia de la petita burgesia: el seu pare, Giovanni, ensenyava matries tcniques a la Rgia Scuola Enologica local; el nom de la seva mare era Linda Battaglia. Des de la seva infncia va madurar certa curiositat per la cultura visual: va nixer en la ptria de Macrino d'Alba (al que va dedicar el seu primer escrit) i quotidianament se li presentaven sota els ulls obres com la Madonna de Bernab da Modena (conservada a l'esglsia parroquial) i el Concertino de Mattia Preti (al municipi ciutad). 

Desprs dels estudis secundaris sota la guia de Umberto Cosmo, lograt el grau de maturit al Liceu clssic, s'inscriu a la'Universitat de Tor, on va ser alumne de Pietro Toesca, amb el qual el jove Longhi es va laure el 1911 discutint una tesi sobre Caravaggio: es va traslladar llavors a Roma, on es va diplomar a la Scuola di Perfezionamento in Storia dell'Art local sota la guia d'Adolfo Venturi, del que es va convertir en deixeble i estret collaborador a la revista Art, dirigida per ell. Atret per l'art de Gustave Courbet i Pierre-Auguste Renoir, impressionat per les obres de Eugne Fromentin i Walter Pater (que va observar a la Bienal de Vencia) roman fascinat per la lectura de Charles Baudelaire i Stphane Mallarm; aproximant-se a l'esttica crociana, es va destacar aviat rebutjant una certa refractariedad en el no distingir els camps intutius de l'Art. Va iniciar llavors una collaboraci amb La Voce, de Giuseppe Prezzolini, una de les principals revistes culturals italianes de principis del segle XX i es va fer docent d'Histria de l'art a alguns liceus romans.
Obres principals.
Caravaggio, Mil 1952;
 Gentileschi padre e figlia, 1916, reeditat a R. Longhi, Opere complete I, Scritti govanili 1912-22, Sansoni, Florncia, 1961  ;
Operi Completi, Florncia 1963 Piero de Franceschi, Roma 1923 i revisat en Operi Completi, III; Florncia 1963 ;
Officina Ferarrese, Roma 1934 i revisat en Operi Completi, V; Florncia 1963 ;
A Espanya, s'ha publicat Breu per autntica histria de la pintura italiana, amb traducci de Zsimo Gonzlez, 1 ed., Boadilla del Monte. A.Machado Libros, S. A. , 05/1994. Collecci: La balsa de la medusa, 69. ISBN 84-7774-569-2.

Enllaos externs.
Biografia de Roberto Longhi en itali ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279209" title="Riu Vermell" nonfiltered="4231" processed="4205" dbindex="109360">

Riu Vermell (ttol original en angls Red River) s una pellcula de western dirigida l'any 1948 per Howard Hawks i protagonitzada per John Wayne i Montgomery Clift.

 D'entre els clssics del western, s sens dubte un dels millors, i ensenya a estimar el nostlgic i pic del gnere. Hawks va comptar amb un repartiment meravells -en el que destaca el debut de Montgomery Clift- per donar vida a uns texans que condueixen el bestiar en un llarg viatge de milles i pols, d'aventures i canviants relacions humanes. Mostra la relaci, amb les seves dosis de problemtica generacional, d'un vell ranxer i el seu fill adoptiu.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279221" title="Hugh Dowding" nonfiltered="4232" processed="4206" dbindex="109361">

El Mariscal en Cap de l'Aire Hugh Caswell Tremenheere Dowding, 1r Bar Dowding GCB GCVO CMG va ser un oficial britnic de la Royal Air Force. Va ser el comandant del Comandament de Caces de la RAF durant la Batalla d'Anglaterra.

 Inicis .
Dowding va nixer a Moffat, Esccia. Va ser educat al Winchester College i a la Reial Acadmia Militar de Woolwich, servint posteriorment a l'Artilleria Reial.

 Carrera .
Desprs d'obtenir la llicncia de pilot al desembre de 1913, s'un al Royal Flying Corps (RFC). Va ser enviat a Frana, i al 1915 va ser promogut a comandant del 16 Esquadr. Desprs de la Batalla del Somme, Dowding discut amb el General Hugh Trenchard, el comandant el RFC, sobre la necessitat de qu els esgotats pilots poguessin descansar d'un deure sense descans. Com a resultat, Dowding va ser tornat a Anglaterra, on si b va ser promogut a Brigadier, no va veure ms servei actiu durant la I Guerra Mundial.

Dowding s'un a la recentment creada Royal Air Force i guany experincia en departaments com entrenament, subministraments, desenvolupament i recerca. Al 1929 va ser promogut a Vicemariscal de l'Aire, i al 1930 s'un al Consell de l'Aire. La tragdia li arrib amb la mort de la seva esposa, quan noms portaven 2 anys casats. Sol davant la tasca d'educar al seu fill Derek, Dowding abandon tota vida social i es refugi en el seu treball.

 Mariscal de l'Aire .
Al 1933, Dowding va ser promogut a Mariscal de l'Aire i va ser fet cavaller l'any segent. Durant els anys previs a la Segona Guerra Mundial era l'oficial comandant del Comandament de Caces de la RAF i supervis el desenvolupament del Sistema Dowding, un sistema integrat de defensa antiaria mitjanant el rdar i el control radiofnic dels avions. Tamb introdu avions moderns al servei, com el Supermarine Spitfire (de 8 canons) i el Hawker Hurricane.

Tot i que havia de retirar-se al juny de 1939, se li deman que segus fins al mar de 1940 donada la tensa situaci internacional. De nou se li torn a demanar que segus, primer fins a juliol i finalment fins a octubre de 1940; per tant, lluit la Batalla d'Anglaterra sota l'ombra del retir.

Al 1940, Dowding (anomenat "Stuffy" pels seus homes, es mostr gens disposat a sacrificar avions i pilots en un intent d'ajudar les tropes aliades durant la Batalla de Frana. Juntament amb el seu superior immediat, Sir Cyril Newall, llavors Cap de l'Estat Major de l'Aire resistiren diversos requeriments de Winston Churchill per afeblir la defensa local enviant preciosos esquadrons a Frana. Quan la resistncia aliada es collaps, treball colze a colze amb el Vicemariscal de l'Aire Keith Park, comandant de l'11 Grup de Caces organitzant l'evacuaci del Cos Expedicionari Britnic a Dunkerque. 

Durant l'estiu de 1940, el Comandament de Caces de Dowding resist els atacs de la Luftwaffe. La seva major contribuci a la batalla va ser manejar els recursos darrera de les escenes i mantenir una reserva de caces significativa, mentre que deixava als seus comandants subordinats les mans lliures per qu s'enfrontessin a la batalla com veiessin millor. 

Els pilots de caces veien a Dowding com una figura distant, per que es preocupava pels seus homes. El seu fill Derek n'era un d'ells: pilot al 74 Esquadr. 

Donada la seva preparaci i la seva prudncia, "Stuffy" Dowding va rebre la Gran Creu de l'Orde del Bany desprs de guanyar la batalla. No obstant aix, el seu temperament agre i la seva intransigncia en afers com el de la "Gran Ala", aix com per la incapacitat del Comandament de Caces per la lluita nocturna, van contribuir a la seva caiguda. El nou Cap de l'Estat Major de l'Aire, Mariscal en Cap de l'Aire Charles Portal rellev a Dowding del seu crrec al novembre de 1940 i el substitu pel seu ambicis rival, Sholto Douglas.

La publicaci del llibre de Dowding, "Dotze Legions d'Angels" va ser censurada al 1942; doncs el govern britnic consider que contenia informaci til pels alemanys. El llibre finalment va ser publicat al 1946, poc desprs de qu la guerra acabs.

 Ministeri de Producci Aria .

Desprs de deixar la Comandncia de Caces, Dowding va ser enviat en una missi especial als Estats Units pel Ministeri de Producci Aria, a on es va fer molt impopular. Al seu retorn encapal un estudi de la fora laboral de la RAF abans de retirar-se al juliol de 1942. Al 1943 va rebre el ttol de Bar Dowing de Bentley Priory.

 Retir .
Al seu retir, Dowding esdevingu molt interessat en l'espiritualisme, tant com a escriptor com a orador. El seu primer llibre Many Mansions va ser escrit el 1943, seguit per Lychgate (1945), The Dark Star i God's Magic. Rebutjant el cristianisme convencional, s'un a la Societat Teosfica, que proclamava la creena en la  reencarnaci. Insistia en qu ell havia estat el capdill d'una tribu mongol en una vida anterior. Tamb abra la causa del benestar dels animals. 

Al final de la seva vida, la creena de qu havia estat tractat injustament per la RAF el va fer ms amarg. Aprov el llibre de Robert Wright "Dowding and the Battle of Britain", que perpetuava l'afirmaci que hi havia hagut una conspiraci per part dels defensors de la Gran Ala, entre ells Trafford Leigh-Mallory i Douglas Bader, la qual cosa provoc que el retiressin de la Comandncia de Caces. 

Dowding va morir el 15 de febrer de 1970. Va ser incinerat. Durant el servei a l'Abadia de Westminster, les seves cendres van ser situades a sota del Finestral en Memria de la Batalla d'Anglaterra, a la capella de la RAF a l'abadia.


 Condecoracions .
 Gran Creu de l'Orde del Bany (8-10-1940) ;
 Gran Creu del Reial Orde Victori (23-6-1937) ;
 Company de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (1-1-1919) ;
 Una Menci als Despatxos (1-1-1916) ;
 Estrella de 1914 ;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 ;
 Medalla de la Victria 1914-1918 ;
 Estrella de 1939-45 (amb barra "Batalla d'Anglaterra") ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;
 Medalla del Servei General a l'Exrcit i la RAF;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279224" title="I Was a Male War Bride" nonfiltered="4233" processed="4207" dbindex="109362">

I Was a Male War Bride s una pellcula del gnere comdia romntica de 1949 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Cary Grant i Ann Sheridan.

Un capit dels serveis de contraespionatge francs es veu obligat a disfressar-se de dona per convertir-se en l'esposa d'un tinent americ.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279229" title="Motilla del Palancar" nonfiltered="4234" processed="4208" dbindex="109363">

Motilla del Palancar s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat al sud de la provncia a 68 km de Conca. T una superfcie de 73,70 i en el cens de 2007 comptava amb 5653 habitants. El codi postal s 16200.

 Demografia .


Administraci.



Enllaos externs.
Pgina web de l'ajuntament de Motilla del Palancar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279230" title="Priego" nonfiltered="4235" processed="4209" dbindex="109364">


Priego s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat al nord de la provncia a 58 km de Conca. T una superfcie de 80,91 i en el cens de 2007 comptava amb 1114 habitants. El codi postal s 16800.

Demografia.


 Personatges illustres .
 Luis Ocaa, ciclista;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279231" title="Quintanar del Rey" nonfiltered="4236" processed="4210" dbindex="109365">

Quintanar del Rey s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat al sud de la provncia a 98 km de Conca. T una superfcie de 79,81 i en el cens de 2007 comptava amb 7563 habitants. El codi postal s 16220.

 Administraci .



Demografia.


Enllaos externs.
Pgina web amb informaci de Quintanar del Rey;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279232" title="Ann Sheridan" nonfiltered="4237" processed="4211" dbindex="109366">

Ann Sheridan (21 de febrer de 1915 - 21 de gener de 1967) fou una actriu nord-americana.

El seu verdader nom era Clara Lou Sheridan, i va nixer a Denton (Texas). Quan era estudiant, la seva germana va enviar una fotografia seva a Paramount Pictures. Com a conseqncia d'aix va guanyar un concurs de bellesa, una part del premi del qual consistia a aparixer en una pellcula de la Paramount. Abandona els estudis per fer carrera a Hollywood.

Va debutar en el cinema el 1934, als 19 anys, a la pellcula Search For Beauty, i durant uns dos anys va participar en diverses pellcules de la Paramount sense constar en els ttols de crdit. Paramount no va fer gaire per desenvolupar el talent de Sheridan, pel que ella abandona l'estudi i signa un contracte amb Warner Bros el 1936, moment en qu canvia el seu nom.

La carrera de Sheridan va comenar a millorar i la bellesa pl-roja aviat es convertiria en la principal sex symbol de la Warner. Va rebre papers importants, aix com reaccions positives tant de la crtica com del pblic en pellcules tals com Angels with Dirty Faces (1938), junt a James Cagney i Humphrey Bogart; Dodge City (1939) amb Errol Flynn i Olivia De Havilland; Torrid Zone amb Cagney i They Drive by Night amb George Raft i Bogart (1940); The Man Who Came to Dinner (1942) con Bette Davis, i Kings Row (1942), on va compartir la capalera del repartiment amb Ronald Reagan, Robert Cummings i Betty Field.

Malgrat aquests xits, la seva carrera va comenar a declinar. El seu paper a I Was a Male War Bride (1949), dirigida per Howard Hawks i interpretada tamb per Cary Grant, li va donar el seu altre gran xit, per en la dcada dels cinquanta li va ser difcil trobar feina, i les seves actuacions en el cinema van comenar a ser espordiques.

Filmografia.


Search for Beauty (1934);
Bolero (1934);
Come on Marines (1934);
Murder at the Vanities (1934);
Shoot the Works (1934);
Kiss and Make Up (1934);
The Notorious Sophie Lang (1934);
Ladies Should Listen (1934);
You Belong to Me (1934);
Wagon Wheels (1934);
The Lemon Drop Kid (1934);
Mrs. Wiggs of the Cabbage Patch (1934);
Ready for Love (1934);
Star Night at the Coconut Grove (1934) ;
Behold My Wife (1934);
Limehouse Blues (1934);
Enter Madame (1935);
One Hour Late (1935);
Home on the Range (1935);
Rumba (1935);
Car 99 (1935);
Rocky Mountain Mystery (1935);
Mississippi (1935);
The Red Blood of Courage (1935);
The Glass Key (1935);
The Crusades (1935);
Hollywood Extra Girl (1935) ;
Fighting Youth (1935);
Sing Me a Love Song (1937) ;
Black Legion (1937) ;
The Great O'Malley (1937);
San Quentin (1937);
Wine, Women, and Horses (1937);
The Footloose Heiress (1937);
Alcatraz Island (1937);
She Loved a Fireman (1937);
The Patient in Room 13 (1938);
Out Where the Stars Begin (1938) ;
Mystery House (1938);
Little Miss Thoroughbred (1938);
Cowboy from Brooklyn (1938);
Letter of Introduction (1938);

Broadway Musketeers (1938);
Angels with Dirty Faces (1938);
They Made Me a Criminal (1939);
Dodge City (1939);
Naughty But Nice (1939);
Winter Carnival (1939);
Indianapolis Speedway (1939);
The Angels Wash Their Faces (1939);
Castle on the Hudson (1940);
It All Came True (1940);
Torrid Zone (1940);
They Drive by Night (1940);
City for Conquest (1940);
Honeymoon for Three (1941);
Navy Blues (1941);
The Man Who Came to Dinner (1942);
Kings Row (1942);
Juke Girl (1942);
Wings for the Eagle (1942);
George Washington Slept Here (1942);
Edge of Darkness (1943);
Thank Your Lucky Stars (1943);
Shine On, Harvest Moon (1944);
The Doughgirls (1944);
One More Tomorrow (1946);
Nora Prentiss (1947);
The Unfaithful (1947);
El tresor de Sierra Madre (1948) (cameo);
Silver River (1948);
Good Sam (1948);
I Was a Male War Bride (1949);
Stella (1950);
Woman on the Run (1950) ;
Steel Town (1952);
Just Across the Street (1952);
Take Me to Town (1953);
Appointment in Honduras (1953);
Come Next Spring (1956);
The Opposite Sex (1956);
Woman and the Hunter (1957);
The Far Out West (1967);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279233" title="San Clemente" nonfiltered="4238" processed="4212" dbindex="109367">

San Clemente s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat al sud de la provncia a 98 km de Conca. T una superfcie de 277,5 i en el cens de 2007 comptava amb 6.879 habitants. El codi postal s 16600 i s cap de partit judicial.

Enllaos externs.
Web turstica;
Web amb informaci sobre San Clemente;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279234" title="Sisante" nonfiltered="4239" processed="4213" dbindex="109368">

Sisante s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat al sudoccidental de la provncia a 102 km de Conca. T una superfcie de 136,3 i en el cens de 2007 comptava amb 1859 habitants. El codi postal s 16700.


Enllaos externs.
Web amb informaci sobre Sisante;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279238" title="Tarancn" nonfiltered="4240" processed="4214" dbindex="109369">

Tarancn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat al occidental de la provncia a 82 km de Conca. T una superfcie de 106 km2 i en el cens de 2007 comptava amb 14214 habitants. El codi postal s 16400 i s cap de partit judicial. . Limita al nord amb Belinchn, al nordest amb Huelves, a l'est amb Tribaldos i Villarrubio, al sud amb Fuente de Pedro Naharro i a l'oest amb Santa Cruz de la Zarza.

Administraci.


Personatges illustres.
 Melchor Cano (* Tarancn, 1509 -   Madridejos, Toledo, 1560), frare dominic, teleg i bisbe.

Enllaos externs.
 Web oficial de l'Ajuntament Tarancn;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279240" title="Aqeducte rom de Can Cua" nonfiltered="4241" processed="4215" dbindex="109370">


L'aqeducte rom de Can Cua, a Pineda de Mar al Maresme, recollia les aiges d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Buf, tenia una llargria de 3,5 quilmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.

A la dreta de la carretera d'Hortsaviny, a l'altura de Can Cua, al bell mig d un camp, hi ha les restes ms interessants de l'aqeducte: quatre arcades conservades en fora bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcci cap a la fi del segle II o durant el III dC. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dC.

El mur s fet a base de pedres calcries o grantiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqeducte, lligades amb morter de cal i sorra, i disposades en filades d'alades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfcie plana a la part de fora. Tot i aix, sn fora irregulars en mida i color (groguenc, rogenc, negre).

Hi ha restes d altres arcs pels voltants, es creu que formaven part del mateix sistema hidrulic, aix com l arcada que hi ha al costat de la font del ferro.

Est considerat b cultural d'inters nacional amb la categoria de "Zona Arqueolgica".

Els romans van establir-se a la zona del  Maresme , a partir del segle II aC i es van estendre per tota la franja costanera. S han trobat  restes de ms de 200 villes romanes en tota la comarca. La villa o casa de camp, era un centre de producci agrria molt important en l economia de l poca. Els  principals conreus eren el blat i la vinya. Es creu que el camp el treballaven els mateixos camperols de la zona i no eren necessaris els esclaus.  Dins el terme municipal  de Pineda de Mar hi ha les restes d'una vil.la romana al mas de Can Roig, activa probablement entre els segles I i V de la nostra era. Les restes arqueolgiques permeten deduir la importncia d'aquest assentament, s han trobat restes d un lacus (dipsit o estany de rec) alimentat per l'aqeducte que va ser estudiat per l'arqueleg Francesc Prat i Puig a l any 1932.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279246" title="Castell de Montpalau" nonfiltered="4242" processed="4216" dbindex="109371">



El castell de Montpalau s al cim del tur de Montpalau, als vessants pinedencs del  masss del Montnegre. La jurisdicci senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l'Alt Maresme, des d'Arenys fins a Hortsaviny, al lmit dels dominis del castell de Palafolls.

Cal destacar que aquest castell tenia un paper de fortalesa, no una funci residencial o d'habitatge permanent. La seva funci era ms aviat simblica, d intimidaci de la pagesia i punt d encontre espordic dels cavallers en les seves guaites (tasques de vigilncia).
Molts segles abans de la construcci del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, poblament que va tenir continutat en poca romana. Probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degu ser utilitzada per a l'edificaci del castell medieval, que es troba documentat des de mitjan segle XI, quan Umbert Od i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicci de Montpalau, possessi que van mantenir fins al 1574, quan va ser venuda a Francesc de Montcada, marqus d'Aitona.

Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda de Mar, Sant Pere de Riu, Hortsaviny, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Calella, Sant Cebri de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar per via matrimonial als ducs de Medinaceli (segle XVIII).

De la fortalesa medieval en resten alguns murs i restes de la torre de l homenatge, caiguda en grans blocs; tamb restes de les muralles del recinte superior, encara en una bona alria   fins el segon pis- i restes de la capella dedicada a Sant Miquel. Aquest castell era fet de pedres calcries mitjanes, ms o menys afilerades i unides per morter de cal i sorra. Suposem que al segle XV ja era fora malms.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279248" title="Josep Espinet Chancho" nonfiltered="4243" processed="4217" dbindex="109372">
Josep Espinet Chancho (Lleida, 1927-1978) fou un enginyer de camins i poltic catal. Fou enginyer del Ministeri d'Obres Pbliques i director del port de Vilanova i la Geltr. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat de la UCD per la provncia de Barcelona, crrec que abandon el 9 d'octubre del 1977 per motius de salut, i fou substitut per Marcell Moreta Amat.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Josep Espinet al Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279255" title="Luis Fuertes Fuertes" nonfiltered="4244" processed="4218" dbindex="109373">
Luis Fuertes Fuertes (Boisan, provncia de Lle, 1948) s un sindicalista i poltic catal d'origen lleons. Estudi a Astorga i el 1966 marx a Madrid amb la seva famlia. El 1967 s'install a Barcelona i comen a treballar a Hispano-Olivetti, on va ser membre de la comissi obrera de la fbrica. El 1968 s'afili a la UGT i es dedica juntament amb Josep Beliz i Camilo Rueda a reorganitzar la Federaci del Metall de Catalunya a travs de contactes amb altres empreses (MACOSA, SEAT, Pegaso, etc). El 1972 i el 1974 fou susps d'empleu i sou dos cops per organitzar vagues.
 
Va formar part del Comit Regional de la UGT de Catalunya el 1974, amb Camilo Rueda i Eduardo Montesinos Chuchas. El 20 de juny 1976 va ser elegit com a secretari general de la UGT de Catalunya en l'assemblea de Terrassa, que va significar la refundaci de la UGT de Catalunya, fins el febrer del 1982 en qu va ser substitut per Valentn Antn. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 tamb fou escollit diputat pel PSC-PSOE per la provncia de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Perfil de Luis Fuertes Fuertes a la Memria Histrica de la UGT;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279257" title="Rodolf Guerra i Fontana" nonfiltered="4245" processed="4219" dbindex="109374">
Rodolf Guerra i Fontana fou un poltic catal. Estudi dret a la Universitat de Barcelona, on es doctor en criminologia. Ha estat membre del Collegi d'Advocats de Barcelona. El 1958 fou militant del Moviment Socialista de Catalunya i posteriorment del PSC, partit amb el qual fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979 i 1982. El 1986 no es va presentar a la reelecci. El fou membre de la Fundaci Taller Escola de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279261" title="Gelea reial" nonfiltered="4246" processed="4220" dbindex="109375">
La gelea reial s una substncia que les abelles segreguen durant un perode de la seva vida a travs de les seves glndules farngies frontals. s una substncia lquida de color blanc que en contacte amb l'aire s'espesseix i arriba a solidificar-se. Aquesta substncies t un gust aspre i cid. L'abella reina s'alimenta de gelea tota la seva vida. 

T una gran riquesa nutritiva: cont un 12% de prtids, gran part en forma d'aminocids, un 9% de sucres, s molt rica en vitamina B, minerals i oligoelements, i posseeix un factor antibitic. s efica contra l'astnia, l'anorxia, l'envelliment prematur, algunes malalties de la pell i l'arterioesclerosi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279262" title="ngel Manuel Perera Calle" nonfiltered="4247" processed="4221" dbindex="109376">
Angel Manuel Perera Calle (1942) s un sindicalista i poltic catal. Treball en el ram de l'enquadernaci i la impremta. Fou membre de la direcci de la Uni Sindical Obrera a Catalunya, milit en Convergncia Democrtica de Catalunya i fou membre de l'Assemblea de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou diputat per la provncia de Barcelona pel Pacte Democrtic per Catalunya, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 ho fou novament per CiU. El 1982 ja no es va presentar, i durant la dcada dels 80 fou responsable sectorial de Treball de CDC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279266" title="Manuel Fontoira Suris" nonfiltered="4248" processed="4222" dbindex="109377">
Manuel Fontoira Suris (Pontevedra, 1938) s un metge i poltic gallec. Va estudiar batxillerat als Jesutes de Vigo i la llicenciatura en Medicina en la Universitat de Santiago de Compostella. Va cursar l'especialitat de pediatria en les Universitat de Sevilla i a Brusselles. Membre de les Societats de Pediatria nacional i Internacional. Ha publicat diversos articles i conferncies sobre pediatria a revistes especialitzades. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador d'UCD per la provncia de Pontevedra.

 Obres .
 Pediatria social y puericultura en atencin primaria (2006);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279267" title="Jos Garca Garca" nonfiltered="4249" processed="4223" dbindex="109378">
Jos Garca Garca (Silleda, provncia de Pontevedra, 1922) s un poltic gallec. Va estudiar el batxillerat a l'Institut d'A Estrada (Pontevedra). Delegat de l'Organitzaci Juvenil Espanyola (1943-1947), Secretari del Sindicat Vertical al municipi de Silleda (1946-1951) i delegat local del propi municipi (1951-1976). Va formar part dels grups directius d'Acci Catlica (des dels 16 anys) i de Critas Diocesana. Va promoure, en la provncia de Pontevedra, a partir de 1946, el cooperativisme agrari, sent president de dues cooperatives provincials i d'UTECO de Pontevedra. Va promoure l'Associaci Agrria Provincial (GAP) de la qual en fou vicepresident, federada en la Regional i Nacional UFADE. 

Membre del Comit Executiu del Partit Gallec Independent en el seu primer Congrs Federal constitutiu el febrer 1977, partit que es coalig amb UCD, partit amb el que fou escollit senador per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279271" title="David Prez Puga" nonfiltered="4250" processed="4224" dbindex="109379">
David Prez Puga (Maside, provncia de Pontevedra, 1922-1982) fou un advocat i poltic gallec. Desprs de realitzar el batxillerat a Vigo, va cursar els estudis de dret a la Universitat de Santiago de Compostella. Ha exercit com lletrat assessor i sotssecretari provincial d'ordenaci social en la Delegaci de Sindicats a Vigo. Especialitzat en Dret Administratiu, Poltic i Sindical, pertanyia al Cos Tcnic de l'Administraci Civil de l'Estat i al Cos de Lletrats de l'Organitzaci Sindical.

Ha estat Delegat Provincial de treball a Cceres, president de la Societat per al Desenvolupament Industrial de Galcia. Sotssecretari Nacional d'Ordenaci Social i Secretari general del Consell Nacional de Treballadors, des de 1965, fins a ser nomenat Director General de Comer Interior en 1970, cessant en aquest crrec en 1973. Representant en la Conferncia Internacional de Treball en Ginebra. Va ser Procurador en Corts per l'Organitzaci Sindical en diverses Legislatures i, en la X, en representaci familiar per la provncia de Pontevedra, escollit en 1971. President de la Comissi de Treball. Ha estat Conseller de la Caixa Municipal d'Estalvis de Vigo i president de SODIGA.

El 1977 form part del Partit Gallec Independent, que es va integrar en la UCD, partit pel que fou escollit senador per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979.

 Enllaos externs .
 Obituari de David Prez Puga a El Pas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279274" title="Lily Potter" nonfiltered="4251" processed="4225" dbindex="109380">


Lily Potter Evans, mare de Harry Potter, morta per Lord Voldemort;
Lily Luna Potter, filla de Harry Potter i Ginny Weasley ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279280" title="Valentn Paz Andrade" nonfiltered="4252" processed="4226" dbindex="109381">
Valentn Paz Andrade (Lrez, Pontevedra, 1899 - Vigo, 1987) fou un escriptor, economista i poltic gallec. El 1921 es llicenci en dret per la Universitat de Santiago de Compostella i el 1922 fou director del diari Galicia. Diario de Vigo. El 1934 milit al Partit Galleguista i collabor en la redacci de l'estatut d'autonomia de Galcia de 1936. Durant la guerra civil espanyola hagu de fugir. Posteriorment fou desterrat a Vern, Castro Caldelas, A Pobra de Trives i Villanueva de la Serena (provncia de Badajoz)

Posteriorment, fou un dels fundadors de l'empresa Pescanova, de la que en fou president el 1960. Ha estat expert pesquer de la FAO a Amrica i membre de l'Institut Argent de la Producci. s membre de l'Associacions Cincia Regional i acadmic numerari de la Reial Acadmia Gallega. Alhora, es relacion amb cercles galleguistes i collabor a la revista Grial, aix com els diaris El Pas, La Vanguardia, El Faro de Vigo. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Pontevedra per la Candidatura Democrtica Gallega.

 Obres .
 Assaigs .
Galicia como Tarea (1959).
La anunciacin de Valle-Incln (1967).
La marginacn de Galicia (1970).
A galecidade na obra de Guimares Rosa (1978).
Castelao na luz e na sombra (1982).
Galiza lavra a sua imagem (1985).
 Transferencias etnolgicas de Galicia;
 De temes pesquers .
Los puertos nacionales de pesca. Aportacn de Vigo al estudio del problema (1928).
Produccin y fluctuacin de las pesqueras (1954).
Sistema econmico de la pesca en Galicia (1958).
Los derechos sobre el espacio martimo (1960).
El capital como factor del desarrollo de Galicia (1970).
El concepto de zona econmica en el nuevo derecho del mar (1974).
 Poesia .
 Soldado da morte (1921);
 Pronto matricial (1954);
 Llanto materno (1955);
 Sementeira dol vento (1968) ;
 Cen chaves de sombra (1979);

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279292" title="Riu de sang" nonfiltered="4253" processed="4227" dbindex="109382">

Riu de sang (ttol original en angls The Big Sky) s una pellcula del gnere western de 1952 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Kirk Douglas.

Sinopsi.

Jim i Boone sn dos exploradors que s'integren a una expedici pel riu Missouri per establir una base en territori indi. Els acompanyen un comerciant de pells, una ndia que porten com a guia i un altre indi que ha desertat de la seva tribu. Als perills de l'expedici se sumar la tensi que s'estableix entre els homes a causa de la bellesa de la dona.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279293" title="Jos Rodrguez Reza" nonfiltered="4254" processed="4228" dbindex="109383">
Jos Rodrguez Reza (Orense, 1922) s un advocat i poltic gallec. Va cursar el batxillerat a Orense i la carrera de dret en la Universitat de Santiago de Compostella. Pertany al Liceu Recreoo de Arte d'Orebse i a l'Orfen Unin Orensano. Ha estat director de l'Hotel Sila (de la seva propietat), conseller delegat de Cervezas San Martn, S. A i de Corex-Uteco, d'Orense. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou senador d'UCD per la provncia d'Orense. Tamb ha estat vicepresident primer del Consell d'Administraci de Caixa Galicia i vicepresident de la Fundaci Galcia Europa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279295" title="Herncia biolgica" nonfiltered="4255" processed="4229" dbindex="109384">

 Els carcters biolgics .

Tots els individus que es poden reproduir entre ells, donant lloc a individus que tamb sn frtils, es diu que sn de la mateixa espcia, pero cal destecar que aquets sn diferents entre ells. Aquesta diferncia s a causa de qu per cada carcter biolgic que te l'especia, hi ha diferents manifestacions (difrencies).

Els carcters biolgics sn heretables quan poden passar de pares a fills.


Hi ha dos tipus de caracters segons la seva manifestaci:

1-Carcters qualitatius: sn aquells que es manifesten per mitja de diversos trets clarament diferenciats.

Exemples:
Caracter del sexe;
Caracter del grup sanguini;
Capacitat de doblegament de la llengua  ;
 ;

2-Caracter quantitatius: sn aquells que es manifesten amb un sol tipus de tret, pero que pot presentar diversos valors.

Exemples:
L'alada;
Pes;
Color de la pell;
  ;

 Llei d la uniformitat .

Defineix: que si s'uneixen dues races pures, els descendets sn uniformes,ja sigui mostrant una de les caracteristiques o una carestarisdtica intermedi.


 Llei de la segragaci .

Defineix: que els factors hereditaris que informen sobre un mateix caracter se separen i s'escanpen entre    les cellules sexuals i desprs mitjanzant la fecundaci s'uneixen a l'atzar per donar lloc a la informaci biologica dels descendents.

Proces

Mendel va plentar pesols de color groc fills (F1) I pesols pares (P) del mateix color. Va esperar que les plantes cresquesin i que tinguesin flor. Va deixar que entre les flors hi agues autofecundaci i en arribar l'estiu va obrir els pesols i va comprovar que hi havia pesols de color groc i de color verd. Cal esmentar que hi havia una gran quantitat de pesols grocs comparats amb els pesols verds.


Conclusions que va assolir Mendel:

1r A l'interior de les cellules sexuals(masculines i femenines), es troben les carecteristiques de les plantes.
2n Al ser grocs els psols de la generaci F1, les seves cellules tenen informaci de com produir aquest color.
3r Ja que la generaci F1 ha produit pesols verds, la genraci F2 tamb ha de contenir el factor hereditari del color verd encara que no el manifesti (ressesiu).
4t Si les cellules contenen informaci sobre els dos colors, aix vol dir que com a minim l'informaci es troba duplicada.
5 Com que la generaci de psols F1 conte informaci dels dos colors pero tots sn grocs , el color groc es el factor hereditari dominant i el ver es el ressesiu.
6 Els psols grocs (F1) obtinguts en creuar dues raes pures sn heterozigots, no homozigots.
7 Les cellules sexuals que noms devien contenir un factor hereditari, ja que despres quan es tornen a unir , tornen a tenir dos factors hereditaris per a cada caracter (cellules somtiques);

 Llei de la independencia  .

Defineix: Els factors hereditaris no antagnics, s'hereten independentment uns dels altres
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279296" title="Celso Montero Rodrguez" nonfiltered="4256" processed="4230" dbindex="109385">
Celso Montero Rodrguez (Quintela de Leirado, provncia d'Orense, 1930 - 2003) fou un poltic i sacerdot gallec. El seu pare va emigrar a Guinea Equatorial. Llicenciat en teologia i cincies de la informaci per la Universitat de Comillas, on va conixer Jess Aguirre, Gabino Daz Merchn, Julin Maras i Jos Luis Lpez Aranguren. El 1965 enseny al seminari de Cochabamba (Bolvia) i el 1969 visit l'Havana. Poc desprs penj els hbits. Treball al diari La Regin d'Orense, per tamb ha collaborat a El Ciervo, Sbado Grfico i El Pas.

Militant del PSdeG-PSOE, del que el 1976 en fund la secci d'Orense, ha estat senador per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979, 1982 i 1986. Tamb fou conseller de treball de la Xunta de Galcia provisional (1978-1979) i diputat al Parlament de Galcia a les eleccions de 1981. El 1991 fou nomenat Vicevaledor do Pobo.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279312" title="Xos Henrique Rodrguez Pea" nonfiltered="4257" processed="4231" dbindex="109386">
Xos Henrique Rodrguez Pea (Orense, 24 d'octubre de 1942 - Vigo, 13 d'agost de 2006) fou un arquitecte i poltic gallec. Va estudiar a la Facultat de Cincies de la Universitat de Santiago de Compostella i es va llicenciar en Arquitectura per l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Madrid, especialitzant-se en la restauraci de monuments. Com a arquitecte, seria autor de treballs sobre arquitectura visigoda i romnica, realitzant el seu treball d'especialitzaci sobre el monestir d'Oseira. 

En la dcada de 1960 va participar, sense afiliaci poltica, en el moviment estudiantil contra la dictadura i es va presentar a les eleccions municipals de 1979 a Orense a les llistes d'Unidade Galega com membre del Partit Galleguista. Membre de Coalici Gallega (CG) des de la seva fundaci, va ocupar el crrec de secretari del partit en l'rea d'Acci Municipal en 1985. A les eleccions al Parlament de Galcia de 1985 va ser escollit diputat per aquesta formaci. Dos anys desprs, al gener de 1987, va ser impulsor i membre fundador del Partit Nacionalista Gallec (PNG), organitzaci creada com escisi de Coalici Galega. Aquest nou partit va ser pea clau en la moci de censura contra el popular Xerardo Fernndez Albor que va dur a la presidncia de la Junta al socialista Fernando Gonzlez Laxe. En aquest govern tripartit Xos Henrique Rodrguez Pea va ser nomenat conseller de Pesca. No obstant aix, en 1989 no va sortir escollit diputat al Parlament de Galcia. A partir d'aquest moment el PNG, llavors ja Partit Nacionalista Gallec-Partit Galleguista (PNG-PG) va iniciar les gestions per a incorporar-se al Bloc Nacionalista Gallec (BNG). 

A les eleccions municipals de 1991 va sortir escollit regidor en la llista del BNG per Orense i es va convertir en portaveu dels nacionalistes en el consistori. El 7 de juny de 1992 va ser escollit secretari general del Partit Nacionalista Gallec-Partit Galleguista durant la celebraci del seu IV Congrs. A les eleccions al Parlament de Galcia de 1993 va ser escollit diputat per Orense, revalidant l'acta a les de 1997 i de 2001. Va presidir la delegaci orensana del Collegi d'Arquitectes. A ms, va ser vicepresident de l'Ateneu orens i membre del patronat del Museu do Pobo Galego. Va morir de cncer en 2006. A la seva mort era membre del Consell Nacional del BNG i secretari general del PNG-PG.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279313" title="Em sento rejovenir" nonfiltered="4258" processed="4232" dbindex="109387">

Em sento rejovenir (ttol original en angls Monkey Business) s una pellcula del gnere comdia romntica de 1952 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Cary Grant, Ginger Rogers, Charles Coburn, Marilyn Monroe i Hugh Marlowe. Ginger Rogers va guanyar un Oscar a la millor actriu.

Sinopsi.

Un brillant qumic (Cary Grant) inventa una frmula per aconseguir una beguda que impedeix envellir, per una mica ms del que es proposava, quan un ximpanz l'aboca en el dipsit d'aigua potable. Els resultats sn divertidssims per al qumic, que es converteix en un adolescent, la seva dona (Ginger Rogers), que comena a tenir un comportament infantil, i la seva "sexy" secretria (Marilyn Monroe).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279316" title="Arnold Mendelssohn" nonfiltered="4259" processed="4233" dbindex="109388">

Arnold Ludwig Mendelssohn (Racibrz, Silsia, 1855 - Darmstadt, 1933) fou un compositor i pedagog de la msica alemany.

Mendelssohn t ms de 100 obres escrites, entre les que nicament les corals han perdurat amb relativa vigncia en els repertoris de concerts d'avui dia. Nebot de Felix Mendelssohn i professor de Hindemith, Arnold Mendelssohn renova l'inters a Alemanya per la msica sacra luterana, l'obra de Bach i Schtz. Utilitz un estil compositiu ms polifnic que el dels seus contemporanis, molt propi i inhabitual donades les tendncies del moment (es perdia el culte a la tonalitat). Va ser violinista, compositor i director, i exerc de docent al Hoch Conservatorium de Frankfurt am Main. Se'l qualifica com a neoclassicista, amb reminiscncies de formes i contrapunt de la msica antiga per amb recursos tonals de finals del segle XIX. La seva msica va ser oblidada durant el rgim nazi a causa del seu origen jueu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279323" title="Elpidio Villaverde Rey" nonfiltered="4260" processed="4234" dbindex="109389">
Elpidio Villaverde Rey (Vilagarca de Arousa, 5 de novembre de 1887- Buenos Aires, 17 de novembre de 1962) fou un poltic gallec. Membre d'una famlia nombrosa, marx a Buenos Aires el 1904 i coincid en el viatge amb el poeta Antonio Zapata, amb qui organitz un mot contrs els abusos i desatencions del capit del vaixell contra els emigrants gallecs. A Argentina treball a diverses oficinas comercials i el 1906 torn a  Galcia, on es dedic al comer. L'octubre de 1916 es cas amb Rosina Otero.

Nomenat President de la Cambra de Comer el 24 de novembre de 1922, destac per la creaci de la Xunta de Obras do Porto i una comissi administrativa del Porto (1923). Cooper perqu s'executessin les obres de la carretera a Cornazo (1924) i realitz gestions per a la installaci del servei telefnic interurb (1926). El 17 d'octubre de 1930 renunci a la presidncia de la Cambra. 

Milit a les Irmandades da Fala i posteriorment a ORGA, per la que en fou escollit alcalde de Vilagarca en proclamar-se la II Repblica Espanyola, fins que fou destitut l'agost de 1934. Durant el seu mndat es va construir l'Escola de Msica i un balneari. Durant el bienni negre, fou perseguit i empresonat a Cambados. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per Pontevedra per Izquierda Republicana en la candidatura del Front Popular.

El 19 de juliol de 1936 fug de Galcia amb l'alcalde de Boiro, Juan Somoza, dirigint-se a Portugal, on l'ambaixador espanyol Claudio Snchez Albornoz l'ajud perqu embarqus en un vaixell angls cam de Frana, des d'on pass a Madrid, per a integrar-se al bndol republic. 

Acabada la guerra civil, s'exili a Frana i posteriorment marx a Buenos Aires, on hi regent el restaurant "La Casa de la Troya". 

Acompany Castelao a Montevideo per a fundar el 15 de novembre de 1944 el Consello de Galiza, juntament amb Ramn Surez Picallo i Antn Alonso Ros, hi va pertnyer fins a la seva mort. Particip tamb a les Corts republicanes a l'exili reunides a Mxic i a la presa de possessi dels presidents de les repbliques de Xile i Uruguai. 

Tamb va prendre part en el primer Congrs de l'Emigraci Gallega celebrat a Buenos Aires el 1956. Desprs de la seva mort sobtada el 17 de novembre de 1962 fou vetllat al Centro pontevedrs i enterrat al Mausoleu del Centro Gallego. Les seves cendres foren dutes a Vilagarca el 1988.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279326" title="Senn Bernrdez lvarez" nonfiltered="4261" processed="4235" dbindex="109390">
Senn Bernrdez lvarez (Gomesende, Terra de Celanova, 24 de maig de 1930) s un famacutic i poltic gallec. Del 1968 al 1981 fou president del Collegi Oficial de Farmacutics d'Orense. Va militar inicialment en la UCD, amb la qual fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981. Desaparegut aquest partit, es va integrar en Coalici Gallega, amb la qual fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1985. El 1983 fou senador designat per la Comunitat Autnoma i a les eleccions generals espanyoles de 1986 fou elegit diputat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279332" title="Silana" nonfiltered="4262" processed="4236" dbindex="109391">

Silana fou una dama romana amiga d'Agripina Menor amb la que desprs es va barallar perqu es va oposar al seu casament amb Sexti Afric. 

En revenja el 55 aC va acusar a Agripina de voler-se casar amb Gai Rubelli Plaute i posar a aquest al tron en el lloc de Ner, per Agripina conservava certa influncia sobre el seu fill, que finalment va enviar a Silana a l'exili. Va poder tornar a Itlia vers el 59 aC per va morir a Trent aquest any abans de la mort d'Agripina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279334" title="Els senyors prefereixen les rosses" nonfiltered="4263" processed="4237" dbindex="109392">

Els senyors prefereixen les rosses (ttol original en angls Gentlemen Prefer Blondes) s una pellcula del gnere comdia musical de 1953 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Jane Russell i Marilyn Monroe.

Sinopsi.

Lorelei i Dorothy sn dues cantants que viatgen en un creuer des dels Estats Units cap a Pars. Una rossa i l'altra morena, per les dues igualment belles, seduiran a tota l'embarcaci amb un objectiu clau: casar-se amb un milionari. Per hi ha un inconvenient: Lorelei va deixar un xicot, el pare del qual va contractar un detectiu perqu la segus.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279335" title="Jnia Silana" nonfiltered="4264" processed="4238" dbindex="109393">
Jnia Silana (Junia Silana) fou la dona de Gai Sili. Era de famlia noble  i molt maca, probablement filla de Marc Juni Sil (cnsol any 19), i germana de Jnia Claudilla, esposa de Calgula.

Valria Messallina es va enamorar perdudament del jove i guapo Gai Sili, al que va fer divorciar de la seva dona Jnia Silana; l'emperadriu es va separar del seu amant del moment, l'actor Mnster (any 47) i durant una absncia de Claudi que era a stia, es va casar pblicament amb Sili amb tots el ritus legals del connubium. El llibert Narcs va convncer a Claudi de qu Messallina i Sili el volien enderrocar, i Claudi va ordenar la mort de la seva dona i el seu amant i de tots els implicats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279337" title="Silani" nonfiltered="4265" processed="4239" dbindex="109394">
Silani (Silanion, ) fou un destacat escultor grec en bronze, esmentat per Plini com a contemporani de Lsip de Sici (vers 234 aC).

Pertanyia segurament a l'escola tica tardana. Les seves esttues sn de dues menes: escultures ideals i escultures reals; las primeres eren les dels dus i herois i les segones de persones que existien reprodudes tal com eren. Entre les primeres cal esmentat les esttues de Jocasta, Aquilles i Teseu; i entre les segones les de Safo i Corinna. Se sap que va fer tamb una esttua de Plat, de l'escultor Apollodor i alguns atletes entre els quals els vencedors olmpics Stir d'Elis, Telestes de Messene i Demarat de Messene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279340" title="Julio Ulloa Vence" nonfiltered="4267" processed="4240" dbindex="109396">
Julio Ulloa Vence (Taboada, provncia de Lugo, 1930) s un enginyer agrcola i poltic gallec. Va cursar el batxillerat en l'Institut Nacional d'Ensenyament Mitj d'Orense i la carrera d'Enginyer Agrnom en l'Escola Superior d'Enginyers Agrnoms de Madrid, acabant-los en 1958 i doctorant-se en 1962. Va ampliar estudis als EUA per una beca del AID. Ha esta vocal de la Junta Directiva del Collegi Oficial d'Enginyers Agrcoles de Galcia des de 1975;

Ha estat Procurador en Corts durant dues legislatures en representaci de la Diputaci provincial (1963-1965). Tamb director de l'Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Agrcola de Lugo, cap del servei de Producci Vegetal en la Delegaci d'Agricultura de Lugo i cap del Servei de Producci Agropecuria de la Conselleria d'Agricultura de Lugo.  Va ser soci fundador i primer president durant tres anys del Club Cultural Valle-Incln. El 1976 fou secretari del Club Poltic de Lugo, que es va crear en 1976. Milit a la UCD i senador per la provncia de Lugo a les eleccions generals espanyoles de 1977, fou diputat per Lugo a les eleccions generals espanyoles de 1979. Posteriorment, com a militant del Partit Demcrata Popular, abandon UCD i es va coaligar amb Aliana Popular, partit amb el qual torn a ser senador per Lugo a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1986. Retirat de la poltica el 1989, s president del For Rural Gallec




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279341" title="Sil" nonfiltered="4268" processed="4241" dbindex="109397">

Qumica:
Sil (hbrid);

Onomstica:
Sil (cognom), cognom rom i nom grec;
Sil d'Ambrcia, endev ambraciota al servei de Cir el Jove ;
Quint Cecili Crtic Sil, governador rom ;
Marc Juni Sil (pretor), pretor el 212 aC;
Dcim Juni Sil (comissionat), comissionat rom;
Dcim Juni Sil Manli, pretor el 142 aC ;
Marc Juni Sil (cnsol 109 aC), cnsol el 109 aC ;
Dcim Juni Sil (cnsol 62 aC), cnsol el 62 aC;
Marc Juni Sil (cnsol 25 aC), cnsol el 25 aC;
Gai Juni Sila (cnsol 19 aC), cnsol el 19 aC  ;
Marc Juni Sil (cnsol any 19), cnsol l'any 19;
Dcim Juni Sil (amant de Jlia), un dels amants de Jlia, neta d'August;
Gai Juni Sila (cnsol any 10), cnsol l'any 10 ;
Appi Juni Sil, cnsol l'any 28 ;
Marc Juni Sil (cnsol any 46), cnsol l'any 46 ;
Luci Juni Sil, pretor el 48 aC ;
Dcim Juni Torquat Sil, cnsol l'any 53 ;
Luci Juni Torquat Sil, descendent d'August;
Gai Juni Sila, cnsol sufecte l'any 92 en el regnat de Domici;
Juni Sil, cnsol en el regnat de Cmmode el 189, amb Quint Servili Sil.
Juni Sil, cnsol en el regnat de Maxim el 237.
Aule Licini Nerva Sili, cnsol el 20 aC ;
Marc Servili Sil (Marc Servilius Silanus), cnsol del regnat de Cmmode el 188;
Quint Servili Sil (Quintus Servilius Silanus), cnsol del regnat de Cmmode el 189;
Tit Turpili Sil, militar rom;
Juni Sil a sia en el regnat de Tiberi i fou un dels seus acusadors (22);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279342" title="Dcim Juni Sil" nonfiltered="4269" processed="4242" dbindex="109398">


Onomstica:

Dcim Juni Sil (comissionat), comissionat rom;

Dcim Juni Sil Manli, pretor el 142 aC ;

Dcim Juni Sil (cnsol 62 aC), cnsol el 62 aC;

Dcim Juni Sil (amant de Jlia), un dels amants de Jlia, neta d'August;

Dcim Juni Torquat Sil, cnsol l'any 53;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279344" title="Gai Juni Sil" nonfiltered="4270" processed="4243" dbindex="109399">


Onomstica:

Gai Juni Sila (cnsol 19 aC), cnsol el 19 aC.

Gai Juni Sila (cnsol any 10), cnsol l'any 10.

Gai Juni Sila, cnsol sufecte l'any 92 en el regnat de Domici.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279346" title="Gerardo Hardinguey Banet" nonfiltered="4271" processed="4244" dbindex="109400">
Gerardo Hardinguey Banet (Lugo, 1937 -1998) fou un poltic gallec. Estudia batxillerat en el Collegi dels Germans Maristes de Lugo i es llicencia en Dret a Santiago de Compostella en 1964. Ha estat director de tres cursos internacionals d'estiu, amb alumnes de la Universitat de St. Johns a Cadis (1974,1975 i 1976). Director dels Cursos de Formaci Social en la Universitat de Sta. Mara de la Rbida (1967-68). Ha estat Inspector General de Serveis de l'Administraci Pblica.

Ha estat Sotssecretari del Ministeri de Treball (1977-1980). Conseller didctic (1964) i Sotssecretari General de l'Institut Social de la Marina, Delegat Provincial (1965-1970), director dels serveis provincials de Madrid fins a 1971 que fou nomenat sotssecretari general. Assessor de la delegaci governamental espanyola en les Reunions Martimes de la Conferncia Internacional de Treball (Ginebra 1970 i 1976).

Militant d'UCD, a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Lugo. No es present a la reelecci i deix la poltica fins que a les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 1987 fou escollit diputat pel CDS fins el 1991.
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279347" title="Luci Juni Sil" nonfiltered="4272" processed="4245" dbindex="109401">

Luci Juni Sil (Lucius Junius Silanus) fou un magistrat rom fill d'Appi Juni Sil i per tant descendent (rebesnt) d'August.

Fou proms a Cludia la filla de Claudi el 41. L'emperador li va donar ornaments triomfals quan era encara un noiet. Agripina Menor havia decidit que Cludia s'havia de casar amb el seu fill Ner i va decidir eliminar-lo. El 48 aC Luci era pretor (tot i que encara no havia arribat a l'edat legal) i el censor Vitelli el va expulsar del senat acusant-lo d'incest amb la seva germana Jlia Calvina; Claudi el va obliga a renunciar a la pretoria i va anullar el matrimoni amb Claudia i el 49 aC. Aquesta i Ner es van casar poc desprs; el mateix dia del matrimoni Luci es va sucidar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279348" title="Rio Bravo (pellcula)" nonfiltered="4273" processed="4246" dbindex="109402">

Rio Bravo s una pellcula de western dirigida l'any 1959 per Howard Hawks i protagonitzada per John Wayne, Dean Martin i Ricky Nelson.

Howard Hawks s el responsable d'obres mestres a gaireb tots els gneres. Pel que fa al western, es va sentir tan a gust comptant la histria d'un xrif que ha de defensar la legalitat amb l'ajuda d'un alcohlic, un vell, un jovenet inexpert i una dona, que la va repetir -amb lleugeres variacions- dues vegades ms a El Dorado (1967) i a Rio Lobo (1970).

Sinopsi.
Un xrif (John Wayne), al costat d'un petit grup d'individus, desafia un ric terratinent que est entossudit a treure el seu germ, un jove esbojarrat que acaba de cometre un assassinat, de la pres on el xrif l'ha tancat.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279349" title="Sil (cognom)" nonfiltered="4274" processed="4247" dbindex="109403">
Sil (Silanus) fou el nom de diverses famlies romans, derivaci del cognom Sil (Silus) que apareix a les gens Srgia i Terncia i sense connexi amb el nom grec Silanos o Silanus. De vegades apareix errniament escrit com Syllanus o Sillanus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279350" title="Sil d'Ambrcia" nonfiltered="4275" processed="4248" dbindex="109404">
Sil (Silanus, ) fou en endev ambraciota que va acompanyar a Cir el Jove en la seva expedici contra el seu germ, el rei Artaxerxes II de Prsia, l'any 401 aC. 

Per les seves prediccions Cir li va donar deu talents o 3000 drics d'or, que Sil va conservar amb cura tot el cam i patia per tornar a casa amb els diners. Desprs de diverses alternatives va aconseguir escapar sol en un vaixell que va comprar a Heraclea Pntica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279353" title="Andrea Pisano" nonfiltered="4276" processed="4249" dbindex="109405">


Andrea Pisano, el vertader nom del qual era Andrea d'Ugolino da Pontedera (Pontedera, c. 1290   Orvieto, 1348/1349) va ser un escultor i arquitecte itali. Va nixer a Pontedera, a la rodalia de Pisa. 

Inicialment va aprendre l'ofici d'orfebre. Posteriorment esdevingu pupil de Mino di Giovanni, al voltant de 1300, i va traballar amb ell en l'escultura per a S. Maria della Spina a Pisa i en altres obres. Va treballar a Florncia, i va adquirir la formaci definitiva, que el portaria a desenvolupar el seu estil de maduresa, ms aviat de la m de Giotto di Bondone que del seu primer mestre. De les tres clebres portes del Baptisteri de Florncia, la primera, a la cara sud, va ser obra de Pisano. La va comenar l'any 1330 i la va acabar el 1336. Consisteix en diverses caselles petites, de les quals les vuit inferiors contenen les figures individuals de les Virtuts, i la resta escenes de la vida de sant Joan Baptista.

Mentre va viure a Florncia, tamb va fer importants escultures en marbre, que mostren, totes elles, una gran influncia de Bondone. L'any 1340 va succeir di Bondone com a Mestre de les Obres de la Catedral de Florncia. Ac va fer una srie de relleus, possiblement dissenyats pel seu mestre, com per exemple la doble banda de panells en relleu que va fer per al gran campanar. Els temes d'aquests relleus sn els Quatre Grans Profetes, les Set Virtuts, els Set Sacraments, les Set Obres de Misericrida i els Set Planetes.

La catedral tamb conserva altres obres importants de Pisano en marbre. L'any 1347 va ser nomenat Mestre de les Obres de la Catedral d'Orvieto, que ja havia estat dissenyada i iniciada per Lorenzo Maitani. Aquestes i les anteriorment esmentades portes sn les niques obres conegudes de Pisano.  Pisano tamb va contribuir a alliberar l'art del seu temps de la influncia bizantina. No se sap la data exacta de la seua mort, per degu ser poc abans de 1349.

Va tenir dos fills: Nino i Tommaso. Ambds, i especialment el primognit, el van succeir com a Mestres d'Obres de la Catedral d'Orvieto. 

Giorgio Vasari va incloure la biografia d'Andrea Pisano a la seua obra Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori.

El deixeble ms destacat de Pisano va ser Andrea di Cione, millor conegut com Andrea Orcagna. Altre pupil seu,  Giovanni di Balduccio, va ser l'autor del Santuari de Sant'Eustorgio, a Mil.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279355" title="Quint Cecili Crtic Sil" nonfiltered="4277" processed="4250" dbindex="109406">
Quint Cecili Crtic Sil (Quintus Caecilius Creticus Silanus) fou un governador rom que va ser nomenat per dirigir la provncia de Sria vers l'any 12 succeint a Publi Sulpici Quir, i va governar fins l'any 17 quan fou destitut per la connexi de la seva famlia amb Germnic Csar (una filla de Sil estava promesa a Ner Cesar el fill gran de Germnic).

Podria ser la mateixa persona que Quint Cecili Metel Crtic (cnsol l'any 7)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279356" title="Cndido Snchez Castieiras" nonfiltered="4278" processed="4251" dbindex="109407">
Cndido Snchez Castieiras (Santiago de Compostella, 1941) s un metge i poltic gallec. Estudia el batxillerat en el Collegi Minerva de Santiago de Compostella. En 1965 finalitza els estudis de Medicina en la Universitat de Santiago de Compostella, amb excellent en l'Examen de Grau. Desprs d'aix, es trasllada a Madrid, on treballa com metge especialista en el Servei de Sanitat Nacional, en el Centre de Microbiologia, Virologia i Immunologia Sanitries a les ordres del Dr Prez Gallardo. Diplomat en Sanitat Nacional (1967), ingressa en el Cos Mdic de Sanitat Nacional. Especialista en Anlisis Clniques, Microbiologia, Higiene i Sanitat. Tamb s metge de la Marina Civil. Primer President i Soci Honorari de l'Acadmia Mdica Quirrgica de Lugo. 

Ha estat vicepresident de la Comissi Delegada de la UNICEF a Lugo i president del Comit Tcnic de la Junta Provincial de l'Associaci Espanyola contra el Cncer de Lugo. s acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Galcia i cap provincial de Sanitat de Lugo (1971). Fou senador per UCD per la provncia de Lugo a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. Posteriorment milit a Coalici Gallega, amb la que fou diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1985 i 1989. Tamb fou pel mateix partit regidor de l'ajuntament de Lugo el 1987-1991.

 Enllaos externs .
  Currculum;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279358" title="Marc Juni Sil (pretor)" nonfiltered="4279" processed="4252" dbindex="109408">
Marc Juni Sil (Marcus Junius Silanus) fou un magistrat rom al que els habitants de Nepolis van posar al front de la ciutat en la Segona Guerra Pnica (216 aC) en la defensa contra Annbal. 

El 212 aC fou pretor i va obtenir Etrria com a provncia on principalment va recollir gra. El 210 aC va acompanyar a Publi Corneli Escipi Afric Major a Hispnia i va servir amb distinci, especialment en una victria sobre Hann i Mag a Celtibria el 207 aC. Escipi li va deixar el comandament avanat el 207 aC quan va sortir d'Hispnia, fins l'arribada del seu successor, comandament en el que va substituir a Gai Claudi Ner

Va acabar el seu mandat i va exercir altres crrecs fins que el 196 aC va morir en una batalla lliurada contra els gals bois, a les ordes del cnsol Marcel.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279360" title="Dcim Juni Sil (comissionat)" nonfiltered="4280" processed="4253" dbindex="109409">
Dcim Juni Sil (Decimus Junius Silanus) fou un comissionat rom. Fou designat pel senat, degut al seu coneixement de la llengua pnica o cartaginesa, per traduir al llat els vint-i-vuit llibres que havia escrit Mag sobre agricultura. L'esmenta Plini a la seva Histria Natural (18.3).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279361" title="Dcim Juni Sil Manli" nonfiltered="4281" processed="4254" dbindex="109410">
Dcim Juni Sil Manli (Decimus Junius Silanus Manlianus) fou un magistrat rom. Era fill del jurista Tit Manli Torquat (cnsol 165 aC) per fou adoptat per Dcim Juni Sil.

Fou pretor el 142 aC i va obtenir com a provncia Macednia, on fou culpable d'extorsi i robatori als seus habitants. Fou acusat davant el senat al seu retorn a Roma (140 aC). El senat va encarregar la investigaci al seu propi pare biolgic, i aquest va condemnar al seu fill i el va desterrar. Sil Manli es va sucidar i Torquat ni tant sols va voler anar al funeral.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279362" title="Marc Juni Sil (cnsol 109 aC)" nonfiltered="4282" processed="4255" dbindex="109411">
Marc Juni Sil (Marcus Junius Silanus) fou cnsol el 109 aC amb Marc Cecili Metel i va lluitar aquest any contra els cimbres a la Gllia Transalpina, sent derrotat. Fou acusat el 104 aC pel trib de la plebs Gneu Domici Aenobarb, per haver injuriat a un amic hereditari de l'acusador, per fou absolt (33 vots a favor i 2 en contra). Cicer l'elogia com un bon orador.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279363" title="Dcim Juni Sil (cnsol 62 aC)" nonfiltered="4283" processed="4256" dbindex="109412">
Dcim Juni Sil (Decimus Junius Silanus) fou un magistrat rom, fill de Marc Juni Sil (cnsol 109 aC). Fou el padrastre de Marc Juni Brut tiranicida perqu es va casar amb la seva mare Servlia Menor. 

Fou edil el 70 aC i va organitzar uns magnfics jocs. Va ser derrotat en la seva candidatura a cnsol pel 64 aC per fou escollit el 63 aC (pel 62 aC). Es va declarar partidari de la pena mxima pels conspiradors catalinaris, per desprs es va mostrar ms moderat. Fou cnsol el 62 aC amb Luci Licini Murena amb el que va proposar la lex Licinia Junia que establia que havien de passar tres nundines fins que el poble vots una rogatio; va confirmar la lex Caecilia Didia. Plini en parla com a procnsol, per no diu de quin lloc.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279366" title="Francisco Cacharro Pardo" nonfiltered="4284" processed="4257" dbindex="109413">
Francisco Cacharro Pardo (Guarromn, provncia de Jan, 1936) s un pedagog i poltic gallec. Va estudiar el batxillerat en l'Institut d'Ensenyament Mitj de Lugo, Magisteri a l'Escola Nacional de Lugo i Filosofia i Lletres a la Universitat de Santiago de Compostella i a la Madrid. Guany les oposicions a Magisteri en 1960, exercint fins a 1965 que va demanar l'excedncia. En 1967 fou professor intern en l'Escola Normal i el 1970 Inspector d'Educaci Bsica de l'Estat, sent destinat a Lugo. Fou nomenat Inspector Cap d'Educaci Bsica de l'Estat a Lugo (1973-1981). Ha estat president de l'Aliana Francesa a Lugo (1990) i membre de l'Assemblea del Consell d'Europa.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou senador per la provncia de Lugo per Aliana Popular. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament senador per la mateixa provncia per la Coalici Democrtica, i posteriorment per AP (desprs Partit Popular) a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989, 1993, 1996 i 2000. Tamb fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Lugo el 1974-1979 i el 1979-1983. Ha estat tamb president de la diputaci de Lugo del 1983 al 2007.

Per a les eleccions municipals de 2007 Xos Manuel Barreiro, vicepresident del PPG, va anunciar que competiria en les eleccions internes del partit per a ser el candidat a la presidncia de la diputaci provincial el que es va interpretar com una desautoritzaci per part de l'actual direcci del PP cap a Cacharro i a les seves manifestacions realitzades al gener de 2006 en les quals va donar suport les declaracions del senador popular Carlos Benet en el qual equiparava a l'actual president del govern espanyol Jos Luis Rodrguez Zapatero amb un colpista.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279367" title="Arthur Harris" nonfiltered="4285" processed="4258" dbindex="109414">


El Mariscal de la Reial Fora Aria Sir Arthur Travers Harris, Bt GCB OBE AFC, (13 d'abril de 1892 - 5 d'abril de 1984), comunament conegut com "Bomber Harris" (Bombarder Harris) o "Butcher (o "Butch") Harris" (Carnisser Harris) va ser el Comandant en Cap del Comandament de Bombardeig de la RAF durant la segona meitat de la Segona Guerra Mundial. Al 1942 el govern acord el bombardeig de les ciutats alemanyes. Harris compl vigorosament la poltica de Churchill i encoratj el desenvolupament de tctiques i tecnologia per realitzar la tasca amb ms efectivitat. Va ser un dels arquitectes dels atacs ms devastadorament efectius britnics contra la infrastructura alemanya en un moment en que el pas es trobava limitat de recursos i treballadors.

La preferncia de Harris vers el bombardeig estratgic d'una zona enlloc del bombardeig de precisi contra un objectiu concret durant el darrer any de la guerra encara genera controvrsia, en part perqu en aquells moments la major part dels comandants de l'aire aliats pensava que era menys efectiu que el bombardeig de precisi i en part pel gran nombre de vctimes civils i de la gran destrucci que aquesta estratgia caus a l'Europa continental. No obstant, en la seva defensa es pot argumentar que Harris implement aquesta estratgia donat com de poc acurat era la seva fora de bombardeigs en aquells moments.

El malnom Carnisser li va ser donat pels seus subordinats de la RAF, no com a crtica sobre la amoralitat de la seva poltica de bombardeigs sobre les ciutats alemanyes, sin per indicar la seva aparent indiferncia a les prdues que suportaven els seus aviadors.

 Biografia .
Harris va nixer a Cheltenham durant una visita dels seus pares a Anglaterra, mentre que els seu pare tenia un perms del Servei Civil Indi. Va ser educat a Allhallows School a Dorset, mentre que els seus germans estudiaven a Sherborne i a Eton. No considerat dotat pels estudis pels seus pares, i quan va fer 16 anys li donaren a escollir "l'exrcit o les colnies". Escoll les colnies i emigr a Rhodsia (avui Zimbabwe i Zmbia), a on pass 4 anys.

 I Guerra Mundial .

Al 1914, amb l'esclat de la I Guerra Mundial, Harris s'allist al 1r Regiment de Rhodsia com a corneta i serv al Sud-frica i a l'frica Sud-occidental Alemanya (avui Namibia). Al 1915 torn a Anglaterra i s'un al Royal Flying Corps, servint amb distinci a Anglaterra i a Frana al 1917 com a comandant de vol i al final com a Comandant del 45 Esquadr. Reclam 5 victries aries abans de retornar a Anglaterra per comandar el 44 Esquadr a la defensa local i va rebre la Creu de la Fora Aria. 

 Anys d'entreguerres .
Desprs de la guerra escoll continuar a la recentment creada Royal Air Force, amb rang de Cap d'Esquadr. A la RAF serv en diferents funcions a la ndia, Mesopotmia i Prsia. A la ndia va estar involucrat per primera vegada en bombardeigs aeris, concretament durant uns problemes tribals a la frontera del Pakistan. Harris contribu al desenvolupament dels bombardeigs fent servir bombes d'acci retardada, las quals es feien servir per esclafar les revoltes de les tribus mesopotmiques contra l'ocupaci britnica. Recordant aquell perode, Harris remarcava que "l'nica cosa que l'rab entn s la m dura".

Al 1924 va ser destinat a Anglaterra per comandar el seu primer esquadr de bombarders pesats de post-guerra, el 58. El seu comandant a l'Iraq va ser el futur Cap de l'Estat Major de l'Aire Sir John Salmond, que tamb retornava cap a Anglaterra. Junts van desenvolupar "l'entrenament nocturn per a operacions nocturnes".

Entre 1927 i 1929 van assistir a l'Acadmia de l'Estat Major, on descobr que al collegi hi havia 200 cavalls perqu els oficials poguessin caar la guineu. En un moment en que tots els serveis anaven curts d'equipament, l'alt comandament de l'exrcit, dominat per oficials de cavalleria, clarament tenia unes prioritats totalment diferents de les dels tecncrates com Harris (que deia que els comandants de l'exercit noms serien felios amb el tanc si aquest podia aprendre a menjar fenc i a defecar com un cavall). Tamb tenia una mala opini de la Marina. Bernard Montgomery va ser un dels pocs oficials amb els que coincid a l'Acadmia amb qui mantingu una bona relaci, potser perqu compartien certes caracterstiques en la personalitat.

El seu segent comandament va ser un esquadr d'hidroavions, a on continu desenvolupant les tcniques de vol nocturn. Va ser destinat al Comandament de l'Orient Mitj, amb seu a Egipte, com a Oficial Superior de l'Estat Major de l'Aire. Al 1936 coment sobre la revolta dels rabs de Palestina que "una bomba de 250  500 lliures sobre cada poble que parla a deshora seria una soluci satisfactria al problema". Al 1937 va ser promogut a Comodor de l'Aire i comand el 4t Grup de bombarders. Desprs d'una missi de compra als Estats Units, va ser enviat a Mandat Britnic de Palestina i Transjordnia i, com a Vicemariscal de l'Aire, era l'oficial comandant del contingent de la RAF a la zona. Torn a  Anglaterra al setembre de 1939 per fer-se crrec del 5 Grup.

 Segona Guerra Mundial .
Harris ascend rpidament dins de l'escalaf de la RAF. Al 1941 va ser promogut a Mariscal de l'Aire i Comandant en Cap del Comandament de Bombarders al febrer de 1942. En aquells moments, els bombardeigs nocturns de la RAF tenien un mnim efecte sobre l'economia alemanya. Al 1942, no obstant, ja estaven disponibles grans nombres de bombarders de 4 motors com el Handley Page Halifax o el Avro Lancaster, permetent modificar les tctiques.

El Professor Frederick Lindemann gaudia de la confiana d'en Churchill. Churchill el nomen conseller primer cientfic del govern, amb un seient al Gabinet. Al 1942, Lindemann present un document, demanant convertir el bombardeig d'rea de les ciutats alemanyes en una campanya de Bombardeig estratgic. La proposta va ser acceptada pel gabinet i Harris va rebre l'encrrec de tirar-ho endavant. Va ser una part important de la guerra total llanada contra Alemanya. El paper del professor Lindemann va fer retrocedir la teoria d'atacar els principals centres industrials per tal de destruir deliberadament tantes cases i llars com fos possible. Les zones de residncia dels treballadors havien de marcar-se com objectius perqu tenien una gran densitat i les tempestes de foc eren ms probables. Aix desplaaria la fora laboral alemanya i reduiria la seva capacitat de treball. Els clculs mostraven que el Comandament de Bombardeigs de la RAF podria destruir la majoria de les cases situades en ciutats ben de pressa. El pla despert grans controvrsies abans de que comencs, per el Gabinet pens que el bombardeig era la nica opci possible per atacar directament Alemanya (una gran invasi del continent encara estava molt lluny en el temps), i els sovitics demanaven que els aliats occidentals fessin alguna cosa per alleugerir la pressi que suportaven al Front Oriental.

Harris afirm a l'inici de la campanya de bombardeig que tenia les mans lliures sobre Alemanya, i com ell mateix va dir: Els Nazis van entrar en aquesta guerra amb l'engany de que ells bombardejarien als altres, per ning no els bombardejaria a ells. A Rotterdam, Londres, Varsvia i cent llocs ms han posat en prctica la seva teoria. Han sembrat vents i ara recolliran tempestes. Al les seves memries va escriure que "Malgrat el que va passar a Hamburg, el bombardeig es demostr un mtode prou hum".

A l'inici els efectes eren limitats donat el petit nombre d'avions usats, aix com les mancances d'ajudes de navegaci, la qual cosa comportava que fos poc acurat. Quan la producci d'avions millors i d'ajudes electrniques millor, Harris llan atacs a una escala molt major, fins i tot de mil avions. A l'Operaci Milleni va llanar el primer atac de mil bombarders contra Colnia la nit del 30/31 de maig de 1942. Aquesta operaci va incloure per primera vegada l's de l'onada de bombarders, que era una innovaci tctica dissenyada per superar els caces nocturns alemanys de la Lnia Kammhuber.

Harris formava part d'un influent grup d'alts comandaments aliats que creien que noms amb el bombardeig s'aconseguiria la rendici d'Alemanya. En diverses ocasions va escriure als seus superiors afirmant que la guerra s'enllestiria en pocs mesos, primer a l'agost de 1943 desprs de l'xit de la Batalla d'Hamburg (Operaci Gomorra) i desprs al gener de 1944. En aquesta ocasi, no obstant, el Comandament de Bombarders havia estat involucrat en el que es coneixeria com la Batalla de Berln: diversos atacs en massa sobre Berln, que s'estengueren entre novembre de 1943 i mar de 1944. Durant aquest perode, els britnics van perdre 1.047 bombarders i 1.682 van resultar danyats, culminant en el desastrs atac sobre Nuremberg del 30 de mar de 1944, quan 94 bombarders van ser abatuts i 71 ms van ser danyats, amb la prdua de 795 tripulants.

Amb la preparaci per al Dia-D, s'orden a Harris que assenyals objectius a la via ferroviria francesa, objectius pels que protest perqu creia que comprometien la pressi continuada sobre la indstria francesa i que s'estava fent servir el Comandament de Bombarders per a un propsit pel qual no estava dissenyat. A finals d'any les forces ja estaven assentades al continent, i al gener de 1945 se li permet tornar a la seva poltica anterior. Els mesos de descans i reavituallament van ser profitosos pel Comandament de Bombarders, i ara eren capaos de posar ms de 1.000 avions per atac.

Desprs del Dia-D (6 de juny de 1944), amb el ressorgiment de la campanya de bombardeigs estratgics sobre Alemanya, Harris rest aferrat a la zona de bombardeigs. L'atac de la RAF que despert ms controvrsies va ser al vespre del 13 de febrer de 1945, amb el bombardeig de la ciutat de Dresden, amb una tempesta de foc letal que caus la mort de desenes de milers de vicils. Atacs com aquest o com el posterior a Pforzheim van ser altament criticats per l'alta xifra de vctimes civils per a un escs profit militat. La culminaci del Comandament de Bombarders de la RAF tingu lloc amb els atacs del mar de 1945, quan la RAF llan la major quantitat de bombes en un mes en tota la guerra. El darrer atac sobre Berln tingu lloc la nit del 21/22 d'abril, tot just abans de que els sovitics entressin a la ciutat. Desprs d'aix, la majoria dels bombardeigs fets per la RAF noms van ser en un paper de suport tctic. El darrer gran atac estratgic va ser la destrucci de la refineria de petroli a Tnsberg, al sud de Noruega, realitzat per 107 Lancasters la nit del 25/26 d'abril.

 Postguerra .

A la postguerra hi hagueren remordiments entre el govern britnic sobre el nivell de la destrucci de les ciutats alemanyes causat pel Comandament de Bombardeigs cap al final de la guerra. No obstant, Harris va ser promogut a Mariscal de la Reial Fora Aria al 1945. Es retir el 15 de setembre de 1945 per escriure la seva histria sobre els xits del Comandament de Bombarders a Bomber Offensive. Va ser l'nic comandant en cap que no va ser fet noble al 1946. Les tripulacions del Comandament de Bombarders van ser negades a tenir una medalla de campanya separada (tot i a poder rebre l' Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa o la  de Frana i Alemanya i, en protesta a aquest anorreament oficial cap als seus homes, Harris refus qualsevol ttol. Decebut per les crtiques als seus mtodes, Harris es trasllad a Sud-frica al 1948 i va ser el director de la South African Marine Corporation entre 1946 a 1953.

Al 1953, amb Winston Churchill de nou com a Primer Ministre, insist en que Harrs accepts ser baronet i va ser nomenat el 1r Baronet de Chipping Wycombe. Al mateix any retorn a Anglaterra i va viure a Goring-on-Thames. Mai no a expressar cap mena de remordiment sobre les seves accions a la guerra, tot i que podia argumentar que les seves ordres seguien l'estela de la guerra total definida i iniciada pels alemanys.

Tot i a les protestes alemanyes (i tamb provinents del Regne Unit), el Bomber Harris Trust (una organitzaci de veterans de la RAF) erig una esttua del seu antic comandant a les portes de l'esglsia de la RAF de St. Clement Danes, a Londres, al 1992, esttua descoberta per la Reina Mare. La esttua ha de ser protegida nit i dia per la policia, doncs de vegades ha estat ruixada amb grafits.

Al 1974 aparegu en un episodi de la srie de documentals de la Thames Television El mn en guerra. 

Arthur Harris va morir el 5 d'abril de 1984, amb 91 anys d'edat

 Promocions .
 Exrcit .
 Sots-tinent   6 de novembre de 1915;
 Tinent   1 de juliol de 1917;
 Major   1 de gener de 1918;

 RAF .
 Major   1 d'abril de 1918;
 Cap d'Esquadr   1 d'agost de 1919;
 Comandant d'Ala   1 de juliol de 1927;
 Capit de Grup   1 de juliol de 1933;
 Comodoro de l'Aire  1 de juliol de 1937;
 Vicemariscal de l'Aire   1 de juliol de 1939;
 Mariscal de l'Aire   1 de gener de 1944;
 Mariscal en Cap de l'Aire   1 de gener de 1946;

 Condecoracions .

 Gran Creu de l'Orde del Bany (14-6-1945);
 Oficial de l'Orde de l'Imperi Britnic (3-6-1927);
 Creu de la Fora Aria (2-11-1918);
 2 Mencions als Despatxos (15-9-1939; 1-1-1941);
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Medalla del Servei General a l'Exrcit i la RAF;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa amb barra Frana i Alemanya;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Orde de Suvrov de 1a Classe (29-2-1944);
 Orde Polnia Restituta de 1a Classe (12-6-1945);
 Cap Comandant de la Legi del Mrit (Estats Units) (30-1-1945);
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (Estats Units) (30-1-1945);
 Gran Oficial de la Legi d'Honor (Frana) (1945);
 Creu de Guerra amb Palmes (Frana) (1945) ;
 Gran Creu de l'Orde Nacional de la Creu del Sud (Brasil (14-6-1946);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279370" title="Marc Juni Sil (cnsol 25 aC)" nonfiltered="4286" processed="4259" dbindex="109415">
Marc Juni Sil  (Marcus Junius Silanus) fou un magistrat rom fill de Dcim Juni Sil (cnsol 62 aC).
  
Va servir a la Gllia com a llegat de Juli Csar (53 aC); desprs de l'assassinat de Csar el 44 aC va acompanyar al seu cunyat Marc Emili Lpid als Alps; el 43 aC Lpid el va enviar amb un destacament a la Gllia Cisalpina, ja que el senat havia demanat a Lpid d'enviar urgent ajuda als cnsols Aule Hirti i Vibi Pansa que anaven contra Marc Antoni per obligar-lo a aixecar el setge de Mutina, per Sil, intuint el que volia Lpid, es va posar al costat de Marc Antoni. 

Desprs de la derrota d'Antoni, va creuar els Alps i es va reunir amb Lpid que va fingir estar descontent i no el va voler rebre. Ms tard Sil va tenir l'hostilitat dels triumvirs per raons desconegudes i va fugir cap a Siclia amb Sext Pompeu. Desprs de la pau de Misenum (39 aC) va tornar a Roma i va recuperar el favor d'Octavi (August) que el va nomenar cnsol el 25 aC.

Tenia dues germanes de nom Jnia, una que es va casar amb Lpid el triumvir i un altra amb Gai Cassi Long (assass de Csar).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279371" title="Gai Juni Sil (cnsol 17 aC)" nonfiltered="4287" processed="4260" dbindex="109416">
Gai Juni Sil (Caius Junius C. F. Silanus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 17 aC juntament amb Gai Furni. Probablement era cos de Marc Juni Sil (cnsol 25 aC). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279374" title="Marc Juni Sil (cnsol any 19)" nonfiltered="4288" processed="4261" dbindex="109417">
Marc Juni Sil (Marcus Junius Silanus) fou un magistrat rom fill de Marc Juni Sil (cnsol 25 aC).
  
Fou cnsol en el regnat de Tiberi, l'any 19, juntament amb Luci Norb Balb. Aquestos cnsols van donar nom a la Lex Junia Norbana, que en alguns casos convertia als esclaus que havien rebut la manumissi sense certes formalitats en llatins.

Tcit l'esmenta com orador i elogia la seva eloqncia.

El 20 va aconseguir que Tiberi crids al seu germ Decim Juni Sil de l'exili. El 22 va proposar que tots el documents pblics i privats no portessin com fins llavors el nom dels cnsols sin el de qui tingues el poder tribunici (que tenien els emperadors). 

El 33 la seva filla Cludia i Jnia Claudilla es va casar amb Gai Csar conegut com Calgula. 

En el regnat d'aquest emperador fou governador d'frica, per Calgula sospitava de la seva fidelitat i li va enviar un llegat amb el que fou obligat a compartir el govern provincial i finalment el va obligar a sucidar-se.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279375" title="Dcim Juni Sil (amant de Jlia)" nonfiltered="4289" processed="4262" dbindex="109418">
Dcim Juni Sil (Decimus Junius Silanus) fou un magistrat rom fill de Marc Juni Sil (cnsol 25 aC). Fou un dels amants de Jlia, la neta d'August. Quan els adulteris de la noia foren descoberts, se'n va anar a l'exili voluntriament. Tiberi li va permetre la tornada a Roma l'any 20 per intercessi del seu germ Marc Juni Sil (cnsol any 19), per mai va aconseguir cap crrec a l'estat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279378" title="Gai Juni Sil (cnsol l'any 10)" nonfiltered="4290" processed="4263" dbindex="109419">
Gai Juni Sila (Caius Junius C. F. M. N. Silanus) fou un sacerdot i magistrat rom.

Els Fasti l'esmenten com Flamen Martialis. Fou cnsol l'any 10 juntament a Publi Corneli Dolabella. Es podria pensar que era fill de Gai Juni Sila (cnsol 19 aC), per el Fasti l'esmenten com C. F. M. N. Silanus i el cnsol de l'any 19 aC era fill de Gai i per tant hauria de ser C. F. C. N. 

Fou procnsol d'sia el 22 i fou acusat de malversaci pels provincials; a aquesta acusaci els seus enemics al senat van afegir el de majestas (traci) i es va proposar el seu desterrament a l'illa de Gyaros, per Tiberi va canviar el lloc a l'illa de Cynthus, ms hospitalria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279379" title="Appi Juni Sil" nonfiltered="4291" processed="4264" dbindex="109420">
Appi Juni Sil (Appius Junius Silanus) fou un  magistrat rom. Fou cnsol el 28 amb Publi Sili Nerva. El 32 fou acusat de majestas per fou salvat per Cels, un dels informadors. Fou enviat com governador a Hispnia, d'on el va cridar Claudi poc desprs de pujar al poder, i li va donar en matrimoni a la seva sogre Domcia Lpida (la mare de Messalina) a ms de tractar-lo amb gran distinci. Messalina el va voler com amant per Sil va refusar i llavors l'emperadriu, amb el suport del llibert Narcs, el va acusar de traci; Messalina va dir que l'havia vist en somnis intentant matar a Claudi, i fou executat.

Descendncia.
Un dels seus fills es anomenat per Tcit com abnepos o rebesnt d'August pel que se suposa que Appi estava casat en primeres noces amb Emlia Lpida, la proneptis o besnta d'August segons el segent esquema:
August.
 Jlia, filla (casada amb Marc Vipsani Agripa);
Jlia, neta (casada amb Luci Emili Paule);
Emlia Lpida, besnta (casada amb Appi Juni Sil);
Marc Juni Sil, rebesnt;
Luci Juni Sil, rebesnt;

Emlia Lpida va estar promesa de jove amb Claudi abans de pujar al tron, per la promesa es va trencar i es va casar amb Appi Juni Sil. Aquest no va tenir fills del seu segon enlla amb Domcia Lpida. Suetoni diu que era consocer (consogre) de Claudi perqu el seu fil Luci Juni Sil fou proms a Octvia, la filla de Claudi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279381" title="Jos Baldomero Fernndez Calvio" nonfiltered="4292" processed="4265" dbindex="109421">
Jos Baldomero Fernndez Calvio (Narn, provncia de la Corunya, 1936) s un socileg i poltic gallec. Va estudiar batxillerat a l'Institut d'Ensenyament Mitj de la Corunya. Es va diplomar a Madrid en l'escola de Sociologia i va obtenir el ttol de Graduat Social en l'Escola de la Universitat de Santiago. Ha estat funcionari de l'Administraci Local, director d'empresa, president de la Federaci de Cofradies de Pescadors d'Espanya i de la Confederaci Nacional de la Pesca de Producci. Articles i conferncies de premsa. Pertany al Real Club Deportivo de La Corua i al Club Noia. 

Procedent del Frente de Juventudes, va militar en el Movimiento Nacional, va ser Delegat de Joventuts i Secretari Local del Movimiento. Desprs es va apuntar al Partit Gallec Independent. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit senador per la provncia de la Corunya per la UCD. Tamb fou conseller de pesca en la Xunta de Galcia provisional.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279382" title="Marc Juni Sil (cnsol any 46)" nonfiltered="4293" processed="4266" dbindex="109422">
Marc Juni Sil (Marcus Junius Silanus) fou un magistrat rom fill d'Appi Juni Sil. Va nixer l'any 14 i com que era rebesnt d'August, Plini esmenta que l'emperador encara va viure per veure'l. Fou cnsol en el regnat de Claudi l'any 46 junt amb Valeri Asitic. El 54 aC fou procnsol d'sia i fou enverinat per odre d'Agripina Menor, la mare de Ner, que temia que no volgus venjar la mort del seu germ Luci Juni Sil o que per ser descendent d'August fos preferit a Ner. Tcit diu no obstant que no tenia cap ambici.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279383" title="Dcim Juni Torquat Sil" nonfiltered="4294" processed="4267" dbindex="109423">
Dcim Juni Torquat Sil (Decimus Junius Torquatus Silanus) fou un magistrat rom fill probablement d'Appi Juni Sil. Fou cnsol en el regnat de Claudi l'any 53 juntament amb Quint Gateri Anton. El 64 l'emperador Ner el va obligar a sucidar-se per haver-se vantat de ser descendent d'August.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279384" title="Luci Juni Torquat Sil" nonfiltered="4295" processed="4268" dbindex="109424">
Luci Juni Torquat Sil (Lucius Junius Torquatus Silanus) fou un magistrat rom fill de Dcim Juni Torquat Sil. Era quartinet (atnepos) d'August. Degut a la mort prematura del seu pare va viure a la casa del jurista Cassi que estava casat amb la seva tia Lpida. Per la seva descendncia d'August es va fer sospits a Ner i el 65 fou acusat junt amb Cassi i Lpida, de conspiraci per assolir l'imperi; Luci a ms fou acusat d'incest amb la seva tia. Fou condemnat a desterrament i enviat a stia amb la intenci de ser enviat a Naxos, per finalment fou portat a Barium a la Pulla on al cap de poc fou executat. El nom del ms de juny (junius) fou canviat a germnic, degut a que juni era el nom de Luci i del seu pare, tots dos suposats conspiradors. Es creu que no va deixar descendncia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279386" title="Tit Turpili Sil" nonfiltered="4296" processed="4269" dbindex="109425">
Tit Turpili Sil (Titus Turpilius Silanus) fou un militar rom.

Quint Cecili Metel Numdic el va nomenar el 108 aC comandant de la ciutat de Vaga o Vacca a Numdia; els habitants, fidels a Jugurta, van matar a la guarnici; Sil es va poder escapar i es va reunir amb l'exrcit principal rom. El fet de qu fos l'nic que es va escapar el va fer sospits i fou portat a judici i condemnat (era ciutad llat i no rom i gaudia de menys drets) sent executat.

Ms tard la innocncia de Turpili Sil fou establerta sense cap dubte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279387" title="Sil de Caltia" nonfiltered="4297" processed="4270" dbindex="109426">
Sil (Silenus o Seilenus, ) fou un historiador grec nadiu de Caltia.

Ateneu de Naucratis i Digenes Laerci esmenten la seva obra ; tamb va escriure sobre histria de Roma. Possiblement s el mateix escriptor esmentat tamb per Estrab, Esteve Bizant i Plini.  Tamb en fa una referncia Foci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279388" title="Silici (desambiguaci)" nonfiltered="4298" processed="4271" dbindex="109427">



Silici, metall;
Publi Silici, senador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279390" title="Juan Antonio Grao Amarelle" nonfiltered="4299" processed="4272" dbindex="109428">
Juan Antonio Grao Amarelle (Ponteceso, provncia de la Corunya, 1921 - 1978) fou un poltic i empresari gallec. Va cursar els seus estudis de batxillerat al collegi Apostol Santiago de Vigo. Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostella en 1945. Ha estat empresari agrcola i president de la Cambra Sindical Agrria de La Corunya des de 1971, vicepresident de l'Associaci de Ramaders de La Corunya i president d'Agrupor (Associacin de Propietarios de Montes). Militant del Partit Gallec Independent, a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de la Corunya per la UCD. El 1978 fou nomenat conseller d'agricultura de la Xunta de Galcia provisional, per va morir poc desprs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279393" title="Publi Silici" nonfiltered="4300" processed="4273" dbindex="109429">
Publi Silici (Publius Silicius) o Silici Corones (Silicius  Coronas)  fou un senador rom i un  dels jutges nomenats per jutjar als conspiradors contra la vida de Juli Csar el 43 aC, conforme a la lex Pedia. 

Encara que Octavi (August) era present amb el seu exrcit i exercia una pressi en favor de la condemna, Silici va gosar a votar per la absoluci de Dcim Juni Brut Alb; a causa d'aix fou proscrit pels triumvirs i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279394" title="Slia" nonfiltered="4301" processed="4274" dbindex="109430">
Slia fou una gens romana plebea que apareix cap al final de la repblica tot i que un a persona de nom Sili ja s esmentada el 409 aC. 

El primer membre de la famlia que va obtenir el consolat fou Publi Sili Nerva, l'any 20 aC. El cognom Nerva, un dels utilitzats per aquesta gens, apareix a les monedes de les que s'han trobat exemplars. Tamb usaren el cognom Sili. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279395" title="Umboni Sili" nonfiltered="4302" processed="4275" dbindex="109431">
Umboni Sili (Umbonius Silio) fou un governador rom de la Btica o Ulterior sota l'emperador Claudi.

Exercia el govern quan fou cridat a Roma i destitut, i expulsat del senat rom, per haver ofs a un dels lliberts de l'emperador, tot i que a efectes legals l'acusaci fou per altres suposats delictes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279397" title="Sili" nonfiltered="4303" processed="4276" dbindex="109432">


Onomstica:
Sil (cognom);

Quint Sili, primer qestor plebeu, escollit el 409 aC;

Tit Sili, llegat de Csar a la Gllia, va combatre als venetis (56 aC);

Publi Sili (governador), governador rom ;

Gai Sili (cnsol), cnsol l'any 13 ;

Gai Sili (amant de Messallina), amant de Messallina;

Gai Sili Itlic, poeta rom;

Publi Sili Nerva (cnsol 20 aC), cnsol el 20 aC ;

Publi Sili Nerva (cnsol any 28), cnsol l'any 28 ;

Sili Nerva, cnsol l'any 65;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279399" title="Publi Sili (governador)" nonfiltered="4304" processed="4277" dbindex="109433">
Publi Sili (Publius Silius) fou governador rom de Bitnia i el Pont com a propretor el 51 aC, el mateix any que Cicer va governar Ciclia, Bbul va governar la provncia de Sria i Terme governava la provncia d'sia.

Cicer li va dirigir diverses cartes. Probablement fou el pare de Publi Sili Nerva (cnsol 20 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279400" title="Gai Sili (cnsol)" nonfiltered="4305" processed="4278" dbindex="109434">
Gai Sili (Caius Silius P. F. P. N.) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 13 junt amb Luci Munaci Planc. A final de l'any fou nomenat llegat a la Germnia Superior on es trobava a la mort d'August el 14. Va servir amb Germnic Csar a les campanyes contra els germnics i va obtenir ornaments triomfals pels seus mrits (15). 

El 16 fou enviat per Germnic contra els cats, per el resultat de l'expedici no s conegut.  El 21 va derrotar a Juli Sacrovir, que s'havia revoltat al front dels eduins i altres pobles gals i germnics.

La seva amistat amb Germnic va causar la seva runa i Tiberi, que en desconfiava, el va fer acusar de repetundae i majestas el 24. Es va anticipar a la seva condemna i es va sucidar. La seva dona Ssia Gala fou condemnada a desterrament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279401" title="Gai Sili (amant de Messallina)" nonfiltered="4306" processed="4279" dbindex="109435">
Gai Sili (Caius Silius) fou el darrer amant de Messallina, la dona de l'emperador Claudi. Era un home especialment atractiu.

L'emperadriu el va obligar a divorciar-se de la seva dona Jnia Silana i el va fer nomenar cnsol designatus el 48.  Finalment es va decidir a casar-se amb ell amb totes les formalitat del connubium, mentre l'emperador era absent de Roma.  Claudi no s'hauria assabentat de res si no hagus estat que el llibert Narcs es va sentir amenaat i va decidir desfer-se de Messallina. Revelats els fets a l'emperador, Sili, Messallina i altres implicats foren condemnats a mort i executats.

 Font .
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (William Smith);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279403" title="Publi Sili Nerva (cnsol 20 aC)" nonfiltered="4307" processed="4280" dbindex="109436">
Publi Sili Nerva (Publius Silius Nerva) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 20 aC durant el regnat d'August i va tenir com a collega a Marc Appuleu. Va derrotar a les tribus gales dels cammunis i venons (camiunii i venones) l'any del seu consolat o poc desprs. L'esmenta Di Cassi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279404" title="Publi Sili Nerva (cnsol any 28)" nonfiltered="4308" processed="4281" dbindex="109437">
Publi Sili Nerva (Publius Silius Nerva) fou un magistrat rom. Fou cnsol rom l'any 28 en el regnat de l'emperador Tiberi. L'esmenta Tcit als seus Annals i tamb Plini a la seva Histria Natural. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279405" title="Sili Nerva" nonfiltered="4309" processed="4282" dbindex="109438">
Sili Nerva (Silius Nerva) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 65 en el regnat de l'emperador Ner, juntament amb Vest tic. Als Fasti se l'esmenta com Aule Licini Nerva Sil, ja que segons es creu fou adoptat per Aule Licini. Era probablement fill de Publi Sili Nerva (cnsol any 28).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279407" title="Publi Sili" nonfiltered="4310" processed="4283" dbindex="109439">


Onomstica:


Publi Sili (governador), governador rom ;

Publi Sili Nerva (cnsol 20 aC), cnsol el 20 aC ;

Publi Sili Nerva (cnsol any 28), cnsol l'any 28;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279408" title="Mogent" nonfiltered="4311" processed="4284" dbindex="109440">

El Mogent s un afluent del Bess,amb un curs de 24,5 km, que neix a la comarca del Valls Oriental al vessant septentrional del Corredor de l'aiguabarreig del Torrent de L'Illa i de Ca l'Arenes, i que s' uneix amb el Congost entre els termes municipals de Montmel i Montorns del Valls.

El Mogent travessa els municipis de Llinars del Valls,Cardedeu, la Roca del Valls, Vilanova del Valls i Montorns del Valls.

Els seus afluents sn diversos torrents i rieres que neixen o b al masss del Montseny o b a les Serres del Corredor i de Marina.Alguns sn:

Del Vessant Nord (Montseny):
Torrent de Valldoriolf;
Riera de Cnoves;
Riera de Giola;
Riera de Vilamajor;

Del vessant sud (Marina-Corredor):
Riera de Vallromanes;
Riera d'Ardenya;
Torrent de Sllecs;
Torrent de Sant Bartomeu;
Torrent de Can Mora;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279409" title="Publi Sili Nerva" nonfiltered="4312" processed="4285" dbindex="109441">


Onomstica:

Publi Sili Nerva (cnsol 20 aC), cnsol el 20 aC ;

Publi Sili Nerva (cnsol any 28), cnsol l'any 28;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279410" title="Gai Sili" nonfiltered="4313" processed="4286" dbindex="109442">


Onomstica:

Gai Sili (cnsol), cnsol l'any 13 ;

Gai Sili (amant de Messallina), amant de Messallina;

Gai Sili Itlic, poeta rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279411" title="Sillax" nonfiltered="4314" processed="4287" dbindex="109443">
Sillax (Sillax) fou un pintor grec de Rhegium.

Va florir  vers el 500 aC ja que apareix esmentat per Simnides i Epicarm que vivien vers aquesta poca. Va adornar amb les seves pintures el prtic de Polemarc () a la ciutat grega de Flios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279412" title="Pubilla Cases" nonfiltered="4315" processed="4288" dbindex="109444">

Pubilla Cases s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'rea metropolitana de Barcelona. Est classificat dintre de l'rea del districte V, juntament amb Can Serra. Limita amb les ciutats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i amb els barris de Collblanc, la Florida i Can Serra.

El barri t un dels edificis ms emblematics del municipi, una casa senyorial, que va pertnyer a Josefa Casas Clav (la pubilla Casas), construda l'any 1771. Aquesta casa avu en dia allotja un centre d'educaci.

Els principals nuclis d'activitat sn les avingudes Severo Ochoa i Toms Gimnez.

Pubilla Cases tamb consta disposa una lnia de metro (L5), tres del tramvia i varies lnies d'autobs. La lnia 5 de metro para a les parades de Pubilla Cases i de Can Vidalet, aquesta ltima ubicada al lmit amb Esplugues, el tramvia dona servei a la part nord del barri, amb les parades de Can Rigal i Ca n'Oliveres, ubicada al continu urb d'Esplugues de Llobregat, a la carretera de Collblanc i amb les lnies de tramvia T1, T2 i T3. Tamb t diverses lnies d'autobs urbanes i interurbanes, que el comuniquen amb altres barris de l'Hospitalet, Barcelona i el Baix Llobregat.

Pubilla Cases, consta de gran equipament esportiu, el complex educatiu l'Hospitalet Nord i amb una de les cobertures sanitries ms importants, l'antic Hospital de la Creu Roja i l'actual Hospital General de L'Hospitalet. Hi ha a la plaa de la Bbila una moderna biblioteca.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279414" title="Quint Pompedi Sil" nonfiltered="4316" processed="4289" dbindex="109445">
Quint Pompedi Sil (Quintus Pompaedius Silo) fou el cap dels mars a la guerra social. 

Inicialment era defensor de l'obtenci de la ciutadania romana i confiava en el trib Marc Livi Drus (91 aC). Va anar a Roma i va estar a casa del trib uns dies; desprs va desfilar per Roma al front de deu mil homes armats, per Domicius, segurament un censor, el va convncer d'acabar la protesta. 

Al morir Drus els aliats van perdre tota esperana i va esclatar la revoluci. s descrit com el ms brillant i hbil dels generals confederats i el seu xit ms gran fou la victria sobre Quint Cepi en una emboscada, per no va poder forar a un combat a Gai Mari.

Quan ja molts dels seus aliats s'havien rendit, ell va restar en lluita; va recuperar Bovianum que havia estat conquerida per Sulla i va entrar a aquesta capital del Samni en triomf, per fou el seu darrer xit; fou derrotat primer per Mamerc Emili i desprs per Quint Cecili Metel Pius; en la darrera batalla contra aquest va morir (88 aC) i la seva mort va marcar el final de la guerra.

El seu nom familiar apareix tamb com Popedi (Popaedius) i el cognom som Sylo, per sn formes incorrectes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279416" title="Silv (desambiguaci)" nonfiltered="4317" processed="4290" dbindex="109446">


Onomstica:

Silv, deitat grega;

Silv (usurpador), usurpador del tron imperial rom.

Marc Ceioni Silv, cnsol el 156 ;

Grani Silv, trib militar amb Ner;

Marc Plauci Silv (trib), trib de la plebs el 89 aC ;

Marc Plauci Silv (cnsol 2 aC), cnsol el 2 aC;

Plauci Silv, pretor l'any 24;

Tiberi Plauci Silv Eli, dues vegades cnsol al segle I;

Marc Plauci Silv (cnsol sufecte any 68), cnsol sufecte el 68;

Pompeu Silv, cnsol sufecte el 45 ;

Pomponi Silv, procnsol d'frica;

Silv (bisbe), bisbe d'Antioquia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279417" title="Silv (usurpador)" nonfiltered="4318" processed="4291" dbindex="109447">
Silv (Silvanus) fou un general d'infanteria a la Gllia  que va usurpar el tron imperial.

Va servir a Maxenci i va desertar les seves files per passar a Constanci II poc abans de la batalla de Mursa. Per degut a que fou acusat (falsament) de traci es va revoltar i es va proclamar emperador a Colnia vers el juliol del 355 just al moment en qu la seva innocncia quedava demostrada. 

Ursuc fou enviat per dominar la rebelli i per traci va aconseguir l'assassinat de Silv noms 28 dies de la seva proclamaci com august (agost del 355). La seva usurpaci es narrada per Ammi Marcell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279418" title="Equaci qumica" nonfiltered="4319" processed="4292" dbindex="109448">


Una equaci qumica s la representaci del canvi qumic utilitzant simbologia pr+opia de la qumica

En una reacci qumica els materials de partida es denominen reactius. Les substncies formades com a conseqncia de les reaccions es denominen productes. Per tant, una reacci qumica es pot resumir de la manera segent: 

Els qumics parlen tamb de reactius gaireb com sinnim de reactiu: un reactiu s una substncia que pot reaccionar amb altres substncies i per aquest motiu aquesta disponible habitualment als laboratoris qumics i a la natura. L'cid clorhidric constitueix un exemple de reactiu. Tanmateix, un reactant s una substncia que pren part en una reacci especifica. 

 Com se simbolitzen les reaccions . 

Un exemple simple reacci s la formaci d'aigua a partir d'hidrogen i oxigen. Aquesta reacci pot simbolitzar-se la manera segent: 

 Hidrogen   +  Oxigen     Aigua

Aquesta reacci constitueix un exemple de sntesi qumica. Una 'sintesis' s una reacci en la qual es forma una substncia utilitzant materials de partida ms simples (en aquest cas, elements). Altres tipus de reacci s reacci descomposici, en qu una substncia es descompon en substncies ms simples. Una reacci d'aquest tipus es produeix quan s'escalfa la calcria fins a 800 graus. (En una reacci de descompisici una substncia es transforma en una substncia menys complexes, que fins i tot poden ser complexes. La reacci inversa a la descomposici s sintesis, enla que es forma una substncia utilitzant materials de partida ms simples).

 Carbonat de calci               xid de Calci + Dixid de Carboni

Aquesta descomposici trmica (s a dir, provocada per la temperatura) s tpica de la majoria dels carbonats. 
Els quimics descriuen una reacci mitjanant la seva equaci qumica. Es tracta d'una expressi que indica les frmules qumiques reactantes i dels productes. Com es veur a continuaci la forma d'escriure les reaccions anteriors s : 

Observin que es distingeix entre una 'reacci qumica', que s el canvi qumic real, i una 'equaci qumica', que s la representaci del canvi utilitzant simbols qumics. El simbol   (la lletra grega delta) significa que reacci es produeix a una temperatura elevada (en aquest cas, a aproximadament 800). Els nombres que apareixen multiplicant les frmules qumicas, es denominen coefisients estequiomtrics de les substncies. Aquest nom curis  deriva de les paraules gregues que significan'element   i ' mesura '. Aquests coeficients estan inclosos en les equacions per assegurar que estigui present el mateix nombre d'toms de cada element en els reactants i en els productes : una reacci qumica no es pot crear ni destruir toms. A la sintesis de l'aigua, per exemple, hi ha quatre toms de hidrogen a l'esquerra de la fletxa (entre els reactantes) i quatre toms de hidrogen a la dreta de la fletxa (entre els productes) ; aix mateix hi ha dues toms d'oxigen a cada costat de la fletxa Per tant, una equaci qumica t en compte la idea de Dalton que un canvi qumic s una reordenaci d'toms entre diferents substncies (una reacci qumica s una reordenaci dels toms presents als reactantes formant-se agrupacions d'toms caracterstiques dels productes) ; resumeix les identitats de les substncies que participen en la reacci (informaci qualitativa), i constata el fet que es conserva el nombre d'toms de cada tipus (informaci quantitativa). 
Una equaci qumica presenta, ms informaci en cas d'incloure l'estat fsic (slid, lquid o gass) de cada una de les substncies que prenen part en la reacci. Aquesta informaci addicional es pot expressar col. locant els segents smbols darrere de cada substncia: 

(s) per als slids          (l) per als lquids            (g) per als gasos 

D'altra banda (aq) s'utilitza per indicar que una substncia s a soluci aquosa (dissolta en aigua). Les versions completes de les equacions donades amb anterioritat sn: 
                       2H2 (g) + O2 (g)     2H2O (l) 
Per la sntesi de l'aigua lquida (que de fet s diferent del vapor d'aigua del gel), i per a la reacci de descomposici.

                       CaCO3 (s)         CaO    (s) + CO2 (g) 


 Com igualar equacions . 

Una equaci qumica est igualada quan apareix el mateix nombre d'toms de cada un dels elements a tots dos costats de la fletxa. (Las equacions explicades fins ara estaven igualades.) Les reaccions senzilles poden d'igualar gaireb de manera immedia ;altres equacions requereixen ms esfor per ser igualades. 
Per formular i igualar una equaci qumica es comena escrivint una equaci sense coeficients estequiomtrics que resumeix la informaci qualitativa sobre la reacci, per exemple: 

                  H2         +      O2                  H2O 
                 Hidrgen   +   oxigen           formen          aigua 

(En aquest llibre s'utilitzar el signe internacional de perill a la carretera, per indicar que una equaci no est igualada.) Desprs es escolliran els coeficients de sort que l'equaci quedi igualada: 
             2    x    (H2)    +    O2            2    x    (H2O)

No ha d'igualar una equaci canviant els subndex de les frmules qumiques. Aix indicaria que en la reacci hi prenen part diferents substncies. Si canviem de H O   a  H O  i escrivim: 
                      H2    +    O2            H2O2
s'obt certament una equaci igualada. Tanmateix, aquesta equaci igualada expressa una reacci diferent : la formaci del perxid d'hidrogen a partir dels seus elements. En cas d'escriure:
                     2H      +    O                H2O 
s'obt aix mateix una equaci igualada, per ara l'equaci expressa la reacci entre els toms d'hidrogen i oxigen, per no entre les molcules que constitueixen els materials de partida reals. 

En molts casos, quan es multiplica una frmula per un coeficient per igualar un element donat, deixa d'estar igualat un altre element. Per tant, conv reduir l'esfor necessari per igualar una equaci treballant d'una manera sistemtica. Un procediment directe i efica consisteix a igualar primer l'element que s present menys vegades en l'equaci i desprs anar treballant amb els altres elements fins ocupar-se de l'element que s present ms vegades. 
Es pot illustrar aquest mtode igualant l'equaci d'una combusti. Es tracta d'una reacci que es produeix quan un element o un compost es crema amb oxigen (una flama de met desprn calor a conseqncia de la combusti del met per donar dixid de carboni i aigua. La flama s blava perqu la calor generat per la reacci excita les unitats C  i CH formades durant la combusti, que desprenen llum acolorida). Quan els compostos orgnics que contenen noms carboni, hidrogen i oxigen es cremen amb abundncia d'aire, els nics productes obtinguts sn dixid de carboni i aigua. Si el compost orgnic s el met (CH ), que forma part del gas natural, l'equaci sense coeficients s : 
                  CH   +  O2                    CO2   +   H2O 
Com que C i H sn presents en dues frmules i O s present en tres, es comena per C i H. Els toms de carboni ja estan igualats. Es igualen els toms de H multiplicant per 2 la frmula H  O de manera que hi hagi quatre toms de H a cada costat de la fletxa: 
                 CH     +   O2                     CO2 +  2 H2O
Ara noms queda el O per igualar. Com que hi ha quatre toms d'oxigen a la dreta, per noms dos a l'esquerra, la frmula O  ha multiplicar per 2. El resultat s: 
                CH     +   2O2            CO2  +  2 H2O
Ara l'equaci est igualada, cosa que es pot comprovar explicant el nombre d'toms de cada un dels elements situats a tots dos costats de la fletxa. En aquest punt ha d especificar-se l'estat fsic de les substncies. Si un dels productes de la reacci s vapor d'aigua, llavors s'escriu: 

          CH  (g)   +   2O2 (g)         CO2 (g)    +     2H2O (g) 


En alguns casos, la igualaci condueix a coeficients fraccionaris, com en l'equaci de la combusti del but (C  H  ): 

              C H   (g)   +   13/2 O2(g)           4CO2(g)   +    5H2O (g) 

Com que s molt ms convenient treballar amb nmeros sencers, normalment s raonable (per no absolutament necessari) eliminar les fraccions multiplicant l'equaci fraccionria per un factor numric. En aquest cas es pot eliminar la fracci 13/2 multiplicant-la per 2, i llavors s'obt:
              2C  H   (g)   +   13O  (g)            8CO  (g)   +   10H O (g)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279420" title="Marc Ceioni Silv" nonfiltered="4320" processed="4293" dbindex="109449">
Marc Ceioni Silv (Marcus Ceionus Silvanus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sota Anton Pius el 156 tenint com a collega a Seri Augur. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279421" title="Grani Silv" nonfiltered="4321" processed="4294" dbindex="109450">
Grani Silv (Granius Silvanus) fou un militar rom.

Era trib militar d'una cohort pretoriana i l'emperador Ner li va encarregar en relaci a  la conspiraci de Pis de demanar algunes explicacions al filsof Sneca que havia tingut correspondncia amb Antoni Natalis.

El mateix Silv estava involucrat a la conspiraci i quan finalment fou descobert fou jutjat per absolt; tot i aix es va sucidar. El seu nom apareix tamb com Gravi (Gravius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279425" title="Mariscal de l'Aire" nonfiltered="4322" processed="4295" dbindex="109451">


Mariscal de l'Aire (angls: Air Marshal; abreujat Air Mshl o AM) s un rang d'oficial de la RAF, aix com a diverses forces aries ms de pasos de la Commonwealth. Els oficials entre Mariscal en Cap de l'Aire i Vicemariscal de l'Aire se'ls considera genricament com a Mariscals de l'Aire).

 Preeminncia .
Mariscal de l'Aire s un rang de 3 estrelles i t el codi OF-8 a la OTAN. s equivalent a Vicealmirall a la Royal Navy o a Tinent General a l'Exrcit britnic o als Marines Reials.

El rang de Mariscal de l'Aire s immediatament superior al de Vicemariscal de l'Aire, i immediatament subordinat al de Mariscal en Cap de l'Aire.

 Orgens .

Abans de l'adopci dels rangs especfics de la RAF al 1919, se sugger que la RAF podria emprar els mateixos rangs que la Marina Reial, amb el terme "Aire" davant del rang naval (per exemple, el rang que esdevindria Mariscal de l'Aire hagus quedat com Vicealmirall de l'Aire) L'Almirallat object per qualsevol s que es fes dels seus rangs (fins i tot amb la forma modificada), i propos que els rangs aeris es derivessin del mot Ardian, que derivava de la combinaci dels mots galics per cap (ard) i ocell (eun), amb la forma sense modificar d'Ardian pel rang equivalent a Almirall i Mariscal, i amb el terme Ardian d'Ala emprat pel rang equivalent a un Vicealmirall i a un Tinent General.  Tanmateix, es prefer la frmula Mariscal de l'Aire i s'adopt l'1 d'agost de 1919, sent emprat de manera contnua des de l'11 d'agost de 1919. 

 Insgnia .
La insgnia de rang consisteix en 2 barres blau cel (amb una franja negra als costats), al damunt d'una franja blau cel amb els costats negres ms gruixuda. Es llueix a les bocamnigues o a les espatlles de l'uniforme de vol.
L'estendard d'un Mariscal en Cap de l'Aire s una banda horitzontal gruixuda en vermell, sobre un fons blau gris i una banda blau fosc a les puntes.
El distintiu per un vehicle mostra 3 estrelles blanques sobre un fons blau










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279427" title="Joaquim Aribau i Girona" nonfiltered="4323" processed="4296" dbindex="109452">
Joaquim Aribau i Girona (1879   Castellet i la Gornal, 1936) fou ermit de Lurdes  (entremig de Castellet i la Gornal i Vilanova i la Geltr). Treball intensament pel santuari, incorporant-hi celles i altres serveis. El dia 25 de juliol   o 26 de juliol de 1936 fou assassinat  al mateix santuari per un escamot en el marc de la revoluci que tingu lloc en els indrets on el cop d'Estat del General Francisco Franco Bahamonde fou inicialment sufocat. En el moment de l'assassinat, al santuari tamb hi havia la seva esposa . El crim inici la persecuci d'eclesistics i catlics vinculats a Vilanova i la Geltr. En el moment de l'bit tenia 57 anys.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279428" title="Manuel Iglesias Corral" nonfiltered="4324" processed="4297" dbindex="109453">
Manuel Iglesias Corral (La Corunya, 1901 - 1989) fou un poltic i advocat gallec. Es llicenci en dret a la Universitat de Santiago de Compostella. Ha estat diputat pel Partit Republic Gallec a les eleccions generals espanyoles de 1933 i alcalde de la Corunya el 1932-1933. Tamb fou Fiscal General de la Repblica Espanyola, Fiscal Cap del Tribunal Suprem i del Tribunal de Garanties Constitucionals de la Repblica.

Desprs de la guerra  civil espanyola es dedic al sector privat. Ha estat advocat de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de La Corunya i deg del Collegi d'Advocats de la Corunya. Tamb en el plnol empresarial, ha estat Secretari General de la Indstria Ballenera Espanyola, S. A, President de Frigorfics del Nord-oest, S. A. i Secretari del Consell d'Administraci de La Voz de Galicia. Tamb ha estat president de l'Acadmia Gallega de Jurisprudncia i Legislaci, president de la Comissi del Consell General de l'Advocacia Espanyola per a la Unin d'Advocats Hispanoamericans, Conseller de l'Advocacia Espanyola i Vocal de la Comissi General de Codificaci en 1968. 

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de la Corunya, on es va integrar en el grup d'UCD. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit novament senador per UCD. En desintegrar-se UCD es va passar a Aliana Popular (desprs Partit Popular), amb la que fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981 i 1985. Desprs de les eleccions generals espanyoles de 1986 fou designat senador per la comunitat autnoma, crrec que ocup fins a la seva mort.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279429" title="Marc Plauci Silv (trib)" nonfiltered="4325" processed="4298" dbindex="109454">
Marc Plauci Silv (Marcus Plautius Silvanus) fou trib de la plebs el 89 aC i va proposar una llei per la qual 15 persones s'havien d'escollir cada any per cada tribu, per anar al Album Judicum. Va tenir com a collega a Gai Papiri Carb, junt amb el qual va proposar una llei que donava la ciutadania a les ciutats federades (foederatae civitates).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279430" title="Marc Plauci Silv (cnsol 2 aC)" nonfiltered="4326" processed="4299" dbindex="109455">
Marc Plauci Silv (Marcus Plautius M. F. A. N. Silvanus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 2 aC. Desprs va servir amb distinci al costat de Tiberi (encara no emperador) a les guerres a Pannnia i Illria i segons indica una inscripci va obtenir en premi els ornaments triomfals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279431" title="Plauci Silv" nonfiltered="4327" processed="4300" dbindex="109456">
Plauci Silv (Plautius Silvanus) fou un magistrat rom.

Fou pretor l'any 24. Fou fams perqu va tirar a la seva dona Aprnia de dalt a baix per la finestra i la va matar. Fou acusat de l'assassinat i es va anticipar a la condemna segura i es va sucidar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279432" title="Tiberi Plauci Silv Eli" nonfiltered="4328" processed="4301" dbindex="109457">
Tiberi Plauci Silv Eli (Tiberius Plautius Silvanus Aelianus) fou un magistrat rom. Era pontfex i va llegir l'oraci quan es va posar la primera pedra del nou Capitoli l'any 70. En una inscripci es diu que va tenir diversos comandaments militars importants i que fou dues vegades cnsol, per les dates no es coneixen segur i probablement fou cnsol sufecte; el ms probable es que fou cnsol la primera vegada el 47 i la segona vegada el 76.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279434" title="Marc Plauci Silv (cnsol sufecte any 68)" nonfiltered="4329" processed="4302" dbindex="109458">
Marc Plauci Silv (Marcus Plautius M. F. A. N. Silvanus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 68, l'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279435" title="Castell de Calonge" nonfiltered="4330" processed="4303" dbindex="109459">
El castell de Calonge est situat al nucli antic de la vila de Calonge (Calonge de Mar), a la comarca del Baix Empord.

Histria.
El castell figura esmentat a comenament del segle XII. Desprs, a comenament del segle segent, passa a ser propietat de la casa de Crulles. Amb Berenguer de Crulles (mort cap el 1330) el castell passa a la branca secundria dels Crulles de Calonge, que amb ms o menys sort aconsegueixen mantenir la seva propietat junt amb altres beneficis, com ara la jurisdicci civil i criminal sobre el territori, etc.

El 1477 el castell fou incendiat pel conflicte dels remences, que tamb van atacar la vila. Poc ms endavant torna a ser incendiat (1485), per s restaurat amb rapidesa. Pere Galceran el va vendre a Galceran de Requesens (1439-1505), passant llavors dels Crulles a mans de la casa dels Requesens, desprs va passar als Cardona i d aquests al ducat de Sessa. El 1899 passa a ser propietat d una famlia de Calonge, i s utilitzava com a casino i teatre. Ara s propietat de la Generalitat de Catalunya que s encarrega de la seva adequaci.

L edifici.
s difcil datar amb precissit aquesta mena d edificis. s clar, per, que la part ms antiga sigui la torre, gaireb quadrada, que es conserva al Sud-oest del recinte i que podria situar-se cap el segle XII, o potser ms tard. 

Al segle XIV s hi va afegir un recinte trapezodal ms ampli, amb espitlleres i coronat amb merlets. Al segle XV, possiblement desprs de l incendi, s hi va afegir un palau tardo-gtic, adossat a la part sud i est del recinte. Posteriorment encara s hi van afegir unes torres rodones als tres cantons del recinte (el quart ja estava ocupat per la torre quadrada) i una quarta, semicircular, a la faana de llevant.

Entre els segles XVI i XVII s hi va afegir un cos renaixentista, que porta l escut dels Sessa.

Bibliografia.
 Pere Catal, Miquel Bras. Els castells catalans. Vol. II. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1991. ISBN 84-232-0442-1;
 Joan Badia i Homs. Catalunya Romnica. Vol. VIII. L Empord I. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1989. ISBN 84-7739-098-3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279436" title="Pompeu Silv" nonfiltered="4331" processed="4304" dbindex="109460">

Pompeu Silv (Pompeius Silvanus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte sota Claudi el 45 segons els Fasti. Probablement s el mateix personatge que Poppeu Silv, un home de rang consular, que governava Dalmcia el 68 a la mort de Ner, i que Tcit descriu com a ric i vell; aquest Poppeu Silv es va declarar a favor de Vespasi, per prcticament no va participar a la lluita; va entrar a Roma amb altres generals de Vespasi i fou nomenat pel senat com a superintendent de la moneda. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279437" title="Pomponi Silv" nonfiltered="4332" processed="4305" dbindex="109461">

Pomponi Silv (Pomponius Silvanus) fou un magistrat rom. 

Fou procnsol d'frica en el regant de Ner i fou acusat pels provincials, per fou absolt a causa de la seva edat i de qu era molt ric i no tenia fills. Molts autors suposen que fou la mateix persona que Pompei o Pompeu Silv perqu Tcit descriu al primer com a ric i vell, cosa que tamb passa amb el segon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279438" title="Marc Plauci Silv" nonfiltered="4333" processed="4306" dbindex="109462">


Onomstica:


Marc Plauci Silv (trib), trib de la plebs el 89 aC ;

Marc Plauci Silv (cnsol 2 aC), cnsol el 2 aC;

Marc Plauci Silv (cnsol sufecte any 68), cnsol sufecte el 68;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279439" title="Hatari!" nonfiltered="4334" processed="4307" dbindex="109463">

Hatari! s una pellcula d'aventures dirigida l'any 1962 per Howard Hawks i protagonitzada per John Wayne.

Sinopsi.

Sean Mercer, caador que recorre el mn capturant animals per vendre'ls als zoos, reuneix un grup de caadors a les planes africanes de Tanganika, a la cacera de zebres i girafes. L'aparici d'una fotgrafa, que demana d'unir-se al grup, modificar les relacions i tensions en l'equip.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279440" title="Sil" nonfiltered="4335" processed="4308" dbindex="109464">


Onomstica:;

Sil (cognom), cognom rom;
Gai Albuci Sil, retric rom;
Marc Sergi Sil,  besavi de Catilina;
Geografia:
Riu Sil;
Llenges:
Codi SIL s un codi de tres lletres assignats a les llenges per SIL International.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279441" title="Sil (cognom)" nonfiltered="4336" processed="4309" dbindex="109465">
Sil (Silus) fou un cognom rom que volia dir persona amb el nas girat. Tant el nom de Sil, com els de Sil, Sili i Sil semblen tenir el mateix origen i significat. El que vol dir exactament es explicat per Pescenni Fest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279442" title="Gai Albuci Sil" nonfiltered="4337" processed="4310" dbindex="109466">
Gai Albuci Sil (Caius Albucius Silus) fou un retric rom, nadiu de Novaria al nord d'Itlia, que era edil a la seva ciutat natal. Va sortir de la ciutat per causa d'un conflicte judicial i va anar a Roma en temps d'August on va obtenir renom com orador a  l'escola de Planc. Desprs va pledejar a les corts de justcia amb cert xit, per quan va fracassar en una causa va abandonar Roma i es va establir a Mil on va continuar exercint com advocat. Finalment es va retirar a Novaria on es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279443" title="Marc Sergi Sil" nonfiltered="4338" processed="4311" dbindex="109467">
Marc Sergi Sil (Marcus Sergius Silus) fou el besavi de Catilina. Va destacar per la seva valentia a la Segona Guerra Pnica; encara que va perdre la ma dreta i va rebre 23 ferides diverses en dues campanyes, va romandre a l'exrcit i va combatre quatre vegades contra els cartaginesos noms amb la ma esquerra. El seu fill Marc Sergi Sil (avi de Catilinia), fou llegat a la guerra contra Perseu de Macednia; i el seu net (pare de Catilina) es deien Sergi Sil per no se sap el nom, i en aquest cas no va exercir cap crrec civil o militar conegut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279449" title="Antonio Surez Vzquez" nonfiltered="4339" processed="4312" dbindex="109468">

Antonio Surez Vzquez (Madrid, 20 de maig de 1932 - Madrid, 6 de gener de 1981) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1956 i 1965. 

El seu principal xit esportiu fou el triomf a la Volta a Espanya de 1959. Aquell mateix any va guanyar el Gran Premi de la Muntanya i dues etapes, a ms de quedar segon en la classificaci per punts. A la Volta a Espanya obtingu altres bons resultats, com ara una 4a posici el 1961 i la 6a el 1963.

Aconsegu tres vegades el Campionat d'Espanya en ruta, entre 1959 i 1961. 

Es convert en el primer ciclista espanyol en pujar al podi al Giro d'Itlia, en acabar 3r el 1961, a ms de guanyar una etapa. Al Tour de Frana el millor resultat fou la 17a posici aconseguida el 1960. 

Palmars.
1956;
 Campi de Castella;
 1r de la Volta a Los Carabancheles;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
1957;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a La Rioja;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Llevant;
1958;
 1r a San Salvador del Valle;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa a la Biciclieta Eibarresa;
 Vencedor d'una etapa al Circuito Montas;
1959;
 Campi d'Espanya en ruta;
 Campi d'Espanya de les Regions;
 1r de la Volta a Espanya, vencedor de 2 etapes i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1960;
 Campi d'Espanya en ruta;
 1r a la Barcelona-Madrid i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Bicicleta Eibarresa;
1961;
 Campi d'Espanya en ruta;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya i 1r del Premi de la Regularitat ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Barcelona-Madrid ;
1963;
 1r al Gran Premi San Lorenzo;
1964;
 Campi d'Espanya de les Regions;
1965;
 Campi d'Espanya de les Regions;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. Abandona (17a etapa);
1957. 21 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1958. Abandona;
1959. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1960. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1961. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Regularitat;
1963. 6 de la classificaci general;
1965. 30 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1957. Abandona (9a etapa);
1958. 64 de la classificaci general;
1959. Abandona (13a etapa);
1960. 17 de la classificaci general;
1962. Abandona (18a etapa);
1963. 43 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1961. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1962. 11 de la classificaci general;
1964. 16 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Antonio Surez Vzquez ;





 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279451" title="Corporacin Deportiva Club Atltico Nacional" nonfiltered="4340" processed="4313" dbindex="109469">

La Corporacin Deportiva Club Atltico Nacional, o Atltico Nacional habitualment, s un club colombi de futbol de la ciutat de Medelln.

 Histria .
El club va ser fundat el 1942. Fou el primer club colombi en guanyar la Copa Libertadores de Amrica, l'any 1989, essent finalista el 1995. Aquest triomf li don l'apel latiu de Puros Criollos.

Tamb ha guanyat la lliga colombiana de futbol deu cops els anys 1954, 1973, 1976, 1981, 1991, 1994, 1999 (quan es disputava un campionat per any), 2005, 2007-I i 2007-II.

Al club han jugat grans jugadors com Faustino Asprilla, Ren Higuita, Vctor Aristizbal, Andres Escobar, Ivn Crdoba, Leonel Alvarez, Alexis Garca, Albeiro Usuriaga, Aquivaldo Mosquera entre d'altres.

La seva mascota es diu Nacho, creada el 1998.

Comparteix l'Estadi Atanasio Girardot amb el Deportivo Independiente Medellin.

Palmars.
Copa Libertadores de Amrica (1): 1989;
Copa Merconorte (2): 1998, 2000;
Ftbol Profesional Colombiano (10): 1954, 1973, 1976, 1981, 1991, 1994, 1999, 2005-I, 2007-I, 2007-II.

 Jugadors destacats.

 
 Rene Higuita;
 Francisco Maturana;
 Aquivaldo Mosquera;
 Jairo Patio;
 Luis Carlos Perea;
 Edixon Perea;
 Luis Fernando Suarez;
 Albeiro Usuriaga;
 Aldo Ramirez;
 
 Leonel Alvarez;
 Victor Aristizabal;
 Faustino Asprilla;
 Ivn Crdoba;
 Andres Escobar;
 Alexis Garca;
 Herman Gaviria;
 Freddy Grisales;
 
 Jose Luis Brown;
 Jorge Hugo Fernandez;
 Nicolas Gianastasio;
 Tito Manuel Gomez;
 Hugo Londero;
 Hugo Morales ;
 Raul Navarro;
 Jorge Olmedo;
 
 Oswaldo Marcial Palavecino;
 Atilio Miotti;
 Oscar Rossi;
 Miguel Zazzini;
 Marcelo Ramos ;
 Fernando Martel;
 Francisco Arru ;
 Cesar Cueto ;


 Entrenadors destacats .
 Fernando Paternoster;
 Csar Lpez Fretes;
 Osvaldo Zubelda (1976-1981);
 Francisco Maturana (1987-1990);
 Hernan Dario Gomez (1991-1993);
 Juan Jos Pelaez (1994-1997);
 Reinaldo Merlo (1999);
 Luis Fernando Surez (1999-2000);
 Carlos Navarrete (2000);
 Jos Hernndez (2001);
 Luis Fernando Montoya (2001-2002);
 Alexis Garca (2002-2003);
 Juan Jos Pelaez (2003-2004);
 Santiago Escobar (2005-2006);
 Oscar Hctor Quintabani (2006-Present);

Enllaos externs.
Web oficial;
Atltico Nacional;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279471" title="Akira Yakuto" nonfiltered="4341" processed="4314" dbindex="109470">
Akira Yakuto s una tira de cmics manga produda per Yamada Musho al Jap. No es t gaire difusi a occident degut a la seva poca popularitat. Es caracteritza per un personatge, fruit de la uni o simbiosi de la part reproductora masculina i una cara animal.

Se'n coneixen diverses tires les quals tracten de la vida social del personatge fent referncia a la situaci del pas. 

 L'espcie .

El Carus reproductorus s un dels mamfers ms estesos de la Terra. s un mamfer domstic empleat generalment com a mascota. s anomenat "el millor amic del home". Fsicament t un nas i bigotis de gat, un sol cabell al cap en forma d'espiral i un gep caracteritzada amb borrisol. Com els altres mamfers te vida social la qual es determina per les passions del sser.

 La famlia .
Aquest animal t parents prxims que l'envolten. Concretament una mare, dos germans i una germana, tiets i la avia, la qual t gran protagonisme en la obra.

 Enllaos externs .
  Webs sobre Akira Yakuto;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279474" title="Torre Roja de Viladecans" nonfiltered="4342" processed="4315" dbindex="109471">
La Torre Roja s una fortificaci medieval situada en Viladecans i que originriament s'anomenava Torre Burguesa per que era on es controlava la Quadra Burguesa, que era al territori sota la jurisdicci del castell d'Erampruny . Deu el seu nom al color roig caracterstic  de les roques del territori de l'Erampruny.

Aquesta fortificaci tenia una doble funci: talaia i torre de defensa. La torre fortificada de planta quadrada amb quatre pisos es del segle XIII. Les edificacions annexes laterals son de comenament del segle XIX, fetes per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot per encrrec de Merc Pratsmars propietria del edifici a l'poca. 

A finals de la dcada de 1970 fou utilitzada com a escola pblica de forma provisional mentre es construa el col.legi pblic Doctor Trueta al costat. Actualment presideix una plaa a la que dona nom i a l'interior est ubicada la seu de l'rea de Planificaci Territorial i Promoci de l'Ajuntament de Viladecans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279475" title="Tudeh" nonfiltered="4343" processed="4316" dbindex="109472">
El Partit Tudeh de l'Iran (persa:               , trad. Hezb-e Tudeh Iran) s un partit comunista irani que es fund l'any 1941. El seu nom significa "Partit de les Masses de l'Iran". Tenia relacions estretes amb el Partit Comunista de la Uni Sovitica. El seu inspirador i lider espitirual fou Taqi Arani, mort a la pres el 1940.

Tudeh fou un partit poltic important a l'Iran fins al cop d'estat de l'any 1953 contra l'aleshores primer ministre Muhammad Mossadegh. Va donar suport a Ruhollah Khomeini, mentre altres grups d'esquerres ms radicals passaven a la clandestinitat. Desprs, especialment a la dcada dels vuitanta, va patir molt les purgues durant el rgim de Khomeini.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279478" title="Estela (monument)" nonfiltered="4344" processed="4317" dbindex="109473">


Una estela s un monument commemoratiu, amb forma de lpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra. 

En elles s'inscrivien textos, signes, smbols, i figures, descrivint el perqu de la seva ubicaci, constituint importants documents per a arquelegs i historiadors, ajudats per especialistes en epigrafia. 

Normalment sn monoltiques, de diversos materials petris i grandries variades, podent algunes arribar a grans dimensions. 

Les esteles commemoratives, de carcter funerari, han estat erigides - encara avui - des de dates remotes, per pobles de diverses cultures i regions.

Alguns exemples coneguts son les anomenades pedres rniques, o l'estela de Hammurabi.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279481" title="Harald III de Noruega" nonfiltered="4345" processed="4318" dbindex="109474">

Harald III Haardrade (1015- 25 de setembre de 1066), rei de Noruega (1047-1066) descendent de Harald I (el de la bella cabellera). Anomenat tamb Harald Hardrada, Harald Hardraade o Harald Haarderade sobrenom que significa el Despietat, encara que tamb se'l coneixia com el Rei de la m dura desprs d'ascendir al tron i, de vegades, se l'esmenta tamb com a Harald Sigurdarson. 

Nascut en 1015, quan noms tenia 15 anys va lluitar contra els danesos en la batalla de Stiklestad en el 1030 juntament amb el rei Olaf II de Noruega (del qual era el menor dels seus germanastres), morint aquest ltim en la batalla contra els rebels noruecs que tenien el suport del regne de Dinamarca. 

Harald va resultar ferit greument en la lluita i desprs de recuperar-se, va fugir cap als territoris de l'Orient, pels quals va viatjar durant 14 anys, recorrent i alimentant la seva idea d'un imperi organitzat. Va prestar serveis en els exrcits de l'Orient i de Bizanci com a membre de la gurdia imperial de l'emperadriu bizantina Zo Porfirogeneta, deixant un llegat de grans fetes pel mediterrani, la qual cosa es recull en diverses sagues, en les quals s'esmenta que els reis d'Europa en aquesta poca li pagaven perqu custodis els seus territoris i no comets actes de saqueig en contra d'altres estats.

 Tornada del seu autoexili . 
Harald va retornar a Noruega l'any 1046 per a reclamar el tron, i el seu nebot Magnus I el Bo, que en aquells dies ocupava el tron noruec, li va donar la meitat del regne en canvi de la meitat del tresor que Harald havia acumulat durant la seva permanncia en Orient. Un any ms tard va morir Magnus i Harald va quedar com a governant en solitari. 

Va lluitar amb xit desigual en les batalles pel tron dans de Sweyn II (1045-62). Va ampliar les possessions de Noruega ocupant les illes Orcades, Shetland i Hbrides, i va fundar la ciutat d'Oslo al voltant de l'any 1050. 

En el seu afany per conquerir ms territoris va tornar a declarar la guerra als danesos, alhora que les seves nsies de poder el van dur a posar els seus ulls ms enll del mar del Nord. El 1066, Harald es va unir a Tostig, comte de Northumbria, per a combatre contra el germ d'aquest, Harold II d'Anglaterra, i repartir-se Anglaterra. No obstant aix, va ser derrotat i mort el 25 de setembre de 1066 a la batalla d'Stamford Bridge.

 La batalla .
Harold II arm un exrcit propi i sorprengu a l'exrcit de Harald Haardrade, que no estava preparat i anava sense cap protecci. Segons la Crnica anglosaxona, el pont d'Stamford fou defensat per un enorme berserker noruec que aterr l'exrcit angls; proteg el pont durant una hora matant a tot aquell que intents creuar-lo. Finalment els anglesos aconseguiren matar-lo amb una llana des de sota el pont.

El retard don temps a Harald Haardrade a formar el seu exrcit en un cercle en un tur, deixant l'exrcit anglosax en desavantatge al tenir el riu al darrera i pujada al davant. La batalla fou molt crua i hi hagueren moltes baixes als dos bndols, especialment al noruec ja que combatia sense arnesos i, per tant, desprotegits. L'arribada de reforos noruecs prolong la batalla; per finalment l'exrcit noruec fou derrotat i tant Tostig com el rei Harald foren morts en batalla. Harold II accept una treva amb els noruecs que havien sobreviscut, incloent-hi el fill de Harald Hardrade, Olaf, i els permet marxar desprs que prometeren no atacar Anglaterra mai ms.

 Referncies literries .
Aquest episodi, es evocat per l'escriptor argenti Jorge Luis Borges en un text anomenat "El pudor de la historia" (Otras inquisiciones, 1952). Borges es fa ress de la llegenda (recollida per Snorri Sturluson en el capitol XCI del llibre X de la seva Heimskringla), segons la qual abans del comenament la batalla, el rei Harald, va fer un intent de reconciliaci, oferint al seu germ, el Comte Tostig "el perd i una tercera part del seu regne". Tostig, deman al seu germ que s el que tenia reservat per al seu amic el rei Harald de Noruega. Aleshores el rei sax va respondre que no se'n havia oblidat d'ell, i que a Harald li oferia sis peus de terra anglesa, i un de ms per ser tan alt. "Llavors - va dir Tostig - lluitarem fins a la mort". Borges refereix que abans que declins el sol d'aquell dia l'exrcit noruec va ser derrotat, i que tant Harald de Noruega com el Comte Tostig van morir al camp de batalla.

 Llegat . 
Entre els seus llegats ms importants es conta la visi d'un mn disponible per a ell, en el qual la seva autocrcia s'imposs, no existint suficient or ni riqueses per a sadollar les seves nsies de poder. Durant el seu intent per a reunificar l'estat de Noruega, el seu lema va ser Rendiu-vos o moriu, aplicant la doctrina de l'extermini de les diferents tribus rebels que estaven situades al llarg del territori. Cal reconixer que la seva visi imperialista individual va formar el carcter modern d'un empori comercial diversificat entre els mercats europeus de l'poca. Pot atribuir-se-li a ms el disseny implementat de les embarcacions conegudes com drakkar, que van solcar els mars a la recerca d'aventures i riqueses.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279484" title="Dies (llibre)" nonfiltered="4346" processed="4319" dbindex="109475">

Dies (originalment en castell: Das) s el segon llibre d'Iaki de Juana Chaos, ex-membre i ex-pres d'ETA. El llibre recull, a travs de breus escrits, la seva llarga experincia a les presons espanyoles tot reproduint esdeveniments succets al llarg de la seva condemna.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279485" title="Maelstrom" nonfiltered="4347" processed="4320" dbindex="109476">

El Maelstrom s un clebre gran remol que es troba en les costes meridionals de l'arxiplag noruec de les Lofoten, a la provncia de Nordland. 

Amb ms precisi se situa entre les illes Srland i Vry  i d'aquest arxiplag, en la latitud dels 6748 05 N, 1247 49 I. 

El Maelstrom es forma per la conjunci dels forts corrents que travessen l'estret (dit de Moskenstraumen) entre les illes esmentades i la gran amplitud de les marees. 

El topnim Maelstrom deriva de la paraula composta neerlandesa malen (triturar) i stroom (corrent), s a dir: "corrent trituradora", en noruec el nom ms freqent s Mosktraumen o Moskentraumen (Corrent de l'illa Mosken). 

Abans molt perills per a la navegaci, les descripcions del Maelstrom realitzades per Edgar Allan Poe i Jules Verne el descriuen (dins d'un estil romanticista) com un gegantesc vrtex circular que arriba al fons de l'oce, tot i que, en realitat es tracta d'un conjunt de corrents i contracorrents de gran onatge que discorren al llarg d'uns 18 km. 

El Maelstrom est directament relacionat amb els forts corrents anomenats Saltstraumen. 

L'existncia d'aquests corrents ha donat lloc a "explicacions" mtiques en les Eddas escandinaves. 

s, juntament amb Caribdis, un dels remolins ms clebres de la histria i la literatura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279488" title="R. Lee Ermey" nonfiltered="4348" processed="4321" dbindex="109477">
Ronald Lee Ermey (nascut el 24 de mar de 1944) s un antic instructor dels U.S. Marine Corps i posterior actor nominat als Globus d'Or, que sovint interpreta el rol de figures autoritries, com ara el Sargent d'Artilleria Hartman a Full Metal Jacket, el Major Tilman al film d'Alan Parker Crema Mississippi i el Sheriff Hoyt a The Texas Chainsaw Massacre. Actualment presenta  Mail Call, un programa d'histria militar a The History Channel, on Ermey respon a preguntes dels espectadors relacionades amb els militars. Ermey s tamb un portaveu oficial de les armes de foc Glock, Tupperware, les aspiradores Hoover, i els Young Marines, i tamb ha aparegut a anuncis per a Coors Light i Dick's Sporting Goods.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial;
;
Entrevista a R. Lee Ermey;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279489" title="Estendard del corb" nonfiltered="4349" processed="4322" dbindex="109478">

L'estendard del corb (en nrdic antic, Hrafnsmerki; en anglosax, Hravenlandeye) va ser una bandera possiblement de naturalesa totmica, utilitzada per diversos caps tribals vkings i altres monarques escandinaus entre els segles IX i XI. La bandera s descrita en l'art nrdic de forma aproximadament triangular, amb la vora externa arrodonida, d'on pengen una srie de llengetes o borles. Possex certa semblana amb les proes tallades dels drakkar. 


Es pensa que l'estendard del corb era un smbol del du de la guerra Odn, qui de vegades era descrit en companyia de dos corbs anomenats Hugin i Munin i la seva intenci al portar-la en batalla podia haver estat per a provocar la por dels enemics invocant el poder del du.



Simbolisme del corb dins la cultura escandinava.

El corb s una figura icnica comuna dins la mitologia nrdica. Hugin i Munin ("pensament" i "memria" respectivament) volaven al voltant del mn portant a Odn notcies de tot el que succea. Per aix, un dels molts noms d'Odn era el de "du corb" (Hrafnagu). 


Odn estava tamb estretament relacionat amb els corbs perqu en els mites nrdics era qui rebia als guerrers caiguts que arribaven al Valhalla, i els corbs estaven relacionats amb la mort i la guerra a causa de la seva predilecci per la carronya. Per tant s probable que fossin considerats com manifestacions de les valquries, que eren les que escollien els guerrers morts en batalla per a dur-los al costat d'Odn. La relaci entre els corbs i les valquries es devia al fet que tant aquestes com les deesses solien canviar de forma i prendre l'aparena d'ocells. 

La figura del corb apareix a gran part de la poesia eskldica descrivint la guerra. Fer la guerra, era "alimentar i satisfer" els corbs (hrafna seja, hrafna gleja). 


En els kenningar utilitzats en la poesia nrdica, es descriu al corb com "un ocell de sang, cadvers i batalles; s la gavina de l'ona en la pila de cadvers, els xiscles dels quals s'estavellen com calamarsa i malda per la carn de bon mat, quan arriba el mar de cossos morts". 

Malgrat les violentes i infernals imatges amb la qual s'els associava, els primers escandinaus veien als corbs, com figures positives; la batalla i la justcia severa no eren vistes de forma desfavorable dins la cultura nrdica. Molts noms en nrdic antic fan referncia al corb, com ara Hrafn, Hrafnkel i Hrafnhild.


L'estendard del corb a la batalla de Stamford Bridge.

D'acord amb la Heimskringla, Harald Haardrade portava un estendard del corb anomenat Landyan (Gastador de terra); no se sap si aquest estendard era el mateix que portava Sigurd de Northumbria. Es relata una conversa entre Harald i el rei Svend II de Dinamarca on s'esmenta l'estendard. 

Svend va preguntar a Harald quina de les seves possessions era la ms valuosa. Va contestar, que era el seu estendard (merki), Landyan. Llavors Svend va demanar quina era la virtut que el feia tan valus. Harald va respondre que se li havia profetitzat que obtindria la victria qui ports l'estendard; i va afegir que aquest havia estat el cas de qui ho havia aconseguit. Tot seguit Svend va dir, "Jo creur que la teva bandera t aquesta virtut si lluites tres batalles amb el rei Magns, amb els teus homes, i surten victoriosos en totes." 

L'exrcit de Harald Haardrade dua l'estendard a la batalla d'Stamford Bridge, portat per un guerrer anomenat "Frrek". Tan bon punt Harald va ser ferit i mort per una fletxa, el seu exrcit va lluitar amb ferocitat per la possessi de l'estendard, i alguns dels guerrers van esdevenir berserker en el seu frenes per obtenir la bandera. AL final la "mgia" de l'estendard va fallar, i la major part de l'exrcit noruec va ser massacrat; noms un grapat va poder escapar en els seus vaixells.

A part de l'estendard del drac d'Olaf II de Noruega, el  Landyan de Harald Haardrada s l'nic estendard reial dels primers noruecs descrit per Snorri Sturluson a la Heimskringla.

Enllaos externs.
Banderes vikingues a "Viking Answer Lady".
L'estendard del corb a "Flags Of The World".










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279491" title="Cuth Harrison" nonfiltered="4350" processed="4323" dbindex="109479">
Thomas Cuthbert Harrison  conegut com  Cuth Harrison  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Harrison va nixer el 6 de juliol del 1906 a Ecclesall, Sheffield. Va morir el 21 de gener del 1981  a  Sheffield, Anglaterra.


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de maig del 1950, el GP de la Gran Bretanya, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1.

Cuth Harrison va participar a 3 curses ms puntuables pel campionat de la F1, disputades en una sola temporada , la corresponent a 1950.

Harrison tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279493" title="Anys obscurs" nonfiltered="4351" processed="4324" dbindex="109480">
En la historiografia europea, el mot anys obscurs (en angls Dark Ages) es refereix al perode que inclou (aproximadament)  del 476 a l'any 1000.

Aquest concepte d'un temps de foscor va ser creat al segle XIV per l'erudit itali Francesco Petrarca, i estava pensat originalment com una crtica a la manca de carcter de la darrera literatura llatina. Els historiadors posteriors van expandir el terme per a referir-se al perode de transici entre l'antiguitat romana clssica i l'Alta Edat Mitjana, per a descriure un periode caracteritzat no noms per la manca de literatura en llat, sin tamb la manca d'histria escrita contempornia, la decadncia demogrfica general, i la limitada activitat constructiva i cultural (que es posa de manifest, per exemple, en l'empobriment de la tecnologia, com es veu en el cas de la cermica). Posteriorment, la cultura popular ha usat el terme per a descriure l'Edat Mitjana com un temps d'endarreriment, estenent el seu s pejoratiu i ampliant el seu abast.

Les troballes de l'arqueologia i d'altres disciplines acadmiques en el segle XX han projectat molta llum nova sobre aquest perode, i ens han ofert una comprensi ms matitzada dels seus aspectes positius. Han aparegut uns altres termes per a ubicar temporalment aquest perode : Darrera Antiguitat, Primera Edat Mitjana, i Grans Migracions, depenent de sobre quins elements culturals s'hi posi l'mfasi.

Quan al segle XIX va comenar l'estudi acadmic modern de l'Edat Mitjana, el terme "Anys obscurs" es va quedar al principi, amb totes les seves connotacions crtiques. Avui, per, els historiadors fan servir el terme "Anys obscurs" en sentit neutre, s a dir, per a expressar la idea que els esdeveniments del perode sovint ens semblin "foscos" noms en termes comparatius amb altres poques.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279495" title="Donald Slayton" nonfiltered="4352" processed="4325" dbindex="109481">


Donald Kent "Deke" Slayton (1 de mar de 1924 - 13 de juny de 1993) fou un dels integrants original dels Mercury Seven. Inicialment collocat a la Terra per problemes de cor, serviria de director d'operacions de l'equip de vol de la NASA des del novembre de 1963 fins al mar de 1972, quan se li va concedir perms mdic per a volar com a pilot del Projecte de Prova Apollo-Soyuz. En el moment del vol, es convertia en la persona ms vella a l'espai.

Juventut.

 Slayton va nixer en una granja prop de Sparta, Wisconsin. Un accident quan era petit amb l'equip de la granja el va deixar amb el dit anular esquerre tallat. Es va allistar a les l'xercit de les Forces Arees dels Estats Units com a cadet el 1942 .

Vida com a aviador.

S'entren com a pilot a Europa durant la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la guerra, Slayton va guanyat un premi de graduat cientfic en Enginyeria Aeronutica que li va concedir l'Universitat de Minnesota.

Slayton es convert en un dels pilots de la NACA al desert de Califrnia i va provar un gran nombre d'avions supersnics. A ms, fou el responsable de determinar les mesures d'algunes peces del F-105, que es convertiria en el principal bombarder usat sobre el nord de Vietnam.

Vida com a astronauta.

Essent ja pilot de les forces arees dels Estats Units, se l'escoll com un dels set astronautes americans seleccionats originalment el 1959. Estava planificat que Slayton s'enlairs el 1962, fent el segon vol orbitari dels realitzats pel Mercuri 7 (anomenat aquest vol Delta 7), per a causa d'una proporci de batecs de cor errtica, el seu lloc fou pres per Scott Carpenter. Slayton va ser l'nic membre del Mercuri 7 que no va volar en el programa Mercuri i que, de fet, va volar al vol final del programa Apollo.

Quan la NASA va deixar-lo a la terra, la Fora Aria va seguir el seu exemple. Slayton va renunciar a la seva comissi de la Fora Aria el 1963 i va treballar per a la NASA com un civil a cap de la capacitat de selecci d'astronautes.

Extraoficialment cridat "Cap Astronauta", ell tenia el paper decisiu de l'elecci de les tripulacions dels programes Gemini i Apollo, inclosa la decisi de qui seria la primera persona que trepitjaria la Lluna. El 1972, Slayton es va adjudicar la Society of Experimental Test Pilots James H. Doolittle Award.

Un llarg programa mdic va aconseguir que tornes a volar en el 1972, quan va ser seleccionat com a pilot del mdul d'acoblament per a l'Apollo-Soyuz Test Project, dissenyat per permetre un acoblament entre la nau espacial Apollo de Amrica i la nau espacial Soyuz de la Uni Sovitica . El 17 de juliol de 1975, les dues naus es van ajuntar en rbita, els astronautes Slayton, Thomas Stafford i Vance SR. Brand tripulaci van realitzar transferncies amb cosmonautes Aleksey A. Leonov i Valeriy Kubasov.

Al final del vol, una fuga en el propulsor va conduir a la introducci de fums nocius en la cabina de l'Apollo durant l'aterratge, i la tripulaci va ser hospitalitzat com a mesura de precauci a Honolulu, Hawaii, durant dues setmanes. Durant l'hospitalitzaci, es va descobrir una lesi al pulm i Slayton va ser curada. Es va determinar que es benigna.

A la seva tornada, va ser nomenat Cap de Servei i Enfocament d'aterratge per als assaigs del Programa del Transbordador Espacial de la NASA.

Slayton es va retirar de la NASA el 1982. Desprs del seu retir, va ser president de Space Services, Inc, una empresa amb seu a Houston que va fundar per desenvolupar coets per a petites crregues comercials. Va ajudar a dissenyar i construir un coet anomenat "Conestoga", que va ser llanat amb xit el 9 de setembre de 1982. Tamb es va interessar per les curses d'aviaci.

Slayton ha escrit una autobiografia amb historiador de l'espai Michael Cassutt titulat Deke!: U.S. Manned Space from Mercury to the Shuttle. Molts astronautes han assenyalat que quan van llegir aquest llibre van aprendre per qu havien estat seleccionades per a determinats vols dcades abans.

Tamb el nom de Slayton apareix amb uns altres tres coautors, inclosos els companys d'astronauta Alan Shepard, al llibre Moon Shot: The Inside Story of America's Race to the Moon, publicada el 1994. El llibre tamb es va fer en un documental del mateix nom. Slayton va morir abans que el projecte Moon Shot fos acabat o posat en llibertat, i el llibre no va rebre cap aportaci d'ell.

Final de la seva vida i condecoracions pstumes.

 Poc desprs que es muds a Ciutat de League, Texas el 1992, Slayton va ser diagnosticat amb un tumor de cervell maligne. Sucumbia a la malaltia l'estiu segent.

Slayton fou inclut al Hall de Fama d'Aviaci Nacional el 1996.

El Centre de Cncer Deke Slayton (situat al Boulevard Central Mdic, a Webster, Texas) fou anomenat en el seu honor.

L'extensi principal de carretera a la ciutat de League, TX FM518, va ser batiada Deke Slayton.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279496" title="Alan Shepard" nonfiltered="4353" processed="4326" dbindex="109482">


Alan Bartlett Shepard, Jr. va ser un astronauta nord-americ. Va nixer el 18 de novembre de 1923, a New Hampshire.

Abans de convertir-se en astronauta era pilot de prova de les Forces Armades. Ha registrat ms de 8000 hores de vol. 
En l'any 1944 es va llicenciar en l'Acadmia Naval Militar. En 1959 Shepard es va convertir en astronauta. 

 A l'espai .
Ha registrat ms de 216 hores en l'espai a bord de dues naus espacials. En 1961 Shepard va comandar el primer vol suborbital americ quan va viatjar a bord de Mercury 3. A causa de aquest vol suborbital, els americans, el consideren el primer astronauta americ (El primer vol orbital americ fou realitzat per John Glenn a bord del Friendship 7 el 20 de febrer de 1962). La nau va arribar una altitud de 187 quilmetres d'altura en un vol que va durar tan sols 15 minuts. 

Va interrompre la seva carrera 10 anys degut al fet que patia la malaltia de Mnire, i desprs d'una operaci complicada, va tornar per a entrenar-se en el programa espacial Apollo. El 1971 va comandar la missi Apollo 14. Al costat del seu company, Ed Mitchell, va caminar sobre la superfcie de la Lluna durant 9 hores. Shepard tamb va ser la primera persona a jugar al golf a la Lluna. 

El 1974, Shepard es va retirar de la NASA. 

Va morir el 21 de juliol de 1998 desprs d'una llarga malaltia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279497" title="Gordon Cooper" nonfiltered="4354" processed="4327" dbindex="109483">


Leroy Gordon Cooper Jr, tamb conegut com a  Gordo Cooper (6 de mar 1927 - 4 d'octubre 2004)
 Els primers anys .
Cooper va nixer en Shawnee, Oklahoma. Creixia all i a  Murray, Kentucky on assistia a escoles privades. 
Era actiu en els Escoltes d'Amrica i aconseguia la segona posici ms alta que pot obtenir un explorador. 
Cooper servia en el Cos de Mar dels Estats Units en 1945 i 1946.Cooper coneixia la seva primera muller Trudy i a Hawaii es casaven el 1947. 


 Carrera espacial .
Cooper transferia la seva comissi a les Fora Aria dels Estats Units el 1949, era posat en obligaci activa i rebia formaci de vol a Perrin AFB, Texas i Fora Aria de Williams AFB, Arizona.
Fou un dels membres del Projecte Mercury; el 15 de maig del 1963 fou enviat amb la darrera nau d'aquest programa, la Faith 7 a un vol orbital on es va fer una prova de duraci i experiments. Va realitzar 22 rbites i va ser el darrer astronauta en viatjar tot sol a l'espai.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279498" title="Scott Carpenter" nonfiltered="4355" processed="4328" dbindex="109484">


Malcolm Scott Carpenter (Boulder, Colorado, 1925) s un pilot de proves, astronauta i aquanauta, ms conegut per ser un dels dels Mercury seven (els set astronautes del projecte Mercury). Scott Carpenter va ser el segon americ en orbitar la terra i el quart en anar a l'espai.

 Joventut .

Tot i nixer a Boulder, es trasllad a Nova York amb els seus pares pels dos primers anys de la seva vida (degut a que al seu pare li van donar un premi desprs del seu doctorat a l'Universitat de Columbia). A l'estiu del 1927, el jove Carpenter torn a Boulder amb la seva mare, que patia tuberculosi. Va ser criat pels seus padrins materns fins que es va graduar a l'Escola Superior de Boulder el 1943.

Aviador .

Una vegada graduat, va ser acceptat en la Marina de l'Escola de Formaci de Programa com un cadet d'aviaci, on es va preparar fins al final de la Segona Guerra Mundial. Ms tard, va estudiar enginyeria aeronutica en la Universitat de Colorit en Boulder. 

Ms endavant Carpenter va volar efectuant missions de reconeixement, vigilncia i de patrulles. Va treballar com a pilot de proves a la Divisi d'Electrnica d'Assajos. 

Finalment, el 1958 Carpenter va ser nomenat Oficial d'Intelligncia Aria de la USS Hornet. El seu segent torn de servei el va fer a Monterey, Califrnia, a l'Escola de Marina de la lnia. 

Projecte Mercury .
Desprs de ser escollit per a Projectes Mercuri en 1959, Carpenter va actuar de pilot de reserva per a John Glenn, que va viatjar en la primera missi en rbita dels EEUU a bord del Friendship 7.

Quan Deke Slayton es va retirar per motius de salut de Projecte Mercury, Carpenter va ser assignat per a reemplaar-lo. 
En aquella missi, Carpenter s'enlair cap a l'espai el 24 de maig de 1962, i realitz tres rbites al voltant de la terra. La missi dur gaireb cinc hores. La seva nau espacial Aurora 7 va arribar a una altura mxima de 164 milles i una velocitat d rbita de 17532 milles per hora. Treball a travs de cinc experiments a bord, Carpenter va contribuir, entre altres coses, a identificar el misteris "foc de mosques' de les partcules de lquid congelat al voltant de l'embarcaci, observat per primera vegada per John Glenn. Carpenter va ser el primer astronauta americ en menjar aliments slids en l'espai. Un mal funcionament d'un component del sistema de control automtic va obligar al pilot a controlar manualment la seva reentrada. Aix provoc que amars a 250 milles (uns 400km) del lloc previst.

 Enllaos externs .
 Web personal ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279499" title="Fuente-lamo" nonfiltered="4356" processed="4329" dbindex="109485">


Fuente-lamo s un municipi de la provncia d'Albacete a la comunitat de Castella la Manxa. Limita amb els municipis de Montealegre del Castillo, Corral-Rubio, Ptrola, Chinchilla de Monte-Aragn, Tobarra i Ontur; i amb Jumella a la Regi de Mrcia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279500" title="United Buddy Bears" nonfiltered="4357" processed="4330" dbindex="109486">

L s Buddy (Buddy = company, amic) (angls: Buddy Bear) s una escultura d un s de mida real, pintat de manera individual, fet de plstic resistent a la intemprie i reforat amb fibra de vidre. Va ser dissenyat el 2001 per part de l Eva i en Klaus Herlitz juntament amb l escultor austrac Roman Strobl.

L any 2001 es van pintar aproximadament uns 350 ssos, que es van exposar als carrers de Berln. L any 2002 es va dur a terme un altre concepte que anava ms enll: El Cercle dels United Buddy Bears.

United Buddy Bears.

Els United Buddy Bears (ssos Amics Units) demanen la tolerncia i la comprensi entre els pobles amb el seu missatge Cal que ens coneixem millor, aleshores ens podrem comprendre millor, podrem confiar ms els uns en els altres i conviure millor.  Des del 2003 els podem trobar presents en les exposicions de moltes grans ciutats del mn mostrant-se a favor d una convivncia pacfica. Sense arribar a pronunciar cap paraula s adrecen en totes les llenges del mn a totes les persones que els van a veure. 


Els United Buddy Bears formen un cercle de 150 escultures d ssos, que es corresponen amb cadascun dels pasos presents a les Nacions Unides. Cada escultura va ser pintada per un artista per al seu pas natal. Els motius i els estils autctons simbolitzen el carcter que hi ha al darrere de cada pas en qesti. D aquesta manera els ssos reflecteixen les diferents cultures, histries i formes de viure. 

Les exposicions es troben sempre als carrers ms cntrics d una metrpoli. Sn de lliura accs  i no cal pagar cap entrada per visitar-les. Fins ara s han arribat a comptabilitzar 20 milions de visitants.

El patrocini sovint el porten persones conegudes dels mbits de la poltica i de la cultura. com ara s el cas d en Peter Ustinov (2003), ambaixador de bona voluntat d UNICEF, en Jackie Chan (2004) o la Mia Farrow (2006).

Estacions de la gira mundial fins ara.

Els United Buddy Bears han omplert els titulars dels diaris amb termes com ara ambaixadors d un mn lliure. Aquests ssos, producte d un procs de creaci artstica, fan dos metres d alada i 50 kg de pes i van sortir de Berln l any 2004 fent via cap a tot el mn. Ja s han presentat a aquestes ciutats:

2002 / 2003: Berln;
2004: Kitzbhel (ustria), Hong Kong, Istanbul;
2005: Tquio, Sel;
2006: Sydney, Berln, Viena;
2007: El Caire, Jerusalem;
2008: Varsvia, Stuttgart, Pyongyang;

Aquestes sn algunes de les ciutats dins del programa: Buenos Aires, Barcelona, Pars, Dubai i Atenes.

Moments fora significatius en algunes de les exposicions.

2005 a Tquio: Inauguraci de l exposici per part del president d Alemanya, Horst Khler, i del primer ministre japons, Junichiro Koizumi. ;

2005 a Sel: Per primer cop es van exposar ssos de Corea del Nord i Corea del Sud, junts els uns al costat dels altres i de forma pacfica, que havien estat creats per artistes de totes dues Corees. ;

2007 a Jerusalem: Palestina va ser present per primer cop en aquesta exposici d uni entre els pobles i ho va fer en igualtat de condicions que 138 pasos ms. El Buddy Bear de Palestina el va fer l Ibrahim Hazimeh, president del Comit Nacional Palest d Arts Plstiques a la AIAP / UNESCO.

2008 a Pyongyang: Per primer cop t lloc a Corea del Nord una exposici internacional d art oberta a tothom.

Observacions.

A l octubre de 2007 el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va elogiar les exposicions dels United Buddy Bears afirmant que mostren una gran creativitat dels artistes de molts pasos diferents, amb la qual cosa trameten al mn un missatge de pau i d harmonia.

Ajudes per a nens necessitats.

La caritat s una base fonamental d aquesta iniciativa no comercial. Les exposicions acostumen a ser gratutes. Els United Buddy Bears i l ajuda per a nens necessitats que pateixen han passat a formar part d una unitat indestructible. de manera que fins ara s han arribat a arreplegar 1.5 milions d euros a favor d UNICEF i de diverses organitzacions locals d ajut als nens.

 Referncies i notes .



 Enllaos externs .

Lloc web oficial;
Eva Herlitz i Berlin-Message;
Jackie Chan i United Buddy Bears;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279502" title="Molinicos" nonfiltered="4358" processed="4331" dbindex="109487">


Molinicos s un municipi de la provncia d'Albacete a la comunitat de Castella la Manxa. Comprn les pedanies de Los Alejos, La Alfera, Las nimas, Caada de Morote, Caada de Provencio, Los Collados, Fuente-Carrasca, Fuente-Higuera, Las Hoyas, Mesones, El Pardal, Pinilla, Quejigal, Torre-Pedro, Vegallera

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279504" title="Montealegre del Castillo" nonfiltered="4359" processed="4332" dbindex="109488">


Montealegre del Castillo s un municipi de la provncia d'Albacete a la comunitat de Castella la Manxa. Limita amb Almansa, Bonete, Fuente-lamo i Corral-Rubio a la provncia d'Albacete, aix com Iecla i Jumella a la Regi de Mrcia.

 Demografia .


Font: Institut Nacional d'Estadstica (INE)
 
 Ajuntament .



 Enllaos externs .
Diputaci d'Albacete;
Web no oficial;
Web oficial;
Radio Montealegre;
Collegi "Virgen de Consolacin";
Hospital General d'Almansa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279508" title="Munera" nonfiltered="4360" processed="4333" dbindex="109489">


Munera s un municipi de la provncia d'Albacete a la comunitat de Castella la Manxa.
 
 Govern .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279509" title="Projecte Mercury" nonfiltered="4361" processed="4334" dbindex="109490">


 El projecte Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units, de 1961 a 1963. Va comenar el 7 d'octubre de 1958, un any i tres dies desprs que els sovitics posessin al primer satllit en l'espai, l'Sputnik 1.

Els principis.

El projecte Mercury va ser la resposta de la NASA davant del lideratge d'aquell moment de la Uni Sovitica, enfrontada a Estats Units durant la Guerra Freda.

 Durant el programa Mercury, els enginyers nord-americans es van veure pressionats davant dels desafiaments que implicaven la construcci d'una nau segura que permets a un astronauta arribar fins a l'rbita terrestre sense ser destrut per les enormes velocitats que aix implicava. Una altra font de preocupacions eren les situacions extremes prpies de l'ambient espacial: el buit, les brusques fluctuacions de temperatura i la de nou descoberta radiaci de l'espai. Tot aix es complicava ms si cap per la necessitat de realitzar una reentrada a la atmosfera a alta velocitat i protegir l'astronauta de les altes temperatures de reentrada mitjanant l's d'escuts de protecci trmica.

La cpsula Mercury.
El resultat va ser la creaci d'un vehicle de forma balstica sense ales que faria la seva reentrada a l'atmosfera protegit d'un escut trmic que es cremaria durant aquesta etapa.

Les cpsules Mercury van utilitzar dos tipus de cohets llanadors (o 'boosters', en angls). Els primers vols suborbitals van ser llanats per coets Redstone dissenyats per l'equip de Wernher von Braun en Huntsville, Alabama. Per als vols orbitals, les cpsules van ser llanades amb els Atles-D, uns coets modificats a partir d'un mssil balstic. La seva coberta d' acer era molt prima per estalviar pes, per la qual cosa l'estabilitat estructural la hi proporcionava la pressi del combustible interior (quan era buit havia de ser pressuritzat amb gas per evitar el collapse del llanador). Aquest mateix problema el tindria la segent famlia de llanadors per al programa Gemini: els Titan II.

L'equip hum.
Els primers nord-americans en ser escollits per als vols espacials van ser seleccionats d'un grup major de 110 pilots militars elegits per la seva experincia en vols de prova i perqu reunien les caracterstiques fsiques necessries. En 1957 es van seleccionar 7 astronautes per a les missions Mercury:

Alan B. Shepard;
Virgil I. Grissom;
Gordon Cooper;
Walter Schirra;
Deke Slayton (apartat del projecte per una afecci cardaca);
John Glenn;
Scott Carpenter;

 Noms van volar sis dels set astronautes seleccionats. Deke Slayton va ser apartat de la llista de vols a causa d'un problema de cor. Slayton va continuar en el programa espacial com a controlador de missi fins i tot 1975, quan finalment va volar a la missi Apollo-Soyuz, de carcter merament poltic.

El primer vol va ser el d'Alan Shepard a bord de la Freedom 7 ('freedom' significa llibertat), els astronautes nomenaven a les seves prpies naus i tots ho van fer agregant l'acabament "7" en reconeixement del grup original de 7 "astronautes".

Amb tal noms 12,33 m , la cpsula Mercury era prou gran com per permetre l'entrada de noms un astronauta. Dins de la cpsula hi havia 120 commutadors, 55 interruptors elctrics, 30 de fusibles i 35 palanques mecniques.

Les Missions Mercury.
Per a la seguretat de la cpsula els enginyers l'havien provat la primera vegada amb un mono rhesus conegut com Ham el Ximpanz, i posteriorment van passar a fer una altra prova per en aquesta oportunitat amb un maniqu electrnic que respirava, la qual cosa li va permetre als cientfics determinar l'estabilitat de l'ambient intern de la nau.

 Una vegada acabada la fase d'experimentaci i entrenament, el 5 de maig de 1961 Alan Shepard realitzava el primer vol suborbital nord-americ. Donat el lideratge sovitic en l'espai, el govern nord-americ va presentar al mn aquest vol suborbital com un vol espacial. No seria fins i tot nou mesos ms tard, el 20 de febrer de 1962 quan l'astronauta John Glenn es convertiria en el primer nord-americ en orbitar la Terra, repetint aix la gesta de Iuri Gagarin. En aquell moment els sovitics ja havien llanat 48 missions orbitals i Valentina Tereshkova es convertiria en la primera dona en l'espai, vint anys abans que la primera nord-americana en l'espai Sally Ride'.

 Els sis vols de Mercury van totalitzar 2 dies i 6 h de vol espacial i van permetre aprendre que no solament els humans podien arribar a l'espai (com ja havien demostrat els sovitics) sin que tamb la necessitat de la seva presncia era imperativa per a l'xit de les missions. Els enginyers nord-americans de terra van aprendre d'aquestes missions la necessitat d'utilitzar xarxes de comunicacions mundials que els permetessin mantenir un contacte constant amb els vols tripulats.

 L'ltim vol d'una nau Mercury va anar el del Mercury Atlas 9 a la cpsula Faith 7 amb L. Gordon Cooper, Jr. el 15 de maig de 1963, una missi que va concloure l'endem. Una vegada finalitzat el projecte, l'atenci del programa de vols havia canviat quan el president John F. Kennedy anuncis durant una sessi del Congrs la meta de portar un nord-americ a la Lluna i portar-lo fora de perill de tornada|volta.

Per a 1963 noms 500 de les 2.500 persones treballant en el Centre de Vols Tripulats de la NASA continuaven treballant per al programa Mercury (els 2000 restants estaven ocupats treballant en els programes Gemini i Apollo amb els quals la NASA aconseguiria majors avenos i la seva nica victria davant els sovitics).



Vegeu tamb.
Projecte Gemini;
Programa Apollo;
Apollo-Soyuz;
Programa Skylab;
Programa del Transbordador Espacial;

Fonts.
U.S. Human Spaceflight: A Record of Achievement, 1961-1998. NASA - Monographs in Aerospace History #9, julio de 1998.

Bibliografia.
Project Mercury: A Chronology, de James M. Grimwood (NASA SP-4001, 1963).
Spaceflight Revolution: NASA Langley Research Center from Sputnik to Apollo, de James R. Hansen (NASA SP-4308, 1995).
Space Medicine in Project Mercury, de Mae Mills Link (NASA SP-4213, 1965).
The Human Factor: Biomedicine in the Manned Space Program to 1980, de John A. Pitts (NASA SP-4213, 1985);
This New Ocean: A History of Project Mercury, de Loyd S. Swenson, James M. Grimwood y Charles C. Alexander (NASA SP-4201, 1966);
We Seven, de los astronautas del Proyecto Mercury (Simon and Schuster, 1962).
The Right Stuff, de Tom Wolf (Farrar, Straus & Giroux, 1979).

 Enllaos externs .

Sitio de la NASA;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279510" title="San Pedro" nonfiltered="4362" processed="4335" dbindex="109491">


Munera s un municipi de la provncia d'Albacete a la comunitat de Castella la Manxa. Inclou les pedanies de Caada Juncosa, Casas de Abajo i Cuevas del Molino de las Dos Piedras.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279513" title="L'esport favorit de l'home" nonfiltered="4363" processed="4336" dbindex="109492">

L'esport favorit de l'home (ttol original en angls Man's Favorite Sport?) s una pellcula del gnere comdia de 1964 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Rock Hudson i Paula Prentiss.

Sinopsi.

Roger Willoughby s un fams expert en pesca que acaba d'escriure un llibre sobre el tema que s'ha convertit en un best seller. Tanmateix Roger mai no ha pescat res. El seu cap, Cadwalader, rep la idea de la seva directora publicitria, Abigail, d'inscriure'l en un concurs de pesca.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279529" title="Montalvos" nonfiltered="4364" processed="4337" dbindex="109493">

Montalvos s un municipi de la provncia d'Albacete a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat a la comarca de La Mancha del Jcar-Centro a 25 km d'Albacete. Compta amb un territori de 24 km2 i una poblaci de 136 habitants (cens de 2007). El codi postal s 02638.

 Personatges ilLustres .
 Rodrigo Rubio, escriptor;

Enllaos externs.
Web amb informaci del municipi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279530" title="Motilleja" nonfiltered="4365" processed="4338" dbindex="109494">

Montilleja s un municipi de la provncia d'Albacete a la comunitat autnoma de Castella la Manxa, situat a la comarca de La Manchuela a 23 km d'Albacete. Compta amb una poblaci de 535 habitants (cens de 2005).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279534" title="El Dorado (pellcula)" nonfiltered="4366" processed="4339" dbindex="109495">

El Dorado s una pellcula de western dirigida l'any 1966 per Howard Hawks i protagonitzada per John Wayne i Robert Mitchum.

La pellcula reprn el gui de Rio Bravo del mateix realitzador. S'hi troben sobretot certes escenes claus encara que lleugerament modificades. Tanmateix, supera el simple remake i presenta una nova versi dels personatges i una intriga ms complexa.

Sinopsi.

Cole Thorton (John Wayne), clebre mercenari, arriba a la ciutat i el xrif Jimmy Harah (Robert Mitchum) el dissuadeix de seguida d'entrar al servei de Bart Jason, terratinent que vol apoderar-se de les fonts d'aigua de la famlia Mc Donald.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279535" title="Districte d'Abadeh" nonfiltered="4367" processed="4340" dbindex="109496">
Abadeh s el nom  del districte (sharistan) ms septentrional de la provncia de Fars a l'Iran. El districte t 223 pobles i limita al nord amb Isfahan, al nord i est amb Yadz, al sud i oest amb Shiraz, i a l'oest amb Behbehan. Est creuat pels rius Izadkast, Sadkam, Kor i Bavvanat. El districte t uns 250.000 habitants i la capital es diu tamb Abadeh. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279537" title="Abadeh (ciutat)" nonfiltered="4368" processed="4341" dbindex="109497">
Abada o Abadeh s una ciutat de l'Iran, capital del districte homnim, entre Shiraz i Isfahan (a 280 km de la primera i a 204 km de la segona) i a uns 100 km de Yazd. Abadeh es troba a 2.011 m d'alada. Antigament hi havien dues ciutats: Abada-ye Eqlid i Abada-ye Task (una mica ms al sud). Altres ciutats ms petites de Fars porten tamb el mateix nom d'Abada o Abadeh. T uns 50.000 habitants i s la capital del districte homnim.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279541" title="Rio Lobo" nonfiltered="4369" processed="4342" dbindex="109498">

Rio Lobo s una pellcula de western de l'any 1970, l'ltima dirigida per Howard Hawks, i protagonitzada per John Wayne.

Sinopsi.

A finals de la Guerra Civil Americana, un grup de suristes comandats pel capit Pierre Cardona es dedica a robar els carregaments d'or que transporta l'exrcit ianqui.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279543" title="Michel Laurent" nonfiltered="4370" processed="4343" dbindex="109499">

Michel Laurent (Bourbon-Lancy, 10 d'agost de 1953) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1975 i 1984, aconseguint 35 victries.

Els seus xits ms importants foren una Pars-Nia, un Dauphin Libr, una Fletxa Valona i una etapa del Tour de Frana.

Palmars.
1975;
 1r al Gran Premi de Friburg;
 Vencedor d'una etapa a l'Etoile des Espoirs;
1976;
 1r de la Pars-Nia i vencedor d'una etapa;
 1r al Tour de Crsega;
 1r de la Clasificacin General Final Promotion Pernod;
1977;
 1r a Le Creusot;
 1r a Chateau-Chinon;
1978;
 1r a la Fletxa Valona;
 1r al Critrium dels Asos;
 1r al Tour de Crsega i vencedor d'una etapa;
 1r al Tour de Vaucluse;
 1r a  Niort ;
 1r a  Orchies ;
1979;
 1r al Tour del Mediterrani i vencedor d'una etapa;
 1r al Gran Premi de Lugano;
 1r a Vailly-sur-Sauldre ;
1980;
 1r al Critrium Internacional;
 1r al Tour de Vaucluse;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Crsega;
 Vencedor d'una etapa al Tour del mediterrani;
1981;
 1r al Tour de Vaucluse i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Crsega;
1982;
 1r al Critrium del Dauphin Libr ;
 1r al Tour del Mediterrani;
 1r al Circuit des gents verts ;
 1r a Mal-Pestivien;
1983;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta del Sud-oest;
 Vencedor d'una etapa al Midi Libre;
1984;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
 1r a Vailly-sur-Sauldre;

Resultats al Tour de Frana.
1975. Abandona (8a etapa);
1976. Abandona (11a etapa);
1977. 7 de la classificaci general;
1978. 14 de la classificaci general;
1979. 37 de la classificaci general;
1981. 18 de la classificaci general;
1982. 48 de la classificaci general;
1983. Abandona (17a etapa). Vencedor d'una etapa;
1984. 17 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1979. 4t de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Michel Laurent ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279549" title="LPRng" nonfiltered="4371" processed="4344" dbindex="109500">
L'aplicaci LPRng s una implementaci millorada, extesa i portable de l'administrador d'impressi LPR de Berkeley, tamb conegut com Line Printer Daemon protocol, Berkeley printing system o LPR/LPD. 

Programes.
 lpc: s el programa de control del dimoni lpd.
 lpd: s el dimoni de cues d'impressi.
 lprm: s el programa d'eliminaci de treballs.
 lpr: s el programa d'encuament de treballs.

Vegeu tamb.
Common Unix Printing System (CUPS);

Enllaos externs.
Lloc web del projecte LPRng ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279551" title="Walter Schirra" nonfiltered="4372" processed="4345" dbindex="109501">


Walter Schirra (12 de mar de 1923   3 de maig de 2007) va ser un pilot de la Marina dels Estats Units i astronauta dels programes Mercury, Gemini i Apollo. Va passar un total de 295 hores i 15 minuts a l'espai. 

 Carrera a la NASA .

El 1959 Schirra va ser assignat per la NASA com un dels set astronautes del grup original per al projecte Mercury, coneguts com els Mercury Seven (els 7 del Mercury). El 3 d'octubre de 1962, es va convertir en el cinqu nord-americ en rbita terrestre, a bord de la missi Mercuri 8. El 15 de desembre de 1965 va volar de nou a l'espai en la missi Gemini 6A, de la qual era comandant, realitzant la primera maniobra d'acostament orbital (rendez-vous) entre dues naus tripulades nord-americanes, al costat del Gemini 7. 

El seu ltim vol espacial va ser lApollo 7, a l'octubre de 1968. Durant el vol els astronautes van desenvolupar catarro, el que unit a un pssim sentit de l'humor que els va mantenir discutint i barallant amb els tcnics del control de terra tot el temps, va servir perqu la NASA els separs dels futurs programes de vol. 

Schirra va abandonar la NASA el 1969, convertint-se en comentarista de temes espacials per a la CBS i iniciant-se en l'empresa privada.

 Enllaos externs .
 Biografia al web de la NASA ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279556" title="Identitat notable" nonfiltered="4373" processed="4346" dbindex="109502">

Es defineix com a identitat aquella igualtat entre dues expressions matemtiques que es compleix per a qualsevol valor de les seves variables. S'anomenen identitats notables aquelles identitats mpliament utilitzades per operar. La seva aplicaci ens permet un estalvi de temps al realitzar algunes operacions.

Demostraci geomtrica.

Utilitzar variables, en aquest cas lletres, per referir-se amb un carcter general o a la mesura de conceptes geomtrics, com el costat o l'rea d'una figura, permet deduir les relacions algebraiques. Les ms utilitzades sn les segents: (aquestes sn les demostracions visuals i davall de cada una hi ha la seva frmula corresponent)


Fitxer:Identitatnotable.JPG|
Fitxer:Identitatnotable2.JPG|


Demostraci analtica.

Les identitats notables ms freqents, i ms fcils d'obtenir analticament, sn el quadrat i el cub d'una suma i una diferncia i el producte d'una suma per una diferncia, que tot seguit es demostren:

 ;


 ;


 ;


 ;


;

Exemple.

 ;

Aquesta expressio s exactament igual a la segent:

;

Es pot demostrar:(Aplicant el quadrat d'una suma o sigui):

  ;

 Substituint quedaria ;

 Al final seria ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279560" title="Jos Mara David Surez Nez" nonfiltered="4374" processed="4347" dbindex="109503">
Jos Mara David Surez Nez (Santiago de Compostella, 1932 - 1987) fou un metge i poltic gallec. Va cursar el batxillerat en el Collegi Esciencia de Santiago. Va acabar la carrera de Medicina en la Universitat de Santiago de Compostella en 1955. Del 1956 al 1958 es va especialitzar en l'estranger: Anglaterra, Frana, Blgica i Portugal. Va fer l'oposici a la Ctedra d'Anatomia en l'Escola d'Estomatologia Central de Madrid. Lligat als moviments poltics de tot signe ideolgic.   Va formar part del Grup Diego de Muros que escrivia sobre temes de planificaci universitria en peridics gallecs. Fou Acadmic de la Reial Acadmia Gallega de Medicina.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per UCD per la provncia de la Corunya. Del 1978 al 1984 fou rector de la Universitat de Santiago de Compostella, i des del 1984 membre del consell administrador d'Editorial Compostela, encarregada d'El Correo Gallego. Tamb fou membre de l'Assemblea de Parlamentaris de Galcia.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279562" title="Nombre de Skewes" nonfiltered="4375" processed="4348" dbindex="109504">


El nombre de Skewes s un nombre que t la fama de ser un dels ms grans que s'han utilitzat en una demostraci matemtica.

El va utilitzar el matemtic sud-afric Stanley Skewes, que se'l trob mentre estava embrancat en la demostraci d'un teorema sobre nombres primers. Ve donat per l'expressi 10^10^34, s a dir, un 1 seguit de 10^10^34 zeros.

Com que el nostre Univers noms cont al voltant de 10^90 partcules elementals, per comptar fins al nombre de Skewes ens farien falta:

10^10^34 / 10^90 aproximadament uns 10^10^34 universos sencers.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279563" title="Alfredo Marco Tabar" nonfiltered="4376" processed="4349" dbindex="109505">
Alfredo Marco Tabar (Vitria, 1933) s un poltic basc. Es llicenci en Dret a la Universitat de Valladolid en 1955. Va exercir com advocat en l'Illustre Collegi de Vitria. Ha estat director d'Assumptes Econmics de l'Organitzaci Sindical a laba. Procurador a les Corts Espanyoles en representaci familiar per la provncia d'laba en 1971 i en l'ltima legislatura i sotssecretari d'Ordenaci Econmica en 1972. Es va integrar a UCD com independent i a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit senador per laba. El 1977 fou tamb Oficial major lletrat de l'Ajuntament de Vitria en funcions fins les eleccions municipals de 1979. El 1982 es va integrar en el Centro Democrtico y Social, amb el que fou un dels signants del Pacte d'Ajuria Enea i diputat a la Diputaci Foral d'laba pel Partit Popular fins que es va retirar el 2007.

 Enllaos externs .
 Marco Tabar es retira El Pas, 24-4-2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279565" title="Shamisen" nonfiltered="4377" processed="4350" dbindex="109506">

Un Shamisen o samisen (   ), tamb conegut com sangen, s un instrument musical de corda. Aquest instrument t tres cordes i s'ha de tocar amb una pua anomenada bachi. La pronunciaci en japons s "shamisen", per en el Perode Edo era conegut com a "samisen". No obstant aix, algues vegades "jamisen" s usat com a un sufix, per exemple Tsugari-jamisen.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279566" title="Juan Mara Vidarte de Ugarte" nonfiltered="4378" processed="4351" dbindex="109507">
Juan Mara Vidarte de Ugarte (Bilbao, 1929) s un advocat i poltic basc. Estudia el batxillerat al Collegi de la Mare de Du de Bego dels Jesutes en Indautxu. Es llicenci en dret a la Universitat de Deusto, centre depenent de la Universitat de Valladolid, el 1951, i des d'aleshores ha exercit com a advocat. Va ser secretari de la Junta de govern del Collegi d'Advocats de Biscaia. Des de 1975 ha estat membre de la Comissi Executiva de l'Institut Espanyol de Dret.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per Biscaia pel Front Autonmic. Tamb fou membre de l'Assemblea de Parlamentaris Bascos, va participar activament en l'elaboraci de l'Estatut de Gernika en 1978 i s'ha mantingut en una clara posici de defensa de l'autogovern. Fou escollit deg del Collegi d'Advocats de Bizkaia, va ocupar el seu crrec de 1979 fins a 1987. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279569" title="Federico Zabala Alcbar-Juregui" nonfiltered="4379" processed="4352" dbindex="109508">
Federico Zabala Alcbar-Juregui (Tolosa, Guipscoa, 1916 - ?) fou un advocat, poltic i historiador basc Estudia el batxillerat en el Collegi dels Jesutes. Va cursar la carrera de Dret en la Universitat de Saragossa. Professor d'Histria Basca en Estudis Universitaris i Tcnics de Guipscoa. Membre de nombre de la Reial Societat de Bascongada dels Amics del Pas. Ha collaborat amb articles d'assaig a La Voz de Espaa, El Diario Vasco i en el Butllet de la Reial Societat Bascongada d'Amics del Pas. Ha pronunciat moltes conferncies sobre histria basca, disciplina sobre la qual tamb ha donat molts cursets. Va obtenir en 1968 el Premi Periodstic "Pablo Gorozbel" i al gener de 1977 el premi Enrique Aguren.

Militant del Partit Nacionalista Basc, a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per Guipscoa pel Front Autonmic. Fou escollit novament senador pel PNB a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, i diputat al Parlament Basc a les eleccions de 1984

 Obres .
 Camino bajo la lluvia;
 Historia del Pueblo Vasco (1971);
 De los Fueros a los Estatutos (1977);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279571" title="Prop del mar" nonfiltered="4380" processed="4353" dbindex="109509">


Prop del mar (ttol original en tahiti Fatata te Miti), s un quadre de Paul Gauguin fet el 1892 durant la seva primera estada a Tahit. Es conserva a la National Gallery of Art de Washington . Es coneix per la referncia nm. 463 del catleg de Wildenstein. 

En el cant dret inferior t la inscripci P Gauguin 92 i a l'esquerra Fatata te Miti. La traducci literal del ttol en tahiti s "El mar s a prop", per la prpia traducci de Gauguin en el catleg de l'exposici a la Galeria Durand-Ruel s Prs de la mer (Prop del mar), versi que s'ha conservat com a millor interpretaci.

Descripci.
En primer pla es mostra la sorra rosada amb algunes fulles. Un arbre creua tot el quadre ocupant la part esquerra. De les branques surten unes flors blanques. Darrera l'arbre una dona tahitiana es treu el seu pareo per reunir-se amb una altra dona que ja s'est submergint al mar per a nedar. A la dreta trenquen les ones i al fons un home est pescant amb llana.

Els colors intensos i tropicals transmeten la sensualitat d'una escena tranquilla dels Mars del Sud. El color daurat de les dones destaca sobre el mar fosc.

Composici.

L'arbre que creua tot el quadre recorda les estampes japoneses. s un recurs que Gauguin ja va utilitzar a La visi desprs del serm. L'arbre s un hutu (Barringtonia asiatica) . Encara que s una escena de platja aparentment mancada de simbolisme, les flors blanques dhutu se superposen al pescador del fons. s una flor de llargs filaments d'estams blancs amb les puntes de color rosa. Malgrat que Gauguin les ha pintat en una escena de dia, les flors s'obren durant la nit i els estams cauen al mat. L'arbre t una substncia verinosa i les llavors eren usades per a pescar per intoxicaci.

L'obra utilitza el recurs de la sinestsia, una fusi de la pintura amb la msica, la dansa o el teatre, per activar els sentits equiparant les formes i els colors amb el ritme del so o el moviment. Les figures queden absorbides per la riquesa ornamental de formes i colors en una fusi de l'home amb la natura. Els gestos reforcen la uni o el lliurament a la natura. Mentre la noia de davant s'est desvestint mostrant el seu cos al mar, la de darrera est inclinada amb els braos amunt en una actitud reverent.

La composici t algunes similituds amb Parau na te Varua ino (1892), amb els mateixos colors vius, la sorra rosa, les flors blanques fosforescents dhutu i el mateix arbre de l'esquerra amb una forma inusual. Les similituds sn una mostra de la forma de treballar de Gauguin amb esbossos preliminars que desprs usava en diferents obres. 

El quadre va ser exposat a la Galeria Durand-Ruel de Pars, el 1895, i comprat pel marxant Ambroise Vollard. Desprs de ser venut a un colleccionista de Nova York, el 1963 va ser llegat a la Galeria Nacional d'Art de Washington.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279573" title="Enrique Iparraguirre Garca" nonfiltered="4381" processed="4354" dbindex="109510">
Enrique Iparraguirre Garca (Hondarribia, Guipscoa, 1946) s un advocat i poltic basc. Va estudiar batxillerat en el collegi del Pilar de Madrid. En 1968 llicenciat en Dret a Madrid i en 1969 llicenciat en l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid. Ha escrit a ABC en la secci de poltica internacional de 1969 a 1970. Ha estat corresponsal de Cuadernos para el Dilogo i d'Euskadi Socialista. Va fundar la primera Assessoria Laboral destinada a la defensa dels treballadors. Tamb s periodista i assessor laboral. Va ingressar en el PSOE i en la UGT en 1971. En 1976 va entrar a formar part del Comit Provincial del PSOE a Guipscoa i l'any segent va ser triat membre de la Secretaria de Premsa de la Comissi Executiva del PSOE d'Euskadi. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per Guipscoa pel Front Autonmic. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279581" title="Mercury (desambiguaci)" nonfiltered="4382" processed="4355" dbindex="109511">

El projecte Mercury de la NASA;
El llenguatge de programaci Mercury;
Els autombils Mercury (vegeu tamb la categoria  pels diferents models);
Freddie Mercury, cantant del grup Queen;
El segell discogrfic Mercury Records;
La companyia de teatre Mercury (Orson Welles);
Vegeu tamb.
Mercuri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279583" title="Pantale Montserrat i Navarro" nonfiltered="4383" processed="4356" dbindex="109512">
Pantale Montserrat i Navarro (Maella, 28 de juliol del 1807   Frascati, 21 de juliol del 1870), sacerdot i bisbe catlic.

 Biografia .
Estudi dret a Saragossa, i s'hi doctor en dret cannic i dret civil. Ordenat sacerdot el 17 de setembre del 1832, al 1834 fou designat canonge-arxiprest de Tarassona. Amb quaranta-tres anys fou nomenat penitencier de Saragossa, i al 1852 li oferiren el deganat de Tarassona i el bisbat de Vic, crrecs que declin; en quedar vacant la dicesi de Saragossa, hi exerc de vicari capitular el 1858. El 1862 accept el nomenament de bisbe de Badajoz (1862-1863) i l'u d'octubre del 1863 acced al bisbat de Barcelona, dicesi en qu  despleg una intensa activitat cultural i pastoral, amb la instauraci de les festes de la Merc. Es dedic especialment als convents femenins, que havien passat a la jurisdicci episcopal el 1851, i per als que dict normes .

La seva intensa tasca caritativa durant l'episodi de pesta del 1865 a Barcelona li  comport el reconeixement municipal i estatal per una banda, i l'afecte popular per una altra. Aquest darrer es mostr durant la Revoluci de Setembre del 1868 amb una actitud respectuosa envers la seva figura i, quan marx cap a Roma per assistir al Concili Vatic I, amb un comiat multitudinari de ms de 50.000 persones. En el concili treball activament com a membre de la congregaci de disciplina eclesistica fins que emmalalt per febres paldiques; fou ats pels escolapis, que el traslladaren a Frascati, on mor. D'origen humil, en les seves disposicions testamentries man que amb els seus bns es funds a Barcelona un seminari-asil per a capellans , que encara continua al barri de les Corts sota l'advocaci de sant Josep Oriol.

Collabor amb articles jurdics i religiosos, en ocasi polmics, al Diari de Barcelona (1865-1870), cobrint temes com la unitat catlica, la tolerncia i la llibertat de culte. Tamb fou autor de conferncies, un catecisme i diverses obres pietoses. Promogu l'associaci propagandstica d'"Apostolat de la Premsa", que no es fund fins al 1871 a Barcelona .

 Obres .
 Carta pastoral Badajoz: Gernimo Ordua, 1862;
 Carta pastoral que dirige al clero de su dicesis el ... al comunicarle la carta que ha recibido de Su Santidad el pontfice Pio IX en 27 de noviembre del ao ltimo Badajoz: Gernimo Ordua, 1863;
 Carta pastoral que ... dirige  sus diocesanos con motivo del jubileo concedido por S. S. en su carta encclica Quanta cura, y la inteligencia de su doctrina Barcelona: Pablo Riera, 1865;
 Nos D. D. Pantaleon Monserrat y Navarro, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostlica obispo de Barcelona, ... al venerable dean y cabildo de nuestra santa iglesia catedral,  los reverendos arciprestes, prrocos, clero de nuestra dicesis, al amado pueblo fiel que el Seor nos ha confiado Barcelona: Pablo Riera, 1865;
 Carta pastoral que ... dirige al clero y pueblo de su dicesis con motivo de la proximidad del santo tiempo de cuaresma Barcelona: Pablo Riera, 1866;
 Carta pastoral que ... dirige  su clero y fieles diocesanos con motivo del santo tiempo de Adviento, y de las alocuciones pronunciadas por nuestro santsimo padre Pio Papa IX en el ltimo consistorio de 29 de octubre Barcelona: Pablo Riera, 1866;
 Instruccion y exhortacion pastoral que ... dirige al clero y fieles de su dicesis sobre la enseanza de la doctrina cristiana Barcelona: Pablo Riera, 1867;
 Carta pastoral Barcelona: Pablo Riera, 1868;
 Consideraciones filosfico-cristianas y polticas sobre la tolerancia y libertad de cultos en Espaa Barcelona: Pablo Riera, 1868;
 Carta pastoral Barcelona: Pablo Riera, 1869;
 Compendi de la doctrina cristiana: adoptat per acort de ... Pantalen Montserrat y Navarro, Bisbe de Barcelona, y Doctor D. Joseph Caixal i Estrad, Bisbe d'Urgell Barcelona: Viuda Mir y C, 1872;

 Referncies .
 Article de Joaquim Moncls publicat a lAvui (10.3.8) ;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279590" title="Antigorita" nonfiltered="4384" processed="4357" dbindex="109513">


L'antigorita s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom de la localitat d'Antigorio, a Itlia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279592" title="Cristil" nonfiltered="4385" processed="4358" dbindex="109514">


El cristil o crisotil s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec jrisos (or) i tilos (fibra).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279593" title="Isaas Carrasco Miguel" nonfiltered="4386" processed="4359" dbindex="109515">

Isaas Carrasco Miguel (Arrasate, Guipscoa, 1964 -7 de mar de 2008) fou un poltic socialista basc. Els seus pares eren originaris de Morales de Toro (provncia de Zamora). Va treballar en el sector de la construcci i darrerament treballava pe a l'empresa Bidelan en el peatge de l'A1 al seu pas per Bergara.

Militant del Partit Socialista d'Euskadi (PSE-EE) i de la Uni General de Treballadors (UGT), va ser regidor a l'Ajuntament d'Arrasate entre juny de 2003 i maig de 2007. Va formar part de la Comissi Informativa de Desenvolupament Estratgic i fou representant del PSE-EE en el Consell Sectorial de Medi ambient. Tamb va ser membre de la Junta de Govern de la Comunitat de l'Alt Deba. 

El 7 de mar de 2008, dos dies abans de les eleccions generals espanyoles de 2008, fou assassinat per ETA de tres trets a l'esquena mentre passejava pels carrers d'Arrasate en companyia de la seva esposa i de la seva filla, Sandra, i va morir poc ms d'una hora desprs a l'hospital. Havia renunciat a portar escorta.

 Enllaos externs .

 Notcia de l'assassinat a El Mundo;
 Notcia de l'assassinat a El Pas;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279594" title="Zinnwaldita" nonfiltered="4387" processed="4360" dbindex="109516">


La zinnwaldita s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom de la localitat de Zinnwald.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279595" title="Chamosita" nonfiltered="4388" processed="4361" dbindex="109517">


La chamosita s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom de la localitat de Chamoson (Sussa).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279597" title="Polipast" nonfiltered="4389" processed="4362" dbindex="109518">

Es diu polipast a una mquina que s'utilitza per a aixecar o moure una crrega amb un gran avantatge mecnica, perqu es necessita aplicar una fora molt menor al pes que cal moure. Duu dos o mes corrioles incorporades per a minimitzar l'esfor. 
Aquests mecanismes s'utilitzen molt en els tallers o indstries que manipulen peces molt voluminoses i pesades perqu faciliten la manipulaci, elevaci i collocaci d'aquestes peces pesades en les diferents mquines-eines que hi ha en els tallers o magatzems, aix com carregar-les i descarregar-les dels camions que les transporten.
Solen estar subjectes a un bra giratori que hi ha acoblat a una mquina, o poden ser mbils guiats per rails collocats en els sostres de les naus industrials. 
Els polipasts tenen diverses grandries o potncia d'elevaci, els petits es manipulen a m i els ms grans duen incorporats un motor elctric
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279598" title="Astrofillita" nonfiltered="4390" processed="4363" dbindex="109519">


L'astrofillita s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec astron (estrella) i phillon (fulla).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279601" title="Hauerita" nonfiltered="4391" processed="4364" dbindex="109520">


L'hauerita s un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom dels gelegs autracs J.R. Hauer (1778-1803) i F.R. Hauer (1822-1899).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279603" title="Pirrotina" nonfiltered="4392" processed="4365" dbindex="109521">


La pirrotina s un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del grec purros (groc vermells).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279604" title="Martn Fernndez Palacio" nonfiltered="4393" processed="4366" dbindex="109522">
Martn Fernndez Palacio (Barakaldo, Biscaia, 1926 - 2003) fou un qumic i poltic basc. Estudi batxillerat al Collegi Santiago Apostol de Bilbao i Cincias Qumiques a la Universitat de Saragossa i a la Universitat de Salamanca. Treball alguns anys a diverses indstries d'Holanda, Sussa i Frania. Diplomat en Lactologia per l'Institut Lactolgic de Berna. Fou professor contractat a l'ETS d'Enginyers Industrials de Bilbao. 

Tamb fou vocal del II i III Pla de Desenvolupament, en la Comissi de Desenvolupament Regional d'Agricultura i Alimentaci. Dirig la construcci de diverses indstries, entre elles, la Cooperativa Lletera Beyena, i ha estat fundador i president de la Caixa Rural de Biscaia. Ha estat Procurador en Corts elegit pel ter familiar en la IX i X Legislatura. Form part del grup de procuradors transhumants. En 1976 fou nomenat director general de Consumidors del Ministeri de Comer, per en dimit el 1977. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la UCD per Biscaia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279606" title="Estannita" nonfiltered="4394" processed="4367" dbindex="109523">


La estannita s un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del llat stannum (estany).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279607" title="Miquel Arcngel Fargas i Roca" nonfiltered="4395" processed="4368" dbindex="109524">
Miquel Arcngel Fargas i Roca (Castellterol, Valls Oriental 1858 - Barcelona 1916) fou un metge i poltic catal. Catedrtic d'obstetrcia i ginecologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1893. Fou tamb un dels fundadors de la Uni Regionalista (1900) i de la Lliga Regionalista (1901), resultat de la fusi de la Uni Regionalista i el Centre Nacional Catal, de la qual fou vicepresident. El 1911 va ser un dels membres fundadors de la Secci de Cincies de l'Institut d'Estudis Catalans de la qual fou el primer president fins a la seva mort. El 1913 fou el president del Primer Congrs de Metges de Llengua Catalana. Del 1914 al 1916 fou senador per la circumscripci de Barcelona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279608" title="Renierita" nonfiltered="4396" processed="4369" dbindex="109525">


La renierita s un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del geleg belga A. Renier.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279609" title="John Constable" nonfiltered="4397" processed="4370" dbindex="109526">


John Constable, East Bergholt (Suffolk), 11 de juny de 1776 - Londres, 31 de mar de 1837. Fou un dels ms destacats pintors paisatgistes  junt a Joseph Mallord William Turner dintre del romanticisme angls. Inspirat en les obres de Claude Lorrain i dels pintors holandesos del segle XVII com Jacob Ruysdael i Maindert Hobbema. Va explorar pintant directament de la naturalesa d'una manera immediata amb petits esbossos. 

La seva pintura va influenciar al grup de paisatgistes de l'escola de Barbizon futurs impressionistes.
Biografia.
Fill de Golding Constable i Ann Watts, el seu pare era un prsper moliner del comtat de Suffolk. John ten destinat l'sser continuador del negoci familiar, al qual va treballar durant un temps fins que, per la seva amistat amb John Dunthorne, pintor aficionat, es comena a interessar per aquest art i aconsegueix el perms patern per a traslladar-se a Londres l'any 1799 i comenar a estudiar a la Royal Academy of Art. Animat pel pintor Joseph Farington i el colleccionista  sir George Beaumont que li va mostrar una obra de la seva propietat del pintor Claude Lorrain, va fer que creixs la seva afici per la pintura.

El seu primer encrrec l'any 1801 va ser una vista de East Bergholt Hall, aquesta obra fou exposada l'any 1956 al Victoria and Albert Museum de Londres.

El 1809, va conixer a Mary Bicknell, neboda del rector de East Bergholt, per la famlia d'ella es va oposar a la seva relaci, fins que el 1816 a la mort dels pares de Constable, va heretar una gran quantitat i al millorar la seva situaci econmica van permetre la celebraci del matrimoni. Amb les seves noces va entrar tamb a l'poca ms fecunda i feli de la seva carrera artstica.

El 1819 va ser anomenat soci de la Royal Academy of Art i deu anys ms tard va ser anomenat acadmic.

L'any 1824 van ser presentades tres obres seves a Pars i premiada amb una medalla d'or la seva pintura Carro de farratge.

Constable mai va viatjar fora d'Anglaterra, nicament, a causa de qu la seva dona estava malalta de tuberculosis, passaven l'estiu a Hampstead  a la recerca d'aire pur i el 1824 a Brighton. Tanmateix no va aconseguir la curaci i el 1828 va morir Mary Bicknell, desprs d'haver tingut amb Constable set fills.

John Constable va publicar l'any 1832 una collecci de gravats de les seves pintures realitzats per David Lucas i el 1835 va donar una srie de conferncies sobre pintura paisatgista a la Royal Institution de Londres. 

Va morir sobtadament a la seva casa d'Hampstead a  Londres el dia 31 de mar de 1837.
Influncia rebuda. 
A la seva primera etapa artstica els dibuixos realitzats el 1801 i el 1806 mostren clarament la influncia de Thomas Gainsborough i Girtin, en algun dels seus quadres com la Vall de Dedham de 1802 estan amb una composici a la manera de Claude Lorrain a la seva pintura  de Agar, artista a qui sempre va admirar Constable, ms tard ho va tornar a pintar en una dimensi ms gran. A El camp de blat de l'any 1826 es nota la influncia del Paisatge amb el castell de Steen de Rubens, que pertanyia a Beaumont i per tant n'hi havia estudiat Constable.
Estil propi. 
Una caracterstica de la seva pintura s la serenitat de les seves obres que sn harmonioses i sobretot domstiques. No va viatjar, per al seu entorn va trobar tota la font d'inspiraci necessria. Tot seguit va cercar els efectes de la llum i de la pluja als esbossos realitzats a l'aire lliure amb una pinzellada solta i rpida per aconseguir la llum i l'ombra que segons deia "mai no romanen quietes".

El 1811 va visitar Salisbury i va conixer John Fisher, que havia de ser el seu gran amic, nebot del bisbe de Salisbury que li va encarregar la pintura de la catedral, avui dia conservada al Victoria and Albert Museum de Londres. Al bisbe no li va agradar per trobar l'agulla de la catedral amb massa ombra i Constable va haver de pintar una ms lluminosa. Amb aquest mateix tema va realitzar diverses ms per a familiars del bisbe. Al 1831 va realitzar l'ltima pintura sobre la catedral, on s'aprecia un arc de Sant Mart al cel junt amb nvols de tempesta i un carro que passa a gual el torrent. 

La capacitat de pintar directament la va assolir el 1821 amb el Carro de farratge, escollint un punt de vista ben alt, les condicions atmosfriques mostren un cel tpicament angls, cobert de nvols, que passa rpidament de la pluja al sol. Va ser exposat per primera vegada amb el ttol: Paisatge: Migdia, a la Royal Academy of Art. Thodore Gricault es trobava a  Londres junt amb uns marxants francesos, es va entusiasmar  amb el quadre i degut a les seves lloanes el quadre va ser adquirit per un dels marxants i exposat al Sal de Pars junt amb Una vista del Stour i Una vista d'Hampstead. Amb Carro de farratge va aconseguir la medalla d'or i va tenir un gran acolliment per la crtica francesa particularment per la llum que hi havia a la seva composici. Delacroix desprs d'estudiar-la va canviar el cel de la seva pintura Les matances de Quios. Va causar a ms a ms una gran admiraci als futurs artistes de l'escola de Barbizon.
 
Entre 1821 i 1822, va realitzar a Hampstead multitud d'estudis de nvols, i va enregistrar la data i l'hora del dia fins i tot la direcci del vent, conseqncia del seu criteri sobre que en pintura "el cel s la font de la llum a la natura i tot ho governa".

En els seus quadres, en lloc de cobrir-los amb una impregnaci de gris com era habitual a Anglaterra, els preparava amb una capa vermella bru, com el gran pintor Francisco Goya. Constable  dintre del paisatge angls va fer reverdir els prats i el fullatge dels arbres. Sobre aquest colorit, Delacroix va escriure en el seu diari: "El que ell diu sobre el verd dels seus prats pot aplicar-se a cadasc dels seus tons".

El culte a la natura s la mena d'emoci que va sentir el pintor oposat al gust pel pintoresc,  en un cert punt quasi religis que ho demostra a les paraules de la seva ltima conferncia a la Royal Institution de Londres: Quan contemplo la formosa volta blava del cel, esquitxada de constellacions brillants, la perspectiva inunda el meu esperit i jo experimento la ms gran de les satisfaccions davant aquesta exhibici d'Onmipotncia.  Va compartir aquesta mateixa filosofia espiritual amb altres pintors, principalment amb l'alemany Caspar David Friedrich.

Segons Venturi, entre 1820 i 1825 la seva obra s una harmonia entre realisme i romanticisme i des de 1830 els seus cels es tornen tempestuosssims i ms obscurs, com es pot copsar clarament a Stonehenge de 1836. Un canvi atribuble a l'impacte que li va produir el defunci de la seva esposa.


Anlisi de la seva obra.
El costum que tenia Constable de fer esbossos preliminars de les seves pintures, s sens dubte la que va inspirar la tcnica de la utilitzaci de l'esptula junt amb el pinzell per aplicar la pintura, a ms a ms dels tocs d'oli blanc per donar ms resplendor i frescor a la superfcie pintada. La segura pinzellada i els seus esbossos del natural continuen sent font d'inspiraci de tots els artistes interessats en |l'art del paisatge. 

Es pot dir que va ser tan realista com romntic per aix va rebutjar als seus quadres tots els elements que no fossin naturals. Els seus paisatges de marina eren densos i amb una tcnica molt empastada. Les seves ltimes obres, violentes i expressives mostren un pintor que havia deixat de banda la Natura aquietada i passiva.

Altres obres.
 1809-Vista d'Epsom. Tate Gallery, Londres.
 1810-Casa de Willy Lot. Victoria and Albert Museum, Londres. ;
 1811-Esclusa i granges sobre el Stour. Victoria and Albert Museum, Londres. ;
 1812-Paisatge amb doble arc de Sant Mart. Victoria and Albert Museum, Londres.
 1814-Construcci de vaixells a la vora del Mol de Flatford. Victoria and Albert Museum, Londres. ;
 1819-El cavall blanc. Collecci Frick, Nova York.  ;
 1819-Castell d'Hadleigh.  Col. Mellon, Nova York. ;
 1820-La casa de l'almirall, a Hampstead. Tate Gallery, Londres.
 1820-Arbres a la vora de l'esglsia d'Hampstead. Victoria and Albert Museum, Londres.
 1822-Vista sobre el Stour. Collecci particular.
 1825-Cavall saltant.  Royal Academy, Londres.
 1828-Llacuna de Branch Hill. Victoria and Albert Museum, Londres.
 1836-Cenotafi de Coleorton.National Gallery. Londres.

Referncies.

Bibliografia consultada.
Volum 5. La Gran Enciclopdia en catal. 2004, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5433-4 ;
Volum 8. Historia Universal del Arte. 1987, Barcelona, Editorial Planeta. ISBN 84-320-6688-5;
Volum 9. Historia Universal del Arte. 1984, Madrid, SARPE. ISBN 84-7291-597-2;
Volum 4. Pijoan-Historia del Arte. 1966, Barcelona, Salvat Editores.
VVAA. Pinacoteca de los Genios. 1965, Buenos Aires, CODEX.
Enllaos externs.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279610" title="Jos Luis Monge Recalde" nonfiltered="4398" processed="4371" dbindex="109527">
Jos Luis Monge Recalde (Alhama de Aragn, comunitat de Calataiud, 1934) s un advocat i poltic espanyol. Es llicenci en dret per la Universitat de Valladolid, on s'especialitz en matria laboral i sindical. Del 1961 al 1967 fou funcionari del Ministeri de Justcia, ms tard inspector tcnic de treball (1967-1971) i director de personal de Potasas de Navarra el 1974-1976. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit senador d'UCD per Navarra. El 1982 no es present a la reelecci i ha estat president de l'Associaci Navarresa d'Empresaris del Metall i membre del Consell d'rbitres del Tribunal Laboral de Navarra.

 Obres .
 Tcnicas de negociacin colectiva: el declogo del buen negociador, 2004.  ;
 El encuadramiento en la seguridad social de los altos cargos societarios, 1998.  ;
 Comentarios a la reforma laboral de 1994, 1994.  ;
 La excedencia laboral en la jurisprudencia, 1987.  ;
 Las relaciones laborales hoy, 1985.  ;
 Las horas extraordinarias y la prolongaciones de jornada: su problemtica legal y prctica, 1983;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279612" title="Jos Gabriel Sarasa Miqulez" nonfiltered="4399" processed="4372" dbindex="109528">
Jos Gabriel Sarasa Miqulez (Pamplona, 1927) s un advocat i poltic navarrs. Estudi batxillerat als Germans Maristes de Pamplona i dret a la Universitat de Saragossa. S'ha dedicat a l'exercisi de l'advocacia, inscfrit al Collegi d'Advocats de Pamplona i Madrid. Ha estat Procurador en Corts en la IX Legislatura per l'Ajuntament de Navarra (1970-1971) i President del Consell Parlamentari de Navarra. 

Fou membre destacat de la Comuni Tradicionalista (Partit Carl) fins el 1970, del 1964 al 1967 fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Pamplona. A la mort de Franco, s'integr en el Partido Social Demcrata de Francisco Fernndez Ordez. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit senador d'UCD per Navarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279619" title="Trafford Leigh-Mallory" nonfiltered="4400" processed="4373" dbindex="109529">


El Mariscal en Cap de l'Aire Sir Trafford Leigh Leigh-Mallory KCBDSO amb Barra (11 de juliol de 1982   14 de novembre de 1944) va ser un comandant superior de la RAF durant la Segona Guerra Mundial, i s un dels mxims oficials britnics morts durant la guerra.

 Biografia .

Trafford Leigh-Mallory va nixer a Mobberley, Cheshire, fill del rector del poble. Era el germ petit de George Leigh Mallory, el fams muntanyenc. Va assistir a Cambridge, a on coincid amb Arthur Tedder, el futur Mariscal de la Reial Fora Aria. Es llicenci en dret i treballava com a passant a Londres quan, al 1914, la guerra esclat.

 Primera Guerra Mundial .
Leigh-Mallory es present voluntari immediatament per allistar-se a l'Exrcit Territorial com a soldat. Aviat va graduar-se com a oficial i va ser transferit als Fusellers de Lancashire com a oficial d'entrenament, mantenint-se a Anglaterra quan el seu batall s'embarc. A la primavera de 1915 an al front amb el Regiment de Sud Lancashire, sent ferit durant un atac a la Segona Batalla d'Ieper. De retorn a Anglaterra, es cas amb Doris Sawyer, amb qui tingu dos fills.

Desprs de recuperar-se de les seves ferides, s'un al Royal Flying Corps al gener de 1916 i va ser acceptat per rebre l'entrenament de pilot. Al juliol de 1916 va ser destinat al 7 Esquadr, on vol en missions de bombardeig, reconeixement i fotografies durant la Batalla del Somme. Llavors va ser transferit al 5 Esquadr abans de retornar a Anglaterra per promocionar a Comandant d'Esquadr.

El primer comandament de combat de Leigh-Mallory va ser el 8 Esquadr. Va ser nomenat al novembre de 1917. Durant el perode posterior a la Batalla de Cambrai, el 8 Esquadr va participar en la cooperaci amb l'Exrcit, dirigint tancs i artilleria. Leigh-Mallory es disting per la seva energia i eficincia, tot i que els seus homes el trobaven remot i pomps.

Desprs de l'Armistici, va ser mencionat als Despatxos i va rebre l'Orde del Servei Distingit.

Al 1932, mentre que estava destinat al Ministeri de l'Aire, va formar part d ela delegaci britnica a la Conferncia de Gnova pel Desarmament, sota els auspicis de la Societat de Nacions, a on va fer molts contactes. Desprs del collapse de la conferncia, retorn al Ministeri de l'Aire i assist al Collegi Imperial de Defensa, l'acadmia superior d'estat major. Per Nadal de 1935 va ser enviat a Iraq i va estar present durant el cop d'estat de 1936, durant el qual va ser responsable de la seguretat de la base. Al desembre de 1937, Leigh-Mallory, ara Capit de Grup, retorn a Anglaterra per ser nomenat comandant del 12 Grup de la Comandncia de Caces.

 La Batalla d'Anglaterra .
Tot i a la seva manca d'experincia en caces, Leigh-Mallory va prendre el comandament del 12 Grup i demostr ser un organitzador i un lder enrgic. L'1 de novembre de 1938 havia estat promogut a Vicemariscal de l'Aire, un dels AVM ms joves que servien a la RAF. Es trobava molt a gust amb el seu estat major, per les relacions amb els seus comandants d'aeroports era tibant. D'ell es va dir que mai no buscava la popularitat per sempre escombrava cap al seu estat major. Era ambicis amb bogeria, per mai no s'enceg per l'ambici.

 El 12 Grup i la Gran Ala .
Durant la Batalla d'Anglaterra, Leigh-Mallory es discut amb el Vicemariscal de l'Aire Keith Park, el comandant del 11 Grup. Park, responsable de la defensa del sud-est d'Anglaterra i de Londres, es queixava de qu el 12 Grup no feia prou per protegir els aerdroms del sud-est. Leigh-Mallory, pel seu costat, havia ideat amb el Comandant d'Esquadr Douglas Bader una formaci de caces en massa, anomenada la Gran Ala, la qual s'empraria per caar les formacions de bombarders alemanys. Leigh Mallory era crtic amb les tctiques de Park i de Sir Hugh Dowding, cap del Comandament de Caces, creient que no feien prou per permetre a les formacions de la Gran Ala perqu operessin amb xit. Durant la Batalla d'Anglaterra, la seva manca de suport a l'11 Grup de Park contribu materialment als danys que la Luftwaffe era capa de causar als aerdroms de l'11 Grup.

Desprs de la Batalla d'Anglaterra, el Mariscal en Cap de l'Aire Charles Portal, el nou cap de l'Estat Major de l'Aire, retir dels seus crrecs (d'acord amb Leigh-Mallory) tant a Park com a Dowding. Leigh-Mallory va substituir a Park com a comandant de l'11 Grup. Com a beneficiari directe en el canvi de comandants, Leigh-Mallory va ser acusar de formar part d'un complot per retirar a Dowding.

 Comandncia de Caces i el Dia-D .
Un dels motius pel nomenament de Leigh-Mallory perqu passs a comandar el 11 Grup era que havia estat vist com un cap de talant ofensiu. Un cop nomenat, aviat introdu les seves grans ales a Frana (operacions conegudes com a rodeos. Quan tamb eren acompanyats per bombarders per provocar a l'enemic, eren anomenats circs). No obstant aix, Leigh-Mallory reb moltes crtiques per l'alt nombre de baixes que aquests atacs sobre territori enemic causaven a la RAF, amb uns 500 pilots perduts noms al 1941, i amb una taxa de 4 avions perduts per un avi alemany destrut. Mantenint 75 esquadrons de caces al pas, molts per realitzar operacions ofensives des de Gran Bretanya durant 1941, tamb va ser qestionable mentre que Malta i Singapur eren defensats per uns avions obsolets.

Al 1942 Leigh-Mallory va ser nomenat comandant per l'assalt de Dieppe, que tingu lloc a l'agost, en el que la Comandncia de Caces oper amb 50 esquadrons i en tenia 6 ms de suport. Les prudes van ser dures, en part donada la superioritat del nou caa alemany, el Fw 190 sobre el Spitfire Mark V de la RAF.

Al novembre de 1942, Leigh Mallory reempla a Sholto Douglas com a Cap de la Comandncia de Caces i va ser promogut a Mariscal de l'Aire. Al gener de 1943 va ser nomenat Cavaller Comandant de l'Orde del Bany i comen un tour per tots els quarters generals a l'frica per formar un comandament unificat de les forces aries aliades per a la futura invasi d'Europa. Va haver una considerable resistncia, amb cap dels experimentats comandants de l'aire interessats (incloent a Arthur Tedder, Arthur Harris o Carl Spaatz) semblant gaire disposats a cedir autoritat o autonomia. Aix es devia a que, si b era necessari un comandament unificat de l'aire, Leig Mallory era el principal candidat pel treball. A l'agost de 1943, Leigh-Mallory va ser nomenat Comandant en Cap de les Forces Aries Expedicionries Aliades per a la Invasi de Normandia, des d'on  dissenyaria el pla aeri per a l'Operaci Overlord (si b Tedder va tenir xit en la lluita per mantenir part de l'autoritat).



A partir d'aquell moment, Leigh-Mallory tenia la vital tasca de coordinar diverses armes aries durant la Batalla de Normandia. Els seus diaris mostren que la seva primera preocupaci era restringir i desbaratar els moviments de les unitats alemanyes. Donat que moltes d'aquestes missions de bombardeig serien contra nusos de comunicaci, com ciutats i pobles, Leigh-Mallory impos la poltica de causar els menors danys possibles als civils francesos. Resist, insistint que els sacrificis eren desafortunats per necessaris si el pla aeri havia de tenir algun efecte. Tamb hagu d'afrontar el disgust de part de part dels aviadors de veure's subordinats a les forces de terra.

Al vespre de la invasi, i malgrat el mal temps, el pla aeri de Leigh-Mallory va tenir xit en el retard de la mobilitzaci de l'exrcit alemany, i la seva experincia de cooperaci amb l'exrcit abon els seus dividents. El General Montgomery estava molt satisfet del recolzament aeri i afirm a l'Oficina de Guerra: Definitivament hem de mantenir a Leigh-Mallory com a Comandant en Cap de l'Aire. s l'nic aviador que est per guanyar la batalla de terra sense tenir gelosies.

Desprs de la invasi, Leigh-Mallory hagu de batallar contra l'amenaa de la Bomba volant V-1, desplegant unitats de bombarders per atacar les zones de llanament a la missi anomenada "Operaci Ballesta", a l'hora que organitzava esquadrons de caa per defensar les illes britniques.

 Mort i llegat .
A l'agost de 1944, amb la Batalla de Normandia prcticament finalitzada, Leigh-Mallory va ser nomenat Comandant en Cap de l'Aire del Comandament de l'Extrem Orient (SEAC), per abans de prendre possessi del seu crrec va morir mentre viatjava cap a Birmnia quan l'avi en qu viatjava s'estavell als Alps francessos. Tots els que hi anaven a bord van morir. La investigaci posterior dictamin que l'accident era conseqncia de les males condicions metereolgiques, i que es podria haver evitat si Leigh-Mallory no hagus insistit en procedir el viatge en tan males condicions.

Ironies del dest, el substitut de Leigh-Mallory al SEAC va ser el seu rival a la Batalla d'Anglaterra, el Mariscal de l'Aire Sir Keith Park.

 Condecoracions .
 Comandant de l'Orde del Bany (1-1-1943) ;
 Orde del Servei Distingit amb 1 Barra (1-1-1919) ;
 Estrella de 1914;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Medalla del Servei General a l'Exrcit i la RAF ;
 Estrella de 1939-45 (amb barra  Batalla d'Anglaterra ) ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937 ;
 3 Mencions als Despatxos (31-12-1918, 11-7-1940, 1-1-1943) ;
 Orde Polnia Restituta de 2a Classe (Polonia) (29-5-1942) ;
 Orde de Kutuzov de 1a Classe (URSS) (30-1-1945) ;
 Cap Comandant de la Legi del Mrit (Estats Units) (30-1-1945) ;
 2n Premi  Gordon Shepherd  1930, 1934;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279623" title="Lippo Memmi" nonfiltered="4401" processed="4374" dbindex="109530">
Lippo Memmi (Siena, dcada del 1280 - Siena, 1356) va ser un pintor itali. s un tpic exponent de l'escola senesa de la primera meitat del segle IV i el seguidor ms destacat i representatiu de Simone Martini, de qui va ser cunyat.

En el context siens de la primera meitat del segle XIV, Lippo Memmi s un dels artistes ms significatius. El seu art, molt en el gust de l'poca, va ser molt apreciat pels ambients aristocrtics sienesos. 

Tot i que la crtica actual tendeix a apreciar en grau superior aquells artistes sienesos que van reeixir a destacar-se del gust general (com per exemple Ambrogio Lorenzetti), i que en la primera meitat del segle XIV no hi ha a Siena cap pintor capa de trobar una expressi al nivell de Martini, avui dia Lippo Memmi s considerat com un dels mxims exponents de la pintura senesa del segle IV, i per tant s justament recordant i estimat.

 Formaci .


Es va formar al taller de son pare, Memmo di Filippuccio, pintor d'origen siens, a San Gimignano.

Ben aviat degu acostar-se a Simone Martini, probablement participant com a aprenent en la realitzaci al fresc de la Maest del Palazzo Pubblico de Siena, que Simone va pintar l'any 1315 (i que ms tard va restaurar, l'any 1321).

Realment, Simone va ser per a Memmi un gran model a seguir, fins i tot per les obres que d'ell va poder contemplar a San Gimignano: una Madonna, de la qual noms resta el cap, a l'esglsia de San Lorenzo al Ponte.

Datables en aquest perode juvenil sn alguns fragments de fresc que han sobreviscut a la remodelaci barroca de l'esglsia de Sant Agust a San Gimignano: una Mare de Du de la Llet i algunes figures de sants.

 La Maest de San Gimignano .


La primera obra datada i firmada de l'artista s de 1317: es tracta de la Maest de San Gimignano, un gran fresc (435 x 875 cm) realitzat a la Sala del Consell del Palazzo Pubblico de la ciutat.

El fet que els arxius indiquen que l'obra va ser pagada a Lippo i a son pare, Memmo di Filippuccio, fa pensar que el pintor no fra encara adult i per tant li calguera tutella jurdica.

El contractant va ser el siens Nelo di Mino Tolomei, Podest i Capit del Poble de San Gimignano entre 1317 i 1318, el qual es va fer retratar en primer pla, agenollat als peus de la Mare de Du.

Aquesta obra deu molt a la Maest que Simone Martini havia pintat al fresc al Palazzo Pubblico de Siena, ja siga per la composici general (la Mare de Du entronitzada al centre amb dues espesses files d'ngels i sants als dos costats) com pel gran baldaqu subjectat amb pals. Tamb de Simone va emprar la idea innovadora de decorar les aureoles dels sants amb estampacions fetes amb un segell.

Quatre de les figures, les ltimes a la dreta i de l'esquerra van ser realitzades per Bartolo di Fredi l'any 1367, any en qu es trobava pintant, tamb a la collegiata, les Histries de l'Antic Testament.

Encara va ser realitzada una darrera intervenci de restauraci a crrec de Benozzo Gozzoli, collocant els peus dels sants per damunt de les dues portes i retocant el blau del cel.

 Altres obres .



En companyia d'altres artistes senesos, va ser un dels artistes contractats per a l'obra de la Catedral d'Orvieto, on va fer l'extraordinria taula amb la Mare de Du de la Misericrdia o Madonna dei Raccomandati, datable al voltant de 1320. Va signar l'obra en l'esgla situat als peus de la Mare de Du, tot i que tamb es pot resseguir la m d'un altre collaborador que hauria fet els devots agenollats.

Al voltant de 1323 va fer un Triomf de Sant Toms d'Aquino per al Convent de Santa Caterina de Pisa, on s'hi troba encara. Aquest convent gaudia d'enorme consideraci entre els segles XIII i XIV i era un dels centres culturals ms prestigiosos de l'Orde Dominica, grcies al seu important studium, la constituci del qual s'atribua directament a sant Toms d'Aquino. Sant Toms s representat al centre de l'escena, assegut en glria, mentre mostra un text amb l'incipit d'una de les seues obres ms famoses, la Summa contra gentiles. 

Al voltant de 1330, malgrat que no tot hi concorda - hi ha qui proposa una dataci entorn a l'any 1325 - Lippo va pintar una Mare de Du amb Infant per a la Basilica di Santa Maria dei Servi a Siena, coneguda com la Madonna del Popolo i que era objecte de gran veneraci, actualment a la Pinacoteca Nacional de Siena. En la vora inferior de la cornisa pot llegir-se  "LIPPUS MEMI  PINXIT". Es tracta d'una de les seues obres ms refinades.

En companyia de Martini va pintar l'any 1333 una de les obres mestres gtiques del segle XIV, l'Anunciaci (actualment conservada als Uffizi) en la qual ja queda palesa l'aristocrtica finor i delicadesa que portar Siena i els seus pintors a ser un dels principals centres europeus de la pintura gtica internacional.

 Les Histries del Nou Testament a la Collegiata de San Gimignano .
 L'atribuci .
Les Histries del Nou Testament han estat finalment atribudes a Lippo i al seu taller (al qual hi devia tenir una especial rellevncia el seu germ Federico) desprs d'anys de discussi per part dels historiadors de l'art. Anteriorment, els frescos s'havien considerat obra d'un fictici Barna da Siena, personatge sense cap consistncia histrica, per passar desprs a un genric "company de Simone Martini" per les afinitats estilstiques amb les obres d'aquest gran pintor.

 L'equvoc de Barna .
Com s'ha dit ads, Barna no va existir: Lorenzo Ghiberti, als seus Commentarii, va ser el primer en citar-lo, per deformant el nom de Bartolo di Fredi, qui efectivament s que havia treballat a la Collegiata, l'any 1367 amb les Histries de l'Antic Testament. Giorgio Vasari, en la segona edici de les seues Vides (1550) va traslladar el nom de Barna a les Histries del Nou Testament, cosa que no havia fet en la primera edici. Ac rau l'origen de la confusi, resolta noms recentment.

 Dataci i descripci de l'obra .


La dataci s'hauria de fixar entre 1338 i 1340.
Els frescos estan distributs en tres bandes horitzontals.

La ms alta presenta sis llunetes amb:
Anunciaci;
Nativitat de Crist;
Adoraci dels Mags;
Presentaci de Jess al Tempre;
Matana dels Innocents;
Fugida a Egipte;

La segona fila presenta vuit requadres:
Disputa al Temle;
Baptisme de Jess;
Vocaci de sant Pere;
Noces de Canaan (deteriorada per un bombardeig);
Trasfiguraci;
Resurrecci de Lltzer;
Entrada a Jerusalem;
Jess acollit pel poble;

El tercer registre, ms baix, t vuit requadres:
Darrer Sopar;
Traci de Judes;
Jess a l'hort;
Bes de Judes;
Jess a la Fortalesa Antnia;
Flagellaci;
Coronaci d'espines;
Cam del Calvari;

El cicle prossegueix a la cinquena arcada, al dessota de la lluneta amb la Matana dels Innocents hi ha la Crucifixi, deteriorada per una granada de m durant la Segona Guerra Mundial. 

A la sisena arcada, sota la Fugida a Egipte, hi havia quatre requadres que contaven la histria de la Passi, per que van ser gaireb per complet destruts durant el segle XVI per fer lloc a les noves decoracions. Hi resten noms algunes traces de la Resurrecci, del Pentecosts (a dalt) i del Davallament al Limb (a sota), mentre un ltim requadre, al qual havia de trobar-se el Davallament de la Creu, est completament perdut.

 A la cort papal d'Aviny i retorn a Siena .
Lippo va seguir a Martini fins a la cort papal d'Aviny: amb el seu germ Federico va signar l'any 1347 un quadre perdut per a l'esglsia dels franciscans d'aquesta ciutat. Per al novembre d'aquell mateix any ja hi ha registres que indiquen que es trobava a Siena.

Una inscripci recollida en fonts antigues data l'any 1450 el fresc amb Mare de Du, l'Infant, un ngel i els sants Pau, Pere i Domnec al claustre de l'esglsia de sant Domnec a Siena i actualment a la Pinacoteca Nacional de la ciutat. En tornar a Siena va realitzar diverses altres obres fins a la seua mort, que va tenir lloc l'any 1356.

 Vegeu tamb .
Escola senesa;

 Bibliografia .
 Ada Labriola, Simone Martini e la pittura gotica a Siena, collana "I grandi maestri dell'arte. L'artista e il suo tempo", Il Sole 24 Ore E-ducation.it, 2008, pp. 203 - 221.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279628" title="Xon Rof Carballo" nonfiltered="4402" processed="4375" dbindex="109531">
Xon Rof Carballo (Lugo, 1905 - Madrid, 1994) fou un metge i assagista gallec, fill del veterinari Juan Rof Codina. Estudi medicina a la Universitat de Santiago de Compostella, i va completar estudis a Madrid i Barcelona, on va contactar amb August Pi i Sunyer i Roberto Novoa Santos. Tamb contact amb els mitjans galleguistes de Vicente Risco i Rafael Dieste. El 1932 estudi patologia a Viena i Alemanya. La guerra civil espanyola el va sorprendre a Berln, i va tornar el 1939 per a treballar en l'Hospital Clnic de Vallecas fins el 1948. El 1950 treball amb Gregorio Maran la medicina psicosomtica i els psicofrmacs, i el 1961 es dedic a la psicoanlisi. Fund l'Institut d'Estudis Psicosomtics i l'Institut de Cincies de l'Home. El 1983 fou nomenat membre de la Reial Acadmia Espanyola.

 Obres .
 Cerebro interno y mundo emocional (1952);
 Entre el silencio y la palabra (1957);
 Mito e realidade da terra nai (1957);
 El hombre como encuentro (1968);
 Biologa y psicoanlisis (1972) ;
 Teora y prctica psicoanaltica (1984). ;
 Patologa psicosomtica (1954);
 Enllaos externs .
 Biografia i aportacions de Xon Rof Carballo;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279630" title="Antonio Martnez Aneiros" nonfiltered="4403" processed="4376" dbindex="109532">
Antonio Martnez Aneiros s un poltic gallec. Fou sacerdot, per tot i que pensj els hbits s vinculat al cristianisme de base amb l'associaci Somos Igrexa A les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou escollit alcalde de Narn per Unidade Galega, i reescollit el 1983 quan es present amb l'Agrupacin Nacionalista Galega de Narn. El 1985 aquest grup es va incorporar al PSG-EG, i deix l'alcaldia per a presentar-se amb aquest partit a les eleccions al Parlament de Galcia de 1985, sent escollit per la provncia de la Corunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279631" title="Anfs bord" nonfiltered="4404" processed="4377" dbindex="109533">


L'anfs bord, el serr, el nero bord o el serranet (Serranus cabrilla) s un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la famlia dels serrnids que es pesca sobretot els mesos calorosos.

Morfologia.

 El cos s allargat i bastant alt amb una srie de franges longitudinals i transversals.
 El cap s allargat i t escates a l'opercle i a les galtes.
 Els ulls sn globosos i bastant grossos.
 L'obertura branquial s grossa.
 A l'opercle hi ha tres espines.
 El preopercle s dentat.
 T una dorsal llarga amb una petita fenedura que separa els radis durs dels blans.
 L'anal s quasi tan llarga com la part de la dorsal de radis blans.
 Les pectorals sn amples.
 El color s variable i presenta dimorfisme sexual.
 Els mascles sn grocs, grisos i rosats. Tenen de 7 a 9 franges verticals vermelles i de 2 a 3 bandes longitudinals de color groc. El ventre s d'un rosa pllid. Les femelles tenen els colors ms pllids i hi domina el rosa.
 La talla mxima s de 35 cm.
 El serr mascle, Serranus atricauda, que s'ha citat a l'illa de Cabrera, s semblant i t bandes laterals fosques i amples interrompudes on hi ha la lnia lateral i t una taca negra a la caudal.

Hbitat.

s bentnic. Viu a la plataforma continental i al tals, entre els 10 i 500 m. En el litoral viu a praderies marines i a fons rocosos. A majors fondries apareix a fons rocosos i sorrencs.
Alimentaci.

s molt vora i s'alimenta de peixos, crustacis, anllids i molluscs.

Reproducci.

Com altres Serranus s hermafrodita simultani. La maduresa sexual arriba als 4 anys quan fa 15 cm. Es reprodueix entre els mesos de la primavera i de l'estiu.

Distribuci geogrfica.

Apareix a tota la Mediterrnia (incloent-hi la Mar Negra), a tot l'Atlntic oriental (des de les Illes Britniques fins a Sud-frica) i a la part sud-africana de l'Oce ndic. Recentment ha entrat al Mar Roig.

Pesca.

Espcie molt comuna i de carn bona, per no gaire apreciada al litoral dels Pasos Catalans. 

Pesca artesanal i esportiva, amb arts de platja, rssec, tremall, lnies de m, palangres de fons i canya. Esportivament s una espcie molt preuada a la pesca amb volant.

Es troba ocasionalment als mercats formant part de la morralla, i es comercialitza fresc, salat, fumat i congelat. Tamb s'empra com a farina de peix.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 95.
 Mas Ferr, Xavier i Canyelles Ferr, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducci a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 143-144.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest peix. ;
 Descripci de l'anfs bord. ;
 Fotografies i dades biolgiques d'aquesta espcie. ;
 Distribuci geogrfica i hbitat del serranet. ;
 Biologia del nero bord. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279636" title="Agrupacin Nacionalista Galega de Narn" nonfiltered="4405" processed="4378" dbindex="109537">
Agrupacin Nacionalista Galega de Narn fou una agrupaci electoral de carcter municipalista, independent, nacionalista i d'esquerres. Es va formar a Narn (comarca de Ferrol) per a donar continuitat a la coalicin Unidade Galega, que assoliria l'alcaldia del municipi a les eleccions municipals de 1979. A les eleccions de maig de 1983 va obtenir 6 regidors, que sumats als 5 del PSdeG-PSOE tornaren a donar l'alcaldia a l'alcalde de l'etapa anterior, Antonio Martnez Aneiros. El 1985, es va integrar en PSG-EG, i com a conseqncia Antonio Martnez Aneiros fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1985, deixant el seu crrec en l'alcaldia a Xoan Gato Daz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279637" title="Juan Ramn Lpez Caro" nonfiltered="4406" processed="4379" dbindex="109538">

Juan Ramn Lpez Caro (nascut a Lebrija, Sevilla, el 23 de mar de 1963) s un entrenador de futbol espanyol. El 10 de mar del 2008 va ser cessat del seu darrer club, el Real Club Celta de Vigo, on era entrenador des del 8 d'octubre del 2007.

Trajectria.

No va passar de categories regionals com a futbolista, degut a una fractura al crani. 
Com a tcnic va debutar a la Unin Balompdica Lebrijana, la temporada (1992-93), entrenant ms tard altres club de categories inferiors a la provncia de Sevilla. El seu primer xit arrib al Dos Hermanas CF, amb el qual va pujar a Tercera Divisi. 

Desprs de passar pel UD Melilla i el filial del RCD Mallorca a la Segona Divisi B, va fitxar pel Real Madrid B a la temporada 2000-01. Va disputar tres fases d'ascens en quatre temporades amb el conjunt blanc, aconseguint pujar a Segona Divisi durant la campanya 2004-05.

Va jugar 15 partits a Segona Divisi amb el reanomenat Real Madrid Castilla, mantenint l'equip lluny dels llocs de descens.

El 5 de desembre del 2005, va comenar a dirigir el primer equip, al ser destitut l'anterior tcnic Vanderlei Luxemburgo.

Al final de la temporada 2005/06, va fitxar pel Racing de Santanter, encara que dos mesos desprs, abandon el club i va fer-se crrec del Llevant UE.

Va ser cessat de la banqueta blaugrana el 15 de gener del 2007, quan l'equip ocupava la dissetena posici.

El 8 d'octubre del mateix any va signar pel Celta de Vigo, substituint al fins llavors tcnic de l'entitat, Hristo Stoichkov.

El passat 10 de mar del 2008, va ser destitut desprs d'una ratxa de mals resultats, siguent reemplaat pel fins llavors segon entrenador, Antonio Lpez.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279638" title="Bardenas Reales" nonfiltered="4407" processed="4380" dbindex="109539">

Les Bardenas Reales de Navarra (en basc Nafarrako Errege Bardeak) s un paratge natural semidesrtic que s'estn al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urb. Les Bardenas se situen en un punt equidistant entre la serralada Pirinenca i la serralada Ibrica i conformen un Parc Natural Protegit de 39.274 ha que des del 7 de novembre de 2000 forma part de la Reserva de la biosfera.

El sl caracterstic de la zona est format per argiles, guixos i arenisques, i el terreny ha estat fortament erosionat per l'aigua i el vent creant formes geolgiques entre les quals destaquen els barrancs, els altiplans d'estructura tabular i els turons solitaris, anomenats cabezos.


Enllaos externs.
Pgina web del parc de les Bardenas Reales de Navarra;
www.bardenas-reales.net;
Bardenas, turisme de Navarra.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279641" title="Alfredo Surez Canal" nonfiltered="4408" processed="4381" dbindex="109540">
Alfredo Surez Canal (Allariz, provncia d'Orense, 1951) s un matemtic i poltic gallec. Llicenciat en Matemtiques, quan era estudiant particip en la fundaci del sindicat estudiantil ERGA i en form part de la direcci el 1973-1975. Durant la transici milit primer en UPG i desprs en l'AN-PG. Amb el BN-PG fou escollit el 1979 regidor d'Allariz i diputat provincial. 

El 1982 particip en la fundaci del Bloc Nacionalista Gallec amb el qual fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1993, 1997 i 2001, i ha estat coordinador del Grup Parlamentari del BNG al Parlament de Galcia. Alhora, form part de la direcci del sindicat de mestres UTEG i particip en la fundaci de la Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279644" title="Mara Olaia Fernndez Dvila" nonfiltered="4409" processed="4382" dbindex="109541">
Mara Olaia Fernndez Dvila, (Castrelos, Vigo, 1954) s una poltica gallega.

Inici el seu treball poltic en els anys setanta en el sindicalisme nacionalista a Vigo, on fou secretria zonal d'INTG, i tamb responsable nacional de la secretaria de la Dona. Ha estat diputada alo Parlament de Galcia pel Bloc Nacionalista Gallec des de les eleccions al Parlament de Galcia de 1993 fins a l'any 2003. Desenvolup la seva activitat parlamentria en temes relacionats amb el treball, sanitat, comer i serveis socials. Ha estat una de les impulsores de  la comissi no permanent per a la igualtat i els drets de les dones.

Dins del BNG, fou membre del Consell Nacional des de 1995 fins el 2003. Fou membre tamb de l'Executiva Nacional responsable de la secretaria d'Acci Social.

A les eleccions municipals de 2003 fou escollida regidora de Vigo. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollida diputada al Congrs dels Diputats, on ha destacat el seu treball en l'ambit pesquer, social, laboral i sanitari.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279648" title="Xess Manuel Vega Buxn" nonfiltered="4410" processed="4383" dbindex="109542">
Xess Manuel Vega Buxn (Tuiriz-Pantn, provncia de Lugo, 1951) s un economista i poltic gallec. Es llicenci en cincies econmiques per la Universitat del Pas Basc i s professsor de la Facultat de Cincias Econmiques i Empresarials de la Universitat de Santiago de Compostella. Entre 1972 i 1973 fou un dels dirigents del Moviment Comunista de Galcia (MCG), amb el qual particip el 1976 del Consello de Forzas Polticas Galegas. Va dirigir el MCG quan es va unir amb la Lliga Comunista Revolucionria per a formar Inzar el 1991, que es va integrar en el Bloc Nacionalista Gallec. s membre de la comissi permanent d'aquest partit i a les eleccions al Parlament de Galcia de 1993, 1997 i 2001 fou escollit diputat per la provncia de la Corunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279651" title="Jean Ragnotti" nonfiltered="4411" processed="4384" dbindex="109543">
Jean Ragnotti (29 d'agost de 1945, Carpentras, Frana), apodat Jeannot, s un pilot de rallis francs retirat. Durant la seva llarga carrera com a pilot al Campionat Mundial de Rallis es va convertir en una figura de culte per la marca Renault i el seu estil de conducci.

Entre les seves fites cal destacar la conquesta, copilotat pel seu compatriota Jean-Marc Andrie, del Ralli Monte-Carlo de 1981, imposant-se als Audi quattro, amb la seva innovadora tracci total, molt superiors tcnicament. Amb la versin Maxi del Renault 5 Turbo va tornar a regnar sobre l'asfalt, guanyant el 1985 el Tour de Crsega.

Els anys nouranta va seguir pilotant per Renault, aquest cop amb un Renault Clio Maxi. Des de la seva retirada, l'any 1995, participa habitualment en exhibicions, demostran el seu acrobtic i espectacular estil de pilotatge.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279653" title="Mara Pilar Garca Negro" nonfiltered="4412" processed="4385" dbindex="109544">
Mara Pilar Garca Negro (Lugo, 1953) s una filloga i poltica gallega. s llicenciada en filologia hispnica i galaico-portuguesa en la Universitat de Santiago de Compostella. De 1976 a 1990 fou professora d'ensenyament mitj a La Corunya i el 1978-1979 va ser pionera de la divulgaci lingstica a A Nosa Terra. Endems, ha fet estudis sobre autors gallecs com Rosala de Castro, Manuel Curros Enrquez, Emilia Pardo Bazn, Valentn Lamas Carvajal, Castelao i Eduardo Blanco Amor.

El 1983-1988 fou presidenta de l'Associaci Cultural de la Corunya Alexandre Bveda i collabora activiment en la Federacin de AA.CC. Galegas, en l'Asociacin Scio-Pedagxica Galega, i en l'Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega. A les eleccions al Parlament de Galcia de 1989 fou escollida diputada pel BNG, la primera dona nacionalista gallega en aconseguir-ho, i ha estat reescollida en les eleccions al Parlament de Galcia de 1993, 1997 i 2001. 
 
 Obres .
 Lngua galega e lexislacin (1975-1986) (1991);
 33 aproximacins  literatura e  lngua galega (1984, 1990), amb Xos M Dobarro.
 O galego e as leis. Aproximacin sociolingstica (1991);
 Sempre en galego (1993, 1999);
 O ensino da lngua: Por un cmbio de rumo (1995), amb Xon Costa Casas.
 Poesia galega de Valentin Lamas Carvajal (1998);
 Direitos lingsticos e control poltico (2000);
 Arredor de Castelao (2001);
 Rosala de Castro. El caballero de las botas azules. Lieders. Las literatas (2006)  ;
 Mara Mario no ronsel das escritoras galegas (2007).

 Enllaos externs .
  Fitxa biogrfica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279654" title="CICS" nonfiltered="4413" processed="4386" dbindex="109545">
CICS, s l'acrnim en angls de Customer Information Control System (en catal, Sistema de control de informaci de clients), s un gestor transaccional, o monitor de teleprocs, que s'executa principalment en mainframes IBM amb els sistemes operatius OS/390, z/OS o VSE. Tamb existeixen versions de CICS per altres entorns, com OS/400, OS/2, etc. La versi per a entorns Unix rep el nombre de TX Series.

CICS s un sistema dissenyat per processar tant transaccions en temps real com en temps diferit (per lots). En els grans ordinadors IBM zSeries, un sistema CICS pot donar servei a milers de transaccions per segon. Es una pea clau en els serveis de molts bancs, administracions i grans empresses. Les aplicacions CICS poden sser escrites en diferents llenguatges como COBOL, PL/I, llenguatge de programaci C, C++, codi assemblador, REXX i Java. Per motius histrics, la majoria d'aplicacions CICS estan escrites en COBOL o PL/I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279655" title="Dot (peix)" nonfiltered="4414" processed="4387" dbindex="109546">

El dot, el famfre, la gerna, la gernera, la getlera, el gratasoldats, el pmpol rascs, el rascs, la xerla o la xerna (Polyprion americanus, Cerna sicana o Polyprion cernium) s un peix de l'ordre dels perciformes, molt semblant a l'anfs, que pot atnyer els 2 m de longitud i pesar 50 kg.

Morfologia.

 Talla mxima de 200 cm, comuna fins a 80 cm.
 Cos robust i una mica comprimit.
 Escates bastant petites molt rugoses (ctenoides).
 Lnia lateral simple i ben visible amb 90 a 114 escates.
 Cap ben desenvolupat.
 Boca gran i lleugerament protrctil; mandbula prominent i maxillar ample; dents petites, en bandes, sobre les mandbules. Les dents de la filera anterior sn caniniformes.
 Opercle amb una cresta ssia horitzontal; preopercle dentat.
 Una aleta dorsal amb una part espinosa i l'altra amb radis tous; les darreres espines de la dorsal sn molt ms curtes que els primers radis tous de la mateixa aleta.
 L'anal s curta.
 Aletes ventrals molt a prop de les pectorals.
 La caudal, arrodonida.
 La coloraci dels joves s gris violaci (lils) o marr violaci, amb taques o marbrejats blanquinosos, ms o menys, difuses.
 Els adults sn marr grisencs, amb reflexos vinosos. Les aletes senars estan orlades de blanc.

Comportament.

Espcie demersal sobre fons rocallosos i sorrencs de 40 a 420 metres de fondria, encara que les seues preferncies se situen entre els 100 i 200 metres.

Els adults sn solitaris, mentre que els joves sn gregaris i de comportament epipelgic, ja que viuen vora dels objectes flotants i es desplacen amb ells.

Alimentaci.

Sn carnvors, s'alimenten vorament de peixos, crustacis i cefalpodes.

Reproducci.

La reproducci t lloc a finals de primavera i a l'estiu.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia (llevat de la part nord de l'Adritic i de la Mar Negra) i a les dues ribes de l'Atlntic (a la riba oriental, des del sud de Noruega fins a Sud-frica -incloent-hi les Canries, Cap Verd i Tristan da Cunha-, i a la riba occidental des de Terranova fins a l'Argentina). 

Pesca.

De carn apreciada. La seua captura forma part com a subproducte de la pesca semiindustrial o esportiva. 

Els adults es pesquen amb palangres i xarxes de rsec al tals, per noms ocasionalment. Els joves sn capturats vora els objectes flotants, amb la llampuguera.

La seua talla mnima legal de captura s de 45 cm.

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 94.
 Mas Ferr, Xavier i Canyelles Ferr, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducci a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 142-143.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaos externs.

 Dades biolgiques d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i illustracions del dot. ;
 Fotografies i descripci del famfre. ;
 Distribuci geogrfica del pmpol rascs. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279660" title="Francisco Rodrguez Snchez" nonfiltered="4415" processed="4388" dbindex="109550">
Francisco Rodrguez Snchez (Ferrol, 1945) s un filleg, sociolingista i poltic gallec. s catedrtic de Llengua i Literatura i doctor en filologia romnica amb una tesi sobre Rosala de Castro titulada Anlise sociolxica da obra de Rosala de Castro. Ha estat un dels impulsors de l'INTG i membre de la comissi permanent del BNG. A les eleccions al Parlament de Galcia de 1993 fou escollit diputat pel BNG, crrec que deix per a presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000, ssent un dels primers diputats nacionalistes gallecs a Madrid.

 Obres .
 Conflito lingstico e ideoloxia na Galiza (1976);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279666" title="Amadeu I de Savoia" nonfiltered="4416" processed="4389" dbindex="109551">

Amadeu I de Savoia, anomenat Amadeu Coda, ( ? - 1051 ) fou comte de Savoia entre 1048 i 1051.

Orgens familiars.
Fou el fill primognit del comte Humbert I de Savoia i la seva esposa Ancilla de Lenzbourg, i germ d'Od de Savoia.

El seu sobrenom deriva del fet que convocat a Verona per l'emperador Enric III del Sacre Imperi Romanogermnic es va negar a entrar a la ciutat fins que no li fou permesa l'entrada del seu seguici (en itali Coda) amb ell.

Npcies i descedents.
Es cas vers l'any 1030 amb Adelaida d'Albon, amb la qual tingu tres fills:
 Humbert de Savoia (?-1051);
 Aimone de Savoia (?-1060), bisbe de Belley;
 Thietburga de Savoia, que es cas vers el 1053 amb Llus I de Faucigny i vers el 1080 amb Gerold II de Ginebra.

Ascens al tron.
Al morir el seu pare l'any 1048 fou nomenat segon comte de Savoia, consolidant les possessions del seu pare a la Savoia i la Maurienne, fundant aix mateix el convent de Le Bourget-du-Lac.

A la seva mort, ocorreguda el 1051, la successi del comtat pass al seu germ Od I de Savoia per la prematura mort del seu hereu primognit i la conversi religiosa del seu segon fill.

Notes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279671" title="Simarist" nonfiltered="4417" processed="4390" dbindex="109552">
Simarist (Simaristus, ) fou un gramtic i lexicgraf grec.

s esmentat diverses vegades per Ateneu de Naucratis i no se sap si va escriure algunes obres o quantes foren en tot cas, per Ateneu l'esmenta citant com a referncia l'obra titulada en llengua grega .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279672" title="Similis" nonfiltered="4418" processed="4391" dbindex="109553">
Similis fou un centuri rom del temps de l'emperador Traj, i prefecte del pretori sota Adri. Aquest darrer va fer erigir una esttua en honor seu el que suposava una marca d'honor imperial fora especial.

Di Cassi diu que va acceptar la prefectura contra la seva voluntat; per Esparti diu que Adri el va destituir i va nomenar a Septici Clar com a successor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279673" title="Smmies" nonfiltered="4419" processed="4392" dbindex="109554">


Onomstica:

Smmies de Macednia, militar macedoni;
Smmies (militar), militar macedoni al servei d'Egipte;
Smmies  de Tebes, filsof grec;
Smmies  de Rodes, poeta i gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279674" title="Smmies de Macednia" nonfiltered="4420" processed="4393" dbindex="109555">
Smmies (Simmias, ),  fou un militar macedoni, fill de Andrmenes i germ d'Amintes i d'tal.

Probablement va servir a la falange macednia dirigida pel seu germ Amintes i apareix agafant el comandament d'aquesta en la batalla d'Arbela, en absncia del seu germ. El 330 aC fou acusat junt amb els seus germans d'estar implicat a la conspiraci de Filotes per la seva enrgica defensa davant l'assemblea de l'exrcit va produir la seva absoluci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279675" title="Buonamico Buffalmacco" nonfiltered="4421" processed="4394" dbindex="109556">

Buonamico di Martino dit Buonamico Buffalmacco, va ser un pintor itali, actiu a Florncia la primera meitat del segle XIV. Va ser un dels ms importants representants de la pintura gtica a la Toscana.

Vida.
Vasari dedica a Buonamico Buffalmacco un pargraf de les seues Vides d'Artistes: d'aquesta font es dedueix que es tracta del mateix pintor de qui parla Boccaccio  a la seua clebre novella Decamer (jornada VIII, novella III) a la qual es narra com Calandrino, Bruno i Buffalmacco van pel riu Mugnone cercant heliotrop, i de qui parla tamb  sempre a propsit del ric anecdorari burlesc  Franco Sacchetti a les seues Tres-centes Novelles. 

Com a exordi, Vasari afirma que: 
Buonamico di Cristofano dit Buffalmaco, pintor florent, que va ser deixeble d'Andrea Tafi, i com a home facecis, celebrat per misser Giovanni Boccaccio al seu Decamer, fou, com hom sap, estimadssim company de  Bruno i de Calandrino, pintors tamb ells joganers i agradables i, com hom pot veure per llurs obres esparses per tota la Toscana, amb bastant bon judici en l'art de la pintura.

Tot i que Vasari s'estn sobre les ancdotes burlesques, tamb t lloc per a donar notcia de la fama del pintor, amb referncies a la seua activitat no noms a Florncia, sin tamb a Bolonya, Asss, Arezzo i Pisa. Tot i aix, ats que les atribucions de Vasari sn referents a obres en la seua major part perdudes, han de ser preses amb la deguda cautela.
  
Luciano Bellosi  identifica Buffalmacco com l'autor dels extraordinaris cicles de frescos del Cementeri de Pisa. Aquesta hiptesi ha estat suportada tamb per diversos documents d'arxiu que donen fe de la presncia de Buffalmacco a Pisa l'any 1336. Actualment n's la ms acceptada, per davant d'altres, com ara la de Vasari, qui va atribuir aquesta obra a Andrea di Cione dit l'Orcagna; o b, als nostres dies la de l'autoria de Francesco Traini o d'un poc identificat annim bolonys, atesa la indiscutible influncia emiliana que palesen els frescos.

 Les obres.
S'han identificat restes d'obres de Buffalmacco al Baptisteri de Parma i a San Paolo all'Orto, a Pisa.

Tot i aix, al catleg de les obres de Buonamico Buffalmacco ocupen la part essencial els grans frescos del Cementeri de Pisa  desenganxats i consolidats sobre llen a partir de l'any 1944   que representen, segons un precs recorregut iconogrfic proposat per l'orde Dominicana, que en va fer l'encrrec, els segents temes:
 El Triomf de la Mort;
 El Judici Final i L'Infern;
 La Tebaida;
A aquests s'afegeixen algunes Histries de Crist post mortem, que formen part d'un fresc executat en collaboraci amb Francesco Traini. 

El cru realisme i els colors amb qu s'expressen els episodis narrats, junt a la varietat tipolgica dels personatges representats, disposats en una estructura compositiva que evoca una gegantina miniatura, didcticament enriquida de cartutxs explicatius de to moralitzant, donen com a resultat un estil allunyat de la potica giottesca.

Tot i aix, els frescos desprenen una fora expressiva popular, dotada d'una genuna rudesa, que va induir a  Longhi a veure-hi l'obra d'algun mestre pad, poc informat dels ms elegants costums pictrics florentins.

Els frescos desenganxats van posar al descobert una gran quantitat de sinpies, suggerents dibuixos preparatoris fets amb ocre rosa sobre el guix. Aquestes obres que donen fe de la qualitat del dibuix de Buffalmacco es conserven avui dia al Museo delle Sinopie di Pisa.

Imatges del Triomf de la Mort.


 Notes .


Bibliografia.
Luciano Bellosi, Buffalmacco e il Trionfo della Morte, Torino, Einaudi, 1974 (tamb disponible en edici de butxaca), Mil, Five Continents, 2003 ;
C. Baracchini e E. Castelnuovo (a cura di), Il Camposanto di Pisa, Tor 1996 ;

 Enllaos externs .

Imatges del Cementeri de Pisa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279678" title="Smmies (militar)" nonfiltered="4422" processed="4395" dbindex="109557">
Smmies (Simmias, ),  fou un militar macedoni al servei del rei Ptolemeu III Evergetes.

El rei egipci el va enviar a un viatge d'exploraci de les costes de la mar Roja i d'Etipia. Va completar aquest viatge i va tornar. De les seves informacions va resultar una gran part de l'obra d'Agatrquides de Cnidos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279679" title="Smmies de Tebes" nonfiltered="4423" processed="4396" dbindex="109558">
Smmies de Tebes (Simmias, ),  fou un filsof grec, el primer deixeble del pitagric Filolau i desprs amic i deixeble de Scrates. Va anar des de Tebes amb el seu germ Cebes i portant una forta quantitat de diners, per alliberar a Scrates, i estava al costat d'aquest quan va morir. 

Scrates l'esment com un dels principals pensadors del seu temps.

Va estudiar a Egipte i va esdevenir familiaritzat amb la filosofia mstica egpcia. Digenes Laerci diu que hi havia una collecci de 23 dilegs de Simmies, dels quals a Suides es dona els ttols. 

A l'antologia grega hi ha dos epitafis que li sn atributs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279680" title="Smmies de Rodes" nonfiltered="4424" processed="4397" dbindex="109559">
Smmies de Rodes (Simmias, ), fou un poeta i gramtic grec de l'escola alexandrina que va florir sota els Ptolemeus una mica abans de Filisc de Crcira (que va florir vers el 300 aC) ja que segons Hefesti fou ell qui va inventar l'hexmetre corimbic i no Flisc com aquest reclamava.

El Suides diu que va escriure tres llibres de  i quatre de diversos poemes . No hi ha cap referncia a les seves obres gramaticals. La seva obra potica s esmentada sovint,. Ateneu de Naucratis dona referncia de  i Esteve Bizant de ; Joan Tzetzes va conservar un fragment de 13 lnees del darrer poema.

Alguns epigrames apareixen a la garlanda de Meleagre i a l'antologia grega hi ha sis epigrames seus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279682" title="Sim" nonfiltered="4425" processed="4398" dbindex="109560">


Onomstica:
Sim (nom);

Sim de Trcia, prncep traci de la meitat del segle IV aC ;

Sim d'Atenes, filsof grec ;

Sim Cananeu, un dels dotze apstols de Jesucrist;

Sim Hipptric, escriptor grec sobre veterinria;

Sim Mag, religis potser cristi, considerat el primer heretge;

Sim Sofista, sofista i poltic grec.

Sim de Tebes, escriptor religis grec ;

Sim Treni, poeta grec ;

Sim  de Magnsia, metge grec ;

Sim d'Egina, escultor  grec;


Tribu de Sim;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279683" title="Sim de Trcia" nonfiltered="4426" processed="4399" dbindex="109561">
Sim (Simon, ) fou un prncep traci de la meitat del segle IV aC connectat per matrimoni amb Amadocos II, fill de Cotis I i germ de Cersobleptes I i Berisades.

Quan aquest darrer va morir i Cersobleptes va intentar assolir el poder als dominis de Cotis amb l'ajut de l'aventurer Caridem i excloure a Amadocos i als fills de Berisades de la seva herncia, Sim va ajudar a Amadocos contra aquest intent.

Sim sembla que havia obtingut la ciutadania atenenca i per compensar els atenencs la van donar tamb a Caridem el 352 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279685" title="Democrcia Progressista Gallega" nonfiltered="4427" processed="4400" dbindex="109562">
Democrcia Progressista Gallega (DPG) s un partit poltic gallec de centre-dreta autonomista que es va presentar a les eleccions al Parlament de Galcia de 2001. Agrupava els antics partits  Democrcia Gallega, Coalici Gallega i el grup Progressistes Viguesos de l'ex-alcalde de Vigo Manoel Soto. Els eu candidat electoral fou Enrique Marfany, president de la Diputaci de la Corunya per UCD entre 1979 i 1986, i posteriorment senador. que va va presentar amb la fracassada Coalici Progressista Gallega i el 1994 amb Democrcia Galega. Va obtenir el 0,45 % dels vots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279686" title="Sim d'Atenes" nonfiltered="4428" processed="4401" dbindex="109563">
Sim d'Atenes (Simon, ) fou un filsof grec deixeble de Scrates i comerciant de cuiro pel que fou tamb anomenat Sim Coriac (Simon Coriacus). 

Escrivia les converses que tenia a la seva tenda i que van formar una obra coneguda per "Dilegs" (, Dialoyi) amb tretze converses destacades. El coneixement que ha perviscut d'ell deriva principalment de Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279690" title="Sim Hipptric" nonfiltered="4429" processed="4402" dbindex="109564">
Sim Hippitric (Simon, ) fou un escriptor grec sobre veterinria.

s esmentat per diversos autors antics que diuen que va escriure sobre cavalls en termes que demostraven un gran coneixement. El primer que l'esmenta es Xenofont que diu que va dedicar una esttua de bronze d'un cavall a Eleusis, esttua que tamb esmenta Hirocles el veterinari.

A Suides s'assenyala que va escriure , De Arte Veterinaria i  , De Equorum Inspectione (no s clar si sn dues obres diferents o dos captols de la mateixa). Xenofont esmenta el tractat ms general . A Suides tamb es diu que fou desterrat d'Atenes acusat d'incest.

La seva poca exacta no se sap per aproximadament cal situar-lo desprs de Mic d'Atenes que va viure vers el 460 aC, ja que Sim l'esmenta a la seva obra, i abans de Xenofont (vers 400 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279691" title="Sim Mag" nonfiltered="4430" processed="4403" dbindex="109565">
Sim Mag (Simon Magus) fou un suposat religis cristi, considerat el primer heretge, amb fets fabulosos que sn difcils de distingir dels fets reals. Va viure vers la meitat del segle I.

Segons Just el Mrtir fou samarit de naixement (potser de la vila de Gitti o Gitthi). Flavi Josep diu que era jueu de religi per no s clar que es refereixi a la mateixa persona. Es descrit com a versat en mgia i en literatura grega. Hauria estudiat a Alexandria i potser fou deixeble de Dositeu, al seu torn deixeble de Joan el Baptista. La creena general es que fou deixeble i desprs successor de Dositeu al capdavant d'una secta cristiana, per aix no s prou clar.

Considerat el primer heresiarca podria ser que en realitat no fos cristi. Els seus seguidors foren coneguts com simonians. Hauria escrit algunes obres per els seus ttols son desconeguts i cap s'ha conservat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279692" title="Sim Sofista" nonfiltered="4431" processed="4404" dbindex="109566">
Sim Sofista (Simon, ) fou un sofista i poltic grec.

Aristfanes l'esmenta com a lladre d'un tresor pblic, per no explica on ni les circumstancies. upolis diu que el tresor robat fou el d'Heraclea Pntica. Aristfanes diu que tamb va participar activament en poltica, segurament a Atenes; tamb diu que fou culpable de perjuri. s a Suides on se l'esmenta com a sofista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279695" title="Sim de Tebes" nonfiltered="4432" processed="4405" dbindex="109567">
Sim de Tebes fou un escriptor religis grec bizant que segons Lle Allaci hauria escrit tres tractats mantenint la doctrina de l'esglsia occidental sobre la precedncia de l'esperit Sant del Fill i del Pare, en oposici a l'esglsia grega. 

Aquests tractats tamb foren atributs a Manel Holobel (diferent personatge queManel Holbol), a Sofnies i a Joan Nomofilax. El seu nom Allaci l'esmenta com a Sim de Constantinoble, ciutat a la que s'hauria traslladat. 

Va florir a l'entorn del 1400.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279696" title="Sim Treni" nonfiltered="4433" processed="4406" dbindex="109568">
Sim Treni fou un poeta grec conegut tamb com Sim Escriptor.

s esmentat per Valeri Harpocrati que diu que fou l'autor d'un poema titulat o descrit com , In Lysimachum Eretriensem Threnus. Podria ser que es tracts d'un error en lloc de Simnides de Ceos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279698" title="Sim de Magnsia" nonfiltered="4434" processed="4407" dbindex="109569">
Sim  de Magnsia (Simon, ) fou un metge grec nadiu de Magnsia.

Es esmentat per Hierfil. Va viure al segle IV aC o potser una mica abans. s probablement la mateixa persona que s esmentada per Digenes Laerci i hauria viscut en temps de Seleuc I Nictor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279700" title="Sim d'Egina" nonfiltered="4435" processed="4408" dbindex="109570">
Sim d'Egina (Simon, ) fou un escultor grec nadiu de l'illa d'Egina.

Va florir a l'entorn del 475 aC (olimpada 76) i va esculpir un cavall i un dels carros en el grup dedicat a Olmpia per Formis, contemporani de Gel I o Hier I; l'altre cavall i carro va ser fet per Dions d'Argos. Plini tamb diu que va fer un arquer en bronze. L'esmenta tamb Digenes Laerci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279705" title="Simnides d'Amorgos" nonfiltered="4436" processed="4409" dbindex="109571">
Simnides de Samos  (Simonides, ), tamb Simnides d'Amorgos fou el segon tant en temps con en reputaci, dels tres principals poetes imbics grecs del perode primitiu (Arquloc, Simnides de Ceos i Hipponax). La informaci sobre aquest poeta deriva del que es diu a Suides.

El seu nom original fou Crines i va nixer a Samos, per va dirigir una colnia a la vena illa d'Amorgos on va fundar tres ciutats: Minoa, Egialos i Arcesine i va viure a la primera. Hauria estat contemporani d'Arquloc i hauria viscut a l'entorn del 665 aC.

Les seves obres segons Suides serien una elegia en dos llibres, i uns poemes imbics (o poemes imbics i una miscellnia); tamb una Arqueologia de Samos. Una de les seves obres podria ser 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279707" title="Simnides de Ceos el Jove" nonfiltered="4437" processed="4410" dbindex="109572">
Simnides de Ceos el Jove fou un poeta grec. 

Es suposa que era fill d'una filla de Simnides de Ceos o al menys aix se l'identifica al Suides. Va florir abans de la guerra del Pelopons i va escriure  en tres llibres i  tamb en tres llibres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279709" title="Simnides de Carist" nonfiltered="4438" processed="4411" dbindex="109573">
Simnides de Carist (Simonides, ) fou un poeta pic grec nadiu de Carist a l'illa d'Eubea. Noms s esmentat al Suides, on es dona un confs detall de les seves obres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279711" title="Simnides de Magnsia" nonfiltered="4439" processed="4412" dbindex="109574">
Simnides de Magnsia (Simonides, ) fou un poeta pic grec de Magnsia.

Va viure en temps del rei selucida Antoc III el Gran i va escriure un poema sobre les victries d'aquest rei siri i especialment de la seva batalla contra els gals. s esmentat principalment al Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279712" title="Simnides (historiador)" nonfiltered="4440" processed="4413" dbindex="109575">
Simnides (Simonides,  fou un historiador grec contemporani del filsof Espeusip al que va dirigir un relat dels fets de Di i de Bi. Va florir a l'entorn de la segona meitat del segle IV aC. 

Va escriure una obra sobre l'illa de Siclia que es esmentada a lscholia de Tecrit de Siracusa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279713" title="Roberto Poggiali" nonfiltered="4441" processed="4414" dbindex="109576">

Roberto Poggiali (Florncia, 16 d'abril de 1941) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1963 i 1978.

Durant la seva carrera professional aconsegu 10 victries, destacant la Fletxa Valona de 1965 i la Volta a Sussa de 1970.

Palmars.
1965;
 1r a la Fletxa Valona;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1970;
 1r a la Volta a Sussa;
1971;
 1r de la Copa Sabatini;
1972;
 1r del Gran Premi de Cannes;
1973;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Puglia ;
1974;
 1r al Giro del Lazio ;
 1r a Magliano ;
1975;
 1r al Giro del Friuli;
1976;
 1r al Giro dell'Umbria ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1963. 24 de la classificaci general;
1964. 14 de la classificaci general;
1965. 8 de la classificaci general;
1966. 22 de la classificaci general;
1967. 19 de la classificaci general;
1969. 14 de la classificaci general;
1970. 11 de la classificaci general;
1971. 32 de la classificaci general;
1972. 31 de la classificaci general;
1973. 12 de la classificaci general;
1974. 20 de la classificaci general;
1976. 12 de la classificaci general;
1977. 32 de la classificaci general;
1978. 36 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1967. 27 de la classificaci general;
1969. 51 de la classificaci general;
1975. 22 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1968. 35 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Roberto Poggiali;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279715" title="Cecili Smplex" nonfiltered="4442" processed="4415" dbindex="109577">
Cecili Smplex (Caecilius Simplex) fou un magistrat rom.

Vitelli el va nomenar cnsol sufecte juntament amb Gai Quinti tic, per exercir el crrec desprs del 1 de novembre. L'esmenta Tcit a la seva Histria, i tamb Di Cassi. (Tacitus, Historiae  2.60, 3.68-Z2).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279717" title="Simplici (filsof)" nonfiltered="4443" processed="4416" dbindex="109578">
Simplici (Simplicius, ) fou un filsof grec nadiu de Cilcia, deixeble d'Ammoni, un dels darrers membres de l'escola neoplatnica (vers 400 a 529) que va tractar de mantenir l'antiga mitologia grega contra l'expansi del cristianisme. 

Els edictes imperials contra els cultes pagans al segle V van afectar sriament la filosofia grega. Atenes va conservar temples i imatges ms temps que altres ciutats. Els seguidors d'aquesta filosofia van romandre encara protegits fins el regnat de Justini I que va endurir la persecuci contra els pagans. Els seus membres van restar al lloc fins el 528 quan foren obligats a deixar els seus crrecs i algun executats i les seves propietat confiscades; els que no es convertiren en tres mesos foren desterrats i es va prohibir ensenyar filosofia i jurisprudncia a Atenes (529).

Set filsofs, entre els quals Simplici, Eulami, Prisci, Damasci (el darrer president de l'escola) i altres van decidir anar a demanar protecci al rei persa Cosroes I el Just (que va pujar al tron el 531) per no la van obtenir i van tornar a l'Imperi Bizant el 533 desprs de qu en un tractat de pau entre Bizanci i Prsia (probablement aquell mateix any) es va establir que podrien tornar sense patir represlies i podrien seguir les seves practiques religioses ancestrals.

Se sap que Simplici va viure algun temps i va ensenyar a Atenes. Va deixar algunes obres entre elles uns comentaris sobre les categories publicats a Vencia el 1499 sota el ttol de, , un cometari sobre Aristteles, explicacions d'alguns llibres metafsics, un eptom sobre la Physica de Teofrast i una interpretaci de lEnchiridion .

Va restar pag fins a la mort, per en la situaci de tirania religiosa del seu temps no es va poder enfrontar directament a l'esglsia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279718" title="Sim" nonfiltered="4444" processed="4417" dbindex="109579">


Onomstica:

Sim de Magnsia, poeta lric grec;
Sim de Salamina, escultor grec nadiu de Salamina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279719" title="Sim de Magnsia" nonfiltered="4445" processed="4418" dbindex="109580">
Sim de Magnsia (Simus, ) fou un poeta lric grec al que s'atribueix el invent de la poesia esportiva i llicenciosa, que fou anomenada  i per causa del seu autor tamb . 

No s'ha pogut establir l'poca en la qual va viure. El seus seguidors principals foren Lisis i Mag i van tenir molts imitadors que foren anomenats .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279720" title="Sim de Salamina" nonfiltered="4446" processed="4419" dbindex="109581">
Sim de Salamina  (Simus, ) fou un escultor grec nadiu de Salamina, fill de Temistcrates, el nom del qual es conegut per dues inscripcions que s'han conservat, una a una base d'esttua de bronze al Louvre, trobada a l'illa de Tera; i l'altra trobada a Rodes que correspon al peu d'una esttua d'un personatge de nom Hipmac fill d'Estrtip que era agonothetes i choragus, dedicada per un ciutad d'Atenes de nom Esmicit. Per alguns detalls se l'ha classificat dins el perode alexandr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279721" title="Smil" nonfiltered="4447" processed="4420" dbindex="109582">



Onomstica:

Smil (poeta), poeta grec;
Smil (actor), actor grec;

Literatura:
Smil (recurs literari);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279722" title="Smil (poeta)" nonfiltered="4448" processed="4421" dbindex="109583">
Smil (Simylus, ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana.

s conegut per una inscripci i se sap que va exhibir una comdia en l'arcontat de Ditim el 354 aC. Del ttol de l'obra noms s'han conservat tres lletres ( que com a hiptesi podria ser . Tamb s esmentat algunes altres vegades per autors clssics i entre ells Pllux que esmenta la seva comdia .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279723" title="Smil (actor)" nonfiltered="4449" processed="4422" dbindex="109584">
Smil (Simylus, ) fou un actor trgic grec del temps de Demstenes.

Aquest l'esmenta com  per el nom de Smil que li dona Mausac sembla ms probable. Ateneu de Naucratis l'esmenta citant com a referncia a Teofrast. Encara que ha estat confs sovint amb el poeta cmic del mateix nom el ms probable s que fossin personatges diferents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279724" title="Sinnances" nonfiltered="4450" processed="4423" dbindex="109585">
Sinnaces fou un noble part.

Descontent amb el rei Artaban III de Prtia, va enviar una ambaixada a Roma (35) demanant a l'emperador Tiberi d'enviar a l'Imperi Part a un dels fills de Fraates IV per esdevenir rei. Tenia el suport de l'eunuc Abdos. Desprs va prendre part activa en la guerra contra el rei Artaban.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279725" title="Od I de Savoia" nonfiltered="4451" processed="4424" dbindex="109586">

Od I de Savoia ( v 1020 - 1060 ) fou el 3r comte de Savoia, crrec que va ocupar entre els anys 1051 i 1060.

Antecedents familiars.
Va nixer vers l'any 1020 sent el fill ms petit del comte Humbert I de Savoia i la seva esposa Ancilla de Lenzbourg, sent germ del comte Amadeu I de Savoia.

Npcies i descendents.
Es cas vers el 1046 amb la marquesa Adelaida de Susa, filla d'Ulric Manfred I de Tor i Berta de Toscana, amb la qual tingu:
Pere de Savoia (v 1048-1078), comte de Savoia;
Amadeu de Savoia ( v 1050-1094), comte de Savoia;
Od de Savoia (?-1088), bisbe d'Asti;
Berta de Tor (1051-1087), casada el 1066 amb l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermnic;
Adelaida de Savoia (d 1052-1079), casada primer amb Guig IV d'Albon i el 1067 amb el rei Rodolf de Subia;

Ascens al tron comtal.
A la mort del seu germ Amadeu I de Savoia, ocorreguda l'any 1051, fou nomenat el seu successor davant la prematura mort del fill hereu primognit d'aquell i la manca d'un hereu mascle en condicions, ja que el segon fill d'Amadeu I, Aimone, en aquells moments havia fet vot eclesistics.

Grcies al seu casament amb Adelaida de Susa incorpor als seus dominis les terres del marquesat de Tor, incorporant les ciutats d'Alba, Albenga, Asti i Ventimiglia.

A la seva mort fou succet alternativament per dos dels seus fills mascles.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279727" title="Dieudonn Smets" nonfiltered="4452" processed="4425" dbindex="109587">

Dieudonn Smets (Heure-le-Romain, 17 d'agost de 1901 - Oupeye, 29 de novembre de 1981) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1926 i 1937.

El seu xit esportiu ms important fou la Lieja-Bastogne-Lieja de 1926

Palmars.
1926;
 Campi de Blgica en ruta, categoria independents;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja ;

Enllaos externs.
Palmars de Dieudonn Smets ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279728" title="Antineoplstic" nonfiltered="4453" processed="4426" dbindex="109588">
Un antineoplstic s aquell medicament que prev o inhibeix el desenvolupament de les neoplsies. Aquestes substncies poden ser d'origen natural, sinttic o semisinttic.

Vegeu tamb:
tumor;
cncer;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279729" title="Partido Popular (1976)" nonfiltered="4454" processed="4427" dbindex="109589">
Partido Popular va ser un partit poltic espanyol fundat per Po Cabanillas i Jos Mara de Areilza al novembre de 1976. La seva ideologia era de centre-dreta i provenia del nucli de reformistes del rgim agrupat entorn del grup Tcito. Al febrer de 1977 es va organitzar el congrs del partit, mostrant-se Areilza com la seva figura ms destacada. Entorn del partit es va organitzar una coalici denominada Centre Democrtic, que va servir d'embri a la creaci de la Uni de Centre Democrtic, que acabaria sent liderada pel president Adolfo Surez al desembarcar en ella amb el seu govern. Surez va posar com condici prvia la sortida d'Areilza, per a evitar rivalitats, i el partit va accedir a aquesta petici. Areilza va abandonar UCD i es va aliar ms tard amb Manuel Fraga, a travs del partit Acci Ciutadana Liberal, entrant solament a UCD ja a la fi de la histria d'aquest partit, quan molts dels seus membres abandonaven el vaixell. Po Cabanillas seria un dels principals dirigents de la UCD i ministre tant amb Surez com amb Leopoldo Calvo Sotelo. 

Enllaos externs.
Els partits poltics i la societat espanyola, de Javier Tusell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279730" title="Histria de la teoria del Big Bang" nonfiltered="4455" processed="4428" dbindex="109590">
La Histria de la teoria del Big Bang comena amb el desenvolupament del Big Bang a partir d'observacions i consideracions teriques. Molts dels treballs terics en cosmologia avui comporta extensions i refinaments de la teoria bsica del Big Bang.

L'poca anterior al segle XX.

L'any 1610, Johannes Kepler argument que la foscor del cel nocturn demostrava que l'univers era finit. Setanta set anys ms tard, Isaac Newton descriu el moviment a gran escala a travs de l'univers. L'any 1791, Erasmus Darwin fa la primera descripci d'un univers que s'expandeix i se contreu de forma cclica.

Encara que no es reconegut com a cientfic tant per la comunitat cientfica com per l'autor per ell mateix, qui considera a la seva obra un "poema en prosa", Edgar Allan Poe propos un sistema molt semblant al de la teoria del Big Bang en el seu assaig titulat Eureka. A Prose Poem (Eureka. Un Poema en Prosa). Aquesta obra proposa un univers finit que comena amb una "partcula primignia", que s'expandeix cap a defora per "voluntat divina", una fora repulsiva que Poe descriu com a una de les dues forces que poden crear tota la matria de l'univers repulsi i atracci 

Principi del segle XX. 

Gracies a l'observaci, la dcada del 1910, Vesto Slipher i desprs Carl Wilhelm Wirtz determinaren que la majoria de les galxies espirals estaven en recessi respecte a la Terra. Slipher us l'espectroscpia per investigar els perodes de rotaci dels planetes, la composici de les atmosferes planetries, i fou el primer en observar la velocitat radial de les galxies. Wirtz observ un desplaament al vermell sistemtic de les nebuloses, que era difcil d'interpretar en termes de la cosmologia, segons la qual l'univers pot estar ms o menys uniformement ple d'estrelles i nebuloses. No desconeixien les implicacions cosmolgiques, ni que les suposades nebuloses eren realment galxies situades a fora de la nostra Via Lctia.

Tamb en aquesta dcada, es va descobrir que la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein no admetia solucions cosmolgiques esttiques,donades les assumpcions bsiques en cosmologia descrites en els principis terics la teoria del Big Bang.
L'univers era descrit per un tensor mtric que podia estar en expansi o mermant, per la qual cosa el mateix Einstein ho va considerar erroni i tracta de modificar-lo afegint la constant cosmolgica. La primera persona que aplic la relativitat general de forma seriosa a la cosmologia sense l'estabilitzant constant cosmolgica fou Alexander Friedmann. Friedmann descobr la soluci de l'univers en expansi de les equacions de camp de la relativitat general l'any 1922, la qual cosa va ser provada per les observacions de Edwin Hubble l'any 1929. Una de les publicacions de Friedmann de l'any 1924 fou "ber die Mglichkeit einer Welt mit konstanter negativer Krmmung des Raumes" (Sobre la possibilitat d'un univers amb curvatura constant negativa) que va ser publicat per l'Acadmia de Cincies de Brusselles el 7 de gener de 1924. Les equacions de Friedmann descriuen l'univers de Friedmann -Lematre-Robertson-Walker.

L'any 1927, el prevere catlic Belga Georges Lematre va fer una de les primeres proposicions modernes sobre la teoria del Big Bang com a origen de l'univers, encara que s'hi va referir com a la seva "hiptesis de l'tom primitiu". Bas la seva teoria, publicada entre 1927 i 1933, en l'obra d'Einstein, entre d'altres, i tamb en tradicions cosmolgiques i filosfiques antigues.  Einstein, de totes maneres, creia en un model esttic de l'univers. Lematre de forma independent dedu les equacions Friedmann-Lematre-Robertson-Walker i propos, sobre la base de la recessi de les nebuloses espirals, que l'univers comen amb "l'explosi" d'un "tom primitiu" la qual cosa fou anomenada ms tard el Big Bang. Segons Lematre els raigs csmics eren romanents d'aquests fet, si b avui es coneix que el seu origen est a la galxia local. Hoyle repet aquest terme en emissions posteriors a principis de la dcada de 1950, com a part d'una srie de cinc lectures titulades The Nature of Things.

L'any 1929, Edwin Hubble prove una base observacional per la teoria de Lematre. Hubble descobr que, en relaci a la terra, les galxies estan en recessi a velocitats directament proporcionals a la seva distncia a la terra. L'any 1929 Hubble i Milton Humanson formularen la llei emprica del desplaament de les galxies cap al vermell segons la distncia, avui coneguda com a la llei de Hubble, segons la qual, el desplaament cap al vermell es interpretat com a una mesura de la velocitat de recessi, i consistent amb les solucions de les equacions de la relativitat general de Einstein per un espai en expansi homogeni i isotrpic. Aix port al concepte d'univers en expansi. La llei estableix que com ms gran es la distncia entre dues galxies, ms gran s la velocitat relativa de separaci. Aquest descobriment don lloc ms tard a la formulaci de la teoria del Big Bang. Donat al principi cosmolgic d'on es dedueix que l'univers, vist a distncies d'escala suficient gran, no t direccions preferides o llocs privilegiats, la llei de Hubble suggereix que l'univers s'est expandint. Aquesta idea permet dues possibilitats oposades. Una era la teoria del Big Bang de Lematre, defensada i desenvolupada per George Gamow. L'altra possibilitat fou el model de l'estat estacionari de Fred Hoyle en el que la nova matria es creava en la mateixa mesura en qu les galxies es movien enfora unes de les altres. En aquest model, l'univers es el mateix en qualsevol punt del temps. Fou Hoyle qui encuny el nom de la teoria de Lematre, quan s'hi va referir sarcsticament com a "aquesta idea del big bang" durant una emissi de radio el 28 de mar de 1949, al tercer programa de la BBC. Hoyle repet aquest terme en emissions posteriors a principis de la dcada de 1950, com a part d'una srie de cinc lectures titulades The Nature of Things. El text de cada lectura aparegu publicat a The Listener una setmana desprs, fou la primera vegada que el terme "big bang" aparegu en una publicaci.

Les darreries del segle XX.




Durant una srie d'anys el suport en aquestes teories estava dividit. De totes maneres, l'evidncia observacional comen a donar suport a la teoria de qu l'univers havia evolucionat d'un estat calent dens. L'any 1965 Arno Penzias i Robert Wilson descobriren la radiaci de fons csmic de microones, encara que, com a escptics en relaci al Big Bang assenyalaren, aquesta predicci era noms qualitativa, y fall en la predicci la temperatura actual del fons csmic de microones. Desprs d'una reformulaci, el Big Bang fou vist com la millor teoria de l'origen i l'evoluci del cosmos. Abans dels darrers anys de la dcada del 1960, molts de cosmlegs pensaven que la singularitat fsica paradoxal i infinitament densa al comenament del temps del model cosmolgic de Friedmann es podien evitar seguint l'idea d'un univers que s'hauria contret abans d'entrar en l'estat calent i dens i comenar a expandir-se una altra vegada. Aquest model va ser formalitzat com a l'univers oscillant de Richard Tolman. En la dcada de l'any 1960, Stephen Hawking i altres demostraren que aquesta idea duia a un atzucac, i la singularitat s un tret essencial de la fsica descrita per la gravitaci d'Eintein. Aix port a la majoria dels cosmlegs a acceptar la noci de qu l'univers tal com es descrit actualment per la fsica de la relativitat general t una edat finita. Sigui com sigui, degut a una carncia de la teoria de la gravitaci quntica, no hi ha una via per determinar si la singularitat s un punt d'origen per l'univers actual o si els processos fsics que dominen aquest regim poden ser producte d'un univers de carcter etern.

Futur de la teoria.

La majoria de treballs actuals en cosmologia inclouen la comprensi de com es formaren les galxies en el context del Big Bang, comprensi de qu va passar al Big Bang, i reconciliaci de les observacions amb la teoria bsica. En el passat hi va haver moltes discussions sobre si el Bib Bang havia de ser completament abandonat com una descripci de l'univers, per els que proposaven la cosmologia no estndard han esdevingut menors en nombre en les darreres dcades. Els cosmlegs continuen calculant molts dels parmetres del Big Bang fins un nou nivell de precisi i han proposat la hiptesi de qu l'expansi de l'univers sembla est accelerant.

Els avanos ms importants en cosmologia del Big Bang se varen fer a les darreries de la dcada de 1990 i al principi del segle XXI com a resultat de grans avanos en la tecnologia dels telescopis en combinaci amb una gran quantitat de dades procedents de satllits, com els del COBE i el telescopi espacial Hubble. L'any 2003, la missi WMAP de la NASA recoll imatges detallades de l'univers per medi de la radiaci csmica de fons de microones. Aquestes dades permeten interpretar que l'edat de l'univers es de 13.700 milions d'anys (amb un error de l'un per cent) y que el model Lambda-CDM i la teoria infacionria sn correctes. Cap altra teoria cosmolgica pot explicar un rang tan ample de parmetres, des de la proporci d'abundncies dels elements a l'univers primitiu a l'estructura del fons csmic de microones, l'elevada abundncia observada de nuclis galctics actius a l'univers primitiu i les masses observades dels cmuls de galxies.

Referncies.



Enllaos Externs.
 Eric W. Weisstein, Metric Tensor, MathWorld.;
 Ellis, George F. R., van Elst, Henk. Cosmological models (Cargse lectures 1998). arXiv.org eprint archive. 30 de juliol de 2005.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279731" title="Marcel Houyoux" nonfiltered="4456" processed="4429" dbindex="109591">

Marcel Houyoux (Boufflioux, 2 de maig de 1903 - Charleroi, 28 de novembre de 1983 va ser un ciclista belga que fou professional entre 1925 i 1935.

El seu xit ms important fou la victria a la Lieja-Bastogne-Lieja de 1932.

Palmars.
1932;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;

Enllaos externs.
Fitxa de Marcel Houyoux;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279736" title="Partit Progressista Liberal" nonfiltered="4457" processed="4430" dbindex="109592">
Partit Progressista Liberal (PPL) fou un partit poltic de centre-dreta, fundat el 1977 i dirigit per Juan Garca de Madariaga i Jaime Santaf Mira. A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar dins la coalici UCD. El 1978 es va fusionar amb Acci Ciutadana Liberal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279739" title="Partit Social Demcrata" nonfiltered="4458" processed="4431" dbindex="109593">

Partit Social Demcrata (PSD) fou un partit poltic espanyol de centre-esquerra fundat el 1976 per Francisco Fernndez Ordez i Rafael Arias Salgado Montalvo. El 1978 es va integrar en UCD, encara que quan el 1981 es va dissoldre la UCD molts dels seus membres (entre ells, Fernndez Ordez), es van passar al PSOE. D'altra banda, el nom i les sigles foren adoptades el 1979 per un nou partit liderat per Jos Ramn Lasun Sancho i Toms Miraveta Martnez, tamb de curta durada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279740" title="Partit Socialdemcrata Independent" nonfiltered="4459" processed="4432" dbindex="109594">
Partit Socialdemcrata Independent (PSI) fou una federaci de partits de caire social-demcrata creada el 1976 i dirigit, entre d'altres, pre Gonzalo Casado. A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar en coalici amb la UCD.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279742" title="Franois Gardier" nonfiltered="4460" processed="4433" dbindex="109595">

Franois Gardier (Ayaneux, 27 de mar de 1903 - Seraing, 15 de febrer de 1971) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1928 i 1937. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 6 victries, destacant la victria a la Volta a Blgica de 1934 i la Lieja-Bastogne-Lieja de 1933.

Palmars.
1932;
 1r a la Brusselles-Oupeye;
1933;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a Herve;
1934;
 1r a la Volta a Blgica;
1935;
 1r a Beauraing ;
1936;
 1r a la Landen-Oupeye;

Enllaos externs.
Palmars de Franois Gardier;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279743" title="Partit Social Liberal Andals" nonfiltered="4461" processed="4434" dbindex="109596">
Partit Social Liberal Andals (PSLA) fou un partit poltic fundat el 1977 d'mbit regionalista i centrista andals, fundat i dirigit per Manuel Clavero Arvalo i Antonio Jos Delgado de Jess. El 1978 es va integrar en la coalici UCD.

Bibliografia. 
CASTILLO ARENAS. F., "El Partido Social Liberal Andaluz, un `toque regionalista` para la Unin de Centro Democrtico" en mbitos, Revista de Estudios de Ciencias Sociales y Humanidades de Crdoba, nm. 8, Crdoba, (2002), pp. 136-142.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279745" title="Universitat de Santiago de Compostella" nonfiltered="4462" processed="4435" dbindex="109597">

La Universitat de Santiago de Compostella, oficialment Universidade de Santiago de Compostela, situada en la capital de Galcia, s una de les institucions universitries de major tradici a Europa, i va celebrar en 1995 la seva V Centenari. Fundada com a Estudi de Gramtica per Lope Gmez de Marzoa en l'any 1495 va gaudir d'un important impuls inicial. Avui dia la Universitat de Santiago, s'organitza territorialment en dos campus, el de Santiago de Compostella i el de Lugo, la bimilenaria "Lucus Augusti". 

Les installacions universitries ocupen, en l'actualitat, una superfcie de 1.300.000 m. La Universitat conta aix mateix amb una important dotaci en infraestructures tant de docncia com d'investigaci, al servei dels ms de 40.000 estudiants, 2.000 docents i investigadors i 1.000 persones d'administraci i serveis que integren el quadre de personal. Entre la perllongada histria de la Universitat, cap destacar la gesta del Batall Literari, moviment patritic format pels estudiants, contra la invasi francesa en la Guerra de la Independncia Espanyola. 
 Facultats de la Universitat de Santiago de Compostella . 



 Campus de Santiago de Compostella . 
 Facultat de Biologia ;
 Facultat de Cincies de la Comunicaci ;
 Facultat de Cincies de l'Educaci ;
 Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials ;
 Facultat de Cincies Poltiques i Socials ;
 Facultat de Dret ;
 Facultat de Farmcia ;
 Facultat de Filologia ;
 Facultat de Filosofia ;
 Facultat de Fsica ;
 Facultat de Matemtiques ;
 Facultat de Medicina i Odontologia ;
 Facultat de Psicologia ;
 Facultat de Qumica ;
 Facultat de Geografia i Histria ;
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeria ;
 Escola Universitria d'Infermeria;
 Escola Universitria d'ptica i Optometria ;
 Escola Universitria de Relacions Laborals ;
 Campus de Lugo . 
 Facultat d'Administraci i Adrea d'Empreses ;
 Facultat de Cincies ;
 Facultat d'Humanitats ;
 Facultat de Veterinria ;
 Escola Politcnica Superior ;
 Escola Universitria de Formaci del Professorat ;
 Centres adscrits . 
 Escola Universitria d'Infermeria ;
 Escola Universitria de Relacions Laborals ;
 Escola Universitria de Treball Social ;
 Centres vinculats . 
 Centre Superior d'Hostaleria de Galcia ;
Titulacions de la Universitat de Santiago de Compostella. 
Cincies de la Salut. 
 Diplomatura en Infermeria per a estudis vaginals i uterinals. ;
 Diplomatura en Infermeria (Campus de Lugo) - adscrita ;
 Llicenciatura en Farmcia ;
 Llicenciatura en Medicina ;
 Llicenciatura en Odontologia ;
 Llicenciatura en Veterinria (Campus de Lugo) ;
Cincies Experimentals.
 Diplomatura en ptica i Optometria ;
 Llicenciatura en Biologia ;
 Llicenciatura en Cincia i Tecnologia dels Aliments (2n cicle) (Campus de Lugo) ;
 Llicenciatura en Fsica ;
 Llicenciatura en Matemtiques ;
 Llicenciatura en Qumica ;
 Llicenciatura en Qumica (2n cicle) (Campus de Lugo) ;
Cincies Jurdiques i Socials. 
 Diplomatura en Cincies Empresarials (Campus de Lugo) ;
 Diplomatura en Educaci Social ;
 Diplomatura en Relacions Laborals ;
 Diplomatura en Relacions Laborals (Campus de Lugo) - adscrita ;
 Diplomatura en Treball Social ;
 Llicenciatura en Administraci i Adrea d'Empreses ;
 Llicenciatura en Administraci i Adrea d'Empreses (2n cicle) (Campus de Lugo) ;
 Llicenciatura en Cincies Poltiques i de l'Administraci ;
 Llicenciatura en Comunicaci Audiovisual ;
 Llicenciatura en Dret ;
 Llicenciatura en Economia ;
 Llicenciatura en Pedagogia ;
 Llicenciatura en Psicologia ;
 Llicenciatura en Psicopedagogia (2n cicle) ;
 Llicenciatura en Periodisme ;
 Mestre, especialitat d'Educaci Fsica (Campus de Lugo) ;
 Mestre, especialitat d'Educaci Infantil ;
 Mestre, especialitat d'Educaci Infantil (Campus de Lugo) ;
 Mestre, especialitat d'Educaci Musical ;
 Mestre, especialitat d'Educaci Primria ;
 Mestre, especialitat d'Educaci Primria (Campus de Lugo) ;
 Mestre, especialitat de Llengua Estrangera ;
 Mestre, especialitat de Llengua Estrangera (Campus de Lugo) ;
Ensenyaments Tcnics. 
 Enginyer Agrnom (2n cicle) (Campus de Lugo) ;
 Enginyer de Montes (2n cicle) (Campus de Lugo) ;
 Enginyer Qumic ;
 Enginyer Tcnic Agrcola, especialitat en Explotacions Agropecuries (Campus de Lugo) ;
 Enginyer Tcnic Agrcola, especialitat en Hortofruticultura i Jardineria (Campus de Lugo) ;
 Enginyer Tcnic Agrcola, especialitat en Indstries Agrries i Alimentries (Campus de Lugo) ;
 Enginyer Tcnic Agrcola, especialitat en Mecanitzaci i Construccions Rurals (Campus de Lugo) ;
 Enginyer Tcnic Forestal, especialitat en Explotacions Forestals (Campus de Lugo) ;
 Enginyer Tcnic Industrial, especialitat en Qumica Industrial (Campus de Lugo) ;
 Enginyer Tcnic en Informtica de Sistemes ;
 Enginyer Tcnic d'Obres Pbliques, especialitat en Transports i Serveis Urbans (Campus de Lugo) ;
 Enginyer Tcnic en Topografia (Campus de Lugo) ;
Humanitats. 
 Llicenciatura en Filologia Alemanya ;
 Llicenciatura en Filologia Clssica ;
 Llicenciatura en Filologia Francesa ;
 Llicenciatura en Filologia Gallega ;
 Llicenciatura en Filologia Hispnica ;
 Llicenciatura en Filologia Hispnica (Campus de Lugo) ;
 Llicenciatura en Filologia Anglesa ;
 Llicenciatura en Filologia Italiana ;
 Llicenciatura en Filologia Portuguesa ;
 Llicenciatura en Filologia Romnica ;
 Llicenciatura en Filosofia ;
 Llicenciatura en Histria ;
 Llicenciatura en Histria de l'Art ;
 Llicenciatura en Humanitats (Campus de Lugo) ;
 Llicenciatura en Geografia;

Titulacions prpies. 
Titulacions de 1r Cicle. 
 Graduat en Cincies Criminolgiques i de la Seguretat Pblica ;
 Diploma en Gesti d'Empreses Hosteleres - (Centre Superior d'Hostaleria de Galcia);

Titulacions de 2n Cicle. 
 Gran Diploma de Gesti i direcci d'Empreses Hosteleres - (Centre Superior d'Hostaleria de Galcia);

Enllaos externs. 
Web de la Universitat de Santiago de Compostella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279749" title="Tho Herckenrath" nonfiltered="4463" processed="4436" dbindex="109598">

Tho Herckenrath (Brusselles, 22 de juliol de 1912 - Hoogstraten, 20 de mar de 1973) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1933 i 1937. 

El seu xit ms important fou la Lieja-Bastogne-Lieja de 1934.

Palmars.
1934;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a la Pars-Lilla;
 1r a Scheut ;

Enllaos externs.
Palmars de Tho Herckenrath;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279754" title="Mausoleu de Favara" nonfiltered="4464" processed="4437" dbindex="109599">
El sepulcre rom o mausoleu de Favara est situat a la riba dreta del riu Matarranya, prop de la vila de Favara de Matarranya, a la provncia de Saragossa. Antigament hom el coneixia localment com Casa dels Moros.

Molt possiblement sigui el monument d'aquesta mena ms ben conservat de tota la Pennsula. El sepulcre est situat en una zona amb una elevada densitat de restes d poca romana rural, amb diversos jaciments i villes rstiques. Prop d aqu s'han localitzat indicis d'altres edificis del mateix tipus.

Tot i les dificultat que representa establir-ho amb certesa, hom considera que es tracta d'una construcci del segle II de la nostra era. Les comparacions amb altres edificis sn difcils pel motiu de tractar-se d'un edifici rural que no pot comparar-se amb les construccions de les grans ciutats, ms ben documentades.

El mausoleu havia passat prcticament desapercebut pels estudiosos. No s fins el 1874 que s informa oficialment a l administraci (en aquest cas la Real Academia de la Historia) de la seva existncia. L edifici va restar en mans de diversos particulars, fins que el 1942 va ser adquirit per l Estat. Ja abans, el 1931 s havia declarat monument Histric Artstic. El seu estat de conservaci s envejable.

Descripci.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de 6,85 x 5,94 m bastit amb pedra sorrenca, sense morter; els blocs estan travats amb peces metlliques. Est perfectament orientat segons els punts cardinals, amb la faana principal i entrada a llevant. T l'aparena d'un temple de tipus clssic, del tipus conegut com prstil, s a dir amb la faana integrada per quatre columnes: dues entre els murs laterals, i dues ms adossades a aquests. Els murs cecs estan decorats amb unes pilastres, dues a les cantonades posteriors i dues ms al mig dels murs laterals.

Sobre els murs i les columnes de la faana, d'ordre tosc, se situa lentaulament decorat exteriorment. Aquest entaulament portava en la seva part frontal una inscripci, ara perduda, feta amb lletres de bronze clavades. Aquestes lletres ara han desaparegut i han deixat noms els senyals de la seva existncia en la pedra. Als laterals i zona posterior s'hi veu uns relleus amb motius florals i garlandes.

Sobre l'entaulament se situen dos frontons un a la part anterior, molt deteriorat per que encara conserva la inscripci grcies a la qual s'ha pogut identificar l'edifici. El segon front, a la part posterior s llis i millor conservat.

Entre les columnes i la porta d entrada hom troba el prnaos. La cella interior est coberta amb volta de can. Unes escales donen accs a la cambra sepulcral situada sota l'edifici i tamb coberta amb volta de can.

Al front hi ha una inscripci que hom pot llegir encara amb facilitat:

L' A  MILI  LVPI;

Hom suposa que entre la A i la M caldria situar una E, i que a sobre hi ha rastres d haver contingut unes lletres metlliques clavades, fcilment una D i una M. Pel que la inscripci completa podria ser:

      D. M.
L'AEMILI   LVPI;

Que podria traduir-se: "Als Dus Manes de Luci Aemili Lupi", un personatge fins ara desconegut.


Bibliografia.
 Monumentos espaoles. Catlogo de los Declarados Histrico-Artsticos 1844-1953. Ministerio de Cultura. Madrid 1985. ISBN 84-7483-406-6;

Enllaos externs.
 Mausoleu rom de Fabara;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279755" title="Bous al Carrer" nonfiltered="4465" processed="4438" dbindex="109600">




Els Bous al Carrer s un tipus de festa taurina que es practica a molts pobles del Pas Valenci i de les Terres de l'Ebre, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palncia i el Baix Ebre. s molt tpic de fer Soltes de Vaques, que s el mateix per emprant vaques. Si b es pot fer a qualsevol moment de l'any, en general coincideix amb les festes patronals i la majoria s'en fa a l'agost. 

Descripci.
El carrer, tpicament el ms llarg i ample del poble, es tanca amb uns valls de ferro o fusta a cada entrada. A l'un i l'altre costat del carrer, s'hi munten els escarafalls, tamb dit cadafalls o calafalls, que sn gbies amb reixes de ferro, i seients situats a dalt. Aquests pemeten eixir i entrar fcilment, i aix es pot envestir el bou, fugir cap a dins i observar-lo sense perill. Tamb es diposen grades de fusta anomenades triangles i amagatalls (caixons) a l obert, que permet amagar-s hi a dins o filar a dalt i aix escapar del bou. 

Quan tothom estiga al seu lloc - els atrevits a baix, els ms tmids a dalt - se solta un bou al carrer. L'espectacle consisteix en eixir al carrer des dels escarafalls (eixir a ruedo), envestir a l'animal, i crrer a arecerar-se entre les reixes de nou.

N's una varietat els Bous a la Mar practicat a Dnia i Benicarl, al qual en comptes del carrer hi ha un enorme escarafall, en forma d'arena, oberta a la mar. Ac l'objectiu s de fer entrar el bou a l'aigua.

Polmica de la crueltat.
Potser el que ms caracteritza aquest espectacle s que, en canvi amb la major part de la tauromquia, no es mata ni es fereix a l'animal. Es prohibeix terminantment el maltractament fsic, si no mental, del bou. Una de les regles s que ning no hi utilitze navalles, pals afilats o articles que feren malb al bou, ni tampoc no li poden llanar objectes. Tanmateix hi ha qui el critica en el sentit que l'objectiu s molestar i enrabiar al bou perqu perseguisca als participants. Si hi afegim els xiulets i espentes que rep dels espectadors, alguns consideren que la bstia s pateix. Malgrat tot a, les festes dels bous gaudeixen d'un ample suport popular tant a Catalunya com al Pas Valenci, i quan s'han vist amenaades, hi ha hagut protestes i manifestacions.

Vegeu tamb.
 Bou Embolat;
 Bous a la Mar;
 Bous Capllaats;
 Torico de la Cuerda;

Enllaos externs.
 Plana de Bous al Carrer ;
 descripci de les diverses festes de bous;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279757" title="Corporacin Deportiva Once Caldas" nonfiltered="4466" processed="4439" dbindex="109601">

La Corporacin Deportiva Once Caldas, normalment coneguda simplement com Once Caldas, s un club colombi de futbol de la ciutat de Manizales, al departament de Caldas.

Histria.
L'Once Caldas va ser fundat el 17 de mar de 1959, desprs de la fusi dels clubs Once Deportivo i Deportes Caldas. Once Deportivo va ser fundat el 1930 i Deportes Caldas a finals dels 40 . Ambds clubs van desaparixer. Aleshores Carlos Gmez Escobar i Eduardo Gmez Arrubla intentaren reviure el Deportes Caldas i Once Deportivo respectivament, per la mediaci del Dr. Hermn Bueno Ramirez finalment es decidiren en crear un club completament nou, el Once Caldas.

El 1950, Deportes Caldas guany la Lliga colombiana de futbol.

El 1961, l'Once Caldas debut a la lliga colombiana de futbol, acabant set. L'any 1998 fou finalista de la lliga, derrotat pel Deportivo Cali. L'any segent particip per primer cop a la Copa Libertadores de Amrica. El 2003, guany el campionat d'Apertura colombi i el segent any es proclam, contra pronstic, campi de la Copa Libertadores en derrotar el Boca Juniors des del llanament de penals. Fou venut pel Porto, de Portugal, a Yokohama, a la Copa Intercontinental de futbol, tamb des del llanament de penals.

L'equip juga els seus partits a l'Estadi Palogrande inaugurat el 1936, i amb una capacitat de 42.000 espectadors el 1994.

 Palmars .
Copa Libertadores de Amrica (1): 2004;
Ftbol Profesional Colombiano (2): 1950, 2003-I;

 Jugadors destacat .
 Sergio Galvn Rey;
 Antonio de Nigris;
 Dayro Moreno;

 Entrenadors destacats .
Luis Fernando Montoya;

Referncies.


Enllaos externs.
  Web oficial;
 Holocausto Norte ;
 Fidelidad Blanca ;

Estadi Palogrande;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279765" title="Orde de la Glria Maternal" nonfiltered="4467" processed="4440" dbindex="109602">

L'Orde de la Glria Maternal (rus:      "                 ") s una condecoraci sovitica creada per Stalin el 8 de juliol de 1944. 

Va ser instituda per Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 8 de juliol de 1944. L'estatut es vei confirmat pel decret del 18 d'agost de 1944, i es modific mitjanant decrets del 16 de desembre de 1947, 28 de maig de 1973 i de maig de 1980.

La seva concessi s realitzada en nom de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS pels decrets de les Presidncies dels soviets locals i de les repbliques autnomes.

L'orde consta de 3 classes: 1a, 2a i 3a classe (el grau superior s la 1a classe).

Era atorgada a:
 1a classe: les mares que hagin donat a llum i educat 9 fills;
 2a classe: les mares que hagin donat a llum i educat 8 fills;
 3a classe: les mares que hagin donat a llum i educat 7 fills;

La concessi es realitza quan el fill que justifiqui la concessi tingui un any i en existncia dels restants fills vius de la mare. Tamb es compten als fills que hagin mort en defensa de la URSS, en l'execuci dels deures del servei militar o en l'execuci dels deures del ciutad de la URSS en el salvament d'una vida humana, per la protecci de la propietat i l'ordre legal socialista, o a causa de la mutilaci professional o la malaltia laboral.

Penja a l'esquerra del pit, i davant l'existncia d'altres ordes i medalles se situa per damunt d'elles.

Va ser instituda simultniament amb el ttol de Mare Herona i la Medalla de la Maternitat, i se situava entre les dues.

L'autor del projecte va ser el pintor Goznaka.

El primer decret per a la seva concessi va ser el 6 de desembre de 1944. La 1a classe es conced a 21 dones, la 2a classe a 26 dones i la de 3a classe a 27 dones. 

En total, la primera classe s'atorga en prop de 753.000 ocasions, la de 2a classe en prop 1.508.000 ocasions, i la de 3a classe, en unes 2.786.000 ocasions.

 Disseny .
La 1a classe s feta ntegrament en plata i t una forma oval convexa. T 36mm d'alt per 29mm d'ample. A la part superior hi ha una bandera coberta en esmalt vermell amb la inscripci "                 " (Glria Maternal) i la xifra romana que indica el grau de l'orde. Sota la bandera hi ha un escut d'esmalt blanc, amb la inscripci "CCCP" (URSS). A la part superior hi ha una estrella de 5 puntes en esmalt vermell i a sota la fal i el martell. A l'esquerra apareix la imatge rovellada de la mare amb el fill en braos, amb la part inferior de la figura coberta de roses. La part inferior de la medalla, la vora de la bandera i les lletres sn en daurat.

La segona classe difereix en qu la bandera s d'esmalt blau fosc, i en qu desapareixen els daurats, i a la 3 classe desapareix l'esmalt de la bandera, de l'escut i de l'estrella.

El lla de la medalla s d'esmalt blanc. A la primera classe hi ha una franja en esmalt blau cel, a la segona classe hi ha dues franges en esmalt blau cel, i a la 3a classe n'hi ha tres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279766" title="Hugin i Munin" nonfiltered="4468" processed="4441" dbindex="109603">


Dins la mitologia nrdica Hugin i Munin, sn un parell de corbs associats amb el du Odn. Hugin i Munin viatjaven al voltant del mn recollint notcies i informaci per a Odn. Hugin s el "pensament" i Munin s la "memria". Ambds eren enviats a l'alba a recollir informaci i tornaven a la tarda. Es posaven en els muscles del du i murmuraven a les seves odes totes les notcies. s a causa de aquests corbs que el kenningar (Hrafnagu) "du corb" s'utilitzava per a referir-se a Odn.

Vegeu tamb.
Estendard del corb;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279767" title="Sisenna" nonfiltered="4469" processed="4442" dbindex="109604">


Onomstica:

Luci Corneli Sisenna, historiador rom;
Nummi Sisenna, cnsol el 133.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279769" title="Luci Corneli Sisenna" nonfiltered="4470" processed="4443" dbindex="109605">
Luci Corneli Sisenna (Lucius Cornelius Sisenna) fou un historiador rom descrit com el ms important per Cicer. 

Va nixer vers desprs del 124 aC segons Cicer i probablement vers el 119 aC ja que era pretor el 78 aC. El 77 aC fou propretor a Siclia. Va ser partidari del propretor Verres.

Durant la guerra dels pirates (67 aC) fou llegat de Gneu Pompeu i enviat a Creta on va morir quan tenia uns 52 anys.

La seva obra principal fou Historiae, en 14 llibres. A partir de la guerra social i sobretot de la lluita entre Gai Mari i Sulla, el relat es detallat i ben investigat. Tamb era un bon orador.

A ms de l'obra indicada va traduir les faules milsies d'Aristides i va escriure un comentari sobre Plaute.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279770" title="Nummi Sisenna" nonfiltered="4471" processed="4444" dbindex="109606">
Nummi Sisenna (Nummius Sisenna) fou un magistrat rom.

Fou cnsol en el regnat d'Adri el 133, tenint com a collega a Marc Antoni Hiber. L'esmenten el Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279771" title="Sisinnes" nonfiltered="4472" processed="4445" dbindex="109607">
Sisines () fou un ambaixador persa. Probablement el seu nom era una variant d'Asisines.

Segons Curti fou enviat en ambaixada a Filip II de Macednia pel strapa d'Egipte. Una vegada al regne de Macednia fou convenut de restar al servei del pas. Va acompanyar a Alexandre I el Gran a la seva expedici asitica i mentre l'exrcit era a Cilcia va rebre una carta de Nabarzanes, un oficial persa, que li demanava assassinar a Alexandre; aquest carta fou interceptada pels serveis de seguretat del rei, per fou entregada a Sisines per comprovar la seva fidelitat. Sisines va intentar comunicar al rei el contingut de la carta per no va tenir ocasi i com que van passar una dies, Alexandre es va convncer de qu era un trador i va ordenar la seva execuci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279772" title="Sisinna" nonfiltered="4473" processed="4446" dbindex="109608">
Sisinna fou un rei de Capadcia.

Segons Appi (Appianus BC 5.7) era fill de Glafira i va rebre el regne de Capadcia de mans de Marc Antoni. Altres escriptors l'esmenten amb el nom d'Arquelau que probablement fou el nom de regnat que va agafar. Vegeu: Arquelau de Capadcia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279773" title="Sisigambis" nonfiltered="4474" processed="4447" dbindex="109609">
Sisigambis (Sisygambis, ) fou la mare de Darios III de Prsia Codom, filla d'Ostanes (el germ petit d'Artaxerxes II Memn) encara que algunes fonts la fan filla del mateix Artaxerxes.

Es va casar al seu cos Arsames i va tenir set fills, dels quals noms Darios va arribar a l'edat adulta. Desprs que Darios va pujar al tron, Sisigambis va rebre el tractament ms honorfic segons la costum persa; va acompanyar a Darios a la seva campanya contra Alexandre el Gran (333 aC) que va acabar amb la batalla d'Issos desprs de la qual tant ella com la dona i filles del rei van caure en mans del conqueridor que les va tractar amb gran consideraci i amabilitat.

Per voluntat d'Alexandre va gaudir de certa influencia i va gosar fins i tot a intercedir a favor del persa Madates, que havia causat l'ira d'Alexandre, i tot i aix la seva petici fou immediatament concedida. Probablement el carcter geners i magnnim de Sisigambis va contribuir a l'estimaci que li demostrava Alexandre.

Quan Alexandre va morir Sisigambis ho va sentir com si d'un fill propi es tracts i es va sucidar deixant de menjar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279774" title="Sitalces" nonfiltered="4475" processed="4448" dbindex="109610">


Onomstica:

Sitalces de Trcia, rei odrisi de Trcia;

Sitalces (militar), cap del cos d'infanteria lleugera trcia al servei d'Alexandre el Gran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279775" title="Sitalces de Trcia" nonfiltered="4476" processed="4449" dbindex="109611">
Sitalces () fou rei odrisi de Trcia, fill de Teres I al que va succeir en el tron.

Ja va rebre un regne considerable que encara va incrementar amb successives guerres i al final del seu regnat els seus dominis anaven d'Abdera a les boques del Danubi i de Bizanci a les fonts de l'Estrim. Les dates del seu regnat noms es coneixen aproximadament; va pujar al tron vers el 460 i va regnar fins el 424.

El primer any de la guerra del Pelopons (431 aC) fou persuadit pel seu cunyat Nimfdor fill de Pitees, un ciutad d'Abdera (Sitalces estava casat amb la seva germana) d'entrar en aliana amb Atenes; el 430 aC va entregar als atenencs als ambaixadors corintis i espartans que havien anat a la seva cort en el seu cam cap a la cort de Prsia. Els atenencs van cultivar la seva amistat amb repetides ambaixades que sempre foren rebudes amistosament. Sitalces i el seu fill Sadocos van rebre la ciutadania atenenca. 

Els atenencs buscaven la seva aliana sobretot contra Perdicas II de Macednia, amb el que Sitalces ja estava en termes d'hostilitat degut al suport de Sitalces al pretendent Filip, germ de Perdicas II . Aquest va poder evitar les hostilitats per un temps amb promeses que mai va complir i finalment el rei traci va decidir fer la guerra.

L'exrcit de Sitalces fou el ms nombrs vist a Grcia des de la invasi persa i el formaven al menys 50000 cavallers i cent mil infants; va creuar els passos del mont Cercine a la tardor del 429 aC i va baixar cap a Doberos a Penia. Perdicas no li va poder fer front i el va deixar el camp lliure; Sitalces va saquejar el pas fins al riu Axios. Des de all va avanar cap a Migdnia de Calcdia assolant tamb aquest territori, per no va aconseguir el suport de la flota atenenca i com que el seu exercit al ser molt nombrs, necessitava aprovisionaments que no podia obtenir, i estant proper el hivern, es va escoltar al seu nebot Seutes I (subornat per Perdicas) i es va retirar desprs de noms 30 dies al regne de Macednia.

D'altres fets del seu regnat es coneix molt poc. Va fer la guerra als escites en suport del rei Esciles, enderrocat i que s'havia refugiat a la seva cort, per abans de comenar les hostilitats es va fer un tractat entre Sitalces i el nou rei escita Octamasades, que era fill d'una germana del rei traci, i Esciles fou entregat al nou aliat a canvi d'un germ del traci que s'havia refugiat a la cort de l'escita. La data d'aquestos fets es indeterminada.

El darrer fet del seu regnat fou una expedici contra els tribalis o triballis el 424 aC, en la que fou derrotat i mort.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279776" title="Sitalces (militar)" nonfiltered="4477" processed="4450" dbindex="109612">
Sitalces () fou el cap del cos d'infanteria lleugera trcia al servei d'Alexandre el Gran en la seva expedici a sia.

Va fer bons serveis diverses vegades entre les quals a les batalles d'Issos i Arbela o Gaugamela. Fou un dels oficials que es va quedar endarrere a Mdia, a les ordes de Parmeni, i fou el militar  que va rebre l'orde d'executar al vell general i conseller. Va romandre a Mdia fins al retorn d'Alexandre de l'ndia quan el va anar a trobar, acompanyat per Cleandre i Herac a Carmnia (326 aC). Moltes persones de Mdia el van acusar d'extorsi, abusos i crueltat i Alexandre va ordenar la seva execuci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279778" title="Plaa" nonfiltered="4478" processed="4451" dbindex="109613">


Una plaa s un espai obert a la intersecci de dos o ms carrers. Moltes vegades s un espai de reuni o celebraci. Trobem aquesta paraula en molts idiomes: place en francs, plaza en espanyol, piazza en itali, plaza en l'angls dels Estats Units.  Tamb pot ser una plaa de bous.

Les places s'originen a l'gora grega i hereden d'ella el sentit de lloc de reuni per a la vida pblica. Per aix sovint el mercat itinerant t lloc a la plaa i es deixa un espai davant dels ajuntaments. Moltes places a Catalunya porten el nom del Mercadal, en referncia al mercat. Les places sn presents a diferents cultures, des de l'europea a la xinesa o la precolombina.

Tipus de places.
Segons la forma, la plaa pot ser quadrangular, com la Plaa Roja de Moscou; irregular, com les places medievals; elptica, prpia del barroc itali; circular, com Picadilly Circus; semicircular o allargada. El ms habitual s que tinguin un sol nivell, per poden ser esgraonades com la de la Mare de Du a Valncia.

Segons si estan envoltades d'edificis per totes bandes o predomina l'espai buit, les places sn tancades o obertes. Es denominen places de cementiri les que van sorgir com a espai de respecte davant una construcci religiosa. 

Places famoses.
 Plaa de Catalunya (Barcelona);
 Plaa Reial (Barcelona);
 Plaa de Sant Jaume (Barcelona);
 Plaa d'Espanya (Barcelona);
 Plaa de l'Ajuntament (Valncia);
 Plaa de la Mare de Du (Valncia);
 Plaa del Mercat (Valncia);
 Plaa Major (Palma);
 Plaa Major (Vic) ;
 Trafalgar Square (Londres);
 Plaa de Sant Pere (Roma);
 Plaa Roja (Moscou);
 Plaa de Charles de Gaulle (Pars);
 Times Square (Nova York);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279780" title="Publi Sitti" nonfiltered="4479" processed="4452" dbindex="109614">
Publi Sitti o Publi Siti fou un aventurer rom. Era nadiu de Nucria a Campnia.

Era amic de Catilina i va anar a Hispnia el 64 aC des de on va creuar a Mauritnia el 63 aC i va organitzar una banda amb romans i nadius. Acusat de preparar una revoluci en aquest pas fou defensat per Cicer (62 aC) que en el seu discurs va esmentat la lleialtat del pare de Sitti durant la guerra social; tot i aix Sitti no va tornar a Roma; fou condemnat a una multa que fou pagada amb la venda de la seva propietat a Itlia i va restar a frica. 

Anys desprs, al esclatar la guerra civil (49 aC), va decidir abraar el partit de Juli Csar. Va acudir en ajut d'aquest quan ms ho necessitava (desprs de desembarcar a frica amb molt poques forces) i amb el suport de Boccus II rei de Mauritnia va envair Numdia, on regnava Juba I, va ocupar Cirta la capital i va devastar el pas del gtuls. Juba havia reunit un exrcit i anava a reunir-se a Quint Cecili Metel Pius Escipi el general pompei, va tornar per defensar el seu regne i es va limitar a enviar trenta elefants a Escipi. Aquesta retirada de Juba va salvar a les forces de Csar que no hagus pogut fer front als dos exrcits reunits.

De les operacions de Juba contra Sitti i Boccus no se'n sap res, per Juba aviat es va reunir amb Escipi i va deixar el comandament contra els invasors al seu general Saburra. Csar va derrotar a Juba i Escipi a la decisiva batalla de Thapse (Thapsus) i mentre Sitti fou tamb vencedor de Saburra, que fou derrotat i mort.

Desprs va derrotar a Luci Afrani i Fauste Sulla que havien fugit d' tica amb 1500 cavallers amb la intenci de creuar a Hispnia; foren fets personers i enviats a Csar. Al mateix temps les naus de Sitti, que estaven ancorades a Hippo Regius va capturar les naus amb les que els caps pompeians volien fugir. Al sortir d'frica Csar va agrair els serveis de Sitti i del rei Boccus cedint al regne de Mauritnia una part a l'oest de Numdia (entre Saldae i l'Ampsaga), i a Sitti la resta (antic domini de Masinissa) amb Cirta i Sitiphis. Sitti es va establir a la zona del regne de Numdia que li fou assignada amb els seus veterans.

A la mort de Csar el 44 aC, Arabi, el fill de Masinissa, que havia lluitat a Hispnia amb Gneu Pompeu (fill) va desembarcar al regne de Mauritnia, va expulsar a Boccus de la part de Numdia que dominava i va entrar a la resta de Numdia on va matar a Sitti en una estratagema (43 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279781" title="Arabi" nonfiltered="4480" processed="4453" dbindex="109615">
Arabi (Arabion) fou un prncep nmida, fill de Masinissa II.

El 46 aC Juli Csar va repartir el regne de Numdia, arrabassat a Juba I (aliat pompei) entre el regne de Mauritnia i el cap rom independent Publi Sitti. Boccus II de Mauritnia va rebre la part a l'oest de Numdia (entre Saldae i l'Ampsaga), i Publi Sitti la resta amb Cirta i Sitifis (Sitiphis). Sitti es va establir a la zona del regne de Numdia que li fou assignada amb els seus veterans en un domini indeterminat entre independent, rom i maurit.

A la mort de Csar el 44 aC, Arabi, que havia lluitat a Hispnia amb Gneu Pompeu (fill), va desembarcar al regne de Mauritnia, va expulsar a Boccus de la part de Numdia que dominava i va entrar a la resta de Numdia on va matar a Sitti en una estratagema (43 aC). 

Tot seguit es va declarar partidari d'August i aix va poder conservar el regne fins a la seva mort vers el 33 aC probablement sense fills. Numdia fou annexionada a Roma, per dos o tres anys desprs August va decidir cedir el regne a Juba II, fill de Juba I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279793" title="Esmerdomenes" nonfiltered="4481" processed="4454" dbindex="109616">
Esmerdomenes (Smerdomenes, ) fill d'Otanes, fou un dels generals perses que va tenir el comandament suprem de les forces perses del rei Xerxes I de Prsia en la seva invasi de Grcia. 

L'esmenta Herdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279794" title="Esmilis" nonfiltered="4482" processed="4455" dbindex="109617">
Esmilis (Smilis, ) fou un llegendari escultor grec fill d'Euclides d'Egina. El seu nom derivaria de  un ganivet per tallar la fusta. Fou el mtic cap de l'escola egineta d'escultura igual com Ddal ho era de l'escola tica i l'escola cretenca. Pausnies diu que era contemporani de Ddal, per inferior en fama i que tall una esttua d'Hera (probablement una esttua de fusta de la deessa asseguda) al temple de Samos. Plini esmenta un Esmilis com arquitecte del laberint de Lemnos junt amb Roec i Teodor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279796" title="Sohemus (desambiguaci)" nonfiltered="4483" processed="4456" dbindex="109618">


Onomstica:

Sohemus, rei d'Armnia ;
Sohemus de Sofene, rei d'Armnia Sofene;
Sohemus d'Iturea,  fou rei d'Iturea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279798" title="Sohemus de Sofene" nonfiltered="4484" processed="4457" dbindex="109619">
Soemus o Sohemus (Soaemus o Sohaemus) fou rei de Sofene. Era originari d'Emesa a la regi d'Osroene i rab i el 54 quan es van formar dos regnes a la Petita Armnia, un d'ells fou donat al asmoneu Aristbul (Nicpolis i Satala) mentre que a Sohemos, se li va donar la resta amb ttol reial (Armnia Sofene). Aquest regne abraava les muntanyes Masius i l'Antitature. 

El 69 va abraar la causa de Vespasi quan fou proclamat emperador a Sria, i desprs va servir sota Titus en la guerra contra els jueus. Flavi Josep l'esmenta com a rei d'Emesa, on del 54 al 73 apareix com a rei Juli Sohemos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279799" title="Sohemus d'Iturea" nonfiltered="4485" processed="4458" dbindex="109620">
Soemus o Sohemus (Soaemus o Sohaemus) fou rei d'Iturea, regne que va rebre de mans de Calgula.

Tcit diu que va morir el 49 i que llavors el regne fou annexionat a la provncia romana de Sria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279801" title="Socles" nonfiltered="4486" processed="4459" dbindex="109621">
Socles () fou un escultor grec nadiu de l'tica a la demos d'Alopece. s esmentat en una inscripci famosa referida a l'erecci d'un temple dedicat a Atenea Plies, com un dels autors dels baix relleus d'aquest temple.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279802" title="Johnny Claes" nonfiltered="4487" processed="4460" dbindex="109622">
 Johnny Claes  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Claes va nixer el 11 d'agost del 1914 a Londres, Anglaterra, fill de pare belga i mare escocesa. Va morir el 3 de febrer del 1956  a Brusselles, Blgica.


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de maig del 1950, el GP de la Gran Bretanya, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Johnny Claes va participar a vint-i-quatre curses puntuables pel campionat de la F1, al llarg de varies temporades ( 1950, 1951, 1952, 1953  i 1955 ).
 
Claes tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279803" title="David Hampshire" nonfiltered="4488" processed="4461" dbindex="109623">
 David Hampshire  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Hampshire va nixer el 29 de desembre del 1917 a Mickleover, Derbyshire, Anglaterra. Va morir el 25 d'agost del 1990  a Newton Solney, Anglaterra.


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de maig del 1950, el GP de la Gran Bretanya, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

David Hampshire va participar a dues puntuables pel campionat de la F1, al llarg de la temporada 1950.
 
Hampshire tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279807" title="Tercera Lnia Centra" nonfiltered="4489" processed="4462" dbindex="109624">


Al rugbi a 15, el tercer ratlla centre ms correntment cridat pel seu nmero (8) (en angls : Number eight) s un dels quinze llocs habituals. s un jugador formant part dels davants dels quals s un dels elements ms importants en l'aspecte tctic.

El lloc de nmero 8 s ms sovint tingut per un jugador d'experincia i de gran talla, posseint bastant retrocs i autoritat per orientar el treball dels seus jugadors en el transcurs de les barreges. Existeix alguns manera de jugar a aquest lloc seguint la resta dels davants i el joc que es vol produir. En efecte, un 5 d'al davant (els jugadors de la primera i de la segona lnia) que pena a la taca (recuperaci de pilotes, conquesta) apreciaria un jugador de ms en "primera cortina defensiva". Si no, el 8 es pot permetre anticipar els desplaaments adversos per intervenir ms lluny de les fases de combat pur. Excellents plaqueurs, les seves intervencions sn temudes. Aix certs jugadors poden ser portats a intentar plaquejar o oposar-se immediatament al mig d'obertura per matar l'atac des del seu llanament. Pot aix formar el que es deia la "tercera cortina defensiva" o b participar en l'ofensiva enmig dels tres quarts on la seva potncia pot permetre crear bretxes en la defensa adversa. D'altra banda en el rugby professional, els nmero 8 poderosos arribant a ells sols a passar la lnia d'avantatge resistint a placatges sn particularment apreciats igualment. Si el jugador no t la potncia fsica per realitzar cel, una presncia efica en tecla es pot no obstant aix mostrar molt interessant per conquerir pilotes.

Heus aqu exemples notables : Zinzan Brooke(NZ), Henry Tuilagi(TON), Simon Taylor(CO), Wayne Shelford(NZ), Toutai Kefu(AUS), Gary Teichmann(AFS), Lawrence Dallaglio(ANG), Dean Richards(ANG), Mervyn Davies(GAL), Scott Quinnell(GAL), Victor Costello(IRL), Juli Bonnaire(FRA), Allister Hogg(ECO), Sbastien Chabal(FRA), Rodney So'oialo (NZ) .

Alguns jugadors poden a la vegada ser lluentors com a tercera lnia ala o centre : per exemple, Joe furg Niekerk(AFS).

Altres jugadors tenen el mateix perfil : Michael Owen(GAL), Martin Corry(ANG).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279808" title="Villeneuve-Tolosane" nonfiltered="4490" processed="4463" dbindex="109625">


Villeneuve-Tolosane s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. Est situat al sud-oest de la conurbaci de Tolosa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279810" title="Revl" nonfiltered="4491" processed="4464" dbindex="109626">


Revl s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. Est situat a 50 km a l'est Tolosa i t l'origen urb en una bastida medieval. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279811" title="Castelginest" nonfiltered="4492" processed="4465" dbindex="109627">


Castelginest s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. Est situat al nord de la conurbaci de Tolosa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279813" title="Pibrac" nonfiltered="4493" processed="4466" dbindex="109628">


Pibrac s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. Est situat a 15 km a l'oest Tolosa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279814" title="Fonsorbes" nonfiltered="4494" processed="4467" dbindex="109629">


Fonsorbes s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. Est situat a 13 km al nord-oest de Muret.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279815" title="Autariba" nonfiltered="4495" processed="4468" dbindex="109630">


Autariba (en francs i oficial Auterive) s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. Est situat a 30 km al sud de Tolosa i a 15 a l'est de Muret.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279816" title="Legavin" nonfiltered="4496" processed="4469" dbindex="109631">


Legavin (en francs i oficial Lguevin) s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. Est situat al nord-oest de Tolosa al costat del departament de Gers.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279817" title="Monforte de Lemos" nonfiltered="4497" processed="4470" dbindex="109632">

Monforte de Lemos s una ciutat  , i municipi situat al sud de la provncia de Lugo, a Galcia. 
 
 Situaci . 
Monforte de Lemos es troba situada en una vall, entre els rius Mio i Sil, sent el riu Cabe, afluent del Sil, el qual passa per la ciutat. s el nucli de la comarca da Terra de Lemos, i cabdal de la zona coneguda com a Ribeira Sacra. 
 
 Demografia . 
Cens: 19.472 hab. (2005) ;
Densitat: 97,60 hab/km2 ;
Parrquies: 27.
 Geografia . 
Altitud: 298 metres. ;
Latitud: 42 31' N ;
Longitud: 007 30' O ;
Superfcie: 201,6 km. ;
Partit Judicial: Monforte de Lemos ;
Distancia a la capital provincial: 62 km. ;
LMITS 
Nord: Volta i O Saviao ;
Sud: Sober ;
Est: A Pobra de Brolln ;
Oest: Pantn i Sober ;
 Histria . 
 Del paleoltic als Romans . 
La histria de Monforte de Lemos es remunta al paleoltic, i els seus primers habitants coneguts foren els Oestrimnis; en l'poca "castrexa" o cultura dels castros, prpia de les tribus cltiques; la tribu que poblava Monforte, era coneguda com tribu dels Lemavos, i les primeres referncies escrites daten dels historiadors romans Plini i Estrab, entre els anys 600 i 900 a. de C. La paraula lemos, que dna nom tamb a la comarca, coneguda com a Terra de Lemos, seria una veu d'origen cltic que significa terra humida, terra frtil i sembla entroncar amb l'arrel de la paraula gallega lapa, (llim); es creu que durant la prehistria, Monforte, ara vall, fou una gran llacuna, i proves d'aix es troben en la dura argila vermella que es troba en excavar uns metres en el sl de la ciutat. 

Aix mateix el seu riu, el Cabe, (chalibes), era ja conegut per les seves propietats ferruginoses, i molt benvolgut a l'hora de temperar les espases dels guerrers celtcos, que acudien de tots els confinis per a reconfortar-se amb les seves excellents propietats. Dels romans, el vestigi dels quals ha quedat patent en la ciutat, prov la paraula Monforte, del llat Mons-Fortis. Successivament, els sueus i els visigots van deixar les seves prpies petjades; en poca sueva les terres de Lemos van pertnyer en gran part al Comtat Pallarense (relacionat amb el lloc de Pallares en la parrquia de Baamorto). La poblaci jueva va tenir tamb gran importncia en la ciutat, contant amb un barri jueu, en el qual, fins a l'Expulsi dels jueus d'Espanya pels Reis Catlics, van residir importants famlies d'aquesta tnia; entre ells van destacar els Gaibor, famlia de la qual es conserva la seva casa medieval, aix com copiosa documentaci; aix, el cognomeno "Lemos" es relaciona amb descendents de Jueus monfortins. 
 De l'edat mitjana a la Illustraci . 
 
Per sn la edat mitjana juntament amb la Illustraci, dos dels perodes ms rellevants en la histria de Monforte; s'estableix en el Monestir de San Vicente del Pino, actualment Parador de Turisme, la comunitat benedictina. La data exacta s impossible de precisar perqu els documents que ho podien acreditar van cremar durant el segle XIX en un espectacular incendi, que va acabar tamb amb valuosos tapissos i amb gran part del palau que flanqueja al monestir, del que que noms es conserva una part. En l'interior del monestir, es troba el sepulcre d'un abat al que popularment es va relacionar amb la llegenda de La corona de foc, de molt arrelament en la localitat, i duta a la literatura en nombroses ocasions, i que t el seu origen en l'existncia d'un corredor subterrani que comunicava el palau i l'esglsia. Durant l'poca medieval, es van construir nombrosos monestirs en la comarca, sobretot als marges dels rius Mio i Sil, en la zona coneguda com a Ribeira Sacra, i de la qual Monforte ostenta la capitalitat. 

La torre de l'homenatge i la muralla van ser derrudes durant la Revolta Irmandia, que va enfrontar al poble amb la noblesa; els responsables, una vegada sufocada la rebelli van ser forats a reconstruir el derrut. El Comte de Lemos es va abstenir de practicar execucions als rebels, castigant-los, en el seu lloc, a reconstruir les seves derrudes fortaleses. Dues de les ms grans figures a ressenyar en la histria de la ciutat, sn el  Cardenal Rodrigo de Castro i Pedro Fernndez de Castro i Andrade, set Comte de Lemos. El primer s conegut com gran benefactor de la ciutat, i a l'es li deu el Collegi de Nostra Senyora de l'Antiga, d'estil herreri, un dels grans tresors monumentals de Galcia; conegut com "l'Escorial gallec"; la seva plaa adquir el nom de "La Companyia"; i la Companyia no s altra que la de Jess, a la qual el Cardenal va encomanar aquesta fundaci. Arquitectes Jesutes van traar l'edifici i mestres jesutes regentaren el collegi fins a 1767. 

A l'espectacular esglsia de Nostra Senyora de l'Antiga es guarda, entre altres peces, un enorme i admirat retaule esculpit pel gran mestre gallec Francisco de Moure; en ell s curis comprovar un espai en blanc, presidint el conjunt, en el qual hauria de figurar l'ensenya de la Companyia de Jess, esborrada desprs de la seva expulsi d'Espanya. El collegi, que conta amb una important pinacoteca en la qual destaquen diversos Grecos, est regentat des de llavors pels Pares Escolapis. Quant a Pedro Fernndez de Castro y Andrade, VII comte de Lemos, destacar que va ser un fervent impulsor de la cultura; mecenes de Cervantes, Gngora, Lope de Vega, els germans Argensola i Quevedo, va ser definit per aquest ltim com "honra de la nostra edat" i a ell est dedicada la segona part del Quixot. Va ocupar, aix mateix, entre 1603 i 1618, els crrecs de President del Consell d'ndies, Virrei de Npols i President del Consell Suprem d'Itlia; a ell i a la seva esposa, Catalina de la Cerda y Sandoval, se li deu la fundaci d'importants convents com el de San Jacinto i Santa Clara, aquest ltim amb un dels museus d'art sacre ms importants d'Espanya. Tamb es recorda el protagonisme del comte de Lemos en les pugnes de poder entre la noblesa gallega i la Monarquia, en una poca que es caracteritzava per constants friccions. 
 Edat Contempornia . 
En 1883 el rei Alfons XII inaugura la lnia frria entre Madrid i La Corunya. Monforte es converteix en un important nus ferroviari i de comunicacions, a causa de la seva situaci geogrfica, com entrada natural a Galcia. Dos anys ms tard, el 1885, se li atorga, per decret real, el ttol de ciutat a Monforte de Lemos, en agrament pels seus treballs i esforos per a l'arribada del ferrocarril. Comena una poca de creixemient social, econmic i cultural, en el qual apareixen nombroses associacions poltiques, socials i culturals, aix com revistes i peridics. Va estar situada en Monforte una de les Irmandades da Fala, organitzaci amb molta rellevncia en la vida cultural gallega de l'poca. 

La guerra civil va deixar tamb la seva petjada, i l'alcalde Juan Tizn Herreros, desprs d'intentar organitzar la resistncia, va fugir per a refugiar-se a Portugal, a casa d'entre altres Mario Soares, morint a Porto en 1945, mentre el seu antecessor en el crrec, Rosendo Vila Fernndez, va ser assassinat per sectors incontrolats de Falange Espaola. 

Posteriorment, el motor de la vida de Monforte, s a dir la seva estaci de ferrocarril, va ser desmantellat; el seu nus ferroviari, juntament amb el lloc de comandament, van ser traslladats a Orense, mentre que la major part dels tallers ferroviaris, que es consideraven els ms importants de Galcia, i entre els ms importants d'Espanya, es van traslladar a Lle; va comenar llavors una era de decadncia econmica que va donar lloc a nombrosos tancaments d'establiments, prdua de poblaci, de serveis i empobriment. 

Actualment, la ciutat sembla experimentar un tmid ressorgir, producte de noves idees, iniciatives i reformes, i de les ganes de persones de diverses ideologies de fer recuperar a la ciutat l'estatus que li correspon; idees destinades tant al turisme, com el cas del seu parador, un dels ms bells d'Espanya, com a l'intent de millorar el seu maltrecha indstria i atreure nous projectes, tals com la construcci d'un Port Sec, i la installaci en la ciutat de les empreses Transfesa i Tradisa, que a poc a poc van arribant, grcies a la illusi dels seus habitants. Un dels puntales de l'esperana d'aquest ressorgiment s'espera que sigui construcci de l'autovia A-76, que uniria Monforte amb Ponferrada i Orense; considerada bsica i imprescindible per al desenvolupament de la zona, est sent objecte de polmica, ja que un traat alternatiu ha deslligat l'enfrontament amb Orense, que furgaa en el conflicte iniciat amb el desmantellament del nus ferrovari i el seu trasllat a la provncia vena. Aix va provocar multitudinaris moviments d'opini i protesta, que, desprs de sengles reunions entre agents socials, van donar pas a un perode de calma i espera, davant el que es considerava un dret histric i una promesa feta a la ciutat i a la seva comarca. 
 
 Festes . 
 FESTES PATRONALS , se celebren del 11 al 16 d'agost en honor de la patrona de la ciutat, Mare de Du de Montserrat. Destaquen en aquestes festes els focs artificials d'aire , els focs artificials d'aigua , els concerts , el diumenge gaiteiro , la process , i la desfilada de carrosses ( susps des de l'any 2000 ) ;
 RENOVACI DEL VOT , se celebra el Dimarts de Pasqua. Consisteix en la renovaci del vot per part de l'Alcalde i poble en general a la patrona ,Mare de Du de Montserrat . Destaca : la missa de renovaci del vot, la process, i la benedicci dels camps. ;
 PATRONALS PETITES , se celebren en honor de Sant Antoni en el mes de Juny. Destaca la process dels pans. ;
 ANTROIDO , se celebra al febrer , destaca : Desfilada del Dimarts d'Antroido. ;
 SETMANA SANTA , destaquen les processons del Divendres Sant.
 Romiatge de Sant Mateu , se celebra al setembre. ;
 Festes del Riu , festes de recent creaci . ltim cap de setmana de juliol. ;
 Os Maios , maig. ;
 Festival de Jazz , agost. - Vern Cultural , juliol i agost.
 Poltica . 
Els partits que han governat a Monforte des del restabliment de la democrcia, han estat : 
1979-1983 - UCD ;
1983-1987 - UCD ;
1987-1991 - CDS ;
1991-1995 - CDS ;
1995-1999 - PP ;
1999-2003 - PP ;
2003-2007 - BNG ;

El PSOE ha estat i s , l'nic gran partit que no ha posset mai l'ajuntament de la ciutat des del restabliment de la democrcia, encara que si ho va fer previ a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, sent histricament molt recordats alguns dirigents socialistes d'aquesta etapa, com Juan Tizn Herreros, ltim alcalde de la ciutat durant la II Repblica que va ostentar l'ajuntament. En 2003, el BNG va arribar a l'ajuntament desprs que, a causa de les constants lluites internes del Partit Popular, aquest perds la majoria absoluta amb la qual havia governat fins al moment, no obstant aix, els tres edils que la separaven d'aquesta sn els quals obt InGa (Iniciativa Gallega), partit que generalment ha pactat amb els populars, per una vegada tancat el tracte i esperant-se una nova legislatura popular,  InGa es va dividir en dues tendncies, originant dues independents que van votar la investidura del nacionalista Severino Rodriguez el pacte de la qual amb els socialistes no li bastava per si noms per a obtenir l'ajuntament. En el 2007, el BNG va obtenir una inesperada majoria absoluta, que li va permetre governar l'ajuntament en solitari, i va revalidar Severino Rodrguez com a alcalde; en el 2008 es va fer pblic que aniria en el segon lloc per la Provncia de Lugo, de la llista del BNG a les eleccions generals.  

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Ajuntament de Monforte de Lemos;
 Terra de Lemos ;
 Museu del Ferrocarril de Galcia, ubicat a Monforte;
 Histria de Monforte;
 Ribeira Sacra;
 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279818" title="Juan Tizn Herreros" nonfiltered="4498" processed="4471" dbindex="109633">

Juan Tizn Herreros (La Corunya 1895- Porto, 1945) va ser un escriptor i poltic gallec, exiliat durant la Guerra Civil Espanyola. Treballador del ferrocarril, va militar en el Partit Socialista Obrer Espanyol i en la Uni General de Treballadors. Dirigent de l'agrupaci socialista local de La Corunya es va traslladar a Monforte de Lemos per motius laborals, on va ser escollit secretari local del Sindicat Nacional Ferroviari de la UGT. Va sortir escollit diputat del PSOE a les Corts en les eleccions generals espanyoles de 1931 per la provncia de Lugo, per per irregularitats en la provncia es van repetir les eleccions i va perdre l'acta. Va ser tamb vocal suplent del Comite Federal del PSOE. Va ser vicepresident de la Diputaci Provincial de Lugo i president de la primera Gestora Republicana de Monforte de Lemos. 

Detingut durant els successos de 1934 va passar algun temps a la pres. Alcalde de Monforte de Lemos del 18 de mar al 20 de juliol de 1936, va intentar organitzar la resistncia local a la revolta de l'exrcit, formant una milcia local i confiscant armes, per desprs de declarar-se l'estat de guerra i ser ocupades els carrers de la ciutat per la Gurdia Civil va haver de fugir; refugiant-se a casa d'amics portuguesos, entre ells Mario Soares, a la ciutat portuguesa de Porto, on va morir i en el cementiri de la qual est enterrat. En Monforte durant tota l'poca franquista se'l va donar per mort, "passejat" per alguns dels esquadrons de la mort falangistes, ja que s'havia afusellat una placa commemorativa que existia en una font per ell inaugurada, el que es va interpretar com un senyal de la seva mort. 

Com escriptor va publicar en castell el llibre de relats  Espiando al diablo el 1925 i escriv entre 1937 i 1938 el poema satric en gallec Seis cregos escollidos (Versos divinos), publicat pstumament el 2000 por Xess Alonso Montero.

 Enlaces externos .
Biografia de Juan Tizn Herreros, inclosa per Xess Alonso Montero a l'edici dels Seis cregos escollidos (Versos divinos), ISSN 1138-9664.
Alcaldes de Monforte;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279820" title="Xess Alonso Montero" nonfiltered="4499" processed="4472" dbindex="109634">
Xess Alonso Montero (Vigo, 1928) s un assagista membre de la Reial Acadmia Gallega i del Consello da Cultura Galega, Catedrtic de literatura gallega, sociolingista, poeta i conferenciant. 
Biografia. 
Va passar la seva infncia i adolescncia a Ventosela, Ribadavia, la terra dels seus pares. Per la seva edat, podem dir que pertany a la generaci d'escriptors que van comenar la seva labor cultural desprs de la Guerra civil espanyola. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres en la Universitat de Madrid i en 1966 es va doctorar en la Universitat de Salamanca amb una tesi sobre Manuel Curros Enrquez. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1962, va ser represaliat diverses ocasions. Va ser catedrtic de Llengua i Literatura Espanyoles de les Escoles de Magisteri, exercint a Palencia, Lugo i Madrid. Va destacar en el camp de la sociolingstica amb llibres com O porvir da lingua galega (1969) o el polmic i contestat Informe -dramtico- sobre la lengua gallega (1973), on reprn les seves tesis apocalptiques sobre el gallec, assenyalant fins i tot una data per a la seva mort. Va realitzar i va publicar estudis sobre escriptors gallecs com:


 Rosala de Castro (Pxinas sobre Rosala de Castro, 1954-2004);
 Curros Enrquez (Curros Enrquez no Franquismo, 1936-1971);
 Manuel Leiras Pulpeiro;
 Lus Pimentel (Lus Pimentel: biografa da sa poesa);
 Celso Emilio Ferreiro (Celso Emilio Ferreiro);
 Lois Seoane (As palabras no exilio. Biografa intelectual de Lus Seoane);
 Meendio;
 Xos Neira Vilas;
 Lorenzo Varela;
 Vicente Risco;
 Ramn Cabanillas;
 lvaro Cunqueiro;
 

Per tamb sn importants les seves collaboracions a altres mbits de la literatura gallega, com la poesia popular i els poetes allfons en gallec. Tamb ha realitzat estudis sobre autors de literatura espanyola com  Antonio Machado, Garca Lorca, Unamuno o Valle-Incln.

Apart d'aix, sn destacables les seves collaboracions en la premsa gallega, que foren recollides en part a Beatus qui legit: artigos periodsticos (1998-1999). Cal remarcar el seu paper com a conferenciant, sobretot a Espanya i Amrica. Tamb ha escrit llibres de poemes: Versos satricos  xeito medieval, o Versos republicanos. Tamb ha fet recopilacions potiques d'homenatge a autors gallecs:  Coroa potica para Castelao (1988), Coroa potica para un mrtir (1996), Coroa literaria para Roberto Blanco Torres contra a sa morte (1999) i 47 poetas de hoxe cantan a Curros Enrquez (2001). Tamb va publicar els poemes de Juan Tizn Herreros, Seis cregos escollidos (Versos divinos).


En 1993 organitz el "Congreso de Poetas Alfonos en Lengua Gallega", presentant com a exemple Federico Garca Lorca i els seus sis Poemas Galegos, impresos en 1935.

Ha rebut diversos premis i guardone entre els que destaquen: premi Galicia de Periodisme (anys 1986 y 1990), premi Nacional de Periodisme Julio Camba (1988), premi Otero Pedrayo (1989) i el Premi Trasalba en (2000).

 Obra .

 Cen anos de literatura galega (1964);
 A batalla de Montevideo. Os agravios lingsticos denunciados na UNESCO en 1954;
 As palabras no exilio. Biografa intelectual de Lus Seoane (1994);
 Beatus qui legit: artigos periodsticos (1998-1999);
 Curros Enrquez no franquismo (1936-1971);
 Declogo da lingua galega;
 Ensaios breves de literatura e poltica;
 Escritores: desterrados, namorados, desacougantes, desacougados...;
 Informe(s) sobre a lingua galega (presente e pasado);
 Intelectuais marxistas e militantes comunistas en Galicia (1926-2006);
 Lus Pimentel: biografa da sa poesa;
 O que cmpre saber da lingua galega;
 Pxinas sobre Rosala de Castro (1954-2004);
 Pois era un barco pirata;
 Versos republicanos e outros versos polticos;
 Versos satricos  xeito medieval;
 Intelectuais marxistas e comunistas en Galicia (2007);
 Os escritores galegos ante a Guerra Civil Espaola (2007);

 Enllaos externs .
Entrevista a Alonso Montero el 9-3-2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279821" title="Botnet" nonfiltered="4500" processed="4473" dbindex="109635">
Una botnet s un grup d'ordinadors (anomenats bots o zombies) connectats a Internet que involuntriament, un cop han estat infectats amb un virus, un cuc o un troi, poden ser controlats remotament per realitzar tasques sense l'autoritzaci del propietari i sense que aquest se n'adoni.

Les botnets poden arribar a tenir milers o centenars de milers d'ordinadors sota control i es fan servir per a desfermar, per exemple, atacs massius de denegaci de servei, enviar onades de correu brossa (spam) o infectar a altres ordinadors poc protegits.

Per a protegir-nos i evitar que el nostre ordinador connectat a Internet caigui atrapat en una botnet cal seguir les tpiques recomanacions de seguretat com fer servir un antivirus freqentment, actualitzar el sistema operatiu i les aplicacions que accedeixen a Internet amb les darreres versions, fer servir un tallafocs (firewall) i actualitzar el codi intern (firmware) de l'encaminador (router) que ens connecta a Internet.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279825" title="Vilagarca de Arousa" nonfiltered="4501" processed="4474" dbindex="109636">

Vilagarca de Arousa s un municipi de la provncia de Pontevedra, pertanyent a la comarca do Salns. T amb una poblaci de 35.954 habitants (INE 2005), el que la converteix en la vuitena ciutat de Galcia. Limita: al nord amb Catoira, a l'aquest amb Caldas de Reis, al sud amb Vilanova de Arousa i a l'oest amb la ria d'Arosa. T un dels recintes firales ms grans de Galcia: FEXDEGA. El riu que creua la ciutat s el Riu Con. 
 Parrquies .

 Santa Eulalia de Arealonga.
 Bamio.
 Santiago de Carril;
 San Pedro de Cea.
 Cornazo.
 Fontecarmoa.
 Rubins.
 San Martn de Sobrn (Vilaxon);
 Sobradelo.
 Solobeira.

Demografia.






Barris.
San Jos (Vilagarca)

A Escardia

Espieira

Os Durans

Castro

A Baldosa

Centro (Villagarca)

A Maroma

As Bocas

Cornazo de Abaixo

A Xunqueira

Vilaboa (Sobradelo)

 Enllaos externs .

Web oficial de Vilagarca de Arousa;
Port de Villagarca;
Cambra de Comer;
Associaci de Comerciants;
Recinto firal Fexdega;
Arosa F.C.;
 Vilagarca de Arousa, Turisme Ras Baixas;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279826" title="Plaa de l'Ajuntament" nonfiltered="4502" processed="4475" dbindex="109637">






La Plaa de l'Ajuntament s el nom que rep la plaa ms gran i cntrica de la ciutat de Valncia. Durant el franquisme, rebia el nom de Plaza del Caudillo i desprs de la Transici, Plaa del Pas Valenci fins 1987. Entre 1936 i 1939, s'anomenava Plaa Emili Castelar. Hi ha una proposta per part del Consell Valenci de Cultura que reba el nom de Jaume I, el fundador del Regne de Valncia.


Descripci.
T una forma triangular, amb la Plaa del Mercat al nord i la replaa de l'Estaci del Nord (Valncia) al sud. A la vora de l'oest hi trobem l'Ajuntament de Valncia, i a l'est l'edifici de Correus de Valncia. Al nord de la plaa hi ha una gran font, i al sud, un gran espai obert envoltat de aparadors de flors. La seua fesomia actual procedeix de la reforma realitzada per l'arquitecte Javier Goerlich entre 1931 i 1935, tot i que ha desaparegut el mercat neobarroc de flors subterrani que va rebre el nom popular de La Escupidera.

Edificis destacables.

 Ajuntament de Valncia;

 Casa Barrachina de Xavier Goerlich;

 Edifici "Assicurazioni Generali";

 Edifici de Correus L'arquitecte fou Miguel Angel Navarro Prez. L'edifici comen a construir-se en 1915 i s'acab el 1922.

 Casa Ernest Ferrer Construt el 1913 per Francisco Almenar Quinz.

 Edifici Noguera de Francisco Mora Berenguer, 1909.

 Edifici Suay o Edifici de l'Equitativa de Francisco Mora Berenguer, 1909.

 Edifici Gil l'arquitecte del qual fou Joaquin Rieta Sster en 1931;

 Edifici Cervera Tamb de Joaqun Rieta Sster, construt entre 1931 i 1932.

 Edifici Sanchez Garcia de Luis Albert Ballesteros, 1930.

 Edifici Mart Alegre de Xavier Goerlich (1934-35);

 Edifici Rialto Actual Filmoteca i Teatres de la Generalitat Valenciana i antic Cine Rialto, obra de Cayetano Borso di Carminati (1935-1939).

 Edifici de l'Ateneu Mercantil de Valncia (1935-1953);

 Edifici Balanz De  Francisco Almenar Quinz segons el projecte de de Goerlich, (1927-28);

 Edifici de Telefnica de Ignacio de Crdenas Pastor (1927-28).

 Edifici La Equitativa (1925-27).

 Edifici Societ Generale de la Banque de  Carlos Carbonell Paella (1927).

 Edifici Vitalicio de Goerlich de 1930.


Opinions.
Segons Joan Fuster s una de les places ms horribles que coneix l'experincia urbanstica de la humanitat. Joan F. Mira creu que Fuster exagera.

Falles.
Durant les Falles la replaa central est closa per grans tanques enreixades, i cada dia a les dues de migdia s'hi fan espectacles de pirotecnia anomenades mascletades o mascletaes. Fora de l'espai de la masclet, s'hi planta la falla de l'Ajuntament, tpicament de les ms grans i costoses, i la falla infantil de l'Ajuntament.

Vegeu tamb.
 Plaa de la Mare de Du (Valncia);
 Plaa del Mercat (Valncia);

Bibliografia.
  Article Javier Goerlich Lle de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;
  Valncia. Guia Particular. JOAN F. MIRA. Barcanova, 1992. ISBN 84-7533-808-9 (Pgina 117).

 Enllaos externs .

Histria de la Plaa de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279829" title="Plaa de la Mare de Du (Valncia)" nonfiltered="4503" processed="4476" dbindex="109638">



La plaa de la Mare de Du, plaa de la Verge o plaa de la Seu (com es deia antigament) s la plaa ms singular de la ciutat de Valncia pel seu simbolisme. Ha estat el frum en temps de la Valentia romana; la plaa de la catedral en la Valentia visigoda; la plaa de la mesquita major en temps de la Balansiya musulmana, i la plaa de la Seu o catedral en la Valncia cristiana. 
Avui en dia continua sent el centre espiritual i administratiu ms important de la ciutat i del Pas Valenci i n'alberga tres dels principals monuments:

El Palau de la Generalitat;
La Seu;
La Baslica de la Mare de Du dels Desemparats;

Fins al segle XIX tamb albergava l'ajuntament o Casa de la Ciutat, fins que fou traslladada a la seua actual ubicaci a la plaa de l'Ajuntament.

Descripci. 
T una forma irregular, amb el Palau de la Generalitat a l'oest, la Baslica a l'est i la Catedral al sud. La plaa s totalment lliure de trnsit, i el centre es troba uns centmetres ms baix que la rodalia, i entre tots dos nivells hi ha esglaons. Enmig hi ha una gran font, i a l'abric de la Catedral hi ha una placeta tancada a tres bandes amb seients, des de la qual es pot observar la resta de la plaa. A l'altre costat hi ha un petit jard de tarongers davant del Palau de la Generalitat.

Falles.
Durant les Falles aquest s el lloc triat per fer l'ofrena, en qu processons de falleres cobreixen amb flors un cadafal gegant de fusta, en forma de marededu. Entre la Baslica i un edifici a l'altra banda de la plaa es disposa un gran tendal blau i blanc per tal de cobrir la Mare de Du de possibles pluges. Arreu de la font, es deixen encara ms flors i tamb una mena de pessebre fet per cada falla.

Noms.
Durant la segona repblica (1936-1939) es deia Plaa Vinatea.

Vegeu tamb.
 Plaa de l'Ajuntament;
 Plaa del Mercat;
Plaa de l'Almoina;


Galeria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279832" title="Font Q" nonfiltered="4504" processed="4477" dbindex="109639">

La Font Q es part de la Teoria de les dues fonts proposta per Christian Hermann Weisse i Christian Gottlob Wilke sobres les fonts dels evangelis sinptics de Mateu i Lluc. Representa una suposada collecci de les dites de Jess de Natzaret, escrita als voltants de l'any 50 dC.

 La qesti sinptica .
La tradici cristiana havia establert que l'evangeli ms antic era el de Mateu. Fins i tot s'havia arribat a afirmar que l'Marc era un resum dels evangelis de Mateu i Lluc. Posteriorment, Christian Hermann Weisse i Christian Gottlob Wilke, de manera independent, en el 1838 van concloure que l'evangeli de Marc no es un resum de Mateu i Lluc, sin que es anterior a ells i fins i tot els va servir de font. A ms, Weisse establ la teoria de qu existia una font comuna a Mateu i Lluc. Johannes Weiss, a l'any 1890, anomen amb la lletra Q a aquesta font (de Quelle que significa font en alemany). D'aquesta manera sorg la hiptesis de las dues fonts:  

La Font Q;
l'Evangeli segons Marc;

La teoria de les dues fonts fou analitzada i sistematitzada per Heinrich Julius Holtzmann.

 La Font Q .
Tamb anomenada collecci de les dites de Jess, o logia (en grec, dites).

Es considera que es una tradici, oral o escrita, mpliament difosa en el mn cristi de la primera meitat del segle I, i que serv de base per la confecci dels evangelis sinptics, i tamb per la d'alguns apcrifs.

Fent un profund estudi d'harmonitzaci dels evangelis cannics, es pot fer una hiptesis molt aproximada del ordre de composici dels evangelis:

Any 50: Mateu escriu les "logia", es a dir les dites de Jess. Aix es asseverat per Ppies (130 dC). Aquesta seria anomenada "Font Q": el primer evangeli.

Any 55: Mateu introdueix als "logia", totes les vivncies;  es el seu primer evangeli en arameu, sense la part de la infncia.

Any 62: Marc escriu el seu evangeli en grec, per comanda de la comunitat romana, que sabien que Marc era el traductor de Pere i l'havien escoltat predicar en nombroses vegades.

Any 63: Lluc, deixeble de Pau, escriu el seu evangeli en grec.

Any 64: Mateu tradueix el seu evangeli al grec, incorporant la part de la infncia i la genealogia de Jess.

Any 90: Joan escriu el seu evangeli en grec.

La Font Q ha tingut una gran importncia en el moviment de recerca del Jess histric, ja que se supose que aquesta tradici es form entre l'any en qu mor Jess de Natzaret (cap el 36) i la formaci dels evangelis de Mateu i Lluc, cap l'any 80. Aix situa la confecci de les dites de Jess en un perode de temps ms prxim al personatge que en els dos evangelis.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279833" title="Mondoedo" nonfiltered="4505" processed="4478" dbindex="109640">

Mondoedo s una localitat i municipi, situat al nord de la provncia de Lugo, a Galcia. s tamb la capital de la comarca da Maria Central. Va ser declarada Conjunt Histric-Artstic en 1985. 
 
La vall en el qual s'assenta conserva nombrosos restes arqueolgiques com dlmens, castros, petroglifs, els quals demostren que ja hi existien assentaments durant el neoltic. Possex un dels albergs ms cuidats per a fer el Cam del Nord del Cam de Santiago. 
Geografia. 
Riu Masma ;
Riu Valiadares ;
Personatges Clebres. 
Alguns dels personatges clebres nascuts en Mondoedo, i les restes dels quals reposen aix mateix en la ciutat Mindoniense, sn l'escriptor lvaro Cunqueiro, el msic Pascual Veiga, el poeta Manuel Leiras Pulpeiro i el noble i personatge histric Mariscal Pero Pardo de Cela.

Parrquies.


Enllaos externs.


i esdeveniments;
;
de Mondoedo;
;
Informaci sobre Mondoedo;
La seva historia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279834" title="El delator" nonfiltered="4506" processed="4479" dbindex="109641">
El delator (ttol original en angls The Informer) s una pellcula de 1935 dirigida per John Ford i protagonitzada per Victor McLaglen. Est basada en la novella de l'escriptor irlands Liam O'Flaherty. Va ser rodada en amb prou feines 3 setmanes.

 Va obtenir 4 Oscars: Millor director, actor (Victor McLaglen), gui i msica.

Pellcula fortament personal per a Ford, que va significar el seu primer Oscar, feu que durant la seva gestaci el director s'enfronts una vegada ms amb els productors. Va haver de rodar en un plat molt vell amb decorats pintats sobre lona, per Ford i el seu operador convertiren les textures visuals en regnes d'ombres, evitant la definici delatora dels fons. Algunes seqncies memorables (com el judici) foren improvisades sobre la marxa.

Sinopsi.

Irlanda, 1922. A l'agitat Dubln dels anys vint, Gypo Nolan (Victor McLaglen), un tipus sense ofici ni benefici, expulsat de l'Exrcit d'Alliberament Irlands i amb tendncia a aixecar el colze, somia amb viatjar als Estats Units en companyia de la seva xicota, Katie, que es guanya la vida com a prostituta. Animat per la recompensa que ofereixen les autoritats, Gypo delata el parador de l'activista Frankie McPhillip (Wallace Ford), un vell amic i company.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279837" title="Ajuntament de Valncia" nonfiltered="4507" processed="4480" dbindex="109642">



Dades de contacte i horari
horari: de dilluns a divendres de 9.15 h a 14.00 h ;
Tel. 963 525 478 ;
Plaa de l'Ajuntament, 1 ;
46002 Valncia (barri del Sant Francesc, districte de Ciutat Vella)


L'Ajuntament de Valncia s la seu del consell municipal de la ciutat de Valncia. Domina la Plaa de l'Ajuntament. 

L'Edifici.
s un edifici neoclssic, amb un campanar en mig i dues torres als dos extrems. El gran balc es troba directament damunt de la porta principal. A l'entrada, hi ha una mena de porxe amb dues columnes grosses i una escala. A dalt de l'escala a la dreta s la famosa cambra de vidre. Tamb a dins hi ha l'Hemicicle i l'Arxiu municipal.

Histria.
L'edifici actual s'erig al principi del segle XX (1905-1950), incorporant-hi l'antiga Casa de l'Ensenyana, un institut catlic, i lEsglsia de la Sang. El projecte fou a crrec de l'arquitecte municipal Carlos Carbonell. La faana fou dissenyada per Mariano Benlliure. L'estructura original, d'estil barroc, encara es pot apreciar a la part de darrere. Fins el 1934 el consell municipal tenia com a seu un edifici ja desaparegut a la Plaa de la Mare de Du.

Durant la guerra civil s'hi fu algunes sessions del parlament espanyol, refugiat a Valncia entre el 6 novembre del 1936 i 1939.

Festes.
Durant les Falles, a les dues de migdia, el balc de l'Ajuntament s'omple de dignataris, a ms de la Fallera major, l'alcaldessa i de vegades el president de la Generalitat. Des d'ac donen l'ordre de comenar i observen la masclet feta a la mateixa plaa.

El nou d'octubre, dia de la ciutat i des del 1982 diada del Pas Valenci, la Senyera reial s baixada des del balc a terra utilitzant una corda, per tal que es mantingus dreta. Fa un recorregut pel centre de Valncia fins a la plaa d'Alfons el Magnnim i desprs torna a dalt de l'Ajuntament, on es guarda per a l'any vinent.

Serveis.
A l'Ajuntament, hi ha unes quantes oficines d'atenci al pblic: la de turisme, la del padr o registre municipal, la de informaci general, la de tributs i la Policia local.

El Museu Histric de la Ciutat se situa dins de l'edifici. Aquest museu cont la documentaci dels Furs i el Llibre del Consolat del Mar, la Reial Senyera i el Pen de la Conquesta, el plnol del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de artesonat de l'antiga Casa de la Ciutat, diverses peces de orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa.

Visites.
L'entrada s gratuta i l'horari s de les 09.15 a les 14.00 dilluns a divendres.

Fotografies.


Enllaos externs.
 Portal de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279839" title="Redondela" nonfiltered="4508" processed="4481" dbindex="109643">


Redondela s un municipi i vila de la provncia de Pontevedra, Galcia, situada en la comarca i rea metropolitana de Vigo. Est formada per 13 parrquies:


 Cabeiro - 734 habitants;
 Cedeira - 2.099 habitants;
 Cesantes - 3.420 habitants;
 Chapela - 9.696 habitants;
 Negros - 517 habitants;
 Quintela - 694 habitants;
 Reboreda - 2.252 habitants;
 Redondela - 7.085 habitants;
 Saxamonde - 797 habitants;
 Trasma - 1.050 habitants;
 Ventosela - 719 habitants;
 Vilar de Infesta - 1.208 habitants;
 O Viso - 1.461 habitants;
Geografia. 
L'extrem Oest del municipi voreja la Ria de Vigo i el municipi de Vigo. Pel sud Redondela limita amb el municipi de Vigo, per l'Est amb els municipis de Mos i Pazos de Borbn i pel nord amb Sotomaior. L'orografia de Redondela s muntanyenca/suau donada per elevacions de gaireb 500 metres d'altitud (en el sud del municipi) i per l'altre costat, la vora costanera, que mostra tant un carcter sorrenc com rocalls. A pesar de la seva baixa altitud Redondela s un terreny molt irregular. El sistema fluvial del municipi de Redondela consisteix en diversos petits cursos fluvials (entre altres Fondn, Cabeiro...) aix com diversos rierols (Maceiras i Alvedosa). 
 Festivals . 
 Redondela en Adobo - Redondela - Festival Internacional de Curtmetratges ;
 Festival Internacional de Titelles de Redondela - Redondela Finals de maig i principis de juny ;
 Teatrarte - Redondela - Festival de Teatre ;
 Nadal Cultural - Redondela Nadal ;
 Noites Mxicas dos Viaductes - Redondela Estiu ;
 Entroido de Vern (Carnaval d'estiu) - Redondela Agost ;
 Noite da La Meiga - O Aspecte. Redondela. ltim dissabte d'Agost - Folk i msica tradicional. ;
 Lixorrock - Redondela Estiu - Festival de msica a l'aire lliure;
 Musicarte - Redondela Setembre - Festival de Msica i Altres Arts ;
 Festes . 
Gastronmiques 
Festa do Xoco - Redondela 2n cap de setmana de maig ;
Magosto - Redondela novembre ;
Festa da Orella - Cedeira desembre ;
Festa dna Maz - Sant Estevo de Negres Primera fi dna setmana d'octubre ;
Festa do Marieiro - Cesantes ;
Festa do Mexiln - Chapela setembre ;
 
Civils 
Festa da Coca - Redondela finals de maig a principis de juny ;
Festa do Saman - Redondela 31 d'octubre ;
Os Maios - Redondela 1 de maig ;
O Entroido - Redondela febrer ;
O Entroido de vern - Redondela Finals d'agost ;
Religioses 
Cavalcada dels Reis Mags - Redondela Primera setmana de gener ;
Festa das Angustias ;
Festa de Santa Mara de Reboreda - Reboreda Mitjans d'Agost ;
Festa do Carme - Chapela Finals de juliol ;
Festa das Dores - O Viso - Primer cap de setmana de setembre;

Poltica. 



Personatges illustres.
Antero Rubn Homet, militar i poltic (1851-1923);
Ignacio Ramonet, catedrtic de Teoria de la comunicaci.
Jos ngel Egido, actor (1951);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279840" title="Aparell bucal" nonfiltered="4509" processed="4482" dbindex="109644">
En els artrpodes, es denomina aparell bucal o peces bucals al conjunt d'esclerites i apndixs que envolten la boca i contribueixen a la captura i ingesti de l'aliment. Es tracta d'estructures evolutivament molt plstiques, que han radiat a partir d'una morfologia primitiva originant una gran varietat d'aparells bucals.

 Mandibulats .
Els mandibulats (Mandibulata) (crustacis, miripodes i insectes) tenen un  model bsic com cap format per cinc segments o metmers (ms cron). El primer i segon segments no posseeixen apndixs bucals; el tercer segment duu les mandbules, el quart el primer parell de maxilles (maxllules) i el cinqu el segon parell de maxilles. En cada grup, aquesta estructura bsica sofreix ms o menys modificacions.

 Crustacis .

1: procs molar; 2: espines; 3: lacnia; 4: dents apicals; 5: palp mandibular.]]

Els apndixs dels crustacis sn birramis, i les peces bucals no sn una excepci. No obstant aix, les endites solen estar molt desenvolupades formant grans gantobases (de gnatos, mandbula) que realitzen les funcions principals; pel contrari, les dues branques dels apndixs ocupen un paper secundari i amb freqncia es troben redudes o falten per complet

Els apndixs que formen les peces bucals dels crustacis sn:
Apndixs ceflics: es tracta de tres parells d'apndixs situats al cap que estan directament relacionats amb l'alimentaci.
Mandbules.
Maxllules. Primer parell de maxilles.
Maxilles. Segon parell de maxilles.
Apndixs no ceflics: amb freqncia, els primers apndics torcics (toracpodes) es transformen en apndix bucals auxiliars.
Maxillpedes. Primer parell de toracpodes.
Gnatopodis. La resta de toracpodes amb funci trfica.

 Insectes .


lr (vermell): labre, md (vede): mandbules, mx (groc): maxilles, lb (blau): llavi]]

L'estructura primitiva de les peces bucals dels insectes consta dels segents elements:

Labre (labrum o llavi superior). Esclerita dorsal imparell que recobreix les altres peces bucals.
Mandbules. Peces parells amb el marge intern esmolat i de vegades dentat que serveixen per a sostenir i esmicolar l'aliment.
Maxilles. Primer parell de maxilles (= maxllules dels crustacis). Peces parells provedes d'un petit apndix format per diversos artells, denominats palps maxillars.
Llavi (labium o llavi inferior). Pea imparell, resultat de la fusi del segon parell de maxilles, dues peces parells similars a les maxllules; tamb existeixen palps articulats, denominats palps labials.

 Miripodes .
L'estructura bsica de les peces bucals dels miripodes s similar a la dels insectes. Les mandbules estan presents en tots els grups de miripodes; el primer i segon parell de maxilles sofreixen diverses modificacions.

Diplpodes i paurpodes. Amb mandbules; primer parell de maxilles (=maxllules) fusionades originant el gantoquilari; segon parell de maxilles absent.
Quilpodes. Amb mandbules, primer i segon parell de maxilles fusionats. Primer parell de potes modificat en grans ungles (forcpules) associades a una glndula verinosa, que usen per a capturar les preses i per tant, actuen com peces bucals addicionals.
Smfils. Amb mandbules, primer parell de maxilles separat i segon parell de maxilles fusionat formant un Llavi.

 Quelicerats .



Els quelicerats no tenen mandbules. Els apndixs bucals caracterstics sn els quelcers, que ocupen una posici preoral i no sn homlegs de les mandbules.

La seva morfologia s variada; poden acabar en pina, com en els escorpins i opilions, o en una ungla, com en els amblipigis i araneids; aquests ltims posseeixen una glndula verinosa associada al quelcer.

Amb freqncia, el primer parell d'apndix postorals, els pedipalps, adquireix funci trfica, collaborant amb els quelcers en la captura de l'aliment, com en els escorpins que posseeixen grans pedipalps acabats en pina.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279842" title="TMEO" nonfiltered="4510" processed="4483" dbindex="109645">
TMEO s una revista d' historietes basca, de periodicitat bimestral, publicada a Vitria per Ezten Kultur Taldea, que es va fundar en 1987 i segueix activa en l'actualitat. El nom s un joc de paraules amb la clssica revista d' historietes  TBO i el verb "mear" (pixar, orinar) (en el logotip de la revista s'illustra aquesta mateixa idea). La revista es caracteritza tant per la seua afici per l'humor escatolgic com per l'acidesa de les seues stires poltiques.



Va nixer com resultat de la reuni d'un grup d'autors que collaboraven en dos fanzines desapareguts, Hameln, de Pamplona, i Octopus, de Vitria. s en l'actualitat la revista de cmics de major difusi en Euskadi. Entre els seus collaboradors, bascos en la seua majoria, destaquen Luis Durn, Mauro Entrialgo, lvarez Rabo, Bernardo Vergara, Mikel Valverde, Alvarortega, Ernesto Murillo, Santi Orue, Ata, Roger, Piata, Abarrots, Tamayo, Larry, Roger o Manolito Rastamn. Alguns d'ells han collaborat tamb en altres revistes de major difusi, com El Jueves o la desapareguda El Vbora.

En dues ocasions ha guanyat el premi al millor fanzine en el Sal del Cmic de Barcelona (1990 i 2001). En 1989 va obtenir el mateix premi en el Sal del Cmic de Grenoble.

 Enllaos externs . 
 TMEO online;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279844" title="lvarez Rabo" nonfiltered="4511" processed="4484" dbindex="109646">
lvarez Rabo s l' heternim d'un historietista basc d' origen gallec que desitja mantenir la seua identitat en l'anonimat i que, per a aix, ha dotat al seu alter ego d'una biografia fictcia, de trets caricaturescos.

Dades biogrfiques (ficticies).

La biografia que aquest annim historietista atribueix al seu alter ego lvarez Rabo s la d'un home nascut als anys 60 en Monforte de Lemos (Lugo) i emigrat a primerenca edat al Pas Basc. Dna a entendre que en la seua joventut va tenir alguna militncia d'esquerres que li va dur a la pres. En l'actualitat, afirma, s'ha convertit en una persona conformista, casat i amb dos fills (Jhnatan i Yhedra, que apareixen amb freqncia en les seues historietes), treballa de dependent en la secci d'esports dels grans magatzems El Corte Ingls. Diu tamb que la por a perdre aquest lloc de treball s el que li fa ocultar la seua identitat. En les fotografies apareix vestit amb tratge (a l'estil dels treballadors d'aquesta cadena de magatzems) i amb una mitja de nylon cobrint-li la cara.

Trajectria artstica.

El seu dibuix s molt caracterstic, de tra rpid, poc treballat i descaradament cutre. lvarez Rabo t a galla dedicar el menor temps possible als seus cmics. Sovint dna a les seues historietes la dada del temps invertit en la seua execuci. El seu humor s radicalment directe, brut i fins i tot groller, abundant el sexe i la escatologia. Els seus admiradors afirmen que s un antropleg saga, un feminista convenut i un lcid crtic social que no te res de superficial . Les seues obres les han prologat personatges tan dispars com Fernando Savater, Pepe Rei, Mariano Ozores, Luca Etxebarria, Juan Mara Arzak, Martn Berasategui, Andoni Luis Adriz o un annim secretari d'Estat del govern de Felipe Gonzlez, signant amb pseudnim.

Les primeres historietes d'lvarez Rabo es van publicar en fanzines de factura casolana, encara que sn ms conegudes les seues collaboracions en la revista basca TMEO, en la qual va participar des dels seus inicis. Al llarg dels 90 tamb va comenar a publicar regularment en la revista El Vbora i les seues pgines han aparegut aix mateix en diversos fanzines amb certa regularitat. Va collir un primer gran xit amb el seu assaig sexual A les dones no les agrada cardar (A las mujeres no les gusta follar, en versi castellana original), i des de llavors ha publicat diversos lbums i recopilatoris de les seues pgines. Alguns collectius han intentat en diverses ocasions impedir la difusi de la seua obra a causa d'uns continguts considerats grollers o blasfems. Aix, en 1995 va esclatar un escndol per la publicaci en una revista finanada pel ministeri d'Assumptes Socials espanyol d'una historieta d'lvarez Rabo, L'increble home de la titola menguant (El increble hombre de la polla menguante, en versi castellana original). El Partit Popular, llavors en l'oposici, i diversos mitjans de comunicaci van acusar a la ministra Matilde Fernndez de dedicar diners pblics a finanar pornografia, i aix tenint en compte que l'obra que en principi anava a incloure en el recoplatori (Terrorista per amor, on un membre de l'organitzaci integrista Pus, caricatura del Opus Dei, es convertia en activista d' ETA per l'amor d'una dona) va ser retirada davant el consell d'un funcionari de l'esmentat ministeri). A les dones no les agrada cardar (1997), obra que sovint s considerada per la crtica com la millor d'lvarez Rabo (Luca Etxebarria afirma que s el seu llibre de capalera), va ser segrestada en alguns llocs d' Itlia per ordre judicial i en Portugal (As mulheres no gostam de foder) va estar a punt de prohibir-se la seua venda.


A finals de 2002 lvarez Rabo va manifestar pblicament la seua decisi de procedir al seu sucidi creatiu com dibuixant de cmics, abandonant per a sempre aquesta activitat a partir del dia 11 de setembre, aniversari del colp d'estat a Xile. Va Deixar oberta la possibilitat de reconsiderar la seua decisi si aquesta causava alarma social, alarma que va xifrar en mil cartes de correu tradicional que havien de ser enviades a les redaccions de les revistes TMEO i El Vbora. Va rebre un total de 132 cartes, la qual cosa li va sorprendre doncs esperava una quantitat considerablement menor.

En 2007 va comenar a publicar al seu blog una nova historieta llarga, Letizia i el sexe, que ha estat recentment cancellada per pressions... de la seua dona. Tamb ha publicat en la xarxa animacions de diverses de les seues historietes, realitzades per diferents persones. L' 11 de setembre de 2007, convoca la I Trobada Internacional de Fans d'lvarez Rabo, prometent ressuscitar artsticament si s'arriba a la xifra de 10.000 assistents, que result ser un gran fracs.

 Bibliografia .
Consejos sexuales de lvarez Rabo, tomo II. Ezten Kultur Taldea, 2003.
Hombres alterados. La Cpula, 2002.
El princi-pito. La Factora de Ideas, 2002.
Sabor a rabo. La Factora de Ideas, 2001.
Ha Nacido un Agujero Negro!. La Factora de Ideas, 2001.
Hasta el rabo. Ezten Kultur Taldea, 2001.
Anal-Fabetos. Ezten Kultur Taldea, 1999.
No puedo dar ms. La Cpula, 1998.
A las mujeres no les gusta follar. Ezten Kultur Taldea, 1997.
Consejos sexuales de lvarez Rabo, tomo I. Ezten Kultur Taldea, 1996.
Historias Raberas. Ezten Kultur Taldea, 1993.

Enllaos Externs.
Obres del fictici lvarez Rabo en la BNE;
Perfil d' lvarez Rabo a Gua del Cmic;
Monogrfic sobre A las mujeres no les gusta follar en Gua del Cmic;
Carta-comunicat del fictici lvarez Rabo anunciant el seu sucidi (2002);
Entrevista al fictici lvarez Rabo en El Correo Digital (2002);
 Blog d' lvarez Rabo ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279845" title="Ofrena de Flors" nonfiltered="4512" processed="4485" dbindex="109647">


l'Ofrena s un dels aspectes ms religiosos de les Falles de Valncia. Es fa des del 1945. Els dies 17 i 18 de mar, totes les falleres de les 370 comissions falleres fan process fins a la Plaa de la Verge per oferir un ram de clavells a la Mare de Du. Es vesteix amb flors un escarafall gegant de fusta, que a poc a poc pren forma de mare de du. Un gran tndol blau i blanc es disposa entre la Baslica i un edifici a l'altra banda, per tal de cobrir la Mare de Du de possibles pluges. Arreu del font de la plaa, es deixa encara ms flors i tamb una mena de pessebre fet per cada falla. Contra les parets de la Baslica de la Mare de Du dels Desemparats, es disposen escarafalls on es fiquen encara ms flors. Les darreres falleres en fer l'ofrena sempre sn la fallera infantil i la fallera major, els mxims representants de la festa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279846" title="Ungulat" nonfiltered="4513" processed="4486" dbindex="109648">

Els ungulats (en referncia a les seves pelles) sn diversos grups de mamfers la majoia dels quals utilitza la punta dels dits (normalment amb pelles) per sostenir la totalitat del seu pes corporal quan es mouen. Inclouen diversos ordres, dels quals en sobreviuen entre sis i vuit. Hi ha una certa polmica sobre si els ungulats sn un grup cladstic (amb un trajecte evolutiu com) o simplement un grup fentic (similars, per no necessriament relacionats), perqu sembla que els ungulats no estan tan estretament relacionats com abans es creia.

Alguns exemples coneguts d'ungulats actuals sn el cavall, la zebra, l'ase, la vaca, el rinoceront, l'hipoptam, la cabra, el porc, el xai, la girafa, el crvol, el tapir, l'antlop i la gasela.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279850" title="Crvol" nonfiltered="4514" processed="4487" dbindex="109649">

Un crvol s un mamfer remugant de la famlia Cervidae. Tenen potes primes, pelles partides en dos (per la qual cosa sn considerats artiodctils) i llargs colls. Sn esvelts herbvors i mamfers. Tenen el pl llis o tord, pelles amb dos dits, i sn els nics mamfers els quals els hi creixen banyes noves cada any, formades per os mort. 
Noms les desenvolupen els mascles adults i les utilitzen durant l'poca d'aparellament, quan els crvids competeixen per les femelles. 
Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberncies del crani. Al crixer, les recobreix un vellut. A mesura de que les banyes creixen, comencen a ramificar-se. Finalment, el vellut cau. Aix la cornamenta queda completa. 

Habiten en diverses zones del planeta, pel que se'ls pot trobar a Europa, sia, Amrica, nord de frica i algunes zones rtiques. Va ser introdut per l'home a Nova Zelanda i Austrlia. 

Els crvols varien de grandria, sent l'Ant el ms gran, i el Pudu, el ms petit. 
La majoria dels crvols posseeix una glndula prop de l'ull que cont feromona, substncia que els serveix per marcar el seu territori. Els mascles utilitzen aquesta substncia quan es troben molestats per la presncia d'altres mascles. 

La majoria de les espcies de crvols viuen en grups familiars al voltant d'una femella, encara que hi ha altres, com el crvol mescler, que viu en parella. 
S'alimenten de fulles, branques i brots de plantes. El perode de gestaci de les femelles varia dels 160 dies als 10 mesos segons l'espcie; donen a llum una o dues cries a l'any que reben el nom de cervatells.

 Clasificaci .
Subfamilia Muntiacinae;
Gnere Muntiacus;
Muntiacus muntjak;
Muntiacus reevesi;
Muntiacus crinifrons;
Muntiacus feae;
Muntiacus atherodes;
Muntiacus rooseveltorum;
Muntiacus gongshanensis;
Muntiacus vuquangensis;
Muntiacus truongsonensis;
Muntiacus putaoensis;
Muntiacus montanus;
Gnere Elaphodus;
Elaphodus cephalophus;
Subfamlia Cervinae;
Gnere Cervus;
Cervus elaphus;
Cervus affinis;
Cervus canadensis;
Cervus albirostris;
Cervus nippon;
Cervus duvaucelii;
Cervus schomburgki (extinta);
Cervus eldii;
Cervus unicolor;
Cervus timorensis;
Cervus mariannus;
Cervus alfredi;
Gnere Axis;
Axis axis;
Axis porcinus;
Axis calamianensis;
Axis kuhlii;
Gnere Elaphurus;
Elaphurus davidianus;
Gnere Dama;
Dama dama;
Dama mesopotamica;
Gnere Megaloceros (extingit);
Megaloceros giganteus;
Subfamlia Hydropotinae;
Gnere Hydroptes;
Hydropotes inermis;
Subfamlia Odocoileinae;
Gnere Odocoileus;
Odocoileus virginianus;
Odocoileus hemionus;
Gnere Blastocerus;
Blastocerus dichotomus;
Gnere Ozotoceros;
Ozotoceros bezoarticus;
Gnere Mazama;
Mazama americana;
Mazama bricenii;
Mazama chunyi;
Mazama gouazoubira;
Mazama nana;
Mazama pandora;
Mazama rufina;
Gnere Pudu;
Pudu mephistophiles;
Pudu puda;
Gnere Hippocamelus;
Hippocamelus antisensis;
Hippocamelus bisulcus;
Gnere Capreolus;
Capreolus capreolus;
Capreolus pygargus;
Gnere Rangifer;
Rangifer tarandus;
Gnere Ants;
Alces alces;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279855" title="Aplec" nonfiltered="4515" processed="4488" dbindex="109650">

Un aplec s una trobada, encontre o reuni de persones a propsit d'un tema d'inters com. Hi ha aplecs sardanistes, religiosos, senderistes, naturistes, de treball, d'aficionats, etc.

Articles relacionats.
Al Pas Valenci, s'empra la paraula quadrilla amb un significat semblant tot i que no exacte. Aquest fa referncia a un grup ben relacionat i que freqentment queden. El sentit de l'aplec s reunir ocasionalment grups de persones que normalment no es veuen.

Enllaos externs.
 Aplec dels Pasos Catalans;
 Aplec del Caragol a Lleida;
 Aplec Internacional de la Sardana;
 Aplec de l'Esperit;
 Aplec dels Ports;
 Aplec d'aficionats del Valncia CF;
 Aplec Excursionista dels Pasos Catalans;
 Aplec de Snia;
 Aplec de la Plana;
 1r Aplec de l'Horta Nord;

----
En un altre sentit, APLEC sn les sigles de l'Associaci per a la Promoci de la Llengua dels Empleats de les Caixes d Estalvis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279861" title="Crisi dels Ostatges a l'Iran" nonfiltered="4516" processed="4489" dbindex="109651">
La Crisi dels Ostatges a l'Iran fou un episodi en les relacions irano-estatunidenques que es va iniciar el 4 de novembre de 1979, quan un grup d'estudiants seguidors de l'aiatoll Ruhollah Khomeini assalt l'ambaixada dels Estats Units a Teheran, on van prendre com a ostatges seixanta-tres ciutadans americans, i el Ministeri d'Afers Estrangers Irani, on van fer tres ostatges ms. Aquests arrestos violaven el principi de la immunitat diplomtica. Tretze dels trenta-sis ostatges foren alliberats al cap de dues setmanes i un altre ms el juliol de 1980, per la resta, cinquanta homes i dues dones, foren retinguts durant quatre-cents quaranta-quatre dies com a protesta per la negativa del govern dels Estats Units de lliurar a l'Iran l'ex xa de Prsia (que havia estat destronat en un cop d'estat) per ser jutjat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279862" title="Pietro Cavallini" nonfiltered="4517" processed="4490" dbindex="109652">


Pietro Cavallini (c. 1250   c. 1330) va ser un pintor itali del gtic. Tamb va dissenyar mosaics. Va treballar a finals de l'edat mitjana. No es coneixen massa dades de la seua biografia, tot i que se sap que era rom, perqu signava pictor romanus.

La seua primera obra destacada van ser els cicles de mosaics per a la baslica de Sant Pau Extramurs, amb histries de l'Antic i Nou Testaments (1277-1285). Van quedar destruts en el foc de 1823.

El seu Judici Final en la baslica de Santa Ceclia in Trastevere, a Roma, pintat cap a l'any 1293 i considerada l'obra mestra de Cavallini, s un exponent de l'estil artstic conegut com naturalisme rom.  Aquest naturalisme va influir en l'obra d'artistes que van treballar en altres ciutats italianes com Florncia i Siena.

A partir de 1308 Cavallini va treballar a Npols en la cort del rei Carles II d'Anjou, en particular a les esglsies de San Domenico Maggiore (1308) i Santa Maria Donnaregina (1317), junt amb el seu compatriota rom Filippo Rusuti. Va tornar a Roma abans de 1325, comenant la decoraci externa de la baslica de Sant Pau Extramurs l'any 1321, amb una srie de mosaics en estil bizant.

Entre els alumnes de Cavallini cal esmentar Giovanni di Bartolommeo.

Obres.
Entre les seues obres cal esmentar:
 Jael i Tisseran (data desconeguda), aquarella;
 Escenes de la vida de Maria (1291), mosaics a l'absis de la baslica de Santa Maria in Trastevere a Roma. Les sis escenes es van fer per encrrec del cardenal Bertoldo Stefaneschi. Aquests mosaics van ser lloats pel seu retrat realista i els intents de perspectiva:
 Nativitat de la Mare de Du;
 Anunciaci;
 El naixement de Jess;
 Adoracin dels Reis Mags;
 Presentaci al temple;
 Dormici;
 El Judici Final (1295-1300), part del cicle de frescos de Santa Ceclia in Trastevere, a Roma.

Les pintures de l'absis de San Giorgio al Velabro, Roma, se li han atribut basant-se en la similitud estilstica amb les pintures del Trastevere. 

El mosaic de l'absis de l'esglsia de Sant Crisgon al districte del Trastevere, representant a Maria amb Sant Sebasti i Crisgon, tamb se li ha atribut.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279864" title="Anseriforme" nonfiltered="4518" processed="4491" dbindex="109653">

Els anseriformes sn unes 150 espcies vivents d'ocells repartides en tres famlies vivents: Anhimidae, Anseranatidae i Anatidae.

Totes les espcies de l'ordre estan altament adaptades a una vida aqutica a la superfcie de l'aigua. Tenen potes palmejades per nedar ms eficientment (tot i que algunes han esdevingut principalment terrestres).

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279867" title="William Sholto Douglas" nonfiltered="4519" processed="4492" dbindex="109654">


El Mariscal de la RAF William Sholto Douglas, 1r Bar Douglas de Kirtleside, GCB, MC, DFC (23 de desembre de 1893 - 29 d'octubre de 1969) va ser un alt comandament de la RAF abans i durant la Segona Guerra Mundial.

Va nixer a Headington, Oxfordshire, fill del Professor Robert Langton Douglas. Va assistir a Oxford. Amb l'esclat de la I Guerra Mundial va ser oficial a l'Artilleria Reial. Al 1915, desprs d'una discussi amb el seu oficial superior, va ser destinat al Royal Flying Corps, unint-se al 2n Esquadr com a observador. Aviat segu el curs de pilot. Al setembre de 1917 era major i Oficial Comandant del 84 Esquadr. L'esquadr esdevingu un de les principals unitats de caces de la RAF al 1918, i al final de la guerra havia rebut una Creu Militar i una Creu dels Vols Distingits.

Durant l'poca d'entreguerres treball com a pilot comercial, reallistant-se a la RAF al 1920 desprs d'una trobada casual amb Hugh Trenchard. Esdevingu instructor de la RAF abans de ser nomenat pel Ministeri de l'Aire al 1936. Va ser promogut a Vicemariscal de l'Aire al 1938 i va ser nomenat assistent en cap de l'Estat Major de l'Aire.

Durant la II Guerra Mundial, ell i Trafford Leigh-Mallory van topar amb el comandant del 11 Grup, Keith Park, aix com amb el Cap de la Comandncia de Caces, Hugh Dowding, sobre l'estratgia a seguir a la Batalla d'Anglaterra. Douglas volia una estratgia ms agressiva amb la Gran Ala. Quan Charles Portal va ser nomenat Cap de l'Estat Major de l'Aire a l'octubre de 1940, recolz  a Douglas, reemplaant a Park i a Dowding i nomenant a Douglas perqu substitus a Dowding com a Cap de la Comandncia de Caces.

Al 1942 Douglas va ser substitut a la Comandncia de Caces per Leigh-Mallory i va ser enviat a Egipte, sent el comandant de la RAF a l'Orient Mitj al 1943. Douglas torn a Anglaterra al 1944 per encapalar la Comandncia Costera durant la invasi de Normandia.

Douglas va ser ben recompensat desprs de la guerra. Va ser el primer comandant de la Zona d'Ocupaci Britnica a Alemanya, i al 1946 va ser promogut a Mariscal de la RAF, sent un dels dos nics homes que han arribat a aquest rang sense ser Cap de l'Estat Major de l'Aire. Al 1948 va ser elevat a la noblesa com Bar Douglas de Kirtleside. Es retir al 1948 i esdevingu president de la BEA al 1949, crrec que ocup fins al 1964.


 Condecoracions .
 Gran Creu de l'Orde del Bany;
 Creu Militar;
 Creu dels Vols Distingits;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 ;
 Medalla de la Victria 1914-1918 ;
 Estrella de 1939-45 amb barra  Batalla d'Anglaterra ;
 Estrella d'frica;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 1 Menci als Despatxos;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279868" title="Salve Regina" nonfiltered="4520" processed="4493" dbindex="109655">
La "Salve Regina" s una de les quatre antfones dedicades a la Verge Maria.

En el calendari litrgic de les esglsies d'Occident es canta fins desprs del primer diumenge de l'Advent. 

Aquesta obra va ser composada durant l'edat mitjana en llat i se n'han fet diverses traduccions.

 Text llat .
Salve, Regina, Mater misericordiae,
vita, dulcedo, et spes nostra, salve.
Ad te clamamus, exsules filii Hevae,
ad te suspiramus, gementes et flentes
in hac lacrimarum valle.
Eia, ergo, advocata nostra, illos tuos
misericordes oculos ad nos converte;
et Jesum, benedictum fructum ventris tui,
nobis post hoc exilium ostende.
O clemens, O pia, O dulcis Virgo Maria.
En algunes formes s'afegeix:
: Ora pro nobis sancta Dei Genetrix. 
Ut digni efficiamur promissionibus Christi.
Oremus. 
Omnipotens sempiterne Deus, qui gloriosae Virginis Matris Mariae corpus et animam, ut dignum Filii tui habitaculum effici mereretur, Spiritu Sancto cooperante praeparasti: da, ut cujus commemoratione laetamur; ejus pia intercessione, ab instantibus malis, et a morte perpetua liberemur. Per eundem Christum Dominum nostrum. Amen.

 Traducci .
Salve Reina i Mare de Misericordia 
vida nostra, la nostra dolcesa i esperana.
A tu plorem pobres exiliats fills d'Eva;
Cap a tu suspirem, 
en aquesta vall de llgrimes.

Girat cap a nosaltres, graciosa advocada nostra,
els teus ulls misericordiosos;
i desprs del nostre exili, 
ensenyan's el fruit benet del teu ventre, Jess.
Oh clement, O lamoroda, Oh dola Verge Maria.

V./ Prega per nosaltres Oh santa Mare de Du,
R./ que siguem dignes de la promesa de Crist.

 Enllaos externs .
A site with Marian prayers in different languages; some of the languages have the Salve Regina;
Another site with the Lord's Prayer in multiple languages; some of the languages also have the Salve Regina ;
The History of Traditional Marian Prayers;
The Holy Rosary;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279869" title="Young Mr. Lincoln" nonfiltered="4521" processed="4494" dbindex="109656">
Young Mr. Lincoln s una pellcula de 1939 dirigida per John Ford i protagonitzada per Henry Fonda. Est basada en els de joventut del posterior president dels Estats Units Abraham Lincoln. Nominada a l'Oscar com a millor gui original.

 Sinopsi .

Biografia fictcia dels anys joventut de Abrahan Licolm, quan lluitava per prosperar com a advocat i comenava a destacar per la defensa dels drets dels ms humils.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279888" title="El clan de la lloba" nonfiltered="4522" processed="4495" dbindex="109657">
El Clan de la lloba s la primera part de la trilogia La Guerra de les Bruixes, una obra de Maite Carranza.                                       
 
Anad Tsinoulis s el personatge principal de la trilogia.


En el primer llibre s una noia de 14 anys, molt intelligent, que s tan baixa com una nena d'11 anys i pesa com una de 9. T els cabells negres i uns ulls blaus preciosos, freds com l'acer, nets com el mar. La seva mare, Selene Tsinoulis la pl-roja, s una bruixa Omar del clan de la lloba, i tots els indicis l'apunten com a l'elegida de la profecia d'O.

Un dia, la Selene desapareix i l'Anad descobreix que ella tamb s una bruixa. Se li assigna la missi de rescatar la seva mare, per aix la inicien com a bruixa Omar al clan de les dofins, a Taormina. All hi coneix la Valria, la matriarca del clan; i a la seva filla Cldia, una noia molt extrovertida i bonica que t l'edat de l'Anad. Al principi, la Cldia i l'Anad no es cauen b, per desprs de qu l'Anad la salvs de la Salma, una sanguinria bruixa Odish, passa a ser la seva millor amiga.

Desprs de la seva iniciaci, l'Anad aprn la tcnica de lluita de les serps i el secret del foc. Ella mateixa forja el seu tam de pedra de Lluna, un ganivet de dobla fulla, amb l'ajuda de la vella Lucrcia, matriarca del clan de les serps.

Desprs d'aix, fug volant en forma d'liga cap a Urt, el seu poble natal. All parl amb la Demter, la seva difunta via, que s'havia reencarnat en una lloba. La Demter li digu que per retrobar a la Selene havia de cavalcar l'ltim raig de Sol i tornar amb el primer.
L'Anad fu cas de les instruccions de la seva via i trob a la Selene. La seva mare li confess que ella, l'Anad, era l'elegida. Havia trobat el ceptre de poder, el ceptre de la mare O, el que l'elegida dels cabells de foc necessitava per a governar. La Selene sempre havia tenyit els cabells de la seva filla per amagar la seva naturalesa i li havia amagat la seva condici de bruixa.

Al tornar amb el primer raig de Sol es produ la conjunci astral, a partir d'aquell moment l'elegida podria governar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279889" title="Fort Belan" nonfiltered="4523" processed="4496" dbindex="109658">

El Fort Belan (Caer Belan en galls) s un edifici protegit vora el poble de Llanfaglan, a l'extrem sud-oest de l'estret de Menai, en la costa del comtat galls de Gwynedd. Est situat en una petita pennsula que gaireb mig tanca l'estret.

Aquesta fortificaci fou construda el 1775 per Thomas Wynn, aleshores membre del Parlament pel districte de Caernarfonshire i posteriorment fet Lord Newborough per sa Majestat. Wynn temia pel que considerava vulnerabilitat de la costa britnica davant d'hipottics atacs estrangers, especialment per la -en aquells moments viva- guerra de la independncia americana. El segon Bar hi va construir un moll el 1826, que emprava en  regates i que encara es mant. Durant la Segona Guerra Mundial, el fort fou ocupat per unitats militars, especialment de l'exrcit de l'aire, que controlaven el ve (tres quilmetres) aeroport de Caernarfon. En l'actualitat s un establiment d'hosteleria, amb sis casetes per a llogar com a apartaments independents.

 Enllaos .
Plana web de Fort Belan ;
Fotografies ;
Fotografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279898" title="Llanfaglan" nonfiltered="4524" processed="4497" dbindex="109659">



Llanfaglan s una petita poblaci del comtat galls de Gwynedd. El seu nom deriva de llan, esglsia i Baglan, nom del sant Baglan yg Coet Alun, que (tornant) d'un pelegrinatge a l'illa d'Enlli s'hauria establert a l'indret. El prefix postal de Llanfaglan s el LL54 i el telefnic el 1286; a efectes censals, Llanfaglan est encls dins de Bontnewydd.

La poblaci est situada a uns tres quilmetres i mig al sud-oest de Caernarfon, en la riva de l'estret de Menai. Fort Belan, un edifici protegit, s'aixeca en l'extremitat del terme de Llanfaglan, guardant la desembocadura de l'estret.

L'esglsia de Llanfaglan, Baglan ap Dingad, s'aixeca solitria enmig d'un prat, i en l'actualitat s propietat d'una societat que es dedica a la preservaci d'edificis religiosos, els Friends of Friendless Churches  . El temple, que podria tenir una base pre-cristiana, cont una pedra amb la inscripci Lovernus Fil (que hom ha transcrit per "Fili Lovernii Anatemori" ), aix com dues que es creuen dels segles cinqu i sis. Per be que una part de les parets es podria datar al segle XIII, altres murs i els acabats interiors serien del segle XVII. L'esglsia est encara consagrada i si fa culte de tard en tard.

 El Pou de Baglan .
A prop de la l'esglsia i enmig d'un camp hi havia hagut un pou anomenat Ffynnon Faglan (Pou d'en Baglan). Es creu que el va construir el propi sant Baglan, i que aix conferia poders curatius a l'aigua. Per aconseguir-ne els efectes, calia banyar la zona afectada i, tot seguit, llanar una agulla al pou; quan el pou fou netejat al segle XIX, hom en va extreure dos coves d'agulles.A tocar d'on havia estat situat el pou hi ha en l'actualitat una font excavada en la pedra.

 Enllaos .
 Descripcions del 1883 i 1889 ;
Descripci i fotografies de l'esglsia ;
Tradicions referents al pou de Baglan ;
 Etimologia de Llanfaglan ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279911" title="Museu de Joguets i Autmats" nonfiltered="4525" processed="4498" dbindex="109660">
El Museu de Joguets i Autmats de Verd exposa una collecci de ms de mil objectes i est ubicat en un edifici amb un arquitectura imponent i espectacular, fet que el converteix mundialment en un dels museus ms destacats en la seva temtica. 

Es va inaugurar l'any 2004, fruit de la iniciativa privada i de la collecci de Manel Mayoral. 




Edifici.
L'edifici que l'acull, una antiga casa pairal al nmero 23 de la Plaa Major, s al centre de la vida social del poble. Est distribut en tres plantes amb una superfcie de ms de 2000 metres quadrats. 

Cal Jan va ser construt al segle XV, com la resta d edificis del mateix carrer i ja aleshores era una casa important a Verd. Les llindes dels balcons del primer pis sn un exemple del 1600. De fet, a la faana hi ha una inscripci del 1695, que s quan es va reconstruir. Es va utilitzar com a habitatge, a mitjan segle XX i el 1999 es va decidir iniciar la construcci del Museu.

Per adequar l edifici a la seva nova funci, s ha fet un replantejament total en la distribuci i s ha afegit algun solar ve. Per facilitar la visita s ha construt una rampa al llarg de les quatre plantes visitables. Tot aix, s ha realitzat sense barreres arquitectniques, aconseguint una arquitectura imponent i espectacular.

- Superfcie: 2.075 metres quadrats totals
- 1.895 metres quadrats tils

S han utilitzat:
1.000 tones de pedra, 224 tones de formig, 55 tones de ferro, 20 km de cable elctric, 1.000 metres de safata/guia per a cables, 500 metres quadrats de fusta, 400 metres quadrats de vidre.


Exposici.
La collecci est formada per atraccions de fira, bicicletes, futbolins, joguets de llauna, cotxes de pedal, autmats, teatrins, jocs, patinets, cartells...

Ms informaci.
Des de la seva inauguraci, el Museu ha dut a terme exposicions temporals dedicades a companyies de teatre com Comediants, Tricicle i la Cubana, al futbol i a sis cermiques de l'artista Miquel Barcel. A la vegada, des del Museu s'ofereixen el lloguer de vint exposicions temporals per a tot tipus d'entitats culturals i centres d'oci.  

Es realitzen visites guiades pel Museu i per Verd, disposa de tallers didctics per a grups d'Infantil, Primria, Secundria i Batxillerat, lloga el seu equipament per a realitzar reportatges fotogrfics i anuncis de televisi. Tamb disposa d'una botiga de joguets i productes agroalimentaris del territori, a Verd i online.

El Museu forma part de l'oferta cultural i turstica de les Terres de Lleida i de la Ruta del Cister. Recentment, ha obtingut el Premi a la Promoci de la Diputaci de Lleida.

Enllaos externs.

Museu de Joguets i Autmats;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279912" title="Miguel Castells Artetxe" nonfiltered="4526" processed="4499" dbindex="109661">
Miguel Castells Artetxe (Busturia, Biscaia, 1931) s un advocat i poltic basc, fill del notari Miguel Castells Andriaensens. Va cursar la carrera de Dret a la Universitat de Madrid, on es llicenci el 1953. Destac en la seva defensa d'activistes bascos i especialment en el Procs de Burgos (1970), on fou l'advocat de Mario Onainda Natxiondo. Militant d'Herri Batasuna, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per Biscaia, i a les eleccions al Parlament Basc de 1980 fou escollit diputat. 

Particip en els fets de la Casa de Juntes de Gernika de 1981 i fou processat per injries al rei juntament amb Jokin Gorostidi Artola, Iaki Ruiz de Pinedo, Txomin Ziluaga Arrate, Jos Luis Cereceda Garayo, Jon Idgoras Guerricabeitia,  Santiago Brouard Prez, don Jos Ramn Echevarra Bilbao, Andoni Ibarguren Juregui i Severino Rodrguez de Yurre. El 31 d'octubre de 1983 fou condemnat pel Tribunal Suprem d'Espanya a un any de pres i inhabilitaci per injries arran d'un article publicat a Punto y Hora de Euskalerra el juny de 1979 on denunciava que els assassinats de Germn Rodrguez a Pamplona i Joseba Barandiarn a Donostia havien quedat impunes. El Tribunal Constitucional d'Espanya ratific la sentncia el 1985. El 23 d'abril de 1992 el Tribunal Europeu dels Drets Humans consider que amb la sentncia s'havia vulnerat la llibertat d'expressi

 Obres .
 El mejor defensor, el pueblo (1978);
 Radiografa de un modelo represivo (1982);
 Proceso al jurado?: conversaciones con Miguel Castells (1997) amb Eva Forest.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279913" title="Gbit" nonfiltered="4527" processed="4500" dbindex="109662">

El cabot de roca, gbit o ruc de roca (Gobius cobitis) s l'espcie ms grossa de la famlia Gobiidae ja que pot arribar als 27 cm. de llargada.

Morfologia.

 El cos s cilndric i allargat.
 El cap s gros i ample.
 La boca s grossa i obliqua amb els llavis bastant gruixuts.
 Els ulls sn petits i es troben a la part superior del cap.
 Els opercles sn grossos i li donen un aspecte globs.
 T dues dorsals. La primera s de forma subtriangular i la segona s la ms llarga. ;
 Les pectorals, amb els primers radis lliures, sn amples i rodones i arriben fins a l'inici de la segona dorsal.
 Les plviques sn grosses i estan unides formant una ventosa.
 L'anal s petita. La caudal s rodona.
 s mimtic i presenta una coloraci variable. En el dors hi ha taques fosques. El ventre s de color blanc.
 La talla mxima s de 27 cm. s el representant d'aquesta famlia ms gros a la Mediterrnia.

Hbitat.

s bentnic del litoral rocs i de costums sedentaris, es mou poc de la mateixa zona mentre no li falti menjar.

Pot aparixer fins als 40 m, per s ms freqent a poca aiga. Apareix a les cubetes litorals i pot resistir elevades concentracions salines i temperatures.

Alimentaci.

s un carnvor molt vora de petits crustacis, cucs i peixos.

Reproducci.

Es reprodueixen durant la primavera. Els ous sn allargats i mitjanant uns filaments adherents sn aferrats al niu. Els nius es troben situats davall pedres. 

Les larves sn planctniques, desprs de nixer neden cap a la superfcie.

Distribuci geogrfica.

Apareix al Mediterrani i a la Mar Negra. A l'Atlntic hi s des de les Illes Britniques fins al Marroc.

Pesca.

Es captura amb tremalls, nanses i ham.

Referncies.

 Mas Ferr, Xavier i Canyelles Ferr, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducci a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 234-235.

Enllaos externs.

 Descripci i hbitat d'aquesta espcie de peix. ;
 Distribuci geogrfica del cabot de roca. ;
 Fotografies i vdeos del ruc de roca. ;
 Informaci sobre aquest peix. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279918" title="Taddeo Gaddi" nonfiltered="4528" processed="4501" dbindex="109665">


Taddeo Gaddi (1295 - 1366) va ser un pintor itali del segle XIV. Era fill del tamb pintor Gaddo di Zanobi, dit Gaddo Gaddi. Va traballar al taller de Giotto entre 1313 i 1337, any de la mort del mestre.

Padre dels pintors Giovanni Gaddi, Agnolo Gaddi i Niccol Gaddi, va tenir encara un quart fill, Zanobi, que sembla que no es va dedicar a la carrera artstica.

Va ser probablement, com per altra banda afirma Vasari, el deixeble de Giotto amb major talent, o en qualsevol cas qui millor va reeixir a dur endavant l'estil del gran mestre. L'any 1347 era esmentat al capdavant d'un elenc dels millors pintors de Florncia.

Entre les seues obres destaca per la seua importncia el cicle de frescos amb Histries de la Mare de Du a la Capella Baroncelli de la Baslica de Santa Croce, a Florncia (1328-1338). En aquesta obra prestigiosa demostr haver tret profit els ensenyaments de Giotto, distribuint les figures en l'escena amb una notable llibertat narrativa, que resulten menys amuntegades que les del seu mestre. Per altra banda, experiment amb la perspectiva en els fons arquitectnics, assolint resultats originals, com en el cas de l'escalinata oblqua i interrompuda a la Presentaci de la Mare de Du al temple.

Altres obres seues sn: les caselles i llunetes amb la Vida de Crist i de Sant Francesc (avui dia esparses entre Florncia, Berln i Mnaco). Algunes fonts indiquen que va ser collaborador en la realitzaci del Polptic Stefaneschi (Roma). Cal esmentar tamb la Mare de Du (Berna), l'Adoraci dels Reis Mags (Digione), les Histries de Job (Pisa, Cementeri), La Mare de Du entronitzada amb l'Infant i ngels (Florncia, Uffizi), la Mare de Du del Part (Florncia), el Polptic (Florncia, Santa Felicita). Vasari li va atribuir tamb el projecte de reconstrucci del Ponte Vecchio, atribuci que avui dia ha estat discutida pels estudiosos, que s'orienten vers Neri di Fioravante.

Tot i sense abandonar l'estil giottesc, Taddeo Gaddi mostra en les seues obres de maduresa un estil inconfusible, de vegades amb la introducci d'efectes de llum nocturna, gaireb un cas inslit en la pintura del Trecento a la Itlia central. Les estructures espacials rebuscades d'algunes de les seues obres sn sovint majestuoses i solemnes, acostant-se en aquest sentit a Maso di Banco. Els trets dels rostres, delicats i tendres, palesen el desenvolupament tard de l'art de Taddeo.

Giorgio Vasari va incloure una biografia de Taddeo Gaddi a la seua obra Le Vite... 

Galeria.


Bibliografia.
 M. Bietti, Gaddo Gaddi: un'ipotesi, a Arte cristiana, 694, gen-feb 1983, LXXI, 49-52. ;
 A. Labriola,  Taddeo Gaddi, al Dizionario Biografico degli Italiani, 51, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 1998, 168-173.

 Enllaos externs .
L'estigmatitzaci de Sant Frances (circa 1325-1330), pintura al tremp sobre fusta.
Mare de Du entronitzada amb l'Infant (1335), pintura al tremp sobre fusta.
Els frescos de Taddeo Gaddi a la Baslica de Santa Croce a Florncia, imatges i video de la restauraci en curs;
La  (originriament per a l'Esglsia de San Pier Maggiore, actualment a l'Esglsia de Sant Francesc de Paula, Florncia).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279919" title="Cupressus" nonfiltered="4529" processed="4502" dbindex="109666">


El Cupressus s un gnere d'arbres de la famlia cupresscia. Els seus membres sn considerats arreu del mn com a xiprers, encara que en l'mbit catalanoparlant s'acostuma a donar el nom de xiprer a una de les espcies d'aquest gnere, la Cupressus sempervirens (coneguda tamb com a xiprer mediterrani).

 Descripci .
s un arbre de zones clides o templades, de creixement rpid, que pot assolir els 20 metres d'alada. s una confera amb forma piramidal i de fulles perennes.

Creix naturalment a qualsevol part del mn si t la temperatura i el sl adequats, per es cultiva comercialment a l'frica oriental, Sudfrica i Nova Zelanda. Moltes de les seves espcies es cultiven com a arbres ornamentals. A l'sia es planten al costats dels temples, i en el Mediterrani s'associa el xiprer amb els cementiris cristians, en una prctica que ve dels temps dels romans.

El seu creixement s rpid en els primers anys de vida, per alentir-se posteriorment; segons espcies, pot viure de 300 a 2.000 anys. s de tronc recte i d'escora prima, en qu es fan fissures longitudinals. Les fulles sn molt petites (2-6 mm de longitud) amb forma d'escata, alineades en parelles oposades i disposades decussadament (en angle recte respecte a les parelles inferior i superior). Floreix a finals de l'hivern i un mateix exemplar produeix flors masculines i femenines; les masculines formen cons ovals de color verds que pengen de les puntes de les branques. Els femenins sn lleugerament esfrics, acostumen a tenir 12 escates i en crixer formen glbuls de 3 x 4 cm, de color verd al comenament, per envermellir i tornar-se marrons en madurar.

 Usos .
La seva fusta s de color ocre groguenc clar, de textura fina i normalment de gra recte, no s resinosa i sovint fe un aroma similar al del cedre.

En el camp de la cosmtica se li atribueixen les caracterstiques segents: Reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

 Espcies .
 Espcies del Vell Mn .
Els seus membres tendeixen a tenir cons amb ms esquames (entre 8 i 14, amb l'excepci de les 6 del C. funebris). El Cupressus sempervirens n's l'espcie ms coneguda en l'mbit mediterrani, on se l'acostuma a anomenar xiprer en forma genrica.

 Cupressus cashmeriana (C.torulosa var "cashmeriana") - Xiprer del Caixmir;
 Cupressus chengiana - Xiprer de Cheng;
 Cupressus duclouxiana - Xiprer de la Xina;
 Cupressus dupreziana - Xiprer del Shara;
 Cupressus atlantica (C. dupreziana var. "atlantica") - Xiprer del Marroc;
 Cupressus funebris;
 Cupressus gigantea - Xiprer del Tibet;
 Cupressus sempervirens - Xiprer mediterrani;
 Cupressus torulosa - Xiprer de l'Himlaia;

 Espcies del Nou Mn .
Aquests cupressus tenen cons de poques esquames (de 4 a 8, ms en la C. macrocarpa), cadascuna amb una espina prominent i estreta. Els darrers estudis gentics suggereixen que aquestes espcies estan menys emparentades amb el gnere Cupressus que amb els  Callitropsis i Juniperus, i alguns cientfics ja han postulat reclassificar aquestes espcies en el Callitropsis o en un nou gnere.

Cupressus arizonica - Xiprer d'Arizona;
Cupressus abramsiana (C. goveniana var. abramsiana) - Xiprer de Santa Cruz;
Cupressus bakeri - Xiprer de Modoc;
Cupressus distica - Sabino Mexicano;
Cupressus glabra - Xiprer llis d'Arizona,  originari d' Arizona, EE.UU.
Cupressus guadalupensis - Xiprer de Guadalupe;
Cupressus forbesii (C. guadalupensis var. forbesii) ;
Cupressus lusitanica - Xiprer de Portugal, originari de Mxic i Guatemala, per molt popular a Portugal;
Cupressus macnabiana;
Cupressus macrocarpa (C. lambertiana) - Xiprer de Monterey, Xiprer de  California - procedent de Califrnia (EE.UU.);
Cupressus montana (C. arizonica var. montana);
Cupressus nevadensis (C. arizonica var. nevadensis);
Cupressus goveniana;
Cupressus pygmaea  (C. goveniana var. pygmaea);
Cupressus sargentii;
Cupressus stephensonii (C. arizonica var. stephensonii) - Xiprer de Cuyamaca;

 Altres espcies americanes de xiprers .

Callitropsis nootkatensis - Xiprer de Nootka, en ocasions anomenat Cupressus nootkatensis;
Chamaecyparis lawsoniana - Xiprer de Lawson;
Austrocedrus chilensis - Xiprer de la Cordillera ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279923" title="Celia Blanco" nonfiltered="4530" processed="4503" dbindex="109667">




Celia Blanco (n. 22 de novembre de 1977, Madrid, Espanya) s una ex actriu pornogrfica espanyola.

 Carrera .
Desprs de guanyar alguns concursos de bellesa com a model, allotjada a Barcelona, va realitzar alguns curtmetratges en 35 mm amb el seu company Ramiro Lapiedra, tamb conegut com Diego L. a l'mbit pornogrfic, com  Santa Agona  i va debutar al cinema amb la pellcula porno  Rodando, rodando y a la chica enculando  de la m d'una productora de casa anomenada Fisgn Club. Aix li va donar l'oportunitat de realitzar cinc pellcules ms amb la producci i direcci dels germans Ramiro i Pablo Lapiedra, la primera d'elles al 2001 anomenada  La mujer Pantera , basada en la pellcula clssica del cinema negre de Jacques Tourneur del 1944, amb actors importants del gnere com Tania, Melissa, Claudia Clair, Bibian Norai, Nacho Vidal, Max Corts, Robby Blake, Carlos Daro, Vctor Chodos, Conan, Alex, Mayco o Torbe.

El seu nom va ser molt ms conegut al participar en programes de televisi a Espanya com el popular night show  Crnicas Marcianas  amb Xavier Sard a Telecinco.

Va rodar algunes escenes X per un espectacle teatral de  La Fura dels Baus .

Es va sotmetre a una operaci mamaria i va passar d'una talla 90 a una 100. 

Arrel del seu pas pel porno ha escrit un llibre junt amb Guillermo Hernaiz titulat Secretos de una pornostar, 2005. Al 2006 va ser la madrina del I Festival Ertico de Madrid.

Al 2008 participa al videoclip de la can Efecto Vocales del disc "" del Mc Nach.

Filmografia.
Rodando, rodando y a la chica enculando (Fisgn Club);
La Mujer Pantera (Elephant Channel);
Delirio y Carne (Elephant Channel);
Compulsin (Elephant Channel);
Las Lgrimas de Eros (Elephant Channel);
Picolo al rojo vivo (Elephant Channel);
Toxic (IFG);
El agujero maldito y peludo (IFG);
Chapandomela a m (Elephant Channel);
Celia Blanco y Armando follando (Elephant Channel);
Serie de peliculas: Hotel Lolita;
Ducha de leche de pltano;
La Santidad del Mal;
Santa Agona;

Revistes.
Portada a Playboy Mxic al Juny de 2005 i Playboy Espanya al Novembre de 2006;

Referncies.
El Mundo. Encuentro digital con Celia Blanco;

 Enllaos externs .
Celia Blanco: la nia mimada y alternativa del porno espaol (artculo) ;
Celia Blanco a Freeones.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279930" title="Vampires Will Never Hurt You" nonfiltered="4531" processed="4504" dbindex="109668">

Vampires Will Never Hurt You (Els vampirs mai et faran mal), s el segon senzill del lbum conceptual I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love, del grup My Chemical Romance

 Vdeo musical .
El vdeo va ser dirigit per Mark Debiak. En el vdeo es pot observar a la banda tocant la can en una habitaci petita i fosca i els integrants del grup, van maquillats de tal manera, que semblen vampirs. L'habitaci fou pintada per en Gerard Way i en Frank Iero. Pocs dies ms tard els dos es van posar malalts, per respirar molt la pintura amb la que van pintar l'habitaci. En el vdeo podem veure a en Frank Iero amb dreaklocks al cabell. El video el van grabar junt amb el disc I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love, l'any 2002, per solsament fou llanat fins el 23 de setembre del 2005, quan la discografia Eyeball Records va rellanar el CD.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279932" title="Joseba Elsegui Odriozola" nonfiltered="4532" processed="4505" dbindex="109669">
Joseba Elsegui Odriozola (Sant Sebasti, 1915 - 1990) fou un poltic nacionalista basc. Va cursar estudis de professorat mercantil a Sant Sebasti i de Belles Arts a Pars, on fou comerciant. Militant del Partit Nacionalista Basc, durant la guerra civil espanyola, va ser capit de gudaris a l'Eusko Gudarostea, encarregat de la defensa de Gernika, i fou comandant de l'exrcit republic a Catalunya. Condemnat a mort en 1937, va ser bescanviat el 1938. En acabar la guerra es va exiliar a Frana i va prendre part activa en al Resistncia francesa contra l'ocupaci alemanya. 

En acabar la guerra collabor amb la resistncia interior passant gent per la frontera d'Iparralde. El 1946 fou detingut per penjar una ikurria a la catedral del Bon Pastor de Donostia. Un cop alliberat, va exiliar-se a Iparralde, d'on va tornar el 1964. Va protagonitzar un acte pblic de protesta contra el rgim franquista pel procs de Burgos, calant-se foc davant Francisco Franco, en el front d'Anoeta de Sant Sebasti el 18 de setembre de 1970, pel que va ser condemnat a set anys de pres el 1972, per el 1975 fou indultat juntament amb els implicats en el cas Matesa.

Fou escollit senador per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1979, 1982 i 1986. El 6 de juny 1984 va sostraure del Museu de l'Exrcit de Madrid una ikurria capturada a l'Eusko Gudarostea durant la guerra civil, fet pel que fou acusat de furt.Quan esclat la crisi en el PNB, fou un dels que es pass a Eusko Alkartasuna. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279937" title="Bufeta natatria" nonfiltered="4533" processed="4506" dbindex="109670">

La bufeta natatria s un rgan hidrosttic (situat entre l'esfag i l'aorta dorsal, a sota de la columna vertebral) que estabilitza el peix grcies a l'aire que pot contenir. Per apropar-se a la superfcie capta aire i aix adquireix una densitat menor; en canvi, si pretn davallar, treu l'aire que cont i es fa ms dens. Tamb pot registrar els canvis de pressi. La seua funci principal s contrarestar el pes del peix dins l'aigua i facilitar la flotabilitat sense haver de fer esforos musculars.

En els fisstoms es comunica amb l'esfag mitjanant el canal neumtic. En els fisoclists no apareix aquesta comunicaci. s caracterstic dels teleostis, per no s present a tots: l'han perduda secundriament. Els elasmobranquis, en lloc de bufeta natatria, tenen un fetge molt volumins i amb molt de greix (principalment esqual).

Bibliografia.
 Mas Ferr, Xavier i Canyelles Ferr, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducci a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 24-25.

Enllaos externs.
 Article sobre la bufeta natatria dels peixos. ;
 Definici de la bufeta natatria en diferents llenges.    ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279938" title="Jos Luis Iriarte Errazti" nonfiltered="4534" processed="4507" dbindex="109671">
Jos Luis Iriarte Errazti (Azpeitia, Guipscoa, 1937) s un perit industrial i poltic basc. Militant del Partit Nacionalista Basc, fou escollit senador per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1979.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279941" title="Julio Juregui Lasanta" nonfiltered="4535" processed="4508" dbindex="109672">
Julio Juregui Lasanta (Bilbao, 1910 - Madrid, 1981) fou un poltic basc. Es llicenci en dret per la Universitat de Deusto i fou advocat d'ELA-STV i membre d'Acci Catlica. Durant la Segona Repblica Espanyola fou militant del Partit Nacionalista Basc (PNB) i a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Biscaia, el diputat ms jove de la legislatura. Durant la guerra civil espanyola fou comissari d'indstria de la Junta de Defensa de Biscaia, i el 1937 nomenat assessor jurdic dels departaments de presidncia i justcia del Govern d'Euzkadi i secretari general del govern basc a Catalunya. El 1939 es va exiliar a a Frana, on s'encarreg de facilitar l'emigraci d'exiliats bascos a Amrica, ra per la que fou confinat a un poblet d'Ardecha el 1942, quan marx a Mxic, on fou delegat del Govern d'Euzkadi fins el 1946, quan s'estableix a Birritz. Torn el 1974 i resid a Madrid. El 1976 fou encarregat pel PNB de formar part de la comissi que negoci amb les autoritats postfranquistes la transici espanyola. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per Biscaia.

 Enllaos externs .
 Article de Julio de Juregui a El Pas, desembre de 1976;
 Entrada de Julio Juregui a l'Enciclopdia Auamendi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279943" title="Aime Antoinette Camus" nonfiltered="4536" processed="4509" dbindex="109673">
Aime Antoinette Camus (1879   1965) va ser una botnica francesa que estudi especialment les orqudies.

 Biografia .
Visqu a L'Isle-Adam, una poblaci a una cinquantena de quilmetres al nord de Pars, on es feien moltes espcies d'orqudies. Aquest fet, conjuntament amb la influncia del seu pare, Edmond Gustave Camus, orquidleg i botnic, marc la seva carrera i la seva predilecci per les orqudies. En fer-se gran, Camus collabor fent la part anatmica (era una molt bona dibuixant) dels diversos llibres que elabor, conjuntament amb altres professionals com el seu pare o els tamb botnics Paul  Bergon i Paul Henri Lecomte que tingueren cura de la part taxonmica.

Aime Camus tamb va completar i publicar una obra inacabada del seu pare, mort de poc. Es tracta de lIconographie des Orchides d'Europe et du Bassin Mditerranen, amb collaboraci del botnic Lecomte en la part taxonmica. Camus s'especialitz en l'estudi de les orqudies europees, de les que en descrigu i classific els hbrids intergenrics  segents:

 Cephalanthera damasonium x Cephalanthera longifolia = Cephalanthera schulzei E.G.Camus & Bergon & A.Camus, 1908;
 Coeloglossum viride x Dactylorhiza incarnata = Dactyloglossum guilhotii E.G.Camus & Bergon & A.Camus, 1908;
 Coeloglossum viride x Dactylorhiza maculata = Dactyloglossum dominianum E.G.Camus & Bergon & A.Camus, 1908;
 Coeloglossum viride x Dactylorhiza majalis = Dactyloglossum drucei A.Camus, 1928;
 Coeloglossum viride x Gymnadenia conopsea = Gymnaglossum quirkii A.Camus, 1928;

En botnica se la cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura A.Camus.

 Obres .
 E.G.Camus, Mlle. A.Camus Plantes rcoltes  Morcles (canton de Vaud) et  la montagne de Fully (Valais) Paris: May et Motteroz, s.d. Extret de Bulletin de la Socit botanique de France XLI 1894;
 A.Camus & E.G.Camus Classification de saules d'Europe et monographie des saules de France Paris: J.Mersch, 1904-5;
 E.G.Camus, A.Camus Atlas de la monographie des saules de France Paris: imp. de Monrocq, 1906;
 E.G.Camus, P.Bergon, A.Camus Monographie des orchides de l'Europe de l'Afrique septentrionale, de l'Asie Mineure et des provinces russes transcaspiennes Paris: J.Lechevalier, 1908 ;
 E.G.Camus, A.Camus Florule de Saint-Tropez et de ses environs immdiats Paris: Paul Lechevalier, 1912;
 Espces et varits de riz de l'Indochine Paris: Laboratoire d'Agronomie coloniale, 1913;
 Les Cyprs (Genre Cupressus): monographie systmatique, anatomie, culture, principaux usages Paris: Paul Lechevalier, 1914;
 Note sur les orchides de la Valle de Thorenc, article a Riviera scientifique 5 (1918);
 Note sur quelques orchides de Vence et de ses environs, article a Riviera scientifique 6 (1919);
 Les Fleurs des marais, des tourbires, des cours d'eau, des lacs et des tangs (plantes palustres et aquatiques) Paris: P. Lechevalier, 1921;
 E.G.Camus & A.Camus & H. Lecomte Iconographie des Orchides d'Europe et du Bassin Mditerranen Paris: P.Lechevalier,  1921-1929 ;
 Flore gnrale de l'Indo-Chine. Tome septime. Premire partie, Eriocaulonaces  Gramines;
 E.G.Camus & Mlle. A.Camus Gramines, fascicles III a V. Paris: Masson & Cie., 1922-1923;
 Les arbres, arbustes et arbrisseaux d'ornement Paris: Lechevalier, 1923;
 Quelques anomalies florales chez les orchides, article a Bulletin de la Socit botanique de France 71 (1924);
 Un cyprs nouveau du Tassili dupreziana, article a Bulletin du Muse d'Histoire Naturelle 32 (1926) ;
 Les chtaigniers: monographie des genres Castanea et Castanopsis Paris: P. Lechevalier, 1929;
 Les Chnes: monographie du genre Quercus Lithocarpus Paris: Paul Lechevalier, 1938-1954;

 Bibliografia .
 Brigitte Fourier Aime Camus, une botaniste et une artiste, article a Bulletin de l'Association des Parcs Botaniques de France 39 (2005);

 Enllaos .

Fitxa a l'ndex de botnics de la Harvard University Herbaria ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279947" title="Rik van Looy" nonfiltered="4537" processed="4510" dbindex="109674">









Henrik ("Rik") van Looy (Grobbendonk, 20 de desembre de 1933) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1953 i 1970. Era anomenat L'Emperador d'Herentals o el Rei de les clssiques.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 482 victries, de les quals 371 com a professional (100 foren victries d'etapa a diferents voltes), 68 com a amateur i 43 com a debutant. 

Fou el primer ciclista en guanyar els cinc monuments del ciclisme, fita ms tard repetida per Eddy Merckx i Roger de Vlaeminck. Va guanyar dues vegades el Campionat del Mn de ciclisme, a ms de dos segons llocs.

Va guanyar etapes a les tres Grans Voltes. Els millor resultats els obtingu a la Volta a Espanya, assolint 17 triomfs d'etapa i la 3a posici final a les edicions de 1959 i 1965. Al Giro d'Itlia aconsegu 11 victries d'etapa i la 4a posici el 1959 i la 7a el 1961. Al Tour de Frana aconsegu 7 triomfs parcials i la 10a posici i 1r de la Classificaci per punts el 1963. 

En retirar-se de la vida professional fund una escola per a joves cicliste. 

Palmars.
1956;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r de la Volta als Pasos Baixos i vencedor de 2 etapes;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
1957;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r de la Volta als Pasos Baixos i vencedor de 3 etapes;
1958;
 Campi de Blgica;
 1r a la Mil-Sanremo;
 1r a la Pars-Brusselles;
 Vencedor de 5 etapes a la Volta a Espanya;
1959;
 1r al Tour de Flandes;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Volta a Llevant i vencedor de 3 etapes;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya i 1r de la classificaci per punts;
 Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itlia;
1960;
 Campi del Mn de ciclisme;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 3 etapes a la Pars-Nia;
 1 en el Campeonato del Mundo de ciclismo;
1961;
 Campi del Mn de ciclisme;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 2 etapes a la Pars-Nia;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia;
1962;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a la Pars-Roubaix;
 Vencedor de 2 etapes a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1963;
 Campi de Blgica;
 Vencedor de 4 etapes a la Pars-Nia;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana i 1r de la classificaci per punts ;
 Vencedor de 2 etapes a la Dauphin Libr;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
1964;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Dauphin Libr;
1965;
 1r a la Pars-Roubaix;
 Vencedor de 8 etapes a la Volta a Espanya i 1r de la classificaci per punts ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1966;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1967;
 1r a la Pars-Tours;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1968;
 1r a la Fletxa Valona;
1969;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. Abandona (12a etapa). Vencedor de 5 etapes;
1959. 3r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes. 1r del Premi de la Regularitat;
1964. Abandona (6a etapa). Vencedor d'una etapa;
1965. 3r de la classificaci general. Vencedor de 8 etapes. 1r del Premi de la Regularitat;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. Abandona (8a etapa);
1959. 4t de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1960. 11 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1961. 7 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1962. Abandona (14a etapa). Vencedor d'una etapa;
1963. Abandona (2a etapa);
1967. Abandona (6a etapa);

Resultats al Tour de Frana.
1962. Abandona (11a etapa);
1963. 10 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes. 1r del Premi de la Regularitat;
1964. Abandona (3a etapa);
1965. 31 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1966. Abandona (16a etapa);
1967. Abandona (7a etapa);
1969. Abandona (6a etapa). Vencedor d'una etapa;











Enllaos externs.
Palmars complet de Rik van Looy ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279949" title="Ramn de la Sota y Zorraqun" nonfiltered="4538" processed="4511" dbindex="109675">
Ramn de la Sota y Zorraqun (Buenos Aires, Argentina, 1947) s un economista i poltic basc. Es llicenci en economia a la Universitat de Sheffield. Militant del Partit Nacionalista Basc, fou membre del Buro de Nacions Europees sense Estat de Bruselles (1974-1977) i del Consell Federal de l'Estat Espanyol del Moviment Europeu (1973-1974). 

Membre del Bizkai Buru Batzar (1977-1978) i vice-president del Getxo Uri Buru Batzar (1976-1977), a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per Biscaia.

 Enllaos externs .
 Ramn de la Sota Zorraqun a l'Enciclopdia Auamendi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279950" title="Cathariostachys madagascariensis" nonfiltered="4539" processed="4512" dbindex="109676">

La Cathariostachys madagascariensis (Volohosy en malgaix) s una espcie de bamb, del gnere Cathariostachys de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Com en altres bambs, la seva classificaci taxonmica ha variat amb el pas del temps i, en conseqncia, el nom cientfic d'aquesta espcie: Cephalostachyum madagascariense A.Camus 1925 , Cephalostachyum viguieri A.Camus 1925 . En el present, el gnere Cathariostachys no est adms per molts botnics.

s una espcie de bamb gegant endmica de Madagascar, on es fa en alries entre els 500 i els 1.500 metres. Malgrat l'alta concentraci de cianur que contenen els seus brots (un 0,015 % ), s la principal font d'alimentaci de les tres espcies de lmurs (Hapalemur aureus, Hapalemur griseus i Prolemur simus) que viuen a l'illa de Madagascar  .

 Bibliografia .
 S.Dransfield Valiha and Cathariostachys, two new genera (Gramineae-Bambusoideae) from Madagascar, article a Kew Bulletin 1998; 53:375-397;

 Enllaos .
 El Cathariostachys madagascariensis a la GrassBase ;
 Descripci ;
 El Cathariostachys madagascariensis com a aliment dels lmurs ;
 Fotografies ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279955" title="Juan Mara Ollora Otxoa de Aspuru" nonfiltered="4540" processed="4513" dbindex="109677">
Juan Mara Ollora Otxoa de Aspuru (Vitria, 1947) s un poltic i economista basc. Llicenciat en Cincies Econmiques. Diplomat en Integraci Econmica Europea pel College of Europe a Brugge (Blgica). Diplomat en Estudis Europeus, s membre de la Societat d'Estudis Bascos i de la Reial Societat Bascongada d'Amics del Pas. Ha estat economista del Servei d'Estudis de la Cambra de comer d'laba i professor de la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (UNED).

Militant del Partit Nacionalista Basc, ha estat Conseller d'Economia i Hisenda del Consell General Basc preautonmic. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per laba. A les eleccions al Parlament Basc de 1980 tamb fou escollit diputat per laba, tot i que poc desprs deix el crrec. A les eleccions generals espanyoles de 1982 tamb fou escollit diputat per laba. Es present novament a les llistes del PNB a les eleccions al Parlament Basc de 1986, 1990, 1994 i 1998. Tamb ha estat diputat a la Junta de la Diputaci Foral d'laba.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279956" title="Scrates de Bitnia" nonfiltered="4541" processed="4514" dbindex="109678">
Scrates (Socrates, ) fou rei de Bitnia, conegut com Scrates el Bo (). Era germ de Nicomedes IV i a la mort del seu pare com Nicomedes III (91 aC), Scrates,  enemic de Roma, es va revoltar i va enderrocar a son germ amb ajut del Regne del Pont. Nicomedes IV va anar a Roma per reclamar davant el senat rom el qual es va pronunciar al seu favor i va declarar la guerra a Scrates reinstaurant a Nicomedes al tron (89 aC)

Poc temps desprs (88 aC) el rei Mitridates VI Eupator del Pont,  va convncer a Scrates de fer un nou intent, segons es diu contra el seu propi desig; amb l'ajut d'un exrcit del Pont, Scrates es va apoderar fcilment altre cop del poder. El 84 aC Nicomedes IV fou restaurat pels romans desprs de la pau.  Scrates va fugir a la cort de Mitridates, per aquest el va fer matar.

Memn diu que quan va regnar va agafar el nom de Nicomedes V.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279957" title="Scrates d'Atenes" nonfiltered="4542" processed="4515" dbindex="109679">
Scrates d'Atenes (Socrates, ) fou un militar atenenc, fill d'Antgenes.

El 431 aC fou enviat amb una flota per atacar les cots del Pelopons, al primer any de la guerra del Pelopons. Va efectuar diverses incursions, per cap d'elles decisiva; fou rebutjat en un atac a Methone per l'oportuna arribava de Brsides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279960" title="Scrates (militar)" nonfiltered="4543" processed="4516" dbindex="109680">
Scrates (Socrates, ) fou un militar aqueu, cap de mercenaris, que va participar a l'expedici de Cir el Jove contra el seu germ el rei de Prsia (401 aC). 

Es va reunir amb Cir a Sardes amb un cos de tropes de 500 mercenaris fortament armats. Va conservar el comandament durant tota l'expedici, tot i que el seu nom prcticament no apareix abans de Cunaxa, quan va participar amb altres generals a un consell de guerra. Fou desprs un dels quatre generals que van acompanyar a Clearc d'Esparta a la tenda de Tisafernes i que foren tradorament capturats i executats per orde del rei Artaxerxes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279961" title="Temps d'aventura" nonfiltered="4544" processed="4517" dbindex="109681">
Temps d'aventura s el programa de TV3 dedicat a l'esport a l'aire lliure o esport d'aventura. Va comenar a emetre's la temporada 2002 com a continuaci dels programes dedicats a la mateixa temtica  L'aventura (1993   2000)  i als esports d'hivern  Temps de neu (1985   actualitat) .

s setmanal i s'emet els dijous al vespre per el 33 i tamb pel canal internacional TVCi, de maig a novembre. La major part dels programes repeteixen l'emissi el cap de setmana.

Des de la temporada 2003 s'emet en estreo.

A partir de la temporada 2008 s'emet en proporci 16:9 i amb subttols en catal per a sords. Tamb incorpora subttols en angls en l'emissi per TDT. D'aquesta manera es converteix en el primer programa de producci prpia de TV3 que es pot seguir en angls.

 Continguts .

El contingut est format bsicament per un reportatge, d una durada de 10 a 20 minuts de mitjana, i per diverses seccions que han anat canviant al llarg de les temporades.

Els reportatges tracten d activitats de muntanya, d aire o aigua i tenen un enfocament on els protagonistes que practiquen l esport tenen un paper fonamental. 

La majoria dels reportatges entren dins d un d aquests quatre grans grups: 

 aproximacions a modalitats esportives poc conegudes;
 perfils d esportistes destacats en les diferents modalitats;
 competicions;
 creaci prpia;

Les seccions que t o ha tingut el programa sn aquestes:

 racons (proposta de ruta per descobrir);
 nius (notcies breus);
 i a + ... (reportatges curts de 3-5 minuts);
 alerta (consells de seguretat fet pels GRAE dels Bombers de la Generalitat;
 embat (notcies d esports nutics);
 vici-bici (notcies d esports de la bicicleta);
 en forma (consells per aconseguir bona forma fsica fets per preparadors del DiR;
 aparador (recomanacions de material per part de botigues especialitzades);
 musical;
 somni d aventura (concurs per fer un viatge esportiu al lloc desitjat);

 Internet .

El programa ha estat  sempre molt vinculat a internet. Al llarg de les temporades aix ha anat augmentant.
Va comenar el 2002 disposant de pgina web amb domini propi. 

L any 2003 va iniciar el streaming de vdeo que ha continuat amb algun petit parntesi. Va ser el segon programa de TV3 en fer-ho.

L any 2006 va iniciar el podcast dels reportatges, esdevenint el primer programa de TV3 en fer-ho i un dels primers d Europa.

L any 2008 inicia una versi del streaming i del podcast subtitulat en angls. Tamb fa una versi del streaming amb subttols en catal per a sords. En total posa els continguts del programa de 6 maneres diferents a internet:

 streming del programa en catal;
 streming del programa en catal amb subttols en angls;
 streming del programa en catal amb subttols en catal;
 streming del reportatge en catal;
 podcast del reportatge en catal;
 podcast del reportatge en catal amb subttols en angls;

El 2008 Incorpora tamb una navegaci a travs de Google Maps pels escenaris dels reportatges del programa permeten consultar geogrficament el lloc on es van gravar i podent visionar la totalitat dels reportatges emesos pel programa.

Bona part de la participaci dels seguidors del programa  es fan a travs de la pgina web: concursos de fotos, escrits en el frum, resposta de preguntes, etc.

Comunitat.

Ms enll del programa de televisi i de la seva presncia a internet, el Temps d Aventura ha fet altres iniciatives que han ampliat el seu abast.

Des del 2006 fa, conjuntament amb Open Natura, un nombre redut de bicicletes de muntanya dissenyades amb els colors i el logo del programa que se sortegen entre els participants d un dels concursos.

L any 2007 va fer, conjuntament amb el Temps de Neu, un calendari de paret amb fotos dels participants d un dels concursos.

L any 2007 va fer, conjuntament amb Cossetnia Edicions, el llibre  Racons. 22 excursions a peu i amb BTT proposades pels teleespectadors  amb una selecci de propostes de rutes fetes pels seguidors del programa. ISBN 978-84-9791-285-3

L any 2008 es repeteix la iniciativa amb el llibre  Racons 08.   ISBN 978-84-9791-375-1

Tamb ha organitzat diversos viatges i un curs d orientaci amb la participaci dels seguidors del programa que guanyaven els concursos de selecci.
Tamb ha disposat de Buff dissenyats amb els colors i el logo del programa.

Premis.

2003: premi Zpping 2002 al millor programa esportiu atorgat per Teleespectadors Associats de Catalunya.

2003: premi al millor documental estatal del VI Festival Internacional de Cine Deportivo Ciudad de Santander pel reportatge Cim a cegues, ems el 7 de juliol del 2002. El reportatge mostrava l'experincia vital d'un grup de muntanyencs invidents que feien l'ascensi a l'Aneto.

2004: dins la 22a. edici del Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torell la placa de la Federacin Espaola de Deportes de Montaa y Escalada al "millor film d un realitzador espanyol" va ser per a Jaume Altadill per Les coses importants tenen un caminar lent dedicat a repassar l'historial de dos dels pioners de l alpinisme catal: Josep Manuel Anglada i Jordi Pons.

2006: dins la 24a. edici del Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torell la placa de la Federacin Espaola de Deportes de Montaa y Escalada al "millor film d un realitzador espanyol" va ser per a Jimi Pujol per El Cavall Bernat recreaci de la primera escalada a aquesta agulla de Montserrat, reportatge ems el 27 d'octubre de 2005, l any que se n commemorava el 70. aniversari.

Premi Temps d Aventura.

Des de l any 2004, patrocina un premi, que du el nom del programa, dins del Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torell.
Es tracta d un premi a la producci que ms b s adapti al format televisiu.

Les pellcules guardonades han estat aquestes:

 2004: "Hidrofilia" de Jess Bosque. Espanya;
 2005:  Dhaulagiri 1954: Argentinos en Himalaya  d Ignacio Aguirre y Romina Coronel. Argentina.
 2006:  GurlaMandata.com  de Johan Perrier. Frana;
 2007:  Patagonia Dreams  de M. Lecomte, O. Favresse, S.Villanueva i N. Favresse. Blgica.
 2008:  Knocking on heaven's door  de Robin Kaleta. Txquia.

Equip.

 Director: Antoni Real;
 Realitzador: Narcs Noguera;
 Productor: ;
 Pietat Gallardo 2008;
 Ester Poses (2006-2007) ;
 Llus Palah (2002-2005);
 Redacci:
 Jordi Fandio 2005;
 Josep Maria Puig (2002-2006);
 Realitzaci;
 Jimi Pujol 2004;
 Xavier Casillanis (2008);
 Vctor Daz (2002-2003);

 ndex reportatges .



 ndex msiques .


 Enllaos externs .
Temps d'aventura;
podcast del Temps d'aventura a l'iTunes;
vdeos del Temps d'aventura;
frum del Temps d'aventura;
TV3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279962" title="Mil-Sanremo 2004" nonfiltered="4545" processed="4518" dbindex="109682">
La cursa ciclista Mil-Sanremo 2004 es disput el dissabte 20 de mar i fou guanyada a l'esprint pel ciclista espanyol scar Freire. L'arribada fou molt ajustada amb l'alemany Erik Zabel, el qual, pensant que havia guanyat la carrera, aixec els braos per celebrar el triomf, per Freire l'acab superant a la mateixa lnia d'arribada, tot adjudicant-se la victria.

Classificaci general.
20-03-2005: Mil-Sanremo, 294 km..









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279963" title="Scrates de Becia" nonfiltered="4546" processed="4519" dbindex="109683">
Scrates (Socrates, ) fou un militar beoci al servei d'Egipte.

Sosibi i Agtocles, els ministres de Ptolemeu IV Filoptor  el van utilitzar com instructor dels mercenaris  que s'havien d'enfrontar amb Antoc III el Gran. Va tenir el comandament d'un cos de dos mil homes, amb els que va fer bons serveis a la campanya de Sria i a la batalla de Rfia (217 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279964" title="Virgil Ivan Grissom" nonfiltered="4547" processed="4520" dbindex="109684">



Virgil Ivan "Gus" Grissom (Mitchell, Indiana, 3 d'abril de 1926 - 27 de gener de 1967) va ser un pilot i astronauta nord-americ.

"Gus" Grissom va ser el segon astronauta nord-americ enviat a l espai durant els vols del Projecto Mercury, i una de les tres primeres vctimes de la carrera espacial nord-americana, al costat de Edward White i Roger Chaffee en l'incendi del Apollo 1. Entre les coses ms importants que va fer es troba que va  ser el primer home que va volar dues vegades ms enll del lmit acceptat de l'espai en una cpsula espacial.

 Les tragdies de Grissom .

Un vol suborbital el 21 de juliol de 1961, realitzat per l'astronauta Virgil I. Grissom, gaireb acaba en tragdia. La portella lateral de la cpsula Mercury es va obrir massa aviat desprs de l'aterratge a l'Oce Atlntic, i la nau rpidament es va omplir d'aigua. Grissom va poder escapar nedant.

1967. Primer accident mortal de la carrera espacial. El 27 de gener, els nord-americans Virgil Grissom, Edward White i Roger Chaffee van morir en un simulacre de llanament de l'Apollo I, els astronautes van ser carbonitzats en 16 segons. 
Les versions de l'Apollo qual van ser millorades fins a aterrar en la Lluna al 1969. 


 Carrera militar .
Grissom va assolir en les forces aries nord-americanes (USAF) el grau de tinent coronel. Des de l'inici de la seva carrera com a pilot va volar a 100 missions de combat a Corea a bord de les caceres F-86 del 334 esquadr de caceres interceptores. Desprs de tornar de Corea va passar a treballar com a instructor de vol a Bryan, Texas.

L'agost de 1955, Grissom va entrar en l'Institut de Tecnologia de les Forces Aries, en la base de Wright-Patterson, Ohio, on va estudiar enginyeria aeronutica. L'octubre de 1956 va passar a treballar com a pilot de proves en base de les Forces Aries d'Edwards a Califrnia, i va tornar Wright-Patterson com a pilot de proves assignat a la secci de caceres.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279965" title="Consell General Basc" nonfiltered="4548" processed="4521" dbindex="109685">
El Consell General Basc va ser l'rgan preautonmic del Pas Basc, que va existir entre gener de 1978 i abril de 1980, quan una vegada aprovat l'estatut d'autonomia del Pas Basc i realitzades les eleccions al Parlament Basc de 1980, es va formar el primer Govern Basc desprs de l'arribada de la democrcia a Espanya.

Antecedents. 
Pel maig de 1977 diverses forces poltiques basques (Partit Nacionalista Basc, PSE-PSOE, ESEI, EPK-PCE, Democrcia Cristiana Basca i ANB) van signar el Comproms Autonmic, on s'acordava que fossin els parlamentaris bascos i navarresos sortits de les eleccions constituents que redactessin el futur estatut d'autonomia. Desprs de la celebraci de les eleccions, a les quals diversos dels partits signants del Comproms (PNB, PSE-PSOE i ESEI) van concrrer amb una llista comuna, el Front Autonmic, al Senat, es va constituir l'Assemblea de Parlamentaris Bascos (19 de juny de 1977), en la qual es van integrar tots els diputats i senadors electes a les quatre provncies, llevat dels parlamentaris navarresos de la Uni de Centre Democrtic (tres diputats i tres senadors en la provncia, del total de cinc i quatre parlamentaris respectivament  , que s'oposaven a la integraci de Navarra en una autonomia conjunta. 
 
El Govern d'Adolfo Surez no va voler abordar la concessi d'autonomia per al Pas Basc i Catalunya abans de l'aprovaci de la Constituci, pel que va proposar uns rgims preautonmics per a tota Espanya, a fi d'assentar el futur Estat autonmic, rebent ja la transferncia d'algunes competncies. Al llarg de diversos mesos, l'Assemblea de Parlamentaris va treballar en un projecte preautonmic, que havia de ser aprovat per l'Assemblea i acceptat pel govern. 

L'esborrany del projecte ("Projecte de Decret-Llei de Rgim Transitori Preautonmic per al Pas Basc"), consensuat pel PSE-PSOE i el PNB, va ser aprovat per l'Assemblea el 17 de setembre de 1977. No obstant aix, va quedar a l'espera de la negociaci del mateix amb el govern. Diversos esculls van aparixer en aquesta negociaci, sent el ms important la qesti de Navarra, on la UCD havia obtingut la majoria dels representants parlamentaris. La qesti es va resoldre en acceptar la UCD la possibilitat d'incorporaci de Navarra a l'rgan preautonmic quatriprovincial, deixant-la en mans de l'rgan foral corresponent, al mateix temps que el PNB accedia a la necessitat de realitzaci d'un referndum perqu aquesta incorporaci, si la decids l'rgan corresponent, fos definitiva.

Aix, el Govern, mitjanant un decret-llei promulgat el 4 de gener de 1978, va crear el Consell General Basc (CGV) com instituci preautonmica basca , tot just tres mesos desprs d'haver restaurat la Generalitat de Catalunya (29 de setembre de 1977). El decret preveia que les quatre provncies basques poguessin adherir-se al Consell (i formar part aix de la preautonomia, el que seria el primer pas per a una autonomia quatriprovincial). La decisi per a unir-se al Consell es feia recaure, en primera instncia, als diputats i senadors escollits a cada provncia, i de forma definitiva, mitjanant decisi de les Juntes Generals, en el cas de les provncies basques, i de l'rgan foral corresponent (el qual, segons altre decret-llei promulgat aquest dia ., seria acordat pel govern i la Diputaci Foral de Navarra posteriorment). Les normes d'elecci per a aquests rgans serien fixades un any desprs, desprs de l'aprovaci de la Constituci, mitjanant reials decrets el 26 de gener de 1979. (en el cas de Navarra, es va determinar quin seria l'rgan foral competent per a sollicitar la incorporaci al Consell General Basc, el Parlament de Navarra i la manera d'elecci , i les primeres eleccions a les Juntes Generals i al Parlament de Navarra es van fer coincidir amb les eleccions municipals de 1979. Els parlamentaris d'laba, Guipscoa i Biscaia van acordar que les seves provncies s'unissin al Consell General. Els de Navarra van decidir el contrari.

Funcions i composici. 
D'acord amb el Real-Decret pel qual es creava el Consell (oficialment Consell General del Pas Basc), aquest estava compost per: 
 Un president, amb funcions representives ;
 El ple, convertit en "govern provisional" amb funcions merament gestores. ;

No es preveu la transferncia de cap transferncia concreta. Aix el Consell seria merament executiu. Els assumptes ms importants que va tractar el Consell foren:
 El Concert Econmic, creant-se comissions mixtes per a l'estudi de propostes a remetre al Govern central. ;
 La qesti de Navarra. ;
 El projecte d'Estatut d'Autonomia del Pas Basc . ;
Constituci del Consell General Basc . 


Referncies. 


Bibliografia.
"De Tbal a Aitor. Historia de Vasconia", Madrid, 2006. Coordinat por Iaki Bazn. Captol "De la Guerra Civil al Estatuto de Guernica (1936-1979)", per Santiago de Pablo. ISBN 84-9734-570-3.

Enllaos externs.
La preautonomia, a la web de les Juntes Generals de Guipscoa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279968" title="Scrates Escolstic" nonfiltered="4549" processed="4522" dbindex="109686">
Scrates Escolstic (Socrates Scholasticus, ) fou un orador i escriptor religis grec autor d'una Historia eclesistica.

Va nixer vers el 379 o poc abans i es va educar a Constantinoble on va viure quasi tota la seva vida. De jove va estudiar amb Ammoni i Helladi que eren sacerdots pagans a Alexandria i va fugir d'aquesta ciutat desprs dels disturbis ocasionats per la destrucci dels temples pagans, vers el 389.

Va actuar com advocat a Constantinoble i encara era viu el 439.

La seva obra , Historia Ecclesiastica, completada abans d'aquesta data i encara reescrita parcialment en una segona edici amb noves dades, anava del temps de Constant I el Gran al 439, un perode de 140 anys segons l'autor (en realitat 133 anys).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279970" title="Scrates d'Argos" nonfiltered="4550" processed="4523" dbindex="109687">
Scrates d'Argos (Socrates, ) fou un historiador grec nadiu de la ciutat d'Argos. No se sap l'poca en la qual va viure.

Va escriure l'obra  (Diogenes Laertius, i  Menag. ad loc. ; Schol. ad Pind. var. loc. ; Schol. ad Eurip. Phoen. 45; Fabricius, Bibl. Graec. vol. 2. p. 689; Vossius, de Hist. Graec. p. 499)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279971" title="Scrates (poeta)" nonfiltered="4551" processed="4524" dbindex="109688">
Scrates  (Socrates, ) fou un poeta epigramtic del que no se sap res excepte que un dels seus epigrames fou incls a l'antologia grega. L'epigrama s sobre problemes aritmtics. s esmentat una sola vegada per Digenes Laerci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279972" title="Scrates de Cos" nonfiltered="4552" processed="4525" dbindex="109689">
Scrates de Cos  (Socrates, )  fou un escriptor grec nadiu de l'illa de Cos.

Fou l'autor d'una obra anomenada  esmentada per Digenes Laerci, Ateneu de Naucratis i algun altra. s probablement el mateix personatge que esmenta Plutarc com autor del tractat 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279973" title="Scrates de Rodes" nonfiltered="4553" processed="4526" dbindex="109690">
Scrates de Rodes  (Socrates, ) fou un historiador grec nadiu de Rodes, que probablement va viure en el temps d'August (final del segle I aC i comenament del segle I).

Va escriure una obra sobre la guerra civil de la qual Ateneu de Naucratis esmenta alguns particulars respecte a Marc Antoni i Clepatra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279975" title="Scrates de Tebes" nonfiltered="4554" processed="4527" dbindex="109691">
Scrates de Tebes (Socrates, ) fou un escultor grec nadiu de Tebes, que juntament amb el seu conciutad Aristmedes va fer una escultura de la Mare Dindimnia (Cibeles) que fou dedicada per Pndar al temple de la deessa a Tebes. L'esttua era de marbre pentlic i fou conservada amb gran reverncia. Va florir probablement vers l'olimpada 75 (480 aC)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279977" title="Scrates (pintor)" nonfiltered="4555" processed="4528" dbindex="109692">
Scrates (Socrates, )  fou un pintor grec.

Per la manera amb la que s esmentat per Plini, sembla haver estat deixeble de Pusies i per tant hauria florit a la segona meitat del segle IV (vers 340 aC a 300 aC). Les seves pintures foren molt populars i com exemple Plini esmenta a un "Escolapi i les seves filles", Hygia, Aegle, Panacea i Iaso.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279983" title="Jlia Somies" nonfiltered="4556" processed="4529" dbindex="109693">
Jlia Somies o Jlia Somia (Julia Soemis o Julia Soaemias)  fou la filla de Jlia Mesa i la mare d'Elagbal, suposadament nascut del seu enlla amb Sext Vari Marcel, per segons rumors fruit d'una relaci consentida amb Caracalla. Sembla que vivia a la cort de la seva tia Jlia Domna vers el 204 (ja que el 205 fou quan va circular el rumor de la seva relaci amb Caracalla). 

Va tenir un paper destacat en convncer als soldats de donar el suport a Elagbal com emperador en contra de Macr. Desprs fou nomenada augusta i consellera de l'emperador i va compartir les seves bogeries. Va ser senadora, la primera dona que entrava al senat i fou presidenta d'una espcie de senat femen que es va formar al Quirinal i publicava edictes per la regulaci de matries morals, vestimenta, etiqueta i equip de les matrones. 

Fou morta pels pretorians als braos del seu fill el 11 de mar del 222. El seu nom apareix sempre com Somies (Soaemias) excepte als escrits d'Herodi i Di Cassi on consta Soemis; algunes inscripcions gregues l'anomenen Bassiana, pel seu avi, fundador de la famlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279984" title="Miguel Aguirre Martnez Falero" nonfiltered="4557" processed="4530" dbindex="109694">
Miguel Aguirre Martnez Falero (Ferrol, provncia de la Corunya, 1944) s un metge i poltic establit al Pas Basc. s llicenciat en Medicina i Cirurgia. Ha estat Cap local de Sanitat de Lezama, Ayala i Arceniega (laba). Procedent de la Democrcia Cristiana Basca, ingress en la UCD i fou membre del Comit Executiu d'UCD d'laba. Autor d'un treball sobre neurolptics en la Prctica de la Medicina General. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador d'UCD per laba.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279985" title="Mil-Sanremo 2003" nonfiltered="4558" processed="4531" dbindex="109695">
La Mil-Sanremo 2003 es disput el dissabte 22 de mar i fou guanyada pel ciclista itali Paolo Bettini, que va batre a l'esprint els seus compatriotes Mirko Celestino i Luca Paolini. Mario Cipollini va encapalar l'esprint del gran grup, el qual arrib amb 11" de retard respecte el vencedor. 

Classificaci general.
22-03-2005: Mil-Sanremo, 294 km.:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279986" title="Sogdi" nonfiltered="4559" processed="4532" dbindex="109696">


Sogdi, nadiu de la Sogdiana;
Sogdi de Prsia, rei de Prsia 424-423 aC;
Sogdi (llengua);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279987" title="George Clooney" nonfiltered="4560" processed="4533" dbindex="109697">

George Clooney , nascut el 6 de maig de 1960 a Lexington (Kentucky) s un actor nord-americ  de cinema i televisi, guanyador dels premis Oscar i Globus d'Or, que va esdevenir fams pel seu paper del doctor Doug Ross a la srie televisiva Urgncies. 

 Biografia .
El seu pare era periodista i presentador de televisi a Cincinnati. La seva mare era una ex-reina de bellesa. T una germana gran anomenada Ada (1958).

Hi ha diversos artistes a la seva famlia: el seu oncle Jos Ferrer (guanyador d'un Oscar al millor actor el 1950 per la pellcula "Cyrano de Bergerac", els seus cosins Miguel Ferrer i Gabe Ferrer i la seva tia Rosemary Clooney, actriu i cantant. 

Va arribar a Los Angeles el 1982 per iniciar la seva carrera com a actor, contra el consell del seu pare. Va treballar durant deu anys com a secundari en diverses series de televisi, per l'xit li va arribar de la srie Urgncies. 
   
A partir d'aquell moment li van arribar ofertes pel cinema, especialment en pellcules d'acci. La primera gran producci va ser Obert fins a la matinada, un thriller de Robert Rodriguez y Quentin Tarantino.

Clooney s'ha consolidat com una gran estrella de Hollywood tant pel seu atractiu com pel seu talent. 

El 2000, funda la societat "Section Eight" amb Steven Soderbergh per poder produir pellcules ambicioses, no necessariament xits de pblic. Aix surten pellcules tan diferents com, Wellcome to Collinwood, Ocean's Eleven i Ocean's Twelve, Confessions of a Dangerous Mind,  etc.

El 2002, dirigeix la seva primera pellcula Confessions of a Dangerous Mind, que li va suposar un xit de crtica.
El 2005 realitza la pellcula que ha escrit amb un dels seus millors amics Grant Heslov, Bona nit i bona sort, feta en blanc i  negre, que explica el combat d'Edward Murrow contra McCarthy a mitjans dels 50. A  Syriana de Stephen Gaghan  (autor del gui de
Traffic) va perdre uns quinze  quilos per tal d'interpretar el paper de Robert Barnes, agent de la CIA. En el transcurs d'una escena, es va ferir greument a la columna vertebral, i va haver d estar hospitalitzat diverses setmanes. En resposta a aquesta ferida, les companyies d assegurances van refusar fer una plissa pel rodatge de  Bona nit i bona sort .

Amb el seu collega Soderbergh va fer la seva cinquena pellcula a l octubre de 2005, The Good German, feta en blanc i negre. Desprs feia Michael Clayton, rodada a Nova York.
Al  2006, ha fimat les ltimes aventures de Danny Ocean i de la seva banda d'atracadors. Ell i Steven Soderbergh han afirmat  que Ocean s 13 seria la ltima part de la trilogia.
L agost de 2006, funda amb el seu gran amic i coguionista de  Bona nit i bona sort  Grant Heslov una nova societat de producci: "Smoke house", sota els mateixos preceptes que "Section Eight".
El nom s una picada d'ull al restaurant del mateix nom situat a les portes de l'estudi de la Warner a Burbank Califrnia i del qual George Clooney s un client regular.

El 2006, l'actor i realitzador americ George Clooney s "l'home en vida ms sexy", segons el setmanari People a la seva edici especial. s l'nic - amb Brad Pitt   que ha rebut dues vegades aquest ttol.

En l mbit privat, ha sortit amb Cline Balitran, Lisa Snowdon, Krista Allen...
Actualment (2007) s amb Sarah Larson.
El 2001 utilitza la seva fama per ajudar les vctimes dels atemptats de l'11 de setembre. Tamb pel Tsunami de 2004, i el 2005 pels afectats de l'hurac Katrina.
Ha pres tamb posici contra la guerra del Iraq des de 2003. 
Durant el 2006, l'actor s ha mobilitzat pel Darfour. El setembre de 2006, amb Elie Wiesel, ha estat rebut pel Consell de seguretat de les Nacions Unides perqu acabi el genocidi al Darfour.
Fervent demcrata, ha donat suport a Barack Obama per a les eleccions de 2008.

 Filmografia .

 1985  Streethawk ;
 1986  The Facts of Life (srie TV ;
 1987  Return to Horror High ;
 1987  Grizzly II: The Predator ;
 1987  Combat Academy ;
 1987  S'ha escrit un crim (Murder, She Wrote) ;
 1987  The Golden Girls ;
 1988  Return of the Killer Tomatoes ;
 1988 1991 Roseanne (srie TV) ;
 1990  Red Surf ;
 1992  Unbecoming Age ;
 1993  The Harvest ;
 1993-1994 Sisters (srie TV) ;
 1994 1999 Urgncies ;
 1995  Friends ;
 1996  Obert fins a la matinada (From Dusk Till Dawn);
 1996  One Fine Day ;
 1996  Curdled ;
 1997  Full-Tilt Boogie ;
 1997  The Peacemaker;
 1997  Batman and Robin ;
 1997  South Park ;
 1998  The Thin Red Line ;
 1998  Un embolic molt perills (Out of Sight) ;
 1998  Waiting for Woody ;
 1999  Tres reis (Three Kings) ;
 1999  The Book That Wrote Itself ;
 1999  South Park: Bigger, Longer & Uncut ;
 2000  La tempesta perfecta (The Perfect Storm);
 2000  Fail Safe (srie TV ;
 2000  O Brother, Where Art Thou?  ;
 2001  Ocean's Eleven;
 2001  Spy Kids;
 2002  Confessions of a Dangerous Mind ;
 2002  Solaris;
 2002  Welcome to Collinwood;
 2002  Starbuck Holger Meins;
 2003  Intolerable Cruelty;
 2003  Spy Kids;
 2004  Ocean's Twelve ;
 2005  Bona nit i bona sort (Good Night, and Good Luck);
 2006  The Good German ;
 2007  Michael Clayton ;
 2007  Darfur Now ;
 2007  The Endgame Study ;
 2007  Ocean's Thirteen ;
 2008  Leatherheads ;
 2008  Burn After Reading ;
 
 Premis .
 Premis Oscar .



 BAFTA .



 Globus d Or .



Enllaos externs.
  ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279989" title="Carlos Blanco-Rajoy Martnez-Reboredo" nonfiltered="4561" processed="4534" dbindex="109698">
Carlos Blanco-Rajoy Martnez-Reboredo (La Corunya, 1930) s un advocat i poltic gallec. Ha estat president de la Cambra Provincial Agrria de la Corunya. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou senador per la provncia de la Corunya per UCD, i a les eleccions generals espanyoles de 1982 ho fou per Aliana Popular.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279995" title="Jos Mara Pardo Montero" nonfiltered="4562" processed="4535" dbindex="109699">
Jos Mara Pardo Montero (Sobrado dos Monxes, provncia de la Corunya, 1930) s un poltic gallec. Va estudiar el batxillerat a Santiago de Compostella, en la Universitat de Santiago de Compostella va cursar la llicenciatura de Dret. Ha estat Diputat de la Junta de Govern de Lugo. Vocal del Patronat de la Universitat de Galcia i conselleiro d'Ordenaci del Territori de la Xunta de Galcia. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat d'UCD per la provncia de Lugo. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la mateixa circumscripci, i tamb diputat autonmic, i a les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollit diputat per Lugo d'Aliana Popular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279996" title="Sol (artista)" nonfiltered="4563" processed="4536" dbindex="109700">
Sol (Solon,  fou un gravador de joies i pedres precioses, que probablement va viure en temps de l'emperador August, al mateix temps que Dioscrides.

Les seves fines obres van passar en temps posteriors a diverses cases reials. No l'esmenta cap escriptor antic per el seu nom apareix a algunes pedres. Les seves obres conegudes sn descrites a la Neues Allgemeines Knstler-Lexicon, vol xvii. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279997" title="Juli Sol" nonfiltered="4564" processed="4537" dbindex="109701">
Juli Sol (Julius Solon) fou un senador rom que va accedir al senador des de una posici molt humil, per que va fer molts diners i va comprar el rang  a Cleandre el favorit de l'emperador Cmmode. 

Fou executat ms tard per orde de l'emperador Septimi Sever al comenament del seu regnat tot i que ell mateix havia fet aprovar al senat (a proposta del mateix Septimi) un decret que prohibia als emperadors condemnar a mort a un senador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279998" title="Coalici per Arag" nonfiltered="4565" processed="4538" dbindex="109702">
Coalici per Arag (CA) s una coalici poltica que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979. Estava formada pel Partit Socialista d'Arag (PSA) i el Partit Social Demcrata Aragons (PSDA). Va obtenir un total de 19.220 vots, el 3,97 % de la provncia de Saragossa, l'1,12 % de la provncia d'Osca i el 0,74 % de la provncia de Terol, i cap diputat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279999" title="Sol (desambiguaci)" nonfiltered="4566" processed="4539" dbindex="109703">


Onomstica:
Sol, un dels set savis de Grcia i legislador grec;
Sol (artista), gravador de joies;
Juli Sol, senador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280000" title="Somis" nonfiltered="4567" processed="4540" dbindex="109704">
Somis () fou un escultor grec que s conegut principalment per ser el que va fer l'esttua de bronze de Procles d'Andris, fill de Licstides, un vencedor olmpic a la categoria de lluita de joves.

Pel que diu Pausnies es podria pensar que fou contemporani d'Estomi al comenament del segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280002" title="Spater" nonfiltered="4568" processed="4541" dbindex="109705">


Onomstica:

Spater de Siracusa, militar siracus.

Spater de Macednia, general macedoni del rei Filip V;

Spater de Pafos, escriptor grec ;

Spater d'Apamea el Vell, sofista grec ;

Spater d'Apamea el Jove, sofista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280013" title="Spater de Siracusa" nonfiltered="4569" processed="4542" dbindex="109706">
Spater (Sopater, ) fou un militar siracus.

Fou un dels generals escollits pels siracusans desprs de l'assassinat de Jernim de Siracusa el 215 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280014" title="Spater de Macednia" nonfiltered="4570" processed="4543" dbindex="109707">
Spater (Sopater, ) fou un general macedoni del rei Filip V de Macednia.

El 203 aC fou enviat a l'frica amb quatre mil soldats i alguns diners, per ajudar als cartaginesos; fou fet presoner per les forces romanes, juntament amb bona part dels seus soldats. Filip V va enviar una ambaixada a Roma per demanar el seu alliberament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280015" title="Celestino Peleteiro Otero" nonfiltered="4571" processed="4544" dbindex="109708">
Celestino Peleteiro Otero (Pontevedra, 1930) s un poltic gallec. Treball com a professor mercantil i milit a la UCD partit amb el qual fou escollit senador per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1979. Desprs de l'ensulsiada del partit el 1982 no ha participat ms en poltica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280017" title="Spater de Pafos" nonfiltered="4572" processed="4545" dbindex="109709">
Spater de Pafos (Sopater, ) fou un escriptor grec que va escriure parodies i comdies burlesques (), i va viure al temps d'Alexandre el Gran fins al regnat de Ptolemeu II (segons Ateneu de Naucratis) es a dir des de vers el 323 aC al 282 aC.

Ateneu l'esmenta sovint  i dona una llista de les seves obres, la mateixa que tamb apareix a Suides:

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280018" title="Daniel Casalderrey Castro" nonfiltered="4573" processed="4546" dbindex="109710">
Daniel Casalderrey Castro (Portas, provncia de Pontevedra, 1928) s un empresari i poltic gallec. Vinculat al mn agrari gallec, ha estat president de l'Agrupacin de Cosecheros de Albario de Salns - Societat Agrria de Transformaci, vocal del Consell Directiu de la Caixa Rural Provincial de Pontevedra. Vocal de la Comissi d'Agricultura de la Fira Agrcola i Industrial de Vilagarca de Arousa (FEXDEGA) (1968-1977), secretari general de l'Associaci d'Agricultors i Ramaders de Pontevedra (AGAP), vocal de la Federaci Gallega d'Agricultors i Ramaders (FAGA), vocal assessor de la Comissi d'Intercanvi CESGA (1973) i vocal de la Junta Provincial de Preus. 

El 1977 fou vocal del Comit Executiu del Partit Gallec Independent, amb el qual va ingressar a la UCD. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la provncia de Pontevedra. Tamb fou conseller d'Agricultura i Ramaderia de la Xunta de Galcia (1979-1982).


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280021" title="Spater d'Apamea el Jove" nonfiltered="4575" processed="4547" dbindex="109712">
Spater d'Apamea el Jove  (Sopater, ) fou un sofista grec nadiu d'Apamea o d'Alexandria que va viure dos cents anys ms tard que Spater d'Apamea el Vell. Suides diu que va escriure nombrosos eptoms d'obres diverses  i tamb podria ser l'autor dels "Extractes histriques" ()  que altres atribueixen al vell. Foci va conservar un extracte de  .

Altres obres retriques o gramtiques sota el nom de Spater sn:

;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280022" title="Sofanet" nonfiltered="4576" processed="4548" dbindex="109713">
Sofanet (Sophaenetus, ) fou un militar nadiu d'Estimfal a Arcdia, comandant d'un miler  dels mercenaris al servei de Cir el Jove (401 aC). 

Desprs de la traci en la que Clearc d'Esparta i quatre generals ms foren capturats i executats fou un dels comissionats per rebre informaci dels fets. Al arribar a la frontera occidental armnia, va fer atacar a Tiribazos en un congost on els esperava per interceptar el seu pas, restant ell mateix al campament. 

Quan van arribar a Trebisonda, Filesi i Sofanet eren els generals ms antics i van agafar el comandament dels vaixells que van portar a una part dels mercenaris a Cerasus i la resta va viatjar per terra. Al arribar a Cotiora es va fer una investigaci per algunes irregularitats detectades i Filesi, Xnticles i Sofanet foren multats.

Apareix esmentat per darrera vegada en un enfrontament entre els mercenaris d'un costat i els bitinis i les forces de Farnabazos II de l'altra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280023" title="Antonio Carro Fernndez-Valmayor" nonfiltered="4577" processed="4549" dbindex="109714">
Antonio Carro Fernndez-Valmayor (La Corunya, 1945) s un poltic socialista gallec. Va cursar la carrera de dret en la Universitat de Santiago de Compostella. Posseeix els diplomes d'Urbanisme, i Ordenaci del Territori i s Tcnic de l'Administraci Civil de l'Estat i Funcionari directiu. Professor de Dret Poltic de la Universitat de Santiago i Membre de l'Associaci Espanyola de Cincia Regional, de l'Associaci d'Estudis Gallecs, de l'Institut d'Estudis de Galcia i de la Fundaci Pablo Iglesias.

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou senador per la provncia de la Corunya pel PSOE. Tamb fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981 i 1985, 1989 i 1993 pel PSdeG-PSOE. Ha estat Secretari General de la Gran rea d'Expansi Industrial de Galcia i Subdelegat Provincial del Ministeri d'Obres Pbliques i Urbanisme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280024" title="Sofagas" nonfiltered="4578" processed="4550" dbindex="109715">
Sofagas (Sophagasenus, ) fou un rei de l'ndia amb el qual Antoc III el Gran hauria renovat un tractat d'aliana i del que va obtenir alguns elefants.

El poble o territori sobre el que va governar aquest rei no est clar i Schlegel suposa que el seu nom snscrit seria Subaghasena que vol dir "cap de l'exrcit afortunat" o "cap de l'exrcit de la sort"


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280025" title="Sofanes" nonfiltered="4579" processed="4551" dbindex="109716">
Sofanes (Sophanes, ) fou un militar atenenc nadiu de la demos de Declia.

En la guerra entre Atenes i Egina just abans de la invasi persa (490 aC)  va matar en combat singular a l'argiu Euribat, que abans havia matat a tres atenencs en altres combats. A la batalla de Platees (479 aC) es va destacar pel seu valor. El 465 aC es va unir a Leagre en el comandament de deu mil atenencs que van intentar colonitzar Amfpolis i va morir en una batalla amb els nadius de la zona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280026" title="Sofi" nonfiltered="4580" processed="4552" dbindex="109717">


Onomstica:

Miquel Sofi, escriptor grec bizant;

Nicolau Sofi, mestre grec bizant;

Teodor Sofi, escriptor grec bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280029" title="Miquel Sofi" nonfiltered="4581" processed="4553" dbindex="109718">
Miquel Sofi (Michael Sophianus, )  fou un escriptor grec bizant que va escriure sobre el tractat De Anima, d Aristtil.

De la seva poca no se'n sap res, per se suposa que fou un dels refugiats bizantins que va anar a Itlia desprs de la caiguda de Constantinoble el 1453. Un Sofi que podira ser Miquel, va traduir al llat l'obra De Re Militari et de Militaribus Instrumentis i fou l'autor de les obres  In Topica Aristotelis de Epistolae in Laudem ipsius, i  Epigrammata Sacra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280030" title="Nicolau Sofi" nonfiltered="4582" processed="4554" dbindex="109719">
Nicolau Sofi (Nicolaus Sophianus) fou un mestre grec que va ensenyar a Roma tot i que no tenia un gran coneixement del llat. 

Vossi l'identifica amb un grec de Corf que va crear un mapa de l'antiga Grcia que encara que imperfecte fou de gran vlua al seu temps. Un llibre a la biblioteca de Sant Marc a Vencia  titulat   De Syntaxi, podria ser obra seva aix com un tractat de  anomenat De Praeparatione (s. Confectione) et Usu Astrolabii. 

Va viure al segle XVI.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280031" title="Teodor Sofi" nonfiltered="4583" processed="4555" dbindex="109720">
Teodor Sofi (Theodoros Sophianus) fou un escriptor bizant que va escriure sobre astronomia i msica.  Podria ser un nebot de patriarca Gennadi II de Constantinoble i vivia el 1457. L'oraci fnebre del seu oncle  porta el ttol de  Oratio funebris beati Theodori Sophiani, in Sacro Monasterio Batopedii sepulti, quam extempore pronuntiarit avunculus ejus Gennadius monachus ad sepulcrum. 28 Septembris, anno 6965. (1457).

Podria ser l'autor de la Sophiani Epistola ad Archiepiscopum Philadelphiensem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280032" title="Sfil" nonfiltered="4584" processed="4556" dbindex="109721">
Sfil (Sophilus, ) fou un poeta cmic de la comdia mitjana nadiu de Sici o de Tebes. Va compondre diversos drames:
 ;

Digenes Laerci encara esmenta una obre de nom , per podria ser obra de Filem.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280035" title="Campionat d'Europa UEFS Futsal 2008" nonfiltered="4585" processed="4557" dbindex="109722">


El VII Campionat d'Europa UEFS de Futbol sala mascul es va disputar a les ciutats belgues d'Anvers, Lieja, Limburg, La Louvire  i Namur, del 20 al 24 de mar de 2008, amb la participaci de vuit seleccions nacionals.

Participants.



Fase Regular.

Llegenda

En les taules segents:


Grup A.



----






----

Grup B.



----






----

Fase Final.



Semifinals
----


----

5 al 8 llocs
----


----

7 i 8 llocs
----

----

5 i 6 llocs
----

----

3r i 4t llocs
----

----

FINAL
----

----



Classificaci final.



Vegeu tamb.
Uni Europea de Futbol Sala;
Campionat d'Europa de Futsal de la UEFS;

Enllaos externs.
UEFS;
Informaci de la UEFS;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280036" title="Anna Ventura" nonfiltered="4586" processed="4558" dbindex="109723">
Anna Ventura s una jugadora catalana d'esquaix, raquetbol i softraquet. 

Com a jugadora de raquetbol ha guanyat l'Obert de Frana 2007.    i el 1er Torneig Internacional de Barcelona 2007 
El seu debut amb la selecci catalana va ser l'any 2006 al 13 Campionat del mn. Tamb va participar al campionat d'Europa 2007.  

Com a jugadora  de softraquet ha guanyat el campionat de Catalunya l'any 2007 .

Com a jugadora d'esquaix ha estat campiona de Catalunya en quasib totes les categories.

Palmars com a jugadora de raquetbol.

Torneigs.
Campiona en individuals (1).



 Tamb ha estat sotscampiona a l'Obert de Frana 2008;

Vegeu tamb.
 Campionat d'Europa de raquetbol 2007;

Notes i referncies.


Enllaos externs.
 Resultats dels Campionats Oberts 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280041" title="Gal del Servei al Mar" nonfiltered="4587" processed="4559" dbindex="109724">


Un Gal de Servei al Mar s una distinci de la Marina, els Guardacostes i de l'Exrcit dels Estats Units que reconeix el servei d'aquells membres que hagin realitzat deures militars mentre que estaven destinats a un vaixell al mar.

 Gal del Desplegament de Servei al Mar  .
El Gal del Desplegament de Servei al Mar (angls: Sea Service Deployment Ribbon)  s una distinci de la Marina dels Estats Units establerta al maig de 1980 i autoritzada de manera retroactiva a l'agost de 1974.

s atorgada a qualsevol membre de la Marina o del Cos de Marines que hagin estat destinats a un comandament naval a bord o hagin realitzat un servei de 90  ms dies consecutius mar endins durant el perode d'un any.

 Gal del Servei al Mar de la Reserva de la Marina .
El  Gal del Servei al Mar de la Reserva de la Marina  (angls:  Navy Reserve Sea Service Ribbon )  va ser creat al maig de 1986 i s atorgat a qualsevol membre de la Reserva Naval que, mentre que servia com a reservista, complets 24 mesos acumulats de servei a bord d'un vaixell de la Reserva de la Marina. 

No s atorgat als membres de la reserva cridats al servei actiu. En aquest cas, rebrien el Gal del Desplegament de Servei al Mar.

 Gal dels Guardacostes pel Servei al Mar .
El  Gal dels Guardacostes pel Servei al Mar (angls: Coast Guard Sea Service Ribbon)  va ser creat al 1984 i s atorgat a aquells membres dels Guardacostes que serveixin ms de 12 mesos consecutius al mar a bord de les patrulleres dels Guardacostes. Per cada 3 anys de servei posteriors s'atorga una estrella de servei.

 Gal de l'Exrcit del Servei al Mar .
El  Gal de l'Exrcit pel Servei al Mar (angls: Army Sea Duty Ribbon)  va ser creat al 2006 i s atorgat als membres de l'Exrcit, la Reserva o la Gurdia Nacional per completar al menys 2 anys de servei acumulat al mar. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280042" title="Sfocles (desambiguaci)" nonfiltered="4588" processed="4560" dbindex="109725">


Onomstica:

Sfocles, poeta trgic grec (Sfocles el Vell);

Sfocles el Jove poeta trgic grec;

Sfocles (poeta), poeta atenenc trgic ;

Sfocles (orador), orador atenenc ;

Sfocles de Snion, home d'estat atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280043" title="Sfocles el Jove" nonfiltered="4589" processed="4561" dbindex="109726">
Sfocles (Sophocles, ) fill d'Arist i nt de Sfocles el vell, fou un poeta trgic atenenc. 

Tenia al tomb dels vint anys a la mort del seu avi i va comenar a exhibir les seves prpies tragdies o drames vers el 30 anys (cap el 396 aC) encara que el 401 aC va presentar Oedipus at Colonus que probablement era una obra del seu avi.

Segons les fonts va exhibir entre 11 i 40 drames, i va guanyar entre 7 i 12 premis. De les seves obres la nica referncia rellevant es Climent d'Alexandria. Suides li atribueix tamb alguna elegia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280044" title="Sfocles (poeta)" nonfiltered="4590" processed="4562" dbindex="109727">
Sfocles (Sophocles, ) fou un poeta atenenc trgic i lric que va viure ms tard que els poetes de la pliade trgica.

Se li atribueixen quinze drames segons Suides, que es la nica font que l'esmenta a banda de l'anomenada inscripci d'Orcomen.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280045" title="Sfocles (orador)" nonfiltered="4591" processed="4563" dbindex="109728">
Sfocles (Sophocles, ) fou un orador atenenc el discurs del qual per Euctem s esmentat per Aristtil.

Probablement fou el mateix Sfocles que s esmentat per Xenofont com un dels Trenta tirans d'Atenes (Xen. Hell. 2.3.2; Hist. Crit. Orat. Graec., No. viii.)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280046" title="Sfocles de Snion" nonfiltered="4592" processed="4564" dbindex="109729">
Sfocles de Snion (Sophocles, ) fou un home d'estat atenenc fill d'Amfclides.

Era nadiu de Sunium i fou l'autor d'un decret expulsant als filsofs del territori tic, o segons altres prohibint sota amenaa de pena de mort presidir una escola de filosofia sense consentiment del senat i el poble. El decret fou revocat al cap d'un any i Sfocles va haver de pagar una multa de cinc talents; aquesta llei fou aprovada vers el final de la 115 olimpada o comenament de la 116, s a dir el 316 aC




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280047" title="Sofnies" nonfiltered="4593" processed="4565" dbindex="109730">
Sofnies (Sophonias, ) fou un monjo grec bizant que va escriure comentaris sobre Aristtil. Va viure probablement al final del segle XIV tot i que les dates precises no es coneixen.

Es conserven les segents obres:

1. In Aristotelis Categorias de Homonymis, Synonymis, Paronymis, Heteronymis, Polyonymis, &c. ;
2. , Paraphrasis sapientissimi Sophoniae in Aristotelis Libros tres de Anima ;
3. , Sophoniae sapientisssimi Monachi Declamnatio : Paulus in Athenis Concionem habens ad Populum ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280048" title="Quadrilla" nonfiltered="4594" processed="4566" dbindex="109731">
Al Pas Valenci, una quadrilla s un grup d'amics que s'ajunten per dur a terme algun treball conjunt o tractar d'un tema d'inters com. Antigament, es referia a les quadrilles de llauradors que treballaven conjuntament al camp a la collita. A l'actualitat, les quadrilles s'organitzen com a penyes taurines, filades de moros i cristians, i colles castelleres. Al capdavall, quadrilla pot ser senzillament un grup d'amics.

Vegeu tamb.
 Aplec;
 Bous al Carrer;
 Moros i Cristians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280050" title="Sofonisba" nonfiltered="4595" processed="4567" dbindex="109732">
Sofonisba (Sophonisba,  era filla del general cartagins sdrubal (fill de Gisc) i fou promesa de molt jove al prncep nmida Masinissa; quan sdrubal va voler guanyar a la seva causa al rei Sifax, li va oferir la ma de Sifonisba que sembla ser que era una noia d'extraordinria bellesa i encara que el general rom Publi Corneli Escipi Afric Major va fer interessants ofertes a Sifax, aquest finalment va optar per l'aliana cartaginesa a canvi de la noia, amb la que es va casar el 206 aC.

Per la seva influencia Sifax va ajudar fins al final als cartaginesos i encara va aixecar un nou exercit desprs de la destrucci del seu primer exrcit en l'atac que per sorpresa van fer els romans una nit al campament nmida, que van incendiar; per derrotat finalment per Masinissa, la seva capital Cirta fou conquerida i Sofonisba va caure en mans del vencedor; Masinissa la volia per a ell i per lliurar-la de la captivitat que li esperava amb els romans, es va casar amb ella; per Escipi que tenia por de qu exercs la mateixa influencia sobre Masinissa que abans sobre Sifax, no va ratificar l'acord i va exigir l'entrega de la princesa; no podent evitar complir l'orde del rom, Masinissa va entregar a la seva dona una dosis de ver per evitar la humiliaci de la captivitat. Sofonisba es va prendre el ver sense dubtar i va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280052" title="Gal de la Promoci Professional dels Sots-oficials" nonfiltered="4596" processed="4568" dbindex="109733">
Un Gal de la Promoci Professional dels Sots-oficials (angls: Non-Commissioned Officer Development Ribbon) s una distinci atorgada per l'Exrcit dels Estats Units i la USAF per reconixer a aquells sots-oficials que hagin completat els cursos prescrits a l'Acadmia de Sots-Oficials.

 Exrcit .

El Gal de la Promoci Professional dels Sots-oficials (angls: NCO Professional Development Ribbon) s atorgat per l'Exrcit dels Estats Units per completar qualsevol curs prescrit per la promoci dels sots-oficials. El primer s atorgat per completar el "Curs de Capdill de Guerrers" (WLC). Quan un soldat completa un nou curs s'indica mitjanant un numeral, sent el mxim el "4".

 Fora Aria .

El  Gal de Graduat a l'Acadmia de Sots-oficials de la Fora Aria (angls: NCO Professional Military Education Graduate Ribbon) s atorgat per la Fora Aria dels Estats Units per completar qualsevol programa prescrit de desenvolupament per a sots-oficials. Aquests programes inclouen l'Acadmia de Lideratge d'Aviadors (ALS), l'Acadmia de Sots-oficials (NCOA) i l'Acadmia Superior de Sots-oficials (SNCOA). Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280055" title="Messier 55" nonfiltered="4597" processed="4569" dbindex="109734">


Messier 55 ( M55 o NGC 6809) s un cmul globular en la constellaci Sagitari. Va ser descobert per Nicolas-Louis de Lacaille en 1751 i catalogat per Charles Messier en 1778. 

M55 est format per prop de 100,000 estrelles; es troba noms a 17,300 anys llum de distncia de la Terra. La seva extensi s'estima en prop de 110 anys llum. Noms s'han descobert una mitja dotzena d'estrelles variables i s considerat un dels cmuls globulars ms propers a la Terra

Observaci.
M55 es troba en una zona pobra d'objectes rellevants; l'estrella ms important ms propera s Sagittarii tot i que es troba a 7 a l'oest. s possible l'observaci del cmul amb instruments molt modestos.


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280061" title="Christian Hermann Weisse" nonfiltered="4598" processed="4570" dbindex="109735">
Christian Hermann Weisse (Leipzig, 10 d'agost de 1801 - 19 de setembre de 1866). Teleg protestant alemany.

Va seguir les idees filosfiques de Georg Wilhelm Friedrich Hegel. Per, amb els anys es fou allunyant del seu panteisme idealista, aproximant-se a les idees de Friedrich von Schelling.

Fou deixeble de David Friedrich Strauss.

Pertany a l'antiga recerca del Jess histric, iniciada per Hermann Samuel Reimarus. Fou un dels creadors de la Teoria de les dues fonts (Font Q).

 Obra .
 System der sthetik (2 Bde., 1830);
 Die evangelische Geschichte kritisch und philosophisch bearbeitet (2 Bde. Leipzig 1838);
 Philosophische Dogmatik oder Philosophie des Christentums (3 Bde., 1855-1862);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280064" title="Stagecoach" nonfiltered="4599" processed="4571" dbindex="109736">
Stagecoach s una pellcula de 1939 dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne. Va ser nominada a 7 Oscars, dels quals va en va rebre 2 al millor actor secundari (Thomas Mitchell) i a la millor banda sonora.

Sinopsi.

 Diferents personatges es reuneixen en una diligncia per a un viatge llarg i dur. Entre ells, un fora de la llei a la recerca de revenja, una prostituta que han fet fora del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar, un xrif... Les relacions entre un grup tan variat seran difcils i tenses. El moment de mxim perill es presenta quan al mig d'una plana sn atacats per un grup d'indis apatxes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280068" title="Messier 56" nonfiltered="4600" processed="4572" dbindex="109737">


Messier 56 (M56 o NGC 6779) s un cmul globular en la constellaci Lira. Va ser descobert per Charles  Messier en 1779. 

L'M56 est a una distncia d'uns 32.900 anys llum des de la Terra i el seu dimetre s d'aproximadament 60 anys llum

Les estrelles ms brillants d' M56 sn de magnitud 13. Noms  s'ha trobat una dotzena de estrelles variables  com V6 (estrella RV Tauri; perode: 90 dies) o V1 (Cefeida: 1.510 dies); altres estrelles variables sn V2 (irregular) i V3 (semiregular). 

Observaci.
Es tracta d'uns dels cmuls globulars menys brillants, degut a l'absncia de nucli; no obstant, no s difcil resoldre-hi estrelles. M56 es troba entre les estrelles (  Cygni) i   Lyrae.


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280069" title="Masclet (petard)" nonfiltered="4601" processed="4573" dbindex="109738">
Un masclet, col.loquialment petard, s un explosiu. La seua funci principal s de fer soroll durant les festes, sobretot durant les Falles. N'hi ha de totes classes, dels inofensius que llancen els nens als potents que s'empra a una mascletada.

Tipus de masclets.
 T.N.T: Molt fort, amb una metxa lenta.
 Baby Petardo: Per als nens ms menuts, una caixa cont cent masclets de escassa potncia.
 Trenca-bigues: s com el T.N.T. per ms fort. Adient noms per als adults.
 Taronja Tronadora: Produeix un soroll com una traca.
 Xiuladors: Es volen i emeten un xiulet pronunciat.

Vegeu tamb.
 Focs d'artifici;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280072" title="Johannes Weiss" nonfiltered="4602" processed="4574" dbindex="109739">

Johannes Wei (1863 - 1914). Teleg protestant alemany.

Pertany al perode de l'antiga recerca del Jess histric (Old Quest)

A Johannes Wei se li deu (1890) la denominaci de Font Q que es dna als textos coincidents entre els evangelis sinptics, que es consideren una tradici oral o escrita que va servir per la redacci dels tres sinptics, i possiblement d'alguns apcrifs. En realitat, la Q correspon a la abreviatura de font en alemany (Quelle). Aquesta teoria originada en el 1838 per Christian Gottlob Wilke i Christian Hermann Weisse est mpliament acceptada avui dia.

En el 1892 assenyalava que el tema central de Jess de Natzaret era la arribada imminent del Regne de Du.

En 1913 public Das Problem der Entstehung des Christentums. A on insisteix en qu s'ha de trobar el cristianisme en les seves fonts jueves, i diferenciar aquesta arrelament principal respecta de les influencies que podrien tenir de les religions mistriques, a diferencia de la tendncia a interpretar el cristianisme com una religi sorgida principalment dels cultes mistrics, com es venia plantejant en l'Escola de la historia de les religions.

Obra.
 Die Predigt Jesu vom Reiche Gottes ("Jess, proclamaci del regne de Du"), 1892.
 Paulus und Jesus ("Pau i Jess"), 1909.
 Jesus von Nazareth, Mythus oder Geschichte? ("Jess de Natzaret, Mite o Historia?"), 1910.
 Das Urchristentum (completat per R. Knopf "La Historia dels cristians primitius"), 1917.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280073" title="Porxe" nonfiltered="4603" processed="4575" dbindex="109740">


Un porxe o porxo s un espai cobert i obert a l'exterior per un o ms costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior. Pot ser independent o ajuntat amb un edifici. En qualsevol cas, la seua funci s de proveir aixopluc a les persones. Molts porxes sn mercats coberts.

Porxes importants.
 Porxada de Granollers;
 Porxens de Pedreguer;
 Porxo de Santa Maria de Ripoll;
 Mercat porxat de Donibane Garazi;

Vegeu tamb.
 Riurau, edifici porxat de les Comarques Centrals del Pas Valenci.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280075" title="Repbliques Martimes" nonfiltered="4604" processed="4576" dbindex="109741">
Les Repbliques Martimes s la denominaci genrica amb qu es coneixen un seguit de ciutats costaneres de la Mediterrnia, especialment italianes, que entre els segles X i el XVI gaudiren de prosperitat econmica grcies a llur activitat comercial, en un context de gran autonomia poltica.   

Generalment, la definici es refereix en particular a quatre ciutats italianes: Amalfi, Gnova, Pisa i Vencia. La ms rellevant d'aquestes va ser sens dubte la Serenssima Repblica de Vencia, que va conquerir grans porcions de territori a Itlia, ja que arrib a pocs quilmetres de Mil, per l'est, fins a l'Adritica i Grcia per l'oest (on destacaven les illes de Creta i Xipre).

Vencia controlava el comer a la Mediterrnia oriental, i la gran repblica rival, Gnova, tenia el monopoli a la Mediterrnia occidental.
No obstant aix, altres ciutats martimes italianes gaudien igualment d'independncia (govern autnom sota la forma de repblica oligrquica, moneda, armada, etc.) i havien participat a les croades, posseen una flota de naus, tenien llotges de comer i consoli delle nationes (cnsols de les nacions) que vigilaven els interessos comercials als ports mediterranis. Entre aquestes ciutats podem anomenar Gaeta, Ancona, Trani, Ragusa i Noli. Tamb tingu molta importncia en aquella poca la Repblica de Ragusa, avui Dubrovnik, a la costa adritica.

Caldria afegir-hi tamb les ciutats catalanes dins dels diferents regnes de la Corona d'Arag que, encara que dins d'un marc poltic diferent, per l'existncia de la monarquia, tingueren parallelismes amb les repbliques martimes italianes. Entre elles destacaren les ciutats de Barcelona des del segle XIII i Valncia al XV. Durant les primeres Germanies s que podria considerar-se Valncia i el seu pas (encara que durant pocs anys) com una repblica martima a l'estil itali.

Vegeu tamb.
 Consolat de Mar;








 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280077" title="Santo Domingo de la Calzada" nonfiltered="4605" processed="4577" dbindex="109742">

Santo Domingo de la Calzada, municipi de la comunitat autnoma de La Rioja (Espanya), situat a la vora del riu Oja (que dona nom a la regi).
En aquest punt el Oja es coneix tamb com riu Glera. Es troba a la Rioja Alta i limita amb els municipis de Baares, Ciruea, Corporales, Gran, Manzanares de Rioja, Santurde de Rioja, Santurdejo, Villalobar de Rioja i Villarejo

El seu nom i fundaci provenen de Domingo Garca, que cre un pont, un hospital i un alber de peregrins, per a facilitar el seu pas cap a sant Jaume de Compostela, al voltant de l'any 1045.

Es famosa la dita de "Santo Domingo de la Calzada, donde cant la gallina despus de asada", degut a un miracle atribut al sant. En record d'aquesta llegenda es guarda permanentment a la catedral un gall i una gallina, en un galliner construt amb forja.

Monuments.
Com a monuments a destacar trobem la seua catedral d'origen romnic, amb l'absis i la torre exenta, del segle XVIII.

 Personatges .
 Gustavo Bueno Martnez;

Enllaos externs.

Histria, cultura, gastronomia i activitats de Santo Domingo de la Calzada;
Recorregut fotogrfic per Santo Domingo de la Calzada;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280080" title="San Milln de la Cogolla" nonfiltered="4606" processed="4578" dbindex="109743">

San Milln de la Cogolla es un municipi de la comunitat autnoma de La Rioja a Espanya. Ubicat al peu de la serra de la Demanda (Sistema Ibric)a la vesant oriental que separa la meseta espanyola de la vall de l'Ebre, a 728 metres d' altitud. Es troba a la vora del riu Crdenas.

Cal destacar el monestir de San Milln de Yuso, amb les dues seus, el monestirs de San Milln de Suso i San Milln de Yuso.

En aquest darrer es troben les primeres mostres d'escriptura en castell (o navarro-aragons) i basc, a les famoses Glosas Emilianenses.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280083" title="Jules Verne ATV" nonfiltered="4607" processed="4579" dbindex="109744">


El Jules Verne, o Vehicle de Transferncia Automtic 001 (ATV-001) s un vehicle de crrega espacial Europeu de reabastament que t el nom de l'autor de llibres de cincia ficci francs Jules Verne. La nau espacial es va enlairar el dia 9 de mar de 2008 en una missi per proveir l'Estaci Espacial Internacional (ISS) de combustible, aigua, aire i altres crregues diverses. Jules Verne tamb ser usada per remuntar l'estaci a una rbita ms alta. 

Ats que s el primer Vehicle de Transferncia Automtic (ATV, en angls), la nau necessitar 3 setmanes de proves abans de comenar les sries de passejos espacials amb la ISS. Est previst que s'uneixin el dia 3 d'abril de 2008. Desprs d'estar fins a sis mesos unida a l'estaci, la Jules Verne se separar i perdr alada fins a fer una reentrada destructiva per sobre de l'Oce Pacfic.

Programa de desenvolupament.
 Vegeu Vehicle de Transferncia Automtic.

Enlairament.



Jules Verne es va enlairar cap a una rbita baixa de la terra en el cohet portador Ariane 5ES.
Va sortir de la pista ELA-3, al Port Espacial Europeu de Kourou, a la Guaiana Francesa, a les 04.03.04 UTC el 9 de mar de 2008, desprs de diversos endarreriments. La nau es va separar del coet portador 1 hora 6 minuts i 41 segons desprs d'enlairar-se, moment en qu els sistemes de navegaci es van activar. Dos dies ms tard, el dia 11 de mar, els 4 principals motors de l'ATV es van encendre per primer cop, marcant l'inici de moltes voltes orbitals d'acostament.

Manuscrits.
A bord de la nau espacial hi viatgen dos manuscrits originals de Verne, els quals seran lliurats a la tripulaci de l'Estaci Espacial Internacional.

Vegeu tamb.
Vehicle de Transferncia Automtic;
Progress spacecraft;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280086" title="Lnia 1 (Rodalies Valncia)" nonfiltered="4609" processed="4580" dbindex="109746">

La lnia 1 s una de les sis lnies de rodalia al Pas Valenci.

Parades.


Enllaos externs.
 Renfe rodalies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280087" title="Liana Del Balzo" nonfiltered="4610" processed="4581" dbindex="109747">
Na Liana Del Balzo -pseudnim d'Eliana Del Balzo (Buenos Aires, 4 de mar de 1899   Roma, 26 de mar de 1982)- fou una actriu italiana.

D'origen humil, va nixer a l'Argentina d'uns immigrants italians. Desprs dels seus estudis a Buenos Aires va tornar a Itlia amb la seva famlia a mitjans dels anys 10; fou llavors quan va comenar a interessar-se per la interpretaci. Va iniciar una intensa activitat teatral amb en Sergio Tofano, en Vittorio De Sica, n'Evi Maltagliati i en Luigi Cimara. Per poder financiar unes coratjoses empreses teatrals va comenar a fer feina en el cinema l'any 1935, tenguent un petit paper a la pellcula Casta diva, (1935), de na Carmine Gallone.

Va tenir moltes ms experincies cinematogrfiques al llarg dels anys trenta i quaranta, per va obtenir-ne de ms importants en els anys cinquanta i seixanta, quan va aparixer a pellcules celebrrimes com Bravissimo (1955), d'en Luigi Filippo D'Amico; Ben-Hur (1959), d'en William Wyler; Tot, Fabrizi e i giovani d'oggi, (1960), d'en Mario Mattoli; Il disco volante, (1964), d'en Tinto Brass i Profondo rosso, (1975), d'en Dario Argento.

Va fer feina incansablement fins a la seva mort, ocorreguda la primavera de 1982. 

 Filmografia .
La luna - (1979) - la germana del mestre;
Il vizietto - (1978) ;
Profondo rosso - (1975) - Elvira; ;
Il gatto di Brooklyn aspirante detective - (1973); ;
Colpo grosso, grossissimo... anzi probabile - (1972); ;
La prima notte di quiete - (1972) - senyora Dominici;
Novelle galeotte d'amore - (1972); ;
Un omicidio perfetto a termine di legge - (1971); ;
L'inafferrabile invincibile Mr. Invisibile - (1970); ;
Shango, la pistola infallibile - (1970) - Peno;
Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano - (1969) - la dona que escolta el serm;
Zorro alla corte d'Inghilterra - (1969) - la senyora de la festa;
La bisbetica domata - (1967) - petit paper; ;
Il disco volante - (1964) - la mare de na Dolores;
I gemelli del Texas - (1964) - la mare de na Malanza;
La donna degli altri  sempre pi bella - (1963) - petit paper;
Venere imperiale - (1963) - princesa Borghese;
Disneyland - (1962) - srie de televisi - la comtessa Della Scala, (dos episodis);
Sodoma e Gomorra - (1962) - la rica senyora hebrea;
I masnadieri - (1961) - petit paper;
Cinque giorni in contanti - (1961) - petit paper;
Tot, Fabrizi e i giovani d'oggi - (1960) - la tia;  ;
Apocalisse sul fiume giallo - (1960); ;
I cosacchi - (1960); ;
L'ultimo zar - (1960); ;
Ben-Hur - (1959) - la dida;
Il moralista - (1959) - la baronessa; ;
Le cameriere - (1959); ;
Valeria ragazza poco seria - (1958); ;
La donna pi bella del mondo - (1956); ;
Bravissimo - (1955); ;
I cavalieri della regina - (1954); ;
Carosello napoletano - (1954) - petit paper;
Una donna prega - (1954) la portera tafanera;
Giuseppe Verdi - (1953); ;
Fanciulle di lusso - (1953) - la princesa De Vick-Beranger; ;
Don Lorenzo - (1952); ;
Il romanzo della mia vita - (1952); ;
Moglie per una notte - (1952); ;
Altri tempi - (1952); ;
Quo vadis - (1951) - la sacerdotessa;
Amore e sangue - (1951); ;
Una bruna indiavolata - (1951) - la mare d'en Giulio;
Sette ore di guai - (1951) - petit paper;
Il ladro di Venezia - (1950) - Madonna;
Romanzo d'amore - (1950) - l'hoste;
Strano appuntamento - (1950); ;
I pirati di Capri - (1949); ;
Tot cerca casa - (1949) - la comtessa;
Santo disonore - (1949) - petit paper;
Il fiacre N. 13 - (1948);
Eugenia Grandet - (1947); ;
I fratelli Karamazov - (1947); ;
L'apocalisse - (1946); ;
Il diavolo va in collegio - (1944) - senyora Testones;
Apparizione - (1943) - Susanna, la governanta;
Sempre pi difficile - (1943) - la directora del collegi;
La danza del fuoco - (1943); ;
Harlem - (1943); ;
Sette anni di felicit - (1943) - la cantant sobre el cami;
La donna del peccato - (1942); ;
La signorina - (1942); ;
Miliardi, che follia! - (1942) - una convidada a la festa;
La principessa del sogno - (1942) - una amiga de la cantant lrica;
Soltanto un bacio - (1942) - una convidada a la festa;
Santa Maria - (1942) - una passatgera al vaixell;
 caduta una donna - (1941) - la venada;
Il re si diverte - (1941) - ;
I mariti - (1941); ;
Orizzonte dipinto - (1941); ;
Caravaggio, il pittore maledetto - (1941); ;
Tosca - (1941) - la dama de companyia de la marquessa;
Idillio a Budapest - (1941); ;
La fanciulla di Portici - (1940) - la duquessa Carafa;
La canzone rubata - (1940) - ;
Kean - (1940) - una convidada al ball;
Centomila dollari - (1940) - miss Vernon;
Noi siamo le colonne - (1940);
Scandalo per bene - (1940); ;
Le educande di Saint-Cyr - (1939) - la mestra de msica;
Torna, caro ideal! - (1939) - madame de Villet;
Finisce sempre cos - (1939) - la cambrera de l'alberg;
Eravamo sette vedove - (1939) - la passatgera;
Il sogno di Butterfly - (1939); ;
Una moglie in pericolo - (1939) - una convidada a noces;
Ballo al castello - (1939); ;
Casta diva - (1935).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280088" title="Infografia" nonfiltered="4611" processed="4582" dbindex="109748">

La infografia s la tcnica de creaci i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informtiques. 

Abans de l'aparici del programari informtic d'edici iconogrfica, es parlava d'illustraci tcnica, i a partir del boom de la informtica, la conjunci dels mots "informtica", "informaci", "grafia" i "iconografia", segons el parer d'alguns, va proporcionar el terme "infografia", encara que ja existia amb anterioritat; l'auge de les tecnologies informtiques adreades a l'edici d'informaci iconogrfica han fet que el mot infografia hagi esdevingut molt utilitzat.

El terme infografia s usual per a referir-se a les informacions iconogrfiques, acompanyades de breus texts de recolzament o explicacions textuals, en la premsa diria i/o de periodicitat diversa, per tamb sn infografies totes aquelles produccions iconogrfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'illustracions grfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor all del que s informa, ja sigui en suport paper, informtic-digital o altres modalitats de publicaci i materials: plafons, cartells, tendals, etc.Les infografies poden estar realitzades en color, en escala de grisos o en blanc i negre, i poden ser de mides variades.

Els professionals de la infografia sn coneguts com a infgrafs o infografistes, i es tracta d'una especialitzaci en disseny grfic i/o en illustraci grfica. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280091" title="Ben-Hur" nonfiltered="4612" processed="4583" dbindex="109749">

Ben-Hur s una pellcula estatunidenca del 1959, del gnere dramtic pic bblic, dirigida per en William Wyler. Est basada en la novella homnima de l'escriptor estatunidenc Lew Wallace.

Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Sinopsi .


A Jerusalem, a principis del segle I, hi viu en Judah Ben-Hur, un ric mercader jueu. Prest torna en Messala, un amic rom de jovenesa que ara s el cap de les legions romanes a la ciutat; per un desencontre degut a visions poltiques divergents fa que en Messala condemni en Ben-Hur a viure com esclau a una galera romana, tot i ser conscient de la innocncia del seu antic amic. Per aquest tendr una oportunitat de venjana.

Actors i personatges.


Principals premis i reconeixements.
scar 1960 (EEUU)
Guanyador d'onze premis, a les categories de:
 Oscar a la millor pellcula   Sam Zimbalist, productor;
 Oscar al millor director   William Wyler;
 Oscar al millor actor   Charlton Heston;
 Oscar al millor actor secundari   Hugh Griffith;
 Oscar a la millor direcci artstica   Edward C. Carfagno, William A. Horning, and Hugh Hunt;
 Oscar a la millor fotografia   Robert Surtees;
 Oscar al millor vestuari   Elizabeth Haffenden;
 Oscar als millors efectes visuals   A. Arnold Gillespie (visual), Milo B. Lory (audible), and Robert MacDonald (visual);
 Oscar al millor muntatge   John D. Dunning and Ralph E. Winters;
 Oscar a la millor banda sonora   Mikls Rzsa;
 Oscar al millor so   Franklin Milton;

Nominaci al Millor Gui Adaptat.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280099" title="Frouzins" nonfiltered="4613" processed="4584" dbindex="109750">


Frouzins s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280100" title="Ham (ximpanz)" nonfiltered="4614" processed="4585" dbindex="109751">


Ham el ximpanz fou el primer homnid en volar a l'espai exterior amb la Mercury-Redstone 2.

Els entrenaments i l'elecci de Ham. 

Ham pertanyia a un grup de sis ximpanzs entrenats en el centre de medicina aeroespacial de Holloman, on fou entrenat per moure algunes palanques en funci de diverses llums activades. Durant el seu entrenament rebia llepolies com a premi o descarregues elctriques com a cstig.

 Missi Mercury-Redstone 2 .

El 31 de gener de 1961, Ham va enlairar-se en una missi de prova del projecte Mercury l'objectiu del qual era simular exactament all que sentiria el primer astronauta nord-americ durant el seu histric viatge suborbital.

L'enlairament es va dur a terme sense incidents, per un problema al regulador d'acceleraci del coet va proporcionar un excs de velocitat que no es resoldria fins que es va esgotar l'oxigen lquid, la qual cosa va portar a la cpsula a una altitud mxima de 253 km, superior a l'esperada. Aix va suposar un perode d'ingravitaci de 7 minuts per a Ham, i una reentrada amb una desacceleraci de 14,7 Gs, ms elevada del normal. 

 El vol va durar 16 minuts i 39 segons i la cpsula va aterrar a l'oce Atlntic, a 679 km de distncia del punt d'enlairament, 209 km ms enll del previst. Com a resultat del major impacte i la prolongada espera fins a l'arribada del rescat i la violncia de les ones, una mica d'aigua va penetrar en l'interior de la cpsula.

Per fortuna, Ham va ser rescatat sa i estalvi, i una rpida revisi va confirmar que es trobava en bones condicions.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280102" title="La Salvetat-Saint-Gilles" nonfiltered="4615" processed="4586" dbindex="109752">


La Salvetat-Saint-Gilles s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280103" title="Granada (Alta Garona)" nonfiltered="4616" processed="4587" dbindex="109753">


Granada (en francs i oficial Grenade-sur-Garonne) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280105" title="Seysses" nonfiltered="4617" processed="4588" dbindex="109754">


Seysses s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280106" title="Aucamvila" nonfiltered="4618" processed="4589" dbindex="109755">


Aucamvila (en francs i oficial Aucamville) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280107" title="Escalquens" nonfiltered="4619" processed="4590" dbindex="109756">


Escalquens s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280108" title="Sent Lis" nonfiltered="4620" processed="4591" dbindex="109757">


Sent Lis (en francs i oficial Saint-Lys) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280110" title="Beauzelle" nonfiltered="4621" processed="4592" dbindex="109758">


Beauzelle s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280111" title="Saint-Alban (Alta Garona)" nonfiltered="4622" processed="4593" dbindex="109759">


Saint-Alban s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280114" title="El ram de la ira" nonfiltered="4623" processed="4594" dbindex="109760">
El ram de la ira (ttol original en angls The Grapes of Wrath) s una pellcula de 1940 dirigida per John Ford i protagonitzada per Henry Fonda. Est basada en la novella homnima guanyadora del premi Pulitzer, escrita per John Steinbeck.

La pellcula va ser nominada a sis Oscars dels quals en va rebre 2: al millor director i a la millor actriu secundria (Jane Darwell).

Sinopsi.

 Histria d'una famlia de grangers d'Oklahoma, Henry (Henry Fonda) i Dt. Joe (Jane Darwell), ubicada a la dcada dels 30 que desprs del crack del 29 sn expulsats de la seva terra i han d'emigrar a Califrnia. Realitzen un dur viatge en un vell Ford, passant per diverses vicissituds en el que creien molt errniament que era el parads.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280115" title="Launaguet" nonfiltered="4624" processed="4595" dbindex="109761">


Launaguet s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280131" title="Gonzalo Fernndez" nonfiltered="4625" processed="4596" dbindex="109762">

Gonzalo Fernndez, s un advocat i catedrtic en dret penal grau 5, orind de l'Uruguai. s l'actual canceller nacional. Va ser la m dreta del Dr. Tabar Vzquez, president de la Repblica Oriental de l'Uruguai, amb el crrec de Secretari de Presidncia.

A partir del 1 de mar de 2008 assumiria com ministre de Relacions Exteriors en substituci de Reinaldo Gargano Ostuni. Tanmateix, s membre del Partit Socialista (PSU).

Sense militncia activa d'importncia, Fernndez va militar en les etapes prvies a la dictadura en un dels cantons socialistes i es va afiliar al PS el 1985. Va ingressar al Comit del Partit Socialista per va abandonar el lloc el 2003 quan va rebre crtiques des del seu partit quan es va donar a conixer que assumiria la defensa del banquer Jorge Peirano Basso, avui a la pres per estafa al Banc de Montevideo.

Fernndez va conixer a Tabar Vzquez a travs de la llavors secretria general de Montevideo, Azucena Berrutti, i del secretari poltic de l'exintendent, Ariel Bergamino. Desprs, va assumir el paper d'assessor legal de la clnica oncolgica del Dr. Vzquez a Montevideo; una de les ms prestigioses del pas.

Com a secretari del president Vzquez, aquest ho va designar el 11 de febrer de 2008 com Ministre de Relacions Exteriors, crrec que va ocupar el 3 de mar del mateix any.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280132" title="Tobacco Road" nonfiltered="4626" processed="4597" dbindex="109763">
Tobacco Road  s una pellcula de 1941 dirigida per John Ford i protagonitzada per Charley Grapewin, Marjorie Rambeau, Gene Tierney, William Tracy i Dana Andrews.

Retrat dels blancs pobres de Georgia i de la seva actitud immoral davant la vida, en un moment en qu les terres estan habitades per la misria.

La pellcula evidencia les circumstncies en les que fou rodada per aprofitar el gran xit popular de El ram de la ira de l'any anterior i amb constants intromissions del productor Zanuck que va incloure en els acabats el seu toc personal i propi de la 20th Century Fox.

Referncies.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280137" title="Michael Clayton" nonfiltered="4627" processed="4598" dbindex="109764">
Michael Clayton s una pellcula estrenada l'any 2007.

Argument.

Advocat en un dels ms grans gabinets jurdics de Nova York, Michael Clayton arregla discretament i per tots els mitjans els assumptes molestos dels seus clients.
Una poderosa firma agroqumica - per enriquir-se - pot fer centenars de vctimes per contaminaci qumica, i s defensada per un dels advocats del gabinet jurdic, Arthur Edens. Quan aquest ltim intenta sabotejar tot el treball efectuat, es confiar llavors a Michael Clayton aquest expedient. Ja no pot escapar a la tria: ofegar la veritat o fer-la esclatar, amb perill de la seva vida...

Repartiment.
 George Clooney : Michael Clayton;
 Tom Wilkinson : Arthur Edens;
 Michael O'Keefe : Barry Grissom;
 Sydney Pollack : Marty Bach;
 Danielle Skraastad : Bridget Klein;
 Tilda Swinton : Karen Crowder;

Premis i nominacions.

 Oscar 2007: Tilda Swinton guanyadora de l'Oscar a la millor actriu secundria a Michael Clayton.
Nominacions als Oscar 2007 :
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director per Tony Gilroy;
 Oscar al millor actor per George Clooney;
 Oscar al millor actor secundari per Tom Wilkinson;
 Oscar al millor gui original per Tony Gilroy;
 Oscar a la millor banda sonora per James Newton Howard;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280138" title="Que verda era la meva vall" nonfiltered="4628" processed="4599" dbindex="109765">
Que verda era la meva vall  (ttol original en angls How Green Was My Valley) s una pellcula de 1941 dirigida per John Ford i protagonitzada per Walter Pidgeon i Maureen O'Hara. Basada en el best seller homnim de Richard Llewellyn. Va ser nominada a 10 Oscars dels quals en va obtenir  5: Millor pellcula (vencent a la mtica Ciutad Kane), director, actor secundari (Donald Crisp), fotografia i decoraci.

Sinopsi.

En un poble miner de Galles viuen els Norman, una famlia orgullosa de ser tots miners i de respectar les tradicions i la unitat familiar. Per la baixada dels salaris pel seu treball a la mina enfrontar el pare Norman amb els seus fills, que veuen la uni sindical de tots els treballadors l'nica manera de fer front als patrons. El cap de famlia, en canvi, no vol sentir a parlar de socialisme ni sindicats.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280142" title="Mark Haddon" nonfiltered="4629" processed="4600" dbindex="109766">
Mark Haddon (Northampton, 26 de setembre del 1962) s un escriptor britnic. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat d'Oxford i un cop llicenciat va treballar amb persones amb deficincies fsiques i mentals, cosa que el va portar a escriure novelles per a nens i joves, com la ms coneguda The Curious Incident of the Dog in the Nighttime (El curis incident del gos a mitjanit) del 2003. Tamb s'ha dedicat a la illustraci, a la pintura i a ensenyar escriptura creativa. 

Enllaos externs.
Web oficial de Mark Haddon;
Mark Haddon: Visita virtual;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280145" title="El curis incident del gos a mitjanit" nonfiltered="4630" processed="4601" dbindex="109767">
El curis incident del gos a mitjanit s una novella de l'escriptor britnic Mark Haddon apareguda el 2003 i traduda al catal el 2004 per Rosa Borrs i editada per La Magrana. La novella explica com el protagonista, un noi autista anomenat Christopher Boone, de 15 anys, troba el gos de la vena mort i decideix investigar-ne les causes. Haur de superar la seva animadversi a parlar amb els adults i desconeguts per aconseguir els seus objectius i poc a poc veur com el mn dels adults dista molt del que hauria de ser ideal. 

Com que el protagonista t gran inters per les matemtiques el llibre t moltes reflexions sobre aquest tema, els captols, per exemple, estan ordenats amb nmeros primers. Aquest inters tamb li permet ser molt ms cientfic i seguir les cerques de Sherlock Holmes, que mantenia una obsessi per l'anlisi objectiva dels fets. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280146" title="Frenologia" nonfiltered="4631" processed="4602" dbindex="109768">

La frenologia (del grec:     , fr n, "ment"; i      , logos, "coneixement") considera que el carcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendncies criminals d'una persona poden ser estudiades en funci de la forma del cap, estudiant quines regions estan ms desenvolupades.

La teoria va ser desenvolupada pel fisileg alemany Franz Joseph Gall, cap al 1800, i va tenir una gran acceptaci durant el segle XIX. El 1843, Franois Magendie es referia a la frenologia com a "una pseudo-cincia de l'actualitat". No obstant aix, la frenologia va influir molt en la psiquiatria i en la neurocincia moderna. 

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280147" title="Partit Socialista de l'Uruguai" nonfiltered="4632" processed="4603" dbindex="109769">


El Partit Socialista de l'Uruguai (PSU) s un partit poltic uruguai d'orientaci socialista que forma part de la coalici poltica Front Ampli. Va ser fundat el 1910. El seu principal dirigent des d'aquest llavors va ser el doctor Emilio Frugoni, el principal precursor de les idees socialistes a l'Uruguai.

A mitjan la dcada de 1950 es va iniciar una renovaci poltica i ideolgica. El PSU es va distanciar de les posicions d'Emilio Frugoni, properes a la socialdemocrcia europea, i es va unir a posicions tercermundistes, a partir de la influncia de Vivian Tras. El 1960 el PSU va trencar amb la Internacional Socialista (IS), rebutjant la poltica de la seva secci francesa a Algria. El PSU va tornar a sollicitar l'ingrs a la IS el 1999. Actualment s membre ple de la Internacional Socialista.

En les eleccions de 1962 el PSU va realitzar una aliana amb sectors escindits del Partit Nacional liderats per Enrique Erro, constituint la  Unin Popular (UP). En aquesta elecci el PSU va perdre la seva representaci parlamentria. Les diferncies respecte a aquesta tctica electoral, van determinar l'allunyament d'Emilio Frugoni, qui va decidir fundar el Moviment Socialista.

El 1971 el PSU va participar de la fundaci del Front Ampli, al costat del Partit Demcrata Cristi de l'Uruguai, el Partit Comunista, i sectors escindits dels partits tradicionals. 

La dictadura cvic-militar instaurada el 27 de juny de 1973 va illegalitzar al Partit Socialista, que va recuperar la seva legalitat el 1984.

Actualment el PSU forma part de la coalici esquerrana que va assumir el govern l'1 de mar de 2005, coneguda com Encuentro Progresista-Frente Amplio-Nueva Mayora (EP-FA-NM), actualment Front Ampli. Des del 2001 fins al present (2006) ho dirigeix Reinaldo Gargano, actual senador de la Repblica pel seu partit i ex Ministre de Relacions Exteriors (2005 2008).

El primer diputat socialista titular va ser el Dr. Emilio Frugoni, la primer diputada titular Daisy Tourn, i la primer senadora titular la Dra. Mnica Xavier. El seu actual Secretari General s Eduardo (Lalo) Fernandez.

El local principal i seu histrica del Partit Socialista de l'Uruguai ha estat "La Casa del Poble", que va ser fundada a principi del segle XX per obrers de la construcci i a partir de 1910, quan es funda el Partit Socialista de l'Uruguai, passa a ser la seu de tots els socialistes d'aquest pas.

Avui hi ha una Casa del Poble en tots els departaments de l'Uruguai i en molts barris de Montevideo.

 Vegeu tamb .
Front Ampli;
 
 Enllaos externs .
Pgina web oficial del Partit Socialista de l'Uruguai (PSU) ;
Legisladors del Partit Socialista de l'Uruguai;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280152" title="My Darling Clementine" nonfiltered="4633" processed="4604" dbindex="109770">
My Darling Clementine s una pellcula de 1946 dirigida per John Ford i protagonitzada per Henry Fonda, Linda Darnell i Victor Mature. 

Sinopsi.

 Narra el fams duel de O.K. Corral esdevingut a Tombstone, Arizona. Wyatt Earp, ex xrif de Dodge City i ramader al costat dels seus germans, accepta la feina de marshall de la ciutat de Tombstone quan, de passada cap a Califrnia, maten el seu germ menor i li roben tot el bestiar. All far amistat amb Doc Holiday, un malalts pistoler que rep la visita de la maca Clementine.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280153" title="Ambrogio Lorenzetti" nonfiltered="4634" processed="4605" dbindex="109771">

Ambrogio Lorenzetti, tamb dit Ambruogio Laurati, va ser un pintor itali de l'Escola senesa, nascut probablement l'any 1290. Era el germ menor de Pietro Lorenzetti, tamb pintor reconegut. La seua mxima activitat es va exercir entre els anys 1317 i 1348, any en qu va morir, probablement a causa de la Pesta Negra, com el seu germ.

Vida i obra.
Inicis.

Probablement es va formar, a l'igual que el seu germ i que Simone Martini, al taller de Duccio di Buoninsegna. Inicialment, potser influt pel germ que havia treballat a Asss, la seua pintura es caracteritzava pel seu slid carcter giottesc, ben diferent de les sinuoses esquisiteses de Simone Martini, qui aleshores dominava l'escena senesa. Un exemple del seu estil primerenc s la Mare de Du amb l'Infant de Vico l'Abate (signada l'any 1319), rgidamente frontal i d'una presncia estaturia i punyent, que evoca les esttues d'Arnolfo di Cambio; el slid i auster tron de fusta fa ms rgid encara el gest amb qu Maria subjecta el seu fill, i l'nica concessi fora de lloc s el viva Infant que s'agita i cameja com un vertader nen.

A Florncia.

Aquesta aproximaci estilstica degu resultar massa rude per a la gtica Siena, i per tant Ambrogio es va traslladar a Florncia on la seua presncia es troba documentada a l'any 1321 i al 1327, com a inscrit a l'Arte dei Medici e Speziali, gremi que en aquella poca incloia tamb els pintors. Ac va rebre nombroses comandes, omplint el buit que Giotto havia deixat amb la seua partena l'any 1327.

Hi va desenvolupar una major vena narrativa, com als Episodis de la vida de Sant Nicolau, (1332 circa), actualment als Uffizi, on va construir complexes arquitectures en les quals desenvolupar la narraci, evitant tamb l'antinatural convencionalisme de foradar els barandats per mostrar el que succeia a les estances. Per exemple, en l'escena de Sant Nicolau que ressuscita l'infant ofegat pel dimoni, l'infant protagonista es representa quatre vegades en altres tants moments successius que es desenvolupen en les dues plantes d'un edifici: la planta baixa est oberta per un arc, mentre que la planta superior s visible a travs d'un balc. En aquestes escenes el fons daurat est gaireb completament eliminat, amb arquitectures que ocupen gaireb tot el fons.

Retorn a Siena, Allegories i efectes del Bon i Mal Govern.
A Siena, mentrestant, Martini se n'havia anat a Aviny (1336), i per tant era ms fcil obtenir bons encrrecs. De fet, els anys 1337 i 1340 hi ha documentats pagaments per treballs a la Catedral de Siena i el Palazzo Pubblico.

Particularment, per al govern municipal va fer una Mare de Du amb l'Infant, per a l'arcada, que en trobar-se a l'exterior est avui dia molt deteriorada; un disc giratori del mapamundi, avui perdut (del qual va prendre el nom la Sala del Mapamundi on havia treballat Simone Martini); els frescos poltics inspitats en els textos d'Aristtil i Toms d'Aquino a la Sala de la Pau; i sobretot la seua obra mestra a la Sala del Consell dels Nou: les dues Allegories i efectes del Bon i Mal Govern, pintats sobre tres parets i amb una longitud global de catorze metres cadascun, ms els set metres i setanta centmetres que ocupa l'Allegoria del Bon Govern al costat ms curt de la sala. Va ser un dels primers missatges de propaganda poltica en una obra d'art medieval.


A l'Allegoria del Bon Govern la Justcia est asseguda a un tron a la banda esquerra, amb una gran balana, sobre els plats de la qual dos ngels administren premis i castics: per exemple el de l'esquerra amb una m decapita un home i amb l'altra corona un altre home. La Justcia mira cap amunt, on vola la Saviesa, que la intrueix. Sota la Justcia est asseguda a un banc la Concrdia, directa conseqncia de la primera, que dna als ciutadans les cordes per moure els plats de la balana de la Justcia. El seguici de ciutadans s'encamina vers el smbol de Siena, la lloba amb els bessons, sobre els quals s'erigeix el Bon Govern, representat per un monarca en majestat. A aquest, els ciutadants li ofereixen la corda per administrar la Justcia. El Bon Govern est protegit per les tres Virtuts teologals (Fe, Esperana i Caritat), mentre als costats del tron, sobre un seient esplndidament tapissat, estan assegudes en diverses postures les personificacions de la Justcia, la Templana, la Magnanimitat, la Prudncia, la Fortalesa i la Pau. La figura de la Pau ha esdevingut clebre, tranquillament semirecolzada en una postura sinuosa, amb una rameta d'olivera a la m. Al cant dret el pintor va representar, amb una execuci extremadament realista, una srie de presoners escortats per gurdies a cavall. Aquests romanen fora dels murs que s'alcen al costat de la lloba.



Conseqncia directa de l'allegoria s el fresc dels Efectes del Bon Govern a la ciutat i al camp sobre la paret contigua, que havia de representar amb un exemple eloqent els objectius dels governants de la ciutat. A l'esquerra una ciutat magnficament pintada (la mateixa Siena, com ho demostren el campanar i la cpula de la Catedral que sobresurten al cant superior esquerre) est poblada per habitants laboriosos, ben edificada i feli, com ho subratlla l'elegant rotllana de noies. A la dreta es desplega el camp, per on les mercaderies i les persones viatgen amb seguretat, la terra frtil es troba conreada, els joves van de cacera, mentre per l'aire sura la personificaci de la Seguretat, que porta un delinqent executat i un cartell en qu es declara la seguretat del camp.


El fresc de de l'Allegoria i efectes del mal Govern es troba bastant ms deteriotat, amb diverses zones afectades pel despreniment de la capa de pintura. Pintat de manera especular al fresc del Bon Govern, havia de permetre la comparaci instructiva amb aquell. Un dimoni simbolitza la Tirania, sobre la qual suren l'Avarcia, la Suprbia i la Vanaglria. De la seua bestial cort formen part l'Ira, la Divisi, la Guerra, el Frau, la Traci i la Crueltat. Als seus peus rau la Justcia, nugada i custodiada per un home sol (no per la comunitat). La ciutat del Mal Govern es troba arrunada i plena d'enderrocs, perqu els seus ciutadans destrueixen ms del que construeixen, abunden els homicides, els innocents sn arrestats, les activitats econmiques sn miserables. El camp est incendiat i s'hi veuen exrcits que avancen vers les muralles. Pel cel sura el sinistre Temor.

En la representaci de les escenes Ambrogio empra elaborats recursos, per exemple al Bon Govern la perspectiva i la llum permeten mostrar fcilment la ciutat en profunditat, mentre que la fosca ciutat del Mal Govern ofereix immediatament una sensaci de confusi, amb ttrics edificis que bloquen la lnia visual.

Als frescos es representa tant la vida urbana con la vida rural, gaireb una novetat en el panorama artstic de l'poca (present ja en algunes miniatures d'mbit frederici, per molt ms estilitzat), amb una cura del detall, una vastedat i una credibilitat mai assolides fins aleshores. A ms, el fi d'aquesta representaci no es tancava en si mateixa (com a voluntat de donar testimoni d'un paisatge existent) sin que formava part d'un missatge poltic, vehiculat a travs del paisatge: el camp que illustra allegricament un concepte (l'efecte d'un rgim poltic), i no noms '"un paisatge".

Tot i romandre influt per la primera formaci rebuda a Siena, Ambrogio va poder desarrelar-se de les caracterstiques dominants d'aquell estil i per tant s difcil considerar-lo un exponent tpic de la pintura senesa de Trecento.

Probablement tots dos germans van morir durant la primera gran onada de pesta negra que l'any 1348 delm de manera terrible les poblacions de l'Europa occidental.

Obres.
 Mare de Du amb Infant, pintura al tremp sobre taula, cm 148 x 78, Museo d'Arte Sacra, San Casciano Val di Pesa, (datada l'any 1319);
 Altar de Sant Prcul (1332);
 Investidura de Sant Llus de Npols (1329), fresc a la baslica de Sant Francesc, Siena;
 Efectes del bon i del mal govern a la ciutat i al camp (1340), fresc al Palazzo Pubblico, Siena;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280154" title="Jaume Queralt" nonfiltered="4635" processed="4606" dbindex="109772">
Jaume Queralt (30 de mar de 1941) nascut a Auch, fill de refugiats republicans, s un poeta i assagista nord-catal, autor de reculls de poemes en catal i d'obres de divulgaci tant en catal com en francs.

Obra.
Assaig.
 Atac del virus. Perpiny: El Trabucaire, 1991  ;
 Sasha Stone : el fotgraf sense rostre. Perpiny: El Trabucaire, 1992  ;
 Vous avez la mmoire courte;
 
Poesia.   
 Sense recana de l'escalp. Barcelona: El Mall, 1987  ;
 Paisatge interior d'un tictic saltamarges. Perpiny: El Trabucaire, 1994;
 L'extraordinari. amb dibuixos i collages de Claudi Mass, VOIXditions, Elna, 2006;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280158" title="Grollers de sa Factoria" nonfiltered="4636" processed="4607" dbindex="109773">

El grup de Msica Grollers de sa Factoria comenaren el 1999, pocs dies abans de les festes de Sant Antoni, al mes de gener a Santa Maria del Cam (Mallorca). De la mateixa manera que Factoria de So fou creada per un redut grup de persones, inicialment al grup noms el formaven 5 persones, que mai havien tocat junts, per, tot i aix, varen decidir dur endavant aquest projecte musical. Tot i la por inicial, la illusi i la predisposici foren fonamentals per comenar a fer cercaviles, a fer all que han fet sempre: animar les festes i gaudir-ne.
 
El resultat actual no ha estat el d una formaci homognia: la msica proposada, les peces creades, no sn ms que el pur reflex de les idees i inquietuds d un grup de gent molt diversa, que just arribar ja destacava per la seva heterogenetat de gustos musicals. Malgrat aquestes diferncies, sempre sanes i saludables, comparteixen uns mateixos valors i interessos, que sn els que bsicament els defineixen: l inters per la cultura popular, el comproms amb la terra, la curiositat per conixer altres cultures, la lluita contra qualsevol tipus d opressi social, econmica o cultural, etc. Sobretot s ha d emfasitzar l inters per la cultura, i aquesta curiositat i respecte per la gran diversitat existent, cosa que queda ben reflectida en veure la gran quantitat d instruments, melodies i ritmes que arriben a emprar. A ms, aquesta pluralitat no far ms que reflectir el respecte i les ganes de conixer all ms antic dins aquest mn tan globalitzat, sense deixar de banda, per, el desig d aprofitar tot el que l actualitat ens ofereix.

Tot i comenar amb cercaviles, ben aviat pensaren de traslladar l espectacle a un escenari. Inicialment, oferien un espectacle per tocar al carrer, al cap i a la fi, per, noms era un cercaviles, emprant gralls, tarotes, flabiol i tambor, xeremies, trompeta, saxfon i diversos instruments de percussi. Actualment, han aconseguit consolidar un espectacle per escenari en qu es fusionen, endems dels instruments esmentats anteriorment, dues guitarres, un baix, una bateria, una cantant i percussi, tot aix interpretant temes populars d arrel tradicional i temes propis, tant en estat pur com esquitxats per elements ms propis del funk, de la rumba, del rock o fins i tot del punk.
  
Encara que abans de l estiu de 2005, ja havien fet moltes actuacions tant de cercaviles com a l escenari (festivitats de Sant Antoni, Sa Rocketa Festival, Perpiny, Grcia (Barcelona), XV Festival de Pardias (Lugo),.....), a partir d aquesta data i grcies a guanyar el  IV Concurs de Msica Jove  del 2005 organitzat pels  Joves de Mallorca per la Llengua , es consolid el directe a l escenari amb uns 50 concerts des d aquella data (Salvem Mallorca, Acampallengua, Ferreries, Sa Rocketa Festival, concerts a ms de 15 pobles de Mallorca, concert a  L esplendor de la festa , festivitats de Sant Antoni, cloenda de la manifestaci Prou davant 60.000 persones, etc). Tot aix ha fet que hagin compartit escenari amb grups com: Cheb Balowski, Doctor Calypso, La Pulquera, Radio Raheem, Mrtires del Comps, Susana Seivane, Skalariak, Lax n'Busto, Obrint Pas, Companyia Elctrica Dharma, La Carrau, Rauxa, Gadegang...
 
En l'actualitat disposen d'una maqueta, enregistrada el 2004, i la qual recull diversos temes dels inicis; i d'un disc,  Grollerlndia  (febrer de 2007), qu reflecteix l'evoluci, la qual no s poca, que ha tingut el grup des de la primera maqueta.

 Components .
Actualment el grup est format per:

 Miquel ngel Diego Izquierdo (grall);
 Pep Torrens Solivellas (grall);
 Jaume Dol Cap (grall);
 Jaume Ordines  Benestar (grall);
 Pere Soler Rub (grall, flabiol i tamborino, i veus);
 Jaume Sastre Terrassa (grall, viol, flabiol i tamborino, flauta dola i flauta de canya);
 Vicen Matas Bennssar (grall, xeremies);
 Pere Soler Bennasar "Souler" (tarota);
 Maci Forteza Cresp (trompeta);
 ngel Borrs (trompeta);
 Josep Salord Gomila (saxfon);
 Natlia Tascn Canyelles (veu, pandereta i castanyetes);
 Toni Negre Vich (baix elctric);
 Carles Segu "Setri" (guitarra elctrica);
 Gori Negre (acordi, guitarra);
 Alfonso lvarez Bermejo "Fofo"(percussions);
 Antoni Jaume i Cap (percussi electrnica);
 Pau Vidal Caellas (bateria);
 Juanjo "Lagarto" (tcnic de so);

 Discografia .
 Grollerlndia. 2007 - Disc autoeditat. Estudis TRIPOTRAPO. So i mescles: Carles Segu  Setri  i Juanjo Rossell  Lagarto . Disseny grfic: Pau Vidal.

 Enllaos externs .
Pgina de Factoria de so;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280159" title="Alfoz" nonfiltered="4637" processed="4608" dbindex="109774">

Alfoz s un municipi pertanyent a la Provncia de Lugo a Galcia. Pertanyent a la Comarca da Maria Central. Limita amb els ajuntaments de: Foz, Mondoedo, Abadn i O Valadouro. Poblaci en 2004: 2.312 persones segon el Padr municipal d'habitants. 
Parrquies. 

Adeln (Santiago);
Bacoi (Santa Mara);
Carballido (San Sebastin);
O Castro de Ouro (San Salvador);
Lagoa (San Vicente);
Mor (San Pedro);
As Oiras (San Mamede);
O Pereiro (Santa Mara);
O Reirado (Santa Mara);

 Evoluci demogrfica .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280161" title="Abadn" nonfiltered="4638" processed="4609" dbindex="109775">

Abadn s un municipi de la provncia de Lugo en la comunitat de Galcia. Limita amb els termes municipals de O Valadouro i Alfoz al nord, Mondoedo i A Pastoriza a l'est, Cospeito al sud i Muras i Vilalba a l'oest.
 
Festes. 
 Sant Pere se celebra q Aldixe, Labrada i Corvite al juny; ;
 Santa Isabel a Canda el primer diumenge de juny; ;
 Sant Pere en la parrquia d'Abadn el 26, 27 i 28 de juny. ;
 Nosa Seora do Rosario a Galgao; ;
 Santa Isabel el 29 de juliol a Corvite i Labrada; ;
 La nostra Senyora a Abeledo i a Montouto; ;
 Nosa Seora do Rosario el 7 i 8 d'octubre a Abadn; ;
 Romiatge del Rosari a Galgao, Gos i Baroncelle el 18 d'octubre; ;
 Nosa Seora dos Miragres a Fanoi el 24 de maig; ;
 Romiatge de Sant Cosme de Motaa a Galgao el 26 i 27 de setembre. ;
Parrquies. 


 Evoluci demogrfica .

 
 Personatges illustres .
 Aquilino Iglesia Alvario;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280162" title="Lnia 6 (Rodalies Valncia)" nonfiltered="4639" processed="4610" dbindex="109776">

La lnia 6 s una de les sis lnies operatives de rodalia al Pas Valenci.

Estacions.


Enllaos externs.
 Renfe rodalies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280164" title="O Valadouro" nonfiltered="4640" processed="4611" dbindex="109777">

O Valadouro s un municipi de la provncia de Lugo a Galcia, que forma part de la comarca da Maria Central.

Parrquies.
Budin (Santa Eulalia) ;
O Cadramn (San Xurxo);
Ferreira (Santa Mara) ;
Frexulfe (Santa Eulalia) ;
Alaxe (San Xon) ;
Moucide (Santo Estevo) ;
Recar (San Xiao) ;
Santo Tom de Recar (San Tom) ;
Santa Cruz do Valadouro (Santra Cruz) ;
Vilacampa (Santa Mara);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280166" title="Lourenz" nonfiltered="4641" processed="4612" dbindex="109778">

Lourenz s un municipi de la provncia de Lugo a Galcia, pertanyent a la Comarca da Maria Central.
Poblaci en 2004 de 2.700 persones segons l'INE.

 
Rius. 
 Riu Masma ;
Parrquies. 
Lourenz (Santa Mara);
San Tom de Lourenz (San Tom);
San Xurxo de Lourenz (San Xurxo);
Santo Adrao de Lourenz (Santo Adrao);
 Personatges illustres .
 Francisco Fernndez del Riego;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280168" title="Foz" nonfiltered="4642" processed="4613" dbindex="109779">

Foz s un municipi  de la provncia de Lugo, Galcia. T aproximadament 9.754 habitants (2006), per a l'estiu arriba a triplicar la seva poblaci.  Pertany a comarca da Maria Central, situat en la desembocadura del riu Masma on es forma la ria de Foz, amb una extensi aproximada de 100 km. Es troba a la vora del mar Cantbric, entre els ajuntaments costaners de Burela i Barreiros, limitant en l'interior amb els municipis de Lourenz, Mondoedo, O Valadouro, Alfoz i Cervo. Encara que anteriorment Foz va ser un poble mariner, actualment la major part dels recursos econmics s'obtenen del turisme. 
Etimologia. 
El nom de Foz prov de la paraula llatina "fauce", que descriu de forma grfica la desembocadura del riu Masma. 
Histria. 
La fundaci de Foz data d'poca prerromana, com es testifica pels castros existents de Fazouro i Pena do Altar. La seva fundaci pot ser que es remunti a l'poca dels rtabres o, segons l'historiador Amor Meiln, va poder haver estat una factoria establerta pels tartssics. Durant el segle IX el municipi va tenir gran florida a causa del establiment de la seu episcopal en San Martn de Mondoedo. En l'poca dels Reis Catlics, Foz va mantenir certs privilegis i exempcions com a conseqncia de la seva importncia comercial. Durant els segles XVI i XVII Foz va contar amb un important port i amb un dels tres drassanes ms importants de Galcia. Armadors i pescadors focenses es dedicaven, fonamentalment, a la captura de balenes. Aquesta importncia pesquera va ser decaient amb el temps, encara que avui queda una important tradici marinera. 
Parrquies.
Cangas (San Pedro);
Cordido (San Xiao);
Fazouro (Santiago);
Foz (Santiago);
Nois (San Xiao);
San Martio de Mondoedo (San Martio);
Santa Cilla do Valadouro (Santa Cilla);
Santo Acisclo do Valadouro (San Acisclo);
Vilaronte (San Xon);

Poblaci.


Activitat econmica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280169" title="Cervo" nonfiltered="4643" processed="4614" dbindex="109780">

Cervo s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Maria Occidental.




Parrquies.
Castelo (San Xiao);
Cervo (Santa Mara);
Lieiro (Santa Mara);
Ra (Santa Mara);
San Romn de Vilaestrofe (San Romn);
Sargadelos (Santiago);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280170" title="Ourol" nonfiltered="4644" processed="4615" dbindex="109781">

Ourol s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Maria Occidental.  Poblaci en 2003: 1.407 persones segons l'INE. 

Parrquies. 

Ambosores (Santa Mara);
Bravos (Santiago);
Merille (Santa Eulalia);
Miotos (San Pedro);
Ourol (Santa Mara);
San Pantalen de Cabanas (San Pantalen);
O Sisto (Santa Mara);
Xerdiz (Santa Mara);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280172" title="FC Zenit Sant Petersburg" nonfiltered="4645" processed="4616" dbindex="109782">

El FC Zenit Sant Petersburg, en (rus:    "     "      -         ) s un club rus de futbol de la ciutat de Sant Petersburg.

 Histria .

L'equip va ser fundat l'any 1925 (tot i que algunes fonts el situen el seu naixement el 1914).

L'any 1897 es disput el primer partit de futbol a Rssia, a la ciutat de Sant Petersburg a Vasilyevsky Ostrov, entre un equip de la colnia anglesa "Ostrov" i un dels russos locals "Petrograd" amb victria anglesa per 6 a 0.

L'origen del Zenit el trobem a inicis dels anys segle XX. Hi havia diversos clubs de futbol que disputaven les lligues locals. El ms antic documentat era el Murzinka fundat el 1914, i que disput els seus partits a l'estadi Obukhovsky entre 1914 i 1924, any en qu fou anomenat Bolshevik (nou nom de la indstria i estadi Obukhovsky).

L'any 1925, un altre predecessor del Zenit, el MLZ, es form per treballadors de la Planta del Metall de Leningrad (Leningradsky Metallichesky Zavod), essent anomenat Stalinets als anys 30. Ambds clubs van jugar de forma independent fins el 1939, any de la seva uni oficial.

L'actual nom de FC Zenit fou registrat per primer cop el 1936, quan el Bolshevik ingress a la societat esportiva Zenit. L'any 1939, sota el govern de Isif Stalin, el FC Zenit fou obligat a admetre els membres del club metallrgic (Stalinets Leningrad). La indstria LMZ havia esdevingut militar i tots els seus jugadors i entrenadors foren transferits al Zenit. Finalment, ambds clubs es fusionaren.

El Zenit guany el seu primer ttol el 1944, en derrotar el CDKA a la final de la copa sovitica. Un fet curis succe el 1967. El Zenit finalitz darrer a la lliga del pas, per se li perdon el descens ja que no es va veure amb bons ulls relegar un club de Leningrad quan se celebrava el 50 aniversari de la revoluci bolxevic a la ciutat. L'any 1984 guany la lliga sovitica, que complet amb el triomf a la supercopa l'any segent.

Un cop creada la lliga russa, el Zenit noms perd la categoria el 1992, retornant a primera divisi el 1996. Des d'aleshores s'ha mantingut a primera, guanyant diversos ttols: la copa del 1999, la copa de la lliga del 2003 i la lliga russa del 2007.

Actualment s un dels clubs ms rics del pas, grcies al patrocini de l'empresa Gazprom .

L'estadi actual del Zenit s el Petrovsky. El 2007, el seu antic estadi, el Kirov, va ser demolit.

 Jugadors destacats .


 Lev Burchalkin;
 Boris Levin-Kogan;
 Nikolai Gartvig;
 Leonid Ivanov;
 Petr Peka Dementiev;
 Lazar Kravets;
 Fridrich Frida Maryutin;
 Yuri Voinov;
 Stanislav Zavidonov;
 Pavel Sadyrin;
 Vladimir Kazachenok;

 Yuri Zheludkov;
 Nikolai Larionov;
 Mikhail Biryukov;
 Dmitri Radchenko;
 Oleg Salenko;
  Roman Berezovsky;
 Maksim Bokov;
 Aleksei Igonin;
   Dmitri Khomukha;
 Andrei Kobelev;
 Andrei Kondrashov;

 Vladimir Kulik;
 Aleksandr Kurtiyan;
 Aleksandr Panov;
 Denis Zubko;
 Aleksandr Anyukov;
 Andrei Arxavin;
 Vladimir Bystrov;
 Maksim Demenko;
 Igor Denisov;
 Alejandro Dominguez;
 Erik Hagen;

  Olexandr Gorshkov;
 Sarkis Hovsepyan;
 Aleksandr Kerzhakov;
 Vyacheslav Malafeev;
 Pavel Mare;
 Pavel Pogrebnyak;
 Vladislav Radimov;
 Martin Skrtel;
  Olexandr Spivak;
 Konstantin Zyryanov;
 Fatih Tekke;


 Palmars .
Copa de la UEFA: 1 2007-08;
Supercopa de la UEFA: 1 2008;
Lliga russa de futbol: 1 2007;
Copa russa de futbol: 1 1999;
Copa de la Lliga russa de futbol: 1 2003;
Lliga sovitica de futbol: 1 1984 (com a Zenit Leningrad);
Copa sovitica de futbol: 1 1944 (com a Zenit Leningrad);
Supercopa sovitica de futbol: 1 1985 (com a Zenit Leningrad);

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;

 Referncies .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280173" title="Daron Malakian" nonfiltered="4646" processed="4617" dbindex="109783">

Daron Vartan Malakian (                      ) (nascut el 18 de juliol de 1975) va ser el guitarrista principal a la banda americana (formada per armenis) System of a Down fins a la seva parada indefinida al 2006 i el guitarrista principal de la banda Scars on Broadway. 

En Malakian ha composat la majoria de les canons del grup, i, ms recentment, n'ha cantat moltes amb en Serj Tankian. Com la resta del grup System of a Down, s de descendncia armnia, per s l'nic dels components que ha nascut dintre d'Estats Units (a Los Angeles). 

Va estar al lloc n30 en la Llista Mundial de Guitarra "The 100 Greatest Heavy Metal Guitarists Of All Time." (Els 100 Millors Guitarristes de Heavy Metal). 

Histria.

En Daron va nixer el dia 18 de juliol de 1975 a Hollywood (Califrnia, Estats Units) com a fill nic d'un pare armeni d'Iraq, Vartan Malakian, i una mare armnia d'Iran, Zepur Malakian.

Quan era molt petit, en Daron va entrar al mn del heavy metal; un cos lluny seu li va tocar una can deKiss quan tenia quatre anys i s'hi va enganxar. Va comenar a escoltar a Van Halen, Iron Maiden, Judas Priest, Motrhead i Ozzy Osbourne, a ms d'altres. Ell sempre va voler tocar la bateria, per els seus pares li van comprar una guitarra elctrica ja que "La bateria no es pot apagar".

Quan era un adolescent, escoltava bandes de heavy metal com Slayer, Venom, Metallica, Pantera, Sepultura i Cannibal Corpse. Ms o menys als 17 anys, va comenar a escoltar The Beatles i Peter, Paul and Mary, les quals considera dues de les seves majors influncies com a compositor. En va anar a l'escola armnia Rose and Alex Pilibos a la Petita Armnia de Hollywood, a la qual hi van anar tamb alguns companys de grup seus, com en Serj Tankian i en Shavo Odadjian.

En Daron encara s un gran fan d'Slayer, a l'igual que el seu company de grup Shavo Odadjian, que de vegades porta posades samarretes d'Slayer als concerts. Durant la seva infncia, tamb es va fer fan de l'equip de hoquei LA Kings.

System of a Down.

En Daron va conixer en Serj Tankian l'any 1993, mentre compartien el mateix local d'assaig en grups diferents. En Serj tocava el teclat per un grup, i en Daron era el cantant d'un altre. Van formar un grup anomenat "Soil" amb en Shavo Odadjian. La banda es va dissoldre aviat i en Tankian i en Malakian van formar un altre grup anomenat "System of a Down", el nom del qual va ser basat en un poema que en Daron escrigu. El ttol del poema era "Victims of a Down", pero en Serj va pensar que la paraula System entraria ms en el pblic que Victims, i volien que els seus lbums es guardessin prop de Slayer. En Shavo Odadjian s'hi va apuntar com a baixista. Aleshores van reclutar l'Andy Khachaturian per la bateria, que va ser reemplaat pel bateria actual, John Dolmayan, degut una lesi a la m. 

En Malakian va coproduir els lbums de System of a Down junt amb en Rick Rubin, i tamb amb The Ambulance i Bad Acid Trip (un grup que pertany al segell d'en Serj Tankian Serjical Strike Records). Ha creat recentment el seu propi segell: EatUrMusic, en la qual el primer grup que hi pertany s el grup Amen. En Malakian tamb est involucrat en un projecte anomenat Scars on Broadway, amb el vocalista d'Amen, Casey Chaos, i Zach Hill de Hella i Team Sleep. L'any 2003 en Daron Malakian va tocar amb un nombre considerable de celebritats al Celebrity Baseball Game a Hollywood. Va escriure per a aquest acte una can sobre l'experincia, "Old School Hollywood", que est inclosa dins de l'lbum de System of a Down Mezmerize.

En Daron va declarar en una entrevista que el grup no segueix a ning: "Un munt de grups van seguir Korn. Nosaltres no som un d'aquests grups, per tinc respecte a Korn per ser originals. Penso que s una vergonya que molta gent pensin que han d'imitar aix. Tothom ens diu que tenim el nostre propi so. Penso que tenim suficient confiana en els nostres fans per saber que esperen quelcom diferent de nosaltres, el qual est b perque ens deixa la porta oberta per fer el que vulguem."

Vida personal.
En Malakian viu actualment a Glendale, Califrnia; t parents a Iran i Iraq, ja que els seus pares nasqueren all per emigraren a Amrica. Ha visitat els dos pasos. Li agrada collecionar espelmes, catifes perses, pipes, instruments i calaveres. 

EatUrMusic.
EatUrMusic s la etiqueta d'en Malakian a travs de Sony. Va ser concebuda a finals de l'any 2003 i est inactiva, en part degut al nombre d'altres projectes que acumula en Malakian. Tot i aix, en Malakian s selectiu i noms deixar entrar a la insgnia els grups que ell realment creu que es mereixen entrar.

"Honestament crec que si vols afegir un artista," comentava Malakian a la web de l'etiqueta, "la cosa ms important s que ha de ser com un d'aquells nois en l'audincia. La gent de Sony i jo estem d'acord en qu noms acceptar aquells artistes dels quals en sc fan.

El primer grup que va signar a l'etiqueta, el grup punk/metal americ Amen, han marxat de l'etiqueta en acord com. El cantant d'Amen (Casey Chaos) publicar la seva msica amb la seva prpia etiqueta des d'ara.

La seva pgina web i el seu frum estan caiguts, per recentment un frum nou ha sorgit amb l'esperana de ressuscitar la comunitat d'EatUrMusic.

Tamb hi ha un rumor que diu que l'lbum de debut de l'altre projecte d'en Malakian, Scars on Broadway, ser publicat sota aquesta insgnia.

Discografia.
System of a Down.
1998: System of a Down;
2001: Toxicity;
2002: Steal This Album!;
2005: Mezmerize;
2005: Hypnotize;

Scars on Broadway.
2003: Ghetto Blaster Rehearsals (Sessi d'estudi amb Casey Chaos);
2008: Scars on Broadway;

Premis.
L'any 2006, System of a Down va guanyar el seu primer Grammy com la Millor Producci Hard Rock per "B.Y.O.B." ;
L'any 2006, van guanyar el "MTV Good Woodie Award" per la seva can "Question!".
L'any 2006, van ser a la posici #14 al VH1 Top 40 Metal Songs amb "Toxicity".
L'any 2007, van ser nominats per un Grammy a la Millor Producci Hard Rock per la seva can "Lonely Day". ;

Collaboracions.
2000: Metallica amb Serj Tankian i Daron Malakian - "Mastertarium" (En viu);
2000: Metallica amb Jonathan Davis i Daron Malakian - "One" (En viu);
2003: The Ambulance amb Daron Malakian - "Stop" (En viu);

Frases d'en Malakian.

 No m'interessen els assassinats, i no m'interesa la gent morint. Per m'interessen les ments de la gent, i de vegades, en  Manson posa reflexions en com que trobo realment interessants. Heu vist mai els seus videos sense editar? Comena tenint molt de sentit. N'estic segur de qu la gent est espantada d'aix, per en la meva opini, fa ms por veure en George Bush intentant tindre sentit.

 System of a Down s una de les bandes que ms malentesos acumulen. Vull dir, per exemple, rock armeni? Qu collons s aix? Qu s poltica? Puc anomenar moltes de les nostres canons que no sn poltiques, i d'altres que s. I durant un temps considerable, tothom pensava que era en Serj qui escrivia les lletres de les nostres canons. Fins que aquest lbum no ha sortit a la llum, la gent pensava que ell escrivia totes les lletres. Aix doncs, hi ha molts malentesos diferents sobre System of a Down que no deixar que em preocupin ms. Ms o menys m'hi he acostumat. La nostra primera biografia deia una cosa semblant a 'quatre nois establerts a Los Angeles que sn armenis i poltics', i, realment, no s del tot cert. Vull dir, tots som armenis, per no ho vam planejar.

 s important no prendre't a tu mateix massa seriosament... i penso que de vegades la gent ens pren ms seriosament dels que ens prenem nosaltres mateixos, especialment quan parlem de poltica. La poltica, per a mi, s una reflexi sobre el mn on visc. Per, en la meva opini, l'amor s tan important com la poltica. Sabeu que els dos existeixen al mn? I si no reflexes tot el mn del teu voltant, aleshores s que et deixes alguna cosa.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de System of a Down;
MySpace de Scars on Broadway;
Pgina oficial de Scars on Broadway;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280184" title="Stavka" nonfiltered="4647" processed="4618" dbindex="109784">
La Stavka (      ) era el Quarter General Superior de les Forces Armades als darrers temps de la Rssia Imperial i a la Uni Sovitica. A la literatura occidental, sovint s'escriu STAVKA (en majscules), com si fos un acrnim.

 La Stavka russa durant la I Guerra Mundial .
El comandant en cap de l'Exrcit Rus a inicis de la I Guerra Mundial era el Gran Duc Nicolau Nikolaievitx, un net del Tsar Nicolau I. Va ser nomenat en el darrer moment a l'agost de 1914, i no va tenir res a veure en la formulaci dels plans militars per dirigir la guerra. Era competent, per no brillant. A l'estiu de 1915 el propi Tsar prengu el comandament personalment.

La Stavka va estar primer situada a Baranovichi, una ciutat bielorrussa (llavors polonesa). Al 1915, amb l'avan alemany es despla a Mahiliov.

 La Stavka sovitica durant la II Guerra Mundial .
La Stavka de les forces sovitiques durant la Segona Guerra Mundial (l'anomenada Gran Guerra Patritica), tamb anomenada Comandament Principal de les Forces Armades de la URSS (Stavka Glavnogo Komandovaniya) va ser establerta el 23 de juny de 1941, mitjanant un decret secret signat per Stalin en les seves capacitats de Cap de Govern i Lder del Partit Comunista de la Uni Sovitica. D'acord a aquest decret, la Stavka estava composada pel Ministre de Defensa Mariscal Timoixenko (com a president), el cap de l'Estat Major General Mariscal Gueorgui Jkov, Stalin, el Ministre d'Exteriors Viatxeslav Mlotov, el Mariscal Voroixlov, el Budionni i el Comissari del Poble de la Marina Almirall Nikolai Kuznetsov.

El mateix decret organitz a la Stavka la instituci de consellers permanents, formada pels camarades Mariscals Kulik, Shaposhnikov, Meretskov, el cap de la Fora Aria Roja Jigarev, Vatutin, Vronov, Anastas Mikoian, Lazar Kaganovitx, el Cap del NKVD Lavrenti Bria, Voznesenskiy, Andrei Jdanov, Gueorgui Malenkov i Lev Mekhlis.

Ben poc desprs, el diputat ministre de defensa Meretskov va ser detingut, acusat amb crrecs falsos per Bria i Merkulov. Poc desprs, Meretskov va ser alliberat de la pres i el mateix dia (a inicis de setembre de 1941) va ser cridat pel propi Stalin.

La Stavka del Comandament Principal va ser reorganitzat en la Stavka del Comandament Suprem (Stavka Verkhovnogo Komandovaniya) el 10 de juliol de 1941. El 8 d'agost de 1941 va tornar a ser reorganitzada com la Stavka del Principal Comandament Suprem (Stavka Verkhovnogo Glavnokomandovaniya).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280191" title="Renfe Rodalies" nonfiltered="4649" processed="4619" dbindex="109786">

Renfe Rodalies (oficialment i en espanyol, Renfe Cercanas) s la denominaci comercial que rep el servei de trajectes curts de Renfe Operadora, empresa de serveis ferroviaris a Espanya, a Alacant, Barcelona i Valncia. Al Pas Basc es diu Renfe Aldirikoak.

Les lnies de Renfe Rodalia operen a la majoria de les grans ciutats de l'Estat Espanyol i sn un dels mitjans de transport fonamentals per comunicar el centre i la perifria de les rees metropolitanes o amb municipis a no ms de 60 Km. Normalment el seu mbit es restringeix a la provncia, i tpicament el trajecte no supera una hora. 

Xarxes.
A l'actualitat existeixen els segents nuclis de Rodalies:
Astries: ;
Barcelona: ;
Bilbao: ;
Cadis: ;
Madrid: ;
Mlaga: ;
Mrcia/Alacant: ;
Santander: ;
Sant Sebasti: ;
Saragossa: ;
Sevilla: ;
Tarragona: s un cas especial perqu nicament se'l considera com a Rodalia al nivell de tarificaci ja que cara a l'usuari els trajectes es realitzen amb trens regionals.

Valncia: ;

Projectes.

 La Corunya-Ferrol;

Vegeu tamb.
Transports;

Enllaos externs.
 Pgina web de Rodalies Renfe;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280197" title="Andrea Orcagna" nonfiltered="4650" processed="4620" dbindex="109787">

Andrea di Cione di Arcangelo conegut com Andrea Orcagna o simplement Orcagna (Florncia, c. 1308-1368), va ser un pintor itali del gtic, pertanyent a la escola florentina; tamb va ser escultor, orfebre, artista de mosaics i arquitecte. Va ser alumne d'Andrea Pisano i de Giotto di Bondone, dos dels seus germans menors Jacopo di Cione i Nardo di Cione tamb van ser pintors, mentre que el seu germ Matteo va ser escultor.

Giorgio Vasari inclou la seua biografia (tamb com a poeta) a les seues Vides d'Artistes. Segons Vasari, Andrea Orcagna va destacar com la ms forta personalitat artstica de Florncia a mitjan segle XIV.

 Algunes obres.
 El polptic de Crist en la glria entre ngels i sants (1354-1357) per a l'altar de la capella Strozzi de Santa Maria Novella Florncia. ;
 El tabernacle d'Orsanmichele a Florncia (acabat l'any 1359 que va ser considerat com la ms perfecta obra de la seua classe en el gtic itali .
 El fresc El triomf de la mort que va inspirar a Franz Liszt el seu Totentanz, una de les seues obres ms clebres.

En collaboraci amb el seu germ Jacopo: 
El trptic de Pentecosta, ;
El polptic de la Mare de Du amb Infant entre quatre sants (Galeria de l'Acadmia de Florncia), ;
La Mare de Du amb Infant entre ngels (Collecci Kress, Washington), ;
El polptic de Sant Mateu (Galleria degli Uffizi, Florncia). ;

Amb el seu germ Matteo :
El mosaic central de la faana de la catedral d'Orvieto (1358).  ;

Se li va atribut errniament durant molt de temps la Loggia dei Lanzi, construda pels seus alumnes Benci di Cione i Simone Talenti.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280206" title="Giovanni da Santo Stefano da Ponte" nonfiltered="4651" processed="4621" dbindex="109788">
Giovanni da Santo Stefano da Ponte (1306-1365) va ser un pintor itali, actiu en la seua natal Florncia. Va ser deixeble de Buonamico Buffalmacco i va pintar retrats i pintura de tema religis. Tamb va treballar a Arezzo. 

Bibliografia.
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280208" title="Icosanoide" nonfiltered="4652" processed="4622" dbindex="109789">
  
En bioqumica, icosanoide s el nom general que se li dna a un grup de molcules de constituci lipdica obtingudes de l'oxigenaci dels cids grassos essencials de 20 carbonis tipus omega-3 i omega-6. Compleixen mplies funcions com mediadors per al sistema nervis central, la inflamaci i la resposta immune tant de vertebrats com invertebrats.

Tots els icosanoides sn molcules de 20 toms de carboni i estan agrupats en prostaglandines, tromboxans, leucotriens, i certs hidroxicids precursors dels leucotriens. Constitueixen les molcules involucrades en les xarxes de comunicaci cellular ms complexes de l'organisme animal, incloent l'home. 

Histria. 
El terme va ser usat per primera vegada per I. J. Corey, i cols., en 1980 per a nomenar a un grup de molcules que procedien de cert cid gras compost per 20 carbonis.

Cinquanta anys abans, en 1930, el ginecleg Raphael Kurzrok i el farmacleg Charles Leib van descriure a la prostaglandina com un component del semen (prosta de prstata) capa de fer contreure la musculatura llisa de l'ter. Entre 1929 i 1932, Burr i Burr van mostrar que eliminar els greixos de la dieta d'un animal suposa malalties de deficincia nutritiva, d'on van descriure per primera vegada el concepte d'cids grassos essencials.  

En 1935, Ulf von Euler va identificar la prostaglandina. En 1964 Sune Karl Bergstrm i Bengt Samuelsson van enllaar les observacions prvies al demostrar que els icosanoides "clssics" derivaven de l'cid araquidnic, considerat recentment com un dels cids grassos essencials i component dels fosfolpids de la membrana plasmtica.

En 1971, John Robert Vane va descriure que certes substncies com l'aspirina exerceixen el seu efecte a travs del bloqueig de la sntesi de prostaglandines, una de les agrupacions dels icosanoides. Von Euler va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1970, i posteriorment en 1982 el van rebre Samuelsson, Vane i Bergstrm. Elias James Corey va guanyar el Premi Nobel de Qumica en 1990 per la sntesi de les prostaglandines.    

Bioqumica. 
De cada tipus de molcula agrupada dintre dels icosanoides, deriven dos o tres molcules produdes, b sigui arran d'un cid gras essencial tipus  -3 o del tipus  -6. Es notar que les activitats metabliques dels derivats d'icosanoides depn de la seva estructura bioqumica i en general, la seva estructura individual explica els efectes orgnics de l'omega-3 i de l'omega-6.



Els icosanoides sn cids carboxlics, fet del qual deriven les seves propietats metabliques. Els derivats de l'omega-6 ( -6), en general, tenen peculiaritats antiinflamatries, no tant aix els derivats de l'omega-3 ( -3). Dels icosanoides, les prostaglandines i els tromboxans inclouen anells saturats i heterocclics, mentre que els leucotriens i els hidroxicids sn lineals (obertes de principi a fi de la seva cadena). Tots ells deriven de l'cid araquidnic (AA), i sn cids grassos essencials. A ms de l'cid araquidnic, altres cids grassos essencials tamb poden servir com precursors en la formaci d'aquestes molcules, per exemple, l'cid linoleic i l'cid linolnic.

 Les prostaglandines tenen 20 toms de carboni, un grup d'cid carboxlic i un anell de cinc carbonis com part de la seva estructura. Totes les prostaglandines tenen un ciclopent (un anell de cinc (penta) carbonis), excepte la prostaglandina I2, que t un anell addicional.

 Els tromboxans sn molcules ccliques (heterociclcliques) b sigui de 6 carbonis o de 5 carbonis amb 1 oxigen, formant aquest ltim un petit anell d'ox  un anell que cont 5 toms de carboni i un tom d'oxigen. Tenen estructures semblants a les prostaglandines i segueixen la mateixa nomenclatura. Consten d'un anell i dues cues. Es van trobar primerament en els trombcits (plaquetes), d'all el seu nom trombox.

 Els leucotriens sn molcules lineals. Es van identificar en leuccits i per aix se'ls coneix com leucotriens. Encara que tenen quatre enllaos dobles, inicialment es pensava que tenien 3 dobles enllaos conjugats (d'all trieno). La seva producci en el cos forma part d'una complexa seqncia metablica que inclou la producci d'histamina.

 L'cid linoleic (un  -6) t l'ltima insaturaci a sis posicions del final i produeixen l'cid araquidnic i poden formar directament la prostaglandina G2 (pro-inflamatoris). La paraula linoleic ve de la planta lli i -oleic relacionat amb els olis oleics.

 L'cid linolnic (un  -3) t l'ltima insaturaci a 3 posicions del final, impedint produir cid araquidnic per si mateixos. Sn capaos de produir la prostaglandina G3 (atorgant-lis propietats antiinflamatries). A causa de la manca dels enzims que sintetitzen aquest cid gras essencial, els humans no produxen l'cid linolnic i han d'obtenir-la en la dieta. El pes d'evidncies cientfiques suggereixen que consumir una dieta rica en cid linolnic (2-3 grams cada dia) s til en la prevenci de cardiopaties isqumiques.;

Nomenclatura. 
 
Un "icosanoide" (eicosa-, grec: vint; vegeu icosaedre) s el terme general per a les molcules oxigenades derivades d'cids grassos essencials de 20 carbonis: 
 cid eicosapentaenic (EPA, per les seves sigles en angls), s un  -3 amb cinc enllaos dobles; ;
 cid araquidnic (AA), s un  -6 amb quatre enllaos dobles; ;
 cid dihomo-gamma-linolenic (DGLA), s un  -6 amb tres enllaos dobles.

L's de la paraula es limita als leucotriens (LT) i a tres tipus de prostanoides: les prostaglandines (PG), prostaciclines (PGI) i trombox (TX). En alguns casos s'usa el terme per a incloure altres productes, incloent lipoxines, lipoxens, lipoxinoides, els variants de l'cid epoxieicosatrienoic (EET) i hepoxilines.

Un icosanoide qualsevol es denota amb un abreujament de quatre carcters, composta de: 
 Carcter 1 i 2. Un abreujament de dues lletres del nom del compost (trombox = TX). Amb l'excepci de la prostaciclina, que va ser prviament classificada amb tres lletres: PGI. ;
 Carcter 3. Una lletra que denoti seqncia i no necessriament relacionada amb el nom del compost,    ;
 Carcter 4. Un subndex que representa el nombre d'enllaos dobles en la molcula.

Por exemple:

 - Derivats prostanoides de l'EPA tenen tres dobles enllaos, per exemple: PGG3, PGH3, PGI3, TXA3, mentre que els leucotriens en tenen cinc: LTB5.
 - Els prostanoides derivats de l'AA tenen dos enllaos dobles: PGG2, PGH2, PGI2, TXA2 mentre que els leucotriens en tenen quatre: LTB4.

La PGF2a/b es refereix a l'orientaci dels hidroxils (-OH) en comparaci amb l'anell: a = els hidroxils estan orientats cap el mateix costat; i b = cap costats oposats.

Biosntesis. 
L'oxidaci cataltica d'cids grassos s un requisit per a la producci d'icosanoides, i ocorre grcies a dues famlies d'enzims: 
 Ciclooxigenasa (COX), tipus 1, 2 i 3; que comporten a la formaci de prostanoides.
 Lipoxigenasa, en les seves variades formes. La 5-lipoxigenasa (5-HO) genera leucotriens.;


 
El primer pas de la biosntesis de icosanoides ocorre quan la cllula s activada per lesi cellular, citosines, factors de creixement o altres estmuls. La via s tan complexa que l'estmul pot ser un icosanoide produt per una cllula vena. Aquests estmuls provoquen l'alliberament de fosfolipasa a nivell de la membrana cellular el qual viatja a la membrana del nucli cellular. Una vegada all, aquest biocatalitzador, depenent de l'isotip, produeix l'hidrlisi (1) de l'enlla fosfodister dels fosfolpids (per l'enzim fosfolipasa A2) o (2) del diacilglicerol (per la fosfolipasa C). Aquestes interaccions alliberen de la membrana un cid gras essencial de 20 carbonis. La hidrlisi dels fosfolpids sembla ser la reacci limitant, i per tant, la ms regulada en la formaci d'icosanoides.

Aquelles cllules que no posseeixin al seu citoplasma l'enzim fosfolipasa A2, en general sn cllules desprovedes de sntesis d'icosanoides. s una fosfolipasa especfica per a certs fosfolpids que continguin b sigui AA, EPA o DGLA en una posici determinada de la molcula. La fosfolipasa citoplasmtica s l'alliberadora de precursors del factor activador de plaquetes (PAF). 

Peroxidaci lipdica i altres espcies d'oxigen reactiu. 
En el pas segent, els cids grassos lliures de la membrana sn oxigenats per qualsevol via reactiva de l'oxigen. Les vies icosanoides especfiques sn la via de la lipoxigenasa, ciclooxigenasa o O2 (vegeu taula dalt). A pesar que l'cid gras s simtric, els icosanoides resultants d'ells sn composts quirals; el procs d'oxidaci ocorre amb alta estereoespecificitat.

L'oxidaci lipdica s una reacci potencialment perillosa per a la cllula, en particular si ocorre prop del nucli. No obstant aix, la cllula est proveda de mecanismes que prevenen oxidacions innecessries. La ciclooxigenasa (CIX), les lipoxigenases i fosfolipases sn enzims altament regulats, per exemple, existeixen ben b vuit protenes activades per a coordinar la producci de leucotriens, algunes en mltiples conformacions.

L'oxidaci tant per COX o lipoxigenasa allibera espcies d'oxigen reactiu (ROS: com ions d'oxigen), de fet els productes inicials dels icosanoides sn tamb altament peroxidatius. El leucotri LTA2 pot formar aducctes amb teixit nuclear. Altres reaccions amb lipoxigenases generen lesi cellular: certs models amb mrids impliquen a la 15-lipoxigenasa en la patognesi de l'aterosclerosi.   

L'oxidaci en la producci d'icosanoides est compartimentada, limitant encara ms la possibilitat de lesi per perxids reactius. Els enzims biosinttics d'icosanoide (com la glutati S-transferasa, lepxid hidrolasa i transportadores proteics) pertanyen a famlies les funcions de les quals estan involucrades en la desintoxicaci cellular. Aix suggereix que les senyals icosanoides pogueren evolucionar de la desintoxicaci dels amenaadors ROS.

D'alguna manera la cllula troba avantatjs generar hidroperxids lipdics prop del seu nucli. En aquest estat, les PG i LT poden enviar senyals intracellulars o b regular la transcripci gentica d'ADN, mentre que LTB4 s el lligant del receptor nuclear anomenat "receptor activat per la proliferaci dels peroxisomes" (PPAR). 

Referncies.


Enllaos externs.
 Universidad Nacional del Nordeste   Farmacologia dels icosanoides.;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280210" title="Sasa ramosa" nonfiltered="4653" processed="4623" dbindex="109790">

La Sasa ramosa (en japons azuma zasa) s una espcie de bamb, del gnere Sasa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. D'orgen japons, creix de forma natural a Honsh , Ky sh  i Shikoku, on pot arribar a cobrir els cims d'algunes muntanyes .

Es tracta d'una espcie de bamb nan (rarament fa ms de 80 centmetres), amb un fullatge daurat i flexible que ofereix ondulacions magnfiques sota el vent. Acostuma a fer-se en el sota-bosc; molt resistent, suporta b el sol, la sequera i temperatures fins a -20C. El seu fcil cultiu ofereix diverses possibilitats: en test o a terra, en tals, en masss o com a tanca. s molt efica en la fixaci de talussos.

 Sinnims .
Donada les incerteses en la classificaci taxonmica dels bambs, aquesta planta s'ha descrit com a pertanyent a altres gneres, i amb altres noms que han esdevingut sinnims. En un futur proper, les anlisis d'ADN permetran d'elaborar un nou quadre taxonmic pels bambs.

 Arundinaria ramosa (Mak.) Mak.
 Arundinaria vagans Gamble;
 Bambusa ramosa Makino;
 Pleioblastus sawadae Makino;
 Pleioblastus viridistriatus "Vagans"(Sieb.) Makino;
 Sasa okadana Makino;
 Sasaella okadana (Makino) Makino;
 Sasaella sawadae (Makino) Makino;

 Enllaos .

 La Sasa ramosa a la base Germplasm ;
 La Sasa ramosa a la GrassBase ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280222" title="Giottino" nonfiltered="4654" processed="4624" dbindex="109791">

Tommaso o Maso di Stefano, dit el Giottino (Florncia, 1324 - Florncia, 1356) va ser un pintor i escultor de l'escola florentina. Deixeble i segons alguns bigrafs fill de Stefano Fiorentino, es va dedicar a estudiar les obres del Giotto i va aconseguir apropiar-se de tal manera de l'estil del mestre que va rebre el sobrenom del Giottino.

Vasari presenta una llista dels nombrosos frescos que va executar durant la seua curta carrera artstica. L'any 1340, desprs de l'expulsi de Gualteri de Brienne, Duc d'Atenes, es va encarregar al Giottino que pintara sobre la torre del pedestal de Florncia, en senyal d'infmia eterna, el retrat del poltic i dels seus ministres amb les armes de les seues famlies. Aquestes pintures han desaparegut. 

A Asss se'n conserven diverses obres i especialment a Florncia, a la capella de Sant Silvestre a la Baslica de Santa Croce. En aquesta capella, hi ha pintades sobre la paret de la dreta tres escenes inspirades en la histria de Constant el Gran. Aquests frescs estan molt deteriorats per encara s'hi poden apreciar alguns caps dignes de Giotto. La part superior de la paret esquerra de la capella tenia tamb uns frescos, que en l'actualitat estan completament destruts. Al peu, en dos nnxols es veuen L'Assumpci i un Crist a la tomba. Al costat d'aquests dos nnxols hi ha quatre figures de sants i als costats de l'altar Sant Rmul i Sant Zenobi. A l'interior de la tomba de Bettino de Bradi, Giottino va pintar el retrat d'aquest personatge, ressuscitant en sentir el so de les trompetes de dos ngels del Judici Final.

Hom creu que el Giottino s autor d'un Davallament de la Creu que existeix a l'esglsia de Sant Ambrosi de Florncia, tot i que hi ha autors que l'atribueixen al Giotto. 

Se'n conserven un bon grapat de quadres d'aquest artista:

Un Davallament de la Creu a l'esglsia de Sant Remigi, Florncia. ;
A la Pinacoteca de Brera, a Mil sobre un dptic, va representar dos fets de la vida de Sant Jeroni.
Al Museu de Npols es guarden una Mare de Du gloriosa i un Sant Gregori traant les fundacions d'un temple;
A Munic, es conserven La Mare de Du amb Antoni, Sant Lloren, Sant Juli, Sant Lluc, Sant Cipri i Sant Joan Gualbert.

Giottino va deixar diverses obres escultriques que demostren que manejava el cisell amb tanta habilitat com el pinzell. Entre elles cal destacar les esttues dels profetes que adornen el campanile de la catedral de Florncia. 

Malhauradament per a l'art, Giottino va morir d'una malaltia del pit a la primerenca edat de trenta-dos anys. Va deixar diversos deixebles dels quals el ms conegut s Giovanni Toscani.

Referncies.
El contingut d'aquest article incorpora material del Diccionario Enciclopdico Hispano-Americano de l'any 1892, que es troba en el domini pblic













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280227" title="O Vicedo" nonfiltered="4655" processed="4625" dbindex="109792">

O Vicedo s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Maria Occidental. En el seu terme municipal hi ha les platges de Area Grande, Abrela i Xilloi.

Etimologia. 
El nom de Vicedo sembla provenir del llat vitiates. Aix pot ser tradut com "el lloc on abunda la vicia, un llegum pertanyent a la subfamlia de les Papilionaceae, molt abundant en les costes de tota Europa 
Histria. 
A l'Edat Mitjana les parrquies que ara componen tot el municipi de Vicedo pertanyien a diferents Senyors feudals, eclesistics i laics. Amb la Constituci espanyola de 1812 es crearen els primers Ajuntaments. El territori que ara ocupa el municipi de Vicedo encara no es correspon amb l'actual, sin que es divideix en 3 ajuntaments: Negradas, Val i Cabanas. Una nova divisi municipal s'establix en el RD de 1835 on el territori actual del municipi es distribux en els segents ajuntaments: Galdo (O Vicedo, Negradas i Vall) i Viveiro (Suegos, Mosende, Riobarba i Cabanas). 

Aquesta divisi va durar solament 5 anys i en l'any 1840 (18 d'octubre) ja apareix l'Ajuntament de Riobarba, reflectit en el Butllet Oficial de la Provncia de Lugo amb les parrquies actuals del municipi de Vicedo. Durant els segents anys es va mantenir certa estabilitat mantenint-se Riobarba com a capidal del Municipi del mateix nom, fins que en l'any 1952 mitjanant circular del Governador Civil de Lugo, es va canviar la capitalitat i el nom de municipi pel de Vicedo (14 de juliol de 1952), nom d'un lloc de la parrquia de San Esteban de Val que posteriorment es va utilitzar per a designar tant a la parrquia com a l'ajuntament. En 1983, mitjanant la Llei 3/1983, del 15 de juny, de normalitzaci lingstica, el topnim oficial va passar a sser O Vicedo. Existeix constncia histrica que en el seu territori van existir nombrosos convents i monestirs, destacant els de les Illes Coelleira i San Martn. 
Parrquies. 
El municipi es compon de les segents parrquies: As Negradas, Cabanas, Mosende, San Romn do Val, San Estevo do Val (O Vicedo), Riobarba i Suegos 
Enllaos externs.
 Web de l'ajuntament;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280230" title="Viveiro" nonfiltered="4656" processed="4626" dbindex="109793">

Viveiro s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Maria Occidental. Es troba en la franja costanera de la provncia de Lugo, a una altitud de 18 m sobre el nivell del mar, en el fons de la ria de Viveiro (conformada pel Riu Landro). Aquesta ria juntament amb les de Ribadeo, Foz i O Vicedo, constituxen la comarca de les Ries Altes del mar Cantbric que en contrast amb les Ries Baixes del mar Atlntic oferixen un paisatge ms abrupte amb una costa molt retallada, molt bons abrics, un gran onatge i molta riquesa en pesca, a ms d'espaioses platges de sorra blanca i fina, alguna de les quals es troba encara en estat semi salvatge de gran bellesa. A l'altura de la ciutat de Viveiro hi ha tres ponts traats sobre el riu Landro, un per al ferrocarril i dos per a autombils i transents. Aquests ltims uneixen la ciutat amb el barri de Covas (o Cobas), un nucli de poblaci creixent que compta en el seu terme amb la "platja de Covas", que t una longitud de 1.380 m, considerada des de sempre com la platja de Viveiro. 

Relleu. 
L'eix central de l'ajuntament de Viveiro s una falla terciria que t origen en la Terra Ch amb direcci sud-sudoest - nord-nordoest i orienta d'aquesta manera la vall del Landro i la Ria de Viveiro. A l'esquerra d'aquest eix el relleu s molt accidentat, situant-se els cims de Penido Gordo i Castelo (527 i 519 m.). En el lmit amb O Vicedo, es parteix d'una superfcie plana d'uns 500 m. d'altitud. Des d'aqu es descendeix de forma rpida cap a la vall per l'acci dels rius. El descens s rpid en les proximitats de la ria fins a la punta Insua. El sector oriental presenta un relleu diferent al de l'altre costat de la vall, a causa del substrat rocs a fora de granits.
Histria. 
Es creu que aquesta ciutat va ser l'antiga Flavia Lambris dels romans, per no existeixen documents que el atestigen clarament, encara que ciutat romana s va haver en aquest enclavament doncs s'han trobat vestigis d'aquell poble i una calada que arriba fins a una de les portes de la muralla. Existeix la llegenda que va haver antigament en aquest lloc una ciutat anomenada Estaban, que va ser devorada per una terrible marea. Tamb es diu sense molt fonament que el topnim li ve des d'poca romana perqu els romans tenien aqu vivers de mariscs. No s una asseveraci de rigor. 

La documentaci histrica ms antiga que es conserva s del segle XII, de l'any 1112, quan donya Urraca (a qui el seu pare el rei Alfons VI va atorgar el comtat de Galcia) va concedir la senyoria del llavors burg al bisbe de Mondoedo Nuo Afonso. El burg va entaular una pugna amb el bisbat que va durar fins a l'any 1346 que el rei Alfons XI li va concedir la condici de realeng. D'aquest perode sn els quatre llinatges famosos (han donat lloc al nom d'una plaa): 
Pez de Cora ;
Alfeirn ;
Vizoso ;
Gallo ;
Passats els anys vindrien altres llinatges: 
Aguiar ;
Cela ;
Andrade ;
Marias ;
Viveiro ;
Es conserven crniques del segle XV escrites pel llicenciat Molina que parla extensament de l'activitat i grandesa d'aquesta, llavors, vila. Diu ser una de les gentils viles d'aquest regne %[ ] hi ha aqu gent noble  En el segle XIX, any de 1891, la reina regent Maria Cristina, va concedir a la vila el ttol de ciutat que avui conserva. En estar situada a l'estuari d'un riu (el riu Landro) va anar des dels seus comenaments un port comercial de gran activitat l'apogeu de la qual es va donar en el segle XVI. En l'actualitat s el port de Celeiro, que antany va ser barri de Viveiro) el qual ha pres el protagonisme de gran port comercial i pesquer. 

 Ciutats agermanades .

 Lannion, Bretanya ;
 La Habana Vieja, Cuba ;

 Viveirencs illustres .

 Nicmedes Pastor Daz (1811 - 1863) poltic del Romanticisme.
 Maruja Mallo (1902 - 1995) pintora surrealista.
 Antn Villar Ponte (1881 - 1936) escriptor. ;
 Lois Tobo Fernndez (1906-2003) diplomtic, escriptor i traductor.
 Ramn Pernas (1952 - ) escriptor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280231" title="Xove" nonfiltered="4657" processed="4627" dbindex="109794">

Xove s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Maria Occidental. Es troba en la franja costanera de la provncia, en la comarca das Rias Altas del mar Cantbric que en contrast amb les Rias Baixas del mar Atlntic oferixen un paisatge ms abrupte amb una costa molt retallada, molt bons abrics, un gran onatge i molta riquesa en pesca, a ms d'espaioses platges de sorra blanca i fina, alguna de les quals es troba encara en estat semi salvatge de gran bellesa. Dintre de l'acabo i en la parrquia de Xuances es troba l'esglsia de San Pedro de Xuances composta de tres naus de dos trams amb arc escarser en l'entrada.
Parrquies.

Lago (Santa Eulalia);
O Monte (Santo Isidoro);
Mors (San Clemente);
Portocelo (San Tirso);
A Rigueira (San Miguel);
Sumoas (Santo Estevo) ;
Xove (San Bartolo);
Xuances (San Pedro);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280232" title="Begonte" nonfiltered="4658" processed="4628" dbindex="109795">

Begonte s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra Ch. 




Parrquies.

Arbre millenari. 
A Baamonde, parrquia situada entre el concello de Guitiriz i la capitalitat del municipi de Begonte, viu un castanyer millenari, que t tallat en el seu interior la Verge del Rosari. Aquesta obra s de l'escultor Victor Corral. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280233" title="Castro de Rei" nonfiltered="4659" processed="4629" dbindex="109796">

Castro de Rei s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra Ch. 



Demografia. 
Des del punt de vista demogrfic, tota la comarca va sofrir els flagells de la emigraci i de l'envelliment demogrfic, que tamb van deixar seqeles inesborrables en les parrquies muntanyenques. No obstant aix, Castro de Rei no va experimentar les oscillacions d'altres municipis lucenses en el que es refire a les seves fluctuacions demogrfiques. Al llarg de tot el segle va mantenir la seva poblaci entorn dels sis o set milers, amb la qual cosa la prdua d'efectius poblacionals no va ser tan alarmant com va ocrrer en els municipis de la muntanya de Lugo 

Geografia. 
La seva altitud mitja se situa entre els 400 i els 500 metres, encara que en la zona oriental el relleu es torna ms accidentat donada la seva proximitat a les serres de l'Est, amb elevacions com les Forests dels Milers amb 620 metres i Pedras Albes amb 619 metres. Reguen les seves terres el Mio i diversos dels seus afluents. El Mio travessa el municipu i fins a ell deriven la resta dels collectors secundaris com sn el Azmara, el Lea, i el Anllo. Climatolgicament, Castro de Rei presenta un clima temperat, amb abundants precipitacions en els mesos d'hivern. 

Des del punt de vista paisatgstic, si alguna cosa caracteritza a tota la comarca sn les seves planicies i els seus extensos aiguamolls, habitada d'aus aqutiques i de grans comunitats d'amfibis. Associada a aquests aiguamolls apareix un paisatge en mosaic, de gran riquesa ecolgica, amb amplitud de colors i variedade d'hbitats: prades, cultius, boscos, bruguerars i jonqueres. L'organitzaci funcional del territori obeeix a una estructura monocntrica, amb tres focus comarcals: Vilalba, Guitiriz i Castro de Rei. Monts: Os Arroxos (493 m.), O Condado (457 m.), Aguceira (449 m.), Abroiti (478 m.) i Pedras Albes (616 m.). 
Parrquies. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280234" title="Cospeito" nonfiltered="4660" processed="4630" dbindex="109797">

Cospeito s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra Ch. 



Geografia. 
Destaca la Llacuna de Cospeito, aiguamoll amb presncia d'necs, garzas i altres espcies, d'inters per als afeccionats a l'ornitologia i amants de la naturalesa.
 Torres de Arneiro . 
A ms en el lloc d'Arneiro es troben les antenes installades per l'exrcit alemany a Galcia poc abans de l'inici de la II Guerra Mundial per a control de l'Oce Atlntic. Si b els exrcits aliats coneixien l'existncia i ubicaci de les torres, no les van destruir degut al fet que tamb en feien s. Desprs de la guerra van seguir sent d's militar fins a l'any 1962. A partir d'aquest any van passar a les mans de l'Autoritat d'Aviaci Civil fins a l'any 1971, quan van ser abandonades. Actualment existeixen projectes per a la conservaci de les antenes pel seu inters histric, encara que a causa del aband una d'elles ja es troba desplomada. 
Parrquies. 



Cospeitencs coneguts.
 Daro Xohn Cabana;
 Fidel Fernn;
 Miguel-Anxo Fernn-Vello;
 Xess Rbade Paredes;
 Luis Tosar   ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280236" title="Guitiriz" nonfiltered="4661" processed="4631" dbindex="109798">

Guitiriz s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra Ch. 



 Parrquies .

 Becn, San Xin de;
 Buriz, San Pedro de;
 Labrada, Santa Mara de;
 Lagostelle, San Xon de;
 Lagostelle, Santa Mara de;
 Mariz, Santa Baia de;
 Negradas, San Vicente de;
 Parga, San Breixo de;
 Parga, San Salvador de;
 Parga, Santa Cruz de;
 Parga, Sto. Estevo de;
 Parga, Santa Locaia de;
 Pedrafita, San Mamede de;
 Pgara, San Pedro de;
 Roca, San Xin de;
 Trasparga, Santiago de;
 Vilar, Santa Mara de;
 Vilares, San Vicente de;
 Histria . 
Malgrat que els primers pobladors d'origen cltic i els romans sabien sobre les propietats teraputiques de les fonts termals, noms amb l'arribada dels sueus desprs de l'enfonsament de el Imperi Rom la localitat va comenar a cobrar notorietat. El nom "Guitiriz" procedeix de "Witirici", en llat el genitiu de Witiricus, que significa "el lloc de Witiricus" (en referncia a Witiricus, un senyor de la guerra sueu). En el segle XIV la totalitat de la comarca Terra Ch, incloent Guitiriz i la seva capital, Vilalba, van passar a ser part dels dominis de Fernn Prez de Andrade, en la famlia dels quals passarien a ser els primers Comtes de Vilalba durant el regnat dels Reis Catlics. En Guitiriz es troba la fortificaci medieval del Castell de Parga, en molt bon estat de conservaci. El poble conta amb una important i mtica banda municipal que des dels seus orgens fins als nostres dias duu la cultura musical guitiricenc per tot Galcia, caracteritzant aix a Guitiriz com un poble de antiqussima i enorme tradici musical. 

 Enllaos externs .
Hotel Hesperia Balneari de Guitiriz ;
Informaci sobre Guitiriz. Diputaci de Lugo;
Torre dels Comtes d'Andrade, a Vilalba;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280243" title="Muras" nonfiltered="4662" processed="4632" dbindex="109799">

Muras s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra Ch.  



Economia. 
L'economia del municipi depn en gran mesura dels sectors agrcola i industrial, destacant a aportaci de les empreses: Plstics Ferro SL, Hypor Espanya G P SA, Tcnica d'Envasos Pesquers TEP SA, ER2 envasat amb tornada i reutilizacin SA, i Trans Gra-Mur SL. Un sector de recent implantaci en aquesta zona, s el de la producci de energia elica, amb importants inversions de les empreses: Iberdrola, Acciona, Ecyr i Norvento, el que suposa l'el aprofitament que t Muras en l'activitat de les energies renovables. Tamb sn importants els ingressos econmics procedents de l'ocupaci oferta pels municipis limtrofs: la indstria d'As Pontes, i els servizos de Vilalba i Viveiro. 

Parrquies. 

Ambosores (Santa Mara);
A Balsa (Santa Mara);
O Burgo (Santa Mara);
Irixoa (San Xillao);
Muras (San Pedro);
Siln (Santo Estevo);
O Sisto (Santa Mara);
O Viveir (Santa Mara);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280247" title="A Pastoriza" nonfiltered="4663" processed="4633" dbindex="109800">

A Pastoriza s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra Ch. 

Parrquies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280258" title="Vilalba" nonfiltered="4664" processed="4634" dbindex="109801">

Vilalba s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra Ch. La vila est dominada per la Torrassa dels Comtes d'Andrade, ttol histricament lligat al Comtat de Lemos, i actualment Parador Nacional de Vilalba. La vila t l'originalitat de posseir un arbre amb nom propi, s la Pravia que s un ar blanc situat prop del Parador.
 Histria .
Les primeres referncies a la vila actual daten del segle VI. S'alludeix a la vila de Santa Mara de Montenegro sota la protecci de la famlia del mateix nom.En el segle VIII sufro un incendi que la va destruir completament. 
 
Posteriorment en el segle XII apareix referida amb el nom de Vilarente. Durant l'Edat Mitjana la histria de la vila apareix ntimament lligada a la dinastia Andrade . En el segle XV durant la revoluci irmandia es va destruir el castell de Vilalba en 1431 durant l'aixecament contra Nuo Freire d'Andrade qui desprs va obligar als vens a reconstruir la fortalesa. En l'any 1467, que seria l'any de la segona i veritable Revolta Irmandia, Alfonso de Lanzs, Pedro de Osorio i Diego de Lemos van dirigir un autntic exrcit popular que va acabar amb totes les fortificacions dels Andrade, amb excepci de la de Moeche. 
 Cam de Santiago . 
La Ruta de la Costa de el Cam de Santiago entra en l'ajuntament villalbs des d'Abadn i passa pel pont vell de Martin, Goiriz, i surt del concejo en adrea Baamonde per San Juan d'Alba, Torre , Pedrouzos i d'aqu a Guitiriz. 
 Monuments . 
En la capital de Terra Ch destaca la torre de l'homenatge de l'antic castell dels Andrade, de planta octogonal, transformada en l'actualitat en Parador de Turisme. 

Parrquies.


 Personatges illustres .
Luis Pea Novo  ;
Manuel Fraga Iribarne  ;
Antonio Mara Rouco Varela ;
Vicente Celeiro  ;
Daro Villanueva  ;
Manuel Mato Vizoso  ;
Ramn Chao (pare de Manu Chao);
Antonio Montes Hermida (Cinturn negro 6. DAN e bicampen de Espanya de taekwondo);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280261" title="Xermade" nonfiltered="4665" processed="4635" dbindex="109802">

Xermade s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra Ch. Al nord limita amb l'ajuntament de Muras, a l'oest limita amb els de Monfero i As Pontes de Garca Rodrguez (en la provncia de la Corunya), a l'aquest limita amb l'ajuntament de Vilalba, i cap al sud, amb l'ajuntament de Guitiriz.
 

Parrquies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280265" title="Josep Llus Pons Llovet" nonfiltered="4666" processed="4636" dbindex="109803">
Josep Llus Pons Llovet (Barcelona, 1956) fou membre del Moviment Ibric d'Alliberament. El 2 de mar de 1973 particip en l'atracament a la sucursal del Banc Central Hispano de Barcelona amb Jean Marc Rouillan i Jordi Sol Sugranyes, en el que van ferir de gravetat un comptable del banc. El 15 de setembre de 1973 va ser interceptat per la gurdia civil a Bellver de Cerdanya amb Oriol Sol Sugranyes. Condemnat a 51 anys de pres en dos consells de guerra, ambds foren tancats a la pres Segvia. 

L'abril de 1976 ambds protagonitzaren amb 27 membres d'ETA i FAC la fuga de Segvia, per fou capturat poc desprs a Burguete mentre que Oriol era mort per la gurdia civil. Seguidament fou tancat a la pres de San Antn de Cartagena. El 7 de juny de 1977 fou finalment alliberat merc el decret d'amnistia general de 1977. Havia d'haver figurat com nombre dos en la llista de candidats per a diputat per Barcelona presentada per la Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme, per aix no va ser possible per inconvenients d'ordre administratiu. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280269" title="Detat" nonfiltered="4667" processed="4637" dbindex="109804">
Una detat s un suposat sser sobrenatural, que s venerat i juga un paper en les religions i cultes animistes. Les detats solen ser considerades com possedores de poders sobrehumans, i en la immensa majoria de casos sn immortals. Usen el seu carcter div per influir en la vida dels humans i en el mn en general. No s'han de confondre les detats amb els esperits, dimonis i altres menes d'ssers sobrenaturals.

Vegeu tamb.
Du;
Pante (religi);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280274" title="Jos Luis Lpez de Lacalle" nonfiltered="4668" processed="4638" dbindex="109805">
Jos Luis Lpez de Lacalle (Tolosa, Guipscoa, 1938 - Andoain, 7 de maig de 2000) fou un periodista basc. Pertanyia a una famlia humil, i de jove es va afiliar al PCE juntament amb el seu amic Enrique Mgica Herzog, i particip en la fundaci de Comissions Obreres. Perseguit pel franquisme, va passar 5 anys en la pres de Carabanchel. Es cas amb Mari Paz Artolazbal, una de les ikastolak d'Andoain.

Va ser un dels fundadors tamb d'Izquierda Unida al Pas Basc, encara que es va anar deslligant a poc a poc, desprs de signar el Pacte d'Estella, acostant-se llavors al Partit Socialista d'Euskadi, en el que va anar en les seves llistes per al Senat com a independent.

Va compaginar la seva labor empresarial amb la poltica i periodstica, escrivint a com columnista en El Mundo del Pais Basc, on ja va rebre cartes amenaadores i cctels molotov a casa seva. Desprs de l'assassinat de Miguel ngel Blanco va participar en la constituci del Frum d'Ermua el 1997 amb Javier Elorrieta, llavors tamb columnista d'El Mundo i  desprs membre independent del Grup Socialista del Parlament Basc. Va demanar al Partit Nacionalista Basc que deixs el Pacte d'Estella.  El 7 de maig de 2000 fou assassinat de dos trets, un al cap i l'altre al trax, quan sorgia del bar Elizondo i marxava cap a casa seva. Un dels assassins se suposa que s Iigo Guridi Lasa, pertanyent al Comando Guipuzcoa d'ETA.

 Enllaos externs .
 Notcia de l'assassinat a El Mundo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280280" title="Shibataea kumasaca" nonfiltered="4669" processed="4639" dbindex="109806">

El Shibataea kumasaca s un bamb que pertany al gnere Shibataea de la famlia pocia i de la subfamlia bambusidia. s originari del Jap, on rep el nom de Kuma Zasa, un genric per a diverses espcies de bambs i que en l'actualitat s'ha decidit que s'apliqui a l'espcie Sasa veitchii.

 Descripci .
s un bamb nan que fa una alria entre els 60 i els 120 cm., encara que al Jap pot arribar als 2 metres. Creix de forma agrupada, fent flotons (o moles o massissos). Els troncs sn fins i dels nodes en surten fins a sis branques molt juntes. Les fulles sn normalment ovals, llargues de 4 a 7 centmetres, i amples d'entre 1 i 2. s resistent al fred, i suporta temperatures de fins a -20C. Creix de forma natural al sud-est de Xina i del Jap.

Creix en la penombra i el sol l'afecta. S'empra en la construcci de tanques vegetals i en cistelleria.

 Sinnims .
Donadesa les incerteses en la classificaci taxonmica dels bambs, aquesta planta s'ha descrit com a pertanyent a altres gneres, i amb altres noms que n'han esdevingut sinnims. En un futur proper, les anlisis d'ADN permetran d'elaborar un nou quadre taxonmic pels bambs.

 Bambusa aureostriata Regel;
 Bambusa kumasaca Zoll. ex Steud.
 Bambusa ruscifolia Sieb. ex Munro;
 Phyllostachys ruscifolia Sieb. ex Satow;
 Sasa aureostriata (Regel) E.G.Camus;

 Enllaos .

 La Shibataea kumasaca a la base Germplasm ;
 Bamboo encyclopedia ;
 Flora of China ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280286" title="Regulus Arcturus Black" nonfiltered="4670" processed="4640" dbindex="109807">

Regulus Arcturus Black (R.A.B.) s el nom que J. K. Rowling va donar al germ de Sirius Black, padr de Harry Potter a la saga.

Va ser cavaller de la mort un temps, intentant deixar-ho, quan al final es va decidir a acabar amb un dels horricreus d'en Voldemort, bevent-se tot el lquid que l'envoltava, deixant-lo tant dbil que no es va poder defensar dels nfers i va morir, deixant a en Kreacher l'horricreu perqu l'elimins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280290" title="Partit Socialdemcrata d'Andorra" nonfiltered="4671" processed="4641" dbindex="109808">
El Partit Socialdemcrata d'Andorra es un partit poltic d'Andorra. En les eleccions del 4 de mar de 2001 va obtenir el 30% dels vots populars, aconseguint 6 dels 28 escons. En les ltimes eleccions legislatives de 2004 va obtenir el 38,1% de vots populars, incrementant els seus escons fins a 11 de 28. Es troba en l'oposici en front al governant Partit Liberal d'Andorra.

Enllaos externs.
Pgina oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280291" title="Antn Arias Curto" nonfiltered="4672" processed="4642" dbindex="109809">
Antn Arias Curto (Monforte de Lemos, 1944) s un militant independentista gallec. Treball com a mecnic industrial i durant el franquisme fou un dels fundadors del Partit Comunista de Galcia a Pars el 1969, i fou condemnat pel Tribunal d'Ordre Pblic el 1970. La mort de Moncho Reboiras i la de dos treballadors a Ferrol el 1972 el va aproximar a l'independentisme gallec. 

A les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou escollit regidor a Monforte de Lemos per Unidade Galega. El setembre de 1980 fou detingut per la seva vinculaci a Loita Armada Revolucionaria (LAR), i se l'acus de rebre armes a travs de l'etarra Txomin Iturbe, qui les hi va lliurar a Vitria.  

El 1983 fou amnistiat pel govern del PSOE, per el 1986 particip en la fundaci de l' Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC). Fou novament detingut el 5 de maig de 1988Condemnat a 10 anys de pres, el setembre de 1995 fou alliberat e ncomplir les dues terceres parts de la condemna.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Entrevista a Arias Curto a El Mundo el 26-9-1995;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280295" title="Jos Luis Lpez" nonfiltered="4673" processed="4643" dbindex="109810">

Jos Luis Lpez de Lacalle (1938 - 2000), periodista basc.
Jos Luis Lpez Aranguren (1909 - 1996), filsof i assagista espanyol.
Jos Luis Lpez Vzquez, actor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280296" title="Mariano Abalo" nonfiltered="4674" processed="4644" dbindex="109811">
Mariano Abalo Costa s un poltic independentista gallec. Funcionari de correus, havia estat secretari general de la Unin do Povo Galego fins que el 1986 es va escindir per a fundar el Partido Comunista de Liberacin Nacional, que el 1988 va constituir el Fronte Popular Galega (FPG). Ha estat diputat provincial de Pontevedra i alcalde i membre de la gestora municipal de Cangas. S'ha presentat sovint a les eleccions al Parlament de Galcia, per sense obtenir esc. A les eleccions municipals de 2007 es va presentar per l'Alternativa Canguesa de Esquerdas (ACE) al municipi de Cangas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280306" title="Recepcionista" nonfiltered="4675" processed="4645" dbindex="109812">
Recepcionista es la persona que atn als usuaris d'un edifici o lloc destinat a aquest fi, ha de proporcionar tot tipus d'informaci i assistncia; generalment ha sigut entrenada o coneix alguna de les cincies secretarials. La zona dedicada a l'utilitzaci d'aquesta profesi es denomina Recepci. El recepcionista pot anar uniformat en alguns llocs, mentre que en altres pot vestir casual. Depenent de l'especialitat d'aquest, las feines que pot arribar a realitzar varien significativament.

Tareas propies de recepcionista:.
Manipulac de programes de gesti. Bases de dades, central telefonica, central de tv, etc.
Manipulaci de Fax.
Atenci telefonica.
Canvi de divisa.
Traducci de documents a altres idiomes.
Control de cameres de televisi de circuit tancat.
Resoluci de queixes.
Participar en cursets promocionats per l'organitzaci o empresa.
Manipulaci de radiotransmisors.
Control de claus.
Gesti de claus electroniques.

Recepcionista d'hotel.
Els recepcionistes poden anar uniformats, parlen com a mnim un segon idioma, proporcionen tot tipus d'informaci, des de excursions, horaris de misa, farmacies de guardia, contacte amb un metge d'urgencia, fins a trucades a l'aeroport o altres hotels de la zona per a resoldre un conflicte. Alguns d'aquests conflictes consisteixen en allotjar a uns clients inesperats en la habitaci i categoria que havien abonat en la seva contrataci a l'agencia de viatjes. Els recepcionistes sn considerats dins de l'hosteleria com, la tarjeta de presentaci de l'hotel.

Un recepcionista manipula bases de dades, imprimeix llistats i proporciona informaci actualitzada a diari o sota requeriment als caps de cada departament de l'hotel,cap de cuina, governanta, cap de bar i menjador. Al mateix temps gestionen reserves de clients i proporcionen al director de l'hotel informaci contable anomenat m corrent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280308" title="Castroverde" nonfiltered="4676" processed="4646" dbindex="109813">

Castroverde s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Lugo. 



 Geografia .
El territori constitux una zona de transici entre l'altipl luguesa i les Serralades Orientals, de manera que el terreny va guanyant altura cap a a l'aquest: Serres de Moneiro, del Mirador (amb una altura de 1034 m. en Pradairo), de la Vaqueriza i de Puago. Nombroses regates baixen d'aquestes forestes, abocant-se en els rius Guimars, Azmara, Romen, Outeiro i Trdea, tots ells afluents del Mio. El clima s ocenic amb matisos continentals, amb una oscillaci trmica de fins a 13C entre temperatures invernales baixes (5,6C al gener) i les suaus de l'estiu (17,7C). Plou al voltant de 1.000 mm. 
Parrquies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280309" title="Sofr" nonfiltered="4677" processed="4647" dbindex="109814">
Sofr (Sophron, ) fou un escriptor de Siracusa, fill d'Agtocles i Damnasillis, el principal escriptor i en cert sentit el inventor de les composicions conegudes com Mime (), una variant de la comdia drica.

Al Suides es diu que va viure en temps de Xerxes i Eurpides i com que se sap que Xenarc, el seu fill, va viure a la cort de Dions I el Vell durant la guerra de Rhgion (399 aC - 387 aC) es pot considerar que va viure desprs del 460 aC i va florir a la segona meitat del segle V aC.

Les imitacions de la seva comdia incloen carcters ms que incidents concrets. Les seves obres foren en prosa segons expressament assenyala Suides; utilitz el dialecte dric amb peculiaritats sicilianes. Es diu que va imitar a Epicarm per realment no n'hi ha cap prova. En canvi si que se sap que fou imitat per Tecrit de Siracusa. Fou molt admirat per Plat.

Resten alguns fragments de la seva obra i Fabricius relaciona els ttols a la seva Bibliotheca Graeca, vol. II, pagines 493 a 495.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280312" title="Sofronisc" nonfiltered="4678" processed="4648" dbindex="109815">
Sofronisc d'Atenes (Sophronicscus, ) fou el pare del fams filsof Scrates i fou un escultor en marbre de certa fama.

Va viure a l'entorn del 470 aC i va pertnyer a la vella escola tica que fou anterior a Fdies. Era d'una famlia d'artistes considerada descendents de Ddal. Probablement Scrates va aprendre l'art de l'escultura del seu pare. No consta el nom o detalls de cap de les seves obres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280318" title="Sofroni" nonfiltered="4679" processed="4649" dbindex="109816">


Onomstica:

Sofroni (escriptor), escriptors eclesistic grec;
Sofroni de Jerusalem, Patriarca de Jerusalem;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280319" title="Sofroni (escriptor)" nonfiltered="4680" processed="4650" dbindex="109817">
Sofroni (Sophronius, ) fou un escriptor eclesistic grec contemporani i amic de Sant Jernim que la dedica una secci al seu tractat De Viris Illustribus on diu que va escriure les "Pregaries de Betlem" quan era molt jove i desprs va compondre un excellent treball anomenat De Subversione Serapis (sobre la destrucci del temple de Serapis a Roma el 389; va traduir al grec De Virginitate ad Eustochium i Vita Hilarionis monachi; tamb va traduir una obra del hebreu al llat. Flor a la segona meitat del segle IV.

Fabricius li atribueix l'obra "En defensa de Basili contra Eunomiu" (). Erasmus li atribueix  una obra que seria una versi grega de la Epistola ad Paulam et Eustochium de Adsumtione Mariae Virginis de Jernim, per probablement tant l'original com la versi grega son posterior a l'poca de Sofroni



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280320" title="O Corgo" nonfiltered="4681" processed="4651" dbindex="109818">

O Corgo s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Lugo. 



Parrquies.


 Personatges de Corgo.
 Xos Castro Veiga, O Piloto, ltim maquis gallec (1915-1965);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280322" title="Sofroni de Jerusalem" nonfiltered="4682" processed="4652" dbindex="109819">
Sofroni (Sophronius, ) fou un Patriarca de Jerusalem des de vers el 629 al 638.

Era nadiu de Damasc. Fou primer sofista i desprs monjo. El 629 fou nomenat patriarca al lloc de Modest. Va defensar la ortodxia al concili d'Alexandria (633) i va acusar a Cir d'introduir l'heretgia a l'esglsia sota el pretext de pau. El 636 Jerusalem va caure en mans de les forces del califa Umar, i Sofroni va obtenir el lliure exercici del culte pels cristians.

Va morir no gaire desprs, no ms tard del 638.

Va deixar nombroses cartes, discursos, comentaris i tractats; tamb va escriure alguns himnes i poemes.  Se li atribueixen tres epigrames a l'antologia grega.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280324" title="Publi Semproni Sop" nonfiltered="4683" processed="4653" dbindex="109820">


Onomstica:

Publi Semproni Sop (cnsol 304 aC), cnsol el 304 aC ;

Publi Semproni Sop (cnsol 268 aC), cnsol el 268 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280325" title="Publi Semproni Sop (cnsol 304 aC)" nonfiltered="4684" processed="4654" dbindex="109821">
Publi Semproni Sop (Publius Sempronius Sophus) fou un magistrat rom. El seu cognom Sop (Sophus) era equivalent a savi i el va rebre pels seus mrits i va esdevenir hereditari en la seva descendncia.

Fou trib de la plebs el 310 aC i va intentar obligar al censor Appi Claudi Cec a renunciar a les funcions de la censura als 18 mesos tal com establia la Llei Emlia.

Fou cnsol el 304 aC amb Publi Sulpici Sever i van derrotar els eques. Va obtenir els honors del triomf. Fou el primer plebeu que fou cnsol i tamb pontfex (300 aC). Fou censor el 299 aC amb Publi Sulpici Sever i va fer el lustrum, i va afegir dues tribus. 

Va ser pretor quan va crrer el rumor de la vinguda dels gals a Roma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280326" title="Friol" nonfiltered="4685" processed="4655" dbindex="109822">

Friol s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Lugo. Limita al nord amb Guitiriz i Begonte; al sud amb Palas de Rei i Guntn; a l'est amb Lugo i Outeiro de Rei i a l'oest amb la provncia de la Corunya. 


 Histria . 
En Friol queden encara vestigos megalticos i castreos, els ms antics que conserva aquest municipi. Aquesta terra va ser tamb ocupada per romans i visigots. A l'edat mitjana les famlies Ulloa, Parga i Seixas es van repartir el poder en aquest terme. Bona mostra d'aix sn les edificacions, torres i castells, que poblen el territori: La Torre de Friol, la Fortalesa de San Paio de Narla, torre de Miraz, Pazo de Remesil i de Trasmonte. L'edificaci ms coneguda de Friol s la fortalesa de San Paio de Narla, d'origen desconegut i reconstruda en el segle XVI per Basco de Seixas, senyor de la Casa Solar i Castro de Seixas i del Pazo de Sant Paio de Narla; fill de Do Basco de Seixas "el vell" i de Mara lvarez de Sotomayor i nt de Basco de Seixas, qui ja en el segle XIV era senyor de San Paio, Osera, Chantada, Ferreira, Samos, Sobrado i Eir. 

Va participar en la lluita dinstica dels Trastmara en favor d'Enric. En aquella poca va quedar repartit l'espai senyorial lucense entre tot just cinc famlies: els Vzquez de Seixas, Ulloa, Lemos, Saavedra i Pardo. A Friol existeixen moltes llegendes populars relacionades amb la fortalesa de San Paio de Narla i els seus propietaris els Vzquez de Seixas. 
 Esports . 
L'esport mes important de Friol s el Futbol Sala, el club Peluqueria Mixta representa al municipi amb el seu equip mascul de Lliga Autonomica de Galcia (Servicios Iglesias Friol) i femen (Concello de Friol FS). Tambien possex el club un equip de futbol femen.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280327" title="Publi Semproni Sop (cnsol 268 aC)" nonfiltered="4686" processed="4656" dbindex="109823">
Publi Semproni Sop (Publius Sempronius Sophus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 268 aC segons esmenten els Fasti. Desprs fou censor el 252 aC (Livius,  Epit. 18 ; Fast. Capitol.); com que es anomenat fill de Publi s molt probable que fos fill de Publi Semproni Sop (cnsol 304 aC).

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280329" title="Spolis" nonfiltered="4687" processed="4657" dbindex="109824">


Onomstica:

Spolis (militar), militar macedoni;
Spolis (pintor), pintor grec;
Spolis (metge), metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280332" title="Guntn" nonfiltered="4688" processed="4658" dbindex="109825">

Guntn s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Lugo. 


Parrquies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280334" title="Spolis (militar)" nonfiltered="4689" processed="4659" dbindex="109826">
Spolis (Sopolis, ) fou un militar macedoni, fill d'Hermdor, que va dirigir la cavalleria amfipolitana a l'exrcit d'Alexandre el Gran en la batalla contra els triballis a la vora del riu Lyginus el 335 aC.

Podria ser el pare d'Hermolau, el conspirador contra la vida d'Alexandre el Gran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280337" title="BIP" nonfiltered="4690" processed="4660" dbindex="109827">

El BIP! (per Bicicleta Perpiny) s el servei de bicicletes pbliques de la ciutat de Perpiny. El servei, proporcionat per l'empresa nord-americana ClearChannel es va inaugurar el 27 de febrer de 2008 amb 15 estacions i 150 bicicletes i funciona les 24 hores. Les inscripcions es van poder fer des de l'11 de febrer amb l'oferta dels primers 1000 abonaments de franc. El preu de l'abonament anual per utilitzar el servei s de 24 euros, tot i que entre l'11 de febrer i el 30 de maig hi ha una oferta promocional de 6 euros. Est previst un abonament setmanal (anomenat Dia de la Llibertat) d'1 euro.

Disponible en catal i francs, el servei s idntic al Bicing de Barcelona, amb la mateixa empresa concessionria, el mateix tipus d'estacions i bicicletes, i la mateixa plataforma web.

 Funcionament .
Els servei est pensat per a ser gestionat mitjanant Internet. Els usuaris poden donar-s'hi d'alta mitjanant el propi web del servei , per correu electrnic o per telfon si s'aconsegueix el full d'inscripci disponible a tots els edificis administratius de Perpiny. Amb l'inscripci, per a la qual cal obligatriament una targeta de crdit i un document d'identitat, s'obt un compte d'usuari a partir del qual l'usuari gestiona el servei i pot consultar el seu historial d's. Al cap de 10 dies aproximadament es rep a casa una targeta amb la qual es poden agafar les bicicletes, i es pot utilitzar un cop s'hagi validat al compte d'usuari al lloc web.

El BIP! funciona amb estacions distribudes pel centre de la ciutat. Gestionades informticament en temps real, cada estaci disposa d'uns 10 llocs per a bicicletes, cadascun dels quals disposa de dos forats on inserir la bicicleta. Els usuaris poden consultar l'estat de cada estaci mitjanant un mapa interactiu al web del servei.

Quan un usuari vol agafar una bicicleta, apropa la seva targeta a la terminal de l'estaci i aquesta l'indica mitjanant un nmero la bicicleta que ha d'agafar. L'usuari noms ha d'empnyer la bicicleta cap amunt per extreure la bicicleta de l'estaci. Per a tornar-la, l'usuari simplement ha d'introduir la bicicleta un altre cop als forats de qualsevol estaci. El sistema est pensat per a qu la distribuci de les bicicletes sigui automantingut.

Amb l'abonament cada usuari disposa de 30 minuts gratuts de trajecte entre estacions. Si el trajecte supera aquest temps, passar a pagar 30 cntims cada mitja hora extra, fins a un mxim de dues hores de temps total. Si s'excedeixen les dues hores, l'usuari haur de pagar una penalitzaci de 3 euros per hora o fracci. Si en 24 hores no es torna la bicicleta, s'han de pagar 150 euros. Tots els pagaments es carreguen automticament a la targeta de crdit que ha proporcionat l'usuari en el moment de donar-se d'alta al servei. Si la targeta de crdit ha caducat el servei no es podr tornar a utilitzar fins que l'usuari no hagi actualitzat les dades de la targeta a la seva rea d'usuari.

 La bicicleta .

La bicicleta t un disseny diferenciat del de les bicicletes comercials, per tal d'impedir el seu robatori i posterior venda en el mercat negre. Tanmateix, cal dir que el disseny s compartit amb alguns dels serveis de compartici de bicicleta que gestiona l'empresa ClearChannel, com el Bicing de Barcelona (gaireb idntic). La bicicleta tamb est dissenyada per a la mxima durabilitat, tenint en compte que est les 24 hores a la intemprie. El cost estimat de cada bicicleta est al voltant dels 450 euros.

La bicicleta s de color vermell, amb parafangs de color blanc. El quadre s de ferro i alumini, amb un pes de 16,8 kg. La roda posterior t una mida comparable a la d'una bicicleta de muntanya, mentre que la davantera s ms petita, semblant a les de bicicletes plegables. Ambdues rodes tenen pneumtics amples. Disposa d'una llum vermella al darrere i d'una llum blanca al davant, que s'encenen automticament quan s de nit. Les llums es carreguen a la prpia estaci. La bicicleta tamb disposa d'un canvi intern Shimano Nexus de tres marxes, amb fre intern incorporat. El fre de davant s un fre estndard de tipus V-Brake. El manillar t una forma especial amb porta bosses incls, amb la maneta del canvi s de tipus Grift Shift i un timbre. Disposa de un peu plegable per mantenir-la dreta.

Cada bicicleta t un nmero i s identificada pel sistema informtic cada cop que s'insereix a una estaci. D'aquesta manera es controlla el temps del trajecte, aix com el seu manteniment.

 Vegeu tamb .
 Bicing;

 Enllaos externs .
 Web del servei BIP!  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280338" title="Spolis (pintor)" nonfiltered="4691" processed="4661" dbindex="109828">
Spolis (Sopolis, ) fou un pintor grec que va florir a Roma a la meitat del segle I aC.

s esmentat per Plini el Vell que diu que les seves pintures omplien les galeries d'art pictric (H. N. 35.11. s. 40.43.) . El seu nom apareix alguna vegada escrit com Sopylus. Cicer diu que va dirigir una escola de pintura.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280339" title="Outeiro de Rei" nonfiltered="4692" processed="4662" dbindex="109829">

Outeiro de Rei s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Lugo. 

Parrquies.


Personatges d'Outeiro de Rei.
 Manuel Mara (Manuel Mara Fernndez Teixeiro), poeta (1929-2004);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280340" title="Spolis (metge)" nonfiltered="4693" processed="4663" dbindex="109830">
Spolis (Sopolis, ) fou un metge grec que fou el mestre d'Aeci l'impiu a la primera meitat del segle IV. 

Una biografia general d'aquest metge apareix a Filostorgi, que diu que no era inferior a cap dels seus contemporanis (Hist. Eccles. 3.15, p. 52);  tamb l'esmenta Sant Gregori de Nissa que diu que fou servidor d'Aeci i que per aix va aprendre medicina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280341" title="Fonvol" nonfiltered="4694" processed="4664" dbindex="109831">


Un fonvol era una mquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells durant l'edat mitjana. En l'edat mitjana es diferenciava entre fonvol, manganell i almanjanec, sent totes elles semblant. El fonvol era molt similar al trabuquet per de dimensions ms petites i de menor poder ofensiu.

El seu funcionament consisteix en una biga giratria, en un extrem de la qual hom posava el projectil, que era llanat per l'acci d'un contraps ms gros lligat a l'altre extrem. Eren mquines que calia desmuntar, transportar i muntar cada vegada que calia assaltar un castell, i calien uns quants homes per fer-les funcionar i protegir.

Els fonvols construts a Osca van ajudar a Jaume el Conqueridor en les conquestes del Regne de Valncia i de les Balears, i anys ms tard, Ferran d'Antequera els va usar en el Setge de Balaguer durant la Revolta del comte d'Urgell. 

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280342" title="Sor" nonfiltered="4695" processed="4665" dbindex="109832">


Onomstica:

Sor (divinitat), divinitat sabina  ;

Sor de Cos, escriptor grec ;

Sor de Mallus, metge grec ;

Sor d'Efes el Vell, metge grec ;

Sor d'Efes  el Jove, metge grec ;

Quint Valeri Sor, poeta rom;

Barea Sor, perseguit per Ner;

Vegeu tamb Sora.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280343" title="Sor (divinitat)" nonfiltered="4696" processed="4666" dbindex="109833">
Sor (Soranus) fou una divinitat sabina del inframn. 

Segurament rebia el seu nom del Mont Soracte, que estava dedicat als deus infernals, especialment a Diespiter. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280344" title="Portomarn" nonfiltered="4697" processed="4667" dbindex="109834">

Portomarn s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Lugo. La vila de Portomarn va nixer i va crixer al costat d'un pont rom sobre el Mio (reconstrut en l'Edat Mitjana) i del Cam de Santiago. Quan en 1962 es va construir l'embassament de Belesar, el poble es va traslladar a la vena Forest do Crist. All es van reconstruir alguns dels edificis ms importants tant civils com religiosos; especialment l'Esglsia de San Nicols, d'estil romnic aixecada per la Ordre Hospitalria de Sant Joan de Jerusalem, les pedres de la qual van ser numerades i ensamblades de nou en el seu actual emplaament. 

Parrquies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280345" title="Sor de Cos" nonfiltered="4698" processed="4668" dbindex="109835">
Sor de Cos (Soranus) fou un escriptor grec nadiu de l'illa de Cos.

Va escriure una obra sobre Hipcrates i es creu que per poder fer-la va consultar totes les biblioteques i arxius oficials de Cos, per recollir materials. Encara que la seva poca s desconeguda, probablement cal situar-lo al final del segle III aC o al segle II aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280348" title="Sor de Mallus" nonfiltered="4699" processed="4669" dbindex="109836">
Sor de Mallus (Soranus) fou un metge grec nadiu de la ciutat de Mallus (Mallus) a Cilcia.

Fou considerat un dels metges ms antics () i un dels eminents en el seu ofici. Hauria viscut desprs d'Hipcrates i segurament durant part del segle IV aC o segle III aC. L'esmenta Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280349" title="Sor d'Efes" nonfiltered="4700" processed="4670" dbindex="109837">


Onomstica:

Sora d'Efes el Vell, metge grec;
Sor d'Efes el Jove, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280352" title="Sor d'Efes el Vell" nonfiltered="4701" processed="4671" dbindex="109838">
Sor d'Efes el Vell (Soranus) fou un metge grec nadiu de la ciutat d'Efes, fill de Menandre i de Foebe.

Va exercir la seva professi inicialment a Alexandria (Egipte) i ms tard va anar a Roma en el regnat de Traj i Adri (vers el primer quart del segle II). L'esmenta Suides que diu que va compondre diversos treballs excellents. Segons Fabricius era de la secta dels metdics i hauria escrit "De Coenotetis" en al menys dos llibres. Algunes obres de Soranus no se sap si li corresponen a ell o a Sor d'Efes el Jove (vegeu la llista d'obres a Sor d'Efes el Jove).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280353" title="Rbade" nonfiltered="4702" processed="4672" dbindex="109839">

Rbade s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Lugo.  s el tercer municipi ms petit en extensi de Galcia, amb una superfcie de 5,2 km La principal artria fluvial s el el Mio. La seva altitud mitja s de 400 m. 
Dades bsiques. 
T una parrquia i un nic nucli de poblaci, per la qual cosa presenta una elevada densitat d'habitants (al voltant de 1.700). ;
Sorgeix el 1924 al segregar-se de Begonte. ;
Economia local. 
Rbade constitueix un petit enclavament "urb" al contar amb un desenvolupament industrial i comercial notable. 
Arbre centenari. 
A Tras do Regueiro, zona vella de Rbade, es troba un roure centenari d'admirable bellesa. 
Naturalesa. 
L'entorn natural del Mio ofereix un paratge excepcional per a la prctica d'activitats diverses, sent d'inters turstic la "Copa Mio de Piragisme". 
Fires i Festivitats. 
Fires els dies 2 i 22 de cada mes. ;
Celebra les seves festes patronals els dies 22 i 23 Gener i el 15 d'Agost s'honra a l'Assumpci de Maria, amb diversos dies d'activitats ldiques. ;
Parrquies. 
Rbade (Sant Vicenzo) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280355" title="Sor d'Efes el Jove" nonfiltered="4703" processed="4673" dbindex="109840">
Sor d'Efes  el Jove (Soranus) fou un metge grec nadiu de la ciutat d'Efes. Va viure al segle II o III.

Segons Suides va escriure entre d'altres obres:

;

Fabricius diu que li correspondria el fragment   que encara es conserva, i que podria ser part de l'obra "De Morbis Mulierum" (l'autor es considerat un metdic), esmentada per Aeci; i tamb  en al menys dos llibres. Com que el tractat "De Morbis Mulierum" esmenta alguns metges que van viure el segle III el que obligaria a situar a aquest metge en aquesta poca o posterior.

Obra d'un Soranus seria "De Methodo Medendi" escrita vers el 178, i que per la cronologia no quadra be ni amb Sor d'Efes el Vell ni amb Sor d'Efes el Jove

Altres obres que podrien correspondre a qualsevol dels dos metges Sor d'Efes:

1. , De Arte Obstetricia Morbisque Mulierum ;

2. , De Utero et Pudendo Muliebri ;

3. , De Signis Fracturarum ;

4. , De Fasciis;

5. , Vita Hippocratis;

6. In Artem Medendi Isagoge ;

;

De Anima;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280357" title="Hugo Sperrle" nonfiltered="4704" processed="4674" dbindex="109841">


Hugo Sperrle (7 de febrer de 1885   2 d'abril de 1953) va ser un Mariscal alemany de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial.

S'allist a l'Exrcit Alemany al 1903 i va ser enviat al Servei Aeri de l'Exrcit Alemany a l'inici de la I Guerra Mundial, servint-hi com a observador fins al final de la guerra.

Sperrle s'un als Freikorps al final de la guerra, desprs d'abandonar el Servei Aeri, abans de reunir-se a la Wehrmacht.

Entr a la recentment creada Luftwaffe al 1935 i serv com a comandant de la Legi Cndor durant la Guerra Civil Espanyola, amb Wolfram von Richthofen servint com el seu cap d'Estat Major.

Comand la Luftflotte 3 contra Frana entre maig i juny de 1940. Al juliol de 1940 va ser promogut a Generalfeldmarschall de la Luftwaffe. Sperrle advert que la RAF britnica havia de ser destruda per assegurar-se que podrien bombardejar amb xit. La Luftflotte 3, estacionada al nord de Frana, jug un paper principal en la Batalla d'Anglaterra entre juny de 1940 i abril de 1941, i qued destinat a l'oest com a comandant en cap de la Luftflotte 3 fins al juliol de 1944.

Va ser capturat pels Aliats i acusat de crims de guerra als Judicis Subseqents de Nuremberg (Cas n.12), per va ser absolt. Va morir a Munic al 1953.

 Promocions .
 Fhnrich (25/2/1904);
 Leutnant (18/10/1904);
 Oberleutnant (18/10/1912);
 Hauptmann (28/11/1914);
 Major (01/10/1926);
 Oberstleutnant (01/1931);
 Oberst (01/8/1933);
 Generalmajor (01/10/1935);
 Generalleutnant (01/4/1937);
 General der Flieger (01/11/1937);
 Generalfeldmarschall (19/7/1940);

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (17-5-1940 com General der Flieger i Cap de la Luftflotte 3) ;
 Creu de Cavaller del Reial Orde Prussi de Hohenzollern amb espases;
 Creu de Ferro 1914 de 2 Classe;
 Creu de Ferro 1914 de 1 Classe;
 Creu d'Honor 1914-1918;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2 Classe;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1 Classe;
 Fulles de Roure dels 40 anys de servei ;
 Creu dels 25 anys de Servei;
 Medalla dels 12 anys de Servei;
 Creu Espanyola amb Espases en Or y Brillants (04-06-1939) ;
 Insgnia de Pilot (Prssia) ;
 Creu de Cavaller de l'Orde de Friedrich de Wrttemberg de 1a Classe amb Espases (21-6-1917) ;
 Creu de Cavaller de 2a Classe de l'Orde del Lle Lluitador amb Fulles de Roure i Espases (Grossherzoglich-Baden) (18-05-1915) ;
 Creu de Cavaller de l'Orde del Mrit Militar (Wrttemberg) (21-06-1915) ;
 Creu d'Honor de l'Imperi de III classe amb Corona i Espases;
 Insgnia Combinada de Pilot-Observador en Or i Diamants (1-11-1937);
 Medalla de Campanya 1936-39 (Espanya);
 Insgnia de Pilot (Espanya);
 Medalla Militar Individual amb Diamants (Espanya) (06-06-1939);
 Creu de Guerra (Espanya);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280359" title="Quint Valeri Sor" nonfiltered="4705" processed="4675" dbindex="109842">
Quint Valeri Sor (Quintus Valerius Soranus) fou un poeta rom autor de dos hexmetres esmentats per Sant Agust a travs de referncies de Marc Terenci Varr.

Podria haver estat contemporani de Marc Antoni l'orador i hauria viscut per tant a l'entorn de l'any 100 aC. Encara que alguna vegada apareix esmentat com a Serr (Serranus) aix es clarament un error.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280363" title="Sosandre" nonfiltered="4706" processed="4676" dbindex="109843">
Sosandre (Sosander, ) fou el disset descendent d'Escolapi.

Va viure a cavall entre el segle V aC i el segle IV aC. Fou fill d'Heracdes i germ d'Hipcrates (II) el fams metge. Un metge del mateix nom s esmentat per Asclepades Farmaci per va viure no ms tard del segle I i fou un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280367" title="Sosi" nonfiltered="4707" processed="4677" dbindex="109844">
Antisti Sosi (Antistius Sosianus) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs l'any 56 i pretor el 62. En aquest darrer any fou desterrat per haver escrit versos crtics contra Ner, per fou cridat altre cop a Roma el 66, desprs de llenar acusaci contra Anteu. Fou desterrat altre cop a la caiguda de Ner, acusat de ser un dels informadors del tir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280370" title="Can Picafort" nonfiltered="4708" processed="4678" dbindex="109845">
Can Picafort s un poble costaner de Mallorca, Balears, que pertany al municipi de Santa Margalida.
Es troba a la Badia d'Alcdia, a uns 10 quilmetres de Santa Margalida, al nord-est de la ciutat de Palma de Mallorca, en la costa nord de l'illa.

s un important nucli turstic, contant amb una gran oferta hotelera i de restauraci. A comenos dels anys 1970, Can Picafort era un petit poble de pescadors amb 200 habitants, transformant-se en un complex turstic amb quasi 10.000 llits en hotels. Can Picafort s un dels principals nuclis turstics de l'illa, oferint una gran varietat de serveis i atraccions que cada any gaudeixen els visitants de qualsevol punt d'Europa, per principalment d'Alemanya i el Regne Unit, que trien Can Picafort per gaudir de les seves vacances.

 Histria .
La histria de Can Picafort comena a poc ms de un segle enrere, quan varies famlies acomodades de Santa Margarida van decidir construir les seves cases estiuenques en aquesta zona. 

Jeroni Fuster, el  Picafort  era el nom de un de aquells habitants que va comena el desenvolupament de aquesta zona.

Avui dia Can Picafort s un dest turstic de Mallorca, on hi ha apartaments, hotels i un munt d'activitats.

 Llocs d'inters .
En el districte de Son Baulo hi ha un petit espai natural protegit, on se pot veure una gran quantitat de vida salvatge com per exemple: Tortugues, faisanes vermells,conills etc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280372" title="Ssies" nonfiltered="4709" processed="4679" dbindex="109846">
Ssies (Sosias, ) fou un pintor de gerres grec, el nom del qual apareix en un cylix que fou descobert a Vulci el 1828 i que desprs va passar al Museu Reial de Berln. Es un del ms bonics objectes greco-etruscs i s'ha comparat amb la producci de Polignot. 

Alguns pensen que era un grec sicili per aix no passa de ser una hiptesi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280374" title="Sosibi" nonfiltered="4710" processed="4680" dbindex="109847">


Onomstica:

Sosibi de Trent;
Sosibi (ministre);
Sosibi el Jove;
Sosibi d'Esparta;
Sosibi d'Atenes;
Sosibi (llibert), segle I;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280375" title="Parads (desambiguaci)" nonfiltered="4711" processed="4681" dbindex="109848">



Religi;
Parads.

Literatura;
Parads (La Divina Comdia).
El Parads perdut.

Economia;
Parads fiscal.

Astronomia;
Au del Parads;

Geografia;
Vallmoll Parads.

Biologia;
Paradisaeidae (els ocells del parads).
Strelitzia reginae (planta, de flor tamb anomenada ocell del parads).
Gallina Parads.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280376" title="Sosibi de Trent" nonfiltered="4712" processed="4682" dbindex="109849">
Sosibi de Trent (Sosibius, )  fou un militar grec egipci

Fou capit de la guardia de Ptolemeu II Filadelf. Alguns suposen que fou el pare del Sosibi que fou ministre principal de Ptolemeu IV Filoptor i que va ajudar d'alguna manera a l'ascens del seu fill.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280378" title="Sosibi (ministre)" nonfiltered="4713" processed="4683" dbindex="109850">
Sosibi (Sosibius,  Sosbios ) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filoptor. Podria ser fill de Sosibi de Trent. 

No se sap com va pujar a les altes funcions de l'estat per des que va pujar al tron Ptolemeu Filoptor (222 aC) apareix exercint gran influencia sobre el jove rei i dirigint els afers. Fou amb el seu consentiment, per no dir la seva instigaci, que Ptolemeu va matar successivament al seu oncle Lismac, al seu germ Magas, i a la seva mare Berenice; poc desprs Clemenes III d'Esparta, tamb fou eliminat. 

El jove rei es dedic als plaers i la luxria i va deixar a Sosibi els afers financers i militars, que van entrar en decadncia. Va esclatar la guerra contra Antoc III el Gran que va envair Celesria abans que els egipcis poguessin reunir un exrcit; Sosibi va negociar amb els selucides per tenir temps de reunir un exrcit mercenari; el 218 aC Ptolemeu va agafar la direcci de l'exrcit en persona i el rei i Sosibi foren presents a la batalla de Rfia. Desprs va participar destacadament en la negociaci del tractat de pau.

Va conservar el poder sense oposici mentre va regnar Filoptor, poder que desprs va compartir amb Agtocles. Sosibi tamb fou l'anima de l'assassinat d'Arsinoe, esposa i germana de Ptolemeu com abans havia fet amb altres parents. A la mort de Filoptor fou un dels ministres que va assolir la custodia del jove reu Ptolemeu V Epfanes, per aviat fou substitut i executat pel seu rival.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280388" title="Sosibi el Jove" nonfiltered="4714" processed="4684" dbindex="109851">
Sosibi el Jove (Sosibius, ) fill del ministre egipci Sosibi, fou membre de la gurdia reial (Somatophylax) del jove rei Ptolemeu V Epfanes. Agtocles el va mantenir en aquest lloc fins i tot desprs de qu es va desfer del pare de Sosibi.

En la revoluci que va enderrocar a Agtocles, Sosibi va tenir part destacada al incitar al jove rei a entregar al favorit i els seus cmplices al poble. 

Segurament desprs va obtenir la custodia  del segell reial i de la persona del propi rei. Va exercir el crrec amb general satisfacci, per les intrigues del seu germ Ptolemeu, ms turbulent i ambicis, el va portar a una ruptura amb Tleplem, cap de l'administraci; aquest per va obtenir els majors suports i va obligar a Sosibi a dimitir. 

Ja no torna a ser esmentat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280389" title="Sosibi d'Esparta" nonfiltered="4715" processed="4685" dbindex="109852">
Sosibi d'Esparta (Sosibius, ) fou un gramtic espart que va viure a la meitat del segle III aC i fou contemporani de Callmac.

Se li atribueixen les segents obres:
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280390" title="Sosibi d'Atenes" nonfiltered="4716" processed="4686" dbindex="109853">
Sosibi d'Atenes (Sosibius, ) fou un escultor atenenc conegut per ser el que va fer la gerra que avui dia s al Louvre de dos peus d'altura adornada amb figures en relleu entre les quals les d'rtemis i Hermes, en estil arcaic, mentre d'altres figures mostren un estil diferent i grcil que sembla propi del temps de Fdies, temps al qual aquest conjunt sembla pertnyer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280394" title="Christian Gottlob Wilke" nonfiltered="4717" processed="4687" dbindex="109854">
Christian Gottlob Wilke (1786 - 1854). Teleg protestant alemany.
Pertany a la corrent de l'antiga recerca del Jess histric iniciada per Hermann Samuel Reimarus.

 La qesti sinptica .
La tradici cristiana havia establert que l'evangeli ms antic era el de Mateu. Fins i tot s'havia afirmat que l'evangeli segons Marc era un resum dels evangelis de Mateu i Lluc. Weisse i Wilke, de manera independent, en el 1838 van esbrinar que l'evangeli de Marc no era un resum de Mateu i Lluc, sin que era anterior a ells i els va serv de font. 

A ms, Weisse va establir la teoria de qu existia una font comuna a Mateu  i Lluc. Johannes Weiss, en 1890, anomen amb la lletra Q a aquesta font (de Quelle que significa font en alemany). sorgeix aix la teoria de las dues fonts:
La Font Q;
l'Evangeli segons Marc;

Obra.
 Der Evangelist, oder exegetische-kritische Untersuchung ber das Verwandtsverhltnis der drei ersten Evangelien, Dresden/Leipzig 1838.
 Die neutestamentliche Rhetorik : ein Seitenstck zur Grammatik des neutestamentlichen Sprachidioms.- Dresden (usw.): Arnold, 1843.  ;
 Die dreikpfige Schlange, die nach der Kirche sticht : eine ernste Warnung an die Freunde und Feinde der Kirche mit Hinsicht auf das Votum des Hrn ... K. G. Bretschneider in Gotha. Leipzig: Jackowitz, 1845.
 Die Frage: Kann ein protestantischer Christ mit gutem Gewissen zur rmischkatholischen Kirche bertreten? : Freimthig und gewissenhaft beantwortet von einem protestantischen Theologen. Regensburg: Manz, 1845.
 Anleitung die Schriften des neuen Testaments auszulegen und zu erklren, etc. Dresden & Leipzig, 1845.  ;
 Clavis Novi Testamenti philologica : usibus scholarum et iuvenum theologiae studiosorum accommodata. Dresden 1841 (Arnold), 2 Bde.
 Biblische Hermeneutik : nach kath. Grundstzen in streng systemat., ed. Romae 1844. Wrzburg:  Stahel, 1853.   ;
 Lexicon graeco-latinum in libros Novi Testamenti : usibus scholarum et iuvenum s. theologiae catholicae studiosorum accommodatum. Regensburg 1858.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280398" title="Corporacin Social Deportiva y Cultural de Pereira" nonfiltered="4718" processed="4688" dbindex="109855">

La Corporacin Social Deportiva y Cultural de Pereira, tamb conegut com Deportivo Pereira, s un club professional de futbol colombi de la ciutat de Pereira.

Va ser fundat el 12 de febrer de 1944.

Enllaos externs.
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280400" title="Club Deportivo Atltico Huila" nonfiltered="4719" processed="4689" dbindex="109856">

El Club Deportivo Atltico Huila, s un club colombi de futbol de la ciutat de Neiva.

 Histria .
El club va ser fundat el 1990. El 2007 jug la seva primera final de la Copa Mustang perdent contra l'Atltico Nacional

 Palmars .
 Primera B (2): 1992, 1997;

 Enllaos externs .
 Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280406" title="Tour de Frana de 1969" nonfiltered="4720" processed="4690" dbindex="109857">


L'edici del Tour de Frana 1969 es torn a crrer per equips de marques enlloc dels equips nacionals que ho havien estat fent fins aleshores. Aquesta ha estat una constant a partir de llavors i fins a l'actualitat. A la sortida a Roubaix prengueren part 13 equips, de 10 ciclistes cadascun. 
 
Aquest fou el primer dels cinc Tour de Frana guanyats per Eddy Merckx, el qual realitza la proesa, en la seva primera participaci al Tour, de guanyar al mateix temps la classificaci individual (maillot groc), la classificaci per punts (samarreta verda), la classificaci del millor escalador i la classificaci per equips amb el seu equip Faema, l'nica que acab amb tots els corredors al final de la cursat. Tamb guany la combativitat i el premi als menors de 25 anys. 

Eddy Merckx, desqualificat per dopatge al Giro d'Itlia, es beneficia d'una rebaixa de la pena, cosa que li permet prendre la sortida al Tour. Avanat en el prleg per Rudi Altig, Merckx aconseguir el seu primer maillot groc desprs de la contra-rellotge per equips. Prendr un aventatge important durant la sisena etapa, amb final al Ballon d'Alscia, i ja no deixar el maillot groc, augmentant paulatinament el temps respecte el segon classificat. A la 17a etapa, amb final a Mourenx, Merckx finalitzar amb xit una escapada en solitari de 140 km, doblant la distncia respecte el segon classificat.
 
Destaca tamb la victria aconseguida per Pierre Matignon, fanalet vermell en aquell moment, a la 20a etapa amb final al Puy de Dme.

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.


Classificaci de la combinada.


 Etapes .


Enllaos externs.
1969. Histria del Tour de Frana ;
1969. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280409" title="Principi de conservaci de l'energia mecnica" nonfiltered="4721" processed="4691" dbindex="109858">


Principi de conservaci de l'energia mecnica

Si un cos cau lliurement, sense fregamet, es comprova que la suma de la seva energia cintica i la seva energia potencial es mant constant.
Aix vol dir que la disminuci de l'energia potencial queda exactament compensada per l'augment d'energia cintica.
en resum:

Quan sobre un cos nicament el seu pes realitza treball, la seva energia mecnica es conserva(pcem)

       Em1=Em2

Quan llanem un cos cap avall o cap amunt obliquament, la seva energia mecnica roman cosnstant.
Si a ms del pes, afectuen treball altres fores de fregament, el cos perd energia mecnica.
El treball de fregament es igual a l'energia mecnica perduda.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280410" title="Inda Abarrots Altolaguirre" nonfiltered="4722" processed="4692" dbindex="109859">
Inda Abarrots Altolaguirre (Hondarribia, Guipscoa 1971) s un dibuixant i guionista de cmic basc.


Collabora en les revistes "TMEO", "Camo" i "Geu Gasteiz" grcies a personatges com Els Euskalorros, El Ch de barra o El bar Perico. Va publicar un lbum en la collecci TMEO: "Tres sin raya" (junt altres dos autors: Roger i Piata). Desprs de publicar el seu primer llibre en solitari: "Planeta fumeta" va eixir al mercat el llibre dels seus personatges ms populars Els Euskalorros: "liando pollos", aventures en el mundial de futbol amb el comando chacho-terrorista.

 Tebeografia - lbums .
Planeta fumeta. 2004, La caamera global.
Euskalorros en el mundial de futbol. 2006, Ezten Kultur Taldea.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280414" title="Castor" nonfiltered="4723" processed="4693" dbindex="109860">

Els castors (Castor)  sn un gnere de rosegadors semiaqutics nadius d'Eursia i de Nord-amrica que es caracteritzen per les seves amples i escatades cues. s l'nic gnere no extingit de la famlia dels castrids i engloba tres espcies: el castor americ (Castor canadensis), el castor europeu (Castor fiber) i el castor de Kellogg (Castor californicus), aquesta ltima extingida des del Plistoc. Totes elles viuen a l'hemisferi nord, excepte alguns castors americans que foren introduts a la Terra del Foc, una regi sud-americana. Tamb s'introduren alguns individus d aquesta espcie a Europa. Deixant de banda aquestes excepcions, Castor canadensis noms viu a Nord-amrica i Castor fiber noms a Europa i sia. Castor californicus s'estenia pel que avui en dia s l'oest delsEstats Units. Encara que sn molt semblants entre ells, la investigaci gentica ha demostrat que els castors americans i europeus sn espcies diferents i que la hibriditzaci s improbable, ja que tenen un nombre diferent de cromosomes.

Aquests animals sn coneguts per la seva habilitat natural a l'hora de construir dics als rius i rierols, i les seves llars   els caus   als estanys que es creen a causa del bloqueig que fa el dic al corrent d aigua. Aquesta barrera els proporciona protecci i crea un espai ideal per viure-hi. Per l'edificaci d aquestes estructures, utilitzen principalment els troncs dels arbres que fan caure amb les seves poderoses dents incisives. Tot i la gran quantitat d'arbres que tallen, els castors no perjudiquen l'ecosistema on viuen, sin que el mantenen saludable, ja que els seus dics aporten una gran quantitat de beneficis; entre altres coses, aquestes barreres propicien la creaci d aiguamolls, ajuden a controlar les inundacions i eliminen contaminants del corrent. Tot i aix, en ecosistemes estranys per a ells, aquestes modificacions a l'ambient poden ser perjudicials, tal i com ha passat, per exemple, a la Terra del Foc, a Navarra i a La Rioja.

Des de fa segles, els castors formen part de la cultura popular i en alguns casos han tingut una gran influncia en el desenvolupament de les societats humanes. Un exemple d'aix s la seva importncia a la colonitzaci europea d'Amrica, ja que la cerca de la seva pell fou un dels factors que impuls l'exploraci i posterior desenvolupament econmic de Nord-amrica. Aix fou degut al valor comercial de la seva pell i d altres productes obtinguts d'ells, com ara el castori, una substncia de secreci glandular que servia per a fer perfums. El castor tamb s un element fora representatiu a la cultura del Canad, fins a tal punt que s l'animal nacional del pas. Per tant, la influncia dels castors no es limita al sector econmic i comercial, sin que tamb arriba a la literatura, la religi i l'esport.

Morfologia.


Els castors estan emparentats amb els esquirols (famlia dels escirids), i per aix tenen certes caracterstiques estructurals similars al crani i al maxillar inferior. Tamb estan estretament relacionats amb un petit rosegador sud-americ, el coip. El castor s el segon rosegador ms gran del mn, desprs del capibara, i el ms gran de l'hemisferi nord.

Aquests animals continuen creixent tota la vida. El pes mitj dels adults s de 16 kg i, encara que els individus de ms de 25 kg no sn comuns, se n'han trobat exemplars que arriben als 40 kg. Les femelles, que sn el sexe dominant, sn tan o ms grans que els mascles de la mateixa edat, fet inusual entre els mamfers. Generalment, mesuren uns 30 cm d'alada per 75 cm de longitud, sense comptar la cua, que mesura uns 25 cm de llargada per 15 cm d'amplada; s'ha de tenir en compte que tots aquests valors varien segons diversos factors com l'edat i l'espcie de l'individu.

La cua t una forma ovalada i aplatada, i est formada de petites escates de forma hexagonal i de color negre. Les escates sn contiges i no se superposen les unes a les altres. El seu cos est cobert amb un esps pelatge al qual deuen el seu enorme valor comercial. Es divideix en dos tipus: un de seds i griss, i un altre molt ms aspre i llarg de color marr. A ms de ser impermeable, la capa de pl fa d'abric.

Estan dotats de quatre dents incisives molt fortes i afilades que sn de color taronja degut a que tenen un esmalt que les endureix i que els serveix per a rosegar la fusta de qu s'alimenten i amb qu construeixen les seves estructures. Un castor adult pot tallar un tros de fusta d'uns 30 cm de gruix en uns quinze minuts amb la seva potent dentadura. Com que aquestes dents mai no deixen de crixer, s de vital importncia que les utilitzin constantment, o altrament les incisives de la part superior els travessarien la mandbula inferior.

Els castors tenen les potes posteriors palmpedes, mentre que les anteriors, cobertes d'un pelatge ms fosc, sn semblants a mans, cadascuna amb cinc dits ben desenvolupats. Els dits de les extremitats posteriors, en canvi, es troben units per una membrana. Els castors no tenen bona vista, tot i que poden veure-hi sota l'aigua grcies a una membrana nictitant, una tercera parpella lateral i transparent que cobreix els seus petits ulls. A ms tenen bons sentits de l'oda, olfacte i tacte. Mentre estan submergits tanquen els orificis nasals i els pavellons auditius per impedir l'entrada d aigua. Grcies al seu sistema respiratori, un castor pot mantenir-se sota l'aigua fins a quinze minuts sense haver de sortir per agafar aire.

Com a rosegadors que sn, els cervells dels castors sn lissencfals, s a dir, la seva escora cerebral presenta poques deformacions i s bsicament llisa. Tot i aix, aquesta espessa escora el fa especial entre els rosegadors: en intelligncia se l'ha situat per sobre de la resta de rosegadors.

 Classificaci .
El gnere Castor s un dels ms de trenta gneres classificats dins de la famlia dels castrids. Com que hi ha ms de 2.200 espcies de rosegadors, les espcies d'aquest gnere representen aproximadament el 0,13% del total d'espcies que conformen l'ordre dels rosegadors. Els castors es troben classificats dins del regne dels animals degut a que sn organismes eucariotes, pluricellulars i hetertrofs, amb desenvolupament embrionari i capacitat de locomoci; en el flum dels cordats, ja que tenen un notocordi, que s el principal suport del seu cos, i que en el seu cas es tracta de la columna vertebral; dins de la classe dels mamfers, ja que sn ssers vertebrats, amniotes, de sang calenta, amb glndules mamries i pl; dins de l'ordre dels rosegadors, el ms nombrs dels mamfers, ja que tenen dues dents incisives de constant creixement a la mandbula superior i dues ms a la inferior; i dins de la famlia dels castrids que inclou els castors moderns i els seus parents primitius, tots ells caracteritzats per ser semiaqutics, tenir les potes posteriors palmejades i grans cues aplanades i escatades.

 Espcies .
El gnere Castor inclou tres espcies: el castor europeu, el castor americ i el castor de Kellogg.

Castor europeu.


El castor europeu, tamb anomenat eurasitic, (Castor fiber) habita a les regions fredes d'Eursia, principalment Rssia. s una mica ms petit que el seu parent americ. Des de l'antiguitat foren caats, comprometent-ne la supervivncia. En alguns pasos on vivien abans, com Espanya i el Regne Unit, foren eradicats degut a la caa desmesurada, i encara en l'actualitat l'espcie es troba lleugerament amenaada; cada vegada sn ms els esforos realitzats per restablir les poblacions a tot el continent i per aix la poblaci d'aquesta espcie va en augment. Es calcula que el seu nombre ronda els 600.000 individus. Per collaborar en aquest projecte de repoblaci, alguns organismes, com la Uni Europea (UE), i acords internacionals, com el Conveni sobre el Comer Internacional d'Espcies de Fauna i Flora Salvatge Amaneades (CITES), administrat pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), s'encarreguen de protegir aquest rosegador.

Castor americ.
El castor americ (Castor canadensis), tamb anomenat simplement "castor" a Nord-amrica, s el rosegador ms gran de l'hemisferi nord i est dividit en vint-i-cinc subespcies. Habita les regions predominantment fredes i boscoses de Canad, Estats Units i, en menor mesura, Mxic. Tamb s'ha introdut l'espcie en altres regions, entre les que es pot destacar la Terra del Foc i la pennsula Escandinava.

Aquest animal, sovint, s caat per la seva pell. A principis del segle XIX, la caa acab amb ell a bona part de la seva rea de distribuci original. Els pobladors nadius i primers colons en menjaven, a ms, la carn. Gran part de l'exploraci inicial de Nord-amrica fou impulsada precisament per la recerca de la pell del castor americ.

Aquesta espcie s ms abundant que l'europea i la seva poblaci s'estima que est entre els deu i quinze milions d'exemplars, encara que originalment hi podria haver hagut deu vegades aquesta quantitat de castors a Nord-amrica, abans de l'poca del comer de pells. Tot i el declivi, no es considera l'espcie en perill d'extinci.

Castor de Kellogg.
El castor de Kellogg (Castor californicus, tamb anomenat Castor accessor) visqu entre el Mioc i el Plistoc a l'oest de Nord-amrica. Era molt similar al castor americ, ja que tamb era semiaqutic, per ms gran. Se n'han trobat fssils als Estats Units, principalment a l estat de Califrnia, i a Mxic.

 Diferncies entre espcies .

Encara que el castor europeu i l'americ sn molt semblants entre si   tant que hi ha gent que els ha considerat varietats d'una mateixa espcie   les dues espcies es diferencien en certs aspectes. Algunes d'aquestes caracterstiques sn morfolgiques, mentre que d'altres estan relacionades amb el seu comportament. La principal diferncia morfolgica entre elles es troba en els seus ossos nasals. Una altra caracterstica que marca la diferncia s el nombre de cromosomes de cada espcie. Aquest fet impedeix que membres de diferents espcies de castors es puguin creuar entre s. A la segent taula es comparen els atributs distintius ms destacats:



 Comportament .


Els castors sn essencialment aqutics en les seves activitats, i mai no viatgen per terra si no els s necessari. Sn animals sociables, arribant a formar grups o colnies de fins a dotze individus, composts d'una parella i les seves cries. Les famlies petites poden viure en un sol cau, per les ms grans solen necessitar refugis adicionals. Com ms gran sigui l'allament del lloc on viuen i l'abundncia d'aliments, ms gran ser la poblaci de castors.

Viuen en rius on, per tal d'aconseguir aigua amb suficient profunditat, construeixen dics amb fang i amb els troncs i branques dels arbres que tallen amb les seves potents dents incisives. Generalment escullen trams de riu de ms d'un metre de profunditat per comenar amb la seva feina. Construeixen els caus en l'estany creat d'aquesta manera. Durant la construcci, el fang s collocat amb les potes del davant i no, com s'acostuma a creure, amb la cua, ja que aquesta noms s emprada com a tim quan neden o per aguantar-se dempeus quan s'aixequen sobre les potes del darrere. Per la construcci dels dics, que gaireb sempre fan a la nit, els castors transporten el fang i les pedres amb les seves extremitats davanteres i la fusta entre les dents. Quan neden, s'impulsen amb les extremitats posteriors, que sempre romanen submergides, traient nicament el cap per sobre l'aigua, per poder respirar i veure l'entorn. Tot i que sn molt ms hbils nedant que desplaant-se per terra, no acostumen a assolir grans velocitats; generalment no superen els 10 km/h.

Durant la primavera i l'estiu s'encarreguen de reunir les reserves de fusta que els serviran per alimentar-se durant el reps hivernal. Continuen recollectant aliments fins el final de la tardor. Durant aquest temps tamb s'encarreguen de reparar els danys que puguin tenir el cau o els dics, encara que generalment no ho acostumen a fer fins que comencen les gelades. s tamb durant aquesta poca que es reprodueixen; s'aparellen en els mesos primaverals, o una mica abans, i les cries neixen durant l'estiu. A ms, al final de cada tardor cobreixen l'entrada del seu cau amb fang fresc que es congela quan disminueix la temperatura a l'hivern i es torna tan dur com la pedra, de manera que els depredadors no poden pertorbar el seu reps. Amb l'arribada de l'hivern, es refugien al cau i subsisteixen de la reserva que s'han encarregat de reunir durant tot l'any. Quan el gel es trenca a la primavera, deixen els caus i comencen el cicle de nou.

 Defensa territorial .
Com que el territori en qu habiten s extremament important pels castors, en particular per tot el temps que inverteixen construint-lo, acostumen a defensar-lo davant les amenaces externes. Si un desconegut entra en el territori d'una colnia de castors, el ms segur s que acabin lluitant contra ell, en ocasions fins a la mort. La forma en qu detecten la presncia d'estranys s a travs de l'olfacte; si perceben una olor que no els s familiar, buscar-ne la font es converteix en una prioritat, fins i tot ms important que la recerca d aliments, i no descansen fins haver-la trobat. Malgrat aix, se sap que els castors poden reconixer les olors especfiques d'altres famlies amb les que estan emparentats i, llavors, les toleren dins del territori i no els fan mal; el mateix passa amb altres espcies que no els perjudiquen, i acaben familiaritzant-se amb aquestes olors.

Per advertir els possibles invasors, principalment altres castors, marquen el seu territori amb unes senyals d'olor  fetes amb una barreja de fang i castori  per aix delimitar les seves terres i tractar d'evitar enfrontaments. Colloquen les marques d olor als lmits del seu territori i, com ms en colloquin, menys probable ser que siguin envats, ja que ms marques impliquen una colnia ms poderosa. La quantitat de marques que colloquen depn en part de l'poca i de la densitat de poblaci del lloc. Durant els mesos de cria, que sn el gener i el febrer, i durant l'poca en qu els castors joves abandonen els grups i es dispersen, que s a l'agost, el territori marcat s'incrementa. De la mateixa manera, en una zona on hi ha diverses colnies de castors, s habitual que el nombre de marques sigui elevat. La feina de marcar el territori, aix com la seva defensa i la reparaci de dics i caus, s realitzada indiferentment per mascles i femelles.

 Alimentaci .



La dieta dels castors s estrictament herbvora. S'alimenten d'escora, branquetes i fulles dels arbres que tallen, i de les arrels de plantes aqutiques. Encara que poden ingerir qualsevol vegetal comestible que trobin a la riba d'un riu o llac, prefereixen certs aliments abans que uns altres. S'ha observat que els castors europeus prefereixen l'escora i les fulles d'arbres  com els salzes, els bedolls i els avellaners, mentre que els americans prefereixen arbres com els salzes, els bedolls, els lbers, els cirerers o arbres dels gneres Acer o Alnus, entre d'altres. Tot i les seves preferncies, la dieta d'un castor se sol basar en la disponibilitat d'aliments, aix que no rebutgen un aliment encara que no sigui dels seus preferits.

Per subsistir a l'hivern, reuneixen una reserva de menjar que mantenen submergida al fons de l'estany on viuen, molt a prop d'una de les entrades al cau. Acostumen a collocar les branques ms grans a la part superior i les ms petites a la part inferior del pil per impedir que aquestes ltimes siguin arrossegades pel corrent. Com ms fred sigui el lloc on viuen, ms important es torna la recollecci d'aquesta reserva d'aliments, ja que es passen prcticament tot l'hivern dins els caus. Com que la superfcie de l'estany es congela durant l'hivern, els castors deixen que algunes branques es quedin flotant a l'aigua, impedint que es geli en aquesta zona. D'aquesta manera, poden sortir a l exterior en cas d'emergncia, com per exemple si se'ls acaba el menjar.

 Reproducci .

Els castors sn capaos d'aparellar-se en gaireb qualsevol etapa de la seva vida, i sn mongams    encara que si la seva parella mor, poden trobar-ne una altra  . La seva monogmia es deu principalment al fet que, per cuidar correctament a les cries, s necessria la collaboraci dels dos pares, ja que un de sol no seria capa de cuidar-les. Per tant, han de mantenir-se sempre units perqu la reproducci tingui xit.



L'poca d'aparellament comena quan es desf el gel hivernal, cosa que passa aproximadament al febrer. Cada parella t una nica ventrada a l'any. L'aparellament acostuma a realitzar-se sota l'aigua, encara que tamb es pot dur a terme a la riba del riu o estany on viu la parella. Desprs del perode de gestaci, que dura aproximadament uns tres mesos i mig (cent dies), la femella sol donar a llum entre dues i quatre cries (encara que en casos extrems poden ser fins a nou) que neixen ja amb els ulls oberts i cobertes de pl. Aquestes sn alletades durant les primeres setmanes de vida; durant aquest temps, es mantenen al cau amb la mare i les cries de l'any anterior, que tenen aproximadament un any. Els castors de dos anys, si segueixen vivint amb la famlia, ajuden la mare a alimentar i protegir els nounats. Mentrestant, el pare surt i es mant als voltants, cuidant el territori. Quan deixen de ser alletades, la mare comena a alimentar les cries amb fulles tendres. Quan sn molt petites, les cries es comuniquen constantment i fan molt soroll, i en crixer es van fent menys sorolloses, ja que es comencen a comunicar amb olors o actituds especfiques. Al cap d'uns dies, generalment a l'edat d'un mes, els joves es comencen a moure per fora el cau, encara que segueixen sent bastant dependents dels seus pares, ja que sn ells qui els segueixen brindant protecci i aliments. Durant aquest perode aprenen algunes valuoses habilitats imitant el comportament dels castors adults, encara que no prenen part en les seves feines de construcci i altres activitats. Quan els joves arriben a la maduresa sexual, cosa que sol passar a partir dels dos anys d'edat, poden separar-se de la colnia on han nascut i formar la seva prpia.

 Senyal d'alerta .

Els castors tenen pocs depredadors pel fet que passen la major part del temps dins l'aigua o els caus. Els seus principals enemics sn els llops i els ssers humans, seguits pels ossos i els linxs. Per protegir-se'n, els castors depenen dels seus sofisticats sentits de l'oda i de l'olfacte, aix com de l'avs dels seus companys. D'aquesta forma, quan un castor que est a l'aigua s'espanta, se submergeix rpidament en impulsar-se enrgicament amb la cua. Aix produeix una sonora palmellada, audible fora i dins l'aigua, que s tan forta que pot ser percebuda per un hum en un radi de 100 metres. Aquest senyal serveix com a advertncia per la resta de castors de l'rea. Una vegada efectuat aquest senyal d'alerta, tots els castors del voltant se submergeixen i no tornen a sortir fins al cap d'una estona. Tamb poden efectuar aquest senyal davant la presncia d'olors o sorolls desconeguts. s ms probable que un castor respongui davant el senyal ems per un castor adult que davant l'efectuat per un de jove, ja que els joves encara no han aprs quan han d'efectuar el senyal i quan no; a ms, produeixen un so una mica diferent, en tenir cues ms petites.

 Distribuci geogrfica .



Cada espcie de castor viu al continent que indica el seu nom. Aix doncs, el castor europeu (Castor fiber) viu a Europa, encara que tamb se'l pot trobar a certes regions d'sia. Entre els estats amb major poblaci d'aquesta espcie destaquen Rssia, Polnia, Ucrana, Bielorssia, Kazakhstan, Noruega, Sucia i Dinamarca, encara que s'estenen fins a estats tan allunyats com Frana i Monglia. En el passat arribaren a habitar a gaireb tot Eursia, estenent-se per tot el territori entre el Regne Unit i Rssia. Des de la prehistria i com a mnim fins el segle VI, aquesta espcie es podia trobar als rius dels Pasos Catalans, principalment a la conca de l'Ebre. Com que la seva pell i el castori eren productes molt valorats, fou caat a tot el continent, posant en gran risc la seva supervivncia; al Regne Unit, per exemple, s'extingiren al segle XVI. Ms endavant, al segle XIX, noms se'ls podia trobar en algunes zones pantanoses d'Alemanya, Bielorssia, Noruega, Rssia i Monglia. No obstant aix, actualment s'est reintroduint aquest animal a moltes parts del continent.

D'altra banda, el castor americ (Castor canadensis) habita prcticament a tot Nord-amrica, des d'Alaska fins al nord de Mxic. Al Canad viu a totes les provncies, per no a les terres ms septentrionals, properes a l'oce rtic. Tamb sn presents a gaireb tot el territori dels Estats Units, excepte a les regions desrtiques del sud-oest i a la pennsula de Florida. Dins del territori mexic, sn escassos, ja que noms viuen a les zones properes als rius Bravo (als estats de Chihuahua, Coahuila i Tamaulipas) i Colorado (a Sonora).

S'han trobat fssils del castor de Kellogg (Castor californicus) als estats nord-americans de Washington, Oregon, Idaho, Nebraska, Kansas i Califrnia, i a l'estat mexic de Sonora.

 Introduccions .

Amb l'objectiu d'augmentar-ne la poblaci, s'han alliberat individus de castor europeu arreu d'Europa, especialment als pasos on s'extingiren o en els que la seva poblaci ha disminut. Per exemple, a l'octubre del 2005, sis castors europeus van ser alliberats al comtat de Gloucestershire (Regne Unit), i es plantegen ms reintroduccions a Esccia i Galles. A Navarra i La Rioja, com que la reintroducci es dugu a terme de forma clandestina i sense planejar-ho, no fou gaire ben rebuda pel govern ni per part de la poblaci. Tot i aix, la reintroducci en altres pasos ha tingut xit; en sn un exemple les reintroduccions a Alemanya  especficament a Baviera , Pasos Baixos i Srbia. Tamb s'han reintrodut al riu Morava, a Eslovquia i la Repblica Txeca.

Algunes parelles de castor americ foren alliberades a la regi argentina i xilena de la Terra del Foc el 1946, sent aquesta reintroducci possiblement la ms transcendent de totes, degut al fort impacte que han tingut a l'ecosistema. Aquesta mateixa espcie fou introduda a Finlndia el 1937 com a part d'un programa per substituir l'extingit castor europeu. Desprs d'estendre's per tot el territori del pas arribaren a Rssia per Carlia. A Polnia se'ls introdu a la dcada del 1930.

 Terra del Foc .

Introduts en una rea on no habiten els seus depredadors naturals, com s la Terra del Foc, els castors han modificat milers d'hectrees de terreny i sn considerats una plaga per la poblaci local. Tot comen el 1946, quan el Ministeri de Marina d'Argentina alliber vint-i-cinc parelles de castors americans al nord-oest del llac Fagnano i a les ribes del riu Claro, que es troben a la illa Gran de la Terra del Foc.  Amb la introducci de l'espcie es plantejava mantenir una poblaci controlada per fomentar la indstria pelletera de la regi, ja que fins llavors no hi havia espcies que poguessin utilitzar-se amb aquest objectiu. Tamb es diu que foren portats a la zona per ser caats i amb la seva pell poder fer les gorres dels oficials de la marina argentina. Tanmateix, l'intent per mantenir la poblaci controlada fracass. Els castors es dispersaren seguint els cursos d'aigua i colonitzaren la regi. Cap a l'any 1964 arribaren a terres xilenes. Fins i tot han creuat el canal de Beagle, com ho prova la seva presncia a la Illa de Navarino, i hi ha proves que han creuat l'estret de Magallanes, ja que se n'han trobat exemplars a la pennsula de Brunswick, demostrant que han arribat al territori continental.

Es desconeix el nombre exacte de castors que hi ha actualment a la regi. La majoria de les fonts estimen una poblaci d'entre 70.000 i 100.000 exemplars,  encara que alguns han calculat que podrien ser fins a 200.000. Es pensa que tan sols a la illa Navarino hi ha aproximadament 20.000 individus. Independentment de la seva quantitat, els castors han causat greus alteracions als ecosistemes de la zona, principalment a Xile, on el problema esdevingu tan extrem que s'ha perms la caa de 10.000 exemplars per any per reduir la poblaci, a ms de permetre la venda de la seva pell i carn. Com a resultat, entre el 2004 i el 2007 es caaren a la Terra del Foc prop d'11.700 castors. A Argentina, la Legislatura de la Provncia de la Terra del Foc va qualificar el castor com a "espcie perjudicial". Al principi no hi havia depredadors a la zona, cosa que influ significativament a la rpida expansi, per amb el pas del temps la guineu i el puma es convertiren en els seus enemics, collaborant amb la seva eradicaci.  Des del 2001, els dos pasos involucrats han comenat a cooperar en projectes pel control de la poblaci de castors, amb el propsit d'haver-los eradicat definitivament abans de l'any 2015.

Una diferncia notable entre la Terra del Foc i la major part de Nord-amrica s que als arbres del sud del continent no hi creixen brots un cop tallats; en canvi, aix s que passa amb els salzes i els pollancres nord-americans. Grcies a aquests brots, els boscos sn capaos de regenerar-se ms rpidament. Per aquesta ra, el castor conviu perfectament amb els boscos de la seva zona nadiua, mentre que a la Terra del Foc tendeix a desequilibrar els ecosistemes. L'espcie vegetal ms afectada pels castors a la Terra del Foc ha estat el Nothofagus pumilio. 

 Navarra i La Rioja .

A partir del 2005 es comenaren a trobar una srie d'indicis que suggerien la presncia d'una poblaci de castors a Navarra i La Rioja; aquestes proves incloen arbres tallats, petjades, restes de farratge, excrements i marques de castori, entre d'altres. El castor ja havia habitat anteriorment aquesta zona, per en desaparegu com a molt tard al segle XVII per culpa de l'aparici de les armes de foc, que en feren augmentar la caa per obtenir-ne carn i greix. Un temps desprs de l'aparici d'aquests indicis, es descobr que un grup ecologista havia alliberat a la primavera del 2003 divuit castors europeus procedents de Baviera als rius Ebre, Arag i Cidacos.

La reintroducci dels rosegadors provoc un intens debat sobre els avantatges i desavantatges del retorn d'aquests animals a la pennsula Ibrica. D'una banda, s'argumentava que la introducci no s'havia realitzat de forma natural i, segons el "Ministerio de Medio Ambiente" espanyol, s'havia fet de forma clandestina i illegal. Tamb s'allegava que l'arribada de castors podia perjudicar algunes espcies protegides de la zona, com el vis europeu i la lldriga. En canvi, els defensors dels castors, com el grup ecologista belga "Pays des castors" (Pas dels castors), asseguraven que aix portaria beneficis i biodiversitat a la zona, fins i tot per al vis europeu. De fet, ambdues espcies habiten juntes en algunes parts del nord d'Europa. Tot i aix, la seva forma d'interactuar segurament seria diferent a la Pennsula Ibrica, ja que els ecosistemes de clima mediterrani de la zona sn molt diferents als del tipus taig que hi ha al nord del continent, i sn molt ms boscosos. L'argument que la presncia de castors podia ser beneficiosa  per la biodiversitat va veure's debilitada ms endavant, ja que havien danyat principalment els boscos de salzes i pollancres, justament l'hbitat del vis europeu.

Com que les administracions navarres i riojanes consideraven que l'espcie havia arribat de forma clandestina al pas, els governs d'aquestes entitats presentaren el cas el juny del 2007 davant el "Comit de Flora i Fauna d'Espanya", que ho consult a la Comissi Europea, ja que el castor s una espcie protegida per la Uni Europea. Finalment, la Comissi va considerar que l'espcie es trobava fora del seu mbit de distribuci natural, i per aix no s'opos a la seva eradicaci a les zones esmentades.

 Conservaci en captivitat .

En el passat, aproximadament a mitjans del segle XX, quan les poblacions de castors europeus havien disminut drsticament per culpa de la caa, es comenaren a conservar alguns exemplars de castors en captivitat perqu es reprodussin i ms tard fossin alliberats a la natura per tal de restablir les colnies. Aquestes conservacions en captivitat foren realitzades per diferents pasos europeus, com ara Sussa. A mesura que s'anaven recuperant les poblacions, els alliberaments s'anaren tornant menys necessries. Ara ja noms es conserven castors en captivitat pel seu estudi i exhibici, tal i com passa als zoolgics.

En captivitat, els castors segueixen tenint la necessitat de viure en grups. Necessiten una parcella que tingui una part de terra i una altra d'aigua, cadascuna d'extensi considerable (no menys de 50 m), i l'aigua ha de tenir suficient profunditat. Es mantenen tot l'any a l'aire lliure, encara que, per substituir els caus, necessiten unes petites casetes on es puguin refugiar a l'hivern.

s habitual que tinguin una vida ms llarga en captivitat que a la naturalesa. En estat salvatge, tenen una esperana de vida d'uns deu a dotze anys, mentre que en captivitat poden viure fins a uns vint anys.

 Hbitat .
Els castors viuen a les zones fluvials, i predominantment a les regions fredes. Durant centenars de milers d'anys, aquests animals han mantingut saludables els ecosistemes aqutics de l'hbitat natural on viuen, encara que a un observador hum, veient tots els arbres tallats, li pugui semblar que fan tot el contrari. De fet, el castor, s un dels pilars del seu ecosistema perqu amb la creaci d'aiguamolls s til per altres espcies. A part dels humans, cap animal modifica tant el seu entorn com el castor.

 Dics .

Els dics sn construts pels castors per protegir-se dels depredadors com els coiots, els llops i els ssos, i per poder accedir fcilment i amb seguretat als aliments durant l'hivern. No obstant aix, la funci primordial de la barrera s aturar el flux de corrent, creant un estany d'aiges tranquilles on els castors puguin construir sense dificultats els seus caus. Normalment els castors construeixen un dic ms petit riu amunt per disminuir la fora del corrent i aix reduir la pressi que l'aigua exerceix sobre el cau. Solen anar mantenint totes les estructures i aix van creixent a poc a poc. Els castors poden reconstruir els seus dics principals en una sola nit, encara que els dics secundaris no els mantenen tan vigorosament. Els castors sn famosos per haver construt dics molt llargs. El ms llarg que es coneix fou descobert prop de Three Forks, Montana, i mesurava uns 652 m de llargada, 4 m d'altura i 7 m d'amplada a la base. Tamb s destacable que aquests llargs dics sn obra nicament d'algunes famlies de castors emparentades, i cada famlia no acostuma a tenir ms de deu membres. Els dics, per, no mesuren en general ms d'1,5 m d'altura i uns 3 m d'ample a la base, tendint a fer-se ms estrets a la part superior. La llargada del dic depn bsicament de l'amplada del corrent mateix. A ms de llargs, acostumen a ser molt resistents i per aix suporten el pes d'una persona.

El dic pot adquirir formes diverses segons la naturalesa del corrent on estigui ubicat. All on l'aigua t poca fora, s prcticament recte; en canvi, all on hi ha un corrent elevat, s corbat, amb la convexitat de cara al corrent. No s'ha observat cap procs particular per l'edificaci, excepte que la feina s realitzada constantment i que totes les parts estan construdes amb la mateixa solidesa.

Es creu que els castors construeixen els dics principalment a causa del so de l'aigua corrent que els estimula a fer-ho. Malgrat tot, estudis analtics de les activitats habituals dels castors han indicat que poden respondre a una gran quantitat d'estmuls, no tan sols al so de l'aigua en moviment. En dos experiments es demostr que, encara que els castors apilessin material a prop d'un altaveu que estava emetent el so de l'aigua, noms ho feien desprs d'un considerable perode de temps. En un d'aquests experiments, s'observ que els castors enterraven els altaveus que produen el so fins que ja no se sentia ms. Addicionalment, els castors, en enfrontar-se amb un tub que permetia la fuga d'aigua a travs del seu dic, s'encarregaren de parar el flux d'aigua tapant el tub amb fang i branquetes. S'observ que els castors ho feien fins i tot quan el tub no produa el so d'aigua en moviment. Els castors segueixen reparant les possibles destrosses dels discs i construint-lo ms alt fins que el so no cessa. No obstant aix, durant les poques en qu els rius es tornen ms cabalosos, poden permetre que passi una petita quantitat de corrent a travs del dic.




Els dics dels castors poden ser perjudicials; la inundaci que provoquen pot causar grans destrosses als terrenys contigus, i quan la inundaci es produeix tocant a unes vies de ferrocarrils, pot ocasionar descarrilaments. A ms, si un dic es trenca, es produria  una instantnia descrrega d'aigua que tamb podria causar destrosses depenent de la fora amb la que vagi. Aquesta interferncia no es limita a la geografia humana; els castors poden destruir hbitats de nidificaci per espcies en perill, i amb freqncia tallen arbres madurs i desprs no n'utilitzen els troncs.

D'altra banda, la construcci de dics s molt beneficiosa per la restauraci d'aiguamolls. Altres beneficis sn el control dels corrents, la biodiversitat (creaci d'un hbitat on hi proliferen moltes espcies), la purificaci de l'aigua de toxines com els plaguicides i la retenci de llot. Al llarg dels temps, aquesta recollecci de llot ha produt el sl frtil tan buscat pels agricultors. Els dics tamb redueixen l'erosi i fan disminuir la terbolesa de l'aigua, factor que s determinant per la vida aqutica. Encara que els castors poden causar fortes destrosses, part del problema s de percepci. Les destrosses sn molt visibles poc desprs de l'inici de l'activitat del castor a l'rea, mentre que els beneficis sn a llarg termini i no es distingeixen amb facilitat, excepte per alg que observi atentament la zona.

 Control d'inundacions .
Un dic de castor t una certa elevaci sobre el nivell de l'aigua. Quan es presenten fortes pluges, el nivell del riu s'eleva i el dic gradualment allibera l'aigua sobrant emmagatzemada. En general aix s tot el que es necessita per reduir l'altura de l'onada d'inundaci movent-se riu avall, i impedeix parcialment o total les potencials destrosses a les construccions humanes que es troben ms avall. D'aquesta manera, el dic ajuda a exercir un cert control sobre les inundacions. Els rius amb dics de castors als seus afluents principals tenen menors nivells mxims d'aigua i majors nivells mnims, s a dir, nivells d'aigua ms constants.

Quan tenen lloc inundacions perjudicials a causa dels dics, es poden installar aparells moderns de control del nivell d'aigua per solucionar el problema. Els danys no desitjats als arbres poden prevenir-se enrotllant una malla de filferro o lmines de metall al voltant de la base dels troncs.

 Creaci d'aiguamolls .

Si l'estany d'un castor perd molta profunditat a causa de la sedimentaci o si la reserva d'arbres s'esgota, els castors abandonen l'indret. Si no rep manteniment, tard o d'hora el dic es trenca i l'aigua s'escorre. La frondosa i grossa capa de llot, branques i fulles seques que es troba darrere del dic caigut s l'hbitat ideal per les espcies d'aiguamolls. Es beneficien d'aquestes zones pantanoses, entre d'altres, les lldrigues, certes aus aqutiques i molts tipus de peixos. Molts d'aquests animals ja hauran habitat anteriorment la riba de l'estany. Els aiguamolls tenen importants beneficis ambientals, ja que a part de servir de refugi per un nombre gran d'espcies, moltes tamb els aprofiten per alimentar-se i reproduir-se. Per exemple, els aiguamolls i estanys creats pels castors sn molt tils pels salmons, ja que s on els exemplars joves es poden amagar fcilment i menjar a cobert dels depredadors. Els humans en sn beneficiats igualment, ja que els aiguamolls sn una valuosa font d'aigua per qualsevol s, des del domstic fins a l'industrial o agrcola. Als aiguamolls ms grans, es pot utilitzar l'energia hidrulica de l'aigua en centrals hidroelctriques per obtenir-ne energia elctrica. A ms a ms, a causa de la gran quantitat de peixos que hi viuen, sn molt valuosos per la pesca. Els aiguamolls profunds poden servir pel transport fluvial, i alguns d'ells sn atractius turstics a causa de la diversitat paisatgstica i el nombre d'espcies que s'hi poden trobar.

Creaci de planes frtils.
Quan un aiguamoll s'inunda i s'asseca, hi ha plantes com les pocies que el colonitzen i aix es converteix en un prat frtil adequat per pasturar. A les rees nicament boscoses aix ofereix un espai valus per molts animals  per exemple, els ants  que d'altra manera no podrien alimentar-se. Aquests prats sn plans, humits i fora frtils, grcies a la terra que emmagatzema aigua durant tot l'any. Tamb s destacable la gran presncia de llot en aquests llocs.

Bosc de ribera.

Finalment, el prat s colonitzat per arbres riberencs, com els salzes, els pollancres i les espcies que ms agraden als castors. Un cop ha passat aix, s possible que l'rea sigui recolonitzada pels castors i el cicle comenci de nou.

Eliminaci de nutrients.
L'eliminaci de nutrients de l'aigua, que es duu a terme als estanys creats pels castors, s un procs de gran importncia. En un corrent d'aigua, la presncia de fosfats i nitrats s normal, ja que formen part del procs d'eutrofitzaci, que contribueix al creixement de les algues i plantes aqutiques. Altrament, l'agricultura propera als rius amb freqncia incrementa la seva crrega i d'altres nutrients a l'aigua, causant problemes riu avall on aquesta s'utilitza per al consum. A part del llot, els dics dels castors recullen fulles i branques, producte de les activitats dels castors, especialment a la tardor. Gran part d'aquest material s cellulosa. Moltes bactries produeixen cellulosa que es pot utilitzar com a font energtica separant-la de la glucosa. Tal i com les algues obtenen energia de la llum solar, aquestes bacteries l'obtenen de la cellulosa. No obstant aix, aquesta font d'energia no els s suficient pel creixement. Aquestes poblacions bacterianes afronten l'escassetat de compostos nitrosos i fosforosos i, per aix, absorbeixen aquests nutrients quan se'ls troben a l'aigua. D'aquesta manera, aquests i d'altres nutrients sn fixats a l'estany per les bactries i eliminats del corrent.

Eliminaci de pesticides i herbicides.
L'agricultura tamb introdueix herbicides i plaguicides als rius. Les bactries sn un grup extremament variable i algunes d'aquestes substncies sn metabolitzades i descompostes pels microorganismes que viuen a l'rea rica en cellulosa situada darrere el dic d'un castor.

Desnitrificaci.


Alguns cientfics creuen que la cascada de nitrats, s a dir, la producci d'una quantitat excessiva de nitrogen fixat, que als cicles naturals pot convertir-se en nitrogen gass, pot ser tan problemtica per l'ecologia com la producci de dixid de carboni. s probable, encara que no s'ha demostrat, que els dics de castors puguin contribuir a la desnitrificaci, que s la conversi de nitrats (NO3-) en nitrogen gass (N2) i que noms s'aconsegueix en absncia d'oxigen.

A les plantes de depuraci de l'aigua, la desnitrificaci s'aconsegueix passant l'aigua a travs de capes successives d'organismes aerbics i anaerbics. Sota el dic d'un castor t lloc un procs similar. L'aigua que est estancada es filtra al fons, i llavors s quan l'oxigen dissolt al terra s consumit per la fauna que viu a la rica capa orgnica. En un cert moment tot l'oxigen ha estat consumit i la terra esdev anaerbica. Aquest pas s fonamental ja que la presncia d'oxigen neutralitza el sistema enzimtic requerit pel desenvolupament de la desnitrificaci. Aquest cicle aerbic/anaerbic pot aparixer varies vegades a tot el riu, i la desnitrificaci en pot ser el resultat. Durant la desnitrificaci, en primer lloc el nitrat es converteix en nitrit (NO3    NO2 ), ms tard, en monxid de nitrogen(NO), desprs en xid nitrs (N2O) i finalment en nitrogen gass(N2). Desprs de tot el procs, l'aigua torna a la superfcie.

 Caus .
Els dics ben conservats bloquegen el corrent d'aigua, creant d'aquesta manera un profund estany que ajuda a allar la casa dels castors: el cau, conegut tamb com a "cabanya", s una estructura de forma cnica on viu la famlia de castors, i que s construt tamb amb branques i fang, a ms d'herba i molsa. Les entrades al cau es troben per sota l'aigua per evitar que quedin bloquejades quan la superfcie de l'estany es geli i per fer prcticament impossible l'entrada d'altres animals al cau (encara que s'han trobat rates mesqueres vivint dins de caus amb els castors que els van construir).

El cau en si consisteix en un compartiment principal, de fins a un metre d'altura, que t el terra a nivell de l'aigua i a on arriben les entrades exteriors, que generalment sn dues: la primera, recta i inclinada, s'utilitza per portar fusta a l'interior, i la segona, que baixa a l'aigua de manera ms directa, s utilitzada noms per entrar i sortir. Just a fora de la primera entrada, els castors guarden la reserva alimentria per l'hivern. De fet el cau acostuma a tenir dos altures diferents com a mesura de protecci en cas que pugi el nivell de l'aigua durant el desgel primaveral. Tot i que l'aire es filtra a travs de les parets, tamb s habitual que hi hagi una secci  ms prima al sostre que serveixi per ventilar l'interior i facilitar l'entrada d'aire.

 Canals .
Els castors sn molt gils i relativament veloos quan estan a l'aigua. D'altra banda, sn molt ms maldestres i lents per desplaar-se per terra. Aix els dificulta la feina de portar els materials que utilitzen per la construcci de dics i caus, especialment troncs i branques, fins a l'estany on viuen. Per aix, els castors sovint construeixen canals d'aigua que connecten la llacuna amb la font de recursos que utilitzen, per exemple, un grup d'arbres. Grcies a aquests canals poden arribar nedant fins al punt desitjat , i tornar a l'estany de la mateixa manera. Aix redueixen significativament les distancies que han de recrrer per terra i per tant agilitzen la feina. Aquests canals mesuren aproximadament 1 m d'amplada per 1 metre d'alada i poden arribar als 100 m de llargada.

 Utilitat comercial .


Al segle XVII, la pell de castor era intercanviada pels natius americans per aconseguir bns manufacturats europeus; desrps, la pell era enviada a Gran Bretanya i Frana on es convertia en roba. La caa i captura descontrolada de castors pos en perill la seva supervivncia; per arrib un moment en qu el comer de pell decaigu degut a la demanda decreixent a Europa i a la utilitzaci dels terrenys de caa per ajudar el sector agrcola en auge. Posteriorment, de manera puntual, ressorgiria la caa de castors en algunes rees on n'hi havia superpoblaci; encara que normalment la captura noms es realitza quan la pell s valuosa, la resta de l'animal tamb es pot utilitzar com a aliment per altres animals. La nica pell a Nord-amrica que superava la del castor en valor comercial era la de la guineu, que es deia que era quaranta vegades ms valuosa.

Tant els testicles de castor com el castori, una secreci oliosa i amarga d'olor lleugerament ftida continguda als follicles vaginals (femelles) o prepucials (mascles) dels castors, han estat utilitzats per la medicina tradicional. A la medicina yupik (esquimal) s'utilitzaven els testicles de castor com a calmant del dolor. Entre els segles X i XIX, els testicles de castor eren exportats des del llevant mediterrani, una gran zona on actualment es troben pasos com Israel i Sria.Claudi Eli, un autor rom, descrigu que els castors s'arrencaven a mossegades els testicles, els seus rgans ms valuosos, perqu els caadors no s'interessessin en matar-los. Els castors europeus foren caats fins a la vora de l'extinci, en part per l'obtenci del castori, que era usat com a analgsic, antiinflamatori i antipirtic. Els romans li atribuen fins i tot propietats avortives. El castori tamb s'ha utilitzat contra la dismenorrea i la histria femenina, ja que eleva la pressi sangunia i incrementa el ritme cardac. 

Els efectes produts pel castori han estat acreditats a l'acumulaci de salicina que els castors reben dels salzes que formen part de la seva dieta, substncia que es transforma en cid acetilsaliclic i actua com l'aspirina. A la natura, els castors utilitzen el castori per a marcar el territori, encara que tamb l'utilitzen per a engreixar el seu pelatge i protegir-se aix dels atacs i agressions externs. El castori tamb s'arrib a utilitzar per a la fabricaci de xiclets, i continua utilitzant-se per a elaborar perfums; es diu que Nostradamus descobr que aquesta substncia actuava com a fixador d'olors, propietat que s'aprofit per a augmentar el temps de conservaci dels perfums. De totes maneres, la utilitzaci d'aquest tipus de substncies est actualment molt controlada, ja que es t en compte la supervivncia de les espcies.

 Influncia cultural .
La cultura popular occidental acostuma a representar els castors de manera positiva, com a personatges bondadosos i treballadors.




La importncia del castor americ pel desenvolupament econmic, social i poltic del Canad a travs del comer de pells el port a ser designat animal nacional del pas. Es troba representat a la moneda canadenca de 5 centaus i aparegu al primer segell postal posat en circulaci a les colnies canadenques el 1849. La mascota escollida pels Jocs Olmpics del 1976 celebrats a Mont-real fou un castor que va rebre el nom Amik ("castor" en algonqu), destacant el castor d'aquesta manera com a smbol nacional. Sn igualment reconeguts en herldica: als escuts de les provncies de Manitoba, Alberta i Saskatchewan, aix com a l'escut de Toronto, apareixen castors. A ms, s l'emblema de moltes unitats i organitzacions dins les Forces Armades del Canad, com els Enginyers Militars Canadencs (Canadian Military Engineers).
Als Estats Units d'Amrica, Oregon s conegut amb el nom dEstat del Castor. El castor americ s l'animal estatal des del 1969 i es mostra al revers de la bandera d'Oregon. A ms a ms, s el mamfer oficial de l'estat de Nova York i la seva figura apareix al segell de la ciutat i a la corresponent bandera, aix s degut a la importncia del comer de la pell en els inicis de la colonitzaci de la zona.
Com a mnim des de l'edat mitjana, el castor ja era ben conegut i fins i tot estudiat a Europa; aix ho prova la seva aparici al Bestiari d'Aberdeen, un compendi de bsties utilitzat per a recopilar informaci de diversos animals i que fou redactat a Anglaterra a finals del segle XII. El Bestiari d'Aberdeen mostrava el castor com un animal gentil, amb testicles que tenien propietats medicinals. Tamb deia que, quan se'ls intentava caar, s'arrancaven a mossegades els testicles per salvar-se la vida. Quan intentaven ser caats per segona vegada, simplement mostraven la seva falta d'rgans i se'ls perdonava la vida.;
El castor s'ha convertit, grcies a les seves enginyoses construccions, en la mascota de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, l'Institut Tecnolgic de Califrnia, la Universitat de Toronto i la Universitat de l'Estat d'Oregon. Tots els equips esportius d'aquesta ltima instituci s'anomenen Oregon State Beavers, i tamb, als alumnes que hi estudien se'ls coneix per Beavers. A Anglaterra, el castor s l'emblema de l'Escola d'Economia i Cincies Poltiques de Londres i dna nom al diari estudiantil de l'instituci, anomenat The Beaver. ;
Al segle XVII, basant-se en una pregunta formulada pel bisbe del Quebec, la Esglsia Catlica dictamin que el castor era un peix davant les lleis de l'alimentaci. Per tant, la prohibici general de menjar carn els divendres de quaresma no s'aplica a la carn de castor. La base legal per aquesta decisi probablement es relaciona amb l'obra Summa Theologiae de Toms d'Aquino, que estableix la classificaci animal tant pels seus hbits com per anatomia.;
Els castors han influt molt en el nom de ciutats i pobles, principalment a Nord-amrica. Als Estats Units hi ha ms d'una dotzena de pobles anomenats Beaver (que en angls significa "castor"). De vegades, per, la influncia no s tan evident. Un exemple d'aix el trobem al nom del poble Tamaqua, a Pennsilvnia (Estats Units d'Amrica). Aquest nom deriva de la paraula que vol dir "Terra del castor" en iroqus. Tamb a Europa existeixen ciutats amb noms derivats de l'animal. s el cas de Kastori, una ciutat macednia situada al nord de Grcia: el seu nom es relaciona amb la importncia que tingueren els castors pel comer de pells local. Els castors tamb han influt en els noms d'accidents geogrfics. El nom del Lac la Ronge, un llac situat al centre de Saskatchewan, Canad, deriva probablement de la paraula ronger, rossegar en francs, en allusi a l'activitat dels castors.;
El senyor i la senyora Castor (anomenats en angls Mr. Beaver i Mrs. Beaver, respectivament) sn dos personatges importants a la novella clssica de fantasia de l'escriptor irlands Clive Staples Lewis, The Lion, the Witch and the Wardrobe.;
El personatge Bibarel de la franqucia Pokmon sembla un castor, i tamb realitza certes activitats que en sn prpies, com per exemple, la construcci de dics.
El canal televisiu Nickelodeon retransmet The Angry Beavers (Els castors furiosos), una srie animada infantil.
Els personatges Toothy i Handy de la srie Happy Tree Friends sn castors.;

Referncies.


 Bibliografia .



 
 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280421" title="Sminthopsis" nonfiltered="4724" processed="4694" dbindex="109861">

Sminthopsis s un gnere de marsupials peluts de la mida d'un ratol i amb les potes estretes. Sn principalment insectvors. El cromosoma Y dels mascles t nicament quatre gens, que s el cromosoma Y ms petit de tots els mamfers.

N'hi ha vint-i-una espcies a Austrlia i Nova Guinea.

 Gnere Sminthopsis ;
 Grup d'espcies S. crassicaudata;
 Ratol marsupial cuagruixut, Sminthopsis crassicaudata;
 Grup d'espcies S. macroura;
 Ratol marsupial de Kakadu, Sminthopsis bindi;
 Ratol marsupial de Butler, Sminthopsis butleri;
 Ratol marsupial de Douglas, Sminthopsis douglasi;
 Ratol marsupial de cara ratllada, Sminthopsis macroura;
 Ratol marsupial de galtes vermelles, Sminthopsis virginiae;
 Grup d'espcies S. granulipes;
 Ratol marsupial cuablanc, Sminthopsis granulipes;
 Grup d'espcies S. griseoventer;
 Ratol marsupial d'Aitken, Sminthopsis aitkeni;
 Ratol marsupial de Boullanger Island, Sminthopsis boullangerensis;
 Ratol marsupial de ventre gris, Sminthopsis griseoventer;
 Grup d'espcies S. longicaudata;
 Ratol marsupial cuallarg, Sminthopsis longicaudata;
 Grup d'espcies S. murina;
 Ratol marsupial d'Archer, Sminthopsis archeri;
 Ratol marsupial cuallarg petit, Sminthopsis dolichura;
 Ratol marsupial fuligins, Sminthopsis fuliginosus;
 Ratol marsupial de Gilbert, Sminthopsis gilberti;
 Ratol marsupial de peus blancs, Sminthopsis leucopus;
 Ratol marsupial cuaprim, Sminthopsis murina;
 Grup d'espcies S. psammophila;
 Ratol marsupial de peus peluts, Sminthopsis hirtipes;
 Ratol marsupial d'Ooldea, Sminthopsis ooldea;
 Ratol marsupial del desert, Sminthopsis psammophila;
 Ratol marsupial de Youngson, Sminthopsis youngsoni;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280429" title="Afroteri" nonfiltered="4725" processed="4695" dbindex="109862">

Els afroteris (Afrotheria) componen un clade de mamfers amb el rang de superordre o cohort. Entre altres, contenent els talps daurats, musaranyes elefant, tenrecs, porcs formiguers, damans, elefants i manatins.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280432" title="Llista d'identitats trigonomtriques" nonfiltered="4726" processed="4696" dbindex="109863">
En matemtiques, les identitats trigonomtriques sn igualtats que impliquen funcions trigonomtriques i que sn veritat per a qualsevol valor de les variables.  Aquestes identitats sn tils quant cal simplificar expressions  en qu intervenen funcions trigonomtriques. Una aplicaci important s la integraci de funcions no trigonomtriques: un truc habitual s comenar per fer servir la integraci per canvi de variable amb una funci trigonomtrica i llavors simplificar la integral resultant amb una identitat trigonomtrica.




En aquest article es llisten aquestes identitats, per a la seva demostraci vegeu demostraci de les identitats trigonomtriques

Notaci.

Per tal d'evitar confusi causada per l'ambigitat de sin 1(x), les inverses respecte del producte i les inverses de les funcions trigonomtriques sovint s'escriuen tal com es presenten a la segent taula. Al representar la funci cosecant, de vegades es fa servir la forma llarga 'cosec' en comptes de 'csc'.



Diferents sistemes de mesura dels angles poden ser ms apropiats per a diferents situacions. Aquesta taula presenta algunes les equivalncies entre alguns angles per pels tres sistemes ms comuns.
Els radiants sn la unitat de mesura ms adequada per aplicacions matemtiques i pera la majoria d'aplicacions en fsica. s el sistema que es fa servir si les funcions trigonomtriques es defineixen emprant exponencials. En algunes aplicacions de fsica i moltes de mecnica, t l'inconvenient de qu un nombre sencer de voltes o una fracci racional d'una volta correspon a un angle expressat per un nombre irracional, per aix es continuen fent servir les voltes i els sistemes dels graus sexagesimals o centesimals. Totes les mesures angulars sn adimensionals.



Relacions bsiques.

A partir d'aquestes dues identitats, es pot obtenir la segent taula. Fixeu-vos, per, que aquestes equacions de conversi no poden donar el signe correcte sign (+ o  ). Per exemple, si sin   = 1/2, la taula indica que , per pot ser que . Cal ms informaci respecte a quin quadrant pertany   per a determinar el signe.


Funcions arcaiques.
Encara que avui en dia es fan servir rarament, el versinus, el coversinus, el semiversinus, i la exsecant es poden definir tal com es presenta en la segent taula i s'han fet servir en navegaci, per exemple la frmula del semiversinus es feia servir per a calcular la distncia entre dos punts situats sobre una esfera.



Simetries, desplaaments i periodicitat.
Examinant la circumferncia goniomtrica es poden establir les segents propietats de les funcions trigonomtriques.

Simetria.
Quant les funcions trigonomtriques es reflecteixen respecte d'eixos que formen certs angles , El resultat s sovint un altre de les funcions trigonomtriques. Aix porta a les segents identitats:

Desplaaments i periodicitat.

Desplaant l'argument de la funci certs angles, sovint es poden trobar altres funcions trigonomtriques que expressen el resultat de forma ms senzilla. A la segent taula es presenten alguns exemples a base de desplaar els arguments angles de  /2,   i 2  radiants. Degut a que els perodes d'aquestes funcions sn o b   o b 2 , hi ha cassos on les noves funcions sn exactament les mateixes que les antigues abans del desplaament.



Identitats de la suma i diferncia d'angles.



 Sinus i cosinus de la suma d'infinits termes .

 

 

En aquestes dues identitats apareix una asimetria que no surt en els cas de la suma d'una quantitat finita de termes: en cada producte, noms hi ha una quantitat finita de factors sinus i una quantitat cofinita de factors cosinus.

Si noms hi ha una quantitat finita de termes  i diferents de zero, llavors noms una quantitat finita dels termes de la dreta seran diferents de zero perqu els factors sinus s'anullaran,i a cada terme, tots els factors cosinus tret de una quantitat finita valdran 1..

 Tangents de sumes d'una quantitat finita de termes .

Sia xi = tan( i ), per i = 1, ..., n. Sia ek el polinomi simtric elemental en les variables xi, i = 1, ..., n, k = 0, ..., n.  Llavors

 ;

El nombre de termes depn de n.

Per exemple,



I aix. El cas general es pot demostrar per inducci.

Frmules de l'angle mltiple.


 

(Aquesta funci de x s el nucli de Dirichlet.)

Frmules de l'angle doble, triple i meitat.
Aquestes expressions es poden demostrar fent servir ja sigui les identitats de la suma i de la diferncia o b amb les identitats de l'angle mltiple.


Vegeu tamb frmula de la tangent de l'angle meitat.

En general:
;

;

 es pot escriure emprant la relaci recurrent:
;

 Producte infinit d'Euler .

 

 Frmules de reducci de potencies .
S'obtenen resolent les verssions segona i tercera de la frmula del cosinus de l'angle doble.



Frmules de Simpson.


Altres identitats relacionades.
Si x, y, i z sn els tres angles d'un triangle qualsevol, o en altres paraules

;

;

(Si qualsevol dels angles x, y, z s un angle recte, ha d'adoptar els dos cantons de l' .  s a di, ni +  ni   ; pels objetius actuals, t sentit afegir noms un punt a l'infinit de la  lnia real, s a dir el lmit de la tan( ) tant a mesura que la tan( ) creix amb valors positius com quant disminueix amb valors negatius. Aix s una compactaci d'Alexandroff  de la recta real.)

;

;

 Teorema de Ptolemeu .

;



(Les tres primeres igualtats sn trivials; la quarta s la substncia d'aquesta identitat.)  Essencialment s el teorema de Ptolemeu adaptat al llenguatge de la trigonometria.

Combinacions lineals.

Per algunes aplicacions s important saber que qualsevol combinaci lineal d'ones sinusodal del mateix perode per de diferent fase s tamb una ona sinusodal amb el pateix perode per amb un altre fase diferent.  En el cas de una combinaci lineal d'ones sinusodals i cosinusoidals, es t

;

on

;

De forma ms general, per a qualsevol desplaament de fase, es t

;

on



i




Altres sumes de funcions trigonomtriques.

Sumes de sinus i de cosinus am arguments en progressi aritmtica:





Per a qualsevol a i b:

  ;

on arctan(y, x) s la generalitzaci de l'arctan(y/x) que cobreix el recorregut circular complert.

;

s convenient conixer l'identitat de ms amunt, en estudiar la funci Gudermanniana.

Si x, y, i z sn els tres angles d'un triangle, s a dir, si x + y + z =  , llavors

;

Inverses de les funcions trigonomtriques.
;

;

;

Composicions de funcions trigonomtriques amb inverses de funcions trigonomtriques.



;

;

;

;

;

;

;

;


Relaci amb la funci exponencial inversa.

 (Frmula d'Euler),

;

;

 ;

 ;

on i =  1.

Cis.
De vegades es trova aquesta notaci

;

Es a dir "cis" s una forma d'abreujar "cos + i sin".

Tot i que a primer cop d'ull aquesta notaci s redundant, perqu s equivalent a eix, s seu s es basa en varies avantatges.

 Convenincia .
Aquesta notaci era ms habitual quant es feien servir mquines d'escriure per a escriure expressions matemtiques.
Els superndexs  estan desplaats verticalment i sn ms petits que 'cis' o 'exp'; per tant, poden ser problemtics fins i tot en l'escriptura manual. Per exemple e ix versus cis( x) versus exp( ix). Per a molts lectors, cis( x) s el ms clar, el ms fcil de llegir dels tres.

La notaci cis de vegades es fa servir per a emfatitzar una forma de veure i de tractar amb un problema sobre un altre forma. Les matemtiques de la trigonometria i dels exponencials estan relacionades per no sn exactament el mateix; la notaci exponencial emfatitza el conjunt, mentre que les notacions cis i cos + i sin emfatitzen les parts. Aix pot ser til des del punt de vista retric als matemtics i als enginyers quan quant discuteixen aquesta funci, i ms endavant serveix com un mnemotcnic (per recordar cos + i sin).

La notaci cis s convenient per als estudiants de matemtiques que tenen uns coneixements de trigonometria i de nombres complexos suficient per a permetre aquesta notaci, per que encara no entenen els conceptes necessaris per a admetre la notaci e ix.  A mesura que els estudiants aprenen conceptes que construeixen sobre els coneixements previs, s important no forar-los a emprar nivells de matemtiques per als quals encara no estan preparats: la demostraci de qu cis(x) = eix requereix clcul, i l'estudiant pot ser que no hagi estudiat prviament a haver torbat l'expressi cos(x) + i sin(x).

 Pedagogia .
En alguns contextos, la notaci cis pot servir per a l'objectiu pedaggic d'emfatitzar que encara no s'ha demostrat que que s una funci exponencial. En estudiar la trigonometria sense els nombres complexos, es poden demostrar les dues identitats

;
;

De forma similar en estudiar la multiplicaci de nombres complexos (sense implicacions de la trigonometria), es pot observar que les parts real i imaginaria del producte de c1 + is1 i c2 + is2 sn respectivament

;
;

Aix es veu que sorgeix el mateix patr en dos contexts dispars:

 trigonometria sense nombres complexos, i;
 nombres complexos sense trigonometria.

Aquesta coincidncia pot servir com a motivaci per a conjuntar els dos contextos i descobrir la identitat trigonomtrica

;

I observar que aquesta identitat per a la funci cis d'una suma s mes senzilla que les identitats del sinus i el cosinus de la suma d'angles. Un cop s'ha demostrat aquesta identitat, es pot reptar als estudiants a recordar quina mena de funcions que els hi sn familiars satisfan la mateixa equaci funcional

;

La resposta s les funcions exponencials. Aix suggereix que cis pot ser una funci exponencial

;

Llavors la qesti s: quina s la base b?  La definici de cis i el comportament local del sinus i del cosinus a prop de zero suggereix que

;

(on dx s un increment infinitesimal de x).  Aix la velocitat de canvi a 0 s i, per tant la base ha de ser ei.  Per tant, si aquesta s una funci exponencial, llavors ha de ser

;

Frmula del producte infinit.
Per aplicacions a funcions especials, els segents productes infinits de funcions trigonomtriques sn tils:


 ;

 ;

 ;

 ;

 ;


La funci Gudermanniana.
La funci Gudermanniana relaciona les funcions trigonomtriques circulars i les funcions trigonomtriques hiperbliques sense recorrer als nombres complexos; vegeu l'article per a ms detalls.

Identitats sense variables.
La llei de Morrie

;
s un cas especial d'una identitat que cont una variable:

;

Una identitat amb un aspecte semblant s

;

I en adici

;

La segent potser no s tan clarament generalitzada a una identitat que contingui variables:

;

Les mesures en graus deixen de ser ms oportunes que en radiants quant es considera la segent identitat amb 21 als denominadors:



Els factors 1, 2, 4, 5, 8, 10 poden comena a aclarir el patr: sn els enters ms petits de 21/2 que sn primers entre si amb (o no tenen cap factor primer en com amb) 21. Els ltims exemples sn corollaris  d'un fet basic referent als polinomis ciclotomics: els cosinus sn les parts reals dels zeros d'aquests polinomis; la suma dels zeros s la funci de Mbius avaluada a (per a l'ltim dels cassos de ms amunt) 21; noms la meitat dels zeros sn presents ms amunt. Les dues identitats precedents a la ltima sorgeixen de la mateixa forma substituint 21 per 10 i 15 respectivament.

Una forma eficient de calcular el  nombre pi es basa en la segent identitat sense variables, deguda a John Machin:

;

o, alternativament, emprant la frmula d'Euler:

;

<! espai en blanc entre els dos textos per legibilitat 
</doc>
<doc id="280437" title="Lluc (evangelista)" nonfiltered="4727" processed="4697" dbindex="109864">

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apstols, escrits els dos als voltants de l'any 70.

 Biografia .
Lluc era natural d'Antioquia, per tant no era jueu, aix es veu quan Pau el separa dels circumcidats (Col. 4, 14), a ms de ser un home ms de educaci grega i de professi metge. Potser estava emparentat amb el diaca Nicolau "Nicolau, un proslit d'Antioquia", (Fets 6,5). Segons diu la tradici, form part dels setanta, del grup de seguidors de Jess, per segons la exegesis les dates de l'escriptura de les seves obres no concorden en el temps. Els Fets dels Apstols es el ms llarg i millor redactat escrit del nou testament, per la seva elaboraci del grec com sols una persona culta i savia podria fer en la seva poca. Lluc es feu cristi molt desprs i conegu a Maria en una visita que va fer junt a Pau. D'aix s'enten que Lluc era seguidor de Pau, "el metge estimat" (Col., 4, 14). Lluc va fer molts viatges junt a Pau de Tars en el seu cam per la evangelitzaci, pel que se sap Pau no era un home sa i potser necessit de l'ajut de Lluc per fer els seus viatges.

Desprs de la mort de Pere i Pau, no se sap b el dest de Lluc, per alguns fou martiritzat per altres  mor de vell. El que s sabem es que va segu predicant per les tradicions a Macednia, Acaia i Galcia i que suposadament mor a Becia o Dalmcia.

Referncia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280438" title="Pars-Roubaix 2007" nonfiltered="4728" processed="4698" dbindex="109865">

La 105a edici de la Pars-Roubaix es va disputar el 15 d'abril de 2007, sent guanyada per primera vegada per un australi, Stuart O'Grady. La carrera, de 259 km, va comptar amb 28 sectors de pav que suposaven 52,7 km. Les condicions climtiques foren clides per ser un mes d'abril, amb 27,9C registrats a la zona.

Entre els corredors favorits  hi havia 6 vencedors de les darreres edicions de la Pars-Roubaix: Frdric Guesdon, Servais Knaven, Peter van Petegem, Magnus Bckstedt, Tom Boonen i Fabian Cancellara.

Stuart O'Grady, del CSC, guany aquesta edici havent-se escapat de bon comenament de la cursa, sense que els favorits poguessin neutralitzar l'escapada. Joan Antoni Flecha i  Steffen Wesemann completaren el podi en arribar a 52".

 Classificaci final .
15.04.2007: Pars-Roubaix, 259 km:



 Enllaos externs .
 Web oficial de la cursa  ;
 Classificaci completa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280441" title="Bobolestes" nonfiltered="4729" processed="4699" dbindex="109866">

Bobolestes s un gnere d'euteris extingits. Se n'han trobat fssils a sia central.

Enllaos externs.
Mammals from the Mid-Cretaceous Khodzhakul Formation, Kyzylkum Desert, Uzbekistan ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280443" title="Nebulosa de l'anell" nonfiltered="4730" processed="4700" dbindex="109867">

La  Nebulosa de l'anell (tamb coneguda com la nebulosa de la Lira,  Messier 57 , M57 o NGC 6720) es troba a la  constellaci de la lira. Es tracta d'una de les ms conegudes i un exemple de nebulosa planetria. Va ser descoberta per Antoine Darquier de Pellepoix al 1779. al 1800,  Friedrich von Hahn va descobrir una tnue estrella central al centre de la nebulosa. 

La nebulosa es troba 2.300 anys llum de la Terra. T una magnitud aparent de 9,7. S'expandeix a ra d'1  segon d'arc per segle (s a dir,  20 30 km/s). La seva massa s aproximadament 1.2 masses solars. M57 est illuminada per una nana blanca central de magnitud aparent 14,7.
Es creu que M57 ha estat expandint-se durant aproximadament 1.610 240 anys. s bipolar, s a dir, t uns anells equatorials gruixuts amb ampliacions de l'estructura al llarg del seu eix de simetria. Sembla ser una esferoide prolat amb fortes concentracions de material al seu equador. Aquesta estructura s producte d'un model bipolar. Des de la Terra, es veu sobre 30  des de l'eix de simetria.

M 57 exhibeix nduls caracteritzats per un desenvolupat sentit de simetria. No obstant aix, noms sn visibles com una silueta contra l'emissi de fons de l'anell equatorial de la nebulosa.  M 57 pot incloure emissi  HII localitzada al final dels nduls que es dirigeixen cap a l'estrella central. No obstant aix,  la majoria dels nduls sn neutres i apareixen noms en extinci. L'existncia d'alguns nduls amb possible emissi HII mostra que estan situats ms a prop del front d'ionitzaci que els trobats en  IC 4406. Alguns dels nduls mostren cues ben desenvolupades que sovint sn d'un gruix detectable pticament en l'espectre visible.
Observaci.
La nebulosa de l'anell es presenta a l'hemisferi nord entre maig i  setembre. Se situa dins  la constellaci de la Lira, al sud de la seva estrella ms brillant  Vega. Vega es troba al vrtex  nordest de les tres estrelles del triangle d'Estiu. 
M57 es pot veure amb una telescopi de 8 polzades, per amb un de 3 ja es pot visualitzar l'anell. Instruments ms grans mostraran unes petites zones fosques en els marges est i oest, i una tnue nebulositat dins del disc.


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280445" title="Esdeveniment d'Azolla" nonfiltered="4731" processed="4701" dbindex="109868">

L'esdeveniment d'Azolla tingu lloc a principis de l'Eoc, fa uns quaranta-nou milions d'anys, quan la falguera d'aigua dola Azolla s'estengu per l'oce rtic. A mesura que les plantes s'enfonsaven al fons mar, incorporant-se als sediments. La disminuci resultant de la quantitat de carboni de l'atmosfera terrestre contribu a transformar la Terra d'un estat de "Terra hivernacle", prou clida com perqu prosperessin tortugues i palmeres als pols, a la "Terra glaada" que ha estat des d'aleshores.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280446" title="Seymour Island" nonfiltered="4732" processed="4702" dbindex="109869">


Seymour Island s una illa de la cadena de setze illes principals al voltant de la punta de la Terra de Graham, a la pennsula antrtica. Es troba a l'oest de la pennsula.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280447" title="Lnia 3 (Rodalies Valncia)" nonfiltered="4733" processed="4703" dbindex="109870">

La lnia 3 s una de les sis lnies de rodalia al Pas Valenci. A causa de les obres perqu l'alta velocitat arribi a la ciutat de Valncia, el 2008 s va suspendre la circulaci de trens entre Valncia-Nord i Valncia - Sant Isidre. Per aix provisionalment l'Estaci de Sant Isidre s el comenament de les lnies C-3 i C-4.

Parades.
 Provisionalment comena a Valncia - Sant Isidre;



Enllaos externs.
 Renfe rodalies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280449" title="Lnia 2 (Rodalies Valncia)" nonfiltered="4734" processed="4704" dbindex="109871">

La lnia 2 s una de les sis lnies de rodalia al Pas Valenci.

Parades.


Enllaos externs.
 Renfe rodalies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280450" title="Lnia 5 (Rodalies Valncia)" nonfiltered="4735" processed="4705" dbindex="109872">

La lnia 5 s una de les sis lnies de rodalia al Pas Valenci.

Parades.


Enllaos externs.
 Renfe rodalies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280453" title="Tupaia" nonfiltered="4736" processed="4706" dbindex="109873">

Les tupaies (Scandentia) sn mamfers petits que viuen als boscos tropicals del sud-est asitic. Formen les famlies Tupaiidae i Ptilocercidae. N'hi ha vint espcies repartides en cinc gneres. Les tupaies tenen el cervell ms gran en proporci al pes del cos de qualsevol animal, fins i tot ms que els humans.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280456" title="Soricomorf" nonfiltered="4737" processed="4707" dbindex="109874">

Els soricomorfs (Soricomorpha) sn un ordre de mamfers. En el passat formava una part important de l'ordre Insectivora. Tanmateix, aquest ltim qued demostrat com a parafiltic i se'n crearen alguns de nous, com Afrosoricida (tenrecs i talps daurats) Macroscelidea (musaranyes elefant) i Erinaceomorpha (erions i gimnurs), deixant noms quatre famlies i buidant Insectivora.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280460" title="Euarcontoglir" nonfiltered="4738" processed="4708" dbindex="109875">

Els euarcontoglirs sn una superordre de mamfers basada en anlisis de les seqncies gentiques moleculars i informaci de la presncia o absncia de retrotransposons. Combina el clade Glires, que agrupa els rosegadors i lagomorfs, amb Euarchonta, que agrupa les tupaies, els primats i els dermpters.

Probablement se separaren del seu grup germ Laurasiatheria fa entre 95 i 85 milions d'anys durant el Cretaci. Aquesta hiptesi t el suport de l'evidncia fssil i molecular.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280465" title="Laurasiateri" nonfiltered="4739" processed="4709" dbindex="109876">

Els laurasiateris (Laurasiatheria) sn un clade amb el rang de cohort o superordre, de l'infraclasse de mamfers euteris. Es basa en  anlisis de les seqncies gentiques moleculars i informaci de la presncia o absncia de retrotransposons. Deuen el seu nom a la teoria que diu que evolucionaren al supercontinent de Laursia, desprs que se separs de Gondwana quan Pangea se separ. s un grup germ dels euarcontoglirs i els afroteris.

Cladograma.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280468" title="Ieper" nonfiltered="4740" processed="4710" dbindex="109877">

Ieper (en francs i angls Ypres) s un ciutat belga de la provncia flamenca de Flandes Occidental.
Nuclis.
Al 1 de gener de 1977, la ciutat d'Ieper s'ha fusionat amb els nuclis segents:
Brielen;
Dikkebus;
Sint-Jan;
Hollebeke;
Voormezele;
Zillebeke;
Boezinge;
Zuidschote;
Elverdinge;
Vlamertinge;
Histria.
La ciutat va nixer al marge de l'Ieperleet, mig canal, mig riu, mig bra de mar que connectava la ciutat amb Bruges i Nieuwpoort. A l'edat mitjana, el control d'aquesta connexi (al llit de la qual els canals Plassendale-Nieuwpoort i Bruges-Oostende van excavar-se) va suscitar molts conflictes entre ambdues ciutats. Avui, el Canal Ieper-IJzer que connecta la ciutat amb el riu IJzer ha perdut el seu paper econmic. El llit de l'Ieperleet al centre s'ha cobert per a fer un prquing, per hi ha un projecte de tornar a obrir-lo.

A l'edat mitjana, la ciutat tenia un paper important per la seva indstria de la llana, de la qual testimonia la Lakenhalle (trad.: mercat cobert de la llana) a la plaa major. Aquest edifici gtic amb un belfort, va ser reconstrut desprs dels bombardejos de la primera guerra mundial que van destruir tota la ciutat.

De 1559 a 1801 era la seu d'un bisbat.

Durant la Primera Guerra Mundial, Ieper fou el centre d'intenses i llargues batalles entre les tropes prussianes i els aliats. El gas txic, iperita va ser utilitzat per a la primera vegada durant aquest conflicte, el nom del gas s'ha derivat del nom d'Ieper.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280469" title="Laurentia" nonfiltered="4741" processed="4711" dbindex="109878">

Laurentia s el nom d'un paleocontinent que forma la base d'Amrica del Nord i de Grenlndia i conegut tamb amb el nom de crat nordameric. L'escut canadenc n's la part ms antiga (de finals de l'Arque, fa 4.000-2.500 milions d'anys). Deu el seu nom al riu Sant Lloren.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280482" title="Jaume Camprodon i Rovira" nonfiltered="4742" processed="4712" dbindex="109879">
Monsenyor Jaume Camprodon i Rovira (Torell, 18 de desembre del 1926) s actualment bisbe emrit de Girona i fou bisbe entre 1973 i 2001. Va estudiar al seminari de Vic a partir de 1940 i el 1949 fou ordenat prevere. Fins el 1953 va estar en diverses parrquies del bisbat de Vic, quan en aquest any va entrar com a director de l'internat de Sant Miquel dels Sants de Vic i el 1955 va comenar a fer de professor al seminari. El 1963 es trasllada a Pars per seguir estudis de teologia, per sense acabar aquest curs el bisbe de Vic el crida per fer-se crrec de diferents parrquies i treballar, com havia fet abans, en la relaci entre esglsia, obrers i laics. 

El 2 de setembre de 1973 fou nomenat bisbe de Girona i fou consagrat bisbe de Girona el 21 d'octubre del mateix 1973, prenent possessio de la Dicesi el mateix dia, en substituci de Narcs Jubany, que va passar a l'arquebisbat de Barcelona. En aquest crrec s'hi va mantenir fins la l'acceptaci de la seva dimissi el 30 d'octubre del 2001 i passant a la jubilaci el 16 de desembre de 2001, quan fou substitut per Carles Soler i Perdig. Actualment resideix a Girona. 

Vegeu tamb.
Pgina del Bisbat de Girona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280483" title="Carles Soler i Perdig" nonfiltered="4743" processed="4713" dbindex="109880">
Monsenyor Carles Soler i Perdig (Barcelona, 12 de setembre de 1932) s bisbe de Girona des del 16 de desembre de 2001. El 1960 fou ordenat prevere al Collegi espanyol de Roma. Va estudiar al seminari de Barcelona on es va llicenciar en teologia el 1961 i desprs va marxar a Roma on es va llicenciar en dret cannic el 1972 a la Universitat Pontifcia. Retornat a Barcelona va exercir diversos crrecs dins de l'arquebisbat fins que el 16 de juliol de 1991 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona amb el crrec de Bisbe de Magalana. Com a bisbe auxiliar va desenvolupar diversos crrecs en la Provncia Eclesistica Tarraconense i en la Conferncia Episcopal Espanyola. 

El 16 de desembre de 2001 fou nomenat bisbe de Girona per jubilaci del bisbe titular Jaume Camprodon i Rovira. El setembre del 2007 va presentar la dimissi. El 16 de juliol del 2008 va ser nomenat Francesc Pardo i Artigas com a susccessor seu. El 19 d'octubre del mateix 2008, amb l'ordenaci episcopal de Francesc Pardo, pass definitivament a la seva jubilaci.

Enllaos externs.
Pgina web del Bisbat de Girona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280484" title="Garrovillas de Alcontar" nonfiltered="4744" processed="4714" dbindex="109881">

Garrovillas de Alcontar s un municipi de la provncia de Cceres a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca del Tajo-Salor. En el cens de 2007 comptava amb 2336 habitants i un territori de 207 km2. Es troba a 38 km de Cceres i a 327 m sobre el nivell del mar. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280485" title="Cabra (Crdova)" nonfiltered="4745" processed="4715" dbindex="109882">


Cabra s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa. En el cens de 2007 comptava amb 21087 habitants i un territori de 229 km2. Es troba a 72 km de Crdova i a 452 m sobre el nivell del mar. El codi postal s 14940.
 Demografia .




 



 Personatges illustres .
 Juan Valera, poltic, diplomtic i escriptor;
 Dionisio Alcal Galiano, mariner i explorador illustre. Heroi de Trafalgar;
 Jos Sols Ruiz, Ministre Secretari General del Movimiento i Ministrr de Treball,enviay especial a Marroc durant la criss de la Marxa Verda. (1913-1990);
 Carmen Calvo Poyato ex-Ministra de Cultura.
 Jos Calvo Poyato, historiador i poltic.
 Sant Argimir, mrtir y Santo.
 Martn Belda y Menca del Barrio, militar i ministre.
 Manolo Lama, Locutor de rdio (cadena ser), periodista esportiu;

Enllaos externs.

Pgina del municipi;
Portal turstico de l'Ajuntament de Cabra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280486" title="Zafra" nonfiltered="4746" processed="4716" dbindex="109883">

Zafra s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura. Est situat a la comarca de Zafra - Ro Bodin, a 75 km de Badajoz. s cap de partit judicial. T una extensi de 63 km2 i una poblaci de 16.014 habitants (cens de 2007). El seu codi postal s el 06300. 

Enllacos externs.
Ajuntament de Zafra;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280491" title="Texans" nonfiltered="4747" processed="4717" dbindex="109884">

Els texans sn un tipus de pantalons fets amb un teixit de cot bastant resistent, anomenat denim. Originalment eren una pea de roba de treball, per a partir dels anys 50 es comenaren a imposar com a pea juvenil.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280493" title="Placenta" nonfiltered="4748" processed="4718" dbindex="109885">

La placenta s un rgan efmer present en els mamfers euteris i en molt menor mesura en alguns metateris i taurons. Es desenvolupa durant la gestaci, solucionant les necessitats del fetus de respiraci, nutrici i excreci durant el seu desenvolupament. Es desenvolupa de les mateixes cllules provinents de l'espermatozou i l'vul que originaren l'embri i t dos components: una porci fetal, el cori fronds, i una porci materna o decdua basal.

El nom procedeix del llat que significa pasts pla en referncia a la seva aparncia en els humans un cop expulsada desprs del part

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280495" title="Malagrida" nonfiltered="4749" processed="4719" dbindex="109886">

 Biografia;
 Anna Malagrida (Barcelona, 1970), fotgrafa ;
 Coqui Malagrida (Barcelona), periodista i escriptora en castell. Premi "Ciutat d'Olot de novella" 1970 amb La Mrfida ;
 Gabriel Malagrida (Menaggio, Itlia, 1689   Lisboa, 1761), missioner jesuta al Brasil, mort per la Inquisici ;
 Carles Malagrida i Barris, autor dEls msics de Cass (Cass: Ajuntament, 1986) i expresident i secretari de la "Colla Excursionista de Cass";
 Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 1864   Barcelona, 1946), empresari i promotor urbanstic;

 Altres;
 Casa Malagrida, edifici de Barcelona ;
 CEIP Malagrida, collegi d'Olot ;
 Eixample Malagrida, barri d'Olot;
 Torre Malagrida, edifici i alberg de joventut d'Olot ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280503" title="Estrutioniforme" nonfiltered="4750" processed="4720" dbindex="109887">

Els estrutioniformes sn un grup de grans ocells incapaos de volar que tenen els seus orgens a Gondwana i la majoria dels quals estan actualment extingits. A diferncia d'altres aus no voladores, els estrutioniformes no tenen quilla a l'estrnum i per tant, com que no tenen un anclatge fort pels msculs de les ales, no podrien volar encara que desenvolupessin ales adequades.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280511" title="Saltopus" nonfiltered="4752" processed="4721" dbindex="109889">

Saltopus ("peu saltador") s un gnere de dinosauriforme bpede molt petit, d'uns seixanta centmetres de longitud, no gaire ms gran que un conill. Fou descobert a Esccia per Friedrich von Huene el 1910. Era un carnvor del Trisic superior. Tenia ossos buits com els ocells, podria haver pesat un quilogram i (basant-se en espcies similars) probablement tenia cinc dgits a cada pota i un llarg cap amb desenes de dents afilades. Res d'aix no s conegut amb certesa, car Saltopus noms s conegut de material molt pobre (principalment fragments de les potes posteriors).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280515" title="Selva pluvial" nonfiltered="4753" processed="4722" dbindex="109890">
La selva pluvial, pluvisilva, bosc equatorial humit, bosc tropical humit, o selva tropical humida, s un bioma de les zones intertropicals caracteritzada per arbres alts i densos, amb un gran nombre d'espcies i un clima amb altes temperatures i precipitaci abundant durant tot l'any.

Un cas particular s la selva tropical, estructuralment similar per amb caracterstiques prpies degudes a la localitzaci en el litoral de sobrevent amb alternances estacionals de pluges i sequera.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280518" title="Meira" nonfiltered="4754" processed="4723" dbindex="109891">

Meira s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Meira. Est situada al nord-oest de la provncia, entre la Comarca da Terra Ch i les Serralades Orientals, a l'Oest de la serra de Meira, al costat d'on neix el Mio en el lloc anomenat "Pedregal de Irimia",. 

Parrquies. 

Meira (Santa Mara);
Seixosmil (Santo Isidro).




Galeria d'imatges.
----














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280520" title="Mamfer verins" nonfiltered="4755" processed="4724" dbindex="109892">
Els mamfers verinosos sn aquells que produeixen ver, que utilitzen per matar o debilitar les preses o per defensar-se dels predadors. En els ecosistemes actuals, els mamfers verinosos sn bastant rars. El ver s molt ms com en altres vertebrats: rptils (com les serps), amfibis (com les granotes ver de fletxa) o peixos (com el peix pedra). No hi ha ocells que ataquin o es defensin amb ver per alguns causen enverinament si sn menjats, com el pitohu, o l'ifrit.



Sembla que els mamfers verinosos foren ms comuns en el passat. S'han trobat dents canines de fa seixanta milions d'anys de dues espcies extingides, Bisonalveus browni i un altre mamfer no identificat. Mostren solcs que segons alguns paleontlegs indiquen una mossegada verinosa. Tanmateix, altres cientfics han qestionat aquesta conclusi car molts mamfers no verinosos vivents (com molts primats, coatins i ratapinyades) tamb tenen solcs profunds al llarg de les seves canines, suggerint que aquest tret no sempre representa una adaptaci per injectar ver.

Per explicar la raresa de mamfers verinosos, Mark Dufton de la Universitat de Strathclyde ha suggerit que els mamfers actuals no necessiten ver perqu sn prou intelligents i efectius com per matar rpidament mitjanant les dents o les urpes, mentre que el ver, poc importa com de sofisticat sigui, pren temps a debilitar la presa. De fet, l'almiqu, un soricomorf verins, est sent foragitat dels seus hbitats naturals a Cuba per gossos, gats i mangostes introdudes.

Els ornitorincs poden injectar ver amb unes urpes de les potes del darrere.

Vegeu tamb.
Peix verins;
Toxicofera - El clade que cont totes les espcies verinoses de rptils.

Enllaos externs.

Shrew handbook ;
Ver de les musaranyes ;
Ver de l'ornitorrinc ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280521" title="Pol (Lugo)" nonfiltered="4756" processed="4725" dbindex="109893">

Pol s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Meira. 

Parrquies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280528" title="Ribeira de Piqun" nonfiltered="4757" processed="4726" dbindex="109894">

Ribeira de Piqun s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Meira. 

 Parrquies .
Navallos (San Pedro);
San Xurxo de Piqun (San Xurxo);
Santalla (Santalla);
Santiago de Acevo (Santiago);
Os Vaos (San Xon);

 Personatges de Ribeira de Piqun .
 Anbal Otero lvarez (1911-1974);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280529" title="Riotorto" nonfiltered="4758" processed="4727" dbindex="109895">

Riotorto s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Meira. 

Parrquies.
Aldurfe (San Pedro) ;
Espasande de Baixo (Santa Mara) ;
Ferreiravella (San Xillao) ;
Galegos (Santa Mara) ;
A Muxueira (San Lourenzo) ;
A rrea (Santa Comba);
Riotorto (San Pedro);
Santa Marta de Meiln (Santa Marta);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280530" title="Baleira" nonfiltered="4759" processed="4728" dbindex="109896">

Baleira s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Fonsagrada. 



Parrquies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280540" title="Jerez de los Caballeros" nonfiltered="4760" processed="4729" dbindex="109897">

Jerez de los Caballeros s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura. Est situat a la comarca de Jerez de los Caballeros i a 72 km de Badajoz. Compta amb una superfcie de 740,46 km2 i una poblaci de 9828 (cens de 2007). El codi postal s 06380. Limita al nord amb Barcarrota, Salvalen i Salvatierra de los Barros,  a l'est amb Burguillos del Cerro, al sudest amb Fregenal de la Sierra, al sud amb Higuera la Real, al sudoest amb Encinasola i a l'oest amb Oliva de la Frontera, Zahnos i Higuera de Vargas.

Enllaos externs.
Ajuntament de Jerez de los Caballeros;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280541" title="Montijo" nonfiltered="4761" processed="4730" dbindex="109898">

Montijo s un municipi espanyol de la provncia de Badajoz a Extremadura. Est situat a la comarca de las Vegas Bajas del Guadiana. T una poblaci d' aproximadament 15.500 habitants i t una superfcie de 119,7 km. El municipi t una altitud de 201 m. Es situa a mig cam entre Mrida i Badajoz. La distncia a Badajoz s d'uns 42 km. s un poble molt important a la provincia de Badajoz a la vegada que s cap de comarca i de partit judicial.

 Nuclis de poblaci .

Lcara, situat a 8 km.
Barbao, situat a 7 km.

 Plan Badajoz .

Es va construir un canal que es diu Canal de Montijo i va des de Badajoz fins a Mrida, passant per Montijo. La seva funci s subministrar aigua pels cultius de regadiu.

 Ms informaci .

El cod postal s 06480.

L'alcaldessa de Montijo s Mercedes Molina (PSOE)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280543" title="A Fonsagrada" nonfiltered="4762" processed="4731" dbindex="109899">

A Fonsagrada s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Fonsagrada. 

Demografia.



Parrquies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280545" title="Villafranca de los Barros" nonfiltered="4763" processed="4732" dbindex="109900">

Villafranca de los Barros s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura. Est situat a la comarca de Tierra de Barros i a 75 km de Badajoz. Compta amb una superfcie de 105 km2 i una poblaci de 13.084 (cens de 2007). El codi postal s 06220.

Enllaos externs.
Ajuntament de Villafranca de los Barros;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280546" title="Negueira de Muiz" nonfiltered="4764" processed="4733" dbindex="109901">

Negueira de Muiz s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Fonsagrada. Limita a l'oest amb el concejo asturi d'Allande.



Parrquies.
Barcela (San Miguel);
Marentes (Santa Mara Madanela);
Negueira (San Salvador);
Ouviao (Santiago);
Ro de Porto (San Brais da Barqueira);
San Pedro de Ernes (San Pedro);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280548" title="Villanueva de la Serena" nonfiltered="4765" processed="4734" dbindex="109902">

Villanueva de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura. Est situat a la comarca de La Serena i a 118 km de Badajoz. Compta amb una superfcie de 153 km2 i una poblaci de 25.318 (cens de 2007). El codi postal s 06700.

Enllaos externs.
Ajuntament de Villanueva de la Serena;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280570" title="L'illa dels pingins" nonfiltered="4766" processed="4735" dbindex="109903">
L'illa dels pingins (L'le des Pingouins) s una novella satrica d'Anatole France publicada el 1908.

El llibre explica la histria de la terra fictcia de Pingnia, per de fet s una crtica dels vicis de la humanitat i una stira de la histrica poltica de Frana (des dels tpics de la historiografia romntica fins a temes contemporanis com l'afer Dreyfus i el terrorisme).

Pingnia s una illa habitada per uns pingins. Els pingins sn batejats per error per un eremita miop, l'Abat Mal. Per no deixar sense efecte el sagrament, un miracle div converteix els pingins en humans. Aix que els pingins esdevenen humans comencen a intrigar i a matar-se entre ells.

Enllaos externs.
L'le des Pingouins ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280592" title="Jos Garca" nonfiltered="4767" processed="4736" dbindex="109904">

Jos Garca Garca (1922), poltic gallec.
Jos Garca Vias (1848 - 1931) fou un dirigent sindicalista Internacionalista.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280603" title="NKVD" nonfiltered="4768" processed="4737" dbindex="109905">


El NKVD (rus:     ,                                    ; transliterat Narodnyy Komissariat Vnutrennikh Del) o Comissariat del Poble d'Afers Interiors era la principal organitzaci de policia secreta de la Uni Sovitica, sent responsable de la repressi poltica durant l'estalinisme. Realitz execucions extrajudicials, dirig el sistema de treballs forats del Gulag, dirig les deportacions en massa de les nacionalitats i de camperols etiquetats com Kulaks a les regions desetes de pas, proteg les fronteres de l'Estat, dirig l'espionatge i els assassinats poltics a l'exterior, va ser responsable de la subversi de governs exteriors, i enfort les poltiques estalinistes mitjanant els moviments comunistes a altres pasos.

El NKVD tamb era conegut com el Directori Principal per a la Seguretat de l'Estat (GUGB), que esdevingu el Comit per a la Seguretat de l'Estat (KGB). A ms de la seguretat de l'estat i de les funcions policials, alguns dels seus departaments tamb treballaven en altres sectors, com les brigades contraincendis, les gurdies frontereres i els arxius.

 Histria i Estructura .

Desprs de la Revoluci d'Octubre de 1917, els Bolxevics van dissoldre tota la vella policia i van crear la Militsiya dels Obrers i Camperols sota la supervisi del NKVD de la Repblica Sovitica Russa (RSFSR). No obstant aix, l'aparell del NKVD va ser superat per les seves funcions i es bas directament en el MVD imperial, com la supervisi dels governs locals i la lluita contraincendis, en la que la nova fora proletria era altament inexperta. Adonant-se que no hi havia cap fora de seguretat capa, el Consell de Comissaris del Poble de la (RSFSR) cre una policia poltica secreta, la Txeca, comandada per Flix Dzerjinski. Tenien dret a realitzar judicis rpids (sense garanties judicials) i execucions, si era necessari per tal de protegir la revoluci.

La Txeca va ser reorganitzada al 1922 com a Directori Poltic de l'Estat o GPU del NKVD del RSFSR. Fins a l'organitzaci de la Uni Sovitica al 1923, el GPU va ser transformat en el OGPU (Directori Conjunt Poltic de l'Estat), subordinat al Consell de Comissaris del Poble de la URSS. El NKVD del RSFSR retingu el control de la militsiya, aix com d'altres responsabilitats.



Al 1934, el OGPU va ser incorporat al nou NKVD de la URSS, esdevenint el Directori Principal per la Seguretat de l'Estat; el NKVD de la RSFRS s'exting i no es restaur fins al 1946  (com el MVD de la RSFSR). Com a resultat, el NKVD tamb esdevingu responsable de tots els centres de detenci (incloent els camps de treballs forats, coneguts com a Gulag, aix com la policia regular.

Des de la seva creaci al 1934, el NKVD de la URSS va tenir diverses modificacions estructurals; arribant a canviar l'estructura 3 vegades noms entre 1938 i 1939:

Direcci del NKVD;
 Comissari del Poble d'Afers Interiors   Lavrenti Bria;
 Primer Adjunt i Cap del Directori Principal per a la Seguretat de l'Estat (GUGB)   Vsvolod Merkulov;

Adjunts
 de les tropes del NKVD   Ivan Maslenikov;
 de la Militsiya   Vasili Txernixov;
 de l'Estat Major   Sergei Kruglov;

Secretariats
Secretariat del NKVD   Stepan Mamulov;
Secretariat del Consell Especial del NKVD   Vladimir Ivanov;
Oficina Tcnica Especial   Valentin Kravtxenko;
Oficina Especial   Piotr Stxaria;
Grup d'Inspecci del NKVD   Nikolai Pavlov;
Penipotenciari Especial   Aleksei Stefanov;
Secretariat del Primer Adjunt per la Tasca del GUGB   Vsvolod Merkulov;
Grup d'Inspecci   Vsvolod Merkulov;
Secretariat Especial Secretariat   Vasili Txernixov;
Secci per l'Organitzaci de la Fora Laborral   Vsvolod Merkulov;
Comit Tcnic Permanent;
Secci pel Treball de Reparacions   Piotr Vainsxtein;
Secci de Subministraments   M. Mitustxin;
Departament de Transport Ferroviari i Aigua ;

Directoris i Departaments

Directori Principal de la Seguretat Estatal (GUGB)   Vsvolod Merkulov ;
1r Departament Especial   Leonid Bastxtakov;
2n Departament Especial   Evgeny Lapixin;
3r Departament Especial   Dmitri Xadrin;
4t Departament Especial   Mikhail Filimonov;
5 Departament Especial   Vladimir Vladimirov;
Departament de Mobilitzaci   Ivan Stxerediega;
Departament d'Estat Major   Sergei Kruglov ;
Cap Directori d'Economia (GEU)   Bogdan Kobulov;
Cap Directori de Transports (GTU)   Solomon Milxtein;
Cap Directori de Presons (GTU)   Aleksandr Galkin;
Cap Directori d'Administraci (A U)   J.Stxumbatov;
Cap Directori d'Arxius (GAU)   Iosif Nikitinski;
Cap Directori de Bombers (GUPO)   Nikolai Istomin;
Cap Directori de la Militsiya (GURKM)   Pavel Zujev;
Cap Directori (o Administraci) dels Camps de Treball Correctiu i Colnies (GULAG)   Vasili Txernixov;
Cap Directori de Carreteres (GUOSDOR)   Vsvolod Fedotov ;
Directori del Comandant del Kremlin   Nikolai Spiridonov;
Cap Directori de Tropes Frontereres (GUPW)   Grigori Sokolov;
Cap Directori de les Tropes del NKVD per a la Protecci Ferroviria   Aleksandr Guliev;
Cap Directori de les Tropes del NKVD d'Escorta   Vladimir Xarapov;
Cap Directori de les Tropes del NKVD per Protecci d'Empreses Industrials   I. Kozik;
Cap Directori de les Tropes del NKVD Operatives   P. Ariemyev;
Cap Directori de la Provisi Militar   Aleksandr Wurgaft;
Cap Directori de Construcci Militar   Ivan Luby;
Directori de Presoners de Guerra   Piotr Soprunienko;
Directori per la Construcci a l'Extrem Orient   Ivan Nikixev;
Departament Principal pel Status Civil   Fiedor Sokolov ;

El 3 de febrer de 1941, les Seccions Especials del NKVD (responsables de la contra-intelligncia militar) van passar a formar part de l'Exrcit i la Flota (RKKA i RKKF respectivament). El GUGB va separar-se del NKVD i anomenat Comissariat del Poble per a la Seguretat Estatal (NKGB). Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el NKVD i el NKGB van reunir-se el 20 de juliol de 1941, i la contra-intelligncia retorn al NKVD al gener de 1942. A l'abril de 1943, la contra-intelligncia torn a transferir-se als Comissariats del Poble (Narkomat) de Defensa i de la Marina, esdevenint el SMERSH (de Smert' Shpionam o Mort als Espies); i al mateix temps, el NKVD va tornar a ser separat del NKGB.

Durant la Gran Guerra Patritica, a cada comandament del front sovitic se li assignaven unitats militars de la NKVD (divisions de fusellers formades majoritriament per regiments que se situaven darrera de l'Exrcit Roig per tal d'evitar la fugida dels possibles grups d'alemanys que no havien estat apressats pel gruix de l'exrcit i per a evitar les desercions). El cap del NKVD de cadascun dels fronts noms havia de respondre davant de Bria i de Stalin, i no pas davant de la cadena de comandament de l'Exrcit Roig.

Al 1946, el NKVD de la URSS va ser redenominat Ministeri d'Afers Interns (NVD, mentre que el NKGB era redenominat Ministeri de la Seguretat de l'Estat (MGB). Al 1953, desprs de l'arrest de Bria, el MGB tornaria a unir-se al MVD. Al 1954, els serveis de policia i seguretat van ser finalment separades per esdevenir:
 el MVD, Ministeri de la URSS d'Afers Interns (Ministerstvo Vnutrennikh Del), responsable de la policia criminal i presons;
 el KGB, Comit de la URSS per a la Seguretat Estatal (Komitet Gosudarstvennoy Bezopasnosti), responsable de la policia poltica, serveis d'intelligncia, contra-intelligncia, protecci personal i comunicacions confidencials. ;

El Vigsim Congrs del Partit Comunista de la Uni Sovitica del 1956, i el discurs referent al culte a la personalitat marc el paper que ambdues agncies jugarien fins al collapse de la Uni Sovitica.

 Activitats del NKVD .
En la implementaci de les poltiques internes sovitiques relatives als enemics de l'estat (enemics del poble), l'agncia realitz arrestos i execucions tant de sovitics com d'estrangers. Milions de persones van ser reunides i enviades als Gulags, i centenars de milers van ser executats pel NKVD. Formalment, la majoria d'ells eren convictes per la Troika del NKVD, una cort marcial especial. Els estndards evidents eren molt baixos, doncs una denncia annima era considerada suficient per procedir a l'arrest. L's dels mtodes fsics de persuasi (s a dir, l's de la tortura) estava aprovat mitjanant un decret especial de l'estat, que obria les portes a nombrosos abusos, documentats en multitud de vctimes. Posteriorment es descobriren centenars de foses comunes escampades per tot el pas, producte de dites operacions. Existeixen proves documentals que confirmen que la NKVD va cometre execucions massives de manera extrajudicials, guiada per plans secrets. Aquests plans establien el nombre i la proporci de les vctimes (oficialment enemics pblics) que s'havien d'assolir en una regi (membres del clergat, antics membres de la noblesa, etc.). Les famlies d'aquestes vctimes (criatures incloses) eren automticament reprimides d'acord amb l'Orde 486 de la NKVD.

Les purgues s'organitzaven en onades, d'acord a les decisions del Politbur del Partit Comunista (per exemple, els campanyes contra els enginyers (Cas Shakhty), l'elit del partit i de l'exrcit (complots feixistes) i contra els metges (Complot dels Metges). A ms, es realitzaren campanyes distintives i permanents contra les nacionalitats no russes, com els ucranesos, polonesos, tartars, etc.), els quals eren acusats de nacionalisme burgs feixisme i d'activistes religiosos.

Un nombre d'operacions massives de la NKVD estava relacionat amb la persecuci d'tnies completes. Poblacions senceres de certes tnies van ser reubicades a la fora. Tot i aix, els russos seguien formant la majoria de vctimes de la NKVD.

Fins i tot, els agents del NKVD no eren tan sols botxins, sin que eren un dels principals grups de vctimes. La majoria del personal de l'agncia de la dcada de 1930 (formada per centenars de milers)m incloent a tots els comandants, van ser executats.

Durant la Guerra Civil Espanyola els agents del NKVD, d'acord amb el Partit Comunista d'Espanya, exerciren un control substancial sobre el govern de la Segona Repblica Espanyola, fent servir l'ajut militar sovitic per ajudar a estendre la influncia sovitica. El NKVD va establir nombroses presons secretes als voltants de Madrid, a on es detingu, tortur i assassin a centenars d'enemics del NKVD. Al juny de 1937, Andreu Nin, el secretari del POUM (d'ideologia anti-estalinista va ser torturat i assassinat en una pres de la NKVD.

Al mar de 1940, representants del NKVD i la Gestapo es trobaren durant una setmana a Zakopane per a la coordinaci de la pacificaci de la resistncia a Polnia (veure Conferncies Gestapo-NKVD). La Uni Sovitica lliur centenars de comunistes alemanys i austracs al III Reich, juntament amb d'altres estrangers indesitjats, juntament amb la seva documentaci.

Durant la Guerra Sovietico-Germana, les unitats del NKVD es van emprar per a la seguretat de reraguarda, incloent tasques per evitar la deserci. Als territoris alliberats, el NKVD i el NKGB (posteriorment) van portar a terme arrestos massius, deportacions i execucions, incloent la persecuci dels moviments de resistncia anti-nazi, com el Armia Krajowa polons. Tamb van ser responsables de l'execuci de milers de presoners poltics polonesos.

La unitat d'intelligncia i d'operacions especials (Inostrannyi Otdel) organitz assassinats de ex-ciutadans sovitics a l'estranger, aix com de ciutadans d'altres pasos, considerats com a enemics de la URSS per Stalin. Entre les vctimes oficialment confirmades d'aquests complots hi trobem:
 Leon Trotsky, enemic poltic i personal de Stalin, aix com el seu crtic ms amarg a nivell internacional;
 Boris Savinkov, revolucionari rus i terrorista (Operaci Confiana) del GPU;
 Yevhen Konovalets, prominent lder poltic i militar ucrans;
 Guy Lelnd poeta francs anti-sovitic;
 Andreu Nin, lder del POUM (anti-estalinista) durant la Guerra Civil Espanyola.

Desprs de la mort de Stalin al 1953, el nou lder sovitic Nikita Khrusxov comen una campanya contra de les purgues del NKVD. Entre la dcada de 1950 i de 1980, milers de vctimes van ser legalment rehabilitades, tot i que moltes no van poder-ho ser per por o per manca de documentaci. Aix encara, la rehabilitaci va ser inefectiva: en molts casos la frmula va ser donada la mana de proves del cas del crim, un argot legal que deia que efectivament hi havia un crim per que no podia ser provat. Noms un cert nombre limitat de gent va ser rehabilitada amb la formulaci absolt de tots els crrecs.

Molt pocs agents del NKVD van ser oficialment convictes per la violaci particular dels drets de la gent. Legalment, aquests agents executats a la dcada de 1930 van ser purgats sense una investigaci legal legtima ni la decisi d'un jutjat. A les dcades de 1990 i 2000, alguns ex-agents del NKVD residents a les Repbliques Bltiques van ser convictes per crims contra la poblaci local.

Actualment, els antics agents del NKVD que segueixen amb vida reben generoses pensions i privilegis establerts pel govern de la URSS i desprs confirmats per tots els pasos de la Comunitat d'Estats Independents. No sn perseguits de cap manera, tot i que alguns han estat identificats per les seves vctimes.

 Activitats d'Intelligncia .
Aquestes incloen:
 l'establiment d'una xarxa d'espionatge, recolzant-se en el Comitern;
 l'xit en la infiltraci de Richard Sorge, de l'"Orquesta Roja" i d'altres agents que van alertar a Stalin de la preparaci dels plans per a la invasi de la Uni Sovitica i que posteriorment van ajudar a l'Exrcit Roig durant la guerra;
 reclutament de dotzenes d'agent que van provar la seva vlua durant la Guerra Freda en les operacions del MGB-KGB;
 desmantellament de nombrosos complots confirmats per assassinar a Stalin;
 activitats d'espionatge relatiu a les armes nuclears dels Estats Units i del Regne Unit (Projecte Manhattan);

 El NKVD i l'economia sovitica .
L'extens sistema d'explotaci laboral als Gulag va fer una contribuci notable a l'economia sovitica i en el desenvolupament de regions remotes. La colonitzaci de Siberia, del Nord i de l'Extrem Orient es trobava entre els objectius explcits marcats en les primeres lleis relatives als camps de treball sovitic. La mineria, l construcci (carreteres, ferrocarrils, canals, dics, fbriques, la tala i d'altres funcions dels camps de treball van formar part de l'economia planificada sovitica, i el NKVD tenia els seus propis plans de producci.

La part ms inusual de les fites del NKVD va ser el seu paper en el desenvolupament cientfic i armamentstic sovitic. Molts cientfics, investigadors i enginyers arrestats i jutjats per crims poltics van ser enviats a presons privilegiades (molt ms confortables que el Gulag), anomenades comunament sharashkas, a on eren forats a treballar segons la seva especialitat. Prosseguint els seus estudis i sent posteriorment alliberats, alguns d'ells es van situar al capdavant a nivell mundial en cincia i tecnologia. Entre aquests membres del sharashka trobem a Sergei Korolev, dissenyador en cap del programa sovitic de coets i de la primera missi de vol a l'espai al 1961, i Andrei Tupolev, el fams dissenyador aeronutic. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial, el NKVD coordin el desenvolupament de l'arsenal nuclear sovitic, sota la direcci del General Pavel Sudoplatoc. Els cientfics no eren presoners, per la seva feina era coordinada pel NKVD donat que aquesta es trobava estretament vinculada al servei d'intelligncia i es necessitava assegurar el secret i la seguretat del projecte.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280608" title="L'ltim dels vostiacs (novella)" nonfiltered="4769" processed="4738" dbindex="109906">
"L'ultimo dei Vostiachi" (L'ltim dels vostiacs) s una novella de l'escriptor itali Diego Marani.

s una stira dels prejudicis acadmics i de la investigaci filolgica. Per alhora planteja reflexions sobre la llengua com a smbol identitari i sobre la soletat de l'ltim parlant d'una llengua a punt de desaparixer.

El personatge central s un natiu siberi, que ha estat tancat en un gulag, que parla una llengua gaireb desapareguda, l'ltim vestigi d'un so desaparegut, la lateral fricativa amb apndix labiovelar. Una estudiosa russa que aconsegueix entendre-s'hi el vol portar a un congrs de llenges uralianes a Helsinki. Per un purista professor fins intentar impedir que l'innocent siberi aparegui com a prova vivent del lligam filolgic entre les llenges fineses i les dels salvatges americans. La trama es complica amb un macarra lap, casetes al camp  amb sauna, i vaixells de vacances al Bltic, i de vegades pren un to esbojarrat que recorda Wilt de Tom Sharpe.

Ha estat publicada traduda al castell amb el ttol "El ltimo vostiaco" ISBN 8493404527.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280612" title="Rosana Vana" nonfiltered="4770" processed="4739" dbindex="109907">
Rosana Vana (Romilda Vane) s una alumna de Hogwarts nascuda en 1982, de la casa Gryffindor. T el cabell llarg i negre, ulls foscos, i un front prominent. En l'any de Harry Potter i el misteri del Prncep, ella anava a quart curs, aix que ha d'haver entrat a Hogwarts durant l'any de Harry Potter i el pres d'Azkaban.

Durant tot el sis llibre, Rosana est obsessionada amb en Harry Potter a causa de la seva fama i les seves histries, per a diferncia d'altres personatges anteriors com en Pau i Dani Parra o la Ginny Weasley de petita, l'adoraci per en Harry no s tan inofensiva.

Es presenta al Harry en l'Exprs de Hogwarts, i el convida a unir-se a ella i el seu popular grup en un compartiment, no sense fer abans comentaris desagradables sobre Neville Longbottom i Luna Lovegood. Harry defensa als seus amics i rebutja la seva invitaci, el que sembla sorprendre i molestar a Rosana.

Ms tard, Rosana intenta enganyar a Harry perqu ingereixi una poci d'amor i atrapar-lo per aconseguir el seu objectiu (que a ell li agradi ella), per l'Hermione ja li havia advertit d'aix, i no es menja cap dels bombons que ella li ofereix. Mesos desprs, en Ron Weasley consumeix varies de les xocolatines de Rosana i s afectat per la poci, enamorant-se bojament d'ella, la qual cosa obliga a en Harry a dur-lo amb el Professor Horaci Llagot per a aconseguir un antdot.

Quan Harry besa a la Ginny desprs del partit, la seva reacci s descrita com si volgus escopir alguna cosa, probablement a causa de la gelosia i la rbia de qu alg que ella creu inferior hagus assolit el seu objectiu.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280639" title="Salvem el mn" nonfiltered="4771" processed="4740" dbindex="109908">

"Salvem el mn" (tamb coneguda amb el nom "Let's save the world") s una can dels grup punk-rock Anonymous i que va representar Andorra al Festival d'Eurovisi 2007. s en catal amb fragments en angls. Va ser la primera can que Andorra va portar a Eurovisi que no era monolinge en catal i que no estava interpretada per una cantant femenina.

La can tracta de la decepci amb el mn, N!ki, el cantant, remarca que "El mn est en joc i no fas res", degut al fet que cadasc s'interessa pel seu propi b i no del b com. La can proposa que els humans ens unim i pensem com fer les coses perqu el mn vagi millor.

 El pas per Eurovisi .
A les semifinals del Festival d'Eurovisi, N!ki va cridar, al acabar la can, "Grcies! Encara podem canviar el mn", en angls.

La can va ser la nmero 21 en ser interpretada a la semifinal i va quedar en posici 12 de 28, i per dues posicions no va entrar a la final. Tot i aix ha estat, fins el moment, la millor posici d'Andorra al festival.

Diverses persones van criticar que Andorra no pogus arribar a la final, dient que al Festival els pasos es votaven per motius no musicals; a la final es va poder veure un cartell que posava "Where is Andorra?" (en catal: "On s Andorra?"), en mostra de la decepci per la no-classificaci dels del Pas dels Pirineus.

Desprs del festival la can va arribar a la tercera posici de les llistes de vendes a Espanya.

 Enllaos externs .
Vdeo de la can "Salvem el mn (Let's save the world)";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280643" title="Lauttasaari" nonfiltered="4772" processed="4741" dbindex="109909">
Lauttasaari (nom fins per a l'Illa del Batxillerat, en suec Drums) s una illa del golf de Finlndia situada a l'oest del centre-ciutat d'Hlsinki, la capital finlandesa. Constitueix amb alguns illots vens un barri i districte d'aquesta municipalitat, de la qual depn administrativament. Amb prop de 20 000 habitants, s la segona illa ms poblada del pas.

De manera inicial poc poblada i rural, coneix a partir dels anys 1930 una important urbanitzaci, i des dels anys 1950 una pesada industrialitzaci que en fa un important barri obrer. Ha conegut mutacions majors en el transcurs dels anys 1990 amb el tancament de la majoria de les indstries i es transforma progressivament en un barri residencial a la poblaci fcil.

L'illa s avui un barri amb una molt forta identitat que guarda la nostlgia de l'poca en qu l'illa no era encara integrada a la ciutat d'Hlsinki, per qui reflecteix igualment mpliament les mutacions actuals de la capital finlandesa].

Geografia.
Situaci.

Lauttasaari s una illa de l'arxiplag d'Hlsinki banyada per les aiges del golf de Finlndia, un golf de l'oce Atlntic al nord-est del mar Bltic. S'inscriu al centre d'un ample bra de mar compost de quatre badies que se succeeixen l'una a l'altra, s a dir Keilalahti, Laajalahti, Seurasaarenselk i Lauttasaarenselk. Lauttasaari tanca l'accs de la tercera i determina la forma de l'ltima, situada ms al sud, amb la costa oest d'una pennsula vena.

Sobre la pennsula en qesti es troba el centre-ciutat d'Hlsinki, la capital de Finlndia, un pas nrdic pertanyent a la Uni Europea. Lauttasaari es troba aix immediatament a l'oest de barris molt urbanitzats i no s separada de en ms que per un estret dit Lauttasaarensalmi en fins. s ample de 320 metres noms en el seu punt ms estret.

En les altres direccions, les terres ms properes sn altres illes de l'arxiplag. Al nord, Kaskisaari no s ms que a seixanta metres de distncia, Lehtisaari a 300 metres i Seurasaari a 1,1 quilmetre. Al sud, l'illa de Melkki, visible sense cap dificultat, i algunes petites roques formen un refugi parcial de cara a les aiges del golf de Finlndia. Finalment, a l'oest es troben les illes de Koivusaari, Hanasaari, Tiirasaari i Mntysaari com tamb la riba oriental de la ciutat d'Espoo. Situada a 1 500 metres, aquesta protegeix Keilaniemi, un barri on es troba la seu social de Nokia.

L'illa de Lauttasaari constitueix amb algunes petites illes vens (Koivusaari, Tiirasaari, Mntysaari i Krmeluodot) el districte de Lauttasaari que depn de la municipalitat d'Hlsinki. Des del punt de vista d'aquesta ltima, aquest districte s situat en l'extrem sud-oest del municipi.

Topografia.
La superfcie del districte de Lauttasaari s de 3,75 km2, l'illa de Lauttasaari representant prop de 90% sigui 3,3 km2.

L'illa de Lauttasaari es presenta sota la forma d'una L invertida, la pennsula de Vattuniemi apuntant cap al sud, d'una longitud mxima nord-sud de dos quilmetres i mig i d'una amplada est-oest generalment inferior al quilmetre per atenyent al mxim dos quilmetres. El punt culminant de l'illa s el Myllykallio (La Roca del Mol, que treu el seu nom del mol del casal que ocupava el cim en el transcurs del XIX sicle4]), un pujol de 31 metres d'altitud situada a l'oest de l'le5]. Les seves costes totalitzen deu quilmetres de longitud i sn majoritriament rocoses. Soles dues petites platges de sorra es troben sobre l'illa, l'una en el fons de la principal badia de la costa occidental i l'altra en l'extrem sud6].

Les altres illes del districte, Koivusaari (enllaat per una vorera a l'illa de Lauttasaari), Tiirasaari, Mntysaari i els Krmeluodot, sn situades a l'oest de Lauttasaari i cap no supera set hectrees de superfcie. Les illes inhabitades situades ms al sud en direcci a l'alta mar com a la de Melkki sn per la seva part lligades al districte d'Ullanlinna. L'illot dit Hattu es fa de vegades una pennsula en el moment de baixos eaux6].

L'illa de Lauttasaari posseeix nombrosos caps i pennsules que formen algunes badies de les quals algunes han estat condicionades en port : Hevosenkenklahti (la ms gran), Lnsilahti, Lemislahti, Lohiapajanlahti (el principal port) i Riihilahti.









 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280645" title="Amstel Gold Race 2007" nonfiltered="4773" processed="4742" dbindex="109910">

La 42ena Amstel Gold Race es va disputar, per les carreteres de la provncia holandesa de Limburg, el diumenge 22 d'abril de 2007. 

Stefan Schumacher en va ser el vencedor, seguit per Davide Rebellin, ambds companys d'equip al Gerolsteiner. Rebellin, amb els punts obtingunts a la carrera, quedava en segona posici provisional de l'UCI ProTour de 2007.

 Classificaci final .
 22.04.2007: Maastricht-Valkenburg, 253,1 km:.


 Enllaos externs .
Web oficial de l'Amstel Gold Race  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280676" title="Circumferncia goniomtrica" nonfiltered="4774" processed="4743" dbindex="109911">

En matemtiques, la circumferncia goniomtrica, anomenada tamb circumferncia trigonomtrica, circumferncia unitat, o cercle goniomtric s una circumferncia de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidi. La circumferncia goniomtrica es denota sovint S1; la generalitzaci a dimensions superiors s la esfera unitria.

Si (x, y) s un punt del primer quadrant sobre la circumferncia goniomtrica, llavors x i y sn les longituds dels catets d'un triangle rectangle, la hipotenusa del qual t una longitud de 1. Aix, pel teorema de Pitgores, x i y satisfan l'equaci

;

Donat que x2 = ( x)2 per a tot x, i donat que la reflexi de qualsevol punt de la circumferncia respecte dels eixos x o y pertany tamb a la propia circumferncia, l'equaci anterior es compleix per a tots els punts (x, y) de la circumferncia, no noms pels del primer quadrant.


Funcions trigonomtriques en la circumferncia goniomtrica.


Les funcions trigonomtriques cosinus i sinus es poden definir en base a la circumferncia goniomtrica tal com segueix. Si (x, y) s un punt de la circumferncia goniomtrica, i si el radi que va des de l'origen (0, 0) fins a (x, y) forma un angle t respecte del semi eix x positiu, (on el sentit positiu s el contrari de les manetes del rellotge), llavors

;
;

L'equaci x2 + y2 = 1 dona la relaci

;
Fixeu-vos que cos2(t)=(cos(t))2. s la forma abreviada habitual per a expressar les potencies de les funcions trigonomtriques.

La circumferncia goniomtrica dona una forma intutiva per entendre que el sinus i el cosinus sn funcions peridiques, amb les identitats

 ;
 ;
Per a qualsevol enter k.

Aquestes identitats provenen del fet que les coordenades x i y d'un punt de la circumferncia goniomtrica es conserven si l'angle t s'augmenta o es disminueix qualsevol nombre de voltes (1 volta = 2  radians).

Quant es treballa amb triangles rectangles, el sinus, el cosinus i les altres funcions trigonomtriques noms tenen sentit per angles que mesuren ms de zero i menys de  /2. En canvi, fent servir la circumferncia goniomtrica, aquestes funcions tenen significats intutius per a qualsevol valor real que mesuri l'angle.

De fet, no noms el sinus i el cosinus, sin totes sis funcions trigonomtriques clssiques    sinus, cosinus, tangent, cotangent, secant, i cosecant, aix com les funcions arciques com el versinus i la exsecant   es poden definir geomtricament en base a la circumferncia goniomtrica, tal com es mostra a la figura de a dreta.



Grup circular.
Els nombres complexos es poden identificar amb punts del pla euclidi, s a dir, el nombre a + bi s'identifica amb el punt (a, b). Sota aquesta identificaci, la circumferncia goniomtrica s un grup amb l'operaci de multiplicaci, d'aquest grup se'n diu el grup circular. Aquest grup t aplicacions importants en matemtiques i en cincia.

Vegeu tamb.
Angle;
Esfera unitria;
Grup circular;

Enllaos externs.
 Una animaci Flash per aprendre la circumferncia goniomtrica ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280678" title="Becerre" nonfiltered="4775" processed="4744" dbindex="109912">

Becerre s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca dos Ancares. 



Parrquies.


Personatges clebres.
 Antonio Rosn Prez, advocat i poltic (1911-1986);
 Juan Jos Rosn Prez, germ de l'anterior, poltic i ex-Ministre de l'Interior espanyol (1933-1986);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280691" title="As Nogais" nonfiltered="4776" processed="4745" dbindex="109913">

As Nogais s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca dos Ancares. 
 Geografia . 
El municipi s'estn per les estribaciones meridionals de la Serra dos Ancares i la vall que forma el curs alt del Navia. El travessa la N-VI i l'A-6 (km 444). s un territori extens (112,4 Km), amb una densitat de poblaci molt reduda, inferior als 15 habitants per quilmetre quadrat. Les altures mximes es troba en la Serra dos Ancares, en serres petites com Travesa, Pintinidoira i Chan de Pereira (entre els 1.000 i els 2.000 m.) i a les estribacions de les Serres del Piornal i Raadoiro, per al sud i el sud-oest, que superen els 1.300, arribant als 1.387 m. al Pico do Corvo. El fons de la vall del Navia transcorre entre els 500 i els 800 m. El Navia, que neix a Pedrafita do Cebreiro, travessa As Nogais de sud-oest a nord-oest i recull el auga de, entre uns altres, el rio de Valdeparada i el regato de Boulln. Els hiverns sn freds i els estius frescos, amb una temperatura mitja anual de 9C i una oscillaci trmica de 13C. 
 Histria . 
Va haver assentaments de cultura dels Castros , com els de castro de Vilabol, Vilaesteva i Quint. Se situa aqu, possiblement, la mansi romana de Ponte Naviae, de la calada de Braga a Astorga. En el cam ral que duia a Castella, la part ms dura de la pujada a Pedrafita comenava aqu. Aquesta entrada a Galcia era defensada per la torre de Doncos i els castells de Doiras i Valcarce. En el segle XIV, Doncos era propietat de l'adelantado major de Galcia, Garca Rodrguez de Valcarce; en el segle XV pertenci al comte d'Ayala i a la comtessa de Monterrei, per en 1603, quan era propietat de Fernando de Toledo, figura ja com torre abandonada. El benefici elesistic corresponia a la casa i senyoria de Tors, tinena del marquesat de Camarasa. Sembla que en el lloc de Sant Andr va haver un eremitori, convertit en monestir i rpidament desaparegut. Durant la Guerra d'Independncia d'Espanya, les tropes franceses van incendiar Doncos i altres llocs. En 1835, els vens van formar una partida de voluntaris per a perseguir als carlins. 
 Economia . 
La poblaci decreix rpidament. L'hbitat s concentrat, al voltant dels cursos d'aigua i de la carretera i amb alguns nuclis dispersos. Ms de la meitat es dedica al sector primari en explotacions familiars redudes. Destaca la ramaderia de (vaques). Ls cultius ms importants sn els cereals (sgol, blat i moresc), patata i hortalisses. En els ltims anys tamb es va repoblar bastant la foresta. No hi ha indstria i el sector terciari es dedica a l'atenci dels viatgers.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280695" title="Baralla (Lugo)" nonfiltered="4777" processed="4746" dbindex="109914">

Baralla s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca dos Ancares. 

Evoluci demogrfica.

Situaci. 
Als marges del riu Neira, limita amb les poblacions de Becerre a l'est i Sobrado a l'oest. Bell paisatge, la poblaci aquesta situada en la vall del riu. 
Histria. 
A l'origen va ser un poblat cltic es romaniz completament amb la fundaci de la ciutat de Lugo. En l'Edat Mitjana els senyors d'Espia, de Gallego i altres gentilhomes van evitar la penetraci en les valls de les razzias dels moros al comandament de Almanzor. 
Monuments. 
Pazo d'Espia ;
esglsies romniques ;
Obelisc monument a Magn Espia. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280697" title="Cervantes (Lugo)" nonfiltered="4778" processed="4747" dbindex="109915">

Cervantes s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca dos Ancares. 
Geografia. 
Situat en l'entorn natural muntanyenc dels Ancares lucenses, en els seus voltants es localitzen els segents cims:  El Mustallar (1.924 m), Miravalles (1.969 m), Tres Bispos (1.793 m), Pena Rubia (1.826 m), Pena Larga, Lagos, Charcos (1.800 m), Formigueiros (1.643 m), Piapaxaro (1.616 m), El Tesn (1.374 m), Pena (1.118 m), Lago (1.085 m), Pena Ouviaa (893 m), Pico Murado (1.111 m). Aquestes elevacions es localitzen en la serres prximes de  A Trapa, Luzara, O Oribio, O Raadoiro i O Piornal. Els municipis de les muntanyes orientals de Lugo configuren la comarca gallega del Navia, sent navianos en la seva totalitat els municipis de Negueira de Muiz, Navia, Cervantes i As Nogais. 

Histria. 
Segons alguns historiadors, en aquesta terra cal situar el probable origen del llinatge de Miguel de Cervantes, ja que el cognom Saavedra apareix en els registres bautismales de la parrquia de Vilarello da Igrexa amb anterioritat al naixement del principal autor de la literatura castellana. A ms al comenament del captol XXXIX de la primera part d'El Quixot, Cervantes posa en boca del captiu acompanyant de Zoraida -que molts identifiquen amb el propi autor- les segents paraules:En un lloc de les Muntanyes de Len va tenir principi el meu llinatge, amb qui va anar ms agrada i liberal la naturalesa que la fortuna, encara que en l'estretor d'aquells pobles encara arribava al meu pare fama de ric.... 

Encara viu gent en el que els vilatjans anomenenn "O Palacio dos Saabedra" en aquesta petit llogaret "Vilarello da Igrexa" del concejo de Cervantes (Lugo), que avui ms aviat sembla una casa vella de poble que un palau, per encara se'ls coneix als seus habitants per "os do palacio de Vilarello". Segons ells Miguel de Cervantes era fill bastard d'un home de sang noble i una serventa d'aquest palau. Va marxar a Alcal de Henares amb la seva mare, on va ser inscrit en el registre quan era ja un nen crescut, (per aquell temps era bastant com registrar els naixements quan el nen ja tenia diversos anys de vida afegit s clar el factor de la bastardia. Per l'esclariment de la seva procedncia encara guarda cert aire misteris, que sens dubte ve encoratjat per la falta de documents i proves que situen el seu naixement, sembla difcil (si en veritat era bastard) trobar algun fil del que poder llenar per a esclarir el seu bressol. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280699" title="Navia de Suarna" nonfiltered="4779" processed="4748" dbindex="109916">

Navia de Suarna s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca dos Ancares. 



Personatges illustres.
 Antn Santamarina Fernndez (n. 1942).
 Parrquies .

Barcia (San Miguel);
Cabanela (Santa Mara);
Castaedo (Santiago);
Folgueiras (Santa Eufemia);
Freixs (San Pedro);
Galegos (Santiago);
Moia (Santiago) ;
Mosteiro (San Salvador);
Mus (San Xos);
Penamil (Santiago);
Pin (Santa Mara);
A Proba de Navia (Santa Mara Madanela);
Queizn (Santiago);
Rao (Santa Mara);
A Ribeira (Santo Estevo);
Ribn (Santa Maria);
Sevane, San Xon de;
Son (Santa Mara);
Vallo (Santa Maria);
Vilarpandn (Santo Estevo);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280701" title="Pedrafita do Cebreiro" nonfiltered="4780" processed="4749" dbindex="109917">

Pedrafita do Cebreiro s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca dos Ancares. 

Parrquies.
O Cebreiro (Santa Mara) ;
Fonfra (San Xon) ;
Hospital (San Xon) ;
Liares (Santo Estevo) ;
Lousada (San Vicente) ;
Louzarela (San Xon) ;
Pacios (San Lourenzo) ;
Padornelo (San Xon) ;
Pedrafita do Cebreiro (Santo Antn) ;
Riocereixa (Santa Mara Madanela) ;
Veiga de Forcas (Santa Mara);
Zanfoga (San Martio);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280702" title="Folgoso do Courel" nonfiltered="4781" processed="4750" dbindex="109918">

Folgoso do Courel s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Quiroga. 


  Parrquies .
Esperante (San Pedro), Folgoso do Courel (Santa Mara), Hrreos (San Pedro), Meiraos (Santa Mara), Noceda (San Pedro), Seceda (San Silvestre), Seoane do Courel (San Xon), Vilamor (San Vicente) y Visua (Santa Eufemia).
Personatges illustres.
 Uxo Novoneyra (Eugenio Novo Neira) (1930-1999);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280703" title="Quiroga" nonfiltered="4782" processed="4751" dbindex="109919">


Quiroga s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Quiroga. 

Parrquies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280704" title="Ribas de Sil" nonfiltered="4783" processed="4752" dbindex="109920">

Ribas de Sil s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca de Quiroga. 

Parrquies.
Nogueira (Nosa Seora das Neves);
Peites (San Martio);
Pieira (San Cristovo);
Rairos (Santa Luca);
Ribas de Sil (San Clodio);
Soutordei (Santiago);
Torbeo (Santa Mara);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280705" title="Riazan" nonfiltered="4784" processed="4753" dbindex="109921">



Ryazan  s una ciutat del Districte Federal Central de Rssia, el centre administratiu de la Provncia de Riazan. Est situat a la vora del Riu Oka 196 km al sudest de Moscou.  La poblaci segons el cens rs de 2002 s de: 521,560. Ryazan est agermanat amb Mnster i Lovech. La base estratgica de bombarders de Dyagilevo es troba a l'oest de la ciutat, i la base abandonada de Alexandrovo es troba al sudest en el petit Aeroport Ryazan Turlatovo.

Histria.


Es diu que el kremlin de Ryazan va ser fundat el 1095 per habitants eslaus,com un primer pas en la migraci d' aquesta tnia en el territori primerament poblat per finesos. Inicialment aquesta fortalesa es va construir de fusta i gradualment es va millorar amb pedra. La part ms antiga actualment conservada s del segle XV. 

Aix i tot, la ciutat no s anomenada fins el 1301, coneguda com Pereslavl'-Ryazansky. En aquesta poca era part del Principat de Riazan, independent des de 1129. El primer governant de Ryzan se suposa que va ser Yaroslav Sviatoslavich, Prncep de Chernigov , i ms tard Prncep de Murom-Ryzan. 

Aquesta regi, situada en el lmit de l' estepa i el bosc, va patir diverses invasions del sud: els khzars, petxenegs, i els polovtsians. L' antiga capital del principat, Riazan, va ser la primera ciutat russa que van trobar els Mongols de Batu Khan. El 21 de Desembre de 1237, la ciutat va ser devastada i mai no va poder recuperar-se. Aquesta part va ser anomenada Staraya Ryazan (la vella Ryazan), a ms de 50km de l' actual Ryazan.

El 1380 va pendre lloc la Batalla de Kulikovo,un event clau a la histria russa. 
El Gran Prncep Oleg de Ryazan i els seus homes van lluitar com aliats del Mamai,un comandant ttars de la Horda d'Or, contra les tropes russes comandades pel Gran Prncep de Vladmir, Dmitri Ivanovich de Mosc.

Ms tard, al segle XIII els Prnceps de Ryazan van traslladar la capital a Pereslavl, que va ser coneguda com Ryazan des del segle XVI. El principat va ser incorporat finalment a Moscou el 1521.

Ryazan actual.


Ryazan s una ciutat que est transformant-se rpidament, especialment a les rees al voltant dels carrers de Novosyolov i Moskovskoye Shosse. Grans magatzems han comenat a aparixer a la ciutat, i s' ha edificat una nova pista de patinatge de gel. La ciutat s el centre de l' acadmia de les Tropes Aerotransportades .

Degut a la seva proximitat a Moscou (a tres hores en tren) la part moderna de Riazan t una vida nocturna bulliciosa.

Divisions Administratives.
La ciutat de Riazan est dividida en quatre regions administratives: Moskovsky, Oktyabrsky, Sovetsky, i Zheleznodorozhny.

Atraccions de Riazan.
Kremlin de Riazan;
Museu de Pavlov ;
Museu d'Arquitectura;
Museu d'art;
Teatre dramtic;
Teatre de titelles;
Circ;
Parc Pyaniliy;



Habitants destacats.
Ivan Petrovich Pavlov, el fams psicleg i fundador del condicionament clssic ;
Konstantin Eduardovich Tsiolkovsky, un dels inventors del cohet espacial ;
Sergei Yesenin, poeta;
Andrey Markov, matemtic;

Enllaos externs.


 Portal de Riazan;
Fotografies de Riazan
 Fotografies de Riazan;
 Esports i turisme a Riazan;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280706" title="Mag, "el mag"" nonfiltered="4785" processed="4754" dbindex="109922">

Mag "el mag" (Magn "el mago", originalment en castell) s la novena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1971. Es va republicar el 1989 en catal com al nmero 7 de la collecci Mestres de l'Humor d'Edicions B.

Argument.
En Mag s un mag que poseeix la capacitat d'hipnotitzar a tothom que li miri directe als ulls habilitats que fa servir per  dur a terme robatoris importants a la ciutat.

La missi que encarrega en Sper a en Mortadello i en Filem s apressar-lo per aturar-lo.

Aquest personatge torna a tenir un captol dedicat en l'lbum Venganza cincuentona! en el que prova de venjar-se del parell d'investigadors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280707" title="Bveda" nonfiltered="4786" processed="4755" dbindex="109923">

Bveda s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra de Lemos. Limita amb O Incio i Paradela al nord, amb Monforte de Lemos al sud, amb A Pobra do Brolln i O Incio a l'est, i amb O Saviao a l'oest.



Parrquies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280708" title="La Passi d'Esparreguera" nonfiltered="4787" processed="4756" dbindex="109924">
La Passi d'Esparreguera representa la vida de Jess des que va escollir els apstols fins que ressuscita i se'n va cap el cel. Tot aix ho representa la gent del poble d'Esparreguera.Cada any hi participa ms gent de manera voluntria; l'any 2008 hi actuen ms de 400 persones.
Aquesta obra est representada per qu gent de diferents pobles la vagi a veure, s un espectacle per totes les edats, tan per veure'l com per actuar-hi.

Normalment els personatges ms importants sn homes, perqu les dones antigament no eren importatsa, uns exemles d'homes: Apstols, soldats, Fariseus, Jess...
Encara que tamb n'hi ha uns quants de dones o nenes:
Al quadre des nens tots els papers sn de nen, per tamb ho representen nenes.
Les nenes tamb poden fer d'ngel, s millor que siguin rosses i petites. Les adolescents poden fer de Criades, Concubines o de Salom. Les dones poden fer els personatges de Cludia, Samaritana, Maria Magdalena, Verge Maria...


Enllaos externs.
La Passi d'Esparreguera, pgina web oficial.
Ajuntament d'Esparreguera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280711" title="Pantn" nonfiltered="4788" processed="4757" dbindex="109925">

Pantn s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra de Lemos. 

Parrquies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280712" title="A Pobra do Brolln" nonfiltered="4789" processed="4758" dbindex="109926">

A Pobra do Brolln s un municipi de la provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra de Lemos i tamb a la Ribeira Sacra. 

Limita al nord amb O Incio, al sud amb Quiroga i Ribas de Sil, a l'est amb Samos i Folgoso do Courel, i a l'oest amb Monforte de Lemos i Bveda.

Amb una poblaci de 2.201 habitants (INE 2007), dels quals un 45% t ms de 65 anys, s el cinqu municipi ms envellit d'Espanya. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280713" title="Zen de Soli" nonfiltered="4790" processed="4759" dbindex="109927">
Zen de Soli fou un escultor grec nadiu de Soli a Cilcia.

El seu nom s'ha trobat a una inscripci a Lindos, com l'autor d'una de les esttues de bronze dels  (potser sacerdots o el que fa els sacrificis)  d'Atenea Lnia i Zeus Polieu, que hauria esculpit juntament amb Sosipatre de Soli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280714" title="Sosicles" nonfiltered="4791" processed="4760" dbindex="109928">


Onomstica:

Sosicles de Corint, delegat corinti ;

Sosicles (poeta), poeta trgic grec ;

Sosicles (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280715" title="Sosicles de Corint" nonfiltered="4792" processed="4761" dbindex="109929">
Sosicles () fou un dels delegats corintis al congrs dels aliats d'Esparta on es  va proposar restaurar a Hppies com a tir d'Atenes. 

Sosicles es va oposar fortament a aquesta possibilitat i va explicar les desgracies patides per l'estat de Corint sota la tirania de Cpsel i de Periandre. Finalment aquestos arguments foren escoltats i el projecte abandonat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280716" title="Sosicles (poeta)" nonfiltered="4793" processed="4762" dbindex="109930">
Sosicles () fou un poeta trgic grec del temps de Filip II de Macednia i Alexandre el Gran.

La referncia la dna el Suides i Eudcia de Macrembolis, per els erudits sospiten que hi ha un error en la interpretaci i que en realitat Sosicles seria nicament el pare del poeta trgic Sosfanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280717" title="O Saviao" nonfiltered="4794" processed="4763" dbindex="109931">

O Saviao s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra de Lemos. 

Parrquies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280718" title="Sosicles (escultor)" nonfiltered="4795" processed="4764" dbindex="109932">
Sosicles () fou un escultor grec d'poca i pas desconegut. El seu nom apareix gravat en una esttua d'una amazona al Museu Capitol. La seva execuci segons els experts, s molt bona. La forma de les lletres de la inscripci correspondria a l'poca imperial romana tardana. La inscripci diu noms: .

Un altre descobriment inclou tamb el nom d'aquest artista, una esttua d'un home amb la segent inscripci: ; es tracta d'un fragment descobert a Tusculum al segle XIX. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280719" title="Soscrates" nonfiltered="4796" processed="4765" dbindex="109933">


Onomstica:

Soscrates (general), vicegeneral dels aqueus ;

Soscrates (poeta), poeta cmic grec ;

Soscrates (historiador), historiador grec ;

Soscrates Fanagorites, escriptor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280720" title="Soscrates (general)" nonfiltered="4797" processed="4766" dbindex="109934">
Soscrates (Sosicrates, ) fou el vicegeneral dels aqueus  en la guerra contra Roma el 147 aC.

Fou el que ms va pressionar a l'assemblea de Corint per esforar-se a tractar amb Metel i per aquesta causa, a l'arribada de Dieu a Corint, fou condemnat a mort; per obtenir una confessi fou sotms a severes tortures  de les que va morir. Aquests fets van disgustar al poble i Dieu no es va atrevir a fer matar als ambaixadors que havia enviat Metel, tal com havia planejat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280721" title="Teodomir" nonfiltered="4798" processed="4767" dbindex="109935">
Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sudest de la Btica.

Durant les darreres dcades del Regne de Toledo, i durant uns anys desprs de la conquesta omeia va regnar en set ciutats del sud peninsular, tal com es menciona en el Tractat d'Oriola, segons l'historiador andalus del segle XIII Ibn Adar Oriola, Valentila (possiblement equivalent de Valncia), Alacant, Mula, Bigastro, Eyya (probablement Ojs), i Lorca.

Durant el regnat conjunt d'gica and Vtiza, una flota bizantina, que podria ser part de l'expedici de Lleonci II per alliberar Cartago del setge rab del 697 va atacar el sud d'Iberia i fou rebutjada per Teodomir.
Desprs de la mort del rei Roderic a la Batalla de Guadalete va resistir als invasors rabs i berbers, per finalment fou derrotat per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr. amb qui va fer les paus amb el Tractat de Teodomir, signat a l'abril del 713 i confirmat a Bagdad pel propi califa, a qui Tudmir va anar a veure. 

Referncies.


Enllaos externs.
Informaci sobre Teodomir. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280722" title="Soscrates (poeta)" nonfiltered="4799" processed="4768" dbindex="109936">
Soscrates (Sosicrates, ) fou un poeta cmic grec d'poca desconeguda. Sovint situat a la comdia mitjana, podria ser en realitat de la nova comdia.

Pllux esmenta dues vegades la comdia anomenada . Una altra, titulada , l'esmenta Ateneu de Naucratis i encara hi ha algunes altres cites de les seves obres, per sense indicar-ne els ttols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280723" title="Sober" nonfiltered="4800" processed="4769" dbindex="109937">

Sober s un municipi de la Provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la Comarca da Terra de Lemos. 

Parrquies.



Histria. 
Es conserven vestigis disseminats en diferents llocs del concello de Sober de construccions de finals del neoltic fins a la Edat de Bronze, el perode megaltico, dites mmoas aix com restes de les cultures dels castros. Durant el perode de l'Antiga Roma, el concello va estar travessat per la calada de la Via Nova que enllaava Asturica Augusta amb Bracara Augusta. De la constituci del regne dels Sueus romanen els topnims de diverses parrquies. En el 785 el bisbe Odoari de Lugo va fundar la vila d'Amandi. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280725" title="Soscrates (historiador)" nonfiltered="4801" processed="4770" dbindex="109938">
Soscrates (Sosicrates, ) fou un historiador grec esmentat per Digenes Laerci com a referncia per la informaci de qu Aristip no havia escrit res. 

Ateneu de Naucratis esmenta una obra anomenada "Sobre la successi dels filsofs" d'un Soscrates, probablement aquest mateix personatge. 
Va escriure tamb una histria sobre Creta (. Va florir desprs d'Hermip i abans d'Apollodor (es a dir entre el 200 aC i el 128 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280726" title="Soscrates Fanagorites" nonfiltered="4802" processed="4771" dbindex="109939">
Soscrates Fanagorites (Sosicrates Phanagorites, ) fou un escriptor grec.

Ateneu de Naucratis esmenta la seva obra  .

No s'assenyala l'poca eb la que va viure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280727" title="Sosgenes" nonfiltered="4803" processed="4772" dbindex="109940">


Onomstica:

Sosgenes (militar), militar fenici;

Sosgenes de Rodes, poltic rodi que va exercir un alt crrec a la Lliga Aquea.

Sosgenes (filsof), filsof peripattic i astrnom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280728" title="Sosgenes (militar)" nonfiltered="4804" processed="4773" dbindex="109941">
Sosgenes (Sosigenes, ) fou un militar fenici.

Va dirigir la flota fencia reunida per umenes de Crdia per fer front als seus rivals el 318 aC. Aquesta flota va arribar a Rhosus on fou aturada per vents contraris i justament en aquell moment va arribar la flota d'Antgon el Borni, que acabava de triomfar a l'Hellespont. La flota fencia es va declarar per Antgon i Sosgenes no ho va poder impedir. 

Probablement s el mateix personatge que apareix desprs al costat de Demetri Poliorcetes i encara era al seu costat a la seva darrera derrota el 286 aC en front de Seleuc I Nictor. Sosgenes disposava de 400 peces d'or que va oferir a Demetri i amb les que aquest va tractar d'arribar a la costa per fou interceptat per forces selucides i es va haver de rendir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280729" title="Batalla de Guadalete" nonfiltered="4805" processed="4774" dbindex="109942">




Antecedents.
El comte visigot de Septa (Ceuta) el got Olban (els seus descendents portaven la nisba o nom de "al-Qut" es a dir "el Got"), que governava sobre els berbers Gumara, vasalls dels visigots per que s'havien sotms als musulmans, va fer de mitjancer per obtenir la collaboraci de Mussa ibn Nussayr a favor d'un bndol en les lluites civils entre els dos partits que es disputaven la corona visigoda. 

El 710 va menar una expedici de tempteig a les costes andaluses, comanada per Tarif ibn Mlik, que va tornar sense problemes. Mussa sembla que va demanar opini al califa Al-Walid, que li va ordenar no traspassar l'estret. Per l'esquer del tresor reial visigot va temptar Mussa. El 711 va ordenar a Triq ibn Ziyad sortir cap a Hispnia.

L'any 711 Triq va creuar l'Estret i va desembarcar a la Btica. Amb noms quatre vaixells van caler dies per traslladar a les tropes. Triq va desembarcar suposadament a un lloc que va anomenar jbal Triq (muntanya de Triq), avui Gibraltar. La base es va establir a Al-Yazira al-Jadr  (Algesires). El rei got Roderic, que sembla estava en lluita contra els bascons i els nobles opositors a la part nord del regne, va sortir cap al sud. 

Sembla que nobles de la Btica favorables a quila II van rebre a Triq i els seus soldats, que eren tots berbers cristians i no produen cap recel, per no s segur que ho fessin perqu fossin aliats directes de la causa, sin com aliats objectius. Les normes dels Concilis de Toledo prohibien demanar ajuda a l'estranger per ocupar el poder. Roderic i quila van acordar una treva per combatre junts els nouvinguts. La situaci de Triq va passar a ser compromesa. Cap dels dos partits el reconeixia com el seu aliat, sin que al contrari unien les forces, i el deixaven amb el mar a l'esquena amb un exercit redut de noms set mil homes. La base de Roderic estava a Crdova. L'exrcit d'quila sembla que estava cap a la zona de Cartago Nova. Triq va enviar un missatge al seu cap Mussa, que li va enviar cinc mil homes ms, tots amazigs. 

La batalla.
Entre el 19 i el 26 de juliol del 711 a la llacuna de La Janda: les primeres topades amb les tropes de    Triq ibn Ziyad fotrn el 19 de juliol i desprs ja no van parar. Per els vitizians, seguidors d'quila II, en un determinat moment, van deixar la batalla, provocant directa o indirectament la derrota de Roderic. Molts nobles van morir i fins i tot potser el mateix Roderic, encara que aix no s segur. 

Conseqncies.
Triq ibn Ziyad va completar aquesta victria amb una segona a cija, rematant la noblesa goda roderiquista (i sembla que tamb alguns vitizians que estaven all). Els reis se sap que antigament s'emportaven el tresor a les batalles. No es probable per que Roderic ports el tresor reial al seu seguici.  No obstant Triq devia pensar que el tresor anava amb ells i que se l'emportarien cap a Toledo, o b sabia que estava all. 

El mateix juliol del 711 Triq deix els seus lloctinents a punts estratgics (Mlaga, Granada i Crdova, aquesta ltima sota el comandament de Mughith ar-Rumi) i arrib a marxes forades a Toledo. All se li obren les portes i es troba amb Oppas, germ del difunt rei Vtiza, possible senyal que quila ja havia estat proclamat a Toledo on el clergat li era favorable, probablement un dia abans al saber-se la mort de Roderic. Se sap que l'arquebisbe Sindred, partidari de Roderic, va fugir cap a Roma, per es desconeix si per causa de la presa del poder pels vitizians o per por del musulmans o per ambdues raons. A Toledo Triq va trobar el tresor per era difcil emportar-se'l, perqu les autoritats vitizianes de Toledo noms estaven disposades a entregar-ne una part com a pagament pels serveis prestats. Aix doncs, Triq va decidir quedar-se a la capital del regne i esperar instruccions de Mussa ibn Nussayr. All tenia forces suficients per no ser atacat dintre la ciutat i els vitizians no s'atrevien a trencar amb ell fins que el poder d'quila no ests consolidat, i una ciutat emmurallada era difcil de prendre per mitj d'un atac de l'exterior.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280730" title="Sosgenes de Rodes" nonfiltered="4806" processed="4775" dbindex="109943">
Sosgenes (Sosigenes, ) fou un poltic rodi de naixement, que va exercir una de les magistratures principals a la Lliga Aquea.

Durant l'exercici del seu crrec (que no s'indica quin fou) va fer aprovar una llei per la qual es van abolir tots els honors que s'havien decretat anteriorment en favor del rei umenes I de Prgam. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280731" title="Sosgenes (filsof)" nonfiltered="4807" processed="4776" dbindex="109944">
Sosgenes (Sosigenes, ) fou un filsof peripattic i astrnom suposadament nascut a Alexandria d'Egipte per de naci grec.

Juli Csar li va encarregar la correcci del calendari (46 aC). De la seva personalitat noms es coneix que era un astrnom de cert renom i Simplici diu que va escriure sobre astronomia. Segurament va viure a Roma fins al temps d'August i va ajudar en l'establiment del nou calendari que desprs August hauria retocat contra la seva voluntat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280732" title="Sos" nonfiltered="4808" processed="4777" dbindex="109945">
Sos (Sosinus, ) fou un artista grec nadiu de Gortina a Creta. s conegut pel seu monument sepulcral en el que se l'anomena com  que alguns erudits suposen que vol dir "creador d'escuts de bronze". Aquest monument es troba actualment al Museu del Louvre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280734" title="Sosipatre" nonfiltered="4809" processed="4778" dbindex="109946">


Onomstica:

Sosipatre (poeta), poeta cmic atenenc ;

Sosipatre de Soli, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280735" title="Sosipatre (poeta)" nonfiltered="4810" processed="4779" dbindex="109947">
Sosipatre (Sosipater, Sospatros ) fou un poeta cmic atenenc probablement de la nova comdia o en tot cas de la mitjana.

s esmentat nicament per Ateneu de Naucratis que reprodueix un llarg fragment de l'obra . Es creu que va florir poc abans de Eufr d'Atenes, per tant al final del segle IV aC o comenament del segle III aC. A l'antologia grega hi ha tres poemes sota el nom de Sosipatre, per s tracta d'un error, ja que corresponen a Dioscrides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280737" title="Sosipatre de Soli" nonfiltered="4811" processed="4780" dbindex="109948">
Sosipatre (Sosipater, Sospatros ) fou un escultor grec nadiu de Soli a Cilcia.

El seu nom s'ha trobat a una inscripci a Lindos, com l'autor d'una de les esttues de bronze dels  (potser sacerdots o el que fa els sacrificis)  d'Atenea Lnia i Zeus Polieu, que hauria esculpit juntament amb Zen de Soli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280738" title="Univers parallel" nonfiltered="4812" processed="4781" dbindex="109949">
Els universos parallels sn una concepci mental, en la qual entren en joc l'existncia de diversos universos o realitats ms o menys independents. El desenvolupament de la fsica quntica, i la recerca d'una teoria unificada (teoria quntica de la gravetat), conjuntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l'existncia de mltiples dimensions i universos parallels.

 Universos parallels en fsica .

Frecuentement s'usa errniament el terme "dimensi" com a sinnim d'univers parallel; per exemple La dimensi desconeguda.

 Teoria dels universos mltiples de Everett . 

Una de les versions cientfiques ms curioses que recorren als universos parallels s la interpretaci dels universos mltiples  de Hugh Everett. L'esmentada teoria apareix dins de la mecnica quntica com una possible soluci al problema de la mesura. Everett va descriure la seva interpretaci ms aviat com una meta teoria. Des d'un punt de vista lgic la construcci d'Everett evadeix molts dels problemes associats a altres interpretacions ms convencionals de la mecnica quntica, tanmateix, en l'estat actual de coneixement no hi ha una base emprica slida a favor d'aquesta interpretaci.

El problema de la mesura, s un dels principals "fronts filosfics" que obre la mecnica quntica. Si b la mecnica quntica ha estat la teoria fsica ms precisa fins al moment, permetent fer clculs terics relacionats amb processos naturals que donen 20 decimals correctes i ha proporcionat una gran quantitat d'aplicacions prctiques (centrals nuclears, rellotges d'altssima precisi, ordinadors), hi ha certs punts difcils en la interpretaci d'alguns dels seus resultats i fonaments (el premi Nobel Richard Feynman va arribar a fer broma dient "crec que ning no entn veritablement la mecnica quntica").

El problema de la mesura es pot descriure informalment de la segent manera:
D'acord amb la mecnica quntica un sistema fsic, ja sigui un conjunt d' electrons orbitant en un tom o un conjunt de poltics decidint la segent guerra planetria, queda descrit per una funci d'ona. L'esmentada funci d'ona s un objecte matemtic que suposadament descriu la mxima informaci possible que cont un estat pur. Si ning extern al sistema ni dins d'ell observs o tracts de veure com est el sistema, la mecnica quntica ens diria que l'estat del sistema evoluciona deterministicament. s a dir, es podria predir perfectament cap a on anir el sistema.

La funci d'ona ens informa quins sn els 'resultats possibles  ' i seus probabilidades relatives, per no ens diu quin resultat concret s'obtindr quan un observador tracti efectivament de mesurar el sistema o esbrinar alguna cosa sobre ell. De fet, la mesura sobre un sistema s un valor aleatori entre els possibles resultats.

Aix planteja un problema seris: si les persones i els cientfics o observadors sn tamb objectes fsics com qualsevol altre, hauria d'haver de predir alguna forma determinista com desprs d'ajuntar el sistema en estudi amb l'aparell de mesura, finalment arribem a un resultat determinista.
Per el postulat que un mesurament destrueix la "coherncia" d'un estat inobservador i inevitablement desprs de la mesura es queda en un estat barreja aleatori, semblen que noms ens deixa tres sortides:

 (A) o b renunciem a entendre el procs de decoherencia, pel qual un sistema passa de tenir un estat pur que evoluciona determinista-ment a tenir un estat barreja o "incoherent".

 (B) o b admetem que existeixen uns objectes no-fsics anomenats "conciencia" que no estan subjectes a les lleis de la mecnica quntica i que ens resolen el problema.

 (C) O tractem de proposar una teoria que expliqui el procs de mesurament, i no siguin aix els mesuraments qui determinin la teoria. Diferents fsics han pres diferents solucions a aquest "trilema":

 Niels Bohr, que va proposar un model inicial d'tom que va acabar donant lloc a la mecnica quntica i va ser considerat durant molt temps un dels defensors de la 'interpretaci ortodoxa de Copenhaguen  ' ', s'inclinaria per (A). ;
 John Von Neumann, el matemtic que va crear el formalisme matemtic de la mecnica quntica i que va aportar grans idees a la teoria quntica, s'inclinava per (B).La interpretaci de Hugh Everett s un dels plantejaments que aposta de tipus (C).

La proposta d'Everett s que cada mesura "desdobla" el nostre univers en una srie de possibilitats (o potser existien ja els universos parallels mtuament inobservables i en cada un d'ells es dna una realitzaci diferent dels possibles resultats de la mesura). La idea i el formalisme d'Everett s perfectament lgic i coherent, encara que alguns punts sobre com interpretar certs aspectes, en particular com s'aconsegueix l'inobservabilidad o coordinaci entre si d'aquests universos perqu en cada un succeeixi una cosa lleugerament diferent. Per fora d'aix s una explicaci lgicament coherent i possible, que inicialment no va despertar gaire entusiasme senzillament perqu no est clar que sigui una possibilitat falsable.

Tanmateix, en una enquesta recent sobre l'IMM, duta a terme per l'investigador de cincies poltiques L. David Raub, que va entrevistar setanta-dos destacats especialistes en cosmologia i terics quntics, es plantejava en una de les seves preguntes aquestes alternatives:

S, crec que l'IMM s correcta. Potser l'IMM sigui correcta, per encara no estic convenut o tinc una opini ni a favor ni en contra.

Els resultats de l'enquesta van ser: (1) 58%, (2) 18%, (3) 13%, (4) 11%. Entre els especialistes que es van inclinar per (1) estaven, Stephen Hawking, Richard Feynman o Murray Gell-Mann, entre els que es van decantar per (2) estava Roger Penrose. Encara que Hawking i Gell-Mann han explicat la seva posici. Hawking afirma en una carta a Raub que: El nom dels Mons Mltiples s inadequat, per la teoria, en essncia, s correcta  (tant Hawking com Gell-Mann criden a l'IMM, Interpetaci de Histories Mltiples). Posteriorment Hawking ha arribat a dir que l'IMM s trivialment verdadera en cert sentit. D'altra banda Gell-Man en una ressenya d'un article del fsic nord-americ Bruce DeWitt, un dels principals defensors de l'IMM, Murray Gell-Mann es va mostrar bsicament d'acord amb Hawking: ... a part de l's desencertat del llenguatge, els desenvolupaments fsics d'Everett sn correctes, encara que una mica incomplets. Altres fsics destacats com Steven Weinberg o John A. Wheeler s'inclinen per la correcci d'aquesta interpretaci. Tanmateix, el suport d'importants fsics a l'IMM reflecteix noms la direcci que est prenent la investigaci i les perspectives actuals, per en si mateix no constitueix cap argument cientfic addicional en favor de la teoria.

 Forats blancs i Univers de Reissner-Nordstrm .

 S'ha apuntat que algunes solucions exactes de les equaci del camp d'Einstein poden estendre's per continuaci analtica ms enll de les singularitats donant lloc universos miralls del nostre. Aix la solucin de Schwarzschild per a un univers amb simetria esfrica en el qual l'estrella central ha collapsat comprimint-se per sota de seu radi de Schwarzschild podria ser continuada analticament a una soluci de forat blanc (un forat blanc de Schwarzchild es comporta com la reversi temporal d'un forat negre de Schwarzschild).

Una possibilitat igualment interessant s la soluci de Forat negre de Reissner-Nordstrom que pot ser continuada analticament a travs d'una singularitat espacial evitable per un viatger. La soluci completa descriu dos universos asimptticament plans units per una zona de forat negre.

 Universos parallels en la ficci .

Referent a la literatura de Cincia-Ficci, els universos parallels apareixen de vegades en relaci amb els viatges en el temps. Aix certs llibres i pellcules, plantegen que en viatjar en el temps a un punt del passat i tornar desprs al present s'arriba no a l'univers original, sin ms b a un univers parallel molt similar al del present per no del tot igual.

Aquesta situaci s una possible soluci per salvar el principi de casualitat i sense que aparegui la paradoxa del viatge en el temps. Aquest tipus de paradoxa s el tipus de situaci que es presentaria, si un viatger en el temps pogus anar al passat, i assassins el seu avi, aquest viatger no naixeria i en no nixer, no seria possible que aquest subjecte hagi viatjat en el temps. Tanmateix, en una realitat alterna o univers parallel, el viatger podria interactuar amb el seu "avi" i fins i tot fer-lo desaparixer, i el viatger continuaria existint, ja que va canviar una realitat diferent a la seva, de la qual va partir originalment. Una conseqncia d'aquests viatges seria que per a l'individu viatjant no seria possible tornar a la realitat de la qual va partir inicialment.

 Als videojocs .

 En la franqucia de videojocs de The Legend of Zelda, existeixen diversos universos parallels:

El ms important, i el que gaireb surt en tots el jocs, s el Sacred Realm, el paredar exacte del la Triforce, un artefacte totpoders que dona poder, saviesa i coratge illimitat en noms de les Goodness creadores del univers Zelda. Un lloc on el cel es daurat,un parads tret d un conte d hades... un lloc tant veritable per proclamar-se com el parads de les Goodness. La versi corrompuda del Sacred Realm pel King of Evil, que un principi fou mortal per aconsegu part del poder de la Triforce i es convert prcticament en un du, Ganon, o Ganondorf, el antagonista principal del jocs, s apoder del Sacred Realm i el convert en un lloc del maldat, el Dark World, en els fets de A Link to the Past i Ocarina of Time. El Dark World s l univers ms malvat i corrupte de tots, on el malvats sn empresonats en ell, com Ganon, i no poden tornar mai ms a casa. En aquest univers, Link el protagonista de la saga, es transform en conill rosat. Respectivament tant el Sacred Realm com el Dark World foren introduts al 1991.
 
Un altre dimensi, introduda al l any 2000, fou Termina: un univers parallel d Hyrule mateix. En aquesta dimensi dominada per la maldat i el terror de la Moon, controlada per la malvada Majora's Mask, l antagonista de Majora s Mask, els seus habitants veuen impotent com el seu final s ha acosta lentament. Un univers on tots els seus habitants son les ombres o reflexos dels habitants d Hyrule, el seu univers germ. El penltim univers presentat en  la saga, el Twilight Realm, de Twilight Princess, l any 2006, un lloc on un principi regn la maldat, desprs la pau, i desprs la maldat de nou. Mai arriba la llum del sol i sembla estar sumit en un vespre etern. En aquest univers, en Link es transform en llop. En els fets de Twilight Princess, un malvats fetillers foren tancats en aquest univers, poblant-la. Molts anys desprs, un usurpador de la corona del Twilight Realm, Zant, amb l ajuda de Ganondorf, maquina fusionar els universos d Hyrule i el Twilight Realm.
L ultim univers parallel s el Ocean King s Sea, on aquest, el Ocean King, el King of the Sea i d aquest l univers vivia tranquillament amb els seus sbdits, fins que Bellum, un malvat esperit, s apoder del seu poder. Per connectar els dos mons de l Hyrule submergit i el del Ocean King s Sea, Bellum envia un vaixell fantasma per tancar la gent a aquest i per obrir un forat entre els dos universos.

 En la srie Pokmon existeixen varis universos parallels ficticis: ;

El primer fou introdut en la pellcula Pokmon 3: The Movie, Spell of Unown, on els antagonistes de la pellcula, els mstics Pokmon Unown habiten en el seu prpi univers parallel del respectiu univers primari el Pokmon World. Aquesta dimensi s on habiten els Pokmon llegendaris Dialga i Palkia, ms tard revelat en . Se l'anomena aquesta dimensi de l'anime (i no dels videojocs), perqu podrien ser les dimensiones reals dels videojocs on moren Dialga i Palkia - es vist en Pokmon Diamond and Pearl, que el malvat Boss del Team Galactic, Cyrus, invonca a Dialga i Palkia i els fa vindre d'un altre dimensi - juntament amb els Unown. Aquesta diemensi debut i ser vista l'any 2001.Arceus, el Pokmon Du llegendari, prov de la Dimensi del Principi, on segon la llegenda de la creaci, el Pokmon llegendari i Du en persona crearen el univers sencer juntament amb els altres dimensions i mns parallels. La dimensi es vista i acessible en Pokmon Diamond and Pearl en l'any 2007. Per poder arribar un t que posseir la Flauta Azur, i tocarla en la Columna Llana del Mont. Corona. All en un smbol de la flauta es te que tocar per accionar unes escales que et duran a la Dimensi del Principi, juntament amb Arceus, per batallar-lo i intentar capturar-lo. 

 Vegeu tamb . 

 Multivers ;

 Forat negre ;

 Enllaos externs . 

 Estudio suggereix que els universos parallels existeixen ;
  ;

 Referncies . 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280740" title="Sosfanes" nonfiltered="4813" processed="4782" dbindex="109950">
Sosfanes (Sosiphanes, ) fill de Sosicles, fou un poeta trgic grec de Siracusa que segons Suides va exhibir setanta tres drames i va obtenir set premis. Fou un dels set poetes de la pliade trgica.

Va nixer al final del regnat de Filip II de Macednia o potser ja al comenament del d'Alexandre el Gran i va morir (o segons altres va florir)  entre les olimpades 121 i 124 (296 aC   284 aC). L'esmenten Hefesti, Suides i d'altres. A algunes de les llistes dels set de la pliade trgica, el seu nom se substitut per Entides. Era el ms vells dels set poetes de la pliade.

De les seves 73 obres noms es coneix la titulada  i queden algunes lnies d'altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280742" title="Sospolis" nonfiltered="4814" processed="4783" dbindex="109951">
Sospolis (Sosipolis,  literalment el savi de l'estat) fou un heroi grec mtic de l'lida.

Tenia un santuari dedicat conjuntament amb Eltia al peu del tur de Cronos a Olmpia i ning es podia apropar al seu altar excepte els sacerdots i encara havien de portar el cap cobert; el seu culte tenia origen en un heroi que en forma d'infant es va convertir en serp per foragitar als arcadis que havien envair lida.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280746" title="Sosip" nonfiltered="4815" processed="4784" dbindex="109952">
Ssip (Sosippus, Ssippos ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia.

Noms s esmentat en un passatge d'Ateneu de Naucratis que diu: . Una comdia d'Anaxndrides porta aquest nom i potser estava dedicada a aquest poeta o potser fou un error d'Ateneu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280749" title="Sosis" nonfiltered="4816" processed="4785" dbindex="109953">


Onomstica:

Sosis (poltic), poltic siracus;

Sosis de Siracusa, fou un dirigent siracusa;

Sosis (artista), medallista siracus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280753" title="Sosis (poltic)" nonfiltered="4817" processed="4786" dbindex="109954">
Sosis fou un poltic siracus que va organitzar  una revolta popular contra Di de Siracusa en el perode durant el que aquest va tenir el poder a la ciutat i estava assetjant a Dions el Jove a l'illa d'Ortgia. 

Sosis es va provocar algunes ferides que va pretendre que li havien fet els emissaris de Di, per el frau fou descobert i finalment fou mort a mans del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280756" title="Sosis de Siracusa" nonfiltered="4818" processed="4787" dbindex="109955">
Sosis de Siracusa fou un dirigent de Siracusa.

Era un comerciant siracus de naixement humil.

Fou un dels conspiradors que el comenament del 214 aC van assassinar a Jernim de Siracusa a Leontins. Sosis i el seu cmplice Teodot es van dirigir llavors a Siracusa on va aixecar al poble i es van fer amb el poder excepte a la ciutadella on resist Andrandor de Siracusa, deixat al crrec per Jernim. Al dia segent l'assemblea va elegir a Sosis i Teodot (entre d'altres) com a generals del poble. Finalment Andrandor va abdicar el 213 aC i va entregar la ciutadella; (i fou assassinat el 212 aC).

Sosis fou nomenat junt amb Dinmenes com a comandant de l'exrcit que anava en ajut de Leontins assetjada pels romans per quan va arribar ja havia caigut en mans de Marcel; va dirigir les seves forces contra els tradors Hipcrates i Epcides de Siracusa que s'havien refugiat a Erbessos, per l'amotinament dels seus mercenaris (declarats a favor dels dos caps rebels, partidaris dels cartaginesos) va frustrar el seus plans. 

Hipcrates i Epcides es van apoderar de la ciutat (213 aC). Sosis va fugir i es va refugiar amb Marcel al que va donar suport durant el setge dels romans a la ciutat de Siracusa, i durant el setge va dirigir converses amb oficials i dirigents siracusans i va organitzar la sorpresa d'Eppoles (212 aC). Va rebre una ovaci de Marcel (211 aC) i la ciutadania romana aix com algunes terres a Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280759" title="Sosis (artista)" nonfiltered="4819" processed="4788" dbindex="109956">
Sosis  fou un medallista siracus. El seu nom apareix en la forma abreujada  al front d'una diadema, del tipus d'una medalla petita, i com a  en una medalla corresponent al tir siracus Gel II .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280765" title="Creodont" nonfiltered="4820" processed="4789" dbindex="109957">

Els creodonts sn un ordre extingit de mamfers que visqueren entre el Paleoc i el Mioc. Comparteixen un avantpassat com amb els carnvors.

Foren un grup important de mamfers carnvors entre fa cinquanta-cinc i trenta-cinc milions d'anys als ecosistemes d'frica, Eursia i Amrica del Nord. Eren el grup predador dominant a l'Oligoc d'frica. Competiren amb els mesonquids i entelodonts i acabaren superant-los a principis de l'Oligoc i mitjans del Mioc, respectivament, per foren superats pels carnvors. L'ltim gnere s'exting fa vuit milions d'anys, i els carnvors ocupen actualment els seus nnxols ecolgics.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280766" title="Sosstrat" nonfiltered="4821" processed="4790" dbindex="109958">


Onomstica:

Sosstrat I de Siracusa, dirigent de la Repblica de Siracusa ;
Sosstrat II de Siracusa fou un dirigent siracus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280769" title="Sosstrat de Siracusa" nonfiltered="4822" processed="4791" dbindex="109959">


Onomstica:

Sosstrat I de Siracusa, dirigent de la Repblica de Siracusa ;
Sosistrat II de Siracusa fou un dirigent siracus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280772" title="Ricardo Carvalho" nonfiltered="4823" processed="4792" dbindex="109960">


 Ricardo Carvalho Calero, escriptor, filsof i intellectual gallec.
 Ricardo Alberto Silveira Carvalho, futbolista portugus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280773" title="Sosstrat I de Siracusa" nonfiltered="4824" processed="4793" dbindex="109961">
Sosstrat I de Siracusa (Sosistratus, Sosstratos ) fou un dirigent de la repblica a Siracusa que compartia el poder amb Herclides, uns anys abans de la pujada al poder d'Agtocles.

Diodor de Siclia els descriu com tradors, sanguinaris i criminals; la part en qu esmenta la seva pujada al poder s'ha perdut. Van dirigir l'expedici enviada per Siracusa en suport de Crotona contra els brucis i desprs un altre expedici que va assetjar Rhgion. 

Sosistrat hauria tingut la direcci suprema i desprs fou considerat tir absolut de Siracusa, segons sembla desprs del triomf del partit oligrquic en una revoluci a la ciutat; al cap de poc fou expulsat junt amb 600 homes per una contrarevoluci del partit democrtic; va esclatar la guerra entre els demcrates, que dominaven la ciutat, i els exiliats que tenien el suport cartagins. 

Finalment els exiliats van poder tornar a la ciutat per un arranjament  per potser Sosstrat fou excls de l'acord, ja que encara que desprs apareix al govern el partit oligrquic el seu nom no s'esmenta en les revolucions que van acabar amb la pujada al poder d'Agtocles el 317 aC.

Torna a ser esmentat el 314 aC quan era un dels ms actius exiliats siracusans reunits a Agrigent, des de on feien la guerra a Agtocles; es va guanyar l'enemistat de l'espart Acrotat que finalment el va fer assassinar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280780" title="Sosstrat II de Siracusa" nonfiltered="4825" processed="4794" dbindex="109962">
Sosstrat II de Siracusa fou un dirigent siracus. Junt amb Ten (Thoenon) o Tini (Thynion) va dirigir el govern de Siracusa en el temps abans de l'arribada de Pirros de l'Epir.

Vers 279 aC Hicetes de Siracusa fou expulsat del poder per Tini de Siracusa per immediatament apareix compartint el poder amb Sosstrat II; sembla que aquestos dos caps tenien  comandaments militars i Sosstrat segurament dirigia els mercenaris, i que aix es van poder apoderar del poder; no devien trigar en enfrontar-se perqu poc desprs Sosstrat dominava Siracusa i Agrigent (i 30 ciutats ms) mentre Tini  controlava la ciutadella d'Ortgia. Sosstrat disposava de deu mil soldats i hauria derrotat al seu rival si no hagus estat pels cartaginesos que van atacar Siracusa per terra i mar. 

Finalment els siracusans van decidir demanar ajut a Pirros de l'Epir i quan va arribar Sosstrat li va entregar la ciutat, i Tini va fer el mateix amb la ciutadella. Els dos rivals es van reconciliar que van donar suport conjunt a Pirros. Sosistrat va entregar a Pirros totes les ciutats i va posar a la seva disposici les seves tropes, i el va ajudar en la conquesta d'Agrigent que havia caigut en mans del cartaginesos. Per Pirros es va fer impopular i els sicilians li van mostrar aviat la seva hostilitat; Pirros va reaccionar contra els dirigents i va fer matar a Tini, i Sosstrat es va escapar per poc; va fugir i ja no torna a ser esmentat.

El seu nom apareix tamb com Sostrat per la forma Sosstrat s ms correcte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280781" title="Sositeu" nonfiltered="4826" processed="4795" dbindex="109963">
Sositeu (Sositheus, ) fou un poeta trgic grec, que podria ser de Siracusa, d'Atenes o (segons Suides) d'Alexandria Troas.

Fou un dels integrants de la pliade trgica i antagonista del poeta trgic Homer. Va florir vers la 124 olimpada (294 aC) i va escriure poesia i prosa. L'esmenten totes les llistes dels poetes de la pliade excepte la de Joan Tzetzes.

Noms es conserven dues lnies de  i vint-i-quatre lnies de . Apareix ocasionalment anomenat Sosibi, per el nom correcte es Sositeu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280789" title="Gai Sosi" nonfiltered="4827" processed="4796" dbindex="109964">

Gai Sosi (Caius Sosius) fou un magistrat rom.

Fou qestor de Marc Emili Lpid (cnsol 66 aC). El 49 aC fou pretor i com altres magistrat d'aquell any era pompei, per no va fugir com altres i va anar a Roma i es va unir a Juli Csar. 

A la mort de Csar (44 aC) va seguir la sort de Marc Antoni al que va acompanyar a Orient, i fou nomenat governador de Sria i Cilcia el 38 aC en el lloc de Publi Ventidi. Va fer diverses operacions militars amb xit i va donar suport a Herodes el Gran en contra d'Antgon. Tamb va obtenir la possessi d'Arados a la costa de Fencia cap al final del 38 aC. 

El 37 aC va marxar cap a Jerusalem i va ocupar la ciutat junt amb Herodes al que va posar al tron. Va deixar el govern el 35 aC. El 34 aC va obtenir els honors del triomf (una petici feta al senat per Marc Antoni) i el consolat junt amb Gneu Domici Aenobarb (32 aC). En aquest any va esclatar la guerra entre Octavi (August) i Marc Antoni. Sosi va defensar la causa del seu patr al senat en un moment que Octavi era absent per quan va tornar a Roma va considerar necessari abandonar Itlia i es va reunir amb Antoni.

El 31 aC va dirigir un esquadr de la flota d'Antoni i va derrotar a un esquadr enemic dirigit per Luci Arrunci, per quan el va perseguir es va trobar amb la resta de la flota enemiga dirigida per Marc Vipsani Agripa, que el va derrotar; en aquesta batalla va morir Tarcodimot (Tarcodimotus) rei de Cilcia, aliat de Sosi, el qual va poder fugir. A la decisiva batalla d'ccium dirigia l'ala esquerra; al final de la batalla va fugir, per finalment fou descobert al seu amagatall; August el va perdonar per intercessi de Luci Arrunci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280790" title="Batalla de Terol" nonfiltered="4828" processed="4797" dbindex="109965">





La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 22 de febrer del 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.

Antecedents.
Les operacions militars del bndol franquista havien aconseguit el control del nord d'Espanya i diverses divisions es preparaven per a un atac definitiu sobre Madrid. A principis de desembre del 1937, l'alt comandament franquista planejava l'ofensiva en el centre i va reforar el seu front nord-est amb bombardejos sistemtics dels aerdroms de l'Arag, obtenint el control total de l'aire en la zona de Guadalajara.

D'altra banda, el comandament republic havia aconseguit informaci fidedigna d'un avan cap a Madrid preparat per al 18 de desembre. Desprs dels fracassos de Belchite i Brunete, la falta de resposta suposaria una derrota imminent en tots els fronts i Catalunya quedaria al descobert.

Durant la primera quinzena del mes, l'Exrcit Republic va acumular homes i material entorn de Terol, principalment pel sud, i per la zona del riu Alfambra. El front, amb forma de tasc, tenia uns 60 km. Prviament, havien estat acumulats efectius en la provncia de Saragossa dintre del pla avortat de llanar una rpida ofensiva sobre Extremadura i partir la zona controlada pels franquistes.

Els combatents.
L'exrcit republic era sota les ordres de Juan Hernndez Saravia, el qual l'havia reorganitzat quasi des dels inicis. Entre els oficials sota les seves ordres hi havia el comandant comunista Enrique Lster, home capa i de confiana. La seva Divisi fou escollida per llenar el primer atac. El cop de m sobre Terol seria una operaci suportada noms per tropes espanyoles, sense l'assistncia de les Brigades Internacionals.  L'exrcit republic de Llevant havia de conduir la part fonamental de l'atac, recolzat per l'exrcit de l'est. Les forces republicanes sumaven aproximadament uns 100.000 homes.

El coronel Domingo Rey d'Harcourt era el comandant franquista de Terol quan s'inici la batalla. L'avanada de Terol dins el territori republic estava defensat per uns 9.500 defensors, entre els que s'hi comptaven molts civils. Desprs d'haver comenat l'atac, Rey d'Harcourt acab consolidant les forces que li restaven per defensar la ciutat. La guarnici franquista de Terol, segons diverses estimacions, se situ entre 2.000 i 6.000 homes, segons diverses estimacions. Algun historiador la quantifica en uns 4.000 homes, la meitat dels quals serien civils..

La Batalla.


La Divisi de Lster va atacar Terol en mig d'una nevada, el 15 de desembre del 1937, sense preparaci artillera o aria prvies. Lster i el seu comandant el Coronel Enrique Fernndez Heredia moveren les tropes per mirar d'encerclar Terol. Prengueren immediatament el poble de La Muela i per la tarda, encerclaren la ciutat. Rey d'Harcourt concentr les seves forces a l'interior de la ciutat i el dia 17 deix d'intentar de mantenir l'equilibri de forces a La Muela.Francisco Franco decid finalment, el 23 de desembre, d'enviar reforos a Terol, convenut que polticament no era convenient que una capital de provncia pogus caure en mans republicanes i determinat a no fer cap concessi a l'enemic.  Franco havia tot just iniciat una gran ofensiva sobre Guadalajara i recolzar Terol va comportar abandonar l'ofensiva i el disgust dels seus aliats italians i alemanys. L'ajut franquista de Terol tamb demostra que Franco rebutjava la idea d'un acabament fulminant de la guerra i acceptava un llarg enfrontament on aconsegus la victria grcies al pes de l'armament i de l'ajuda estrangera

L'aven republic i el setge.
El 21 de desembre, les forces republicanes entraven a la ciutat. L'escriptor i periodista Ernest Hemingway, juntament amb dos periodistes ms (un d'ells, Herbert Matthews, com a corresponsal del New York Times, acompanyaren les tropes assaltants en l'entrada a Terol). El comandant franquista Rey d'Harcourt, tanmateix, concentr les tropes que li restaven en un darrer punt de resistncia al sud de la ciutat. El dia de Nadal, els franquistes encara controlaven un sector de la ciutat a partir de quatre punts claus: l'edifici del Govern Civil, el del Banc d'Espanya, el convent de Santa Clara i el Seminari.  La mateixa Rdio Barcelona anunci que Terol havia caigut, per Rey d'Harcourt i els 4.000 homes que resten de la guarnici de Terol encara resistien. El setge continu amb lluita cos a cos i edifici per edifici, amb grans prdues humanes per les dues parts.  Els republicans castigaven intensament els edificis amb l'artilleria i desprs els assaltaven amb la baioneta.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280793" title="Sostenes" nonfiltered="4829" processed="4798" dbindex="109966">
Sostenes (Sosthenes, ) fou un general macedoni de naixement noble per sense relaci amb la famlia reial.

A la mort de Ptolemeu Ceraune (279 aC) el seu germ Meleagre de Macednia es va proclamar per les tropes el van fer renunciar als dos mesos i van proclamar a Antpater II Etsies que era nebot de Cassandre de Macednia. Aquest sembla que va demostrar la seva incapacitat per fer front a l'amenaa que suposava la invasi dels gals dirigits per Brennus i Sostenes, que era el cap de l'exrcit, el va enderrocar i va ocupar el seu lloc per sense agafar el ttol reial (es titul noms cap de l'exrcit). 

Va poder derrotar a la divisi de gals dirigida per Belgius i va netejat de brbars Macednia, per Brennus el va derrotar i el va obligar a retirar-se darrera els murs de les ciutats. Brennus no es va aturar i va seguir cap al sud, cap a Grcia. Sostenes va conservar el poder durant uns dos anys.  El 277 aC segurament va entregar (o va haver d'entregar) el poder a Antgon II Gnates fill de Demetri Poliorcetes. Probablement mai va arribar a assolir ttol reial encara que el seu regnat desprs del pas dels gals es desconegut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280796" title="Fera" nonfiltered="4830" processed="4799" dbindex="109967">

Les feres (Ferae) sn un clade de mamfers, compost dels ordres Carnivora (amb ms de 200 espcies arreu del mn) i Pholidota (vuit espcies de pangolins a l'frica tropical i sia. Els pangolins no s'assemblen gaire als carnvors (llops, gats, foques...) i es creia que eren els parents ms propers dels xenartres (armadillos, peresossos...). Per estudis gentics recents revelaren l'estreta relaci amb els carnvors. Ferae tamb inclou els creodonts, una mamfers primitius semblants als carnvors. Alguns ordres extingits, relacionats amb Pholidota, tamb formen part de Ferae. En ocasions, aquests ordres es fusionen amb Pholidota per formar l'ordre Cimolesta.

Els parents ms propers de Ferae sn els perissodctils (cavalls, tapirs i rinoceronts) i els cetartiodctils (que combinen els artiodctils - camells, porc, remugants i hipoptams- amb els cetacis - balenes i dofins).

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280805" title="Sstrat" nonfiltered="4831" processed="4800" dbindex="109968">


Onomstica:

Sstrat de Macednia, conspirador macedoni;

Sstrat de Fanagria, escriptor grec ;

El tercer descendent d'Escolapi, fill d'Hiploc I i pare de Dard Asclepades (segle XI aC);
El vuit descendent d'Escolapi, fill de Teodor I, i pare de Crisamis II (segle VIII i VII aC);
El dotz descendent d'Escolapi, fill de Teodor II, i pare de Nebre (segle VII aC);

Sstrat d'Alexandria, cirurgi d'Alexandria ;

Sstrat (escultor), escultor grec ;

Sstrat de Quios, escultor grec de Quios;

Sstrat (arquitecte), arquitecte i escultor  grec ;

Sstrat (gravador), gravador de pedres precioses;
Sostrat de Pellene, atleta aqueu que va trencar la maledicci d'Oebotes.
Sstrat (Asclepades);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280819" title="Sstrat de Macednia" nonfiltered="4832" processed="4801" dbindex="109969">
Sstrat (Sstratus, ) fill d'Amintes, fou un noble macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Fou un dels implicats a la conspiraci dels patges i fou condemnat a mort i executat juntament amb el seu amic i cmplice Hermolau (patge)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280822" title="Sstrat de Fanagria" nonfiltered="4833" processed="4802" dbindex="109970">
Sstrat de Fanagria (Sstratus, ) fou un escriptor grec esmentat per Esteve Bizant.

Algunes obres apareixen sota el nom de Sstrat per no es poden adjudicar amb seguretat a cap dels escriptors que va portar aquest nom en concret. Les obres sn:

1. Histria etrusca (;
2. Obra sobre animals;
3. Histria llegendria () ;
4. Un tractat de cacera () ;
5. Una obra sobre Trcia ();
6. Un tractat sobre rius;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280825" title="Drag de Komodo" nonfiltered="4834" processed="4803" dbindex="109971">

El drag de Komodo (Varanus komodoensis) s una espcie de llangardaix que viu a les illes de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami, a l'Indonsia central. s un membre de la famlia dels varans (varnids), i s l'espcie ms gran vivent de llangardaix, assolint una mida mitjana de dos a tres metres i pesant aproximadament setanta quilograms. La seva mida inusual s'atribueix al gegantisme insular, car no hi ha altres animals carnvors que puguin omplir el nnxol de les illes on viuen, i tamb al ritme metablic baix del drag de Komodo. Com a resultat de la seva mida, aquests llangardaixos sn predadors alfa, dominant els ecosistemes on habiten. Tot i que els dragons de Komodo s'alimenten principalment de carronya, tamb embosquen i cacen preses, incloent-hi invertebrats, ocells i mamfers.

L'aparellament comena entre maig i agost, i els ous sn postos al setembre. Es dipositen aproximadament vint ous en nius de megapdid abandonats, que posteriorment sn incubats durant entre set i vuit mesos, eclosionant a l'abril, quan hi ha una major abundncia d'insectes. Els dragons de Komodo joves sn vulnerables i, per tant, viuen en arbres, protegits dels predadors i dels adults canbals. Triguen entre tres i cinc anys en madurar, i poden viure tant com cinquanta anys. Sn capaos de partenognesi, un procs pel qual una femella pot pondre ous viables sense la participaci d'un mascle.

Els dragons de Komodo foren descoberts pels cientfics occidentals el 1910. La seva gran mida i ferotge reputaci en fa exposicions de zoolgic populars. En estat salvatge, el seu mbit de distribuci s'ha redut degut a les activitats humanes, i estan llistats com a espcie vulnerable per la IUCN. Estan protegits per la llei indonsia, i un parc nacional, el Parc Nacional de Komodo, fou fundat per a contribuir a l'esfor de conservaci.

El drag de Komodo tamb s conegut com a Var de Komodo o Var de l'illa Komodo en la literatura cientfica, tot i que aix no s gaire habitual. Els nadius de Komodo es refereixen a ell com a ora,  buaja darat (cocodril terrestre) o biawak raksasa (var gegant).

Evoluci.
El desenvolupament evolutiu del drag de Komodo comen amb el gnere Varanus, que s'origin a sia fa uns quaranta milions d'anys i migr a Austrlia. Fa uns quinze milions d'anys, una collisi entre Austrlia i el sud-est d'sia permet als varnids moure's al que actualment s l'arxiplag indonesi. Es creu que el drag de Komodo es diferenci dels seus avantpassats australians fa quatre milions d'anys, estenent la seva distribuci tant a l'est com l'illa de Timor. L'edat glacial i els canvis dramtics que provoc en el nivell del mar port les illes en qu vivien els dragons de Komodo a la seva ubicaci actual, allant-los en el seu mbit actual de distribuci.

Descripci.

En estat salvatge, un drag de Komodo adult pesa habitualment uns 70 quilograms, tot i que els exemplars en captivitat solen pesar ms. L'exemplar salvatge ms gran verificat mesurava 3,13 metres de llarg i pesava 166 quilograms, incloent-hi aliment sense digerir. El drag de Komodo t una cua tan llarga com el seu cos, aix com unes seixanta dents en forma de serra, que es canvien sovint i que poden mesurar fins a 2,5 centmetres de llarg. La seva saliva sol estar tacada de sang, car les dents estan gaireb cobertes de teixit gingival que naturalment s ferit durant la masticaci. Aix crea un cultiu ideal pels bacteris virulents que viuen a la seva boca. Tamb t una llengua llarga i groga, marcadament bifurcada.

Sentits.
El drag de Komodo no t un sentit de l'oda particularment agut, malgrat els seus orificis auditius visibles, i noms pot sentir sons d'entre 400 i 2.000 hertz. s capa de veure-hi tant lluny com 300 metres, per com que les seves retines noms contenen cons, es creu que t una visi nocturna fora limitada. El drag de Komodo pot veure-hi en color, per t una pobra discriminaci visual dels objectes estacionaris. 



El drag de Komodo, com molts altres rptils, utilitza la llengua per a detectar gustos i olors amb el sentit vomeronasal, i utilitzant l'rgan de Jacobson, un sentit que ajuda a orientar-se en la foscor. Amb l'ajut d'un vent favorable i el seu costum de moure el cap de banda a banda mentre caminen, els dragons de Komodo podrien ser capaos de detectar carronya des d'una distncia de 4-9,5 quilmetres. Les narius del drag no tenen gaire utilitat per l'olfacte, car l'animal manca de diafragma. Noms t algunes papilles gustatives al darrere de la gola. Les seves escates, algunes de les quals estan reforades amb ossos, tenen plaques sensorials connectades a nervis que faciliten el seu sentit del tacte. Les escates al voltant dels ulls, llavis, ment i la sola dels peus poden tenir tres o ms plaques sensorials.

Anteriorment es pensava que el drag de Komodo era sord, desprs que un estudi no observs cap agitaci en dragons de Komodo salvatges en resposta a xiuxiuejos, veus fortes o crits. Aix fou discutit quan la treballadora del Zoolgic de Londres Joan Proctor entren un exemplar en captivitat perqu sorts a alimentar-se en sentir-la cridar, fins i tot quan ella s'ocultava.

Ecologia.

El drag de Komodo prefereix llocs clids i secs, i sol viure en herbassars secs oberts, sabanes, i boscos tropicals a elevacions baixes. Com a ectoterm que s, s ms actiu durant el dia, tot i que presenta una certa activitat nocturna. Els dragons de Komodo sn bastant solitaris, i noms s'ajunten per a aparellar-se i menjar. Sn capaos de crrer rpidament, en esprints breus, a fins a 20 km/h, de capbussar-se a una profunditat de 4,5 metres, i d'escalar arbres hbilment quan sn joves grcies a les seves fortes urpes. Per a caar preses que estan fora del seu abast, el drag de Komodo pot posar-se dempeus sobre les potes posteriors i utilitzar la cua com a suport. A mesura que el drag de Komodo mesura, les urpes serveixen principalment com a armes, i la seva gran mida les fa poc prctiques per a escalar. 

Per a refugiar-se, el drag de Komodo excava caus que poden mesurar entre un i tres metres d'ample amb les seves potents potes i urpes davanteres. A causa de la seva gran mida i el seu costum de dormir en aquests caus, s capa de conservar la calor corporal durant la nit i minimitzar el temps que ha de prendre el sol durant el mat. El drag de Komodo caa generalment a la tarda, per roman a l'ombra durant la part ms calorosa del dia. Aquests llocs especials de reps, habitualment situats en cornises amb una fresca brisa marina, estan marcats amb excrements i lliures de vegetaci. Tamb fan la funci de punt estratgic des d'on emboscar crvols.

Dieta.

Els dragons de Komodo sn carnvors. Tot i que s'alimenten majoritriament de carronya, tamb embosquen preses vives acostant-s'hi silenciosament. Quan una presa adient arriba a prop del punt d'emboscada d'un drag, aquest ataca sobtadament l'animal, llanant-se al ventre o el coll. s capa de localitzar les preses utilitzant el seu agut olfacte, que pot localitzar un animal mort o moribund a una distncia de fins a 9,5 quilmetres. Els dragons de Komodo tamb han estat observats abatent grans porcs i crvols amb la seva potent cua.

Els dragons de Komodo s'alimenten arrancant grans trossos de carn i empassant-se'ls sencers mentre subjecten el cadver amb les potes anteriors. En el cas de preses ms petites, de fins a la mida d'una cabra, les seves mandbules que tenen articulacions laxes, el crani flexible, i l'estmac expandible, els permeten empassar-se senceres les preses. El rptil sol evitar els continguts vegetals de l'estmac i els intestins. La copiosa quantitat de saliva vermella que produeixen els dragons de Komodo contribueixen a lubricar el menjar, per empassar-se'l continua sent un procs llarg (15-20 minuts per empassar-se una cabra). Els dragons de Komodo poden intentar accelerar el procs envestint el cadver contra un arbre per a forar-lo gola avall, i de vegades envesteixen amb tanta fora que fan caure l'arbre. Per a evitar asfixiar-se mentre s'empassen les preses, respiren utilitzant un petit tub situat a sota la llengua que est connectat amb els pulmons. Desprs de menjar fins a un 80% del seu pes corporal en un pat, s'arrossega fins a un lloc assolellat per a accelerar la digesti, car el menjar es pot podrir i enverinar el drag si roman massa temps sense digerir. A causa del seu metabolisme lent, els dragons grans poden sobreviure amb noms dotze pats per any. En acabar la digesti, el drag de Komodo regurgita una massa de banyes, cabell i dents coneguda com a pilota gstrica, que est coberta d'una mucositat pudent. Desprs de regurgitar la pilota gstrica, es frega la cara contra el terra o contra arbusts per a treure's la mucositat, cosa que suggereix que, com en el cas dels humans, no li agrada l'olor dels seus propis excrements.


Els animals ms grans solen menjar primer, mentre que els ms petits segueixen una jerarquia. El mascle ms gran demostra la seva dominncia i els ms petits mostren submissi per mitj del llenguatge corporal i d'esbufecs sords. Els dragons de la mateixa mida poden "combatre". El perdedor sol retrocedir, per en alguns casos els guanyadors maten i es mengen els perdedors.

La dieta del drag de Komodo s variada, i inclou invertebrats, altres rptils (incloent-hi dragons de Komodo ms petits), ocells, ous d'ocell, petits mamfers, micos, senglars, cabres, crvols, cavalls i bfals aqutics. Els exemplars joves s'alimenten d'ous, dragons i petits mamfers. En ocasions, se sap que s'han menjat humans i cadvers humans, desenterrant cossos de tombes poc fondes per a fer-ho. Aquest costum de saquejar les tombes fu que els habitants de Komodo moguessin les tombes d'un sl sorrenc a un d'argils i que apilonin roques a sobre per a desencoratjar els llangardaixos. Segons el bileg evolutiu Jared Diamond, el drag de Komodo podria haver evolucionat per alimentar-se de l'extingit elefant nan Stegodon, que en el passat visqu a Flores. Tamb s'ha observat dragons de Komodo espantant intencionadament crvoles embarassades amb l'esperana que avortin i ells es puguin menjar les restes del fetus, una tcnica que ha estat observada en grans predadors d'frica.

Com que el drag de Komodo manca de diafragma, no pot xuclar l'aigua quan beu, ni pot portar-la cap endins amb la llengua. En canvi, el que fa s agafar un glop d'aigua, aixecar el cap i deixar que l'aigua caigui per la gola.

Ver i bacteris.

A finals del 2005, uns investigadors de la Universitat de Melbourne arribaren a la conclusi que el var gegant, (Varanus giganeus), altres espcies de varnids i els agmids poden ser una mica verinosos. Es pensava que les mossegades inflingides per aquests rptils eren propenses a infectar-se degut als bacteris de la seva boca, per l'equip d'investigaci demostr que els efectes immediats eren causats per un lleu enverinament. S'observaren mossegades a dits humans per part d'un var encintat (V. varius), un drag de Komodo, i un var arborcola tacat (V. scalaris), i totes causaren un efecte similar: una rpida tumefacci en qesti de minuts, una disrupci localitzada de la coagulaci de la sang, un intens dolor fins al colze, i alguns smptomes duraven hores.

Els dragons de Komodo tamb tenen bacteris virulents a la saliva, dels quals s'han allat ms de 28 soques gramnegatives i 29 de grampositives. Aquests bacteris causen septicmia a la seva vctima; si la mossegada inicial no mata la presa i aquesta aconsegueix escapar, sol morir desprs d'una setmana a causa de la infecci resultant. El bacteri ms mortal de la saliva del drag de Komodo sembla ser una soca molt letal de Pasteurella multocida, segons estudis fets sobre ratolins de laboratori. No hi ha cap antdot especfic per una mossegada de drag de Komodo, per la vctima sol sobreviure si se li neteja la zona ferida i se la tracta amb grans dosis d'antibitics. Si no es tracta aviat, es pot estendre gangrena al voltant de la mossegada, cosa que pot requerir l'amputaci de l'rea afectada. Com que el drag de Komodo sembla immune als seus propis microbis, s'hi han fet moltes investigacions a la recerca de la seva molcula antibacteriana, amb l'esperana que tingui un s medicinal pels humans.

Reproducci.
L'aparellament t lloc entre maig i agost, i els ous sn postos al setembre. Durant aquest perode, els mascles combaten per les femelles i pel territori, agafant-se l'un a l'altre amb les potes posteriors, fins que el perdedor queda sotms al terra. Els mascles poden vomitar o defecar mentre es preparen pel combat. El guanyador del combat mostra la llengua a la femella per a aconseguir informaci sobre la seva receptivitat. Les femelles sn antagonstiques, i durant les primeres fases del festeig es resisteixen amb les urpes i les dents. Aix doncs, el mascle ha d'immobilitzar completament la femella durant el coit per a evitar prendre mal. Altres actes de festeig sn quan el mascle frega el ment sobre la femella, esgarrapades dures a l'esquena, i llepades. La copulaci t lloc quan el mascle insereix un dels seus hemipenis a la cloaca de la femella. Els dragons de Komodo poden ser mongams i formar lligams de parella, un comportament rar en els lacertilis.


La femella pon els ous en caus excavats al costat d'un pujol o en un niu abandonat de Megapodius reinwardt (un megapdid), amb una preferncia per aquests ltims indrets. La femella pon una mitjana de vint ous, que tenen un perode d'incubaci de 7-8 mesos. La femella jau sobre els ous per a covar-los i protegir-los fins que eclosionen a voltants d'abril, a finals de l'estaci plujosa i quan els insectes sn abundants. Sortir de l'ou s un esfor esgotador pels nounats, que en trenquen la closca per mitj d'un telolcit que els cau poc desprs. Desprs de trencar les closques, els nounats poden romandre dins d'elles durant algunes hores abans de comenar a sortir del niu. Neixen bastant indefensos, i molts d'ells sn menjats per predadors.

Els dragons de Komodo joves passen gran part dels seus primers anys dalt d'arbres, on estan relativament protegits dels predadors, incloent-hi dragons adults canbals, que fan dels dragons juvenils el 10% de la seva dieta. Segons David Attenborough, el costum de canibalisme pot ser avantatjs a l'hora de mantenir la gran mida dels adults, car les preses de mida mitjana a les illes sn rares. Quan les cries s'han d'acostar a un cadver per a alimentar-se, es rebolquen en matria fecal i reposen als intestins d'animals esquarterats per a dissuadir els adults famolencs. Els dragons de Komodo triguen entre tres i cinc anys a madurar, i poden viure fins a cinquanta anys.

Partenognesi.

Una dragona de Komodo del Zoo de Londres anomenada Sungai pongu ous a finals del 2005 havent estat separada de companyia masculina des de feia ms de dos anys. Els cientfics assumiren inicialment que havia estat capa d'emmagatzemar esperma de la seva trobada anterior amb un mascle, una adaptaci coneguda com a superfecundaci. El 20 de desembre del 2006 s'inform que Flora, una dragona de Komodo que vivia al Zoo de Chester (Anglaterra) s'havia convertir en el segon drag de Komodo que ponia ous no fertilitzats: en pongu onze, dels quals eclosionaren set, tots mascles. Cientfics de la Universitat de Liverpool dugueren a terme proves gentiques sobre tres ous que havien collapsat desprs de moure'ls a una incubadora, i comprovaren que Flora no havia tingut cap contacte fsic amb un drag mascle. Desprs que es descobrs aquesta qualitat dels ous de Flora, ms proves demostraren que els ous de Sungai tamb havien estat produts sense fertilitzaci exterior.


Els dragons de Komodo tenen el sistema de determinaci del sexe cromosmic ZW, a diferncia del sistema XY dels mamfers. La seva descendncia masculina demostra que els ous no fertilitzats de Flora eren haploides (n) i que desprs duplicaren els seus cromosomes per a esdevenir diploides (2n) (sent fertilitzats per un corpuscle polar, o per mitj d'una duplicaci cromosmica sense divisi cellular), i no fou ella la que pongu ous diploides per l'error d'una de les divisions de reducci de meiosi dels seus ovaris. Quan una femella de drag de Komodo (amb cromosomes sexuals ZW) es reprodueix d'aquesta manera, noms subministra la seva descendncia amb un nic cromosoma de cada parell de cromosomes, incloent-hi un nic cromosoma sexual. Aquest conjunt nic de cromosomes s duplicat dins l'ou, que es desenvolupa partenogenticament. Els ous que reben un cromosoma Z esdevenen ZZ (mascles); els que reben un cromosoma W esdevenen WW i no arriben a desenvolupar-se.

S'ha teoritzat que aquesta adaptaci reproductiva permet a una nica femella entrar en un nnxol ecolgic allat (com ara una illa) i produir descendncia masculina per partenognesi, establint aix una poblaci capa de reproduir-se sexualment (quan la femella es reprodueix amb les seves cries pot pondre ous tant masculins com femenins). Malgrat els avantatges d'aquesta adaptaci, els zoos sn avertits que la partenognesi pot perjudicar la diversitat gentica, degut a la necessitat evident que l'nica femella, la mare, es reprodueixi amb les seves cries mascles.

El 31 de gener del 2008, el Sedgwick County Zoo de Wichita esdevingu el primer zoolgic de les Amriques en qu s'observava la partenognesi en dragons de Komodo. El zoolgic t dues femelles adultes, una de les quals pongu uns disset ous entre el 19 i el 20 de maig del 2007. Noms dos foren incubats i posteriorment eclosionaren, degut a qestions d'espai. El primer eclosion el 31 de gener del 2008, mentre que el segon eclosion l'endem. Ambdues cries eren mascles.

Histria.
Descobriment pel mn occidental.

Els dragons de Komodo foren coneguts per primer cop pels europeus el 1910, quan arribaren rumors d'un "cocodril terrestre" al lloctinent van Steyn van Hensbroek, de l'administraci colonial neerlandesa. Esdevingu mpliament conegut desprs del 1912, quan Peter Ouwens, director del Museu Zoolgic de Bogor (Java) public un document sobre el tema desprs de rebre una fotografia i una pell del lloctinent, aix com dos exemplars d'un colleccionista. Posteriorment, el 1926, el drag de Komodo fou un dels alicients d'una expedici a l'illa de Komodo per part de W. Douglas Burden. Desprs de tornar amb dotze exemplars preservats i dos de vivents, aquesta expedici fou la inspiraci de la pellcula del 1933 King Kong. Tamb fou Burden qui encuny el nom com de "drag de Komodo"." Tres dels seus exemplars foren dissecats i encara estan exposats al Museu Americ d'Histria Natural.

Estudis.
Els neerlandesos, havent-se adonat del nombre limitat d'exemplars salvatges, en prohibiren la caa esportiva i restringiren molt el nombre d'exemplars que es podien capturar per estudis cientfics. Les expedicions de recollida d'exemplars s'aturaren amb el comenament de la Segona Guerra Mundial, i no recomenaren fins les dcades del 1950 i del 1960, quan els estudis es concentraren en el comportament alimentari del drag, la seva reproducci i la seva temperatura corporal. Aproximadament a aquesta poca, es planej una expedici per a estudiar el drag de Komodo sobre un perode llarg. Aquesta tasca fou assignada a la famlia Auffenberg, que el 1969 romangu a l'illa de Komodo durant onze mesos. Durant la seva estada, Walter Auffenberg i el seu ajudant Putra Sastrawan capturaren i etiquetaren ms de cinquanta dragons de Komodo. La investigaci de l'expedici dels Auffenberg resultaria molt influent en la cria de dragons de Komodo en captivitat. Les investigacions posteriors han aclarit ms la naturalesa del drag de Komodo, i bilegs com ara Claudio Ciofi continuen estudiant-lo.

Conservaci.

El drag de Komodo s una espcie vulnerable i es troba a la Llista Vermella de la IUCN. Hi ha aproximadament 4.000-5.000 dragons de Komodo en estat salvatge. Les poblacions estan limitades a les illes de Gili Motang (100), Gili Dasami (100), Rinca (1.300), Komodo (1.700) i Flores (potser 2.000). Tanmateix, hi ha la preocupaci que actualment noms podrien quedar 350 femelles reproductores. Per a respondre a aquesta preocupaci, el 1980 es fund el Parc Nacional de Komodo per a protegir les poblacions de dragons de Komodo en illes com ara Komodo, Rinca i Padar. Ms endavant es fundaren les reserves de Wae Wuul i de Wolo Tado a Flores per a contribuir en la conservaci del drag de Komodo. Hi ha proves que els dragons s'estan acostumant a la presncia d'humans, car els turistes els alimenten sovint amb cadvers d'animals a diversos punts d'alimentaci.

L'activitat volcnica, terratrmols, prdua d'hbitat, incendis (la poblaci de Padar qued gaireb destruda a causa d'un incendi, i des d'aleshores ha desaparegut misteriosament), prdua de preses, el turisme i la caa furtiva han contribut tots a l'estatus vulnerable del drag de Komodo. Sota l'Apndix i de la CITES, l'intercanvi comercial de pells o exemplars s illegal.

El bileg australi Tim Flannery ha suggerit que l'ecosistema australi podria beneficiar-se de la introducci de dragons de Komodo, car podria ocupar parcialment el nnxol de gran carnvor que qued buit desprs de l'extinci del varnid gegant Megalania. Tanmateix, creu que aquests experiments d'aclimataci haurien de fer-se amb precauci i gradualment, particularment perqu "el problema de la predaci d'humans per part dels grans varnids no hauria de ser subestimat". Utilitza l'exemple de la coexistncia reeixida amb els cocodrils marins com a prova que els australians podrien adaptar-se amb xit.

Tot i que els atacs sn molt rars, es coneixen casos en qu dragons de Komodo han matat humans. El 4 de juny del 2007, un drag atac un nen de vuit anys a l'illa de Komodo, que mor posteriorment degut a la prdua massiva de sang de les ferides. Fou el primer atac fatal conegut en trenta-tres anys. Els nadius culparen els ecologistes de l'atac, dient que havien enfurismat els varnids per posar fi als sacrificis de cabres. De fet, pels nadius de l'illa de Komodo, el drag s la reencarnaci de parents seus, i per tant el tracten amb reverncia. 

En captivitat.

Els dragons de Komodo han estat des de fa temps grans atraccions pels zoolgics, on la seva mida i reputaci els convertien en exhibicions populars. Tanmateix, sn rars als zoos, car sn vulnerables a infeccions i malalties parasitries si se'ls captura de l'estat salvatge, i no es reprodueixen fcilment.

El primer drag de Komodo fou exhibit el 1934 a l'Smithsonian National Zoological Park, per noms visqu dos anys. Es dugueren a terme ms intents d'exhibir dragons de Komodo, per la longevitat dels animals era molt curta, amb una mitjana de cinc anys al National Zoological Park. Eventualment, els estudis fets per Walter Auffenberg, documentats al seu llibre L'ecologia del comportament del var de Komodo, permeteren una cura i reproducci ms reeixides del drag de Komodo en captivitat.

S'ha observat en dragons captius que molts exemplars presenten un comportament relativament dcil desprs de poc temps en captivitat. Es coneixen molts casos en qu els guardians han tret els animals del seu recinte perqu interactun amb els visitants del zoo, incloent-hi infants petits, sense conseqncies dolentes. Els dragons tamb sn capaos de reconixer ssers humans individuals. Ruston Hartdegen, del Zoo de Dallas, inform que els seus dragons de Komodo reaccionaven de manera diferent segons si veien el seu cuidador habitual, un de menys familiar, o un de completament desconegut.

La investigaci amb dragons de Komodo en captivitat tamb ha ofert proves que es dediquen a jugar. Un estudi concernia un exemplar que feia moure una pala que havia deixat el seu cuidador, aparentment atret pel so de la pala rascant contra la superfcie rocosa. Una dragona jove del Zoo Nacional de Washington DC agafava i sacsejava diversos objectes, incloent-hi esttues, llaunes de beguda, anelles de plstic i mantes. Tamb ficava el cap dins de caixes, sabates i altres objectes. No confonia aquests objectes amb menjar, car noms se'ls empassava si estaven coberts amb sang de rata. Aquest joc social ha portat a una comparaci sorprenent amb el joc dels mamfers.


Un altre cas de joc en els dragons de Komodo ve de la Universitat de Tennessee, on una jove dragona anomenada Kraken interactuava amb anelles de plstic, una sabata, una galleda i una llauna, donant-los cops amb el musell, escombrant-los i movent-los d'una banda a l'altra amb la boca. Tractava aquests objectes de manera diferent que el menjar, portant l'eminent investigador Gordon Burghardt a concloure que desmenteixen la visi que el joc amb objectes s un "comportament predador motivat per l'aliment". Kraken fou el primer drag de Komodo en nixer en captivitat fora d'Indonsia, naixent al Zoo Nacional el 13 de setembre del 1992.

Tanmateix, fins i tot dragons aparentment dcils poden de manera impredictible esdevenir agressius, especialment quan alg desconegut envaeix el seu territori. Al juny del 2001, un drag de Komodo fer greument Phil Bronstein (editor executiu del San Francisco Chronicle) quan aquest entr dins el seu recinte del Zoo de Los Angeles, havent estat convidat a entrar pel cuidador de l'animal. El drag mosseg Bronstein al peu nu, car el cuidador li havia dit que es tragus les sabates blanques que duia, que podrien haver excitat el drag de Komodo. Tot i que aconsegu escapar-se, calgu reenganxar-li quirrgicament diversos tendons del peu.

Bibliografia.
;
 * ;
 ;

Referncies.


;

Enllaos externs.


L'enciclopdia - Drag de Komodo;
Pgina sobre el drag de Komodo a nature.ca ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280830" title="Sstrat d'Alexandria" nonfiltered="4835" processed="4804" dbindex="109972">
Sstrat d'Alexandria (Sstratus, ) fou un cirurgi d'Alexandria. Es creu que va viure vers el segle III aC.

Fou un dels primers que va donar importncia als embenatges. Va escriure probablement algunes obres zoolgiques que sn esmentades per diversos autors antics i que no es conserven. s esmentat amb elogi per Appuleu Cels.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280833" title="Sstrat (escultor)" nonfiltered="4836" processed="4805" dbindex="109973">
Sstrat (Sstratus, ) fou un escultor grec del bronze, fill de la germana de Pitgores de Rhegium o Rhgion, del qual fou  el seu deixeble. Va florir vers el 424 aC (equivalent a l'olimpada 89). No s'esmenta cap obra seva, per apareix referit a la Naturalis Historiae de Plini el Vell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280836" title="Sstrat de Quios" nonfiltered="4837" processed="4806" dbindex="109974">
Sstrat de Quios (Sstratus, ) fou un escultor grec de Quios, mestre de Panties i el sis d'una srie de set artistes iniciada per Arstocles de Sici i acabada per Pnties. Va viure a l'entorn del 400 aC (olimpada 95). 

Polibi diu que va fer una esttua de bronze d'Atenea, juntament amb Hecatdor, la qual fou dedicada a Alifera a Arcdia. Hecatdor s completament desconegut i no apareix esmentat enlloc ms.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280842" title="Sstrat (arquitecte)" nonfiltered="4838" processed="4807" dbindex="109975">
Sstrat (Sstratus, ) fou  un arquitecte i escultor  grec que Plini esmenta com a contemporani de Lisip a l'olimpada 114 (vers 323 aC).

Probablement s el Sstrat fill de Dexfanes de Cnidos, que va florir en temps d'Alexandre el Gran. Va construir per Ptolemeu I Ster el Far d'Alexandria. La llegenda diu que com que el rei no li va permetre gravar el seu nom, el va deixar gravat en una pedra enterrada al damunt de la qual va posar una pedra amb el nom del rei, per Plini diu que el rei li va permetre posar el seu nom. 

Tamb va fer diverses obres a Cnidos que van embellir la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280845" title="Sstrat (gravador)" nonfiltered="4839" processed="4808" dbindex="109976">
Sstrat (Sstratus, ) fou un gravador grec de pedres precioses. Fou un dels gravadors que treballava amb ms cura. La seva poca resta incerta.

El seu nom apareix a diversos treballs que enumera Raoul-Rochette. En algunes pedres apareix la forma  i en altres . 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280846" title="Crcuma" nonfiltered="4840" processed="4809" dbindex="109977">

La crcuma, Curcuma longa,  s una planta tropical de la famlia de les zingibercies (es pot trobar i conixer amb el nom de curcuma domstica). Cultivada a l'India i extesa fins al nord d'australia, per originaria de l'sia Sud-oriental amb un rizoma de color taronja viu molt utilitzat com una espcia.  A la cultura asitica se la considera com una planta mgica a causa de les seves caracterstiques organolptiques i les seves propietats teraputiques i protectores, sobretot a nivell heptic i cutani. 

Nomenclatura.

Nom cientfic: curcuma longa, L.
Noms populars: Safr de la ndia, rizoma de crcuma, arrel de crcuma, turmeric, ;


 
Alemany: Kurkuma. 
Castell: azafrn cimarrn; yuquilla (Cuba), turmrico, jengibrillo (Puerto Rico), palillo choln, palillo chuncho, guisador, azafrn (Per).
Francs: Safran des Indes.
Angls: Curcuma, turmeric, turmeric rhizome, yellow root.
Portugus: curcuma.

Etimologia: el nom de la planta Curcuma longa, prov del rab clssic kurkum, i aquest del pelvi kurkum, safr.

Descripci.
s una planta herbcia viva amb un rizoma del qual en surten les fulles i les inflorescncies. D'aquests rizomes parteixen arrels en forma de tub, les quals sn riques en almid i tenen gran inters per l'home. La crcuma t carcter rizomats, s a dir, la fa a vegades invasora agressiva d'altres espcies vegetatives. El rizoma s utilitzat com a espcia picant i aromatitzant empleada en la salsa de curry. 

Les fulles sn ovolanceolades i grans, de fins a 1,2 m, primes, de color verd clar amb marge sencer i amb nervacions paralleles. Es disposen d'una manera dctica, sn envainants i sovint ligulades, i posseeixen limbes pinnatinerviosos de grans dimensions. 

A l'estiu, les inflorescncies sn les espigues (curtes i amb una elevada densitat de flors d'un to groguenc) de flors zigomorfes, amb ptals d'un intens color groc. Aquestes inflorescncies apareixen envoltades per brctees de color verds amb taques vermelloses, formant una espcie de con de 10-15 cm de longitud.

Les flors tenen un calze tubular de 3 spals i una corona amb forma d'embut, formada per 3 ptals amb forma de con. Generalment les flors apareixen reunides en unes inflorescincies terminals cimoses, racemoses o capituliformes. Per a vegades tamb les trobem solitaries (allades). Principalment sn hermafrodites i bracteades, zigoformes o asimtriques.
Les flors tenen una alta producci de nectar. I sn caracteritzades per una polinitzaci zofila, la qual, la duuen a terme les abelles, els lepidpters, i fins i tot, algunes aus (de la familia Nicolaia i Harndstedtia).


T un rizoma principal gruixut del que surten mltiples arrels i que forma la "crcuma rodona". Apareixen tamb rizomes secundaris laterals, amb forma digitada, i que constitueixen la "crcuma allargada", que s la forma ms comuna en el mercat. Aquesta crcuma allargada es presenta com fragments de 4-7 cm de longitud i 1-1,5 cm de dimetre, estret en les vores, durs i amb la superfcie externa grisa, verdosa o groguenca. La fractura s d'un color groc vermells brillant.

Microscpicament, s'observa que t l'estructura tpica dels monocots, amb nombrosos fasccles distributs per sota del crtex i un cilindre central. s molt abundant la presncia de grans de mid caracterstics, amb forma d'ampolla, fil excntric i capes d'hidrataci molt aparents. En el parnquima apareixen cllules secretores d'olis essencials i pigments groguencs que difonen als teixits vens. 

Ecologia.
La crcuma es pot trobar des de la Polinsia i la Micronsia fins a l'sia Sud-oriental, ndia, Xina, Taiwan, Jap, Sri Lanka, ... tamb a l'frica i l'Amrica Central.
Sangli, una ciutat del sud de la ndia a l'estat de Maharashtra, s un dels majors productors d'aquesta planta que es conrea pels seus rizomes. 

Principis actius.

Els principis actius de la crcuma sn carbohidrats, cids grassos, olis essencials com els sesquiterpens, curcuminodes com la curcumina i altres polipptids com la turmerina.

El principal component actiu de la crcuma s la curcumina, una substncia de color groc present als rizomes de la planta i responsable de la seva activitat biolgica. Se sap que aquesta substncia s estable a l'estmac i a l'intest prim; la seva elevada lipoflia li permet una rpida absorci gastrointestinal per difusi passiva. Desprs de la seva administraci, s metabolitzada i excretada principalment per la bilis, la femta i per l'orina. Els seus principals metablits tamb sn bioactius. Es coneix la seva activitat antibacteriana, antifngica i antiparasitria, i recentment s'ha demostrat la seva capacitat per a inhibir la integrasa del HIV-1. Tamb s'han demostrat efectes especfics en altres teixits i rgans, com la pell, el sistema gastrointestinal i respiratori i en el fetge. 
Totes aquestes propietats sn degudes a diferents mecanismes d'acci. S'ha demostrat que la crcuma posseeix efectes antiinflamatoris, a travs de la modulaci del metabolisme dels eicosanoides, t capacitat inmunomoduladora, principalment alterant el perfil de les citoquines Thl dels limfcits T helper, i activitat hipolipidmica, disminuint el colesterol, els triglicrids i els fosfolpids plasmtics aix com en les LDL.
Hi ha molts estudis que demostren la capacitat de la crcuma per a estabilitzar membranes i per a prevenir la peroxidaci lipdica, un procs fonamental en l'establiment, la progressi i les complicacions de moltes patologies com les malalties heptiques, renals, cardiovasculars, neurodegeneratives, en la diabetis i en les cataractes.

Les ltimes investigacions sobre els efectes biolgics dels extractes de crcuma i dels curcuminoides estan encaminats a estudiar la seva activitat anticancergena, principalment enfront del cncer de pell, clon i duod.
Al llarg de la histria, principalment els pobles asitics, han preparat nombrosos extractes, etanlics, metanlics i amb diferents solucions per a analitzar les seves activitats biolgiques.


Utilitat.
El rizoma de la crcuma s'utilitza sec i redut a pols com a espcia, forma part de les barreges d'espcies de la cuina ndia, especialment del curri, per tamb en el "chutney" i en els envinagrats. El procediment de preparaci passa per la cocci, pelat, assecat i mlta final. Presenta una olor molt aromtica i un gust una mica amarg i picant.
La crcuma tamb s'utilitza sovint com a colorant alimentari essent present a tot tipus de preparats alimentaris com begudes, pastisseria, derivats lctics, caramels, galetes, begudes, gelats, iogurts, salses, .. etc, i sn molt apreciats com a substitut del costs safr. 
Utilitzat per tenyir (de color groc) teles: llana, cot, sedes, paper i cuir fi.
S'usa per a condiments: mostasses, adobs i en pols de curry.
En cosmtica i farmacia per colorejar pomades.
En especialitats medicinals com tintures i extractes per  a tractaments de transtorns hepatobiliars.
En perfumeries i licors.

Cultius.
Algunes es cultiven com a ornametals en jardins tropicals o com a curiostitats en hivernacles de jardins botnics.

En els trpics es cultiven en un molt de jard ben llaurat, en un terra mitjanament frtil. Els rizomes o tubercles es planten al final de l'estaci seca i es reguen amb freqncia quan apareixen les fulles noves. Els rizomes de la crcuma es conreen quan s'assequen les fulles.

La planta prefereix la calor dels trpics per a seguir el seu cicle vital ms adecuadament i correctament, ara b, es pot cultivar amb xit en zones amb un clima temperat.

Nutrici.
Per 100 grams de crcuma en pols, la informaci nutricional s la segent:


Calories: 354 KCal.	

Grasses monoinsaturades.:1,7 gr.	

Fsfor: 267,6 Mg.	

Vitamina C: 25.9 Mg.	   

Protenes: 7,8 gr.

Grasses poliinsaturades.: 2,2 gr.	

Potassi: 2.525 Mg.	

Vitamina E: 0,1 Mg,	   

Colesterol: 0,0 Mg.	

Calci: 182,5 Mg.

Sodi: 37,8 Mg.		   

Grasses: 3,1 gr.	

Magnesi: 193 Mg.	

Vitamina A: 0,0 IU

Contraindicacions-efectes secundaris.

Les reaccions adverses de la crcuma sn lleus i transitries. 
Un consum excessiu del rizoma de la crcuma, pot provocar la obstrucci de les vies biliars i induir a la formaci de lceres d'estomac. S'ha de tenir en compte el seu % de contingut en alcohol que cont l'extracte fluid.
En rares ocasions pot produir gastritis o lcera pptica, ja que, els curcuminoides alteran la proliferaci cellular.

Bibliografia.

R.Wettstein. Tratado de botnica sitemtica. Editorial labor S.A.. argentina, Buenos Aires - Montevideo.

Jess Izco, E. Barreno, M. Brugus, M. Costa, J. A. Devesa, F. Fernndez, T. Gallardo, X. Llimona, C. Prada, S. Talavera, B. Valvs. Botnica. McGraw-hill. Interamericana. 2 Edici.

Piccin. Manuale di botanica farmacutica. VII edizione aggionata;

Dr. Peter lavarack, M. Ledgett, Dr. Ross McDonald, S. Macoboy, B. Molyneux, D. Moodie, J. Moore, D. Newman, T. North, Professor K. Pienaar, G. Purdy, J. Silk, S. Ryan, G. Schien. Botnica. Gua ilustrada de plantas. Ms de 10.000 espcies de la A a la Z y cmo cultivarlas. Knemann (edicin en espaol), 2006. Imprimida en xina. Random house.

http://www.lavidaencasa.com/;

http://www.herbotecnia.com.ar/exo-curcuma.html;
 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280847" title="Perudyptes" nonfiltered="4841" processed="4810" dbindex="109978">

Perudyptes s un gnere de pingins extingits que visqueren al Per en temps de l'Eoc, fa uns quaranta-dos milions d'anys. Mesurava entre setanta i noranta centmetres d'alada i tenia un bec extraordinriament llarg, semblant a una llana. En els fssils de Perudyptes es poden observar caracterstiques de transici en l'evoluci dels pingins.

Enllaos externs.
Giant Ancient Penguins Liked it Hot ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280850" title="Argila de Londres" nonfiltered="4842" processed="4811" dbindex="109979">
L'Argila de Londres s un dipsit mar conegut pels seus fssils. s el jaciment ms important de l'Ypresi del sud d'Anglaterra, i l'nic lloc d'Europa on es troba una varietat de fssils vegetals de l'Eoc inferior.

L'argila fou dipositada en un mar que arribava als dos-cents metres de profunditat a la seva regi oriental. S'han trobat fins a cinc cicles de deposici (representant una transgressi seguida per una reducci de la profunditat del mar), sobretot a la regi occidental, ms somera. Cada cicle comena amb material bast (incloent-hi cdols de slex arrodonits) i acaba amb una argila cada vegada ms sorrenca.

Els fssils d'animals inclouen bivalves, gastrpodes, nutils, cucs de tub, estrelles amb potes espinoses, crancs, llagostes, peixos (incloent-hi dents de taur i de rajada), rptils (especialment tortugues), i rars exemplars d'ocells. Tamb s'hi han trobat alguns fssils de mamfers.

Hi sn abundants els fssils de plantes, incloent-hi fruits i llavors. Fa gaireb tres segles que es recullen fssils vegetals de l'Argila de Londres, i se n'han descrit unes 350 espcies. Aix fa que la flora de l'Argila de Londres sigui una de les ms diverses en fruits i llavors fssils.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280851" title="Formaci de Green River" nonfiltered="4843" processed="4812" dbindex="109980">

La Formaci de Green River s una formaci geolgica que s'estn al nord de Utah, l'oest de Colorado i el sud-oest de Wyoming (Estats Units). Cont dues zones distintes de fangs llimosos molt fins, que destaquen per la seva conservaci d'una gran diversitat de fssils complets i detallats. La zona ms productiva   anomenada zona de 18 polzades   consisteix en una srie de varves i capes laminades de fang que contenen molts peixos i altres fssils i representa uns quatre mil anys de dipsits. La segona zona fossilfera s una capa no laminada d'una mica menys de dos metres de gruix que tamb cont fssils detallats, per s ms difcil extreure'ls perqu no es compon de lmines separables.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280852" title="Warfarina" nonfiltered="4844" processed="4813" dbindex="109981">
 
La Warfarina (tamb comercialitzat amb les marques Coumadin , Jantoven , Marevan , i Waran ) s un anticoagulant que en medicina s'administra oralment o, molt rarament, per injecci. Tamb s'utilitza com a plaguicida contra rates i ratolins.

En el seu s mdic, en molts desordres s'utilitza per a profilaxi de trombosis i embolies. La seva activitat s'ha de controlar mitjanant analtica de sang per a controlar el temps de protrombina o ra internacional normalitzada (INR). S'anomena per la Fundaci d'Investigaci i Recerca d'Exalumnes de Wisconsin. 

La warfarina s un derivat sinttic de la cumarina, un producte qumic trobat de forma natural a moltes plantas, notablement (Galium odoratum, Rubiaceae), i en nivells ms baixos en la regalssia, la lavanda i altres espcies. La warfarina es desenvolup originalment com un raticida; tanmateix, altres verins ms recents sn molt ms potents i txics (p. ex. brodifacoum). LA warfarin i els rodenticides actuals pertanyen a la mateixa classe de frmacs (cumarines) i els dos disminueixen la capacitat de coagulaci de la sang interferint amb el reciclatge de la vitamina K. La warfarina inhibeix la reductasa de la vitamina K, que s l'enzim responsable del reciclatge de la vitamina K oxidada per a reciclar-la al sistema. Per aquesta ra, tamb s'anomena als medicaments d'aquesta classe com a antagonistes de la vitamina K. 

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280853" title="Philippe tancelin" nonfiltered="4845" processed="4814" dbindex="109982">
  Philippe tancelin  va ser un pilot de curses automobilstiques Francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

tancelin va nixer el 29 de desembre del 1896 a Rouen, Normandia, Frana. Va morir el 13 d'octubre del 1981  a Neuilly-sur-Seine, Frana.


 A la F1 .

Va participar a la primera cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de maig del 1950, el GP de la Gran Bretanya, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Philippe tancelin va participar a dotze curses puntuables pel campionat de la F1, al llarg de les temporades 1950, 1951 i 1952.
 
tancelin tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1 (incls el Campionat d'Europa). Va guanyar entre altres les 24 hores de Le Mans del 1934.


 Resultats a la Frmula 1 .




(*) Cotxe compartit.


 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280854" title="Corrent circumpolar antrtic" nonfiltered="4846" processed="4815" dbindex="109983">
 
El corrent circumpolar antrtic s el corrent principal de l'oce Antrtic i l'nic que dna la volta al mn sencer.

El corrent envolta completament l'Antrtida i flueix en direcci est, travessant les parts meridionals de l'oce Atlntic, el Pacfic i l'ndic.

Fou observada per primer cop el 1699-1700 per l'astrnom britnic Edmond Halley mentre explorava la regi a bord de la nau HMS Paramore. Posteriorment fou descrita als diaris de bord d'altres exploradors clebres com James Cook (1772-1775), Thaddeus Bellinghausen (1819-1821) i James Clark Ross (1839-1843).

Malgrat el seu flux relativament lent, s el corrent que mou la major massa d'aigua del planeta, t una profunditat d'entre dos i quatre mil metres i una longitud d'uns dos mil quilmetres.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280856" title="Alcia de Borb-Parma (princesa de les Dues Siclies)" nonfiltered="4847" processed="4816" dbindex="109984">
Alcia de Borb-Parma, princesa de les Dues Siclies (Viena 1917) Princesa de Parma amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el s de la casa reial de les Dues Siclies. Pel seu casament, s infanta d'Espanya. s una de les dames de la reialesa de ms edat.

Nascuda a Viena el 13 de novembre de 1917 en plena Primera Guerra Mundial. Filla del prncep Elies de Borb-Parma, comte de Bardi, i de l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria. Alcia s nta per via paterna del duc Robert I de Parma i de la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies mentre que per via materna ho s de l'arxiduc Frederic d'ustria i de la princesa Isabel de Croy. 

El dia 16 d'abril de 1936, a l'edat de divuit anys, contragu matrimoni amb el prncep Alfons de Borb-Dues Siclies, de trenta-quatre anys, era fill del prncep Carles de Borb-Dues Siclies i de la princesa Maria de la Merc d'Espanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280858" title="Milhouse Van Houten" nonfiltered="4848" processed="4817" dbindex="109985">
En Milhouse Van Houten s un personatge de la srie animada de televisi Els Simpsons, creats per Matt Groening. T entre vuit i deu anys (depn de la temporada). s el millor amic de'n Bart Simpson. T els cabells blaus, s de poca estatura, de pell groga (caracterstica principal dels personatges de la srie) i porta ulleres roges. Els seus pares Luann Van Houten (mare), Kirk Van Houten (pare), estn separats. s fcilment subornable i molt dbil. s estudiant de la mateixa escola que en Bart Simpson i la Lisa Simpson i est enamorat d'aquesta.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280859" title="Komodo" nonfiltered="4849" processed="4818" dbindex="109986">

Drag de Komodo: Espcie de drag que fa ms de 3 metres i mig.
Komodo (illa): Illa d'Indonsia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280867" title="Capella de Santa gata" nonfiltered="4850" processed="4819" dbindex="109987">


La capella de Santa gata deBarcelona s un edifici gtic de l'any 1302, situat a la plaa del Rei al centre del barri gtic barcelon. Actualment, el Sal del Tinell i la Capella  de Santa gata formen part del Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona.
Histria.
 
Va ser construt pel rei Jaume II d'Arag i la seva esposa Blanca de Npols per formar part del Palau Reial Major i substituir l'antic oratori que hi havia a palau. 

El mestre d'obres Bertran Riquer va ser l'encarregat de comenar la seva construcci, continuat l'any 1316 per Jaume del Rei i ms tard per Pere d'Olivera. La construcci va seguir sota el regnat de Pere el Cerimonis que va manar fer la capella de les Reines al petit creuer de l'esglsia; pel rei Mart I l'Hum es va realitzar la capella que servia de baptisteri, als peus de la nau. La seva  dedicaci primitiva va ser en honor de Santa Maria, fins l'any 1601 que a causa de guardar en el seu interior les relquies de santa gata, es va rebre una butlla papal per al canvi d advocaci.

La capella  va patir la desamortitzaci de Mendizbal de l'any 1835 i va ser destinada a diversos usos, el 1856 es va iniciar una restauraci per l'arquitecte Elies Rogent. Des del 1879 es va crear en ella el Museu Provincial d'Antiguitats amb un gran fons lapidari.  A la dcada de 1990 es va realitzar una nova restauraci pels arquitectes Jordi Casadevall i Alfred Pastor, amb obres a la coberta, el sostre, la illuminaci i finalment la consolidaci del campanar. 
Edifici.

La capella s d'estil gtic catal de l'any 1302 construda sobre la muralla romana. Consta d'una nica nau de planta rectangular amb un absis poligonal, un petit creuer amb la capella de les Reines, on es poden veure els escuts de Maria de Navarra i d Elionor de Siclia, esposes del rei Pere el Cerimonis, i als peus es troba una petita capella que servia de baptisteri. La nau est coberta amb arcs diafragma amb un teginat de fusta policromat. L'absis est cobert amb voltes de creueria i darrere seu es troba la sagristia entrecavada dins de la muralla romana. Situats entre els contraforts es troben els vitralls amb traceries gtiques que illuminen l'espai interior.

Sobre la part de la sagristia es troba el campanar de planta octogonal, amb la terminaci en vuit frontons triangulars semblant una corona reial, va ser construt en primer quart del segle XIV.

L'escultor Joan Clapers, sota el mandat del rei Pere de Portugal (1463-1466), va realitzar seixanta rajoles de terra cuita amb representacions d'ngels i les armes d'Arag  i Siclia per al paviment  i aquest mateix rei va encarregar el magnfic retaule de l'Epifania que presideix la capella, a l'artista Jaume Huguet.

Referncies.

Bibliografia.
M. Llusa Ramos (2005), Catedrals, monestirs i grans edificis religiosos, Barcelona, Geoestel.  ISBN 84-96295-15-X;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280869" title="La Fletxa Valona 2007" nonfiltered="4851" processed="4820" dbindex="109988">

La 71ena edici de la clssica Fletxa Valona es disput el 25 d'abril de 2007 i fou guanyada pel vencedor del 2004, Davide Rebellin, per davant del vencedor del 2006, Alejandro Valverde i del 2005, Danilo di Luca.

 Classificaci final .
25.04.2007: Charleroi-Huy, 202 km:


Enllaos externs.
Pgina oficial de la cursa  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280870" title="Sos" nonfiltered="4852" processed="4821" dbindex="109989">



SOS, signe de petici d'ajut;
Sos del Rei Catlic, municipi d'Arag;
Castill de Sos, municipi d'Arag;
Sos (Olt i Garona) municipi del departament francs de l'Olt i Garona;
Sos (rei), rei de Mauritnia.
Sos de Prgam, artista grec;
Sos (artista), artista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280871" title="Sos de Prgam" nonfiltered="4853" processed="4822" dbindex="109990">
Sos de Prgam (Sosus,  fou un artista de Prgam que treballava els mosaics i que segons Plini fou el ms clebre de tots els que van practicar aquest art.

Es conserva especialment un paviment d'una habitaci a Prgam de gran importncia artstica. Una copia imperfecta del mateix mosaic es va trobar a la villa d'Adri a Tivoli el 1737 i una copia molt millor a Npols el 1833.

No se sap la seva poca ni origen per va viure desprs del perode alexandr quan la pintura va comenar a declinar i l'art va esdevenir un element nicament de luxe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280872" title="Sos (artista)" nonfiltered="4854" processed="4823" dbindex="109991">
Sos (Sosus, ) fou un orfebre grec. Fou l'autor de diverses medalles i probablement altres treballs artstics amb metalls nobles: el seu nom apareix en una gerra amb la imatge d'Histiea, herona prpia de l'illa d'Eubea. Apareix el seu nom tanmateix en medalles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280873" title="Joan Baptista Pons i Trabal" nonfiltered="4855" processed="4824" dbindex="109992">

Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte barcelon d'estil eclctic influt pel modernisme.

Estudi a Barcelona entre els anys 1872 i 1879, i es titul en arquitectura a l'any segent. Fou arquitecte municipal a Barcelona, la Garriga i, fins al 1898, a Badalona. Tamb exerc de catedrtic de fusteria a l'Escola de Belles Arts.

Va ser l'autor d'un projecte d'urbanitzaci de la plaa de Catalunya (1888). Tamb redact el 1888 un projecte per a l'edifici del collegi de les Teresianes i en comen les obres, per quan ja havia construt un metre de mur, el promotor Enric d'Oss decid passar l'encrrec a Antoni Gaud . A partir del 1895, i durant un curt perode, en el despatx d'arquitectes d'en Pons i Trabal hi treball un jovenssim Domnec Sugraes i Gras, posteriorment un arquitecte molt relacionat amb Gaud.

T obres a Barcelona , a Badalona  i a l'Arbo .

El seu fill, Antoni Pons i Domnguez, tamb fou arquitecte, amb obres a Vilafranca del Peneds, Vilanova i la Geltr i l'Arbo.

 Bibliografia .
 Juan Bta. Pons Traval Monasterio de Santas Creus (Tarragona). Memoria descriptiva Barcelona: Asociacin de Arquitectos de Catalua, 1896;
 Juan Bta. Pons Monumentos funerarios coleccionados Barcelona: J.Bta.Pons y Ca., sa ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280877" title="Antoni de Senillosa i Cros" nonfiltered="4856" processed="4825" dbindex="109993">
Antoni de Senillosa i Cros (Barcelona, 1928 - Camallera, Alt Empord, 27 de febrer de 1994) fou un poltic catal. Membre de l'aristocrcia rural, es llicenci en dret i el 1947 esdevingu monrquic i form part del secretariat poltic de Joan de Borb per a Catalunya. El 1950  va organitzar l'Institut d'Estudis Hispnics i el 1962 va assistir al Congrs del Moviment Europeu, conegut popularment com a contuberni de Munic, ra per la qual les autoritats franquistes li van retirar el passaport i fou bandejat onze mesos a Fuerteventura. Ms tard fou professor a la facultat de dret i cincies econmiques i empresarials de al Universitat de Barcelona i assessor del president Josep Tarradellas.

El 1976 va fundar la branca catalana del Partido Popular, que a les eleccions generals espanyoles de 1977 rebutj formar part d'UCD. Vinculat a Jos Mara de Areilza, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat per Barcelona per la Coalici Democrtica. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou candidat per Barcelona del Centro Democrtico y Social d'Adolfo Surez. Del 1985 al 1987 fou director general de relacions culturals del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya. El 1994 va morir en un accident de trnsit quan es dirigia a la casa que tenia a Sant Mori, a l'Alt Empord.  

 Enllaos externs .
 Semblana d'Antoni de Senillosa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280881" title="Sant Timoteu" nonfiltered="4857" processed="4826" dbindex="109994">

Timoteu fou un company de Pau de Tars en els seus viatges missioners.
Pau l'hauria nomenat bisbe d'Efes.
Es venerat com sant per l'Esglsia Catlica i l'Esglsia Ortodoxa.
La informaci que tenim d'ell, prove majorment de la Bblia.

Pau escriu dues cartes a Timoteu, la Primera epstola a Timoteu i la Segona epstola a Timoteu. Formen part del Nou Testament.

En els Fets dels Apstols, Lluc l'anomena sis vegades i Pau l'anomena  nombroses vegades en les seves cartes, a part de les que estan dirigides a ell, demostren el seu apreci i uni amb Timoteu.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280882" title="John Cockerill" nonfiltered="4858" processed="4827" dbindex="109995">

John Cockerill (Haslington, 3 d'agost 1790 -  Varsvia, 19 de juny 1840) s un empresari britnic, que va emigrar al 1797 al principat de Lieja a la ciutat de Verviers on va desenvolupar la primera maquina per a cardar per a la indstria del txtil.
Biografia.
  Al 1817, convidat pel rei Guillem I dels Pasos Baixos que li ven el castell de Seraing, l'antiga residncia estival dels prnceps-bisbes de Lieja, a un preu interessant. El rei li dona la missi de desenvolupar la siderrgia. A poc a poc, els antics jardins a la francesa del castell van transformar-se en tallers industrials. Per a millorar la qualitat de l'acer va reemplaar el carb de lleny pel coc. Junt amb la siderrgia, va desenvolupar la construcci mecnica i la construcci de mquines. Al 1825, va vendre totes les seves parts al rei Guillem I.

Al 1830, la revoluci belga sembla amenaar una breva estona la volada d'aquesta indstria innovadora. Al 1833 va tornar a fabricar com que es va fer indispensable quan el pas petit decideix de crear una xarxa ferroviria, per a eludir el bloqueig del riu Escalda i del Zuid-Willemsvaart per a els neerlandesos. Les fbriques van produirs els rails, les locomotores, els elements per a la construcci dels primers ponts de ferro  Tamb construirn les paquebots i una sucursal de construcci naval va obrir-se a Hoboken aprop d'Anvers. 

Cockerill va realitzar un dels primers complexos industrials: a l'apogeu, el seu imperi tenia 60 establiments, molts fora de Blgica: mines de carb, alts forns, filatures, tallers de construcci de mquines ecc. La ms coneguda s la S.A. Cockerill-Ougre que al 1981 va fusionar amb l'acereria Hainaut-Sambre que va esdevenir Cockerill-Sambre fins a la fusi amb Arcelor al 2001.

A Aquisgr va crear una filatura de lana i una fbrica de construcci de filadores. Al 1832 va comprar la mina de plom i de zinc Herrenberg entre Verlautenheide i Haaren a costat d'Aquisgr. Al 1837 va construir una fbrica de zinc Sankt Heinrichhtte a Mnsterbusch, a costat de la mina de zinc, propietat del seu germ James Cockerill. Al 1838 va reunir la Sankt Heinrichhutte, la mina de Herrenberg i les altres mines que possea en una nova companyia Stolberger Gesellschaft und Metallurgische Gesellschaft zu Stolberg (trad.: Societat de Stolberg i Societat metalrgica de Stolberg.

John Cockerill va morir de la febre tifoide a Varsovia al 1840 durant un viatge de negocis

Llegat de John Cockerill.
Fins avui, les fbriques creades per John Cockerill, que mentrestant van translladar-se per a la siderrgia al grup multinacional ArcelorMital i per a la construcci ecnica al grup CMI o Cockerill Mechanical Industries. Al pont fams del riu Kwai a Tailndia, es troben rails Made by John Cockerill, Ougre, 1911, tot i que el pont i el ferrocarril es van construir entre 1942 i 1943.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280884" title="Llibert Cuatrecasas i Membrado" nonfiltered="4859" processed="4828" dbindex="109996">
Llibert Cuatrecasas i Membrado s un poltic i economista catal. Militant d'Uni Democrtica de Catalunya des del 1953, n'ha format pert del comit de govern i s president de la Comissi de Relacions Internacionals. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat de CiU per la provncia de Barcelona, cosa que repet a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986 i 1989. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 fou escollit diputat. Fou representant de CiU a l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa, fou Comissionat d'Actuacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya fins el 1997 i assessor del president de la Generalitat en assumptes europeus. Des del 1994, ha estat representant de la Generalitat en la Cambra de les Regions del Consell d'Europa.
Des de 2007, Llibert Cuatrecasas s el president de l'Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280886" title="Sotades" nonfiltered="4860" processed="4829" dbindex="109997">


Onomstica:

Sotades d'Atenes, poeta cmic atenenc;

Sotades de  Maronea, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280887" title="Sotades d'Atenes" nonfiltered="4861" processed="4830" dbindex="109998">
Sotades d'Atenes () fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana.

De les seves obres sn coneguts els segents ttols citats per Ateneu de Naucratis:
 ;

Ateneu expressament el distingeix de Sotades de Maronea, per Suides i Eudcia de Macrembolis el confonen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280888" title="Sotades de Maronea" nonfiltered="4862" processed="4831" dbindex="109999">
Sotades de  Maronea () fou un poeta grec nadiu de Maronea a Trcia (segons algunes referncies nadiu de Creta, per generalment es anomenat ). Va florir a Alexandria vers el 280 aC. Va escriure poemes lascius anomenats  en dialecte jnic o 

Va atacar a Ptolemeu II Filadelf quan es va casar amb la seva germana, Arsinoe, i el rei el va empresonar. Es va poder escapar, per fou agafat a Caunus pel general egipci Patrocle, i tirat al mart dins una caixa.

De les seves obres resten petits fragments de les segents esmentades per Hefesti i el Suides:
;

El seu metre fou conegut com a metre sotade. Ateneu de Naucratis fa alguns comentaris sobre aquest poeta, que sembla que va tenir diversos imitadors i que els poetes llatins Enni i Acci van copiar el seu estil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
